Total de entradas
Con variantes de expresión
Con información semántica
Con documentación
Con etimología
Con documentación histórica adicional
| Display_Form | Variantes_Expresión | Información Semántica | Documentación | Etimología | Documentación Histórica Adicional |
|---|---|---|---|---|---|
i 1 📖: i 1🏗️: NO ✍️: NO |
Lletra del abecedariu asturianu, que representa’l fonema vo- cálicu palatal y d’abertura mínima /i/ de la llingua asturiana. Escríbese davezu “i” anque, dacuando, “y”, especialmente si se trata de la conxunción copulativa equivalente a <i class="della">ya</i>. //<i class="della">Poner </i><i class="della">los</i>(TEST)
|
puntos sobre los íes [Ay].
|
|||
í 2 📖: í 2🏗️: NO ✍️: NO |
Alverbiu de llugar. A vegaes escritu <i class="della">hí </i>(cfr.), asina en com- puestos con <i class="della">ehí</i>(TEST)
|
(cfr.) anque ye posible perí, d’hi.
|
Del llat. ĭbī, con metafonía (ghla §3.3.5.1). Cfr. ehí. |
||
-í 📖: -í🏗️: NO ✍️: NO |
Terminación esporádica del masculín del suf. <i class="della">-ín,</i>(TEST)
|
-ina, -ino.
|
-ía Suf. de ‘cualidá’, ‘cargu, profesión’, ‘conxuntu’ [glla 283], ‘estáu, ‘situación’. Ye suf. asitiáu en dellos romances dende l’helenismu -ía llegáu a nós pente medies del llat. eclesiásti- cu y científicu (dese s.v. -ía). Apaez en pallabres como capía (cfr.), campía (cfr.), cambría (cfr.), etc. Na fastera centro-su- reña ast. -ía apaez como femenín sing. del part. llat. -ītus, -a, -um. L’ast. -ía tamién ye resultáu del suf. -ilia, -īcula > -iya > -ía, pero non na fastera B-D. -iar Sufixu vivu n’ast., abondes vegaes con valor iterativu. El so aniciu ta nel grecismu en llat. -idiare que pue siguir dos víes evolutives: a) -idiare > -eixar > -exar; b) -idiare > -eiyar > -e(y)ar > -iar (ghla 118). En munchos casos -iar güei funcio- na como variante de los verbos en -ar. |
||
“iben” 📖: “iben”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Sisgutu</i>(TEST)
|
eben Mauratelli 915 (s. xii) [ACL/52]
|
Coraisci eben Bonellus 918 (s. xii) [ACL/79]
|
cfr. bani). |
|
“ibrar” 📖: “ibrar”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>- “<i class="della">Ibrár</i>(TEST)
|
el agua, en algunos lugares de la Montaña, Asturias, etc. es lo mismo que quebrarla; esto es, que empapado yá un terreno que se riega, se quiebra, ó tuerce el arroyo por donde venía, y se hace correr inúltimente ácia otra parte. De aquí se saca que echar el agua á ibre, es lo mismo que desperdiciarla; con que la voz ibre viene a equivaler a des- perdicio, quiebra o torcimiento” [DC, Terreros].
|
|
Pallabra de la que desconozo caltenimientu nel dominiu ástur darréu que nun s’ufre nel nuesu dgla nin Le Men nel so lla. Conseña’l verbu García Lomas en Cantabria pero alvirtiendo que ta en desusu, según supón, dende lo cabero’l sieglu xviii en qu’entá se caltenía nun manuscritu ibru ‘desperdiciu’, ‘tor- |
|
“icatar” 📖: “icatar”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación, posible nome de llugar:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">II carniscos barniles II parelos de bracas de </i><i class="della">icatar</i>(TEST)
|
1073(or.) [ACL/430]
|
|
||
-ichu, -a, {-o} 📖: -ichu🔤: , -a, {-o} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 -a,, {-o} |
<ident class="della" level="1"></ident>Variante en B-D de <i class="della">-iyu,</i>(TEST)
|
-a, -o (cfr.).
|
|||
-iciu, -a, -o 📖: -iciu🔤: , -a, -o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 -a,, -o |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. -<i class="della">izu,</i>(TEST)
|
-a, -o.
|
|||
-icu, -a, -o 📖: -icu🔤: , -a, -o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 -a,, -o |
(TEST)
|
|
|||
“ida” 📖: “ida”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación del dominiu ástur de magar el sieglu ix-x na aceición de ‘asina’:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Ita</i>(TEST)
|
ut de odie die 916(or.) [DO ix-x/38]; 931(or.) [DO ix-
|
|
||
ida, la 📖: ida🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">ida</i>(TEST)
|
[Xral].
|
|
correspondiente masculín anque, como nel casu de exitus,
-a, -um, tamién en llat. hai un nome itus, -us ‘marcha’ (em s.v. eo): ipso uale cum suos itos de lomba in lombam sumno 953(or.) [ACL/9]. |
|
idea, la 📖: idea🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ideya [PSil].>(TEST)
|
Cast. idea [Ac. Ri. Sm. PSil]. Conocimientu d’una cosa [Ri]. Plan [Ri]. Propósitu, intención [Vv. Ac. Sr. Ri. Tb]. Inxeniu, capacidá pa facer o pa inventar daqué [Ri]. Conceutu, opi- nión, xuiciu [Ri]. //Mala idea ‘mala intención’ [Tb]. //Nun dase idea ‘nun s’acordar de daqué’ [Sm]. //Nun tener idea ‘nun saber daqué cosa’ [Sm]. //Pamidea ‘según el mio paecer’ [Ri]. ‘abúltame’, ‘paezme’ [Cñ. Si]. //Tener idea de ‘pensar facer daqué’ [Lln]. //Tener idea ‘saber facer daqué’ [Vv. Tb]. ‘recordar daqué’ [Vv. Tb]. //Tener media idea ‘acordase {a medies} de daqué’ [Lln. Vv. Tb].
|
|
cfr.). |
|
idem* 📖: idem*🏗️: SI ✍️: NO |
<iden [Ay].>(TEST)
|
Lo mesmo [Ay]. //Iden de lienzo ‘lo mesmo’ [Ay]. Adautación
|
del llat. idem (eadem, idem) ‘el mesmu’ (abf), per vía culta. En rellación etimolóxica ta l’ast. identidá (cfr.) y el cultizante idénticu, a, o (cfr.). |
||
idénticu, a, o 📖: idénticu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">idéntico</i>(TEST)
|
[Ac].
|
Cfr. idem. |
||
identidá, la 📖: identidá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">identidad</i>(TEST)
|
[Xral].
|
Cultismu xeneralizáu modernamente, perposiblemente dende identitas, -atis > ast. identidá (cfr.) equivalente al cast. identi- dad; tamién la formación axetiva idénticu, a, o (dcech s.v. idem). |
||
idiáticu, a, o 📖: idiáticu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ediáticu [y AGO].>(TEST)
|
Con zunes [Lln. Cg. Tox. /Eo/. AGO]. Que camuda en pensa- mientos y deseos, inestable [JH]. Cfr. idea.
|
|||
idioma, l’ 📖: idioma🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Términu qu’aplicáu al ast. yá se documenta nel sieglu xvii:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Romanze en </i><i class="della">idioma</i><i class="della">(TEST)
|
asturiano [1665, García de Prada (Gar- cía Sánchez 2016: 150)]
|
Del grecismu en llat. idioma, per vía culta. |
||
ídolu, l’ 📖: ídolu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">avaricia</i>(TEST)
|
que ye servidume de los ydolos s. xiii(or.) [FX/8]
|
|
||
idoneu, a, o* 📖: idoneu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">que</i>(TEST)
|
el diz que me presenta non son ydoneos 1294 [DCO- V/185]
|
|
del llat. idoneus, -a, -um ‘afayadizu’, lo mesmo que s’alvierte en castellán (dcech s.v. idóneo). |
|
-iegu, -a, -o 📖: -iegu🔤: , -a, -o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 -a,, -o |
Suf. de ‘cualidá’, ‘enclín’, ‘xentiliciu’ [ghla 285]. En realidá ye un suf. que caltién el dominiu ástur con dos significaos fonde- ros: <i class="della">a)</i>(TEST)
|
procedencia (cabraliegu, cabraniegu); b) abondancial o frecuentativu (nocherniegu, baratiegu, muyeriegu). El so aniciu paez allugase nel suf. -aecus, asitiáu nel términu Gallaecus, al que llueu s’asimilarán otros como Graecus, Judaicus, xentilicios qu’aluden a pueblos non llatinos. El mesmu sufixu apaez en no- mes como Pentouiecus traducíu al llatín como Pentoui filius y que da pie a Tovar pa tenelu por d’aniciu prerromán (Tovar 1955: 32). A esta xustificación primaria axunta Malkiel nun trabayu conocíu (1951a) otres nueves puntualizaciones onde tamién s’alvierte d’aportaciones llatines y arábigues.
|
|||
-iellu, -a, -o 📖: -iellu🔤: , -a, -o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 -a,, -o |
Suf. orixinariamente con valor dim. [glla 285], güei non pro- ductivu, con orixe nel llat. -ĕllus, -a, -um, aniciu tamién del cast. -<i class="della">illo</i>(TEST)
|
(dese s.v. -illo), entá operativu. La castellanización empobina a que’l suf. cast. -illo quede dacuando tracamun- diáu (en persones informantes o investigadores yeístes), col ast. -iyu (< -īculus) como persabemos (ghla §3.1.6.1).
|
|||
-ientu, -a, -o 📖: -ientu🔤: , -a, -o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 -a,, -o |
(TEST)
|
Suf. col significáu de ‘cualidá’, ‘enclín’ [glla 285].
|
Ye su- fixu que, acordies con Pharies (dese s.v. -iento) que sigue a Malkiel en bona midida, “xenéticamente surde por cuenta un corte falsu del suf. llat. -ulentus, étimu del suf. cultu -lento (q.v.) qu’amuesa la bayura de dalguna cosa o carauterística. L’alomorfu -ento suel sustituyir la forma regular -iento tres de consonante palatal”. |
||
iglesariu, l’* 📖: iglesariu🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
//<i class="della">iglesiarios </i>‘güertes, finques, xardines averaos a les cases pa- rroquiales pa disfrute del párrocu’ (Tuero 1976: 72).
Términu conocíu pela documentación del sur del cordal:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">ecclesiario</i>(TEST)
|
quanto ma (sic) pertenes 1253(or.) [MCar-I/317]
|
|
cfr. ilesia) construcción llograda como lo que vemos en lleigariu (cfr.). |
|
-igu, -a, -o 📖: -igu🔤: , -a, -o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 -a,, -o |
Sufixu fosilizáu de valor diminutivu, con aniciu nel llat. -icus,
-a, -um que pue alvertise en pallabres como l’ast. <i class="della">pontigu</i>(TEST)
|
(cfr.), postigu (cfr.) y en topónimos del tipu L.lantigu (ta 245).
|
|||
igua, la 📖: igua🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">iguar</i>(TEST)
|
[Cb. JH]: Ell to dengue non tien igua [JH]. Compostura, arreglu [Cb]. Arreglu [Pa. Cp. Sb. Ac. Mn], solución [Lln. Sr]: Non tien igua [Pa].
|
|
||
iguada, la 📖: iguada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><eguada [y Tb]. iguá [Cp. Ay. Ll. Ri. Qu]. igüeda [Os]. iguöda [Cl]. igüera [ALl (Bellezas)]. ouguada [As]. engueda (<i class="della">sic</i>) [Mar].>(TEST)
|
Cabra de dos años [Os. Sm]. Cabrita d’un añu [Cg. Cp. Ay. Ll. Qu. Tb. Tb, Sm, Santolaya, Busm (Oc). PSil. Mar]. Ca- bra d’un añu [Ri]. Cabra d’un añu o menos [Md]. Cabra d’un a dos años [Cl. As. As (Oc)]. Cabra que pasando d’un añu entá nun parió [AGO]. Cabra que parió per primera vez [Md]. Fema d’un añu que parió per vez primera [Mar]. //tamién ax.: Tres cabras igüeras [ALl (Bellezas 100)].
|
|
||
iguaderu, a, o 📖: iguaderu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Componible, que pue arreglase, ordenase, componese [JH]. Términu en rellación con <i class="della">iguar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
iguadín, ina, l’/la 📖: iguadín🔤: , ina, l’/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ina,, l’/la |
<ident class="della" level="1"></ident><ingodín [Mar]. ingudín [Mar].>(TEST)
|
|
|||
iguador, ora 📖: iguador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<ident class="della" level="1"></ident>Qu’<i class="della">igua</i>, compón [JH]: <i class="della">Munchos iguadores desigüen lla no- </i><i class="della">via</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
iguadura, la 📖: iguadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><iguaúra [Ca].>(TEST)
|
|
Formación dende’l participiu de iguar (cfr.) cola amestanza del suf. -ura (cfr.). |
||
igual 📖: igual🏗️: NO ✍️: NO |
<egoal [JH]. egual [Cl. JH]. ibual [Ay].>(TEST)
|
Cast. igual [Cl. Ac. Md. JH], de la mesma naturaleza o ca- lidá qu’otra cosa [Ri]. Paecíu [Md]. 2. Llisu, llanu [Md]. 3. Uniforme [Md]. 4. Indiferente [Md]. //alv. ‘del mesmu mou’ [Md]. ‘quiciabes’ [Lln. Llg. Ay. Tb]: -¿Vas venir? -Igual [Llg]: Igual te lo doi si yes buena [Llg].
|
|
Del llat. aequālis, -e ‘igual’ (em s.v. aequus; old), panhispá- nicu (deeh). Del neutru pl. aequalia siguió iguaya (cfr.) con documentación medieval nel dominiu ástur. |
|
iguala, la 📖: iguala🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Pagu per suscripción al mélicu [Lln].
Posible castellanismu modernu de calter alministrativu, un posible deverbal de <i class="della">igualar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
igualadura, la 📖: igualadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ibualaúra [Ay].>(TEST)
|
Arreglu [Ay. Tb]. Cfr. iguar.
|
|||
igualanza, la* 📖: igualanza🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<egualanza [JH].>(TEST)
|
Igualdá [JH]. //Sin egualanza ‘sin par’ [JH].
|
|
Cfr. iguar. |
|
igualar 📖: igualar🏗️: NO ✍️: NO |
<egualar [JH]. ingualar [Oc]. ibualar [Ay].>(TEST)
|
Cast. igualar [JH]. Facer igual o equivalente [Ay. Ri. Tb. PSil]. 2. Poner dos coses al mesmu nivel [Tb]. 3. Arreglar [Ri. PSil] daqué estrozao [Oc]: La tua harmana igualóu los panta- lones [PSil]: Tienes que ingualame la puerta [Oc]. 4. Allugar la yerba nun montón que pueda llevase con facilidá na cabeza [Ce]. Axuntar lleña, yerba, etc. y atalo nun fexe que pueda llevase na cabeza o al llombu [Cv]. 5. Sazonar una comida [PSil]: Tien qu’igualar las patacas [PSil]. //-se ‘igualase’ [Pzu]. //Igualar el maíz ‘entresacar’ [Pr]. //Igualar la comida ‘arreglar, echar grasa a la comida pa terminar de preparalo’ [Ll]. //Igualar las camas ‘facer les cames’ [Pr]. //Igualar los fíos ‘dexar la herencia a los fíos a partes iguales’ [Pr]. ///Burru esquiláu a los dos díes igualáu [LC].
|
|
Cfr. iguar. |
|
igualáu, ada, ao 📖: igualáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+ibualéu [Ay].>(TEST)
|
Seriu, formal [Ay]. //Estar igualáu col médicu ‘tener contratu de iguala col mélicu’ [Lln].
|
Pp. de igualar. |
||
igualdá, la 📖: igualdá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<egualdá [JH]. ibualdá [Ay].>(TEST)
|
Cast. igualdad [Ay. JH (= igualeza). Md].
|
|
Del llat. aequālitas, -atis ‘igualdá’, ‘uniformidá’ (em s.v. aequus; abf) con continuadores románicos (rew) ya hispá- nicos (deeh). |
|
igualeza, la 📖: igualeza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Igualdá, uniformidá [JH (= egualdá)].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">de la dicha presa por que cada vno la aya por </i><i class="della">ygualeza</i>(TEST)
|
1395 (t. 1506) [SIL/460]
|
|
Cfr. iguar. |
|
igualmente 📖: igualmente🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">igualmente</i>(TEST)
|
[Xral].
|
todos los sobrinos deven partir igualmientre sua bona per cabezas s. xiii(or.) [FX/146]
|
||
iguamientu, l’ 📖: iguamientu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
(TEST)
|
Manera con que ta ordenada o iguada una cosa [JH].
|
Del llat. aequamentum, -i ‘igualación’, ‘igualamientu’ (em s.v. aequus; abf). |
||
iguar 📖: iguar🏗️: NO ✍️: NO |
<eguar [y JH].>(TEST)
|
Arreglar [Lln. Villah. On], componer [Lln. Cl. Cb. Cg. Llu. Sb. Ca. Ay. OLLA], preparar, facer [Pa]: ¿Yá igüesti la comi- da? [Pa]: Tienes qu’iguar el reló, que non anda [Ca]: Tuvie- ren iguando l’iglesia [Sb]. Arreglar un oxetu [Ay]. Componer, ordenar, arreglar, concertar, reparar lo desordenao, descom- puesto o roto [JH]. Allanar, componer, igualar, axustar [GP a. 1796]. Componer una cosa [Pb. LV. DA]. Arreglar, adornar [Os]. Arreglar dalguna cosa como la comida [Cp. Ac]. Cons- truír, arreglar, facer [Po (VB)]. 2. Componer, restaurar, axun- tar voluntaes [R]: Pachu y Antona están iguaos [JH]. Igualar, xuntar [/Eo/]. Igualar [Villah], arreglar, reparar, escaecer, perdonar [Cñ]. 3. Camudar de postura les vaques [Lln]. 4. Correxir una desiguadura o fractura [Lln]. //Iguar les vaques ‘catar, mucir’ [Am]. ‘facer el conxuntu de llabores de tolos díes esixíos poles vaques enantes de catales y al catales’ [Sb]. ///La Gallarda igua la cama/y el caballero la mira;/entre sá- bana y colchón/un puñal de oro-y metía [Po (VB)].
|
|
||
iguaricu, a, l’/la 📖: iguaricu🔤: , a, l’/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a,, l’/la |
<ident class="della" level="1"></ident><guaricu [y AGO]. iguarico [R]. guarico [R].>(TEST)
|
Vaqueru, pastor de vaques [R. AGO].
|
|
||
iguarzu 📖: iguarzu🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Pallabra que namái conocemos pel dichu: <i class="della">En</i>(TEST)
|
marzo iguarzo, a tres y no a cuatro [Tb (LC)].
|
Dicha pallabra respuende a una deformación infantil y espresiva en rellación con iguar de la mesma manera que nidarzu con ni(d)u. |
||
iguáu, l’ 📖: iguáu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<iguadu [Busm (Oc). Llomb]. igüedu/a [Lln]. +igüéu/iguá [Ay. Ll]. +ibuéu/ibuá [Ay]. iguödu/a [Cl].///<ident class="della" level="1"></ident>//iguedo (<i class="della">sic</i>) [Cl, On (VB)].>(TEST)
|
Cabritu d’un añu [Lln. Ll] o de dos [Ay. Cv]. Cabritu de dos años (ente mamón ya castrón). Pal día de nueiteviecha mata- mos un iguáu que taba bien bonu [Cn]. Castrón [Busm (Oc)] d’un añu y mediu a dos [Cl. Cl, On (VB)]. An, Ib, Ll, Sm (VB)]. Castrón xoven [Ay. Llomb].
|
|
Del llat. haedus, -i ‘cabritu’ (em), pallabra con daqué asitia- mientu románicu, asina en rumán, sardu (Rohlfs 1979: 222) y corsu (rew), y nel mesmu llat. del dominiu ástur medieval: X gallinas bonas unum hedum uel unum lectonem bonum 1201(or.) [ACL/131]. D’esi étimu pudo siguir ast. *[í-a(d)u] |
|
iguaya 📖: iguaya🏗️: NO ✍️: NO |
“Satisfacción de partes iguales” [FFLL]
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">de</i>(TEST)
|
yguaya [FL (FFLL)]
|
|
Cfr. igual. |
|
-il 📖: -il🏗️: NO ✍️: NO |
Suf. con valor diminutivu, dacuando equivalente a -<i class="della">ín</i>(TEST)
|
(cfr.). Ta-
|
mién pue tener el significáu de ‘sitiu onde s’axunta un conxun- tu’. Nel primer casu ye frecuente qu’apaeza tamién n’arabismos; nel segundu en pallabres con aniciu nel llat. -īlis, -e. |
||
ilce, la* 📖: ilce🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">per</i>(TEST)
|
illa ilice et per illa zerra de illas rasas 1052 (s. xii) [ACL/276]
|
|
cfr.): |
|
ilcéu, l’* 📖: ilcéu🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
(TEST)
|
Cfr. ilce.
|
|||
ilera, la 📖: ilera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. inera.
