← Volver al reporte principal

Letra F

Datos estructurados DELLA letra F
📖 → Lema, 🔤 → Morfología/Género, 🏗️ → Is reconstructed, ✍️ → Is from written tradition
Subreporte de: 🔤 Entradas Estructuradas DELLA2 - Reporte Completo.
Generado el 2025-09-21 16:51:47

2249

Total de entradas

2249

Con variantes de expresión

1952

Con información semántica

847

Con documentación

1428

Con etimología

0

Con documentación histórica adicional

Entradas de la Letra F

Display_Form Variantes_Expresión Información Semántica Documentación Etimología Documentación Histórica Adicional
f
📖: f
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. f
Lletra del alfabetu asturianu, escrita “f”. Representa’l fonema /f/ de la llingua asturiana. Dialeutalmente la so apaición ye más frecuente nes fasteres centro-occidentales que caltienen la F- llatina. Al oriente la F- aspiróse delantre de vocal nuclear polo que güei ufierta un resultáu [h], o [x] en falantes más cas- tellanizaos (GHLA §4.3), con grafía asturiana “h.”
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Lletra del alfabetu asturianu, escrita “f”. Representa’l fonema /f/ de la llingua asturiana. Dialeutalmente la so apaición ye más frecuente nes fasteres centro-occidentales que caltienen la F- llatina. Al oriente la F- aspiróse delantre de vocal nuclear polo que güei ufierta un resultáu [h], o [x] en falantes más cas- tellanizaos (GHLA §
  3. 4. 3), con grafía asturiana “h.”
faba, la
📖: faba
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<h.aba [LV. Lln. Rs. Cl. Os. Pa].>(TEST)
  1. faba
    • Cd
    • Ri
    • Cp
    • Llg
    • Ca
    • Ay
    • Ll
    • Qu
    • Tb
    • Md
    • Cn
    • An
    • Oc
    • Cg
    • Sr
    • Pr
  2. h.aba
    • LV
    • Lln
    • Rs
    • Cl
    • Os
    • Pa
Vicia faba, cast. alubia [PSil. Cd]. Planta de güerta de los xé- neros Phaseolus y Vicia [Ri]. Cast. judía, alubia [LV. Lln. Cl. Rs. Cp. Cñ. Ac. Llg. Ca. Ay. Ll. Ar. Qu. Tb. Md. Bab. Cn (MG). An. Tox. Oc. / Mánt/], haba, fréjol [Os. Cb. JH]. Cast. legumbre [Cg]. Haba negra que se sema ente la escanda o cen- tén [Md]. Haba pequeña que se daba a los gochos [Qu (= faba prieta)]. //-es ‘menú a base de alubias con carne de gochu’ [Sr. Tb (fabas)]: Güei hai fabas pa las doce [Tb]: Ponemos fabes y toos contentos [Sr]. //A les fabes ‘ye la hora de comer’ [Sr]. //Fabas de colmilluhabas menos llargues que les de la granxa’ [Pr]. //Fabas de fréjol ‘habas un poco mayores que les de frejulín’ [Pr]. //Fabas de frijolínhabas redondes y negres’ [Pr]. //Faba del güiyuhaba pequeña y redonda, de color claro, con un llixu perescuru qu’asemeya un güeyu pequeñu’ [Llg]. //Faba del güiyu franco (sic) ‘haba más pequeña y escura que les actuales’ [Llg]. //Fabas de garbanzu ‘habas redondes y amarillentes’ [Pr]. //Fabas de peón habas redondes y blan- ques’ [Pr]. //Fabes de la granxa alubias perestimaes, blan- ques y grandes’ [Ay]. //Fabas de la granja ‘fabes blanques, allargaes y de pocu tamañu’ [Cd]. //Faba de mayo ‘haba’ [DA]. //Faba de mayuhaba común’ [Cg]. //Fabas de mayu o dulces [Pr]. //H.abas de mayu ‘haba’ [LV]. ‘habas de vaina verde y carnosa de les que namái se dexen maurecer les desti- naes a semar’ [Cd]. ‘habas de mayu’ [Pa (= h.abones)]. ‘habas’ [Cn (MG)]. //Fabes d’escarpínalubias grandes y asemeyaes na forma al escarpín’ [JS 155]. //Fabas gabitinas ‘habas blan- ques y llargues en forma de gabitu’ [Pr]. //Fabas minudas
habas blanques y pequeñes’ [Pr]. //Fabas pintas ‘fabes de color, con manches blanques’ [Cd]. //Faba prieta ‘faba de mayu’ [Ri]. //Fabas prietas ‘tipu de faba de color prieto daes a comer a los gochos’ [Tb], ‘fabes más pequeñes que les de mayu y emplegaes pa cuchu’ [Pr]. //Fabas prietas ‘nomatu de los de Moncóu (Cn) y de los de Faidiel.lu’ (Md) [LBlanco]. ///Una faba non fai olla pero ayuda á l’otra [Canella]. Co les fabes y el panchón, si non pastories el diente apañarás un torción [CyN (Recuerdos)]. Entre faba y fabín una cabra
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Vicia</i> <i class="della">faba,</i> cast. <i class="della">alubia</i> [PSil. Cd]. Planta de güerta de los xé- neros <i class="della">Phaseolus </i>y <i class="della">Vicia </i>[Ri]. Cast. <i class="della">judía</i>, <i class="della">alubia </i>[LV. Lln. Cl. Rs. Cp. Cñ. Ac. Llg. Ca. Ay. Ll. Ar. Qu. Tb. Md. Bab. Cn (MG). An. Tox. Oc. / Mánt/], <i class="della">haba,</i> <i class="della">fréjol</i> [Os. Cb. JH]. Cast. <i class="della">legumbre</i> [Cg]. <i class="della">Haba</i> negra que se sema ente la escanda o cen- tén [Md]. <i class="della">Haba</i> pequeña que se daba a los gochos [Qu (= faba prieta)]. //<i class="della">-es</i> ‘menú a base de <i class="della">alubias </i>con carne de gochu’ [Sr. Tb (fabas)]: <i class="della">Güei hai fabas pa las doce </i>[Tb]: <i class="della">Ponemos fabes y</i> <i class="della">toos</i> <i class="della">contentos</i> [Sr]. //<i class="della">A</i> <i class="della">les</i> <i class="della">fabes</i> ‘ye la hora de comer’ [Sr]. //<i class="della">Fabas</i> <i class="della">de</i> <i class="della">colmillu</i> ‘<i class="della">habas</i> menos llargues que les de la granxa’ [Pr]. //<i class="della">Fabas</i> <i class="della">de</i> <i class="della">fréjol ‘habas </i>un poco mayores que les de <i class="della">frejulín</i>’ [Pr]. //<i class="della">Fabas</i> <i class="della">de</i> <i class="della">frijolín</i> ‘<i class="della">habas</i> redondes y negres’ [Pr]. //<i class="della">Faba</i> <i class="della">del</i> <i class="della">güiyu</i> ‘<i class="della">haba</i> pequeña y redonda, de color claro, con un llixu perescuru qu’asemeya un güeyu pequeñu’ [Llg]. //<i class="della">Faba</i> <i class="della">del</i> <i class="della">güiyu</i> <i class="della">franco</i> (<i class="della">sic</i>) ‘<i class="della">haba</i> más pequeña y escura que les actuales’ [Llg]. //<i class="della">Fabas de garbanzu ‘habas </i>redondes y amarillentes’ [Pr]. //<i class="della">Fabas de peón </i>‘<i class="della">habas </i>redondes y blan- ques’ [Pr]. //<i class="della">Fabes de la granxa </i>‘<i class="della">alubias </i>perestimaes, blan- ques y grandes’ [Ay]. //<i class="della">Fabas de la granja </i>‘fabes blanques, allargaes y de pocu tamañu’ [Cd]. //<i class="della">Faba de mayo ‘haba’ </i>[DA]. //<i class="della">Faba</i> <i class="della">de</i> <i class="della">mayu</i> ‘<i class="della">haba</i> común’ [Cg]. //<i class="della">Fabas</i> <i class="della">de</i> <i class="della">mayu</i> o <i class="della">dulces </i>[Pr]. //<i class="della">H.abas de mayu ‘haba’ </i>[LV]. ‘<i class="della">habas </i>de vaina verde y carnosa de les que namái se dexen maurecer les desti- naes a semar’ [Cd]. ‘<i class="della">habas </i>de mayu’ [Pa (= h.abones)]. <i class="della">‘habas’</i> [Cn (MG)]. //<i class="della">Fabes</i> <i class="della">d’escarpín</i> ‘<i class="della">alubias</i> grandes y asemeyaes na forma al escarpín’ [JS 155]. //<i class="della">Fabas gabitinas ‘habas </i>blan- ques y llargues en forma de gabitu’ [Pr]. //<i class="della">Fabas</i> <i class="della">minudas</i> <br class="della">‘<i class="della">habas </i>blanques y pequeñes’ [Pr]. //<i class="della">Fabas pintas </i>‘fabes de color, con manches blanques’ [Cd]. //<i class="della">Faba</i> <i class="della">prieta</i> ‘faba de mayu’ [Ri]. //<i class="della">Fabas</i> <i class="della">prietas</i> ‘tipu de faba de color prieto daes a comer a los gochos’ [Tb], ‘fabes más pequeñes que les <i class="della">de</i> <i class="della">mayu</i> y emplegaes pa cuchu’ [Pr]. //<i class="della">Fabas</i> <i class="della">prietas</i> ‘nomatu de los de Moncóu (Cn) y de los de Faidiel.lu’ (Md) [LBlanco]. ///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Una</i> <i class="della">faba</i> <i class="della">non</i> <i class="della">fai</i> <i class="della">olla</i> <i class="della">pero</i> <i class="della">ayuda</i> <i class="della">á</i> <i class="della">l’otra</i> [Canella]. <i class="della">Co</i> <i class="della">les</i> <i class="della">fabes</i> <i class="della">y</i> <i class="della">el</i> <i class="della">panchón,</i> <i class="della">si</i> <i class="della">non</i> <i class="della">pastories</i> <i class="della">el</i> <i class="della">diente</i> <i class="della">apañarás</i> <i class="della">un</i> <i class="della">torción</i> [CyN (Recuerdos)]. <i class="della">Entre</i> <i class="della">faba</i> <i class="della">y</i> <i class="della">fabín</i> <i class="della">una</i> <i class="della">cabra</i>
“El haba, ‘Faba vulgaris’, es llamada faba, faba de mayo, (en verde), faba prieta. Dantin Cereceda anota para la Vicia faba, var. major, haba común, el nombre de fabes de mayo, así como el de fabes prietes. A la judía, alubia o habichuela, ‘Phaseolus vulgaris’, la llaman faba, y en verde, fréjol. Chi- chos en Asturias occidental” [Flora Astur]. {Quiciabes sía mala definición traducir l’ast. faba pol cast. haba [Pa. Sb. Qu. Sm. Pzu. Pr. Sl. /Eo/. Vd. JH. R. DA. Vg.], como paecen facer dellos definidores, quiciabes por proble- mes de diglosia}. Son tipos de faba: //Faba de mayo, faba prietajudía de carete”, faba arxelina ‘faba panosa’, faba blanca, faba llarga [JH]. //Del goyín [Ll]. //Fabes del buiyu alubias con un llixu’ [Ay]. //Fabas del ojohabas pintes’ [Vd]. //Blancas, prietas [Ay]. Blan- cas, pintas [Oc]. //Fabes esllendes ‘fabes sin otru condi- mentu nin de verdura nin de pataques’ [JH. AGO]. //Fabas roxas ‘fabes colloraes’ [Cd], ‘redondes’ [Pr]. //Fabes san- xuanines ‘fabes pequeñes’ [Vv]. Más tipos de faba: //De bocáu, de patín, de mayu, pintes, aplastaes, roxines, prietes [Sb]. De la granja, del güiyu, prietes, d’ente’l pan [Ay]. //Blanques, pintes, roxines, del mandilín, redondes, de garbanzu, fabes de mayo, panchines, prietes [Ac]. //De a bocáu, de la granja, de mayu, pintes, roxes redondes, roxes llargues, blanques llargues, blanques redondes, pe- rrinos ‘fabes pequeñes con pintes’ [Pa]. //Verdinas [Lln]. //Canela [Mi]. con su cabritín [LC]. El cuentu de la buena h.aba que nunca se acaba [Lln]. Quien tien fabes y tocín ¿qué quier pleitos col vecín? [LC]. Añu de fabes, añu de fames [LC]. Hasta Santa Isabel tien fabes el que quier ‘fasta’l día de Santa Isabel, 8 de xunetu, puen semase les fabes’ [Xx (LC)]. Peles fabes de mayu verás cosecha que tendrás [LC]. En toles cases cuecen fabes y en la mía a calderaes [Vv]. III pesos de messe aut de cibaria si de faua 968 (s. XII) [ACL/193] Paterno Fabanecra 970 [MSAH-I/306] facere baraganias tam de pane quolibet quam de fabas 1148(or.) [SV/371] Pelagius Petri cnf. Pelagius Faba cnf. 1173 [SPM/311] Salvator Petri cnf. Pelagius Fava cnf. 1177 [SPM/319] unum quarter de pane et favas et nuçes 1208(or.) [SV/58] uno quartero de ordio et otru de fabas et cum tota presea 1225(or.) [SV/145] cellero eciam II quartas fabarum et VI quartas de milio vel panico 1256(or.) [CLO/131] per hu se non pierda pan nen lino nen favas 1285 [DCO- IV/370] paguen al monesterio de Belmonte ses heminas de ffauas que me enprestaron 1300 [MB-II/150] del pan que y laurardes ho into ho fauas por uos 1322 (t. 1326) [MV/119] que gastaron en pisar el dicho pan otras dos eminas de favas 1399(or.) [VC-II/28] que pagaron al vaquero del dicho Diego Garçia dos eminas de favas 1399(or.) [VC-II/28] quatro faniegas e una emina de favas e que las despendieran 1399(or.) [VC-II/28] quatro çelemines descanda e dos çelemines de favas 1416(or.) [SP-III/208] todo el pan e fabas que pertenesçia al dicho sennor abad 1490(or.) [VC-II/305] el pan e fabas del su benefiçio 1495(or.) [VC-II/365] una fanega de pan de faves en cada un año 1520 (t.) [SP- IV/446] otras fabas prietas se llaman alabessas, aunque algunos las llaman castellanas [Grangerías XVIII: 814] El griego es phasiolos, el castellano fréjoles, el asturiano fabes, el andaluz habichuelas y el gallego feixôs [Sarmiento (Colección)] ellos lleven les fabes [Campumanes 1781/47] Ay fabes de Mayu, cebolles, patates [Glorias Ast 160]
  1. “El haba, ‘Faba vulgaris’, es llamada faba, faba de mayo, (en verde), faba prieta. Dantin Cereceda anota para la Vicia faba, var. major, haba común, el nombre de fabes de mayo, así como el de fabes prietes. A la judía, alubia o habichuela, ‘Phaseolus vulgaris’, la llaman faba, y en verde, fréjol. Chi- chos en Asturias occidental” [Flora Astur].
  2. Flora Astur
  3. {Quiciabes sía mala definición traducir l’ast. faba pol cast. haba [Pa. Sb. Qu. Sm. Pzu. Pr. Sl. /Eo/. Vd. JH. R. DA. Vg.], como paecen facer dellos definidores, quiciabes por proble- mes de diglosia}.
  4. Pa. Sb. Qu. Sm. Pzu. Pr. Sl. /Eo/. Vd. JH. R. DA. Vg.
  5. Son tipos de faba:
  6. //Faba de mayo, faba prietajudía de carete”, faba arxelina ‘faba panosa’, faba blanca, faba llarga [JH]. //Del goyín [Ll]. //Fabes del buiyu alubias con un llixu’ [Ay]. //Fabas del ojohabas pintes’ [Vd]. //Blancas, prietas [Ay]. Blan- cas, pintas [Oc]. //Fabes esllendes ‘fabes sin otru condi- mentu nin de verdura nin de pataques’ [JH. AGO]. //Fabas roxas ‘fabes colloraes’ [Cd], ‘redondes’ [Pr]. //Fabes san- xuanines ‘fabes pequeñes’ [Vv].
  7. Vv
  8. Más tipos de faba:
  9. //De bocáu, de patín, de mayu, pintes, aplastaes, roxines, prietes [Sb]. De la granja, del güiyu, prietes, d’ente’l pan [Ay]. //Blanques, pintes, roxines, del mandilín, redondes, de garbanzu, fabes de mayo, panchines, prietes [Ac]. //De a bocáu, de la granja, de mayu, pintes, roxes redondes, roxes llargues, blanques llargues, blanques redondes, pe- rrinos ‘fabes pequeñes con pintes’ [Pa]. //Verdinas [Lln].
  10. Lln
  11. //Canela [Mi].
  12. Mi
  13. con su cabritín [LC]. El cuentu de la buena h.aba que nunca se acaba [Lln]. Quien tien fabes y tocín ¿qué quier pleitos col vecín? [LC]. Añu de fabes, añu de fames [LC]. Hasta Santa Isabel tien fabes el que quier ‘fasta’l día de Santa Isabel, 8 de xunetu, puen semase les fabes’ [Xx (LC)]. Peles fabes de mayu verás cosecha que tendrás [LC]. En toles cases cuecen fabes y en la mía a calderaes [Vv]. III pesos de messe aut de cibaria si de faua
  14. 968 (s. XII) ACL/193
  15. Paterno Fabanecra
  16. 970 MSAH-I/306
  17. facere baraganias tam de pane quolibet quam de fabas
  18. 1148(or.) SV/371
  19. Pelagius Petri cnf. Pelagius Faba cnf. 1173 [SPM/311] Salvator Petri cnf. Pelagius Fava cnf. 1177 [SPM/319] unum quarter de pane et favas et nuçes 1208(or.) [SV/58] uno quartero de ordio et otru de fabas et cum tota presea
  20. 1225(or.) SV/145
  21. cellero eciam II quartas fabarum et VI quartas de milio vel panico
  22. 1256(or.) CLO/131
  23. per hu se non pierda pan nen lino nen favas
  24. 1285 DCO- IV/370
  25. paguen al monesterio de Belmonte ses heminas de ffauas que me enprestaron
  26. 1300 MB-II/150
  27. del pan que y laurardes ho into ho fauas por uos
  28. 1322 (t. 1326) MV/119
  29. que gastaron en pisar el dicho pan otras dos eminas de favas
  30. 1399(or.) VC-II/28
  31. que pagaron al vaquero del dicho Diego Garçia dos eminas de favas
  32. 1399(or.) VC-II/28
  33. quatro faniegas e una emina de favas e que las despendieran
  34. 1399(or.) VC-II/28
  35. quatro çelemines descanda e dos çelemines de favas
  36. 1416(or.) SP-III/208
  37. todo el pan e fabas que pertenesçia al dicho sennor abad
  38. 1490(or.) VC-II/305
  39. el pan e fabas del su benefiçio
  40. 1495(or.) VC-II/365
  41. una fanega de pan de faves en cada un año
  42. 1520 (t.) SP- IV/446
  43. otras fabas prietas se llaman alabessas, aunque algunos las llaman castellanas
  44. Grangerías XVIII: 814
  45. El griego es phasiolos, el castellano fréjoles, el asturiano fabes, el andaluz habichuelas y el gallego feixôs
  46. Sarmiento (Colección)
  47. ellos lleven les fabes
  48. Campumanes 1781/47
  49. Ay fabes de Mayu, cebolles, patates
  50. Glorias Ast 160
V. moyyos minus de panizo minus .I. emina .XIII. quarta de millo .XII. quartas de fauas III sesmas III. moyos de ceuada I quarteru 1248(or.) [DOSV-II/298] Del llat. FABA, -AE ‘faba’ (EM), qu’acaba aplicándose por anto- nomaxa al ast. faba, el tipu de faba, la más apreciada culina- riamente y que correspuende al cast. judía, alubia o habichuela, pallabra con parentescu panrománicu (REW;
DÉROM S.V. */’φaβ-a/). De la faba diz Palladius: Faba tan- tummodo in umida debet aspargi (I, 6-5). Pero l’ast. faba nun destrema calidaes del productu sinón que’l términu ye’l xené- ricu y aplícase lo mesmo a les de bona clas qu’a les de valir menor; a vegaes la cualidá o’l tipu de fabes conséñase con un axetivu o términu axetiváu. La situación diglósica del ast. lleva a que mesmamente persones ilustraes desconozan el fechu de que l’ast. faba nun tenga por equivalente lo que paez, a pri- mera vista, el so equivalente castellán haba; d’ehí que les de- finiciones de los vocabularios asturianos sían insatisfactories nesti aspeutu tornando pol cast. haba lo que nun ye sinón alu- bia… nesa llingua, etc. Sobro ast. faba féxose un masc. ana- lóxicu fabu (cfr. fabu 1). De fabu y faba llográronse diminutivos en -ín, -ina, fabín, fabina; en -ica, fabica; en -ucu, fabucu, fabuca; en -aca, fabaca; en -isa, fabisa (cfr.); aumen- tativos en -ón, fabón, fabona; abondativos como fabosu (cfr.), fabudu (cfr.), fabada (cfr.); tamién en -ĪCIUS, fabizu (cfr.), fa- bunu (cfr.), en -UNUS. Toos estos términos puen, pela parte de so, acoyer nueves incrementaciones sufixales anque, a nun ser que se tengan nicios documentales llatinos, resulta persiempre difícil destremar cuándo se ta delantre d’un continuador di- reutu llatín y cuándo d’un términu yá romance. La nuesa to- ponimia ye xenerosa amosando datos nesti sen (TA 391; TT 74). Dende faba ufre JH un verbu en -IDIARE, fabear (cfr.). N’ast. ha destremase fabu 1 (cfr.) de fabu 2 ‘panal’ (cfr.), el primeru creación analóxica dende faba; el segundu deriváu del llat. FAUUS, -I ‘panal’ (EM).
fabacería, la*
📖: fabacería
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. fabacería
Cfr. abacería.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">abacería</i>.
“fabacero”
📖: “fabacero”
🏗️: NO
✍️: SI
(TEST)
  1. “fabacero”
Cfr. abaceru.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">abaceru</i>.
fabada, la
📖: fabada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fabá [Llg. Ay. Ri. Ll].>(TEST)
  1. fabada
  2. fabá
    • Llg
    • Ay
    • Ri
    • Ll
Cocíu de fabes [Xral].
  1. 1. Cocíu de fabes [Xral].
2. Gran comida, con un platu principal a base de fabes [Cg. Llg. Ll. Ay] con chorizu, morciella y carne de gochu [Ri. Qu. Tb. An. Pr. Tox. Vd. /Eo/]. Platu típicu asturianu [Pzu. AGO] llamáu tamién fabes, fabas o h.abes, h.abas, etc. según les fasteres dialeutales: Hai fabes pa comer [Ac (i)]. Cfr. faba.
fabal, el
📖: fabal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.abal [Lln. Os. Pa]. fabar [y JH].>(TEST)
  1. fabal
    • Cg
    • Sb
    • Ay
    • Ri
    • Ti
    • Md
  2. h.abal
    • Lln
    • Os
    • Pa
  3. fabar
    • y JH
Plantación de fabes [Lln. Os. Pa. Cb. Cg. Sb. Ay. Ri. Ti. Md (= fabeiru). Bab. /Eo/. JH. R]. Planta de tallu llevantáu que pro- duz fabes [JH]. //-es ‘pequeños llabores que quedaron ensin facer’ [Lln]. //Llevantar fabal ‘llevantar el vuelu, colar, mar- char’ [Sb]. //Llimpiar el fabal [CyN (Recuerdos)].
  1. 1. Plantación de fabes [Lln. Os. Pa. Cb. Cg. Sb. Ay. Ri. Ti. Md (= fabeiru). Bab. /Eo/. JH. R]. Planta de tallu llevantáu que pro- duz fabes [JH]. //<i class="della">-es </i>‘pequeños llabores que quedaron ensin facer’ [Lln]. //<i class="della">Llevantar fabal </i>‘llevantar el vuelu, colar, mar- char’ [Sb]. //<i class="della">Llimpiar</i> <i class="della">el</i> <i class="della">fabal</i> [CyN (Recuerdos)].
per termino de Fauares et per aqua de Taxi 1058(or.) [SV/122] desllo molino de Fauar ata Lancegio 1195(or.) [MB/223] rio de faual 1207 [LRCourias/8] la octaua dermulfi des lo molino de fauar ata lentrego 1208 [MB-II/12] do solian desir el teso del faval s.f. [SPM/551] del teso del faval a la ensina calar s.f. [SPM/551] donde solian dezir el teso del faual s.f. [SPM/585] del teso del faual a la enzina calar s.f. [SPM/585] - estos fabales [Grangerías XVIII: 1129]
  1. per termino de Fauares et per aqua de Taxi
  2. 1058(or.) SV/122
  3. desllo molino de Fauar ata Lancegio
  4. 1195(or.) MB/223
  5. rio de faual
  6. 1207 LRCourias/8
  7. la octaua dermulfi des lo molino de fauar ata lentrego
  8. 1208 MB-II/12
  9. do solian desir el teso del faval s.f.
  10. SPM/551
  11. del teso del faval a la ensina calar s.f. [SPM/551] donde solian dezir el teso del faual s.f. del teso del faual a la enzina calar s.f.
  12. SPM/585
  13. - estos fabales
  14. Grangerías XVIII: 1129
Del llat. FABĀLIS, -E ‘de fabes’ (OLD), onde la terminación -ĀLIS asóciase a un abondativu. Dende la variante fabar féxose una formación abondativa col continuador de -AECUS, -A, -UM, ast. fabariegu, a, o (cfr.) aplicable a daqué que produz bien les fabes. Dambes formaciones puen continuase en toponimia (TA 391; TT 74).
fabaraca, la
📖: fabaraca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Caxina de les fabes [Pi. Ac], seca y ensin frutu [Cb. Cg. Llu. Cp]. Caxines de delles plantes [“desde Valdés al Eo” /Eo/]. Conxuntu de los fabales, sacao’l frutu [JH]. 2. Cast. <i class="della">hojarasca</i>(TEST)
  1. fabaraca
  2. Caxina de les fabes
    • Pi
    • Ac], seca y ensin frutu [Cb
    • Cg
    • Llu
    • Cp
  3. Caxines de delles plantes
    • “desde Valdés al Eo” /Eo/
  4. Conxuntu de los fabales, sacao’l frutu
    • JH
  5. 2
  6. Cast
  7. <i class="della">hojarasca</i
[JH].
  1. 1. [JH].
3. Granu pequeñu, anegratáu, de la corruela [R]. 4. Cosa inútil y de poca sustancia, especialmente en pallabres y pro- meses [JH]. Lo que queda en pallabres, lo que nun llega a fa- cese [Cb. Cp]: Vuélvese fabaraca [Cb. Cp]. Apariencia [AGO]. //¡Fabaraca! ‘¡decepcionante!’ [Cñ]. Co la fabaraca/y agua de la fuente/faise mala caca/y qué- xase el diente [CyN (Cantares 135)] chichos favaraques i fabes_d’ente’l_pan 1921 [VIDA ASTU/26] Al nuesu entender dende FABULA llogróse un resultáu *fábara (LLAA 103) d’u siguió una amestanza col suf. despeutivu -aca, fabaraca; col aumentativu desp. -ota, fabarota (cfr.); tamién con -uchu, fabaruchu (cfr.) anque agora con una creación ana- lóxica masculina; tamién los diminutivos en -etu, -eta: Fabes fabaretes/males de cocer/échovos en pote/y nun queréis fer- ver [Mi].
fabariegu, a, o
📖: fabariegu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<h.abariegu [Lln].>(TEST)
  1. fabariegu
  2. h.abariegu
    • Lln
Que ye aficionáu a les fabes o que ye afayadizu pa producir fabes o que produz fabes fácil y abondo [JH (= faberu)]. 2. Que produz fabes (un sitiu) [Lln].
  1. 1. Que ye aficionáu a les fabes o que ye afayadizu pa producir fabes o que produz fabes fácil y abondo [JH (= faberu)].
  2. 2. Que produz fabes (un sitiu) [Lln].
adicimus etiam unum nozal in illa supradicta fauarega 1187(or.) [SV/539] una fauarega iuxta kasa de Abat et unum medium solar in Castello 1187(or.) [SV/539] devedes lantar en tales logares que non son linariegas nin favariegas 1284(or.) [SP-I/264]
salvo linariega e favariega e baraganna lavradia salvo ennas fronteras 1287(or.) [SP-I/273] destas tierras laman la Favariega e iaz en llano de la Por- tiella 1304(or.) [SP-I/348] en tierra lauradia nin en controzio nin en linariega nin en fauariega 1338(or.) [MV/169] linariega e_de fauariega e de heredat que se todavia mande de cucho 1368(or.) [SB/291] non lavremos nin fagamos lantar en heredat lavradia nin li- nariega nin favariega 1413(or.) [SP-III/191] tierras lavrantias nin controzios nin linariegas nin favariegas 1413(or.) [SP-III/193] non llantedes en eredat llabrantia nin de_so cucho nin llyna- riegas nin fauariegas 1427(or.) [SB/330] non llantedes en eredades de panicho nin llynariegas nin fauariegas 1427(or.) [SB/332] non sean losas labrantias de so cucho nin tierras linariegas nin fabariegas 1458(or.) [SP-IV/68] non lantedes en heredad labradia nin en linariegas nin faba- riegas 1469(or.) [SP-IV/130]
  1. adicimus etiam unum nozal in illa supradicta fauarega
  2. 1187(or.) SV/539
  3. una fauarega iuxta kasa de Abat et unum medium solar in Castello
  4. 1187(or.) SV/539
  5. devedes lantar en tales logares que non son linariegas nin favariegas
  6. 1284(or.) SP-I/264

  7. salvo linariega e favariega e baraganna lavradia salvo ennas fronteras
  8. 1287(or.) SP-I/273
  9. destas tierras laman la Favariega e iaz en llano de la Por- tiella
  10. 1304(or.) SP-I/348
  11. en tierra lauradia nin en controzio nin en linariega nin en fauariega
  12. 1338(or.) MV/169
  13. linariega e_de fauariega e de heredat que se todavia mande de cucho
  14. 1368(or.) SB/291
  15. non lavremos nin fagamos lantar en heredat lavradia nin li- nariega nin favariega
  16. 1413(or.) SP-III/191
  17. tierras lavrantias nin controzios nin linariegas nin favariegas
  18. 1413(or.) SP-III/193
  19. non llantedes en eredat llabrantia nin de_so cucho nin llyna- riegas nin fauariegas
  20. 1427(or.) SB/330
  21. non llantedes en eredades de panicho nin llynariegas nin fauariegas
  22. 1427(or.) SB/332
  23. non sean losas labrantias de so cucho nin tierras linariegas nin fabariegas
  24. 1458(or.) SP-IV/68
  25. non lantedes en heredad labradia nin en linariegas nin faba- riegas
  26. 1469(or.) SP-IV/130
Cfr. fabal.
fabariñu
📖: fabariñu
🏗️: NO
✍️: NO
//<i class="della">Santu</i>(TEST)
  1. fabariñu
    • Sm
  2. <i class="della">Santu</i eonaviego
fabariñu ‘santu que protexe les fabes’ [Sm].
  1. 1. <i class="della">fabariñu</i> ‘santu que protexe les fabes’ [Sm].
Cfr. faberu, a, o.
fabarota, la
📖: fabarota
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<b class="della">fabarota,</b>(TEST)
  1. fabarota
    • Sr
  2. b class="della">fabarota,</b
la Faba común [Sr].
  1. 1. <b class="della">la </b>Faba común [Sr].
Cfr. fabaraca.
fabaruchu, el*
📖: fabaruchu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.abaruchu [Pa].>(TEST)
  1. fabaruchu
  2. h.abaruchu
    • Pa
Faba de mayu, pequeña (dábase al ganáu pero los más necesi- taos tamién les comíen) [Pa].
  1. 1. Faba de mayu, pequeña (dábase al ganáu pero los más necesi- taos tamién les comíen) [Pa].
Cfr. fabaraca.
fabayera, la*
📖: fabayera
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<//fabayeira [“desde Valdés a Vegadeo” (Eo)].>(TEST)
  1. fabayera
  2. fabayeira eonaviego
    • “desde Valdés a Vegadeo” (Eo)
Planta que produz fabes [/Eo/].
  1. 1. Planta que produz fabes [/Eo/].
Cfr. fabayu.
fabayón, el
📖: fabayón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<i class="della">Faba </i>grande y ruina [R]. //-<i class="della">ones </i>‘especie de pólipu de la fa- milia de <i class="della">las</i>(TEST)
  1. fabayón
    • Cg
  2. i class="della">Faba </i>grande y ruina
    • R
  3. -<i class="della">ones </i>‘especie de pólipu de la fa- milia de <i class="della">las</i eonaviego
grogonias (sic)’ [Cg].
  1. 1. <i class="della">grogonias</i> (<i class="della">sic</i>)’ [Cg].
Aum. de fabayu (cfr.).
fabayu*
📖: fabayu*
🏗️: SI
✍️: NO
Términu conocíu como nomatu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Martinus</i>(TEST)
  1. fabayu*
  2. Términu conocíu como nomatu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Martinus</i
Faballo 1228(or.) [ACL/462]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Faballo</i> 1228(or.) [ACL/462]
conseña como nomatu en documentu del primer terciu del sie- glu XIII. Sobro ast. fabayu y *fabaya (que tamién podríen te- nese por diminutivos en -ayu, -aya) iguóse l’aumentativu fabayón (cfr.), el diminutiv en -ŎLA, fabayuela (cfr.), el coleu- tivu en -ARIA, fabayera (cfr.).
  1. conseña como nomatu en documentu del primer terciu del sie- glu XIII. Sobro ast. fabayu y *fabaya (que tamién podríen te- nese por diminutivos en -ayu, -aya) iguóse l’aumentativu fabayón (cfr.), el diminutiv en -ŎLA, fabayuela (cfr.), el coleu- tivu en -ARIA, fabayera (cfr.).
Quiciabes del llat. FABALIA ‘tallos de les fabes’ pudo siguir ast. *fabaya con una creación analóxica masculina fabayu que se
fabayuela, la*
📖: fabayuela
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><fabayuola [Tox]. //fabayola [Mánt].>(TEST)
  1. fabayuela
  2. ident class="della" level="1"></ident><fabayuola
    • Tox
  3. fabayola eonaviego
    • Mánt
Planta herbácea que miedra espontánea nuna tierra semada [Tox]. Mala yerba que crez col maíz y enrédase nél [/Mánt/]. Cfr. fabayu.
  1. Planta herbácea que miedra espontánea nuna tierra semada [Tox]. Mala yerba que crez col maíz y enrédase nél [/Mánt/]. Cfr. fabayu.
  2. /Mánt/
fabaza, la
📖: fabaza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Caxines de fabes coles que s’alimenta’l ganáu d’iviernu [As]. Caxines seques y esbillaes [Pr]. Caxines llueu de saca-yos el frutu [Ce]. Plantes seques de les fabes llueu de mayaes (em- plegaes como alimentu del ganáu pel iviernu) [Oc]. <ident class="della" level="1"></ident>Documéntase <i class="della">fauaza</i>(TEST)
  1. fabaza
  2. ident class="della" level="1"></ident>Caxines de fabes coles que s’alimenta’l ganáu d’iviernu
    • As
  3. Caxines seques y esbillaes
    • Pr
  4. Caxines llueu de saca-yos el frutu
    • Ce
  5. Plantes seques de les fabes llueu de mayaes (em- plegaes como alimentu del ganáu pel iviernu)
    • Oc
  6. <ident class="della" level="1"></ident>Documéntase <i class="della">fauaza</i
nel sieglu XIII nel Libro de los Caballos
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. nel sieglu XIII nel <i class="della">Libro</i> <i class="della">de</i> <i class="della">los</i> <i class="della">Caballos</i>
(I. Carrasco 1993: 49).
  1. (I. Carrasco 1993: 49).
Del llat. FABĀCEA, -AE ‘puré de fabes’ (EM) que tamién hebo sig- nificar ‘caxines’ como’l mesmu llat. ufre pal so pl. fabaciae (ABF).
fabear
📖: fabear
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. fabear
Votar con fabes {caún de los que tienen derechu a votu} [JH]. Cfr. faba. Paez verbu tresmitíu dende’l DRAE y acoyíu por JH.
  1. Votar con fabes {caún de los que tienen derechu a votu} [JH]. Cfr. faba. Paez verbu tresmitíu dende’l DRAE y acoyíu por JH.
  2. JH
fabera, la
📖: fabera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><fabiera [Tox].>(TEST)
  1. fabera
  2. ident class="della" level="1"></ident><fabiera
    • Tox
Fabal [Md (= fabal)]. 2. Planta lleguminosa, faba, cast. judía [Tox]. 3. Cestu medianu pa llevar fabes [Md]. Nominalización del femenín del ax. FABĀRIUS, -A, -UM ‘de fabes’ (OLD) como alvertimos en faberu, a, o (cfr.); esa nomi- nalización yá se conseña nel llat. FABARIA ‘vendedora de fabes’ (ABF), de xuru con propagación analóxica al masculín faberu ‘el que trafica en fabes’ (cfr.); más serondamente fabera con- séñase como ‘tierra de fabes’, asina na Lex Salica del sieglu VI [(Díaz y Díaz, 1985: 161-28].
  1. Fabal [Md (= fabal)]. 2. Planta lleguminosa, faba, cast. judía
  2. Md (= fabal)
  3. [Tox]. 3. Cestu medianu pa llevar fabes [Md]. Nominalización del femenín del ax. FABĀRIUS, -A, -UM ‘de fabes’ (OLD) como alvertimos en faberu, a, o (cfr.); esa nomi- nalización yá se conseña nel llat. FABARIA ‘vendedora de fabes’ (ABF), de xuru con propagación analóxica al masculín faberu ‘el que trafica en fabes’ (cfr.); más serondamente fabera con- séñase como ‘tierra de fabes’, asina na Lex Salica del sieglu VI [(Díaz y Díaz, 1985: 161-28].
  4. (Díaz y Díaz, 1985: 161-28
faberu, a, o
📖: faberu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><+fabiru [y Llg].>(TEST)
  1. faberu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+fabiru
    • y Llg
Aficionáu a les fabes [Llg. Md]. Que-y presten les fabes o lo que ye afayadizo pa producir fabes o les produz fácil y con ba- yura [JH (= fabariegu)].
  1. Aficionáu a les fabes [Llg. Md]. Que-y presten les fabes o lo que ye afayadizo pa producir fabes o les produz fácil y con ba- yura [JH (= fabariegu)].
  2. JH (= fabariegu)
Del llat. FABĀRIUS, -A, -UM ‘de fabes’ (OLD) con posibles no- minalizaciones como se pervé nel masculín (cfr. faberu) y fe- menín (cfr. fabera). Dende faberu féxose fabariñu (cfr.) anque estraña’l sufixu -iñu (cfr.).
faberu, el
📖: faberu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><fabeiru [Md. Cd. Pr. Ce. Cv. Tox. PVieya].>(TEST)
  1. faberu
  2. ident class="della" level="1"></ident><fabeiru
    • Md
    • Cd
    • Pr
    • Ce
    • Cv
    • Tox
    • PVieya

Fabal [Md. Cd. Pr. Ce. Cv. Tox. PVieya]. 2. Bayura de fabes [Cd]. 3. El que trafica en fabes [JH].
  1. 1. <br class="della">Fabal [Md. Cd. Pr. Ce. Cv. Tox. PVieya].
  2. 2. Bayura de fabes [Cd].
  3. 3. El que trafica en fabes [JH].
alia ad Faveyro ad crucem et alia ad ervedal 1187 [SPM/332] quanta outra nos pertenece eno Faveyro 1243 [SPM/402] una nossa vinna que auemos ena vila que chamam el faueyro /S. Andrés de Espinareda 1273 [STAAFF/162] ena villa que chaman el Faveyro so la campana de Sam Ni- cholao 1287 [Espinareda/49] Menen Cullar Pero Martines e del Faveyro Gonçalo Nieto 1303 [Espinareda/61] faz II moyos e departe con Martin Fernandez del favero s.f. [SPM/527]
  1. alia ad Faveyro ad crucem et alia ad ervedal 1187 [SPM/332] quanta outra nos pertenece eno Faveyro 1243 [SPM/402] una nossa vinna que auemos ena vila que chamam el faueyro /S. Andrés de Espinareda
  2. 1273 STAAFF/162
  3. ena villa que chaman el Faveyro so la campana de Sam Ni- cholao
  4. 1287 Espinareda/49
  5. Menen Cullar Pero Martines e del Faveyro Gonçalo Nieto
  6. 1303 Espinareda/61
  7. faz II moyos e departe con Martin Fernandez del favero s.f.
  8. SPM/527
Cfr. faberu, a, o.
fabica, la
📖: fabica
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Dim. de <i class="della">faba</i>(TEST)
  1. fabica
  2. Dim
  3. de <i class="della">faba</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. faba.
fabín, el
📖: fabín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
///<i class="della">Entre</i>(TEST)
  1. fabín
    • Sm
  2. <i class="della">Entre</i infl. cast.
faba y fabín una cabra con su cabritín [Sm (LC)].
  1. 1. <i class="della">faba</i> <i class="della">y</i> <i class="della">fabín</i> <i class="della">una</i> <i class="della">cabra</i> <i class="della">con</i> <i class="della">su</i> <i class="della">cabritín</i> [Sm (LC)].
Cfr. faba, cola amestadura del suf. dim. -ica.
fabina, la
📖: fabina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
//<i class="della">-es</i>(TEST)
  1. fabina
    • Pr
    • Cp
  2. <i class="della">-es</i eonaviego
‘fabes pequeñes, redondes [Ac] y prietes’ [Pr (fabinas)]. ‘fabes pequeñes, redondes [Ac] non usaes pa fabada pero que ponen con verdura pel iviernu’ [Cp]. //Fabines roxes ‘fabes colloraes’ [Cp (= roxines)].
  1. 1. ‘fabes pequeñes, redondes [Ac] y prietes’ [Pr (fabinas)]. ‘fabes pequeñes, redondes [Ac] non usaes pa fabada pero que ponen con verdura pel iviernu’ [Cp]. //<i class="della">Fabines roxes </i>‘fabes colloraes’ [Cp (= roxines)].
Dim. de faba (cfr.).
fabisa, la*
📖: fabisa
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<h.abisa [Cl].>(TEST)
  1. fabisa
  2. h.abisa
    • Cl
Faba pequeña [Cl].
  1. 1. Faba pequeña [Cl].
Del llat. FABA quiciabes col suf. -ĬSIA (GHLA 61).
fabizu, el*
📖: fabizu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.abizu [Cl].>(TEST)
  1. fabizu
  2. h.abizu
    • Cl
Arrecendor o sabor a fabes [Cl].
  1. 1. Arrecendor o sabor a fabes [Cl].
Del llat. FABA cola amestadura del suf. -ĪCIUS.
fabón, el
📖: fabón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.abón [LV. Lln. Pa].>(TEST)
  1. fabón
  2. h.abón
    • LV
    • Lln
    • Pa
Faba grande [Tox. /Eo/] con caxina áspera, correosa, peluda [Tor]. Faba de colores [DA] con que los rapazos xueguen al poche [Lv]. //-ones ‘fabes grandes y blanques’ [Lln]. ‘fabes de mayu (cómense verdes y delles vegaes con caxina)’ [Pa (= h.abes de mayu)]. ‘xuegu en que se tiren los h.abones a un fu- racu’ [Lln]. //Fabóis ‘especie de fabes mayores que les co- rrientes’ [As]. ‘tipu de fabes grandes’ [/Tp/].
  1. 1. Faba grande [Tox. /Eo/] con caxina áspera, correosa, peluda [Tor]. Faba de colores [DA] con que los rapazos xueguen al <i class="della">poche</i> [Lv]. //<i class="della">-ones </i>‘fabes grandes y blanques’ [Lln]. ‘fabes de mayu (cómense verdes y delles vegaes con caxina)’ [Pa (= h.abes de mayu)]. ‘xuegu en que se tiren los <i class="della">h.abones</i> a un fu- racu’ [Lln]. //<i class="della">Fabóis </i>‘especie de fabes mayores que les co- rrientes’ [As]. ‘tipu de fabes grandes’ [/Tp/].
D’una variante masculina de faba col suf. aumentativu -ón. N’A Estierna y más a occidente alviértese la perda de -n-.
fabona, la
📖: fabona
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<h.abona [Lln].>(TEST)
  1. fabona
    • Ca
    • Cp
    • Cg
    • Ay
  2. h.abona
    • Lln
Aum. de faba. 2. Faba [Ca]. Faba de mayu, grande [Cb. Cp. Ac. Ca. VBable]. Faba común [Cg]. Tipu de faba [Ay (= faba de mayu). PSil] blanca y grande [Lln]. //H.abona de mayo ‘faba negra y que se da de comida a los animales’ [Os]. ///La fabona pa abona quier dicir que ye planta que nun necesita cuchu pa criase [LC]. Cfr. faba.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Aum. de <i class="della">faba</i>.
  3. 2. Faba [Ca]. Faba de mayu, grande [Cb. Cp. Ac. Ca. VBable]. Faba común [Cg]. Tipu de <i class="della">faba</i> [Ay (= faba de mayu). PSil] blanca y grande [Lln]. //<i class="della">H.abona</i> <i class="della">de</i> <i class="della">mayo </i>‘faba negra y que se da de comida a los animales’ [Os]. ///<i class="della">La fabona</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">sí</i> <i class="della">abona</i> quier dicir que ye planta que nun necesita cuchu pa criase [LC]. Cfr. <i class="della">faba</i>.
faborniu, el*
📖: faborniu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.aborniu[Lln].>(TEST)
  1. faborniu
  2. h.aborniu
    • Lln
Faya pequeña, de mediu metru d’altura, más alta qu’un ca- rrascu [Bulnes (Lln)].
  1. 1. Faya pequeña, de mediu metru d’altura, más alta qu’un ca- rrascu [Bulnes (Lln)].
D’un encruz del ast. h.aya (cfr.) y caborniu (cfr. cabornu).
fabosu, a, o
📖: fabosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. fabosu
Que-y presten les fabes [JH].
  1. 1. Que-y presten les fabes [JH].
Del lla. FABA col suf. abondativu -ŌSUS, -A, -UM.
fábrica, la
📖: fábrica
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">fábrica </i>[Xral]. 2. Central lléctrica [Qu. Tb]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">ecclesiarum</i>(TEST)
  1. fábrica
  2. Cast
  3. <i class="della">fábrica </i>
    • Xral
  4. 2
  5. Central lléctrica
    • Qu
    • Tb
  6. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">ecclesiarum</i
fabricis reparationibus 1186(or.) [ACL/515]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">fabricis</i> <i class="della">reparationibus</i> 1186(or.) [ACL/515]
son pora las fabricas 1267 (s. XIII?) [ACL/464] por rrazon de la fabrica & de las iglesias que nos obispo 1279 [DCO-V/120] que escuende la capilla de arte que quita la limosna a_la fa- brica (c. XVIII) [MSPV/100] alio prato ad illa faurga per terminum de Citi 1062(or.) [ACL/339] todo omne que enfragua fezier camena o en castannal peche VI morauedis [FFLL s.v. fragua) amaten le la frauga sin calomia [FA-A 124/10 (FFLL s.v. fra- gua)] en Las Veygas de tras la fragua de San Martino 1403(or.) [VC-II/114] cassa de la fragua que esta pegada a la de la panadera 1604 (c. XVIII) [MSPV/178] Paralelamente pue delliñase’l comportamientu siguíu pol verbu llat. FABRICĀRE (OLD) > ast. fabricar (
  1. son pora las fabricas
  2. 1267 (s. XIII?) ACL/464
  3. por rrazon de la fabrica & de las iglesias que nos obispo
  4. 1279 DCO-V/120
  5. que escuende la capilla de arte que quita la limosna a_la fa- brica (c. XVIII)
  6. MSPV/100
  7. alio prato ad illa faurga per terminum de Citi
  8. 1062(or.) ACL/339
  9. todo omne que enfragua fezier camena o en castannal peche
  10. VI morauedis
  11. FFLL s.v. fragua) amaten le la frauga sin calomia [FA-A 124/10 (FFLL s.v. fra- gua)
  12. en Las Veygas de tras la fragua de San Martino
  13. 1403(or.) VC-II/114
  14. cassa de la fragua que esta pegada a la de la panadera
  15. 1604 (c. XVIII) MSPV/178
  16. Paralelamente pue delliñase’l comportamientu siguíu pol verbu llat. FABRICĀRE (OLD) > ast. fabricar (
Del llat. FABRICA ‘taller’, ‘fragua’ (EM), per vía culta sigue ast. fábrica común col castellán (DCECH s.v. fábrica). Delles llin- gües romániques caltienen tamién un resultáu popular (REW), asina’l cat. fàbrega y farga (DECLC s.v. faber). L’ast. ufre un vieyu resultáu con metátesis *fabr(e)ga faurga (1062) → ast. fragua (cfr.), con metátesis: cfr.) como yá di- ximos (PE4). Didagus fabricator huius ecclesie 1101(or.) [DCO-I/324] Del masc. llat. FABRICATOR, -ORIS ‘artesanu’, ‘trabayador’ (ABF), per vía semiculta. Junquera Huergo conseña tamién ast. fabriqueru ‘fabricante’, ‘artífice’ pero pue ser términu que res- puenda a la creación personal acordies coles posibilidaes for- matives del asturianu (PE4).
fabricar
📖: fabricar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">fabricar</i>(TEST)
  1. fabricar
  2. Cast
  3. <i class="della">fabricar</i
[Xral]. pero como so xenio ñon podía/xecutar cosa con xuicio ma- duro,/mandó-yos que una estauta flabicasen/y al son de lles cornetes lla adorasen [BAúxa, Sueños (Poesíes 157-160)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Xral]. <i class="della">pero</i> <i class="della">como</i> <i class="della">so</i> <i class="della">xenio</i> <i class="della">ñon</i> <i class="della">podía</i>/<i class="della">xecutar</i> <i class="della">cosa</i> <i class="della">con</i> <i class="della">xuicio</i> <i class="della">ma-</i> <i class="della">duro,</i>/<i class="della">mandó-yos que una estauta </i><i class="della">flabicasen</i>/<i class="della">y al son de lles</i> <i class="della">cornetes lla adorasen </i>[BAúxa, <i class="della">Sueños </i>(Poesíes 157-160)]
Que, porque no la guardaren,/a todos vieno afogar/en aquel Dilluviu, amigu,/que tu ñoticia tendrás,/que Noé y la so fa- milia/solu se vieno a llibrar en aquella arcona grande/que mandó Dios fabricar,/que me parez que llevaba/más que el horru de mio /y la exa de mio compadre/que é la mayor del llugar [ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 125-136)] Dende’l verbu llat. FABRICĀRE (OLD) siguió’l cultismu ast. fa- bricar qu’apaez en dellos testos llatinos medievales inxertos abaxo (§a). Pero esti verbu tevo n’ast. a. un resultáu semicultu *fabregar como suxeren delles formes medievales (§b). Dende *fabregar ( a) una sella argentea ualente DC solidos opere digno fabricata 1015 (s. XII) [MSAH-II/48] suas casas fabricatas uel por fabricare 1061(or.) [MSAH- II/321] illam albergariam quam Ueremudus Petriz fabricauit 1124(or.) [ACL/123]
  1. Que, porque no la guardaren,/a todos vieno afogar/en aquel Dilluviu, amigu,/que tu ñoticia tendrás,/que Noé y la so fa- milia/solu se vieno a llibrar en aquella arcona grande/que mandó Dios fabricar,/que me parez que llevaba/más que el horru de mio /y la exa de mio compadre/que é la mayor del llugar
  2. ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 125-136)
  3. Dende’l verbu llat. FABRICĀRE (OLD) siguió’l cultismu ast. fa- bricar qu’apaez en dellos testos llatinos medievales inxertos abaxo (§a). Pero esti verbu tevo n’ast. a. un resultáu semicultu
  4. *fabregar como suxeren delles formes medievales (§b). Dende
  5. *fabregar (
  6. a)
  7. una sella argentea ualente DC solidos opere digno fabricata
  8. 1015 (s. XII) MSAH-II/48
  9. suas casas fabricatas uel por fabricare
  10. 1061(or.) MSAH- II/321
  11. illam albergariam quam Ueremudus Petriz fabricauit
  12. 1124(or.) ACL/123
cfr. fábrica) siguió un resultáu popular *fabr(e)gar
  1. *faurgarforgar ‘cepiyar la madera con un cepiyu o gar- lopa’ (REW s.v. fabricare; DEEH s.v. fabricare) onde, frente a Meyer-Lübke, podría atopase xustificación pal deverbal ast. forga ‘viruta’ (cfr. fábrica) y pal so diminutivu forgaxa (DEEH s.v. fabricare); l’ausencia de diptongu decreciente átonu n’oc- cidente favorez esta interpretación máxime al siguir una lí- quida a la vocal velar. De toes maneres, dende *faurgar, con metátesis, siguió l’ast. fraguar (cfr.) de la mesma manera que dende FABRICA > faurga (1062) → fragua (cfr.). En sen con- trariu, ast. forxar y forxa han entendese como préstamos del catalán (DEEH s.v. fabricare) o, meyor, del fr. forge (DCECH s.v. fragua), como de gorgegorxa [(cfr.); PE4]. En tou casu, el llat. fabricatum acaba imponiéndose a otra posibilidá qu’a- punta nel llat. del dominiu al entamu del sieglu x, el continua- dor de l’amestadura con facere: incensare argenteum zelatum ex auro curiositer fabrefactum 908 (s. XIII) [DCO-I/75]. El par- ticipiu fabricatus, -a, -um documéntase de mou asemeyáu a lo que vemos en fábrica (cfr.):
  2. DCO-I/75
fabricador, ora, el/la
📖: fabricador
🔤: , ora, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora,
Fabricante [JH]. <br class="della">b) <i class="della">baselica</i>(TEST)
  1. fabricador
  2. Fabricante
    • JH
  3. <br class="della">b) <i class="della">baselica</i
est fabricada 1005(or.) [ACL/180]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">est</i> <i class="della">fabricada</i> 1005(or.) [ACL/180]
crucem fabregactam diuersis gemmarum uiridum generibus or- natam a preciosis lapillis insutam (...) 908 (s.XIII) [DCO-I/74] est fabrigata pro remedio animas suas 1025 (s. XII) [ACL/422] pro solares quos fabrigauerat Asur Didaz 1048(or.) [ACL/240]
  1. crucem fabregactam diuersis gemmarum uiridum generibus or- natam a preciosis lapillis insutam (...) 908 (s.XIII) [DCO-I/74] est fabrigata pro remedio animas suas 1025 (s. XII)
  2. ACL/422
  3. pro solares quos fabrigauerat Asur Didaz
  4. 1048(or.) ACL/240
fabru, el*
📖: fabru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pente medies de la documentación medie- val: <ident class="della" level="2"></ident>a) <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Petrus</i>(TEST)
  1. fabru
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pente medies de la documentación medie- val: <ident class="della" level="2"></ident>a) <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Petrus</i
Faber 1161 (s. XIII) [MB/163; MB/165]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Faber</i> 1161 (s. XIII) [MB/163; MB/165]
cum Benedicta filia Petri Faber 1216 (s. XVIII) [MB/247] Domnus Iohannes faber 1233(or.) [ACL/28] Domnus Michaele faber 1233(or.) [ACL/28] Petrus Petri faber 1233(or.) [ACL/28] b) Nicolaus Fabro 1194(or.) [ACL/57] Isidorus fabro 1205(or.) [ACL/158] Ysidorus Petri fabrus 1205(or.) [ACL/158] quam habuit a Didaco fabro [LCodo/151-140] Rodericus Farbalot cf. Stephanus Garin cf. 1168(or.) [SV/458] Rodericus farbelot 1192 [SP]
  1. cum Benedicta filia Petri Faber
  2. 1216 (s. XVIII) MB/247
  3. Domnus Iohannes faber Domnus Michaele faber Petrus Petri faber
  4. 1233(or.) ACL/28
  5. b) Nicolaus Fabro 1194(or.) [ACL/57] Isidorus fabro Ysidorus Petri fabrus
  6. 1205(or.) ACL/158
  7. quam habuit a Didaco fabro
  8. LCodo/151-140
  9. Rodericus Farbalot cf. Stephanus Garin cf.
  10. 1168(or.) SV/458
  11. Rodericus farbelot
  12. 1192 SP
Del llat. FABER, -BRĪ ‘el que trabaya los cuerpos duros (meta- les, piedra, madera, etc.)’ (EM). Los testos llatinos citaos a ve- gaes ufierten el nominativu (faber) y dacuando’l continuador del acusativu (fabro). El términu apaez tamién como “farba- lot” per vez primera en 1138 acordies con Lapesa (1967: 345); tamién como “farbelot”, a lo cabero’l sieglu XII que talmente paez una amestanza d’aniciu occitán FABRE ‘ferreru’ y LOT ‘lentu’, ‘pesáu’ (CGHLA 309; PE4: 159):
fabu, el 1
📖: fabu
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<ident class="della" level="1"></ident>Faba pequeña. //-<i class="della">os</i>(TEST)
  1. fabu
    • Lln
  2. ident class="della" level="1"></ident>Faba pequeña
  3. -<i class="della">os</i eonaviego
‘fabines pequeñes, de color’ [Lln]. ‘ciertu xuegu’ [Lln].
  1. 1. ‘fabines pequeñes, de color’ [Lln]. ‘ciertu xuegu’ [Lln].
Creación analóxica masculina sobro faba (cfr.).
  1. Creación analóxica masculina sobro faba (cfr.).
fabu, el 2
📖: fabu
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<///<ident class="della" level="1"></ident>/h.abos [Lln].>(TEST)
  1. fabu
  2. <ident class="della" level="1"></ident>/h.abos infl. cast.
    • Lln
Panal de la colmena [Mar].///El favo es dulce, mas pica la abeja ‘poca ganancia o placer trai munchu dañu’ [Correas (LC)]. - El asturiano llama favo y el labrador havo, al panal de miel [Correas (LC)] Del masc. llat. FAUUS, -I ‘panal’ (EM), pallabra con continua- dores románicos (REW) ya hispánicos (DEEH; Colón 2002-II: 600). En mir. en llugar de *fabo xeneralicen *truebutrebo (en rellación col sufixáu ast. trubiecu); con too en dómines an- teriores hebo emplegase *fabo o *faba ‘panal’ darréu que mo-
  1. Panal de la colmena [Mar].///El favo es dulce, mas pica la abeja ‘poca ganancia o placer trai munchu dañu’ [Correas (LC)].
  2. Correas (LC)
  3. - El asturiano llama favo y el labrador havo, al panal de miel
  4. Correas (LC)
  5. Del masc. llat. FAUUS, -I ‘panal’ (EM), pallabra con continua- dores románicos (REW) ya hispánicos (DEEH; Colón 2002-II: 600). En mir. en llugar de *fabo xeneralicen *truebutrebo (en rellación col sufixáu ast. trubiecu); con too en dómines an- teriores hebo emplegase *fabo o *faba ‘panal’ darréu que mo
dernamente conséñase doce (‘dulce’) como una faba de miel magar a Leite de Vasconcellos paecía-y que faba podría ser portuguesismu (Leite 1901: 224).
fabuca, la
📖: fabuca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<h.abuca [Pa].>(TEST)
  1. fabuca
  2. h.abuca
    • Pa
Faba pequeña y ruina [Pa. JH]: Xíntase lla fabuca y tamién lla patatuca [JH]. //-ques “les fabes de refugaya, les que non pres- ten pa’l mercáu” [R].
  1. 1. Faba pequeña y ruina [Pa. JH]: <i class="della">Xíntase</i> <i class="della">lla</i> <i class="della">fabuca</i> <i class="della">y</i> <i class="della">tamién</i> <i class="della">lla </i><i class="della">patatuca</i> [JH]. //<i class="della">-ques</i> “les fabes de refugaya, les que non pres- ten pa’l mercáu” [R].
Diminutivo-despeutivu de faba (cfr.).
fabucu, el 1
📖: fabucu
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Desp. de <i class="della">faba</i>(TEST)
  1. fabucu
    • Md
  2. Desp
  3. de <i class="della">faba</i
[Md].
  1. 1. [Md].
2. Faba pequeña [Md. Pr]. Fabona de clas pequeña [Cb. Cp]. Creación analóxica masculina dende fabaca (cfr. faba).
fabucu, el 2
📖: fabucu
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Cfr<i class="della">.</i>(TEST)
  1. fabucu
  2. Cfr<i class="della">.</i
fayucu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">fayucu</i>.
fabudu, a, o
📖: fabudu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Abondosu en fabes [JH]. 2. (Nomatu de los) d’Orderias, en Somiedu [LBlanco]. //<i class="della">Piedra</i>(TEST)
  1. fabudu
  2. Abondosu en fabes
    • JH
  3. 2
  4. (Nomatu de los) d’Orderias, en Somiedu
    • LBlanco
  5. <i class="della">Piedra</i eonaviego
fabuda ‘podinga’ [JS 155].
  1. 1. <i class="della">fabuda</i> ‘podinga’ [JS 155].
Cfr. faba.
fabunu, a, o*
📖: fabunu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<h.abunu [Lln].>(TEST)
  1. fabunu
  2. h.abunu
    • Lln
Propiu de les fabes [Lln]. //A h.abunu (con arrecendor o sabor) a fabes [Lln].
  1. 1. Propiu de les fabes [Lln]. //<i class="della">A</i> <i class="della">h.abunu</i> (con arrecendor o sabor) a fabes [Lln].
Cfr. faba.
fabuquera, la
📖: fabuquera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fauquera [y Sb]. h.abuquera [Am].>(TEST)
  1. fabuquera
    • Sb
  2. fauquera
    • y Sb
  3. h.abuquera
    • Am
Faya pequeña [Am], que nun miedra [Sb].
  1. 1. Faya pequeña [Am], que nun miedra [Sb].
Deriváu de fabucu 2 (cfr. fayucu).
fabuqueru, a, o
📖: fabuqueru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. fabuqueru
De Caliao, en Casu [LBlanco].
  1. 1. De Caliao, en Casu [LBlanco].
Cfr. fayucu.
facedera, la*
📖: facedera
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. facedera
Cfr. focera.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">focera</i>.
facederu, a, o
📖: facederu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<faceeru [Ca]. h.acederu [Lln].>(TEST)
  1. facederu
  2. faceeru
    • Ca
  3. h.acederu
    • Lln
Cast. hacedero [JH]. Fácil de facer [Lln]. Que pue facese [Ca]: Eso ye faceeru [Ca].
  1. 1. Cast. <i class="della">hacedero</i> [JH]. Fácil de facer [Lln]. Que pue facese [Ca]: <i class="della">Eso</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">faceeru</i> [Ca].
Cfr. facer.
facedor, ora
📖: facedor
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<faedor [Md. Pzu. PSil]. faidor [Sm].>(TEST)
  1. facedor
    • Pr
    • Pa
  2. faedor
    • Md
    • Pzu
    • PSil
  3. faidor
    • Sm
Cast. hacedor [Md. JH]. Que trabaya muncho, que ye perac- tivu nel trabayu [Sm]: Güei tas mui faidora [Sm]. Trabayador, buscador de vida [Pr]. Activu [Ac. PSil]: Ye mui facedor por vida [Ac]. Cast. facendoso [Pa]. //El faedor ‘Dios’ [Md].
  1. 1. Cast. <i class="della">hacedor </i>[Md. JH]. Que trabaya muncho, que ye perac- tivu nel trabayu [Sm]: <i class="della">Güei tas mui faidora </i>[Sm]. Trabayador, buscador de vida [Pr]. Activu [Ac. PSil]: <i class="della">Ye mui facedor por </i><i class="della">vida</i> [Ac]. Cast. <i class="della">facendoso</i> [Pa]. //<i class="della">El</i> <i class="della">faedor</i> ‘Dios’ [Md].
Pedro Palencia fazedor de la concamia 1245(or.) [MSAH- V/234] disti pleyto fo ya domna Oraca fazedor para Maria Salvado- riz ya recibidor 1259(or.) [SP-I/209] el fazedor de la lee s. XIII(or.) [FX/3] de las kartas legales e del fazedor de las lees s. XIII(or.) [FX/33] el fazedor de la lee deve catar si aquello que el diz s. XIII(or.) [FX/34] el fazedor de las lees como las deve husar s. XIII(or.) [FX/34] el fazedor de las lees non deve fazer el derecho per desputa- cion s. XIII(or.) [FX/34] como deve dar consello el fazedor de las lees s. XIII(or.) [FX/35] como deve falar el fazedor de las lees s. XIII(or.) [FX/35] como deve iulgar el fazedor de las lees s. XIII(or.) [FX/35] de qual vida deve seer el fazedor de las lees s. XIII(or.) [FX/35] el fazedor de las les deve falar poco ¬ bien s. XIII(or.) [FX/35] qual ensinnamento deve dar el fazedor de las lees s. XIII(or.) [FX/36] posian e levan a los renderos e fazedores del dicho moneste- rio 1446(or.) [MV/371] donna Leonor e sus fasedores e mayordomos por ellos 1465(or.) [VC-I/268] Posible formación en rellación col ast. facer (
  1. Pedro Palencia fazedor de la concamia
  2. 1245(or.) MSAH- V/234
  3. disti pleyto fo ya domna Oraca fazedor para Maria Salvado- riz ya recibidor
  4. 1259(or.) SP-I/209
  5. el fazedor de la lee s. XIII(or.)
  6. FX/3
  7. de las kartas legales e del fazedor de las lees s. XIII(or.)
  8. FX/33
  9. el fazedor de la lee deve catar si aquello que el diz s. XIII(or.)
  10. FX/34
  11. el fazedor de las lees como las deve husar s. XIII(or.)
  12. FX/34
  13. el fazedor de las lees non deve fazer el derecho per desputa- cion s. XIII(or.)
  14. FX/34
  15. como deve dar consello el fazedor de las lees s. XIII(or.)
  16. FX/35
  17. como deve falar el fazedor de las lees s. XIII(or.) como deve iulgar el fazedor de las lees s. XIII(or.) de qual vida deve seer el fazedor de las lees s. XIII(or.)
  18. FX/35
  19. el fazedor de las les deve falar poco ¬ bien s. XIII(or.)
  20. FX/35
  21. qual ensinnamento deve dar el fazedor de las lees s. XIII(or.)
  22. FX/36
  23. posian e levan a los renderos e fazedores del dicho moneste- rio
  24. 1446(or.) MV/371
  25. donna Leonor e sus fasedores e mayordomos por ellos
  26. 1465(or.) VC-I/268
  27. Posible formación en rellación col ast. facer (
cfr.). Una crea- ción compuesta col siguidor de DIS- > des- ye ast. desfacedor (cfr.).
facedoriu, el*
📖: facedoriu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<faedoriu [Md].>(TEST)
  1. facedoriu
  2. faedoriu
    • Md
Taller onde se fai daqué [Md].
  1. 1. Taller onde se fai daqué [Md].
Cfr. facer.
facendáu, ada, ao
📖: facendáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
Cast. <i class="della">hacendado</i>(TEST)
  1. facendáu
  2. Cast
  3. <i class="della">hacendado</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Posible adautación del cast. HACENDADO, algamada por JH dende’l DRAE. Lo mesmo vemos en facendear dende HACEN- DAR (DRAE).
facendear
📖: facendear
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. facendear
“Fachendear” [JH].
  1. 1. “Fachendear” [JH].
Posible adautación dende’l cast. HACENDAR.
facendera, la
📖: facendera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<cendera [y VCid].>(TEST)
  1. facendera
  2. cendera
    • y VCid

Trabayu personal pa facer dalguna cosa [JH]. Trabayu perso- nal, gratis y obligatoriu de los vecinos [PSil. Bab. Bard] pal serviciu común (iguar calles, caminos, etc.) [Mar. VCid], a toque de campana [Tor]. Trabayu en común [Alb] pa iguar ca- minos [Ar]. 2. Actividá pergrande, desasosiegu [Alb]. //Tocar a cendera ‘tocar de mou especial la campana p’alvertir a los vecinos que deben axuntase pa entamar la cendera’ [VCid]. El términu ta poco espardíu güei n’Asturies (anque sí lu con- seña Junquera Huergo nel sieglu XIX), quiciabes porque al norte del dominiu hebo preferencia por otres formaciones como SEXTA FERIA > sestaferia ‘facendera’ (cfr. facienda). Onde alita con más puxu facendera ye al sur del cordal, da- cuando cola variante castellanizada cendera (§d) con perda de l’aspiración de F-. La documentación medieval conseña ante- cesores de facendera al norte y al sur:
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <br class="della">Trabayu personal pa facer dalguna cosa [JH]. Trabayu perso- nal, gratis y obligatoriu de los vecinos [PSil. Bab. Bard] pal serviciu común (iguar calles, caminos, etc.) [Mar. VCid], a toque de campana [Tor]. Trabayu en común [Alb] pa iguar ca- minos [Ar].
  3. 2. Actividá pergrande, desasosiegu [Alb]. //<i class="della">Tocar</i><i class="della"> a cendera </i>‘tocar de mou especial la campana p’alvertir a los vecinos que deben axuntase pa entamar la <i class="della">cendera’ </i>[VCid]. El términu ta poco espardíu güei n’Asturies (anque sí lu con- seña Junquera Huergo nel sieglu XIX), quiciabes porque al norte del dominiu hebo preferencia por otres formaciones como SEXTA FERIA > <i class="della">sestaferia</i> ‘facendera’ (cfr. <i class="della">facienda</i>). Onde alita con más puxu <i class="della">facendera</i> ye al sur del cordal, da- cuando cola variante castellanizada <i class="della">cendera </i>(§d) con perda de l’aspiración de F-. La documentación medieval conseña ante- cesores de <i class="della">facendera</i> al norte y al sur:
a) sine tota facendaria habeatis eam 1112 (s. XII) [DCO-I/348] de omni foro et faciendaria 1185(or.) [VVS/63] omni alia fazendaria et regio fisco 1187(or.) [DCO-I/498] alia fazendaria et regio fisco 1188(or.) [DCO-I/500] non facias per eos nullam facendariam 1130? (s. XII) [ACL/147] nec alicui alii debet seruire uel cum eo in aliqua fazendaria esse 1177(or.) [ACL/478] tota faciendaria de collecta comestione et de iudegas 1183(or.) [ACL/542] fossadariam uel aliquam aliam fazendariam 1186(or.) [ACL/573] pecto petito et de tota alia fazendaria et regio fisco 1189(or.) [ACL/6] aliam fazendariam exigere audeat 1196 (s. XV) [ACL/75] nullam fazendariam nec pectum nec petitum faciant 1206(or.) [ACL/179] toto pecto petito et de tota fazendaria 1209(or.) [MCar-I/97] b) et libero eam de ofertione et de apelido et de peito et de fos- sado et de tota facendeira et de omni fisco et regio foro 1168(or.) [SPE-I/299] e quitarmos vos de toda fazendeyra 1263 [SPM/453] c) sine serna et facendera 1100 (s. XII) [MSAH-III/406; MSAH- III/403] duos cannatos de vino et alia facendera nec servicio ad nulla opera 1150 [SPM/274] quito de tota alia fazendera pro mercede 1226(or.) [SV/151] quitarnos de fazendera et de outra fuaro 1250(or.) [MCar- I/288] sean quitos de todo pecho e de toda fazendera por seys annos 1254 (s. XIII) [MSAH-V/284] todo fuero he toda fazendera 1259(or.) [ACL/343] per esto seerde quitos de toda fazendera 1270 [SPM/460] iantares façenderas foros monpostorias & terradgos aruoles con frucho & sen 1282 [MB-II/118] de toda pecha e de toda fazendera [FS (FFLL)] quitos de toda fazendera e de toda otra demanda [LJurisd 139] d) la fferren de so casa e dos cenderas 1258(or.) [MSAH-V/351] La documentación medieval conseña’l términu, amás, nos fue- ros de Ledesma y Alba de Tormes (FFLL s.v. fazendera). Cfr. facienda (PE4).
  1. a) sine tota facendaria habeatis eam
  2. 1112 (s. XII) DCO-I/348
  3. de omni foro et faciendaria
  4. 1185(or.) VVS/63
  5. omni alia fazendaria et regio fisco
  6. 1187(or.) DCO-I/498
  7. alia fazendaria et regio fisco
  8. 1188(or.) DCO-I/500
  9. non facias per eos nullam facendariam 1130? (s. XII)
  10. ACL/147
  11. nec alicui alii debet seruire uel cum eo in aliqua fazendaria esse
  12. 1177(or.) ACL/478
  13. tota faciendaria de collecta comestione et de iudegas
  14. 1183(or.) ACL/542
  15. fossadariam uel aliquam aliam fazendariam
  16. 1186(or.) ACL/573
  17. pecto petito et de tota alia fazendaria et regio fisco
  18. 1189(or.) ACL/6
  19. aliam fazendariam exigere audeat
  20. 1196 (s. XV) ACL/75
  21. nullam fazendariam nec pectum nec petitum faciant
  22. 1206(or.) ACL/179
  23. toto pecto petito et de tota fazendaria
  24. 1209(or.) MCar-I/97
  25. b) et libero eam de ofertione et de apelido et de peito et de fos- sado et de tota facendeira et de omni fisco et regio foro
  26. 1168(or.) SPE-I/299
  27. e quitarmos vos de toda fazendeyra
  28. 1263 SPM/453
  29. c) sine serna et facendera
  30. 1100 (s. XII) MSAH-III/406; MSAH- III/403
  31. duos cannatos de vino et alia facendera nec servicio ad nulla opera
  32. 1150 SPM/274
  33. quito de tota alia fazendera pro mercede
  34. 1226(or.) SV/151
  35. quitarnos de fazendera et de outra fuaro
  36. 1250(or.) MCar- I/288
  37. sean quitos de todo pecho e de toda fazendera por seys annos
  38. 1254 (s. XIII) MSAH-V/284
  39. todo fuero he toda fazendera
  40. 1259(or.) ACL/343
  41. per esto seerde quitos de toda fazendera
  42. 1270 SPM/460
  43. iantares façenderas foros monpostorias & terradgos aruoles con frucho & sen
  44. 1282 MB-II/118
  45. de toda pecha e de toda fazendera
  46. FS (FFLL)
  47. quitos de toda fazendera e de toda otra demanda
  48. LJurisd 139
  49. d) la fferren de so casa e dos cenderas
  50. 1258(or.) MSAH-V/351
  51. La documentación medieval conseña’l términu, amás, nos fue- ros de Ledesma y Alba de Tormes (FFLL s.v. fazendera).
  52. Cfr. facienda (PE4).
facenderu, a, o*
📖: facenderu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><facendeiru [Md].>(TEST)
  1. facenderu
  2. ident class="della" level="1"></ident><facendeiru
    • Md
Cast. hacendero [Md]. Amigu de la facienda [Md (= facen- diegu)]. Que sabe y que-y presta tratar bien al ganáu, espe- cialmente a les vaques [Md].
  1. 1. Cast. <i class="della">hacendero </i>[Md]. Amigu de la facienda [Md (= facen- diegu)]. Que sabe y que-y presta tratar bien al ganáu, espe- cialmente a les vaques [Md].
Cfr. facienda.
  1. Cfr. facienda.
facendiegu, a, o
📖: facendiegu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. facendiegu
Trabayador [Md]. Que mira muncho pola so facienda [Md (= facendeiru)]. Cfr. facienda.
  1. Trabayador [Md]. Que mira muncho pola so facienda [Md (= facendeiru)].
  2. Md (= facendeiru)
  3. Cfr. facienda.
facendosu, a, o
📖: facendosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. facendosu
Trabayador [Md. R (aplícalo namái al ama de casa na so es- presión femenina)]. Cfr. facienda.
  1. Trabayador [Md. R (aplícalo namái al ama de casa na so es- presión femenina)].
  2. Md. R (aplícalo namái al ama de casa na so es- presión femenina)
  3. Cfr. facienda.
“facenzal”
📖: “facenzal”
🏗️: NO
✍️: SI
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">concos</i>(TEST)
  1. “facenzal”
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">concos</i
II aquamaniles II alfagara facenzal moreda I frontales
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">II</i> <i class="della">aquamaniles</i> <i class="della">II</i> <i class="della">alfagara</i> <i class="della">facenzal</i> <i class="della">moreda</i> <i class="della">I</i> <i class="della">frontales</i>
II 996 [MSAH-I/425] uno cauallo morcello ... et una pelle conellina et uno fazen- zale 1067 (s. XII) [MSAH-II/371] una kapa uermelia per colore fazezale 1074(or.) [MSAH- III/8] Propúnxose ver nesti términu, documentáu nel dominiu ástur y gall. (Oliver 241; Corriente 2004: 81), un arabismu fasāsārī ‘texíu de Fasā’, que plantega problemes evolutivos nidios, polo que nós afayámonos meyor entendiéndolu como un deriváu del llat. facies, -ei ‘cara’, suxeríu con duldes por Menéndez Pidal (LHP), quiciabes en rellación col llat. FACIES (cfr. faz) o FACIĀLE ‘pañuelu’ (EM), cruzáu col tamién arabismu cendal ‘tela perfino de seda o llin’ (Oliver 235), como si fexere refe- rencia a una pieza pa llimpiar o posar la cara. En “facenzal” podríamos tener una amestanza daqué equivalente a la qu’a- paez en dellos documentos como nel compuestu facitergium” qu’entiendo como ‘tobaya o ‘pañuelu (de la cara)’ conseñáu en testos llatino-medievales (MLLM) y d’Asturies {II. de faci- tergiis literatis plumacio I. grecisco 1207 [LRCourias/133]}
  1. II
  2. 996 MSAH-I/425
  3. uno cauallo morcello ... et una pelle conellina et uno fazen- zale
  4. 1067 (s. XII) MSAH-II/371
  5. una kapa uermelia per colore fazezale
  6. 1074(or.) MSAH- III/8
  7. Propúnxose ver nesti términu, documentáu nel dominiu ástur y gall. (Oliver 241; Corriente 2004: 81), un arabismu fasāsārī ‘texíu de Fasā’, que plantega problemes evolutivos nidios, polo que nós afayámonos meyor entendiéndolu como un deriváu del llat. facies, -ei ‘cara’, suxeríu con duldes por Menéndez Pidal (LHP), quiciabes en rellación col llat. FACIES (cfr. faz) o FACIĀLE ‘pañuelu’ (EM), cruzáu col tamién arabismu cendal ‘tela perfino de seda o llin’ (Oliver 235), como si fexere refe- rencia a una pieza pa llimpiar o posar la cara. En “facenzal” podríamos tener una amestanza daqué equivalente a la qu’a- paez en dellos documentos como nel compuestu facitergium” qu’entiendo como ‘tobaya o ‘pañuelu (de la cara)’ conseñáu en testos llatino-medievales (MLLM) y d’Asturies {II. de faci- tergiis literatis plumacio I. grecisco 1207 [LRCourias/133]}
  8. LRCourias/133
y Lleón {kamisam lineam item sauanos XII et III manteles fa- citergias IIIes. stamines III 927 (s. XII) [ACL/126]; mantilia litterata cum suis facitergilis et alia mantilia bina quotidiana 1073 (s. XII) [ACL/444]}. Ye posible qu’otru cuasi-sinónimu podamos atopalu nel correspondiente diminutivu en -ŎLUS, “fazerolo” (cfr. ADLA 83).
facer
📖: facer
🏗️: NO
✍️: NO
<h.acer [Lln. Cl. Rs. Pa]. /////faer [y Cp. y Ac. Qu. Tb. Sm. y Md. Bab. Pzu. PSil. y As. Gr. Ce. y Cv. /y Eo/]. fader [An. y Oc]. fer [Cb. y Cg. Sm. Cn (F). y Cv. y Tox. PVieya. /y Eo. Mánt/. y V1830. JH. y DA]. h.er [Cl]. /////bacer [y Ay].>(TEST)
  1. facer
  2. h.acer
    • Lln
    • Cl
    • Rs
    • Pa
  3. faer dudoso (certainty = baxa)
    • y Cp
    • y Ac
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • y Md
    • Bab
    • Pzu
    • PSil
    • y As
    • Gr
    • Ce
    • y Cv
    • /y Eo/
  4. fader
    • An
    • y Oc
  5. fer
    • Cb
    • y Cg
    • Sm
    • Cn (F)
    • y Cv
    • y Tox
    • PVieya
    • /y Eo
    • Mánt/
    • y V1830
    • JH
    • y DA
  6. h.er
    • Cl
  7. bacer dudoso (certainty = baxa)
    • y Ay
Cast. hacer [Lln. Cl. Rs. Pa. Cb. Cg. Cp. Cñ. Ac. Bi. Llg. Sb. Ca. Ay. Mi. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. Cn
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">hacer</i> [Lln. Cl. Rs. Pa. Cb. Cg. Cp. Cñ. Ac. Bi. Llg. Sb. Ca. Ay. Mi. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. Cn
a) ex inde agere facere uel Iudicare 887 [SV/32] ut facere Inter nos kartas comudatjonis sicudi 982 [SV/85] b) jure el altro p > sua cabeça que mas no >llj fizo que aquellas 1145 (1295) [FU/29] faga > treguas pel fuero de la uilla assi daquestas bueltas com >o de 1145 (1295) [FU/37] e faza forno qui quiser s. XII [FA/113] de fazer de ela zo qu’ il plazer s. XII [FA/113] suo aver et sua directura mandar queque fezer sedeat sta- vido s. XII [FA/125] fagant treguas per foro de la villa s. XII [FA/129] del’ C solidos o li faza homenisco qual s’ escoilir’ lo ferido s. XII [FA/131] calumnia que fecit meo homine ... que ferio et iectauit in terra 1146(or.) [SV/348] si bono tempore fazer ke los aduzer podant 1211(or.) [SV/66] quanto de ipsa barqueria sine partida alzaramos et quantos tectos fezieramos 1226(or.) [SV/150] carta desta vendicion con nuestras manos la rovramos e este signo femos 1244(or.) [MC-II/309] non fagant roydo nen tragant lumne nenguno ergo de can- dela ho_de seuo 1245 [Ordenances/35] estos sont elos staulicimientos que fezieront las iusticias de Ouiedo 1245 [Ordenances/35] esta carta que mandeymos facer 1249(or.) [MCar-I/272] por remiemento de muchos peccados que fizi hie por X ma- rauedis 1251(or.) [SV-IV(2)/56] nengun cellero de Sant Pelayo por comer nin por facer hy posa 1253 (t.1264) [SP-I/182] esta carta mandey facer 1254(or.) [MCar-I/328] cadaquales por quien llos semellar & los que lo assi non fe- ziessent 1262 [Ordenances/38] façemos carta de uendemento e de rouramento a uos don Marciel 1272(or.) [ACL-VIII/80] cada uez que lo fizier & quel depenen ela casa sen calonna 1274 [Ordenances/40] mas faganlo limpio & bono & leal & metan sennal 1274 [Or- denances/45] e revogo e do por cassado quantos testamentos o testamento fizi 1275(or.) [CLO/92] ajuntado enna claustra hu suelen façer el cabildo 1279(or.) [ACL-VIII/171] fiz jurar concelleramentre omes bonos del conçello de Ou- jedo1294 [DCO-V/181] dos pares ho tres de sauanas sen las que alfonso njcolas fezo 1294 [DCO-V/191] fezi en ella el signo semellante al de Beneyto Iohanniz 1295 [DCO-II/179]; 1296 [DCO-II/182] commo aquellos a quien de curaçon faria seruicio ¬ man- dado 1297 [DCO-II/192] los fagamos de todos esquiuar assi commo a escomungado 1297 [DCO-II/193] a cada uno de nos que denunciemos ¬fagamos denunciar 1297 [DCO-II/193] los sacerdotes lo faran saber al re manomano s. XIII(or.) [FX/17] pois que lo sobier el iuiz fagale dar L azotes s. XIII(or.) [FX/53] no lo fagas a sannar en sua vida s. XIII(or.) [FX/149] fagalu ir antel juiz de la tierra o de la provincia s. XIII(or.) [FX/340] vieno Arias Peres de Linares et mostro et fiço leer 1312(or.) [MC-II/332] vi el testamiento que fizo domna Aldonça Payz que Dios per- done 1312(or.) [SP-I/389] fezi ennas casas en que yo muero algo e aprovechelas mucho 1323(or.) [CLO/151] ca muy çedo sere conosco e fare todo lo que mandardes 1356 [ACL-X/19] lo faga a omnes pazigos que vos cunpla esto commo dicho ye 1359(or.) [SP-II/357] el reguero de fondos que façiessen tres terçios e que diessen 1409 [MC-I/97] Nin casada con otru facer vida [DyE 17] Pensaba yo n’estes coses/y de todes cargu fechu/arreparé más abaxu [Ex Carlos III 106] c) fer ende su plazer de uender & de dar a quin lo 1145 (1295) [FU/33]
heredat de fer en toth suo placer de vender o de dar s. XII [FA/125] esto vos femos et vos vendemos 1219(or.) [SV/101] a mia morte onrar me et fer mi bien 1235(or.) [SV/71] esta carta que fer mandeymos ya leer oymos propriamente con nostras manos /S. Esteban de Nogales 1247 [STAAFF/149] cartas e priuilegios fechos ho por fer 1304(or.) [SB/232] cartas e preuilegios fechos e por fer 1354(or.) [SB/272] Muchachos á vurlar y fer del güeyu [DyE 5] Ser ye defultá fer escudielles [DyE 15] Y fiendose que ha frio [HyL 31] Que han de fer en todes partes [El Caballo 79] Pa fer illi sos llabores [Los Trataos 20] Pa fer que nazan d’istes piedres mesmes fíos d’Abran [San Mateo 8] tornaria a hazer alli donde solia estar los tiempos pasados la_dicha azeña 1527(or.) [MV/598] deuemos afazer foro por esta hereditate 1239(or.) [MCar- I/235] deuemos afaçer et alanpar este suelo 1272(or.) [MCar-II/82] por_las quales dixo que lles perfaria las dichas seys yminas de vino 1395(or.) [SIL/469] quatro cestos llenos de trigo por_los_quales dixo que perfa- ria las_dichas treynta cargas 1395(or.) [SIL/469] a vasos de guisa que las encheron e las perffezieran 1439(or.) [SP-III/385] Hai abondosos términos en rellación etimolóxica con facer como facederu (
  1. a) ex inde agere facere uel Iudicare
  2. 887 SV/32
  3. ut facere Inter nos kartas comudatjonis sicudi
  4. 982 SV/85
  5. b) jure el altro p > sua cabeça que mas no >llj fizo que aquellas
  6. 1145 (1295) FU/29
  7. faga > treguas pel fuero de la uilla assi daquestas bueltas com >o de
  8. 1145 (1295) FU/37
  9. e faza forno qui quiser s. XII
  10. FA/113
  11. de fazer de ela zo qu’ il plazer s. XII
  12. FA/113
  13. suo aver et sua directura mandar queque fezer sedeat sta- vido s. XII
  14. FA/125
  15. fagant treguas per foro de la villa s. XII
  16. FA/129
  17. del’ C solidos o li faza homenisco qual s’ escoilir’ lo ferido s. XII
  18. FA/131
  19. calumnia que fecit meo homine ... que ferio et iectauit in terra
  20. 1146(or.) SV/348
  21. si bono tempore fazer ke los aduzer podant
  22. 1211(or.) SV/66
  23. quanto de ipsa barqueria sine partida alzaramos et quantos tectos fezieramos
  24. 1226(or.) SV/150
  25. carta desta vendicion con nuestras manos la rovramos e este signo femos
  26. 1244(or.) MC-II/309
  27. non fagant roydo nen tragant lumne nenguno ergo de can- dela ho_de seuo
  28. 1245 Ordenances/35
  29. estos sont elos staulicimientos que fezieront las iusticias de Ouiedo
  30. 1245 Ordenances/35
  31. esta carta que mandeymos facer
  32. 1249(or.) MCar-I/272
  33. por remiemento de muchos peccados que fizi hie por X ma- rauedis
  34. 1251(or.) SV-IV(2)/56
  35. nengun cellero de Sant Pelayo por comer nin por facer hy posa
  36. 1253 (t.1264) SP-I/182
  37. esta carta mandey facer
  38. 1254(or.) MCar-I/328
  39. cadaquales por quien llos semellar & los que lo assi non fe- ziessent
  40. 1262 Ordenances/38
  41. façemos carta de uendemento e de rouramento a uos don Marciel
  42. 1272(or.) ACL-VIII/80
  43. cada uez que lo fizier & quel depenen ela casa sen calonna
  44. 1274 Ordenances/40
  45. mas faganlo limpio & bono & leal & metan sennal
  46. 1274 Or- denances/45
  47. e revogo e do por cassado quantos testamentos o testamento fizi
  48. 1275(or.) CLO/92
  49. ajuntado enna claustra hu suelen façer el cabildo
  50. 1279(or.) ACL-VIII/171
  51. fiz jurar concelleramentre omes bonos del conçello de Ou- jedo
  52. 1294 DCO-V/181
  53. dos pares ho tres de sauanas sen las que alfonso njcolas fezo
  54. 1294 DCO-V/191
  55. fezi en ella el signo semellante al de Beneyto Iohanniz 1295 [DCO-II/179];
  56. 1296 DCO-II/182
  57. commo aquellos a quien de curaçon faria seruicio ¬ man- dado
  58. 1297 DCO-II/192
  59. los fagamos de todos esquiuar assi commo a escomungado
  60. 1297 DCO-II/193
  61. a cada uno de nos que denunciemos ¬fagamos denunciar
  62. 1297 DCO-II/193
  63. los sacerdotes lo faran saber al re manomano s. XIII(or.)
  64. FX/17
  65. pois que lo sobier el iuiz fagale dar L azotes s. XIII(or.)
  66. FX/53
  67. no lo fagas a sannar en sua vida s. XIII(or.)
  68. FX/149
  69. fagalu ir antel juiz de la tierra o de la provincia s. XIII(or.)
  70. FX/340
  71. vieno Arias Peres de Linares et mostro et fiço leer
  72. 1312(or.) MC-II/332
  73. vi el testamiento que fizo domna Aldonça Payz que Dios per- done
  74. 1312(or.) SP-I/389
  75. fezi ennas casas en que yo muero algo e aprovechelas mucho
  76. 1323(or.) CLO/151
  77. ca muy çedo sere conosco e fare todo lo que mandardes
  78. 1356 ACL-X/19
  79. lo faga a omnes pazigos que vos cunpla esto commo dicho ye
  80. 1359(or.) SP-II/357
  81. el reguero de fondos que façiessen tres terçios e que diessen
  82. 1409 MC-I/97
  83. Nin casada con otru facer vida
  84. DyE 17
  85. Pensaba yo n’estes coses/y de todes cargu fechu/arreparé más abaxu
  86. Ex Carlos III 106
  87. c) fer ende su plazer de uender & de dar a quin lo
  88. 1145 (1295) FU/33

  89. heredat de fer en toth suo placer de vender o de dar s. XII
  90. FA/125
  91. esto vos femos et vos vendemos
  92. 1219(or.) SV/101
  93. a mia morte onrar me et fer mi bien
  94. 1235(or.) SV/71
  95. esta carta que fer mandeymos ya leer oymos propriamente con nostras manos /S. Esteban de Nogales
  96. 1247 STAAFF/149
  97. cartas e priuilegios fechos ho por fer
  98. 1304(or.) SB/232
  99. cartas e preuilegios fechos e por fer
  100. 1354(or.) SB/272
  101. Muchachos á vurlar y fer del güeyu
  102. DyE 5
  103. Ser ye defultá fer escudielles
  104. DyE 15
  105. Y fiendose que ha frio
  106. HyL 31
  107. Que han de fer en todes partes
  108. El Caballo 79
  109. Pa fer illi sos llabores
  110. Los Trataos 20
  111. Pa fer que nazan d’istes piedres mesmes fíos d’Abran
  112. San Mateo 8
  113. tornaria a hazer alli donde solia estar los tiempos pasados la_dicha azeña
  114. 1527(or.) MV/598
  115. deuemos afazer foro por esta hereditate
  116. 1239(or.) MCar- I/235
  117. deuemos afaçer et alanpar este suelo
  118. 1272(or.) MCar-II/82
  119. por_las quales dixo que lles perfaria las dichas seys yminas de vino
  120. 1395(or.) SIL/469
  121. quatro cestos llenos de trigo por_los_quales dixo que perfa- ria las_dichas treynta cargas
  122. 1395(or.) SIL/469
  123. a vasos de guisa que las encheron e las perffezieran
  124. 1439(or.) SP-III/385
  125. Hai abondosos términos en rellación etimolóxica con facer como facederu (
(F). An. Ce. Sl. Cv. Vd. Tox. PVieya. Oc. Cruce. /Eo. Mánt/. Vg. Mar. V1830. JH. R. DA. Bard]. 2. Tener capacidá, con- tener [Ac. Sr. Tb]: Esti almario nun fai nada [Ac]. 3. Hacer cola intelixencia [Ri]. 4. Pasar el tiempu [Ri]: Fai una semana [Ri]. 5. Tar bono o malo’l tiempu [Ri. Tb]: Fai frío [Ri]: Fai calor [Tb]. //-se cast. hacerse’ [Cl. Pa. Tb. Md. Pzu]. ‘ave- zase’ [Pa]: Enseguida me h.eci a ello [Pa]. ‘aparentar’ [Tb]: Del llat. FACERE ‘facer’, ‘construir’ (OLD), verbu panrománicu (REW; DÉRom s.v. */’φak-e-re/) ya panhispánicu (DEEH). Dende ehí xustifícase facer, h.acer (con aspiración oriental); tamién faer con perda de -C-. Dende faer fer (§c) (y con as- piración oriental h.er) foi posible por reducción de /aé/ → /é/ nes elocuciones rápides lo mesmo que vemos en paéme que llógrase anteponiendo per 1 (cfr.) yá con referencies docu- mentales medievales (§f): cfr.), facedor (cfr.), facedoriu (cfr.). Tamién conoz l’ast. una formación verbal idiorromance col siguidor de DIS- → desfacer (cfr.) y esfacer (cfr.). Tamién en re- (cfr. re- facer).
  1. ¿Yas fatu ou faiste? [Tb]. //Dar munchu que h.acer ‘esmolese muncho’ [Pa]. ‘dar munchu trabayu un llabor’ [Pa]. //Facer a ún en ‘creyer que daquién ta en dalgún sitiu’ [Llg]: Yo facíate en casa to güela [Llg]. //¡Fai fumu! ‘¡vaya!, ¡menuda!’ [Tb. Cñ (fai fumo)]. //¡Fai fríu! ‘cast. ¡ahí es nada!’ [Md]. //Faite que tas aquí espresión pa encamentar la priesa con que se debe facer una cosa, de dir y volver [Ay]. //Facéila ‘vencéi al co- llateral remando a bogaes’ [Vd]. //Facela ‘traicionar’ [Sr. Tb (faela)]. //Facer bon mercáu ‘comprar barato’ [R]. //Facer camín ‘abrir camín’ [JH]. //Facer candela ‘prender el fueu de la cocina’ [Llg]. //Facer cara a ún ‘convidar a dalgún a comer, festeyar’ [JH]. ‘facer frente’ [JH]. //Facer cayediza una cosa ‘facer caediza una cosa’ [JH]. //Facer compases ‘tar muertu de fame, cayer de debilidá’ [Ay]. //Facer de lles sos ‘facer de les suyes’ [JH]. //Facer de menos ‘espreciar’ [Ac. Tb, PSil (faer). Pr. Cv]. //Facer de rabiar ‘molestar’ [Ac]. ‘impacien- tar, irritar’ [Cv]. //Facer el papelón ‘finxir’ [LC]. //Facer l’a- gachina ‘desertar, agachase’ [Cñ]. //Facer la era ‘esparder un montón d’espigues y pisales col manal’ [Ac]. //Facer la erada ‘esparder un montón d’espigues y pisales col manal’ [Ac].
  2. Ac
  3. //Facer la rosca ‘combayar’ [Llg]. ‘rondar a una moza, corte- xar’ [Oc (fader)]. ‘dar vueltes pa llograr una cosa’ [Pa (h.acer)]. //Facer lla ximuestra ‘facer que se fai’ [JH]. //Facer llunes ‘folgar el llunes’ [JH]. //Facer mano ‘facer estayes pa llueu semar a voléu’ [Oc]. //Fader manos ‘facer estayes pa llueu semar a voléu’ [Oc]. //Facer mientes ‘tratar d’acordase’ [Ay]. //Facer mozu, facer moza ‘facese mozu’ [Vd]: Esa nena feixu moza [Vd]. //Facer piernes ‘infundir valentía, envalen- tonase’ [JH]. //Facer pocu polvu ‘permanecer pocu tiempu nun
  4. JH
  5. sitiu’ [Cg]. //Facer pola vida ‘comer’ [Cg]. ‘alimentase’ [LC].
  6. LC
  7. //Facese a (una cosa) ‘avezase’ [Ac. Llg]. //Facese la boca agua ‘entrar en ganes’ [Ay]. //Fader boca ‘tomar dalguna cosa pa qu’entren ganes’ [Oc]. //Faer boca ‘tomar algo detrás de la comida pa quedar con bon sabor’[Tb]. ‘comer dalgo pa enta- mar a tener ganes’ [Bi (facer boca)]. //Faer a unu la boca un flaire dizse del que pide de contino [Tb]. //Faere pía ‘facer pie’ [Md]. ‘asegurase’ [Md]. ‘enfotase’ [Md]: Non, a mí Antón nun me fai pía [Md]. //Faer por ‘esmerase’ [Llg]. ‘intentar’ [Tb]. ‘facer tolo posible por curar la propia enfermedá, por re- solver los propios problemes, etc.’ [Sm (fer)]. //Faelo por sí ‘facer dalgo por sí mesmu’ [Tb]. ‘cagase o mexase’ [Tb]. //Fer afagüeiros ‘desaxerar muncho una cosa, con ayuda de xestos’ [Sm]. //Fer burrones ‘aborronar’ [Sm]. //Fer dell güeyu ‘chis- gar el güeyu’ [JH]. //Fer de menos ‘espreciar’ [Sm]. //Fer el cuentu ‘combayar muncho con daquién por un fin’ [Sm]. //Fer el fierru ‘trabayar el fierro na ferrería’ [Sm]. //Fer el samartín ‘facer, iguar la matanza del gochu’ [Sm]. //Fer el serviciu ‘facer el serviciu militar’ [Sm]. //Fer estomagada ‘cast. exci- tar la ira’ [LC]. //Fer folgancia ‘descansar’ [JH]. //Fer l’A- mérica ‘enriquecese’ [Sm]. //Fer l’Habana ‘enriquecese’ [Sm].
  8. Sm
  9. //Fer la braña ‘atender el ganáu na braña’ [Sm]. //Fer la cu- lada ‘colar la ropa’ [Sm]. //Fer la era ‘preparar la era pa mayar’ [Sm]. //Fer la goña ‘burllase’ [Sm]. ‘facese’l remolón nel trabayu’ [Sm]. //Fer la siñal ‘persignase’ [Sm]. //Fer las miachas ‘migar pan en lleche o n’otru líquidu’ [Sm]. //Fer mala sangre ‘esmoler permuncho por daqué’ [Sm]. //Fer nueite ‘pasar la nueche nun sitiu determináu’ [Sm]. //Fer pos- tura ‘facer burlla d’una persona’ [Sm]. //Faer postura ‘inten- tar tomar los medios pa facer les coses bien iguaes’ [Tb]. //Fer rabias ‘facer burlla d’una persona’ [Sm]. ‘impacientar, irritar a una persona’ [Sm]. //Fer ruíu ‘producir ruíu’ [Sm]. //Fer xeitu ‘facer postura, lo necesario pa que les coses salgan bien’ [Sm]. //Fer yerba un prau ‘criar yerba un prau’ [Sm]. //H.acelo ‘realizar la cópula carnal un home y una muyer’ [Pa]. //H.acer bultu ‘facer númberu’ [Pa]. //H.acer calceta ‘texer llana’ [Pa].
  10. Pa
  11. //H.acer corru ‘andar xuntos’ [Pa]. //H.acer de les suyes ‘facer lo qu’a ún-y peta ensin ser lo correuto’ [Pa]. //H.acer de menos ‘humillar’ [Pa]. //H.acer de rabiar ‘irritar’ [Pa]. //H.acer en pelu’l demoniu ‘facer dalgo con priesa’ [Lln]. //H.acer la cama ‘poner una trampa’ [Pa]. //H.acer visos ‘reflexar’ [Cl]. //H.ace- se’l tontu ‘aparentar inorancia’ [Pa]. //H.acer saltar la llebre ‘poner dalgo en camín de solucionase’ [Pa]. //H.acese’l dormíu y chalu en risas ‘nun escuchar los conseyos’ [Cl]. ‘convertise en’ [Cl]. //H.áseme ‘fáiseme’ [Lln (P)]. //De fai friyo ‘de mun- chu cuidáu’ [Llg]: Tien una moza de fai friyo [Llg]. //Nun facer vida ‘nun poder controlar a (daquién)’ [Llg]. //No hai que h.acer ‘ta too fecho’ [Pa]. //Ñon h.acer qu’argumentar ‘ser in- capaz de facer dalgo de lo que se fala’ [Cl]. ///A veces sin in- tenciòn fai uno al vecín cabrón [LC]. Cuando faiga bono non
  12. LC

  13. te pares, cuando faiga malo non te mates [LC]. El diañu cuando non tien qué facer, col rau espanta les mosques dizse cuando s’emplega’l tiempu en llabores inútiles [LC]. De San Miguel a San Miguel nunca quedóu nada por faer ‘nun hai que s’apurar nel trabayu del campu’ [Dg (LC)]. Dientes y canes non faen edades [LC]. Dámelo fecho y darételo sabío [LC]. Del médicu lo que fai non lo que diz; del cura lo que diz non lo que fai; del boticariu nin lo que fai nin lo que diz [LC]. El llabor de mañana güei se me faga [LC]. El criáu fai les sopes y non les come refierse a la eventualidá del so trabayu [LC]. El que con vaques comuñeres quier facer cuartos ñunca verá los sos fíos fartos [LC]. El que tien muyer ya tien qué facer [LC]. En la tierra onde estés h.az lo que ves [Pa]. Facer bien nunca se pierde [JH]. Fai bien y ñon mires a quien [JH]. Fai más el que quier qu’ell que puede ‘onde hai pena hai maña’ [JH]. Pocu y en paz muncho se me h.az ‘confórmome’ [Pa]. Quien fai llo que quier ñon fai llo que debe [JH]. ¿Quién te fexo ricu? El que te fexo’l picu [LC]. Quien bien fai y mal fai, pa fai [LC]. El que tien la muyer guapa/cabo cas de los señores/tien más trabayu con ella/que cabar y fer borrones [CyN (Recuerdos)]. Madrugar pa non fer nada ye llocura o ye bobada [CyN (Recuerdos)]. Besos y abrazos non faen rapazos pero toquen a víspores [LC].
  14. LC
  15. pémeque; lo mesmo habría alvertise en /aé/ → /á/ que ve- ríamos en faer → *far, como paéme que páme que; d’ello podría quedar niciu nesti documentu: de IIª part fa con el otro linar 1229(or.) [MCar-I/189]. De toes maneres esti *far hebo dase n’ast. como testifica’l verbu MALEFACERE > ast. malvar [(cfr.); PE2 s.v. ralbar] o bien podría partir d’una pronuncia- ción popular paroxítona (que pudiere ser la postulada por de- lles llingües romániques (DÉRom s.v. */’φ-a-re/). La velar intervocálica llatina -CE- sonorizóse como amuesa la docu- mentación medieval con “z”, “fazer” de lo que quedaría niciu nel ast. modernu na dental -d-, fader (→ faer). Llueu, la mesma documentación tamién da cuenta de resultaos asordaos con grafía “ç”, etc. La mesma documentación ufre compues- tos con CUM-, asina: confeci este traslado por el original de la donacion 1171 (s. XIII) [DCO-I/453]. Na nuesa documentación conséñase’l verbu afacer (§e) que, como ye fácil d’alvertir, respuende a una hipóstasis de la preposición a col verbu por ra- zones sintáutiques darréu que ye era frecuente l’amestanza de (deber) + a + inf. pa indicar ‘obligación’ (cfr. afacer). La no- minalización del infinitivu ye posible como davezu n’asturianu (cfr. facer, el). La documentación seronda del dominiu tamién da anuncia de la castellanización (§d). Una intensión de facer
  16. DCO-I/453
facer, el
📖: facer
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Un</i>(TEST)
  1. facer
  2. ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Un</i
coló pa la so quinta, y l’utru á lo’sos faceres [San Mateo 88]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">coló</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">la</i> <i class="della">so</i> <i class="della">quinta,</i> <i class="della">y</i> <i class="della">l’utru</i> <i class="della">á</i> <i class="della">lo’sos</i> <i class="della">faceres</i> [San Mateo 88]
Nominalización del infinitivu facer (cfr.).
facera, la
📖: facera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Aprovechamientu del pastu común de dos pueblos [Bab]. Aprovechamientu que del pastu d’un monte puen facer des- tremaos pueblos en dómines dixebraes del añu [Vg]. 2. {(Doc.). Prenda de la cara}. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">cum sua serna a Fonte de exa et suas </i><i class="della">faceras</i>(TEST)
  1. facera
  2. {(Doc.). Prenda de la cara}
  3. Aprovechamientu del pastu común de dos pueblos
    • Bab
  4. Aprovechamientu que del pastu d’un monte puen facer des- tremaos pueblos en dómines dixebraes del añu
    • Vg
  5. 2
  6. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">cum sua serna a Fonte de exa et suas </i><i class="della">faceras</i
977 [MSAH- I350]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. 977 [MSAH- I350]
cum suas faceras ad faciendum sesicas molinarum cum sua peskera 1049 (s. XII) [MSAH-II/215] suos hortos et eras et duas faceras que ibi meliores essent 1097(or.) [MSAH-III/352] quomodo teneant illas altras faceras 1097(or.) [MSAH- III/352] dent eis alias faceras in alio loco 1097(or.) [MSAH-III/352] in facera et exitu de illa uilla 1106 (s. XII) [MSAH-III/522] solares faceras heras ortos uineas 1113(or.) [ACL/31] in orto et in solare in eira et facera 1114(or.) [ACL/48] in quarta iacet fazera regis 1129 (s. XII) [MSAH-IV/119] ad eras ad muradales ad faceras 1185(or.) [MSAH-IV/403] tercia pars istius iugarie debet esse in fazera 1219(or.) [ACL/354] todas faceras de aldeas, cotos, uinnas [...] sean cerrados [FL (FFLL s.v. facera)] D’un continuador ad suas mangas et faceras auro textas in octigentos solidos de kazmi 1078(or.) [DCO-I/235] mangas de grecisquo romi tres palmos in amplo illa pannea- tura et fezeras 1080 (s. XII) [DCO-I/239] confesso Catalina diez que llj dieran pora fazeras de faze uelos 1294 [DCO-V/191] Nel dominiu tamién foi posible l’usu axetivu d’u sigue una creación faceru, -a, -o con una aceición primera de *‘que pue pastar na faza o na facería’ (
  1. cum suas faceras ad faciendum sesicas molinarum cum sua peskera
  2. 1049 (s. XII) MSAH-II/215
  3. suos hortos et eras et duas faceras que ibi meliores essent
  4. 1097(or.) MSAH-III/352
  5. quomodo teneant illas altras faceras
  6. 1097(or.) MSAH- III/352
  7. dent eis alias faceras in alio loco 1097(or.) [MSAH-III/352] in facera et exitu de illa uilla 1106 (s. XII) [MSAH-III/522] solares faceras heras ortos uineas
  8. 1113(or.) ACL/31
  9. in orto et in solare in eira et facera
  10. 1114(or.) ACL/48
  11. in quarta iacet fazera regis
  12. 1129 (s. XII) MSAH-IV/119
  13. ad eras ad muradales ad faceras
  14. 1185(or.) MSAH-IV/403
  15. tercia pars istius iugarie debet esse in fazera
  16. 1219(or.) ACL/354
  17. todas faceras de aldeas, cotos, uinnas [...] sean cerrados
  18. FL (FFLL s.v. facera)
  19. D’un continuador
  20. ad suas mangas et faceras auro textas in octigentos solidos de kazmi
  21. 1078(or.) DCO-I/235
  22. mangas de grecisquo romi tres palmos in amplo illa pannea- tura et fezeras
  23. 1080 (s. XII) DCO-I/239
  24. confesso Catalina diez que llj dieran pora fazeras de faze uelos
  25. 1294 DCO-V/191
  26. Nel dominiu tamién foi posible l’usu axetivu d’u sigue una creación faceru, -a, -o con una aceición primera de *‘que pue pastar na faza o na facería’ (
del llat. facies, -ei ‘cara, contornu’ (OLD), *facia, cola amestanza del sufixu -aria, *FACIARIA ‘lo que da na cara’ que, ensin dubia, pasó a significar *‘fachada’, *‘estaya que ta averada o na llende’, términu cola mesma xénesis que’l cast. acera (DCECH s.v. acera), semánticamente averada al de- riváu facería. La documentación medieval ufre nicios d’esos usos y de l’aceición actual de ‘fastera alloñada’. Sobro facera
[bien documentao en Lleón (LLA)] féxose’l verbu afacerar (cfr.) y enfacerar (cfr.). Los documentos conseñen tamién, arriendes de los términos xustificables dende FACIES + -ARIA (ADLA 83), facera, otros exemplos en que semánticamente faise referencia a una ‘prenda de la cara’: cfr.). La documentación amuesa la formación d’un dim. masc. en -ŎLUS (cfr. faceruelu).
facería, la
📖: facería
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Llende ente pueblos o conceyos onde los pastos son comunes [Qu] siempre que los animales lleguen a ellos pelos propios pasos ensin que los afalen nin aguiyen [Tb]. D’un deriváu del ast. <i class="della">facera</i>(TEST)
  1. facería
  2. Llende ente pueblos o conceyos onde los pastos son comunes
    • Qu] siempre que los animales lleguen a ellos pelos propios pasos ensin que los afalen nin aguiyen [Tb
  3. D’un deriváu del ast
  4. <i class="della">facera</i
(cfr.) + suf. (PE4) → facería, terrén sometío a reglamentación [Tuero 1976: 76].
  1. 1. (cfr.) + <i class="della">suf</i>. (PE4) → <i class="della">facería</i>, terrén sometío a reglamentación [Tuero 1976: 76].
faceru, a, o*
📖: faceru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<faceiru [Pz].>(TEST)
  1. faceru
  2. faceiru
    • Pz
Con derechu a pastos [Pz].
  1. 1. Con derechu a pastos [Pz].
Cfr. facera.
faceruelu, el*
📖: faceruelu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Términu conocíu pela documentación, quiciabes na aceición de ‘pañuelu de la cara’ (ADLA 84): <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">palios</i>(TEST)
  1. faceruelu
  2. Términu conocíu pela documentación, quiciabes na aceición de ‘pañuelu de la cara’ (ADLA 84): <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">palios</i
fazerolios IIII mulas IIII mulos II equos XVIIII aquas XXIII 1025 (s. XI) [MSAH-II/64]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">fazerolios</i> <i class="della">IIII</i> <i class="della">mulas</i> <i class="della">IIII</i> <i class="della">mulos</i> <i class="della">II</i> <i class="della">equos</i> <i class="della">XVIIII</i> <i class="della">aquas</i><i class="della"> XXIII</i> 1025 (s. XI) [MSAH-II/64]
tapedes XIII facerolos grezisquos III genabes lanias VIII plu- mazos laneos VI 1038 (s. XII) [ACL/108] almuzallas greciscas IIII tapedes XIII fazariolos greziscos III gainapes laneas VIII 1038 (s. XII) [ACL/115] duabus sauanis littantis et cum plumazo et phacerolo et cum coopertorio serico [1158-1159](or.) ACL/314] duabus plumacis bonis et alifaf alfaneg bono cun suo façerolo refectorio 1181(or.) [ACL/513] superlectilia mea VI culcitere quindecim puluinaria VI face- rolos IIII mantas III alffameres 1249(or.) [ACL/162] duas savanes et I fazerolo por mio mortuorio 1274(or.) [CLO/86] duas colchas de algodon viadas e con duas savanas e con_un fazerolo 1280(or.) [CLO/95] dos fazerolos dos vasos de plata 1280(or.) [CLO/98] con cocedra ¬ con trauessero ¬ con tres fazerolos ¬ duas sauanas 1289 [DCO-II/156] I teyela et II xumazos et I fazerolo et I bregancias s. XIII(or.) [MCar-II/277] b) dos fazaruellos e duas ssauanas 1244 (s. XIV) [ACL/120] dos façeruelos buenos e el mio mantho nouo 1250(or.) [ACL/166] con vna coçedra sic e con vn façeruelo al espital 1251 (s. XV) [ACL/188] dos façeruelos e duas ssauanas e vna colcha 1253 (s. XV) [ACL/207] II savanes e II fazeruelos e el razel novo franzes 1275(or.) [CLO/91] tres fazeruelos laurados de seda e_un cabeçal de floxiel lau- rado de seda 1289(or.) [SB/218] el mio faceruelo grande de Froxel 1300(or.) [ACL-VIII/528] seys façeruelos mas duas mantas mas tres alfamares quatro arcas planas 1319 [ACL-IX/262] iten maes un fazeruelo de seda 1385 [Parroquies/103] Cfr. facera.
  1. tapedes XIII facerolos grezisquos III genabes lanias VIII plu- mazos laneos VI
  2. 1038 (s. XII) ACL/108
  3. almuzallas greciscas IIII tapedes XIII fazariolos greziscos III gainapes laneas VIII
  4. 1038 (s. XII) ACL/115
  5. duabus sauanis littantis et cum plumazo et phacerolo et cum coopertorio serico [1158-1159](or.) ACL/314]
  6. 1158-1159
  7. duabus plumacis bonis et alifaf alfaneg bono cun suo façerolo refectorio
  8. 1181(or.) ACL/513
  9. superlectilia mea VI culcitere quindecim puluinaria VI face- rolos IIII mantas III alffameres
  10. 1249(or.) ACL/162
  11. duas savanes et I fazerolo por mio mortuorio
  12. 1274(or.) CLO/86
  13. duas colchas de algodon viadas e con duas savanas e con_un fazerolo
  14. 1280(or.) CLO/95
  15. dos fazerolos dos vasos de plata
  16. 1280(or.) CLO/98
  17. con cocedra ¬ con trauessero ¬ con tres fazerolos ¬ duas sauanas
  18. 1289 DCO-II/156
  19. I teyela et II xumazos et I fazerolo et I bregancias s. XIII(or.)
  20. MCar-II/277
  21. b) dos fazaruellos e duas ssauanas
  22. 1244 (s. XIV) ACL/120
  23. dos façeruelos buenos e el mio mantho nouo
  24. 1250(or.) ACL/166
  25. con vna coçedra sic e con vn façeruelo al espital
  26. 1251 (s. XV) ACL/188
  27. dos façeruelos e duas ssauanas e vna colcha
  28. 1253 (s. XV) ACL/207
  29. II savanes e II fazeruelos e el razel novo franzes
  30. 1275(or.) CLO/91
  31. tres fazeruelos laurados de seda e_un cabeçal de floxiel lau- rado de seda
  32. 1289(or.) SB/218
  33. el mio faceruelo grande de Froxel
  34. 1300(or.) ACL-VIII/528
  35. seys façeruelos mas duas mantas mas tres alfamares quatro arcas planas
  36. 1319 ACL-IX/262
  37. iten maes un fazeruelo de seda 1385 [Parroquies/103] Cfr. facera.
  38. Parroquies/103
faceya, la
📖: faceya
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><facecha [Cn (M)].>(TEST)
  1. faceya
  2. ident class="della" level="1"></ident><facecha
    • Cn (M)
Polypodium vulgare, cast. polipodio [Cn (M)]. Faceya y faceia. Llaman así hacia Tineo a la que yo llamé osmunda real. Acaso vendrá de felecha, falecha, etc.” [Sar- miento (Catálogo)] - “Diente abrum. Escribe el mismo que así llaman en Asturias a la osmunda o helecho real. Hay error. Vi el denteabruno en Galicia, y la osmunda, y no se parecen. El denteabruno es la lonchitis, por la figura de hierro, de lanza, y se llamará diente abrum por un diente que en la base de las hojitas tiene, para distinguirla del helecho. Osmunda también en Asturias. Faceya. Vide” [Sarmiento (Catálogo)] Ye perclaro que la propuesta etimolóxica de Sarmiento nun se- dría a xustificar la voz asturiana. Ésta ha entendese dende una etimoloxía con LJ, C’L o G’L pues asina ye como s’entenderíen los resultaos [y] (y [tS] na fastera B-D asturiano-occidental). Quiciabes pueda rellacionase cola familia del llat. facella, fa- cula ‘antorcha pequeña’ (ABF), a lo meyor xustificable dende *FACĬCULA que sedría’l so equivalente diminutivu. Quiciabes semánticamente sía portadora d’una metáfora.
  1. Polypodium vulgare, cast. polipodio [Cn (M)]. Faceya y faceia. Llaman así hacia Tineo a la que yo llamé osmunda real. Acaso vendrá de felecha, falecha, etc.”
  2. Sar- miento (Catálogo)
  3. - “Diente abrum. Escribe el mismo que así llaman en Asturias a la osmunda o helecho real. Hay error. Vi el denteabruno en Galicia, y la osmunda, y no se parecen. El denteabruno es la lonchitis, por la figura de hierro, de lanza, y se llamará diente abrum por un diente que en la base de las hojitas tiene, para distinguirla del helecho. Osmunda también en Asturias. Faceya. Vide”
  4. Sarmiento (Catálogo)
  5. Ye perclaro que la propuesta etimolóxica de Sarmiento nun se- dría a xustificar la voz asturiana. Ésta ha entendese dende una etimoloxía con LJ, C’L o G’L pues asina ye como s’entenderíen los resultaos [y] (y [tS] na fastera B-D asturiano-occidental). Quiciabes pueda rellacionase cola familia del llat. facella, fa- cula ‘antorcha pequeña’ (ABF), a lo meyor xustificable dende
  6. tS
  7. *FACĬCULA que sedría’l so equivalente diminutivu. Quiciabes semánticamente sía portadora d’una metáfora.
facha, el/la
📖: facha
🔤: , el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Facista [Ac. Sr]. <ident class="della" level="1"></ident>Castellanismu modernu, regresión de FASCISTA o FACISTA si- guiendo una pronunciaciación a la italiana. Tamién s’atopa con usos axetivos nel ast. actual: <i class="della">Esi rapaz ye mui facha, pero ye </i><i class="della">más</i>(TEST)
  1. facha
  2. ident class="della" level="1"></ident>Facista
    • Ac
    • Sr
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Castellanismu modernu, regresión de FASCISTA o FACISTA si- guiendo una pronunciaciación a la italiana
  4. Tamién s’atopa con usos axetivos nel ast
  5. actual: <i class="della">Esi rapaz ye mui facha, pero ye </i><i class="della">más</i
facha la moza [Ac].
  1. 1. <i class="della">facha</i> <i class="della">la</i> <i class="della">moza</i> [Ac].
facha, la 1
📖: facha
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<ident class="della" level="1"></ident>Presencia, aspeutu [Qu]. Traza, figura, aspeutu [Ac. Ay. Ri. Tb. Sm. PSil]: <i class="della">Esa</i>(TEST)
  1. facha
    • Tb
    • Md
    • Lln
    • Vv
    • Pr
    • Cd
    • Ay
    • Sm
    • Sl
  2. ident class="della" level="1"></ident>Presencia, aspeutu
    • Qu
  3. Traza, figura, aspeutu [Ac. Ay. Ri. Tb. Sm. PSil]: <i class="della">Esa</i
tien bona facha [Tb]: Eso trai mala facha
[Tb]: Traza, aspeutu, porte [Md (= fustaxe)]. Traza, estilu [Lln. Vv]: A ver si pones otra facha [Vv]. Bona disposición [Tb]: Ponte en facha [Tb]. 2. Aspeutu non prestosu [Pr] d’una per- sona [Cd]: ¡Vaya facha! [Pr]: ¡Vaya fachas! [Pr]: Los feos tie- nen mala facha, los mal vestidos van mal fachaos [R]. Persona mayor mal traxeada [Ay]. //En facha ‘que val la pena’ [Pr]. ‘abondante’ [Pr]. ‘en condiciones amañoses’ [Tb]: Esos van en facha [Tb]. ‘con seriedá’ [Sm. Sl]. //Ser de mala facha ‘ser entrometíu’ [Ar].
  1. 1. <i class="della">tien</i> <i class="della">bona</i> <i class="della">facha</i> [Tb]: <i class="della">Eso</i> <i class="della">trai</i> <i class="della">mala</i> <i class="della">facha</i> <br class="della">[Tb]: Traza, aspeutu, porte [Md (= fustaxe)]. Traza, estilu [Lln. Vv]: <i class="della">A ver si pones otra facha </i>[Vv]. Bona disposición [Tb]: <i class="della">Ponte</i> <i class="della">en</i> <i class="della">facha</i> [Tb].
  2. 2. Aspeutu non prestosu [Pr] d’una per- sona [Cd]: <i class="della">¡Vaya</i> <i class="della">facha!</i> [Pr]: <i class="della">¡Vaya</i> <i class="della">fachas!</i> [Pr]: <i class="della">Los</i> <i class="della">feos</i> <i class="della">tie- </i><i class="della">nen</i> <i class="della">mala</i> <i class="della">facha,</i> <i class="della">los</i> <i class="della">mal</i> <i class="della">vestidos</i> <i class="della">van</i> <i class="della">mal</i> <i class="della">fachao</i>s [R]. Persona mayor mal traxeada [Ay]. //<i class="della">En facha </i>‘que val la pena’ [Pr]. ‘abondante’ [Pr]. ‘en condiciones amañoses’ [Tb]: <i class="della">Esos van en</i> <i class="della">facha</i> [Tb]. ‘con seriedá’ [Sm. Sl]. //<i class="della">Ser</i> <i class="della">de</i> <i class="della">mala</i> <i class="della">facha</i> ‘ser entrometíu’ [Ar].
- Pe’la facha aparentáis xustos á los homes: mas per adien- tro ‘stáis verbenando falsía y maldá [San Mateo 96] Del it. FACCIA, tamién con continuador castellán (DCECH s.v. haz III). Sobro facha féxose ast. fachada 1 (
  1. - Pe’la facha aparentáis xustos á los homes: mas per adien- tro ‘stáis verbenando falsía y maldá
  2. San Mateo 96
  3. Del it. FACCIA, tamién con continuador castellán (DCECH s.v. haz III). Sobro facha féxose ast. fachada 1 (
cfr.) y l’ax. fachosu (cfr.). Tamién un dim. facheta d’u surdió’l verbu *esfachetar que conocemos pel vieyu participiu esfachetáu, ada, ao (cfr.).
facha, la 2
📖: facha
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Cast. <i class="della">faja</i>(TEST)
  1. facha
    • Ay
    • Ri
    • Qu
    • Tb
    • Cd
    • Pr
    • Cp
    • Sb
    • Cg
  2. Cast
  3. <i class="della">faja</i
(DRAE 4ª) [Vg]. Ropa interior d’enrollar al neñín aca- bante nacer [Ay. Ri. Qu. Tb. Cd. Tox]. Ropa d’envolver a los neños [Cñ. Ar. Pr]. 2. Felpa [Cñ]. 3. Especie de mandil de tela de llana, texío a franxes tresversales colloraes y negres, que s’ataba a la cintura y cayía per detrás cubriendo l’espaciu ver- tical, d’unos cuarenta centímetros d’ancho, dexáu ente les orie- lles traseres d’estos manteos (nel antiguu traxe maragatu) [Mar]. Parte del traxe de la maya maragata que s’asitia enriba’l mandil (de pañu fuerte de llana collorao y más ancha y curtia que’l mandil) [Mar]. //-es ‘mantielles d’enrollar a los neños’ [Cb. Cp. Ac. Sb. Ar (fachas)]. ‘faxos, mantielles’ [JH]. ‘man- tiella de bayeta con que s’enrollen los neños de magar nacen fasta qu’echen a andar’ [JH]. ‘faldellín’ [JH]. ‘bayetes pa en- rollar al neñu’ [R]. ‘pañal y mantiella en que s’enrollen los neños pequeños’ [Cg]. //Estar en faches ‘tar en mantielles’ [JH]. //Ponese en facha ‘ponese en plan de trabayar activa- mente’ [Cd. Tox]. //Salir de faches ‘salir de mantielles’ [JH].
  1. 1. (DRAE 4ª) [Vg]. Ropa interior d’enrollar al neñín aca- bante nacer [Ay. Ri. Qu. Tb. Cd. Tox]. Ropa d’envolver a los neños [Cñ. Ar. Pr].
  2. 2. Felpa [Cñ].
  3. 3. Especie de mandil de tela de llana, texío a franxes tresversales colloraes y negres, que s’ataba a la cintura y cayía per detrás cubriendo l’espaciu ver- tical, d’unos cuarenta centímetros d’ancho, dexáu ente les orie- lles traseres d’estos manteos (nel antiguu traxe maragatu) [Mar]. Parte del traxe de la maya maragata que s’asitia enriba’l mandil (de pañu fuerte de llana collorao y más ancha y curtia que’l mandil) [Mar]. //<i class="della">-es </i>‘mantielles d’enrollar a los neños’ [Cb. Cp. Ac. Sb. Ar (fachas)]. ‘faxos, mantielles’ [JH]. ‘man- tiella de bayeta con que s’enrollen los neños de magar nacen fasta qu’echen a andar’ [JH]. ‘faldellín’ [JH]. ‘bayetes pa en- rollar al neñu’ [R]. ‘pañal y mantiella en que s’enrollen los neños pequeños’ [Cg]. //<i class="della">Estar en faches </i>‘tar en mantielles’ [JH]. //<i class="della">Ponese en facha </i>‘ponese en plan de trabayar activa- mente’ [Cd. Tox]. //<i class="della">Salir de faches </i>‘salir de mantielles’ [JH].
Del llat. FASCIA, -AE ‘banda, franxa d’estopa pa destremaos usos’ (EM). Del mesmu aniciu ye tamién ast. faxa 1 (cfr.), con un resultáu cercanu pero con dalguna especificación semán- tica al tratase d’espresión desaverada de facha, talmente que faxa 1 ye espresión evolucionada nel dominiu ástur mentanto facha 2 llega a nós pel castellán. Dende facha féxose’l verbu fachar (cfr.) y otros parientes como fachadura (cfr.). Un com- puestu verbal ye enfachar (cfr.) col que guarda rellación ast. enfachadura (cfr.). Tamién desfachar (cfr.).
fachada, la 1
📖: fachada
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<fachá [Ay. Mi].>(TEST)
  1. fachada
    • Pa
  2. fachá
    • Ay
    • Mi
Apariencia [Ay]. 2. Fachada d’una casa [Ay]. //Fachada del salíu ‘fachada del molín onde s’abren ventanes y l’arcu per onde sal l’agua de nuevo al ríu’ [Pa (Molín)].
  1. 1. Apariencia [Ay].
  2. 2. Fachada d’una casa [Ay]. //<i class="della">Fachada del </i><i class="della">salíu</i> ‘fachada del molín onde s’abren ventanes y l’arcu per onde sal l’agua de nuevo al ríu’ [Pa (Molín)].
Formación sobro facha 1 (cfr.). //Gastar muncha fachá ‘dase munchu cuentu, presumir muncho’, ‘aparentar que se tien muncho’ [Mi]. //Ser tou fachá ‘ser tou apariencia’ [Mi].
fachada, la 2
📖: fachada
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
(TEST)
  1. fachada
Cfr. foyada.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">foyada</i>.
fachadura, la
📖: fachadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">fajamiento</i>(TEST)
  1. fachadura
  2. Cast
  3. <i class="della">fajamiento</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. facha 2.
fachandín, ina, ino
📖: fachandín
🔤: , ina, ino
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 ina,, ino
Presumíu [Oc]. Del ast. <i class="della">fachenda </i>(cfr.) cola amestadura del suf. diminutivu. De <i class="della">fachenda</i>(TEST)
  1. fachandín
  2. Presumíu
    • Oc
  3. Del ast
  4. <i class="della">fachenda </i>(cfr.) cola amestadura del suf
  5. diminutivu
  6. De <i class="della">fachenda</i
(cfr.) → fachendosu, a, o (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) → <i class="della">fachendosu,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> (cfr.).
fachar
📖: fachar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">fajar</i>(TEST)
  1. fachar
    • Tb
    • Md
  2. Cast
  3. <i class="della">fajar</i
[JH]. Poner les faches [Tb]: Fáchalu bien, nina [Tb]. //Bien facháu, mal facháu ‘de bona, de mala apariencia’ [Md].
  1. 1. [JH]. Poner les faches [Tb]: <i class="della">Fáchalu</i> <i class="della">bien,</i> <i class="della">nina </i>[Tb]. //<i class="della">Bien</i> <i class="della">facháu,</i> <i class="della">mal</i> <i class="della">facháu</i> ‘de bona, de mala apariencia’ [Md].
Cfr. facha 2
fachenda, la
📖: fachenda
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">fachenda </i>[Pa]. Aspeutu [Tb. Md]: <i class="della">Tien bona fachenda esa</i>(TEST)
  1. fachenda
    • Tb
    • Sb
    • Pr
    • Md
    • Lln
    • Ay
    • Qu
    • Sm
    • Ri
    • Mi
    • Cd
  2. Cast
  3. <i class="della">fachenda </i>
    • Pa
  4. Aspeutu [Tb. Md]: <i class="della">Tien bona fachenda esa</i
moza [Tb]. Facha, aspeutu [Sb]. Bona facha, bon aspeutu [Ac]. Bona apariencia [Tox]. 2. Presunción [Pr], vanidá, [Pa. Md. R], afectación [Tox]. Altanería, soberbia [Lln]. Arrogan- cia [Ay. Qu. Tb. Sm]. Fechu de presumir [Qu. Tb. Sm]. //De fa- chenda ‘por presunción, por vanidá’ [Sb]. //Gastar fachenda ‘presumir, aparentar’ [Ri. Mi. Pr]. //Tener fachenda ‘gustar a ún la ostentación, ser valagoria’ [Cd]. ///Fachenda sin dineiru ya cumu un burru sin arrieiru [Sm]. Cula fachenda que gasta/si la metieras en maíz/tenías pa cumer papas/ya enrus- car bien la nariz [Sm]. Salid mozos a bailar/no tengáis tanta fachenda;/tan buenos son los que bailan/como los que están afuera [Esfoyaza 104].
  1. 1. <i class="della">moza</i> [Tb]. Facha, aspeutu [Sb]. Bona facha, bon aspeutu [Ac]. Bona apariencia [Tox].
  2. 2. Presunción [Pr], vanidá, [Pa. Md. R], afectación [Tox]. Altanería, soberbia [Lln]. Arrogan- cia [Ay. Qu. Tb. Sm]. Fechu de presumir [Qu. Tb. Sm]. //<i class="della">De fa-</i><i class="della"> chenda </i>‘por presunción, por vanidá’ [Sb]. //<i class="della">Gastar fachenda </i>‘presumir, aparentar’ [Ri. Mi. Pr]. //<i class="della">Tener</i> <i class="della">fachenda</i> ‘gustar a ún la ostentación, ser valagoria’ [Cd]. ///<i class="della">Fachenda</i> <i class="della">sin</i> <i class="della">dineiru </i><i class="della">ya</i> <i class="della">cumu</i> <i class="della">un</i> <i class="della">burru</i> <i class="della">sin</i> <i class="della">arrieiru</i> [Sm]. <i class="della">Cula</i> <i class="della">fachenda</i> <i class="della">que </i><i class="della">gasta</i>/<i class="della">si</i> <i class="della">la</i> <i class="della">metieras</i> <i class="della">en</i> <i class="della">maíz</i>/<i class="della">tenías</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">cumer</i> <i class="della">papas</i>/<i class="della">ya</i> <i class="della">enrus- car</i> <i class="della">bien</i> <i class="della">la</i> <i class="della">nariz</i> [Sm]. <i class="della">Salid</i> <i class="della">mozos</i> <i class="della">a</i> <i class="della">bailar</i>/<i class="della">no</i> <i class="della">tengáis</i> <i class="della">tanta fachenda;</i>/<i class="della">tan buenos son los que bailan</i>/<i class="della">como los que están </i><i class="della">afuera</i> [Esfoyaza 104].
pero xuzgues que son graves,/xuzgues que gasten fa- chenda,/el mayorazgu del hurru/quixera yo que llos viera,/o aquel don Don, mas callemos/que caíste na cuenta [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 332-337)] Falatible, enfortado, gayasperu de gozu y de fachenda re- falfando [Judit 208] Del it. FACCÈNDA ‘faena’, con continuador cast., cat., gall. (DEEH s.v. facienda; DCECH s.v. fachenda) ya influxu de facha 1 (
  1. pero xuzgues que son graves,/xuzgues que gasten fa- chenda,/el mayorazgu del hurru/quixera yo que llos viera,/o aquel don Don, mas callemos/que caíste na cuenta [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 332-337)] Falatible, enfortado, gayasperu de gozu y de fachenda re- falfando
  2. Judit 208
  3. Del it. FACCÈNDA ‘faena’, con continuador cast., cat., gall. (DEEH s.v. facienda; DCECH s.v. fachenda) ya influxu de facha 1 (
cfr.). Un deriváu con suf. abondativu ye ast. fachendosu (cfr.). Tamién Corominas-Pascual rellacionen con fachenda un términu canariu, fachento que n’ast. namái se conseña nuna monografía sol Conceyu d’Ayer (cfr. fachentu, a, o).
fachendosu, a, o
📖: fachendosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+fachendusu [Ay].>(TEST)
  1. fachendosu
    • Md
    • Pr
    • Pa
    • Sb
    • Tb
    • Cd
    • Lln
  2. fachendusu metafonía
    • Ay
Que gasta fachenda [Md. Pr]. Presumíu [Pa. Ac. Sb. Md. /Mánt/], arrogante [Tb]. Presumíu y enchipáu [Cd]. Valagoria, presumíu [Lln], fanfarrón [Tox]. Que presume de tener bona presencia [PSil]. 2. De bona presencia, de bona fachenda [Ay. Tb. Tox]. Garbosu [JH]. ///Desde Santana a Ventana, desde San L.laurienzu a Cueiru, nu(n) hai mozas tan fachendosas como las de Valdesampedru [Tb]. Cfr. fachenda.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Que gasta <i class="della">fachenda</i> [Md. Pr]. Presumíu [Pa. Ac. Sb. Md. /Mánt/], arrogante [Tb]. Presumíu y enchipáu [Cd]. Valagoria, presumíu [Lln], fanfarrón [Tox]. Que presume de tener bona presencia [PSil].
  3. 2. De bona presencia, de bona fachenda [Ay. Tb. Tox]. Garbosu [JH]. ///<i class="della">Desde Santana a Ventana, desde San L.laurienzu a Cueiru, nu(n) hai mozas tan fachendosas </i><i class="della">como</i> <i class="della">las</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Valdesampedru</i> [Tb]. Cfr<i class="della">.</i> <i class="della">fachenda.</i>
fachentu, a, o*
📖: fachentu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+fachintu/fachenta [Ay].>(TEST)
  1. fachentu
  2. fachintu/fachenta metafonía
    • Ay
Presumíu [Ay].
  1. 1. Presumíu [Ay].
Cfr. fachenda.
fachina, la 1
📖: fachina
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Dim. de <i class="della">facha</i>(TEST)
  1. fachina
  2. Dim
  3. de <i class="della">facha</i
1, 2.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">1, </i><i class="della">2</i>.
fachina, la* 2
📖: fachina
🔤: , la* 2
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 la*, 2
//<i class="della">Fachinas</i>(TEST)
  1. fachina
    • Qu
  2. <i class="della">Fachinas</i eonaviego
‘estielles p’arroxar el fornu’ [Qu].
  1. 1. ‘estielles p’arroxar el fornu’ [Qu].
Del dim. del continuador del llat. FACULA, -AE ‘antorcha’ (OLD), pallabra con continuadores románicos (REW), con un resultáu *facha (→ fachizu) aguardable nes fasteres B-D, u s’alluga Quirós (cfr. faxa 2). A lo meyor podría axuntase dalgún influxu del llat. FASCINAM (EM) > faxina o facina pues semánticamente combinaríense les referencies a la ‘antorcha’ (‘dalgo qu’arde’) col ‘fexe de lleña’.
fachizu, el
📖: fachizu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Buruyu de paya emplegáu p’allumar delles fiestes [Cabreira (Mar)]. Formación fecha, quiciabes, sol llat. FACULA, -AE ‘antorcha’ (OLD) con un resultáu <i class="della">faxa</i>(TEST)
  1. fachizu
  2. Buruyu de paya emplegáu p’allumar delles fiestes
    • Cabreira (Mar)
  3. Formación fecha, quiciabes, sol llat
  4. FACULA, -AE ‘antorcha’ (OLD) con un resultáu <i class="della">faxa</i
2 y *facha ‘antorcha’ (cfr.) → fachizu. El su- fixu -ICIUM indicaría, de mano, ‘asemeyáu a’. El resultáu [tS] en La Cabrera (*facha fachizu) nun ye impensable darréu que l’ALBI amuesa exemplos de [y] y [tS] pal grupu -C’L-.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">2</i> y *<i class="della">facha</i> ‘antorcha’ (cfr.) → <i class="della">fachizu</i>. El su- fixu -ICIUM indicaría, de mano, ‘asemeyáu a’. El resultáu [tS] en La Cabrera (*<i class="della">facha</i> <i class="della">→</i> <i class="della">fachizu</i>) nun ye impensable darréu que l’ALBI amuesa exemplos de [y] y [tS] pal grupu -C’L-.
fachón, el
📖: fachón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Facha grande [JH]. Aum. de *<i class="della">fachu</i>(TEST)
  1. fachón
  2. Facha grande
    • JH
  3. Aum
  4. de *<i class="della">fachu</i
(cfr. facha 2).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">facha</i> <i class="della">2</i>).
fachosu, a, o
📖: fachosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<fachoso [Ar].>(TEST)
  1. fachosu
    • Pa
  2. fachoso
    • Ar
Xostrón, ensin llimpieza [Pa].
  1. 1. Xostrón, ensin llimpieza [Pa].
Non llimpiu [Lln. Pr]. Fechu una facha [Pr]. 2. De mal porte [Pa]. 3. Con bona presencia y garbu [Ar]. Cfr. facha 1.
faciador, el
📖: faciador
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. faciador
El que fai faces nun terrén [JH].
  1. 1. El que fai faces nun terrén [JH].
Cfr. faza.
faciar
📖: faciar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. faciar
Xebrar una finca en faces [Cg. JH]. Cfr. faza 1.
  1. Xebrar una finca en faces [Cg. JH]. Cfr. faza 1.
  2. Cg. JH
facienda, la
📖: facienda
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<h.acienda [Cl].///<ident class="della" level="1"></ident>hacienda [Ac. Tb. Tox. /Mánt/]. cienda [Ac. VCid]. //hacenda [Eo].>(TEST)
  1. facienda
  2. h.acienda
    • Cl
  3. <ident class="della" level="1"></ident>hacienda infl. cast.
    • Ac
    • Tb
    • Tox
    • /Mánt/
  4. cienda
    • Ac
    • VCid
  5. hacenda eonaviego
    • Eo
Cast. hacienda [Pzu. Cn (MG: “es un arcaísmo”). /Eo. Mánt/. JH], riqueza [Ac. Ay. Tox. R], conxuntu de propiedaes [Cl], heredá, prediu, bienes, propiedaes [Md]. 2. Conxuntu de ganáu (cabres, oveyes), qu’ún tien [Sm. Vil (Cruce)]. Conxuntu d’a- nimales d’una casa de llabranza [Tb. Oc. SCiprián]: Con tanta facienda nun tengo tiempo pa nada [Oc]. Ganáu [La Cabreira (Mar)] vacuno [Ac. VCid].///Facienda, facienda que’l to amu t’atienda y si non que te vienda [LC]. Facienda la que pudie- res y casa onde cupieres [LC]. H.acienda, h.acienda, que tu amu te vea y si no que te venda [Lln]. El que tien hacienda que la atienda, ya sinón que la vienda [Tb]. a) la fazienda que abent afrontaciones iter perquod itur a Fafi- las 1205(or.) [VVS/87] quod non habeas nullum traballum de tota tua facienda 1230(or.) [SP-I/131] do por veedor e por defendedor de toda mia fazienda 1255 (s. XV) [ACL/227] ie mio maestro e que sabe mia fazenda 1260(or.) [ACL/374] menoscabamos en nuestras faziendas e resçebimos y grant dampno 1294 (s. XV) [MSAH-V/520] di poder al obispo de Oviedo ... que ordenassen de mia fa- zienda 1310 (t.1312) [SP-I/380] le aiudarian en la façienda et uençeria los moros et tomaria 1331(or.) [SIL/180] este mio testamento conmo fique deparada mia fasenda de- poys de mio finamento 1375 [Espinareda/161] que avemos de ver e ordenar fazienda 1383(or.) [ACL-X/101] reparto mia fasenda conmo finque de requeryda despoys del mio finamento 1394 [Espinareda/185] departo mia fasenda conmo fique departyda despoys de mio finamento 1395 [Espinareda/188] de mi e de la mia façienda duela nin della aya cura 1402(or.) [VC-III/95] esta cabe otra façienda del dicho monesterio que anda sobre si 1516 (t.) [SP-IV/443] para la jacienda del juez 1677 [Sayambre/165-11] Agora vamos fer nuestra facienda [DyE 18] Que lu vendiese á elli, y á la so muyer, y á los sos fíos con tóa so facienda [San Mateo 73] b) por el dia de San Martino por la dicha azienda e hereda- des 1516 (t.) [SP-IV/444] debates questiones y diferiençias sobre razon de la hazienda de prados 1519(or.) [MV/574]
  1. Cast. hacienda [Pzu. Cn (MG: “es un arcaísmo”). /Eo. Mánt/. JH], riqueza [Ac. Ay. Tox. R], conxuntu de propiedaes [Cl], heredá, prediu, bienes, propiedaes [Md]. 2. Conxuntu de ganáu (cabres, oveyes), qu’ún tien [Sm. Vil (Cruce)]. Conxuntu d’a- nimales d’una casa de llabranza [Tb. Oc. SCiprián]: Con tanta facienda nun tengo tiempo pa nada [Oc]. Ganáu [La Cabreira (Mar)] vacuno [Ac. VCid].///Facienda, facienda que’l to amu t’atienda y si non que te vienda [LC]. Facienda la que pudie- res y casa onde cupieres [LC]. H.acienda, h.acienda, que tu amu te vea y si no que te venda [Lln]. El que tien hacienda que la atienda, ya sinón que la vienda [Tb].
  2. Tb
  3. a) la fazienda que abent afrontaciones iter perquod itur a Fafi- las
  4. 1205(or.) VVS/87
  5. quod non habeas nullum traballum de tota tua facienda
  6. 1230(or.) SP-I/131
  7. do por veedor e por defendedor de toda mia fazienda
  8. 1255 (s. XV) ACL/227
  9. ie mio maestro e que sabe mia fazenda
  10. 1260(or.) ACL/374
  11. menoscabamos en nuestras faziendas e resçebimos y grant dampno
  12. 1294 (s. XV) MSAH-V/520
  13. di poder al obispo de Oviedo ... que ordenassen de mia fa- zienda
  14. 1310 (t.1312) SP-I/380
  15. le aiudarian en la façienda et uençeria los moros et tomaria
  16. 1331(or.) SIL/180
  17. este mio testamento conmo fique deparada mia fasenda de- poys de mio finamento
  18. 1375 Espinareda/161
  19. que avemos de ver e ordenar fazienda
  20. 1383(or.) ACL-X/101
  21. reparto mia fasenda conmo finque de requeryda despoys del mio finamento
  22. 1394 Espinareda/185
  23. departo mia fasenda conmo fique departyda despoys de mio finamento
  24. 1395 Espinareda/188
  25. de mi e de la mia façienda duela nin della aya cura
  26. 1402(or.) VC-III/95
  27. esta cabe otra façienda del dicho monesterio que anda sobre si
  28. 1516 (t.) SP-IV/443
  29. para la jacienda del juez
  30. 1677 Sayambre/165-11
  31. Agora vamos fer nuestra facienda
  32. DyE 18
  33. Que lu vendiese á elli, y á la so muyer, y á los sos fíos con tóa so facienda
  34. San Mateo 73
  35. b) por el dia de San Martino por la dicha azienda e hereda- des
  36. 1516 (t.) SP-IV/444
  37. debates questiones y diferiençias sobre razon de la hazienda de prados
  38. 1519(or.) MV/574
D’un deriváu de facere (EM), FAC(I)ENDA ‘lo qu’hai que facer’, común al cast. hacienda, port., gall. facenda, cat. faena (DEEH; DCECH s.v. hacer). El castellanismu con perda de F- pervése nuna pallabra como ésta mui averada a los usos de l’Alminis- tración y d’ello hai nicios de magar la documentación del sie- glu XVI (§b); un casu llingüísticamente amestáu vese na espresión d’Entrambasauguas onde la perda de la F- combí- nase col caltenimientu de la tónica ensin diptongar. Dende l’a- ceición primera pasa llueu a referise a les ‘posesiones qu’hai que trabayar’ → ‘posesiones’ → ‘bienes’. Con delles incre- mentaciones sufixales xustifícase ast. facendosu, facendiegu, facenderu. Emparentada con esti últimu términu tenemos ast. facendera (cfr.) con aniciu nuna formación abondativa o co- leutiva *FACIENDARIA (PE4).
faciguyu, el
📖: faciguyu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">hacina</i>(TEST)
  1. faciguyu
    • Oc
  2. Cast
  3. <i class="della">hacina</i
pequeña [Oc].
  1. 1. pequeña [Oc].
Cfr. facina 2.
fácil
📖: fácil
🏗️: NO
✍️: NO
<fácile [Md. JH. Canella. /Bu (i)/].>(TEST)
  1. fácil
  2. fácile
    • Md
    • JH
    • Canella
    • /Bu (i)/
Cast. fácil [Xral].
  1. 1. Cast. <i class="della">fácil</i> [Xral].
2. Probable [Ac. Tb. VCid]. 3. Dócil, rema- nable [Tb. Md]. 4. Cenciellu [Md]. 5. Cast. liviana (una muyer) [Md]. Del llat. FACILIS, -E ‘que nun requier munchu esfuerzu’, ‘fácil’ (OLD), quiciabes per vía cultizante como-y pasa al cast. fácil (DCECH s.v. hacer). Un dim. ye ast. facilín, ina, ino (cfr.); un au- mentativu facilón.
facilidá, la
📖: facilidá
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">facilidad</i>(TEST)
  1. facilidá
    • Pa
    • Md
  2. Cast
  3. <i class="della">facilidad</i
[Pa], disposición pa facer una cosa ensin gran esfuerzu [Md].
  1. 1. [Pa], disposición pa facer una cosa ensin gran esfuerzu [Md].
Del llat. FACILITAS, -ĀTIS ‘facilidá’ (OLD).
facilín, ina, ino
📖: facilín
🔤: , ina, ino
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 ina,, ino
Perfácil [Llg. Sr]: <i class="della">Eso</i>(TEST)
  1. facilín
    • Llg
  2. Perfácil [Llg. Sr]: <i class="della">Eso</i
faise facilino [Llg (= eso faise fácil)].
  1. 1. <i class="della">faise</i> <i class="della">facilino</i> [Llg (= <i class="della">eso</i> <i class="della">faise</i> <i class="della">fácil</i>)].
Cfr. fácil.
facimientu, el
📖: facimientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<facemientu [JH]. Aición y efeutu de <i class="della">facer</i>(TEST)
  1. facimientu
  2. facemientu
    • JH
  3. Aición y efeutu de <i class="della">facer</i
[JH]: Facemientu de gracies [JH].
  1. 1. [JH]: <i class="della">Facemientu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">gracies</i> [JH].
el primero livro del fazimiento de las lees s. XIII(or.) [FX/3] devemos dar aiuda de salut por el fazimiento de las lees s. XIII(or.) [FX/33] Términu en rellación etimolóxica con facer (
  1. el primero livro del fazimiento de las lees s. XIII(or.)
  2. FX/3
  3. devemos dar aiuda de salut por el fazimiento de las lees s. XIII(or.)
  4. FX/33
  5. Términu en rellación etimolóxica con facer (
cfr.). Tamién conoz l’ast. un compuestu refaimientu (cfr.).
facín, ina, ino*
📖: facín
🔤: , ina, ino*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 ina,, ino
<faciriu (<i class="della">sic</i>) [JS].>(TEST)
  1. facín
  2. faciriu (<i class="della">sic</i>)
    • JS
Torcíu, ruin [JS].
  1. 1. Torcíu, ruin [JS].
Podría tratase d’un arabismu común al ast. y al castellán; do- cumentáu de magar el sieglu XV, hacino y en Lucas Fernández nel XVI (Dworkin La variedad 166). La tresmisión escrita que conocemos bien pue debese a una mala interpretación de JS qu’interpreta un términu que, perposiblemente, desconocía. Pa xustificar etimolóxicamente’l términu ha partise del and. H.AZÍN ‘avarientu’, ‘aflixíu’ (DA) étimu que yá conocíen Coro- minas-Pascual (DCECH s.v. hacino ‘murniu’, ‘mísere’, ‘mez- quín’).
facina, la 1
📖: facina
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<h.acina [Lln. Os]. ///xacina [Cl].>(TEST)
  1. facina
  2. h.acina
    • Lln
    • Os
  3. xacina infl. cast.
    • Cl
Faza pequeña [JH]. Tierra estrencha y pequeña [Lln]. Tierra estrencha [Os].
  1. 1. <i class="della">Faza </i>pequeña [JH]. Tierra estrencha y pequeña [Lln]. Tierra estrencha [Os].
terris arabilibus illa uidelicet de illo espino et illa de facinas 1236(or.) [SV/90] in illas eRias de trobano loco nominato en facinas 1239(or.) [DOSV-II/15] enas hereyas de trobano. in loco nomato entre facinas. ye elespron. ubi dicunt pradeziello 1247(or.) [DOSV-II/287] Dim. de faza 1. La voz anotada en Cabrales, xacina, abúltanos una adautación asturianizante en [S] dende la variante orien- tal aspirada h.acina o dende’l cast. a. dende la esperable aspi- ración de F- > [x].
  1. terris arabilibus illa uidelicet de illo espino et illa de facinas
  2. 1236(or.) SV/90
  3. in illas eRias de trobano loco nominato en facinas
  4. 1239(or.) DOSV-II/15
  5. enas hereyas de trobano. in loco nomato entre facinas. ye elespron. ubi dicunt pradeziello
  6. 1247(or.) DOSV-II/287
  7. Dim. de faza 1. La voz anotada en Cabrales, xacina, abúltanos una adautación asturianizante en [S] dende la variante orien- tal aspirada h.acina o dende’l cast. a. dende la esperable aspi- ración de F- > [x].
  8. x
facina, la 2
📖: facina
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<///fejina [Ar. Llomb].>(TEST)
  1. facina
    • Cp
    • Cn
    • An
    • Cv
    • Oc
    • Vd
    • Sl
    • Ca
    • Cg
    • Sm
    • Pr
    • Cd
    • Qu
    • Tb
    • Mn
    • Md
    • Po
  2. fejina infl. cast.
    • Ar
    • Llomb
Cast. hacina [Cp. Bab. Cn (MG). An. Cv. Oc. JH. Llomb. Vg] de yerba [AGO]. Montonín de yerba segao [Cl]. Montón de yerba [Pzu. VBable] pequeñu [Vd] secu enantes de metelu en payar (la facina ye más pequeña que’l bálagu) [Sl]. Montón de yerba que queda un tiempu nel prau [Ca]. Vara de yerba [Pi. Ca. Cg]. Montón de yerba provisional que se fai nel mesmu prau [Sm] (opónse a vara que ye’l definitivu) [Pr]. Montón pequeñu de yerba (si ye grande llámase bálagu) [Cd]. Montón de yerba más grande que’l borregu y más pequeñu que’l bá- lagu [Cn (F)]. Montón grande de yerba que se guarda pal ganáu pa d’iviernu [GP a. 1788 (= bálagu)]. 2. Montón pe- queñu de trigu [Sm] o d’escanda [Qu. Tb]. Mies amontonao en manoyos [Ar]. Conxuntu de, xeneralmente, diez capiellos [Mn]. Conxuntu d’ocho o diez capiellas de pie [Sl]. Gaviella [Vd]. Montón de narbasu que se fai nes tierres [Cv]. //-as ‘faces’ [Md]. ‘tolenes’ [Md]. ///Un mozu como una facina de paya [CyN (Recuerdos)]. ///Añu de neblina añu de facina [LC]. Somos de Sobrefoz/venimos de La Faeda/Ficimos cua- tro facines/dexamos la casa llena [Po].
  1. 1. Cast. <i class="della">hacina </i>[Cp. Bab. Cn (MG). An. Cv. Oc. JH. Llomb. Vg] de yerba [AGO]. Montonín de yerba segao [Cl]. Montón de yerba [Pzu. VBable] pequeñu [Vd] secu enantes de metelu en payar (la <i class="della">facina</i> ye más pequeña que’l <i class="della">bálagu</i>) [Sl]. Montón de yerba que queda un tiempu nel prau [Ca]. Vara de yerba [Pi. Ca. Cg]. Montón de yerba provisional que se fai nel mesmu prau [Sm] (opónse a <i class="della">vara</i> que ye’l definitivu) [Pr]. Montón pequeñu de yerba (si ye grande llámase <i class="della">bálagu</i>) [Cd]. Montón de yerba más grande que’l <i class="della">borregu </i>y más pequeñu que’l <i class="della">bá- </i><i class="della">lagu</i> [Cn (F)]. Montón grande de yerba que se guarda pal ganáu pa d’iviernu [GP a. 1788 (= bálagu)].
  2. 2. Montón pe- queñu de trigu [Sm] o d’escanda [Qu. Tb]. Mies amontonao en manoyos [Ar]. Conxuntu de, xeneralmente, diez capiellos [Mn]. Conxuntu d’ocho o diez <i class="della">capiellas</i> de pie [Sl]. Gaviella [Vd]. Montón de narbasu que se fai nes tierres [Cv]. //-<i class="della">as </i>‘faces’ [Md]. ‘tolenes’ [Md]. ///<i class="della">Un mozu como una facina de </i><i class="della">paya </i>[CyN (Recuerdos)]. ///<i class="della">Añu de neblina añu de facina </i>[LC]. <i class="della">Somos</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Sobrefoz</i>/<i class="della">venimos</i> <i class="della">de</i> <i class="della">La</i> <i class="della">Faeda</i>/<i class="della">Ficimos</i> <i class="della">cua- </i><i class="della">tro</i> <i class="della">facines</i>/<i class="della">dexamos</i> <i class="della">la</i> <i class="della">casa</i> <i class="della">llena</i> [Po].
Una facina de paya [La Paliza 251]
  1. Una facina de paya
  2. La Paliza 251
Del llat. FASCĪNA, -AE ‘gaviella’, ‘carga de lleña’ (EM). Dende equí féxose’l verbu afacinar (cfr.). La documentación medie- val ufre dellos exemplos onde ye difícil xebrar si tamos de- lantre de facina 2 o de facina 1 (cfr.). Derivaos de facina 2 se- dríen facinador (cfr.), facinamientu (cfr.). Ye posible que sobro facina se fexere un masculín analóxicu *facín con un equiva- lente diminutivu *facigu y, con una nueva amestadura dimi- nutiva col continuador del llat. -ŪCULUS, l’ast. faciguyu (cfr.).
facinador, ora, el/la
📖: facinador
🔤: , ora, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora,
<b class="della">facinador, ora,</b>(TEST)
  1. facinador
  2. b class="della">facinador, ora,</b
el/la Cast. hacinador [JH].
  1. 1. <b class="della">el/la</b> Cast. <i class="della">hacinador</i> [JH].
Cfr. facina 2.
facinamientu, el
📖: facinamientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">hacinamiento</i>(TEST)
  1. facinamientu
  2. Cast
  3. <i class="della">hacinamiento</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. facina 2.
“facingula”
📖: “facingula”
🏗️: NO
✍️: SI
Cfr. <i class="della">faza</i><i class="della">(TEST)
  1. “facingula”
  2. Cfr
  3. <i class="della">faza</i><i class="della"
1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. 1</i>.
facionáu, ada, ao
📖: facionáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
(TEST)
  1. facionáu
Cfr. afaicionáu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">afaicionáu</i>.
facismu, el
📖: facismu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<facismo [Llg].>(TEST)
  1. facismu
    • Tb
  2. facismo
    • Llg
Cast. fascismo [Llg. Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">fascismo </i>[Llg. Tb].
Del it. FASCISMO, movimientu políticu totalitariu espardíu dende Italia nel primer terciu del sieglu XX, con adautación fó- nica dende’l cast. En rellación tenemos el deriváu ast. facista (cfr.).
facista, el/la
📖: facista
🔤: , el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
Cast. <i class="della">fascista</i>(TEST)
  1. facista
    • Llg
    • Tb
  2. Cast
  3. <i class="della">fascista</i
[Llg. Tb]. Cfr. facismu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Llg. Tb]. Cfr. <i class="della">facismu</i>.
“facisteria”
📖: “facisteria”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación medieval. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">pares de sabanos </i><i class="della">facisteria</i><i class="della">(TEST)
  1. “facisteria”
  2. Términu conocíu pela documentación medieval
  3. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">pares de sabanos </i><i class="della">facisteria</i><i class="della"
una II parelios de arganas 922 [MSAH-I/61]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. una II parelios de arganas </i>922 [MSAH-I/61]
Ta emparentáu con otros d’espresión averada y qu’almiten una interpretación semántica de ‘tobaya’ (Varela 2003: 259). Paez que guarda, nidiamente, rellación etimolóxica col llat. facies, -ei ‘cara’.
facistol
📖: facistol
🏗️: NO
✍️: NO
Términu conocíu pela documentación seronda lleonesa de la dómina yá castellana: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">la</i>(TEST)
  1. facistol
  2. Términu conocíu pela documentación seronda lleonesa de la dómina yá castellana: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">la</i
casula con aliofares e vn panno purpurado pora el façis- tol 1290(or.) [ACL-VIII/380]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">casula</i> <i class="della">con</i> <i class="della">aliofares</i> <i class="della">e</i> <i class="della">vn</i> <i class="della">panno</i> <i class="della">purpurado</i> <i class="della">pora</i> <i class="della">el</i> <i class="della">façis-</i> <i class="della">tol</i> 1290(or.) [ACL-VIII/380]
vn panno verde con ondas de oro pora façistol 1290(or.) [ACL-VIII/381] vn façistol grand de madero 1290(or.) [ACL-VIII/381] Pallabra d’aniciu fráncicu, quiciabes *FALDISTÔL ‘sillón ple- gable’ que llega a nós pente medies del fr. o del occitán (DCECH s.v. facistol), términu responsable de delles voces romániques (REW). Nel ast. modernu namái conocemos s.v. facistol esti in- comprensible comentariu: “Sólo para personas que viven alo- cadas” [Ay].
  1. vn panno verde con ondas de oro pora façistol
  2. 1290(or.) ACL-VIII/381
  3. vn façistol grand de madero
  4. 1290(or.) ACL-VIII/381
  5. Pallabra d’aniciu fráncicu, quiciabes *FALDISTÔL ‘sillón ple- gable’ que llega a nós pente medies del fr. o del occitán (DCECH s.v. facistol), términu responsable de delles voces romániques (REW). Nel ast. modernu namái conocemos s.v. facistol esti in- comprensible comentariu: “Sólo para personas que viven alo- cadas” [Ay].
  6. Ay
factible*
📖: factible*
🏗️: SI
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><fatible [TC. AGO].>(TEST)
  1. factible*
  2. ident class="della" level="1"></ident><fatible
    • TC
    • AGO
Cast. hacedero [TC (Protomártir). AGO].
  1. 1. Cast. <i class="della">hacedero</i> [TC (Protomártir). AGO].
Del castellanismu cultu FACTIBLE asitiáu n’asturianu. Ye claro que s’alloña esti ax. del nome documentáu en Sahagún: spata obtima cum factiles deauratos valente solidos C 959 (s. XII) [MSAH-I/206]. Esti términu hai quien considera que podría referise al arriaz de la espada y quiciabes en rellación etimo- lóxica col llat. FACETARE ‘adornar’ (LELMAL s.v. factiles).
  1. Del castellanismu cultu FACTIBLE asitiáu n’asturianu. Ye claro que s’alloña esti ax. del nome documentáu en Sahagún: spata obtima cum factiles deauratos valente solidos C 959 (s. XII) [MSAH-I/206]. Esti términu hai quien considera que podría referise al arriaz de la espada y quiciabes en rellación etimo- lóxica col llat. FACETARE ‘adornar’ (LELMAL s.v. factiles).
  2. MSAH-I/206
factor, el*
📖: factor
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><fator [Ay].>(TEST)
  1. factor
  2. ident class="della" level="1"></ident><fator
    • Ay
Emplegáu del ferrocarril [Ay]. Del castellanismu cultu FACTOR.
  1. Emplegáu del ferrocarril [Ay]. Del castellanismu cultu FACTOR.
  2. Ay
factoría, la*
📖: factoría
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><fatoría [JH].>(TEST)
  1. factoría
  2. ident class="della" level="1"></ident><fatoría
    • JH
Cast. factoría [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">factoría</i> [JH].
Del castellanismu cultu FACTORÍA asitiáu n’asturianu por JH.
  1. Del castellanismu cultu FACTORÍA asitiáu n’asturianu por JH.
facu, a, el/la
📖: facu
🔤: , a, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
<faca [JH]. //faco [Eo].///<ident class="della" level="1"></ident>h.aco [/Eo/]. h.aca [Tox].>(TEST)
  1. facu
  2. faca
    • JH
  3. faco eonaviego
    • Eo
  4. <ident class="della" level="1"></ident>h.aco infl. cast.
    • /Eo/
  5. h.aca
    • Tox
Caballu pequeñu y ruin [Md]. Cast. jaco [Bab. /Eo/]. Cast. jaca [JH] y jaco [Tox]. 2. Rapacín que se pon nel xuegu pa que los otros salten percima [Cn (MG)]. //Trayer de mal faco ‘tratar a otru de recaderu, de criáu’ [Llg].///En febreru naz la yerba pelu a pelu; en marzo en cada garcio; en abril en cada camín; en mayo cada h.aca é caballo [LC]. Dominico faco 1243(or.) [DOSV-II/163] Apenes oyó el patrón/les patades de la faca/y avistó el mio sombrerón,/cuando con grande soflama/dixo: –Gracies a Dios que llegó,/que llegó el señor a casa–,/dando un domi- nus vobiscum/per so cuartu se enfuraca [ABalvidares, Ro- manzón (Poesíes 49-56)] L’ast. facu, faca (faco tamién en gall. y en port.) ye posible an- glicismu anque Corominas-Pascual camienten que tresmitíu pel fr. HAQUE; en tou casu provién del ingl. hack abreviación de Hackney, pueblu nombráu peles feries de caballos (DCECH s.v. jaca). Sedría, quiciabes, un casu asemeyáu al qu’ufre n’ast. el ta- mién forasterismu fola, h.ola. Les espresiones con aspiración podríen ser una vieya adautación anque ello estraña en Tox y más al oeste; nesi sen ye posible que sían un verdaderu caste- llanismu más serondu frente al usu con f- que paez dar cuenta
  1. Caballu pequeñu y ruin [Md]. Cast. jaco [Bab. /Eo/]. Cast. jaca [JH] y jaco [Tox]. 2. Rapacín que se pon nel xuegu pa que los otros salten percima [Cn (MG)]. //Trayer de mal faco ‘tratar a otru de recaderu, de criáu’ [Llg].///En febreru naz la yerba pelu a pelu; en marzo en cada garcio; en abril en cada camín; en mayo cada h.aca é caballo [LC]. Dominico faco
  2. 1243(or.) DOSV-II/163
  3. Apenes oyó el patrón/les patades de la faca/y avistó el mio sombrerón,/cuando con grande soflama/dixo: –Gracies a Dios que llegó,/que llegó el señor a casa–,/dando un domi- nus vobiscum/per so cuartu se enfuraca
  4. ABalvidares, Ro- manzón (Poesíes 49-56)
  5. L’ast. facu, faca (faco tamién en gall. y en port.) ye posible an- glicismu anque Corominas-Pascual camienten que tresmitíu pel fr. HAQUE; en tou casu provién del ingl. hack abreviación de Hackney, pueblu nombráu peles feries de caballos (DCECH s.v. jaca). Sedría, quiciabes, un casu asemeyáu al qu’ufre n’ast. el ta- mién forasterismu fola, h.ola. Les espresiones con aspiración podríen ser una vieya adautación anque ello estraña en Tox y más al oeste; nesi sen ye posible que sían un verdaderu caste- llanismu más serondu frente al usu con f- que paez dar cuenta
d’un vieyu asitiamientu del términu ente nós. El so bon alluga- mientu podría facénoslu ver tamién el fechu de que sobro ast. faca, facu pudo llograse’l verbu afacar *‘preparar el facu pal viaxe’ → ‘preparar pa facer daqué, pa marchar’ [Cn (F)]. Ta- mién el participiu afacáu ‘que s’asemeya’l facu a la faca’ [JH]. En rellación etimolóxica podría tar tamién ast. azacanar (cfr.) y afacumar (cfr.) como yá diximos (García Arias 2014c: 18).
facultá, la
📖: facultá
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">facultad</i>. <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">omnem </i><i class="della">facultatem</i><i class="della">(TEST)
  1. facultá
  2. Cast
  3. <i class="della">facultad</i>
  4. <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">omnem </i><i class="della">facultatem</i><i class="della"
quod In uno ganauimus uel proliuigare potuimus 951(or.) [DO IX-X/58]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. quod In uno ganauimus uel proliuigare</i> <i class="della">potuimus</i> 951(or.) [DO IX-X/58]
disposuit facultatem suam 974(or.) [DO IX-X/72] de propriam facultatem suam hordinabit 974 (or.) [DO IX-X/72] b) omnia nostra fagoltate 990?(or.) [ACL/38] propriam fagultatem regis 998? (s. XI) [ACL/98]
  1. disposuit facultatem suam
  2. 974(or.) DO IX-X/72
  3. de propriam facultatem suam hordinabit
  4. 974 (or.) DO IX-X/72
  5. b) omnia nostra fagoltate 990?(or.)
  6. ACL/38
  7. propriam fagultatem regis 998? (s. XI)
  8. ACL/98
Del llat. FACULTAS, -ATIS ‘facultá’, ‘posibilidá’, ‘capacidá’ (ABF), términu d’emplegu cultizante güei y na documentación (§a) pero con nicios populares nel mesmu sieglu X (§b).
facultosu, a, o
📖: facultosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. facultosu
Que tien munchos bienes o caudales [JH].
  1. 1. Que tien munchos bienes o caudales [JH].
Posible castellanismu, FACULTOSO, inxertu por JH nel so diccionariu.
fada, la
📖: fada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">hada</i>(TEST)
  1. fada
  2. Cast
  3. <i class="della">hada</i
[DA. CAmieva], maga, fechicera [JH]. //Fades ‘cast. hadas’ [V1830].
  1. 1. [DA. CAmieva], maga, fechicera [JH]. //<i class="della">Fades </i>‘cast. <i class="della">hadas’</i> [V1830].
que los partan hermanilmente ... con bendiçion e con buenas fadas 1412 (t. 1417) [SP-III/189] - Y lluigo echanon voz de que les fades ordenaben que fosen destruidos Los Troyanos [DyE 9] D’un primitivu neutru fatum, -i ‘destín’ que na llingua popu- lar xeneralizó un masc. (FATUS), aniciu del ast. fau 1 (
  1. que los partan hermanilmente ... con bendiçion e con buenas fadas
  2. 1412 (t. 1417) SP-III/189
  3. - Y lluigo echanon voz de que les fades ordenaben que fosen destruidos Los Troyanos
  4. DyE 9
  5. D’un primitivu neutru fatum, -i ‘destín’ que na llingua popu- lar xeneralizó un masc. (FATUS), aniciu del ast. fau 1 (
cfr.) y del güei femenín , fada. El llat. conoció un continuador de pl. FĀTA, qu’entá alita en delles llingües romániques (REW) en xun- tanza col nome de vieyes deidaes itáliques (cfr. fau 1).
fadador, ora
📖: fadador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<b class="della">fadador,</b>(TEST)
  1. fadador
  2. b class="della">fadador,</b
ora Que fada [JH].
  1. 1. <b class="della">ora </b>Que <i class="della">fada</i> [JH].
Cfr. fadar.
fadar
📖: fadar
🏗️: NO
✍️: NO
Determinar el <i class="della">fau</i>, anunciar, pronosticar lo que ta dispuesto nos faos [JH. [/“desde Valdés al Eo” (Eo)/]. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Y pe la mar andava mal </i><i class="della">fadiado</i><i class="della">, con munchos barcos sin</i><i class="della">(TEST)
  1. fadar
  2. Determinar el <i class="della">fau</i>, anunciar, pronosticar lo que ta dispuesto nos faos [JH
  3. [/“desde Valdés al Eo” (Eo)/]
  4. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Y pe la mar andava mal </i><i class="della">fadiado</i><i class="della">, con munchos barcos sin</i><i class="della"
poder llibrase [DyE 7]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. poder</i> <i class="della">llibrase</i> [DyE 7]
Del verbu llat. FATUĀRI ‘tar inspiráu’ (EM). Esti verbu hebo tener una variante *fadiar 2 como fai ver el participiu fadiáu que traducen al cast. como hadado [Bard]. En rellación eti- molóxica con fadar ta l’ast. fadador (cfr.).
fadiar 1
📖: fadiar 1
🏗️: NO
✍️: NO
Molestar, resultar pesáu, cargante [Sr]: <i class="della">Yá</i>(TEST)
  1. fadiar 1
    • Sr
  2. Molestar, resultar pesáu, cargante [Sr]: <i class="della">Yá</i
me fadia ésti [Sr].
  1. 1. <i class="della">me</i> <i class="della">fadia</i> <i class="della">ésti</i> [Sr].
Del llat. FATIGĀRE ‘cansar’ > ‘importunar’ (EM), verbu con dellos continuadores románicos (REW) ya hispánicos como gall., port., arag. fadigar (DEEH), cat. fadigar (DCECH s.v. fatigar). L’ast. ufre una evolución paralela a la que s’alvierte nel llat. RUMIGARE > rumiar (cfr.), con perda de -g-. El verbu, per vía culta, ye res- ponsable del actual afatigar ‘tener fatiga’ (cfr.). Del participiu fuerte del verbu fadiar (CGHLA 200) tenemos l’ast. fadiu (cfr.). Un aumentativu fadión ‘fastidiosu’, ‘cargante’ (cfr.) que tamién se conseña al sur del cordal. Cola amestanza del suf. -ŪRA iguóse l’ast. fadiura (cfr.). L’ast. xeneralizó los cultismos fatigar (cfr.), fatiga (cfr.), fatigosu, a, o (cfr.).
fadiar 2*
📖: fadiar 2*
🏗️: SI
✍️: NO
(TEST)
  1. fadiar 2*
Cfr. fadar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">fadar</i>.
fadión, ona
📖: fadión
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
Cargante, pesáu [Bard, La Cepeda, Riaño (LLA)]. Aum. de <i class="della">fadiu,</i>(TEST)
  1. fadión
  2. Cargante, pesáu
    • Bard, La Cepeda, Riaño (LLA)
  3. Aum
  4. de <i class="della">fadiu,</i
a, o (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> (cfr.).
fadiu, a, o
📖: fadiu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<fadio [VCid. LLA]. fariu [Pa. VBable]. fadia [Llg].>(TEST)
  1. fadiu
    • Sr
    • Sb
  2. fadio
    • VCid
    • LLA
  3. fariu
    • Pa
    • VBable
  4. fadia
    • Llg
Fastidiosu [Cb. VBable]. Pesáu, cargante (una persona) [Llg. Sr. LLA]: Ye’l neñu más fadiu del mundu [Sr]. “Fatu, fastidiosu” [R]. Setosu, que s’enfada con facilidá (una persona) [Llg]. Foscu, antipáticu, fatu [Sb]. Pesáu, molestu pola so insistencia [VCid]. 2. Malcuriosa (una persona, una cosa) [Pa]. //Ser un fadia ‘ser mui setosu’, ‘enfadase con facilidá’, ‘ser pesáu’ [Llg (= ser como la fadia)]. Cfr. fadiar 1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Fastidiosu [Cb. VBable]. Pesáu, cargante (una persona) [Llg. Sr. LLA]: <i class="della">Ye’l</i> <i class="della">neñu</i> <i class="della">más</i> <i class="della">fadiu</i> <i class="della">del</i> <i class="della">mundu</i> [Sr]. “Fatu, fastidiosu” [R]. Setosu, que s’enfada con facilidá (una persona) [Llg]. Foscu, antipáticu, fatu [Sb]. Pesáu, molestu pola so insistencia [VCid].
  3. 2. Malcuriosa (una persona, una cosa) [Pa]. //<i class="della">Ser un </i><i class="della">fadia </i>‘ser mui setosu’, ‘enfadase con facilidá’, ‘ser pesáu’ [Llg (= <i class="della">ser</i> <i class="della">como</i> <i class="della">la</i> <i class="della">fadia</i>)]. Cfr. <i class="della">fadiar</i> <i class="della">1</i>.
fadiura, la
📖: fadiura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Aición y efeutu de <i class="della">fadiar</i>(TEST)
  1. fadiura
    • Sr
  2. Aición y efeutu de <i class="della">fadiar</i
[Sr].
  1. 1. [Sr].
2. Persona que fadia [Sr]: ¡Qué fadiura de neñu! [Sr]. Cfr. fadiar 1.
faena, la
📖: faena
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fayena [Md].>(TEST)
  1. faena
    • Ay
  2. fayena
    • Md
Trabayu físicu o moral d’un día o de munchu tiempu [Ay]: ¡Faena-y doi! [Ay].
  1. 1. Trabayu físicu o moral d’un día o de munchu tiempu [Ay]: <i class="della">¡Faena-y</i> <i class="della">doi!</i> [Ay].
2. Trastada, travesura [Md]. Del cat. FAENA, quiciabes pente medies del cast. (DCECH s.v. faena; cfr. facienda). Sobro esti términu féxose’l verbu ast. afaenar (cfr.), conseñáu tamién nel mesmu conceyu ayerán. L’ast. ufre la posibilidá d’una -y- antihiática.
fafota, la
📖: fafota
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. fafota
Vanidá, presunción [Mar].
  1. 1. Vanidá, presunción [Mar].
Quiciabes sía una formación d’aniciu onomatopéyicu como resultáu de repetir FA, FA, cola amestadura del suf. -ota. Dende fafota féxose modernamente fafotista (cfr.).
fafotista
📖: fafotista
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. fafotista
Vanidosu, presumíu [Mar].
  1. 1. Vanidosu, presumíu [Mar].
Cfr. fafota.
faición, la
📖: faición
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fación [Sb]. ////faiciones [Tox]. faiciones (<i class="della">sic</i>) [/Eo/]. //fai- cióis [/Mánt. Ef, Tp (Eo)/]. /////ición [Gr].>(TEST)
  1. faición
    • Cg
    • Tp
  2. fación
    • Sb
  3. faiciones variación de número
    • Tox
  4. faiciones (<i class="della">sic</i>)
    • /Eo/
  5. fai- cióis eonaviego
    • /Mánt
    • Ef, Tp (Eo)/
  6. ición dudoso (certainty = baxa)
    • Gr
Cast. facción [JH. Canella 255] de la cara [Cg. Gr]: Esa muyer tien las iciones grandes [Gr]. //-ones ‘trazos de la cara’ [Tox. /Ef, Tp (Eo). Mánt/]. //Ser de buena fación ‘ser de bona pas- tia’ [Sb].
  1. 1. Cast. <i class="della">facción </i>[JH. Canella 255] de la cara [Cg. Gr]: <i class="della">Esa</i> <i class="della">muyer</i><i class="della"> tien</i> <i class="della">las</i> <i class="della">iciones</i> <i class="della">grandes</i> [Gr]. //-<i class="della">ones</i> ‘trazos de la cara’ [Tox. /Ef, Tp (Eo). Mánt/]. //<i class="della">Ser de buena fación </i>‘ser de bona pas- tia’ [Sb].
-Tóu reinu dividíu en faiciones contraries [San Mateo 45]
  1. -Tóu reinu dividíu en faiciones contraries
  2. San Mateo 45
Del llat. FACTIO, -ONIS ‘el fechu de facer’, ‘bandu, partíu’ (OLD). Trátase d’un semicultismu, con vocalización seronda de la velar del grupu -CT-, sol que se forma’l verbu *afaicionar d’u sigue’l participiu afaicionáu (cfr.) que caltién l’asturianu. La variante ición [Gr] paez recibir l’influxu fónicu de aición → ición.
faiciosu, a, o
📖: faiciosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<faciosu [y JH].>(TEST)
  1. faiciosu
    • Cv
    • Pr
  2. faciosu
    • y JH
Cast. faccioso [Cñ. JH]. Facinerosu, delincuente habitual [Cv. Pr (Cv)].
  1. 1. Cast. <i class="della">faccioso </i>[Cñ. JH]. Facinerosu, delincuente habitual [Cv. Pr (Cv)].
Del llat. FACTIOSUS, -A, -UM ‘afiliáu a un partíu políticu’ (ABF), per vía semiculta. Nun sedría imposible almitir dalgún influxu de la familia de facismu, facista.
faidiellu, a, o*
📖: faidiellu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<{Con cheísmu, faidiecho [Ll]}.>(TEST)
  1. faidiellu
    • Ll
  2. {Con cheísmu, faidiecho [Ll]}
//Terreno faidiecho ‘terrén que produz bones y abondoses fayes’ [Ll].
  1. 1. //<i class="della">Terreno</i> <i class="della">faidiecho</i> ‘terrén que produz bones y abondoses fayes’ [Ll].
gonzalo ffeydiello, Iohan fferrandiz cidellero & otros 1348 [MB/116] D’un dim.
  1. gonzalo ffeydiello, Iohan fferrandiz cidellero & otros
  2. 1348 MB/116
  3. D’un dim.
del llat. *fagētum [(EM s.v. fagus) del que sigue l’ast. fayéu (cfr.)], quiciabes *FA(G)ETĚLLUM, con asitiamientu topo- nímicu (TA 293; TT 95) y que pudo tener usos nominales y axe- tivos.
faílla, la*
📖: faílla
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<faíl.la [Sm].>(TEST)
  1. faílla
  2. faíl.la
    • Sm
Caspa del pelo [Sm (= faril.la = falliel.la)].
  1. 1. Caspa del pelo [Sm (= faril.la = falliel.la)].
asitiáu en destremaos dominios románicos (REW) como yá pro- punximos pal ast. (CGHLA 200). Al ast. faíl.la debe axuntase na mesma xustificación el gall. feila ‘polvu de la fariña’ (GVGH), port. feila ‘polvu más fino de la fariña’, ‘chispa’. Un posible tracamundiu de líquides podríamos atopalu en falliel.la aunque l’ast. podría partir d’una variante de fauilla, quiciabes *FA(U)ILLĔLLA > *fayel.la y, nesti casu, l’actual falliel.la ufri- ría un resultáu *[fayéʈşa]. Na variante faril.la alviértese un in- fluxu del continuador del llat. FARĪNA, -AE ‘fariña’ sol continuador de llat. FAUĪLLA como tamién ye a vese na defini- ción del términu gall. y port. La evolución ‘áscuara’ → ‘caspa’ ye fácilmente acoyible como s’alvierte pues les idees de ‘caspa’, ‘povisa’, ‘áscuara’, etc. ufren abondosos intercambios (Serra 1960: 363). Cfr. farilla.
  1. asitiáu en destremaos dominios románicos (REW) como yá pro- punximos pal ast. (CGHLA 200). Al ast. faíl.la debe axuntase na mesma xustificación el gall. feila ‘polvu de la fariña’ (GVGH), port. feila ‘polvu más fino de la fariña’, ‘chispa’. Un posible tracamundiu de líquides podríamos atopalu en falliel.la aunque l’ast. podría partir d’una variante de fauilla, quiciabes
  2. *FA(U)ILLĔLLA > *fayel.la y, nesti casu, l’actual falliel.la ufri- ría un resultáu *[fayéʈşa]. Na variante faril.la alviértese un in- fluxu del continuador del llat. FARĪNA, -AE ‘fariña’ sol continuador de llat. FAUĪLLA como tamién ye a vese na defini- ción del términu gall. y port. La evolución ‘áscuara’ → ‘caspa’ ye fácilmente acoyible como s’alvierte pues les idees de ‘caspa’, ‘povisa’, ‘áscuara’, etc. ufren abondosos intercambios (Serra 1960: 363).
  3. fayéʈşa
  4. Cfr. farilla.
Del llat. FAĪLLA, variante de fauīlla, -ae ‘áscuara’, ‘ceniza’, ‘sa- rriu’ (EM; ABF) que perconocemos gracies al Appendix Probi (“fauilla non failla”), aplicáu metafóricamente a la caspa y
fainín, {ina, ino}
📖: fainín
🔤: , {ina, ino}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {ina,, ino}
<ident class="della" level="1"></ident>“Torcido, ruin, ducho” [DA]. <ident class="della" level="1"></ident>¿Guardará rellación col arabismu *<i class="della">facín</i>(TEST)
  1. fainín
  2. ident class="della" level="1"></ident>“Torcido, ruin, ducho”
    • DA
  3. <ident class="della" level="1"></ident>¿Guardará rellación col arabismu *<i class="della">facín</i
(cfr.) → *facinín?
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) → *<i class="della">facinín</i>?
faisán, el
📖: faisán
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<feisán [y PSil. Cn (F)].///<ident class="della" level="1"></ident>//fraisán [Tb]. freisán [Qu. Tb].>(TEST)
  1. faisán
    • Po
    • Sb
    • Ay
    • Cn
    • Ca
  2. feisán
    • y PSil
    • Cn (F)
  3. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  4. fraisán eonaviego
    • Tb
  5. freisán
    • Qu
    • Tb
Tetrao urogallus, cast. urogallo [Po. PSil. Noval]. Cast. uro- gallo [Sb. Ay. Qu. Tb. Tb. Cn (F)]. //Como’l faisán ‘presumíu y fatu’ [Ca]. //Paecer el faisán ‘tar atontáu ensin oyer un res’ [PSil]. //Tar como’l faisán ‘tar amartelaos’ [LC]. //Xordu co- mo’l faisán ‘que nun siente nin lo que suena nin lo que se diz’ [PSil].
  1. 1. <i class="della">Tetrao</i> <i class="della">urogallus</i>, cast. <i class="della">urogallo</i> [Po. PSil. Noval]. Cast<i class="della">.</i> <i class="della">uro- gallo</i> [Sb. Ay. Qu. Tb. Tb. Cn (F)]. //<i class="della">Como’l</i> <i class="della">faisán</i> ‘presumíu y fatu’ [Ca]. //<i class="della">Paecer</i> <i class="della">el</i> <i class="della">faisán</i> ‘tar atontáu ensin oyer un res’ [PSil]. //<i class="della">Tar como’l faisán </i>‘tar amartelaos’ [LC]. //<i class="della">Xordu co- mo’l</i> <i class="della">faisán</i> ‘que nun siente nin lo que suena nin lo que se diz’ [PSil].
DCECH s.v. faisán) anque Colón, recoyendo la opinión de FEW (VIII 374-375), acueye dificultaes pa esa propuesta (HLE1: 67). Un encruz con fraire ye responsable de la variante frai- sán de la mesma manera que fraire tamién ta na base de la variante de falpayarfraipayar.
  1. DCECH s.v. faisán) anque Colón, recoyendo la opinión de FEW
  2. (VIII 374-375), acueye dificultaes pa esa propuesta (HLE1: 67). Un encruz con fraire ye responsable de la variante frai- sán de la mesma manera que fraire tamién ta na base de la variante de falpayarfraipayar.
Del llat. phasiānus, -i ‘faisán’ (EM), quiciabes un préstamu de tipu occitánicu FAISÁN (REW s.v. phasiānus; Colón 1967;
fala, la
📖: fala
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><fabla [y Llomb. Mar. y R]. h.abla [Lln (S)].>(TEST)
  1. fala
    • Lln
    • Ay
    • Md
    • Cv
    • Pr
    • Vd
    • PVieya
    • An
    • Oc
    • Cp
  2. ident class="della" level="1"></ident><fabla
    • y Llomb
    • Mar
    • y R
  3. h.abla
    • Lln (S)
Cast. habla [Lln (S). Ay (N). Md. Pzu. PSil. Cv. Pr (Cv). Vd. PVieya. JH. Llomb. Mar], llingua [An. Oc]: Ñegar o quitar lla fala [JH]. Llinguaxe [Cp (= falancia)]: Conózcolu por la fala [Oc]: La nuesa fala yía mui basta [Oc]. Idioma [Lln (S)]. Ma- nera de facese comprender nun idioma determináu [R]. Fala, voz [/Eo/]. Mou carauterísticu de falar [Tox]. 2. Conversación [Cp (= falancia)]. 3. “Llingua bable” [R]. //Fala-fala ‘parlla fadia’ [Pr]. //Anda en fales ‘anda en llingües’ [Cosiquines 239].
  1. 1. Cast. <i class="della">habla</i> [Lln (S). Ay (N). Md. Pzu. PSil. Cv. Pr (Cv). Vd. PVieya. JH. Llomb. Mar], llingua [An. Oc]: <i class="della">Ñegar</i> <i class="della">o</i> <i class="della">quitar</i> <i class="della">lla</i><i class="della"> fala</i> [JH]. Llinguaxe [Cp (= falancia)]: <i class="della">Conózcolu</i> <i class="della">por</i> <i class="della">la</i> <i class="della">fala </i>[Oc]: <i class="della">La</i> <i class="della">nuesa</i> <i class="della">fala</i> <i class="della">yía</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">basta</i> [Oc]. Idioma [Lln (S)]. Ma- nera de facese comprender nun idioma determináu [R]. Fala, voz [/Eo/]. Mou carauterísticu de falar [Tox].
  2. 2. Conversación [Cp (= falancia)].
  3. 3. “Llingua bable” [R]. //<i class="della">Fala-fala </i>‘parlla fadia’ [Pr]. //<i class="della">Anda</i> <i class="della">en</i> <i class="della">fales</i> ‘anda en llingües’ [Cosiquines 239].
a) li quiser’ per iuro per iuditio o per fabula s. XII [FA/124] quod pater eius Adefonsus in bello mortuus fuerat sine fabula 1207 [LRCourias/131]
b) XXIIII omnes de conceio con los iurados pora fabla o pora otorgamiento 1238 (c.) [MSAH-V/218] Sant Martino u el juiz e el concejo estauan en sua fabla 1270(or.) [ACL-VIII/26] nombrando algunos omnes de los que y estan en la fabla 1294 (s. XV) [MSAH-V/534] omnes bonos de la villa que entraron con el a lla fabla 1294 (s. XV) [MSAH-V/534] los monges que estan y en la fabla con el abbad 1294 (s. XV) [MSAH-V/534] mais deve seer de bonas custumnes que de la bella faula s. XIII(or.) [FX/35] si la muller morre sen faula esto deve tornar al marido s. XIII(or.) [FX/109] si el padre o la madre moriren sen faula s. XIII(or.) [FX/144] si murre sen faula s. XIII(or.) [FX/144] aquel que recebio la donacion morre sen faula s. XIII(or.) [FX/173] si morre sen faula ¬ non a fillos s. XIII(or.) [FX/174] si aquel debdor morre sen faula s. XIII(or.) [FX/193] doncas tollemos la lee antigua que faula desto s. XIII(or.) [FX/322] otras fablas pasaron de que non se face minion [LAcuerdos 1499: 59] vinieron a dezirles cómo a cabsa de la fabla que el alcalde (...) les avía dicho... [Uviéu 1500/158] pidieron se conclusión en las cosas de suso estavan pues- tas en fabla [Uviéu/1500/172] los dichos señores vista la dicha fabla dixeron que muchas vezes 1522(or.) [SP-IV/454] c) avian entre si fala de se avenir en razon de los dezmos 1327 (t.1327) [SP-II/27] Q’anque non aqueses fales [El Caballo 86] Sía vuestra fala sí, sí: ó non, non [San Mateo 16]
  1. a) li quiser’ per iuro per iuditio o per fabula s. XII
  2. FA/124
  3. quod pater eius Adefonsus in bello mortuus fuerat sine fabula
  4. 1207 LRCourias/131

