Total de entradas
Con variantes de expresión
Con información semántica
Con documentación
Con etimología
Con documentación histórica adicional
| Display_Form | Variantes_Expresión | Información Semántica | Documentación | Etimología | Documentación Histórica Adicional |
|---|---|---|---|---|---|
h 📖: h🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Hache, lletra del abecedariu asturianu que nun representa nengún soníu nin fonema. L’ast. caltién esta grafía por razo- nes hestóriques de la escritura y escolarización.
|
|||
h. 📖: h.🏗️: NO ✍️: NO |
Lletra del abecedariu asturianu que representa una aspiración de tipu [h] o [x]. Namái na fastera oriental del dominiu tien daqué frecuencia como evolución de f- llatina siguida de vo- cal. Dialeutalmente llega a tener valor fonolóxicu representáu per /h/. Nel restu l’ ast. pue tener una realización velar es- porádica [x] si sigue [we], [wa], [wi]. Tamién pue dase dal- gún niciu de fonoloxización nes fasteres centro-occidentales en dellos préstamos percontaos. Al sur del dominiu ástur la presencia de la velar aspirada (o la so desapaición) ye más frecuente como resultáu de l’acoyida de castellanismos. Estos puen apaecer con <i class="della">j</i>(TEST)
|
o g (+ vocal nuclear).
|
|||
habana, l’ 📖: habana🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
//<i class="della">Fer</i>(TEST)
|
l’Habana ‘enriquecese’ [Sm].
|
Del nome de la ciudá capital de Cuba, La Habana, centru d’emigración asturiana a lo llargo’l sieglu xix y bona parte del sieglu xx onde llega a ser referencia de ‘llugar onde yera fácil l’enriquecimientu’. |
||
habedor, l’ 📖: habedor🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
El que tien [Bab (i)]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
|
soi habedor de nada [Bab (i)].
|
Formación en rellación etimolóxica con haber (cfr.). |
||
haber 📖: haber🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">haber </i>[Xral. R]. 2. Tener [Md. R]. 3. Acaecer [Md]. 4. Existir [Md]. 5. Efectuase [Md]. 6. Ser [Ar]: <i class="della">Habíamos cin- </i><i class="della">co </i>‘yéramos cinco’ [Ar]. 7. Pasar (el tiempu) [Ar. Tb. Sm]: <i class="della">Hai un mes, hai unos años </i>[Ac]: <i class="della">Había poucu </i>[Sm]: <i class="della">Hai 30 </i><i class="della">años</i>(TEST)
|
[Ar]. //Haber (a) ‘tener que’ [Tb. Sm. Md. Cv. /Eo/]. ‘tar a puntu de’ [Ay. Tb. Md]: Hoube a murrer [Md]. //Haber (de) ‘tener que, deber de’ [Tb. Sm]: Habíamus d’ir al médicu [Sm]: Habías venir veme [Tb]. //Haber hailos ‘hai de too’, ‘hai pa too’, ‘hai xente pa too’ [Sr. Tb]. //Habelos hailos, la cuestión yía dar con el.los dizse pa enfatizar [PSil]. //Haber tantu pan como quesu dizse pa equilibrar dos partes cuando una d’elles sal desequilibrada nun comentariu [Llg]. ///Añu en qu’hebia muncha yerba, poca grana na panera [LC]. Canta’l carru lo qu’había cantar la carreta [LC]. Como sepas com- bayar boroña non t’ha faltar [LC]. El día San Antón de Xi- neru ha dar el sol en toos los regueros; ha dar pero no ha calentar [LC]. Esti mundu acá ha quedar [LC]. Has casate con to igual si non quies xuncite mal [LC]. Lo que non ye bien ganao ha ser mal gastao [LC]. Onde bones brases hebo, bones cenices quedaron [LC]. Val más lo que’l mes ha que lo que l’agua da [LC].
|
|
||
haber, l’ 📖: haber🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<ident class="della" level="1"></ident>Riqueza, patrimoniu [R]. Facienda, bienes, ganáu [JH].
<ident class="della" level="2"></ident>a)
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">uisi</i>(TEST)
|
sumus auere tam de ganato quam etiam et de parentes
|
si fezier alguna ganancia con el aver s. xiii (or.) [FX/189] pleitee con el e tome recaldo por so aver s. xiii (or.) [FX/335] su cuerpo nin su auer non sea retenudo [FA (FFLL)]
|
cfr. haber) onde sedría posible un masc. pl. como alvierte la documentación (§b, §c) onde los averos ha entendese como ‘los bienes’ → ‘el ganáu’... D’ehí féxose un ax. abondativu en -osu, haberosu, a, o, orixinariamente *‘que tien munchos haberes’ (cfr.). Tér- minos nominales en rellación col llat. habere señálense nel cat. avería ‘cabeza de ganáu mayor’ (dcech s.v. ave). Nesti mesmu sen paez que resulta posible entender el nome averíu ‘conxuntu d’animales de pluma’ (cfr.) pero la definición fai ver l’influxu que sol participiu nominalizáu de habere pudo tener un deriváu de ave (cfr.). Tamién nel dominiu ástur úfrese bencia ‘vecera’ (cfr.) qu’ha entendese dende una formación llograda dende’l llat. habentia (pe2: 98) en referencia a los bienes pecuarios. |
|
haberosu, a, o 📖: haberosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Acaudaláu, ricu [JH].
|
Cfr. haber. |
||
hábil 📖: hábil🏗️: NO ✍️: NO |
Aptu, arteru, capaz, mañosu [Md. PSil].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">era</i>(TEST)
|
idona e abile persona para ello que lle dava e dio
|
|
Del llat. habĭlis ‘que pue tenese, llevase, remanase con fa- cilidá’ (abf), con continuadores na Galia ya Hispania (rew; dcech s.v. haber). Cola amestanza del suf. -ĭtia tenemos ast. habileza (cfr.). |
|
habileza, l’ 📖: habileza🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
(TEST)
|
Habilidá [Md (= habilidá)].
|
Cfr. hábil. |
||
habilidá, l’ 📖: habilidá🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<habiliá [Ay]. albelidá [Mar].>(TEST)
|
Disposición, capacidá, maña [Ay. Sm. PSil. Md (= habile- za). JH]. confiando de la abelidat e suficiencia de Francisco de Sie- rra 1501(c.) [SP-IV/389] y eso haviendo havelidá,/vertú, aplicación y empeñu [Cam- pumanes 1781/265]
|
Del llat. habilitas, -atis ‘idoneidá’, ‘aptitú’ (abf; dcech s.v. haber). Sobro habilidá féxose l’abondativu habilidosu (cfr.). |
||
habilidáu, ada, ao 📖: habilidáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
Mañosu [Lln].
|
Cfr. habilitar. |
||
habilidosu, a, o 📖: habilidosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Que tien habilidá [Sm. Md]. Cfr. habilidá.
|
|||
habilitar 📖: habilitar🏗️: NO ✍️: NO |
Preparar [Ac.Cp]: <i class="della">Habilita’l</i>(TEST)
|
concu pa los xatos [Cp].
|
Del llat. habilitare ‘facer aptu’ (abf; dcech s.v. haber), per vía culta lo mesmo que’l correspondiente castellán. Un posible resultáu semicultu sedría ast. *habilidar que conocemos pel so participiu habilidáu, ada, ao (cfr.). |
||
habitación, l’ 📖: habitación🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Cuartu [Xral].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">faciatis ibi maiorem </i><i class="della">habitationem</i><i class="della">(TEST)
|
uestram 1122(or.) [SV/262]
|
Del llat. habitatio, -onis ‘vivienda’, ‘morada’ (abf), per vía semiculta lo mesmo que’l correspondiente castellán. L’ast. habitación ye términu que se sobrepón modernamente al po- pular cuartu. |
||
habitante, l’ 📖: habitante🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Términu que yá se conseña de vieyo ente nós en testos en llatín:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">hunc</i>(TEST)
|
locum squalidum a nemine habitante irrumpimus et fundamus 781 (s.xii) [SV/31]
|
|
Cfr. habitar. |
|
habitar 📖: habitar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">habitar,</i>(TEST)
|
vivir [Cb].
|
nostra corte in Matella ubi parentes nostri habitauerunt 952 (s. xii) [ACL/349]
|
Del llat. habĭtāre ‘habitar’, ‘vivir’, ‘tener con frecuencia’ (abf; rew), per vía culta. Del part. de presente sigue ast. y cast. habitante (cfr.). Un compuestu ye ast. deshabitar (cfr.). |
|
hábitu, l’ 📖: hábitu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Prenda de vistir [Lln]. 2. Hábitu, traxe distintivu [JH]. //<i class="della">Afor- </i><i class="della">car</i>(TEST)
|
llos hábitos [JH]. ///Ell hábitu non fai all fraire [JH].
|
|
Del llat. habitus, -us ‘manera de ser’, ‘aspeutu esternu’ (abf), per vía culta, equí xeneralizada nos usos asturianos cola acei- ción de ‘traxe’ y na documentación ‘traxe de calter relixosu’. |
|
habituar 📖: habituar🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Avezase, tener la costume [Cl].
|
Quiciabes d’un verbu fechu dende’l llat. habitus → *habitua- re, per vía culta. |
||
hablante 📖: hablante🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. falante.
|
|||
hablanteru, a, o 📖: hablanteru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
|
|||
hacha, l’ 📖: hacha🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
< hacha/los haches [Llg].///<ident class="della" level="1"></ident>//h.acha [Lln. Pa. Am].>(TEST)
|
Cast. hacha, zau [Lln. Am. Ac. Llg. Ay. Ri. Qu. JH], zau, bruesa ensin cueta [Ll]. Zau pequeña [Pa. Cr. Ac]. Zau mayor que l’hachu [Cp. Sb. As. Cñ].
|
|
||
hachada, l’* 📖: hachada🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<ident class="della" level="1"></ident><hachá [Ll].>(TEST)
|
|
|||
hachazu, l’ 📖: hachazu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<+hachezu [Ay].///<ident class="della" level="1"></ident>//h.achazu [Pa].>(TEST)
|
Golpe cola zau o col hachu [Pa. Min]. Cfr. hacha.
|
|||
hache 📖: hache🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Voz que se da a los gochos pa espantalos [Villah], pa facer que fuxan [Tb]: <i class="della">¡Hache!, quitáivos d’ehí </i>[Tb].
<ident class="della" level="1"></ident>Voz quiciabes d’aniciu espresivu de la que se conseña una posible referencia nun datu dau por Eugenio de Salazar nel sieglu xvi cuando fai alusión a la fala d’Ibias: “a los puercos dicen <i class="della">cache,</i>(TEST)
|
cache...” lo qu’empobinó a que daquién inter- pretare torgadamente como cache ‘gochu’ (González-Ollé 1977: 55). Al mio pescanciar ello ha entendese: *a los gochos dícen-yos ¡ache! pa espantalos (García Arias 2013c: 83) o *a
|
los gochos dícen-yos cache pa espantalos darréu qu’en gall. cache tamién ye voz pa espantar al gochu y gache pa facer lo mesmo al gatu (Sarmiento 1976: 226). |
||
hache, l’ 📖: hache🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Lletra del abecedariu, escrita “h”. A la grafía “h.” llámenla dellos <i class="della">hache</i>(TEST)
|
sopuntiada.
|
|||
hacheru, l’* 📖: hacheru🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<hacheiru [Qu (i)].>(TEST)
|
|
del llat. facularius (abf) > ast. B-D *facheiru, llueu castellanizáu con perda de f-, pol influxu de los préstamos castellanos o castellanizantes. |
||
hachina, l’ 📖: hachina🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
(TEST)
|
Zau pequeña pa facer estielles [Llg].
|
Dim. de hacha. |
||
hachiquín, l’* 📖: hachiquín🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<h.achiquín de man [Lln].>(TEST)
|
Zau de manu [Lln].
|
Cfr. hacha. |
||
hachón, l’ 📖: hachón🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Ciriu grande y gordu que se priende en delles ceremonies de la ilesia [Ac. VCid. Ay].