|
|||
ilesia, la 📖: ilesia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<eglesia [y JH]. eigresia [As (Oc). /Eo/]. eilesia [Bab]. igresia [As. Tox /Eo. Mánt/. y JH]. iresia [y Md]. llesia [y Cb]. iglesia [Lln. y Md]. inglesia [Lln].>(TEST)
|
Cast. iglesia [Lln. Cl. Pa. Cb. Ac. Sb. Ay. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. Tb, Sm, Cn (Oc). As. Tox. /Eo. Mánt/. Llomb. JH. R]. // Ente la iglesia ‘adriu, espaciu descubiertu a la entrada la ilesia’ [Md]. ‘adriu la ilesia’ [Sb (entiliglesia). Oc]: Tán ente- laiglesia porque los nenos xuegan entelaiglesia [Tb].
|
|
Amosemos dellos nicios de la bayurosa documentación me- dieval del términu: del llat. ante > ente ‘delantre’ ya del nome e(c)clesia > iglesia. L’ast. ufre, al empar, documentación del ax. llat. ecclesiasticus, -a, -um ‘de la ilesia’ (abf; dlfac) con asitiamientu nel llat. medieval (mllm) y llegáu a nós el térmi- nu per vía culta del añu 889 (DO ix-x /34) y 976 (DO ix-x/75). |
|
“ilguera” 📖: “ilguera”🏗️: NO ✍️: SI |
Cfr. <i class="della">ilce</i>(TEST)
|
& alguera 2.
|
|||
illegal 📖: illegal🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">ilegal</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. llei. |
||
illegalidá, la 📖: illegalidá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">ilegalidad</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. llei. |
||
illegalmente 📖: illegalmente🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">ilegalmente</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. llei. |
||
illexítimu, a, o 📖: illexítimu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<illexítimu [Md].>(TEST)
|
Cast. ilegítimo [Md. JH]. Cfr. llexítimu.
|
|||
illuminar 📖: illuminar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">iluminar</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
Cfr. allumar. |
|
illustrar 📖: illustrar🏗️: NO ✍️: NO |
<ilustrar [Xral].>(TEST)
|
Cast. ilustrar [Lln (P). JH]. Cfr. llustrar.
|
|||
illustre 📖: illustre🏗️: NO ✍️: NO |
<ilustre [Xral].>(TEST)
|
Cast. ilustre [Ca. JH]. Sabiu, entendíu [Ca]: Don Antonio siempre fu illustre y sabía mu bien lo que facía [Ca]. Cfr. llustrar.
|
|||
imalia, la 📖: imalia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
//<i class="della">Quema</i>(TEST)
|
la imalia ‘quema muncho’, ‘quema la de dios’ [Pon- ga. Sl (i)].
|
Quiciabes d’una espresión cultizante animalia [frente a ali- maña (cfr.)] emplegáu como comparanza ponderativa, niciu de que quema too en monte. |
||
imaxe, la 📖: imaxe🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<imaxen [Lln. Md. Pzu. Tox. /Eo/. JH].>(TEST)
|
Cast. imagen [Lln. Md. Pzu. Tox. /Eo/. JH]. Figura, represen- tación d’una cosa [Ri].
|
|
Del llat. imāgo, -inis ‘imaxen’ (em), per vía semiculta, como en delles llingües romániques (rew) ya hispániques (deeh; dcech s.v. imagen). El datu documental de Munthe paez suxerir la existencia d’un sing. *imaxe responsable d’un plural analóxicu imaxes paralelu al posible imáxenes. En rellación etimolóxica tán una riestra de términos cultizantes como imaxinable (cfr.), ima- xinación (cfr.), imaxinariu (cfr.), imaxinativa (cfr.) asina como’l continuador del llat. imaginare > ast. imaxinar (cfr.). |
|
imaxinable 📖: imaxinable🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">imaginable</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. imaxe. |
||
imaxinación, la 📖: imaxinación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">imaginación </i>[Ca. Tox. /EO/. JH]: <i class="della">¡Qué imaxinación tien</i><i class="della">(TEST)
|
esta muyer! [Ca]. Facultá anímica que representa les imáxe- nes de les coses [Ri].
|
Cfr. imaxe. |
||
imaxinar 📖: imaxinar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">imaginar </i>[Ca. Pzu. Tox. /Eo/. JH]. Representar ideal- mente una cosa, creala na imaxinación [Ri].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">una</i>(TEST)
|
cosa redondina/qu’a mio mal imaxinar/per una camba d’un carru/la debieron de sacar [Relación (Porléi): 172- 175]
|
Del llat. imagināre ‘imaxinar’, ‘dar una imaxen’ (old), verbu con dellos continuadores románicos (rew) pero semicultismu n’ast. al caltener el vocalismu átonu ensin variación. |
||
imaxinariu, a, o 📖: imaxinariu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">imaginario</i>(TEST)
|
[Lln. Pzu. JH. /Eo/]. Cfr. imaxe.
|
|||
imaxinativa, la 📖: imaxinativa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">imaginativa</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. imaxe. |
||
imbécil 📖: imbécil🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">imbécil</i>(TEST)
|
[Md].
|
Del llat. imbecillis ‘perdébil’ (dcech), per vía cultizante. So- bro ello fórmase l’ast. imbecilidá (cfr.). |
||
imbecilidá, la 📖: imbecilidá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Carencia o escasez de razón [Md].
|
Cfr. imbécil. |
||
imera, la 📖: imera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Costapina de la playa o del pedreru u s’asitien los imos [Ce (Álvarez-Balbuena 1991: 8)]
Deriváu del ast. <i class="della">imu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
imitar 📖: imitar🏗️: NO ✍️: NO |
<demitar [Md].>(TEST)
|
Cast. imitar [Ac. Md]. Copiar [Md]. Plaxar [Md]. 2. Aparen- tar lo que nun se ye [Md].
|
Del llat. imitari ‘reproducir’, ‘representar’ (dcech s.v. ima- gen), per vía culta. |
||
impaciencia, la* 📖: impaciencia🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<impacencia [Ca].>(TEST)
|
Cast. impaciencia [Ca]: Non se pue vivir con esa impa- cencia [Ca].
|
Cfr. paciencia. |
||
impedimentu, l’ 📖: impedimentu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<ident class="della" level="1"></ident><empedimientu [Pa. Sb. Pzu. Mar. JH].>(TEST)
|
Cast. impedimento [Pa. Sb. Pzu. Mar. JH. dalla].
|
|||
impensablemente 📖: impensablemente🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
imperar 📖: imperar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><imperiar [y JH].>(TEST)
|
Cast. imperar [JH].
|
|
||
imperdible, l’ 📖: imperdible🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<ident class="della" level="1"></ident><emperdible [Llg].>(TEST)
|
Cast. imperdible [Llg. Tb]. Cfr. perder.
|
|||
imperfeutu, a, o 📖: imperfeutu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">imperfecto</i>(TEST)
|
[Pzu].
|
Cfr. perfechu, a, o. |
||
imperial 📖: imperial🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
imperiosu, a, o 📖: imperiosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><emperiosu [y Uv].>(TEST)
|
|
|||
imperiu, l’ 📖: imperiu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Cast. <i class="della">imperio</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
impermiable, l’ 📖: impermiable🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<ident class="della" level="1"></ident><{Ensin categorización, impremeable [Ac. Pr]. impremiable [Lln]. empremeabli [Pr]}.>(TEST)
|
Cast. impermeable [Lln. Ac. Pr], prenda contra l’agua [Md]. Posible adautación
|
del cast. modernu impermeable. |
||
impermisu, l’ 📖: impermisu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
(TEST)
|
Tabla grande que s’alluga sobro la viga de los llagares p’apertar la uva [Arm].
|
Cfr. entremisu. |
||
imperpexible 📖: imperpexible🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Mal sufríu, impertinente, que reñe por cualquier caxigalina [ByM].
|
** |
||
impertinencia, la 📖: impertinencia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<empertenencia [Pa. Cg. Sb. Mar].>(TEST)
|
Cast. impertinencia [Pa. Cg. Sb. Tb. Mar]. 2. Parte de l’asadura del animal [JH]. Cfr. pertenecer.
|
|||
impertinente 📖: impertinente🏗️: NO ✍️: NO |
<empertinente [Cg. Tox. /Eo/]. empertiniente [Ac]. //emper- timente [Eo].>(TEST)
|
Cast. impertinente [Cg. Ac. Tb. Sm. Tox. /Eo/], que fadia (una persona) [Tb]: ¡Qué nenu más impertinente! [Tb].
|
|
Cfr. pertenecer. |
|
imperturbiar 📖: imperturbiar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">importunar</i>(TEST)
|
[Arm].
|
Cfr. turbar. |
||
impetiz 📖: impetiz🏗️: NO ✍️: NO |
<impetiz/impetices [Am].>(TEST)
|
Impertinente (una persona) [Am]: ¡Qué rapaz más impetiz, qué rapaza más impetiz! [Am].
|
¿En rellación col llat. impetus ‘asaltu’, ‘choque’, ‘impul- su’ (em s.v. peto), términu con percurtia presencia románica (rew), per vía semiculta y cola amestanza sufixal y usu axe- tivu? |
||
impidir 📖: impidir🏗️: NO ✍️: NO |
<empedir [y Cb. Ac. y Ay]. empidir [Ri].>(TEST)
|
Cast. impedir [Pa. Cb. Ay. Ri].
|
Del llat. impedire ‘trabar pelos pies’, ‘entorpecer’, ‘estorbar’, sigue l’ast. impedir, verbu común col cast. (dcech s.v. impe- dir), it. impedir (rew s.v. impědīre). |
||
impidíu, ida, ío 📖: impidíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<empedíu [Cv]. impedíu [Ay].>(TEST)
|
Cast. impedido [Lln. Ca. JH], inútil [Ay. Tb]: Pin de Guyame ye impidíu de lla zurda [JH]. Que nun ye a andar nin a movese [Ca]. Pp. de impidir.
|
|||
“impla” 📖: “impla”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">nueve</i>(TEST)
|
ynplas e alfardas de seda ocho pandas las tres de seda
|
|
del llat. influla col préstamu fr. a. guimple ‘velu de muyer’ (dcech s.v. grímpola). En tou casu la voz nun se caltién ente nós anque nel dominiu ástur dase un continua- dor semicultu del llat. infŭla, -ae ‘venda’, ‘cinta’, ‘adornu’ (abf) > infla (cfr.). |
|
implar 📖: implar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Llenar [Ar], ocupar dafechu un sitiu vacíu [Md]. Cargar, colmar [Md].
|
2. Hinchar, fartar [Md]. 3. Paecer bien, pres- tar [Md]. Pallabra namái conseñada en Miranda y con toles aparien- cies de ser verbu d’aniciu forasteru por cuenta la presencia de pl- anque, de ser acoyible, habría tenese por un semicul- tismu continuador de implere ‘llenar’, verbu continuáu po- pularmente nel ast. hincher (cfr.) paralelu a otros románicos (rew s.v. ĭmplēre) ya hispánicos (deeh s.v. ĭmplēre), pero atrayíu a los verbos en -āre quiciabes por influxu de inflar, hinchar a los que s’avera fónica y semánticamente. Una va- riante de implar ye implir (cfr.) axustada a la conxugación etimolóxica pero llegada a nós per vía culta al caltener en- sin palatalización -mpl-. |
||
implicar* 📖: implicar*🏗️: SI ✍️: NO |
<emplicar [Pa. Sb. Ay].>(TEST)
|
Cast. implicar [Pa. Sb]. 2. Perxudicar [Ay].
|
Posible castellanismu implicar, compuestu de plicare. |
||
implir 📖: implir🏗️: NO ✍️: NO |
<imprir [/Eo/].>(TEST)
|
Inflar, hinchar [Lln].
|
2. Llenar, ocupar con dalguna cosa cual- quier sitiu vacíu [JH]. 3. Ocupar dignamente dalgún sitiu o emplegu [JH]. 4. Suplir lo que falta en dalguna cosa [JH]: Lles castañes implen muncho nuna casa y aforren boroña [JH]. Suplir, completar [/Eo/]. Cfr. implar, hencher. |
||
imponedor, ora 📖: imponedor🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
(TEST)
|
Cfr. emponedor.
|
|||
imponer 📖: imponer🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. emponer.
|
|||
importancia, la 📖: importancia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<emportancia [Llg. FCai]. impurtanza [Md].>(TEST)
|
Cast. importancia [Llg. Md. FCai]. Algame, interés [Tb. Md]: Tien importancia [Tb]. 2. Categoría [Tb. Md]: Ya home de mucha importancia [Tb]. 3. Importe [Md].
|
|
Cfr. aportar. |
|
importante 📖: importante🏗️: NO ✍️: NO |
<emportante [Lln. Llg. Tb].>(TEST)
|
Cast. importante [Xral].
|
Cfr. aportar. |
||
importar 📖: importar🏗️: NO ✍️: NO |
<emportar [Pa. Llg. Ri. y Tb].>(TEST)
|
Cast. importar, interesar [Pa. Llg. Ri. Tb]: A mí qué va importa- me [Tb]: Nun m’importa un res [Tb]. 2. Traer mercancíes d’otru país [Ri]. //-se ‘interesase’ [Llg]: Por too s’emporta [Llg].
|
|
Cfr. aportar 1. |
|
importón, ona 📖: importón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<emportón [Lln. Pa. Ac. Sb. y Tb. Pr]. importón, ona, ono [Sr].>(TEST)
|
Que tien curiosidá [Lln], entrometíu [Pa. Xx. Cñ. Ac. Sb. Ay. Tb. Pr. Vd]: Yas enforma importón, nin [Tb]. Cfr. aportar 1.
|
|||
importosu, a, o* 📖: importosu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<emportosu [Llg]. +importusu [Llg].>(TEST)
|
Interesáu nes coses ayenes, nes coses que nun-y correspuen- den [Llg].
|
Cfr. aportar 1. |
||
imposibilitáu, ada, ao 📖: imposibilitáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+imposibilitéu [Ay].>(TEST)
|
Impidíu [Ay. Tb]. Cfr. posible.
|
|||
imposible 📖: imposible🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">imposible</i>(TEST)
|
[Xral]. //Los impusibles ‘munchu tiempu’ [Sm]: Chaba lus impusibles en cumer [Sm].
|
Cfr. posible. |
||
imposición, la 📖: imposición🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conseñáu na nuesa documentación na aceición de ‘poner o imponer en’:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">por</i>(TEST)
|
inposicion de mi birrete que personalmente en vuestra
|
|
||
imprensa, la 📖: imprensa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
imprenta, la 📖: imprenta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">imprenta </i>[Ac]. 2. Tabique de madera (d’unos 10 centí- metros), piedres y reboque de moñica, cal y barru [Lln].
<ident class="della" level="1"></ident>Del cat. empremta ‘impresión’, ‘rastru’ (dcech s.v. exprimir), anque’l drae 21ª parte del fr. empreinte ‘impresión’, ‘rastru’, quiciabes pente medies del cast. <i class="della">imprenta</i>. Sobro <i class="della">imprenta</i>(TEST)
|
féxose’l verbu imprentar (cfr.) y con ello ta en rellación im- prentación (cfr.), imprentador (cfr.). La 2ª aceición de impren- ta paez qu’esixe partir d’un posible participiu fuerte del llat. imprimere ‘facer apertando’ (abf), una variante de impressa,
|
|
||
imprentación, la 📖: imprentación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">imprentación,</b>(TEST)
|
la Cast. impresión [JH].
|
Cfr. imprenta. |
||
imprentador, ora, l’/la 📖: imprentador🔤: , ora, l’/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora,, l’/la |
(TEST)
|
Cast. impresor, el qu’imprenta [JH].
|
Cfr. imprenta. |
||
imprentar 📖: imprentar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><emprentar [y JH. FCai. AGO. Tox. /y Eo/].>(TEST)
|
Cast. imprimir [JH. FCai. AGO]. 2. Inventar [/Eo/]. Es- currir daqué nuevo, fraguar [Tox]. {3. Facer una copla o canción [/Eo/]}.
|
|
||
imprentáu, ada, ao 📖: imprentáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><imprentáu [TC (Protomártir)].>(TEST)
|
Cast. impresu [TC (Protomártir)].
|
Pp. de imprentar. |
||
imprentón, l’ 📖: imprentón🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
(TEST)
|
Tabique fechu de vares y tierra [Sb]. //Tabique d’imprentón ‘tabique fechu con palos derechos xebraos a 20 cm. más o menos (l’espaciu ente los palos rellénase con piedres y barru)’ [Ca].
|
Cfr. imprenta. |
||
imprentor, l’* 📖: imprentor🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<emprentor [AGO].>(TEST)
|
Impresor [AGO].
|
Cfr. imprenta. |
||
imprentu, l’* 📖: imprentu🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<emprentu [JH].>(TEST)
|
Cast. impresu, obra impresa curtia [JH].
|
Cfr. imprenta. |
||
imprimir* 📖: imprimir*🏗️: SI ✍️: NO |
<empremir [JH]. emprimir [JH].>(TEST)
|
Cast. imprimir [JH].
|
Del llat. imprimere ‘apertar percima’, ‘dexar impresu’ (abf). |
||
impropiu, a, o 📖: impropiu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Impertinente [Cl]. Entrometíu [Cl]. Cast. <i class="della">impropio</i>(TEST)
|
[Ac].
|
Cfr. propiu, a, o. |
||
improvisar* 📖: improvisar*🏗️: SI ✍️: NO |
<emprovisar [R].>(TEST)
|
Enviar, remitir, empobinar a dalgún a un sitiu determináu [R]. Posiblemente del cast. modernu onde improvisar ye verbu se- rondu (dcech s.v. ver). En sen contrariu Corominas-Pascual parten
|
del llat. de improviso pa xustificar la tamién seronda espresión qu’esa llingua ufre frente al ast. actual d’improvisto [Sm], agora col influxu del participiu fuerte vistu, a, o. |
||
improvisto, d’ 📖: improvisto🔤: , d’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 d’ |
//<i class="della">D’improvisto</i>(TEST)
|
‘cast. de improviso’ [Sm].
|
|
Cfr. improvisar. |
|
impuesta, la 📖: impuesta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Parte media del <i class="della">tiradero</i>(TEST)
|
(sic) del aráu [Os].
|
Posible continuador nominalizáu del fem. del participiu fuerte del llat. imponere ‘poner en’ (abf), impositus, -a, -um. |
||
“impulsu” 📖: “impulsu”🏗️: NO ✍️: SI |
Nome conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">con que me fue ñoticiando que a vuestru </i><i class="della">impulsu</i><i class="della">(TEST)
|
y conse- yu (...)/todos todos se aplicaben/oi col maior desempeñu/a lles fábriques del pañu [Campumanes 1781/439]
|
Cultismu llegáu a nós pel llat. o dende’l castellán. |
||
impustre 📖: impustre🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">(Ési</i>(TEST)
|
ye) un impustre ‘pesáu’, ‘quexón’ [Llg (i)].
|
¿Adautación del cast. impostor? |
||
imu, l’ 📖: imu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Rollu de madera pa echar o sacar del mar una embarcación [Vd]. //<i class="della">-os</i>(TEST)
|
‘troncos que s’alluguen debaxo de les embarcacio- nes pa llevales per tierra’ [Cñ].
|
Del masc. del ax. llat. sustantivizáu imus, -a, -um ‘que ta abaxo del too’, n’oposición a summus (em), términu con continuado- res románicos (rew s.v. īmus). Del nome asturianu imu sigue’l deriváu imera (Álvarez-Balbuena 1991: 8). N’Asturies ató- pense nicios toponímicos de derivaos del llat. imus (ta 818). |
||
in- (im-, i-) 📖: in- (im-🔤: , i-) 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 i-) |
(TEST)
|
Del prefixu o preposición llatina que pue apurrir un valor pri- vativu o negativu a la pallabra a la que s’amiesta. En cultis- mos in- pue apaecer con valor averáu al de la preposición en-.
|
|||
-ín, -ina, -ino 📖: -ín🔤: , -ina, -ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 -ina,, -ino |
(TEST)
|
Sufixu dim. güei con valor diminutivo-ponderativu, proce- dencia, que tien el so aniciu nel llat. -īnus, -a, -um, qu’acaba asociáu n’ast. a la idea de ‘diminutivu’ (ghla §3.3.10.3).
|
|||
ina, la 📖: ina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<yina [Cn (M). Vil.llaoril (Oc)]. //ía [Vc (Cruce)].>(TEST)
|
Trozu pequeñu de fierro col que se fixa l’exe del rodenu a la rueda de piedra del molín [PSil. Cn (M)]. Pieza del molín [Ar], de metal, que xunta’l barón a la piedra [As. Vc (Cruce)]. Pieza de molín que remata l’exe de fierro que va enllazáu con otru de madera [Vd]. Fierru corvu encaxáu na muela y que s’inxer nel barrón (sic) [Tox]. Pieza de fierro que val pa tres- mitir el movimientu del rodenu a la muela d’arriba, pa lo que va encaxada nuna ranura de dicha muela y pente medies d’un furacu cuadráu nel espigón de fierro del rodenu [Vg]. Pieza de fierro del molín d’agua, afitada nel cabu cimeru del barrón, en forma de cruz, pela que se tresmite a la muela’l movimientu del rodenu [Cv (= guía = inera)]. Pieza de fierro encaxada nel centru de la muela volandera, onde va encaxada la espiga del barón [Oc. Vil.laoril (Oc)].
|
Del llat. anetīna (o anatīna), deriváu de anas, anitis ‘ánade’ (em) cola amestadura del suf. -ina (old) que llueu tendrá valor dimi- nutivu. La so evolución sedría *ane(d)ína → (en)eína → ina, términu esti conocíu yá de Krüger (nrfh 4: 231-253). La variante yina ufierta una y- frutu de secuencies fóniques intervocáliques que xeneraron una -y- antihiática: la ina → la yina; daqué ase- meyao pasaría cola variante babiana xina (cfr.) anque agora col influxu fónicu del diminutivu de eixe (a vegaes femenín) → (ei) xina. Dalgo averao a la evolución de anetīna vémoslo nel so pa- ralelu *anitēla > *ane(d)ela → *eneéla → inela → inera (cfr.). Non mui alloñáu foi’l tamién equivalente y diminutivu anaticu- la (em) > ast. nadea (cfr.; pe4) con ĭ tónica. La variante inar (cfr.) paez tener un aniciu axetivu en -alis. |
||
inacadigable 📖: inacadigable🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Que nun para, que nun cansa [Md {paez
|
formación moderna sobro acadigar}]. Cfr. acadín. |
||
inaguantable 📖: inaguantable🏗️: NO ✍️: NO |
<inguantable [Vd]. inabuantable [Ay].>(TEST)
|
Insoportable, que nun se ye a aguantar [Xral. Vd]. Cfr. aguantar.
|
|||
inaguración, la 📖: inaguración🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<inauguración [dalla].>(TEST)
|
Cast. inauguración [Ay. Tb].
|
Del llat. inauguratio, -onis, per vía cultizante (dcech s.v.). Cfr. agüeru 2. |
||
inagurar 📖: inagurar🏗️: NO ✍️: NO |
<naugurar [Sb]. inagurar [Lln]. inaugurar [dalla].>(TEST)
|
Cast. inaugurar [Ay. Tb].
|
Del llat. inaugurare ‘observar los agüeros’ per vía culta (dcech s.v. agüero), con perda posible de [w] al siguir vocal velar átona (cfr. agüeru 2). |
||
inar, la* 📖: inar🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////inares [Irías (Cv)].>(TEST)
|
Pieza de fierro del molín d’agua, afitada na parte cimera es- trema del barrón, en forma de cruz, pela que se tresmite a la muela’l movimientu del rodenu [Erías (Cv)].
|
Cfr. ina. |
||
incanicáu, ada, ao 📖: incanicáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Enxencle, ruin [As].
