← Volver al reporte principal

Letra I

Datos estructurados DELLA letra I
📖 → Lema, 🔤 → Morfología/Género, 🏗️ → Is reconstructed, ✍️ → Is from written tradition
Subreporte de: 🔤 Entradas Estructuradas DELLA2 - Reporte Completo.
Generado el 2025-09-21 16:51:47

493

Total de entradas

493

Con variantes de expresión

456

Con información semántica

180

Con documentación

306

Con etimología

0

Con documentación histórica adicional

Entradas de la Letra I

Display_Form Variantes_Expresión Información Semántica Documentación Etimología Documentación Histórica Adicional
i 1
📖: i 1
🏗️: NO
✍️: NO
Lletra del abecedariu asturianu, que representa’l fonema vo- cálicu palatal y d’abertura mínima /i/ de la llingua asturiana. Escríbese davezu “i” anque, dacuando, “y”, especialmente si se trata de la conxunción copulativa equivalente a <i class="della">ya</i>. //<i class="della">Poner </i><i class="della">los</i>(TEST)
  1. i 1
    • Ay
  2. Lletra del abecedariu asturianu, que representa’l fonema vo- cálicu palatal y d’abertura mínima /i/ de la llingua asturiana
  3. Escríbese davezu “i” anque, dacuando, “y”, especialmente si se trata de la conxunción copulativa equivalente a <i class="della">ya</i>
  4. <i class="della">Poner </i><i class="della">los</i eonaviego
puntos sobre los íes [Ay].
  1. 1. <i class="della">puntos</i> <i class="della">sobre</i> <i class="della">los</i> <i class="della">íes</i> [Ay].
í 2
📖: í 2
🏗️: NO
✍️: NO
Alverbiu de llugar. A vegaes escritu <i class="della">hí </i>(cfr.), asina en com- puestos con <i class="della">ehí</i>(TEST)
  1. í 2
  2. Alverbiu de llugar
  3. A vegaes escritu <i class="della">hí </i>(cfr.), asina en com- puestos con <i class="della">ehí</i
(cfr.) anque ye posible perí, d’hi.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) anque ye posible <i class="della">perí</i>, <i class="della">d’hi</i>.
Del llat. ĭbī, con metafonía (ghla §3.3.5.1). Cfr. ehí.
📖:
🏗️: NO
✍️: NO
Terminación esporádica del masculín del suf. <i class="della">-ín,</i>(TEST)
  1. Terminación esporádica del masculín del suf
  2. <i class="della">-ín,</i
-ina, -ino.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">-ina,</i> <i class="della">-</i><i class="della">ino</i>.
-ía Suf. de ‘cualidá’, ‘cargu, profesión’, ‘conxuntu’ [glla 283], ‘estáu, ‘situación’. Ye suf. asitiáu en dellos romances dende l’helenismu -ía llegáu a nós pente medies del llat. eclesiásti- cu y científicu (dese s.v. -ía). Apaez en pallabres como capía (cfr.), campía (cfr.), cambría (cfr.), etc. Na fastera centro-su- reña ast. -ía apaez como femenín sing. del part. llat. -ītus, -a, -um. L’ast. -ía tamién ye resultáu del suf. -ilia, -īcula > -iya > -ía, pero non na fastera B-D. -iar Sufixu vivu n’ast., abondes vegaes con valor iterativu. El so aniciu ta nel grecismu en llat. -idiare que pue siguir dos víes evolutives: a) -idiare > -eixar > -exar; b) -idiare > -eiyar > -e(y)ar > -iar (ghla 118). En munchos casos -iar güei funcio- na como variante de los verbos en -ar.
“iben”
📖: “iben”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Sisgutu</i>(TEST)
  1. “iben”
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Sisgutu</i
eben Mauratelli 915 (s. xii) [ACL/52]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">eben</i> <i class="della">Mauratelli</i> 915 (s. xii) [ACL/52]

Coraisci eben Bonellus 918 (s. xii) [ACL/79] Adefonsus eben Azebala 939 (s. xii) [ACL/203] b) Lup iben Algutia 916(or.) [ACL/58] Gunsaluo iben Muza 916 (f.) [ACL/60] Zabaiub iben Tebit 916 (f.) [ACL/62] Sisebuto iben Petri 917(or.) [ACL/72] Abaiub iben Teuite 918(or.) [ACL/76] Abulfetha iben Decembet 921 (c. xii) [DCO/94] Aubaiul iben Thebiti 921 (c. xii) [DCO/94] Franco iben Zanorella 918 (s. xii) [ACL/79] Sisebutus iben Pepi 921 (c. xii) [DCO/88, 94] Atan iben Froia 935 (s. xii) [ACL/168] c) aben Arsar 917 [SV] d) et sic fecerunt Bani Electa et filii domini Godestei 946 [ACL/192] filios de Ueni Maroan 954 [ACL/272] in territorio de Uani Amores 1002 [ACL/625] Pedro Fernandi de Uaneuidas 1195 [SIL/157] Del ár. hisp. bani ‘fíos’, con aniciu nel ár. cl. banī (Oliver 228) como ya diemos anuncia (

  1. Coraisci eben Bonellus
  2. 918 (s. xii) ACL/79
  3. Adefonsus eben Azebala
  4. 939 (s. xii) ACL/203
  5. b) Lup iben Algutia 916(or.) [ACL/58] Gunsaluo iben Muza 916 (f.) [ACL/60] Zabaiub iben Tebit 916 (f.) [ACL/62] Sisebuto iben Petri 917(or.) [ACL/72] Abaiub iben Teuite
  6. 918(or.) ACL/76
  7. Abulfetha iben Decembet 921 (c. xii) [DCO/94] Aubaiul iben Thebiti 921 (c. xii) [DCO/94] Franco iben Zanorella 918 (s. xii) [ACL/79] Sisebutus iben Pepi 921 (c. xii) [DCO/88, 94] Atan iben Froia
  8. 935 (s. xii) ACL/168
  9. c) aben Arsar
  10. 917 SV
  11. d) et sic fecerunt Bani Electa et filii domini Godestei
  12. 946 ACL/192
  13. filios de Ueni Maroan
  14. 954 ACL/272
  15. in territorio de Uani Amores
  16. 1002 ACL/625
  17. Pedro Fernandi de Uaneuidas
  18. 1195 SIL/157
  19. Del ár. hisp. bani ‘fíos’, con aniciu nel ár. cl. banī (Oliver 228) como ya diemos anuncia (
cfr. bani).
“ibrar”
📖: “ibrar”
🏗️: NO
✍️: SI
<ident class="della" level="1"></ident>- “<i class="della">Ibrár</i>(TEST)
  1. “ibrar”
  2. ident class="della" level="1"></ident>- “<i class="della">Ibrár</i
el agua, en algunos lugares de la Montaña, Asturias, etc. es lo mismo que quebrarla; esto es, que empapado yá un terreno que se riega, se quiebra, ó tuerce el arroyo por donde venía, y se hace correr inúltimente ácia otra parte. De aquí se saca que echar el agua á ibre, es lo mismo que desperdiciarla; con que la voz ibre viene a equivaler a des- perdicio, quiebra o torcimiento” [DC, Terreros].
  1. 1. el agua, en algunos lugares de la Montaña, Asturias, etc. es lo mismo que quebrarla; esto es, que empapado yá un terreno que se riega, se quiebra, ó tuerce el arroyo por donde venía, y se hace correr inúltimente ácia otra parte. De aquí se saca que echar el agua <i class="della">á ibre</i>, es lo mismo que desperdiciarla; con que la voz <i class="della">ibre</i> viene a equivaler a des- perdicio, quiebra o torcimiento” [DC, Terreros].
cedura’. ¿Quiciabes tendrá que s’entender dende l’ast. xibrar, variante de xebrar?
  1. cedura’. ¿Quiciabes tendrá que s’entender dende l’ast. xibrar, variante de xebrar?
Pallabra de la que desconozo caltenimientu nel dominiu ástur darréu que nun s’ufre nel nuesu dgla nin Le Men nel so lla. Conseña’l verbu García Lomas en Cantabria pero alvirtiendo que ta en desusu, según supón, dende lo cabero’l sieglu xviii en qu’entá se caltenía nun manuscritu ibru ‘desperdiciu’, ‘tor-
“icatar”
📖: “icatar”
🏗️: NO
✍️: SI
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación, posible nome de llugar: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">II carniscos barniles II parelos de bracas de </i><i class="della">icatar</i>(TEST)
  1. “icatar”
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación, posible nome de llugar: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">II carniscos barniles II parelos de bracas de </i><i class="della">icatar</i
1073(or.) [ACL/430]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. 1073(or.) [ACL/430]
Cfr. barniz.
  1. Cfr. barniz.
-ichu, -a, {-o}
📖: -ichu
🔤: , -a, {-o}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 -a,, {-o}
<ident class="della" level="1"></ident>Variante en B-D de <i class="della">-iyu,</i>(TEST)
  1. -ichu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Variante en B-D de <i class="della">-iyu,</i
-a, -o (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">-a,</i> <i class="della">-o</i> (cfr.).
-iciu, -a, -o
📖: -iciu
🔤: , -a, -o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 -a,, -o
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. -<i class="della">izu,</i>(TEST)
  1. -iciu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  3. -<i class="della">izu,</i
-a, -o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">-a,</i> <i class="della">-</i><i class="della">o</i>.
-icu, -a, -o
📖: -icu
🔤: , -a, -o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 -a,, -o
(TEST)
  1. -icu
-icu, -a, -o Suf. diminutivu [glla 284] que s’alvierte en dellos términos más o menos fosilizaos pero qu’entá güei resulta productivu al sur del dominiu, especialmente en mirandés. El so aniciu ta nel llat. serondu -īccus, d’orixe desconocíu (dese s.v. -ico). en doc. de 1189 yá atopamos “ortiquam” (ast. hortica).
  1. -icu, -a, -o
  2. Suf. diminutivu [glla 284] que s’alvierte en dellos términos más o menos fosilizaos pero qu’entá güei resulta productivu al sur del dominiu, especialmente en mirandés. El so aniciu ta nel llat. serondu -īccus, d’orixe desconocíu (dese s.v. -ico). en doc. de 1189 yá atopamos “ortiquam” (ast. hortica).
  3. glla 284
“ida”
📖: “ida”
🏗️: NO
✍️: SI
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación del dominiu ástur de magar el sieglu ix-x na aceición de ‘asina’: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Ita</i>(TEST)
  1. “ida”
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación del dominiu ástur de magar el sieglu ix-x na aceición de ‘asina’: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Ita</i
ut de odie die 916(or.) [DO ix-x/38]; 931(or.) [DO ix-
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">ut</i> <i class="della">de</i> <i class="della">odie</i> <i class="della">die</i> 916(or.) [DO ix-x/38]; 931(or.) [DO ix-
x/42] Ida ut de odie die e tempore 978(or.) [DO ix-x/82] D’un alverbiu llat. ita ‘asina’, ‘d’esti mou’ (abf) qu’ufre un niciu de sonorización romance como se pervé en “abu” (cfr.), etc.
  1. x/42]
  2. Ida ut de odie die e tempore
  3. 978(or.) DO ix-x/82
  4. D’un alverbiu llat. ita ‘asina’, ‘d’esti mou’ (abf) qu’ufre un niciu de sonorización romance como se pervé en “abu” (cfr.), etc.
ida, la
📖: ida
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">ida</i>(TEST)
  1. ida
  2. Cast
  3. <i class="della">ida</i
[Xral].
  1. 1. [Xral].
las iornadas de la yda de la estada e de la uenida 1264 (s. xiii?) [ACL/413] diz que a la yda 1267(or.) [ACL/452] daquella hyda priso Seuillia 1267(or.) [ACL/456] a la yda non fuy yo con ellos 1267(or.) [ACL/456] agora desta yda de dia jueues avra tress selmanas que auia 1274(or.) [ACL-VIII/114] uayan seguros por tres selmanas de ida et tres de uenida 1282 [MSAH-V/440] en el camino assi de yda commo de venida 1298(or.) [MSAH-V/571] leuastes de nos oguanno pora la yda de Seuillia [últ. terciu s. xiii] [AAU/45] sean seguros de venida et de estada et de yda del concello 1308 [AAU/133] Deverbal de ire ‘dir’, cola nominalización del fem. de itus, -a, -um. Tamién podría entendese nel mesmu sen el
  1. las iornadas de la yda de la estada e de la uenida
  2. 1264 (s. xiii?) ACL/413
  3. diz que a la yda
  4. 1267(or.) ACL/452
  5. daquella hyda priso Seuillia
  6. 1267(or.) ACL/456
  7. a la yda non fuy yo con ellos
  8. 1267(or.) ACL/456
  9. agora desta yda de dia jueues avra tress selmanas que auia
  10. 1274(or.) ACL-VIII/114
  11. uayan seguros por tres selmanas de ida et tres de uenida
  12. 1282 MSAH-V/440
  13. en el camino assi de yda commo de venida
  14. 1298(or.) MSAH-V/571
  15. leuastes de nos oguanno pora la yda de Seuillia [últ. terciu s. xiii]
  16. AAU/45
  17. sean seguros de venida et de estada et de yda del concello
  18. 1308 AAU/133
  19. Deverbal de ire ‘dir’, cola nominalización del fem. de
  20. itus, -a, -um. Tamién podría entendese nel mesmu sen el
correspondiente masculín anque, como nel casu de exitus, -a, -um, tamién en llat. hai un nome itus, -us ‘marcha’ (em s.v. eo): ipso uale cum suos itos de lomba in lombam sumno 953(or.) [ACL/9].
idea, la
📖: idea
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ideya [PSil].>(TEST)
  1. idea
    • Ri
    • Sm
    • Vv
    • Sr
    • Tb
    • Si
    • Lln
  2. ideya
    • PSil
Cast. idea [Ac. Ri. Sm. PSil]. Conocimientu d’una cosa [Ri]. Plan [Ri]. Propósitu, intención [Vv. Ac. Sr. Ri. Tb]. Inxeniu, capacidá pa facer o pa inventar daqué [Ri]. Conceutu, opi- nión, xuiciu [Ri]. //Mala idea ‘mala intención’ [Tb]. //Nun dase idea ‘nun s’acordar de daqué’ [Sm]. //Nun tener idea ‘nun saber daqué cosa’ [Sm]. //Pamidea ‘según el mio paecer’ [Ri]. ‘abúltame’, ‘paezme’ [Cñ. Si]. //Tener idea de ‘pensar facer daqué’ [Lln]. //Tener idea ‘saber facer daqué’ [Vv. Tb]. ‘recordar daqué’ [Vv. Tb]. //Tener media idea ‘acordase {a medies} de daqué’ [Lln. Vv. Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">idea</i> [Ac. Ri. Sm. PSil]. Conocimientu d’una cosa [Ri]. Plan [Ri]. Propósitu, intención [Vv. Ac. Sr. Ri. Tb]. Inxeniu, capacidá pa facer o pa inventar daqué [Ri]. Conceutu, opi- nión, xuiciu [Ri]. //<i class="della">Mala</i> <i class="della">idea</i> ‘mala intención’ [Tb]. //<i class="della">Nun dase</i> <i class="della">idea</i> ‘nun s’acordar de daqué’ [Sm]. //<i class="della">Nun</i> <i class="della">tener</i> <i class="della">idea </i>‘nun saber daqué cosa’ [Sm]. //<i class="della">Pamidea </i>‘según el mio paecer’ [Ri]. ‘abúltame’, ‘paezme’ [Cñ. Si]. //<i class="della">Tener idea de </i>‘pensar facer daqué’ [Lln]. //<i class="della">Tener</i> <i class="della">idea</i> ‘saber facer daqué’ [Vv. Tb]. ‘recordar daqué’ [Vv. Tb]. //<i class="della">Tener</i> <i class="della">media</i> <i class="della">idea</i> ‘acordase {a medies} de daqué’ [Lln. Vv. Tb].
- En fin, fumiaron el cuerpu,/y aquí fixi yo una idea/de lo que yera isti mundiu [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 184-186)] D’un grecismu idea adautáu n’ast. como n’otres llingües (dcech s.v. ver). Nel dominiu ástur alviértese tamién la posi- bilidá d’una -y- antihiática. Un deriváu ye ast. idiáticu (
  1. - En fin, fumiaron el cuerpu,/y aquí fixi yo una idea/de lo que yera isti mundiu
  2. ABalvidares, Callórigu (Poesíes 184-186)
  3. D’un grecismu idea adautáu n’ast. como n’otres llingües (dcech s.v. ver). Nel dominiu ástur alviértese tamién la posi- bilidá d’una -y- antihiática. Un deriváu ye ast. idiáticu (
cfr.).
idem*
📖: idem*
🏗️: SI
✍️: NO
<iden [Ay].>(TEST)
  1. idem*
  2. iden
    • Ay
Lo mesmo [Ay]. //Iden de lienzo ‘lo mesmo’ [Ay]. Adautación
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Lo mesmo [Ay]. //<i class="della">Iden</i> <i class="della">de</i> <i class="della">lienzo</i> ‘lo mesmo’ [Ay]. Adautación
del llat. idem (eadem, idem) ‘el mesmu’ (abf), per vía culta. En rellación etimolóxica ta l’ast. identidá (cfr.) y el cultizante idénticu, a, o (cfr.).
idénticu, a, o
📖: idénticu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cast. <i class="della">idéntico</i>(TEST)
  1. idénticu
  2. Cast
  3. <i class="della">idéntico</i
[Ac].
  1. 1. [Ac].
Cfr. idem.
identidá, la
📖: identidá
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">identidad</i>(TEST)
  1. identidá
  2. Cast
  3. <i class="della">identidad</i
[Xral].
  1. 1. [Xral].
Cultismu xeneralizáu modernamente, perposiblemente dende identitas, -atis > ast. identidá (cfr.) equivalente al cast. identi- dad; tamién la formación axetiva idénticu, a, o (dcech s.v. idem).
idiáticu, a, o
📖: idiáticu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ediáticu [y AGO].>(TEST)
  1. idiáticu
    • Lln
    • Cg
  2. ediáticu
    • y AGO
Con zunes [Lln. Cg. Tox. /Eo/. AGO]. Que camuda en pensa- mientos y deseos, inestable [JH]. Cfr. idea.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Con zunes [Lln. Cg. Tox. /Eo/. AGO]. Que camuda en pensa- mientos y deseos, inestable [JH]. Cfr. <i class="della">idea</i>.
idioma, l’
📖: idioma
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
Términu qu’aplicáu al ast. yá se documenta nel sieglu xvii: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Romanze en </i><i class="della">idioma</i><i class="della">(TEST)
  1. idioma
  2. Términu qu’aplicáu al ast
  3. yá se documenta nel sieglu xvii: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Romanze en </i><i class="della">idioma</i><i class="della"
asturiano [1665, García de Prada (Gar- cía Sánchez 2016: 150)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. asturiano </i>[1665, García de Prada (Gar- cía Sánchez 2016: 150)]
Del grecismu en llat. idioma, per vía culta.
ídolu, l’
📖: ídolu
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">avaricia</i>(TEST)
  1. ídolu
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">avaricia</i
que ye servidume de los ydolos s. xiii(or.) [FX/8]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">que</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">servidume</i> <i class="della">de</i> <i class="della">los</i> <i class="della">ydolos</i> s. xiii(or.) [FX/8]
- yi al ídolu y daréisme cuenta dello/que lo callí dixer tengo facello [HyL (F-O)/160] Adautación d’un términu d’aniciu griegu, el mesmu qu’alvertimos nel cast. ídolo (dcech s.v. ver).
  1. - yi al ídolu y daréisme cuenta dello/que lo callí dixer tengo facello
  2. HyL (F-O)/160
  3. Adautación d’un términu d’aniciu griegu, el mesmu qu’alvertimos nel cast. ídolo (dcech s.v. ver).
idoneu, a, o*
📖: idoneu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">que</i>(TEST)
  1. idoneu
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">que</i
el diz que me presenta non son ydoneos 1294 [DCO- V/185]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">el</i> <i class="della">diz</i> <i class="della">que</i> <i class="della">me</i> <i class="della">presenta</i> <i class="della">non</i> <i class="della">son</i> <i class="della">ydoneos</i> 1294 [DCO- V/185]
ellos que caten clerigo ydoneo que faga este ofiçio 1318 (t. 1318) [CLO/120] do e asignno canoniçe en beneficio a vos Pedro clerigo ydo- nio 1402(or.) [SP-III/136] para apresentar clerigo ydonio quando acaesçer vacaçion o pronunçiaçion 1495 [MC-II/384] b) era idona e abile persona para ello que lle dava e dio 1479(or.) [SP-IV/195] D’una adautación
  1. ellos que caten clerigo ydoneo que faga este ofiçio
  2. 1318 (t. 1318) CLO/120
  3. do e asignno canoniçe en beneficio a vos Pedro clerigo ydo- nio
  4. 1402(or.) SP-III/136
  5. para apresentar clerigo ydonio quando acaesçer vacaçion o pronunçiaçion
  6. 1495 MC-II/384
  7. b)
  8. era idona e abile persona para ello que lle dava e dio
  9. 1479(or.) SP-IV/195
  10. D’una adautación
del llat. idoneus, -a, -um ‘afayadizu’, lo mesmo que s’alvierte en castellán (dcech s.v. idóneo).
-iegu, -a, -o
📖: -iegu
🔤: , -a, -o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 -a,, -o
Suf. de ‘cualidá’, ‘enclín’, ‘xentiliciu’ [ghla 285]. En realidá ye un suf. que caltién el dominiu ástur con dos significaos fonde- ros: <i class="della">a)</i>(TEST)
  1. -iegu
  2. Suf
  3. de ‘cualidá’, ‘enclín’, ‘xentiliciu’
    • ghla 285
  4. En realidá ye un suf
  5. que caltién el dominiu ástur con dos significaos fonde- ros: <i class="della">a)</i
procedencia (cabraliegu, cabraniegu); b) abondancial o frecuentativu (nocherniegu, baratiegu, muyeriegu). El so aniciu paez allugase nel suf. -aecus, asitiáu nel términu Gallaecus, al que llueu s’asimilarán otros como Graecus, Judaicus, xentilicios qu’aluden a pueblos non llatinos. El mesmu sufixu apaez en no- mes como Pentouiecus traducíu al llatín como Pentoui filius y que da pie a Tovar pa tenelu por d’aniciu prerromán (Tovar 1955: 32). A esta xustificación primaria axunta Malkiel nun trabayu conocíu (1951a) otres nueves puntualizaciones onde tamién s’alvierte d’aportaciones llatines y arábigues.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. procedencia (<i class="della">cabraliegu,</i> <i class="della">cabraniegu</i>); <i class="della">b)</i> abondancial o frecuentativu (<i class="della">nocherniegu,</i> <i class="della">baratiegu</i>, <i class="della">muyeriegu</i>). El so aniciu paez allugase nel suf. -aecus, asitiáu nel términu <i class="della">Gallaecus</i>, al que llueu s’asimilarán otros como <i class="della">Graecus</i>, <i class="della">Judaicus</i>, xentilicios qu’aluden a pueblos non llatinos. El mesmu sufixu apaez en no- mes como <i class="della">Pentouiecus </i>traducíu al llatín como <i class="della">Pentoui filius </i>y que da pie a Tovar pa tenelu por d’aniciu prerromán (Tovar 1955: 32). A esta xustificación primaria axunta Malkiel nun trabayu conocíu (1951a) otres nueves puntualizaciones onde tamién s’alvierte d’aportaciones llatines y arábigues.
-iellu, -a, -o
📖: -iellu
🔤: , -a, -o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 -a,, -o
Suf. orixinariamente con valor dim. [glla 285], güei non pro- ductivu, con orixe nel llat. -ĕllus, -a, -um, aniciu tamién del cast. -<i class="della">illo</i>(TEST)
  1. -iellu
  2. Suf
  3. orixinariamente con valor dim
  4. [glla 285], güei non pro- ductivu, con orixe nel llat
  5. -ĕllus, -a, -um, aniciu tamién del cast
  6. -<i class="della">illo</i
(dese s.v. -illo), entá operativu. La castellanización empobina a que’l suf. cast. -illo quede dacuando tracamun- diáu (en persones informantes o investigadores yeístes), col ast. -iyu (< -īculus) como persabemos (ghla §3.1.6.1).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (dese s.v. -illo), entá operativu. La castellanización empobina a que’l suf. cast. -<i class="della">illo</i> quede dacuando tracamun- diáu (en persones informantes o investigadores yeístes), col ast. -<i class="della">iyu</i> (< -īculus) como persabemos (ghla §
  3. 6. 1).
-ientu, -a, -o
📖: -ientu
🔤: , -a, -o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 -a,, -o
(TEST)
  1. -ientu
Suf. col significáu de ‘cualidá’, ‘enclín’ [glla 285].
  1. 1. Suf. col significáu de ‘cualidá’, ‘enclín’ [glla 285].
Ye su- fixu que, acordies con Pharies (dese s.v. -iento) que sigue a Malkiel en bona midida, “xenéticamente surde por cuenta un corte falsu del suf. llat. -ulentus, étimu del suf. cultu -lento (q.v.) qu’amuesa la bayura de dalguna cosa o carauterística. L’alomorfu -ento suel sustituyir la forma regular -iento tres de consonante palatal”.
iglesariu, l’*
📖: iglesariu
🔤: , l’*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
//<i class="della">iglesiarios </i>‘güertes, finques, xardines averaos a les cases pa- rroquiales pa disfrute del párrocu’ (Tuero 1976: 72). Términu conocíu pela documentación del sur del cordal: <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">ecclesiario</i>(TEST)
  1. iglesariu
  2. <i class="della">iglesiarios </i>‘güertes, finques, xardines averaos a les cases pa- rroquiales pa disfrute del párrocu’ (Tuero 1976: 72) eonaviego
  3. Términu conocíu pela documentación del sur del cordal: <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">ecclesiario</i
quanto ma (sic) pertenes 1253(or.) [MCar-I/317]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">quanto</i> <i class="della">ma</i> (<i class="della">sic</i>) <i class="della">pertenes</i> 1253(or.) [MCar-I/317]
b) entrada salida aguas montes egrisario e aruoles 1240(or.) [MCar-I/246] egreziarios (sic) et con quanta heredat abemus 1243(or.) [MCar-I/251] exidos arrotos et por arromper egrisas et egrisiarios 1252(or.) [MCar-I/313] egreziarios (sic) et uasalos et cortes et cazas (sic) solos ortos tierras 1255(or.) [MCar-I/329] vassallos fueros vinnas ortos prados pascos egrisiario mon- tes 1271(or.) [ACL-VIII/52] c) con ygrisarios cum molineyras cum pesqueyras cum montes 1252 [SPM/414] tambien de las heredades commo de los iglessarios 1264(or.) [MCar-II/38] con pesqueras et con ygrisario 1266(or.) [MCar-II/54] arbores solos palombares montes diujsos prados pascos en- tradas saljdos ygrisyarios /S. Andrés de Espinareda 1270 [STAAFF/157] fforos vassallos yglisarios 1271(or.) [MCar-II/77] molinos vuertos palonbares e ygrisario montes ffontes pas- cos 1275(or.) [ACL-VIII/133] tan bien yglesario commo leygario 1276(or.) [MCar-II/122] mollinos mollneras ...eglissario et leiguario 1284(or.) [MCar-II/184] vinas vinales exidos et deuisos yglisario et leiguario 1284(or.) [MCar-II/197] tanto que non sea onbre poderoso nin a ygressario 1425(or.) [MC-II/349] D’una formación semiculta sol grecismu en llat. e(c)clesia ‘asamblea’, ‘xunta’ (dlfac) + el suf. -arius, colo que se fa- dría referencia a lo que pertenez o ye de la ilesia (
  1. b) entrada salida aguas montes egrisario e aruoles
  2. 1240(or.) MCar-I/246
  3. egreziarios (sic) et con quanta heredat abemus
  4. 1243(or.) MCar-I/251
  5. exidos arrotos et por arromper egrisas et egrisiarios
  6. 1252(or.) MCar-I/313
  7. egreziarios (sic) et uasalos et cortes et cazas (sic) solos ortos tierras
  8. 1255(or.) MCar-I/329
  9. vassallos fueros vinnas ortos prados pascos egrisiario mon- tes
  10. 1271(or.) ACL-VIII/52
  11. c)
  12. con ygrisarios cum molineyras cum pesqueyras cum montes
  13. 1252 SPM/414
  14. tambien de las heredades commo de los iglessarios
  15. 1264(or.) MCar-II/38
  16. con pesqueras et con ygrisario
  17. 1266(or.) MCar-II/54
  18. arbores solos palombares montes diujsos prados pascos en- tradas saljdos ygrisyarios /S. Andrés de Espinareda
  19. 1270 STAAFF/157
  20. fforos vassallos yglisarios
  21. 1271(or.) MCar-II/77
  22. molinos vuertos palonbares e ygrisario montes ffontes pas- cos
  23. 1275(or.) ACL-VIII/133
  24. tan bien yglesario commo leygario
  25. 1276(or.) MCar-II/122
  26. mollinos mollneras ...eglissario et leiguario
  27. 1284(or.) MCar-II/184
  28. vinas vinales exidos et deuisos yglisario et leiguario
  29. 1284(or.) MCar-II/197
  30. tanto que non sea onbre poderoso nin a ygressario
  31. 1425(or.) MC-II/349
  32. D’una formación semiculta sol grecismu en llat. e(c)clesia ‘asamblea’, ‘xunta’ (dlfac) + el suf. -arius, colo que se fa- dría referencia a lo que pertenez o ye de la ilesia (
cfr. ilesia) construcción llograda como lo que vemos en lleigariu (cfr.).
-igu, -a, -o
📖: -igu
🔤: , -a, -o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 -a,, -o
Sufixu fosilizáu de valor diminutivu, con aniciu nel llat. -icus, -a, -um que pue alvertise en pallabres como l’ast. <i class="della">pontigu</i>(TEST)
  1. -igu
  2. Sufixu fosilizáu de valor diminutivu, con aniciu nel llat
  3. -icus, -a, -um que pue alvertise en pallabres como l’ast
  4. <i class="della">pontigu</i
(cfr.), postigu (cfr.) y en topónimos del tipu L.lantigu (ta 245).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.), <i class="della">postigu</i> (cfr.) y en topónimos del tipu <i class="della">L</i>.<i class="della">lantigu</i> (ta 245).
igua, la
📖: igua
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">iguar</i>(TEST)
  1. igua
    • Pa
    • Cp
    • Sb
    • Mn
    • Lln
    • Sr
  2. ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">iguar</i
[Cb. JH]: Ell to dengue non tien igua [JH]. Compostura, arreglu [Cb]. Arreglu [Pa. Cp. Sb. Ac. Mn], solución [Lln. Sr]: Non tien igua [Pa].
  1. 1. [Cb. JH]: <i class="della">Ell</i> <i class="della">to</i> <i class="della">dengue</i> <i class="della">non</i> <i class="della">tien </i><i class="della">igua</i> [JH]. Compostura, arreglu [Cb]. Arreglu [Pa. Cp. Sb. Ac. Mn], solución [Lln. Sr]: <i class="della">Non</i> <i class="della">tien</i> <i class="della">igua</i> [Pa].
Deverbal del participiu fuerte del verbu iguar (cfr.).
  1. Deverbal del participiu fuerte del verbu iguar (cfr.).
iguada, la
📖: iguada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><eguada [y Tb]. iguá [Cp. Ay. Ll. Ri. Qu]. igüeda [Os]. iguöda [Cl]. igüera [ALl (Bellezas)]. ouguada [As]. engueda (<i class="della">sic</i>) [Mar].>(TEST)
  1. iguada
    • Sm
    • Cg
    • Tb
    • Md
  2. ident class="della" level="1"></ident><eguada
    • y Tb
  3. iguá
    • Cp
    • Ay
    • Ll
    • Ri
    • Qu
  4. igüeda
    • Os
  5. iguöda
    • Cl
  6. igüera
    • ALl (Bellezas)
  7. ouguada
    • As
  8. engueda (<i class="della">sic</i>)
    • Mar
Cabra de dos años [Os. Sm]. Cabrita d’un añu [Cg. Cp. Ay. Ll. Qu. Tb. Tb, Sm, Santolaya, Busm (Oc). PSil. Mar]. Ca- bra d’un añu [Ri]. Cabra d’un añu o menos [Md]. Cabra d’un a dos años [Cl. As. As (Oc)]. Cabra que pasando d’un añu entá nun parió [AGO]. Cabra que parió per primera vez [Md]. Fema d’un añu que parió per vez primera [Mar]. //tamién ax.: Tres cabras igüeras [ALl (Bellezas 100)].
  1. 1. Cabra de dos años [Os. Sm]. Cabrita d’un añu [Cg. Cp. Ay. Ll. Qu. Tb. Tb, Sm, Santolaya, Busm (Oc). PSil. Mar]. Ca- bra d’un añu [Ri]. Cabra d’un añu o menos [Md]. Cabra d’un a dos años [Cl. As. As (Oc)]. Cabra que pasando d’un añu entá nun parió [AGO]. Cabra que parió per primera vez [Md]. Fema d’un añu que parió per vez primera [Mar]. //tamién ax.: <i class="della">Tres</i> <i class="della">cabras</i> <i class="della">igüeras</i> [ALl (Bellezas 100)].
- nunca compres cabra escossa ni yguada, sino cabra parida de las señas dichas [Grangerías xviii: 909] Podría ser un deverbal débil de iguar (cfr.) lo mesmo que’l masc. iguáu (cfr.) anque puen ufiertase duldes que dan pie a dalgunes suxerencies. Amás de los fenómenos ellí citaos, fai falta incidir na posibilidá de tracamundiu de [-d-] y [-r-] y al- mitir que la inseguranza de la combinación de vocales sosi- guientes a ŏ tónica pudo favorecer les alternancies [wa] - [we] (ghla §3.1.7.1). El tracamundiu d-r podría xustificar igüeda, igüera. La voz alistana güedra ‘cabra de dos años’ (Aliste 100), etc. féxose dende (i)güeda cola amestadura del conti- nuador del suf. átonu -ŭla (llaa 103).
  1. - nunca compres cabra escossa ni yguada, sino cabra parida de las señas dichas
  2. Grangerías xviii: 909
  3. Podría ser un deverbal débil de iguar (cfr.) lo mesmo que’l masc. iguáu (cfr.) anque puen ufiertase duldes que dan pie a dalgunes suxerencies. Amás de los fenómenos ellí citaos, fai falta incidir na posibilidá de tracamundiu de [-d-] y [-r-] y al- mitir que la inseguranza de la combinación de vocales sosi- guientes a ŏ tónica pudo favorecer les alternancies [wa] - [we] (ghla §3.1.7.1). El tracamundiu d-r podría xustificar igüeda, igüera. La voz alistana güedra ‘cabra de dos años’ (Aliste 100), etc. féxose dende (i)güeda cola amestadura del conti- nuador del suf. átonu -ŭla (llaa 103).
  4. we
iguaderu, a, o
📖: iguaderu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident>Componible, que pue arreglase, ordenase, componese [JH]. Términu en rellación con <i class="della">iguar</i>(TEST)
  1. iguaderu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Componible, que pue arreglase, ordenase, componese
    • JH
  3. Términu en rellación con <i class="della">iguar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
iguadín, ina, l’/la
📖: iguadín
🔤: , ina, l’/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ina,, l’/la
<ident class="della" level="1"></ident><ingodín [Mar]. ingudín [Mar].>(TEST)
  1. iguadín
  2. ident class="della" level="1"></ident><ingodín
    • Mar
  3. ingudín
    • Mar
Animal que tien como un añu d’edá [Mar]. Dim. de iguáu (cfr.).
  1. Animal que tien como un añu d’edá [Mar]. Dim. de iguáu (cfr.).
  2. Mar
iguador, ora
📖: iguador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<ident class="della" level="1"></ident>Qu’<i class="della">igua</i>, compón [JH]: <i class="della">Munchos iguadores desigüen lla no- </i><i class="della">via</i>(TEST)
  1. iguador
  2. ident class="della" level="1"></ident>Qu’<i class="della">igua</i>, compón [JH]: <i class="della">Munchos iguadores desigüen lla no- </i><i class="della">via</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Iohan Pedriz clerigo del coro periguador Iohan Pedriz alca- yde de la Nuzeda 1256 [DCO-II/41] Axetivu en rellación con iguar (cfr.).
  1. Iohan Pedriz clerigo del coro periguador Iohan Pedriz alca- yde de la Nuzeda
  2. 1256 DCO-II/41
  3. Axetivu en rellación con iguar (cfr.).
iguadura, la
📖: iguadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><iguaúra [Ca].>(TEST)
  1. iguadura
  2. ident class="della" level="1"></ident><iguaúra
    • Ca
Aición y efeutu d’iguar [Cb]. Compostura [Lln], arreglu [Cb. Ta]: Esto yá non tien iguaúra [Ca]. Composición, compostura [JH]: Isi pleitu tien ruina iguadura [JH].
  1. Aición y efeutu d’iguar [Cb]. Compostura [Lln], arreglu [Cb. Ta]: Esto yá non tien iguaúra [Ca]. Composición, compostura [JH]: Isi pleitu tien ruina iguadura [JH].
  2. JH
Formación dende’l participiu de iguar (cfr.) cola amestanza del suf. -ura (cfr.).
igual
📖: igual
🏗️: NO
✍️: NO
<egoal [JH]. egual [Cl. JH]. ibual [Ay].>(TEST)
  1. igual
    • Md
    • Ri
    • Lln
    • Llg
    • Tb
  2. egoal
    • JH
  3. egual
    • Cl
    • JH
  4. ibual
    • Ay
Cast. igual [Cl. Ac. Md. JH], de la mesma naturaleza o ca- lidá qu’otra cosa [Ri]. Paecíu [Md]. 2. Llisu, llanu [Md]. 3. Uniforme [Md]. 4. Indiferente [Md]. //alv. ‘del mesmu mou’ [Md]. ‘quiciabes’ [Lln. Llg. Ay. Tb]: -¿Vas venir? -Igual [Llg]: Igual te lo doi si yes buena [Llg].
  1. 1. Cast. <i class="della">igual</i> [Cl. Ac. Md. JH], de la mesma naturaleza o ca- lidá qu’otra cosa [Ri]. Paecíu [Md].
  2. 2. Llisu, llanu [Md].
  3. 3. Uniforme [Md].
  4. 4. Indiferente [Md]. //alv. ‘del mesmu mou’ [Md]. ‘quiciabes’ [Lln. Llg. Ay. Tb]: <i class="della">-¿Vas</i> <i class="della">venir?</i> <i class="della">-Igual </i>[Llg]: <i class="della">Igual</i> <i class="della">te</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">doi</i> <i class="della">si</i> <i class="della">yes</i> <i class="della">buena</i> [Llg].
per bastonario equale qui tale sedeat 1090 (s. xii) [MSAH- III/165] todos los suelos ye los ortos de los pobladores seer perigua- les 1247 [DCO-II/18] aian aquellos egual pena que foron companneros en una vo- luntat s. xiii(or.) [FX/22] omne que sea igual del pobre o que sea menos poderoso s. xiii(or.) [FX/81] quieren seer iguales connos sennores s. xiii(or.) [FX/202] Conforme crez mas estrechu/polidu, igualín, gayardu [Ex Carlos iii 104] Y con isto entamáse á cutir á los criáos sos eguales [San Mateo 103]
  1. per bastonario equale qui tale sedeat
  2. 1090 (s. xii) MSAH- III/165
  3. todos los suelos ye los ortos de los pobladores seer perigua- les
  4. 1247 DCO-II/18
  5. aian aquellos egual pena que foron companneros en una vo- luntat s. xiii(or.)
  6. FX/22
  7. omne que sea igual del pobre o que sea menos poderoso s. xiii(or.)
  8. FX/81
  9. quieren seer iguales connos sennores s. xiii(or.)
  10. FX/202
  11. Conforme crez mas estrechu/polidu, igualín, gayardu
  12. Ex Carlos iii 104
  13. Y con isto entamáse á cutir á los criáos sos eguales
  14. San Mateo 103
Del llat. aequālis, -e ‘igual’ (em s.v. aequus; old), panhispá- nicu (deeh). Del neutru pl. aequalia siguió iguaya (cfr.) con documentación medieval nel dominiu ástur.
iguala, la
📖: iguala
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Pagu per suscripción al mélicu [Lln]. Posible castellanismu modernu de calter alministrativu, un posible deverbal de <i class="della">igualar</i>(TEST)
  1. iguala
  2. Pagu per suscripción al mélicu
    • Lln
  3. Posible castellanismu modernu de calter alministrativu, un posible deverbal de <i class="della">igualar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
igualadura, la
📖: igualadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ibualaúra [Ay].>(TEST)
  1. igualadura
    • Tb
  2. ibualaúra
    • Ay
Arreglu [Ay. Tb]. Cfr. iguar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Arreglu [Ay. Tb]. Cfr. <i class="della">iguar</i>.
igualanza, la*
📖: igualanza
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<egualanza [JH].>(TEST)
  1. igualanza
  2. egualanza
    • JH
Igualdá [JH]. //Sin egualanza ‘sin par’ [JH].
  1. 1. Igualdá [JH]. //<i class="della">Sin</i> <i class="della">egualanza</i> ‘sin par’ [JH].
faser la dicha partida et ygualançia de las dichas casas et quadra 1417 [AAU/255]
  1. faser la dicha partida et ygualançia de las dichas casas et quadra
  2. 1417 AAU/255
Cfr. iguar.
igualar
📖: igualar
🏗️: NO
✍️: NO
<egualar [JH]. ingualar [Oc]. ibualar [Ay].>(TEST)
  1. igualar
    • Ri
    • Tb
    • Ce
    • Cv
    • Pr
    • Ll
  2. egualar
    • JH
  3. ingualar
    • Oc
  4. ibualar
    • Ay
Cast. igualar [JH]. Facer igual o equivalente [Ay. Ri. Tb. PSil]. 2. Poner dos coses al mesmu nivel [Tb]. 3. Arreglar [Ri. PSil] daqué estrozao [Oc]: La tua harmana igualóu los panta- lones [PSil]: Tienes que ingualame la puerta [Oc]. 4. Allugar la yerba nun montón que pueda llevase con facilidá na cabeza [Ce]. Axuntar lleña, yerba, etc. y atalo nun fexe que pueda llevase na cabeza o al llombu [Cv]. 5. Sazonar una comida [PSil]: Tien qu’igualar las patacas [PSil]. //-se ‘igualase’ [Pzu]. //Igualar el maíz ‘entresacar’ [Pr]. //Igualar la comida ‘arreglar, echar grasa a la comida pa terminar de preparalo’ [Ll]. //Igualar las camas ‘facer les cames’ [Pr]. //Igualar los fíos ‘dexar la herencia a los fíos a partes iguales’ [Pr]. ///Burru esquiláu a los dos díes igualáu [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">igualar</i> [JH]. Facer igual o equivalente [Ay. Ri. Tb. PSil].
  2. 2. Poner dos coses al mesmu nivel [Tb].
  3. 3. Arreglar [Ri. PSil] daqué estrozao [Oc]: <i class="della">La tua harmana igualóu los panta-</i><i class="della"> lones</i> [PSil]: <i class="della">Tienes</i> <i class="della">que</i> <i class="della">ingualame</i> <i class="della">la</i> <i class="della">puerta</i> [Oc].
  4. 4. Allugar la yerba nun montón que pueda llevase con facilidá na cabeza [Ce]. Axuntar lleña, yerba, etc. y atalo nun fexe que pueda llevase na cabeza o al llombu [Cv].
  5. 5. Sazonar una comida [PSil]: <i class="della">Tien</i> <i class="della">qu’igualar</i> <i class="della">las</i> <i class="della">patacas</i> [PSil]. //<i class="della">-se</i> ‘igualase’ [Pzu]. //<i class="della">Igualar el maíz </i>‘entresacar’ [Pr]. //<i class="della">Igualar la comida </i>‘arreglar, echar grasa a la comida pa terminar de preparalo’ [Ll]. //<i class="della">Igualar las camas </i>‘facer les cames’ [Pr]. //<i class="della">Igualar los </i><i class="della">fíos</i> ‘dexar la herencia a los fíos a partes iguales’ [Pr]. ///<i class="della">Burru</i><i class="della"> esquiláu</i> <i class="della">a</i> <i class="della">los</i> <i class="della">dos</i> <i class="della">díes</i> <i class="della">igualáu</i> [LC].
partidores et avenidores por que partisen et aveniesen et ygualasen entrellas 1417 [AAU/255] requerian que los partiesen e ygualasen commo viesen que era razon 1474(or.) [SP-IV/165] - Porque te puedo xurar/que ha más de sieti o ocho meses/ ñon podi baxar allá/polo que te dixi arriba/y tamién por igualar/quatro rosques de mantega/para compar la mio sal,/que vienen esmigayaes/ñoticies a isti llugar. [ABalvi- dares, Dos casinos (Poesíes 38-46)]
  1. partidores et avenidores por que partisen et aveniesen et ygualasen entrellas
  2. 1417 AAU/255
  3. requerian que los partiesen e ygualasen commo viesen que era razon
  4. 1474(or.) SP-IV/165
  5. - Porque te puedo xurar/que ha más de sieti o ocho meses/ ñon podi baxar allá/polo que te dixi arriba/y tamién por igualar/quatro rosques de mantega/para compar la mio sal,/que vienen esmigayaes/ñoticies a isti llugar.
  6. ABalvi- dares, Dos casinos (Poesíes 38-46)
Cfr. iguar.
igualáu, ada, ao
📖: igualáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<+ibualéu [Ay].>(TEST)
  1. igualáu
    • Lln
  2. ibualéu metafonía
    • Ay
Seriu, formal [Ay]. //Estar igualáu col médicu ‘tener contratu de iguala col mélicu’ [Lln].
  1. 1. Seriu, formal [Ay]. //<i class="della">Estar</i> <i class="della">igualáu</i> <i class="della">col</i> <i class="della">médicu</i> ‘tener contratu de <i class="della">iguala</i> col mélicu’ [Lln].
Pp. de igualar.
igualdá, la
📖: igualdá
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<egualdá [JH]. ibualdá [Ay].>(TEST)
  1. igualdá
    • Md
  2. egualdá
    • JH
  3. ibualdá
    • Ay
Cast. igualdad [Ay. JH (= igualeza). Md].
  1. 1. Cast. <i class="della">igualdad</i> [Ay. JH (= igualeza). Md].
una terra ad equalitas cum suas iermanas 1071(or.) [MSAH-II/425] fazemosnos carta de donaçion e de igualdat uno a otro 1326(or.) [SP-II/13]
  1. una terra ad equalitas cum suas iermanas
  2. 1071(or.) MSAH-II/425
  3. fazemosnos carta de donaçion e de igualdat uno a otro
  4. 1326(or.) SP-II/13
Del llat. aequālitas, -atis ‘igualdá’, ‘uniformidá’ (em s.v. aequus; abf) con continuadores románicos (rew) ya hispá- nicos (deeh).
igualeza, la
📖: igualeza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Igualdá, uniformidá [JH (= egualdá)]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">de la dicha presa por que cada vno la aya por </i><i class="della">ygualeza</i>(TEST)
  1. igualeza
  2. Igualdá, uniformidá
    • JH (= egualdá)
  3. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">de la dicha presa por que cada vno la aya por </i><i class="della">ygualeza</i
1395 (t. 1506) [SIL/460]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. 1395 (t. 1506) [SIL/460]
contra la partida et ygualesa et manda et avenençia et deter- minaçion 1417 [AAU/255]
  1. contra la partida et ygualesa et manda et avenençia et deter- minaçion
  2. 1417 AAU/255
Cfr. iguar.
igualmente
📖: igualmente
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">igualmente</i>(TEST)
  1. igualmente
  2. Cast
  3. <i class="della">igualmente</i
[Xral].
  1. 1. [Xral].
mandamos seer penados aquellos que ygualmentre son aiun- tados s. xiii(or.) [FX/140] la muller deve partir igualmientre s. xiii(or.) [FX/146]
todos los sobrinos deven partir igualmientre sua bona per cabezas s. xiii(or.) [FX/146] deve partir igualmientre en todos los fruchos de la bona s. xiii(or.) [FX/151] Alverbiu en -mente que sustituye al llat. aequāliter (em. s.v. aequus).
  1. mandamos seer penados aquellos que ygualmentre son aiun- tados s. xiii(or.)
  2. FX/140
  3. la muller deve partir igualmientre s. xiii(or.)
  4. FX/146

  5. todos los sobrinos deven partir igualmientre sua bona per cabezas s. xiii(or.)
  6. FX/146
  7. deve partir igualmientre en todos los fruchos de la bona s. xiii(or.)
  8. FX/151
  9. Alverbiu en -mente que sustituye al llat. aequāliter (em. s.v. aequus).
iguamientu, l’
📖: iguamientu
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
(TEST)
  1. iguamientu
Manera con que ta ordenada o iguada una cosa [JH].
  1. 1. Manera con que ta ordenada o iguada una cosa [JH].
Del llat. aequamentum, -i ‘igualación’, ‘igualamientu’ (em s.v. aequus; abf).
iguar
📖: iguar
🏗️: NO
✍️: NO
<eguar [y JH].>(TEST)
  1. iguar
    • Lln
    • On
    • Cg
    • Llu
    • Sb
    • Ca
    • Ay
    • Pa
    • Pb
    • Cp
    • Po
    • Am
  2. eguar
    • y JH
Arreglar [Lln. Villah. On], componer [Lln. Cl. Cb. Cg. Llu. Sb. Ca. Ay. OLLA], preparar, facer [Pa]: ¿Yá igüesti la comi- da? [Pa]: Tienes qu’iguar el reló, que non anda [Ca]: Tuvie- ren iguando l’iglesia [Sb]. Arreglar un oxetu [Ay]. Componer, ordenar, arreglar, concertar, reparar lo desordenao, descom- puesto o roto [JH]. Allanar, componer, igualar, axustar [GP a. 1796]. Componer una cosa [Pb. LV. DA]. Arreglar, adornar [Os]. Arreglar dalguna cosa como la comida [Cp. Ac]. Cons- truír, arreglar, facer [Po (VB)]. 2. Componer, restaurar, axun- tar voluntaes [R]: Pachu y Antona están iguaos [JH]. Igualar, xuntar [/Eo/]. Igualar [Villah], arreglar, reparar, escaecer, perdonar [Cñ]. 3. Camudar de postura les vaques [Lln]. 4. Correxir una desiguadura o fractura [Lln]. //Iguar les vaques ‘catar, mucir’ [Am]. ‘facer el conxuntu de llabores de tolos díes esixíos poles vaques enantes de catales y al catales’ [Sb]. ///La Gallarda igua la cama/y el caballero la mira;/entre sá- bana y colchón/un puñal de oro-y metía [Po (VB)].
  1. 1. Arreglar [Lln. Villah. On], componer [Lln. Cl. Cb. Cg. Llu. Sb. Ca. Ay. OLLA], preparar, facer [Pa]: <i class="della">¿Yá</i> <i class="della">igüesti</i> <i class="della">la</i> <i class="della">comi- da? </i>[Pa]: <i class="della">Tienes qu’iguar el reló, que non anda </i>[Ca]: <i class="della">Tuvie- </i><i class="della">ren iguando l’iglesia </i>[Sb]. Arreglar un oxetu [Ay]. Componer, ordenar, arreglar, concertar, reparar lo desordenao, descom- puesto o roto [JH]. Allanar, componer, igualar, axustar [GP a. 1796]. Componer una cosa [Pb. LV. DA]. Arreglar, adornar [Os]. <i class="della">Arreglar</i> dalguna cosa como la comida [Cp. Ac]. Cons- truír, arreglar, facer [Po (VB)].
  2. 2. Componer, restaurar, axun- tar voluntaes [R]: <i class="della">Pachu</i> <i class="della">y</i> <i class="della">Antona</i> <i class="della">están</i> <i class="della">iguaos</i> [JH]. Igualar, xuntar [/Eo/]. Igualar [Villah], arreglar, reparar, escaecer, perdonar [Cñ].
  3. 3. Camudar de postura les vaques [Lln].
  4. 4. Correxir una desiguadura o fractura [Lln]. //<i class="della">Iguar les vaques </i>‘catar, mucir’ [Am]. ‘facer el conxuntu de llabores de tolos díes esixíos poles vaques enantes de catales y al catales’ [Sb]. ///<i class="della">La</i> <i class="della">Gallarda</i> <i class="della">igua</i> <i class="della">la</i> <i class="della">cama</i>/<i class="della">y</i> <i class="della">el</i> <i class="della">caballero</i> <i class="della">la</i> <i class="della">mira;</i>/<i class="della">entre</i> <i class="della">sá- </i><i class="della">bana</i> <i class="della">y</i> <i class="della">colchón</i>/<i class="della">un</i> <i class="della">puñal</i> <i class="della">de</i> <i class="della">oro-y</i> <i class="della">metía</i> [Po (VB)].
ut equetis me in illa peza ad Eglesia 944(or.) [ACL/265]. qui erant caluadores dixerunt quomodo equabant et melio- rabant illos de illo abate 1207 [LRCourias/133] se equassent quod duplasse t Munio Cidiz illam hereditatem 1207 [LRCourias/133] Yguen 1315 [MVD] de alcalles eguar lla uilla [FL (FFLL)] e las iusticias eguen las aldeas e la uilla [FS (FFLL)] alcalldes yguen la uilla e las aldeas [FL (FFLL)] Comiste truches guisades/con capellanes na cueba/estaben mui mal yguades/relaxsáronte morena [GP a. 1788] ¡Vaya que estoy bien iguáu! [El Camberu 29] fia de Pachu Llacin colla que iguado tenin fese lla mio casadura 1843 [Chinticu/15] voy a ponéme‘l vestíu que igüé allá per añu nuevu 1848 [Cartafu 25/18] Maruxa igua daqué pa yantar que mañana ceo cuerro pal llugar 1858 [Cabeza/33] la procision toda entera d’ isti modu iguada iba 1864 [MValdés/21] iguai San José los rizos y estélase nos hechizos daquella llume devina [EGªREN(NB)/284] iguándoi so pá muy curiosina pa criallos de blimes una xaula 1878 [ACEBAL(NB)/57] iguó-i cielu y tierra pa morada pa llámpares el sol [ACEBAL(NB)/47] igua arteru un xiblatu [ACEBAL(CYC)/283] igua de sos navios ‘l estropiciu 1881 [ACEBAL(NB)/71] él está muy aforruñao si se puede iguar avisaráse oportu- namente 1885-1899 [SEulalia/67]
  1. ut equetis me in illa peza ad Eglesia 944(or.) [ACL/265]. qui erant caluadores dixerunt quomodo equabant et melio- rabant illos de illo abate
  2. 1207 LRCourias/133
  3. se equassent quod duplasse t Munio Cidiz illam hereditatem
  4. 1207 LRCourias/133
  5. Yguen
  6. 1315 MVD
  7. de alcalles eguar lla uilla
  8. FL (FFLL)
  9. e las iusticias eguen las aldeas e la uilla
  10. FS (FFLL)
  11. alcalldes yguen la uilla e las aldeas
  12. FL (FFLL)
  13. Comiste truches guisades/con capellanes na cueba/estaben mui mal yguades/relaxsáronte morena
  14. GP a. 1788
  15. ¡Vaya que estoy bien iguáu!
  16. El Camberu 29
  17. fia de Pachu Llacin colla que iguado tenin fese lla mio casadura
  18. 1843 Chinticu/15
  19. voy a ponéme‘l vestíu que igüé allá per añu nuevu
  20. 1848 Cartafu 25/18
  21. Maruxa igua daqué pa yantar que mañana ceo cuerro pal llugar
  22. 1858 Cabeza/33
  23. la procision toda entera d’ isti modu iguada iba
  24. 1864 MValdés/21
  25. iguai San José los rizos y estélase nos hechizos daquella llume devina
  26. EGªREN(NB)/284
  27. iguándoi so pá muy curiosina pa criallos de blimes una xaula
  28. 1878 ACEBAL(NB)/57
  29. iguó-i cielu y tierra pa morada pa llámpares el sol
  30. ACEBAL(NB)/47
  31. igua arteru un xiblatu
  32. ACEBAL(CYC)/283
  33. igua de sos navios ‘l estropiciu
  34. 1881 ACEBAL(NB)/71
  35. él está muy aforruñao si se puede iguar avisaráse oportu- namente 1885
  36. 1899 SEulalia/67
Del llat. aequāre ‘allanar’, ‘igualar’ (em s.v. aequus), etimoloxía yá ufrida por González de Posada en 1796: “Igüar, allanar, com- poner, igualar, ajustar, etc. de aequare” [GP a. 1796], llueu por Xovellanos [Xo (Apuntamiento 319) de Eguare (sic)], Meyer- Lübke (rew), Corominas-Pascual (dcech s.v. igual) y García de Diego anque, nel casu ast., ensin necesidá de partir d’una amestadura adaequāre (deeh s.v. adaequare, aequare). La com- paranza del ast. iguar con igualar (cfr.) fai ver la coincidencia semántica cuasi dafechu de dambos verbos anque fónicamente namái se destremen en qu’ast. igualar féxose dende’l llat. aequa- lis o dende’l so siguidor ast. igualigualar (dcech s.v. igual) colos derivaos igualadura (cfr.), igualanza (cfr.) ya igualancia, igualeza (cfr.). Los dos verbos almiten n’ast. un compuestu con desiguar (cfr.) y desigualar (cfr.). En rellación etimolóxica ta’l deverbal ast. desigua (cfr.) paralelu a igua (cfr.). Tamién han ci- tase averaos desiguadura (cfr.), desigual (cfr.), desigualamien- tu (cfr.), desigualdá (cfr.). Más términos en rellación con iguar sedríen iguaderu (cfr.), iguador (cfr.), iguadura (cfr.), eguadez (cfr.). Ye posible que con rellación a iguar se xenerare l’usu d’iguar que → diguaraque (cfr. diguara).
iguaricu, a, l’/la
📖: iguaricu
🔤: , a, l’/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,, l’/la
<ident class="della" level="1"></ident><guaricu [y AGO]. iguarico [R]. guarico [R].>(TEST)
  1. iguaricu
  2. ident class="della" level="1"></ident><guaricu
    • y AGO
  3. iguarico
    • R
  4. guarico
    • R
Vaqueru, pastor de vaques [R. AGO].
  1. 1. Vaqueru, pastor de vaques [R. AGO].
Paez un términu fechu en rellación col verbu iguar (cfr.) con un diminutivu que pudo aplicase, a vegaes, como espresión cariñosa d’oficiu como podría ser pastorín, pastoricu, etc. Nesi sen un iguaricu sedría orixinariamente (‘el rapacín) qu’igua les vaques’. Ye verdá que tamién pudo, llueu, almitir l’influxu del verbu guarir (cfr.).
  1. Paez un términu fechu en rellación col verbu iguar (cfr.) con un diminutivu que pudo aplicase, a vegaes, como espresión cariñosa d’oficiu como podría ser pastorín, pastoricu, etc. Nesi sen un iguaricu sedría orixinariamente (‘el rapacín) qu’igua les vaques’. Ye verdá que tamién pudo, llueu, almitir l’influxu del verbu guarir (cfr.).
iguarzu
📖: iguarzu
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Pallabra que namái conocemos pel dichu: <i class="della">En</i>(TEST)
  1. iguarzu
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident>Pallabra que namái conocemos pel dichu: <i class="della">En</i
marzo iguarzo, a tres y no a cuatro [Tb (LC)].
  1. 1. <i class="della">marzo</i> <i class="della">iguarzo</i><i class="della">, </i><i class="della">a</i> <i class="della">tres</i> <i class="della">y</i> <i class="della">no</i> <i class="della">a</i> <i class="della">cuatro</i> [Tb (LC)].
Dicha pallabra respuende a una deformación infantil y espresiva en rellación con iguar de la mesma manera que nidarzu con ni(d)u.
iguáu, l’
📖: iguáu
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<iguadu [Busm (Oc). Llomb]. igüedu/a [Lln]. +igüéu/iguá [Ay. Ll]. +ibuéu/ibuá [Ay]. iguödu/a [Cl].///<ident class="della" level="1"></ident>//iguedo (<i class="della">sic</i>) [Cl, On (VB)].>(TEST)
  1. iguáu
    • Cv
    • Cn
    • On
  2. iguadu
    • Busm (Oc)
    • Llomb
  3. igüedu/a
    • Lln
  4. igüéu/iguá metafonía
    • Ay
    • Ll
  5. ibuéu/ibuá metafonía
    • Ay
  6. iguödu/a
    • Cl
  7. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  8. iguedo (<i class="della">sic</i>) eonaviego
    • Cl, On (VB)