Al nuesu entender podría ser un aumentativu del ast. *<i class="della">fachu </i>‘ciriu’, ‘antorcha’ que testimonia l’eonaviegu. <i class="della">facho</i>(TEST)
|
‘cast. haz’ [/Bu (Eo)/].
|
Pero n’ast. hachón pue tenese por castella- nismu por ufrir la perda de f-; ast. hachón sedrá un masculín analóxicu aumentativu llográu dende’l cast. hacho 1 [masc. de hacha 1 (dcech s.v. hacha i)] d’u se fexo’l deriváu ast. ha- cheru (cfr.). |
||
hachoniar* 📖: hachoniar*🏗️: SI ✍️: NO |
<h.achonear [Lln].>(TEST)
|
Partir, fender cola zau o col hachu [Lln].
|
Verbu fechu dende h.acha o h.achu (cfr. hacha). |
||
hachotiar* 📖: hachotiar*🏗️: SI ✍️: NO |
<h.achotear [Lln].>(TEST)
|
Partir col h.achu [Lln].
|
Verbu fechu dende h.cha o h.achu (cfr. hacha). |
||
hachu, l’ 📖: hachu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<acho [Ar]. +echu [Ay. y Ll]. atsu [L.lameiru (Oc)].
+ochu/achos [y Llg]. /////h.achu [Rs. Cl. On. Pa. Am]. h.achu/a [Lln].>(TEST)
|
Zau, bruesa [Lln. Rs. On. Am. Llv (= azá). Sm (= bruesa = macháu). Sd. Md. Gr. Cd. L.lameiru (Oc). Oc. Tor.] de cor- tar lleña [Cg. Pr]. Zau grande [Pa. Cr. Ac. Ri] d’emplegu na mina [Llg. Qu. Min]. Zau grande ensin cueta [Ar]. Zau con cueta [Sl. Ll (= acéu/acha ‘ensin petu y mangu curtiu’). Tb (/zau ‘hachu ensin cueta’). JH]. Zau de mangu llargu [R]. Zau pequeña [Lln. Cl. Cb. Cp. Ac. Ay. Pr]. {Los madreñeros de Samartino (Siero) dixebren pel tamañu de menos a más: hacha de desbastar/hacha de fender/hacha de torar}. //Tirar l’hachu ‘cortexar, pretender (a una moza)’ [Llg]. Debes tener dos achos grandes de hombre, para coyer ma- deros [Grangerías a. 1712]
|
|
Cfr. hacha. |
|
hachuquinar 📖: hachuquinar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Dar porrazos cola cueta del hachu, golpear con esta ferra- mienta o con otra [Min]. 2. “Agredir” [Min]. Dar una paliza [Pr].
|
3. Acobardar [Ay]. Dexar a daquién vencíu [Ay]. 4. Ma- tar [Mi. Cv]. Dexar a un animal muertu [Ay]. Cfr. hacha. |
||
hacia 📖: hacia🏗️: NO ✍️: NO |
<harcia [Cg]. haza [FCai]. iciá [Cp]. ///// facia [JH].>(TEST)
|
Cast. hacia [Cg. Cp. Tb. Sm (“cuando expresa el lugar aproxi- mado en el que está o socede algo puede aparecer la variante haciá: foy haciá Castro onde lus trespasóu el coche”). JH. FCai]. //P’hacia acá ‘p’acá’ [Ri]. //P’hacia al.lá ‘p’allá’ [Ri]. //Facia ú ‘hacia ónde’ [JH].
|
|
||
haiga, l’ 📖: haiga🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Coche de luxu [Mi. Tb. An. Xral]: <i class="della">L’haiga</i>(TEST)
|
taba énte casa [Tb].
|
Nome espardíu polos inmigrantes a América que, a la so vuelta, yeren la burlla de los sos antiguos convecinos pues les sos grandes posibilidaes económiques contrastaben col so falar; asina, acordies cola tradición oral, cuando-yos entru- gaben qué coche queríen mercar la contestación yera: el que qu’haiga o el más grande qu’haiga. D’ehí pasó haiga a refe- rise a un coche de grandes proporciones y cualidaes. |
||
h.aína 📖: h.aína🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Voz pa llamar al gochu [Os].
|
Posible voz d’aniciu onomatopéyicu. |
||
h.aique, el* 📖: h.aique🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////h.aiques [Sr].>(TEST)
|
Ropes ruines [Sr]: ¡Ésa tien unos h.aiques! [Sr].
|
Del ár. Haik responsable del esp. haique o jaique ‘capa árabe’, términu yá conocíu por Steiger (1991: 259) y por da (s. v. haique). Ye posible que n’ast. sía un castellanismu d’apocayá, daqué pel estilu de h.arca (adLa 61). |
||
hala 📖: hala🏗️: NO ✍️: NO |
Interxeición [Pa. Cg. Ay. Md. PSil. Vd. /Eo/. JH. R] pa en- tainar [Xral]. //<i class="della">¡Hala,</i>(TEST)
|
volve! ‘voz pa espantar la vaca’ [Sl].
|
Apaez tamién alái, alaí (cfr.). Posiblemente interxeición polixenética onde habría almitise la presencia del ár. halā (da s.v. hala). |
||
halador, l’ 📖: halador🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Aparatu mecánicu xiratoriu que va axuntáu al motor y val pa xubir a bordu coses destremaes [Xx].
Posible formación en rellación col fr. <i class="della">haler</i>(TEST)
|
verbu llegáu a nós pel cast. halar (dcech).
|
|||
hale 📖: hale🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Interxeición p’animar [Vd], pa cortar a daquién [Ay], pa indi- car que finó daqué [Tb].
|
Podría ser una variante de hala (cfr.) como tamién s’alvierte en ola y ole. |
||
“halente” 📖: “halente”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu que namái conozo pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">un</i>(TEST)
|
molino con suas presas e con suas halentes [1252] [SPM/414]
|
|
Quiciabes d’un participiu de presente nominalizáu, alens, -ntis, del llat. alere ‘alimentar’ y que podía apaecer en cons- trucciones del tipu imbres amnes aluere ‘el lloviu fexo medrar el ríu’, emplegao por Horaciu (abf). Les alentes de les preses del molín podríen ser, dende esta perspeutiva, los banzaos o |
|
h.alón, el 📖: h.alón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Tirón más o menos fuerte [Lln].
<ident class="della" level="1"></ident>Posible términu en rellación col ast. <i class="della">h</i>.<i class="della">alar</i>(TEST)
|
(cfr. afalar).
|
|||
h.arca 📖: h.arca🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Muncha xente [Lln] d’acompañamientu [Cñ. Ay. Mi. Tb] que mete ruíu [Ac. Sm. Pr. Tox. VCid]: <i class="della">Vieno con tola h</i>.<i class="della">arca </i>[Tb]. //<i class="della">(Ser</i>(TEST)
|
una) h.arca ‘familia numerosa’ [Pr].
|
|
||
h.arcia, la 📖: h.arcia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
h.arfia, la 📖: h.arfia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Niebla [Po].
<ident class="della" level="1"></ident>Paez una variante del ast. <i class="della">arcia</i>(TEST)
|
(cfr.) pero, entós, l’aspiración paez advenediza.
|
|||
h.argamazal, el 📖: h.argamazal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
h.argayada 📖: h.argayada🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
h.arispiar 📖: h.arispiar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
h.arispu 📖: h.arispu🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">falispu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
“harraze” 📖: “harraze”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Posible nome d’oficiu conocíu pela antroponimia medieval:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">“micahel</i>(TEST)
|
harraze”, “gutila Harrace”, “onorficus Harrace”
|
|
Nun lu conseña Oliver nel so glosariu pero sí alvierte de la presencia del términu en Lleón (Oliver 121) pospuestu a un antropónimu no que pue ser un nome d’oficiu (‘zapateru’, ‘olleru’, ‘el que fai cigües’, etc.); Corriente (2004: 83) inclí- nase por entender el términu arábigu como ‘estimador de les colleches’ (adLa 152). |
|
h.arricar 📖: h.arricar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. farricar.
|
|||
hastial, l’ 📖: hastial🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
(TEST)
|
Cfr. fastial.
|
|||
hebdómada, la* 📖: hebdómada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conocíu pela documentación medieval:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">duret</i>(TEST)
|
per tres ebdomadas 1155(or.) [MSAH-IV/257]
|
|
del llat. epistula: los que se reuestiren pora la pis- tola ¬ pora el Euangelio 1297 [DCO-II/193] (pe2). |
|
hebraicu, a, o* 📖: hebraicu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Axetivu conocíu pela documentación en llatín:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">nec</i>(TEST)
|
iudicatum nec hebraycam nec ossas nec fosaderam
|
|
Cfr. hebréu. |
|
hebréu, ea, eo 📖: hebréu🔤: , ea, eo 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ea,, eo |
Cast. <i class="della">hebreo</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
Del llat. hebraeus (rew). Sobro esti términu, bien documentáu al sur del dominiu ástur, iguóse’l deriváu en -aicus responsa- ble del ast. hebraicu (cfr.), per vía culta. |
|
hecatombe, la 📖: hecatombe🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<hecatumbe [Ca]. catombe [Llg. Ay. Mi].>(TEST)
|
Cataclismu, gran desgracia [Llg. Ca. Ay. Tb]. Hubo una heca- tombe en pueblu [Tb].
|
D’un grecismu tresmitíu per vía culta col que se referíen a un gran sacrificiu de cien gües (dcech s.v. ciento). |
||
hechiceru, a, l’/la* 📖: hechiceru🔤: , a, l’/la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 a,, l’/la |
<hechiceiru [Tox]. //hinchiceiro [/Eo/].>(TEST)
|
Cast. hechicero [Tox. /Eo/].
|
Del cast. hechicero frente al resultáu que sedría d’aguardar n’ast., *fechiceru, deriváu de fechizu (cfr.). |
||
hedingosu, a, o* 📖: hedingosu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Términu namái conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">desi</i>(TEST)
|
camino hedingoso al termino real que siede so la carre- ra s.f. [SPM/550]
|
¿Trataráse d’una formación ax. fecha sol llat. haedus ‘cabritu’ + -ing + -osu? |
||
hedráu, ada, ao 📖: hedráu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<edrada [AGO].>(TEST)
|
Cubiertu de yedra [Cg]. Con yedra [AGO].
|
|
Del llat. hederatus, -a, -um ‘ceñíu de yedra’ (em s.v. hedera; abf), anque aplicáu a un terrén o accidente del mesmu. La existencia del participiu podría llevanos a almitir la d’un ver- bu *hederare > ast. *edrar ‘echar yedra’, ‘cubrir de yedra’. De toes maneres, la espresión axetiva, pelo menos toponími- camente, podría acoyer otres xustificaciones (asina dende ite- ratus, -a, -um de iterare, y dende atratus, -a, -um ‘anegratáu’ (ta 341; tt 84): |
|
hedrera, la 📖: hedrera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<i class="della">Convolvulus</i>(TEST)
|
sepium, Convolvulus arvensis, curruela [Ca (LLaa 28)]. Curruela [Cg]. Lonycera peryclimenum [Sb]. 2. Hedera helix, yedra [Llg, Mo (LLaa 28)]. Yedra [Cb]. Planta asemeyada a la yedra, parásita del maíz [Cb].
|
3. Bayura de yedra [Pa]. Del llat. *hederāria formación fecha dende hedera, -ae ‘ye- dra’ (em) cola amestanza d’un sufixu -āria o bien d’una for- mación yá romance. |
||
héliz, la 📖: héliz🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">hélice</i>(TEST)
|
[PVeiga].
|
Adautación del cast. hélice, voz tomada del llat. serondu he- lix, -icis ‘voluta de capitel’ (dcech s.v. hélice). |
||
henchar 📖: henchar🏗️: NO ✍️: NO |
Enllenar, amontonar, llenase dafechu (daqué) [Ri]: <i class="della">L’antoxana</i><i class="della">(TEST)
|
henchúse de gatos [Ri]. //Nun-y henchar el güiyu aplícase a la persona a la que nun ye posible conformar con nada [Ri].
|
Cfr. inflar. |
||
hencher 📖: hencher🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
henchíu, ida, ío 📖: henchíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<ident class="della" level="1"></ident><inchíu [Lln].>(TEST)
|
|
|||
hepatitis, la* 📖: hepatitis🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><patitis [Lln. Pa. Ac. Sb. Cd. Pr. Mar].>(TEST)
|
Tericia [Lln. Pa. Ac. Sb. Cd. Pr. Mar].
|
|
||
herbar 📖: herbar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Poner al gochu ciertes yerbes ente la piel y el cartílagu de la oreya, pa curalu de dalguna enfermedá desconocida (“¿Mal de ojo?”) [Cv].