Podría tratase d’una variante sureño-occidental de *<i class="della">incañicáu </i>(norteño-oriental). En tou casu trataríase d’un participiu del verbu *<i class="della">incanicar</i>, variante de *<i class="della">incañicar</i>(TEST)
|
verbu compuestu fechu sol dim. del ast. cana (o caña) → canicu o cañicu (cfr.).
|
|||
incautación, la* 📖: incautación🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<encautación [JH].>(TEST)
|
Cast. incautación [JH].
|
Cfr. incautar. |
||
incautar* 📖: incautar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><encautar [Sm].>(TEST)
|
|
|||
incendiar* 📖: incendiar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><encendiar [JH].>(TEST)
|
Cast. incendiar ‘prender fueu’ [JH].
|
|
||
incendiariu, a, o* 📖: incendiariu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><encendariu [JH].>(TEST)
|
Cast. incendiario [JH].
|
Cfr. encender. |
||
incendiu, l’* 📖: incendiu🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<ident class="della" level="1"></ident><encendiu [JH].>(TEST)
|
Quema, fueu [JH].
|
|
||
incensadera, la* 📖: incensadera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><encensadera [JH].>(TEST)
|
Cast. incensario [JH].
|
|
||
incensar 📖: incensar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><encensar [Cg. /Eo/. JH. AGO]. Cast. <i class="della">incensar </i>[Cg. /Eo/. JH. AGO].>(TEST)
|
|
|||
incensariu, l’ 📖: incensariu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<ident class="della" level="1"></ident><incensariu [Lln. Pa]. encensariu [Cg. Mar].>(TEST)
|
Cast. incensario [Lln. Pa. Cg. Mar. Xral].
|
un ençensario de plata iten diez coronas de plata 1385 [Pa- rroquies/103]
|
Cfr. inciensu. |
|
incenseru, l’* 📖: incenseru🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<encenseru [JH. R].>(TEST)
|
Cast. incensario [JH. R]. Cfr. inciensu.
|
|||
incensor, l’* 📖: incensor🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<encensor [JH].>(TEST)
|
Cast. incensario [JH].
|
Cfr. inciensu. |
||
incensoriu, l’* 📖: incensoriu🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<encensoriu [Sb].>(TEST)
|
Cast. incensario [Sb].
|
Cfr. inciensu. |
||
“incesto” 📖: “incesto”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conseñáu na documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">non</i>(TEST)
|
faremos incesto con nenguna muller de nuestro linnage
|
|
Del llat. incestum, -i ‘adulteriu’, ‘fornicación’, ‘incestu’ (abf), per vía cultizante. |
|
inch 📖: inch🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Voz pa que’l bue sirva a la vaca [Ay].
|
Voz d’orixe onomatopéyicu. |
||
incidente, l’ 📖: incidente🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Términu documentáu, pero yá serondamente, como ‘inciden- te’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">a</i>(TEST)
|
ella pertenesçientes e dependiestes (sic) e inçidentes e mergientes 1441(or.) [SP-III/400]
|
Términu cultizante que l’ast. comparte con otres llingües, ente elles col castellán. |
||
inciensu, l’ 📖: inciensu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<enciensu [y Pa. Cg. Sb. JH. Vg. Mar]. +inciinsu [Ay]. incen- su [JH. R. /Eo/].>(TEST)
|
Cast. incienso [Lln. Pa. Cg. Sb. Ay. /Eo/. JH. R. Vg. Mar].
|
|
Del llat. incensum, -i ‘inciensu’ o incensus, -us ‘inciensu’ (dlfac), voz d’aniciu participial con espardimientu per delles llingües romániques ya hispániques (rew s.v. incěnsum). El términu ye un semicultismu darréu que caltién el grupu -ns- ensin reducir, lo mesmo que’l correspondiente verbu incen- sare ‘quemar inciensu’ (dlfac) > ast. incensar (cfr.); pero, al empar que semicultismu, la variante diptongada con [je], de ĕ, qu’ha entendese d’influxu analóxicu verbal. Frente a esto vese cómo evoluciona popularmente incensus, -a, -um ‘ardiente’, ‘candente’, ‘brillante’ (old) > ast. encesu, a, o (cfr.). En re- llación con inciensu atopamos ast. incensariu (cfr.) pero cola variante encensariu como na forma nominalizada encenseru (cfr.) d’u pudo llograse ast. encensera (cfr.); en rellación con incensor ‘que prende fueu’ (abf) taría ast. encensor (cfr.); con incensorius ‘qu’ambura’ (abf), ast. encensoriu (cfr.). Xusto ye dicir, de toes maneres, que encenseru, encensor, encenso- riu son formes tresmitíes por JH lo qu’empobina a aconseyar prudencia enantes d’almitir el so usu plenu. |
|
incla, la 📖: incla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<incra [Tox. y Cv. Berducedo (Oc). /Eo. Mánt/]. ingla [Miñu (Cv). y Zardaín (Cv). y Oc].>(TEST)
|
Cast. yunque [Cv. Oc. Vd. Berducedo (Oc)], xunca [Md (= xunca). Cn (M). Vd. Oc. /Eo. Mánt/] pa clavuñar el gadañu [Cn (F). An. Cd. Pr. Sl. Cv. Tox]. Yunque grande de ferreru [Sm. Md. Sl]. Yunque del mazu [Oc].
|
Del llat. *ĭncŭdem (dcech) > *íncoe → *incue → *incua → incla por cuenta que nel contestu nkw produz un zarramientu de la tónica precedente y una confusión de [w] cola líquida que dacuando ufierta l’ast. Dende *incua → *iunca (con metátesis) pudo siguir ast. xunca (cfr.) o yunca (acordies col tratamientu de j- (ghla §4.4.4.1; §4.4.4.2). Un dim. de *iunca
→ *iuncula ye responsable del ast. xuncla (cfr.) y variantes, ente elles les que permiten sonorizar la oclusiva tres nasal → ingla (ghla §4.5.4.2). |
||
inclemencia, la* 📖: inclemencia🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<incremencia [Tox. /Eo/].>(TEST)
|
Cast. inclemencia [Tox. /Eo/].
|
Cfr. clemencia. |
||
inclinación, la 📖: inclinación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<enclinación [JH].>(TEST)
|
Cast. inclinación [Ac (i). JH].
|
Del llat. inclinatio, -onis ‘aición d’inclinar’ (abf), per vía semiculta. |
||
inclinar 📖: inclinar🏗️: NO ✍️: NO |
<enclinar [JH]>.
Cast. <i class="della">inclinar</i>(TEST)
|
[Ac (i). Ay]. //-se ‘preferir’ [Ay. Mi].
|
|
Del llat. ĭnclĭnare ‘corvar’, ‘torcer’, ‘baxar (abf), ‘apartar de la posición vertical’, per vía culta (dcech), con continuadores románicos (rew). |
|
incluír 📖: incluír🏗️: NO ✍️: NO |
<encluír [JH].>(TEST)
|
Cast. incluir [Ac (i). JH].
|
|
Del llat. includere ‘zarrar’ (abf), per vía cultizante. Como fai ver la documentación foi posible l’inxertamientu d’una con- sonante antihiática. Del participiu fuerte femenín nominalizáu d’esti verbu sigue ast. inclusa (cfr.) y los derivaos incluseru, a, o (cfr.). |
|
inclusa, la* 📖: inclusa🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<enclusa [Ac. Ay. JH].>(TEST)
|
Cast. inclusa [Ac. JH]. ///Tardó la enclusa en volver, pero nun volvioren a yamelu (sic) dizse d’una tardanza ensin xustifi- cación [Ay]. Cfr. incluír.
|
|||
incluseru, a, o* 📖: incluseru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><encluseru, a, o [JH].>(TEST)
|
Cast. inclusero [JH].
|
Cfr. incluír. |
||
inclusive 📖: inclusive🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">inclusive </i>[Sm].
<ident class="della" level="1"></ident>D’un llatinismu medieval que s’adientra en castellán na Edá Media lo mesmo que <i class="della">exclusive </i>y <i class="della">respective </i>(Pons 2010). Ye posible que dende ehí s’espardieren al ast. <i class="della">inclusive </i>y <i class="della">respe- </i><i class="della">tive</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
incomenencia, la* 📖: incomenencia🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><inconvenencia [Ca. Ay]. enconvenencia [Ay].>(TEST)
|
Cast. inconveniencia [Ca. Ay]: A tou-y pon inconvenencia [Ca]. Posible formación dende conveniencia (cfr.).
|
|
||
incomeniente, l’ 📖: incomeniente🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<encumeniente [Cv]. incominiente [Tox. /Eo/]. inconvenente [Tox].///<ident class="della" level="1"></ident>/ incomenientes [Ay].>(TEST)
|
Cast. inconveniente [Cv. Tox], obstáculu [Ay. Tb. /Eo/]. Posible adautación del semicultismu comeniente (cfr.) anque yá se conoz el castellanismu nel s. xvi:
|
|
||
incomible 📖: incomible🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
incomodar 📖: incomodar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><encomodar [Ay. Ri].>(TEST)
|
Enfadar, molestar [Ay. Ri. Tb].
|
|
||
incomodáu, ada, ao 📖: incomodáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><incumudáu [Sm].>(TEST)
|
|
|||
incomodu, l’ 📖: incomodu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<ident class="della" level="1"></ident><encomodu [Ll]. +encomudu [y Llg].>(TEST)
|
|
|||
inconcusu, a, o* 📖: inconcusu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Axetivu conseñáu na documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">ista</i>(TEST)
|
conmutatio semper debet esse ferma et inconcussa 1207 [LRCourias/128]
|
Del llat. inconcussus, -a, -um ‘firme’, ‘constante’ (abf), per vía culta cultizante. |
||
inconsecuente 📖: inconsecuente🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Ensin sentíu, estrozáu [Lln].
|
Cfr. consiguir. |
||
incontinente 📖: incontinente🏗️: NO ✍️: NO |
<encontinente [JH].>(TEST)
|
Cast. incontinente [Ac (i). JH].
|
|
Del llat. incontinens, -entis ‘que nun pue retener’ (abf), per vía semiculta. |
|
incordiosu, a, o* 📖: incordiosu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<encordiosu [Cl].>(TEST)
|
Murmurador [Cl].
|
Cfr. acordar. |
||
incordiu, l’ 📖: incordiu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<encordiu [Lln. Ay. Tor]. encordio [Ar. VCid]. +incurdiu [Ay].>(TEST)
|
Cast. incordio [Pa. Ay]. Estorbu [Lln. Ay]. Molestia [Ay]. Cosa molesta ya incómoda [Tor]. Cualquier tipu d’obstáculu a la marcha normal de daqué [Pa]. 2. Dolor fuerte d’una estre- midá por cuenta d’un golpe secu [Ar]. 3. Hinchón d’un gan- gliu en sobacu o na vería [Ac. VCid]. 4. Golpe en cualquier sitiu del cuerpu [Tox].
|
Posible castellanismu incordio (cfr. acordar). |
||
incorporáu, ada, ao* 📖: incorporáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Ax. conseñáu na documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">esti</i>(TEST)
|
trasllado desta personera que va enna dicha carta en- corporada 1347(or.) [SB/262]
|
|
del llat. incorporare ‘id’, per vía semiculta (dcech s.v. cuerpo). |
|
incorrixible 📖: incorrixible🏗️: NO ✍️: NO |
<encorrexible [JH].>(TEST)
|
Cast. incorregible [Ac (i). JH].
|
Posible adautación del castellán incorregible. |
||
incorruptu, a, o* 📖: incorruptu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Ax. conocíu pela documentación en llatín:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">hanc</i>(TEST)
|
cartam maneat semper incorrupta 1207(or.) [MCar-I/92]
|
Posible cultismu del llat. incorruptus, -a, -um. |
||
incrustar 📖: incrustar🏗️: NO ✍️: NO |
<encrustar [y Ac]. encrustrar [y Ac]. encustrar [y Ac]. encos- trar [Sm].>(TEST)
|
Cast. incrustar [Ac. Sb. Sm].
|
Del llat. incrustare ‘encrustar’ (abf) con un resultáu aseme- yáu al castellán (dcech s.v. costra). Un deverbal del infinitivu ye ast. incruste (cfr.). |
||
incruste, l’ 📖: incruste🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<encruste [y Pa].>(TEST)
|
Aición y efeutu de incrustar [Pa. Sb]: Esti tapete h.écilu na escuela a encruste [Pa]. //Puntu incruste ‘cast. de crucecilla (un bordáu)’ [Pa]. Cfr. incrustar.
|
|||
incultu, a, o 📖: incultu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cfr. <i class="della">cultu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
incumbencia, la 📖: incumbencia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<incombencia [Sb].>(TEST)
|
Cast. incumbencia [Sb].
|
Posible adautación del cast. incumbencia. |
||
incuria, la* 📖: incuria🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. encuria.
|
|||
inda 📖: inda🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. aínda.
|
|||
indagar 📖: indagar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">indagar</i>(TEST)
|
[Ay].
|
Del llat. indagare ‘investigar’, voz común col castellán (dcech s.v. indagar). |
||
indecente 📖: indecente🏗️: NO ✍️: NO |
Pallabra conocida na nuesa documentación seronda, en castellán:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">las</i>(TEST)
|
mozas laban en el caño de la Plaza cosa muy indecente
|
|
Podría tratase d’un términu cultizante contrariu a decente por cuenta la partícula in-. |
|
india, la 📖: india🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////indias [Md. Oc].>(TEST)
|
Pataca [Md. Cv. Pr (Cv). Vd. La Bordinga, Ce (Oc)]. //Indias tostadas ‘pataques frites’ [Vd]. //*Trigu de les Indies: “el mu- cho maíz que llaman trigo de las Indias, que se coge en gran cantidad” [Luis de Valdés 1723: 105]. Cfr. indiu, a, o.
|
|||
indiana, la 📖: indiana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////endianas [Pr]. indianas [Pr].>(TEST)
|
Pataca [Llib (Cg). Mn. Pr. Pr (Cv)]. Cfr. indiu, a, o.
|
|||
indianu, a, o 📖: indianu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">indiano </i>[JH], emigrante que vuelve d’América [Cg. R] con dineru [Lln]. //<i class="della">Indianu de filu negru </i>‘indianu que vuelve con pocu dineru’ [Lln (<i class="della">indianu del h</i>.<i class="della">ilu negru </i>= <i class="della">indianu de la maleta al agua</i>). Cg. R]. //<i class="della">Indianu de pote </i>‘indianu al que se da muncha importancia’ [Lln]. {Llama l’atención la con- traposición a <i class="della">americanu</i>(TEST)
|
del pote definíu en sen contrariu s.v. americanu, a, o}.
|
|
Cfr. indiu, a, o. |
|
indicante 📖: indicante🏗️: NO ✍️: NO |
Términu conocíu pela documentación:
<i class="della">Ciertu astrólogu me dixo</i>/<i class="della">que yera bon </i><i class="della">indicante</i>(TEST)
|
[El Ca- ballo 86]
|
Posiblemente d’un participiu de presente d’un verbu indicar güei non conseñáu n’asturianu anque sí en cast. (dcech s.v. índice). |
||
indicia, la 📖: indicia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">el</i>(TEST)
|
portalgo e las calonnias e las indicias 1272 [SPM/465]
|
|
||
indicible 📖: indicible🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><endecible [Sb. Ay. Mar].>(TEST)
|
Cast. indecible [Sb. Ay. Mar].
|
|
||
indieru, l’* 📖: indieru🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<ident class="della" level="1"></ident><indieiru [Cv].>(TEST)
|
|
|||
indiferenciar* 📖: indiferenciar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><endiferenciase [Ay].>(TEST)
|
Diferenciase, destremase [Ay].
|
|
||
indignación, la* 📖: indignación🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><indinación [Pa. Ac. Sb]. endinación [y Uv. Llg].>(TEST)
|
Cast. indignación [Pa. Ac. Sb], enfadu [Llg. Ay].
|
|||
indignante* 📖: indignante*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><endinante [Llg].>(TEST)
|
Cast. indignante [Llg].
|
Cfr. indignar. |
||
indignar* 📖: indignar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><endinar [Lln. Ac. Llg].>(TEST)
|
|
|||
indignidá, la* 📖: indignidá🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><indinidá [Ac (i)].>(TEST)
|
Cast. indignidad, calidá de indignu [Md].
|
|||
indignu, a, o* 📖: indignu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><indinu [Lln. Cg. Ac. Ay. Tb. Pzu. JH]. endinu [Lln. Cg. y Ay. y Tb. Pzu. JH. R]. endiñu [JH]. indino [Os].>(TEST)
|
Cast. indigno [Lln. Cg. Ac. Ay. Tb. Pzu. JH]. Pícaru [R]. Malu [Os].
|
|
Fasta q’ista xente tan endina pereza sin compasión [San Mateo 87]
Del llat. indignus, -a, -um ‘indignu’, ‘que nun merez’ (abf), per vía semiculta. |
|
indina, la 📖: indina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Dim. de india. 2. Pataca [Vd (i)]. Cfr. indiu, a, o.
|
|||
indión, l’ 📖: indión🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Golpe fuerte d’aire que fai un perxuiciu con caúna de les sos sacudíes [Ay].