  5. b) XXIIII omnes de conceio con los iurados pora fabla o pora otorgamiento
  6. 1238 (c.) MSAH-V/218
  7. Sant Martino u el juiz e el concejo estauan en sua fabla
  8. 1270(or.) ACL-VIII/26
  9. nombrando algunos omnes de los que y estan en la fabla
  10. 1294 (s. XV) MSAH-V/534
  11. omnes bonos de la villa que entraron con el a lla fabla
  12. 1294 (s. XV) MSAH-V/534
  13. los monges que estan y en la fabla con el abbad
  14. 1294 (s. XV) MSAH-V/534
  15. mais deve seer de bonas custumnes que de la bella faula s. XIII(or.)
  16. FX/35
  17. si la muller morre sen faula esto deve tornar al marido s. XIII(or.)
  18. FX/109
  19. si el padre o la madre moriren sen faula s. XIII(or.)
  20. FX/144
  21. si murre sen faula s. XIII(or.)
  22. FX/144
  23. aquel que recebio la donacion morre sen faula s. XIII(or.)
  24. FX/173
  25. si morre sen faula ¬ non a fillos s. XIII(or.)
  26. FX/174
  27. si aquel debdor morre sen faula s. XIII(or.)
  28. FX/193
  29. doncas tollemos la lee antigua que faula desto s. XIII(or.)
  30. FX/322
  31. otras fablas pasaron de que non se face minion
  32. LAcuerdos 1499: 59
  33. vinieron a dezirles cómo a cabsa de la fabla que el alcalde (...) les avía dicho...
  34. Uviéu 1500/158
  35. pidieron se conclusión en las cosas de suso estavan pues- tas en fabla
  36. Uviéu/1500/172
  37. los dichos señores vista la dicha fabla dixeron que muchas vezes
  38. 1522(or.) SP-IV/454
  39. c) avian entre si fala de se avenir en razon de los dezmos
  40. 1327 (t.1327) SP-II/27
  41. Q’anque non aqueses fales
  42. El Caballo 86
  43. Sía vuestra fala sí, sí: ó non, non
  44. San Mateo 16
Del llat. FABULA, -AE ‘conversación’ (EM), con continuadores románicos (REW) ya hispánicos (DEEH; GHLA §4.8.2); foi posi- ble l’ast. fabla (a vegaes escrito “faula”) y fala (equí con po- sible influxu de falar). Una variante ye l’ast. faula (cfr.). En rellación etimolóxica citamos faladera (cfr.), faladeru (cfr.), falador (cfr.), faladoriu (cfr.), faladura 1 (cfr.), faladuría (cfr.), faladuríu (cfr.), falamientu 1 (cfr.). Pero fala cola amestadura del suf. semicultu -ancia ye responsable del nome falancia (cfr.) d’u siguió la formación del verbu falanciar (cfr.). En re- llación ta ast. falanciu. a, o (cfr.), y los términos averaos fa- lanciador (cfr.), falanciadura (cfr.), falanciería (cfr.), falancieru (cfr.), falanciosu (cfr.), falanderu (cfr.); al empar allúgase’l verbu compuestu esfalanciar (cfr.) y el so pariente esfalanciador (cfr.). Dende un dim. de fala, *faluca, féxose un verbu falucar (cfr.). Otru dim. de fala ye faliel.la (cfr.) anque na aceición de ‘fala autóctona del Conceyu de Valdés’ débese al influxu del escritor valdesanu Fernán Coronas (muertu nel s. xx) que se refería con esa espresión diminutiva a la fala por antonomaxa del so conceyu de Valdés y, por allargamientu, al ast. de tipu occidental.
faladera, la
📖: faladera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. faladera
Parlla, conversación [CC. AGO]. Cfr. fala.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Parlla, conversación [CC. AGO]. Cfr. <i class="della">fala</i>.
faladeru, a, o 1
📖: faladeru
🔤: , a, o 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,, o, 1
(TEST)
  1. faladeru
Dicible, que pue falase ensin reparu o inconveniente [JH].
  1. 1. Dicible, que pue falase ensin reparu o inconveniente [JH].
Cfr. fala.
faladeru, a, o 2
📖: faladeru
🔤: , a, o 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,, o, 2
Cfr. <i class="della">afaladeru,</i>(TEST)
  1. faladeru
  2. Cfr
  3. <i class="della">afaladeru,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
faladeru, el*
📖: faladeru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<faladeiru [Md].>(TEST)
  1. faladeru
  2. faladeiru
    • Md
Cast. locutorio [Md (= faladoriu)].
  1. 1. Cast. <i class="della">locutorio</i> [Md (= faladoriu)].
Cfr. fala.
falador, ora
📖: falador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
Cast. <i class="della">hablador </i>[Cb. Cg. Md. An. Pr. Cv. JH]: <i class="della">Atupéi a un home</i>(TEST)
  1. falador
    • An
  2. Cast
  3. <i class="della">hablador </i>[Cb. Cg. Md. An. Pr. Cv. JH]: <i class="della">Atupéi a un home</i
falador [An], conversador prestosu [Tox].
  1. 1. <i class="della">falador </i>[An], conversador prestosu [Tox].
2. Charrán, que fala muncho [Ac. Md. VCid. /Eo/. R]. Que-y presta falar más de la cuenta en delles ocasiones [/Mánt/]. ///De sol madrugón, muyer faladora y home cortés, Dios nos llibre de los tres [LC]. Cfr. fala.
faladoriu, el
📖: faladoriu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. faladoriu
    • Md
Sitiu onde se fala [Md (= faladeiru)].
  1. 1. Sitiu onde se fala [Md (= faladeiru)].
2. Murmuración [Md]. Cfr. fala.
faladura, la 1
📖: faladura
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
(TEST)
  1. faladura
Aición y efeutu de falar [JH].
  1. 1. Aición y efeutu de <i class="della">falar </i>[JH].
2. Cast. habladuría [An]: Esa muyer siempre ta cun faladuras [An]. Cfr. fala.
faladura, la 2
📖: faladura
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<afaladura [y Tb].>(TEST)
  1. faladura
    • Tb
  2. afaladura
    • y Tb
Aición y efeutu de afalar, aguiyar [Tb]: Nin, nun fai falta tanta faladura p’acocher bien las vacas [Tb].
  1. 1. Aición y efeutu de <i class="della">afalar</i>, aguiyar [Tb]: <i class="della">Nin,</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">fai</i> <i class="della">falta</i> <i class="della">tanta</i><i class="della"> faladura</i> <i class="della">p’acocher</i> <i class="della">bien</i> <i class="della">las</i> <i class="della">vacas</i> [Tb].
Cfr. afalar.
faladuría, la 1
📖: faladuría
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Cast. <i class="della">habladuría</i>(TEST)
  1. faladuría
    • An
    • Cv
    • Ce
    • Md
  2. Cast
  3. <i class="della">habladuría</i
[An. Cv. Ce. /Eo/. JH], rumor, mentira [Tox]. Habladuría, cuentu [Md].
  1. 1. [An. Cv. Ce. /Eo/. JH], rumor, mentira [Tox]. <i class="della">Habladuría</i>, cuentu [Md].
- De les tos faladuríes/fago yo tan pocu casu [La Paliza 256]
  1. - De les tos faladuríes/fago yo tan pocu casu
  2. La Paliza 256
Cfr. fala.
faladuría, la 2
📖: faladuría
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
(TEST)
  1. faladuría
Aición y efeutu de afalar, aguiyar [JH].
  1. 1. Aición y efeutu de <i class="della">afalar</i>, aguiyar [JH].
Cfr. afalar.
faladuríu, el*
📖: faladuríu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<///habladuríu [Llg].>(TEST)
  1. faladuríu
  2. habladuríu infl. cast.
    • Llg
Fala rústica y aldeana, difícil d’entender [Llg].
  1. 1. Fala rústica y aldeana, difícil d’entender [Llg].
Cfr. fala.
falagán, {ana}
📖: falagán
🔤: , {ana}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {ana}
Que fala más de lo que debe [Arm]. Posible formación del ast. <i class="della">falar</i>(TEST)
  1. falagán
  2. Que fala más de lo que debe
    • Arm
  3. Posible formación del ast
  4. <i class="della">falar</i
(cfr.) con un encruz con fala- gar (cfr. afalagar).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) con un encruz con <i class="della">fala- </i><i class="della">gar </i>(cfr. <i class="della">afalagar</i>).
falamendru, el
📖: falamendru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<zalamendru [Qu]. h.aramendru [Lln].>(TEST)
  1. falamendru
  2. zalamendru
    • Qu
  3. h.aramendru
    • Lln
Prenda de vistir perusada [Bab].
  1. 1. Prenda de vistir perusada [Bab].
Trapu, falamperniu [Lln. Qu]. Trátase d’un compuestu del ast. farapu ‘trapu’ (cfr. farrapiu) cola amestanza del suf. *mendru (cfr. mendeyu). Fónicamente alviértese un tracamundiu de líquides y una vieya aspiración de la F- nel oriente asturianu (h.aramendru); tamién un traca- mundiu de f- (zalamendru).
falamienta
📖: falamienta
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">yo</i>(TEST)
  1. falamienta
  2. ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">yo</i
me quedo en ayunas/con llo que diz su fallamienta
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">me</i> <i class="della">quedo</i> <i class="della">en</i> <i class="della">ayunas</i>/<i class="della">con</i> <i class="della">llo</i> <i class="della">que</i> <i class="della">diz</i> <i class="della">su</i> <i class="della">fallamienta</i>
(TCónsul 1789: 18) Posible femenín de falamientu 1 (
  1. (TCónsul 1789: 18)
  2. Posible femenín de falamientu 1 (
cfr.).
falamientu, el 1
📖: falamientu
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<////hablamientos [Sb. Mar].>(TEST)
  1. falamientu
  2. hablamientos variación de número
    • Sb
    • Mar
Razonamientu, discursu [JH]. //-os ‘faladuríes’ [Sb. Mar].
  1. 1. Razonamientu, discursu [JH]. //-<i class="della">os</i> ‘faladuríes’ [Sb. Mar].
- Mas elli afaló la llengua/en so llargu falamientu [Ex Carlos III 109]
  1. - Mas elli afaló la llengua/en so llargu falamientu
  2. Ex Carlos III 109
Cfr. fala.
falamientu, el 2
📖: falamientu
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
(TEST)
  1. falamientu
Aguiyonamientu [JH].
  1. 1. </b>Aguiyonamientu [JH].
Cfr. afalar.
falampa, la*
📖: falampa
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<////falampas [Mar].>(TEST)
  1. falampa
  2. falampas variación de número
    • Mar
Chispes, trapos de nieve [Mar (= faliscas)].
  1. 1. Chispes, trapos de nieve [Mar (= <i class="della">faliscas</i>)].
Cfr. falampu.
falamperniu, el
📖: falamperniu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<falampernu/a [Vg]. falampernu [Llomb]. /////zalampernu/a [Cn (F). Vg]. zalamperniu [Qu. y Tb. Bab. CSil. Dg]. zalam- pernio [Ar]. zalampiernu [Lln. Cl. Vv]. zalampernu [PSil]. <ident class="della" level="1"></ident>{Nun ye fácil, a xulgar pelos curtios datos qu’apurre dalgún vocabulariu, almitir variación axetiva}.>(TEST)
  1. falamperniu
  2. falampernu/a
    • Vg
  3. falampernu
    • Llomb
  4. {Nun ye fácil, a xulgar pelos curtios datos qu’apurre dalgún vocabulariu, almitir variación axetiva} dudoso (certainty = baxa)
  5. zalampernu/a
    • Cn (F)
    • Vg
  6. zalamperniu
    • Qu
    • y Tb
    • Bab
    • CSil
    • Dg
  7. zalam- pernio
    • Ar
  8. zalampiernu
    • Lln
    • Cl
    • Vv
  9. zalampernu
    • PSil
  10. <ident class="della" level="1"></ident>
Farapiellu, beldrayu [Qu. Tb. PSil. Dg], cosa de ruin valor [Tb]. Prenda de vistir perusada [Bab]. Trapu de ruin valor [Lln]: No llevas más que zalampiernos [Lln]. Vistíu puercu y fechu xirones [Ar. CSil]. 2. Andrayu d’animal comíu polos llo- bos [CSil]. Caún de los trozos d’un res cayíu per un derriba- doriu [Cl]. 3. Carroña [Cl]. 4. Pedazu de pan, borona [Lln]. 5. Persona de modales, figura o vistimenta impresentables [Llomb]. Persona mal iguada y estrafalaria [Vg (falampernu ~ zalampernu ‘puercu, flacu’)]. 6. Mozu toscu, mal amañosu [Lln. Vv]: Telva e un zalampiernu [Lln]. Persona puerca y es- preciatible [PSil]: Sos un zalampernu [PSil]. 7. Persona poco seria [Cn (F)]: ¿Qué quieres sacar d’esi zalampernu? [Cn (F)]. Cfr. falampurniar. Alviértese nel segundu elementu en -piernu un influxu del fem. ast. pierna.
  1. Farapiellu, beldrayu [Qu. Tb. PSil. Dg], cosa de ruin valor [Tb]. Prenda de vistir perusada [Bab]. Trapu de ruin valor [Lln]: No llevas más que zalampiernos [Lln]. Vistíu puercu y fechu xirones [Ar. CSil]. 2. Andrayu d’animal comíu polos llo- bos [CSil]. Caún de los trozos d’un res cayíu per un derriba- doriu [Cl]. 3. Carroña [Cl]. 4. Pedazu de pan, borona [Lln]. 5. Persona de modales, figura o vistimenta impresentables [Llomb]. Persona mal iguada y estrafalaria [Vg (falampernu ~ zalampernu ‘puercu, flacu’)]. 6. Mozu toscu, mal amañosu [Lln. Vv]: Telva e un zalampiernu [Lln]. Persona puerca y es- preciatible [PSil]: Sos un zalampernu [PSil]. 7. Persona poco seria [Cn (F)]: ¿Qué quieres sacar d’esi zalampernu? [Cn (F)]. Cfr. falampurniar. Alviértese nel segundu elementu en -piernu un influxu del fem. ast. pierna.
  2. Cn (F)
falampiar
📖: falampiar
🏗️: NO
✍️: NO
<afalampar [Bab. Vg].///<ident class="della" level="1"></ident>//farapear [Ca]. farrapiar [y Sb. Tox. <ident class="della" level="1"></ident>/Mánt/]. zarrapiar [Tox]. zarrampiar [y Sb]. farrampiar [Cb. Sb].>(TEST)
  1. falampiar
  2. afalampar
    • Bab
    • Vg
  3. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  4. farapear eonaviego
    • Ca
  5. farrapiar
    • y Sb
    • Tox
    • /Mánt/."><ident class="della" level="1"></ident>/Mánt/
  6. zarrapiar
    • Tox
  7. zarrampiar
    • y Sb
  8. farrampiar
    • Cb
    • Sb
Nevar muncho y frecuente [Sb (= farrampiar)]. Nevar, trapiar [Cb. Tox (= faloupiar = trapiar). /Mánt/]. Nevar muncho [Ca] y fuerte [Sb (= falampiar)]: Lleva toa la tardi farapeando sin parar [Ca]. 2. Comer el ganáu naguando, sobre too al comer dellos animales xuntos [Vg]. 3. Arrampuñar, quitar dalguna cosa con violencia [Bab]. Cfr. falampu (cfr.).
  1. Nevar muncho y frecuente [Sb (= farrampiar)]. Nevar, trapiar [Cb. Tox (= faloupiar = trapiar). /Mánt/]. Nevar muncho [Ca] y fuerte [Sb (= falampiar)]: Lleva toa la tardi farapeando sin parar [Ca]. 2. Comer el ganáu naguando, sobre too al comer dellos animales xuntos [Vg]. 3. Arrampuñar, quitar dalguna cosa con violencia [Bab].
  2. Bab
  3. Cfr. falampu (cfr.).
falampordiar
📖: falampordiar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. falampordiar
    • Cp
Granizar [Cp].
  1. 1. </b>Granizar [Cp].
Cfr. falampurniar.
falampu, el
📖: falampu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><+falempu [Ay]. falampo [Alb]. zalampu [Qu].>(TEST)
  1. falampu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+falempu
    • Ay
  3. falampo
    • Alb
  4. zalampu
    • Qu
Trapu de nieve [Ay. Qu. Oc]. Trapu grande de nieve [Bab]. Trapu de nieve, llana o de dalgo asemeyao [Tor]. Trozu de nieve [Alb]. //-os ‘trapos de nieve’ [Ar. Mn], grandes’ [Vg]. ‘trozos de tela que cuelguen del vistíu, beldrayos’ [Ar]. ‘home faroleru’ [Ar]. Del mesmu aniciu que l’ ast. farapu (cfr. farrapiu). Sobro ast. fa- lampu féxose’l masc. femenín analóxicu falampa (cfr.) y de dam- bos los verbos afalampar y falampiar (cfr.), etc. Dende falampu hebo facese’l dim. *falampiellu (como de farapu → *farapiellu) d’u siguió’l verbu *farampellar que conocemos pela variante compuesta *eszarapellar col participiu eszarapelláu (cfr.). N’otru sen asemeyáu, dende farapu foi posible’l dim. *farapayu responsable del verbu *farapayar conocíu gracies a la variante zarapayar (cfr.) y al compuestu eszarapayar (cfr.).
  1. Trapu de nieve [Ay. Qu. Oc]. Trapu grande de nieve [Bab]. Trapu de nieve, llana o de dalgo asemeyao [Tor]. Trozu de nieve [Alb]. //-os ‘trapos de nieve’ [Ar. Mn], grandes’ [Vg]. ‘trozos de tela que cuelguen del vistíu, beldrayos’ [Ar]. ‘home faroleru’ [Ar].
  2. Ar
  3. Del mesmu aniciu que l’ ast. farapu (cfr. farrapiu). Sobro ast. fa- lampu féxose’l masc. femenín analóxicu falampa (cfr.) y de dam- bos los verbos afalampar y falampiar (cfr.), etc. Dende falampu hebo facese’l dim. *falampiellu (como de farapu → *farapiellu) d’u siguió’l verbu *farampellar que conocemos pela variante compuesta *eszarapellar col participiu eszarapelláu (cfr.). N’otru sen asemeyáu, dende farapu foi posible’l dim. *farapayu responsable del verbu *farapayar conocíu gracies a la variante zarapayar (cfr.) y al compuestu eszarapayar (cfr.).
falampurniar
📖: falampurniar
🏗️: NO
✍️: NO
<zalampurniar [y Tb. y Vg]. zarampurniar [y Tb].>(TEST)
  1. falampurniar
    • Tb
  2. zalampurniar
    • y Tb
    • y Vg
  3. zarampurniar
    • y Tb
Nevar débil y poco [Tb]: Falampurnióu pulos cantos [Tb].
  1. 1. Nevar débil y poco [Tb]: <i class="della">Falampurnióu</i> <i class="della">pulos</i> <i class="della">cantos</i> [Tb].
2. Emporcar [Vg]. Amestanza del ast. falampiar (cfr.) col verbu ast. *purniar (cfr. bruna). L’ast. con tracamundiu de fricatives [f-] y [θ-] hebo llo- grar una variante de zalampurniar, con posible variante *zara- purniar onde, desaniciando la -r- (GHLA §4.6.1.4) foi posible un verbu *zapurniar *enzapurniar conocíu gracies al actual par- ticipiu enzapurniáu (cfr.). L’ast. falampurniar hebo tener, por cuenta la inseguranza del vocalismu átonu, una variante *fa- lampernar y *falamperniar que conocemos respeutivamente gracies a la variante de falamperniu (cfr.). Un compuestu de fa- lampurniar ye ast. esfalampurniar (cfr.). Variante de falampur- niar ye ast. falampordiar (cfr.) anque con tracamundiu de sonores n-d (averáu fónicamente a enlluriar y enllurdiar). Dende una variante del verbu *falapordiar (por influxu de *fa- lapu) féxose *esfalapurdiar conocíu pel participiu esfalapur- diáu (cfr.). Otra variante posible, debida a la sonorización PRŪNA
  1. > bruna (cfr.), tamién con metátesis de [r], úfrela l’ast. *zala- bordiarzalaburdiar (cfr.) [→ col compuestu enzalaburdiar (cfr.)] quiciabes con influxu de la familia de burdiu (cfr.) que vemos tamién en zalaburdiu (cfr.) → zalaburdiar (cfr.). L’ast. burdiu, burdia, pudieron collaborar na formación de la espre- sión zalampurniar na so aceición ‘emporcar’.
  2. → col compuestu enzalaburdiar (cfr.)
falampurniáu, ada, ao
📖: falampurniáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<falampurdiáu [Tb (Oc)].>(TEST)
  1. falampurniáu
    • Tb
  2. falampurdiáu
    • Tb (Oc)
Daqué nevao [Tb]: Taba falampurniáu na pena [Tb].
  1. 1. Daqué nevao [Tb]: <i class="della">Taba</i> <i class="della">falampurniáu</i> <i class="della">na</i> <i class="della">pena</i> [Tb].
Pp. de falampurniar.
falancia, la
📖: falancia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<falencia [y Mar].>(TEST)
  1. falancia
    • Cp
    • Oc
    • Md
  2. falencia
    • y Mar
Llinguax [Cp (= fala)]. Mou de falar o esplicase [DA]. Mou particular de falar [Oc]: Los vaqueiros tienen outra falancia [Oc]. 2. Conversación [Cp (= fala)]. 3. Escesu nel falar [JH]. Faladuría [DA]. Pallabrería emplegada en dañu ayenu con pro- vechu y alabanza propios [Mar]. 4. Arrogancia, chulería [Cñ]. 5. Error, falsedá, mentira, desaxeración [Mar]. //-as ‘faladu- ríes’ [Md]. ‘nomatu que se da al alabanciosu, ponderador de sí mesmu y de los asuntos que-y cinquen [Mar]. ‘persona cha- rrana’ [AGO (falancia)]. Trabayái y callá; que so importancia nin destracciones quier, nin quier falancia [Judit 190]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Llinguax [Cp (= fala)]. Mou de falar o esplicase [DA]. Mou particular de falar [Oc]: <i class="della">Los vaqueiros tienen outra falancia </i>[Oc].
  3. 2. Conversación [Cp (= fala)].
  4. 3. Escesu nel falar [JH]. Faladuría [DA]. Pallabrería emplegada en dañu ayenu con pro- vechu y alabanza propios [Mar].
  5. 4. Arrogancia, chulería [Cñ].
  6. 5. Error, falsedá, mentira, desaxeración [Mar]. //-<i class="della">as </i>‘faladu- ríes’ [Md]. ‘nomatu que se da al alabanciosu, ponderador de sí mesmu y de los asuntos que-y cinquen [Mar]. ‘persona cha- rrana’ [AGO (falancia)]. <i class="della">Trabayái y callá; que so importancia nin destracciones</i><i class="della"> quier,</i> <i class="della">nin</i> <i class="della">quier</i> <i class="della">falancia</i> [Judit 190]
Fartu de tanta falancia [La Paliza 255]
  1. Fartu de tanta falancia
  2. La Paliza 255
Cfr. fala.
falanciador, ora
📖: falanciador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<b class="della">falanciador,</b>(TEST)
  1. falanciador
  2. b class="della">falanciador,</b
ora Parllador [JH].
  1. 1. <b class="della">ora</b> Parllador [JH].
Cfr. fala.
falanciaduría, la
📖: falanciaduría
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<b class="della">falanciaduría,</b>(TEST)
  1. falanciaduría
  2. b class="della">falanciaduría,</b
la Parlladuría [JH].
  1. 1. <b class="della">la</b> Parlladuría [JH].
Cfr. fala.
falanciar
📖: falanciar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. falanciar
Falucar, dar parola [JH. AGO]. Cfr. fala.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Falucar, dar parola [JH. AGO]. Cfr. <i class="della">fala</i>.
falanciería, la
📖: falanciería
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<b class="della">falanciería,</b>(TEST)
  1. falanciería
  2. b class="della">falanciería,</b
la Falanciaduría [JH].
  1. 1. <b class="della">la </b>Falanciaduría [JH].
Cfr. fala.
falancieru, a, o
📖: falancieru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<b class="della">falancieru,</b>(TEST)
  1. falancieru
  2. b class="della">falancieru,</b
a, o Falador [DA].
  1. 1. <b class="della">a,</b> <b class="della">o </b>Falador [DA].
Cfr. fala.
falanciosu, a, o
📖: falanciosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cast. <i class="della">hablantín</i>(TEST)
  1. falanciosu
  2. Cast
  3. <i class="della">hablantín</i
[JH]. Charrán (DA), faroleru [AGO]. ///Home falanciosu o bailarín o raposu [LC].
  1. 1. [JH]. Charrán (DA), faroleru [AGO]. ///<i class="della">Home </i><i class="della">falanciosu</i> <i class="della">o</i> <i class="della">bailarín</i> <i class="della">o</i> <i class="della">raposu</i> [LC].
- Si como yes falanciosu/reciu fores [La Paliza 265]
  1. - Si como yes falanciosu/reciu fores
  2. La Paliza 265
Cfr. fala.
falanciu, a, o
📖: falanciu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<falanciu [Vd].>(TEST)
  1. falanciu
  2. falanciu
    • Vd
Charrán [JH]. Falador [Vd].
  1. 1. Charrán [JH]. Falador [Vd].
Cfr. fala.
falanderu, a, o*
📖: falanderu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<falandeiru [Md].>(TEST)
  1. falanderu
  2. falandeiru
    • Md
Falador [Md].
  1. 1. Falador [Md].
Cfr. fala.
falangueru, a, o*
📖: falangueru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<falangueiru [Pzu. Cn (MG). Tox. /Eo. Mánt/].>(TEST)
  1. falangueru
    • Cn
  2. falangueiru
    • Pzu
    • Cn (MG)
    • Tox
    • /Eo
    • Mánt/
Combayón [Pzu. Cn (MG)]. Que ye suave nel dicir [/Eo/]: Home falangueiro, muyerego, trapaceiro [LC]. Amenu, que presta sentilu falar [/Mánt/]. 2. Falador indiscretu [Tox].
  1. 1. Combayón [Pzu. Cn (MG)]. Que ye suave nel dicir [/Eo/]: <i class="della">Home falangueiro, muyerego, trapaceiro </i>[LC]. Amenu, que presta sentilu falar [/Mánt/].
  2. 2. Falador indiscretu [Tox].
Pero Falangueiro todos rogados e chamados para oyr estas cartas1272 [SPM/470] Variante de falanderu, a, o (
  1. Pero Falangueiro todos rogados e chamados para oyr estas cartas
  2. 1272 SPM/470
  3. Variante de falanderu, a, o (
cfr.) col influxu fónicu y semán- ticu de afalagueru (cfr.). Una nominalización del masc. ye res- ponsable del ast. falangueru (cfr.), en rellación con falar ‘parllar’.
falangueru, el*
📖: falangueru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+falanguiru [Mi].>(TEST)
  1. falangueru
  2. falanguiru metafonía
    • Mi
Parlla, xunta, tertulia [Mi].
  1. 1. Parlla, xunta, tertulia [Mi].
Cfr. falangueru, a, o.
falante
📖: falante
🏗️: NO
✍️: NO
<///hablante [Ac. y Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. Pr. Cd. Tox].>(TEST)
  1. falante
    • An
    • Ll
    • Cv
    • Ay
    • Sb
    • Llg
  2. hablante infl. cast.
    • Ac
    • y Ll
    • Ri
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Pr
    • Cd
    • Tox
Que fala [Ri. JH] muncho, pero con cierta gracia, prestosu nel tratu [Cd]. Afectuosu, comunicativu [AGO]. Falador [V1830], simpáticu [An]: Son mui falantes [An]. Comunicativu, socia- ble [Ll. Qu. Tb. Sm. Pr. Tox]. Comunicativu, de tratu fácil y accesible a los demás [Cv]. Que fala sonriente a toos, risueñu, zalameru y graciosu [Ay]. Simpáticu, parllanchín [Ac. Ri]. Fa- lador, parllanchín [Sb]. Que-y presta dar parola, que tien gra- cia y simpatía nel tratu [Llg]: Siempre que m’atopa ye mu falante pa comigo [Llg].
  1. 1. Que fala [Ri. JH] muncho, pero con cierta gracia, prestosu nel tratu [Cd]. Afectuosu, comunicativu [AGO]. Falador [V1830], simpáticu [An]: <i class="della">Son</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">falantes</i> [An]. Comunicativu, socia- ble [Ll. Qu. Tb. Sm. Pr. Tox]. Comunicativu, de tratu fácil y accesible a los demás [Cv]. Que fala sonriente a toos, risueñu, zalameru y graciosu [Ay]. Simpáticu, parllanchín [Ac. Ri]. Fa- lador, parllanchín [Sb]. Que-y presta dar parola, que tien gra- cia y simpatía nel tratu [Llg]: <i class="della">Siempre que m’atopa ye mu </i><i class="della">falante</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">comigo</i> [Llg].
- Falante, xenerosu y enfotadu [DyE 8] Continuador del participiu de presente del verbu falar (
  1. - Falante, xenerosu y enfotadu
  2. DyE 8
  3. Continuador del participiu de presente del verbu falar (
cfr.). Sobro ello féxose’l deriváu falanteru, a, o (cfr.). Un dim. de fa- lante ye falantín (cfr.).
falanteru, a, o*
📖: falanteru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<h.ablanteru [Lln]. ///hablanteru [Lln. Pa]. +hablantiru [Ay].>(TEST)
  1. falanteru
  2. h.ablanteru
    • Lln
  3. hablanteru infl. cast.
    • Lln
    • Pa
  4. hablantiru metafonía
    • Ay
Falador [Lln], que nun aburre, simpáticu [Pa]. Parlloteru [Ay]. L’ast. de güei emplega un castellanismu fechu dende’l partici- piu de presente hablante ‘que fala davezu’, ‘que ye mui fala- dor’, cola amestanza del
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Falador [Lln], que nun aburre, simpáticu [Pa]. Parlloteru [Ay]. L’ast. de güei emplega un castellanismu fechu dende’l partici- piu de presente <i class="della">hablante</i> ‘que fala davezu’, ‘que ye mui fala- dor’, cola amestanza del
continuador del suf. -ARIUS; ello a la escontra del ast. tradicional qu’emplegaría un términu en re- llación col verbu autóctonu falar. Na fastera oriental h.ablan- teru sedría voz del país. Cfr. falar.
falantín, ina, ino
📖: falantín
🔤: , ina, ino
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 ina,, ino
</b>Cast. <i class="della">hablantín</i>(TEST)
  1. falantín
  2. /b>Cast
  3. <i class="della">hablantín</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Dim. de falante (cfr.).
falapiu, el
📖: falapiu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Trapu, beldrayu [Tb (= falaspiu)]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
  1. falapiu
    • Tb
  2. Trapu, beldrayu [Tb (= falaspiu)]: <i class="della">Nun</i
compréi nin un falapiu [Tb].
  1. 1. <i class="della">compréi</i> <i class="della">nin</i> <i class="della">un</i> <i class="della">falapiu</i> [Tb].
2. Trapu grande de nieve [Bard. R]. Variante del ast. falampu (cfr. falampu y falopa y farapu y *fa- lapu) anque con [j] debida al influxu del verbu *falapiar, va- riante de falampiar (cfr.). ¿Una variante de *falapu pudo ser ast. zalagu ‘odre’ (cfr.) → *enzalagar d’u sigue’l deverbal en- zalagáu (cfr.)?
falar 1
📖: falar 1
🏗️: NO
✍️: NO
<fablar [Vg]. h.ablar [Lln. Cl. Pa]. ///hablar [Ay. Mi. Ri. Qu. Tb. y Sm. PSil].>(TEST)
  1. falar 1
    • Cg
    • Cp
    • Llg
    • Ll
    • Sm
    • Md
    • Cn
    • An
    • Mn
    • Ce
    • Pr
    • Cv
    • Vd
    • PVieya
    • Oc
  2. fablar
    • Vg
  3. h.ablar
    • Lln
    • Cl
    • Pa
  4. hablar infl. cast.
    • Ay
    • Mi
    • Ri
    • Qu
    • Tb
    • y Sm
    • PSil
Cast. hablar [Lln. Cl. Pa. Cb. Cg. GP (a. 1796). Cp. Cñ. Llg. Ay. Ll. Mi. Ri. Qu. Tb. Sm. Md. Pzu. As. Cn (F). An. Mn. Ce. Pr (“en desuso”). Cv. Vd. PVieya. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Vg. Mar. V1830. JH. R. DA], conversar [Vd]. Falar en sentíu gra- cioso [Ac]. Dar parola, falucar más de la cuenta [VCid]. 2. Pautar, llegar a un pautu [Mi. Ri. Tb]: Eso hai qu’hablalo [Ri]. //Falar de cabeza ‘falar con voz aguda’ [JH]. //Falar escuen- ciu ‘falar ensin que s’entienda’ [Md]. //Falar pa consigo ‘falar ente sí o pa ún’ [JH]. //Hablar a boca chena ‘falar coles pro- pies pallabres del país’ [Sm]. //Ta falao ‘nun hai más que dicir, ta terminao’ [R].///Al que nun fala Dios non lu oi [LC]. Aunde letras falan barbas callan [An]. Cuando vayas de camín non fales mal del vecín [LC]. El que boca tien fala [LC]. El galán y la galana falen del tayu a la cama [LC]. Dios te llibre del home que non fale y del perru que non lladre [LC]. Faló el güey y dixo mú [Fabriciano]. Falando d’escopetes, San Fer- nando tenía un carru [LC]. Falando de Ponferraes, San Antón tenía un carru y ferrólo de tarucos ‘cada cual de lo que trata ya los xastres a coser’ (cast. irse por los Cerros de Úbeda ) [LGarcía]. ¿Falo yo o canta un carru? diz aquél al que nun faen casu los demás [LC]. Les muyeres y les fabes falen por de- trás [LC]. Primero que de falar has cansate d’escuchar [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">hablar </i>[Lln. Cl. Pa. Cb. Cg. GP (a. 1796). Cp. Cñ. Llg. Ay. Ll. Mi. Ri. Qu. Tb. Sm. Md. Pzu. As. Cn (F). An. Mn. Ce. Pr (“en desuso”). Cv. Vd. PVieya. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Vg. Mar. V
  2. 1830. JH. R. DA], conversar [Vd]. Falar en sentíu <i class="della">gra- </i><i class="della">cioso</i> [Ac]. Dar parola, falucar más de la cuenta [VCid].
  3. 2. Pautar, llegar a un pautu [Mi. Ri. Tb]: <i class="della">Eso</i> <i class="della">hai</i> <i class="della">qu’hablalo</i> [Ri]. //<i class="della">Falar</i> <i class="della">de</i> <i class="della">cabeza</i> ‘falar con voz aguda’ [JH]. //<i class="della">Falar</i> <i class="della">escuen- </i><i class="della">ciu</i> ‘falar ensin que s’entienda’ [Md]. //<i class="della">Falar pa consigo </i>‘falar ente sí o pa ún’ [JH]. //<i class="della">Hablar a boca chena </i>‘falar coles pro- pies pallabres del país’ [Sm]. //<i class="della">Ta</i> <i class="della">falao</i> ‘nun hai más que dicir, ta terminao’ [R].///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Al</i> <i class="della">que</i> <i class="della">nun fala Dios non lu oi </i>[LC]. <i class="della">Aunde</i><i class="della"> letras</i> <i class="della">falan</i> <i class="della">barbas</i> <i class="della">callan</i> [An]. <i class="della">Cuando</i> <i class="della">vayas</i> <i class="della">de</i> <i class="della">camín</i> <i class="della">non fales</i> <i class="della">mal</i> <i class="della">del</i> <i class="della">vecín</i> [LC]. <i class="della">El</i> <i class="della">que</i> <i class="della">boca</i> <i class="della">tien</i> <i class="della">fala</i> [LC]. <i class="della">El</i> <i class="della">galán </i><i class="della">y la</i> <i class="della">galana</i> <i class="della">falen</i> <i class="della">del tayu</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">cama </i>[LC]. <i class="della">Dios</i> <i class="della">te</i> <i class="della">llibre del</i> <i class="della">home</i> <i class="della">que</i> <i class="della">non</i> <i class="della">fale</i> <i class="della">y</i> <i class="della">del</i> <i class="della">perru</i> <i class="della">que</i> <i class="della">non</i> <i class="della">lladre</i> [LC]. <i class="della">Faló</i> <i class="della">el</i> <i class="della">güey y dixo mú </i>[Fabriciano]. <i class="della">Falando d’escopetes, San Fer- </i><i class="della">nando</i> <i class="della">tenía</i> <i class="della">un</i> <i class="della">carru</i> [LC]. <i class="della">Falando</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Ponferraes,</i> <i class="della">San</i> <i class="della">Antón</i><i class="della"> tenía un carru y ferrólo de tarucos </i>‘cada cual de lo que trata ya los xastres a coser’ (cast. <i class="della">irse</i> <i class="della">por</i> <i class="della">los</i> <i class="della">Cerros</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Úbeda</i> ) [LGarcía]. <i class="della">¿Falo</i> <i class="della">yo</i> <i class="della">o</i> <i class="della">canta un</i> <i class="della">carru?</i> diz aquél al que nun faen casu los demás [LC]. <i class="della">Les muyeres y les fabes falen por de-</i> <i class="della">trás</i> [LC]. <i class="della">Primero</i> <i class="della">que</i> <i class="della">de</i> <i class="della">falar</i> <i class="della">has</i> <i class="della">cansate</i> <i class="della">d’escuchar</i> [LC].
s’hablen [Ri]. 4. Ser noviu o novia [Mi. Tb. Sm. /Mánt/]: Sí, yá s’hablaban hai años [Tb]: ¡Acuantayá qu’habla con esa moza! [Tb]. //Falando de tou un pocu dizse davezu pa camu- dar de conversación [Cg]. //Falar al sabor de boca ‘falar ensin procuru’ [LC]. //Falar all aire ‘falar a tontes y a lloques’ [JH]. a) et fauulauit ille a domno Iohannes abba qui illim indicione sua tenebat 953 [Castañeda/34-35] pro tali accio fabulauimus ad omines bonos 1029 (s. XII) [ACL/457] fabularunt pro me ad illo comite 1029 (s. XII) [ACL/464] rogaui ad homines bonos ut fabulassent pro me 1029 (s. XII) [ACL/464] rogauit ad omines bonos ut fabulasent ad Ziti Domenquiz 1031(or.) [ACL/497] fabulabit cum meos adiutos que fillastes ipsa ereditatem de super dicta 1086(or.) [SV/170] b) demandaronme plazo a que faulassen con el conceyo 1266(or.) [ACL/424] se les fablan o con ellos an compannia 1267 (s. XIII?) [ACL/471] la primera es porque non fablan de otro pecho de rrey 1270(or.) [ACL-VIII/33] la otra ... fablaua de dozientos marauedis de renta de Posada 1278(or.) [MSAH-V/418] dos cartas que fablauan la vna en razon de 1278(or.) [MSAH-V/418] ffaular connusco estas cosas ante que ordenassemos de la tierra 1297 [DCO-II/198] el tio o los hermanos faulen con sos parientes mas propincos s. XIII(or.) [FX/111] que lo den alli hu ellos saben que yo fable con ellos 1300(or.) [ACL-VIII/519] renunçio todos elos derechos que fabla en el titulo de las do- naçiones 1363(or.) [SB/286]
la otra lley que fabla del justo preçio 1376(or.) [SP-II/460] por la alma de aquella persona que el con el favra 1381 (t.) [SP-III/29] que fabla de commo los monesterios non pueden arrendar nin aforar 1438(or.) [SP-III/375] ley del Valeriano que fabla en favor e ajuda de las mulleres 1442(or.) [SP-III/415] que son e fablan en favor de las mugeres 1490(or.) [SP- IV/316] c) ego Pelagio qui non fal et uxor mea 1157(or.) [DCO-I/419] por lo que fale assi en la pesquisa 1294(or.) [MSAH-V/548] et façien muchos desordenamientos andando por las casas apartados con las frayras ninnas et seyendo con elas muy desoluta mientre abraçandolas et trebeyandolas et falando palauras [s. XIII (Castro 2001: 188)] amamos mais bonas custunmes ¬ bien fazer que gent falar s. XIII(or.) [FX/34] como deve falar el fazedor de las lees s. XIII(or.) [FX/35] el fazedor de las les deve falar poco ¬ bien s. XIII(or.) [FX/35] quisier depois oyr el pleyto ¬falar por verdat s XIII(or.) [FX/73] el marido della deve falar primeramentre con so padre s. XIII(or.) [FX/116] la carta ...falaua de preuilegios 1301 [AAA/65] del dia que entre nos ffor ffalado por nuestras cartas ata tres 1309 [AAU/141] e falou con Joan Garcia marido de Marina Miguellez s.f. [SPM/635] Falaba los llenguages que quería [DyE (GP a. 1796)] Tan formosos paramentos/con figuras pernotables/de homes, muyeres y nenos/que parez quieren falase [Xuan García (1665: 154)] Ay galán, visti aquella?-Vila y faley con ella [Coples de 1676] fixo traer a Daniel a so presencia/y entró allá sin temor de so malicia./Primero de falar pedió llicencia,/diola Ñabuco y ofre- ceo albricia/si-y desatacaba aquel enxema/como cuan suele andar a cinta quema [BAúxa, Sueños (Poesíes 99-104)] mas llos padres, que por desavenencia/debín tener les suyes encontrades,/camentanon conxuros y amenaces,/por que ñon se falasen los rapaces [BAúxa, PyT (Poesíes 77-80)] Si yo tevi siempre arellu/a qualquiera ñovedá,/fáltame la es- plicativa/que yo ñon poo falar, los enxemplares que veo/como los vengo ñotar [ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 73-78)] Dexa que la pena sufra pa que piense lo que fala [Los Tra- taos 24] Pescudando cómo o qué falaréis [San Mateo 36]
  1. s’hablen [Ri]. 4. Ser noviu o novia [Mi. Tb. Sm. /Mánt/]: Sí, yá s’hablaban hai años [Tb]: ¡Acuantayá qu’habla con esa moza! [Tb]. //Falando de tou un pocu dizse davezu pa camu- dar de conversación [Cg]. //Falar al sabor de boca ‘falar ensin procuru’ [LC]. //Falar all aire ‘falar a tontes y a lloques’ [JH].
  2. JH
  3. a) et fauulauit ille a domno Iohannes abba qui illim indicione sua tenebat
  4. 953 Castañeda/34-35
  5. pro tali accio fabulauimus ad omines bonos
  6. 1029 (s. XII) ACL/457
  7. fabularunt pro me ad illo comite
  8. 1029 (s. XII) ACL/464
  9. rogaui ad homines bonos ut fabulassent pro me
  10. 1029 (s. XII) ACL/464
  11. rogauit ad omines bonos ut fabulasent ad Ziti Domenquiz
  12. 1031(or.) ACL/497
  13. fabulabit cum meos adiutos que fillastes ipsa ereditatem de super dicta
  14. 1086(or.) SV/170
  15. b)
  16. demandaronme plazo a que faulassen con el conceyo
  17. 1266(or.) ACL/424
  18. se les fablan o con ellos an compannia
  19. 1267 (s. XIII?) ACL/471
  20. la primera es porque non fablan de otro pecho de rrey
  21. 1270(or.) ACL-VIII/33
  22. la otra ... fablaua de dozientos marauedis de renta de Posada
  23. 1278(or.) MSAH-V/418
  24. dos cartas que fablauan la vna en razon de
  25. 1278(or.) MSAH-V/418
  26. ffaular connusco estas cosas ante que ordenassemos de la tierra
  27. 1297 DCO-II/198
  28. el tio o los hermanos faulen con sos parientes mas propincos s. XIII(or.)
  29. FX/111
  30. que lo den alli hu ellos saben que yo fable con ellos
  31. 1300(or.) ACL-VIII/519
  32. renunçio todos elos derechos que fabla en el titulo de las do- naçiones
  33. 1363(or.) SB/286

  34. la otra lley que fabla del justo preçio
  35. 1376(or.) SP-II/460
  36. por la alma de aquella persona que el con el favra
  37. 1381 (t.) SP-III/29
  38. que fabla de commo los monesterios non pueden arrendar nin aforar
  39. 1438(or.) SP-III/375
  40. ley del Valeriano que fabla en favor e ajuda de las mulleres
  41. 1442(or.) SP-III/415
  42. que son e fablan en favor de las mugeres
  43. 1490(or.) SP- IV/316
  44. c)
  45. ego Pelagio qui non fal et uxor mea 1157(or.) [DCO-I/419] por lo que fale assi en la pesquisa 1294(or.) [MSAH-V/548] et façien muchos desordenamientos andando por las casas apartados con las frayras ninnas et seyendo con elas muy desoluta mientre abraçandolas et trebeyandolas et falando palauras
  46. s. XIII (Castro 2001: 188)
  47. amamos mais bonas custunmes ¬ bien fazer que gent falar s. XIII(or.)
  48. FX/34
  49. como deve falar el fazedor de las lees s. XIII(or.)
  50. FX/35
  51. el fazedor de las les deve falar poco ¬ bien s. XIII(or.)
  52. FX/35
  53. quisier depois oyr el pleyto ¬falar por verdat s XIII(or.)
  54. FX/73
  55. el marido della deve falar primeramentre con so padre s. XIII(or.)
  56. FX/116
  57. la carta ...falaua de preuilegios
  58. 1301 AAA/65
  59. del dia que entre nos ffor ffalado por nuestras cartas ata tres
  60. 1309 AAU/141
  61. e falou con Joan Garcia marido de Marina Miguellez s.f.
  62. SPM/635
  63. Falaba los llenguages que quería
  64. DyE (GP a. 1796)
  65. Tan formosos paramentos/con figuras pernotables/de homes, muyeres y nenos/que parez quieren falase
  66. Xuan García (1665: 154)
  67. Ay galán, visti aquella?-Vila y faley con ella
  68. Coples de 1676
  69. fixo traer a Daniel a so presencia/y entró allá sin temor de so malicia./Primero de falar pedió llicencia,/diola Ñabuco y ofre- ceo albricia/si-y desatacaba aquel enxema/como cuan suele andar a cinta quema
  70. BAúxa, Sueños (Poesíes 99-104)
  71. mas llos padres, que por desavenencia/debín tener les suyes encontrades,/camentanon conxuros y amenaces,/por que ñon se falasen los rapaces
  72. BAúxa, PyT (Poesíes 77-80)
  73. Si yo tevi siempre arellu/a qualquiera ñovedá,/fáltame la es- plicativa/que yo ñon poo falar, los enxemplares que veo/como los vengo ñotar
  74. ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 73-78)
  75. Dexa que la pena sufra pa que piense lo que fala
  76. Los Tra- taos 24
  77. Pescudando cómo o qué falaréis
  78. San Mateo 36
3. Tener tratu (una persona con otra) [Ri]: Llévense mal, nun Del llat. FABULARE ‘parllar’, ‘conversar’, ‘falar’ (EM), que sus- tituye a loqui (Väänänen 1985: 142), con representación en delles llingües romániques (REW). Dende’l participiu de pre- sente féxose falante (cfr.) col que guarda rellación falanteru (cfr.). La documentación ufre un resultáu más conservador (fa- blar) y, al llau, el más evolucionáu (falar) como tamién faen ver los FFLL y otros documentos.
falar 2
📖: falar 2
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. falar 2
Cfr. afalar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">afalar</i>.
falascada, la*
📖: falascada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<h.alascada [Lln (S)].>(TEST)
  1. falascada
    • Lln
  2. h.alascada
    • Lln (S)
Nevada pequeña [Lln].
  1. 1. Nevada pequeña [Lln].
Cfr. falopa (PE4).
falascáu, ada, ao*
📖: falascáu
🔤: , ada, ao*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<h.alascadu/a [Lln (S)].>(TEST)
  1. falascáu
    • Lln
  2. h.alascadu/a
    • Lln (S)
Daqué nevao [Lln (S)].
  1. 1. Daqué nevao [Lln (S)].
Cfr. falopa.
falaspiu, el
📖: falaspiu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<falaspu [y Qu. y Tb].>(TEST)
  1. falaspiu
    • Tb
  2. falaspu
    • y Qu
    • y Tb
Farapiellu, beldrayu [Tb].
  1. 1. Farapiellu, beldrayu [Tb].
2. Cosa ensin valor, cosa pequeña [Qu. Tb]. Posible variante de falapiu (cfr.) con influxu de la familia de la serie de falisca (cfr.).
falatible
📖: falatible
🏗️: NO
✍️: NO
Falante [V1830]. 2. Dicidor, ocurrente [JS]. 3. Afable, tratable [JH]. Afectuosu [AGO]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Falatibles</i><i class="della">,</i>(TEST)
  1. falatible
  2. Falante
    • V1830
  3. 2
  4. Dicidor, ocurrente
    • JS
  5. 3
  6. Afable, tratable
    • JH
  7. Afectuosu
    • AGO
  8. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Falatibles</i><i class="della">,</i
folgades, lliberales [HyL 29]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">folgades,</i> <i class="della">lliberales</i> [HyL 29]
Falatible como siempre [Felicitación 150] A aquel señor tan llocidu, tan falatible y derechu [NJove- llanos 169] Quedóse com’una pascua, falatible y gayasperu [Glorias Ast 163] Yes falatible y melguera [Los Trataos 4] Formación axetival en rellación con falar 1 (cfr.) + continua- dor
  1. Falatible como siempre
  2. Felicitación 150
  3. A aquel señor tan llocidu, tan falatible y derechu
  4. NJove- llanos 169
  5. Quedóse com’una pascua, falatible y gayasperu
  6. Glorias Ast 163
  7. Yes falatible y melguera
  8. Los Trataos 4
  9. Formación axetival en rellación con falar 1 (cfr.) + continua- dor
del llat. -ĪBILIS > -ible.
faláu, ada, ao
📖: faláu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
Pp. de <i class="della">falar</i>. //<i class="della">{Un</i>/<i class="della">una}</i>(TEST)
  1. faláu
    • Md
  2. Pp
  3. de <i class="della">falar</i>
  4. {Un</i>/<i class="della">una} eonaviego
  5. <i class="della"></i
mal faláu/{ada} ‘poco miráu nel falar’ [Md. Tox].
  1. 1. <i class="della">mal</i> <i class="della">faláu</i>/<i class="della">{ada}</i> ‘poco miráu nel falar’ [Md. Tox].
falaxe, el
📖: falaxe
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<falax [y PSil]. h.ablaxe [Lln]. ///falaje [Mar]. hablaje [Pa. Ca].>(TEST)
  1. falaxe
    • Cv
    • Sb
    • Vd
  2. falax
    • y PSil
  3. h.ablaxe
    • Lln
  4. falaje infl. cast.
    • Mar
  5. hablaje
    • Pa
    • Ca
Llinguax, mou de falar [PSil. Cv]. Mou de falar (desp.) [Pa]. 2. Fala o dialeutu d’un sitiu concretu [Sb. Mar]. 3. Fala d’una persona mal falada [Vd]. “Locución grosera o blasfema” [Ca]: Trae unos hablajes que da mieu oílu [Ca]. 4. Conversación ensin sustancia [Lln].
  1. 1. Llinguax, mou de falar [PSil. Cv]. Mou de falar (desp.) [Pa].
  2. 2. Fala o dialeutu d’un sitiu concretu [Sb. Mar].
  3. 3. Fala d’una persona mal falada [Vd]. “Locución grosera o blasfema” [Ca]: <i class="della">Trae unos hablajes que da mieu oílu </i>[Ca].
  4. 4. Conversación ensin sustancia [Lln].
Formación sol ast. fala [(cfr.), nel oriente h.abla] cola amesta- dura del sufixu d’aniciu ultrapirenaicu -AGE > -axe (CGHLA 285).
falca, la
📖: falca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<farca [Dg].>(TEST)
  1. falca
    • An
    • Oc
    • Cv
    • Cn
  2. farca
    • Dg
Trozu llargu de viga [Tox]. Maderu afayadizu pa serrar [An]: Curtamos unas falcas de la castañal [An]. Tueru [Dg] serráu pelos estremos pa sacar tabla [Oc]. Maderu gordu del que pue sacase tabla [Cv]. Rolla de madera [Cn]. Vaya falca que tien de raíz esa castañal [Cn]. Tueru escuadráu a lo tosco [/Eo/].
  1. 1. Trozu llargu de viga [Tox]. Maderu afayadizu pa serrar [An]: <i class="della">Curtamos</i> <i class="della">unas</i> <i class="della">falcas</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">castañal</i> [An]. Tueru [Dg] serráu pelos estremos pa sacar tabla [Oc]. Maderu gordu del que pue sacase tabla [Cv]. Rolla de madera [Cn]. <i class="della">Vaya</i> <i class="della">falca</i> <i class="della">que</i> <i class="della">tien</i> <i class="della">de</i> <i class="della">raíz</i> <i class="della">esa</i> <i class="della">castañal</i> [Cn]. Tueru escuadráu a lo tosco [/Eo/].
Martinus falquero 1227(or.) [SV/155; SV/162] Martinus Falquero 1228(or.) [SV/183] Martinus falqueru 1231(or.) [SV/187] Nun sedría imposible rellacionar ast. falca con desfalcar (
  1. Martinus falquero 1227(or.) [SV/155; SV/162] Martinus Falquero 1228(or.) [SV/183] Martinus falqueru
  2. 1231(or.) SV/187
  3. Nun sedría imposible rellacionar ast. falca con desfalcar (
El términu ast. pue entendese xunto al port. falca ‘llistón’, cast., arag., cat. falca ‘pina de madera’ d’una pallabra d’aniciu nel ár. filq ‘estiella’ > and. FÁLQA (DA), opinión onde s’inxeren Corominas-Pascual (DCECH s.v. falca) y qu’enllaza cola pro- puesta de Meyer-Lübke con continuadores non sólo hispánicos sinón n’otres llingües romániques (REW s.v. *falca; DEELP). L’ast. farca (cfr.) ha entendese como una variante fónica del ast. falca ‘maderu pa serrar’, ‘viga’ que tuviemos por arabismu (ADLA 199), con tracamundiu de líquides agrupaes (GHLA 258). Al so llau allúgase’l correspondiente masculín quiciabes usáu como nomatu o nome d’oficiu: Alfonsso Yannes el farco 1289 [PAUviéu/107]. El so diminutivu entá se caltién en falquín ‘pieza de madera que se superpón al carel del barcu como re- fuerzu’; esti diminutivu, anque conseñáu en Llanes, nun pre- senta aspiración quiciabes por ser d’introducción seronda. Pero, anque seronda la so presencia nel nuesu dominiu llin- güísticu, apaez yá nel sieglu XIII n’Uviéu nel deriváu falqueru, nome d’oficiu (ADLA 199; PE2: 209): cfr.), desfalcu (cfr.).
falcatrúa, la
📖: falcatrúa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<francatrúa [Cg. AGO]. zacatrúa [y Tb. y Qu]. falcatruda [Pr].>(TEST)
  1. falcatrúa
    • Ay
    • Qu
    • Lln
    • Ll
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • Cv
    • Vd
    • Oc
    • Eo
    • Ca
  2. francatrúa
    • Cg
    • AGO
  3. zacatrúa
    • y Tb
    • y Qu
  4. falcatruda
    • Pr
Zancaniya [Cg]. Trampa [Ay. Qu], fraude, bribonada, trave- sura [Lln. Ll (= mazcuadra). Tb. Sm. Md. Pr. Cv. Vd. Oc. //Vc (Cruce). Eo. Mánt]. Engañu [Tox], picardía [Qu. Tb]. Engañu, xugada [AGO]. Trampes, males aiciones, enguedeyos [R]. Desaguisáu [Ca]. Fechu non prestosu y xeneralmente inespe- ráu [Ca]: ¡Vaya falcatrúa que me fecisti! [Ca]: Si nun te quitas d’ahí faigo una falcatrúa [Oc]. //-as ‘trampes, bribonaes’ [Pr]. //Aprender a fuerza de falcatrudas ‘aprender cola esperiencia’ [Pr]. //Ser un falcatrúas ‘ser un chambón, que trabaya ensin procuru’ [Tox].
  1. 1. Zancaniya [Cg]. Trampa [Ay. Qu], fraude, bribonada, trave- sura [Lln. Ll (= mazcuadra). Tb. Sm. Md. Pr. Cv. Vd. Oc. //Vc (Cruce). Eo. Mánt]. Engañu [Tox], picardía [Qu. Tb]. Engañu, xugada [AGO]. Trampes, males aiciones, enguedeyos [R]. Desaguisáu [Ca]. Fechu non prestosu y xeneralmente inespe- ráu [Ca]: <i class="della">¡Vaya falcatrúa que me fecisti! </i>[Ca]: <i class="della">Si nun te quitas</i> <i class="della">d’ahí faigo una falcatrúa </i>[Oc]. //-<i class="della">as </i>‘trampes, bribonaes’ [Pr]. //<i class="della">Aprender a fuerza de falcatrudas </i>‘aprender cola esperiencia’ [Pr]. //<i class="della">Ser un falcatrúas </i>‘ser un chambón, que trabaya ensin procuru’ [Tox].
XVIII: 695] Y en cogiendo en falcatrúa, castigo que cante [Grangerías XVIII: 944] Pallabra llargamente documentada nos vocabularios asturia- nos y con variantes del tipu fancatrúa, zacatrúa, etc. Según Corriente podría tratase d’un arabismu *H.ATR + AQ + OLA (de la raíz H.T.R) que sedría responsable del gall. y port. falcatrúa (DA). Ello empobinaría a considerar la voz ast. como préstamu g-port. pues el continuador del diminutivu -ŎLA esixiría n’ast. un resultáu -uela. Nesi contestu nun dexa d’estrañar el plural conseñáu en Pravia, falcatrudas qu’obligaría a entender la -d- como antihiática. N’ast. formóse, amás, un deriváu falcatruada ‘traición’, ‘desllealtá’ (ADLA 199). Desconozo si “alcatrueses” ha entendese como un tracamundiu gráficu por falcatrúes o un castellanismu con perda de F- llueu d’aspirase: Pero, dexando esto aquí,/hami dado un calvatruenu,/de de- cille y piscudalle/ciertos especudamientos/que me dexen atochada/la lluz del entindimientu./¿Pa qué vieno a isti mundu,/sabiendo qu’hai tantos pechos,/les sises, les alca- bales,/les leves, les alcatrueses,/menistros, executores,/co- misiones de conceyu? [ABalvidares, Canción (Poesíes 47-58)]
  1. XVIII: 695]
  2. Y en cogiendo en falcatrúa, castigo que cante
  3. Grangerías XVIII: 944
  4. Pallabra llargamente documentada nos vocabularios asturia- nos y con variantes del tipu fancatrúa, zacatrúa, etc. Según
  5. Corriente podría tratase d’un arabismu *H.ATR + AQ + OLA (de la raíz H.T.R) que sedría responsable del gall. y port. falcatrúa (DA). Ello empobinaría a considerar la voz ast. como préstamu g-port. pues el continuador del diminutivu -ŎLA esixiría n’ast. un resultáu -uela. Nesi contestu nun dexa d’estrañar el plural conseñáu en Pravia, falcatrudas qu’obligaría a entender la -d- como antihiática. N’ast. formóse, amás, un deriváu falcatruada ‘traición’, ‘desllealtá’ (ADLA 199). Desconozo si “alcatrueses” ha entendese como un tracamundiu gráficu por falcatrúes o un castellanismu con perda de F- llueu d’aspirase: Pero, dexando esto aquí,/hami dado un calvatruenu,/de de- cille y piscudalle/ciertos especudamientos/que me dexen atochada/la lluz del entindimientu./¿Pa qué vieno a isti mundu,/sabiendo qu’hai tantos pechos,/les sises, les alca- bales,/les leves, les alcatrueses,/menistros, executores,/co- misiones de conceyu?
  6. ABalvidares, Canción (Poesíes 47-58)
no te podrá hacer falcatrúa que no conozcas [Grangerías
falcatruada, la
📖: falcatruada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. falcatruada
Traición, desllealtá [Tox]. Cfr. falcatrúa.
  1. Traición, desllealtá [Tox]. Cfr. falcatrúa.
  2. Tox
“falce”
📖: “falce”
🏗️: NO
✍️: SI
(TEST)
  1. “falce”
Cfr. foz.
  1. Cfr. foz.
falchocu, el
📖: falchocu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. falchocu
Bolsu pergrande [Mar]. 2. Abolsamientu que fai un traxe [Mar]. Ye términu que namái atopamos al sur del cordal (LLA) non alloñáu del gall. falchoca ‘especie de faltriquera’ (Estravís).
  1. Bolsu pergrande [Mar]. 2. Abolsamientu que fai un traxe [Mar].
  2. Mar
  3. Ye términu que namái atopamos al sur del cordal (LLA) non alloñáu del gall. falchoca ‘especie de faltriquera’ (Estravís).
“falco”
📖: “falco”
🏗️: NO
✍️: SI
(TEST)
  1. “falco”
Cfr. falca.
  1. Cfr. falca.
falcón, el
📖: falcón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">falcón</i>(TEST)
  1. falcón
  2. Cast
  3. <i class="della">falcón</i
[JH. R]. Cast. azor [R].
  1. 1. [JH. R]. Cast. <i class="della">azor</i> [R].
Falcon 909 [MSAH-I/38] Falconi conf. 937 (s. XII) [ACL/188] Florencio cognomento Falcon 942 (s. XII) [ACL/227] Falcon ts. 954 (s. XII) [ACL/35] Asur Falconis confirmat 972 (s. XII) [DCO-I/112] in dona de uno falcone 1037 (s. XII) [ACL/74] Iohannes Falcon 1136(or.) [DCO-I/388] in termino de Barrio Falcon 1108 (s. XII) [MSAH-III/536] Iohannes Falcon 1148(or.) [SV/365] 1149(or.) [SV/380] Iohannes Falkon archidiaconus 1151(or.) [SV/386] Iohannes archidiaconus cognomine Falcon 1157(or.) [SV/408] Petrus Falcon 1214(or.) [MSAH-V/92] Duran Falcon Petrus Fernandiz de Vallion cf. 1222(or.) [SP- I/121]
Petri de Sapai farina cnf. Petro Falcon cnf. Petrus Pelagii balestero1222 [SPM/391] de conceio Dominico Lebre don Pedro carnicero don Falcon Dominico Bono 1240(or.) [VVS/117] Iohannes Falcon [Kalendas-I/314]
  1. Falcon
  2. 909 MSAH-I/38
  3. Falconi conf.
  4. 937 (s. XII) ACL/188
  5. Florencio cognomento Falcon
  6. 942 (s. XII) ACL/227
  7. Falcon ts.
  8. 954 (s. XII) ACL/35
  9. Asur Falconis confirmat 972 (s. XII) [DCO-I/112] in dona de uno falcone 1037 (s. XII) [ACL/74] Iohannes Falcon
  10. 1136(or.) DCO-I/388
  11. in termino de Barrio Falcon 1108 (s. XII) [MSAH-III/536] Iohannes Falcon 1148(or.) [SV/365] 1149(or.) [SV/380] Iohannes Falkon archidiaconus 1151(or.) [SV/386] Iohannes archidiaconus cognomine Falcon 1157(or.)
  12. SV/408
  13. Petrus Falcon
  14. 1214(or.) MSAH-V/92
  15. Duran Falcon Petrus Fernandiz de Vallion cf.
  16. 1222(or.) SP- I/121

  17. Petri de Sapai farina cnf. Petro Falcon cnf. Petrus Pelagii balestero
  18. 1222 SPM/391
  19. de conceio Dominico Lebre don Pedro carnicero don Falcon Dominico Bono
  20. 1240(or.) VVS/117
  21. Iohannes Falcon
  22. Kalendas-I/314
Del llat. serondu FALCO, -ŌNIS ‘ferre’ (EM s.v. falco, falx; DCECH s.v. halcón), pallabra con representación románica (REW) ya panhispánica (DEEH) anque nel dominiu ástur vemos un usu documental antroponímicu alloñáu yá del emplegu apellativu como fexo ver Ana Mª Cano (1998: 80). Tamién se conseña to- ponímicamente un orixinariu axetivu: per pennam falconam 1171(or.) [DCO-I/450]. La exemplificación qu’antecede pue continuar l’apellativu llat. citáu pero nun ha escaecese que la mesma antroponimia llatina tamién portaba’l términu (ABF). Sol ast. falcón féxose’l verbu afalconiar (cfr.) anque xenerali- zando un usu figuráu. Tamién la documentación ufierta un nome d’oficiu en -ARIUS (cfr. falconero).
falconeru, el*
📖: falconeru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Términu conocíu pela documentación como nome d’oficiu: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Martinus</i>(TEST)
  1. falconeru
  2. Términu conocíu pela documentación como nome d’oficiu: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Martinus</i
Petri falconero 1208(or.) [MCar-I/96]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Petri</i> <i class="della">falconero</i> 1208(or.) [MCar-I/96]
Michael Dominici falconero 1208(or.) [MCar-I/96] Formación en -ARIUS fecha sol llat. FALCO, -ŌNIS ‘ferre’, ast. falcón (
  1. Michael Dominici falconero
  2. 1208(or.) MCar-I/96
  3. Formación en -ARIUS fecha sol llat. FALCO, -ŌNIS ‘ferre’, ast.
  4. falcón (
cfr.).
falcoriáu, ada, ao*
📖: falcoriáu
🔤: , ada, ao*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<h.alcoriáu [Lln].>(TEST)
  1. falcoriáu
  2. h.alcoriáu
    • Lln
Mal llavao (la ropa) [Lln].
  1. 1. Mal llavao (la ropa) [Lln].
2. Poco llimpiu, de mal porte [Lln]. Cfr. coria.
falcoriu, a, o
📖: falcoriu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. falcoriu
    • Lln
  1. 1. <h.alcoriu [y Lln]. Mal llavao (la ropa) [Lln].
2. Poco llimpiu, de mal porte [Lln]. Cfr. coria.
falcueru, a, o*
📖: falcueru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<falcueiru/falcueira [Cn (F)]. falcueiru/era [PSil].>(TEST)
  1. falcueru
  2. falcueiru/falcueira
    • Cn (F)
  3. falcueiru/era
    • PSil
Ruin, baxu y flacu [PSil]: Yía malu ya falcueiru [PSil].
  1. 1. Ruin, baxu y flacu [PSil]: <i class="della">Yía</i> <i class="della">malu</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">falcueiru</i> [PSil].
2. Gorda (una persona) [Cn (F)]: Esi falcueiru ya puede enflacar un poucu [Cn (F)]. Quiciabes variante de falcoriu, a, o (cfr.).
falda, la
📖: falda
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<h.alda [y Or (S). Cl].>(TEST)
  1. falda
    • Ay
    • Tb
    • Sm
  2. h.alda
    • y Or (S)
    • Cl
Cast. falda [Ac. Ay. Tb. Sm] blanca ya interior que ponía (la muyer) ente’l cuerpu ya la saya [Lln (= saya baxera = refaxu
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">falda </i>[Ac. Ay. Tb. Sm] blanca ya interior que ponía (la muyer) ente’l cuerpu ya la saya [Lln (= saya baxera = refaxu
meteolo enna falda del pellote a la dicha Maria Tomas 1341(or.) [MV/175] ochenta maravedis e una falda de Todaboça que costo tre- zientos maravedis 1397(or.) [VC-II/20] puso en la falda de una capa al dicho Fernant Perez procu- rador 1449(or.) [SP-III/461] echoselo en la falda de la saya de la dicha señora 1509(or.) [MV/541] El callórigu Regueru/(Dios en su gloria lu tenga)/que xamás comió boroña/ñi mazada de mantega,/hombre de tanta fortuna/que sin pellar lla cabeza,/con ll’estudiu, vieno a ser/callórigu sin ver lletra,/(a mió ver, por llos empe- ños/que ñon ye la vez primera/que, en permediando les fal- des,/d’alguna osía o condesa,/lleva lla capellanía/el que merez una andeza)/viéno-y el so San Martín,/como ha venir a cualquiera,/pues la de la guadañona/tan lluego lleva lla reiña,/como acute al desdichadu/ensin facer resistencia [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 49-68)] les faldes prencipiaben en piscuezu y fasta ‘l suelu allega- ben 1852 [M. Florez/47] los dos monicaquinos con mas cabeza que faldes son fíos de Camberlon [1852] Ay Maruxina/la barriga duelte;/por so les faldes/coxiste la muerte [CyN (Cantares 135)] xugones i cotilles i refaxos enagües faldes llargues sin pin- gaxos 1921 [VIDA ASTU/42] D’una voz d’aniciu xermánicu [(Gamillscheg 1932: 144; Rein- hart (1946: 299)], quiciabes fráncicu (DCECH s.v. falda), *FALDA asitiada nes llingües de la Romania central y occidental (REW) y llegada a nós pel occitán o cat. Sobro falda féxose l’ast. afaldar (
  1. meteolo enna falda del pellote a la dicha Maria Tomas
  2. 1341(or.) MV/175
  3. ochenta maravedis e una falda de Todaboça que costo tre- zientos maravedis
  4. 1397(or.) VC-II/20
  5. puso en la falda de una capa al dicho Fernant Perez procu- rador
  6. 1449(or.) SP-III/461
  7. echoselo en la falda de la saya de la dicha señora
  8. 1509(or.) MV/541
  9. El callórigu Regueru/(Dios en su gloria lu tenga)/que xamás comió boroña/ñi mazada de mantega,/hombre de tanta fortuna/que sin pellar lla cabeza,/con ll’estudiu, vieno a ser/callórigu sin ver lletra,/(a mió ver, por llos empe- ños/que ñon ye la vez primera/que, en permediando les fal- des,/d’alguna osía o condesa,/lleva lla capellanía/el que merez una andeza)/viéno-y el so San Martín,/como ha venir a cualquiera,/pues la de la guadañona/tan lluego lleva lla reiña,/como acute al desdichadu/ensin facer resistencia
  10. ABalvidares, Callórigu (Poesíes 49-68)
  11. les faldes prencipiaben en piscuezu y fasta ‘l suelu allega- ben
  12. 1852 M. Florez/47
  13. los dos monicaquinos con mas cabeza que faldes son fíos de Camberlon
  14. 1852
  15. Ay Maruxina/la barriga duelte;/por so les faldes/coxiste la muerte
  16. CyN (Cantares 135)
  17. xugones i cotilles i refaxos enagües faldes llargues sin pin- gaxos
  18. 1921 VIDA ASTU/42
  19. D’una voz d’aniciu xermánicu [(Gamillscheg 1932: 144; Rein- hart (1946: 299)], quiciabes fráncicu (DCECH s.v. falda), *FALDA asitiada nes llingües de la Romania central y occidental (REW) y llegada a nós pel occitán o cat. Sobro falda féxose l’ast. afaldar (
  20. (Gamillscheg 1932: 144; Rein- hart (1946: 299)
= saya d’abaxu)]. 2. Caña baxa (o cañes) del árbol [Ll. Ay]. 3. Falda d’un res [Sm]. Parte de piel de vaca que va de la barriga a la pata a dambos llaos del caldar o ubre [Cl]. Cierta parte baxa d’una vaca [Lln]. 4. Trasera del carru [Tb. Sm. Oc. Vil cfr.), *faldar ( faldada, deverbal), faldiar (cfr.) y esfaldar (cfr.) y sofaldiar (cfr.). Tamién en rellación ta l’ast. faldamentu (cfr.) y faldamenta (cfr.) d’u surde faldamentería (cfr.) asina co- mo’l verbu. Tamién sobro falda foi posible faldaxe (cfr.) y l’ax. faldiegu (cfr.). Tamién el diminutivu *faldiga que conocemos dende la forma analóxica masculina faldigu (cfr.) d’u foi posi- ble un verbu *esfaldigaxar que güei conocemos pel participiu esfaligaxáu (cfr.); un masculín tamién dio aniciu a los diminu- tivos faldiellu (cfr.) y faldichu (cfr. faldiyu) asina como al au- mentativu faldón (cfr.). Sobro falda foi posible un diminutivu faldeta (cfr.) asina como la so formación analóxica masculina faldetu (cfr.) y d’ehí faldetiar (cfr.) faldetán (cfr.) y faldeteru (cfr.); una amestanza sufixal de falda col continuador de -ARIUS, -A, -UM, foi responsable del ax. falderu, a, o (cfr.) que llueu in- crementóse llogrando nuevos diminutivos como vemos en *fal- deretu, a, o antecesor del actual *faldaretu faldaritu (cfr.) y faldereta (cfr.) d’u sigue’l verbu falderetiar (cfr.); otru diminu- tivu ye *faldericu → faldaricu (cfr.). En rellación etimolóxica con falda o col so masculín *faldu habría esplicase non sólo faldurriu (cfr.), faldudu (cfr.) sinón tamién el verbu faldoriar (cfr.) asina como l’ax. faldorión (cfr.), faldoteru (cfr.). Ye po- sible qu’un diminutivu de *falda, esto ye *FALDǓLA, sía res- ponsable del ast. *faldra [como de funda → FUNDULA > ast. flunda y frunda (PE2: 227; LLAA 103: 9)], d’u siguiere’l nuevu dim. faldrilla ‘falda’(SCiprián) [que na fastera sureña más oc- cidental del dominiu pue tenese por continuación d’un dim. en -ĪCULA (García López 2010: 159-176), y les variantes incre- mentaes col continuador del suf. diminutivo-despeutivu -APPU que pervemos na familia de faldrapu, faldrapa (cfr.). Dende *faldra ha partise tamién pa xustificar un diminutivu en -ICCA (ast. *faldrica) y en -ICA (ast. faldriga) y de nueo cola ames- tanza sufixal continuadora de -ARIA, responsable de. faldri- queira (cfr. faltriquera) y faldriguera (cfr.) qu’almite la variante faltriquera col posible tracamundiu de la dental al tar precedida de líquida -ld- -lt- (GHLA §4.5.4.2). Dende *faldra féxose’l verbu *faldrar que conocemos pel so participiu con re- inten- sivu, refaldráu (cfr.). De mou asemeyáu sobro falda llogróse’l verbu *refaldar → *arrefaldar del que tenemos anuncia gracies a una variante del so participiu irrifaldadu (cfr. refaldáu).
  1. (Cruce)]. 5. Lladera d’una cuesta, d’un monte [Lln. Ay], d’un ríu [Or (S)]. //-as ‘falda’ [Md (= sayas)]. ‘cañes baxes del árbol que por pesar muncho y pol so tamañu tán más o menos com- baes a tierra’ [Vf (Cv = piendas)]. ‘vares llargues con que se varien, sacuden o dimen les castañales o noceos’ [Vf (Cv = piendas)]. //-es ‘muyer, muyeres’ [Sr]. //Anden faldes de por medio [Ay]. //La falda la camisa ‘faldón de la camisa’ [Ac. Sr. Ay. Tb]. ///Falda fuera nun va a la escuela [LC], dizse p’al- vertir que debe ún dir vistíu de mou afayadizu [Tb].
  2. Tb
faldada, la
📖: faldada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. faldada
Trasera, culata del carru [Vf, La Reigada (Cv)].
  1. 1. Trasera, culata del carru [Vf, La Reigada (Cv)].
Cfr. falda.
faldamenta, la
📖: faldamenta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Vistíos llargos [Ay]. <i class="della">Mariquina</i>(TEST)
  1. faldamenta
  2. Vistíos llargos
    • Ay
  3. <i class="della">Mariquina</i
de la O/(“¡o!”, lo bono que ella yera)/fai lo pri- meru un zapatu/que (¡ensin pecadu yo muera!)/é curiosín y atropadu/cual ñeru de Filomena,/del todíu a la rodía/puede afirmallo cualquiera/non podía salir meyor/de molde de cera fechu/desde la rodía al talle/tápalo la faldamienta/la que como una pedonza/traía a la xeringuera. [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 352-365)] Cfr. falda. El términu faldamenta podría ser arcaicu pero’l testu de Balvidares paez caltener tamién un diptongu popular asturianu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">O</i>/<i class="della">(“¡o!”,</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">bono</i> <i class="della">que</i> <i class="della">ella</i> <i class="della">yera)</i>/<i class="della">fai</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">pri-</i> <i class="della">meru</i> <i class="della">un</i> <i class="della">zapatu</i>/<i class="della">que</i> <i class="della">(¡ensin</i> <i class="della">pecadu</i> <i class="della">yo</i> <i class="della">muera!)</i>/<i class="della">é</i> <i class="della">curiosín</i> <i class="della">y</i> <i class="della">atropadu</i>/<i class="della">cual ñeru de Filomena,</i>/<i class="della">del todíu a la rodía</i>/<i class="della">puede</i> <i class="della">afirmallo cualquiera</i>/<i class="della">non podía salir meyor</i>/<i class="della">de molde de</i> <i class="della">cera fechu</i>/<i class="della">desde la rodía al talle</i>/<i class="della">tápalo la </i><i class="della">faldamienta</i>/<i class="della">la</i> <i class="della">que como una pedonza</i>/<i class="della">traía a la xeringuera. </i>[ABalvidares, <i class="della">Callórigu </i>(Poesíes 352-365)] Cfr. <i class="della">falda</i>. El términu <i class="della">faldamenta</i> podría ser arcaicu pero’l testu de Balvidares paez caltener tamién un diptongu popular asturianu.
faldamentería
📖: faldamentería
🏗️: NO
✍️: NO
//<i class="della">Cuestión de faldamentería </i>‘cuestión de faldes, de muyeres’ [Sb]. Cfr<i class="della">.</i>(TEST)
  1. faldamentería
  2. <i class="della">Cuestión de faldamentería </i>‘cuestión de faldes, de muyeres’ eonaviego
    • Sb
  3. Cfr<i class="della">.</i
falda.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">falda.</i>
faldamentu, el*
📖: faldamentu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<///<ident class="della" level="1"></ident>/faldamentos [Ay. Mi].>(TEST)
  1. faldamentu
  2. <ident class="della" level="1"></ident>/faldamentos infl. cast.
    • Ay
    • Mi
Vistíos llargos [Ay].
  1. 1. Vistíos llargos [Ay].
Cfr. falda.
  1. Cfr. falda.
faldaricu, {el}
📖: faldaricu
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
<ident class="della" level="1"></ident><faldericu [Ay].>(TEST)
  1. faldaricu
  2. ident class="della" level="1"></ident><faldericu
    • Ay
Falda curtia y estrozada [Cv]. Camisón pequeñu [PVieya]. 2. Persona de curtiu xuiciu [Ay], llixera de cascos [Pr (Cv)]. 3. Neña o rapaza allegre y bulliciosa [Cv]. Cfr. falda.
  1. Falda curtia y estrozada [Cv]. Camisón pequeñu [PVieya]. 2. Persona de curtiu xuiciu [Ay], llixera de cascos [Pr (Cv)]. 3. Neña o rapaza allegre y bulliciosa [Cv].
  2. Cv
  3. Cfr. falda.
faldaritu, el
📖: faldaritu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Falda de mala calidá, rota y estrozada [Tb. Sm]. 2. Muyer de pocu sentíu [Tb. Sm]: <i class="della">Mira</i>(TEST)
  1. faldaritu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Falda de mala calidá, rota y estrozada
    • Tb
    • Sm
  3. 2
  4. Muyer de pocu sentíu [Tb. Sm]: <i class="della">Mira</i
qué faldaritu va prehí p’alantre [Tb].
  1. 1. <i class="della">qué</i> <i class="della">faldaritu</i> <i class="della">va</i> <i class="della">prehí</i> <i class="della">p’alantre</i> [Tb].
Cfr. falda.
  1. Cfr. falda.
faldaxe, {el}
📖: faldaxe
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
(TEST)
  1. faldaxe
Ramaxe de la parte d’abaxo de la copa de los árboles, que mie- dra cuasi siempre en sen horizontal [Oc]. Cfr. falda.
  1. Ramaxe de la parte d’abaxo de la copa de los árboles, que mie- dra cuasi siempre en sen horizontal [Oc].
  2. Oc
  3. Cfr. falda.
faldereta, la
📖: faldereta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. faldereta
Baxos de la camisa [Lln]. Cfr. falda.
  1. Baxos de la camisa [Lln]. Cfr. falda.
  2. Lln
falderetiar
📖: falderetiar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. falderetiar
Dar vueltes inútilmente alredor de daqué [Lln]. Cfr. falda.
  1. Dar vueltes inútilmente alredor de daqué [Lln]. Cfr. falda.
  2. Lln
falderu, a, o*
📖: falderu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><faldeiru [Md. Pzu. An]. +faldiru [ay]. faldero [Ar].>(TEST)
  1. falderu
    • Ay
  2. ident class="della" level="1"></ident><faldeiru
    • Md
    • Pzu
    • An
  3. faldiru metafonía
    • ay
  4. faldero
    • Ar
Rellativu a les faldes [Md]. 2. Muyeriegu [Ay. Md. Pzu]. 3. Combayón [Ar]. Que se pega enforma a la xente y ye atentu perdemasiao [An]: Ese home ya algu faldeiru [An]. //(Ser) un perru falderu ‘(ser) persumisu, sometíu a la voluntá d’otru’ [Ac]. ¿visti utru tal una gata parir un falderu? 1921 [PPRIA (SNP)/24]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Rellativu a les faldes [Md].
  3. 2. Muyeriegu [Ay. Md. Pzu].
  4. 3. Combayón [Ar]. Que se pega enforma a la xente y ye atentu perdemasiao [An]: <i class="della">Ese</i> <i class="della">home</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">algu</i> <i class="della">faldeiru</i> [An]. //<i class="della">(Ser)</i> <i class="della">un perru falderu </i>‘(ser) persumisu, sometíu a la voluntá d’otru’ [Ac]. ¿<i class="della">visti utru tal una gata parir un </i><i class="della">falderu?</i> 1921 [PPRIA (SNP)/24]
Cfr. falda.
  1. Cfr. falda.
faldeta, la
📖: faldeta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<///<ident class="della" level="1"></ident>aldetas [Mar].>(TEST)
  1. faldeta
    • Pa
    • Cd
    • Pr
    • Lln
    • Llg
    • Ll
    • Sm
    • Sb
    • Tb
    • Ay
  2. <ident class="della" level="1"></ident>aldetas infl. cast.
    • Mar
Cast. faldeta [Pa]. Parte d’abaxo de la camisa del home [Pa. Cd. Pr]. Falda de la camisa [Lln. Tox. /Eo/]. Sobrefalda [Llg]. Faldones de la casaca o del xubón [R]: Faldeta fuera ye la de la camisa [R]. 2. Señoritanga, denomación despeutiva que dan los de los pueblos a les señorites de la villa [Ll]. //-as ‘vuelos que tienen de cintura p’abaxo los coletos o chaquetines qu’u- sen los maragatos, y tou adornu como los volantes na ropa fe-
menina’ [Mar]. //De faldeta ‘non vistíu dafechu’ [Cd]. ‘ensin bragues nin pantalones (un neñu pequeñu)’ [Sm]. ‘con poca ropa’ [Sb. Tb]. ‘vistíu namái cola camiseta’ [Tox]. ‘sólo en ropa interior (la muyer)’ [Pa]. //En faldeta ‘non vistíu dafechu’ [Cd]. ‘ensin bragues nin pantalones (un neñu pequeñu) ‘ [Sm]. ‘con poca ropa’ [Sb. Tb]. ‘a medio vistir’ [Pr]. ‘vistíu namái cola camiseta’ [Tox]. ‘namái en ropa interior (la muyer)’ [Pa]. //{Un/una} faldeta ‘persona chaquetera, que quier sonsacar anuncies, comida, dineru’ [Ay (= faldetán)]. mas que traiga el calzon rotu enseñanno la faldeta 1890 [Polad(c21)/26]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">faldeta </i>[Pa]. Parte d’abaxo de la camisa del home [Pa. Cd. Pr]. Falda de la camisa [Lln. Tox. /Eo/]. Sobrefalda [Llg]. Faldones de la casaca o del xubón [R]: <i class="della">Faldeta</i> <i class="della">fuera</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">la</i> <i class="della">de </i><i class="della">la</i> <i class="della">camisa</i> [R].
  3. 2. Señoritanga, denomación despeutiva que dan los de los pueblos a les señorites de la villa [Ll]. //-<i class="della">as</i> ‘vuelos que tienen de cintura p’abaxo los coletos o chaquetines qu’u- sen los maragatos, y tou adornu como los volantes na ropa fe- <br class="della">menina’ [Mar]. //<i class="della">De</i> <i class="della">faldeta</i> ‘non vistíu dafechu’ [Cd]. ‘ensin bragues nin pantalones (un neñu pequeñu)’ [Sm]. ‘con poca ropa’ [Sb. Tb]. ‘vistíu namái cola camiseta’ [Tox]. ‘sólo en ropa interior (la muyer)’ [Pa]. //<i class="della">En faldeta </i>‘non vistíu dafechu’ [Cd]. ‘ensin bragues nin pantalones (un neñu pequeñu) ‘ [Sm]. ‘con poca ropa’ [Sb. Tb]. ‘a medio vistir’ [Pr]. ‘vistíu namái cola camiseta’ [Tox]. ‘namái en ropa interior (la muyer)’ [Pa]. //<i class="della">{Un</i>/<i class="della">una} faldeta </i>‘persona chaquetera, que quier sonsacar anuncies, comida, dineru’ [Ay (= faldetán)]. <i class="della">mas</i> <i class="della">que</i> <i class="della">traiga</i> <i class="della">el</i> <i class="della">calzon</i> <i class="della">rotu</i> <i class="della">enseñanno</i> <i class="della">la</i> <i class="della">faldeta</i> 1890 [Polad(c21)/26]
1908 [Cartafu 10/12] non hay de sobra pa faldas y faldetas ... y otros pingus 1931 [Monterrey/27]
  1. 1908 Cartafu 10/12
  2. non hay de sobra pa faldas y faldetas ... y otros pingus
  3. 1931 Monterrey/27
tou esparabanau y en faldeta por_mor_del calor que jaz ya Cfr. falda. El plural aldetas ye un nidiu castellanismu con perda de l’aspiración de f-.
faldetán, ana
📖: faldetán
🔤: , ana
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ana
(TEST)
  1. faldetán
    • Ay
(Persona) chaquetera, que quier sonsacar anuncies, comida, dineru [Ay].
  1. 1. (Persona) chaquetera, que quier sonsacar anuncies, comida, dineru [Ay].
Cfr. falda.
faldeteru, a, o
📖: faldeteru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+falditiru [Mi. Ri].>(TEST)
  1. faldeteru
    • Pa
  2. falditiru metafonía
    • Mi
    • Ri
Falderu [Pa]. Qu’anda siempre ente muyeres [Pa].
  1. 1. Falderu [Pa]. Qu’anda siempre ente muyeres [Pa].
2. Poco seria (una persona) [Pa]. 3. Combayón [Mi. Ri]. Cfr. falda.
faldetiar
📖: faldetiar
🏗️: NO
✍️: NO
Combayar [Ri]: <i class="della">Nun para de faldetiar, ta tul día a la falda’l </i><i class="della">cura</i>(TEST)
  1. faldetiar
    • Ri
  2. Combayar [Ri]: <i class="della">Nun para de faldetiar, ta tul día a la falda’l </i><i class="della">cura</i
[Ri].
  1. 1. [Ri].
2. Ondiar les veles [ (Barriuso: barcos 229)]. Cfr. falda.
faldetu, el
📖: faldetu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.aldetu [Cl]. +falditu [Llg. Ay. Mi. Ri].>(TEST)
  1. faldetu
    • Qu
    • Tb
    • Ce
    • Pa
    • Lln
    • Ca
    • Sb
  2. h.aldetu
    • Cl
  3. falditu metafonía
    • Llg
    • Ay
    • Mi
    • Ri
Falda de ruin valor [Ac. Qu. Tb]. Falda de mala calidá [Mi. Ri]. Falda desgastada pol usu [Ce]. Minifalda [Mi. Llg]. 2. Trozu de prenda qu’asoma [Pa]: ¿Qué faldetu ti asoma per ahí? [Pa]. Parte de la camisa que se suxeta col pantalón [Lln]. 3. El que se mete onde nun lu llamen [Lln]. Combayón, en- trometíu, señoritingu [Ay]. Persona o animal pequeñu qu’ac- túa cuando nun debe [Ca]. 4. Persona sinsustancia [Ri. Qu. Tb]. 5. Home o fíu sometíu a la muyer o madre, respeutiva- mente [Cl]. //Andar de faldetu ‘andar de más, tar de sobra’ [Sb]. ‘andar de más, de serviciu pa los demás’ [Ac]. //En fal- detu ‘en ropa interior’ (un home, una muyer) [Lln]: Tevi que salir en faldetu [Lln].
  1. 1. Falda de ruin valor [Ac. Qu. Tb]. Falda de mala calidá [Mi. Ri]. Falda desgastada pol usu [Ce]. Minifalda [Mi. Llg].
  2. 2. Trozu de prenda qu’asoma [Pa]: <i class="della">¿Qué faldetu ti asoma per ahí?</i> [Pa]. Parte de la camisa que se suxeta col pantalón [Lln].
  3. 3. El que se mete onde nun lu llamen [Lln]. Combayón, en- trometíu, señoritingu [Ay]. Persona o animal pequeñu qu’ac- túa cuando nun debe [Ca].
  4. 4. Persona sinsustancia [Ri. Qu. Tb].
  5. 5. Home o fíu sometíu a la muyer o madre, respeutiva- mente [Cl]. //<i class="della">Andar</i> <i class="della">de</i> <i class="della">faldetu</i> ‘andar de más, tar de sobra’ [Sb]. ‘andar de más, de serviciu pa los demás’ [Ac]. //<i class="della">En fal- detu </i>‘en ropa interior’ (un home, una muyer) [Lln]: <i class="della">Tevi que </i><i class="della">salir</i> <i class="della">en</i> <i class="della">faldetu</i> [Lln].
Dim. de falda (cfr.).
faldiar
📖: faldiar
🏗️: NO
✍️: NO
<faldear [y Or (S)].>(TEST)
  1. faldiar
    • Sb
  2. faldear
    • y Or (S)
Cast. faldear [Sb].
  1. 1. Cast. <i class="della">faldear</i> [Sb].
Variar, demer les faldes d’un árbol [Ay. Ll]. Variar, demer les castañes [Mi]. 2. Altravesar una lladera [Or (S)]. 3. Cayer la carga pa un llau del tresporte [Ay]. Cfr. falda.
faldiega, la
📖: faldiega
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Vara llarga pa sacudir les castañales [Ay]. D’un ax. orixinariu (cfr. <i class="della">faldiegu, a, o</i>) cola nominalización del femenín. L’asociación de <i class="della">falda</i>(TEST)
  1. faldiega
  2. Vara llarga pa sacudir les castañales
    • Ay
  3. D’un ax
  4. orixinariu (cfr
  5. <i class="della">faldiegu, a, o</i>) cola nominalización del femenín
  6. L’asociación de <i class="della">falda</i
cola vara sacudir débese a la comparanza que se fai cola castañal a la que se varia o sa- cude la falda, esto ye, la parte del árbol onde van les cañes y castañes (cfr. falda).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. cola <i class="della">vara</i> <i class="della">sacudir</i> débese a la comparanza que se fai cola castañal a la que se varia o sa- cude la <i class="della">falda</i>, esto ye, la parte del árbol onde van les cañes y castañes (cfr. <i class="della">falda</i>).
faldiegu, a, o
📖: faldiegu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Rellativu a les faldes [Md]. 2. Que-y presta andar siempre arro- diáu de muyeres y que ye influyíu por elles (un home) [Md]. Falderu [Md]. Cfr. <i class="della">falda,</i>(TEST)
  1. faldiegu
  2. Rellativu a les faldes
    • Md
  3. 2
  4. Que-y presta andar siempre arro- diáu de muyeres y que ye influyíu por elles (un home)
    • Md
  5. Falderu
    • Md
  6. Cfr
  7. <i class="della">falda,</i
cola amestadura del
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. cola amestadura del
continuador del suf. -AECUS, -A, -UM.
faldiellu, el*
📖: faldiellu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<{Con cheísmu, faldiechu [Tox]}.>(TEST)
  1. faldiellu
  2. {Con cheísmu, faldiechu [Tox]}
(Dizse de la) ropa vieyo y roto [Tox].
  1. 1. (Dizse de la) ropa vieyo y roto [Tox].
Creación analóxica masculina de falda (cfr.) a la que s’amiesta un diminutivu continuador del llat. -ĚLLUS.
faldiyu, el*
📖: faldiyu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<faldichu [As (Oc)].>(TEST)
  1. faldiyu
  2. faldichu
    • As (Oc)
Falda antigua [As (Oc)]. Creación analóxica masculina de falda (cfr.) a la que s’amiesta un diminutivu continuador
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Falda antigua [As (Oc)]. Creación analóxica masculina de <i class="della">falda</i> (cfr.) a la que s’amiesta un diminutivu continuador
del llat. -ĪCULUS. Na fastera eona- viega conséñase otru diminutivu, agora en -ĪCUS, responsable de faldigo ‘faldina de les neñes llueu de dexar de poner man- tielles’ [/Eo/].
faldón, ona
📖: faldón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
Que lleva una falda perllarga [Lln]: <i class="della">Esa</i>(TEST)
  1. faldón
    • Lln
  2. Que lleva una falda perllarga [Lln]: <i class="della">Esa</i
saya está mui faldona [Lln]: Vas mui faldona con esa saya [Lln].
  1. 1. <i class="della">saya</i> <i class="della">está</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">faldona</i> [Lln]: <i class="della">Vas</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">faldona</i> <i class="della">con</i> <i class="della">esa</i> <i class="della">saya</i> [Lln].
Cfr. falda.
faldón, el
📖: faldón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Falda blanca [Ay. Tb (Oc)]. Enagua [Sd. R. OLLA]. Enagua de llenzu usada poles muyeres [Cg. /Eo/] y suxeta na cintura per una cinta [Cv. Pr (Cv)]. Saya blanca usada d’enagua [Ac]. Prenda interior femenina (la primera falda que diba sobro los <i class="della">culotos</i>(TEST)
  1. faldón
    • Llg
    • Sm
    • Cv
    • Vd
  2. Falda blanca
    • Ay
    • Tb (Oc)
  3. Enagua
    • Sd
    • R
    • OLLA
  4. Enagua de llenzu usada poles muyeres
    • Cg
    • /Eo/] y suxeta na cintura per una cinta [Cv
    • Pr (Cv)
  5. Saya blanca usada d’enagua
    • Ac
  6. Prenda interior femenina (la primera falda que diba sobro los <i class="della">culotos</i
y baxo la falda baxera) [Llg]. Vistidura femenina blanca que cai dende la cintura y que s’alluga debaxo la falda [Sm]. 2. Prenda rica del neñu pequeñu [Ac]. 3. Llistón que
lleva na parte d’abaxo, tou alredor, el techu de la panera [Cv], de los horros y que suxeta’l mandil [Vd]. //-ones ‘enagües (había de dos clases, de llenzu, que s’almidonaben pa dar forma, p’armar; y d’enriba, blanques y bordaes, que diben sol llenzu)’ [Tox]. ‘tables nel trabe del horru, pa que l’agua nun entre nel caramanchón’ [Tox]. ///Val más una cuarta de pan- talón que vara y media de faldón ‘val más un home pequeñu qu’una muyer grande’ [LC].
  1. 1. y baxo la <i class="della">falda</i> <i class="della">baxera</i>) [Llg]. Vistidura femenina blanca que cai dende la cintura y que s’alluga debaxo la falda [Sm].
  2. 2. Prenda rica del neñu pequeñu [Ac].
  3. 3. Llistón que <br class="della">lleva na parte d’abaxo, tou alredor, el techu de la panera [Cv], de los horros y que suxeta’l mandil [Vd]. //-<i class="della">ones</i> ‘enagües (había de dos clases, de llenzu, que s’almidonaben pa dar forma, p’armar; y d’enriba, blanques y bordaes, que diben sol llenzu)’ [Tox]. ‘tables nel trabe del horru, pa que l’agua nun entre nel <i class="della">caramanchón’</i> [Tox]. ///<i class="della">Val</i> <i class="della">más</i> <i class="della">una</i> <i class="della">cuarta</i> <i class="della">de</i> <i class="della">pan- talón que vara y media de faldón </i>‘val más un home pequeñu qu’una muyer grande’ [LC].
- arremángate la saya que quiero vete el faldón 1909 [VE- YURES/19]
  1. - arremángate la saya que quiero vete el faldón
  2. 1909 VE- YURES/19
Cfr. falda.
faldoriar*
📖: faldoriar*
🏗️: SI
✍️: NO
<faldorear [JH].>(TEST)
  1. faldoriar*
  2. faldorear
    • JH
Cast. haldear [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">haldear</i> [JH].
Cfr. falda.
faldorión, ona*
📖: faldorión
🔤: , ona*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<faldoreón [JH].>(TEST)
  1. faldorión
  2. faldoreón
    • JH
Cast. zaparrastroso [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">zaparrastroso</i> [JH].
Cfr. falda.
faldoteru, a, o
📖: faldoteru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. faldoteru
    • Cp
Combayón [Cb. Cp]. Cfr. falda.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. </b>Combayón [Cb. Cp]. Cfr. <i class="della">falda</i>.
faldrapa, la
📖: faldrapa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Beldrayu [JH]. Cfr. <i class="della">falda</i>. En realidá trátase d’un femenín que güei nun con- señamos n’ast. pero sí en g-ast. <i class="della">faldrapo</i>(TEST)
  1. faldrapa
  2. Beldrayu
    • JH
  3. Cfr
  4. <i class="della">falda</i>
  5. En realidá trátase d’un femenín que güei nun con- señamos n’ast
  6. pero sí en g-ast
  7. <i class="della">faldrapo</i
‘beldrayu’ [/Eo/].
  1. 1. ‘beldrayu’ [/Eo/].
faldrapón, ona
📖: faldrapón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
(TEST)
  1. faldrapón
Que viste de forma que la ropa cuelga al suelu de mou des- proporcionáu [JH].
  1. 1. Que viste de forma que la ropa cuelga al suelu de mou des- proporcionáu [JH].
Cfr. falda.
faldraposu, a, o
📖: faldraposu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<b class="della">faldraposu,</b>(TEST)
  1. faldraposu
  2. b class="della">faldraposu,</b
a, o Beldrayu [JH].
  1. 1. <b class="della">a,</b> <b class="della">o </b>Beldrayu [JH].
Cfr. falda.
faldudu, a, o
📖: faldudu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cast. <i class="della">haldudo</i>(TEST)
  1. faldudu
  2. Cast
  3. <i class="della">haldudo</i
[JH]. ///Escampa, borrina, escampa/debajo p’a- rriba/por toda la Vallina/que ahí viene San Juan/con el caballo ruán/la perrina falduda/y la Virgen que le ayuda dizse pa facer fuxir la borrina de lo que ye responsable’l Nuberu [ALl (Folk)].
  1. 1. [JH]. ///<i class="della">Escampa,</i> <i class="della">borrina,</i> <i class="della">escampa</i>/<i class="della">debajo</i> <i class="della">p’a-</i> <i class="della">rriba</i>/<i class="della">por</i> <i class="della">toda</i> <i class="della">la</i> <i class="della">Vallina</i>/<i class="della">que</i> <i class="della">ahí</i> <i class="della">viene</i> <i class="della">San</i> <i class="della">Juan</i>/<i class="della">con</i> <i class="della">el</i> <i class="della">caballo</i> <i class="della">ruán</i>/<i class="della">la</i> <i class="della">perrina</i> <i class="della">falduda</i>/<i class="della">y</i> <i class="della">la</i> <i class="della">Virgen</i> <i class="della">que</i> <i class="della">le</i> <i class="della">ayuda</i> dizse pa facer fuxir la borrina de lo que ye responsable’l <i class="della">Nuberu</i> [ALl (Folk)].
Cfr. falda.
faldurriu, a, o*
📖: faldurriu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<faldurriu [Ca].>(TEST)
  1. faldurriu
  2. faldurriu
    • Ca
Falderu (el perru) [Ca].
  1. 1. Falderu (el perru) [Ca].
Cfr. falda.
falfa, la
📖: falfa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><alfalfa [y Lr (i). y Ac. Cd. Mo]. Cast. <i class="della">alfalfa</i>(TEST)
  1. falfa
    • Lr
    • Ay
    • Tb
    • Sm
    • Pr
    • Cv
  2. ident class="della" level="1"></ident><alfalfa
    • y Lr (i)
    • y Ac
    • Cd
    • Mo
  3. Cast
  4. <i class="della">alfalfa</i
[Lr (i). Ac. Ay. Tb. Sm. Gr. Cd. Pr. Cv. VCid]. Planta que se sema p’alimentu del ganáu y recueyen per San Antonio [Ac]. //Alfalfa montés Hypericum perforatum, yerba de San Xuan’ [Mo].
  1. 1. [Lr (i). Ac. Ay. Tb. Sm. Gr. Cd. Pr. Cv. VCid]. Planta que se sema p’alimentu del ganáu y recueyen per San Antonio [Ac]. //<i class="della">Alfalfa montés </i>‘<i class="della">Hypericum perforatum, </i>yerba de San Xuan’ [Mo].
Cfr. alfafarra.
  1. Cfr. alfafarra.
faliella, la
📖: faliella
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><faliel.la [Pzu. y Vd].>(TEST)
  1. faliella
  2. ident class="della" level="1"></ident><faliel.la
    • Pzu
    • y Vd
Dim. de fala, dialeutu [Pzu]. 2. Fala asturiana del Conceyu de Valdés [Vd]. Cfr. fala.
  1. Dim. de fala, dialeutu [Pzu]. 2. Fala asturiana del Conceyu de Valdés [Vd].
  2. Vd
  3. Cfr. fala.
falifa*
📖: falifa*
🏗️: SI
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">una pielle ffalyffa ¬ uno zulamne destanfor de Arraz </i>1256 [DCO-II/40] <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">una</i>(TEST)
  1. falifa*
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">una pielle ffalyffa ¬ uno zulamne destanfor de Arraz </i>1256 [DCO-II/40] <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">una</i
pielle faliffa fecha a manera de castellana 1294 [DCO- V/191]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">pielle</i> <i class="della">faliffa</i> <i class="della">fecha</i> <i class="della">a</i> <i class="della">manera</i> <i class="della">de</i> <i class="della">castellana</i> 1294 [DCO- V/191]
La referencia a una “pielle ffalyffa” paez qu’obliga a camen- tar que se trata d’un tipu de pelleya concretu. El contestu nun nos dexa afondar nesi aspeutu anque pescanciemos qu’ha tra- tase d’un continuador del árabe H.ANIFÂ, documentáu en a. 1268 como “falifa”, según García Blanco ‘especie de mantu de piel’ (DCECH s. v. alifa; ADLA 69; PE1: 136 y 157). En tierres al sur del cordal conséñase’l masculín falifu (cfr.) cola variante d’Astorga falifuo. Pescanciamos qu’ha tratase d’una forma- ción masculina fecha sol arabismu documentáu “ffaliffa”, con una definición onde yá s’alvierte’l sentíu peyorativu como munches vegaes pasa al desaniciase’l significáu orixinariu, nesti casu por desapaecer el tipu de prenda asina denomáu tal- mente y como estudiare García Blanco en 1946 en Castiya y en Lleón (LLA s.v. falifo; ADLA 199-200). Una variante de falifu paez falifro ‘cría de la cabra’ conseñáu n’Andiñuela, a la vera d’Astorga (LLA), quiciabes un vieyu diminutivu en -ŬLUS, qu’entá caltién un sentíu rellacionable col tipu de pelleya a que se refieren los documentos del sieglu XIII.
  1. La referencia a una “pielle ffalyffa” paez qu’obliga a camen- tar que se trata d’un tipu de pelleya concretu. El contestu nun nos dexa afondar nesi aspeutu anque pescanciemos qu’ha tra- tase d’un continuador del árabe H.ANIFÂ, documentáu en a. 1268 como “falifa”, según García Blanco ‘especie de mantu de piel’ (DCECH s. v. alifa; ADLA 69; PE1: 136 y 157). En tierres al sur del cordal conséñase’l masculín falifu (cfr.) cola variante d’Astorga falifuo. Pescanciamos qu’ha tratase d’una forma- ción masculina fecha sol arabismu documentáu “ffaliffa”, con una definición onde yá s’alvierte’l sentíu peyorativu como munches vegaes pasa al desaniciase’l significáu orixinariu, nesti casu por desapaecer el tipu de prenda asina denomáu tal- mente y como estudiare García Blanco en 1946 en Castiya y en Lleón (LLA s.v. falifo; ADLA 199-200). Una variante de falifu paez falifro ‘cría de la cabra’ conseñáu n’Andiñuela, a la vera d’Astorga (LLA), quiciabes un vieyu diminutivu en -ŬLUS, qu’entá caltién un sentíu rellacionable col tipu de pelleya a que se refieren los documentos del sieglu XIII.
falifu, el
📖: falifu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><falifuo [Mar].>(TEST)
  1. falifu
  2. ident class="della" level="1"></ident><falifuo
    • Mar
Trapu vieyu [Bard. La Cepeda, Cabreira]. mantum de ensay negro in falifos et una pella cordera et cal- ciamenta 1205 [SPM/379] Cfr. falifa.
  1. Trapu vieyu [Bard. La Cepeda, Cabreira]. mantum de ensay negro in falifos et una pella cordera et cal- ciamenta
  2. 1205 SPM/379
  3. Cfr. falifa.
faligote, el
📖: faligote
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Pexe de la familia de los espáridos, asemeyáu al besugu [Cg]. Quiciabes del llat. *<i class="della">falicatus</i>, variante de <i class="della">falcatus </i>‘de forma de foz’ (EM s.v. falx) cola sustitución del suf. -<i class="della">atus</i>(TEST)
  1. faligote
  2. ident class="della" level="1"></ident>Pexe de la familia de los espáridos, asemeyáu al besugu
    • Cg
  3. Quiciabes del llat
  4. <i class="della">falicatus</i>, variante de <i class="della">falcatus </i>‘de forma de foz’ (EM s.v asterisco
  5. falx) cola sustitución del suf
  6. -<i class="della">atus</i
polo que
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. polo que
paez el diminutivu -otte, *FALICOTTE, el mesmu que s’alvierte en panchote ‘besugu xoven’ (PPAC 125).
falisca, la*
📖: falisca
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<////faliscas [Mar].>(TEST)
  1. falisca
  2. faliscas variación de número
    • Mar
Trapinos de nieve [Mar (= falampas = falispas)].
  1. 1. Trapinos de nieve [Mar (= falampas = falispas)].
De FALAVISKA ‘chispa’, términu d’aniciu xermánicu responsa- ble de toa una riestra de pallabres n’Italia, Francia (REW s.v. falavǐska) y tamién na Hispania centro-occidental (DEEH), asina ast. falisca, gall. faísca ‘trapu de nieve’ (GVGH). L’ast. falisca (→ faliscu, a, o) supón desanicie de [w] y empobina a almitir, pel contestu, una variante con [ī], *FALĪSĬCA, con velar intervocálica pa xustificar l’ast. falisga (→ falisgu). De toes maneres alviértese tanto fónica como semánticamente un pa- rentescu col ast. falopu, falopa (cfr.) que la alloña del aniciu arábigu (ADLA 203) y que fai ver un elementu común *FAL- con destremada sufixación, agora en -ŬPP; lo mesmo vemos en fa- lispa (cfr.) d’u s’igua ast. falispu, con un sufixu equivalente en -ĪSP; tamién en fallusca (cfr.) agora con un suf. -ŪSC y, al empar, un encruz con términos averaos pero con una palatal quiciabes con influxu de fallir (cfr.) o fallisna (cfr.).
faliscosu, a, o*
📖: faliscosu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<falliscosa [Vg].>(TEST)
  1. faliscosu
  2. falliscosa
    • Vg
Que nun se pega (la nieve) [Vg].
  1. 1. Que nun se pega (la nieve) [Vg].
Cfr. falisca. Formación abondativa col continuador de -ŌSUS,
  1. -A, -UM n’amestanza con faliscu, a, o, con encruz cola familia de fallir (cfr.) pa xustificar la variante con [´].
  2. ´
faliscu, a, o*
📖: faliscu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<falisco [Ll]. falisca [Bab. Qu]. /////falisga [Tb. Sm].>(TEST)
  1. faliscu
  2. falisco
    • Ll
  3. falisca
    • Bab
    • Qu
  4. falisga dudoso (certainty = baxa)
    • Tb
    • Sm
Floxo, suelto (el terrén) [Ll].
  1. 1. Floxo, suelto (el terrén) [Ll].
2. Que ye difícil d’axuntar o d’a- montonar por nun tener adherencia (la nieve, la yerba) [Tb]: Ya nieve falisga [Tb]. Suelto, farinoso (la nieve) [Sm]. Perfino (la nieve) [Bab]. Difícil d’axuntar (la yerba) [Qu]. Del mesmu aniciu qu’ast. falisca (cfr.) anque con usos axeti- vos (PE4: 165).
falisgu, el
📖: falisgu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Nieve seco, suelto, qu’esbaria sobro otra capa inferior más duro [Sm]. Creación analóxica masculina de <i class="della">falisca</i>(TEST)
  1. falisgu
  2. Nieve seco, suelto, qu’esbaria sobro otra capa inferior más duro
    • Sm
  3. Creación analóxica masculina de <i class="della">falisca</i
(cfr.) anque con una variante sonora velar lo mesmo que vemos en falisga (cfr. fa- lisca) y que recuerden l’alternancia del ast. chiscar y chisgar (PE2 s.v. llisgu; PE4: 165).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) anque con una variante sonora velar lo mesmo que vemos en <i class="della">falisga</i> (cfr. <i class="della">fa- lisca</i>) y que recuerden l’alternancia del ast. <i class="della">chiscar</i> y <i class="della">chisgar </i>(PE2 s.v. <i class="della">llisgu;</i> PE4: 165).
falispa, la
📖: falispa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fallispa [Llomb].>(TEST)
  1. falispa
  2. fallispa
    • Llomb
Trapos de nieve movíos pol aire [Llomb]. Nieve menudo, arrastrao pol aire, especialmente nos primeros momentos d’ una nevada [Mar].
  1. 1. Trapos de nieve movíos pol aire [Llomb]. Nieve menudo, arrastrao pol aire, especialmente nos primeros momentos d’ una nevada [Mar].
2. Chispa de fueu [Ar]. //-as ‘trapos pocos y pequeños que vuelen aventaos [Mar (= faliscas) ‘pri- meros trapos de la nieve menudo’ [Ar. Pzu. Bard. Arm (= fa- luspas)]. ‘llixos de ceniza que se llevanten col fumu d’una foguera’ [Arm]. ‘ráfagues de nieve o d’aire’ [Mar]. Puede entendese como variante de falisca (cfr.) lo qu’empo- binaría a almitir una equivalencia de sufixos -isca (o -isga) -ispa. Una creación analóxica masculina sedría l’ast. falispu (cfr.) como yá fexemos ver (PE4: 165); dende equí foi posible llograr un usu axetival y un verbu falispiar (cfr.).
falispiar*
📖: falispiar*
🏗️: SI
✍️: NO
<///h.arispiase [Ay].>(TEST)
  1. falispiar*
    • Sb
  2. h.arispiase infl. cast.
    • Ay
Arreglase muncho [Sb].
  1. 1. Arreglase muncho [Sb].
Cfr. falispa.
falispu, a, o*
📖: falispu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<///h.arispu [Sb. Ay].>(TEST)
  1. falispu
  2. h.arispu infl. cast.
    • Sb
    • Ay
Guapu, bien arregláu [Sb]: Isti día pónxose mu h.arispa [Sb]. Amañosu en ropa o trabayu [Ay].
  1. 1. Guapu, bien arregláu [Sb]: <i class="della">Isti</i> <i class="della">día</i> <i class="della">pónxose</i> <i class="della">mu</i> <i class="della">h.arispa</i> [Sb]. Amañosu en ropa o trabayu [Ay].
Cfr. falispa. L’aspiración nun paez autóctona.
falispu, el*
📖: falispu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<////falispos [Ar].>(TEST)
  1. falispu
  2. falispos variación de número
    • Ar
Trapinos de nieve [Ar].
  1. 1. Trapinos de nieve [Ar].
Cfr. falispa.
falíu, el*
📖: falíu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.ablido {pero escribe “jablidu” nel exemplu} [Os].>(TEST)
  1. falíu
  2. {pero escribe “jablidu” nel exemplu}
  3. h.ablido
    • Os
Pallabra, dichu, dichu inconveniente [Os]: Por un h.ablidu lle- váronme a juiciu [Os].
  1. 1. Pallabra, dichu, dichu inconveniente [Os]: <i class="della">Por un h.ablidu lle-</i> <i class="della">váronme</i> <i class="della">a</i> <i class="della">juiciu</i> [Os].
Un deverbal fechu dende *h.ablir, quiciabes variante de h.ablar (cfr. falar), al oriente del dominiu.
falla, la
📖: falla
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Falta [JH. /Eo/], mácula [R]. 2. Gorra de les muyeres vieyes [R]. 3. Parte de la viga que queda con corteza por tar mal escuadrada [/Eo/]. 4. Quiebra en terrén o na capa de carbón [Ay]. Fractura de la capa (de carbón) cuando se cruza o solapa [Min]. Fondigo- nada o cueva del monte [Sb]. Quiebra nos terrenos [Sb]. 5. Es- terilidá de la capa (de carbón) [Min]. 6. Error, enquivocu [Sr]. Posible nominalización del femenín de <i class="della">fallu,</i>(TEST)
  1. falla
  2. Falta
    • JH
    • /Eo/], mácula [R
  3. 2
  4. Gorra de les muyeres vieyes
    • R
  5. 3
  6. Parte de la viga que queda con corteza por tar mal escuadrada
    • /Eo/
  7. 4
  8. Quiebra en terrén o na capa de carbón
    • Ay
  9. Fractura de la capa (de carbón) cuando se cruza o solapa
    • Min
  10. Fondigo- nada o cueva del monte
    • Sb
  11. Quiebra nos terrenos
    • Sb
  12. 5
  13. Es- terilidá de la capa (de carbón)
    • Min
  14. 6
  15. Error, enquivocu
    • Sr
  16. Posible nominalización del femenín de <i class="della">fallu,</i
a, o que paez par- ticipiu fuerte de fallar o fallir (PE4: 167-168).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> que paez par- ticipiu fuerte de <i class="della">fallar</i> o <i class="della">fallir</i> (PE4: 167-168).
“fallaciosa”
📖: “fallaciosa”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu qu’apaez en documentu en llatín anque ensin resul- táu güei: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">orta fuit malicia de fratri Romano abbati uel de suos gasa-</i>(TEST)
  1. “fallaciosa”
  2. Términu qu’apaez en documentu en llatín anque ensin resul- táu güei: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">orta fuit malicia de fratri Romano abbati uel de suos gasa-</i
lianes contra fratres de Castinaria et per surreptione et fa- llaciosa uerba 952 [Castañeda/30-32]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">lianes</i> <i class="della">contra</i> <i class="della">fratres</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Castinaria</i> <i class="della">et</i> <i class="della">per</i> <i class="della">surreptione</i> <i class="della">et</i> <i class="della">fa-</i> <i class="della">llaciosa</i> <i class="della">uerba</i> 952 [Castañeda/30-32]
Del llat. FALLACIOSUS, -A, -UM ‘falsu’, ‘engañosu’ (ABF), non conseñáu en LELMAL, pero del que nun tenemos anuncia de que se caltuviere na fala popular.
fallanca, la
📖: fallanca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. fallanca
//A la fallanca ‘a trompicones, a medies, de mala gana’ [Bard].
  1. 1. //<i class="della">A la fallanca </i>‘a trompicones, a medies, de mala gana’ [Bard].
Cfr. fallir.
fallar 1
📖: fallar 1
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">fallar </i>[Ay]. Faltar, acabar, consumise [Tox]: <i class="della">Fállanme las</i>(TEST)
  1. fallar 1
  2. Cast
  3. <i class="della">fallar </i>
    • Ay
  4. Faltar, acabar, consumise [Tox]: <i class="della">Fállanme las</i
fuorzas [Tox]. Faltar [/Eo/].
  1. 1. <i class="della">fuorzas</i> [Tox]. Faltar [/Eo/].
2. Nun sentir l’efeutu que s’a- guarda d’una cosa [Tox]. 3. Fracasar en daqué que s’esperaba [R]. Nun dar nel oxetivu [Xral]. 4. Desapaecer el carbón sía por dislocación o por esterilidá [Min]. Esterilizar una capa [Min]. 5. Nun estallar ún o más barrenos [Min]. 6. Tirar un trunfu que gana a les cartes tiraes enantes dientro d’una baza del xuegu de la brisca o tute [Tb]. Cfr. fallir.
fallar 2
📖: fallar 2
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">hallar</i>(TEST)
  1. fallar 2
  2. Cast
  3. <i class="della">hallar</i
[R].
  1. 1. [R].
Cfr. afayar.
fallasquina, la
📖: fallasquina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Daqué cosa, poco, migaya [Sb]: <i class="della">Dame úa fallasquina jamón </i>[Sb]. Podría entendese como una variante diminutiva de <i class="della">falisca </i>(cfr.), como diximos (PE4), col influxu de términos averaos del tipu <i class="della">fallisna</i>(TEST)
  1. fallasquina
  2. Daqué cosa, poco, migaya
    • Dame úa fallasquina jamón [Sb.">Sb]: <i class="della">Dame úa fallasquina jamón </i>[Sb
  3. Podría entendese como una variante diminutiva de <i class="della">falisca </i>(cfr.), como diximos (PE4), col influxu de términos averaos del tipu <i class="della">fallisna</i
(cfr.), fallir (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.), <i class="della">fallir</i> (cfr.).
falláu, ada, ao 1
📖: falláu
🔤: , ada, ao 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao, 1
Pp. de <i class="della">fallar</i>(TEST)
  1. falláu
  2. Pp
  3. de <i class="della">fallar</i
1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">1</i>.
falláu, ada, ao 2
📖: falláu
🔤: , ada, ao 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao, 2
<h.alláu [LV. Lln].>(TEST)
  1. falláu
  2. h.alláu
    • LV
    • Lln
Cast. expósito [LV. R. DA]. //Estar h.alláu ‘afayase, tar a gustu nun sitiu’ [Lln].
  1. 1. Cast. <i class="della">expósito</i> [LV. R. DA]. //<i class="della">Estar</i> <i class="della">h.alláu</i> ‘afayase, tar a gustu nun sitiu’ [Lln].
Pp. de fallar 2.
falláu, el*
📖: falláu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<{Con yeísmu, <i class="della">h.ayáu</i>(TEST)
  1. falláu
  2. {Con yeísmu, <i class="della">h.ayáu</i
[Cl (i)]}.> Furacu que nun ta a la vista nel terrén [Cl (i)]: Si vas al monti ten cuidáu colos h.ayaos [Cl (i)].
  1. 1. [Cl (i)]}.> Furacu que nun ta a la vista nel terrén [Cl (i)]: <i class="della">Si</i> <i class="della">vas</i> <i class="della">al</i> <i class="della">monti </i><i class="della">ten</i> <i class="della">cuidáu</i> <i class="della">colos</i> <i class="della">h.ayaos</i> [Cl (i)].
Deverbal del participiu débil de fallar 1.
falle, el
📖: falle
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Fallu, resolución [Ay {<i class="della">sic</i>}]: <i class="della">Tien</i>(TEST)
  1. falle
    • Ay
  2. {<i class="della">sic</i>}
  3. Fallu, resolución [Ay ]: <i class="della">Tien</i
que dar el falle [Ay].
  1. 1. <i class="della">que</i> <i class="della">dar</i> <i class="della">el</i> <i class="della">falle</i> [Ay].
Deverbal del inf. de fallar 1.
falleba, la
📖: falleba
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<falloba y fagalloba [LLA].>(TEST)
  1. falleba
  2. falloba y fagalloba
    • LLA
Picaporte, tranca pa zarrar la puerta, candáu [Mar, La Bañeza, Valencia de Don Juan (LLA)]. Del and. *XALLÁBA (DA s.v. falleba), corrixendo la propuesta de Corominas-Pascual que parten de *HALLÂBA.
  1. Picaporte, tranca pa zarrar la puerta, candáu [Mar, La Bañeza, Valencia de Don Juan (LLA)].
  2. Mar, La Bañeza, Valencia de Don Juan (LLA)
  3. Del and. *XALLÁBA (DA s.v. falleba), corrixendo la propuesta de Corominas-Pascual que parten de *HALLÂBA.
“fallecer”
📖: “fallecer”
🏗️: NO
✍️: SI
(TEST)
  1. “fallecer”
Cfr. afallecer.
  1. Cfr. afallecer.
fallecimientu, el*
📖: fallecimientu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Términu que conocemos yá serondamente en testos con mun- cha influyencia castellana: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">tenia</i>(TEST)
  1. fallecimientu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu que conocemos yá serondamente en testos con mun- cha influyencia castellana: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">tenia</i
al tyenpo de su fallescimiento en la colaçion de Hevia
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">al</i> <i class="della">tyenpo</i> <i class="della">de</i> <i class="della">su</i> <i class="della">fallescimiento</i> <i class="della">en</i> <i class="della">la</i> <i class="della">colaçion</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Hevia</i>
1477(or.) [SP-IV/179] lo qual todo a mi perteneçio por falleçimiento del dicho Suero 1496(or.) [SB/370] - una fanega de pan perpetuamente para syenpre jamas des- pues de mi fallesçimiento 1504 (t. 1514) [MV/507] En rellación etimolóxica cola familia del ast. afallecer (cfr.).
  1. 1477(or.) SP-IV/179
  2. lo qual todo a mi perteneçio por falleçimiento del dicho Suero
  3. 1496(or.) SB/370
  4. - una fanega de pan perpetuamente para syenpre jamas des- pues de mi fallesçimiento
  5. 1504 (t. 1514) MV/507
  6. En rellación etimolóxica cola familia del ast. afallecer (cfr.).
fallencia*
📖: fallencia*
🏗️: SI
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación quiciabes na aceición de ‘faltes’, ‘robos’: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">De</i>(TEST)
  1. fallencia*
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación quiciabes na aceición de ‘faltes’, ‘robos’: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">De</i
entregar e de emendar muchas ffallençias de diezmos e de primicçias 1297 (or) [MASH-V/567]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">entregar</i> <i class="della">e</i> <i class="della">de</i> <i class="della">emendar</i> <i class="della">muchas</i> <i class="della">ffallençias</i> <i class="della">de</i> <i class="della">diezmos</i> <i class="della">e</i> <i class="della">de</i><i class="della"> primicçias</i> 1297 (or) [MASH-V/567]
Formación dende fallu (cfr.), col mesmu sufixu qu’alvertimos en concencia, dolencia, etc.
  1. Formación dende fallu (cfr.), col mesmu sufixu qu’alvertimos en concencia, dolencia, etc.
fallentar*
📖: fallentar*
🏗️: SI
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Sacudir, verbu conocíu pela documentación: <i class="della">En</i>(TEST)
  1. fallentar*
  2. ident class="della" level="1"></ident>Sacudir, verbu conocíu pela documentación: <i class="della">En</i
medio lu coyó una gran tormenta/y ño hay quian del se dolga anque sospira;/Si se quier esforciar ya lu fallenta/la fola y lu combate hácia la peña/Y al baxase lu arrastra pe la areña [HyL/32]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">medio</i> <i class="della">lu</i> <i class="della">coyó</i> <i class="della">una</i> <i class="della">gran</i> <i class="della">tormenta</i>/<i class="della">y</i> <i class="della">ño</i> <i class="della">hay</i> <i class="della">quian</i> <i class="della">del</i> <i class="della">se</i> <i class="della">dolga</i> <i class="della">anque</i> <i class="della">sospira;</i>/<i class="della">Si</i> <i class="della">se</i> <i class="della">quier</i> <i class="della">esforciar</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">lu</i> <i class="della">fallenta</i>/<i class="della">la</i> <i class="della">fola</i> <i class="della">y</i> <i class="della">lu</i> <i class="della">combate</i> <i class="della">hácia</i> <i class="della">la</i> <i class="della">peña</i>/<i class="della">Y</i> <i class="della">al</i> <i class="della">baxase</i> <i class="della">lu</i> <i class="della">arrastra</i> <i class="della">pe</i><i class="della"> la areña </i>[HyL/32]
Estos versos apaecen tamién: si se quier esforzar ya lu falienta (sic)/lla onda que, batiéndolu a una peña/al baciallu lu arrastra pela areña [HyL (F-O)/162] Podría tratase d’un verbu llográu del participiu de presente de FALLERE ‘engañar’, ‘escapar’ (EM s.v. fallo).
  1. Estos versos apaecen tamién: si se quier esforzar ya lu falienta (sic)/lla onda que, batiéndolu a una peña/al baciallu lu arrastra pela areña
  2. HyL (F-O)/162
  3. Podría tratase d’un verbu llográu del participiu de presente de
  4. FALLERE ‘engañar’, ‘escapar’ (EM s.v. fallo).
falleru, el*
📖: falleru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<///<ident class="della" level="1"></ident>fallero [VCid].>(TEST)
  1. falleru
  2. <ident class="della" level="1"></ident>fallero infl. cast.
    • VCid
Adelgazamientu per onde s’amuesa más débil una viga, una tabla [VCid]. Formación iguada dende fallu (cfr.) con incrementación sufi- xal en -ARIUS > -eru. (PE4).
  1. Adelgazamientu per onde s’amuesa más débil una viga, una tabla [VCid].
  2. VCid
  3. Formación iguada dende fallu (cfr.) con incrementación sufi- xal en -ARIUS > -eru. (PE4).
falletazu, el*
📖: falletazu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Pegar</i>(TEST)
  1. falletazu
  2. ident class="della" level="1"></ident>
  3. <i class="della">Pegar</i eonaviego
falletazos ‘dar sacudíes (la vela)’ [Cñ (Barriuso: bar- cos 229)].
  1. 1. <i class="della">falletazos</i> ‘dar sacudíes (la vela)’ [Cñ (Barriuso: bar- cos 229)].
En rellación col ast. fallu (cfr.) podría tar un dim. fallete d’u se fexere l’actual aumentativu falletazu.
fallía, la
📖: fallía
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Falta, falsedá [JH]. Deverbal del participiu débil de <i class="della">fallir</i>(TEST)
  1. fallía
  2. Falta, falsedá
    • JH
  3. Deverbal del participiu débil de <i class="della">fallir</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
fallicu, a, o*
📖: fallicu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<fallica [Rs, Pi (LBlanco)]. fal.lica [Pzu]. /////falleca [Ac (LBlanco)].>(TEST)
  1. fallicu
    • Uv
    • Pr
  2. fallica
    • Rs, Pi (LBlanco)
  3. fal.lica
    • Pzu
  4. falleca dudoso (certainty = baxa)
    • Ac (LBlanco)
Ensin granu (una castaña) [Pzu. PSil. Rs, Pi, Uv (LBlanco)], ensin nada dientro (un frutu) [Pr]. Cfr. fallíu, ida, io.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Ensin granu (una castaña) [Pzu. PSil. Rs, Pi, Uv (LBlanco)], ensin nada dientro (un frutu) [Pr]. Cfr. <i class="della">fallíu,</i> <i class="della">ida,</i> <i class="della">io</i>.
fallideru, a, o
📖: fallideru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Perecederu [JH]. Formación sol participiu de <i class="della">fallir</i>(TEST)
  1. fallideru
  2. Perecederu
    • JH
  3. Formación sol participiu de <i class="della">fallir</i
(cfr.) enantes de la perda de la -d-, con incrementación del
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) enantes de la perda de la -<i class="della">d</i>-, con incrementación del
continuador del suf. -ARIUS (PE4). Sol pp. falli(d)u féxose’l deriváu en -ŪRAfallidura (cfr.).
fallidura, la
📖: fallidura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Aición y efeutu de <i class="della">fallir</i>(TEST)
  1. fallidura
  2. Aición y efeutu de <i class="della">fallir</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. fallir (PE4).
fallín, ina, ino
📖: fallín
🔤: , ina, ino
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 ina,, ino
<fal.lín [Vd].>(TEST)
  1. fallín
  2. fal.lín
    • Vd
Dim. de fallu, a, o. 2. Floxu, débil [Vd]. Cfr. fallir.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Dim. de <i class="della">fallu,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
  3. 2. Floxu, débil [Vd]. Cfr. <i class="della">fallir</i>.
fallir
📖: fallir
🏗️: NO
✍️: NO
Engañar, fallar a daquién [JH]. Del llat. FALLIRE, variante de <i class="della">fallere </i>‘deceicionar’, ‘llevar a error’, ‘fallar l’encontu’, ‘fallar’ (OLD), dambes espresiones verbales con continuadores románicos (EM; REW). Del so par- ticipiu débil formóse l’ast. <i class="della">fallíu </i>(cfr.), <i class="della">fallida → fallía </i>(cfr.) asina como <i class="della">fallidura</i>(TEST)
  1. fallir
  2. Engañar, fallar a daquién
    • JH
  3. Del llat
  4. FALLIRE, variante de <i class="della">fallere </i>‘deceicionar’, ‘llevar a error’, ‘fallar l’encontu’, ‘fallar’ (OLD), dambes espresiones verbales con continuadores románicos (EM; REW)
  5. Del so par- ticipiu débil formóse l’ast
  6. <i class="della">fallíu </i>(cfr.), <i class="della">fallida → fallía </i>(cfr.) asina como <i class="della">fallidura</i
(cfr.), fallideru (cfr.) enantes de desani- ciase -d-. L’ast. hebo tener tamién un compuestu *esfallir que conocemos pente medies del so participiu esfallíu (cfr.). D’una formación en -SCERE sigue ast., cast. fallecer (cfr.), port. fale- cer. Pero al llau de verbos talos, nel llat. serondu pervése ta- mién la presencia de formes del tipu FALLARE (EM) ensin dulda responsables del ast. fallar (cfr.) d’u surdiría un deverbal mas- culín fallu (cfr.) y femenín falla (cfr.) col correspondiente usu axetivu diminutivu fallín, ina, ino (cfr.) y
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.), <i class="della">fallideru</i> (cfr.) enantes de desani- ciase -d-. L’ast. hebo tener tamién un compuestu *<i class="della">esfallir</i> que conocemos pente medies del so participiu <i class="della">esfallíu</i> (cfr.). D’una formación en -SCERE sigue ast., cast. <i class="della">fallecer</i> (cfr.), port. <i class="della">fale- cer</i>. Pero al llau de verbos talos, nel llat. serondu pervése ta- mién la presencia de formes del tipu FALLARE (EM) ensin dulda responsables del ast. <i class="della">fallar </i>(cfr.) d’u surdiría un deverbal mas- culín <i class="della">fallu</i> (cfr.) y femenín <i class="della">falla</i> (cfr.) col correspondiente usu axetivu diminutivu <i class="della">fallín</i>, <i class="della">ina</i>, <i class="della">ino </i>(cfr.) y
quiciabes con una formación derivada fallanca (cfr.). En rellación etimolóxica con fallu (PE4) ta la formación ast. falleru (cfr.). Un compuestu de fallar ye ast. enfallar (cfr.) col que guarda rellación ast. en- fallador (cfr.). En tou casu la realización con [ʎ] nesta familia na fastera de [ʈş] nun ye autóctona.
falliscosu, a, o*
📖: falliscosu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cfr. <i class="della">faliscosu,</i>(TEST)
  1. falliscosu
  2. Cfr
  3. <i class="della">faliscosu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o.</i>
fallisna, la*
📖: fallisna
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fal.lisna [PSil].>(TEST)
  1. fallisna
  2. fal.lisna
    • PSil
Caspa del pelo [PSil]: Tien fal.lisna a esgaya [PSil]. Escama que cría la piel [PSil].
  1. 1. Caspa del pelo [PSil]: <i class="della">Tien fal.lisna a esgaya </i>[PSil]. Escama que cría la piel [PSil].
D’una variante del fem. llat. fuligo, -īnis ‘sarriu’ (OLD), esto ye del acusativu *FULLĪGINE (REW), que puede tener un doble tratamientu nel dominiu ástur acordies coles posibilidaes de perda o caltenimientu de -G-. Nel casu primeru siguieron los resultaos fullín y fullixe (SCiprián), con perda equí de -N- por influxu g-portugués en fullixe; nel segundu, fal.lisna, diose pa- latalización de la -G- y llueu perda de la postónica, asibilación de la palatal y percorreición -E → -a p’afitar el xéneru feme- nín del términu, fenómenos toos ellos allugaos n’asturianu (GHLA 197 & 253 & 120). Ello empobinaría orixinariamente a un resultáu *follisna polo qu’en fal.lisna ha vese o un niciu de la inseguridá del vocalismu átonu ástur (GHLA 101) o un in- fluxu del llat. FAILLA ‘chispa’, variante de fauilla, y continuáu güei n’ast. faíl.la ‘caspa de pelo’ xunto a variantes falliel.la, faril.la (CGHLA 200; PE4).
fallíu, ida, ío
📖: fallíu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
<fal.líu [Ay. Ll. Cv. Vd]. fallía [Bi]. fal.lía [Sm]. afal.líu [Ay. Ll]. fallíu/fallía/fallío (<i class="della">sic</i>) [Ri].>(TEST)
  1. fallíu
    • Pa
    • Lln
    • Sl
  2. fal.líu
    • Ay
    • Ll
    • Cv
    • Vd
  3. fallía
    • Bi
  4. fal.lía
    • Sm
  5. afal.líu
    • Ay
    • Ll
  6. fallíu/fallía/fallío (<i class="della">sic</i>)
    • Ri
Pp. de fallir. 2. Cast. fallido [Pa]. Mal granáu [Lln. Pa. Ac]: El trigo ta fallío [Ac]: Estes vaines tán toes fallíes [Pa]. Ensin gra- nar (la panoya del maíz) [Ay. Sm] (o vaina de les llegumes) [Lln]. Ensin frutu, ensin granu [Pi. Bi. Ac. Ay. Ll. Ri. Sl]: Estos ayos tán fallíos, nun valen pa plantar [Ac]. 3. Poco llenu [Pa. Cv. Vd] 4. Débil [La Cabreira (Mar)], flacu (un animal) [ Cv. Vd].
  1. 1. Pp. de <i class="della">fallir</i>.
  2. 2. Cast. <i class="della">fallido </i>[Pa]. Mal granáu [Lln. Pa. Ac]: <i class="della">El</i> <i class="della">trigo</i> <i class="della">ta</i> <i class="della">fallío</i> [Ac]: <i class="della">Estes</i> <i class="della">vaines</i> <i class="della">tán</i> <i class="della">toes</i> <i class="della">fallíes</i> [Pa]. Ensin gra- nar (la panoya del maíz) [Ay. Sm] (o vaina de les llegumes) [Lln]. Ensin frutu, ensin granu [Pi. Bi. Ac. Ay. Ll. Ri. Sl]: <i class="della">Estos</i> <i class="della">ayos</i> <i class="della">tán</i> <i class="della">fallíos</i>, <i class="della">nun</i> <i class="della">valen</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">plantar</i> [Ac].
  3. 3. Poco llenu [Pa. Cv. Vd]
  4. 4. Débil [La Cabreira (Mar)], flacu (un animal) [ Cv. Vd].
Del participiu débil, *FALLITUS, -A, -UM, del llat. fallire variante de fallere ‘deceicionar’, ‘llevar a error’, ‘fallar l’encontu’, ‘fa- llar’ (OLD). Semánticamente ha almitise qu’un frutu aparente- mente en bon estáu pero ensin granar, podre o vacíu, etc. supón un engañu, una deceición, etc. Dende fallíu, fallida → fallía (cfr.) l’ast. xeneralizó un posible diminutivu en -ĪCCUS, res- ponsable de fallicu, fallica que funciona como axetivu o nome. Tamién foi posible un sufixu del mesmu calter pero de dixe- brada cantidá vocálica -ĬCCA → ast. folleca, o bien de -ŎCCA > *falluecafolleca (PE4).
fallosu, a, o*
📖: fallosu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<fallosa [Min].>(TEST)
  1. fallosu
  2. fallosa
    • Min
Que tien carbón con esterilidaes o repuelgos (una capa de car- bón) [Min].
  1. 1. Que tien carbón con esterilidaes o repuelgos (una capa de car- bón) [Min].
Deriváu de fallu, a, o (cfr.) cola incrementación del continua- dor del sufixu abondantivu -ŌSUS, -A, -UM (PE4).
fallu, a, o
📖: fallu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<fallo/a [VCid].>(TEST)
  1. fallu
    • Sr
  2. fallo/a
    • VCid
Qu’amaga esbarrumbase (parede, techu, muriu) [Ac. VCid]: Ta falla [Ac]. 2. Ensin nada dientro (una ablana, una nuez) [Sr].
  1. 1. Qu’amaga esbarrumbase (parede, techu, muriu) [Ac. VCid]: <i class="della">Ta</i> <i class="della">falla</i> [Ac].
  2. 2. Ensin nada dientro (una ablana, una nuez) [Sr].
Joannes dictus fallo [LCodo/122-140] Continuación del participiu fuerte del ast. fallir orixináu nel llat. FALLIRE ‘deceicionar’, ‘llevar a error’, ‘fallar l’encontu’, ‘fallar’ (OLD), o de fallar 1 (
  1. Joannes dictus fallo
  2. LCodo/122-140
  3. Continuación del participiu fuerte del ast. fallir orixináu nel llat. FALLIRE ‘deceicionar’, ‘llevar a error’, ‘fallar l’encontu’, ‘fallar’ (OLD), o de fallar 1 (
cfr.). L’ast. caltién nominalizáu un masc. fallu (cfr.) y un femenín falla (cfr.) d’u sigue fallencia (cfr.). Un vieyu diminutivu tenémoslu en fallica (cfr. fallíu).
fallu, el
📖: fallu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fallo [y Ay].>(TEST)
  1. fallu
    • Ay
    • Sr
    • Tb
  2. fallo
    • y Ay
Cast. fallo [Ay. JH]. Resolución d’un xuráu o xuez [Ac. Sr]. 2. Equivocación, insuficiencia [Ac. Sr]. 3. Aición de nun asistir al palu nel xuegu del tute tirando un trunfu [Ay. Tb]. //Echar un fallu ‘dar o emitir un paecer so dalguna cosa’ [JH]. ‘tirar un trunfu nel xuegu del tute nun asistiendo al palu’ [Tb]. Cfr. fallu, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">fallo</i> [Ay. JH]. Resolución d’un xuráu o xuez [Ac. Sr].
  3. 2. Equivocación, insuficiencia [Ac. Sr].
  4. 3. Aición de nun asistir al palu nel xuegu del tute tirando un trunfu [Ay. Tb]. //<i class="della">Echar un fallu </i>‘dar o emitir un paecer so dalguna cosa’ [JH]. ‘tirar un trunfu nel xuegu del tute nun asistiendo al palu’ [Tb]. Cfr. <i class="della">fallu</i>, <i class="della">a</i>, <i class="della">o</i>.
fallusca, la
📖: fallusca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Nieve seco [Vg]. Cfr. <i class="della">falopa</i>(TEST)
  1. fallusca
  2. Nieve seco
    • Vg
  3. Cfr
  4. <i class="della">falopa</i
& falisca.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. & <i class="della">falisca</i>.
falondres
📖: falondres
🏗️: NO
✍️: NO
//<i class="della">Caer</i>(TEST)
  1. falondres
    • Vd
  2. <i class="della">Caer</i eonaviego
de falondres ‘cayer de focicu’ [Vd]. ‘cayer de cabeza, de cara, ensin defensa’ [R].
  1. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">falondres</i> ‘cayer de focicu’ [Vd]. ‘cayer de cabeza, de cara, ensin defensa’ [R].
Espresión que se conseña nel dominiu ástur pero, al empar, en fasteres americanes del cast. y en cat., lo qu’empobina a Co- rominas-Pascual a falar d’un aniciu inciertu anque ensin deci- dise si por un orixe xermánicu o catalán (DCECH s.v. falondres).
falopa, la
📖: falopa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<faloupa [Tox. /Mánt/].>(TEST)
  1. falopa
  2. faloupa
    • Tox
    • /Mánt/
//Tar blanca como la faloupa ‘tar perblanca’ [Tox], espresión que se caltién col mesmu sentíu más a occidente, na tierra d’Entrambasauguas, como tar branco como a falopa [/Mánt/]. nun hay neste mundu roupa más fresca que la faloupa /Re- franeru [F. Coronas/184] na ilesina blanca cumu faloupa l’ alma ... que bien se au- topa/1928 [F. Coronas/79]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. //<i class="della">Tar</i> <i class="della">blanca</i> <i class="della">como</i> <i class="della">la</i> <i class="della">faloupa</i> ‘tar perblanca’ [Tox], espresión que se caltién col mesmu sentíu más a occidente, na tierra d’Entrambasauguas, como <i class="della">tar</i> <i class="della">branco</i> <i class="della">como</i> <i class="della">a</i> <i class="della">falopa</i> [/Mánt/]. <i class="della">nun</i> <i class="della">hay</i> <i class="della">neste</i> <i class="della">mundu</i> <i class="della">roupa</i> <i class="della">más</i> <i class="della">fresca</i> <i class="della">que</i> <i class="della">la</i> <i class="della">faloupa</i> /Re- franeru [F. Coronas/184] <i class="della">na</i> <i class="della">ilesina blanca cumu </i><i class="della">faloupa</i><i class="della"> l’</i> <i class="della">alma ... que bien se au-</i><i class="della"> topa</i>/1928 [F. Coronas/79]
conozse n’ast. gracies a la espresión qu’antecede onde podría significar ‘dalgo blanco’, quiciabes ‘nieve’ o ‘trapu de nieve’. Equí ye onde se xenera la dualidá semántica ‘trapu’ y ‘trapu de nieve’ qu’acompanga a esta familia qu’entama por FAL-. Ye de más usu’l masculín falopu, que tamién almite la variante oc. faloupu y, etimolóxicamente, podría ser una creación analó- xica sol femenín. Sobro ello, perposiblemente, fíxose’l verbu faloupar > falopar. Un deverbal tenémoslu nel ast. falopada. Posible variante de falopar foi ast. *falospar → *faluspar - *faluspiar esixible al conseñase lo que paez un deverbal fa- luspa y faluspia (cfr.). Una variante de *faluspar tendríamosla n’ast. *falispar - *falispiar, aniciu de los correspondientes de- verbales falispa (cfr.), falispu (cfr.) con [j] o ensin yod anque sedría almisible otru razonar. Tamién sedría equivalente nel valor diminutivu un sufixu presente no que paez un deverbal de *faliscar y *falascar recordaos gracies a los resultaos con- señaos falisca y falasca. A la so vera habríen allugase térmi- nos perclaramente emparentaos como falampu, falampa, falampiar, falampordiar, falampurniar, etc. Toos estos exem- plos llévennos a aisllar un primer elementu *FAL- ‘trapu’ ( → ‘trapu de nieve’ → ‘nieve’) al que se-y amiesta un sufixu di- minutivu -ŬPP > -oup > -op (GHLA 157; PE: 164), qu’almite equivalentes -APP- → -AP-, -AMP-, -ŬSP- → -ISP-, -ISC-, -ASC-, -ŪSC-. Daqué asemeyao pervése si almitimos una variante de FAL- → FAR- (→ FARR-) siguida de sufixos asemeyaos → fa- rapu (→ esfarapar), farrapa, farrapu, farraspa, farrasca (con abondos derivaos) anque nestos casos ha almitise na espresión y conteníu l’influxu del llat. FAR, FARRIS ‘tipu de trigu’ (EM) meyor que falar d’un influxu arábigu (ADLA 201 & 203), como tamién vemos al falar de farrapiu (cfr.) y variantes. De la mesma manera al llau de *FAL- alviértese la presencia de rea- lizaciones con [´] lo qu’aconseyaría ver l’influxu de *FULLĪGO, -INIS (cfr. fallisna). Tamién foi posible l’influxu de FALLIRE (EM s.v. fallo; OLD) > ast. fallir (cfr.) que fadríen entender ast. fa- llusca (cfr.), quiciabes con una referencia a la nieve que cai. Entá más, tamién nello pudo influir un xermanismu como FA- LAVISKA ‘chispa’ con resultaos n’Italia, Galia ya Hispania (REW s.v. falavĭska). Los resultaos hispánicos conséñalos García de Diego especialmente na fastera centro-occidental de la penín- sula, ente ellos ast. falispa, felispa, filispa ‘chispa’ (DEEH s.v. falawiska), falisca (cfr.). Fónicamente ye perclaru l’avera- mientu de falaviska colos términos que señalamos en rellación a *FAL-; semánticamente l’intercambiu ente ‘chispa’, ‘povisa’, ‘trapu (de nieve)’, ‘caspa’ tamién ye perposible como fai ver ast. faílla ‘caspa’ (CGHLA 200) y purlla (cfr; CGHLA 218). El continuador del llat. FAUILLA > ast. faílla (cfr.) ufre, gracies a les sos variantes faril.la y falliel.la un niciu perclaru de los cruces col llat. FAR y FALLIRE de los que venimos de falar (PE4: 169). Pero esti comportamientu nun niega que pueda almitise tamién, a la vera, un suf. -ǓPPA pues paez observable en FA- LUPPA > faloupa > falopa (cfr.), y analóxicamente’l masculín,
  1. conozse n’ast. gracies a la espresión qu’antecede onde podría significar ‘dalgo blanco’, quiciabes ‘nieve’ o ‘trapu de nieve’. Equí ye onde se xenera la dualidá semántica ‘trapu’ y ‘trapu de nieve’ qu’acompanga a esta familia qu’entama por FAL-. Ye de más usu’l masculín falopu, que tamién almite la variante oc. faloupu y, etimolóxicamente, podría ser una creación analó- xica sol femenín. Sobro ello, perposiblemente, fíxose’l verbu faloupar > falopar. Un deverbal tenémoslu nel ast. falopada. Posible variante de falopar foi ast. *falospar → *faluspar
  2. *faluspiar esixible al conseñase lo que paez un deverbal fa- luspa y faluspia (cfr.). Una variante de *faluspar tendríamosla n’ast. *falispar - *falispiar, aniciu de los correspondientes de- verbales falispa (cfr.), falispu (cfr.) con [j] o ensin yod anque sedría almisible otru razonar. Tamién sedría equivalente nel valor diminutivu un sufixu presente no que paez un deverbal de *faliscar y *falascar recordaos gracies a los resultaos con- señaos falisca y falasca. A la so vera habríen allugase térmi- nos perclaramente emparentaos como falampu, falampa, falampiar, falampordiar, falampurniar, etc. Toos estos exem- plos llévennos a aisllar un primer elementu *FAL- ‘trapu’ ( → ‘trapu de nieve’ → ‘nieve’) al que se-y amiesta un sufixu di- minutivu -ŬPP > -oup > -op (GHLA 157; PE: 164), qu’almite equivalentes -APP- → -AP-, -AMP-, -ŬSP- → -ISP-, -ISC-, -ASC-,
  3. j
  4. -ŪSC-. Daqué asemeyao pervése si almitimos una variante de FAL- → FAR- (→ FARR-) siguida de sufixos asemeyaos → fa- rapu (→ esfarapar), farrapa, farrapu, farraspa, farrasca (con abondos derivaos) anque nestos casos ha almitise na espresión y conteníu l’influxu del llat. FAR, FARRIS ‘tipu de trigu’ (EM) meyor que falar d’un influxu arábigu (ADLA 201 & 203), como tamién vemos al falar de farrapiu (cfr.) y variantes. De la mesma manera al llau de *FAL- alviértese la presencia de rea- lizaciones con [´] lo qu’aconseyaría ver l’influxu de *FULLĪGO,
  5. ´
  6. -INIS (cfr. fallisna). Tamién foi posible l’influxu de FALLIRE (EM s.v. fallo; OLD) > ast. fallir (cfr.) que fadríen entender ast. fa- llusca (cfr.), quiciabes con una referencia a la nieve que cai. Entá más, tamién nello pudo influir un xermanismu como FA- LAVISKA ‘chispa’ con resultaos n’Italia, Galia ya Hispania (REW s.v. falavĭska). Los resultaos hispánicos conséñalos García de Diego especialmente na fastera centro-occidental de la penín- sula, ente ellos ast. falispa, felispa, filispa ‘chispa’ (DEEH s.v. falawiska), falisca (cfr.). Fónicamente ye perclaru l’avera- mientu de falaviska colos términos que señalamos en rellación a *FAL-; semánticamente l’intercambiu ente ‘chispa’, ‘povisa’, ‘trapu (de nieve)’, ‘caspa’ tamién ye perposible como fai ver ast. faílla ‘caspa’ (CGHLA 200) y purlla (cfr; CGHLA 218). El continuador del llat. FAUILLA > ast. faílla (cfr.) ufre, gracies a les sos variantes faril.la y falliel.la un niciu perclaru de los cruces col llat. FAR y FALLIRE de los que venimos de falar (PE4: 169). Pero esti comportamientu nun niega que pueda almitise tamién, a la vera, un suf. -ǓPPA pues paez observable en FA- LUPPA > faloupa > falopa (cfr.), y analóxicamente’l masculín,
Del llat. FALUPPA, términu d’aniciu desconocíu pero que se so- fita na glosa: quisquilias paleas minutissimas uel surculi mi- nuti quas faluppas uocant (EM). De mano, sedría a entendese como ‘cosa pequeña’ que llueu pudo aplicase a daqué como un ‘trapu’ o a daqué qu’asemeya un ‘trapu de nieve’ o a ‘daqué que ye blanco como la nieve’. La so presencia románica paez afitada (REW s.v. falŭppa), lo mesmo que la hispánica (DEEH s.v. faluppa ‘tela basta, trapu’; DCECH s.v. harapo). El términu faloupu > falopu (cfr.) que tamién almitiría la variante en -APP-, falopiu (cfr.) y falapiu (cfr. falopar), etc.
falopada, la*
📖: falopada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<faloupada [Md]. zaloupada [Md].>(TEST)
  1. falopada
  2. faloupada
    • Md
  3. zaloupada
    • Md
Nevada [Md]. Cantidá grande de trapos de nieve que caen d’una vez [Md].
  1. 1. Nevada [Md]. Cantidá grande de trapos de nieve que caen d’una vez [Md].
Deverbal de falopar (cfr. falopa).
falopar
📖: falopar
🏗️: NO
✍️: NO
<falopiar [JH. /Mánt/]. faloupar [Md. PSil. Cv. Vd. Oc]. fa- loupiar [Sm. Tox]. zaloupar [Md]. ///h.aloupar [Ce]. h.aloupiar [Montañas (Oc)].>(TEST)
  1. falopar
  2. falopiar
    • JH
    • /Mánt/
  3. faloupar
    • Md
    • PSil
    • Cv
    • Vd
    • Oc
  4. fa- loupiar
    • Sm
    • Tox
  5. zaloupar
    • Md
  6. h.aloupar infl. cast.
    • Ce
  7. h.aloupiar
    • Montañas (Oc)
Nevar trapiando [Sm. PSil. Cv. Tox (= zarrapiar = farrapiar). /Eo. Mánt/]. Nevar [Md. Ce. Montañas (Oc). Oc. JH] en forma d’escames [Vd (= trapear)]. Cfr. falopa. L’aspiración paez responder a un influxu castella- nizante de les fasteres onde F- > [x] (→ [ø]) darréu que nel oc- cidente ástur l’aspiración nun ye autóctona.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Nevar trapiando [Sm. PSil. Cv. Tox (= zarrapiar = farrapiar). /Eo. Mánt/]. Nevar [Md. Ce. Montañas (Oc). Oc. JH] en forma d’escames [Vd (= trapear)]. Cfr. <i class="della">falopa</i>. L’aspiración paez responder a un influxu castella- nizante de les fasteres onde F- > [x] (→ [ø]) darréu que nel oc- cidente ástur l’aspiración nun ye autóctona.
falopiu, el
📖: falopiu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<falopio [Llu]. falopu [Qu. Cn (MG)]. faloupu [Tb. Sm. L.la- ciana (Bab). Pzu. PSil. As. Cn (F). An. Cv. Vd. Tox. y Oc]. za- loupu [Md. An (i)]. ///h.aloupu [Ce. Montañas (Oc)]. //falopo [Eo].>(TEST)
  1. falopiu
    • Cn
    • Oc
    • Xx
  2. falopio
    • Llu
  3. falopu
    • Qu
    • Cn (MG)
  4. faloupu
    • Tb
    • Sm
    • L
    • la- ciana (Bab)
    • Pzu
    • PSil
    • As
    • Cn (F)
    • An
    • Cv
    • Vd
    • Tox
    • y Oc
  5. za- loupu
    • Md
    • An (i)
  6. h.aloupu infl. cast.
    • Ce
    • Montañas (Oc)
  7. falopo eonaviego
    • Eo
Trapu de nieve [Qu. Md. Pzu. PSil. An (i). Cn (MG). An. Cv. Tox (farrapiu). Montañas (Oc). Oc. /Eo/. JH]. Trapu grande de nieve [Qu. Tb. Sm. L.laciana (Bab). As. Cn (F). Ce]. Caúna de les escames de la nevada [Vd]. 2. Mosques blanques [JH]. 3. Furacu de la lancha a proba y popa p’alar per él el cable [JH]. 4. Pieza de madera que se superpón al carel na proba del barcu como refuerzu [Llu (= tapafaltes). Xx]. //Nevar a fa- loupu tendíu ‘nevar con intensidá, n’abondancia’ [Sm].
  1. 1. Trapu de nieve [Qu. Md. Pzu. PSil. An (i). Cn (MG). An. Cv. Tox (farrapiu). Montañas (Oc). Oc. /Eo/. JH]. Trapu grande de nieve [Qu. Tb. Sm. L.laciana (Bab). As. Cn (F). Ce]. Caúna de les escames de la nevada [Vd].
  2. 2. Mosques blanques [JH].
  3. 3. Furacu de la lancha a proba y popa p’alar per él el cable [JH].
  4. 4. Pieza de madera que se superpón al carel na proba del barcu como refuerzu [Llu (= tapafaltes). Xx]. //<i class="della">Nevar</i> <i class="della">a</i> <i class="della">fa- loupu</i> <i class="della">tendíu</i> ‘nevar con intensidá, n’abondancia’ [Sm].
falopín de ñeve sol d’a mediu día [FABRIC(NB)/257] mientres nu monte todu son faloupus na mi aldeína todu son violetas 1884-1939 [F. Coronas/133]
  1. falopín de ñeve sol d’a mediu día
  2. FABRIC(NB)/257
  3. mientres nu monte todu son faloupus na mi aldeína todu son violetas 1884
  4. 1939 F. Coronas/133
Cfr. falopa & falopar.
falpar
📖: falpar
🏗️: NO
✍️: NO
Llardiar, raxase, fendese la madera [Cv]. Posible verbu qu’ha entendese a la vera del port. <i class="della">farpar</i>(TEST)
  1. falpar
  2. Llardiar, raxase, fendese la madera
    • Cv
  3. Posible verbu qu’ha entendese a la vera del port
  4. <i class="della">farpar</i
y que Corriente tien por d’orixe ár. XAR(R)AB ‘estrozar’ (DA s.v. fa- rapo y p. 583).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. y que Corriente tien por d’orixe ár. XAR(R)AB ‘estrozar’ (DA s.v. fa- rapo y p. 583).
falpayar, el/la
📖: falpayar
🔤: , el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
<faipayar [Cb. y Ay. Ll]. falpachar [Qu (Oc). Pzu. Cn (M)]. farpafar [y Pr]. feipayar [Ay]. flaipayar [Cb]. fraipayar [Cg. ByM]. zalpayar [Cn]. la falpachara [Tb]. el falpayar [Cn (F)].>(TEST)
  1. falpayar
    • Llg
    • Oc
    • Pr
    • Qu
  2. faipayar
    • Cb
    • y Ay
    • Ll
  3. falpachar
    • Qu (Oc)
    • Pzu
    • Cn (M)
  4. farpafar
    • y Pr
  5. feipayar
    • Ay
  6. flaipayar
    • Cb
  7. fraipayar
    • Cg
    • ByM
  8. zalpayar
    • Cn
  9. la falpachara
    • Tb
  10. el falpayar
    • Cn (F)
Coturnix coturnix, cogorniz [Llg (LLAA 27). Cn(F)]. Coturnix communis, cogorniz [Oc]. Cogorniz [Cb. Ay. Tb (= parpa- chara). Cn. Pr (= parpayar = parpayara). Qu (Oc). Pzu. Cn (M)]. 2. Onomatopeya del cantu de la cogorniz [Cg. Ay (= güempanái)] “que en Luarca aplícase a una forma anormal de hablar. Parpayar” [ByM].
  1. 1. <i class="della">Coturnix</i> <i class="della">coturnix</i>, cogorniz [Llg (LLAA 27). Cn(F)]. <i class="della">Coturnix communis</i>, cogorniz [Oc]. Cogorniz [Cb. Ay. Tb (= parpa- chara). Cn. Pr (= parpayar = parpayara). Qu (Oc). Pzu. Cn (M)].
  2. 2. Onomatopeya del cantu de la cogorniz [Cg. Ay (= güempanái)] “que en Luarca aplícase a una forma anormal de hablar. <i class="della">Parpayar</i>” [ByM].
- Frapayar: “Se llama el cantar de la codorniz” [GP a. 1788] Cfr. parpayar.
  1. - Frapayar: “Se llama el cantar de la codorniz”
  2. GP a. 1788
  3. Cfr. parpayar.
falquiláu, el
📖: falquiláu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. falquiláu
Cfr. farquiláu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">farquiláu</i>.
falquín, el
📖: falquín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. falquín
    • Llu
Pieza de madera que na proba superpónse al carel, como re- fuerzu [Llu (= tapafaltes = falopio)]. Tabla de quita y pon que s’asitia nel borde de la lancha [JH].
  1. 1. Pieza de madera que na proba superpónse al carel, como re- fuerzu [Llu (= tapafaltes = falopio)]. Tabla de quita y pon que s’asitia nel borde de la lancha [JH].
Cfr. falca.
falsa, la
📖: falsa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Llabor que tien unos fastiales o carbón con curtia consistencia y seguridá [Min]. Cfr. <i class="della">falsu,</i>(TEST)
  1. falsa
  2. Llabor que tien unos fastiales o carbón con curtia consistencia y seguridá
    • Min
  3. Cfr
  4. <i class="della">falsu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
falsador, ora
📖: falsador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
Cast. <i class="della">falseador</i>(TEST)
  1. falsador
  2. Cast
  3. <i class="della">falseador</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. falsu, a, o.
falsamanu, a, o*
📖: falsamanu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. falsamanu
“Montaba una jaca falsamana: pegaba con las manos” [ALl (Bellezas)]. ¿De VALSEMANA (Lleón)?
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. “Montaba una jaca <i class="della">falsamana</i>: pegaba con las manos” [ALl (Bellezas)]. ¿De VALSEMANA (Lleón)?
Quiciabes sedría meyor qu’enten- der el términu dende un compuestu en función axetiva falsa mano → falsamana. Ello llevaría a almitir que la formación orixinaria débese a una realización llabiodental [v-] entendida llueu como [f-].
“falsamiente”
📖: “falsamiente”
🏗️: NO
✍️: SI
Alverbiu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">todo</i>(TEST)
  1. “falsamiente”
  2. Alverbiu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">todo</i
omne que aposier dalgun mal al principe falsamiente s.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">omne</i> <i class="della">que</i> <i class="della">aposier</i> <i class="della">dalgun</i> <i class="della">mal</i> <i class="della">al</i> <i class="della">principe</i> <i class="della">falsamiente</i> s.
XIII(or.) [FX/49] nenguno non ponga nenguna culpa falsamiente ne lo mal- diga s. XIII(or.) [FX/49] si lu acusar falsamientre de tal cosa s. XIII(or.) [FX/197] nen escrivir nen dar a nengun escrivan que escriva falsa- mentre s. XIII(or.) [FX/257] algunos que escrivian les del re falsamientre e que las alle- gavan s. XIII(or.) [FX/257] Podría tratase d’una formación en -mente que sustitúi al vieyu alverbiu false (ABF).
  1. XIII(or.)
  2. FX/49
  3. nenguno non ponga nenguna culpa falsamiente ne lo mal- diga s. XIII(or.)
  4. FX/49
  5. si lu acusar falsamientre de tal cosa s. XIII(or.)
  6. FX/197
  7. nen escrivir nen dar a nengun escrivan que escriva falsa- mentre s. XIII(or.)
  8. FX/257
  9. algunos que escrivian les del re falsamientre e que las alle- gavan s. XIII(or.)
  10. FX/257
  11. Podría tratase d’una formación en -mente que sustitúi al vieyu alverbiu false (ABF).
falsancia, la
📖: falsancia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<b class="della">falsancia,</b>(TEST)
  1. falsancia
    • Mi
  2. b class="della">falsancia,</b
la Falsedá [Mi].
  1. 1. <b class="della">la </b>Falsedá [Mi].
Cfr. falsu, a, o.
falsante
📖: falsante
🏗️: NO
✍️: NO
<farsante [Tb].>(TEST)
  1. falsante
    • Mi
    • Ay
  2. farsante
    • Tb
Cast. farsante [Mi. Ay. Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">farsante</i> [Mi. Ay. Tb].
D’un participiu de presente de falsar (cfr. falsiar) o bien d’una adautación d’un deriváu del castellanismu farsante, fechu sol galicismu farsa (DCECH s.v. farsa).
falsedá, la
📖: falsedá
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<falseá [Ay]. falsedá [Vd {ensin tilde nel orixinal}].>(TEST)
  1. falsedá
    • Ri
    • Tb
    • Md
  2. {ensin tilde nel orixinal}
  3. falseá
    • Ay
  4. falsedá
    • Vd
Cast. falsedad [Ay. Ri. Tb]. Ausencia de verdá, embuste, pa- traña, hipocresía [Md]. Calter de falsu [Md]. 2. Pozu disimu- láu pa que se caiga nelli [Vd].
  1. 1. Cast. <i class="della">falsedad</i> [Ay. Ri. Tb]. Ausencia de verdá, embuste, pa- traña, hipocresía [Md]. Calter de falsu [Md].
  2. 2. Pozu disimu- láu pa que se caiga nelli [Vd].
iuycio bono et sim falsidat [FLl (BN) 21] este suelo que fficara al concello por falssidat que ffeziera Domingo caluo 1289 [PAUviéu/107] quantol fezo perder por sua falsidat s. XIII(or.) [FX/85] el que lo corrompeo e la testemunna que dixo falsidat s. XIII(or.) [FX/86] non saben prender mesura en dizer falsidat s. XIII(or.) [FX/87] el manifestasse que dixera falsidat o que era enculpado de algun peccado s. XIII(or.) [FX/88] la testimunna que dixo falsidat deve fazer emenda s. XIII(or.) [FX/89] aquel que lo dio por testemunno non sabia nada daquella fal- sidade s. XIII(or.) [FX/89] fezo alguna falsidat ennos mandamientos del rei o en juizios s. XIII(or.) [FX/208] con falsidat o por enveia por fazer al otro escabezar s. XIII(or.) [FX/209] lo dixer todo omne que encubre manda de omne morto o faz alguna falsidat s. XIII(or.) [FX/255] D’una formación FALSITAS, -ATIS pallabra qu’esparde la Ilesia sol modelu de ueritas (EM s.v. fallo).
  1. iuycio bono et sim falsidat
  2. FLl (BN) 21
  3. este suelo que fficara al concello por falssidat que ffeziera Domingo caluo
  4. 1289 PAUviéu/107
  5. quantol fezo perder por sua falsidat s. XIII(or.)
  6. FX/85
  7. el que lo corrompeo e la testemunna que dixo falsidat s. XIII(or.)
  8. FX/86
  9. non saben prender mesura en dizer falsidat s. XIII(or.)
  10. FX/87
  11. el manifestasse que dixera falsidat o que era enculpado de algun peccado s. XIII(or.)
  12. FX/88
  13. la testimunna que dixo falsidat deve fazer emenda s. XIII(or.)
  14. FX/89
  15. aquel que lo dio por testemunno non sabia nada daquella fal- sidade s. XIII(or.)
  16. FX/89
  17. fezo alguna falsidat ennos mandamientos del rei o en juizios s. XIII(or.)
  18. FX/208
  19. con falsidat o por enveia por fazer al otro escabezar s. XIII(or.)
  20. FX/209
  21. lo dixer todo omne que encubre manda de omne morto o faz alguna falsidat s. XIII(or.)
  22. FX/255
  23. D’una formación FALSITAS, -ATIS pallabra qu’esparde la Ilesia sol modelu de ueritas (EM s.v. fallo).
falseru, a, o
📖: falseru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<falseiru [Pzu].>(TEST)
  1. falseru
  2. falseiru
    • Pzu
Falsariu [Pzu], falsu [JH], mentirosu [DA], hipócrita [AGO]. Del llat. falsarius, -a, -um ‘falsu’ pudo algamase una nominali- zación popular (ast. falseru) pero lo cierto ye que’l llat. yá ufrí- a’l nome correspondiente FALSARIUS, -II ‘falsificador’ (“falseros”) que xustifica’l nuesu términu de güei asina como’l medieval:
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Falsariu [Pzu], falsu [JH], mentirosu [DA], hipócrita [AGO]. Del llat. <i class="della">falsarius,</i> <i class="della">-a,</i> <i class="della">-um</i> ‘falsu’ pudo algamase una nominali- zación popular (ast. <i class="della">falseru</i>) pero lo cierto ye que’l llat. yá ufrí- a’l nome correspondiente FALSARIUS, -II ‘falsificador’ (“falseros”) que xustifica’l nuesu términu de güei asina como’l medieval:
a) falso mandado del re no_lo sabiendo non deve seer tenudo por falsario s. XIII(or.) [FX/254] De crespuda melena y mui falsaria [Judit 190] b) Como faen los falseros ne’sinagogues [San Mateo 18]
  1. a) falso mandado del re no_lo sabiendo non deve seer tenudo por falsario s. XIII(or.)
  2. FX/254
  3. De crespuda melena y mui falsaria
  4. Judit 190
  5. b) Como faen los falseros ne’sinagogues
  6. San Mateo 18
falsetu, a, o
📖: falsetu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
///<i class="della">Llingua</i>(TEST)
  1. falsetu
  2. <i class="della">Llingua</i infl. cast.
d’amigu falsetu, corta más que’l focetu [LC].
  1. 1. <i class="della">d’amigu</i> <i class="della">falsetu</i><i class="della">,</i> <i class="della">corta</i> <i class="della">más</i> <i class="della">que’l</i> <i class="della">focetu</i> [LC].
Dim. de falsu, a, o cola amestanza d’un suf. dim. -etu, a, o.
falsía, la
📖: falsía
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Falsedá [DA]. <ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Mas</i>(TEST)
  1. falsía
  2. ident class="della" level="1"></ident>Falsedá
    • DA
  3. <ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Mas</i
per adientro’ stais verbenando falsía y maldá [San Mateo 96]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">per</i> <i class="della">adientro’ stais</i> <i class="della">verbenando</i> <i class="della">falsía</i><i class="della"> y</i> <i class="della">maldá</i> [San Mateo 96]
Cfr. falsu, a, o.
  1. Cfr. falsu, a, o.
falsiacasia, {la}
📖: falsiacasia
🔤: , {la}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {la}
<ident class="della" level="1"></ident>Falsa acacia [LV. AGO]. <ident class="della" level="1"></ident>Amestanza del ax. <i class="della">fals(i)a</i>(TEST)
  1. falsiacasia
  2. ident class="della" level="1"></ident>Falsa acacia
    • LV
    • AGO
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Amestanza del ax
  4. <i class="della">fals(i)a</i
col nome acacia, per vía cultizante (cfr. falsu, a, o).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. col nome <i class="della">acacia,</i> per vía cultizante (cfr. <i class="della">falsu, a, o</i>)<i class="della">.</i>
falsiar
📖: falsiar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><falsar [JH]. afalsiar [Mont].>(TEST)
  1. falsiar
    • Pa
    • Ay
    • Ll
    • Cd
    • Pr
    • Md
  2. ident class="della" level="1"></ident><falsar
    • JH
  3. afalsiar
    • Mont
Cast. falsear [Pa. Ay. Ll. Cd. JH]. 2. Falsificar [Cd]. 3. Pisar falso [Pa. Pr]: Falsióme un pie y h.ui de h.ocicos [Pa]. 4. Co- xear d’un pie [Ay]. 5. Perder una cosa la so firmeza [Md]. Per- der seguranza o consistencia una llabor o capa [Min]. 6. Flaquiar [Mont].
  1. 1. Cast. <i class="della">falsear </i>[Pa. Ay. Ll. Cd. JH].
  2. 2. Falsificar [Cd].
  3. 3. Pisar falso [Pa. Pr]: <i class="della">Falsióme</i> <i class="della">un</i> <i class="della">pie</i> <i class="della">y</i> <i class="della">h.ui</i> <i class="della">de</i> <i class="della">h.ocicos</i> [Pa].
  4. 4. Co- xear d’un pie [Ay].
  5. 5. Perder una cosa la so firmeza [Md]. Per- der seguranza o consistencia una llabor o capa [Min].
  6. 6. Flaquiar [Mont].
Elas panaderas que falsaren la (sic) peso del pam (…) azou- tena [FLl (BN) 140] de nostra parte ou de extrania esta carta quisiar (sic) falsar 1240(or.) [MCar-I/247] de los que falsan la moneda s. XIII(or.) [FX/4] de los que falsan los scriptos s. XIII(or.) [FX/4] el qui falsar el seello del re o otros sinnales s. XIII(or.) [FX/252] non furta escripto nen corrompe nen falsa nen encubre s. XIII(or.) [FX/254] quin falsa la manda del omne vivo s. XIII(or.) [FX/255] de los que falsan la moneda ¬ los marabedis s. XIII(or.) [FX/258] sos sennores que falsaron la moneda s. XIII(or.) [FX/258] el omne que falsa moneda o la bate s. XIII(or.) [FX/259] quin toma el oro por lavrar e lo falsa s. XIII(or.) [FX/259] Cfr. falsu, a, o.
  1. Elas panaderas que falsaren la (sic) peso del pam (…) azou- tena
  2. FLl (BN) 140
  3. de nostra parte ou de extrania esta carta quisiar (sic) falsar
  4. 1240(or.) MCar-I/247
  5. de los que falsan la moneda s. XIII(or.)
  6. FX/4
  7. de los que falsan los scriptos s. XIII(or.)
  8. FX/4
  9. el qui falsar el seello del re o otros sinnales s. XIII(or.)
  10. FX/252
  11. non furta escripto nen corrompe nen falsa nen encubre s. XIII(or.)
  12. FX/254
  13. quin falsa la manda del omne vivo s. XIII(or.)
  14. FX/255
  15. de los que falsan la moneda ¬ los marabedis s. XIII(or.)
  16. FX/258
  17. sos sennores que falsaron la moneda s. XIII(or.) [FX/258] el omne que falsa moneda o la bate s. XIII(or.) quin toma el oro por lavrar e lo falsa s. XIII(or.)
  18. FX/259
  19. Cfr. falsu, a, o.
falsificador, ora
📖: falsificador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<ident class="della" level="1"></ident><falsificaor [Ay].>(TEST)
  1. falsificador
  2. ident class="della" level="1"></ident><falsificaor
    • Ay
Cast. falsificador [Ac. Ay]. Cfr. falsu, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">falsificador </i>[Ac. Ay]. Cfr. <i class="della">falsu, a, o</i>.
falsificar
📖: falsificar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">falsificar</i>(TEST)
  1. falsificar
  2. Cast
  3. <i class="della">falsificar</i
[Xral]. //Hailos pero son falsificaos [LC].
  1. 1. [Xral]. //<i class="della">Hailos</i> <i class="della">pero</i> <i class="della">son</i> <i class="della">falsificaos</i> [LC].
Cfr. falsu, a, o.
falsu, a, o
📖: falsu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><+felsu [Ay. Ll. Ri]. falsa [Min].>(TEST)
  1. falsu
    • Pa
    • Tb
    • Sm
    • Lln
    • Pr
    • Md
    • Cd
  2. ident class="della" level="1"></ident><+felsu
    • Ay
    • Ll
    • Ri
  3. falsa
    • Min
Cast. falso [Pa. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm]. Non lleal (una persona) [Lln]. Hipócrita [Pa. Pr], zorrampliu [Tox], que traiciona les sos pallabres combayones con fechos malos [Ac]. Farsante, fal-
sariu, engañosu, zorrampliu, contrariu a la verdá, inciertu, poco de fiar, traidor, ilexítimu [Md]. Traidor [Cd]. Que nun diz lo que siente [Cd]. Finxíu [Tox]. 2. Postizu (el diente) [Tox]. 3. Que nun tien la consistencia necesaria [Ri]. 4. Engañoso (el te- rrén) [Lln]. 5. (Caballería) d’arrastre dada a les males mañes [Min]. //En falsu ‘falsamente’ [Cd]. //Pisar en falsu ‘nun fincar de mou afayadizu’l pie en suelu’ [Cd]. ‘que tien resabios y da pataes anque nun tenga motivu (una caballería)’ [Sm]. ‘que nun ufre consistencia o seguridá na mina’ [Min].
  1. 1. Cast. <i class="della">falso </i>[Pa. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm]. Non lleal (una persona) [Lln]. Hipócrita [Pa. Pr], zorrampliu [Tox], que traiciona les sos pallabres combayones con fechos malos [Ac]. Farsante, fal- <br class="della">sariu, engañosu, zorrampliu, contrariu a la verdá, inciertu, poco de fiar, traidor, ilexítimu [Md]. Traidor [Cd]. Que nun diz lo que siente [Cd]. Finxíu [Tox].
  2. 2. Postizu (el diente) [Tox].
  3. 3. Que nun tien la consistencia necesaria [Ri].
  4. 4. Engañoso (el te- rrén) [Lln].
  5. 5. (Caballería) d’arrastre dada a les males mañes [Min]. //<i class="della">En</i> <i class="della">falsu</i> ‘falsamente’ [Cd]. //<i class="della">Pisar</i> <i class="della">en</i> <i class="della">falsu</i> ‘nun fincar de mou afayadizu’l pie en suelu’ [Cd]. ‘que tien resabios y da pataes anque nun tenga motivu (una caballería)’ [Sm]. ‘que nun ufre consistencia o seguridá na mina’ [Min].
et si mentimus et nomen domini In falso tangimus 953 [DO IX-X/64] qui medida falsa touiere pecte V solidos 1221 [MSAH- V/132] om >e que sua sidra uendier &falssa mesura touier 1145 (1295) [FU/33] son provados que dizen falsa testemunna contra so proximo s. XIII(or.) [FX/87] si falsas exirent britalas el maiorino et prenda V solidos s. XII [FA/127] toth omne o tota mulier que falsa esquisitio disser’ s. XII [FA/130] si alguno yera engannado por falsa donacion s. XIII(or.) [FX/176] quin se pone falso nomne o falso linnage o falsos parientes s. XIII(or.) [FX/255] dixier falso testimonio (…) falsas testimonias [FLl (BN) 75] todo onme que reffugar el dinero foras si for falsso ho britado 1258 [AAU/48] - Pero mire so mercé/con quien mas cóllera tengu/ye con el falsu de Xudes [ABalvidares, Canción (Poesíes 180-182)] Sobro falsu, a, o féxose la nominalación del masculín falsu (
  1. et si mentimus et nomen domini In falso tangimus
  2. 953 DO IX-X/64
  3. qui medida falsa touiere pecte V solidos
  4. 1221 MSAH- V/132
  5. om >e que sua sidra uendier &falssa mesura touier
  6. 1145 (1295) FU/33
  7. son provados que dizen falsa testemunna contra so proximo s. XIII(or.)
  8. FX/87
  9. si falsas exirent britalas el maiorino et prenda V solidos s. XII
  10. FA/127
  11. toth omne o tota mulier que falsa esquisitio disser’ s. XII
  12. FA/130
  13. si alguno yera engannado por falsa donacion s. XIII(or.)
  14. FX/176
  15. quin se pone falso nomne o falso linnage o falsos parientes s. XIII(or.)
  16. FX/255
  17. dixier falso testimonio (…) falsas testimonias
  18. FLl (BN) 75
  19. todo onme que reffugar el dinero foras si for falsso ho britado
  20. 1258 AAU/48
  21. - Pero mire so mercé/con quien mas cóllera tengu/ye con el falsu de Xudes
  22. ABalvidares, Canción (Poesíes 180-182)
  23. Sobro falsu, a, o féxose la nominalación del masculín falsu (
Del llat. FALSUS, -A, -UM, participiu de fallere ‘engañar’, ‘es- capar a’ (EM), ax. con continuadores románicos (REW) ya pan- hispánicu (DEEH; DCECH s.v. falso) pero con un influxu serondu o cultu sobro la 1ª camada del llatín al caltener la [l] posnuclear ensin vocalizar (GHLA 56). Sol llat. serondu falsare (EM s.v. fallo) féxose l’ast. falsar y, col suf. -IDIARE, l’actual falsiar (cfr.) que pue xenerar les espresiones axetives con [j]. cfr.) y del femenín falsa (cfr.). Tamién se llogró l’alverbiu fal- samente (cfr.). En rellación etimolóxica ha citase falsador (cfr.), falsancia (cfr.), falsía (cfr.), falsura (cfr.); tamién el cul- tismu compuestu falsificar (cfr.) y falsificador (cfr.). Dende falsufalsiar ye posible la propagación de [j] a la familia de términos rellacionaos.
falsu, el
📖: falsu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. falsu
Oriellu d’un vistíu [Tox].
  1. 1. Oriellu d’un vistíu [Tox].
Cfr. falsu, a, o.
falsura, la
📖: falsura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Falsedá [JH. R].>(TEST)
  1. falsura
  2. Falsedá
    • JH
    • R
Y traes la memoria enxareyada con falsures y males xigo- mencies [Judit 190]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Y traes la memoria enxareyada con </i><i class="della">falsures</i><i class="della"> y males xigo-</i><i class="della"> mencies </i>[Judit 190]
Nun hay enriedos nin falsures [Judit 216]
  1. Nun hay enriedos nin falsures
  2. Judit 216
Cfr. falsu, a, o.
falta, la
📖: falta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">falta</i>(TEST)
  1. falta
    • Md
  2. Cast
  3. <i class="della">falta</i
[Md]. Falla [Md]. Carencia [Md]. ///A falta d’homes bonos á mio pa fixénonllu alcalle [JH]. la gran falta que hay de labadero en el contorno 1600 [AAU/421]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Md]. Falla [Md]. Carencia [Md]. ///<i class="della">A</i> <i class="della">falta</i> <i class="della">d’homes</i><i class="della"> bonos</i> <i class="della">á</i> <i class="della">mio</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">fixénonllu</i> <i class="della">alcalle</i> [JH]. <i class="della">la</i> <i class="della">gran</i> <i class="della">falta</i> <i class="della">que</i> <i class="della">hay</i> <i class="della">de</i> <i class="della">labadero</i> <i class="della">en</i> <i class="della">el</i> <i class="della">contorno</i> 1600 [AAU/421]
Dios ños llibre de anguna mala maña/que siendo natural tarde se pierde:/el que está duchu a ferir con saña/ñon tien falta que algúnu-y lo acuerde [BAúxa, PyT (Poesíes 161-164)] D’un deverbal nominalizáu del participiu fuerte de fallere (REW; DCECH s.v. falta).
  1. Dios ños llibre de anguna mala maña/que siendo natural tarde se pierde:/el que está duchu a ferir con saña/ñon tien falta que algúnu-y lo acuerde
  2. BAúxa, PyT (Poesíes 161-164)
  3. D’un deverbal nominalizáu del participiu fuerte de fallere
  4. (REW; DCECH s.v. falta).
faltador, ora
📖: faltador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
(TEST)
  1. faltador
    • Md
Malfaláu, ofensor, insultón [Md (= faltosu)].
  1. 1. Malfaláu, ofensor, insultón [Md (= faltosu)].
Cfr. faltu, a, o.
faltar
📖: faltar
🏗️: NO
✍️: NO
<h.altar [Cl].>(TEST)
  1. faltar
    • Pa
    • Ri
    • Md
    • Xx
    • Sr
    • Tb
    • Lln
  2. h.altar
    • Cl
Cast. faltar [Cl. Pa. PSil]. Nun tar una cosa ellí onde debe ato- pase [Ri. Md]. 2. Haber menos [Md]. 3. Fallar [Md]. 4. Rom- pese (un cabu, el sedal) [Xx]. Romper [Cñ]: Metióse muncha mar pola nueche y faltaron munchos cabos [Cñ]. 5. Insultar [Ri. PSil], inxuriar, ofender [Sr. Tb. Md]: Nun fai más que fal- tar, ya un faltosu [Tb]: Nun-y faltes más [Sr]. 6. Nun dir a una cita [Md]. 7. Quedar por ver o facer [Md]. 8. Tar ausente una persona del sitiu onde suel tar [Ri]. 9. Nun respetar a otru [Lln]. //Falta-y un soleyeru ‘ser retrasáu mental’ [Pa]. //Falta- y un veranu ‘ser retrasáu mental’ [Pa]. ///Primero falta’l fíu al padre que l’agua al aire [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">faltar</i> [Cl. Pa. PSil]. Nun tar una cosa ellí onde debe ato- pase [Ri. Md].
  2. 2. Haber menos [Md].
  3. 3. Fallar [Md].
  4. 4. Rom- pese (un cabu, el sedal) [Xx]. Romper [Cñ]: <i class="della">Metióse</i> <i class="della">muncha mar pola nueche y faltaron munchos cabos </i>[Cñ].
  5. 5. Insultar [Ri. PSil], inxuriar, ofender [Sr. Tb. Md]: <i class="della">Nun fai más que fal-</i><i class="della"> tar,</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">un</i> <i class="della">faltosu</i> [Tb]: <i class="della">Nun-y</i> <i class="della">faltes</i> <i class="della">más</i> [Sr].
  6. 6. Nun dir a una cita [Md].
  7. 7. Quedar por ver o facer [Md].
  8. 8. Tar ausente una persona del sitiu onde suel tar [Ri].
  9. 9. Nun respetar a otru [Lln]. //<i class="della">Falta-y un soleyeru </i>‘ser retrasáu mental’ [Pa]. //<i class="della">Falta-</i> <i class="della">y</i> <i class="della">un</i> <i class="della">veranu</i> ‘ser retrasáu mental’ [Pa]. ///<i class="della">Primero</i> <i class="della">falta’l</i> <i class="della">fíu</i> <i class="della">al </i><i class="della">padre</i> <i class="della">que</i> <i class="della">l’agua</i> <i class="della">al</i> <i class="della">aire</i> [LC].
XVIII) [MSPV/148] Dempués que so madre falta [El Camberu 4]
  1. XVIII) [MSPV/148] Dempués que so madre falta
  2. El Camberu 4
aqui falta la Campa de los campos de Santa Cruz 1551 (c. Cfr. faltu, a, o.
faltón, ona
📖: faltón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<faltón/ona/ono [Ri].>(TEST)
  1. faltón
    • Sr
    • Ay
    • Mi
    • Tb
    • Lln
  2. faltón/ona/ono
    • Ri
Dau a insultar a los demás [Sr. Ay. Mi. Ri. Tb. PSil]. Que nun tien respetu a otros (una persona) [Lln. Sr]: Pedro ye un faltón [Sr]. 2. Que nun asiste muncho (a una xunta, a un compro- misu) [Tb]. Cfr. faltu, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Dau a insultar a los demás [Sr. Ay. Mi. Ri. Tb. PSil]. Que nun tien respetu a otros (una persona) [Lln. Sr]: <i class="della">Pedro ye un faltón</i> [Sr].
  3. 2. Que nun asiste muncho (a una xunta, a un compro- misu) [Tb]. Cfr. <i class="della">faltu,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
faltosada, la
📖: faltosada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<faltosá [Llg. Sr. Ri].>(TEST)
  1. faltosada
    • Tb
  2. faltosá
    • Llg
    • Sr
    • Ri
Fatada, fuera de tonu, tounida [Llg. Sr. Ri. Tb]. Cfr. faltu, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Fatada, fuera de tonu, tounida [Llg. Sr. Ri. Tb]. Cfr. <i class="della">faltu, a, o</i>.
faltosu, a, o
📖: faltosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+faltusu [y Llg. Sr. Sb. Ay. Ll. Mi. Ri].>(TEST)
  1. faltosu
    • Lln
    • Pa
    • Cg
    • Md
    • Qu
    • Pr
    • Tb
    • Cd
    • Sm
    • Llg
  2. faltusu metafonía
    • y Llg
    • Sr
    • Sb
    • Ay
    • Ll
    • Mi
    • Ri
Faltu de xuiciu [Lln. Pa. Sr. Sb. Ll. Mi]: ¡Qué neñu más fal- tosu! [Sr]. Fatu [JH], tontu [Cg]. Tontu, bobu [Mi. Ri. Md. Bard]. Tontu [Qu. Pr], retrasáu mental [Ac. Ay. Tb]. Un poco tontu, poco intelixente [Cd. Tox]. Torpe, tontu, poco inteli- xente [Sm]. De pocu xuiciu, fatu, atontáu [Tb]. Imbécil, idiota [Llg]. 2. Qu’incordia [Qu]. 3. Descaráu, malfaláu, qu’insulta [Md (= faltador)]. Que falta al respetu (una persona) [Llg. Tb]. 4. Escasu [Pa. Bard. Mar]: Tengo que’char la lleche faltosu porque-yos menguó muncho a les vaques col fríu [Pa]. 5. Que nun va a la estaferia [Qu]. Cfr. faltu, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Faltu de xuiciu [Lln. Pa. Sr. Sb. Ll. Mi]: <i class="della">¡Qué neñu más fal- </i><i class="della">tosu!</i> [Sr]. Fatu [JH], tontu [Cg]. Tontu, bobu [Mi. Ri. Md. Bard]. Tontu [Qu. Pr], retrasáu mental [Ac. Ay. Tb]. Un poco tontu, poco intelixente [Cd. Tox]. Torpe, tontu, poco inteli- xente [Sm]. De pocu xuiciu, fatu, atontáu [Tb]. Imbécil, idiota [Llg].
  3. 2. Qu’incordia [Qu].
  4. 3. Descaráu, malfaláu, qu’insulta [Md (= faltador)]. Que falta al respetu (una persona) [Llg. Tb].
  5. 4. Escasu [Pa. Bard. Mar]: <i class="della">Tengo que’char la lleche faltosu porque-yos</i> <i class="della">menguó</i> <i class="della">muncho</i> <i class="della">a</i> <i class="della">les</i> <i class="della">vaques</i> <i class="della">col</i> <i class="della">fríu</i> [Pa].
  6. 5. Que nun va a la estaferia [Qu]. Cfr. <i class="della">faltu,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
faltriquera, la
📖: faltriquera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<faltriquiera [Tox]. faltriqueira [An. /Eo/]. /////faldriqueira [SCiprián]. faldriguera [Ay]. /////faltiquera [y Lln. Ay. Ce. Pr]. fatiquera [y Lln]. /////fratiquera [y Lln].>(TEST)
  1. faltriquera
    • Lln
    • Mi
    • Tb
    • Cd
    • Ri
    • Llg
    • Cv
  2. faltriquiera
    • Tox
  3. faltriqueira
    • An
    • /Eo/
  4. faldriqueira dudoso (certainty = baxa)
    • SCiprián
  5. faldriguera
    • Ay
  6. faltiquera dudoso (certainty = baxa)
    • y Lln
    • Ay
    • Ce
    • Pr
  7. fatiquera
    • y Lln
  8. fratiquera dudoso (certainty = baxa)
    • y Lln
Cast. faltriquera [Lln. Ay. Mi. Tb. PSil. An. Pr. Ce. /Eo/. SCi- prián]: ¡Qué sustu me disti!, nun me quedóu gota sangri na faltiquera [Pr]. Bolsu de les muyeres amarráu a la cintura y tapáu baxo la saya o’l vistíu [Cd. Tox.]. Parte del vistíu que fai de bolsu [Ri]. Bolsu sueltu que se lleva atáu a la cintura [Tor] baxo la saya [R]. Bolsa qu’allugaben baxo la falda y onde guardaben les monedes [Lln. Llg (= corexa)]. Faltriquera de los homes [Ay (/corexa ‘faltriquera de les muyeres’)]. //{Un/una} faltriqueras ‘mequetrefe’ [Cv]. //Un faltriqueres ‘home de pocu sentíu que se mete en too’ [Ri]. //Tener una bona faltriquera ‘tener munchu dineru’ [Lln (tener una güena fatiquera). Tb]. ///Non hai miyor amigu que’l duru na faltri- quera [LC]. No todos los riales dicen en todas las faltriqueras ‘non toles persones s’entienden bien’ [Lln]. ///{A} l mozu que está bailando/rúxeni les faltriqueres/unos piensen que son cuartos/y son clavos de madreñes [ALl (Esfoyaza)]. -Déxame meter la mano/querida, en tu faltriquera./-Eso non, galán del alma,/nin por muchu que te quiera [ALl (Esfoyaza)].
  1. 1. Cast. <i class="della">faltriquera </i>[Lln. Ay. Mi. Tb. PSil. An. Pr. Ce. /Eo/. SCi- prián]: <i class="della">¡Qué</i> <i class="della">sustu</i> <i class="della">me</i> <i class="della">disti!,</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">me</i> <i class="della">quedóu</i> <i class="della">gota</i> <i class="della">sangri</i> <i class="della">na</i> <i class="della">faltiquera</i> [Pr]. Bolsu de les muyeres amarráu a la cintura y tapáu baxo la saya o’l vistíu [Cd. Tox.]. Parte del vistíu que fai de bolsu [Ri]. Bolsu sueltu que se lleva atáu a la cintura [Tor] baxo la saya [R]. Bolsa qu’allugaben baxo la falda y onde guardaben les monedes [Lln. Llg (= corexa)]. <i class="della">Faltriquera</i> de los homes [Ay (/<i class="della">corexa</i> <i class="della">‘faltriquera</i> de les muyeres’)]. //<i class="della">{Un</i>/<i class="della">una} faltriqueras </i>‘mequetrefe’ [Cv]. //<i class="della">Un faltriqueres </i>‘home de pocu sentíu que se mete en too’ [Ri]. //<i class="della">Tener</i> <i class="della">una</i> <i class="della">bona</i> <i class="della">faltriquera </i>‘tener munchu dineru’ [Lln (<i class="della">tener una güena</i><i class="della"> fatiquera</i>). Tb]. ///<i class="della">Non hai miyor amigu que’l duru na faltri- </i><i class="della">quera </i>[LC]. <i class="della">No todos los riales dicen en todas las faltriqueras</i> ‘non toles persones s’entienden bien’ [Lln]. ///<i class="della">{A}</i> <i class="della">l</i> <i class="della">mozu</i> <i class="della">que está bailando</i>/<i class="della">rúxeni les </i><i class="della">faltriqueres</i>/<i class="della">unos piensen que son </i><i class="della">cuartos</i>/<i class="della">y</i> <i class="della">son</i> <i class="della">clavos</i> <i class="della">de</i> <i class="della">madreñes</i> [ALl (Esfoyaza)]. <i class="della">-Déxame</i> <i class="della">meter</i> <i class="della">la</i> <i class="della">mano</i>/<i class="della">querida,</i> <i class="della">en</i> <i class="della">tu</i> <i class="della">faltriquera.</i>/<i class="della">-Eso</i> <i class="della">non, </i><i class="della">galán</i> <i class="della">del</i> <i class="della">alma,</i>/<i class="della">nin</i> <i class="della">por</i> <i class="della">muchu</i> <i class="della">que</i> <i class="della">te</i> <i class="della">quiera</i> [ALl (Esfoyaza)].
Arrasqué les faltriqueres [Ex Carlos III: 111] Y esmielgándose pol chiste/a tarron (sic) les faltriqueres [La Enfermedad 142] dicen que compuxo un libru que trá en la faltriquera [-1862] [frai Ñada/14] al ruxir la faltriquera non yos diera delgun cuartu 1874 [Tená(c33)/19] y como Perseu d’ amores tríenlu ena faltiquera [RIERA(NB)/202] castañes primerices llenaben faltriqueras rosquilles y al- mendraos a pañuelaos [EGªREN(NB)/292] ganabes tres perrones que axuntanon entre tóos escazando faldriqueras 1906 [ACEVEDO(P)/49] D’una formación sol diminutivu de falda, *FALD(U)LA > *faldra, cola amestanza del continuador del suf. -ICCA y tracamundiu de dentales tres de líquida (cfr. falda) onde tamién pudo dase l’in- fluxu de términos asociaos popularmente como la familia de trapu o fatu ‘ropa’, ‘tarecos’. Tamién foi posible la presencia del suf. diminutivu equivalente -ICA + -ARIA, que vemos na variante faldriguera. L’acumulación de líquides fexo posible dalgún tra- camundiu, metátesis y desaniciu como se pervé na información fónica. La espresión faltriquera (que nun paez l’acondada) pue debese a una correición fecha al grupu -LDR-. Derivaos de faltri- quera sedrán faltriquerada (cfr.), faltriqueru, a, o (cfr.).
  1. Arrasqué les faltriqueres
  2. Ex Carlos III: 111
  3. Y esmielgándose pol chiste/a tarron (sic) les faltriqueres
  4. La Enfermedad 142
  5. dicen que compuxo un libru que trá en la faltriquera [-1862]
  6. frai Ñada/14
  7. al ruxir la faltriquera non yos diera delgun cuartu
  8. 1874 Tená(c33)/19
  9. y como Perseu d’ amores tríenlu ena faltiquera
  10. RIERA(NB)/202
  11. castañes primerices llenaben faltriqueras rosquilles y al- mendraos a pañuelaos
  12. EGªREN(NB)/292
  13. ganabes tres perrones que axuntanon entre tóos escazando faldriqueras
  14. 1906 ACEVEDO(P)/49
  15. D’una formación sol diminutivu de falda, *FALD(U)LA > *faldra, cola amestanza del continuador del suf. -ICCA y tracamundiu de
  16. dentales tres de líquida (cfr. falda) onde tamién pudo dase l’in- fluxu de términos asociaos popularmente como la familia de trapu o fatu ‘ropa’, ‘tarecos’. Tamién foi posible la presencia del suf. diminutivu equivalente -ICA + -ARIA, que vemos na variante faldriguera. L’acumulación de líquides fexo posible dalgún tra- camundiu, metátesis y desaniciu como se pervé na información fónica. La espresión faltriquera (que nun paez l’acondada) pue debese a una correición fecha al grupu -LDR-. Derivaos de faltri- quera sedrán faltriquerada (cfr.), faltriqueru, a, o (cfr.).
faltriquerada, la*
📖: faltriquerada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><faltriqueirada [Vd]. faltriquerá [Mi. Ri].>(TEST)
  1. faltriquerada
  2. ident class="della" level="1"></ident><faltriqueirada
    • Vd
  3. faltriquerá
    • Mi
    • Ri
Lo que cabe na falda recoyida [Vd]. Cantidá que cabe nuna faltriquera [Mi. Ri]. Cantidá que cabe na falda remangada a mou de faltriquera [Mi. Ri]. 2. Cantidá grande de dineru [Mi]: ¡Anda que nun heredaron esos poca faltriquerá! [Mi]. - llevará buena faltriquerada [Grangerías XVIII: 680] Cfr. faltriquera.
  1. Lo que cabe na falda recoyida [Vd]. Cantidá que cabe nuna faltriquera [Mi. Ri]. Cantidá que cabe na falda remangada a mou de faltriquera [Mi. Ri]. 2. Cantidá grande de dineru [Mi]:
  2. Mi
  3. ¡Anda que nun heredaron esos poca faltriquerá! [Mi]. - llevará buena faltriquerada
  4. Grangerías XVIII: 680
  5. Cfr. faltriquera.
faltriqueru, a, o*
📖: faltriqueru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><faltriqueiru [As].>(TEST)
  1. faltriqueru
  2. ident class="della" level="1"></ident><faltriqueiru
    • As
Que se mete en too [As]. Que ye poco llistu ya impertinente [Ca].///Faltriqueros (sic) ‘nome de los de Rellán, Ibias’ [LBlanco]. Cfr. faltriquera.
  1. Que se mete en too [As]. Que ye poco llistu ya impertinente [Ca].///Faltriqueros (sic) ‘nome de los de Rellán, Ibias’ [LBlanco].
  2. LBlanco
  3. Cfr. faltriquera.
faltu, a, o
📖: faltu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><+foltu [y Llg]. +feltu [Ay].>(TEST)
  1. faltu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+foltu
    • y Llg
  3. feltu metafonía
    • Ay
Escasu, mezquín [Md]. Defectuosu, que nun tien [Md]. 2. Ne- cesitáu [Llg. Ay]: Ta faltu cariñu [Llg]. 3. Tontu, ensin razón [Md]. Ensin un comportamientu normal [PSil]. Del participiu fuerte del verbu fallere o del so continuador ro- mance. D’ehí sigue l’aum. faltón, ona (cfr.); l’abondativu fal- tosu, a, o (cfr.) → faltosada (cfr.); faltador (cfr.); quiciabes el verbu faltar (cfr.).
  1. Escasu, mezquín [Md]. Defectuosu, que nun tien [Md]. 2. Ne- cesitáu [Llg. Ay]: Ta faltu cariñu [Llg]. 3. Tontu, ensin razón [Md]. Ensin un comportamientu normal [PSil].
  2. PSil
  3. Del participiu fuerte del verbu fallere o del so continuador ro- mance. D’ehí sigue l’aum. faltón, ona (cfr.); l’abondativu fal- tosu, a, o (cfr.) → faltosada (cfr.); faltador (cfr.); quiciabes el verbu faltar (cfr.).
falucar
📖: falucar
🏗️: NO
✍️: NO
Parllar. 2. Andar con cuentos [V1830].///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Faluca despacín</i>/<i class="della">que</i><i class="della">(TEST)
  1. falucar
  2. Parllar
  3. 2
  4. Andar con cuentos
    • V1830
  5. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Faluca despacín</i>/<i class="della">que</i><i class="della" infl. cast.
non l’oya’l to vecín [R (Carta 140)].
  1. 1. non</i> <i class="della">l’oya’l</i> <i class="della">to</i> <i class="della">vecín</i> [R (Carta 140)].
Formación verbal dende’l dim. de fala (cfr.) faluca.
  1. Formación verbal dende’l dim. de fala (cfr.) faluca.
faluspa, la*
📖: faluspa
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<///<ident class="della" level="1"></ident>/faluspas [Arm].>(TEST)
  1. faluspa
  2. <ident class="della" level="1"></ident>/faluspas infl. cast.
    • Arm
Primeros trapos de nieve [Arm (= falispas)]. Cfr. falopa (cfr.).
  1. Primeros trapos de nieve [Arm (= falispas)]. Cfr. falopa (cfr.).
  2. Arm (= falispas)
fama, la
📖: fama
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">fama</i>(TEST)
  1. fama
  2. Cast
  3. <i class="della">fama</i
[Xral].
  1. 1. [Xral].
et mucha mala fama [s. XIII (Castro 2001: 188)]
bona vida e de bona fama e de bonas custummes e ricos s. XIII(or.) [FX/84] teme de perder sua fama o si dalguna otra forcia s. XIII(or.) [FX/95] servos que saba el obispo que son de bona fama s. XIII(or.) [FX/97] nen perder porende sua bona fama s. XIII(or.) [FX/226] son omnes bonos e de bona fama 1403(or.) [SP-III/143] asi era fama poblica en la aldea de Guerres 1403(or.) [SP- III/144] que yera omne bono e de bona fama 1403(or.) [VC-II/145] esto sea vos e fama publica en toda la tierra e comarca 1492(or.) [VC-I/335]
  1. et mucha mala fama
  2. s. XIII (Castro 2001: 188)