Cabritu d’un añu [Lln. Ll] o de dos [Ay. Cv]. Cabritu de dos años (ente mamón ya castrón). Pal día de nueiteviecha mata- mos un iguáu que taba bien bonu [Cn]. Castrón [Busm (Oc)] d’un añu y mediu a dos [Cl. Cl, On (VB)]. An, Ib, Ll, Sm (VB)]. Castrón xoven [Ay. Llomb].
  1. 1. <br class="della">Cabritu d’un añu [Lln. Ll] o de dos [Ay. Cv]. Cabritu de dos años (ente mamón ya castrón). <i class="della">Pal</i> <i class="della">día</i> <i class="della">de</i> <i class="della">nueiteviecha</i> <i class="della">mata- mos</i> <i class="della">un</i> <i class="della">iguáu</i> <i class="della">que</i> <i class="della">taba</i> <i class="della">bien</i> <i class="della">bonu</i> [Cn]. Castrón [Busm (Oc)] d’un añu y mediu a dos [Cl. Cl, On (VB)]. An, Ib, Ll, Sm (VB)]. Castrón xoven [Ay. Llomb].
del borrego e del eguado que pague como por cabeça ma- yor: (e.d.) [FRLeón/339] - En Teverga: iguao por cabrito [Canella 252]
  1. del borrego e del eguado que pague como por cabeça ma- yor: (e.d.)
  2. FRLeón/339
  3. - En Teverga: iguao por cabrito
  4. Canella 252
Del llat. haedus, -i ‘cabritu’ (em), pallabra con daqué asitia- mientu románicu, asina en rumán, sardu (Rohlfs 1979: 222) y corsu (rew), y nel mesmu llat. del dominiu ástur medieval: X gallinas bonas unum hedum uel unum lectonem bonum 1201(or.) [ACL/131]. D’esi étimu pudo siguir ast. *[í-a(d)u]
  1. - *[i-é(d)u], como de pedem > pía - *píe al llau de pie (ghla
  2. i-é(d)u
  3. §3.1.6.9); dende equí foi posible → *iguéu [iγéw] o *[iβéw], con una consonante antihiática. D’ehí, frutu del compromisu ente [iγéw] con [iβéw] féxose [iγwéw], [iβwéw] y, al empar, iguáu [iγwáw] como posible desendolque del calter de la velar (ghla §3.1.7.5) y equivalencia [wa] ~ [we] como nos conti- nuadores de ŏ tónica. Nello collaboraría l’influxu fónicu del participiu del verbu ast. iguar. Falamos d’influxu fónicu porque semánticamente iguáu ‘cabritu xoven’, iguada ‘cabra xoven’ resulta difícil de xustificar dende’l llat. aequāre ‘igualar’ como proponía García de Diego (deeh). Ye cierto que’l participiu ast. de iguar pudo collaborar na fixación semántica de iguada ‘ca- bra xoven’ (cfr.) y de iguáu ‘cabritu xoven’ nel sentíu de qu’un cabritu iguáu, etc. sedría, de mano, un ‘cabritu que yera daqué amañosu, desarrolláu’. La propuesta prerromana de Coromi- nas-Pascual (dcech s.v. igüedo ‘cabrón’) paez difícil d’acoyer. La etimoloxía de haedus yá la proponía Sarmiento (1976: 316) pa xustificar el cast. guedo o viguedo ‘cabritu d’un añu’ términu qu’usaben contra Burgos. Con una incrementación diminutiva en -aculus formóse nel dominiu un nome, *(i)güedayu o *(i) guodayu godayu, godaya (ghla §3.1.7.5) en rellación al ca- britu d’ún a dos años, con equivalentes gallegos godallo, goda- lla y port. godalho, godalha (Cab 162) que quiciabes resulten difíciles de xustificar si nun s’almiten como préstamos de la fastera más occidental del dominiu ástur en Lleón y Zamora. Pal zamoranu güedra, güedro (cfr. iguada).
  4. we
iguaya
📖: iguaya
🏗️: NO
✍️: NO
“Satisfacción de partes iguales” [FFLL] <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">de</i>(TEST)
  1. iguaya
  2. “Satisfacción de partes iguales” [FFLL] <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">de</i
yguaya [FL (FFLL)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">yguaya</i> [FL (FFLL)]
de facer eguaya por auer [FS (FFLL)]
  1. de facer eguaya por auer
  2. FS (FFLL)
Cfr. igual.
-il
📖: -il
🏗️: NO
✍️: NO
Suf. con valor diminutivu, dacuando equivalente a -<i class="della">ín</i>(TEST)
  1. -il
  2. Suf
  3. con valor diminutivu, dacuando equivalente a -<i class="della">ín</i
(cfr.). Ta-
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.). Ta-
mién pue tener el significáu de ‘sitiu onde s’axunta un conxun- tu’. Nel primer casu ye frecuente qu’apaeza tamién n’arabismos; nel segundu en pallabres con aniciu nel llat. -īlis, -e.
ilce, la*
📖: ilce
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">per</i>(TEST)
  1. ilce
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">per</i
illa ilice et per illa zerra de illas rasas 1052 (s. xii) [ACL/276]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">illa</i> <i class="della">ilice</i> <i class="della">et</i> <i class="della">per</i> <i class="della">illa</i> <i class="della">zerra</i> <i class="della">de</i> <i class="della">illas</i> <i class="della">rasas</i> 1052 (s. xii) [ACL/276]
quanto habeo in Deuesa et in illa Ilze 1113 (s. xii) [ACL/32] id est in Deuesa et in illa Ilze 1113(or.) [ACL/34] Del fem. llat. īlex, -icis ‘ancina’ (em) que namái conoce- mos pela documentación en llatín. Pero dende ehí pudo fa- cese un deriváu *ilica (pe3: 265), como ocurre con forfex, -ices *fŏrfica > ast. fuérciga ‘grieta’ o con filix, -icis filica (em). Y del mesmu mou que dende filica se fexo l’abondativu *filicaria (rew) > ast. Felguera → Falguera o folguera ‘felechu’ (ta 353) asina dende *ilica → *ilica- ria siguió ast. a. ilguera (como amuesa la documentación) cola so variante alguera 2 ( per illa ilguera de illo cadauo 1207 [LRCourias/139] et ad illam ilgueram de cadauo ubi prius dixit 1207 [LR- Courias/139] El mesmu llat. īlex, -icis conoció un coleutivu īlicētum ‘mon- te d’ancines’ (old; rew s.v. ĭlĭcētum) que güei entá se caltién nos nomes de llugar del tipu Elcéu Alcéu (ta 296) y na documentación medieval: vineam suam de ilzedo [LCodo/108-140] enna garganta de ilzedo [LCodo/137-140]
  1. quanto habeo in Deuesa et in illa Ilze
  2. 1113 (s. xii) ACL/32
  3. id est in Deuesa et in illa Ilze
  4. 1113(or.) ACL/34
  5. Del fem. llat. īlex, -icis ‘ancina’ (em) que namái conoce- mos pela documentación en llatín. Pero dende ehí pudo fa- cese un deriváu *ilica (pe3: 265), como ocurre con forfex,
  6. -ices *fŏrfica > ast. fuérciga ‘grieta’ o con filix, -icis
  7. filica (em). Y del mesmu mou que dende filica se fexo l’abondativu *filicaria (rew) > ast. Felguera → Falguera o folguera ‘felechu’ (ta 353) asina dende *ilica → *ilica- ria siguió ast. a. ilguera (como amuesa la documentación) cola so variante alguera 2 (
  8. per illa ilguera de illo cadauo
  9. 1207 LRCourias/139
  10. et ad illam ilgueram de cadauo ubi prius dixit
  11. 1207 LR- Courias/139
  12. El mesmu llat. īlex, -icis conoció un coleutivu īlicētum ‘mon- te d’ancines’ (old; rew s.v. ĭlĭcētum) que güei entá se caltién nos nomes de llugar del tipu Elcéu Alcéu (ta 296) y na documentación medieval: vineam suam de ilzedo
  13. LCodo/108-140
  14. enna garganta de ilzedo
  15. LCodo/137-140
cfr.):
ilcéu, l’*
📖: ilcéu
🔤: , l’*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
(TEST)
  1. ilcéu
Cfr. ilce.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">ilce</i>.
ilera, la
📖: ilera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. ilera
Cfr. inera.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">inera</i>.
ilesia, la
📖: ilesia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<eglesia [y JH]. eigresia [As (Oc). /Eo/]. eilesia [Bab]. igresia [As. Tox /Eo. Mánt/. y JH]. iresia [y Md]. llesia [y Cb]. iglesia [Lln. y Md]. inglesia [Lln].>(TEST)
  1. ilesia
    • Pa
    • Sb
    • Ay
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • Cn
    • Oc
  2. eglesia
    • y JH
  3. eigresia
    • As (Oc)
    • /Eo/
  4. eilesia
    • Bab
  5. igresia
    • As
    • Tox /Eo
    • Mánt/
    • y JH
  6. iresia
    • y Md
  7. llesia
    • y Cb
  8. iglesia
    • Lln
    • y Md
  9. inglesia
    • Lln
Cast. iglesia [Lln. Cl. Pa. Cb. Ac. Sb. Ay. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. Tb, Sm, Cn (Oc). As. Tox. /Eo. Mánt/. Llomb. JH. R]. // Ente la iglesia ‘adriu, espaciu descubiertu a la entrada la ilesia’ [Md]. ‘adriu la ilesia’ [Sb (entiliglesia). Oc]: Tán ente- laiglesia porque los nenos xuegan entelaiglesia [Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">iglesia </i>[Lln. Cl. Pa. Cb. Ac. Sb. Ay. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. Tb, Sm, Cn (Oc). As. Tox. /Eo. Mánt/. Llomb. JH. R]. // <i class="della">Ente</i> <i class="della">la</i> <i class="della">iglesia</i> ‘adriu, espaciu descubiertu a la entrada la ilesia’ [Md]. ‘adriu la ilesia’ [Sb (entiliglesia). Oc]: <i class="della">Tán</i> <i class="della">ente- </i><i class="della">laiglesia</i> <i class="della">porque</i> <i class="della">los</i> <i class="della">nenos</i> <i class="della">xuegan</i> <i class="della">entelaiglesia</i> [Tb].
a) eclesie sancte marie 803(or.) [DO ix-x/20] ecclesiam Iam dictam sanctj stefani 889(or.) [DO ix-x/34] ad Ipsam eclesiam pertinet 889(or.) [DO ix-x/34] b-1) eglesia et kasas et coorte clusa 953(or.) [DO ix-x/62] post obitum uero tuo sit omnia quod desuper resonat post partem eglesie 916(or.) [SV/36] a parte uestra et de eglesia 928(or.) [SPE-I/65] ut sit firmum et stauilitum pust parte eglesie sancte 951(or.) [DCO-I/101] alia eglesia quem abeba de auios meos et uinia que donauit Seuero 953(or.) [DCO-I/103] pro ea sacare tibi de iure uel de ipsa eglesia Sancta Maria 960(or.) [ACL/109] qui iacet super ipsa eglesia Sancti Claudii 960(or.) [ACL/114] per illa carrale qui discurrit ad eglesia 978(or.) [SV/55] eglesia et per illum ceubum 978(or.) [SV] la yglesia de Oujedo vagante de obispo 1295(or.) [SV- iv(1)/77] feligrezes de la yglezia de Sant_Yllano de serca la sipdat de Oviedo 1261(or.) [SP-I/213] b-2) con toda sua heredat quanta convien e essa yglesa 1244(or.) [MC-II/309] in logar asignado ela quarta integra de la duizima de la yglesa 1248(or.) [MC-II/314] in logar asinnado ela duizima integra de la yglesa de Sancti Iacobi 1246(or.) [MC-II/312] dessa villa hu esta yglesa de Sanctiago de Villazon ye funda- da 1259(or.) [MC-II/319] por negligencia contra las custumnes de Sancta Yglesa s. xiii(or.) [FX/6] ennos sacramientos de Sancta Yglesa que son fechos en mu- chas yglesas s. xiii(or.) [FX/7] b-3) ela media de la igresa de Sancto Thomas que pertenesce ala mestreescolia 1254 [DCO-II/34] sobre la igresa dessi meismo logar quel dean don Ordonno 1254 [DCO-II/34] por que la igresa ye de refazer 1254 [DCO-II/34] de las cosas de Sancta Ygresa s. xiii(or.) [FX/3] Púnjose all ir all Ygresa/per enriba del ropaxe/una per- blanca camiesa/con mochíssimos plegaxes [Xuan García (1665: 153)] Pos asegúrote, amigu,/desque entraron eña igresia/ñon parecín más que llocos/con llo que allí se enxareya. [ABal- vidares, Callórigu (Poesíes 121-124)] una igresia mui grandona/que llamen la Catredal [Rela- ción (Porléi): 238-239] c-1) solares parte en eglisia uuertos tierras uinnas prados pace- res [1237-1240](or.) [ACL/76] nos cabillo de la eglisia de Santa Maria 1242(or.) [ACL/95] Alfonso Iordan juyz de Leon demandas al cabillo de la egli- sia 1253(or.) [ACL/204] ela eglisia de Leon seyendo sien pastor 1252(or.) [ACL/199] 1253(or.) [ACL/202] que lo pueda costrener por sancta eglisia o por leygal 1263 (s. xiii?) [ACL/411] Pedro Domenguez auogado e clerigo del coro de la eglisia de Leon 1270(or.) [ACL-VIII/13] parte castiello de la eglisia 1271(or.) [ACL-VIII/44] enna eglisia de Sanctiuanes que dizen ... de que yeramos pa- drones 1274(or.) [ACL-VIII/108] el cardenal don Pelayo mandara para la su capiella de aquesta eglisia 1284(or.) [ACL-VIII/226] sotos pastos molinas salidas deuisas padronalgo de eglisia 1283(or.) [ACL-VIII/207] c-2) exidos arrotos et por arromper egrisas et egrisiarios 1252(or.) [MCar-I/313] de Iª parte el cemiterio de la ygrisa de San Pedro 1272(or.) [ACL-VIII/67] c- 3) douos sic por eniurador de ela egrisia de Uillarin 1247(or.) [MCar-I/262] la ygrisia 1251 [SPE-I/466] VIIII soldos de la egrisia 1257(or.) [MCar-I/341] clerigo qurero de la egrisia de SantAndres 1264(or.) [MCar- II/40] se despos de uuestra morte se embargasse deue ficar a la egrisia 1260(or.) [ACL/366] ela egrisia de Leon uagada seyendo de bispo 1253(or.) [ACL/203] clerigo de la egrisia de Leon 1255(or.) [ACL/268] clerigo del coro de Leon e rebtor de la ygrisia 1259(or.) [ACL/358] cada una de las egrisias deue auer suas primicias 1261(or.) [ACL/379] pesquirisse la uerdat de la costume de aqueste julgado de la igrisia [1270](or.) [ACL-VIII/28] de la IIª el cimiterio de la ygrisia sobredicha 1272(or.) [ACL-VIII/65] á una igresia muy grandona/que llamen la Catredal [Pachu de la Candonga 1837: 18] la igresia estaba galana [Relación de Festeyos 1857/205] Salíme mediu aturdidu/y enderecéme a la iglesia [ABalvi- dares, Callórigu (Poesíes 33-34)] Salime medio aturdidu/y endereceme á la ilesia [Entierro CR 93] D’una variante del llat. ecclēsia, -ae ‘asamblea’, ‘asamblea de fieles’, ‘ilesia (edificiu)’, ensin dulda eclēsia (em). La nuesa documentación, amás d’exemplos nidiamente llatinos (§a), llueu ufre nicios de sonorización de -k- (§b-1) y, mesmamen- te, de perda de [j] (§b-2); tamién ufierta inflexón de la tónica (§c-1) y perda de la yod (§c-2). Axuntemos a esto’l zarra- mientu de la vocal deuterotónica y camudamientu de líquida agrupada (§b-2, §c.2 y §c-3) y tendremos una bona semeya sintética del procesu evolutivu nel dominiu ástur, encontáu, per otru llau, pola mesma toponimia (ta 771) y pol resultáu más evolucionáu, ilesia (§d), en tiempos modernos. Un com- puestu posible apaez nel ast. entelaiglesia ‘adriu’ (cfr.), una nidia amestanza
  1. a) eclesie sancte marie
  2. 803(or.) DO ix-x/20
  3. ecclesiam Iam dictam sanctj stefani
  4. 889(or.) DO ix-x/34
  5. ad Ipsam eclesiam pertinet
  6. 889(or.) DO ix-x/34
  7. b-1) eglesia et kasas et coorte clusa
  8. 953(or.) DO ix-x/62
  9. post obitum uero tuo sit omnia quod desuper resonat post partem eglesie
  10. 916(or.) SV/36
  11. a parte uestra et de eglesia
  12. 928(or.) SPE-I/65
  13. ut sit firmum et stauilitum pust parte eglesie sancte
  14. 951(or.) DCO-I/101
  15. alia eglesia quem abeba de auios meos et uinia que donauit Seuero
  16. 953(or.) DCO-I/103
  17. pro ea sacare tibi de iure uel de ipsa eglesia Sancta Maria
  18. 960(or.) ACL/109
  19. qui iacet super ipsa eglesia Sancti Claudii
  20. 960(or.) ACL/114
  21. per illa carrale qui discurrit ad eglesia
  22. 978(or.) SV/55
  23. eglesia et per illum ceubum
  24. 978(or.) SV
  25. la yglesia de Oujedo vagante de obispo
  26. 1295(or.) SV- iv(1)/77
  27. feligrezes de la yglezia de Sant_Yllano de serca la sipdat de Oviedo
  28. 1261(or.) SP-I/213
  29. b-2) con toda sua heredat quanta convien e essa yglesa
  30. 1244(or.) MC-II/309
  31. in logar asignado ela quarta integra de la duizima de la yglesa
  32. 1248(or.) MC-II/314
  33. in logar asinnado ela duizima integra de la yglesa de Sancti Iacobi
  34. 1246(or.) MC-II/312
  35. dessa villa hu esta yglesa de Sanctiago de Villazon ye funda- da
  36. 1259(or.) MC-II/319
  37. por negligencia contra las custumnes de Sancta Yglesa s. xiii(or.)
  38. FX/6
  39. ennos sacramientos de Sancta Yglesa que son fechos en mu- chas yglesas s. xiii(or.)
  40. FX/7
  41. b-3) ela media de la igresa de Sancto Thomas que pertenesce ala mestreescolia
  42. 1254 DCO-II/34
  43. sobre la igresa dessi meismo logar quel dean don Ordonno
  44. 1254 DCO-II/34
  45. por que la igresa ye de refazer
  46. 1254 DCO-II/34
  47. de las cosas de Sancta Ygresa s. xiii(or.)
  48. FX/3
  49. Púnjose all ir all Ygresa/per enriba del ropaxe/una per- blanca camiesa/con mochíssimos plegaxes
  50. Xuan García (1665: 153)
  51. Pos asegúrote, amigu,/desque entraron eña igresia/ñon parecín más que llocos/con llo que allí se enxareya.
  52. ABal- vidares, Callórigu (Poesíes 121-124)
  53. una igresia mui grandona/que llamen la Catredal
  54. Rela- ción (Porléi): 238-239
  55. c-1) solares parte en eglisia uuertos tierras uinnas prados pace- res [1237-1240](or.)
  56. ACL/76
  57. nos cabillo de la eglisia de Santa Maria
  58. 1242(or.) ACL/95
  59. Alfonso Iordan juyz de Leon demandas al cabillo de la egli- sia
  60. 1253(or.) ACL/204
  61. ela eglisia de Leon seyendo sien pastor 1252(or.) [ACL/199]
  62. 1253(or.) ACL/202
  63. que lo pueda costrener por sancta eglisia o por leygal
  64. 1263 (s. xiii?) ACL/411
  65. Pedro Domenguez auogado e clerigo del coro de la eglisia de Leon
  66. 1270(or.) ACL-VIII/13
  67. parte castiello de la eglisia
  68. 1271(or.) ACL-VIII/44
  69. enna eglisia de Sanctiuanes que dizen ... de que yeramos pa- drones
  70. 1274(or.) ACL-VIII/108
  71. el cardenal don Pelayo mandara para la su capiella de aquesta eglisia
  72. 1284(or.) ACL-VIII/226
  73. sotos pastos molinas salidas deuisas padronalgo de eglisia
  74. 1283(or.) ACL-VIII/207
  75. c-2)
  76. exidos arrotos et por arromper egrisas et egrisiarios
  77. 1252(or.) MCar-I/313
  78. de Iª parte el cemiterio de la ygrisa de San Pedro
  79. 1272(or.) ACL-VIII/67
  80. c- 3) douos sic por eniurador de ela egrisia de Uillarin
  81. 1247(or.) MCar-I/262
  82. la ygrisia
  83. 1251 SPE-I/466
  84. VIIII soldos de la egrisia
  85. 1257(or.) MCar-I/341
  86. clerigo qurero de la egrisia de SantAndres
  87. 1264(or.) MCar- II/40
  88. se despos de uuestra morte se embargasse deue ficar a la egrisia
  89. 1260(or.) ACL/366
  90. ela egrisia de Leon uagada seyendo de bispo
  91. 1253(or.) ACL/203
  92. clerigo de la egrisia de Leon
  93. 1255(or.) ACL/268
  94. clerigo del coro de Leon e rebtor de la ygrisia
  95. 1259(or.) ACL/358
  96. cada una de las egrisias deue auer suas primicias
  97. 1261(or.) ACL/379
  98. pesquirisse la uerdat de la costume de aqueste julgado de la igrisia [1270](or.)
  99. ACL-VIII/28
  100. de la IIª el cimiterio de la ygrisia sobredicha
  101. 1272(or.) ACL-VIII/65
  102. á una igresia muy grandona/que llamen la Catredal
  103. Pachu de la Candonga 1837: 18
  104. la igresia estaba galana
  105. Relación de Festeyos 1857/205
  106. Salíme mediu aturdidu/y enderecéme a la iglesia
  107. ABalvi- dares, Callórigu (Poesíes 33-34)
  108. Salime medio aturdidu/y endereceme á la ilesia
  109. Entierro CR 93
  110. D’una variante del llat. ecclēsia, -ae ‘asamblea’, ‘asamblea de fieles’, ‘ilesia (edificiu)’, ensin dulda eclēsia (em). La nuesa documentación, amás d’exemplos nidiamente llatinos (§a), llueu ufre nicios de sonorización de -k- (§b-1) y, mesmamen- te, de perda de [j] (§b-2); tamién ufierta inflexón de la tónica (§c-1) y perda de la yod (§c-2). Axuntemos a esto’l zarra- mientu de la vocal deuterotónica y camudamientu de líquida
  111. j
  112. agrupada (§b-2, §c.2 y §c-3) y tendremos una bona semeya sintética del procesu evolutivu nel dominiu ástur, encontáu, per otru llau, pola mesma toponimia (ta 771) y pol resultáu más evolucionáu, ilesia (§d), en tiempos modernos. Un com- puestu posible apaez nel ast. entelaiglesia ‘adriu’ (cfr.), una nidia amestanza
Amosemos dellos nicios de la bayurosa documentación me- dieval del términu: del llat. ante > ente ‘delantre’ ya del nome e(c)clesia > iglesia. L’ast. ufre, al empar, documentación del ax. llat. ecclesiasticus, -a, -um ‘de la ilesia’ (abf; dlfac) con asitiamientu nel llat. medieval (mllm) y llegáu a nós el térmi- nu per vía culta del añu 889 (DO ix-x /34) y 976 (DO ix-x/75).
“ilguera”
📖: “ilguera”
🏗️: NO
✍️: SI
Cfr. <i class="della">ilce</i>(TEST)
  1. “ilguera”
  2. Cfr
  3. <i class="della">ilce</i
& alguera 2.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. & <i class="della">alguera</i> <i class="della">2</i>.
illegal
📖: illegal
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">ilegal</i>(TEST)
  1. illegal
  2. Cast
  3. <i class="della">ilegal</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. llei.
illegalidá, la
📖: illegalidá
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">ilegalidad</i>(TEST)
  1. illegalidá
  2. Cast
  3. <i class="della">ilegalidad</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. llei.
illegalmente
📖: illegalmente
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">ilegalmente</i>(TEST)
  1. illegalmente
  2. Cast
  3. <i class="della">ilegalmente</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. llei.
illexítimu, a, o
📖: illexítimu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<illexítimu [Md].>(TEST)
  1. illexítimu
  2. illexítimu
    • Md
Cast. ilegítimo [Md. JH]. Cfr. llexítimu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">ilegítimo</i> [Md. JH]. Cfr. <i class="della">llexítimu</i>.
illuminar
📖: illuminar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">iluminar</i>(TEST)
  1. illuminar
  2. Cast
  3. <i class="della">iluminar</i
[JH].
  1. 1. [JH].
illuminet semper ecclesie Sancte Marie 1191 (s. xiii) [MSAH-IV/464] - Que diz que baxó del cielu/illumina al que bien quier [Mis- terio Tr 124]
  1. illuminet semper ecclesie Sancte Marie
  2. 1191 (s. xiii) MSAH-IV/464
  3. - Que diz que baxó del cielu/illumina al que bien quier
  4. Mis- terio Tr 124
Cfr. allumar.
illustrar
📖: illustrar
🏗️: NO
✍️: NO
<ilustrar [Xral].>(TEST)
  1. illustrar
    • Lln
  2. ilustrar
    • Xral
Cast. ilustrar [Lln (P). JH]. Cfr. llustrar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">ilustrar</i> [Lln (P). JH]. Cfr. <i class="della">llustrar</i>.
illustre
📖: illustre
🏗️: NO
✍️: NO
<ilustre [Xral].>(TEST)
  1. illustre
    • Ca
  2. ilustre
    • Xral
Cast. ilustre [Ca. JH]. Sabiu, entendíu [Ca]: Don Antonio siempre fu illustre y sabía mu bien lo que facía [Ca]. Cfr. llustrar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">ilustre</i> [Ca. JH]. Sabiu, entendíu [Ca]: <i class="della">Don</i> <i class="della">Antonio siempre</i> <i class="della">fu</i> <i class="della">illustre</i> <i class="della">y</i> <i class="della">sabía</i> <i class="della">mu</i> <i class="della">bien</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">que</i> <i class="della">facía</i> [Ca]. Cfr. <i class="della">llustrar</i>.
imalia, la
📖: imalia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
//<i class="della">Quema</i>(TEST)
  1. imalia
    • Sl
  2. <i class="della">Quema</i eonaviego
la imalia ‘quema muncho’, ‘quema la de dios’ [Pon- ga. Sl (i)].
  1. 1. <i class="della">la</i> <i class="della">imalia</i> ‘quema muncho’, ‘quema la de dios’ [Pon- ga. Sl (i)].
Quiciabes d’una espresión cultizante animalia [frente a ali- maña (cfr.)] emplegáu como comparanza ponderativa, niciu de que quema too en monte.
imaxe, la
📖: imaxe
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<imaxen [Lln. Md. Pzu. Tox. /Eo/. JH].>(TEST)
  1. imaxe
    • Ri
  2. imaxen
    • Lln
    • Md
    • Pzu
    • Tox
    • /Eo/
    • JH
Cast. imagen [Lln. Md. Pzu. Tox. /Eo/. JH]. Figura, represen- tación d’una cosa [Ri].
  1. 1. Cast. <i class="della">imagen</i> [Lln. Md. Pzu. Tox. /Eo/. JH]. Figura, represen- tación d’una cosa [Ri].
manefiestamientre uio todo el pueblo lorar la ymagen de Sancta Maria 1270(or.) [ACL-VIII/26] ante aquella emagene de Santa Maria que esta en essa cruz 1288(or.) [ACL-VIII/337] la vna ante el croxiffixo e la otra ante la emagen 1307(or.) [ACL-IX/112] la otra de ante ela emagen arda a las oras 1307(or.) [ACL- IX/112] ante la ymagen de Santa Maria por do passa el preste1316 [ACL-IX/240] ante la imagen de Santa Maria la Prenada 1332(or.) [ACL- IX/376] duas tablas de madera con imagines enleuadas que estan enquadernadas en 1332(or.) [ACL-IX/378] posiesen ay vnas puertas con su pregadura e vna imagen 1349(or.) [ACL-IX/487] pongan vna llanpada ante la dicha imagen e que arda para sienpre 1349(or.) [ACL-IX/488] una cruz de plata en que esta un Ihesu con quatro emagines 1385 [Parroquies/101] las ymagines de las altares e en el Ihesu del Cruçefixo mayor 1385 [Parroquies/103] una cortina de fazelejas tres ynplas de seda sobre las dichas ymagines 1385 [Parroquies/105] en el cruxefiçio e en las ymagines de San Iohan 1385 [Pa- rroquies/105] mis cuentas que_son de coral e_de alanbre e_de plata con una ymagen [med. s. xv] (c.) [SP-IV/92] - hija de tales imaxis [Munthe 1888-1889: 37, 12]
  1. manefiestamientre uio todo el pueblo lorar la ymagen de Sancta Maria
  2. 1270(or.) ACL-VIII/26
  3. ante aquella emagene de Santa Maria que esta en essa cruz
  4. 1288(or.) ACL-VIII/337
  5. la vna ante el croxiffixo e la otra ante la emagen
  6. 1307(or.) ACL-IX/112
  7. la otra de ante ela emagen arda a las oras
  8. 1307(or.) ACL- IX/112
  9. ante la ymagen de Santa Maria por do passa el preste
  10. 1316 ACL-IX/240
  11. ante la imagen de Santa Maria la Prenada
  12. 1332(or.) ACL- IX/376
  13. duas tablas de madera con imagines enleuadas que estan enquadernadas en
  14. 1332(or.) ACL-IX/378
  15. posiesen ay vnas puertas con su pregadura e vna imagen
  16. 1349(or.) ACL-IX/487
  17. pongan vna llanpada ante la dicha imagen e que arda para sienpre
  18. 1349(or.) ACL-IX/488
  19. una cruz de plata en que esta un Ihesu con quatro emagines
  20. 1385 Parroquies/101
  21. las ymagines de las altares e en el Ihesu del Cruçefixo mayor
  22. 1385 Parroquies/103
  23. una cortina de fazelejas tres ynplas de seda sobre las dichas ymagines
  24. 1385 Parroquies/105
  25. en el cruxefiçio e en las ymagines de San Iohan
  26. 1385 Pa- rroquies/105
  27. mis cuentas que_son de coral e_de alanbre e_de plata con una ymagen [med. s. xv] (c.)
  28. SP-IV/92
  29. - hija de tales imaxis
  30. Munthe 1888-1889: 37, 12
Del llat. imāgo, -inis ‘imaxen’ (em), per vía semiculta, como en delles llingües romániques (rew) ya hispániques (deeh; dcech s.v. imagen). El datu documental de Munthe paez suxerir la existencia d’un sing. *imaxe responsable d’un plural analóxicu imaxes paralelu al posible imáxenes. En rellación etimolóxica tán una riestra de términos cultizantes como imaxinable (cfr.), ima- xinación (cfr.), imaxinariu (cfr.), imaxinativa (cfr.) asina como’l continuador del llat. imaginare > ast. imaxinar (cfr.).
imaxinable
📖: imaxinable
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">imaginable</i>(TEST)
  1. imaxinable
  2. Cast
  3. <i class="della">imaginable</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. imaxe.
imaxinación, la
📖: imaxinación
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">imaginación </i>[Ca. Tox. /EO/. JH]: <i class="della">¡Qué imaxinación tien</i><i class="della">(TEST)
  1. imaxinación
    • Ca
    • Ri
  2. Cast
  3. <i class="della">imaginación </i>[Ca. Tox. /EO/. JH]: <i class="della">¡Qué imaxinación tien</i><i class="della"
esta muyer! [Ca]. Facultá anímica que representa les imáxe- nes de les coses [Ri].
  1. 1. esta muyer! </i>[Ca]. Facultá anímica que representa les imáxe- nes de les coses [Ri].
Cfr. imaxe.
imaxinar
📖: imaxinar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">imaginar </i>[Ca. Pzu. Tox. /Eo/. JH]. Representar ideal- mente una cosa, creala na imaxinación [Ri]. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">una</i>(TEST)
  1. imaxinar
  2. Cast
  3. <i class="della">imaginar </i>
    • Ca
    • Pzu
    • Tox
    • /Eo/
    • JH
  4. Representar ideal- mente una cosa, creala na imaxinación
    • Ri
  5. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">una</i
cosa redondina/qu’a mio mal imaxinar/per una camba d’un carru/la debieron de sacar [Relación (Porléi): 172- 175]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">cosa</i> <i class="della">redondina</i>/<i class="della">qu’a</i> <i class="della">mio</i> <i class="della">mal</i> <i class="della">imaxinar</i>/<i class="della">per</i> <i class="della">una</i> <i class="della">camba</i> <i class="della">d’un</i> <i class="della">carru</i>/<i class="della">la</i> <i class="della">debieron</i> <i class="della">de</i> <i class="della">sacar</i> [Relación (Porléi): 172- 175]
Del llat. imagināre ‘imaxinar’, ‘dar una imaxen’ (old), verbu con dellos continuadores románicos (rew) pero semicultismu n’ast. al caltener el vocalismu átonu ensin variación.
imaxinariu, a, o
📖: imaxinariu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cast. <i class="della">imaginario</i>(TEST)
  1. imaxinariu
    • Lln
  2. Cast
  3. <i class="della">imaginario</i
[Lln. Pzu. JH. /Eo/]. Cfr. imaxe.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Lln. Pzu. JH. /Eo/]. Cfr. <i class="della">imaxe</i>.
imaxinativa, la
📖: imaxinativa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">imaginativa</i>(TEST)
  1. imaxinativa
  2. Cast
  3. <i class="della">imaginativa</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. imaxe.
imbécil
📖: imbécil
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">imbécil</i>(TEST)
  1. imbécil
    • Md
  2. Cast
  3. <i class="della">imbécil</i
[Md].
  1. 1. [Md].
Del llat. imbecillis ‘perdébil’ (dcech), per vía cultizante. So- bro ello fórmase l’ast. imbecilidá (cfr.).
imbecilidá, la
📖: imbecilidá
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. imbecilidá
    • Md
Carencia o escasez de razón [Md].
  1. 1. Carencia o escasez de razón [Md].
Cfr. imbécil.
imera, la
📖: imera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Costapina de la playa o del pedreru u s’asitien los imos [Ce (Álvarez-Balbuena 1991: 8)] Deriváu del ast. <i class="della">imu</i>(TEST)
  1. imera
  2. Costapina de la playa o del pedreru u s’asitien los imos [Ce (Álvarez-Balbuena 1991: 8)] Deriváu del ast
  3. <i class="della">imu</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
imitar
📖: imitar
🏗️: NO
✍️: NO
<demitar [Md].>(TEST)
  1. imitar
  2. demitar
    • Md
Cast. imitar [Ac. Md]. Copiar [Md]. Plaxar [Md]. 2. Aparen- tar lo que nun se ye [Md].
  1. 1. Cast. <i class="della">imitar</i> [Ac. Md]. Copiar [Md]. Plaxar [Md].
  2. 2. Aparen- tar lo que nun se ye [Md].
Del llat. imitari ‘reproducir’, ‘representar’ (dcech s.v. ima- gen), per vía culta.
impaciencia, la*
📖: impaciencia
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<impacencia [Ca].>(TEST)
  1. impaciencia
  2. impacencia
    • Ca
Cast. impaciencia [Ca]: Non se pue vivir con esa impa- cencia [Ca].
  1. 1. Cast. <i class="della">impaciencia</i> [Ca]: <i class="della">Non</i> <i class="della">se</i> <i class="della">pue</i> <i class="della">vivir</i> <i class="della">con</i> <i class="della">esa</i> <i class="della">impa- </i><i class="della">cencia </i>[Ca].
Cfr. paciencia.
impedimentu, l’
📖: impedimentu
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<ident class="della" level="1"></ident><empedimientu [Pa. Sb. Pzu. Mar. JH].>(TEST)
  1. impedimentu
  2. ident class="della" level="1"></ident><empedimientu
    • Pa
    • Sb
    • Pzu
    • Mar
    • JH
Cast. impedimento [Pa. Sb. Pzu. Mar. JH. dalla].
  1. 1. Cast. <i class="della">impedimento</i> [Pa. Sb. Pzu. Mar. JH. dalla].
Del llat. impedimentum, -i ‘obstáculu’, ‘estorbu’ (abf), quicia- bes per vía cultizante anque cola xeneralización del diptongu como en formientu.
impensablemente
📖: impensablemente
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. impensablemente
Ensin dase cuenta, ensin pensalo [Ar]. Cfr. pensar.
  1. Ensin dase cuenta, ensin pensalo [Ar]. Cfr. pensar.
  2. Ar
imperar
📖: imperar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><imperiar [y JH].>(TEST)
  1. imperar
  2. ident class="della" level="1"></ident><imperiar
    • y JH
Cast. imperar [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">imperar</i> [JH].
imperante rege Fredenando in Legione et Gallecia et Astu- rias 1169(or.) [SV/465] Cfr. empiriu.
  1. imperante rege Fredenando in Legione et Gallecia et Astu- rias
  2. 1169(or.) SV/465
  3. Cfr. empiriu.
imperdible, l’
📖: imperdible
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<ident class="della" level="1"></ident><emperdible [Llg].>(TEST)
  1. imperdible
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident><emperdible
    • Llg
Cast. imperdible [Llg. Tb]. Cfr. perder.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">imperdible</i> [Llg. Tb]. Cfr. <i class="della">perder</i>.
imperfeutu, a, o
📖: imperfeutu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cast. <i class="della">imperfecto</i>(TEST)
  1. imperfeutu
  2. Cast
  3. <i class="della">imperfecto</i
[Pzu].
  1. 1. [Pzu].
Cfr. perfechu, a, o.
imperial
📖: imperial
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. imperial
Amiga de figurar (una persona) [Pr]. Cfr. empiriu.
  1. Amiga de figurar (una persona) [Pr].
  2. Pr
  3. Cfr. empiriu.
imperiosu, a, o
📖: imperiosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><emperiosu [y Uv].>(TEST)
  1. imperiosu
  2. ident class="della" level="1"></ident><emperiosu
    • y Uv
Arrogante, cast. imperioso [Pa. Ac. JH]. Arguyosu, soberbio- su [Pa. Sb. Ay. Pr]. Cfr. empiriu.
  1. Arrogante, cast. imperioso [Pa. Ac. JH]. Arguyosu, soberbio- su [Pa. Sb. Ay. Pr].
  2. Pa. Sb. Ay. Pr
  3. Cfr. empiriu.
imperiu, l’
📖: imperiu
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
Cast. <i class="della">imperio</i>(TEST)
  1. imperiu
  2. Cast
  3. <i class="della">imperio</i
[JH].
  1. 1. [JH].
- Sabéis que los príncepes de le’xentes dominen á lo’sos pueblos: y que lo’so’señores yos manden con imperiu [San Mateo 81] Cfr. empiriu.
  1. - Sabéis que los príncepes de le’xentes dominen á lo’sos pueblos: y que lo’so’señores yos manden con imperiu
  2. San Mateo 81
  3. Cfr. empiriu.
impermiable, l’
📖: impermiable
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<ident class="della" level="1"></ident><{Ensin categorización, impremeable [Ac. Pr]. impremiable [Lln]. empremeabli [Pr]}.>(TEST)
  1. impermiable
    • Lln
    • Pr
    • Md
  2. {Ensin categorización, impremeable [Ac. Pr]. impremiable [Lln]. empremeabli [Pr]}
  3. ident class="della" level="1"></ident><
Cast. impermeable [Lln. Ac. Pr], prenda contra l’agua [Md]. Posible adautación
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">impermeable</i> [Lln. Ac. Pr], prenda contra l’agua [Md]. Posible adautación
del cast. modernu impermeable.
impermisu, l’
📖: impermisu
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
(TEST)
  1. impermisu
Tabla grande que s’alluga sobro la viga de los llagares p’apertar la uva [Arm].
  1. 1. Tabla grande que s’alluga sobro la viga de los llagares p’apertar la uva [Arm].
Cfr. entremisu.
imperpexible
📖: imperpexible
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. imperpexible
Mal sufríu, impertinente, que reñe por cualquier caxigalina [ByM].
  1. 1. Mal sufríu, impertinente, que reñe por cualquier caxigalina [ByM].
**
impertinencia, la
📖: impertinencia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<empertenencia [Pa. Cg. Sb. Mar].>(TEST)
  1. impertinencia
    • Tb
  2. empertenencia
    • Pa
    • Cg
    • Sb
    • Mar
Cast. impertinencia [Pa. Cg. Sb. Tb. Mar]. 2. Parte de l’asadura del animal [JH]. Cfr. pertenecer.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">impertinencia</i> [Pa. Cg. Sb. Tb. Mar].
  3. 2. Parte de l’asadura del animal [JH]. Cfr. <i class="della">pertenecer</i>.
impertinente
📖: impertinente
🏗️: NO
✍️: NO
<empertinente [Cg. Tox. /Eo/]. empertiniente [Ac]. //emper- timente [Eo].>(TEST)
  1. impertinente
    • Tb
    • Sm
  2. empertinente
    • Cg
    • Tox
    • /Eo/
  3. empertiniente
    • Ac
  4. emper- timente eonaviego
    • Eo
Cast. impertinente [Cg. Ac. Tb. Sm. Tox. /Eo/], que fadia (una persona) [Tb]: ¡Qué nenu más impertinente! [Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">impertinente </i>[Cg. Ac. Tb. Sm. Tox. /Eo/], que fadia (una persona) [Tb]: <i class="della">¡Qué</i> <i class="della">nenu</i> <i class="della">más</i> <i class="della">impertinente!</i> [Tb].
En saber la mió cuita empertinente [DyE 8] Aquísi estornín empertinente [El Ensalmador 76]
  1. En saber la mió cuita empertinente
  2. DyE 8
  3. Aquísi estornín empertinente
  4. El Ensalmador 76
Cfr. pertenecer.
imperturbiar
📖: imperturbiar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">importunar</i>(TEST)
  1. imperturbiar
  2. Cast
  3. <i class="della">importunar</i
[Arm].
  1. 1. [Arm].
Cfr. turbar.
impetiz
📖: impetiz
🏗️: NO
✍️: NO
<impetiz/impetices [Am].>(TEST)
  1. impetiz
  2. impetiz/impetices
    • Am
Impertinente (una persona) [Am]: ¡Qué rapaz más impetiz, qué rapaza más impetiz! [Am].
  1. 1. Impertinente (una persona) [Am]: <i class="della">¡Qué</i> <i class="della">rapaz</i> <i class="della">más</i> <i class="della">impetiz,</i><i class="della"> qué</i> <i class="della">rapaza</i> <i class="della">más</i> <i class="della">impetiz!</i> [Am].
¿En rellación col llat. impetus ‘asaltu’, ‘choque’, ‘impul- su’ (em s.v. peto), términu con percurtia presencia románica (rew), per vía semiculta y cola amestanza sufixal y usu axe- tivu?
impidir
📖: impidir
🏗️: NO
✍️: NO
<empedir [y Cb. Ac. y Ay]. empidir [Ri].>(TEST)
  1. impidir
    • Pa
    • Ay
  2. empedir
    • y Cb
    • Ac
    • y Ay
  3. empidir
    • Ri
Cast. impedir [Pa. Cb. Ay. Ri].
  1. 1. Cast. <i class="della">impedir</i> [Pa. Cb. Ay. Ri].
Del llat. impedire ‘trabar pelos pies’, ‘entorpecer’, ‘estorbar’, sigue l’ast. impedir, verbu común col cast. (dcech s.v. impe- dir), it. impedir (rew s.v. impědīre).
impidíu, ida, ío
📖: impidíu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
<empedíu [Cv]. impedíu [Ay].>(TEST)
  1. impidíu
    • Lln
    • Ca
    • Tb
  2. empedíu
    • Cv
  3. impedíu
    • Ay
Cast. impedido [Lln. Ca. JH], inútil [Ay. Tb]: Pin de Guyame ye impidíu de lla zurda [JH]. Que nun ye a andar nin a movese [Ca]. Pp. de impidir.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">impedido</i> [Lln. Ca. JH], inútil [Ay. Tb]: <i class="della">Pin</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Guyame</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">impidíu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">lla</i> <i class="della">zurda</i> [JH]. Que nun ye a andar nin a movese [Ca]. Pp. de <i class="della">impidir</i>.
“impla”
📖: “impla”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">nueve</i>(TEST)
  1. “impla”
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">nueve</i
ynplas e alfardas de seda ocho pandas las tres de seda
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">ynplas</i> <i class="della">e</i> <i class="della">alfardas</i> <i class="della">de</i> <i class="della">seda</i> <i class="della">ocho</i> <i class="della">pandas</i> <i class="della">las</i> <i class="della">tres</i> <i class="della">de</i> <i class="della">seda</i>
1385 [Parroquies/103] una cortina de fazelejas tres ynplas de seda sobre las dichas ymagines 1385 [Parroquies/105] Ast.a. impla ha entendese xunto a cast. a., cat. a. impla ‘velu de la muyer’, cat. a. impla ‘clas de pañu pa velos, camises o toques’, pa lo que Corominas-Pascual proponen un encruz
  1. 1385 Parroquies/103
  2. una cortina de fazelejas tres ynplas de seda sobre las dichas ymagines
  3. 1385 Parroquies/105
  4. Ast.a. impla ha entendese xunto a cast. a., cat. a. impla ‘velu de la muyer’, cat. a. impla ‘clas de pañu pa velos, camises o toques’, pa lo que Corominas-Pascual proponen un encruz
del llat. influla col préstamu fr. a. guimple ‘velu de muyer’ (dcech s.v. grímpola). En tou casu la voz nun se caltién ente nós anque nel dominiu ástur dase un continua- dor semicultu del llat. infŭla, -ae ‘venda’, ‘cinta’, ‘adornu’ (abf) > infla (cfr.).
implar
📖: implar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. implar
    • Md
Llenar [Ar], ocupar dafechu un sitiu vacíu [Md]. Cargar, colmar [Md].
  1. 1. Llenar [Ar], ocupar dafechu un sitiu vacíu [Md]. Cargar, colmar [Md].
2. Hinchar, fartar [Md]. 3. Paecer bien, pres- tar [Md]. Pallabra namái conseñada en Miranda y con toles aparien- cies de ser verbu d’aniciu forasteru por cuenta la presencia de pl- anque, de ser acoyible, habría tenese por un semicul- tismu continuador de implere ‘llenar’, verbu continuáu po- pularmente nel ast. hincher (cfr.) paralelu a otros románicos (rew s.v. ĭmplēre) ya hispánicos (deeh s.v. ĭmplēre), pero atrayíu a los verbos en -āre quiciabes por influxu de inflar, hinchar a los que s’avera fónica y semánticamente. Una va- riante de implar ye implir (cfr.) axustada a la conxugación etimolóxica pero llegada a nós per vía culta al caltener en- sin palatalización -mpl-.
implicar*
📖: implicar*
🏗️: SI
✍️: NO
<emplicar [Pa. Sb. Ay].>(TEST)
  1. implicar*
  2. emplicar
    • Pa
    • Sb
    • Ay
Cast. implicar [Pa. Sb]. 2. Perxudicar [Ay].
  1. 1. Cast. <i class="della">implicar</i> [Pa. Sb].
  2. 2. Perxudicar [Ay].
Posible castellanismu implicar, compuestu de plicare.
implir
📖: implir
🏗️: NO
✍️: NO
<imprir [/Eo/].>(TEST)
  1. implir
    • Lln
  2. imprir
    • /Eo/
Inflar, hinchar [Lln].
  1. 1. Inflar, hinchar [Lln].
2. Llenar, ocupar con dalguna cosa cual- quier sitiu vacíu [JH]. 3. Ocupar dignamente dalgún sitiu o emplegu [JH]. 4. Suplir lo que falta en dalguna cosa [JH]: Lles castañes implen muncho nuna casa y aforren boroña [JH]. Suplir, completar [/Eo/]. Cfr. implar, hencher.
imponedor, ora
📖: imponedor
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
(TEST)
  1. imponedor
Cfr. emponedor.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">emponedor</i>.
imponer
📖: imponer
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. imponer
Cfr. emponer.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">emponer</i>.
importancia, la
📖: importancia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<emportancia [Llg. FCai]. impurtanza [Md].>(TEST)
  1. importancia
    • Tb
  2. emportancia
    • Llg
    • FCai
  3. impurtanza
    • Md
Cast. importancia [Llg. Md. FCai]. Algame, interés [Tb. Md]: Tien importancia [Tb]. 2. Categoría [Tb. Md]: Ya home de mucha importancia [Tb]. 3. Importe [Md].
  1. 1. Cast. <i class="della">importancia </i>[Llg. Md. FCai]. Algame, interés [Tb. Md]: <i class="della">Tien</i> <i class="della">importancia</i> [Tb].
  2. 2. Categoría [Tb. Md]: <i class="della">Ya</i> <i class="della">home</i> <i class="della">de</i><i class="della"> mucha importancia </i>[Tb].
  3. 3. Importe [Md].
- Y abrí el güeyu q’hé cuentu d’importancia [DyE 3]
  1. - Y abrí el güeyu q’hé cuentu d’importancia
  2. DyE 3
Cfr. aportar.
importante
📖: importante
🏗️: NO
✍️: NO
<emportante [Lln. Llg. Tb].>(TEST)
  1. importante
  2. emportante
    • Lln
    • Llg
    • Tb
Cast. importante [Xral].
  1. 1. Cast. <i class="della">importante</i> [Xral].
Cfr. aportar.
importar
📖: importar
🏗️: NO
✍️: NO
<emportar [Pa. Llg. Ri. y Tb].>(TEST)
  1. importar
    • Tb
  2. emportar
    • Pa
    • Llg
    • Ri
    • y Tb
Cast. importar, interesar [Pa. Llg. Ri. Tb]: A qué va importa- me [Tb]: Nun m’importa un res [Tb]. 2. Traer mercancíes d’otru país [Ri]. //-se ‘interesase’ [Llg]: Por too s’emporta [Llg].
  1. 1. Cast. <i class="della">importar</i>, interesar [Pa. Llg. Ri. Tb]: <i class="della">A</i> <i class="della">mí</i> <i class="della">qué</i> <i class="della">va</i> <i class="della">importa-</i> <i class="della">me</i> [Tb]: <i class="della">Nun</i> <i class="della">m’importa</i> <i class="della">un</i> <i class="della">res</i> [Tb].
  2. 2. Traer mercancíes d’otru país [Ri]. //-<i class="della">se</i> ‘interesase’ [Llg]: <i class="della">Por</i> <i class="della">too</i> <i class="della">s’emporta</i> [Llg].
- pasar bien, comiendo a farta/y viendo aquesos castiyos/ como si algo te emportara./Yo apostaré, ñon venisti/sin ver al conde Peñalva/y, si muncho lo apuramos,/¿a que comisti en so casa? [ABalvidares, Romanzón (Poesíes 153-159)]
  1. - pasar bien, comiendo a farta/y viendo aquesos castiyos/ como si algo te emportara./Yo apostaré, ñon venisti/sin ver al conde Peñalva/y, si muncho lo apuramos,/¿a que comisti en so casa?
  2. ABalvidares, Romanzón (Poesíes 153-159)
Cfr. aportar 1.
importón, ona
📖: importón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<emportón [Lln. Pa. Ac. Sb. y Tb. Pr]. importón, ona, ono [Sr].>(TEST)
  1. importón
    • Xx
    • Ay
    • Tb
    • Vd
  2. emportón
    • Lln
    • Pa
    • Ac
    • Sb
    • y Tb
    • Pr
  3. importón, ona, ono
    • Sr
Que tien curiosidá [Lln], entrometíu [Pa. Xx. Cñ. Ac. Sb. Ay. Tb. Pr. Vd]: Yas enforma importón, nin [Tb]. Cfr. aportar 1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Que tien curiosidá [Lln], entrometíu [Pa. Xx. Cñ. Ac. Sb. Ay. Tb. Pr. Vd]: <i class="della">Yas</i> <i class="della">enforma</i> <i class="della">importón,</i> <i class="della">nin</i> [Tb]. Cfr. <i class="della">aportar</i> <i class="della">1</i>.
importosu, a, o*
📖: importosu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<emportosu [Llg]. +importusu [Llg].>(TEST)
  1. importosu
  2. emportosu
    • Llg
  3. importusu metafonía
    • Llg
Interesáu nes coses ayenes, nes coses que nun-y correspuen- den [Llg].
  1. 1. Interesáu nes coses ayenes, nes coses que nun-y correspuen- den [Llg].
Cfr. aportar 1.
imposibilitáu, ada, ao
📖: imposibilitáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<+imposibilitéu [Ay].>(TEST)
  1. imposibilitáu
    • Tb
  2. imposibilitéu metafonía
    • Ay
Impidíu [Ay. Tb]. Cfr. posible.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Impidíu [Ay. Tb]. Cfr. <i class="della">posible</i>.
imposible
📖: imposible
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">imposible</i>(TEST)
  1. imposible
    • Sm
  2. Cast
  3. <i class="della">imposible</i
[Xral]. //Los impusibles ‘munchu tiempu’ [Sm]: Chaba lus impusibles en cumer [Sm].
  1. 1. [Xral]. //<i class="della">Los</i> <i class="della">impusibles</i> ‘munchu tiempu’ [Sm]: <i class="della">Chaba</i> <i class="della">lus</i> <i class="della">impusibles</i> <i class="della">en</i> <i class="della">cumer</i> [Sm].
Cfr. posible.
imposición, la
📖: imposición
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Términu conseñáu na nuesa documentación na aceición de ‘poner o imponer en’: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">por</i>(TEST)
  1. imposición
  2. Términu conseñáu na nuesa documentación na aceición de ‘poner o imponer en’: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">por</i
inposicion de mi birrete que personalmente en vuestra
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">inposicion</i> <i class="della">de</i> <i class="della">mi</i> <i class="della">birrete</i> <i class="della">que</i> <i class="della">personalmente</i> <i class="della">en</i> <i class="della">vuestra</i>
cabeça pongo 1402(or.) [SB/306] por inposyçion de mi birrete que en vuestra cabeça perso- nalmente pongo 1462(or.) [SP-IV/102] por inposiçion de mi birrete que personalmente en vuestra cabeça pongo 1498(or.) [SP-IV/378]
  1. cabeça pongo
  2. 1402(or.) SB/306
  3. por inposyçion de mi birrete que en vuestra cabeça perso- nalmente pongo
  4. 1462(or.) SP-IV/102
  5. por inposiçion de mi birrete que personalmente en vuestra cabeça pongo
  6. 1498(or.) SP-IV/378
Del llat. impositio, -onis ‘aición de poner en’ (abf), per vía semiculta.
imprensa, la
📖: imprensa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. imprensa
“Les lletres de molde” [R]. Cfr. imprenta.
  1. “Les lletres de molde” [R]. Cfr. imprenta.
  2. R
imprenta, la
📖: imprenta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">imprenta </i>[Ac]. 2. Tabique de madera (d’unos 10 centí- metros), piedres y reboque de moñica, cal y barru [Lln]. <ident class="della" level="1"></ident>Del cat. empremta ‘impresión’, ‘rastru’ (dcech s.v. exprimir), anque’l drae 21ª parte del fr. empreinte ‘impresión’, ‘rastru’, quiciabes pente medies del cast. <i class="della">imprenta</i>. Sobro <i class="della">imprenta</i>(TEST)
  1. imprenta
  2. Cast
  3. <i class="della">imprenta </i>
    • Ac
  4. 2
  5. Tabique de madera (d’unos 10 centí- metros), piedres y reboque de moñica, cal y barru
    • Lln
  6. <ident class="della" level="1"></ident>Del cat
  7. empremta ‘impresión’, ‘rastru’ (dcech s.v
  8. exprimir), anque’l drae 21ª parte del fr
  9. empreinte ‘impresión’, ‘rastru’, quiciabes pente medies del cast
  10. <i class="della">imprenta</i>
  11. Sobro <i class="della">imprenta</i
féxose’l verbu imprentar (cfr.) y con ello ta en rellación im- prentación (cfr.), imprentador (cfr.). La 2ª aceición de impren- ta paez qu’esixe partir d’un posible participiu fuerte del llat. imprimere ‘facer apertando’ (abf), una variante de impressa,
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. féxose’l verbu <i class="della">imprentar </i>(cfr.) y con ello ta en rellación <i class="della">im- </i><i class="della">prentación </i>(cfr.), <i class="della">imprentador </i>(cfr.). La 2ª aceición de <i class="della">impren-</i><i class="della"> ta </i>paez qu’esixe partir d’un posible participiu fuerte del llat. <i class="della">imprimere</i> ‘facer apertando’ (abf), una variante de <i class="della">impressa</i>,
*imprenta. Analóxicamente féxose un masculín de imprenta, *imprentu (conocíu pel aumentativu imprentón (cfr.). L’ast. emprentu ‘obra impresa curtia’ (cfr. imprentu) paez un dever- bal de imprimere. Dende impressa, participiu del llat. imprimo (abf), tamién se xustificaría ast. imprensa ‘les lletres de mol- de’ (cfr.) almitiendo l’influxu de imprenta.
  1. *imprenta. Analóxicamente féxose un masculín de imprenta,
  2. *imprentu (conocíu pel aumentativu imprentón (cfr.). L’ast. emprentu ‘obra impresa curtia’ (cfr. imprentu) paez un dever- bal de imprimere. Dende impressa, participiu del llat. imprimo (abf), tamién se xustificaría ast. imprensa ‘les lletres de mol- de’ (cfr.) almitiendo l’influxu de imprenta.
imprentación, la
📖: imprentación
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">imprentación,</b>(TEST)
  1. imprentación
  2. ident class="della" level="1"></ident><b class="della">imprentación,</b
la Cast. impresión [JH].
  1. 1. <b class="della">la </b>Cast. <i class="della">impresión</i> [JH].
Cfr. imprenta.
imprentador, ora, l’/la
📖: imprentador
🔤: , ora, l’/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora,, l’/la
(TEST)
  1. imprentador
Cast. impresor, el qu’imprenta [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">impresor</i>, el qu’imprenta [JH].
Cfr. imprenta.
imprentar
📖: imprentar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><emprentar [y JH. FCai. AGO. Tox. /y Eo/].>(TEST)
  1. imprentar
  2. ident class="della" level="1"></ident><emprentar
    • y JH
    • FCai
    • AGO
    • Tox
    • /y Eo/
Cast. imprimir [JH. FCai. AGO]. 2. Inventar [/Eo/]. Es- currir daqué nuevo, fraguar [Tox]. {3. Facer una copla o canción [/Eo/]}.
  1. 1. Cast. <i class="della">imprimir</i> [JH. FCai. AGO].
  2. 2. Inventar [/Eo/]. Es- currir daqué nuevo, fraguar [Tox]. {
  3. 3. Facer una copla o canción [/Eo/]}.
Cfr. imprenta.
  1. Cfr. imprenta.
imprentáu, ada, ao
📖: imprentáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ident class="della" level="1"></ident><imprentáu [TC (Protomártir)].>(TEST)
  1. imprentáu
  2. ident class="della" level="1"></ident><imprentáu
    • TC (Protomártir)
Cast. impresu [TC (Protomártir)].
  1. 1. Cast. <i class="della">impresu</i> [TC (Protomártir)].
Pp. de imprentar.
imprentón, l’
📖: imprentón
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
(TEST)
  1. imprentón
    • Sb
    • Ca
Tabique fechu de vares y tierra [Sb]. //Tabique d’imprentón ‘tabique fechu con palos derechos xebraos a 20 cm. más o menos (l’espaciu ente los palos rellénase con piedres y barru)’ [Ca].
  1. 1. Tabique fechu de vares y tierra [Sb]. //<i class="della">Tabique d’imprentón </i>‘tabique fechu con palos derechos xebraos a 20 cm. más o menos (l’espaciu ente los palos rellénase con piedres y barru)’ [Ca].
Cfr. imprenta.
imprentor, l’*
📖: imprentor
🔤: , l’*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<emprentor [AGO].>(TEST)
  1. imprentor
  2. emprentor
    • AGO
Impresor [AGO].
  1. 1. Impresor [AGO].
Cfr. imprenta.
imprentu, l’*
📖: imprentu
🔤: , l’*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<emprentu [JH].>(TEST)
  1. imprentu
  2. emprentu
    • JH
Cast. impresu, obra impresa curtia [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">impresu</i>, obra impresa curtia [JH].
Cfr. imprenta.
imprimir*
📖: imprimir*
🏗️: SI
✍️: NO
<empremir [JH]. emprimir [JH].>(TEST)
  1. imprimir*
  2. empremir
    • JH
  3. emprimir
    • JH
Cast. imprimir [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">imprimir </i>[JH].
Del llat. imprimere ‘apertar percima’, ‘dexar impresu’ (abf).
impropiu, a, o
📖: impropiu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Impertinente [Cl]. Entrometíu [Cl]. Cast. <i class="della">impropio</i>(TEST)
  1. impropiu
  2. Impertinente
    • Cl
  3. Entrometíu
    • Cl
  4. Cast
  5. <i class="della">impropio</i
[Ac].
  1. 1. [Ac].
Cfr. propiu, a, o.
improvisar*
📖: improvisar*
🏗️: SI
✍️: NO
<emprovisar [R].>(TEST)
  1. improvisar*
  2. emprovisar
    • R
Enviar, remitir, empobinar a dalgún a un sitiu determináu [R]. Posiblemente del cast. modernu onde improvisar ye verbu se- rondu (dcech s.v. ver). En sen contrariu Corominas-Pascual parten
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Enviar, remitir, empobinar a dalgún a un sitiu determináu [R]. Posiblemente del cast. modernu onde improvisar ye verbu se- rondu (dcech s.v. ver). En sen contrariu Corominas-Pascual parten
del llat. de improviso pa xustificar la tamién seronda espresión qu’esa llingua ufre frente al ast. actual d’improvisto [Sm], agora col influxu del participiu fuerte vistu, a, o.
improvisto, d’
📖: improvisto
🔤: , d’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 d’
//<i class="della">D’improvisto</i>(TEST)
  1. improvisto
    • Sm
  2. <i class="della">D’improvisto</i eonaviego
‘cast. de improviso’ [Sm].
  1. 1. ‘cast. <i class="della">de</i> <i class="della">improviso’</i> [Sm].
- A correr el peligro la provoca/por si, en tan grave mal, encuentra abrigu,/y, al foxir d’emprovisu como un rayu,/ dexó la toca presa de un escayu. [BAúxa, PyT (Poesíes 157-160)]
  1. - A correr el peligro la provoca/por si, en tan grave mal, encuentra abrigu,/y, al foxir d’emprovisu como un rayu,/ dexó la toca presa de un escayu.
  2. BAúxa, PyT (Poesíes 157-160)
Cfr. improvisar.
impuesta, la
📖: impuesta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Parte media del <i class="della">tiradero</i>(TEST)
  1. impuesta
  2. Parte media del <i class="della">tiradero</i
(sic) del aráu [Os].
  1. 1. (<i class="della">sic</i>) del aráu [Os].
Posible continuador nominalizáu del fem. del participiu fuerte del llat. imponere ‘poner en’ (abf), impositus, -a, -um.
“impulsu”
📖: “impulsu”
🏗️: NO
✍️: SI
Nome conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">con que me fue ñoticiando que a vuestru </i><i class="della">impulsu</i><i class="della">(TEST)
  1. “impulsu”
  2. Nome conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">con que me fue ñoticiando que a vuestru </i><i class="della">impulsu</i><i class="della"
y conse- yu (...)/todos todos se aplicaben/oi col maior desempeñu/a lles fábriques del pañu [Campumanes 1781/439]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. y conse-</i> <i class="della">yu</i> <i class="della">(</i>...<i class="della">)</i>/<i class="della">todos</i> <i class="della">todos</i> <i class="della">se</i> <i class="della">aplicaben</i>/<i class="della">oi</i> <i class="della">col</i> <i class="della">maior</i> <i class="della">desempeñu</i>/<i class="della">a</i> <i class="della">lles</i> <i class="della">fábriques</i> <i class="della">del</i> <i class="della">pañu</i> [Campumanes 1781/439]
Cultismu llegáu a nós pel llat. o dende’l castellán.
impustre
📖: impustre
🏗️: NO
✍️: NO
//<i class="della">(Ési</i>(TEST)
  1. impustre
    • Llg
  2. <i class="della">(Ési</i eonaviego
ye) un impustre ‘pesáu’, ‘quexón’ [Llg (i)].
  1. 1. <i class="della">ye)</i> <i class="della">un</i> <i class="della">impustre</i> ‘pesáu’, ‘quexón’ [Llg (i)].
¿Adautación del cast. impostor?
imu, l’
📖: imu
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
Rollu de madera pa echar o sacar del mar una embarcación [Vd]. //<i class="della">-os</i>(TEST)
  1. imu
  2. Rollu de madera pa echar o sacar del mar una embarcación
    • Vd
  3. <i class="della">-os</i eonaviego
‘troncos que s’alluguen debaxo de les embarcacio- nes pa llevales per tierra’ [Cñ].
  1. 1. ‘troncos que s’alluguen debaxo de les embarcacio- nes pa llevales per tierra’ [Cñ].
Del masc. del ax. llat. sustantivizáu imus, -a, -um ‘que ta abaxo del too’, n’oposición a summus (em), términu con continuado- res románicos (rew s.v. īmus). Del nome asturianu imu sigue’l deriváu imera (Álvarez-Balbuena 1991: 8). N’Asturies ató- pense nicios toponímicos de derivaos del llat. imus (ta 818).
in- (im-, i-)
📖: in- (im-
🔤: , i-)
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 i-)
(TEST)
  1. in- (im-
Del prefixu o preposición llatina que pue apurrir un valor pri- vativu o negativu a la pallabra a la que s’amiesta. En cultis- mos in- pue apaecer con valor averáu al de la preposición en-.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Del prefixu o preposición llatina que pue apurrir un valor pri- vativu o negativu a la pallabra a la que s’amiesta. En cultis- mos <i class="della">in</i>- pue apaecer con valor averáu al de la preposición <i class="della">en</i>-.
-ín, -ina, -ino
📖: -ín
🔤: , -ina, -ino
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 -ina,, -ino
(TEST)
  1. -ín
Sufixu dim. güei con valor diminutivo-ponderativu, proce- dencia, que tien el so aniciu nel llat. -īnus, -a, -um, qu’acaba asociáu n’ast. a la idea de ‘diminutivu’ (ghla §3.3.10.3).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Sufixu dim. güei con valor diminutivo-ponderativu, proce- dencia, que tien el so aniciu nel llat. -īnus, -a, -um, qu’acaba asociáu n’ast. a la idea de ‘diminutivu’ (ghla §
  3. 2. 3).
ina, la
📖: ina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<yina [Cn (M). Vil.llaoril (Oc)]. //ía [Vc (Cruce)].>(TEST)
  1. ina
    • Cn
    • Vd
    • Cv
    • Oc
  2. yina
    • Cn (M)
    • Vil
    • llaoril (Oc)
  3. ía eonaviego
    • Vc (Cruce)
Trozu pequeñu de fierro col que se fixa l’exe del rodenu a la rueda de piedra del molín [PSil. Cn (M)]. Pieza del molín [Ar], de metal, que xunta’l barón a la piedra [As. Vc (Cruce)]. Pieza de molín que remata l’exe de fierro que va enllazáu con otru de madera [Vd]. Fierru corvu encaxáu na muela y que s’inxer nel barrón (sic) [Tox]. Pieza de fierro que val pa tres- mitir el movimientu del rodenu a la muela d’arriba, pa lo que va encaxada nuna ranura de dicha muela y pente medies d’un furacu cuadráu nel espigón de fierro del rodenu [Vg]. Pieza de fierro del molín d’agua, afitada nel cabu cimeru del barrón, en forma de cruz, pela que se tresmite a la muela’l movimientu del rodenu [Cv (= guía = inera)]. Pieza de fierro encaxada nel centru de la muela volandera, onde va encaxada la espiga del barón [Oc. Vil.laoril (Oc)].
  1. 1. Trozu pequeñu de fierro col que se fixa l’exe del rodenu a la rueda de piedra del molín [PSil. Cn (M)]. Pieza del molín [Ar], de metal, que xunta’l barón a la piedra [As. Vc (Cruce)]. Pieza de molín que remata l’exe de fierro que va enllazáu con otru de madera [Vd]. Fierru corvu encaxáu na muela y que s’inxer nel <i class="della">barrón</i> (<i class="della">sic</i>) [Tox]. Pieza de fierro que val pa tres- mitir el movimientu del rodenu a la muela d’arriba, pa lo que va encaxada nuna ranura de dicha muela y pente medies d’un furacu cuadráu nel espigón de fierro del rodenu [Vg]. Pieza de fierro del molín d’agua, afitada nel cabu cimeru del <i class="della">barrón</i>, en forma de cruz, pela que se tresmite a la muela’l movimientu del rodenu [Cv (= guía = inera)]. Pieza de fierro encaxada nel centru de la muela volandera, onde va encaxada la espiga del <i class="della">barón</i> [Oc. Vil.laoril (Oc)].
Del llat. anetīna (o anatīna), deriváu de anas, anitis ‘ánade’ (em) cola amestadura del suf. -ina (old) que llueu tendrá valor dimi- nutivu. La so evolución sedría *ane(d)ína(en)eínaina, términu esti conocíu yá de Krüger (nrfh 4: 231-253). La variante yina ufierta una y- frutu de secuencies fóniques intervocáliques que xeneraron una -y- antihiática: la inala yina; daqué ase- meyao pasaría cola variante babiana xina (cfr.) anque agora col influxu fónicu del diminutivu de eixe (a vegaes femenín) → (ei) xina. Dalgo averao a la evolución de anetīna vémoslo nel so pa- ralelu *anitēla > *ane(d)ela*eneélainelainera (cfr.). Non mui alloñáu foi’l tamién equivalente y diminutivu anaticu- la (em) > ast. nadea (cfr.; pe4) con ĭ tónica. La variante inar (cfr.) paez tener un aniciu axetivu en -alis.
inacadigable
📖: inacadigable
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. inacadigable
Que nun para, que nun cansa [Md {paez
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Que nun para, que nun cansa [Md {paez
formación moderna sobro acadigar}]. Cfr. acadín.
inaguantable
📖: inaguantable
🏗️: NO
✍️: NO
<inguantable [Vd]. inabuantable [Ay].>(TEST)
  1. inaguantable
  2. inguantable
    • Vd
  3. inabuantable
    • Ay
Insoportable, que nun se ye a aguantar [Xral. Vd]. Cfr. aguantar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Insoportable, que nun se ye a aguantar [Xral. Vd]. Cfr. <i class="della">aguantar</i>.
inaguración, la
📖: inaguración
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<inauguración [dalla].>(TEST)
  1. inaguración
    • Ay
    • Tb
  2. inauguración
    • dalla
Cast. inauguración [Ay. Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">inauguración</i> [Ay. Tb].
Del llat. inauguratio, -onis, per vía cultizante (dcech s.v.). Cfr. agüeru 2.
inagurar
📖: inagurar
🏗️: NO
✍️: NO
<naugurar [Sb]. inagurar [Lln]. inaugurar [dalla].>(TEST)
  1. inagurar
    • Ay
    • Tb
  2. naugurar
    • Sb
  3. inagurar
    • Lln
  4. inaugurar
    • dalla
Cast. inaugurar [Ay. Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">inaugurar</i> [Ay. Tb].
Del llat. inaugurare ‘observar los agüeros’ per vía culta (dcech s.v. agüero), con perda posible de [w] al siguir vocal velar átona (cfr. agüeru 2).
inar, la*
📖: inar
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<////inares [Irías (Cv)].>(TEST)
  1. inar
  2. inares variación de número
    • Irías (Cv)
Pieza de fierro del molín d’agua, afitada na parte cimera es- trema del barrón, en forma de cruz, pela que se tresmite a la muela’l movimientu del rodenu [Erías (Cv)].
  1. 1. Pieza de fierro del molín d’agua, afitada na parte cimera es- trema del barrón, en forma de cruz, pela que se tresmite a la muela’l movimientu del rodenu [Erías (Cv)].
Cfr. ina.
incanicáu, ada, ao
📖: incanicáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
Enxencle, ruin [As]. Podría tratase d’una variante sureño-occidental de *<i class="della">incañicáu </i>(norteño-oriental). En tou casu trataríase d’un participiu del verbu *<i class="della">incanicar</i>, variante de *<i class="della">incañicar</i>(TEST)
  1. incanicáu
  2. Enxencle, ruin
    • As
  3. Podría tratase d’una variante sureño-occidental de *<i class="della">incañicáu </i>(norteño-oriental)
  4. En tou casu trataríase d’un participiu del verbu *<i class="della">incanicar</i>, variante de *<i class="della">incañicar</i
verbu compuestu fechu sol dim. del ast. cana (o caña) → canicu o cañicu (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. verbu compuestu fechu sol dim. del ast. <i class="della">cana</i> (o <i class="della">caña</i>) → <i class="della">canicu</i> o <i class="della">cañicu</i> (cfr.).
incautación, la*
📖: incautación
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<encautación [JH].>(TEST)
  1. incautación
  2. encautación
    • JH
Cast. incautación [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">incautación</i> [JH].
Cfr. incautar.
incautar*
📖: incautar*
🏗️: SI
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><encautar [Sm].>(TEST)
  1. incautar*
  2. ident class="della" level="1"></ident><encautar
    • Sm
Quedar colos bienes d’una persona por nun satisfacer ésta una delda [Sm]. //-se ‘incautase’ [JH]. incauto totos homines de clientela 1188(or.) [DCO-I/500] Verbu con aniciu nel b. llat. hisp. incautare ‘fixar una mul- ta’, nidiamente per vía culta lo mesmo que s’alvierte nel so pariente incautación de incautatio, -onis (dcech s.v. coto i).
  1. Quedar colos bienes d’una persona por nun satisfacer ésta una delda [Sm]. //-se ‘incautase’ [JH]. incauto totos homines de clientela
  2. 1188(or.) DCO-I/500
  3. Verbu con aniciu nel b. llat. hisp. incautare ‘fixar una mul- ta’, nidiamente per vía culta lo mesmo que s’alvierte nel so pariente incautación de incautatio, -onis (dcech s.v. coto i).
incendiar*
📖: incendiar*
🏗️: SI
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><encendiar [JH].>(TEST)
  1. incendiar*
  2. ident class="della" level="1"></ident><encendiar
    • JH
Cast. incendiar ‘prender fueu’ [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">incendiar</i> ‘prender fueu’ [JH].
Cfr. encender. Posiblemente incendiar sía un castellanismu como los sos términos rellacionaos del tipu incendiu (cfr.), incendiariu (cfr.).
  1. Cfr. encender. Posiblemente incendiar sía un castellanismu como los sos términos rellacionaos del tipu incendiu (cfr.), incendiariu (cfr.).
incendiariu, a, o*
📖: incendiariu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><encendariu [JH].>(TEST)
  1. incendiariu
  2. ident class="della" level="1"></ident><encendariu
    • JH
Cast. incendiario [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">incendiario</i> [JH].
Cfr. encender.
incendiu, l’*
📖: incendiu
🔤: , l’*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<ident class="della" level="1"></ident><encendiu [JH].>(TEST)
  1. incendiu
  2. ident class="della" level="1"></ident><encendiu
    • JH
Quema, fueu [JH].
  1. 1. Quema, fueu [JH].
- dicha calle del Portal que asymismo se quemaron en el dicho ynçendio 1522 (t. 1522) [SP-IV/459] Cfr. encender.
  1. - dicha calle del Portal que asymismo se quemaron en el dicho ynçendio
  2. 1522 (t. 1522) SP-IV/459
  3. Cfr. encender.
incensadera, la*
📖: incensadera
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><encensadera [JH].>(TEST)
  1. incensadera
  2. ident class="della" level="1"></ident><encensadera
    • JH
Cast. incensario [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">incensario</i> [JH].
- Trixeron la encensadera co les cadenes dorades [Entierro CR 98] Cfr. inciensu.
  1. - Trixeron la encensadera co les cadenes dorades
  2. Entierro CR 98
  3. Cfr. inciensu.
incensar
📖: incensar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><encensar [Cg. /Eo/. JH. AGO]. Cast. <i class="della">incensar </i>[Cg. /Eo/. JH. AGO].>(TEST)
  1. incensar
  2. ident class="della" level="1"></ident><encensar
    • Cg
    • /Eo/
    • JH
    • AGO
  3. Cast
  4. <i class="della">incensar </i>
    • Cg
    • /Eo/
    • JH
    • AGO
Cfr. inciensu.
  1. Cfr. inciensu.
incensariu, l’
📖: incensariu
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<ident class="della" level="1"></ident><incensariu [Lln. Pa]. encensariu [Cg. Mar].>(TEST)
  1. incensariu
  2. ident class="della" level="1"></ident><incensariu
    • Lln
    • Pa
  3. encensariu
    • Cg
    • Mar
Cast. incensario [Lln. Pa. Cg. Mar. Xral].
  1. 1. Cast. <i class="della">incensario</i> [Lln. Pa. Cg. Mar. Xral].
incensario ereo I antifonario I 996 [MSAH-I/425] inssensario uno argenteo [s. xi] (s. xiv) [DCO-I/322] vn encensario de plata e vn offiçerio e vn salterio e_vn misal 1290(or.) [ACL-VIII/380]
un ençensario de plata iten diez coronas de plata 1385 [Pa- rroquies/103] un ençensario e un caldero de cobre 1385 [Parroquies/105]
  1. incensario ereo I antifonario I
  2. 996 MSAH-I/425
  3. inssensario uno argenteo [s. xi] (s. xiv)
  4. DCO-I/322
  5. vn encensario de plata e vn offiçerio e vn salterio e_vn misal
  6. 1290(or.) ACL-VIII/380