Quiciabes nominalización del masc. aum. de <i class="della">indiu,</i>(TEST)
|
a, o (cfr.).
|
|||
indireuta, la 📖: indireuta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<indireta [y Tb]. endireita [Md]. endireta [Md].>(TEST)
|
Cast. indirecta, mou indireutu de dar a entender daqué [Tb. Md]. Cfr. indireutu, a, o.
|
|||
indireutu, a, o* 📖: indireutu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">indirecto</i>(TEST)
|
[Pzu. dalla].
|
Del llat. indirectus, -a, -um ‘esviáu’ (abf), per vía semiculta. L’ast. tamién hebo conocer otres variantes semicultes como dan a entender los resultaos del femenín (cfr. indireuta). |
||
indiscriminar* 📖: indiscriminar*🏗️: SI ✍️: NO |
<endescriminar [Ay].>(TEST)
|
Discriminar [Ay].
|
Adautación del cultismu cast. indiscriminar pero semántica- mente insatisfactoria. |
||
indiscutible 📖: indiscutible🏗️: NO ✍️: NO |
<endescutible [Ay].>(TEST)
|
Cast. indiscutible [Ay. Tb].
|
Quiciabes un castellanismu modernu. |
||
indiu, a, o 📖: indiu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
De La India [Xral]. Cast. <i class="della">indio </i>[JH]. 2. Nativu d’América [Xral]. //<i class="della">Castaña india </i>‘frutu de la castañal india (piensen que nun medrará quien coma’l frutu)’ [Tb]. //<i class="della">Castañal india </i>‘árbol de los paseos asemeyáu al <i class="della">pládanu</i>’ [Tb]. //<i class="della">Faer l’indiu</i>(TEST)
|
‘facer el tontu’ [Tb]. //Faer la del indiu ‘facer el tontu’ [Tb].
|
|
Del llat. indicus, -a, -um ‘de La India’, ‘de color añil’ (abf), o bien d’un axetivu serondu formáu dende’l topónimu india, per vía semiculta. No que se refier a los tres testos medieva- les citaos el términu “indio”, “india” ha entendese como una clara referencia cromática ‘azul’ como amuesen, per otru llau, exemplos medievales del cat. indi y cast. india (hle1: 68). De toes maneres les referencias semántiques de tipu toponímicu apaecen nes definiciones conseñaes enriba. Un diminutivu no- minalizáu del femenín india (cfr.) caltiénse nel dim. ast. indina ‘pataca’ (cfr.) pero agora por ser productu viniente de Les In- dies, d’América. Sobro india féxose l’abondativu indieiru (cfr. indieru). El funcionamientu de india como paradigma de ‘país ricu’ → ‘maravía’ tamién se pervé na nuesa documentación del sieglu xviii asina como nel cast. (drae s.v. India): cfr.) [que pue nominalizar el femenín, indiana (cfr.)], pero aplicáu a quien foi emigrante en Les Indies o América y por eso ta- mién llamáu americanu, a, o (cfr.): |
|
individual 📖: individual🏗️: NO ✍️: NO |
<endividual [Ac].>(TEST)
|
Individual [Ac. Ac (i)].
|
Adautación del cast. individual. |
||
individuu, a, l’/la* 📖: individuu🔤: , a, l’/la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 a,, l’/la |
<endevíu [Sm]. endividu/ida/ido [JH]. endividu [Cl. Cg. Cp. Pr]. endividuo [Cñ. Ac]. endividuu [Pa]. indevíu [Md]. indi- viduu [Pa].>(TEST)
|
Cast. individuo {abúltame que’l términu, especialmente en femenín, tien un calter espreciatible} [Cl. Pa. Cg. Cñ. Cp. Ac. Sm. Md. Pr. JH]. Persona desconocida [Pa].
|
Del llat. indiuiduus, -a, -um ‘indivisible’ (abf), per vía se- miculta. |
||
índole, la 📖: índole🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Condición, raza, ralea [Ay]. Caráuter, intención [Ac]. Inclina- ción, caráuter [Pr (siempre en frases negatives)].
|
Del fem. llat. indoles, -is ‘índole’, ‘xeniu’ (abf), per vía culta. |
||
“indrumencia” 📖: “indrumencia”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">que</i>(TEST)
|
yo tobía ñon entiendo/à que vien tanta endrumencia
|
|
Cfr. indumendia. |
|
indrúxulu, a, o 📖: indrúxulu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Incomprensible [Cl].
|
D’una adautación del cast. esdrújulo. |
||
inducia, la 📖: inducia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<enducia [JH].>(TEST)
|
Tregua, dilación [JH]. Tregua, pausa [R].
|
Del llat. *indutia, -ae, creación llograda dende’l pl. indutiae, -arum ‘tregua’ (abf), d’u siguió l’ast. inducia, per vía semi- culta, como-y pasa al cast. inducia (drae; dcech s.v. inducia). |
||
inducidor, ora* 📖: inducidor🔤: , ora* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<enducidor/ora [JH].>(TEST)
|
Qu’induz [JH].
|
Cfr. inducir. |
||
inducimientu, l’ 📖: inducimientu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">con</i>(TEST)
|
endusemiento de algunos de los iuezes e regidores de la
|
|
Cfr. inducir. |
|
inducir 📖: inducir🏗️: NO ✍️: NO |
<enducir [Lln. Cg. y Uv. Pr. JH].>(TEST)
|
Cast. inducir [Lln. Pa. Cg. Ac. Pr. JH]: Ta mui inducíu pola muyer [Ac]. Conducir, empobinar [Lln].
|
|
||
inducíu, ida, ío 📖: inducíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
(TEST)
|
|
|||
indultáu, ada, ao 📖: indultáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Cast. <i class="della">indultado</i>(TEST)
|
[Pzu].
|
|
||
indulxencia, la 📖: indulxencia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<endulxencia [Pzu. JH].///<ident class="della" level="1"></ident>indulugencia [Eo].>(TEST)
|
Cast. indulgencia [Tb. Pzu. /Eo/. JH].
|
|
||
indulxente 📖: indulxente🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><endulxente [Pzu. [JH]. dalla].>(TEST)
|
Cast. indulgente [Pzu. JH].
|
|
||
indumendia 📖: indumendia🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Trer</i>(TEST)
|
indumendia ‘venir con dalguna embaxada, con dalguna oxeición’ [Tox].
|
|
||
industria, la 📖: industria🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<endustria [JH].>(TEST)
|
Cast. industria [Xral. JH].
|
|
Del llat. industria ‘actividá’ lo mesmo qu’en castellán (dcech s.v. industria). Un deriváu ye ast. industrial (cfr.), industriosu (cfr.) y una formación verbal industriar (cfr.). |
|
industrial 📖: industrial🏗️: NO ✍️: NO |
<endustrial [Sb. Mar].>(TEST)
|
Cast. industrial [Xral. Sb. Mar]. Cfr. industria.
|
|||
industriar* 📖: industriar*🏗️: SI ✍️: NO |
<endustriar [JH].>(TEST)
|
Cast. industriar [JH].
|
|
Cfr. industria. |
|
industriosu, a, o 📖: industriosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<endustriosu [JH].>(TEST)
|
Cast. industrioso [Xral. JH]. Cfr. industria.
|
|||
ineptitú, la* 📖: ineptitú🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ineititú [Pzu]. inetitú [Md].>(TEST)
|
Cast. ineptitud [Md. Pzu].
|
Posible adautación semiculta del cast. ineptitud. |
||
inera, la 📖: inera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<inela [y Qu. Tb. y Sm]. ilera [Cp. y Sm].>(TEST)
|
Mozqueta de la muela superior del molín onde encaxa l’aspa del árbol [Llib].
|
Pieza de fierro fixa nel cabu cimeru del fusu o barrón, en forma de cruz, pela cual tresmítese a la muela’l movimientu del rodenu [Sm (= cruceta). Cv (= ina)]. Pieza de fierro encaxada na muela voladora onde va inxertu’l cabu superior del fusu [Ay]. Pieza del molín onde va encaxada la muela [Qu. Tb]. Fierro del molín que parte del barrancu y llega a la muxega [An]. Piecina de fierro, especie d’asta que permite’l movimientu rotatoriu y encaxa na muela d’enriba nel molín [Cp. Sb]. Pieza del molín d’agua [Cb] que fai dar vueltes a la muela [Pa]. Espiga de fierro que remata l’árbol del molín [Ll]. Aspa del molín [Llib]. Del llat. *anitēla > *ane(d)ela → *eneéla → inela → inera (cfr. ina), con tracamundiu de líquides como vemos n’ast. raru y ralu (ghla §4.6.1.3); dende ast. inera cruzada con inela entá foi posible un nuevu camudamientu de sonores como amuesa |
|
|
inestu, a, o 📖: inestu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">honesto</i>(TEST)
|
[Cl].
|
Posible adautación del cast. honesto, a, con averamientu de la deuterotónica a la tónica. |
||
ineutu, a, o 📖: ineutu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">inepto</i>(TEST)
|
[Sm. Md].
|
Posible adautación del grupu cultu -pt-, de inepto, a. |
||
infamar 📖: infamar🏗️: NO ✍️: NO |
<enfamar [JH.>(TEST)
|
Cast. infamar [Ac (i). JH].
|
|
del llat. infamare, fechu sobro infamis ‘ensin reputación’ (em s.v. fama), per vía culta como nos fai ver el caltenimientu de -nf-. Foi posible tamién un compues- tu desenfamar güei cuasimente sinónimu de desfamar (cfr.). L’ast. enfama (cfr. infamia) nun se xustifica fónicamente dende’l llat. infāmia (em) sinón dende fama col influxu del verbu enfamar. |
|
infame 📖: infame🏗️: NO ✍️: NO |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">pena</i>(TEST)
|
de perjuro e infames e fementidos a las mayores penas criminales 1431(or.) [SP-III/321]
|
|
||
infamia, la 📖: infamia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<enfama [JH. R].>(TEST)
|
Cast. infamia [Ac (i). JH. R]. Cfr. infamar.
|
|||
infancia, la 📖: infancia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<enfancia [JH].>(TEST)
|
Cast. infancia [Ac (i). JH].
|
Del llat. infantia, -ae ‘incapacidá pa falar’, ‘tiempu de la infancia’, ‘xoven’, ‘los neños’ (old), con un suf. semicultu a diferencia de lo qu’ufierta’l fr. enfance, oc. enfansa (rew). L’ast., de toes maneres, hebo conocer una espresión de raiga- ñu popular *enfanza ‘xoven’ como da a entender el deriváu en -ón, *enfanzón → infanzón (cfr.), que llueu acaba lexicalizán- dose pa referise a determináu tipu de fidalgu. Sobro infanzón féxose’l deriváu infanzonía (cfr.). |
||
infantalgu, l’* 📖: infantalgu🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">in Uilla Iohannis terras quas prendidit Martinus Nepzaniz</i>(TEST)
|
de infantadigo cum torto [1140-1157] [ACL/202]
|
|
Del llat. infans, -antis ‘que nun sabe falar’ (abf) pero que llega a aludir a un fíu del rei o de persona noble. A les tierres asociaes al infante (cfr.) diéron-yos, na Edá Media, el nome de infantalgu, llográu dende’l continuador del acusativu in- fantem cola amestadura del suf. -aticum, *infantaticum > “infantadigo” > “infantadgo” > “infantalgo” como amue- sa la nuesa documentación, con un resultáu nidiamente de tipu ástur (ghla §4.9). |
|
infante, l’ 📖: infante🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<enfante/a [JH]. ifanti [Cl].>(TEST)
|
Cast. infante [Cl. JH]. 2. Ensame que sal del truébanu nel mesmu añu qu’ésti se fexo o formó o se desprendió del trué- banu matriz [Cv]. Tercer ensame que sal del truébanu [As] nel añu [Vc (Cruce)].
|
Domingo Saluador Pedro inffantes de Sant Clodio 1275(or.) [ACL-VIII/133]
|
Del llat. infans, -ntis ‘que nun tien facultá de falar’, ‘incapaz de falar’, ‘acabante nacer’, ‘infante’, ‘xoven’ (old) términu con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (dcech s.v. infante) llargamente conocíu pela documentación y le- xicalizáu na terminoloxía nobiliaria. Na nuesa documenta- ción alviértese una variación de xéneru (§a y §b) y una in- diferenciación nos plurales namái xebraos pel artículu (§c). Esa indistinción, en principiu etimolóxica, tamién se ve nel singular (§a-1 y §b-1) anque acaba asociándose’l masculín cola terminación -e y el femenín en -a. A la vera alviértese ni- diamente una inseguranza na perda del vocalismu a lo cabero pallabra tanto nos masculinos (§a-2-3) como nos femeninos (§b-3). Discutible ye si §a-3 ha entendese como galicismu o mala llectura o posibilidá autóctona. Sobro infante, infanta fáense derivaos del tipu infantería (cfr.), infanticíu (cfr.), “in- fantissa”, “infantalgo” (cfr.), etc. Otra cuestión sedría ver lo rellativo a la perda de la nasal y al resultáu de f en posición fuerte non siempre nidio nos testos documentales darréu de les frecuentes abreviatures. Los resultaos de güei del ast. paez qu’han entendese como trunfu de la realización cultizante. Per otru llau la variante ifanti ufre una reducción de la nasal como pasa en castellán (cohechar, cohecha, cohartar, etc., Catalán 1989: 277) que se destrema nesti puntu del ast. con- fechar, confecha, confortar, etc. que podríen amosar influxu cultizante. Pero ifanti en Cabrales tampoco nun ye términu del país darréu que, de selo, habría aguardase un resultáu as- piráu como correspuende al continuador d’una f fuerte (ghla §4.3.1.6). L’aceición actual infante ‘truébanu nuevu’ quicia- bes ofreza una aplicación metafórica y eufemística (llamar a les abeyes del nuevu caxellu como si se tratare de nueves criatures) ensin dulda p’atrayer la so benevolencia como se conseña en delles fórmules emplegaes cuando ensamen como la qu’entama: Posa, galana, posa. |
|
infantería, la 📖: infantería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<enfantería [JH].>(TEST)
|
Cast. infantería [Ac (i). JH]. Cfr. infante.
|
|||
infanticíu, l’ 📖: infanticíu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<enfanticiu [JH].>(TEST)
|
Cast. infanticidio [Ac (i). JH. Cfr. infante.
|
|||
infantil 📖: infantil🏗️: NO ✍️: NO |
<enfantil [Ac. JH].>(TEST)
|
Cast. infantil [Ac (i). Ac. JH]. 2. Con caráuter de neñu [Ac]: Ye un enfantil [Ac].
|
Del llat. infantīlis, -e ‘propiu del neñu’ (old), per vía culta, con continuadores románicos (rew). |
||
infantín, ina, l’/la 📖: infantín🔤: , ina, l’/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ina,, l’/la |
<enfantín [JH].>(TEST)
|
Cast. infantito [Ac (i). JH]. Dim. de infante, a (cfr.).
|
|||
infanzón, l’ 📖: infanzón🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Cast. <i class="della">hidalgo</i>(TEST)
|
[R].
|
infanzon aut uillanus 1100 (s. xii) [DCO-I/313]
|
Cfr. infancia. |
|
infanzonía, la 📖: infanzonía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<enfanzonía [JH].>(TEST)
|
Cast. infanzonía [Ac (i). JH]. Cfr. infancia.
|
|||
infecir 📖: infecir🏗️: NO ✍️: NO |
<enfecir [JH. R].>(TEST)
|
Cast. infeccionar, infestar [JH. R].
|
Posible adautación del cultismu cast. infecir (drae). |
||
infectar* 📖: infectar*🏗️: SI ✍️: NO |
<enfetar [Cd].>(TEST)
|
Infestar, cast. infectar [Cd].
|
Del llat. infectare ‘turbar’ (abf), per vía culta, qu’acaba atra- yíu por infestar (cfr.). |
||
infeición, la 📖: infeición🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<enfeción [JH]. infición [Sm. Md].>(TEST)
|
Cast. infección [Sm. Md. JH. dalla].
|
Del llat. infectio, -onis ‘aición de teñir’ (abf), per vía culti- zante. D’ehí siguió’l verbu *infeicionar (cfr.). |
||
infeicionar* 📖: infeicionar*🏗️: SI ✍️: NO |
<enfecionar [JH]. inficionar [Ar].>(TEST)
|
Cast. infeccionar [JH].
|
2. Llenase una tierra de males plan- tes [Ar]. Cfr. infeición. |
||
infeliz 📖: infeliz🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Probe home [Ay. Tb]. 2. Atontáu, desgraciáu [Ay].
<i class="della">Falta</i>(TEST)
|
decir que, al pie de la morera,/vertienon los amantes infelices/abonda sangre, tanto que pudiera/recalar hasta el fondu les raíces [BAúxa, PyT (Poesíes 217-220)]
|
|||
inferior 📖: inferior🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Malu, ruin [Ac].
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">In</i>(TEST)
|
Inferno Inferior ubi erit fletus et ululatus 951(or.) [DO
|
|
||
infernal 📖: infernal🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><infenral [Fcai].>(TEST)
|
Cast. infernal [FCai].
|
|
||
inferniellu, l’* 📖: inferniellu🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<ident class="della" level="1"></ident><inferniel.lu [Pzu].>(TEST)
|
Cast. infernillo eléctrico [Pzu].
|
|
||
infestar 📖: infestar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><enfetar [Cd]. infetar [y Pa].>(TEST)
|
Cast. infestar(se) [Pa. Ar. Tb. Cd. Arm. Mar. /PCastro/] una mancadura [Ri. Tox]. //-se ‘infestase [PSil. Cd] una manca- dura’ [Ac. Ay. Sm. Pr. VCid]. ‘llenase de xente, d’una especie de vexetal (un monte, prau, etc.), de bichos, d’animales’ [Tb]: El prau ta infestáu de cuervos ya’l camín de prunacos [Tb].
|
|
||
infestáu, ada, ao 📖: infestáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><infetáu [y Pa]. enfestáu [y Llg]. +enfestóu [y Llg].>(TEST)
|
Perenllenu de daqué [Pa. Llg. Tb]: Esti prau ta infestáu de h.ormigues [Pa].
|
|
||
infestular 📖: infestular🏗️: NO ✍️: NO |
Infectar, infestar [Md].
Posible verbu compuestu fechu dende’l cultismu d’aniciu llat.
<i class="della">fistula</i>(TEST)
|
‘tubu’, ‘cañu’ (abf) que tuvo aplicación a la ciruxía.
|
|||
infiernu, l’ 📖: infiernu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<infierno [Mi. Ri]. enfierno [Llg]. /////ih.iernu [y Cl]. //inferno
[Eo].>(TEST)
|
Cast. infierno [Lln. Cl. Llg. Ri. Tb. Sm. Md. Cd. /Eo. Mánt/].
|
|
Sitiu de gran baturiciu y discordia [Tb. Sm. Md. Cd]: Esa Del llat. infernus, -a, -um ‘soterrañu’ (old) nominalizáu na llingua de la Ilesia col significáu de ‘infiernu’ (em), con llar- gu espardimientu románicu (rew s.v. infĕrnum; deeh). Les espresiones ast. conseñaes son semicultes (por cuenta’l cal- tenimientu de la nasal) a nun ser ih.iernu qu’ufre perda de nasal, como tamién s’alvierte en dalguna variante castellana (Catalán 1989: 291), y aspiración de f en posición fuerte, re- sultáu propiu nel oriente asturianu y lleonés (ghla §4.3.1.6). |
|
infiestu, a, o 📖: infiestu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Ax. conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">in</i>(TEST)
|
illo sabugo antiquo et directa linea per illa serra in infes- tum 891 (s. xiv) [DCO-I/49]
|
per illum salguero per illo reguero infesto 1207 [LRCou- rias/16]
|
Del llat. infestus, -a, -um ‘llevantáu’, ‘dirixíu contra’, ‘hostil a’ (em; abf), ax. con continuadores nos romances centro-occi- dentales de la Península (deeh s.v. ĭnfěstus; dcech) y cola po- sibilidá de nominalización como amuesa dalgún documentu y la mesma toponimia (ta 303) anque propiamente con espre- sión semiculta al nun asimilar el grupu -nf-. El nome de llugar ast. L’Infiestu, cabeza del Conceyu de Piloña, da nome (con [f] y diptongu) a un tipu de mazanes conocíu como d’Infiestu, de tamañu regular, colloraes y bon sabor [Cg] conocíes per un poema del sieglu xviii (pe3): |
|
infinición, la 📖: infinición🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Obsesión, idea fixa [Md]. Astraición [Md].
Quiciabes sía una adautación <i class="della">sui generis </i>d’un semicultismu, a lo meyor definición na aceición de ‘conxuntu d’estatutos y normes’. Ha almitise l’influxu del verbu <i class="della">infinir</i>(TEST)
|
(cfr.), quicia- bes tamién xustificable dende definir. a la vera hebo dase’l verbu contrapuestu *desinfinir conocíu gracies al so partici- piu desinfiníu (cfr.).
|
|||
infinidá, la 📖: infinidá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<enfinidá [LV. Ay. AGO].>(TEST)
|
Cast. infinidad [LV. Ay. Tb. AGO]: Tengo díchotelo infinidá de veces [Tb].
|
|
cfr.) → sinfinidá (cfr.), de sentíu aseme- yáu, como desaminar ye adautación dende examinar. |
|
infinir 📖: infinir🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><se>(TEST)
|
|
|||
infinitu, a, o 📖: infinitu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><enfinitu [LV. y DA]. enfenito [Cñ].>(TEST)
|
Cast. infinito [LV. Cñ. DA].
|
|
||
infla, la* 📖: infla🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>/inflas [Arm. Mar].>(TEST)
|
Cast. ínfulas, vanidá, soberbia [Mar]. 2. Bofetaes [Arm].
|
|
||
infladura, la 📖: infladura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><inflaúra [Llg].>(TEST)
|
|
|||
inflamamientu, l’ 📖: inflamamientu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">inflamamientu,</b>(TEST)
|
l’ Cast. inflamación [JH].
|
Cfr. inflamar. |
||
inflamar 📖: inflamar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><se>(TEST)
|
Cast. inflamarse [Tb]. Infestase una mancadura [As].
|
|||
inflar 📖: inflar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><infrar [Tox. /Eo/]. inflir [Lln].>(TEST)
|
Cast. inflar [Lln. Tox /Eo/]. Llenar d’aire (un fuelle, un pelle- yu...) [Tb. PSil. R]: Inflóulu [Tb]. 2. Sentise superior a otru [Tb. PSil]: Yá entós inflóu [Tb]. //-se ‘hinchase’ [Ac]. ‘embo- rrachase’ [As]. ‘enfadase’ [PSil]: Inflóu porque-l.ly diximos la verdá [PSil].
|
|
Del llat. inflāre ‘soplar en o sobre’, ‘hinchar’ (em). L’ast. in- flar, lo mesmo que’l compuestu desinflar (cfr.), ye resultáu cultu. A la so vera tenemos el popular ast. hinchar (cfr.) y hen- char (cfr.) qu’enllaza con un verbu panrománicu (rew). Un compuestu ye deshinchar (cfr.). Sobro ast. henchar [o henchir (cfr. hincher)] pudo facese’l verbu enchipar (cfr.) col inxeri- mientu del infixu d’aniciu nel sufixu diminutivo-despeutivu -ipp-. La perda de la primera sílaba en-, por asociación cola preposición na secuencia fónica, fexo posible l’ast. enchipar y *enchimpar (con propagación de la nasal como en folgazán → folganzán) → chimpar ‘fartase’; un deverbal del participiu fuerte de chimpar foi *chimpu, a, o que conocemos pela no- minalización del masculín chimpu (cfr.) ya del femenín chim- pa (cfr.); y d’un primitivu diminutivu en -(ŭ)la (llaa 103) qu’ufre güei l’ast. chimpla (cfr.). |
|
infláu, ada, ao 📖: infláu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Enfadáu [Sm. PSil]. 2. Presumíu [Ce]. Enchipáu [PSil. R].