  3. bona vida e de bona fama e de bonas custummes e ricos s. XIII(or.)
  4. FX/84
  5. teme de perder sua fama o si dalguna otra forcia s. XIII(or.)
  6. FX/95
  7. servos que saba el obispo que son de bona fama s. XIII(or.)
  8. FX/97
  9. nen perder porende sua bona fama s. XIII(or.)
  10. FX/226
  11. son omnes bonos e de bona fama
  12. 1403(or.) SP-III/143
  13. asi era fama poblica en la aldea de Guerres
  14. 1403(or.) SP- III/144
  15. que yera omne bono e de bona fama
  16. 1403(or.) VC-II/145
  17. esto sea vos e fama publica en toda la tierra e comarca
  18. 1492(or.) VC-I/335
Del llat. FAMA, -AE ‘lo que se diz de daquién’ (EM), per vía se- miculta según suxeren Corominas-Pascual pal castellán (DCECH s.v. fama), darréu que nesa llingua nun se produxo l’a- guardable aspiración popular de F-. Dende equí pudo facese’l verbu afamar (cfr.) que llucha col concurrente nombrar (cfr.).
fame, la
📖: fame
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fami [y Cl. As]. h.ame [y Pa. Am]. ///h.ambre [Lln. Rs. y Mar].>(TEST)
  1. fame
    • Pa
    • Cg
    • Bi
    • Xx
    • Cp
    • Cr
    • Llg
    • Sr
    • Llv
    • Sb
    • Ca
    • Mi
    • Ay
    • Ll
    • Ri
    • Sd
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • An
    • Cv
    • Cd
    • Pr
    • Sl
    • Vd
    • Oc
  2. fami
    • y Cl
    • As
  3. h.ame
    • y Pa
    • Am
  4. h.ambre infl. cast.
    • Lln
    • Rs
    • y Mar
Cast. hambre [Lln. Rs. Cl. Pa. Am. Cb. Cg. Bi. Xx. Cp. Cr. Ac. Llg. Sr. Llv. Sb. Ca. Mi. Ay. Ll. Ri. Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. An. Cv. Cd. Pr. Sl. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Vg. Tor. Mar. JH. R]. Apetitu [Qu]. 2. Ganes grandes [Md. R]. 3. Tiempu, temporada, dómina en que nun hai comida y, darréu d’ello, pásase fame [Ac. Sr. Tb. Sm]: Cuando la guerra nun había fame, húbola más tarde [Tb]: Nestes cuenques pa- sóse fame daquella [Sr]: L’añu la fame foi mui prietu [Sm]. //Lla fame ye mui ñegra ‘cast. hambre y frío entregan al hom- bre a su enemigo’ [JH]. //Más h.ambre que los cuervos n’agosto dizse porque los cuervos n’agostu nun puen beber y, darréu, comen poco [Lln]. //Saber más que la fame ‘ser per- llistu y cautu’ [Llg]. //Ser un muertu fame ‘ser un mísere’ [Pr]. //Ser listu como la fame [LC]. //Tar muertu fame ‘tener mun- cha fame, tar flacu y esblanquisnáu’ [Pr]. ///A bona fame ñon hay pan duru [JH]. A mio padre llámenlu pan y yo morriendo de fame [LC]. Añada en sierra fame en tierra [LC]. Cuando la fame entra pela puerta, l’amor sale pela ventana [LBlanco]. El bociar nun quier mentir: o fame o sede o gana de dormir [LC]. El colmu de la desgracia é pasar h.ambre entre Panes y Potes [LC] {Xuégase colos dos topónimos interpretándolos como apellativos}. Fame o sueñu, mal del dueñu [Llg]. Fame qu’espera fartura ñon ye fame [JH]. Fame qu’espera fartura non ye fame ye bayura [LC]. Fame y esperar facen rabiar [JH]. La fame ye negra como una suegra [Canella]. En abril fames mil [LC]. Añu de fabes añu de fames [LC]. Pascues marcianes, pes- tes, guerres y fames [LC]. Cuerpu tumbáu fame resiste [LC]. Cola fame de mayo y el frío d’abril, a la puerta del to vecín te faré dir [LC]. Quien tien h.ambre con pan sueña [Lln].
  1. 1. Cast. <i class="della">hambre</i> [Lln. Rs. Cl. Pa. Am. Cb. Cg. Bi. Xx. Cp. Cr. Ac. Llg. Sr. Llv. Sb. Ca. Mi. Ay. Ll. Ri. Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. An. Cv. Cd. Pr. Sl. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Vg. Tor. Mar. JH. R]. Apetitu [Qu].
  2. 2. Ganes grandes [Md. R].
  3. 3. Tiempu, temporada, dómina en que nun hai comida y, darréu d’ello, pásase fame [Ac. Sr. Tb. Sm]: <i class="della">Cuando</i> <i class="della">la</i> <i class="della">guerra</i><i class="della"> nun</i> <i class="della">había</i> <i class="della">fame,</i> <i class="della">húbola</i> <i class="della">más</i> <i class="della">tarde</i> [Tb]: <i class="della">Nestes</i> <i class="della">cuenques</i> <i class="della">pa- sóse</i> <i class="della">fame</i> <i class="della">daquella</i> [Sr]: <i class="della">L’añu</i> <i class="della">la</i> <i class="della">fame</i> <i class="della">foi</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">prietu</i> [Sm]. //<i class="della">Lla</i> <i class="della">fame</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">ñegra</i> ‘cast. <i class="della">hambre</i> <i class="della">y</i> <i class="della">frío</i> <i class="della">entregan</i> <i class="della">al</i> <i class="della">hom- </i><i class="della">bre</i> <i class="della">a</i> <i class="della">su</i> <i class="della">enemigo’</i> [JH]. //<i class="della">Más</i> <i class="della">h.ambre</i> <i class="della">que</i> <i class="della">los</i> <i class="della">cuervos </i><i class="della">n’agosto</i> dizse porque los cuervos n’agostu nun puen beber y, darréu, comen poco [Lln]. //<i class="della">Saber más que la fame </i>‘ser per- llistu y cautu’ [Llg]. //<i class="della">Ser</i> <i class="della">un</i> <i class="della">muertu</i> <i class="della">fame</i> ‘ser un mísere’ [Pr]. //<i class="della">Ser</i> <i class="della">listu</i> <i class="della">como</i> <i class="della">la</i> <i class="della">fame</i> [LC]. //<i class="della">Tar</i> <i class="della">muertu</i> <i class="della">fame</i> ‘tener mun- cha fame, tar flacu y esblanquisnáu’ [Pr]. ///<i class="della">A</i> <i class="della">bona</i> <i class="della">fame</i> <i class="della">ñon hay</i> <i class="della">pan</i> <i class="della">duru</i> [JH]. <i class="della">A</i> <i class="della">mio</i> <i class="della">padre</i> <i class="della">llámenlu</i> <i class="della">pan</i> <i class="della">y</i> <i class="della">yo</i> <i class="della">morriendo </i><i class="della">de</i> <i class="della">fame</i> [LC]. <i class="della">Añada</i> <i class="della">en</i> <i class="della">sierra</i> <i class="della">fame</i> <i class="della">en</i> <i class="della">tierra </i>[LC]. <i class="della">Cuando</i> <i class="della">la</i><i class="della"> fame entra pela puerta, l’amor sale pela ventana </i>[LBlanco]. <i class="della">El bociar nun quier mentir: o fame o sede o gana de dormir </i>[LC]. <i class="della">El</i> <i class="della">colmu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">desgracia</i> <i class="della">é</i> <i class="della">pasar</i> <i class="della">h.ambre</i> <i class="della">entre</i> <i class="della">Panes</i> <i class="della">y Potes </i>[LC] {Xuégase colos dos topónimos interpretándolos como apellativos}. <i class="della">Fame</i> <i class="della">o</i> <i class="della">sueñu,</i> <i class="della">mal</i> <i class="della">del</i> <i class="della">dueñu</i> [Llg]. <i class="della">Fame qu’espera fartura ñon ye fame </i>[JH]. <i class="della">Fame</i> <i class="della">qu’espera</i> <i class="della">fartura </i><i class="della">non ye fame ye bayura </i>[LC]. <i class="della">Fame y esperar facen rabiar </i>[JH]. <i class="della">La</i> <i class="della">fame</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">negra</i> <i class="della">como</i> <i class="della">una</i> <i class="della">suegra</i> [Canella]. <i class="della">En</i> <i class="della">abril</i> <i class="della">fames</i> <i class="della">mil</i> [LC]. <i class="della">Añu de fabes añu de fames </i>[LC]. <i class="della">Pascues marcianes, pes-</i><i class="della"> tes,</i> <i class="della">guerres</i> <i class="della">y</i> <i class="della">fames</i> [LC]. <i class="della">Cuerpu</i> <i class="della">tumbáu</i> <i class="della">fame</i> <i class="della">resiste</i> [LC]. <i class="della">Cola</i> <i class="della">fame</i> <i class="della">de</i> <i class="della">mayo</i> <i class="della">y</i> <i class="della">el</i> <i class="della">frío</i> <i class="della">d’abril,</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">puerta</i> <i class="della">del</i> <i class="della">to</i> <i class="della">vecín</i> <i class="della">te </i><i class="della">faré dir </i>[LC]. <i class="della">Quien tien h.ambre</i> <i class="della">con</i> <i class="della">pan</i> <i class="della">sueña</i> [Lln].
a) hic exclusa fame peste morbo et gladio 812 (s. XI) [DCO-I/6] fame peste morbo et gladio 812 (s.XII) [DCO-I/10] bone uite et fame 1152(or.) [MSAH-IV/235] cum predictus capitulus propter nimiam famen que tempore illo multum terre imminebat 1192(or.) [SP-I/92] III solidos in nuncio si ego per male aut per fame 1215(or.) [MCar-I/110] pro magna necessitate famis quam patior 1236(or.) [SV/79] se la laxardes per coynta de fame ou de omezio 1251 [SPM/407] se vos avenier fame ou omezio que eno lugar non podades estar 1251 [SPM/408] tal coyta de fame per que non possamos povrar el lugar 1255 [SPM/428] yeramos moyt premiados ca los annos foront fortes ¬ de fames 1258 [DCO-II/52] o tiempo de fames (...) en las dichas fames lo que for neçesa- rio 1422 [DMO 180] por quel dicho Alfonso Ferrandez non peresçiese de fame e de frio 1438(or.) [SP-III/380] fame [Grangerías XVIII] Non pieslla en os escritollos/el dobr{ó}n, que miyor sabe/apurrir llimosna al probe/qui ist{á} morrendo de fame [Xuan García (1665: 153)] la fame que yo tenía/non te la puedo pintar que perecín les mios tripes/les llevaba Satanás [Pachu de la Candonga 1837: 20] b) fueren coytados o dexados de fanbre o de otro menester 1436(or.) [MV/347] Del fem. llat. FAMES, -IS ‘fame’ (EM), hibernam famem escribe Columella (IX, 13, 2), con espardimientu panrománicu (REW; DÉRom-1 s.v. */’ΦAMEN/) ya panhispánicu (DEEH); l’ast. ta- mién podría xustificar el so resultáu dende *famen, -inis étimu necesariu pa entender el resultáu de delles llingües y tamién n’ast, gall., port. onde’l grupu romance -M’N- evoluciona a -m- (GHLA §4.5.4.5). Semánticamente al ast. fame defínenlu davezu les monografíes dialeutales asturianes pel cast. hambre llingua onde tien, ente otro, les aceiciones 1. ‘gana y necesidá de comer’ y 2. ‘escasez d’alimentos básicos que causa carestía y miseria xeneralizada (= cast. hambruna)’ (DRAE). Eses dos aceiciones (como en fr. faim/famine) nun se destremen llin- güísticamente n’asturianu anque les monografíes nun lo pun- tualicen. Sol ast. fame féxose’l verbu afamiar 2 (
  1. a) hic exclusa fame peste morbo et gladio
  2. 812 (s. XI) DCO-I/6
  3. fame peste morbo et gladio
  4. 812 (s.XII) DCO-I/10
  5. bone uite et fame
  6. 1152(or.) MSAH-IV/235
  7. cum predictus capitulus propter nimiam famen que tempore illo multum terre imminebat
  8. 1192(or.) SP-I/92
  9. III solidos in nuncio si ego per male aut per fame
  10. 1215(or.) MCar-I/110
  11. pro magna necessitate famis quam patior
  12. 1236(or.) SV/79
  13. se la laxardes per coynta de fame ou de omezio
  14. 1251 SPM/407
  15. se vos avenier fame ou omezio que eno lugar non podades estar
  16. 1251 SPM/408
  17. tal coyta de fame per que non possamos povrar el lugar
  18. 1255 SPM/428
  19. yeramos moyt premiados ca los annos foront fortes ¬ de fames
  20. 1258 DCO-II/52
  21. o tiempo de fames (...) en las dichas fames lo que for neçesa- rio
  22. 1422 DMO 180
  23. por quel dicho Alfonso Ferrandez non peresçiese de fame e de frio
  24. 1438(or.) SP-III/380
  25. fame
  26. Grangerías XVIII
  27. Non pieslla en os escritollos/el dobr{ó}n, que miyor sabe/apurrir llimosna al probe/qui ist{á} morrendo de fame
  28. Xuan García (1665: 153)
  29. la fame que yo tenía/non te la puedo pintar que perecín les mios tripes/les llevaba Satanás
  30. Pachu de la Candonga 1837: 20
  31. b)
  32. fueren coytados o dexados de fanbre o de otro menester
  33. 1436(or.) MV/347
  34. Del fem. llat. FAMES, -IS ‘fame’ (EM), hibernam famem escribe Columella (IX, 13, 2), con espardimientu panrománicu (REW; DÉRom-1 s.v. */’ΦAMEN/) ya panhispánicu (DEEH); l’ast. ta- mién podría xustificar el so resultáu dende *famen, -inis étimu necesariu pa entender el resultáu de delles llingües y tamién n’ast, gall., port. onde’l grupu romance -M’N- evoluciona a -m- (GHLA §4.5.4.5). Semánticamente al ast. fame defínenlu davezu les monografíes dialeutales asturianes pel cast. hambre llingua onde tien, ente otro, les aceiciones 1. ‘gana y necesidá de comer’ y 2. ‘escasez d’alimentos básicos que causa carestía y miseria xeneralizada (= cast. hambruna)’ (DRAE). Eses dos aceiciones (como en fr. faim/famine) nun se destremen llin- güísticamente n’asturianu anque les monografíes nun lo pun- tualicen. Sol ast. fame féxose’l verbu afamiar 2 (
cfr.). Tamién l’ast. ufre un compuestu continuador d’una formación incoa- tiva en -SCERE d’u siguió ast. enfamecer (cfr.) anque pudiere debese a una creación de JH. Un aumentativu de fame ye fa- mona ‘gran fame’ [Llg. Tb].
famelga, la
📖: famelga
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<falmega [Sm. As, Vc (Cruce). Vg].>(TEST)
  1. famelga
  2. falmega
    • Sm
    • As, Vc (Cruce)
    • Vg
Parte d’abaxo y colgante de la barriga de la vaca xunto al ubre [PSil], dende la panza a la pata d’atrás [Sm. As, Vc (Cruce). Vg]. Cfr. famelgu, a, o (PE4).
famelgar
📖: famelgar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. famelgar
Garrar la vaca pela falmega [As (Cruce)].
  1. 1. Garrar la vaca pela falmega [As (Cruce)].
Cfr. famelgu, a, o.
famelgu, a, o
📖: famelgu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<falmegu [Sm].>(TEST)
  1. famelgu
  2. falmegu
    • Sm
Cola barriga vacía (la vaca, de mou especial al salir de la corte a pacer) [PSil].
  1. 1. Cola barriga vacía (la vaca, de mou especial al salir de la corte a pacer) [PSil].
2. Que tien gana de comer [Sm]. Del llat. FAMĒLICUS, -A, -UM ‘con fame’ (OLD), con dellos con- tinuadores hispánicos, gall. famelgo, cast. jamelgo (DEEH; DCECH s.v. hambre). L’axetivu puede nominalizase, famelga (cfr.), faciendo alusión a una de les consecuencies de la fame, enflaquiar y amosalo cola piel colgando. Dende’l llat. FAMELI- CARE ‘tener gana de comer’, yá conseñáu nes gloses (EM), fé- xose’l verbu famelgar (cfr.) y el compuestu *esfamelgar conocíu pente medies del participiu esfamelgáu (cfr.) como yá diximos (PE4).
famentar
📖: famentar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. famentar
Padecer o tener fame [JH].
  1. 1. Padecer o tener fame [JH].
Cfr. famientu.
famientu, a, o
📖: famientu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<famiento [Cñ]. +famiintu [y Llg. Ay. Ri]. +famintu [Ll]. h.amientu [Pa]. //famento [Eo. Mánt].>(TEST)
  1. famientu
    • Xx
    • Cp
    • Cr
    • Llg
    • Sm
    • Md
    • Cd
    • Pr
    • Ce
    • Cv
    • Vd
    • Oc
    • Ca
  2. famiento
  3. famiintu metafonía
    • y Llg
    • Ay
    • Ri
  4. famintu metafonía
    • Ll
  5. h.amientu
    • Pa
  6. famento eonaviego
    • Eo
    • Mánt
Con muncha fame [Pa. Cg, Cb (= esfamiáu). Xx. Cñ. Cp. Cr. Ac. Llg. Ay. Ll. Ri. Tb, Sm (= esfamiáu). Md. Gr. Cd. Pr. Ce. Cv. Vd. Oc. /Eo. Mánt/. JH. R. DA]. Con muncha fame (un animal) [Ca]. 2. Avarientu [Vd]. ///Del fertu al famiintu nun hai dulimiintu ‘el que tien de too nun suel esmolese pol que pasa necesidaes’ [Ll. Ri]. Pascues marciales, famientes o mor- tales [LC]. Nin fartucos nin famientos, nunca tais contentos [LC]. El fartucu non tien doliu del famientu [LC]. Diz mal el fartu col famientu [CyN (Recuerdos)].
  1. 1. Con muncha fame [Pa. Cg, Cb (= esfamiáu). Xx. Cñ. Cp. Cr. Ac. Llg. Ay. Ll. Ri. Tb, Sm (= esfamiáu). Md. Gr. Cd. Pr. Ce. Cv. Vd. Oc. /Eo. Mánt/. JH. R. DA]. Con muncha fame (un animal) [Ca].
  2. 2. Avarientu [Vd]. ///<i class="della">Del fertu al famiintu nun hai dulimiintu </i>‘el que tien de too nun suel esmolese pol que pasa necesidaes’ [Ll. Ri]. <i class="della">Pascues</i> <i class="della">marciales, famientes o mor-</i><i class="della"> tales </i>[LC]. <i class="della">Nin fartucos nin famientos, nunca tais contentos </i>[LC]. <i class="della">El</i> <i class="della">fartucu</i> <i class="della">non</i> <i class="della">tien</i> <i class="della">doliu</i> <i class="della">del</i> <i class="della">famientu</i> [LC]. <i class="della">Diz</i> <i class="della">mal</i> <i class="della">el </i><i class="della">fartu</i> <i class="della">col</i> <i class="della">famientu</i> [CyN (Recuerdos)].
Y el amu famientu está [JyT 53] Q’aquel q’está famiento (ye mui llano)/Há comer lo q’a- tope más á mano [El Ensalmador 77] del famiento maíz [Grangerías XVIII: 791] Para grano de sembrar no te acuerdes del famiento maíz, destruidor de esa tierra [Grangerías a. 1712] Conque, amigu, estó famientu/por saber de pe a pa/les ño- vedades que cuerren/per aquisi mundu allá [ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 29-32)] Vólvio pa casa á esmorullar la cena/anque con bones ganes non famientu [Vida Aldea 269] Formación derivada fame (cfr.) siguiendo’l modelu de sede sedientu, ferruñu → ferruñentu, y non d’un conxetural *fa- mulentus que se propunxo pa delles formes romances (REW). Sol responsable de famientu féxose’l verbu famentar (cfr.). Sobro fame llogróse tamién un ax. famín, ina, ino (cfr.).
  1. Y el amu famientu está
  2. JyT 53
  3. Q’aquel q’está famiento (ye mui llano)/Há comer lo q’a- tope más á mano
  4. El Ensalmador 77
  5. del famiento maíz
  6. Grangerías XVIII: 791
  7. Para grano de sembrar no te acuerdes del famiento maíz, destruidor de esa tierra
  8. Grangerías a. 1712
  9. Conque, amigu, estó famientu/por saber de pe a pa/les ño- vedades que cuerren/per aquisi mundu allá
  10. ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 29-32)
  11. Vólvio pa casa á esmorullar la cena/anque con bones ganes non famientu
  12. Vida Aldea 269
  13. Formación derivada fame (cfr.) siguiendo’l modelu de sede sedientu, ferruñu → ferruñentu, y non d’un conxetural *fa- mulentus que se propunxo pa delles formes romances (REW). Sol responsable de famientu féxose’l verbu famentar (cfr.). Sobro fame llogróse tamién un ax. famín, ina, ino (cfr.).
familia, la
📖: familia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">familia</i>(TEST)
  1. familia
    • Tb
  2. Cast
  3. <i class="della">familia</i
[Xral]: Son pouca familia [Tb]. 2. Fíu [Tb. Cn
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Xral]: <i class="della">Son</i> <i class="della">pouca</i> <i class="della">familia</i> [Tb].
  3. 2. Fíu [Tb. Cn
(M). Oc]: Tien cuatru familias [Cn (M)]: ¿Cuánta familia tien? [Oc]: La nena ya Antón tuvía nun tuvienon familia [Tb]. //De familia ‘familiares (pas ya fíos)’ [Tb]: Son cincu de familia [Tb]. monasteria et uillas legarias et hereditates multas in quibus est familia multa 857 (s.XII) [DCO-I/22] uillas nostras et familias per terminis suis 891 (s. XIV) [DCO- I/49] diuidant inter meam familiam 1189(or.) [ACL/11] dederunt ad Corias unam uillam in Taralie cum familia seruorum suorum 1207 [LRCourias/70] e so familia fique ennas casas ata el otra fiesta primera 1262(or.) [ACL-VIII/550] entre los poblos ¬ entre sua familia s. XIII(or.) [FX/38] Que, porque no la guardaren,/a todos vieno afogar/en aquel Dilluviu, amigu,/que tu ñoticia tendrás,/que Noé y la so fa- milia/solu se vieno a llibrar/en aquella arcona grande/que mandó Dios fabricar,/que me parez que llevaba/más que el horru de mio /y la exa de mio compadre/que é la mayor del llugar [ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 125-136)]
  1. (M). Oc]: Tien cuatru familias [Cn (M)]: ¿Cuánta familia tien? [Oc]: La nena ya Antón tuvía nun tuvienon familia [Tb]. //De familia ‘familiares (pas ya fíos)’ [Tb]: Son cincu de familia [Tb]. monasteria et uillas legarias et hereditates multas in quibus est familia multa
  2. 857 (s.XII) DCO-I/22
  3. uillas nostras et familias per terminis suis
  4. 891 (s. XIV) DCO- I/49
  5. diuidant inter meam familiam
  6. 1189(or.) ACL/11
  7. dederunt ad Corias unam uillam in Taralie cum familia seruorum suorum
  8. 1207 LRCourias/70
  9. e so familia fique ennas casas ata el otra fiesta primera
  10. 1262(or.) ACL-VIII/550
  11. entre los poblos ¬ entre sua familia s. XIII(or.)
  12. FX/38
  13. Que, porque no la guardaren,/a todos vieno afogar/en aquel Dilluviu, amigu,/que tu ñoticia tendrás,/que Noé y la so fa- milia/solu se vieno a llibrar/en aquella arcona grande/que mandó Dios fabricar,/que me parez que llevaba/más que el horru de mio /y la exa de mio compadre/que é la mayor del llugar
  14. ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 125-136)
Del llat. FAMILIA, -AE ‘conxuntu de persones suxetes al control d’un home’, ‘familia’ (OLD), per vía culta, anque en delles llin- gües romániques caltiénse la espresión popular (REW). Un co- leutivu en -ATA ye ast. familiada (cfr.).
familiada, la
📖: familiada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. familiada
Familia numberosa [Lln. Cv. PVieya]. Cfr. familia.
  1. Familia numberosa [Lln. Cv. PVieya]. Cfr. familia.
  2. Lln. Cv. PVieya
familiar, el
📖: familiar
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Pariente [Tb]: <i class="della">Tengo</i>(TEST)
  1. familiar
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident>Pariente [Tb]: <i class="della">Tengo</i
un familiar en casa [Tb]. //-es ‘espíritus de virtú misteriosa que la xente atribúi a dellos vivos; cóm- prense a un preciu baxu y guardándolos en caxes fáense fe- chizos y coses sobrenaturales (foi superstición perfrecuente)’ [ByM].
  1. 1. <i class="della">un</i> <i class="della">familiar</i> <i class="della">en</i> <i class="della">casa</i> [Tb]. //<i class="della">-es</i> ‘espíritus de virtú misteriosa que la xente atribúi a dellos vivos; cóm- prense a un preciu baxu y guardándolos en caxes fáense fe- chizos y coses sobrenaturales (foi superstición perfrecuente)’ [ByM].
vasallos et pastores et Familiares suos 1185 (c.) [VVS/65] seamos obedientes e uerdaderos familiares e fieles confessos 1236(or.) [MSAH-V/214] soy familiar de la casa de Carrizo [1239-1240](or.) [MCar- II/256] seades uassalos e filigreses e familiares del Hospital de San Fagund 1245(or.) [MSAH-V/237]
Johan Pereç el familiar Johan Esidreç 1287(or.) [ACL- VIII/303] nos rreçibistes por uestros familiares 1289(or.) [MCar-II/221] reçebimos a vos Alvar Menendiz e Ignnes Rodriguiz por nos- tros familiares 1316(or.) [SP-I/408] Juan Alfonso de Gigion familiar del dicho liçençiado 1417(or.) [SP-III/214] Alfonsso de Medina pedrero criado e familiar del dicho Ro- drigo Alonso 1448(or.) [SP-III/449] Diego Menendez ... criado e familiar que fue de Pedro Gon- zalez 1448(or.) [SP-III/449]
  1. vasallos et pastores et Familiares suos
  2. 1185 (c.) VVS/65
  3. seamos obedientes e uerdaderos familiares e fieles confessos
  4. 1236(or.) MSAH-V/214
  5. soy familiar de la casa de Carrizo [1239-1240](or.)
  6. MCar- II/256
  7. seades uassalos e filigreses e familiares del Hospital de San Fagund
  8. 1245(or.) MSAH-V/237