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu fechu sol continuador del llat. <i class="della">herba,</i>(TEST)
|
-ae ‘yerba’ (em).
|
|||
herbaxe, l’ 📖: herbaxe🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Cast. <i class="della">herbaje</i>(TEST)
|
[/“de Valdés al Eo” (Eo)/].
|
|
||
herbazu, l’ 📖: herbazu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
(TEST)
|
|
|||
herbedal, l’* 📖: herbedal🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu que conocemos pela documentación
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">alia</i>(TEST)
|
ad Faveyro ad crucem et alia ad ervedal 1187 [SPM/332]
|
|
||
herbolar 📖: herbolar🏗️: NO ✍️: NO |
Envelenar con yerbes [FFLL)].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">qui</i>(TEST)
|
eruolare rio [FA (FFLL)] Cfr. herbolariu.
|
|||
herbolariu, l’ 📖: herbolariu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<+erboleriu [Ay].>(TEST)
|
Persona entendida en plantes melicinables [Ay].
|
Quien cura con yerbes (Doc.). 2. Individuu allocáu, fantasiosu [Ay]. {3. (Doc.). Hechiceru}. Suel ser un vieyu fofu y marrulleru/Físicu y herbolariu y falador/Qu’en Viernes Santu ñaz saludador/O zahorí o adevinu o embusteru 1921 [VIDA AST/48]: Del diminutivu de herba (em) → herbula féxose l’ast. hér- bola y yérbola (cfr.). N’ast. conozse’l un deriváu en -aria d’u siguió’l deriváu popular herbolera (cfr.). A la so vera conozse un cultismu herbolariu ‘el que viende yerbatos pa melecinar’(pe3: 296), descritu nel citáu poema de 1921 y co- nocíu ente nós (cfr. arbolariu). Sol términu popular deriváu del llat. herbula pudo facese’l verbu herbolar ‘envelenar con yerbes’ (cfr.). |
|
|
herbolera, la 📖: herbolera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">quien</i>(TEST)
|
mugier o manceba denostar e dixier aleuosa, (...) o eruolera o rocina, por cada uno de estos denuestos peche I morauedi [FL (FFLL)] Cfr. herbolariu.
|
|||
herborizar 📖: herborizar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Recoyer yerbes pal so estudiu y aprovechamientu [Ay].
|
Quiciabes, como’l cast., sía un vieyu galicismu herboriser (dcech s.v. hierba). |
||
heredá, la 📖: heredá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<haredá [y Md].>(TEST)
|
Cast. heredad [Md]. Cast. hacienda [Md]. //Heredades al fumo ‘heredaes que tán nes eríes y alredor de los pueblos’ [Grangerías a. 1712].
|
leyxardes vossa herdade a quien faga el foro 1251 [SPM/408]
|
Del llat. herēditas, -atis ‘herencia’ (em; abf) pallabra con dellos continuadores hispánicos centro-occidentales (deeh; dcech s.v. heredad) y que dende ‘herencia’ → ‘tierra d’una herencia’ pudo pasar a significar ‘finca’. En rellación con herēditas, -atis féxose’l nome documentáu heredamientu (cfr.) y con perda silábica her(e)damientu (cfr.). |
|
heredable 📖: heredable🏗️: NO ✍️: NO |
Tresmisible pela herencia [Mi].
Quiciabes d’un llat. *hereditābilis, -e, formación llograble dende <i class="della">hereditas, -atis </i>‘herencia’>(TEST)
|
ast. heredable que, anque nun conseñen el términu nin Meyer-Lübke, nin García de Diego, nin Corominas-Pascual, pudiere tratase d’una forma- ción asturiana.
|
|||
heredamientu, l’ 📖: heredamientu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Términu perconocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">de </i><i class="della">heredamento</i><i class="della">(TEST)
|
de Alafes et de pennos 1194(or.) [MSAH- IV/497]
|
|
||
heredanza, la 📖: heredanza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">toda</i>(TEST)
|
heredança que fuy de sou padre salvo as casas e bodega
|
|
||
heredar 📖: heredar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><haredar [y Sm. Md. Oc]. harediar [Sm]. hariedar [Sm]. here- diar [y Sm]. heriedar [JH].>(TEST)
|
Cast. heredar [Ri. Tb. Sm. Md. JH]. Heredar a un familiar [Oc]: El miou fiyu non lo harieda [Oc].
|
a)
|
Del llat. heredǐtāre ‘heredar de’ (em; abf), verbu con con- tinuadores na Romania occidental y en sardu (rew). Un compuestu ye ast. desheredar (cfr.). En rellación etimolóxi- ca citaremos heredatible (cfr.), heredativu (cfr.), heredencia (cfr.), heredería (cfr.), heredoría (cfr.), heredamientu (cfr.), heredanza (cfr.), *hereditamentu.. |
|
heredatible 📖: heredatible🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Hereditariu [Tb]. Que s’herieda [Qu]. Tresmisible a la des- cendencia [Ll].
|
Cfr. heredar. |
||
heredativu, a, o* 📖: heredativu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<heredativo (<i class="della">sic</i>)/-a/-o [Ri].>(TEST)
|
Que se tresmite per herencia [Ri].
|
Cfr. heredar. |
||
heredencia, la 📖: heredencia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Herencia [Tox. /Eo/].
Cfr. <i class="della">heredar</i>. D’un encruz del ast. <i class="della">herencia</i>(TEST)
|
con una
|
formación del verbu heredar (cfr.). |
||
“herederia” 📖: “herederia”🏗️: NO ✍️: SI |
{¿heredería?}
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">illo</i>(TEST)
|
uno de nostra herederia et illo alio quinnone sacauimus de palacio 1233(or.) [SV/172]
|
|
Cfr. heredar. |
|
herederu, a, o 📖: herederu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<heredeiru [Tb. Tox]. herdeiru [Pzu]. +hiridiru/heredera [Ri].
+herediru [Ay]. //heredeiro [Eo].>(TEST)
|
Cast. heredero [Sr. Ay. Ri. Tb. Pzu. Tox. /Eo/. JH].
|
filios de Petro Uelaz herederos 1138(or.) [MSAH-IV/164]
|
Del llat. hērēditārius, -a, -um ‘rellacionáu cola herencia’, ‘que ye hereditariu’ (em; old), con continuadores románico- occidentales (rew) ya hispánicos (deeh). Tamién conseña JH un términu cultu hereditariu, a, o (cfr.). |
|
hereditariu, a, o 📖: hereditariu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
</b>Cast. <i class="della">hereditario</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. herederu, a, o. |
||
“heredoria” 📖: “heredoria”🏗️: NO ✍️: SI |
{¿heredoría?}
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">desperescerar e labrar dos tierras que desian que era de la</i>(TEST)
|
heredoria 1480 [APEUSARIEG/133]
|
|
Cfr. heredar. |
|
herencia, la 📖: herencia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Derechu a heredar [Ri. Tb]. 2. Lo que s’herieda [Ri. Tb].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">ipsa</i>(TEST)
|
erencia nostra que abemus 991 (s. xii) [ACL/50]
|
|
||
heréticu, a, o 📖: heréticu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">herético</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
herexa, la 📖: herexa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
herexe 📖: herexe🏗️: NO ✍️: NO |
<herexe [JH].///<ident class="della" level="1"></ident>hereje [Lln].>(TEST)
|
Cast. hereje [Md. Pzu. JH. /“de Valdés al Eo” (Eo)/]. 2. Des- obediente, rebelde [Md]. Esixente, malu [Lln].
|
|
pos merecía lu chasen/en un fuibu de pescuezo,/como fai la Inquisición/de Madrid, que ye’l Supremo/trebunal, au cas- tiguen/herexes y escritos necios [Pérez del Río, Misterio (Poesíes 165-170)]
Términu con usu ax. y nominal. Del fr. herege, o del oc. o cat. heretge d’aniciu llatín (rew s.v. hereticus) y yá asitiáu ente nós de magar la Edá Media. Una formación analóxica femenina úfrela l’ast. herexa (cfr.) namái conseñáu en Jun- quera Huergo. Sobro herexe féxose’l deriváu herexía (cfr.). Les realizaciones de la familia de herexe puen facese en [x] por cuenta l’influxu castellanizante, especialmente en boca de clérigos nun primer momentu. |
|
herexía, la 📖: herexía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///herejía [Llomb]. ////herejías [Ac. VCid].>(TEST)
|
Cast. herejía [Pzu. /Eo/. JH]. Insultu a lo sagrao [Md]. 2. Re- beldía, desobediencia [Md]. 3. Dañu fechu a persones o ani- males [Llomb]. 4. Crueldaes que, dacuando, faen los neños [Ac. VCid].
|
|
Cfr. herexe. |
|
heriede, l’ 📖: heriede🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<hariede [Oc].>(TEST)
|
Herederu [Oc]: Deixóu hariede [Oc]. //D’hariede ‘de heren- cia’ [Oc].
|
|
Del llat. hēres, -ēdis ‘herederu’ (em), dende un ac. herēdem testimoniáu bien en llat. bien n’ast. nos abondosos exemplos de tipu (§a-1) y mesmamente nos compuestos col llat. cum (§c); los curtios exemplos con diptongación (§b) empobínen- nos a almitir l’influxu de delles formes verbales diptongaes de heredar; lo mesmo ha dicise de la forma actual nomina- lizada heriedu (cfr.) onde vemos una percarauterización del masculín en -u. Ha acoyese tamién que los exemplos del tipu |
|
heriedu, l’ 📖: heriedu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<hariedu [Sm. Md].>(TEST)
|
Herencia [Sm. Md]. 2. Derechu d’heredar [Md]. 3. Cosa que se lega, cualidá que se tresmite [Md]: Ella tien hariedu de tonta [Md]. 4. Herederu [Sm (Oc)]. //heriedos ‘herencies, bie- nes qu’heredar’ [Cv].
|
|
Cfr. heriede. |
|
hermanal 📖: hermanal🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">fraternal </i>[JH]. Cfr. <i class="della">hermanu,</i>(TEST)
|
hermana.
|
|||
hermanamientu, l’* 📖: hermanamientu🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Cast. <i class="della">hermandad</i>.
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">¡O!, ¡bona Pascua!, ¡bo xente!,</i>/<i class="della">por el santu </i><i class="della">hermañamien-</i>(TEST)
|
tu,/que en facello ansi ternán/el mundu con bon goberniu [ABalvidares, Canción (Poesíes 43-46)] Cfr. hermanu, hermana.
|
|||
hermanancia, la 📖: hermanancia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">fraternidá</i>(TEST)
|
[Cn (MG)].
|
Cfr. hermanu, hermana. |
||
hermanar 📖: hermanar🏗️: NO ✍️: NO |
<harmaniar [Vd].>(TEST)
|
Empareyar [Llg]: Hermana esos zapatos del montón [Llg].
|
2. Llevase bien, como hermanos [Vd]. 3. Asemeyase [Vd]. 4. Arreglar [Vd]. 5. Llograr un hermanu [Vd]. ///Neñín que pronto dentea pronto hermanea [LC]. Cfr. hermanu, hermana. |
||
hermanascu, a, l’/la 📖: hermanascu🔤: , a, l’/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a,, l’/la |
<+hermanoscu [y Llg].>(TEST)
|
Medio hermanu, hermanastru [Bi. Llg. Llv. JH]. Cfr. hermanu, hermana.
|
|||
hermanastru, a, l’/la 📖: hermanastru🔤: , a, l’/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a,, l’/la |
<harmanastru [Sm. Md. PSil. Oc]. +hermanestru [Ay].>(TEST)
|
Medio hermanu [Ay. Sm. Md. PSil. Oc. Tb (= mediu herma- nu)]. Cfr. hermanu, hermana.
|
|||
hermandá, la 📖: hermandá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<harmandá [JH]. /////xermandá [JH].>(TEST)
|
Cast. hermandad [Xral. JH].
|
|
||
hermanible 📖: hermanible🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">hermanable </i>[Cg]. 2. Perteneciente a una propiedá pro indiviso [Ll].