//<i class="della">Infláu</i>(TEST)
|
como un odre ‘perenfadáu’ [PSil].
|
Pp. de inflar. |
||
influencia, la 📖: influencia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<enfluencia [Ac].>(TEST)
|
Cast. influencia [Ac. Tb]: Tien muchas influencias [Tb]. Posible cultismu d’aniciu llatín (dcech s.v. fluir).
|
|||
influyente 📖: influyente🏗️: NO ✍️: NO |
<enfluente [Cñ].>(TEST)
|
Cast. influyente [Ac (i). Cñ].
|
Posible adautación del cast. influente, continuador del par- ticipiu de presente del verbu influír (dcech s.v. fluír → in- fluyir (cfr.). |
||
influyir 📖: influyir🏗️: NO ✍️: NO |
<influír [y dalla].>(TEST)
|
Cast. influír.
|
Verbu quiciabes d’aniciu castellán, per vía culta, con -y- anti- hiática (cfr. influyir). |
||
“inforción” 📖: “inforción”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación del dominiu na mesma aceición que cast. <i class="della">infurción</i>(TEST)
|
‘tipu de tributu’ (dcech):
|
|
Del llat. offertio, -onis, en rellación con offerre ‘ufiertar’ (dcech s.v. infurción) con un influxu de in > en- frecuente nos compuestos. Nel dominiu ástur oferción (cfr.) alternó con enforción (cfr.) como simples variantes fóniques. |
|
información, la 📖: información🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<enformación [JH].>(TEST)
|
Cast. información [Xral. JH].
|
|
Del llat. informatio, -onis ‘diseñu’, ‘esbozu’, ‘idea’ (abf), per vía cultizante, quiciabes d’influxu castellán (dcech s.v. for- ma). En rellación etimolóxica tenemos informaderu (cfr.), informal (cfr.), informaleza (cfr.). |
|
informaderu, l’* 📖: informaderu🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<informadeiru [As].>(TEST)
|
Superficie superior del pie del informadeiru (sic) onde
s’informa la escudiella [As]. Cfr. información. |
|||
informal 📖: informal🏗️: NO ✍️: NO |
<infurmal [Md].>(TEST)
|
Con poca chapeta, con poca pallabra, que nun ye seriu [Tb. Md]. Cfr. información.
|
|||
informaleza, la* 📖: informaleza🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<infurmaleza [Md].>(TEST)
|
Informalidá, falta de seriedá [Md].
|
Cfr. información. |
||
informar 📖: informar🏗️: NO ✍️: NO |
<enformar [Cg. JH].>(TEST)
|
Cast. informar [Cg. JH]. 2. Clavar el pedazu de madera que van a torniar na forma [As]. 3. Facer querer un xatín a una vaca con engañu (métese pa ello bolla na nación) [Lln].
|
|
Del llat. informare ‘dar forma a una cosa’, ‘educar’ (abf), per vía culta. |
|
infundáu, ada, ao 📖: infundáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Cast. <i class="della">infundado</i>(TEST)
|
[Pzu].
|
Posible castellanismu, participiu del verbu *infundar (dcech s.v. fundir). |
||
ingalíu, l’* 📖: ingalíu🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<////ingolíus [Cn (MG)]. //ingalíus [ByM. Gs (ALl (Folk)].
{Nun se conseña tilde}.>(TEST)
|
Escrófules [Cn (MG)]. Padecimientu de neños, poco precisu, carauterizáu per atrepsia, delgadez, anemia, etc. [ByM].
|
|
||
ingarza 📖: ingarza🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
ingla, la 📖: ingla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><énguana [As]. énguane [Vf (Cv)]. incri [As]. ingri [As]. en- gre [Pi (i)]. engra [Am. Pi (i)]. //ingua [Eo]. engua [Eo].>(TEST)
|
|
|||
inglés, esa 📖: inglés🔤: , esa 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 esa |
<ident class="della" level="1"></ident>D’Inglaterra.
<ident class="della" level="2"></ident>a)
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">tunica</i>(TEST)
|
meam nigram de stamine forti anglico 1258(or.) [ACL/326]
|
|
se va imponiendo l’usu en -ensis > -és que se caltién güei. La referencia vieya al país de los anglos alviértese en documentu de Sahagún de 1255: fiio primero e heredero del rey Henrric de Anglatierra 1255(or.) [MSAH-V/292]. |
|
inglete, l’ 📖: inglete🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Llinia diagonal [R].
Posible galicismu <i class="della">anglet </i>‘ángulu rectu, n’Arquitectura’, pente medies del cast. inglete documentáu n’<i class="della">Autoridades</i>(TEST)
|
(dcech s.v. ángulo).
|
|||
ingratu, a, o 📖: ingratu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<engratu [JH].>(TEST)
|
Cast. ingrato [JH].
|
|
Del llat. ingratus, -a, -um ‘non prestosu’ (abf), per vía culta. |
|
ingresu, l’ 📖: ingresu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Términu conocíu ente nós pela documentación llatina del do- miniu na aceición de ‘entrada’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">et</i>(TEST)
|
pro eorum Iuramentum Ingressus est Innocens 853(or.) [DO ix-x/63]
|
|
Del llat. ingressus, -us ‘entrada’ (abf) voz que güei tenemos por culta xunto al verbu ingresar non recoyíu nes monografíes pero bien conocíu modernamente especialmente na aceición de ‘entrar nel hospital pa una intervención’. La documentación del dominiu en llat. ufre otros compuestos (egressus, regressus...) asina como una formación en ingressio y en egressio: solares populatos et pro populare ... fontes piscarias molinarias in- gressiones et egressiones 1109 (s. xii) [ACL/653]. |
|
ingrientu, a, o 📖: ingrientu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<engrientu [y Cb]. ingriente [Pa. CCabal].>(TEST)
|
Candente [Pa. CCabal. ALl (Bellezas)]. Encesu, arroxáu (al fueu, al calor) [Cb]. Roxu (el fornu) [Cg].
|
D’un posible participiu de presente del siguidor del verbu ingruere ‘llanzase enriba’, ‘atacar’, ‘estallar’ (abf) d’u foi posible una aplicación metafórica al ardor y al amosamientu esternu del mesmu pel color. |
||
inguiñola, la 📖: inguiñola🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
//<i class="della">Tar</i>(TEST)
|
fiendo la inguiñola ‘tar faciendo una cosa de burlla’ [Cn (F)]: Si vas siguir fiéndulu d’inguiñola, val más que lo dexes [Cn (F)].
|
Podría tratase d’una formación burllesca sol apellativu enga- ñu (cfr. engañar). |
||
inguiriflar 📖: inguiriflar🏗️: NO ✍️: NO |
Verbu conocíu pela tresmisión lliteraria oral:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Axuntando</i>(TEST)
|
y arranando/axunté un zurrón de quesu/y un llunes pe la mañana/fuime vendelo al Infiestu/Iba la xente pa misa/yo coléme el delantreru/iba pe la iglesia alantre/ inguiriflando el sombreru [ALl (Esfoyaza)]
|
** |
||
“inmemorial” 📖: “inmemorial”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">la</i>(TEST)
|
qual posession de tiempo immemorial escruyo de todo vi- cio 1483 (s. xix) [SP-IV/244]
|
Axetivu cultu fechu sobro memoria (cfr.) averándose al mo- delu del ax. llat. immemorabilis (abf). |
||
inmiscuir* 📖: inmiscuir*🏗️: SI ✍️: NO |
<imiscuise [Sb]. enmescuise [Cd].>(TEST)
|
Cast. inmiscuirse [Sb. Cd].
|
Adautación del cultismu cast. inmiscuirse (dcech s.v. mez- clar). |
||
inmóvil 📖: inmóvil🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. mueble.
|
|||
inmundu, a, o* 📖: inmundu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">inmundo</i>.
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Dióyos</i>(TEST)
|
potestá pa llanzar los espritus imundos [San Mateo 34]
|
Del llat. immundus, -a, -um ‘suciu’, ‘puercu’ (abf), per vía cultizante. |
||
innumerable 📖: innumerable🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Que nun ye a contase.
|
|
Del llat. innumerabilis, -e ‘que nun ye a contase’ (abf), per vía semiculta. |
|
ino, ina 📖: ino🔤: , ina 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ina |
<inoín [y Tb]. in [Sm. Cn. An. Oc]. in, in [PSil]. in, inoín, in [Tb]. ino [Cd. Bard. Llomb]. /////ina, inaín [Tb].>(TEST)
|
Voz pa llamar al gochu [Tb. Sm. PSil. Cn. An. Cd. Bard. Llomb. Oc]: Al gochu l.lamámuslu asina: In, in, ino-ín, in [Tb].
|
Podría tratase d’una voz onomatopéyica pa llamar al gochu (pe1: 126) averada a lo que tienen por grecismu en llat. hin- nus, -i ‘mulu’, ‘machu’ (abf). Dende’l grecismu nun podría venir direutamente darréu que la espresión con [n] asítiase ta- mién en llugares onde habría aguardase [] (ghla §4.5.2; cfr. iñir). Per otru llau pescanciamos que la voz ¡ino in! pa llamar al gochu, o bien ahinó pa facelu fuxir, ha entendese como resultáu aferéticu de la espresión (goch)ino/(goch)ín o (co) íno/(co)ín (pe1: 126) que tamién almite la variante yin (cfr.) y xunto a ello yinu (cfr.) y yiru (cfr.), a vegaes espresives, dacuando nominalizaes, quiciabes con una [y] antihiática nun contestu fónicu más ampliu. A vegaes la espresión citada y repetida, ino-ino, pue camudar l’acentu a inó, inó que dellos falantes interpreten como ainó, ainó. |
||
inocencia, la 📖: inocencia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<enucencia [Md]. nocencia[Ay].>(TEST)
|
Cast. inocencia [Ay. Tb. Md]. Ausencia de maldá [Ri]. Ausen- cia de culpabilidá [Ri].
|
Del llat. innocentia, -ae ‘integridá’ (abf), per vía semiculta. |
||
inocenciu* 📖: inocenciu*🏗️: SI ✍️: NO |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">vn</i>(TEST)
|
vaso de plata de vn marco sobre vn inoçençio 1316 [ACL- IX/242] Del nome de persona innocentius, -i, antropónimu, quicia- bes del nome d’un personaxe ilustre, ¿un papa?, recordáu nel marcu citáu. El citáu antropónimu recuérdase popularmente como Xenxu [Tb] anque tamién se siente Chencho [Mi] y Senso [Mi].
|
|||
inocentada, la 📖: inocentada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<enucentada [Md]. inocentá [Ay].>(TEST)
|
Cast. inocentada, broma ridícula [Tb. Md]. Broma pal día de los inocentes (28 d’avientu) [Xral. Ay].
|
|||
inocente 📖: inocente🏗️: NO ✍️: NO |
<cente [y Sr]. enucente [Md]. inucente [Md].>(TEST)
|
Cast. inocente, inxenuu [Lln. Ac. Ay. Tb. Md]: Ya una nena mui inocente [Tb]. Ensin maldá (una persona) [Ri]. Bobón [Ay. Sr]: Nun seas cente [Sr]. Ignorante [Lln]. 2. Deficiente, retrasáu [Lln]. Non mui normal [Llg]. 3. Llibre de culpa (una persona) [Ri].
|
|
Del llat. innocens, -ntis ‘inocente’ (abf), per vía cultizante. |
|
inopia, la 📖: inopia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Tar</i>(TEST)
|
na inopia ‘tar ensin enterase de nada’ [Xral].
|
|||
inorancia, la 📖: inorancia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><inuranza [Sm. Pzu].>(TEST)
|
Cast. ignorancia [Pa. Sb. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. Pzu. PSil. Pr]:
|
|
||
inorante 📖: inorante🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><inurante [Md. Pzu]. norante [Cñ].>(TEST)
|
Cast. ignorante [Lln. Pa. Cñ. Ac. Sb. Ay. Tb. Md. Pzu. PSil. Pr. /Mánt/]. Que nun tien conocencia de daqué [Ri].
|
|
||
inorar 📖: inorar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><inurar [Md. Pzu].>(TEST)
|
|
|||
inoreta, la 📖: inoreta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>“El día y sus cambiantes con mal tiempo” [Ay]: <i class="della">¡Cuántes</i>(TEST)
|
inore- tes-y dan al timpu! [Ay]. //Da-y la inoreta ‘tener salíes o movi- mientos bruscos (quien ta dalgo taráu o ye pernerviosu)’ [Ay].
|
|
||
inquidir 📖: inquidir🏗️: NO ✍️: NO |
Entornar [AGO].
Quiciabes variante de <i class="della">inquirir</i>(TEST)
|
(cfr.) anque la definición, qu’apaez con poca xusteza, nun dexa mayor comentariu. Cfr. inquirir.
|
|||
inquietar 📖: inquietar🏗️: NO ✍️: NO |
Verbu que conocemos pela documentación en llatín y, llueu, yá de magar el sieglu xv, pel romance:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">ut</i>(TEST)
|
amplius non inquietasset aliquis de heredibus illorum
|
|
Del llat. inquietare ‘molestar’, ‘turbar’ (abf), per vía culta. |
|
inquietu, a, o 📖: inquietu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+inquiitu [Ay].>(TEST)
|
Intranquilu, nerviosu [Ac. Ay].
|
Posible continuador del llat. inquietus, -a, -um ‘intranquilu’, ‘revolvín’ (abf), per vía culta. Frente a ello un resultáu de quedar, de tipu popular, vémoslu nel ast. quedu, a, o (cfr.). |
||
inquiridor* 📖: inquiridor*🏗️: SI ✍️: NO |
inquiridor<b class="della">*</b>(TEST)
|
Términu conocíu pela documentación:
|
|
Cfr. inquirir. |
|
“inquirir” 📖: “inquirir”🏗️: NO ✍️: SI |
Verbu conocíu pela documentación del dominiu en llatín:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">hoc</i>(TEST)
|
tantum possumus nos exquisitores inquirere 1090 (s. xii) [DCO-I/276]
|
|
Del llat. inquīrere ‘inquirir’, ‘investigar’ (em s.v. quaero; old), verbu con continuadores románicos (rew) ya hispánicos (deeh). Esti verbu paez qu’hebo emplegar un participiu fuerte *inquīsus, -a, -um frente al débil inquīsītus. D’ehí vieno la nominalización del femenín enquisa (cfr.), paralelo a lo que s’alvierte nel ast. esquisa (cfr.) con rellación a esquerir (cfr.). Ye posible que l’ast. inquidir (cfr.) caltenga una variante po- pular del verbu inquirir (cfr.). En rellación con inquirir tene- mos l’antiguu enquiridor (cfr. inquiridor). |
|
inquís, {?} 📖: inquís🔤: , {?} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {?} |
<{Podría llevar acentuación aguda}.>(TEST)
|
Actu sexual [Lln (P)].
|
¿Posible eufemismu, quiciabes variante de inquiz (cfr.)? |
||
inquisición, la 📖: inquisición🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conocíu pela documentación (‘averiguación’) anque nun s’inxera nos vocabularios modernos:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">et</i>(TEST)
|
faga iuramiento con agua calente por mano de bonos sa- cerdotes o enquesicion de bonos ommes [FLl (BN) 152]
|
|
Del llat. inquisitio, -onis ‘investigación’ (abf), per vía cul- tizante. Nel poema anterior Inquisición yá algama’l sen de ‘muérganu de control relixosu’. |
|
inquiz, l’ 📖: inquiz🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<enquid (<i class="della">sic</i>) [Llu]. enquici [Pr]. enquiz [Llg. y Pr]. /////ingüit (<i class="della">sic</i>) [AGO]. inquit [Cg]. inquilid (<i class="della">sic</i>) [Cñ].>(TEST)
|
Cuestión, quid [Cñ. Llu. Llg]: Isi ye l’enquiz de la cuestión [Llg]. 2. Dificultá, inconveniente [Cg. AGO]. Problema, pega [Llg]: Ye por esi enquiz que nun vamos [Llg]. 3. Defeutu, vi- ciu [Cg]. 4. Persona perinquieta [Qu. Tb]. 5. Persona que nun ye desenvuelta, que tien poca xixa [Pr].
|
Posible adautación del llat. quid, un llatinismu filosóficu (Co- rominas-Pascual s.v. que), precedíu del continuador de la pre- posición llatina in. L’adautación de quid vese nes espresiones tamién asturianes del tipu: el quiz de la cuestión, el quiz del asuntu, el quiz de too eso (cghla 337) y, quiciabes tamién, no que paez un eufemismu inquís (cfr.). |
||
insariáu, ada, ao 📖: insariáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Afumáu [As].
Quiciabes sía ax. d’orixe participial, llográu del verbu *<i class="della">insa- riar</i>(TEST)
|
fechu sol nome sariu, variante del más xeneral ast. sarriu (cfr.).
|
|||
inseminación, la 📖: inseminación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<saminación [Sb]. saminación [Sm].>(TEST)
|
Cast. inseminación [Sb] artificial de les vaques [Sm].
|
Adautación dende’l cast. modernu inseminación, lo mesmo que s’alvierte dende inseminar > saminar (cfr. inseminar). |
||
inseminar 📖: inseminar🏗️: NO ✍️: NO |
<saminar [Sm. Masenga. An].>(TEST)
|
Cast. inseminar [An] artificialmente les vaques [Sm. Masen- ga]: El vetrinariu saminóu la vaca [An]. Cfr. saminación.
|
|||
insensatu, a, o 📖: insensatu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Ax. conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">¿Ñin</i>(TEST)
|
llotra tamién más insensata/que se hechó so lla es- pada sin decoru/de pedir para fello la llicencia...? [HyL (F-O/158]
|
Adautación del posible cultismu castellán insensato, a. |
||
inserar 📖: inserar🏗️: NO ✍️: NO |
<enserar [Lln].>(TEST)
|
Inxertar, inxerir [LV. Lln].
|
|
Cfr. inxerir. |
|
insinia, la 📖: insinia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<insiña [y Md. JH]. ensinia [Cñ. Mi]. ensina [Pa].>(TEST)
|
Cast. insignia [Ll. Md. Pr. JH]. 2. Enseña [Md]. Cfr. enseña.
|
|||
insistir 📖: insistir🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">insistir </i>[Xral]: <i class="della">Nun insistas neso </i>[Sr]: <i class="della">Insistió-y pa que </i><i class="della">viniera</i>(TEST)
|
[Sr].
|
Del llat. insistere ‘tar firme o fuerte en daqué’ (abf) verbu paralelu a consistir (cfr.), resistir (cfr.), per vía cultizante. |
||
insolencia, la 📖: insolencia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">mas,</i>(TEST)
|
con todo eso, el xueves eña era/tengo decevos d’otra bona pieza,/qu’estando xecutando una ensolencia/vigo ña paré escrita so sentencia. [BAúxa, Sueños (Poesíes 389-392)]
|
Posible cultismu que llega a nós pel castellán. |
||
insolente 📖: insolente🏗️: NO ✍️: NO |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">-</i>(TEST)
|
tuvo un rei mui traviso y ensolente,/capaz de dar de palos a una hermana/y, por que ñon vos cause mazaría,/escuchá d’illi dalguna fechoría [BAúxa, Sueños (Poesíes 53-56)]
|
Posible llatinismu que llega a nós pralelu al castellán inso- lente (cfr. sol). |
||
insolutamente 📖: insolutamente🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">absolutamente</i>(TEST)
|
[Ac].
|
Adautación del cast. absolutamente con tracamundiu de prefixu. |
||
insolutu, a, o* 📖: insolutu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<insoluto [Ac].>(TEST)
|
Absolutu [Ac]: Tien que tar venti dis de reposo insoluto [Ac]. Adautación
|
del cast. absoluto con tracamundiu de prefixu. |
||
insopináu, ada, ao* 📖: insopináu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><+insopinéu [Ay].>(TEST)
|
|
|||
inspeutor, l’* 📖: inspeutor🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<ident class="della" level="1"></ident><ispetor [Ca. Ay].>(TEST)
|
Cast. inspector [Ca. Ay]: Pasáu mañana va venir l’ispetor
|
|
||
instalación, la* 📖: instalación🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><istalación [Ta. Ay]. estalación [Lln. Pa. Ac].>(TEST)
|
Cast. instalación [Lln. Pa. Ca. Ac. Ay].
|
|
||
instalar* 📖: instalar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><istalar [Ca. Ay]. estalar [Lln. Pa. Ac].>(TEST)
|
Cast. instalar [Lln. Pa. Ca. Ac. Ay].
|
|
||
instancia, la* 📖: instancia🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">estancia</i><i class="della">(TEST)
|
2.
|
|||
instante, l’* 📖: instante🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<ident class="della" level="1"></ident><istante [Pa. Cg. Sb. Ay. VCid]. estante [Pa. Ca].>(TEST)
|
Cast. instante [Pa. Cg. Sb. Ca. Ay. VCid]: Nun estante güelvo yo [Ca].
|
|
||
instintu, l’ 📖: instintu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<ident class="della" level="1"></ident><istintu [Ac. JH]. estintu [JH]. distintu [Ay]. istinto [Mi].>(TEST)
|
Cast. instinto [Pa. A c. Ay. Mi. JH].
|
|||
institución, la 📖: institución🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<estitución [Llg. Tb].>(TEST)
|
Cast. institución [Ac. Llg. Tb].