  9. Johan Pereç el familiar Johan Esidreç
  10. 1287(or.) ACL- VIII/303
  11. nos rreçibistes por uestros familiares
  12. 1289(or.) MCar-II/221
  13. reçebimos a vos Alvar Menendiz e Ignnes Rodriguiz por nos- tros familiares
  14. 1316(or.) SP-I/408
  15. Juan Alfonso de Gigion familiar del dicho liçençiado
  16. 1417(or.) SP-III/214
  17. Alfonsso de Medina pedrero criado e familiar del dicho Ro- drigo Alonso
  18. 1448(or.) SP-III/449
  19. Diego Menendez ... criado e familiar que fue de Pedro Gon- zalez
  20. 1448(or.) SP-III/449
Del llat. FAMILIĀRIS, -E ‘que pertenez a la familia’ (OLD), per vía culta, llueu nominalizáu anque’l masculín FAMILIĀRIS ‘amigu’, ‘íntimu’ yá en llat. tenía usu nominal (EM s.v. famulus).
familiaridá, la*
📖: familiaridá
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">non</i>(TEST)
  1. familiaridá
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">non</i
anden vagabundas et porque non ayam familiaridat sos- pechosa con los conpadres 1379(or.) [MV/230]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">anden</i> <i class="della">vagabundas</i> <i class="della">et</i> <i class="della">porque</i> <i class="della">non</i> <i class="della">ayam</i> <i class="della">familiaridat</i> <i class="della">sos-</i> <i class="della">pechosa</i> <i class="della">con</i> <i class="della">los</i> <i class="della">conpadres</i> 1379(or.) [MV/230]
D’una formación *FAMILIARITAS, -ATIS, fecha acordies col mo- delu de ueritas, -atis, ye’l semicultismu ast. familiaridá (cfr.).
famín, ina, ino*
📖: famín
🔤: , ina, ino*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 ina,, ino
Con fame. ///<i class="della">La</i>(TEST)
  1. famín
  2. Con fame
  3. <i class="della">La</i infl. cast.
neblina marcelina o mortal o famina [LC].
  1. 1. <i class="della">neblina</i> <i class="della">marcelina</i> <i class="della">o</i> <i class="della">mortal</i> <i class="della">o</i> <i class="della">famina</i> [LC].
Cfr. famientu (cfr.).
famión, ona
📖: famión
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<famión/ona/ono [Llg. Ri]. famón [y Qu. y Tb].>(TEST)
  1. famión
    • Cg
    • Cp
    • Md
    • Pr
    • Xx
    • Sb
    • Qu
    • Ll
    • Tb
    • Sm
  2. famión/ona/ono
    • Llg
    • Ri
  3. famón
    • y Qu
    • y Tb
Con muncha fame [Cb. Cg. Cp. Md. Bab. Bard. Pr. Tor. /Eo/. JH. R. AGO]. 2. Tragón [Xx. Cp. Ac. Sb. Pzu. Tor]. 3. Gorrón, mangante [Xx]. 4. Que da poca comida [Qu]. 5. Tacañu [Ac. Ll. Ri. Tb. Sm. Pr]. Que lo quier too para sí [Tb]. 6. Ambi- ciosu [R].
  1. 1. Con muncha fame [Cb. Cg. Cp. Md. Bab. Bard. Pr. Tor. /Eo/. JH. R. AGO].
  2. 2. Tragón [Xx. Cp. Ac. Sb. Pzu. Tor].
  3. 3. Gorrón, mangante [Xx].
  4. 4. Que da poca comida [Qu].
  5. 5. Tacañu [Ac. Ll. Ri. Tb. Sm. Pr]. Que lo quier too para sí [Tb].
  6. 6. Ambi- ciosu [R].
Del llat. FAMIDUS, -A, -UM ‘famientu’ (ABF) > ast. *famiu, a, o, con incrementación d’un sufixu aumentativu -ón. Les espre- siones del tipu famón tán iguaes dende fame (PE2.). L’ast. *famiu pudo sentise tamién como un participiu fuerte de *famir, equivalente a afamiar (cfr.), d’u sedría posible llograr el débil famíu (cfr.).
famíu, ida, ío
📖: famíu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
Famientu, famélicu [Md]. Cfr. <i class="della">famión</i>(TEST)
  1. famíu
  2. Famientu, famélicu
    • Md
  3. Cfr
  4. <i class="della">famión</i
& afamiar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. & <i class="della">afamiar.</i>
famosu, a, o
📖: famosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+famusu [Sb. Ay. Ri].>(TEST)
  1. famosu
    • Pa
  2. famusu metafonía
    • Sb
    • Ay
    • Ri
Cast. famoso [Pa. Ay. Ri]. 2. Bien de salú, con bon aspeutu [Sb]. Animáu, con salú [Pa]: To padre anda tan famosu per ahí, ¿eh? [Pa].
  1. 1. Cast. <i class="della">famoso</i> [Pa. Ay. Ri].
  2. 2. Bien de salú, con bon aspeutu [Sb]. Animáu, con salú [Pa]: <i class="della">To</i> <i class="della">padre</i> <i class="della">anda</i> <i class="della">tan famosu</i> <i class="della">per</i><i class="della"> ahí, ¿eh? </i>[Pa].
Del llat. FAMŌSUS, -A, -UM ‘que fai falar de sí’ → ‘célebre’, ‘con fama’ (EM s.v. fama) como vemos en fama (cfr.); na acei- ción §2 caltién el sentíu meyorativu aplicándolu a cualidaes físiques.
fampa, la
📖: fampa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Términu conocíu per testu en castellán: <i class="della">¿...a solo escarabicaduras, tener heredades de la </i><i class="della">fampa</i>? [Grangerías XVIII: 778] <i class="della">sabido que tienes palomar de la </i><i class="della">fampa</i><i class="della">, nadie escrupulizará</i>(TEST)
  1. fampa
  2. Términu conocíu per testu en castellán: <i class="della">¿...a solo escarabicaduras, tener heredades de la </i><i class="della">fampa</i>? [Grangerías XVIII: 778] <i class="della">sabido que tienes palomar de la </i><i class="della">fampa</i><i class="della">, nadie escrupulizará</i
de tus palominos aunque vayan muertos [Grangerías XVIII: 981]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">tus</i> <i class="della">palominos</i> <i class="della">aunque</i> <i class="della">vayan</i> <i class="della">muertos</i> [Grangerías XVIII: 981]
¿Sedrá un galicismu HAMPE que llega a nós paralelu al cast. hampa (DCECH s.v. hampa) interpretándose l’aspirada como una [f]?
famuca, la
📖: famuca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Gana de comer, apetitu [Tb. An]: <i class="della">Entróu-y</i>(TEST)
  1. famuca
    • An
  2. Gana de comer, apetitu [Tb. An]: <i class="della">Entróu-y</i
la famuca [An].
  1. 1. <i class="della">la</i> <i class="della">famuca</i> [An].
Dim. de fame (cfr.) col suf. -uca.
“famulario”
📖: “famulario”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu cultizante conocíu per testu del sur del dominiu: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">algun</i>(TEST)
  1. “famulario”
  2. Términu cultizante conocíu per testu del sur del dominiu: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">algun</i
ffamulario que mostre algun rrecaudo 1280(or.) [MCar-II/149] Cfr. fámulu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">ffamulario</i> <i class="della">que</i> <i class="della">mostre</i> <i class="della">algun</i> <i class="della">rrecaudo</i> 1280(or.) [MCar-II/149] Cfr. <i class="della">fámulu</i>.
fámulu*
📖: fámulu*
🏗️: SI
✍️: NO
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">ecce</i>(TEST)
  1. fámulu*
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">ecce</i
nos famuli dei [Nome de persona] presbiter 951(or.) [DO
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">nos</i> <i class="della">famuli</i> <i class="della">dei</i> [Nome de persona] <i class="della">presbiter</i> 951(or.) [DO
IX-X/57] ego exigua famula uestra [Nome de persona] 978(or.) [DO IX-X/80] ex me vemulum que suum Pelagius Petriz 1071(or.) [SP-I/26] debent dare seniores soldata a tres famulos de quoquina 1110 (s. XII) [MSAH-IV/22] El llat. FAMULUS, -I ‘criáu, domésticu’ (EM), lo mesmo que’l correspondiente femenín FAMULA, -AE, son responsable, per vía culta, del ast. a. fámulu, a; un deriváu en -ARIUS, famula- rio (
  1. IX-X/57]
  2. ego exigua famula uestra [Nome de persona]
  3. 978(or.) DO IX-X/80
  4. ex me vemulum que suum Pelagius Petriz
  5. 1071(or.) SP-I/26
  6. debent dare seniores soldata a tres famulos de quoquina
  7. 1110 (s. XII) MSAH-IV/22
  8. El llat. FAMULUS, -I ‘criáu, domésticu’ (EM), lo mesmo que’l correspondiente femenín FAMULA, -AE, son responsable, per vía culta, del ast. a. fámulu, a; un deriváu en -ARIUS, famula- rio (
cfr.), vese tamién en testu romance de 1280. La grafía “ve- mulum” que se conseña en 1071 pue ser un lapsus calami pero tamién podría entendese como una sonorización popular de -F- nel decursu (GHLA §4.3.1.5).
fana, la
📖: fana
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Terrén percuesto [Qu. Tb], abrupto y peligroso pal ganáu [Sm]. Desbentíu nuna peña d’u ye difícil salir [Bab. Cv (ye mayor que’l <i class="della">puenxu</i>). Bard]. Terraplén, lladera mui empruna [Pzu]. Terrén argaxadizo [Md]. Terrén de monte con cáscaros y peñes, peligroso pa persones y ganáu [PSil]. 2. Gran argayu [Md] na tierra, nun muriu [An], nuna parede [Sl. Oc (= ar- <br class="della">gaxu)]: <i class="della">Chuvéu ya caéu una fana </i>[An]. Removimientu d’un monte dende la base fasta’l cumal [Cn, Ti (VB)]. Argaxu de tierra [Dg. Cn (MG). Pr. Tox. PVieya] o peñes [Vd]. 3. Porción de tierra y piedres qu’argayen [Cv. Cn (F). Vd]: <i class="della">Hai qu’ir qui-</i>(TEST)
  1. fana
    • Cn
    • Cv
  2. Terrén percuesto
    • Qu
    • Tb], abrupto y peligroso pal ganáu [Sm
  3. Desbentíu nuna peña d’u ye difícil salir
    • Bab
    • puenxu).">Cv (ye mayor que’l <i class="della">puenxu</i>)
    • Bard
  4. Terraplén, lladera mui empruna
    • Pzu
  5. Terrén argaxadizo
    • Md
  6. Terrén de monte con cáscaros y peñes, peligroso pa persones y ganáu
    • PSil
  7. 2
  8. Gran argayu
    • Md] na tierra, nun muriu [An], nuna parede [Sl
    • gaxu)]: Chuvéu ya caéu una fana [An.">Oc (= ar- <br class="della">gaxu)]: <i class="della">Chuvéu ya caéu una fana </i>[An
  9. Removimientu d’un monte dende la base fasta’l cumal
    • Cn, Ti (VB)
  10. Argaxu de tierra
    • Dg
    • Cn (MG)
    • Pr
    • Tox
    • PVieya] o peñes [Vd
  11. 3
  12. Porción de tierra y piedres qu’argayen [Cv. Cn (F). Vd]: <i class="della">Hai qu’ir qui-</i
tar esa fana de la carril [Cn (F)]. Tierra argayao [AGO]. 4. Fuexa que dexa la tierra y piedres argayaes [Cv. AGO]. 5. Ne- veru, glaciar [Md]. //Fana de neve ‘ádene, trabe’ [Vc (Cruce)].
  1. 1. <i class="della">tar esa</i> <i class="della">fana</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">carril</i> [Cn (F)]. Tierra argayao [AGO].
  2. 4. Fuexa que dexa la tierra y piedres argayaes [Cv. AGO].
  3. 5. Ne- veru, glaciar [Md]. //<i class="della">Fana</i> <i class="della">de</i> <i class="della">neve</i> ‘ádene, trabe’ [Vc (Cruce)].
así te mate una fana [1850-1890] [VAQUEIRU/59] L’ast. fana ‘argayu’, ‘llugar onde argayó la tierra’ a dellos paez-yos que nun podría separtase del celta WAGNO- con con- tinuador n’irlandés fán ‘oblícuu, en declive, cuestu’ (Hubs- chmid 1960: 148). Sedría lo mesmo que partir del supuestu *UANNO ‘cuesta’, ‘precipiciu’, ‘lladera’ (TLG 151; RGC 252) que xustificaría l’ast. fanu ‘fana pequeña’ y el diminutivu fanascu ‘pradera percuesta’ (cfr.) y fanizu (cfr.); quiciabes tamién el verbu fanar (cfr.). Corominas-Pascual (DCECH s.v. fanático), a la escontra de Gamillscheg, nieguen el pasu V- > F- nel célticu continental, nun consideren el verbu nin de tipu célticu nin ibe- rovascu y paecen inclinase más por una rellación col términu llat. vg. afannae ‘pallabres enguedeyaes y ensin sentíu’ → *AF- FANARE ‘afanase, trabayar penosamente’ (DCECH s.v. afanar), anque Meyer-Lübke afitaba que la presencia d’esti verbu en cast. y port. yera un occitanismu (REW s.v. *afannare). De toes maneres ast. fana (DGLA), como’l verbu fanar ‘argayar la tierra’ (cfr.), ye voz de la fastera sureño-occidental, esto ye, d’aquella que va a caballu’l Cordal onde -NN- > -n- que quiciabes podría averase a la conseñación llatina seronda que lleemos como co- llifana xunto al compuestu collamontium (EM s.v. collis, -is ‘oteru’). Pero poco d’ello podemos afitar. Al verbu sureño-occi- dental fanar podría averáse-y la presencia del gall. fanado ‘ensin oreyes’, gall. fanar ‘cortar dalgún nembro arrentes’ (GVGH), port. fanar ‘cortar’, cast. a. fañar ‘cortar les puntes de les oreyes a un animal’, anque la
  1. así te mate una fana [1850-1890]
  2. VAQUEIRU/59
  3. L’ast. fana ‘argayu’, ‘llugar onde argayó la tierra’ a dellos paez-yos que nun podría separtase del celta WAGNO- con con- tinuador n’irlandés fán ‘oblícuu, en declive, cuestu’ (Hubs- chmid 1960: 148). Sedría lo mesmo que partir del supuestu
  4. *UANNO ‘cuesta’, ‘precipiciu’, ‘lladera’ (TLG 151; RGC 252) que xustificaría l’ast. fanu ‘fana pequeña’ y el diminutivu fanascu ‘pradera percuesta’ (cfr.) y fanizu (cfr.); quiciabes tamién el verbu fanar (cfr.). Corominas-Pascual (DCECH s.v. fanático), a la escontra de Gamillscheg, nieguen el pasu V- > F- nel célticu continental, nun consideren el verbu nin de tipu célticu nin ibe- rovascu y paecen inclinase más por una rellación col términu llat. vg. afannae ‘pallabres enguedeyaes y ensin sentíu’ → *AF- FANARE ‘afanase, trabayar penosamente’ (DCECH s.v. afanar), anque Meyer-Lübke afitaba que la presencia d’esti verbu en cast. y port. yera un occitanismu (REW s.v. *afannare). De toes maneres ast. fana (DGLA), como’l verbu fanar ‘argayar la tierra’ (cfr.), ye voz de la fastera sureño-occidental, esto ye, d’aquella que va a caballu’l Cordal onde -NN- > -n- que quiciabes podría averase a la conseñación llatina seronda que lleemos como co- llifana xunto al compuestu collamontium (EM s.v. collis, -is ‘oteru’). Pero poco d’ello podemos afitar. Al verbu sureño-occi- dental fanar podría averáse-y la presencia del gall. fanado ‘ensin oreyes’, gall. fanar ‘cortar dalgún nembro arrentes’ (GVGH), port. fanar ‘cortar’, cast. a. fañar ‘cortar les puntes de les oreyes a un animal’, anque la
etimoloxía seya non fácil d’afayar (Pensado 2003: 262). Quiciabes pudiere axuntase a ello l’ast. centro-orien- tal afañar ‘debilitase’, ‘enfermar les plantes o frutos’ [Cg]. Nun sedría imposible averar a esto la familia del ast. fañagüetu (cfr.) que paez remontar tamién a un étimu con -NN-.
fanar
📖: fanar
🏗️: NO
✍️: NO
Argayar la tierra o les piedres [Vd (= esfanar)]. {2. Cortar les oreyes o les cañes de los árboles [/Eo/]}. <i class="della">Que</i>(TEST)
  1. fanar
  2. {2. Cortar les oreyes o les cañes de los árboles [/Eo/]}
  3. Argayar la tierra o les piedres
    • Vd (= esfanar)
  4. <i class="della">Que</i
es la baca color bermeja e fanada de una orexa 1571 [(Comuña): 118]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">es</i> <i class="della">la</i> <i class="della">baca</i> <i class="della">color</i> <i class="della">bermeja</i> <i class="della">e</i> <i class="della">fanada</i> <i class="della">de</i> <i class="della">una</i> <i class="della">orexa</i> 1571 [(Comuña): 118]
Verbu fechu sobro fana (cfr.) lo mesmo que’l compuestu en- fanar (cfr.), esfanar (cfr.) y desenfanar (cfr.).
fanascu, el
📖: fanascu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. fanascu
    • Sm
Pradera percuesta [Sm].
  1. 1. Pradera percuesta [Sm].
Cfr. fana.
fandangu, a, o
📖: fandangu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><fandanga [Pa. Sm. Cd]. fandangu/a [Tb]. fandango/a [Llg].>(TEST)
  1. fandangu
    • Ri
  2. ident class="della" level="1"></ident><fandanga
    • Pa
    • Sm
    • Cd
  3. fandangu/a
    • Tb
  4. fandango/a
    • Llg
Chismosa y poco trabayadora (una muyer) [Pa. Tb]. Caleyona (muyer) [Llg]. 2. Que val poco, qu’estorba (un home) [Tb]: Antón, ¿pur qué será tan fandangu? [Tb]. 3. De mala vida o fama (una muyer) [Tb. Sm]: Esa ya mui fandanga [Tb]: Esa fandanga nun fai más que comprometelu [Tb]. De mala reputación (una muyer) [Cd]. //Ser un fandango ‘ser charrana (la muyer) [Ri].
  1. 1. Chismosa y poco trabayadora (una muyer) [Pa. Tb]. Caleyona (muyer) [Llg].
  2. 2. Que val poco, qu’estorba (un home) [Tb]: <i class="della">Antón, ¿pur qué será tan fandangu? </i>[Tb].
  3. 3. De mala vida o fama (una muyer) [Tb. Sm]: <i class="della">Esa</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">fandanga</i> [Tb]: <i class="della">Esa</i> <i class="della">fandanga</i><i class="della"> nun</i> <i class="della">fai</i> <i class="della">más</i> <i class="della">que</i> <i class="della">comprometelu</i> [Tb]. De mala reputación (una muyer) [Cd]. //<i class="della">Ser</i> <i class="della">un</i> <i class="della">fandango</i> ‘ser charrana (la muyer) [Ri].
//Un fandangu ‘muyer de mala vida o fama’ [Tb. Sm. Cd]: Esa ya mui fandangu [Tb]: //Anda fandango, dímelo andando “frase de confianza conforme a las prisas que se traían las mujeres can- dasinas aun más acá de la mitad de este siglo” [Cñ]. Sobro fandangu (cfr.) féxose’l verbu *afandangar conocíu pel participiu afandangáu (cfr.) y el compuestu esfandangar (cfr.). En rellación con fandangu ha citase’l diminutivu fandangüitu (cfr.), fandangueru, a, o (cfr.) d’u siguió fandanguería (cfr.).
  1. //Un fandangu ‘muyer de mala vida o fama’ [Tb. Sm. Cd]: Esa ya mui fandangu [Tb]: //Anda fandango, dímelo andando “frase de confianza conforme a las prisas que se traían las mujeres can- dasinas aun más acá de la mitad de este siglo” [Cñ].
  2. Sobro fandangu (cfr.) féxose’l verbu *afandangar conocíu pel participiu afandangáu (cfr.) y el compuestu esfandangar (cfr.). En rellación con fandangu ha citase’l diminutivu fandangüitu (cfr.), fandangueru, a, o (cfr.) d’u siguió fandanguería (cfr.).
fandangu, el
📖: fandangu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><fandango [Lln. Cñ. Ri].>(TEST)
  1. fandangu
  2. ident class="della" level="1"></ident><fandango
    • Lln
    • Ri
Muérganu xenital femenín [Lln. Cñ (= fañagüeto = zape = rato). 2. Baille sueltu per pareyes [Lln]. Xiringüelu [R]. //Dar el fandango ‘tar una muyer tol día escaleyando’ [Llg]. lluego rompen la cadena pa bailar la xiraldilla y el fan- dangu 1898 [NIEMBRO(B)/47] Quiciabes sía voz orixinada nel port. fado como suponen pal cast. fandango Corominas-Pascual (DCECH s.v. fandango). Dende equí pudo venir el so desendolque gramatical (→ axe- tivu) y léxico-semánticu, xeneralizando un sen espreciatible.
  1. Muérganu xenital femenín [Lln. Cñ (= fañagüeto = zape = rato). 2. Baille sueltu per pareyes [Lln]. Xiringüelu [R]. //Dar el fandango ‘tar una muyer tol día escaleyando’ [Llg]. lluego rompen la cadena pa bailar la xiraldilla y el fan- dangu
  2. 1898 NIEMBRO(B)/47
  3. Quiciabes sía voz orixinada nel port. fado como suponen pal cast. fandango Corominas-Pascual (DCECH s.v. fandango). Dende equí pudo venir el so desendolque gramatical (→ axe- tivu) y léxico-semánticu, xeneralizando un sen espreciatible.
fandanguería, la*
📖: fandanguería
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<///<ident class="della" level="1"></ident>/fandangueríes [Pa. Sb].>(TEST)
  1. fandanguería
  2. <ident class="della" level="1"></ident>/fandangueríes infl. cast.
    • Pa
    • Sb
Xuergues, diversiones [Pa. Sb]: Yo nun so amiga fandangue- ríes, quiero más tar tranquila en casa [Sb]. Cfr. fandangu, a, o.
  1. Xuergues, diversiones [Pa. Sb]: Yo nun so amiga fandangue- ríes, quiero más tar tranquila en casa [Sb].
  2. Sb
  3. Cfr. fandangu, a, o.
fandangueru, a, o*
📖: fandangueru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><fandangueiru [Cn (MG)].>(TEST)
  1. fandangueru
    • Cn
  2. ident class="della" level="1"></ident><fandangueiru
    • Cn (MG)
Muyeriegu [Cn (MG)].
  1. 1. Muyeriegu [Cn (MG)].
Cfr. fandangu, a, o.
  1. Cfr. fandangu, a, o.
fandangüitu, el/la
📖: fandangüitu
🔤: , el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><{Paez espresión con metafonía por -<i class="della">u</i>(TEST)
  1. fandangüitu
  2. ident class="della" level="1"></ident><{Paez espresión con metafonía por -<i class="della">u</i
anque nun se conseña
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. anque nun se conseña
*fandangüetu}.> Rapaza qu’escaleya muncho [Llg (= fañagüitu)]. //Dar el fan- dangüitu ‘tar escaleyando tol día una rapacina’ [Llg]. Dim. de fandangu.
  1. *fandangüetu}.>
  2. Rapaza qu’escaleya muncho [Llg (= fañagüitu)]. //Dar el fan- dangüitu ‘tar escaleyando tol día una rapacina’ [Llg].
  3. Llg
  4. Dim. de fandangu.
fandoscu, a, o*
📖: fandoscu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><fandosca [Cp. Oc].>(TEST)
  1. fandoscu
  2. ident class="della" level="1"></ident><fandosca
    • Cp
    • Oc
Malaxeitada, fecha una llaceria [Cp]. Malaxeitada y tosca (una muyer) [Oc]. Cfr. andoscu.
fanega, la
📖: fanega
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<faniega [Cb. Cp. Ac. Llg. y Sr. Sb. Mi (Oc). Ay. Ll. Ri. y Md. Pr. Sl. Cv. JH. R]. h.anega [Cl. Pa]. ///anega [Ar].>(TEST)
  1. fanega
    • Cd
    • Tb
    • Md
    • Cn
  2. faniega
    • Cb
    • Cp
    • Ac
    • Llg
    • y Sr
    • Sb
    • Mi (Oc)
    • Ay
    • Ll
    • Ri
    • y Md
    • Pr
    • Sl
    • Cv
    • JH
    • R
  3. h.anega
    • Cl
    • Pa
  4. anega infl. cast.
    • Ar
Cast. hanega [Cl. Cb. Llg. Ll. Ar. R]. Midida de capacidá [Ac. Cd. Cv. Tox] qu’equival a diez zalaminos (Cp, Sb, Oc), a seis galipos, a ocho copinos, a dos zalaminos (JH), a cuatro zala- minos, a ocho copinos (Uv), a ocho copinos (Ay, Md, Pr, Sl), a siete copinos (Qu, Tb, Sm), a 56 quilos (Sr), a 64 kilos (Ri), a 56 litros, a ocho copinos (Ay), a diez zalaminos (Pa), a siete cuartales (Arm), a cuatro cuartales (PSil, Mar). {Según JS 156 la fanega asturiana divídese en: celemín, copín, galipo (sic), maquila}. 2. Áridos que caben na fanega [JH]. 3. Midida agraria [Tb. Md. Ay]: Son siete fanegas de tierra [Tb]. 4. Per- sona gorda y pequeña [Cn (F)]: Tas feita una bona fanega [Cn (F)].
  1. 1. Cast. <i class="della">hanega</i> [Cl. Cb. Llg. Ll. Ar. R]. Midida de capacidá [Ac. Cd. Cv. Tox] qu’equival a diez <i class="della">zalaminos</i> (Cp, Sb, Oc), a seis <i class="della">galipos,</i> a ocho <i class="della">copinos</i>, a dos <i class="della">zalaminos</i> (JH), a cuatro <i class="della">zala- minos,</i> a ocho <i class="della">copinos</i> (Uv), a ocho <i class="della">copinos</i> (Ay, Md, Pr, Sl), a siete <i class="della">copinos</i> (Qu, Tb, Sm), a 56 quilos (Sr), a 64 kilos (Ri), a 56 litros, a ocho <i class="della">copinos</i> (Ay), a diez <i class="della">zalaminos</i> (Pa), a siete <i class="della">cuartales </i>(Arm), a cuatro <i class="della">cuartales </i>(PSil, Mar). {Según JS 156 la <i class="della">fanega asturiana </i>divídese en: <i class="della">celemín</i>, <i class="della">copín</i>, <i class="della">galipo </i>(<i class="della">sic</i>), <i class="della">maquila</i>}.
  2. 2. Áridos que caben na fanega [JH].
  3. 3. Midida agraria [Tb. Md. Ay]: <i class="della">Son</i> <i class="della">siete</i> <i class="della">fanegas</i> <i class="della">de</i> <i class="della">tierra</i> [Tb].
  4. 4. Per- sona gorda y pequeña [Cn (F)]: <i class="della">Tas feita una bona fanega </i>[Cn (F)].
a) I fanega de trigo et media kannadella de uino 1148(or.) [MSAH-IV/204] unam fanegam ordei 1167(or.) [ACL/378] por illis decem et octo sojos adunatos detis novem fanegas de tritico 1198 [FRLeón/165] pro cevada tres fanegas de centeno 1198 [SPM/356] novem fanegas de tritico et novem arietes 1198 [SPM/356] don Marcos mio merino de Pesquera me deue X fanegas de centeno 1270(or.) [ACL-VIII/10] b) devolo pagar por la faniega 1283 [SP-I/263] dos moyos de bon pan per estiua per la ffaniega derecha 1294(or.) [MCar-II/232] deuo a dar cada anno de rienda quatro faniegas de pan 1297(or.) [SB/224] dolze faniegas de erga 1299 [SP-I/310] cada un anno una faniega descanda de San Martino ata Natal 1313(or.) [MV/101] pagado el dicho quinto de la rienda e esta faniega sobredicha 1313(or.) [MV/101] hunna faniega de pan en froas de dezmo 1371 [MB/186] una fanyega de escanda linpio e pisado por el çelemin dere- cho de 1374(or.) [SB/295] mando a Pero Ferrandez canonigo una faniega de pan o diez maravedis 1397(or.) [VC-II/19] me deve Diego Suarez de Villamayor una faniega de pan 1397(or.) [VC-II/20] en San Pedro de Teverga onde yera feligres por ofrendario una faniega 1399(or.) [VC-II/27] onde se soterro el dicho Diego Garçia por ofrendario otra faniega 1399(or.) [VC-II/27] moyos d’escanda por la faniega derecha de Oviedo, nos las dolze faniegas e vos (...) las otras una fanega de pan de faves en cada un año 1520 (t.) [SP-IV/446] Tres fanegues esmuerga cada día [Judit 193] c) hanega 1694 (DAT n. 29] Arabismu del qu’hai constancia medieval (Oliver 241) y mo- derna (ADLA 30 & 149): Na actualidá n’asturianu danse usos de dambes espresiones, faniega ~ fanega asina como l’autóctona aspiración oriental h.anega. Al sur del Cordal alviértese yá’l resultáu castellán con perda d’aspiración anega. La diptongación o la so ausen- cia ha debese a los problemes d’adautación del sistema vocá- licu arábigu a los romances centrales de la Península. En documentos asturianos del XVI y XVII ye frecuente que s’es- criba “hanega” (Uviéu 1500; DAT a. 1694, n. 29). Un deriváu de fanega ye l’aumentativu fanegada (
  1. a) I fanega de trigo et media kannadella de uino
  2. 1148(or.) MSAH-IV/204
  3. unam fanegam ordei
  4. 1167(or.) ACL/378
  5. por illis decem et octo sojos adunatos detis novem fanegas de tritico
  6. 1198 FRLeón/165
  7. pro cevada tres fanegas de centeno
  8. 1198 SPM/356
  9. novem fanegas de tritico et novem arietes
  10. 1198 SPM/356
  11. don Marcos mio merino de Pesquera me deue X fanegas de centeno
  12. 1270(or.) ACL-VIII/10
  13. b) devolo pagar por la faniega
  14. 1283 SP-I/263
  15. dos moyos de bon pan per estiua per la ffaniega derecha
  16. 1294(or.) MCar-II/232
  17. deuo a dar cada anno de rienda quatro faniegas de pan
  18. 1297(or.) SB/224
  19. dolze faniegas de erga
  20. 1299 SP-I/310
  21. cada un anno una faniega descanda de San Martino ata Natal
  22. 1313(or.) MV/101
  23. pagado el dicho quinto de la rienda e esta faniega sobredicha
  24. 1313(or.) MV/101
  25. hunna faniega de pan en froas de dezmo
  26. 1371 MB/186
  27. una fanyega de escanda linpio e pisado por el çelemin dere- cho de
  28. 1374(or.) SB/295
  29. mando a Pero Ferrandez canonigo una faniega de pan o diez maravedis
  30. 1397(or.) VC-II/19
  31. me deve Diego Suarez de Villamayor una faniega de pan
  32. 1397(or.) VC-II/20
  33. en San Pedro de Teverga onde yera feligres por ofrendario una faniega
  34. 1399(or.) VC-II/27
  35. onde se soterro el dicho Diego Garçia por ofrendario otra faniega
  36. 1399(or.) VC-II/27
  37. moyos d’escanda por la faniega derecha de Oviedo, nos las dolze faniegas e vos (...) las otras una fanega de pan de faves en cada un año
  38. 1520 (t.) SP-IV/446
  39. Tres fanegues esmuerga cada día
  40. Judit 193
  41. c) hanega 1694 (DAT n. 29]
  42. Arabismu del qu’hai constancia medieval (Oliver 241) y mo- derna (ADLA 30 & 149):
  43. Na actualidá n’asturianu danse usos de dambes espresiones, faniega ~ fanega asina como l’autóctona aspiración oriental h.anega. Al sur del Cordal alviértese yá’l resultáu castellán con perda d’aspiración anega. La diptongación o la so ausen- cia ha debese a los problemes d’adautación del sistema vocá- licu arábigu a los romances centrales de la Península. En documentos asturianos del XVI y XVII ye frecuente que s’es- criba “hanega” (Uviéu 1500; DAT a. 1694, n. 29). Un deriváu de fanega ye l’aumentativu fanegada (
cfr.); tamién fanegueru (cfr.) que, d’un significáu de ‘quien cobra les rentes en fane- gues’ pasa a designar ‘persona rica’. Un usu axetivu vémoslu en fanegu, a, o (cfr.) quiciabes debíu a la comparanza cola cesta llamada fanega; tamién l’aumentaivu fanegón, ona (cfr.).
fanegada, la
📖: fanegada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. fanegada
hanegada [Pzu]. Porción de terrén en que pue semase una fanega de cereales [Mar].
  1. 1. <///anegada [Mar]. Cast. <i class="della">hanegada </i>[Pzu]. Porción de terrén en que pue semase una fanega de cereales [Mar].
Cfr. fanega.
fanegón, ona
📖: fanegón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<faniegón [Lln. Ac. y JH].>(TEST)
  1. fanegón
    • Ca
  2. faniegón
    • Lln
    • Ac
    • y JH
Aum. de faniegu. 2. Que cobra munches rentes en frutos [JH]. 3. Glotón, tragón [JH]. 4. Gordu, xeneralmente cachazudu y tranquilu [Ca]: ¿Pa ónde irá’l fanegón del mio fiyu? [Ca]. Grande y tranquila (una persona) [Ac]: Yes un faniegón que nun vales pa [Ac]. 5. Avarientu [Lln]. Cfr. fanega.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Aum. de <i class="della">faniegu</i>.
  3. 2. Que cobra munches rentes en frutos [JH].
  4. 3. Glotón, tragón [JH].
  5. 4. Gordu, xeneralmente cachazudu y tranquilu [Ca]: <i class="della">¿Pa</i> <i class="della">ónde</i> <i class="della">irá’l</i> <i class="della">fanegón</i> <i class="della">del</i> <i class="della">mio</i> <i class="della">fiyu?</i> [Ca]. Grande y tranquila (una persona) [Ac]: <i class="della">Yes un faniegón que </i><i class="della">nun</i> <i class="della">vales</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">ná</i> [Ac].
  6. 5. Avarientu [Lln]. Cfr. <i class="della">fanega</i>.
fanegu, a, o
📖: fanegu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+fanigu [Ay]. faniega [Ce].>(TEST)
  1. fanegu
  2. fanigu metafonía
    • Ay
  3. faniega
    • Ce
Pequeñu y gordu [Pzu]. Gordinflón, folganzán [Ay]. De ba- rriga abultada (una persona) [Ce].
  1. 1. Pequeñu y gordu [Pzu]. Gordinflón, folganzán [Ay]. De ba- rriga abultada (una persona) [Ce].
Cfr. fanega.
fanegueru, {el}
📖: fanegueru
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
<//fanegueiro [Eo].>(TEST)
  1. fanegueru
    • Cg
  2. fanegueiro eonaviego
    • Eo
Propietariu de finques que tien munches rentes y recíbeles en granu [Cg. R]. Ricu, persona que cobra munches fanegues de renta [/Eo/]. Xente rico [JS]. ///Fanegueru, al alba en pie, que si non trabaya, ve dizse p’aludir a la necesaria vixilancia de la facienda propia [LC].
  1. 1. Propietariu de finques que tien munches rentes y recíbeles en granu [Cg. R]. Ricu, persona que cobra munches fanegues de renta [/Eo/]. Xente rico [JS]. ///<i class="della">Fanegueru,</i> <i class="della">al</i> <i class="della">alba</i> <i class="della">en</i> <i class="della">pie,</i> <i class="della">que si</i> <i class="della">non</i> <i class="della">trabaya,</i> <i class="della">ve</i> dizse p’aludir a la necesaria vixilancia de la facienda propia [LC].
- qu’acabará d’una vez/con toos los fanegueros/que fuelguen mientres nosotros/curtimos bien el pelleyu [Fernández de Prado (La Igualdá) 144] Cfr. fanega.
fanfaniar*
📖: fanfaniar*
🏗️: SI
✍️: NO
fanfaniar<b class="della">*</b>(TEST)
  1. fanfaniar*
    • Vd
  2. fanfaniar<b class="della">*</b
Falar de manera mui nasal [Vd].
  1. 1. <zanfanear [Vd].> Falar de manera mui nasal [Vd].
Cfr. zanfoina.
fánfanu, a, o
📖: fánfanu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<zánfanu/a [Sm. Oc].>(TEST)
  1. fánfanu
  2. zánfanu/a
    • Sm
    • Oc
Que s’espresa con dificultá (una persona) [Sm (fánfanu)]. Gan- gosu [Oc].
  1. 1. Que s’espresa con dificultá (una persona) [Sm (fánfanu)]. Gan- gosu [Oc].
2. Con aspeutu de tonta (una persona) [Sm]. D’una voz onomatopéyica (DCECH s.v. fanfarrón), FANF (DEEH s.v. fanf), que pudo ser niciu de deficiencia espresiva como s’al- vierte nel ast. fánfanu, términu que, fónicamente, recuerda l’it. fànfano ‘falador’ y la familia del ast. zánfanu, a, o (cfr.). Pero otres vegaes entendióse esa voz como ‘ruíu’ o como niciu de presunción como amuesa tola familia de fanfarria (cfr.), fanfa- rriar (cfr.) y zanfaniar (cfr.), fanfarrón (cfr.), fanfarroniar (cfr.), fanfarronada (cfr.). En tou casu paez aconseyable tamién rella- cionar l’ast. fánfanu, zánfanu y familia col ast. zanfoina (cfr.).
fanfarria, la
📖: fanfarria
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">fanfarria</i>(TEST)
  1. fanfarria
    • Pa
    • Ca
    • Ll
    • Ay
    • Mn
    • Mi
  2. Cast
  3. <i class="della">fanfarria</i
[Pa. AGO]. 2. Fanfarrón, que fala presumiendo [Pa. Ca. Ll. PSil]. 3. Bulla, ruíu, xarana [Ay]. 4. Grupu musi- cal que tien como oxetivu animar los sitios en fiesta [Xral]. //-as ‘farolaes, fanfarronaes’ [Mn]. //{Un/una fanfarria} ‘ba- bayón, farolón’ [AGO]. //Gastar muncha fanfarria ‘gastar munchu cuentu, dase munchu pote’ [Mi]. //Ser un fanfarria ‘falar muncho presumiendo’ [Mi]. apinan fanfarria creyíu ameyora al malvís calandria ruin- señor ñarbatu [PPRIA(B)/94]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Pa. AGO].
  3. 2. Fanfarrón, que fala presumiendo [Pa. Ca. Ll. PSil].
  4. 3. Bulla, ruíu, xarana [Ay].
  5. 4. Grupu musi- cal que tien como oxetivu animar los sitios en fiesta [Xral]. //-<i class="della">as </i>‘farolaes, fanfarronaes’ [Mn]. //<i class="della">{Un</i>/<i class="della">una fanfarria} </i>‘ba- bayón, farolón’ [AGO]. //<i class="della">Gastar muncha fanfarria </i>‘gastar munchu cuentu, dase munchu pote’ [Mi]. //<i class="della">Ser un fanfarria </i>‘falar muncho presumiendo’ [Mi]. <i class="della">apinan</i> <i class="della">fanfarria</i> <i class="della">creyíu</i> <i class="della">ameyora</i> <i class="della">al</i> <i class="della">malvís</i> <i class="della">calandria</i> <i class="della">ruin-</i> <i class="della">señor ñarbatu </i>[PPRIA(B)/94]
yes un fanfarria más yes un virote 1907 [Paredes/14] al ricu faneguero que gasta más fanfarria [FABRIC (NB)/255] a cuantos diben pasando con fachendosa fanfarria diba di- ciendo el poeta 1925 [ORB/12] ya na bolera non echa fanfarries al emburriar la bola 1925 [ORB/66] al que allega con fumos fachenda orgullu o fanfarria 1926 [RPérez/29] homilde sin servilismu valerosa sin fanfarria 1926 [RPé- rez/30]
  1. yes un fanfarria más yes un virote
  2. 1907 Paredes/14
  3. al ricu faneguero que gasta más fanfarria
  4. FABRIC (NB)/255
  5. a cuantos diben pasando con fachendosa fanfarria diba di- ciendo el poeta
  6. 1925 ORB/12
  7. ya na bolera non echa fanfarries al emburriar la bola
  8. 1925 ORB/66
  9. al que allega con fumos fachenda orgullu o fanfarria
  10. 1926 RPérez/29
  11. homilde sin servilismu valerosa sin fanfarria
  12. 1926 RPé- rez/30
Cfr. fánfanu.
fanfarriar
📖: fanfarriar
🏗️: NO
✍️: NO
Fanfarroniar [Ri. Pr]. Presumir, faroliar [VBable]. 2. Andar de <i class="della">fanfarria</i>(TEST)
  1. fanfarriar
    • Ay
  2. Fanfarroniar
    • Ri
    • Pr
  3. Presumir, faroliar
    • VBable
  4. 2
  5. Andar de <i class="della">fanfarria</i
[Ay].
  1. 1. [Ay].
Cfr. fánfanu.
fanfarrón, ona
📖: fanfarrón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<ident class="della" level="1"></ident><fanfarrión/ona/ono [Ri].>(TEST)
  1. fanfarrón
    • Tb
    • Sm
    • Ay
  2. ident class="della" level="1"></ident><fanfarrión/ona/ono
    • Ri
Cast. fanfarrón, babayu [Tb. Sm. PSil]. Que presume de lo que nun ye [Ay. Ri]. 2. Gordu, d’aspeutu bonu [PSil].
  1. 1. Cast. <i class="della">fanfarrón,</i> babayu [Tb. Sm. PSil]. Que presume de lo que nun ye [Ay. Ri].
  2. 2. Gordu, d’aspeutu bonu [PSil].
Cfr. fánfanu.
  1. Cfr. fánfanu.
fanfarronada, la
📖: fanfarronada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><fanfarroná [Sr. Ay].>(TEST)
  1. fanfarronada
  2. ident class="della" level="1"></ident><fanfarroná
    • Sr
    • Ay
Cast. fanfarronada [Ac. Sr. Ay]. Cfr. fánfanu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">fanfarronada </i>[Ac. Sr. Ay]. Cfr. <i class="della">fánfanu</i>.
fanfarroniar
📖: fanfarroniar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. fanfarroniar
Facese’l sabiondu [Ay]. Facese’l fanfarrón [Ay]. Cfr. fánfanu.
  1. Facese’l sabiondu [Ay]. Facese’l fanfarrón [Ay]. Cfr. fánfanu.
  2. Ay
fangaderu, el*
📖: fangaderu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><fangadeiru [Ce].>(TEST)
  1. fangaderu
  2. ident class="della" level="1"></ident><fangadeiru
    • Ce
Trolleru, folleru, sitiu enllenu de trolla [Ce]. Cfr. zangual.
  1. Trolleru, folleru, sitiu enllenu de trolla [Ce]. Cfr. zangual.
  2. Ce
fanguada, {la}
📖: fanguada
🔤: , {la}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {la}
<ident class="della" level="1"></ident>Parte cóncava d’una cosa [Sm. Bab]. 2. Cast. <i class="della">vaguada</i>(TEST)
  1. fanguada
  2. ident class="della" level="1"></ident>Parte cóncava d’una cosa
    • Sm
    • Bab
  3. 2
  4. Cast
  5. <i class="della">vaguada</i
[Ac]. 3. Aguada del teyáu [Ac].
  1. 1. [Ac].
  2. 3. Aguada del teyáu [Ac].
Cfr. zangual.
  1. Cfr. zangual.
fangueche, {el}
📖: fangueche
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">fangueche,</b>(TEST)
  1. fangueche
    • Ay
  2. ident class="della" level="1"></ident><b class="della">fangueche,</b
{el} Trolleru, folleru [Ay].
  1. 1. <b class="della">{el} </b>Trolleru, folleru [Ay].
Cfr. zangual.
fanizu, el
📖: fanizu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. fanizu
Fana o fanu pequeñu [Sm]. Cfr. fana.
  1. Fana o fanu pequeñu [Sm]. Cfr. fana.
  2. Sm
fanosga, la
📖: fanosga
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. fanosga
Cfr. fenosga.
  1. Cfr. fenosga.
fantasía, la*
📖: fantasía
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><fantesía [Mar].>(TEST)
  1. fantasía
  2. ident class="della" level="1"></ident><fantesía
    • Mar
Cast. fantasía [Mar]. Acodigo al remedio que solía/entrugando a Daniel, so ca- marada,/qué senificación tener podía/(ora fos favorable, ora encontrada)/aquel visllumbre, que la fantasía/-y traía dos dis embaranzada [BAúxa, Sueños (Poesíes 233-238)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">fantasía</i> [Mar]. <i class="della">Acodigo</i> <i class="della">al</i> <i class="della">remedio</i> <i class="della">que</i> <i class="della">solía</i>/<i class="della">entrugando</i> <i class="della">a</i> <i class="della">Daniel,</i> <i class="della">so</i> <i class="della">ca-</i> <i class="della">marada,</i>/<i class="della">qué senificación tener podía</i>/<i class="della">(ora fos favorable, ora</i> <i class="della">encontrada)</i>/<i class="della">aquel</i> <i class="della">visllumbre,</i> <i class="della">que</i> <i class="della">la</i> <i class="della">fantasía</i>/<i class="della">-y</i> <i class="della">traía</i> <i class="della">yá</i> <i class="della">dos</i> <i class="della">dis</i> <i class="della">embaranzada</i> [BAúxa, <i class="della">Sueños</i> (Poesíes 233-238)]
D’un grecismu llegáu pente medies del llat., per vía cultizante (DCECH s.v. fantasía). Dende ehí llogróse l’ax. fantasiosu, a, o (cfr.) y el verbu fantasiar (cfr.).
  1. D’un grecismu llegáu pente medies del llat., per vía cultizante (DCECH s.v. fantasía). Dende ehí llogróse l’ax. fantasiosu, a, o (cfr.) y el verbu fantasiar (cfr.).
fantasiar
📖: fantasiar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. fantasiar
Preciase, allabanciase [Md]. Cfr. fantasía.
  1. Preciase, allabanciase [Md]. Cfr. fantasía.
  2. Md
fantasiosu, a, o
📖: fantasiosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. fantasiosu
    • Lln
Fanfarrón [Lln].
  1. 1. Fanfarrón [Lln].
2. Imaxinativu, que nun tien los pies en suelu [Sr]. Cfr. fantasía.
fantasma, la
📖: fantasma
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. fantasma
Cfr. pantasma.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">pantasma</i>.
fantasmeru, a, o*
📖: fantasmeru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<fantasmeiru [Cn (MG)].>(TEST)
  1. fantasmeru
    • Cn
  2. fantasmeiru
    • Cn (MG)
Fantasiosu [Cn (MG)].
  1. 1. Fantasiosu [Cn (MG)].
Cfr. pantasma.
fantasmón, ona
📖: fantasmón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<b class="della">fantasmón,</b>(TEST)
  1. fantasmón
    • Ay
  2. b class="della">fantasmón,</b
ona Fantoche, informal [Ay].
  1. 1. <b class="della">ona </b>Fantoche, informal [Ay].
Cfr. pantasma.
fantoche, {el/la}
📖: fantoche
🔤: , {el/la}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el/la}
Persona presumida, a la que-y presta aparentar [Sr. Ay]: <i class="della">Ésa ye</i>(TEST)
  1. fantoche
    • Sr
  2. Persona presumida, a la que-y presta aparentar [Sr. Ay]: <i class="della">Ésa ye</i
más fantoche que nun hai otra [Sr].
  1. 1. <i class="della">más</i> <i class="della">fantoche</i> <i class="della">que</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">hai</i> <i class="della">otra</i> [Sr].
Del fr. FANTOCHE, términu tomáu del it. fantoccio pallabra lle- gada a nós apocayá dende’l cast. onde la documenta’l DRAE per vez primera nel sieglu XX (DCECH s.v. infante).
fanu, a, o*
📖: fanu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
//<i class="della">Dir</i>(TEST)
  1. fanu
    • Sr
    • Tb
  2. <i class="della">Dir</i eonaviego
pelo fano ‘dir per una zona poco frecuentada, erma’ [Sr]. ‘dir ensin complicase la vida’ [Sr]. //Castañas de fanu ‘tipu de castañes allargaes’ [Tb].
  1. 1. <i class="della">pelo</i> <i class="della">fano </i>‘dir per una zona poco frecuentada, erma’ [Sr]. ‘dir ensin complicase la vida’ [Sr]. //<i class="della">Castañas de fanu </i>‘tipu de castañes allargaes’ [Tb].
castro que uocitant Fano [912] (s. XII) [ACL/43] Dominicus dictus fanon [LCodo/157-140] hereditatem de Marina fannona 1243(or.) [DOSV-II/165] L’ax. fanu, a, o paez qu’ha averase etimolóxicamente al nome fanu (
  1. castro que uocitant Fano [912] (s. XII)
  2. ACL/43
  3. Dominicus dictus fanon
  4. LCodo/157-140
  5. hereditatem de Marina fannona
  6. 1243(or.) DOSV-II/165
  7. L’ax. fanu, a, o paez qu’ha averase etimolóxicamente al nome fanu (
cfr.) y al ast. fanar (cfr.). Con too, lo curtio de los datos nun nos dexa decidir si se trata d’un ax. d’aniciu toponímicu (‘de Fano’) o antroponímicu (‘el de Fano’). Con too, la espre- sión castañes de fanu ye posible que se deba a ser castañes que se consideren procedentes de Fanu (TA 755) como castañes de Valdunu, etc. Pero ye cierto que fanón (§2), fanona (§3), do- cumentaos, pudieren ser nomatos quiciabes por cuenta proce- der ‘de Fanu’ o por referise a una persona llamada o nomatada asina o por tar venceyada a dalgún fanón.
fanu, el
📖: fanu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. fanu
    • Sm
Fana pequeña y peligrosa [Sm].
  1. 1. Fana pequeña y peligrosa [Sm].
Cfr. fana.
fañagüeta, la
📖: fañagüeta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. fañagüeta
    • Xx
Sexu de la muyer [Xx (= ratu = rata)].
  1. 1. Sexu de la muyer [Xx (= ratu = rata)].
Cfr. fañagüetu.
fañagüetón, ona
📖: fañagüetón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
(TEST)
  1. fañagüetón
    • Ca
Que va mal vistíu nun momentu determináu pero que, magar ello, nun resulta refugable [Ca].
  1. 1. Que va mal vistíu nun momentu determináu pero que, magar ello, nun resulta refugable [Ca].
Aum. de fañagüetu.
fañagüetu, a, o*
📖: fañagüetu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<fañagüetu [Ac. Bi. Ca. Pr]. +fanagüitu/fanagüeta/fanagüeto [Mi. Ri].>(TEST)
  1. fañagüetu
  2. fañagüetu
    • Ac
    • Bi
    • Ca
    • Pr
  3. fanagüitu/fanagüeta/fanagüeto metafonía
    • Mi
    • Ri
Poco seria (una persona) [Ac. Pr]. Poco seria, ensin sentíu de la formalidá (una persona) [Mi. Ri]. 2. De poca entidá (un neñu) [Bi]. 3. Mal vistíu (un neñu, non una persona mayor) [Ca]. Cfr. fañagüetu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Poco seria (una persona) [Ac. Pr]. Poco seria, ensin sentíu de la formalidá (una persona) [Mi. Ri].
  3. 2. De poca entidá (un neñu) [Bi].
  4. 3. Mal vistíu (un neñu, non una persona mayor) [Ca]. Cfr. <i class="della">fañagüetu</i>.
fañagüetu, el
📖: fañagüetu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fañagüeto [Cñ]. +fanagüitu [Mi. Ri]. fañagüitu, el/la [Llg].>(TEST)
  1. fañagüetu
    • Bi
  2. fañagüeto
  3. fanagüitu metafonía
    • Mi
    • Ri
  4. fañagüitu, el/la
    • Llg
Panoya pequeña pal ganáu [Bi (= taguyu)].
  1. 1. Panoya pequeña pal ganáu [Bi (= taguyu)].
2. Cualquier planta perxudicial pa les tierres semaes [Pr]. 3. Sexu de la muyer [ (= fandango). Ri. Mi]. 4. Apellativu más o menos informal dau al neñu [Mi]: ¿Ónde ta’l fanagüitu esi? [Mi]. 5. Rapaza mui caleyera [Llg (= fandangüitu)]. //Dar el fañagüitu ‘tar escale- yando tol día (la rapaza)’ [Llg]. Términu del que desconocemos la etimoloxía pero quiciabes con un calter orixinariamente eufemísticu, a lo meyor rella- cionable cola familia de fandangu (cfr.). Tamién podría ave- rase a la familia equí conseñada s.v. fañagüeta, fañagüetón, ona. Ye posible que pal so estudiu deba conocese tamién que na llingua d’Entrambasauguas conséñase fanigoto ‘poza, senu, conca que fai l’agua a cayer d’una altura’ [/Serandías (Eo)/]. De ser rellacionable ye posible que deba partise d’un étimu con -NN-, quiciabes con parentescu etimolóxicu col ast. fana (cfr.). Quiciabes a ello deba axuntase ast. fañeca (cfr.).
fañeca, la
📖: fañeca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<faneca [Lln. Lls. Md. Vd. Mi]. ////fañeques [Cp].>(TEST)
  1. fañeca
    • Av
    • Llg
    • Xx
  2. faneca
    • Lln
    • Lls
    • Md
    • Vd
    • Mi
  3. fañeques variación de número
    • Cp
Gadus luscus [Tz, Lls, Xx, Cñ, Llu, Av (PPAC). Llg. Mi]. Pexe blancu [Ac] de carne perblando [Lln]. Pexe de color rosa pla- tiao, con una mancha a l’altura de la primera aleta del llombu [Xx (= xodión)]. Especie d’abadexu [Tox]. Pexe de muncha espina [R]. Mollera (pexe) [Vd]. 2. Xuegu que consiste n’al- dovinar el númberu de pequeños oxetos qu’hai nuna mano za- rrada, xeneralmente ablanes [Md]. //-es ‘pexe de tamañu pequeñu y blancu’ [Cp]. tamién piesquen fañeques i botones piques mielgues mirlo- tos i tonina 1921 [VIDA ASTU/20] la madre que fai centinela pescando fañeques al sueño s’ entrega 1925 [ORB/150]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Gadus</i> <i class="della">luscus</i> [Tz, Lls, Xx, Cñ, Llu, Av (PPAC). Llg. Mi]. Pexe blancu [Ac] de carne perblando [Lln]. Pexe de color rosa pla- tiao, con una mancha a l’altura de la primera aleta del llombu [Xx (= xodión)]. Especie d’abadexu [Tox]. Pexe de muncha espina [R]. Mollera (pexe) [Vd].
  3. 2. Xuegu que consiste n’al- dovinar el númberu de pequeños oxetos qu’hai nuna mano za- rrada, xeneralmente ablanes [Md]. //-<i class="della">es</i> ‘pexe de tamañu pequeñu y blancu’ [Cp]. <i class="della">tamién</i> <i class="della">piesquen</i> <i class="della">fañeques</i> <i class="della">i</i> <i class="della">botones</i> <i class="della">piques</i> <i class="della">mielgues</i> <i class="della">mirlo-</i> <i class="della">tos</i> <i class="della">i</i> <i class="della">tonina</i> 1921 [VIDA ASTU/20] <i class="della">la madre que fai centinela pescando </i><i class="della">fañeques</i><i class="della"> al sueño s’</i><i class="della"> entrega</i> 1925 [ORB/150]
Corominas-Pascual suxeren la posibilidá de que se trate d’un portuguesismu, faneco ‘ensin oreyes’ y, anque almiten dellos problemes semánticos, éstos podríen superase dende la pers- peutiva siguida por Barriuso (PPAC 178). En tou casu l’ast. paez que nun almitiría una xénesis nel gallegu [Sarmiento (1973: 284) da faneca] darréu qu’ufre un resultáu más xeneral con [ø] en Tazones, Xixón, Carreño, Lluanco, Avilés, Llangréu, esto ye, na fastera norteño-oriental onde [-ø-] ye patrimonial pal llat. -NN-. Pela so parte Corriente reconoz la dificultá p’aco- yer una etimoloxía arábiga anque almite’l términu nel so dic- cionariu d’arabismos (DA s.v. alfaneca) como yá apuntamos (ADLA 200). N’ast. conozse un deriváu occidental fanequeiru ‘llugar onde se pesquen faneques’ [PVeiga]. Cfr. fañagüetu.
fañequeru, el*
📖: fañequeru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fanequeiru [PVeiga].>(TEST)
  1. fañequeru
  2. fanequeiru
    • PVeiga
Sitiu onde se pesquen les fañeques [PVeiga].
  1. 1. Sitiu onde se pesquen les fañeques [PVeiga].
Cfr. fañeca.
fañosu, a, o
📖: fañosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. fañosu
Que fala con voz nasal [R].
  1. 1. Que fala con voz nasal [R].
**
“farache”
📖: “farache”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Pedro</i>(TEST)
  1. “farache”
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Pedro</i
clerigo farache 1249(or.) [DOLLA-I/165]: Asga Cfr. faraute & farochu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">clerigo</i> <i class="della">farache</i> 1249(or.) [DOLLA-I/165]: Asga Cfr. <i class="della">faraute</i> & <i class="della">farochu</i>.
faragán, ana
📖: faragán
🔤: , ana
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ana
Cast. <i class="della">haragán</i>(TEST)
  1. faragán
  2. Cast
  3. <i class="della">haragán</i
[Bab].
  1. 1. [Bab].
casa de Farragan e de Galat asi como xube per Valdemador 1128 [SPM/238] Ruj farrago confirmat 1241(or.) [DOSV-II/97]
  1. casa de Farragan e de Galat asi como xube per Valdemador
  2. 1128 SPM/238
  3. Ruj farrago confirmat
  4. 1241(or.) DOSV-II/97
Trátase d’un arabismu iguáu, probablemente, de la fras and. XARÁ KÁN ‘mierda resultó’ según opinión de Corriente que cri- tica la propuesta de Corominas y camuda la de so qu’enantes caltuviere (DA s.v. haragán). Ye posible que faraguanes ‘ropa mal entallao’, ‘ropa interior que sobresal roto o puerco’, en Prioro (Lleón), guarde rellación etimolóxica colo qu’antecede, anque quiciabes sía bono camentar que nesti términu apaez l’influxu d’otros signos como manguán ‘folganzán’ (ADLA 200). En Lleón tamién se conseña l’aspiración h.aragán (LLA s.v. faragán, ana). Ye discutible la interpretación d’estos do- cumentos:
faragaña, la*
📖: faragaña
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<////faragañas [Ar].>(TEST)
  1. faragaña
  2. faragañas variación de número
    • Ar
Griesca, xaréu [Ar].
  1. 1. Griesca, xaréu [Ar].
¿Variante de furagaña (cfr.) con referencia a un robu con griesca y xaréu?
faragaya, la
📖: faragaya
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><faragacha [PSil. Cn (M)]. farcacha [Qu]. {Con grafía que re- flexa percorreición de cheísta, “faragachxa” [Pzu]}.>(TEST)
  1. faragaya
    • Cn
    • Cv
  2. {Con grafía que re- flexa percorreición de cheísta, “faragachxa” [Pzu]}
  3. ident class="della" level="1"></ident><faragacha
    • PSil
    • Cn (M)
  4. farcacha
    • Qu
Camisa vieya, fecha farrapos [Cn (M)]. Camisa [Qu. PSil. Vil.laoril (Oc)]: Trae la faragacha fuera [Vil.laoril (Oc)]. Trapu, farapiellu [AGO]. Falda de la camisa [Pzu. PSil]. 2. Persona llixera, que fala muncho y con curtiu sentíu [Cv]. //El faragayas ‘persona fecha farrapos, con mal aspeutu’ [Cn (F)]: Tas feitu un bon faragayas, andas más mal amañáu... [Cn (F)]. el mouzu tien bona roupa qui nun vien en faragacha [1850- 1890] [VAQUEIRU/33] cun la faragacha branca espurríu cumu un chebratu [1850- 1890] [VAQUEIRU/24]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Camisa vieya, fecha farrapos [Cn (M)]. Camisa [Qu. PSil. Vil.laoril (Oc)]: <i class="della">Trae</i> <i class="della">la</i> <i class="della">faragacha</i> <i class="della">fuera</i> [Vil.laoril (Oc)]. Trapu, farapiellu [AGO]. Falda de la camisa [Pzu. PSil].
  3. 2. Persona llixera, que fala muncho y con curtiu sentíu [Cv]. //<i class="della">El faragayas</i> ‘persona fecha farrapos, con mal aspeutu’ [Cn (F)]: <i class="della">Tas</i> <i class="della">feitu</i> <i class="della">un</i> <i class="della">bon</i> <i class="della">faragayas,</i> <i class="della">andas</i> <i class="della">más</i> <i class="della">mal</i> <i class="della">amañáu...</i> [Cn (F)]. <i class="della">el</i> <i class="della">mouzu</i> <i class="della">tien</i> <i class="della">bona</i> <i class="della">roupa</i> <i class="della">qui</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">vien</i> <i class="della">en</i> <i class="della">faragacha</i> [1850- 1890] [VAQUEIRU/33] <i class="della">cun la </i><i class="della">faragacha</i><i class="della"> branca espurríu cumu un chebratu </i>[1850- 1890] [VAQUEIRU/24]
1925 [ORB/129] Cfr. faragayu.
  1. 1925 ORB/129
  2. Cfr. faragayu.
civiella sinvergüenza faragaya sapo hinchao o calzonazos
faragayón, ona
📖: faragayón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<ident class="della" level="1"></ident><farangayón [Tox]. {¿Con percorreición de cheísta, “fara- gaxchon” [Pzu], “faragatsón” [Md]?}.>(TEST)
  1. faragayón
  2. {¿Con percorreición de cheísta, “fara- gaxchon” [Pzu], “faragatsón” [Md]?}
  3. ident class="della" level="1"></ident><farangayón
    • Tox
Aum. de faragayu. 2. Mal vistíu [/Mánt/], descuidáu [Pzu. Md]. Revistíu con farapiellos [/Eo/]. Con beldrayos [Tox]. Aum. de faragayu.
  1. Aum. de faragayu. 2. Mal vistíu [/Mánt/], descuidáu [Pzu. Md]. Revistíu con farapiellos [/Eo/]. Con beldrayos [Tox]. Aum. de faragayu.
  2. Tox
faragayu, el
📖: faragayu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.argayu [Lln]. faragachu [Tb. Sm (Oc). PSil. Cn (M)]. fara- gache [Bard]. +faragueyu [Ay. Ll]. farangayu [Vd. Tox]. +far- gueyu [Ay]. fargachu [Qu (i). Sm. Bab]. {¿Con percorreición de cheísta, “fargatsu” [Md]?}. //faragayo [Eo. Mánt].///<ident class="della" level="1"></ident>fargaxu [y Cn (F)].>(TEST)
  1. faragayu
  2. {¿Con percorreición de cheísta, “fargatsu” [Md]?}
  3. h.argayu
    • Lln
  4. faragachu
    • Tb
    • Sm (Oc)
    • PSil
    • Cn (M)
  5. fara- gache
    • Bard
  6. faragueyu metafonía
    • Ay
    • Ll
  7. farangayu
    • Vd
    • Tox
  8. far- gueyu metafonía
    • Ay
  9. fargachu
    • Qu (i)
    • Sm
    • Bab
  10. faragayo eonaviego
    • Eo
    • Mánt
  11. <ident class="della" level="1"></ident>fargaxu infl. cast.
    • y Cn (F)
Camisa vieya, mui remendada que yá casi nun val [Sm (Oc). Bab. Oc]. Camisa d’home [PSil]. Cualquier prenda de vistir, principalmente ropa interior vieyo [Tb. Sm]. Prenda interior (d’home o muyer) [Cn (F) = fargaxu]: Nun gana nin pa un far- gaxu [Cn (F)]. 2. Falda de la camisa cuando sal percima’l pan- talón [Bard]. 3. Farrapu, beldrayu [Ay. Ll. Qu (i). Cv. Pr (Cv). Tox. /Eo. Mánt/]. Restu, piltrafa, daqué fecho farapos [Lln]: Tienes una saya h.echa un h.argayu [Lln].Trapu, retal pervieyu ya inútil [Md]. Farrapos [Cn (M)]. Ropa en mal estáu [Cn (F): faragayu]: Ataca’l faragayu que veis enseñando la barriga [Cn (F)]. 4. Persona vistida estrafalariamente [Vd]. 5. Persona, fruta pequeña [Ll]. 6. Insultu de vagu, folganzán que se da a una persona [PSil].///La semana de piochos nun val quitar el fargachu [Sm]. Dos cosas hay en el mundo que de hembras se vuelven machus: las abarcas abarqueirus ya las camisas far- gachus [Bab]. “Faragaio, camisa rota” [GP a. 1788] Términu bien conseñáu al norte y sur del dominiu (LLA s.v. fa- ragacho) onde apaez, según les fasteres, con [-y-] o [-tS-] por tratase d’un diminutivu románicu d’aniciu nel llat. -ACULUS
  1. Camisa vieya, mui remendada que yá casi nun val [Sm (Oc). Bab. Oc]. Camisa d’home [PSil]. Cualquier prenda de vistir, principalmente ropa interior vieyo [Tb. Sm]. Prenda interior (d’home o muyer) [Cn (F) = fargaxu]: Nun gana nin pa un far- gaxu [Cn (F)]. 2. Falda de la camisa cuando sal percima’l pan- talón [Bard]. 3. Farrapu, beldrayu [Ay. Ll. Qu (i). Cv. Pr (Cv). Tox. /Eo. Mánt/]. Restu, piltrafa, daqué fecho farapos [Lln]: Tienes una saya h.echa un h.argayu [Lln].Trapu, retal pervieyu ya inútil [Md]. Farrapos [Cn (M)]. Ropa en mal estáu [Cn (F): faragayu]: Ataca’l faragayu que veis enseñando la barriga [Cn (F)]. 4. Persona vistida estrafalariamente [Vd]. 5. Persona, fruta pequeña [Ll]. 6. Insultu de vagu, folganzán que se da a una persona [PSil].///La semana de piochos nun val quitar el fargachu [Sm]. Dos cosas hay en el mundo que de hembras se vuelven machus: las abarcas abarqueirus ya las camisas far- gachus [Bab]. “Faragaio, camisa rota”
  2. GP a. 1788
  3. Términu bien conseñáu al norte y sur del dominiu (LLA s.v. fa- ragacho) onde apaez, según les fasteres, con [-y-] o [-tS-] por tratase d’un diminutivu románicu d’aniciu nel llat. -ACULUS
  4. -tS-
(GHLA §4.4.10). Tamién se conseña una variante con [-S-] que paez qu’habría entendese como una adautación del sufixu cast. en -aju. Nel mesmu sen habría aguardase un suf. gall-port. en [´] como alvertimos en gall. fargallo ‘trapu’ entendíu como arabismu por Corriente (DA s.v. fargallo). N’efeutu, esti autor parte del andalusí XALÁQ ‘ropa gastao’ pa xustificar la voz gall. fargallo y la cast. fargallón ‘desaliñáu’, ‘atropelláu’, anque, na nuesa opinión, sedría imposible tener fargallón como voz castellana a nun ser que falemos d’un préstamu. Cosa destre- mada sedría averiguar si ast. faragayu (y familia) deba enten- dese como arabismu o como un términu en rellación cola familia del ast. farapu (cfr. farrapiu). Abúltanos que l’ast. fa- ragayu y faragaya (cfr.), con usos axetivos nos sos aumenta- tivos faragayón, ona (cfr.), y en toa una llarga riestra de formaciones con destremada sufixación ufre exemplos como: fargatu ‘desgarru na ropa’, fargata ‘abertura del vistíu en pechu’ (→ ‘pechu’), ‘bolsa’, fargatada ‘montón de fruta o d’otres coses que s’echen a granel nun sitiu’, fargatón ‘que nun-y importen muncho les coses’, ‘que nun-y importa dir es- fargatáu o cola ropa llacerioso’ (ADLA 201: 201). Dende fara- gayu, faragaya foi posible facer esfaragayar (cfr.) anque nun ye imposible un intercambiu d’influencies ente esti verbu y l’averáu fónicamente esfaraguyar, que tamién podría facer re- ferencia a faruga (cfr.). L’ast. faragaya podría, con influxu de la familia de faruga (cfr.) acabar fundiéndose con farugaya ‘conxuntu de neños’ (cfr.). En rellación con faragayu taría l’ast. fargalayu ‘farrapu’ (cfr.).
faragüeru, a, o*
📖: faragüeru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+faragüiru/faragüera/faragüero [Ri].>(TEST)
  1. faragüeru
  2. faragüiru/faragüera/faragüero metafonía
    • Ri
Que presume de lo que nun ye [Ri].
  1. 1. Que presume de lo que nun ye [Ri].
**
faraguya, la
📖: faraguya
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<farabuya [Pr]. faragucha [Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. As. Dg. Cn (M)]. ////faraguyes [DA]. {Paez percorreición de cheísta “fa- ragul.la” [Ri]}.>(TEST)
  1. faraguya
    • Cr
    • Ay
    • Ri
    • Cn
    • An
    • Cd
    • Mn
    • Ce
    • Sl
    • Cv
    • Vd
    • Oc
    • Ll
  2. farabuya
    • Pr
  3. faragucha
    • Tb
    • Sm
    • Bab
    • Pzu
    • PSil
    • As
    • Dg
    • Cn (M)
  4. {Paez percorreición de cheísta “fa- ragul.la” [Ri]} variación de número
  5. faraguyes
    • DA
Migaya de pan [Cr. Ay. Ri. Tb. Sm. Pzu. PSil. Dg. As. Cn (M, MG. F). An Gr. Cd. Mn. Ce. Pr. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. DA]: Écha-y las faraguyas a los páxaros [An]. 2. Cosa de poca entidá y pequeña [PSil. Vd]. Caxigalines [Ay]. 3. Per- sona pequeña [Pr. Tox]. Persona perenxencle [Vd]: ¡Vaya fa- raguya! [Vd]. Persona, animal o cosa pequeña [Pr. /Eo/]. 4. Xente baxo y ruino [Ll]. //-as ‘desmenuzamientu a que queden reducíos dalgunos manxares’ [Bab].
  1. 1. Migaya de pan [Cr. Ay. Ri. Tb. Sm. Pzu. PSil. Dg. As. Cn (M, MG. F). An Gr. Cd. Mn. Ce. Pr. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. DA]: <i class="della">Écha-y las faraguyas a los páxaros </i>[An].
  2. 2. Cosa de poca entidá y pequeña [PSil. Vd]. Caxigalines [Ay].
  3. 3. Per- sona pequeña [Pr. Tox]. Persona perenxencle [Vd]: <i class="della">¡Vaya</i> <i class="della">fa- raguya! </i>[Vd]. Persona, animal o cosa pequeña [Pr. /Eo/].
  4. 4. Xente baxo y ruino [Ll]. //-<i class="della">as</i> ‘desmenuzamientu a que queden reducíos dalgunos manxares’ [Bab].
a) Ego Dominicus Petriz et supernomen Faragullas 1155(or.) [SPE-I/283] b) - “Faraguias, n.s. migas de pan” [GP a. 1788] Les faragüines [Cosiquines, p. 259] les castañes empiecen a reventar como una granada lle- nando de faraguyes 1885-1899 [SEulalia/41] Andrea la torcía Mariona cadriles Rosarina la faraguya An- tonona la ñalguda 1885-1899 [SEulalia/74] quedabenme entoavía dientro el canil dalgunes faraguyes d’ aquella endecha.1885-1899 [SEulalia/101] ta güeno ... pa que se mierque dacuando nin faraguya 1925 [ORB/54] por una faraguyina porque la xente que cueye maquila tras de maquila 1925 [ORB/282] jué porque taba epapizáu con una faraguya de boroña 1931 [Borbolla/36]
  1. a) Ego Dominicus Petriz et supernomen Faragullas
  2. 1155(or.) SPE-I/283
  3. b) - “Faraguias, n.s. migas de pan”
  4. GP a. 1788
  5. Les faragüines
  6. Cosiquines, p. 259
  7. les castañes empiecen a reventar como una granada lle- nando de faraguyes 1885
  8. 1899 SEulalia/41
  9. Andrea la torcía Mariona cadriles Rosarina la faraguya An- tonona la ñalguda 1885
  10. 1899 SEulalia/74
  11. quedabenme entoavía dientro el canil dalgunes faraguyes d’ aquella endecha.1885
  12. 1899 SEulalia/101
  13. ta güeno ... pa que se mierque dacuando nin faraguya
  14. 1925 ORB/54
  15. por una faraguyina porque la xente que cueye maquila tras de maquila
  16. 1925 ORB/282
  17. jué porque taba epapizáu con una faraguya de boroña
  18. 1931 Borbolla/36
Cfr. faruga.
faraguyeru, el*
📖: faraguyeru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<//faraguyeiro [“de Valdés a los concejos de montaña de la ri- bera del Eo, en los cuales se dice <i class="della">faragulleiro</i>” /Eo/].>(TEST)
  1. faraguyeru
  2. faraguyeiro eonaviego
    • faragulleiro” /Eo/.">“de Valdés a los concejos de montaña de la ri- bera del Eo, en los cuales se dice <i class="della">faragulleiro</i>” /Eo/
Bayura de faraguyes o sitiu onde hai munches faraguyes [/Eo/].
  1. 1. Bayura de faraguyes o sitiu onde hai munches <i class="della">faraguyes </i>[/Eo/].
Cfr. faruga.
faraguyu, el
📖: faraguyu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<farabuyu [y Pr]. faraguchu [Qu. Tb. As]. //faragullo [Tor]. farragullo [Tor].>(TEST)
  1. faraguyu
    • Pr
    • Ay
    • An
    • Cd
  2. farabuyu
    • y Pr
  3. faraguchu
    • Qu
    • Tb
    • As
  4. faragullo eonaviego
    • Tor
  5. farragullo
    • Tor
Miga de pan [Pr. Tor]. Pequeña miga de pan [Ay. Tb]. Miga de pan na lleche [Qu]. 2. Trozu de mantega [As]. 3. Persona me- nuda y baxa [Pr]. Persona perpequeña, neñu [An], cosa [Cd]: Quita d’hí, faraguyu [An].
  1. 1. Miga de pan [Pr. Tor]. Pequeña miga de pan [Ay. Tb]. Miga de pan na lleche [Qu].
  2. 2. Trozu de mantega [As].
  3. 3. Persona me- nuda y baxa [Pr]. Persona perpequeña, neñu [An], cosa [Cd]: <i class="della">Quita</i> <i class="della">d’hí,</i> <i class="della">faraguyu</i> [An].
a. 1796] el neñu hermosu pa que non se esvíen con faraguyinos ¿1871? [FCASTRO/26]
  1. a. 1796]
  2. el neñu hermosu pa que non se esvíen con faraguyinos ¿1871?
  3. FCASTRO/26
faraguyo, pedacito de vianda, especialmente de pan” [GP Cfr. faruga. La realización [´] en Toreno ha tenese por patri- monial [GHLA §4.4.10].
faramalla, la
📖: faramalla
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<zaramalla [Os].>(TEST)
  1. faramalla
  2. zaramalla
    • Os
Persona que quier entainar enforma y fai les coses mal [Os].
  1. 1. Persona que quier entainar enforma y fai les coses mal [Os].
2. {(Doc.). Cosa de ruin valor}. ///En filandones, faramalla y per- dones; en esfoyaces, faramalla y corbates [LC]. Falé-y a la ciudadana,/con [illexible] y regalu/enrestré-y la zaramalla/de señores, mas ñon dio/más respuesta que una tapia:/ñon fizo casu de aquello [ABalvidares, Romanzón (Poesíes 61-66)] saben más que faramalla/y les coses así van [s. XVIII, Me- lecina n’Uviéu 320-321] El términu apaez más en Lleón [LLA] que n’Asturies y tien usos axetivos (cfr. faramallu, a, o), xeneralmente peyorativos como ‘que fai les coses con priesa y mal’, ‘mal amañosu’, ‘mal curiosu’ ‘barullón’, ‘fatu’, ‘tramposu’, ‘que fala atrafullao’. Sobro ello formóse’l verbu zaramallar ‘falar rápido y atrope- llao’, con realización con camudamientu de fricatives [θ-] por [f-] como pasa nos otros términos d’esta serie. Una variante del verbu ye azaramallar ‘facer atropellao un trabayu’ (cfr.). El so participiu azaramelláu o azaramel.láu tamién se define como ‘con pocu arte (una persona)’. Variante de zaramallar ye tamién ast. zaramiellar ‘andar torcíu faciendo eses o em- patonándose’, ‘facer visaxes y xestos’, ‘falar ensin procuru’. En toos estos casos paez claro que l’ast. ha entendese xunto a los términos peninsulares xeneraos dende’l and. H.ARÁM ÁLLA ‘lo anatematizao por Dios’ d’u siguiría en port. faramalha, cast. faramalla (DA s.v. faramalha; cfr. farmer). Ye posible, de toes maneres, que la idea de ‘obrar con priesa’ se deba al in- fluxu d’otru verbu d’espresión propia como ast. azarar o azo- rar ‘ponese nerviosu’ (ADLA 201). Corominas-Pascual, siguiendo a Menéndez Pidal, consideren que faramalla pro- vién del antiguu FARMALIO, metátesis del b. llat. hispánicu mal- farium ‘crimen’, encruz de nefarium ‘crimen permalu’ con maleficium y otres pallabres en male- (DCECH s.v. faramalla). De toes maneres ¿nun sedrá un arabismu llegáu a nós dende’l port. y gallegu?
faramallu, a, o
📖: faramallu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<faramallu [Bard. Mar]. faramalla [R]. /////zaramallu/a [Lln]. zaramallo [Ar]. zaramalla [Os. R]. /////{Con cheísmu, zara- machas [CSil]}.>(TEST)
  1. faramallu
  2. faramallu
    • Bard
    • Mar
  3. faramalla
    • R
  4. zaramallu/a dudoso (certainty = baxa)
    • Lln
  5. zaramallo
    • Ar
  6. zaramalla
    • Os
    • R
  7. {Con cheísmu, zara- machas [CSil]} dudoso (certainty = baxa)
Que nun se-y entiende bien al falar [Lln].
  1. 1. Que nun se-y entiende bien al falar [Lln].
2. Poco ardizosa (una persona) [Lln (P)]. Trafullón, que fai les coses mal [Lln. Ar]. Que quier facer les coses con muncha priesa y failes mal [Os]. 3. Enredador, ensin xuiciu [Mar], que cuenta munches menti- res [Bard]. De pocu xuiciu [Mar]. Mentirosu, enredador, tram- posu (sic) [R]. //{Un} zaramachas ‘dexáu, mal compuestu’ [CSil]. //Un faramallas [LLA]. Cfr. faramalla.
farámpanu, el
📖: farámpanu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. farámpanu
Cfr. farómpanu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">farómpanu</i>.
farándula, la
📖: farándula
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">farándula</i>(TEST)
  1. farándula
    • Pa
  2. Cast
  3. <i class="della">farándula</i
[Pa].
  1. 1. [Pa].
Familia o persones de baxu tonu [Pa. Pr]. //Ser un farándula ‘ser un irresponsable’ [Ca]: Non te fíes mun- chu d’elli que ye un farándula [Ca]. Lo mesmo que’l cast. farándula podría ser términu con aniciu nel occitán FARANDOULO ‘danza rítmica executada por un grupu grande de persones que cuerren dándose la mano’ (DCECH). Dende equí féxose’l deriváu faranduleru (cfr.).
faranduleru, a, o*
📖: faranduleru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<faranduleiru/era [Md. PSil].>(TEST)
  1. faranduleru
  2. faranduleiru/era
    • Md
    • PSil
Poco seriu, informal, inconsistente [Md]. Que presume y miente [PSil]. Xuerguista, farsante [Md]. Cfr. farándula.
  1. Poco seriu, informal, inconsistente [Md]. Que presume y miente [PSil]. Xuerguista, farsante [Md].
  2. Md
  3. Cfr. farándula.
farapiellu, el
📖: farapiellu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<///<ident class="della" level="1"></ident>//zarapiellu [Lln]. zarapiel.lu [Tb. Pzu]. +zarapiil.lu [Ay]. zarampiel.lu [Vf (Cv)].>(TEST)
  1. farapiellu
  2. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  3. zarapiellu eonaviego
    • Lln
  4. zarapiel.lu
    • Tb
    • Pzu
  5. zarapiil.lu metafonía
    • Ay
  6. zarampiel.lu
    • Vf (Cv)
Farapu [Sr]. Felpeyu [Vf (Cv)], ropa fecho trices [Ay]. 2. Restu de comida, de carne (especialmente lo que dexen los llobos llueu de llagar les oveyes) [Tb (= zarapicu)]. 3. Armatoste, ta- recu [Lln]. 4. Cast. chorlito [Pzu]. Posible diminutivu de farapu (cfr. farrapiu) cola amestanza del continuador del llat. -ĚLLUS. Nun conocemos la variante con nasal (*falampiellu) qu’acompanga davezu a la familia de farapu, etc. (cfr. falampu) pero sí hebo dase tamién equí por- que dende’l supuestu compuestu *esfalampellar féxose la va- riante *esfarampellar conocida gracies al participiu eszarampelláu, ada, ao (cfr.).
  1. Farapu [Sr]. Felpeyu [Vf (Cv)], ropa fecho trices [Ay]. 2. Restu de comida, de carne (especialmente lo que dexen los llobos llueu de llagar les oveyes) [Tb (= zarapicu)]. 3. Armatoste, ta- recu [Lln]. 4. Cast. chorlito [Pzu].
  2. Pzu
  3. Posible diminutivu de farapu (cfr. farrapiu) cola amestanza del continuador del llat. -ĚLLUS. Nun conocemos la variante con nasal (*falampiellu) qu’acompanga davezu a la familia de farapu, etc. (cfr. falampu) pero sí hebo dase tamién equí por- que dende’l supuestu compuestu *esfalampellar féxose la va- riante *esfarampellar conocida gracies al participiu eszarampelláu, ada, ao (cfr.).
farapiezu, el*
📖: farapiezu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<///<ident class="della" level="1"></ident>/zarapiezos [Ay]. Farapos [Ay]. <ident class="della" level="1"></ident>Formación sol ast. <i class="della">farapu</i>(TEST)
  1. farapiezu
  2. <ident class="della" level="1"></ident>/zarapiezos infl. cast.
    • Ay
  3. Farapos
    • Ay
  4. <ident class="della" level="1"></ident>Formación sol ast
  5. <i class="della">farapu</i
(cfr. farrapiu).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">farrapiu</i>).
faraúste, el
📖: faraúste
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Persona que va mal axeitada, de mala facha o con dalgo fecho farapos [Lln]: <i class="della">Quítalo</i>(TEST)
  1. faraúste
    • Lln
  2. ident class="della" level="1"></ident>Persona que va mal axeitada, de mala facha o con dalgo fecho farapos [Lln]: <i class="della">Quítalo</i
p’allá, es (sic) un faraúste [Lln].
  1. 1. <i class="della">p’allá,</i> <i class="della">es</i> (<i class="della">sic</i>) <i class="della">un</i> <i class="della">faraúste</i> [Lln].
Cfr. fustar.
  1. Cfr. fustar.
faraute, el
📖: faraute
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Persona de ruines cualidaes físiques y síquiques [Ca]. <ident class="della" level="1"></ident>El términu asturianu, lo mesmo que’l cast. medieval <i class="della">faraute</i>, tienen el so aniciu nel fr. HÉRAUT d’u surde llueu’l cast. m. <i class="della">he- raldo </i>‘mensaxeru’, ‘intérprete’ (DCECH s.v. heraldo). L’astu- rianu adautará y caltendrá como <i class="della">f-</i>(TEST)
  1. faraute
  2. ident class="della" level="1"></ident>Persona de ruines cualidaes físiques y síquiques
    • Ca
  3. <ident class="della" level="1"></ident>El términu asturianu, lo mesmo que’l cast
  4. medieval <i class="della">faraute</i>, tienen el so aniciu nel fr
  5. HÉRAUT d’u surde llueu’l cast
  6. m
  7. <i class="della">he- raldo </i>‘mensaxeru’, ‘intérprete’ (DCECH s.v
  8. heraldo)
  9. L’astu- rianu adautará y caltendrá como <i class="della">f-</i
lo que yera una aspirada francesa d’orixe xermánicu. Fónicamente la tendencia a la sí- laba llibre empobina a xeneralizar una -e d’encontu. Semánti- camente pervemos que n’asturianu acabó xeneralizándose’l términu con un calter peyorativu, de xuru que niciu de la bur- lla a que taben sometíos los qu’apaecíen con daqué fachenda (PE3: 64). Un compuestu entá se caltién per tierres de Lleón cola amestadura del artículu al-, alfaraute ‘persona que tien muncha fuerza’ (cfr.), tamién con un usu plural ‘vistimentes abondo rares’ (LLA s.v. alfaraute). Dende alfaraute pudo llo- grase un verbu alfaratar (cfr.). Nel dominiu ástur tamién se conseña un nomatu o nome d’oficiu, farache (cfr.), del que desconozo si pue ser una variante de faraute o guarda rella- ción con farochu (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. lo que yera una aspirada francesa d’orixe xermánicu. Fónicamente la tendencia a la sí- laba llibre empobina a xeneralizar una -<i class="della">e</i> d’encontu. Semánti- camente pervemos que n’asturianu acabó xeneralizándose’l términu con un calter peyorativu, de xuru que niciu de la bur- lla a que taben sometíos los qu’apaecíen con daqué fachenda (PE3: 64). Un compuestu entá se caltién per tierres de Lleón cola amestadura del artículu <i class="della">al</i>-, <i class="della">alfaraute </i>‘persona que tien muncha fuerza’ (cfr.), tamién con un usu plural ‘vistimentes abondo rares’ (LLA s.v. alfaraute). Dende <i class="della">alfaraute </i>pudo llo- grase un verbu <i class="della">alfaratar </i>(cfr.). Nel dominiu ástur tamién se conseña un nomatu o nome d’oficiu, <i class="della">farache </i>(cfr.), del que desconozo si pue ser una variante de <i class="della">faraute </i>o guarda rella- ción con <i class="della">farochu</i> (cfr.).
“farbalot”
📖: “farbalot”
🏗️: NO
✍️: SI
(TEST)
  1. “farbalot”
Cfr. fabru.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">fabru</i>.
farca, la
📖: farca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. farca
Tueru d’ árbol [Dg].
  1. 1. Tueru d’ árbol [Dg].
Cfr. falca.
farda, la
📖: farda
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Culpa, responsabilidá [Cv. Bard. Mar] qu’achaquen inxusta- mente a ún [Qu. Oc]. Motivu, culpa, razón, causa, móvil, mo- tivación [Md]. //<i class="della">Cargar cola farda </i>‘llevar el pesu d’un asuntu’ [R]. ‘pagar les culpes ensin teneles’ [Cv]. //<i class="della">Fer</i>(TEST)
  1. farda
    • Ay
    • Tb
  2. Culpa, responsabilidá
    • Cv
    • Bard
    • Mar] qu’achaquen inxusta- mente a ún [Qu
    • Oc
  3. Motivu, culpa, razón, causa, móvil, mo- tivación
    • Md
  4. <i class="della">Cargar cola farda </i>‘llevar el pesu d’un asuntu’ eonaviego
    • R
  5. ‘pagar les culpes ensin teneles’
    • Cv
  6. <i class="della">Fer</i eonaviego
la farda ‘facer bien el so negociu’ [Tox. /Mánt/]. //Pagar la farda cargar cola culpa [Ay] ensin tenela’ [Tb]. ///You pago la farda ya cardas la l.lana [Oc]. Y si trató, santes pascues: que al tratu cumplimientu, car- gando illa cola farda [El Camberu 27]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">la</i> <i class="della">farda</i> ‘facer bien el so negociu’ [Tox. /Mánt/]. //<i class="della">Pagar</i> <i class="della">la farda</i> <i class="della">‘</i>cargar cola culpa [Ay] ensin tenela’ [Tb]. ///<i class="della">You</i> <i class="della">pago</i> <i class="della">la</i> <i class="della">farda</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">tú</i> <i class="della">cardas</i> <i class="della">la l.lana </i>[Oc]. <i class="della">Y</i> <i class="della">si</i> <i class="della">trató,</i> <i class="della">santes</i> <i class="della">pascues:</i> <i class="della">que</i> <i class="della">dé</i> <i class="della">al</i> <i class="della">tratu</i> <i class="della">cumplimientu,</i> <i class="della">car-</i><i class="della"> gando</i> <i class="della">illa</i> <i class="della">cola</i> <i class="della">farda</i> [El Camberu 27]
carga bien la farda 1921 [VIDA ASTU/25] Ye un arabismu qu’ha rellacionase pal so estudiu col cast. y cat. alfarda ‘contribución’, del ár. FÁRDA (DCECH s. v. alfarda; DELP s.v. alfarda 2; DA s.v. alfarda) y cola creación d’un mas- culín analóxicu fardu (
  1. carga bien la farda
  2. 1921 VIDA ASTU/25
  3. Ye un arabismu qu’ha rellacionase pal so estudiu col cast. y cat. alfarda ‘contribución’, del ár. FÁRDA (DCECH s. v. alfarda; DELP s.v. alfarda 2; DA s.v. alfarda) y cola creación d’un mas- culín analóxicu fardu (
cfr.). Del mesmu aniciu podríen ser el fr. a. farde ‘paquet, ballot’ (DALF), fardel ‘paquet’, ‘fardeau’. Tamién l’ast. fardel ‘bolsa’ (cfr.) y el femenín fardela (acfr.), asina como la serie de derivaos, puen ufrir formaciones mo- zárabes o, en sen contrariu, ser continuadores de verdaderos galicismos. L’ausencia de diptongación nun paez aconseyar ver un resultáu autóctonu en rellación etimolóxica col llat. FARCĪRE ‘llenar’ (ADLA /1988/ 30 y 178). Sobro fardu, farda fé- xose’l verbu fardar (cfr.), enfardar (cfr.) y desenfardar (cfr.); tamién esfardar (cfr.). Ye posible que dende l’aumentativu far- dón (cfr.) se fexere *esfardonar → esfardanar (cfr.). Dende fardel (cfr.), fardela (cfr.), amás de los derivaos fardeludu (cfr.), fardeleru (cfr.), féxose un verbu *fardelar y afardelar (cfr.) necesariu pa xustificar los deverbales fardeláu (cfr.), far- delada (cfr.) → fardeladica (cfr.); a la so vera una formación en -iar, fardelear (cfr.) y un cultismu, fardelariu (cfr.).
fardar
📖: fardar
🏗️: NO
✍️: NO
Cargar coles culpes ayenes [Cp]. 2. Presumir, aparentar, cau- sar bona impresión [Ac. Ay]: <i class="della">Ta</i>(TEST)
  1. fardar
  2. Cargar coles culpes ayenes
    • Cp
  3. 2
  4. Presumir, aparentar, cau- sar bona impresión [Ac. Ay]: <i class="della">Ta</i
tol día fardando [Ac].
  1. 1. <i class="della">tol</i> <i class="della">día</i> <i class="della">fardando</i> [Ac].
Presu- mir [Xx. Pr]. 3. Enamorar [Cñ]. //Andar bien (- mal) fardáu ‘andar bien (mal) vistíu’ [Sm]. Cfr. farda. Semánticamente ha vese en tolos casos un usu fi- guráu dende la idea orixinaria de *‘llevar un fardu o fardel o fardela’ a la de ‘llevar la culpa’; del fechu de ‘llevar daqué’, ‘tresportar’ pudo pasase a ‘presumir’, ‘dase importancia’ y de ‘causar bona impresión’ a ‘enamorar’. Un deverbal del parti- cipiu fuerte de fardar ye ast. fardáu (cfr.). L’ast. fardaxe fai ver un galicismu nel sufixu.
fardáu, el
📖: fardáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Fardu grande de ropa o d’otra cosa [Sm]. 2. Conxuntu de far- dos, sacos, paquetes [Cd]. Deverbal del participiu débil de <i class="della">fardar</i>(TEST)
  1. fardáu
  2. Fardu grande de ropa o d’otra cosa
    • Sm
  3. 2
  4. Conxuntu de far- dos, sacos, paquetes
    • Cd
  5. Deverbal del participiu débil de <i class="della">fardar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
fardaxe, el
📖: fardaxe
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.ardaxe [Lln]. fardás [Pr]. fardaxu [Cb. Ca]. {Abúltame tra- camundiu d’escritura lo que se conseña en Cv: <i class="della">fardaŝe de</i>(TEST)
  1. fardaxe
    • Pa
  2. h.ardaxe
    • Lln
  3. fardás
    • Pr
  4. fardaxu
    • Cb
    • Ca
  5. {Abúltame tra- camundiu d’escritura lo que se conseña en Cv: <i class="della">fardaŝe de</i
en vez de *fardaše de pues al mio ver ye namái un lapsus de tres- cripción del circunflexu}.> Cast. fardaje [Pa]. Sacu o maleta u lleven l’equipaxe [R].
  1. 1. en vez de *<i class="della">fardaše</i> <i class="della">de</i> pues al mio ver ye namái un <i class="della">lapsus</i> de tres- cripción del circunflexu}.> Cast. <i class="della">fardaje </i>[Pa]. Sacu o maleta u lleven l’equipaxe [R].
2. Zurra de nalgaes [Cg. Pr. R]. Tanda, mano o porción d’azotes [Lln. Ca DA]. Vuelta de golpes que se da a daquién [JH]: Dís- tei un fardaxe de ñalgaes bonu [JH]: Tantu aporronó que posó- y la madre un fardaxu d’azotes [Ca]. 3. Comida mal condimentao [Lln]. //Un fardaxe (de) nalgadas ‘azotaina, tanda d’azotes’ [Lln. Pa (fardaxe de ñalgaes). Cb (fardaxu ñal- gaes). Cv]. Cfr. fardar.
fardaxu, el
📖: fardaxu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. fardaxu
Nome fechu sol ast. fardaxe pero con percarauterización del masc. en -u. Cfr. fardaxe.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Nome fechu sol ast. <i class="della">fardaxe </i>pero con percarauterización del masc. en -<i class="della">u</i>. Cfr. <i class="della">fardaxe</i>.
fardel, el
📖: fardel
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fardiel [Tox].>(TEST)
  1. fardel
    • Pa
    • Sb
    • Sm
    • Qu
    • Pr
    • Cd
    • Ay
    • Cp
    • Ri
    • Tb
    • Xx
    • Lln
    • Cv
    • An
    • Ca
    • Oc
  2. fardiel
    • Tox
Cast. fardel [Pa. Ac. Sb. Sm]. Sacu pequeñu [Qu. Pr]. Pequeña bolsa de sacu que cuelguen a la cintura pa dir al guieldu o a buscar les castañes baxo les castañales, a la gueta [Cd]. Bolsa pequeña [Ay] pa meter coses [Cp. Ay. PSil]. Sacu pequeñu qu’aten al pescuezu de les caballeríes pa que coman el piensu que lleva [Ri. Tb]. Sacu, talegu [Tox. Tor]. Talegu de probe, morral [/Eo/]. Pequeña bolsa pa guardar el pan [Arm]. Bolsa pa llevar la comida’l pastor [Ar]. Bolsa emplegada pa facer la cuayada [Ar]. 2. Mandil, saya [Pa]. Farrapu [Xx]. Cosa ensin nengún valor [Xx]. Saya (desp.) [Lln]. 3. Persona incongruente non mal vista [Cñ]. Neñu traviesu [Ri. Tox]: Ven acá, fardelín [Ri]. Botarate, zascandil [Pr. Cv]. Persona simpática pero daqué cargante y que fadia [An]: Ese rapaz ya un fardel [An]. Neñu o animal pequeñu ya que fadia [Ca]. 4. Poca seriedá [Ac]: ¡A ver si voi cargar yo col fardel! [Ac]. 5. Personaxe puercu [Pr]. Voz despeutiva que dan al neñu glotón, puercu [/Eo/]. Personaxe tragón, comedor [Oc]. Muyer que nun presta [Lln]. 6. Neñu o persona pequeña y regordeta [Tb]: Ya un far- del esa nena [Tb]. //-es ‘ropes de muyer de la cintura p’abaxo’ [Pa]. ‘sayes, vistidures’ [Lln]. //Nun caber nun fardel ‘nun se llevar bien’ [Ay]. //Lleva-ylo too’l fardel ‘nun tener moral’ [Sb]. //(Ser) un fardel ‘muyer daqué espreciatible’, ‘muyer que se mete en too’ [Lln]. ‘home aficionáu a cuentos y faladuríes’
[Lln]. ///El día San Bernabel llena la oveya’l fardel; el día Santo Tomás llena la oveya úa enllargá naa más [LC]. Por San Miguel castañes en el fardel [LGarcía].
  1. 1. Cast. <i class="della">fardel</i> [Pa. Ac. Sb. Sm]. Sacu pequeñu [Qu. Pr]. Pequeña bolsa de sacu que cuelguen a la cintura pa dir <i class="della">al</i> <i class="della">guieldu</i> o a buscar les castañes baxo les castañales, a la gueta [Cd]. Bolsa pequeña [Ay] pa meter coses [Cp. Ay. PSil]. Sacu pequeñu qu’aten al pescuezu de les caballeríes pa que coman el piensu que lleva [Ri. Tb]. Sacu, talegu [Tox. Tor]. Talegu de probe, morral [/Eo/]. Pequeña bolsa pa guardar el pan [Arm]. Bolsa pa llevar la comida’l pastor [Ar]. Bolsa emplegada pa facer la cuayada [Ar].
  2. 2. Mandil, saya [Pa]. Farrapu [Xx]. Cosa ensin nengún valor [Xx]. Saya (desp.) [Lln].
  3. 3. Persona incongruente non mal vista [Cñ]. Neñu traviesu [Ri. Tox]: <i class="della">Ven acá, fardelín</i> [Ri]. Botarate, zascandil [Pr. Cv]. Persona simpática pero daqué cargante y que fadia [An]: <i class="della">Ese</i> <i class="della">rapaz</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">un</i> <i class="della">fardel</i> [An]. Neñu o animal pequeñu ya que fadia [Ca].
  4. 4. Poca seriedá [Ac]: <i class="della">¡A</i> <i class="della">ver</i> <i class="della">si</i> <i class="della">voi</i> <i class="della">cargar</i> <i class="della">yo</i> <i class="della">col</i> <i class="della">fardel!</i> [Ac].
  5. 5. Personaxe puercu [Pr]. Voz despeutiva que dan al neñu glotón, puercu [/Eo/]. Personaxe tragón, comedor [Oc]. Muyer que nun presta [Lln].
  6. 6. Neñu o persona pequeña y regordeta [Tb]: <i class="della">Ya</i> <i class="della">un</i> <i class="della">far-</i><i class="della"> del</i> <i class="della">esa</i> <i class="della">nena</i> [Tb]. //<i class="della">-es</i> ‘ropes de muyer de la cintura p’abaxo’ [Pa]. ‘sayes, vistidures’ [Lln]. //<i class="della">Nun</i> <i class="della">caber</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">fardel</i> ‘nun se llevar bien’ [Ay]. //<i class="della">Lleva-ylo too’l fardel </i>‘nun tener moral’ [Sb]. //(<i class="della">Ser)</i> <i class="della">un</i> <i class="della">fardel</i> ‘muyer daqué espreciatible’, ‘muyer que se mete en too’ [Lln]. ‘home aficionáu a cuentos y faladuríes’ <br class="della">[Lln]. ///<i class="della">El</i> <i class="della">día</i> <i class="della">San</i> <i class="della">Bernabel</i> <i class="della">llena</i> <i class="della">la</i> <i class="della">oveya’l</i> <i class="della">fardel;</i> <i class="della">el</i> <i class="della">día </i><i class="della">Santo Tomás</i> <i class="della">llena</i> <i class="della">la</i> <i class="della">oveya úa</i> <i class="della">enllargá</i> <i class="della">naa</i> <i class="della">más </i>[LC]. <i class="della">Por</i><i class="della"> San</i> <i class="della">Miguel</i> <i class="della">castañes</i> <i class="della">en</i> <i class="della">el</i> <i class="della">fardel</i> [LGarcía].
Gonzalo Fernandes alcayde Garcia Foz de Verllanga Alf- fonso Fardel 1304 [Espinareda/61] - “Fardel, lo mismo que picaruelo” [GP a. 1788] L’ast. (que tamién conoz la variante fardiel) ye común al cast. y port. fardel, cat. fardell con un sufixu diminutivu romance combináu col términu aniciáu nel ár. FARD(AH) ‘ún de dos en tou par’ (DA). Un posible femenín analóxicu ye l’ast. fardela ‘bolsa’, ‘sacu pequeñu mayor que’l fardel’ de lo que yá fala- mos (García Arias 1988: 267; ADLA 202; s.v. farda). Pero, a lo dicho, nun sedría imposible almitir qu’ast. fardel, fardela acueya l’influxu d’un posible continuador
  1. Gonzalo Fernandes alcayde Garcia Foz de Verllanga Alf- fonso Fardel
  2. 1304 Espinareda/61
  3. - “Fardel, lo mismo que picaruelo”
  4. GP a. 1788
  5. L’ast. (que tamién conoz la variante fardiel) ye común al cast. y port. fardel, cat. fardell con un sufixu diminutivu romance combináu col términu aniciáu nel ár. FARD(AH) ‘ún de dos en tou par’ (DA). Un posible femenín analóxicu ye l’ast. fardela ‘bolsa’, ‘sacu pequeñu mayor que’l fardel’ de lo que yá fala- mos (García Arias 1988: 267; ADLA 202; s.v. farda). Pero, a lo dicho, nun sedría imposible almitir qu’ast. fardel, fardela acueya l’influxu d’un posible continuador
del llat. FAR(R)ATĀRIUS, {-A, -UM} *‘amañosu pal pan’, deriváu de far, farris ‘tipu de trigu’ (EM) > *fardeir(u) fardel, con un sufixu que pue tracamundiase col diminutivu en -ĚLLUS > -iel. Pero qu’hebo posibles formaciones en -ĚLLUS testimónialo non só- lo’l cat. fardell, sinón el fardellus de la documentación me- dieval llatina (MLLM). El femenín *FAR(R)ATARIA podría xustificar tamién *fardeira ast. fardela. Sobro ast. fardel y fardela féxose l’ast. fardelada (cfr.), que podemos entender como deverbal de *fardelar variante de afardelar (cfr.), en- fardelar (cfr.) y desenfardelar (cfr.). Un cultismu en rellación con esta familia sedría ast. fardelariu (cfr.).
fardela, la
📖: fardela
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Fardel [Llg. Md. Bab. Vg]. Fardu [Llg]. Fardel grande [Arm]. Fardel pa llevar provisiones [Mar]. Bolsa que suelen llevar los que van a la gueta [An]: <i class="della">Troxo la fardela chena de castañas </i>[An]. Bolsa pequeña [Ar] de tela [Ay. Ri. Qu]: <i class="della">Átame la far- dela</i>(TEST)
  1. fardela
    • Ri
  2. Fardel
    • Llg
    • Md
    • Bab
    • Vg
  3. Fardu
    • Llg
  4. Fardel grande
    • Arm
  5. Fardel pa llevar provisiones
    • Mar
  6. Bolsa que suelen llevar los que van a la gueta
    • Troxo la fardela chena de castañas [An.">An]: <i class="della">Troxo la fardela chena de castañas </i>[An
  7. Bolsa pequeña [Ar] de tela [Ay. Ri. Qu]: <i class="della">Átame la far- dela</i
a la cintura pa dir a ablanes [Ri].
  1. 1. <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">cintura</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">dir</i> <i class="della">a</i> <i class="della">ablanes</i> [Ri].
Bolsa de tela [Tb. Sm. PSil. As]. Talega pequeña con una cinta que se cuelga [PSil] al pescuezu [Ca]. Bolsa mayor que’l fardel y de meyor tela [Ay]. Especie de talega pequeña [Ll]. Especie de saca (/fardel ‘saca pequeña’) [Cp]. Bolsa o talega (/fardel ‘bolsa, talega más pe- queña’) [Sb]. Bolsa de tamañu variáu [Pa]. Bolsa de tela de sacu onde los pastores echen cuayada pa facer quesu [Ay]. 2. Faltriquera [Pr] grande [Ac] d’arpillera o sacu [Pa. Cv]. 3. Es- pecie de mochila o zurrón [Cb]. 4. Cartera escolar pa llevar llibros a la escuela [Mar]. Cfr. fardel.
fardelada, la
📖: fardelada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fardelá [Ay. Sb].>(TEST)
  1. fardelada
  2. fardelá
    • Ay
    • Sb
Lo que cabe nun fardel [Sb].
  1. 1. Lo que cabe nun fardel [Sb].
Lo que cabe nuna fardela [Pa. Tb. Sm. PSil]. 2. Fardela llena [Tb. Sm. PSil]. Bolsa perllena [Ay]. fardalada que dan fagu y fai que allorie 1925 [Pensati- ble/27] Cfr. farda.
fardeladica, la
📖: fardeladica
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Fardelada nin mui grande nin mui pequeña [Pa]. 2. Lo que cabe nuna fardela [Pa]: <i class="della">Consiguisti</i>(TEST)
  1. fardeladica
  2. ident class="della" level="1"></ident>Fardelada nin mui grande nin mui pequeña
    • Pa
  3. 2
  4. Lo que cabe nuna fardela [Pa]: <i class="della">Consiguisti</i
una güena fardeladica [Pa].
  1. 1. <i class="della">una</i> <i class="della">güena</i> <i class="della">fardeladica </i>[Pa].
Dim. de fardelada (cfr.).
  1. Dim. de fardelada (cfr.).
fardelariu, el
📖: fardelariu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. fardelariu
Vistimenta estrafalaria [Lln]. Cfr. fardel.
  1. Vistimenta estrafalaria [Lln]. Cfr. fardel.
  2. Lln
fardeláu, el
📖: fardeláu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Lo que cabe nun fardel [Ri. Sm. Cd]. Lo que cabe nun fardela [Ri. Tb]. Lo que cabe na saya llevantando la delantera hacia arriba [Pa]. 2. Fardel llenu de coses [Sm]. Fardel o fardela llenu de coses [Tb]. Lo que se lleva envuelto na saya [Lln]. 3. Gran cantidá de daqué [Ri]. <ident class="della" level="1"></ident>Deverbal de *<i class="della">fardelar</i>(TEST)
  1. fardeláu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Lo que cabe nun fardel
    • Ri
    • Sm
    • Cd
  3. Lo que cabe nun fardela
    • Ri
    • Tb
  4. Lo que cabe na saya llevantando la delantera hacia arriba
    • Pa
  5. 2
  6. Fardel llenu de coses
    • Sm
  7. Fardel o fardela llenu de coses
    • Tb
  8. Lo que se lleva envuelto na saya
    • Lln
  9. 3
  10. Gran cantidá de daqué
    • Ri
  11. <ident class="della" level="1"></ident>Deverbal de *<i class="della">fardelar</i
(cfr. farda).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">farda</i>).
fardelear
📖: fardelear
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Portase como un <i class="della">fardel,</i>(TEST)
  1. fardelear
    • Lln
  2. ident class="della" level="1"></ident>Portase como un <i class="della">fardel,</i
fardelera o fardeleru [Lln].
  1. 1. <i class="della">fardelera</i> o <i class="della">fardeleru</i> [Lln].
Cfr. farda.
fardeleru, a, o
📖: fardeleru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><+fardeliru [Ay].>(TEST)
  1. fardeleru
  2. ident class="della" level="1"></ident><+fardeliru
    • Ay
Que se mete en too (un home) [Lln]. Que se mete en coses d’homes o bien onde naide la llamó (la muyer) [Lln]. 2. (No- matu de los) de Nembra, Ayer [Ay]. Cfr. farda.
  1. Que se mete en too (un home) [Lln]. Que se mete en coses d’homes o bien onde naide la llamó (la muyer) [Lln]. 2. (No- matu de los) de Nembra, Ayer [Ay].
  2. Ay
  3. Cfr. farda.
fardeludu, a, o*
📖: fardeludu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><fardeluda [Lln].>(TEST)
  1. fardeludu
  2. ident class="della" level="1"></ident><fardeluda
    • Lln
Con muncha llana {la oveya} [Lln]. Cfr. farda.
  1. Con muncha llana {la oveya} [Lln]. Cfr. farda.
  2. Lln
fardíu*
📖: fardíu*
🏗️: SI
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">ardíu,</i>(TEST)
  1. fardíu*
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  3. <i class="della">ardíu,</i
ida, ío 2.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">ida,</i> <i class="della">ío</i> <i class="della">2</i>.
fardón, ona
📖: fardón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<ident class="della" level="1"></ident><fardón/ona/ono [Mi. Ri].>(TEST)
  1. fardón
  2. ident class="della" level="1"></ident><fardón/ona/ono
    • Mi
    • Ri
Presumíu, qu’aparenta lo que nun ye [Ac]. Que presume de lo que nun ye [Mi. Ri]. Cfr. farda.
  1. Presumíu, qu’aparenta lo que nun ye [Ac]. Que presume de lo que nun ye [Mi. Ri].
  2. Mi. Ri
  3. Cfr. farda.
fardu, el
📖: fardu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><+ferdu [Ay].>(TEST)
  1. fardu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+ferdu
    • Ay
Paquete [Cd] bien atáu, bultu [Ay]. 2. Sacu [Gr]. Cfr. farda. En tou casu sedrá discutible que pueda entendese’l testu que sigue como tracamundiu documental de fardu: II fa- rouus {¿} de lino asetato et una cotila de mesco 1073(or.) [ACL/430]
  1. Paquete [Cd] bien atáu, bultu [Ay]. 2. Sacu [Gr]. Cfr. farda. En tou casu sedrá discutible que pueda entendese’l testu que sigue como tracamundiu documental de fardu: II fa- rouus {¿} de lino asetato et una cotila de mesco
  2. 1073(or.) ACL/430
fareru, el
📖: fareru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+fariru [Ay]. fareiru [Pzu].>(TEST)
  1. fareru
  2. fariru metafonía
    • Ay
  3. fareiru
    • Pzu
Cast. alfarero [Cb. Ay]. Que trafica en vasíes de barru [Ay. JH]. 2. “Farero” [Pzu. AGO]. /////fareru, a, o ‘de Faro’ [JH].> - Axustaron con illes el campu d’un fareru [San Mateo 118]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">alfarero </i>[Cb. Ay]. Que trafica en vasíes de barru [Ay. JH].
  3. 2. “Farero” [Pzu. AGO]. /////<i class="della">fareru,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> ‘de Faro’ [JH].> - <i class="della">Axustaron</i> <i class="della">con</i> <i class="della">illes</i> <i class="della">el</i> <i class="della">campu</i> <i class="della">d’un</i> <i class="della">fareru</i> [San Mateo 118]
Del ár. FAXXĀR con un suf. románicu (DA s.v. alfar), términu ta- mién responsable de dalgún nome de llugar (TA 609). Nesi sen, al de Faro (Uviéu) llámelu fareru, a, o [JH]. Quiciabes faiga falta entender nel mesmu sen fareiru definíu pel cast. “farero” [Pzu; AGO (fareru)]. Nun conseñamos *fareru ‘qu’atiende un faru na costa’.
farfalar, el
📖: farfalar
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Persona d’aspeutu mui raru [PSil]: <i class="della">Venía</i>(TEST)
  1. farfalar
  2. Persona d’aspeutu mui raru [PSil]: <i class="della">Venía</i
con un farfalar que daba risa [PSil].
  1. 1. <i class="della">con</i> <i class="della">un</i> <i class="della">farfalar</i> <i class="della">que </i><i class="della">daba risa </i>[PSil].
Cfr. farfán.
farfán, {ana}
📖: farfán
🔤: , {ana}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {ana}
Gayardu, airosu [Bard. Llomb]: <i class="della">Presentóuse</i>(TEST)
  1. farfán
  2. Gayardu, airosu [Bard. Llomb]: <i class="della">Presentóuse</i
allí mui farfán [Llomb].
  1. 1. <i class="della">allí</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">farfán</i> [Llomb].
Del mesmu aniciu que port. farfã, cast. farfán ‘caballeru cris- tianu al serviciu de los musulmanes nel norte d’África’, lo mesmo que la variante port. y cast. farfante, cat. farfant ‘fan- farrón’ y que cast. farfantón, y ast. farfantón ‘fachendosu’, ‘fuerte’, conseñáu al sur del cordal y al norte onde se docu- menta nel sieglu XVI (cfr.). Corriente (DA s.v. farfâ), llueu de re- fugar la so anterior propuesta etimolóxica y d’oponese al occcitanismu forfant > forfantón (DCECH), pescuda que se trata d’una pallabra d’aniciu nel ár. farx ‘cría’, ‘renuevu’ adautada pol beréber IFƏRXAN ‘pollos’ sentíu peyorativu que yera normal que s’aplicare a unes tropes mercenaries (nesti casu hispanes). Les llingües hispániques, en bona lóxica, nun caltienen esi sen- tíu peyorativu a nun ser n’otru tipu de términos rellacionaos pero daqué alloñaos fónicamente (ADLA 202), asina tola serie de farfuyar (cfr.), farfayu (cfr.), farfayón (cfr.) y farfuyón (cfr.), farfuyeru (cfr.), farfuya (cfr.). Nesi contestu ha inxerise tamién na llista farfalar ‘persona de pinta rara y estravagante’, que re- sulta difícil averar semánticamente a lo que curtiamente co- nocemos del términu tresmitíu pel llat. farfara, -ae ‘rabu de potru’, ‘equisetum’ (EM).
farfantón, ona
📖: farfantón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<farfantona [Bab].>(TEST)
  1. farfantón
  2. farfantona
    • Bab
Con garbu (el mozu, la moza) [Arm]. De garbu y con papada (cosa considerada como rasgu de belleza) [Bab]. Rellenu y bien cuidáu (persona de mediana edá) [Arm]. Fuerte, fachen- dosu, de bona planta [PSil. VCid]: Siempres foi mui farfan- tona [PSil]. 2. Perdonavides [JS].
  1. 1. Con garbu (el mozu, la moza) [Arm]. De garbu y con papada (cosa considerada como rasgu de belleza) [Bab]. Rellenu y bien cuidáu (persona de mediana edá) [Arm]. Fuerte, fachen- dosu, de bona planta [PSil. VCid]: <i class="della">Siempres</i> <i class="della">foi</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">farfan-</i><i class="della"> tona</i> [PSil].
  2. 2. Perdonavides [JS].
- sube a los balcones a ver como lo fan los farfantones CD: fanfantones/Marirreguera (Viejo) s. XVII [HyL/214] Corría como la corcia mas llixera, y pegando con unos far- fantones [HyL 26] Tamién nel XIX: “Ansí dixo el farfantón” [La Paliza 254] verá como cria el ñeñu mas risueñu y farfanton 1858 [TX(c.32)/17] dalgún farfantón arruxidando [ACEBA(CYC)/285] ansina mesmo al farfanton borricu d’ un blincu m’ axunté 1887 [TC(c.34)/20] y vusotros moritos farfantones los que vais a la Meca ‘n ro- mería 1896 [QUEVED(NB)/144]
  1. - sube a los balcones a ver como lo fan los farfantones CD: fanfantones/Marirreguera (Viejo) s. XVII
  2. HyL/214
  3. Corría como la corcia mas llixera, y pegando con unos far- fantones
  4. HyL 26
  5. Tamién nel XIX: “Ansí dixo el farfantón”
  6. La Paliza 254
  7. verá como cria el ñeñu mas risueñu y farfanton
  8. 1858 TX(c.32)/17
  9. dalgún farfantón arruxidando
  10. ACEBA(CYC)/285
  11. ansina mesmo al farfanton borricu d’ un blincu m’ axunté
  12. 1887 TC(c.34)/20
  13. y vusotros moritos farfantones los que vais a la Meca ‘n ro- mería
  14. 1896 QUEVED(NB)/144
Cfr. farfán.
farfayón, ona
📖: farfayón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<///farfaxón/ona [Ca].>(TEST)
  1. farfayón
    • Ay
  2. farfaxón/ona infl. cast.
    • Ca
Meticón [Ay].
  1. 1. Meticón [Ay].
2. Ensin maña, ensin habilidá [Ay], precipitáu en facer les coses [Mi (= farfeyu)]. Que nun-y importen mun- cho les coses, que nun-y da más dir esfarfayáu (sic) [Cp (= farfayu)]. Desarregláu y cola ropa mal iguao [Ca]: Anda per ende fechu un farfaxón [Ca]. 3. Ensin procuru nes sos obliga- ciones (una persona) [Ce]. Aum. de farfayu, a, o. La espresión farfaxón [Ca] podría ser asturianización en [S] d’un pretendíu castellán en [x].
farfayu, a, o
📖: farfayu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+farfeyu [Mi. Ay].>(TEST)
  1. farfayu
    • Cp
  2. farfeyu metafonía
    • Mi
    • Ay
Fechu una llaceria na vistimenta [Ay. JH]. Non curiosa (una persona) [Ay]. Desmañáu, ensin maña, precipitáu al facer les coses [Mi (= farfayón)]. Que nun-y da más, que nun-y importa dir esfarfayáu (sic) [Cp (= farfayón)].
  1. 1. Fechu una llaceria na vistimenta [Ay. JH]. Non curiosa (una persona) [Ay]. Desmañáu, ensin maña, precipitáu al facer les coses [Mi (= farfayón)]. Que nun-y da más, que nun-y importa dir <i class="della">esfarfayáu</i> (<i class="della">sic</i>) [Cp (= farfayón)].
Tanto farfayu como l’aum. farfayón esixen almitir un resultáu fónicu en [y]. Lo mesmo aconseya la fala eonaviega nel co- rrespondiente verbu farfuyar (cfr.) y familia; pero en sen des- tremáu escriben colo que paez cheísmu, en pallabres d’esta familia, les monografíes del Pzu, Palacios del Sil y Tox; y como efeutu de yeísmu Rato y Tox. La mesma realización con ast. y eonaviegu (estaya α y β) equivalente al port. farfalhar, cat. forfollar, occ. farfoulhà, fr. farfouiller, it. d. farfogliar (DCECH s.v. farfullar). Nesi contestu el cast. farfullar nun ha tenese por vocablu autóctonu sinón más bien como préstamu y espardidor de variantes con [´] al dominiu ástur. Cuestión destremada sedría saber si estos términos han averase a farfán (cfr.) pa xustificase etimolóxicamente.
  1. [y] esíxela la siempre segura anuncia d’Eo-Navia nel axetivu farfuyeiro, namás contradicho pol tantes vegaes duldosu Pzu, adautador ensin criteriu de munchos castellanismos. Tamién con influxu forasteru escriben “farfullón” con una “ll” impen- sable en Ayer y que nos empobina a camentar que pue tratase d’un influxu yeísta castellanizante. A lo cabero, el datu eona- viegu farfuyas vuelve a ser contundente y favoratible a [y]. Asitiándonos nestos datos inclinámonos a pensar que’l resul- táu asturianu hebo ser con [y] pues los apurríos con “l.l” o “ll” apaecen nos autores más averaos al tracamundiu de les pala- tales. Ello empobínanos tamién a entender esfarfayar [Pv (Cv)] como resultáu ensin yeísmu, magar la nuesa opinión n’o- tres dómines. Compruébese, con esta argumentación, lo que se diz s.v. esfarfayar (cfr.), esfarfayáu (cfr.), esfarfuyar (cfr.). De ser valoratibles les nueses observaciones ha tenese ente nós la familia de farfayu y de farfuyar como resultáu autóctonu
  2. Pv (Cv)
farfullar
📖: farfullar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. farfullar
Cfr. farfuyar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">farfuyar</i>.
farfuya*
📖: farfuya*
🏗️: SI
✍️: NO
(TEST)
  1. farfuya*
//“Farfuyas. Farfullador; el que no dice bien las cosas y las en- reda. Us. de Valdés al Eo; pero en los concejos de Vegadeo, San Tirso y Taramundi se dice farfullas, como en gall.” [/Eo/]}. Deverbal de farfuyar. Cfr. farfán.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. //“<i class="della">Farfuyas</i>. Farfullador; el que no dice bien las cosas y las en- reda. Us. de Valdés al Eo; pero en los concejos de Vegadeo, San Tirso y Taramundi se dice <i class="della">farfullas</i>, como en gall.” [/Eo/]}. Deverbal de <i class="della">farfuyar</i>. Cfr. <i class="della">farfán</i>.
farfuyar
📖: farfuyar
🏗️: NO
✍️: NO
<farfuyar [/Eo/]. afarfuyar [/Eo/]. ///{Con posible niciu de yeísmu: farfullar [R]. afarfullar [Tox]; quiciabes con cheísmu: farful.lar [Pzu. PSil]. garfullar (<i class="della">sic</i>) [Beyo (Ay)]}.>(TEST)
  1. farfuyar
  2. farfuyar
    • /Eo/
  3. afarfuyar
    • /Eo/
  4. {Con posible niciu de yeísmu: farfullar [R]. afarfullar [Tox]; quiciabes con cheísmu: farful.lar [Pzu. PSil]. garfullar (<i class="della">sic</i>) [Beyo (Ay)]} infl. cast.
Cast. farfullar [Pzu]. Falar ensin sin claridá, comiendo les pa- llabres o emplegándoles mal faltando a la verdá [R]. Falar baxo y nun pronunciar bien [PSil].
  1. 1. Cast. <i class="della">farfullar</i> [Pzu]. Falar ensin sin claridá, comiendo les pa- llabres o emplegándoles mal faltando a la verdá [R]. Falar baxo y nun pronunciar bien [PSil].
2. Pronunciar mal por de- feutu físicu, enfadu o mala intención [Beyo (Ay)]. 3. Falucar criticando [Tox]. Criticar en voz baxa cualquier orden o man- datu [Tox]. 4. Mentir, confundir y baraxar cuestiones pa des- figurar la verdá [/Eo/]. 5. Facer les coses con precipitación [Tox. /Eo/]. Cfr. farfayu, a, o & farfán.
farfuyeru, a, o*
📖: farfuyeru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<//farfuyeiro “Us. de Navia a Vegadeo, y aquí y demás conce- jos montañosos de la ribera, <i class="della">farfulleiro</i>... el gall. <i class="della">farulleiro</i>(TEST)
  1. farfuyeru
    • Eo
  2. farfuyeiro “Us eonaviego
  3. de Navia a Vegadeo, y aquí y demás conce- jos montañosos de la ribera, <i class="della">farfulleiro</i>
  4. el gall
  5. <i class="della">farulleiro</i
(sic) y el port. farfalludo” [Eo]. ///{Con posible percorreición cheísta: farful.leiru [Pzu]}.> Cast. farfullero [Pzu. /Eo/].
  1. 1. (<i class="della">sic</i>) y el port. <i class="della">farfalludo</i>” [Eo]. ///{Con posible percorreición cheísta: farful.leiru [Pzu]}.> Cast. <i class="della">farfullero</i> [Pzu. /Eo/].
Cfr. farfayu, a, o & farfán.
farfuyón, ona*
📖: farfuyón
🔤: , ona*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<///{Con posible tracamundiu de palatales: farfullón (<i class="della">sic</i>) [Ay]}.>(TEST)
  1. farfuyón
    • Ay
  2. {Con posible tracamundiu de palatales: farfullón (<i class="della">sic</i>) [Ay]} infl. cast.
Desordenáu, alborotador [Ay (= atropabarro)].
  1. 1. Desordenáu, alborotador [Ay (= <i class="della">atropabarro</i>)].
Cfr. farfayu, a, o & farfán.
fargal, el
📖: fargal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. fargal
Rapazón altu y fuerte [Ay (N)}. Cfr. farragueta.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Rapazón altu y fuerte [Ay (N)}. Cfr. <i class="della">farragueta</i>.
fargalayu, el*
📖: fargalayu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><fargalachu [Vg].>(TEST)
  1. fargalayu
  2. ident class="della" level="1"></ident><fargalachu
    • Vg
Farrapu [Vg].
  1. 1. Farrapu [Vg].
Cfr. faragayu.
  1. Cfr. faragayu.
fargata, la
📖: fargata
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. fargata
Bolsa, talega [VBable]. 2. Abertura del vistíu en pechu [Cb]. 3. Pechu [Cb]. Cfr. fargatu.
  1. Bolsa, talega [VBable]. 2. Abertura del vistíu en pechu [Cb].
  2. Cb
  3. 3. Pechu [Cb]. Cfr. fargatu.
  4. Cb
fargatada, la
📖: fargatada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Montón de frutes, granos o coses que caen o s’echen a granel en dalgún sitiu [Cg]. //<i class="della">A</i>(TEST)
  1. fargatada
  2. ident class="della" level="1"></ident>Montón de frutes, granos o coses que caen o s’echen a granel en dalgún sitiu
    • Cg
  3. <i class="della">A</i eonaviego
fargataes ‘a montones’ [Cg].
  1. 1. <i class="della">fargataes</i> ‘a montones’ [Cg].
- Fargatada, lo mismo que una faldriquerada de qualquiera cosa, de castaña p.e. [GP a. 1788] Cfr. fargatu.
  1. - Fargatada, lo mismo que una faldriquerada de qualquiera cosa, de castaña p.e.
  2. GP a. 1788
  3. Cfr. fargatu.
fargatientu, a, o
📖: fargatientu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">fargatientu, a,</b>(TEST)
  1. fargatientu
  2. ident class="della" level="1"></ident><b class="della">fargatientu, a,</b
o Xadeante [AGO].
  1. 1. <b class="della">o</b> Xadeante [AGO].
Cfr. fargatu.
fargatón, ona
📖: fargatón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
(TEST)
  1. fargatón
Que nun-y importen muncho les coses, que nun-y da más dir esfargatáu [Cb]. Cfr. fargatu.
  1. Que nun-y importen muncho les coses, que nun-y da más dir esfargatáu [Cb].
  2. Cb
  3. Cfr. fargatu.
fargatu, el
📖: fargatu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><h.argatu [Villah].>(TEST)
  1. fargatu
  2. ident class="della" level="1"></ident><h.argatu
    • Villah
Xirón nuna tela o vistíu [Ca]: Ponxisti la camisa llimpia y cosía y traes un fargatu [Ca]. Trapu vieyu [Villah]. Del and. XALÁQ ‘ropa gastao’ (DA s.v. fargallo) onde s’alvierte la presencia d’un suf. -atu que paez tener un valor asemeyáu al dim. continuador del llat. -ACULUS que vemos nel ast. far- gayu (cfr. faragayu). A la vera tenemos el femenín fargata (cfr.) y tola familia fargatada (cfr.), fargatón (cfr.); tamién far- gatientu (cfr.) siguiendo’l modelu de famientu. Tamién el verbu esfargatar (cfr.) y *alfargatayar, ésti conocíu pel parti- cipiu alfargatayáu (cfr.).
  1. Xirón nuna tela o vistíu [Ca]: Ponxisti la camisa llimpia y cosía y traes un fargatu [Ca]. Trapu vieyu [Villah].
  2. Villah
  3. Del and. XALÁQ ‘ropa gastao’ (DA s.v. fargallo) onde s’alvierte la presencia d’un suf. -atu que paez tener un valor asemeyáu al dim. continuador del llat. -ACULUS que vemos nel ast. far- gayu (cfr. faragayu). A la vera tenemos el femenín fargata (cfr.) y tola familia fargatada (cfr.), fargatón (cfr.); tamién far- gatientu (cfr.) siguiendo’l modelu de famientu. Tamién el verbu esfargatar (cfr.) y *alfargatayar, ésti conocíu pel parti- cipiu alfargatayáu (cfr.).
fargaxu, el
📖: fargaxu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">faragayu.</i>(TEST)
  1. fargaxu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  3. <i class="della">faragayu.</i
fargayada, la*
📖: fargayada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><h.argayada [Lln].>(TEST)
  1. fargayada
  2. ident class="della" level="1"></ident><h.argayada
    • Lln
Carcaxada [ALl (Folk)].
  1. 1. Carcaxada [ALl (Folk)].
¿Variante de carcaxada (cfr.)? Pero fónicamente paez tar en rellación cola familia del ast. faragaya (cfr.).
  1. ¿Variante de carcaxada (cfr.)? Pero fónicamente paez tar en rellación cola familia del ast. faragaya (cfr.).
fargayu, el
📖: fargayu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. fargayu
Cfr. faragayu.
  1. Cfr. faragayu.
faria, el/la
📖: faria
🔤: , el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
<el faries [Sr].>(TEST)
  1. faria
    • Tb
    • Sm
  2. el faries
    • Sr
Tipu de cigarru [Sr. Tb. Sm].
  1. 1. Tipu de cigarru [Sr. Tb. Sm].
Del nome comercial d’un tabacu, FARIAS.
faricón, ona
📖: faricón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
Entrometíu, fatu [Sb]. Charrán, embusteru, entrometíu, que fala de lo que nun entiende [Ay]. Formación aumentativa sol ast. <i class="della">faricu</i>(TEST)
  1. faricón
  2. Entrometíu, fatu
    • Sb
  3. Charrán, embusteru, entrometíu, que fala de lo que nun entiende
    • Ay
  4. Formación aumentativa sol ast
  5. <i class="della">faricu</i
(cfr.) pero nun usu axe- tivu y con sentíu figuráu peyorativu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) pero nun usu axe- tivu y con sentíu figuráu peyorativu.
faricu, el*
📖: faricu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<////faricos [Cp. Sb. Ay. Ar].>(TEST)
  1. faricu
  2. faricos variación de número
    • Cp
    • Sb
    • Ay
    • Ar
Clas de papes o fariñes feches con fariña de maíz [Cp. Sb. Ay. Ar (= formigos)].
  1. 1. Clas de papes o fariñes feches con fariña de maíz [Cp. Sb. Ay. Ar (= formigos)].
Del dim. del neutru llat. far, farris ‘tipu de trigu’ (EM) voz con si- guidores románicos (REW) ya hispánicos (DEEH s.v. far), quicia- bes de *FARĪCCUM, -I, un posible nome xunto al ax. documentáu farricus ‘de trigu’ (EM; ABF). A la so vera tenemos un diminutivu nominal *FARŪCCUM > ast. farucu (cfr.). Otru posible diminutivu en -ĕllum tenémoslu en *FARĚLLUM > fariellu (cfr.) con un plu- ral, neutru tamién, *FARELLA > fariella (cfr.) con un abondativu fariellada (cfr.) y con otros términos como l’axetivu fariellu, a, o, con un aumentativu fariellón (cfr.) → farullón (cfr.). Ast. fa- riellu enllaza colos resultaos gall. y port. farelo ‘salváu, segondu’. Ye posible’l so usu ax. (cfr. fariellu, a, o) y una amestanza col suf.
  1. -ARIUS na fastera más occidental d’Asturies (onde definen fare- lleiro como ‘que tien salváu’ y como ‘que ye insustancial’ [/Eo/]. Un aum. de fariellu ye fariellón (cfr.) y, col suf. -ŪTUS, farielludu (cfr.). Tamién farietón (cfr.). Abondativu en -ŌSUS ye farillosu (cfr.). Sobro faricu féxose’l verbu *esfaricar conocíu pel vieyu participiu esfaricáu (cfr.).
  2. /Eo/
fariella, la
📖: fariella
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fariel.la [Cn (MG, F). Oc]. falliel.la [Sm].>(TEST)
  1. fariella
  2. fariel.la
    • Cn (MG, F)
    • Oc
  3. falliel.la
    • Sm
Salváu de la fariña [Pi (i)].
  1. 1. Salváu de la fariña [Pi (i)].
2. Caspa [Cn (MG, F)]: Cáeme la fariel.la a puñaos [Cn (F)]. Caspa del pelo [Sm (= faril.la = faílla. Oc]. Cfr. faricu & fallía & farilla.
fariellada, la*
📖: fariellada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<h.ariellada [Lln].>(TEST)
  1. fariellada
  2. h.ariellada
    • Lln
Cantidá grande de daqué [Lln].
  1. 1. Cantidá grande de daqué [Lln].
Cfr. faricu.
fariellón, ona
📖: fariellón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
(TEST)
  1. fariellón
Aum. de fariellu. 2. Fatu, fastidiosu [Cb].
  1. 1. Aum. de <i class="della">fariellu</i>.
  2. 2. Fatu, fastidiosu [Cb].
- “Fariellón, un hombre que es muy gordo y sucio al mismo tiempo” [GP a. 1788]
  1. - “Fariellón, un hombre que es muy gordo y sucio al mismo tiempo”
  2. GP a. 1788
Cfr. faricu.
fariellu, a, o
📖: fariellu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<h.ariellu [Lln (S)].>(TEST)
  1. fariellu
  2. h.ariellu
    • Lln (S)
Qu’hincha muncho (la comida) [JH]: Lles farrapes son fa- rielles [JH].
  1. 1. Qu’hincha muncho (la comida) [JH]: <i class="della">Lles farrapes son fa- </i><i class="della">rielles</i> [JH].
2. Comedor, que come muncho [Lln (S)]. Cfr. faricu.
fariellu, el
📖: fariellu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fariel.lu [Cv. Cn (M, MG). Busm (Oc)]. h.ariellu [Lln. Lln (S). Cl]. h.uriellu [Lln]. {Con yeísmu, farieyu [Pr (Cv)]. Con cheísmu fariechu [Tox]}. //farello [Eo]. farelo [Mánt].>(TEST)
  1. fariellu
    • Mn
    • Pr
    • Cn
  2. {Con yeísmu, farieyu [Pr (Cv)]. Con cheísmu fariechu [Tox]}
  3. fariel.lu
    • Cv
    • Cn (M, MG)
    • Busm (Oc)
  4. h.ariellu
    • Lln
    • Lln (S)
    • Cl
  5. h.uriellu
    • Lln
  6. farello eonaviego
    • Eo
  7. farelo
    • Mánt
Salváu de la fariña [Lln (h.ariellu). Cl. Cb. Mn. Cv. Busm (Oc). /Eo. Mánt/]. 2. Escamina o caspa de la panoya al esbillar [Pr (Cv)]. 3. Costra escamosa como salváu menudo que sal nel cutis [JH]. 4. “Fariellu, un hombre sucio” [GP a. 1788]. //-os ‘grumos que se formen al cocer la fariña’ [Lln (h.uriellos)]. ‘salváu’ [Cn (M, MG)]. //Tar feitu un fariechu ‘tar enmarañáu, enredáu’ [Tox].
  1. 1. Salváu de la fariña [Lln (h.ariellu). Cl. Cb. Mn. Cv. Busm (Oc). /Eo. Mánt/].
  2. 2. Escamina o caspa de la panoya al esbillar [Pr (Cv)].
  3. 3. Costra escamosa como salváu menudo que sal nel cutis [JH].
  4. 4. “<i class="della">Fariellu</i>, un hombre sucio” [GP a. 1788]. //<i class="della">-os </i>‘grumos que se formen al cocer la fariña’ [Lln (h.uriellos)]. ‘salváu’ [Cn (M, MG)]. //<i class="della">Tar</i> <i class="della">feitu un fariechu </i>‘tar enmarañáu, enredáu’ [Tox].
Ruy Perez Fariello 1286 [DMO 168] Y el fariello, salvados de su harina todo es pellejitos, que ni vale para gallinas cerrar sebias, arar, abatir, cuchar, sem- brar, sallar, reandar, coger, esvillar [Grangerías XVIII: 275] el tercero {tipo de pan} se llama panchón y se passa por zedazo; aunque la harina para este panchón, que ya es medio fariello, mejor es remolerla con el grano de panizo y de centeno juntamente, para hacer buena borona a la gente de cassa [Grangerías XVIII: 804] con su caldo y mezcla de fariellu, o mejor harina [Grange- rías XVIII: 928] Tien además so cuerpu tan peludu, llenu de ponxa, caspies y fariellu [Judit 193]
  1. Ruy Perez Fariello
  2. 1286 DMO 168
  3. Y el fariello, salvados de su harina todo es pellejitos, que ni vale para gallinas cerrar sebias, arar, abatir, cuchar, sem- brar, sallar, reandar, coger, esvillar
  4. Grangerías XVIII: 275
  5. el tercero {tipo de pan} se llama panchón y se passa por zedazo; aunque la harina para este panchón, que ya es medio fariello, mejor es remolerla con el grano de panizo y de centeno juntamente, para hacer buena borona a la gente de cassa
  6. Grangerías XVIII: 804
  7. con su caldo y mezcla de fariellu, o mejor harina
  8. Grange- rías XVIII: 928
  9. Tien además so cuerpu tan peludu, llenu de ponxa, caspies y fariellu
  10. Judit 193
Cfr. faricu.
farielludu, a, o
📖: farielludu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<{Con yeísmu, h.arieyudu [Cl]}.>(TEST)
  1. farielludu
  2. {Con yeísmu, h.arieyudu [Cl]}
De mala calidá [Cl].
  1. 1. De mala calidá [Cl].
2. Hincháu por comer coses farielles [JH]. Cfr. faricu.
farietón, ona
📖: farietón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
Mal vistíu [Pa]. 2. Desordenáu [Pa]. Del llat. <i class="della">far,</i>(TEST)
  1. farietón
  2. Mal vistíu
    • Pa
  3. 2
  4. Desordenáu
    • Pa
  5. Del llat
  6. <i class="della">far,</i
farris ‘tipu de trigu’ col suf. -etu + -ón llogrando un sen peyorativu. Cfr. faricu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">farris</i> ‘tipu de trigu’ col suf. -<i class="della">etu</i> <i class="della">+</i> <i class="della">-ón</i> llogrando un sen peyorativu. Cfr. <i class="della">faricu</i>.
farilla, la*
📖: farilla
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<faril.la [Sm].>(TEST)
  1. farilla
  2. faril.la
    • Sm
Caspa del pelo [Sm (= faíl.la = falliel.la)].
  1. 1. Caspa del pelo [Sm (= faíl.la = falliel.la)].
Del neutru far, farris ‘tipu de trigu’ (EM) cola amestadura del suf. dim. -īlla, esto ye, *FARĪLLA, con un comportamientu ase- meyáu al que vemos en *FARĬSIA > farisa (cfr.) y en *FARĚLLAM → fariella (cfr.), averaos fónicamente ya tamién semántica- mente al llat. fauīlla > FAĪLLA > ast. faíl.la (cfr. faílla). Se- mánticamente en toos ellos vese’l pasu d’una posible aceición primera de ‘llixu de ceniza’ o ‘llixu de la fariña’ y ‘caspa’. Cola amestadura de los sufixos -ARIUS y -ŌSUS fexéronse los deri- vaos farilleru (cfr.) y farillosu (cfr.).
farilleru, el*
📖: farilleru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<{conséñase <i class="della">h.ariyeru </i>pero pescanciamos qu’ello ha debese a yeísmu amosáu abondes vegaes en dellos datos de Llanes}.>(TEST)
  1. farilleru
    • Lln
  2. {conséñase <i class="della">h.ariyeru </i>pero pescanciamos qu’ello ha debese a yeísmu amosáu abondes vegaes en dellos datos de Llanes}
//De h.ariyeru dizse de ciertu disfraz d’antroxu [Lln].
  1. 1. //<i class="della">De</i> <i class="della">h.ariyeru</i> dizse de ciertu disfraz d’antroxu [Lln].
Cfr. farilla o fariella.
farillosu, a, o*
📖: farillosu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<faril.losu [As].>(TEST)
  1. farillosu
  2. faril.losu
    • As
Fariñentu [As].
  1. 1. Fariñentu [As].
Cfr. farilla & faricu. Formación abondativa en -ŌSUS dende faril.la o dende’l so an- tecedente.
fariña, la
📖: fariña
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
</////farina [Cg. y Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. y Ar. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. An. Vd. Tox. PVieya. Oc. /“de Valdés a los concejos de la Ribera del Eo, en los demás <i class="della">fariña</i>”/Eo. Mánt/. Mar. Tor]. h.arina [Lln]. /////h.ariña [LV. Lln. Cl. Pa].>(TEST)
  1. fariña
    • Cp
    • Cr
    • Llg
    • Sr
    • Sb
    • Cd
    • Pr
    • Ce
  2. farina dudoso (certainty = baxa)
    • Cg
    • y Sb
    • Ca
    • Ay
    • Ll
    • Ri
    • y Ar
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • Bab
    • Pzu
    • PSil
    • An
    • Vd
    • Tox
    • PVieya
    • Oc
    • fariña”/Eo.">/“de Valdés a los concejos de la Ribera del Eo, en los demás <i class="della">fariña</i>”/Eo
    • Mánt/
    • Mar
    • Tor
  3. h.arina
    • Lln
  4. h.ariña dudoso (certainty = baxa)
    • LV
    • Lln
    • Cl
    • Pa
Cast. harina [LV. Lln. Cl. Pa. Cb. Cg. Cp. Cñ. Cr. Ac. Llg. Sr. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Ar. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. An. Gr. Cd. Pr. Ce. Vd. Tox. PVieya. Oc. /Eo. Mánt/. Vg. Mar. Tor. JH. DA. R] de trigu [Lln (h.arina)]. Fariña de maíz [Lln (h.ariña)]. //-es ‘comida que se fai con fariña de maíz y lleche a lo que pue axuntase mantega y zucre’ [Ca]. ‘papes con fariña de maíz’ [Cb. Cp. Ac. Llg. Sr. Ay. Ll (farinas). Cd (fariñas). DA]. ‘papes espeses de fariña de maíz’ [Ac]. ‘comida de fariña cocío y agua’ [Ri (farines)]. ‘comida de fariña de maíz o trigu y agua o lleche cocío faciendo una masa blando’ [JH]. ‘papes de fa- riña con sal y agua o lleche [Ay]. ‘papes de fariña de maíz’ [Ar (farinas)]. ‘tortos de fariña de maíz cocío con agua y sal’ [Pa. Sb]. ‘regalu que fai la madrina a la madre del afiáu pocos días dempués del bautizu y que consiste en pan, mantega, güevos pa la madre; mantielles, camisines y gorros pal afiáu’ [/Eo (fa- rinas)/]. //Ser fariña de tolos sacos ‘adautase por conveniencia a posiciones opuestes’ [LC]. ///Iso ye fariña d’utru fuelle [JH]. Estar metíu en fariña [JH]. Facer bona o mala fariña [JH]. Añu de cascarina añu de poca fariña [LC]. Aplica na ciniza ya esparce na farina dizse del mal alministrador [Tb]. Col so tra- bayu y dalguna riña, a la molinera sóbrai fariña [LC]. Cuando trone hacia Xixón, moler farina y char en macón [LC]. Daqué hai ena quilma que non ye to farina [LC]. De la farina del mio compadre, gran bollu al mio afiyáu [LC]. El agua de Santa Marina mata’l coco ya fai farina [LC]. El bollín y la bollina too sal de la fariña [CyN (Recuerdos). Canella. LC. Sr]. Fa- rina del diablu tou se vuelve salváu ‘de la facienda mal llo-
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">harina</i> [LV. Lln. Cl. Pa. Cb. Cg. Cp. Cñ. Cr. Ac. Llg. Sr. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Ar. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. An. Gr. Cd. Pr. Ce. Vd. Tox. PVieya. Oc. /Eo. Mánt/. Vg. Mar. Tor. JH. DA. R] de trigu [Lln (h.arina)]. Fariña de maíz [Lln (h.ariña)]. //<i class="della">-es</i> ‘comida que se fai con fariña de maíz y lleche a lo que pue axuntase mantega y zucre’ [Ca]. ‘papes con fariña de maíz’ [Cb. Cp. Ac. Llg. Sr. Ay. Ll (farinas). Cd (fariñas). DA]. ‘papes espeses de fariña de maíz’ [Ac]. ‘comida de fariña cocío y agua’ [Ri (farines)]. ‘comida de fariña de maíz o trigu y agua o lleche cocío faciendo una masa blando’ [JH]. ‘papes de fa- riña con sal y agua o lleche [Ay]. ‘papes de fariña de maíz’ [Ar (farinas)]. ‘tortos de fariña de maíz cocío con agua y sal’ [Pa. Sb]. ‘regalu que fai la madrina a la madre del afiáu pocos días dempués del bautizu y que consiste en pan, mantega, güevos pa la madre; mantielles, camisines y gorros pal afiáu’ [/Eo (fa- rinas)/]. //<i class="della">Ser fariña de tolos sacos </i>‘adautase por conveniencia a posiciones opuestes’ [LC]. ///<i class="della">Iso ye fariña d’utru fuelle </i>[JH]. <i class="della">Estar</i> <i class="della">metíu</i> <i class="della">en</i> <i class="della">fariña</i> [JH]. <i class="della">Facer</i> <i class="della">bona</i> <i class="della">o</i> <i class="della">mala</i> <i class="della">fariña</i> [JH]. <i class="della">Añu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">cascarina</i> <i class="della">añu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">poca</i> <i class="della">fariña</i> [LC]. <i class="della">Aplica</i> <i class="della">na</i> <i class="della">ciniza</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">esparce na farina </i>dizse del mal alministrador [Tb]. <i class="della">Col so tra-</i> <i class="della">bayu</i> <i class="della">y</i> <i class="della">dalguna</i> <i class="della">riña,</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">molinera</i> <i class="della">sóbrai</i> <i class="della">fariña</i> [LC]. <i class="della">Cuando</i><i class="della"> trone</i> <i class="della">hacia</i> <i class="della">Xixón,</i> <i class="della">moler</i> <i class="della">farina</i> <i class="della">y</i> <i class="della">char</i> <i class="della">en</i> <i class="della">macón</i> [LC]. <i class="della">Daqué </i><i class="della">hai ena quilma que non ye to farina</i> [LC]. <i class="della">De la farina del mio</i> <i class="della">compadre, gran</i> <i class="della">bollu</i> <i class="della">al</i> <i class="della">mio afiyáu</i> [LC]. <i class="della">El</i> <i class="della">agua de</i> <i class="della">Santa</i> <i class="della">Marina mata’l coco ya fai farina </i>[LC]. <i class="della">El bollín y la bollina too sal de la fariña </i>[CyN (Recuerdos). Canella. LC. Sr]. <i class="della">Fa- </i><i class="della">rina</i> <i class="della">del</i> <i class="della">diablu</i> <i class="della">tou</i> <i class="della">se</i> <i class="della">vuelve</i> <i class="della">salváu</i> ‘de la facienda mal llo-
grada sácase ruin provechu’ [Cg]. Na casa ú ñon hay fariña too ye riña [JH]. Onde no hai panchón toos riñen y tienen razón [Cñ]. Fariñes, madre, fariñes/ye comida de cuyar/ cuando non como fariñes/non me soi a fartucar [LC]. Do- mingo de Ramos/h.ariñes comíamos/con miel y mantega/que mos rellambíamos [Pa]. a) quatuor eminas de farina de trigo 1181(or.) [MSAH-IV/382; MSAH-IV/383] Petri de Sapai farina cnf. Petro Falcon cnf. Petrus Pelagii balestero 1222 [SPM/391] Pelagius Farina 1207(or.) [SV/50] 1225(or.) [SV/144] Alvaro Petriz de Pedrunno Roderico Farina Johannes Fa- rina 1230(or.) [SP-I/129] farina [Grangerías XVIII] jarina sofeciente pa una borona de a cuarta 1900 [NIEM- BRO(B)/39] sal farina del molín ya de la sierra serrín /Refraneru [F. Co- ronas/184] b) Pedro Fariña 1304 [AAA/74] En Asturias llaman fariña a la torta de maíz cocida en la piedra del hogar, cubierta con rescoldo o ceniza caliente [Sarmiento (Contribución)] Fariña, llaman en Asturias á la torta, ó polenta cocida al fuego, y entre cenizas: comúnmente es de maíz (…). También le llaman farrapa, y en la Montaña tortuja [DC, Terreros] fumen les fariñes [Vida Aldea 269] tien un molin que espolvorea la fariña que ye un plasmu 1792 [QUIXOTE/239] Dixi yo para comigo/que la muyer é malvada:/aunque rabie por fariñes/diz que ñon-y apetez ñada [ABalvidares, Ro- manzón (Poesíes 72-75)] era fariña de otru costal y pan de ayena cebera [-1862] [FrÑada/15] una escudiella de fariñes blandiquines y co la cuyar pe- queña comesles 1851-1854 [M. Florez/55] tendremos de_valdre fariña de flor bon vino garbancios 1864 [SBERNUECES/10] lo mesmo qu’ un molineru cuayau se de fariña 1864 [MValdés/24]
  1. grada sácase ruin provechu’ [Cg]. Na casa ú ñon hay fariña too ye riña [JH]. Onde no hai panchón toos riñen y tienen razón [Cñ]. Fariñes, madre, fariñes/ye comida de cuyar/ cuando non como fariñes/non me soi a fartucar [LC]. Do- mingo de Ramos/h.ariñes comíamos/con miel y mantega/que mos rellambíamos [Pa].
  2. Pa
  3. a) quatuor eminas de farina de trigo
  4. 1181(or.) MSAH-IV/382; MSAH-IV/383
  5. Petri de Sapai farina cnf. Petro Falcon cnf. Petrus Pelagii balestero
  6. 1222 SPM/391
  7. Pelagius Farina 1207(or.) [SV/50]
  8. 1225(or.) SV/144
  9. Alvaro Petriz de Pedrunno Roderico Farina Johannes Fa- rina
  10. 1230(or.) SP-I/129
  11. farina
  12. Grangerías XVIII
  13. jarina sofeciente pa una borona de a cuarta
  14. 1900 NIEM- BRO(B)/39
  15. sal farina del molín ya de la sierra serrín /Refraneru
  16. F. Co- ronas/184
  17. b) Pedro Fariña
  18. 1304 AAA/74
  19. En Asturias llaman fariña a la torta de maíz cocida en la piedra del hogar, cubierta con rescoldo o ceniza caliente
  20. Sarmiento (Contribución)
  21. Fariña, llaman en Asturias á la torta, ó polenta cocida al fuego, y entre cenizas: comúnmente es de maíz (…). También le llaman farrapa, y en la Montaña tortuja
  22. DC, Terreros
  23. fumen les fariñes
  24. Vida Aldea 269
  25. tien un molin que espolvorea la fariña que ye un plasmu
  26. 1792 QUIXOTE/239
  27. Dixi yo para comigo/que la muyer é malvada:/aunque rabie por fariñes/diz que ñon-y apetez ñada
  28. ABalvidares, Ro- manzón (Poesíes 72-75)
  29. era fariña de otru costal y pan de ayena cebera [-1862]
  30. FrÑada/15
  31. una escudiella de fariñes blandiquines y co la cuyar pe- queña comesles 1851
  32. 1854 M. Florez/55
  33. tendremos de_valdre fariña de flor bon vino garbancios
  34. 1864 SBERNUECES/10
  35. lo mesmo qu’ un molineru cuayau se de fariña
  36. 1864 MValdés/24
Del llat. FARĪNA ‘fariña’ (EM s.v. far, farris), voz panrománica (REW) ya panhispánica [DEEH; Xo (Apuntamiento 315)]. La es- presión con [ø] xustifica almitir una variante fónica postulada por Meyer-Lübke dende *FARĪNEUS (REW) y qu’ha espardese a otros términos en -INA (GHLA §4.5.8). Dende ast. fariña féxose’l verbu *afariñar que se caltién gracies al participiu afariñáu (cfr.). Tamién ye verdá que nel mesmu llat. pudo funcionar un posible antecesor, el verbu *farināre, a xulgar pela existencia de farinatus ‘cubiertu o mecíu con fariña’ (EM; ABF) con una no- minalización nel ast. fariñáu (cfr.) y farnáu (cfr.). Col suf. abon- dativu -iegu sigue ast. fariniegu (cfr.). Una incrementación en -alis → *FARINĀLIS, -E sedría responsable del ast. farnal (cfr.). Formación verbal compuesta ye tamién ast. esfariñar (cfr.), en- farinar (cfr.) y desenfarinar (cfr.). Una posible variante en en- farinar podría ser enfarnar (cfr.), con perda de la pretónica, d’u sigue un deverbal enfarna (cfr.). Paralela a enfarinar > enfarnar ye la formación ENTE + FARINAR ‘meter ente fariña’ > entafarnar (cfr.) > entafarrar (cfr.); con tracamundiu de dentales [-t-] y [θ], entafarnar [(cfr.) → ast. enzafarnar (cfr.) → ast. enzafarrar (cfr.); al nuesu pescanciar, anque Corriente (DA s.v. atafal) en- tiende que’l verbu entafarrarse (sic) ‘ensuciar ropa, calzáu’ ta fechu debío a la familia del arabismu altafarra, resulta daqué discutible dende la perspeutiva asturiana al ver qu’almite les va- riantes fóniques con -rn- que, na nuesa opinión, podríen ante- ceder a [ř] como alvertimos en espernancar ‘abrir les piernes’ → esparrancar, etc. (GHLA §4.6.1.8).El verbu entafarnar almite de- lles variantes motivaes por tracamundiu de dentales y presencia de [j] nes formaciones verbales, especialmente nes iteratives. A la so familia pertenecen entafarradura (cfr.) y el deverbal enta- farre (cfr.). Quiciabes tamién el mesmu verbu *farrar sía’l qu’a- topamos nos compuestos despilfarrar (cfr.), espilfarrar (cfr.) col que guarda rellación ast. espilfarrador (cfr.) anque fadría falta comparar col ast farriar (cfr.); en tou casu despilfarrar y fa- milia podríen ser, n’ast., castellanismos d’aniciu destremáu (DCECH s.v. despilfarrar) darréu del so curtiu espardimientu, pero castellanismos modernos pol caltenimientu de [f] nesa llingua. La formación ENTE + FARINAR taría tamién na base del verbu ast. *enzafarinar [→ enzafarrinar (cfr.), con encruz con FAR, FARRIS] → enzafarnar (cfr.) y con posible perda de -r- y tamién traca- mundiu de dentales, [-t-] y [θ], ast. enzafainar (cfr.).
fariñáu, el
📖: fariñáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Enfarináu [JH]. Cfr. <i class="della">fariña</i>(TEST)
  1. fariñáu
  2. Enfarináu
    • JH
  3. Cfr
  4. <i class="della">fariña</i
& farnáu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. & <i class="della">farnáu</i>.
fariñegu, a, o*
📖: fariñegu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<h.ariñegu [Cl]. h.ariniega [Lln].>(TEST)
  1. fariñegu
  2. h.ariñegu
    • Cl
  3. h.ariniega
    • Lln
Blando (un tipu de mazanes) [Lln]. 2. Ensin zusmiu (la fruta) [Cl].
  1. 1. Blando (un tipu de mazanes) [Lln].
  2. 2. Ensin zusmiu (la fruta) [Cl].
per ilo pereto faranego ... et per ila karrare 1028(or.) [SV/73]
  1. per ilo pereto faranego ... et per ila karrare
  2. 1028(or.) SV/73
Cfr. fariña.
fariñenta, la*
📖: fariñenta
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<////fariñentes [Vv].>(TEST)
  1. fariñenta
  2. fariñentes variación de número
    • Vv
Plantes males que miedren col maíz [Vv].
  1. 1. Plantes males que miedren col maíz [Vv].
Cfr. fariñentu, a, o.
fariñentu, a, o
📖: fariñentu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<farinientu [Md. PSil. Oc]. +fariniintu [Ay]. h.ariñentu [LV]. +fariñintu [y Llg]. fariñenta [Qu]. farinentu [Tox]. //farinento [Eo. Mánt].>(TEST)
  1. fariñentu
    • Tb
    • An
    • Llg
  2. farinientu
    • Md
    • PSil
    • Oc
  3. fariniintu metafonía
    • Ay
  4. h.ariñentu
    • LV
  5. fariñintu metafonía
    • y Llg
  6. fariñenta
    • Qu
  7. farinentu
    • Tox
  8. farinento eonaviego
    • Eo
    • Mánt
Cast. harinoso [LV. Cb. Tb. Md. PSil. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. R]. 2. Enfarináu [Md. R]. Cubiertu de muncha fariña [An]: Veno del mulín todu fariñentu [An]. 3. Entremecíu con fariña [Md]. 4. Con pocu zusmiu (la fruta) [Ay. Oc]. Asemeyáu a la fariña en sabor (un alimentu) [Llg]. 5. (Tipu) de mazana amariello, dulce y seco, de testura farinoso [Qu]. //Tierra farinenta ‘tie- rra esponxoso, persuelto’ [Tox].
  1. 1. Cast. <i class="della">harinoso</i> [LV. Cb. Tb. Md. PSil. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. R].
  2. 2. Enfarináu [Md. R]. Cubiertu de muncha fariña [An]: <i class="della">Veno del</i> <i class="della">mulín</i> <i class="della">todu</i> <i class="della">fariñentu</i> [An].
  3. 3. Entremecíu con fariña [Md].
  4. 4. Con pocu zusmiu (la fruta) [Ay. Oc]. Asemeyáu a la fariña en sabor (un alimentu) [Llg].
  5. 5. (Tipu) de mazana amariello, dulce y seco, de testura farinoso [Qu]. //<i class="della">Tierra</i> <i class="della">farinenta</i> ‘tie- rra esponxoso, persuelto’ [Tox].
- Pos al ver los señorones/sentados en uña escañera,/sesu- dos como colchones,/lla cabeza fariñenta/que parecín seis defuntos/escuchando con graveza.../¡Por ñuestra vida, com- padre,/la barba se ponxo crespa! [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 260-267)] Quiciabes
  1. - Pos al ver los señorones/sentados en uña escañera,/sesu- dos como colchones,/lla cabeza fariñenta/que parecín seis defuntos/escuchando con graveza.../¡Por ñuestra vida, com- padre,/la barba se ponxo crespa!
  2. ABalvidares, Callórigu (Poesíes 260-267)
  3. Quiciabes
del llat. FARINULENTUS, -A, -UM ‘fariñosu’ (EM s.v. far, farris; ABF). D’ehí foi posible la nominalización del feme- nín, ast. fariñenta conxuntu de plantes que medren col maíz, esto ye coles plantes que producen la fariña (cfr. fariñenta). De toes maneres tamién podría entendese como una forma- ción dende fariña o farina cola correspondiente amestanza del suf. -ientu qu’atopamos en famientu, avarientu, etc.
fariñeru, a, o
📖: fariñeru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<farineiru [Tb. Md. Pzu. Tox].>(TEST)
  1. fariñeru
    • Mi
  2. farineiru
    • Tb
    • Md
    • Pzu
    • Tox
Cast. harinero [Tb. Md. Pzu. Tox. JH]. Que comercia o ta re- llacionáu cola fariña [Md]. 2. Meticón [Mi]. //-os ‘nomatu de los de Poreñu, Villaviciosa [LBlanco].
  1. 1. Cast. <i class="della">harinero</i> [Tb. Md. Pzu. Tox. JH]. Que comercia o ta re- llacionáu cola fariña [Md].
  2. 2. Meticón [Mi]. //<i class="della">-os</i> ‘nomatu de los de Poreñu, Villaviciosa [LBlanco].
Del llat. FARĪNĀRIUS, -A, -UM ‘de fariña’ (OLD), col influxu de la nasal palatal de fariña pa xustificar la espresión fariñeru. L’ast. ufre tamién nominalización d’esti primitivu ax. en tér- minos del tipu farineiru (cfr. fariñeru), etc.
fariñeru, el*
📖: fariñeru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<farineiru [Tb]. +fariniru [Ay. Ll]. farneiru [SCiprián].>(TEST)
  1. fariñeru
  2. farineiru
    • Tb
  3. fariniru metafonía
    • Ay
    • Ll
  4. farneiru
    • SCiprián
Conxuntu de fariña [Ll]. Sitiu onde hai fariña [Ay]. 2. Vasía onde se recueye la fariña que sal d’ente les dos mueles del molín [SCiprián]. 3.Terrén floxo, suelto [Ll] y esponxoso pre- parao pa semar [Tb]: Paé un farineiru [Tb]. 4. El que viende fariña [Ay]. {5. (Doc.). Cargu de mayordomu o cobrador de la malatería [Fernández Ortiz 2013: 103]}.
  1. 1. Conxuntu de fariña [Ll]. Sitiu onde hai fariña [Ay].
  2. 2. Vasía onde se recueye la fariña que sal d’ente les dos mueles del molín [SCiprián].
  3. 3. Terrén floxo, suelto [Ll] y esponxoso pre- parao pa semar [Tb]: <i class="della">Paé un farineiru </i>[Tb].
  4. 4. El que viende fariña [Ay]. {
  5. 5. (Doc.). Cargu de mayordomu o cobrador de la malatería [Fernández Ortiz 2013: 103]}.
en el qual suelo abedes a façer un palaçio e una huerta para el farnero que bos basta a la farina según que lo amoñono fray Suero 1365 [según documentu del Tumbo de Belmonte (apud Fernández Ortiz 2013: 107]
  1. en el qual suelo abedes a façer un palaçio e una huerta para el farnero que bos basta a la farina según que lo amoñono fray Suero
  2. 1365 según documentu del Tumbo de Belmonte (apud Fernández Ortiz 2013: 107
Cfr. fariñeru, a, o. Semánticamente, como s’alvierte na docu- mentación de 1365, dase’l pasu de *‘el que controla la fariña’ → *‘despenseru’ → ‘alministrador’.
fariñón, ona
📖: fariñón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<fariñón/ona/ono [Llg]. farinón [Ay. Ll]. h.ariñona [Pa].>(TEST)
  1. fariñón
    • Cp
    • Pr
    • Llu
  2. fariñón/ona/ono
    • Llg
  3. farinón
    • Ay
    • Ll
  4. h.ariñona
    • Pa
Cast. harináceo [Cb]. Farinosu [Pa]. Abondosu en fariña [JH]: Lles patates son fariñones [JH]. 2. Aficionáu a les fariñes [Cb.
JH]: Yo so muy fariñón [JH]. 3. Blandu [Cp] pal trabayu, pa su- frir [Cb. Cp]. Fofu, bobu, grandón [Ac. Pr]: Ye un fariñón, es- faríñase andequiera [Ac]. Floxu, blandu pal trabayu [Ll (= cebol.lón)]. Folganzán, floxu pal trabayu [Ay]. 4. Zampón [Ay]. 5. Ensin zusmiu (la fruta) [Pa]. 6. Asemeyáu a la fariña en sabor, en testura (un alimentu) [Llg]. 7. Que se fai con tocín, sangre, fariña de maíz, cebolla y especies (un embutíu gordu) [Llu]. //-es ‘morcielles de calidá inferior que se llogren me- ciendo los restos de pasta d’aquélles con fariña de maíz’ [AGO]. ‘nomatu de los de Bimenes, Cervera (Si), Muñera (Llv) [LBlanco]. //Manzanes fariñones [Cp].
  1. 1. Cast. <i class="della">harináceo </i>[Cb]. Farinosu [Pa]. Abondosu en fariña [JH]: <i class="della">Lles</i> <i class="della">patates</i> <i class="della">son</i> <i class="della">fariñones</i> [JH].
  2. 2. Aficionáu a <i class="della">les</i> <i class="della">fariñes</i> [Cb. <br class="della">JH]: <i class="della">Yo</i> <i class="della">so</i> <i class="della">muy</i> <i class="della">fariñón</i> [JH].
  3. 3. Blandu [Cp] pal trabayu, pa su- frir [Cb. Cp]. Fofu, bobu, grandón [Ac. Pr]: <i class="della">Ye</i> <i class="della">un</i> <i class="della">fariñón,</i> <i class="della">es-</i><i class="della"> faríñase andequiera </i>[Ac]. Floxu, blandu pal trabayu [Ll (= <i class="della">cebol.lón</i>)]. Folganzán, floxu pal trabayu [Ay].
  4. 4. Zampón [Ay].
  5. 5. Ensin zusmiu (la fruta) [Pa].
  6. 6. Asemeyáu a la fariña en sabor, en testura (un alimentu) [Llg].
  7. 7. Que se fai con tocín, sangre, fariña de maíz, cebolla y especies (un embutíu gordu) [Llu]. //<i class="della">-es</i> ‘morcielles de calidá inferior que se llogren me- ciendo los restos de pasta d’aquélles con fariña de maíz’ [AGO]. ‘nomatu de los de Bimenes, Cervera (Si), Muñera (Llv) [LBlanco]. //<i class="della">Manzanes</i> <i class="della">fariñones</i> [Cp].
- riñendo una morciella con un probe fariñón 1903 [PPRIA(SNP)/11] Aumentativu llográu sol llat. *FARĪNEUS, -A, -UM ‘asemeyáu a la fariña’, llueu con nominalización. Con incrementación au- mentativa tenemos ast. fariñón (
  1. - riñendo una morciella con un probe fariñón
  2. 1903 PPRIA(SNP)/11
  3. Aumentativu llográu sol llat. *FARĪNEUS, -A, -UM ‘asemeyáu a la fariña’, llueu con nominalización. Con incrementación au- mentativa tenemos ast. fariñón (
cfr.); sobro -ŪTUS féxose fari- ñudu (cfr.),
fariñón, el
📖: fariñón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Embutíu de fariña de maíz, cebolla o sangre de gochu [JH], tamién ye posible axunta-y tocín, perexil, oriéganu [Cñ (i)]. Especie de morciella grande [Cñ]. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">que-i</i>(TEST)
  1. fariñón
  2. Embutíu de fariña de maíz, cebolla o sangre de gochu
    • JH], tamién ye posible axunta-y tocín, perexil, oriéganu [Cñ (i)
  3. Especie de morciella grande
  4. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">que-i</i
diera el ser y les sopes con berces y fariñón 1925 [ORB/70] Cfr. fariñón, ona.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">diera</i> <i class="della">el</i> <i class="della">ser</i> <i class="della">y</i> <i class="della">les</i> <i class="della">sopes</i> <i class="della">con</i> <i class="della">berces</i> <i class="della">y</i> <i class="della">fariñón</i> 1925 [ORB/70] Cfr. <i class="della">fariñón,</i> <i class="della">ona</i>.
fariñosu, a, o
📖: fariñosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<farinosu [PSil. Tox]. h.arinosu/a [Lln]. farinousu (<i class="della">sic</i>) [Pzu]. //farinoso [Eo].>(TEST)
  1. fariñosu
    • Pr
  2. farinosu
    • PSil
    • Tox
  3. h.arinosu/a
    • Lln
  4. farinousu (<i class="della">sic</i>)
    • Pzu
  5. farinoso eonaviego
    • Eo
Cast. harinoso [Lln. Pzu. PSil. Pr. Tox. /Eo/. JH]. Cast. hari- náceo [Cb]. D’aspeutu asemeyáu a la fariña [Lln]: Las rayinas (unes mazanes) son h.arinosas [Lln].
  1. 1. Cast. <i class="della">harinoso</i> [Lln. Pzu. PSil. Pr. Tox. /Eo/. JH]. Cast. <i class="della">hari- </i><i class="della">náceo</i> [Cb]. D’aspeutu asemeyáu a la fariña [Lln]: <i class="della">Las</i> <i class="della">rayinas</i> (unes mazanes) <i class="della">son</i> <i class="della">h.arinosas</i> [Lln].
Del llat. FARINŌSUS siguió ast. farinosu; la variante con [ø] dé- bese al influxu de la serie de fariña.
fariñudu, a, o
📖: fariñudu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. fariñudu
Que contién o ta metíu en fariña [JH].
  1. 1. Que contién o ta metíu en fariña [JH].
Cfr. fariñón, ona.
farisa, la
📖: farisa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Caspa [As]. Del neutru <i class="della">far,</i>(TEST)
  1. farisa
  2. Caspa
    • As
  3. Del neutru <i class="della">far,</i
farris ‘tipu de trigu’ (EM) cola amestadura del suf. -ĭsia (GHLA 61), esto ye, de *FARĬSIA. Cfr. farilla.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">farris</i> ‘tipu de trigu’ (EM) cola amestadura del suf. -<i class="della">ĭsia</i> (GHLA 61), esto ye, de *FARĬSIA. Cfr. <i class="della">farilla</i>.
“farlinque”
📖: “farlinque”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">tres</i>(TEST)
  1. “farlinque”
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">tres</i
varas e media de panno de farlinque para la dicha San- cha 1399(or.) [VC-II/27]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">varas</i> <i class="della">e</i> <i class="della">media</i> <i class="della">de</i> <i class="della">panno</i> <i class="della">de</i> <i class="della">farlinque</i> <i class="della">para</i> <i class="della">la</i> <i class="della">dicha</i> <i class="della">San-</i><i class="della"> cha</i> 1399(or.) [VC-II/27]
Juan Uría (1979: 364), citando a C. Verlinden (BRAE 130: 310) da dos referencies documentales de la primera metada del sie- glu XV (“traveseras de Farlinque, “tres varas de Farlin- que); llueu afita qu’otres vegaes el términu apaez como “Parelingas” y trátase d’un llugar del Flandes occidental co- nocíu como Poperinghe. N’occitán conséñense farlengo, far- lingo ‘chiffon’, ‘loque’, ‘guenille’ (DPF) que podríen indicar productos del mesmu aniciu que les nueses teles y, quiciabes, suxerinos que l’adautación del nome de la ciudá flamenca pudo facésenos per vía occitana (CGHLA 309).
  1. Juan Uría (1979: 364), citando a C. Verlinden (BRAE 130: 310) da dos referencies documentales de la primera metada del sie- glu XV (“traveseras de Farlinque, “tres varas de Farlin- que); llueu afita qu’otres vegaes el términu apaez como “Parelingas” y trátase d’un llugar del Flandes occidental co- nocíu como Poperinghe. N’occitán conséñense farlengo, far- lingo ‘chiffon’, ‘loque’, ‘guenille’ (DPF) que podríen indicar productos del mesmu aniciu que les nueses teles y, quiciabes, suxerinos que l’adautación del nome de la ciudá flamenca pudo facésenos per vía occitana (CGHLA 309).
farmacia, la
📖: farmacia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><formacia [Ac].>(TEST)
  1. farmacia
  2. ident class="della" level="1"></ident><formacia
    • Ac
Cast. farmacia [Xral].
  1. 1. Cast. <i class="della">farmacia</i> [Xral].
Cultismu tresmitíu pel cast. FARMACIA, con dismilación de la deuterotónica por influxu de les consonantes llabiales. La voz tradicional asturiana ye botica (cfr.). farmerTérminu que ye conocíu pela documentación: Martinus Farmer 1219(or.) [SV/100] Alfons pedriz pedrero fernan alfonso alcayde Martin farmel Martin garamillo 1243 [DCO-V/31] Martinus Farmer, subdiaconus et canonicus [Kalendas-I/240] Podría tratase d’un nomatu con que conocíen a un personaxe de nome Martín, quiciabes identificable dende l’ingl. FARMER ‘caseru’, ‘colonu’. De toes maneres nun resulta fácil poder amosalo xustificadamente (García Arias 2014c: 19; cfr. fara- malla). Pero, en sen destremáu anque morfolóxicamente paeza lloñe, quiciabes mereza enllazar el citáu nomatu col “farma- lio” del Cronicón Albeldense (s. VIII) llueu emplegáu nel sie- glu XIII como nome humorísticu “Farmario” que lleva ún de los traidores fíos de Witiza y que, na opinión de Menéndez Pidal, habría entendese semánticamente como ‘engañu’ y ‘trai- dor’, ‘engañosu’ (Menéndez Pidal 1924: 311). Tamién nel Libro de Apolonio hai usu de “famario” (por farmario) ‘en- gañu’, ‘falsía’, ‘maldá’ (Carroll 1926: 66). Según esti mesmu autor tamién en rellación col citáu términu taría cast. farama- llero ‘el que fala y de priesa’, faramalla ‘enredu’, ‘el que fala muncho, de priesa y ensin sustancia’. Per otru llau cast. fara- malla coincidiría col port. faramalha, cat. faramalla, cosa que diz Menéndez Pidal anque ensin suxerir xustificación etimo- lóxica. N’opinión de Corominas-Pascual “farmalio” sedría continuador de la metátesis del b. llat. hispánicu MALFARIUM ‘crimen’ (DCECH s.v. faramalla). Pela so parte Corriente pro- punxo, xunto al ast. zaramalla y faramallu ‘embusteru’, tram- posu’ (cfr. faramalla), almitir que se trata d’un arabismu h.arāmu llāh ‘lo anatematizao por Dios’ > and. H.ARÁM ÁLLA (DA s.v. faramalha). Nós acoyímoslo pa xustificar ast. farama- lla xunto al verbu zaramiellar ‘falar ensin procuru’, ‘andar tor-
  1. Cultismu tresmitíu pel cast. FARMACIA, con dismilación de la deuterotónica por influxu de les consonantes llabiales. La voz tradicional asturiana ye botica (cfr.).
  2. farmer
  3. Términu que ye conocíu pela documentación: Martinus Farmer
  4. 1219(or.) SV/100
  5. Alfons pedriz pedrero fernan alfonso alcayde Martin farmel Martin garamillo
  6. 1243 DCO-V/31
  7. Martinus Farmer, subdiaconus et canonicus
  8. Kalendas-I/240
  9. Podría tratase d’un nomatu con que conocíen a un personaxe de nome Martín, quiciabes identificable dende l’ingl. FARMER ‘caseru’, ‘colonu’. De toes maneres nun resulta fácil poder amosalo xustificadamente (García Arias 2014c: 19; cfr. fara- malla). Pero, en sen destremáu anque morfolóxicamente paeza lloñe, quiciabes mereza enllazar el citáu nomatu col “farma- lio” del Cronicón Albeldense (s. VIII) llueu emplegáu nel sie- glu XIII como nome humorísticu “Farmario” que lleva ún de los traidores fíos de Witiza y que, na opinión de Menéndez Pidal, habría entendese semánticamente como ‘engañu’ y ‘trai- dor’, ‘engañosu’ (Menéndez Pidal 1924: 311). Tamién nel Libro de Apolonio hai usu de “famario” (por farmario) ‘en- gañu’, ‘falsía’, ‘maldá’ (Carroll 1926: 66). Según esti mesmu autor tamién en rellación col citáu términu taría cast. farama- llero ‘el que fala y de priesa’, faramalla ‘enredu’, ‘el que fala muncho, de priesa y ensin sustancia’. Per otru llau cast. fara- malla coincidiría col port. faramalha, cat. faramalla, cosa que diz Menéndez Pidal anque ensin suxerir xustificación etimo- lóxica. N’opinión de Corominas-Pascual “farmalio” sedría continuador de la metátesis del b. llat. hispánicu MALFARIUM ‘crimen’ (DCECH s.v. faramalla). Pela so parte Corriente pro- punxo, xunto al ast. zaramalla y faramallu ‘embusteru’, tram- posu’ (cfr. faramalla), almitir que se trata d’un arabismu h.arāmu llāh ‘lo anatematizao por Dios’ > and. H.ARÁM ÁLLA (DA s.v. faramalha). Nós acoyímoslo pa xustificar ast. farama- lla xunto al verbu zaramiellar ‘falar ensin procuru’, ‘andar tor
cíu faciendo eses y empatonándose’ (ADLA 201). Namái una oxeción si se caltién que “farmalio” y faramalla tán rellacio- naos etimolóxicamente: sedría difícil afitar, anque non impo- sible, que se trate d’un arabismu yá asitiáu tan ceo nel cronicón albeldense (PE2: 209).
farnal, el
📖: farnal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<///arnal [VCid. Or. de Lleón (LLA)].>(TEST)
  1. farnal
  2. arnal infl. cast.
    • VCid
    • Or
    • de Lleón (LLA)
Sitiu, brandal, caxón onde cai la fariña que muel el molín [Mar. VCid. LLA]. Cfr. fariña.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Sitiu, brandal, caxón onde cai la fariña que muel el molín [Mar. VCid. LLA]. Cfr. <i class="della">fariña</i>.
farnáu, el*
📖: farnáu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.arnáu [Lln].>(TEST)
  1. farnáu
  2. h.arnáu
    • Lln
Cantidá grande de comida [Lln (= h.arnielláu)].
  1. 1. Cantidá grande de comida [Lln (= h.arnielláu)].
Deverbal de *farinar al empar que fariñáu, féxose de *fari- ñar (cfr. fariña).
farnielláu, el*
📖: farnielláu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.arnielláu [Lln].>(TEST)
  1. farnielláu
  2. h.arnielláu
    • Lln
Cantidá grande de comida [Lln (= h.arnáu)].
  1. 1. Cantidá grande de comida [Lln (= h.arnáu)].
Dende un dim. de farina *fariniellu *farnielláu (abon- dativu).
farnosa, la
📖: farnosa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Términu conocíu pela documentación: <i class="della">malezas</i>(TEST)
  1. farnosa
  2. Términu conocíu pela documentación: <i class="della">malezas</i
de todo género: cardos, matos, farnosas, alisinos, felechos [Grangerías XVIII: 785] capar yerbazas malas como cardos, farnosas, lecherinas y otras de garbanzotes [Grangerías XVIII: 1065]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">todo</i> <i class="della">género:</i> <i class="della">cardos,</i> <i class="della">matos,</i> <i class="della">farnosas</i><i class="della">,</i> <i class="della">alisinos,</i><i class="della"> felechos</i> [Grangerías XVIII: 785] <i class="della">capar</i> <i class="della">yerbazas</i> <i class="della">malas</i> <i class="della">como</i> <i class="della">cardos,</i> <i class="della">farnosas</i><i class="della">,</i> <i class="della">lecherinas</i> <i class="della">y</i> <i class="della">otras de garbanzotes </i>[Grangerías XVIII: 1065]
Del fem. llat. FARNUS, -I ‘fresnu’ (EM) cola amestadura del suf. -OSA. Tamién allugáu na toponimia (TA 299).
farochu, a, o
📖: farochu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<farocho [MParedes, Cistierna, Tierras de la Reina, Prioro, VCid (LLA)]. farucho [Ar].>(TEST)
  1. farochu
  2. farocho
    • MParedes, Cistierna, Tierras de la Reina, Prioro, VCid (LLA)
  3. farucho
    • Ar
Mal acabáu, toscamente fechu [LLA]. Toscu, malvistíu (per- sona). (Pastor) d’Extremadura que nun traxuma de branu [LLA]. Malcuriosu nel trabayu [Ar].
  1. 1. Mal acabáu, toscamente fechu [LLA]. Toscu, malvistíu (per- sona). (Pastor) d’Extremadura que nun traxuma de branu [LLA]. Malcuriosu nel trabayu [Ar].
Cfr. farotu, a, o.
farol, el
📖: farol
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.arol [Vg].>(TEST)
  1. farol
    • Lln
    • Pa
    • Ay
    • Llg
    • Sr
    • Sb
    • Qu
    • Tb
    • Sm
  2. h.arol
    • Vg
Cast. farol [Lln. Pa. Ay.], caxa fecha de vidrios, dientro de la que se pon una lluz p’allumar [Ac. Llg. Sr. Sb. Qu. Tb. Sm].
  1. 1. Cast. <i class="della">farol</i> [Lln. Pa. Ay.], caxa fecha de vidrios, dientro de la que se pon una lluz p’allumar [Ac. Llg. Sr. Sb. Qu. Tb. Sm].
2. Epigonus telescopus, cast. pez diablo [Llu, Av (PPAC)]. 3. Persona babayona [Tb. Sm. Pr. Cv]: Ya un farol, nin, namás qu’un farol [Tb]. Persona fata, mentirosa [Ac], plasmada [Vg]. Persona ostentosa, desaxerada nes propies apreciaciones [Lln]. Farsante [/Eo/]. Individuu presumíu [Ay. Pr]. 4. Farolada [Pa.
  1. Tb]: Echaba faroles cumu cuentu risa [Tb]: Siempre que dicía dalgu yara un farol [Tb]. Mentira [Tox]. 5. Cast. piropo, flor [Tox]. 6. Tarriellu, xiblata (planta) [Vg]. //Ser un farol ‘ser pre- sumíu’ [Tox]. //Farol d’asar castañes ‘cilindru de fierro {pa magostar castañes}’ [JH]. //Farol de l’Habana ‘el súmmum de la presunción’ [Ay].
  2. Ay
  3. como puede char fachenda con el viso i los faroles 1925 [ORB/232]
  4. 1925 ORB/232
  5. cuendu lluma el sol pa quéi quis farol /Refraneru
  6. F. Coro- nas/183
  7. Quiciabes sía d’un deriváu del grecismu pharos ‘faru’ pente me- dies del cat. FARÓ adautáu al cast. como farol (DCECH s.v. faro) d’u pudo llegar al asturianu y tamién al sur del dominiu ástur (LLA s.v. farol). Semánticamente alvertimos aplicaciones bien comparatives, asina llamar a un pexe farol (§b) respuende al gran tamañu de los sos güeyos fosforescentes (PPAC 317); bien tresllaticies de les cualidaes del farol como ‘que da lluz’, ‘que brilla’, cosa qu’alvertimos nel inxeniu d’un bon piropu (§6) o no que brilla namás que n’apariencia, nel ser o comportamientu de dellos individuos polo qu’acaba con un valor espreciatible. Sol ast. farol fexéronse los diminutivos farolete (cfr.), farolín (cfr.); l’aumentativu farolón (cfr.); tamién faroleru (cfr.), faroliar (cfr.) y afarolar (cfr.), farolada (cfr.). Un posible vieyu castellanismu aspiráu en [x-] caltiénse hacia l’occidente de Lleón, jarol [Vg], quiciabes una aplicación metafórica a la fitonimia.
  8. Vg
farolada, la
📖: farolada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<farolá [Ay. Ri].>(TEST)
  1. farolada
    • Tb
  2. farolá
    • Ay
    • Ri
Dichu o fechu d’una persona que presume de lo que nun ye [Ri]. Fanfarronada [Tb]: ¡Dicía una de faroladas...! [Tb]: Yara farolada tres farolada ya nun cesaba en tol día [Tb].
  1. 1. Dichu o fechu d’una persona que presume de lo que nun ye [Ri]. Fanfarronada [Tb]: <i class="della">¡Dicía</i> <i class="della">una</i> <i class="della">de</i> <i class="della">faroladas...!</i> [Tb]: <i class="della">Yara</i><i class="della"> farolada</i> <i class="della">tres</i> <i class="della">farolada</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">cesaba</i> <i class="della">en</i> <i class="della">tol</i> <i class="della">día</i> [Tb].
2. Fechu d’un presumíu o babayón [Ay]. Cfr. farol.
faroleru, a, o
📖: faroleru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<faroleiru [Tb. Pzu. Tox]. +faroliru [Ay. Ll]. faruleiru [Sm]. //faroleiro [Eo].>(TEST)
  1. faroleru
  2. faroleiru
    • Tb
    • Pzu
    • Tox
  3. faroliru metafonía
    • Ay
    • Ll
  4. faruleiru
    • Sm
  5. faroleiro eonaviego
    • Eo
Que lleva’l farol nos entierros y procesiones [Cl].
  1. 1. Que lleva’l farol nos entierros y procesiones [Cl].
2. Cast. fa- rolero [Pa. Ll. Pzu]. Babayón [Sm. Pr], mentirosu, presumíu [Pa]. Presumíu [Ay. Pr], desaxeráu [Tb. Tox], fatu [/“de Valdés al Eo” (Eo)/]. Mentirosu [Tox]. Cfr. farol.
farolete, el
📖: farolete
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. farolete
    • Tb
    • Ce
Dim. de farol. 2. Que presume enforma [Tb. Ce]. Cfr. farol.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Dim. de <i class="della">farol</i>.
  3. 2. Que presume enforma [Tb. Ce]. Cfr. <i class="della">farol</i>.
faroliar
📖: faroliar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. faroliar
    • Pa
    • Ay
    • Tb
    • Cd
    • Pr
    • Ri
Fanfarroniar [Pa. Ay. Tb. Cd. Pr]. Presumir de lo que nun se ye [Ri].
  1. 1. Fanfarroniar [Pa. Ay. Tb. Cd. Pr]. Presumir de lo que nun se ye [Ri].
Cfr. farol.
faroliáu, ada, ao*
📖: faroliáu
🔤: , ada, ao*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<faroleaa [Sb].>(TEST)
  1. faroliáu
  2. faroleaa
    • Sb
Pp. de faroliar. 2. Magostada nel farol (una castaña) [Sb]. Cfr. farol.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Pp. de <i class="della">faroliar</i>.
  3. 2. Magostada nel farol (una castaña) [Sb]. Cfr. <i class="della">farol</i>.
farolín, el
📖: farolín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Dim. de <i class="della">farol</i>. 2. <i class="della">Chlorophthalmus</i>(TEST)
  1. farolín
  2. Dim
  3. de <i class="della">farol</i>
  4. 2
  5. <i class="della">Chlorophthalmus</i
agassizzi [L’Arena].
  1. 1. <i class="della">agassizzi</i> [L’Arena].
Cfr. farol.
farolón, ona
📖: farolón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<farolón/ona/ono [Mi. Ri].>(TEST)
  1. farolón
    • Ca
  2. farolón/ona/ono
    • Mi
    • Ri
Aum. de farol. 2. Entrometíu, meticón [Ar]. 3. Faroleru, fan- farrón [Ca. Mi]. Que presume de lo que nun ye [Mi. Ri]. Cfr. farol.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Aum. de <i class="della">farol</i>.
  3. 2. Entrometíu, meticón [Ar].
  4. 3. Faroleru, fan- farrón [Ca. Mi]. Que presume de lo que nun ye [Mi. Ri]. Cfr. <i class="della">farol</i>.
farómpanu, el
📖: farómpanu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<farámpanu [Llv]. Cast. <i class="della">fonógrafo</i>(TEST)
  1. farómpanu
    • Sr
  2. farámpanu
    • Llv
  3. Cast
  4. <i class="della">fonógrafo</i
[Sr]: Yera’l fonógrafo pero llamábenlu un fa- rómpanu [Sr]. Vieyu gramófonu con un gran altavoz [Llv]. Posible deformación del cultismu con que se denomaba al fo- nógrafu como s’alvierte en pelicoteru
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Sr]: <i class="della">Yera’l</i> <i class="della">fonógrafo</i> <i class="della">pero</i> <i class="della">llamábenlu</i> <i class="della">un</i> <i class="della">fa- </i><i class="della">rómpanu</i> [Sr]. Vieyu gramófonu con un gran altavoz [Llv]. Posible deformación del cultismu con que se denomaba al <i class="della">fo- </i><i class="della">nógrafu</i> como s’alvierte en <i class="della">pelicoteru</i>
del cast. helicóp- tero.¿Pero farómpanu pue tenese por variante metafonética de farámpanau?
farón, ona
📖: farón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
Folganzán [Tixileira] Nun ha tenese por voz xergal darréu que pue xustificase dende l’arabismu inxertu nel vocabulariu del sur del dominiu (cfr. <i class="della">fa-</i><i class="della">(TEST)
  1. farón
  2. Folganzán [Tixileira] Nun ha tenese por voz xergal darréu que pue xustificase dende l’arabismu inxertu nel vocabulariu del sur del dominiu (cfr
  3. <i class="della">fa-</i><i class="della"
rona).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. rona</i>).
farona, la
📖: farona
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
</////h.arona [Salamanca (DA)].>(TEST)
  1. farona
  2. h.arona dudoso (certainty = baxa)
    • Salamanca (DA)
Cast. modorra, galbana [Bard]. Galbana [Vg, Mar]. Decai- mientu de les fuerces vitales pol munchu calor [Llomb].
  1. 1. Cast. <i class="della">modorra</i>, galbana [Bard]. Galbana [Vg, Mar]. Decai- mientu de les fuerces vitales pol munchu calor [Llomb].
Esti términu, teníu por xergal al norte, n’Asturies (cfr. farón, ona), documéntase nes tierres al sur del dominiu (LLA) y tien l’orixe nel ár. cl. h.arūn > and. H.ARÚN ‘que se resiste a facer casu a quien dirixe’, asitiáu tamién n’arag. farón, cast. harón (DA s.v. farón). L’arabismu adiéntrase nel nuesu dominiu nuna dómina en que l’aspirada árabe interpretábase acordies colos resultaos de la F- llatina. Quiciabes ast. zalón ‘que va traseru, que lleva la mayor parte de la carga que carreta na parte tra- sera’ [Pzu (DGLA)], sía una variante masculina, ensin nomina- lizar, de farona, con un camudamientu de dentales y una aplicación figurada al animal que, por llevar la carga mal axei- tada, asemeya a quien va remolón o ensin ganes de facer pos- tura (ADLA 203). En tou casu dende farona pudo llograse’l verbu afaronar (cfr.) si bien ye cierto que l’ast. afaronar paez tar averáu al ast. afarar (cfr.).
farotu, a, o*
📖: farotu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<h.arotu/a [Lln]. h.arote [Ll (i). Llomb, Os (LLA)].///<ident class="della" level="1"></ident>///xaroutu [Mn]. xirote [Tb]. /////charote [Vg].>(TEST)
  1. farotu
  2. h.arotu/a
    • Lln
  3. h.arote
    • Ll (i)
    • Llomb, Os (LLA)
  4. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  5. xaroutu infl. cast.
    • Mn
  6. xirote
    • Tb
  7. charote dudoso (certainty = baxa)
    • Vg
Torpón, tolondru [Mn]. 2. (Persona) despreocupada, irrespon- sable, sinsustancia [Tb]: Ya un xirote [Tb]. 3. (Persona) sucia, mal amañada [Os]. 4. (Home) fuerte [Vg]. 5. (Individuu) fa- rrucu [Ll (i). Llomb (LLA)]. 6. Del Valle de la Borbolla (Lln (S)]. Términu de posible aniciu árabe y que podría rellacionase con cast., port. farota ‘muyer de mal calter’, andaluz farote ‘per- delgáu’, farotón ‘home fuerte’ [y non de la so variante arocho ‘xabaril pequeñu’, etc. (DA s.v. arocho)]. Corominas-Pascual parten del ár. H.ARŪŢ ‘muyer mala’ pa xustificar cast. farota ‘muyer descarada’ (DCECH s.v. farota) cosa que refuga Co- rriente que prefier partir del and. H.ÁRIJ ‘coléricu’ (DA s.v. aro- cho). El términu farochu (cfr.) conséñase al sur del dominiu, anque ye cierto que h.arotu/a recoyóse en Llanes como no- matu de los vecinos del Valle de la Borbolla. Nel dominiu re- cuéyense les dos variantes esperables, una con f- y otra aspirada con h.- (mesmamente con aspirada en dellos puntos del centro-occidente). Ello fai suponer un tratamientu del étimu citáu acordies colos arabismos que s’adauten ente nós como si foren portadores d’un F- llatina (GHLA §4.3.1.9). Pero al llau d’esto hai más porque, entá, atópase una adautación con [S] n’Asturies {siguida al desfonoloxizase (ADLA 223) con una [tS] en Lleón} qu’obliga a almitir otra penetración más se- ronda del andalucismu (cuando yá nun s’entendía como equi- valente a F-). Nesi mesmu sen puen ser indicativos los dos tipos de sufixu (-ochu, -ote → -otu) que podríen ufrir niciu d’un problema fónicu na adautación del primitivu andalu- cismu. Nesi sen va tamién lo dicho del ast. xarocu (cfr.) y del so posible sinónimu xaroutu. Per otru llau, na variante faro- chu (cfr.) ha almitise una espresión con vieya metafonía por -u en Los Argüeyos: farochu faruchu. So la variante faru- chu féxose’l verbu faruchar (cfr.). Nun soi sabedor si con esta familia de pallabres ha interpretase l’ast. a. “farache” (cfr.) que conocemos gracies a la so presencia nun testu. Pero la fa- milia de xirotexirotar (cfr.) en parte acueyen l’influxu del ast. xirote, xirota, de la familia de xirar.
  1. Torpón, tolondru [Mn]. 2. (Persona) despreocupada, irrespon- sable, sinsustancia [Tb]: Ya un xirote [Tb]. 3. (Persona) sucia, mal amañada [Os]. 4. (Home) fuerte [Vg]. 5. (Individuu) fa- rrucu [Ll (i). Llomb (LLA)]. 6. Del Valle de la Borbolla (Lln (S)].
  2. Ll (i). Llomb (LLA)
  3. Términu de posible aniciu árabe y que podría rellacionase con cast., port. farota ‘muyer de mal calter’, andaluz farote ‘per- delgáu’, farotón ‘home fuerte’ [y non de la so variante arocho ‘xabaril pequeñu’, etc. (DA s.v. arocho)]. Corominas-Pascual parten del ár. H.ARŪŢ ‘muyer mala’ pa xustificar cast. farota ‘muyer descarada’ (DCECH s.v. farota) cosa que refuga Co- rriente que prefier partir del and. H.ÁRIJ ‘coléricu’ (DA s.v. aro- cho). El términu farochu (cfr.) conséñase al sur del dominiu, anque ye cierto que h.arotu/a recoyóse en Llanes como no- matu de los vecinos del Valle de la Borbolla. Nel dominiu re- cuéyense les dos variantes esperables, una con f- y otra aspirada con h.- (mesmamente con aspirada en dellos puntos del centro-occidente). Ello fai suponer un tratamientu del étimu citáu acordies colos arabismos que s’adauten ente nós como si foren portadores d’un F- llatina (GHLA §4.3.1.9). Pero al llau d’esto hai más porque, entá, atópase una adautación con
  4. y non de la so variante arocho ‘xabaril pequeñu’, etc. (DA s.v. arocho)
  5. [S] n’Asturies {siguida al desfonoloxizase (ADLA 223) con una [tS] en Lleón} qu’obliga a almitir otra penetración más se- ronda del andalucismu (cuando yá nun s’entendía como equi- valente a F-). Nesi mesmu sen puen ser indicativos los dos tipos de sufixu (-ochu, -ote → -otu) que podríen ufrir niciu d’un problema fónicu na adautación del primitivu andalu- cismu. Nesi sen va tamién lo dicho del ast. xarocu (cfr.) y del so posible sinónimu xaroutu. Per otru llau, na variante faro- chu (cfr.) ha almitise una espresión con vieya metafonía por
  6. tS
  7. -u en Los Argüeyos: farochu faruchu. So la variante faru- chu féxose’l verbu faruchar (cfr.). Nun soi sabedor si con esta familia de pallabres ha interpretase l’ast. a. “farache” (cfr.) que conocemos gracies a la so presencia nun testu. Pero la fa- milia de xirotexirotar (cfr.) en parte acueyen l’influxu del ast. xirote, xirota, de la familia de xirar.
farquila, la
📖: farquila
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. farquila
Cfr. zaque.
  1. Cfr. zaque.
farquilar
📖: farquilar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. farquilar
Cfr. zaque.
  1. Cfr. zaque.
farquiláu, el
📖: farquiláu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. farquiláu
Cfr. zaque.
  1. Cfr. zaque.
farra, la
📖: farra
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. farra
Cfr. farria.
  1. Cfr. farria.
farraca, la
📖: farraca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Faltriquera [/Eo/]. - <i class="della">unas</i>(TEST)
  1. farraca
  2. Faltriquera
    • /Eo/
  3. - <i class="della">unas</i
lubes e la farraca diose por Dios 1454 [HSXUAN/39]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">lubes</i> <i class="della">e</i> <i class="della">la</i> <i class="della">farraca</i> <i class="della">diose por</i> <i class="della">Dios</i> 1454 [HSXUAN/39]
Términu que güei atopamos na fastera eonaviega pero qu’hebo ser tamién d’usu n’ast. onde esta familia llingüística ye cono- cida (cfr. farracu). De fechu l’ast. carraca 1 paez averase al eonaviegu farraca.
farracada, la
📖: farracada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Gran cantidá de daqué [Ce. Cv. Cv]: <i class="della">Maruxa pañóu una fa- </i><i class="della">rracada</i>(TEST)
  1. farracada
    • Cn
  2. Gran cantidá de daqué [Ce. Cv. Cv]: <i class="della">Maruxa pañóu una fa- </i><i class="della">rracada</i
nueces que nun fui pa traelas pa casa [Cn]. Gran can- tidá de dineru [PSil]: Vien con una gran farracada [PSil].
  1. 1. <i class="della">nueces</i> <i class="della">que</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">fui</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">traelas</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">casa</i> [Cn]. Gran can- tidá de dineru [PSil]: <i class="della">Vien con una gran farracada </i>[PSil].
2. Esboroñamientu d’una parede [An]: El carru fexu una farra- cada na paré [An]. Términu en rellación col ast. farracu (cfr.), de xuru derivada del fem. farraca que güei caltienen na fastera eonaviega. Se- mánticamente refierse a lo que cabe dientro d’una farraca o fa- rracu → ‘cantidá’. L’aceición §2 paez amosar una referencia al conxuntu de coses que surden al esmoronase la parede.
farracu, el
📖: farracu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ferracu [y An].>(TEST)
  1. farracu
    • An
  2. ferracu
    • y An
Fariña de maíz puesto al fornu [An (farracu)]: Metiemos el fa- rracu nel fornu [An]. Fariña de maíz con que s’igüen les papes o fariñes [An]: La primera farina del añu ya’l ferracu [An (fe- rracu)].
  1. 1. Fariña de maíz puesto al fornu [An (farracu)]: <i class="della">Metiemos</i> <i class="della">el</i> <i class="della">fa- </i><i class="della">rracu</i> <i class="della">nel</i> <i class="della">fornu</i> [An]. Fariña de maíz con que s’igüen les papes o fariñes [An]: <i class="della">La</i> <i class="della">primera</i> <i class="della">farina</i> <i class="della">del</i> <i class="della">añu</i> <i class="della">ya’l</i> <i class="della">ferracu</i> [An (fe- rracu)].
2. Fardela, fuelle perpequeñu que tien el granu [Md] que se lleva al molín [Oc]. 3. Pequeña cantidá de granu o fa- riña que se lleva nun odre o fuelle [Cv]. 4. Paquete [Cn (F)]: Garréi los farracos ya chei a andar [Cn (F)]. 5. Bolsa pal di- neru [PSil]. //-os ‘nomatu de los de Samartín del Valledor, Allande [LBlanco]. Nomatu que dan a los del Valledor [Lo- zano Sol (2014)]. Del neutru llat. FAR, FARRIS ‘tipu de trigu’ (EM) n’amestanza col suf. diminutivo-desp. -ACCUS > ast. -acu, a, o. Na aceición 1 alúdese propiamente a la fariña pero, llueu, a la bolsa que tresporta’l granu o la fariña pa siguir enanchando dempués el significáu. Del mesmu orixe, pero con un sufixu diminutivo- despeutivu dispar -APP-, tenemos el correspondiente femenín farrapes (cfr.) que nun ha tracamundiase col aparentemente equivalente farrapu ‘trapu’ (cfr. farrapiu) anque sí s’afaye la realización [-ř-] sustitutiva de la etimolóxica [-r-]. Dende fa- rracu pudo iguase’l femenín farraca (cfr.), güei d’usu na fala eonaviega, y facese’l verbu afarracar (cfr.) en referencia a la fardela pequeña que contién el granu que se lleva al molín. Un abondativu de farraca en -ATA ye ast. farracada (cfr.) que ta- mién podría entendese como deverbal de *farracar, variante de afarracar.
“farragoto”
📖: “farragoto”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu qu’apaez como nomatu: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Petrus</i>(TEST)
  1. “farragoto”
  2. Términu qu’apaez como nomatu: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Petrus</i
farragoto [LCodo/116-140] Cfr. farragueta.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">farragoto</i> [LCodo/116-140] Cfr. <i class="della">farragueta.</i>
farragueta, la
📖: farragueta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<i class="della">Symphodus pirca, </i>durdu [Cñ, Av (PPAC)]. <i class="della">Labrus berggylta</i>, maragota [Cñ, Llu (PPAC)]. Pexe carauterizáu por tener el cuerpu cubiertu d’una sustancia viscoso; los llabios, gordos y carnosos, cubren les mandíbules; la coloración ye variable, con predominiu de los tonos escuros, manchaos destremadamente [Cñ (= botón = botona = mandieta = maragota)]. Pexe de co- lores pervariaos [Llu (= mandiata)]. Quiciabes del fem. llat. FARRĀGO, -INIS ‘pación’, ‘entremez’ (EM; ABF), como yá suxiriere Barriuso (PPAC 214), con una in- crementación diminutiva -ĬTTA>(TEST)
  1. farragueta
  2. i class="della">Symphodus pirca, </i>durdu
    • Cñ, Av (PPAC)
  3. <i class="della">Labrus berggylta</i>, maragota
    • Cñ, Llu (PPAC)
  4. Pexe carauterizáu por tener el cuerpu cubiertu d’una sustancia viscoso; los llabios, gordos y carnosos, cubren les mandíbules; la coloración ye variable, con predominiu de los tonos escuros, manchaos destremadamente
    • Cñ (= botón = botona = mandieta = maragota)
  5. Pexe de co- lores pervariaos
    • Llu (= mandiata)
  6. Quiciabes del fem
  7. llat
  8. FARRĀGO, -INIS ‘pación’, ‘entremez’ (EM; ABF), como yá suxiriere Barriuso (PPAC 214), con una in- crementación diminutiva -ĬTTA
-eta, y a lo meyor averáu al ast. farriu (cfr.). ¿Sedría posible que rellacionáu con FARRĀGO s’iguare un masculín, anque con destremáu sufixu, talmente como ufierta l’ast. *farragotu que nós namás conocemos gra- cies a un nomatu medieval (cfr. farragoto)? ¿Qué sufixu vemos en farragoto? Talmente paez que’l mesmu qu’alverti- mos nel ast. maragota nome del mesmu pexe conocíu tamién como farragueta, mandieta, etc. Un diminutivu más o menos hipocorísticu
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. -<i class="della">eta</i>, y a lo meyor averáu al ast. <i class="della">farriu</i> (cfr.). ¿Sedría posible que rellacionáu con FARRĀGO s’iguare un masculín, anque con destremáu sufixu, talmente como ufierta l’ast. *<i class="della">farragotu</i> que nós namás conocemos gra- cies a un nomatu medieval (cfr. <i class="della">farragoto</i>)? ¿Qué sufixu vemos en <i class="della">farrag</i><i class="della">oto</i>? Talmente paez que’l mesmu qu’alverti- mos nel ast. <i class="della">marag</i><i class="della">ota</i> nome del mesmu pexe conocíu tamién como <i class="della">farragueta,</i> <i class="della">mandieta</i>, etc. Un diminutivu más o menos hipocorísticu
quiciabes tea representáu pol ast. farragús (cfr.). En rellación etimolóxica con FARRĀGO, -INIS cola incrementa- ción sufixal en -ALIS podría xustificase ast. fargal (cfr.).
farragús, el
📖: farragús
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Neñu inquietu, revolvín [Llomb]: <i class="della">Este</i>(TEST)
  1. farragús
  2. Neñu inquietu, revolvín [Llomb]: <i class="della">Este</i
farragús da más guerra que val [Llomb]. Persona insignificante y pequeña [Tor].
  1. 1. <i class="della">farragús</i> <i class="della">da</i> <i class="della">más</i> <i class="della">guerra</i> <i class="della">que</i> <i class="della">val</i> [Llomb]. Persona insignificante y pequeña [Tor].
Cfr. farragueta.
farraguyeru, a, o*
📖: farraguyeru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<farragucheiru/era [PSil].>(TEST)
  1. farraguyeru
  2. farragucheiru/era
    • PSil
Aficionáu a facer cualquier actividá en casa, aficionáu al bri- colax [PSil]: Yía un farragucheiru que nun pierde’l tiempu [PSil].
  1. 1. Aficionáu a facer cualquier actividá en casa, aficionáu al bri- colax [PSil]: <i class="della">Yía un farragucheiru que nun pierde’l tiempu </i>[PSil].
Quiciabes d’una formación axetiva en rellación etimolóxica con ferruchar (cfr.).
farramacu, el
📖: farramacu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<faramacu [y Bard]. /////zarramacu [PSil].>(TEST)
  1. farramacu
  2. faramacu
    • y Bard
  3. zarramacu dudoso (certainty = baxa)
    • PSil
Disfraz d’antroxu [Bab].
  1. 1. Disfraz d’antroxu [Bab].
2. Persona revistida [Tor]. 3. Farrapu [PSil], ropa de ruin valor [PSil. Cn (F)]: Nun tien más que fa- rramacos [Cn (F)]. Posible términu portador d’un primer elementu rellacionable col ast. farrapu ‘trapu’ (cfr. farrapiu) y d’un segundu que pudo ser el participiu fuerte del verbu medieval *macar que caltién el cast., cat. y occitán (DCECH s.v. macarse), quiciabes nel fe- menín del nome ast. actual maca 2 ‘señal’. L’ast. farramacu pudo ser orixinariamente un *‘trapu señaláu’, ‘trapu marcáu’ y d’ehí ‘trapu pa revistise per antroxu’. Con too llama l’aten- ción l’averamientu fónicu y semánticu de farramacu con za- marracu (cfr. zamarracos) que podría facenos pensar nuna me- tátesis.
farrampina, la
📖: farrampina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. farrampina
Cfr. farrapina.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">farrapina</i>.
farramplín, ina, ino
📖: farramplín
🔤: , ina, ino
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 ina,, ino
<zarramplín [ByM].>(TEST)
  1. farramplín
    • Cg
  2. zarramplín
    • ByM
Cast. zarramplín, chambón, poco ardizosu (l’home) [Cg. ByM].
  1. 1. Cast. <i class="della">zarramplín</i>, chambón, poco ardizosu (l’home) [Cg. ByM].
Podría tratase d’un diminutivu de farraplu (cfr.), con una va- riante con nasal como alvertimos nesta familia (*farramplu). A Corominas-Pascual, en sen destremáu, paez-yos “cruce de un *ramplín (sacado de ramplón) con otro vocablo, quizá za- rrapastroso (o zarracatín)” (DCECH s.v. ramplón).
farramul, el
📖: farramul
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Comida percaldoso, a base de puré (desp.) [Ll]. Términu qu’ha entendese en rellación col ast. <i class="della">farrapa</i>(TEST)
  1. farramul
  2. Comida percaldoso, a base de puré (desp.)
    • Ll
  3. Términu qu’ha entendese en rellación col ast
  4. <i class="della">farrapa</i
2 (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">2</i> (cfr.).
farrapa, la 1*
📖: farrapa
🔤: , la 1*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<////farrapas [Tor].>(TEST)
  1. farrapa
  2. farrapas variación de número
    • Tor
Persona con farrapos [Tor].
  1. 1. Persona con farrapos [Tor].
Formación femenina dende l’ast. farrapu (cfr. farrapiu).
farrapa, la 2
📖: farrapa
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
{(Doc.). Papes, fariñes}. 2. Cocíu o papes mui aguaes [Sr]: <i class="della">Ta</i>(TEST)
  1. farrapa
    • Sr
  2. {(Doc.). Papes, fariñes}
  3. 2
  4. Cocíu o papes mui aguaes [Sr]: <i class="della">Ta</i
fecho farrapa (o farrapla) [Sr].
  1. 1. <i class="della">fecho</i> <i class="della">farrapa</i> (o <i class="della">farrapla</i>) [Sr].
3. Daqué desfecho, licuao [Sr]. Fézolos farrapa [Sr]. //Farrapes (cfr. farrapes, les). Fariña, llaman en Asturias á la torta, ó polenta cocida al fuego, y entre cenizas: comúnmente es de maíz (…). Tam- bién le llaman farrapa, y en la Montaña tortuja” [DC, Te- rreros] e nos montes de Cuadonga quedó fechu una farrapa [CON- CHA(NB)/262] Del neutru llat. FAR, FARRIS ‘tipu de trigu’ (EM) n’amestanza col suf. -apu, a, o siguió un fem. ast. nominalizáu farrapa con un pl. farrapes (cfr.). De farrapa siguió un abondativu en -era asitiáu nel ast. farrapera 2 (cfr.) con usu metafóricu. Un dim. en -ŬLUS, -A, -UM ye responsable del ast. farraplu (cfr.) y fa- rrapla (cfr.) como alvertimos s.v. farrapiu.
farrapera, la 1
📖: farrapera
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Cadena cola que los pedáneos ataben a los presos [AGO] que- yos mandaben pela cordillera [R]. ///<i class="della">Amarra</i>(TEST)
  1. farrapera
  2. Cadena cola que los pedáneos ataben a los presos
    • AGO] que- yos mandaben pela cordillera [R
  3. <i class="della">Amarra</i infl. cast.
más pelu de muyer que farrapera [LC].
  1. 1. <i class="della">más</i> <i class="della">pelu</i> <i class="della">de </i><i class="della">muyer</i> <i class="della">que</i> <i class="della">farrapera</i> [LC].
nel cast. herropea (DRAE 21ª) tamién en rellación etimolóxica col llat. FERRUM (DCECH s.v. hierro). Un ast. farropea “arro- pea” (sic) [cfr. farropea] paez una mala asturianización de- bida namái a JH.
  1. nel cast. herropea (DRAE 21ª) tamién en rellación etimolóxica col llat. FERRUM (DCECH s.v. hierro). Un ast. farropea “arro- pea” (sic) [cfr. farropea] paez una mala asturianización de- bida namái a JH.
  2. cfr. farropea
Formación fecha dende’l continuador del llat. FERRUM, -I ‘fie- rro’ cola amestadura del doble suf. -apa, -era n’alusión a un ar- tiluxu fechu de fierro. L’ast. farrapera 1 tien un equivalente
farrapera, la 2
📖: farrapera
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<ident class="della" level="1"></ident>Nieve que ye agua cuasimente [Ar]. Cfr. <i class="della">farrapa 2.</i>(TEST)
  1. farrapera
  2. ident class="della" level="1"></ident>Nieve que ye agua cuasimente
    • Ar
  3. Cfr
  4. <i class="della">farrapa 2.</i
farraperu, a, o
📖: farraperu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><farrapeiru [Cv]. //farrapeiro [Eo].>(TEST)
  1. farraperu
  2. ident class="della" level="1"></ident><farrapeiru
    • Cv
  3. farrapeiro eonaviego
    • Eo
Esfarrapáu [Cv. /Eo/]. 2. (Nomatu de los) de Lluces, Colunga [Cg]. Formación ax. dende l’ast. farrapa 1 y farrapu, variante de fa- rrapiu (cfr.).
  1. Esfarrapáu [Cv. /Eo/]. 2. (Nomatu de los) de Lluces, Colunga [Cg].
  2. Cg
  3. Formación ax. dende l’ast. farrapa 1 y farrapu, variante de fa- rrapiu (cfr.).
farrapes, les
📖: farrapes
🔤: , les
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

<ident class="della" level="1"></ident><farrapas [Ll]. h.arrapas [LV. Cl]. h.arrapes [Pa].>(TEST)
  1. farrapes
  2. ident class="della" level="1"></ident><farrapas
    • Ll
  3. h.arrapas
    • LV
    • Cl
  4. h.arrapes
    • Pa
Cast. gachas de maíz, fariñes, papes de fariña de maíz [LV. Pa. Cb. Cp. Cñ. Cr. Ac. Sb. Ay. Ll. JH. R. DA]. Papes de fariña de maíz cocíes con agua y sal [Cg]. Sopes de fariña [Cl].///Les fa- rrapes de Xixón/y les formigues de Llanes/sabe Dios y todu el mundu/que son hermanes carnales [CyN (Recuerdos)]. Si son farrapes con lleche, eche, Señorina, eche [CyN (Recuerdos)]. Muérrome pe les farrapes, pero compuestes con miel meyor me saben les papes [CyN (Recuerdos)]. Farrapes, puches de arina de maíz” [GP p. 53] Del maíz salen tamién les farrapes [Glorias Ast 159] nin compangu nin boroña pantoduno nin farrapes esmorgue naquisti dia 1843 [Chinticu/17] les farrapes de Xixón y les formigues de Llanes [CANAS(CYC)/256] si la lleche y farrapes non i falten 1920 [Delbrouck/19] que más da papas que farrapas /Refraneru [F. Coronas/172] Cfr. farrapa 2.
  1. Cast. gachas de maíz, fariñes, papes de fariña de maíz [LV. Pa. Cb. Cp. Cñ. Cr. Ac. Sb. Ay. Ll. JH. R. DA]. Papes de fariña de maíz cocíes con agua y sal [Cg]. Sopes de fariña [Cl].///Les fa- rrapes de Xixón/y les formigues de Llanes/sabe Dios y todu el mundu/que son hermanes carnales [CyN (Recuerdos)]. Si son farrapes con lleche, eche, Señorina, eche [CyN (Recuerdos)]. Muérrome pe les farrapes, pero compuestes con miel meyor me saben les papes [CyN (Recuerdos)]. Farrapes, puches de arina de maíz”
  2. GP p. 53
  3. Del maíz salen tamién les farrapes
  4. Glorias Ast 159
  5. nin compangu nin boroña pantoduno nin farrapes esmorgue naquisti dia
  6. 1843 Chinticu/17
  7. les farrapes de Xixón y les formigues de Llanes
  8. CANAS(CYC)/256
  9. si la lleche y farrapes non i falten
  10. 1920 Delbrouck/19
  11. que más da papas que farrapas /Refraneru
  12. F. Coronas/172
  13. Cfr. farrapa 2.
farrapiellu, el*
📖: farrapiellu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<farrapiel.lu [Tb].///<ident class="della" level="1"></ident>//zarrapiel.lu [Tb]. {Con cheísmu, zarra- piechu [Tox]. ////Con yeísmu, zarrapieyos [Cl]}.>(TEST)
  1. farrapiellu
  2. farrapiel.lu
    • Tb
  3. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  4. zarrapiel.lu eonaviego
    • Tb
  5. {Con cheísmu, zarra- piechu
    • Tox
  6. Con yeísmu, zarrapieyos [Cl]} variación de número
Farrapu, ropa esfarrapao, esfilachao [Tb]. Xirón, farrapu [Tox]. //-os ‘pantalones’ [Cl]. don Facundo fi de Martinus Farrapiel [1193(or.) [MSAH- IV/484] Formación dim. del ast. farrapu [cfr. farraplu; PE4: 170] cola amestadura del suf. d’aniciu llat. -ĚLLUS. Alviértese xunto a la espresión plena, farrapiellu,la reducida en -iel qu’alvertinos en dellos exemplos bien asitiaos, sobre too, en toponimia, de- llos con posible aniciu xenitivu (GHLA § 4.4.6.2.1) como (UILLA) MAURELLI > Muriel, VALLEM BONELLI > Valboniel.
  1. Farrapu, ropa esfarrapao, esfilachao [Tb]. Xirón, farrapu [Tox].
  2. Tox
  3. //-os ‘pantalones’ [Cl]. don Facundo fi de Martinus Farrapiel
  4. 1193(or.) [MSAH- IV/484
  5. Formación dim. del ast. farrapu [cfr. farraplu; PE4: 170] cola amestadura del suf. d’aniciu llat. -ĚLLUS. Alviértese xunto a la espresión plena, farrapiellu,la reducida en -iel qu’alvertinos en dellos exemplos bien asitiaos, sobre too, en toponimia, de- llos con posible aniciu xenitivu (GHLA § 4.4.6.2.1) como (UILLA) MAURELLI > Muriel, VALLEM BONELLI > Valboniel.
  6. cfr. farraplu; PE4: 170
farrapientu, a, o*
📖: farrapientu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<farrapentu [Tox. /Eo/].>(TEST)
  1. farrapientu
  2. farrapentu
    • Tox
    • /Eo/
Cast. harapiento [Tox. /Eo/].
  1. 1. Cast. <i class="della">harapiento</i> [Tox. /Eo/].
Cfr. farrapiu.
farrapiezu, el
📖: farrapiezu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+farrapiizu [Ay]. +zarrapiizu [Ay]. h.arrapiezu [Pa]. /////ga- rrapiezu [Lla. Am].>(TEST)
  1. farrapiezu
    • Cp
    • Cg
    • An
    • Lln
    • Sb
  2. farrapiizu metafonía
    • Ay
  3. zarrapiizu metafonía
    • Ay
  4. h.arrapiezu
    • Pa
  5. ga- rrapiezu dudoso (certainty = baxa)
    • Lla
    • Am
Trapu [Pa. Am. Cb. Cp. Ay]. Prenda de vistir que yá ta vieya [Cb. Cp]. Prenda de vistir que yá nun se pon [Cg. An]: Tira d’eiquí esos farrapiezos [An]. 2. Pedazu de tierra que produz poco [Lln]. //-os ‘farrapios’ [Sb]. Tantos de los farrapiezos/que fasta’l suelu allegaban [Co- ronación Carlos IV 180]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Trapu [Pa. Am. Cb. Cp. Ay]. Prenda de vistir que yá ta vieya [Cb. Cp]. Prenda de vistir que yá nun se pon [Cg. An]: <i class="della">Tira</i> <i class="della">d’eiquí</i> <i class="della">esos</i> <i class="della">farrapiezos</i> [An].
  3. 2. Pedazu de tierra que produz poco [Lln]. //-<i class="della">os</i> ‘farrapios’ [Sb]. <i class="della">Tantos</i> <i class="della">de</i> <i class="della">los</i> <i class="della">farrapiezos</i>/<i class="della">que</i> <i class="della">fasta’l</i> <i class="della">suelu</i> <i class="della">allegaban</i> [Co- ronación Carlos IV 180]
detras -yos colgaba tantos de los farrapiezos que fasta el culo llegaba [FA] -/X.Xovellanos (Busto) 1790 [P. Carlos IV/170] Paez una variante del ast. farrapiu (
  1. detras -yos colgaba tantos de los farrapiezos que fasta el culo llegaba [FA] -/X.Xovellanos (Busto)
  2. 1790 P. Carlos IV/170
  3. Paez una variante del ast. farrapiu (
cfr.) onde nidiamente s’al- vierte la realización aspirada oriental [h-] y, a la vera, un tra- camundiu cola tamién velar g-. La diferencia agora ye semántica pues paez que garrapiezu (Llanes) acueye l’influxu de *piezu, un masc. del ast. pieza ‘trozu de daqué’, ‘cuadru de tierra’. Pero ello paez enllazar cola opinión de Corominas-Pas- cual que quixeren averar l’ast. farrapiezu al cast. arrapiezo, posible encruz de “harrapo con pieza”, en rellación con un verbu *arrapezar que quieren emparentar col fr. rapiécer, etc. (DCECH s.v. harapo). L’ast. xarrapiezu, a, o (cfr.) podría ufier- tar una variación axetiva de farrapiezu pero con un resultáu F- > [h] → [S] que daría cuenta de la so procedencia castellana adautada al asturianu.
farrapina, la
📖: farrapina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cualquier masa blando que se pue comer enin mazcar, como sopes mui menúes de pan o sémola [JH]. ///<i class="della">Castañina,</i>(TEST)
  1. farrapina
  2. Cualquier masa blando que se pue comer enin mazcar, como sopes mui menúes de pan o sémola
    • JH
  3. <i class="della">Castañina,</i infl. cast.
casta- ñina/la grande y la piquiñina/si entrares por la ventana/como entra la farrampina [LBlanco].
  1. 1. <i class="della">casta- ñina</i>/<i class="della">la</i> <i class="della">grande</i> <i class="della">y</i> <i class="della">la</i> <i class="della">piquiñina</i>/<i class="della">si</i> <i class="della">entrares</i> <i class="della">por</i> <i class="della">la</i> <i class="della">ventana</i>/<i class="della">como </i><i class="della">entra</i> <i class="della">la</i> <i class="della">farrampina</i> [LBlanco].
Dim. de farrapa 2.
farrapiu, el
📖: farrapiu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<farrapu [Pi (i). Ll. Ar. Sm. Bab. PSil. As. Dg. Cn (MG). Cv. Vd. y Tox. Bard. Arm]. h.arrapu [Arm]. +farrepu [Ay. Ri]. /////zarrapu [Qu. Tb. y Tox]. /////farrampiu [Cb]. /////farapu [Lr Sr. Ca]. +farepu [Ri]. //farrapo [Eo. Mánt].>(TEST)
  1. farrapiu
    • Cp
    • Lr
    • Sr
    • Cn
  2. farrapu
    • Pi (i)
    • Ll
    • Ar
    • Sm
    • Bab
    • PSil
    • As
    • Dg
    • Cn (MG)
    • Cv
    • Vd
    • y Tox
    • Bard
    • Arm
  3. h.arrapu
    • Arm
  4. farrepu metafonía
    • Ay
    • Ri
  5. zarrapu dudoso (certainty = baxa)
    • Qu
    • Tb
    • y Tox
  6. farrampiu dudoso (certainty = baxa)
    • Cb
  7. farapu dudoso (certainty = baxa)
    • Lr Sr
    • Ca
  8. farepu metafonía
    • Ri
  9. farrapo eonaviego
    • Eo
    • Mánt
Rastru, residuu [Cb. Cp. JH]: Nun quedó nin farrapiu [Cb]. Porción insignificante de dalguna cosa [Cv]. 2. Trozu perpe- queñu de tela [Cad]. Trapu [Lr (i). Ca. Sr. Ay. Qu. Tb. PSil. Dg. Cn (MG). Vd. JH. /Eo. Mánt/. Vg. Tor. Mar]. Prenda de vistir llaceriosa [Sm. Bab. Cv]. Prenda vieya [Bard]. Vistíu de mala calidá [As]. Cualquier prenda de vistir [Llomb] abando- nada en cualquier sitiu [Bab]. Trozu de ropa usao, sucio y fecho xirones [Ri]. 3. Persona sucia, ensin hixene, que viste de cualquier traza [Ri]. 4. Trapu de nieve [Pi (i). Ca. Tb. Tox (= faloupu). /Mánt/]. Trozu perpequeñu de nieve [Vd]. //-os ‘trapos de nieve’ [Cb]. ‘trapos’ [Ll. Arm. V1830 (farrapios = farrapos)]. ‘cast. hojarasca’ [Bard]. ‘papes de maíz’ [Ar (= formigos)]. //Farrapos de gaita ‘coses ensin valor’ [LC]. ¡Solo la madre del diablu/ordenó tal robamientu!/La sisa llevantó el rabu,/¡con eso bien comeremos!,/la sal pel picu de Flandes/quitándonos el sustentu,/la moneda perrabió,/llevóla Martín Lluteru,/non dexó farrapiu de ella [ABalvidares, Canción (Poesíes 59-67)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Rastru, residuu [Cb. Cp. JH]: <i class="della">Nun quedó nin farrapiu </i>[Cb]. Porción insignificante de dalguna cosa [Cv].
  3. 2. Trozu perpe- queñu de tela [Cad]. Trapu [Lr (i). Ca. Sr. Ay. Qu. Tb. PSil. Dg. Cn (MG). Vd. JH. /Eo. Mánt/. Vg. Tor. Mar]. Prenda de vistir llaceriosa [Sm. Bab. Cv]. Prenda vieya [Bard]. Vistíu de mala calidá [As]. Cualquier prenda de vistir [Llomb] abando- nada en cualquier sitiu [Bab]. Trozu de ropa usao, sucio y fecho xirones [Ri].
  4. 3. Persona sucia, ensin hixene, que viste de cualquier traza [Ri].
  5. 4. Trapu de nieve [Pi (i). Ca. Tb. Tox (= faloupu). /Mánt/]. Trozu perpequeñu de nieve [Vd]. //<i class="della">-os </i>‘trapos de nieve’ [Cb]. ‘trapos’ [Ll. Arm. V1830 (farrapios = farrapos)]. ‘cast. <i class="della">hojarasca’ </i>[Bard]. ‘papes de maíz’ [Ar (= formigos)]. //<i class="della">Farrapos</i> <i class="della">de</i> <i class="della">gaita</i> ‘coses ensin valor’ [LC]. ¡<i class="della">Solo la madre del diablu</i>/<i class="della">ordenó tal robamientu!</i>/<i class="della">La sisa</i> <i class="della">llevantó</i> <i class="della">el</i> <i class="della">rabu,</i>/<i class="della">¡con</i> <i class="della">eso</i> <i class="della">bien</i> <i class="della">comeremos!,</i>/<i class="della">la</i> <i class="della">sal</i> <i class="della">pel</i> <i class="della">picu</i><i class="della"> de Flandes</i>/<i class="della">quitándonos el sustentu,</i>/<i class="della">la moneda </i><i class="della">perrabió,</i>/<i class="della">llevóla</i> <i class="della">Martín</i> <i class="della">Lluteru,</i>/<i class="della">non</i> <i class="della">dexó</i> <i class="della">farrapiu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">ella</i> [ABalvidares, <i class="della">Canción </i>(Poesíes 59-67)]
Q’entre farrampios de la blanca ñeve [Judit 198] dáseyos poco a ellos que non te quede un farrapu 1833 [ALAS(c 36)/25] u xintaba ell farrapon de Gaiferos bon curadio y bones pan- ciques tamien 1843 [Chinticu/17] non se conoció ‘n Asturies añu que tantus blancus farrapi- nus diera 1888 [ACEVEDO(P)/11] el plumín blancu como los farrampios de ñeve baxa ta- mién1906-1914 [J. Arango/102] La nuesa propuesta etimolóxica allóñase de la que nós mes- mos almitíamos (ADLA 203) axuntándonos a otros autores pa quien el port. farapo, cast. harapo podríen tar orixinaos nel verbu farpar, harpar d’orixe inciertu y común a munchos ro- mances onde dellos almitiríen que “parecen indicar una crea- ción espresiva” (DCECH s.v. harapo). Dende llueu, como’l mesmu Corriente alvirtió, plantega problemes almitir que far- par tuviere un aniciu nel ár. XAR(R)AB ‘estrozar’ (DA s.v. fa- rapo y p. 583). Al nuesu entender l’ast. farapu (y variantes y toa una llarga riestra de términos emparentaos) ha entendese partiendo fundamentalmente del esnidiosu FALUPPA ‘paya pe- queña’ [deducíu de la glosa: quisquilias paleas minutissimas uel surculi minuti quas faluppas uocant (EM); ‘trapu’ según DEEH] vista nel ast. falopa (
  1. Q’entre farrampios de la blanca ñeve
  2. Judit 198
  3. dáseyos poco a ellos que non te quede un farrapu
  4. 1833 ALAS(c 36)/25
  5. u xintaba ell farrapon de Gaiferos bon curadio y bones pan- ciques tamien
  6. 1843 Chinticu/17
  7. non se conoció ‘n Asturies añu que tantus blancus farrapi- nus diera
  8. 1888 ACEVEDO(P)/11
  9. el plumín blancu como los farrampios de ñeve baxa ta- mién1906
  10. 1914 J. Arango/102
  11. La nuesa propuesta etimolóxica allóñase de la que nós mes- mos almitíamos (ADLA 203) axuntándonos a otros autores pa quien el port. farapo, cast. harapo podríen tar orixinaos nel verbu farpar, harpar d’orixe inciertu y común a munchos ro- mances onde dellos almitiríen que “parecen indicar una crea- ción espresiva” (DCECH s.v. harapo). Dende llueu, como’l mesmu Corriente alvirtió, plantega problemes almitir que far- par tuviere un aniciu nel ár. XAR(R)AB ‘estrozar’ (DA s.v. fa- rapo y p. 583). Al nuesu entender l’ast. farapu (y variantes y toa una llarga riestra de términos emparentaos) ha entendese partiendo fundamentalmente del esnidiosu FALUPPA ‘paya pe- queña’ [deducíu de la glosa: quisquilias paleas minutissimas uel surculi minuti quas faluppas uocant (EM); ‘trapu’ según DEEH] vista nel ast. falopa (
  12. deducíu de la glosa: quisquilias paleas minutissimas uel surculi minuti quas faluppas uocant (EM); ‘trapu’ según DEEH
cfr.) y nel masculín correspondiente falopu (PE4: 169) y que, na nuesa opinión, foi bien estudiáu, en llinies xenerales, por Wartburg (FEW III: 395). Al mio entender fai falta partir: a) del documentáu FALUPPA qu’esplica l’ast. fa- loupa falopa (cfr.) y derivaos; del supuestu masculín sigue faloupu > falopu y otres variantes como falopiu (cfr.) por in- fluxu del verbu falopiar (cfr. falopu); b) del supuestu sinónimu -apu por simple dexeminación (como n’ast. cachapu, fal- drapu); -APPU > aupu > -oupu > -opu por vocalización de la 1ª xeminada (asina faloupu > falopu); -APPU > -ampu como so- lución intermedia en que se camuda’l calter de la 1ª xeminada por una nasal (como en falampiu), fenómenos toos tres pre- vistos nel procesu evolutivu del asturianu (GHLA §4.1.1; §4.1.1.1; §4.1.1.2); c) d’un encruz abondo xeneralizáu de *FA- LAPPU col llat. FAR, FARRIS ‘tipu de trigu’, (EM) p’asina xustifi- car los resultaos con [ř] (como vemos na serie entamada pol ast. farrapu) y dellos camudamientos semánticos. Dende fa- rapu y farrapu foi posible’l dim. zarapayu (cfr.) y zarrampayu (cfr.) con elementos derivaos. Semánticamente tamos na intelixencia de qu’ha partise de la mesma idea qu’alvertimos enriba (s.v. falopa): de mano po- dría ser; ‘paya menuda’ → ‘cosa pequeña’ que llueu pudo apli- case a una cosa pequeña como un ‘trapu’ o a daqué qu’asemeya un ‘trapu de nieve’ o a ‘daqué que ye blanco como la nieve’. La so presencia románica paez afitada (REW s.v. falŭppa), lo mesmo que la hispánica (DEEH s.v. faluppa ‘tela basta, trapu’; DCECH s.v. harapo). El términu conozse n’ast. gracies a la espresión qu’antecede onde podría significar ‘dalgo blanco’, quiciabes ‘nieve’ o ‘trapu de nieve’. Equí ye onde se xenera la dualidá semántica ‘trapu’ y ‘trapu de nieve’ qu’acompanga a esta familia qu’entama por FAL-. Pero a ello ha axuntase la interferencia (non sólo fónica sinón tamién) se- mántica cola familia de FAR, FARRIS, esto ye, de los términos del tipu ast. farilla (cfr.), onde podríen dase dellos pasos evoluti- vos dende la idea de *‘llixu de fariña, de trigu’ → ‘cosa pe- queña’ → ‘trapu’ → ‘trapu de nieve’ (→ ‘lo que s’asemeya a la nieve que ye blanca’) y tamién → ‘persona que viste trapos’ → ‘tolo que s’asemeya a los trapos’, etc. Na llarga riestra de términos emparentaos cola familia de farapu, farrapu (asina xustificaos) fai falta citar l’ast. farrapa (cfr.), fa- rrapes, l’ax. farraperu, a, o (cfr.), l’ax. farrapiellu (cfr.) y farra- pientu (cfr.), ésti siguiendo’l modelu de famientu, avarientu; tamién el verbu (es)farrapar, desfarrapar (cfr.), col deverbal es- farrapiu (cfr.) xunto a los términos emparentaos esfarrapamientu (cfr.), desfarrapamientu (cfr.); de la mesma manera dende’l dim. en -ŬLUS (LLAA 103), farraplu (cfr.), farrapla (cfr.), féxose des- farraplar (cfr.) y esfarraplar (cfr.). Sobro un vieyu diminutivu de farrapu en -ĬTTUS féxose *farrapetu → *esfarrapetar conocíu pel participiu esfarrapetáu (cfr.). El suf. -ĪCIUS ta na base del ast. farrapizu (cfr.). Tamién paez familiar ast. zarrispe 1 (cfr.). N’ast. hebo dase un verbu *farrapar güei conocíu tamién pelos usos ax. de los aumentativos farrapón, ona (cfr.). Un encruz del ast. farra(pu) y (re)miendu (cfr.) foi responsable d’una formación *esfarramendar → *esfarramandar verbu que conocemos pel so vieyu participiu esfarramandáu (cfr.). Tamién frutu d’una amestadura de farrapu y de la familia del ast. mouta (cfr.) ye ast. esfarramoutáu (cfr. esfarramotáu).
  1. *FALAPPU pa xustificar: b-1) variantes con [r] por tracamundiu
  2. r
  3. de líquides (asina p.e. farapu); b-2) variantes con aspiración [h-] con orixe al oriente del dominiu o con influxu castellani- zante (asina h.arrapu); b-3) variantes con [j] que faen ver l’in- fluxu de verbos en -iar sol términu primariu (asina falapiu); b-4) destremaes víes d’adautación romance del suf. -APPU >
  4. j
farrapizu, el
📖: farrapizu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<zarrapizu [y PSil].>(TEST)
  1. farrapizu
  2. zarrapizu
    • y PSil
Caxigalina, cosa pequeña [PSil]: Nun dexóu nin un zarrapizu [PSil].
  1. 1. Caxigalina, cosa pequeña [PSil]: <i class="della">Nun</i> <i class="della">dexóu</i> <i class="della">nin</i> <i class="della">un</i> <i class="della">zarrapizu</i> [PSil].
Cfr. farrapiu.
farrapla, la
📖: farrapla
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><farrapa [y Sr].>(TEST)
  1. farrapla
  2. ident class="della" level="1"></ident><farrapa
    • y Sr
Cosa asemeyada a papiella [VBable]. Cosa perblanda [Sr. Ay]: Ta como farrapla [Sr]: Ta fecho una farrapla [Sr]. //-es “Véase faricos. Si están mejor hechos, se dice farraplos” [Ay]. Cfr. farrapiu.
  1. Cosa asemeyada a papiella [VBable]. Cosa perblanda [Sr. Ay]: Ta como farrapla [Sr]: Ta fecho una farrapla [Sr]. //-es “Véase faricos. Si están mejor hechos, se dice farraplos” [Ay].
  2. Ay
  3. Cfr. farrapiu.
farraplu, el*
📖: farraplu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<///<ident class="della" level="1"></ident>/farraplos [Ay].>(TEST)
  1. farraplu
  2. <ident class="della" level="1"></ident>/farraplos infl. cast.
    • Ay
Farraples bien feches [Ay].
  1. 1. <i class="della">Farraples </i>bien feches [Ay].
Cfr. farrapiu.
farrapón, ona
📖: farrapón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<ident class="della" level="1"></ident>Que s’atraca de <i class="della">farrapes</i>(TEST)
  1. farrapón
  2. ident class="della" level="1"></ident>Que s’atraca de <i class="della">farrapes</i
[JS].
  1. 1. [JS].
Cfr. farrapiu. L’ast. farrapón pue tar nel aniciu del apellíu ast. Farpón anque cfr. ferpón.
  1. Cfr. farrapiu. L’ast. farrapón pue tar nel aniciu del apellíu ast.
  2. Farpón anque cfr. ferpón.
farrapona, la
📖: farrapona
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Farrapa grande. 2. Epidemia, andaz [Vg]. <ident class="della" level="1"></ident>Aum. de <i class="della">farrapa </i>(cfr.). Dase’l nome a la ‘epidemia’ quiciabes por delles manifestaciones esternes de la enfermedá qu’ase- meyen na piel la forma de les farrapes. Ye posible l’aplicación toponímica de <i class="della">farrapona</i>(TEST)
  1. farrapona
  2. ident class="della" level="1"></ident>Farrapa grande
  3. 2
  4. Epidemia, andaz
    • Vg
  5. <ident class="della" level="1"></ident>Aum
  6. de <i class="della">farrapa </i>(cfr.)
  7. Dase’l nome a la ‘epidemia’ quiciabes por delles manifestaciones esternes de la enfermedá qu’ase- meyen na piel la forma de les farrapes
  8. Ye posible l’aplicación toponímica de <i class="della">farrapona</i
(TA 389).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (TA 389).
farrasca, la
📖: farrasca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Capa llixera de nieve [Sm (= farraspa)]. Posible variante de <i class="della">farraspa</i>(TEST)
  1. farrasca
  2. ident class="della" level="1"></ident>Capa llixera de nieve
    • Sm (= farraspa)
  3. Posible variante de <i class="della">farraspa</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
farrascada, la
📖: farrascada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Aumentativu de <i class="della">farrasca</i>(TEST)
  1. farrascada
    • Sm
  2. ident class="della" level="1"></ident>Aumentativu de <i class="della">farrasca</i
[Sm].
  1. 1. [Sm].
Posible variante de farraspada (cfr.).
farraspa, la
📖: farraspa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<///<ident class="della" level="1"></ident>//farrasca [y Sm].>(TEST)
  1. farraspa
  2. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  3. farrasca eonaviego
    • y Sm
Capa llixera de nieve [Sm (= farrasca). Bab. PSil]: Cayíu una farraspina pola nueite [PSil]. 2. Parte perpequeña d’una cosa [Vg]. Cosa menuda, insignificante [Tor]. //-as ‘trapos peque- ños de nieve que caen en cantidá pequeña’ [PSil]. Cfr. falopa.
  1. Capa llixera de nieve [Sm (= farrasca). Bab. PSil]: Cayíu una farraspina pola nueite [PSil]. 2. Parte perpequeña d’una cosa [Vg]. Cosa menuda, insignificante [Tor]. //-as ‘trapos peque- ños de nieve que caen en cantidá pequeña’ [PSil].
  2. PSil
  3. Cfr. falopa.
farraspada, la*
📖: farraspada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<farraspá [Ar].///<ident class="della" level="1"></ident>//farrascada [Sm].>(TEST)
  1. farraspada
  2. farraspá
    • Ar
  3. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  4. farrascada eonaviego
    • Sm
Nieve escaso y casi agua [Ar. Sm].
  1. 1. Nieve escaso y casi agua [Ar. Sm].
Abondativu o coleutivu en -ATA amestáu a farraspa (cfr.) o far- rasca.
  1. Abondativu o coleutivu en -ATA amestáu a farraspa (cfr.) o far- rasca.
farraspina, la
📖: farraspina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Capa pequeña de nieve [Vg]. 2. Cantidá perpequeña d’una cosa [Llomb]. <ident class="della" level="1"></ident>Dim. de <i class="della">farraspa</i>(TEST)
  1. farraspina
  2. ident class="della" level="1"></ident>Capa pequeña de nieve
    • Vg
  3. 2
  4. Cantidá perpequeña d’una cosa
    • Llomb
  5. <ident class="della" level="1"></ident>Dim
  6. de <i class="della">farraspa</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
farrasplada, la*
📖: farrasplada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<farrasplá [Ay].>(TEST)
  1. farrasplada
  2. farrasplá
    • Ay
Desastre, hecatombe [Ay].
  1. 1. Desastre, hecatombe [Ay].
Variante de farraspada (cfr.) con influxu de farrapla sobro fa- rrapa.
farraspu, el
📖: farraspu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Plizca, un pocu [Pzu]. 2. Oxetu pequeñu [PSil]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
  1. farraspu
  2. Plizca, un pocu
    • Pzu
  3. 2
  4. Oxetu pequeñu [PSil]: <i class="della">Nun</i
dexanon nin un farraspu [PSil].
  1. 1. <i class="della">dexanon </i><i class="della">nin</i> <i class="della">un</i> <i class="della">farraspu</i> [PSil].
Creación analóxica masculina sobro farraspa (cfr.). Na serie ha vese la equivalencia de sufixos -aspa (farraspa) y -asca (farrasca).
farrayina, la*
📖: farrayina
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<////farrayinas [Ar].>(TEST)
  1. farrayina
  2. farrayinas variación de número
    • Ar
Frutu montés asemeyáu al arándanu del que camienten que tien virtúes melecinables pa delles enfermedaes del ganáu [Ar].
  1. 1. Frutu montés asemeyáu al arándanu del que camienten que tien virtúes melecinables pa delles enfermedaes del ganáu [Ar].
Podría tratase d’un continuador del fem. llat. FARRĀGO, -INIS (OLD, EM) > ferraina (GHLA §4.4.4.3.d) col desendolque d’una
  1. -y- antihiática. Con too, abúltame que ye meyor xustificar fa- rrayina como dim. de zarraya 1 (cfr.) con tracamundiu de [θ] y [f] quiciabes con mayor averamientu semánticu que’l qu’ufierta ferraina.
  2. f
farria, la
📖: farria
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<farra [Llg. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm.Tox].>(TEST)
  1. farria
    • Llu
  2. farra
    • Llg
    • Ay
    • Ll
    • Ri
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Tox
Xuerga [Llg. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Tox], xaréu [Qu. Sm]: Tán de farra [Tb]. 2. Folganzanería, galbana [Llu. JH]. //Char farres ‘vivir la vida, farriar’ [Llg]: De mozu cho bien de farres [Llg].
  1. 1. Xuerga [Llg. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Tox], xaréu [Qu. Sm]: <i class="della">Tán</i> <i class="della">de</i><i class="della"> farra</i> [Tb].
  2. 2. Folganzanería, galbana [Llu. JH]. //<i class="della">Char</i> <i class="della">farres </i>‘vivir la vida, farriar’ [Llg]: <i class="della">De</i> <i class="della">mozu</i> <i class="della">cho</i> <i class="della">bien</i> <i class="della">de</i> <i class="della">farres</i> [Llg].
- Atira acá, Mingón, lla tabaquera,/a ver si me escuerre esta pereza,/que’l cuntar cuentos llargos a cualquiera/cría farria y pesariellos de cabeza [BAúxa, Sueños (Poesíes 385-388)] L’ast. farra ha entendese como voz d’aniciu árabe FARH.AH ‘ce- lebración gozosa’ (DA s.v. farra) d’u se fexo’l verbu farriar (
  1. - Atira acá, Mingón, lla tabaquera,/a ver si me escuerre esta pereza,/que’l cuntar cuentos llargos a cualquiera/cría farria y pesariellos de cabeza
  2. BAúxa, Sueños (Poesíes 385-388)
  3. L’ast. farra ha entendese como voz d’aniciu árabe FARH.AH ‘ce- lebración gozosa’ (DA s.v. farra) d’u se fexo’l verbu farriar (
cfr.) que, pela parte de so, tresmitió llueu la [j] al sustantivu farra farria. Per otru llau, la conseñación de farria na lli- teratura asturiana d’un autor del sieglu XVIII nun aconseya tener l’arabismu farra, común al ast., gall., port. y cast., como una propagación del sieglu XX según suxería Corriente. La nuesa interpretación paez más acondada que la de Corominas- Pascual que la consideren d’aniciu onomatopéyicu dempués d’afitar que se da en llargues fasteres americanes y nel vascu parra o farra ‘xaréu, diversión con ruíu’ (DCECH s.v. farra). Dende farria fexéronse los axetivos farrión (cfr.), farriosu (cfr.) y quiciabes farriegu (cfr.).
farriar
📖: farriar
🏗️: NO
✍️: NO
Andar de folixa, de fiesta [Mi]: <i class="della">Farria</i>(TEST)
  1. farriar
    • Mi
  2. Andar de folixa, de fiesta [Mi]: <i class="della">Farria</i
muncho ési [Mi]: Con tolo que farrió de mozu ahora ta acabáu [Mi]. Dir de fiesta [PSil].
  1. 1. <i class="della">muncho</i> <i class="della">ési</i> [Mi]: <i class="della">Con </i><i class="della">tolo</i> <i class="della">que</i> <i class="della">farrió</i> <i class="della">de</i> <i class="della">mozu</i> <i class="della">ahora</i> <i class="della">ta</i> <i class="della">acabáu</i> [Mi]. Dir de fiesta [PSil].
Xaraniar [Ll. Tb]: Tuvienon farriando de nueche [Tb]. 2. Gastar en comides, en fiestes [Mi]: Primero farriólo y de- pués faltó-y. 3. Presumir [Mi]. Cfr. farria.
farriáu, ada, ao
📖: farriáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<+farrióu [y Llg].>(TEST)
  1. farriáu
    • Llg
  2. farrióu metafonía
    • y Llg
Con resaca, afectáu pola xarana nocherniega [Llg].
  1. 1. Con resaca, afectáu pola xarana nocherniega [Llg].
Pp. de farriar (cfr.).
farriegu, a, o
📖: farriegu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<farriegu [Ballouta (Oc)].>(TEST)
  1. farriegu
  2. farriegu
    • Ballouta (Oc)
“Palabra con que insultan los brañeros (sic) de las inmedia- ciones a los habitantes de la costa donde se pesca en abun- dancia un pescado de poca estima llamado farriu” [Ballouta (Cv)].
  1. 1. “Palabra con que insultan los <i class="della">brañeros </i>(<i class="della">sic</i>) de las inmedia- ciones a los habitantes de la costa donde se pesca en abun- dancia un pescado de poca estima llamado <i class="della">farriu</i>” [Ballouta (Cv)].
N’efeutu podríen deber el nomatu al intentu de desprestixalos pola so manera d’alimentase mal, comiendo pexe poco apre- ciao (cfr. farriu). De toes maneres nun ha escaecese que pudo dase una asociación col verbu farriar dau’l calter peyorativu del mesmu que de ‘andar de folixa’ pudo pasar a *‘ser folgan- zán (por andar de folixa)’.
farrión, ona, ono
📖: farrión
🔤: , ona, ono
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona,, ono
Que farria [Mi]. - <i class="della">suele</i>(TEST)
  1. farrión
  2. Que farria
    • Mi
  3. - <i class="della">suele</i
aver pipas farrionas [Grangerías XVIII: 698]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">aver</i> <i class="della">pipas</i> <i class="della">farrionas</i> [Grangerías XVIII: 698]
Formación axetival en rellación col ast. farria (cfr.).
farriosu, a, o
📖: farriosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. farriosu
Chornosu (el tiempu) [JH]. Galbanosu [JH].
  1. 1. Chornosu (el tiempu) [JH]. Galbanosu [JH].
Formación axetival en rellación col ast. farria (cfr.), de xuru faciendo referencia al fechu de tar el tiempu poco amañoso pa trabayar.
farritranca, la*
📖: farritranca
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<h.arritranca [Lln].>(TEST)
  1. farritranca
  2. h.arritranca
    • Lln
Trastos [Lln].
  1. 1. Trastos [Lln].
2. Inmundicia, basura [Lln]. **
farriu, el
📖: farriu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<//farro [Eo].>(TEST)
  1. farriu
    • Cv
    • Vd
  2. farro eonaviego
    • Eo
Centrolabrus exoletus [PVeiga]. Pexe que llega fasta una cuarta de llargo, de muncha espina y carne blanco [Cv]. Pexe [Vd] azul d’espina blanca y piel azulada [Tox]. Especie de pexe asemeyáu a la botina pero más pequeñu [Vd]. Pexe de muncha espina y persabrosu al que llamen sarrianu en Xixón [/Eo/]. ///Fuoyas na figal, farrios na ribera [Tox].
  1. 1. <i class="della">Centrolabrus</i> <i class="della">exoletus</i> [PVeiga]. Pexe que llega fasta una cuarta de llargo, de muncha espina y carne blanco [Cv]. Pexe [Vd] azul d’espina blanca y piel azulada [Tox]. Especie de pexe asemeyáu a la <i class="della">botina </i>pero más pequeñu [Vd]. Pexe de muncha espina y persabrosu al que llamen <i class="della">sarrianu</i> en Xixón [/Eo/]. ///<i class="della">Fuoyas</i> <i class="della">na</i> <i class="della">figal,</i> <i class="della">farrios</i> <i class="della">na</i> <i class="della">ribera</i> [Tox].
- fuy al Fondón ya enguadey, vi lus farrius ya nu’ lus pesquey /Refraneru [FCoronas/181]
  1. - fuy al Fondón ya enguadey, vi lus farrius ya nu’ lus pesquey /Refraneru
  2. FCoronas/181
Quiciabes una formación regresiva del masc. llat. FARIO, -ONIS ‘tipu de pexe’ que, pa dellos, podría ser la trucha (ABF). A esto opondríase que dalgunos consideren que’l llat. fariō ye una falta pol términu sariō (EM) emplegáu por Ausonius. De toes maneres daqué más qu’una falta d’escritura debía ser si alver- timos la equivalencia n’ast. ente’l farriu de dellos puertos y el sarrianu d’otros, anque paez que sedría d’aniciu destremáu (cfr. sierra). En dambos casos dase, de toes maneres, la in- fluencia de dalgún elementu ayenu pa poder xustificar la rea- lización con [ř]. Esti influxu pudo llegar del llat. farreus ‘de fariña’ (EM s.v. far, farris), emparentáu con FARRAGO, -INIS ‘pa- ción’, ‘entremez’ (ABF) > *farrén ast. ferrén (cfr.), tal vez averáu al ast. farragueta (cfr.) como yá propunxere Barriuso (PPAC 215).
farroncu, el
📖: farroncu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. farroncu
Papón, cocu [Tox]. Ente mitolóxicu con qu’amenacen a los neños, especie de trasgu o cocu [/Eo/].
  1. 1. Papón, cocu [Tox]. Ente mitolóxicu con qu’amenacen a los neños, especie de trasgu o cocu [/Eo/].
¿Deriváu de farr(i)u?
farropea, la
📖: farropea
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">arropea</i>(TEST)
  1. farropea
  2. Cast
  3. <i class="della">arropea</i
(sic) [JH].
  1. 1. (<i class="della">sic</i>) [JH].
Cfr. farrapera 1.
farrucu, a, o
📖: farrucu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<i class="della">Farruco </i>[Pa]. Fanfarrón [Pb. Lln. Si]. Atrevíu, osáu [Qu]. En- chipáu, creyíu [Cñ. Ac. Ca. Ay. Qu. Tb. Sm. Md. An. Cd. Tox. Arm]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
  1. farrucu
    • Tb
    • Ri
    • An
    • Pr
    • Ay
    • Cp
    • Llg
    • Cd
    • Cn
  2. i class="della">Farruco </i>
    • Pa
  3. Fanfarrón
    • Pb
    • Lln
    • Si
  4. Atrevíu, osáu
    • Qu
  5. En- chipáu, creyíu [Cñ. Ac. Ca. Ay. Qu. Tb. Sm. Md. An. Cd. Tox. Arm]: <i class="della">Nun</i
te pongas farrucu, nin, que nun ya asina [Tb]: L’outru poner, púnxose farrucu [Tb]. Presumíu [Ri]. Que pre- sume de valiente [Ri]: Tien un home farrucu [An]. Ufanu [Pr]. Valiente [Ay], impávidu [Tor]. 2. Antipática (una persona) [Lln]. Que se da importancia ensin tenela [Cp]. Soberbiosu [Ri]: Nun se pue discutir, ponse toa farruca [Ri]. Chulu [Llg]: Nun te me pongas farrucu que te calco [Llg]. Que se da cierta importancia y nun quier ceder [Pa]. Testón [Cd]. 3. Enfadáu [Lln. Pa]. 4. De ruin valor [Cp. Ay]: Arbeyos farruquinos [Cp]: Son farruquinas las patatas [Ay]. 5. Tímidu, medrosu [Cn (MG)]. //Ponese farrucu ‘enfadase’ [Lln. Cp. Pr. Tox (= em- pericotase)]. ‘dase importancia’ [Pr]. “Así llaman los asturianos a los naturales de Galicia, es- pecialmente a los marineros” [R]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">te</i> <i class="della">pongas</i> <i class="della">farrucu,</i> <i class="della">nin,</i> <i class="della">que</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">asina</i> [Tb]: <i class="della">L’outru poner, púnxose farrucu </i>[Tb]. Presumíu [Ri]. Que pre- sume de valiente [Ri]: <i class="della">Tien un home farrucu </i>[An]. Ufanu [Pr]. Valiente [Ay], impávidu [Tor].
  3. 2. Antipática (una persona) [Lln]. Que se da importancia ensin tenela [Cp]. Soberbiosu [Ri]: <i class="della">Nun</i> <i class="della">se</i> <i class="della">pue</i> <i class="della">discutir,</i> <i class="della">ponse</i> <i class="della">toa</i> <i class="della">farruca</i> [Ri]. Chulu [Llg]: <i class="della">Nun</i> <i class="della">te</i> <i class="della">me</i> <i class="della">pongas</i> <i class="della">farrucu</i> <i class="della">que</i> <i class="della">te</i> <i class="della">calco</i> [Llg]. Que se da cierta importancia y nun quier ceder [Pa]. Testón [Cd].
  4. 3. Enfadáu [Lln. Pa].
  5. 4. De ruin valor [Cp. Ay]: <i class="della">Arbeyos farruquinos </i>[Cp]: <i class="della">Son</i> <i class="della">farruquinas</i> <i class="della">las</i> <i class="della">patatas</i> [Ay].
  6. 5. Tímidu, medrosu [Cn (MG)]. //<i class="della">Ponese farrucu </i>‘enfadase’ [Lln. Cp. Pr. Tox (= em- pericotase)]. ‘dase importancia’ [Pr]. <i class="della">“Así llaman los asturianos a los naturales de Galicia, es-</i> <i class="della">pecialmente</i> <i class="della">a</i> <i class="della">los</i> <i class="della">marineros”</i> [R]
1925 [ORB/107] Resulta difícil almitir, a la escontra de la opinión de Coromi- nas-Pascual (DCECH s.v. farruco), qu’ast. farrucu pueda debese a una forma popular y diminutiva del nome de pila FRANCISCO darréu que n’ast. lo xeneral ye Xiscu o Chiscu o Paco, Pachu. Nun paez, de toes maneres, que Farrucu sía antropónimu fre- cuente ente nós magar apaeza como nome de persona nun lli- bru de poemes de lo cabero’l sieglu XIX: xantóu Farrucu d’Antona [1850-1890] [VAQUEIRU/22] pa’l miou cortu intendimientu el miou Farrucu ricacha [1850-1890] [VAQUEIRU/24] morréu bien fartu Farrucu [1850-1890] [VAQUEIRU/28] piecha la boca Farrucu [1850-1890] [VAQUEIRU/97] Polo qu’al gall. se refier ha alvertise que güei recuéyese nesa llingua farruco como ‘de bona salú’, ‘(persona) d’edá que se conserva perbién’ (GVGH; Estravís). En tou casu la informa- ción ast. y gall. nun ye davezu peyorativa. Lo que sí podía ser el cast. farruco sedría un asturianismu y/o galleguismu (con caltenimientu de f-) por ser términu xeneral en boca d’asturia- nos y gallegos en Madrid que, como tou migrante, tendríen manifestaciones diverxentes según les circunstancies en que s’atoparen. Nesi sen bien taría buscar otra salida etimolóxica como podría ser considerar farrucu como un deriváu de fierru (a lo meyor cruzáu con fieru) o de ferre (cfr,) anque nesti puntu nun acompangue’l gall. que nun abulta que conoza’l términu ferre.
  1. 1925 ORB/107
  2. Resulta difícil almitir, a la escontra de la opinión de Coromi- nas-Pascual (DCECH s.v. farruco), qu’ast. farrucu pueda debese a una forma popular y diminutiva del nome de pila FRANCISCO darréu que n’ast. lo xeneral ye Xiscu o Chiscu o Paco, Pachu. Nun paez, de toes maneres, que Farrucu sía antropónimu fre- cuente ente nós magar apaeza como nome de persona nun lli- bru de poemes de lo cabero’l sieglu XIX: xantóu Farrucu d’Antona [1850-1890]
  3. VAQUEIRU/22
  4. pa’l miou cortu intendimientu el miou Farrucu ricacha [1850-1890]
  5. VAQUEIRU/24
  6. morréu bien fartu Farrucu [1850-1890]
  7. VAQUEIRU/28
  8. piecha la boca Farrucu [1850-1890]
  9. VAQUEIRU/97
  10. Polo qu’al gall. se refier ha alvertise que güei recuéyese nesa llingua farruco como ‘de bona salú’, ‘(persona) d’edá que se conserva perbién’ (GVGH; Estravís). En tou casu la informa- ción ast. y gall. nun ye davezu peyorativa. Lo que sí podía ser el cast. farruco sedría un asturianismu y/o galleguismu (con caltenimientu de f-) por ser términu xeneral en boca d’asturia- nos y gallegos en Madrid que, como tou migrante, tendríen manifestaciones diverxentes según les circunstancies en que s’atoparen. Nesi sen bien taría buscar otra salida etimolóxica como podría ser considerar farrucu como un deriváu de fierru (a lo meyor cruzáu con fieru) o de ferre (cfr,) anque nesti puntu nun acompangue’l gall. que nun abulta que conoza’l términu ferre.
mas farruco entoncies Manolín de Xuan que si fos un sabio
farrumeros, los
📖: farrumeros
🔤: , los
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

