Total de entradas
Con variantes de expresión
Con información semántica
Con documentación
Con etimología
Con documentación histórica adicional
| Display_Form | Variantes_Expresión | Información Semántica | Documentación | Etimología | Documentación Histórica Adicional |
|---|---|---|---|---|---|
q 📖: q🏗️: NO ✍️: NO |
Lletra del abecedariu asturianu que s’acompanga siempre de la vocal <i class="della">u</i>(TEST)
|
pospuesta (+ e, i) pa llograr un resultáu fónicu [k], realización del fonema /k/.
|
|||
qu 📖: qu🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Dígrafu de la escritura asturiana que representa’l fonema /k/ siguíu de la vocal /e/ (que), /i (qui).
|
|||
qué 📖: qué🏗️: NO ✍️: NO |
<¿quéi? {cuando acaba elocución con cadencia o anticaden- cia} [Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. An. Pr. Sl. Cv. Oc].>(TEST)
|
Pron. interrogativu [Xral]: ¿Qué ye? [Sr]: Dime qué ye [Sr]: Dime pur quéi [Tb]: Porque ya verdá [Tb]: Dime si ya verdá ou quéi? [Tb]: Ye más tuntu que qué, pasa más fame que qué [Llg]. //Qué de ‘cuanto(s)’ [Ac. Tb]: ¡Qué de veces lo sentí! [Tb]: ¡Qué de neños hai en casa! [Ac]. //Qué tal ‘cómo’ [Sm]: Mire qué tal me quedanun las patacas [Sm]. //¡Quéi! ‘¡qué!’ [Cd]. //Sin qué ñin pa qué ‘sin qué ni pa que’ [JH]. //¡Queseyo, qué va! ¡Quesioqué! [Sr. Tb]. //Qué sé yóu ‘qué se yo’ [Tb (= qué sé óu)]. //Yo cö séi ‘qué sé yo’ [Cv]: You cú séi ‘yo qué sé’ [Sm]. //¿Quiái? ‘¿qué hai?’ //Un quéi ‘cosa de poca importan- cia’ [Tb]: ¡Vaya un quéi que me das! [Tb]: ¿Por qué fai eso, por quéi? [Tb].
|
|
cfr.). |
|
que 1 📖: que 1🏗️: NO ✍️: NO |
<qui [Cl]. cö [Cv (variante de <i class="della">que</i>(TEST)
|
en posición átona)].
|
cu [Sm. Cv. Arm].> Conxunción [Xral]. //A que ‘pa que’: Convenciénunlu a que nun fora [Sm]. Lo mesmo qu’en cast. que “como conjunción copulativa o encabezadora procede esencialmente del interrogativo neutro latino quĭd, que heredó en latín vulgar las funciones del clá- sico quod y recibió la aportación de ciertos usos vulgares de
quia” (dcech s.v. que). |
||
que 2 📖: que 2🏗️: NO ✍️: NO |
Pronome rellativu [Xral].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">kartulla</i>(TEST)
|
uenditjonis god est ibsus idus iulius 992 (or.) [DS/69]
|
|
||
quebrada, la 📖: quebrada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<quebrá [Ca. Ll. Ri].>(TEST)
|
Rotura d’una parede que zarra una finca [Lln].
|
Cayida de pie- dres [Bulnes, Camarmeña, Purón (S, Or). Lln]. 2. Desaguade- ru, conductu que de trechu en trechu abren nuna presa pa que vuelva l’agua al ríu [Sm (Cv)] cuando yá nun s’utiliza [Bab]. 3. Fondigonada ente dos montes per onde suel correr un re- gueru [Ca]: Al fondo del monte hai una quebrá con dalgunos peazos malos d’andar [Ca]. //Disparar a la quebrá ‘disparar per segunda vez cuando la pieza camudó de sitiu’ [Ll. Ri]. Deverbal del participiu débil de quebrar (cfr.). Sobro elli fexéronse los derivaos quebraderu (cfr.), quebradiegu (cfr.), quebramientu (cfr.). |
||
quebraderu, el 📖: quebraderu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><quebradeiru [Md. Cd. Cv. Tox]. queibradeiru [Pzu]. +que- braíru [Ay]. //quebradeiro [Eo].>(TEST)
|
|
|||
quebradiegu, a, o 📖: quebradiegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
|
|||
quebradín, ina, ino 📖: quebradín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<ident class="della" level="1"></ident><quebraíno [V1830].>(TEST)
|
Templadín [V1830].
|
Dim. de quebráu (cfr.). |
||
quebradura, la 📖: quebradura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">hernia</i>(TEST)
|
[ByM].
|
|||
quebramientu, el 📖: quebramientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">quebramiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. quebrada. |
||
quebrantaderu, a, o 📖: quebrantaderu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
</b>Cast. <i class="della">quebrantable</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. quebrantar. |
||
quebrantaderu, el 📖: quebrantaderu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Quebrantaderu</i>(TEST)
|
de cabeza ‘problema, llíu de cabeza’ [JH].
|
Cfr. quebrantar. |
||
“quebrantador” 📖: “quebrantador”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">quebrantador</i>(TEST)
|
de camino e alayuoso connoscido 1254 (s.
|
|
||
quebrantagüesos, {el} 📖: quebrantagüesos🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
Páxaru rapaz [Ar], mayor que’l milán y con una veta ancha nes ales [VCid].
Cfr. <i class="della">quebrantar</i>(TEST)
|
& frangüesu.
|
|||
quebrantamientu, el* 📖: quebrantamientu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación, anque conséñase tamién na fala d’Entrambasauguas como <i class="della">quebrantamento </i>[/Eo/].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">en</i>(TEST)
|
razon de la iniuria de la entrada et del quebrantamiento
|
|
Cfr. quebrantar. |
|
quebrantancia, la 📖: quebrantancia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">onde acuitarse deven de sacar los cuitados de las </i><i class="della">quebran-</i>(TEST)
|
tancias s. xiii (or.) [FX/12] Cfr. quebrantar.
|
|||
quebrantar 📖: quebrantar🏗️: NO ✍️: NO |
<aquebrantar [Lln]. criebantar [Cl].>(TEST)
|
Cast. quebrantar [Cl]. 2. Ablandar, madurar (aplícase de mou especial a la comida cuando va cociendo) [Lln]: Va aquebran- tando [Lln]. ///El llabiegu mal llevau dexa el cuerpu quebran- táu [CyN (Recuerdos)].
|
|
del llat. crepare con siguidores románicos (rew) ya hispánicos (deeh). Les documentaciones ufierten un averamientu al étimu (§a) y una metátesis de la líquida agrupada (§b) como se ve n’otros dominios (dcech s.v. quebrar). El verbu que- brantar lluchó, ente otro, col ast. a. britar (cfr.) a xulgar pelos contestos en que dambos apaecen ente nós pero yá de magar la Edá Media la suerte combábase favoratible al primeru. En rellación etimolóxica col verbu quebrantar citamos quebran- taderu (cfr.) que pue nominalizase; a la so vera los que co- nocemos pela documentación medieval: quebrantador (cfr.), quebrantamientu (cfr.), quebrantancia (cfr.); un exemplu como quebrantagüesos (cfr.) paez qu’ha entendese como cas- tellanismu, interpretación que favorez el fechu de que nun se conseñe namás que, curtiamente, al sur del cordal (cfr. fran- güesu). Ye posible tamién un deverbal fuerte quebrantu (cfr.) y la formación alverbial a la quebrantina (cfr.). |
|
quebrantina 📖: quebrantina🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">A</i>(TEST)
|
la quebrantina ‘percargáu (un árbol carrapelláu)’ [Oc].
|
Cfr. quebrantar. |
||
quebrantu, el 📖: quebrantu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">quebranto</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. quebrantar. |
||
quebrar 📖: quebrar🏗️: NO ✍️: NO |
<quibrar [As]. quiebrar [y Md].>(TEST)
|
Cast. quebrar, romper, frañir [Ac.Tb. Md. As]: Voi quebrate les costielles [Ac. Ri. Sm. Arm]. Romper ensin golpes [R]. Romper, estallar [Ay]. 2. Doblar, torcer [Md]. 3. Salir el sol pente la borrina [Tb]: Ta quebrando’l día [Tb]. 4. Cast. her- niar [Ac. Tb. Md]. 5. Templar un líquidu [Ri]: Quiébrame un poco esa l.liche [Ri]. 6. Tener una esboladrura (sic) [Ri]. //-se ‘herniase’ [Tb. Sm. Md. Pr. Tox. Arm]. ‘entamar a relaxase los güesos de la parte d’atrás de la vaca pa parir [Tb. Tox]: La vaca mouca quebróuse [Tb]. ///Al probe hasta la cuachada- l.ly quiebra los dientes [Sm].
|
quiebrenllos los ollos enna fronte que_non vean el sol quan- do se levanta 1298(or.) [SB/226]
|
Del llat. crepāre ‘cruxir’, ’estopar’, ‘frayar’ (em), voz panro- mánica (rew) ya panhispánica (deeh), con metátesis seronda de r, non enantes de la dómina activa de palatalización de ce-, siguió ast. quebrar (d’u se fexo’l compuestu resquebrar col deverbal resquiebru y resquiebra, con derivaos). Los nomes tanto quiebra (cfr.), como quebrada (cfr.) han tenese por deverbales de quebrar, el primeru d’ellos influyíu nel so vocalismu tónicu pola analoxía de les formes diptongaes del paradigma verbal. Niciu d’un supuestu participiu fuerte con suf. abondativu sedría ast. quebrosu, a, o (cfr.). Pero xunto al verbu quebrar caltúvose ensin metátesis otra variante crebar (FX/192) responsable del participiu fuerte, con sonorización de c-, del ast. grebu, a, o (cghla 203) en referencia inicial a daqué que se quebraba (el trigu, les espigues) en trozos gran- des frente a lo que se frayaba o molía más fino. Sol participiu de presente de crepare féxose’l verbu quebrantar (cfr.). |
|
quebráu, ada, ao 📖: quebráu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+quebréu [Ay].>(TEST)
|
Cast. herniado [Rs. Pa. Ay. Qu]. 2. Partíu [Pa]. 3. Cuesto, em- pruno, torcío (un terrén) [Sm]. 4. Agotáu, acabáu, trabayáu [Lln]. //Agua quebrada ‘agua templao’ [Tb]. ‘agua ensin bon sabor por tar llargu tiempu en llugar non frescu’ [Tox]. //Agua quebrao ‘agua templao’ [Ll]. //D’aguas quebradas ‘con de- lles vertientes (el teyáu)’ [Tb]. //Salir de quebraos ‘salir al revés’ [Os]. //A los probes las cuentas-yos salen con quebraos ‘les cuentes de los probes siempre salen al revés porque nunca llega’l dineru’ [Lln].
|
|
cfr.). El femenín nominalizáu ye responsable del ast. quebrada (cfr.). |
|
quebraya, la 📖: quebraya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">quebraja</i>(TEST)
|
[JH].
|
Formación diminutivo-despeutiva en -acula dende’l partici- piu fuerte de crepare > quebrar, *quebra. D’ellí surdió’l ver- bu quebrayar (cfr.) y l’amestáu desquebrayar (cfr.). Tamién l’ax. abondativu en -ōsus, quebrayosu (cfr.) anque quebraya, quebrayar y quebrayosu tienen namái la so única documenta- ción nel siempre adautador Junquera Huergo. Ye por eso polo que duldamos de l’autoctonía asturiana de quebraya y familia pues podría entendese como adautación global del castella- nismu según les pautes de JH nel so diccionariu. |
||
quebrayar 📖: quebrayar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">quebrajar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. quebraya. |
||
quebrayosu, a, o 📖: quebrayosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
</b>Cast. <i class="della">quebrajoso</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. quebraya. |
||
quebrosu, a, o 📖: quebrosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
|
|||
quechi 📖: quechi🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
queda, la 📖: queda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Xuegu de neños [Ac. Ay. Ri] nel qu’ún d’ellos cuerre detrás d’otros fasta alcanzalos tocando a dalgún; al llogralo diz:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">¡Queda!</i>(TEST)
|
y, entós, el tocáu pasa a escorrer a los demás [Llu. Xx].