|
D’una adautación del llat. institutio, -onis ‘formación, ‘ins- trucción’ (abf). |
||
instituir* 📖: instituir*🏗️: SI ✍️: NO |
Verbu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">et</i>(TEST)
|
ystetuyovos en el personalmentre por mi berrete 1402(or.) [SP-III/136]
|
Del llat. instituere ‘poner en’, ‘fixar en’ (abf), per vía culti- zante, quiciabes castellanismu ente nós. |
||
“instituta” 📖: “instituta”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">mando</i>(TEST)
|
el mio Digesto uieyo e ela Estituta e ela Soma
|
|
del llat. institutum, -i ‘regla de conducta’ (abf), instituta que dio títulu a una com- pilación reglamentaria nel exemplu citáu. |
|
institutu, l’ 📖: institutu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<estituto [Pa. Cñ. Ac. Llg. Sb. Ca. Mar]. estitutu [Pr. JH]. is- titutu [Ay].>(TEST)
|
Cast. instituto [Pa. Cñ. Ac. Llg. Sb. Ay. Pr. JH. Mar] d’enseñanza [Ca. Xral]. ‘finalidá’ (abf). Cfr. instituta.
|
D’una adautación semiculta del llat. institutum, -i ‘designiu’, |
||
instrución, la* 📖: instrución🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<estrución [Pa. Sb. Ca. Ac].>(TEST)
|
Cast. instrucción [Pa. Sb. Ca. Ac].
|
Formación, cultura [Ca]. Del fem. llat. instructio, -onis ‘adautación’, ‘aición d’ordenar, de disponer’ (abf), per vía semiculta. |
||
instructor, ora, l’/la* 📖: instructor🔤: , ora, l’/la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora,, l’/la |
<estrutor [Sb].>(TEST)
|
Cast. instructor [Sb].
|
Del llat. instructor, -oris ‘el que prepara o entama daqué’ (abf), per vía semiculta. |
||
instruír 📖: instruír🏗️: NO ✍️: NO |
<estruír [Ay. CCabal]. istruír [Mi].>(TEST)
|
Cast. instruir [Ay. dalla].
|
2. Desfacer [CCabal]. Del llat. instruere ‘edificar’, ‘ordenar’, ‘disponer’, ‘enseñar’ (abf), per vía semiculta. |
||
instrumentu, l’ 📖: instrumentu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<estrumientu [y JH]. estrimentu [JH]. estormentu [JH]. istru- mento [Mi]. estrumento [Ri]. estrumentu [JH]. estarmentu [y JH]. +estrumintu [Ay].>(TEST)
|
Cast. instrumento [Pa. Cg. Sb. Ay. Ri. Mar. JH. dalla]. 2.
|
segun se contenia en un estrumento que la abbadessa ende tenia fecho 1326(or.) [SP-II/18]
|
{(Doc.). Documentu}. Del llat. instrumentum, -i ‘equipamientu’, ‘ferramientes’ (old), pallabra con continuadores románicos (rew), ya his- pánicos (dcech s.v. construir) per vía semiculta a nun ser, po- siblemente, la variante estrumientu (y variantes) qu’ufre una diptongación popular acordies col ast. formientu (cfr.). |
|
insultar 📖: insultar🏗️: NO ✍️: NO |
<ensultar [Cl].>(TEST)
|
Cast. insultar [Cl. Ac].
|
Del llat. insultare ‘atacar’,’ insultar’ (abf), per vía culta. |
||
insultu, l’ 📖: insultu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<ident class="della" level="1"></ident><ensultu [Cl].>(TEST)
|
Cast. insulto [Cl], provocación [Md].
|
|||
insurreutu, a, o 📖: insurreutu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><insurretu [Lln].>(TEST)
|
Cast. insurrecto [Sm].
|
2. Atrasáu, ignorante [Lln]. Poco so- ciable [Lln]. |
||
íntegramente 📖: íntegramente🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">enteru,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
integridá, la 📖: integridá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">integridad</i>. //<i class="della">Manda</i>(TEST)
|
a entreguedá ‘manda que pertenez de por vida a quien la recibe y nun vuelve al patrimoniu de la casa’ [Md].
|
|
||
inteleutu, l’* 📖: inteleutu🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<ident class="della" level="1"></ident><inteleuto [Mi].>(TEST)
|
|
- (no me meto con so Madre,/que de tal madre la quiero/ que anque foi d’ellos ñacida/era del tribu inteletu/que so padre recitó/pa si y pa nuestru remediu…). [ABalvidares, Canción (Poesíes 106-111)]
Del llat. intellectus, -us ‘intelixencia’ (abf), con adautación semiculta. |
||
intelixencia, la 📖: intelixencia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<entelixencia [Ri]. tilixencia [y Tb].>(TEST)
|
Cast. inteligencia [Ri. Md (= caletre)]. //Tar na intelixencia ‘tar na creyencia’ [Tb].
|
Del llat. intelligentia, -ae i’ntelixencia’, ‘comprensión’ (abf), per vía cultizante. |
||
intelixente 📖: intelixente🏗️: NO ✍️: NO |
<entelixente [Ri]. tilixente [Tb].>(TEST)
|
Cast. inteligente, llistu, capaz [Ca. Ri]. Dotáu d’intelixencia [Tb. Md].
|
Del llat. intelligens, -entis ‘intelixente’, ‘entendíu’ (abf), per vía semiculta. |
||
intemperie, la 📖: intemperie🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<entemperie [Pa. Sb. Mar]. interperie [Sb].>(TEST)
|
Cast. intemperie [Pa. Sb. Mar].
|
Del llat. intemperies, -ei ‘estáu desiguáu’ (abf) con aplicación temporal culta como llueu tamién s’afita nel construyíu analó- xicamente con otros nomes en -u, intemperiu (cfr.). |
||
intemperiu, l’* 📖: intemperiu🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<l’entemperio [Ri].>(TEST)
|
Mal tiempu atmosféricu [Ri]. //Al entemperio ‘albentestate, ensin proteición’ [Ri].
|
Cfr. intemperie. |
||
intención, la 📖: intención🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<entención [Pa. Cg. Sb. Ay. JH. /Eo/]. intinción [Mar].>(TEST)
|
Cast. intención [Xral].
|
|
Del llat. intentio, -onis ‘aición d’estirar’, ‘tensión’ (abf), per vía semiculta. En rellación etimolóxica tenemos intencional (cfr.), intencionáu (cfr.). |
|
intencional* 📖: intencional*🏗️: SI ✍️: NO |
<antencional [Sm].>(TEST)
|
Con intención [Sm].
|
Cfr. intención. |
||
intencionáu, ada, ao 📖: intencionáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+intencionéu Ay].>(TEST)
|
Que fai daqué arreimente [Ac. Ay]. Cfr. intención.
|
|||
intentar 📖: intentar🏗️: NO ✍️: NO |
<ententar [Ac].>(TEST)
|
Cast. intentar [Xral. Ac].
|
Del llat. intentare ‘acercar’, ‘llevantar’ (abf), quiciabes per vía cultizante. |
||
intentu, l’* 📖: intentu🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<+intintu [Ay].>(TEST)
|
Cast. intento [Lln. Ay]. //A propiu intentu ‘voluntaria y cons- cientemente’ [Lln. Tb].
|
|
Del llat. intentus, -us ‘ intención’ (abf), quiciabes per vía cultizante. |
|
inter- 📖: inter-🏗️: NO ✍️: NO |
inter<b class="della">-</b>(TEST)
|
Prefixu cultu col significáu de ‘ente’, ‘entre’ [glla 298, 300].
|
|||
interceder 📖: interceder🏗️: NO ✍️: NO |
<enterceder [Cl].>(TEST)
|
Cast. interceder [Xral. Cl]. 2. Torgar [Tb]: El l.leñeiru intercede’l camín [Tb].
|
Del llat. intercedere ‘tar ente’, ‘interponese’, ‘xebrar’ (abf), per vía cultizante. |
||
interés, l’ 📖: interés🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<entrés [Md]. intrés [Md].>(TEST)
|
Cast. interés [Ac. Md]. 2. Inclinación [Md], afición [Ri]. Dis- posición favoratible del ánimu hacia una persona, una cosa, un escritu [Ri]. 3. Réditu [Md]. Ganancia, provechu sacáu d’un negociu [Ri]. //-es ‘beneficios bancarios’ [Md].
|
|
del llat. interěsse ‘tar interesáu’, ‘intere- sar’ (dcech s.v. ser). Dende interés féxose’l verbu interesar (cfr.) y del so participiu de presente’l continuador interesante (cfr.). Son compuestos desinterés (cfr.) y desinteresar (cfr.). Una formación sobro interés ye l’ast. interesosu (cfr.) cola amestadura del suf. -osu, xeneralmente abondativu. |
|
interesante 📖: interesante🏗️: NO ✍️: NO |
Qu’interesa [Md]. 2. Presumíu, que-y presta que se fixen nél
[Tb]: <i class="della">¡Qué</i>(TEST)
|
interesante se pon! [Sr].
|
Cfr. interés. |
||
interesar 📖: interesar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cast. interesar, tener interés nuna cosa [Md]. Llevantar in- terés [Md]. Facer a daquién participar nun negociu como si fuera propiu [Ri]. Llamar l’atención colo que se diz, se fala, s’escribe [Ri].
|
2. Tener inclinación por una cosa [Ri]. Cfr. interés. |
||
interesáu, ada, ao 📖: interesáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<entresáu [Md]. +intereséu [Ay].>(TEST)
|
Cast. interesado [Xral]: Taba interesáu en faelu [Tb].
|
2. Con intereses [Tb]: Ya un nenu mui interesáu [Tb]. Egoísta [Ay]. Pp. de interesar. |
||
interesosu, a, o 📖: interesosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><intresosu [Md].>(TEST)
|
|
|||
interfeutu, a, o 📖: interfeutu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><interfeuto/a [Ac].>(TEST)
|
Cast. interfecto [Ac. Pzu].
|
|
||
interllocutoriu, a, o* 📖: interllocutoriu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación seronda de Lleón:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">per</i>(TEST)
|
avenençia o per conpossiçion o per sentençia deffinitiua
|
|
||
interponer* 📖: interponer*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident>a)
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">entreposieron</i>(TEST)
|
su decreto 1367 [AAA/151]
|
|
||
intérprete, l’* 📖: intérprete🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<ident class="della" level="1"></ident><entrépete [Md. Bard. Mar]. intéprete [Tox]. intrépete [R.
<ident class="della" level="1"></ident>/Eo/]. interpre [JH].>(TEST)
|
Cast. intérprete [Ac (i). Md. Tox. JH. R. /Eo/. Bard. Mar]. 2. Que fala más de lo que siente [Md].
|
|||
interpretación, la 📖: interpretación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><entepretación [Llg].>(TEST)
|
Cast. interpretación [Xral].
|
|||
interpretador, ora* 📖: interpretador🔤: , ora* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<entepretador [Ac].>(TEST)
|
Cast. intérprete [Ac].
|
Del llat. interpretator, -oris ‘el que s’esplica o interpreta’ (abf), per vía semiculta. |
||
interpretar 📖: interpretar🏗️: NO ✍️: NO |
<entepretar [Ac. Cñ. Llg]. entrepetar [Ac].>(TEST)
|
Cast. interpretar [Xral].
|
|
Del llat. interpretare ‘facer d’intemediariu’ (abf), per vía cultizante. |
|
intérvalu, l’* 📖: intérvalu🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<entrévalu [Md]. intérvalo [Cñ. Sb].>(TEST)
|
Cast. intervalo [Cñ. Sb], espaciu, distancia entre dos llugares, tiempos, ocasiones [Md].
|
|
Del llat. interuallum, per vía culta (dcech s.v. valla), quicia- bes con acentuación tresmitida pela mala llectura. |
|
intervenir 📖: intervenir🏗️: NO ✍️: NO |
Términu conocíu pela documentación y emplegáu yá nel
<i class="della">Alexandre</i>:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">se esperava </i><i class="della">intervenir</i><i class="della">(TEST)
|
algund frabde o enganno para el di- cho monesterio 1474 (t. 1474) [SP-IV/155]
|
D’un compuestu de inter y uenire, per vía culta. |
||
íntimu, a, o 📖: íntimu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Ax. conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Alonso</i>(TEST)
|
de Cangas y Aldonza su muger eran intimos amigos
|
|
Cfr. éntima. |
|
intituyar 📖: intituyar🏗️: NO ✍️: NO |
Tarrecer a una persona, mirala con malos güeyos [Oc]: <i class="della">Tén- </i><i class="della">gute intituyáu </i>[Oc].
Formación verbal llograda con una doble amestadura de ante
+ inter + oyar [de <i class="della">ante</i>(TEST)
|
+ entoyar (cfr. antoxar)].
|
|||
intoxáu, ada, ao* 📖: intoxáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<intuxáu [Cn (MG)].>(TEST)
|
Tersu [Cn (MG)].
|
Podría tratase d’una formación verbal fecha dende’l participiu de intondēre ‘tosquilar’ (old), esto ye, dende’l continuador de intonsus → *entosar o *intoxar d’u sigue’l nuesu participiu. |
||
intoxicar 📖: intoxicar🏗️: NO ✍️: NO |
<entoxicar [Ac]. entosicar [Cñ. Ay].>(TEST)
|
Cast. intoxicar [Ay. JH]. //-se ‘intoxicase’ [Cñ. Ac. Ay]. Semicultismu con aniciu nel verbu *intoxicare (rew; deeh) a la escontra del más popular que s’alvierte nel cast. entosigar y atosigar (dcech s.v. tósigo).
|
|||
intramuros 📖: intramuros🏗️: NO ✍️: NO |
Términu conocíu pela documentación en castellán:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">monasterio</i>(TEST)
|
de San Pelayo entramuros de la çibdad de
|
|
||
intre 📖: intre🏗️: NO ✍️: NO |
Entretanto, mentanto [Mar]. //<i class="della">Nel</i>(TEST)
|
intre ‘inmediatamente’ [AGO]. ‘al instante’ [DA].
|
|
Cfr. entrín. |
|
intriga, la 📖: intriga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
//<i class="della">Tener</i>(TEST)
|
intriga a ún ‘tener noxu a ún’ [Ay].
|
Posible castellanismu inxertu n’ast. nun usu semánticu daqué alloñáu de los calces de güei xeneraos nel préstamu francés responsable (dcech s.v. intrincar). ** |
||
introducir 📖: introducir🏗️: NO ✍️: NO |
<entreducir [Sb].>(TEST)
|
Cast. introducir [Sb].
|
Posible adautación del cultismu introducir, quiciabes llegáu a nós per vía castellana (dcech s.v. aducir). |
||
inútil 📖: inútil🏗️: NO ✍️: NO |
Pallabra que conocemos documentada serondamente en testu en castellán:
<i class="della">hera</i>(TEST)
|
muy inutile e sin provecho a la yglesia de Oviedo 1507 (s. xix) [SP-IV/410] Cfr. útil.
|
|||
inválidu, a, o 📖: inválidu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<enválidu [Sm].>(TEST)
|
Cast. inválido [Sr. Sm].
|
Del llat. inualidus, -a, -um ‘floxu’, ‘ruin’ (abf), per vía culta. |
||
invención, la 📖: invención🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Inventu [Xral]
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">sotos rivos pelagos piscationes molendinos </i><i class="della">inventiones</i>(TEST)
|
1185 (c.) [VVS/65]
|
Del llat. inuentio, -onis ‘ayalga que s’atopa por casualidá’ (abf) per vía cultizante. |
||
inventar 📖: inventar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">inventar </i>[Xral]. ///<i class="della">El que inventó eso nunca mal tenga </i>ye una fórmula de bendición pa ponderar los adelantos de la ciencia’ [Lln].
Formación verbal dende <i class="della">inventu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
inventariu, l’ 📖: inventariu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Cast. <i class="della">inventario</i>.
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">fago</i>(TEST)
|
mio auentario de lo que yo he deste anno 1271(or.) [ACL-VIII/50]
|
|
Del llat. inuentarium ‘llista de lo que s’atopa’ (dcech s.v. ve- nir), per vía semiculta. Nel dominiu ástur afáyense dos nive- les llingüísticos, ún más conservador (§b), otru qu’ufre una espresión fónicamente más popular (§1). |
|
inventu, l’ 📖: inventu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Cast. <i class="della">invento</i>(TEST)
|
[Xral].
|
Del llat. inuentus, -us ‘inventu’ d’u se fexo’l verbu inventar (cfr.), per vía cultizante. |
||
invernada, la 📖: invernada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cfr. <i class="della">envernada,</i><i class="della">(TEST)
|
la.
|
|||
invernadera, la 📖: invernadera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">envernadera,</i><i class="della">(TEST)
|
la.
|
|||
invernaderu, l’ 📖: invernaderu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">envernaderu,</i><i class="della">(TEST)
|
l’.
|
|||
invernadiella, la* 📖: invernadiella🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">envernadiella,</i><i class="della">(TEST)
|
la.
|
|||
invernador, ora 📖: invernador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">envernador,</i>(TEST)
|
ora.
|
|||
invernadura, la 📖: invernadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfrr. <i class="della">envernadura,</i><i class="della">(TEST)
|
la.
|
|||
invernal 📖: invernal🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
invernal, l’ 📖: invernal🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">envernal,</i><i class="della">(TEST)
|
l’.
|
|||
invernar 📖: invernar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
invernáu, ada, ao 📖: invernáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">envernao,</i>(TEST)
|
ada, ao.
|
|||
invernáu, l’* 📖: invernáu🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">envernáu,</i><i class="della">(TEST)
|
l’.
|
|||
invernaxe, l’* 📖: invernaxe🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu que conocemos per testu en castellán:
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">No sea obligado a le pagar </i><i class="della">enbernaxe</i><i class="della">(TEST)
|
ni pastoraxe 1570 [(Comuña): 114]
|
|
||
invernera, la 📖: invernera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
inverniegu, a, o 📖: inverniegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cfr. <i class="della">enverniegu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
invernizar 📖: invernizar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. envernizar.
|
|||
invernizu, a, o 📖: invernizu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cfr. <i class="della">envernizu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
invernosu, a, o 📖: invernosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cfr. <i class="della">envernosu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
invertir 📖: invertir🏗️: NO ✍️: NO |
<invirtir [As. /Mánt/].>(TEST)
|
Cast. invertir [Pa. Sr]. //-se ‘distraese, entretenese con una cosa’ [/Mánt/].
|
Del llat. invertere ‘volver’, ‘devolver’, ‘invertir’ (abf) siguió ast. invertir. De toes maneres esi mesmu verbu inuertere ta- mién significaba ‘alborotar’, ‘camudar’, etc. que podría tar representáu nos usos qu’amuesa esti verbu más al occidente na fastera eonaviega. |
||
inviar 📖: inviar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. unviar.
|
|||
invisible 📖: invisible🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Que nun se ve [Xral].
|
2. Insufrible, insoportable [Ll]. Del llat. inuisibilis, -e ‘que nun se ve’ (abf), per vía culti- zante. Una nominalización femenina tamién se conseña güei n’asturianu (cfr. invisible, la). |
||
invisible, la 📖: invisible🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Prendedor del pelo [Ri. Qu. Tb. Sm. Arm]. Cfr. invisible.
|
|||
invistir 📖: invistir🏗️: NO ✍️: NO |
Verbu que conocemos gracies a la documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">una pelle alfanege noua mulierile </i><i class="della">inuestita</i><i class="della">(TEST)
|
in panno Ouete uerde 1078(or.) [DCO-I/234]
|
|
||
inverneru, era, ero* 📖: inverneru🔤: , era, ero* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 era,, ero |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">enverneru,</i>(TEST)
|
era, ero.
|
|||
inverneru, l’* 📖: inverneru🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">enverneru,</i><i class="della">(TEST)
|
l’.
|
|||
invernía, la 📖: invernía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">envernía</i>.
<ident class="della" level="1"></ident><br class="della">b)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">desenuistome</i>(TEST)
|
de todo ello e envisto a vos la dicha abadesa
|
|
Del llat. inuestire ‘revestir’, ‘cubrir’, ‘adornar’ (abf). |
|
invisu, a, o 📖: invisu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Espantadiza, nerviosa (una persona, una animal, n’especial les caballeríes) [Cn]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
|
te montes nél qu’ía invisu ya vei tirate [Cn].
|
… pos al fer la comparancia/de la ciudá a aquesta aldea,/ de llo probe a lo señor,/de llo simple a la gatesca,(…),/de llo invisu a la llaneza,/desátanse lles coricies/y arrevienta ll’aguyeta [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 9-16)] Del llat. inuisus, -a, -um ‘non prestosu’, ‘tarrecible’,’ranciu’ (abf). |
||
invitación, la* 📖: invitación🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<envitación [Sm].>(TEST)
|
Cast. invitación [Sm].
|
Del llat. inuitatio, -onis ‘brinde’ (abf), per vía culta. |
||
invitar 📖: invitar🏗️: NO ✍️: NO |
<envitar [Ac. Sm].>(TEST)
|
Cast. invitar, brindar [Ac. Sm. Xral]: Invitóulos pero nun qui- xenon saber más nada del brinde [Tb].
|
|
cfr.). El compuestu con cum- ye responsable de *convitar → convite (cfr.) frente al popular convidar (cfr.) y al so compuestu desconvidar (cfr.). N’ast. nun se caltevo’l popular *envidar → *enviar ensin dulda pa torgar una llastimosa homonimia col ast. enviar ‘mandar (a un sitiu)’, quiciabes por esi motivu tamién camudáu en unviar. N’Asturies y en Lleón, ye cierto, pue sentise’l verbu envidar na terminoloxía de dellos xuegos de cartes pero ye discutible si respuende a un usu tradicional o si ye castellanismu moder- nu. Encontu pa ser favoratible al emplegu tradicional de en- vidar ente nós podría ser el so emplegu en La Pícara Justina (1605) obra d’autor lleonés qu’escribe castellanu. |
|
invitáu, ada, ao 📖: invitáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+envitéu [Ay].>(TEST)
|
Brindáu [Ac. Ay]. Pp. de invitar.
|
|||
inxanu, l’ 📖: inxanu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
(TEST)
|
Nanu [Lln. AGO]. 2. Gnomu [AGO]. Encantu [AGO]. Cfr. xanu.
|
|||
inxargar 📖: inxargar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">ijadear</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. ixar. |
||
inxeme 📖: inxeme🏗️: NO ✍️: NO |
Doloríu, confundíu, que xime, llorosu [ByM].