  7. un ençensario de plata iten diez coronas de plata
  8. 1385 Pa- rroquies/103
  9. un ençensario e un caldero de cobre
  10. 1385 Parroquies/105
Cfr. inciensu.
incenseru, l’*
📖: incenseru
🔤: , l’*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<encenseru [JH. R].>(TEST)
  1. incenseru
  2. encenseru
    • JH
    • R
Cast. incensario [JH. R]. Cfr. inciensu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">incensario</i> [JH. R]. Cfr. <i class="della">inciensu</i>.
incensor, l’*
📖: incensor
🔤: , l’*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<encensor [JH].>(TEST)
  1. incensor
  2. encensor
    • JH
Cast. incensario [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">incensario</i> [JH].
Cfr. inciensu.
incensoriu, l’*
📖: incensoriu
🔤: , l’*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<encensoriu [Sb].>(TEST)
  1. incensoriu
  2. encensoriu
    • Sb
Cast. incensario [Sb].
  1. 1. Cast. <i class="della">incensario</i> [Sb].
Cfr. inciensu.
“incesto”
📖: “incesto”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conseñáu na documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">non</i>(TEST)
  1. “incesto”
  2. Términu conseñáu na documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">non</i
faremos incesto con nenguna muller de nuestro linnage
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">faremos</i> <i class="della">incesto</i> <i class="della">con</i> <i class="della">nenguna</i> <i class="della">muller</i> <i class="della">de</i> <i class="della">nuestro</i> <i class="della">linnage</i>
s. xiii(or.) [FX/356]
  1. s. xiii(or.)
  2. FX/356
Del llat. incestum, -i ‘adulteriu’, ‘fornicación’, ‘incestu’ (abf), per vía cultizante.
inch
📖: inch
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. inch
    • Ay
Voz pa que’l bue sirva a la vaca [Ay].
  1. 1. Voz pa que’l bue sirva a la vaca [Ay].
Voz d’orixe onomatopéyicu.
incidente, l’
📖: incidente
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
Términu documentáu, pero yá serondamente, como ‘inciden- te’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">a</i>(TEST)
  1. incidente
  2. Términu documentáu, pero yá serondamente, como ‘inciden- te’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">a</i
ella pertenesçientes e dependiestes (sic) e inçidentes e mergientes 1441(or.) [SP-III/400]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">ella</i> <i class="della">pertenesçientes</i> <i class="della">e</i> <i class="della">dependiestes</i> <i class="della">(sic)</i> <i class="della">e</i> <i class="della">inçidentes</i> <i class="della">e</i><i class="della"> mergientes</i> 1441(or.) [SP-III/400]
Términu cultizante que l’ast. comparte con otres llingües, ente elles col castellán.
inciensu, l’
📖: inciensu
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<enciensu [y Pa. Cg. Sb. JH. Vg. Mar]. +inciinsu [Ay]. incen- su [JH. R. /Eo/].>(TEST)
  1. inciensu
    • Lln
    • Pa
  2. enciensu
    • y Pa
    • Cg
    • Sb
    • JH
    • Vg
    • Mar
  3. inciinsu metafonía
    • Ay
  4. incen- su
    • JH
    • R
    • /Eo/
Cast. incienso [Lln. Pa. Cg. Sb. Ay. /Eo/. JH. R. Vg. Mar].
  1. 1. Cast. <i class="della">incienso</i> [Lln. Pa. Cg. Sb. Ay. /Eo/. JH. R. Vg. Mar].
a) dia cada uno ano uno solido pro inçensso de ylla casa 1145 (1295) [FU/25] qantos solares se tornare en vno vno jncensso da- rant 1145 (1295) [FU/25] IIII solidos et uno de incenso de illas casas 1192(or.) [SP- I/90] est a foro de incenso et illa una habeo de mea fectura 1232(or.) [SP-I/147] el sagristan de encenso ala elglesia [FS (FFLL)] b) VIII morabetinos de la moneda de Leon en encienso 1246(or.) [MSAH-V/240] encienso IIII stopos de pan mitat de trigo e mitat de uuerdio 1246(or.) [MSAH-V/242] den este encienso cada anno 1250(or.) [ACL/167] dar cada anno el tercio del diezmo del pan ... en encienso 1256(or.) [MSAH-V/335] por enciensso de la yglesia de Sant Loreynte 1263(or.) [MSAH-V/387] por ençiensso del terçio de la eglesia 1294(or.) [MSAH- V/538] por ençienso de la dicha yglesia que yo tengo 1300(or.) [MSAH-V/584] una naveta del ençienso iten un caldero de agua beneyta 1385 [Parroquies/102] del oro e de_la mirra e_del inçiensso que ofresçieron los Reis Magos [fines s. xiv] [SIL/495] - Presentes d’oru, inciensu y mirra [San Mateo 5]
  1. a)
  2. dia cada uno ano uno solido pro inçensso de ylla casa
  3. 1145 (1295) FU/25
  4. qantos solares se tornare en vno vno jncensso da- rant
  5. 1145 (1295) FU/25
  6. IIII solidos et uno de incenso de illas casas
  7. 1192(or.) SP- I/90
  8. est a foro de incenso et illa una habeo de mea fectura
  9. 1232(or.) SP-I/147
  10. el sagristan de encenso ala elglesia
  11. FS (FFLL)
  12. b)
  13. VIII morabetinos de la moneda de Leon en encienso
  14. 1246(or.) MSAH-V/240
  15. encienso IIII stopos de pan mitat de trigo e mitat de uuerdio
  16. 1246(or.) MSAH-V/242
  17. den este encienso cada anno
  18. 1250(or.) ACL/167
  19. dar cada anno el tercio del diezmo del pan ... en encienso
  20. 1256(or.) MSAH-V/335
  21. por enciensso de la yglesia de Sant Loreynte
  22. 1263(or.) MSAH-V/387
  23. por ençiensso del terçio de la eglesia
  24. 1294(or.) MSAH- V/538
  25. por ençienso de la dicha yglesia que yo tengo
  26. 1300(or.) MSAH-V/584
  27. una naveta del ençienso iten un caldero de agua beneyta
  28. 1385 Parroquies/102
  29. del oro e de_la mirra e_del inçiensso que ofresçieron los Reis Magos [fines s. xiv]
  30. SIL/495
  31. - Presentes d’oru, inciensu y mirra
  32. San Mateo 5
Del llat. incensum, -i ‘inciensu’ o incensus, -us ‘inciensu’ (dlfac), voz d’aniciu participial con espardimientu per delles llingües romániques ya hispániques (rew s.v. incěnsum). El términu ye un semicultismu darréu que caltién el grupu -ns- ensin reducir, lo mesmo que’l correspondiente verbu incen- sare ‘quemar inciensu’ (dlfac) > ast. incensar (cfr.); pero, al empar que semicultismu, la variante diptongada con [je], de ĕ, qu’ha entendese d’influxu analóxicu verbal. Frente a esto vese cómo evoluciona popularmente incensus, -a, -um ‘ardiente’, ‘candente’, ‘brillante’ (old) > ast. encesu, a, o (cfr.). En re- llación con inciensu atopamos ast. incensariu (cfr.) pero cola variante encensariu como na forma nominalizada encenseru (cfr.) d’u pudo llograse ast. encensera (cfr.); en rellación con incensor ‘que prende fueu’ (abf) taría ast. encensor (cfr.); con incensorius ‘qu’ambura’ (abf), ast. encensoriu (cfr.). Xusto ye dicir, de toes maneres, que encenseru, encensor, encenso- riu son formes tresmitíes por JH lo qu’empobina a aconseyar prudencia enantes d’almitir el so usu plenu.
incla, la
📖: incla
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<incra [Tox. y Cv. Berducedo (Oc). /Eo. Mánt/]. ingla [Miñu (Cv). y Zardaín (Cv). y Oc].>(TEST)
  1. incla
    • Cv
    • Oc
    • Vd
    • Md
    • Cn
    • An
    • Cd
    • Pr
    • Sl
    • Sm
  2. incra
    • Tox
    • y Cv
    • Berducedo (Oc)
    • /Eo
    • Mánt/
  3. ingla
    • Miñu (Cv)
    • y Zardaín (Cv)
    • y Oc
Cast. yunque [Cv. Oc. Vd. Berducedo (Oc)], xunca [Md (= xunca). Cn (M). Vd. Oc. /Eo. Mánt/] pa clavuñar el gadañu [Cn (F). An. Cd. Pr. Sl. Cv. Tox]. Yunque grande de ferreru [Sm. Md. Sl]. Yunque del mazu [Oc].
  1. 1. Cast. <i class="della">yunque</i> [Cv. Oc. Vd. Berducedo (Oc)], xunca [Md (= xunca). Cn (M). Vd. Oc. /Eo. Mánt/] pa clavuñar el gadañu [Cn (F). An. Cd. Pr. Sl. Cv. Tox]. <i class="della">Yunque </i>grande de ferreru [Sm. Md. Sl]. <i class="della">Yunque</i> del mazu [Oc].
Del llat. *ĭncŭdem (dcech) > *íncoe → *incue → *incua → incla por cuenta que nel contestu nkw produz un zarramientu de la tónica precedente y una confusión de [w] cola líquida que dacuando ufierta l’ast. Dende *incua → *iunca (con metátesis) pudo siguir ast. xunca (cfr.) o yunca (acordies col tratamientu de j- (ghla §4.4.4.1; §4.4.4.2). Un dim. de *iunca → *iuncula ye responsable del ast. xuncla (cfr.) y variantes, ente elles les que permiten sonorizar la oclusiva tres nasal → ingla (ghla §4.5.4.2).
inclemencia, la*
📖: inclemencia
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<incremencia [Tox. /Eo/].>(TEST)
  1. inclemencia
  2. incremencia
    • Tox
    • /Eo/
Cast. inclemencia [Tox. /Eo/].
  1. 1. Cast. <i class="della">inclemencia</i> [Tox. /Eo/].
Cfr. clemencia.
inclinación, la
📖: inclinación
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<enclinación [JH].>(TEST)
  1. inclinación
  2. enclinación
    • JH
Cast. inclinación [Ac (i). JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">inclinación</i> [Ac (i). JH].
Del llat. inclinatio, -onis ‘aición d’inclinar’ (abf), per vía semiculta.
inclinar
📖: inclinar
🏗️: NO
✍️: NO
<enclinar [JH]>. Cast. <i class="della">inclinar</i>(TEST)
  1. inclinar
    • Ay
    • Mi
  2. enclinar [JH]>
  3. Cast
  4. <i class="della">inclinar</i
[Ac (i). Ay]. //-se ‘preferir’ [Ay. Mi].
  1. 1. [Ac (i). Ay]. //-<i class="della">se</i> ‘preferir’ [Ay. Mi].
- ¡Quién te viera muyer y menos vana/por ver si foras menos rigurosa/y como un poquiñín medio inclinada/te dexares de mi ser adorada! [HyL (F-O)/160]
  1. - ¡Quién te viera muyer y menos vana/por ver si foras menos rigurosa/y como un poquiñín medio inclinada/te dexares de mi ser adorada!
  2. HyL (F-O)/160
Del llat. ĭnclĭnare ‘corvar’, ‘torcer’, ‘baxar (abf), ‘apartar de la posición vertical’, per vía culta (dcech), con continuadores románicos (rew).
incluír
📖: incluír
🏗️: NO
✍️: NO
<encluír [JH].>(TEST)
  1. incluír
  2. encluír
    • JH
Cast. incluir [Ac (i). JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">incluir</i> [Ac (i). JH].
ante mi quisieron dezir e razonar fasta que encloyron e ençierraron razones 1391(or.) [SP-III/77] sobre esto anbas las dichas partes encloyron et dieronme a julgar 1391(or.) [SP-III/77]
  1. ante mi quisieron dezir e razonar fasta que encloyron e ençierraron razones
  2. 1391(or.) SP-III/77
  3. sobre esto anbas las dichas partes encloyron et dieronme a julgar
  4. 1391(or.) SP-III/77
Del llat. includere ‘zarrar’ (abf), per vía cultizante. Como fai ver la documentación foi posible l’inxertamientu d’una con- sonante antihiática. Del participiu fuerte femenín nominalizáu d’esti verbu sigue ast. inclusa (cfr.) y los derivaos incluseru, a, o (cfr.).
inclusa, la*
📖: inclusa
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<enclusa [Ac. Ay. JH].>(TEST)
  1. inclusa
  2. enclusa
    • Ac
    • Ay
    • JH
Cast. inclusa [Ac. JH]. ///Tardó la enclusa en volver, pero nun volvioren a yamelu (sic) dizse d’una tardanza ensin xustifi- cación [Ay]. Cfr. incluír.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">inclusa </i>[Ac. JH]. ///<i class="della">Tardó la enclusa en volver, pero nun</i> <i class="della">volvioren</i> <i class="della">a</i> <i class="della">yamelu</i> (<i class="della">sic</i>) dizse d’una tardanza ensin xustifi- cación [Ay]. Cfr. <i class="della">incluír</i>.
incluseru, a, o*
📖: incluseru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><encluseru, a, o [JH].>(TEST)
  1. incluseru
  2. ident class="della" level="1"></ident><encluseru, a, o
    • JH
Cast. inclusero [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">inclusero</i> [JH].
Cfr. incluír.
inclusive
📖: inclusive
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">inclusive </i>[Sm]. <ident class="della" level="1"></ident>D’un llatinismu medieval que s’adientra en castellán na Edá Media lo mesmo que <i class="della">exclusive </i>y <i class="della">respective </i>(Pons 2010). Ye posible que dende ehí s’espardieren al ast. <i class="della">inclusive </i>y <i class="della">respe- </i><i class="della">tive</i>(TEST)
  1. inclusive
  2. Cast
  3. <i class="della">inclusive </i>
    • Sm
  4. <ident class="della" level="1"></ident>D’un llatinismu medieval que s’adientra en castellán na Edá Media lo mesmo que <i class="della">exclusive </i>y <i class="della">respective </i>(Pons 2010)
  5. Ye posible que dende ehí s’espardieren al ast
  6. <i class="della">inclusive </i>y <i class="della">respe- </i><i class="della">tive</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
incomenencia, la*
📖: incomenencia
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><inconvenencia [Ca. Ay]. enconvenencia [Ay].>(TEST)
  1. incomenencia
  2. ident class="della" level="1"></ident><inconvenencia
    • Ca
    • Ay
  3. enconvenencia
    • Ay
Cast. inconveniencia [Ca. Ay]: A tou-y pon inconvenencia [Ca]. Posible formación dende conveniencia (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">inconveniencia</i> [Ca. Ay]: <i class="della">A</i> <i class="della">tou-y</i> <i class="della">pon</i> <i class="della">inconvenencia</i> [Ca]. Posible formación dende conveniencia (cfr.).
Cfr. convenencia.
  1. Cfr. convenencia.
incomeniente, l’
📖: incomeniente
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<encumeniente [Cv]. incominiente [Tox. /Eo/]. inconvenente [Tox].///<ident class="della" level="1"></ident>/ incomenientes [Ay].>(TEST)
  1. incomeniente
    • Tb
  2. encumeniente
    • Cv
  3. incominiente
    • Tox
    • /Eo/
  4. inconvenente
    • Tox
  5. <ident class="della" level="1"></ident>/ incomenientes infl. cast.
    • Ay
Cast. inconveniente [Cv. Tox], obstáculu [Ay. Tb. /Eo/]. Posible adautación del semicultismu comeniente (cfr.) anque yá se conoz el castellanismu nel s. xvi:
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">inconveniente</i> [Cv. Tox], obstáculu [Ay. Tb. /Eo/]. Posible adautación del semicultismu <i class="della">comeniente</i> (cfr.) anque yá se conoz el castellanismu nel s. xvi:
- muchos inconvenientes que havia en lo del dicho castillo de manteca 1507 (s. xix) [SP-IV/410]
  1. - muchos inconvenientes que havia en lo del dicho castillo de manteca
  2. 1507 (s. xix) SP-IV/410
incomible
📖: incomible
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. incomible
Que nun se ye a comer [Ac]. Posible préstamu del cast. incomible.
  1. Que nun se ye a comer [Ac].
  2. Ac
  3. Posible préstamu del cast. incomible.
incomodar
📖: incomodar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><encomodar [Ay. Ri].>(TEST)
  1. incomodar
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident><encomodar
    • Ay
    • Ri
Enfadar, molestar [Ay. Ri. Tb].
  1. 1. Enfadar, molestar [Ay. Ri. Tb].
Cfr. acomodar.
  1. Cfr. acomodar.
Del llat. incommodare ‘molestar’ (abf) per vía semiculta o pente medies del castellán.
incomodáu, ada, ao
📖: incomodáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ident class="della" level="1"></ident><incumudáu [Sm].>(TEST)
  1. incomodáu
  2. ident class="della" level="1"></ident><incumudáu
    • Sm
Que nun tien comodidá [Sm]. 2. Con molesties (nel estómagu, vientre, etc.) [Sm. PSil]. 3. Disgustáu, enfadáu [Tb. Sm. PSil]. Pp. de incomodar.
  1. Que nun tien comodidá [Sm]. 2. Con molesties (nel estómagu, vientre, etc.) [Sm. PSil]. 3. Disgustáu, enfadáu [Tb. Sm. PSil]. Pp. de incomodar.
  2. Tb. Sm. PSil
incomodu, l’
📖: incomodu
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<ident class="della" level="1"></ident><encomodu [Ll]. +encomudu [y Llg].>(TEST)
  1. incomodu
  2. ident class="della" level="1"></ident><encomodu
    • Ll
  3. encomudu metafonía
    • y Llg
Traba [Llg]. Problema [Ac (i). Llg]: L’encomodu ye que va- mos llegar tarde [Llg]. 2. Xida, disculpa [Llg]: Nun ye enco- modu pa que nun vaigas [Llg]. Deverbal de encomodar (cfr. acomodar).
  1. Traba [Llg]. Problema [Ac (i). Llg]: L’encomodu ye que va- mos llegar tarde [Llg]. 2. Xida, disculpa [Llg]: Nun ye enco- modu pa que nun vaigas [Llg].
  2. Llg
  3. Deverbal de encomodar (cfr. acomodar).
inconcusu, a, o*
📖: inconcusu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Axetivu conseñáu na documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">ista</i>(TEST)
  1. inconcusu
  2. Axetivu conseñáu na documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">ista</i
conmutatio semper debet esse ferma et inconcussa 1207 [LRCourias/128]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">conmutatio</i> <i class="della">semper</i> <i class="della">debet</i> <i class="della">esse</i> <i class="della">ferma</i> <i class="della">et</i> <i class="della">inconcussa</i> 1207 [LRCourias/128]
Del llat. inconcussus, -a, -um ‘firme’, ‘constante’ (abf), per vía culta cultizante.
inconsecuente
📖: inconsecuente
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. inconsecuente
    • Lln
Ensin sentíu, estrozáu [Lln].
  1. 1. Ensin sentíu, estrozáu [Lln].
Cfr. consiguir.
incontinente
📖: incontinente
🏗️: NO
✍️: NO
<encontinente [JH].>(TEST)
  1. incontinente
  2. encontinente
    • JH
Cast. incontinente [Ac (i). JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">incontinente</i> [Ac (i). JH].
- Que venga aquí un borrico encontinente [El Ensalmador 78]
  1. - Que venga aquí un borrico encontinente
  2. El Ensalmador 78
Del llat. incontinens, -entis ‘que nun pue retener’ (abf), per vía semiculta.
incordiosu, a, o*
📖: incordiosu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<encordiosu [Cl].>(TEST)
  1. incordiosu
  2. encordiosu
    • Cl
Murmurador [Cl].
  1. 1. Murmurador [Cl].
Cfr. acordar.
incordiu, l’
📖: incordiu
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<encordiu [Lln. Ay. Tor]. encordio [Ar. VCid]. +incurdiu [Ay].>(TEST)
  1. incordiu
    • Pa
  2. encordiu
    • Lln
    • Ay
    • Tor
  3. encordio
    • Ar
    • VCid
  4. incurdiu metafonía
    • Ay
Cast. incordio [Pa. Ay]. Estorbu [Lln. Ay]. Molestia [Ay]. Cosa molesta ya incómoda [Tor]. Cualquier tipu d’obstáculu a la marcha normal de daqué [Pa]. 2. Dolor fuerte d’una estre- midá por cuenta d’un golpe secu [Ar]. 3. Hinchón d’un gan- gliu en sobacu o na vería [Ac. VCid]. 4. Golpe en cualquier sitiu del cuerpu [Tox].
  1. 1. Cast. <i class="della">incordio</i> [Pa. Ay]. Estorbu [Lln. Ay]. Molestia [Ay]. Cosa molesta ya incómoda [Tor]. Cualquier tipu d’obstáculu a la marcha normal de daqué [Pa].
  2. 2. Dolor fuerte d’una estre- midá por cuenta d’un golpe secu [Ar].
  3. 3. Hinchón d’un gan- gliu en sobacu o na vería [Ac. VCid].
  4. 4. Golpe en cualquier sitiu del cuerpu [Tox].
Posible castellanismu incordio (cfr. acordar).
incorporáu, ada, ao*
📖: incorporáu
🔤: , ada, ao*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
Ax. conseñáu na documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">esti</i>(TEST)
  1. incorporáu
  2. Ax
  3. conseñáu na documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">esti</i
trasllado desta personera que va enna dicha carta en- corporada 1347(or.) [SB/262]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">trasllado</i> <i class="della">desta</i> <i class="della">personera</i> <i class="della">que</i> <i class="della">va</i> <i class="della">enna</i> <i class="della">dicha</i> <i class="della">carta</i> <i class="della">en-</i> <i class="della">corporada</i> 1347(or.) [SB/262]
esta carta en que van encorporadas las dichas clausolas 1395(or.) [SP-III/103] adelante sera el trasllado encorporado en esta carta 1416(or.) [SP-III/208] el trasllado del qual sera encorporado en fin de esta carta 1461(or.) [SP-IV/97] - presento esta carta de donaçion suso encorporada en este quaderno 1509(or.) [MSMV/540] Del participiu
  1. esta carta en que van encorporadas las dichas clausolas
  2. 1395(or.) SP-III/103
  3. adelante sera el trasllado encorporado en esta carta
  4. 1416(or.) SP-III/208
  5. el trasllado del qual sera encorporado en fin de esta carta
  6. 1461(or.) SP-IV/97
  7. - presento esta carta de donaçion suso encorporada en este quaderno
  8. 1509(or.) MSMV/540
  9. Del participiu
del llat. incorporare ‘id’, per vía semiculta (dcech s.v. cuerpo).
incorrixible
📖: incorrixible
🏗️: NO
✍️: NO
<encorrexible [JH].>(TEST)
  1. incorrixible
  2. encorrexible
    • JH
Cast. incorregible [Ac (i). JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">incorregible</i> [Ac (i). JH].
Posible adautación del castellán incorregible.
incorruptu, a, o*
📖: incorruptu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Ax. conocíu pela documentación en llatín: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">hanc</i>(TEST)
  1. incorruptu
  2. Ax
  3. conocíu pela documentación en llatín: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">hanc</i
cartam maneat semper incorrupta 1207(or.) [MCar-I/92]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">cartam</i> <i class="della">maneat</i> <i class="della">semper</i> <i class="della">incorrupta</i> 1207(or.) [MCar-I/92]
Posible cultismu del llat. incorruptus, -a, -um.
incrustar
📖: incrustar
🏗️: NO
✍️: NO
<encrustar [y Ac]. encrustrar [y Ac]. encustrar [y Ac]. encos- trar [Sm].>(TEST)
  1. incrustar
    • Sb
  2. encrustar
    • y Ac
  3. encrustrar
    • y Ac
  4. encustrar
    • y Ac
  5. encos- trar
    • Sm
Cast. incrustar [Ac. Sb. Sm].
  1. 1. Cast. <i class="della">incrustar</i> [Ac. Sb. Sm].
Del llat. incrustare ‘encrustar’ (abf) con un resultáu aseme- yáu al castellán (dcech s.v. costra). Un deverbal del infinitivu ye ast. incruste (cfr.).
incruste, l’
📖: incruste
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<encruste [y Pa].>(TEST)
  1. incruste
    • Pa
    • Sb
  2. encruste
    • y Pa
Aición y efeutu de incrustar [Pa. Sb]: Esti tapete h.écilu na escuela a encruste [Pa]. //Puntu incruste ‘cast. de crucecilla (un bordáu)’ [Pa]. Cfr. incrustar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Aición y efeutu de <i class="della">incrustar</i> [Pa. Sb]: <i class="della">Esti</i> <i class="della">tapete</i> <i class="della">h</i>.<i class="della">écilu</i> <i class="della">na</i> <i class="della">escuela a encruste </i>[Pa]. //<i class="della">Puntu incruste </i>‘cast. <i class="della">de crucecilla </i>(un bordáu)’ [Pa]. Cfr. <i class="della">incrustar</i>.
incultu, a, o
📖: incultu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cfr. <i class="della">cultu,</i>(TEST)
  1. incultu
  2. Cfr
  3. <i class="della">cultu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
incumbencia, la
📖: incumbencia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<incombencia [Sb].>(TEST)
  1. incumbencia
  2. incombencia
    • Sb
Cast. incumbencia [Sb].
  1. 1. Cast. <i class="della">incumbencia</i> [Sb].
Posible adautación del cast. incumbencia.
incuria, la*
📖: incuria
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. incuria
Cfr. encuria.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">encuria</i>.
inda
📖: inda
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. inda
Cfr. aínda.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">aínda</i>.
indagar
📖: indagar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">indagar</i>(TEST)
  1. indagar
    • Ay
  2. Cast
  3. <i class="della">indagar</i
[Ay].
  1. 1. [Ay].
Del llat. indagare ‘investigar’, voz común col castellán (dcech s.v. indagar).
indecente
📖: indecente
🏗️: NO
✍️: NO
Pallabra conocida na nuesa documentación seronda, en castellán: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">las</i>(TEST)
  1. indecente
  2. Pallabra conocida na nuesa documentación seronda, en castellán: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">las</i
mozas laban en el caño de la Plaza cosa muy indecente
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">mozas</i> <i class="della">laban</i> <i class="della">en</i> <i class="della">el</i> <i class="della">caño</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">Plaza</i> <i class="della">cosa</i> <i class="della">muy</i> <i class="della">indecente</i>
1600 [AAU/421]
  1. 1600 AAU/421
Podría tratase d’un términu cultizante contrariu a decente por cuenta la partícula in-.
india, la
📖: india
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<////indias [Md. Oc].>(TEST)
  1. india
    • Cv
    • Pr
    • Vd
    • Ce
  2. indias variación de número
    • Md
    • Oc
Pataca [Md. Cv. Pr (Cv). Vd. La Bordinga, Ce (Oc)]. //Indias tostadas ‘pataques frites’ [Vd]. //*Trigu de les Indies: “el mu- cho maíz que llaman trigo de las Indias, que se coge en gran cantidad” [Luis de Valdés 1723: 105]. Cfr. indiu, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Pataca [Md. Cv. Pr (Cv). Vd. La Bordinga, Ce (Oc)]. //<i class="della">Indias tostadas</i> ‘pataques frites’ [Vd]. //*<i class="della">Trigu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">les</i> <i class="della">Indies</i>: “el mu- cho maíz que llaman trigo de las Indias, que se coge en gran cantidad” [Luis de Valdés 1723: 105]. Cfr. <i class="della">indiu,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
indiana, la
📖: indiana
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<////endianas [Pr]. indianas [Pr].>(TEST)
  1. indiana
    • Mn
  2. endianas variación de número
    • Pr
  3. indianas
    • Pr
Pataca [Llib (Cg). Mn. Pr. Pr (Cv)]. Cfr. indiu, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Pataca [Llib (Cg). Mn. Pr. Pr (Cv)]. Cfr. <i class="della">indiu, a, o</i>.
indianu, a, o
📖: indianu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cast. <i class="della">indiano </i>[JH], emigrante que vuelve d’América [Cg. R] con dineru [Lln]. //<i class="della">Indianu de filu negru </i>‘indianu que vuelve con pocu dineru’ [Lln (<i class="della">indianu del h</i>.<i class="della">ilu negru </i>= <i class="della">indianu de la maleta al agua</i>). Cg. R]. //<i class="della">Indianu de pote </i>‘indianu al que se da muncha importancia’ [Lln]. {Llama l’atención la con- traposición a <i class="della">americanu</i>(TEST)
  1. indianu
  2. Cast
  3. <i class="della">indiano </i>
    • JH], emigrante que vuelve d’América [Cg
    • R] con dineru [Lln
  4. <i class="della">Indianu de filu negru </i>‘indianu que vuelve con pocu dineru’ eonaviego
    • indianu del h.">Lln (<i class="della">indianu del h</i>
    • ilu negru = indianu de la maleta al agua)."><i class="della">ilu negru </i>= <i class="della">indianu de la maleta al agua</i>)
    • Cg
    • R
  5. <i class="della">Indianu de pote </i>‘indianu al que se da muncha importancia’ eonaviego
    • Lln
  6. {Llama l’atención la con- traposición a <i class="della">americanu</i
del pote definíu en sen contrariu s.v. americanu, a, o}.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">del</i> <i class="della">pote</i> definíu en sen contrariu s.v. <i class="della">americanu, a, o</i>}.
Demandó Pedro Díez, yndiano 1666 [Sayambre/97-15] Demandó el yndiano a Pedro Gonçale 1677 [Sayam- bre/173-55]
  1. Demandó Pedro Díez, yndiano
  2. 1666 Sayambre/97-15
  3. Demandó el yndiano a Pedro Gonçale
  4. 1677 Sayam- bre/173-55
Cfr. indiu, a, o.
indicante
📖: indicante
🏗️: NO
✍️: NO
Términu conocíu pela documentación: <i class="della">Ciertu astrólogu me dixo</i>/<i class="della">que yera bon </i><i class="della">indicante</i>(TEST)
  1. indicante
  2. Términu conocíu pela documentación: <i class="della">Ciertu astrólogu me dixo</i>/<i class="della">que yera bon </i><i class="della">indicante</i
[El Ca- ballo 86]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [El Ca- ballo 86]
Posiblemente d’un participiu de presente d’un verbu indicar güei non conseñáu n’asturianu anque sí en cast. (dcech s.v. índice).
indicia, la
📖: indicia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">el</i>(TEST)
  1. indicia
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">el</i
portalgo e las calonnias e las indicias 1272 [SPM/465]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">portalgo</i> <i class="della">e</i> <i class="della">las</i> <i class="della">calonnias</i> <i class="della">e</i> <i class="della">las</i> <i class="della">indicias</i> 1272 [SPM/465]
cotos e yndiçias e calomnas e otros derechos 1338(or.) [SP- II/166] levar las yndiçias e penas e calonias por sy mismo 1465(or.) [VC-I/266] levar las yndiçias e penas e calonyas dende 1465(or.) [VC- I/266] levo de Pero Miguelez Benllete que moraba en Sant Cosme ela endiçia s.f. [SPM/632] Del neutru pl. llat. indicia ‘marca’, ‘señal’ (abf s.v. indicium, -ii), per vía cultizante.
  1. cotos e yndiçias e calomnas e otros derechos
  2. 1338(or.) SP- II/166
  3. levar las yndiçias e penas e calonias por sy mismo
  4. 1465(or.) VC-I/266
  5. levar las yndiçias e penas e calonyas dende
  6. 1465(or.) VC- I/266
  7. levo de Pero Miguelez Benllete que moraba en Sant Cosme ela endiçia s.f.
  8. SPM/632
  9. Del neutru pl. llat. indicia ‘marca’, ‘señal’ (abf s.v. indicium,
  10. ii), per vía cultizante.
indicible
📖: indicible
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><endecible [Sb. Ay. Mar].>(TEST)
  1. indicible
  2. ident class="della" level="1"></ident><endecible
    • Sb
    • Ay
    • Mar
Cast. indecible [Sb. Ay. Mar].
  1. 1. Cast. <i class="della">indecible</i> [Sb. Ay. Mar].
Posible adautación del cultismu cast. indecible, fechu d’un compuestu negativu del llat. dicibilis (abf).
  1. Posible adautación del cultismu cast. indecible, fechu d’un compuestu negativu del llat. dicibilis (abf).
indieru, l’*
📖: indieru
🔤: , l’*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<ident class="della" level="1"></ident><indieiru [Cv].>(TEST)
  1. indieru
  2. ident class="della" level="1"></ident><indieiru
    • Cv
Patacal [Queirúas (Cv)]. Cfr. indiu, a, o.
  1. Patacal [Queirúas (Cv)]. Cfr. indiu, a, o.
  2. Queirúas (Cv)
indiferenciar*
📖: indiferenciar*
🏗️: SI
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><endiferenciase [Ay].>(TEST)
  1. indiferenciar*
  2. ident class="della" level="1"></ident><endiferenciase
    • Ay
Diferenciase, destremase [Ay].
  1. 1. Diferenciase, destremase [Ay].
Adautación del cultismu castellán indiferenciarse.
  1. Adautación del cultismu castellán indiferenciarse.
indignación, la*
📖: indignación
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><indinación [Pa. Ac. Sb]. endinación [y Uv. Llg].>(TEST)
  1. indignación
    • Ay
  2. ident class="della" level="1"></ident><indinación
    • Pa
    • Ac
    • Sb
  3. endinación
    • y Uv
    • Llg
Cast. indignación [Pa. Ac. Sb], enfadu [Llg. Ay].
  1. 1. Cast. <i class="della">indignación</i> [Pa. Ac. Sb], enfadu [Llg. Ay].
Del llat. indignatio, -onis ‘enfadu’ (abf), per vía semiculta.
indignante*
📖: indignante*
🏗️: SI
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><endinante [Llg].>(TEST)
  1. indignante*
  2. ident class="della" level="1"></ident><endinante
    • Llg
Cast. indignante [Llg].
  1. 1. Cast. <i class="della">indignante</i> [Llg].
Cfr. indignar.
indignar*
📖: indignar*
🏗️: SI
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><endinar [Lln. Ac. Llg].>(TEST)
  1. indignar*
  2. ident class="della" level="1"></ident><endinar
    • Lln
    • Ac
    • Llg
Enfadar muncho [Llg], irritar [Lln]. //-se ‘enfadase muncho’ [Lln. Pa. Ac. Ay. Pr].
  1. Enfadar muncho [Llg], irritar [Lln]. //-se ‘enfadase muncho’ [Lln. Pa. Ac. Ay. Pr].
  2. Lln. Pa. Ac. Ay. Pr
Del llat. indignari ‘perenfadase’ (abf), per vía semiculta. Del so participiu de presente continúa l’ast. indignante (cfr.).
indignidá, la*
📖: indignidá
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><indinidá [Ac (i)].>(TEST)
  1. indignidá
    • Md
  2. ident class="della" level="1"></ident><indinidá
    • Ac (i)
Cast. indignidad, calidá de indignu [Md].
  1. 1. Cast. <i class="della">indignidad</i>, calidá de <i class="della">indignu</i> [Md].
Del llat. indignas, -atis ‘indinidá’ (abf), per vía semiculta.
indignu, a, o*
📖: indignu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><indinu [Lln. Cg. Ac. Ay. Tb. Pzu. JH]. endinu [Lln. Cg. y Ay. y Tb. Pzu. JH. R]. endiñu [JH]. indino [Os].>(TEST)
  1. indignu
  2. ident class="della" level="1"></ident><indinu
    • Lln
    • Cg
    • Ac
    • Ay
    • Tb
    • Pzu
    • JH
  3. endinu
    • Lln
    • Cg
    • y Ay
    • y Tb
    • Pzu
    • JH
    • R
  4. endiñu
    • JH
  5. indino
    • Os
Cast. indigno [Lln. Cg. Ac. Ay. Tb. Pzu. JH]. Pícaru [R]. Malu [Os].
  1. 1. Cast. <i class="della">indigno</i> [Lln. Cg. Ac. Ay. Tb. Pzu. JH]. Pícaru [R]. Malu [Os].
Xente endina [Judit 194] Ye la mezcla más endina y más mal apareyada [El Cam- beru 9] Si yera un home la endina [El Camberu 34] Mas la endina con so palique de mega/da tentación de mandala/al democo q’la entienda [Los Trataos 12]
  1. Xente endina
  2. Judit 194
  3. Ye la mezcla más endina y más mal apareyada
  4. El Cam- beru 9
  5. Si yera un home la endina
  6. El Camberu 34
  7. Mas la endina con so palique de mega/da tentación de mandala/al democo q’la entienda
  8. Los Trataos 12
Fasta q’ista xente tan endina pereza sin compasión [San Mateo 87] Del llat. indignus, -a, -um ‘indignu’, ‘que nun merez’ (abf), per vía semiculta.
indina, la
📖: indina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. indina
    • Vd
Dim. de india. 2. Pataca [Vd (i)]. Cfr. indiu, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Dim. de <i class="della">india</i>.
  3. 2. Pataca [Vd (i)]. Cfr. <i class="della">indiu, a, o</i>.
indión, l’
📖: indión
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
Golpe fuerte d’aire que fai un perxuiciu con caúna de les sos sacudíes [Ay]. Quiciabes nominalización del masc. aum. de <i class="della">indiu,</i>(TEST)
  1. indión
  2. Golpe fuerte d’aire que fai un perxuiciu con caúna de les sos sacudíes
    • Ay
  3. Quiciabes nominalización del masc
  4. aum
  5. de <i class="della">indiu,</i
a, o (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> (cfr.).
indireuta, la
📖: indireuta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<indireta [y Tb]. endireita [Md]. endireta [Md].>(TEST)
  1. indireuta
    • Tb
  2. indireta
    • y Tb
  3. endireita
    • Md
  4. endireta
    • Md
Cast. indirecta, mou indireutu de dar a entender daqué [Tb. Md]. Cfr. indireutu, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">indirecta</i>, mou indireutu de dar a entender daqué [Tb. Md]. Cfr. <i class="della">indireutu,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
indireutu, a, o*
📖: indireutu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cast. <i class="della">indirecto</i>(TEST)
  1. indireutu
  2. Cast
  3. <i class="della">indirecto</i
[Pzu. dalla].
  1. 1. [Pzu. dalla].
Del llat. indirectus, -a, -um ‘esviáu’ (abf), per vía semiculta. L’ast. tamién hebo conocer otres variantes semicultes como dan a entender los resultaos del femenín (cfr. indireuta).
indiscriminar*
📖: indiscriminar*
🏗️: SI
✍️: NO
<endescriminar [Ay].>(TEST)
  1. indiscriminar*
  2. endescriminar
    • Ay
Discriminar [Ay].
  1. 1. Discriminar [Ay].
Adautación del cultismu cast. indiscriminar pero semántica- mente insatisfactoria.
indiscutible
📖: indiscutible
🏗️: NO
✍️: NO
<endescutible [Ay].>(TEST)
  1. indiscutible
    • Tb
  2. endescutible
    • Ay
Cast. indiscutible [Ay. Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">indiscutible</i> [Ay. Tb].
Quiciabes un castellanismu modernu.
indiu, a, o
📖: indiu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
De La India [Xral]. Cast. <i class="della">indio </i>[JH]. 2. Nativu d’América [Xral]. //<i class="della">Castaña india </i>‘frutu de la castañal india (piensen que nun medrará quien coma’l frutu)’ [Tb]. //<i class="della">Castañal india </i>‘árbol de los paseos asemeyáu al <i class="della">pládanu</i>’ [Tb]. //<i class="della">Faer l’indiu</i>(TEST)
  1. indiu
  2. De La India
    • Xral
  3. Cast
  4. <i class="della">indio </i>
    • JH
  5. 2
  6. Nativu d’América
    • Xral
  7. <i class="della">Castaña india </i>‘frutu de la castañal india (piensen que nun medrará quien coma’l frutu)’ eonaviego
    • Tb
  8. <i class="della">Castañal india </i>‘árbol de los paseos asemeyáu al <i class="della">pládanu</i>’ eonaviego
    • Tb
  9. <i class="della">Faer l’indiu</i eonaviego
‘facer el tontu’ [Tb]. //Faer la del indiu ‘facer el tontu’ [Tb].
  1. 1. ‘facer el tontu’ [Tb]. //<i class="della">Faer la del indiu </i>‘facer el tontu’ [Tb].
en seda verde e ialne e india 1326 [CDA/308] filos de seda tinta a colores blanco uerde indio amariello 1340(or.) [ACL-IX/436] una vestimienta de seda guarnida item otra vestimienta de çendal indio 1385 [Parroquies/104] O si no será una India para lino y cáñamo [Grangerías xviii: 743] vale una India para la cassa este cercado [Grangerías xviii: 1138] será una India para plantío de árboles para veinte pipas de sifra [Grangerías xviii: 1140] ¡Gracies al Señor!, qu’ensin merecello/ños truxo tanta In- dia como vemos/y, pos comemos hoi a costa d’ello,/razón ye que alabances mil-y demos. [BAúxa, Sueños (Poesíes 33-36)] Sobro indiu, a, o íguase tamién un axetivu indianu, a, o ( Para prado se dijo que era indiana esta posesión [Gran- gerías xviii: 760]
  1. en seda verde e ialne e india
  2. 1326 CDA/308
  3. filos de seda tinta a colores blanco uerde indio amariello
  4. 1340(or.) ACL-IX/436
  5. una vestimienta de seda guarnida item otra vestimienta de çendal indio
  6. 1385 Parroquies/104
  7. O si no será una India para lino y cáñamo
  8. Grangerías xviii: 743
  9. vale una India para la cassa este cercado
  10. Grangerías xviii: 1138
  11. será una India para plantío de árboles para veinte pipas de sifra
  12. Grangerías xviii: 1140
  13. ¡Gracies al Señor!, qu’ensin merecello/ños truxo tanta In- dia como vemos/y, pos comemos hoi a costa d’ello,/razón ye que alabances mil-y demos.
  14. BAúxa, Sueños (Poesíes 33-36)
  15. Sobro indiu, a, o íguase tamién un axetivu indianu, a, o (
  16. Para prado se dijo que era indiana esta posesión
  17. Gran- gerías xviii: 760
Del llat. indicus, -a, -um ‘de La India’, ‘de color añil’ (abf), o bien d’un axetivu serondu formáu dende’l topónimu india, per vía semiculta. No que se refier a los tres testos medieva- les citaos el términu “indio”, “india” ha entendese como una clara referencia cromática ‘azul’ como amuesen, per otru llau, exemplos medievales del cat. indi y cast. india (hle1: 68). De toes maneres les referencias semántiques de tipu toponímicu apaecen nes definiciones conseñaes enriba. Un diminutivu no- minalizáu del femenín india (cfr.) caltiénse nel dim. ast. indina ‘pataca’ (cfr.) pero agora por ser productu viniente de Les In- dies, d’América. Sobro india féxose l’abondativu indieiru (cfr. indieru). El funcionamientu de india como paradigma de ‘país ricu’ → ‘maravía’ tamién se pervé na nuesa documentación del sieglu xviii asina como nel cast. (drae s.v. India): cfr.) [que pue nominalizar el femenín, indiana (cfr.)], pero aplicáu a quien foi emigrante en Les Indies o América y por eso ta- mién llamáu americanu, a, o (cfr.):
  1. todo el llano cimero y después baxando con buena fazo- na, atestando con la peña, es una India para expressarse a discreta mezcla de abedugos y robles para largas maderas
  2. Grangerías xviii: 636
  3. Y yo la llamo possesión de prado indiano porque en ella se pueden, en una pieza, sacar doze carros de yerba y dos paciones por el regadío que tiene y por la calidad de la tierra
  4. Grangerías xviii: 744
individual
📖: individual
🏗️: NO
✍️: NO
<endividual [Ac].>(TEST)
  1. individual
  2. endividual
    • Ac
Individual [Ac. Ac (i)].
  1. 1. Individual [Ac. Ac (i)].
Adautación del cast. individual.
individuu, a, l’/la*
📖: individuu
🔤: , a, l’/la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,, l’/la
<endevíu [Sm]. endividu/ida/ido [JH]. endividu [Cl. Cg. Cp. Pr]. endividuo [Cñ. Ac]. endividuu [Pa]. indevíu [Md]. indi- viduu [Pa].>(TEST)
  1. individuu
  2. endevíu
    • Sm
  3. endividu/ida/ido
    • JH
  4. endividu
    • Cl
    • Cg
    • Cp
    • Pr
  5. endividuo
    • Ac
  6. endividuu
    • Pa
  7. indevíu
    • Md
  8. indi- viduu
    • Pa
Cast. individuo {abúltame que’l términu, especialmente en femenín, tien un calter espreciatible} [Cl. Pa. Cg. Cñ. Cp. Ac. Sm. Md. Pr. JH]. Persona desconocida [Pa].
  1. 1. Cast. <i class="della">individuo</i> {abúltame que’l términu, especialmente en femenín, tien un calter espreciatible} [Cl. Pa. Cg. Cñ. Cp. Ac. Sm. Md. Pr. JH]. Persona desconocida [Pa].
Del llat. indiuiduus, -a, -um ‘indivisible’ (abf), per vía se- miculta.
índole, la
📖: índole
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. índole
    • Ay
    • Pr
Condición, raza, ralea [Ay]. Caráuter, intención [Ac]. Inclina- ción, caráuter [Pr (siempre en frases negatives)].
  1. 1. Condición, raza, ralea [Ay]. Caráuter, intención [Ac]. Inclina- ción, caráuter [Pr (siempre en frases negatives)].
Del fem. llat. indoles, -is ‘índole’, ‘xeniu’ (abf), per vía culta.
“indrumencia”
📖: “indrumencia”
🏗️: NO
✍️: SI
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">que</i>(TEST)
  1. “indrumencia”
  2. ident class="della" level="1"></ident><i class="della">que</i
yo tobía ñon entiendo/à que vien tanta endrumencia
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">yo</i> <i class="della">tobía</i> <i class="della">ñon</i> <i class="della">entiendo</i>/<i class="della">à</i> <i class="della">que</i> <i class="della">vien</i> <i class="della">tanta</i> <i class="della">endrumencia</i>
(TCónsul 1789: 14) Si te lo vuelvo á explicar/lo llamarás indrumencia/y me tengo de enfadar (TCónsul 1789: 16) a mi me presta mucho/porque à quanto ve, y oye/todo lo llama indrumencia/porque dice que no lo entiende/porque va á la casteyana [TCónsul 1789: 20]
  1. (TCónsul 1789: 14)
  2. Si te lo vuelvo á explicar/lo llamarás indrumencia/y me tengo de enfadar (TCónsul 1789: 16) a mi me presta mucho/porque à quanto ve, y oye/todo lo llama indrumencia/porque dice que no lo entiende/porque va á la casteyana
  3. TCónsul 1789: 20
Cfr. indumendia.
indrúxulu, a, o
📖: indrúxulu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. indrúxulu
Incomprensible [Cl].
  1. 1. Incomprensible [Cl].
D’una adautación del cast. esdrújulo.
inducia, la
📖: inducia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<enducia [JH].>(TEST)
  1. inducia
  2. enducia
    • JH
Tregua, dilación [JH]. Tregua, pausa [R].
  1. 1. Tregua, dilación [JH]. Tregua, pausa [R].
Del llat. *indutia, -ae, creación llograda dende’l pl. indutiae, -arum ‘tregua’ (abf), d’u siguió l’ast. inducia, per vía semi- culta, como-y pasa al cast. inducia (drae; dcech s.v. inducia).
inducidor, ora*
📖: inducidor
🔤: , ora*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<enducidor/ora [JH].>(TEST)
  1. inducidor
  2. enducidor/ora
    • JH
Qu’induz [JH].
  1. 1. Qu’induz [JH].
Cfr. inducir.
inducimientu, l’
📖: inducimientu
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">con</i>(TEST)
  1. inducimientu
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">con</i
endusemiento de algunos de los iuezes e regidores de la
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">endusemiento</i> <i class="della">de</i> <i class="della">algunos</i> <i class="della">de</i> <i class="della">los</i> <i class="della">iuezes</i> <i class="della">e</i> <i class="della">regidores</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i>
çibdat 1393(or.) [SIL/442] sin arte e sin engapmno e indozimiento alguno que me sea fecho 1436(or.) [MSMV/345] nin enganno nin induzimiento alguno por ninguna persona que fago donaçion 1438(or.) [MSMV/354] sen otro afalago nin endozimiento 1441 [MB/293] por algund indozimiento que me sea fecho sobre ello 1442(or.) [SP-III/414] sin premia e sin otro induçimiento alguno e sin estrepito de justiçia 1442(or.) [SP-III/413] syn miedo nin premia nin temor nin induzimiento alguno que nos fuese 1495 [MC-II/384]
  1. çibdat
  2. 1393(or.) SIL/442
  3. sin arte e sin engapmno e indozimiento alguno que me sea fecho
  4. 1436(or.) MSMV/345
  5. nin enganno nin induzimiento alguno por ninguna persona que fago donaçion
  6. 1438(or.) MSMV/354
  7. sen otro afalago nin endozimiento
  8. 1441 MB/293
  9. por algund indozimiento que me sea fecho sobre ello
  10. 1442(or.) SP-III/414
  11. sin premia e sin otro induçimiento alguno e sin estrepito de justiçia
  12. 1442(or.) SP-III/413
  13. syn miedo nin premia nin temor nin induzimiento alguno que nos fuese
  14. 1495 MC-II/384
Cfr. inducir.
inducir
📖: inducir
🏗️: NO
✍️: NO
<enducir [Lln. Cg. y Uv. Pr. JH].>(TEST)
  1. inducir
    • Pa
  2. enducir
    • Lln
    • Cg
    • y Uv
    • Pr
    • JH
Cast. inducir [Lln. Pa. Cg. Ac. Pr. JH]: Ta mui inducíu pola muyer [Ac]. Conducir, empobinar [Lln].
  1. 1. Cast. <i class="della">inducir</i> [Lln. Pa. Cg. Ac. Pr. JH]: <i class="della">Ta mui</i> <i class="della">inducíu</i> <i class="della">pola</i><i class="della"> muyer </i>[Ac]. Conducir, empobinar [Lln].
que les endosieron e dexieron que ellos que dexiesen que eran 1393(or.) [SIL/442] non costrennidos nin aprimiados nin enduzidos nin engan- nados por persona alguna 1398(or.) [SIL/478] fosen acordados en la dicha razon que eran enduzidos por testigos 1446(or.) [MSMV/367] de mi propia e agradable voluntad no se viendo apremiado ny induzido 1505(or.) [MSMV/509] non seyendo atraydo ni yndizido por falago miedo ni por otra cosa 1509(or.) [MSMV/534]
  1. que les endosieron e dexieron que ellos que dexiesen que eran
  2. 1393(or.) SIL/442
  3. non costrennidos nin aprimiados nin enduzidos nin engan- nados por persona alguna
  4. 1398(or.) SIL/478
  5. fosen acordados en la dicha razon que eran enduzidos por testigos
  6. 1446(or.) MSMV/367
  7. de mi propia e agradable voluntad no se viendo apremiado ny induzido
  8. 1505(or.) MSMV/509
  9. non seyendo atraydo ni yndizido por falago miedo ni por otra cosa
  10. 1509(or.) MSMV/534
Del llat. inducere ‘empobinar o llevar a un sitiu’ (old), verbu con continuadores románicos (rew) y asitiáu n’ast. y en caste- llán (dcech s.v. aducir; pe4). En rellación etimolóxica tenemos inducidor (cfr.) y l’ast. a. inducimientu (cfr.).
inducíu, ida, ío
📖: inducíu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
(TEST)
  1. inducíu
Emburriáu, animáu por daquién [Ay]. Pp. de inducir.
  1. Emburriáu, animáu por daquién [Ay]. Pp. de inducir.
  2. Ay
indultáu, ada, ao
📖: indultáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
Cast. <i class="della">indultado</i>(TEST)
  1. indultáu
  2. Cast
  3. <i class="della">indultado</i
[Pzu].
  1. 1. [Pzu].
verbu *indultar conseñáu pel so participiu débil.
  1. verbu *indultar conseñáu pel so participiu débil.
Del llat. serondu indultus, -us ‘perdón’ (abf) pudo facese un
indulxencia, la
📖: indulxencia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<endulxencia [Pzu. JH].///<ident class="della" level="1"></ident>indulugencia [Eo].>(TEST)
  1. indulxencia
    • Tb
  2. endulxencia
    • Pzu
    • JH
  3. <ident class="della" level="1"></ident>indulugencia infl. cast.
    • Eo
Cast. indulgencia [Tb. Pzu. /Eo/. JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">indulgencia</i> [Tb. Pzu. /Eo/. JH].
catemos la archa del tesoro et falemos las indulgencias et los perdones 1331(or.) [SIL/179] auia grande pieça de muchos preuillegios e graçias e indul- gencias [fines s. xiv] [SIL/494] Voi a contate otra cosa/que, en verdad, pa dicella/tembla la vertusidad/porque concurre indurxencia,/pos ye puntu de muyeres,/mas de elles saliemos, ¡ea! [ABalvidares, Calló- rigu (Poesíes 316-321)]
  1. catemos la archa del tesoro et falemos las indulgencias et los perdones
  2. 1331(or.) SIL/179
  3. auia grande pieça de muchos preuillegios e graçias e indul- gencias [fines s. xiv]
  4. SIL/494
  5. Voi a contate otra cosa/que, en verdad, pa dicella/tembla la vertusidad/porque concurre indurxencia,/pos ye puntu de muyeres,/mas de elles saliemos, ¡ea!
  6. ABalvidares, Calló- rigu (Poesíes 316-321)
Del llat. indulgentia ‘miramientu’, ‘complacencia’ (dcech s.v. indulgente & andulancia), per vía semiculta.
indulxente
📖: indulxente
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><endulxente [Pzu. [JH]. dalla].>(TEST)
  1. indulxente
  2. ident class="della" level="1"></ident><endulxente [Pzu
  3. [JH]. dalla]
Cast. indulgente [Pzu. JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">indulgente</i> [Pzu. JH].
Del participiu de presente del llat. indulgere (dcech s.v. indul- gente), per vía semiculta.
  1. Del participiu de presente del llat. indulgere (dcech s.v. indul- gente), per vía semiculta.
indumendia
📖: indumendia
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Trer</i>(TEST)
  1. indumendia
  2. ident class="della" level="1"></ident>
  3. <i class="della">Trer</i eonaviego
indumendia ‘venir con dalguna embaxada, con dalguna oxeición’ [Tox].
  1. 1. <i class="della">indumendia</i> ‘venir con dalguna embaxada, con dalguna oxeición’ [Tox].
Quiciabes sía una adautación del llatinismu indumenta, del neutru pl. de indumentum, -i ‘vistimenta’, ‘envoltura’ (abf). Daqué rellación podría alvertise en indrumencia (cfr.).
  1. Quiciabes sía una adautación del llatinismu indumenta, del neutru pl. de indumentum, -i ‘vistimenta’, ‘envoltura’ (abf). Daqué rellación podría alvertise en indrumencia (cfr.).
industria, la
📖: industria
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<endustria [JH].>(TEST)
  1. industria
  2. endustria
    • JH
Cast. industria [Xral. JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">industria</i> [Xral. JH].
por sucesyon de sus antepasados e por su industria sudor e trabaio 1494(or.) [MSMV/481] - della industria y del comerciu [Campumanes 1781/560]
  1. por sucesyon de sus antepasados e por su industria sudor e trabaio
  2. 1494(or.) MSMV/481
  3. - della industria y del comerciu
  4. Campumanes 1781/560
Del llat. industria ‘actividá’ lo mesmo qu’en castellán (dcech s.v. industria). Un deriváu ye ast. industrial (cfr.), industriosu (cfr.) y una formación verbal industriar (cfr.).
industrial
📖: industrial
🏗️: NO
✍️: NO
<endustrial [Sb. Mar].>(TEST)
  1. industrial
  2. endustrial
    • Sb
    • Mar
Cast. industrial [Xral. Sb. Mar]. Cfr. industria.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">industrial</i> [Xral. Sb. Mar]. Cfr. <i class="della">industria</i>.
industriar*
📖: industriar*
🏗️: SI
✍️: NO
<endustriar [JH].>(TEST)
  1. industriar*
  2. endustriar
    • JH
Cast. industriar [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">industriar</i> [JH].
- D’enxenios y en traiciones endustriada [DyE 8]
  1. - D’enxenios y en traiciones endustriada
  2. DyE 8
Cfr. industria.
industriosu, a, o
📖: industriosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<endustriosu [JH].>(TEST)
  1. industriosu
  2. endustriosu
    • JH
Cast. industrioso [Xral. JH]. Cfr. industria.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">industrioso</i> [Xral. JH]. Cfr. <i class="della">industria</i>.
ineptitú, la*
📖: ineptitú
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ineititú [Pzu]. inetitú [Md].>(TEST)
  1. ineptitú
  2. ineititú
    • Pzu
  3. inetitú
    • Md
Cast. ineptitud [Md. Pzu].
  1. 1. Cast. <i class="della">ineptitud</i> [Md. Pzu].
Posible adautación semiculta del cast. ineptitud.
inera, la
📖: inera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<inela [y Qu. Tb. y Sm]. ilera [Cp. y Sm].>(TEST)
  1. inera
  2. inela
    • y Qu
    • Tb
    • y Sm
  3. ilera
    • Cp
    • y Sm
Mozqueta de la muela superior del molín onde encaxa l’aspa del árbol [Llib].
  1. 1. Mozqueta de la muela superior del molín onde encaxa l’aspa del árbol [Llib].
Pieza de fierro fixa nel cabu cimeru del fusu o barrón, en forma de cruz, pela cual tresmítese a la muela’l movimientu del rodenu [Sm (= cruceta). Cv (= ina)]. Pieza de fierro encaxada na muela voladora onde va inxertu’l cabu superior del fusu [Ay]. Pieza del molín onde va encaxada la muela [Qu. Tb]. Fierro del molín que parte del barrancu y llega a la muxega [An]. Piecina de fierro, especie d’asta que permite’l movimientu rotatoriu y encaxa na muela d’enriba nel molín [Cp. Sb]. Pieza del molín d’agua [Cb] que fai dar vueltes a la muela [Pa]. Espiga de fierro que remata l’árbol del molín [Ll]. Aspa del molín [Llib]. Del llat. *anitēla > *ane(d)ela*eneélainelainera (cfr. ina), con tracamundiu de líquides como vemos n’ast. raru y ralu (ghla §4.6.1.3); dende ast. inera cruzada con inela entá foi posible un nuevu camudamientu de sonores como amuesa
  1. ast. ilera. Sedría un casu paralelu al que se pervé nel tamién diminutivu anatĭcula con una evolución semántica averada (cfr. nadea) y nel continuador del llat. anetīna (em s.v. anas, anatis) > ast. ina (cfr.). Ye cierto que del llat. anatāria, -ae ‘especie d’águila’ (old), quiciabes con una aplicación del nome del páxaru a otres realidaes coles que guarda dalguna semeyanza. En Villayón conséñase cola aceición de ‘xunca’ [Cv] pero abúltanos qu’ha tratase d’un simple tracamundiu gráficu de inela cola c de incla (pe4).
  2. Cv
inestu, a, o
📖: inestu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cast. <i class="della">honesto</i>(TEST)
  1. inestu
  2. Cast
  3. <i class="della">honesto</i
[Cl].
  1. 1. [Cl].
Posible adautación del cast. honesto, a, con averamientu de la deuterotónica a la tónica.
ineutu, a, o
📖: ineutu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cast. <i class="della">inepto</i>(TEST)
  1. ineutu
    • Sm
    • Md
  2. Cast
  3. <i class="della">inepto</i
[Sm. Md].
  1. 1. [Sm. Md].
Posible adautación del grupu cultu -pt-, de inepto, a.
infamar
📖: infamar
🏗️: NO
✍️: NO
<enfamar [JH.>(TEST)
  1. infamar
  2. enfamar [JH
Cast. infamar [Ac (i). JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">infamar</i> [Ac (i). JH].
pero que aquel clerigo non era enfamado desto nin de otro fecho 1270(or.) [ACL-VIII/25] por aquestos azotes que non sea enfamado s. xiii(or.) [FX/55] Verbu continuador
  1. pero que aquel clerigo non era enfamado desto nin de otro fecho
  2. 1270(or.) ACL-VIII/25
  3. por aquestos azotes que non sea enfamado s. xiii(or.)
  4. FX/55
  5. Verbu continuador
del llat. infamare, fechu sobro infamis ‘ensin reputación’ (em s.v. fama), per vía culta como nos fai ver el caltenimientu de -nf-. Foi posible tamién un compues- tu desenfamar güei cuasimente sinónimu de desfamar (cfr.). L’ast. enfama (cfr. infamia) nun se xustifica fónicamente dende’l llat. infāmia (em) sinón dende fama col influxu del verbu enfamar.
infame
📖: infame
🏗️: NO
✍️: NO
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">pena</i>(TEST)
  1. infame
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">pena</i
de perjuro e infames e fementidos a las mayores penas criminales 1431(or.) [SP-III/321]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">perjuro</i> <i class="della">e</i> <i class="della">infames</i> <i class="della">e</i> <i class="della">fementidos</i> <i class="della">a</i> <i class="della">las</i> <i class="della">mayores</i> <i class="della">penas</i> <i class="della">criminales</i> 1431(or.) [SP-III/321]
seer perjuro e infames e fementido e de ser caydo 1441(or.) [SP-III/409] Lluigu, al punto, lu entregano/en manos d’aquellos pe- rros:/Anás, Caifás y Herodes,/infames llobos famientos,/la más enfame canaya/que se vio naquellos tiempos. [Pérez del Río, Misterio (Poesíes 89-94)] Posible cultismu infame (dcech s.v. fama).
  1. seer perjuro e infames e fementido e de ser caydo
  2. 1441(or.) SP-III/409
  3. Lluigu, al punto, lu entregano/en manos d’aquellos pe- rros:/Anás, Caifás y Herodes,/infames llobos famientos,/la más enfame canaya/que se vio naquellos tiempos.
  4. Pérez del Río, Misterio (Poesíes 89-94)
  5. Posible cultismu infame (dcech s.v. fama).
infamia, la
📖: infamia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<enfama [JH. R].>(TEST)
  1. infamia
  2. enfama
    • JH
    • R
Cast. infamia [Ac (i). JH. R]. Cfr. infamar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">infamia</i> [Ac (i). JH. R]. Cfr. <i class="della">infamar</i>.
infancia, la
📖: infancia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<enfancia [JH].>(TEST)
  1. infancia
  2. enfancia
    • JH
Cast. infancia [Ac (i). JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">infancia</i> [Ac (i). JH].
Del llat. infantia, -ae ‘incapacidá pa falar’, ‘tiempu de la infancia’, ‘xoven’, ‘los neños’ (old), con un suf. semicultu a diferencia de lo qu’ufierta’l fr. enfance, oc. enfansa (rew). L’ast., de toes maneres, hebo conocer una espresión de raiga- ñu popular *enfanza ‘xoven’ como da a entender el deriváu en -ón, *enfanzóninfanzón (cfr.), que llueu acaba lexicalizán- dose pa referise a determináu tipu de fidalgu. Sobro infanzón féxose’l deriváu infanzonía (cfr.).
infantalgu, l’*
📖: infantalgu
🔤: , l’*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">in Uilla Iohannis terras quas prendidit Martinus Nepzaniz</i>(TEST)
  1. infantalgu
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">in Uilla Iohannis terras quas prendidit Martinus Nepzaniz</i
de infantadigo cum torto [1140-1157] [ACL/202]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">infantadigo</i> <i class="della">cum</i> <i class="della">torto</i> [1140-1157] [ACL/202]
b) in illis Sancti Pelagii solis de infantadgo 1145(or.) [ACL/235] uinea de Infantadgo 1194(or.) [ACL/58] c) de suso tierra de Iohan Viello e de iuso tierra del inffantalgo 1315(or.) [SP-I/403] non sabian por onde hera el termino del Infantalgo 1398 (t. 1446) [SIL/489] termino del Infantalgo a man desquierda e_de Valderilla Mayor a man derecha 1398 (t. 1446) [SIL/489] en el coto de Cornellana unas herençias que llaman de In- fantalgo 1465(or.) [VC-I/272]
  1. b) in illis Sancti Pelagii solis de infantadgo
  2. 1145(or.) ACL/235
  3. uinea de Infantadgo
  4. 1194(or.) ACL/58
  5. c)
  6. de suso tierra de Iohan Viello e de iuso tierra del inffantalgo
  7. 1315(or.) SP-I/403
  8. non sabian por onde hera el termino del Infantalgo
  9. 1398 (t. 1446) SIL/489
  10. termino del Infantalgo a man desquierda e_de Valderilla Mayor a man derecha
  11. 1398 (t. 1446) SIL/489
  12. en el coto de Cornellana unas herençias que llaman de In- fantalgo
  13. 1465(or.) VC-I/272
Del llat. infans, -antis ‘que nun sabe falar’ (abf) pero que llega a aludir a un fíu del rei o de persona noble. A les tierres asociaes al infante (cfr.) diéron-yos, na Edá Media, el nome de infantalgu, llográu dende’l continuador del acusativu in- fantem cola amestadura del suf. -aticum, *infantaticum > “infantadigo” > “infantadgo” > “infantalgo” como amue- sa la nuesa documentación, con un resultáu nidiamente de tipu ástur (ghla §4.9).
infante, l’
📖: infante
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<enfante/a [JH]. ifanti [Cl].>(TEST)
  1. infante
    • Cv
  2. enfante/a
    • JH
  3. ifanti
    • Cl
Cast. infante [Cl. JH]. 2. Ensame que sal del truébanu nel mesmu añu qu’ésti se fexo o formó o se desprendió del trué- banu matriz [Cv]. Tercer ensame que sal del truébanu [As] nel añu [Vc (Cruce)].
  1. 1. Cast. <i class="della">infante</i> [Cl. JH].
  2. 2. Ensame que sal del truébanu nel mesmu añu qu’ésti se fexo o formó o se desprendió del trué- banu matriz [Cv]. Tercer ensame que sal del truébanu [As] nel añu [Vc (Cruce)].
a-1) erant primas quermanas ambas de Petro Infante et ambas aviant tanta hereditate 1232(or.) [SP-I/143] inffante don Sancho ffiio mayor e heredero del muy noble don Alffonsso 1279 (s. xiii) [MSAH-V/422] una carta del inffante don Iames abierta e seellada ennas espalldas 1281(or.) [ACL-VIII/197] Johan Perez de Remodina sobrecoyedor de los seruiçios por el inffante 1284(or.) [ACL-VIII/222] dar la villa de Leon al inffante don Iohan cuydando a_mi deseredar 1296(or.) [MSAH-V/559] enviemos per muchas vegadas pedir merçet al inffante don Felipe 1307(or.) [ACL-IX/118] de rey e de reyna e de infante e de ricoomne 1357(or.) [SP- II/331] de infante o infanta o de otro perlado e sennor 1474(or.) [SP-IV/161] de rey e de reyna e ynfante heredero 1505 (t.) [SP-IV/397] …que lu amenazó con guerres/si ño-y la quería dar/para casase con ella/el Infante Cardenal/que diz que tiró los llibros/por solu ñon s’acostar [ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 147-152)] a-2) su fiio el ifant don Enrin 1213(or.) [MSAH-V/82] a-3) vieno a la tierra el anfant don Sancho que fuy despoys rey s.f. [SPM/631] dixo el anfant que en tiempo de los reys de antes s.f. [SPM/631] a-4) uilla que uocatur Uega de Infanchonos 1177(or.) [ACL/482] b-1) uidit illa infante domina Urraka que est domina et senior de illo monasterio 1095(or.) [SPE-I/167] et toda illa criaçon qui sum de illa infante qui sunt sapitores 1120 [SPE-I/205] b-2) uxore mea imperatrice Berengaria et sorore mea infanta domna Sanctia 1144(or.) [SP-I/34] imperatrix Berengaria cf. infanta domna Sanctia cf. 1144(or.) [SP-I/35] uxore mea imperatrice Berengaria et sorore mea domna in- fanta Sancia 1145(or.) [SP-I/39] germana mea infanta Sancia 1149 (s. xiii) [SV/375] sin algunas infantas que estauan reçebidas para monias 1354 (t. 1354) [MSMV/195] de infante o infanta o de otro perlado e sennor 1474(or.) [SP-IV/161] b-3) et si ego infan dona Sansia 1120 [SPE-I/205] senra de illa infans domna Sancia 1126(or.) [MSAH-IV/102] infant domna Gelbira 1157(or.) [ACL/302] c-1) el sennorio del coto de Soto de los Ynfantes 1465(or.) [VC- I/266] Don Iohan maestro mayor de los infantes confirma 1253(or.) [MSAH-V/273]
Domingo Saluador Pedro inffantes de Sant Clodio 1275(or.) [ACL-VIII/133] Terresciendo que algunos jnffantes ho Ricos_onmes vernian a la villa de Ouiedo 1314 [AAU/148] c-2) homines de illas infantes 1095 (s. xii) [MSAH-III/279] teniente Palacius los freyres del ospital de manu de las in- fantes 1233(or.) [MCar-I/208] tenente Palacio so poder de las infantes freires del espital 1233(or.) [MCar-I/210] villicus eius Fernan Sanchez de manus de las yfantes 1234(or.) [MCar-I/215] Maria Martinez maestra de las infantes confirma 1253(or.) [MSAH-V/273] d) cum ipsa infantula nomine Taresa 1095(or.) [MSAH-III/281] Agnes Fernandi infantula conf. 1210(or.) [MSAH-V/66] Taresia Aluari infantula conf. 1210(or.) [MSAH-V/66] e) infantissa domna Santia 1118 (s. xii) [DCO-I/363] soror mea infatissa domna Sancia 1145(or.) [SP-I/40] hec est conveniencia quae fecerunt infantisse domne Sancie et abbadisse domne Ildoncie 1152(or.) [SP-I/51] ego infantissa dompna Urraqua 1178(or.) [VVS/50]
  1. a-1) erant primas quermanas ambas de Petro Infante et ambas aviant tanta hereditate
  2. 1232(or.) SP-I/143
  3. inffante don Sancho ffiio mayor e heredero del muy noble don Alffonsso
  4. 1279 (s. xiii) MSAH-V/422
  5. una carta del inffante don Iames abierta e seellada ennas espalldas
  6. 1281(or.) ACL-VIII/197
  7. Johan Perez de Remodina sobrecoyedor de los seruiçios por el inffante
  8. 1284(or.) ACL-VIII/222
  9. dar la villa de Leon al inffante don Iohan cuydando a_mi deseredar
  10. 1296(or.) MSAH-V/559
  11. enviemos per muchas vegadas pedir merçet al inffante don Felipe
  12. 1307(or.) ACL-IX/118
  13. de rey e de reyna e de infante e de ricoomne
  14. 1357(or.) SP- II/331
  15. de infante o infanta o de otro perlado e sennor
  16. 1474(or.) SP-IV/161
  17. de rey e de reyna e ynfante heredero
  18. 1505 (t.) SP-IV/397
  19. …que lu amenazó con guerres/si ño-y la quería dar/para casase con ella/el Infante Cardenal/que diz que tiró los llibros/por solu ñon s’acostar
  20. ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 147-152)
  21. a-2) su fiio el ifant don Enrin
  22. 1213(or.) MSAH-V/82
  23. a-3)
  24. vieno a la tierra el anfant don Sancho que fuy despoys rey s.f.
  25. SPM/631
  26. dixo el anfant que en tiempo de los reys de antes s.f.
  27. SPM/631
  28. a-4) uilla que uocatur Uega de Infanchonos
  29. 1177(or.) ACL/482
  30. b-1) uidit illa infante domina Urraka que est domina et senior de illo monasterio
  31. 1095(or.) SPE-I/167
  32. et toda illa criaçon qui sum de illa infante qui sunt sapitores
  33. 1120 SPE-I/205
  34. b-2) uxore mea imperatrice Berengaria et sorore mea infanta domna Sanctia
  35. 1144(or.) SP-I/34
  36. imperatrix Berengaria cf. infanta domna Sanctia cf.
  37. 1144(or.) SP-I/35
  38. uxore mea imperatrice Berengaria et sorore mea domna in- fanta Sancia
  39. 1145(or.) SP-I/39
  40. germana mea infanta Sancia
  41. 1149 (s. xiii) SV/375
  42. sin algunas infantas que estauan reçebidas para monias
  43. 1354 (t. 1354) MSMV/195
  44. de infante o infanta o de otro perlado e sennor
  45. 1474(or.) SP-IV/161
  46. b-3) et si ego infan dona Sansia
  47. 1120 SPE-I/205
  48. senra de illa infans domna Sancia
  49. 1126(or.) MSAH-IV/102
  50. infant domna Gelbira
  51. 1157(or.) ACL/302
  52. c-1) el sennorio del coto de Soto de los Ynfantes
  53. 1465(or.) VC- I/266
  54. Don Iohan maestro mayor de los infantes confirma
  55. 1253(or.) MSAH-V/273