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">hermanu,</i>(TEST)
|
hermana.
|
|||
hermaniblemente 📖: hermaniblemente🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">hermanablemente</i>(TEST)
|
[Cb]. Fraternalmente [Cg].
|
Cfr. hermanu, hermana. |
||
“hermanilmientre” 📖: “hermanilmientre”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Alverbiu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">lo</i>(TEST)
|
partan entre si hermanilmientre tanta parte el uno commo el otro 1346 (t.1374) [SP-II/220]
|
|
Cfr. hermanu, hermana. |
|
hermanín, l’ 📖: hermanín🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<ident class="della" level="1"></ident><harmanín [Sm].>(TEST)
|
|
|||
hermanu, a, o 📖: hermanu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><+hermonu [y Llg]. +hermenu/hermana/hermano [Ay. Ri]. harmanu/a [PSil].>(TEST)
|
Igual, idénticu [Llg. Ri]. Igual, asemeyáu [Sr. Ay. Tb. PSil. Pr]: Esos zapatos son hermanos de los míos [Sr]: Eso ye hermano de lo del añu pasáu [Sr]: Dame una navaya her- mana [Sr].
Del ax. llat. germānus, -a, -um ‘del mesmu pá y ma’ (old).
Cfr. hermanu, a. |
|||
hermanu, a, l’/la 📖: hermanu🔤: , a, l’/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a,, l’/la |
<+hermenu [Ay]. +hermenu/hermana [Ri]. +hermonu [Bi. y Llg. y Sb]. hermáu [y Cl]. hirmanu [Mar]. harmanu [Sm. Md. Sl. Cv. Vd]. harmano [Cp]. harmanu/a [PSil]. //hermá/hermao [/Eo/ {Por <i class="della">lapsus</i>(TEST)
|
diz: “desde Valdés a Tapia...”, cosa que nun s’axusta a la realidá darréu qu’en Valdés nun se desanicia
|
|
-n-}]. hirmao [/Mánt/]. /////xermanu [y JH] {Tenemos duldes del asitiamientu oral del términu darréu que ye perposible que JH sía un tresmisor d’elementos documentales ensin alver- tir d’ello pues abondo ceo trunfen les variantes con perda de ge- (cfr. hermanu). Otro tanto habría afitase de los términos rellacionaos xermandá (cfr.), xermandía (cfr.)}.> Del llat. germānus, -i ‘hermanu’ (em s.v. geno; old) y germāna, -ae ‘hermana’ (em s.v. geno; old), que tamién tendrán usos axetivos hermanu, a, o (cfr.). L’ast. hermanu, hermana lluchará llargu tiempu colos derivaos fratrem → frade y sororem > sor que quedarán arrequexaos nel ámbitu eclesiásticu como los correspondientes préstamos del fr. frère (→ ast. freru) y del oc. fraire → flaire (cfr.). La documenta- ción medieval fai ver que la perda de la g- (§b- y b-2) yá se da nuna dómina anterior al influxu castellán que s’allarga a les formaciones en -alis como hermanal (cfr.), en -ilis her- manilmientre (cfr.), y a les en -ibilis → hermanible (cfr.) → hermaniblemente (cfr.). Tamién s’alvierten nel dominiu ás- tur les espresiones (§c-1, c-2) que llueu trunfarán na fastera más occidental de la Península no que se refier al vocalismu deuterotónicu. Un diminutivo-despeutivu vémoslu en herma- nascu (cfr.), hermanastru (cfr.) paralelos a fiascu y fichastru. Dende germanus o dende’l so siguidor foi posible una for- mación hermanancia (cfr.) asina como un verbu hermanar (cfr.). Ufiertamos tamién exemplos del continuador del llat. germanus n’amestanza cola conxunción cŭ(m) y que fai ver les posibilidaes evolutives del diptongu secundariu que sigue a o + e asemeyaes a les qu’ufre la diptongación espontánea de ǒ tónica (§e) mesmamente con perda del primer elementu por cuenta una elocución rápida (§f): |
|
hernia, la 📖: hernia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">hernia</i>, potra [PSil].
<ident class="della" level="1"></ident>Del llat. hernia, -ae ‘hernia’, probable cultismu por nun dip- tongar la ĕ tónica curtia nin palatizar <i class="della">nj</i>(TEST)
|
talmente como esixen delles llingües romániques (em; rew s.v. hěrnia). Sobro hernia féxose’l verbu herniar (cfr.) con un participiu herniáu (cfr.) que s’asitien nel llugar de quebrar (cfr.), quebráu (cfr.).
|
|||
herniar 📖: herniar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><harniar [Pa. Llg. Ay. y Tb].>(TEST)
|
|
|||
herniáu, ada, ao 📖: herniáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><harniáu [y PSil].>(TEST)
|
|
|||
héroe, l’ 📖: héroe🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Cast. <i class="della">héroe</i>(TEST)
|
[Sb].
|
|
||
herpe, l’ 📖: herpe🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Cast. <i class="della">herpe</i>(TEST)
|
[Ac]. Enfermedá de la piel asemeyada a la tiña [Sm].
|
|
||
herpela, la 📖: herpela🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
hestoria, la 📖: hestoria🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<historia [Ri. PSil].>(TEST)
|
Cast. historia [Lln. Pa. Tb. Md. Pzu. PSil. Tox. /Eo/. JH]. Na- rración verdadera de socesos pasaos [Ri]. Conxuntu verdade- ru de fechos pasaos [Ri]. 2. Cuentu [Cg. Tb. PSil. R], asuntu [Ca]. //Tener una historia mayor que la de Carlomán dizse cuando se cuenten munches aventures d’ún [Lln].
|
|
Del llat. historia, -ae ‘rellatu d’acontecimientos históricos’ (em), como en castellán historia (dcech s.v. historia).Un de- riváu axetival tenémoslu nel documentáu estorial: quatro libros dos estoriales e dos dominicales puntados 1385 [Pa- rroquies/104]. |
|
héticu, a, o 📖: héticu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Tísicu [Ay]. ///<i class="della">Yo</i>(TEST)
|
soy una vieja ética, pelética, pero peram- puda, pero muy aguda. Tengo hijos éticos, peléticos, pero pe- rampudos, pero muy agudos [ALl (Esfoyaza)].
|
Del grecismu llegáu a nós per vía culta hectĭcus ‘con fiebre constante’ → ‘tísicu’, asitiáu n’it. y en fr. (rew) asina como nes llingües peninsulares (deeh; dcech s.v. entecarse). Qui- ciabes s’allugó ente nós como cultismu tresmitíu pel castellán hético. |
||
h.ih.o, h.ih.a, el/la 📖: h.ih.o🔤: , h.ih.a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 h.ih.a, |
(TEST)
|
Ruíu que s’emite cuando se tien una afección na garganta, pechu o bronquios [Sr (h.ih.a). Mi (h.ih.a)].
|
Voz con posible aniciu onomatopéyicu. |
||
himnu, l’ 📖: himnu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<hinu [R]. {<i class="della">himnu</i>(TEST)
|
nun ye espresión de la tradición oral po- pular}.> Cast. himno [JH. R].
|
|
||
hincha, la 📖: hincha🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Antipatía [Tb. Bard]: <i class="della">El mayestru tienme hincha </i>[Bard]. //<i class="della">A </i><i class="della">la hincha </i>‘(palanquiar) llevantando la palanca en vez de baxa- la, encontándose nun puntu’ [Min. Tb], ‘faciendo fuerza cola palanca d’abaxo a arriba’ [Oc], ‘faciendo fuerza hinchando les venes’ [R].
Posible deverbal de <i class="della">hinchar </i>(cfr.) como s’alvierte en cast. <i class="della">hin-</i>(TEST)
|
cha ‘odiu, enconu, enemistá’, port. encha ‘enemistá’ (dcech s.v. hinchar), y cat. inxa ‘malevolencia’. Frente al asitiamien- tu de J. Gulsoy, que camienta (falando
|
del cast. y catalán espe- cialmente) que se trata de voces de creación espresiva, Colón (2003: 299 & 2004: 146) piensa que la voz port. incha, cat. inxa son castellanismos. |
||
hinchadoriu, a, o* 📖: hinchadoriu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<//enchedoiro/a [“de Luarca al Eo” (Eo)].>(TEST)
|
Que se llena o farta [/Eo/].
|
Cfr. hincher. |
||
hinchadoriu, l’* 📖: hinchadoriu🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<hinchaoriu [Ca].>(TEST)
|
Balón de fútbol [Ca].
|
Cfr. hinchar. |
||
hinchadura, la 📖: hinchadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<hinchaúra [Llg].>(TEST)
|
Hinchón [Llg. Md. JH]. 2. Presunción, fatuidá [Md]. 3. Atra- cón, empachu [Llg]. Cfr. hinchar.
|
|||
hinchamientu, l’ 📖: hinchamientu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
(TEST)
|
Hinchón [JH].
|
Cfr. hinchar. |
||
hinchar 📖: hinchar🏗️: NO ✍️: NO |
<intsar [Md].>(TEST)
|
Cast. inflar [Ac. Ay. Tb. Md. PSil], abultar [Md]: Hinchóu de fabas [Tb]. Facer inflar [Tb. PSil]: Hinchánonlu las fabas [Tb]. Inflar y quedar llenu [R]. 2. Inflamar [Ay]. 3. Engordar [Ay]. 4. Presumir [Ay]. 5. Llevantase o salise’l muru, techu o pisu d’una galería o pozu por cuenta de les presiones del terrén, reduciéndose les sos dimensiones [Min]. 6. Apalancar, ayudase pa cargar daqué pel procedimientu de la palanca [Md (= tencase)]. Encontar, reforzar [Md]. //-se ‘inflase’ [Pa. Pr. Md]. ‘fartase’ [Pr. Md]. ‘engreíse’ [Md].
|
|
Cfr. inflar. En rellación etimolóxica conseñamos el dever- bal hincha (cfr.) d’u se fexo hinchadoriu (cfr.), hinchadura (cfr.), hinchamientu (cfr.), hinchez (cfr.). Ye posible que col verbu hinchar pueda rellacionase la familia del ast. enchipar (cfr. inflar). |
|
hinchazón, l’/la 📖: hinchazón🔤: , l’/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’/la |
(TEST)
|
Hinchón [Rs. Ac. Tb. Tox. /Eo/. Arm]. Bultu que se fai en dalguna parte del cuerpu [Ri]. Inflamación [Vd]. Desarrollu llamativu d’una parte de daqué [Ri].
|
Del llat. inflātio, -ōnis ‘hinchón’, ‘protuberancia’ (old), pa- llabra con dellos continuadores románicos (rew). |
||
hinchén 📖: hinchén🏗️: NO ✍️: NO |
<inchén [y Tb. JH]. inchéi [Tb]. enchén [y Tb].>(TEST)
|
Enllenu [Tb. JH]: Tener la cabeza inchén de llepra [JH].
|
|
Cfr. hincher. |
|
hinchentada, la 📖: hinchentada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<inchentada [Cn. Paredes (Cv). PVieya. JH]. enchentada [Oc].>(TEST)
|
Comilona [Cn. Paredes (Cv). PVieya. JH. Tox (= enchen- tona)]: ¡Vaya inchentada qu’había na merienda de Santar- vás! [Cn]: Vei d’inchentada n’inchentada [PVieya]. Fartura [Oc (= enchente)].