|
|
||
quedada, la 📖: quedada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><quedaa [JH].>(TEST)
|
Cast. quedada [JH]. Quietú, bonanza [Vd]: Hai una quedada de mar que da gusto vela [Vd]. 2. Fola mansa, llueu de delles braves, qu’aprovechen {los marineros} pa salir a la mar o pa entrar en puertu [Vd].
|
|
||
quedar 📖: quedar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><quear [y Cl. Ay].>(TEST)
|
Cast. quedar [Lln. Cl. Ac. Llg. Ay. Tb. Sm. PSil]. Perma- necer [Cl], sosistir [Ay]. Dexar [Cl]. Durar nun sitiu [Ri]. //Deixar quedar ‘dexar en paz a daquién’ [Tb. Sm. PSil (dexare quedar)]: Déixame quedar a mí ya déixalu quedar a él [Tb]. ‘dexar una cosa como ta’ [Tb. Sm]. //Quedar cañuelu ‘perdelo too nel xuegu’ [Sr]. //Quedar en ‘pautase pa daqué’ [Llg. Tb]. //Quedar en ná ‘desmeyorar físicamente [Tb] en pocu tiempu’ [Llg]. //Quedar nuna ‘quedar d’acuerdu, pautar daqué’ [Ac]. //Quedase como un paxarín ‘dormir atroncáu’ [PSil]. ‘morrer como si se durmiera’ [PSil]. //Quedase’l ven- tu ‘parar l’aire’ [Tox. /Mánt/].
|
|
cfr.) y requedar (cfr.), intran- sitivos como quedar. (Namái en falantes percastellanizaos puen vese construcciones transitives del tipu *me lo quedo, etc. ayenes perdafechu al asturianu). |
|
quedáu, ada, ao 📖: quedáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
+quedéu [Ri].>(TEST)
|
Retraíu, apocáu [Sr. Tb. Md]: Ye un neñu un poco quedáu [Sr]. 2. Decayíu, ensin fuerces [Lln (S)]. 3. Tranquila (la mar) [Lln]: Mar quedada [Lln]. //Ser quedéu ‘ser tímidu’ [Ri].
|
Pp. de quedar. |
||
quedáu, el 📖: quedáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Bolu que s’alluga más cerca del bichi [Cg]. Deverbal del participiu débil de <i class="della">quedar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
quedicu, a, o* 📖: quedicu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Tranquilu, paráu.
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Tente</i>(TEST)
|
quedicos tus bueyes en casa [Grangerías xviii a. 1712]
|
Dim. de quedu, a, o (cfr.). |
||
quedín, ina, ino 📖: quedín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
Quedu, quietín [Tb]. Dim. de <i class="della">quedu,</i>(TEST)
|
a, o (cfr.).
|
|||
quediquino* 📖: quediquino*🏗️: SI ✍️: NO |
<quidiquín [JH].>(TEST)
|
Quedamente [JH].
|
Dim. de quedu, a, o (→ quedicu → quediquín). |
||
quedón, ona 📖: quedón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<queón/queona [Sr].>(TEST)
|
Que queda nun sitiu determináu aguardando que los demás s’alloñen pa correr llueu tres d’ellos y pescalos si se puede (nun xuegu de neños) [Paredes (Cv)].
|
2. Fácil al xuegu amo- rosiegu [Sr]: Ye mui queona [Sr]. 3. Amigu de dase importan- cia tomando’l pelo a otru [Sr]. Aum. de quedu, a, o (cfr.). |
||
quedu, a, o 📖: quedu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<queo [Ay].>(TEST)
|
Quietu, paráu [Md]. 2. Vieyu [Ay]: Yá anda queo [Ay]. 3. En- sin ruíu [Ay]: ¡Qué queo lo fexo! [Ay].
|
|
Del llat. qu(i)ētus, -a, -um participiu del verbu quiēscere ‘des- cansar’ (em), con continuadores románicos (rew; dcech s.v. quedo). En realidá ast. quedu podemos consideralu un dever- bal de quedar (García Arias 2010b) con un diminutivu quedín (cfr.) y quedicu (cfr.), ésti con una nueva incrementación que- diquín (cfr.) con un neutru quediquino tamién d’usu alverbial. Un aum. ye quedón (cfr.). N’Ayer queo paez responder a usos alverbiales. L’ast. quietu, a, o (cfr.) ye un cultismu lo mesmo que’l compuestu inquietu, a, o (cfr.) que tamién podría tenese por castellanismu. |
|
quefer, el 📖: quefer🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">quehacer,</i>(TEST)
|
faena [Pzu], llabor [/Mánt/].
|
D’una amestanza del pronome qué col infinitivu verbal fer (variante de facer). |
||
queiriña, la 📖: queiriña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Planta de la familia del berezu (ye pequeña, con cañes lle- ñoses) [Oc (= <i class="della">queirueta</i>(TEST)
|
en Monesteriu (Cn) = gueireña = greña)].
|
Cfr. cairiña. |
||
queisar 📖: queisar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Nun llograr el xugador que la bola algame la llinia señalada, el flexe, pa que tenga valor la xugada (nel xuegu los bolos) [An. Cv]. 2. Afloxar nuna aición entamada con puxu [Cv]. Cfr. casar 2.
|
|||
queixu, el 📖: queixu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cfr. <i class="della">quesu,</i><i class="della">(TEST)
|
el.
|
|||
quelme, el 📖: quelme🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<quielme [Vd].>(TEST)
|
Pexe, especie de lija [Cg]. Pexe selaciu, asemeyáu a la mielga (sic) pero mayor [Vd]. //Quelme de torruyu ‘alimentu rella- cionáu cola matanza [Lln].
|
** |
||
quema, la 📖: quema🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<queima [Tb. Sm. Pzu. y Pr. Tox. Cv. Oc. /Mánt. Eo/].>(TEST)
|
Foguera, fueu, incendiu [Lln. Ac. Llg. Ay. Tb. Sm. Pzu. Pr. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. VCid]: Los antiguos a lo que más mieu teníin yera a les quemes [Llg]. Aición y efeutu de quemase un monte [Cv]. //Caer en quema ‘cayer fuera del cabu de la raya la moneda llanzada (en dellos xuegos de chapes)’ [Xx]. //Fuxir de lla quema ‘cast. huir de la quema’ [JH].
|
|
||
quemada, la 📖: quemada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><queimada [Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. Cv. Tox. Oc. /Eo/. Vg]. quemá [Ca].>(TEST)
|
|
|||
quemaderu, el* 📖: quemaderu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><queimadeiru [Md. Pzu].>(TEST)
|
Cast. quemadero [Pzu. Md]. Cfr. quemáu, ada, ao.
|
|||
quemadín, el 📖: quemadín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Maíz verde que se cura na cocina [Os]. Dim. de <i class="della">quemáu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
quemadina, la 📖: quemadina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Cenices que se faen quemando los tapinos y les sos raíces, que son abonu especial pa tubérculos y árboles [R].
<ident class="della" level="1"></ident>Dim. de <i class="della">quemada</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
los quemadores de las casas 1267 (s. xiii?) [ACL/471]
|
del llat. cremātor, -oris (em). Con usu ax. tenemos ast. quemador, ora (cfr.). Una formación paralela a quemador ye l’ast. quemadoriu (cfr.) an- que con sufixu destremáu. |
|
quemadoriu, el* 📖: quemadoriu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<queimadoriu [Md].>(TEST)
|
Sitiu onde se quema daqué o que ta especialmente acotáu pa quemar [Md].
|
Cfr. quemador, el. |
||
quemadura, la* 📖: quemadura🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<queimadura [Tb. Sm. Pzu. PSil. An. Pr. Cv. Tox. Oc. /Eo/]. quemaúra [Sr. Ca. Mo (llaa 28). Ay. Ri].>(TEST)
|
Amburadura [Sr. Ca. Ri. Tb. Sm. Pzu. PSil. An. Pr. Cv. Tox. Oc. /Eo/]. //Quemaúra culiebra ‘Arum italicum, aru’ [Mo (llaa 28)]. Cfr. quemáu, ada, ao.
|
|||
quemar 📖: quemar🏗️: NO ✍️: NO |
<queimar [Qu. Tb. Sm. Bab. PSil. As. An. y Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Mar. Vg. Tor]. caimar [As].>(TEST)
|
Cast. quemar {y facer quemar} [Lln (S). Ac. Bi. Ay. Ri. Qu. Tb. Sm. Bab. PSil. As. An. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Mar. Vg. Mar. Tor]: La casa queima [Tb]: El nenu queimóu la casa [Tb]: Ta queimando’l castañéu [Tb]: A ver si queimas el faéu o queima’l nenu por nun lu curiar [Tb]. 2. Estrozar (el frutu, el pastu, un árbol) pol munchu fríu [Tb. PSil]: Las mazanas queimanon en prau polas xeladas [Tb]. //-se ‘cansase’ [Ay]. //A quemafuegu (sic) dizse p’aponderar la carestía d’una cosa [Lln]. //Queimar adulces ‘quemar ensin facer llama’ [Oc]. //Quemar el cestu ‘dase por vencíu’ [JS]. //Queimar la sangre ‘causar disgustos, esmolimientos’ [Sm]. ///Agua d’Ascensión queima como tizón [Dg (LC)].
|
|
||
quemador, ora* 📖: quemador🔤: , ora* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<ident class="della" level="1"></ident><queimador/ora [Tb. Md].>(TEST)
|
Que quema [Md].
|
|
||
quemador, el* 📖: quemador🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><queimador [Md].>(TEST)
|
Cast. infernillo [Md].
|
b)
|
del llat. *caimare ‘quemar’ (deeh; dcech), teníu por variante del llat. cremare, supuestu necesa- riu pa xustificar el vocalismu átonu ast. oc. [ej] xunto al gall. y port. queimar, ast. y cast. quemar. De toes maneres, esto último nun sedría necesario fónicamente darréu que podría almitise xustificar el verbu dende’l llat. cremare > *keremár [→ *karamár → *garamár] → *ke(r)emár → queimar > quemar. La documentación medieval danos anuncia del oc- citanismu (§a), como yá fexo ver Lapesa (FA 91), xunto al resultáu autóctonu (§b). El participiu fuerte nominalizáu del ast. queimar > quemar continúa nel actual quemu (cfr.), quei- ma > quema (cfr.); al so llau, el participiu débil quemáu, ada, ao (cfr.) pue nominalizase tamién en quemáu (cfr.), queimada quemada (cfr.), ésti continuáu na documentación (cfr. que- máu, ada, ao) y en perclares muestres toponímiques (ta 660). Un compuestu de quemar ye l’intensivu requemar (cfr.). Otru *esquemar → escamar 2 (cfr.) con asimilación vocálica de la pretónica (pe5). |
|
quematu, el 📖: quematu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">quematu,</b>(TEST)
|
el Quemadura [Lln].
|
Cfr. quemu. |
||
quemáu, ada, ao 📖: quemáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Pp. de <i class="della">quemar</i>. 2. Furiosu, con ganes de desfogar (un home) [Xx]. Enfadáu, ofendíu [Pr], doloríu [Lln. Ac]. 3. Nomatu de los de La Rebol.lada (Sm) y de los de Casielles (Po) [LBlan- co].