<ident class="della" level="1"></ident>Farrapos que dexa’l llobu llueu de comer la oveya [Arm]. Términu compuestu con un primer elementu que podría ave- rase al ast. <i class="della">farrapiu</i>(TEST)
  1. farrumeros
  2. ident class="della" level="1"></ident>Farrapos que dexa’l llobu llueu de comer la oveya
    • Arm
  3. Términu compuestu con un primer elementu que podría ave- rase al ast
  4. <i class="della">farrapiu</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
farsa, la
📖: farsa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">farsa</i>(TEST)
  1. farsa
  2. Cast
  3. <i class="della">farsa</i
[Xral]. Esto ye una farsa [Ac].
  1. 1. [Xral]. <i class="della">Esto</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">una</i> <i class="della">farsa</i> [Ac].
Cfr. farxa.
fartada, la
📖: fartada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><fartaa [Sb].>(TEST)
  1. fartada
  2. ident class="della" level="1"></ident><fartaa
    • Sb
Fartura [Sb. Tb. Vd]: ¡Menuda fartada! [Tb]. gran fartada de corbates con pelleyu y todu diéronse una vez 1885-1899 [SEulalia/19] a tal fartada la ventolera tien que pasmar a quién la oiga 1885-1899 [SEulalia/20] mialma si me dexen cómolos yo de una fartada 1885-1899 [SEulalia/79] si la lletura d’ esta fartada non te plasma embaza y empa- piella 1885-1899 [SEulalia/104] Deverbal débil del verbu fartar (cfr. fartu, a, o).
  1. Fartura [Sb. Tb. Vd]: ¡Menuda fartada! [Tb]. gran fartada de corbates con pelleyu y todu diéronse una vez 1885
  2. 1899 SEulalia/19
  3. a tal fartada la ventolera tien que pasmar a quién la oiga 1885
  4. 1899 SEulalia/20
  5. mialma si me dexen cómolos yo de una fartada 1885
  6. 1899 SEulalia/79
  7. si la lletura d’ esta fartada non te plasma embaza y empa- piella 1885
  8. 1899 SEulalia/104
  9. Deverbal débil del verbu fartar (cfr. fartu, a, o).
fartaderu, el*
📖: fartaderu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><fartadeiru [Md].>(TEST)
  1. fartaderu
  2. ident class="della" level="1"></ident><fartadeiru
    • Md
Fartura, banquete [Md (= fartadoriu)]. Cfr. fartu, a, o.
  1. Fartura, banquete [Md (= fartadoriu)]. Cfr. fartu, a, o.
  2. Md (= fartadoriu)
fartador, ora
📖: fartador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">fartador,</b>(TEST)
  1. fartador
    • Md
  2. ident class="della" level="1"></ident><b class="della">fartador,</b
ora Que farta [Md].
  1. 1. <b class="della">ora </b>Que farta [Md].
Cfr. fartu, a, o.
fartadoriu, el
📖: fartadoriu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Fartura, banquete [Md (= fartadeiru)]. Cfr. <i class="della">fartu, a, o.</i>(TEST)
  1. fartadoriu
  2. Fartura, banquete
    • Md (= fartadeiru)
  3. Cfr
  4. <i class="della">fartu, a, o.</i
fartadura, la
📖: fartadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<b class="della">fartadura,</b>(TEST)
  1. fartadura
    • Md
  2. b class="della">fartadura,</b
la Fartura [Md].
  1. 1. <b class="della">la </b>Fartura [Md].
Cfr. fartu, a, o.
fartar
📖: fartar
🏗️: NO
✍️: NO
<afartar [y JH. Cruce]. h.artar [Lln. Cl. Os. Pa].>(TEST)
  1. fartar
    • Cg
    • Cp
    • Llg
    • Sb
    • Ca
    • Ay
    • Ll
    • Ri
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • An
    • Cd
    • Pr
    • Sl
    • Vd
    • Oc
  2. afartar
    • y JH
    • Cruce
  3. h.artar
    • Lln
    • Cl
    • Os
    • Pa
Cast. hartar, fartucar [Lln. Cl. Os. Pa. Cb. Cg. Cp. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. An. Cd. Pr. Sl. Vd. Tox. Oc. Cruce. /Eo/. JH. Vg. Mar]: Fartóme a garbanzos [Llg]. Comer a lo grande [Llg]: Fartaron colos de la empresa [Llg]. 2. Llenar cola comida [Cl. Tb]: tou fartu [Tb]. 3. Fa- diar, cansar [Ri. Tb. Md. Cd]: Fartábalu de mentiras [Tb]. //-se ‘fartucase’ [Lln. Ac. Cñ. Tb. PSil]. ‘cansar, aburrise’ [Ay]. //A fartar ‘cast. a pasto, con glotonería’ [JH]. ‘con bayura (es- pecialmente falando de comides)’ [Sm]. //¡Fártate agora! ‘fas- tídiate’ [Sm]. ///Cuando vaya a la mayada te fartaré {sic} de cuayada [LC]. Bona’stá Marta que a la víspera se farta [LC]. Dexa {a}l güe mexar y fártalu de llabrar [LC]. To fartate de boroña/si quies co la to sidre/poneme una bona moña [CyN (Recuerdos)].
  1. 1. Cast. <i class="della">hartar,</i> fartucar [Lln. Cl. Os. Pa. Cb. Cg. Cp. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. An. Cd. Pr. Sl. Vd. Tox. Oc. Cruce. /Eo/. JH. Vg. Mar]: <i class="della">Fartóme a garbanzos</i> [Llg]. Comer a lo grande [Llg]: <i class="della">Fartaron</i> <i class="della">colos</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">empresa </i>[Llg].
  2. 2. Llenar cola comida [Cl. Tb]: <i class="della">Yá</i> <i class="della">tou</i> <i class="della">fartu</i> [Tb].
  3. 3. Fa- diar, cansar [Ri. Tb. Md. Cd]: <i class="della">Fartábalu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">mentiras</i> [Tb]. //-<i class="della">se</i> ‘fartucase’ [Lln. Ac. Cñ. Tb. PSil]. ‘cansar, aburrise’ [Ay]. //<i class="della">A</i> <i class="della">fartar</i> ‘cast. <i class="della">a pasto</i>, <i class="della">con glotonería</i>’ [JH]. ‘con bayura (es- pecialmente falando de comides)’ [Sm]. //<i class="della">¡Fártate</i> <i class="della">agora!</i> ‘fas- tídiate’ [Sm]. ///<i class="della">Cuando</i> <i class="della">vaya</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">mayada</i> <i class="della">te</i> <i class="della">fartaré</i> {<i class="della">sic</i>} <i class="della">de cuayada</i> [LC]. <i class="della">Bona’stá</i> <i class="della">Marta</i> <i class="della">que</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">víspera</i> <i class="della">se</i> <i class="della">farta</i> [LC]. <i class="della">Dexa {a}l güe mexar y fártalu de llabrar </i>[LC]. <i class="della">To fartate de </i><i class="della">boroña</i>/<i class="della">si</i> <i class="della">quies</i> <i class="della">tú</i> <i class="della">co</i> <i class="della">la</i> <i class="della">to</i> <i class="della">sidre</i>/<i class="della">poneme</i> <i class="della">una</i> <i class="della">bona</i> <i class="della">moña</i> [CyN (Recuerdos)].
a Farta sopas I soldo [1245-1264](or.) [MCar-II/256] tres carnes que farte a el e a su mugier [FL (FFLL)] fartar [Grangerías XVIII] estamos aquí otro poco y fartanos de falar [Cav.] -/Mari- rreguera (Viejo) s. XVII [DPolíticu/307] aquí falta al rei la cena allá tienen a fartar Cav.: aquí falta al rei vianda/Marirreguera (Viejo) s. XVII [DPolíticu/299] Dur.: y allí están al refaltar/Marirreguera (Viejo) s. XVII [DPolíticu/299] nisos prunos a fartar [Cav.] CA: nisos prunos munchos más/Marirreguera (Viejo) s. XVII [DPolíticu/318] por valir yá tan caro non te doi para fartar [Cav.] -/Mari- rreguera (Viejo) s. XVII [DPolíticu/290] agora si que estamos en una casa farta 1792 [QUI- XOTE/179] me fartarin de vino si facia_la_vista_llarga mientres ellos cargaven les manzanes 1792 [QUIXOTE/139] estaré contentu porque al fin y a la postre fartaránme de fo- yueles 1792 [QUIXOTE/366] ¡Ai Dios, qué tiempos aquellos!/Y más cuando los fartó/a todos allá en desiertu/con cinco panes, dos peces/y sobró más que comieron;/pero trató con ruin xente,/que ñon-y lo agradecieron [ABalvidares, Canción (Poesíes 169-175)] Con escuadres enfenites/y caballos á fartar [Batalla Cua- donga 221] un chalequín de cien flores con medides a fartar [CA- VEDA(CYC)/226] bones ablanes y ñueces y mazanes a fartar 1857-1858 [Ca- beza/28] que siempe te fartaba con puñaos de garulla cuando div’a la ‘sfoyaza [-1868] [Llovera/13] que naide d’ ella se farta 1885-1899 [SEulalia/116] q’había d’ellos a fartar/despavoríos de afechu [Relación de Festeyos 1857/82]
  1. a Farta sopas I soldo [1245-1264](or.)
  2. MCar-II/256
  3. tres carnes que farte a el e a su mugier
  4. FL (FFLL)
  5. fartar
  6. Grangerías XVIII
  7. estamos aquí otro poco y fartanos de falar [Cav.] -/Mari- rreguera (Viejo) s. XVII
  8. DPolíticu/307
  9. aquí falta al rei la cena allá tienen a fartar Cav.: aquí falta al rei vianda/Marirreguera (Viejo) s. XVII Dur.: y allí están al refaltar/Marirreguera (Viejo) s. XVII
  10. DPolíticu/299
  11. nisos prunos a fartar [Cav.] CA: nisos prunos munchos más/Marirreguera (Viejo) s. XVII
  12. DPolíticu/318
  13. por valir yá tan caro non te doi para fartar [Cav.] -/Mari- rreguera (Viejo) s. XVII
  14. DPolíticu/290
  15. agora si que estamos en una casa farta
  16. 1792 QUI- XOTE/179
  17. me fartarin de vino si facia_la_vista_llarga mientres ellos cargaven les manzanes
  18. 1792 QUIXOTE/139
  19. estaré contentu porque al fin y a la postre fartaránme de fo- yueles
  20. 1792 QUIXOTE/366
  21. ¡Ai Dios, qué tiempos aquellos!/Y más cuando los fartó/a todos allá en desiertu/con cinco panes, dos peces/y sobró más que comieron;/pero trató con ruin xente,/que ñon-y lo agradecieron
  22. ABalvidares, Canción (Poesíes 169-175)
  23. Con escuadres enfenites/y caballos á fartar
  24. Batalla Cua- donga 221
  25. un chalequín de cien flores con medides a fartar
  26. CA- VEDA(CYC)/226
  27. bones ablanes y ñueces y mazanes a fartar 1857
  28. 1858 Ca- beza/28
  29. que siempe te fartaba con puñaos de garulla cuando div’a la ‘sfoyaza [-1868]
  30. Llovera/13
  31. que naide d’ ella se farta 1885
  32. 1899 SEulalia/116
  33. q’había d’ellos a fartar/despavoríos de afechu
  34. Relación de Festeyos 1857/82
Cfr. fartu, a, o.
farto
📖: farto
🏗️: NO
✍️: NO
<h.artu [Lln. Cl. Pa]. ah.artu [Cl]. afartu [Tb].>(TEST)
  1. farto
  2. h.artu
    • Lln
    • Cl
    • Pa
  3. ah.artu
    • Cl
  4. afartu
    • Tb
Alv. Bastante, abondo, enforma [Lln. Cl. Pa. Tb]: É h.artu güenu [Pa]: Ties h.artu [Lln]: Habrá nombres h.artu [Lln]: Tie- nes h.artu colas cabras [Lln]: La nena taba afartu mal [Tb]. //Más que h.artu ‘permuncho’ [Lln]. ///H.artu tien un perru con un cantazu si i lu dan bien [LC]. Moyu pordu y xunu cloru pan y vino fortu [LC].
  1. 1. Alv. Bastante, abondo, enforma [Lln. Cl. Pa. Tb]: <i class="della">É</i> <i class="della">h.artu </i><i class="della">güenu</i> [Pa]: <i class="della">Ties</i> <i class="della">h.artu</i> [Lln]: <i class="della">Habrá</i> <i class="della">nombres</i> <i class="della">h.artu</i> [Lln]: <i class="della">Tie-</i><i class="della"> nes</i> <i class="della">h.artu</i> <i class="della">colas</i> <i class="della">cabras</i> [Lln]: <i class="della">La</i> <i class="della">nena</i> <i class="della">taba</i> <i class="della">afartu</i> <i class="della">mal</i> [Tb]. //<i class="della">Más que h.artu </i>‘permuncho’ [Lln]. ///<i class="della">H.artu tien un perru </i><i class="della">con</i> <i class="della">un</i> <i class="della">cantazu</i> <i class="della">si</i> <i class="della">i</i> <i class="della">lu</i> <i class="della">dan</i> <i class="della">bien</i> [LC]. <i class="della">Moyu</i> <i class="della">pordu</i> <i class="della">y</i> <i class="della">xunu</i> <i class="della">cloru</i> <i class="della">pan</i> <i class="della">y</i> <i class="della">vino</i> <i class="della">fortu</i> [LC].
Fartu tiempu fai [JyT 112] tómela farto con ella pa remediase terná [Cav.] -/Marirre- guera (Viejo) s. XVII [D. Políticu/303] que estaba farto bien puestu [Campumanes 1781/268] Quedó fartu afloxada [Coronación Carlos IV 177] cuando aquí farto se sabe que naide se soblevara 1857- 1858 [Cabeza/27]
  1. Fartu tiempu fai
  2. JyT 112
  3. tómela farto con ella pa remediase terná [Cav.] -/Marirre- guera (Viejo) s. XVII
  4. D. Políticu/303
  5. que estaba farto bien puestu
  6. Campumanes 1781/268
  7. Quedó fartu afloxada
  8. Coronación Carlos IV 177
  9. cuando aquí farto se sabe que naide se soblevara 1857
  10. 1858 Cabeza/27
Cfr. fartu, a, o.
fartón, ona
📖: fartón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<h.artón [Lln. Pa]. fartón/ona/ono [Llg. Ri].>(TEST)
  1. fartón
    • Ay
    • Ll
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • Cd
    • Ce
    • Pr
    • Ca
    • Llu
    • Cp
    • Vd
    • Oc
  2. h.artón
    • Lln
    • Pa
  3. fartón/ona/ono
    • Llg
    • Ri
Aum. de fartu. 2. Cast. hartón [Pa]. Que come muncho [Lln. Villah. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. Md. Cd. Ce. Pr. JH]. Que necesita comer muncho pa fartucase [Ca]. Comedor, tragón [Pa. Llg. Tb. DA]. Avezáu a fartucase [Cb]. Glotón [Lln. Llu. Ac. Ay. Ar. JH. AGO]. Tragón [Ac], glotón [Cp. Vd. Tox. Oc].
  1. 1. Aum. de <i class="della">fartu</i>.
  2. 2. Cast. <i class="della">hartón</i> [Pa]. Que come muncho [Lln. Villah. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. Md. Cd. Ce. Pr. JH]. Que necesita comer muncho pa fartucase [Ca]. Comedor, tragón [Pa. Llg. Tb. DA]. Avezáu a fartucase [Cb]. Glotón [Lln. Llu. Ac. Ay. Ar. JH. AGO]. Tragón [Ac], glotón [Cp. Vd. Tox. Oc].
Garxia Farton 1192(or.) [MSAH-IV/476] Garsia Farton 1193(or.) [MSAH-IV/484]; 1193(or.) [MSAH- IV/482] Garsia Farton 1211(or.) [MSAH-V/73] Fartón y bebedor [San Mateo 41] esi moscancia que tien cara de fartón 1906-1914 [J. Arango/57] ya que escorrimos Pachu a los fartones decite d’aqué 1902 [Salcedo/14]
  1. Garxia Farton
  2. 1192(or.) MSAH-IV/476
  3. Garsia Farton 1193(or.) [MSAH-IV/484];
  4. 1193(or.) MSAH- IV/482
  5. Garsia Farton
  6. 1211(or.) MSAH-V/73
  7. Fartón y bebedor
  8. San Mateo 41
  9. esi moscancia que tien cara de fartón 1906
  10. 1914 J. Arango/57
  11. ya que escorrimos Pachu a los fartones decite d’aqué
  12. 1902 Salcedo/14
Cfr. fartu, a, o.
fartonada, la
📖: fartonada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<h.artoná [Pb].>(TEST)
  1. fartonada
    • Tb
  2. h.artoná
    • Pb
Fartura [Pb]. Comilona [Tb]: Tuvienon una fartonada bona en ca Manuela [Tb].
  1. 1. Fartura [Pb]. Comilona [Tb]: <i class="della">Tuvienon una fartonada bona en</i> <i class="della">ca Manuela </i>[Tb].
Cfr. fartu, a, o.
fartonería, la
📖: fartonería
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<br class="della"><b class="della">fartonería,</b>(TEST)
  1. fartonería
  2. br class="della"><b class="della">fartonería,</b
la Glotonería [JH].
  1. 1. <b class="della">la </b>Glotonería [JH].
Cfr. fartu, a, o.
fartu, a, o
📖: fartu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<afartu/a [y Tb]. +fortu [y Llg. y Sb]. +fertu [Ay. Ll. Ri]. h.artu [Cl. Rs. Pa]. h.artu/h.arta [Lln].//farto [/Eo/].>(TEST)
  1. fartu
    • Cg
    • Cp
    • Llg
    • Sb
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • An
    • Cd
    • Pr
    • Sl
    • Cv
    • Oc
  2. afartu/a
    • y Tb
  3. fortu metafonía
    • y Llg
    • y Sb
  4. fertu metafonía
    • Ay
    • Ll
    • Ri
  5. h.artu
    • Cl
    • Rs
    • Pa
  6. h.artu/h.arta
    • Lln
  7. farto eonaviego
    • /Eo/
Cast. harto [Lln. Rs. Cl. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Llg. Sb. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. An. Cd. Pr. Sl. Cv. Cd. Tox. Oc. /Eo/. Tor. Mar. JH. R]. 2. Que da de comer abondo [Sm. Cv]: Rusariu ya mui farta [Sm]. Espléndidu, que da bien de comer [An]: Ya mui farta [An]. 3. Cansáu [Tb. PSil. Cd]: Taba fartu dicir verdades ya naide faía casu [Tb]. Cansáu d’aguan- tar a una persona, una situación o daqué [Ri]. 4. Abondo, mun- cho [Tb]: Fíxolu afartas veces [Tb]. //A farta ‘en gran cantidá’ [PSil]: Había xente a farta [PSil]. //A farta farta ‘muncho’ [LC]. ‘a tente bonete, abondo, fasta los topes’ [JH]. //A h.arta ‘en gran cantidá’ [Lln]. ///Muerra Marta, muerra farta [JH]. Diz mal el fartu col famientu [LC]. Barriga farta quier gaita [LC]. Cantaba Marta dempués de farta [LC]. En xunu barriga farta y en febreru tou fai falta [LC]. Tripa farta alaba a Dios [LC]. A gatu fartu el tocín i sabe a ranciu [LC]. Muerra’l gatu muerra fartu [LC]. ¿Quies vete fartu? Pos cada día aforra un cuartu [CyN (Recuerdos)].
  1. 1. Cast. <i class="della">harto </i>[Lln. Rs. Cl. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Llg. Sb. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. An. Cd. Pr. Sl. Cv. Cd. Tox. Oc. /Eo/. Tor. Mar. JH. R].
  2. 2. Que da de comer abondo [Sm. Cv]: <i class="della">Rusariu ya mui farta </i>[Sm]. Espléndidu, que da bien de comer [An]: <i class="della">Ya</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">farta</i> [An].
  3. 3. Cansáu [Tb. PSil. Cd]: <i class="della">Taba</i><i class="della"> fartu</i> <i class="della">dicir</i> <i class="della">verdades</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">naide</i> <i class="della">faía</i> <i class="della">casu</i> [Tb]. Cansáu d’aguan- tar a una persona, una situación o daqué [Ri].
  4. 4. Abondo, mun- cho [Tb]: <i class="della">Fíxolu afartas veces </i>[Tb]. //<i class="della">A</i> <i class="della">farta </i>‘en gran cantidá’ [PSil]: <i class="della">Había</i> <i class="della">xente</i> <i class="della">a</i> <i class="della">farta</i> [PSil]. //<i class="della">A</i> <i class="della">farta</i> <i class="della">farta</i> ‘muncho’ [LC]. ‘a tente bonete, abondo, fasta los topes’ [JH]. //<i class="della">A</i> <i class="della">h.arta </i>‘en gran cantidá’ [Lln]. ///<i class="della">Muerra Marta, muerra farta </i>[JH]. <i class="della">Diz mal el fartu col famientu </i>[LC]. <i class="della">Barriga farta quier gaita </i>[LC]. <i class="della">Cantaba</i> <i class="della">Marta</i> <i class="della">dempués</i> <i class="della">de</i> <i class="della">farta</i> [LC]. <i class="della">En</i> <i class="della">xunu</i> <i class="della">barriga</i><i class="della"> farta</i> <i class="della">y</i> <i class="della">en</i> <i class="della">febreru</i> <i class="della">tou</i> <i class="della">fai</i> <i class="della">falta</i> [LC]. <i class="della">Tripa</i> <i class="della">farta</i> <i class="della">alaba</i> <i class="della">a</i> <i class="della">Dios </i>[LC]. <i class="della">A</i> <i class="della">gatu fartu el tocín i sabe a ranciu </i>[LC]. <i class="della">Muerra’l gatu</i><i class="della"> muerra</i> <i class="della">fartu</i> [LC]. <i class="della">¿Quies</i> <i class="della">vete</i> <i class="della">fartu?</i> <i class="della">Pos</i> <i class="della">cada</i> <i class="della">día</i> <i class="della">aforra</i> <i class="della">un </i><i class="della">cuartu</i> [CyN (Recuerdos)].
Uimara Farto 1021 (s. XII) [ACL/365] Vermudo Farto 1164 (s. XVIII) [MB/193] Petro Farto cf. Vermudo Farto cf. 1172(or.) [SP-I/74] Adefonsus Pelaiz conf. Petrus Farto conf. Garcia Franco conf. 1175 [DCO-III/570] Petrus Farto 1176(or.) [SV/498] Iohannes Farto cf. 1177(or.) [SP-I/79] Petrus Fartus 1187(or.) [MB/220] cum seniore meo Iohannes Farto 1192(or.) [DCO-I/504] Petrus Farto conf. 1201(or.) [MSAH-V/25] Petrum Menendi Numquam Farto 1207 [LRCourias/121] Pelagius Farto 1210(or.) [MCar-I/98] Petrus Farto 1215(or.) [MCar-I/111] el riego de Loba farta 1240(or.) [MCar-I/243] de la iiª tierra de Gil farto nos omes ya muyeres deuandichos /S. Pedro de Eslonza 1243 [STAAFF/129] Pero Farto cnf. Pero Goterrez cnf. 1255 [SPM/427] ficase ena Orga de loba farta 1258(or.) [MCar-I/353] Petrus farto fecit in iuriam eclesiem sancti Saluatoris s. XIII [DCO-V/226] otra faza que dexo Juan Mufarto que jaz en la dicha heria [s. XVI?] (c.) [SP-IV/485] y tizaben el fuebu con tarucos,/fartus de reblincar, los ra- pazucos [BAúxa, PyT (Poesíes 5-8)] Fartu de vino y fartu de cebera [Judit 193] pasar bien, comiendo a farta/y viendo aquesos castiyos/como si algo te emportara. […]/Yo apostaré, ñon venisti/sin ver al conde Peñalva/y, si muncho lo apura- mos,/¿a que comisti en so casa? [ABalvidares, Romanzón (Poesíes 154-159)] Vesugos a farta farta [Glorias Ast 165] Muza, fartu de lluchar [Batalla Cuadonga 230]
  1. Uimara Farto
  2. 1021 (s. XII) ACL/365
  3. Vermudo Farto
  4. 1164 (s. XVIII) MB/193
  5. Petro Farto cf. Vermudo Farto cf.
  6. 1172(or.) SP-I/74
  7. Adefonsus Pelaiz conf. Petrus Farto conf. Garcia Franco conf.
  8. 1175 DCO-III/570
  9. Petrus Farto 1176(or.) [SV/498] Iohannes Farto cf. 1177(or.) [SP-I/79] Petrus Fartus
  10. 1187(or.) MB/220
  11. cum seniore meo Iohannes Farto
  12. 1192(or.) DCO-I/504
  13. Petrus Farto conf.
  14. 1201(or.) MSAH-V/25
  15. Petrum Menendi Numquam Farto
  16. 1207 LRCourias/121
  17. Pelagius Farto
  18. 1210(or.) MCar-I/98
  19. Petrus Farto
  20. 1215(or.) MCar-I/111
  21. el riego de Loba farta
  22. 1240(or.) MCar-I/243
  23. de la iiª tierra de Gil farto nos omes ya muyeres deuandichos /S. Pedro de Eslonza
  24. 1243 STAAFF/129
  25. Pero Farto cnf. Pero Goterrez cnf.
  26. 1255 SPM/427
  27. ficase ena Orga de loba farta
  28. 1258(or.) MCar-I/353
  29. Petrus farto fecit in iuriam eclesiem sancti Saluatoris s. XIII
  30. DCO-V/226
  31. otra faza que dexo Juan Mufarto que jaz en la dicha heria [s. XVI?] (c.)
  32. SP-IV/485
  33. y tizaben el fuebu con tarucos,/fartus de reblincar, los ra- pazucos
  34. BAúxa, PyT (Poesíes 5-8)
  35. Fartu de vino y fartu de cebera
  36. Judit 193
  37. pasar bien, comiendo a farta/y viendo aquesos castiyos/como si algo te emportara. […]/Yo apostaré, ñon venisti/sin ver al conde Peñalva/y, si muncho lo apura-
  38. mos,/¿a que comisti en so casa?
  39. ABalvidares, Romanzón (Poesíes 154-159)
  40. Vesugos a farta farta
  41. Glorias Ast 165
  42. Muza, fartu de lluchar
  43. Batalla Cuadonga 230
Del llat. FARTUS, -A, -UM participiu de farcīre ‘embutir’, ‘llenar’ (EM), términu con representación románica (REW) ya panhis- pánica (DEEH). Dende’l deriváu de fartus féxose’l verbu fartar, con un deverbal fartada (cfr.); un compuestu foi *desfartar que reconocemos pel participiu desfartáu (cfr.) y *esfartar (cfr. esfartáu, ada, ao); tamién refartar (cfr.). Sobre fartu, con in- crementación diminutiva en -ucu, xeneralizóse ast. fartucu (cfr.), fartucadura (cfr.) asina como’l verbu fartucar (cfr.). De fartu tamién se llogró fartón, ona (cfr.) d’u siguió fartonada (cfr.) y fartonería (cfr.). Tamién en rellación cola familia de fartar citamos fartaderu (cfr.), fartador (cfr.), fartadoriu (cfr.), fartadura (cfr.). L’ast. tamién conoz usos alverbiales (cfr. farto).
fartucadura, la
📖: fartucadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">fartucadura,</b>(TEST)
  1. fartucadura
    • Tb
    • Md
  2. ident class="della" level="1"></ident><b class="della">fartucadura,</b
la Fartura [Tb. Md]. Cfr. fartu, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <b class="della">la </b>Fartura [Tb. Md]. Cfr. <i class="della">fartu, a, o.</i>
fartucar
📖: fartucar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><h.artucar [Pa].>(TEST)
  1. fartucar
  2. ident class="della" level="1"></ident><h.artucar
    • Pa
Fartar [Villah. Pa. Cb. Cg. Llg. Ll. Ar. Tb. Sm. Md. Cd. Pr. Sl. Cv. V1830. JH. R]: Fartucáronme les fabes [Llg]: Fartar ensin ser permuncho [Ay. Vd]. 2. Fadiar, fastidiar, cansar [Tb]: Far- tucóulu colas cousas que contaba [Tb]. 3. Colmar, llenar de daqué [Llg. Tb]: Fartucólu a besos [Llg]. Fartucábalu a palos en cuanto lu sintía [Tb]. Fartucáronse a berrar [Llg]: Fartú- cote a palos si nun vas [Llg]. //-se ‘fartase’ [Cñ. Ac. Ca. An. Tox. DA]. ‘saciase’ [Cp] la xente [Ay (N) (/fartar ‘llenase de comida los animales’)]. ‘llenase, saciase’ [Sb]. ‘comer hasta fartase’ [Cd]. ‘comer lo necesario, fartase ensin ser permun- cho [Cp. Pr. Oc].///El que non se fartuca comiendo, tampoco llambiendo [LC]. Comer a fartucar y trabayar a reventar [LC]. A fartucamos vamos, a trabayar ya dirán [LC]. dempués que me fartuqué de ver tanta rellumbranza [FA] - /X.Xovellanos (Busto) 1790 [P.CarlosIV/171] Fartucar, hartarse” [GP] Lles moces a los mozos purrín peres/y, desque la barriga fartucanon,/tabiquiaben les vieyes a los vieyos/y los mozos armanon sus trebeyos [BAúxa, PyT (Poesíes 13-16)] Dempués que me fartuqué/de ver tanta rellumbranza [Co- ronación Carlos IV 180] to dai tortines calientes con lleche hasta fartucar 1857-1858 [Cabeza/28] Porq’illos se fartucarán [San Mateo 12] non se-i pon per dellantre cos’ alguna con tal de fartucar 1901 [XUBILEU/21] Cfr. fartu, a, o.
  1. Fartar [Villah. Pa. Cb. Cg. Llg. Ll. Ar. Tb. Sm. Md. Cd. Pr. Sl. Cv. V1830. JH. R]: Fartucáronme les fabes [Llg]: Fartar ensin ser permuncho [Ay. Vd]. 2. Fadiar, fastidiar, cansar [Tb]: Far- tucóulu colas cousas que contaba [Tb]. 3. Colmar, llenar de daqué [Llg. Tb]: Fartucólu a besos [Llg]. Fartucábalu a palos en cuanto lu sintía [Tb]. Fartucáronse a berrar [Llg]: Fartú- cote a palos si nun vas [Llg]. //-se ‘fartase’ [Cñ. Ac. Ca. An. Tox. DA]. ‘saciase’ [Cp] la xente [Ay (N) (/fartar ‘llenase de comida los animales’)]. ‘llenase, saciase’ [Sb]. ‘comer hasta fartase’ [Cd]. ‘comer lo necesario, fartase ensin ser permun- cho [Cp. Pr. Oc].///El que non se fartuca comiendo, tampoco llambiendo [LC]. Comer a fartucar y trabayar a reventar [LC]. A fartucamos vamos, a trabayar ya dirán [LC].
  2. LC
  3. dempués que me fartuqué de ver tanta rellumbranza [FA] - /X.Xovellanos (Busto)
  4. 1790 P.CarlosIV/171
  5. Fartucar, hartarse”
  6. GP
  7. Lles moces a los mozos purrín peres/y, desque la barriga fartucanon,/tabiquiaben les vieyes a los vieyos/y los mozos armanon sus trebeyos
  8. BAúxa, PyT (Poesíes 13-16)
  9. Dempués que me fartuqué/de ver tanta rellumbranza
  10. Co- ronación Carlos IV 180
  11. to dai tortines calientes con lleche hasta fartucar 1857
  12. 1858 Cabeza/28
  13. Porq’illos se fartucarán
  14. San Mateo 12
  15. non se-i pon per dellantre cos’ alguna con tal de fartucar
  16. 1901 XUBILEU/21
  17. Cfr. fartu, a, o.
fartucu, a, o
📖: fartucu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<h.artucu [Lln. Pa].>(TEST)
  1. fartucu
    • Cg
    • Sr
    • Ay
    • Ll
    • Mi
    • Ri
    • Tb
    • Sm
    • Cd
    • Pr
    • Sl
    • An
    • Llg
    • Sb
    • Cp
    • Ca
    • Oc
  2. h.artucu
    • Lln
    • Pa
Fartu [Lln. Pa. Cb. Cg. Sr. Ay. Ll. Mi. Ri. Tb. Sm. Cd. Pr. Sl. Arm. DA]. Que comió bien [An]. Llenu [Mi. Llg. Sb], satis- fechu [JH]. Satisfechu [Cp]. Que comió muncho y ta fartu [GP. Ca]. Perfartu [Oc]. 2. Cansáu de daqué [Cp. Llg. Ay. Mi. Ri. Tb]: Ta fartucu palos [Tb]: Ta fartucu de lo que dices [Tb]. 3. De curties lluces (una persona) [Ca]. 4. Espléndidu, que da bien de comer [Mi. Llg]: Ye bien fartucu, nunca sales de so casa con fame [Llg]: Cuando voi a velos son bien fartucos pa comigo [Llg]. ///Del fartucu al famientu non hai dolimientu [LC]. Pocu se acuerda el fartucu del famientu [Cg]. Tomás después de fartucu ya non quier más [LC].
  1. 1. Fartu [Lln. Pa. Cb. Cg. Sr. Ay. Ll. Mi. Ri. Tb. Sm. Cd. Pr. Sl. Arm. DA]. Que comió bien [An]. Llenu [Mi. Llg. Sb], satis- fechu [JH]. Satisfechu [Cp]. Que comió muncho y ta fartu [GP. Ca]. Perfartu [Oc].
  2. 2. Cansáu de daqué [Cp. Llg. Ay. Mi. Ri. Tb]: <i class="della">Ta</i> <i class="della">fartucu</i> <i class="della">palos</i> [Tb]: <i class="della">Ta</i> <i class="della">fartucu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">que</i> <i class="della">dices</i> [Tb].
  3. 3. De curties lluces (una persona) [Ca].
  4. 4. Espléndidu, que da bien de comer [Mi. Llg]: <i class="della">Ye</i> <i class="della">bien</i> <i class="della">fartucu,</i> <i class="della">nunca sales</i> <i class="della">de</i> <i class="della">so</i> <i class="della">casa</i> <i class="della">con</i> <i class="della">fame</i> [Llg]: <i class="della">Cuando</i> <i class="della">voi</i> <i class="della">a</i> <i class="della">velos</i> <i class="della">son</i> <i class="della">bien</i> <i class="della">fartucos</i> <i class="della">pa comigo </i>[Llg]. ///<i class="della">Del fartucu al famientu non hai dolimientu </i>[LC]. <i class="della">Pocu se acuerda el fartucu del famientu </i>[Cg]. <i class="della">Tomás </i><i class="della">después de fartucu ya non quier más </i>[LC].
Fartuquín, y con seda bien llabrada [DyE 8] de fartuco me baxo,/arrollando, a descansar,/dormién- dome a la so sombra/y roncando a más roncar. [Peruyal (Porléi): 47] Fartuca d’ablanes [Los Trataos 7] Y el horru llenu y fartucu [El Camberu 39] cuandu el gatu runca tien la barriga fartuca /Refraneru [FCoronas/176]
  1. Fartuquín, y con seda bien llabrada
  2. DyE 8
  3. de fartuco me baxo,/arrollando, a descansar,/dormién- dome a la so sombra/y roncando a más roncar.
  4. Peruyal (Porléi): 47
  5. Fartuca d’ablanes
  6. Los Trataos 7
  7. Y el horru llenu y fartucu
  8. El Camberu 39
  9. cuandu el gatu runca tien la barriga fartuca /Refraneru
  10. FCoronas/176
Cfr. fartu, a, o.
fartura, la
📖: fartura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<h.artura [Lln. Cl. Pa].>(TEST)
  1. fartura
    • Cg
    • Cp
    • Sb
    • Ca
    • Ay
    • Ll
    • Ri
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • An
    • Cd
    • Pr
    • Sl
    • Vd
    • Oc
    • Llg
    • Sr
  2. h.artura
    • Lln
    • Cl
    • Pa
Cast. hartura [Lln. Pa. Cb. Cg. Cp. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. An. Cd. Pr. Sl. Vd. Oc. /Eo/. Vg. JH. R]. 2. Atracón [Cñ. Llg]. Comilona [Llg. Sr. Tb. PSil]. 3. Saciedá, indixestión [Cl]. 4. Bayura [Ri]: Tien una fartura duros [Ri]. 5. Cansanciu [PSil]. ///Una fartura tres dís dura [JH]. Fartu- res de memoria barrigaes de fame ‘nun hai que se facer falses ilusiones’ [Llg]. home vusté non se acuerda de les fartures que pescamos en casa 1792 [QUIXOTE/361] les cestes y les goxes onde guarden la fartura 1885-1899 [SEulalia/82] la sofrencia que pasé n’esta fartura al tener que falayos na_mio llingua 1885-1899 [SEulalia/106] en pensandu na fartura el gatu runca ya nun grura /Refra- neru [F. Coronas/176]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">hartura</i> [Lln. Pa. Cb. Cg. Cp. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. An. Cd. Pr. Sl. Vd. Oc. /Eo/. Vg. JH. R].
  3. 2. Atracón [Cñ. Llg]. Comilona [Llg. Sr. Tb. PSil].
  4. 3. Saciedá, indixestión [Cl].
  5. 4. Bayura [Ri]: <i class="della">Tien</i> <i class="della">una</i> <i class="della">fartura</i> <i class="della">duros</i> [Ri].
  6. 5. Cansanciu [PSil]. ///<i class="della">Una</i> <i class="della">fartura</i> <i class="della">tres</i> <i class="della">dís</i> <i class="della">dura</i> [JH]. <i class="della">Fartu- res</i> <i class="della">de</i> <i class="della">memoria</i> <i class="della">barrigaes</i> <i class="della">de</i> <i class="della">fame</i> ‘nun hai que se facer falses ilusiones’ [Llg]. <i class="della">home</i> <i class="della">vusté</i> <i class="della">non</i> <i class="della">se</i> <i class="della">acuerda</i> <i class="della">de</i> <i class="della">les</i> <i class="della">fartures</i> <i class="della">que</i> <i class="della">pescamos</i> <i class="della">en</i><i class="della"> casa</i> 1792 [QUIXOTE/361] <i class="della">les</i> <i class="della">cestes</i> <i class="della">y</i> <i class="della">les</i> <i class="della">goxes</i> <i class="della">onde</i> <i class="della">guarden</i> <i class="della">la</i> <i class="della">fartura</i> 1885-1899 [SEulalia/82] <i class="della">la</i> <i class="della">sofrencia</i> <i class="della">que</i> <i class="della">pasé</i> <i class="della">n’esta</i> <i class="della">fartura</i> <i class="della">al</i> <i class="della">tener</i> <i class="della">que</i> <i class="della">falayos</i> <i class="della">na_mio llingua </i>1885-1899 [SEulalia/106] <i class="della">en</i> <i class="della">pensandu</i> <i class="della">na</i> <i class="della">fartura</i> <i class="della">el</i> <i class="della">gatu</i> <i class="della">runca</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">grura</i> /Refra- neru [F. Coronas/176]
Del llat. FARTŪRA, -AE ‘aición de rellenar’, ‘d’embutir’ (EM s.v. farcio; ABF).
faru, el
📖: faru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<faro [R].>(TEST)
  1. faru
    • Tb
  2. faro
    • R
Lluz (del coche, de la bicicleta) [Tb]. Farol de la nave [R]. {(Doc.). Lluz qu’alluma la costa [Xral]}.
  1. 1. Lluz (del coche, de la bicicleta) [Tb]. Farol de la nave [R]. {(Doc.). Lluz qu’alluma la costa [Xral]}.
per kanale et per rio et per faru 926 (s.XII) [DCO-I/97] in teritorio asturiense probe sedis Ouedao in uilla que uo- cant Faro 1115(or.) [SV/244] uilla que uocant Faro 1115(or.) [SV/242] uilla que uocitant Faro 1141(or.) [SV/328]
  1. per kanale et per rio et per faru
  2. 926 (s.XII) DCO-I/97
  3. in teritorio asturiense probe sedis Ouedao in uilla que uo- cant Faro
  4. 1115(or.) SV/244
  5. uilla que uocant Faro
  6. 1115(or.) SV/242
  7. uilla que uocitant Faro
  8. 1141(or.) SV/328
Del llat. PHAROS, -I ‘faru’, préstamu d’aniciu griegu (EM) con continuadores románicos (REW s.v. pharos). Ye posible que la documentación faiga referencia a un llugar onde se facía fueu pa emitir daqué tipu de señal (TA 564) anque ye verdá que dal- gún topónimu podría guardar rellación con alfares (TA 609). Sobro ast. faru ‘fueu’ (o sol so antecedente) pudo facese’l verbu afarar (cfr.) que dende una primera aceición de *‘facer fueu’ pasó a *‘quemar’ → ‘desfacer, estrozar’, etc.
faruchar
📖: faruchar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. faruchar
Facer daqué cosa de priesa y mal [Ar].
  1. 1. Facer daqué cosa de priesa y mal [Ar].
Cfr. farochu, a, o.
farucu, a, o
📖: farucu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
De Faro (Uviéu) [Ac], llugar u había alfarería. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">les</i>(TEST)
  1. farucu
  2. De Faro (Uviéu) [Ac], llugar u había alfarería
  3. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">les</i
bullangueres faruques que en alegre algarabía acudíen a la plaza 1906 [Carbayos/13] Cfr. faru.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">bullangueres</i> <i class="della">faruques</i> <i class="della">que</i> <i class="della">en</i> <i class="della">alegre</i> <i class="della">algarabía</i> <i class="della">acudíen</i><i class="della"> a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">plaza</i> 1906 [Carbayos/13] Cfr. <i class="della">faru</i>.
farucu, el*
📖: farucu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<////farucos [Ca].>(TEST)
  1. farucu
  2. farucos variación de número
    • Ca
Papes, fariñes feches con fariña de maíz y lleche’ [Ca].
  1. 1. Papes, fariñes feches con fariña de maíz y lleche’ [Ca].
Cfr. faricu.
faruga, la
📖: faruga
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<feruga [Ac]. fruga [y Sd]. ////farugues [DA]. {“faragüines” [JS] ha ser continuador del dim. de <i class="della">faraguyes</i>(TEST)
  1. faruga
    • Sd
    • Qu
    • Tb
  2. feruga
    • Ac
  3. fruga
    • y Sd
  4. farugues variación de número
    • DA
  5. {“faragüines” [JS] ha ser continuador del dim
  6. de <i class="della">faraguyes</i
farugu(y)ines}.> Migaya de pan [Ac. Sd. Qu. Tb. DA. JS]: Había farugas enriba la mesa [Tb]. //Faer farugas ‘migar el pan ente un líquidu’ [Tb]. Los cachorrinos comen pe’lo menos les farugues que se’s- cuerren de la mesa [San Mateo 61]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. → <i class="della">farugu(y)ines</i>}.> Migaya de pan [Ac. Sd. Qu. Tb. DA. JS]: <i class="della">Había</i> <i class="della">farugas</i> <i class="della">enriba</i> <i class="della">la</i> <i class="della">mesa</i> [Tb]. //<i class="della">Faer</i> <i class="della">farugas</i> ‘migar el pan ente un líquidu’ [Tb]. <i class="della">Los</i> <i class="della">cachorrinos</i> <i class="della">comen</i> <i class="della">pe’lo</i> <i class="della">menos</i> <i class="della">les</i> <i class="della">farugues</i> <i class="della">que</i> <i class="della">se’s-</i> <i class="della">cuerren</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">mesa</i> [San Mateo 61]
1885-1899 [SEulalia/88] Perposible términu con aniciu nel neutru llat. far, farris ‘tipu de trigu’ (EM) na amestanza col sufixu quiciabes diminutivu, célticu -uca (como’l galu carruca, TLG), a lo meyor *FARŪCA (LLAA 105; PE3) > ast. faruga, orixe del verbu esfarugar (
  1. 1885
  2. 1899 SEulalia/88
  3. Perposible términu con aniciu nel neutru llat. far, farris ‘tipu de trigu’ (EM) na amestanza col sufixu quiciabes diminutivu, célticu
  4. uca (como’l galu carruca, TLG), a lo meyor *FARŪCA (LLAA 105; PE3) > ast. faruga, orixe del verbu esfarugar (
alguna faraguina que se esmucía per les pates de la xente cfr.). Un nueu di- minutivu en -ŪC(U)LA sedría responsable del ast. *faruguyafa- raguya ‘migaya’, con dismilación de l’átona y metátesis, tamién presente en g-ast.; en gall. faragulla. Esta propuesta ye más afa- yadiza que la que fexera García de Diego, asitiáu nun hipotéticu *FRAGŬCULUM ‘migaya’ (DEEH). Sobro faraguya féxose’l mas- culín analóxicu faraguyu (cfr.), el deriváu faraguyeiru (cfr. fara- guyeru) asina como’l verbu compuestu desfaraguyar (cfr.) y esfaraguyar (cfr.) col que guarda rellación l’ax. esfaraguyón (cfr.). Esti verbu esfaraguyar de mano ha dixebrase del averáu fó- nicamente esfaragayar (cfr.) fechu sobro faragayu (cfr.).
farugaya, la
📖: farugaya
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
La canaya, conxuntu de neños [Llu]. Posible variante del ast. <i class="della">faragaya</i>(TEST)
  1. farugaya
  2. La canaya, conxuntu de neños
    • Llu
  3. Posible variante del ast
  4. <i class="della">faragaya</i
(cfr. faragayu) por influxu de la familia de faruga (cfr.) onde pudo asociase la primera idea de ‘los descamisaos (los que lleven faragayes)’ colos que son ‘pequeños (como farugues)’.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">faragayu</i>) por influxu de la familia de <i class="della">faruga</i> (cfr.) onde pudo asociase la primera idea de ‘los descamisaos (los que lleven <i class="della">faragayes</i>)’ colos que son ‘pequeños (como <i class="della">farugues</i>)’.
farullón
📖: farullón
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. farullón
“Hombre inconsequente, sin sistema; también se aplica este nombre a un hombre desaseado” [GP a. 1788].
  1. 1. “Hombre inconsequente, sin sistema; también se aplica este nombre a un hombre desaseado” [GP a. 1788].
Cfr. faricu.
faruxes, el/la*
📖: faruxes
🔤: , el/la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
<faruxas [Oc].>(TEST)
  1. faruxes
  2. faruxas
    • Oc
Persona poco seria, de poca chapeta, que-y presta facer axa- güeros pol motivu más ruin [Oc].
  1. 1. Persona poco seria, de poca chapeta, que-y presta facer axa- güeros pol motivu más ruin [Oc].
Ye posible que tenga que s’axuntar esti términu con farullas (sic) ‘persona que fai too de priesa y corriendo’ del NE de Lleón y Palencia (LLA). Nesti sen podría averase tamién al ast. farullón (cfr.) coseñáu nel sieglu XVIII.
farxa, la
📖: farxa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Xentecaya, puxarra [Vv]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
  1. farxa
    • Vv
  2. Xentecaya, puxarra [Vv]: <i class="della">Nun</i
quiero qu’andes con esa farxa [Vv].
  1. 1. <i class="della">quiero</i> <i class="della">qu’andes</i> <i class="della">con</i> <i class="della">esa</i><i class="della"> farxa</i> [Vv].
D’una nominalización del fem. del llat. FARSUS, -A, -UM, par- ticipiu de FARCĪRE ‘embutir’ (EM; ABF). Dende ehí alvertimos semánticamente un espardimientu del sentíu peyorativu apli- cáu a realidaes destremaes como a persones despreciables, ropa o vistimenta poco prestoso y mal amañao, partes del cuerpu que remeden un mal embutíu, coses desordenaes, etc. L’ast. farxa paez caltener el resultáu popular d’aniciu llatín a la escontra de farsa (cfr.) que lo mesmo n’ast. que n’otres llin- gües paecen adautaciones del fr. farse, del mesmu aniciu eti- molóxicu (REW; DEEH s.v. farsus*; DCECH s.v. farsa). Dende farxa féxose’l dim. continuador de -ŎLUS farxuelu (cfr.), far- xuela (cfr.) asina como’l verbu compuestu esfarxolar (cfr.). Dende *farxolar foi posible un deverbal farxolu, a, u. (cfr.). Un dim. de farxolu foi ast. farxoletu, a, o (cfr.) que pue nominali- zase en farxoletu (cfr.), farxoleta (cfr.) d’u siguió’l verbu *far- xoletar aniciu del deverbal farxoletáu, ada (cfr.) y del compuestu esfarxoletar (cfr.) y *desfarxoletar conocíu gracies al participiu desfarxoletáu (cfr.). L’ast. enfarxopetar ye una formación fecha de en + farxa + petar 1 nel sen primeru de *‘apertar la ropa, lo que cabe nun fardel’.
farxola, la
📖: farxola
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Ropa metío y abultao pero de manera poco curiosa [PSil]: <i class="della">Daba pena miralu con aquel.la farxola </i>[PSil]. //<i class="della">Como farxola</i>(TEST)
  1. farxola
    • Sr
  2. Ropa metío y abultao pero de manera poco curiosa
    • Daba pena miralu con aquel.">PSil]: <i class="della">Daba pena miralu con aquel
    • la farxola </i>[PSil
  3. <i class="della">Como farxola</i eonaviego
‘mal vistíu, desordenáu’ [Sr].
  1. 1. ‘mal vistíu, desordenáu’ [Sr].
Nominalización del femenín de farxolu, a, o (cfr. farxa).
farxoleta, la
📖: farxoleta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Dim. de <i class="della">farxola</i>. 2. Faltriquera [JH]. 3. Barriga [JH]: <i class="della">El can- </i><i class="della">tar</i>(TEST)
  1. farxoleta
  2. ident class="della" level="1"></ident>Dim
  3. de <i class="della">farxola</i>
  4. 2
  5. Faltriquera
    • JH
  6. 3
  7. Barriga [JH]: <i class="della">El can- </i><i class="della">tar</i
de lla farxoleta enseñómellu Pacha lla Prieta [JH].
  1. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">lla</i> <i class="della">farxoleta</i> <i class="della">enseñómellu</i> <i class="della">Pacha</i> <i class="della">lla</i> <i class="della">Prieta</i> [JH].
Cfr. farxa.
  1. Cfr. farxa.
farxoletáu, ada, el/la
📖: farxoletáu
🔤: , ada, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,
<ident class="della" level="1"></ident>Lo que cabe nun <i class="della">fardel</i>(TEST)
  1. farxoletáu
    • Pa
  2. ident class="della" level="1"></ident>Lo que cabe nun <i class="della">fardel</i
cualquiera y de cualquier tamañu [Pa]:
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. cualquiera y de cualquier tamañu [Pa]:
Xuntó un farxoletáu de castañes [Pa]. Cfr. farxa.
  1. Xuntó un farxoletáu de castañes [Pa]. Cfr. farxa.
  2. Pa
farxoletu, a, o
📖: farxoletu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><farxuletu [Cv]. farxoleta [Cb]. farxolete [Col.lada (Cv)]. +far- xolitu [Mi]. fraxoleta [Llg].>(TEST)
  1. farxoletu
  2. ident class="della" level="1"></ident><farxuletu
    • Cv
  3. farxoleta
    • Cb
  4. farxolete
    • Col
    • lada (Cv)
  5. far- xolitu metafonía
    • Mi
  6. fraxoleta
    • Llg
Dim. de farxolu. 2. (Individuu) qu’anda mal vistíu o alforxáu [Cv]. (Persona) Mal curiosa vistida, cola ropa enforma ancho o llargo o mal colocao [Cb]. Suciu, fechu farrapos [Sb. Pr]: Los más de os díis anda fecha úa farxoletona [Sb]. 3. (Persona o animal domésticu) ruin y que por ello suel volvese molestu [Ca]: ¡Mira que me da guerra esti farxoletu de goín! [Ca]. 4. Chisgarabís [Mi]. //Ser un farxoleta ‘ser un descuidáu’ [LC]. //Dir igual qu’una fraxoleta ‘dir mal vistíu’, ‘cola ropa de cual- quier manera (una persona)’ [Llg]. Cfr. farxa.
  1. Dim. de farxolu. 2. (Individuu) qu’anda mal vistíu o alforxáu [Cv]. (Persona) Mal curiosa vistida, cola ropa enforma ancho o llargo o mal colocao [Cb]. Suciu, fechu farrapos [Sb. Pr]: Los más de os díis anda fecha úa farxoletona [Sb]. 3. (Persona o animal domésticu) ruin y que por ello suel volvese molestu [Ca]: ¡Mira que me da guerra esti farxoletu de goín! [Ca]. 4. Chisgarabís [Mi]. //Ser un farxoleta ‘ser un descuidáu’ [LC].
  2. LC
  3. //Dir igual qu’una fraxoleta ‘dir mal vistíu’, ‘cola ropa de cual- quier manera (una persona)’ [Llg].
  4. Llg
  5. Cfr. farxa.
farxoletu, el*
📖: farxoletu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><+farxolitu [Mi].>(TEST)
  1. farxoletu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+farxolitu
    • Mi
Bolsa pequeña [Mi].
  1. 1. Bolsa pequeña [Mi].
Cfr. farxa.
farxolu, a, o
📖: farxolu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. farxolu
Mal curiosa vistida, cola ropa enforma ancho o llargo o mal co- locao (una persona) [Cp]. Mal vistíu, cola ropa mal puesto [Tb]: ¡Mira qué farxolu anda! [Tb]: Esa nena ya tan farxola como’l tíu [Tb]. 2. Gordu y de mala figura [PSil]. 3. Tolondru, atolondráu [Pzu]. Cfr. farxa.
  1. Mal curiosa vistida, cola ropa enforma ancho o llargo o mal co- locao (una persona) [Cp]. Mal vistíu, cola ropa mal puesto [Tb]: ¡Mira qué farxolu anda! [Tb]: Esa nena ya tan farxola como’l tíu [Tb]. 2. Gordu y de mala figura [PSil]. 3. Tolondru, atolondráu [Pzu].
  2. Pzu
  3. Cfr. farxa.
farxuela, la
📖: farxuela
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. farxuela
Fardela pa pañar castañes, ablanes, etc. [Pr (Cv)]. Fardel, far- dela [Pr (= farxuelu)]. Cfr. farxa.
  1. Fardela pa pañar castañes, ablanes, etc. [Pr (Cv)]. Fardel, far- dela [Pr (= farxuelu)].
  2. Pr (= farxuelu)
  3. Cfr. farxa.
farxuelu, el
📖: farxuelu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><farxuolu [y Pr].>(TEST)
  1. farxuelu
  2. ident class="della" level="1"></ident><farxuolu
    • y Pr
Farrapu, pingaxu [Md]. 2. Desperdiciu, residuu, cosa pa tirar [Md]. 3. Fardel, fardela [Pr (= farxuela)]. Cfr. farxa.
  1. Farrapu, pingaxu [Md]. 2. Desperdiciu, residuu, cosa pa tirar [Md]. 3. Fardel, fardela [Pr (= farxuela)].
  2. Pr (= farxuela)
  3. Cfr. farxa.
farzáu, ada, ao*
📖: farzáu
🔤: , ada, ao*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ident class="della" level="1"></ident><farzada [Bab].>(TEST)
  1. farzáu
  2. ident class="della" level="1"></ident><farzada
    • Bab
Acuosu (estáu en que se pon la nieve de los caminos cuando llueve sobro lo nevao o l’atmósfera algama muncha humedá) [Bab]. Quiciabes sía un participiu del continuador de *FARCIARE fechu sobro farcio, 1ª pers. del pres. d’ind. del llat. farcire ‘llenar’, ‘embutir’, ‘engordar’ (ABF) en referencia a quedar la nieve en- lleno d’agua. L’ast. al emplegar el verbu *farzar escaeció’l po- sible continuador de FARCĪRE que se caltién n’otros territorios peninsulares (DEEH).
fas
📖: fas
🏗️: NO
✍️: NO
//<i class="della">Por</i>(TEST)
  1. fas
    • Pr
  2. <i class="della">Por</i eonaviego
fas o por nefas ‘por un motivu o por otru’ [Pr].
  1. 1. <i class="della">fas</i> <i class="della">o</i> <i class="della">por</i> <i class="della">nefas</i> ‘por un motivu o por otru’ [Pr].
De la espresión llatina PER FĀS ET NEFĀS (EM s.v. fas), na acei- ción de lo permitío y lo contrario, tresmitida per vía culta.
fasca
📖: fasca
🏗️: NO
✍️: NO
//<i class="della">¡Ta</i>(TEST)
  1. fasca
    • Cv
  2. <i class="della">¡Ta</i eonaviego
una bona fasca! ‘¡vaya xoya!’ (“ía una cousa que nun iá bona”) [Cv].
  1. 1. <i class="della">una</i> <i class="della">bona</i> <i class="della">fasca!</i> ‘¡vaya xoya!’ (“ía una cousa que nun iá bona”) [Cv].
Cfr. fasga.
fascañada, la
📖: fascañada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
El conxuntu del frutu d’un árbol, especialmente cuando ye grande y abondoso [Vg]: <i class="della">Una</i>(TEST)
  1. fascañada
  2. El conxuntu del frutu d’un árbol, especialmente cuando ye grande y abondoso [Vg]: <i class="della">Una</i
fascañada de centeno [LLA].
  1. 1. <i class="della">fascañada</i> <i class="della">de</i> <i class="della">centeno</i> [LLA].
Cfr. fasga.
fasga, la
📖: fasga
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<h.asga [y LLA]. ////fasgas [Sm]. fargas [Ar].>(TEST)
  1. fasga
  2. h.asga
    • y LLA
  3. fasgas variación de número
    • Sm
  4. fargas
    • Ar
Planta de monte que se comía antiguamente [PSil]: Había mui- tas fasgas [PSil]. Yerba que fai entelar al ganáu que lo come (dase nes brañes del Cordal) [Sm].
  1. 1. Planta de monte que se comía antiguamente [PSil]: <i class="della">Había</i> <i class="della">mui-</i><i class="della"> tas fasgas </i>[PSil]. Yerba que fai entelar al ganáu que lo come (dase nes brañes del Cordal) [Sm].
Planta de fueyes anches que miedra nos praos (antiguamente comíense llueu de cocíes; quitábase-yos l’agua primiéndoles y facíense unes bolines que se friíen con grasa) [Ar. LLA]. Quiciabes d’un diminutivu del femenín del participiu del llat. farsus, -a, -um ‘rellenu’, ‘abultáu’, *FARSICA. N’Asturies po- dríen xustificase asina, quiciabes, dalgunos nomes de llugar anque fadría falta poder destremalos de los que, a lo meyor, surden dende *FISSICA, dim. de fissus, -a, -um (TA 388; TT 121); lo mesmo habría dicise de los conseñaos en Lleón (LLA s.v. fasga). Dende un continuador de *FARSICUS, -A, -UM ‘enllenu’, ‘abultáu’ pudo siguir ast. fasgueru (cfr.) con un primitivu sen- tíu de *’sitiu u hai fasgues’ o *‘comedor de fasgues’ o *‘abul- táu como les fasgues’ → ‘folganzán’. La cayida de la vocal intertónica temprano fexo posible que se llograre un doblete fasca (cfr.) responsable del verbu *fascañar conocíu pel de- verbal fascañada (cfr.).
fasgueru, a, o*
📖: fasgueru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<fasgueiru [Sm].>(TEST)
  1. fasgueru
  2. fasgueiru
    • Sm
Folganzán [Sm].
  1. 1. Folganzán [Sm].
Cfr. fasga.
fasta
📖: fasta
🏗️: NO
✍️: NO
<h.ata [Cl]. /////h.asta [AMoría]. /////ata [y JH. y R]. ta [Llg]. ///hasta [Pa. Ri. Tb].>(TEST)
  1. fasta
    • Ay
    • Cg
    • Lln
  2. h.ata
    • Cl
  3. h.asta dudoso (certainty = baxa)
    • AMoría
  4. ata dudoso (certainty = baxa)
    • y JH
    • y R
  5. ta
    • Llg
  6. hasta infl. cast.
    • Pa
    • Ri
    • Tb
Cast. hasta [Cl. Pa. Ay. Ri. Tb. Pzu. V1830. Canella 258. JH. R. DA. TC (Protomártir). FCai. D’Ábego. CC. AGO]: Cume fasta que te fartes, fartón [Ay]. //Hástasa ‘hasta’ [Ay. AGO]. “Tiene uso esta voz {sa} en algunos casos, unida a la preposi- ción hasta: non vieno hasta sa’gora, non marcha hasta sa’hoy” [Cg]. //Hástasa iquí ‘hasta aquí’ [Ay]. //Hástasa peri- quí arría ‘hasta per aquí arriba’ [Ay]. //H.astasagora ‘hasta agora (espresión de despidida)’ [Lln (= h.astasaora)]. //Ta lluego ‘id’ [Llg]. //Ta mañana ‘id’ [Llg]. ///Deme daqué si quier/y si non fasta más ver [CyN (Recuerdos)]. Agua blandia en piedra dura, tanto da fasta que dura [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">hasta</i> [Cl. Pa. Ay. Ri. Tb. Pzu. V
  2. 1830. Canella
  3. 258. JH. R. DA. TC (Protomártir). FCai. D’Ábego. CC. AGO]: <i class="della">Cume fasta</i> <i class="della">que</i> <i class="della">te</i> <i class="della">fartes,</i> <i class="della">fartón</i> [Ay]. //<i class="della">Hástasa</i> ‘hasta’ [Ay. AGO]. “Tiene uso esta voz {sa} en algunos casos, unida a la preposi- ción <i class="della">hasta</i>: <i class="della">non</i> <i class="della">vieno</i> <i class="della">hasta</i> <i class="della">sa’gora</i>, <i class="della">non</i> <i class="della">marcha</i> <i class="della">hasta </i><i class="della">sa’hoy</i>” [Cg]. //<i class="della">Hástasa iquí </i>‘hasta aquí’ [Ay]. //<i class="della">Hástasa peri-</i><i class="della"> quí arría </i>‘hasta per aquí arriba’ [Ay]. //<i class="della">H.astasagora </i>‘hasta agora (espresión de despidida)’ [Lln (= h.astasaora)]. //<i class="della">Ta</i><i class="della"> lluego</i> ‘id’ [Llg]. //<i class="della">Ta</i> <i class="della">mañana</i> ‘id’ [Llg]. ///<i class="della">Deme</i> <i class="della">daqué</i> <i class="della">si </i><i class="della">quier</i>/<i class="della">y si non </i><i class="della">fasta</i><i class="della"> más ve</i>r [CyN (Recuerdos)]. <i class="della">Agua blandia</i><i class="della"> en</i> <i class="della">piedra</i> <i class="della">dura,</i> <i class="della">tanto</i> <i class="della">da</i> <i class="della">fasta</i> <i class="della">que</i> <i class="della">dura</i> [LC].
a) per illa aqua a suso ata illa Tembla et per illa arca 918 (in- terpoláu) [ACL/74] per illa carrera impruno ata illo prado 918 (interpoláu) [ACL/74] impruno ata illo uadiello 918 (interpoláu) [ACL/74] per illas arcas ata in illo uado de Gallegos 918 (interpoláu) [ACL/74] ata en molino Marcino et per Uerduzedo ata in flumine de Pionna 1013 (f.) [MB/60] atallaqua (...) allende parte delaqua 1074 [Crestomatía 27] ad suso adta in busto de Sella 1094(or.) [SPE-I/161] [te]nuimus illam de nostro iure quietum ata odie die 1115(or.) [SV/242] in ipso loco de fondos ata incima cum suas limides 1115(or.) [SV/246] pro que me gouernades et uestides et deuedes afer ata ena morte 1149(or.) [SV/376] desllo molino de Fauar ata Lancegio 1195(or.) [MB/223] detras so exido ata hu agora stat firmado & finzado & de- partido 1243 [DCO-V/25] desde el pelago de Samartinu atana ponte de San Pedro /S. Andrés de Espinareda 1264 [STAAFF/154] deste san Martino que agora uien ata dos annos 1267 [DCO- V/81] de la pandiella desciende al canto a aiuso ata el heredamento 1289 [DCO-V/165] estiedes en esi lano ata que las recuas sean passadas 1300 [AAU/128] del dia que entre nos ffor ffalado por nuestras cartas ata tres 1309 [AAU/141] non entre en la villa ata que segure el Obispo 1314 [AAU/149] ata dia de Cinquaesmas que primero uien esperen los unos et_los otros 1314 [AAU/149] ata trinta dias andados del mes de Ochobre que primero vien 1314 [AAU/149] que ata que lo lliura el rrey ho sus tutores o tutor 1315 [AAU/159] Miercores primero dia de quaraesma que primero uien ata quinze dias 1320 [AAU/174] tomen la rronda en el camjno de Ouiedo ata leon 1326 [AAU/182] vaya la pared de çima derecho ata el techo 1417 [AAU/257] segunt esta signnalado ata la esquina de la torre1417 [AAU/257] b-1) si el sennor del penno non lo quitar estando por ueer so mer- cado non albergue depues fasta XV dias 1238 (c.) [MSAH- V/220] sean iuggados en el monesterio por los alcalles fasta ora de tercia 1238 (c.) [MSAH-V/220] non sean desjurados dellas fasta que cunplan mio testamento 1251 (s. XV) [ACL/189] mando para mia sepoltura e para ofrenda fasta cabo_de_ano 1255 (s. XV) [ACL/226] mando ofrendarme cada dia fasta cabo_del_anno 1264 (s. XV) [ACL/412] fasta que aquel cuerpo sea ende tirado 1267 (s. XIII?) [ACL/473] decir todas las oras fasta la missa dicha 1268 (s. XIX) [SP- I/228] desde la agua de Adeva fasta el burgo de Ribadeo 1302 (t.1328) [SP-I/329] non seades desapoderado del alffoli fasta que seades entre- gado de la debda 1302 (t.1328) [SP-I/330] desde la tierra ...fasta la barca de Forzinas 1377(or.) [SP- II/464] desde las portas de la rrua fasta a do estuvo feyta casa 1390 [Espinareda/181] abaxo a fasta la hereda e casa e orrio del dicho Iuan 1464(or.) [SB/358] desde vaxo fasta el çielo e del çielo fasta los aviemos 1468 (t. 1508) [MV/419] fasta media dosena de rypias en la dicha iglesia 1494(or.) [VC-II/346] desde la Gargantiella fasta a la riega de Ruiseco 1551 (c. XVIII) [MSPV/18] Non lu viera la ñeña fasta agora [HyL 25]; ñon llu viera fasta gora [HyL 25] Aquisti año en qu’estamos se m’antoxa/a uno d’aquellos de la Edá Tercera/en que ñon se dexó macón ñin goxa,/entre- suilu, desván, horro o panera/por llenar, fasta n’era fía la poxa/menos bulto que’l grano, de manera/que en siete años seguidos d’isti abasto/sobró par otros siete fer el gasto [BAúxa, Sueños (Poesíes 25-32)] que un forcu de boca abierta/tuvi dos hores y más./Fasta más tardi estoviera,/pero fáltame estruyar [ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 266-269)] Conque, adiós, fasta mañana./Si Dios quier, amigu Xuan. [ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 274-275)] Y mal apenes llegué/fasta el arcu q’apiegaba/con aquelles monxes prietes/que nunca salen de casa [Coronación Car- los IV 172] Tantos de los farrapiezos/que fasta’l suelu allegaban [Co- ronación Carlos IV 180] fasta el neñu en Ubiedo e de provecho/y ñon los ves como el codu y con golía [Loa 1789: 20] Fasta más ver [Los Trataos 6] Toes le’xeneraciones dende Abran fasta Daví [San Mateo 2] les faldes prencipiaben en piscuezu y fasta ‘l suelu allega- ben 1852 [M.Florez/47] Sol de casa non calienta;/por eso la to muyer/que sabe echar bien so cuenta/á utru pradu ba á pacer/callentina y alloriada/fasta ganar la cebada [CyN (Cantares 135)] b-2) Jasta’l muriellu empapiella [AMoría] jasta que no arrejucila naide de rezar s’acuerda 1900 [NIEMBRO(B)/21] jasta que vió el matacíu que jezo aquela carreta 1900 [NIEMBRO(B)/21] algún q’ otru que atrevidu botó jasta la metada amiyando de continu 1900 [NIEMBRO(B)/54] ’l bau del vapor que da jirviendo la tierra jasta enllorcia’l corazón 1927 [PPRIA(B)/76] c) fata terçer dia [FU/35] fata que sea la capiella fecha 1236 [Sah (Staaff/21] mando que me oferenden fata un anno complido 1252(or.) [MCar/308] fatta el dia 1287(or.) [DOLLA-I/47]Av. d) jastasa la mesma peñe en que puenxo ‘l mesmu Dios al asombru 1927 [PPRIA(B)/76] e) Pero, ¡o! ¡Qué gran milagro y maravía!,/maldita la migaya se quemano/y’l fuibu que aburara hasta un xigante/par ellos fo ventico de Llevante [BAúxa, Sueños (Poesíes 197-200)] L’enfoque de la etimoloxía de los términos qu’anteceden fuér- zanos a facer una dixebra espositiva: 1. Del ár. H.ATTÀ ‘fasta’ (REW; Oliver 250; DA s.v. ata; DCECH s. v. hasta; Malkiel 1978) siguió l’ast. a. atá (§a) como güei nel port. até magar la opi- nión a la escontra de Machado (DELP s.v. até). L’acentuación portuguesa aconseyaríanos (como afitamos nel so día) propo- ner una realización oxítona pal términu medieval asturianu, atá, llargamente documentáu al norte y al sur del cordal como dixere Lapesa (1948 §40) y yá fexemos ver hai dellos años (ADLA 137). Con too ata, de facer casu a los datos “modernos” (si nun son mera copia de los documentales) tresmitíos por JH y Rato paez d’acentuación paroxítona anque nada podemos afondar con sofitancia. 2. La variante documentada “fasta” (§b) n’Asturies y Lleón ye más seronda darréu qu’entama a lluchar con “ata” de magar la segunda metada’l sieglu XIII pelo menos fasta’l sieglu XV; güei caltiénse en dellos exem- plos orientales como aspirada h.asta. 3. Tamién una variante “fata” surde nel XIII (§c) y continúa entá güei cola aspiración oriental asturiana h.ata. Anque en testos modernos escritos entá pue surdir l’ast. fasta lo cierto ye que nel nivel oral el trunfu del castellanismu hasta (§e) ye bultable. 4. En Conceyu d’Ayer conseñen astasa ‘hasta’, equivalente a la oriental h.as- tasa (§d) onde s’alvierte la combinación del arabismu col con- tinuador de IPSA con valor d’artículu [Dámaso Alonso 1943 (RFE 17), artículu recoyíu llueu en OC I: 1972: 419]. 5. Sobro ast. a. atá iguóse una nueva espresión cola incrementación del sufixu -anes, asina atañes ‘fasta’ [JH], el mesmu sufixu que vemos nel ast. empués → empuesnas ( nuestra entencion fo atanasaqui en nuestro traballo por de- fender la cosa s. XIII(or.) [FX/341] atanes aqui nos gardamos de las culpas de los judios s. XIII(or.) [FX/341] atanasaqui desraigo ela maldat de los malos e de los errados ... s. XIII(or.) [FX/343] foren tornados en servidumne atanasaqui s. XIII(or.) [FX/350] Etimolóxicamente, la llarga discusión de los romanistes sobro estos términos, resumida apocayá (Andrea Sánchez 2014) paez qu’empobinaría a almitir que l’árabe H.ATTÀ ‘fasta’ xustifica- ría atá (port. até) asina como fata (y al oriente h.ata). En sen destremáu d’un llau fasta (y llueu h.asta; darréu’l castella- nismu ente nós hasta [ásta]) sedría “la fusión d’un alverbiu xermánicu fast ‘casi’, aspiráu en gascón, llingua de la que llega al territoriu peninsular cola preposición romance a (fast a > fasta → hasta)”, según opinión d’Espinosa Elorza citada por Andrea Sánchez. A la escontra de la opinión d’autores como Corominas-Pascual que, siguiendo a Menéndez Pidal, parten de H.ATTÀ > (h)adta > (h)asta, y de Malkiel que camienta qu’en fasta ta dándose un inxertu semánticu del arabismu fata y
  1. a) per illa aqua a suso ata illa Tembla et per illa arca
  2. 918 (in- terpoláu) ACL/74
  3. per illa carrera impruno ata illo prado
  4. 918 (interpoláu) ACL/74
  5. impruno ata illo uadiello
  6. 918 (interpoláu) ACL/74
  7. per illas arcas ata in illo uado de Gallegos
  8. 918 (interpoláu) ACL/74
  9. ata en molino Marcino et per Uerduzedo ata in flumine de Pionna
  10. 1013 (f.) MB/60
  11. atallaqua (...) allende parte delaqua 1074 [Crestomatía 27] ad suso adta in busto de Sella 1094(or.) [SPE-I/161] [te]nuimus illam de nostro iure quietum ata odie die 1115(or.)
  12. SV/242
  13. in ipso loco de fondos ata incima cum suas limides
  14. 1115(or.) SV/246
  15. pro que me gouernades et uestides et deuedes afer ata ena morte
  16. 1149(or.) SV/376
  17. desllo molino de Fauar ata Lancegio
  18. 1195(or.) MB/223
  19. detras so exido ata hu agora stat firmado & finzado & de- partido
  20. 1243 DCO-V/25
  21. desde el pelago de Samartinu atana ponte de San Pedro /S. Andrés de Espinareda
  22. 1264 STAAFF/154
  23. deste san Martino que agora uien ata dos annos
  24. 1267 DCO- V/81
  25. de la pandiella desciende al canto a aiuso ata el heredamento
  26. 1289 DCO-V/165
  27. estiedes en esi lano ata que las recuas sean passadas
  28. 1300 AAU/128
  29. del dia que entre nos ffor ffalado por nuestras cartas ata tres
  30. 1309 AAU/141
  31. non entre en la villa ata que segure el Obispo
  32. 1314 AAU/149
  33. ata dia de Cinquaesmas que primero uien esperen los unos et_los otros
  34. 1314 AAU/149
  35. ata trinta dias andados del mes de Ochobre que primero vien
  36. 1314 AAU/149
  37. que ata que lo lliura el rrey ho sus tutores o tutor
  38. 1315 AAU/159
  39. Miercores primero dia de quaraesma que primero uien ata quinze dias
  40. 1320 AAU/174
  41. tomen la rronda en el camjno de Ouiedo ata leon
  42. 1326 AAU/182
  43. vaya la pared de çima derecho ata el techo
  44. 1417 AAU/257
  45. segunt esta signnalado ata la esquina de la torre
  46. 1417 AAU/257
  47. b-1) si el sennor del penno non lo quitar estando por ueer so mer- cado non albergue depues fasta XV dias
  48. 1238 (c.) MSAH- V/220
  49. sean iuggados en el monesterio por los alcalles fasta ora de tercia
  50. 1238 (c.) MSAH-V/220
  51. non sean desjurados dellas fasta que cunplan mio testamento
  52. 1251 (s. XV) ACL/189
  53. mando para mia sepoltura e para ofrenda fasta cabo_de_ano
  54. 1255 (s. XV) ACL/226
  55. mando ofrendarme cada dia fasta cabo_del_anno
  56. 1264 (s. XV) ACL/412
  57. fasta que aquel cuerpo sea ende tirado
  58. 1267 (s. XIII?) ACL/473
  59. decir todas las oras fasta la missa dicha
  60. 1268 (s. XIX) SP- I/228
  61. desde la agua de Adeva fasta el burgo de Ribadeo
  62. 1302 (t.1328) SP-I/329
  63. non seades desapoderado del alffoli fasta que seades entre- gado de la debda
  64. 1302 (t.1328) SP-I/330
  65. desde la tierra ...fasta la barca de Forzinas
  66. 1377(or.) SP- II/464
  67. desde las portas de la rrua fasta a do estuvo feyta casa
  68. 1390 Espinareda/181
  69. abaxo a fasta la hereda e casa e orrio del dicho Iuan
  70. 1464(or.) SB/358
  71. desde vaxo fasta el çielo e del çielo fasta los aviemos
  72. 1468 (t. 1508) MV/419
  73. fasta media dosena de rypias en la dicha iglesia
  74. 1494(or.) VC-II/346
  75. desde la Gargantiella fasta a la riega de Ruiseco
  76. 1551 (c. XVIII) MSPV/18
  77. Non lu viera la ñeña fasta agora ; ñon llu viera fasta gora
  78. HyL 25
  79. Aquisti año en qu’estamos se m’antoxa/a uno d’aquellos de la Edá Tercera/en que ñon se dexó macón ñin goxa,/entre- suilu, desván, horro o panera/por llenar, fasta n’era fía la poxa/menos bulto que’l grano, de manera/que en siete años seguidos d’isti abasto/sobró par otros siete fer el gasto
  80. BAúxa, Sueños (Poesíes 25-32)
  81. que un forcu de boca abierta/tuvi dos hores y más./Fasta más tardi estoviera,/pero fáltame estruyar
  82. ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 266-269)
  83. Conque, adiós, fasta mañana./Si Dios quier, amigu Xuan.
  84. ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 274-275)
  85. Y mal apenes llegué/fasta el arcu q’apiegaba/con aquelles monxes prietes/que nunca salen de casa
  86. Coronación Car- los IV 172
  87. Tantos de los farrapiezos/que fasta’l suelu allegaban
  88. Co- ronación Carlos IV 180
  89. fasta el neñu en Ubiedo e de provecho/y ñon los ves como el codu y con golía
  90. Loa 1789: 20
  91. Fasta más ver
  92. Los Trataos 6
  93. Toes le’xeneraciones dende Abran fasta Daví
  94. San Mateo 2
  95. les faldes prencipiaben en piscuezu y fasta ‘l suelu allega- ben
  96. 1852 M.Florez/47
  97. Sol de casa non calienta;/por eso la to muyer/que sabe echar bien so cuenta/á utru pradu ba á pacer/callentina y alloriada/fasta ganar la cebada
  98. CyN (Cantares 135)
  99. b-2) Jasta’l muriellu empapiella
  100. AMoría
  101. jasta que no arrejucila naide de rezar s’acuerda
  102. 1900 NIEMBRO(B)/21
  103. jasta que vió el matacíu que jezo aquela carreta
  104. 1900 NIEMBRO(B)/21
  105. algún q’ otru que atrevidu botó jasta la metada amiyando de continu
  106. 1900 NIEMBRO(B)/54
  107. ’l bau del vapor que da jirviendo la tierra jasta enllorcia’l corazón
  108. 1927 PPRIA(B)/76
  109. c) fata terçer dia
  110. FU/35
  111. fata que sea la capiella fecha
  112. 1236 Sah (Staaff/21
  113. mando que me oferenden fata un anno complido
  114. 1252(or.) MCar/308
  115. fatta el dia 1287(or.) [DOLLA-I/47]Av.
  116. DOLLA-I/47
  117. d) jastasa la mesma peñe en que puenxo ‘l mesmu Dios al asombru
  118. 1927 PPRIA(B)/76
  119. e) Pero, ¡o! ¡Qué gran milagro y maravía!,/maldita la migaya se quemano/y’l fuibu que aburara hasta un xigante/par ellos fo ventico de Llevante
  120. BAúxa, Sueños (Poesíes 197-200)
  121. L’enfoque de la etimoloxía de los términos qu’anteceden fuér- zanos a facer una dixebra espositiva: 1. Del ár. H.ATTÀ ‘fasta’ (REW; Oliver 250; DA s.v. ata; DCECH s. v. hasta; Malkiel 1978) siguió l’ast. a. atá (§a) como güei nel port. até magar la opi- nión a la escontra de Machado (DELP s.v. até). L’acentuación portuguesa aconseyaríanos (como afitamos nel so día) propo- ner una realización oxítona pal términu medieval asturianu, atá, llargamente documentáu al norte y al sur del cordal como dixere Lapesa (1948 §40) y yá fexemos ver hai dellos años (ADLA 137). Con too ata, de facer casu a los datos “modernos” (si nun son mera copia de los documentales) tresmitíos por JH y Rato paez d’acentuación paroxítona anque nada podemos
  122. afondar con sofitancia. 2. La variante documentada “fasta” (§b) n’Asturies y Lleón ye más seronda darréu qu’entama a lluchar con “ata” de magar la segunda metada’l sieglu XIII pelo menos fasta’l sieglu XV; güei caltiénse en dellos exem- plos orientales como aspirada h.asta. 3. Tamién una variante “fata” surde nel XIII (§c) y continúa entá güei cola aspiración oriental asturiana h.ata. Anque en testos modernos escritos entá pue surdir l’ast. fasta lo cierto ye que nel nivel oral el trunfu del castellanismu hasta (§e) ye bultable. 4. En Conceyu d’Ayer conseñen astasa ‘hasta’, equivalente a la oriental h.as- tasa (§d) onde s’alvierte la combinación del arabismu col con- tinuador de IPSA con valor d’artículu [Dámaso Alonso 1943 (RFE 17), artículu recoyíu llueu en OC I: 1972: 419]. 5. Sobro ast. a. atá iguóse una nueva espresión cola incrementación del sufixu -anes, asina atañes ‘fasta’ [JH], el mesmu sufixu que vemos nel ast. empués → empuesnas (
  123. JH
  124. nuestra entencion fo atanasaqui en nuestro traballo por de- fender la cosa s. XIII(or.)
  125. FX/341
  126. atanes aqui nos gardamos de las culpas de los judios s. XIII(or.)
  127. FX/341
  128. atanasaqui desraigo ela maldat de los malos e de los errados ... s. XIII(or.)
  129. FX/343
  130. foren tornados en servidumne atanasaqui s. XIII(or.)
  131. FX/350
  132. Etimolóxicamente, la llarga discusión de los romanistes sobro estos términos, resumida apocayá (Andrea Sánchez 2014) paez qu’empobinaría a almitir que l’árabe H.ATTÀ ‘fasta’ xustifica- ría atá (port. até) asina como fata (y al oriente h.ata). En sen destremáu d’un llau fasta (y llueu h.asta; darréu’l castella- nismu ente nós hasta [ásta]) sedría “la fusión d’un alverbiu xermánicu fast ‘casi’, aspiráu en gascón, llingua de la que llega al territoriu peninsular cola preposición romance a (fast a > fasta → hasta)”, según opinión d’Espinosa Elorza citada por Andrea Sánchez. A la escontra de la opinión d’autores como Corominas-Pascual que, siguiendo a Menéndez Pidal, parten de H.ATTÀ > (h)adta > (h)asta, y de Malkiel que camienta qu’en fasta ta dándose un inxertu semánticu del arabismu fata y
  133. ásta
cfr. después), “cota- nes, “metanes(ADLA: 33 & 139) qu’apaez delles vegaes nel Fueru Xulgu, con -s y n’otros testos en -as y que, a la escon- tra de García de Diego, nun nos abulta que sía una formación sol llat. AD TENUS ‘fasta’ (DEEH): del llat. usque. Pero xunto a esto en testos en llatín apaecía el términu correspondiente llueu desaniciáu usque, usque ad, (p.e. illum bustellum ad illa fonte usque in hordiale 863 (s.XIII) [DCO-I/37]; de roncone de kasare per limide usquera in presa 999(or.) [ACL/103]) y mesmamente lo que paez “la forma vul- gar indígena isca” como diz Lapesa (1948: 86) citando un testu de Sahagún de 932. Pero a la vera, el mesmu Fueru d’Avilés emplega l’occitanismu iusque al: qui ferro aver’ levado si habet illa manu seialada iusc’ar tercio dia s. XII [FA/128], cuando entá’l Fueru d’Uviéu escribe fata terçer dia (ibid.). Y
  1. a la so vera l’occitanismu fascas surde en testos con nidiu in- fluxu ástur, asina nel Alexandre y en dalgún otru testu más po- pular como: de uenir hy mucho a menudo fascas cada dia [s. XIII (Castro 2001: 188)].
  2. s. XIII (Castro 2001: 188)
fastera, la
📖: fastera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fastiera [Sm].>(TEST)
  1. fastera
    • Ri
    • Qu
    • Tb
    • Ll
  2. fastiera
    • Sm
Franxa, faza de terrén estrecha y allargada [Ri] ente maleza, entre breñes [Qu. Tb]: Foi fastera alantre hasta qu’entróu ente unos cuetos [Tb]. Estaya de terrén baxo una sierra [Bab]. 2. Lladera [Ll]. Parte de la falda d’un monte, etc. [Sm]. 3. Estaya de terrén que correspuende trabayar a cada persona [Ri]. Cfr. fastial.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Franxa, faza de terrén estrecha y allargada [Ri] ente maleza, entre breñes [Qu. Tb]: <i class="della">Foi fastera alantre hasta qu’entróu ente</i><i class="della"> unos cuetos </i>[Tb]. Estaya de terrén baxo una sierra [Bab].
  3. 2. Lladera [Ll]. Parte de la falda d’un monte, etc. [Sm].
  4. 3. Estaya de terrén que correspuende trabayar a cada persona [Ri]. Cfr. <i class="della">fastial</i>.
fastiador, ora
📖: fastiador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
Que <i class="della">fastia</i>(TEST)
  1. fastiador
    • Md
  2. Que <i class="della">fastia</i
o fadia [Md].
  1. 1. o fadia [Md].
Cfr. fastiar.
fastial, el
📖: fastial
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<///hestial [Mi]. hastial [Sb. Mi. Min].>(TEST)
  1. fastial
  2. hestial infl. cast.
    • Mi
  3. hastial
    • Sb
    • Mi
    • Min
Cast. hastial [Mi]. Llargura de moíl de la rueda del carru [Sb]. //-es ‘paredes que formen la caxa u ta la capa de carbón [Min].
  1. 1. Cast. <i class="della">hastial</i> [Mi]. Llargura de <i class="della">moíl</i> de la rueda del carru [Sb]. //-<i class="della">es</i> ‘paredes que formen la caxa u ta la capa de carbón [Min].
lo lexe çerrado de bolados e de fastial assi commo ora esta 1311(or.) [SP-I/382] Sedría, acordies con Corominas-Pascual, una formación llo- grada dende’l neutru llat. FASTĪGIUM ‘pendiente’, ‘inclinación’, ‘teyáu’ (DCECH s.v. hastial; EM; ABF) cola amestadura d’un suf. -ALIS. N’ast. güei, a la vera del autóctonu con f- caltiénse’l cas- tellanismu inxertu cola esplotación minera, hastial ‘caún de los llaterales de la galería na mina’ [Ri]: La capa de carbón lleva dos hastiales: techo, a la izquierda, y muru, a la derecha [Ri]. Ye posible que dende’l pl. FASTĪGIA siguiere ast. *fastiya > *fastía que s’incrementó col continuador de -ĚLLA, d’u ast. fastiella (
  1. lo lexe çerrado de bolados e de fastial assi commo ora esta
  2. 1311(or.) SP-I/382
  3. Sedría, acordies con Corominas-Pascual, una formación llo- grada dende’l neutru llat. FASTĪGIUM ‘pendiente’, ‘inclinación’, ‘teyáu’ (DCECH s.v. hastial; EM; ABF) cola amestadura d’un suf.
  4. ALIS. N’ast. güei, a la vera del autóctonu con f- caltiénse’l cas- tellanismu inxertu cola esplotación minera, hastial ‘caún de los llaterales de la galería na mina’ [Ri]: La capa de carbón lleva dos hastiales: techo, a la izquierda, y muru, a la derecha [Ri]. Ye posible que dende’l pl. FASTĪGIA siguiere ast. *fastiya
  5. Ri
  6. > *fastía que s’incrementó col continuador de -ĚLLA, d’u ast.
  7. fastiella (
cfr.). Tamién cola amestanza del suf. -aria, *FASTI(G)ARIA > ast. fastiera conseñáu en Somiedu, correxíu llueu y xeneralizáu como fastera (cfr.) acordies cola termina- ción xeneral -era. Ye verdá qu’en fastiera podríamos ver un restu del pasu arcaicu -ARIA > -iera (GHLA §3.1.1.4).
fastiar
📖: fastiar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">hastiar</i>, fartar [Md]. 2. Fadiar, cansar [Md]. 3. (En dal- gún sentíu) noxar [Md]. Del llat. serondu FASTIDIĀRE ‘desdeñar’, ‘sentir disgustu’ (EM) asitiáu en cast. <i class="della">hastiar</i>(TEST)
  1. fastiar
  2. Cast
  3. <i class="della">hastiar</i>, fartar
    • Md
  4. 2
  5. Fadiar, cansar
    • Md
  6. 3
  7. (En dal- gún sentíu) noxar
    • Md
  8. Del llat
  9. serondu FASTIDIĀRE ‘desdeñar’, ‘sentir disgustu’ (EM) asitiáu en cast
  10. <i class="della">hastiar</i
(REW; DCECH s.v. hastío). D’esti mesmu verbu FASTIDIĀRE, per vía culta, tenemos l’ast. fastidiar (cfr.) y familia, ente ello fastiador (cfr.). Sobro ast. fastiar iguóse l’a- mestadura con re-, refastiar (cfr.) y cola anteposición de la pre- posición IN > en-, enfastiar (cfr.) col que guarda rellación l’ast. enfastiadura (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (REW; DCECH s.v. hastío). D’esti mesmu verbu FASTIDIĀRE, per vía culta, tenemos l’ast. <i class="della">fastidiar </i>(cfr.) y familia, ente ello <i class="della">fastiador</i> (cfr.). Sobro ast. <i class="della">fastiar</i> iguóse l’a- mestadura con <i class="della">re</i>-, <i class="della">refastiar</i> (cfr.) y cola anteposición de la pre- posición IN <i class="della">></i> <i class="della">en</i>-, <i class="della">enfastiar</i> (cfr.) col que guarda rellación l’ast. <i class="della">enfastiadura</i> (cfr.).
fastiáu, ada, ao
📖: fastiáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
</b>Cast. <i class="della">hastiado</i>(TEST)
  1. fastiáu
  2. /b>Cast
  3. <i class="della">hastiado</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Pp. de fastiar.
fastidiar
📖: fastidiar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">fastidiar</i>. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">si ye pequeña la ‘scalera </i><i class="della">fastídienme</i><i class="della">(TEST)
  1. fastidiar
  2. Cast
  3. <i class="della">fastidiar</i>
  4. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">si ye pequeña la ‘scalera </i><i class="della">fastídienme</i><i class="della"
porque no algamen allá 1910 [Cuco/48]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. porque no algamen</i><i class="della"> allá </i>1910 [Cuco/48]
Cfr. fastiar. Dende fastidiar féxose l’axetivu abondativu en - ŌSUS (EM; OLD) → fastidiosu, a, o (cfr.).
fastidiáu, ada, ao
📖: fastidiáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<+fastidiéu [Ay].>(TEST)
  1. fastidiáu
    • Tb
    • Sm
  2. fastidiéu metafonía
    • Ay
Disgustáu, molestu [Ay. Tb. Sm]: Taba enforma fastidiáu por cuenta los nenos [Tb]. Que sufre muchos contratiempos (una persona) [Tb. Sm]. 2. Enfermu [Ay. Tb. Sm]: Tar ta fastidiáu [Tb].
  1. 1. Disgustáu, molestu [Ay. Tb. Sm]: <i class="della">Taba enforma fastidiáu por</i><i class="della"> cuenta</i> <i class="della">los</i> <i class="della">nenos</i> [Tb]. Que sufre muchos contratiempos (una persona) [Tb. Sm].
  2. 2. Enfermu [Ay. Tb. Sm]: <i class="della">Tar</i> <i class="della">ta</i> <i class="della">fastidiáu </i>[Tb].
Pp. de fastidiar.
fastidiosu, a, o
📖: fastidiosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+fastidiusu [y Llg. Ay]. fastiosu [JH].>(TEST)
  1. fastidiosu
    • Llg
    • Sr
  2. fastidiusu metafonía
    • y Llg
    • Ay
  3. fastiosu
    • JH
Que protesta por too, fadiu, repunante, tiquismiquis (una per- sona) [Llg]. Molestu, cascarrabies [JH. Sr]: Ye más fastidio- su’l neñu que la neña [Sr].
  1. 1. Que protesta por too, fadiu, repunante, tiquismiquis (una per- sona) [Llg]. Molestu, cascarrabies [JH. Sr]: <i class="della">Ye más fastidio- </i><i class="della">su’l</i> <i class="della">neñu</i> <i class="della">que</i> <i class="della">la</i> <i class="della">neña</i> [Sr].
- de mucho gasto e muy fastidioso para el dicho monesterio 1507 (s. XIX) [SP-IV/410]
  1. - de mucho gasto e muy fastidioso para el dicho monesterio
  2. 1507 (s. XIX) SP-IV/410
Cfr. fastidiar.
fastiella, la*
📖: fastiella
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fastiel.la [Qu (i)].>(TEST)
  1. fastiella
    • Qu
  2. fastiel.la
    • Qu (i)
Estaya de terrén [Qu (i)].
  1. 1. Estaya de terrén [Qu (i)].
Cfr. fastial.
fastíu, el
📖: fastíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">hastío</i>(TEST)
  1. fastíu
  2. Cast
  3. <i class="della">hastío</i
[JH]: Ye un fastíu enxareyar [JH].
  1. 1. [JH]: <i class="della">Ye</i> <i class="della">un</i> <i class="della">fastíu</i> <i class="della">enxareyar</i> [JH].
Del neutru llat. FASTĪDIUM, -I ‘disgustu’, ‘desdén’, ‘menospre- ciu’ (EM), con dalguna representación románica (REW) ya pan- hispánica (DEEH), too ello en rellación col verbu fastiar (cfr.).
fatada, la
📖: fatada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fatá [Ay. Ri].>(TEST)
  1. fatada
    • Cg
    • Tb
    • Pr
  2. fatá
    • Ay
    • Ri
Dichu de fatu [Os] o fechu propiu d’una persona fata [Cg. Ac. Ay. Ri. Tb. LLA. Pr]: Lo que fixesti ya una fatada [Tb]. Tochura [Tb. JH]. Cfr. fatu, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Dichu de fatu [Os] o fechu propiu d’una persona fata [Cg. Ac. Ay. Ri. Tb. LLA. Pr]: <i class="della">Lo que fixesti ya una fatada </i>[Tb]. Tochura [Tb. JH]. Cfr. <i class="della">fatu,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
fatal
📖: fatal
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">fatal</i>. <i class="della">amagando</i>(TEST)
  1. fatal
  2. Cast
  3. <i class="della">fatal</i>
  4. <i class="della">amagando</i
un año fatal tanto o mas calamitoso que el de 1796 [AAU/446]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">un</i> <i class="della">año</i> <i class="della">fatal</i> <i class="della">tanto</i> <i class="della">o</i> <i class="della">mas</i> <i class="della">calamitoso</i> <i class="della">que</i> <i class="della">el</i> <i class="della">de</i><i class="della"> 1796</i> [AAU/446]
¡Ah Venancia del democu!, ¡Qué fatal yes! [El Camberu 27] Malapenes el rei-y dio llicencia,/cuando el bon Baltesar, con voz melguera,/- y dixo qu’aquel suiñu o aparencia/mal agüiru fatal par illi yera [BAúxa, Sueños (Poesíes 321- 324)] Y, sólo a necesidá,/salí a tirar les calces,/que ñon se puede pasar/sin aquesta delixencia,/y tamién pol temporal/que ciertu estevo mui ñeciu,/si lu estevo tiempu ha,/que isti bien lu barruntaba/esta mio potra en rinchar,/y en espolvorase el gallu,/y los mios gochos urniar,/y en rinchar el picanie- llu/que é una seña mui fatal,/y en xiblar una ñerbata/si se pon ena figar [ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 10-24)] Del ax. llat. FATĀLIS, -IS ‘fatal’ (EM s.v. fatum, -i), per vía cul- tizante.
  1. ¡Ah Venancia del democu!, ¡Qué fatal yes!
  2. El Camberu 27
  3. Malapenes el rei-y dio llicencia,/cuando el bon Baltesar, con voz melguera,/- y dixo qu’aquel suiñu o aparencia/mal agüiru fatal par illi yera
  4. BAúxa, Sueños (Poesíes 321- 324)
  5. Y, sólo a necesidá,/salí a tirar les calces,/que ñon se puede pasar/sin aquesta delixencia,/y tamién pol temporal/que ciertu estevo mui ñeciu,/si lu estevo tiempu ha,/que isti bien lu barruntaba/esta mio potra en rinchar,/y en espolvorase el gallu,/y los mios gochos urniar,/y en rinchar el picanie- llu/que é una seña mui fatal,/y en xiblar una ñerbata/si se pon ena figar
  6. ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 10-24)
  7. Del ax. llat. FATĀLIS, -IS ‘fatal’ (EM s.v. fatum, -i), per vía cul- tizante.
fatáu, el
📖: fatáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><+fatéu [Ri].>(TEST)
  1. fatáu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+fatéu
    • Ri
Fatu de ropa [Cp]. 2. Fatu d’animales, rebañu [Md]. Rebañu, xeneralmente d’oveyes [Sm], de reciella [Md]. Grupu pequeñu d’oveyes que se dixebra del rebañu [As]. 3. Conxuntu de dal- guna cosa [Cp]. Gran cantidá [Qu. Tb]. Conxuntu grande d’una cosa [Ri]: Hai un fatáu xente [Tb]: Traía un fatáu de nabos [Tb]. echar jatados [Grangerías XVIII: 522] tener grandes fatados [Grangerías XVIII: 562] muchas baccas y fatados bien parecen pero poco numero- sos bien guarecen [Grangerías XVIII: 844] ya se funden nos xaguanes a fataos les llacies fueyes [AL- BUER(NB)/269] Cfr. fatu 1.
  1. Fatu de ropa [Cp]. 2. Fatu d’animales, rebañu [Md]. Rebañu, xeneralmente d’oveyes [Sm], de reciella [Md]. Grupu pequeñu d’oveyes que se dixebra del rebañu [As]. 3. Conxuntu de dal- guna cosa [Cp]. Gran cantidá [Qu. Tb]. Conxuntu grande d’una cosa [Ri]: Hai un fatáu xente [Tb]: Traía un fatáu de nabos [Tb]. echar jatados
  2. Grangerías XVIII: 522
  3. tener grandes fatados
  4. Grangerías XVIII: 562
  5. muchas baccas y fatados bien parecen pero poco numero- sos bien guarecen
  6. Grangerías XVIII: 844
  7. ya se funden nos xaguanes a fataos les llacies fueyes
  8. AL- BUER(NB)/269
  9. Cfr. fatu 1.
fatedá, la
📖: fatedá
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. fatedá
Tochura, fatada, aición de persona fata [Llu].
  1. Tochura, fatada, aición de persona fata [Llu].
  2. Llu
Del llat. FATUITAS, -ATIS ‘fatada’ (EM s.v. fatuus, -a, -um), per vía cultizante.
“fatel”
📖: “fatel”
🏗️: NO
✍️: SI
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">I</i>(TEST)
  1. “fatel”
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">I</i
alifafe cingaue in panno grecisco et I fatele bazri [981-994] [ODueñas/186]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">alifafe</i> <i class="della">cingaue</i> <i class="della">in</i> <i class="della">panno</i> <i class="della">grecisco</i> <i class="della">et</i> <i class="della">I</i> <i class="della">fatele</i> <i class="della">bazri</i> [981-994] [ODueñas/186]
oues XL vno fatele et una almuzalla 1036 (s. XII) [ACL/67] kauallum addextratum colore bagio et fatelem toroninio in uestito 1058(or.) [SV/122] uno fatele et uno alifafe duos mankales tres almuzallas 1083 (s. XII) [MSAH-III/100] unam citaram greziscam et una alcallam et unum fatel bafri, et alium fatel de unna et duos tempanos de almuzalla, et VI marcos de plata et unum frenum de filo et una sortilla de auro 1143 [ACL/210]
posuit meos pinnos unum fatelem nouum 1143(or.) [ACL/213] posui unum fatele bisum(?) 1143(or.) [ACL/213] Paez que se trata d’un arabismu que designa un elementu rella- cionáu col vistir y que yá conocen Sánchez Albornoz (1978: 185, 193) y Gómez Moreno (1919: 345). Dulden, de toes ma- neres, los estudiosos nel sentíu precisu que-y convién darréu que dellos interprétenlu como continuador del ár. FATÎL ‘cordón’ (Steiger 1932: 341, 344), col que taría en rellación gall. fatel o fatelo ‘prenda usada ente falda y mandil’ (DA; GVGH); tamién hai quien traduz por ‘cobertor’ (García Leal 1998: 336; LELMAL). Podría tratase d’un ár. FAD.ALÀ (Oliver 242) anque apocayá Co- rriente, a la escontra de la suxerencia arábiga de LPH, propón consideralu en rellación col cast. hato (Corriente 2004: 81). Ha anotase’l comportamientu de D. interpretáu como “t”, cosa que tamién pasa con “adorra” y “atorra” (ADLA 30; 150).
  1. oues XL vno fatele et una almuzalla
  2. 1036 (s. XII) ACL/67
  3. kauallum addextratum colore bagio et fatelem toroninio in uestito
  4. 1058(or.) SV/122
  5. uno fatele et uno alifafe duos mankales tres almuzallas
  6. 1083 (s. XII) MSAH-III/100
  7. unam citaram greziscam et una alcallam et unum fatel bafri, et alium fatel de unna et duos tempanos de almuzalla, et VI marcos de plata et unum frenum de filo et una sortilla de auro
  8. 1143 ACL/210

  9. posuit meos pinnos unum fatelem nouum
  10. 1143(or.) ACL/213
  11. posui unum fatele bisum(?)
  12. 1143(or.) ACL/213
  13. Paez que se trata d’un arabismu que designa un elementu rella- cionáu col vistir y que yá conocen Sánchez Albornoz (1978: 185, 193) y Gómez Moreno (1919: 345). Dulden, de toes ma- neres, los estudiosos nel sentíu precisu que-y convién darréu que dellos interprétenlu como continuador del ár. FATÎL ‘cordón’ (Steiger 1932: 341, 344), col que taría en rellación gall. fatel o fatelo ‘prenda usada ente falda y mandil’ (DA; GVGH); tamién hai quien traduz por ‘cobertor’ (García Leal 1998: 336; LELMAL). Podría tratase d’un ár. FAD.ALÀ (Oliver 242) anque apocayá Co- rriente, a la escontra de la suxerencia arábiga de LPH, propón consideralu en rellación col cast. hato (Corriente 2004: 81). Ha anotase’l comportamientu de D. interpretáu como “t”, cosa que tamién pasa con “adorra” y “atorra” (ADLA 30; 150).
fatera, la*
📖: fatera
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<h.atera [Lln (P)].>(TEST)
  1. fatera
    • Lln
  2. h.atera
    • Lln (P)
Baturiciu de coses ensin valor [Lln]: ¿Pa qué guardas esa h.atera? [Lln].
  1. 1. Baturiciu de coses ensin valor [Lln]: <i class="della">¿Pa</i> <i class="della">qué</i> <i class="della">guardas</i> <i class="della">esa h.atera? </i>[Lln].
2. Caxigalina, chiquillería [Lln (P)]. Cfr. fatu 1.
fatería, la
📖: fatería
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">hatería</i>(TEST)
  1. fatería
  2. Cast
  3. <i class="della">hatería</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. fatu 1.
faterna, la
📖: faterna
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Angustia, congoxa [La Cabreira (Mar)]. 2. Molestia, malestar [Lln]. //<i class="della">Dar</i>(TEST)
  1. faterna
  2. Angustia, congoxa
    • La Cabreira (Mar)
  3. 2
  4. Molestia, malestar
    • Lln
  5. <i class="della">Dar</i eonaviego
faterna ‘dar la lata’ (dizse, asina, de les molesties del estómagu cuando fai dañu la comida; tamién de mal moral o disgustu) [Lln].
  1. 1. <i class="della">faterna</i> ‘dar la lata’ (dizse, asina, de les molesties del estómagu cuando fai dañu la comida; tamién de mal moral o disgustu) [Lln].
**
fateru, a, o
📖: fateru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cast. <i class="della">hatero</i>(TEST)
  1. fateru
  2. Cast
  3. <i class="della">hatero</i
[JH].
  1. 1. [JH].
//“Macho fatero era el que en la arriería se lle- vaba para ir a caballo. Los otros seis o siete eran de carga” [Ar]. Cfr. fatu 1.
fatiador, ora*
📖: fatiador
🔤: , ora*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<fatiaor, ora, oro [Mi].>(TEST)
  1. fatiador
  2. fatiaor, ora, oro
    • Mi
Presumíu, que se tien por importante, qu’aparenta más de lo que ye [Mi].
  1. 1. Presumíu, que se tien por importante, qu’aparenta más de lo que ye [Mi].
Podría entendese como formación fecha dende fatu, a, o anque ye verdá que pudo dase rellación con fatu 1 (cfr.) como resul- táu de presumir col fatu o ropa que llevaba ún.
fatiar 1
📖: fatiar 1
🏗️: NO
✍️: NO
Facer el fatu, el tontu [Sr]. 2. Presumir [Mi]: <i class="della">Muncho</i>(TEST)
  1. fatiar 1
  2. Facer el fatu, el tontu
    • Sr
  3. 2
  4. Presumir [Mi]: <i class="della">Muncho</i
lo fatien esos boborolos. Cfr. fatu, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">lo</i> <i class="della">fatien </i><i class="della">esos</i> <i class="della">boborolos</i>. Cfr. <i class="della">fatu,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
fatiar 2
📖: fatiar 2
🏗️: NO
✍️: NO
<fatear [VCid].>(TEST)
  1. fatiar 2
  2. fatear
    • VCid
Cast. olfatear [PSil. VCid].
  1. 1. Cast. <i class="della">olfatear</i> [PSil. VCid].
Adautación del cast. cultu (OL)FATEAR (cfr. fatu 2 & tafu).
fatiga, la
📖: fatiga
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">fatiga</i>, sorrolla, asma [Sm. PSil]. Sorrolla [Cd], disnea [Oc]. Gran dificultá respiratoria non necesariamente fecha por tar galdíu [Md]. 2. Pleuroneumonía contaxosa de la oveya [On (R) = afán)]. //<i class="della">Tener</i>(TEST)
  1. fatiga
    • Sl
  2. Cast
  3. <i class="della">fatiga</i>, sorrolla, asma
    • Sm
    • PSil
  4. Sorrolla
    • Cd], disnea [Oc
  5. Gran dificultá respiratoria non necesariamente fecha por tar galdíu
    • Md
  6. 2
  7. Pleuroneumonía contaxosa de la oveya
    • On (R) = afán)
  8. <i class="della">Tener</i eonaviego
fatiga ‘respirar mal’ [Sl]. ///En casa’l probe too son fatigues [LC].
  1. 1. <i class="della">fatiga</i> ‘respirar mal’ [Sl]. ///<i class="della">En</i> <i class="della">casa’l </i><i class="della">probe</i> <i class="della">too</i> <i class="della">son</i> <i class="della">fatigues</i> [LC].
Ñon vigo aquella diosa dormiolenta, /que con teyes ar- diendo y gran fatiga/buscó a una fiya suya, tal añada, /por más tierra qu’en mundo ves sembrada [BAúxa, Sueños (Poesíes 21-24)] con lles fueyes d’isti árbol se tapano /ensin que lla comida- yos dies pena,/porque nilli encontraben, sin fatiga /cuanto- yos abarcaba lla barriga [BAúxa, Sueños (Poesíes 269-272)] el corazon sin consuelu frayaín pe les fatigues 1904 [NOLON/62] decuyando les fatigues de que fartos estarán por subir a les trincheres 1925 [ORB/206] Cfr. fadiar 1.
fatigar
📖: fatigar
🏗️: NO
✍️: NO
Cfr. <i class="della">afatigar</i>(TEST)
  1. fatigar
  2. Cfr
  3. <i class="della">afatigar</i
& fadiar 1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. & <i class="della">fadiar</i><i class="della"> 1</i>.
fatigosu, a, o
📖: fatigosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+fatigusu [Ay].>(TEST)
  1. fatigosu
  2. fatigusu metafonía
    • Ay
Que cansa [Ac. Ay]. Cfr. fadiar 1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Que cansa [Ac. Ay]. Cfr. <i class="della">fadiar
  3. 1. </i>
fatín, ina, ino
📖: fatín
🔤: , ina, ino
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 ina,, ino
Dim. de <i class="della">fatu,</i>(TEST)
  1. fatín
    • Pa
  2. Dim
  3. de <i class="della">fatu,</i
a,o [Pa. As]: Salió-yos fatín el probe [Pa]. Cfr. fatu, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,o</i> [Pa. As]: <i class="della">Salió-yos</i> <i class="della">fatín</i> <i class="della">el</i> <i class="della">probe</i> [Pa]. Cfr. <i class="della">fatu, a, o</i>.
fatín, el
📖: fatín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Dim. de <i class="della">fatu</i>(TEST)
  1. fatín
    • Pa
  2. Dim
  3. de <i class="della">fatu</i
1 [Xral]: Llegué a la estación col mio hermanu y el fatín de ropa [Pa].
  1. 1. <i class="della">1</i> [Xral]: <i class="della">Llegué</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">estación</i> <i class="della">col</i> <i class="della">mio</i> <i class="della">hermanu</i> <i class="della">y </i><i class="della">el fatín de ropa </i>[Pa].
fatiquín, el
📖: fatiquín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">atadijo</i>(TEST)
  1. fatiquín
  2. Cast
  3. <i class="della">atadijo</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Dim. del ast. fatu 1 (cfr.) con doble incrementación diminu- tiva del continuador de -ĪCC- + -ĪNUS.
fatolexu, el*
📖: fatolexu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+fatolixu [Ay].>(TEST)
  1. fatolexu
  2. fatolixu metafonía
    • Ay
Ropa de ruin valor, gastao, roto [Ay].
  1. 1. Ropa de ruin valor, gastao, roto [Ay].
Cfr. fatu 1.
fatu, a, o
📖: fatu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<fato [Os. Llu. Ar]. +fetu [Ay. Ll. Ri]. +fotu [y Llg].>(TEST)
  1. fatu
    • Cg
    • Tb
    • Sm
    • Cd
    • Cv
    • Cp
    • Llg
    • Vd
    • Oc
    • Lln
    • An
    • Pa
    • Sr
    • Md
    • Pr
    • Sl
  2. fato
    • Os
    • Llu
    • Ar
  3. fetu metafonía
    • Ay
    • Ll
    • Ri
  4. fotu metafonía
    • y Llg
Cast. fatuo [Villah. Cl. Cg. Ay. Tb. Sm. PSil. Cd. Cv. JH], sim- ple [Cp. Llg. Vd. Oc], tontu [Lln (/tontu ‘tontu dafechu’). Llu. Ll]: Ye medio fatu, el probe [Llg]. Tontu, creíu [Llu. Ay. An. Bard]. Tontu [Lln. Pa. Cb. Ac. Sr. Ri. Pzu. Md. Gr. Pr. Tox. /Eo/. V1830. R. DA], presumíu [Os. Ac. Ar]. Presumíu [Ay. Ri. Mar]. Tontu, curtiu [Sl (/afatáu ‘atolondráu’)]. //-os ‘no- matu de los de Lluanco [LBlanco]. ///Fatu porque comisti, fatu porque non comisti ‘siempre culpable’ [LC]. Los que pedri- quen a fatos tienen ofiertes n’a boca y en’es manos garabatos [LC]. To pá xunciráte como xunce un xatu, si tú yes fatu [El Cam- beru 14]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">fatuo</i> [Villah. Cl. Cg. Ay. Tb. Sm. PSil. Cd. Cv. JH], sim- ple [Cp. Llg. Vd. Oc], tontu [Lln (/<i class="della">tontu</i> ‘tontu dafechu’). Llu. Ll]: <i class="della">Ye</i> <i class="della">medio</i> <i class="della">fatu,</i> <i class="della">el</i> <i class="della">probe</i> [Llg]. Tontu, creíu [Llu. Ay. An. Bard]. Tontu [Lln. Pa. Cb. Ac. Sr. Ri. Pzu. Md. Gr. Pr. Tox. /Eo/. V
  3. 1830. R. DA], presumíu [Os. Ac. Ar]. Presumíu [Ay. Ri. Mar]. Tontu, curtiu [Sl (/<i class="della">afatáu </i>‘atolondráu’)]. //<i class="della">-os </i>‘no- matu de los de Lluanco [LBlanco]. ///<i class="della">Fatu</i> <i class="della">porque</i> <i class="della">comisti,</i> <i class="della">fatu</i><i class="della"> porque non comisti </i>‘siempre culpable’ [LC]. <i class="della">Los que pedri- quen</i> <i class="della">a</i> <i class="della">fatos</i> <i class="della">tienen</i> <i class="della">ofiertes</i> <i class="della">n’a</i> <i class="della">boca</i> <i class="della">y</i> <i class="della">en’es</i> <i class="della">manos</i> <i class="della">garabatos </i>[LC]. <i class="della">To pá xunciráte como xunce un xatu, si tú yes </i><i class="della">fatu</i> [El Cam- beru 14]
Mas quien lu llamás fatu [San Mateo 14] D’illes, les cinco yeren fates y les utres cinco mui miráes o prudentes [San Mateo 103] tamién hay fatos per ista tierra de Colón 1885-1899 [SEu- lalia/49] que a_cencielles anda inurante tocha fachendosa fata [PPRIA(B)/95] unos llistos y otros fatos nos montes y nos fondrigos 1901 [PPRIA(B)/69]
  1. Mas quien lu llamás fatu
  2. San Mateo 14
  3. D’illes, les cinco yeren fates y les utres cinco mui miráes o prudentes
  4. San Mateo 103
  5. tamién hay fatos per ista tierra de Colón 1885
  6. 1899 SEu- lalia/49
  7. que a_cencielles anda inurante tocha fachendosa fata
  8. PPRIA(B)/95
  9. unos llistos y otros fatos nos montes y nos fondrigos
  10. 1901 PPRIA(B)/69
Del llat. FĂTUUS, -A, -UM ‘tontu’, ‘imbécil’, ‘ensin xuiciu’ (EM), per vía semiculta dau que caltién [-t-] como’l cast. fatuo (DEEH; DCECH s.v. fatuo; PE1: 32). Dende fatu, a, o féxose’l verbu ast. afatar 2 (cfr.), fatiar 1 (cfr.) quiciabes con una variante *fatar d’u sigue’l deverbal fatada (cfr.) col averamientu de fatura (cfr.). Ye claro, d’otra parte, que’l verbu afatar 2 y fatiar po- dríen entendese dende’l llat. FATUARI ‘facer el llocu’ o (IN)FA- TUARE ‘facer el tontu’. Un verbu compuestu ye ast. desafatar 2 (cfr.). En rellación etimolóxica ta l’ast. afatadamente (cfr.). Con influxu de fatiar 1 féxose ast. fatiador (cfr.).
fatu, el 1
📖: fatu
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<fato [Ar. /Eo/]. +fetu [Ay. Ll]. +fotu [y Llg]. h.atu [Villah].>(TEST)
  1. fatu
    • Pa
    • Llg
    • Tb
    • Sm
    • Cg
    • Md
  2. fato
    • Ar
    • /Eo/
  3. fetu metafonía
    • Ay
    • Ll
  4. fotu metafonía
    • y Llg
  5. h.atu
    • Villah
Cast. hato [Villah. Pa. Llg. Ay. Ll] de ropa [Ar]: Cho’l fatu al llombu y marchó [Llg]. Impedimenta, conxuntu de provisiones [Tb. Sm]. Bolsa pa viaxar [PSil]. Equipaxe d’un viaxeru, en- vueltu nuna manta [As]. “Equipo de persona que viaja y que lo lleva metido en un saco” [R]. Conxuntu de ropa [Tb. Sm. JH] de vistir d’una persona mayor [Ay]. Ropa, pequeñu axuar [Cg]. Ropina de los neños [Ay. Ar]. Cast. haz [Ar]. Atavíu, vis- timenta [Md]. Ropa puesto, xeneralmente d’usu diariu [Md].
  1. 1. Cast. <i class="della">hato</i> [Villah. Pa. Llg. Ay. Ll] de ropa [Ar]: <i class="della">Cho’l</i> <i class="della">fatu</i> <i class="della">al </i><i class="della">llombu</i> <i class="della">y</i> <i class="della">marchó</i> [Llg]. Impedimenta, conxuntu de provisiones [Tb. Sm]. Bolsa pa viaxar [PSil]. Equipaxe d’un viaxeru, en- vueltu nuna manta [As]. “Equipo de persona que viaja y que lo lleva metido en un saco” [R]. Conxuntu de ropa [Tb. Sm. JH] de vistir d’una persona mayor [Ay]. Ropa, pequeñu axuar [Cg]. Ropina de los neños [Ay. Ar]. Cast. <i class="della">haz </i>[Ar]. Atavíu, vis- timenta [Md]. Ropa puesto, xeneralmente d’usu diariu [Md].
bre [/Eo/]. 5. Facha, apariencia, aspeutu [Md]. //-os ‘les ropes’ [Ac]. ‘ropa, prendes de vistir’ [Cv. Pr (Cv)]. ‘ropa de vistir’ [Ri]. ‘conxuntu d’útiles o ferramientes propies d’un oficiu’ [Tb. Pr (Cv)]. ‘ropes, trapos, la muda’ [Sb], de ruin valor [Pr]: Los domingos hai que muar los fatos [Sb]: ¿Ónde vas con tolos fatos? [Pa]. ‘vistimenta femenina’ [Cñ]. //Andar de fatu muáu ‘andar de mudanza, de treslláu’ [Sb], ‘con muncha so- berbia’ [Ay (de fetu nueu)]. //Llimpiar el fatu [CyN (Recuer- dos)] ‘aviase pal camín’ [JS 157].///Cuando’l l.lobu vien al fatu, probe del que tien namás cuatru [PSil]. Si los llobos vie- nen al fatu/probe del que tien cuatru [LC]. Según el fatu asi- na’l tratu [Tb]. Según te veo’l fatu así te tratu [Sm (Folk)]. fatos de ganado [Grangerías XVIII: 670] el fato se tornará a su número [Grangerías XVIII: 822] el número de tu fato [Grangerías XVIII: 900] y en este fato traer siempre los coyudos padres [Grangerías XVIII: 904] Compunxo el fatu [PyT 38] Ñon tardó en efeutuase el mandamiento,/mas tampoco dor- migo lla malicia,/un fato de caldeos malcontento /al rei en pico ponxo lla noticia/de que tuvieren el atrevimiento, /sin vergüenza y temor de la xusticia [BAúxa, Sueños (Poesíes 161-166)] afloxaron llos de dentro y todos engavilladus salimus un fatu d’ellos [B] FA: engavellados/XXov (Busto) 1789 [Ese- quies/146] Adientro nun portalon/había un fatu de canaya/d’homucos [Coronación Carlos IV 179] había un fatu de hombres dientru [B] -/XXov (Busto) 1789 [Esequies/140] Y ve si habrá quicias dalgun senderu por donde llibre el fatu y pueda fuxir [Judit 214] que non a contrabandistas que son un fatu de lladrones 1792 [QUIXOTE/278] sigún te vei el fatu asina yeu te tratu /Refraneru [F. Coro- nas/180] Del gót. *FAT ‘vistíu’, ‘ropa’ (Gamillsechg 1932: 229) xustifi- caríase non sólo ast. fatu sinón port. fato, cast. hato anque con posible influxu semánticu del ár. H.AZ.Z. ‘porción que toca a cada cual’ (DCECH s.v. hato; DA s.v. fato). Dellos autores, n’e- feutu, defenden un aniciu nel ár. (Garulo Muñoz 1983: 238) anque Meier refuga dafechu la idea d’un encruz semánticu gó- tico-árabe (NC s.v. hato). Semánticamente ha alvertise que la idea de ‘conxuntu’ tanto pue debese al desendolque del ast. fatu ‘avíu’, ‘avíos’, etc. como de fatu ‘conxuntu d’animales’ que paez dixebráu d’ast. atayu 2 (cfr.). Dende ast. fatu féxose’l verbu afatar (cfr.) y enfatar (cfr.) col tamién compuestu desen- fatar (cfr.). Una variante de afatar pudo ser *fatar d’u sigue’l de- verbal fatáu (cfr.). Un abondativu de fatu pude ser fatera (cfr.) d’u se fexo, fatería (cfr.). L’ast. tamién conoz l’ax. fateru, a, o (cfr.) asina como’l términu rellacionáu, fatolexu (cfr.).
  1. bre [/Eo/]. 5. Facha, apariencia, aspeutu [Md]. //-os ‘les ropes’ [Ac]. ‘ropa, prendes de vistir’ [Cv. Pr (Cv)]. ‘ropa de vistir’ [Ri]. ‘conxuntu d’útiles o ferramientes propies d’un oficiu’ [Tb. Pr (Cv)]. ‘ropes, trapos, la muda’ [Sb], de ruin valor [Pr]: Los domingos hai que muar los fatos [Sb]: ¿Ónde vas con tolos fatos? [Pa]. ‘vistimenta femenina’ [Cñ]. //Andar de fatu muáu ‘andar de mudanza, de treslláu’ [Sb], ‘con muncha so- berbia’ [Ay (de fetu nueu)]. //Llimpiar el fatu [CyN (Recuer- dos)] ‘aviase pal camín’ [JS 157].///Cuando’l l.lobu vien al fatu, probe del que tien namás cuatru [PSil]. Si los llobos vie- nen al fatu/probe del que tien cuatru [LC]. Según el fatu asi- na’l tratu [Tb]. Según te veo’l fatu así te tratu [Sm (Folk)]. fatos de ganado
  2. Grangerías XVIII: 670
  3. el fato se tornará a su número
  4. Grangerías XVIII: 822
  5. el número de tu fato
  6. Grangerías XVIII: 900
  7. y en este fato traer siempre los coyudos padres
  8. Grangerías XVIII: 904
  9. Compunxo el fatu
  10. PyT 38
  11. Ñon tardó en efeutuase el mandamiento,/mas tampoco dor- migo lla malicia,/un fato de caldeos malcontento /al rei en pico ponxo lla noticia/de que tuvieren el atrevimiento, /sin vergüenza y temor de la xusticia
  12. BAúxa, Sueños (Poesíes 161-166)
  13. afloxaron llos de dentro y todos engavilladus salimus un fatu d’ellos [B] FA: engavellados/XXov (Busto)
  14. 1789 Ese- quies/146
  15. Adientro nun portalon/había un fatu de canaya/d’homucos
  16. Coronación Carlos IV 179
  17. había un fatu de hombres dientru [B] -/XXov (Busto)
  18. 1789 Esequies/140
  19. Y ve si habrá quicias dalgun senderu por donde llibre el fatu y pueda fuxir
  20. Judit 214
  21. que non a contrabandistas que son un fatu de lladrones
  22. 1792 QUIXOTE/278
  23. sigún te vei el fatu asina yeu te tratu /Refraneru
  24. F. Coro- nas/180
  25. Del gót. *FAT ‘vistíu’, ‘ropa’ (Gamillsechg 1932: 229) xustifi- caríase non sólo ast. fatu sinón port. fato, cast. hato anque con posible influxu semánticu del ár. H.AZ.Z. ‘porción que toca a cada cual’ (DCECH s.v. hato; DA s.v. fato). Dellos autores, n’e- feutu, defenden un aniciu nel ár. (Garulo Muñoz 1983: 238) anque Meier refuga dafechu la idea d’un encruz semánticu gó- tico-árabe (NC s.v. hato). Semánticamente ha alvertise que la idea de ‘conxuntu’ tanto pue debese al desendolque del ast. fatu ‘avíu’, ‘avíos’, etc. como de fatu ‘conxuntu d’animales’ que paez dixebráu d’ast. atayu 2 (cfr.). Dende ast. fatu féxose’l verbu afatar (cfr.) y enfatar (cfr.) col tamién compuestu desen- fatar (cfr.). Una variante de afatar pudo ser *fatar d’u sigue’l de- verbal fatáu (cfr.). Un abondativu de fatu pude ser fatera (cfr.) d’u se fexo, fatería (cfr.). L’ast. tamién conoz l’ax. fateru, a, o (cfr.) asina como’l términu rellacionáu, fatolexu (cfr.).
2. Prenda de ropa interior [Ay]. Prenda de ropa vieyo [Ca]. Cualquier prenda de vistir [Gr (i)]. Trapu vieyu [Cn]: Pídi-y a to tía que vos dea unos cuantos fatos pa salir a correr l’an- troiru [Cn]. 3. Rebañu [R] pequeñu [Sm. Psil. /Eo/. JH]. Vecera provisional de ganáu na primavera [Vg]. 4. Conxuntu [Tb. JH] de coses, instrumentos, artes de pesca [Xx]. Cast. muchedum-
fatu, el 2
📖: fatu
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Golor del aliendu [Mar]: <i class="della">Diome</i>(TEST)
  1. fatu
  2. Golor del aliendu [Mar]: <i class="della">Diome</i
fato a vino [Mar]. Golor, arre- cendor, especialmente cuando nun presta [Mar]. ///De puru vieyu el to tratu/tien foroñu y fai el fatu [CyN (Recuerdos)]. Del cultismu (OL)FATU con perda de la primera sílaba. Lo mesmo alvertimos nel correspondiente verbu (OL)FATEAR → fatiar 2 (cfr.). Dende fatu pudo facese’l verbu *enfatar 2 que güei conocemos pel vieyu
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">fato</i> <i class="della">a</i> <i class="della">vino</i> [Mar]. Golor, arre- cendor, especialmente cuando nun presta [Mar]. ///<i class="della">De puru vieyu el to tratu</i>/<i class="della">tien foroñu y fai el fatu </i>[CyN (Recuerdos)]. Del cultismu (OL)FATU con perda de la primera sílaba. Lo mesmo alvertimos nel correspondiente verbu (OL)FATEAR → <i class="della">fatiar</i> <i class="della">2</i> (cfr.). Dende <i class="della">fatu</i> pudo facese’l verbu *<i class="della">enfatar</i> <i class="della">2</i> que güei conocemos pel vieyu
continuador participial enfatáu (cfr.) castellanizáu en [h] al sur del dominiu.
fatura, la
📖: fatura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Tochura [Cg. Tb. Md. Pr]: <i class="della">Lo</i>(TEST)
  1. fatura
    • Tb
    • Lln
  2. Tochura [Cg. Tb. Md. Pr]: <i class="della">Lo</i
tou ya fatura ya non outra cousa [Tb]. //-es ‘tonteríes, coses ensin xacíu’ [Ac]. //-as ‘tonteríes’ [Lln].
  1. 1. <i class="della">tou</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">fatura</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">non</i> <i class="della">outra cousa</i> [Tb]. //<i class="della">-es</i> ‘tonteríes, coses ensin xacíu’ [Ac]. //-<i class="della">as</i> ‘tonteríes’ [Lln].
yo que soy fatu pos ya mio güelu morrió de una fatura 1906- 1914 [J. Arango/95] acalléntalos tú y déxate de escribir fatures 1906-1914 [J. Arango/107] Cfr. fatu, a, o.
fatuscu, {el}
📖: fatuscu
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
Unión (?) [DA]. ¿Diminutivo-despeutivu de <i class="della">fatu</i>(TEST)
  1. fatuscu
  2. Unión (?)
    • DA
  3. ¿Diminutivo-despeutivu de <i class="della">fatu</i
1?
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">1</i>?
fau, el 1
📖: fau
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<fadu [JH]. fao [V1830. R]. //fado [Eo. Mánt].>(TEST)
  1. fau
    • Cg
  2. fadu
    • JH
  3. fao
    • V1830
    • R
  4. fado eonaviego
    • Eo
    • Mánt
Cast. hado [JH] (“se aplica a los socesos que se repiten en una casa y a las virtudes o los vicios que se soceden en una fami- lia”) [Cg], suerte [/Eo/]: Fados y llaos facen fortunosos ó dis- graciaos [JH]. 2. Vezu, “estribillo” [R]. Vezu, zuna [/Mánt/]. //Tien fao ‘tien un empeñu o costume irresistible de dicir o facer daqué’ [V1830].
  1. 1. Cast. <i class="della">hado</i> [JH] (“se aplica a los socesos que se repiten en una casa y a las virtudes o los vicios que se soceden en una fami- lia”) [Cg], suerte [/Eo/]: <i class="della">Fados</i> <i class="della">y</i> <i class="della">llaos</i> <i class="della">facen</i> <i class="della">fortunosos</i> <i class="della">ó</i> <i class="della">dis- graciaos</i> [JH].
  2. 2. Vezu, “estribillo” [R]. Vezu, zuna [/Mánt/]. //<i class="della">Tien</i> <i class="della">fao</i> ‘tien un empeñu o costume irresistible de dicir o facer daqué’ [V1830].
Guiar de los sos fados [DyE 14] Faga el fadu ó la fada [HyL 29]
  1. Guiar de los sos fados
  2. DyE 14
  3. Faga el fadu ó la fada
  4. HyL 29
Del llat. FĀTUM, -I ‘destín’ (EM); dende’l so plural etimolóxicu siguió l’ast. fada (cfr.).
fau, el 2
📖: fau
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Fuera de xuegu nel fútbol [Tb]. 2. Penalización por tar fuera de xuegu (nel fútbol) [Tb]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
  1. fau
  2. Fuera de xuegu nel fútbol
    • Tb
  3. 2
  4. Penalización por tar fuera de xuegu (nel fútbol) [Tb]: <i class="della">Nun</i
quixo tirar el fau [Tb].
  1. 1. <i class="della">quixo</i> <i class="della">tirar</i> <i class="della">el</i> <i class="della">fau</i> [Tb].
Quiciabes d’un encruz de la interxeición FAUGH y l’alverbiu OUT ‘salida’, ‘afuera’, anglicismu inxeríu n’ast. pela termino- loxía del fútbol.
faula, la
📖: faula
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<i class="della">Fábula</i>(TEST)
  1. faula
  2. i class="della">Fábula</i
[JH].
  1. 1. [JH].
oyran las faulas e las vanidades s. XIII(or.) [FX/343] de lla faula y el enredu [Campumanes 1781/664] na hestoria de El Quijote que ye faula tien muncho que aprender 1925 [ORB/317]
  1. oyran las faulas e las vanidades s. XIII(or.)
  2. FX/343
  3. de lla faula y el enredu
  4. Campumanes 1781/664
  5. na hestoria de El Quijote que ye faula tien muncho que aprender
  6. 1925 ORB/317
Cfr. fala.
fautor, el
📖: fautor
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Facedor [Cñ]. Autor, el que fai o dirixe [TC (Protomártir)]. 2. Encargáu de facer la fiesta [An. JH] en dalguna solemnidá re- lixosa [Cg]. El que paga la fiesta [Cn (MG). R]: <i class="della">Tócame ser el</i><i class="della">(TEST)
  1. fautor
    • Oc
  2. Facedor
  3. Autor, el que fai o dirixe
    • TC (Protomártir)
  4. 2
  5. Encargáu de facer la fiesta
    • An
    • JH] en dalguna solemnidá re- lixosa [Cg
  6. El que paga la fiesta [Cn (MG). R]: <i class="della">Tócame ser el</i><i class="della"
fautor [An]. Caún de los miembros de la comisión qu’entama les fiestes del pueblu [Oc].
  1. 1. fautor</i> [An]. Caún de los miembros de la comisión qu’entama les fiestes del pueblu [Oc].
a) per manum camerarii domni Ugonis fautore Domino Deo nostro 1122(or.) [DCO-I/369] yo’l fautor de la danza yo’l primeru en dar una pataca 1887 [TC.(c.34)/19] pidiamos al fautor de cielo y tierra 1895 [MELCHOR/5] pues ya dixi qu’ el fautor no tien duelu del bolsillu 1900 [NIEMBRO(B)/54] el fautor de la fiesta ye don Pancho el de Xuaca [FA- BRIC(NB)/254] foi don Fermo fautor de la idea 1925 [ORB/273] foi modelu tan perfechu que i algamó ser fautor del fermosu mundu 1937 [RoquePérez/47] b) e que sienpre ge la vio levar e a sus fatores 1490 (t.) [SP- IV/302] la casa de Miranda e sus fatores la meytad 1490 (t.) [SP- IV/302] el fuero dellas al dicho monesterio e a sus fatores 1492(or.) [SP-IV/343]
  1. a) per manum camerarii domni Ugonis fautore Domino Deo nostro
  2. 1122(or.) DCO-I/369
  3. yo’l fautor de la danza yo’l primeru en dar una pataca
  4. 1887 TC.(c.34)/19
  5. pidiamos al fautor de cielo y tierra
  6. 1895 MELCHOR/5
  7. pues ya dixi qu’ el fautor no tien duelu del bolsillu
  8. 1900 NIEMBRO(B)/54
  9. el fautor de la fiesta ye don Pancho el de Xuaca
  10. FA- BRIC(NB)/254
  11. foi don Fermo fautor de la idea
  12. 1925 ORB/273
  13. foi modelu tan perfechu que i algamó ser fautor del fermosu mundu
  14. 1937 RoquePérez/47
  15. b) e que sienpre ge la vio levar e a sus fatores
  16. 1490 (t.) SP- IV/302
  17. la casa de Miranda e sus fatores la meytad
  18. 1490 (t.) SP- IV/302
  19. el fuero dellas al dicho monesterio e a sus fatores
  20. 1492(or.) SP-IV/343
Del llat. FACTOR, -ORIS ‘el que fai, produz, causa’ (EM s.v. facio; ABF), per vía semiculta nuna dómina arcaica (§a) y n’otra más averada al nuesu tiempu (§b); a la so vera un continuador po- pular ye fechor (cfr.). De mou asemeyáu dende’l llat. FACTURA ‘fechura’ (EM; ABF) sigue ast. fautura (cfr.) cola variante más moderna fatura; a la so vera alcontramos un resultáu popular dafechu, ast. fechura (cfr.).
fautura, la
📖: fautura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fatura [Tb].>(TEST)
  1. fautura
    • Md
  2. fatura
    • Tb
Cuenta, factura [Tb. Md]. Cfr. fautor.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cuenta, factura [Tb. Md]. Cfr. <i class="della">fautor</i>.
favor, el
📖: favor
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">favor</i>, ayuda, gracia [Tb. Md]. <i class="della">auemos</i>(TEST)
  1. favor
  2. Cast
  3. <i class="della">favor</i>, ayuda, gracia
    • Tb
    • Md
  4. <i class="della">auemos</i
grant fabor de fazer seruicio et touiemos por bien
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">grant</i> <i class="della">fabor</i> <i class="della">de</i> <i class="della">fazer</i> <i class="della">seruicio</i> <i class="della">et</i> <i class="della">touiemos</i> <i class="della">por</i> <i class="della">bien</i>
1442(or.) [SP-III/411] ley del Valeriano que fabla en favor e ajuda de las mulleres 1442(or.) [SP-III/415] la ley de Vedrieani sic que fablan en ayvda e fabor 1464(or.) [SB/358] que son e fablan en favor de las mugeres 1490(or.) [SP- IV/316]
el qual llo demetio e renuncio en el cabillo en fabor 1492(or.) [VC-II/319] que fablan en ayuda e favor de las mugeres 1505 (t.) [SP- IV/397] favores esperen de les ñaves destrozades -/Marirreguera (Viejo) s. XVII [DyE/188] doy a usté un macón de gracies pol favor que m’ ispensó 1864 [SBERNUECES/11]
  1. 1442(or.) SP-III/411
  2. ley del Valeriano que fabla en favor e ajuda de las mulleres
  3. 1442(or.) SP-III/415
  4. la ley de Vedrieani sic que fablan en ayvda e fabor
  5. 1464(or.) SB/358
  6. que son e fablan en favor de las mugeres
  7. 1490(or.) SP- IV/316

  8. el qual llo demetio e renuncio en el cabillo en fabor
  9. 1492(or.) VC-II/319
  10. que fablan en ayuda e favor de las mugeres
  11. 1505 (t.) SP- IV/397
  12. favores esperen de les ñaves destrozades -/Marirreguera (Viejo) s. XVII
  13. DyE/188
  14. doy a usté un macón de gracies pol favor que m’ ispensó
  15. 1864 SBERNUECES/11
1258 [AAU/46] {En “fabor” la f podría ser una s llarga} la otra ley ... que es escripta en favor de las mugieres Del llat. FAUOR, -ORIS ‘simpatía’, ‘aplausu’ (EM s.v. faueo; ABF; DCECH s.v. favor). L’ast. tamién conseña’l compuestu desfavor (cfr.).
favorable
📖: favorable
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">favorable</i>. <i class="della">Acodigo</i>(TEST)
  1. favorable
  2. Cast
  3. <i class="della">favorable</i>
  4. <i class="della">Acodigo</i
al remedio que solía/entrugando a Daniel, so ca- marada,/qué senificación tener podía/(ora fos favorable, ora encontrada)/aquel visllumbre, que la fantasía/-y traía dos dis embaranzada [BAúxa, Sueños (Poesíes 233-238)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">al</i> <i class="della">remedio</i> <i class="della">que</i> <i class="della">solía</i>/<i class="della">entrugando</i> <i class="della">a</i> <i class="della">Daniel,</i> <i class="della">so</i> <i class="della">ca-</i> <i class="della">marada,</i>/<i class="della">qué senificación tener podía</i>/<i class="della">(ora fos </i><i class="della">favorable</i><i class="della">, ora</i> <i class="della">encontrada)</i>/<i class="della">aquel</i> <i class="della">visllumbre,</i> <i class="della">que</i> <i class="della">la</i> <i class="della">fantasía</i>/<i class="della">-y</i> <i class="della">traía</i> <i class="della">yá</i> <i class="della">dos</i> <i class="della">dis</i> <i class="della">embaranzada</i> [BAúxa, <i class="della">Sueños</i> (Poesíes 233-238)]
Del llat. FAUORABILIS, -E ‘qu’atrái’l favor’ (ABF). Güei emplé- gase dacuando na lliteratura un sinónimu favoratible (cfr.) que sigue’l calce de pensatible (cfr.).
favoratible
📖: favoratible
🏗️: NO
✍️: NO
<DALLA>(TEST)
  1. favoratible
  2. DALLA
Que favorez, dau a favorecer [DALLA].
  1. 1. Que favorez, dau a favorecer [DALLA].
Cfr. favorable.
favorecer
📖: favorecer
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">favorecer</i>, dar favor [Md]. Patrocinar, auspiciar [Md]. <i class="della">col</i>(TEST)
  1. favorecer
  2. Cast
  3. <i class="della">favorecer</i>, dar favor
    • Md
  4. Patrocinar, auspiciar
    • Md
  5. <i class="della">col</i
xuez Dios nos favoreza los trescornios de la Guarda Cevil 1900 [PPRIA(B)/37]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">xuez</i> <i class="della">Dios</i> <i class="della">nos</i> <i class="della">favoreza</i> <i class="della">los</i> <i class="della">trescornios</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">Guarda</i><i class="della"> Cevil</i> 1900 [PPRIA(B)/37]
Formación incoativa del llat. fauere ‘favorecer’ (EM s.v. faueo) pente medies de l’amestadura del suf. -SCERE, como s’alvierte en castellán (DCECH s.v. favor).
faxa, la 1
📖: faxa
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<///faja [Sb. Pr]. Cast. <i class="della">faja</i>(TEST)
  1. faxa
    • Lln
    • Pa
    • Ay
    • Ca
    • Md
    • Cn
    • Cp
  2. faja infl. cast.
    • Sb
    • Pr
  3. Cast
  4. <i class="della">faja</i
[Lln. Pa. Ay. Pr] de les muyeres [Ca]: Encargué una faxa a La Pola [Ca]. Ciñidor, faja [Md. Pzu. Cn (MG). Tox. /Eo/]. Banda de llana de dos o tres vares de llargo, de color en- carnao, negro o viola, que los homes arrollen a la cintura pen- riba’l calzón y el chalecu [R]. Prenda masculina de llana que se pon na cintura [PSil]. Prenda del traxe tradicional, mascu- lín [Cp]. 2. Cintu [Ay]. //-es ‘bandes, de cueru pelo xeneral, que valen pa llevantar la vaca en potru’ [Sb].
  1. 1. [Lln. Pa. Ay. Pr] de les muyeres [Ca]: <i class="della">Encargué</i> <i class="della">una</i><i class="della"> faxa</i> <i class="della">a</i> <i class="della">La</i> <i class="della">Pola</i> [Ca]. Ciñidor, <i class="della">faja</i> [Md. Pzu. Cn (MG). Tox. /Eo/]. Banda de llana de dos o tres vares de llargo, de color en- carnao, negro o viola, que los homes arrollen a la cintura pen- riba’l calzón y el chalecu [R]. Prenda masculina de llana que se pon na cintura [PSil]. Prenda del traxe tradicional, mascu- lín [Cp].
  2. 2. Cintu [Ay]. //-<i class="della">es </i>‘bandes, de cueru pelo xeneral, que valen pa llevantar la vaca en potru’ [Sb].
sunt enim fascias in uilla de Bera 941 (s. XII) [ACL/215] ipsas duas faxas ab integro 941 (s. XII) [ACL/215] La faxa colorada [Enamoraos de Aldea 246] rascó una oreya antes de respondemi sacó el pañuelo den- tre la faxa 1890 [RUBIN/28] - entre la faxa el diañu la papeleta que por quintu ‘m afiliaba 1895 [PPRIA(B)/89] -ŎLA) guarde referencia esti documentu medieval: Marie Franci L solidos et duas faxuellas 1267(or.) [CLO/74].
  1. sunt enim fascias in uilla de Bera
  2. 941 (s. XII) ACL/215
  3. ipsas duas faxas ab integro
  4. 941 (s. XII) ACL/215
  5. La faxa colorada
  6. Enamoraos de Aldea 246
  7. rascó una oreya antes de respondemi sacó el pañuelo den- tre la faxa
  8. 1890 RUBIN/28
  9. - entre la faxa el diañu la papeleta que por quintu ‘m afiliaba
  10. 1895 PPRIA(B)/89
  11. -ŎLA) guarde referencia esti documentu medieval: Marie Franci L solidos et duas faxuellas 1267(or.) [CLO/74].
  12. CLO/74
Del llat. FASCIA, -AE ‘banda’ (EM) siguen n’ast. dos espresiones, faxa y faza, destremaes llueu semánticamente, la primera d’e- lles (faxa) con una referencia a prendes de vistir; la segunda (faza) con aplicación metafórica a tires estrenches y allargaes del terrén. Pero n’ast. tamién alcontramos na nuesa documen- tación un ast. a. fexa que pue entendese como ‘fexe’ y, al empar, como ‘faza’, ‘estaya de terrén’ (cfr.). Tamién se con- seña un posible castellanismu facha (cfr. facha 2) semántica- mente cuasi coincidente con faxa 1 (GHLA §4.4.2). Un posible deriváu en -ARIUS, -A, sedría responsable del ast. faxeru (cfr.) pero non, quiciabes, de g-ast. faxera (cfr.) que paez un deriváu de FALSA. Una creación analóxica masculina de faxa ye ast. faxu (cfr.). Sobro faxu pudo facese’l compuestu con re-, refaxu (cfr.) d’u sigue l’aumentativu refaxada (cfr.) que tamién po- dría entendese como un deverbal de *refaxar anque descono- cemos verbu talu. Ye posible que d’un dim. de faxa + -uela (<
faxa, la 2
📖: faxa
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<ident class="della" level="1"></ident>Tea, antorcha [Vg]. <ident class="della" level="1"></ident>Abúltanos que tamos delantre d’un continuador del llat. FA- CULA, -AE ‘antorcha’ (OLD). La única torga qu’atopamos ye’l resultáu [S] pues n’El Valle Gordo, onde se documenta’l tér- minu, debiera esperase un resultáu con [tS], como corres- puende a la fastera B-D del dominiu ástur (GHLA 44). Quiciabes pudiere camentase que [S] obedez a un reaxuste internu pa nun confluyir col concurrente <i class="della">facha</i>(TEST)
  1. faxa
  2. ident class="della" level="1"></ident>Tea, antorcha
    • Vg
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Abúltanos que tamos delantre d’un continuador del llat
  4. FA- CULA, -AE ‘antorcha’ (OLD)
  5. La única torga qu’atopamos ye’l resultáu [S] pues n’El Valle Gordo, onde se documenta’l tér- minu, debiera esperase un resultáu con [tS], como corres- puende a la fastera B-D del dominiu ástur (GHLA 44)
  6. Quiciabes pudiere camentase que [S] obedez a un reaxuste internu pa nun confluyir col concurrente <i class="della">facha</i
2 ‘pieza de tela que sostién el calzón’ continuador del llat. FASCIA. Tampoco nun ha escae- cese que nel rellativamente averáu territoriu de La Cabreira (Lleón) xunto a -C’L- > [y] (Casado Lobato 1948: 61) hai exemplos en [S] pa -C’L- y -G’L-, asina canaleixa, reixa (Ca- sado Lobato 1948: 45; GHLA 231) de posible (pero quiciás dis- cutible) influxu castellán. Un deriváu d’esi términu tamién recoyíu en Cabreira fachizu ‘bruyu de paya emplegáu p’allu- mar en delles fiestes’ [Cabreira (Mar)] ufriría’l resultáu tamién con palatal y cola amestanza del suf. -ĪCIUS (OLD) ‘semeyante a’, exemplos toos que faen ver inseguranza nel procesu evo- lutivu del occidente del dominiu. A ello xuntemos un pernidiu encendió una faya del libru d’Alexandre acordies cola evolu- ción esperable pa -C’L- > [y] (Menéndez Pidal 1920: 9) co- mo’l posible continuador diminutivu qu’atopamos en fachina (cfr.), en Quirós.Un documentu d’Uviéu ufre un testu d’inte- rés nesti sen:
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">2</i> ‘pieza de tela que sostién el calzón’ continuador del llat. FASCIA. Tampoco nun ha escae- cese que nel rellativamente averáu territoriu de La Cabreira (Lleón) xunto a -C’L- > [y] (Casado Lobato 1948: 61) hai exemplos en [S] pa -C’L- y -G’L-, asina <i class="della">canaleixa</i>, <i class="della">reixa </i>(Ca- sado Lobato 1948: 45; GHLA 231) de posible (pero quiciás dis- cutible) influxu castellán. Un deriváu d’esi términu tamién recoyíu en Cabreira <i class="della">fachizu</i> ‘bruyu de paya emplegáu p’allu- mar en delles fiestes’ [Cabreira (Mar)] ufriría’l resultáu tamién con palatal y cola amestanza del suf. -ĪCIUS (OLD) ‘semeyante a’, exemplos toos que faen ver inseguranza nel procesu evo- lutivu del occidente del dominiu. A ello xuntemos un pernidiu <i class="della">encendió</i> <i class="della">una</i> <i class="della">faya</i> del libru <i class="della">d’Alexandre</i> acordies cola evolu- ción esperable pa -C’L- > [y] (Menéndez Pidal 1920: 9) co- mo’l posible continuador diminutivu qu’atopamos en <i class="della">fachina </i>(cfr.), en Quirós.Un documentu d’Uviéu ufre un testu d’inte- rés nesti sen:
leuare nozes ad Oueto facere ex eas oleum et dare ad quo- quinam et iugeria facere et faculas adducere 1118 (s. XII) [DCO-I/362]
  1. leuare nozes ad Oueto facere ex eas oleum et dare ad quo- quinam et iugeria facere et faculas adducere
  2. 1118 (s. XII) DCO-I/362
¿Qué ye esi faculas adducere? ¿Ye cenciellamente ‘llevar an- torches’? Paez nidio anque a la lluz d’un testu de Plinio quam tibi Fortuna faculam luciferam adlucere uolt (OLD), podría tra- tase d’un lapsus calami de “adlucere” por “adducere”. En tou casu poco hai qu’axuntar al testu pues nun camuda que se trate de llevar antorches o d’encendeles.
faxacón, ona
📖: faxacón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
(TEST)
  1. faxacón
    • Ci
Rotu, descosíu [Ci (VB). AGO].
  1. 1. Rotu, descosíu [Ci (VB). AGO].
Posible continuador del ast. faxu 1 (cfr.), faxa 1 (cfr.) cola amestadura del suf despeutivu (-ac-) y aumentativu (-ón).
faxadura, la
📖: faxadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">fajadura</i>(TEST)
  1. faxadura
  2. Cast
  3. <i class="della">fajadura</i
[Pzu].
  1. 1. [Pzu].
Cfr. faxar.
faxar
📖: faxar
🏗️: NO
✍️: NO
<afaxar [y Tox]. ///afajar [Pr].>(TEST)
  1. faxar
  2. afaxar
    • y Tox
  3. afajar infl. cast.
    • Pr
Cast. fajar [Pzu. Pr. Tox. /Eo/].
  1. 1. Cast. <i class="della">fajar</i> [Pzu. Pr. Tox. /Eo/].
Del llat. FASCIARE ‘vendar’ (EM; OLD), con continuadores ro- mánicos (REW), o bien formación verbal sol ast. faxa faxa- dura. Lo mesmo ha dicise del compuestu enfaxar (cfr.).
faxeru, el*
📖: faxeru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<faxeiru [PSil].>(TEST)
  1. faxeru
  2. faxeiru
    • PSil
Tira que se ponía a los neños enriba’l pañal [PSil].
  1. 1. Tira que se ponía a los neños enriba’l pañal [PSil].
Cfr. faxa 1.
faxilostru, a, o*
📖: faxilostru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+faxilustru/ostra [Ay]. +faxolistru [Ay]. +foxilustru [Ay]. +fuxilustru [Ay]>(TEST)
  1. faxilostru
  2. faxilustru/ostra metafonía
    • Ay
  3. faxolistru metafonía
    • Ay
  4. foxilustru metafonía
    • Ay
  5. fuxilustru metafonía
    • Ay
Mui mal vistíu, desdexáu nel vistir (un individuu) [Ay (= + en- faxilostréu)].
  1. 1. Mui mal vistíu, desdexáu nel vistir (un individuu) [Ay (= + en- faxilostréu)].
Axetivu fechu dende’l participiu fuerte del verbu *faxilostrar, verbu qu’hebo conocer les variantes *afaxilostrar d’u siguió’l débil afaxilostráu (cfr.); tamién *enfaxilostrar responsable del participiu fuerte con metafonía enfaxolistru (cfr.) y del débil enfaxilostráu (cfr.). Na mio opinión na formación del verbu *faxilostru > xixilostru (cfr.) y el so aumentativu xixilistrón (cfr.); lo mesmo vese nel compuestu enfilostrar (cfr.) cola so variante enxilostrar (cfr.).
  1. *faxilostrar ha pervese un primer elementu continuador del llat. FASCIA, -AE > ast. faxa 1 (cfr.) cruzáu col verbu enfilos- trar (cfr.). D’una aspiración oriental de F- > [h-] perasturiani- zaríase como [S] (GHLA §4.3.1.9) y xustificaríase ast.
  2. S
faxín, el 1
📖: faxín
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Faxa pequeña [Pzu]. 2. Cintu [Ay]. Creación analóxica masculina y diminutiva del ast. <i class="della">faxa</i>(TEST)
  1. faxín
  2. Faxa pequeña
    • Pzu
  3. 2
  4. Cintu
    • Ay
  5. Creación analóxica masculina y diminutiva del ast
  6. <i class="della">faxa</i
1 (cfr.). L’analóxicu masculín ast. faxu 1 (cfr.) podría tar na base del diminutivu pero tamién ye cierto que la definición que se
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">1 </i>(cfr.). L’analóxicu masculín ast. <i class="della">faxu</i> <i class="della">1</i> (cfr.) podría tar na base del diminutivu pero tamién ye cierto que la definición que se
conseña podría empobinar a ver nél una creación percaraute- rizadora del masc. llat. FASCIS, -IS ‘manoyu’ (ABF).
faxín, el 2
📖: faxín
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Cestu pa faxinar [Cg (= faxineru)]. Creación analóxica masculina de <i class="della">faxina</i>(TEST)
  1. faxín
  2. Cestu pa faxinar
    • Cg (= faxineru)
  3. Creación analóxica masculina de <i class="della">faxina</i
2 (cfr.). Un pretendíu primitivu sedría’l regresivu faxu 2 (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">2</i> (cfr.). Un pretendíu primitivu sedría’l regresivu <i class="della">faxu</i> <i class="della">2</i> (cfr.).
faxina, la 1
📖: faxina
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Faxa pequeña con que se suxetaba’l pañal al neñu pequeñu y la mantiella a la cintura [Pa]. Fexe [V1830]. Dim. de <i class="della">faxa</i>(TEST)
  1. faxina
  2. Faxa pequeña con que se suxetaba’l pañal al neñu pequeñu y la mantiella a la cintura
    • Pa
  3. Fexe
    • V1830
  4. Dim
  5. de <i class="della">faxa</i
1 (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. 1 (cfr.).
faxina, la 2
📖: faxina
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Trabayu corporal, que faen polo xeneral les muyeres moviendo tierra, piedres o bien otres materies y que carguen y carreten con cestos na cabeza [Cg]. Xera, trabayu [Ay (N)]. Del lat. FASCĪNA, -AE ‘gaviella’, ‘manoyu de lleña’ (EM) anque pudiere dase un encruz con <i class="della">faxina</i>(TEST)
  1. faxina
  2. Trabayu corporal, que faen polo xeneral les muyeres moviendo tierra, piedres o bien otres materies y que carguen y carreten con cestos na cabeza
    • Cg
  3. Xera, trabayu
    • Ay (N)
  4. Del lat
  5. FASCĪNA, -AE ‘gaviella’, ‘manoyu de lleña’ (EM) anque pudiere dase un encruz con <i class="della">faxina</i
1 (cfr.) con aplicación a una estaya de la tierra. Dende equí pudo facese’l verbu faxinar (cfr.) y el deriváu faxineru, a, o (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">1</i> (cfr.) con aplicación a una estaya de la tierra. Dende equí pudo facese’l verbu <i class="della">faxinar </i>(cfr.) y el deriváu <i class="della">faxineru,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> (cfr.).
faxinar
📖: faxinar
🏗️: NO
✍️: NO
Trabayar na <i class="della">faxina</i>(TEST)
  1. faxinar
    • Cg
  2. Trabayar na <i class="della">faxina</i
[Cg].
  1. 1. [Cg].
Cfr. faxina 2.
faxineru, a, o
📖: faxineru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<faxineru [Cg].>(TEST)
  1. faxineru
  2. faxineru
    • Cg
Que faxina [Cg].
  1. 1. Que faxina [Cg].
Cfr. faxina 2.
faxu, el 1
📖: faxu
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Cast. <i class="della">fajo</i>(TEST)
  1. faxu
    • Md
  2. Cast
  3. <i class="della">fajo</i
[Pzu], montón de daqué atao [Md].
  1. 1. [Pzu], montón de daqué atao [Md].
2. Manoyu, fa- cina [Md]. Dende faxu ‘cintu’ (asina se ve nel so diminutivu faxín) pue xustificase semánticamente’l compuestu solfaxu ‘tunda d’a- zotes’ (cfr.) como si se tratare d’un continuador de SUB ‘baxo’
  1. > so + [art. + faxu (cfr. faxín 1)].
  2. art. + faxu (cfr. faxín 1)
faxu, el 2
📖: faxu
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Cestu pa faxinar [Cg (= faxín)]. Cestu de banielles pa dellos trabayos de carretar al llombu [Ci]. Cfr. <i class="della">faxín</i><i class="della">(TEST)
  1. faxu
  2. Cestu pa faxinar
    • Cg (= faxín)
  3. Cestu de banielles pa dellos trabayos de carretar al llombu
    • Ci
  4. Cfr
  5. <i class="della">faxín</i><i class="della"
2.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. 2</i>.
faxuela, la
📖: faxuela
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cfr. <i class="della">faxa</i><i class="della">(TEST)
  1. faxuela
  2. Cfr
  3. <i class="della">faxa</i><i class="della"
1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. 1</i>.
faya, la
📖: faya
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<h.aya [Lln. Cl. Os. Pa. Am]. h.ae [Co (Toponimia 115)]. h.ai [Co]. /////{Perdiscutible: facha [Col.lanzo (VB)]}.>(TEST)
  1. faya
    • Llg
    • Ri
    • Cd
    • Oc
    • Cg
    • Ca
    • Ay
    • Ll
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • Cn
    • An
    • Pr
    • Sl
    • Sb
  2. h.aya
    • Lln
    • Cl
    • Os
    • Pa
    • Am
  3. h.ae
    • Co (Toponimia 115)
  4. h.ai
    • Co
  5. {Perdiscutible: facha [Col.lanzo (VB)]} dudoso (certainty = baxa)