Del llat. ingemere ‘quexase’, ‘llamentase’, ‘xemir’ (abf) que güei namás se caltién, y percurtiamente, como deverbal del infinitivu n’usos axetivos. La fonte d’información, n’efeutu, nun ye la meyor pa garatizar nin los usos nin el so espardi- mientu. De toes maneres nun sedría imposible camentar que se trata d’un términu del occidente asturianu. Con too, un do- cumentu asturianu de 1170 conseña <i class="della">Petro</i>(TEST)
|
Ingemo 1170(or.?) [MB/202] que
|
quiciabes pudiéremos entender dientro d’esti epígrafe como si se tratare güei d’un participiu fuerte del ver- bu *inxemir. |
||
inxeniería, la* 📖: inxeniería🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<enxeneiría [Md]. enxenieiría [Md]. enxeñería [JH].>(TEST)
|
Cast. ingeniería [Md. JH]. Cfr. inxeniu.
|
|||
inxenieru, l’* 📖: inxenieru🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<enxenieiru [Md]. enxeñeiru [Md]. enxeñeru [JH]. inxinieru [Pzu].>(TEST)
|
Cast. ingeniero [Md. Pzu. JH]. Cfr. inxeniu. Fónicamente inxinieru supón una adautación
|
del cast. ingeniero, lo mesmo que inxeniu (cfr.) con rellación a ingenio. L’ast. enxeñeru ha entendese dende enxeñu (cfr. inxeniu). |
||
inxeniu, l’* 📖: inxeniu🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<enxeñu [JH]. enxeniu [R. AGO]. inxeño [DA. ByM]. inxe- niu [Pzu. R].>(TEST)
|
Cast. ingenio [JH. R. DA. AGO], talentu [ByM]. Cast. inven- tiva [AGO]. 2. Fuerza natural, ingenio [R]. 3. Máquina, polo regular, de guerra [R].
|
|
Del llat. ingenium, -i ‘temperamentu’, ‘disposición especial’, ‘cualidá inherente’, ‘inclinación natural o deséu’, ‘talentu’, |
|
inxente 📖: inxente🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Tolos díes, de siguío (namái falando de tierra de riegu) [Oc]:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">El</i>(TEST)
|
miou prao l.livóu tudu l’agua inxente [Oc].
|
|
||
inxenuu, ua, uo* 📖: inxenuu🔤: , ua, uo* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ua,, uo |
<ident class="della" level="1"></ident>Ax. conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">llos omeçios et los rosos de todos los ommes </i><i class="della">engenios</i>(TEST)
|
[FLl (BN) 33]
|
|
||
inxeriáu, ada, ao* 📖: inxeriáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><+enxiriéu/enxiriá/enxiriao [Ri].>(TEST)
|
Muertu de fríu [Ri].
|
|
||
inxeridor, ora 📖: inxeridor🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<ident class="della" level="1"></ident><enxeridor/ora [JH].>(TEST)
|
Qu’inxer [Tb. JH].
|
|
||
inxeridura, la 📖: inxeridura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><enxeridura [JH]. inseridura [JH].>(TEST)
|
Aición y efeutu d’ inxerir [Tb. JH]. Cfr. inxerir.
|
|||
inxerimientu, l’ 📖: inxerimientu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<ident class="della" level="1"></ident><enxerimientu [JH].>(TEST)
|
|
|||
inxerir 📖: inxerir🏗️: NO ✍️: NO |
<enxerir [JH]. enxirir [Md]. inserir [JH]. inxirir [Qu. Tb. Md. Gr. Pr. Tox].///<ident class="della" level="1"></ident>injerir [Ac. Pr. Cn (MG). Cd].>(TEST)
|
|
Del llat. inserere ‘inxertar’, ‘inxerir’, ‘meter’ (em s.v. sero 2), verbu con dellos continuadores románicos (rew s.v. insěrěre) ya hispánicos (deeh; dcech s.v. injerir); tamién asitiáu nel com- puestu desinserir (cfr.). Pue pensase tamién nel influxu del llat. ingerere ‘meter’, ‘introducir’ (abf). Namái la documentación medieval del términu podría facenos destremar les posibilidaes. Pero xunto al ast. inxerir, inserir, etc. atopamos el so sinónimu inserar (cfr.; pe2 s.v. aceruyar), *inxeriar responsable del parti- cipiu inxeriáu (cfr.), que nos fai ver que inserir foi atrayíu polos verbos en -āre, -idiare como se documenta n’abondos exemplos más, quiciabes favorecío pol influxu del concurrente inxertar (pe2: 370; pe4: 242). Semánticamente l’averamientu ente inserar ya inxerir débese a la idea fondera que se caltién en inxertar ‘me- ter (tiesu)’, ‘meter (ríxidu)’ lo mesmo que tiesu y ensin movese ta’l muertu de fríu. En rellación etimolóxica ta l’ast. inxeridor (cfr.), inxeridura (cfr.), inxerimientu (cfr.). |
||
inxeríu, ida, ío 📖: inxeríu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<inxiríu [Qu].>(TEST)
|
Gorrumbu, encoyíu [Qu].
|
2. Tiesu de fríu [Tb]: El nenu taba inxeríu sentáu a la puerta casa [Tb]. Pp. de inxerir. El vieyu participiu acaba xeneralizando la idea de ‘tiesu’ y ‘gorrumbu’ pola imaxe producida por munchos inxertos fechos nel árbol (pe4). |
||
inxertada, la* 📖: inxertada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<enxertada [Md]. ensertada [Md].>(TEST)
|
Inxertu [Md].
|
Cfr. inxertar. |
||
inxertador, ora 📖: inxertador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<enxertador [y Md]. ensertador [y Md. y JH]. ensertaor [Ca].>(TEST)
|
Qu’inxerta [Md. JH]. Que sabe facer inxertos [Ca]: Siempre fu mu güen ensertaor [Ca]. Cfr. inxertar.
|
|||
inxertadura, la* 📖: inxertadura🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<enxertadura [Md]. ensertadura [Cb. Cv. y JH].>(TEST)
|
Aición y efeutu de inxertar o ensertar [Cb. Cv. JH]. Cfr. inxertar.
|
|||
inxertar 📖: inxertar🏗️: NO ✍️: NO |
<enxertar [Sb. Tb. An. PVieya. Oc. /Mánt/]. enxartar [Cp. Pzu]. ensartar [Tox]. ensertar [Lln. Rs. y Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Llg. Ca.
Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. y Md. Cn (V)]. Gr. y Cd. Pr. Cv. Tox. y Oc. y JH. R. DA]. ensiertar [Os. y Ac]. insiertar [Ri]. insertar [Cg. Pi. y Ac. Ay. Ll. Tb. Pr. R. DA]. inxirtar [As].>(TEST)
|
Cast. injertar [Lln. Cl. Os. Rs. Pa. Cb. Pi. Cg. Cp. Ac. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Sd. Qu. Tb. Sm. Md. PSil. As. Cn (V). An. Gr. Cd. Pr. Cv. Oc. PVieya. JH. /Eo/. R. DA]: Vamos enxertar ese manzaneiru [An]. 2. Axuntar [Ll. Qu. Tb]. Cast. ensartar [Cb. Cp. Cñ. Llg. Pzu. Tox. DA] un trozu de tela n’otra pren- da [Lln. Cg. Ay. Cd. Pr. Oc]. Allargar [R] añadiendo daqué que nun sía igual a la primera materia [Ay]. 3. Facer sartes de corales, de castañes, etc. [R]. 4. Dar nel puntu flacu [As]. ///Per San Blas y la Candelera inxertarás ciruela y pera [LC]. Ensertar en árbol vieyu nin llena el platu ni el güeyu [Recuer- dos (CyN)].
|
|
Del llat. insertāre ‘inxertar’ (em s.v. sero 2; old), verbu con dellos continuadores románicos (rew) ya hispánicos centro- occidentales (deeh; dcech s.v. injerir), formáu dende inser- tum, participiu de inserere ‘xuntar en fila’, ‘atar’, ‘trenzar’ (em); ello faise de mou asemeyáu a lo que pasa con sertum, el participiu de serere, responsable de sartar (pe2 s.v.), docu- mentáu na Edá Media, que pudo favorecer les variantes del tipu ensartar, enxartar (pe4: 243). Un deverbal de inxertar ye ast. inxertada (cfr.); en rellación etimolóxica tán tamien inxertador (cfr.), inxertadura (cfr.). L’influxu del ast. inxertu (cfr.), y variantes, pue alvertise nel infinitivu citáu enriba. |
|
inxertía, la* 📖: inxertía🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ensertía [Cv]. enxertía [Sb. Oc].>(TEST)
|
Sazón, dómina pa inxertar [Sb. Cv. Oc]: Yá-y pasóu la enxer- tía a la zreizal [Oc]. 2. Parte del árbol onde s’inxertó [Cv. Oc].
3. Mozqueta que queda nel árbol inxertáu [Oc]: Curtáronlu por la enxertía [Oc].
Cfr. inxertu, l’. |
|||
inxertoría, la* 📖: inxertoría🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ensertoría [Cn (V)].>(TEST)
|
Aición y efeutu d’inxertar [Cn (V)].
|
Cfr. inxertu, l’. |
||
inxertu, a, o 📖: inxertu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+ensiirtu/ensierta/ensierto [Ay]. enxertu/a/o [JH]. /////enser- tis [Cl].>(TEST)
|
Cast. injerto [Ay. PSil. JH]. //Ensertis ‘escalonaos, articulaos’ [Cl].
|
|
Cfr. inxertu, l’. |
|
inxertu, l’ 📖: inxertu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<ensertu [Cb. y Md. Pr]. ensierto [Os]. ensiertu [Pa. Cb. Cg. Cp. Llg. Ca. Pr (Cv). Cv. y JH]. +ensiirtu [Llg]. enxertu [Cp. Sb. y Md. y An. y Tox. y JH. R]. enxiertu [Pa. Cp. Sb]. in- sertu [Cb]. insierto [Ll]. insiertu [LV. Lln. Cb. Cg. Tb. R. DA]. +insiirtu [Ay. Ri]. +inxirtu [Mi. Ay]. //inxerto [Eo].
///injertu [Ac].>(TEST)
|
Aición y efeutu d’inxertar [LV. Lln (inxertu). Os. Pa. Cb. Cg. Ac. Llg. Sb. Ca. Mi. Ay. Ll. Ri. Tb. Md. As. PSil. An. Pr. Tox. /Eo/. JH. DA. R]: Fixemos un inxertu na peral [An]. 2. Sitiu u s’inxertó l’árbol [Pr (Cv)]. 3. Árbol inxertáu [Ca. Cv. La Reigada (Cv)]. 4. Añadidura que se fai a una tela [Cb. Cg. Cp]. 5. Especie de cataplasma [Cp]. 6. Persona nana o per- baxa d’estatura [Lln (insiertu)]. ///Añu bisiestu nin cordeiru nin enxertu [LC].
|
|
||
inxirgar 📖: inxirgar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
inxoria, la* 📖: inxoria🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>/inxorias [Tox. /Eo/]. //enxorias [Eo. Mánt].>(TEST)
|
Menudencies, caxigalines [Tox]. Llambionaes [/Eo. Mánt/].
|
|
||
inxuria, la 📖: inxuria🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">injuria</i>(TEST)
|
[Tox. /Eo/].
|
|
||
inxuriador, ora 📖: inxuriador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
Cast. <i class="della">injuriador</i>(TEST)
|
[JH. /Eo/].
|
Cfr. inxuriar. |
||
inxuriamientu, l’ 📖: inxuriamientu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Aición y efeutu de <i class="della">inxuriar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. inxuriar. |
||
inxuriar 📖: inxuriar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">injuriar</i>(TEST)
|
[JH. Tox. /Eo/].
|
|
Del llat. injuriari ‘inxuriar’ (abf) → injuriare siguió l’ast. inxu- riar, per vía semiculta, lo mesmo que inxuria (cfr.). En rella- ción etimolóxica ta l’ast. inxuriador (cfr.), inxuriamientu (cfr.). |
|
inxuriosu, a, o 📖: inxuriosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">injurioso</i>(TEST)
|
[JH. /Eo/].
|
|
Del llat. injuriosus, -a, -um ‘inxustu’, ‘que fai frecuentes inxusticies’ (abf). |
|
inxustamente 📖: inxustamente🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">injustamente</i>(TEST)
|
[JH].
|
Formación romance en -mente que s’asitia onde’l llat. iniuste (abf). |
||
inxusticia, la 📖: inxusticia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">injusticia</i>(TEST)
|
[Md. Pzu. Tox. JH. /Eo/].
|
Del llat. injustitia, -ae ‘inxusticia’ (abf), per vía semiculta. |
||
inxustu, a, o 📖: inxustu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">injusto</i>(TEST)
|
[Md. Pzu. Tox. /Eo/. JH].
|
|
Del llat. injustus, -a, -um ‘inxustu’ (abf). |
|
inyarga, la 📖: inyarga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<yarga [y JH]. iyarga [/Eo/. AGO]. ////inyargues [GP a. 1788,
p. 29]. inyargües {<i class="della">sic</i>} [GP a. 1788, p. 36]. ///ixarga [JH]. “inxarga”>(TEST)
|
Pescuezu [GP]. 2. Cast. ijada, ijar [JH]. 3. Vería [/Eo/]. 4. Ñalga [AGO].
|
|
Cfr. ixar. |
|
inyeición, la 📖: inyeición🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<indición [Pa. Ac. Sm]. endición [Pa. Ac. Sm. Pr. Cd. An.
/Mánt/. Arm]. indeción [Sb]. inyeición [dalla].>(TEST)
|
Cast. inyección [Lln. Pa. Ac. Llg. Sb. Ca. Ri. Ay. Tb. Sm. PSil. An. Cd. Pr. /Mánt/]. Arm: Púnxome una indición [Tb]. 2. Sus- tancia que s’inyecta [Ri. Tb]: Esa indición siéntame mal [Tb].
|
Del llat. injectio, -onis, entendible dende ejicere ‘echar en (daqué)’, per vía semiculta, que tamién xustifica’l cast. inyec- ción (dcech s.v. abyecto). |
||
iña 📖: iña🏗️: NO ✍️: NO |
Espresión pa molestar a daquién [PSil]: <i class="della">Iña, iña que cheguesti</i>(TEST)
|
tarde [PSil].
|
Posible repetición que nagua por reproducir l’imperativu del verbu iñar (cfr.). |
||
iñagurriar 📖: iñagurriar🏗️: NO ✍️: NO |
Arrugar [Sg (i)]: <i class="della">Iñagurriasti</i>(TEST)
|
tola chaqueta [Sg (i)].
|
D’una amestanza de la preposición en + arrugar (como ena- guar, enantar, etc.) con palatalización de la nasal por cuenta la variante *narrugar o *ñarrugar por entender que se trataba d’una n- etimolóxica. |
||
iñar 📖: iñar🏗️: NO ✍️: NO |
<aiñar [LV. y Ar. y Md]. uñir [An (Cv)].>(TEST)
|
Bramar la vaca [Sb] pol xatu [LV. Os. Ar. Ay. Ri. Md. As. Sl. Vg]. Muxir suavino [Lln. Cg. Ac. Ay. Cv] pa llamar [Lln]. Bramar suavino la vaca o’l xatu [Cb. Cp. Tb. Sm. PSil. Pr. Oc]. Muxir [JH (= iñir)] la vaca con cría [Qu]. Bramar suave’l xatu al tener fame [Llg]. 2. Goler el bue a la vaca [An (Cv)]. 3. Llanzar so- níos guturales que faen ver esfuerzu, dificultá d’espresase [Ll]. Amosar los animales fatiga o dolor [Bard]. 4. Ximir una persona ensin llárimes, una vez y otra [Llg]. Quexase una persona [Cb]. Quexase [Pr], llamentase [Cd]. Chillar débilmente [Gr]. 5. Indi- car cola voz velada, una vez y otra que se ta naguando por daqué [Ca]. Pidir a medies dalguna cosa [Ca]: Ca vez qu’esti hombre vien equí y empieza a iñar non lu pueo soportar [Ca]. Cfr. iñir.
|
|||
iñidor, ora 📖: iñidor🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<b class="della">iñidor,</b>(TEST)
|
ora Que iñe [JH].
|
Cfr. iñir. |
||
iñidura, la 📖: iñidura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición d’<i class="della">iñir</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. iñir. |
||
iñir 📖: iñir🏗️: NO ✍️: NO |
Bramar [JH (= iñar)] la vaca o’l xatu suavino al apartalos [Pa].
2. Gañir, gruñir, relinchar [JH]. {3. <i class="della">Heñir </i>(<i class="della">sic</i>). Camiéntome que por tracamundiu col ast. *<i class="della">eñir,</i>(TEST)
|
variante de iñir [Pa]}.
|
Del llat. hinnīre ‘relinchar’ (em; abf), verbu con continua- dores en fr. hennir, oc. ennir, cat. ahinar (rew s.v. hĭnnīre). La so variante actual iñar (cfr.) esixe nel asturianu sureño- occidental, partir de *hinniare pa xustificar la palatalización en []. Poro, camentamos que la propagación de la yod féxose dende’l presente de indicativu hinnio (pe1: 126) como pasa col verbu gañir (cfr.). Eso mesmo ye lo que s’alvierte nel de- verbal deverbal iñir, esto ye, iñíu pues ast. iñíu nun pue xus- tificase na fastera sureño-occidental asturiana dende hinnītus -ūs (em). De mou asemeyáu ha xustificase ast. iñu dao qu’en parte del Conceyu de Miranda nun ye a entendese la [] dende hinnus, -i (em) nin ye fácil amosar que sía continuador del diminutivu hǐnnŭlus (rew). En rellación etimolóxica con iñir, iñar ta l’ast. iñón, ona (cfr.), iñadura (cfr.), iñidor (cfr.). Tamién l’ast. iñu que podría ser un deverbal llográu dende’l participiu fuerte. Semánticamente’l verbu llat. hinnire defí- nese como ‘relinchar’ → ast. ‘relinchar’, ‘bramar o muxir’, ‘gañir’, ‘gruñir’ onde s’alvierte un espardimientu semánticu ‘ruíu emitíu por una caballería’ → ‘ruíu emitíu por dellos animales’; en sentíu contrariu podría camentase nuna posible insuficiencia na definición llatina. De tos maneres, l’ast. iñar (cfr.) podría facenos alendar la posibilidá d’almitir na so con- formación un influxu del verbu llat. inhiare ‘caltener la boca abierta por tar naguando’ (abf). |
||
iñíu, l’ 📖: iñíu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Aición y efeutu de <i class="della">iñar</i>(TEST)
|
[Ri].
|
2. Soníu producíu al iñar [Cb. Ay. Ll. Tb. Md (= iñu). JH]. Bramíu suave, quexa del animal [Pa]. Cfr. iñir. |
||
iñón, ona 📖: iñón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Que se quexa o pide daqué cosa davezu pero ensin facelo abierta y claramente [Ca]: <i class="della">Verás</i>(TEST)
|
cómo esi iñón te saca lo que quier [Ca].
|
Cfr. iñir. |
||
iñu, l’ 📖: iñu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Aición de <i class="della">iñar</i>(TEST)
|
[Md (= iñíu)].