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">cantella</i>(TEST)
|
et si issir’cremada sea periurado e lais’ ster l’altro
|
si lidiar no
|
cfr.). Lo mesmo que pasa col participiu fuerte (cfr. quemu), agora sol participiu débil quemada tamién podemos alcontrar incrementaciones sufixales responsables (o parientes) del ast. como quemadura (cfr.), quemaderu (cfr.). |
|
quemáu, el* 📖: quemáu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<queimáu [Vg].>(TEST)
|
Estaya de monte amburada pol fueu [Vg].
|
2. Xarabe fecho de ron quemao con zucre [/Eo/]. Cfr. quemáu, ada, ao. |
||
quemín, ina, ino* 📖: quemín🔤: , ina, ino* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<queimín [Oc]. queimín/ina [Cn (F)].>(TEST)
|
Setosu, remiráu [Cn (F). Oc]: Cal.la la boca, queimín, que nun hai quien t’aguante [Cn (F)].
|
Dim. del participiu fuerte de quemar (cfr.), *quemu, a, o con restos nominalizaos del masc. y femenín (pe5). |
||
quemón, ona* 📖: quemón🔤: , ona* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<queimón [Sm. Sl. Pr. Cv. /Eo/]. queimón/ona [Tb. PSil]. que- mono [Ri].>(TEST)
|
Qu’aburia, que quema muncho (el sol) [Pr. Sl]. Qu’abrasa, que pica [Tb. Sm. PSil. Cv. /Eo/]. //Ser quemono ‘nun dar
|
|
||
quemón, el 📖: quemón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><queimón [Oc. /Eo/].>(TEST)
|
|
|||
quemona, la 📖: quemona🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
quemosa, la* 📖: quemosa🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><queimosa [Tb].>(TEST)
|
|
|||
quemu, el 📖: quemu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Rozu que ponen enriba la <i class="della">borona</i>(TEST)
|
pa cocelo [Lln] en llar [Cg]. Residuos vexetales pa quemar [Lln].
|
|
||
quemura, la* 📖: quemura🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><queimura [Sm. PSil. Sl. Cv. Vd. Oc].>(TEST)
|
|
|||
querella, la 📖: querella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Pallabra que conocemos pela documentación en llat. y n’ast.:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">querelam</i>(TEST)
|
de suo uicino 1197 [MSAH-IV/539]
|
ye lod feziesse emendar de xano e sien otra rebuelta la que- rella 1269 (s. xiii) [ACL/498]
|
Del llat. querella ‘quexa’, ‘protesta’, ‘quexa formal contra una persona’ (old), variante más seronda que’l llat. querela (em s.v. queror), de la dómina clásica (dcech s.v. querella) ensin diptongación de la tónica dau’l so calter (o tresmisión) cultizante. |
|
querellador, el 📖: querellador🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Querellante [JH].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">el</i>(TEST)
|
querellador porque prindo con torto s. xiii (or.) [FX/73]
|
Formación en rellación col verbu querellar (cfr.). |
||
querellar 📖: querellar🏗️: NO ✍️: NO |
<-se>(TEST)
|
Cast. querellarse [JH].
|
|
Del llat. *querellāre ‘quexase’, ‘protestar’, pescanciamos que variante de querelāri (em s.v. queror) como querella de querela (cfr. querella). En rellación etimolóxica ta l’ast. que- rellador (cfr.). |
|
querellosu, a, o 📖: querellosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">si</i>(TEST)
|
fiador no
|
|
Del llat. querellōsus, -a, -um, pescanciamos que variante del b. llat. querulōsus (em s.v. queror) como querella de querela (cfr. querella). |
|
querencia, la 📖: querencia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición d’amar o querer bien, benevolencia [JH]. Cariñu [PSil. JH]. Afeutu que se tienen los animales ente sí y el que tienen a los sitios onde nacen y onde pastien [R]. Inclinación de dellos animales a volver, llueu d’enforma tiempu, al sitiu u se cria- ren [Ca]: <i class="della">La</i>(TEST)
|
mio Roxa dispués de munchos meses en Abantru golvió por querencia a El Campanal [Ca]. ///Querencia de xenru, sol de invienru [Fabriciano].
|
morre o por el tormento o por mal querencia del juiz s. xiii
|
cfr. querer) a semeyanza de beneuolentia. per vía semiculta como en cas- tellán (dcech s.v. querer). Sobro querencia féxose l’ax. abon- dativu querenciosu, a, o (cfr.) asina como’l verbu aquerenciar (cfr.). Tamién foi posible llograr el compuestu con bene, ben- querencia (cfr.), y con male, malquerencia (cfr.) |
|
querenciosu, a, o 📖: querenciosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Benévolu [JH]. Amorosu, cariñosu [JH].
|
Cfr. querencia. |
||
querendón, ona 📖: querendón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
Que quier muncho, dau a amar [ByM].
|
Cfr. queríu, ida, ío. |
||
querer 📖: querer🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">querer</i>(TEST)
|
[Xral]. Naguar por [Xral]: Quería que viniera [Tb]. 2. Amar [Xral]: Él querer queríala [Sr]. 3. Paecer que va pasar, tener la sensación de [Lln. Vv. Ac. Sr. Tb]: Paez que quier doleme una muela [Vv]: Cuando quería llover [Sr]. //A querer ‘adréi, arrémente’ [Cv. Gr. Pr]: Pegó-y a querer [Pr]. //Querer con tol yombu ‘perquerer’ [Cl]. //Querer más ‘preferir’ [Xral]. //Querer miyor ‘preferir’ [Tp (i)]. ///Quien bien quier obedez [JH]. Quien bien te quier faráte llorar [JH]. Quien tudo llo quier tudo llo pierde [JH]. –¿Ónde vas Mi- guel? –Onde la burra quier [LC]. Si Dios quier pare un burru [LC]. Fai más el que quier que’l que puede [LC].
|
|
||
querer, el 📖: querer🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">querer,</b>(TEST)
|
el Amor [Xral].
|
Cfr. querer. |
||
queriendes, a* 📖: queriendes🔤: , a* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 a |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">A queriendas </i>‘voluntariamente, con conocencia, con inten- ción’ [Sm]: <i class="della">Fíxulu</i>(TEST)
|
a queriendas [Sm].
|
|
||
querindangar* 📖: querindangar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><aquerindangase [Lln. Pa]. aqueringandase [Pa].>(TEST)
|
Amontonase (un home y una muyer) [Lln. Pa].
|
|
||
querindangu, a, el/la 📖: querindangu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<querindanga [Sm. Cd. An].>(TEST)
|
Amante {desp.} [Ac. Tb. Sm. Cd]. Querida, amante [PSil. An]. Cfr. queríu, ida, ío.
|
|||
querindar 📖: querindar🏗️: NO ✍️: NO |
<-se [Pa]. aquerindase [Lln. Pa].>(TEST)
|
Echase un queríu o una querida [Pa].
|
Amontonase (un home y una muyer) [Lln. Pa]. Cfr. queríu, ida, ío. |
||
querindolu, a, el/la 📖: querindolu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
Amante [PSil]. Cfr. <i class="della">queríu,</i>(TEST)
|
ida, ío.
|
|||
queríu, ida, ío 📖: queríu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
Espresión d’afeutu por una persona pola que se siente cariñu [Ca].
Del participiu del verbu <i class="della">querer </i>(cfr.), con posible nominali- zación (cfr. <i class="della">queríu,</i>(TEST)
|
querida). D’ehí foi posible criar un verbu querindar (cfr.),
|
quiciabes daqué eufemísticu, como eufemís- ticos paecen querindu → querindolu, querindola (cfr.) y que- rindangu (cfr.) → querindangar (cfr.), too ello con sufixos deformadores. Variante de querindar ye querendar (cfr.) d’ u ye posible formar a queriendes (cfr.). |
||
queríu, ida, el/la 📖: queríu🔤: , ida, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida, |
<quería [Sr. Ay. Ri].>(TEST)
|
Amante [Sr. Ay. Ri. Tb]. Cfr. queríu, ida, ío.
|
|||
ques 📖: ques🏗️: NO ✍️: NO |
Voz pa llamar a la cabra [Lln. Cl].
Posible voz d’aniciu onomatopéyicu, o d’un plural de <i class="della">cabru- </i><i class="della">ques</i>(TEST)
|
güei non usual al ser fastera en -as.
|
|||
quesera, la 📖: quesera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<queiseira [Bab. Pzu. As. An]. queisera [Tb. Sm. PSil. y Pr. Cv. Oc].>(TEST)
|
Cast. quesera [Bab. Pzu. As. An]. Vasía pa facer quesu [Lln. Cl. Vv. Qu. Tb. Sm. Pr]. Molde pa facer quesu [PSil. JH]. Cacíu cilíndricu de lata o de barru, con munchos furacos nes parees pa que dexe salir el sueru [Cv]. Vasía o molde de barru pa facer quesu [Oc]. 2. Armariu con tela metálico onde ponen los quesos a ensugar [PSil]. Cfr. queseru, a, o.
|
|||
queseru, a, o 📖: queseru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<quesera [Lln].>(TEST)
|
Que da bon quesu (la vaca) [Lln].
|
2. Que-y presta muncho’l quesu [Sr]. Del llat. caseārius, -a, -um ‘rellativu al quesu’ (em s.v. caseus; abf). Ye posible la nominalización queseru (cfr.), quesera (cfr.). |
||
queseru, a, el/la 📖: queseru🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<queiseiru/era [Tb. PSil]. queiseiru [Pzu. Pr]. quesera [Lln].
+quesiru [Ay]. //queixeiro [“de Valdés al Eo” (Eo)].>(TEST)
|
Fabricante o vendedor de quesos [Lln. Cl. Ay]. El que vien- de quesos de casa en casa [PSil]. Cast. quesero [Tb. Pzu. Pr. /Eo/]. Cfr. queseru, a, o.
|
|||
quesiella, la* 📖: quesiella🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<caisiella [Vg]. queisiel.la [PSil].>(TEST)
|
Quesera [Vg], molde pa facer quesu [PSil (= queisera)]. Quiciabes
|
del llat. capsella, -ae, dim. de capsa, -ae ‘caxa’ (em) con influxu de la familia del llat. caseus ‘quesu’ (em) como alvertimos (cfr. caxellu & caxella). |
||
quesín, el 1 📖: quesín🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
(TEST)
|
Dim. de quesu.
|
|||
quesín, el* 2 📖: quesín🔤: , el* 2 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 el*, 2 |
<queisín [Sl].>(TEST)
|
Páxaru asemeyáu al xilgueru [Sl].
|
Quiciabes en rellación col ast. queixar (cfr.) con desfonoloxi- zación de /S/. Ye posible que’l nome d’esti páxaru se deba al soníu qu’emite y que s’entiende como una quexa. |
||
quesón, ona* 📖: quesón🔤: , ona* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<////queisones [Vd].>(TEST)
|
(Persona) d’andar inseguru y lentu [Vd].
|
Quiciabes un aumentativu de quesín 2 (cfr.), axetiváu. |
||
quesu, el 📖: quesu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<queisu [Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. An. Gr. Cd. Pr. Sl. Vd. Cv. Tox. Oc. Mar. Vg. Llomb]. +quisu [Cp. Bi. Ay. y Mi]. +quiso [Ll. Ri]. queixu [Md]. //queixo [“de Valdés al Eo” (Eo)].>(TEST)
|
Cast. queso [Lln. Rs. Cl. Pa. Cg. Cp. Ac. Bi. Ll. Mi. Ri. Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. An. Gr. Cd. Pr. Sl. Vd. Cv. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Mar. Vg. Llomb. JH. R (el de Casu, Cabrales y d’afuega’l pitu)]. Quesu fecho en casa [Ay]. 2. Vulva [Md (= clica = natura)]. //Dala con quesu ‘engañar’ [LC]. //Dir a queisos ‘dir (los mozos) a garrar quesos a los vecinos (acordies col usu festivu)’ [PSil]. //Quesu Cabrales ‘tipu de quesu fecho en Cabrales’ [Xral]. //Quesu d’afuega’l pitu ‘quesu fecho con lleche desnatao’ [Cg]. Cast. requesón [Cñ (queso d’afogalpito)]. //Queisu d’afuega’l pitu ‘quesu fe- cho en casa’ [Pr]. {Paez qu’en Pr destremen queisu d’afuega’l pitu ‘lo fecho en casa’ / quesu ‘quesu que nun ye del país’ [Pr]. Ye posible tamién qu’en dalgún puntu pueda contrapo- nese el queso ‘el quesu’ / el quesu ‘una pieza de quesu’, asina en Mi; tamién el queso ‘el quesu’ / el quisu ‘quesu fecho en casa’, ‘pieza de quesu’}. //Queisu de la novia ‘baille y convite a los mozos del pueblu de la moza, que paga’l noviu si ye de fuera’ [Bab]. //Quesu de puñu ‘quesu fecho a mano’ [JH]. //Queisu picón ‘tipu de quesu mui fecho y picante’ [Tb]. //Quesu picañón [JH]. //Quesu podre ‘quesu de Cabrales’ [LV. Lln (S)]. “y quesos de país, de trapo, Cabrales, Caso, ó de afuega el pito” [Prieto & López Doriga 1889: 58]. //Fader el queisu ‘combayar’ [Oc]. ///Anda pan qu’al.lá ta queisu dizse cuando hai que comer el pan solo porque enantes comióse’l quesu [Tb]. Algo ye el quesu cuando se da al pesu [Fabri- ciano]. Con llechi, mantega y quesu caseru, despídete comu- ñeru [LC]. Daqué ye quesu pos dase por pesu [JH]. De dame un quesu a toma un quesu van dos quesos [LC]. El que tien munchu quesu echa dello a las sopas dizse cuando daquién malgasta munchu dineru [Lln]. En comer quesu se conoz el neciu aplícase lliteralmente a ún cuando lu ven echar quesu delles vegaes [Cg]. Non h.agas ninguna comida sin quesu ni con solu quesu [Lln]. Por San Xuan tanto queixo como pan [LC]. Quesu sin pan ye malo [LC].