|
|
cfr. hincher). |
|
hinchentar* 📖: hinchentar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><enchentar [Vd. Tox].>(TEST)
|
|
|||
hinchentáu, ada, ao 📖: hinchentáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident>Fartu, que nun ye a comer más [Cn (F)]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
|
m’atoupu bien, ayer cenéi muitu ya tovía toi inchentáu [Cn (F)].
|
|
||
hinchente, l’ 📖: hinchente🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<inchente [Tz (i). Sr. y Tb. Pr. JH. R. AGO. Llomb]. enchente [ Tb. Oc. /Eo. Mánt/. Alb].///<ident class="della" level="1"></ident>//{Con posible percorreición de cheísta} enl.liente [Bab]. inl.lente [Ll]. /////{Con posible per- correición de cheísta} indiente [Ay].>(TEST)
|
Fartura [Oc (= enchentada). /Eo. Mánt/. JH (G)]. Nutrición, sustancia [Llomb]. 2. Conxestión alimenticia [Pr]. 3. Re- siduos de comida [Bab]. 4. Riada, llena [Ll]. Crecida [Sr], tromba d’agua [Alb]. 5. Pleamar, llena [R. AGO. /PCastro/]. Marea alta que fai xubir muncho l’agua nun dique, nel muelle [Tz (i)]. //¡Vaya un enchente! ‘¡vaya cosa!’ [Tb]. //Indiente d’agua ‘estragos que fai l’agua al bastiar sobro un terrén mo- vío y cuesto’ [Ay (B)].///
|
|||
hinchentón, ona* 📖: hinchentón🔤: , ona* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ident class="della" level="1"></ident><enchentón/ona [Tox. Oc]. //enchentón/enchentúa [/Eo/].>(TEST)
|
Tragón, comilón [Tox. Oc]. Que se llena o farta [/Eo/].
|
|
||
hinchentona, la 📖: hinchentona🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><enchentona [Tox].>(TEST)
|
|
|||
hincher 📖: hincher🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><incher [As]. encher [Ll. Tox]. entser [Qu (i)]. inchir [Mi. Ay. Sm. JH].>(TEST)
|
los principes enchien bien sos vientres s. xiii (or.) [FX/14]
|
Del llat. implēre ‘llenar’, ‘cubrir’ (old), verbu panrománicu (rew) y con bon asitiamientu hispánicu (deeh), con un trata- mientu fónicu asemeyáu al que vemos en inflare > hinchar, henchar (cfr. inflar) anque pol averamientu danse casos d’influencia semántica mutua como fai ver tamién el cultismu implir (cfr.) xunto a implar (cfr.). El diccionariu de JH tamién conseña fenchir (cfr.) pero, na mio opinión, abúltame qu’ha considerase una reconstrucción asturiana dende hinchir mal interpretáu como castellanismu. Del participiu de presente |
|
|
hinchez, la 📖: hinchez🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Fartura, llenazu [Qu].
|
Cfr. hinchar. |
||
hinchir 📖: hinchir🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. hincher.
|
|||
hinchón, l’ 📖: hinchón🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<el [Bi. Sr. Sb. Sd. Tb]. l’intsón [Qu].>(TEST)
|
Cast. chichón, hinchazón [Pa. Bi. Sr. Sb. Ay. Ll. Ar. Ri. Sd. Qu. Tb. Sm. Pr]: Los malucos negrales tienen hinchón per dientro [Sb]. 2. Desarrollu llamativu d’una parte de daqué [Ri].
|
Posible deverbal de hinchar (cfr.) fechu del participiu fuerte cola amestanza del suf. aumentativu -ón. |
||
hinchor, l’ 📖: hinchor🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Hinchazón, tumor [Cg]. Hinchazón, humor, intumescencia [JH].
Formación en rellación col verbu <i class="della">hinchar</i>(TEST)
|
(cfr.) anque si- guiendo les pautes de les formaciones del tipu llargor (cfr.), anchor (cfr.), grandor (cfr.).
|
|||
h.ingle, el 📖: h.ingle🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. xingle.
|
|||
h.ipar 📖: h.ipar🏗️: NO ✍️: NO |
<h.ipar [Llomb]. ///hipar [Ac. Tb]>(TEST)
|
Cast. hipar [Md].
|
2. Llorar ximiendo [Md]. Lloriquiar en be- rrinche [Llomb]. Del llat. *hippare ‘sollozar’, ‘hipar’ (rew) que tamién conoció una variante cola consonante d’aniciu aspirada (dcech s.v. hi- par) que xustifica los resultaos asturianos con [x] y con [ø]. Per otru llau, a la vera de h.ipar hebo dase un verbu *h.ipir pa xustificar los deverbales débiles (cfr. h.ipíu). Un deverbal fuerte de hipar paez ast. hipu (cfr.). Pero xunto a realizaciones en [x] y en [ø] l’ast. hebo interepretar [x] como castellanismu serondu equivalente al ast. [S] como alvertimos en xipar (cfr.). Lo mesmo vese en xipíu con rellación a h.ipíu (cfr.) y a sipu (adautación de [S] > [s]. |
||
h.ipiar 📖: h.ipiar🏗️: NO ✍️: NO |
Desgastar muncho daqué (especialmente la ropa) [Mi]: <i class="della">Estos </i><i class="della">trapos</i>(TEST)
|
modernos h.ípiense en cuatro díes [Mi].
|
Cfr. sopiar 1. |
||
h.ipiosu, a, o 📖: h.ipiosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Mui ruino, mui gastao (sobre too la ropa) [Mi]: <i class="della">Tira</i>(TEST)
|
esa cha- queta que yá ta mui h.ipiosa [Mi].
|
2. Vistida una persona con ropa ruino, gastao [Mi]: Los nenos como nun había andaben siempre mui h.ipiosinos [Mi]. Deriváu de h.ipiar (cfr.), con suf. abondativu. |
||
h.ipíu, el 📖: h.ipíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.ipíu [Pa]. h.ipidu [Llomb]. ///xipíu [Pzu].>(TEST)
|
Cast. hipido [Pa. Pzu]. Suspiru llueu d’una llantina [Pa]. Llo- riquéu [Llomb]. Cfr. h.ipar.
|
|||
hipu, l’ 📖: hipu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<hipo [Ac]. hipio [Ar]. ///sipu [Ac].>(TEST)
|
Cast. hipo [Pa. Ac. Ri. Ar. JH. Md]. Cfr. h.ipar.
|
|||
hisopiadura, la* 📖: hisopiadura🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">…Pos,</i>(TEST)
|
como digo, aquisti rei que pinto/yera de cuerpo y cara ñon mui feo,/sobremanera era soñolinto,/con lles hi- sopiadures de Morfeo [BAúxa, Sueños (Poesíes 67-70)] Cfr. hisopu.
|
|||
hisopu, l’ 📖: hisopu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<guisopo [Os]. ///lisopu [Cb].>(TEST)
|
Cast. hisopo [Os. Cb. Tb]. //-os ‘Anchusa sempervirens’ [Tb]. ‘flor o vara del gamón’ [Ar].
|
|
Del grecismu en llat. hyssōpus ‘tipu de planta’ (dcech s.v. hi- sopo), per vía culta. Sobro hisopu féxose’l deriváu *hisopiáu
→ hisopiadura (cfr.). |
|
h.ispiar 📖: h.ispiar🏗️: NO ✍️: NO |
Robar [Ri] pequeñes coses [Lln. Tb]: <i class="della">H</i>.<i class="della">ispiáronme les pe- </i><i class="della">rres </i>[Ri].
Cfr. <i class="della">quispiu</i>(TEST)
|
& guispia.
|
|||
h.ispir 📖: h.ispir🏗️: NO ✍️: NO |
<h.ispir [Lln]. hispir [ByM. JH. Bard.>(TEST)
|
Ariciase’l pelo [ByM].
|
2. Agüecar dalguna cosa [Bard], es- ponxar, como los colchones de la llana cuando se mullen [JH]: Hispe ell güevu bien batíu como lla muyer coll bon maríu [JH]. Inflar (como la masa) [Lln]. Esponxar dalguna cosa (como la llana, la espluma, la tortiella) [JH]. 3. Meyorar (de fortuna, posición o salú) [Lln]. 4. Medrar un neñu que taba retrasáu [Lln[. 5. Tar frondosa una planta [Lln]. 6. Tener munches ínfules [Bard]. Quiciabes d’una formación verbal fecha sol llat. hispidus, -a, -um ‘ariciáu’, ‘peludu’, ‘ásperu’ (em; abf) > *hispiu → hispir, verbu que tamién se conseña en Cantabria (dcech s.v. híspido) y que nun dexa desendolcase dafechu al llat. serondu hispi- dare conseñáu por Ernout-Meillet. Semánticamente alviértese la referencia al pelo y a qu’ésti s’aricia o llevanta (§1), d’u pue siguir ‘esponxar’ y ‘agüecar’ (§2); esta idea favorez la de ‘medrar’ (§3-4) aplicable tamién a la planta (§5); entiéndese, entós, perbién, l’emplegu figuráu de ‘medrar’ → ‘tener ínfu- les’ (§6). Dende la nuesa propuesta nun se xustifica dafechu la variante aspirada de Llanes (h.ispir) que namái almitiríamos como influxu de verbos como h.ispiar (cfr.). |
||
histéricu, l’ 📖: histéricu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Cfr. <i class="della">estéricu,</i><i class="della">(TEST)
|
l’.
|
|||
historia, la 📖: historia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. hestoria.
|
|||
hixuela, la* 📖: hixuela🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///hijuela [Ac. Mi. Tb. PSil. Tor. VCid].>(TEST)
|
Cast. hijuela [Ac. Tb]. Documentu que contién la descripción de bienes que correspuenden nuna herencia [Tor. VCid]. 2. Parte de la herencia que correspuende a un herederu [PSil. VCid. Tor]. 3. Dependencia d’una ilesia [Mi].
|
Trátase d’un nidiu castellanismu dim. de hija → hijuela (dcech s.v. hijo) tresmitíu pela terminoloxía de xueces y abo- gaos. De toes maneres, tamién pela fala de los viticultores como s’alvierte na correspondiente formación verbal com- puesta deshijuelar (cfr. deshixuelar). |
||
ho 1 📖: ho 1🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><hom [Lln. y Cg. Cñ. y Llg. y Ay. y Tb. y Sm. y Md. y Cn (MG). y An. y Cv. y Vd. y Tox. /y Eo/. y Tor. R]. hon [Pa. y Cb. Ay. y Ll. y Tb. y Pr. VCid].>(TEST)
|
|
|||
“ho” 2 📖: “ho” 2🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Terminu conocíu pela documentación medieval:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Et</i>(TEST)
|
si por auenturia quisierdes ho empennar deuedes uender o ho empennar tanto por tanto 1272(or.) [DOLLA-I]: Uv
|
Posible continuador popular del demostrativu neutru llat. hoc “ho” que tamién conocemos como préstamu occitán (cfr. “zo”) y en dellos compuestos con preposición como pero (cfr.), poro (cfr.) asina como na posible interrogativa atque hoc? > ast. ¿acuéi?(cfr. cuei). |
||
“hoba” 📖: “hoba”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">III</i>(TEST)
|
pars hoba de Pelaio Anaiaz [1095](or.) [MSAH-III/265]
|
|
||
hola 📖: hola🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Interxeición [Xral].
<ident class="della" level="2"></ident>-<i class="della">¡Hola!,</i>(TEST)
|
Paéz que te gusta [El Camberu 6]
|
|
||
holanda, la* 📖: holanda🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><br class="della">- <i class="della">los</i>(TEST)
|
[paños] de urlanda fina (Munthe 1888-1889: 37, 14)
|
Entendiólo yá como holanda Munthe, quiciabes pol nome del país d’u s’importaba (dcech s.v. holanda). Pero ye posible que la espresión conseñada faiga entrever un posible encruz con irlanda. |
||
holandés, esa 📖: holandés🔤: , esa 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 esa |
(TEST)
|
D’Holanda. 2. Raza de vaques [Xral].
|
Del nome del país européu conocíu ente nós como holanda. |
||
homa 📖: homa🏗️: NO ✍️: NO |
Que tien un tetu o teta mala, infestada (la fema) [PSil].