  56. Domingo Saluador Pedro inffantes de Sant Clodio
  57. 1275(or.) ACL-VIII/133
  58. Terresciendo que algunos jnffantes ho Ricos_onmes vernian a la villa de Ouiedo
  59. 1314 AAU/148
  60. c-2) homines de illas infantes
  61. 1095 (s. xii) MSAH-III/279
  62. teniente Palacius los freyres del ospital de manu de las in- fantes
  63. 1233(or.) MCar-I/208
  64. tenente Palacio so poder de las infantes freires del espital
  65. 1233(or.) MCar-I/210
  66. villicus eius Fernan Sanchez de manus de las yfantes
  67. 1234(or.) MCar-I/215
  68. Maria Martinez maestra de las infantes confirma
  69. 1253(or.) MSAH-V/273
  70. d) cum ipsa infantula nomine Taresa 1095(or.) [MSAH-III/281] Agnes Fernandi infantula conf. Taresia Aluari infantula conf.
  71. 1210(or.) MSAH-V/66
  72. e) infantissa domna Santia
  73. 1118 (s. xii) DCO-I/363
  74. soror mea infatissa domna Sancia
  75. 1145(or.) SP-I/40
  76. hec est conveniencia quae fecerunt infantisse domne Sancie et abbadisse domne Ildoncie
  77. 1152(or.) SP-I/51
  78. ego infantissa dompna Urraqua
  79. 1178(or.) VVS/50
Del llat. infans, -ntis ‘que nun tien facultá de falar’, ‘incapaz de falar’, ‘acabante nacer’, ‘infante’, ‘xoven’ (old) términu con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (dcech s.v. infante) llargamente conocíu pela documentación y le- xicalizáu na terminoloxía nobiliaria. Na nuesa documenta- ción alviértese una variación de xéneru (§a y §b) y una in- diferenciación nos plurales namái xebraos pel artículu (§c). Esa indistinción, en principiu etimolóxica, tamién se ve nel singular (§a-1 y §b-1) anque acaba asociándose’l masculín cola terminación -e y el femenín en -a. A la vera alviértese ni- diamente una inseguranza na perda del vocalismu a lo cabero pallabra tanto nos masculinos (§a-2-3) como nos femeninos (§b-3). Discutible ye si §a-3 ha entendese como galicismu o mala llectura o posibilidá autóctona. Sobro infante, infanta fáense derivaos del tipu infantería (cfr.), infanticíu (cfr.), “in- fantissa”, “infantalgo” (cfr.), etc. Otra cuestión sedría ver lo rellativo a la perda de la nasal y al resultáu de f en posición fuerte non siempre nidio nos testos documentales darréu de les frecuentes abreviatures. Los resultaos de güei del ast. paez qu’han entendese como trunfu de la realización cultizante. Per otru llau la variante ifanti ufre una reducción de la nasal como pasa en castellán (cohechar, cohecha, cohartar, etc., Catalán 1989: 277) que se destrema nesti puntu del ast. con- fechar, confecha, confortar, etc. que podríen amosar influxu cultizante. Pero ifanti en Cabrales tampoco nun ye términu del país darréu que, de selo, habría aguardase un resultáu as- piráu como correspuende al continuador d’una f fuerte (ghla §4.3.1.6). L’aceición actual infante ‘truébanu nuevu’ quicia- bes ofreza una aplicación metafórica y eufemística (llamar a les abeyes del nuevu caxellu como si se tratare de nueves criatures) ensin dulda p’atrayer la so benevolencia como se conseña en delles fórmules emplegaes cuando ensamen como la qu’entama: Posa, galana, posa.
infantería, la
📖: infantería
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<enfantería [JH].>(TEST)
  1. infantería
  2. enfantería
    • JH
Cast. infantería [Ac (i). JH]. Cfr. infante.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">infantería</i> [Ac (i). JH]. Cfr. <i class="della">infante</i>.
infanticíu, l’
📖: infanticíu
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<enfanticiu [JH].>(TEST)
  1. infanticíu
  2. enfanticiu
    • JH
Cast. infanticidio [Ac (i). JH. Cfr. infante.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">infanticidio</i> [Ac (i). JH. Cfr. <i class="della">infante</i>.
infantil
📖: infantil
🏗️: NO
✍️: NO
<enfantil [Ac. JH].>(TEST)
  1. infantil
  2. enfantil
    • Ac
    • JH
Cast. infantil [Ac (i). Ac. JH]. 2. Con caráuter de neñu [Ac]: Ye un enfantil [Ac].
  1. 1. Cast. <i class="della">infantil</i> [Ac (i). Ac. JH].
  2. 2. Con caráuter de neñu [Ac]: <i class="della">Ye</i> <i class="della">un</i> <i class="della">enfantil</i> [Ac].
Del llat. infantīlis, -e ‘propiu del neñu’ (old), per vía culta, con continuadores románicos (rew).
infantín, ina, l’/la
📖: infantín
🔤: , ina, l’/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ina,, l’/la
<enfantín [JH].>(TEST)
  1. infantín
  2. enfantín
    • JH
Cast. infantito [Ac (i). JH]. Dim. de infante, a (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">infantito</i> [Ac (i). JH]. Dim. de <i class="della">infante,</i> <i class="della">a</i> (cfr.).
infanzón, l’
📖: infanzón
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
Cast. <i class="della">hidalgo</i>(TEST)
  1. infanzón
  2. Cast
  3. <i class="della">hidalgo</i
[R].
  1. 1. [R].
aut infanzones aut omnes terrestres 1025 (s. xii) [ACL/423] malum ingenium infanzones extraxerunt ea 1036(or.) [DCO- I/152] et quiso el comite domno Gutier iurare con III de suos infan- zones (...) et postea conubuse el comite domno Gomez in ueritate et lexol ipsos pratos (...) et per o foron terminos et bustos de suos abolos (...) que iurasen (...) e que desen nocenta calida que non habuerunt suos abolos ibi alico 1055(or.) [DS/84] dicebant ipsi infanzones 1075 (s. xii) [DCO-I/219] tale foro ad mare ad mare ad rei ad conde ad infancone 1084(or.) [ACL/511] hereditas de comite uel de infanzone 1089 (s. xii) [ACL/530] ad illos infanzones siue et ad illos uillanos 1090 (s. xii) [MSAH-III/165] corte populata tam de infanzones quam etiam de uillanos 1091 (s. xii) [ACL/548] qui uulgari lingua infanzones dicuntur 1093 (s. xii) [ACL/586] in toto alio medio de infanzones et medio de Sancta Maria [c. 1100] (s. xii) [ACL/631]
infanzon aut uillanus 1100 (s. xii) [DCO-I/313] tres kasas quas tenebant infanzones cum torto [1140-1157] [ACL/202] si barallar inffanço o podestat co ome de Ou- jedo tal calona aya 1145 (1295) [FU/39] inffançone o podestate o conde que casa ouier ena uilla 1145 (1295) [FU/27] Iohannes infancon 1169(or.) [MSAH-IV/326] efanzo podestade comite que kasa habuerit in illa villa ha- beat tale foro s. xii [FA/116] et pro infanzones 1207 [LRCourias/26] medietatem ... que se parti per medium cum Caurias et cum infanzones 1207 [LRCourias/26] orta qui fo de Pedro infanzon et illo camino publico 1231(or.) [SV/184] de alia parte fiere in illo ero de Pele Infanzon 1234(or.) [SP- I/152] fillo de infançon o de cavallero o de escudero 1287(or.) [SP- I/273] que nos amparas e nos deffendis de ricos omes e de inffanço- nes 1307(or.) [ACL-IX/118] non Cuellan en la villa Riconme nen jnffançon nen otro onme poderoso1314 [AAU/149]
  1. aut infanzones aut omnes terrestres
  2. 1025 (s. xii) ACL/423
  3. malum ingenium infanzones extraxerunt ea
  4. 1036(or.) DCO- I/152
  5. et quiso el comite domno Gutier iurare con III de suos infan- zones (...) et postea conubuse el comite domno Gomez in ueritate et lexol ipsos pratos (...) et per o foron terminos et bustos de suos abolos (...) que iurasen (...) e que desen nocenta calida que non habuerunt suos abolos ibi alico
  6. 1055(or.) DS/84
  7. dicebant ipsi infanzones
  8. 1075 (s. xii) DCO-I/219
  9. tale foro ad mare ad mare ad rei ad conde ad infancone
  10. 1084(or.) ACL/511
  11. hereditas de comite uel de infanzone
  12. 1089 (s. xii) ACL/530
  13. ad illos infanzones siue et ad illos uillanos
  14. 1090 (s. xii) MSAH-III/165
  15. corte populata tam de infanzones quam etiam de uillanos
  16. 1091 (s. xii) ACL/548
  17. qui uulgari lingua infanzones dicuntur
  18. 1093 (s. xii) ACL/586
  19. in toto alio medio de infanzones et medio de Sancta Maria [c. 1100] (s. xii)
  20. ACL/631

  21. infanzon aut uillanus
  22. 1100 (s. xii) DCO-I/313
  23. tres kasas quas tenebant infanzones cum torto [1140-1157]
  24. ACL/202
  25. si barallar inffanço o podestat co ome de Ou- jedo tal calona aya
  26. 1145 (1295) FU/39
  27. inffançone o podestate o conde que casa ouier ena uilla
  28. 1145 (1295) FU/27
  29. Iohannes infancon
  30. 1169(or.) MSAH-IV/326
  31. efanzo podestade comite que kasa habuerit in illa villa ha- beat tale foro s. xii
  32. FA/116
  33. et pro infanzones
  34. 1207 LRCourias/26
  35. medietatem ... que se parti per medium cum Caurias et cum infanzones
  36. 1207 LRCourias/26
  37. orta qui fo de Pedro infanzon et illo camino publico
  38. 1231(or.) SV/184
  39. de alia parte fiere in illo ero de Pele Infanzon
  40. 1234(or.) SP- I/152
  41. fillo de infançon o de cavallero o de escudero
  42. 1287(or.) SP- I/273
  43. que nos amparas e nos deffendis de ricos omes e de inffanço- nes
  44. 1307(or.) ACL-IX/118
  45. non Cuellan en la villa Riconme nen jnffançon nen otro onme poderoso
  46. 1314 AAU/149
Cfr. infancia.
infanzonía, la
📖: infanzonía
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<enfanzonía [JH].>(TEST)
  1. infanzonía
  2. enfanzonía
    • JH
Cast. infanzonía [Ac (i). JH]. Cfr. infancia.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">infanzonía</i> [Ac (i). JH]. Cfr. <i class="della">infancia</i>.
infecir
📖: infecir
🏗️: NO
✍️: NO
<enfecir [JH. R].>(TEST)
  1. infecir
  2. enfecir
    • JH
    • R
Cast. infeccionar, infestar [JH. R].
  1. 1. Cast. <i class="della">infeccionar,</i> infestar [JH. R].
Posible adautación del cultismu cast. infecir (drae).
infectar*
📖: infectar*
🏗️: SI
✍️: NO
<enfetar [Cd].>(TEST)
  1. infectar*
  2. enfetar
    • Cd
Infestar, cast. infectar [Cd].
  1. 1. Infestar, cast. <i class="della">infectar</i> [Cd].
Del llat. infectare ‘turbar’ (abf), per vía culta, qu’acaba atra- yíu por infestar (cfr.).
infeición, la
📖: infeición
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<enfeción [JH]. infición [Sm. Md].>(TEST)
  1. infeición
  2. enfeción
    • JH
  3. infición
    • Sm
    • Md
Cast. infección [Sm. Md. JH. dalla].
  1. 1. Cast. <i class="della">infección</i> [Sm. Md. JH. dalla].
Del llat. infectio, -onis ‘aición de teñir’ (abf), per vía culti- zante. D’ehí siguió’l verbu *infeicionar (cfr.).
infeicionar*
📖: infeicionar*
🏗️: SI
✍️: NO
<enfecionar [JH]. inficionar [Ar].>(TEST)
  1. infeicionar*
  2. enfecionar
    • JH
  3. inficionar
    • Ar
Cast. infeccionar [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">infeccionar </i>[JH].
2. Llenase una tierra de males plan- tes [Ar]. Cfr. infeición.
infeliz
📖: infeliz
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Probe home [Ay. Tb]. 2. Atontáu, desgraciáu [Ay]. <i class="della">Falta</i>(TEST)
  1. infeliz
  2. ident class="della" level="1"></ident>Probe home
    • Ay
    • Tb
  3. 2
  4. Atontáu, desgraciáu
    • Ay
  5. <i class="della">Falta</i
decir que, al pie de la morera,/vertienon los amantes infelices/abonda sangre, tanto que pudiera/recalar hasta el fondu les raíces [BAúxa, PyT (Poesíes 217-220)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">decir</i> <i class="della">que,</i> <i class="della">al</i> <i class="della">pie</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">morera,</i>/<i class="della">vertienon</i> <i class="della">los</i> <i class="della">amantes</i> <i class="della">infelices</i>/<i class="della">abonda sangre, tanto que pudiera</i>/<i class="della">recalar hasta el</i> <i class="della">fondu</i> <i class="della">les</i> <i class="della">raíces</i> [BAúxa, <i class="della">PyT</i> (Poesíes 217-220)]
Del llat. infelix, -icis ‘infeliz’ (abf), per vía semiculta.
inferior
📖: inferior
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Malu, ruin [Ac]. <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">In</i>(TEST)
  1. inferior
  2. ident class="della" level="1"></ident>Malu, ruin
    • Ac
  3. <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">In</i
Inferno Inferior ubi erit fletus et ululatus 951(or.) [DO
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Inferno</i> <i class="della">Inferior</i> <i class="della">ubi</i> <i class="della">erit</i> <i class="della">fletus</i> <i class="della">et</i> <i class="della">ululatus</i> 951(or.) [DO
ix-x/59]
  1. ix-x/59]
Del llat. inferior, -oris, comparativu de inferus (abf), llegáu a nós per vía culta.
infernal
📖: infernal
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><infenral [Fcai].>(TEST)
  1. infernal
  2. ident class="della" level="1"></ident><infenral
    • Fcai
Cast. infernal [FCai].
  1. 1. Cast. <i class="della">infernal</i> [FCai].
habeat penas infernales 1218(or.) [MCar-I/121] El términu, infenral, conocíu pela llingua escrita, ufre una me- tátesis [-rn-] → [-nř-] del cultismu infernal (ghla §4.6.1.8).
  1. habeat penas infernales
  2. 1218(or.) MCar-I/121
  3. El términu, infenral, conocíu pela llingua escrita, ufre una me
  4. tátesis [-rn-] → [-nř-] del cultismu infernal (ghla §4.6.1.8).
  5. -nř-
inferniellu, l’*
📖: inferniellu
🔤: , l’*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<ident class="della" level="1"></ident><inferniel.lu [Pzu].>(TEST)
  1. inferniellu
  2. ident class="della" level="1"></ident><inferniel.lu
    • Pzu
Cast. infernillo eléctrico [Pzu].
  1. 1. Cast. <i class="della">infernillo</i> <i class="della">eléctrico</i> [Pzu].
Posible dim. de infiernu (cfr.) o adautación llocal del castellán en -illo.
  1. Posible dim. de infiernu (cfr.) o adautación llocal del castellán en -illo.
infestar
📖: infestar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><enfetar [Cd]. infetar [y Pa].>(TEST)
  1. infestar
    • Pa
    • Tb
    • Ri
    • Ay
    • Sm
    • Pr
  2. ident class="della" level="1"></ident><enfetar
    • Cd
  3. infetar
    • y Pa
Cast. infestar(se) [Pa. Ar. Tb. Cd. Arm. Mar. /PCastro/] una mancadura [Ri. Tox]. //-se ‘infestase [PSil. Cd] una manca- dura’ [Ac. Ay. Sm. Pr. VCid]. ‘llenase de xente, d’una especie de vexetal (un monte, prau, etc.), de bichos, d’animales’ [Tb]: El prau ta infestáu de cuervos ya’l camín de prunacos [Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">infestar(se) </i>[Pa. Ar. Tb. Cd. Arm. Mar. /PCastro/] una mancadura [Ri. Tox]. //-<i class="della">se</i> ‘infestase [PSil. Cd] una manca- dura’ [Ac. Ay. Sm. Pr. VCid]. ‘llenase de xente, d’una especie de vexetal (un monte, prau, etc.), de bichos, d’animales’ [Tb]: <i class="della">El prau ta infestáu de cuervos ya’l camín de prunacos </i>[Tb].
ecclesia cui concessum est pro hoc facto infestare 1160(or.) [SV/433]
  1. ecclesia cui concessum est pro hoc facto infestare
  2. 1160(or.) SV/433
Del llat. infestare ‘atacar’, ‘infestar’, ‘apestar’ (em), verbu que llega a nós per vía cultizante siendo posible la so fusión con infectar con variante infetar que pue tomar influxu de llat. infectare ‘turbar’ (abf). Conséñase n’ast. tamién el so contra- riu desinfestar.
infestáu, ada, ao
📖: infestáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ident class="della" level="1"></ident><infetáu [y Pa]. enfestáu [y Llg]. +enfestóu [y Llg].>(TEST)
  1. infestáu
    • Pa
    • Llg
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident><infetáu
    • y Pa
  3. enfestáu
    • y Llg
  4. enfestóu metafonía
    • y Llg
Perenllenu de daqué [Pa. Llg. Tb]: Esti prau ta infestáu de h.ormigues [Pa].
  1. 1. Perenllenu de daqué [Pa. Llg. Tb]: <i class="della">Esti</i> <i class="della">prau</i> <i class="della">ta</i> <i class="della">infestáu</i> <i class="della">de </i><i class="della">h</i>.<i class="della">ormigues</i> [Pa].
Pp. de infestar.
  1. Pp. de infestar.
infestular
📖: infestular
🏗️: NO
✍️: NO
Infectar, infestar [Md]. Posible verbu compuestu fechu dende’l cultismu d’aniciu llat. <i class="della">fistula</i>(TEST)
  1. infestular
  2. Infectar, infestar
    • Md
  3. Posible verbu compuestu fechu dende’l cultismu d’aniciu llat
  4. <i class="della">fistula</i
‘tubu’, ‘cañu’ (abf) que tuvo aplicación a la ciruxía.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘tubu’, ‘cañu’ (abf) que tuvo aplicación a la ciruxía.
infiernu, l’
📖: infiernu
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<infierno [Mi. Ri]. enfierno [Llg]. /////ih.iernu [y Cl]. //inferno [Eo].>(TEST)
  1. infiernu
    • Lln
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • Cd
  2. infierno
    • Mi
    • Ri
  3. enfierno
    • Llg
  4. ih.iernu dudoso (certainty = baxa)
    • y Cl
  5. inferno eonaviego
    • Eo
Cast. infierno [Lln. Cl. Llg. Ri. Tb. Sm. Md. Cd. /Eo. Mánt/].
  1. 1. Cast. <i class="della">infierno</i> [Lln. Cl. Llg. Ri. Tb. Sm. Md. Cd. /Eo. Mánt/].
a) In Inferno Inferior ubi erit fletus et ululatus 951(or.) [DO ix-x/59] in inferno cum Iuda proditore semper dampnetur nisi resi- puerit 1145(or.) [ACL/236] malditos et descommugados et con Iudas en enferno damna- dos 1239?(or.) [MCar-I/233] sea maldito ya descomungado et con Iudas treidor en enfer- no danado 1239(or.) [MCar-I/238] sea maldito de Dios e scomungado e con Iudas traydor en inferno 1259(or.) [MSMV/67] e con Iudas en enferno 1260 [SPE-I/473] sea malayto e escumungado e con Judas en inferno conda- nado 1261(or.) [SP-I/214] sea maldito e descumungado e con Yudes in inferno danado 1263(or.) [ACL/399] con Iudas traydor enno enffernu dannado ¬ la uoz del rey peyge /S. Andrés de Espinareda 1264 [STAAFF/155] sea dannado ¬ penado con sos companneros enno inferno s. xiii(or.) [FX/26] b) con Iudas traidor en infiernu damnadu 1229(or.) [MSAH- V/163] con Judas el traidor sea perdudo en infierno 1232(or.) [SV/193] con todos aquestos padesca las penas del ynferno & peyte a uos 1233 [MB-II/20] seya maldito e escomungado e con Judas el traydor seya en infierno 1245(or.) [SP-I/170] con Iudas el traydor en infierno dannado 1247(or.) [MCar- I/268] en infierno condenado e peche a uos en quoto 1249(or.) [MCar-I/275] sea maldito et descomungado et con Iudas traydor en infier- no sea condepnado 1251(or.) [MCar-I/289] con Iudas traidor en enfierno dampnado 1254(or.) [MSAH- V/287] con Juda el traidor en infierno perdudu 1255(or.) [SP-I/194] maldito e descomonnycado connos diabolos page enno in- fierno u nunqas aya remysion 1260 (t. 1361) [SB/214] sea maldito de Dios ¬ enno infierno con Judas perdudu 1268 [DCO-II/95] sea condempnado en la pena del infierno con el diablo s. xiii(or.) [FX/21] sea maldito de Dios e con Judas perdido enno enfiernos 1310(or.) [SP-I/379] sea maldito de Dios e con Judas perdido enno infierno 1333(or.) [SP-II/106] maldito de Dios e de mi e con Judas perdido enno inffierno 1334(or.) [SP-II/113] sea maldito de Dios e en ynffiernon condapnado 1329 (t. 1334) [SP-II/44] - Mas qu’a venir se punxo/(…)/¿por qué ñació entre xudíos,/xente de tan vil despechu/la más enfame canaya/ que salió de los infiernos? [ABalvidares, Canción (Poesíes 100-105)]
  1. a)
  2. In Inferno Inferior ubi erit fletus et ululatus
  3. 951(or.) DO ix-x/59
  4. in inferno cum Iuda proditore semper dampnetur nisi resi- puerit
  5. 1145(or.) ACL/236
  6. malditos et descommugados et con Iudas en enferno damna- dos 1239?(or.)
  7. MCar-I/233
  8. sea maldito ya descomungado et con Iudas treidor en enfer- no danado
  9. 1239(or.) MCar-I/238
  10. sea maldito de Dios e scomungado e con Iudas traydor en inferno
  11. 1259(or.) MSMV/67
  12. e con Iudas en enferno
  13. 1260 SPE-I/473
  14. sea malayto e escumungado e con Judas en inferno conda- nado
  15. 1261(or.) SP-I/214
  16. sea maldito e descumungado e con Yudes in inferno danado
  17. 1263(or.) ACL/399
  18. con Iudas traydor enno enffernu dannado ¬ la uoz del rey peyge /S. Andrés de Espinareda
  19. 1264 STAAFF/155
  20. sea dannado ¬ penado con sos companneros enno inferno s. xiii(or.)
  21. FX/26
  22. b) con Iudas traidor en infiernu damnadu
  23. 1229(or.) MSAH- V/163
  24. con Judas el traidor sea perdudo en infierno
  25. 1232(or.) SV/193
  26. con todos aquestos padesca las penas del ynferno & peyte a uos
  27. 1233 MB-II/20
  28. seya maldito e escomungado e con Judas el traydor seya en infierno
  29. 1245(or.) SP-I/170
  30. con Iudas el traydor en infierno dannado
  31. 1247(or.) MCar- I/268
  32. en infierno condenado e peche a uos en quoto
  33. 1249(or.) MCar-I/275
  34. sea maldito et descomungado et con Iudas traydor en infier- no sea condepnado
  35. 1251(or.) MCar-I/289
  36. con Iudas traidor en enfierno dampnado
  37. 1254(or.) MSAH- V/287
  38. con Juda el traidor en infierno perdudu 1255(or.) [SP-I/194] maldito e descomonnycado connos diabolos page enno in- fierno u nunqas aya remysion
  39. 1260 (t. 1361) SB/214
  40. sea maldito de Dios ¬ enno infierno con Judas perdudu
  41. 1268 DCO-II/95
  42. sea condempnado en la pena del infierno con el diablo s. xiii(or.)
  43. FX/21
  44. sea maldito de Dios e con Judas perdido enno enfiernos
  45. 1310(or.) SP-I/379
  46. sea maldito de Dios e con Judas perdido enno infierno
  47. 1333(or.) SP-II/106
  48. maldito de Dios e de mi e con Judas perdido enno inffierno
  49. 1334(or.) SP-II/113
  50. sea maldito de Dios e en ynffiernon condapnado
  51. 1329 (t. 1334) SP-II/44
  52. - Mas qu’a venir se punxo/(…)/¿por qué ñació entre xudíos,/xente de tan vil despechu/la más enfame canaya/ que salió de los infiernos?
  53. ABalvidares, Canción (Poesíes 100-105)
Sitiu de gran baturiciu y discordia [Tb. Sm. Md. Cd]: Esa Del llat. infernus, -a, -um ‘soterrañu’ (old) nominalizáu na llingua de la Ilesia col significáu de ‘infiernu’ (em), con llar- gu espardimientu románicu (rew s.v. infĕrnum; deeh). Les espresiones ast. conseñaes son semicultes (por cuenta’l cal- tenimientu de la nasal) a nun ser ih.iernu qu’ufre perda de nasal, como tamién s’alvierte en dalguna variante castellana (Catalán 1989: 291), y aspiración de f en posición fuerte, re- sultáu propiu nel oriente asturianu y lleonés (ghla §4.3.1.6).
  1. casa ya un infiernu [Tb]. Sitiu, persona o cosa insufrible [Ri].
  2. Ri
  3. Persona mala y perversa y que produz discordia [Sm]. 4. Neñu revolvín, traviesu, desobediente [Sm]: Ese guah.e ya l’infiernu [Sm]. 5. Discordia [Sm. Md]. //Los quintos infier- nos ‘sitiu peralloñáu’ [Tb. Sm]. //Tener una boca d’infiernu ‘ser mal faláu’ [Pr]. //Ser boca (d’)infierno, tener boca (d’) infierno, comer la comida mui caliente, cuasi ferviendo [Mi].
  4. Mi
infiestu, a, o
📖: infiestu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Ax. conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">in</i>(TEST)
  1. infiestu
  2. Ax
  3. conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">in</i
illo sabugo antiquo et directa linea per illa serra in infes- tum 891 (s. xiv) [DCO-I/49]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">illo</i> <i class="della">sabugo</i> <i class="della">antiquo</i> <i class="della">et</i> <i class="della">directa</i> <i class="della">linea</i> <i class="della">per</i> <i class="della">illa</i> <i class="della">serra</i> <i class="della">in</i> <i class="della">infes-</i> <i class="della">tum</i> 891 (s. xiv) [DCO-I/49]
et inde infesto per illa lomba usque super rio Cauo [914- 924] (f.) [ACL/104] per ualle de Fressino infesto 918 (interpoláu) [ACL/74] per ipsam petram que stat infestam 929(or.) [SPE-I/69] et per ibidem in ifesto 930(or.) [ACL/146] et infesto per illa pinna de fresno et per barzinas 932 [ODue- ñas/180] omnes omines semper infestos esse 941 (s. xii) [ACL/218] in termini de Adica et inde in infesto per ubi aqua confluet 965 [MSAH-I/282] de alia parte in infesto per termino de Sancta Maria 990 (s. xii) [DCO-I/120] sua carrera infesto ad illas eiras de defesa 1061 (s. xii) [MSAH-II/320] figet in carrera infesto usque in uallatare et inde ad rego 1061 (s. xii) [MSAH-II/320] in illo barriale de illa fonte ad Infesto 1091(or.) [MSAH- III/191]
per illum salguero per illo reguero infesto 1207 [LRCou- rias/16] exierunt ad infesto ad illum oterum de ordial 1207 [LRCou- rias/26] in riafontes contra partem Sancti Cosme in infesto 1207 [LRCourias/52] et per illa infesta usque in terminos Sancti Uincencii 1207 [LRCourias/132] al foyo de enfestas e outra al portello de moradanales 1238 [SPM/398] b) ubi dicunt la Enfiesta 1205(or.) [VVS/87] in infesto per illum arrogium 1207 [LRCourias/39] desde illa verea del camino ad infesto per illo valle s.f. [SPM/567] - Tenemos de la manzana / (...) / peros de invierno y de alba: de ñuera, panera, Infiestu / balvonis, prieta mesada... [Glo- rias Ast 162]
  1. et inde infesto per illa lomba usque super rio Cauo [914- 924] (f.)
  2. ACL/104
  3. per ualle de Fressino infesto 918 (interpoláu) [ACL/74] per ipsam petram que stat infestam 929(or.) [SPE-I/69] et per ibidem in ifesto
  4. 930(or.) ACL/146
  5. et infesto per illa pinna de fresno et per barzinas
  6. 932 ODue- ñas/180
  7. omnes omines semper infestos esse
  8. 941 (s. xii) ACL/218
  9. in termini de Adica et inde in infesto per ubi aqua confluet
  10. 965 MSAH-I/282
  11. de alia parte in infesto per termino de Sancta Maria
  12. 990 (s. xii) DCO-I/120
  13. sua carrera infesto ad illas eiras de defesa
  14. 1061 (s. xii) MSAH-II/320
  15. figet in carrera infesto usque in uallatare et inde ad rego
  16. 1061 (s. xii) MSAH-II/320
  17. in illo barriale de illa fonte ad Infesto
  18. 1091(or.) MSAH- III/191