|
|
||
quexa, la 📖: quexa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><queixa [ y Tb. Sm. Pzu. PSil. Cd. Cv. /Eo. Mánt/].>(TEST)
|
Cast. queja [Lln. Pa. Cb. Cg. Llg. Sb. Ay. Ll. Tb. Sm. Pzu. PSil. Cd. Cv. /Eo. Mánt/. JH]. //Dar las queixas ‘quexase de daqué a una persona’ [Tb]. //Ir colas queixas ‘quexase de daqué a una persona’ [Tb].///
|
|||
quexada, la 📖: quexada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<caixada [As]. caxá [Cñ. Bi. Sb. Ay. Ri]. caxaa [JH]. caxá [Ay]. caxada [Cñ. Ac].///<ident class="della" level="1"></ident>//queixada [Tb. Sm. Cd. Pzu. PSil. As. Sl. Cv. Oc. Tox. ByM. /Eo. Mánt/. Vg]. quexá [Ca. Ay. Ll]. quexaa [JH]. quixá [Cl. Ay]. quixada [Lln. Rs. Pa. Tb. Pzu. PSil. As. Pr. Cv. Vd. /Eo. Mánt/. Vg. R]. ///quejada [Os].
///<ident class="della" level="1"></ident>/caxaes [Llv].>(TEST)
|
Cast. quijada [Lln. Cl. Rs. Os. Pa. Cb. Cñ. Ac. Bi. Ca. Sb. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. Pzu. PSil. As. Pr. Cv. Vd. ByM (= quixar).
|
don ayas quexada pedro sanchiz alfayat 1243 [DCO-V/31]
|
Cfr. caxa. |
|
quexal, el 📖: quexal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<el caxal [JH]. queixal [Sm. Sm (Oc). Bab. Pzu. Cv]. quixar [ByM].>(TEST)
|
Quixada [Bab. Pzu], maxilares [JH. AGO. ByM (= quexella = queixada)]. Mexella [Sm]. 2. Caúna de les cuatro pieces que formen les esquines de la coronda [Cv]. 3. Llatíu de dolor [JS]. //-es ‘quixaes’ [Os. Sm (quixadas)]. //Tener bon caxal ‘tener bon dentame, comer muncho’ [JH]. ///Cadún echa la lluenga onde-y duel el quexal [Po (LC)].
|
|
Cfr. caxa. |
|
quexaludu, a, o* 📖: quexaludu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<queixaludu [Md].>(TEST)
|
De grandes quixaes [Md].
|
Formación sol ast. quexal (cfr.) cola amestanza del suf. conti- nuador de -ūtus, -a, -um. |
||
quexamientu, el 📖: quexamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Resentimientu [JH]. Desazón [JH].
|
Cfr. quexar. |
||
quexar 📖: quexar🏗️: NO ✍️: NO |
<queixar (<i class="della">sic</i>) [Sm. Pr. Cv. Eo]. /////queixase [Qu. y Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. An. Cd. y Pr. Vd. Tox. Oc]. ///queixarse [As.
/y Mánt/. Vg].>(TEST)
|
Cast. quejar(se) [Lln. Pa. Cb. Cp. Sr. Llg. Ay. Ll. Ri. Mi. Tb. Sm. PSil. Pr. Cv. Eo. R]: Nun lo quexes tanto [Sr]: Quexóulu bien quexáu [Tb]. //-se ‘cast. quejarse’ [Pa. Cg. Cñ. Ac. Ca. Ay. Ri. Qu. Tb. Sm. Bab. Pzu. As. An. Cd. Pr. Tox. /Mánt/. Vg. JH]. ‘quejarse de dolor’ [Oc]. ‘llamentase, manifestar de pallabra dalguna conducta o actitú d’una persona’ [Tb]. ‘amo- sar rensía pa con daquién’ [Ri]. //Quexalo ‘quexase una vez y otra de daqué’ [Xx. Tb (queixalo)]. //Pocu mal y bien quexáu ‘poca enfermedá pero padecimientu desaxeráu’ [Cg]. //Poucu mal ya bien queixáu alude a quien desaxera los sos padeci- mientos [An]. //Tar queixa queixa ‘quexase de contino (pol dolor)’ [Tox]. ///Quéxase la albarda, cánsase’l pollín ‘nun hai correspondencia ente quien se llamenta y quien recibe’l dañu de verdá’ [LC].
|
|
Del llat. *quassiare, variante de quassare ‘dar golpes vio- lentos’ (dcech s.v. quejar). L’asturianu, como’l cast., caltién tamién el verbu aquexar (cfr.) onde s’alvierte bien el sentíu etimolóxicu de ‘aquexar a otru’. Con esti verbu tán en rella- ción etimolóxica los términos daos por JH: aquexador (Cfr.), aquexamientu (cfr.), aquexosamente (cfr.), aquexosu (cfr.). Participiu fuerte de quexase, nominalizáu, ye ast. quexu (cfr.), quexa (cfr.) d’u se fexo quexamientu (cfr.). Cola amestanza del suf. -umen, -inis, féxose l’ast. quexume (cfr.), pallabra yá documentada n’Alexandre (dcech s.v. quejar). Dende quexu- me féxose aquexumar (cfr.), aquexumosu (cfr.); tamién ta en rellación quexumamientu (cfr.). Dende la so variante *quexe- dume, quexudumar (cfr.), quexudumosu (cfr.). Dende l’ast. quexar entiéndese l’ast. quexíu (cfr.), quexida (cfr.); tamién quexura (cfr.), quexudu (cfr.), l’abondancial quexosu (cfr.), l’alverbiu quexosamente (cfr.). Dende quexar llogróse la for- mación diminutiva quexicar (cfr.) cola que guarden rellación el deverbal diminutivu quexica (cfr.) y quexicón (cfr.). |
|
quexel, el* 📖: quexel🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<queixel [Md].>(TEST)
|
Vulva [Md (= queixu)].
|
Abúltanos que ye un diminutivu caseus ‘quesu’ cola ames- tadura del suf. dim. -ĕllus, *casĕllus, términu que lo mes- mo que’l femenín analóxicu quexela (cfr.), pudo emplegase p’aludir eufemísticamente a les partes pudendes de la muyer (cfr. quesu na so aceición §2). De toes maneres nun ha refuga- se la posibilidá d’un aniciu nel llat. *capsĕllus (cfr. caxellu). El masc. queixel y el fem. quexela ufren una posible dipton- gación de la ĕ tónica pero la yod [j] fusionóse cola xiblante palatal precedente. |
||
quexela, la* 📖: quexela🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<queixela [Md].>(TEST)
|
Vulva [Md (= queixu)].
|
Cfr. quexel. |
||
quexella, la 📖: quexella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. caxella.
|
|||
quexica, el/la 📖: quexica🔤: , el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) |
El que se quexa enforma y les más de les veces ensin razón, con afeutación [Sr. Ay. Cd]: <i class="della">El neñu ye un </i><i class="della">quexica</i><i class="della">(TEST)
|
pero ella yelo tamién [Sr].
|
Deverbal del participiu fuerte de quexase (cfr. quexar) cola amestanza del dim. -ica, orixe de quexicar. |
||
quexicar 📖: quexicar🏗️: NO ✍️: NO |
Quexase de contino [Cp. Ay.Tb. Pr]: <i class="della">Anda</i>(TEST)
|
tol día quexicando [Tb]. //-se ‘quexase de contino [Ac].
|
Cfr. quexar. |
||
quexicón, ona 📖: quexicón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Quexica [Sb. Ay. Tb]: <i class="della">Ya</i>(TEST)
|
más quexicón qu’un nenu [Tb].
|
Cfr. quexar. |
||
quexíu, ida, el/la 📖: quexíu🔤: , ida, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida, |
<queixíu [Tb. Sm. Pzu. Pr. Cv. Vd]. quixíu [Tb. Cn (MG). Pr]. queixidu [PSil]. //queixido [Eo].>(TEST)
|
Cast. quejido [Lln. Pa. Cg. Ca. Ll. Ri. Tb. Sm. Pzu. PSil. Cn (MG). Cd. Pr. Cv. Vd. /Eo/. JH]: Nun deas tantos queixíus, nin [Tb].
|
|
||
quexón, ona 📖: quexón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<quexón/ona/ono [Llg. Ri]. queixón [Tb. Sm. An. Tox. Oc. / Eo. Mánt/]. queixón/ona [Tb. PSil]. quexona [Lln].>(TEST)
|
Que se quexa [Ri].
|
Que se quexa muncho [Ca], que se quexa por poco [Lln. Pa. Cp. Ac. Llg. Sr. Ay. Tb. Sm. PSil. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. JH]. Que se quexa de contino [Ay. An]. Inconfor- mista [Pr]. Aprensivu [Cñ]. Cfr. quexar. |
||
quexosamente 📖: quexosamente🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">quejosamente</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. quexar. |
||
quexosu, a, o 📖: quexosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><queixosu [Tb. Tox]. +quexusu/quexosa/quexoso [Llg. Sr. Ay. Ri]. //queixoso [Eo].>(TEST)
|
|
|||
quexu, el 📖: quexu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Quexa [JH]. 2. Quexíu [Cb].
<ident class="della" level="1"></ident>Ha xustificase en rellación col posible participiu fuerte del verbu <i class="della">quexar</i>(TEST)
|
(cfr.). Nun ha tracamundiase con queixo ‘ta- bleru de vares entretexíes que se pon sol llar faciendo’l sardu pa curar nél les ablanes, castañes, nueces’ que se conseña en Cuaña [/Cu (VB)/] y qu’ha entendese como continuador
|
del llat. capsus, -i ‘especie de xaula’, ‘carru cubiertu per toes par- tes como una caxa’ (abf). |
||
quexudu, a, o* 📖: quexudu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><queixudu/a [Md].>(TEST)
|
Quexosu [Md].
|
|
||
quexudumar 📖: quexudumar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><-se>(TEST)
|
Quexase [JH].
|
|
||
quexudumosu, a, o 📖: quexudumosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">quexudumosu,</b>(TEST)
|
a, o Que se quexa [JH].
|
Cfr. quexar. |
||
quexume, el 📖: quexume🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Quexa [JH].