Paez una creación analóxica femenina dende’l masc. <i class="della">home</i>, en sentíu inversu a como se cría un masculín analóxicu <i class="della">h</i>.<i class="della">embru </i>dende <i class="della">h</i>.<i class="della">embra</i>, variante oriental de <i class="della">fema</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
homada, la 📖: homada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///hombrá [Ca. Ay].>(TEST)
|
Aición propia d’un home [Ay. Tb] esforzáu y xenerosu [Ca]: Esas homadas espuéis páganse caras [Tb].
|
Formación aumentativa fecha sol ast. home (o cola so variante hombre). |
||
hombrada, la* 📖: hombrada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<humbrada [Oc].>(TEST)
|
Carga que se lleva d’una vez sol hombru o a recostines [Oc].
|
Formación fecha sol ast. hombru (cfr.). |
||
hombragañón, l’ 📖: hombragañón🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Homón grandón, fuerte y toscu y feu [Ca].
Formación so la variante de <i class="della">home</i>, <i class="della">hombre,</i>(TEST)
|
cola amestanza
|
de dellos sufixos. |
||
hombral, l’ 📖: hombral🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">y</i>(TEST)
|
dandoles de palos por los hombrales 1659-1679 [Sayam- bre/214-75]
|
Posible nome fechu sol ast. hombru (cfr.). Sobro ello féxose un deriváu hombralera (cfr.). |
||
hombralera, la* 📖: hombralera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////humbraleras [Os].>(TEST)
|
Hombreres de la zurra [Os].
|
Cfr. hombral. |
||
hombrayu, l’ 📖: hombrayu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Desp. de <i class="della">hombre </i>[Lln]. Home pequeñu y de poca resistencia física [Ca].
Hibridismu de cast. <i class="della">hombre</i>(TEST)
|
(xeneralizáu güei nel or. d’Asturies) col
|
continuador del suf. dim. d’aniciu nel llat. -aculus > ast. -ayu. |
||
hombrera, la 📖: hombrera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////hombreiras [Tox. /Eo/].>(TEST)
|
Cast. hombrera [Sr. Tb]. //-as ‘hombreres’ [Tox. /Eo/]. Cfr. hombru.
|
|||
hombru, l’ 📖: hombru🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Cast. <i class="della">hombro</i>(TEST)
|
[PSil. An]. //-os ‘parte de la reya del aráu’ [Mar]. //Al hombru ‘al llombu’ [Ac (al hombro). Sd. Qu. Tb].
|
|
Del llat. humerus, -i ‘espalda’ (em), pallabra de llargu espar- dimientu románicu (rew s.v. hŭmĕrus). Sobro hombru féxo- se ast. hombrada (cfr.) y hombrera (cfr.). Dende un deriváu hombral (cfr.) féxose l’ast. hombralera (cfr.). |
|
home, l’ 📖: home🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<huome (peremplegáu n’interxeiciones) [y Md]. ///hombre [Lln. y Cl. y Os. y Pa. y Cb. y Cg. y Xx. y Ac. y Llg. y Sb. y Pr].>(TEST)
|
Cast. hombre [Lln. Os. Lln (S). Cl. Cg. Sb. Cp. Cñ. Uv (home). Llg. Sg (i). Sr. Ca. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. An. Gr. Cd. Pr. Ce. Sl. Cv. Vd. Tox. PVieya. Oc. /Eo/. JH]: Un homi, dous homis [As (/Eo/)]. 2. Maríu [Lln. Pa. Xx. Uv (home, hombre). Sg (i). Llg. Ay. Ri. Qu. Tb. Sm. Md. PSil. An. Gr. Cd. Pr. Sl. PVieya. Oc]. 3. ‘Engraulis encrasi- cholus’, bocarte [Tz, Llu (ppac)]. //¡Home! ‘¡vaya!’ [Lln (S). Tb. PSil]. //Home marín ‘ser míticu de la mariña asturiana’ [ByM]. {En dellos sitios conséñase home y hombre; nesos casos, polo xeneral, home resérvase a les espresiones voca- tives o como encontu d’afirmación o negación [Lln, Os, Ar, Sb, Cb, Pa, Xx, Cg]}. //Nun ser home ‘ser un cobarde’ [Tb]. //L’home l’untu ‘cast. sacamantecas’ [An]. ‘el cocu’ [Cv. Vd. Cñ (home l’unto)]. //Mes de los homes ‘mes de payares (por ser cuando se mata’l gochu)’ [Dg (i)]. //Nun ser lo bastante hombre ‘tener pocu puxu’ [Llg]. //Ser mediu home ‘ser poco valiente, ruin’ [Tb]. ///Non ye de home prudente nadar con- tra corriente [LC]. De sol madrugón, muyer faladora y home cortés, Dios nos llibre de toos tres [LC]. Cuando l’home ta de males, hasta la muyer tien fíos d’otru [LC]. Home adeudáu cad’añu apiedráu [JH]. Home eñamoráu ñunca casa por so- bráu [JH]. Home probe tou ye traces [JH]. El home ye fuebu, lla muyer estopa, llega ell diañu y sopla [JH]. All home ruin bástai un rocín [JH]. ///Ser muy home [JH].
|
homine no
|
cfr.) y una llarga riestra d’aumentativos y diminutivos. Tamién ye posible col nome masculín facer referencia a la muyer (cfr. homona) asitiada nuna comparanza o semeyanza ente los moos y comportamientos de la fema con rellación al home. En dalgún sitiu del oriente empleguen home (esclama- ción) frente a hombre ‘home’ [Villah]. |
|
homear 📖: homear🏗️: NO ✍️: NO |
<///<ident class="della" level="1"></ident>hombriar [Ac].>(TEST)
|
Cast. hombrear [JH]. Facer l’home, salir como los homes [Ac].
|
Cfr. home. |
||
homecón, l’ 📖: homecón🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<ident class="della" level="1"></ident>Homón [Tb. Pzu].
<ident class="della" level="1"></ident>Formación aumentativa sobro <i class="della">home</i>(TEST)
|
(cfr.) colos sufixos -acu
|
|
||
homenaxar 📖: homenaxar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
homenaxe, l’ 📖: homenaxe🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<ident class="della" level="1"></ident><humenaxe [Md].>(TEST)
|
Cast. homenaje [JH], agasayu [Md].
|
|
||
hometu, l’ 📖: hometu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<homete [y Tb]. hombretu [Cl].>(TEST)
|
Homín [Tb]. Home pequeñu y de curties fuerces [Cl].
|
Dim. de home. |
||
homía, la 📖: homía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
//<i class="della">Homía</i>(TEST)
|
de bien ‘cast. hombría de bien’ [JH].
|
Podría tratase d’una adautación del cast. hombría de bien (drae 21ª). |
||
homicián, ana, ano* 📖: homicián🔤: , ana, ano* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ana,, ano |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">nengun</i>(TEST)
|
non desfie ssi non for so omizian dado por sentencia
|
|
cfr.) y en escancián (cfr.) con rellación a refugar (cfr.) y a escanciar (cfr.). |
|
homiciáu, ada, ao* 📖: homiciáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘homi- cida’:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Al que por haber muerto algún hombre anda, como dizen,</i>(TEST)
|
a sombra de tejado, llaman en Asturias homiziado; pare- ceme gentil vocablo, corrompido de homicidiario [Juan de Valdés, apud Pensado 1999: 17).
|
Del participiu del verbu *homiciar (cfr. homicián). |
||
homicidiero* 📖: homicidiero*🏗️: SI ✍️: NO |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">dedisset</i>(TEST)
|
ipso omicidiero ad domno Pelagio 1029 (s. xii) [ACL/463]
|
|
Del llat. homicidiarius, -a, -um o bien homicidarius ‘de muerte’, ‘de mortandá’ (abf) que nominalizáu, algama’l sen de ‘que fai homicidiu’. Formalmente alviértense dos espresiones escrites, una más conservadora (§a), otra más evolucionada (§b), onde ye posible metafonía (+homiciru). |
|
homicidiu, l’ 📖: homicidiu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Cast. <i class="della">homicidio</i>.
Términu bien conseñáu na documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">omicidios</i>(TEST)
|
furtos fornigationes 917(or.) [ACL/71] omizidium neque fossatera atque rossum 921 (f.) [ACL/90] manifestauit se que fecerat ipso homecidio 1029 (s. xii)
|
el omiçio e las endiçyas e las calopmias e coutos brintados
|
Del llat. homicīdium (em), per vía semiculta. La documen- tación ufre una forma plena (§a) y otra reducida y popular más seronda (§b). Pero si almitimos una realización popular *[omedzíyu] podría vese en §c un resultáu *[omedzíu] con perda de -y-. |
|
homín, l’ 📖: homín🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<humín [Sm. Md. Ce. Pr]. ///hombrín [Lln. Cl. Cb. Cg].>(TEST)
|
Dim. de home [Lln. Cl. Cb. Cl. Cg. Cp. Ac. Ay. Tb. Sm. Md. Ce. Pr. Vd. JH]. Home pequeñu [Ri]. 2. Enfermedá qu’ataca a la cabeza de les vaques (dicen que la produz un guxán que se mete na so cabeza alloqueciéndoles) [Cb]. 3. Bocarte [Ac (i)]. ///Si el agua ye malo pa los caminos, ¿cómo será pa los hombrinos? [LC]. //hominos ‘bocarte (sic) pequeñu’ [Vd]. Cfr. home. El términu hombrín podría ser autóctonu na fastera oriental del dominiu. Pero como nome d’una especie marina hai quien quixo rellacionalu col llat. umbra ‘sombra’ pol cal- ter escuru de la so coloración. De toes maneres ello nun paez aconseyable darréu que home apaez como ictiónimu ente nós.
|
|||
homiquín, l’ 📖: homiquín🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Homín [Cl].
D’una doble incrementación diminutiva de <i class="della">home</i>(TEST)
|
(cfr.) →
|
*homicu (+ -ín) → homiquín. |
||
homón, l’ 📖: homón🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<humón [Sm. Md]. hombrón [Lln].>(TEST)
|
Aum. de home [Lln. Cl. Tb. Sm. Md. JH]. Cfr. home.
|
|||
homona 📖: homona🏗️: NO ✍️: NO |
<//homúa [/Eo/].>(TEST)
|
(Muyer) que s’asemeya al home [Tb. /Eo/]. 2. (Muyer) amiga de los homes [/Eo (= homega)/].
|
Cfr. home. |
||
homucu, l’ 📖: homucu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Desp. de <i class="della">home</i>(TEST)
|
[Tb].
|
|
Cfr. home. |
|
homuxu, l’ 📖: homuxu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<hombruxu [Lln].>(TEST)
|
Desp. de home [Lln. Tb]. Home pequeñu [Lln]. Cfr. home.
|
|||
honestá* 📖: honestá*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">et</i>(TEST)
|
aonestat de nuestra uida [s. xiii (Castro 2001: 188)]
|
|
||
honestamientre 📖: honestamientre🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Alverbiu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">El</i>(TEST)
|
altar sea cobierta honestamientre [CC/31]
|
|
||
honestar 📖: honestar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Llimpiar [Cl (ByM). AGO]. 2. Honrar, cast. <i class="della">honestar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. honestu. |
||
honestu, a, o 📖: honestu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">sea</i>(TEST)
|
fecha por bonos ¬ de honestos comendamientos s. xiii
|
|
||
honor, l’ 📖: honor🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Cast. <i class="della">honor</i>(TEST)
|
[Tb]: Ise nun tien honor [Tb]. ///El que quiera honores que los gane a puñu [Lln].
|
|
||
honra, la 📖: honra🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">honra</i>(TEST)
|
[Xral]. ///Quien á llos sos se parez honra merez [JH].
|
|
Cfr. honrar. |
|
honradamente 📖: honradamente🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">honradamente </i>[Xral].