Fagus sylvatica, cast. haya [Mo, Llg (LLAA 28). Ri. PSil. Cd. Oc]. Haya (árbol) [Lln. Cl. Os. Pa. Co. Am. Cg. Ac. Llg. Ca. Ay. Col.lanzo (VB). Ll. Ar. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. As. Cn (F). An. Pr. Sl. Tox. /Eo/. JH. R], variedá más baxa y frondosa que la fabuquera [Sb]. {L’aceición de ‘desbentíu’ (An) paez una percorreición pol cast. falla ‘fuérciga del terrén’}. ///Dixoi el fresnu a la faya: si non fuera por vergüenza, ardía debaxo l’agua [LC]. Lleñe de faya quema debaxu del agua [Nava (LC)]. Nun hai l.leña comu la de faya nin pan comu’l d’es- canda [Sm]. La faya siempre a tichu o siempre al agua [Ll].
  1. 1. <br class="della"><i class="della">Fagus sylvatica</i>, cast. <i class="della">haya </i>[Mo, Llg (LLAA 28). Ri. PSil. Cd. Oc]. <i class="della">Haya</i> (árbol) [Lln. Cl. Os. Pa. Co. Am. Cg. Ac. Llg. Ca. Ay. Col.lanzo (VB). Ll. Ar. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. As. Cn (F). An. Pr. Sl. Tox. /Eo/. JH. R], variedá más baxa y frondosa que la <i class="della">fabuquera </i>[Sb]. {L’aceición de ‘desbentíu’ (An) paez una percorreición pol cast. <i class="della">falla </i>‘fuérciga del terrén’}. ///<i class="della">Dixoi</i><i class="della"> el</i> <i class="della">fresnu</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">faya:</i> <i class="della">si</i> <i class="della">non</i> <i class="della">fuera</i> <i class="della">por</i> <i class="della">vergüenza,</i> <i class="della">ardía</i> <i class="della">debaxo </i><i class="della">l’agua</i> [LC]. <i class="della">Lleñe</i> <i class="della">de</i> <i class="della">faya</i> <i class="della">quema</i> <i class="della">debaxu</i> <i class="della">del</i> <i class="della">agua</i> [Nava (LC)]. <i class="della">Nun</i> <i class="della">hai</i> <i class="della">l.leña</i> <i class="della">comu</i> <i class="della">la</i> <i class="della">de</i> <i class="della">faya</i> <i class="della">nin</i> <i class="della">pan</i> <i class="della">comu’l</i> <i class="della">d’es-</i> <i class="della">canda </i>[Sm]. <i class="della">La faya siempre a tichu o siempre al agua </i>[Ll].
a) per posatorio et per penna Landera et per Fayas altas 891 (s. XIV) [DCO-I/50] usque in Faia scripta et coniungit se usque in carralem 905 (s. XII) [DCO-I/62] per illos pozos de Frexinias et per Fayon de Corros 1158 (s. XIII) [MB/146] Petronilla muliel que fuit de Petrus Petri de Faia 1185(or.) [MSAH-IV/404] de juso commo se ue a derecho pora faya del coruo 1278 [DCO-V/117] faya del corno 1278(or.) [DOLLA-I/106]:Uv Johan Perez e Pedro Perez fillos de Pero Calello de Fayas 1304(or.) [SP-I/345] madera de fondos e de tabla de faya e de doella e de barra 1357 [MVD] otro quadro de tierra que açerca de la faça de la Faya 1408(or.) [SB/312] vos viendo mas la mia faça de la Faya 1408(or.) [SB/312] Johan Alfonso de Llames dicho Johan Faya 1422(or.) [SP- III/237] Faes 1451 [SB] espinos e omeros e fayas e felguero brabo que nos 1509(or.) [SB/371] otra tierra que jaz tras la faya en la losa de Perranre [s. XVI?] (c.) [SP-IV/486] los ochozientos reales fue do dizen Valdelasfaias 1606 (c. XVIII) [MSPV/90] bastiár aquí un carbayu y acullá un roble o una faya [CUESTA(NB)/78] aquel magüetu tan altu como un roble y_tan corpulientu como una jaya 1890 [RUBIN/23] la roxa sidra nuesa nun cuépanu de faya 1884-1939 [F. Co- ronas/96] b) per illa faga 1110(or.) [SV/230] populauit medietatem de Fagia 1207 [LRCourias/25] Rotella de Iohannes Fagias 1221(or.) [SV/110] c) la Falia de illos Tauros 1161 (s. XIII) [MB/159] a la falia de illos Tauros et per laualio de Pena Acuta 1161 (s. XIII) [MB/164] d) illam fallam de illos Tauros et per lauallo de Penna Acuta 1173 (s. XIV) [MB/210] De la nominalización de la variante femenina de FĀGEUS, -A, -UM ‘de haya’ (OLD) como testifiquen les llingües romániques (REW) ya dalguna hispánica (DEEH). Nominalizáu yá se conseña pelo menos de magar el sieglu VII: Si quis rovore aut cerrum, seu quercum quod est modola, hisclo quos est fagia, infra agrum alienum... [Edictus Rothari (apud Rohlfs 1969: 50)]. Ye posible que de la variante masculina se fexere *fayu términu que paez documentase nel sieglu X en Sahagún: per illum tegum a sursum que discurrit de illo faio 998 (s. XII) [MSAH-I/432]. Ye cierto que *fayu tamién podía facese dende’l fem. llatín FĀGUS, -I ‘faya’ (OLD), con asitiamientu na Romania (REW) y n’Hispania (DEEH); de ser tamién ast. habría almitise la perda de la intervocálica y la xeneralización d’una -y- antihiática. Dende faya féxose’l co- leutivu fayal (cfr.) y, cola amestadura d’un nuevu suf. abonda- tivu, fayalera (cfr.). Dende’l tamién coleutivu *FAGĒTUM > ast.*faedu (→ faidiellu) → faéu fayéu asina como’l nueva- mente sufixáu faedal y fayedal (cfr.) toos tamién coleutivos y con allugamientu toponímicu (TA 293; TT 94). Dende faya ta- mién se fexo’l verbu fayar 1 (cfr.).
  1. a)
  2. per posatorio et per penna Landera et per Fayas altas
  3. 891 (s. XIV) DCO-I/50
  4. usque in Faia scripta et coniungit se usque in carralem
  5. 905 (s. XII) DCO-I/62
  6. per illos pozos de Frexinias et per Fayon de Corros
  7. 1158 (s. XIII) MB/146
  8. Petronilla muliel que fuit de Petrus Petri de Faia
  9. 1185(or.) MSAH-IV/404
  10. de juso commo se ue a derecho pora faya del coruo
  11. 1278 DCO-V/117
  12. faya del corno 1278(or.) [DOLLA-I/106]:Uv
  13. DOLLA-I/106
  14. Johan Perez e Pedro Perez fillos de Pero Calello de Fayas
  15. 1304(or.) SP-I/345
  16. madera de fondos e de tabla de faya e de doella e de barra
  17. 1357 MVD
  18. otro quadro de tierra que açerca de la faça de la Faya
  19. 1408(or.) SB/312
  20. vos viendo mas la mia faça de la Faya
  21. 1408(or.) SB/312
  22. Johan Alfonso de Llames dicho Johan Faya
  23. 1422(or.) SP- III/237
  24. Faes
  25. 1451 SB
  26. espinos e omeros e fayas e felguero brabo que nos
  27. 1509(or.) SB/371
  28. otra tierra que jaz tras la faya en la losa de Perranre [s. XVI?] (c.)
  29. SP-IV/486
  30. los ochozientos reales fue do dizen Valdelasfaias
  31. 1606 (c. XVIII) MSPV/90
  32. bastiár aquí un carbayu y acullá un roble o una faya
  33. CUESTA(NB)/78
  34. aquel magüetu tan altu como un roble y_tan corpulientu como una jaya
  35. 1890 RUBIN/23
  36. la roxa sidra nuesa nun cuépanu de faya 1884
  37. 1939 F. Co- ronas/96
  38. b) per illa faga
  39. 1110(or.) SV/230
  40. populauit medietatem de Fagia
  41. 1207 LRCourias/25
  42. Rotella de Iohannes Fagias
  43. 1221(or.) SV/110
  44. c) la Falia de illos Tauros
  45. 1161 (s. XIII) MB/159
  46. a la falia de illos Tauros et per laualio de Pena Acuta
  47. 1161 (s. XIII) MB/164
  48. d)
  49. illam fallam de illos Tauros et per lauallo de Penna Acuta
  50. 1173 (s. XIV) MB/210
  51. De la nominalización de la variante femenina de FĀGEUS, -A,
  52. -UM ‘de haya’ (OLD) como testifiquen les llingües romániques (REW) ya dalguna hispánica (DEEH). Nominalizáu yá se conseña pelo menos de magar el sieglu VII: Si quis rovore aut cerrum, seu quercum quod est modola, hisclo quos est fagia, infra agrum alienum... [Edictus Rothari (apud Rohlfs 1969: 50)]. Ye posible que de la variante masculina se fexere *fayu términu que paez documentase nel sieglu X en Sahagún: per illum tegum a sursum que discurrit de illo faio 998 (s. XII) [MSAH-I/432]. Ye cierto que *fayu tamién podía facese dende’l fem. llatín FĀGUS, -I ‘faya’ (OLD), con asitiamientu na Romania (REW) y n’Hispania (DEEH); de ser tamién ast. habría almitise la perda de la intervocálica y la xeneralización d’una -y- antihiática. Dende faya féxose’l co- leutivu fayal (cfr.) y, cola amestadura d’un nuevu suf. abonda- tivu, fayalera (cfr.). Dende’l tamién coleutivu *FAGĒTUM > ast.*faedu (→ faidiellu) → faéu fayéu asina como’l nueva- mente sufixáu faedal y fayedal (cfr.) toos tamién coleutivos y con allugamientu toponímicu (TA 293; TT 94). Dende faya ta- mién se fexo’l verbu fayar 1 (cfr.).
  53. MSAH-I/432
fayal, el
📖: fayal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><h.ayal [Lln (S)].>(TEST)
  1. fayal
  2. ident class="della" level="1"></ident><h.ayal
    • Lln (S)
Monte de faya [Lln (S). Cb. Ay. Md. JH]. Cfr. faya.
  1. Monte de faya [Lln (S). Cb. Ay. Md. JH]. Cfr. faya.
  2. Lln (S). Cb. Ay. Md. JH
fayalera, la
📖: fayalera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. fayalera
Monte de faya [JH]. Cfr. faya.
  1. Monte de faya [JH]. Cfr. faya.
  2. JH
fayar 1
📖: fayar 1
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. fayar 1
Picar lleña pal fueu [Cb. Cp]. 2. Echar pisu a una sala [/Eo/]. Cfr. faya. L’aceición §1 y §2 entiéndese nuna referencia a la lleña o madera por antonomaxa, lo de faya, que debió emple- gase pa tizar el fueu y pa tillar les habitaciones de la casa.
  1. Picar lleña pal fueu [Cb. Cp]. 2. Echar pisu a una sala [/Eo/]. Cfr. faya. L’aceición §1 y §2 entiéndese nuna referencia a la lleña o madera por antonomaxa, lo de faya, que debió emple- gase pa tizar el fueu y pa tillar les habitaciones de la casa.
  2. /Eo/
fayar 2
📖: fayar 2
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. fayar 2
Cfr. afayar.
  1. Cfr. afayar.
fayáu, el*
📖: fayáu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><//fayao [Vc (Cruce). Figueras (Eo)].>(TEST)
  1. fayáu
  2. ident class="della" level="1"></ident><
  3. fayao eonaviego
    • Vc (Cruce)
    • Figueras (Eo)
Entabláu que forma’l cielu o techu d’un cuartu [/Vc (Cruce (= fayo)/]. Desván [Figueras (Eo)/]. Deverbal de fayar 1 (cfr.).
  1. Entabláu que forma’l cielu o techu d’un cuartu [/Vc (Cruce (= fayo)/]. Desván [Figueras (Eo)/].
  2. Figueras (Eo)/
  3. Deverbal de fayar 1 (cfr.).
fayedal, el
📖: fayedal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><faedal [Qu. y Tb].>(TEST)
  1. fayedal
  2. ident class="della" level="1"></ident><faedal
    • Qu
    • y Tb
Monte de faya [Cg. Qu. Tb]. Cfr. faya.
  1. Monte de faya [Cg. Qu. Tb]. Cfr. faya.
  2. Cg. Qu. Tb
fayenu, a, o
📖: fayenu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Que pertenez a la faya [JH]. Amestanza del ast. <i class="della">faya </i>(cfr.) en formación ax. col continua- dor del suf. -ENUS, -A, -UM>(TEST)
  1. fayenu
  2. Que pertenez a la faya
    • JH
  3. Amestanza del ast
  4. <i class="della">faya </i>(cfr.) en formación ax
  5. col continua- dor del suf
  6. -ENUS, -A, -UM
-enu, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. -<i class="della">enu,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o.</i>
fayéu, el
📖: fayéu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<faéu [Qu. y Tb. y Sm. y Pr]. faedu [y Tb. y Md]. faedo [Ar. R. Xo (Apuntamiento 306)]. h.aedu [Lln. Co (Toponimia 15)]. h.ayeo [Os]. h.ayéu [Lln]. +fayíu [y Llg. Ri].>(TEST)
  1. fayéu
    • Co
    • Llg
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • Cn
    • An
    • Pr
    • Sl
  2. faéu
    • Qu
    • y Tb
    • y Sm
    • y Pr
  3. faedu
    • y Tb
    • y Md
  4. faedo
    • Ar
    • R
    • Xo (Apuntamiento 306)
  5. h.aedu
    • Lln
    • Co (Toponimia 15)
  6. h.ayeo
    • Os
  7. h.ayéu
    • Lln
  8. fayíu metafonía
    • y Llg
    • Ri
Monte de fayes [Lln. Os. Co. Cb. Llg. Ar. Ri. Qu. Tb. Sm. Md. Pzu. Cn (MG). An. Pr. Sl. Alb. JH. R].
  1. 1. Monte de fayes [Lln. Os. Co. Cb. Llg. Ar. Ri. Qu. Tb. Sm. Md. Pzu. Cn (MG). An. Pr. Sl. Alb. JH. R].
usque in illo fatto et per illa uia in trauerso 863 (s.XIII) [DCO- I/36] {pero que tien que se lleer “faito” (‘faéu’) según Fer- nández Conde & Fernández 2009: 93} Petra_fita Uallina Bustello Eros Brania Trauersa Petroso Faeto Illos Pontones 905 (s.XII) [DCO-I/64] figit in illo ribo qui discurrit de Faeto per illum molinum 978(or.) [SV/57] tornat per ipsam aquam de illo pebidal per faedo a asuso 1163(or.) [SV/451] - en tiempos pasados de todo género de frutas, por su mucha abundancia, reviciaba la gente como gochos en faedu [Grangerías a. 1712, foliu 345]
  1. usque in illo fatto et per illa uia in trauerso 863 (s.XIII) [DCO- I/36] {pero que tien que se lleer “faito” (‘faéu’) según Fer- nández Conde & Fernández 2009: 93} Petra_fita Uallina Bustello Eros Brania Trauersa Petroso Faeto Illos Pontones
  2. 905 (s.XII) DCO-I/64
  3. figit in illo ribo qui discurrit de Faeto per illum molinum
  4. 978(or.) SV/57
  5. tornat per ipsam aquam de illo pebidal per faedo a asuso
  6. 1163(or.) SV/451
  7. - en tiempos pasados de todo género de frutas, por su mucha abundancia, reviciaba la gente como gochos en faedu
  8. Grangerías a. 1712, foliu 345
Del llat. *FAGĒTUM un coleutivu de fagus, -i ‘faya’ (EM) con perda de la -G- ya intentu de reponela anque agora cola con- sonante antihiática -y- (GHLA §4.2.7).
fayiza, la
📖: fayiza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<faíza [Ll].>(TEST)
  1. fayiza
    • Ay
  2. faíza
    • Ll
Caña seca d’árbol pa quemar [Ll (MP)]. Estiella de faya (lo más usao p’arroxar el fornu de cocer el pan) [Ay]. Estielles de faya d’un metru de llargo y dellos centímetros de grosor em- plegaos p’arroxar el fornu del pan [Ll]. Estiella que se pon a secar p’arroxar el fornu [Ll].
  1. 1. Caña seca d’árbol pa quemar [Ll (MP)]. Estiella de faya (lo más usao p’arroxar el fornu de cocer el pan) [Ay]. Estielles de faya d’un metru de llargo y dellos centímetros de grosor em- plegaos p’arroxar el fornu del pan [Ll]. Estiella que se pon a secar p’arroxar el fornu [Ll].
D’una formación dende’l llat. FAGEA (cfr. faya) con una ames- tanza sufixal fem. en -ĪCIA, de -īcius, -a, -um (OLD). Un au- mentativu en -ATA vémoslu nel ast. *fayizada (cfr.) → fayizá que, pela so parte, recibió un nuevu incrementu col continua- dor de -ĀCEUS como fai ver l’ast. fayizazu (cfr.).
fayizada, la*
📖: fayizada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fayizá [Ay]. faizá [Ll].>(TEST)
  1. fayizada
  2. fayizá
    • Ay
  3. faizá
    • Ll
Golpe dau con una fayiza [Ll]. Golpe dau con una estiella [Ay]. //Fálta-y una faizá ‘nun ye del too llistu, ser atontáu’ [Ll].
  1. 1. Golpe dau con una fayiza [Ll]. Golpe dau con una estiella [Ay]. //<i class="della">Fálta-y una faizá </i>‘nun ye del too llistu, ser atontáu’ [Ll].
Cfr. fayiza.
fayizazu, el*
📖: fayizazu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+fayicezu [Ay].>(TEST)
  1. fayizazu
  2. fayicezu metafonía
    • Ay
Golpe grande d’estielles que da ún mesmu o recibe [Ay].
  1. 1. Golpe grande d’estielles que da ún mesmu o recibe [Ay].
Cfr. fayiza.
fayón, ona
📖: fayón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<h.ayón [Os].>(TEST)
  1. fayón
  2. h.ayón
    • Os
Hospicianu, cast. expósito [Tox]. 2. {Nomatu de los de} de Pió y Vierdes dau polos de Ribota [Os].
  1. 1. Hospicianu, cast. <i class="della">expósito</i> [Tox].
  2. 2. {Nomatu de los de} de Pió y Vierdes dau polos de Ribota [Os].
Aum. de (a)fayu (cfr. afayu), del verbu afayar (cfr. echar).
fayón, el
📖: fayón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<afayón [Ar]. h.ayón [Os].>(TEST)
  1. fayón
    • Ca
    • Lln
    • Sb
  2. afayón
    • Ar
  3. h.ayón
    • Os
Troncu gordu pal fueu, de cualquier árbol [Cb]. Tueru de ma- dera llargu y non mui gordu usáu pal fueu [Ca]. Troncu de lleña [Lln (fayón)]. Palu gruesu [Sb]. //-ones ‘fayes grandes’ [Ar]. ‘maderos d’ablanu o d’otru árbol asemeyáu, más delgaos que los lladeros y les estielles’ [Bulnes (Lln = h.ayones)]. //Hai muyeres a dar con fayón ‘hai munches muyeres’ [Sb].
  1. 1. Troncu gordu pal fueu, de cualquier árbol [Cb]. Tueru de ma- dera llargu y non mui gordu usáu pal fueu [Ca]. Troncu de lleña [Lln (fayón)]. Palu gruesu [Sb]. //<i class="della">-ones </i>‘fayes grandes’ [Ar]. ‘maderos d’ablanu o d’otru árbol asemeyáu, más delgaos que los lladeros y les estielles’ [Bulnes (Lln = h.ayones)]. //<i class="della">Hai</i> <i class="della">muyeres</i> <i class="della">a</i> <i class="della">dar</i> <i class="della">con</i> <i class="della">fayón</i> ‘hai munches muyeres’ [Sb].
Podría tratase d’un aumentativu de *fayu ‘(árbol) faya’ (cfr. faya) con xeneralización a cualquier tipu d’árbol. Quiciabes fayón apaez na espresión alverbial a matafayón ‘abondo’ (cfr.), compuestu del nome mata ‘arboláu’ + (de) + fayón.
fayotal, el
📖: fayotal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Monte de faya [Ri. Qu] pequeñu [Ll]. De l’amestadura de <i class="della">faya</i>(TEST)
  1. fayotal
  2. Monte de faya
    • Ri
    • Qu] pequeñu [Ll
  3. De l’amestadura de <i class="della">faya</i
(cfr.) colos sufixos continuadores de
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) colos sufixos continuadores de
-OTT + -ALIS (abondativu).
fayucal, el
📖: fayucal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. fayucal
Sitiu de fayes [JH].
  1. 1. Sitiu de fayes [JH].
Cfr. fayucu.
fayucu, el
📖: fayucu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.ayucu [Pa]. faúcu [Sb]. faúco [Ay]. h.aúcu [Lln. Pa]. h.aúco [Os]. /////h.abucu [Lln]. fabucu [Cg. Sb. Ca. Ay. y Ay. JH. R]. ////fayucos [Ar].>(TEST)
  1. fayucu
    • Ll
    • Tb
    • Sm
    • Oc
    • Qu
  2. h.ayucu
    • Pa
  3. faúcu
    • Sb
  4. faúco
    • Ay
  5. h.aúcu
    • Lln
    • Pa
  6. h.aúco
    • Os
  7. h.abucu dudoso (certainty = baxa)
    • Lln
  8. fabucu
    • Cg
    • Sb
    • Ca
    • Ay
    • y Ay
    • JH
    • R
  9. fayucos variación de número
    • Ar
Frutu de la faya [Lln. Pa. Ca. Cg. Sb. Ay. Ll (la so bayura ye niciu de que nevará abondo) [Ri. Ar. Tb. Sm. Oc. JH. R]. Brotu o frutu de la faya [Qu]. 2. Frutu menudu y de ruina calidá [Pa]: Esti patatal dio puru h.aúcu [Pa]. 3. Faya pe- queña [Os]. ni permitas que este ganado suba al fayuco, porque hace el tocino rancio [Grangerías XVIII: 923] “Faiucu, el fruto de la haya; se llama también en algunas partes fou” [GP a. 1788] “La semilla de este árbol {la faya} llamado fabugo ó ha- yuco es un buen alimento para el ganado de cerda” [Pastor 1853: 72]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Frutu de la faya [Lln. Pa. Ca. Cg. Sb. Ay. Ll (la so bayura ye niciu de que nevará abondo) [Ri. Ar. Tb. Sm. Oc. JH. R]. Brotu o frutu de la faya [Qu].
  3. 2. Frutu menudu y de ruina calidá [Pa]: <i class="della">Esti</i> <i class="della">patatal</i> <i class="della">dio</i> <i class="della">puru</i> <i class="della">h.aúcu</i> [Pa].
  4. 3. Faya pe- queña [Os]. <i class="della">ni</i> <i class="della">permitas</i> <i class="della">que</i> <i class="della">este</i> <i class="della">ganado</i> <i class="della">suba</i> <i class="della">al</i> <i class="della">fayuco</i><i class="della">,</i> <i class="della">porque</i> <i class="della">hace</i> <i class="della">el</i> <i class="della">tocino</i> <i class="della">rancio</i> [Grangerías XVIII: 923] “<i class="della">Faiucu</i>, el fruto de la haya; se llama también en algunas partes <i class="della">fou</i>” [GP a. 1788] “<i class="della">La semilla de este árbol </i>{la faya} <i class="della">llamado </i><i class="della">fabugo</i><i class="della"> ó </i><i class="della">ha-</i> <i class="della">yuco</i> <i class="della">es</i> <i class="della">un</i> <i class="della">buen</i> <i class="della">alimento</i> <i class="della">para</i> <i class="della">el</i> <i class="della">ganado</i> <i class="della">de</i> <i class="della">cerda”</i> [Pastor 1853: 72]
Formación diminutiva sol neutru llat. FAGUM, -I ‘frutu de la faya’ (EM) > ast. *fagu cola amestanza del suf. dim. -ŪCCUM > ast. -ucu; pero ha vese tamién que dicha -g- pue desaniciase y llueu siguir un intentu de reponer la etimolóxica -y- anque a vegaes se produza un tracamundiu por otra fricativa como -b- antihiática, fabucu 2 (GHLA §4.2.7) onde tamién pue dase un tracamundiu con un deriváu de fabu. Nesi sen ha interpretase’l correspondiente abondativu en -ARIA, femenín ast. fabuquera ‘faya pequeña’ (cfr.) xunto al ax. fabuqueru, a, o (cfr.), equi- valente al ast.*fayuqueru. Dende fayucu ‘fruta de la faya’ o ‘faya pequeña’ féxose un abondativu fayucal (cfr.).
fayuela, la
📖: fayuela
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<h.ayuela [Pa]. h.oyuela [Os]. ////foyuelas [Ar]. fuchuelas [Tb (Oc)].>(TEST)
  1. fayuela
    • Cg
    • Cp
    • Sr
    • Ca
    • Ay
    • Tb
  2. h.ayuela
    • Pa
  3. h.oyuela
    • Os
  4. foyuelas variación de número
    • Ar
  5. fuchuelas
    • Tb (Oc)
Torta finina que se fai nel sartén con lleche, fariña, güevu, mantega y zucre (per antroxu) [Cb. Cg. Cp. Sr. Ca]. Torta fina, frita nel sartén de menos entidá que los frisuelos [Ay]. Confitura iguada per antroxu [VBable]. 2. Frisuelu de san- gre [Ar (= friyuela)]. Comida que tien igual forma que’l fei- suelu pero ta fecho con fariña y sangre de la matanza [Tb (Oc)]. Adobu preparao pa facer morciella, fecho con sangre, cebolla, pan, arroz y grasa [Os]. //-es ‘tortines feches nel sar- tén con lleche, fariña, güevu, mantega y zucre (propies d’an- troxu) [Pa]. estaré contentu porque al fin y a la postre fartaránme de fo- yueles 1792 [QUIXOTE/366]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Torta finina que se fai nel sartén con lleche, fariña, güevu, mantega y zucre (per antroxu) [Cb. Cg. Cp. Sr. Ca]. Torta fina, frita nel sartén de menos entidá que los <i class="della">frisuelos </i>[Ay]. Confitura iguada per antroxu [VBable].
  3. 2. <i class="della">Frisuelu </i>de san- gre [Ar (= friyuela)]. Comida que tien igual forma que’l <i class="della">fei- </i><i class="della">suelu</i> pero ta fecho con fariña y sangre de la matanza [Tb (Oc)]. Adobu preparao pa facer morciella, fecho con sangre, cebolla, pan, arroz y grasa [Os]. //<i class="della">-es</i> ‘tortines feches nel sar- tén con lleche, fariña, güevu, mantega y zucre (propies d’an- troxu) [Pa]. <i class="della">estaré contentu porque al fin y a la postre fartaránme de </i><i class="della">fo-</i> <i class="della">yueles</i> 1792 [QUIXOTE/366]
Del llat. serondu FOLIŎLA (> ast. foyuela), neutru plural del llat. foliolum, -i ‘fueya pequeña’ (DLFAC) diminutivu de folium ‘fueya’ (EM) yá propuesto pal asturianu (Martínez Álvarez 1981-82: 486). El resultáu ast. foyuela ye una aplicación me- tafórica de la fueya a la llámina fina de pastia con que se fai la foyuela. Esta espresión disimílase na so vocal deuterotónica dando llugar al resultáu fayuela (cfr. fisuelu). Continuadores de FOLIŎLA tamién s’atopen en delles llingües romániques (REW), mesmamente en cast. onde se conseña la espresión miel sobre hojuelas. Col influxu del llat. FILIA combinada col sufixu di- minutivu -ŎLA tendríamos ast. fiyuela (cfr.) asina como’l co- rrespondiente masc. fiyuelu (cfr.) (PE2: 210).
fayuelu, el
📖: fayuelu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. fayuelu
Cfr. fiyuelu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">fiyuelu</i>.
fayuqueru, el*
📖: fayuqueru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
</////{Perdiscutible: fachuqueru [Col.lanzo (VB)}].>(TEST)
  1. fayuqueru
  2. {Perdiscutible: fachuqueru [Col.lanzo (VB)} dudoso (certainty = baxa)
  3. ]
Sitiu pobláu de fayes raquítiques [Col.lanzo (VB)].
  1. 1. Sitiu pobláu de fayes raquítiques [Col.lanzo (VB)].
Formación del ast. fayucu anque ufríu con un resultáu [tS] de mano impensable como consonante antihiática y como va- riante de /y/ con aniciu en -GJ- en Conceyu d’Ayer. La fonte de tresmisión del datu ayerán puede ser la causa de la incon- gruencia, tan alloñada de la realidá como facha ‘faya’ (cfr.) tresmitida pel mesmu recopilador del léxicu.
fayús, el
📖: fayús
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. fayús
    • Cg
Especie de pólipu de la familia de los alcionarios [Cg].
  1. 1. Especie de pólipu de la familia de los alcionarios [Cg].
**
faz
📖: faz
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">En</i>(TEST)
  1. faz
  2. ident class="della" level="1"></ident>
  3. <i class="della">En</i eonaviego
faz ‘a vista, en presencia’ [JH]. //Ena faz ‘a vista, en pre- sencia’ [JH].
  1. 1. <i class="della">faz</i> ‘a vista, en presencia’ [JH]. //<i class="della">Ena</i> <i class="della">faz</i> ‘a vista, en pre- sencia’ [JH].
ante faciem domini 951(or.) [DCO] vaccas cum alios iugos de carro V frenos faces percupertos II 967 (s. XIII) [ACL/192] en faz de mi 1269 [AAA/30] dixeron en faz de las partes 1294 [Ruiz de la Peña 1975: 156] en faz de las dichas partes 1345 [CDA/326] dozientos maravedis yo reçibo de vos en fas del notario 1491 [MC-II/364] fechos e contados dellos en fas del notario e testigos desta carta 1493 [MC-II/368] Del fem. llat. FACIES, -EI ‘mou’, ‘forma’, ‘aspeutu’ → ‘fa- chada’, ‘cara’ (EM), más conocíu na documentación pel deriváu fazal (cfr.) y pel compuestu facenzal (cfr.). El llat. facies -ei na so adautación, como otros de la 5ª declinación a la 1ª, hebo almitir una variante *FACIA, -AE responsable del ast. faza 2 (cfr.). En rellación etimolóxica con faza 2 n’amestanza col continuador del suf. -ARIA ha vese l’ast. facera (cfr.), paralelu al cast. acera (DCECH s.v. acera). Dende l’ast. faz o faza 1 pudo llograse’l verbu compuestu *enfazarar que güei conocemos gracies a una metátesis *enfarazar (cfr.) ¿pel participiu enfa- razáu?
  1. ante faciem domini
  2. 951(or.) DCO
  3. vaccas cum alios iugos de carro V frenos faces percupertos II
  4. 967 (s. XIII) ACL/192
  5. en faz de mi
  6. 1269 AAA/30
  7. dixeron en faz de las partes
  8. 1294 Ruiz de la Peña 1975: 156
  9. en faz de las dichas partes
  10. 1345 CDA/326
  11. dozientos maravedis yo reçibo de vos en fas del notario
  12. 1491 MC-II/364
  13. fechos e contados dellos en fas del notario e testigos desta carta
  14. 1493 MC-II/368
  15. Del fem. llat. FACIES, -EI ‘mou’, ‘forma’, ‘aspeutu’ → ‘fa- chada’, ‘cara’ (EM), más conocíu na documentación pel deriváu fazal (cfr.) y pel compuestu facenzal (cfr.). El llat. facies -ei na so adautación, como otros de la 5ª declinación a la 1ª, hebo almitir una variante *FACIA, -AE responsable del ast. faza 2 (cfr.). En rellación etimolóxica con faza 2 n’amestanza col continuador del suf. -ARIA ha vese l’ast. facera (cfr.), paralelu al cast. acera (DCECH s.v. acera). Dende l’ast. faz o faza 1 pudo llograse’l verbu compuestu *enfazarar que güei conocemos gracies a una metátesis *enfarazar (cfr.) ¿pel participiu enfa- razáu?
faz, el
📖: faz
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><h.az [Lln].>(TEST)
  1. faz
  2. ident class="della" level="1"></ident><h.az
    • Lln
//H.az de maíz ‘payones de maíz ataos con otru payón (varios h.aces formen una gaviella)’ [Lln].
  1. //H.az de maíz ‘payones de maíz ataos con otru payón (varios
  2. h.aces formen una gaviella)’ [Lln].
  3. Lln
Del llat. FASCIS, -IS ‘paquete atáu con una cuerda’, ‘fardu’ (EM) que fai falta rellacionar col ast. fexe (cfr.).
faza, la 1
📖: faza
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<ident class="della" level="1"></ident><h.aza [Lln. Os. Pa. Am].>(TEST)
  1. faza
    • Cg
    • Qu
    • Ca
    • Xx
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident><h.aza
    • Lln
    • Os
    • Pa
    • Am
Cast. haza [Os. Pa. Cg], porción de tierra [Qu. JH]. Pequeña es- taxa de tierra, xeneralmente allargada [Lln. Am], non mui grande, cultivable, davezu dientro d’una ería o cortinal [Ca]: Sin afechar la faza d’El Barrial [Ca]. Estaya de terrén [VBable]. Tierra pequeña escalonada en terrén empruno [Cb]. Heredá [V1830]. 2. Prau pequeñu [Lln]. 3. “Faza, significa un montón o sea haz de hierbas” [GP a. 1788]. //Tar en faces “ponese a pañu, n’igual midida” [Xx]. //Tener h.azas en La Habana ‘pre- sumir de tener muncho más de lo que se tien’ [Lln]; {equival a tener muchu en L.louriana [Tb] porque Lloriana (Uv), el puntu de referencia, queda abondo lloñe de Teberga como pa que re- sulte difícil comprobar la verdá de lo que s’afita}.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">haza </i>[Os. Pa. Cg], porción de tierra [Qu. JH]. Pequeña es- taxa de tierra, xeneralmente allargada [Lln. Am], non mui grande, cultivable, davezu dientro d’una ería o cortinal [Ca]: <i class="della">Sin</i><i class="della"> afechar</i> <i class="della">la</i> <i class="della">faza</i> <i class="della">d’El</i> <i class="della">Barrial</i> [Ca]. Estaya de terrén [VBable]. Tierra pequeña escalonada en terrén empruno [Cb]. Heredá [V1830].
  3. 2. Prau pequeñu [Lln].
  4. 3. “<i class="della">Faza</i>, significa un montón o sea haz de hierbas” [GP a. 1788]. //<i class="della">Tar en faces </i>“ponese a pañu, n’igual midida” [Xx]. //<i class="della">Tener</i> <i class="della">h.azas</i> <i class="della">en</i> <i class="della">La</i> <i class="della">Habana</i> ‘pre- sumir de tener muncho más de lo que se tien’ [Lln]; {equival a <i class="della">tener muchu en L.louriana </i>[Tb] porque <i class="della">Lloriana </i>(Uv), el puntu de referencia, queda abondo lloñe de Teberga como pa que re- sulte difícil comprobar la verdá de lo que s’afita}.
a) in illa faza super kasa 861 [MSAH-I/24] faca qui est in lloco predicto at illas meres 915(or.) [ACL/53] terra ad illa porta faca ex intecra 974(or.) [SV/53]
terra subtus ipsa que de suber resonat in facas de germana Bellida 982(or.) [SV/61] damus cum illa faza ad illo arroio per suos terminos 1006? (s. XII) [DCO-I/132] per illa senra de illas fazas de Sancti Petri 1093 (s. XII) [ACL/581] per illo carbalio ... et de illa faca de Ricla 1122(or.) [SV/259] per illas facas de Pascuero et per illo salgero 1122(or.) [SV/259] in alfoze de Lanera loco nominato in Aules ... una faza 1136(or.) [SV/307] locum pernominatum ad illo trobano do tibi ista faca [1157- 1161](or.) [DCO-I/423] I faza que fuit de Donna Gonzalviz [s. XII-XIII](or.) [SV/203] Pelagius de la Faza 1200(or.) [MSAH-V/14] aquent la carrera otra faza 1222(or.) [MSAH-V/140] la faza que fu de Iohan Monioz 1222(or.) [MSAH-V/140] otra faza que ua cabe la carrera de Palacios 1222(or.) [MSAH-V/140] de IIª parte faza Iohannis de Poblo 1227(or.) [MSAH-V/157] la faça çimera de la baraganna de Avenero e la faça 1399(or.) [SP-III/115] la linariega de ante casa de Rabon et la media faça 1399(or.) [SP-III/114] por los monnones que van topar a las faças de herederos 1448(or.) [SP-III/455] na buena faza [Grangerías XVIII: 631] Pero tenemos arbeyos/y chichos en cualquier faza [Glorias Ast 160] la mió jaza de Oba [González Rubín 1875: 21] b) con cierta cementada que esta en la dicha haza 1563 (c. XVIII) [MSPV/105] una haza ... segun esta amojonada con su zementada 1551 (c. XVIII) [MSPV/144] otra haza ... sera tres quartos de dia de bueies 1684 (c. XVIII) [MSPV/139] c) alia fazuela circa Petrum Micaelis 1187(or.) [MSAH-IV/420] la façuca de_las Barçanas que yaze junto con la heredat de Santianes 1448(or.) [SP-III/453] otra fazequina pequena en lugar que dizen Arbelidy 1453(or.) [SP-IV/52] la faza del pradón [ 1719 CPCVv: 25]
  1. a) in illa faza super kasa
  2. 861 MSAH-I/24
  3. faca qui est in lloco predicto at illas meres
  4. 915(or.) ACL/53
  5. terra ad illa porta faca ex intecra
  6. 974(or.) SV/53

  7. terra subtus ipsa que de suber resonat in facas de germana Bellida
  8. 982(or.) SV/61
  9. damus cum illa faza ad illo arroio per suos terminos 1006? (s. XII)
  10. DCO-I/132
  11. per illa senra de illas fazas de Sancti Petri
  12. 1093 (s. XII) ACL/581
  13. per illo carbalio ... et de illa faca de Ricla
  14. 1122(or.) SV/259
  15. per illas facas de Pascuero et per illo salgero
  16. 1122(or.) SV/259
  17. in alfoze de Lanera loco nominato in Aules ... una faza
  18. 1136(or.) SV/307
  19. locum pernominatum ad illo trobano do tibi ista faca [1157- 1161](or.)
  20. DCO-I/423
  21. I faza que fuit de Donna Gonzalviz [s. XII-XIII](or.)
  22. SV/203
  23. Pelagius de la Faza
  24. 1200(or.) MSAH-V/14
  25. aquent la carrera otra faza
  26. 1222(or.) MSAH-V/140
  27. la faza que fu de Iohan Monioz
  28. 1222(or.) MSAH-V/140
  29. otra faza que ua cabe la carrera de Palacios
  30. 1222(or.) MSAH-V/140
  31. de IIª parte faza Iohannis de Poblo
  32. 1227(or.) MSAH-V/157
  33. la faça çimera de la baraganna de Avenero e la faça
  34. 1399(or.) SP-III/115
  35. la linariega de ante casa de Rabon et la media faça
  36. 1399(or.) SP-III/114
  37. por los monnones que van topar a las faças de herederos
  38. 1448(or.) SP-III/455
  39. na buena faza
  40. Grangerías XVIII: 631
  41. Pero tenemos arbeyos/y chichos en cualquier faza
  42. Glorias Ast 160
  43. la mió jaza de Oba
  44. González Rubín 1875: 21
  45. b)
  46. con cierta cementada que esta en la dicha haza
  47. 1563 (c. XVIII) MSPV/105
  48. una haza ... segun esta amojonada con su zementada
  49. 1551 (c. XVIII) MSPV/144
  50. otra haza ... sera tres quartos de dia de bueies
  51. 1684 (c. XVIII) MSPV/139
  52. c) alia fazuela circa Petrum Micaelis
  53. 1187(or.) MSAH-IV/420
  54. la façuca de_las Barçanas que yaze junto con la heredat de Santianes
  55. 1448(or.) SP-III/453
  56. otra fazequina pequena en lugar que dizen Arbelidy
  57. 1453(or.) SP-IV/52
  58. la faza del pradón
  59. 1719 CPCVv: 25
Del llat. FASCIA, -AE ‘banda d’estopa pa destremaos usos’ (EM) responsable del ast. facha 2 (cfr.), faxa 1 (cfr.) y faza 1 (cfr.). Frente a la referencia a la ropa que s’alvierte en facha 2 y en faxa 1, l’ast. faza 1 ufre una aplicación metafórica de la ‘banda de tela’ al terrén estrencho y llargo, de mou asemeyáu a lo que pasa col apellativu bringa ‘vara estrecha y llarga’ que tamién s’aplica al terrén fixándose na mesma cualidá estrencha y allar- gada que, asina mesmo, tien la vara (TA 690) y que vemos en baragaña (cfr.) y nos nomes de llugar de tipu Varangol.los onde se da la mesma motivación en comparanza de la vara (‘estrecha y allargada’) cola estaya de tierra (TA 312; PE2: 422; TT 115). Nun nos abulta que deba entendese ast. faza 1 dende l’ár. fah.ş ‘campu’ (DA s. v. aza, haza), sinón dende l’apellativu ast. faza (cola variante oriental h.aza) ‘estaya’, ‘franxa de tierra’, tér- minu llargamente documentáu como se ve non sólo nos datos apurríos por Oliver (p. 251) sinón pela mesma documentación asturiana y lleonesa de magar el sieglu IX de lo que yá falamos (CGHLA 111; ADLA 84). Na nuesa toponimia la presencia de faza ye una realidá (TA 689). Con too, la llectura d’un doc. lleonés
  1. {unam terram quam pater noster fecit inna Azola 1225(or.) [ACL/438]} pudiera amosar un posible nome de llugar d’es- presión diminutiva yá acastellanada ensin F- nin aspiración (“azola”). Un posible dim. de faza podría alvertise tamién, quiciabes, na documentación medieval: incomendatos de manus de Monio Arias pro facingulas que fecerant 1047(or.) [ACL/233]. Ye posible qu’un masculín analóxicu de fascia o una creación dende fascis, is ‘manoyu’ (ABF) apaeza na docu- mentación medieval llatina: pro uestibus lineis duos facios lini quarenteros 1202 [MSAH-V/35]. Tamién en rellación ta l’ast. faciador (cfr.). De faza 1 féxose’l diminutivu en -ǑLA (cfr. fa- zuela) y el verbu faciar (cfr.). Un diminutivu de faza 1 ye facina 1 (cfr.).
  2. MSAH-V/35
faza, la 2
📖: faza
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
(TEST)
  1. faza
Fachada de dellos edificios [JH].
  1. 1. Fachada de dellos edificios [JH].
Cfr. faz.
“fazal”
📖: “fazal”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">mudas</i>(TEST)
  1. “fazal”
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">mudas</i
de mensa X façales III pares de lunulas II 967 (s. XIII) [ACL/192]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">mensa</i> <i class="della">X</i> <i class="della">façales</i> <i class="della">III</i> <i class="della">pares</i> <i class="della">de</i> <i class="della">lunulas</i> <i class="della">II</i> 967 (s. XIII) [ACL/192]
pares de lineas II fazale I de argento copos II 996 [MSAH- I/425] lecto palleo obtimo cum duos plumazos et duos fazales et gambane obtima 1002 (s. XII) [ACL/164] mudas de mensa literatas IIII litones XVI lectos de fazales VI 1038 (s. XII) [ACL/108] lectos de fazales VI et de lineas XIIII 1038 (s. XII) [ACL/115] Del neutru llat. FACIĀLE ‘pañuelu’ nominalización d’un axe- tivu (EM), curtiamente representáu nos dominios románicos (REW). Un diminutivu en -ĬCULA tenémoslu ente nós s.v. faza- leya (
  1. pares de lineas II fazale I de argento copos II
  2. 996 MSAH- I/425
  3. lecto palleo obtimo cum duos plumazos et duos fazales et gambane obtima
  4. 1002 (s. XII) ACL/164
  5. mudas de mensa literatas IIII litones XVI lectos de fazales VI
  6. 1038 (s. XII) ACL/108
  7. lectos de fazales VI et de lineas XIIII
  8. 1038 (s. XII) ACL/115
  9. Del neutru llat. FACIĀLE ‘pañuelu’ nominalización d’un axe- tivu (EM), curtiamente representáu nos dominios románicos (REW). Un diminutivu en -ĬCULA tenémoslu ente nós s.v. faza- leya (
cfr.; ADLA 83).
“fazaleya”
📖: “fazaleya”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">IIII</i>(TEST)
  1. “fazaleya”
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">IIII</i
parelios de mantelles literatos cum suas facalelias [981- 994] [ODueñas/186]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">parelios</i> <i class="della">de</i> <i class="della">mantelles</i> <i class="della">literatos</i> <i class="della">cum</i> <i class="della">suas</i> <i class="della">facalelias</i> [981- 994] [ODueñas/186]

tapede I pulbillo de mensa mutas II ... cum binas fazalelias 1002 (s. XII) [ACL/164] et de lineas lectos XIIII fazalelias literatas X 1038 (s. XII) [ACL/108] fazalelias literatas pro ad manos X concos ereos II aquama- nile I 1038 (s. XII) [ACL/115] una linia literada unos manteles leterados cum suas facele- lias 1069(or.) [MSAH-II/400] una linia litterata obtima unos manteles literatos cum suas facalelias 1069(or.) [MSAH-II/401] una linia litterata et unos manteles litteratos cum suas faza- lellias 1069(or.) [MSAH-II/406] una muta de manteles leteratos nobos cum suas fazalelias 1076(or.) [MSAH-III/22] unum tempanum de almuzalla et unas fazalellas letradas 1143(or.) [ACL/213] otro par de fazelellas grandes de obra francesa que troxi de Roma 1294 [DCO-V/191] tres pares de ffazalellas de la Rochelle sin las que fizo 1294 [DCO-V/191 b) quatro pares de façaleyas de que son elos tres moriscos 1290(or.) [ACL-VIII/380] façaleyas lauradas con seda e con oro e palonbinas en el lauor 1290(or.) [ACL-VIII/381] vnas façaleyas pora el blago con listas de oro 1290(or.) [ACL-VIII/380] c) quatro fazelejas e un dominical iten un santoral del verano 1385 [Parroquies/102] una panda de lino cardeno iten ocho pares de fazelejas de lino 1385 [Parroquies/103] quatro pares de fazelejas de Flandes listadas 1385 [Parro- quies/104] iten maes çinco fazalejas de linpiar las manos 1385 [Parro- quies/104] una cortina de fazelejas tres ynplas de seda sobre las dichas ymagines 1385 [Parroquies/105]

  1. tapede I pulbillo de mensa mutas II ... cum binas fazalelias
  2. 1002 (s. XII) ACL/164
  3. et de lineas lectos XIIII fazalelias literatas X
  4. 1038 (s. XII) ACL/108
  5. fazalelias literatas pro ad manos X concos ereos II aquama- nile I
  6. 1038 (s. XII) ACL/115
  7. una linia literada unos manteles leterados cum suas facele- lias
  8. 1069(or.) MSAH-II/400
  9. una linia litterata obtima unos manteles literatos cum suas facalelias
  10. 1069(or.) MSAH-II/401
  11. una linia litterata et unos manteles litteratos cum suas faza- lellias
  12. 1069(or.) MSAH-II/406
  13. una muta de manteles leteratos nobos cum suas fazalelias
  14. 1076(or.) MSAH-III/22
  15. unum tempanum de almuzalla et unas fazalellas letradas
  16. 1143(or.) ACL/213
  17. otro par de fazelellas grandes de obra francesa que troxi de Roma
  18. 1294 DCO-V/191
  19. tres pares de ffazalellas de la Rochelle sin las que fizo 1294 [DCO-V/191
  20. b)
  21. quatro pares de façaleyas de que son elos tres moriscos
  22. 1290(or.) ACL-VIII/380
  23. façaleyas lauradas con seda e con oro e palonbinas en el lauor
  24. 1290(or.) ACL-VIII/381
  25. vnas façaleyas pora el blago con listas de oro
  26. 1290(or.) ACL-VIII/380
  27. c)
  28. quatro fazelejas e un dominical iten un santoral del verano
  29. 1385 Parroquies/102
  30. una panda de lino cardeno iten ocho pares de fazelejas de lino
  31. 1385 Parroquies/103
  32. quatro pares de fazelejas de Flandes listadas
  33. 1385 Parro- quies/104
  34. iten maes çinco fazalejas de linpiar las manos
  35. 1385 Parro- quies/104
  36. una cortina de fazelejas tres ynplas de seda sobre las dichas ymagines
  37. 1385 Parroquies/105
Cfr. fazal.
fazaña, la
📖: fazaña
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<////fazañas [VCid]. ///hazaña [Ac].>(TEST)
  1. fazaña
  2. fazañas variación de número
    • VCid
  3. hazaña infl. cast.
    • Ac
Cast. hazaña [JH]. Aición de gran importancia [Psil]. 2. Dia- blura, travesura de neños [Ac]. //-es ‘cast. hazañas’ [Cñ]. ‘dia- blures, trastaes de rapaz’ [VCid]. ‘aventures, casos’ [Ac].
  1. 1. Cast. <i class="della">hazaña</i> [JH]. Aición de gran importancia [Psil].
  2. 2. Dia- blura, travesura de neños [Ac]. //<i class="della">-es </i>‘cast. <i class="della">hazañas’ </i>[Cñ]. ‘dia- blures, trastaes de rapaz’ [VCid]. ‘aventures, casos’ [Ac].
a) quicumque eam non comparauerint per fazaniam de la uilla 1175(or.) [FRLeón/135] Tan gran fazaña co los suyos canta [Judit 213] que ye del ruín esmucíse dimpués d’ una ruín fazaña [CUESTA(NB)/78] quiero cantar tos fazañes quiero cantar to grandeza [PE- RITU(NB)/189] cuál pur Dieus tien feitu la mayor fazaña 1884-1939 [F. Co- ronas/104] b) Todo yeren engulemes/a honra y gloria pola Infanta/o Prin- cesa, por parir/dos ñeños, que é grande hazaña [ABalvida- res, Romanzón (Poesíes 146-149)] Del mesmu aniciu que’l cast. hazaña, y dambos han tenese por aniciaos nel ár. H.ASANA ‘bon fechu’ (Oliver 252; ADLA 150), del ár, cl. h.asanak ‘bona aición’ (DA s.v. façana). Malkiel, en sen dixebráu, almite en fazaña un primer elementu faz- en re- llación col verbu facer y un suf. nominal -aña (apud Dworkin 2012: 106). Un deriváu tenémoslu nel ast. fazañosu, a, o (cfr.).
a) sit segregatus ad fide sancta 803(or.) [DCO] b) de la mansedumne del principe nasce ela fee s. XIII(or.) [FX/39] ¡Estebano!, en tanto que s’aposienta /lla comida que Dios quixo güe daños,/vente so isti ñozal, que’l sol calienta /y a fee que da ganancia a ciruxanos [BAúxa, Sueños (Poesíes 41-44)] Mocicos, bien oyesteis esta historia /a fee bien llastimosa! El cielo quiera/que se os mantenga ena memoria, /para vivir templados de rabera [BAúxa, PyT (Poesíes 225-228)] c) quebrante la fey ¬ el juramiento que a fecho al re s. XIII(or.) [FX/20]
  1. a)
  2. quicumque eam non comparauerint per fazaniam de la uilla
  3. 1175(or.) FRLeón/135
  4. Tan gran fazaña co los suyos canta
  5. Judit 213
  6. que ye del ruín esmucíse dimpués d’ una ruín fazaña
  7. CUESTA(NB)/78
  8. quiero cantar tos fazañes quiero cantar to grandeza
  9. PE- RITU(NB)/189
  10. cuál pur Dieus tien feitu la mayor fazaña 1884
  11. 1939 F. Co- ronas/104
  12. b) Todo yeren engulemes/a honra y gloria pola Infanta/o Prin- cesa, por parir/dos ñeños, que é grande hazaña
  13. ABalvida- res, Romanzón (Poesíes 146-149)
  14. Del mesmu aniciu que’l cast. hazaña, y dambos han tenese por aniciaos nel ár. H.ASANA ‘bon fechu’ (Oliver 252; ADLA 150), del ár, cl. h.asanak ‘bona aición’ (DA s.v. façana). Malkiel, en sen dixebráu, almite en fazaña un primer elementu faz- en re- llación col verbu facer y un suf. nominal -aña (apud Dworkin 2012: 106). Un deriváu tenémoslu nel ast. fazañosu, a, o (cfr.).

  15. a) sit segregatus ad fide sancta
  16. 803(or.) DCO
  17. b) de la mansedumne del principe nasce ela fee s. XIII(or.)
  18. FX/39
  19. ¡Estebano!, en tanto que s’aposienta /lla comida que Dios quixo güe daños,/vente so isti ñozal, que’l sol calienta /y a fee que da ganancia a ciruxanos
  20. BAúxa, Sueños (Poesíes 41-44)
  21. Mocicos, bien oyesteis esta historia /a fee bien llastimosa! El cielo quiera/que se os mantenga ena memoria, /para vivir templados de rabera
  22. BAúxa, PyT (Poesíes 225-228)
  23. c) quebrante la fey ¬ el juramiento que a fecho al re s. XIII(or.)
  24. FX/20
fazañosu, a, o
📖: fazañosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cast. <i class="della">hazañoso</i>(TEST)
  1. fazañosu
  2. Cast
  3. <i class="della">hazañoso</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. fazaña.
fazferíu, ida, io*
📖: fazferíu
🔤: , ida, io*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, io
<ident class="della" level="1"></ident>Participiu conocíu pela documentación medieval: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">esti</i>(TEST)
  1. fazferíu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Participiu conocíu pela documentación medieval: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">esti</i
enganno lli sea fazferido por siempre s. XIII(or.) [FX/184]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">enganno</i> <i class="della">lli</i> <i class="della">sea</i> <i class="della">fazferido</i> <i class="della">por</i> <i class="della">siempre</i> s. XIII(or.) [FX/184]
D’una amestanza de FACIEM FERIRE ‘dar na cara’ *fazferir, pa- ralelu al correspondiente cast. zaherir (DCECH s.v. herir).
  1. D’una amestanza de FACIEM FERIRE ‘dar na cara’ *fazferir, pa- ralelu al correspondiente cast. zaherir (DCECH s.v. herir).
“fazquía”
📖: “fazquía”
🏗️: NO
✍️: SI
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">mula</i>(TEST)
  1. “fazquía”
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">mula</i
inselata et infrenata cum suo cabestro et sua fazquia et suo lichero 1189(or.) [ACL/10]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">inselata</i> <i class="della">et</i> <i class="della">infrenata</i> <i class="della">cum</i> <i class="della">suo</i> <i class="della">cabestro</i> <i class="della">et</i> <i class="della">sua</i> <i class="della">fazquia</i> <i class="della">et</i> <i class="della">suo</i> <i class="della">lichero</i> 1189(or.) [ACL/10]
Trátase d’un términu andalusí, FAŞQÍYYA, que tomaríen del llat. FASCIA ‘ciñidor’ tresmitíu pel baxu griegu al siríacu; del and. siguen tamién port. fasquia ‘llistón’, cat. fazquía ‘cin- chu’, cast. fazquía y fasquía ‘quiciabes ‘cincha’ (DCECH s.v. fasquía; DA s.v. falquía). Paez razonable acoyer l’acentuación dada pol cat. y cast. pal términu documentáu nel dominiu ástur ( ADLA 204).
  1. Trátase d’un términu andalusí, FAŞQÍYYA, que tomaríen del llat. FASCIA ‘ciñidor’ tresmitíu pel baxu griegu al siríacu; del and. siguen tamién port. fasquia ‘llistón’, cat. fazquía ‘cin- chu’, cast. fazquía y fasquía ‘quiciabes ‘cincha’ (DCECH s.v. fasquía; DA s.v. falquía). Paez razonable acoyer l’acentuación dada pol cat. y cast. pal términu documentáu nel dominiu ástur ( ADLA 204).
fazuela, la*
📖: fazuela
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Términu que podría tener l’aniciu nun dim. de FASCIA + -ǑLA: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">acepimus</i>(TEST)
  1. fazuela
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu que podría tener l’aniciu nun dim
  3. de FASCIA + -ǑLA: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">acepimus</i
de te in pretio kabra qum suo filio et fazolas 949 [ODueñas/36]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">te</i> <i class="della">in</i> <i class="della">pretio</i> <i class="della">kabra</i> <i class="della">qum</i> <i class="della">suo</i> <i class="della">filio</i> <i class="della">et</i> <i class="della">fazolas</i> 949 [ODueñas/36]
Cfr. faza 1 (anque’l contestu nun dexa saber si se trata d’un dim. de faza 1 o de faza 2).
  1. Cfr. faza 1 (anque’l contestu nun dexa saber si se trata d’un dim. de faza 1 o de faza 2).
fe, la
📖: fe
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><fei [y Md].>(TEST)
  1. fe
    • Md
    • Sm
  2. ident class="della" level="1"></ident><fei
    • y Md
Cast. fe [Xral]. 2. Creitu [Md]. 3. Fidelidá [Md]. //A fe ‘cast. he aquí’ [JH]. //Dar fe d’una cousa ‘acordase d’un fechu, tes- timoniar’ [Sm].
  1. 1. Cast. <i class="della">fe </i>[Xral].
  2. 2. Creitu [Md].
  3. 3. Fidelidá [Md]. //<i class="della">A</i> <i class="della">fe </i>‘cast. <i class="della">he</i> <i class="della">aquí’</i> [JH]. //<i class="della">Dar</i> <i class="della">fe</i> <i class="della">d’una</i> <i class="della">cousa</i> ‘acordase d’un fechu, tes- timoniar’ [Sm].

d) de los que dexan la fe s. XIII(or.) [FX/3] quebrantan la fe que an prometida s. XIII(or.) [FX/18] sacrilegio ye de quebrantar la fe que el omne promete s. XIII(or.) [FX/19] garden ela fe ¬ el juramento que an prometido s. XIII(or.) [FX/22] por vertut de Dios cometeremos nuestros enemigos de la sancta fe s. XIII(or.) [FX/342] segudaremos los envidiosos de la fe e venceremos nuestros adversarios s. XIII(or.) [FX/342] convien que las cosas que vienen de la fe verdaderas s. XIII(or.) [FX/343] nengun omne non sea osado de despreciar los estavleci- mientos de la fe s. XIII(or.) [FX/344] mantener nuestra fe em paz la qual semella a los fieles follia s. XIII(or.) [FX/344] desguisada cosa semella que la fe daquellos que non son fie- les s. XIII(or.) [FX/347] omnes que son limpios de fe todas las cosas llos son limpias s. XIII(or.) [FX/347] ca esto ye mucho enxaltada la fe s. XIII(or.) [FX/351] depos que nos diemos refugancia a los enemigos de la fe s. XIII(or.) [FX/354] non quisieron babtizar e estan en sua fe e en suas costumnes s. XIII(or.) [FX/355] otorgamos e prometemos a bona fe e sin mal enganno 1372(or.) [SP-II/445] Que á fe mía [El Camberu 28] e) otorgamos de traballar a bona fet quanto podiermos 1283 [DCO-V/136] se conssagra enna fet del_qual_se purgan e_se alinpian todos los pecados 1298(or.) [SB/225] que lo partiessen a bona fet e sen mal enganu 1306(or.) [SB/237] entrepuso en este trasllado so decreto que valiese e feziese fed 1379(or.) [SP-III/14] entrepuso en ellos su decreto que valisen e feciessen fed 1395 (s. XIX) [SP-III/104] confiessome e afirmome tener afirmamiento en la santa fed catolica 1433(or.) [SP-III/332] fizo otrossi pleito e amanage et juramiento a buena fed 1448(or.) [SP-III/451] que estonçias que echaran ende un fienso con testigos de fed 1480 [APEUSARIEG/133]

  1. d) de los que dexan la fe s. XIII(or.)
  2. FX/3
  3. quebrantan la fe que an prometida s. XIII(or.)
  4. FX/18
  5. sacrilegio ye de quebrantar la fe que el omne promete s. XIII(or.)
  6. FX/19
  7. garden ela fe ¬ el juramento que an prometido s. XIII(or.)
  8. FX/22
  9. por vertut de Dios cometeremos nuestros enemigos de la sancta fe s. XIII(or.)
  10. FX/342
  11. segudaremos los envidiosos de la fe e venceremos nuestros adversarios s. XIII(or.)
  12. FX/342
  13. convien que las cosas que vienen de la fe verdaderas s. XIII(or.)
  14. FX/343
  15. nengun omne non sea osado de despreciar los estavleci- mientos de la fe s. XIII(or.)
  16. FX/344
  17. mantener nuestra fe em paz la qual semella a los fieles follia s. XIII(or.)
  18. FX/344
  19. desguisada cosa semella que la fe daquellos que non son fie- les s. XIII(or.)
  20. FX/347
  21. omnes que son limpios de fe todas las cosas llos son limpias s. XIII(or.)
  22. FX/347
  23. ca esto ye mucho enxaltada la fe s. XIII(or.)
  24. FX/351
  25. depos que nos diemos refugancia a los enemigos de la fe s. XIII(or.)
  26. FX/354
  27. non quisieron babtizar e estan en sua fe e en suas costumnes s. XIII(or.)
  28. FX/355
  29. otorgamos e prometemos a bona fe e sin mal enganno
  30. 1372(or.) SP-II/445
  31. Que á fe mía
  32. El Camberu 28
  33. e) otorgamos de traballar a bona fet quanto podiermos
  34. 1283 DCO-V/136
  35. se conssagra enna fet del_qual_se purgan e_se alinpian todos los pecados
  36. 1298(or.) SB/225
  37. que lo partiessen a bona fet e sen mal enganu
  38. 1306(or.) SB/237
  39. entrepuso en este trasllado so decreto que valiese e feziese fed
  40. 1379(or.) SP-III/14
  41. entrepuso en ellos su decreto que valisen e feciessen fed
  42. 1395 (s. XIX) SP-III/104
  43. confiessome e afirmome tener afirmamiento en la santa fed catolica
  44. 1433(or.) SP-III/332
  45. fizo otrossi pleito e amanage et juramiento a buena fed
  46. 1448(or.) SP-III/451
  47. que estonçias que echaran ende un fienso con testigos de fed
  48. 1480 APEUSARIEG/133
Del llat. FIDĒS, -ĒI ‘fe’, ‘creyencia’ (EM). La documentación medieval, amás del nidiu llatinismu (§a) fai ver un doble pro- cesu evolutivu: a) perda de la -D- (§b, §c) con fusión vocálica (§d) o estáu previu con zarramientu de la 2ª (§c) de les dos vo- cales resultantes; b) perda de -e (§e) y caltenimientu de la con- sonante etimolóxica (-d) o de la variante ensordecida (-t).
fealdá, la
📖: fealdá
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Feúra, carencia de belleza [Md]. Términu astrautu en rellación con <i class="della">feu,</i>(TEST)
  1. fealdá
  2. Feúra, carencia de belleza
    • Md
  3. Términu astrautu en rellación con <i class="della">feu,</i
fea, feo (cfr.) y que Co- rominas-Pascual, siguiendo a Malkiel, camienten que pue de- bese a galicismu (DCECH s.v. feo).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">fea,</i> <i class="della">feo</i> (cfr.) y que Co- rominas-Pascual, siguiendo a Malkiel, camienten que pue de- bese a galicismu (DCECH s.v. feo).
febiella, la
📖: febiella
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fabiella [SCiprián]. ///febilla [/“de Luarca al Eo” (Eo)/]. hi- billa [Sm. VCid]. debilla [Cg. Ac. Ca. Sm]. dibilla [Oc].>(TEST)
  1. febiella
  2. fabiella
    • SCiprián
  3. febilla infl. cast.
    • /“de Luarca al Eo” (Eo)/
  4. hi- billa
    • Sm
    • VCid
  5. debilla
    • Cg
    • Ac
    • Ca
    • Sm
  6. dibilla
    • Oc
Cast. hebilla [Cg. Ac. Ca. Sm. Oc. /Eo/ SCiprián. VCid. JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">hebilla </i>[Cg. Ac. Ca. Sm. Oc. /Eo/ SCiprián. VCid. JH].
çinta (...) con su cabo e fevilla e doze tachones [Uviéu 1500/54]
  1. çinta (...) con su cabo e fevilla e doze tachones
  2. Uviéu 1500/54
Cfr. cibiella. Paez claro que’l términu documentáu en 1500, “fevilla” respuende a un compromisu ente’l resultáu ast. con f- y el cast. que reduz -iella > -illa.
febielleru, a, o
📖: febielleru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cast. <i class="della">hebillero</i>(TEST)
  1. febielleru
  2. Cast
  3. <i class="della">hebillero</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Pedro Perez febillero Pedro Iohan alffaate 1279(or.) [ACL- VIII/167] Pedro Perez febilero Pedro Iohan alffaate 1279(or.) [ACL- VIII/169]
  1. Pedro Perez febillero Pedro Iohan alffaate
  2. 1279(or.) ACL- VIII/167
  3. Pedro Perez febilero Pedro Iohan alffaate
  4. 1279(or.) ACL- VIII/169
Cfr. cibiella.
feble
📖: feble
🏗️: NO
✍️: NO
Débil, flacu, delicáu, menudu [R]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">quomodo</i>(TEST)
  1. feble
  2. Débil, flacu, delicáu, menudu
    • R
  3. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">quomodo</i
in aliis terris dantur quam terra ipsa est febre et fragosa 1225 [FRLeón/211]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">in</i> <i class="della">aliis</i> <i class="della">terris</i> <i class="della">dantur</i> <i class="della">quam</i> <i class="della">terra</i> <i class="della">ipsa</i> <i class="della">est</i> <i class="della">febre</i> <i class="della">et</i><i class="della"> fragosa</i> 1225 [FRLeón/211]
que el servo morra ende o que sea ende feble s. XIII(or.) [FX/220] si matar omne viello o feble o omne que dorma s. XIII(or.) [FX/269]
  1. que el servo morra ende o que sea ende feble s. XIII(or.)
  2. FX/220
  3. si matar omne viello o feble o omne que dorma s. XIII(or.)
  4. FX/269
Del llat. FLEBILIS, -E ‘llamentable’, ‘aflixíu’, ‘que fai llorar’ (ABF) que, n’opinión de Corominas-Pascual, tresmítese den- de’l cat. feble ‘débil’ (DCECH s.v. feble) anque nun nos abulta necesario pal ast. darréu que l’ast. ufre davezu resultaos en -ble (pensatible, bultable, etc.). Sol ast. feble féxose’l verbu afe- blecer (cfr.).
“febonia”
📖: “febonia”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela vieya documentación del dominiu en llatín: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">casulla </i><i class="della">febonia</i><i class="della">(TEST)
  1. “febonia”
  2. Términu conocíu pela vieya documentación del dominiu en llatín: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">casulla </i><i class="della">febonia</i><i class="della"
et dalmatica signos duos campanas duas 949 [MSAH-I/149]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. et dalmatica signos duos campanas duas </i>949 [MSAH-I/149]
Del llat. FAUONIUS, -A, -UM ‘llixeru’ (ABF), términu güei escae- cíu.
febrerada, la
📖: febrerada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cosa propia de <i class="della">febreru</i>. ///<i class="della">Febrero, febreraes </i>‘en febreru en- xamás falten los ramalazos de mal tiempu’ [LC]. Deverbal de <i class="della">febrer(i)ar</i>(TEST)
  1. febrerada
  2. Cosa propia de <i class="della">febreru</i>
  3. <i class="della">Febrero, febreraes </i>‘en febreru en- xamás falten los ramalazos de mal tiempu’ infl. cast.
    • LC
  4. Deverbal de <i class="della">febrer(i)ar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
febreriar*
📖: febreriar*
🏗️: SI
✍️: NO
<h.ebreriar [Cl].>(TEST)
  1. febreriar*
  2. h.ebreriar
    • Cl
Facer el tiempu que davezu se tien en febreru [Cl]. ///Si febreru non febrea pa marzu lu aparea [Canella].
  1. 1. Facer el tiempu que davezu se tien en febreru [Cl]. ///<i class="della">Si</i> <i class="della">febreru</i> <i class="della">non</i> <i class="della">febrea</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">marzu</i> <i class="della">lu</i> <i class="della">aparea</i> [Canella].
Cfr. febreru.
febrerín, ina, ino*
📖: febrerín
🔤: , ina, ino*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 ina,, ino
De <i class="della">febreru</i>. ///<i class="della">La neblina febrerina, la nieve y la petrina </i>[Qu (LC)]. Dim. de <i class="della">febreru</i>(TEST)
  1. febrerín
  2. De <i class="della">febreru</i>
  3. <i class="della">La neblina febrerina, la nieve y la petrina </i> infl. cast.
    • Qu (LC)
  4. Dim
  5. de <i class="della">febreru</i
(cfr.) pero con usu axetivu en -ina.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) pero con usu axetivu en -<i class="della">ina</i>.
febreru, el
📖: febreru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+febriru [Ay (N). febreiru [Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. An. Vd. Tox. Vg]. ferbeiru [Sm. Md. Sl]. firbeiru [As. Cn (Oc)]. fre- beiru [Cv. Villaoril (Oc). Mar]. frebero [Cp. Ac. Llg. Sr]. fre- beru [JH]. h.ebreru [Cl]. //febreiro [Eo]. frebeiro. /Eo. Mánt/.>(TEST)
  1. febreru
    • Pa
    • Sb
    • Ay
  2. febriru [Ay (N) metafonía
  3. febreiru
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • Pzu
    • PSil
    • An
    • Vd
    • Tox
    • Vg
  4. ferbeiru
    • Sm
    • Md
    • Sl
  5. firbeiru
    • As
    • Cn (Oc)
  6. fre- beiru
    • Cv
    • Villaoril (Oc)
    • Mar
  7. frebero
    • Cp
    • Ac
    • Llg
    • Sr
  8. fre- beru
    • JH
  9. h.ebreru
    • Cl
  10. febreiro eonaviego
    • Eo
  11. frebeiro
  12. /Eo
  13. Mánt/
Cast. febrero [Cl. Pa. Sb. Cp. Ac. Llg. Ay. Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. As. Cn, Villaorill (Oc). An. Sl. Cv. Vd. Tox. /Eo. Mánt/. JH. Vg. Mar]: El febreiru que vien va faese cuestu [Tb]. ///Me- diaos de febreru, mediaráse’l payeru [Sb]. Los díis bonos de febreru habín quemase toos [Sb]. Nubraceiros en xeneiro, ne- varradas en ferbeiro [LC]. Febreru mocho, díes ventiocho [LC]. El primeiru febreiru, el segundu candeleiru, y el terceiru San Braseiru [Md (LC)]. Pur febreiru frebas mil [An].
  1. 1. Cast. <i class="della">febrero </i>[Cl. Pa. Sb. Cp. Ac. Llg. Ay. Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. As. Cn, Villaorill (Oc). An. Sl. Cv. Vd. Tox. /Eo. Mánt/. JH. Vg. Mar]: <i class="della">El febreiru</i> <i class="della">que vien</i> <i class="della">va</i> <i class="della">faese cuestu</i> [Tb]. ///<i class="della">Me-</i><i class="della"> diaos</i> <i class="della">de</i> <i class="della">febreru,</i> <i class="della">mediaráse’l</i> <i class="della">payeru</i> [Sb]. <i class="della">Los</i> <i class="della">díis</i> <i class="della">bonos</i> <i class="della">de </i><i class="della">febreru habín quemase toos </i>[Sb]. <i class="della">Nubraceiros en xeneiro, ne-</i> <i class="della">varradas</i> <i class="della">en</i> <i class="della">ferbeiro</i> [LC]. <i class="della">Febreru</i> <i class="della">mocho,</i> <i class="della">díes</i> <i class="della">ventiocho</i> [LC]. <i class="della">El</i> <i class="della">primeiru</i> <i class="della">febreiru,</i> <i class="della">el</i> <i class="della">segundu</i> <i class="della">candeleiru,</i> <i class="della">y</i> <i class="della">el</i> <i class="della">terceiru</i> <i class="della">San</i> <i class="della">Braseiru</i> [Md (LC)]. <i class="della">Pur</i> <i class="della">febreiru</i> <i class="della">frebas</i> <i class="della">mil</i> [An].
III idus febrarios 897(or.) [ACL/21] factus testamentus Ipsas nonas febroarii 951(or.) [DCO] Facta karta kalendas februarias 974(or.) [SV] Febrero conf. 1201(or.) [VVS/79] Dominico Febrero 1230(or.) [SV/197] facta carta en mes de febreyro in era 1244 [MB-II/32] en tal guisa que la fiesta de Sancta Maria de Febreyro 1244 [MB-II/32] facta carta en mes de febreyro in era 1244 [MB-II/32] Martin febrero confirmat 1248(or.) [DOSV-II/295] mes de febrero 1250(or.) [MCar-I/281]; [1245 ó 1242](or.); [MCar-I/254] feicha yela carta ... eno mes de febrero 1250(or.) [MCar- I/279] en el mes de febrero el dia de Sant Pedro 1251(or.) [MCar- I/292] III semanas andadas del mes de ffebrero 1253(or.) [MSAH- V/265] die domingo XVI dias andados de ffebrero 1259(or.) [MSAH- V/354] mes de feurero 1259(or.) [MCar-I/360] enno mes de febrero 1260 [SPE-I/474] miercores XV dias del mes de febrero anno sobredicho 1492(or.) [VC-II/322] - en el mercado de Cangas a siete dias del mes de febrero 1551 (c. XVIII) [MSPV/18] Del nome del mes FEBR(U)ARIUS (EM) con continuación pan- románica (REW; DÉRom-1 s.v. */φe’βrari-u/) ya panhispánica (DEEH). Amás de los resultaos aguardables como caltenimientu de F- (nel centro-occidente), aspiración (nel oriente), vese una metátesis de [r] en ferbeiru, firbeiru quiciabes col influxu del ast. ferver. Nes fasteres occidentales (y na fala d’Entramba- sauguas) caltiénse’l diptongu decreciente ei ensin monopton- gar. Sol ast. febreiru féxose’l verbu *febreirar ( febrear) *febreriar (cfr.) asina como l’iterativu en -IDIARE > -exar, fe- brexar (cfr.) anque abulta tener un usu mui familiar. L’ast. fe- breru caltiénse güei pero namái como nome, non n’usos axetivales a nun ser nos diminutivos (cfr. febrerín) y n’otros como los fechos sol suf. -ŪTUS, febrerudu (cfr.).
  1. III idus febrarios
  2. 897(or.) ACL/21
  3. factus testamentus Ipsas nonas febroarii
  4. 951(or.) DCO
  5. Facta karta kalendas februarias
  6. 974(or.) SV
  7. Febrero conf.
  8. 1201(or.) VVS/79
  9. Dominico Febrero
  10. 1230(or.) SV/197
  11. facta carta en mes de febreyro in era
  12. 1244 MB-II/32
  13. en tal guisa que la fiesta de Sancta Maria de Febreyro
  14. 1244 MB-II/32
  15. facta carta en mes de febreyro in era
  16. 1244 MB-II/32
  17. Martin febrero confirmat
  18. 1248(or.) DOSV-II/295
  19. mes de febrero 1250(or.) [MCar-I/281]; [1245 ó 1242](or.);
  20. MCar-I/254
  21. feicha yela carta ... eno mes de febrero
  22. 1250(or.) MCar- I/279
  23. en el mes de febrero el dia de Sant Pedro
  24. 1251(or.) MCar- I/292
  25. III semanas andadas del mes de ffebrero
  26. 1253(or.) MSAH- V/265
  27. die domingo XVI dias andados de ffebrero
  28. 1259(or.) MSAH- V/354
  29. mes de feurero
  30. 1259(or.) MCar-I/360
  31. enno mes de febrero
  32. 1260 SPE-I/474
  33. miercores XV dias del mes de febrero anno sobredicho
  34. 1492(or.) VC-II/322
  35. - en el mercado de Cangas a siete dias del mes de febrero
  36. 1551 (c. XVIII) MSPV/18
  37. Del nome del mes FEBR(U)ARIUS (EM) con continuación pan- románica (REW; DÉRom-1 s.v. */φe’βrari-u/) ya panhispánica (DEEH). Amás de los resultaos aguardables como caltenimientu de F- (nel centro-occidente), aspiración (nel oriente), vese una metátesis de [r] en ferbeiru, firbeiru quiciabes col influxu del ast. ferver. Nes fasteres occidentales (y na fala d’Entramba- sauguas) caltiénse’l diptongu decreciente ei ensin monopton- gar. Sol ast. febreiru féxose’l verbu *febreirar ( febrear)
  38. r
  39. *febreriar (cfr.) asina como l’iterativu en -IDIARE > -exar, fe- brexar (cfr.) anque abulta tener un usu mui familiar. L’ast. fe- breru caltiénse güei pero namái como nome, non n’usos axetivales a nun ser nos diminutivos (cfr. febrerín) y n’otros como los fechos sol suf. -ŪTUS, febrerudu (cfr.).
febrerudu, a, o
📖: febrerudu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><febreirudu/a [PSil].>(TEST)
  1. febrerudu
    • Cn
  2. ident class="della" level="1"></ident><febreirudu/a
    • PSil
///Febreiru febreirudu, béisame’l culu diz que se trata d’un mes malu pal ganáu y pa les tierres [PSil]. Febrero febrerudo, si no las dio ya las dará ‘nun hai que s’enfotar nel mes de fe- breru’ [Cn (LC)].
  1. 1. ///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Febreiru febreirudu, béisame’l culu </i>diz que se trata d’un mes malu pal ganáu y pa les tierres [PSil]. <i class="della">Febrero</i> <i class="della">febrerudo, si</i> <i class="della">no</i> <i class="della">las</i> <i class="della">dio</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">las</i> <i class="della">dará</i> ‘nun hai que s’enfotar nel mes de fe- breru’ [Cn (LC)].
Que tien los aspeutos más esenciales del mes de febreru [PSil]. Cfr. febreru.
  1. Que tien los aspeutos más esenciales del mes de febreru [PSil].
  2. PSil
  3. Cfr. febreru.
febrexar
📖: febrexar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. febrexar
Facer el tiempu propiu del mes de febreru [JS].///Si febreru non febrexa, para marzu lo aparexa [CyN (Recuerdos). R]. Cfr. febreru.
  1. Facer el tiempu propiu del mes de febreru [JS].///Si febreru non febrexa, para marzu lo aparexa [CyN (Recuerdos). R]. Cfr. febreru.
  2. CyN (Recuerdos). R
fecha, la
📖: fecha
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">fecha</i>, tiempu [Pa. Sb. Ri]. Era cronolóxica [Ri]. //<i class="della">Va</i>(TEST)
  1. fecha
    • Cv
  2. Cast
  3. <i class="della">fecha</i>, tiempu
    • Pa
    • Sb
    • Ri
  4. Era cronolóxica
    • Ri
  5. <i class="della">Va</i eonaviego
fecha ‘acuantayá’, ‘hai tiempu’ [Pa. Sb]: Va fecha que vieno de
Cuba [Pa]. //D’aquella fecha ‘de magar entós, dende aquel entós’, ‘daquella’ [JH]. //D’esta feita ‘dende agora’ [Cv]. ‘por esta vez’ [/Eo/]. ‘nesta ocasión’ [PSil]: D’esta feita va a xelare [PSil]. //D’esta h.echa ‘dende agora’ [Pa]. ‘d’equí p’alantre’ [Pa].
  1. 1. <i class="della">fecha</i> ‘acuantayá’, ‘hai tiempu’ [Pa. Sb]: <i class="della">Va</i> <i class="della">fecha</i> <i class="della">que</i> <i class="della">vieno</i> <i class="della">de</i> <br class="della"><i class="della">Cuba </i>[Pa]. //<i class="della">D’aquella fecha </i>‘de magar entós, dende aquel entós’, ‘daquella’ [JH]. //<i class="della">D’esta</i> <i class="della">feita</i> ‘dende agora’ [Cv]. ‘por esta vez’ [/Eo/]. ‘nesta ocasión’ [PSil]: <i class="della">D’esta</i> <i class="della">feita</i> <i class="della">va</i> <i class="della">a</i> <i class="della">xelare</i> [PSil]. //<i class="della">D’esta h.echa </i>‘dende agora’ [Pa]. ‘d’equí p’alantre’ [Pa].
- y díxo-y después, de cruz a fecha,/cuanto por ella el ciélo- y añunciara,/que par illi yera aquella andecha/que lla ca- beza d’óro-y tocara [BAúxa, Sueños (Poesíes 131-134)]
  1. - y díxo-y después, de cruz a fecha,/cuanto por ella el ciélo- y añunciara,/que par illi yera aquella andecha/que lla ca- beza d’óro-y tocara
  2. BAúxa, Sueños (Poesíes 131-134)
Cfr. data.
fechar 1
📖: fechar 1
🏗️: NO
✍️: NO
Pesllar, zarrar con llave [R. AGO]. Quiciabes del verbu FISTULARE fechu sobro <i class="della">fistula</i>(TEST)
  1. fechar 1
  2. Pesllar, zarrar con llave
    • R
    • AGO
  3. Quiciabes del verbu FISTULARE fechu sobro <i class="della">fistula</i
‘tubu’, ‘cañu’, ‘xiblata’ pola semeyanza de delles xiblates colos albe- rruyos como quier Tilander y recueyen autores como Machado (DELP s.v. fecho) a lo que puede axuntase l’influxu del verbu fechu sol llat. PESSULUS (DEEH s.v. fistula) > ast. piesllu, que vemos nel ast. pesllar ‘zarrar con llave’ (cfr.) qu’almite la va- riante pechar na fastera occidental del asturianu. En fechar 1 podríamos alvertir un resultáu popular asturianu frente al se- micultu qu’ufierta afristar (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘tubu’, ‘cañu’, ‘xiblata’ pola semeyanza de delles xiblates colos albe- rruyos como quier Tilander y recueyen autores como Machado (DELP s.v. fecho) a lo que puede axuntase l’influxu del verbu fechu sol llat. PESSULUS (DEEH s.v. fistula) > ast. <i class="della">piesllu</i>, que vemos nel ast. <i class="della">pesllar</i> ‘zarrar con llave’ (cfr.) qu’almite la va- riante <i class="della">pechar</i> na fastera occidental del asturianu. En <i class="della">fechar</i> <i class="della">1 </i>podríamos alvertir un resultáu popular asturianu frente al se- micultu qu’ufierta <i class="della">afristar</i> (cfr.).
fechar 2
📖: fechar 2
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. fechar 2
Poner fecha (a un documentu, a una carta) [Xral].
  1. 1. Poner fecha (a un documentu, a una carta) [Xral].
Cfr. data.
fechiscu, a, o
📖: fechiscu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<fechisco [Os].>(TEST)
  1. fechiscu
    • Ay
  2. fechisco
    • Os
De mala fechura [Os. Cb. Ay (aplícase a persona, cosa)]: ¡Qué fechiscu! [Ay].
  1. 1. De mala fechura [Os. Cb. Ay (aplícase a persona, cosa)]: <i class="della">¡Qué</i> <i class="della">fechiscu!</i> [Ay].
Quiciabes formación llograda dende’l participiu de facere ‘facer’, FACTUS, -A, -UM cola amestadura del continuador del suf. -ISCUS que vemos en términos como ceruiscus, faliscus, mariscus, etc. o dende’l so siguidor románicu (cfr. afechar). Dende fechiscu pudo algamase’l verbu afechiscar (cfr.) res- ponsable de afechiscu (cfr.). Por antífrasis camudó’l signifi- cáu ‘bien iguáu’ → ‘de mala fechura’ quiciabes por cuenta l’influxu de contestos irónicos. Ye verdá tamién que les for- mes fechiscu y afechiscu son paraleles a lo que pudieron ser los participios fechos, respeutivamente, sobro facer y afacer.
fechizu, a, o
📖: fechizu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<feiticiu [Tox /Eo/].>(TEST)
  1. fechizu
    • Cg
  2. feiticiu
    • Tox /Eo/
Artificial [Cg. JH]: Flores fechices [JH]. Ficticiu [Tox. /Eo/].
  1. 1. Artificial [Cg. JH]: <i class="della">Flores</i> <i class="della">fechices</i> [JH]. Ficticiu [Tox. /Eo/].
Y ajustarles encima della sus fechiças tapas [Grangerías XVIII: 693] una cabezada fechiza de la misma materia [Grangerías XVIII: 954] entraderas fechizas con piedras al ras de tierra [Grange- rías XVIII: 781]
  1. Y ajustarles encima della sus fechiças tapas
  2. Grangerías XVIII: 693
  3. una cabezada fechiza de la misma materia
  4. Grangerías XVIII: 954
  5. entraderas fechizas con piedras al ras de tierra
  6. Grange- rías XVIII: 781
Del llat. FACTĪCIUS, -A, -UM ‘manufacturáu’, ‘artificial’ (OLD), llueu con posible nominalización en delles llingües (REW; DCECH s.v. hacer) como fai ver ast. fechizu (cfr.) que dende ‘cosa artificial’ pudo pasar a *‘cosa manipulada’→ *‘cosa ma- raviosa’ → *‘cosa que nun se controla’. Na fastera d’Entram- basauguas conséñase tamién el castellanismu hinchizo [/Eo/] que ye una nidia adautación del cast. hechizo. A la persona que fai fechizos pue referise’l falante ast. col castellanismu hechi- ceru. Sol ast. fechizu pudo facese *fechizar que conocemos pel compuestu desfechizar (cfr.) y desenfechizar (cfr.).
fechizu, el
📖: fechizu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">hechizo</i>(TEST)
  1. fechizu
  2. Cast
  3. <i class="della">hechizo</i
[As. JH].
  1. 1. [As. JH].
usque ubi est feitizo 944(or.) [ACL/265]
  1. usque ubi est feitizo
  2. 944(or.) ACL/265
Cfr. fechizu, a, o.
fechor, ora
📖: fechor
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
Que fai dalguna cosa [JH]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Martinus</i>(TEST)
  1. fechor
  2. Que fai dalguna cosa
    • JH
  3. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Martinus</i
fechor conf. Martinus segador conf. Facundus guerra conf. Joannis re conf. 1198(or.) [FRLeón/171] tenido por fechor daquela calomia de quel ouier enfiar el me- rino 1238 (c.) [MSAH-V/222]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">fechor</i> <i class="della">conf.</i> <i class="della">Martinus</i> <i class="della">segador</i> <i class="della">conf.</i> <i class="della">Facundus</i> <i class="della">guerra</i> <i class="della">conf.</i> <i class="della">Joannis</i> <i class="della">re</i> <i class="della">conf.</i> 1198(or.) [FRLeón/171] <i class="della">tenido</i> <i class="della">por</i> <i class="della">fechor</i> <i class="della">daquela</i> <i class="della">calomia</i> <i class="della">de</i> <i class="della">quel</i> <i class="della">ouier</i> <i class="della">enfiar</i> <i class="della">el</i> <i class="della">me-</i> <i class="della">rino</i> 1238 (c.) [MSAH-V/222]
dos alcaldes que furon fechores deste fecho furon mortos ante de XV 1270(or.) [ACL-VIII/26] e se otro omne dixier que le prouara que fu dado por fechor, seyo non prouaren ata quatro dias, peychele L mr [FZ (FFLL)]
  1. dos alcaldes que furon fechores deste fecho furon mortos ante de XV
  2. 1270(or.) ACL-VIII/26
  3. e se otro omne dixier que le prouara que fu dado por fechor, seyo non prouaren ata quatro dias, peychele L mr
  4. FZ (FFLL)
Del llat. FACTOR, -ŌRIS ‘que fai’ (OLD), anque en testos medie- vales llogra, a vegaes, el sentíu peyorativu de ‘malfechor’ qui- ciabes como abreviación de malfechor lo mesmo que de mala fechoría (cfr.) → fechoría [FZ 480] cosa que tamién s’alvierte en fechoriada (PE2), deverbal del participiu débil de *fecho- riar, verbu conocíu tamién pel so participiu fechoriáu, ada, ao (cfr.). Un compuestu del alverbiu mal col continuador fechor ye responsable del ast. malfechor (cfr.). Tamién foi posible un compuestu con bien (cfr.), ast. bienfechor (cfr.).
fechoría, la
📖: fechoría
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fichuría [Ri]. h.echuría [Lln].>(TEST)
  1. fechoría
    • Ay
    • Cd
  2. fichuría
    • Ri
  3. h.echuría
    • Lln
Travesura, diablura [Ay. Cd]. Trastada [Lln. Ri]. 2. Aición mala y torpe [JH]. Mala aición d’una persona mayor d’edá [Ri]. tuvo un rei mui traviso y ensolente,/capaz de dar de palos a una hermana/y, por que ñon vos cause mazaría, /escuchá d’illi dalguna fechoría [BAúxa, Sueños (Poesíes 53-56)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Travesura, diablura [Ay. Cd]. Trastada [Lln. Ri].
  3. 2. Aición mala y torpe [JH]. Mala aición d’una persona mayor d’edá [Ri]. <i class="della">tuvo</i> <i class="della">un</i> <i class="della">rei</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">traviso</i> <i class="della">y</i> <i class="della">ensolente,</i>/<i class="della">capaz</i> <i class="della">de</i> <i class="della">dar</i> <i class="della">de</i> <i class="della">palos</i> <i class="della">a</i> <i class="della">una hermana</i>/<i class="della">y, por que ñon vos cause mazaría, </i>/<i class="della">escuchá</i> <i class="della">d’illi</i> <i class="della">dalguna</i> <i class="della">fechoría</i> [BAúxa, <i class="della">Sueños</i> (Poesíes 53-56)]
Ñon era menester allí el cuidado/de Bato, ñin la llinde falta fía/d’aquel otru pastor, que descuidado /dio llugar de facer so fechuría […]/a Mercurio, lladrón descomulgado/que concen- cia ñin alma ñon tenía [BAúxa, Sueños (Poesíes 257-261)]
  1. Ñon era menester allí el cuidado/de Bato, ñin la llinde falta fía/d’aquel otru pastor, que descuidado /dio llugar de facer so fechuría […]/a Mercurio, lladrón descomulgado/que concen- cia ñin alma ñon tenía
  2. BAúxa, Sueños (Poesíes 257-261)
Cfr. fechor, ora.
fechoriada, la
📖: fechoriada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fichoriada [Pr].>(TEST)
  1. fechoriada
    • Pa
  2. fichoriada
    • Pr
Fechoría [Pa. Pr]. Cfr. fechor, ora.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Fechoría [Pa. Pr]. Cfr. <i class="della">fechor</i>, <i class="della">ora</i>.
fechoriáu, ada, ao
📖: fechoriáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<afechoriáu [y Sr].>(TEST)
  1. fechoriáu
    • Sr
  2. afechoriáu
    • y Sr
Fechu, formáu (un individuu, una persona, dalgo, un corte de pelo) [Sr]: Dexáronte bien mal afechoriáu [Sr]: Tu que tas mal afechoriá [Sr].
  1. 1. Fechu, formáu (un individuu, una persona, dalgo, un corte de pelo) [Sr]: <i class="della">Dexáronte</i> <i class="della">bien</i> <i class="della">mal</i> <i class="della">afechoriáu</i> [Sr]: <i class="della">Tu</i> <i class="della">sí</i> <i class="della">que</i> <i class="della">tas </i><i class="della">mal afechoriá </i>[Sr].
Cfr. fechor, ora.
fechu, a, o
📖: fechu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<feichu [Tb. Sl. Vg]. feitu [Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. Cn (F). An. Cv. Vd. Tox]. feitsu [Qu. Tb]. fetsu [Qu. Vd]. +fichu [Ay]. h.echu [Cl. Rs. Pa]. //feito [Eo. Mánt].>(TEST)
  1. fechu
    • Cg
    • Cn
    • Pr
    • Sr
  2. feichu
    • Tb
    • Sl
    • Vg
  3. feitu
    • Sm
    • Md
    • Bab
    • Pzu
    • PSil
    • Cn (F)
    • An
    • Cv
    • Vd
    • Tox
  4. feitsu
    • Qu
    • Tb
  5. fetsu
    • Qu
    • Vd
  6. fichu metafonía
    • Ay
  7. h.echu
    • Cl
    • Rs
    • Pa
  8. feito eonaviego
    • Eo
    • Mánt
Part. fuerte de facer [Cl. Pa. Rs. Cg. Ay. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. Cn (F). Cv. Sl. Pr. Vd. Tox. Vg. JH]. /Eo. Mánt/]: Perdonar llo fecho y llo por facer [JH]. Acabáu, fechu [An]. 2. Bien fritu, bien cocíu (un alimentu) [Ac. Sr. Tb]: Dame la carne bien fecho [Sr]. 3. De sabor fuerte y con munchu alco- hol (la sidra) [MS]. //A tiru fechu ‘a cosa fecha, de propósitu’ [JH]. //Fechu ñasa ‘fecho repla’ [AGO]. //Mui fecho ‘qu’en- tama a avinagrar (la sidra)’ [MS]. //Ser fechu a ‘ser capaz de, ocurríse-y’ [Ac]: Ye tan fatu que ye fechu a comprar el mueble sin medilu [Ac]. //Sou dichu sou feitu indica que la realidá yera como dicía una tercera persona [PSil]. //Tratu fechu, xatu ven- díu fórmula cola que los tratantes zarren un tratu [Pr]. ///A lo fecho pecho [LBlanco]. Llabor fechu bien paez [LC]. Val más un furacu bien fechu que un remiendu mal puestu [LC].
  1. 1. Part. fuerte de <i class="della">facer</i> [Cl. Pa. Rs. Cg. Ay. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. Cn (F). Cv. Sl. Pr. Vd. Tox. Vg. JH]. /Eo. Mánt/]: <i class="della">Perdonar</i> <i class="della">llo</i> <i class="della">fecho</i> <i class="della">y</i> <i class="della">llo</i> <i class="della">por</i> <i class="della">facer</i> [JH]. Acabáu, fechu [An].
  2. 2. Bien fritu, bien cocíu (un alimentu) [Ac. Sr. Tb]: <i class="della">Dame la carne bien fecho </i>[Sr].
  3. 3. De sabor fuerte y con munchu alco- hol (la sidra) [MS]. //<i class="della">A</i> <i class="della">tiru</i> <i class="della">fechu</i> ‘a cosa fecha, de propósitu’ [JH]. //<i class="della">Fechu ñasa </i>‘fecho repla’ [AGO]. //<i class="della">Mui fecho </i>‘qu’en- tama a avinagrar (la sidra)’ [MS]. //<i class="della">Ser</i> <i class="della">fechu</i> <i class="della">a</i> ‘ser capaz de, ocurríse-y’ [Ac]: <i class="della">Ye</i> <i class="della">tan</i> <i class="della">fatu que ye fechu a comprar el mueble</i> <i class="della">sin</i> <i class="della">medilu</i> [Ac]. //<i class="della">Sou</i> <i class="della">dichu</i> <i class="della">sou</i> <i class="della">feitu</i> indica que la realidá yera como dicía una tercera persona [PSil]. //<i class="della">Tratu</i> <i class="della">fechu,</i> <i class="della">xatu</i> <i class="della">ven- díu </i>fórmula cola que los tratantes zarren un tratu [Pr]. ///<i class="della">A lo fecho</i> <i class="della">pecho</i> [LBlanco]. <i class="della">Llabor</i> <i class="della">fechu</i> <i class="della">bien</i> <i class="della">paez</i> [LC]. <i class="della">Val</i> <i class="della">más </i><i class="della">un</i> <i class="della">furacu</i> <i class="della">bien</i> <i class="della">fechu</i> <i class="della">que</i> <i class="della">un</i> <i class="della">remiendu</i> <i class="della">mal</i> <i class="della">puestu</i> [LC].
et fecit uinea et uinea fecta uendiuit Christoforo illa sua me- dietate 1014 (s. XII) [ACL/290] omnes rotele que sunt ibi facte sunt de Sancte Marie [1140- 1157] [ACL/201] non las podi leer et yera fecho de paraula a paraula 1171 (s. XIII) [DCO-I/454] esta kartula fui fecta in mense octubris 1224(or.) [MCar- I/151] con pan et con ganado et con casas fechas 1228(or.) [MCar- I/185] fu feicho per mano de noso irmano 1231(or.) [MCar-I/201] feycha esta carta ... eno mes de ianero 1240(or.) [MCar- I/240] por que recibo de uos bien fecho en prestamo del begon 1246 [MB-II/37] isti lauor deuedes dar bien fecho ¬ bien encabado ata el dia 1250 [DCO-II/27] por bien fecho que recibo del monesterio de Belmonte 1251 [MB-II/43] fecha la carta ioues VIIII dias del mes de dezembre 1266 [DCO-II/87] esto foe fecho joues dia de Sant Cibriano1279 [DCO-II/127] ffayta carta XXIII dias de dezenbre 1289 [DCO-II/167] en testemunno de uerdat ffeytas las cartas dolze dias de mayo 1290 [MB-II/141] feyta XVI dias de agosto era de mill et CCC 1297(or.) [MC- II/330] ffeycha la carta en mes de ochubre en era de mil 1298 [MB- II/148] que me enprestastes en dineros fechos por me fazer amor 1300 [DCO-II/208] dicho pregon fecho e acabado e las dichas payas ardidas e muertas 1349(or.) [ACL-IX/497] dicho logar de Veranes por el San Martino la colecha fecha 1391(or.) [SP-III/70] - suelos en que teniades fecha muy buena casa de morada 1522 (t.1522) [SP-IV/459]
  1. et fecit uinea et uinea fecta uendiuit Christoforo illa sua me- dietate
  2. 1014 (s. XII) ACL/290
  3. omnes rotele que sunt ibi facte sunt de Sancte Marie [1140- 1157]
  4. ACL/201
  5. non las podi leer et yera fecho de paraula a paraula
  6. 1171 (s. XIII) DCO-I/454
  7. esta kartula fui fecta in mense octubris
  8. 1224(or.) MCar- I/151
  9. con pan et con ganado et con casas fechas
  10. 1228(or.) MCar- I/185
  11. fu feicho per mano de noso irmano
  12. 1231(or.) MCar-I/201
  13. feycha esta carta ... eno mes de ianero
  14. 1240(or.) MCar- I/240
  15. por que recibo de uos bien fecho en prestamo del begon
  16. 1246 MB-II/37
  17. isti lauor deuedes dar bien fecho ¬ bien encabado ata el dia
  18. 1250 DCO-II/27
  19. por bien fecho que recibo del monesterio de Belmonte
  20. 1251 MB-II/43
  21. fecha la carta ioues VIIII dias del mes de dezembre
  22. 1266 DCO-II/87
  23. esto foe fecho joues dia de Sant Cibriano
  24. 1279 DCO-II/127
  25. ffayta carta XXIII dias de dezenbre
  26. 1289 DCO-II/167
  27. en testemunno de uerdat ffeytas las cartas dolze dias de mayo
  28. 1290 MB-II/141
  29. feyta XVI dias de agosto era de mill et CCC
  30. 1297(or.) MC- II/330
  31. ffeycha la carta en mes de ochubre en era de mil
  32. 1298 MB- II/148
  33. que me enprestastes en dineros fechos por me fazer amor
  34. 1300 DCO-II/208
  35. dicho pregon fecho e acabado e las dichas payas ardidas e muertas
  36. 1349(or.) ACL-IX/497
  37. dicho logar de Veranes por el San Martino la colecha fecha
  38. 1391(or.) SP-III/70
  39. - suelos en que teniades fecha muy buena casa de morada
  40. 1522 (t.1522) SP-IV/459
Del llat. FACTUS, -A, -UM ‘fechu’, participiu de facio (OLD), axe- tivu que pue nominalizase anque yá en llat. se documenta’l nome FACTUS -US (ABF) y FACTUM, -I ‘fechu’, ‘actu’ (EM) > ast. fechu (cfr.) coles variantes evolutives previstes (GHLA §4.4.9). Un compuestu col alv. mal ye responsable del ast. malfechu (cfr.). Del compuestu verbal desfacer siguió tamién el corres- pondiente participiu desfechu, a, o (cfr.) cola posibilidá de no- minalización, desfecha (cfr.), términu con un pariente desfechura (cfr.).
fechu, el
📖: fechu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">hecho</i>(TEST)
  1. fechu
  2. Cast
  3. <i class="della">hecho</i
[JH. R]. //Home de fechu ‘el que cumple la palla- bra’ [JH].///A mal fechu ruegu y pechu [JH]. A ñuevos fechos ñuevos conseyos [JH]. La cruz en el pechu y el diablu’n el fechu [Cr (LC)]. illo ganato de illa kaksa de Beca que arapinaront maiordo- mos de regem per tuo fecto 1000(or.) [DS/74] hunc fatum (sic) nostrum 1121(or.) [MCar-I/24] si alguno de nostros ... est fecho que nos femos demudar qui- sier 1211(or.) [MSAH-V/70] si dalguno contra esti mio esti feyto quisier 1233 [MB-II/20] feciere otro fecho malo deuedado 1238 (c.) [MSAH-V/222] este nostro feicho 1239(or.) [MCar-I/238] si dalquien aquesti nostro fecho quisies corromper tan bien nos 1240 [DCO-II/11] este nostro feycho 1240(or.) [MCar-I/240] si dalquien esti nuestro fecho quisies corromper tan bien nos 1244(or.) [MV/50] esti feyto quisier quebrantar o coromper sea maldito & es- comungado 1244 [MB-II/32] feyto quisier quebrantar o coromper sea maldito & esco- mungado 1244 [MB-II/32] dalgujen uenjer de nostra generacion ou de estranja contra este nostro feycho /S. Esteban de Nogales 1247 [STAAFF/148] este mio fecho 1248 [SPE-I/458]
esta carta hie esti fecho seia ualidoso por sempre 1251(or.) [SV-IV(2)/57] si dalquiem esti nostro fecho quisies corromper 1258 [DCO- II/52] si dalguen esti nostro fecho quisies corromper 1259 [DCO- II/55] si dalquien isti mio fecho quisies corromper 1259 [DCO- II/57] de los malos fechos e de los tormentos dellos s. XIII(or.) [FX/4] con humildat de corazon ¬ con bonos fechos s. XIII(or.) [FX/10] aquel que lo faz defecho [FX/229] nunqua vos fazer mal nin sinrazon por este fecho 1403(or.) [VC-II/134] a o puede aver asy de fechu como de derecho 1487(or.) [SP- IV/268] sy dalquien este mio fecho quisyer quebrantar ho corronper 1496(or.) [SB/370] El home puede facer so fechu y se desmaya [DyE 11] Y qu’a venir se ponxo/por so bondá y bon afeuto,/¿a qué nació entre xudigos,/xente de tan viles fechos? /Ñon me meto con so Má,/que yo, en el alma, la quiero,/qu’anque fo d’ellos tamién/era d’aquel tribu excelso,/pos so Pá la re- servó/para ser ñuistro remedio,/y como era madre suyo,/ena tierra ni en el cielo,/ñon hebo muyer mas bona [Pérez del Río, Misterio (Poesíes 37-50)]
  1. [JH. R]. //Home de fechu ‘el que cumple la palla- bra’ [JH].///A mal fechu ruegu y pechu [JH]. A ñuevos fechos ñuevos conseyos [JH]. La cruz en el pechu y el diablu’n el fechu [Cr (LC)]. illo ganato de illa kaksa de Beca que arapinaront maiordo- mos de regem per tuo fecto
  2. 1000(or.) DS/74
  3. hunc fatum (sic) nostrum
  4. 1121(or.) MCar-I/24
  5. si alguno de nostros ... est fecho que nos femos demudar qui- sier
  6. 1211(or.) MSAH-V/70
  7. si dalguno contra esti mio esti feyto quisier 1233 [MB-II/20] feciere otro fecho malo deuedado 1238 (c.) [MSAH-V/222] este nostro feicho
  8. 1239(or.) MCar-I/238
  9. si dalquien aquesti nostro fecho quisies corromper tan bien nos
  10. 1240 DCO-II/11
  11. este nostro feycho
  12. 1240(or.) MCar-I/240
  13. si dalquien esti nuestro fecho quisies corromper tan bien nos
  14. 1244(or.) MV/50
  15. esti feyto quisier quebrantar o coromper sea maldito & es- comungado
  16. 1244 MB-II/32
  17. feyto quisier quebrantar o coromper sea maldito & esco- mungado
  18. 1244 MB-II/32
  19. dalgujen uenjer de nostra generacion ou de estranja contra este nostro feycho /S. Esteban de Nogales
  20. 1247 STAAFF/148
  21. este mio fecho
  22. 1248 SPE-I/458

  23. esta carta hie esti fecho seia ualidoso por sempre
  24. 1251(or.) SV-IV(2)/57
  25. si dalquiem esti nostro fecho quisies corromper
  26. 1258 DCO- II/52
  27. si dalguen esti nostro fecho quisies corromper
  28. 1259 DCO- II/55
  29. si dalquien isti mio fecho quisies corromper
  30. 1259 DCO- II/57
  31. de los malos fechos e de los tormentos dellos s. XIII(or.)
  32. FX/4
  33. con humildat de corazon ¬ con bonos fechos s. XIII(or.)
  34. FX/10
  35. aquel que lo faz defecho
  36. FX/229
  37. nunqua vos fazer mal nin sinrazon por este fecho
  38. 1403(or.) VC-II/134
  39. a o puede aver asy de fechu como de derecho
  40. 1487(or.) SP- IV/268
  41. sy dalquien este mio fecho quisyer quebrantar ho corronper
  42. 1496(or.) SB/370
  43. El home puede facer so fechu y se desmaya
  44. DyE 11
  45. Y qu’a venir se ponxo/por so bondá y bon afeuto,/¿a qué nació entre xudigos,/xente de tan viles fechos? /Ñon me meto con so Má,/que yo, en el alma, la quiero,/qu’anque fo d’ellos tamién/era d’aquel tribu excelso,/pos so Pá la re- servó/para ser ñuistro remedio,/y como era madre suyo,/ena tierra ni en el cielo,/ñon hebo muyer mas bona
  46. Pérez del Río, Misterio (Poesíes 37-50)
Cfr. fechu, a, o.
fechura, la
📖: fechura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<feitura [Sm. Md. PSil. As. Cn (V). Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/]. fetsura [Md]. h.echura [Lln. Pa].>(TEST)
  1. fechura
    • Cg
    • Llg
    • Sr
    • Sb
    • Tb
    • Cn
    • Ay
  2. feitura
    • Sm
    • Md
    • PSil
    • As
    • Cn (V)
    • Cv
    • Vd
    • Tox
    • Oc
    • /Eo
    • Mánt/
  3. fetsura
    • Md
  4. h.echura
    • Lln
    • Pa
Aición y efeutu de facer [Lln. Pa. Cg. Llg. Sr. Sb. Tb. Sm. Md. PSil. As. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. JH. R]: Cobróme bien la feitura, siquiera dos carraus de rozu [Vd]. Aición y efeutu de facer vinu [Cn (V)]. 2. Figura [R]. Traza, aspeutu [Ac. Ay. PSil]: Tien una feitura guapísima [PSil]. //De la feitura de ‘del tamañu de’ [Tox]. //Fer una bona feitura ‘facer un desatín’ [Tox].
  1. 1. Aición y efeutu de <i class="della">facer</i> [Lln. Pa. Cg. Llg. Sr. Sb. Tb. Sm. Md. PSil. As. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. JH. R]: <i class="della">Cobróme</i> <i class="della">bien</i> <i class="della">la</i><i class="della"> feitura,</i> <i class="della">siquiera</i> <i class="della">dos</i> <i class="della">carraus</i> <i class="della">de</i> <i class="della">rozu</i> [Vd]. Aición y efeutu de facer vinu [Cn (V)].
  2. 2. Figura [R]. Traza, aspeutu [Ac. Ay. PSil]: <i class="della">Tien</i> <i class="della">una</i> <i class="della">feitura</i> <i class="della">guapísima</i> [PSil]. //<i class="della">De</i> <i class="della">la</i> <i class="della">feitura</i> <i class="della">de</i> ‘del tamañu de’ [Tox]. //<i class="della">Fer una bona feitura </i>‘facer un desatín’ [Tox].
est a foro de incenso et illa una habeo de mea fectura 1232(or.) [SP-I/147] V morauedis de los dineros blancos pola feychura de aquelas casas [s. XIII] [ACL-VIII/538] vna casa con seu solo e con sua feytura 1302 [Espinareda/58] ouisemos de vender la fechura de la dicha casa 1360(or.) [SIL/332] mando la fechura de las casas que yo conpre de Domingo Abbat 1307(or.) [ACL-IX/113] de las dichas fechuras ha la dicha Maria Ferrandez la mea- tat 14[...](or.) [VC-II/182 Todo fechura del aire [Entierro CR 99] fechura del so cuerpu [1854-1868](or.) [DOGMA INMA/12]
  1. est a foro de incenso et illa una habeo de mea fectura
  2. 1232(or.) SP-I/147
  3. V morauedis de los dineros blancos pola feychura de aquelas casas [s. XIII]
  4. ACL-VIII/538
  5. vna casa con seu solo e con sua feytura
  6. 1302 Espinareda/58
  7. ouisemos de vender la fechura de la dicha casa
  8. 1360(or.) SIL/332
  9. mando la fechura de las casas que yo conpre de Domingo Abbat
  10. 1307(or.) ACL-IX/113
  11. de las dichas fechuras ha la dicha Maria Ferrandez la mea- tat 14[...](or.)
  12. VC-II/182 Todo fechura del aire [Entierro CR 99
  13. fechura del so cuerpu [1854-1868](or.)
  14. DOGMA INMA/12
Del llat. FACTŪRA, -AE ‘fechura’ (OLD), pallabra qu’entá alita en dellos dominios (REW) ente ellos nel ástur con resultaos dia- leutales populares dafechu (GHLA 224; PE2).
“feda”
📖: “feda”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu namái conocíu pela documentación medieval y pela antroponimia: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">gundefredo</i>(TEST)
  1. “feda”
  2. Términu namái conocíu pela documentación medieval y pela antroponimia: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">gundefredo</i
cognomento feta [905(or.) SV]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">cognomento</i> <i class="della">feta</i> [905(or.) SV]
Feta aurifice ts. 952 (s. XII) [ACL/335] pro una media uaca feta & in aliis duabus uaccis quartam partem 1232 [MB-II/18] con sua presa e con sua agua e con sua feda 1275 [Espina- reda/36] Podría tratase
  1. Feta aurifice ts.
  2. 952 (s. XII) ACL/335
  3. pro una media uaca feta & in aliis duabus uaccis quartam partem
  4. 1232 MB-II/18
  5. con sua presa e con sua agua e con sua feda
  6. 1275 Espina- reda/36
  7. Podría tratase
del llat. FETA ‘fecundada’, ‘preñada’ d’u siguió na nuesa llingua medieval “feda” (PE2: 212). Pero’l fechu de que “feta” apaeza como cognomento, aparentemente en feme- nín, obliga a ser perprudente pues ello pue tar motivao por otres posibilidaes antroponímiques darréu que nel sieglu X lleonés conséñase’l nome d’un oriz Feta aurifice ts. 952 (s. XII) [ACL/335] y en 921 hai un testigu en documentu d’Uviéu llamáu “Abulfetha” (DCO 94, c. XII). Etimolóxicamente sigue al llat. FĒTUS, -A, -UM ‘fecundada’ (EM), términu con dalgún continuador románicu (REW s.v. *fēta) que, amás del resultáu medieval, ha rellacionase con otros hispánicu (DEEH s.v. fēta), dellos en documentos castellanos (LPH) asina como col ax. abondativu de Lleón: oues C fetosas 1023 [ACL: DAL 280].
fededor, ora
📖: fededor
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<b class="della">fededor,</b>(TEST)
  1. fededor
    • Md
  2. b class="della">fededor,</b
ora Que fiede [Md].
  1. 1. <b class="della">ora </b>Que fiede [Md].
Cfr. feder.
fedegues, el/la*
📖: fedegues
🔤: , el/la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
<////fedegas [Arm].>(TEST)
  1. fedegues
  2. fedegas variación de número
    • Arm
Persona que fadia, que se quexa de contino [Arm].
  1. 1. Persona que fadia, que se quexa de contino [Arm].
Posible encruz de fégadu (cfr.) y feder (cfr.).
feder
📖: feder
🏗️: NO
✍️: NO
<afeder [y Lln. y Pa. y JH]. feer [Ca]. h.eder [Pb. y Lln. Os. Llomb]. h.ieder [Os].>(TEST)
  1. feder
    • Lln
    • Pa
    • Cg
    • Cp
    • Llg
    • Sb
    • Ay
    • Ll
    • Ri
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • Cd
    • Pr
    • Ce
    • Sl
    • Cv
    • Vd
  2. afeder
    • y Lln
    • y Pa
    • y JH
  3. feer
    • Ca
  4. h.eder
    • Pb
    • y Lln
    • Os
    • Llomb
  5. h.ieder
    • Os
Cast. heder, goler mal [Pb. Lln. Os. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Ar. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Gr. Cd. Pr. Ce. Sl. Cv. Vd. Tox. /Eo. Mánt/. JH. R. Bard. Arm. Llomb]. 2. Fadiar [Ac]. Ser cargante [Llg]. 3. Reburdiar [Arm]. //Feder a siete cantones ‘oler permal nun gran espaciu de terrén’ [Ay]. ///Fié- dei el mocu [CyN (Recuerdos). R]. “frase ponderativa de valor, dificultad o grandeza de algo” [Melecina (AGO)]. “Algo caro. Irritación de carácter” [LC]. //Agüélame a la bolsa y fié- date a tí la boca reprende a los qu’anteponen la comodidá al bon nome y fama [Fabriciano]. ///Aquí fiede á fuelle vieyu/aquí á vieyu fuelle fiede [CyN (Recuerdos)].
  1. 1. Cast. <i class="della">heder</i>, goler mal [Pb. Lln. Os. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Ar. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Gr. Cd. Pr. Ce. Sl. Cv. Vd. Tox. /Eo. Mánt/. JH. R. Bard. Arm. Llomb].
  2. 2. Fadiar [Ac]. Ser cargante [Llg].
  3. 3. Reburdiar [Arm]. //<i class="della">Feder a siete </i><i class="della">cantones</i> ‘oler permal nun gran espaciu de terrén’ [Ay]. ///<i class="della">Fié-</i> <i class="della">dei</i> <i class="della">el</i> <i class="della">mocu</i> [CyN (Recuerdos). R]. “frase ponderativa de valor, dificultad o grandeza de algo” [Melecina (AGO)]. “Algo caro. Irritación de carácter” [LC]. //<i class="della">Agüélame</i> <i class="della">a</i> <i class="della">mí</i> <i class="della">la</i> <i class="della">bolsa</i> <i class="della">y</i> <i class="della">fié-</i> <i class="della">date a tí la boca </i>reprende a los qu’anteponen la comodidá al bon nome y fama [Fabriciano]. ///<i class="della">Aquí</i> <i class="della">fiede</i> <i class="della">á</i> <i class="della">fuelle</i> <i class="della">vieyu</i>/<i class="della">aquí</i><i class="della"> á</i> <i class="della">vieyu</i> <i class="della">fuelle</i> <i class="della">fiede</i> [CyN (Recuerdos)].
- e tomara la carne en la mano e la oliera, la qual tenya gu- sanos e fedia e lo troxiera en sus manos [Uviéu 1500/108]
  1. - e tomara la carne en la mano e la oliera, la qual tenya gu- sanos e fedia e lo troxiera en sus manos
  2. Uviéu 1500/108
Del llat. FOETĒRE ‘tener fedor, feder’ (OLD), con continuado- res románicos (REW). D’un participiu de presente en –NS, -NTIS sigue l’ast. fediente y con percarauterización de xéneru l’ax. fedientu, a, o (cfr.). En rellación etimolóxica ta l’ast. fe- dedor (cfr.) d’u pudo iguase l’ast. *fededurafediura (cfr.) por influxu de la serie con yod del tipu fediondu, etc. Ta ta- mién l’ast. fediscu (cfr.), nome, quiciabes, motiváu pol olor de la planta, onde s’alvierte la presencia del suf. -ISCUS que vemos en términos como ceruiscus, faliscus, mariscus, etc. o dende’l so siguidor románicu qu’emplega términos como ast. fechiscu (cfr.).
fedésticu, a, o*
📖: fedésticu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<fedéstico [Ar].>(TEST)
  1. fedésticu
  2. fedéstico
    • Ar
Que fadia muncho [Ar].
  1. 1. Que fadia muncho [Ar].
D’una amestadura del llat. foedus, -a, -um ‘poco llimpiu’, ‘non prestosu’, ‘infame’ (OLD) col sufixu -asticus recordáu por fo- rasticus, -a, -um ‘de fuera’, ‘estranxeru’ (DLFAC). Ello empo- bínanos a pensar que’l fedéstico de güei ye un vieyu exemplu de metafonía, *FOEDASTICUS, como resulta fácil d’acoyer al tratase d’un términu conseñáu en Los Argüeyos, na llende sur de L.lena y Ayer, conceyos qu’entá güei caltienen vivu’l fe- nómenu metafonéticu (PE2).
fediente
📖: fediente
🏗️: NO
✍️: NO
Que fiede [Uv]. Del participiu de presente de <i class="della">feder</i>(TEST)
  1. fediente
  2. Que fiede
    • Uv
  3. Del participiu de presente de <i class="della">feder</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
fedientu, a, o
📖: fedientu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. fedientu
    • Md
Que fiede, que perfiede [Md].
  1. 1. Que fiede, que perfiede [Md].
Cfr. feder (cfr.).
fedionda, la
📖: fedionda
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Planta montesa que perfiede [Ce]. Planta de flores blanques y que fiede [AGO]. Cfr. <i class="della">fediondu,a,o.</i>(TEST)
  1. fedionda
  2. Planta montesa que perfiede
    • Ce
  3. Planta de flores blanques y que fiede
    • AGO
  4. Cfr
  5. <i class="della">fediondu,a,o.</i
fedióndigu, a, o*
📖: fedióndigu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<h.edióndigu [Cl].>(TEST)
  1. fedióndigu
  2. h.edióndigu
    • Cl
Que fiede [Cl].
  1. 1. Que fiede [Cl].
Cfr. fediondu, a, o.
fediondu, a, o
📖: fediondu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<afedondu (<i class="della">sic</i>) [Lln]. afedondiu [Lln. Villah]. +fediundu [y Llg. Ay. Ri]. fidondiu [Oc]. fudondiu [Md]. h.edondiu [Llomb].>(TEST)
  1. fediondu
    • Pa
    • Cg
    • Llg
    • Mi
    • Cd
    • Pr
    • Ca
  2. afedondu (<i class="della">sic</i>)
    • Lln
  3. afedondiu
    • Lln
    • Villah
  4. fediundu metafonía
    • y Llg
    • Ay
    • Ri
  5. fidondiu
    • Oc
  6. fudondiu
    • Md
  7. h.edondiu
    • Llomb
Que fiede, que güel mal [Lln. Villah. Pa. Cb. Cg. Ac. Llg. Mi. Ay. Ri. Md. Cd. Pr.Vd. Oc. JH. R. Llomb]. 2. Antipáticu [Ac]. De mal caráuter [Ay]. Fadiu, cargante [Ri. Pr]. De mal humor, avinagráu [Arm]. Malhumoráu, avinagráu [Ca]. Ranciu que se molesta por too (una persona) [Llg]. Que se quexa de too (una persona) [Llg].
  1. 1. Que fiede, que güel mal [Lln. Villah. Pa. Cb. Cg. Ac. Llg. Mi. Ay. Ri. Md. Cd. Pr.Vd. Oc. JH. R. Llomb].
  2. 2. Antipáticu [Ac]. De mal caráuter [Ay]. Fadiu, cargante [Ri. Pr]. De mal humor, avinagráu [Arm]. Malhumoráu, avinagráu [Ca]. Ranciu que se molesta por too (una persona) [Llg]. Que se quexa de too (una persona) [Llg].
- saín fediondu y enepsu {Otra versión escribe ineptu}/para suavizar lles pieles [Campumanes 1781/582] Anque de magar Meyer-Lübke considérase qu’ha partise del llat. *FOETIBUNDUS, -A, -UM pa xustificar dellos términos ro- mánicos (REW), Heidemeier (2014: 234) pescancia qu’esti le- xema nun s’inxerta en protorromance y provién de FEDIENDO. Esto dizse, de mano, pal castellán hediondo (DCECH) pero, ló- xicamente, podríamos aplicalo al ax. asturianu fediondu, fe- dionda, fediondo (con posibles metátesis de la [j]), al deriváu diminutivu en -ICUS → fedióndigu (cfr.), asina como a la no- minalización fediondu (cfr.) y fedionda (cfr.). La variante h.edondiu de La Llomba nun paez autóctona sinón préstamu del oriente del dominiu o del cast. medieval.
  1. - saín fediondu y enepsu {Otra versión escribe ineptu}/para suavizar lles pieles
  2. Campumanes 1781/582
  3. Anque de magar Meyer-Lübke considérase qu’ha partise del llat. *FOETIBUNDUS, -A, -UM pa xustificar dellos términos ro- mánicos (REW), Heidemeier (2014: 234) pescancia qu’esti le- xema nun s’inxerta en protorromance y provién de FEDIENDO. Esto dizse, de mano, pal castellán hediondo (DCECH) pero, ló- xicamente, podríamos aplicalo al ax. asturianu fediondu, fe- dionda, fediondo (con posibles metátesis de la [j]), al deriváu diminutivu en -ICUS → fedióndigu (cfr.), asina como a la no- minalización fediondu (cfr.) y fedionda (cfr.). La variante h.edondiu de La Llomba nun paez autóctona sinón préstamu del oriente del dominiu o del cast. medieval.
  4. j
fediondu, el
📖: fediondu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><fedondiu [Tb].>(TEST)
  1. fediondu
  2. ident class="della" level="1"></ident><fedondiu
    • Tb
Helleborus foetidus [Tb]. Anthriscus silvestris [Tb {abúltanos que l’aplicación de nome talu al Anthriscus débese a un traca- mundiu darréu que’l que fiede de veres ye l’Helleborus foeti- dus}]. Alium senescens, subsp. montanum [Mo (LLAA 28)]. Sambucus ebulus, cast. yezgo [Lr]. Planta que nun come’l ganáu, de flores blanques y con fedor [Cb. Cp]. Cfr. fediondu, a, o.
  1. Helleborus foetidus [Tb]. Anthriscus silvestris [Tb {abúltanos que l’aplicación de nome talu al Anthriscus débese a un traca- mundiu darréu que’l que fiede de veres ye l’Helleborus foeti- dus}]. Alium senescens, subsp. montanum [Mo (LLAA 28)]. Sambucus ebulus, cast. yezgo [Lr]. Planta que nun come’l ganáu, de flores blanques y con fedor [Cb. Cp].
  2. Cb. Cp
  3. Cfr. fediondu, a, o.
fediscu, el*
📖: fediscu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><h.edisco [Os].>(TEST)
  1. fediscu
  2. ident class="della" level="1"></ident><h.edisco
    • Os
Cornicabra [Os].
  1. 1. Cornicabra [Os].
Cfr. feder.
fediura, la
📖: fediura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">hediondez</i>(TEST)
  1. fediura
  2. Cast
  3. <i class="della">hediondez</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. feder.
fedor, el
📖: fedor
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><afedor (<i class="della">sic</i>) [Lln]. feor [Ca]. h.edor [Cl].>(TEST)
  1. fedor
    • Pa
    • Ay
    • Llg
    • Sb
    • Ll
    • Ri
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • Cd
    • Pr
    • Sl
    • Vd
    • Oc
    • Sr
    • Cp
    • Cg
  2. ident class="della" level="1"></ident><afedor (<i class="della">sic</i>)
    • Lln
  3. feor
    • Ca
  4. h.edor
    • Cl
Cast. hedor, mal olor [Lln. Cl. Pa. Cb. Ac. Ay. Llg. Sb. Ca. Ll. Ri. Tb. Sm. Md. Bab. PSil. Cd. Pr. Sl. Vd. Tox. Oc. Arm. JH. R]: Había un fedor que nun se paraba [Tb]. 2. Persona pro- testona [Llg. Ay]. Individuu que fadia, que nun se ye a aguan- tar [Sr. Pr. Cd. JH. AGO]: ¡Ai, qué fedor yes! [Sr]. Individuu repulsivu, feu, non prestosu [Ac. Ri. Cd]. Individuu reburdión, inaguantable [Cb. Cp. Ay]. Neñu que fadia [Cg]. 3. Persona que nun val un res [Pa].
  1. 1. Cast. <i class="della">hedor</i>, mal olor [Lln. Cl. Pa. Cb. Ac. Ay. Llg. Sb. Ca. Ll. Ri. Tb. Sm. Md. Bab. PSil. Cd. Pr. Sl. Vd. Tox. Oc. Arm. JH. R]: <i class="della">Había un fedor que nun se paraba </i>[Tb].
  2. 2. Persona pro- testona [Llg. Ay]. Individuu que fadia, que nun se ye a aguan- tar [Sr. Pr. Cd. JH. AGO]: <i class="della">¡Ai,</i> <i class="della">qué fedor</i> <i class="della">yes! </i>[Sr]. Individuu repulsivu, feu, non prestosu [Ac. Ri. Cd]. Individuu reburdión, inaguantable [Cb. Cp. Ay]. Neñu que fadia [Cg].
  3. 3. Persona que nun val un res [Pa].
-ĪCIUS féxose ast. fedorizu (cfr.).
  1. -ĪCIUS féxose ast. fedorizu (cfr.).
Del llat. FOETOR -ŌRIS ‘mal olor’ (EM) sigue l’ast. fedor para- lelu al port. fedor, cast. hedor (REW). Cola amestadura del suf.
fedorientu, a, o
📖: fedorientu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident>Que fiede [Sr]. <br class="della">Del llat. FOETULENTUS, -A, -UM ‘con fedor’ (OLD) anque con desendolque peyorativu pal que Corominas-Pascual proponen partir de *FETORENTUS como aniciu del port. <i class="della">fedorento</i>(TEST)
  1. fedorientu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Que fiede
    • Sr
  3. <br class="della">Del llat
  4. FOETULENTUS, -A, -UM ‘con fedor’ (OLD) anque con desendolque peyorativu pal que Corominas-Pascual proponen partir de *FETORENTUS como aniciu del port
  5. <i class="della">fedorento</i
(DCECH s.v. miedo) mentanto Machado namái conseña: “De fedor” (DELP s.v. fedorento).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (DCECH s.v. miedo) mentanto Machado namái conseña: “De fedor” (DELP s.v. fedorento).
fedorizu, el*
📖: fedorizu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<feorizu [Ca].>(TEST)
  1. fedorizu
  2. feorizu
    • Ca
Fedor perconcentrao [Ca]: Hai un feorizu que non se pue parar [Ca].
  1. 1. Fedor perconcentrao [Ca]: <i class="della">Hai</i> <i class="della">un</i> <i class="della">feorizu</i> <i class="della">que</i> <i class="della">non</i> <i class="della">se</i> <i class="della">pue</i> <i class="della">parar</i> [Ca].
Cfr. fedor.
fegadal
📖: fegadal
🏗️: NO
✍️: NO
Entrañable [JH]. “Fegadal... cariño, apasionado, afecto íntimo, profundo” [Cosiquines]. //<i class="della">Fegadales</i>(TEST)
  1. fegadal
  2. Entrañable
    • JH
  3. “Fegadal
  4. cariño, apasionado, afecto íntimo, profundo”
    • Cosiquines
  5. <i class="della">Fegadales</i eonaviego
‘cariñoses’ [V1830].
  1. 1. ‘cariñoses’ [V1830].
- esto aquélles que son más fegadales CD: lles rapaces que son más fedegales/Marirreguera (Viejo) s. XVII [HyL/222] Cav.: gasayoses melgueres fegadales/Marirreguera (Viejo) s. XVII [HyL/222]
  1. - esto aquélles que son más fegadales CD: lles rapaces que son más fedegales/Marirreguera (Viejo) s. XVII Cav.: gasayoses melgueres fegadales/Marirreguera (Viejo) s. XVII
  2. HyL/222
Cfr. fégadu.
fegadalmente
📖: fegadalmente
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. fegadalmente
“Apasionada, ciega, entrañablemente” [Cosiquines].
  1. 1. “Apasionada, ciega, entrañablemente” [Cosiquines].
Cfr. fégadu.
fegadín, el
📖: fegadín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Permunchu procuru en facer daqué [Xx]. 2. El naguar, com- placencia [FCai]. 3. Ilusionada fe, optimismu [Cñ]. Dim. de <i class="della">fégadu</i>(TEST)
  1. fegadín
  2. Permunchu procuru en facer daqué
    • Xx
  3. 2
  4. El naguar, com- placencia
    • FCai
  5. 3
  6. Ilusionada fe, optimismu
  7. Dim
  8. de <i class="della">fégadu</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
fégadu, el
📖: fégadu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fégado [Cñ. Ac. Bi. Llg. Ca. Ay. Ll. Mi. Ar. /Eo. Mánt/]. fégau [Sb. Ca]. h.égadu [Cl. Rs. Pa]. fiégadu [y Pr]. /////fígadu [y Md]. h.ígadu [Lln].>(TEST)
  1. fégadu
  2. fégado
    • Ac
    • Bi
    • Llg
    • Ca
    • Ay
    • Ll
    • Mi
    • Ar
    • /Eo
    • Mánt/
  3. fégau
    • Sb
    • Ca
  4. h.égadu
    • Cl
    • Rs
    • Pa
  5. fiégadu
    • y Pr
  6. fígadu dudoso (certainty = baxa)
    • y Md
  7. h.ígadu
    • Lln
Cast. hígado [Lln. Cl. Rs. Pa. Cb. Cg. Cp. Cñ. Ac. Bi. Llg. Ca. Sb. Ca. Ay. Ll. Mi. Ri. Ar. Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">hígado</i> [Lln. Cl. Rs. Pa. Cb. Cg. Cp. Cñ. Ac. Bi. Llg. Ca. Sb. Ca. Ay. Ll. Mi. Ri. Ar. Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil.
a) El fégado me llate [El Ensalmador 69] aquestes coseciques del fégado y los otros apareyos -/Ma- rirreguera (Viejo) s. XVII [HyL/218] quián duda que cause al maxinallo dalgún llater de fégadu [CD] -/Marirreguera (Viejo) s. XVII [HyL/213] b) respínguenseme los pelos y el fígado se trastaya [FA] BN: respengenseme/XXov (Busto) 1790 [Pcarlos IV/160] Cav. Can.: fégadu/XXov (Busto) 18.1790 [Pcarlos IV/160] Cav. Can.: s’entrastaya/XXov (Busto) 18.1790 [Pcarlos IV/160] Cav.: respiguénseme Can.: espíguenseme/XXov (Busto) 1790 [Pcarlos IV/160] Oxalá, si illi quixera/ñacer acá entre los nuestros,/otru gállu-y cantaría […]/y non lu ñegara Pedru./Y con unes ganes recies/cada cual fégadu y pechu,/paa meyor hospe- dallu,/llimpiará bien per de dientro [ABalvidares, Canción (Poesíes 258-265)] Corazón, fégado y bazu [La Paliza 252] isi pícaru escurpion q’ a tanta xente carcome fégados y co- razon 1857 [Cabeza/15] espatuxu vidayes fuin focetu guírriu fégado cuayu o cosa- dielles [CUEST(CYC)/293] súdenme los pelleyus y hasta paez que el fégado me xibla 1885-1899 [SEulalia/49] tengo el jégadu y bazu el polmón o la corada 1899 [NIEM- BRO(B)/49] D’una variante proparoxítona del grecismu en llat. FECATUM (EM s.v. ficus; REW s.v. sykoton), con vocalismu tónicu común al it. fégato, fr. foie, cat. fetge (Rohlfs 1979: 151). Un posible castellanismu n’ast. ye’l resultáu h.ígadu qu’empobina a un vocalismu FĪCĀTUM. Sobro ast. fégadu féxose’l verbu afega- dar (
  1. a) El fégado me llate
  2. El Ensalmador 69
  3. aquestes coseciques del fégado y los otros apareyos -/Ma- rirreguera (Viejo) s. XVII
  4. HyL/218
  5. quián duda que cause al maxinallo dalgún llater de fégadu [CD] -/Marirreguera (Viejo) s. XVII
  6. HyL/213
  7. b)
  8. respínguenseme los pelos y el fígado se trastaya [FA] BN: respengenseme/XXov (Busto) Cav. Can.: fégadu/XXov (Busto) 18. Cav. Can.: s’entrastaya/XXov (Busto) 18. Cav.: respiguénseme Can.: espíguenseme/XXov (Busto)
  9. 1790 Pcarlos IV/160
  10. Oxalá, si illi quixera/ñacer acá entre los nuestros,/otru gállu-y cantaría […]/y non lu ñegara Pedru./Y con unes ganes recies/cada cual fégadu y pechu,/paa meyor hospe- dallu,/llimpiará bien per de dientro
  11. ABalvidares, Canción (Poesíes 258-265)
  12. Corazón, fégado y bazu
  13. La Paliza 252
  14. isi pícaru escurpion q’ a tanta xente carcome fégados y co- razon
  15. 1857 Cabeza/15
  16. espatuxu vidayes fuin focetu guírriu fégado cuayu o cosa- dielles
  17. CUEST(CYC)/293
  18. súdenme los pelleyus y hasta paez que el fégado me xibla 1885
  19. 1899 SEulalia/49
  20. tengo el jégadu y bazu el polmón o la corada
  21. 1899 NIEM- BRO(B)/49
  22. D’una variante proparoxítona del grecismu en llat. FECATUM (EM s.v. ficus; REW s.v. sykoton), con vocalismu tónicu común al it. fégato, fr. foie, cat. fetge (Rohlfs 1979: 151). Un posible castellanismu n’ast. ye’l resultáu h.ígadu qu’empobina a un vocalismu FĪCĀTUM. Sobro ast. fégadu féxose’l verbu afega- dar (
As. Cn (MG). An. Pr. Cd. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. JH. R. cfr.), l’axetivu fegadal (cfr.) y l’alverbiu fegadalmente (cfr.) siempre en rellación a daqué tienro y emotivo qu’enllaza cola vieya creyencia de que’l fégadu yera’l llugar u s’asitiaben los bonos sentimientos. En sen dixebráu, con un matiz peyora- tivu, conséñase una formación axetiva en -ŪTUS, fegadudu (cfr.).
  1. DA]. //-os ‘cast. hígado’ [Ac. Ay]. ‘cast. hígados’ [V1830].
  2. V1830
  3. //Pudrir el fégado ‘entrugar de contino, insistir en daqué cosa pesadamente’ [Llg]: Pudriómos el fégado cola toponimia [Llg]. ///Lo que ye bono pal fégado ye malo pal bazu [Canella].
  4. Canella
fegadudu, a, o
📖: fegadudu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. fegadudu
Que nun se fai tierra, que ta enforma duro (la tierra) [Cb].
  1. 1. Que nun se fai tierra, que ta enforma duro (la tierra) [Cb].
Cfr. fégadu.
feisuela, la
📖: feisuela
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. feisuela
    • Cn
Fruta de sartén perfina fecha de pastia de lleche, güevu y fa- riña [Cn (Cruce)].
  1. 1. Fruta de sartén perfina fecha de pastia de lleche, güevu y fa- riña [Cn (Cruce)].
Cfr. fisuelu.
“felana”
📖: “felana”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación seronda: <i class="della">más valen quatro cabezas gordas y bien lucidas que ocho</i>(TEST)
  1. “felana”
  2. Términu conocíu pela documentación seronda: <i class="della">más valen quatro cabezas gordas y bien lucidas que ocho</i
morroñossas en los huesos y felanas [Grangerías XVIII: 822]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">morroñossas en los huesos y </i><i class="della">felanas</i> [Grangerías XVIII: 822]
Posible deverbal de (es)felanar (cfr. felén) a nun ser que sía una mala llectura de felenes, plural de felén (cfr.).
felecha, la
📖: felecha
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<feleicha [y Tb]. feleita [PSil]. felencha [Cg]. folecha [Lr. Cd. Pr. y Ce (LLAA 27)]. fulecha [Cv]. h.elecha [Lln. Cl. Pa].>(TEST)
  1. felecha
    • Llg
    • Sb
    • Qu
    • Ce
    • Ca
    • Ay
    • Tb
  2. feleicha
    • y Tb
  3. feleita
    • PSil
  4. felencha
    • Cg
  5. folecha
    • Lr
    • Cd
    • Pr
    • y Ce (LLAA 27)
  6. fulecha
    • Cv
  7. h.elecha
    • Lln
    • Cl
    • Pa
Athyrium filix-femina [Cg. Mo, Llg (LLAA 28)]. Polysticum se- tiferum [Sb. Mo, Llg (LLAA 28)]. Polypodium vulgare [Qu (LLAA 27). Polypodium australe [Ce (LLAA 27)]. Blechnum spi-
cant [Sb. Ce (LLAA 27)]. Dryopteris abrevista [Cd]. Dryopte- ris filix [Lr]. Cast. helecho finu con frondes peciolaes y llace- olaes [Ca]: Ando buscando unes feleches pa facer un rodiellu [Ca]. Felechu fema [Cl. Pa. Ay. Tb. PSil. Pr. Cv. Cb (“no tiene la misma forma que el felechu; los felechos tienen felechinos a los lados y les feleches no”)]. Cast. helecho más allargáu y estrenchu que l’ordinariu [Lln]. Planta asemeyada al felechu [Qu].
  1. 1. <i class="della">Athyrium filix-femina </i>[Cg. Mo, Llg (LLAA 28)]. <i class="della">Polysticum se-</i> <i class="della">tiferum</i> [Sb. Mo, Llg (LLAA 28)]. <i class="della">Polypodium</i> <i class="della">vulgare</i> [Qu (LLAA 27). <i class="della">Polypodium</i> <i class="della">australe</i> [Ce (LLAA 27)]. <i class="della">Blechnum</i> <i class="della">spi-</i> <br class="della"><i class="della">cant</i> [Sb. Ce (LLAA 27)]. <i class="della">Dryopteris</i> <i class="della">abrevista</i> [Cd]. <i class="della">Dryopte- ris</i> <i class="della">filix</i> [Lr]. Cast. <i class="della">helecho</i> finu con frondes peciolaes y llace- olaes [Ca]: <i class="della">Ando</i> <i class="della">buscando</i> <i class="della">unes</i> <i class="della">feleches</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">facer</i> <i class="della">un</i> <i class="della">rodiellu </i>[Ca]. Felechu fema [Cl. Pa. Ay. Tb. PSil. Pr. Cv. Cb (“no tiene la misma forma que el <i class="della">felechu</i>; los <i class="della">felechos</i> tienen <i class="della">felechinos </i>a los lados y <i class="della">les feleches </i>no”)]. Cast. <i class="della">helecho </i>más allargáu y estrenchu que l’ordinariu [Lln]. Planta asemeyada al felechu [Qu].
in uilla uocabulo Felectes 931(or.) [SV/39] do et dono uobis terra in locum Felectas uocitata Sindi 1078(or.) [SV/147] la so carta empórtami una felecha migayina más o menos 1900 [PPRIA(B)/23]
  1. in uilla uocabulo Felectes
  2. 931(or.) SV/39
  3. do et dono uobis terra in locum Felectas uocitata Sindi
  4. 1078(or.) SV/147
  5. la so carta empórtami una felecha migayina más o menos
  6. 1900 PPRIA(B)/23
Cfr. felechu.
felechada, la*
📖: felechada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<h.elechada [Lln (S)].>(TEST)
  1. felechada
    • Lln
  2. h.elechada
    • Lln (S)
“Persona que se comporta anormalmente” (sic) [Lln (S)].
  1. 1. “Persona que se comporta anormalmente” (<i class="della">sic</i>) [Lln (S)].
Posible deverbal de felechar (cfr.).
felechal, el
📖: felechal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<felechar [Ar]. felenchal [Cg]. felichal [Llomb]. feleital [PSil]. fleital [Md. Bab]. folechal [Lr. y Tb. y Pr]. h.elechal [Lln. Cl]. h.elechar [Cl].>(TEST)
  1. felechal
    • Sb
    • Ca
    • Ay
    • Ll
    • Ri
    • Tb
    • Pr
  2. felechar
    • Ar
  3. felenchal
    • Cg
  4. felichal
    • Llomb
  5. feleital
    • PSil
  6. fleital
    • Md
    • Bab
  7. folechal
    • Lr
    • y Tb
    • y Pr
  8. h.elechal
    • Lln
    • Cl
  9. h.elechar
    • Cl
Sitiu abondosu en felechos [Lln. Cl. Cg. Lr. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Ar. Tb. Md. Bab. PSil. Pr. Tor. Llomb]. Conxuntu de felechos [PSil]. 2. Sitiu desordenáu [Lln]. e I felechal al auelanal que faz III quarteros s.f. [SPM/621] otra al ferechal del prado que faz III quartas s.f. [SPM/610]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Sitiu abondosu en felechos [Lln. Cl. Cg. Lr. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Ar. Tb. Md. Bab. PSil. Pr. Tor. Llomb]. Conxuntu de felechos [PSil].
  3. 2. Sitiu desordenáu [Lln]. <i class="della">e</i> <i class="della">I</i> <i class="della">felechal</i> <i class="della">al</i> <i class="della">auelanal</i> <i class="della">que</i> <i class="della">faz</i> <i class="della">III</i> <i class="della">quarteros</i> s.f. [SPM/621] <i class="della">otra</i> <i class="della">al</i> <i class="della">ferechal</i> <i class="della">del</i> <i class="della">prado</i> <i class="della">que</i> <i class="della">faz</i> <i class="della">III</i> <i class="della">quartas</i> s.f. [SPM/610]
Formación sol ast. felechu (cfr.), felecha (cfr.) cola amestanza del suf. abondativu -ALIS, -E, que pue acabar confluyendo con -ARIS, -E.
felechaniella, la*
📖: felechaniella
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fleitaniel.la [Sm].>(TEST)
  1. felechaniella
  2. fleitaniel.la
    • Sm
Felechu machu [Sm]. //Fleitariel.la albar ‘Asplenium tricho- manes’ [Sm]. //Fleitariel.la brava ‘Polypodium vulgare’ [Sm]. Posible
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Felechu machu [Sm]. //<i class="della">Fleitariel.la</i> <i class="della">albar</i> <i class="della">‘Asplenium</i> <i class="della">tricho- </i><i class="della">manes’</i> [Sm]. //<i class="della">Fleitariel.la</i> <i class="della">brava</i> <i class="della">‘Polypodium</i> <i class="della">vulgare’</i> [Sm]. Posible
formación dende feleitu (cfr. felechu) → feleita → *fe- leitana y, cola amestadura del continuador del suf. dim- -ĚLLA, ast. fleitaniel.la, con una variante fleitariel.la.
felechar*
📖: felechar*
🏗️: SI
✍️: NO
Verbu conocíu pela documentación: <i class="della">encantáu</i>(TEST)
  1. felechar*
  2. Verbu conocíu pela documentación: <i class="della">encantáu</i
dexóme un día que la viera cruciar felechando pe la carbayera [MZVEGA(NB)/324] Cfr. felechu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">dexóme</i> <i class="della">un</i> <i class="della">día</i> <i class="della">que</i> <i class="della">la</i> <i class="della">viera</i> <i class="della">cruciar</i> <i class="della">felechando</i> <i class="della">pe</i> <i class="della">la</i> <i class="della">carbayera</i> [MZVEGA(NB)/324] Cfr. <i class="della">felechu</i>.
felechega, la*
📖: felechega
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<h.elechega [Os].>(TEST)
  1. felechega
  2. h.elechega
    • Os
Felechu más pequeñu que l’ordinariu [Os]. Formación sol ast. felechu (cfr.), felecha (cfr.) cola amestanza del suf. abondativu -AECUS, -A, -UM.
  1. Felechu más pequeñu que l’ordinariu [Os].
  2. Os
  3. Formación sol ast. felechu (cfr.), felecha (cfr.) cola amestanza del suf. abondativu -AECUS, -A, -UM.
felechera, la*
📖: felechera
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><h.elechera [Lln (S)].>(TEST)
  1. felechera
  2. ident class="della" level="1"></ident><h.elechera
    • Lln (S)
Sitiu abondosu en felechos o afayadizu pa que se dean [Lln (S)]. Formación sol ast. felechu (cfr.), felecha (cfr.) cola amestanza del continuador del suf. abondativu -ARIA. Tamién se conoz el masculín en -ARIUS, felecheru (cfr.), con valor coleutivu o, como apunta la definición, como nome d’oficiu.
  1. Sitiu abondosu en felechos o afayadizu pa que se dean [Lln (S)]. Formación sol ast. felechu (cfr.), felecha (cfr.) cola amestanza del continuador del suf. abondativu -ARIA. Tamién se conoz el masculín en -ARIUS, felecheru (cfr.), con valor coleutivu o, como apunta la definición, como nome d’oficiu.
  2. Lln (S)
felecheru, el*
📖: felecheru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><h.elecheru [Lln].>(TEST)
  1. felecheru
  2. ident class="della" level="1"></ident><h.elecheru
    • Lln
El que se quedaba en pueblu ensin dir a la teyera [Lln]. //-os ‘los que volvíen pa casa llueu de pasar unos quince díes {tra- bayando} na teyera [Lln]. Cfr. felechera.
  1. El que se quedaba en pueblu ensin dir a la teyera [Lln]. //-os ‘los que volvíen pa casa llueu de pasar unos quince díes {tra- bayando} na teyera [Lln].
  2. Lln
  3. Cfr. felechera.
felechéu, el*
📖: felechéu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><folechéu [Lr].>(TEST)
  1. felechéu
  2. ident class="della" level="1"></ident><folechéu
    • Lr
Sitiu pobláu de felechos [Ay]. Formación sol ast. felechu (cfr.), felecha (cfr.) cola amestanza del continuador del suf. abondativu -ĒTUM o del so continuador.
  1. Sitiu pobláu de felechos [Ay].
  2. Ay
  3. Formación sol ast. felechu (cfr.), felecha (cfr.) cola amestanza del continuador del suf. abondativu -ĒTUM o del so continuador.
felechiella, la*
📖: felechiella
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><fleitiel.la [Md].>(TEST)
  1. felechiella
  2. ident class="della" level="1"></ident><fleitiel.la
    • Md
Tipu de felechu de fueyes más anches que’l común y que pela parte d’atrás de les mesmes tien como fileres de puntos ma- riellos [Md]. Formación de felecha (cfr.) col continuador del dim. llat. -ĔLLA.
  1. Tipu de felechu de fueyes más anches que’l común y que pela parte d’atrás de les mesmes tien como fileres de puntos ma- riellos [Md].
  2. Md
  3. Formación de felecha (cfr.) col continuador del dim. llat.
  4. -ĔLLA.
felechina, la
📖: felechina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><fleitina [Pzu].>(TEST)
  1. felechina
  2. ident class="della" level="1"></ident><fleitina
    • Pzu
Dim. de felecha. 2. Monte de felechos [Pzu {¿Sedrá topó- nimu?}]. 3. Felechu fema [Bierzo (Sarmiento, Catálogo)]. Deriváu del ast. felecha (cfr.) cola amestanza del continuador del suf. -ĪNA, güei diminutivu.
  1. Dim. de felecha. 2. Monte de felechos [Pzu {¿Sedrá topó- nimu?}]. 3. Felechu fema [Bierzo (Sarmiento, Catálogo)].
  2. Bierzo (Sarmiento, Catálogo)
  3. Deriváu del ast. felecha (cfr.) cola amestanza del continuador del suf. -ĪNA, güei diminutivu.
felechón, ona*
📖: felechón
🔤: , ona*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<ident class="della" level="1"></ident><h.elechón/ona [Lln].>(TEST)
  1. felechón
  2. ident class="della" level="1"></ident><h.elechón/ona
    • Lln
Desordenáu, desidiosu [Lln].
  1. 1. Desordenáu, desidiosu [Lln].
Aum. de felechu (cfr.), felecha (cfr.) con un usu axetivu y pe- yorativu.
  1. Aum. de felechu (cfr.), felecha (cfr.) con un usu axetivu y pe- yorativu.
felechosu, a, o
📖: felechosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident>Que produz munchu felechu (un terrén) [JH]. <ident class="della" level="1"></ident>Formación sol ast. <i class="della">felechu</i>(TEST)
  1. felechosu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Que produz munchu felechu (un terrén)
    • JH
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Formación sol ast
  4. <i class="della">felechu</i
(cfr.), felecha (cfr.) cola amestanza del
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.), <i class="della">felecha</i> (cfr.) cola amestanza del
continuador del suf. abondativu -ŌSUS, -A, -UM.
felechu, el
📖: felechu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<felecho [y Cñ. Ar]. feleichu [y Tb. Llomb. Vg]. feleitu [Sm. PSil]. felenchu [Cg]. feletsu [Cortes (Oc). Qu. y Tb]. +felitsu [Teyeo, Ll (Oc)]. +felichu [Bi. y Llg. y Ay. Ll]. +filichu [Ay. Ll. Ri. y Mo (LLAA 28)]. fileitu [Md]. flechu [Sm. Cv]. fleitsu [L.lamosu (Oc)]. fleitu [Sm. Md. Bab. Pzu. Cv. CSil. Bard]. folecho [y Cñ]. folechu [y Lr. Ac. y Sb. y Tb. Gr. Cd. y Pr. Ce (LLAA 27)]. foletu [Cv. Tox. Villabona de Navia (Oc)]. +folichu [Cp]. fulechu [Sm. Md. Sl. Cv]. fuleitu [Md]. fuletu [Parl.leiru, Busmente (Cv). y Vd. Tox]. fuletsu [Md. El Valle, Pebidal, Bordinga, Qu (Oc)]. h.elecho [Os]. h.elechu [Lln. Rs. Pa]. //fo- leto [Eo].>(TEST)
  1. felechu
    • Sb
    • Llg
    • Lr
    • Ce
    • Tb
    • Ca
    • Pr
    • Vd
    • Sr
  2. felecho
    • y Cñ
    • Ar
  3. feleichu
    • y Tb
    • Llomb
    • Vg
  4. feleitu
    • Sm
    • PSil
  5. felenchu
    • Cg
  6. feletsu
    • Cortes (Oc)
    • Qu
    • y Tb
  7. felitsu metafonía
    • Teyeo, Ll (Oc)
  8. felichu metafonía
    • Bi
    • y Llg
    • y Ay
    • Ll
  9. filichu metafonía
    • Ay
    • Ll
    • Ri
    • y Mo (LLAA 28)
  10. fileitu
    • Md
  11. flechu
    • Sm
    • Cv
  12. fleitsu
    • L
    • lamosu (Oc)
  13. fleitu
    • Sm
    • Md
    • Bab
    • Pzu
    • Cv
    • CSil
    • Bard
  14. folecho
    • y Cñ
  15. folechu
    • y Lr
    • Ac
    • y Sb
    • y Tb
    • Gr
    • Cd
    • y Pr
    • Ce (LLAA 27)
  16. foletu
    • Cv
    • Tox
    • Villabona de Navia (Oc)
  17. folichu metafonía
    • Cp
  18. fulechu
    • Sm
    • Md
    • Sl
    • Cv
  19. fuleitu
    • Md
  20. fuletu
    • Parl
    • leiru, Busmente (Cv)
    • y Vd
    • Tox
  21. fuletsu
    • Md
    • El Valle, Pebidal, Bordinga, Qu (Oc)
  22. h.elecho
    • Os
  23. h.elechu
    • Lln
    • Rs
    • Pa
  24. fo- leto eonaviego
    • Eo
Pteridum aquilinum, cast. helecho [Sb. Mo, Llg (LLAA 28). Lr (= folechu machu). Gr]. Aquilina pteridum [Ce (LLAA 27)]. Pteridum [Tb]. Cast. helecho [Lln. Rs. GP. Cp. Cñ. Ac. Bi. Llg. Ca. Ay. Ll. Ri. Qu. Sm. Ar. Md. Bab. PSil. CSil. Bard. Pzu. Gr. Pr. Pr. Sl. Cv. Parl.leiru, Busmente (Cv). Vd. Tox. El Valle, Pebidal, Bordinga, Qu, Cortes, Teyeo, Llamoso, Vi- llabona de Navia, Alm, (Oc). /Eo/. Mar. Llomb. Vg. Tor. V1830. JH. R]. Tipu de felechu [Cb]. Felechu machu [Pa. Cg]. Fema {Camiento que felechu fema} [Os]. //Feleichu machu ‘id’ [Tb. JH]. //Feleichu fema ‘id’ [Tb (= felecha). JH]. //Esto no é h.elechu dizse cuando se quier ponderar la bondá d’una cosa de comer [Lln]. //Si el felechu lo diera ‘a tol mundu-y presta vivir percima de les sos posibilidaes’ [Sr]. ‘¡si namái fuere por querelo!’ [Sr]. ///Dios lo polos fele- chos que polos artos ya lo da [LC]. Non había más que otru y morrió atáu a un felechu [LC]. Tierra de felechu ye de pro- vechu [R].
  1. 1. <i class="della">Pteridum</i> <i class="della">aquilinum</i>, cast. <i class="della">helecho</i> [Sb. Mo, Llg (LLAA 28). Lr (= folechu machu). Gr]. <i class="della">Aquilina</i> <i class="della">pteridum</i> [Ce (LLAA 27)]. <i class="della">Pteridum </i>[Tb]. Cast. <i class="della">helecho </i>[Lln. Rs. GP. Cp. Cñ. Ac. Bi. Llg. Ca. Ay. Ll. Ri. Qu. Sm. Ar. Md. Bab. PSil. CSil. Bard. Pzu. Gr. Pr. Pr. Sl. Cv. Parl.leiru, Busmente (Cv). Vd. Tox. El Valle, Pebidal, Bordinga, Qu, Cortes, Teyeo, Llamoso, Vi- llabona de Navia, Alm, (Oc). /Eo/. Mar. Llomb. Vg. Tor. V
  2. 1830. JH. R]. Tipu de felechu [Cb]. Felechu machu [Pa. Cg]. Fema {Camiento que <i class="della">felechu fema</i>} [Os]. //<i class="della">Feleichu </i><i class="della">machu</i> ‘id’ [Tb. JH]. //<i class="della">Feleichu</i> <i class="della">fema</i> ‘id’ [Tb (= felecha). JH]. //<i class="della">Esto</i> <i class="della">no</i> <i class="della">é</i> <i class="della">h.elechu</i> dizse cuando se quier ponderar la bondá d’una cosa de comer [Lln]. //<i class="della">Si</i> <i class="della">el</i> <i class="della">felechu</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">diera</i> ‘a tol mundu-y presta vivir percima de les sos posibilidaes’ [Sr]. ‘¡si namái fuere por querelo!’ [Sr]. ///<i class="della">Dios</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">dé</i> <i class="della">polos</i> <i class="della">fele- </i><i class="della">chos que polos artos ya lo da </i>[LC]. <i class="della">Non había más que otru</i> <i class="della">y</i> <i class="della">morrió</i> <i class="della">atáu</i> <i class="della">a</i> <i class="della">un</i> <i class="della">felechu</i> [LC]. <i class="della">Tierra</i> <i class="della">de</i> <i class="della">felechu</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">de</i> <i class="della">pro- </i><i class="della">vechu </i>[R].
Petrus Felecho et Gelvira Garcie 1198 [SPM/357] felecho, felencho [Grangerías XVIII] para felenchu la Cerra [Munthe 1889: 400] Mete un felechu, Roque, na cencerra [PyT 36] Dote al diablu la carrada/y a quien ñon quixera más/un buen carru de felechu/que sirviés para estrar [Relación (Porléi): 70-74] Un malditu d’un felechu [La Paliza 264] un buen carru de felechu que sirvies para estrar 1837 [Re- lación/16] en paxos sobre felechos de verde festón que plasma por ser llabor [CUESTA(NB)/81] yo bien fora nun borricu si_los_felechos_lo_dieran 1864 [MValdés/15] Del neutru llat. FILICTUM ‘felechu’ (OLD), términu qu’almite otres variantes (EM s.v. filix), con continuadores n’otres llin- gües romániques (REW) y destremaes posibilidaes fóniques nel dominiu ástur (GHLA §4.4.9). Ye posible que dende’l corres- pondiente plural en -A adautáu a la primera se xeneralizare ast. felecha contrapuestu llingüísticamente a felechu anque pue considerase simple creación romance nun intentu de destre- mar realidaes próximes gracies a la marca de xéneru. Sobro ast. felechu, felecha, amás de formaciones toponímiques (TA 353; TT 101), féxose’l verbu felechar (
  1. Petrus Felecho et Gelvira Garcie
  2. 1198 SPM/357
  3. felecho, felencho
  4. Grangerías XVIII
  5. para felenchu la Cerra
  6. Munthe 1889: 400
  7. Mete un felechu, Roque, na cencerra
  8. PyT 36
  9. Dote al diablu la carrada/y a quien ñon quixera más/un buen carru de felechu/que sirviés para estrar
  10. Relación (Porléi): 70-74
  11. Un malditu d’un felechu
  12. La Paliza 264
  13. un buen carru de felechu que sirvies para estrar
  14. 1837 Re- lación/16
  15. en paxos sobre felechos de verde festón que plasma por ser llabor
  16. CUESTA(NB)/81
  17. yo bien fora nun borricu si_los_felechos_lo_dieran
  18. 1864 MValdés/15
  19. Del neutru llat. FILICTUM ‘felechu’ (OLD), términu qu’almite otres variantes (EM s.v. filix), con continuadores n’otres llin- gües romániques (REW) y destremaes posibilidaes fóniques nel dominiu ástur (GHLA §4.4.9). Ye posible que dende’l corres- pondiente plural en -A adautáu a la primera se xeneralizare ast. felecha contrapuestu llingüísticamente a felechu anque pue considerase simple creación romance nun intentu de destre- mar realidaes próximes gracies a la marca de xéneru. Sobro
  20. ast. felechu, felecha, amás de formaciones toponímiques (TA 353; TT 101), féxose’l verbu felechar (
cfr.), enfelechar (cfr.), esfelechar (cfr.). Tamién la formación axetiva en -ŪTUS como felechudu, a, o (cfr.) y en -ŎTTUS, felechuetu (cfr.).
felechudu, a, o
📖: felechudu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. felechudu
Asemeyáu al felechu [Cb].
  1. 1. Asemeyáu al felechu [Cb].
2. Abondosu en felechu [Cb]. Cfr. felechu.
felechuetu, a, o
📖: felechuetu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. felechuetu
    • Ay
De Felechosa, n’Ayer [Ay (i)].
  1. 1. De Felechosa, n’Ayer [Ay (i)].
Cfr. felechu.
felegrín, el*
📖: felegrín
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<////felegrines [Ar].>(TEST)
  1. felegrín
  2. felegrines variación de número
    • Ar
Frutu montés [Ar].
  1. 1. Frutu montés [Ar].
¿Deformación de pelegrín?
felén, la
📖: felén
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<celén [Pr (Cv). y Ce]. afelén [Tb (Oc). /y Eo/]. afilén [Cn, Som (Oc)]. aflén [Soto (Oc)]. alfelén [Vf (Cv)]. flen [Cn. Cv. Sm]. /////felín [Sm].>(TEST)
  1. felén
    • Qu
    • Tb
    • Ce
    • Pr
  2. celén
    • Pr (Cv)
    • y Ce
  3. afelén
    • Tb (Oc)
    • /y Eo/
  4. afilén
    • Cn, Som (Oc)
  5. aflén
    • Soto (Oc)
  6. alfelén
    • Vf (Cv)
  7. flen
    • Cn
    • Cv
    • Sm
  8. felín dudoso (certainty = baxa)
    • Sm
Fiel, cast. hiel [Qu. Tb. Sm. Cn. Cv. Ce. /Eo/. JH. JS], de mou especial lo de les pites [Tb (Oc). Cn, Sm, Soto (Oc)]. Fiel del gochu [Ce]: L.lava bien el fégadu ya quíta-y el flen con muitu cuidáu, que nun rompa [Cn]. 2. Vexiga de la fiel del gochu [Vf, Pr (Cv)]. Vesícula biliar [Qu. Tb. Tox]. has ser bona ya senciella sin amargor de felén 1884-1939 [F. Coronas/112] cunsidramus bendición sugave la coupa de felén ya d’ amar- gume 1928 [F. Coronas/148]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Fiel, cast. <i class="della">hiel</i> [Qu. Tb. Sm. Cn. Cv. Ce. /Eo/. JH. JS], de mou especial lo de les pites [Tb (Oc). Cn, Sm, Soto (Oc)]. Fiel del gochu [Ce]: <i class="della">L.lava</i> <i class="della">bien</i> <i class="della">el</i> <i class="della">fégadu</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">quíta-y</i> <i class="della">el</i> <i class="della">flen</i> <i class="della">con</i> <i class="della">muitu </i><i class="della">cuidáu,</i> <i class="della">que</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">rompa</i> [Cn].
  3. 2. Vexiga de la fiel del gochu [Vf, Pr (Cv)]. Vesícula biliar [Qu. Tb. Tox]. <i class="della">has ser bona ya senciella sin amargor de </i><i class="della">felén</i> 1884-1939 [F. Coronas/112] <i class="della">cunsidramus</i> <i class="della">bendición sugave la coupa de </i><i class="della">felén</i><i class="della"> ya d’</i> <i class="della">amar-</i><i class="della"> gume</i> 1928 [F. Coronas/148]
D’una formación fecha sol neutru llatín FEL, FELLIS ‘fiel’ (EM) > ast. fiel 3 (cfr.), con una incrementación en -AGINE > -én como se pervé n’ast. ferrén, sartén, cavén, o en -EDINE como en PUTRĒDINE (OLD) > ast. podrén ‘lo que ta podre’, etc. (PE2). Sobro felén féxose’l verbu esfelenase que nos tresmiten con una variante fónica como esfelanar (cfr.) quiciabes con un de- verbal felana (cfr.) del simple *felanar.
feletería, la
📖: feletería
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Engañu [AGO]. 2. Séquitu, corte, acompañamientu [JH]. 3. Adornos, arrumacos [DA]. 4. Aparatu [V1830]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">una</i>(TEST)
  1. feletería
  2. Engañu
    • AGO
  3. 2
  4. Séquitu, corte, acompañamientu
    • JH
  5. 3
  6. Adornos, arrumacos
    • DA
  7. 4
  8. Aparatu
    • V1830
  9. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">una</i
fía ... cariciosa sin más feletería [BN] CA: viciosica sin más feletería/Marirreguera (Viejo) s. XVII [DyE/175]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">fía</i> <i class="della">...</i> <i class="della">cariciosa</i> <i class="della">sin</i> <i class="della">más</i> <i class="della">feletería</i> [BN] CA: viciosica sin más feletería/Marirreguera (Viejo) s. XVII [DyE/175]
Del posible mesmu aniciu que’l cultismu cast. filatería ‘ba- yura de pallabres rebuscaes’ (DRAE-21), orixináu nel llat. PHYLACTERIA (DCECH s.v. filatería; Sánchez Vicente 2014: 49) anque’l términu ast. pue ser un castellanismu. Del so pariente, non documentáu n’ast. pero sí en cast. filatero, féxose’l verbu ast. refeletiar (cfr.).
felgáu, ada, ao
📖: felgáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<///felgado [R].>(TEST)
  1. felgáu
  2. felgado infl. cast.
    • R
De dientes xebraos [R. AGO].
  1. 1. De dientes xebraos [R. AGO].
Quiciabes del llat. FILICATUS, -A, -UM ‘en forma de fueyes de fe- lechu’ (ABF) quiciabes con aplicación comparativa a destre- maos tipos de realidá.
felguera, la
📖: felguera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. felguera
Cfr. folguera.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">folguera</i>.
felguerín, ina, ino
📖: felguerín
🔤: , ina, ino
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 ina,, ino
(TEST)
  1. felguerín
    • Llg
De La Felguera [Llg], villa del Conceyu de Llangréu. Cfr. folguera.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. De La Felguera [Llg], villa del Conceyu de Llangréu. Cfr. <i class="della">folguera</i>.
felguerina, la*
📖: felguerina
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<h.elguerina [Lln].>(TEST)
  1. felguerina
  2. h.elguerina
    • Lln
Ciertu páxaru [Lln].
  1. 1. Ciertu páxaru [Lln].
2. Dim. de felguera (cfr.). Trátase d’un deriváu diminutivu de felguera (cfr. folguera) qui- ciabes por tratase d’un páxaru avezáu a vivir ente’l felechu.
felgueru, el
📖: felgueru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. felgueru
Cfr. folgueru.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">folgueru</i>.
felicidá, la
📖: felicidá
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<felecidá [Sb]. filicidá [Ri].>(TEST)
  1. felicidá
    • Pa
    • Sm
  2. felecidá
    • Sb
  3. filicidá
    • Ri
Cast. felicidad [Pa. Sb. Ri. Sm]. la pérdiga de la gracia y po lo tántu de so felicidá 1916 [CAT/37] la verdadéra felicidá del hombre solamenti s’ alcuentra nel conocimientu y posesión 1916 [CAT/40] en siendo acó felices alló na fiel felicidá nus veyan 1931 [F. Coronas/118]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">felicidad</i> [Pa. Sb. Ri. Sm]. <i class="della">la</i> <i class="della">pérdiga</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">gracia</i> <i class="della">y</i> <i class="della">po</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">tántu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">so</i> <i class="della">felicidá</i> 1916 [CAT/37] <i class="della">la</i> <i class="della">verdadéra</i> <i class="della">felicidá</i> <i class="della">del</i> <i class="della">hombre</i> <i class="della">solamenti</i> <i class="della">s’</i> <i class="della">alcuentra</i> <i class="della">nel</i> <i class="della">conocimientu y posesión </i>1916 [CAT/40] <i class="della">en siendo acó felices alló na fiel </i><i class="della">felicidá</i><i class="della"> nus veyan </i>1931 [F. Coronas/118]
Del llat. FELĪCITAS, -ĀTIS ‘bona fortuna’, ‘felicidá’ (OLD).
felicitación, la
📖: felicitación
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<felecitación [Ac]. filicitación [Ri].>(TEST)
  1. felicitación
    • Tb
  2. felecitación
    • Ac
  3. filicitación
    • Ri
Cast. felicitación [Ac. Tb]. Aición de felicitar [Ri]. Cfr. felicitar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">felicitación</i> [Ac. Tb]. Aición de felicitar [Ri]. Cfr. <i class="della">felicitar</i>.
felicitar
📖: felicitar
🏗️: NO
✍️: NO
<felecitar [Ac. Sb]. filicitar [Ri].>(TEST)
  1. felicitar
    • Tb
  2. felecitar
    • Ac
    • Sb
  3. filicitar
    • Ri
Cast. felicitar [Ac. Sb. Ri. Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">felicitar</i> [Ac. Sb. Ri. Tb].
Del llat. FELICITARE ‘facer feliz’ (ABF), per vía cultizante. En rellación tenemos el nome felicitación (cfr.).
feligrés, esa
📖: feligrés
🔤: , esa
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 esa
<filigrés [Ay].>(TEST)
  1. feligrés
  2. filigrés
    • Ay
Cast. feligrés [Ay]. ///Cuando’l cura anda a nueces, ¿qué farán los feligreses? [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">feligrés</i> [Ay]. ///<i class="della">Cuando’l</i> <i class="della">cura</i> <i class="della">anda</i> <i class="della">a</i> <i class="della">nueces,</i> <i class="della">¿qué</i> <i class="della">farán</i> <i class="della">los</i> <i class="della">feligreses?</i> [LC].
prata pasqua montes aqueductus et cum feliglesiis quattuor uillarum 905 (s. XII) [DCO-I/66] montes prata pascua et cum feliglesiis trium uillarum uilla Auenti Colpeliare Tendadale 905 (s. XII) [DCO-I/66] pascua montis atquedutis et cum feligresis quatuor uillarum Ripasicca Villanova Ferreros Ontinellum 906 (s. XIV) [DCO-I/71] ecclesiam Sancti Romani cum adiacenciis et feligresiis suis 921 (s.XII) [DCO-I/89] ut feligreses fideles ibi semper sitis 1191(or.) [SV/551]s edeatis vassallos Sancti Pelagii et ferigleses Sancti Nicolay de Eras 1205(or.) [SP-I/97] concedimus nos pro filigreses in vita et in morte de Sancto Vincentio 1207(or.) [SV/51] quia sum eius filigres 1211(or.) [SV/65] uestra feligres 1231(or.) [DOSV-I/65] monasterio San Vincencii de Oueto unde sumus feligresas 1235(or.) [SV/55] los feligreses de Sancto Thomas de Sabugo 1254 [DCO-II/34] que sacramentedes a nos e a los nuestros feligreses 1257 (c.) [SB/213] feligrezes de la yglezia de Sant_Yllano de serca la sipdat de Oviedo 1261(or.) [SP-I/213] que esto mismo deffienda a sos feligreses 1267 (s. XIII?) [ACL/463] non reciba los feligreses de otro 1267 (s. XIII?) [ACL/463] nengun preste non puede asolver nin ligar los feligreses de otro 1267 (s. XIII?) [ACL/468] non reciba los feligreses de otro preste a confession 1267 (s. XIII?) [ACL/468] sea feligres husando nueuamientre de otra salida 1267 (s. XIII?) [ACL/472] los dineros que sacan de los ffeligreses que dan por diezmo 1273(or.) [ACL-VIII/99] la tercia parte de los bienes que los feligreses de aquellas fe- ligrisias 1281 [DCO-II/130] los bienes que los ffeligreses de aquellas ffeligresias mandan 1281 [DCO-V/127] mando a los feligres e feligras de la dicha eglesia 1376 [Es- pinareda/165] en San Pedro de Teverga onde yera feligres por ofrendario una faniega 1399(or.) [VC-II/27] so pena de escomunion a todos los omes e mulleres feligreses 1402(or.) [SP-III/136] Santo Tisso de la dicha çibdat donde yo soe feligres 1433(or.) [SP-III/332] Aluar Suarez de Castielo feligres de San Miguel de Castielo 1508(or.) [MV/524] El cura del mio llugar, /anque tampócu-y da pena /lla muerte del felligrés, si el primer intierru dexa /canta parce mihi y requiem /con tal modu y con tal sencia,/que el que lu escucha ha dicer /que re- vienta de tristeza [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 153-160)]
  1. prata pasqua montes aqueductus et cum feliglesiis quattuor uillarum
  2. 905 (s. XII) DCO-I/66
  3. montes prata pascua et cum feliglesiis trium uillarum uilla Auenti Colpeliare Tendadale
  4. 905 (s. XII) DCO-I/66
  5. pascua montis atquedutis et cum feligresis quatuor uillarum Ripasicca Villanova Ferreros Ontinellum
  6. 906 (s. XIV) DCO-I/71
  7. ecclesiam Sancti Romani cum adiacenciis et feligresiis suis
  8. 921 (s.XII) DCO-I/89
  9. ut feligreses fideles ibi semper sitis 1191(or.) [SV/551]s edeatis vassallos Sancti Pelagii et ferigleses Sancti Nicolay de Eras
  10. 1205(or.) SP-I/97
  11. concedimus nos pro filigreses in vita et in morte de Sancto Vincentio
  12. 1207(or.) SV/51
  13. quia sum eius filigres
  14. 1211(or.) SV/65
  15. uestra feligres
  16. 1231(or.) DOSV-I/65
  17. monasterio San Vincencii de Oueto unde sumus feligresas
  18. 1235(or.) SV/55
  19. los feligreses de Sancto Thomas de Sabugo
  20. 1254 DCO-II/34
  21. que sacramentedes a nos e a los nuestros feligreses
  22. 1257 (c.) SB/213
  23. feligrezes de la yglezia de Sant_Yllano de serca la sipdat de Oviedo
  24. 1261(or.) SP-I/213
  25. que esto mismo deffienda a sos feligreses
  26. 1267 (s. XIII?) ACL/463
  27. non reciba los feligreses de otro
  28. 1267 (s. XIII?) ACL/463
  29. nengun preste non puede asolver nin ligar los feligreses de otro
  30. 1267 (s. XIII?) ACL/468
  31. non reciba los feligreses de otro preste a confession
  32. 1267 (s. XIII?) ACL/468
  33. sea feligres husando nueuamientre de otra salida
  34. 1267 (s. XIII?) ACL/472
  35. los dineros que sacan de los ffeligreses que dan por diezmo
  36. 1273(or.) ACL-VIII/99
  37. la tercia parte de los bienes que los feligreses de aquellas fe- ligrisias
  38. 1281 DCO-II/130
  39. los bienes que los ffeligreses de aquellas ffeligresias mandan
  40. 1281 DCO-V/127
  41. mando a los feligres e feligras de la dicha eglesia
  42. 1376 Es- pinareda/165
  43. en San Pedro de Teverga onde yera feligres por ofrendario una faniega
  44. 1399(or.) VC-II/27
  45. so pena de escomunion a todos los omes e mulleres feligreses
  46. 1402(or.) SP-III/136
  47. Santo Tisso de la dicha çibdat donde yo soe feligres
  48. 1433(or.) SP-III/332
  49. Aluar Suarez de Castielo feligres de San Miguel de Castielo
  50. 1508(or.) MV/524
  51. El cura del mio llugar, /anque tampócu-y da pena /lla muerte del felligrés, si el primer intierru dexa /canta parce mihi y requiem /con tal modu y con tal sencia,/que el que lu escucha ha dicer /que re- vienta de tristeza
  52. ABalvidares, Callórigu (Poesíes 153-160)
toos los felligreses fasta que se hobies llograu escopetiar los cristinos 1833 [ALAS(c 36)/23] Del llat. FILIUS EC(C)LESIAE ‘fíu de la ilesia’. La documenta- ción medieval fai ver curtiamente la variación xenérica, si bien resulta sospechosu de llectura’l doc. citáu de 1376. Un deriváu de feligrés ye l’ast. a. feligresía ‘parroquia’ (cfr.).
“feligresía”
📖: “feligresía”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘parro- quia’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">illa</i>(TEST)
  1. “feligresía”
  2. Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘parro- quia’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">illa</i
mea orta qui se tenet cum illa et stat in feligresia
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">mea</i> <i class="della">orta</i> <i class="della">qui</i> <i class="della">se</i> <i class="della">tenet</i> <i class="della">cum</i> <i class="della">illa</i> <i class="della">et</i> <i class="della">stat</i> <i class="della">in</i> <i class="della">feligresia</i>
1217(or.) [SP-I/107] bonos homines et mulieres de feligresia de Sancta Maria de illa Corte 1217(or.) [SP-I/108] casam que habemus in feligresia de Sancta Maria de illa Corte 1221(or.) [SP-I/116] unam casam quam habeo in feligresia Sancti Johannis 1227(or.) [SP-I/125] illa Rua quod dizent Gasconna in fliligrisia Sancti Iohannis 1235(or.) [SV/68] in Rua de so Castiello in filigrisia sancti Iohannis 1243 [DCO-V/23] en alfoz de Carrenno en feligresia de Santa Eulalia logar momnadu Cueto 1249(or.) [SV-IV(3)/98] aviemos e aver deviemos a la sazon de so finamiento enna fe- legresia 1332(or.) [SP-II/100] enna feligresia de Sant Nicolao de Coro e en sos terminos 1347(or.) [SP-II/248] el molino que dizen del Pontigo que es en la felegressia 1447(or.) [SP-III/428] en la feligrisia de Santa Maria de Cadavedo e en sus termi- nos 1491(or.) [MC-II/365]
  1. 1217(or.) SP-I/107
  2. bonos homines et mulieres de feligresia de Sancta Maria de illa Corte
  3. 1217(or.) SP-I/108
  4. casam que habemus in feligresia de Sancta Maria de illa Corte
  5. 1221(or.) SP-I/116
  6. unam casam quam habeo in feligresia Sancti Johannis
  7. 1227(or.) SP-I/125
  8. illa Rua quod dizent Gasconna in fliligrisia Sancti Iohannis
  9. 1235(or.) SV/68
  10. in Rua de so Castiello in filigrisia sancti Iohannis
  11. 1243 DCO-V/23
  12. en alfoz de Carrenno en feligresia de Santa Eulalia logar momnadu Cueto
  13. 1249(or.) SV-IV(3)/98
  14. aviemos e aver deviemos a la sazon de so finamiento enna fe- legresia
  15. 1332(or.) SP-II/100
  16. enna feligresia de Sant Nicolao de Coro e en sos terminos
  17. 1347(or.) SP-II/248
  18. el molino que dizen del Pontigo que es en la felegressia
  19. 1447(or.) SP-III/428
  20. en la feligrisia de Santa Maria de Cadavedo e en sus termi- nos
  21. 1491(or.) MC-II/365
Cfr. feligrés.
feliz
📖: feliz
🏗️: NO
✍️: NO
<felice [PSil].>(TEST)
  1. feliz
  2. felice
    • PSil
Cast. feliz [Xral].
  1. 1. Cast. <i class="della">feliz</i> [Xral].
Johanne Feliz archidiaconu cnf. Froellus archidiaconus cnf. 1092 [SPM/143] dend’ aquella Covadonga de feliz recordacion 1857 [Ca- beza/13] lluciendo la bona ropa la xente feliz se llama 1911 [Del- brouck/9] qu’ ha pocu n’ el carbayu felliz gorgolitiaba [FABRIC (NB)/253] que nos faen felices en dolces treveyos 1925 [Pensatible/50] en siendo acó felices alló na fiel felicidá nus veyan 1931 [FCoronas/118]
  1. Johanne Feliz archidiaconu cnf. Froellus archidiaconus cnf.
  2. 1092 SPM/143
  3. dend’ aquella Covadonga de feliz recordacion
  4. 1857 Ca- beza/13
  5. lluciendo la bona ropa la xente feliz se llama
  6. 1911 Del- brouck/9
  7. qu’ ha pocu n’ el carbayu felliz gorgolitiaba
  8. FABRIC (NB)/253
  9. que nos faen felices en dolces treveyos
  10. 1925 Pensatible/50
  11. en siendo acó felices alló na fiel felicidá nus veyan
  12. 1931 FCoronas/118
Del llat. FĒLIX, -ĪCIS ‘fértil’ → ‘feliz’ (EM), con dalguna conti- nuación románica (REW). La documentación “Feliz” pue ser un antropónimu (‘¿Xuan de Feliz?’) o un axetivu (‘Xuan que ye feliz’), un nomatu.
felpa, la
📖: felpa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<celpa [Llg]. h.ielpa [Lln. Am].>(TEST)
  1. felpa
    • Sm
    • Md
    • Cv
    • Oc
    • Ci
    • Sb
  2. celpa
    • Llg
  3. h.ielpa
    • Lln
    • Am
Cast. felpa (xeneralmente d’algodón) [Llg. Sm]. 2. Bola [Md] o masa, de forma más bien achaplada (que pue ser de nieve, llana, yerba, rozu, etc.) [Cv]. Bola de cuchu [Oc]. 3. Repren- sión grande [Sm]: Echóu-l.ly una felpa [Sm]. 4. Gran paliza [Lln]. Paliza [Am. Ci (VB). Sb. Sm. Md. Oc]: Diéron-yi una bona felpa [Oc]. vien a buscate a Castilla y va a arrimate una felpa 1847 [Vigil(c21)/12]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">felpa</i> (xeneralmente d’algodón) [Llg. Sm].
  3. 2. Bola [Md] o masa, de forma más bien achaplada (que pue ser de nieve, llana, yerba, rozu, etc.) [Cv]. Bola de cuchu [Oc].
  4. 3. Repren- sión grande [Sm]: <i class="della">Echóu-l.ly una felpa </i>[Sm].
  5. 4. Gran paliza [Lln]. Paliza [Am. Ci (VB). Sb. Sm. Md. Oc]: <i class="della">Diéron-yi</i> <i class="della">una </i><i class="della">bona felpa </i>[Oc]. <i class="della">vien</i> <i class="della">a</i> <i class="della">buscate</i> <i class="della">a</i> <i class="della">Castilla</i> <i class="della">y</i> <i class="della">va</i> <i class="della">a</i> <i class="della">arrimate</i> <i class="della">una</i> <i class="della">felpa</i> 1847 [Vigil(c21)/12]
1885-1899 [SEulalia/97] Pallabra d’aniciu desconocíu, común colos dominios hispánicos y col it. felpa u podría tener un orixe galorrománicu pues consé- ñase’l fr. a. feupe ‘farrapu’, oc. feupo, (DCECH s.v. felpa), idea que paez tar tamién en García de Diego cuando del fr. FERPE entiende que surde cat. a. ferpa, cast. felpa pero ello en rellación con FALŬPPA (DEEH). En rellación etimolóxica atópense les voces as- turianes con sufixación: felperriu (
  1. 1885
  2. 1899 SEulalia/97
  3. Pallabra d’aniciu desconocíu, común colos dominios hispánicos y col it. felpa u podría tener un orixe galorrománicu pues consé- ñase’l fr. a. feupe ‘farrapu’, oc. feupo, (DCECH s.v. felpa), idea que paez tar tamién en García de Diego cuando del fr. FERPE entiende que surde cat. a. ferpa, cast. felpa pero ello en rellación con FALŬPPA (DEEH). En rellación etimolóxica atópense les voces as- turianes con sufixación: felperriu (
diói una felpa que quedó el probe más frayao que espiga cfr.), felpeyu (cfr.) → felpe- yón (cfr.), felpeyudu (cfr.), felpeyosu (cfr.), felpudu (cfr.) → felpudar (cfr.). Dende felpeyu llógrase’l verbu compuestu esfel- peyar (cfr.). Sobro felpa féxose’l verbu felpar (cfr.) documentáu nel dominiu ástur enforma enantes que nel castellán.
felpar
📖: felpar
🏗️: NO
✍️: NO
Machacar, prensar [Sb]: <i class="della">Yera</i>(TEST)
  1. felpar
    • Sb
  2. Machacar, prensar [Sb]: <i class="della">Yera</i
ua llana malo, paecía que taba felprao (sic) [Sb].
  1. 1. <i class="della">ua</i> <i class="della">llana</i> <i class="della">malo,</i> <i class="della">paecía</i> <i class="della">que</i> <i class="della">taba </i><i class="della">felprao </i>(<i class="della">sic</i>) [Sb].
vestiduras conuenientes ... non viadas nen a meatat nen fel- padas nen entretaiadas 1267 (s. XIII?) [ACL/462]
  1. vestiduras conuenientes ... non viadas nen a meatat nen fel- padas nen entretaiadas
  2. 1267 (s. XIII?) ACL/462
Cfr. felpa. La variante felprar que paez dase en Sb podría de- bese al influxu fónicu de feltrar (cfr.).
felperriu, el
📖: felperriu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. felperriu
Pingaxu de ropa puerco y estrozao [PSil].
  1. 1. Pingaxu de ropa puerco y estrozao [PSil].
Cfr. felpa. ¿Con un averamientu al ast. falamperniu?
felpeyón, ona
📖: felpeyón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<felpeyón/ona/ono [Ri].>(TEST)
  1. felpeyón
    • Cp
    • Mi
    • Ay
  2. felpeyón/ona/ono
    • Ri
Esfarrapáu, fechu una llaceria na vistimenta [Cb. Cp. Mi. Ri. JH]. 2. (Muyer) poco recomendable [Ay].
  1. 1. Esfarrapáu, fechu una llaceria na vistimenta [Cb. Cp. Mi. Ri. JH].
  2. 2. (Muyer) poco recomendable [Ay].
Aum. de felpeyu (cfr.).
felpeyón, el
📖: felpeyón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. felpeyón
Yerbatos que queden nun trigal llueu de la siega [JS].
  1. 1. Yerbatos que queden nun trigal llueu de la siega [JS].
Aum. de felpeyu.
felpeyosu, a, o
📖: felpeyosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. felpeyosu
Que tien felpeyos [JH].
  1. 1. Que tien felpeyos [JH].
Cfr. felpa.
felpeyu, el
📖: felpeyu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<felpeyo [Cñ. Llu]. felpechu [Qu. Qu (Oc). Tb. PSil]. +felpiyu [Ay. Ll (MP). Ll]. +filpiyu [Ri]. ferpéu [Pr]. h.elpeyu [Lln. Rs. Pa]. /////celpeyu [Lln. y Llg]. +cilpiyu [y Llg]. cerpeyu [Lln].>(TEST)
  1. felpeyu
    • Cg
    • Llg
    • Sb
    • Ca
    • Cd
    • Cp
    • Vv
  2. felpeyo
    • Llu
  3. felpechu
    • Qu
    • Qu (Oc)
    • Tb
    • PSil
  4. felpiyu metafonía
    • Ay
    • Ll (MP)
    • Ll
  5. filpiyu metafonía
    • Ri
  6. ferpéu
    • Pr
  7. h.elpeyu
    • Lln
    • Rs
    • Pa
  8. celpeyu dudoso (certainty = baxa)
    • Lln
    • y Llg
  9. cilpiyu metafonía
    • y Llg
  10. cerpeyu
    • Lln
Farapu [Lln. Cg. Ri. Pr. Cad. JH], pingaxu [Cb. Llg. Ay. Ri], cosa de ruin valor [Sb]. Pingaxu [Cp.Ll (MP). Ll Qu (Oc). JH], piltrafa [V1830]. Trozu arrugáu, mal arregláu o rotu, de tela d’una prenda de vistir [Ca]: ¡Qué felpeyu traes ende aso- mando! [Ca]. 2. Cosa rota, desfecha, de ruin valor [Llu]. Cual- quier oxetu estrozáu [Lln]: E un cerpeyu [Lln]. 3. Pelleyu, cast. hollejo [Ay]. Pingaxu de piel ensin carne [PSil]. 4. Piltrafa de carne malo [Ay]. Desperdiciu, residuu [Ri. Qu. Tb]. 5. Persona con farapos [Ll]: Yas un felpeyu [Cd]. 6. Muyer poco prestosa físicamente [Pr]. 7. Persona de mal vivir [Cd]. Muyer de mala vida [Cñ. Llg. Ri. Pr. Cad]: Ésa ye un felpeyu [Llg]. Apellativu insultante [Cp]. 8. Fieltru, céspede que se paña cuando se lla- bren o aparuxen les tierres [Vv (Cg s.v. fieltru)]. //-os ‘sobres, desperdicios’ [Cñ (= feltros)]. //Andar h.echu un h.elpeyu ‘andar mal vistíu’ [Lln]. //Ser (o tar) fechu un felpeyu ‘tar mal vistíu, desiguáu’ [Sb]. ‘ser una persona desarreglada’ [Lln (h.elpeyu)]. //Tar fichu un cilpiyu ‘tar fechu polvu’ [Llg]. //Tocar a celpeyu ‘tocar a poco’ [Lln]. tráenlas como felpeyos, trátanlas como ha esclavas [Gran- gerías XVIII: 182] enrollareisvos bien con los felpeyos/de la vuestra comadre de los Beyos,/y tomando en la mano algun ramayu/de benito campín o de forgayu [Romance (Torano): 85-88] entamaba falanciar ell felpeyon del galego 1843 [Chin- ticu/20] acullá ... entá mais miseria calabres ñembros felpeyos 1918 [Borbolla/27] aquellos felpeyones ... apertúxenlo de forma que non puede resollar 1925 [ORB/207] Cfr. felpa.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Farapu [Lln. Cg. Ri. Pr. Cad. JH], pingaxu [Cb. Llg. Ay. Ri], cosa de ruin valor [Sb]. Pingaxu [Cp.Ll (MP). Ll Qu (Oc). JH], piltrafa [V1830]. Trozu arrugáu, mal arregláu o rotu, de tela d’una prenda de vistir [Ca]: <i class="della">¡Qué</i> <i class="della">felpeyu</i> <i class="della">traes</i> <i class="della">ende</i> <i class="della">aso- </i><i class="della">mando! </i>[Ca].
  3. 2. Cosa rota, desfecha, de ruin valor [Llu]. Cual- quier oxetu estrozáu [Lln]: <i class="della">E</i> <i class="della">un</i> <i class="della">cerpeyu</i> [Lln].
  4. 3. Pelleyu, cast. <i class="della">hollejo</i> [Ay]. Pingaxu de piel ensin carne [PSil].
  5. 4. Piltrafa de carne malo [Ay]. Desperdiciu, residuu [Ri. Qu. Tb].
  6. 5. Persona con farapos [Ll]: <i class="della">Yas</i> <i class="della">un</i> <i class="della">felpeyu</i> [Cd].
  7. 6. Muyer poco prestosa físicamente [Pr].
  8. 7. Persona de mal vivir [Cd]. Muyer de mala vida [Cñ. Llg. Ri. Pr. Cad]: <i class="della">Ésa</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">un</i> <i class="della">felpeyu</i> [Llg]. Apellativu insultante [Cp].
  9. 8. Fieltru, céspede que se paña cuando se lla- bren o aparuxen les tierres [Vv (Cg s.v. fieltru)]. //<i class="della">-os</i> ‘sobres, desperdicios’ [Cñ (= feltros)]. //<i class="della">Andar h.echu un h.elpeyu </i>‘andar mal vistíu’ [Lln]. //<i class="della">Ser</i> <i class="della">(</i>o <i class="della">tar)</i> <i class="della">fechu</i> <i class="della">un</i> <i class="della">felpeyu</i> ‘tar mal vistíu, desiguáu’ [Sb]. ‘ser una persona desarreglada’ [Lln (h.elpeyu)]. //<i class="della">Tar</i> <i class="della">fichu</i> <i class="della">un</i> <i class="della">cilpiyu</i> ‘tar fechu polvu’ [Llg]. //<i class="della">Tocar</i> <i class="della">a</i> <i class="della">celpeyu</i> ‘tocar a poco’ [Lln]. <i class="della">tráenlas</i> <i class="della">como</i> <i class="della">felpeyos</i><i class="della">,</i> <i class="della">trátanlas</i> <i class="della">como</i> <i class="della">ha</i> <i class="della">esclavas</i> [Gran- gerías XVIII: 182] <i class="della">enrollareisvos</i> <i class="della">bien</i> <i class="della">con</i> <i class="della">los</i> <i class="della">felpeyos</i>/<i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">vuestra</i> <i class="della">comadre</i> <i class="della">de</i> <i class="della">los</i> <i class="della">Beyos,</i>/<i class="della">y</i> <i class="della">tomando</i> <i class="della">en</i> <i class="della">la</i> <i class="della">mano</i> <i class="della">algun</i> <i class="della">ramayu</i>/<i class="della">de</i> <i class="della">benito</i> <i class="della">campín</i> <i class="della">o</i> <i class="della">de</i> <i class="della">forgayu</i> [Romance (Torano): 85-88] <i class="della">entamaba</i> <i class="della">falanciar</i> <i class="della">ell</i> <i class="della">felpeyon</i> <i class="della">del</i> <i class="della">galego</i> 1843 [Chin- ticu/20] <i class="della">acullá ... entá mais miseria calabres ñembros </i><i class="della">felpeyos</i> 1918 [Borbolla/27] <i class="della">aquellos</i> <i class="della">felpeyones</i> <i class="della">...</i> <i class="della">apertúxenlo</i> <i class="della">de</i> <i class="della">forma</i> <i class="della">que</i> <i class="della">non</i> <i class="della">puede</i><i class="della"> resollar</i> 1925 [ORB/207] Cfr. <i class="della">felpa</i>.
felpeyudu, a, o
📖: felpeyudu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. felpeyudu
Qu’abonda en felpeyos [JH].
  1. 1. Qu’abonda en felpeyos [JH].
Cfr. felpa.
felpudar*
📖: felpudar*
🏗️: SI
✍️: NO
Verbu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Ya</i>(TEST)
  1. felpudar*
  2. Verbu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Ya</i
felpuda la llengua i taramiella [Judit 210] todo llen de requilorios de presilles i visagres felpudín el parzamico 1925 [ORB/219]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">felpuda</i> <i class="della">la</i> <i class="della">llengua</i> <i class="della">i</i> <i class="della">taramiella</i> [Judit 210] <i class="della">todo</i> <i class="della">llen</i> <i class="della">de</i> <i class="della">requilorios</i> <i class="della">de</i> <i class="della">presilles</i> <i class="della">i</i> <i class="della">visagres</i> <i class="della">felpudín</i> <i class="della">el</i><i class="della"> parzamico</i> 1925 [ORB/219]
Verbu fechu sol ast. felpudu (cfr.).
felpudu, el
📖: felpudu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<celpudu [Llg].>(TEST)
  1. felpudu
    • Sr
  2. celpudu
    • Llg
Cast. felpudo [Llg. Sr]. Cfr. felpa.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">felpudo</i> [Llg. Sr]. Cfr. <i class="della">felpa</i>.
feltrar
📖: feltrar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. feltrar
Abatanar [Sb. Ay]. 2. Trabayar muncho [Ay]. Cfr. fieltru.
  1. Abatanar [Sb. Ay]. 2. Trabayar muncho [Ay]. Cfr. fieltru.
  2. Ay
“feltrero”
📖: “feltrero”
🏗️: NO
✍️: SI
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">don</i>(TEST)
  1. “feltrero”
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">don</i
Rodrigo feltrero 1236 [Sah (/Staaff/24)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Rodrigo</i> <i class="della">feltrero</i> 1236 [Sah (/Staaff/24)]
Nome d’oficiu fechu dende’l responsable del ast. fieltru (cfr.).
  1. Nome d’oficiu fechu dende’l responsable del ast. fieltru (cfr.).
feltrón, ona
📖: feltrón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<ident class="della" level="1"></ident>Con farrapos [JH]: <i class="della">Anda</i>(TEST)
  1. feltrón
  2. ident class="della" level="1"></ident>Con farrapos [JH]: <i class="della">Anda</i
fechu un feltrón [JH]. Puercu, fedo- rientu (un home) [Tox]. Asquerosu y muyeriegu (un home) [/Eo/].
  1. 1. <i class="della">fechu</i> <i class="della">un</i> <i class="della">feltrón</i> [JH]. Puercu, fedo- rientu (un home) [Tox]. Asquerosu y muyeriegu (un home) [/Eo/].
Cfr. fieltru.
  1. Cfr. fieltru.
feltrón, el
📖: feltrón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">feltrón,</b>(TEST)
  1. feltrón
    • Sb
  2. ident class="della" level="1"></ident><b class="della">feltrón,</b
el Batán [Sb].
  1. 1. <b class="della">el </b>Batán [Sb].
Cfr. fieltru.
feltroneru, el*
📖: feltroneru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><feltroneru [Sb].>(TEST)
  1. feltroneru
  2. ident class="della" level="1"></ident><feltroneru
    • Sb
Bataneru [Sb].
  1. 1. Bataneru [Sb].
Cfr. fieltru.
  1. Cfr. fieltru.
fema, la
📖: fema
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<///<ident class="della" level="1"></ident>//fembla [Ay]. fembra [Cg. Sb. Ca. Ay. R]. h.embra [Lln. Cl. Pa]. h.embre [Pa]. //femia [Mar]. ///hembra [y Sm].>(TEST)
  1. fema
    • Xx
    • Ll
    • Ri
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • Cn
    • An
    • Pr
    • Ce
    • Sl
    • Cv
    • Vd
    • Llu
    • Cd
    • Oc
    • Cp
  2. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  3. fembla eonaviego
    • Ay
  4. fembra
    • Cg
    • Sb
    • Ca
    • Ay
    • R
  5. h.embra
    • Lln
    • Cl
    • Pa
  6. h.embre
    • Pa
  7. femia eonaviego
    • Mar
  8. hembra infl. cast.
    • y Sm
Cast. hembra [Lln. Cl. Pa. Cg. Cñ. Xx. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. Cn (MG). An. Pr. Ce. Sl. Cv. Vd. Tox. /Eo. Mánt/. Mar. JH. R. Canella 267]. 2. Merluccius merluccius, merluza [Llu (PPAC)]. Torpedo torpedo [Ce, Llu, Xx (LMA)]. 3. Abrazadera de los piértigos del carru del país [Vd. Tox]. 4. Parte de la zarrapollera [Cd. Oc]. 5. Cabriu con un furacu onde encaxa l’espigu del machu, nel armazón del teitu de las cabanas [Sm]. 6. Sidra ensin fuerza [MS]. //Es- coba fema [Bab]. //Herba fema ‘yerba que da flores de meyor calidá que la herba macho [Cp]. //Feleichu fema ‘felechu fema’ [Tb (= felecha)]. ///Noche mala y parir fema dizse llueu de munchos trabayos y fatigues ensin llograr lo que s’aguar- daba, como la muyer que dempués d’una nueche de dolores pare una neña y non el neñu pol que naguaben [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">hembra</i> [Lln. Cl. Pa. Cg. Cñ. Xx. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. Cn (MG). An. Pr. Ce. Sl. Cv. Vd. Tox. /Eo. Mánt/. Mar. JH. R. Canella 267].
  2. 2. <i class="della">Merluccius merluccius</i>, merluza [Llu (PPAC)]. <i class="della">Torpedo torpedo </i>[Ce, Llu, Xx (LMA)].
  3. 3. Abrazadera de los piértigos del carru del país [Vd. Tox].
  4. 4. Parte de la zarrapollera [Cd. Oc].
  5. 5. Cabriu con un furacu onde encaxa l’espigu del <i class="della">machu</i>, nel armazón del <i class="della">teitu</i> de <i class="della">las</i> <i class="della">cabanas</i> [Sm].
  6. 6. Sidra ensin fuerza [MS]. //<i class="della">Es-</i> <i class="della">coba</i> <i class="della">fema</i> [Bab]. //<i class="della">Herba</i> <i class="della">fema</i> ‘yerba que da flores de meyor calidá que la <i class="della">herba</i> <i class="della">macho</i> [Cp]. //<i class="della">Feleichu</i> <i class="della">fema</i> ‘felechu fema’ [Tb (= felecha)]. ///<i class="della">Noche</i> <i class="della">mala</i> <i class="della">y</i> <i class="della">parir</i> <i class="della">fema</i> dizse llueu de munchos trabayos y fatigues ensin llograr lo que s’aguar- daba, como la muyer que dempués d’una nueche de dolores pare una neña y non el neñu pol que naguaben [LC].
a) illas feminas sallare et pistores esse [-1118] (s. XII) [DCO- I/362] IIas. foinas uiuas et domitas uno masculo et alia femina 1120 (s. XII) [ACL/95] si aliquis homo uel femina 1217(or.) [MCar-I/112] b) duas bestias asnales con sos fiyos el uno maxo el otra femna 1268(or.) [MCar-II/61]
tres lechones et una femna et V lechones pequenos 1268(or.) [MCar-II/61] una femna tenrala et VIII porcas et VIIII marranos pora ceuar 1268(or.) [MCar-II/61] dos bestias femas con hun potro de hun anno 1403(or.) [VC- II/122] Dos lechonas femas grandes y mas una gocha pequeña y un gocho su hermano y dos cochinos pequeñicos 1569 [(Co- muña): 109] me ponso cual otro ponso a fema -/Marirreguera (Viejo) s. XVII [E.Alcaldes/280] s’ obligue que sía macho porque femes fartes hai -/Marirre- guera (Viejo) s. XVII [E. Alcalde/264] allí empecé á esclucar./Ves un palombu q’empieza/xunto á la fema á rullar [Relación de Festeyos 1857/72] yera un neñu y cuatro femes y toos en sin malicia 1864 [MValdés/24] van el machu y fema a cualu más s’aballa [ACEBA(CYC)/ 288] fuxe amusgadín a la espesura sin pensar en’a fema [CUEST(CYC)/292] fema ye al fin y_al cau y pe lo mesmo ye fándala [PPRIA(B)/98] quexándose d’amores machu y fema [AMAND(CYC)/302] esti matrimonio tuvo dos fíos uno macho y fema ‘l otru 1885-1899 [SEulalia/24] yo non si por línia de machu o fema 1896 [C. 19/25] c) si fuer fenbra [FL (FFLL)] ay plantas fembras, que llaman cañaminas, y plantas ma- chos que dan el grano [Grangerías XVIII: 816] canta el cericu volando de aquí pa allá tras la jembra 1952 [NIEMBRO(B)/57]
  1. a) illas feminas sallare et pistores esse [-1118] (s. XII)
  2. DCO- I/362
  3. IIas. foinas uiuas et domitas uno masculo et alia femina
  4. 1120 (s. XII) ACL/95
  5. si aliquis homo uel femina
  6. 1217(or.) MCar-I/112
  7. b)
  8. duas bestias asnales con sos fiyos el uno maxo el otra femna
  9. 1268(or.) MCar-II/61