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">oydas</i>(TEST)
|
e vistas las quexumes e las demandas 1272 [SPM/467]
|
todas las otras demandas &quexumes que contra ellos au- jan.1282 [DCO-V/131]
|
Cfr. quexar. |
|
quexura, la 📖: quexura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Priesa, aceleración, congoxa [JH].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">mandou que todas las </i><i class="della">quexuras</i><i class="della">(TEST)
|
e todas la demandas que avia 1247 [SPM/405]
|
|
Cfr. quexar. |
|
“qui” 📖: “qui”🏗️: NO ✍️: SI |
Del llat. quī con continuación en tolos romances hispánicos medievales, con asitiamientu nel dominiu ástur nos sieglos xiii-xiv (Prieto 2015: 77). Pervése na documentación medie- val una confluencia de <i class="della">qui </i>con <i class="della">quien </i>(invariable en xéneru y númberu), dambos col significáu léxicu de ‘persona’ y con destremaos usos y valores. La llucha ente <i class="della">qui </i>y <i class="della">quien </i>(inva- riable en xéneru y númberu) acabó col triunfu de la segunda y desaniciu de <i class="della">qui</i>(TEST)
|
que se vio nuna situación difícil tamién pol averamientu y fácil tracamundiu fónicu con que (Prieto 2015: §4.1).
|
|||
quia 📖: quia🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
¡Qué va! [Cg. Ac. Ay. Tb. PSil. An]. De la espresión ast. ¡quÉ va!
|
|||
quícaru, a, el/la 📖: quícaru🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<////quíqueres [Md].>(TEST)
|
Pitu nanu [Pr].
|
2. Gallu de pelea [Pr]. //Los quíqueres ‘quique y quica perpequeños’ [Md]. Dim. de quicu, a (cfr.) cola amestadura del continuador del suf. átonu -ŭlus, -a, -um (llaa 103). |
||
quicera, la 📖: quicera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Sitiu onde encaxa’l quiciu [Mar].
|
Cfr. quiciu. |
||
quiceru, el* 📖: quiceru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<quiceiru [Vf (Cv)]. guiceiru [Oc. Tox. /Serandías (Eo)/].>(TEST)
|
Quiciu [Vf (Cv)].
|
2. Piedra so la que xira’l quiciu de la puerta [Oc]. //-os ‘estremos so los que xira una puerta que nun tien bisagres’ [Tox. /Eo/]. Cfr. quiciu. |
||
quiciabes 📖: quiciabes🏗️: NO ✍️: NO |
<quiciá [Os. y Cb. y Cp. Ay. Ri. y AGO]. quiciabis [As. Cn
(M). y CC]. quiciabos [Cg]. quiciaes [Pa. y Cb. Cg. Sb. Ay. /y Eo/. GP. R. y JH. y AGO]. quiciás [Cñ. Ac. Sb. Ar. y DA. y
CC. y AGO]. quiciáis [y Cp]. quinciaes [Sb]. quizabes [Bab.
/y Eo. Mánt/]. quizabis [Tb. Cn (M. MG). quizáis [/Mánt/].>(TEST)
|
Cast. quizá [Os. Pa. Cb. Cg. Cp. Cñ. Ac. Ca. Sb. Ay. Ri. Ar. Tb. Bab. As. Cn (M. MG). Vf (Cv). Oc. /Eo. Mánt/. GP. V1830. JH. R. DA. AGO. CC]: ¿Quiciabes non te vendería yo una perra de nisos? [Ca].
|
|
Del llat. qui id sapit ‘quien lo sabe’ (ghla 4.3.2.2) acordies cola propuesta de González-Ollé, bien acoyible nel contestu d’otres suxerencies de les que dan anuncia García de Diego y Corominas-Pascual (deeh s.v. qui sapis, qui sapit; dcech s.v. quizá). Les destremaes terminaciones del alverbiu ast. han en- tendese, en bona midida, acordies coles variaciones de núm- beru y persona del verbu. |
|
quicial, el 📖: quicial🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<quizal [Ay. Qu. Tb].>(TEST)
|
Quiciu [Qu]. Trozu de fierro que fai de gonciu de puertes y ventanes [Ri]. “El trozo de hierro sobre el que apoya, o el simple agujero sobre la piedra” [Ar (= quicio)].
|
2. Furacu de la piedra onde se mete’l quiciu [Tb]. 3. Conxuntu de piedra y quiciu [Ay]. Cfr. quiciu. |
||
quiciar 📖: quiciar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Axustar, encaxar el quicial d’una puerta, ventana, etc., nel quiciu correspondiente [Sm].
|
Cfr. quiciu. |
||
quiciáu, ada, ao 📖: quiciáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
Con ciertu tipu d’arboláu o especie botánica (un zarru) [Tb].
|
Pp. de quiciar. |
||
quiciu, el 📖: quiciu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<quizu [Ac. y Tb. Vil.laoril (Oc). Mar]. quizo [Ay. Ar]. quiz [Tox]. /////quicio [Ar]. quincio [Os. Ar]. /////guizu [Cv. Oc. Mar]. guinciu [An]. guinzu [An].>(TEST)
|
Quicial [Cl. Rs. Pa. Ac. Ay. An. Cv. Vil.laoril (Oc). Oc. Mar]: Dí nel guinzu ya manquéime [An]. Pieza de fierro que s’alluga baxo la puerta pa facela xirar [Ay. Ar (= quicial). Tb]. Tro- zu de fierro que fai de gonciu na portiella [Ac]. Quiciu de la puerta [Tox]. 2. Furacu de la piedra de les puertes o ventanes onde se mete’l quicial [Ri]. Gonciu [Os. Ca. Ar]. 3. Piedra del molín [Sl]. Mexelles rosades/güeyos gayasperos/caderes torniades/ meneos arteros/a los de más xuiciu/los saquen de quiciu [CyN (Recuerdos)]
|
Pallabra d’aniciu inciertu (dcech s.v. quicio) anque estos autores, llueu, suxeren que cast. quicio sedría un términu llográu secundariamente de cast. resquicio del llat. *excre- pitiare ‘resquebraxase’ si bien García de Diego (deeh) pro- pón partir del llat. *crepitiare ‘estallar’. Sol ast. semicultu quiciu féxose’l verbu quiciar (cfr.) y el so contrapuestu con des-, desquinciar (cfr.) con una [n] epentética (ghla §4.5.6); tamién esquiciar (cfr.) colo que paez el so deverbal esquiciu (cfr.). Tamién se conseña la variante verbal esguizar (cfr.). Un posible participiu fuerte del popular esquizar foi *esquizu cola amestanza del suf. dim. -uelu, quiciabes responsable del ast. esquizuelu ‘arzolín’ (cfr.) onde podría alvertise l’influxu del ast. orzuelu. Sobro ast. quizu féxose una formación sol continuador del suf. instrumental -arius, -aria, quiceru (cfr.), quicera (cfr.). Xunto a resquiciu tenemos el compuestu res- quicera (cfr.). Dende la variante quizu un femenín compuestu resquiza (cfr.). |
||
quicu, a, el/la 📖: quicu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<quique/quica [Md]. quicu [An]. quiqui [Pr]. quica [Lln. Pa. Tox]. ////quicos [Sb].>(TEST)
|
Gallu, gallina de raza perpequeña [Sr. Sb. Ri. Tb. Md. An. Cd. Pr]. Pitu nanu [Pr]. Pita nana [Pa]. Gallina pequeña, mui mala pa guariar [Tox]. Raza nana de pites [Lln] con un gallu pergafu [Llg]. 2. Pitu de pelea [Pr]. 3. Neñu mui rebelde y que s’amarra colos mayores [Llg]: El quicu isti golvióse al pa- dre [Llg]. //Quica recastada ‘quica fía de pita y quicu’ [Tox]. //Ponese como un quicu ‘rebelase, volvese a una persona ma- yor’ [Llg (= ponese como un quicu en frente d’ún)].
|
Posible voz d’aniciu onomatopéyicu. Un dim. átonu en -ŭlus ye responsable del ast. quícaru (cfr.). |
||
quiebra, la 📖: quiebra🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><//quebra [Eo].>(TEST)
|
|
|||
quien 📖: quien🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><quian [JH. DA]. quin [Llg]. quen [Tox. /Eo. Mánt/].>(TEST)
|
Pronome personal ya interrogativu [Xral]. Cast. quien [Lln. Llg. Sr. Tb. Sm. Tox. /Eo. Mánt/]: Nun taba quien debía tar [Tb]: ¿Quién yera’l que tenía que marchar? [Sr]. 2. Quien (pl.) [Sr. Tb]: Nun taben quien debín tar [Sr]: ¿Quién yeren los que tenín que marchar? [Sr]. //Quian ‘quien, cual’ [JH]. ‘quien’ [AGO]. //Quián ‘quién’ [DA]. //Ser quien ‘ser capaz’ [Pr. R. VCid]. ‘ser capaz de’ [Sb. Tb]: Isi nun ya quien a faelo, non nun ya quien; el nenu sí, ísi ya pa faelu [Tb]. //Ser quien a ‘ser capaz de’ [Cñ. Ac. Sr. Ay. Tb. Sm. An]: Nun ya quién a faelo [Tb]. //Ser quien pa ‘ser capaz de’ [Tb]: La nena ya pa faelo [Tb]. //Quién sabe ‘quiciabes’ [Pr]. ‘naide sabe’ [Ac]: Había quién sabe la xente [Ac].
|
quian (sic) este nostro scripto quesier quebrantar 1245(or.) [MCar-I/256]
|
cfr.) acabó col trunfu de la primera (Prieto 2015 §4.1). Ye posible n’ast. la construcción de quien + verbu querer, con valor indefiníu (cfr. quienquiera). |
|
quienquiera* 📖: quienquiera*🏗️: SI ✍️: NO |
<quenquiera [Tox]. quianquiera [JH]. quinquiera [Tb. Sm. Pr]. quianquier [JH]. //quenquera [Eo. Mánt].>(TEST)
|
Cast. quienquiera [Tb. Sm. Pr. Tox. /Eo. Mánt/. JH]. Cual- quiera [Ay. JH].
|
|
Cfr. quien. |
|
quierilotó, el/la 📖: quierilotó🔤: , el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) |
Persona caprichosa [Llg].
Compuestu d’un imperativu (o presente d’indicativu) del ver- bu <i class="della">querer</i>(TEST)
|
(cfr.) + pronome. lo + pronome too.
|
|||
quietu, a, o 📖: quietu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+quiitu/quieta/quieto [Ay].>(TEST)
|
Tranquilu, ensin movese [Ac. Sr. Ay. Tb. JH]: Tate quietu [Sr]. //¡Quieto parao! ‘tranquilu, ¡equí mando yo!’ [Ac]. //El quie- tu paráu ‘un xuegu de neños’ [Tb].
|
|
Cfr. quedu, a, o. |
|
quilate, el 📖: quilate🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">quilate</i>.
<i class="della">Xunto</i>(TEST)
|
a ella ñón val nin un cornadu/nin la lleche con vein- timil quillates/ñunca se vio pescuezu más llozanu:/podía comella ansí cualquier cristianu [HyL (F-O)/157]
|
D’un arabismu d’aniciu griegu con resultáu nes llingües his- pániques (dcech s.v. quilate; da). |
||
“quilive” 📖: “quilive”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu que namái conozo gracies a la documentación ais- llada del sieglu x:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">vii</i>(TEST)
|
solidos in civaria et in quilive quantum nobis bene com- placuit 962 [MSAH-I/250]
|
Podría tratase d’una adautación con metátesis del ár. kabīr ‘nome d’una moneda’ > and. kibir, voz continuada como qui- bir o kivil (da s.v. quibir) anque nun atopé qu’Oliver conseñe’l términu ente los sos arabismos (adla 213). |
||
quilla, la 📖: quilla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Pieza inferior axial de la embarcación [lma] que va de proa a popa y aguanta l’armazón [Lln]. //<i class="della">Quilla</i>(TEST)
|
del esternón “hueso así llamado” [Llu].
|
|
cfr. atracar & tracalaquilla). |
|
quilma, la 📖: quilma🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<quima [Pr].>(TEST)
|
Sacu grande [Ac. Pr]. Sacu de llin más estrenchu y llargu que los normales, pa guardar el granu, la farina [Arm]. Sacu gran- de emplegáu como midida de capacidá [Tb], de 40 kg [Sm]. Sacu de llenzu pa granu, farina etc. [Cg]. Costal [Bard] llargu [Ar]. Costal de tela gordo [Tor], d’estopa [PSil]. Sacu grande de tela gordo [Mar]. Sacu de tela fino pa carretar el granu de la era a la panera [VCid]. 2. Montón de coses [Sm]. //Quilma de farina ‘sacu de cien kilos de farina’ [Ay]. ///Daqué hay na quilma que no e tou farina [Cg]. “Quilma de lino no la lleves a tu molino. Quilma es costal en tierra de León” [H. Núñez (apud Morala 2007c: 88)]
|
L’ast. quilma, quima ‘sacu grande’ ye términu que paez preis- lámicu (da s.v. quilma) voz que s’asitia nel nuesu dominiu; xustifícase xunto al correspondiente masculín quilmu ‘paque- te’, ‘bultu’ (cfr.). Al so llau apaez el verbu quilmar 2 (cfr.) que na so aceición de ‘aniquilar’, ‘esbarrumbar’ talmente paez de- bese a un tracamundiu col verbu aniquilar (orixináu sol llat. nihil ‘nada’); lo mesmo pasa con quilmar 1 (cfr.) ‘maquilar nel molín’, otru tracamundiu, agora col arabismu maquilar 1; en dambos casos por averamientu fónicu. Un verbu contrariu a quilmar ye esquilmar (cfr.). |
||
quilmar 1 📖: quilmar 1🏗️: NO ✍️: NO |
<i class="della">Maquilar</i>(TEST)
|
nel molín [PSil].
|
Quiciabes deformación del arabismu maquilar (cfr. quilma). |
||
quilmar 2 📖: quilmar 2🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">aniquilar</i>, destruir [Tox].