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">traellos a Sancto Vincenti et soterrallos </i><i class="della">onradamente</i><i class="della">(TEST)
|
quo- modo a conpanneros 1211(or.) [SV/66]
|
|
Cfr. honrar. |
|
honradeza, la* 📖: honradeza🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<hunradeza [Md].>(TEST)
|
Cast. honradez [Md].
|
L’ast. percarauteriza en -a el suf. femenín en -ez como s’alvierte tamién en humaneza, anque pue debese al suf. -ĭtia. |
||
honrar 📖: honrar🏗️: NO ✍️: NO |
Asistir, concurrir [Os]. //<i class="della">Honrar</i>(TEST)
|
la h.ila ‘asistir a la vela d’iviernu’ [Os].
|
a las cofredeyrias onde yo soy cofrade que me sotieren e onrre 1398 [Espinareda/196]
|
Del llat. honorāre ‘honrar’ (old), de llargu espardimientu ro- mánicu (rew) y asitiamientu hispánicu (deeh). Pa la evolución de -n’r- > -ndr- danse los mesmos pasos qu’ufre l’ast. prindar (cfr.). Un posible deverbal de honrar sedrá ast. honra (cfr.). Al empar conséñase’l compuestu deshonrar (cfr.) y deshonra (cfr.). A la so vera un abondativu deshonrosu, a, o (cfr.) y l’alverbiu honradamente (cfr.). |
|
honráu, ada, ao 📖: honráu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<hunráu [Md]. +honréu [Ay]. //honrado [/Eo/].>(TEST)
|
Pp. de honrar [Cl. Md]. Fechu con honra [Md]. 2. Desintere- sáu, espléndidu [/Eo/]. ///El que nun ye honréu nun ye bunu pa ser tratéu [Ay].
|
|
Del llat. honorātus, -a, -um ‘honráu’, ‘honorable’ (em) o del partricipiu de honrar (cfr.). |
|
h.opiar 📖: h.opiar🏗️: NO ✍️: NO |
Salir d’un sitiu, marchar [Mi]: <i class="della">Esti</i>(TEST)
|
ye comer y h.opiar. [Mi].
|
Cfr. sopiar 1. 2. Facer salir d’un sitiu, facer marchar [Mi]. ¡H.opia d’equí que nun quiero ni vete! |
||
hora, la 📖: hora🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><gora [JH]. {Abúltanos una percorreición <i class="della">houra</i>(TEST)
|
[Md]}.> Cast. hora [Xral]. 2. Tiempu afayadizu y pautáu pa daqué [Tb. PSil]: Yá yía hora de que chegue [PSil]. 3. Voz p’añar a los neños [Cg]. 4. Interxeición d’afirmación [Lln]: Ora va ‘eso ye seguro’ [Lln]. {//hores. (Doc.). ‘Diferentes veces en que se reza una parte del oficiu divinu’}. //Cadora y cuando ‘en cualquier momentu’ [Villah].
|
|
||
hormazal, l’ 📖: hormazal🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
(TEST)
|
Llugar con ortigues y matu onde se tira morgazu [Cl (i)].
|
Cfr. formazu. |
||
horreru, l’* 📖: horreru🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
{El qu’atiende al horru, despenseru. 2. Lo que se guarda nel horru}. ///<i class="della">Acábase’l</i>(TEST)
|
orreiro y el patcharreiro (sic), y non s’acaba’l mes de Xineiro [LC].
|
|
Del llat. horreārius ‘guardia de los graneros del Estáu (na dómina imperial)’ (em), equí col significáu de ‘despenseru’ anque nun se conseña resultáu románicu güei. Pero ast. sí ufre orreiro que, según el dichu popular, ha entendese como ‘lo que se guarda nel horru’. |
|
horrible 📖: horrible🏗️: NO ✍️: NO |
<hurrible [Md].>(TEST)
|
Cast. horrible, horrendo [Md].
|
Del llat. horribilis, -e ‘horrible’ (old). |
||
horru, l’ 📖: horru🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<horriu [y Lln. y Cl. Sr. Tb. Sm. Pzu. Cn (M, MG). An. y Pr. Sl. Cv. Oc. y JH]. horrio [Os. Llg]. horro [Os. y Cp. Ac. Llg. Sr. Sb. Mi. Ay. Ll. Ri]. hurru [Ay. Tb. Sm. Md. Llamosu (Oc)]. hurriu [Bab. PSil. Tox]. hurrio [/Eo/].>(TEST)
|
Cast. hórreo [Lln. Cl. Os. Pa. Ac. Llg. Sr. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Qu. Sm. Tb, Md (/panera ‘horru de 6 ó 8 pegollos’). Bab. Pzu. PSil. As. Cn (M, MG). An. Gr. Cd. Pr. Cv. Tox. Oc. /Eo/. Xo (Apuntamiento) 299. V1830 (orros). JH. ALl (Bellezas). DA. R]. Hórreo de cuatro pegollos [Am (/panera ‘horru de seis pe- gollos’). Sl]. Graneru [Ca. Ay]. Edificiu de madera con techu de teya {en dellos llugares del Occidente hai horros de teitu} y sosteníu nel aire por cuatro pegollos que val de graneru y despensa [Cg. Cp], de cuatro o seis pegollos onde nun puen xubir los ratos; destínase a panera, despensa y mesmamente a dormitoriu [LV]. 2. Peñón saliente o aislláu a la oriella del mar [Primer ensayo 127 (= castru)]. 3. Departamentu de la cabaña onde almacenen el quesu fasta que tenga cardenillu [ALl (Bellezas)]. 4. Membrana asemeyada al capullu del gu- xán de seda que forma un inseutu en dalguna espiga de trigu [Cg]. 5. Cabu superior de la rueca, más arriba de los papos, que tien unos furacos como adornos [Ay]. //Como la llave del horru ‘con munchu fríu’ [Lln]. //Horro l’espiga ‘especie de ñeru (horrín) pequeñu fechu por un guxán nes espigues del trigu’ [Sb]. ///La raza del gochu tres la puerta l’horriu [Am (LC)]. Maruxa, si vas al horriu, trai toucín ya parte poucu; doce meses tien l’añu ya semanas cuarenta y ochu [Sm]. Orru bien abastecidu/y desocupau el platu/quierlo solo el mente- catu/col so pelleyu reñidu [CyN (Recuerdos)]. Si tienes casa y orro/contigo me acomodo [CyN (Recuerdos)]. Suañé que dormíis nel horro/subí pela pegollera/diome to madre ceri- lles/pa qu’aprendiere a metela.../la llave pela pesllera [Can- ción popular].
|
Non hai orru tan folgosu [Batalla Cuadonga 225]
|
Del llat. horreum, -i ‘graneru’ (em; old), pallabra con dellos resultaos románicos (rew) ya hispánicos (deeh), proposición que yá suxer González de Posada nel sieglu xviii: “Orreo, u orro. Panera. Horreum”. La referencia más vieya a la existen- cia de graneros llevantaos podría debese a Varrón: |
|
horrura, la 📖: horrura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
hortal, l’ 📖: hortal🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<///<ident class="della" level="1"></ident>/hortales [R].>(TEST)
|
in linares in ortales 1113(or.) [MCar-I/8]
|
del llat. hortus ‘llugar con sebe’, ‘xardín’, qui- ciabes del ax. hortualis (em s.v. hortus) ‘de güertu’ (abf), llueu nominalizáu; tamién con allugamientu toponímicu (tt 150). De los derivaos ufrimos hortalexa (cfr.) y hortaliza (cfr.), el primeru con sufixación asturiana; el segundu siguien- do los calces comunes col castellán. |
||
hortalexa, la 📖: hortalexa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">hortaliza</i>(TEST)
|
[Vv].
|
Cfr. hortal. |
||
“hortaliza” 📖: “hortaliza”🏗️: NO ✍️: SI |
<hortoliza [Uv].>(TEST)
|
Cast. hortaliza [Ac].
|
|
Términu conocíu pela documentación: Cfr. hortal. |
|
hortelana, la 📖: hortelana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<hortolana [Lln. Ca, Sb, Llg, Mo (LLaa 28). Pa. Cg. Sb. Ay. y Tb. y Sm. VCid]. hartolana [Ay]. hurtelana [Cv]. artelana [Pr]. artulana [Cn]. artolana [Lln. Cp. Ac].>(TEST)
|
Mentha suaveolens, menta [Ca, Sb, Llg, Mo (LLaa 28)]. Mentha rotundifolia [Tb. Sm]. Mentha aquatica [Sb]. Mentha sativa [PSil (= hortelana de perru)]. Menta [R]. Cast. hier- babuena [Lln. Pa. Cg. Ac. Ay. Cn (Munthe). Pr. JH. R. Vg. Llomb. Tor. VCid]. Yerba de gran arrecendor, asemeyada a la hierbabuena [Cv]. Planta [Cp] melecinable [Qu].
|
|
Cfr. hortelanu. |
|
hortelaneru, a, o 📖: hortelaneru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<hortalaneru [Vv].>(TEST)
|
Qu’atiende y cultiva les güertes [JH. Mar]. 2. Que pertenez a les güertes [JH]. 3. Que-y presten los productos de la güerta [Vv]. Cfr. hortelanu.
|
|||
hortelanu, l’ 📖: hortelanu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<hortelano [R]. hortolanu [Lln. Cg].>(TEST)
|
Cast. hortelano [Lln. Cg]. Entendíu en semar hortaliza [R]. ///Hortelana tonta, patas gordas [LC].
|
|
Del llat. hortulānus, -a, -um ‘de güertu’ (em s.v. hortus; abf). Son posibles, llueu, les nominalizaciones, asina del femenín hortelana (cfr.) anque ye verdá que’l mesmu llat. disponía d’un nome hortulānus, -i ‘xardineru’ (old) y podía crear un femenín analóxicu. Dende hortelanu, a, o pudo facese un nue- vu deriváu hortelaneru, a, o (cfr.). |
|
hospe 📖: hospe🏗️: NO ✍️: NO |
Interxeición pa espantar les pites [Llomb]. Posible eufemismu por <i class="della">¡hostia!</i>(TEST)
|
||||
hospedadigo* 📖: hospedadigo*🏗️: SI ✍️: NO |
Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘agos- pedamientu’:
<ident class="della" level="1"></ident><br class="della"><i class="della">e</i>(TEST)
|
les fagades buen ospedadigo de lo que ovierdes 1372 [Es- pinareda/159]
|
Del llat. *hospitaticus, formación fecha sol llat. hospes, -itis (em). |
||
“hospedaxi” 📖: “hospedaxi”🏗️: NO ✍️: SI |
Nome conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Atopaba</i>(TEST)
|
un hospedaxsi/en que havía baca, carneru [Cam- pumanes 1781/297]
|
Posible adautación d’un galicismu en -age. |
||
hospicianu, a, o* 📖: hospicianu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+hespicienu [Ay]. +hespicienu/hespiciana/hespiciano [Ri]. hespicianu [Lu. Cg. Llg. Tb. Sm. JH. R].>(TEST)
|
Cast. hospiciano [LV. Cg. Llg. Ay. Tb. Sm. JH. R]. (Persona) que tevo o ta recoyida nun hospiciu [Ri]. 2. Rellacionáu col hospiciu [Ri]. Cfr. hospiciu.
|
|||
hospiciu, l’* 📖: hospiciu🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<hespiciu [LV. Cg. Llg. Ay. Ri. Tb. Sm. PSil. Csil. An. Ce. Cv. Tox. /Eo/. CSil. JH. R. DA]. huspiciu [CSil].>(TEST)
|
Cast. hospicio [LV. Cg. Llg. Ay. Ri. Tb. Sm. PSil. Csil. An. Ce. Cv. Tox. /Eo/. CSil. JH. R. DA]. ///El que sabe como files/y como quies tú coser/primero va pa el hespiciu/que te escueya por muyer [CyN (Recuerdos)].
|
Del llat. hospitium ‘llugar reserváu a un güéspede’ (em), con continuadores románicos (rew), per vía semiculta. El camu- damientu de la vocal deuterotónica equí, como tamién en hes- pital (cfr. hospital) vese favorecíu non sólo pol so calter átonu sinón pola combinación con [s] interpretada como líquida y pol contestu llabial. Sobro hospiciu féxose ast. hospicianu, a, o (cfr.). |
||
hospital, l’* 📖: hospital🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<hespital [Lln. Pa. Cg. Sr. Ay. Ri. Tb. Sm. PSil. Pr. Ce. Cv. Tox. /Eo/. JH. R. Mar].>(TEST)
|
Cast. hospital [Lln. Pa. Cg. Sr. Ay. Ri. Tb. Sm. Md. PSil. Pr. Ce. Cv. Tox. /Eo/. JH. R. Mar].
|
|
||
hospitaleru, a, l’* 📖: hospitaleru🔤: , a, l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 a,, l’ |
Criáu o sirviente del hospital [JH. R].