|
Deverbal fuerte de iñir. |
||
-(i)ondu 📖: -(i)ondu🏗️: NO ✍️: NO |
Según Pharies “trátase d’un sufixu infrecuente que procede del suf. llatín -(i)bundus, un derivativu en llatín que s’axusta p’acoyer les bases nominales n’español” (dese s.v. -ondo,
-iondo). De toes maneres, no que cinca a la serie hispánica
<ident class="della" level="1"></ident>de los sustantivos en <i class="della">-(i)ondu </i>afita Heidemeier que “nun so- mos a identificar el so orixe exautu. Nada prueba, en tou casu, qu’esta serie tea enraigonada nuna derivación cualquiera en
<ident class="della" level="1"></ident>*/-’bʊnd-/. Too indica, en sen contrariu, que sufixu talu desa- nicióse bien ceo na hestoria de la llingua llatina” (dÉrom-1: 241). Cita cuatro exemplos occitanos xustificaos asina: <i class="della">desi- </i><i class="della">ron</i>(TEST)
|
‘deseosu’, fadion ‘insatisfechu’, gauzion - jauzion ‘‘jo- yeux’, volon ‘deseosu’ (p. 240). Pescancia que los exemplos castellanos u s’alvierte esi sufixu son: hediondo, cachondo, butiondo, toriondo, sabiondo, orondo, ardiondo < *ardibun- dus (dcech), verriondo, morondo, lirondo, moriondo (pxs. 238-239). A nosotros abúltanos qu’ha vese nun garapiellu d’exemplos asturianos onde se da l’asociación del suf. cola idea de ‘en celu’ según fexemos ver en 1989 (pe1: 65). Pes- canciamos que sedría bono plantegar la posibilidá de ver en dellos aparentes aumentativos en -ón un verdaderu siguidor del suf. -undus > -ondu > -ón como, a vegaes, alvertimos en casos como *retŭndus o rotŭndus > ast. redondu > reondu
|
riondu > -rión asitiáu en toponimia. Los que paecen nomes de dellos machos en -ón ‘con posibilidá de procrear’ tamién s’alvierten en verrón, castrón, cabrón, etc. Tamién pue ato- pase dalgún vieyu exemplu de valor diminutivu (campón), de xuru anterior a la lexicalización del suf. antiguu asociáu a los conteníos modernos. |
||
-ipu, -a, -o 📖: -ipu🔤: , -a, -o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 -a,, -o |
<ident class="della" level="1"></ident>Sufixu con valor diminutivu o diminutivo-despeutivu como si
<ident class="della" level="1"></ident>se tratare d’una variante de -<i class="della">apu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
ir 📖: ir🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
ira, la 📖: ira🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">ira</i>, pallabra que güei se conoz per vía eclesiástica. //<i class="della">Tener</i>(TEST)
|
mala ira dizse de la persona qu’al pasar al so llau produz nervio- sismu al considerala daqué bruxa [Ri (= tener mal aire)].
|
gardar de la yra de nuestro sennor ¬ pidili misericordia s.
|
Del llat. īra, con continuadores románicos (rew) ya panhispá- nicu (deeh), nel aniciu del verbu airar 2 (cfr.). |
|
“iraga” 📖: “iraga”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">I</i>(TEST)
|
adorra erake pannegata de grecisco [981-994] [ODue- ñas/186]
|
|
||
ircir 📖: ircir🏗️: NO ✍️: NO |
<incir [Cl (i). On]. iricir [Lln (P)].>(TEST)
|
Ponese en celu la cabra [Cl].
|
2. Cubrir el castrón a la cabra [Lln (P).Cl (i). On. JH]. D’un verbu *hircīre ‘cubrir a la cabra’. El verbu féxo- se dende’l llat. hircus, -i ‘cabritu’, ‘cabrón’ (em), na llinia qu’ufren otros verbos como catulīre, equīre, *taurīre, *uitu- lire etc. en que’l nome del machu ta na base de formaciones verbales que faen referencia a la cópula ente los animales d’una mesma especie. El verbu ircir hebo convivir con arciar (cfr.) d’otru orixe pero averáu en dalgún usu semánticu pues alude al fechu de facer calor, de tar caliente (cfr. arciondu, a, o; pe1: 65; pe5: 202). |
||
ircíu, ircida, ircío* 📖: ircíu🔤: , ircida, ircío* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ircida,, ircío |
<ircía [Cl]. erecida [Os].>(TEST)
|
En celu, la cabra [Cl] y la oveya [Os].
|
Pp. de ircir. |
||
iris 📖: iris🏗️: NO ✍️: NO |
Ciertu tipu de trucha común [Qu. Tb]: <i class="della">Esas</i>(TEST)
|
truchas son iris [Tb].
|
Del grecismu en llat. iris, -is con que s’aludió al arcu iris o arcu la vieya (dcech s.v. iris). Na referencia al tipu de tru- cha ha vese la motivación na comparanza del cromatismu del pexe cola del arcu. |
||
irízaru, l’ 📖: irízaru🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
(TEST)
|
Oriciu de mar [Ce].
|
Cfr. oriciu. |
||
irracional 📖: irracional🏗️: NO ✍️: NO |
<inracional [Bab].>(TEST)
|
Cast. irracional [Xral. Bab]. Cfr. racional.
|
|||
irravé 📖: irravé🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Mou de llamar a la oveya [Cn (Oc)].
|
Posible voz d’aniciu onomatopéyicu, anque na última sílaba paez alvertise l’imperativu de venir, ven. |
||
irregular 📖: irregular🏗️: NO ✍️: NO |
<inregular [Bab].>(TEST)
|
Cast. irregular [Xral. Bab].
|
|
Cfr. reglar. |
|
irrelixosidá, la 📖: irrelixosidá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">irreligiosidad</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. relixosu, a, o. |
||
irrelixosu, a, o 📖: irrelixosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">irreligioso</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. relixosu, a, o. |
||
irremediable* 📖: irremediable*🏗️: SI ✍️: NO |
<inremediable [Ay].>(TEST)
|
Que nun tien remediu [Ay].
|
Adautación del llatinismu irremediabilis, -e ‘irremediable’ (abf) xeneralizando una sílaba en- nel aniciu, de xuru iden- tificada col elementu orixinariamente preposicional in > en frecuente nos compuestos. Eso mesmo alviértese n’otros tér- minos como inremisiblemente, inresistible, inritación, inrom- pible, inribrar, inrigación, etc. |
||
irremisiblemente* 📖: irremisiblemente*🏗️: SI ✍️: NO |
<inremisiblemente [Bab].>(TEST)
|
Cast. irremisiblemente [Bab].
|
Del llat. irremissibilis, -e ‘id’ (abf) con reforzamientu del pre- fixu como en inremediable (cfr. irremediable). |
||
irresistible* 📖: irresistible*🏗️: SI ✍️: NO |
<inresistible [Ay. Tb].>(TEST)
|
Que nun pue resistise [Ay. Tb].
|
Posible adautación del llat. *irresistibilis, -e con reforza- mientu del prefixu como en inremediable (cfr. irremediable). |
||
irrespirable 📖: irrespirable🏗️: NO ✍️: NO |
<inrespirable [Ay. Bab].>(TEST)
|
Cast. irrespirable [Xral. Ay. Bab]. Cfr. respirar.
|
|||
irresponsable* 📖: irresponsable*🏗️: SI ✍️: NO |
<inrespunsable [Bab].>(TEST)
|
Cast. irresponsable [Bab].
|
Cfr. responsable. |
||
irrigación, la* 📖: irrigación🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<inrigación [Bab. Arm].>(TEST)
|
Cast. irrigación [Bab. Arm].
|
Del llat. irrigatio, -onis ‘riegu’ (abf), per vía semiculta, con reforzamientu del prefixu como en inremediable (cfr. irreme- diable). |
||
irrompible* 📖: irrompible*🏗️: SI ✍️: NO |
<inrompible [Ay. Tb. Tor].>(TEST)
|
Cast. irrompible [Ay. Tb. Tor].
|
Del llat. irrumpibilis, -e ‘que nun ruempe’ (abf) con reforza- mientu del prefixu como en inremediable (cfr. irremediable). |
||
isa 📖: isa🏗️: NO ✍️: NO |
<aisa [Os]. eisa [Vg].>(TEST)
|
Voz pa enganchar o engardir el perru [Os. Ay. Cv. Vg]. Cfr. isar.
|
|||
isar 1 📖: isar 1🏗️: NO ✍️: NO |
<aisar [y Am]. aixar [Cl]. usar [PVeiga (Oc). Tox]. //eisar [/Eo].>(TEST)
|
Engardir, enganchar, enguizar los perros [Am. Pi (i). Ay. Pare- des (Cv). PVeiga (Oc). Tox]. Engardir a persones o animales p’amarrase [Vd. /Eo/]. Enganchar un perru contra otra cosa (/engardir ‘enganchar un perru contra otru’) [Sg (i)]. 2. Poner tensu [Cl], irritar [Tox]. Exaltar [Cl]. Arengar [Cl].
|
|
Propongo partir del llat. hīttio, -is, -īre, con ī llarga (em), col significáu de ‘marmurar’, ‘roñar como los perros cuan- |
|
isar 2 📖: isar 2🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
iscar 📖: iscar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Picar muncho (la comida) [Llv]: <i class="della">La sopa isca, arfia </i>[Llv]. 2. Salir, marchar [/Eo/]. Salir corriendo [/Mánt/].
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">isar</i>(TEST)
|
1. L’imperativu isca apaez como ‘voz pa engardir al perru’ na Terra d’Entrambasauguas [/PCastro/].
|
|||
-iscu, -a, -o 📖: -iscu🔤: , -a, -o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 -a,, -o |
(TEST)
|
|
|||
-ísimu, -a, -o 📖: -ísimu🔤: , -a, -o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 -a,, -o |
(TEST)
|
|
|||
isla, la 📖: isla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><irla [Ay]. islla [Ce. Ni (i)].>(TEST)
|
Cast. isla [Lln. Ay. Ce. Ni (i)].
|
elas tres quartas dela mea terra de isla 1243(or.) [DOSV- II/179]
|
Del llat. īnsula, -ae ‘islla’ (em), con bona representación nes llingües romániques (rew) ya hispániques (deeh; dcech s.v. isla) onde foi posible la palatalización de la /l/ posnuclear al desaniciase la vocal postónica (islla), con rotacismu de la xi- blante (irla). La documentación medieval nun nos dexa des- tremar el detalle evolutivu de los topónimos pero güei entá hai nicios de la so existencia (ta 256). Sobro ello hebo facese’l verbu *aislar conocíu n’Asturies, quiciabes como castella- nismu o como resultáu autóctonu; delles monografíes, perpo- ques, namái recueyen el participiu aisláu (cfr.) lo qu’aconseya almitir una vieya formación verbal. |
|
islán, l’ 📖: islán🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
(TEST)
|
Partícules de carbón que queden nel fondu del ríu llueu de llavalo [Llg. Ay. Ll].
|
Del alemán schlamm ‘barru’, ‘llodu’, ‘trolla’, términu emple- gáu na minería y calteníu nel fr. como me fai llegar el prof. Ci- priano Barrio (más información en Reyna y Landecho 1953). |
||
isquierdura, la 📖: isquierdura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<esquierdura [y Cb].>(TEST)
|
Travesura [Cb].
|
Cfr. izquierdu, a, o. |
||
ita, la 📖: ita🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Piecina de madera en forma de circunferencia pa xugar a lo que llamen <i class="della">el</i>(TEST)
|
chito [Ay].
|
Posible castellanismu tomáu de l’aféresis de chita, tamién nome del xuegu que llamen chito. Tamién podría entendese en rellación col verbu itar dau por García de Diego (deeh s.v. jactāre) como arag. y ast. continuador del llat. jactāre ‘echar’. En tou casu nin ita nin itar paecen voces asturianes (anque, a lo meyor, sedríen posibles nes fasteres C-D y na eonaviega) ensin encontu documental. En tou casu desconozo si ye interpretable en rellación a ello un testu de Sahagún de lo cabero’l sieglu xiii: quantos uenden ita (?) en mercado daran tea a la casa del forno [fin s. xiii] (s. xiii) [MSAH-V/593]. L’ast. tamién conoz un xuegu de neños col nome de ito (cfr.). |
||
ite 📖: ite🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Quid [CCabal].
|
¿Del llat. id (o idem) con un tratamientu percorreutu al naguar por reponer la dental -d llueu de desaniciase o d’asitiase a lo cabero pallabra? |
||
ito, l’ 📖: ito🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Xuegu de neños como <i class="della">l’escondite</i>(TEST)
|
[Xx].
|
2. Voz del xuegu llamáu ito onde’l que se queda suel dicir ito...i o yá...se vale [Xx]. Cfr. ita. |
||
-itu, -a, -o 📖: -itu🔤: , -a, -o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 -a,, -o |
(TEST)
|
Suf. hestóricu con valor dim. y con aniciu en -īttus, -a, -um. Anque güei nun ye operativu, el suf. caltiénse fosilizáu en dellos usos asturianos y pue apaecer como variante de -etu (cfr.) en fasteres metafonétiques.
|
|||
-íu, -ía, -ío 📖: -íu🔤: , -ía, -ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 -ía,, -ío |
Cfr. <i class="della">iyu,</i>(TEST)
|
-iya, -iyo.
|
|||
-íu, -ida, -ío 📖: -íu🔤: , -ida, -ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 -ida,, -ío |
Suf. col significáu de ‘conxuntu’ [glla 288]. Tien el so aniciu nel participiu débil de los verbos actuales en -<i class="della">er,</i>(TEST)
|
-ir.
|
|||
“iuscas” 📖: “iuscas”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
Occitanismu nel ast. medieval (‘fasta’) acordies con Lapesa (1967: 350).
|
|||
ivéi, l’ 📖: ivéi🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<iven [Cñ].>(TEST)
|
Xuegu del escondite [Xx. Cñ (el que va a buscar a los que tán escondíos llueu d’oyelos dicir iven). R]. //Al ivéi ‘¡a que nun m’atopes!’ [R].
|
Quiciabes de ibi > ast. í cola amestadura del imperativu del verbu ir, ven (< ueni) o vei (< uade). |
||
ivernal, l’ 📖: ivernal🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Cfr. <i class="della">envernal,</i><i class="della">(TEST)
|
l’.
|
|||
ivernar 📖: ivernar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. envernar.
|
|||
ivernía, la* 📖: ivernía🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. envernía.
|
|||
iverniegu, a, o* 📖: iverniegu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cfr. <i class="della">enverniegu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
ivernizar* 📖: ivernizar*🏗️: SI ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. envernizar.
|
|||
ivernizu, a, o 📖: ivernizu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Cfr. envernizu.
|
|||
ivernón, l’* 📖: ivernón🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<invernón [Vd].>(TEST)
|
Tiempu malo [Vd].
Aum. de iviernu (cfr.) pero ensin diptongar por cuenta’l des-
plazamientu acentual col sufixu. |
|||
ivernosu, a, o* 📖: ivernosu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cfr. <i class="della">envernosu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
ivierna, la* 📖: ivierna🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conocíu pela documentación seronda nun testu iguáu en castellán:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Por</i>(TEST)
|
rraçon de la ynbierna cura y procura que a de tener de las dichas yeguas 1590 [(Comuña): 157] Cfr. iviernu.
|
|||
iviernu, l’ 📖: iviernu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<ivierno [Os. Cp. Ay. Ar. VCid]. ivernu [y Cl]. /////enviernu [y Tb. y Sm. y Mar]. invierno [Ac. Mi. Ri]. inviernu [y Lln. Sb. y Tb. y SCiprián. R]. envierno [Llg]. //inverno [Eo].>(TEST)
|
Cast. invierno [Lln. Cl. Rs. Os. Pa. Cb. Cg. Cp. Bi. Ac. Llg. Sb. Ay. Ri. Ar. Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. As. Gr. Pr. Sl. Cv. Vd. /Eo/. Tor. Mar. Arm. VCid. SCiprián. JH. R]. //D’iviernu ‘propiu del iviernu’ [Tb]: Taba d’iviernu del todu [Tb]. ///L’envierno nun lo comen los llobos ‘l’iviernu anque llegue tarde llega siempre’ [Llg]. L’inviernu nunca o comió’l llubu [Sb]. Cuando en veranu ye iviernu y en iviernu ye ve- ranu, ñunca bon añu [JH]. El día cinco d’abril sal el osu del osil, la lloba del llobil, la cigüeña de durmir y les vaques de collera; ya ta el iviernu fuera [LC].
|
|
Del llat. (tempus) hībernum ‘iviernu’, términu que s’asitió onde hiems (em) y, con correspondencies panromániques (rew) ya panhispániques (deeh s.v. hīběrnus), siguió nel ast. iviernu. A la so vera alviértese en Cabrales un exemplu ivernu |
|
ixada, la 1 📖: ixada🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
(TEST)
|
|
|||
ixada, la 2 📖: ixada🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Cast. <i class="della">aguijada </i>[AGO]. Cast. <i class="della">punzada</i>(TEST)
|
[R. AGO].
|
|
||
ixar, l’ 📖: ixar🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Cast. <i class="della">ijar</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
llueu incrementáu → *iyar de lo que sí tenemos anuncia gra- cies al so deriváu, ast. inyarga (cf.), yarga, asina como en g-a. iyarga. A la so vera taría’l port. ilhal e ilharga (rew s.v. īlia) lo mesmo que’l gall. illar, illarga (gvgh), lo que sedrá un bon testimoniu de l’antigüedá de la derivación. A la par de inyarga l’asturianu ufre’l correspondiente castellanismu ixarga o inxarga na nuesa documentación lliteraria del sie- glu xviii. Dende ast. inxarga formaríase’l verbu inxargar. Pero en tou esti problema evolutivu ¿qué nos fai llegar el sa- biu sevillanu? Namái un testimoniu del emplegu del términu que dexa encontar la etimoloxía: Ileos dolor intestinarum. Unde et IlIa dicta sunt. Graece enim IlIos obvolvere dici- tur quod se intestinae prae dolore involvant (Etimologías
iv, 6-14) [‘Ileos ye’l dolor de los intestinos. D’ehí vien ilia.
En griegu eileîn quier dicir ‘dar vueltes’ porque l’estantín retuércese col dolor] (pe3: 306). |
|
ixuxú, l’ 📖: ixuxú🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<aixuxú [Llg]. uxuxú [y Lln]. /////ih.uh.ú [y LV. y Lln. Cg. y Uv. Sb. y Ta. Sm. Md. y Pr. Oc. /Eo/. Bard. Tor. Mar. y DA. y AGO]. íh.uh.ú [y Ay. PSil. Cv]. íh.uh.una [Cv]. ih.ih.í [Mar]. {Nun queda nidio en delles monografíes saber cuándo se quier conseñar el nome y cuándo la espresión del glayíu mesmu}.>(TEST)
|
Glayíu d’allegría [Lln. Pa. Ac. Sb. Ay. Ri. Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. Pr. Cv. Oc. /Eo/. Tor. JH. DA. R]. Glayíu de fiesta [Cb. Llg]. Glayíu a lo cabero les fiestes [Ll]. “Grito final de las ma- nifestaciones populares de alegría, tales como bailes, rondas nocturnas, romances en las bodas” [Mar (Rijujú ‘gritu ances- tral del baile maragatu’)]. Esclamación d’allegría (de los mo- zos) [Qu] a lo cabero una canción [Ca]. ¡Hurra! [Cñ]. 2. Gla- yíu masculín [Bard]. Glayíu d’alerta [R]. Glayíu d’amarraza [Cb. Md. JH. AGO]. Glayíu de desafíu [Ri. Tb. /Eo/]. Glayíu d’independencia [Ay]. “Voz onomatopéyica del belicoso grito que lanzan los mozos al terminar el estribillo de los cantos que entonan en las danzas y en sus excursiones a fiestas y romerías” [Cg].
|
|
cfr.). |
|
-iyu, -a, -o 📖: -iyu🔤: , -a, -o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 -a,, -o |
<b class="della">-</b>iyu, -a, -o
<-íu, -ía, -ío>(TEST)
|
Suf. orixinariamente dim. con aniciu nel llat. -īculus, -a, -um (ghla §4.4.6.1). Frente a ello atopamos exemplos tamién dim. en -ĭculus > -eyu que, anque a vegaes la escansión clásica ufierte otra cantidá pa étimos de voces actuales (dese s.v. -ijo), de lo que paez tar dando cuenta ye d’un usu abondo llibre de la seleición de la cantidá vocálica, o del usu indiscrimináu de dambes, pelo menos en dellos períodos
|
del llatín faláu, con conteníos averaos. En tou casu la -y- pue desaniciase en bona parte d’Asturies especialmente intervocálica y precedida de palatal. (Cfr. -ichu, -a, -o). |
||
“izale” 📖: “izale”🏗️: NO ✍️: SI |
Pallabra que namái conocemos pela documentación medieval del sur del dominiu:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">galnapes</i>(TEST)
|
V III pulmarios litarios VI yzares II lenteos de lino
|
|
||
izar 1 📖: izar 1🏗️: NO ✍️: NO |
<isar [y lma. Barriuso (barcos)].>(TEST)
|
Llevantar daqué cosa tirando de cuerda [lma]. Izar les veles [Barriuso: barcos 226].
|
Del fr. hisser (rew s.v. hissa). |
||
izar* 2 📖: izar* 2🏗️: SI ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. enguisar.
|
|||
izquierdu, a, o 📖: izquierdu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<izquierdu [Ac. Tb. Mar].+izquiirdu [Ay]. +isquiirdu [y Cp].
+isquirdu [Ay]. isquierdu [y Cb. Cg. Cp. As. JH. ]. esquierdu [y Cb. Qu. PSil]. /////dizquierdu [Ac. TC]. desquierdu [y JH]. disquierdu [y AGO]. //esquerdo [Eo. Mánt]. ezquerdo [Eo].>(TEST)
|
Cast. izquierdo [Xral]. Zurdu [As. JH. Mar]. 2. Traviesu, re- volvín [Cb. Cp. Ay].
|
a)
|
del llat. sinister (cfr. siniestru). Otru términu tamién conocíu foi ast. zurdu, a, o pero d’elli tenemos sofitancia nuna amestadura col continuador de manum (cfr. manzorga). Sobro ast. isquierdu féxose’l deriváu isquierdura (cfr.). |
|
-izu, -a, -o 📖: -izu🔤: , -a, -o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 -a,, -o |
(TEST)
|
Suf. col significáu de ‘cola cualidá de’, ‘con golor a’, ‘con tastu a’ [glla 289] con aniciu nel llat. -īcius, -a, -um (old). El correspondiente semicultismu ye l’ast. -iciu, a, o.
|