Quiciabes deformación del cultismu <i class="della">aniquilar</i>(TEST)
|
(cfr. quilma).
|
|||
quilmu, el 📖: quilmu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Paquete, bultu [Cn (F)]: <i class="della">Chegóu a las doce cargada de quil- </i><i class="della">mos</i>(TEST)
|
[Cn (F)]. Sacu [Tixileira].
|
|
||
quilombu, el* 📖: quilombu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><quilombo [Sb].>(TEST)
|
|
|||
quilotru, a, o* 📖: quilotru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><quiloutru [PSil].>(TEST)
|
|
|||
quilu, el 📖: quilu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><quilo [Mi. Ri].>(TEST)
|
Cast. quilo [Ay (N). Mi. Ri. Tb]. //D’a quilu ‘difícil, impor- tante, de muncha importancia, de muncha envergadura’ [Tb]: Ésa ya d’a quilu [Tb]. //Echar el quilo ‘reventar, esforzase muncho’ [Ay (N)]. //Pasales d’a quilo ‘pasalo mui mal’, ‘pa- sales torniaes’ [Mi].
|
|
||
quima, la 1 📖: quima🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ident class="della" level="1"></ident>Punta d’árbol [Os]. Lo más alto d’un árbol [Lln]: <i class="della">La</i>(TEST)
|
quima d’esi fresnu [Lln]: Ena quimiquina (sic) de la h.oguera [Lln].
|
|
Del grecismu en llat. cūma o cyma ‘parte cimera de les se- milles o de los árboles’, según Isidoro de Sevilla: cyma di- citur quasi coma: est enim summitas olerum uel arborum (Etimologías xvi, 10-4). Ello empobina a almitir qu’ha partise d’una pronunciación seronda [kíma], ast. quima, que supón una dixebra de la más vieya palatalización [tsíma] > [θíma] qu’esixe l’ast. y cast. cima (cfr.). Poro, entiéndese que Co- rominas-Pascual, pa xustificar ast. quima, partan d’un llat. vg. quima (dcech s.v. esquilmar). Pero a la vera d’ello l’ast. entá ufierta’l resultáu [tSíma] (cfr. cima & chima), qu’ufre otra vía de penetración, quiciabes pente medies del mozárabe. Sobro ast. quima féxose’l deriváu quimera *‘conxuntu de pa- los’ → ‘griesca’ → ‘desorde’ (cfr.). En rellación con quimera féxose l’abondativu ast. quimeríu y quimería ‘conxuntu de cañes d’árbol’ (cfr.); lo mesmo quimerista (cfr.). Tamién den- de quimera → quimerita (cfr.) con un sufixu primitivamente diminutivu -ītta, güei ensin puxu. Dende quima tamién pudo siguir un deriváu *quimada → camada ‘paliza’ (aceición §5) pero tamién ye cierto qu’esta aceición podría xustificase ente los derivaos de cama → camada (cfr.). Lo mesmo podría afitase del ast. camorra ‘reña’ (cfr.) cola amestadura del suf.
-orra (pe5). |
|
quima, la 2 📖: quima🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
(TEST)
|
Cfr. quilma.
|
|||
quimera, la 📖: quimera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Griesca, engarradiella [Lln. Mi. Ri. Qu. Tb. Cn]: <i class="della">Entamóu-</i><i class="della">(TEST)
|
se una bona quimera al acabar la romería [Tb]: Los mo- zos siempre venían buscando quimera [Qu]: Corréi p’al.lí qu’armóuse la quimera [Cn]. 2. Desorde [Mi (i)]: ¡Vaya qui- mera qu’armó na cocina! [Mi (i)].
|
|
cfr.) cola amestadura del suf. -aria, en referencia a les cañes o palos que puen emplegase na engarradiella. La definición dada pa quimeira pol autor del vocabulariu del Pzu queriendo averar el términu al grecismu en cast. quimera (s.v. quimeira) pes- canciamos qu’ha entendese como un tracamundiu motiváu pola diglosia del autor. Nueves formaciones sufixales tené- mosles en quimeríu (cfr.), quimería (cfr.), quimerita (cfr.) y nel posible modernu quimerista (cfr.). |
|
quimería, la 📖: quimería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Conxuntu de les puntes de les cañes d’un árbol [Lln]. Formación sol ast. <i class="della">quima</i>(TEST)
|
1 → quimera (cfr.).
|
|||
quimerista 📖: quimerista🏗️: NO ✍️: NO |
Dau a armar <i class="della">quimera</i>(TEST)
|
[Ri].
|
Formación en rellación col ast. quima 1 (cfr.) → quimera, con un sufixu -ista que paez cultu y modernu (cfr. quimera). |
||
quimerita, la* 📖: quimerita🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////quimerites [Lln (R)].>(TEST)
|
Copes, les puntes de les ramas de los árboles [Lln (R)].
|
Cfr. quima 1. |
||
quimeríu, el 📖: quimeríu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Lleña fino d’alisa o berezu, pa prender el fueu [Lln].
|
Cfr. quimera. |
||
química, la 📖: química🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Compuestu artificial emplegáu na ellaboración de dellos productos (sidra, vino) [Lln. Vv. Tb]: <i class="della">Echanon química al </i><i class="della">vinu </i>[Tb].
D’un deriváu del grecismu espardíu pel ár. y presente nel and. alkímya (da s.v. alquimia) anque xeneralizáu modernamente ente nós ensin artículu <i class="della">al</i>-. Sobro <i class="della">química</i>(TEST)
|
iguáronse términos rellacionaos como quimicar (cfr.), químicu (cfr.), quimiu (cfr.).
|
|||
quimicar 📖: quimicar🏗️: NO ✍️: NO |
Abonar un prau, un terrén echando <i class="della">químico </i>[Mi]: <i class="della">Quimicar </i><i class="della">ye</i>(TEST)
|
como cuchar, pero con químico [Mi].
|
Cfr. química. |
||
químicu, el 📖: químicu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<químico [Mi].>(TEST)
|
Abonu químico [Pb. Lln. Vv. Tb. Md (= guanu). Mar]. 2. Especialista en cuestiones químiques, opuestu al femenín co- rrespondiente la química [Aral].
|
Nominalización del axetivu xeneralizáu modernamente en cast. pel mercáu como (abono) químico (cfr. química). |
||
quimiu, a, o 📖: quimiu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<b class="della">quimiu,</b>(TEST)
|
a, o Químicu [JH].
|
Cfr. química. |
||
quin 📖: quin🏗️: NO ✍️: NO |
<quina [Os]. quinu [y Cb. Vd. Tox]. //quino/a [Eo. Mánt].>(TEST)
|
Voz que, repetida, val pa llamar al gochu [Os. Cb. Cg (= qui- rrín). Tox (= chinu). /Eo. Mánt/]. 2. Golpe especial que da una renra contra otra nel xuegu de renras [Vd].
|
Posiblemente d’una voz onomatopéyica. |
||
quina, la 📖: quina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
//<i class="della">Saber a quina </i>‘saber permal (una bebida)’ [Ay]. //<i class="della">Ser más </i><i class="della">malu</i>(TEST)
|
que la quina ‘ser permalu’ [Llg. Ay (+melu)].
|
|
||
quincalla, la 📖: quincalla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Coses metáliques de ruin valir magar les apariencies [Tb]. 2. Coses pequeñes útiles pa la casa [Ay]. 3. Xentecaya, cacía [Sr. Tb]: <i class="della">Ésos son quincalla, sí, cacía namái </i>[Tb].
Del fr. a. quincaille onomatopeya por cuenta’l soníu del me- tal (dcech s.v. quincalla), quiciabes pente medies del cast. <i class="della">quincalla </i>‘oxetos de metal xeneralmente de ruin valir’, llueu con aplicación metafórica peyorativa a les persones. En re- llación etimolóxica atópense los derivaos ast. <i class="della">quincallería </i>(cfr.) <i class="della">y</i>(TEST)
|
quincalleru (cfr.). Cabría plantegar si con estos térmi- nos tien daqué familia l’ast. cancallu (cfr.), cancallón (cfr.), cancalleru, a, o (cfr.), ésti, como cancallu, con doble realiza- ción en [], [y]. El forasterismu ye d’inxerimientu enforma serondu darréu que yá nun s’adaptó en [ʈş] na fastera sureño- occidental.
|
|||
quincallería, la 📖: quincallería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">quincallería</i>(TEST)
|
[Md].
|
Cfr. quincalla. |
||
quincalleru, el 📖: quincalleru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<canquillero [Ar]. quincalleiru (<i class="della">sic</i>) [Tox]. quinquillero [Ar]. quincalleiru/era (<i class="della">sic</i>) [Tb. PSil]. +quincalliru (<i class="della">sic</i>) [Ay].>(TEST)
|
Cast. quincallero [Pa. Bi. Tox]. El que trabaya iguando los cacíos de lata o metal [Ar. PSil]. 2. El que viende quincalla peles cases [Ay]. Vendedor ambulante que nun tien seriedá [Ar. Tb]. 3. Persona charrana [Pa. Sb]. Persona de poca cha- peta [Pa. Sb]. 4. Persona adornada de quincalla [Tox]. Cfr. quincalla & cancalleru.
|
|||
quince 📖: quince🏗️: NO ✍️: NO |
<quinci [Cl].>(TEST)
|
Cast. quince [Xral].
|
|
||
quincenu, a, o 📖: quincenu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><+quincinu [Ri]. quincena [/Eo/].>(TEST)
|
|
|||
quincu, el* 📖: quincu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Llevar</i>(TEST)
|
al quinco ‘llevar al llombu, a recostines’ [Cb]. Desconozo si pue rellacionase col términu d’aniciu quechua ‘kenkku ‘torcíu’, ‘camín que va dando vueltes’ que tienen Corominas-Pascual como orixe
|
del cast. quingos (dcech). |
||
quiniela, la 📖: quiniela🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><quinela [Sm. Md].>(TEST)
|
Cast. quiniela [Xral].
|
|
||
quinientos, es 📖: quinientos🔤: , es 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 es |
<ident class="della" level="1"></ident><quinientos/as [Or. Oc].>(TEST)
|
Cast. quinientos [Xral].
|
|
||
quinqué, el 📖: quinqué🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Aparatu emplegáu pa producir lluz pente medies de petroleu o esquistu [Lln].
|
Del fr. quinquÉ, deonomásticu del fabricante que nel sieglu xviii xeneralizó l’artiluxu (dcech s.v. quinqué). |
||
quinqueñu, el 📖: quinqueñu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">quinquenio</i>(TEST)
|
[JH].
|
Del llat. quinquennium onde’l segundu elementu féxose sol llat. annus ‘añu’ (dcech s.v. cinco). |
||
quinta, la 📖: quinta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Casa de recréu con xardín y güerta nel campu [R]. 2. Sortéu pa llevar xente a la milicia [R]. 3. Grupu de mozos del mesmu remplazu del exércitu {porque orixinariamente reclutaben 1/5 de los mozos posibles} [Ri. Tb]: <i class="della">Son</i>(TEST)
|
de la mia quinta [Tb]. Edá [Tb]: Somos de la mesma quinta [Tb]. //En quintas ‘en períodu militar’ [Tb]: Tuvía nun entróu en quintas [Tb].