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Martinus</i>(TEST)
|
peregrinus hospitalarius conf. 1167(or.) [ACL/381]
|
|
cfr. hospital) vese na nuesa documentación, amás del llati- nismu (§a), los semicultismos hospitaleru (§b) y hespitaleru (§c); lo mesmo, cola perda tamién de la sílaba media (como en hospitale > hostal), vese nel cultizante en -ārius (§d) asina como nel continuador averáu a lo popular ostalero (§e). |
|
hostal, l’ 📖: hostal🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
(TEST)
|
Cfr. hospital.
|
|||
hostaleru, l’ 📖: hostaleru🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
(TEST)
|
Cfr. hospitaleru.
|
|||
hostia, la 📖: hostia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">hostia</i>(TEST)
|
[Xral]. 2. Bofetada, guantada [Ay. Qu. Tb].
|
|
Del llat. hostia, -ae ‘víctima ufiertada a los dioses como ufrienda d’espiación’ (em), per vía culta. Sobro hostia féxose un deriváu aumentativu y masculín hostiazu (cfr.). |
|
hostiazu, l’ 📖: hostiazu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<+hostiezu [Ay]. /////sostiazu [Cl].>(TEST)
|
Caída de focicu [Cl].
|
2. Bofetón [Sr. Ay. Tb]. 3. Golpazu [Xral]. Cfr. hostia. |
||
hosticia 📖: hosticia🏗️: NO ✍️: NO |
Esclamación de dolor, disgustu o desagráu [Ca] y eufemística [Ay]: <i class="della">¿Qué</i>(TEST)
|
hosticia está feciendo con esa gadaña? [Ca].
|
Eufemismu por hostia (cfr.) col encruz de xusticia pa torgar que s’entienda como xuramentu o blasfemia. Del mesmu tipu ye ast. hosticianera (cfr.). |
||
hosticianera, la 📖: hosticianera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Espresión eufemística [Ay].
|
Cfr. hosticia. Eufemismu por hostia pa torgar que s’entienda como xura- mentu o blasfemia. |
||
“hotege” 📖: “hotege”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu namái conocíu per documentu del sieglu x y del que tampoco nun da información Menéndez Pidal (LHp):
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">mulo</i>(TEST)
|
I amarello pelle I hotege et manto furuz [960](or.) [ACL/114]
|
Posible arabismu tresmitíu pel and. según apunta Corriente citáu por lelmal (s.v. hotege) con un significáu de ‘palanquín pal camellu’. |
||
hucha, la 📖: hucha🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<h.ucha [Lln]. gucha [y Tox]. bucha [Sg (i)].>(TEST)
|
Cast. hucha [Sg (i). Bi. Tb]. Arca de madera, xeneralmente ta- llada, emplegada pa guardar cualquier cosa [Lln]. Arca, cofre [R]. Baúl grande, arca [Tox].
|
|
||
huchiar* 📖: huchiar*🏗️: SI ✍️: NO |
<h.uchiar [Bab].>(TEST)
|
Facer fuxir [Bab].
|
|
||
“huchote” 📖: “huchote”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Apaez nun contestu claru en documentu del sieglu xiv:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">el</i>(TEST)
|
so entocado que fora de la dicha sua madre siendo uiua por el dia de san miguel que sia en hunna hucha que sia en el huchote o en el arca que sia en la casa que sua madre tenia enela pobla de grado [1362-1363] [MB/156]
|
|
||
hule, l’ 📖: hule🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Cast. <i class="della">hule</i>(TEST)
|
[Xral]. 2. Mantel de plásticu [Vv. Tb].
|
|
||
humanal 📖: humanal🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
humaneza, la 📖: humaneza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
humanidá, la 📖: humanidá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><humaniá [Ay].>(TEST)
|
Cast. humanidad [Ay. Md (= humaneza). JH]. 2. Sensibilidá [Ay].
|
|
||
humanu, a, o 📖: humanu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><+humenu [Ay].>(TEST)
|
|
Del llat. humānus, -a, -um ‘propiu del home’, ‘dignu del home’ (em). En rellación etimolóxica atópense humanal (cfr.), humaneza (cfr.); del llat. humanitas, -atis (em s.v. homo) sigue ast. humanidá (cfr.). |
||
humedá, la 📖: humedá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<humadá [Mar]. humeá [Ay]. humidá [Ri].>(TEST)
|
Cast. humedad [Ay. Ri. Tb. Sm. PSil. JH. Mar]. Calidá d’húmedu [Md]. //Los de la humedá ‘nomatu de los d’El Meru (Pi), El Tozu (Ca) por ser frecuente nestos llugares la niebla’ [LBlanco].
|
|
Del llat. umĭdĭtas, -atis (dcech s.v. húmedo). Dende equí foi posible facer l’ast. humedanza (cfr.). |
|
humedanza, la 📖: humedanza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<homedancia [y R. OLLA. JH]. humedancia [y Pa. Cn (MG)]. humidanza [Cg. Sb. Oc. JH]. humianza [Ay].>(TEST)
|
Cast. humedad [Pa. Cb. Cg. Sb. Ar. Ay. Tb. PSil. Cn (MG). Tox. Oc. /Eo/. JH. R. OLLA]: La humianza faime muncho mal [Ay].
|
|
Cfr. humedá. |
|
húmedu, a, o 📖: húmedu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<hómido [Os]. húmadu [Cv]. húmidu [Pa. Cg. Ac. /Eo/]. hú- midu/húmeda/húmedo [Ri].>(TEST)
|
Cast. húmedo, llientu [Os. Pa. Cg. Ac. Ri. Tb. Md. Cv. /Eo/].
|
Del llat. ūmĭdus, -a, -um como proponen Corominas-Pascual (dcech s.v. húmedo). |
||
humildá, la 📖: humildá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<homildá [Ay. AGO].>(TEST)
|
Cast. humildad [Ay. Ri. Md. TC (Protomártir). AGO]. 2. Su- misión [Ri. Md].
|
|
Del llat. humilitas, -ātis ‘baxa estatura’, ‘baxa condición’, ‘humildá’ (old). En rellación etimolóxica atopamos humil- dación (cfr.), humildador (cfr.), humildamientu (cfr.)., humil- danza (cfr.). |
|
humildación, la 📖: humildación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">humillación</i>(TEST)
|
[JH].
|
Del llat. humilitatio, -onis (em s.v. humus), per vía semiculta. Cfr. humildá. |
||
humildador, ora 📖: humildador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<b class="della">humildador,</b>(TEST)
|
ora Cast. humillador [JH].
|
Cfr. humildá. |
||
humildamientu, l’ 📖: humildamientu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<b class="della">humildamientu,</b>(TEST)
|
l’ Cast. humillación [JH].
|
Cfr. humildá. |
||
humildanza, la 📖: humildanza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<homildanza [R. AGO].>(TEST)
|
Cast. humildad [JH. R. AGO].
|
|
Cfr. humildá. |
|
humildar 📖: humildar🏗️: NO ✍️: NO |
<homildar [Ay]. ///humillar [Ac].>(TEST)
|
Cast. humillar [Ac. JH]. //-se ‘humillase’ [Ay. Cv. JH]. cáteye il riguilencia mu humildadu [Xuan García 1666 ó 1667: 160]
|
|
Del llat. humilitāre ‘cast. humillar’ (em s.v. humus; abf) si- guió ast. humildar, con una -ld- románica como tamién alver- timos en humildá (cfr.) y familia. Quiciabes sobro humildar iguóse ast. humilde (cfr.), que nun sigue direutamente al llat. humilis, pero que ye aniciu del diminutivu humildín (cfr.) y aumentativu humildón (cfr.); tamién de humildosu (cfr.) → humildosamente (cfr.). Nun sedría imposible que sobro hu- mildar se fexere un paralelu humillar nel mesmu sen que s’alvierte una dualidá rebelde y rebelle (cfr. rebellar), caldar y “callares” (pe3: 42), alcalle y alcalde, cabillu y cabildu, etc.; otra posibilidá esplicativa sedría almitir que humillar (y familia como humillosamente) sía castellanismu pero ye in- necesario. Con too ha persabese que’l resultáu popular del b. llat. humiliare hebo ser ast. *humiyar → amiyar 1 (cfr.) con parientes toponímicos (ta 770). |
|
humilde 📖: humilde🏗️: NO ✍️: NO |
<homilde [Ay. Tox. Mar. JH. FCai].>(TEST)
|
Cast. humilde [Ay. Md. Tox. Mar. JH. FCai]. 2. Obediente, sumisu [Md]. 3. Cenciellu [Ay. Md]. 4. Probe [Ay]. Cuidaré a Dios a quien pido,/con la más humilde estancia,/ te conserve la salú/tan perrinera y tacaña [ABalvidares, Romanzón (Poesíes 286-289)]
|
|
Cfr. humildar. |
|
humildín, ina, ino 📖: humildín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<//homildín [/Eo/].>(TEST)
|
Dim. de humilde [Sr. Tb. /Eo/]. Cfr. humildar.
|
|||
humildón, ona 📖: humildón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
Aum. de humilde. 2. Humilde [Canella 258]. Cfr. humildar.
|
|||
humildosamente 📖: humildosamente🏗️: NO ✍️: NO |
Alverbiu conocíu gracies a la documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">rogamos a vos muy piadoso rey don Sisnando ¬ mucho </i><i class="della">omil-</i>(TEST)
|
dosamiente s. xiii (or.) [FX/10]
|
|
Cfr. humildar. |
|
humildosu, a, o 📖: humildosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<homildosu [y Lln]. +humildusu/humildosa/humildoso [Ri].
/////humillosu [y JH].>(TEST)
|
Humilde [Ri. V1830. JH. D’Ábego. AGO], sumisu [Lln].
|
|
Cfr. humildar. |
|
humilladoriu, l’* 📖: humilladoriu🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
(TEST)
|
Cfr. amiyadoriu.
|
|||
humillar 📖: humillar🏗️: NO ✍️: NO |
Cfr. <i class="della">humildar</i>(TEST)
|
& amiyar.
|
|||
humillosamente 📖: humillosamente🏗️: NO ✍️: NO |
Alverbiu que namái se conoz pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">lexose</i>(TEST)
|
caer en tierra humillosamiente s. xiii (or.) [FX/6] Cfr. humildar.
|
|||
humiyar* 📖: humiyar*🏗️: SI ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. amiyar.
|
|||
humor, l’ 📖: humor🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
Cast. <i class="della">humor</i>(TEST)
|
[Xral]: Taba de bon humor [Tb].
|
2. Hinchón [Cñ]. //Humor del h.uebu ‘calorín del fueu’ [On]. Estó obligadu/a guardame entre mantielles/fasta q’asiente la sangre/y los humores aquieten [La Enfermedad 144] Del llat. ūmor, -ōris ‘humedá’, ‘elementu líquidu’, ‘humor’ (em; old), pallabra con dalgún continuador románicu (rew s.v. humor). L’ast. pudo conocer un verbu *humorar y el so com- puestu *deshumorar pero güei namás se conseña’l participiu deshumoráu, ada, ao (cfr.) y el compuestu malhumoráu (cfr.). |
||
“huzre” 📖: “huzre”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">item</i>(TEST)
|
una cruz de laton de huzre 1385 [Parroquies/102]
|
** |