  19. per illum salguero per illo reguero infesto
  20. 1207 LRCou- rias/16
  21. exierunt ad infesto ad illum oterum de ordial
  22. 1207 LRCou- rias/26
  23. in riafontes contra partem Sancti Cosme in infesto
  24. 1207 LRCourias/52
  25. et per illa infesta usque in terminos Sancti Uincencii
  26. 1207 LRCourias/132
  27. al foyo de enfestas e outra al portello de moradanales
  28. 1238 SPM/398
  29. b) ubi dicunt la Enfiesta
  30. 1205(or.) VVS/87
  31. in infesto per illum arrogium
  32. 1207 LRCourias/39
  33. desde illa verea del camino ad infesto per illo valle s.f.
  34. SPM/567
  35. - Tenemos de la manzana / (...) / peros de invierno y de alba: de ñuera, panera, Infiestu / balvonis, prieta mesada...
  36. Glo- rias Ast 162
Del llat. infestus, -a, -um ‘llevantáu’, ‘dirixíu contra’, ‘hostil a’ (em; abf), ax. con continuadores nos romances centro-occi- dentales de la Península (deeh s.v. ĭnfěstus; dcech) y cola po- sibilidá de nominalización como amuesa dalgún documentu y la mesma toponimia (ta 303) anque propiamente con espre- sión semiculta al nun asimilar el grupu -nf-. El nome de llugar ast. L’Infiestu, cabeza del Conceyu de Piloña, da nome (con [f] y diptongu) a un tipu de mazanes conocíu como d’Infiestu, de tamañu regular, colloraes y bon sabor [Cg] conocíes per un poema del sieglu xviii (pe3):
infinición, la
📖: infinición
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Obsesión, idea fixa [Md]. Astraición [Md]. Quiciabes sía una adautación <i class="della">sui generis </i>d’un semicultismu, a lo meyor definición na aceición de ‘conxuntu d’estatutos y normes’. Ha almitise l’influxu del verbu <i class="della">infinir</i>(TEST)
  1. infinición
  2. Obsesión, idea fixa
    • Md
  3. Astraición
    • Md
  4. Quiciabes sía una adautación <i class="della">sui generis </i>d’un semicultismu, a lo meyor definición na aceición de ‘conxuntu d’estatutos y normes’
  5. Ha almitise l’influxu del verbu <i class="della">infinir</i
(cfr.), quicia- bes tamién xustificable dende definir. a la vera hebo dase’l verbu contrapuestu *desinfinir conocíu gracies al so partici- piu desinfiníu (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.), quicia- bes tamién xustificable dende definir. a la vera hebo dase’l verbu contrapuestu *<i class="della">desinfinir </i>conocíu gracies al so partici- piu <i class="della">desinfiníu</i> (cfr.).
infinidá, la
📖: infinidá
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<enfinidá [LV. Ay. AGO].>(TEST)
  1. infinidá
    • Tb
  2. enfinidá
    • LV
    • Ay
    • AGO
Cast. infinidad [LV. Ay. Tb. AGO]: Tengo díchotelo infinidá de veces [Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">infinidad</i> [LV. Ay. Tb. AGO]: <i class="della">Tengo</i> <i class="della">díchotelo</i> <i class="della">infinidá</i> <i class="della">de</i> <i class="della">veces</i> [Tb].
- Aquisi arbol -decía-, ¡o, rei!, que viste/tan grande, tan ga- lán, tan apulento/que, anque una enfenidá de fueyes viste,/ todavía les apuesta con el viento [BAúxa, Sueños (Poesíes 329-332)] Adautación del cultismu castellán infinidad, col tamién com- puestu desinfinidá (
  1. - Aquisi arbol -decía-, ¡o, rei!, que viste/tan grande, tan ga- lán, tan apulento/que, anque una enfenidá de fueyes viste,/ todavía les apuesta con el viento
  2. BAúxa, Sueños (Poesíes 329-332)
  3. Adautación del cultismu castellán infinidad, col tamién com- puestu desinfinidá (
cfr.) → sinfinidá (cfr.), de sentíu aseme- yáu, como desaminar ye adautación dende examinar.
infinir
📖: infinir
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><se>(TEST)
  1. infinir
  2. ident class="della" level="1"></ident><se
Obsesionase con daqué, reconcentrase nello [Md]. Astraese, ensimismase [Md]. Cfr. infinición. Alviértese, de toes maneres, un averamientu semánticu a enfiñir 2 (cfr.).
  1. Obsesionase con daqué, reconcentrase nello [Md]. Astraese, ensimismase [Md].
  2. Md
  3. Cfr. infinición. Alviértese, de toes maneres, un averamientu semánticu a enfiñir 2 (cfr.).
infinitu, a, o
📖: infinitu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><enfinitu [LV. y DA]. enfenito [Cñ].>(TEST)
  1. infinitu
  2. ident class="della" level="1"></ident><enfinitu
    • LV
    • y DA
  3. enfenito
Cast. infinito [LV. Cñ. DA].
  1. 1. Cast. <i class="della">infinito</i> [LV. Cñ. DA].
- Por ser tan enfenites [DyE 11]
  1. - Por ser tan enfenites
  2. DyE 11
Del llat. infinitus, -a, -um ‘ensin llendes’, ‘pergrande’ (abf), per vía cultizante. Tamién foi posible la nominalización del masculín que pue apaecer en contestos científicos o bíblicos.
infla, la*
📖: infla
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<///<ident class="della" level="1"></ident>/inflas [Arm. Mar].>(TEST)
  1. infla
  2. <ident class="della" level="1"></ident>/inflas infl. cast.
    • Arm
    • Mar
Cast. ínfulas, vanidá, soberbia [Mar]. 2. Bofetaes [Arm].
  1. 1. Cast. <i class="della">ínfulas</i>, vanidá, soberbia [Mar].
  2. 2. Bofetaes [Arm].
infolas III unam de ciclaton aliam de palio 1153(or.) [MSMV/9] Cfr. impla.
  1. infolas III unam de ciclaton aliam de palio
  2. 1153(or.) MSMV/9
  3. Cfr. impla.
infladura, la
📖: infladura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><inflaúra [Llg].>(TEST)
  1. infladura
  2. ident class="della" level="1"></ident><inflaúra
    • Llg
Hinchón [Llg. Tb]. Empachu [Llg]: Traigo una inflaúra pas- teles [Llg]. Términu en rellación con inflar (cfr.), d’aniciu cultu.
  1. Hinchón [Llg. Tb]. Empachu [Llg]: Traigo una inflaúra pas- teles [Llg].
  2. Llg
  3. Términu en rellación con inflar (cfr.), d’aniciu cultu.
inflamamientu, l’
📖: inflamamientu
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">inflamamientu,</b>(TEST)
  1. inflamamientu
  2. ident class="della" level="1"></ident><b class="della">inflamamientu,</b
l’ Cast. inflamación [JH].
  1. 1. <b class="della">l’ </b>Cast. <i class="della">inflamación</i> [JH].
Cfr. inflamar.
inflamar
📖: inflamar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><se>(TEST)
  1. inflamar
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident><se
Cast. inflamarse [Tb]. Infestase una mancadura [As].
  1. 1. Cast. <i class="della">inflamarse</i> [Tb]. Infestase una mancadura [As].
Del llat. inflammāre ‘arder’, ‘inflamase’, verbu cultu con asi- tiamientu románicu (rew), d’u provién fónicamente, quiciabes con influxu del llat. inflāre ‘soplar en’, ‘soplar sobro’, ‘hin- char’ (em). Un compuestu ye l’ast. desinflamar (cfr.) col que guarda rellación desinflamación (cfr.). Nun sedría imposible xustificar ast. enfalmarar ‘agüecar’, ‘inflar’ (cfr.) como una adautación popular del cultismu inflamar (cfr. enflamar) qui- ciabes con influxu de inflar (cfr.) y presencia d’una vocal epen- tética. En rellación con inflamar tenemos inflamientu (cfr.).
inflar
📖: inflar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><infrar [Tox. /Eo/]. inflir [Lln].>(TEST)
  1. inflar
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident><infrar
    • Tox
    • /Eo/
  3. inflir
    • Lln
Cast. inflar [Lln. Tox /Eo/]. Llenar d’aire (un fuelle, un pelle- yu...) [Tb. PSil. R]: Inflóulu [Tb]. 2. Sentise superior a otru
[Tb. PSil]: entós inflóu [Tb]. //-se ‘hinchase’ [Ac]. ‘embo- rrachase’ [As]. ‘enfadase’ [PSil]: Inflóu porque-l.ly diximos la verdá [PSil].
  1. 1. Cast. <i class="della">inflar</i> [Lln. Tox /Eo/]. Llenar d’aire (un fuelle, un pelle- yu...) [Tb. PSil. R]: <i class="della">Inflóulu</i> [Tb].
  2. 2. Sentise superior a otru <br class="della">[Tb. PSil]: <i class="della">Yá</i> <i class="della">entós</i> <i class="della">inflóu</i> [Tb]. //-<i class="della">se</i> ‘hinchase’ [Ac]. ‘embo- rrachase’ [As]. ‘enfadase’ [PSil]: <i class="della">Inflóu porque-l</i>.<i class="della">ly diximos </i><i class="della">la verdá </i>[PSil].
- a las siete la culuebra se hace sirpienti;/a las ochu del pan de trigu se hace el biscochu;/a las nueve la mujer pri- ñada s’arrima al home;/a las catorce nun hay vaca que nun mosque;/a las quince nun hay gueiteiru que nun infle [Munthe 1888-1889: 95-xix]
  1. - a las siete la culuebra se hace sirpienti;/a las ochu del pan de trigu se hace el biscochu;/a las nueve la mujer pri- ñada s’arrima al home;/a las catorce nun hay vaca que nun mosque;/a las quince nun hay gueiteiru que nun infle
  2. Munthe 1888-1889: 95-xix
Del llat. inflāre ‘soplar en o sobre’, ‘hinchar’ (em). L’ast. in- flar, lo mesmo que’l compuestu desinflar (cfr.), ye resultáu cultu. A la so vera tenemos el popular ast. hinchar (cfr.) y hen- char (cfr.) qu’enllaza con un verbu panrománicu (rew). Un compuestu ye deshinchar (cfr.). Sobro ast. henchar [o henchir (cfr. hincher)] pudo facese’l verbu enchipar (cfr.) col inxeri- mientu del infixu d’aniciu nel sufixu diminutivo-despeutivu -ipp-. La perda de la primera sílaba en-, por asociación cola preposición na secuencia fónica, fexo posible l’ast. enchipar y *enchimpar (con propagación de la nasal como en folgazán folganzán) → chimpar ‘fartase’; un deverbal del participiu fuerte de chimpar foi *chimpu, a, o que conocemos pela no- minalización del masculín chimpu (cfr.) ya del femenín chim- pa (cfr.); y d’un primitivu diminutivu en -(ŭ)la (llaa 103) qu’ufre güei l’ast. chimpla (cfr.).
infláu, ada, ao
📖: infláu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
Enfadáu [Sm. PSil]. 2. Presumíu [Ce]. Enchipáu [PSil. R]. //<i class="della">Infláu</i>(TEST)
  1. infláu
  2. Enfadáu
    • Sm
    • PSil
  3. 2
  4. Presumíu
    • Ce
  5. Enchipáu
    • PSil
    • R
  6. <i class="della">Infláu</i eonaviego
como un odre ‘perenfadáu’ [PSil].
  1. 1. <i class="della">como</i> <i class="della">un</i> <i class="della">odre</i> ‘perenfadáu’ [PSil].
Pp. de inflar.
influencia, la
📖: influencia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<enfluencia [Ac].>(TEST)
  1. influencia
    • Tb
  2. enfluencia
    • Ac
Cast. influencia [Ac. Tb]: Tien muchas influencias [Tb]. Posible cultismu d’aniciu llatín (dcech s.v. fluir).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">influencia</i> [Ac. Tb]: <i class="della">Tien</i> <i class="della">muchas</i> <i class="della">influencias</i> [Tb]. Posible cultismu d’aniciu llatín (dcech s.v. fluir).
influyente
📖: influyente
🏗️: NO
✍️: NO
<enfluente [Cñ].>(TEST)
  1. influyente
  2. enfluente
Cast. influyente [Ac (i). Cñ].
  1. 1. Cast. <i class="della">influyente</i> [Ac (i). Cñ].
Posible adautación del cast. influente, continuador del par- ticipiu de presente del verbu influír (dcech s.v. fluír → in- fluyir (cfr.).
influyir
📖: influyir
🏗️: NO
✍️: NO
<influír [y dalla].>(TEST)
  1. influyir
  2. influír
    • y dalla
Cast. influír.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">influír</i>.
Verbu quiciabes d’aniciu castellán, per vía culta, con -y- anti- hiática (cfr. influyir).
“inforción”
📖: “inforción”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación del dominiu na mesma aceición que cast. <i class="della">infurción</i>(TEST)
  1. “inforción”
  2. Términu conocíu pela documentación del dominiu na mesma aceición que cast
  3. <i class="della">infurción</i
‘tipu de tributu’ (dcech):
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘tipu de tributu’ (dcech):
data sua enfurcione 1157 (s. xiii) [MSAH-IV/265] las inforciones et las rendas quantas se ende leuantaren [s. xii-xiii](or.) [MCar-I/65] hereditas de fossadera et de enforcion 1226(or.) [SV/151] omnes infortiones et petitum [1240?](or.) [ACL/77] fueros quales son fossaderas et enforciones nucios et mane- rias vodas et gentares 1243 [AAU/38] IIII sernas en anno e sex dineros cada vassallo por enforçion 1256(or.) [MSAH-V/338] II soldos e dos quartas de pan por enfforciones 1262 (s. xiii) [MSAH-V/381] lles dieren armas ho vianda ho aiudorio ho efforçio en algu- na manera 1309 [AAU/142] da por enforcion un estopo de trigo per la emina de Mansie- lla [1313-1324] [FRLeón/283] tener el suelo cubierto et pagar todas las otras enforziones 1443(or.) [SP-III/424] las otras condiçiones e inforçiones contenidas en las otras cartas de aforamiento 1469(or.) [SP-IV/127]
  1. data sua enfurcione
  2. 1157 (s. xiii) MSAH-IV/265
  3. las inforciones et las rendas quantas se ende leuantaren [s. xii-xiii](or.)
  4. MCar-I/65
  5. hereditas de fossadera et de enforcion
  6. 1226(or.) SV/151
  7. omnes infortiones et petitum [1240?](or.)
  8. ACL/77
  9. fueros quales son fossaderas et enforciones nucios et mane- rias vodas et gentares
  10. 1243 AAU/38
  11. IIII sernas en anno e sex dineros cada vassallo por enforçion
  12. 1256(or.) MSAH-V/338
  13. II soldos e dos quartas de pan por enfforciones
  14. 1262 (s. xiii) MSAH-V/381
  15. lles dieren armas ho vianda ho aiudorio ho efforçio en algu- na manera
  16. 1309 AAU/142
  17. da por enforcion un estopo de trigo per la emina de Mansie- lla [1313-1324]
  18. FRLeón/283
  19. tener el suelo cubierto et pagar todas las otras enforziones
  20. 1443(or.) SP-III/424
  21. las otras condiçiones e inforçiones contenidas en las otras cartas de aforamiento
  22. 1469(or.) SP-IV/127
Del llat. offertio, -onis, en rellación con offerre ‘ufiertar’ (dcech s.v. infurción) con un influxu de in > en- frecuente nos compuestos. Nel dominiu ástur oferción (cfr.) alternó con enforción (cfr.) como simples variantes fóniques.
información, la
📖: información
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<enformación [JH].>(TEST)
  1. información
  2. enformación
    • JH
Cast. información [Xral. JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">información</i> [Xral. JH].
seys omes buenos viejos e ançianos para que el tomase de- llos enformaçion 1436 [DCO-III/378] queria fazer pesquisa e aver enformacion çerca dello 1452 (t. 1479) [SP-IV/42] tomase pesquisa e enfformaçion de las personas maes ençia- nas 1460(or.) [SP-IV/86] por quanto yo ove mi enformaçion çerca dello 1474 (t. 1474) [SP-IV/155] sacase pesquisa e çierta informaçion de todas las tierras e bienes 1477 (t.) [SP-IV/176] por testigos de enformaçion e que los viera andar 1480 [APEUSARIEG/130] su pesquisa e informaçion e inventario de los dichos bienes 1493(or.) [SP-IV/349] - avida su ynformaçion sy avia fraude engano alguno para el dicho monesterio 1503(or.) [SP-IV/393]
  1. seys omes buenos viejos e ançianos para que el tomase de- llos enformaçion
  2. 1436 DCO-III/378
  3. queria fazer pesquisa e aver enformacion çerca dello
  4. 1452 (t. 1479) SP-IV/42
  5. tomase pesquisa e enfformaçion de las personas maes ençia- nas
  6. 1460(or.) SP-IV/86
  7. por quanto yo ove mi enformaçion çerca dello
  8. 1474 (t. 1474) SP-IV/155
  9. sacase pesquisa e çierta informaçion de todas las tierras e bienes
  10. 1477 (t.) SP-IV/176
  11. por testigos de enformaçion e que los viera andar
  12. 1480 APEUSARIEG/130
  13. su pesquisa e informaçion e inventario de los dichos bienes
  14. 1493(or.) SP-IV/349
  15. - avida su ynformaçion sy avia fraude engano alguno para el dicho monesterio
  16. 1503(or.) SP-IV/393
Del llat. informatio, -onis ‘diseñu’, ‘esbozu’, ‘idea’ (abf), per vía cultizante, quiciabes d’influxu castellán (dcech s.v. for- ma). En rellación etimolóxica tenemos informaderu (cfr.), informal (cfr.), informaleza (cfr.).
informaderu, l’*
📖: informaderu
🔤: , l’*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<informadeiru [As].>(TEST)
  1. informaderu
  2. informadeiru
    • As
Superficie superior del pie del informadeiru (sic) onde s’informa la escudiella [As]. Cfr. información.
informal
📖: informal
🏗️: NO
✍️: NO
<infurmal [Md].>(TEST)
  1. informal
    • Tb
  2. infurmal
    • Md
Con poca chapeta, con poca pallabra, que nun ye seriu [Tb. Md]. Cfr. información.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Con poca chapeta, con poca pallabra, que nun ye seriu [Tb. Md]. Cfr. <i class="della">información</i>.
informaleza, la*
📖: informaleza
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<infurmaleza [Md].>(TEST)
  1. informaleza
  2. infurmaleza
    • Md
Informalidá, falta de seriedá [Md].
  1. 1. Informalidá, falta de seriedá [Md].
Cfr. información.
informar
📖: informar
🏗️: NO
✍️: NO
<enformar [Cg. JH].>(TEST)
  1. informar
    • Lln
  2. enformar
    • Cg
    • JH
Cast. informar [Cg. JH]. 2. Clavar el pedazu de madera que van a torniar na forma [As]. 3. Facer querer un xatín a una vaca con engañu (métese pa ello bolla na nación) [Lln].
  1. 1. Cast. <i class="della">informar </i>[Cg. JH].
  2. 2. Clavar el pedazu de madera que van a torniar na <i class="della">forma</i> [As].
  3. 3. Facer querer un xatín a una vaca con engañu (métese pa ello <i class="della">bolla</i> na nación) [Lln].
por ser enformado del fecho de la verdat mande 1436 [DCO- III/579] somos enformados por personas del fededignas de creer que avian 1453 (t. 1453) [MSMV/403] para se mejor enformar de la verdad de la dicha cabsa 1490 (t.) [SP-IV/301]
  1. por ser enformado del fecho de la verdat mande
  2. 1436 DCO- III/579
  3. somos enformados por personas del fededignas de creer que avian
  4. 1453 (t. 1453) MSMV/403
  5. para se mejor enformar de la verdad de la dicha cabsa
  6. 1490 (t.) SP-IV/301
Del llat. informare ‘dar forma a una cosa’, ‘educar’ (abf), per vía culta.
infundáu, ada, ao
📖: infundáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
Cast. <i class="della">infundado</i>(TEST)
  1. infundáu
  2. Cast
  3. <i class="della">infundado</i
[Pzu].
  1. 1. [Pzu].
Posible castellanismu, participiu del verbu *infundar (dcech s.v. fundir).
ingalíu, l’*
📖: ingalíu
🔤: , l’*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<////ingolíus [Cn (MG)]. //ingalíus [ByM. Gs (ALl (Folk)]. {Nun se conseña tilde}.>(TEST)
  1. ingalíu
    • Cn
  2. ingolíus variación de número
    • Cn (MG)
  3. {Nun se conseña tilde} eonaviego
  4. ingalíus
    • ByM
    • Gs (ALl (Folk)
Escrófules [Cn (MG)]. Padecimientu de neños, poco precisu, carauterizáu per atrepsia, delgadez, anemia, etc. [ByM].
  1. 1. Escrófules [Cn (MG)]. Padecimientu de neños, poco precisu, carauterizáu per atrepsia, delgadez, anemia, etc. [ByM].
- “Cuando un niño está encanijado dicen que tiene los inga- lius y para curarle se reúne la familia y le atan las piernas con un hilo de lana hilada en casa. Y acto seguido una per- sona lo lleva a la encrucijada de dos caminos por los cuales haya pasado o pueda pasar el viático. Y allí se sienta con el niño entre sus brazos y a la primera persona que pasa le entrega unas tijeras y le dice: -Hombre que vienes con fortuna/corta los ingalius a esta criatura. Y el hombre o la mujer corta el hilo que ata las piernas del niño y con esto queda cortada la enfermedad. Para que la operación surta efecto ha de hacerse en silencio, y las personas que intervienen en ella tienen que separarse sin despedirse” [Recoyío en Grandas de Salime y en San An- tolín d’Ibias en 1921 [All (Folk)], na fastera llingüística eonaviega] Cfr. ingla.
  1. - “Cuando un niño está encanijado dicen que tiene los inga- lius y para curarle se reúne la familia y le atan las piernas con un hilo de lana hilada en casa. Y acto seguido una per- sona lo lleva a la encrucijada de dos caminos por los cuales haya pasado o pueda pasar el viático. Y allí se sienta con el niño entre sus brazos y a la primera persona que pasa le entrega unas tijeras y le dice: -Hombre que vienes con fortuna/corta los ingalius a esta criatura.
  2. Y el hombre o la mujer corta el hilo que ata las piernas del niño y con esto queda cortada la enfermedad. Para que la operación surta efecto ha de hacerse en silencio, y las personas que intervienen en ella tienen que separarse sin despedirse” [Recoyío en Grandas de Salime y en San An- tolín d’Ibias en 1921 [All (Folk)], na fastera llingüística eonaviega]
  3. Recoyío en Grandas de Salime y en San An- tolín d’Ibias en 1921 [All (Folk)
  4. Cfr. ingla.
ingarza
📖: ingarza
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. ingarza
Oveya de dos años [Cn (MG)]. **
  1. Oveya de dos años [Cn (MG)].
  2. Cn (MG)
  3. **
ingla, la
📖: ingla
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><énguana [As]. énguane [Vf (Cv)]. incri [As]. ingri [As]. en- gre [Pi (i)]. engra [Am. Pi (i)]. //ingua [Eo]. engua [Eo].>(TEST)
  1. ingla
  2. ident class="della" level="1"></ident><énguana
    • As
  3. énguane
    • Vf (Cv)
  4. incri
    • As
  5. ingri
    • As
  6. en- gre
    • Pi (i)
  7. engra
    • Am
    • Pi (i)
  8. ingua eonaviego
    • Eo
  9. engua
    • Eo
Vería [Am. Pi (i). Bi. As. Vf (Cv). /Eo/]. Del neutru llat. inguen, -inis ‘vería’, ‘tumor’, ‘sitiu en que se dixebra la caña del troncu’ (em) podría partise pa xustificar los resultaos asturianos anque tamién ye verdá que sedría posible dende’l serondu inguine(m) con zarramientu de la tónica por influxu del [w] y de la palatal cabera -e > -i; col tracamundiu de la velar, magar la nasal qu’antecede en sen contrariu al posible -nc- → -ng-; cola inseguranza de la líquida agrupada (l-r); cola posibilidá del trunfu de la percorreición -e → -a. Ye verdá tamién que’l llat. pudo emplegar el plural inguina como nome atrayíu a la 1ª conxugación y ser asina responsable de les espresiones en -a. Dende ast. engre pudo llograse’l verbu *engrir ‘entumecer’ → ‘encoyese’ que conocemos gracies al participiu engríu 1 (cfr.). Dende’l proparoxítonu inguina ‘tumores’ (em) pudo siguir una formación verbal inguina *inganir d’u s’algama un participiu ingalíu (cfr.) con traca- mundiu de les sonores ( n-l ) na fastera eonaviega onde se caltien -l- pero non -n- etimolóxiques y, a lo meyor, con dal- gún parentescu cola familia de caniella (cfr.). ¿Y cola familia de engrañar (cfr.)?
  1. Vería [Am. Pi (i). Bi. As. Vf (Cv). /Eo/].
  2. Am. Pi (i). Bi. As. Vf (Cv). /Eo/
  3. Del neutru llat. inguen, -inis ‘vería’, ‘tumor’, ‘sitiu en que se dixebra la caña del troncu’ (em) podría partise pa xustificar los resultaos asturianos anque tamién ye verdá que sedría posible dende’l serondu inguine(m) con zarramientu de la tónica por influxu del [w] y de la palatal cabera -e > -i; col tracamundiu de la velar, magar la nasal qu’antecede en sen contrariu al posible -nc- → -ng-; cola inseguranza de la líquida agrupada (l-r); cola posibilidá del trunfu de la percorreición -e → -a. Ye verdá tamién que’l llat. pudo emplegar el plural inguina como nome atrayíu a la 1ª conxugación y ser asina responsable de les espresiones en -a. Dende ast. engre pudo llograse’l verbu
  4. w
  5. *engrir ‘entumecer’ → ‘encoyese’ que conocemos gracies
  6. al participiu engríu 1 (cfr.). Dende’l proparoxítonu inguina
  7. ‘tumores’ (em) pudo siguir una formación verbal inguina
  8. *inganir d’u s’algama un participiu ingalíu (cfr.) con traca- mundiu de les sonores ( n-l ) na fastera eonaviega onde se caltien -l- pero non -n- etimolóxiques y, a lo meyor, con dal- gún parentescu cola familia de caniella (cfr.). ¿Y cola familia de engrañar (cfr.)?
inglés, esa
📖: inglés
🔤: , esa
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 esa
<ident class="della" level="1"></ident>D’Inglaterra. <ident class="della" level="2"></ident>a) <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">tunica</i>(TEST)
  1. inglés
  2. ident class="della" level="1"></ident>D’Inglaterra
  3. <ident class="della" level="2"></ident>a) <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">tunica</i
meam nigram de stamine forti anglico 1258(or.) [ACL/326]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">meam</i> <i class="della">nigram</i> <i class="della">de</i> <i class="della">stamine</i> <i class="della">forti</i> <i class="della">anglico</i> 1258(or.) [ACL/326]
b) ela mia piel e el mio zulame de estanforte yngnes 1275(or.) [ACL-VIII/129] mando a Eluira la inglesa çient marauedis 1301 [ACL- IX/26] - que aquisti é rei más pequeñu/y siñeru vien quedar,/que ánque-y ayuda l’inglés/é tan solu pela mar [ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 245-247)] La nuesa documentación medieval ufre un testimoniu axeti- val deriváu del llat. anglus anglicus (§a) pero vese yá de magar el sieglu xiii (§b), y n’Alexandre [jngles (s.v.)], cómo
  1. b) ela mia piel e el mio zulame de estanforte yngnes
  2. 1275(or.) ACL-VIII/129
  3. mando a Eluira la inglesa çient marauedis
  4. 1301 ACL- IX/26
  5. - que aquisti é rei más pequeñu/y siñeru vien quedar,/que ánque-y ayuda l’inglés/é tan solu pela mar
  6. ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 245-247)
  7. La nuesa documentación medieval ufre un testimoniu axeti- val deriváu del llat. anglus anglicus (§a) pero vese yá de magar el sieglu xiii (§b), y n’Alexandre [jngles (s.v.)], cómo
  8. jngles (s.v.)
se va imponiendo l’usu en -ensis > -és que se caltién güei. La referencia vieya al país de los anglos alviértese en documentu de Sahagún de 1255: fiio primero e heredero del rey Henrric de Anglatierra 1255(or.) [MSAH-V/292].
inglete, l’
📖: inglete
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
Llinia diagonal [R]. Posible galicismu <i class="della">anglet </i>‘ángulu rectu, n’Arquitectura’, pente medies del cast. inglete documentáu n’<i class="della">Autoridades</i>(TEST)
  1. inglete
  2. Llinia diagonal
    • R
  3. Posible galicismu <i class="della">anglet </i>‘ángulu rectu, n’Arquitectura’, pente medies del cast
  4. inglete documentáu n’<i class="della">Autoridades</i
(dcech s.v. ángulo).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (dcech s.v. ángulo).
ingratu, a, o
📖: ingratu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<engratu [JH].>(TEST)
  1. ingratu
  2. engratu
    • JH
Cast. ingrato [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">ingrato</i> [JH].
por seer ingratos e desconnusçidos ha aquellas personas 1442(or.) [SP-iii/414]
  1. por seer ingratos e desconnusçidos ha aquellas personas
  2. 1442(or.) SP-iii/414
Del llat. ingratus, -a, -um ‘non prestosu’ (abf), per vía culta.
ingresu, l’
📖: ingresu
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
Términu conocíu ente nós pela documentación llatina del do- miniu na aceición de ‘entrada’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">et</i>(TEST)
  1. ingresu
  2. Términu conocíu ente nós pela documentación llatina del do- miniu na aceición de ‘entrada’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">et</i
pro eorum Iuramentum Ingressus est Innocens 853(or.) [DO ix-x/63]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">pro</i> <i class="della">eorum</i> <i class="della">Iuramentum</i> <i class="della">Ingressus</i> <i class="della">est</i> <i class="della">Innocens</i> 853(or.) [DO ix-x/63]
Qui preses fuerunt quando Innocens Ingresus est ad pena kaldaria 853(or.) [DO ix-x/64] in armentis in rescula gressum regressum 995 (s. xii) [ACL/83] ingressus et regressus 1162 (s. xiii) [MB/167] exitibus et cum ingressu 1202(or.) [VVS/80]
  1. Qui preses fuerunt quando Innocens Ingresus est ad pena kaldaria
  2. 853(or.) DO ix-x/64
  3. in armentis in rescula gressum regressum
  4. 995 (s. xii) ACL/83
  5. ingressus et regressus
  6. 1162 (s. xiii) MB/167
  7. exitibus et cum ingressu
  8. 1202(or.) VVS/80
Del llat. ingressus, -us ‘entrada’ (abf) voz que güei tenemos por culta xunto al verbu ingresar non recoyíu nes monografíes pero bien conocíu modernamente especialmente na aceición de ‘entrar nel hospital pa una intervención’. La documentación del dominiu en llat. ufre otros compuestos (egressus, regressus...) asina como una formación en ingressio y en egressio: solares populatos et pro populare ... fontes piscarias molinarias in- gressiones et egressiones 1109 (s. xii) [ACL/653].
ingrientu, a, o
📖: ingrientu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<engrientu [y Cb]. ingriente [Pa. CCabal].>(TEST)
  1. ingrientu
    • Cg
  2. engrientu
    • y Cb
  3. ingriente
    • Pa
    • CCabal
Candente [Pa. CCabal. ALl (Bellezas)]. Encesu, arroxáu (al fueu, al calor) [Cb]. Roxu (el fornu) [Cg].
  1. 1. Candente [Pa. CCabal. ALl (Bellezas)]. Encesu, arroxáu (al fueu, al calor) [Cb]. Roxu (el fornu) [Cg].
D’un posible participiu de presente del siguidor del verbu ingruere ‘llanzase enriba’, ‘atacar’, ‘estallar’ (abf) d’u foi posible una aplicación metafórica al ardor y al amosamientu esternu del mesmu pel color.
inguiñola, la
📖: inguiñola
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
//<i class="della">Tar</i>(TEST)
  1. inguiñola
    • Cn
  2. <i class="della">Tar</i eonaviego
fiendo la inguiñola ‘tar faciendo una cosa de burlla’ [Cn (F)]: Si vas siguir fiéndulu d’inguiñola, val más que lo dexes [Cn (F)].
  1. 1. <i class="della">fiendo</i> <i class="della">la</i> <i class="della">inguiñola</i> ‘tar faciendo una cosa de burlla’ [Cn (F)]: <i class="della">Si</i> <i class="della">vas</i> <i class="della">siguir</i> <i class="della">fiéndulu</i> <i class="della">d’inguiñola,</i> <i class="della">val</i> <i class="della">más</i> <i class="della">que</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">dexes</i> [Cn (F)].
Podría tratase d’una formación burllesca sol apellativu enga- ñu (cfr. engañar).
inguiriflar
📖: inguiriflar
🏗️: NO
✍️: NO
Verbu conocíu pela tresmisión lliteraria oral: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Axuntando</i>(TEST)
  1. inguiriflar
  2. Verbu conocíu pela tresmisión lliteraria oral: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Axuntando</i
y arranando/axunté un zurrón de quesu/y un llunes pe la mañana/fuime vendelo al Infiestu/Iba la xente pa misa/yo coléme el delantreru/iba pe la iglesia alantre/ inguiriflando el sombreru [ALl (Esfoyaza)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">y</i> <i class="della">arranando</i>/<i class="della">axunté</i> <i class="della">un</i> <i class="della">zurrón</i> <i class="della">de</i> <i class="della">quesu</i>/<i class="della">y</i> <i class="della">un</i> <i class="della">llunes pe la mañana</i>/<i class="della">fuime vendelo al Infiestu</i>/<i class="della">Iba la xente</i> <i class="della">pa misa</i>/<i class="della">yo coléme el delantreru</i>/<i class="della">iba pe la iglesia alantre</i>/ <i class="della">inguiriflando</i><i class="della"> el sombreru </i>[ALl (Esfoyaza)]
**
“inmemorial”
📖: “inmemorial”
🏗️: NO
✍️: SI
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">la</i>(TEST)
  1. “inmemorial”
  2. ident class="della" level="1"></ident><i class="della">la</i
qual posession de tiempo immemorial escruyo de todo vi- cio 1483 (s. xix) [SP-IV/244]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">qual</i> <i class="della">posession</i> <i class="della">de</i> <i class="della">tiempo</i> <i class="della">immemorial</i> <i class="della">escruyo</i> <i class="della">de</i> <i class="della">todo</i> <i class="della">vi-</i><i class="della"> cio </i>1483 (s. xix) [SP-IV/244]
Axetivu cultu fechu sobro memoria (cfr.) averándose al mo- delu del ax. llat. immemorabilis (abf).
inmiscuir*
📖: inmiscuir*
🏗️: SI
✍️: NO
<imiscuise [Sb]. enmescuise [Cd].>(TEST)
  1. inmiscuir*
  2. imiscuise
    • Sb
  3. enmescuise
    • Cd
Cast. inmiscuirse [Sb. Cd].
  1. 1. Cast. <i class="della">inmiscuirse</i> [Sb. Cd].
Adautación del cultismu cast. inmiscuirse (dcech s.v. mez- clar).
inmóvil
📖: inmóvil
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. inmóvil
Cfr. mueble.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">mueble</i>.
inmundu, a, o*
📖: inmundu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cast. <i class="della">inmundo</i>. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Dióyos</i>(TEST)
  1. inmundu
  2. Cast
  3. <i class="della">inmundo</i>
  4. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Dióyos</i
potestá pa llanzar los espritus imundos [San Mateo 34]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">potestá</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">llanzar</i> <i class="della">los</i> <i class="della">espritus</i> <i class="della">imundos</i> [San Mateo 34]
Del llat. immundus, -a, -um ‘suciu’, ‘puercu’ (abf), per vía cultizante.
innumerable
📖: innumerable
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. innumerable
Que nun ye a contase.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Que nun ye a contase.
- Que por ser inomerables/ye imposible ñumerales [Glorias Ast 162]
  1. - Que por ser inomerables/ye imposible ñumerales
  2. Glorias Ast 162
Del llat. innumerabilis, -e ‘que nun ye a contase’ (abf), per vía semiculta.
ino, ina
📖: ino
🔤: , ina
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ina
<inoín [y Tb]. in [Sm. Cn. An. Oc]. in, in [PSil]. in, inoín, in [Tb]. ino [Cd. Bard. Llomb]. /////ina, inaín [Tb].>(TEST)
  1. ino
  2. inoín
    • y Tb
  3. in
    • Sm
    • Cn
    • An
    • Oc
  4. in, in
    • PSil
  5. in, inoín, in
    • Tb
  6. ino
    • Cd
    • Bard
    • Llomb
  7. ina, inaín dudoso (certainty = baxa)
    • Tb
Voz pa llamar al gochu [Tb. Sm. PSil. Cn. An. Cd. Bard. Llomb. Oc]: Al gochu l.lamámuslu asina: In, in, ino-ín, in [Tb].
  1. 1. Voz pa llamar al gochu [Tb. Sm. PSil. Cn. An. Cd. Bard. Llomb. Oc]: <i class="della">Al</i> <i class="della">gochu</i> <i class="della">l</i>.<i class="della">lamámuslu</i> <i class="della">asina:</i> <i class="della">In,</i> <i class="della">in,</i> <i class="della">ino-ín, in </i>[Tb].
Podría tratase d’una voz onomatopéyica pa llamar al gochu (pe1: 126) averada a lo que tienen por grecismu en llat. hin- nus, -i ‘mulu’, ‘machu’ (abf). Dende’l grecismu nun podría venir direutamente darréu que la espresión con [n] asítiase ta- mién en llugares onde habría aguardase [] (ghla §4.5.2; cfr. iñir). Per otru llau pescanciamos que la voz ¡ino in! pa llamar al gochu, o bien ahinó pa facelu fuxir, ha entendese como resultáu aferéticu de la espresión (goch)ino/(goch)ín o (co) íno/(co)ín (pe1: 126) que tamién almite la variante yin (cfr.) y xunto a ello yinu (cfr.) y yiru (cfr.), a vegaes espresives, dacuando nominalizaes, quiciabes con una [y] antihiática nun contestu fónicu más ampliu. A vegaes la espresión citada y repetida, ino-ino, pue camudar l’acentu a inó, inó que dellos falantes interpreten como ainó, ainó.
inocencia, la
📖: inocencia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<enucencia [Md]. nocencia[Ay].>(TEST)
  1. inocencia
    • Tb
    • Ri
  2. enucencia
    • Md
  3. nocencia
    • Ay
Cast. inocencia [Ay. Tb. Md]. Ausencia de maldá [Ri]. Ausen- cia de culpabilidá [Ri].
  1. 1. Cast. <i class="della">inocencia </i>[Ay. Tb. Md]. Ausencia de maldá [Ri]. Ausen- cia de culpabilidá [Ri].
Del llat. innocentia, -ae ‘integridá’ (abf), per vía semiculta.
inocenciu*
📖: inocenciu*
🏗️: SI
✍️: NO
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">vn</i>(TEST)
  1. inocenciu*
    • Tb
    • Mi
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">vn</i
vaso de plata de vn marco sobre vn inoçençio 1316 [ACL- IX/242] Del nome de persona innocentius, -i, antropónimu, quicia- bes del nome d’un personaxe ilustre, ¿un papa?, recordáu nel marcu citáu. El citáu antropónimu recuérdase popularmente como Xenxu [Tb] anque tamién se siente Chencho [Mi] y Senso [Mi].
  1. 1. <i class="della">vaso</i> <i class="della">de</i> <i class="della">plata</i> <i class="della">de</i> <i class="della">vn</i> <i class="della">marco</i> <i class="della">sobre</i> <i class="della">vn</i> <i class="della">inoçençio</i> 1316 [ACL- IX/242] Del nome de persona innocentius, -i, antropónimu, quicia- bes del nome d’un personaxe ilustre, ¿un papa?, recordáu nel <i class="della">marcu </i>citáu. El citáu antropónimu recuérdase popularmente como <i class="della">Xenxu</i> [Tb] anque tamién se siente <i class="della">Chencho</i> [Mi] y <i class="della">Senso</i> [Mi].
inocentada, la
📖: inocentada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<enucentada [Md]. inocentá [Ay].>(TEST)
  1. inocentada
    • Tb
  2. enucentada
    • Md
  3. inocentá
    • Ay
Cast. inocentada, broma ridícula [Tb. Md]. Broma pal día de los inocentes (28 d’avientu) [Xral. Ay].
  1. 1. Cast. <i class="della">inocentada</i>, broma ridícula [Tb. Md]. Broma pal <i class="della">día</i> <i class="della">de </i><i class="della">los inocentes </i>(28 d’avientu) [Xral. Ay].
inocente
📖: inocente
🏗️: NO
✍️: NO
<cente [y Sr]. enucente [Md]. inucente [Md].>(TEST)
  1. inocente
    • Lln
    • Ay
    • Tb
    • Ri
    • Sr
    • Llg
  2. cente
    • y Sr
  3. enucente
    • Md
  4. inucente
    • Md
Cast. inocente, inxenuu [Lln. Ac. Ay. Tb. Md]: Ya una nena mui inocente [Tb]. Ensin maldá (una persona) [Ri]. Bobón [Ay. Sr]: Nun seas cente [Sr]. Ignorante [Lln]. 2. Deficiente, retrasáu [Lln]. Non mui normal [Llg]. 3. Llibre de culpa (una persona) [Ri].
  1. 1. Cast. <i class="della">inocente</i>, inxenuu [Lln. Ac. Ay. Tb. Md]: <i class="della">Ya una nena </i><i class="della">mui</i> <i class="della">inocente</i> [Tb]. Ensin maldá (una persona) [Ri]. Bobón [Ay. Sr]: <i class="della">Nun seas cente </i>[Sr]. Ignorante [Lln].
  2. 2. Deficiente, retrasáu [Lln]. Non mui normal [Llg].
  3. 3. Llibre de culpa (una persona) [Ri].
et pro eorum Iuramentum Ingressus est Innocens 953(or.) [DO ix-x/64] Qui preses fuerunt quando Innocens Ingresus est ad pena kaldaria 953(or.) [DO ix-x/64] [Nome de persona] ubi Innocens fuit 953(or.) [DO ix-x/64] - Vígose el testimoniu en esta fiera/que de sangre inocente, aún ansiosa,/al bardal apechuga de carrera [BAúxa, PyT (Poesíes 169-171)]
  1. et pro eorum Iuramentum Ingressus est Innocens
  2. 953(or.) DO ix-x/64
  3. Qui preses fuerunt quando Innocens Ingresus est ad pena kaldaria
  4. 953(or.) DO ix-x/64
  5. [Nome de persona] ubi Innocens fuit
  6. 953(or.) DO ix-x/64
  7. - Vígose el testimoniu en esta fiera/que de sangre inocente, aún ansiosa,/al bardal apechuga de carrera
  8. BAúxa, PyT (Poesíes 169-171)
Del llat. innocens, -ntis ‘inocente’ (abf), per vía cultizante.
inopia, la
📖: inopia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Tar</i>(TEST)
  1. inopia
  2. ident class="della" level="1"></ident>
  3. <i class="della">Tar</i eonaviego
na inopia ‘tar ensin enterase de nada’ [Xral].
  1. 1. <i class="della">na</i> <i class="della">inopia</i> ‘tar ensin enterase de nada’ [Xral].
Del llat. inopia, -ae ‘escasez’, ‘privación’ (abf), per vía cul- tizante, pero que, semánticamente, llega a tener el sentíu de ‘inorancia pergrande’, quiciabes un castellanismu.
inorancia, la
📖: inorancia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><inuranza [Sm. Pzu].>(TEST)
  1. inorancia
    • Pa
    • Sb
    • Ay
    • Ll
    • Ri
    • Tb
    • Pr
  2. ident class="della" level="1"></ident><inuranza
    • Sm
    • Pzu
Cast. ignorancia [Pa. Sb. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. Pzu. PSil. Pr]:
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">ignorancia</i> [Pa. Sb. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. Pzu. PSil. Pr]:
Tien abonda inorancia [Tb]. a) toda sciencia por derecho des ama ignorancia s. xiii(or.) [FX/42] si el iuiz iulga torto por ignorancia s. xiii(or.) [FX/58] del iuiz que iulga torto por rogo o por ygnorancia s. xiii(or.) [FX/58] de fuerça e de enganno e todo error e ynorançia 1465(or.) [SP-IV/110] todo dolo enganno e error ynorançia e titulaçion 1490(or.) [SP-IV/326] b) e buenas razones e toda sinpleça e innorança 1450(or.) [SP- IV/30] de fuerça e de enganno e todo error e toda ynorança 1482(or.) [SP-IV/215] con sufixu popular (§b) y cultizante (§a).
  1. Tien abonda inorancia [Tb].
  2. Tb
  3. a) toda sciencia por derecho des ama ignorancia s. xiii(or.)
  4. FX/42
  5. si el iuiz iulga torto por ignorancia s. xiii(or.)
  6. FX/58
  7. del iuiz que iulga torto por rogo o por ygnorancia s. xiii(or.)
  8. FX/58
  9. de fuerça e de enganno e todo error e ynorançia
  10. 1465(or.) SP-IV/110
  11. todo dolo enganno e error ynorançia e titulaçion
  12. 1490(or.) SP-IV/326
  13. b) e buenas razones e toda sinpleça e innorança
  14. 1450(or.) SP- IV/30
  15. de fuerça e de enganno e todo error e toda ynorança
  16. 1482(or.) SP-IV/215
  17. con sufixu popular (§b) y cultizante (§a).
Del llat. ignorantia -ae ‘inorancia’, ‘estáu d’inorancia’ (abf),
inorante
📖: inorante
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><inurante [Md. Pzu]. norante [Cñ].>(TEST)
  1. inorante
    • Lln
    • Pa
    • Sb
    • Ay
    • Tb
    • Pr
    • Ri
  2. ident class="della" level="1"></ident><inurante
    • Md
    • Pzu
  3. norante
Cast. ignorante [Lln. Pa. Cñ. Ac. Sb. Ay. Tb. Md. Pzu. PSil. Pr. /Mánt/]. Que nun tien conocencia de daqué [Ri].
  1. 1. Cast. <i class="della">ignorante </i>[Lln. Pa. Cñ. Ac. Sb. Ay. Tb. Md. Pzu. PSil. Pr. /Mánt/]. Que nun tien conocencia de daqué [Ri].
Del participiu de presente del verbu ignorare ‘nun saber’, ‘nun conocer’ (abf).
  1. Del participiu de presente del verbu ignorare ‘nun saber’, ‘nun conocer’ (abf).
inorar
📖: inorar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><inurar [Md. Pzu].>(TEST)
  1. inorar
  2. ident class="della" level="1"></ident><inurar
    • Md
    • Pzu
Nun saber, desconocer, nun tener conocencia [Pa. Ay. Md. Pzu]. - Barriga y cadriles los tenía/d’utru metal que no era pla- ta ni oro,/de fierro diz que yera la canía,/(…)/y si me pre- guntáis de qué tenía/los pies, vos lo diré, que non lo ñoro [BAúxa, Sueños (Poesíes 120-126)] Cfr. añorar.
  1. Nun saber, desconocer, nun tener conocencia [Pa. Ay. Md. Pzu]. - Barriga y cadriles los tenía/d’utru metal que no era pla- ta ni oro,/de fierro diz que yera la canía,/(…)/y si me pre- guntáis de qué tenía/los pies, vos lo diré, que non lo ñoro
  2. BAúxa, Sueños (Poesíes 120-126)
  3. Cfr. añorar.
inoreta, la
📖: inoreta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>“El día y sus cambiantes con mal tiempo” [Ay]: <i class="della">¡Cuántes</i>(TEST)
  1. inoreta
    • Ay
  2. ident class="della" level="1"></ident>“El día y sus cambiantes con mal tiempo” [Ay]: <i class="della">¡Cuántes</i
inore- tes-y dan al timpu! [Ay]. //Da-y la inoreta ‘tener salíes o movi- mientos bruscos (quien ta dalgo taráu o ye pernerviosu)’ [Ay].
  1. 1. <i class="della">inore-</i> <i class="della">tes-y</i> <i class="della">dan</i> <i class="della">al</i> <i class="della">timpu!</i> [Ay]. //<i class="della">Da-y</i> <i class="della">la</i> <i class="della">inoreta</i> ‘tener salíes o movi- mientos bruscos (quien ta dalgo taráu o ye pernerviosu)’ [Ay].
**
  1. **
inquidir
📖: inquidir
🏗️: NO
✍️: NO
Entornar [AGO]. Quiciabes variante de <i class="della">inquirir</i>(TEST)
  1. inquidir
  2. Entornar
    • AGO
  3. Quiciabes variante de <i class="della">inquirir</i
(cfr.) anque la definición, qu’apaez con poca xusteza, nun dexa mayor comentariu. Cfr. inquirir.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) anque la definición, qu’apaez con poca xusteza, nun dexa mayor comentariu. Cfr. <i class="della">inquirir</i>.
inquietar
📖: inquietar
🏗️: NO
✍️: NO
Verbu que conocemos pela documentación en llatín y, llueu, yá de magar el sieglu xv, pel romance: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">ut</i>(TEST)
  1. inquietar
  2. Verbu que conocemos pela documentación en llatín y, llueu, yá de magar el sieglu xv, pel romance: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">ut</i
amplius non inquietasset aliquis de heredibus illorum
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">amplius</i> <i class="della">non</i> <i class="della">inquietasset</i> <i class="della">aliquis</i> <i class="della">de</i> <i class="della">heredibus</i> <i class="della">illorum</i>
1067 (s. xii) [ACL/383] para que de aqui adelante non las ynquieten nin molesten 1491(or.) [SP-IV/331]
  1. 1067 (s. xii) ACL/383
  2. para que de aqui adelante non las ynquieten nin molesten
  3. 1491(or.) SP-IV/331
Del llat. inquietare ‘molestar’, ‘turbar’ (abf), per vía culta.
inquietu, a, o
📖: inquietu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+inquiitu [Ay].>(TEST)
  1. inquietu
  2. inquiitu metafonía
    • Ay
Intranquilu, nerviosu [Ac. Ay].
  1. 1. Intranquilu, nerviosu [Ac. Ay].
Posible continuador del llat. inquietus, -a, -um ‘intranquilu’, ‘revolvín’ (abf), per vía culta. Frente a ello un resultáu de quedar, de tipu popular, vémoslu nel ast. quedu, a, o (cfr.).
inquiridor*
📖: inquiridor*
🏗️: SI
✍️: NO
inquiridor<b class="della">*</b>(TEST)
  1. inquiridor*
  2. inquiridor<b class="della">*</b
Términu conocíu pela documentación:
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Términu conocíu pela documentación:
nos oydores e enquiridores 1269 (s. xiii) [ACL/507]
  1. nos oydores e enquiridores
  2. 1269 (s. xiii) ACL/507
Cfr. inquirir.
“inquirir”
📖: “inquirir”
🏗️: NO
✍️: SI
Verbu conocíu pela documentación del dominiu en llatín: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">hoc</i>(TEST)
  1. “inquirir”
  2. Verbu conocíu pela documentación del dominiu en llatín: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">hoc</i
tantum possumus nos exquisitores inquirere 1090 (s. xii) [DCO-I/276]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">tantum</i> <i class="della">possumus</i> <i class="della">nos</i> <i class="della">exquisitores</i> <i class="della">inquirere</i> 1090 (s. xii) [DCO-I/276]
aliquis homo uobis hanc hereditatem inquier (...) rizaueri- mus reddamus uobis in duplum 1117(or.) [ACL/67] mandauit inquirere illos homines seu mulieres 1158 (s. xiv) [DCO-I/425]
  1. aliquis homo uobis hanc hereditatem inquier (...) rizaueri- mus reddamus uobis in duplum
  2. 1117(or.) ACL/67
  3. mandauit inquirere illos homines seu mulieres
  4. 1158 (s. xiv) DCO-I/425
Del llat. inquīrere ‘inquirir’, ‘investigar’ (em s.v. quaero; old), verbu con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh). Esti verbu paez qu’hebo emplegar un participiu fuerte *inquīsus, -a, -um frente al débil inquīsītus. D’ehí vieno la nominalización del femenín enquisa (cfr.), paralelo a lo que s’alvierte nel ast. esquisa (cfr.) con rellación a esquerir (cfr.). Ye posible que l’ast. inquidir (cfr.) caltenga una variante po- pular del verbu inquirir (cfr.). En rellación con inquirir tene- mos l’antiguu enquiridor (cfr. inquiridor).
inquís, {?}
📖: inquís
🔤: , {?}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {?}
<{Podría llevar acentuación aguda}.>(TEST)
  1. inquís
    • Lln
  2. {Podría llevar acentuación aguda}
Actu sexual [Lln (P)].
  1. 1. Actu sexual [Lln (P)].
¿Posible eufemismu, quiciabes variante de inquiz (cfr.)?
inquisición, la
📖: inquisición
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Términu conocíu pela documentación (‘averiguación’) anque nun s’inxera nos vocabularios modernos: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">et</i>(TEST)
  1. inquisición
  2. Términu conocíu pela documentación (‘averiguación’) anque nun s’inxera nos vocabularios modernos: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">et</i
faga iuramiento con agua calente por mano de bonos sa- cerdotes o enquesicion de bonos ommes [FLl (BN) 152]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">faga</i> <i class="della">iuramiento</i> <i class="della">con</i> <i class="della">agua</i> <i class="della">calente</i> <i class="della">por</i> <i class="della">mano</i> <i class="della">de</i> <i class="della">bonos</i> <i class="della">sa-</i> <i class="della">cerdotes o </i><i class="della">enquesicion</i><i class="della"> de bonos ommes </i>[FLl (BN) 152]
a la dicha aldea de Yllas a saber por pesquisa e inquisiçion 1427 [DCO-iv/380] sobre lo qual es neçesario de sacar pesquisa o inquisiçion 1436 [DCO-III/574] - pos merecía lu chasen/en un fuibu de pescuezo,/como fai la Inquisición/de Madrid, que ye’l Supremo/trebunal, au cas- tiguen/herexes y escritos necios. [Pérez del Río, Misterio (Poesíes 165-170)]
  1. a la dicha aldea de Yllas a saber por pesquisa e inquisiçion
  2. 1427 DCO-iv/380
  3. sobre lo qual es neçesario de sacar pesquisa o inquisiçion
  4. 1436 DCO-III/574
  5. - pos merecía lu chasen/en un fuibu de pescuezo,/como fai la Inquisición/de Madrid, que ye’l Supremo/trebunal, au cas- tiguen/herexes y escritos necios.
  6. Pérez del Río, Misterio (Poesíes 165-170)
Del llat. inquisitio, -onis ‘investigación’ (abf), per vía cul- tizante. Nel poema anterior Inquisición yá algama’l sen de ‘muérganu de control relixosu’.
inquiz, l’
📖: inquiz
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<enquid (<i class="della">sic</i>) [Llu]. enquici [Pr]. enquiz [Llg. y Pr]. /////ingüit (<i class="della">sic</i>) [AGO]. inquit [Cg]. inquilid (<i class="della">sic</i>) [Cñ].>(TEST)
  1. inquiz
    • Qu
    • Tb
  2. enquid (<i class="della">sic</i>)
    • Llu
  3. enquici
    • Pr
  4. enquiz
    • Llg
    • y Pr
  5. ingüit (<i class="della">sic</i>) dudoso (certainty = baxa)
    • AGO
  6. inquit
    • Cg
  7. inquilid (<i class="della">sic</i>)
Cuestión, quid [Cñ. Llu. Llg]: Isi ye l’enquiz de la cuestión [Llg]. 2. Dificultá, inconveniente [Cg. AGO]. Problema, pega [Llg]: Ye por esi enquiz que nun vamos [Llg]. 3. Defeutu, vi- ciu [Cg]. 4. Persona perinquieta [Qu. Tb]. 5. Persona que nun ye desenvuelta, que tien poca xixa [Pr].
  1. 1. Cuestión, quid [Cñ. Llu. Llg]: <i class="della">Isi</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">l’enquiz</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">cuestión</i> [Llg].
  2. 2. Dificultá, inconveniente [Cg. AGO]. Problema, pega [Llg]: <i class="della">Ye</i> <i class="della">por</i> <i class="della">esi</i> <i class="della">enquiz</i> <i class="della">que</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">vamos</i> [Llg].
  3. 3. Defeutu, vi- ciu [Cg].
  4. 4. Persona perinquieta [Qu. Tb].
  5. 5. Persona que nun ye desenvuelta, que tien poca xixa [Pr].
Posible adautación del llat. quid, un llatinismu filosóficu (Co- rominas-Pascual s.v. que), precedíu del continuador de la pre- posición llatina in. L’adautación de quid vese nes espresiones tamién asturianes del tipu: el quiz de la cuestión, el quiz del asuntu, el quiz de too eso (cghla 337) y, quiciabes tamién, no que paez un eufemismu inquís (cfr.).
insariáu, ada, ao
📖: insariáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
Afumáu [As]. Quiciabes sía ax. d’orixe participial, llográu del verbu *<i class="della">insa- riar</i>(TEST)
  1. insariáu
  2. Afumáu
    • As
  3. Quiciabes sía ax
  4. d’orixe participial, llográu del verbu *<i class="della">insa- riar</i
fechu sol nome sariu, variante del más xeneral ast. sarriu (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. fechu sol nome <i class="della">sariu</i>, variante del más xeneral ast. <i class="della">sarriu </i>(cfr.).
inseminación, la
📖: inseminación
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<saminación [Sb]. saminación [Sm].>(TEST)
  1. inseminación
  2. saminación
    • Sb
  3. saminación
    • Sm
Cast. inseminación [Sb] artificial de les vaques [Sm].
  1. 1. Cast. <i class="della">inseminación</i> [Sb] artificial de les vaques [Sm].
Adautación dende’l cast. modernu inseminación, lo mesmo que s’alvierte dende inseminar > saminar (cfr. inseminar).
inseminar
📖: inseminar
🏗️: NO
✍️: NO
<saminar [Sm. Masenga. An].>(TEST)
  1. inseminar
  2. saminar
    • Sm
    • Masenga
    • An
Cast. inseminar [An] artificialmente les vaques [Sm. Masen- ga]: El vetrinariu saminóu la vaca [An]. Cfr. saminación.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">inseminar</i> [An] artificialmente les vaques [Sm. Masen- ga]: <i class="della">El</i> <i class="della">vetrinariu</i> <i class="della">saminóu</i> <i class="della">la</i> <i class="della">vaca</i> [An]. Cfr. <i class="della">saminación</i>.
insensatu, a, o
📖: insensatu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Ax. conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">¿Ñin</i>(TEST)
  1. insensatu
  2. Ax
  3. conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">¿Ñin</i
llotra tamién más insensata/que se hechó so lla es- pada sin decoru/de pedir para fello la llicencia...? [HyL (F-O/158]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">llotra</i> <i class="della">tamién</i> <i class="della">más</i> <i class="della">insensata</i>/<i class="della">que</i> <i class="della">se</i> <i class="della">hechó</i> <i class="della">so</i> <i class="della">lla</i> <i class="della">es-</i> <i class="della">pada</i> <i class="della">sin</i> <i class="della">decoru</i>/<i class="della">de</i> <i class="della">pedir</i> <i class="della">para</i> <i class="della">fello</i> <i class="della">la</i> <i class="della">llicencia</i>...<i class="della">?</i> [HyL (F-O/158]
Adautación del posible cultismu castellán insensato, a.
inserar
📖: inserar
🏗️: NO
✍️: NO
<enserar [Lln].>(TEST)
  1. inserar
  2. enserar
    • Lln
Inxertar, inxerir [LV. Lln].
  1. 1. Inxertar, inxerir [LV. Lln].
retergarlos e enserarlos e se algun aruole secar antes que sea preso 1319(or.) [MSMV/113]
  1. retergarlos e enserarlos e se algun aruole secar antes que sea preso
  2. 1319(or.) MSMV/113
Cfr. inxerir.
insinia, la
📖: insinia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<insiña [y Md. JH]. ensinia [Cñ. Mi]. ensina [Pa].>(TEST)
  1. insinia
    • Ll
    • Md
    • Pr
  2. insiña
    • y Md
    • JH
  3. ensinia
    • Mi
  4. ensina
    • Pa
Cast. insignia [Ll. Md. Pr. JH]. 2. Enseña [Md]. Cfr. enseña.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">insignia</i> [Ll. Md. Pr. JH].
  3. 2. Enseña [Md]. Cfr. <i class="della">enseña</i>.
insistir
📖: insistir
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">insistir </i>[Xral]: <i class="della">Nun insistas neso </i>[Sr]: <i class="della">Insistió-y pa que </i><i class="della">viniera</i>(TEST)
  1. insistir
    • Sr
  2. Cast
  3. <i class="della">insistir </i>[Xral]: <i class="della">Nun insistas neso </i>[Sr]: <i class="della">Insistió-y pa que </i><i class="della">viniera</i
[Sr].
  1. 1. [Sr].
Del llat. insistere ‘tar firme o fuerte en daqué’ (abf) verbu paralelu a consistir (cfr.), resistir (cfr.), per vía cultizante.
insolencia, la
📖: insolencia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">mas,</i>(TEST)
  1. insolencia
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">mas,</i
con todo eso, el xueves eña era/tengo decevos d’otra bona pieza,/qu’estando xecutando una ensolencia/vigo ña paré escrita so sentencia. [BAúxa, Sueños (Poesíes 389-392)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">con</i> <i class="della">todo</i> <i class="della">eso,</i> <i class="della">el</i> <i class="della">xueves</i> <i class="della">eña</i> <i class="della">era</i>/<i class="della">tengo</i> <i class="della">decevos</i> <i class="della">d’otra</i> <i class="della">bona</i> <i class="della">pieza,</i>/<i class="della">qu’estando</i> <i class="della">xecutando</i> <i class="della">una</i> <i class="della">ensolencia</i>/<i class="della">vigo</i> <i class="della">ña</i> <i class="della">paré escrita so sentencia</i>. [BAúxa, <i class="della">Sueños </i>(Poesíes 389-392)]
Posible cultismu que llega a nós pel castellán.
insolente
📖: insolente
🏗️: NO
✍️: NO
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">-</i>(TEST)
  1. insolente
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">-</i
tuvo un rei mui traviso y ensolente,/capaz de dar de palos a una hermana/y, por que ñon vos cause mazaría,/escuchá d’illi dalguna fechoría [BAúxa, Sueños (Poesíes 53-56)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">tuvo un rei mui traviso y </i><i class="della">ensolente</i><i class="della">,/capaz de dar de palos</i> <i class="della">a</i> <i class="della">una</i> <i class="della">hermana/y,</i> <i class="della">por</i> <i class="della">que</i> <i class="della">ñon</i> <i class="della">vos</i> <i class="della">cause</i> <i class="della">mazaría,/escuchá</i> <i class="della">d’illi</i> <i class="della">dalguna</i> <i class="della">fechoría</i> [BAúxa, <i class="della">Sueños</i> (Poesíes 53-56)]
Posible llatinismu que llega a nós pralelu al castellán inso- lente (cfr. sol).
insolutamente
📖: insolutamente
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">absolutamente</i>(TEST)
  1. insolutamente
  2. Cast
  3. <i class="della">absolutamente</i
[Ac].
  1. 1. [Ac].
Adautación del cast. absolutamente con tracamundiu de prefixu.
insolutu, a, o*
📖: insolutu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<insoluto [Ac].>(TEST)
  1. insolutu
  2. insoluto
    • Ac
Absolutu [Ac]: Tien que tar venti dis de reposo insoluto [Ac]. Adautación
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Absolutu [Ac]: <i class="della">Tien</i> <i class="della">que</i> <i class="della">tar</i> <i class="della">venti</i> <i class="della">dis</i> <i class="della">de</i> <i class="della">reposo</i> <i class="della">insoluto</i> [Ac]. Adautación
del cast. absoluto con tracamundiu de prefixu.
insopináu, ada, ao*
📖: insopináu
🔤: , ada, ao*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ident class="della" level="1"></ident><+insopinéu [Ay].>(TEST)
  1. insopináu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+insopinéu
    • Ay
Quietu, ensin decidise a nada [Ay]. ¿Adautación del cast. inopinado?
  1. Quietu, ensin decidise a nada [Ay].
  2. Ay
  3. ¿Adautación del cast. inopinado?
inspeutor, l’*
📖: inspeutor
🔤: , l’*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<ident class="della" level="1"></ident><ispetor [Ca. Ay].>(TEST)
  1. inspeutor
  2. ident class="della" level="1"></ident><ispetor
    • Ca
    • Ay
Cast. inspector [Ca. Ay]: Pasáu mañana va venir l’ispetor
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">inspector</i> [Ca. Ay]: <i class="della">Pasáu</i> <i class="della">mañana</i> <i class="della">va</i> <i class="della">venir</i> <i class="della">l’ispetor</i>
[Ca]. Posible adautación del llat. inspector, -oris ‘observador’ (abf), o del castellán.
  1. [Ca].
  2. Ca
  3. Posible adautación del llat. inspector, -oris ‘observador’ (abf), o del castellán.
instalación, la*
📖: instalación
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><istalación [Ta. Ay]. estalación [Lln. Pa. Ac].>(TEST)
  1. instalación
    • Ca
  2. ident class="della" level="1"></ident><istalación
    • Ta
    • Ay
  3. estalación
    • Lln
    • Pa
    • Ac
Cast. instalación [Lln. Pa. Ca. Ac. Ay].
  1. 1. Cast. <i class="della">instalación</i> [Lln. Pa. Ca. Ac. Ay].
Posible adautación d’un cultismu llegáu a nós per vía caste- llana. Cfr. instalar.
  1. Posible adautación d’un cultismu llegáu a nós per vía caste- llana.
  2. Cfr. instalar.
instalar*
📖: instalar*
🏗️: SI
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><istalar [Ca. Ay]. estalar [Lln. Pa. Ac].>(TEST)
  1. instalar*
  2. ident class="della" level="1"></ident><istalar
    • Ca
    • Ay
  3. estalar
    • Lln
    • Pa
    • Ac
Cast. instalar [Lln. Pa. Ca. Ac. Ay].
  1. 1. Cast. <i class="della">instalar</i> [Lln. Pa. Ca. Ac. Ay].
Verbu en rellación col cast. instalar, d’aniciu nel fr. installer ‘poner en posesión d’un emplegu, cargu o beneficiu’, poner a un oxetu o persona nel sitiu a que lu destinen’ (dcech s.v. instalar). En rellación etimolóxica ta l’ast. estalación, que te- nemos por variante del cultismu instalación (cfr.).
  1. Verbu en rellación col cast. instalar, d’aniciu nel fr. installer ‘poner en posesión d’un emplegu, cargu o beneficiu’, poner a un oxetu o persona nel sitiu a que lu destinen’ (dcech s.v. instalar). En rellación etimolóxica ta l’ast. estalación, que te- nemos por variante del cultismu instalación (cfr.).
instancia, la*
📖: instancia
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">estancia</i><i class="della">(TEST)
  1. instancia
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  3. <i class="della">estancia</i><i class="della"
2.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. 2</i>.
instante, l’*
📖: instante
🔤: , l’*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<ident class="della" level="1"></ident><istante [Pa. Cg. Sb. Ay. VCid]. estante [Pa. Ca].>(TEST)
  1. instante
  2. ident class="della" level="1"></ident><istante
    • Pa
    • Cg
    • Sb
    • Ay
    • VCid
  3. estante
    • Pa
    • Ca
Cast. instante [Pa. Cg. Sb. Ca. Ay. VCid]: Nun estante güelvo yo [Ca].
  1. 1. Cast. <i class="della">instante</i> [Pa. Cg. Sb. Ca. Ay. VCid]: <i class="della">Nun</i> <i class="della">estante</i> <i class="della">güelvo </i><i class="della">yo</i> [Ca].
- Ñon se estevo Daniel quido un istante/ansí que lla llicén- cia-y fo dada,/porque (…) como era tan sabiudo y esto- diante,/dexó a toda la xente allí ablucada/y (…)/todo lo sepo como un reguilete [BAúxa, Sueños (Poesíes 105-112)] Del participiu de presente, llueu nominalizáu, del verbu stare. Usos del participiu de presente de verbu talu vense na nuesa documentación n’exemplos como: esta carta leer odiront et rourar uiron instantes ena claustra 1213(or.) [MB/243].
  1. - Ñon se estevo Daniel quido un istante/ansí que lla llicén- cia-y fo dada,/porque (…) como era tan sabiudo y esto- diante,/dexó a toda la xente allí ablucada/y (…)/todo lo sepo como un reguilete
  2. BAúxa, Sueños (Poesíes 105-112)
  3. Del participiu de presente, llueu nominalizáu, del verbu stare. Usos del participiu de presente de verbu talu vense na nuesa documentación n’exemplos como: esta carta leer odiront et rourar uiron instantes ena claustra 1213(or.) [MB/243].
  4. MB/243
instintu, l’
📖: instintu
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<ident class="della" level="1"></ident><istintu [Ac. JH]. estintu [JH]. distintu [Ay]. istinto [Mi].>(TEST)
  1. instintu
    • Pa
    • c
  2. ident class="della" level="1"></ident><istintu
    • Ac
    • JH
  3. estintu
    • JH
  4. distintu
    • Ay
  5. istinto
    • Mi
Cast. instinto [Pa. A c. Ay. Mi. JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">instinto</i> [Pa. A c. Ay. Mi. JH].
Del llat. instinctus, -us ‘instigación’, ‘impulsu’ (dcech s.v. instigar). Paralelu, como en castellán, ye destintu (cfr.) que camentamos podría deber la d- a delles construcciones sintác- tiques en que yera factible l’asitiamientu de la preposición de como en esixir desixir, etc.
institución, la
📖: institución
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<estitución [Llg. Tb].>(TEST)
  1. institución
  2. estitución
    • Llg
    • Tb
Cast. institución [Ac. Llg. Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">institución </i>[Ac. Llg. Tb].
D’una adautación del llat. institutio, -onis ‘formación, ‘ins- trucción’ (abf).
instituir*
📖: instituir*
🏗️: SI
✍️: NO
Verbu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">et</i>(TEST)
  1. instituir*
  2. Verbu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">et</i
ystetuyovos en el personalmentre por mi berrete 1402(or.) [SP-III/136]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">ystetuyovos</i> <i class="della">en</i> <i class="della">el</i> <i class="della">personalmentre</i> <i class="della">por</i> <i class="della">mi</i> <i class="della">berrete</i> 1402(or.) [SP-III/136]
Del llat. instituere ‘poner en’, ‘fixar en’ (abf), per vía culti- zante, quiciabes castellanismu ente nós.
“instituta”
📖: “instituta”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">mando</i>(TEST)
  1. “instituta”
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">mando</i
el mio Digesto uieyo e ela Estituta e ela Soma
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">el</i> <i class="della">mio</i> <i class="della">Digesto</i> <i class="della">uieyo</i> <i class="della">e</i> <i class="della">ela</i> <i class="della">Estituta</i> <i class="della">e</i> <i class="della">ela</i> <i class="della">Soma</i>
1274(or.) [ACL-VIII/111] la Instituta glosada & el autentio & tres liuros del codigo 1292 [DCO-V/174] el Digesto uieyo e una Instituta e vn Liuro_Julgo 1295(or.) [ACL-VIII/450] D’un posible continuador del neutru pl.
  1. 1274(or.) ACL-VIII/111
  2. la Instituta glosada & el autentio & tres liuros del codigo
  3. 1292 DCO-V/174
  4. el Digesto uieyo e una Instituta e vn Liuro_Julgo
  5. 1295(or.) ACL-VIII/450
  6. D’un posible continuador del neutru pl.
del llat. institutum, -i ‘regla de conducta’ (abf), instituta que dio títulu a una com- pilación reglamentaria nel exemplu citáu.
institutu, l’
📖: institutu
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<estituto [Pa. Cñ. Ac. Llg. Sb. Ca. Mar]. estitutu [Pr. JH]. is- titutu [Ay].>(TEST)
  1. institutu
  2. estituto
    • Pa
    • Ac
    • Llg
    • Sb
    • Ca
    • Mar
  3. estitutu
    • Pr
    • JH
  4. is- titutu
    • Ay
Cast. instituto [Pa. Cñ. Ac. Llg. Sb. Ay. Pr. JH. Mar] d’enseñanza [Ca. Xral]. ‘finalidá’ (abf). Cfr. instituta.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">instituto</i> [Pa. Cñ. Ac. Llg. Sb. Ay. Pr. JH. Mar] d’enseñanza [Ca. Xral]. ‘finalidá’ (abf). Cfr. <i class="della">instituta</i>.
D’una adautación semiculta del llat. institutum, -i ‘designiu’,
instrución, la*
📖: instrución
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<estrución [Pa. Sb. Ca. Ac].>(TEST)
  1. instrución
  2. estrución
    • Pa
    • Sb
    • Ca
    • Ac
Cast. instrucción [Pa. Sb. Ca. Ac].
  1. 1. Cast. <i class="della">instrucción </i>[Pa. Sb. Ca. Ac].
Formación, cultura [Ca]. Del fem. llat. instructio, -onis ‘adautación’, ‘aición d’ordenar, de disponer’ (abf), per vía semiculta.
instructor, ora, l’/la*
📖: instructor
🔤: , ora, l’/la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora,, l’/la
<estrutor [Sb].>(TEST)
  1. instructor
  2. estrutor
    • Sb
Cast. instructor [Sb].
  1. 1. Cast. <i class="della">instructor</i> [Sb].
Del llat. instructor, -oris ‘el que prepara o entama daqué’ (abf), per vía semiculta.
instruír
📖: instruír
🏗️: NO
✍️: NO
<estruír [Ay. CCabal]. istruír [Mi].>(TEST)
  1. instruír
  2. estruír
    • Ay
    • CCabal
  3. istruír
    • Mi
Cast. instruir [Ay. dalla].
  1. 1. Cast. <i class="della">instruir</i> [Ay. dalla].
2. Desfacer [CCabal]. Del llat. instruere ‘edificar’, ‘ordenar’, ‘disponer’, ‘enseñar’ (abf), per vía semiculta.
instrumentu, l’
📖: instrumentu
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<estrumientu [y JH]. estrimentu [JH]. estormentu [JH]. istru- mento [Mi]. estrumento [Ri]. estrumentu [JH]. estarmentu [y JH]. +estrumintu [Ay].>(TEST)
  1. instrumentu
    • Pa
    • Cg
    • Sb
  2. estrumientu
    • y JH
  3. estrimentu
    • JH
  4. estormentu
    • JH
  5. istru- mento
    • Mi
  6. estrumento
    • Ri
  7. estrumentu
    • JH
  8. estarmentu
    • y JH
  9. estrumintu metafonía
    • Ay
Cast. instrumento [Pa. Cg. Sb. Ay. Ri. Mar. JH. dalla]. 2.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">instrumento</i> [Pa. Cg. Sb. Ay. Ri. Mar. JH. dalla].
lacare cum omnia instrumenta 961 [MSAH-I/235] ffecho fue este estrumento en la villa de Sant Ffagunt 1260(or.) [MSAH-V/375] ruego a don Alffosso escriuano ... que ffaga ende un estru- mento publico 1260(or.) [MSAH-V/375] escriui ende este publico estrumento e fiz en elle mia sennal 1260(or.) [MSAH-V/376] aqueste publico estrumento 1263(or.) [ACL/406] vn publico insturmento 1263 (s. xv) [ACL/407] fechos furon estos strumentos en Leon enna calostra 1267(or.) [ACL/450] fiz ende dos publicos strumentos partidos por abc 1267(or.) [ACL/450] Demando el dean quel dies strumento poblico 1269(or.) [DOLLA-I/85]:Uv ffechos furon estos estrumentos en Leon en la claustra de Sancta Maria 1275(or.) [ACL-VIII/135] mostro cartas e estrumentos e el libro de la enquisa antigua 1289(or.) [MSAH-V/482] estrumento alguno aparescisse de depda o de emprestado alguno 1290(or.) [MCar-II/224] un estrumento de una grant quantia de marauedis que me deue 1294 [DCO-V/191] estrumentos de deuedas & cartas de riendas muchas & jten cartas 1294 [DCO-V/192] ffagan ffazer en pargamjno de cuero hun estrumento ffecho por el notario 1300 [DCO-V/213] este strumento es emendado a los ocho renglones entrante ennos nueue 1307(or.) [ACL-IX/121] fezies escrevir este estromento e posies en elle so signno 1311(or.) [SP-I/382] fiz escrevir este estrumento e pusi en ella esti singno seme- llante al 1311(or.) [SP-I/382] la qual vençon yo compre por un estormento fecho por Me- nen Perez 1315(or.) [SP-I/402] deuenme en Valdemeriel el pan que se contien en los instur- mentos 1316 [ACL-IX/243] otorguen por pagados del preçio que se en el estrumento contevier 1317(or.) [SP-I/412] per bonos estrumientos que sien guardados en el thesoro 1318(or.) [CLO/150]
segun se contenia en un estrumento que la abbadessa ende tenia fecho 1326(or.) [SP-II/18] a ruego del sobredicho micer Oddo fiz escriuir este instru- mento 1332(or.) [ACL-IX/377] la quantia que se contien en el esturmento de la vençon 1342(or.) [SP-II/193] fizo leer hun estrumento fecho en pargamino de cueyro 1349(or.) [SP-II/269] segun recunta en hun estrumento que uos ende tenedes fecho por notario 1355(or.) [SB/272] otorgue por pagado de la quantia que se en el esturmiento contien 1356(or.) [VC-I/248] pagada de la quantia que se en el estromiento contien 1375(or.) [SP-II/455] hun instrumento fecho por Iohan Alfonso Beçudo notario 1376(or.) [SP-II/460] que feziese un esturmento signnado de mio signno 1379 (s. xix) [SP-III/24] un publico esturmento signnado de mio signno o mas 1379 (s. xix) [SP-III/27] la quantia que se en el esturmento contien 1382(or.) [SP- III/34] otorgue por pagada de la contia que se en el estormento con- tien 1395(or.) [SP-III/101] un estormento fecho por Pedro Rodriguez de Avilles escriva- no del rey 1399(or.) [SP-III/119] el qual dicho estormiento me entregastes 1399(or.) [SP- III/119] yo o otro en mio nomne muestre carta o estormiento 1401(or.) [VC-II/35] otorgue por pagada de la quantia que se en el insturmento contien 1402(or.) [SP-III/133] pagada de la quantia que se en el estormiento contien 1424(or.) [SP-III/242] otorgue por pagada de la contia que se en el instrumento contiene 1428(or.) [SP-III/283] la quantia que se en el estormiento contiene 1455(or.) [SP- IV/58] en este publico ynstrumento de aforamiento para se poder convalidiar 1496(or.) [SP-IV/370] - …tables y arcos de cubetu/pértigues, madreñes, cambes/lla espadadera, el sarieyu/mangos de fozes, fesories/y qual- quier utru istrumentu [Campumanes 1781/232]
  1. lacare cum omnia instrumenta
  2. 961 MSAH-I/235
  3. ffecho fue este estrumento en la villa de Sant Ffagunt
  4. 1260(or.) MSAH-V/375
  5. ruego a don Alffosso escriuano ... que ffaga ende un estru- mento publico
  6. 1260(or.) MSAH-V/375
  7. escriui ende este publico estrumento e fiz en elle mia sennal
  8. 1260(or.) MSAH-V/376
  9. aqueste publico estrumento
  10. 1263(or.) ACL/406
  11. vn publico insturmento
  12. 1263 (s. xv) ACL/407
  13. fechos furon estos strumentos en Leon enna calostra
  14. 1267(or.) ACL/450
  15. fiz ende dos publicos strumentos partidos por abc
  16. 1267(or.) ACL/450
  17. Demando el dean quel dies strumento poblico 1269(or.) [DOLLA-I/85]:Uv ffechos furon estos estrumentos en Leon en la claustra de Sancta Maria
  18. 1275(or.) ACL-VIII/135
  19. mostro cartas e estrumentos e el libro de la enquisa antigua
  20. 1289(or.) MSAH-V/482
  21. estrumento alguno aparescisse de depda o de emprestado alguno
  22. 1290(or.) MCar-II/224
  23. un estrumento de una grant quantia de marauedis que me deue
  24. 1294 DCO-V/191
  25. estrumentos de deuedas & cartas de riendas muchas & jten cartas
  26. 1294 DCO-V/192
  27. ffagan ffazer en pargamjno de cuero hun estrumento ffecho por el notario
  28. 1300 DCO-V/213
  29. este strumento es emendado a los ocho renglones entrante ennos nueue
  30. 1307(or.) ACL-IX/121
  31. fezies escrevir este estromento e posies en elle so signno
  32. 1311(or.) SP-I/382
  33. fiz escrevir este estrumento e pusi en ella esti singno seme- llante al
  34. 1311(or.) SP-I/382
  35. la qual vençon yo compre por un estormento fecho por Me- nen Perez
  36. 1315(or.) SP-I/402
  37. deuenme en Valdemeriel el pan que se contien en los instur- mentos
  38. 1316 ACL-IX/243
  39. otorguen por pagados del preçio que se en el estrumento contevier
  40. 1317(or.) SP-I/412
  41. per bonos estrumientos que sien guardados en el thesoro
  42. 1318(or.) CLO/150