  10. tres lechones et una femna et V lechones pequenos
  11. 1268(or.) MCar-II/61
  12. una femna tenrala et VIII porcas et VIIII marranos pora ceuar
  13. 1268(or.) MCar-II/61
  14. dos bestias femas con hun potro de hun anno
  15. 1403(or.) VC- II/122
  16. Dos lechonas femas grandes y mas una gocha pequeña y un gocho su hermano y dos cochinos pequeñicos
  17. 1569 (Co- muña): 109
  18. me ponso cual otro ponso a fema -/Marirreguera (Viejo) s. XVII
  19. E.Alcaldes/280
  20. s’ obligue que sía macho porque femes fartes hai -/Marirre- guera (Viejo) s. XVII
  21. E. Alcalde/264
  22. allí empecé á esclucar./Ves un palombu q’empieza/xunto á la fema á rullar
  23. Relación de Festeyos 1857/72
  24. yera un neñu y cuatro femes y toos en sin malicia
  25. 1864 MValdés/24
  26. van el machu y fema a cualu más s’aballa
  27. ACEBA(CYC)/ 288
  28. fuxe amusgadín a la espesura sin pensar en’a fema
  29. CUEST(CYC)/292
  30. fema ye al fin y_al cau y pe lo mesmo ye fándala
  31. PPRIA(B)/98
  32. quexándose d’amores machu y fema
  33. AMAND(CYC)/302
  34. esti matrimonio tuvo dos fíos uno macho y fema ‘l otru 1885
  35. 1899 SEulalia/24
  36. yo non si por línia de machu o fema
  37. 1896 C. 19/25
  38. c) si fuer fenbra
  39. FL (FFLL)
  40. ay plantas fembras, que llaman cañaminas, y plantas ma- chos que dan el grano
  41. Grangerías XVIII: 816
  42. canta el cericu volando de aquí pa allá tras la jembra
  43. 1952 NIEMBRO(B)/57
Del llat. FĒMINA, -AE (EM), con continuadores na Romania centro-occidental (REW), y colos resultaos dialeutales astu- rianos que yeren d’aguardar: f- (fastera centro-occidental) / h.- (fastera oriental), asina como -m- (fastera centro-occi- dental) / -mbr- (fastera centro-oriental, quiciabes por una mayor castellanización). La variante femia podría amosar l’influxu g-port. cola perda de -N- o tenese por un términu refechu dende’l dim. ast. femiella (cfr.). Danse formes deri- vaes de fema como femiegu (cfr.), femudu (PE2: 213). L’ast. conoz usos ax. de fema, cola variante h.embra, polo que fexo posible la creación d’un masculín analóxicu oriental h.embru (cfr. femu). La lliteratura tamién da cuenta d’una formación coleutiva: pero perguapa yera sin pizca d’ aloyanza la reina del fembrío [FABRIC(NB)/250].
“femenible”
📖: “femenible”
🏗️: NO
✍️: SI
Femenín*. <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Un</i>(TEST)
  1. “femenible”
  2. Femenín*
  3. <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Un</i
home vestíu con lluxu femenible [San Mateo 39]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">home</i> <i class="della">vestíu</i> <i class="della">con lluxu</i> <i class="della">femenible</i> [San Mateo 39]
Del llat. FEMINILIS, -E ‘femenín’ (ABF) con un encruz cola ter- minación en -BILIS frecuente na formación axetiva y alverbial asturiana.
fementíu*
📖: fementíu*
🏗️: SI
✍️: NO
Ax. conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">so pena de perjuros e infames e </i><i class="della">fementidos</i>(TEST)
  1. fementíu*
  2. Ax
  3. conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">so pena de perjuros e infames e </i><i class="della">fementidos</i
1431(or.) [SP- III/321]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. 1431(or.) [SP- III/321]
seer perjuro e infames e fementido e de ser caydo 1441(or.) [SP-III/409] si yo pasás la vida sin llácara sofrencia tristura fementida 1925 [Pensatible/34] Axetivu común col cast., cat. y port. (DCECH) compuestu de fe y del participiu de mentir.
  1. seer perjuro e infames e fementido e de ser caydo
  2. 1441(or.) SP-III/409
  3. si yo pasás la vida sin llácara sofrencia tristura fementida
  4. 1925 Pensatible/34
  5. Axetivu común col cast., cat. y port. (DCECH) compuestu de fe
  6. y del participiu de mentir.
femiegu, a, o
📖: femiegu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<h.embriegu [Cl].>(TEST)
  1. femiegu
  2. h.embriegu
    • Cl
Qu’enxendra femes o más femes que machos [JH].
  1. 1. Qu’enxendra femes o más femes que machos [JH].
2. Afe- mináu [Cl]. Cfr. fema.
femiella, la
📖: femiella
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">hembrilla</i>(TEST)
  1. femiella
  2. Cast
  3. <i class="della">hembrilla</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. fema. D’un diminutivu del llat. fēmina, -ae ‘fema’ (EM), FEMELLA ‘ra- paza’ (OLD) pallabra que dexa tamién resultáu na Romania cen- tro-occidental (REW).
femu*
📖: femu*
🏗️: SI
✍️: NO
<h.embru [Ll (P). Cl].>(TEST)
  1. femu*
    • Lln
  2. h.embru
    • Ll (P)
    • Cl
Dizse de la fema d’un animal con denomación masculina [Cl]: Gatu h.embru ‘gata’ [Cl]. Fema [Lln]: ¿Qué parió la vaca, machu o h.embru? [Lln].
  1. 1. Dizse de la fema d’un animal con denomación masculina [Cl]: <i class="della">Gatu h.embru </i>‘gata’ [Cl]. Fema [Lln]: ¿<i class="della">Qué parió la vaca, </i><i class="della">machu</i> <i class="della">o</i> <i class="della">h.embru?</i> [Lln].
una baca con un jato hembro al pie 1662 [Ponga: PToral 2015: 97] Creación analóxica masculina sol fem. h.embra (cfr. fema) em- plegando equí’l masc. con un sentíu peyorativu y permarcáu.
femudu, a, o
📖: femudu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. femudu
Que pertenez a la fema [JH].
  1. 1. Que pertenez a la fema [JH].
Con incrementación del suf. -ŪTUS, -A, -UM (cfr. fema).
“fenador”
📖: “fenador”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu namái conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Iohan</i>(TEST)
  1. “fenador”
  2. Términu namái conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Iohan</i
Andres fenador Iohan Perez et Iohan 1334(or.) [SIL/201]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Andres</i> <i class="della">fenador</i> <i class="della">Iohan</i> <i class="della">Perez</i> <i class="della">et</i> <i class="della">Iohan</i> 1334(or.) [SIL/201]
Podría tratase d’un nome d’oficiu a xulgar pela presencia del sufixu -ator, -oris amestáu a un primer elementu. Ye posible que deba partise del llat. *FENĀTOR, -ŌRIS, nun sabemos si del neutru llat. fēnum, -i ‘yerba’ (EM) o del tamién neutru fenus, -oris ‘usura’ → ‘tributu’ (DLFAC). Nel primeru de los casos tra- taríase d’un yerberu o ‘individuu segador de yerba’ [en rella- ción col b. llat. fenare (MLLM)]; nel segundu d’un ‘usureru’ o ‘coyedor d’impuestos’, un *fenator paralelu al documentáu fe- nerator ‘usureru’ (ABF).
fenal, el*
📖: fenal
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.enal [LV. Lln. Cl. Pa. On]. {el resultáu <i class="della">xenal</i>(TEST)
  1. fenal
  2. h.enal
    • LV
    • Lln
    • Cl
    • Pa
    • On
  3. {el resultáu <i class="della">xenal</i
[R] ye una perposible percorreición frutu d’una interpretación de l’aspi- rada oriental o castellana a. [h] como [S]}.>
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [R] ye una perposible percorreición frutu d’una interpretación de l’aspi- rada oriental o castellana a. [h] como [S]}.>
Val de Fenar 1161(or.) [ACL/513] Pelagius de Fenar 1171(or.) [ACL/420] in territorio de Fenar 1177 (s. XII) [ACL/480] los omes de Fenar que foron peyndrados 1284(or.) [ACL- VIII/221]
  1. Val de Fenar
  2. 1161(or.) ACL/513
  3. Pelagius de Fenar
  4. 1171(or.) ACL/420
  5. in territorio de Fenar
  6. 1177 (s. XII) ACL/480
  7. los omes de Fenar que foron peyndrados
  8. 1284(or.) ACL- VIII/221
Payar [LV. Lln. Cl. Pa. On]. Corral [R]. //H.enal d’herba ‘yerba que ta na tenada’ [Pa]. Del llat. FĒNUM, -I ‘yerba’ (OLD) + suf. abondativu -ĀLE (OLD) siguió ast. *fenal que namái se caltién na variante oriental del dominiu, con aspiración h.enal, aniciu del verbu ah.enalar (cfr. *afenalar). Trátase d’un casu asemeyáu al llat. fenum que se caltién na variante h.enu (cfr. fenu). Les formaciones abonda- tives en -alis, -ale vémosles n’otros términos d’usos asemeyaos; asina sol llat. PALIA + -ĀLIS siguió ast. payar, etc. En tou casu, el llat. *FENALE hebo sentise como un abondativu, quiciabes una variante averada al conocíu FENĪLE conseñáu en Ernou-Meillet (EM) y siguíu nel ast. fonil (cfr.). Sobro *fenal o h.enal, como se dixo, féxose’l verbu *afenalar (cfr.) asina como’l compuestu enfenalar (cfr.) cola variante oriental enh.enalar.
fenchir
📖: fenchir
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">henchir</i>(TEST)
  1. fenchir
  2. Cast
  3. <i class="della">henchir</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. hincher.
fendada, la*
📖: fendada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<h.endada [Lln].>(TEST)
  1. fendada
  2. h.endada
    • Lln
Desnivel del terrén en forma un pocu arredondiada [Lln]. Deverbal de *fendar qu’hebo lluchar, ensin suerte, col xene- ralizáu continuador
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Desnivel del terrén en forma un pocu arredondiada [Lln]. Deverbal de *<i class="della">fendar </i>qu’hebo lluchar, ensin suerte, col xene- ralizáu continuador
del llat. FINDERE ‘fender’ (cfr. fender). Nesi sen ast. h.endada sedría paralelu a ast. fendida (cfr.). Cfr. fender.
fendederu, el*
📖: fendederu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.endederu [Lln].>(TEST)
  1. fendederu
  2. h.endederu
    • Lln
Maderu onde s’alluga la lleña que se va fender [Lln].
  1. 1. Maderu onde s’alluga la lleña que se va fender [Lln].
Cfr. fender.
fendedor, el
📖: fendedor
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.endedor [Villah].>(TEST)
  1. fendedor
  2. h.endedor
    • Villah
El que parte lleña [Villah]. 2. Fendedoriu, troncu, tueru sol que suel fendese o cortar la lleña del lleñeru [Md]. Cfr. fender. Tamién pue tener usos axetivos fendedor, ora ‘que fiende’ [Tb. Md].
  1. El que parte lleña [Villah]. 2. Fendedoriu, troncu, tueru sol que suel fendese o cortar la lleña del lleñeru [Md].
  2. Md
  3. Cfr. fender. Tamién pue tener usos axetivos fendedor, ora ‘que fiende’ [Tb. Md].
  4. Tb. Md
fendedoriu, el
📖: fendedoriu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><fendedoiru [y Sm]. h.endedoriu [Lln. Cl (i)].>(TEST)
  1. fendedoriu
    • Tb
    • Sm
    • Md
  2. ident class="della" level="1"></ident><fendedoiru
    • y Sm
  3. h.endedoriu
    • Lln
    • Cl (i)
Fendederu [Lln. Cl (i). Tb. Sm. Md].
  1. 1. Fendederu [Lln. Cl (i). Tb. Sm. Md].
Cfr. fender.
  1. Cfr. fender.
fendedura, la
📖: fendedura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><fendeúra [Ri]. fendidura [Md. Ay. y Tb. Tox. y JH. R]. fen- diura [Ay]. findidura [Oc]. h.endedura [Pa]. h.endidura [Lln].>(TEST)
  1. fendedura
    • Tb
    • Sm
    • Cv
  2. ident class="della" level="1"></ident><fendeúra
    • Ri
  3. fendidura
    • Md
    • Ay
    • y Tb
    • Tox
    • y JH
    • R
  4. fen- diura
    • Ay
  5. findidura
    • Oc
  6. h.endedura
    • Pa
  7. h.endidura
    • Lln
Aición y efeutu de fender. 2. Fienda [Lln. Pa. Ay. Tb. Sm. Pzu. Cv. Tox. /Eo/. JH. R], grieta, raxa [Ay. Md. PSil]. Grieta na madera [Oc]. Fienda allargada nun cuerpu sólidu [Ri].
  1. 1. Aición y efeutu de <i class="della">fender</i>.
  2. 2. Fienda [Lln. Pa. Ay. Tb. Sm. Pzu. Cv. Tox. /Eo/. JH. R], grieta, raxa [Ay. Md. PSil]. Grieta na madera [Oc]. Fienda allargada nun cuerpu sólidu [Ri].
para tener abierta la fendedura [Grangerías XVIII: 589] Cfr. fender.
  1. para tener abierta la fendedura
  2. Grangerías XVIII: 589
  3. Cfr. fender.
fender
📖: fender
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><finder [As]. h.ender [Lln. Rs. Pa. On]. h.endir [Cl]. ///<ident class="della" level="1"></ident>//h.onder [Cl].>(TEST)
  1. fender
    • Mi
    • Ay
    • Ri
    • Qu
    • Tb
    • An
    • Pr
    • Sl
    • Ce
    • Vd
    • Oc
    • Llg
    • Md
    • Sb
    • Ll
    • Sm
    • Cg
    • Cp
  2. ident class="della" level="1"></ident><finder
    • As
  3. h.ender
    • Lln
    • Rs
    • Pa
    • On
  4. h.endir
    • Cl
  5. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  6. h.onder eonaviego
    • Cl
Cast. hendir [Lln. Rs. Cl. On. Ac. Mi. Ay. Ri. Qu. Tb. Bab. PSil. An. Pr. Sl. Ce. Vd. Oc. /Eo/. JH], resquebraxar [Llg. Md. Tox]: Nun pases que fiende’l suilu [Llg]. Raxar [Pzu], cast. hendir [Ay. As]. Dar un corte fondu [Bard]. Partir [Pa. Sb. Ll] un tueru a la llarga [Tb]: Fendió la castañal cola zau [Tb]. Par- tir lleña (col hachu) [Lln]. Abrir al mediu [DA]. Raxar un cuerpu gordu ensin dividilu del too [Sm. R]. Facer o causar una fendedura [Cg]. Partir lleña [Pr]. Facer estielles d’un ma- deru [Cg]. Cortar en dos tazos el rollu pa facer la madreña [Cp]. Partir en dos [Ri]. 2. Agrietase un oxetu [Ay. Pr. Oc]. 3. Reventar [Lln]. 4. Meter un oxetu (o dalgo) p’abaxo [PSil]: Fendíu-l.ly la barriga [PSil]. //-se ‘agrietase, abrise’ [Cp]. ‘ra- xase, abrise’ [Pzu]. ‘cuartiase’ [JH]. //Fai un fríu que fiende ‘fai munchu fríu’ [Tox]. //Fender de gurdu ‘tar pergordu’ [Ay]. ///Fui al monte/corté un fayón/cortalu pudi/fendélu non {La respuesta a la cosadiella ye: el pelo} [An (Esfoyaza)].
  1. 1. Cast. <i class="della">hendir</i> [Lln. Rs. Cl. On. Ac. Mi. Ay. Ri. Qu. Tb. Bab. PSil. An. Pr. Sl. Ce. Vd. Oc. /Eo/. JH], resquebraxar [Llg. Md. Tox]: <i class="della">Nun</i> <i class="della">pases</i> <i class="della">que</i> <i class="della">fiende’l</i> <i class="della">suilu</i> [Llg]. Raxar [Pzu], cast. <i class="della">hendir</i> [Ay. As]. Dar un corte fondu [Bard]. Partir [Pa. Sb. Ll] un tueru a la llarga [Tb]: <i class="della">Fendió</i> <i class="della">la</i> <i class="della">castañal</i> <i class="della">cola</i> <i class="della">zau</i> [Tb]. Par- tir lleña (col hachu) [Lln]. Abrir al mediu [DA]. Raxar un cuerpu gordu ensin dividilu del too [Sm. R]. Facer o causar una fendedura [Cg]. Partir lleña [Pr]. Facer estielles d’un ma- deru [Cg]. Cortar en dos tazos el rollu pa facer la madreña [Cp]. Partir en dos [Ri].
  2. 2. Agrietase un oxetu [Ay. Pr. Oc].
  3. 3. Reventar [Lln].
  4. 4. Meter un oxetu (o dalgo) p’abaxo [PSil]: <i class="della">Fendíu-l.ly</i> <i class="della">la barriga </i>[PSil]. //-<i class="della">se </i>‘agrietase, abrise’ [Cp]. ‘ra- xase, abrise’ [Pzu]. ‘cuartiase’ [JH]. //<i class="della">Fai un fríu que fiende </i>‘fai munchu fríu’ [Tox]. //<i class="della">Fender</i> <i class="della">de</i> <i class="della">gurdu</i> ‘tar pergordu’ [Ay]. ///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Fui al monte</i>/<i class="della">corté un fayón</i>/<i class="della">cortalu pudi</i>/<i class="della">fendélu non </i>{La respuesta a la cosadiella ye: <i class="della">el</i> <i class="della">pelo</i>} [An (Esfoyaza)].
primero de fender [Grangerías XVIII: 589] Fiendo de placer [Loa 1789: 22] Les vidayes se me fienden [La Enfermedad 139] de modu que su tronidu me fendía la cabeza 1864 [M.Val- dés/18] fúrame un cloyu/fende’l terrén 1891 [Pinín 80-a] fendiendo la llávana pel medio verás que hay una cueva 1906 [Caxigalines/69] y quies a mi fendeme el cogorote 1907 [Paredes/14] estrapallar pances o fender banielles 1918 [Borbolla/26] fumu y llampas gomitando y fendiendo o amagüestando cuanto afallen n’el regüelu 1918 [Borbolla/24]
venía dando cada glayía que fiende ‘l corazón 1926 [PPRIA(B)/74] fiende estrapalla desgoncia desllomba muel taragaña 1926 [RoquePérez/32]
  1. primero de fender
  2. Grangerías XVIII: 589
  3. Fiendo de placer
  4. Loa 1789: 22
  5. Les vidayes se me fienden
  6. La Enfermedad 139
  7. de modu que su tronidu me fendía la cabeza
  8. 1864 M.Val- dés/18
  9. fúrame un cloyu/fende’l terrén
  10. 1891 Pinín 80-a
  11. fendiendo la llávana pel medio verás que hay una cueva
  12. 1906 Caxigalines/69
  13. y quies a mi fendeme el cogorote
  14. 1907 Paredes/14
  15. estrapallar pances o fender banielles
  16. 1918 Borbolla/26
  17. fumu y llampas gomitando y fendiendo o amagüestando cuanto afallen n’el regüelu
  18. 1918 Borbolla/24

  19. venía dando cada glayía que fiende ‘l corazón
  20. 1926 PPRIA(B)/74
  21. fiende estrapalla desgoncia desllomba muel taragaña
  22. 1926 RoquePérez/32
Del llat. FINDERE ‘fender’ (EM), con continuadores románicos (REW) ya hispánicos (DEEH s.v. finděre). En rellación etimoló- xica atopamos ast. fendederu (cfr.), fendedor (cfr.), fendedoriu (cfr.), fendedura (cfr.), fendimientu (cfr.), fendiente (cfr.), fen- dida (cfr.), fendíu (cfr.). Un compuestu de fender ye ast. es- fender (cfr.) y refender (cfr.). Pero un deverbal del participiu fuerte de fender ye ast. fienda (cfr.) qu’hebo alternar con *fenda d’u se fexo’l verbu *fendar conocíu pel participiu débil nominalizáu fendada (cfr.).
fendida, la
📖: fendida
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cortadura, marca que se fai al ganáu {cortando} na oreya pa destremalo [Bab]. Deverbal de <i class="della">fender</i>(TEST)
  1. fendida
  2. {cortando}
  3. Cortadura, marca que se fai al ganáu na oreya pa destremalo
    • Bab
  4. Deverbal de <i class="della">fender</i
(cfr.) asemeyáu a h.endada (cfr. fendada) y paralelu al deverbal masculín fendíu (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) asemeyáu a <i class="della">h.endada</i> (cfr. <i class="della">fendada</i>) y paralelu al deverbal masculín <i class="della">fendíu </i>(cfr.).
fendiente, el
📖: fendiente
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Golpe col que se fiende dalguna cosa con un arma cortante [JH]. Del participiu de presente en -NS, -NTIS del verbu <i class="della">findere</i>(TEST)
  1. fendiente
  2. Golpe col que se fiende dalguna cosa con un arma cortante
    • JH
  3. Del participiu de presente en -NS, -NTIS del verbu <i class="della">findere</i
‘fen- der’ (cfr. fender). En rellación ha citase ast. fendimientu (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘fen- der’ (cfr. <i class="della">fender</i>). En rellación ha citase ast. <i class="della">fendimientu</i> (cfr.).
fendimientu, el
📖: fendimientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">hendimiento</i>(TEST)
  1. fendimientu
  2. Cast
  3. <i class="della">hendimiento</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. fendiente.
fendíu, el
📖: fendíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.endíu [Pb].>(TEST)
  1. fendíu
    • Md
  2. h.endíu
    • Pb
Gran fendedura [Md]. Fendedura, rotura [Pb].
  1. 1. Gran fendedura [Md]. Fendedura, rotura [Pb].
Cfr. fendida.
“fenecer”
📖: “fenecer”
🏗️: NO
✍️: SI
Verbu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">comiençan</i>(TEST)
  1. “fenecer”
  2. Verbu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">comiençan</i
depues de tres almenas de piedra que se feneçen
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">depues</i> <i class="della">de</i> <i class="della">tres</i> <i class="della">almenas</i> <i class="della">de</i> <i class="della">piedra</i> <i class="della">que</i> <i class="della">se </i><i class="della">feneçen</i>
1288 (t. 1335) [ACL-VIII/324] al fenecer la tarde cuando non hay un ñublu [PPRIA(NB)/219] Quiciabes d’una formación sol ast. fin (
  1. 1288 (t. 1335) ACL-VIII/324
  2. al fenecer la tarde cuando non hay un ñublu
  3. PPRIA(NB)/219
  4. Quiciabes d’una formación sol ast. fin (
cfr.) o d’una posible creación sol llat. finīre ‘llendar’, ‘acabar’ (EM s.v. finis) d’u si- guió l’incoativu *FINISCERE ‘acabar’, tamién con continuador cast. (DCECH s.v. fin) idioma esti onde nun pue ser verbu pa- trimonial pol caltenimientu de F-. Nel dominiu ástur tamién se conseña un compuestu rellacionable: julgando mandando loando ssentençiando deffeneçiendo mandamos et dezimos que el Conçeio 1312 [AAU/146]. Semánticamente ast. a. defene- cer o bien lu entendemos metafóricamente como ‘llendar’ → *‘poner cotu’ o quiciabes almita’l mesmu sentíu que se con- seña pal verbu cast. defenecer “dar el finiquito a una cuenta” (DRAE), ‘concluír’.
fenera, la*
📖: fenera
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<h.enera [Am].>(TEST)
  1. fenera
  2. h.enera
    • Am
///Po la Candelera demedia la h.enera, la de la herba y no la de la panera quier dicir que nesa dómina ha quedar ensin con- sumir la metada de la yerba del payar pero abondo más {que la} de la collecha de maíz [Am (LC)].
  1. 1. ///<i class="della">Po</i> <i class="della">la</i> <i class="della">Candelera</i> <i class="della">demedia</i> <i class="della">la</i> <i class="della">h.enera</i><i class="della">,</i> <i class="della">la</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">herba</i> <i class="della">y</i> <i class="della">no</i> <i class="della">la </i><i class="della">de la panera </i>quier dicir que nesa dómina ha quedar ensin con- sumir la metada de la yerba del payar pero abondo más {que la} de la collecha de maíz [Am (LC)].
D’una nominalización del femenín de FENĀRIUS, -A, -UM ‘de yerba’, ‘pa yerba’ (OLD), términu con dalgún niciu románicu (REW) ya hispánicu (DEEH).
fenetible
📖: fenetible
🏗️: NO
✍️: NO
Axetivu conocíu pela documentación del sieglu XVIII y XIX: <i class="della">Parez que debana el aire</i>/<i class="della">en un veloz </i><i class="della">fenetible</i>/<i class="della">duviellu cua-</i>(TEST)
  1. fenetible
  2. Axetivu conocíu pela documentación del sieglu XVIII y XIX: <i class="della">Parez que debana el aire</i>/<i class="della">en un veloz </i><i class="della">fenetible</i>/<i class="della">duviellu cua-</i
drupedante [El Caballo 82] Y vió los que tocaben le’xiblates o música fenetible [San Mateo 32]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">drupedante</i> [El Caballo 82] <i class="della">Y vió los que tocaben le’xiblates o música </i><i class="della">fenetible</i> [San Mateo 32]
Formación axetival en -IBILIS sobro un posible cultismu con- tinuador de finitus, -a, -um ‘definíu’, ‘llendáu’ (ABF) quiciabes paralelu a finitiuus, -a, -um ‘que termina’, ‘que define’ (ABF), de fechu “difinitivu” apaez en doc. ast. de 1380 (Bhisp. 58, 90, apud DCECH s.v. fin). Nesi sen ast. fenetible con rellación a *finitivu sedría equivalente a pensatible con rellación a pen- sativu.
feniciu, a, o
📖: feniciu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<fenice/fenices [JH].>(TEST)
  1. feniciu
  2. fenice/fenices
    • JH
Cast. fenicio [JH]. 2. Forasteru, non asturianu [Ac]. //Fenices ‘fenicios’ [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">fenicio</i> [JH].
  2. 2. Forasteru, non asturianu [Ac]. //<i class="della">Fenices </i>‘fenicios’ [JH].
el feniciu furó la vez primera [ACEBA(CYC)/281] D’un pueblu de l’antigüedá mediterránea conocíu davezu como PHOENICIUS (ABF), per vía semiculta. La variante fenice tomóla JH del DRAE.
  1. el feniciu furó la vez primera
  2. ACEBA(CYC)/281
  3. D’un pueblu de l’antigüedá mediterránea conocíu davezu como PHOENICIUS (ABF), per vía semiculta. La variante fenice tomóla JH del DRAE.
feniestra, la
📖: feniestra
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fenestra [y JH. /Eo/].>(TEST)
  1. feniestra
  2. fenestra
    • y JH
    • /Eo/
Ventana, tronera, claraboya, tragaluz [JH]. Ventanina [/Eo/].
  1. 1. Ventana, tronera, claraboya, tragaluz [JH]. Ventanina [/Eo/].
adicimus ut fenestra malignandi penitus obstruatur [Kalen- das-I/388]
  1. adicimus ut fenestra malignandi penitus obstruatur
  2. Kalen- das-I/388
Del llat. FENESTRA, -AE ‘furacu nuna parede’ → ‘ventana’ (EM), pallabra panrománica (REW s.v. fenĕstra) pero de percurtiu usu nel ast. modernu que xeneralizó la so preferencia por ventana (PE2: 436). El g-ast. ufre un préstamu fenestra ‘ventana’ (→ finestro), a la escontra del gall. fiestra (GVGH). Un niciu d’un vieyu usu axetivu aniciáu nel participiu débil de *fenestrar úfrelu un testu ast. del sieglu XIV (PE3): el dicho murio allavan fenestrado e derribado por lles entrar e tomar 1370(or.) [SP- II/437]. Nel mesmu sen podría xustificase’l topónimu La Cueva la Felestrada (Tb) anque lu entendimos d’otra miente (TT 217) pero que sedría meyor rellacionar con feniestra y col verbu *fenestrar (García Arias 2015: 58). Ye posible que l’ast. conociere tamién una variante masculina como *feniestru o *fenestru (como ventana y ventanu); niciu d’ello tendríamoslu na voz xinestru ‘furacu d’un troncu’ (cfr.) onde alvertimos una vieya adautación del cast. con aspiración de F- > [x] > [S] como vemos dacuando (GHLA §4.3.9.1) y en xenal por fenal (cfr.).
fenosga, la
📖: fenosga
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fanosga [y Ca (LLAA 28)]. <i class="della">Verbascum</i>(TEST)
  1. fenosga
    • Ca
  2. fanosga
    • y Ca (LLAA 28)
  3. <i class="della">Verbascum</i
virgatum, cast. gordolobo [Ca (LLAA 28)].
  1. 1. <i class="della">virgatum</i>, cast. <i class="della">gordolobo</i> [Ca (LLAA 28)].
D’un posible términu en rellación col llat. fēnum ‘yerba’ (EM), quiciabes d’un diminutivu *FENŬSICA.
fenoya, la
📖: fenoya
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<h.enoya [Cl (LC)>(TEST)
  1. fenoya
  2. h.enoya [Cl (LC)
Tipu de planta [VIDA ASTU/91]. 2. Xata que pasa d’un añu [AGO]. Xata de cría [JS]. 3. Cabra [JH]. //-es ‘xates, nuvie- lles’ [DA].
  1. 1. Tipu de planta [VIDA ASTU/91].
  2. 2. Xata que pasa d’un añu [AGO]. Xata de cría [JS].
  3. 3. Cabra [JH]. //<i class="della">-es </i>‘xates, nuvie- lles’ [DA].
a) Una baca que se dize Fenolla del cuerno baxo ques de primo fillo y tiene un tenral y un anollo dosen (…) y la baca es hermuna mia 1564 [(Comuña): 103] b) Una baca Fenoya ques color bermeja donda con una beze- rra de un año su hija que se llama Rruda y es color estre- llada e braguetada 1571 [(Comuña): 118] dos vacas labradoras, la una bermeja llamada Fenoya y otra amarilla llamada Rama; y otras dos bacas del monte criadoras, llamadas la una Melandra, color parda, y la otra Pardilla, color amelandrada, y un nobillo de tres años (...) que hera mamon [Avilés 1602/367] mira si tienen yerba les fenoyes BN: les zenoyes/Marirre- guera (Viejo) s. XVII [DyE/174] isti ye en conclusión el mandamiento./Mas muéva-yos ta- mién el desperdicio/de la lloramicona, que del viento/diz que ye madre, y de Titón fenoya [BAúxa, Sueños (Poesíes 292-295)] Tengo ya aviáa la comía, fexe matar les fenoyes y utros ani- males cebaos [San Mateo 88] na tenada {a los enseres} los tapen con fenoyes 1921 [VIDA ASTU/91] D’una creación analóxica femenina fecha sol ast. fenoyu ( fenoyina (cfr.). Nel oriente paez caltener un emplegu axetivu a xulgar pel dichu: La mio vaca h.enoya/toda la noche se foria [Cl (LC)]. Na nuesa opinión una vaca (o cabra) h.enoya ha en- tendese como una ‘vaca o cabra fenoya o (que come) *fenu o h.enu o yerba’ lo que, perclaro, xustifica l’aceición de ‘xata que pasa d’un añu’ y que, con allargamientu, acaba por xene- ralizase a toa xata o cabra. N’ast. entá güei se documenta h.enu ‘yerba’ [Cl] con aniciu nel llat. FĒNUM ‘yerba’ (OLD), términu qu’ha rellacionase con una llarga familia de derivaos como h.enal o h.enera ‘sitiu onde se mete la yerba o h.enu’ y colos verbos ah.enar y ah.enalar ‘meter la yerba en payar o h.enal’ (cfr. fenal). Tamién col nome masculín fonil (→ funil) ‘alfolí’ y, figuradamente, ‘persona que come muncho y tien gran ba- rriga’, ‘individuu tragón, comedor’, ensin dulda por compor- tase como un payar o sitiu onde cabe muncha yerba (o alimentu).
  1. a) Una baca que se dize Fenolla del cuerno baxo ques de primo fillo y tiene un tenral y un anollo dosen (…) y la baca es hermuna mia
  2. 1564 (Comuña): 103
  3. b) Una baca Fenoya ques color bermeja donda con una beze- rra de un año su hija que se llama Rruda y es color estre- llada e braguetada
  4. 1571 (Comuña): 118
  5. dos vacas labradoras, la una bermeja llamada Fenoya y otra amarilla llamada Rama; y otras dos bacas del monte criadoras, llamadas la una Melandra, color parda, y la otra Pardilla, color amelandrada, y un nobillo de tres años (...) que hera mamon
  6. Avilés 1602/367
  7. mira si tienen yerba les fenoyes BN: les zenoyes/Marirre- guera (Viejo) s. XVII
  8. DyE/174
  9. isti ye en conclusión el mandamiento./Mas muéva-yos ta- mién el desperdicio/de la lloramicona, que del viento/diz que ye madre, y de Titón fenoya
  10. BAúxa, Sueños (Poesíes 292-295)
  11. Tengo ya aviáa la comía, fexe matar les fenoyes y utros ani- males cebaos
  12. San Mateo 88
  13. na tenada {a los enseres} los tapen con fenoyes
  14. 1921 VIDA ASTU/91
  15. D’una creación analóxica femenina fecha sol ast. fenoyu (
  16. fenoyina (cfr.). Nel oriente paez caltener un emplegu axetivu a xulgar pel dichu: La mio vaca h.enoya/toda la noche se foria [Cl (LC)]. Na nuesa opinión una vaca (o cabra) h.enoya ha en- tendese como una ‘vaca o cabra fenoya o (que come) *fenu o h.enu o yerba’ lo que, perclaro, xustifica l’aceición de ‘xata que pasa d’un añu’ y que, con allargamientu, acaba por xene- ralizase a toa xata o cabra. N’ast. entá güei se documenta h.enu ‘yerba’ [Cl] con aniciu nel llat. FĒNUM ‘yerba’ (OLD), términu qu’ha rellacionase con una llarga familia de derivaos como h.enal o h.enera ‘sitiu onde se mete la yerba o h.enu’ y colos verbos ah.enar y ah.enalar ‘meter la yerba en payar o h.enal’ (cfr. fenal). Tamién col nome masculín fonil (→ funil) ‘alfolí’ y, figuradamente, ‘persona que come muncho y tien gran ba- rriga’, ‘individuu tragón, comedor’, ensin dulda por compor- tase como un payar o sitiu onde cabe muncha yerba (o alimentu).
  17. Cl
cfr.; PE2: s.v. fenoyu) o, meyor, del nom. pl. FENUCULA, asimiláu a los femeninos de la 1ª declinación, siguió ast. fenoya, pallabra que, de mano, da nome a una planta que conocemos gracies a la documentación d’un testu lliterariu de 1921 y al diminutivu
fenoyal, el
📖: fenoyal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.enoyal [Lln].///<ident class="della" level="1"></ident>cenoxal [FCai].>(TEST)
  1. fenoyal
  2. h.enoyal
    • Lln
  3. <ident class="della" level="1"></ident>cenoxal infl. cast.
    • FCai
“Hinojal” [JH]. Planta onde crez el fenoyu [Lln]. “Liga, ceno- jil” [FCai]. tierras que ey en termino de Sancta Marina o dicen el feno- yal /S. Pedro de Eslonza 1260 [STAAFF/135] Del dim. del llat. fēnum, -i ‘yerba’, FĒNUC(U)LUM (EM) con in- crementación abondativa -ALIS (PE2). La espresión cenoxal amuesa un pernidiu orientalismu o castellanismu pola presen- cia de [S] con orixe nuna velar.
  1. “Hinojal” [JH]. Planta onde crez el fenoyu [Lln]. “Liga, ceno- jil” [FCai]. tierras que ey en termino de Sancta Marina o dicen el feno- yal /S. Pedro de Eslonza
  2. 1260 STAAFF/135
  3. Del dim. del llat. fēnum, -i ‘yerba’, FĒNUC(U)LUM (EM) con in- crementación abondativa -ALIS (PE2). La espresión cenoxal amuesa un pernidiu orientalismu o castellanismu pola presen- cia de [S] con orixe nuna velar.
  4. S
fenoyéu, el*
📖: fenoyéu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><//finolledo [Tor].>(TEST)
  1. fenoyéu
  2. ident class="della" level="1"></ident><
  3. finolledo eonaviego
    • Tor
Llugar onde abonda’l fenoyu [Tor]. La documentación medieval conseña’l correspondiente feme- nín, quiciabes con aniciu nel neutru plural, pero yá cuayáu como nome de llugar: uilla que dicitur Fenolleda 1106(or.) [SV/219] in alfauce Candamo locum scitum in Fenolleda 1107(or.) [SV/223] Del dim. del llat. fēnum, -i ‘yerba’, FĒNUC(U)LUM (EM) con in- crementación abondativa -ĒTUM surdió ast. fenoyéu (cfr.); del plural en -a adautáu a la 1ª declinación siguió ast. fenoyeda. Toos dos, fenoyéu y fenoyeda (PE2), tienen continuadores to- ponímicos (TA 354-355). La grafía medieval “ll” ha entendese como’l patrimonial [y]. El resultáu de Toreno ye popular según afitamos na nuesa GHLA §4.4.10.d.
  1. Llugar onde abonda’l fenoyu [Tor].
  2. Tor
  3. La documentación medieval conseña’l correspondiente feme- nín, quiciabes con aniciu nel neutru plural, pero yá cuayáu como nome de llugar: uilla que dicitur Fenolleda
  4. 1106(or.) SV/219
  5. in alfauce Candamo locum scitum in Fenolleda
  6. 1107(or.) SV/223
  7. Del dim. del llat. fēnum, -i ‘yerba’, FĒNUC(U)LUM (EM) con in- crementación abondativa -ĒTUM surdió ast. fenoyéu (cfr.); del plural en -a adautáu a la 1ª declinación siguió ast. fenoyeda. Toos dos, fenoyéu y fenoyeda (PE2), tienen continuadores to- ponímicos (TA 354-355). La grafía medieval “ll” ha entendese como’l patrimonial [y]. El resultáu de Toreno ye popular según afitamos na nuesa GHLA §4.4.10.d.
  8. y
fenoyina, la*
📖: fenoyina
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><cenoyina [Mo (LLAA 28)]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Achillea</i>(TEST)
  1. fenoyina
    • Mo
  2. ident class="della" level="1"></ident><cenoyina
    • Mo (LLAA 28)
  3. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Achillea</i
millefolium, cast. milenrama [Mo (LLAA 28)].
  1. 1. <i class="della">millefolium</i>, cast. <i class="della">milenrama</i> [Mo (LLAA 28)].
Cfr. fenoya.
fenoyu, el
📖: fenoyu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fanochu [Tb]. +fenuyu [Ay. Mi]. finochu [PSil. Vf (Cv)]. fi- noyu [Oc]. fonoyu [Cn (F)]. funoyu [Cn (MG)]. h.enoyo [Os]. h.enoyu [LV. Lln. Rs. Pa]. cenoyo [Ac]. cenoyu [y Cb. y Cg. Ca. Ay. Gr. y Pr. y Cd. Cv. y JH]. +cenuyu [Ay. Mi = anisinos. Ll]. //cioyo [Eo]. //finollo [Tor]. ///cinojo [Ca].>(TEST)
  1. fenoyu
  2. fanochu
    • Tb
  3. fenuyu metafonía
    • Ay
    • Mi
  4. finochu
    • PSil
    • Vf (Cv)
  5. fi- noyu
    • Oc
  6. fonoyu
    • Cn (F)
  7. funoyu
    • Cn (MG)
  8. h.enoyo
    • Os
  9. h.enoyu
    • LV
    • Lln
    • Rs
    • Pa
  10. cenoyo
    • Ac
  11. cenoyu
    • y Cb
    • y Cg
    • Ca
    • Ay
    • Gr
    • y Pr
    • y Cd
    • Cv
    • y JH
  12. cenuyu metafonía
    • Ay
    • Mi = anisinos
    • Ll
  13. cioyo eonaviego
    • Eo
  14. finollo eonaviego
    • Tor
  15. cinojo infl. cast.
    • Ca
Foeniculum vulgare [Tb (= anisinos). PSil. Ce (LLAA 27). Cn
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Foeniculum</i> <i class="della">vulgare</i> [Tb (= anisinos). PSil. Ce (LLAA 27). Cn
Pelae Fenolio a Uarzena 1207 [LRCourias/178] Fenoiu, se llama la planta que da el anís [GP a. 1788] cenoyu ‘l oriéganu ortelana [ACEBA(CYC)/283]
  1. Pelae Fenolio a Uarzena
  2. 1207 LRCourias/178
  3. Fenoiu, se llama la planta que da el anís
  4. GP a. 1788
  5. cenoyu ‘l oriéganu ortelana
  6. ACEBA(CYC)/283
Oc]. Cast. hinojo [LV. Lln. Rs. Os. Pa. Cb. Cg. Ac. Ay. Ll. Del llat. FĒNUC(U)LUM, diminutivu de fēnum ‘yerba’, que yá significaba ‘fenoyu’ (EM), con continuadores románicos (REW s.v. fenŭcŭlum) ya hispánicos (DEEH; DCECH). La propuesta eti- molóxica yá la fexera Xovellanos (Xo Apuntamiento 315) par- tiendo de FENICULUM. De toes maneres el citáu diminutivu (PE2) tamién conservaba’l sentíu de ‘yerba’ como da a enten- der el verbu ast. formáu sobro esi términu, afenoyar ‘meter la yerba en payar’ (cfr. afenoyar & afinoyar). También sobro fe- noya o fenoyu foi posible facer l’abondativu fenoyal ‘sitiu de fenoyu’ (cfr.), fenoyéu (cfr.).
  1. Cn (MG). Gr. Cd. Vf, Brañas (Cv). Pr. Vd. Oc. /Eo/. Tor. R. JS]. 2. Persona poco llimpia, fecha una llaceria [JH (cenoyu)]. Persona fata, imbécil [Mi]. Persona que fadia, aporfía [Ca]: Veo venir per ellí aquel cinojo y non lu pueo soportar [Ca].
  2. Ca
  3. //Nun ser lo mesmo la ruda que’l fenoyu ‘nun dar lo mesmo una cosa qu’otra’ [Pr]. //Fenoyu marín “hinojo marino” [JH].
  4. JH
fenu, el*
📖: fenu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.enu [Cl]. h.ienu [Cl 181].>(TEST)
  1. fenu
  2. h.enu
    • Cl
  3. h.ienu
    • Cl 181
Yerba [Cl].
  1. 1. Yerba [Cl].
semel in anno scindere fenum meum et ego dare uobis cibum 1042 (f. s. XII) [ACL/152] debent portare fenum ad pallare episcopi 1217(or.) [ACL/328] entregue el feno al sennor del feno quanto for osmado s. XIII(or.) [FX/273] Del neutru llat. FĒNUM ‘yerba, yerba pal ganáu’ (EM, OLD), pallabra panrománica (REW; DÉRom-1 s.v. */’φen-u/), sigue ast. *fenu tamái conseñáu na variante oriental del dominiu h.enu. El curtiu espardimientu del términu ha debese a que foi sustituíu pol continuador
  1. semel in anno scindere fenum meum et ego dare uobis cibum
  2. 1042 (f. s. XII) ACL/152
  3. debent portare fenum ad pallare episcopi
  4. 1217(or.) ACL/328
  5. entregue el feno al sennor del feno quanto for osmado s. XIII(or.)
  6. FX/273
  7. Del neutru llat. FĒNUM ‘yerba, yerba pal ganáu’ (EM, OLD), pallabra panrománica (REW; DÉRom-1 s.v. */’φen-u/), sigue ast. *fenu tamái conseñáu na variante oriental del dominiu h.enu. El curtiu espardimientu del términu ha debese a que foi sustituíu pol continuador
del llat. HERBA, -AE > yerba (cfr.). El llat. FENUM > h.enu (PE2: 33; 214; 215; 222) cal- tiénse, de toes maneres, pente medies d’una riestra de térmi- nos rellacionaos, asina nel abondativu nominalizáu h.enar (cfr. fenal) d’u sigue’l verbu ah.enalar (PE2 s.v. afenalar). El verbu ah.enar (PE3 s.v. afenar) iguóse dende l’ast. h.enu o dende’l conxetural llat. *FENĀRE, con continuadores románi- cos (REW; PE4: 173).
feón, ona, ono
📖: feón
🔤: , ona, ono
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona,, ono
<fión, fiona [Md].>(TEST)
  1. feón
  2. fión, fiona
    • Md
Aum. de feu, fea, feo.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Aum. de <i class="della">feu,</i> <i class="della">fea,</i> <i class="della">feo</i>.
fer
📖: fer
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. fer
Cfr. facer.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">facer</i>.
férganu, el
📖: férganu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. férganu
Enfermedá del maíz producida por un cocu que pica’l narbasu [AGO].
  1. 1. Enfermedá del maíz producida por un cocu que pica’l narbasu [AGO].
**
feria, la
📖: feria
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<//feira [Becil (Oc). Vc (Cruce)].>(TEST)
  1. feria
    • Lln
    • Rs
    • Sr
    • Ay
    • Qu
    • Tb
    • Sd
    • Sm
    • Ri
    • Ll
  2. feira eonaviego
    • Becil (Oc)
    • Vc (Cruce)
Cast. feria [Lln. Rs. Becil (Oc). Vc (Cruce)]. Mercáu de ganáu [Sr. Ay. Qu. Tb. Sd. /Mánt/], de mayor importancia que’l común, fechu nun sitiu públicu y en díes señalaos [Sm. Ri]. Mercáu nun día de fiesta, xeneralmente pa la venta ganáu [R]. Mercáu y fiesta con muncha xente [PSil]. 2. Sitiu públicu onde se fai’l mercáu [Ri. Tb. Sm]: Na feria nun hai sitiu pa los go- chos [Tb]. 3. Feria, na dómina de l’abondancia y sazón de la fruta [R]. 4. Día de trabayu, día d’entreselmana [Ay]. Cual- quier día que nun sía sábadu o domingu [Ri]. 5. Fiestes que se faen con alguna ocasión [Ri]. //-es ‘fiestes d’una localidá’ [Ll (i)]. ‘confites que se lleven como perdones d’una romería’ [Ac]. //De pola feria ‘tipu de mazanes que maurecen en mes d’agostu [Ay], esto ye, les mazanes de pola feria tán en sazón cuando tien llugar la nombrada FERIA avilesina de San Agus- tín [Castrillón; PE3]. //Tener feria dizse de la tierra que por efeutu de llover o por otres causes queda en meyores o peores condiciones de cultivu [JS]: La llosa tien mala feria [JS]. //Dir colos de la feria y venir colos del mercáu [LC]. Nun perder feria [Tb]. El que va de feria en feria non lu quiero pa mio neña [LC]. Caún fala de la feria según-y fue nella [LBlanco]. Burru con taches non se viende na feria [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">feria </i>[Lln. Rs. Becil (Oc). Vc (Cruce)]. Mercáu de ganáu [Sr. Ay. Qu. Tb. Sd. /Mánt/], de mayor importancia que’l común, fechu nun sitiu públicu y en díes señalaos [Sm. Ri]. Mercáu nun día de fiesta, xeneralmente pa la venta ganáu [R]. Mercáu y fiesta con muncha xente [PSil].
  2. 2. Sitiu públicu onde se fai’l mercáu [Ri. Tb. Sm]: <i class="della">Na</i> <i class="della">feria</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">hai</i> <i class="della">sitiu</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">los</i> <i class="della">go- chos </i>[Tb].
  3. 3. Feria, na dómina de l’abondancia y sazón de la fruta [R].
  4. 4. Día de trabayu, día d’entreselmana [Ay]. Cual- quier día que nun sía sábadu o domingu [Ri].
  5. 5. Fiestes que se faen con alguna ocasión [Ri]. //-<i class="della">es</i> ‘fiestes d’una localidá’ [Ll (i)]. ‘confites que se lleven como perdones d’una romería’ [Ac]. //<i class="della">De pola feria </i>‘tipu de mazanes que maurecen en mes d’agostu [Ay], esto ye, <i class="della">les</i> <i class="della">mazanes</i> <i class="della">de</i> <i class="della">pola</i> <i class="della">feria</i> tán en sazón cuando tien llugar la nombrada FERIA avilesina de San Agus- tín [Castrillón; PE3]. //<i class="della">Tener</i> <i class="della">feria</i> dizse de la tierra que por efeutu de llover o por otres causes queda en meyores o peores condiciones de cultivu [JS]: <i class="della">La llosa tien mala feria </i>[JS]. //<i class="della">Dir</i> <i class="della">colos de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">feria</i> <i class="della">y venir</i> <i class="della">colos</i> <i class="della">del</i> <i class="della">mercáu</i> [LC]. <i class="della">Nun</i> <i class="della">perder</i><i class="della"> feria</i> [Tb]. <i class="della">El</i> <i class="della">que</i> <i class="della">va</i> <i class="della">de</i> <i class="della">feria</i> <i class="della">en</i> <i class="della">feria</i> <i class="della">non</i> <i class="della">lu</i> <i class="della">quiero</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">mio </i><i class="della">neña</i> [LC]. <i class="della">Caún</i> <i class="della">fala</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">feria</i> <i class="della">según-y</i> <i class="della">fue</i> <i class="della">nella</i> [LBlanco]. <i class="della">Burru</i> <i class="della">con</i> <i class="della">taches</i> <i class="della">non</i> <i class="della">se</i> <i class="della">viende</i> <i class="della">na</i> <i class="della">feria</i> [LC].
habeatis et faciatis feriam in Sancto Facundo 1155(or.) [MSAH-IV/257] instituo apud Sanctum Facumdum feriam generalem 1195(or.) [MSAH-IV/516] cada vno de uso faga un poal en este lugar en que aya vna passada messurada en cada poal en que vendades uues- tros zapatos assi ennos mercados commo enna feria 1285(or.) [DOLLA-I/134]: Lleón non se pode mamparar por las ferias s. XIII(or.) [FX/52] mandamos gardar las ferias XV dias por andar de julio s. XIII(or.) [FX/52] non garde las ferias ne los sabados ne las otras fiestas s. XIII(or.) [FX/346] arrenunçiamos messigas vendimias ferias plazo de conssello e de avogado 1334(or.) [SP-II/118]
nin feria nin otro plazo de allongamiento alguno por me que- rer escusar 1337 (t. 1342) [SP-II/157] passando por aqui por manssiella con ssos mercadurias para la dicha fferia 1339 [AAU/196] vnna partida que uenian de la rrequa que ffueron a esta ffe- ria 1339 [AAU/196] fferia que ora ffezieron en ualladolid con ssos mercadorias 1339 [AAU/196] nin messigas nin vendimias nin feria nin otro plazo nin allon- gamiento alguno 1347(or.) [SP-II/229] avogado nin messigas nin vendimias nin feria nin otro plazo de allongamiento 1350(or.) [SP-II/289] renunçio messigas vendimias ferias plazo de consello e de avogado 1356(or.) [SP-II/324] nin vendimias nin ferias nin otros plazos de allongamiento alguno 1364(or.) [SP-II/404] a Maria Canedo mia parenta el meu ... por la feria de 1375 [Espinareda/162] mesigas nin vendimias nin ferias nin otro plazo de allonga- miento alguno 1389(or.) [SP-III/56] nin vendimias nin feria nin otro plazo de allongamiento al- guno 1391(or.) [SP-III/71] nin prazo en fuero nin de consello nin ferias nin mesigas 1415(or.) [SB/320] ferias de pan e vino coger e gueste e cartas de merced 1505 (t.) [SP-IV/397] y diga el añu que vien to golver aquesta feria 1906-1914 [J. Arango/41] eso ye un llevantu los gües que compré ena feria dexárenme 1906-1914 [J. Arango/104]
  1. habeatis et faciatis feriam in Sancto Facundo
  2. 1155(or.) MSAH-IV/257
  3. instituo apud Sanctum Facumdum feriam generalem
  4. 1195(or.) MSAH-IV/516
  5. cada vno de uso faga un poal en este lugar en que aya vna passada messurada en cada poal en que vendades uues- tros zapatos assi ennos mercados commo enna feria 1285(or.) [DOLLA-I/134]: Lleón non se pode mamparar por las ferias s. XIII(or.)
  6. FX/52
  7. mandamos gardar las ferias XV dias por andar de julio s. XIII(or.)
  8. FX/52
  9. non garde las ferias ne los sabados ne las otras fiestas s. XIII(or.)
  10. FX/346
  11. arrenunçiamos messigas vendimias ferias plazo de conssello e de avogado
  12. 1334(or.) SP-II/118

  13. nin feria nin otro plazo de allongamiento alguno por me que- rer escusar
  14. 1337 (t. 1342) SP-II/157
  15. passando por aqui por manssiella con ssos mercadurias para la dicha fferia
  16. 1339 AAU/196
  17. vnna partida que uenian de la rrequa que ffueron a esta ffe- ria
  18. 1339 AAU/196
  19. fferia que ora ffezieron en ualladolid con ssos mercadorias
  20. 1339 AAU/196
  21. nin messigas nin vendimias nin feria nin otro plazo nin allon- gamiento alguno
  22. 1347(or.) SP-II/229
  23. avogado nin messigas nin vendimias nin feria nin otro plazo de allongamiento
  24. 1350(or.) SP-II/289
  25. renunçio messigas vendimias ferias plazo de consello e de avogado
  26. 1356(or.) SP-II/324
  27. nin vendimias nin ferias nin otros plazos de allongamiento alguno
  28. 1364(or.) SP-II/404
  29. a Maria Canedo mia parenta el meu ... por la feria de
  30. 1375 Espinareda/162
  31. mesigas nin vendimias nin ferias nin otro plazo de allonga- miento alguno
  32. 1389(or.) SP-III/56
  33. nin vendimias nin feria nin otro plazo de allongamiento al- guno
  34. 1391(or.) SP-III/71
  35. nin prazo en fuero nin de consello nin ferias nin mesigas
  36. 1415(or.) SB/320
  37. ferias de pan e vino coger e gueste e cartas de merced
  38. 1505 (t.) SP-IV/397
  39. y diga el añu que vien to golver aquesta feria 1906
  40. 1914 J. Arango/41
  41. eso ye un llevantu los gües que compré ena feria dexárenme 1906
  42. 1914 J. Arango/104
Del llat. FĒRIA, singular raru y serondu fechu sol pl. fēriae ‘fiestes’, acaba xeneralizándose per vía cultizante na aceición de ‘día de la selmana’ (EM) pa desaniciar los nicios de paga- nismu de los nomes tradicionales. La denomación nueva d’in- fluxu eclesial caltiénla güei’l portugués. L’ast. ufre namái un recuerdu hestóricu pues de SEXTAM FERIAM ‘vienres’ > sesta- feria (cfr.) → ‘trabayu comunal (pa iguar caminos)’. Del sig- nificáu primeru de ‘día de fiesta’ ye posible que s’esllizare al de ‘día de mercáu’ xusto por facese los mercaos (o feries) en díes festivos. En rellación con feria tenemos l’ax. ferieru,a, o (cfr.).
ferial
📖: ferial
🏗️: NO
✍️: NO
Que pertenez a la feria o mercáu [JH]. 2. Usual, corriente [Ll]. 3. Propiu del tiempu [Cb. Tb. JH]: <i class="della">La boroña ye ferial de Pas-</i><i class="della">(TEST)
  1. ferial
    • Tb
  2. Que pertenez a la feria o mercáu
    • JH
  3. 2
  4. Usual, corriente
    • Ll
  5. 3
  6. Propiu del tiempu [Cb. Tb. JH]: <i class="della">La boroña ye ferial de Pas-</i><i class="della"
cua [Cb]: Llos figos ñon son feriales nisti tiempu [JH]. //Nun ser ferial ‘ser tramposu’ [Tb].
  1. 1. cua</i> [Cb]: <i class="della">Llos</i> <i class="della">figos</i> <i class="della">ñon</i> <i class="della">son</i> <i class="della">feriales</i> <i class="della">nisti</i> <i class="della">tiempu</i> [JH]. //<i class="della">Nun </i><i class="della">ser</i> <i class="della">ferial</i> ‘ser tramposu’ [Tb].
- podrás en una prissa ferial hacer liberalmente una semen- tera o un acarreo [Grangerías XVIII: 844] Del ax. llat. raru y serondu FERIĀLIS, deriváu de feria (EM) per vía cultizante. El términu masculín nominalizáu defínese como ‘llugar onde se fai la feria o mercáu’ [Tb]. ‘Festeyu’ [Mi]. Con- séñase asina: yera un ferial esbocáu 1918 [Borbolla/28]
  1. - podrás en una prissa ferial hacer liberalmente una semen- tera o un acarreo
  2. Grangerías XVIII: 844
  3. Del ax. llat. raru y serondu FERIĀLIS, deriváu de feria (EM) per vía cultizante. El términu masculín nominalizáu defínese como ‘llugar onde se fai la feria o mercáu’ [Tb]. ‘Festeyu’ [Mi]. Con- séñase asina: yera un ferial esbocáu
  4. 1918 Borbolla/28
feriar
📖: feriar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Vender o comprar na feria [Ay. Mi. Ri. Tb. Sm]: <i class="della">¿Qué</i>(TEST)
  1. feriar
    • Tb
    • Ay
  2. ident class="della" level="1"></ident>Vender o comprar na feria [Ay. Mi. Ri. Tb. Sm]: <i class="della">¿Qué</i
andas feriando prehí? [Tb]. Comprar [V1830] ganáu mayor [Ay]. 2.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">andas </i><i class="della">feriando</i> <i class="della">prehí?</i> [Tb]. Comprar [V1830] ganáu mayor [Ay].
{(Doc.). Mercar}. todo tenpo feriado 1176(or.) [MCar-II/115] loando aribidrando o iulgando e die feriada o non feriada 1260(or.) [ACL/367] assi en dia feriado como en otro dia qualquier 1267(or.) [MCar-II/60] quanto hy mandaren ho auenieren loando alujdrando com- poniendo mandando en dia fferiado 1275 [AAU/74] chamadas las partes ou non chamadas en dia feriado 1272 [SPM/465] julgando loando aueniendo aluidrando conponiendo en dia feriado 1275(or.) [ACL-VIII/122] todo fuoro e todo tienpo feriado e non feriado 1299(or.) [SP- I/307] seyendo en dia feriado e non feriado 1303(or.) [SP-I/336] en dies feriados o non feriados seyendo o estando en toda ora 1308(or.) [ACL-IX/125] lo puedan llibrar tan bien en dia feriado commo non feriado 1329(or.) [SIL/153] ganadas o por ganar todos los dias feriados e mercados fran- cos 1513 (t.) [SP-IV/440] el que feria daqué paga la robla 1921 [VISA ASTU/71] si te ferio unos pendientes 1925 [ORB/175] y pa feriar el mérico perfeuto y nos asuntos reuto 1930 [Vi- llalaín/14]
  1. {(Doc.). Mercar}. todo tenpo feriado
  2. 1176(or.) MCar-II/115
  3. loando aribidrando o iulgando e die feriada o non feriada
  4. 1260(or.) ACL/367
  5. assi en dia feriado como en otro dia qualquier
  6. 1267(or.) MCar-II/60
  7. quanto hy mandaren ho auenieren loando alujdrando com- poniendo mandando en dia fferiado
  8. 1275 AAU/74
  9. chamadas las partes ou non chamadas en dia feriado
  10. 1272 SPM/465
  11. julgando loando aueniendo aluidrando conponiendo en dia feriado
  12. 1275(or.) ACL-VIII/122
  13. todo fuoro e todo tienpo feriado e non feriado
  14. 1299(or.) SP- I/307
  15. seyendo en dia feriado e non feriado
  16. 1303(or.) SP-I/336
  17. en dies feriados o non feriados seyendo o estando en toda ora
  18. 1308(or.) ACL-IX/125
  19. lo puedan llibrar tan bien en dia feriado commo non feriado
  20. 1329(or.) SIL/153
  21. ganadas o por ganar todos los dias feriados e mercados fran- cos
  22. 1513 (t.) SP-IV/440
  23. el que feria daqué paga la robla
  24. 1921 VISA ASTU/71
  25. si te ferio unos pendientes
  26. 1925 ORB/175
  27. y pa feriar el mérico perfeuto y nos asuntos reuto
  28. 1930 Vi- llalaín/14
Del llat. FERIARI ‘tar de fiesta’ (ABF) que llueu pasa a referise a les aiciones de compraventa que se faen en día en qu’hai feria.
feriáu, el
📖: feriáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">feriar</i>(TEST)
  1. feriáu
    • Tb
    • Sm
  2. ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">feriar</i
[Tb. Sm]. Feria [Tb]: Nun había fe- riáu nengún [Tb]. 2. Sitiu onde se fai la feria [Tb]: En tol fe- riáu nun había un alma [Tb].
  1. 1. [Tb. Sm]. Feria [Tb]: <i class="della">Nun</i> <i class="della">había</i> <i class="della">fe- riáu nengún </i>[Tb].
  2. 2. Sitiu onde se fai la feria [Tb]: <i class="della">En tol fe- </i><i class="della">riáu</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">había</i> <i class="della">un</i> <i class="della">alma</i> [Tb].
D’una nominalización del participiu débil masc. de feriar (cfr.) o del llat. FERIATUS, -A, -UM ‘que ta de fiesta’ (ABF). Na aceición 2 de feriáu ‘feria’ → ‘sitiu onde se fai la feria’, vese lo mesmo que-y pasa al tamién ast. feria ‘tratu’ → ‘sitiu onde se fai’l tratu’.
  1. D’una nominalización del participiu débil masc. de feriar (cfr.) o del llat. FERIATUS, -A, -UM ‘que ta de fiesta’ (ABF). Na aceición 2 de feriáu ‘feria’ → ‘sitiu onde se fai la feria’, vese lo mesmo que-y pasa al tamién ast. feria ‘tratu’ → ‘sitiu onde se fai’l tratu’.
ferida, la
📖: ferida
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><firida [As]. h.erida [Lln].>(TEST)
  1. ferida
  2. ident class="della" level="1"></ident><firida
    • As
  3. h.erida
    • Lln
Cast. herida, mancadura [Lln. Bab. PSil. As. /Eo/. Vg. V1830. JH. R. FCai. AGO]. 2. Golpe [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">herida, </i>mancadura [Lln. Bab. PSil. As. /Eo/. Vg. V
  2. 1830. JH. R. FCai. AGO].
  3. 2. Golpe [JH].
a) que non morirat ipsa muliere de sua ferita nen de sua mata- tura 1045(or.) [ACL/200] pro plagas aut pro malas feritas 1090 (s. XII) [MSAH-III/165]
pro plagas aut pro feritas malas quas fecerit christianus iudeo 1091 (s. XII) [ACL/547] fecerit feritam ad ille christiano 1091 (s. XII) [ACL/548] b) et jllo rrancuroso p > q >antas feridas ouiere ende el altro arrancado 1145 (1295) [FU/29] de jllas feridas que jllo querelloso demandar ende el pisqui- riçion pudiere auer 1145 (1295) [FU/29] om >e que p > ferida tuelle menbro a otro a quien no tollier 1145 (1295) [FU/37] foe maldunnado & ouo fferidas de armas en guisa 1294 [DCO-V/188] por palmada o por punnada o por coz o por ferida s. XIII(or.) [FX/218] por ferida de cabeza si non ovier sagne s. XIII(or.) [FX/218] que lli faga sennal por cada una ferida s. XIII(or.) [FX/220] pola ferida el ferido flaquece s. XIII(or.) [FX/223] otra ferida que me diestes 1403(or.) [VC-II/134] e a las begadas les dan palos e contonasadas e feridas 1426(or.) [ACL-X/206] e non ovo y ferida ninguna s.f. [SPM/638] tan fundida que sesos y alma echó pela ferida -/Marirre- guera (Viejo) s. XVII [HyL/217] Pigmalión so ermano con ferida lo mató y con él otros ma- liciosos -/Marirreguera (Viejo) s. XVII [DyE/178] les ferides y boca están roncando -/Marirreguera (Viejo) s. XVII [DyE/202] echar el güe los miollos por la ferida que hi abrió 1792 [QUIXOTE-II/77] Deverbal del verbu ferir (
  1. a) que non morirat ipsa muliere de sua ferita nen de sua mata- tura
  2. 1045(or.) ACL/200
  3. pro plagas aut pro malas feritas
  4. 1090 (s. XII) MSAH-III/165

  5. pro plagas aut pro feritas malas quas fecerit christianus iudeo
  6. 1091 (s. XII) ACL/547
  7. fecerit feritam ad ille christiano
  8. 1091 (s. XII) ACL/548
  9. b) et jllo rrancuroso p > q >antas feridas ouiere ende el altro arrancado
  10. 1145 (1295) FU/29
  11. de jllas feridas que jllo querelloso demandar ende el pisqui- riçion pudiere auer
  12. 1145 (1295) FU/29
  13. om >e que p > ferida tuelle menbro a otro a quien no tollier
  14. 1145 (1295) FU/37
  15. foe maldunnado & ouo fferidas de armas en guisa
  16. 1294 DCO-V/188
  17. por palmada o por punnada o por coz o por ferida s. XIII(or.)
  18. FX/218
  19. por ferida de cabeza si non ovier sagne s. XIII(or.) [FX/218] que lli faga sennal por cada una ferida s. XIII(or.) [FX/220] pola ferida el ferido flaquece s. XIII(or.)
  20. FX/223
  21. otra ferida que me diestes
  22. 1403(or.) VC-II/134
  23. e a las begadas les dan palos e contonasadas e feridas
  24. 1426(or.) ACL-X/206
  25. e non ovo y ferida ninguna s.f.
  26. SPM/638
  27. tan fundida que sesos y alma echó pela ferida -/Marirre- guera (Viejo) s. XVII
  28. HyL/217
  29. Pigmalión so ermano con ferida lo mató y con él otros ma- liciosos -/Marirreguera (Viejo) s. XVII
  30. DyE/178
  31. les ferides y boca están roncando -/Marirreguera (Viejo) s. XVII
  32. DyE/202
  33. echar el güe los miollos por la ferida que hi abrió
  34. 1792 QUIXOTE-II/77
  35. Deverbal del verbu ferir (
cfr.), participiu débil nominalizáu (PE4).
feridera, la
📖: feridera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<firidera [Tb. y Sm. y Md. Bab. Pzu. An. PVieya. Oc].>(TEST)
  1. feridera
    • Sm
    • Md
    • Cn
    • Cv
    • Pr
    • Vd
    • Cd
  2. firidera
    • Tb
    • y Sm
    • y Md
    • Bab
    • Pzu
    • An
    • PVieya
    • Oc
Manteguera, vasía (de madera o de llatón) pa facer mantega mazando o firiendo [Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. Cn (F). An. Cv. Pr (Cv). Vd (= feridoira). PVieya. Oc]: Con esa firidera nun se ya pa faer manteiga [Tb]. Vasía de cristal con una ma- nivela pa sacar la mantega de la nata de la lleche [Cd]. Cfr. ferir.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Manteguera, vasía (de madera o de llatón) pa facer mantega mazando o firiendo [Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. Cn (F). An. Cv. Pr (Cv). Vd (= feridoira). PVieya. Oc]: <i class="della">Con esa firidera nun</i> <i class="della">se</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">faer</i> <i class="della">manteiga</i> [Tb]. Vasía de cristal con una ma- nivela pa sacar la mantega de la nata de la lleche [Cd]. Cfr. <i class="della">ferir</i>.
ferideru, el
📖: ferideru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Pota de mazar o ferir [Sl (VB). AGO]. 2. Cast. <i class="della">heridero</i>(TEST)
  1. ferideru
  2. Pota de mazar o ferir
    • Sl (VB)
    • AGO
  3. 2
  4. Cast
  5. <i class="della">heridero</i
(sic) [JH].
  1. 1. (<i class="della">sic</i>) [JH].
Cfr. ferir.
feridor, ora
📖: feridor
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
Que fire o maza la lleche [Md]. 2. Que manca, que fier o fire [JH. R]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">a</i>(TEST)
  1. feridor
  2. Que fire o maza la lleche
    • Md
  3. 2
  4. Que manca, que fier o fire
    • JH
    • R
  5. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">a</i
los matadores e a los feridores 1267 (s. XIII?) [ACL/471]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">los</i> <i class="della">matadores</i> <i class="della">e</i> <i class="della">a</i> <i class="della">los</i> <i class="della">feridores</i> 1267 (s. XIII?) [ACL/471]
matadores o feridores [FA (FFLL)]
  1. matadores o feridores
  2. FA (FFLL)
Cfr. ferir.
feridor, el
📖: feridor
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. feridor
Marcu, patrón, orixinal onde se contrasta la moneda [JH].
  1. 1. Marcu, patrón, orixinal onde se contrasta la moneda [JH].
2. Oficiu públicu pa pesar y contrastar la moneda [JH]. Cfr. ferir.
feridoria, la*
📖: feridoria
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<feridoira [Vd]. firidoira [Vd]. filidoira [Ast Oc].>(TEST)
  1. feridoria
    • Oc
  2. feridoira
    • Vd
  3. firidoira
    • Vd
  4. filidoira
    • Ast Oc
Feridera, utensiliu pa ferir [Cad (= feridera). Ast Oc]. 2. Uten- siliu pa esnatar [Vd]. Cfr. ferir.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Feridera, utensiliu pa <i class="della">ferir </i>[Cad (= feridera). Ast Oc].
  3. 2. Uten- siliu pa esnatar [Vd]. Cfr. <i class="della">ferir</i>.
feridura, la
📖: feridura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<firidura [Bab].>(TEST)
  1. feridura
  2. firidura
    • Bab
Cantidá de mantega que se llogra d’una vez al ferir [Bab].
  1. 1. Cantidá de mantega que se llogra d’una vez al ferir [Bab].
2. Mancadura, paralís, perlesía [JH]. Cfr. ferir.
ferieru, a, o
📖: ferieru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ferieiru [Cv. Pr (Cv)]. +feriru [Ay].>(TEST)
  1. ferieru
    • Cg
    • Pr
  2. ferieiru
    • Cv
    • Pr (Cv)
  3. feriru metafonía
    • Ay
Aficionáu a les feries [Cv]. 2. Qu’anda de feria en feria com- prando y vendiendo [LV. Cg. Ay. JH. R]. 3. Aficionáu a fiestes y diversiones [Pr (Cv)]. 4. {Nomatu del) de Murias (Ayer)’ [LBlanco].
  1. 1. Aficionáu a les feries [Cv].
  2. 2. Qu’anda de feria en feria com- prando y vendiendo [LV. Cg. Ay. JH. R].
  3. 3. Aficionáu a fiestes y diversiones [Pr (Cv)].
  4. 4. {Nomatu del) de Murias (Ayer)’ [LBlanco].
Diego Iohannes fyo del ferero 1242(or.) [VVS/120] Marina Pelaez ela muler del ferero de Riielo 1260(or.) [MCar-I/393] don Pascual ferero 1266(or.) [MCar-II/55] feriero, a [Grangerías XVIII] ago por deuda de bueyes dados al fiado a los ferieros 1781 [OGPA/34] el probe ferieru que reviente 1792 [QUIXOTE/45]
  1. Diego Iohannes fyo del ferero
  2. 1242(or.) VVS/120
  3. Marina Pelaez ela muler del ferero de Riielo
  4. 1260(or.) MCar-I/393
  5. don Pascual ferero
  6. 1266(or.) MCar-II/55
  7. feriero, a
  8. Grangerías XVIII
  9. ago por deuda de bueyes dados al fiado a los ferieros
  10. 1781 OGPA/34
  11. el probe ferieru que reviente
  12. 1792 QUIXOTE/45
Cfr. feria.
ferir
📖: ferir
🏗️: NO
✍️: NO
<firir [Cb. y Ay. Qu. Tb. Sm. y Md. Bab. As. An. Gr. Pr. Sl. y Tox. Oc. Ib, Ll (VB)]. h.erir [Cl]. /////aferir [Ll. PSil. LLA. y JH. R].>(TEST)
  1. ferir
    • Ay
    • Cv
    • Md
    • Cn
    • Cd
    • Vd
    • PVieya
  2. firir
    • Cb
    • y Ay
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • y Md
    • Bab
    • As
    • An
    • Gr
    • Pr
    • Sl
    • y Tox
    • Oc
    • Ib, Ll (VB)
  3. h.erir
    • Cl
  4. aferir dudoso (certainty = baxa)
    • Ll
    • PSil
    • LLA
    • y JH
    • R
Cast. herir, mancar [Cl. Ay. As. Vg. /Eo/. JH. R (ferir). DA]: Ferillu co lla ñavaya [JH. Cv]. 2. Mazar [An. Ll, Ib, (VB)] la lleche pa facer mantega [Qu. Tb. Sm. Md. Bab. PSil. Cn (M). An. Gr. Cd. Pr. Sl. Vd. Tox. PVieya. Oc]: Ta fire que fire tol día ya nun acabóu [Tb]: Nun yara pa firir el l.leichi del fríu que faía [Tb]. Bater, axitar [Pzu]. 3. Diburar la lleche [Vd]. 4. Axustar, facer encaxar bien dos coses [PSil. LLA]: Nun afiere bien esta tapina [PSil]. 5. {(Doc.). Llendar una finca con otra, tocar}. 6. Averiguar la capacidá d’un cacíu pa usalu llueu como midida [Ll]. Marcar les midíes o pesos en señal de que tán acordies col marcu [JH]. Marcar les midíes y peses en señal de que tán arreglaes al marcu [JH]. Contrastar pesos y midíes [R (aferir)]. //-se ‘atragantase’ [Cb (= firiase)]. //Ta firiendo nieve
‘fai fríu, el tiempu ta escuro y amaga nieve’ [Paredes (Cv)]. ///Fírite miou l.leite/del Altu’l Curnión./Primeiru you te coma/que l’amu’l zurrón [Sm]. Abril a les piedres fai ferir y a les muyeres fuxir [LC]. Abril col rau suel ferir, al entrar o al salir [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">herir,</i> mancar [Cl. Ay. As. Vg. /Eo/. JH. R (<i class="della">ferir</i>). DA]: <i class="della">Ferillu</i> <i class="della">co</i> <i class="della">lla</i> <i class="della">ñavaya</i> [JH. Cv].
  2. 2. Mazar [An. Ll, Ib, (VB)] la lleche pa facer mantega [Qu. Tb. Sm. Md. Bab. PSil. Cn (M). An. Gr. Cd. Pr. Sl. Vd. Tox. PVieya. Oc]: <i class="della">Ta</i> <i class="della">fire</i> <i class="della">que</i> <i class="della">fire</i> <i class="della">tol</i> <i class="della">día</i><i class="della"> ya nun acabóu </i>[Tb]: <i class="della">Nun yara pa firir el l.leichi del fríu que </i><i class="della">faía</i> [Tb]. Bater, axitar [Pzu].
  3. 3. Diburar la lleche [Vd].
  4. 4. Axustar, facer encaxar bien dos coses [PSil. LLA]: <i class="della">Nun</i> <i class="della">afiere bien</i> <i class="della">esta</i> <i class="della">tapina</i> [PSil].
  5. 5. {(Doc.). Llendar una finca con otra, tocar}.
  6. 6. Averiguar la capacidá d’un cacíu pa usalu llueu como midida [Ll]. Marcar les midíes o pesos en señal de que tán acordies col marcu [JH]. Marcar les midíes y peses en señal de que tán arreglaes al marcu [JH]. Contrastar pesos y midíes [R (<i class="della">aferir</i>)]. //<i class="della">-se</i> ‘atragantase’ [Cb (= firiase)]. //<i class="della">Ta</i> <i class="della">firiendo</i> <i class="della">nieve</i> <br class="della">‘fai fríu, el tiempu ta escuro y amaga nieve’ [Paredes (Cv)]. ///<i class="della">Fírite</i> <i class="della">miou</i> <i class="della">l.leite</i>/<i class="della">del</i> <i class="della">Altu’l</i> <i class="della">Curnión.</i>/<i class="della">Primeiru</i> <i class="della">you</i> <i class="della">te </i><i class="della">coma</i>/<i class="della">que</i> <i class="della">l’amu’l</i> <i class="della">zurrón</i> [Sm]. <i class="della">Abril</i> <i class="della">a</i> <i class="della">les</i> <i class="della">piedres</i> <i class="della">fai</i> <i class="della">ferir</i> <i class="della">y</i> <i class="della">a les</i> <i class="della">muyeres</i> <i class="della">fuxir</i> [LC]. <i class="della">Abril</i> <i class="della">col</i> <i class="della">rau</i> <i class="della">suel</i> <i class="della">ferir</i>, <i class="della">al</i> <i class="della">entrar</i> <i class="della">o</i> <i class="della">al </i><i class="della">salir</i> [LC].
fer illo coto in pozo antiquo 934 (refechu) [ACL/161] ipsa carraria qui uenit de Superatello et fer in illa incruciliata 934 (refechu) [ACL/161] uilla Dodornio et fere in Sancto Petro cum suas pausatas 1025 (s. XII) [ACL/422] uadit per illa regera ... et fer ad illo riuulo 1098 (s.XII) [SV/200] per termino de illa uauga et fer al uau 1098 (s.XII) [SV/200] ferit ad cimam de illa perullal 1141(or.) [SV/325] ferir lo quisier co > las armas 1145 (1295) [FU/29] et si al campo exirent et non se ferirent s. XII [FA/123] feran las mesuras a las que directas sunt per concellio s. XII [FA/127] sil firier sobr > aquesto una uez co > lo que touiere en mano 1145 (1295) FU/29] & si lidiare > que ellos se fiera > el que for uençudo 1145 (1295) [FU/33] fiera las mesuras a las que derechas son p > co >çello 1145 (1295) [FU/33] per penna del calvo et ferit ad auteiro 1150 [SPM/272] ferit usque at Pinnam Manteiga 1177 (s. XIV) [DCO-I/463] fiere a Candanola de una parte1207 [LRCourias/128] ela nostra tercia quanto i afere a nos in Reigada 1221(or.) [SV/108] fiere in illa carrera qui vadit de Oveto a Priorio 1221(or.) [SV/111] vadit ad illo cantale in redore et fiere in illa calella 1224(or.) [SV/132] de alia parte fiere in illo ero de Pele Infanzon 1234(or.) [SP- I/152] el iudio o el moro que ferire o matar 1238 (c.) [MSAH-V/222] de parte delante fiere enna ponte 1248(or.) [SV- IV(3)/96] non viendan vino sinon por medida de fuste derecha aferida pel azumne 1274 [Ordenances/44] fu a mia casa de noche et ferio a Mayor 1275(or.) [MCar- II/111] feria con el a una figura de serpiente 1285 [DCO-V/138] que aderecho al ero de la candena e ue ferir al rio1289 [PAU- viéu/105] conmo corre la carcaua aderredor e ue ferir a la castannar 1289 [PAUviéu/107] enna otra frontera fiere en heredat della turubella 1297 [DCO-V/201] lo ferir con punno o con otra cosa s. XIII(or.) [FX/197] develu castigar el juiz assi que aquel que fo ferido s. XIII(or.) [FX/217] en el corpo con correa o con palo feriendolu s. XIII(or.) [FX/217] el que lo ferio peche una livra de oro al ferido s. XIII(or.) [FX/218] a quin fieren ennas renes que lu fazen corcobado s. XIII(or.) [FX/218] todo omne que fiere o quier ferir a otri sen razon s. XIII(or.) [FX/222] si enna forcia for ferido o morto s. XIII(or.) [FX/265] afronta en el reguero que va ferir al pozo de Fontan 1375(or.) [SP-II/455]; 1377(or.) [SP-II/467] elas iusticias fagan fazer dos ochauas derechas (...) a estas afieran todas las otras [FS (FFLL)] y tiene medidas en casa con que mide manteca y otras cosas sin estar aferidas ni averlas visitado el fiel ni la justicia 1670 [Sayambre/126-23] era emposible que dexás topallo según que para ferillo se entaína -/BC: según para ferillu se encamina/Marirreguera (Viejo) s. XVII [HyL/217] Dios ños llibre de anguna mala maña /que siendo natural tarde se pierde:/el que está duchu a ferir con saña /ñon tien falta que algúnu-y lo acuerde [BAúxa, PyT (Poesíes 161- 164)]
  1. fer illo coto in pozo antiquo
  2. 934 (refechu) ACL/161
  3. ipsa carraria qui uenit de Superatello et fer in illa incruciliata
  4. 934 (refechu) ACL/161
  5. uilla Dodornio et fere in Sancto Petro cum suas pausatas
  6. 1025 (s. XII) ACL/422
  7. uadit per illa regera ... et fer ad illo riuulo
  8. 1098 (s.XII) SV/200
  9. per termino de illa uauga et fer al uau
  10. 1098 (s.XII) SV/200
  11. ferit ad cimam de illa perullal 1141(or.) [SV/325] ferir lo quisier co > las armas 1145 (1295) [FU/29] et si al campo exirent et non se ferirent s. XII
  12. FA/123
  13. feran las mesuras a las que directas sunt per concellio s. XII
  14. FA/127
  15. sil firier sobr > aquesto una uez co > lo que touiere en mano 1145 (1295) FU/29]
  16. & si lidiare > que ellos se fiera > el que for uençudo
  17. 1145 (1295) FU/33
  18. fiera las mesuras a las que derechas son p > co >çello
  19. 1145 (1295) FU/33
  20. per penna del calvo et ferit ad auteiro 1150 [SPM/272] ferit usque at Pinnam Manteiga 1177 (s. XIV) [DCO-I/463] fiere a Candanola de una parte
  21. 1207 LRCourias/128
  22. ela nostra tercia quanto i afere a nos in Reigada
  23. 1221(or.) SV/108
  24. fiere in illa carrera qui vadit de Oveto a Priorio
  25. 1221(or.) SV/111
  26. vadit ad illo cantale in redore et fiere in illa calella
  27. 1224(or.) SV/132
  28. de alia parte fiere in illo ero de Pele Infanzon
  29. 1234(or.) SP- I/152
  30. el iudio o el moro que ferire o matar 1238 (c.) [MSAH-V/222] de parte delante fiere enna ponte 1248(or.) [SV- IV(3)/96] non viendan vino sinon por medida de fuste derecha aferida pel azumne
  31. 1274 Ordenances/44
  32. fu a mia casa de noche et ferio a Mayor
  33. 1275(or.) MCar- II/111
  34. feria con el a una figura de serpiente
  35. 1285 DCO-V/138
  36. que aderecho al ero de la candena e ue ferir al rio
  37. 1289 PAU- viéu/105
  38. conmo corre la carcaua aderredor e ue ferir a la castannar
  39. 1289 PAUviéu/107
  40. enna otra frontera fiere en heredat della turubella
  41. 1297 DCO-V/201
  42. lo ferir con punno o con otra cosa s. XIII(or.)
  43. FX/197
  44. develu castigar el juiz assi que aquel que fo ferido s. XIII(or.)
  45. FX/217
  46. en el corpo con correa o con palo feriendolu s. XIII(or.)
  47. FX/217
  48. el que lo ferio peche una livra de oro al ferido s. XIII(or.)
  49. FX/218
  50. a quin fieren ennas renes que lu fazen corcobado s. XIII(or.)
  51. FX/218
  52. todo omne que fiere o quier ferir a otri sen razon s. XIII(or.)
  53. FX/222
  54. si enna forcia for ferido o morto s. XIII(or.)
  55. FX/265
  56. afronta en el reguero que va ferir al pozo de Fontan 1375(or.) [SP-II/455];
  57. 1377(or.) SP-II/467
  58. elas iusticias fagan fazer dos ochauas derechas (...) a estas afieran todas las otras
  59. FS (FFLL)
  60. y tiene medidas en casa con que mide manteca y otras cosas sin estar aferidas ni averlas visitado el fiel ni la justicia
  61. 1670 Sayambre/126-23
  62. era emposible que dexás topallo según que para ferillo se entaína -/BC: según para ferillu se encamina/Marirreguera (Viejo) s. XVII
  63. HyL/217
  64. Dios ños llibre de anguna mala maña /que siendo natural tarde se pierde:/el que está duchu a ferir con saña /ñon tien falta que algúnu-y lo acuerde
  65. BAúxa, PyT (Poesíes 161- 164)
Del llat. FERĪRE ‘golpear’, ‘mazar’, ‘mancar’, ‘tocar’, ‘acuñar moneda’, ‘marcar’ (OLD), aceiciones toes que xustifiquen los conteníos asturianos de ferir; tamién los del amestáu y arcai- zante aferir (cfr.). N’efeutu, dende ‘golpear’ pue siguise la consecuencia de ‘mancar, facer una mancadura’. Per otru llau, del fechu de ‘golpear la lleche’ sigue l’aceición de ‘mazar, facer mantega’. Al empar, ‘llendar’ ye namái una aplicación metafórica, la mesma que vemos en ‘golpear’ → ‘pegar’ y ‘tocar (una finca con otra)’. Lo mesmo ha dicise de la idea de aferir ‘facer coincidir’ y ‘axustar’ mui rellacionao con ‘midir’ yá conseñao en llatín y nel FSalamanca (EAlvar 30). El verbu ta allugáu na Romania (REW) y en tol centro-occidente penin- sular (DEEH; DCECH s.v. herir; PE2: 33; PE4: 174). En rellación etimolóxica atópase feridera (cfr.), ferideru (cfr.), feridor (cfr.), feridoria (cfr.), feridura (cfr.). Ente los términos formaos so la variante aferir conseñamos aferición (cfr.), aferidor (cfr.), aferidura (cfr.); tamién l’aferíu (cfr.) nominalización llograda dende’l participiu débil. La documentación de Lleón úfrenos una amestanza verbal cola preposición IN > en talmente como afita esti testu de lo cabero’l XIII: item otra tierra que enfier ennas uinas de Naua 1272(or.) [ACL-VIII/61].
ferlamicu, el
📖: ferlamicu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Falco</i>(TEST)
  1. ferlamicu
  2. ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Falco</i
subbuteo, alcotán [Noval].
  1. 1. <i class="della">subbuteo,</i> alcotán [Noval].
Cfr. ferre.
fermentáu, el
📖: fermentáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. fermentáu
Zucre requemao disuelto en lleche [PVieya]. Cfr. aformentar.
  1. Zucre requemao disuelto en lleche [PVieya]. Cfr. aformentar.
  2. PVieya
ferméu, el
📖: ferméu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Bola de pelusa [Qu]: <i class="della">Ta</i>(TEST)
  1. ferméu
    • Qu
  2. Bola de pelusa [Qu]: <i class="della">Ta</i
debaxo la cama too l.leno de fermeos [Qu].
  1. 1. <i class="della">debaxo</i> <i class="della">la</i> <i class="della">cama</i> <i class="della">too</i> <i class="della">l.leno</i> <i class="della">de</i> <i class="della">fermeos</i> [Qu].
**
fermosu, a, o
📖: fermosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<formoso [Tor]. furmosu [Bab. Pzu]. h.ermosu [Cl]. ///har- mosu [As]. +hermusu [Ll].>(TEST)
  1. fermosu
  2. formoso
    • Tor
  3. furmosu
    • Bab
    • Pzu
  4. h.ermosu
    • Cl
  5. har- mosu infl. cast.
    • As
  6. hermusu metafonía
    • Ll
Guapu [Cl. Ll. Bab. Pzu. As. Tor. JH]. ///Moza de cara sosa ente fees ye fermosa [LC].
  1. 1. Guapu [Cl. Ll. Bab. Pzu. As. Tor. JH]. ///<i class="della">Moza de cara sosa </i><i class="della">ente</i> <i class="della">fees</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">fermosa</i> [LC].
a) Petrus formosus [LCodo/116-140] - En nos llodos del camín/non cur{ó} de llamorgase/que a quien ye formoso Sol/non manchan os llodazales [Xuan García (1665: 150)] b) Petro fermoso Domingo andres Ion martiniz1245 [DCO- V/36] Domingo pelaiz fillo de miasol. Petro frade. Petro fermoso 1246(or.) [DOSV-II/249] Pedro Fermoso Iohan Rodriguiz Alfonso Pelayz 1266 [MB- II/91] un cullarero con onze cullares francesas muy fermosas 1294 [DCO-V/192] la mia capa tenia cintas de seda muy fermosas que foron fe- chas 1294 [DCO-V/191] Alonso Fermoso Juan Roxo vecinos de Villalon 1464(or.) [ACL-X/431] don Iohan yerno de Fermosino 1247(or.) [MSAH-V/247] Alonso Fermoso Juan Roxo vecinos de Villalon 1464(or.) [ACL-X/431] la más fermosa falatible y amorósa quixo facét’ el Siñor [CUESTA(NB)/85] la nuiche cuando’l tesoru esparde de sos arrellucientes fer- moses lluminaries [PPRIA(NB)/219] una moi fermosa neña q’ apenes s’ mira plasma 1890 [Cano(c20)/24] va rixendu los fermosos caballos d’ abun- dosu pelamen [EGªREN(NB)/285] el neñín ye más fermosu qu’ el sol qu’ alluma nel cielu [EGªREN(NB)/283] c) canten como la serena unos cantares hermosus con una mó- sica ñueva 1858 [Cabeza/31] el neñu hermosu pa que non se esvíen con faraguyinos les engatusine 1871? [FCASTRO/26] perdona neñu hermosu si anantes falé llixeru enxencle ye mió sesera [JAGONZ(NB)/239] nel poblín de Cadaveu que ya de lus más armosus 1931 [F. Coronas/25]
  1. a) Petrus formosus
  2. LCodo/116-140
  3. - En nos llodos del camín/non cur{ó} de llamorgase/que a quien ye formoso Sol/non manchan os llodazales
  4. Xuan García (1665: 150)
  5. b) Petro fermoso Domingo andres Ion martiniz
  6. 1245 DCO- V/36
  7. Domingo pelaiz fillo de miasol. Petro frade. Petro fermoso
  8. 1246(or.) DOSV-II/249
  9. Pedro Fermoso Iohan Rodriguiz Alfonso Pelayz
  10. 1266 MB- II/91
  11. un cullarero con onze cullares francesas muy fermosas
  12. 1294 DCO-V/192
  13. la mia capa tenia cintas de seda muy fermosas que foron fe- chas
  14. 1294 DCO-V/191
  15. Alonso Fermoso Juan Roxo vecinos de Villalon
  16. 1464(or.) ACL-X/431
  17. don Iohan yerno de Fermosino
  18. 1247(or.) MSAH-V/247
  19. Alonso Fermoso Juan Roxo vecinos de Villalon
  20. 1464(or.) ACL-X/431
  21. la más fermosa falatible y amorósa quixo facét’ el Siñor
  22. CUESTA(NB)/85
  23. la nuiche cuando’l tesoru esparde de sos arrellucientes fer- moses lluminaries
  24. PPRIA(NB)/219
  25. una moi fermosa neña q’ apenes s’ mira plasma 1890 [Cano(c20)/24] va rixendu los fermosos caballos d’ abun- dosu pelamen
  26. EGªREN(NB)/285
  27. el neñín ye más fermosu qu’ el sol qu’ alluma nel cielu
  28. EGªREN(NB)/283
  29. c) canten como la serena unos cantares hermosus con una mó- sica ñueva
  30. 1858 Cabeza/31
  31. el neñu hermosu pa que non se esvíen con faraguyinos les engatusine 1871?
  32. FCASTRO/26
  33. perdona neñu hermosu si anantes falé llixeru enxencle ye mió sesera
  34. JAGONZ(NB)/239
  35. nel poblín de Cadaveu que ya de lus más armosus
  36. 1931 F. Coronas/25
Del llat. FORMŌSUS, -A, -UM ‘fechu de molde’ → ‘bien fechu’, ‘guapu’ (EM s.v. forma), sustitutu de pulcher (Väänänen 1985:
  1. 147), con continuadores na Romania llateral (REW). Del tér- minu yá se conocen referencies crítiques cuando se conseña Formosus non formunsus (Appedix Probi); y tamién: Formo- sus sine n secunda syllaba scribendum est, ut arenosus, fron- dosus, aquosus, herbosus (Albinus: Orthographia (s. IV): Iliescu-Slusanski: 9). Les variantes asturianes faen ver l’usu d’espresiones etimolóxiques dafechu y, al llau, aquélles onde se produxo la dismilación vocálica de la deuterotónica, *fer- mosus d’u sigue tamién una formación fermosura (cfr.). La llingua medieval da anuncia del usu alverbial: mando sote- rrarme bien et fermosamiente segund el mi estado 1361(or.) [SIL/340]. A la so vera alviértese la formación d’un verbu dende fermosuafermosear (cfr.) anque siempre duldosu al conseñalu JH namái. Una nominalización del masculín úfrela la variante oriental del ast. h.ermosu (cfr. fermosu). El términu patrimonial ast. acaba cediendo a les espresiones castellani- zaes con [ø-]y, llueu, sustituyíes por guapu, a, o (cfr.).
  2. ø-
fermosu, el*
📖: fermosu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.ermosu [Lln].>(TEST)
  1. fermosu
  2. h.ermosu
    • Lln
Cacíu, xeneralmente de barru, redondu, atáu na parte d’arriba con un pelleyu y con furacu per baxo, tapáu con un corchu [Lln].
  1. 1. Cacíu, xeneralmente de barru, redondu, atáu na parte d’arriba con un pelleyu y con furacu per baxo, tapáu con un corchu [Lln].
Cfr. fermosu, a, o.
fermosura, la
📖: fermosura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<furmusura [Pzu. CSil].>(TEST)
  1. fermosura
  2. furmusura
    • Pzu
    • CSil
Guapura [Pzu. CSil. R].
  1. 1. Guapura [Pzu. CSil. R].
a) non acierta denguno na quintana lo que ye la galana fer- mosura 1904 [TORNIE(NB)/171] está la fermosura entre les mores que ofrecen los escayos nos bardiales 1904 [TORNIE(NB)/172] en fermosura medró tanto Avilés que quita el xuicio 1925 [ORB/123] tal ye ista Asturies isti tesoru fechu riqueces y fermosures 1928 [PPRIA(B)/81] b) una veyura que pudiés comparase a so hermosura 1909 [Salcedo/20] sintiendo pol mi cuerpu regolvinos al ver tanta hermosura 1906-1914 [J. Arango/53] malaya si yos ataye más que hermosura anxelical 1906- 1914 [J. Arango/111] Deriváu del ast. fermosu, a, o (
  1. a) non acierta denguno na quintana lo que ye la galana fer- mosura
  2. 1904 TORNIE(NB)/171
  3. está la fermosura entre les mores que ofrecen los escayos nos bardiales
  4. 1904 TORNIE(NB)/172
  5. en fermosura medró tanto Avilés que quita el xuicio
  6. 1925 ORB/123
  7. tal ye ista Asturies isti tesoru fechu riqueces y fermosures
  8. 1928 PPRIA(B)/81
  9. b) una veyura que pudiés comparase a so hermosura
  10. 1909 Salcedo/20
  11. sintiendo pol mi cuerpu regolvinos al ver tanta hermosura 1906
  12. 1914 J. Arango/53
  13. malaya si yos ataye más que hermosura anxelical 1906
  14. 1914 J. Arango/111
  15. Deriváu del ast. fermosu, a, o (
cfr.). La variante con “h-” que- lleemos en §b ye un nidiu castellanismu.
fernanducu, el
📖: fernanducu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Espiga d’escanda de ruin valor [Qu. Tb]. <br class="della">Posible deantroponímicu del nome de persona FERNANDO con un suf. dim. -UCU. Desconocemos la motivación qu’empobinó a denomar una espiga col nome de persona <i class="della">Fernando</i>(TEST)
  1. fernanducu
  2. Espiga d’escanda de ruin valor
    • Qu
    • Tb
  3. <br class="della">Posible deantroponímicu del nome de persona FERNANDO con un suf
  4. dim
  5. -UCU
  6. Desconocemos la motivación qu’empobinó a denomar una espiga col nome de persona <i class="della">Fernando</i
anque’l fenómenu podría comparase col nome de tela fernandina que s’adauta del fr. FERRANDINE (DCECH s.v. fernandina).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. anque’l fenómenu podría comparase col nome de <i class="della">tela</i> <i class="della">fernandina</i> que s’adauta del fr. FERRANDINE (DCECH s.v. fernandina).
feroche
📖: feroche
🏗️: NO
✍️: NO
Feroz [Vg]. Podría tratase, cenciellamente, d’un eufemismu de FEROCE ‘feroz’, ‘cruel’, pallabra que pue tener l’aniciu nel it. <i class="della">feroce </i>anque hai un arabismu andaluz <i class="della">jarocho </i>(o <i class="della">arocho</i>) quiciabes aniciáu en <i class="della">*h.ar(r)uj</i>(TEST)
  1. feroche
  2. Feroz
    • Vg
  3. Podría tratase, cenciellamente, d’un eufemismu de FEROCE ‘feroz’, ‘cruel’, pallabra que pue tener l’aniciu nel it
  4. <i class="della">feroce </i>anque hai un arabismu andaluz <i class="della">jarocho </i>(o <i class="della">arocho</i>) quiciabes aniciáu en <i class="della">*h.ar(r)uj</i
→ and. H.ÁRIJ ‘coléricu’ (DA s.v. arocho).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. → and. H.ÁRIJ ‘coléricu’ (DA s.v. arocho).
feroz
📖: feroz
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">feroz</i>. //<i class="della">Ente</i>(TEST)
  1. feroz
    • Tb
  2. Cast
  3. <i class="della">feroz</i>
  4. <i class="della">Ente</i eonaviego
dos penas feroces hai un home dando voces {La respuesta a esta cosadiella ye: el peu} [Tb]. estoncies el re don Sil andaba en guerra feroz -/Marirre- guera (Viejo)1639 [SantaOlaya/285]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">dos</i> <i class="della">penas</i> <i class="della">feroces</i> <i class="della">hai</i> <i class="della">un</i> <i class="della">home</i> <i class="della">dando</i> <i class="della">voces</i> {La respuesta a esta cosadiella ye: <i class="della">el</i> <i class="della">peu</i>} [Tb]. <i class="della">estoncies el re don Sil andaba en guerra </i><i class="della">feroz</i> -/Marirre- guera (Viejo)1639 [SantaOlaya/285]
Mira hacia un senderín, ve que baxaba,/al parecer bien farta mas sedienta,/una liona feroz, desatinada,/con un palmo de boca ensangrentada [BAúxa, PyT (Poesíes 149-152)] feroz llobu que come los xatos como si fora xamon 1857 [Cabeza/15] el llobu fieru feroz les persigue y quier tarazáles con_los sos caniles 1871? [FCASTRO/27] más que las ondas la firan deixa qu’is pase la furia feroz 1930 [FCoronas/58]
  1. Mira hacia un senderín, ve que baxaba,/al parecer bien farta mas sedienta,/una liona feroz, desatinada,/con un palmo de boca ensangrentada
  2. BAúxa, PyT (Poesíes 149-152)
  3. feroz llobu que come los xatos como si fora xamon
  4. 1857 Cabeza/15
  5. el llobu fieru feroz les persigue y quier tarazáles con_los sos caniles 1871?
  6. FCASTRO/27
  7. más que las ondas la firan deixa qu’is pase la furia feroz
  8. 1930 FCoronas/58
Del llat. FEROX, -OCIS ‘feroz’ que tienen por cultismu en caste- llán (DEEH; DCECH s.v. fiero) pero que n’ast. podría ser fónica- mente autóctona.
ferpón, el
📖: ferpón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">arpón</i>(TEST)
  1. ferpón
  2. Cast
  3. <i class="della">arpón</i
[Vg].
  1. 1. [Vg].
Una baca que se dize Farpona color parda 1573 [(Co- muña): 124]
  1. Una baca que se dize Farpona color parda
  2. 1573 (Co- muña): 124
Del mesmu aniciu que’l cast. arpón, [del fr. HARPON] diminu- tivu de arpe ‘garra’ (DCECH s.v. arpa). Desconozo si ha rella- cionase col apellíu ast. Farpón, averáu al nomatu de documentu de 1162: “Roderico Roderiguez dicto Farpon” [CDMVO/52] qu’entendimos otramiente (cfr. farrapón, ona). El so aniciu axetivu ufriríalu la nuesa documentación del sie- glu XVI:
  1. Una xata de diezmo que se llama Farpona 1570 [(Comuña): 111]
  2. 1570 (Comuña): 111
ferra, la
📖: ferra
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<<i class="della">sic</i>(TEST)
  1. ferra
  2. i class="della">sic</i
>
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. >
FERRA, adautáu a la 1ª declinación y, de xuru, préstamu ente nós al nun se dar diptongación de la tónica. De toes maneres §2 ufre un resultáu aguardable na fastera eonaviega.
  1. FERRA, adautáu a la 1ª declinación y, de xuru, préstamu ente nós al nun se dar diptongación de la tónica. De toes maneres
  2. §2 ufre un resultáu aguardable na fastera eonaviega.
Fierro que val de fema onde encaxa’l timón d’un barcu o lan- cha pela parte interior [JH]. 2. El fierru de la peonza [/Eo/]. Del neutru pl. de ferrum, -i ‘fierro’, ‘oxetu de fierro’ (EM),
ferrabuyu, el*
📖: ferrabuyu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><h.errabuyu [Pa].>(TEST)
  1. ferrabuyu
  2. ident class="della" level="1"></ident><h.errabuyu
    • Pa
Cualquier trozu de fierro que nun se sabe cuasimente lo que ye [Pa]. Del neutru pl. de FERRUM, -I ‘fierro’, ‘oxetu de fierro’ (EM) > ast. fierru, pero ensin diptongu al quedar en posición átona. Lleva una amestadura d’un suf. diminutivo-despeutivu -uyu, con una -b- antihiática quiciabes antepuesta al sufixu.
  1. Cualquier trozu de fierro que nun se sabe cuasimente lo que ye [Pa].
  2. Pa
  3. Del neutru pl. de FERRUM, -I ‘fierro’, ‘oxetu de fierro’ (EM) > ast. fierru, pero ensin diptongu al quedar en posición átona. Lleva una amestadura d’un suf. diminutivo-despeutivu -uyu, con una -b- antihiática quiciabes antepuesta al sufixu.
ferracachu, el
📖: ferracachu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Oxetu o ferramienta de fierro, vieya ya inservible [Tor]. <ident class="della" level="1"></ident>Del neutru de FERRUM, -I ‘fierro’, ‘oxetu de fierro’ (EM)>(TEST)
  1. ferracachu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Oxetu o ferramienta de fierro, vieya ya inservible
    • Tor
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Del neutru de FERRUM, -I ‘fierro’, ‘oxetu de fierro’ (EM)
ast. fierru, ensin diptongación al quedar átona la tónica primitiva por doble incrementación diminutivo-despeutiva -ac(u)- +
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ast. <i class="della">fierru</i>, ensin diptongación al quedar átona la tónica primitiva por doble incrementación diminutivo-despeutiva -<i class="della">ac(u)-</i> <i class="della">+</i>
achu.
  1. achu.
ferrada, la
📖: ferrada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ferrá [y Ac. Bi. Llg. Ca (= ferraína). Sb. Ay. Ri. Ar. Qu]. h.errá [Pb]. h.errada [LV. Lln (S). Cl. Rs. Os. Co. Pa]. h.arrada [Lln. Pa].///<ident class="della" level="1"></ident>//rada [Mar].>(TEST)
  1. ferrada
  2. ferrá
    • y Ac
    • Bi
    • Llg
    • Ca (= ferraína)
    • Sb
    • Ay
    • Ri
    • Ar
    • Qu
  3. h.errá
    • Pb
  4. h.errada
    • LV
    • Lln (S)
    • Cl
    • Rs
    • Os
    • Co
    • Pa
  5. h.arrada
    • Lln
    • Pa
  6. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  7. rada eonaviego
    • Mar
Aición y efeutu de ferrar [Md]. 2. Cast. herrada [LV. Rs. Co. Cg. Cb. Cñ. Llg. Ca. Ll]. {Ensin categorizar “herrada” [Cb. Sb. Tox. /Eo/]}. Vasía redonda, más estrencha pela boca que pel culu, fecha de delles pieces de madera xuntaes y suxetes pel mediu de dos aros de fierro, con asa del mesmu metal, pa traer agua pa beber [JH]. Vasía de madera, con argolles de fie- rro [Cl] pa traer y llevar agua [Lln. Pb. Vv. Ac. Bi. Ay. Ri. Qu. Tb. Pzu. Pr. Cv. Oc. VBable. R]. Cast. herrada, vasía pa traer agua de la fonte [Sm]. Cacíu de madera pal agua [Pa. Ca (= fe- rraína). Vd. DA]. Calderu de madera en forma troncocónica y reforzada per fuera con aros de fierro [Mar]. Vasía de fierro o madera reforzada pa recoyer agua pa beber [Vd]. Vasía pal agua [Os. Ar]. 3. Vasía de llatón pa carretar aceite [Llu].///Una ferrada ñon ye caldera pero ye palabra manxadera “una he- rrada no es caldera pero es palabra majadera” [JH]. Cueye la ferrada y vólvite á casa pos tienes colada [CyN (Recuerdos)]. Con cántara o con ferrada facen les moces parada [LC]. Con despensa y ferrada llena bien se prepara la cena [Vv]. una carral et duas archas et unum pozal una caldaria una fe- rrada 1181(or.) [MSAH-IV/382-3] tres mosteles vna ferrada vn asegur vna acola vna podadera 1189(or.) [ACL/11] dos poçales dos ferradas vnas tenazas tres tinedos sartagine 1227 (s. XV) [ACL/458] vna mesa vn pozal vna ferrada IIII aradros con V reyas 1245(or.) [MSAH-V/238]
una azuela et un escopro et I ferrada et I machado 1268(or.) [MCar-II/61] la fferrada de agua a manos 1289 [DCO-II/157] II artesas et I caldera et II ferradas et V cubas s. XIII(or.) [MCar-II/277] vna ferrada de sacar agua con suas cadenas 1316(or.) [ACL- IX/238] una vinna que rinde ses ferradas de vino 1324 [FRLeón/313] tres ferradas de vinno por la festa de Sant Martino del mes 1348 [Espinareda/134] huna forrada de vino al novo primero que ven por manda 1394 [Espinareda/185] tres feradas de vino al novo promo que venier por manda 1395 [Espinareda/189] enbiar de cada casa una persona con una caldera o ferrada 1523 [AAU/403] la ferrada [Grangerías XVIII: 1086] E na fuente del llugar/llenaba la so ferrada [Enamorados Aldea 243] Canta la moza llevando/la jarrada na cabeza [AMoría] nin con llenar mio ferrada nin con pintame sos penas 1847 [Vigil(c21)/12] a ti van les repaces y enllenen la ferrada [ACEBA (CYC)/287] non habia en casa de Perico más que l’agua de la jerrada 1890 [G. RUBIN/15] Del axetivu llat. FERRĀTUS, -A, -UM ‘cubiertu de fierro’ (OLD), ensin dulda poles argolles de fierro que lleva esta vasía, y del participiu del verbu ferrar ( V uasos argenteos et I ferratella [981-994] [ODueñas/186] X culiares de argento I trulione ferratella cenne de eramine 1025 (s. XI) [MSAH-II/64]
  1. Aición y efeutu de ferrar [Md]. 2. Cast. herrada [LV. Rs. Co. Cg. Cb. Cñ. Llg. Ca. Ll]. {Ensin categorizar “herrada” [Cb. Sb. Tox. /Eo/]}. Vasía redonda, más estrencha pela boca que pel culu, fecha de delles pieces de madera xuntaes y suxetes pel mediu de dos aros de fierro, con asa del mesmu metal, pa traer agua pa beber [JH]. Vasía de madera, con argolles de fie- rro [Cl] pa traer y llevar agua [Lln. Pb. Vv. Ac. Bi. Ay. Ri. Qu. Tb. Pzu. Pr. Cv. Oc. VBable. R]. Cast. herrada, vasía pa traer agua de la fonte [Sm]. Cacíu de madera pal agua [Pa. Ca (= fe- rraína). Vd. DA]. Calderu de madera en forma troncocónica y reforzada per fuera con aros de fierro [Mar]. Vasía de fierro o madera reforzada pa recoyer agua pa beber [Vd]. Vasía pal agua [Os. Ar]. 3. Vasía de llatón pa carretar aceite [Llu].///Una ferrada ñon ye caldera pero ye palabra manxadera “una he- rrada no es caldera pero es palabra majadera” [JH]. Cueye la ferrada y vólvite á casa pos tienes colada [CyN (Recuerdos)]. Con cántara o con ferrada facen les moces parada [LC]. Con despensa y ferrada llena bien se prepara la cena [Vv]. una carral et duas archas et unum pozal una caldaria una fe- rrada
  2. 1181(or.) MSAH-IV/382-3
  3. tres mosteles vna ferrada vn asegur vna acola vna podadera
  4. 1189(or.) ACL/11
  5. dos poçales dos ferradas vnas tenazas tres tinedos sartagine
  6. 1227 (s. XV) ACL/458
  7. vna mesa vn pozal vna ferrada IIII aradros con V reyas
  8. 1245(or.) MSAH-V/238

  9. una azuela et un escopro et I ferrada et I machado
  10. 1268(or.) MCar-II/61
  11. la fferrada de agua a manos
  12. 1289 DCO-II/157
  13. II artesas et I caldera et II ferradas et V cubas s. XIII(or.)
  14. MCar-II/277
  15. vna ferrada de sacar agua con suas cadenas
  16. 1316(or.) ACL- IX/238
  17. una vinna que rinde ses ferradas de vino
  18. 1324 FRLeón/313
  19. tres ferradas de vinno por la festa de Sant Martino del mes
  20. 1348 Espinareda/134
  21. huna forrada de vino al novo primero que ven por manda
  22. 1394 Espinareda/185
  23. tres feradas de vino al novo promo que venier por manda
  24. 1395 Espinareda/189
  25. enbiar de cada casa una persona con una caldera o ferrada
  26. 1523 AAU/403
  27. la ferrada
  28. Grangerías XVIII: 1086
  29. E na fuente del llugar/llenaba la so ferrada
  30. Enamorados Aldea 243
  31. Canta la moza llevando/la jarrada na cabeza
  32. AMoría
  33. nin con llenar mio ferrada nin con pintame sos penas
  34. 1847 Vigil(c21)/12
  35. a ti van les repaces y enllenen la ferrada
  36. ACEBA (CYC)/287
  37. non habia en casa de Perico más que l’agua de la jerrada
  38. 1890 G. RUBIN/15
  39. Del axetivu llat. FERRĀTUS, -A, -UM ‘cubiertu de fierro’ (OLD), ensin dulda poles argolles de fierro que lleva esta vasía, y del participiu del verbu ferrar (
  40. V uasos argenteos et I ferratella [981-994]
  41. ODueñas/186
  42. X culiares de argento I trulione ferratella cenne de eramine
  43. 1025 (s. XI) MSAH-II/64
cfr.), sigue l’ax. ast. ferráu, ada, ao (§a). La nominalización del femenín ye responsable del ast. ferrada (§b). El correspondiente masculín caltiénlu güei’l g-ast. ferrado, términu que tamién hebo conocer l’ast. ferráu (cfr.) y lo que ye’l so aumentativu ferradón. El femenín con- séñase tamién nun vieyu diminutivu en -ĔLLA:
ferraderu, el
📖: ferraderu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.erraderu [Lln]. h.erraeru [Cl].>(TEST)
  1. ferraderu
  2. h.erraderu
    • Lln
  3. h.erraeru
    • Cl
Mueble onde s’asitien les ferraes [Cl], los calderos [Ac]. Sitiu (con ganchos) onde se ponen les ferraes [Lln].
  1. 1. Mueble onde s’asitien les ferraes [Cl], los calderos [Ac]. Sitiu (con ganchos) onde se ponen les ferraes [Lln].
2. El que fai fe- rraes [JH]. 3. El que pon ferradures [Ac]. 4. Sitiu onde se ponen ferradures [Md (= ferradoriu)]. Cast. herradero (sic) [Lln. Pzu]. Cfr. ferrador, ora.
ferrador, ora, el/la
📖: ferrador
🔤: , ora, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora,
<ferraor [Cp. Ay]. h.errador [Lln. Pa]. ferraor/ferraora [Llg. Ri].>(TEST)
  1. ferrador
    • Cg
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • Cd
    • Pr
    • Vd
    • Oc
  2. ferraor
    • Cp
    • Ay
  3. h.errador
    • Lln
    • Pa
  4. ferraor/ferraora
    • Llg
    • Ri
Cast. herrador [Lln. Pa. Cg. Cp. Ac. Llg. Tb. Sm. Md. PSil. Cd. Pr. Vd. Tox. Oc. /Eo/. JH]. El que por oficiu fierra les ca- balleríes [Ay. Ri].
  1. 1. Cast. <i class="della">herrador </i>[Lln. Pa. Cg. Cp. Ac. Llg. Tb. Sm. Md. PSil. Cd. Pr. Vd. Tox. Oc. /Eo/. JH]. El que por oficiu fierra les ca- balleríes [Ay. Ri].
de parte de iuso casa de Pedro Peliz ferrador 1244 [DCO- II/16] Pedro pelaiz ferrador 1250(or.) [DOSV-II/328] el ferrador de cinquaenta morauedis 1255(or.) [MSAH- V/324] orto de Pedro Martiniz fferrador cerca el solar de Nicolao bochar 1259 [DCO-II/57] Iohan Dominguez ferrador e Gonçalo Garçia portero e Do- mingo Perez alfayate 1270(or.) [ACL-VIII/22] Alffonso Orros fferrador Alffonso Peres calçador 1286 (or.) [VVS/138] el ferrador de çinquaenta marauedis 1294(or.) [MSAH- V/516] yo Alffonsso Peliz ferrador morador en Ouiedo ¬ yo sua mu- ller 1295 [DCO-II/179] yo Alffonso Peliz fferrador ¬ yo sua muller Aldonça Domin- guiz 1296 [DCO-II/185] alffonso perez et Johan bartolome ferradores vezinos de Ouiedo 1308 [AAU/131] Fernan Domingues ferrador Fernan Alfonso 1339 [Espina- reda/120] casa ... en que agora muera Ruy Gonçalez ferrador 1412(or.) [SP-III/186] alfonso ferrandis fillo de alfonso suares ferrador 1412 [AAU/254] Gutierre portero e Fernando ferrador vesino de la dicha çib- dad 1472(or.) [ACL-X/492] ferrador [Grangerías XVIII: 216] D’una formación llatina de ferrum, ensin dulda *FERRATOR, -ORIS que yá se conseña nel archivu de la catedral de Zamora en 1182 (LELMAL s. v. ferrador) y en dellos testos más (Martí- nez Meléndez 1995: 497). De la mesma manera una forma- ción en -TŌRIUS ye responsable del ast. ferradoriu (
  1. de parte de iuso casa de Pedro Peliz ferrador
  2. 1244 DCO- II/16
  3. Pedro pelaiz ferrador
  4. 1250(or.) DOSV-II/328
  5. el ferrador de cinquaenta morauedis
  6. 1255(or.) MSAH- V/324
  7. orto de Pedro Martiniz fferrador cerca el solar de Nicolao bochar
  8. 1259 DCO-II/57
  9. Iohan Dominguez ferrador e Gonçalo Garçia portero e Do- mingo Perez alfayate
  10. 1270(or.) ACL-VIII/22
  11. Alffonso Orros fferrador Alffonso Peres calçador
  12. 1286 (or.) VVS/138
  13. el ferrador de çinquaenta marauedis
  14. 1294(or.) MSAH- V/516
  15. yo Alffonsso Peliz ferrador morador en Ouiedo ¬ yo sua mu- ller
  16. 1295 DCO-II/179
  17. yo Alffonso Peliz fferrador ¬ yo sua muller Aldonça Domin- guiz
  18. 1296 DCO-II/185
  19. alffonso perez et Johan bartolome ferradores vezinos de Ouiedo
  20. 1308 AAU/131
  21. Fernan Domingues ferrador Fernan Alfonso
  22. 1339 Espina- reda/120
  23. casa ... en que agora muera Ruy Gonçalez ferrador
  24. 1412(or.) SP-III/186
  25. alfonso ferrandis fillo de alfonso suares ferrador
  26. 1412 AAU/254
  27. Gutierre portero e Fernando ferrador vesino de la dicha çib- dad
  28. 1472(or.) ACL-X/492
  29. ferrador
  30. Grangerías XVIII: 216
  31. D’una formación llatina de ferrum, ensin dulda *FERRATOR,
  32. ORIS que yá se conseña nel archivu de la catedral de Zamora en 1182 (LELMAL s. v. ferrador) y en dellos testos más (Martí- nez Meléndez 1995: 497). De la mesma manera una forma- ción en -TŌRIUS ye responsable del ast. ferradoriu (
cfr.) y, quiciabes, de ferraderu (cfr.), anque ésti paez meyor entendelu n’ast. dende -ARIUS.
ferradoriu, el
📖: ferradoriu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.erradoriu [Lln (S)].>(TEST)
  1. ferradoriu
    • Md
  2. h.erradoriu
    • Lln (S)
Sitiu onde se ponen les ferraúres a les caballeríes [Md (= fer- raderu)].
  1. 1. Sitiu onde se ponen les ferraúres a les caballeríes [Md (= fer- raderu)].
2. Sitiu onde se cuelguen les ferraes [Lln (S)]. Cfr. ferrador.
ferradura, la
📖: ferradura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ferraúra [Cp. Llg. Sr. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Qu]. h.erradura [Lln. Pa].>(TEST)
  1. ferradura
    • Cg
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • An
    • Cd
    • Pr
    • Ce
    • Oc
  2. ferraúra
    • Cp
    • Llg
    • Sr
    • Sb
    • Ca
    • Ay
    • Ll
    • Ri
    • Qu
  3. h.erradura
    • Lln
    • Pa
Cast. herradura [Lln. Pa. Cg. Cp. Ac. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. An. Cd. Pr. Ce. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. JH. R]. 2. Pesllera de la puerta [Felechosa (Ay)]. //Em-
picar las ferraduras ‘morrer (especialmente los animales)’ [PSil]. //Llevar tovía ferraúres ‘tar amontesináu (un indivi- duu)’ [Llg]. //Dar una en clavu ya otra na ferradura ‘nun acer- tar, equivocase’ [Pr].
  1. 1. Cast. <i class="della">herradura</i> [Lln. Pa. Cg. Cp. Ac. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. An. Cd. Pr. Ce. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. JH. R].
  2. 2. Pesllera de la puerta [Felechosa (Ay)]. //<i class="della">Em-</i> <br class="della"><i class="della">picar las ferraduras </i>‘morrer (especialmente los animales)’ [PSil]. //<i class="della">Llevar tovía ferraúres </i>‘tar amontesináu (un indivi- duu)’ [Llg]. //<i class="della">Dar</i> <i class="della">una</i> <i class="della">en</i> <i class="della">clavu</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">otra</i> <i class="della">na</i> <i class="della">ferradura</i> ‘nun acer- tar, equivocase’ [Pr].
e si ferradura quebrar [FA (FFLL)] ferraduras para ferrar [Grangerías XVIII: 1065] anden per les calles de esa ciuda enseñando les ferradures 1901 [XUBILEU/18] D’una formación sobro ferrada (o sol so antecedente) cola amestadura del continuador del suf. -ŪRA, términu documen- táu nel llat. medieval como FERRATURA ‘ferrure’, ‘fers à cheval’ y ‘taillanderie’ (MLLM).
  1. e si ferradura quebrar
  2. FA (FFLL)
  3. ferraduras para ferrar
  4. Grangerías XVIII: 1065
  5. anden per les calles de esa ciuda enseñando les ferradures
  6. 1901 XUBILEU/18
  7. D’una formación sobro ferrada (o sol so antecedente) cola amestadura del continuador del suf. -ŪRA, términu documen- táu nel llat. medieval como FERRATURA ‘ferrure’, ‘fers à cheval’ y ‘taillanderie’ (MLLM).
ferraganchu, el
📖: ferraganchu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ferregancho [“de Valdés al Eo” /(Eo)/].>(TEST)
  1. ferraganchu
    • PVieya
  2. ferregancho
    • “de Valdés al Eo” /(Eo)/
Oxetu de fierro yá non usáu [Tox. PVieya]. Pedazu vieyu de fierro de cualquier clas y forma [/Eo/]. 2. Cualquier ferra- mienta o trozu de fierro [/Mánt/].
  1. 1. Oxetu de fierro yá non usáu [Tox. PVieya]. Pedazu vieyu de fierro de cualquier clas y forma [/Eo/].
  2. 2. Cualquier ferra- mienta o trozu de fierro [/Mánt/].
Podría tratase d’una amestadura de los responsables de fierru (cfr.) y ganchu (cfr.), ensin diptongación por treslláu acentual al llograse’l compuestu. De ferraganchu conocemos la va- riante ferranchu (cfr.), con perda de la -g-. Tamién foi posible facer el verbu esferraganchar (cfr.).
ferraguxu, el*
📖: ferraguxu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<firraguxu [As].>(TEST)
  1. ferraguxu
  2. firraguxu
    • As
Fierru vieyu [As].
  1. 1. Fierru vieyu [As].
Cfr. ferreguñu.
ferramen, el
📖: ferramen
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Dentadura [AGO]. D’una formación sobro <i class="della">ferrum</i>, quiciabes *FERRAMEN, -INIS ‘conxuntu de fierros’. Ye perclaro que l’aceición de güei supón un usu metafóricu pues fai referencia a la dentadura postiza lo mesmo qu’alvertimos na aceición §2 de <i class="della">ferramental</i>(TEST)
  1. ferramen
  2. Dentadura
    • AGO
  3. D’una formación sobro <i class="della">ferrum</i>, quiciabes *FERRAMEN, -INIS ‘conxuntu de fierros’
  4. Ye perclaro que l’aceición de güei supón un usu metafóricu pues fai referencia a la dentadura postiza lo mesmo qu’alvertimos na aceición §2 de <i class="della">ferramental</i
(cfr.), esto ye, una dentadura fecha con fierros o pieces de fierro.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.), esto ye, una dentadura fecha con fierros o pieces de fierro.
ferramental, {el}
📖: ferramental
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
Cast. <i class="della">herramienta</i>, conxuntu de ferramientes [Ll]. 2. Denta- dura [Ay]: ¡<i class="della">Qué ferramental tien! </i>[Ay {Camiéntome que ye familiar y fai referencia a la dentadura postiza}]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">cadenas almafazes cabestros & </i><i class="della">ferramental</i><i class="della">(TEST)
  1. ferramental
  2. {Camiéntome que ye familiar y fai referencia a la dentadura postiza}
  3. Cast
  4. <i class="della">herramienta</i>, conxuntu de ferramientes
    • Ll
  5. 2
  6. Denta- dura
    • Qué ferramental tien! [Ay.">Ay]: ¡<i class="della">Qué ferramental tien! </i>[Ay
  7. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">cadenas almafazes cabestros & </i><i class="della">ferramental</i><i class="della"
con so ferrage commo estaua 1294 [DCO-V/192] Cfr. ferramienta.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. con so ferrage</i> <i class="della">commo</i> <i class="della">estaua</i> 1294 [DCO-V/192] Cfr. <i class="della">ferramienta</i>.
ferramienta, la
📖: ferramienta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<firramienta [Oc]. h.erramienta [Lln. Pa]. /////ferramenta [PSil. Tox. /Eo. Mánt/].>(TEST)
  1. ferramienta
    • Cg
    • Sb
    • Ca
    • Ay
    • Ll
    • Md
    • An
    • Cd
    • Pr
    • Vd
    • Ri
    • Tb
  2. firramienta
    • Oc
  3. h.erramienta
    • Lln
    • Pa
  4. ferramenta dudoso (certainty = baxa)
    • PSil
    • Tox
    • /Eo
    • Mánt/
Cast. herramienta [Pa. Cg. Sb. Ca. Ay. Ll. Md. Bab. PSil. An. Cd. Pr. Vd. Tox. /Eo. Mánt/. JH. Vg]. Instrumentu de trabayu de fierro o aceru [Ri]. Una erbía [Tb]: Dame esa ferramienta ///Carpinteru de Nava, ferramienta suficiente [LBlanco].
  1. 1. Cast. <i class="della">herramienta</i> [Pa. Cg. Sb. Ca. Ay. Ll. Md. Bab. PSil. An. Cd. Pr. Vd. Tox. /Eo. Mánt/. JH. Vg]. Instrumentu de trabayu de fierro o aceru [Ri]. Una erbía [Tb]: <i class="della">Dame</i> <i class="della">esa</i> <i class="della">ferramienta</i> ///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Carpinteru</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Nava</i>, <i class="della">ferramienta</i> <i class="della">suficiente</i> [LBlanco].
que vou trabachar [Tb]. 2. Conxuntu de ferramientes [Lln. Sr. Ll. Tb. Sm. Md. PSil. Cd. Oc]: Con toda esa ferramienta nun fosti a faer la saltadera [Tb]: Eses ferramientes nun valen [Sr]. Conxuntu de los instrumentos de trabayu, de fierro o aceru [Ri]. Coses de fierro [Ay]. 3. Dentadura [Cg. Tor {camiéntome que ye d’usu perfamiliar pa referise a la dentadura postiza}]. a) quantos reciellos & quantos porcos hi esteuieren a la sazon & ferramientos 1263 [MB-II/88] b-1) molinos terras pratos pumares uineas qupas uasilias uesti- menta ferramenta 976 [ODueñas/44] uinias ropa uasilia feramentas in montibus in fontibus 1001 [ODueñas/67] uasilia feramenta uestito raupa lecto qum II ganapes 1062 (or.) [ACL/338] amplius inter pannos et lectisterna et pelles et ferramenta arma 1207 [LRCourias/124] duos boves et duas vacas et viginti recellos cum ferramentis suis 1256 (or.) [CLO/131] mando a Iohan Vidal la ferramenta que yo ajo 1375 [Espi- nareda/164] b-2) el ferrero que faz la ferramienta para la dicha obra 1340 (or.) [ACL-IX/438] el ferrero que llauraua la ferramienta para la dicha obra 1340 (or.) [ACL-IX/437] puercos e reçiellos e preseas e ferramienta e todas las otras cosas 1403 (or.) [VC-II/153] Del neutru llat. ferramentum, -i ‘ferramienta o erbía de fierro’ (OLD), pallabra espardida pela Romania (REW s. v. ferramĕntum), siguió’l masculín medieval asturianu, cuntable, del que tenemos testimoniu per documentu §a. Pero lo que se xeneralizó na llingua falada foi’l continuador del neutru plu- ral FERRAMENTA que se refier, de mano, al conxuntu d’erbíes de fierro; asina yá en Columella: et saepius inspiciat ferramenta (XI, 1, 20). La documentación del dominiu prefier conseñar el continuador del plural, ensin diptongu (b-1) y con diptongu más serondamente (§b-2) pero, salvo en §a, con un claru con- teníu de ‘non-cuntable’. Llueu, al ser ferramienta nome iden- tificáu colos de la 1ª declinación llatina, acaba por poder referise a tou tipu d’erbía individualizada almitiendo variación de númberu (una ferramienta, dos ferramientes, ferramien- tas que son de cortar” [Grangerías XVIII: 1085]), anque ensin desaniciar la posibilidá d’una referencia xeneral al conxuntu de ferramientes (hai ferramienta en payar). La espresión ensin diptongar ferramenta ye autóctona nos puntos conseñaos anque en PSil pue debese al influxu del sufixu, dacuando cul- tizante. El términu ta emparentáu cola llarga familia del ast. fierru (DGLA) ente ello col abondativu ferramental (PE1: 157;
  1. que vou trabachar [Tb]. 2. Conxuntu de ferramientes [Lln. Sr. Ll. Tb. Sm. Md. PSil. Cd. Oc]: Con toda esa ferramienta nun fosti a faer la saltadera [Tb]: Eses ferramientes nun valen [Sr]. Conxuntu de los instrumentos de trabayu, de fierro o aceru [Ri]. Coses de fierro [Ay]. 3. Dentadura [Cg. Tor {camiéntome que ye d’usu perfamiliar pa referise a la dentadura postiza}].
  2. Cg. Tor {camiéntome que ye d’usu perfamiliar pa referise a la dentadura postiza}
  3. a) quantos reciellos & quantos porcos hi esteuieren a la sazon & ferramientos
  4. 1263 MB-II/88
  5. b-1) molinos terras pratos pumares uineas qupas uasilias uesti- menta ferramenta
  6. 976 ODueñas/44
  7. uinias ropa uasilia feramentas in montibus in fontibus
  8. 1001 ODueñas/67
  9. uasilia feramenta uestito raupa lecto qum II ganapes
  10. 1062 (or.) ACL/338
  11. amplius inter pannos et lectisterna et pelles et ferramenta arma
  12. 1207 LRCourias/124
  13. duos boves et duas vacas et viginti recellos cum ferramentis suis
  14. 1256 (or.) CLO/131
  15. mando a Iohan Vidal la ferramenta que yo ajo
  16. 1375 Espi- nareda/164
  17. b-2) el ferrero que faz la ferramienta para la dicha obra
  18. 1340 (or.) ACL-IX/438
  19. el ferrero que llauraua la ferramienta para la dicha obra
  20. 1340 (or.) ACL-IX/437
  21. puercos e reçiellos e preseas e ferramienta e todas las otras cosas
  22. 1403 (or.) VC-II/153
  23. Del neutru llat. ferramentum, -i ‘ferramienta o erbía de fierro’ (OLD), pallabra espardida pela Romania (REW s. v. ferramĕntum), siguió’l masculín medieval asturianu, cuntable, del que tenemos testimoniu per documentu §a. Pero lo que se xeneralizó na llingua falada foi’l continuador del neutru plu- ral FERRAMENTA que se refier, de mano, al conxuntu d’erbíes de fierro; asina yá en Columella: et saepius inspiciat ferramenta (XI, 1, 20). La documentación del dominiu prefier conseñar el continuador del plural, ensin diptongu (b-1) y con diptongu más serondamente (§b-2) pero, salvo en §a, con un claru con- teníu de ‘non-cuntable’. Llueu, al ser ferramienta nome iden- tificáu colos de la 1ª declinación llatina, acaba por poder referise a tou tipu d’erbía individualizada almitiendo variación de númberu (una ferramienta, dos ferramientes, ferramien- tas que son de cortar” [Grangerías XVIII: 1085]), anque ensin desaniciar la posibilidá d’una referencia xeneral al conxuntu de ferramientes (hai ferramienta en payar). La espresión ensin diptongar ferramenta ye autóctona nos puntos conseñaos anque en PSil pue debese al influxu del sufixu, dacuando cul- tizante. El términu ta emparentáu cola llarga familia del ast. fierru (DGLA) ente ello col abondativu ferramental (PE1: 157;
  24. Grangerías XVIII: 1085
PE4: 175). En dellos casos al nome axúntase’l suf. d’aniciu ul- trapirenaicu -AGE: ferraxe (cfr.), percarauterizáu’l femenín como ferraxa (cfr.) d’u se fai ast. ferraxar (cfr.) y el compuestu esferraxar (cfr.).
ferranchu, el*
📖: ferranchu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<////ferranchos [Mar].>(TEST)
  1. ferranchu
  2. ferranchos variación de número
    • Mar
Fierros vieyos, en desusu, en montón [Mar].
  1. 1. Fierros vieyos, en desusu, en montón [Mar].
Posible variante del ast. ferraganchu (cfr.).
ferraña, la
📖: ferraña
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ferraña [SCiprián], ferraina [Mar]. forraina [Mar]. ferrasna [PSil]. firrasna [PSil].>(TEST)
  1. ferraña
  2. ferraña
    • SCiprián], ferraina [Mar
  3. forraina
    • Mar
  4. ferrasna
    • PSil
  5. firrasna
    • PSil
Tipu de pación [PSil]. Cereal verde [PSil]: Díu-l.lys ferrasna a embute [PSil]. Centén en verde [SCiprián]. La mies al echar el tallu [Mar].
  1. 1. Tipu de pación [PSil]. Cereal verde [PSil]: <i class="della">Díu-l.lys</i> <i class="della">ferrasna a</i> <i class="della">embute</i> [PSil]. Centén en verde [SCiprián]. La mies al echar el tallu [Mar].
Del fem. llat. farrāgo, -inis ‘entremez de dellos cereales p’a- limentu de los animales’ (OLD), pallabra qu’almite la variante ferrago y que dexó descendencia en delles llingües románi- ques (REW) y llargamente nel nuesu dominiu (LLA). Dende FERRAGINE siguen destremaos resultaos acordies col compor- tamientu de la -G-: a) perda de -G- : ferraina - forraina, ferrén (GHLA 197 & 253); b) perda de -G-, palatalizacón de la nasal y percorreición -E > -a p’afitar el femenín (ferraña); c) calteni- mientu de -G-, palatalización de la mesma y asibilación, llueu de la perda de la vocal postónica ferrasna, etc.; d) perda de - G- y monoptongación del diptongu secundariu ferrén (cfr.); e) influxu de la llabial sol vocalismu átonu, ferrainaforraina (PE4: 177).
ferrar
📖: ferrar
🏗️: NO
✍️: NO
<h.errar [Lln. Pa]. /////h.ierrar [Cl].>(TEST)
  1. ferrar
    • Cg
    • Llg
    • Sb
    • Ll
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • An
    • Pr
    • Oc
    • Cp
    • Ca
    • Ay
    • Ri
    • Xx
    • Llu
  2. h.errar
    • Lln
    • Pa
  3. h.ierrar dudoso (certainty = baxa)
    • Cl
Cast. herrar [Lln. Cl. Pa. Cg. Ac. Llg. Sb. Ll. Qu. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. An. Gr. Pr. Tox. Oc. /Eo/. JH]. Poner ferraúres a les caballeríes [Lln. Cp. Ca. Ay. Ri. Oc. R]. Poner callos a los bues [Vg], a una vaca [Qu]. 2. Forrar el carru con chapes y clavos [Ay. Oc] y les madreñes [Cp]. Poner clavos a les madreñes [Ay. Ri] o gomes [Sb. Tb. Sm. Oc]. Ferrar zapatos [R]. Poner ta- chueles a les botes [Ay]. 3. Alambrar el focicu del gochu [Sb. Ay (ferrar el guchu)] pa que nun foce [Ca]. 4. Apresar, coyer, enganchar [Xx]. 5. Llevase bien [An]. //-se ‘enganchase’l pexe nel anzuelu’ [Llu]. //Ferrar bien ‘facer bona amistá’ [PSil]. //Ferrar el timón ‘enganchase’l timón’ [Llu]. //Ferrar las ma- dreñas ‘poner clavos nos tazos de les madreñes’ [An] o tacos de goma’ [Tb]. //Ferrar los zapatos ‘poner clavos na suela del calzáu’ [Llg]. //Madreñes ferraes ‘madreñes colos tacones re- cubiertos de clavos’ [Cp. Ac. Sb]. //Nun ferrar ‘llevase mal (dos persones, dos animales)’ [An]. ///O ferrar o dexar el bancu ‘o prestar atención a un negociu o abandonalu’ [Cg]. Falando de ferraes, San Antón tenía un carru y ferrólu de ta-
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">herrar </i>[Lln. Cl. Pa. Cg. Ac. Llg. Sb. Ll. Qu. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. An. Gr. Pr. Tox. Oc. /Eo/. JH]. Poner ferraúres a les caballeríes [Lln. Cp. Ca. Ay. Ri. Oc. R]. Poner callos a los bues [Vg], a una vaca [Qu].
  3. 2. Forrar el carru con chapes y clavos [Ay. Oc] y les madreñes [Cp]. Poner clavos a les madreñes [Ay. Ri] o gomes [Sb. Tb. Sm. Oc]. Ferrar zapatos [R]. Poner ta- chueles a les botes [Ay].
  4. 3. Alambrar el focicu del gochu [Sb. Ay (<i class="della">ferrar</i> <i class="della">el</i> <i class="della">guchu</i>)] pa que nun foce [Ca].
  5. 4. Apresar, coyer, enganchar [Xx].
  6. 5. Llevase bien [An]. //-<i class="della">se</i> ‘enganchase’l pexe nel anzuelu’ [Llu]. //<i class="della">Ferrar</i> <i class="della">bien</i> ‘facer bona amistá’ [PSil]. //<i class="della">Ferrar</i> <i class="della">el</i> <i class="della">timón</i> ‘enganchase’l timón’ [Llu]. //<i class="della">Ferrar</i> <i class="della">las</i> <i class="della">ma-</i><i class="della"> dreñas</i> ‘poner clavos nos tazos de les madreñes’ [An] o tacos de goma’ [Tb]. //<i class="della">Ferrar los zapatos </i>‘poner clavos na suela del calzáu’ [Llg]. //<i class="della">Madreñes</i> <i class="della">ferraes</i> ‘madreñes colos tacones re- cubiertos de clavos’ [Cp. Ac. Sb]. //<i class="della">Nun ferrar </i>‘llevase mal (dos persones, dos animales)’ [An]. ///<i class="della">O</i> <i class="della">ferrar</i> <i class="della">o</i> <i class="della">dexar</i> <i class="della">el </i><i class="della">bancu </i>‘o prestar atención a un negociu o abandonalu’ [Cg]. <i class="della">Falando</i> <i class="della">de</i> <i class="della">ferraes,</i> <i class="della">San</i> <i class="della">Antón</i> <i class="della">tenía</i> <i class="della">un</i> <i class="della">carru</i> <i class="della">y</i> <i class="della">ferrólu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">ta-</i>
a) ferret ei equm et gubernet eum cum equo suo 1208 [FRLeón/185] si bestia ala se desferar, ferar eia 1221 [MSAH-V/131] al rozin de Aparicio Rodriguez ... VI sueldos para ferar de otros [1283](or.) [ACL-VIII/219] fijo de ffierra gall{i}inas 1297(or.) [DOLLA-I/186]: Asga V dineros por ferar una mula s. XIII(or.) [MCar-II/284] por quanto la media ahnega que tiene en las posadas es el pote del conçejo, luego faga otra media fanega, justa e fe- rrada, con su raedero ferrado eso mismo y entregue la una de ellas a los personeros que contino estan en la casa del conçejo e que le abatiran lo que costare [Uviéu/1500/129] ferrar [Grangerías XVIII: 532] ferrar abarcas [Grangerías XVIII: 1061] nin les calce ‘n sin ferrales eso me dixo la sabía 1904 [Pa- redes/10] y ferrame les madreñes y llindar la vaca pinta 1925 [ORB/174] b) los cerdos se errarán con alambre en el ocico 1781 [OGPA/86] se deverán de herrar ho desozar los marranos 1832 [Po- rrúa/55] cualquier cerdo que se encuentre por errar 1875 [Po- rrúa/174] el errar de cerdos para lo cual establecen las vases si- guientes 1875 [Porrúa/173] La existencia
  1. a) ferret ei equm et gubernet eum cum equo suo
  2. 1208 FRLeón/185
  3. si bestia ala se desferar, ferar eia
  4. 1221 MSAH-V/131
  5. al rozin de Aparicio Rodriguez ... VI sueldos para ferar de otros [1283](or.)
  6. ACL-VIII/219
  7. fijo de ffierra gall{i}inas 1297(or.) [DOLLA-I/186]: Asga V dineros por ferar una mula s. XIII(or.)
  8. MCar-II/284
  9. por quanto la media ahnega que tiene en las posadas es el pote del conçejo, luego faga otra media fanega, justa e fe- rrada, con su raedero ferrado eso mismo y entregue la una de ellas a los personeros que contino estan en la casa del conçejo e que le abatiran lo que costare
  10. Uviéu/1500/129
  11. ferrar
  12. Grangerías XVIII: 532
  13. ferrar abarcas
  14. Grangerías XVIII: 1061
  15. nin les calce ‘n sin ferrales eso me dixo la sabía
  16. 1904 Pa- redes/10
  17. y ferrame les madreñes y llindar la vaca pinta
  18. 1925 ORB/174
  19. b) los cerdos se errarán con alambre en el ocico
  20. 1781 OGPA/86
  21. se deverán de herrar ho desozar los marranos
  22. 1832 Po- rrúa/55
  23. cualquier cerdo que se encuentre por errar
  24. 1875 Po- rrúa/174
  25. el errar de cerdos para lo cual establecen las vases si- guientes
  26. 1875 Porrúa/173
  27. La existencia
rucos [LC]. El que abondo fala, cuando non fierra desbarria [LC]. del llat. ferrātus, -a, -um (cfr. ferrada) dexa al- mitir un verbu llat. *FERRĀRE, verbu panrománicu (REW) ya panhispánicu (DEEH) d’u sigue ast. ferrar, y h.ierrar con in- fluxu de la [j] del nome fierru. Podría discutise si la variante aferrar supón una diferenciación yá llatina *AFFERRARE (REW) responsable del ast. aferrar, lo mesmo que desferrar (cfr.), es- ferrar (cfr.) y términos rellacionaos como desferradura (cfr.), esferrador (cfr.), esferramientu (cfr.) y el deverbal esfierru (cfr.). Del participiu débil sigue ast. ferráu, ada, ao (cfr.) que pue nominalizase ferráu (cfr.), ferrada (cfr.) o bien funcionar como axetivu, como nomatu o cuayáu toponímicamente (TA 613). En rellación etimolóxica tenemos ferraderu (cfr.), fe- rrador (cfr.), ferradoriu (cfr.), ferradura (cfr.).
ferrasna, la
📖: ferrasna
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. ferrasna
Cfr. ferraña.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">ferraña</i>.
ferráu, ada, ao
📖: ferráu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">dos om<m>es co<n>(TEST)
  1. ferráu
  2. ident class="della" level="1"></ident><i class="della">dos om<m>es co<n
armas derronpe casa & de rro- tura de arca ferrada 1145 (1295) [FU/39]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. armas derronpe<n> casa & de rro-</i> <i class="della">tura</i> <i class="della">de</i> <i class="della">arca</i> <i class="della">ferrada</i> 1145 (1295) [FU/39]

quinque modios de centeno per emina directa de Ponte fer- rata [1203] [SPM/377] totum valle Oza per alfoce a Ponte ferrata 1218 [SPM/385] Petri Diaz Ferrado 1218(or.) [MCar-I/120] domibus de Puente Ferrada 1240(or.) [MCar-I/241] I hucha grant ferrada e III ferrados de fuste II pequennes e 1275(or.) [CLO/94] la mia vucha ferrada en que metan los dichos libros 1304 [ACL-IX/82] heredamiento de Fonfferrada commo desciende ela agua de la fonte de Fonfferrada 1310(or.) [SP-I/376] de resçebyr a puerta deste dicho monesterio por el çelemin fe- rrado 1427(or.) [SB/331] una fanega descanda por el çe- lemin ferrado del 1440(or.) [SP-III/395] dos fanegas de pan por el çelemin ferrado del dicho mones- terio 1470(or.) [SP-IV/138] dos faniegas y media de pan por el dicho çelemin ferrado 1477(or.) [SP-IV/182] quatro fanegas e media descanda medidas por el nuestro ce- lemin ferrado 1490 (s. XIX) [SP-IV/320] medida derecha sacada por_la medida della dicha iglesia e ferrada e sellada 1492(or.) [VC-II/327] qualquier texedera tenga bara derecha e ferrada en su casa 1492(or.) [VC-II/327] ¡O!, mal ferradu de rabia/los apuslle en un momentu,/ bregón de canxín y muda/caya lluego per entre ellos [ABalvidares, Canción (Poesíes 234-237)] madreñas ferradas [Grangerías XVIII: 857] alcéi el miou palu ferráu [1850-1890] [VAQUEIRU/97] ferradas ya cantesadas antes de las estrenadas/Refraneru [F. Coronas/176] Del pp. de ferrar (