|
|
Cfr. quintu, a, o. |
|
quintada, la* 📖: quintada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<quintá [Llg].>(TEST)
|
Novatada de la mili [Llg]. Novatada, inocentada [Llg]. //Pa- gar la quintá ‘sufrir les novataes nel serviciu militar’ [Llg].
|
Formación sol ast. quinta (cfr.) cola amestadura del suf. -ada. |
||
quintal, el 📖: quintal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">quintal </i>[Ac]. Sacu emplegáu como midida de pesu [Tb]: <i class="della">Dame</i>(TEST)
|
un quintal de carbón [Tb]. Pesu equivalente a 46 kg [Ri. Cd. Tor]. Cierta midida de pesu [Lln].
|
|
||
quintana, la 📖: quintana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Corral de les cases de pueblu [Lr (i)], zarráu y descubiertu, allugáu delantre casa [Cd]. La parte de delantre d’una casa [Ac (= corrada)]. Delantera d’una casa o barriada [Cg]. Sitiu descubiertu alredor de la fachada principal de la <i class="della">casería </i>[Cñ (= antojana)]. <i class="della">Antoxana </i>grande de varies cases [Pr]. “Corra- liza, muladar” [JH]. 2. “La posesión en que se habita y las colindantes y vecinas forman la quintana individual y colecti- vamente” [R]. Casería antigua con tolos sos anexos [CAmie-
va]. Conxuntu de cases más averaes unes a otres dientro d’un mesmu pueblu [Ca]: <i class="della">La tardi del domingo tomamos toes les muyeres el sol ena quintana </i>[Ca]. Conxuntu de varies cases (el pueblu ta fechu de varies quintanes) [Am. ByM]. Antoxa- na, barriu [V1830]. 3. Finca de llabor aisllada o que forma parte d’un grupu reducíu de cases [Md]. //<i class="della">Ser</i>(TEST)
|
el gallu la quin- tana [Pr] ‘llevar la voz cantante’ [Ay (ye’l gallo la quintana)]. ///El coruxu ena quintana, l’agua pela mañana [LC]. Si el cuquiellu y la coruxa/xiblen ena to quintana/pierdes de xintar la gana/y acabósete la xuxa [CyN (Recuerdos)].
|
ila quintana et in ilo albario qui sta tras kasa 1002(or.) [ACL/139]
|
Del llat. quintānus, -a, -um ‘con rellación al cinco’ (old) pero que, amás d’otros usos axetivos, apaez nel llinguax militar como (porta) quintana (em), y tamién nominalizáu como quintana en referencia a la vía o cai paralela a la principal y onde s’asitiaba’l mercáu (old). Isidoro de Sevilla puntualiza: Quintana pars plateae quinta est, qua carpentum progredi potest [Etimologías xv, 2-24]. Paez claro que l’ast. quintana tien un orixe llat. y ha entendese, de mano, como una refe- rencia a la quinta parte de daqué. Lo mesmo en gall. pero con perda de -n- pues el caltenimientu de Quintana na topo- nimia de Santiago de Compostela nun respuende al resultáu autóctonu sinón, quiciabes, a una pronunciación a l’asturiana o castellana. Un diminutivu en -ĕlla xustifica ast. quintanie- lla [(cfr.), gall. Quintela] que s’asitia, como quintana, non sólo na documentación sinón llargamente na toponimia (ta 588). Sobro quintana féxose tamién una formación derivada |
|
“quintanal” 📖: “quintanal”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela toponimia (ta 588) y documentación:
<ident class="della" level="2"></ident>a)
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">illo </i><i class="della">quintanare</i><i class="della">(TEST)
|
que comparauimus de Gonsendo [952-961] (s. xii) [ACL/134]
|
|
||
quintaniega, la 📖: quintaniega🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Llodu, folla y morgazu de les caleyes [AGO]. Cfr. <i class="della">quintaniegu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
quintaniegu, a, o 📖: quintaniegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Lo que pertenez a la quintana [JH]. 2. De Quintana, en Val- dornón, Xixón [JH].///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Llosa quintaniega siempre está bien </i><i class="della">abonada</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
-iegu, a, o; foi posible llueu la nominalización del femenín
quintaniega (cfr.). |
|
quintaniella* 📖: quintaniella*🏗️: SI ✍️: NO |
Términu conocíu gracies a la toponimia y documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">alia terra ad illas </i><i class="della">quintanellas</i>(TEST)
|
853 (s.xii) [DCO-I/20] una quintanella infra termini fratres 972 [MSAH-I/317] in Uilla Hallaffe una quintanella 1007 (s. xii) [ACL/211]
|
|
Cfr. quintana. |
|
quinteru, el* 📖: quinteru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
“El colono que paga al señor directo de la viña una cesta de uvas por cada cinco que recoge, y se llama también <i class="della">quintero </i>al recaudador de este canon, o fiscal del dueño directo. La cesta del quintero se distingue por una rama de vid puesta en ella” [Cn (Eo)].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Pedro</i>(TEST)
|
Martinez quintero de Rioseco 1253(or.) [MSAH- V/269]
|
|
Del llat. quīntārius (em s.v. quinque) ‘rellativu al cinco’ (old s.v. quintārius, -a, -um), una formación axetiva, llueu nomina- lizada. Sobro *quinteru iguóse’l deriváu surdíu serondamente na documentación del dominiu, en castellán, quintería: con la maxada de Foios como terminamiento de la dicha quinteria 1558 [SPM/638]. |
|
quintín, el 📖: quintín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Dim. de <i class="della">quintu </i>(cfr.). La espresión <i class="della">paecer a </i><i class="della">Quintín</i>(TEST)
|
l’amargáu que s’aplica a daquién que s’atopa amargáu [Llg] ye una posible referencia al títulu d’un sainete de Carlos Ar- niches de 1924, llueu película en 1935 y en 1951, ésta dirixida por Luis Buñuel, Don Quintín el amargao.
|
|||
quintu, a, o 📖: quintu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">quinto</i>(TEST)
|
[Xral. JH].
|
maes lle cobo el quinto de los Arcos de sobre el fondero
|
Del llat. quīntus, -a, -um ‘quintu’, ‘quinta parte’ (em s.v. quin- que; old s.v. quintus, -a, -um), con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh). El términu pue caltenese como ax. o nominalizáu. Y, por cuenta la gran posibilidá combinatoria, pue algamar dixebraos significaos al nominalizase. Abúltanos que quinta ‘casa de campu’ (cfr.) ha ser un términu cultu na- mái conseñáu en Rato y, dacuando, na lliteratura. Quiciabes con un valor ordinal podría atopase en nomes de llugar como Cabanaquinta (ta 618; tt 310). |
|
quintu, el 📖: quintu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">el quinto </i>[JH]. Especie de foru de canon añal consistente na quinta parte del frutu que producía la tierra y se pagaba di- reuto al dueñu [Cg]. 2. Recluta, el qu’entra en quintes [Xral].
3. Mozu que fai’l serviciu militar [Xral]. Cfr. <i class="della">quinta.</i>(TEST)
|
||||
quiñe, el 📖: quiñe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Golpe de la peonza [Tox. /Eo/].
|
Cfr. quiñón. |
||
quiñeru, el* 📖: quiñeru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<quiñero [R].>(TEST)
|
“Que tiene parte en el quiñón. Contabilidad de pescadores” [R].
|
Cfr. quiñón. |
||
quiñón, ona 📖: quiñón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ident class="della" level="1"></ident><quiñona [Sm]. cañona [Sm].>(TEST)
|
|
|||
quiñón, el 📖: quiñón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Caúna de les tres partes en que se xebraben les ganancies de la pesca [Xx]. Cada parte proporcional que correspuende al marineru nes ganacies de la so lancha [Vd]. Sueldu del mari- neru [Xx]. 2. Parte, proporción [Tox. /Eo/]. Parte que corres- puende na herencia [Lln. Tox. Tor]. 3. Gravame que pesaba sobro delles finques [Tb]. 4. Pequeña tierra de cultivu [Tor]. 5. Moneda antigua [Lln]. //<i class="della">Un quiñón </i>‘cantidá pergrande, cua- lidá perbona’ [Sb].///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">De</i>(TEST)
|
fraile que e pigañón Dios lliberte el to quiñón [CyN (Recuerdos)]. Hermanín de menos quiñonín de más [LC].
|
cum illo meo quinnone quod habeo in Sancta Maria de Vallo
|
cfr.) y esquiñonar (cfr.). Ye posible que l’ast. quiñeru (cfr.) parta d’un recreáu primitivu *quiñu refechu del pretendíu aumentativu quiñón. Eso xustificaría un verbu *quiñar del que conoceríamos el deverbal quiñe ‘golpe de la peonza’ (cfr.), quiciabes con un usu figuráu. |
|
quioscu, el 📖: quioscu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">kiosco</i>(TEST)
|
[Xral].
|
Pallabra d’aniciu turcu tresmitida pel fr. (dcech s.v. quiosco). |
||
quiquimoño 📖: quiquimoño🏗️: NO ✍️: NO |
¡Vaya! [Ca]: <i class="della">Pero, quiquimoño, ¿pa ónde va esta xente pela </i><i class="della">mañana</i>(TEST)
|
tan tempranu? [Ca].
|
** |
||
quiquiriquí, el 📖: quiquiriquí🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Voz del pitu o pita al cantar [Ay].
|
2. Xuegu de les muyeres que suelen executar na fila, baillando escucarazaes, fasta que les rinde’l cansanciu [Cg]. Creación onomatopéyica del mesmu calter que fai por asonsañar el cantu del gallón, lo mesmo que vemos en ca- caracá (cfr.). |
||
quirios, los 📖: quirios🔤: , los 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
<quiries [Ac].>(TEST)
|
//Pasar los quirios ‘pasar calamidaes’ [Lln]. //Tardar dos quirios ‘tardar permuncho’ [Sb]. //Tardar los quirios ‘tardar permuncho’ [Cv].
|
|
cfr.). |
|
quirosanu, a, o 📖: quirosanu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<quirosán/ana/ano [Ri (i)].>(TEST)
|
De Quirós [Xral].
|
|
||
quiru, a, el/la 📖: quiru🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
(TEST)
|
Carneru/oveya [Md].
|
Cfr. quiru. |
||
quiru 📖: quiru🏗️: NO ✍️: NO |
<quiru [An. Cn (MG). quira [Vg]. quirín/ina [Md. PSil. Oc]. quirrín [Cg].>(TEST)
|
Voz pa llamar al corderu [Md. PSil. Oc]. Voz pa llamar a la oveya [Cn (MG). Vg]. Voz pa llamar al gochu [Cg. An (= yiru)].
|
D’una posible voz onomatopéyica, quiru (cfr.), qu’acaba dan- do nome al carneru (y oveya). |
||
quiruega, la 📖: quiruega🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Uz pequeña [Bard] de clas inferior, de cañes curties y palos gordos, con poques fueyes [Mar].
Podría tenese <i class="della">quiruega</i>(TEST)
|
como equivalente del ast. cairueta
|
(cfr. cairuetu). Alvertimos, de toes maneres, un camudamien- tu de sufixu quiciabes por funcionar dambos, a vegaes, como sinónimos, como pervemos n’otros exemplos cola mesma raíz de tipu ast. cairúa (cfr.). |
||
quis 📖: quis🏗️: NO ✍️: NO |
<quisu [y Cg].>(TEST)
|
Voz que (repetida) val pa llamar al perru [Lln. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Sb. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. Pzu. Cd. Sl. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. VCid]. 2. Voz emplegada pa llamar a les oveyes [Cl]. ///A perro viiyu nun hai quis quis [Ri].
|
Podría venir d’un radical de creación espresiva gisk- que, se- gún Corominas-Pascual (dcech s.v. enguisar) taría nel aniciu del cast. guizque d’u siguió’l verbu cast. enguizcar parientes, pescanciamos, de la familia del ast. enguisar (cfr.) y que guar- dará, quiciabes, un ciertu averamientu cola de aquissar (few ii, 711a). Nun sedría imposible que l’ast. quis guarde daqué rellación col ast. cus, cusu ‘perru’ (cfr. cus). |
||
quisca, la 📖: quisca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Xenitales femeninos [PSil]: <i class="della">Víu-l.ly</i>(TEST)
|
la quisca [PSil].
|
Cfr. quiscar. |
||
quiscada, la 📖: quiscada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">quiscada,</b>(TEST)
|
la “Copulación” [Md].
|
Cfr. quiscar. |
||
quiscador, ora 📖: quiscador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
“Fornicador, que <i class="della">quisca</i>(TEST)
|
o copula” [Md].
|
Cfr. quiscar. |
||
quiscar 📖: quiscar🏗️: NO ✍️: NO |
Foder [Tb. Md]. “Fornicar” (<i class="della">sic</i>) [Md].