  43. segun se contenia en un estrumento que la abbadessa ende tenia fecho
  44. 1326(or.) SP-II/18
  45. a ruego del sobredicho micer Oddo fiz escriuir este instru- mento
  46. 1332(or.) ACL-IX/377
  47. la quantia que se contien en el esturmento de la vençon
  48. 1342(or.) SP-II/193
  49. fizo leer hun estrumento fecho en pargamino de cueyro
  50. 1349(or.) SP-II/269
  51. segun recunta en hun estrumento que uos ende tenedes fecho por notario
  52. 1355(or.) SB/272
  53. otorgue por pagado de la quantia que se en el esturmiento contien
  54. 1356(or.) VC-I/248
  55. pagada de la quantia que se en el estromiento contien
  56. 1375(or.) SP-II/455
  57. hun instrumento fecho por Iohan Alfonso Beçudo notario
  58. 1376(or.) SP-II/460
  59. que feziese un esturmento signnado de mio signno
  60. 1379 (s. xix) SP-III/24
  61. un publico esturmento signnado de mio signno o mas
  62. 1379 (s. xix) SP-III/27
  63. la quantia que se en el esturmento contien
  64. 1382(or.) SP- III/34
  65. otorgue por pagada de la contia que se en el estormento con- tien
  66. 1395(or.) SP-III/101
  67. un estormento fecho por Pedro Rodriguez de Avilles escriva- no del rey
  68. 1399(or.) SP-III/119
  69. el qual dicho estormiento me entregastes
  70. 1399(or.) SP- III/119
  71. yo o otro en mio nomne muestre carta o estormiento
  72. 1401(or.) VC-II/35
  73. otorgue por pagada de la quantia que se en el insturmento contien
  74. 1402(or.) SP-III/133
  75. pagada de la quantia que se en el estormiento contien
  76. 1424(or.) SP-III/242
  77. otorgue por pagada de la contia que se en el instrumento contiene
  78. 1428(or.) SP-III/283
  79. la quantia que se en el estormiento contiene
  80. 1455(or.) SP- IV/58
  81. en este publico ynstrumento de aforamiento para se poder convalidiar
  82. 1496(or.) SP-IV/370
  83. - …tables y arcos de cubetu/pértigues, madreñes, cambes/lla espadadera, el sarieyu/mangos de fozes, fesories/y qual- quier utru istrumentu
  84. Campumanes 1781/232
{(Doc.). Documentu}. Del llat. instrumentum, -i ‘equipamientu’, ‘ferramientes’ (old), pallabra con continuadores románicos (rew), ya his- pánicos (dcech s.v. construir) per vía semiculta a nun ser, po- siblemente, la variante estrumientu (y variantes) qu’ufre una diptongación popular acordies col ast. formientu (cfr.).
insultar
📖: insultar
🏗️: NO
✍️: NO
<ensultar [Cl].>(TEST)
  1. insultar
  2. ensultar
    • Cl
Cast. insultar [Cl. Ac].
  1. 1. Cast. <i class="della">insultar</i> [Cl. Ac].
Del llat. insultare ‘atacar’,’ insultar’ (abf), per vía culta.
insultu, l’
📖: insultu
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<ident class="della" level="1"></ident><ensultu [Cl].>(TEST)
  1. insultu
    • Md
  2. ident class="della" level="1"></ident><ensultu
    • Cl
Cast. insulto [Cl], provocación [Md].
  1. 1. Cast. <i class="della">insulto</i> [Cl], provocación [Md].
Del llat. insultus, us ‘insultu’ (abf), per vía culta.
insurreutu, a, o
📖: insurreutu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><insurretu [Lln].>(TEST)
  1. insurreutu
    • Sm
  2. ident class="della" level="1"></ident><insurretu
    • Lln
Cast. insurrecto [Sm].
  1. 1. Cast. <i class="della">insurrecto </i>[Sm].
2. Atrasáu, ignorante [Lln]. Poco so- ciable [Lln]. Del llat. insurrectus, participiu de insurgere ‘llevantase’, ‘al- zase’ (abf), per vía semiculta.
íntegramente
📖: íntegramente
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">enteru,</i>(TEST)
  1. íntegramente
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  3. <i class="della">enteru,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
integridá, la
📖: integridá
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">integridad</i>. //<i class="della">Manda</i>(TEST)
  1. integridá
    • Md
  2. Cast
  3. <i class="della">integridad</i>
  4. <i class="della">Manda</i eonaviego
a entreguedá ‘manda que pertenez de por vida a quien la recibe y nun vuelve al patrimoniu de la casa’ [Md].
  1. 1. <i class="della">a</i> <i class="della">entreguedá</i> ‘manda que pertenez de por vida a quien la recibe y nun vuelve al patrimoniu de la casa’ [Md].
a) cum omni Integritate sua 948(or.) [DO ix-x /49] ad Integritate et per consilio de serore [Nome de persona] et [Nome de persona] et de [Nome de persona] 953(or.) [DO ix-x /62] b) ab omni Intecritate similjter et In uilla [Nome de llugar] 974(or.) [DO ix-x/73] Infra Ipsos terminos ad Intecridade 982(or.) [DO ix-x /86] c) con toda sua entegredad por VIIII soldos buanos [1245 ó 1242](or.) [MC-I/253] con toda sua entegredad 1252(or.) [MC-I/312] uos lo do a entreguidat con yglesias & con palacios 1288 [DCO-V/153] todo vos lo viendo a entreguidat con controzios 1319(or.) [SP-I/417] estas duas iuguerias ia dichas llos do a entreguidat 1325 (t. 1335) [MSMV/128] antregriedat por preçio que rresçebimos de uos 1369 [MB/182] d) et illa cerasare ad interitate 1003(or.) [DS/75)] -gr- (§c); una tendencia a la perda de -gr- > -r- (§d) como se ye a ver s.v. enteru, a, o (cfr.).
  1. a) cum omni Integritate sua
  2. 948(or.) DO ix-x /49
  3. ad Integritate et per consilio de serore [Nome de persona] et [Nome de persona] et de [Nome de persona]
  4. 953(or.) DO ix-x /62
  5. b) ab omni Intecritate similjter et In uilla [Nome de llugar]
  6. 974(or.) DO ix-x/73
  7. Infra Ipsos terminos ad Intecridade
  8. 982(or.) DO ix-x /86
  9. c) con toda sua entegredad por VIIII soldos buanos [1245 ó 1242](or.)
  10. MC-I/253
  11. con toda sua entegredad
  12. 1252(or.) MC-I/312
  13. uos lo do a entreguidat con yglesias & con palacios
  14. 1288 DCO-V/153
  15. todo vos lo viendo a entreguidat con controzios
  16. 1319(or.) SP-I/417
  17. estas duas iuguerias ia dichas llos do a entreguidat
  18. 1325 (t. 1335) MSMV/128
  19. antregriedat por preçio que rresçebimos de uos
  20. 1369 MB/182
  21. d) et illa cerasare ad interitate
  22. 1003(or.) DS/75)
  23. -gr- (§c); una tendencia a la perda de -gr- > -r- (§d) como se ye a ver s.v. enteru, a, o (cfr.).
Del llat. integritas, -atis ‘integridá’ (abf). La nuesa documen- tación amuesa’l resultáu llatín (§a) onde ye posible alvertir la percorreición na velar (§b); un resultáu que caltién el grupu
inteleutu, l’*
📖: inteleutu
🔤: , l’*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<ident class="della" level="1"></ident><inteleuto [Mi].>(TEST)
  1. inteleutu
  2. ident class="della" level="1"></ident><inteleuto
    • Mi
Términu conocíu pela documentación:
  1. Términu conocíu pela documentación:
- (no me meto con so Madre,/que de tal madre la quiero/ que anque foi d’ellos ñacida/era del tribu inteletu/que so padre recitó/pa si y pa nuestru remediu…). [ABalvidares, Canción (Poesíes 106-111)] Del llat. intellectus, -us ‘intelixencia’ (abf), con adautación semiculta.
intelixencia, la
📖: intelixencia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<entelixencia [Ri]. tilixencia [y Tb].>(TEST)
  1. intelixencia
    • Md
    • Tb
  2. entelixencia
    • Ri
  3. tilixencia
    • y Tb
Cast. inteligencia [Ri. Md (= caletre)]. //Tar na intelixencia ‘tar na creyencia’ [Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">inteligencia</i> [Ri. Md (= caletre)]. //<i class="della">Tar</i> <i class="della">na</i> <i class="della">intelixencia</i> ‘tar na creyencia’ [Tb].
Del llat. intelligentia, -ae i’ntelixencia’, ‘comprensión’ (abf), per vía cultizante.
intelixente
📖: intelixente
🏗️: NO
✍️: NO
<entelixente [Ri]. tilixente [Tb].>(TEST)
  1. intelixente
    • Ca
    • Md
  2. entelixente
    • Ri
  3. tilixente
    • Tb
Cast. inteligente, llistu, capaz [Ca. Ri]. Dotáu d’intelixencia [Tb. Md].
  1. 1. Cast. <i class="della">inteligente</i>, llistu, capaz [Ca. Ri]. Dotáu d’intelixencia [Tb. Md].
Del llat. intelligens, -entis ‘intelixente’, ‘entendíu’ (abf), per vía semiculta.
intemperie, la
📖: intemperie
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<entemperie [Pa. Sb. Mar]. interperie [Sb].>(TEST)
  1. intemperie
  2. entemperie
    • Pa
    • Sb
    • Mar
  3. interperie
    • Sb
Cast. intemperie [Pa. Sb. Mar].
  1. 1. Cast. <i class="della">intemperie</i> [Pa. Sb. Mar].
Del llat. intemperies, -ei ‘estáu desiguáu’ (abf) con aplicación temporal culta como llueu tamién s’afita nel construyíu analó- xicamente con otros nomes en -u, intemperiu (cfr.).
intemperiu, l’*
📖: intemperiu
🔤: , l’*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<l’entemperio [Ri].>(TEST)
  1. intemperiu
  2. l’entemperio
    • Ri
Mal tiempu atmosféricu [Ri]. //Al entemperio ‘albentestate, ensin proteición’ [Ri].
  1. 1. Mal tiempu atmosféricu [Ri]. //<i class="della">Al entemperio </i>‘albentestate, ensin proteición’ [Ri].
Cfr. intemperie.
intención, la
📖: intención
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<entención [Pa. Cg. Sb. Ay. JH. /Eo/]. intinción [Mar].>(TEST)
  1. intención
  2. entención
    • Pa
    • Cg
    • Sb
    • Ay
    • JH
    • /Eo/
  3. intinción
    • Mar
Cast. intención [Xral].
  1. 1. Cast. <i class="della">intención</i> [Xral].
a) et de onnem nostra causa Intentionem 905(or.) [DO IX- X/37] Menendus Roderici ... fuerunt exquisitores super hanc inten- cionem 1207 [LRCourias/133] abbas Iohannis habuit intencionem cum comite Suario 1207 [LRCourias/133] Iohannis habuit intencionem cum comite Suario super illum pelagum de Penna Lulan 1207 [LRCourias/121] b) uinas o tierras en entenciom puestas que las coya [CC/72] fu entencion leuantada entre los homnes de Villar 1249(or.) [MCar-I/272] tollera la entencion de los entrannos de sobre si s. xiii(or.) [FX/38] a esta entencion queremos nos poner tal termino s. xiii(or.) [FX/153] la entencion que nos avemos de salut del poblo s. xiii(or.) [FX/315] nuestra entencion fo atanasaqui en nuestro traballo por de- fender la cosa s. xiii(or.) [FX/341] dixo que se obligava a provar sua entençion 1344(or.) [SP- II/202] lle asignnase las produçiones del derecho para provar su entençion 1403(or.) [SP-III/140] avia conplido e conplira la entencion del dicho defunto por lo qual 1448(or.) [MSMV/381] su entençion fora nin era de reuocar el sobredicho testa- miento 1448(or.) [SB/341] su voluntad e entençion era de dar a aforamiento e aforar 1465(or.) [SP-IV/114]
  1. a) et de onnem nostra causa Intentionem
  2. 905(or.) DO IX- X/37
  3. Menendus Roderici ... fuerunt exquisitores super hanc inten- cionem
  4. 1207 LRCourias/133
  5. abbas Iohannis habuit intencionem cum comite Suario
  6. 1207 LRCourias/133
  7. Iohannis habuit intencionem cum comite Suario super illum pelagum de Penna Lulan
  8. 1207 LRCourias/121
  9. b) uinas o tierras en entenciom puestas que las coya
  10. CC/72
  11. fu entencion leuantada entre los homnes de Villar
  12. 1249(or.) MCar-I/272
  13. tollera la entencion de los entrannos de sobre si s. xiii(or.)
  14. FX/38
  15. a esta entencion queremos nos poner tal termino s. xiii(or.)
  16. FX/153
  17. la entencion que nos avemos de salut del poblo s. xiii(or.)
  18. FX/315
  19. nuestra entencion fo atanasaqui en nuestro traballo por de- fender la cosa s. xiii(or.)
  20. FX/341
  21. dixo que se obligava a provar sua entençion
  22. 1344(or.) SP- II/202
  23. lle asignnase las produçiones del derecho para provar su entençion
  24. 1403(or.) SP-III/140
  25. avia conplido e conplira la entencion del dicho defunto por lo qual
  26. 1448(or.) MSMV/381
  27. su entençion fora nin era de reuocar el sobredicho testa- miento
  28. 1448(or.) SB/341
  29. su voluntad e entençion era de dar a aforamiento e aforar
  30. 1465(or.) SP-IV/114
Del llat. intentio, -onis ‘aición d’estirar’, ‘tensión’ (abf), per vía semiculta. En rellación etimolóxica tenemos intencional (cfr.), intencionáu (cfr.).
intencional*
📖: intencional*
🏗️: SI
✍️: NO
<antencional [Sm].>(TEST)
  1. intencional*
  2. antencional
    • Sm
Con intención [Sm].
  1. 1. Con intención [Sm].
Cfr. intención.
intencionáu, ada, ao
📖: intencionáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<+intencionéu Ay].>(TEST)
  1. intencionáu
    • Ay
  2. intencionéu Ay] metafonía
Que fai daqué arreimente [Ac. Ay]. Cfr. intención.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Que fai daqué arreimente [Ac. Ay]. Cfr. <i class="della">intención</i>.
intentar
📖: intentar
🏗️: NO
✍️: NO
<ententar [Ac].>(TEST)
  1. intentar
  2. ententar
    • Ac
Cast. intentar [Xral. Ac].
  1. 1. Cast. <i class="della">intentar</i> [Xral. Ac].
Del llat. intentare ‘acercar’, ‘llevantar’ (abf), quiciabes per vía cultizante.
intentu, l’*
📖: intentu
🔤: , l’*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<+intintu [Ay].>(TEST)
  1. intentu
    • Lln
    • Tb
  2. intintu metafonía
    • Ay
Cast. intento [Lln. Ay]. //A propiu intentu ‘voluntaria y cons- cientemente’ [Lln. Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">intento</i> [Lln. Ay]. //<i class="della">A</i> <i class="della">propiu</i> <i class="della">intentu</i> ‘voluntaria y cons- cientemente’ [Lln. Tb].
- del fégadu y otros apareyos/que el intentu publican pelos güeyos [HyL (F-O)/159]
  1. - del fégadu y otros apareyos/que el intentu publican pelos güeyos
  2. HyL (F-O)/159
Del llat. intentus, -us ‘ intención’ (abf), quiciabes per vía cultizante.
inter-
📖: inter-
🏗️: NO
✍️: NO
inter<b class="della">-</b>(TEST)
  1. inter-
  2. inter<b class="della">-</b
Prefixu cultu col significáu de ‘ente’, ‘entre’ [glla 298, 300].
  1. 1. Prefixu cultu col significáu de ‘ente’, ‘entre’ [glla 298, 300].
interceder
📖: interceder
🏗️: NO
✍️: NO
<enterceder [Cl].>(TEST)
  1. interceder
    • Tb
  2. enterceder
    • Cl
Cast. interceder [Xral. Cl]. 2. Torgar [Tb]: El l.leñeiru intercede’l camín [Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">interceder</i> [Xral. Cl].
  2. 2. Torgar [Tb]: <i class="della">El</i> <i class="della">l</i>.<i class="della">leñeiru </i><i class="della">intercede’l</i> <i class="della">camín</i> [Tb].
Del llat. intercedere ‘tar ente’, ‘interponese’, ‘xebrar’ (abf), per vía cultizante.
interés, l’
📖: interés
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<entrés [Md]. intrés [Md].>(TEST)
  1. interés
    • Ri
  2. entrés
    • Md
  3. intrés
    • Md
Cast. interés [Ac. Md]. 2. Inclinación [Md], afición [Ri]. Dis- posición favoratible del ánimu hacia una persona, una cosa, un escritu [Ri]. 3. Réditu [Md]. Ganancia, provechu sacáu d’un negociu [Ri]. //-es ‘beneficios bancarios’ [Md].
  1. 1. Cast. <i class="della">interés</i> [Ac. Md].
  2. 2. Inclinación [Md], afición [Ri]. Dis- posición favoratible del ánimu hacia una persona, una cosa, un escritu [Ri].
  3. 3. Réditu [Md]. Ganancia, provechu sacáu d’un negociu [Ri]. //<i class="della">-es</i> ‘beneficios bancarios’ [Md].
el interesse e despos el cabal e pagar todo cabal e interesse 1322(or.) [SP-I/429] e pagar todo rienda e serviçios e posa e interresse 1323(or.) [SP-I/430] seades pagada de los morabetinos sobredichos e del interes- se se y acaesçier 1326(or.) [SP-II/23] otorgo de vos dar tres dineros novenes cada un dia por inte- resse 1331(or.) [SP-II/83] pagar entel interese e despos el aluguero e pagarlo todo 1334(or.) [SP-II/119] pagar ante el interesse e despues la renta 1364(or.) [SP- II/395] porque seades mellor pagadas de la dicha renta e del inte- resse 1389(or.) [SP-III/55] D’una sustivación
  1. el interesse e despos el cabal e pagar todo cabal e interesse
  2. 1322(or.) SP-I/429
  3. e pagar todo rienda e serviçios e posa e interresse
  4. 1323(or.) SP-I/430
  5. seades pagada de los morabetinos sobredichos e del interes- se se y acaesçier
  6. 1326(or.) SP-II/23
  7. otorgo de vos dar tres dineros novenes cada un dia por inte- resse
  8. 1331(or.) SP-II/83
  9. pagar entel interese e despos el aluguero e pagarlo todo
  10. 1334(or.) SP-II/119
  11. pagar ante el interesse e despues la renta
  12. 1364(or.) SP- II/395
  13. porque seades mellor pagadas de la dicha renta e del inte- resse
  14. 1389(or.) SP-III/55
  15. D’una sustivación
del llat. interěsse ‘tar interesáu’, ‘intere- sar’ (dcech s.v. ser). Dende interés féxose’l verbu interesar (cfr.) y del so participiu de presente’l continuador interesante (cfr.). Son compuestos desinterés (cfr.) y desinteresar (cfr.). Una formación sobro interés ye l’ast. interesosu (cfr.) cola amestadura del suf. -osu, xeneralmente abondativu.
interesante
📖: interesante
🏗️: NO
✍️: NO
Qu’interesa [Md]. 2. Presumíu, que-y presta que se fixen nél [Tb]: <i class="della">¡Qué</i>(TEST)
  1. interesante
    • Sr
  2. Qu’interesa
    • Md
  3. 2
  4. Presumíu, que-y presta que se fixen nél [Tb]: <i class="della">¡Qué</i
interesante se pon! [Sr].
  1. 1. <i class="della">interesante</i> <i class="della">se</i> <i class="della">pon!</i> [Sr].
Cfr. interés.
interesar
📖: interesar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. interesar
    • Md
    • Ri
Cast. interesar, tener interés nuna cosa [Md]. Llevantar in- terés [Md]. Facer a daquién participar nun negociu como si fuera propiu [Ri]. Llamar l’atención colo que se diz, se fala, s’escribe [Ri].
  1. 1. Cast. <i class="della">interesar</i>, tener interés nuna cosa [Md]. Llevantar in- terés [Md]. Facer a daquién participar nun negociu como si fuera propiu [Ri]. Llamar l’atención colo que se diz, se fala, s’escribe [Ri].
2. Tener inclinación por una cosa [Ri]. Cfr. interés.
interesáu, ada, ao
📖: interesáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<entresáu [Md]. +intereséu [Ay].>(TEST)
  1. interesáu
    • Tb
  2. entresáu
    • Md
  3. intereséu metafonía
    • Ay
Cast. interesado [Xral]: Taba interesáu en faelu [Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">interesado</i> [Xral]: <i class="della">Taba</i> <i class="della">interesáu</i> <i class="della">en</i> <i class="della">faelu</i> [Tb].
2. Con intereses [Tb]: Ya un nenu mui interesáu [Tb]. Egoísta [Ay]. Pp. de interesar.
interesosu, a, o
📖: interesosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><intresosu [Md].>(TEST)
  1. interesosu
  2. ident class="della" level="1"></ident><intresosu
    • Md
Perinteresáu, egoísta [Sr. Sm. Md. PSil. Cv]. Cfr. interés.
  1. Perinteresáu, egoísta [Sr. Sm. Md. PSil. Cv]. Cfr. interés.
  2. Sr. Sm. Md. PSil. Cv
interfeutu, a, o
📖: interfeutu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><interfeuto/a [Ac].>(TEST)
  1. interfeutu
  2. ident class="della" level="1"></ident><interfeuto/a
    • Ac
Cast. interfecto [Ac. Pzu].
  1. 1. Cast. <i class="della">interfecto</i> [Ac. Pzu].
Del participiu del llat. interficere, interfectus, -a, -um (abf), per vía semiculta y con posible nominalización en- terfeuto [Cñ].
  1. Del participiu del llat. interficere, interfectus, -a, -um (abf), per vía semiculta y con posible nominalización en- terfeuto [Cñ].
interllocutoriu, a, o*
📖: interllocutoriu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación seronda de Lleón: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">per</i>(TEST)
  1. interllocutoriu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación seronda de Lleón: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">per</i
avenençia o per conpossiçion o per sentençia deffinitiua
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">avenençia</i> <i class="della">o</i> <i class="della">per</i> <i class="della">conpossiçion</i> <i class="della">o</i> <i class="della">per</i> <i class="della">sentençia</i> <i class="della">deffinitiua</i>
o enterllocutoria 1308(or.) [ACL-IX/125] Formación ax. llograda dende un posible *interlocutor, térmi- nu cultizante en rellación con interloqui (abf), en referencia a daqué sentencia non definitiva.
  1. o enterllocutoria
  2. 1308(or.) ACL-IX/125
  3. Formación ax. llograda dende un posible *interlocutor, térmi- nu cultizante en rellación con interloqui (abf), en referencia a daqué sentencia non definitiva.
interponer*
📖: interponer*
🏗️: SI
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident>a) <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">entreposieron</i>(TEST)
  1. interponer*
  2. ident class="della" level="1"></ident>Verbu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident>a) <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">entreposieron</i
su decreto 1367 [AAA/151]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">su</i> <i class="della">decreto</i> 1367 [AAA/151]
entrepuso en este trasllado so decreto que valiese e feziese fed 1379(or.) [SP-III/14] entrepuso en ellos su decreto que valisen e feciessen fed 1395 (s. xix) [SP-III/104] b) dixo que enterponia en el su decreto 1394(or.) [SP-III/91] dixo que enterponia e enterpuso su decreto e mando que va- lise 1398(or.) [SP-III/110] que enterposiese en el tal trasllado que lle yo assy diese 1427 [DCO-iv/380]
  1. entrepuso en este trasllado so decreto que valiese e feziese fed
  2. 1379(or.) SP-III/14
  3. entrepuso en ellos su decreto que valisen e feciessen fed
  4. 1395 (s. xix) SP-III/104
  5. b) dixo que enterponia en el su decreto
  6. 1394(or.) SP-III/91
  7. dixo que enterponia e enterpuso su decreto e mando que va- lise
  8. 1398(or.) SP-III/110
  9. que enterposiese en el tal trasllado que lle yo assy diese
  10. 1427 DCO-iv/380
Del llat. interponere ‘poner ente’ (abf), per vía cultizante.
intérprete, l’*
📖: intérprete
🔤: , l’*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<ident class="della" level="1"></ident><entrépete [Md. Bard. Mar]. intéprete [Tox]. intrépete [R. <ident class="della" level="1"></ident>/Eo/]. interpre [JH].>(TEST)
  1. intérprete
  2. ident class="della" level="1"></ident><entrépete
    • Md
    • Bard
    • Mar
  3. intéprete
    • Tox
  4. intrépete
    • R
    • /Eo/."><ident class="della" level="1"></ident>/Eo/
  5. interpre
    • JH
Cast. intérprete [Ac (i). Md. Tox. JH. R. /Eo/. Bard. Mar]. 2. Que fala más de lo que siente [Md].
  1. 1. Cast. <i class="della">intérprete</i> [Ac (i). Md. Tox. JH. R. /Eo/. Bard. Mar].
  2. 2. Que fala más de lo que siente [Md].
Del llat. interpres, -etis ‘mediador’ (abf), adautación al ast. d’un castellanismu. La variante interpre dada por JH paez una continuación del nominativu.
interpretación, la
📖: interpretación
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><entepretación [Llg].>(TEST)
  1. interpretación
  2. ident class="della" level="1"></ident><entepretación
    • Llg
Cast. interpretación [Xral].
  1. 1. Cast. <i class="della">interpretación </i>[Xral].
Del llat. interpretatio, -onis ‘interpretación, ‘esplicación’ (abf), per vía semiculta.
interpretador, ora*
📖: interpretador
🔤: , ora*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<entepretador [Ac].>(TEST)
  1. interpretador
  2. entepretador
    • Ac
Cast. intérprete [Ac].
  1. 1. Cast. <i class="della">intérprete</i> [Ac].
Del llat. interpretator, -oris ‘el que s’esplica o interpreta’ (abf), per vía semiculta.
interpretar
📖: interpretar
🏗️: NO
✍️: NO
<entepretar [Ac. Cñ. Llg]. entrepetar [Ac].>(TEST)
  1. interpretar
  2. entepretar
    • Ac
    • Llg
  3. entrepetar
    • Ac
Cast. interpretar [Xral].
  1. 1. Cast. <i class="della">interpretar</i> [Xral].
retiengo mio poder pora las entrerpretar e de dar e mostrar 1272 [SPM/469] porque enterpretar la carta del rey maes que lli devia dar 1310(or.) [SP-I/374] pueda declarar et entrepertar las mandas ho manda que fezier sobresto 1320 [AAU/176]
  1. retiengo mio poder pora las entrerpretar e de dar e mostrar
  2. 1272 SPM/469
  3. porque enterpretar la carta del rey maes que lli devia dar
  4. 1310(or.) SP-I/374
  5. pueda declarar et entrepertar las mandas ho manda que fezier sobresto
  6. 1320 AAU/176
Del llat. interpretare ‘facer d’intemediariu’ (abf), per vía cultizante.
intérvalu, l’*
📖: intérvalu
🔤: , l’*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<entrévalu [Md]. intérvalo [Cñ. Sb].>(TEST)
  1. intérvalu
  2. entrévalu
    • Md
  3. intérvalo
    • Sb
Cast. intervalo [Cñ. Sb], espaciu, distancia entre dos llugares, tiempos, ocasiones [Md].
  1. 1. Cast. <i class="della">intervalo</i> [Cñ. Sb], espaciu, distancia entre dos llugares, tiempos, ocasiones [Md].
son tenidos a fazer antes ponen intervallos en esta manera [1377-1389] [DCO-III/572]
  1. son tenidos a fazer antes ponen intervallos en esta manera [1377-1389]
  2. DCO-III/572
Del llat. interuallum, per vía culta (dcech s.v. valla), quicia- bes con acentuación tresmitida pela mala llectura.
intervenir
📖: intervenir
🏗️: NO
✍️: NO
Términu conocíu pela documentación y emplegáu yá nel <i class="della">Alexandre</i>: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">se esperava </i><i class="della">intervenir</i><i class="della">(TEST)
  1. intervenir
  2. Términu conocíu pela documentación y emplegáu yá nel <i class="della">Alexandre</i>: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">se esperava </i><i class="della">intervenir</i><i class="della"
algund frabde o enganno para el di- cho monesterio 1474 (t. 1474) [SP-IV/155]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. algund frabde o enganno para el di-</i> <i class="della">cho</i> <i class="della">monesterio</i> 1474 (t. 1474) [SP-IV/155]
D’un compuestu de inter y uenire, per vía culta.
íntimu, a, o
📖: íntimu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Ax. conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Alonso</i>(TEST)
  1. íntimu
  2. Ax
  3. conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Alonso</i
de Cangas y Aldonza su muger eran intimos amigos
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">Cangas</i> <i class="della">y</i> <i class="della">Aldonza</i> <i class="della">su</i> <i class="della">muger</i> <i class="della">eran</i> <i class="della">intimos</i> <i class="della">amigos</i>
1553 (c. xviii) [MSPV/136]
  1. 1553 (c. xviii) MSPV/136
Cfr. éntima.
intituyar
📖: intituyar
🏗️: NO
✍️: NO
Tarrecer a una persona, mirala con malos güeyos [Oc]: <i class="della">Tén- </i><i class="della">gute intituyáu </i>[Oc]. Formación verbal llograda con una doble amestadura de ante + inter + oyar [de <i class="della">ante</i>(TEST)
  1. intituyar
  2. Tarrecer a una persona, mirala con malos güeyos
    • Tén- gute intituyáu [Oc.">Oc]: <i class="della">Tén- </i><i class="della">gute intituyáu </i>[Oc
  3. Formación verbal llograda con una doble amestadura de ante + inter + oyar [de <i class="della">ante</i
+ entoyar (cfr. antoxar)].
  1. 1. <i class="della">+</i> <i class="della">entoyar</i> (cfr. <i class="della">antoxar</i>)].
intoxáu, ada, ao*
📖: intoxáu
🔤: , ada, ao*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<intuxáu [Cn (MG)].>(TEST)
  1. intoxáu
    • Cn
  2. intuxáu
    • Cn (MG)
Tersu [Cn (MG)].
  1. 1. Tersu [Cn (MG)].
Podría tratase d’una formación verbal fecha dende’l participiu de intondēre ‘tosquilar’ (old), esto ye, dende’l continuador de intonsus → *entosar o *intoxar d’u sigue’l nuesu participiu.
intoxicar
📖: intoxicar
🏗️: NO
✍️: NO
<entoxicar [Ac]. entosicar [Cñ. Ay].>(TEST)
  1. intoxicar
  2. entoxicar
    • Ac
  3. entosicar
    • Ay
Cast. intoxicar [Ay. JH]. //-se ‘intoxicase’ [Cñ. Ac. Ay]. Semicultismu con aniciu nel verbu *intoxicare (rew; deeh) a la escontra del más popular que s’alvierte nel cast. entosigar y atosigar (dcech s.v. tósigo).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">intoxicar</i> [Ay. JH]. //-<i class="della">se</i> ‘intoxicase’ [Cñ. Ac. Ay]. Semicultismu con aniciu nel verbu *intoxicare (rew; deeh) a la escontra del más popular que s’alvierte nel cast. <i class="della">entosigar </i>y <i class="della">atosigar</i> (dcech s.v. tósigo).
intramuros
📖: intramuros
🏗️: NO
✍️: NO
Términu conocíu pela documentación en castellán: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">monasterio</i>(TEST)
  1. intramuros
  2. Términu conocíu pela documentación en castellán: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">monasterio</i
de San Pelayo entramuros de la çibdad de
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">San</i> <i class="della">Pelayo</i> <i class="della">entramuros</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">çibdad</i> <i class="della">de</i>
Oviedo 1530 (t. 1544) [SP-IV/471] Trátase d’un llatinismu llográu cola amestadura de intra y del ac. pl. muros (de murus, -i). Al empar atópase la espre- sión contraria qu’ufre una mesma construcción llatina de ex- tra muros: la Vega estramuros de la noble cibdad de Ouiedo 1512(or.) [MSMV/560].
  1. Oviedo
  2. 1530 (t. 1544) SP-IV/471
  3. Trátase d’un llatinismu llográu cola amestadura de intra y del ac. pl. muros (de murus, -i). Al empar atópase la espre- sión contraria qu’ufre una mesma construcción llatina de ex- tra muros: la Vega estramuros de la noble cibdad de Ouiedo 1512(or.) [MSMV/560].
  4. MSMV/560
intre
📖: intre
🏗️: NO
✍️: NO
Entretanto, mentanto [Mar]. //<i class="della">Nel</i>(TEST)
  1. intre
  2. Entretanto, mentanto
    • Mar
  3. <i class="della">Nel</i eonaviego
intre ‘inmediatamente’ [AGO]. ‘al instante’ [DA].
  1. 1. <i class="della">intre</i> ‘inmediatamente’ [AGO]. ‘al instante’ [DA].
Y quedó llimpiu de so llepra nel intre [San Mateo 25] Al tirar los granos cayeron en pedregales, ú había poca tierra: y nel intre nacieron, per estar mui someros en’a tie- rra [San Mateo 49]
  1. Y quedó llimpiu de so llepra nel intre
  2. San Mateo 25
  3. Al tirar los granos cayeron en pedregales, ú había poca tierra: y nel intre nacieron, per estar mui someros en’a tie- rra
  4. San Mateo 49
Cfr. entrín.
intriga, la
📖: intriga
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
//<i class="della">Tener</i>(TEST)
  1. intriga
    • Ay
  2. <i class="della">Tener</i eonaviego
intriga a ún ‘tener noxu a ún’ [Ay].
  1. 1. <i class="della">intriga</i> <i class="della">a</i> <i class="della">ún</i> ‘tener noxu a ún’ [Ay].
Posible castellanismu inxertu n’ast. nun usu semánticu daqué alloñáu de los calces de güei xeneraos nel préstamu francés responsable (dcech s.v. intrincar). **
introducir
📖: introducir
🏗️: NO
✍️: NO
<entreducir [Sb].>(TEST)
  1. introducir
  2. entreducir
    • Sb
Cast. introducir [Sb].
  1. 1. Cast. <i class="della">introducir</i> [Sb].
Posible adautación del cultismu introducir, quiciabes llegáu a nós per vía castellana (dcech s.v. aducir).
inútil
📖: inútil
🏗️: NO
✍️: NO
Pallabra que conocemos documentada serondamente en testu en castellán: <i class="della">hera</i>(TEST)
  1. inútil
  2. Pallabra que conocemos documentada serondamente en testu en castellán: <i class="della">hera</i
muy inutile e sin provecho a la yglesia de Oviedo 1507 (s. xix) [SP-IV/410] Cfr. útil.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">muy</i> <i class="della">inutile</i> <i class="della">e</i> <i class="della">sin</i> <i class="della">provecho</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">yglesia</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Oviedo</i> 1507 (s. xix) [SP-IV/410] Cfr. <i class="della">útil</i>.
inválidu, a, o
📖: inválidu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<enválidu [Sm].>(TEST)
  1. inválidu
    • Sr
  2. enválidu
    • Sm
Cast. inválido [Sr. Sm].
  1. 1. Cast. <i class="della">inválido</i> [Sr. Sm].
Del llat. inualidus, -a, -um ‘floxu’, ‘ruin’ (abf), per vía culta.
invención, la
📖: invención
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Inventu [Xral] <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">sotos rivos pelagos piscationes molendinos </i><i class="della">inventiones</i>(TEST)
  1. invención
  2. Inventu [Xral] <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">sotos rivos pelagos piscationes molendinos </i><i class="della">inventiones</i
1185 (c.) [VVS/65]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. 1185 (c.) [VVS/65]
Del llat. inuentio, -onis ‘ayalga que s’atopa por casualidá’ (abf) per vía cultizante.
inventar
📖: inventar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">inventar </i>[Xral]. ///<i class="della">El que inventó eso nunca mal tenga </i>ye una fórmula de bendición pa ponderar los adelantos de la ciencia’ [Lln]. Formación verbal dende <i class="della">inventu</i>(TEST)
  1. inventar
  2. Cast
  3. <i class="della">inventar </i>
    • Xral
  4. <i class="della">El que inventó eso nunca mal tenga </i>ye una fórmula de bendición pa ponderar los adelantos de la ciencia’ infl. cast.
    • Lln
  5. Formación verbal dende <i class="della">inventu</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
inventariu, l’
📖: inventariu
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
Cast. <i class="della">inventario</i>. <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">fago</i>(TEST)
  1. inventariu
  2. Cast
  3. <i class="della">inventario</i>
  4. <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">fago</i
mio auentario de lo que yo he deste anno 1271(or.) [ACL-VIII/50]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">mio</i> <i class="della">auentario</i> <i class="della">de</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">que</i> <i class="della">yo</i> <i class="della">he</i> <i class="della">deste</i> <i class="della">anno</i> 1271(or.) [ACL-VIII/50]
e que este mio auentario non pueda uenir en dubda 1271(or.) [ACL-VIII/51] b) otras notas de cartas de otros testamentos e inventarios 1374(or.) [SP-II/451] sea alcançado del inventario lo que fuere podre e non perte- nesçiente [1377-1389] [DCO-IV/376] el ynventario de foe fecho de los dichos bienes e cunta dellos 1402(or.) [VC-II/57] pedi liçençia a la abadesa ... para ordenar mi inventario 1484(or.) [MSMV/448] dexo por mi conplidora deste mi inventario a Taresa Ferran- diz 1484(or.) [MSMV/450] su pesquisa e informaçion e inventario de los dichos bienes 1493(or.) [SP-IV/349]
  1. e que este mio auentario non pueda uenir en dubda
  2. 1271(or.) ACL-VIII/51
  3. b)
  4. otras notas de cartas de otros testamentos e inventarios
  5. 1374(or.) SP-II/451
  6. sea alcançado del inventario lo que fuere podre e non perte- nesçiente [1377-1389]
  7. DCO-IV/376
  8. el ynventario de foe fecho de los dichos bienes e cunta dellos
  9. 1402(or.) VC-II/57
  10. pedi liçençia a la abadesa ... para ordenar mi inventario
  11. 1484(or.) MSMV/448
  12. dexo por mi conplidora deste mi inventario a Taresa Ferran- diz
  13. 1484(or.) MSMV/450
  14. su pesquisa e informaçion e inventario de los dichos bienes
  15. 1493(or.) SP-IV/349
Del llat. inuentarium ‘llista de lo que s’atopa’ (dcech s.v. ve- nir), per vía semiculta. Nel dominiu ástur afáyense dos nive- les llingüísticos, ún más conservador (§b), otru qu’ufre una espresión fónicamente más popular (§1).
inventu, l’
📖: inventu
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
Cast. <i class="della">invento</i>(TEST)
  1. inventu
  2. Cast
  3. <i class="della">invento</i
[Xral].
  1. 1. [Xral].
Del llat. inuentus, -us ‘inventu’ d’u se fexo’l verbu inventar (cfr.), per vía cultizante.
invernada, la
📖: invernada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cfr. <i class="della">envernada,</i><i class="della">(TEST)
  1. invernada
  2. Cfr
  3. <i class="della">envernada,</i><i class="della"
la.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. la</i>.
invernadera, la
📖: invernadera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">envernadera,</i><i class="della">(TEST)
  1. invernadera
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  3. <i class="della">envernadera,</i><i class="della"
la.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. la</i>.
invernaderu, l’
📖: invernaderu
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">envernaderu,</i><i class="della">(TEST)
  1. invernaderu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  3. <i class="della">envernaderu,</i><i class="della"
l’.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. l’</i>.
invernadiella, la*
📖: invernadiella
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">envernadiella,</i><i class="della">(TEST)
  1. invernadiella
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  3. <i class="della">envernadiella,</i><i class="della"
la.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. la</i>.
invernador, ora
📖: invernador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">envernador,</i>(TEST)
  1. invernador
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  3. <i class="della">envernador,</i
ora.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">ora</i>.
invernadura, la
📖: invernadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Cfrr. <i class="della">envernadura,</i><i class="della">(TEST)
  1. invernadura
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cfrr
  3. <i class="della">envernadura,</i><i class="della"
la.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. la</i>.
invernal
📖: invernal
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. invernal
Cfr. envernal.
  1. Cfr. envernal.
invernal, l’
📖: invernal
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">envernal,</i><i class="della">(TEST)
  1. invernal
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  3. <i class="della">envernal,</i><i class="della"
l’.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. l’</i>.
invernar
📖: invernar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. invernar
Cfr. envernar.
  1. Cfr. envernar.
invernáu, ada, ao
📖: invernáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">envernao,</i>(TEST)
  1. invernáu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  3. <i class="della">envernao,</i
ada, ao.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">ada,</i> <i class="della">ao</i>.
invernáu, l’*
📖: invernáu
🔤: , l’*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">envernáu,</i><i class="della">(TEST)
  1. invernáu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  3. <i class="della">envernáu,</i><i class="della"
l’.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. l’</i>.
invernaxe, l’*
📖: invernaxe
🔤: , l’*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<ident class="della" level="1"></ident>Términu que conocemos per testu en castellán: <ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">No sea obligado a le pagar </i><i class="della">enbernaxe</i><i class="della">(TEST)
  1. invernaxe
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu que conocemos per testu en castellán: <ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">No sea obligado a le pagar </i><i class="della">enbernaxe</i><i class="della"
ni pastoraxe 1570 [(Comuña): 114]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ni </i><i class="della">pastoraxe</i> 1570 [(Comuña): 114]
Podría tratase d’un castellanismu col suf. ultrapirenaicu adau- táu o bien como resultáu asturianizáu de vieyo (cghla 285) en [-áZe] → [-áSe].
  1. Podría tratase d’un castellanismu col suf. ultrapirenaicu adau- táu o bien como resultáu asturianizáu de vieyo (cghla 285) en [-áZe] → [-áSe].
  2. -áSe
invernera, la
📖: invernera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. invernera
Cfr. envernera.
  1. Cfr. envernera.
inverniegu, a, o
📖: inverniegu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cfr. <i class="della">enverniegu,</i>(TEST)
  1. inverniegu
  2. Cfr
  3. <i class="della">enverniegu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
invernizar
📖: invernizar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. invernizar
Cfr. envernizar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">envernizar</i>.
invernizu, a, o
📖: invernizu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cfr. <i class="della">envernizu,</i>(TEST)
  1. invernizu
  2. Cfr
  3. <i class="della">envernizu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
invernosu, a, o
📖: invernosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cfr. <i class="della">envernosu,</i>(TEST)
  1. invernosu
  2. Cfr
  3. <i class="della">envernosu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
invertir
📖: invertir
🏗️: NO
✍️: NO
<invirtir [As. /Mánt/].>(TEST)
  1. invertir
    • Pa
    • Sr
  2. invirtir
    • As
    • /Mánt/
Cast. invertir [Pa. Sr]. //-se ‘distraese, entretenese con una cosa’ [/Mánt/].
  1. 1. Cast. <i class="della">invertir</i> [Pa. Sr]. //-<i class="della">se</i> ‘distraese, entretenese con una cosa’ [/Mánt/].
Del llat. invertere ‘volver’, ‘devolver’, ‘invertir’ (abf) siguió ast. invertir. De toes maneres esi mesmu verbu inuertere ta- mién significaba ‘alborotar’, ‘camudar’, etc. que podría tar representáu nos usos qu’amuesa esti verbu más al occidente na fastera eonaviega.
inviar
📖: inviar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. inviar
Cfr. unviar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">unviar</i>.
invisible
📖: invisible
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. invisible
Que nun se ve [Xral].
  1. 1. Que nun se ve [Xral].
2. Insufrible, insoportable [Ll]. Del llat. inuisibilis, -e ‘que nun se ve’ (abf), per vía culti- zante. Una nominalización femenina tamién se conseña güei n’asturianu (cfr. invisible, la).
invisible, la
📖: invisible
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. invisible
    • Ri
    • Qu
    • Tb
    • Sm
Prendedor del pelo [Ri. Qu. Tb. Sm. Arm]. Cfr. invisible.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Prendedor del pelo [Ri. Qu. Tb. Sm. Arm]. Cfr. <i class="della">invisible</i>.
invistir
📖: invistir
🏗️: NO
✍️: NO
Verbu que conocemos gracies a la documentación: <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">una pelle alfanege noua mulierile </i><i class="della">inuestita</i><i class="della">(TEST)
  1. invistir
  2. Verbu que conocemos gracies a la documentación: <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">una pelle alfanege noua mulierile </i><i class="della">inuestita</i><i class="della"
in panno Ouete uerde 1078(or.) [DCO-I/234]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. in panno Ouete</i> <i class="della">uerde</i> 1078(or.) [DCO-I/234]
uno manto colennino aut agnino ...inuestito in bono escalfar 1157(or.) [MSAH-IV/268]
  1. uno manto colennino aut agnino ...inuestito in bono escalfar
  2. 1157(or.) MSAH-IV/268
inverneru, era, ero*
📖: inverneru
🔤: , era, ero*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 era,, ero
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">enverneru,</i>(TEST)
  1. inverneru
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  3. <i class="della">enverneru,</i
era, ero.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">era,</i><i class="della"> ero</i>.
inverneru, l’*
📖: inverneru
🔤: , l’*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">enverneru,</i><i class="della">(TEST)
  1. inverneru
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  3. <i class="della">enverneru,</i><i class="della"
l’.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. l’</i>.
invernía, la
📖: invernía
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">envernía</i>. <ident class="della" level="1"></ident><br class="della">b) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">desenuistome</i>(TEST)
  1. invernía
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  3. <i class="della">envernía</i>
  4. <ident class="della" level="1"></ident><br class="della">b) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">desenuistome</i
de todo ello e envisto a vos la dicha abadesa
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">todo</i> <i class="della">ello</i> <i class="della">e</i> <i class="della">envisto</i> <i class="della">a</i> <i class="della">vos</i> <i class="della">la</i> <i class="della">dicha</i> <i class="della">abadesa</i>
1437(or.) [SB/335] se desenvestia e abria dellos e envestia e apoderava en todos ellos 1448(or.) [SB/340] apodero e envestio segund se contenia en el dicho su testa- mento 1448(or.) [SB/340] la envisto e çedo e traspaso en vos el dicho don abbad 1491 [MC-II/364] Hay ñoticies q’envistienon/con Pioli so xeneral/y que ganó la batalla/ñuestro préncipe D. Xuan [JyT 61]
  1. 1437(or.) SB/335
  2. se desenvestia e abria dellos e envestia e apoderava en todos ellos
  3. 1448(or.) SB/340
  4. apodero e envestio segund se contenia en el dicho su testa- mento
  5. 1448(or.) SB/340
  6. la envisto e çedo e traspaso en vos el dicho don abbad
  7. 1491 MC-II/364
  8. Hay ñoticies q’envistienon/con Pioli so xeneral/y que ganó la batalla/ñuestro préncipe D. Xuan
  9. JyT 61
Del llat. inuestire ‘revestir’, ‘cubrir’, ‘adornar’ (abf).
invisu, a, o
📖: invisu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Espantadiza, nerviosa (una persona, una animal, n’especial les caballeríes) [Cn]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
  1. invisu
    • Cn
  2. Espantadiza, nerviosa (una persona, una animal, n’especial les caballeríes) [Cn]: <i class="della">Nun</i
te montes nél qu’ía invisu ya vei tirate [Cn].
  1. 1. <i class="della">te</i> <i class="della">montes</i> <i class="della">nél</i> <i class="della">qu’ía</i> <i class="della">invisu</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">vei </i><i class="della">tirate</i> [Cn].
pos al fer la comparancia/de la ciudá a aquesta aldea,/ de llo probe a lo señor,/de llo simple a la gatesca,(…),/de llo invisu a la llaneza,/desátanse lles coricies/y arrevienta ll’aguyeta [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 9-16)] Del llat. inuisus, -a, -um ‘non prestosu’, ‘tarrecible’,’ranciu’ (abf).
invitación, la*
📖: invitación
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<envitación [Sm].>(TEST)
  1. invitación
  2. envitación
    • Sm
Cast. invitación [Sm].
  1. 1. Cast. <i class="della">invitación</i> [Sm].
Del llat. inuitatio, -onis ‘brinde’ (abf), per vía culta.
invitar
📖: invitar
🏗️: NO
✍️: NO
<envitar [Ac. Sm].>(TEST)
  1. invitar
    • Tb
  2. envitar
    • Ac
    • Sm
Cast. invitar, brindar [Ac. Sm. Xral]: Invitóulos pero nun qui- xenon saber más nada del brinde [Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">invitar,</i> brindar [Ac. Sm. Xral]: <i class="della">Invitóulos</i> <i class="della">pero</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">qui- </i><i class="della">xenon</i> <i class="della">saber</i> <i class="della">más</i> <i class="della">nada</i> <i class="della">del</i> <i class="della">brinde</i> [Tb].
inuitauit Petrum ad sua mensa 953(or.) [DCO-I/103] que nos ad celi creacio adpetere inuitat 960(or.) [ACL/113] Del compuestu llat. inuītāre, también con continuadores ro- mánicos ya hispánicos (rew; deeh; dcech s.v. invitar). Nel dominiu ástur caltiénse’l verbu invitar per vía culta lo mes- mo que’l deverbal envite (
  1. inuitauit Petrum ad sua mensa
  2. 953(or.) DCO-I/103
  3. que nos ad celi creacio adpetere inuitat
  4. 960(or.) ACL/113
  5. Del compuestu llat. inuītāre, también con continuadores ro- mánicos ya hispánicos (rew; deeh; dcech s.v. invitar). Nel dominiu ástur caltiénse’l verbu invitar per vía culta lo mes- mo que’l deverbal envite (
cfr.). El compuestu con cum- ye responsable de *convitarconvite (cfr.) frente al popular convidar (cfr.) y al so compuestu desconvidar (cfr.). N’ast. nun se caltevo’l popular *envidar → *enviar ensin dulda pa torgar una llastimosa homonimia col ast. enviar ‘mandar (a un sitiu)’, quiciabes por esi motivu tamién camudáu en unviar. N’Asturies y en Lleón, ye cierto, pue sentise’l verbu envidar na terminoloxía de dellos xuegos de cartes pero ye discutible si respuende a un usu tradicional o si ye castellanismu moder- nu. Encontu pa ser favoratible al emplegu tradicional de en- vidar ente nós podría ser el so emplegu en La Pícara Justina (1605) obra d’autor lleonés qu’escribe castellanu.
invitáu, ada, ao
📖: invitáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<+envitéu [Ay].>(TEST)
  1. invitáu
  2. envitéu metafonía
    • Ay
Brindáu [Ac. Ay]. Pp. de invitar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Brindáu [Ac. Ay]. Pp. de <i class="della">invitar</i>.
inxanu, l’
📖: inxanu
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
(TEST)
  1. inxanu
    • Lln
Nanu [Lln. AGO]. 2. Gnomu [AGO]. Encantu [AGO]. Cfr. xanu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Nanu [Lln. AGO].
  3. 2. Gnomu [AGO]. Encantu [AGO]. Cfr. <i class="della">xanu</i>.
inxargar
📖: inxargar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">ijadear</i>(TEST)
  1. inxargar
  2. Cast
  3. <i class="della">ijadear</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. ixar.
inxeme
📖: inxeme
🏗️: NO
✍️: NO
Doloríu, confundíu, que xime, llorosu [ByM]. Del llat. ingemere ‘quexase’, ‘llamentase’, ‘xemir’ (abf) que güei namás se caltién, y percurtiamente, como deverbal del infinitivu n’usos axetivos. La fonte d’información, n’efeutu, nun ye la meyor pa garatizar nin los usos nin el so espardi- mientu. De toes maneres nun sedría imposible camentar que se trata d’un términu del occidente asturianu. Con too, un do- cumentu asturianu de 1170 conseña <i class="della">Petro</i>(TEST)
  1. inxeme
  2. Doloríu, confundíu, que xime, llorosu
    • ByM
  3. Del llat
  4. ingemere ‘quexase’, ‘llamentase’, ‘xemir’ (abf) que güei namás se caltién, y percurtiamente, como deverbal del infinitivu n’usos axetivos
  5. La fonte d’información, n’efeutu, nun ye la meyor pa garatizar nin los usos nin el so espardi- mientu
  6. De toes maneres nun sedría imposible camentar que se trata d’un términu del occidente asturianu
  7. Con too, un do- cumentu asturianu de 1170 conseña <i class="della">Petro</i
Ingemo 1170(or.?) [MB/202] que
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Ingemo</i> 1170(or.?) [MB/202] que
quiciabes pudiéremos entender dientro d’esti epígrafe como si se tratare güei d’un participiu fuerte del ver- bu *inxemir.
inxeniería, la*
📖: inxeniería
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<enxeneiría [Md]. enxenieiría [Md]. enxeñería [JH].>(TEST)
  1. inxeniería
  2. enxeneiría
    • Md
  3. enxenieiría
    • Md
  4. enxeñería
    • JH
Cast. ingeniería [Md. JH]. Cfr. inxeniu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">ingeniería</i> [Md. JH]. Cfr. <i class="della">inxeniu</i>.
inxenieru, l’*
📖: inxenieru
🔤: , l’*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<enxenieiru [Md]. enxeñeiru [Md]. enxeñeru [JH]. inxinieru [Pzu].>(TEST)
  1. inxenieru
  2. enxenieiru
    • Md
  3. enxeñeiru
    • Md
  4. enxeñeru
    • JH
  5. inxinieru
    • Pzu
Cast. ingeniero [Md. Pzu. JH]. Cfr. inxeniu. Fónicamente inxinieru supón una adautación
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">ingeniero</i> [Md. Pzu. JH]. Cfr. <i class="della">inxeniu</i>. Fónicamente <i class="della">inxinieru</i> supón una adautación
del cast. ingeniero, lo mesmo que inxeniu (cfr.) con rellación a ingenio. L’ast. enxeñeru ha entendese dende enxeñu (cfr. inxeniu).
inxeniu, l’*
📖: inxeniu
🔤: , l’*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<enxeñu [JH]. enxeniu [R. AGO]. inxeño [DA. ByM]. inxe- niu [Pzu. R].>(TEST)
  1. inxeniu
  2. enxeñu
    • JH
  3. enxeniu
    • R
    • AGO
  4. inxeño
    • DA
    • ByM
  5. inxe- niu
    • Pzu
    • R
Cast. ingenio [JH. R. DA. AGO], talentu [ByM]. Cast. inven- tiva [AGO]. 2. Fuerza natural, ingenio [R]. 3. Máquina, polo regular, de guerra [R].
  1. 1. Cast. <i class="della">ingenio</i> [JH. R. DA. AGO], talentu [ByM]. Cast. <i class="della">inven- tiva </i>[AGO].
  2. 2. Fuerza natural, <i class="della">ingenio </i>[R].
  3. 3. Máquina, polo regular, de guerra [R].
et In anc Iuramento nunllo qui fraudis Ingenio non Interpo- nimus 953(or.) [DO ix-x/63] si algun omne furta fierros de molino o otro engenno s. xiii(or.) [FX/242] Que ño habia que decir mas q’el so inxeño [DyE 7] Dal enxeñu abarato/xixa ni esposición/y so par’estes co- ses/lo mesmo q’un frayon [Canción Infantes 276] Vusté sí que tenía inxeniu/cuando se ponxo a razones/con aquellos doctorrechos, /que los dexó como monos/pregun- tando y respondiendo. [ABalvidares, Canción (Poesíes 153-157)] privatives de inxseñu [Campumanes 1781/660] ‘inteleutu’ (old), con llarga representación románica (rew) ya hispánica (deeh; deeh s.v. genio). L’ast. enxeniu ye un semi- cultismu y paez que enxeñu ye’l resultáu popular. En rellación etimolóxica tán los derivaos inxenieru (cfr.), inxeniería (cfr.)
  1. et In anc Iuramento nunllo qui fraudis Ingenio non Interpo- nimus
  2. 953(or.) DO ix-x/63
  3. si algun omne furta fierros de molino o otro engenno s. xiii(or.)
  4. FX/242
  5. Que ño habia que decir mas q’el so inxeño
  6. DyE 7
  7. Dal enxeñu abarato/xixa ni esposición/y so par’estes co- ses/lo mesmo q’un frayon
  8. Canción Infantes 276
  9. Vusté sí que tenía inxeniu/cuando se ponxo a razones/con aquellos doctorrechos, /que los dexó como monos/pregun- tando y respondiendo.
  10. ABalvidares, Canción (Poesíes 153-157)
  11. privatives de inxseñu
  12. Campumanes 1781/660
  13. ‘inteleutu’ (old), con llarga representación románica (rew) ya hispánica (deeh; deeh s.v. genio). L’ast. enxeniu ye un semi- cultismu y paez que enxeñu ye’l resultáu popular. En rellación etimolóxica tán los derivaos inxenieru (cfr.), inxeniería (cfr.)
Del llat. ingenium, -i ‘temperamentu’, ‘disposición especial’, ‘cualidá inherente’, ‘inclinación natural o deséu’, ‘talentu’,
inxente
📖: inxente
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Tolos díes, de siguío (namái falando de tierra de riegu) [Oc]: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">El</i>(TEST)
  1. inxente
    • Oc
  2. ident class="della" level="1"></ident>Tolos díes, de siguío (namái falando de tierra de riegu) [Oc]: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">El</i
miou prao l.livóu tudu l’agua inxente [Oc].
  1. 1. <i class="della">miou</i> <i class="della">prao</i> <i class="della">l</i>.<i class="della">livóu</i> <i class="della">tudu</i> <i class="della">l’agua</i> <i class="della">inxente</i> [Oc].
adque conuenit nullius quo et gentis Imperio 905(or.) [DO ix-x/36] Nullius quoque Ingentis Imperio 971(or.) [DO ix-x/71] Del ax. llat. ingens, ingentis ‘pergrande’, ‘inmensu’ aplicáu a homes y coses (em), per vía cultizante.
  1. adque conuenit nullius quo et gentis Imperio
  2. 905(or.) DO ix-x/36
  3. Nullius quoque Ingentis Imperio
  4. 971(or.) DO ix-x/71
  5. Del ax. llat. ingens, ingentis ‘pergrande’, ‘inmensu’ aplicáu a homes y coses (em), per vía cultizante.
inxenuu, ua, uo*
📖: inxenuu
🔤: , ua, uo*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ua,, uo
<ident class="della" level="1"></ident>Ax. conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">llos omeçios et los rosos de todos los ommes </i><i class="della">engenios</i>(TEST)
  1. inxenuu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Ax
  3. conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">llos omeçios et los rosos de todos los ommes </i><i class="della">engenios</i
[FLl (BN) 33]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [FLl (BN) 33]
mudesse en otra uilla engenua [FLl (BN) 39] se enna heredat engenua fecier uodas [FLl (BN) 43] abulta adautación moderna del cast. ingenuo.
  1. mudesse en otra uilla engenua
  2. FLl (BN) 39
  3. se enna heredat engenua fecier uodas
  4. FLl (BN) 43
  5. abulta adautación moderna del cast. ingenuo.
Del llat. ingenuus, -a, -um ‘llibre’ (abf). Güei ast. inxenuu
inxeriáu, ada, ao*
📖: inxeriáu
🔤: , ada, ao*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ident class="della" level="1"></ident><+enxiriéu/enxiriá/enxiriao [Ri].>(TEST)
  1. inxeriáu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+enxiriéu/enxiriá/enxiriao
    • Ri
Muertu de fríu [Ri].
  1. 1. Muertu de fríu [Ri].
Participiu del verbu *inxeriar que xunto a *inxerar ha tenese por variante fónica del conocíu inserar (cfr.) que guarda rella- ción con inxerir ‘tar muertu de fríu’ (cfr.).
  1. Participiu del verbu *inxeriar que xunto a *inxerar ha tenese por variante fónica del conocíu inserar (cfr.) que guarda rella- ción con inxerir ‘tar muertu de fríu’ (cfr.).
inxeridor, ora
📖: inxeridor
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<ident class="della" level="1"></ident><enxeridor/ora [JH].>(TEST)
  1. inxeridor
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident><enxeridor/ora
    • JH
Qu’inxer [Tb. JH].
  1. 1. Qu’inxer [Tb. JH].
Cfr. inxerir.
  1. Cfr. inxerir.
inxeridura, la
📖: inxeridura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><enxeridura [JH]. inseridura [JH].>(TEST)
  1. inxeridura
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident><enxeridura
    • JH
  3. inseridura
    • JH
Aición y efeutu d’ inxerir [Tb. JH]. Cfr. inxerir.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Aición y efeutu d’ <i class="della">inxerir</i> [Tb. JH]. Cfr. <i class="della">inxerir</i>.
inxerimientu, l’
📖: inxerimientu
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<ident class="della" level="1"></ident><enxerimientu [JH].>(TEST)
  1. inxerimientu
  2. ident class="della" level="1"></ident><enxerimientu
    • JH
Aición y efeutu d’inxerir [Tb. JH]. Cfr. inxerir.
  1. Aición y efeutu d’inxerir [Tb. JH]. Cfr. inxerir.
  2. Tb. JH
inxerir
📖: inxerir
🏗️: NO
✍️: NO
<enxerir [JH]. enxirir [Md]. inserir [JH]. inxirir [Qu. Tb. Md. Gr. Pr. Tox].///<ident class="della" level="1"></ident>injerir [Ac. Pr. Cn (MG). Cd].>(TEST)
  1. inxerir
  2. enxerir
    • JH
  3. enxirir
    • Md
  4. inserir
    • JH
  5. inxirir
    • Qu
    • Tb
    • Md
    • Gr
    • Pr
    • Tox
  6. <ident class="della" level="1"></ident>injerir infl. cast.
    • Ac
    • Pr
    • Cn (MG)
    • Cd
Inxertar [Ac. Sd. Tb. Cn (MG). Gr. Cd. Pr. Vd. Tox. JH]: Inxeríu’l rosal [Tb]. 2 Incluyir [Md]. 3. Tar muertu de fríu [Tb]: El nenu ta inxeríu porque fai muchu fríu. ¡Cómo nun va tar inxeríu de fríu! [Tb]. 4. Encoyer [Qu. Tb]: Inxiríu por- que taba mui fríu’l día [Tb]: El nenu inxeríuse con tantu xelu [Tb]. 5. Retraer [Md]. injiriéndole a su tiempo [Grangerías xviii: 943] ingerir assí los nogales [Grangerías xviii: 1121]
  1. Inxertar [Ac. Sd. Tb. Cn (MG). Gr. Cd. Pr. Vd. Tox. JH]:
  2. Ac. Sd. Tb. Cn (MG). Gr. Cd. Pr. Vd. Tox. JH
  3. Inxeríu’l rosal [Tb]. 2 Incluyir [Md]. 3. Tar muertu de fríu
  4. Md
  5. [Tb]: El nenu ta inxeríu porque fai muchu fríu. ¡Cómo nun va tar inxeríu de fríu! [Tb]. 4. Encoyer [Qu. Tb]: Inxiríu por- que taba mui fríu’l día [Tb]: El nenu inxeríuse con tantu xelu [Tb]. 5. Retraer [Md]. injiriéndole a su tiempo
  6. Grangerías xviii: 943
  7. ingerir assí los nogales
  8. Grangerías xviii: 1121
Del llat. inserere ‘inxertar’, ‘inxerir’, ‘meter’ (em s.v. sero 2), verbu con dellos continuadores románicos (rew s.v. insěrěre) ya hispánicos (deeh; dcech s.v. injerir); tamién asitiáu nel com- puestu desinserir (cfr.). Pue pensase tamién nel influxu del llat. ingerere ‘meter’, ‘introducir’ (abf). Namái la documentación medieval del términu podría facenos destremar les posibilidaes. Pero xunto al ast. inxerir, inserir, etc. atopamos el so sinónimu inserar (cfr.; pe2 s.v. aceruyar), *inxeriar responsable del parti- cipiu inxeriáu (cfr.), que nos fai ver que inserir foi atrayíu polos verbos en -āre, -idiare como se documenta n’abondos exemplos más, quiciabes favorecío pol influxu del concurrente inxertar (pe2: 370; pe4: 242). Semánticamente l’averamientu ente inserar ya inxerir débese a la idea fondera que se caltién en inxertar ‘me- ter (tiesu)’, ‘meter (ríxidu)’ lo mesmo que tiesu y ensin movese ta’l muertu de fríu. En rellación etimolóxica ta l’ast. inxeridor (cfr.), inxeridura (cfr.), inxerimientu (cfr.).
inxeríu, ida, ío
📖: inxeríu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
<inxiríu [Qu].>(TEST)
  1. inxeríu
  2. inxiríu
    • Qu
Gorrumbu, encoyíu [Qu].
  1. 1. Gorrumbu, encoyíu [Qu].
2. Tiesu de fríu [Tb]: El nenu taba inxeríu sentáu a la puerta casa [Tb]. Pp. de inxerir. El vieyu participiu acaba xeneralizando la idea de ‘tiesu’ y ‘gorrumbu’ pola imaxe producida por munchos inxertos fechos nel árbol (pe4).
inxertada, la*
📖: inxertada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<enxertada [Md]. ensertada [Md].>(TEST)
  1. inxertada
  2. enxertada
    • Md
  3. ensertada
    • Md
Inxertu [Md].
  1. 1. Inxertu [Md].
Cfr. inxertar.
inxertador, ora
📖: inxertador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<enxertador [y Md]. ensertador [y Md. y JH]. ensertaor [Ca].>(TEST)
  1. inxertador
    • Md
  2. enxertador
    • y Md
  3. ensertador
    • y Md
    • y JH
  4. ensertaor
    • Ca
Qu’inxerta [Md. JH]. Que sabe facer inxertos [Ca]: Siempre fu mu güen ensertaor [Ca]. Cfr. inxertar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Qu’<i class="della">inxerta </i>[Md. JH]. Que sabe facer inxertos [Ca]: <i class="della">Siempre </i><i class="della">fu</i> <i class="della">mu</i> <i class="della">güen</i> <i class="della">ensertaor</i> [Ca]. Cfr. <i class="della">inxertar</i>.
inxertadura, la*
📖: inxertadura
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<enxertadura [Md]. ensertadura [Cb. Cv. y JH].>(TEST)
  1. inxertadura
  2. enxertadura
    • Md
  3. ensertadura
    • Cb
    • Cv
    • y JH
Aición y efeutu de inxertar o ensertar [Cb. Cv. JH]. Cfr. inxertar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Aición y efeutu de <i class="della">inxertar</i> o <i class="della">ensertar</i> [Cb. Cv. JH]. Cfr. <i class="della">inxertar</i>.
inxertar
📖: inxertar
🏗️: NO
✍️: NO
<enxertar [Sb. Tb. An. PVieya. Oc. /Mánt/]. enxartar [Cp. Pzu]. ensartar [Tox]. ensertar [Lln. Rs. y Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Llg. Ca. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. y Md. Cn (V)]. Gr. y Cd. Pr. Cv. Tox. y Oc. y JH. R. DA]. ensiertar [Os. y Ac]. insiertar [Ri]. insertar [Cg. Pi. y Ac. Ay. Ll. Tb. Pr. R. DA]. inxirtar [As].>(TEST)
  1. inxertar
    • Pa
    • Sd
    • Md
    • Cn
    • Cd
  2. enxertar
    • Sb
    • Tb
    • An
    • PVieya
    • Oc
    • /Mánt/
  3. enxartar
    • Cp
    • Pzu
  4. ensartar
    • Tox
  5. ensertar
    • Lln
    • Rs
    • y Pa
    • Cb
    • Cg
    • Cp
    • Ac
    • Llg
    • Ca
    • Ay
    • Ll
    • Ri
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • y Md
    • Cn (V)]
    • Gr
    • y Cd
    • Pr
    • Cv
    • Tox
    • y Oc
    • y JH
    • R
    • DA
  6. ensiertar
    • Os
    • y Ac
  7. insiertar
    • Ri
  8. insertar
    • Cg
    • Pi
    • y Ac
    • Ay
    • Ll
    • Tb
    • Pr
    • R
    • DA
  9. inxirtar
    • As
Cast. injertar [Lln. Cl. Os. Rs. Pa. Cb. Pi. Cg. Cp. Ac. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Sd. Qu. Tb. Sm. Md. PSil. As. Cn (V). An. Gr. Cd. Pr. Cv. Oc. PVieya. JH. /Eo/. R. DA]: Vamos enxertar ese manzaneiru [An]. 2. Axuntar [Ll. Qu. Tb]. Cast. ensartar [Cb. Cp. Cñ. Llg. Pzu. Tox. DA] un trozu de tela n’otra pren- da [Lln. Cg. Ay. Cd. Pr. Oc]. Allargar [R] añadiendo daqué que nun sía igual a la primera materia [Ay]. 3. Facer sartes de corales, de castañes, etc. [R]. 4. Dar nel puntu flacu [As]. ///Per San Blas y la Candelera inxertarás ciruela y pera [LC]. Ensertar en árbol vieyu nin llena el platu ni el güeyu [Recuer- dos (CyN)].
  1. 1. Cast. <i class="della">injertar</i> [Lln. Cl. Os. Rs. Pa. Cb. Pi. Cg. Cp. Ac. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Sd. Qu. Tb. Sm. Md. PSil. As. Cn (V). An. Gr. Cd. Pr. Cv. Oc. PVieya. JH. /Eo/. R. DA]: <i class="della">Vamos enxertar</i><i class="della"> ese</i> <i class="della">manzaneiru</i> [An].
  2. 2. Axuntar [Ll. Qu. Tb]. Cast. <i class="della">ensartar </i>[Cb. Cp. Cñ. Llg. Pzu. Tox. DA] un trozu de tela n’otra pren- da [Lln. Cg. Ay. Cd. Pr. Oc]. Allargar [R] añadiendo daqué que nun sía igual a la primera materia [Ay].
  3. 3. Facer sartes de corales, de castañes, etc. [R].
  4. 4. Dar nel puntu flacu [As]. ///<i class="della">Per San Blas y la Candelera inxertarás ciruela y pera </i>[LC]. <i class="della">Ensertar</i> <i class="della">en</i> <i class="della">árbol</i> <i class="della">vieyu</i> <i class="della">nin</i> <i class="della">llena</i> <i class="della">el</i> <i class="della">platu</i> <i class="della">ni</i> <i class="della">el</i> <i class="della">güeyu</i> [Recuer- dos (CyN)].
Aun dizemos que de las castaniares qui hi estan de nostru quantas delas ensertardes 1246(or.) [DOSV-II/235] lantedes ¬ ensertedes ¬ arrompades enno heredamiento que don Steuan pardo compro 1260 [DCO-II/64] & quanto Apparicio arronpiera & lantara & ensertara 1274(or.) [DOLLA-I/96]:Uv quanto Apparitio arronpiera ¬ lantara ¬ensertara dientro estos terminos 1274 [DCO-II/110] la lantedes ¬ la ensertedes de castannares ¬ de pumares ha mamposteria 1277 [DCO-II/119] que enxertedes las uides de la ffaça menor e la aprouenedes 1293(or.) [MSAH-V/509] retergar e ensertar e guardar e sacodir e apannar 1324(aprox.)(or.) [SP-I/437] otros arvoles frucheros e los criedes e los gardedes e los enssertedes 1326(or.) [SP-II/16] estos arvoles ... devedeslos ensertar e retrigar e aberbechar e gardar 1351(or.) [SP-II/292] Alonso Martinez de Trebies que en aquel monte que enserta- ra castanales 1460(or.) [SP-IV/86] el quarto de los pumares que estan por ensertar sobre casa 1490(or.) [VC-II/299] ensertar como se dirá [Grangerías xviii: 573] ensertar a escudo [Grangerías xviii: 1121]
  1. Aun dizemos que de las castaniares qui hi estan de nostru quantas delas ensertardes
  2. 1246(or.) DOSV-II/235
  3. lantedes ¬ ensertedes ¬ arrompades enno heredamiento que don Steuan pardo compro
  4. 1260 DCO-II/64
  5. & quanto Apparicio arronpiera & lantara & ensertara
  6. 1274(or.) [DOLLA-I/96]:Uv quanto Apparitio arronpiera ¬ lantara ¬ensertara dientro estos terminos
  7. 1274 DCO-II/110
  8. la lantedes ¬ la ensertedes de castannares ¬ de pumares ha mamposteria
  9. 1277 DCO-II/119
  10. que enxertedes las uides de la ffaça menor e la aprouenedes
  11. 1293(or.) MSAH-V/509
  12. retergar e ensertar e guardar e sacodir e apannar 1324(aprox.)(or.)
  13. SP-I/437
  14. otros arvoles frucheros e los criedes e los gardedes e los enssertedes
  15. 1326(or.) SP-II/16
  16. estos arvoles ... devedeslos ensertar e retrigar e aberbechar e gardar
  17. 1351(or.) SP-II/292
  18. Alonso Martinez de Trebies que en aquel monte que enserta- ra castanales
  19. 1460(or.) SP-IV/86
  20. el quarto de los pumares que estan por ensertar sobre casa
  21. 1490(or.) VC-II/299
  22. ensertar como se dirá
  23. Grangerías xviii: 573
  24. ensertar a escudo
  25. Grangerías xviii: 1121
Del llat. insertāre ‘inxertar’ (em s.v. sero 2; old), verbu con dellos continuadores románicos (rew) ya hispánicos centro- occidentales (deeh; dcech s.v. injerir), formáu dende inser- tum, participiu de inserere ‘xuntar en fila’, ‘atar’, ‘trenzar’ (em); ello faise de mou asemeyáu a lo que pasa con sertum, el participiu de serere, responsable de sartar (pe2 s.v.), docu- mentáu na Edá Media, que pudo favorecer les variantes del tipu ensartar, enxartar (pe4: 243). Un deverbal de inxertar ye ast. inxertada (cfr.); en rellación etimolóxica tán tamien inxertador (cfr.), inxertadura (cfr.). L’influxu del ast. inxertu (cfr.), y variantes, pue alvertise nel infinitivu citáu enriba.
inxertía, la*
📖: inxertía
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ensertía [Cv]. enxertía [Sb. Oc].>(TEST)
  1. inxertía
  2. ensertía
    • Cv
  3. enxertía
    • Sb
    • Oc
Sazón, dómina pa inxertar [Sb. Cv. Oc]: Yá-y pasóu la enxer- tía a la zreizal [Oc]. 2. Parte del árbol onde s’inxertó [Cv. Oc]. 3. Mozqueta que queda nel árbol inxertáu [Oc]: Curtáronlu por la enxertía [Oc]. Cfr. inxertu, l’.
inxertoría, la*
📖: inxertoría
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ensertoría [Cn (V)].>(TEST)
  1. inxertoría
    • Cn
  2. ensertoría
    • Cn (V)
Aición y efeutu d’inxertar [Cn (V)].
  1. 1. Aición y efeutu d’<i class="della">inxertar</i> [Cn (V)].
Cfr. inxertu, l’.
inxertu, a, o
📖: inxertu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+ensiirtu/ensierta/ensierto [Ay]. enxertu/a/o [JH]. /////enser- tis [Cl].>(TEST)
  1. inxertu
  2. ensiirtu/ensierta/ensierto metafonía
    • Ay
  3. enxertu/a/o
    • JH
  4. enser- tis dudoso (certainty = baxa)
    • Cl
Cast. injerto [Ay. PSil. JH]. //Ensertis ‘escalonaos, articulaos’ [Cl].
  1. 1. Cast. <i class="della">injerto </i>[Ay. PSil. JH]. //<i class="della">Ensertis </i>‘escalonaos, articulaos’ [Cl].
pumares omni genere pomorum insertos 927 (s. xii) [ACL/125] quanto lantado et inserto in ipso cellario de Brannas fecit 1224(or.) [SV/135] quastannales ensertas 1236(or.) [SV/74] para que lo lantedes de buenas castanales e ensiertas 1470(or.) [SB/361]
  1. pumares omni genere pomorum insertos
  2. 927 (s. xii) ACL/125
  3. quanto lantado et inserto in ipso cellario de Brannas fecit
  4. 1224(or.) SV/135
  5. quastannales ensertas
  6. 1236(or.) SV/74
  7. para que lo lantedes de buenas castanales e ensiertas
  8. 1470(or.) SB/361
Cfr. inxertu, l’.
inxertu, l’
📖: inxertu
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<ensertu [Cb. y Md. Pr]. ensierto [Os]. ensiertu [Pa. Cb. Cg. Cp. Llg. Ca. Pr (Cv). Cv. y JH]. +ensiirtu [Llg]. enxertu [Cp. Sb. y Md. y An. y Tox. y JH. R]. enxiertu [Pa. Cp. Sb]. in- sertu [Cb]. insierto [Ll]. insiertu [LV. Lln. Cb. Cg. Tb. R. DA]. +insiirtu [Ay. Ri]. +inxirtu [Mi. Ay]. //inxerto [Eo]. ///injertu [Ac].>(TEST)
  1. inxertu
    • Md
    • An
  2. ensertu
    • Cb
    • y Md
    • Pr
  3. ensierto
    • Os
  4. ensiertu
    • Pa
    • Cb
    • Cg
    • Cp
    • Llg
    • Ca
    • Pr (Cv)
    • Cv
    • y JH
  5. ensiirtu metafonía
    • Llg
  6. enxertu
    • Cp
    • Sb
    • y Md
    • y An
    • y Tox
    • y JH
    • R
  7. enxiertu
    • Pa
    • Cp
    • Sb
  8. in- sertu
    • Cb
  9. insierto
    • Ll
  10. insiertu
    • LV
    • Lln
    • Cb
    • Cg
    • Tb
    • R
    • DA
  11. insiirtu metafonía
    • Ay
    • Ri
  12. inxirtu metafonía
    • Mi
    • Ay
  13. inxerto eonaviego
    • Eo
  14. injertu infl. cast.
    • Ac
Aición y efeutu d’inxertar [LV. Lln (inxertu). Os. Pa. Cb. Cg. Ac. Llg. Sb. Ca. Mi. Ay. Ll. Ri. Tb. Md. As. PSil. An. Pr. Tox. /Eo/. JH. DA. R]: Fixemos un inxertu na peral [An]. 2. Sitiu u s’inxertó l’árbol [Pr (Cv)]. 3. Árbol inxertáu [Ca. Cv. La Reigada (Cv)]. 4. Añadidura que se fai a una tela [Cb. Cg. Cp]. 5. Especie de cataplasma [Cp]. 6. Persona nana o per- baxa d’estatura [Lln (insiertu)]. ///Añu bisiestu nin cordeiru nin enxertu [LC].
  1. 1. Aición y efeutu d’<i class="della">inxertar</i> [LV. Lln (inxertu). Os. Pa. Cb. Cg. Ac. Llg. Sb. Ca. Mi. Ay. Ll. Ri. Tb. Md. As. PSil. An. Pr. Tox. /Eo/. JH. DA. R]: <i class="della">Fixemos un inxertu na peral </i>[An].
  2. 2. Sitiu u s’inxertó l’árbol [Pr (Cv)].
  3. 3. Árbol inxertáu [Ca. Cv. La Reigada (Cv)].
  4. 4. Añadidura que se fai a una tela [Cb. Cg. Cp].
  5. 5. Especie de cataplasma [Cp].
  6. 6. Persona nana o per- baxa d’estatura [Lln (insiertu)]. ///<i class="della">Añu bisiestu nin cordeiru </i><i class="della">nin enxertu </i>[LC].
in ilo inserto in ilo orto medietate 1014(or.) [ACL/284] per illo inserto de illa perale qui est in illa spina 1017 [ODueñas/103] la fonte d’Eros affronta suso en Ensierta 1238(or.) [SP- I/162] exidos ensertos conpras ganacias enpennas dientro e fora 1265(or.) [SP-I/219] de los dichos pumares que son para dar mançanas e ensier- tos 1403(or.) [VC-II/108] el enxerto de Pero Picus de tras la casa VI dineros s.f. [SPM/561] Que no habeis de poner dalgun ensierto [El Ensalmador 73] de sus ensiertos [Grangerías xviii: 573]
  1. in ilo inserto in ilo orto medietate
  2. 1014(or.) ACL/284
  3. per illo inserto de illa perale qui est in illa spina
  4. 1017 ODueñas/103
  5. la fonte d’Eros affronta suso en Ensierta
  6. 1238(or.) SP- I/162
  7. exidos ensertos conpras ganacias enpennas dientro e fora
  8. 1265(or.) SP-I/219
  9. de los dichos pumares que son para dar mançanas e ensier- tos
  10. 1403(or.) VC-II/108
  11. el enxerto de Pero Picus de tras la casa VI dineros s.f.
  12. SPM/561
  13. Que no habeis de poner dalgun ensierto
  14. El Ensalmador 73
  15. de sus ensiertos
  16. Grangerías xviii: 573
Del llat. insertus, -a, -um, participiu del verbu inserere ‘inxertar’ (em), siguió l’ax. ast. inxertu, -a, -o (cfr.). Una nominalización del masculín alita nel ast. inxertu entendible tamién con una va- riante [sj] o [s] onde dende ‘aición y efeutu d’inxertar’ pasa a aplicase a la cosa cola que se fai l’inxertu y, darréu, a aquello que semeya un inxertu o que s’axunta o agrega o echa como un inxertu, o a daquién que ye pequeñu como pequeñu suel ser l’inxertu. La toponimia tamién conseña nicios de términos rella- cionaos (ta 335) y apaez na nuesa documentación. Dende’l fem. inserta, o inxerta, féxose l’ast. inxertía (cfr.) con una referencia a ‘la dómina en que se facía daqué’, como ‘aiciones rellacionaes col inxertu’ (pe4), de mou asemeyáu a como vemos nel ast. capía (cfr.). Col mesmu sufixu que vemos en inxertía (cfr.) y en capía (cfr.) habrá xustificase ast. ensertoría (cfr. inxertoría).
inxirgar
📖: inxirgar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. inxirgar
Ver, apercibir [As]. ¿En rellación etimolóxica con xirgar?
  1. Ver, apercibir [As].
  2. As
  3. ¿En rellación etimolóxica con xirgar?
inxoria, la*
📖: inxoria
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<///<ident class="della" level="1"></ident>/inxorias [Tox. /Eo/]. //enxorias [Eo. Mánt].>(TEST)
  1. inxoria
  2. <ident class="della" level="1"></ident>/inxorias infl. cast.
    • Tox
    • /Eo/
  3. enxorias eonaviego
    • Eo
    • Mánt
Menudencies, caxigalines [Tox]. Llambionaes [/Eo. Mánt/].
  1. 1. Menudencies, caxigalines [Tox]. Llambionaes [/Eo. Mánt/].
2. Enguedeyos, chismes [Tox]. **
  1. 2. Enguedeyos, chismes [Tox].
  2. Tox
  3. **
inxuria, la
📖: inxuria
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">injuria</i>(TEST)
  1. inxuria
  2. Cast
  3. <i class="della">injuria</i
[Tox. /Eo/].
  1. 1. [Tox. /Eo/].
nec InIurja nisi bonum et umilitatem 905(or.) [DO ix-x/37] los males & las enjurias que rresçebieron del dicho arias 1293 [DCO-V/176] por la eniuria que la eglesia rresçebio per muerte de maes- tro beneyto 1293 [DCO-V/177] en razon de ynjura que yo ffezj al dicho Gonçalo 1296 [DCO-V/197] en razon de la iniuria de la entrada et del quebrantamiento 1304(or.) [SIL/59] auemos quexume del Conçello de abilles por Razon de jnju- ria 1320 [AAU/173] en lo qual lles avian fecho grande enjuria e danno 1391(or.) [SP-III/76] la injuria e forçia e esbollaçion que dixo quel dicho Fernan Perez 1403(or.) [SP-III/139]
  1. nec InIurja nisi bonum et umilitatem
  2. 905(or.) DO ix-x/37
  3. los males & las enjurias que rresçebieron del dicho arias
  4. 1293 DCO-V/176
  5. por la eniuria que la eglesia rresçebio per muerte de maes- tro beneyto
  6. 1293 DCO-V/177
  7. en razon de ynjura que yo ffezj al dicho Gonçalo
  8. 1296 DCO-V/197
  9. en razon de la iniuria de la entrada et del quebrantamiento
  10. 1304(or.) SIL/59
  11. auemos quexume del Conçello de abilles por Razon de jnju- ria
  12. 1320 AAU/173
  13. en lo qual lles avian fecho grande enjuria e danno
  14. 1391(or.) SP-III/76
  15. la injuria e forçia e esbollaçion que dixo quel dicho Fernan Perez
  16. 1403(or.) SP-III/139
Del llat. iniūria, -ae ‘dañu fechu illegalmente’, ‘inxusticia’, ‘tratamientu inxustu’ (old), pallabra con dalgún continuador románicu (rew) ya hispánicu (dcech s.v. juro).
inxuriador, ora
📖: inxuriador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
Cast. <i class="della">injuriador</i>(TEST)
  1. inxuriador
  2. Cast
  3. <i class="della">injuriador</i
[JH. /Eo/].
  1. 1. [JH. /Eo/].
Cfr. inxuriar.
inxuriamientu, l’
📖: inxuriamientu
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
Aición y efeutu de <i class="della">inxuriar</i>(TEST)
  1. inxuriamientu
  2. Aición y efeutu de <i class="della">inxuriar</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. inxuriar.
inxuriar
📖: inxuriar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">injuriar</i>(TEST)
  1. inxuriar
  2. Cast
  3. <i class="della">injuriar</i
[JH. Tox. /Eo/].
  1. 1. [JH. Tox. /Eo/].
el monesterio estia enjuriado en essa outra tierra de la fonte 1253 [MB-II/48] qualquiera persona que enjuriase algund canonigo o cosa suya non levase 1494(or.) [VC-II/353] avia enjuriado en la persona a Juan de Ovian su amo 1494(or.) [VC-II/353]
  1. el monesterio estia enjuriado en essa outra tierra de la fonte
  2. 1253 MB-II/48
  3. qualquiera persona que enjuriase algund canonigo o cosa suya non levase
  4. 1494(or.) VC-II/353
  5. avia enjuriado en la persona a Juan de Ovian su amo
  6. 1494(or.) VC-II/353
Del llat. injuriari ‘inxuriar’ (abf) → injuriare siguió l’ast. inxu- riar, per vía semiculta, lo mesmo que inxuria (cfr.). En rella- ción etimolóxica ta l’ast. inxuriador (cfr.), inxuriamientu (cfr.).
inxuriosu, a, o
📖: inxuriosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cast. <i class="della">injurioso</i>(TEST)
  1. inxuriosu
  2. Cast
  3. <i class="della">injurioso</i
[JH. /Eo/].
  1. 1. [JH. /Eo/].
que me non dio e de las paraulas iniuriosas que me dixo 1323(or.) [CLO/153]
  1. que me non dio e de las paraulas iniuriosas que me dixo
  2. 1323(or.) CLO/153
Del llat. injuriosus, -a, -um ‘inxustu’, ‘que fai frecuentes inxusticies’ (abf).
inxustamente
📖: inxustamente
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">injustamente</i>(TEST)
  1. inxustamente
  2. Cast
  3. <i class="della">injustamente</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Formación romance en -mente que s’asitia onde’l llat. iniuste (abf).
inxusticia, la
📖: inxusticia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">injusticia</i>(TEST)
  1. inxusticia
    • Md
  2. Cast
  3. <i class="della">injusticia</i
[Md. Pzu. Tox. JH. /Eo/].
  1. 1. [Md. Pzu. Tox. JH. /Eo/].
Del llat. injustitia, -ae ‘inxusticia’ (abf), per vía semiculta.
inxustu, a, o
📖: inxustu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cast. <i class="della">injusto</i>(TEST)
  1. inxustu
    • Md
  2. Cast
  3. <i class="della">injusto</i
[Md. Pzu. Tox. /Eo/. JH].
  1. 1. [Md. Pzu. Tox. /Eo/. JH].
injusta e non devidamente contra voluntad del dicho mones- terio 1452 (t. 1479) [SP-IV/42]
  1. injusta e non devidamente contra voluntad del dicho mones- terio
  2. 1452 (t. 1479) SP-IV/42
Del llat. injustus, -a, -um ‘inxustu’ (abf).
inyarga, la
📖: inyarga
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<yarga [y JH]. iyarga [/Eo/. AGO]. ////inyargues [GP a. 1788, p. 29]. inyargües {<i class="della">sic</i>} [GP a. 1788, p. 36]. ///ixarga [JH]. “inxarga”>(TEST)
  1. inyarga
  2. yarga
    • y JH
  3. iyarga
    • /Eo/
    • AGO
  4. {<i class="della">sic</i>} variación de número
  5. inyargues
    • GP a
    • 1788, p
    • 29
  6. inyargües
    • GP a
    • 1788, p
    • 36
  7. ixarga infl. cast.
    • JH
  8. “inxarga”
Pescuezu [GP]. 2. Cast. ijada, ijar [JH]. 3. Vería [/Eo/]. 4. Ñalga [AGO].
  1. 1. Pescuezu [GP].
  2. 2. Cast. <i class="della">ijada</i>, <i class="della">ijar</i> [JH].
  3. 3. Vería [/Eo/].
  4. 4. Ñalga [AGO].
in iarga I presa del re 1169(or.) [ACL/402] Si les ixargues i aguíen [El Caballo 82] De la inxarga par’atrás [El Caballo 86] Non fai com’otros cutrales/que son canes mayadizos al ca- bruñar les inxargues [El Caballo 87] Les aveyes bien lu piquen/...aquella nun corbion/ aquest’otra nuna yarga [Glorias Ast 163b]
  1. in iarga I presa del re
  2. 1169(or.) ACL/402
  3. Si les ixargues i aguíen
  4. El Caballo 82
  5. De la inxarga par’atrás
  6. El Caballo 86
  7. Non fai com’otros cutrales/que son canes mayadizos al ca- bruñar les inxargues
  8. El Caballo 87
  9. Les aveyes bien lu piquen/...aquella nun corbion/ aquest’otra nuna yarga
  10. Glorias Ast 163b
Cfr. ixar.
inyeición, la
📖: inyeición
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<indición [Pa. Ac. Sm]. endición [Pa. Ac. Sm. Pr. Cd. An. /Mánt/. Arm]. indeción [Sb]. inyeición [dalla].>(TEST)
  1. inyeición
    • Lln
    • Llg
    • Ca
    • Ri
    • Ay
    • Tb
  2. indición
    • Pa
    • Ac
    • Sm
  3. endición
    • Pa
    • Ac
    • Sm
    • Pr
    • Cd
    • An
    • /Mánt/
    • Arm
  4. indeción
    • Sb
  5. inyeición
    • dalla
Cast. inyección [Lln. Pa. Ac. Llg. Sb. Ca. Ri. Ay. Tb. Sm. PSil. An. Cd. Pr. /Mánt/]. Arm: Púnxome una indición [Tb]. 2. Sus- tancia que s’inyecta [Ri. Tb]: Esa indición siéntame mal [Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">inyección</i> [Lln. Pa. Ac. Llg. Sb. Ca. Ri. Ay. Tb. Sm. PSil. An. Cd. Pr. /Mánt/]. Arm: <i class="della">Púnxome una indición </i>[Tb].
  2. 2. Sus- tancia que s’inyecta [Ri. Tb]: <i class="della">Esa</i> <i class="della">indición</i> <i class="della">siéntame</i> <i class="della">mal</i> [Tb].
Del llat. injectio, -onis, entendible dende ejicere ‘echar en (daqué)’, per vía semiculta, que tamién xustifica’l cast. inyec- ción (dcech s.v. abyecto).
iña
📖: iña
🏗️: NO
✍️: NO
Espresión pa molestar a daquién [PSil]: <i class="della">Iña, iña que cheguesti</i>(TEST)
  1. iña
  2. Espresión pa molestar a daquién [PSil]: <i class="della">Iña, iña que cheguesti</i
tarde [PSil].
  1. 1. <i class="della">tarde</i> [PSil].
Posible repetición que nagua por reproducir l’imperativu del verbu ar (cfr.).
iñagurriar
📖: iñagurriar
🏗️: NO
✍️: NO
Arrugar [Sg (i)]: <i class="della">Iñagurriasti</i>(TEST)
  1. iñagurriar
    • Sg
  2. Arrugar [Sg (i)]: <i class="della">Iñagurriasti</i
tola chaqueta [Sg (i)].
  1. 1. <i class="della">tola</i> <i class="della">chaqueta</i> [Sg (i)].
D’una amestanza de la preposición en + arrugar (como ena- guar, enantar, etc.) con palatalización de la nasal por cuenta la variante *narrugar o *ñarrugar por entender que se trataba d’una n- etimolóxica.
iñar
📖: iñar
🏗️: NO
✍️: NO
<aiñar [LV. y Ar. y Md]. uñir [An (Cv)].>(TEST)
  1. iñar
    • Sb
    • Ay
    • Ri
    • Md
    • Sl
    • Lln
    • Cg
    • Cv
    • Cp
    • Tb
    • Sm
    • Pr
    • Oc
    • Qu
    • Llg
    • An
    • Ll
    • Cd
    • Ca
  2. aiñar
    • LV
    • y Ar
    • y Md
  3. uñir
    • An (Cv)
Bramar la vaca [Sb] pol xatu [LV. Os. Ar. Ay. Ri. Md. As. Sl. Vg]. Muxir suavino [Lln. Cg. Ac. Ay. Cv] pa llamar [Lln]. Bramar suavino la vaca o’l xatu [Cb. Cp. Tb. Sm. PSil. Pr. Oc]. Muxir [JH (= iñir)] la vaca con cría [Qu]. Bramar suave’l xatu al tener fame [Llg]. 2. Goler el bue a la vaca [An (Cv)]. 3. Llanzar so- níos guturales que faen ver esfuerzu, dificultá d’espresase [Ll]. Amosar los animales fatiga o dolor [Bard]. 4. Ximir una persona ensin llárimes, una vez y otra [Llg]. Quexase una persona [Cb]. Quexase [Pr], llamentase [Cd]. Chillar débilmente [Gr]. 5. Indi- car cola voz velada, una vez y otra que se ta naguando por daqué [Ca]. Pidir a medies dalguna cosa [Ca]: Ca vez qu’esti hombre vien equí y empieza a iñar non lu pueo soportar [Ca]. Cfr. iñir.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Bramar la vaca [Sb] pol xatu [LV. Os. Ar. Ay. Ri. Md. As. Sl. Vg]. Muxir suavino [Lln. Cg. Ac. Ay. Cv] pa llamar [Lln]. Bramar suavino la vaca o’l xatu [Cb. Cp. Tb. Sm. PSil. Pr. Oc]. Muxir [JH (= iñir)] la vaca con cría [Qu]. Bramar suave’l xatu al tener fame [Llg].
  3. 2. Goler el bue a la vaca [An (Cv)].
  4. 3. Llanzar so- níos guturales que faen ver esfuerzu, dificultá d’espresase [Ll]. Amosar los animales fatiga o dolor [Bard].
  5. 4. Ximir una persona ensin llárimes, una vez y otra [Llg]. Quexase una persona [Cb]. Quexase [Pr], llamentase [Cd]. Chillar débilmente [Gr].
  6. 5. Indi- car cola voz velada, una vez y otra que se ta naguando por daqué [Ca]. Pidir a medies dalguna cosa [Ca]: <i class="della">Ca vez qu’esti hombre</i> <i class="della">vien equí y empieza a iñar non lu pueo soportar </i>[Ca]. Cfr. <i class="della">iñir</i>.
iñidor, ora
📖: iñidor
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<b class="della">iñidor,</b>(TEST)
  1. iñidor
  2. b class="della">iñidor,</b
ora Que iñe [JH].
  1. 1. <b class="della">ora </b>Que <i class="della">iñe</i> [JH].
Cfr. iñir.
iñidura, la
📖: iñidura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Aición d’<i class="della">iñir</i>(TEST)
  1. iñidura
  2. Aición d’<i class="della">iñir</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. iñir.
iñir
📖: iñir
🏗️: NO
✍️: NO
Bramar [JH (= iñar)] la vaca o’l xatu suavino al apartalos [Pa]. 2. Gañir, gruñir, relinchar [JH]. {3. <i class="della">Heñir </i>(<i class="della">sic</i>). Camiéntome que por tracamundiu col ast. *<i class="della">eñir,</i>(TEST)
  1. iñir
    • Pa
  2. Bramar
    • JH (= iñar)] la vaca o’l xatu suavino al apartalos [Pa
  3. 2
  4. Gañir, gruñir, relinchar
    • JH
  5. {3
  6. <i class="della">Heñir </i>(<i class="della">sic</i>)
  7. Camiéntome que por tracamundiu col ast
  8. <i class="della">eñir,</i asterisco
variante de iñir [Pa]}.
  1. 1. variante de <i class="della">iñir</i> [Pa]}.
Del llat. hinnīre ‘relinchar’ (em; abf), verbu con continua- dores en fr. hennir, oc. ennir, cat. ahinar (rew s.v. hĭnnīre). La so variante actual iñar (cfr.) esixe nel asturianu sureño- occidental, partir de *hinniare pa xustificar la palatalización en []. Poro, camentamos que la propagación de la yod féxose dende’l presente de indicativu hinnio (pe1: 126) como pasa col verbu gañir (cfr.). Eso mesmo ye lo que s’alvierte nel de- verbal deverbal iñir, esto ye, iñíu pues ast. iñíu nun pue xus- tificase na fastera sureño-occidental asturiana dende hinnītus -ūs (em). De mou asemeyáu ha xustificase ast. iñu dao qu’en parte del Conceyu de Miranda nun ye a entendese la [] dende hinnus, -i (em) nin ye fácil amosar que sía continuador del diminutivu hǐnnŭlus (rew). En rellación etimolóxica con iñir, iñar ta l’ast. iñón, ona (cfr.), iñadura (cfr.), iñidor (cfr.). Tamién l’ast. iñu que podría ser un deverbal llográu dende’l participiu fuerte. Semánticamente’l verbu llat. hinnire defí- nese como ‘relinchar’ → ast. ‘relinchar’, ‘bramar o muxir’, ‘gañir’, ‘gruñir’ onde s’alvierte un espardimientu semánticu ‘ruíu emitíu por una caballería’ → ‘ruíu emitíu por dellos animales’; en sentíu contrariu podría camentase nuna posible insuficiencia na definición llatina. De tos maneres, l’ast. ar (cfr.) podría facenos alendar la posibilidá d’almitir na so con- formación un influxu del verbu llat. inhiare ‘caltener la boca abierta por tar naguando’ (abf).
iñíu, l’
📖: iñíu
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
Aición y efeutu de <i class="della">iñar</i>(TEST)
  1. iñíu
    • Ri
  2. Aición y efeutu de <i class="della">iñar</i
[Ri].
  1. 1. [Ri].
2. Soníu producíu al iñar [Cb. Ay. Ll. Tb. Md (= iñu). JH]. Bramíu suave, quexa del animal [Pa]. Cfr. iñir.
iñón, ona
📖: iñón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
Que se quexa o pide daqué cosa davezu pero ensin facelo abierta y claramente [Ca]: <i class="della">Verás</i>(TEST)
  1. iñón
    • Ca
  2. Que se quexa o pide daqué cosa davezu pero ensin facelo abierta y claramente [Ca]: <i class="della">Verás</i
cómo esi iñón te saca lo que quier [Ca].
  1. 1. <i class="della">cómo</i> <i class="della">esi</i> <i class="della">iñón</i> <i class="della">te</i> <i class="della">saca</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">que </i><i class="della">quier</i> [Ca].
Cfr. iñir.
iñu, l’
📖: iñu
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
Aición de <i class="della">iñar</i>(TEST)
  1. iñu
    • Md
  2. Aición de <i class="della">iñar</i
[Md (= iñíu)].
  1. 1. [Md (= iñíu)].
Deverbal fuerte de iñir.
-(i)ondu
📖: -(i)ondu
🏗️: NO
✍️: NO
Según Pharies “trátase d’un sufixu infrecuente que procede del suf. llatín -(i)bundus, un derivativu en llatín que s’axusta p’acoyer les bases nominales n’español” (dese s.v. -ondo, -iondo). De toes maneres, no que cinca a la serie hispánica <ident class="della" level="1"></ident>de los sustantivos en <i class="della">-(i)ondu </i>afita Heidemeier que “nun so- mos a identificar el so orixe exautu. Nada prueba, en tou casu, qu’esta serie tea enraigonada nuna derivación cualquiera en <ident class="della" level="1"></ident>*/-’bʊnd-/. Too indica, en sen contrariu, que sufixu talu desa- nicióse bien ceo na hestoria de la llingua llatina” (dÉrom-1: 241). Cita cuatro exemplos occitanos xustificaos asina: <i class="della">desi- </i><i class="della">ron</i>(TEST)
  1. -(i)ondu
  2. Según Pharies “trátase d’un sufixu infrecuente que procede del suf
  3. llatín -(i)bundus, un derivativu en llatín que s’axusta p’acoyer les bases nominales n’español” (dese s.v
  4. -ondo, -iondo)
  5. De toes maneres, no que cinca a la serie hispánica <ident class="della" level="1"></ident>de los sustantivos en <i class="della">-(i)ondu </i>afita Heidemeier que “nun so- mos a identificar el so orixe exautu
  6. Nada prueba, en tou casu, qu’esta serie tea enraigonada nuna derivación cualquiera en <ident class="della" level="1"></ident>*/-’bʊnd-/
  7. Too indica, en sen contrariu, que sufixu talu desa- nicióse bien ceo na hestoria de la llingua llatina” (dÉrom-1: 241)
  8. Cita cuatro exemplos occitanos xustificaos asina: <i class="della">desi- </i><i class="della">ron</i
‘deseosu’, fadion ‘insatisfechu’, gauzion - jauzion ‘‘jo- yeux’, volon ‘deseosu’ (p. 240). Pescancia que los exemplos castellanos u s’alvierte esi sufixu son: hediondo, cachondo, butiondo, toriondo, sabiondo, orondo, ardiondo < *ardibun- dus (dcech), verriondo, morondo, lirondo, moriondo (pxs. 238-239). A nosotros abúltanos qu’ha vese nun garapiellu d’exemplos asturianos onde se da l’asociación del suf. cola idea de ‘en celu’ según fexemos ver en 1989 (pe1: 65). Pes- canciamos que sedría bono plantegar la posibilidá de ver en dellos aparentes aumentativos en -ón un verdaderu siguidor del suf. -undus > -ondu > -ón como, a vegaes, alvertimos en casos como *retŭndus o rotŭndus > ast. redondu > reondu
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘deseosu’, <i class="della">fadion</i> ‘insatisfechu’, <i class="della">gauzion</i> <i class="della">-</i> <i class="della">jauzion</i> ‘‘jo- yeux’, <i class="della">volon </i>‘deseosu’ (p. 240). Pescancia que los exemplos castellanos u s’alvierte esi sufixu son: <i class="della">hediondo, cachondo, </i><i class="della">butiondo,</i> <i class="della">toriondo,</i> <i class="della">sabiondo,</i> <i class="della">orondo,</i> <i class="della">ardiondo</i> < *ardibun- dus (dcech), <i class="della">verriondo,</i> <i class="della">morondo,</i> <i class="della">lirondo,</i> <i class="della">moriondo</i> (pxs. 238-239). A nosotros abúltanos qu’ha vese nun garapiellu d’exemplos asturianos onde se da l’asociación del suf. cola idea de ‘en celu’ según fexemos ver en 1989 (pe1: 65). Pes- canciamos que sedría bono plantegar la posibilidá de ver en dellos aparentes aumentativos en -<i class="della">ón </i>un verdaderu siguidor del suf. -undus > -<i class="della">ondu</i> <i class="della">></i> <i class="della">-ón</i> como, a vegaes, alvertimos en casos como *retŭndus o rotŭndus > ast. <i class="della">redondu</i> > <i class="della">reondu</i>
riondu > -rión asitiáu en toponimia. Los que paecen nomes de dellos machos en -ón ‘con posibilidá de procrear’ tamién s’alvierten en verrón, castrón, cabrón, etc. Tamién pue ato- pase dalgún vieyu exemplu de valor diminutivu (campón), de xuru anterior a la lexicalización del suf. antiguu asociáu a los conteníos modernos.
-ipu, -a, -o
📖: -ipu
🔤: , -a, -o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 -a,, -o
<ident class="della" level="1"></ident>Sufixu con valor diminutivu o diminutivo-despeutivu como si <ident class="della" level="1"></ident>se tratare d’una variante de -<i class="della">apu</i>(TEST)
  1. -ipu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Sufixu con valor diminutivu o diminutivo-despeutivu como si <ident class="della" level="1"></ident>se tratare d’una variante de -<i class="della">apu</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
ir
📖: ir
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. ir
Cfr. dir.
  1. Cfr. dir.
ira, la
📖: ira
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">ira</i>, pallabra que güei se conoz per vía eclesiástica. //<i class="della">Tener</i>(TEST)
  1. ira
    • Ri
  2. Cast
  3. <i class="della">ira</i>, pallabra que güei se conoz per vía eclesiástica
  4. <i class="della">Tener</i eonaviego
mala ira dizse de la persona qu’al pasar al so llau produz nervio- sismu al considerala daqué bruxa [Ri (= tener mal aire)].
  1. 1. <i class="della">mala</i> <i class="della">ira</i> dizse de la persona qu’al pasar al so llau produz nervio- sismu al considerala daqué bruxa [Ri (= tener mal aire)].
pro ira uel pro rixa 1197 [MSAH-IV/539] la yra del çiello e de la terra 1227 (t. 1361) [SB/210] esta venta quisier quebrantar aya la yra de Dios 1247(or.) [MCar-I/268] la ira acalce de nuestro Sennor Dios hie seia malayto 1249(or.) [MSMV/56] la ira acalce de nuestro sennor Ihesu Christo e maldito seia 1251(or.) [SV-IV(2)/57] la ira acallce ye la sanna de nuestro sennor Dios 1256(or.) [SV-IV(2)/56] esti feyto que nos façemos quisier contrariar aia la ira de dios 1259 [MB-II/72] por los quitar de hyra de rey & otorgo de la guarecer 1266 [MB-II/90]
gardar de la yra de nuestro sennor ¬ pidili misericordia s. xiii(or.) [FX/19] aquelos que lo despreciaren la yra de Dios venga sobre ellos s. xiii(or.) [FX/33]
  1. pro ira uel pro rixa
  2. 1197 MSAH-IV/539
  3. la yra del çiello e de la terra
  4. 1227 (t. 1361) SB/210
  5. esta venta quisier quebrantar aya la yra de Dios
  6. 1247(or.) MCar-I/268
  7. la ira acalce de nuestro Sennor Dios hie seia malayto
  8. 1249(or.) MSMV/56
  9. la ira acalce de nuestro sennor Ihesu Christo e maldito seia
  10. 1251(or.) SV-IV(2)/57
  11. la ira acallce ye la sanna de nuestro sennor Dios
  12. 1256(or.) SV-IV(2)/56
  13. esti feyto que nos façemos quisier contrariar aia la ira de dios
  14. 1259 MB-II/72
  15. por los quitar de hyra de rey & otorgo de la guarecer
  16. 1266 MB-II/90

  17. gardar de la yra de nuestro sennor ¬ pidili misericordia s. xiii(or.)
  18. FX/19
  19. aquelos que lo despreciaren la yra de Dios venga sobre ellos s. xiii(or.)
  20. FX/33
Del llat. īra, con continuadores románicos (rew) ya panhispá- nicu (deeh), nel aniciu del verbu airar 2 (cfr.).
“iraga”
📖: “iraga”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">I</i>(TEST)
  1. “iraga”
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">I</i
adorra erake pannegata de grecisco [981-994] [ODue- ñas/186]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">adorra</i> <i class="della">erake</i> <i class="della">pannegata</i> <i class="della">de</i> <i class="della">grecisco</i> [981-994] [ODue- ñas/186]
oral de sirgo I casulla erac vermelia I alia de lino 996 [MSAH-I/425] kasulla una erae et lineas II et tunica I et alua una 1021 (s. xii) [ACL/363] kasullas IIas. vna airage et alia ciclatone pullas IIas. grezis- cas stola grezisca 1038 (s. xii) [ACL/108] copa argentea sculfita deaurata arretomas airages II lictera genabes palias III 1038 (s. xii) [ACL/108] arretomas airageas IIII 1038 (s. xii) [ACL/115] alhagara de templo I bacri casullas duas una ciclatone alia airage 1038 (s. xii) [ACL/115] kasullas II una grezisca et una erage 1042 (s. xii) [ACL/160] kasullas duas una grezisca et una erage 1042 (s. xii) [ACL/164] frontales III uno grecisco et alio erake et tercio tiraz 1052 (s. xii) [ACL/276] concam iragam et tunicam cardinam cum suis listis et casu- llam bissinam 1073 (s. xii) [ACL/443] tres fialas quas dicunt rothomas irachas et unam cristalli- nam 1073 (s. xii) [ACL/444] dedit ... duas rodomas de erage et unum accipitrem obtimum 1201 [LRCourias/61] Trátase d’un ax. fechu dende’l topónimu oriental (al) ‘irāq (Oliver 252). Otros almiten (da s.v. erak; García Leal 1998: 336) que se trata d’un continuador del xen.’iraqī pero, entós, podría aguardase un resultáu en -ín o -íl. Talmente paez, en tou casu, un axetivu aplicáu non sólo a teles sinón tamién a redomes y a conques (adla 152).
  1. oral de sirgo I casulla erac vermelia I alia de lino
  2. 996 MSAH-I/425
  3. kasulla una erae et lineas II et tunica I et alua una
  4. 1021 (s. xii) ACL/363
  5. kasullas IIas. vna airage et alia ciclatone pullas IIas. grezis- cas stola grezisca
  6. 1038 (s. xii) ACL/108
  7. copa argentea sculfita deaurata arretomas airages II lictera genabes palias III
  8. 1038 (s. xii) ACL/108
  9. arretomas airageas IIII
  10. 1038 (s. xii) ACL/115
  11. alhagara de templo I bacri casullas duas una ciclatone alia airage
  12. 1038 (s. xii) ACL/115
  13. kasullas II una grezisca et una erage
  14. 1042 (s. xii) ACL/160
  15. kasullas duas una grezisca et una erage
  16. 1042 (s. xii) ACL/164
  17. frontales III uno grecisco et alio erake et tercio tiraz
  18. 1052 (s. xii) ACL/276
  19. concam iragam et tunicam cardinam cum suis listis et casu- llam bissinam
  20. 1073 (s. xii) ACL/443
  21. tres fialas quas dicunt rothomas irachas et unam cristalli- nam
  22. 1073 (s. xii) ACL/444
  23. dedit ... duas rodomas de erage et unum accipitrem obtimum
  24. 1201 LRCourias/61
  25. Trátase d’un ax. fechu dende’l topónimu oriental (al) ‘irāq (Oliver 252). Otros almiten (da s.v. erak; García Leal 1998: 336) que se trata d’un continuador del xen.’iraqī pero, entós, podría aguardase un resultáu en -ín o -íl. Talmente paez, en tou casu, un axetivu aplicáu non sólo a teles sinón tamién a redomes y a conques (adla 152).
ircir
📖: ircir
🏗️: NO
✍️: NO
<incir [Cl (i). On]. iricir [Lln (P)].>(TEST)
  1. ircir
  2. incir
    • Cl (i)
    • On
  3. iricir
    • Lln (P)
Ponese en celu la cabra [Cl].
  1. 1. Ponese en celu la cabra [Cl].
2. Cubrir el castrón a la cabra [Lln (P).Cl (i). On. JH]. D’un verbu *hircīre ‘cubrir a la cabra’. El verbu féxo- se dende’l llat. hircus, -i ‘cabritu’, ‘cabrón’ (em), na llinia qu’ufren otros verbos como catulīre, equīre, *taurīre, *uitu- lire etc. en que’l nome del machu ta na base de formaciones verbales que faen referencia a la cópula ente los animales d’una mesma especie. El verbu ircir hebo convivir con arciar (cfr.) d’otru orixe pero averáu en dalgún usu semánticu pues alude al fechu de facer calor, de tar caliente (cfr. arciondu, a, o; pe1: 65; pe5: 202).
ircíu, ircida, ircío*
📖: ircíu
🔤: , ircida, ircío*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ircida,, ircío
<ircía [Cl]. erecida [Os].>(TEST)
  1. ircíu
  2. ircía
    • Cl
  3. erecida
    • Os
En celu, la cabra [Cl] y la oveya [Os].
  1. 1. En celu, la cabra [Cl] y la oveya [Os].
Pp. de ircir.
iris
📖: iris
🏗️: NO
✍️: NO
Ciertu tipu de trucha común [Qu. Tb]: <i class="della">Esas</i>(TEST)
  1. iris
    • Tb
  2. Ciertu tipu de trucha común [Qu. Tb]: <i class="della">Esas</i
truchas son iris [Tb].
  1. 1. <i class="della">truchas</i> <i class="della">son</i> <i class="della">iris</i> [Tb].
Del grecismu en llat. iris, -is con que s’aludió al arcu iris o arcu la vieya (dcech s.v. iris). Na referencia al tipu de tru- cha ha vese la motivación na comparanza del cromatismu del pexe cola del arcu.
irízaru, l’
📖: irízaru
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
(TEST)
  1. irízaru
    • Ce
Oriciu de mar [Ce].
  1. 1. Oriciu de mar [Ce].
Cfr. oriciu.
irracional
📖: irracional
🏗️: NO
✍️: NO
<inracional [Bab].>(TEST)
  1. irracional
  2. inracional
    • Bab
Cast. irracional [Xral. Bab]. Cfr. racional.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">irracional</i> [Xral. Bab]. Cfr. <i class="della">racional</i>.
irravé
📖: irravé
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. irravé
    • Cn
Mou de llamar a la oveya [Cn (Oc)].
  1. 1. Mou de llamar a la oveya [Cn (Oc)].
Posible voz d’aniciu onomatopéyicu, anque na última sílaba paez alvertise l’imperativu de venir, ven.
irregular
📖: irregular
🏗️: NO
✍️: NO
<inregular [Bab].>(TEST)
  1. irregular
  2. inregular
    • Bab
Cast. irregular [Xral. Bab].
  1. 1. Cast. <i class="della">irregular</i> [Xral. Bab].
creo que ye aun escomungado de mayor escomonnion & irregular 1294 [DCO-V/184]
  1. creo que ye aun escomungado de mayor escomonnion & irregular
  2. 1294 DCO-V/184
Cfr. reglar.
irrelixosidá, la
📖: irrelixosidá
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">irreligiosidad</i>(TEST)
  1. irrelixosidá
  2. Cast
  3. <i class="della">irreligiosidad</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. relixosu, a, o.
irrelixosu, a, o
📖: irrelixosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cast. <i class="della">irreligioso</i>(TEST)
  1. irrelixosu
  2. Cast
  3. <i class="della">irreligioso</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. relixosu, a, o.
irremediable*
📖: irremediable*
🏗️: SI
✍️: NO
<inremediable [Ay].>(TEST)
  1. irremediable*
  2. inremediable
    • Ay
Que nun tien remediu [Ay].
  1. 1. Que nun tien remediu [Ay].
Adautación del llatinismu irremediabilis, -e ‘irremediable’ (abf) xeneralizando una sílaba en- nel aniciu, de xuru iden- tificada col elementu orixinariamente preposicional in > en frecuente nos compuestos. Eso mesmo alviértese n’otros tér- minos como inremisiblemente, inresistible, inritación, inrom- pible, inribrar, inrigación, etc.
irremisiblemente*
📖: irremisiblemente*
🏗️: SI
✍️: NO
<inremisiblemente [Bab].>(TEST)
  1. irremisiblemente*
  2. inremisiblemente
    • Bab
Cast. irremisiblemente [Bab].
  1. 1. Cast. <i class="della">irremisiblemente</i> [Bab].
Del llat. irremissibilis, -e ‘id’ (abf) con reforzamientu del pre- fixu como en inremediable (cfr. irremediable).
irresistible*
📖: irresistible*
🏗️: SI
✍️: NO
<inresistible [Ay. Tb].>(TEST)
  1. irresistible*
  2. inresistible
    • Ay
    • Tb
Que nun pue resistise [Ay. Tb].
  1. 1. Que nun pue resistise [Ay. Tb].
Posible adautación del llat. *irresistibilis, -e con reforza- mientu del prefixu como en inremediable (cfr. irremediable).
irrespirable
📖: irrespirable
🏗️: NO
✍️: NO
<inrespirable [Ay. Bab].>(TEST)
  1. irrespirable
  2. inrespirable
    • Ay
    • Bab
Cast. irrespirable [Xral. Ay. Bab]. Cfr. respirar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">irrespirable </i>[Xral. Ay. Bab]. Cfr. <i class="della">respirar</i>.
irresponsable*
📖: irresponsable*
🏗️: SI
✍️: NO
<inrespunsable [Bab].>(TEST)
  1. irresponsable*
  2. inrespunsable
    • Bab
Cast. irresponsable [Bab].
  1. 1. Cast. <i class="della">irresponsable</i> [Bab].
Cfr. responsable.
irrigación, la*
📖: irrigación
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<inrigación [Bab. Arm].>(TEST)
  1. irrigación
  2. inrigación
    • Bab
    • Arm
Cast. irrigación [Bab. Arm].
  1. 1. Cast. <i class="della">irrigación </i>[Bab. Arm].
Del llat. irrigatio, -onis ‘riegu’ (abf), per vía semiculta, con reforzamientu del prefixu como en inremediable (cfr. irreme- diable).
irrompible*
📖: irrompible*
🏗️: SI
✍️: NO
<inrompible [Ay. Tb. Tor].>(TEST)
  1. irrompible*
  2. inrompible
    • Ay
    • Tb
    • Tor
Cast. irrompible [Ay. Tb. Tor].
  1. 1. Cast. <i class="della">irrompible</i> [Ay. Tb. Tor].
Del llat. irrumpibilis, -e ‘que nun ruempe’ (abf) con reforza- mientu del prefixu como en inremediable (cfr. irremediable).
isa
📖: isa
🏗️: NO
✍️: NO
<aisa [Os]. eisa [Vg].>(TEST)
  1. isa
    • Ay
    • Cv
  2. aisa
    • Os
  3. eisa
    • Vg
Voz pa enganchar o engardir el perru [Os. Ay. Cv. Vg]. Cfr. isar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Voz pa enganchar o engardir el perru [Os. Ay. Cv. Vg]. Cfr. <i class="della">isar</i>.
isar 1
📖: isar 1
🏗️: NO
✍️: NO
<aisar [y Am]. aixar [Cl]. usar [PVeiga (Oc). Tox]. //eisar [/Eo].>(TEST)
  1. isar 1
    • Am
    • Ay
    • Vd
    • Sg
  2. aisar
    • y Am
  3. aixar
    • Cl
  4. usar
    • PVeiga (Oc)
    • Tox
  5. eisar eonaviego
    • /Eo
Engardir, enganchar, enguizar los perros [Am. Pi (i). Ay. Pare- des (Cv). PVeiga (Oc). Tox]. Engardir a persones o animales p’amarrase [Vd. /Eo/]. Enganchar un perru contra otra cosa (/engardir ‘enganchar un perru contra otru’) [Sg (i)]. 2. Poner tensu [Cl], irritar [Tox]. Exaltar [Cl]. Arengar [Cl].
  1. 1. Engardir, enganchar, enguizar los perros [Am. Pi (i). Ay. Pare- des (Cv). PVeiga (Oc). Tox]. Engardir a persones o animales p’amarrase [Vd. /Eo/]. Enganchar un perru contra otra cosa (/<i class="della">engardir</i> ‘enganchar un perru contra otru’) [Sg (i)].
  2. 2. Poner tensu [Cl], irritar [Tox]. Exaltar [Cl]. Arengar [Cl].
do siguen la caza’, anque los diccionarios etimolóxicos nun conseñen continuadores d’esti verbu. Por influxu de la yod qu’apaecía en delles persones, como na primera del presente d’indicativu, hebo formase un verbu *hittiāre > *izar, quicia- bes con una variante isar ‘enganchar, engardir el perru’ como amuesa tamién el gall. xunto al asturianu. Esa variante isar, que se caltién güei, pudo vese favorecida cuando la consonan- te xiblante quedaba a lo cabero pallabra, por exemplu na ter- cer persona singular del presente d’indicativu onde *-[itś] podía perder meyor el calter africáu. Pero testimoniu de que la variante *içar > *[iθár] foi una realidá dánoslu un compuestu del mesmu significáu, inguizar ‘enganchar los perros’ [Cv]. ¿Qué sedría’l primer elementu d’esta amestadura de pallabres vistes en inguizar (lo mesmo que nes sos sinónimes engan- char, engardir)? De nun ser frutu d’una velarización de la nasal (ghla 32) sedría la preposición in > en siguida d’un ele- mentu onomatopéyicu, quis, que repetíu emplégase pa llamar al perru, opinión quiciabes averada a la de Corominas-Pascual pa quien cast. enguizcar “incitar a la pendencia” sedría voz de creación espresiva (dcech s.v. endilgar). Tendríamos entós un verbu *enquisar enguisar qu’inflúi y se dexa influyir pol etimolóxicu *içar > *izar (pe3: 74). Un iterativu de isar pudo ser ast. iscar (cfr.).
  1. do siguen la caza’, anque los diccionarios etimolóxicos nun conseñen continuadores d’esti verbu. Por influxu de la yod qu’apaecía en delles persones, como na primera del presente d’indicativu, hebo formase un verbu *hittiāre > *izar, quicia- bes con una variante isar ‘enganchar, engardir el perru’ como amuesa tamién el gall. xunto al asturianu. Esa variante isar, que se caltién güei, pudo vese favorecida cuando la consonan- te xiblante quedaba a lo cabero pallabra, por exemplu na ter- cer persona singular del presente d’indicativu onde *-[itś] podía perder meyor el calter africáu. Pero testimoniu de que la variante *içar > *[iθár] foi una realidá dánoslu un compuestu del mesmu significáu, inguizar ‘enganchar los perros’ [Cv].
  2. Cv
  3. ¿Qué sedría’l primer elementu d’esta amestadura de pallabres vistes en inguizar (lo mesmo que nes sos sinónimes engan- char, engardir)? De nun ser frutu d’una velarización de la nasal (ghla 32) sedría la preposición in > en siguida d’un ele- mentu onomatopéyicu, quis, que repetíu emplégase pa llamar al perru, opinión quiciabes averada a la de Corominas-Pascual pa quien cast. enguizcar “incitar a la pendencia” sedría voz de creación espresiva (dcech s.v. endilgar). Tendríamos entós un verbu *enquisar enguisar qu’inflúi y se dexa influyir pol etimolóxicu *içar > *izar (pe3: 74). Un iterativu de isar pudo ser ast. iscar (cfr.).
Propongo partir del llat. hīttio, -is, -īre, con ī llarga (em), col significáu de ‘marmurar’, ‘roñar como los perros cuan-
isar 2
📖: isar 2
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. isar 2
Cfr. izar.
  1. Cfr. izar.
iscar
📖: iscar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Picar muncho (la comida) [Llv]: <i class="della">La sopa isca, arfia </i>[Llv]. 2. Salir, marchar [/Eo/]. Salir corriendo [/Mánt/]. <ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">isar</i>(TEST)
  1. iscar
  2. ident class="della" level="1"></ident>Picar muncho (la comida)
    • La sopa isca, arfia [Llv.">Llv]: <i class="della">La sopa isca, arfia </i>[Llv
  3. 2
  4. Salir, marchar
    • /Eo/
  5. Salir corriendo
    • /Mánt/
  6. <ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  7. <i class="della">isar</i
1. L’imperativu isca apaez como ‘voz pa engardir al perru’ na Terra d’Entrambasauguas [/PCastro/].
  1. 1. <i class="della">1</i>. L’imperativu <i class="della">isca</i> apaez como ‘voz pa engardir al perru’ na Terra d’Entrambasauguas [/PCastro/].
-iscu, -a, -o
📖: -iscu
🔤: , -a, -o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 -a,, -o
(TEST)
  1. -iscu
Suf. asitiáu en voces llatines (ceruiscus, faliscus, mauriscus) a vegaes con valor xentiliciu que podría tenese como variante de -escu, a, o (cfr.).
  1. Suf. asitiáu en voces llatines (ceruiscus, faliscus, mauriscus) a vegaes con valor xentiliciu que podría tenese como variante de -escu, a, o (cfr.).
-ísimu, -a, -o
📖: -ísimu
🔤: , -a, -o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 -a,, -o
(TEST)
  1. -ísimu
Suf. con aniciu nel llat. -issimus, -a, -um, con emplegu actual na formación de superllativos [glla 287]. Pudo llegar a nós dende’l cultismu en cast. espardíu de magar el sieglu xvi.
  1. Suf. con aniciu nel llat. -issimus, -a, -um, con emplegu actual na formación de superllativos [glla 287]. Pudo llegar a nós dende’l cultismu en cast. espardíu de magar el sieglu xvi.
  2. glla 287
isla, la
📖: isla
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><irla [Ay]. islla [Ce. Ni (i)].>(TEST)
  1. isla
    • Lln
    • Ni
  2. ident class="della" level="1"></ident><irla
    • Ay
  3. islla
    • Ce
    • Ni (i)
Cast. isla [Lln. Ay. Ce. Ni (i)].
  1. 1. Cast. <i class="della">isla</i> [Lln. Ay. Ce. Ni (i)].
Orga e la Ysla 1218(or.) [MCar-I/118] Martinus Roderici de illa Izle 1221(or.) [ACL/387] terras nominatas una en isla. per sos terminos de iuso pela de los filios dalgo 1240(or.) [DOSV-II/69]
elas tres quartas dela mea terra de isla 1243(or.) [DOSV- II/179] el ero de_la Nabeda que yaze en el cueto contra la Ysla 1448(or.) [SP-III/456] - Llo que está de la parte disti ríu/que per la mar se mete so- berviosu/ye una isla, y enteru todu, e míu/ye un Prinzipadu, enfi, maraviosu/de ñaves y galeres [HyL (F-O)/160]
  1. Orga e la Ysla
  2. 1218(or.) MCar-I/118
  3. Martinus Roderici de illa Izle
  4. 1221(or.) ACL/387
  5. terras nominatas una en isla. per sos terminos de iuso pela de los filios dalgo
  6. 1240(or.) DOSV-II/69