Quiciabes d’una formación verbal llograda sol verbu llat. <i class="della">quassare</i>(TEST)
|
‘axitar con puxu y ensin aparar’ → *quassĭcāre (em s.v. quatio) responsable,
|
quiciabes, non sólo del ast. cascar (dcech s.v. cascar) sinón de quiscar pola inseguranza del vo- calismu átonu. Quiciabes asina se xustifique tamién el sardu kiskiare ‘battere’, ‘percuotere’ que foi teníu como d’aniciu cast. cascar (des). Un continuador del participiu fuerte no- minalizáu pue ser ast. quiscu (cfr.) → quiscazu (cfr.) y quis- ca (cfr.). En quiscu y quisca semánticamente alviértese un espardimientu al muérganu del nome resultativu de l’aición exercida pol citáu muérganu. En tou casu abúltanos que nada paez rellacionar ast. quisca cola voz de la mesma espresión ‘espina, serda’ que se conseña nel castellán de Chile teníu por d’aniciu quechua (dcech s.v. quisca). Del part. débil de quiscar (pe5) féxose, nominalizáu, ast. quiscada (cfr.) y quis- cazu (cfr.). En rellación etimolóxica alcuéntrase tamién ast. quiscador (cfr.). |
||
quíscaru, el 📖: quíscaru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Esquistu [Cn (MG)].
<ident class="della" level="1"></ident>Fónicamente paez un diminutivu del ast. <i class="della">quiscu </i>(cfr.) + con- tinuador de -ŭlus (llaa 103) pero, semánticamente, abulta en rellación col cultismu <i class="della">esquistu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
quiscazu, el 📖: quiscazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
quisconciu, el 📖: quisconciu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
quiscu, el 📖: quiscu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
quises, les 📖: quises🔤: , les 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
(TEST)
|
|
|||
quispiada, la 📖: quispiada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Fritada de <i class="della">quispos</i>(TEST)
|
[Md].
|
Cfr. quispiu. |
||
quispiu, el 📖: quispiu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><quispu [y Tb. Sm. Md. Gr].>(TEST)
|
|
|||
quisque, el 📖: quisque🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Individuu [Cg], persona [Pr]. //<i class="della">Cada</i>(TEST)
|
quisque ‘caún, cada cual’ [Cg]. //Tou quisqui ‘toos ensin esceición’ [Sr. Ay, Mi (tu quisqui)].
|
|
||
quisquilla, la 📖: quisquilla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Palaemon serratus, cambarón, quisquilla común [Av (ppac)]. Crangon crangon, quisquilla d’arena [Av (ppac)]. //-as ‘cam- barones’ [Vd (= esquilas)].
|
Cfr. esguila. |
||
quisquitina, la 📖: quisquitina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Una poca cosa [Lln].
|
Cfr. quisque. |
||
quiste, el 📖: quiste🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<quisti [Pr].>(TEST)
|
Cast. quiste [Ac. Pr].
|
D’un grecismu κύςτίς, -εως ‘vexiga’ d’introducción moderna (dcech s.v. quiste). |
||
quistolla, la* 📖: quistolla🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<quistol.la [Cv].>(TEST)
|
Cierta planta que miedra ente’l maíz [Cv].
|
Del llat. equisēta ‘Cauda caballi’ (em) + el suf. dim. -ŭlla, quiciabes *equis(e)tŭlla, [güei ast. rabu de potru], con una formación asemeyada a caepa + -ulla → caepullam > ast. cebolla (pe1: 81). |
||
“quitación” 📖: “quitación”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación, per vía semiculta:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">kartam</i>(TEST)
|
quitationis et donationis 1207(or.) [SV/49]
|
|
Cfr. quitar. |
|
quitadiella, la* 📖: quitadiella🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////quitadiellas [Vg].>(TEST)
|
Aición de quitar, ún a otru, l’agua de los praos, furtando la presencia al contrariu [Vg].
|
Cfr. quitar. |
||
quitagüeltes, el 📖: quitagüeltes🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Utensiliu de pesca que da vueltes sobre sí mesmu y val pa que’l sedal, los cabos, etc., nun se restuerzan [Xx].
|
Cfr. quitar. |
||
quitaipón, el 📖: quitaipón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Par de coses iguales o asemeyaes, cualquiera de les cuales pue sustituyir a la otra [Vv. Ri]: <i class="della">Tengo</i>(TEST)
|
estes sábanes de quitaipón [Vv]. //Tener quitaipón ‘tener una pareya, dos coses [Pr] que van alternando nel usu según s’empuerquen o estrocen’ [Sr]. ‘tener otra ropa amás de lo puesto’ [Lln].
|
Cfr. quitar. |
||
quitameriendes, el 📖: quitameriendes🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<quitameriendas [Oc].>(TEST)
|
Crocus asturicus [Ca (llaa 18)]. Flor de color viola, pera- semeyada al azafrán, que brota nos praos de secano al llegar setiembre {la so nacencia ye niciu de que s’acaba la pación y qu’ha abandonase’l pastu} [Oc]. Cólquidu [JH].
|
D’una amestadura de verbu (quitar) + nome (merienda), sinó- nimu de espantavaqueiros, espachapastores, etc. |
||
quitamientu, el* 📖: quitamientu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">escripto que fagan fazer de demanda o de </i><i class="della">quitamiento</i><i class="della">(TEST)
|
o de avenencia s. xiii (or.) [FX/159]
|
|
Cfr. quitar. |
|
quitante 📖: quitante🏗️: NO ✍️: NO |
Salvo, a nun ser [VCid].
Del part. de presente del verbu <i class="della">quitar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
quitar 📖: quitar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">quitar </i>[Xral], robar [Tb. Sm. PSil]: <i class="della">Quitóulu a unu pa </i><i class="della">dalo</i>(TEST)
|
a outru [Tb]. 2. Apartar [Ri. Tb. Sm. PSil. Pr]: Quita esa mazana d’enriba [Tb]. 3. Apartar del pensamientu [Llg. Tb]: Por más que t’empeñes nun me quites que lu vi [Llg]. 4. Arrincar [Tb. Sm]: Quita esa planta [Tb]. 5. Prohibir, torgar [Llg. Ri. Tb. Pr]: Isi cartel quita de charrar [Llg]: Nun quito que lo faiga [Tb]: Quitáronme de fumar [Ri]: Nun yara a qui- talu d’entrar en casa [Llg]. //-se ‘apartase’ [Ac]. ‘separase’ [Pzu]. //Andar al quita ya al echa ‘tar quitándose l’agua de re- gar socesivamente’ [PSil]. //¡Quita, quita! ‘dexa, dexa’ [Tb]. //¡Quita al.lá! ‘d’eso nada’ [Md]. //Quita delantre ‘marcha’ [Tb]. //Quítateme delantre ‘desapaez d’ehí, marcha’ [Lln. Tb]. //Quitar la l.lagaña ‘ quitar col manal zarráu (cuando se mayen) les payes que quedaron sueltes llueu d’esgranar una furfugada’ [Sm]. //Quitase’l sol ‘desapaecer el sol’ [Qu. Tb]. ///A u quiten y non ponen descomponen [JH].
|
non habebant directum in illa demanda et quitaronse
|
Del llat. serondu quietare ‘apaciguar, tranquilizar’ siguió per vía popular ast. quedar (cfr.). Hai quien camienta que’l verbu ast. quitar (común col cast.). podría debese a una for- mación verbal anómala sobro quiētus (dcech s.v. quitar), per vía semiculta. En tou casu paez que sedría meyor acoyer el verbu quitar como un galicismu del fr. quitter como propón Wartburg (few) según anota Dworkin (2012: 125). Lo cierto ye que n’ast. tenemos un deverbal del inf. quite (cfr.) y, a la so vera, l’usu del participiu fuerte quitu, a, o (cfr.). Un con- tinuador del participiu de presente ye quitante (cfr.). D’un deverbal *quitada féxose’l diminutivu quitadiella (cfr.). En rellación etimolóxica ta tamién quitamientu (cfr.), quita- ción (cfr.). Tamién se conseñen compuestos de dos verbos n’imperativu, quitaipón (cfr.), o de verbu + nome como en quitagüeltes (cfr.), quitameriendes (cfr.). Pero sobro quitar llogróse un compuestu esquitar 1 (cfr.) con un reforzamien- tu propiamente xebriegu, y lo que paez güei el so equiva- lente desquitar (cfr.) col rellacionáu desquitamientu (cfr.), dos términos que podríen lleganos pela adautación de los términos castellanos fecha por JH. |
|
quite, el 📖: quite🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Tirón fuerte, golpe de fuerza [Tb. Min]: <i class="della">Díu</i>(TEST)
|
un quite ya esca- póu camín alantre [Tb]. 2. Esfuerzu momentaneu [Tb. Min]: Díu-l.ly un bon quite a la yerba [Tb]. 3. Presión inesperada de los fastiales [Min]. //Tar al quite ‘tar preparáu, tar atentu’ [Ay].
|
|
||
quitu, a, o 📖: quitu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Posible deverbal del participiu fuerte de <i class="della">quitar</i>(TEST)
|
(cfr.):
|
|
||
quixarru 📖: quixarru🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
quixes, el* 📖: quixes🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><quixas [PSil].>(TEST)
|
Persona pequeña y ruina [PSil]: Casóuse con un quixas que nun val pa nada [PSil].
Quiciabes adautación de jijas(s), voz de fonética castellaniza- da (lla s.v. chichas), correspondiente al nuesu xixa. |
|||
quíxole, el 📖: quíxole🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Ruina físicamente (una persona) [Ca]. 2. Que tien pocu espí- ritu [Ca]: <i class="della">¡Quítate p’allá qu’eres un quíxole! </i>[Ca]. //-<i class="della">es </i>‘puer- cos, mal vistíos’ [Sb].
Paez una formación eufemística (dende <i class="della">jija </i>→ <i class="della">quija</i>), daqué asemeyao a lo que vemos en <i class="della">féxole</i>(TEST)
|
(cfr.), amestanza de verbu
|
+ le, lo que fai ver un aniciu castellán. |
||
quixote, el 📖: quixote🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">quijote</i>(TEST)
|
[Pzu]. Persona aventurera, altiva [Ay].
|
Podría tratase d’un castellanismu, quijote, adautáu al asturia- nu llueu de la conocida obra lliteraria de Miguel de Cervantes que dio pie a un prototipu humanu, con dalguna variabilidá semántica (dcech s.v. quijote). Una novela de 1792, obra d’Alonso Bernardo Ribero y Larrea, onde s’inxerten dacuan- do dellos testos n’asturianu, lleva’l títulu de: Historia fabulo- sa del distinguido caballero don Pelayo Infanzón de la Vega, Quixote de la Cantabria. |
||
quiyu, a, o* 📖: quiyu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<quiya/quiyes [Cb]. ////guichas [Md].>(TEST)
|
“Se dice de las piernas demasiado delgadas” [Cb]. //-as ‘pier- nes, especialmente les mui delgaes’ [Md].
|
** |
||
quiyu, el 📖: quiyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///quijo [Lln (P)].>(TEST)
|
Moñu pequeñu y mal fechu [Lln].
|
** |
||
quiz, el 📖: quiz🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
El puntu más importante (de daqué) [Tb]: <i class="della">Ya’l</i>(TEST)
|
quiz del asuntu [Tb]. //Dar no quiz ‘acertar’ [Tox].
|
Del neutru quid ‘¿qué?’, ‘¿qué cosa?’ (abf), per vía semiculta. |