  7. elas tres quartas dela mea terra de isla
  8. 1243(or.) DOSV- II/179
  9. el ero de_la Nabeda que yaze en el cueto contra la Ysla
  10. 1448(or.) SP-III/456
  11. - Llo que está de la parte disti ríu/que per la mar se mete so- berviosu/ye una isla, y enteru todu, e míu/ye un Prinzipadu, enfi, maraviosu/de ñaves y galeres
  12. HyL (F-O)/160
Del llat. īnsula, -ae ‘islla’ (em), con bona representación nes llingües romániques (rew) ya hispániques (deeh; dcech s.v. isla) onde foi posible la palatalización de la /l/ posnuclear al desaniciase la vocal postónica (islla), con rotacismu de la xi- blante (irla). La documentación medieval nun nos dexa des- tremar el detalle evolutivu de los topónimos pero güei entá hai nicios de la so existencia (ta 256). Sobro ello hebo facese’l verbu *aislar conocíu n’Asturies, quiciabes como castella- nismu o como resultáu autóctonu; delles monografíes, perpo- ques, namái recueyen el participiu aisláu (cfr.) lo qu’aconseya almitir una vieya formación verbal.
islán, l’
📖: islán
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
(TEST)
  1. islán
    • Llg
    • Ay
    • Ll
Partícules de carbón que queden nel fondu del ríu llueu de llavalo [Llg. Ay. Ll].
  1. 1. Partícules de carbón que queden nel fondu del ríu llueu de llavalo [Llg. Ay. Ll].
Del alemán schlamm ‘barru’, ‘llodu’, ‘trolla’, términu emple- gáu na minería y calteníu nel fr. como me fai llegar el prof. Ci- priano Barrio (más información en Reyna y Landecho 1953).
isquierdura, la
📖: isquierdura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<esquierdura [y Cb].>(TEST)
  1. isquierdura
  2. esquierdura
    • y Cb
Travesura [Cb].
  1. 1. Travesura [Cb].
Cfr. izquierdu, a, o.
ita, la
📖: ita
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Piecina de madera en forma de circunferencia pa xugar a lo que llamen <i class="della">el</i>(TEST)
  1. ita
    • Ay
  2. Piecina de madera en forma de circunferencia pa xugar a lo que llamen <i class="della">el</i
chito [Ay].
  1. 1. <i class="della">chito</i> [Ay].
Posible castellanismu tomáu de l’aféresis de chita, tamién nome del xuegu que llamen chito. Tamién podría entendese en rellación col verbu itar dau por García de Diego (deeh s.v. jactāre) como arag. y ast. continuador del llat. jactāre ‘echar’. En tou casu nin ita nin itar paecen voces asturianes (anque, a lo meyor, sedríen posibles nes fasteres C-D y na eonaviega) ensin encontu documental. En tou casu desconozo si ye interpretable en rellación a ello un testu de Sahagún de lo cabero’l sieglu xiii: quantos uenden ita (?) en mercado daran tea a la casa del forno [fin s. xiii] (s. xiii) [MSAH-V/593]. L’ast. tamién conoz un xuegu de neños col nome de ito (cfr.).
ite
📖: ite
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. ite
Quid [CCabal].
  1. 1. Quid [CCabal].
¿Del llat. id (o idem) con un tratamientu percorreutu al naguar por reponer la dental -d llueu de desaniciase o d’asitiase a lo cabero pallabra?
ito, l’
📖: ito
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
Xuegu de neños como <i class="della">l’escondite</i>(TEST)
  1. ito
    • Xx
  2. Xuegu de neños como <i class="della">l’escondite</i
[Xx].
  1. 1. [Xx].
2. Voz del xuegu llamáu ito onde’l que se queda suel dicir ito...i o ...se vale [Xx]. Cfr. ita.
-itu, -a, -o
📖: -itu
🔤: , -a, -o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 -a,, -o
(TEST)
  1. -itu
Suf. hestóricu con valor dim. y con aniciu en -īttus, -a, -um. Anque güei nun ye operativu, el suf. caltiénse fosilizáu en dellos usos asturianos y pue apaecer como variante de -etu (cfr.) en fasteres metafonétiques.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Suf. hestóricu con valor dim. y con aniciu en -īttus, -a, -um. Anque güei nun ye operativu, el suf. caltiénse fosilizáu en dellos usos asturianos y pue apaecer como variante de -<i class="della">etu </i>(cfr.) en fasteres metafonétiques.
-íu, -ía, -ío
📖: -íu
🔤: , -ía, -ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 -ía,, -ío
Cfr. <i class="della">iyu,</i>(TEST)
  1. -íu
  2. Cfr
  3. <i class="della">iyu,</i
-iya, -iyo.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">-iya,</i> <i class="della">-</i><i class="della">iyo</i>.
-íu, -ida, -ío
📖: -íu
🔤: , -ida, -ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 -ida,, -ío
Suf. col significáu de ‘conxuntu’ [glla 288]. Tien el so aniciu nel participiu débil de los verbos actuales en -<i class="della">er,</i>(TEST)
  1. -íu
  2. Suf
  3. col significáu de ‘conxuntu’
    • glla 288
  4. Tien el so aniciu nel participiu débil de los verbos actuales en -<i class="della">er,</i
-ir.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">-ir</i>.
“iuscas”
📖: “iuscas”
🏗️: NO
✍️: SI
(TEST)
  1. “iuscas”
Occitanismu nel ast. medieval (‘fasta’) acordies con Lapesa (1967: 350).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Occitanismu nel ast. medieval (‘fasta’) acordies con Lapesa (1967: 350).
ivéi, l’
📖: ivéi
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<iven [Cñ].>(TEST)
  1. ivéi
    • Xx
  2. iven
Xuegu del escondite [Xx. Cñ (el que va a buscar a los que tán escondíos llueu d’oyelos dicir iven). R]. //Al ivéi ‘¡a que nun m’atopes!’ [R].
  1. 1. Xuegu del escondite [Xx. Cñ (el que va a buscar a los que tán escondíos llueu d’oyelos dicir <i class="della">iven</i>). R]. //<i class="della">Al ivéi </i>‘¡a que nun m’atopes!’ [R].
Quiciabes de ibi > ast. í cola amestadura del imperativu del verbu ir, ven (< ueni) o vei (< uade).
ivernal, l’
📖: ivernal
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
Cfr. <i class="della">envernal,</i><i class="della">(TEST)
  1. ivernal
  2. Cfr
  3. <i class="della">envernal,</i><i class="della"
l’.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. l’</i>.
ivernar
📖: ivernar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. ivernar
Cfr. envernar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">envernar</i>.
ivernía, la*
📖: ivernía
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. ivernía
Cfr. envernía.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">envernía</i>.
iverniegu, a, o*
📖: iverniegu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cfr. <i class="della">enverniegu,</i>(TEST)
  1. iverniegu
  2. Cfr
  3. <i class="della">enverniegu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
ivernizar*
📖: ivernizar*
🏗️: SI
✍️: NO
(TEST)
  1. ivernizar*
Cfr. envernizar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">envernizar</i>.
ivernizu, a, o
📖: ivernizu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. ivernizu
Cfr. envernizu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">envernizu</i>.
ivernón, l’*
📖: ivernón
🔤: , l’*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<invernón [Vd].>(TEST)
  1. ivernón
  2. invernón
    • Vd
Tiempu malo [Vd]. Aum. de iviernu (cfr.) pero ensin diptongar por cuenta’l des- plazamientu acentual col sufixu.
ivernosu, a, o*
📖: ivernosu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cfr. <i class="della">envernosu,</i>(TEST)
  1. ivernosu
  2. Cfr
  3. <i class="della">envernosu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
ivierna, la*
📖: ivierna
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Términu conocíu pela documentación seronda nun testu iguáu en castellán: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Por</i>(TEST)
  1. ivierna
  2. Términu conocíu pela documentación seronda nun testu iguáu en castellán: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Por</i
rraçon de la ynbierna cura y procura que a de tener de las dichas yeguas 1590 [(Comuña): 157] Cfr. iviernu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">rraçon</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">ynbierna</i> <i class="della">cura</i> <i class="della">y</i> <i class="della">procura</i> <i class="della">que</i> <i class="della">a</i> <i class="della">de</i> <i class="della">tener</i> <i class="della">de</i> <i class="della">las</i> <i class="della">dichas</i> <i class="della">yeguas</i> 1590 [(Comuña): 157] Cfr. <i class="della">iviernu</i>.
iviernu, l’
📖: iviernu
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<ivierno [Os. Cp. Ay. Ar. VCid]. ivernu [y Cl]. /////enviernu [y Tb. y Sm. y Mar]. invierno [Ac. Mi. Ri]. inviernu [y Lln. Sb. y Tb. y SCiprián. R]. envierno [Llg]. //inverno [Eo].>(TEST)
  1. iviernu
    • Lln
    • Rs
    • Pa
    • Cg
    • Bi
    • Sd
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • Pr
    • Sl
    • Cv
    • Vd
  2. ivierno
    • Os
    • Cp
    • Ay
    • Ar
    • VCid
  3. ivernu
    • y Cl
  4. enviernu dudoso (certainty = baxa)
    • y Tb
    • y Sm
    • y Mar
  5. invierno
    • Ac
    • Mi
    • Ri
  6. inviernu
    • y Lln
    • Sb
    • y Tb
    • y SCiprián
    • R
  7. envierno
    • Llg
  8. inverno eonaviego
    • Eo
Cast. invierno [Lln. Cl. Rs. Os. Pa. Cb. Cg. Cp. Bi. Ac. Llg. Sb. Ay. Ri. Ar. Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. As. Gr. Pr. Sl. Cv. Vd. /Eo/. Tor. Mar. Arm. VCid. SCiprián. JH. R]. //D’iviernu ‘propiu del iviernu’ [Tb]: Taba d’iviernu del todu [Tb]. ///L’envierno nun lo comen los llobos ‘l’iviernu anque llegue tarde llega siempre’ [Llg]. L’inviernu nunca o comió’l llubu [Sb]. Cuando en veranu ye iviernu y en iviernu ye ve- ranu, ñunca bon añu [JH]. El día cinco d’abril sal el osu del osil, la lloba del llobil, la cigüeña de durmir y les vaques de collera; ya ta el iviernu fuera [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">invierno </i>[Lln. Cl. Rs. Os. Pa. Cb. Cg. Cp. Bi. Ac. Llg. Sb. Ay. Ri. Ar. Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. As. Gr. Pr. Sl. Cv. Vd. /Eo/. Tor. Mar. Arm. VCid. SCiprián. JH. R]. //<i class="della">D’iviernu</i> ‘propiu del iviernu’ [Tb]: <i class="della">Taba</i> <i class="della">d’iviernu</i> <i class="della">del</i> <i class="della">todu </i>[Tb]. ///<i class="della">L’envierno nun lo comen los llobos </i>‘l’iviernu anque llegue tarde llega siempre’ [Llg]. <i class="della">L’inviernu</i> <i class="della">nunca</i> <i class="della">o</i> <i class="della">comió’l </i><i class="della">llubu</i> [Sb]. <i class="della">Cuando</i> <i class="della">en</i> <i class="della">veranu</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">iviernu</i> <i class="della">y</i> <i class="della">en</i> <i class="della">iviernu</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">ve-</i> <i class="della">ranu, ñunca bon añu </i>[JH]. <i class="della">El día cinco d’abril sal el osu del osil, la lloba del llobil, la cigüeña de durmir y les vaques de </i><i class="della">collera;</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">ta</i> <i class="della">el</i> <i class="della">iviernu</i> <i class="della">fuera</i> [LC].
bustos pernominatos tam de tempore uerani quam de tempo- re iberni 857 (s. xii) [DCO-I/23] Domingo Inuierno pellitero Alffonso Martinez de Cayes 1253(or.) [SV-IV(1)/75] tres en envierno & qui a esto passar por la primera uez 1274 [Ordenances/43] los tevier depos en otro monte atal invierno de las geladas s. xiii(or.) [FX/290] seys carros de lenna para acoger los pelegrinos en_el tiem- po del ynbierno [1377-1389] [DCO-III/572] e uerano e hivierno [FA (FFLL)] en enuierno nin en uerano [FS (FFLL)] a tenor de la ceba que pueda recoger para el hibierno [Grangerías xviii: 562] Tamién dicen que el prusianu/ye rei de allá xuntu al mar,/ (…)ún que vien a estar/entre Ñoruega y Moscovia,/que Bálticu vien ñombrar,/que se espurre hacia la Suecia/que en inviernu vien cuayar. [ABalvidares, Dos casinos (Poe- síes 163-174)] ensin diptongación que podríamos entendelu como niciu de la más vieya metafonía por -u xunto a exemplos como cegu y nosu (ghla §3.3.10.5). El fechu de que güei alcontremos tamién variantes con nasal del tipu inviernu podría xustifi- case dende’l mesmu llat. darréu qu’autores como Columella (v, 6,9) escriben secuencies como usque in uernum tempus onde la preposición + nome pudo sentise como una variante de hibernum y anque’l llat. uernum yera ‘primavera’ tamién ye verdá que la dixebra d’estaciones ente los romanos nun s’axustaba siempre a los nuesos calces interpretativos. Qui- ciabes l’encruz de hibernum con in uernum dio facilidaes pa que llat. uera ‘branu’ (n’oposición llingüística a hibernum) necesitare l’encontu axetival de prima (→ primauera > ast. primavera) en sustitución del primitivu uernum (pe1: 127). Ye posible qu’un pl. de (tempus) hibernum, esto ye, (tempora) hiberna sía la responsable del ast. ivierna (cfr.) que tamién se nos documenta anque curtiamente. Sol antecedente del ast. iviernu o variantes siguieron formaciones con destremaos su- fixos como son l’aumentativu ivernón (cfr.); tamién los abon- dativos (que dacuando puen tener usos axetivos) enverneru (cfr.) y envernera (cfr.), ésti siguiendo’l calce de primavera (cfr.); enverniegu (cfr.), envernosu (cfr.). Con sufixu -izu, llo- gróse envernizu (cfr.) d’u se fexo envernizar (cfr.).
  1. bustos pernominatos tam de tempore uerani quam de tempo- re iberni
  2. 857 (s. xii) DCO-I/23
  3. Domingo Inuierno pellitero Alffonso Martinez de Cayes
  4. 1253(or.) SV-IV(1)/75
  5. tres en envierno & qui a esto passar por la primera uez
  6. 1274 Ordenances/43
  7. los tevier depos en otro monte atal invierno de las geladas s. xiii(or.)
  8. FX/290
  9. seys carros de lenna para acoger los pelegrinos en_el tiem- po del ynbierno [1377-1389]
  10. DCO-III/572
  11. e uerano e hivierno
  12. FA (FFLL)
  13. en enuierno nin en uerano
  14. FS (FFLL)
  15. a tenor de la ceba que pueda recoger para el hibierno
  16. Grangerías xviii: 562
  17. Tamién dicen que el prusianu/ye rei de allá xuntu al mar,/ (…)ún que vien a estar/entre Ñoruega y Moscovia,/que Bálticu vien ñombrar,/que se espurre hacia la Suecia/que en inviernu vien cuayar.
  18. ABalvidares, Dos casinos (Poe- síes 163-174)
  19. ensin diptongación que podríamos entendelu como niciu de la más vieya metafonía por -u xunto a exemplos como cegu y nosu (ghla §3.3.10.5). El fechu de que güei alcontremos tamién variantes con nasal del tipu inviernu podría xustifi- case dende’l mesmu llat. darréu qu’autores como Columella (v, 6,9) escriben secuencies como usque in uernum tempus onde la preposición + nome pudo sentise como una variante de hibernum y anque’l llat. uernum yera ‘primavera’ tamién ye verdá que la dixebra d’estaciones ente los romanos nun s’axustaba siempre a los nuesos calces interpretativos. Qui- ciabes l’encruz de hibernum con in uernum dio facilidaes pa que llat. uera ‘branu’ (n’oposición llingüística a hibernum) necesitare l’encontu axetival de prima (→ primauera > ast. primavera) en sustitución del primitivu uernum (pe1: 127). Ye posible qu’un pl. de (tempus) hibernum, esto ye, (tempora) hiberna sía la responsable del ast. ivierna (cfr.) que tamién se nos documenta anque curtiamente. Sol antecedente del ast. iviernu o variantes siguieron formaciones con destremaos su- fixos como son l’aumentativu ivernón (cfr.); tamién los abon- dativos (que dacuando puen tener usos axetivos) enverneru (cfr.) y envernera (cfr.), ésti siguiendo’l calce de primavera (cfr.); enverniegu (cfr.), envernosu (cfr.). Con sufixu -izu, llo- gróse envernizu (cfr.) d’u se fexo envernizar (cfr.).
Del llat. (tempus) hībernum ‘iviernu’, términu que s’asitió onde hiems (em) y, con correspondencies panromániques (rew) ya panhispániques (deeh s.v. hīběrnus), siguió nel ast. iviernu. A la so vera alviértese en Cabrales un exemplu ivernu
ixada, la 1
📖: ixada
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
(TEST)
  1. ixada
Aresta del pexe [R. AGO]. Cfr. ixar.
  1. Aresta del pexe [R. AGO]. Cfr. ixar.
  2. R. AGO
ixada, la 2
📖: ixada
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Cast. <i class="della">aguijada </i>[AGO]. Cast. <i class="della">punzada</i>(TEST)
  1. ixada
  2. Cast
  3. <i class="della">aguijada </i>
    • AGO
  4. Cast
  5. <i class="della">punzada</i
[R. AGO].
  1. 1. [R. AGO].
- Y enarruga les ixades [El Caballo 83] Adautación al ast. del cast. a(gu)ijada como fai ver el resultáu documentáu en [S] y non en [y], llueu con aféresis de a-.
  1. - Y enarruga les ixades
  2. El Caballo 83
  3. Adautación al ast. del cast. a(gu)ijada como fai ver el resultáu documentáu en [S] y non en [y], llueu con aféresis de a-.
  4. y
ixar, l’
📖: ixar
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
Cast. <i class="della">ijar</i>(TEST)
  1. ixar
  2. Cast
  3. <i class="della">ijar</i
[JH].
  1. 1. [JH].
L’ast. ixar defínese nel primer diccionariu asturianu del xixo- nés Junquera Huergo, na segunda metada del sieglu xix, pel cast. ijar y, al empar, xustifícase l’usu de la pallabra pel dichu: maridu tres del llar, dolor d’ixar. Al mio entender ast. ixar ye un castellanismu, una cenciella adautación de ijar, formáu nun deriváu del llat. īlia, īlium ‘baxu vientre’ (dcech s.v. ija- da; em), de mou asemeyáu a como ast. ixada (cfr.) ye tamién adautación del cast. ijada. Si se tratare de resultaos autóc- tonos asturianos habría aguardase [y], *iyar, *iyada; y [tS], *ichar, *ichada nes fasteres B-D del occidente, como se pervé nel continuador del llat. uirīlia ‘partes sexuales del home’ (em s.v. uir, uiri) > ast. veriya > vería y vericha ‘énguane, ingre’. Nesti sen del llat. īlia hebo siguir autónomamente ast. *iya
  1. L’ast. ixar defínese nel primer diccionariu asturianu del xixo- nés Junquera Huergo, na segunda metada del sieglu xix, pel cast. ijar y, al empar, xustifícase l’usu de la pallabra pel dichu: maridu tres del llar, dolor d’ixar. Al mio entender ast. ixar ye un castellanismu, una cenciella adautación de ijar, formáu nun deriváu del llat. īlia, īlium ‘baxu vientre’ (dcech s.v. ija- da; em), de mou asemeyáu a como ast. ixada (cfr.) ye tamién adautación del cast. ijada. Si se tratare de resultaos autóc- tonos asturianos habría aguardase [y], *iyar, *iyada; y [tS],
  2. tS
  3. *ichar, *ichada nes fasteres B-D del occidente, como se pervé nel continuador del llat. uirīlia ‘partes sexuales del home’ (em s.v. uir, uiri) > ast. veriya > vería y vericha ‘énguane, ingre’. Nesti sen del llat. īlia hebo siguir autónomamente ast. *iya
llueu incrementáu → *iyar de lo que sí tenemos anuncia gra- cies al so deriváu, ast. inyarga (cf.), yarga, asina como en g-a. iyarga. A la so vera taría’l port. ilhal e ilharga (rew s.v. īlia) lo mesmo que’l gall. illar, illarga (gvgh), lo que sedrá un bon testimoniu de l’antigüedá de la derivación. A la par de inyarga l’asturianu ufre’l correspondiente castellanismu ixarga o inxarga na nuesa documentación lliteraria del sie- glu xviii. Dende ast. inxarga formaríase’l verbu inxargar. Pero en tou esti problema evolutivu ¿qué nos fai llegar el sa- biu sevillanu? Namái un testimoniu del emplegu del términu que dexa encontar la etimoloxía: Ileos dolor intestinarum. Unde et IlIa dicta sunt. Graece enim IlIos obvolvere dici- tur quod se intestinae prae dolore involvant (Etimologías iv, 6-14) [‘Ileos ye’l dolor de los intestinos. D’ehí vien ilia. En griegu eileîn quier dicir ‘dar vueltes’ porque l’estantín retuércese col dolor] (pe3: 306).
ixuxú, l’
📖: ixuxú
🔤: , l’
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<aixuxú [Llg]. uxuxú [y Lln]. /////ih.uh.ú [y LV. y Lln. Cg. y Uv. Sb. y Ta. Sm. Md. y Pr. Oc. /Eo/. Bard. Tor. Mar. y DA. y AGO]. íh.uh.ú [y Ay. PSil. Cv]. íh.uh.una [Cv]. ih.ih.í [Mar]. {Nun queda nidio en delles monografíes saber cuándo se quier conseñar el nome y cuándo la espresión del glayíu mesmu}.>(TEST)
  1. ixuxú
    • Lln
    • Pa
    • Ay
    • Ri
    • Tb
    • Pr
    • Ll
    • Qu
    • Ca
  2. aixuxú
    • Llg
  3. uxuxú
    • y Lln
  4. {Nun queda nidio en delles monografíes saber cuándo se quier conseñar el nome y cuándo la espresión del glayíu mesmu} dudoso (certainty = baxa)
  5. ih.uh.ú
    • y LV
    • y Lln
    • Cg
    • y Uv
    • Sb
    • y Ta
    • Sm
    • Md
    • y Pr
    • Oc
    • /Eo/
    • Bard
    • Tor
    • Mar
    • y DA
    • y AGO
  6. íh.uh.ú
    • y Ay
    • PSil
    • Cv
  7. íh.uh.una
    • Cv
  8. ih.ih.í
    • Mar
Glayíu d’allegría [Lln. Pa. Ac. Sb. Ay. Ri. Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. Pr. Cv. Oc. /Eo/. Tor. JH. DA. R]. Glayíu de fiesta [Cb. Llg]. Glayíu a lo cabero les fiestes [Ll]. “Grito final de las ma- nifestaciones populares de alegría, tales como bailes, rondas nocturnas, romances en las bodas” [Mar (Rijujú ‘gritu ances- tral del baile maragatu’)]. Esclamación d’allegría (de los mo- zos) [Qu] a lo cabero una canción [Ca]. ¡Hurra! [Cñ]. 2. Gla- yíu masculín [Bard]. Glayíu d’alerta [R]. Glayíu d’amarraza [Cb. Md. JH. AGO]. Glayíu de desafíu [Ri. Tb. /Eo/]. Glayíu d’independencia [Ay]. “Voz onomatopéyica del belicoso grito que lanzan los mozos al terminar el estribillo de los cantos que entonan en las danzas y en sus excursiones a fiestas y romerías” [Cg].
  1. 1. Glayíu d’allegría [Lln. Pa. Ac. Sb. Ay. Ri. Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. Pr. Cv. Oc. /Eo/. Tor. JH. DA. R]. Glayíu de fiesta [Cb. Llg]. Glayíu a lo cabero les fiestes [Ll]. “Grito final de las ma- nifestaciones populares de alegría, tales como bailes, rondas nocturnas, romances en las bodas” [Mar <i class="della">(Rijujú</i> ‘gritu ances- tral del baile maragatu’)]. Esclamación d’allegría (de los mo- zos) [Qu] a lo cabero una canción [Ca]. ¡Hurra! [Cñ].
  2. 2. Gla- yíu masculín [Bard]. Glayíu d’alerta [R]. Glayíu d’amarraza [Cb. Md. JH. AGO]. Glayíu de desafíu [Ri. Tb. /Eo/]. Glayíu d’independencia [Ay]. “Voz onomatopéyica del belicoso grito que lanzan los mozos al terminar el estribillo de los cantos que entonan en las danzas y en sus excursiones a fiestas y romerías” [Cg].
Al ixuxú que llanzára [Batalla Cuadonga 218] Nin sé cuando un ixuxu/salió de la mio garganta [Enamo- rados de Aldea 246] Echa ixuxús y reblinca [La Paliza 253] e baila’l xiringüelu, la xiraldilla, la danza prima onde óye- se l’ixuxú gritu que denantes dauen éna guerra en seña d’alarma [RCarta 139] dando ixuxu en Covadonga/ganó el reinu [Relación de Fes- teyos 1857/35] Posiblemente d’un glayíu onomatopéyicu llueu socializáu. Ye posible que la realización primera con velar s’afaiga más con esa interpretación acabando, llueu, nun procesu asturianiza- dor en que lu sustituyen pol teníu por más del país en [S]. Sobro (i)xuxú féxose’l verbu xunxar (
  1. Al ixuxú que llanzára
  2. Batalla Cuadonga 218
  3. Nin sé cuando un ixuxu/salió de la mio garganta
  4. Enamo- rados de Aldea 246
  5. Echa ixuxús y reblinca
  6. La Paliza 253
  7. e baila’l xiringüelu, la xiraldilla, la danza prima onde óye- se l’ixuxú gritu que denantes dauen éna guerra en seña d’alarma
  8. RCarta 139
  9. dando ixuxu en Covadonga/ganó el reinu
  10. Relación de Fes- teyos 1857/35
  11. Posiblemente d’un glayíu onomatopéyicu llueu socializáu. Ye posible que la realización primera con velar s’afaiga más con esa interpretación acabando, llueu, nun procesu asturianiza
  12. dor en que lu sustituyen pol teníu por más del país en [S]. Sobro (i)xuxú féxose’l verbu xunxar (
  13. S
cfr.).
-iyu, -a, -o
📖: -iyu
🔤: , -a, -o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 -a,, -o
<b class="della">-</b>iyu, -a, -o <-íu, -ía, -ío>(TEST)
  1. -iyu
  2. b class="della">-</b>iyu, -a, -o <-íu, -ía, -ío
Suf. orixinariamente dim. con aniciu nel llat. -īculus, -a, -um (ghla §4.4.6.1). Frente a ello atopamos exemplos tamién dim. en -ĭculus > -eyu que, anque a vegaes la escansión clásica ufierte otra cantidá pa étimos de voces actuales (dese s.v. -ijo), de lo que paez tar dando cuenta ye d’un usu abondo llibre de la seleición de la cantidá vocálica, o del usu indiscrimináu de dambes, pelo menos en dellos períodos
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Suf. orixinariamente dim. con aniciu nel llat. -īculus, -a, -um (ghla §
  3. 2. 1). Frente a ello atopamos exemplos tamién dim. en -ĭculus > -<i class="della">eyu</i> que, anque a vegaes la escansión clásica ufierte otra cantidá pa étimos de voces actuales (dese s.v. -ijo), de lo que paez tar dando cuenta ye d’un usu abondo llibre de la seleición de la cantidá vocálica, o del usu indiscrimináu de dambes, pelo menos en dellos períodos
del llatín faláu, con conteníos averaos. En tou casu la -y- pue desaniciase en bona parte d’Asturies especialmente intervocálica y precedida de palatal. (Cfr. -ichu, -a, -o).
“izale”
📖: “izale”
🏗️: NO
✍️: SI
Pallabra que namái conocemos pela documentación medieval del sur del dominiu: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">galnapes</i>(TEST)
  1. “izale”
  2. Pallabra que namái conocemos pela documentación medieval del sur del dominiu: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">galnapes</i
V III pulmarios litarios VI yzares II lenteos de lino
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">V</i> <i class="della">III</i> <i class="della">pulmarios</i> <i class="della">litarios</i> <i class="della">VI</i> <i class="della">yzares</i> <i class="della">II</i> <i class="della">lenteos</i> <i class="della">de</i> <i class="della">lino</i>
922 [MSAH-I/61] genabe et izale 950 (s. xii) [ACL/304] Pallabra d’aniciu ár. izār col significáu de ‘sábana’ (lph s.v. izare) o ‘velu’ (da 253), ‘cortina de gasa o tela fino’ (Oliver 253) y qu’acoyimos como tala (adla s.v. lizaze: 153). Lo an- tiguo de la documentación nun aconseya entender el términu como un arabismu modernu como propón Corriente pal port. izar ‘toca de les musulmanes’ (da). A la escontra d’otres opi- niones que rellacionan cast. iza ‘puta’ col verbu izar (dcech s.v. izar) nun sedría malo entrugar si nun tendría daqué rella- ción con un pariente del responsable del nuesu términu con una referencia orixinaria a la ‘sábana’.
  1. 922 MSAH-I/61
  2. genabe et izale
  3. 950 (s. xii) ACL/304
  4. Pallabra d’aniciu ár. izār col significáu de ‘sábana’ (lph s.v. izare) o ‘velu’ (da 253), ‘cortina de gasa o tela fino’ (Oliver 253) y qu’acoyimos como tala (adla s.v. lizaze: 153). Lo an- tiguo de la documentación nun aconseya entender el términu como un arabismu modernu como propón Corriente pal port. izar ‘toca de les musulmanes’ (da). A la escontra d’otres opi- niones que rellacionan cast. iza ‘puta’ col verbu izar (dcech s.v. izar) nun sedría malo entrugar si nun tendría daqué rella- ción con un pariente del responsable del nuesu términu con una referencia orixinaria a la ‘sábana’.
izar 1
📖: izar 1
🏗️: NO
✍️: NO
<isar [y lma. Barriuso (barcos)].>(TEST)
  1. izar 1
  2. isar
    • y lma
    • Barriuso (barcos)
Llevantar daqué cosa tirando de cuerda [lma]. Izar les veles [Barriuso: barcos 226].
  1. 1. Llevantar daqué cosa tirando de cuerda [lma]. Izar les veles [Barriuso: barcos 226].
Del fr. hisser (rew s.v. hissa).
izar* 2
📖: izar* 2
🏗️: SI
✍️: NO
(TEST)
  1. izar* 2
Cfr. enguisar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">enguisar</i>.
izquierdu, a, o
📖: izquierdu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<izquierdu [Ac. Tb. Mar].+izquiirdu [Ay]. +isquiirdu [y Cp]. +isquirdu [Ay]. isquierdu [y Cb. Cg. Cp. As. JH. ]. esquierdu [y Cb. Qu. PSil]. /////dizquierdu [Ac. TC]. desquierdu [y JH]. disquierdu [y AGO]. //esquerdo [Eo. Mánt]. ezquerdo [Eo].>(TEST)
  1. izquierdu
  2. izquierdu
    • Ac
    • Tb
    • Mar]
    • +izquiirdu [Ay
  3. isquiirdu metafonía
    • y Cp
  4. isquirdu metafonía
    • Ay
  5. isquierdu
    • y Cb
    • Cg
    • Cp
    • As
    • JH
  6. esquierdu
    • y Cb
    • Qu
    • PSil
  7. dizquierdu dudoso (certainty = baxa)
    • Ac
    • TC
  8. desquierdu
    • y JH
  9. disquierdu
    • y AGO
  10. esquerdo eonaviego
    • Eo
    • Mánt
  11. ezquerdo
    • Eo
Cast. izquierdo [Xral]. Zurdu [As. JH. Mar]. 2. Traviesu, re- volvín [Cb. Cp. Ay].
  1. 1. Cast. <i class="della">izquierdo </i>[Xral]. Zurdu [As. JH. Mar].
  2. 2. Traviesu, re- volvín [Cb. Cp. Ay].

a) Salvador Squerdo 1168 [DACZamora 22] Martin Esquierdo 1171 (Staaff 3)] Dominico Esquerdo 1192(or.) [MSAH-IV/476] Dominicus Squierdo 1193(or.) [MSAH-IV/484] Dominico Squierdo 1196(or.) [MSAH-IV/534] Dominicus Esquierdo conf. 1206(or.) [MSAH-V/52] Petrus Esquierdo 1213(or.) [VVS/104] Esquierdus 1220(or.) [MCar-I/128] Esquierdo 1220(or.) [MCar-I/129] Migael Esquierdo 1220(or.) [MCar-I/129] el orto que fu de Martin Esquierdo [1250-1300] (s. xiii) [MSAH-V/590] su senna en la mano esquierda 1282 [MSAH-V/440] la vna a man derecha e la otra a man esquierda 1346 [ACL- IX/467] cabildo lle demanda la dicha iugueria e la tiene esquierda por ella 1348 [DCO-IV/374] Alffonso Ferrandiz pellitero dicho Esquierdo Iohan Alffonso 1353(or.) [SP-II/312] b) como vienen de Coviellas para Vega sobre la carrera de man desquierda [1313-1324] [FRLeón/295] asi commo entran en el dicho corral a man desquierda las primeras 1392(or.) [SIL/437] al canto de la vinnuela de los Barriales a la mano esquierda 1398 (t. 1446) [SIL/489] termino del Infantalgo a man desquierda e_de Valderilla Mayor a man derecha 1398 (t. 1446) [SIL/489] a la man desquierda que es de Santo Ysidro 1398 (t. 1446) [SIL/488] a vos Juan Rodriguez Esiquierdo mercador et a vuestra mu- ger 1430(or.) [SP-III/305] Pallabra d’aniciu desconocíu, quiciabes d’una llingua prerro- mana hispano-pirenaica y espardida dende una fastera de llin- gua vasca de magar la dómina visigótica (dcech s.v. izquier- do). El términu paez que s’adientra nel dominiu ástur dende l’oriente peninsular como da cuenta d’ello que yá se conseñe en Sahagún a lo cabero’l sieglu xii anque namás como no- matu. N’Asturies nun dan anuncia los documentaos por nós emplegaos fasta mediáu’l xiv pero vese asitiáu de vieyo na nuesa toponimia (Cano González 2012: 40). Nel casu ast. los documentos ufren l’emplegu anterior continuador

  1. a) Salvador Squerdo
  2. 1168 DACZamora 22
  3. Martin Esquierdo 1171 (Staaff 3)]
  4. Dominico Esquerdo 1192(or.) [MSAH-IV/476] Dominicus Squierdo 1193(or.) [MSAH-IV/484] Dominico Squierdo 1196(or.) [MSAH-IV/534] Dominicus Esquierdo conf. 1206(or.) [MSAH-V/52] Petrus Esquierdo
  5. 1213(or.) VVS/104
  6. Esquierdus
  7. 1220(or.) MCar-I/128
  8. Esquierdo
  9. 1220(or.) MCar-I/129
  10. Migael Esquierdo
  11. 1220(or.) MCar-I/129
  12. el orto que fu de Martin Esquierdo [1250-1300] (s. xiii)
  13. MSAH-V/590
  14. su senna en la mano esquierda
  15. 1282 MSAH-V/440
  16. la vna a man derecha e la otra a man esquierda
  17. 1346 ACL- IX/467
  18. cabildo lle demanda la dicha iugueria e la tiene esquierda por ella
  19. 1348 DCO-IV/374
  20. Alffonso Ferrandiz pellitero dicho Esquierdo Iohan Alffonso
  21. 1353(or.) SP-II/312
  22. b) como vienen de Coviellas para Vega sobre la carrera de man desquierda [1313-1324]
  23. FRLeón/295
  24. asi commo entran en el dicho corral a man desquierda las primeras
  25. 1392(or.) SIL/437
  26. al canto de la vinnuela de los Barriales a la mano esquierda
  27. 1398 (t. 1446) SIL/489
  28. termino del Infantalgo a man desquierda e_de Valderilla Mayor a man derecha
  29. 1398 (t. 1446) SIL/489
  30. a la man desquierda que es de Santo Ysidro
  31. 1398 (t. 1446) SIL/488
  32. a vos Juan Rodriguez Esiquierdo mercador et a vuestra mu- ger
  33. 1430(or.) SP-III/305
  34. Pallabra d’aniciu desconocíu, quiciabes d’una llingua prerro- mana hispano-pirenaica y espardida dende una fastera de llin- gua vasca de magar la dómina visigótica (dcech s.v. izquier- do). El términu paez que s’adientra nel dominiu ástur dende l’oriente peninsular como da cuenta d’ello que yá se conseñe en Sahagún a lo cabero’l sieglu xii anque namás como no- matu. N’Asturies nun dan anuncia los documentaos por nós emplegaos fasta mediáu’l xiv pero vese asitiáu de vieyo na nuesa toponimia (Cano González 2012: 40). Nel casu ast. los documentos ufren l’emplegu anterior continuador
del llat. sinister (cfr. siniestru). Otru términu tamién conocíu foi ast. zurdu, a, o pero d’elli tenemos sofitancia nuna amestadura col continuador de manum (cfr. manzorga). Sobro ast. isquierdu féxose’l deriváu isquierdura (cfr.).
-izu, -a, -o
📖: -izu
🔤: , -a, -o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 -a,, -o
(TEST)
  1. -izu
Suf. col significáu de ‘cola cualidá de’, ‘con golor a’, ‘con tastu a’ [glla 289] con aniciu nel llat. -īcius, -a, -um (old). El correspondiente semicultismu ye l’ast. -iciu, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Suf. col significáu de ‘cola cualidá de’, ‘con golor a’, ‘con tastu a’ [glla 289] con aniciu nel llat. -īcius, -a, -um (old). El correspondiente semicultismu ye l’ast. -<i class="della">iciu, a, o</i>.