  1. quinque modios de centeno per emina directa de Ponte fer- rata [1203]
  2. SPM/377
  3. totum valle Oza per alfoce a Ponte ferrata
  4. 1218 SPM/385
  5. Petri Diaz Ferrado
  6. 1218(or.) MCar-I/120
  7. domibus de Puente Ferrada
  8. 1240(or.) MCar-I/241
  9. I hucha grant ferrada e III ferrados de fuste II pequennes e
  10. 1275(or.) CLO/94
  11. la mia vucha ferrada en que metan los dichos libros
  12. 1304 ACL-IX/82
  13. heredamiento de Fonfferrada commo desciende ela agua de la fonte de Fonfferrada
  14. 1310(or.) SP-I/376
  15. de resçebyr a puerta deste dicho monesterio por el çelemin fe- rrado 1427(or.) [SB/331] una fanega descanda por el çe- lemin ferrado del
  16. 1440(or.) SP-III/395
  17. dos fanegas de pan por el çelemin ferrado del dicho mones- terio
  18. 1470(or.) SP-IV/138
  19. dos faniegas y media de pan por el dicho çelemin ferrado
  20. 1477(or.) SP-IV/182
  21. quatro fanegas e media descanda medidas por el nuestro ce- lemin ferrado
  22. 1490 (s. XIX) SP-IV/320
  23. medida derecha sacada por_la medida della dicha iglesia e ferrada e sellada
  24. 1492(or.) VC-II/327
  25. qualquier texedera tenga bara derecha e ferrada en su casa
  26. 1492(or.) VC-II/327
  27. ¡O!, mal ferradu de rabia/los apuslle en un momentu,/ bregón de canxín y muda/caya lluego per entre ellos
  28. ABalvidares, Canción (Poesíes 234-237)
  29. madreñas ferradas
  30. Grangerías XVIII: 857
  31. alcéi el miou palu ferráu [1850-1890]
  32. VAQUEIRU/97
  33. ferradas ya cantesadas antes de las estrenadas/Refraneru
  34. F. Coronas/176
  35. Del pp. de ferrar (
cfr.) d’u pudo siguir nominalización del masculín ferráu (cfr.) y femenín ferrada (cfr.). La documen- tación §b de ferrar (cfr.) ufre nidia castellanización.
ferráu, el*
📖: ferráu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<//ferrado [Mánt. Bual (Oc)].>(TEST)
  1. ferráu
    • Oc
  2. ferrado eonaviego
    • Mánt
    • Bual (Oc)
Midida p’áridos equivalente a dos midíes en Bual y a un cuartu de fanega en Cuantas [Oc]. Midida de capacidá [/Mánt/].
  1. 1. Midida p’áridos equivalente a dos midíes en Bual y a un cuartu de fanega en Cuantas [Oc]. Midida de capacidá [/Mánt/].
I hucha grant ferrada e III ferrados de fuste II pequennes e 1275(or.) [CLO/94] Iohan Dominguez quatro marauedis sobre vn ferradon 1316 [ACL-IX/242] dos ferradones de fierro e vno de cobre 1319 [ACL-IX/263]
  1. I hucha grant ferrada e III ferrados de fuste II pequennes e
  2. 1275(or.) CLO/94
  3. Iohan Dominguez quatro marauedis sobre vn ferradon
  4. 1316 ACL-IX/242
  5. dos ferradones de fierro e vno de cobre
  6. 1319 ACL-IX/263
Cfr. ferráu, ada, ao.
ferraxa, la
📖: ferraxa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. ferraxa
    • Sr
Conxuntu de clavos pa ferrar les madreñes [Sr].
  1. 1. Conxuntu de clavos pa ferrar les madreñes [Sr].
Cfr. ferraxe 1.
ferraxar
📖: ferraxar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. ferraxar
Ferrar con fierro cualquier cosa, poner clavos a les madreñes [Bab]. Clavar en trabayos de curtia importancia [Bab].
  1. 1. Ferrar con fierro cualquier cosa, poner clavos a les madreñes [Bab]. Clavar en trabayos de curtia importancia [Bab].
Cfr. ferramienta.
ferraxe, el 1
📖: ferraxe
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<ferraxi [Qu]. h.erraxe [Lln. Pa]. ferrax [y PSil].///<ident class="della" level="1"></ident>ferraje [Ar. Vg].>(TEST)
  1. ferraxe
    • Ll
    • Sm
    • Md
    • Cv
    • Oc
    • Cg
    • An
    • Ri
  2. ferraxi
    • Qu
  3. h.erraxe
    • Lln
    • Pa
  4. ferrax
    • y PSil
  5. <ident class="della" level="1"></ident>ferraje infl. cast.
    • Ar
    • Vg
Cast. herraje [Pa. Ll. Sm. Md. Pzu. Cv. /Eo/]. Conxuntu de pieces de fierro [PSil] que formen les partes de les ruedes de los carros del país [Ll. Md. Oc]. Herraje pa un carru [Cg]. 2. Herraje, conxuntu de gomes que s’asitien nos tacones de les madreñes [An]: Güei póngo-ys el ferraxe a las madreñas [An]. Conxuntu de clavos pa un par de madreñes [Lln. Cb (güei ta- mién se llama asina anque namái s’empleguen gomes). Lln. Cg. Bab. Ar. Vg]. 3. Ferramienta pa ferrar [Qu]. Conxuntu de ferradures de les caballeríes y callos que se ponen a les vaques [Ri].
  1. 1. Cast. <i class="della">herraje</i> [Pa. Ll. Sm. Md. Pzu. Cv. /Eo/]. Conxuntu de pieces de fierro [PSil] que formen les partes de les ruedes de los carros del país [Ll. Md. Oc]. <i class="della">Herraje</i> pa un carru [Cg].
  2. 2. <i class="della">Herraje</i>, conxuntu de gomes que s’asitien nos tacones de les madreñes [An]: <i class="della">Güei</i> <i class="della">póngo-ys</i> <i class="della">el</i> <i class="della">ferraxe</i> <i class="della">a</i> <i class="della">las</i> <i class="della">madreñas</i> [An]. Conxuntu de clavos pa un par de madreñes [Lln. Cb (güei ta- mién se llama asina anque namái s’empleguen gomes). Lln. Cg. Bab. Ar. Vg].
  3. 3. Ferramienta pa ferrar [Qu]. Conxuntu de ferradures de les caballeríes y callos que se ponen a les vaques [Ri].
cadenas almafazes cabestros & ferramental con so ferrage commo estaua 1294 [DCO-V/192] - madreiñas sin ferraxe güantan poucu viaxe - Refraneru [F. Coronas/179] Cfr. ferramienta.
  1. cadenas almafazes cabestros & ferramental con so ferrage commo estaua
  2. 1294 DCO-V/192
  3. - madreiñas sin ferraxe güantan poucu viaxe - Refraneru
  4. F. Coronas/179
  5. Cfr. ferramienta.
ferraxe, el 2
📖: ferraxe
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
(TEST)
  1. ferraxe
Cfr. forraxe.
  1. Cfr. forraxe.
ferre, el
📖: ferre
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ferriu [y Tb. An. y Pr. Sl. y Oc].///<ident class="della" level="1"></ident>/fierre [y Sb. Ay]. derri [y Ar]. férrez [y Lln].>(TEST)
  1. ferre
  2. ferriu
    • y Tb
    • An
    • y Pr
    • Sl
    • y Oc
  3. <ident class="della" level="1"></ident>/fierre infl. cast.
    • y Sb
    • Ay
  4. derri
    • y Ar
  5. férrez
    • y Lln
Accipiter genitilis [Ri], Accipiter nisus, cast. azor, gavilán [Llg, Mo (LLAA 27)]. Falco nisus [/Eo/. R]. Falco subbuteo, cast.alcotán [Junco]. Cast. alcotán [Mn]. Páxaru rapaz [Cñ. Uv. Ca. Vd] de tamañu pequeñu [Lln (ferre /pardón/águila). Llg. Sm (= ferriacu)]. Azor [Cg. Ca. Ll], diurnu [Cv. Pr (Cv)]: Vieno’l ferre y arramplóme un pollu [Ca]. Páxaru asemeyáu, pero más pequeñu, que l’águila [An]: El ferriu entróu nel pi- teiru [An]. Cast. halcón, páxaru rapaz [Ca]. Milvus regalis, cast. milano [Oc]. Milano [Cp. Ay. Ar. Pr. Oc]. Páxaru rapaz más pequeñu que’l milán [[Sb]. Sl]. Peñerín [Cb. Ay]. Cast. aguilucho [Qu. Tb]. 2. Persona zorrampla [Cñ. Sr]: Ye un ferre colos trabayaores [Sr] //-es ‘goznes en que xira’l timón d’un buque’ [JH] //Ferre palomberu ‘Falco peregrinus, cast. hal- cón común’ [Noval]. que lieue el ferre del suelo que dexare partido 1281 [ACL- IX/5] Estornin maldecidu, estornin fieru,/causa de tanto mal y tantu agueru./Estornín, Guarín, Merlín sarnosu/perse- guidu, y comidu seas del raposu/el avestru (sic), el ferre, y el cosmayu/les entranes te saquen con el cuayu. [Ro- mance (Torano): 101-106] un ferre grande 1909 [VEYURES/44] per esti home probín y honrrau y per aquel angurrientu ferre 1933 [B.de Diego/42]
  1. Accipiter genitilis [Ri], Accipiter nisus, cast. azor, gavilán [Llg, Mo (LLAA 27)]. Falco nisus [/Eo/. R]. Falco subbuteo, cast.alcotán [Junco]. Cast. alcotán [Mn]. Páxaru rapaz [Cñ. Uv. Ca. Vd] de tamañu pequeñu [Lln (ferre /pardón/águila). Llg. Sm (= ferriacu)]. Azor [Cg. Ca. Ll], diurnu [Cv. Pr (Cv)]: Vieno’l ferre y arramplóme un pollu [Ca]. Páxaru asemeyáu, pero más pequeñu, que l’águila [An]: El ferriu entróu nel pi- teiru [An]. Cast. halcón, páxaru rapaz [Ca]. Milvus regalis, cast. milano [Oc]. Milano [Cp. Ay. Ar. Pr. Oc]. Páxaru rapaz más pequeñu que’l milán [[Sb]. Sl]. Peñerín [Cb. Ay]. Cast. aguilucho [Qu. Tb]. 2. Persona zorrampla [Cñ. Sr]: Ye un ferre colos trabayaores [Sr] //-es ‘goznes en que xira’l timón d’un buque’ [JH] //Ferre palomberu ‘Falco peregrinus, cast. hal- cón común’ [Noval]. que lieue el ferre del suelo que dexare partido
  2. 1281 ACL- IX/5
  3. Estornin maldecidu, estornin fieru,/causa de tanto mal y tantu agueru./Estornín, Guarín, Merlín sarnosu/perse- guidu, y comidu seas del raposu/el avestru (sic), el ferre, y el cosmayu/les entranes te saquen con el cuayu.
  4. Ro- mance (Torano): 101-106
  5. un ferre grande
  6. 1909 VEYURES/44
  7. per esti home probín y honrrau y per aquel angurrientu ferre
  8. 1933 B.de Diego/42
Pa DCECH (s. v. alferraz) l’ast. ferre sedría frutu d’un encruz de dos pallabres árabes FARRÂS (d’u sigue’l cast. alferraz) y AL- H.URR (d’u cast. a. alforre). Un deriváu de ferre podría ser l’ax. farrucu ‘altivu’, aceutable dende’l puntu de vista fónicu con un sentíu tresllaticiu, pa les persones, d’una cualidá que se supón a esti tipu de páxaros. Propuesta tala paez más prestosa que la de DCECH (s. v. farruco) pa quien la correspondiente voz ga- llega (farruco) y asturiana (farrucu) ye “forma popular y di- minutiva del nombre de pila Francisco, muy usual en aquellas regiones”. Estos autores nun acueyen la interpretación arabista d’Asín, a xulgar peles crítiques de tipu fonéticu que-y faen. Na nuesa opinión l’aceición de farrucu ‘que val poco’ podría debese al curtiu aprovechamientu d’esti páxaru (ferre) suxerío, amás, pel mesmu sufixu diminutivo-despeutivu -ucu. De toes maneres, l’ast. farrucu (cfr.) podría vinir del ár. and. FARRÚJ ‘pitu’, ‘cría de la pita’ pero esixiría camudar el sufixu por -UK como propón Corriente (DA s. v. farruco). Pero mayoritaria- mente güei l’ast. farrucu tien el sentíu meyorativu ‘atrevíu’, ‘altivu’, ‘valiente’ que nun s’axusta a lo anterior. Quiciabes se trate, cenciellamente, d’un desendolque semánticu de la idea de pitu ‘cría de páxaru’ → ‘animal vistosu’ → ‘rei del corral’ (el gallu la quintana). A ello pudo collaborar l’ast. ferre ‘del xéneru Accipiter’ carauterizáu non pela so cobardía sinón, tolo contrario, pela so decisión y rapacidá (ADLA 203). Cuestión destremada sedría saber si ello ye rellacionable colo que paez un nome d’oficiu árabe que se conseña en Lleón Iulianus Ha- rraze 950 (s. XII) [ACL/321] y tamién en documentu d’Uviéu de 980 en qu’apaecen tres signantes col mesmu nomatu: “mi- cahel harraze, “gutila Harrace, “onorficus Harrace” (SV a. 980). N’otru sen destremáu Valdefarrucos, pueblu del con- ceyu de Mieres, pue ser un deriváu del llat. FERRUM con aper- tura de la e pol calter abridor de [ř] (ADLA 31). Un aum. de ferre ye ast. ferrote 1 (cfr.) con influxu de la familia de FE- RRUM. Dende ferre pudo facese un verbu afarracar (cfr.). Dende ferre féxose’l deriváu ferriascu (cfr.). Un despeutivu ye ferruchu 1 (cfr.). Quiciabes tamién ferlamicu (cfr.).
ferrecatón, el
📖: ferrecatón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ferracatón [Pr].>(TEST)
  1. ferrecatón
    • Ll
  2. ferracatón
    • Pr
Parte de metal d’una cayada o paragües [Pr]. Recatón [Ll].
  1. 1. Parte de metal d’una cayada o paragües [Pr]. Recatón [Ll].
Cfr. recatón.
ferreguñu, el
📖: ferreguñu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<farraguñu [Sb]. farreguñu [La Cai (Oc)]. ferraguñu [Ca. (LBlanco)]. ferruguñu [Md].>(TEST)
  1. ferreguñu
    • Sm
  2. farraguñu
    • Sb
  3. farreguñu
    • La Cai (Oc)
  4. ferraguñu
    • Ca
    • (LBlanco)
  5. ferruguñu
    • Md
Ferruñu [Sb. Sm (= ferruñu). Md. Soto, Sm (Oc). La Cai (Oc)]. 2. Oxetu pequeñu de fierro o d’otru metal [Ca]. 3. Persona qu’aprovecha perdafechu toles coses útiles [Ca]. 4. Tacañu, ta- fuñu [Ca]. //(Ser) ferraguñu ‘(ser mui) trabayador’ [Ca (LBlanco)].
  1. 1. Ferruñu [Sb. Sm (= ferruñu). Md. Soto, Sm (Oc). La Cai (Oc)].
  2. 2. Oxetu pequeñu de fierro o d’otru metal [Ca].
  3. 3. Persona qu’aprovecha perdafechu toles coses útiles [Ca].
  4. 4. Tacañu, ta- fuñu [Ca]. //<i class="della">(Ser)</i> <i class="della">ferraguñu</i> ‘(ser mui) trabayador’ [Ca (LBlanco)].
Quiciabes de *FERRUGŪNEUS ‘coles cualidaes del fierro’ va- riante de ferrūgineus ‘de color púrpura escuro’ (OLD). Sobro ast. ferreguñu (o variantes) pudo facese’l verbu aferreguñar (cfr.) y esfarraguñar (cfr.). Ye posible qu’ast. ferraguxu (cfr.) tenga que s’entender lo mesmo que ferreguñu anque con des- tremáu sufixu.
ferrén, el
📖: ferrén
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
</////berrén [y Md].>(TEST)
  1. ferrén
    • Oc
    • Cn
    • Md
    • An
  2. berrén dudoso (certainty = baxa)
    • y Md
Cast. herrén [Vg], xeneralmente centén [Oc]. Alcacer, cereal pal ganáu [Cn (F)]: Tovía nun semanon el ferrén [Cn (F)]. Pa- ción verde de ruin alimentu [Md (= ceba blanda)]. Pastu de centén [An]: Truxe un pullináu de ferrén [An]. Centén verde que se siega pal ganáu [Bard]: Las tuas vacas cuemen d’ese be- rrén que nun-l.lys tien nada pula camel.la [Md].
  1. 1. Cast. <i class="della">herrén</i> [Vg], xeneralmente centén [Oc]. Alcacer, cereal pal ganáu [Cn (F)]: <i class="della">Tovía</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">semanon</i> <i class="della">el</i> <i class="della">ferrén</i> [Cn (F)]. Pa- ción verde de ruin alimentu [Md (= ceba blanda)]. Pastu de centén [An]: <i class="della">Truxe un pullináu de ferrén </i>[An]. Centén verde que se siega pal ganáu [Bard]: <i class="della">Las tuas vacas cuemen d’ese be-</i> <i class="della">rrén</i> <i class="della">que</i> <i class="della">nun-l.lys</i> <i class="della">tien</i> <i class="della">nada</i> <i class="della">pula</i> <i class="della">camel.la</i> [Md].
a) I corte cum III casas et sua terra conclusa et una ferragine 934 (s. XII) [MSAH-I/71] de illas ferragines medias de III porcione 954 (s. XII) [MSAH-I/125] nostra ferragine propria 961 (s. XII) [MSAH-I/239] ferragine nostra propria quam comparavi de domna Toda 963 (s. XII) [MSAH-I/262] ipsa corte cum sua ferragine 974 (s. XII) [MSAH-I/334] una ferragine subtus murum 977 (s. XII) [MSAH-I/349] uno superato et II terratos et I ferragine 979 (s. XII) [MSAH- I/359] uno orto una feragine et una ademna 1025(or.) [ACL/420] illa ferragine qui iacet ad Sancto Salbatore 1030(or.) [MSAH-II/80] illa una terra que dicent illa ferragine 1047(or.) [ACL/231] cum sua farragine de illo perale 1055 (s. XII) [MSAH-II/267] sua ferragine et sua eira 1062 (s. XII) [MSAH-II/323] I horto circa illa perare et una ferragine ... et sua eira 1064(or.) [MSAH-II/345] cum suo ortu et sua ferragine et cum illo campo 1067 (s. XII) [MSAH-II/371] cum sua ferragine et cum sua ecra illo maliolo 1072 (s. XII) [MSAH-II/439] cum sua ferragini et cum sua erea et cum suo antuzano 1073?(or.) [ACL/450] suo ortale et sua farragine 1091(or.) [MSAH-III/195] illa feragine fuit ibi duos solares 1086(or.) [MSAH-III/127] una feragine in uilla quo dicunt Terratelos 1086(or.) [MSAH- III/127] illo alio solare fuit de Memi ... cum sua ferragine 1074 (s. XII) [MSAH-III/13] una ferragine que iacet iuxta palacio 1074 (s. XII) [MSAH- III/10] eiras et ferragines casas et lagares 1075 (s. XII) [MSAH- III/17] nostra corte conclusa et sua ferragine 1076(or.) [MSAH- III/27] uno solare cum sua ferragine 1079 (s. XII) [MSAH-III/58] una media ferragine et de uno medio orto 1094 (s. XII) [MSAH-III/251] una ferragine ubi facias una manga de casa 1094 (s. XII) [MSAH-III/255] cum suo orto et suos palumbares et una ferragine iuxta illa torre 1099 (s. XII) [MSAH-III/375] illa ferragine de Petro Ouiequiz 1104(or.) [MSAH-III/465] una ferragine cum suo palomare 1140(or.) [MSAH-IV/173] cum area et farragine et orto et cucumerali 1157(or.) [MSAH-IV/267] una ferragine in Uilla Mecerol [1110] (s. XII) [MSAH-IV/19] b) tres cortes cum suas kasas et suos ortos eziam suas feraines 997 [MSAH-I/430] cum suos ortos et cum suas ferrayenes et suos exitos1022 [ODueñas/134] solare ... cum sua ferraine et sua erea 1064(or.) [MSAH- II/342] cum sua area et cum sua ferreine 1081(or.) [MSAH-III/87] oues porcos cupas lacares terras uineas pratos ortales fer- reines 1087 (s. XII) [MSAH-III/142] ortos et ferreines et areas 1091 (s. XII) [MSAH-III/193] c) sua ferregine et suas orgas 1040(or.) [MSAH-II/122] una ferregine infra illos ortos alia ferregine a Pratello 1059(or.) [MSAH-II/297] d) unum agrum in Bario deorsum per ubi dicunt ad illa ferrene 853 (s. XII) [DCO-I/19] una ferreni ad uinea in ualle de Leuecoto 1080(or.) [ACL/487] una ferrene que iacet tras casa 1085(or.) [ACL/521] unam ferrem ad Fontanellas 1096(or.) [MSAH-III/297] neque areas neque ferrenes 1136 [MSAH-IV/155] III ferrenes et II eras 1143(or.) [MSAH-IV/182] cum ferrenes cum molinos 1147(or.) [MSAH-IV/200] cum ferrenes et cum terras 1147(or.) [MSAH-IV/200] solar de Sancii cum sua ferren 1196(or.) [MSAH-IV/534] una ferren circa orto 1195(or.) [MSAH-IV/531] un corneial de la feren del Hostal que es en media uilla 1232(or.) [MSAH-V/199] yo don Garcia hostalero de San Fagund concamio una ferren 1232(or.) [MSAH-V/193] esta ferren iaz en Otero de Trauaza et son fronteros 1232(or.) [MSAH-V/193] yo don Garcia hospitalero de San Fagun fago concambio de una feren 1243(or.) [MSAH-V/230] fago camio de una ferren con don Migael 1245(or.) [MSAH- V/238] linderos de la ferren corral de Pedro Perez 1245(or.) [MSAH-V/238] yo don Martin ostalero de Sant Ffagund concamio vna ferren 1250(or.) [MSAH-V/251] esta ferren a fronteras de prima parte Pedro Migaellez 1250(or.) [MSAH-V/251] concamiamus una fferren en la uilla de Sand Roman 1251(or.) [MSAH-V/254] damosle una fferren que iaz tras las sues casas 1257(or.) [MSAH-V/346] vna tierra ennas ferrenes del Palomar 1258(or.) [MSAH- V/350] la fferren de so casa e dos cenderas 1258(or.) [MSAH-V/351] e) ferrena de Dominici Migaelis 1196(or.) [MSAH-IV/534] ferrena de Dominici de Barrio de Suso 1196(or.) [MSAH- IV/534] ferrena de Ioan 1196(or.) [MSAH-IV/534] ferrena de don Migael 1196(or.) [MSAH-IV/534] ferrena que est in barrio de suso 1196(or.) [MSAH-IV/534] duas ferrenas que fuerunt de Dominici Fernandi 1196(or.) [MSAH-IV/535] f) terminum de arena et per terminum de ferrane [946b (or.) SV] Del fem. llat. farrāgo, -inis (OLD, EM), dende una variante más averada, FERRAGO, y que ye d’usu nun autor como Varrón (Varrón Res Rusticae I, 31-4&5). Trátase d’una pallabra con descendientes románicos (REW s. v. farragĭne) ya especial- mente nes fasteres centrales hispániques (DEEH s. v. farrago) col so asitiamientu nel dominiu ástur onde hai varies posibili- daes evolutives ufríes como ferraina,, ferraña, ferrasna, fer- rén (GHLA §2.3; 3.1.1.2; 4.3.1.8; 4.3.2.3; 4.4.4.3; 4.5.8) y de les que da anuncia la documentación medieval (§a-f). D’una formación abondativa en -ALIS -E féxose l’ast. ferrenal (cfr.) de curtiu usu güei pero perdocumentáu na dómina medieval onde ye posible ver dalgún niciu de la variante palatal [ø]. Un equivalente de *FARRAGINĀLIS > ast. ferrenal (cfr.), vémoslu nel tamién abondativu en -arius *FARRAGINĀRIUS > ast. ferre- neru (cfr.) anque dambes posibilidaes (en -al, -eru) tamién se xustificaríen dende ast. ferrén. Cfr. ferraña.
  1. a)
  2. I corte cum III casas et sua terra conclusa et una ferragine
  3. 934 (s. XII) MSAH-I/71
  4. de illas ferragines medias de III porcione
  5. 954 (s. XII) MSAH-I/125
  6. nostra ferragine propria
  7. 961 (s. XII) MSAH-I/239
  8. ferragine nostra propria quam comparavi de domna Toda
  9. 963 (s. XII) MSAH-I/262
  10. ipsa corte cum sua ferragine
  11. 974 (s. XII) MSAH-I/334
  12. una ferragine subtus murum
  13. 977 (s. XII) MSAH-I/349
  14. uno superato et II terratos et I ferragine
  15. 979 (s. XII) MSAH- I/359
  16. uno orto una feragine et una ademna
  17. 1025(or.) ACL/420
  18. illa ferragine qui iacet ad Sancto Salbatore
  19. 1030(or.) MSAH-II/80
  20. illa una terra que dicent illa ferragine 1047(or.) [ACL/231] cum sua farragine de illo perale 1055 (s. XII) [MSAH-II/267] sua ferragine et sua eira
  21. 1062 (s. XII) MSAH-II/323
  22. I horto circa illa perare et una ferragine ... et sua eira
  23. 1064(or.) MSAH-II/345
  24. cum suo ortu et sua ferragine et cum illo campo
  25. 1067 (s. XII) MSAH-II/371
  26. cum sua ferragine et cum sua ecra illo maliolo
  27. 1072 (s. XII) MSAH-II/439
  28. cum sua ferragini et cum sua erea et cum suo antuzano 1073?(or.)
  29. ACL/450
  30. suo ortale et sua farragine
  31. 1091(or.) MSAH-III/195
  32. illa feragine fuit ibi duos solares
  33. 1086(or.) MSAH-III/127
  34. una feragine in uilla quo dicunt Terratelos
  35. 1086(or.) MSAH- III/127
  36. illo alio solare fuit de Memi ... cum sua ferragine
  37. 1074 (s. XII) MSAH-III/13
  38. una ferragine que iacet iuxta palacio
  39. 1074 (s. XII) MSAH- III/10
  40. eiras et ferragines casas et lagares
  41. 1075 (s. XII) MSAH- III/17
  42. nostra corte conclusa et sua ferragine
  43. 1076(or.) MSAH- III/27
  44. uno solare cum sua ferragine
  45. 1079 (s. XII) MSAH-III/58
  46. una media ferragine et de uno medio orto
  47. 1094 (s. XII) MSAH-III/251
  48. una ferragine ubi facias una manga de casa
  49. 1094 (s. XII) MSAH-III/255
  50. cum suo orto et suos palumbares et una ferragine iuxta illa torre
  51. 1099 (s. XII) MSAH-III/375
  52. illa ferragine de Petro Ouiequiz 1104(or.) [MSAH-III/465] una ferragine cum suo palomare 1140(or.) [MSAH-IV/173] cum area et farragine et orto et cucumerali 1157(or.)
  53. MSAH-IV/267
  54. una ferragine in Uilla Mecerol [1110] (s. XII)
  55. MSAH-IV/19
  56. b)
  57. tres cortes cum suas kasas et suos ortos eziam suas feraines
  58. 997 MSAH-I/430
  59. cum suos ortos et cum suas ferrayenes et suos exitos
  60. 1022 ODueñas/134
  61. solare ... cum sua ferraine et sua erea
  62. 1064(or.) MSAH- II/342
  63. cum sua area et cum sua ferreine
  64. 1081(or.) MSAH-III/87
  65. oues porcos cupas lacares terras uineas pratos ortales fer- reines
  66. 1087 (s. XII) MSAH-III/142
  67. ortos et ferreines et areas
  68. 1091 (s. XII) MSAH-III/193
  69. c) sua ferregine et suas orgas
  70. 1040(or.) MSAH-II/122
  71. una ferregine infra illos ortos alia ferregine a Pratello
  72. 1059(or.) MSAH-II/297
  73. d)
  74. unum agrum in Bario deorsum per ubi dicunt ad illa ferrene
  75. 853 (s. XII) DCO-I/19
  76. una ferreni ad uinea in ualle de Leuecoto
  77. 1080(or.) ACL/487
  78. una ferrene que iacet tras casa 1085(or.) [ACL/521] unam ferrem ad Fontanellas 1096(or.) [MSAH-III/297] neque areas neque ferrenes
  79. 1136 MSAH-IV/155
  80. III ferrenes et II eras
  81. 1143(or.) MSAH-IV/182
  82. cum ferrenes cum molinos 1147(or.) [MSAH-IV/200] cum ferrenes et cum terras 1147(or.) [MSAH-IV/200] solar de Sancii cum sua ferren 1196(or.) [MSAH-IV/534] una ferren circa orto
  83. 1195(or.) MSAH-IV/531
  84. un corneial de la feren del Hostal que es en media uilla
  85. 1232(or.) MSAH-V/199
  86. yo don Garcia hostalero de San Fagund concamio una ferren
  87. 1232(or.) MSAH-V/193
  88. esta ferren iaz en Otero de Trauaza et son fronteros
  89. 1232(or.) MSAH-V/193
  90. yo don Garcia hospitalero de San Fagun fago concambio de una feren
  91. 1243(or.) MSAH-V/230
  92. fago camio de una ferren con don Migael
  93. 1245(or.) MSAH- V/238
  94. linderos de la ferren corral de Pedro Perez
  95. 1245(or.) MSAH-V/238
  96. yo don Martin ostalero de Sant Ffagund concamio vna ferren
  97. 1250(or.) MSAH-V/251
  98. esta ferren a fronteras de prima parte Pedro Migaellez
  99. 1250(or.) MSAH-V/251
  100. concamiamus una fferren en la uilla de Sand Roman
  101. 1251(or.) MSAH-V/254
  102. damosle una fferren que iaz tras las sues casas
  103. 1257(or.) MSAH-V/346
  104. vna tierra ennas ferrenes del Palomar
  105. 1258(or.) MSAH- V/350
  106. la fferren de so casa e dos cenderas
  107. 1258(or.) MSAH-V/351
  108. e) ferrena de Dominici Migaelis
  109. 1196(or.) MSAH-IV/534
  110. ferrena de Dominici de Barrio de Suso
  111. 1196(or.) MSAH- IV/534
  112. ferrena de Ioan
  113. 1196(or.) MSAH-IV/534
  114. ferrena de don Migael
  115. 1196(or.) MSAH-IV/534
  116. ferrena que est in barrio de suso
  117. 1196(or.) MSAH-IV/534
  118. duas ferrenas que fuerunt de Dominici Fernandi
  119. 1196(or.) MSAH-IV/535
  120. f) terminum de arena et per terminum de ferrane
  121. 946b (or.) SV
  122. Del fem. llat. farrāgo, -inis (OLD, EM), dende una variante más averada, FERRAGO, y que ye d’usu nun autor como Varrón (Varrón Res Rusticae I, 31-4&5). Trátase d’una pallabra con descendientes románicos (REW s. v. farragĭne) ya especial- mente nes fasteres centrales hispániques (DEEH s. v. farrago) col so asitiamientu nel dominiu ástur onde hai varies posibili- daes evolutives ufríes como ferraina,, ferraña, ferrasna, fer- rén (GHLA §2.3; 3.1.1.2; 4.3.1.8; 4.3.2.3; 4.4.4.3; 4.5.8) y de
  123. les que da anuncia la documentación medieval (§a-f). D’una formación abondativa en -ALIS -E féxose l’ast. ferrenal (cfr.) de curtiu usu güei pero perdocumentáu na dómina medieval onde ye posible ver dalgún niciu de la variante palatal [ø]. Un equivalente de *FARRAGINĀLIS > ast. ferrenal (cfr.), vémoslu nel tamién abondativu en -arius *FARRAGINĀRIUS > ast. ferre- neru (cfr.) anque dambes posibilidaes (en -al, -eru) tamién se xustificaríen dende ast. ferrén.
  124. ø
  125. Cfr. ferraña.
ferrenal, {el/la}
📖: ferrenal
🔤: , {el/la}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el/la}
<ident class="della" level="1"></ident>Terrén de ferrén [Md (= ferreneiru)]. <ident class="della" level="2"></ident>a) <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">adicio</i>(TEST)
  1. ferrenal
  2. ident class="della" level="1"></ident>Terrén de ferrén
    • Md (= ferreneiru)
  3. <ident class="della" level="2"></ident>a) <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">adicio</i
etiam uobis deforis sub illas turres ferraginales et or- tales multos 917(or.) [ACL/71]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">etiam</i> <i class="della">uobis</i> <i class="della">deforis</i> <i class="della">sub</i> <i class="della">illas</i> <i class="della">turres</i> <i class="della">ferraginales</i> <i class="della">et</i> <i class="della">or-</i> <i class="della">tales</i> <i class="della">multos</i> 917(or.) [ACL/71]
in ferraginales in fonte in orto cum cunctis aditis utilitatibus et prestacionibus 935 (s. XII) [ACL/169] in ferraginales in orto in fonte in exitu 936 (s. XII) [ACL/172]
ferraginales ortales in fonte exitu cessu et regressu 936 (s. XII) [ACL/181] casas cum sua corte et suas ferraginales 950 (s. XII) [ACL/301] adicimus uobis in illa area quarta cum sua ferraginale [951- 959] (s. XII) [ACL/96] cum suo ortale et suo exitu de foris uel suo ferraginale 952 (s. XII) [ACL/349] mea corte ... cum tres casas et orto cluso et ferraginale 952 (s. XII) [ACL/347] alia ferraginale quam abeo cum Domno Patre 954 (s. XII) [ACL/31] duas imbelgas ferreginale in Kastellum Ardon 958(or.) [ACL/76] pratis et ferraginales atque edificiis 960(f.?) [MSAH-I/227] de termino de domna Infante et uestro ferraginale 961 (s. XII) [ACL/131] ortos et ferraginales et molendinos 977 (s. XII) [MSAH-I/350] orto cum suos pumiferos et feraginale iusta ipso orto 1005(or.) [ACL/191] b) ipsa ferrainale duplata quantum ad te fuerit meliorata 950 (s. XII) [ACL/318] quintana cum II ortuos et ferreinales 950(or.) [ACL/298] perales arbores eras fereynanes pascos in olleras pesqueras 1239(or.) [ACL/66] con sou fereynal e con sou exido e con sou diuiso 1245(or.) [MCar-I/255] c) ferrinale inclusa per suos terminos 950 (s. XII) [ACL/318] usque in tuas ferrinales 951 (s. XII) [ACL/334] corte mea inclusa ... et ferrinales et fontes iugum_boues 983 (s. XII) [ACL/305] unum ferranal ... et duas molendinarias 1197(or.) [ACL/84] aquel ferrenal que iaze cabe Martin Iohannis 1222(or.) [MSAH-V/140] casas corrales ferrenales ortales muradales 1240(or.) [ACL/68] corrales ferrenales ortos muradales 1240(or.) [ACL/70] mea medietate quem abeo in ferrenale 956 (s. XII) [ACL/63] de IIIª parte ferrenal de Marina Diez 1258(or.) [MSAH- V/349] el ferenal que cobo a Iuam Garcia 1260(or.) [MSAH-V/362] de la IIª el ferrenal de los frades de Valdedios 1272(or.) [ACL-VIII/65] I ferrenal tapiado e determenasse de el suelo de donna The- resa 1272(or.) [ACL-VIII/65] otra tierra que laman el Ferrenal que esta tras el palonbar 1293(or.) [MV/93] elos otros ferrennales que jazen entre anbas las carreras 1308(or.) [ACL-IX/127]
  1. in ferraginales in fonte in orto cum cunctis aditis utilitatibus et prestacionibus
  2. 935 (s. XII) ACL/169
  3. in ferraginales in orto in fonte in exitu
  4. 936 (s. XII) ACL/172

  5. ferraginales ortales in fonte exitu cessu et regressu
  6. 936 (s. XII) ACL/181
  7. casas cum sua corte et suas ferraginales
  8. 950 (s. XII) ACL/301
  9. adicimus uobis in illa area quarta cum sua ferraginale [951- 959] (s. XII)
  10. ACL/96
  11. cum suo ortale et suo exitu de foris uel suo ferraginale
  12. 952 (s. XII) ACL/349
  13. mea corte ... cum tres casas et orto cluso et ferraginale
  14. 952 (s. XII) ACL/347
  15. alia ferraginale quam abeo cum Domno Patre
  16. 954 (s. XII) ACL/31
  17. duas imbelgas ferreginale in Kastellum Ardon
  18. 958(or.) ACL/76
  19. pratis et ferraginales atque edificiis
  20. 960(f.?) MSAH-I/227
  21. de termino de domna Infante et uestro ferraginale
  22. 961 (s. XII) ACL/131
  23. ortos et ferraginales et molendinos
  24. 977 (s. XII) MSAH-I/350
  25. orto cum suos pumiferos et feraginale iusta ipso orto
  26. 1005(or.) ACL/191
  27. b) ipsa ferrainale duplata quantum ad te fuerit meliorata
  28. 950 (s. XII) ACL/318
  29. quintana cum II ortuos et ferreinales
  30. 950(or.) ACL/298
  31. perales arbores eras fereynanes pascos in olleras pesqueras
  32. 1239(or.) ACL/66
  33. con sou fereynal e con sou exido e con sou diuiso
  34. 1245(or.) MCar-I/255
  35. c) ferrinale inclusa per suos terminos
  36. 950 (s. XII) ACL/318
  37. usque in tuas ferrinales
  38. 951 (s. XII) ACL/334
  39. corte mea inclusa ... et ferrinales et fontes iugum_boues
  40. 983 (s. XII) ACL/305
  41. unum ferranal ... et duas molendinarias
  42. 1197(or.) ACL/84
  43. aquel ferrenal que iaze cabe Martin Iohannis
  44. 1222(or.) MSAH-V/140
  45. casas corrales ferrenales ortales muradales
  46. 1240(or.) ACL/68
  47. corrales ferrenales ortos muradales 1240(or.) [ACL/70] mea medietate quem abeo in ferrenale 956 (s. XII) [ACL/63] de IIIª parte ferrenal de Marina Diez
  48. 1258(or.) MSAH- V/349
  49. el ferenal que cobo a Iuam Garcia
  50. 1260(or.) MSAH-V/362
  51. de la IIª el ferrenal de los frades de Valdedios
  52. 1272(or.) ACL-VIII/65
  53. I ferrenal tapiado e determenasse de el suelo de donna The- resa
  54. 1272(or.) ACL-VIII/65
  55. otra tierra que laman el Ferrenal que esta tras el palonbar
  56. 1293(or.) MV/93
  57. elos otros ferrennales que jazen entre anbas las carreras
  58. 1308(or.) ACL-IX/127
Cfr. ferrén.
ferreneru, el*
📖: ferreneru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ferreneiru [Md].>(TEST)
  1. ferreneru
  2. ferreneiru
    • Md
Terrén de ferrén [Md (= ferrenal)].
  1. 1. Terrén de ferrén [Md (= ferrenal)].
Cfr. ferrén.
ferreñes, les
📖: ferreñes
🔤: , les
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

<//ferreñas [Eo].>(TEST)
  1. ferreñes
  2. ferreñas eonaviego
    • Eo
Instrumentu de música fechu d’unos fierros en figura de trián- gulu que tienen unes rodaxes de lo mesmo; tócase con un fie- rru (usáu xeneralmente polos criaos de ciegos) [JH]. Triángulu de fierro qu’acompanga la música [R]. Sonaxes de la pandereta [/Eo/].
  1. 1. Instrumentu de música fechu d’unos fierros en figura de trián- gulu que tienen unes rodaxes de lo mesmo; tócase con un fie- rru (usáu xeneralmente polos criaos de ciegos) [JH]. Triángulu de fierro qu’acompanga la música [R]. Sonaxes de la pandereta [/Eo/].
- y utru llevaba el compás sacudiendo unes ferreñes [-1868] [Llovera/9]
  1. - y utru llevaba el compás sacudiendo unes ferreñes [-1868]
  2. Llovera/9
Cfr. ferreñu, -a, -o.
ferreñu, a, o
📖: ferreñu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
De fierro [Qu], de cualidaes ferroses [Tb]: <i class="della">El</i>(TEST)
  1. ferreñu
    • Tb
  2. De fierro [Qu], de cualidaes ferroses [Tb]: <i class="della">El</i
prau yara fe- rreñu [Tb].
  1. 1. <i class="della">prau</i> <i class="della">yara</i> <i class="della">fe-</i><i class="della"> rreñu</i> [Tb].
una loriga et una luua ferrenia et uno kauallo per colore mor- zello 1091(or.) [MSAH-III/187] unas clamalleras de fierro unas treldas unas grayles un fe- rrenno 1280 (or.) [CLO/98] el ferrenno e la sartan e las grayles e la cuba nueva 1280 (or.) [CLO/97] por el mio orrio fferrenno quaraenta morabetinos que me en- presto en dineros 1300 [MB-II/150] Quiciabes
  1. una loriga et una luua ferrenia et uno kauallo per colore mor- zello
  2. 1091(or.) MSAH-III/187
  3. unas clamalleras de fierro unas treldas unas grayles un fe- rrenno
  4. 1280 (or.) CLO/98
  5. el ferrenno e la sartan e las grayles e la cuba nueva
  6. 1280 (or.) CLO/97
  7. por el mio orrio fferrenno quaraenta morabetinos que me en- presto en dineros
  8. 1300 MB-II/150
  9. Quiciabes
del llat. ferrūgineus, -a, -um ‘de color o sabor del fierro’ (EM; OLD) → *FERR(UG)ǏNEUS, tamién con continuador nel gall. ferreño (GVGH). L’ast. ferreñu caltiénse como axetivu en documentu de 1300 cuando se refier a un horru ferreñu (§1 y §4), quiciabes aludiendo a dalgún tipu de pieza de fierro, quiciabes a les puntes sustitutives de los tornos de madera; nos exemplos 2 y 3 vese yá un usu nominalizáu ‘vasía de fierro’; al so llau’l correspondiente femenín que güei caltién l’ast. fe- rreñes (PE4: 177).
“ferrera”
📖: “ferrera”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación na aceición ‘de fierro’ → ‘vena de fierro’ : <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">meos palacios in uilla que uocitant Serna in Barrio de </i><i class="della">Fe-</i>(TEST)
  1. “ferrera”
  2. Términu conocíu pela documentación na aceición ‘de fierro’ → ‘vena de fierro’ : <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">meos palacios in uilla que uocitant Serna in Barrio de </i><i class="della">Fe-</i
rrera 1108(or.) [MSAH-III/542]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">rrera</i> 1108(or.) [MSAH-III/542]
Michaelem de la Ferrera 1208(or.) [MSAH-V/57] a la penna de ferreyra ¬ dessi a la pedra de coyrio1299 [DCO-II/206] e commo se sebra del otro cabo de la heredat Ferrera 1279(or.) [SP-I/258] una castannar de ferrera en llano del Aresendi 1370(or.) [SP- II/434]
diez castannares e duas ruviales e un de ferrera en los Ca- davales 1369(or.) [SP-II/432] una castannar de ferrera en llano del Aresendi 1370(or.) [SP- II/434] diez castannares e duas ruviales e un de ferrera en los Ca- davales 1369(or.) [SP-II/432]
  1. Michaelem de la Ferrera
  2. 1208(or.) MSAH-V/57
  3. a la penna de ferreyra ¬ dessi a la pedra de coyrio
  4. 1299 DCO-II/206
  5. e commo se sebra del otro cabo de la heredat Ferrera
  6. 1279(or.) SP-I/258
  7. una castannar de ferrera en llano del Aresendi
  8. 1370(or.) SP- II/434

  9. diez castannares e duas ruviales e un de ferrera en los Ca- davales
  10. 1369(or.) SP-II/432
  11. una castannar de ferrera en llano del Aresendi
  12. 1370(or.) SP- II/434
  13. diez castannares e duas ruviales e un de ferrera en los Ca- davales
  14. 1369(or.) SP-II/432
Cfr. ferreru.
ferrería, la
📖: ferrería
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ferreiría [Sm. Md. Pzu. Oc. /Eo/]. firreiría [Oc (Mazu)]. h.errería [Lln].>(TEST)
  1. ferrería
    • Llg
    • Ay
  2. ferreiría
    • Sm
    • Md
    • Pzu
    • Oc
    • /Eo/
  3. firreiría
    • Oc (Mazu)
  4. h.errería
    • Lln
Cast. herrería, fragua [Lln. Llg. Ay. Sm. Md. Pzu. /Eo/. JH]. Mazu antiguu destináu a la fundición de fierro; destremábase del mazu corriente en que’l so martiellu yera de mayor pesu y en que la combustión pa fundir el mineral nun s’activaba con fuelles sinón col aparatu llamáu trompa [Oc]. 2. Ruíu per- fuerte, anque nun sía de fierro [Cb].
  1. 1. Cast. <i class="della">herrería</i>, fragua [Lln. Llg. Ay. Sm. Md. Pzu. /Eo/. JH]. Mazu antiguu destináu a la fundición de fierro; destremábase del mazu corriente en que’l so martiellu yera de mayor pesu y en que la combustión pa fundir el mineral nun s’activaba con fuelles sinón col aparatu llamáu <i class="della">trompa</i> [Oc].
  2. 2. Ruíu per- fuerte, anque nun sía de fierro [Cb].
cum suo exido et orto usque ad illo de la Ferreria 1235(or.) [SV/71] enna calella de so la cerca de la ferreria 1284 [DCO-II/135] camion publico que ua pora la fferreria ¬ pora otras partes 1264 [DCO-II/80] enna Ferreria de la Cruz 1257(or.) [ACL/316] mineras de oro e de plata e otras mineras qualesquier e fer- rerias 1296 (s. XIII) [MSAH-V/558] la calle que ua de la Ferreria de la Cruz para 1300(or.) [ACL-VIII/506] deueme Iohan Perez de la Ferreria doze morauedis de alu- guero del natal 1291(or.) [ACL-VIII/399] la cale que ua de la Ferreria para Puerta Cores 1299(or.) [ACL-VIII/502] morador a la Ferreria de la Cruz 1303 [ACL-IX/57] Diego fillo de Martin moradores de la Ferreria que Dios per- done 1314(or.) [SP-I/393] moradores en Oviedo enna Ferreria 1329(or.) [SP-II/44] yo Fernan Iohanniz mercador morador en Oviedo enna Fe- rreria 1321(or.) [SP-I/425] en Oviedo enna calella de la Ferreria dientro la çerca 1329(or.) [SP-II/45] por la mya casa que esta al canto de la Ferreria 1360(or.) [CLO/128] damos uos las ferrerias e benas de fierro e de asero 1369(or.) [ACL-X/47] en la dita mia bodega a la mano dereyta estaran la feraria 1395 [Espinareda/187] delantre es calle publica que va para La Ferreria 1405(or.) [SP-III/162] es una fronte de la dicha casa contra La Ferreria 1405(or.) [SP-III/162] de la una fronte calle publica de la dicha Ferreria 1407(or.) [SP-III/170] en lla calle de La Ferreria a vos Domingo Iohan ferrero 1407(or.) [SP-III/170] en la pobla de Grado el tego e vinna de la Ferreria 1461(or.) [SP-IV/98] torna de los prados de Prida e de las ferrerias de Prada 1450(or.) [SB/345] calle poblica del rey que va de la puerta de La Ferreria 1472(t.) [SP-IV/146] tiene en la dicha çibdad a la calle de La Ferreria 1509(or.) [SP-IV/418] - ferrería [Grangerías XVIII] Cfr. ferreru.
  1. cum suo exido et orto usque ad illo de la Ferreria
  2. 1235(or.) SV/71
  3. enna calella de so la cerca de la ferreria
  4. 1284 DCO-II/135
  5. camion publico que ua pora la fferreria ¬ pora otras partes
  6. 1264 DCO-II/80
  7. enna Ferreria de la Cruz
  8. 1257(or.) ACL/316
  9. mineras de oro e de plata e otras mineras qualesquier e fer- rerias
  10. 1296 (s. XIII) MSAH-V/558
  11. la calle que ua de la Ferreria de la Cruz para
  12. 1300(or.) ACL-VIII/506
  13. deueme Iohan Perez de la Ferreria doze morauedis de alu- guero del natal
  14. 1291(or.) ACL-VIII/399
  15. la cale que ua de la Ferreria para Puerta Cores
  16. 1299(or.) ACL-VIII/502
  17. morador a la Ferreria de la Cruz
  18. 1303 ACL-IX/57
  19. Diego fillo de Martin moradores de la Ferreria que Dios per- done
  20. 1314(or.) SP-I/393
  21. moradores en Oviedo enna Ferreria
  22. 1329(or.) SP-II/44
  23. yo Fernan Iohanniz mercador morador en Oviedo enna Fe- rreria
  24. 1321(or.) SP-I/425
  25. en Oviedo enna calella de la Ferreria dientro la çerca
  26. 1329(or.) SP-II/45
  27. por la mya casa que esta al canto de la Ferreria
  28. 1360(or.) CLO/128
  29. damos uos las ferrerias e benas de fierro e de asero
  30. 1369(or.) ACL-X/47
  31. en la dita mia bodega a la mano dereyta estaran la feraria
  32. 1395 Espinareda/187
  33. delantre es calle publica que va para La Ferreria
  34. 1405(or.) SP-III/162
  35. es una fronte de la dicha casa contra La Ferreria
  36. 1405(or.) SP-III/162
  37. de la una fronte calle publica de la dicha Ferreria
  38. 1407(or.) SP-III/170
  39. en lla calle de La Ferreria a vos Domingo Iohan ferrero
  40. 1407(or.) SP-III/170
  41. en la pobla de Grado el tego e vinna de la Ferreria
  42. 1461(or.) SP-IV/98
  43. torna de los prados de Prida e de las ferrerias de Prada
  44. 1450(or.) SB/345
  45. calle poblica del rey que va de la puerta de La Ferreria
  46. 1472(t.) SP-IV/146
  47. tiene en la dicha çibdad a la calle de La Ferreria
  48. 1509(or.) SP-IV/418
  49. - ferrería
  50. Grangerías XVIII
  51. Cfr. ferreru.
ferrerín, el
📖: ferrerín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><ferreirín [Noval. An. Ce. Cv].>(TEST)
  1. ferrerín
  2. ident class="della" level="1"></ident><ferreirín
    • Noval
    • An
    • Ce
    • Cv
Parus ceruleus, cast. herrerillo común [Noval]. Páxaru pe- queñu y apardáu [Cv]. Tipu de páxaru [Ce]. Páxaru pequeñu qu’añera nos matos [An]. Dim. de ferreru (cfr.). Ufre un dim. en -ín equivalente al gall. -iño (ferreiriño).
  1. Parus ceruleus, cast. herrerillo común [Noval]. Páxaru pe- queñu y apardáu [Cv]. Tipu de páxaru [Ce]. Páxaru pequeñu qu’añera nos matos [An].
  2. An
  3. Dim. de ferreru (cfr.). Ufre un dim. en -ín equivalente al gall.
  4. -iño (ferreiriño).
ferreru, a, o*
📖: ferreru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<firreira [As].///<ident class="della" level="1"></ident>/ferreiras [/Serandías (Eo)/].>(TEST)
  1. ferreru
  2. firreira
    • As
  3. <ident class="della" level="1"></ident>/ferreiras infl. cast.
    • /Serandías (Eo)/
Tipu de castaña [Qu. Tb. /Serandías (Eo)/]. 2. Trucha mediana [As]. Cfr. ferreru & ferrera.
  1. Tipu de castaña [Qu. Tb. /Serandías (Eo)/]. 2. Trucha mediana [As].
  2. As
  3. Cfr. ferreru & ferrera.
ferreru, el
📖: ferreru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><ferreiru [Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. An. Pr. Sl. Vd. Tox. Vg. Mar]. +ferriru [Cp. Bi. Llg. Ay. Ll]. +firriru [Ri]. fer- rero [Ar]. firreiru [Oc]. h.erreru [Lln. Pa]. //ferreiro [/Eo. Mánt/].>(TEST)
  1. ferreru
  2. ident class="della" level="1"></ident><ferreiru
    • Sd
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • Bab
    • Pzu
    • PSil
    • An
    • Pr
    • Sl
    • Vd
    • Tox
    • Vg
    • Mar
  3. ferriru metafonía
    • Cp
    • Bi
    • Llg
    • Ay
    • Ll
  4. firriru metafonía
    • Ri
  5. fer- rero
    • Ar
  6. firreiru
    • Oc
  7. h.erreru
    • Lln
    • Pa
  8. ferreiro eonaviego
    • /Eo
    • Mánt/
Cast. herrero [Lln. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Bi. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Ar. Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. An. Pr. Sl. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Vg. Mar. JH. R]. El que trabaya na fragua na ferrería [Ri]. 2. Parus caeruleus, cast. herrerillo común [Mo (LLAA 27)]. Páxaru [Pr] qu’añera en vallaos y matos, ye rosáu perbaxo’l picu [“de Valdés al Eo” /(Eo)/]. Páxaru buxu del ta- mañu del gorrión [Sl]. 3. Gadus merlangus, cast. merlán [Lls (PPAC)]. Gadus pollachius, abadexu [Lls (PPAC)]. 4. Xuegu de los mozos na fila, remedando’l trabayu del ferreru [Cg].///De ferreiru a ferreiru nun pasa dineiru [An]. El ferreru la man- dición, cuando tien fierru non tien carbón [Cb]. En casa’l fe- rreiru cuchillu de palu [Sm]. pascua montis atquedutis et cum feligresis quatuor uillarum Ripasicca Villanova Ferreros Ontinellum 906 (s. XIV) [DCO-I/71] Mundini ferrario 984 (s. XII) [ACL/308] kasa de illo ferrario 943 (s. XII) [ACL/240] Hacemon uerducario ... Pinniolus ferrario 980(or.) [SV/60] Saracin ferario 1006(or.) [ACL/207]
Domingo ferero 1029(or.) [ACL/454] illo uallino detras casa de Citi ferreiro et per illas archas an- tiquas 1052(or.) [ACL/281] corte de F ruela ferrero 1097(or.) [ACL/611] per termino de Ferreros 1119(or.) [SV/254] Ferrario vno moropitino 1167(or.) [ACL/384] Iohannes Ferrero ts.Didacus Ferro cf. Pelagius Ferrero cf. 1172(or.) [SV/475] Domnus Dominicus ferrero 1211(or.) [SPE-I/395] Fernandus Ferrero 1213(or.) [VVS/105] Petro ferrero del Muradale 1224(or.) [SV/132] Martinus Pelaiz ferrero 1228(or.) [SV/184] fre Domingo ferrero 1235 (or.) [VVS/114] Johannes martiniz ferreru confirmat 1243(or.) [DOSV- II/176] pele fereru confirmat 1247(or.) [DOSV-II/282] Pedro Gonzalviz cutelleru Pedro Garcia ferrero 1254(or.) [SP-I/186] donna Eluira muger de Domingo Iohan ferrero catorze ma- rauedis 1316 [ACL-IX/242] Pero Garçia ferrero e Alfonso Rodriguez ortolano porque lo que llaura 1340(or.) [ACL-IX/437] el ferrero que faz la ferramienta para la dicha obra 1340(or.) [ACL-IX/438] Iohan Periz ferrero e otros 1347(or.) [SB/259] damos en aforamento a vos Pedro de Siero ferrero 1489(or.) [SP-IV/281] Fernan Perez de Gamones ferrero 1500(or.) [SP-IV/386] Pedro Sanchez Çelaja ferrero y su mujer vecina de Limanes 1647 [AJDPA-VI/105] topé cabo el Postigu a mio compadre el ferreru [B] -/XXov (Busto)1789 [Esequies/135] A mió compadre el ferreru [Ex Carlos III 101] el q’estudia trabaya como trabaya’l ferreru [PRADO (CYC)/299] ferreiro de Arganza [1850-1890] [VAQUEIRU/39] á la nuiche mesmu diremos jacer el tratau co la del jerreru 1890 [RUBIN/29] ’l que estudia trabaya como trabaya ‘l ferreru 1894 [IGUALDA/20] delantre diba Xuan el ferreru con un brazau de volado- res1906-1914 [J. Arango/111] hominem ferrarium que uocant Eita Uelasquiz 1075 (s. XIII) [DCO-I/218] illa aqua que uenit de Laguna Ferrera 1148 (s. XIII) [MSAH- IV/211] Como antropónimu, quiciabes d’aniciu catalán tamién se con- seña “Fernan Ferrer” 1199 [CMB]. L’axetivu, de mano, po- dría facer referencia a destremaes realidaes rellacionaes d’una manera o d’otra col fierro o col so color pero, al nominalizase, el masculín confluiría col nome d’oficiu ferrarius; el fem. col de mina de fierro FERRARIA > ferrera (
  1. Cast. herrero [Lln. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Bi. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Ar. Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. An. Pr. Sl. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Vg. Mar. JH. R]. El que trabaya na fragua na ferrería [Ri]. 2. Parus caeruleus, cast. herrerillo común [Mo (LLAA 27)]. Páxaru [Pr] qu’añera en vallaos y matos, ye rosáu perbaxo’l picu [“de Valdés al Eo” /(Eo)/]. Páxaru buxu del ta- mañu del gorrión [Sl]. 3. Gadus merlangus, cast. merlán [Lls (PPAC)]. Gadus pollachius, abadexu [Lls (PPAC)]. 4. Xuegu de los mozos na fila, remedando’l trabayu del ferreru [Cg].///De ferreiru a ferreiru nun pasa dineiru [An]. El ferreru la man- dición, cuando tien fierru non tien carbón [Cb]. En casa’l fe- rreiru cuchillu de palu [Sm]. pascua montis atquedutis et cum feligresis quatuor uillarum Ripasicca Villanova Ferreros Ontinellum
  2. 906 (s. XIV) DCO-I/71
  3. Mundini ferrario
  4. 984 (s. XII) ACL/308
  5. kasa de illo ferrario
  6. 943 (s. XII) ACL/240
  7. Hacemon uerducario ... Pinniolus ferrario
  8. 980(or.) SV/60
  9. Saracin ferario
  10. 1006(or.) ACL/207

  11. Domingo ferero
  12. 1029(or.) ACL/454
  13. illo uallino detras casa de Citi ferreiro et per illas archas an- tiquas
  14. 1052(or.) ACL/281
  15. corte de F ruela ferrero 1097(or.) [ACL/611] per termino de Ferreros 1119(or.) [SV/254] Ferrario vno moropitino
  16. 1167(or.) ACL/384
  17. Iohannes Ferrero ts.Didacus Ferro cf. Pelagius Ferrero cf.
  18. 1172(or.) SV/475
  19. Domnus Dominicus ferrero
  20. 1211(or.) SPE-I/395
  21. Fernandus Ferrero
  22. 1213(or.) VVS/105
  23. Petro ferrero del Muradale
  24. 1224(or.) SV/132
  25. Martinus Pelaiz ferrero
  26. 1228(or.) SV/184
  27. fre Domingo ferrero
  28. 1235 (or.) VVS/114
  29. Johannes martiniz ferreru confirmat
  30. 1243(or.) DOSV- II/176
  31. pele fereru confirmat
  32. 1247(or.) DOSV-II/282
  33. Pedro Gonzalviz cutelleru Pedro Garcia ferrero
  34. 1254(or.) SP-I/186
  35. donna Eluira muger de Domingo Iohan ferrero catorze ma- rauedis
  36. 1316 ACL-IX/242
  37. Pero Garçia ferrero e Alfonso Rodriguez ortolano porque lo que llaura
  38. 1340(or.) ACL-IX/437
  39. el ferrero que faz la ferramienta para la dicha obra
  40. 1340(or.) ACL-IX/438
  41. Iohan Periz ferrero e otros
  42. 1347(or.) SB/259
  43. damos en aforamento a vos Pedro de Siero ferrero
  44. 1489(or.) SP-IV/281
  45. Fernan Perez de Gamones ferrero
  46. 1500(or.) SP-IV/386
  47. Pedro Sanchez Çelaja ferrero y su mujer vecina de Limanes
  48. 1647 AJDPA-VI/105
  49. topé cabo el Postigu a mio compadre el ferreru [B] -/XXov (Busto)
  50. 1789 Esequies/135
  51. A mió compadre el ferreru
  52. Ex Carlos III 101
  53. el q’estudia trabaya como trabaya’l ferreru
  54. PRADO (CYC)/299
  55. ferreiro de Arganza [1850-1890]
  56. VAQUEIRU/39
  57. á la nuiche mesmu diremos jacer el tratau co la del jerreru
  58. 1890 RUBIN/29
  59. ’l que estudia trabaya como trabaya ‘l ferreru
  60. 1894 IGUALDA/20
  61. delantre diba Xuan el ferreru con un brazau de volado- res1906
  62. 1914 J. Arango/111
  63. hominem ferrarium que uocant Eita Uelasquiz
  64. 1075 (s. XIII) DCO-I/218
  65. illa aqua que uenit de Laguna Ferrera
  66. 1148 (s. XIII) MSAH- IV/211
  67. Como antropónimu, quiciabes d’aniciu catalán tamién se con- seña “Fernan Ferrer” 1199 [CMB]. L’axetivu, de mano, po- dría facer referencia a destremaes realidaes rellacionaes d’una manera o d’otra col fierro o col so color pero, al nominalizase, el masculín confluiría col nome d’oficiu ferrarius; el fem. col de mina de fierro FERRARIA > ferrera (
  68. CMB
Del llat. FERRĀRIUS, -I ‘ferreru’ (EM; OLD), términu con repre- sentación románica (REW) ya panhispánica (DEEH). Pero’l nome taba averáu al ax. llat. FERRĀRIUS, -A, -UM ‘de fierro’, ‘rellativu al fierro’ (EM; OLD) que tamién fai actu de presencia na nuesa documentación n’exemplos como: cfr.) con asitiamientu to- ponímicu (TA 615). Dende ferreru féxose’l dim. ferrerín (cfr.); ferreru y ferrera tán nel aniciu del ast. ferrería (cfr.) asina como del verbu esferrerar (cfr.). N’abondos casos plantéga- se’l problema práuticu de destremar les duldes inxertes nos testos. Ello agrávase enforma más si se trata d’estos términos cuayaos toponímicamente como de bien ceo alvertimos. Cuando se trata de nomes de páxaros alcontramos un nuevu enguedeyu xeneráu pola presencia del arabismu averáu fóni- camente ferre, ferriu (cfr. ferre; ADLA 31, 41, 49, 204).
ferresebes, el
📖: ferresebes
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<i class="della">Accipiter nisus</i>, cast. <i class="della">gavilán </i>[Noval]. Páxaru rapaz más pe- queñu que’l <i class="della">ferre</i>(TEST)
  1. ferresebes
  2. i class="della">Accipiter nisus</i>, cast
  3. <i class="della">gavilán </i>
    • Noval
  4. Páxaru rapaz más pe- queñu que’l <i class="della">ferre</i
(come páxaros pequeños) [Ac].
  1. 1. (come páxaros pequeños) [Ac].
Compuestu del ast. ferre (cfr.) y del pl. sebes (cfr. sebe), nuna primera combinación pente medies de la preposición de, esto ye *ferre (de) sebes, el ferre qu’aveza a andar pente sebes.
ferrete, el 1
📖: ferrete
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<ferretu [y Xx (PPAC)]. ferreto [Cñ (PPAC)].>(TEST)
  1. ferrete
    • Xx
  2. ferretu
    • y Xx (PPAC)
  3. ferreto
    • Cñ (PPAC)
Gadus pollachius, abadexu [Tz, Xx, Llu, Cñ (PPAC)]. Gadus merlangus, cast. merlán [Tz (PPAC)]. Gadus aeglefinus [Xx, Cñ (PPAC)]. Cría del abadexu [Xx].
  1. 1. <i class="della">Gadus pollachius</i>, abadexu [Tz, Xx, Llu, Cñ (PPAC)]. <i class="della">Gadus merlangus</i>, cast. <i class="della">merlán </i>[Tz (PPAC)]. <i class="della">Gadus aeglefinus </i>[Xx, Cñ (PPAC)]. Cría del abadexu [Xx].
Dim. de ferre, col suf. diminutivu -ete; la motivación de tal nome podría debese a les tonalidaes del color ferruñentu de la variedá xoven del pexe (PPAC 182).
ferrete, el 2
📖: ferrete
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Cast. <i class="della">herrete </i>[Cg. JH]. Aguya de metal de les guyetes [Bab. PSil]. Aguya de metal de los cordones d’atar el xustiellu [Oc]. Pieza redonda de metal del mangu de la pluma, onde ésta se suxeta [Xx]. <i class="della">Toma,</i>(TEST)
  1. ferrete
  2. Cast
  3. <i class="della">herrete </i>
    • Cg
    • JH
  4. Aguya de metal de les guyetes
    • Bab
    • PSil
  5. Aguya de metal de los cordones d’atar el xustiellu
    • Oc
  6. Pieza redonda de metal del mangu de la pluma, onde ésta se suxeta
    • Xx
  7. <i class="della">Toma,</i
toma esos ferretes/y esa cinta colorada [Enamorados Aldea 249] al par qu’ illos xugazaren col ferrete la cotiella [EGªREN (NB)/290]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">toma</i> <i class="della">esos</i> <i class="della">ferretes</i>/<i class="della">y</i> <i class="della">esa</i> <i class="della">cinta</i> <i class="della">colorada</i> [Enamorados Aldea 249] <i class="della">al</i> <i class="della">par qu’</i> <i class="della">illos xugazaren col </i><i class="della">ferrete</i><i class="della"> la cotiella </i>[EGªREN (NB)/290]
Anque, de mano, pue tenese por diminutivu de fierru (cfr.); na aceición de ‘oxetu de fierru’ yá se documenta nos aranceles san- tanderinos y Castro considérala occitanismu y Corominas-Pas- cual (DCECH s. v. hierro) ven nello’l fr. FERRET (FEW III, 471a); el términu tamién se conseña en testos arag. del sieglu XV (Sesma & Líbano 1982: s. v. feret, ferrez). Pescanciamos que guarden rellación etimolóxica con ferrete, l’ast. ferretería (cfr.), ferre- teru (cfr.), ferretiadura (cfr.). Sobro ferrete féxose’l verbu fe- rretiar (cfr.) que pue almitir l’influxu de enforrotar (cfr.).
ferretería, la
📖: ferretería
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ferreteiría [Md]. ferrotería [Ac].>(TEST)
  1. ferretería
    • Tb
  2. ferreteiría
    • Md
  3. ferrotería
    • Ac
Cast. ferretería [Ac. Tb. Md]. Cfr. ferrete 2.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">ferretería</i> [Ac. Tb. Md]. Cfr. <i class="della">ferrete</i> <i class="della">2</i>.
ferreteru, a, el/la*
📖: ferreteru
🔤: , a, el/la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
<ferreteiru [Tb].>(TEST)
  1. ferreteru
  2. ferreteiru
    • Tb
El qu’atiende una ferretería [Tb].
  1. 1. El qu’atiende una ferretería [Tb].
Cfr. ferrete 2.
ferretiadura, la
📖: ferretiadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Aición y efeutu de <i class="della">ferretiar</i>(TEST)
  1. ferretiadura
  2. Aición y efeutu de <i class="della">ferretiar</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. ferrete 2.
ferretiar
📖: ferretiar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">herretear</i>(TEST)
  1. ferretiar
  2. Cast
  3. <i class="della">herretear</i
[JH].
  1. 1. [JH].
al son d’ un pandeiru bien ferretau de sonayas 1930 [F. Co- ronas/154] Cfr. ferrete 2.
ferretón, el
📖: ferretón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<i class="della">Gadus</i>(TEST)
  1. ferretón
  2. i class="della">Gadus</i
pollachius, abadexu [LMA].
  1. 1. <i class="della">pollachius</i>, abadexu [LMA].
Aum. de ferrete 1.
ferriacu, el
📖: ferriacu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Ciertu páxaru rapaz pequeñu [Sm (= ferre)]. Desp. de <i class="della">ferre</i>(TEST)
  1. ferriacu
  2. Ciertu páxaru rapaz pequeñu
    • Sm (= ferre)
  3. Desp
  4. de <i class="della">ferre</i
cola amestadura del suf. -acu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. cola amestadura del suf. -<i class="della">acu</i>.
ferrial
📖: ferrial
🏗️: NO
✍️: NO
<ferreal [Pr (Cv). Cn (MG)]. firrial [y Md. Oc].>(TEST)
  1. ferrial
    • Tb
    • Sm
    • Ce
    • Cv
    • PVieya
    • Md
    • Sl
    • An
  2. ferreal
    • Pr (Cv)
    • Cn (MG)
  3. firrial
    • y Md
    • Oc
Ferruxinoso (el terrén, l’agua, la piedra) [Tb. Sm]: Yaran de piedra ferrial [Tb]. Qu’echa chispes al da-y col esllabón (una piedra dura) [Ce. Cv. PVieya]: Hai muitos gouños ferriales [PVieya]. Que tien siderita (una piedra) [Bab]. Cubierto de pie- dra mineralizao (un terrén) [Md]. Que nun abre en llámines (la piedra) [/Mánt/]. 2. Persano (asina’l maíz cuando tien el verde perescuro) [Cb]. Sana y trabayadora (una persona) [Cb]. //Piedra ferrial ‘piedra dura que produz chispes dándo-y gol- pes col esllabón’ [Sm]. ‘piedra perduro [Sl] emplegao pa ci- mentar’ [Tox]. ‘piedra que se pon nel cantu l’horru’ [An]. //Piedra firrial ‘piedra silícea, pedernal’ [Oc].
  1. 1. Ferruxinoso (el terrén, l’agua, la piedra) [Tb. Sm]: <i class="della">Yaran de piedra</i> <i class="della">ferrial</i> [Tb]. Qu’echa chispes al da-y col esllabón (una piedra dura) [Ce. Cv. PVieya]: <i class="della">Hai muitos gouños ferriales </i>[PVieya]. Que tien siderita (una piedra) [Bab]. Cubierto de pie- dra mineralizao (un terrén) [Md]. Que nun abre en llámines (la piedra) [/Mánt/].
  2. 2. Persano (asina’l maíz cuando tien el verde perescuro) [Cb]. Sana y trabayadora (una persona) [Cb]. //<i class="della">Piedra</i> <i class="della">ferrial</i> ‘piedra dura que produz chispes dándo-y gol- pes col esllabón’ [Sm]. ‘piedra perduro [Sl] emplegao pa ci- mentar’ [Tox]. ‘piedra que se pon nel cantu l’horru’ [An]. //<i class="della">Piedra</i> <i class="della">firrial</i> ‘piedra silícea, pedernal’ [Oc].
de çima por una penna que esta tras el pumar ferrial 1453(or.) [SP-IV/50] o muelas viejas de molino o ferreales, que el fuego no las traspase ni haga cal [Grangerías XVIII: 967] Formación fecha sol llat. ferreus, -a, -um ‘de fierro’ (EM; OLD), axetivu que se conseña en doc. llat. del dominiu {omnibus pre- seis meis tan fferreis quam hereis quam ligneis 1256(or.) [ACL/293]}, cola amestanza del suf. -alis, -e quiciabes *FERRE- ALIS, términu que pue nominalizase (
  1. de çima por una penna que esta tras el pumar ferrial
  2. 1453(or.) SP-IV/50
  3. o muelas viejas de molino o ferreales, que el fuego no las traspase ni haga cal
  4. Grangerías XVIII: 967
  5. Formación fecha sol llat. ferreus, -a, -um ‘de fierro’ (EM; OLD), axetivu que se conseña en doc. llat. del dominiu {omnibus pre- seis meis tan fferreis quam hereis quam ligneis 1256(or.) [ACL/293]}, cola amestanza del suf. -alis, -e quiciabes *FERRE- ALIS, términu que pue nominalizase (
  6. ACL/293
cfr. ferrial, el) [PE3: 170].
ferrial, el
📖: ferrial
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Pedernal [Cb (= <i class="della">piedra</i>(TEST)
  1. ferrial
    • Cp
    • Cn
    • An
    • Vd
  2. ident class="della" level="1"></ident>Pedernal [Cb (= <i class="della">piedra</i
de h.ueu). Pzu] pa prender el fueu [Cp. Cn (F)]: Sos más duru que’l ferrial [Cn (F)]. 2. Regodón [Cn (MG)]. Piedra compacta, perdura [An]: Cun el ferrial puédese afilar la gadaña [An]. //Piedra de ferrial ‘piedra, mineral de fierro’ [Vd]: Esta piedra ta dura, ya de ferrial [Vd].
  1. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">h.ueu</i>). Pzu] pa prender el fueu [Cp. Cn (F)]: <i class="della">Sos</i> <i class="della">más</i> <i class="della">duru</i> <i class="della">que’l</i> <i class="della">ferrial</i> [Cn (F)].
  2. 2. Regodón [Cn (MG)]. Piedra compacta, perdura [An]: <i class="della">Cun el ferrial puédese</i><i class="della"> afilar la gadaña </i>[An]. //<i class="della">Piedra de ferrial</i> ‘piedra, mineral de fierro’ [Vd]: <i class="della">Esta</i> <i class="della">piedra</i> <i class="della">ta</i> <i class="della">dura,</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">de</i> <i class="della">ferrial</i> [Vd].
Cfr. ferrial.
  1. Cfr. ferrial.
ferriascu, el
📖: ferriascu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Milán, páxaru rapaz [Montañas (Oc)]. Términu deriváu del ast. <i class="della">ferre</i>(TEST)
  1. ferriascu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Milán, páxaru rapaz
    • Montañas (Oc)
  3. Términu deriváu del ast
  4. <i class="della">ferre</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
ferrinchar*
📖: ferrinchar*
🏗️: SI
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><h.errinchar [Lln].>(TEST)
  1. ferrinchar*
  2. ident class="della" level="1"></ident><h.errinchar
    • Lln
Roznar, relinchar [Lln]. 2. Llanzar un ixuxú [Lln]. 3. Glayar de lloñe [Lln]. Posible encruz del ast. ferre y rinchar o relinchar (cfr.).
  1. Roznar, relinchar [Lln]. 2. Llanzar un ixuxú [Lln]. 3. Glayar de lloñe [Lln].
  2. Lln
  3. Posible encruz del ast. ferre y rinchar o relinchar (cfr.).
ferrinchina, la*
📖: ferrinchina
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><h.errinchina [Lln].>(TEST)
  1. ferrinchina
  2. ident class="della" level="1"></ident><h.errinchina
    • Lln
//{Llevar a la} h.errinchina ‘(llevar a daquién) al carrapotu, al llombu’ [Lln]. Cfr. ferrinchu.
  1. //{Llevar a la} h.errinchina ‘(llevar a daquién) al carrapotu, al llombu’ [Lln].
  2. Lln
  3. Cfr. ferrinchu.
ferrinchíu, el*
📖: ferrinchíu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><h.errinchíu [Lln]. h.errinchidu [Lln].>(TEST)
  1. ferrinchíu
  2. ident class="della" level="1"></ident><h.errinchíu
    • Lln
  3. h.errinchidu
    • Lln
Rinchíu, rebuznu [Lln]. 2. Glayíu de contentu qu’antiguamente llanzaba una persona al terminar el baille [Lln (P)]. Cfr. ferrinchu.
  1. Rinchíu, rebuznu [Lln]. 2. Glayíu de contentu qu’antiguamente llanzaba una persona al terminar el baille [Lln (P)].
  2. Lln (P)
  3. Cfr. ferrinchu.
ferrinchu, el*
📖: ferrinchu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><h.errinchu [Lln].>(TEST)
  1. ferrinchu
  2. ident class="della" level="1"></ident><h.errinchu
    • Lln
Relinchu, rebuznu [Lln]. //Llevar a h.errinchu ‘llevar a da- quién al llombu’ [Lln]. Deverbal de ferrinchar (cfr.). Del so ax. diminutivu ferrinchín, ina, ino esplícase’l femenín ferrinchina (cfr.). Dende *ferrin- chu tamién foi posible llograr el verbu *ferrinchir responsable del participiu nominalizáu ferrinchíu (cfr.).
  1. Relinchu, rebuznu [Lln]. //Llevar a h.errinchu ‘llevar a da- quién al llombu’ [Lln].
  2. Lln
  3. Deverbal de ferrinchar (cfr.). Del so ax. diminutivu ferrinchín, ina, ino esplícase’l femenín ferrinchina (cfr.). Dende *ferrin- chu tamién foi posible llograr el verbu *ferrinchir responsable del participiu nominalizáu ferrinchíu (cfr.).
ferriona
📖: ferriona
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">L.levala ferriona </i>‘llevar un desengañu’ [Sm (= l.levala fu- rriona)]. <ident class="della" level="1"></ident>Cfr<i class="della">.</i>(TEST)
  1. ferriona
  2. ident class="della" level="1"></ident>
  3. <i class="della">L.levala ferriona </i>‘llevar un desengañu’ eonaviego
    • Sm (= l
    • levala fu- rriona)
  4. <ident class="della" level="1"></ident>Cfr<i class="della">.</i
furón, ona.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">furón,</i> <i class="della">ona</i>.
ferritranca, la*
📖: ferritranca
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><h.erritranca [Lln].>(TEST)
  1. ferritranca
  2. ident class="della" level="1"></ident><h.erritranca
    • Lln
Tarecos, oxetos inútiles en casa [Lln]. Quiciabes d’una amestadura de los responsables de fierru (cfr.) y tranca (cfr.).
  1. Tarecos, oxetos inútiles en casa [Lln].
  2. Lln
  3. Quiciabes d’una amestadura de los responsables de fierru (cfr.) y tranca (cfr.).
ferrocarril, el
📖: ferrocarril
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ferrucarril [Md. Pzu]. fierrucarril [PSil].>(TEST)
  1. ferrocarril
  2. ferrucarril
    • Md
    • Pzu
  3. fierrucarril
    • PSil
Cast. ferrocarril [Md. Pzu. Xral]. Vía del tren [PSil].
  1. 1. Cast. <i class="della">ferrocarril</i> [Md. Pzu. Xral]. Vía del tren [PSil].
a) en el dia de hoy el ferru_carril de aquí se axustó1864 [SBERNUECES/9] por dónde el ferru_carril se cunta que va pasar 1864 [SBERNUECES/14] un tras utru coláronse venti años,/sin que’l fierro-carril tan sospiráu el Payares mirara desllombáu 1881 [TC (Andalu- cía y Asturias 2ª ) 37] b) Isi Dios tan ofendíu/del home vanu y soberbiu/que fai un carro ferril/porque Dios-y empriesta’l fierru [Fernández de Prado (La Igualdá) 147] Munchu antes de qu’hubiés carrosferriles [González Prieto 1921: 66] antes de qu’hubies carrosferriles 1921 [VIDA ASTU/66] c) salió afumando el fierro-candil chandu chispes po lo fura- cos 1885-1899 [SEulalia/91] La documentación ufre tres posibilidaes d’adautación del neoloxismu compuestu que llega a nós pel castellán a lo cabe- ro’l sieglu XIX y entamu del XX (
  1. a) en el dia de hoy el ferru_carril de aquí se axustó
  2. 1864 SBERNUECES/9
  3. por dónde el ferru_carril se cunta que va pasar
  4. 1864 SBERNUECES/14
  5. un tras utru coláronse venti años,/sin que’l fierro-carril tan sospiráu el Payares mirara desllombáu
  6. 1881 TC (Andalu- cía y Asturias 2ª ) 37
  7. b) Isi Dios tan ofendíu/del home vanu y soberbiu/que fai un carro ferril/porque Dios-y empriesta’l fierru
  8. Fernández de Prado (La Igualdá) 147
  9. Munchu antes de qu’hubiés carrosferriles
  10. González Prieto 1921: 66
  11. antes de qu’hubies carrosferriles
  12. 1921 VIDA ASTU/66
  13. c) salió afumando el fierro-candil chandu chispes po lo fura- cos 1885
  14. 1899 SEulalia/91
  15. La documentación ufre tres posibilidaes d’adautación del neoloxismu compuestu que llega a nós pel castellán a lo cabe- ro’l sieglu XIX y entamu del XX (
cfr. raíl).
ferrón, ona*
📖: ferrón
🔤: , ona*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<////ferrones [Cb. Cp].>(TEST)
  1. ferrón
  2. ferrones variación de número
    • Cb
    • Cp
Mui tempranes (les castañes) [Cb. Cp]. Cfr. ferrón. Semánticamente va acordies cola práutica llat. d’a- plicar a una especie botánica les cualidaes del mineral como vemos en ferreola uitis (EM s. v. ferrum).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Mui tempranes (les castañes) [Cb. Cp]. Cfr. <i class="della">ferrón</i>. Semánticamente va acordies cola práutica llat. d’a- plicar a una especie botánica les cualidaes del mineral como vemos en <i class="della">ferreola</i> <i class="della">uitis</i> (EM s. v. ferrum).
ferrón, el
📖: ferrón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.errón [Os].>(TEST)
  1. ferrón
    • Pr
    • Cg
    • Cp
    • Llg
    • Sd
    • Tb
    • Qu
    • Oc
    • Cv
  2. h.errón
    • Os
Exe de la peonza [Pr]. Exe de fierro de la peonza [Os. Cb. Cg. Cp. Llg. Sd]. Púa del trompu [Ac]. 2. Trampa, guindón [Tb] pa cazar páxaros o ratos [Qu]. 3. Fondu d’un calderu vieyu em- plegáu a menudo pa coyer la brasa y la ceniza del llar [Oc]. 4. Caún de los dos fierros llargos que van delantre de la reya del llabiegu [Cv. Cad]. 5. Fabricante de fierro en vares [JH].
  1. 1. Exe de la peonza [Pr]. Exe de fierro de la peonza [Os. Cb. Cg. Cp. Llg. Sd]. Púa del trompu [Ac].
  2. 2. Trampa, guindón [Tb] pa cazar páxaros o ratos [Qu].
  3. 3. Fondu d’un calderu vieyu em- plegáu a menudo pa coyer la brasa y la ceniza del llar [Oc].
  4. 4. Caún de los dos fierros llargos que van delantre de la reya del llabiegu [Cv. Cad].
  5. 5. Fabricante de fierro en vares [JH].
Nin osados jugar ferrón en la plaça de Cimadevilla donde está la picota o en la plaça de ante los fornos [LAcuerdos 1499:113] Formación aumentativa fecha sol ast. fierro → ferrón ‘coles cualidaes del fierro’, siguiendo’l modelu fónicu heredáu
  1. Nin osados jugar ferrón en la plaça de Cimadevilla donde está la picota o en la plaça de ante los fornos
  2. LAcuerdos 1499:113
  3. Formación aumentativa fecha sol ast. fierro → ferrón ‘coles cualidaes del fierro’, siguiendo’l modelu fónicu heredáu
del llat. ensin diptongar la [ę] al quedar átona; ferrón pue tener usos nominales y axetivos (cfr. ferrón, ona). Dende equí fé- xose’l verbu enferronar (cfr.). Aumentativu de ferrón ye ta- mién ferronazu (cfr.).
ferronazu, el
📖: ferronazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+ferronozu [y Llg].>(TEST)
  1. ferronazu
    • Llg
    • Cg
  2. ferronozu metafonía
    • y Llg
Golpe dau col ferrón [Ac. Llg]. Golpe que recibe una peonza col ferrón d’otra [Cg].
  1. 1. Golpe dau col <i class="della">ferrón</i> [Ac. Llg]. Golpe que recibe una peonza col ferrón d’otra [Cg].
Formación sobro ast. ferrón (cfr.) cola amestadura del suf. -ĀCEUS > -azu.
ferroscu, el*
📖: ferroscu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<firroscu [Oc].>(TEST)
  1. ferroscu
  2. firroscu
    • Oc
Cualquier fierru o ferramienta vieya que nun val namás que pa chatarra [Oc]: La tua navaya yía un firrosco [Oc].
  1. 1. Cualquier fierru o ferramienta vieya que nun val namás que pa chatarra [Oc]: <i class="della">La</i> <i class="della">tua</i> <i class="della">navaya</i> <i class="della">yía</i> <i class="della">un</i> <i class="della">firrosco</i> [Oc].
Cfr. fierru.
ferrote, el 1
📖: ferrote
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Páxaru de la mesma familia que’l <i class="della">ferre</i>(TEST)
  1. ferrote
    • Sb
    • Ri
  2. Páxaru de la mesma familia que’l <i class="della">ferre</i
pero más pequeñu qu’ésti [Sb. Ri].
  1. 1. pero más pequeñu qu’ésti [Sb. Ri].
Dim. de ferre.
ferrote, el 2
📖: ferrote
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Espiga de fierro de la peonza [Cñ. Llg. Ay]. 2. Fierru que se pon de recatón a la cayada [Ay]. //<i class="della">Ser</i>(TEST)
  1. ferrote
    • Sr
  2. Espiga de fierro de la peonza
    • Llg
    • Ay
  3. 2
  4. Fierru que se pon de recatón a la cayada
    • Ay
  5. <i class="della">Ser</i eonaviego
un ferrote ‘ser un pe- gote (una persona)’ [Sr]. //Ser más torpón qu’un ferrote ‘ser pertorpe’ [Llg]. //Ye feu como un ferrote ‘ye perféu’ [Llg].
  1. 1. <i class="della">un ferrote</i> ‘ser un pe- gote (una persona)’ [Sr]. //<i class="della">Ser más torpón qu’un ferrote </i>‘ser pertorpe’ [Llg]. //<i class="della">Ye</i> <i class="della">feu</i> <i class="della">como</i> <i class="della">un</i> <i class="della">ferrote</i> ‘ye perféu’ [Llg].
Aum. de fierru (cfr.). Ye discutible saber si les frases feches faen referencia a fierru o a ferre (cfr. ferrote 1). Dende ferrote 2 féxose’l verbu ferrotiar (cfr.) y el compuestu *enferrotar enforrotar (cfr.). Ye claro qu’esti últimu tamién podría partir d’una variante de ferroteforrote (cfr.).
ferrotiar
📖: ferrotiar
🏗️: NO
✍️: NO
Trabayar con fierro [Ri]. Verbu fechu sol ast. <i class="della">ferrote</i>(TEST)
  1. ferrotiar
  2. Trabayar con fierro
    • Ri
  3. Verbu fechu sol ast
  4. <i class="della">ferrote</i
2 (cfr. fierru).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. 2 (cfr. <i class="della">fierru</i>).
ferroviariu, a, o
📖: ferroviariu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+ferrovieriu [Ay].>(TEST)
  1. ferroviariu
  2. ferrovieriu metafonía
    • Ay
Del ferrocarril [Ac]. 2. Que trabaya nel ferrocarril [Ay]. D’una
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Del ferrocarril [Ac].
  3. 2. Que trabaya nel ferrocarril [Ay]. D’una
derivación del it. ferrovía ‘ferrocarril’ (DCECH s. v. carro).
ferroyu, el*
📖: ferroyu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. ferroyu
Cfr. ferruyu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">ferruyu</i>.
ferru, el*
📖: ferru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.erru [Lln].>(TEST)
  1. ferru
  2. h.erru
    • Lln
//Agua de h.erru ‘planta que miedra nes zones baxes col tallu de color fierro y la rama dalgo verde’ [Bulnes (Lln)].
  1. 1. //<i class="della">Agua</i> <i class="della">de</i> <i class="della">h.erru</i> ‘planta que miedra nes zones baxes col tallu de color fierro y la rama dalgo verde’ [Bulnes (Lln)].
Cfr. cerru.
ferruchador, ora
📖: ferruchador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
Que <i class="della">ferrucha</i>. 2. Que sierra [Ac]. 3. Que trabaya muncho (una persona) [Ac]. Insistente, constante [Tb]: <i class="della">Ya</i>(TEST)
  1. ferruchador
    • Tb
  2. Que <i class="della">ferrucha</i>
  3. 2
  4. Que sierra
    • Ac
  5. 3
  6. Que trabaya muncho (una persona)
    • Ac
  7. Insistente, constante [Tb]: <i class="della">Ya</i
un ferruchador, nun cansa [Tb].
  1. 1. <i class="della">un</i> <i class="della">ferruchador, </i><i class="della">nun cansa </i>[Tb].
Cfr. ferruchu.
ferruchar
📖: ferruchar
🏗️: NO
✍️: NO
<ferrunchar [An].>(TEST)
  1. ferruchar
    • Tb
  2. ferrunchar
    • An
Serrar [Ac] coses de curtia entidá [Ac. Tb]. 2. Trabayar mun- cho [Ac]. 3. Intentar iguar daqué dalgo [An (= esferrunchar)]. 4. Insistir [Tb]: Si te paez deixa de ferruchar [Tb]. Cfr. ferruchu 2.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Serrar [Ac] coses de curtia entidá [Ac. Tb].
  3. 2. Trabayar mun- cho [Ac].
  4. 3. Intentar iguar daqué dalgo [An (= <i class="della">esferrunchar</i>)].
  5. 4. Insistir [Tb]: <i class="della">Si</i> <i class="della">te</i> <i class="della">paez</i> <i class="della">deixa</i> <i class="della">de</i> <i class="della">ferruchar</i> [Tb]. Cfr. <i class="della">ferruchu 2</i>.
ferruchu, el 1
📖: ferruchu
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<firruchu [Ri].>(TEST)
  1. ferruchu
    • Llg
    • Mi
    • Ca
  2. firruchu
    • Ri
Accipiter nisus, cast. gavilán [Llg (LLAA 27)]. Cast. halcón [Mi]. Cast. gavilán [Ca]. Páxaru de presa peratrevíu y enemigu mortal de tou tipu de páxaros [Ri]: El firruchu ye un péxaru pi- quinu que roba los pitos [Ri].
  1. 1. <i class="della">Accipiter</i> <i class="della">nisus</i>, cast. <i class="della">gavilán</i> [Llg (LLAA 27)]. Cast. <i class="della">halcón </i>[Mi]. Cast. <i class="della">gavilán</i> [Ca]. Páxaru de presa peratrevíu y enemigu mortal de tou tipu de páxaros [Ri]: <i class="della">El</i> <i class="della">firruchu</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">un</i> <i class="della">péxaru</i> <i class="della">pi-</i> <i class="della">quinu</i> <i class="della">que</i> <i class="della">roba</i> <i class="della">los</i> <i class="della">pitos</i> [Ri].
Desp. de ferre.
ferruchu, el 2
📖: ferruchu
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<ferrunchu [Sm. Cn (MG). An. Pr (Cv). Cv. PVieya. Vg. Llomb]. ////ferrunchos [Bab].>(TEST)
  1. ferruchu
    • Pr
    • Cn
    • Tb
  2. ferrunchu
    • Sm
    • Cn (MG)
    • An
    • Pr (Cv)
    • Cv
    • PVieya
    • Vg
    • Llomb
  3. ferrunchos variación de número
    • Bab
Desp. de fierru. 2. Cualquier oxetu de fierro ensin importan- cia, en desusu [Sm. Bab. Pr (Cv). Cv. PVieya]. Cualquier trozu de fierro [Vg]. Trozu vieyu de fierro [Llomb]. 3. Cualquier fe- rramienta de llabranza [An]: Los ferrunchos tán na corte [An]. 4. Exe del peón o peonza [Cn (MG)]. 5. Serruchu [Ac. Tb]: Garróu’l ferruchu ya casi esfái la mesa [Tb]. //Como un fe- rruchu ‘trabayadora (una persona)’ [Ac]: Ye como un ferru- chu, tol día ta trabayando [Ac].
  1. 1. Desp. de <i class="della">fierru</i>.
  2. 2. Cualquier oxetu de fierro ensin importan- cia, en desusu [Sm. Bab. Pr (Cv). Cv. PVieya]. Cualquier trozu de fierro [Vg]. Trozu vieyu de fierro [Llomb].
  3. 3. Cualquier fe- rramienta de llabranza [An]: <i class="della">Los</i> <i class="della">ferrunchos</i> <i class="della">tán</i> <i class="della">na</i> <i class="della">corte</i> [An].
  4. 4. Exe del peón o peonza [Cn (MG)].
  5. 5. Serruchu [Ac. Tb]: <i class="della">Garróu’l ferruchu ya casi esfái la mesa </i>[Tb]. //<i class="della">Como un fe- rruchu </i>‘trabayadora (una persona)’ [Ac]: <i class="della">Ye como un ferru- </i><i class="della">chu,</i> <i class="della">tol</i> <i class="della">día</i> <i class="della">ta</i> <i class="della">trabayando</i> [Ac].
Dim. despeutivu de fierru, con una formación diminutiva xe- neralizada enantes de la diptongación. Darréu qu’un instru- mentu pa serrar yera de fierro perentiéndese que ferruchu llograre tamién l’aceición de serruchu (cfr.) y xustificare les formaciones ferruchar (cfr.), esferrunchar (cfr.)y, quiciabes, la variante esperrunchar (cfr.) por tracamundiu fónicu ya in- fluxu de la familia de perru (cfr.). Cola familia de ferruchar ta- mién se rellaciona ast. ferruchador (cfr.). Nesti casu como n’otros términos de la familia vese una aceición mui rellacio- nada cola idea d’insistencia o de constancia en daqué cosa como fai’l serruchu al serruchar de contino.
ferruguñentu, a, o
📖: ferruguñentu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<farragumientu [Gr]. ferrugumientu [Cd].>(TEST)
  1. ferruguñentu
    • Md
  2. farragumientu
    • Gr
  3. ferrugumientu
    • Cd
Con ferruñu, con óxidu [Gr. Cd (= ferruñentu)] de fierro [Md]. Cfr. ferruñentu, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Con ferruñu, con óxidu [Gr. Cd (= <i class="della">ferruñentu</i>)] de fierro [Md]. Cfr. <i class="della">ferruñentu,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
ferruguñosu, a, o
📖: ferruguñosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Oxidáu [PSil]. Cfr. <i class="della">ferruñentu,</i>(TEST)
  1. ferruguñosu
  2. Oxidáu
    • PSil
  3. Cfr
  4. <i class="della">ferruñentu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
ferruñar
📖: ferruñar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. ferruñar
Cfr. aferruñar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">aferruñar</i>.
ferruñecer
📖: ferruñecer
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Oxidar [Tb]: <i class="della">La</i>(TEST)
  1. ferruñecer
    • Tb
    • Sm
  2. ident class="della" level="1"></ident>Oxidar [Tb]: <i class="della">La</i
l.lave ferruñecíu [Tb]. //-se ‘oxidase’ [Sm (= aferreguñase = aferruñase)].
  1. 1. <i class="della">l.lave</i> <i class="della">ferruñecíu</i> [Tb]. //-<i class="della">se</i> ‘oxidase’ [Sm (= aferreguñase = aferruñase)].
Cfr. aferruñar.
  1. Cfr. aferruñar.
ferruñentu, a, o
📖: ferruñentu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><farrumientu [JH]. ferrumientu [Ac. Pr. Oc. Llomb]. firru- nientu [Oc]. furruñentu [y Sm]. h.erruñentu [Pa]. +ferru- miintu/ferrumienta/ferrumiento [Ay].>(TEST)
  1. ferruñentu
  2. ident class="della" level="1"></ident><farrumientu
    • JH
  3. ferrumientu
    • Ac
    • Pr
    • Oc
    • Llomb
  4. firru- nientu
    • Oc
  5. furruñentu
    • y Sm
  6. h.erruñentu
    • Pa
  7. ferru- miintu/ferrumienta/ferrumiento metafonía
    • Ay
Oxidáu [Pa. Ac. Sr (= roñentu). Ay. Tb. Sm. An. Cd. Pr. JH], ferruñosu [Cb (= furruñosu). Cg. Ay. Sm (= ferruñosu = fur- ruñosu). Bab. Pr. Oc. Llomb]: Manantial d’agua ferrumienta [Llomb]. - gastau y flacu comu ‘n gadañu vieyu y ferrumiento 1931 [Monterrey/24] D’una amestanza del ast. ferruñu (cfr.) col suf. -ientu que vemos en famientu, avarientu, etc. Quiciabes d’un encruz del diminutivu de FERRUM + -ŪCUM > *ferrugu con ferruñentu si- guió ast. ferruguñentu (cfr.); de la mesma manera de *ferrugu y ferruñosu l’ast. ferruguñosu (cfr.).
  1. Oxidáu [Pa. Ac. Sr (= roñentu). Ay. Tb. Sm. An. Cd. Pr. JH], ferruñosu [Cb (= furruñosu). Cg. Ay. Sm (= ferruñosu = fur- ruñosu). Bab. Pr. Oc. Llomb]: Manantial d’agua ferrumienta [Llomb]. - gastau y flacu comu ‘n gadañu vieyu y ferrumiento
  2. 1931 Monterrey/24
  3. D’una amestanza del ast. ferruñu (cfr.) col suf. -ientu que vemos en famientu, avarientu, etc. Quiciabes d’un encruz del diminutivu de FERRUM + -ŪCUM > *ferrugu con ferruñentu si- guió ast. ferruguñentu (cfr.); de la mesma manera de *ferrugu y ferruñosu l’ast. ferruguñosu (cfr.).
ferruñosu, a, o
📖: ferruñosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><farruñosu [JH]. ferruñoso [Cp. Ar]. +ferruñusu [y Llg. Ay. Ll]. forroñosu [Alb]. forroñoso [Ar. R. VCid]. forruñosu [y Ac. y Pr. V1830]. furruñoso [Cp. Cñ. Ar. Tor. VCid]. furruñosu [Cb. Qu. y Tb. y Sm. y Pr. Mn. Arm]. +furruñusu/furruñosa/fu- rruñoso [Mi. Ri]. +furruñusu [Cp. Ay. Ll]. h.erruñosu [Pa].>(TEST)
  1. ferruñosu
    • Tb
    • Sm
    • Pr
    • Llg
  2. ident class="della" level="1"></ident><farruñosu
    • JH
  3. ferruñoso
    • Cp
    • Ar
  4. ferruñusu metafonía
    • y Llg
    • Ay
    • Ll
  5. forroñosu
    • Alb
  6. forroñoso
    • Ar
    • R
    • VCid
  7. forruñosu
    • y Ac
    • y Pr
    • V1830
  8. furruñoso
    • Cp
    • Ar
    • Tor
    • VCid
  9. furruñosu
    • Cb
    • Qu
    • y Tb
    • y Sm
    • y Pr
    • Mn
    • Arm
  10. furruñusu/furruñosa/fu- rruñoso metafonía
    • Mi
    • Ri
  11. furruñusu metafonía
    • Cp
    • Ay
    • Ll
  12. h.erruñosu
    • Pa
Oxidáu [Pa. Cb (= ferruñentu). Cp. Cñ. Ac. Ay. Ll. Ri. Ar. Qu. Tb. Sm (= furruñentu). Pr. Mn. JH. Tor. Arm]. Ferruxinosu [Llg]. Ferruñentu [Alb]. 2. Qu’entama a podrecer (la madera) [Ar]. 3. Con hollín {¿sedrá orín?}, averiado, viejo [R]. 4. Ro- ñosu, avarientu [Ll. VCid]. 5. Ruin [V1830]. a so llau ferruñosa la pluma ya ta per reseca 1925 [Pensa- tible/74]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Oxidáu [Pa. Cb (= ferruñentu). Cp. Cñ. Ac. Ay. Ll. Ri. Ar. Qu. Tb. Sm (= furruñentu). Pr. Mn. JH. Tor. Arm]. Ferruxinosu [Llg]. Ferruñentu [Alb].
  3. 2. Qu’entama a podrecer (la madera) [Ar].
  4. 3. Con <i class="della">hollín</i> {¿sedrá <i class="della">orín</i>?}, <i class="della">averiado,</i> <i class="della">viejo</i> [R].
  5. 4. Ro- ñosu, avarientu [Ll. VCid].
  6. 5. Ruin [V1830]. <i class="della">a</i> <i class="della">so</i> <i class="della">llau</i> <i class="della">ferruñosa</i> <i class="della">la</i> <i class="della">pluma</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">ta</i> <i class="della">per</i> <i class="della">reseca</i> 1925 [Pensa- tible/74]
ferruñoso pesáu tan feo como ruino 1938 [Villalaín/22] Podría tratase d’un abondativu en -osu, amestáu a ast. ferruñu (cfr.) o bien d’una formación llatina dende FERRŪGINEUS (EM) + -ŌSUS.
  1. ferruñoso pesáu tan feo como ruino
  2. 1938 Villalaín/22
  3. Podría tratase d’un abondativu en -osu, amestáu a ast. ferruñu
  4. (cfr.) o bien d’una formación llatina dende FERRŪGINEUS (EM)
  5. + -ŌSUS.
ferruñu, a, o
📖: ferruñu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><furruñu/a [y Tb].>(TEST)
  1. ferruñu
  2. ident class="della" level="1"></ident><furruñu/a
    • y Tb
Ferruñentu [Tb]: Taba furruñu’l cacíu [Tb]. calla muyer po los clavos ferruños de la portiella 1925 [ORB/20] Del participiu fuerte de ferruñar (cfr. aferruñar).
  1. Ferruñentu [Tb]: Taba furruñu’l cacíu [Tb]. calla muyer po los clavos ferruños de la portiella
  2. 1925 ORB/20
  3. Del participiu fuerte de ferruñar (cfr. aferruñar).
ferruñu, el
📖: ferruñu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><farruñu [JH]. ferruño [Llu. y Ay]. firruñu [PVeiga (Oc)]. fo- rruñu [Sb. y Ll. As (Oc). y Pr]. furruñu [Cb. Cp. Ay. y Ll. Mi. <br class="della">Ri. y Tb. y Sm. y PSil. Cn (MG). As. y Pr. y Sl. Arm]. furruño [Ar]. h.erruñu [Pa]. h.urruñu [Cl].>(TEST)
  1. ferruñu
    • Cg
    • Llg
    • Ll
    • Cn
    • Sl
    • Ri
    • Qu
    • Tb
    • Cd
    • Pr
    • Sm
    • An
    • Sr
  2. ident class="della" level="1"></ident><farruñu
    • JH
  3. ferruño
    • Llu
    • y Ay
  4. firruñu
    • PVeiga (Oc)
  5. fo- rruñu
    • Sb
    • y Ll
    • As (Oc)
    • y Pr
  6. furruñu
    • Cb
    • Cp
    • Ay
    • y Ll
    • Mi
    • Ri."><br class="della">Ri
    • y Tb
    • y Sm
    • y PSil
    • Cn (MG)
    • As
    • y Pr
    • y Sl
    • Arm
  7. furruño
    • Ar
  8. h.erruñu
    • Pa
  9. h.urruñu
    • Cl
Cast. herrumbre [Cl. Pa. Cb. Cg. Cp. Llu. Llg. Ay. Ll. Mi. Cn (M, MG). As (Oc). Sl. JH. R. Tor]. Óxidu [Pa. Ac. Ay. Mi. Ri. Ar. Qu. Tb. Pzu. PSil. As. Cn (F). Cd. Pr. Pv (Oc)]. Orín de fierro [Sb. Sm (= ferreguñu). Bab. An. Bard. Arm]. 2. Enfadu [Sb]. //Ser duru como un ferruñu ‘ser perduru, como’l fierro’ [Pr]. //(Ser un) ferruñu ‘(ser un) avarientu, tafuñu’ [Sr. Ri (ser un furruñu)]. //Ser como un ferruñu ‘ser pertrabayador’ [Llg]. //Poner cara ferruñu ‘fruncir el ceñu’ [Llg]. //Tener cara fer- ruñu ‘tener la cara seria y de males pulgues’ [Llg]. //Tar fichu un bon furruñu ‘ser peravarientu’ [Ay]. ///De vieyu el to tratu tien forruñu y fai el fatu [Canella].
  1. 1. Cast. <i class="della">herrumbre</i> [Cl. Pa. Cb. Cg. Cp. Llu. Llg. Ay. Ll. Mi. Cn (M, MG). As (Oc). Sl. JH. R. Tor]. Óxidu [Pa. Ac. Ay. Mi. Ri. Ar. Qu. Tb. Pzu. PSil. As. Cn (F). Cd. Pr. Pv (Oc)]. Orín de fierro [Sb. Sm (= ferreguñu). Bab. An. Bard. Arm].
  2. 2. Enfadu [Sb]. //<i class="della">Ser</i> <i class="della">duru</i> <i class="della">como</i> <i class="della">un</i> <i class="della">ferruñu</i> ‘ser perduru, como’l fierro’ [Pr]. //(<i class="della">Ser</i> <i class="della">un</i>) <i class="della">ferruñu</i> ‘(ser un) avarientu, tafuñu’ [Sr. Ri (ser un furruñu)]. //<i class="della">Ser</i> <i class="della">como</i> <i class="della">un</i> <i class="della">ferruñu</i> ‘ser pertrabayador’ [Llg]. //<i class="della">Poner</i> <i class="della">cara</i> <i class="della">ferruñu</i> ‘fruncir el ceñu’ [Llg]. //<i class="della">Tener</i> <i class="della">cara</i> <i class="della">fer- ruñu</i> ‘tener la cara seria y de males pulgues’ [Llg]. //<i class="della">Tar</i> <i class="della">fichu un</i> <i class="della">bon</i> <i class="della">furruñu</i> ‘ser peravarientu’ [Ay]. ///<i class="della">De</i> <i class="della">vieyu</i> <i class="della">el</i> <i class="della">to</i> <i class="della">tratu </i><i class="della">tien</i> <i class="della">forruñu</i> <i class="della">y</i> <i class="della">fai</i> <i class="della">el</i> <i class="della">fatu</i> [Canella].
Del fem. llat. ferrūgo, -inis ‘ferruñu’ (OLD) pero dende l’acusa- tivu FERRŪ(G)INE > *ferruñe ferruñu, con percarauterización del masculín en -u, quiciabes col influxu de ferrūginus, -a, -um o ferrūgineus, -a, -um (OLD). Sol ast. ferruñu féxose’l verbu aferruñar (cfr.) y tamién desferruñar (cfr.), esfarruñar (cfr.) → esfurruñar (cfr.), enferruña(r)se ‘llenase de ferruñu’ responsa- ble llueu del ast. enfurruñar, por asimilación de l’átona como en ferruñu → forruñu. Semánticamente estos verbos almiten un camudamientu metafóricu pues d’un significáu de ‘llenase de ferruñu’ pasó al de ‘tener mal aspeutu, asemeyáu al del fe- rruñu’, etc. Esta esplicación abulta más acoyible que l’almitida por Meyer-Lübke dende’l célticu *frogna (cfr. froña), García de Diego (DEEH s. v. *frogna), Corominas-Pascual (DCECH s. v. en- furruñarse). Un compuestu de enfurruñar ye desenfurruñar (cfr.) del que ye pariente l’alverbiu desenfurruñadamente (cfr.). Pero dende FERRŪGINE foron posibles otres víes evolutives con caltenimientu y palatalización de -G- dando llugar a un resultáu en [S], [-y-], etc. como en FUGERE > fuxir - fuyir fuir (GHLA
  1. §4.4.4.3), esto ye, *ferruxen ferruxe que caltién la fala d’En- trambasauguas como variante de ferruyo [/PCastro/] y, con es- presión castellanizada, ferruje, la de SCiprián → ferrujo [Mar]) y *ferruyeferruyu (cfr.). D’ello pudo siguir l’axetivu ferru- xentu (cfr. ferruyentu) anque ye difícil saber si resultáu autóc- tonu o non. L’ast. hebo tener un dim. de fierru *ferruscu d’u se fexo’l nome d’oficiu ferrusqueiru > *ferrusqueru (cfr.) y el verbu *ferrusquiar y *ferruscar → *furruscar conocíu gracies al participiu furruscáu (cfr.).
  2. Mar
ferrusqueru, el*
📖: ferrusqueru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ferrusqueiru [Vd (Toponimia 112)].>(TEST)
  1. ferrusqueru
    • Vd
  2. ferrusqueiru
    • Vd (Toponimia 112)
Persona que trabaya arreglando potes y cacharros de lata [Vd (Toponimia 112)].
  1. 1. Persona que trabaya arreglando potes y cacharros de lata [Vd (Toponimia 112)].
Cfr. ferruñu & ferruñentu.
ferruyentu, a, o
📖: ferruyentu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<furruyentu [y Vd]. //ferruyento [/Eo/]. ///ferruxentu [Pzu]. fe- rruxento [/Mánt/].>(TEST)
  1. ferruyentu
    • Cv
    • Vd
  2. furruyentu
    • y Vd
  3. ferruyento eonaviego
    • /Eo/
  4. ferruxentu infl. cast.
    • Pzu
  5. fe- rruxento
    • /Mánt/
Aferruñáu [Pzu. Cv. Vd. Alm (Oc). Tox. /Eo. Mánt/]. Cfr. ferruñu & ferruñentu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Aferruñáu [Pzu. Cv. Vd. Alm (Oc). Tox. /Eo. Mánt/]. Cfr. <i class="della">ferruñu</i> & <i class="della">ferruñentu</i>.
Variante de ferruñentu (cfr.) con tracamundiu de palatales como en ferruyu - ferruñu (cfr.).
ferruyeru, a, o*
📖: ferruyeru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ferruyeiru [Tox].>(TEST)
  1. ferruyeru
  2. ferruyeiru
    • Tox
Qu’igua los cacíos de porcelana y de zinc [Tox].
  1. 1. Qu’igua los cacíos de porcelana y de zinc [Tox].
Cfr. ferruyu.
ferruyu, el
📖: ferruyu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<aferruyu [Lln]. firruyu [PVeiga (Oc)]. forruyu [Busm (Oc)]. ///ferrujo [Mar].>(TEST)
  1. ferruyu
    • Cv
    • Vd
    • PVieya
  2. aferruyu
    • Lln
  3. firruyu
    • PVeiga (Oc)
  4. forruyu
    • Busm (Oc)
  5. ferrujo infl. cast.
    • Mar
Ferruñu [Cv. Vd. Tox. PVeiga, Busm (Oc). PVieya. /Eo/. Mar]. 2. Tacañu, tafurriu [PVieya]: Ya un ferruyu, nun quier gastar nada [PVieya]. //-os ‘ferramientes de trabayu’ [Lln]. //Tocar a ferruyos ‘andar d’un sitiu pa otru’ [Lln].
  1. 1. Ferruñu [Cv. Vd. Tox. PVeiga, Busm (Oc). PVieya. /Eo/. Mar].
  2. 2. Tacañu, tafurriu [PVieya]: <i class="della">Ya</i> <i class="della">un</i> <i class="della">ferruyu,</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">quier</i> <i class="della">gastar </i><i class="della">nada</i> [PVieya]. //<i class="della">-os </i>‘ferramientes de trabayu’ [Lln]. //<i class="della">Tocar a</i><i class="della"> ferruyos</i> ‘andar d’un sitiu pa otru’ [Lln].
le bricara {camentamos qu’ha lleese britara} el ferroyo e la cerradura de la puerta s. f. [SPM/637] Nel casu de ferroyu tamos delantre d’un continuador del di- minutivu
  1. le bricara {camentamos qu’ha lleese britara} el ferroyo e la cerradura de la puerta s. f.
  2. SPM/637
  3. Nel casu de ferroyu tamos delantre d’un continuador del di- minutivu
Del acusativu FERRŪ(G)INE (cfr. ferruñu) que xustifica perbién el calter zarráu de la tónica /ú/. Al nuesu entender ha dixebrase ast. ferruyu ‘ferruñu’ de la so namás qu’aparente variante fe- rroyu que conocemos gracies a la documentación medieval: del llat. ferrum → *FERRŬCULUM en tou asemeyáu y paralelu al deriváu de fēnum → FENŬCŬLUM (REW s. v. fenŭcŭlum) > ast. fenoyu (cfr.). Dende ferruyu hebo facese fe- rruyeru (cfr.) y el verbu ferruyar (cfr.) y el compuestu esfe- rruyar (cfr.) güei namái conseñáu na fastera más occidental d’Asturies na aceición de cast. descerrajar. A la vera tenemos ast. cerroxu (cfr.) que paez un castellanismu por cuenta’l re- sultáu -C’L- → [S]. De toes maneres, si almitimos ferruxe como posible aniciu de *ferruxu → ferruxentu (cfr. ferruñu) nun habría razón que pudiere torgar un tracamundiu de frica- tives *ferruxe → *cerruxe → *cerruxu que, sintiéndose como variante metafonética, pudieren correxir por cerroxu (cfr.) anque en cerroxu paeznos meyor almitir l’influxu castellanista.
fervecer
📖: fervecer
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. fervecer
    • Md
Ferver [Md].
  1. 1. Ferver [Md].
Del llat. FERUESCERE ‘ponese caliente’ (OLD), ensin continua- dores conseñaos por REW nin por DEEH nin por DCECH (PE4).
fervederu, el*
📖: fervederu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fervedeiru [Tb. Md. Pzu. Cd. Pr (Cv). Vd. Vg]. fervideiru [Tb. PSil].>(TEST)
  1. fervederu
    • Pr
  2. fervedeiru
    • Tb
    • Md
    • Pzu
    • Cd
    • Pr (Cv)
    • Vd
    • Vg
  3. fervideiru
    • Tb
    • PSil
Cast. hervidero [Md. Pzu. Cd. Pr (Cv). Vd. Vg]. 2. Ruíu que se produz nos bronquios al tener catarru [Cd]. Ruíos al respi- rar los enfermos [PSil]. 3. Efeutu de la espluma nel agua del mar [Vd]. 4. Munchos, abondancia [Tb. Tox (= fervedoiru)]: Yara un fervedeiru de xente aquel curtinal [Tb]. Cfr. férvidu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">hervidero </i>[Md. Pzu. Cd. Pr (Cv). Vd. Vg].
  3. 2. Ruíu que se produz nos bronquios al tener catarru [Cd]. Ruíos al respi- rar los enfermos [PSil].
  4. 3. Efeutu de la espluma nel agua del mar [Vd].
  5. 4. Munchos, abondancia [Tb. Tox (= fervedoiru)]: <i class="della">Yara</i> <i class="della">un</i> <i class="della">fervedeiru</i> <i class="della">de</i> <i class="della">xente</i> <i class="della">aquel</i> <i class="della">curtinal</i> [Tb]. Cfr. <i class="della">férvidu</i>.
fervedoriu, el
📖: fervedoriu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fervedoiru [y Sm. Cv. Tox]. firvidoiru [Oc]. //fervedoiro /Eo. Mánt/].>(TEST)
  1. fervedoriu
    • Md
  2. fervedoiru
    • y Sm
    • Cv
    • Tox
  3. firvidoiru
    • Oc
  4. fervedoiro /Eo. Mánt/] eonaviego
Cast. hervidor [Md (= fervidor)].
  1. 1. Cast. <i class="della">hervidor</i> [Md (= fervidor)].
2. Fervederu [Sm. Cv]: ¡Vaya fervedoiro que prepareste [Sm]. Munchos, abondancia [Tox (= fervedeiru). Eo/]. 3. Revolvín, persona que se mueve de contino [/Mánt/]. 4. Sorrolla, disnea [Oc]. Cfr. férvidu.
fervedura, la
📖: fervedura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fervidura [Md].>(TEST)
  1. fervedura
    • Tb
  2. fervidura
    • Md
Aición y efeutu de ferver [Tb. Md. JH]. Cfr. férvidu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Aición y efeutu de <i class="della">ferver</i> [Tb. Md. JH]. Cfr. <i class="della">férvidu</i>.
D’un términu rellacionáu col llat. fereuere (cfr. ferver), qui- ciabes *FERUITŪRA.
fervencia, la
📖: fervencia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Aición y efeutu de <i class="della">ferver </i>[Ay]. 2. Fervor [Mi (= fervor). Ll. JH]. 3. Baturiciu, conxuntu, munchos [Qu]: <i class="della">Nesas</i>(TEST)
  1. fervencia
    • Qu
  2. Aición y efeutu de <i class="della">ferver </i>
    • Ay
  3. 2
  4. Fervor
    • Mi (= fervor)
    • Ll
    • JH
  5. 3
  6. Baturiciu, conxuntu, munchos [Qu]: <i class="della">Nesas</i
fiestas hai siempre una fervencia nenos [Qu]. Cfr. férvidu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">fiestas</i> <i class="della">hai </i><i class="della">siempre</i> <i class="della">una</i> <i class="della">fervencia</i> <i class="della">nenos</i> [Qu]. Cfr. <i class="della">férvidu</i>.
per serra de Ualle Uiride ad inpruno usque in illa Feruienza [920](f.) [ACL/84] loco qui dicitur Feruencias 1217(or.) [ACL/328]
  1. per serra de Ualle Uiride ad inpruno usque in illa Feruienza [920](f.)
  2. ACL/84
  3. loco qui dicitur Feruencias
  4. 1217(or.) ACL/328
Del llat. FERUENTIA, -AE ‘fervor’, ‘ardor’ (DLFAC), llueu con usos metafóricos. L’ast. fervencia amuesa un resultáu semi- cultu del suf. -entia a la escontra del popular que paez ufrir el primer documentu citáu cola fusión de la yod cola xiblante que precedía. La toponimia asoleya tamién niciu del términu se- micultu (TA 231; TT 297) xunto col correspondiente masculín fervienzu (cfr.).
ferver
📖: ferver
🏗️: NO
✍️: NO
<firver [Ay. As]. h.erver [Cl]. h.irvir [Lln. Cl. Rs. Pa]. ///{Dan tamién la espresión castellanizante <i class="della">hervir </i>[Ac]. <i class="della">hirvir </i>[Cb. Ac. VCid]. <i class="della">herver</i>(TEST)
  1. ferver
  2. firver
    • Ay
    • As
  3. h.erver
    • Cl
  4. h.irvir
    • Lln
    • Cl
    • Rs
    • Pa
  5. {Dan tamién la espresión castellanizante <i class="della">hervir </i> infl. cast.
    • Ac
  6. <i class="della">hirvir </i>
    • Cb
    • Ac
    • VCid
  7. <i class="della">herver</i
[Mar]. Tamién paez vieya adautación d’un cas- tellanismu xervir}.>
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Mar]. Tamién paez vieya adautación d’un cas- tellanismu <i class="della">xervir</i>}.>
la ol.la [Oc]. //Ferver la sangre ‘ser xoven’ [Pr]. ‘enfadase muncho per dientro’ [Ay]. //Tar que fierve ‘tener fiebre’ [Pr]. ‘tar de permal humor’ [Tb]. //H.irvir comu la hoya los yadro- nes ‘producir ruíu pergrande’ [Cl].///Lleche fervío lleche per- dío [LC]. in profundo inferni ubi feruet peze 995 (s. XII) [ACL/84] porque al fervir no se derrame [Grangerías XVIII: 690] Por aquel caminón nuevu/que fasta Xixón llegaba/tantos vi- vientes fervín/y tanta xente colaba/que parecía un formi- gueru [Coronación Carlos IV 173] tantos vivientes fervín y tanta xente colaba que parecía un formigueru [FA] -/XXov (Busto) 1790 [PCarlos IV/159] apretaba cola mano y sentia la batidera que era sangre que ferbia [-1862] [FrÑada/18] si al pechu fríu noi allega ferviendo el to soplíu [ACEBA(NB)/50] nin cruxía i da el mar que gufa y fierve [ACEBA(NB)/72] espurriendu Pepón el gañote dimpués de algamar un vasi- quin onde fervía 1885-1899 [SEulalia/105] el pucheru qu’ al juevu jervía con mucha calda 1899 [NIEMBRO(B)/16] amor de amores que fierve que llampuria ya quier ser fueu 1884-1939 [FCoronas/164] el pote fierve co les corbates 1909 [VEYURES/30]
  1. la ol.la [Oc]. //Ferver la sangre ‘ser xoven’ [Pr]. ‘enfadase muncho per dientro’ [Ay]. //Tar que fierve ‘tener fiebre’ [Pr]. ‘tar de permal humor’ [Tb]. //H.irvir comu la hoya los yadro- nes ‘producir ruíu pergrande’ [Cl].///Lleche fervío lleche per- dío [LC]. in profundo inferni ubi feruet peze
  2. 995 (s. XII) ACL/84
  3. porque al fervir no se derrame
  4. Grangerías XVIII: 690
  5. Por aquel caminón nuevu/que fasta Xixón llegaba/tantos vi- vientes fervín/y tanta xente colaba/que parecía un formi- gueru
  6. Coronación Carlos IV 173
  7. tantos vivientes fervín y tanta xente colaba que parecía un formigueru [FA] -/XXov (Busto)
  8. 1790 PCarlos IV/159
  9. apretaba cola mano y sentia la batidera que era sangre que ferbia [-1862]
  10. FrÑada/18
  11. si al pechu fríu noi allega ferviendo el to soplíu
  12. ACEBA(NB)/50
  13. nin cruxía i da el mar que gufa y fierve
  14. ACEBA(NB)/72
  15. espurriendu Pepón el gañote dimpués de algamar un vasi- quin onde fervía 1885
  16. 1899 SEulalia/105
  17. el pucheru qu’ al juevu jervía con mucha calda
  18. 1899 NIEMBRO(B)/16
  19. amor de amores que fierve que llampuria ya quier ser fueu 1884
  20. 1939 FCoronas/164
  21. el pote fierve co les corbates
  22. 1909 VEYURES/30
Cast. hervir [Lln. Rs. Cl. Pa. Cb. Cg. Cp. . Ac. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Ar. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. An. Gr. Cd. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. PVieya. Oc. /Eo. Mánt/. Tor. Vg. Mar. Bard. Llomb. VCid. JH. R]: El pote fierve si la cocina ta en- cesa [Tb]. Facer hervir [Sr. Tb. Cv]. Fierve la lleche pela ma- ñana tolos díes, al llevantase [Sr]: Nun fiervas les fabes que saben mal [Sr]. 2. Formentar [Rs. ]. Formentar la sidra dulce na barrica [Ri]. 3. Falar más de la cuenta [Ac]. Murmu- rar, reburdiar [Xx]: Nun qué me fervió [Xx]. 4. Haber bayura de daqué [Ri]: Aquel.lo fervía de xente [Ri]. 5. Sudar por cuenta la fiebre [Ri]: Tien la frente ferviendo [Ri]. //Ferver la ol.la ‘sentise agraviáu polo qu’otru diz, y tar asina a puntu de nun se poder contener’ [Oc]: Mira, nun sigas purque férvime Del llat. FERUĒRE ‘ferver’ (EM), verbu con continuadores na Romania llateral (REW s. v. fĕrvĕre). Los resultaos ast. dan anuncia de la inseguranza nel procesu fonéticu de los conti- nuadores verbales de -ĒRE. Sobro ello féxose l’iterativu que dio nacencia al ast. fervecer (cfr.). Un iterativu de ferver tené- moslu nel ast. fervicar (cfr.) como de comer → comicar. De ferver tamién pudo facese un deriváu fervuscar (cfr.). L’ast. ferver tien un compuestu desferver (cfr.) con un prefixu que nesti casu ufre un valor d’aición contraria; a la so vera con pre- fixu intensivu féxose’l verbu referver (cfr.). Un deverbal de ferver ye fierva (cfr.). L’aspiración de f- > [h] daquién hebo tenela como niciu castellanista y asina s’entiende l’adautación como [S], dacuando, na nuesa lliteratura: la vida tien en un tris/y en un si xerve ó non xerve [La Enfermedad 141]. El cas- tellanismu hervir o hirvir pue apaecer na fala conxugáu nel pres. d’indicativu como: hirvo, hirves, etc.
ferviatu, el
📖: ferviatu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><+ferviotu [y Llg]. h.irviatu [Lln].>(TEST)
  1. ferviatu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+ferviotu
    • y Llg
  3. h.irviatu
    • Lln
Infusión [Llg]. Fervidiellu [Tb]: Dame un ferviatu a ver si pasa esta tosaca [Tb]. 2. Tipu de pulientes perlíquides [Lln]. 3. Alimentu fervíu de poca enxundia [Lln]. Cfr. férvidu.
  1. Infusión [Llg]. Fervidiellu [Tb]: Dame un ferviatu a ver si pasa esta tosaca [Tb]. 2. Tipu de pulientes perlíquides [Lln].
  2. Lln
  3. 3. Alimentu fervíu de poca enxundia [Lln]. Cfr. férvidu.
  4. Lln
fervicar
📖: fervicar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. fervicar
Ferver adulces y con suavidá [Cb]. Ferver un migayu [Ay]. Cfr. ferver.
  1. Ferver adulces y con suavidá [Cb]. Ferver un migayu [Ay]. Cfr. ferver.
  2. Ay
fervida, la
📖: fervida
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fervía [Pr].>(TEST)
  1. fervida
    • Md
  2. fervía
    • Pr
Cocimientu de dalguna cosa [Md].
  1. 1. Cocimientu de dalguna cosa [Md].
2. Papines de fariña de trigu, lleche y zucre [Pr]. Cfr. férvidu.
fervidiella, la
📖: fervidiella
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Ruíu que se produz na garganta al respirar con dificultá [Cd]: <i class="della">Yá</i>(TEST)
  1. fervidiella
    • Cd
    • Cr
  2. Ruíu que se produz na garganta al respirar con dificultá [Cd]: <i class="della">Yá</i
tien la fervidiella pa murise [Cd]. Entorpecimientu al res- pirar, fervederu en pechu [Cr].
  1. 1. <i class="della">tien</i> <i class="della">la</i> <i class="della">fervidiella</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">murise</i> [Cd]. Entorpecimientu al res- pirar, fervederu en pechu [Cr].
Cfr. férvidu.
fervidiellu, el
📖: fervidiellu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fervidiel.lu [Pzu. Cad].>(TEST)
  1. fervidiellu
  2. fervidiel.lu
    • Pzu
    • Cad
Infusión pal catarru [Ac].
  1. 1. Infusión pal catarru [Ac].
Bebida caliente con dellos produc- tos pa curar resfriaos, etc. [Cd. AGO]. Infusión de té, café, etc. [Vd]. Tisana [Pzu]. ///El fervidiellu na cama hay que bebellu -Refraneru [F. Coronas/182] Cfr. férvidu.
fervidín, el
📖: fervidín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ferviín [Ay].>(TEST)
  1. fervidín
  2. ferviín
    • Ay
//Ferviínos ‘tisanes de yerbes melecinables tomaes calientes y con zucre [Ay].
  1. 1. //<i class="della">Ferviínos </i>‘tisanes de yerbes melecinables tomaes calientes y con zucre [Ay].
Dim. de fervíu.
fervidor, el
📖: fervidor
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fervior [Ri].>(TEST)
  1. fervidor
    • Md
  2. fervior
    • Ri
Fervedoriu [Pzu. Md (= fervedoriu)]. Cacíu onde se fierve la lleche [Ri]. Cfr. férvidu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Fervedoriu [Pzu. Md (= fervedoriu)]. Cacíu onde se fierve la lleche [Ri]. Cfr. <i class="della">férvidu</i>.
D’un términu rellacionáu col llat. fereuere (cfr. ferver), qui- ciabes una formación en -TOR, -TŌRIS.
férvidu, el
📖: férvidu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<férvadu [Sm].>(TEST)
  1. férvidu
  2. férvadu
    • Sm
“Disnea con hervidero” [Sm].
  1. 1. “Disnea con hervidero” [Sm].
2. Agonía del enfermu [Oc]: L.levantóse’l férvidu ‘entamó-y l’agonía’ [Oc]. Quiciabes d’una nominalización del axetivu FERUIDUS, -A, -UM ‘inflamáu’, ‘caliente con inflamación’ (OLD) con continuador en friulán (REW). Ye clara la inseguranza del vocalismu átonu como s’alvierte tamién ente los siguidores del suf. átonu de ferver (cfr.). Del participiu débil fervi(d)u, fervida (dambos nominalizaos tamién), pudo algamase l’ast. fervidiella (cfr.), fervidiellu (cfr.) cola mesma incrementación sufixal diminu- tiva. Tamién foron posibles otres formaciones como ferviatu (cfr.), agora cola amestadura del suf. desp. -atu que vemos en términos como cuspiu cuspiatu, etc. Paralelu a *ferviu, *fervia pudo ser un deverbal fuerte de ferver, esto ye *fervu, *ferva y d’ehí que l’ast. güei ufierte formaciones como fervín (cfr.), fervonciu (cfr.), fervonazu (cfr.), fervosu (cfr.), fervudu (cfr.), fervidura (cfr.). Tán tamién en rellación etimolóxica fer- vederu (cfr.), fervedoriu (cfr.), fervedura (cfr.), fervidor (cfr.).
  1. -(Ŭ)LUS (LLAA 103: 10; PE4). Pero en fervidus, -a, -um pudo perdese la -D- xenerándose ast. *ferviu, a, o, con una yod que torga la diptongación de la tónica; dende equí cola incremen- tación en -ĚLLUS, -A pudo siguir ast. ferviella (cfr.), ferviellu (cfr.), y d’ehí un verbu ferviellar (cfr.); de toes maneres fer- viella, ferviellu tamién podríen llograse dende’l participiu fuerte de ferverférvi(d)u, férvi(d)a [→ firvia (cfr.)], con za- rramientu por influxu de la yod frente a fierva (cfr.) deverbal
  2. firvia (cfr.)
ferviella, la
📖: ferviella
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ferviel.la [Ay]. h.erviella [Os]. h.irviella [Pa].>(TEST)
  1. ferviella
    • Sr
    • Cp
    • Cg
    • Ca
  2. ferviel.la
    • Ay
  3. h.erviella
    • Os
  4. h.irviella
    • Pa
Sorrolla [Pa. Sr]. Afogamientu, ruíu al respirar [Os]. Congoxa na garganta [V1830]. Entorpecimientu al respirar [Cb. Cp]. Fervedoriu en pechu [Cb. Cp]. 2. Ruíu al respirar cuando se tien catarru [Ac]. Disnea acompañada de fervedoriu [Cg]. Res- piración fatigosa y sonora [Cñ. Ac. Ca]. Ruíu especial que los pulmones producen na bronquitis [VBable]. Fervedoriu pol ruíu de los humores estancaos en pechu [JH]. 3. Estertor, re- suellu [Ca. JH]: Lluego muerre pos ya tien lla ferviella [JH]. Mala respiración, intranquilidá, congoxa [Ay]. Congoxa en que ta’l que ta morriendo [JH]. Sin que nunca se i embace/el fuelgu de la ferviella [El Ca- ballo 83] Ya pieslla los dos güeyos y antaina a venii el pigazu y la fer- viella [Judit 210] topar solo trabayos llaceries y hasta ferbiella 1889 [NOLON/16] Cfr. férvidu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Sorrolla [Pa. Sr]. Afogamientu, ruíu al respirar [Os]. Congoxa na garganta [V1830]. Entorpecimientu al respirar [Cb. Cp]. Fervedoriu en pechu [Cb. Cp].
  3. 2. Ruíu al respirar cuando se tien catarru [Ac]. Disnea acompañada de fervedoriu [Cg]. Res- piración fatigosa y sonora [Cñ. Ac. Ca]. Ruíu especial que los pulmones producen na bronquitis [VBable]. Fervedoriu pol ruíu de los humores estancaos en pechu [JH].
  4. 3. Estertor, re- suellu [Ca. JH]: <i class="della">Lluego muerre pos ya tien lla ferviella </i>[JH]. Mala respiración, intranquilidá, congoxa [Ay]. Congoxa en que ta’l que ta morriendo [JH]. <i class="della">Sin</i> <i class="della">que</i> <i class="della">nunca</i> <i class="della">se</i> <i class="della">i</i> <i class="della">embace</i>/<i class="della">el</i> <i class="della">fuelgu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">ferviella</i> [El Ca- ballo 83] <i class="della">Ya</i> <i class="della">pieslla</i> <i class="della">los</i> <i class="della">dos</i> <i class="della">güeyos</i> <i class="della">y</i> <i class="della">antaina</i> <i class="della">a</i> <i class="della">venii</i> <i class="della">el</i> <i class="della">pigazu</i> <i class="della">y</i> <i class="della">la</i> <i class="della">fer-</i> <i class="della">viella</i> [Judit 210] <i class="della">topar</i> <i class="della">solo</i> <i class="della">trabayos</i> <i class="della">llaceries</i> <i class="della">y</i> <i class="della">hasta</i> <i class="della">ferbiella</i> 1889 [NOLON/16] Cfr. <i class="della">férvidu</i>.
ferviellar
📖: ferviellar
🏗️: NO
✍️: NO
<ferviel.lar [y Ay].>(TEST)
  1. ferviellar
    • Ay
  2. ferviel.lar
    • y Ay
Tener ferviella [Cb. Ay].
  1. 1. Tener <i class="della">ferviella</i> [Cb. Ay].
como lu ximielgue aferviella el pote -1914 [J. Arango/121]
  1. como lu ximielgue aferviella el pote
  2. 1914 J. Arango/121
Cfr. férvidu.
ferviellu, el*
📖: ferviellu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.irviellu [Lln].>(TEST)
  1. ferviellu
  2. h.irviellu
    • Lln
//Tener h.irviellu ‘tar atacáu de los bronquios’ [Lln].
  1. 1. //<i class="della">Tener</i> <i class="della">h.irviellu</i> ‘tar atacáu de los bronquios’ [Lln].
Cfr. férvidu.
ferviente
📖: ferviente
🏗️: NO
✍️: NO
Que fierve [JH]. Del participiu de presente FERUĒNS, -NTIS (EM s. v. ferueo) con diptongación que tamién ufren otros como <i class="della">comiente,</i>(TEST)
  1. ferviente
  2. Que fierve
    • JH
  3. Del participiu de presente FERUĒNS, -NTIS (EM s
  4. v
  5. ferueo) con diptongación que tamién ufren otros como <i class="della">comiente,</i
moliente, veniente, etc.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">moliente</i>, <i class="della">veniente</i>, etc.
fervienzu, el
📖: fervienzu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.irvienzu [Lln].>(TEST)
  1. fervienzu
  2. h.irvienzu
    • Lln
Ruíu al respirar, catarru garráu al pechu [Lln]. //Pasar un fer- vienzu ‘pasar munchu calor por andar al sol’ [Cb].
  1. 1. Ruíu al respirar, catarru garráu al pechu [Lln]. //<i class="della">Pasar</i> <i class="della">un</i> <i class="della">fer- </i><i class="della">vienzu</i> ‘pasar munchu calor por andar al sol’ [Cb].
Paez una creación analóxica masculina dende l’ast. fervienza non conseñáu güei pero sí almisible darréu qu’hai nicios del so usu documental femenín de magar el sieglu X y na toponimia (TA 231). El so aniciu ha tar nel llat. FERUENTIA ‘fervor’, ‘ardor’ (DLFAC) con una aplicación al munchu calor y a la respiración ruidosa que, metafóricamente, arde nel pechu (cfr. fervencia), acordies cola imaxe emplegada por Isidoro de Sevilla: Forun- culus est tumor in acutum surgens, dictus quod fervet, quasi fervunculus (Etimologías IV, 8, 15; PE4), La pallabra corres- pondiente al ast. fervencia caltiénla’l gall. fervenza “espuma- rajo o cachón que la agua hace cuando se precipita o estrella contra una peña, aunque no sea agua caliente” (Sarmiento 1973: 268).
fervimientu, el
📖: fervimientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">hervimiento</i>(TEST)
  1. fervimientu
  2. Cast
  3. <i class="della">hervimiento</i
[JH].
  1. 1. [JH].
D’un términu rellacionáu col llat. fereuere (cfr. ferver), n’a- mestanza col suf. -MENTUM.
fervín, el
📖: fervín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Pequeñu fervor [Mar]. <i class="della">pa</i>(TEST)
  1. fervín
  2. Pequeñu fervor
    • Mar
  3. <i class="della">pa</i
que te feiga bien el fervín tómalu ninín - Refraneru [F. Coronas/183] Cfr. férvidu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">que</i> <i class="della">te</i> <i class="della">feiga</i> <i class="della">bien</i> <i class="della">el</i> <i class="della">fervín</i> <i class="della">tómalu</i> <i class="della">ninín</i> - Refraneru [F. Coronas/183] Cfr. <i class="della">férvidu</i>.
fervinchu, el
📖: fervinchu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.ervinchu [Lln]. h.irvinchu [Pa].>(TEST)
  1. fervinchu
    • Bi
    • Llg
    • Ca
    • Sr
    • Sb
  2. h.ervinchu
    • Lln
  3. h.irvinchu
    • Pa
Cast. hervidillo [Pa. Bi]. Infusión [Llg]. Fervíu de plantes me- lecinables [Ca. VBable]. Infusión que se toma cuando se tien dalguna molestia [Sr. Sb]: Diéron-y unos fervinchos y quedó nuevu [Sr]. Cualquier yerba melecinable que se fierve [Lln]. mira Carola déxate de mélicos y de fervinchos 1910 [Cuco/76]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">hervidillo </i>[Pa. Bi]. Infusión [Llg]. Fervíu de plantes me- lecinables [Ca. VBable]. Infusión que se toma cuando se tien dalguna molestia [Sr. Sb]: <i class="della">Diéron-y unos fervinchos y quedó nuevu </i>[Sr]. Cualquier yerba melecinable que se fierve [Lln]. <i class="della">mira Carola déxate de mélicos y de </i><i class="della">fervinchos</i> 1910 [Cuco/76]
Del llat. *FERUINC(U)LUS, -I, una variante del llat. feruunculus conseñada n’Isidoro de Sevilla: Forunculus est tumor in acu- tum surgens, dictus quod fervet, quasi fervunculus (Etimolo- gías IV, 8, 15).
fervíu, el
📖: fervíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<firvíu [Ri. y Pr]. h.irvíu [Lln]. h.irvidu [Lln]. fiervíu [y Sb]. fervidu [PSil. Llomb. Tor].>(TEST)
  1. fervíu
    • Llg
    • Sb
    • Cp
    • Ay
    • Tb
    • Sm
    • Cd
  2. firvíu
    • Ri
    • y Pr
  3. h.irvíu
    • Lln
  4. h.irvidu
    • Lln
  5. fiervíu
    • y Sb
  6. fervidu
    • PSil
    • Llomb
    • Tor
Infusión [Lln. Ac. Llg. Sb] fecha con cualquier clas de planta melecinable [Cp. Ay. Ri]: Vo facete un fervíu pal catarru [Sb]. Bebida fecho con zucre requemao y lleche pa curar los catarros [Lln. Tb. Sm. Cd]. Ferviatu de lleche contra’l catarru [PSil]. Infusión preparada al fueu con vinu, miel, zucre, mantega pal
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Infusión [Lln. Ac. Llg. Sb] fecha con cualquier clas de planta melecinable [Cp. Ay. Ri]: <i class="della">Vo</i> <i class="della">facete</i> <i class="della">un</i> <i class="della">fervíu</i> <i class="della">pal</i> <i class="della">catarru</i> [Sb]. Bebida fecho con zucre requemao y lleche pa curar los catarros [Lln. Tb. Sm. Cd]. Ferviatu de lleche contra’l catarru [PSil]. Infusión preparada al fueu con vinu, miel, zucre, mantega pal
catarru [Mar]. Bebida anticatarral con vinu caliente, miel, zucre, grasa [Tor (= fervudo)]. Caldu, lleche fervío [Llomb]. 2. Lleche d’una vaca acabante parir [Ce]. 3. Comida fecho de fa- riña de maíz y agua, menos espeso que les papes o fariñes [Pr]. Cfr. férvidu.
  1. catarru [Mar]. Bebida anticatarral con vinu caliente, miel, zucre, grasa [Tor (= fervudo)]. Caldu, lleche fervío [Llomb]. 2. Lleche d’una vaca acabante parir [Ce]. 3. Comida fecho de fa- riña de maíz y agua, menos espeso que les papes o fariñes [Pr]. Cfr. férvidu.
  2. Pr
fervollar
📖: fervollar
🏗️: NO
✍️: NO
<afervollar [Cb. y Cg. Cp. y Sb. R]. fervol.lar [Ay. y Mi. Ll. Qu (Oc). Tb]. h.irvollar [Pa]. ah.irvollar [Pa]. h.ervollar [Pa].>(TEST)
  1. fervollar
  2. afervollar
    • Cb
    • y Cg
    • Cp
    • y Sb
    • R
  3. fervol.lar
    • Ay
    • y Mi
    • Ll
    • Qu (Oc)
    • Tb
  4. h.irvollar
    • Pa
  5. ah.irvollar
    • Pa
  6. h.ervollar
    • Pa
Ferver [Qu (Oc)] fuerte, faciendo munchu ruíu [Cb. Cg. Cp. Cñ. Ll. JH. R]. Cocer mui apriesa [Cp. Llg]. Ferver a borbo- tones [Pa. Ac. Sb. Ca. Ay. Tb]: Dexó fervollar les fabes [Mi]: Les patates están fartes de fervollar [Ca]. 2. Facer les coses ensin procuru [Cp].///Les fabes deben fervoriar y non fervo- llar [LC]. - yo aquí tan fresca falando y el puchero fervollando arre- niego del pecao 1923 [Robles/19] Posible encruz del llat. FERUERE y BULLĀRE ‘ferver’, ‘borbo- llar’ (ABF), como tamién s’alvierte nel compuestu esfervollar (cfr.). Una nominalización del participiu débil caltiénse nel ast. fervolláu (cfr.). Del participiu fuerte sigue ast. fervollu (cfr.) d’u pudo xenerase, enantes de la nominalización, un aumen- tativu fervollón, -ona (cfr.).
  1. Ferver [Qu (Oc)] fuerte, faciendo munchu ruíu [Cb. Cg. Cp. Cñ. Ll. JH. R]. Cocer mui apriesa [Cp. Llg]. Ferver a borbo- tones [Pa. Ac. Sb. Ca. Ay. Tb]: Dexó fervollar les fabes [Mi]: Les patates están fartes de fervollar [Ca]. 2. Facer les coses ensin procuru [Cp].///Les fabes deben fervoriar y non fervo- llar [LC]. - yo aquí tan fresca falando y el puchero fervollando arre- niego del pecao
  2. 1923 Robles/19
  3. Posible encruz del llat. FERUERE y BULLĀRE ‘ferver’, ‘borbo- llar’ (ABF), como tamién s’alvierte nel compuestu esfervollar (cfr.). Una nominalización del participiu débil caltiénse nel ast. fervolláu (cfr.). Del participiu fuerte sigue ast. fervollu (cfr.) d’u pudo xenerase, enantes de la nominalización, un aumen- tativu fervollón, -ona (cfr.).
fervolláu, ada, ao
📖: fervolláu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ident class="della" level="1"></ident><ah.irvolláu [Pa].>(TEST)
  1. fervolláu
  2. ident class="della" level="1"></ident><ah.irvolláu
    • Pa
Cocíu apriesa y mal [Pa].
  1. 1. Cocíu apriesa y mal [Pa].
Pp. de fervollar.
fervolláu, el
📖: fervolláu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. fervolláu
Comida que cuez muncho o mui apriesa estrozándose [Cb]. Deverbal de fervollar.
  1. Comida que cuez muncho o mui apriesa estrozándose [Cb]. Deverbal de fervollar.
  2. Cb
fervollón, ona
📖: fervollón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<ident class="della" level="1"></ident>Que fala muncho y atropellao [Cb. Xx. JH]: <i class="della">Yes</i>(TEST)
  1. fervollón
  2. ident class="della" level="1"></ident>Que fala muncho y atropellao [Cb. Xx. JH]: <i class="della">Yes</i
un fervollón
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">un</i> <i class="della">fervollón</i>
[JH]. Cfr. fervollar.
  1. [JH].
  2. JH
  3. Cfr. fervollar.
fervollu, el
📖: fervollu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Actu de <i class="della">fervollar</i>(TEST)
  1. fervollu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Actu de <i class="della">fervollar</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Deverbal del participiu fuerte de fervollar (cfr.).
  1. Deverbal del participiu fuerte de fervollar (cfr.).
fervonazu, el*
📖: fervonazu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><fervunazu [Pr (Cv). Sl. Cv].>(TEST)
  1. fervonazu
  2. ident class="della" level="1"></ident><fervunazu
    • Pr (Cv)
    • Sl
    • Cv
Fervor, aición y efeutu de ferver [Pr (Cv). Sl (= fervor)]. Fer- vor de la sangre, erupción cutánea pasaxera y benigna [Cv]. Cfr. ferver.
  1. Fervor, aición y efeutu de ferver [Pr (Cv). Sl (= fervor)]. Fer- vor de la sangre, erupción cutánea pasaxera y benigna [Cv]. Cfr. ferver.
  2. Cv
fervonciu, el
📖: fervonciu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><+fervunciu [Sb].>(TEST)
  1. fervonciu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+fervunciu
    • Sb
Guisu con pocos condimentos [Ca]. 2. Tisana [Ca]. 3. Cast. hervidero [Sb]. Cfr. férvidu.
fervor, el
📖: fervor
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<firvor [Oc]. h.irvor [Lln. Pa].>(TEST)
  1. fervor
    • Mi
    • Ay
    • Ll
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • Cd
    • Pr
    • Sl
    • Vd
    • Cg
    • Ri
    • Sr
  2. firvor
    • Oc
  3. h.irvor
    • Lln
    • Pa
Cast. hervor [Lln. Pa. Mi (= fervencia). Ay. Ll. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. Cd. Pr. Sl (= fervunazu). Vd. Tox. Oc. /Eo(= fervura)/. JH]. Aición y efeutu de ferver [Cg. Ay. Ri]. 2. Fiebre [Md]. 3. Cast. “Ardor, animosidad, ahínco, eficacia, devoción ardiente, calor vehemente” [JH]. Pasión [Ri]. 4. Devoción [Ay]. //Nun fer- vor ‘nun momentu, rápido’ [Pr]. //Falta-y un fervor ‘ser daqué fatu’ [Sr]. ///Non ser pollu que cuez al primer fervor [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">hervor</i> [Lln. Pa. Mi (= fervencia). Ay. Ll. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. Cd. Pr. Sl (= fervunazu). Vd. Tox. Oc. /Eo(= fervura)/. JH]. Aición y efeutu de <i class="della">ferver</i> [Cg. Ay. Ri].
  2. 2. Fiebre [Md].
  3. 3. Cast. “<i class="della">Ardor,</i> <i class="della">animosidad</i>, <i class="della">ahínco,</i> <i class="della">eficacia,</i> <i class="della">devoción</i> <i class="della">ardiente,</i> <i class="della">calor</i> <i class="della">vehemente”</i> [JH]. Pasión [Ri].
  4. 4. Devoción [Ay]. //<i class="della">Nun</i> <i class="della">fer-</i> <i class="della">vor</i> ‘nun momentu, rápido’ [Pr]. //<i class="della">Falta-y un fervor </i>‘ser daqué fatu’ [Sr]. ///<i class="della">Non ser pollu que cuez al primer fervor </i>[LC].
dexar cocer bien a fervor [Grangerías XVIII: 1099] cerquinos que s’ enanchan perezosos jolinas gorgolitos y jirvores [GZABIN(NB)/320]
  1. dexar cocer bien a fervor
  2. Grangerías XVIII: 1099
  3. cerquinos que s’ enanchan perezosos jolinas gorgolitos y jirvores
  4. GZABIN(NB)/320
Del llat. masc. FERUOR, -ŌRIS ‘fervor’, ‘calor, ‘ardor’ (cfr.). D’ehí, del ast. fervor, féxose un abondativu en -ŌSUS → fer- vorosu (cfr.) y el verbu afervorar (cfr.) y la so variante fervo- riar (cfr.) quiciabes con un deverbal fervoriu (cfr.). Un diminutivo-despeutivu de fervor ye ast. fervoriatu (cfr.) d’u se fexo’l verbu fervoretiar (cfr.). De fervor llogróse tamién un deriváu *fervorizu responsable del verbu afervorizar (cfr.).
fervoretiar
📖: fervoretiar
🏗️: NO
✍️: NO
<h.irvoretiar [Lln].>(TEST)
  1. fervoretiar
    • Tb
  2. h.irvoretiar
    • Lln
Ferver a borbotones [Lln. Tb]. Cfr. fervor.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Ferver a borbotones [Lln. Tb]. Cfr. <i class="della">fervor</i>.
fervoriar
📖: fervoriar
🏗️: NO
✍️: NO
<afervoriar [y Pr]. h.irvoriar [Lln]. ah.irvoriar [Lln]. fervurar [PSil].>(TEST)
  1. fervoriar
    • Pr
    • Cd
  2. afervoriar
    • y Pr
  3. h.irvoriar
    • Lln
  4. ah.irvoriar
    • Lln
  5. fervurar
    • PSil
Ferver a borbotones [Lln (h.irvoriar). Pr. Cd]. Cocer atro- pellao [Lln (ah.irvoriar)]. Ferver [PSil]. 2. Reburdiar [Cd]. ///Les fabes deben fervoriar y non fervollar [LC]. Cfr. fervor.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Ferver a borbotones [Lln (<i class="della">h.irvoriar</i>). Pr. Cd]. Cocer atro- pellao [Lln (<i class="della">ah.irvoriar</i>)]. Ferver [PSil].
  3. 2. Reburdiar [Cd]. ///<i class="della">Les</i> <i class="della">fabes</i> <i class="della">deben</i> <i class="della">fervoriar</i> <i class="della">y</i> <i class="della">non</i> <i class="della">fervollar</i> [LC]. Cfr. <i class="della">fervor</i>.
fervoriatu, el*
📖: fervoriatu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.ervoriatu [Lln].>(TEST)
  1. fervoriatu
  2. h.ervoriatu
    • Lln
Infusión cualquiera de plantes melecinables [Lln].
  1. 1. Infusión cualquiera de plantes melecinables [Lln].
Cfr. fervor.
fervorín, el
📖: fervorín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.irvorín [Pa].>(TEST)
  1. fervorín
  2. h.irvorín
    • Pa
Cast. hervorcito [JH]. Fervor d’un líquidu suave y nun tiempu curtiu [Pa].
  1. 1. Cast. <i class="della">hervorcito </i>[JH]. Fervor d’un líquidu suave y nun tiempu curtiu [Pa].
Dim. de fervor (cfr.).
fervoriu, el*
📖: fervoriu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.irvoriu [Lln].>(TEST)
  1. fervoriu
  2. h.irvoriu
    • Lln
El fechu de ferver [Lln].
  1. 1. El fechu de ferver [Lln].
Posible deverbal de fervoriar (cfr. fervor) anque pudo ser una creación nominal en -ŌRIUS.
fervorosu, a, o
📖: fervorosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Fogosu, activu, eficaz, con puxu, acaloráu [JH]. 2. Cast. <i class="della">fer- </i><i class="della">voroso</i>(TEST)
  1. fervorosu
  2. Fogosu, activu, eficaz, con puxu, acaloráu
    • JH
  3. 2
  4. Cast
  5. <i class="della">fer- </i><i class="della">voroso</i
[JH].
  1. 1. [JH].
rezu fervorosu del pueblu 1909 [VEYURES/56] la cerviz nel suelu mil llabios falando fervorosu rezu 1925 [Pensatible/47]
  1. rezu fervorosu del pueblu
  2. 1909 VEYURES/56
  3. la cerviz nel suelu mil llabios falando fervorosu rezu
  4. 1925 Pensatible/47
Cfr. fervor.
fervosu, a, o*
📖: fervosu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<h.irvosu [Lln].>(TEST)
  1. fervosu
  2. h.irvosu
    • Lln
Qu’adelantra más de la cuenta nel trabayu [Lln]: Tanto se pier- de’l h.irvosu como el perezosu [Lln].
  1. 1. Qu’adelantra más de la cuenta nel trabayu [Lln]: <i class="della">Tanto</i> <i class="della">se</i> <i class="della">pier-</i><i class="della"> de’l</i> <i class="della">h</i>.<i class="della">irvosu</i> <i class="della">como</i> <i class="della">el</i> <i class="della">perezosu</i> [Lln].
Abondativu de *fervu, *ferva (cfr. férvidu).
fervotiar
📖: fervotiar
🏗️: NO
✍️: NO
Ferver un pocoñín [Ay]. Ferver pasu ente pasu [Ri. Tb (=fer- votar)]. Facer fervidiellos [Tb]. Posible formación dende ast. <i class="della">ferver</i>(TEST)
  1. fervotiar
  2. Ferver un pocoñín
    • Ay
  3. Ferver pasu ente pasu
    • Ri
    • Tb (=fer- votar)
  4. Facer fervidiellos
    • Tb
  5. Posible formación dende ast
  6. <i class="della">ferver</i
(cfr.) + -otar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) + -<i class="della">otar</i>.
fervotiáu, ada, ao
📖: fervotiáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
De mal sabor (por ferver más de la cuenta) [Ay]. Pp. de <i class="della">fervotiar</i>(TEST)
  1. fervotiáu
  2. De mal sabor (por ferver más de la cuenta)
    • Ay
  3. Pp
  4. de <i class="della">fervotiar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
fervudu, el
📖: fervudu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. fervudu
Bebida anticatarral con vinu caliente, miel, zucre, grasa [Tor].
  1. 1. Bebida anticatarral con vinu caliente, miel, zucre, grasa [Tor].
Formación col continuador de -UTUS n’amestanza col partici- piu de ferver (cfr.).
fervuscar
📖: fervuscar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. fervuscar
    • Ay
Ferver un pocoñín [Ay].
  1. 1. Ferver un pocoñín [Ay].
Cfr. ferver.
fesolada, la*
📖: fesolada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<feisolada [Sm. Bab. PSil. Vg]. feisulada [Oc].>(TEST)
  1. fesolada
  2. feisolada
    • Sm
    • Bab
    • PSil
    • Vg
  3. feisulada
    • Oc
Conxuntu de feisuelos [Sm. Bab. PSil. Oc. Vg]. 2. Cena de fei- suelos [Bab]. Cfr. fisuelu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Conxuntu de <i class="della">feisuelos</i> [Sm. Bab. PSil. Oc. Vg].
  3. 2. Cena de <i class="della">fei-</i> <i class="della">suelos</i> [Bab]. Cfr. <i class="della">fisuelu</i>.
fesoria, la
📖: fesoria
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fisoria [Setienes (Ast oc)]. fisoira [y Vd. Piñera, PVeiga (Oc). Ast Oc]. h.esoria [Cl. Pa. Rs]. /////h.osoria [Rs. Cl. Pa]. /////ce- soria [y Naraval (Cv). y Sm. y Md]. cesoira [Oc]. fosoira [/Mouguías (Ast Oc)/].>(TEST)
  1. fesoria
    • Lln
    • Cg
    • Cp
    • Cr
    • Bi
    • Llg
    • Sr
    • Llv
    • Sb
    • Ca
    • Ay
    • Ll
    • Ri
    • Sd
    • Qu
    • Tb
    • Pr
    • Sl
    • Vd
    • Sm
    • Cd
  2. fisoria
    • Setienes (Ast oc)
  3. fisoira
    • y Vd
    • Piñera, PVeiga (Oc)
    • Ast Oc
  4. h.esoria
    • Cl
    • Pa
    • Rs
  5. h.osoria dudoso (certainty = baxa)
    • Rs
    • Cl
    • Pa
  6. ce- soria dudoso (certainty = baxa)
    • y Naraval (Cv)
    • y Sm
    • y Md
  7. cesoira
    • Oc
  8. fosoira
    • /Mouguías (Ast Oc)/
Cast. azada, xada [Lln. Cl. Rs. Pa. Pi. Cg. Cp. GP a. 1788, a. 1796. Cñ. Cr. Ac. Bi. Llg. Sr. Llv. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Sd. Qu. Tb (= xada). Gr. Pr. Sl. Naraval (Cv). Vd. Tox (= eixada). /Ast.
oc/. R]. Cast. azadón [Cb. Ay. V1830. JH. DA. R]. Xada pe- queña [Sm. Cd]. Xada de boca más estrencha que la xada [Tb, Sm (Oc)]. Tipu de xada de boca ancha pa cortar rozu [Piñera, PVeiga (Oc)]. Ferramienta con cerra [Ar]. 2. Navaya [Ar]. ///Per Santa Marina cuelga les fesories de la viga [Ac (LC)]. El qu’an- tes de morrer da lo que tien, si-y dan cola fesoria merezlo bien [LC]. Coloradina y guapina/arrímate a la fesoria/que tu padre ya non puede/mantenete de señora [ALl (Esfoyaza)].
  1. 1. Cast. <i class="della">azada</i>, xada [Lln. Cl. Rs. Pa. Pi. Cg. Cp. GP a. 1788, a.
  2. 1796. Cñ. Cr. Ac. Bi. Llg. Sr. Llv. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Sd. Qu. Tb (= xada). Gr. Pr. Sl. Naraval (Cv). Vd. Tox (= eixada). /Ast. <br class="della">oc/. R]. Cast. <i class="della">azadón </i>[Cb. Ay. V
  3. 1830. JH. DA. R]. Xada pe- queña [Sm. Cd]. Xada de boca más estrencha que la <i class="della">xada </i>[Tb, Sm (Oc)]. Tipu de xada de boca ancha pa cortar rozu [Piñera, PVeiga (Oc)]. Ferramienta con cerra [Ar].
  4. 2. Navaya [Ar]. ///<i class="della">Per</i> <i class="della">Santa</i> <i class="della">Marina</i> <i class="della">cuelga</i> <i class="della">les</i> <i class="della">fesories</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">viga</i> [Ac (LC)]. <i class="della">El</i> <i class="della">qu’an-</i> <i class="della">tes</i> <i class="della">de</i> <i class="della">morrer</i> <i class="della">da</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">que</i> <i class="della">tien,</i> <i class="della">si-y</i> <i class="della">dan</i> <i class="della">cola</i> <i class="della">fesoria</i> <i class="della">merezlo</i> <i class="della">bien</i> [LC]. <i class="della">Coloradina</i> <i class="della">y</i> <i class="della">guapina</i>/<i class="della">arrímate</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">fesoria</i>/<i class="della">que</i> <i class="della">tu</i> <i class="della">padre</i> <i class="della">ya non puede</i>/<i class="della">mantenete de señora </i>[ALl (Esfoyaza)].
un açado e dos fesorias e dos sarçiellos 1387 [AAA/169] fosoria [Grangerías XVIII] Oyes Antón, agarra la fesoria [PyT 42] Más vos valiera ganallo/colla fesoria y lla andeza/cavando dos fornellades/de centenu eña Barrea,/que ñon andar de paseantes/con tanta media de seda,/calzadu al pitiminí,/lle- chugada ña gorguera,/el sombreru de Bostón/y enrizada lla mellena,/que llo que ye mal gañado,/¡por Dios!, que tien mala cuenta,/y en la postrera xornada/tien mal tufu lla col- mena [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 286-299)] la cuyar, lescudelleru/escudielles, duernes, platos/tables y arcos de cubetu/pértigues, madreñes, cambes/lla espada- dera, el sarieyu/mangos de fozes, fesories/y qualquier utru istrumentu [Campumanes 1781/232] Que pódia yo garrar la fesoria y el aradu [Vida Aldea 268] lla fesoria coyia lles angaries quianquier 1843 [Chin- ticu/19] da ‘n campu co la fesoria o na piedra col zutrón 1903 [PPRIA(SNP)/19] fleches mayos sablones flúndies fesories picones 1918 [Bor- bolla/21] dos forcainos de yerba toos los espatolexara garré una fe- soria 1921 [Zarracina/9]
  1. un açado e dos fesorias e dos sarçiellos
  2. 1387 AAA/169
  3. fosoria
  4. Grangerías XVIII
  5. Oyes Antón, agarra la fesoria
  6. PyT 42
  7. Más vos valiera ganallo/colla fesoria y lla andeza/cavando dos fornellades/de centenu eña Barrea,/que ñon andar de paseantes/con tanta media de seda,/calzadu al pitiminí,/lle- chugada ña gorguera,/el sombreru de Bostón/y enrizada lla mellena,/que llo que ye mal gañado,/¡por Dios!, que tien mala cuenta,/y en la postrera xornada/tien mal tufu lla col- mena
  8. ABalvidares, Callórigu (Poesíes 286-299)
  9. la cuyar, lescudelleru/escudielles, duernes, platos/tables y arcos de cubetu/pértigues, madreñes, cambes/lla espada- dera, el sarieyu/mangos de fozes, fesories/y qualquier utru istrumentu
  10. Campumanes 1781/232
  11. Que pódia yo garrar la fesoria y el aradu
  12. Vida Aldea 268
  13. lla fesoria coyia lles angaries quianquier
  14. 1843 Chin- ticu/19
  15. da ‘n campu co la fesoria o na piedra col zutrón
  16. 1903 PPRIA(SNP)/19
  17. fleches mayos sablones flúndies fesories picones
  18. 1918 Bor- bolla/21
  19. dos forcainos de yerba toos los espatolexara garré una fe- soria
  20. 1921 Zarracina/9
Cfr. fesoriu.
fesoriada, la
📖: fesoriada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fesoriá [Llg. Ay. Ll. Ri]. h.osoriada [Pa].>(TEST)
  1. fesoriada
    • Cg
    • Tb
    • Pr
  2. fesoriá
    • Llg
    • Ay
    • Ll
    • Ri
  3. h.osoriada
    • Pa
Golpe cola fesoria [Pa. Cg. Llg. Ll. Ri. Tb. Pr. JH]. ///En tie- rra siempre moyada non des una fesoriada [CyN (Recuer- dos)].
  1. 1. Golpe cola <i class="della">fesoria</i> [Pa. Cg. Llg. Ll. Ri. Tb. Pr. JH]. ///<i class="della">En</i> <i class="della">tie- </i><i class="della">rra</i> <i class="della">siempre</i> <i class="della">moyada</i> <i class="della">non</i> <i class="della">des</i> <i class="della">una</i> <i class="della">fesoriada</i> [CyN (Recuer- dos)].
no repitiendo fossoriada [Grangerías XVIII: 648] yo ell diañu fesoriada mas di nestos folleros 1843 [Chin- ticu/18] da ‘n campu co la fesoria o na piedra col zutrón 1903 [PPRIA(SNP)/19] que i dies una fesoriada metanes de la testera 1925 [ORB/188]
  1. no repitiendo fossoriada
  2. Grangerías XVIII: 648
  3. yo ell diañu fesoriada mas di nestos folleros
  4. 1843 Chin- ticu/18
  5. da ‘n campu co la fesoria o na piedra col zutrón
  6. 1903 PPRIA(SNP)/19
  7. que i dies una fesoriada metanes de la testera
  8. 1925 ORB/188
Cfr. fesoriu.
fesoriazu, el
📖: fesoriazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.osoriazu [Pa]. +fesoriozu [y Llg]. +fesoriezu [Ay].>(TEST)
  1. fesoriazu
    • Llg
    • Sb
    • Ca
    • Ri
    • Tb
    • Cd
    • Pr
  2. h.osoriazu
    • Pa
  3. fesoriozu metafonía
    • y Llg
  4. fesoriezu metafonía
    • Ay
Golpe cola fesoria [Pa. Llg. Sb. Ca. Ay. Ri. Tb. Cd. Pr. JH]. Cfr. fesoriu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Golpe cola fesoria [Pa. Llg. Sb. Ca. Ay. Ri. Tb. Cd. Pr. JH]. Cfr. <i class="della">fesoriu</i>.
fesorieru, el
📖: fesorieru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. fesorieru
El que fai fesories [JH]. Cfr. fesoriu.
  1. El que fai fesories [JH]. Cfr. fesoriu.
  2. JH
fesorión, ona
📖: fesorión
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<ident class="della" level="1"></ident>Ensin procuru nel vistir, desarregláu [Cb. Cp. JH]: <i class="della">Peruchu ye</i>(TEST)
  1. fesorión
  2. ident class="della" level="1"></ident>Ensin procuru nel vistir, desarregláu [Cb. Cp. JH]: <i class="della">Peruchu ye</i
un fesorión pa trabayar [JH].
  1. 1. <i class="della">un</i> <i class="della">fesorión</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">trabayar</i> [JH].
Aum. de fesoriu. Ye posible qu’ast. fesorión, ona tamién se re- firiera, de mano, al ‘que trabaya (muncho) cola fesoria’, en dalgún sentíu averándose al llat. fossor talmente como se con- seña en documentu lleonés de 1229, en llatín: Micahel Pelagii fossor 1229(or.) [ACL/488].
  1. Aum. de fesoriu. Ye posible qu’ast. fesorión, ona tamién se re- firiera, de mano, al ‘que trabaya (muncho) cola fesoria’, en dalgún sentíu averándose al llat. fossor talmente como se con- seña en documentu lleonés de 1229, en llatín: Micahel Pelagii fossor 1229(or.) [ACL/488].
  2. ACL/488
fesorión, el
📖: fesorión
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. fesorión
Fesoria grande y poco fácil de remanar [Tb]. Aum. de fesoriu.
  1. Fesoria grande y poco fácil de remanar [Tb]. Aum. de fesoriu.
  2. Tb
fesoriu, el
📖: fesoriu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><+fesuriu [Ay].>(TEST)
  1. fesoriu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+fesuriu
    • Ay
Especie de picu, más pequeñu que la fesoria [Cp]. Xada, ferra- mienta pa trabayar la tierra [Ay]. 2. Persona bobalicona [Ay]. cavar con un fesorio [LJurisd 140] el que cava con un fesorio [LJurisd 140] Del neutru llat. FOSSORIUM, -I ‘bêche’, ‘xada’ (EM), pallabra (GHLA 107) que conocemos per Isidoro de Sevilla: “fossorium vocant, quod foveam faciat, quasi fovessorium” (Etimologías XX 14, 7). Bien dende’l correspondiente plural atraíu a los fe- meninos de la 1ª declinación FOSSŌRIA, bien dende una crea- ción analóxica femenina, sedría a xustificase l’ast. modernu fesoria (o h.osoria) que suel traducise davezu pel cast. azada (DGLA), acordies en bona midida colo afitao por Corominas- Pascual (DCECH s. v. fosa; ADLA 256). Nun ye imposible que recibiere, especialmente na actual espresión femenina [que nun se xustifica dafechu dende fossum [Xo (Apuntamiento 313)] nin dende fodio, fodis ‘xadón’ [CyN (Recuerdos 52)], l’influxu de la familia del llat. cīsōrium, -i ‘instrumentu de corte’ (EM), pues a vegaes, n’ast., alcontramos variantes con [θ-] como ce- soria o cesoira (cfr. fesoria) anque pue tratase d’un cenciellu tracamundiu de fricatives. Sobro ast. fesoriu, fesoria amás de fesoriada (cfr.), fesoriazu (cfr.), fesorieru (cfr.), fesorión (cfr.), féxose’l verbu afesoriar (cfr.) y esfesoriar (cfr.).
  1. Especie de picu, más pequeñu que la fesoria [Cp]. Xada, ferra- mienta pa trabayar la tierra [Ay]. 2. Persona bobalicona [Ay]. cavar con un fesorio
  2. LJurisd 140
  3. el que cava con un fesorio
  4. LJurisd 140
  5. Del neutru llat. FOSSORIUM, -I ‘bêche’, ‘xada’ (EM), pallabra (GHLA 107) que conocemos per Isidoro de Sevilla: “fossorium vocant, quod foveam faciat, quasi fovessorium” (Etimologías XX 14, 7). Bien dende’l correspondiente plural atraíu a los fe- meninos de la 1ª declinación FOSSŌRIA, bien dende una crea- ción analóxica femenina, sedría a xustificase l’ast. modernu fesoria (o h.osoria) que suel traducise davezu pel cast. azada (DGLA), acordies en bona midida colo afitao por Corominas- Pascual (DCECH s. v. fosa; ADLA 256). Nun ye imposible que recibiere, especialmente na actual espresión femenina [que nun se xustifica dafechu dende fossum [Xo (Apuntamiento 313)] nin dende fodio, fodis ‘xadón’ [CyN (Recuerdos 52)], l’influxu de la familia del llat. cīsōrium, -i ‘instrumentu de corte’ (EM), pues a vegaes, n’ast., alcontramos variantes con [θ-] como ce- soria o cesoira (cfr. fesoria) anque pue tratase d’un cenciellu tracamundiu de fricatives. Sobro ast. fesoriu, fesoria amás de fesoriada (cfr.), fesoriazu (cfr.), fesorieru (cfr.), fesorión (cfr.), féxose’l verbu afesoriar (cfr.) y esfesoriar (cfr.).
  6. θ-
festecona, la
📖: festecona
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Gran fiesta [Tb. An. Cv]: <i class="della">Pa xuniu preparan una festecona </i>[An]. Fiesta que se fai en Bárcena del Monesteriu nel segundu domingu de setiembre [Cv]. <ident class="della" level="1"></ident>Del orixinariu despeutivu de <i class="della">fiesta → festaca </i>con una nueva amestanza pero agora del aumentativu -<i class="della">ona</i>(TEST)
  1. festecona
  2. ident class="della" level="1"></ident>Gran fiesta
    • Tb
    • An
    • Pa xuniu preparan una festecona [An.">Cv]: <i class="della">Pa xuniu preparan una festecona </i>[An
  3. Fiesta que se fai en Bárcena del Monesteriu nel segundu domingu de setiembre
    • Cv
  4. <ident class="della" level="1"></ident>Del orixinariu despeutivu de <i class="della">fiesta → festaca </i>con una nueva amestanza pero agora del aumentativu -<i class="della">ona</i
*festaconafestecona con asimilación de la intertónica a la deuterotónica. Cfr. fiesta.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">→</i> <i class="della">*festacona</i> → <i class="della">festecona</i> con asimilación de la intertónica a la deuterotónica. Cfr. <i class="della">fiesta</i>.
festeru, a, o
📖: festeru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<festeiru [Md. Pzu]. +festiru [Ay. Ll]. +fiestiru [Ay]. fiesteru [y JH. Uv]. ///fiestero [VCid].>(TEST)
  1. festeru
  2. festeiru
    • Md
    • Pzu
  3. festiru metafonía
    • Ay
    • Ll
  4. fiestiru metafonía
    • Ay
  5. fiesteru
    • y JH
    • Uv
  6. fiestero infl. cast.
    • VCid
Amigu de fiestes [Ac. Ay. Ll. JH. VCid], allegre [Md. Pzu]. Festivu [JH]. ///Moza fiestera non quier llunes [LC]. Cfr. fiesta.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Amigu de fiestes [Ac. Ay. Ll. JH. VCid], allegre [Md. Pzu]. Festivu [JH]. ///<i class="della">Moza</i> <i class="della">fiestera</i> <i class="della">non</i> <i class="della">quier</i> <i class="della">llunes</i> [LC]. Cfr. <i class="della">fiesta</i>.
festexamientu, el
📖: festexamientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Aición y efeutu de <i class="della">festexar</i>: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Mas</i>(TEST)
  1. festexamientu
  2. Aición y efeutu de <i class="della">festexar</i>: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Mas</i
nel festexamientu del compliaños d’Heróes [San Mateo 55] Cfr. fiesta.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">nel</i> <i class="della">festexamientu</i> <i class="della">del</i> <i class="della">compliaños</i> <i class="della">d’Heróes</i> [San Mateo 55] Cfr. <i class="della">fiesta</i>.
festexar
📖: festexar
🏗️: NO
✍️: NO
<festeixar [Md]. fistixar [Md. As. Oc]. ///festejar [Tor].>(TEST)
  1. festexar
    • Pa
    • Ca
    • Tb
    • Sm
    • Lln
    • Ri
    • Ay
  2. festeixar
    • Md
  3. fistixar
    • Md
    • As
    • Oc
  4. festejar infl. cast.
    • Tor
Festeyar [Pa. Ca. Tb. Sm. Md. Pzu. Tox. Oc. /Eo/]. Celebrar una fiesta [Lln. Ri]. Andar de fiesta por dalgún motivu [PSil]: Nun aparan de festexar la ganancia [PSil]. 2. Afalagar con regalos, con atenciones cariñoses [Ri]. 3. “Cortejar” [Ay. Ri. As. Tor]. pa vella y festexalla ya se apresten gayasperos neñus mozus xente rancia 1858 [FF(c.32)/13]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Festeyar</i> [Pa. Ca. Tb. Sm. Md. Pzu. Tox. Oc. /Eo/]. Celebrar una fiesta [Lln. Ri]. Andar de fiesta por dalgún motivu [PSil]: <i class="della">Nun</i> <i class="della">aparan</i> <i class="della">de</i> <i class="della">festexar</i> <i class="della">la</i> <i class="della">ganancia</i> [PSil].
  3. 2. Afalagar con regalos, con atenciones cariñoses [Ri].
  4. 3. “Cortejar” [Ay. Ri. As. Tor]. <i class="della">pa</i> <i class="della">vella</i> <i class="della">y</i> <i class="della">festexalla</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">se</i> <i class="della">apresten</i> <i class="della">gayasperos</i> <i class="della">neñus</i> <i class="della">mozus</i><i class="della"> xente</i> <i class="della">rancia</i> 1858 [FF(c.32)/13]
sinón pa festexate quería ganáte el corazón [ACEBA(NB)/50] entamaré por tí les allabancies de emprunaos varones qu’ en punteru festexen [EGªREN(NB)/286] cuando los musulmanes festexaben la criminal derrota de la España cristiana 1925 [ORB/305] la que-i dió por festexar al siñor San Agustín 1925 [ORB/277]
  1. sinón pa festexate quería ganáte el corazón
  2. ACEBA(NB)/50
  3. entamaré por tí les allabancies de emprunaos varones qu’ en punteru festexen
  4. EGªREN(NB)/286
  5. cuando los musulmanes festexaben la criminal derrota de la España cristiana
  6. 1925 ORB/305
  7. la que-i dió por festexar al siñor San Agustín
  8. 1925 ORB/277
Cfr. fiesta.
festexeru, a, o
📖: festexeru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<festexeiru [Tb. PSil. Cv. Tox. /Eo. Mánt/]. festixeru [Pa]. fies- texera [JH]. fistixeiru [Md. Oc]. +fistixiru/festexera/festexero [Ri].>(TEST)
  1. festexeru
    • Lln
    • Cg
    • Sb
    • Ca
  2. festexeiru
    • Tb
    • PSil
    • Cv
    • Tox
    • /Eo
    • Mánt/
  3. festixeru
    • Pa
  4. fies- texera
    • JH
  5. fistixeiru
    • Md
    • Oc
  6. fistixiru/festexera/festexero metafonía
    • Ri
Amigu de fiestes [Lln. PSil] o diversiones [Cl. Pa. Cg. Sb. Ca. Ri. Tb. Md. Cv. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. JH]. Allegre, amigu de xaréu [Tb]. 2. Amigu de mimos y carantoñes [Md]. Dau a facer gracies [Ri]. 3. Simpáticu, chistosu [Pa]. 4. Cast. marisabidi- lla [Tb (festexera)]. ///Moza fiestexera non quier llunes [R]. Moza fiestexera nunca fue casadera [LC]. se vieno a mi festexeru {Ye igua d’una copia]} [Campuma- nes 1781/252] Cfr. fiesta.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Amigu de fiestes [Lln. PSil] o diversiones [Cl. Pa. Cg. Sb. Ca. Ri. Tb. Md. Cv. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. JH]. Allegre, amigu de xaréu [Tb].
  3. 2. Amigu de mimos y carantoñes [Md]. Dau a facer gracies [Ri].
  4. 3. Simpáticu, chistosu [Pa].
  5. 4. Cast. <i class="della">marisabidi- lla </i>[Tb (festexera)]. ///<i class="della">Moza fiestexera non quier llunes </i>[R]. <i class="della">Moza fiestexera nunca fue casadera </i>[LC]. <i class="della">se</i> <i class="della">vieno</i> <i class="della">a</i> <i class="della">mi</i> <i class="della">festexeru</i> {Ye igua d’una copia]} [Campuma- nes 1781/252] Cfr. <i class="della">fiesta</i>.
festexu, el
📖: festexu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fisteixu [y Md]. +fistixu [Ri].>(TEST)
  1. festexu
  2. fisteixu
    • y Md
  3. fistixu metafonía
    • Ri
Aición de festexar [Ri].
  1. 1. Aición de <i class="della">festexar</i> [Ri].
2. Cast. festejo [Lln]. Festeyu [Lln. Md. Pzu. /Eo. Mánt/]. Fiesta pública [Ri]. Festeyu, xaréu [Tox]. 3. Cortexu [Ri]. Cfr. fiesta.
festeyar
📖: festeyar
🏗️: NO
✍️: NO
<festear [y JH].>(TEST)
  1. festeyar
    • Llg
  2. festear
    • y JH
Cast. festejar [Llg. JH (festeyar). TC (Protomártir). AGO]. Facer fiestes a dalgún santu o persona [JH (festear)]. Celebrar [JH (festear)]: Llos vecinos festeen muncho á Santa Bárbara [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">festejar </i>[Llg. JH (<i class="della">festeyar</i>). TC (Protomártir). AGO]. Facer fiestes a dalgún santu o persona [JH (<i class="della">festear</i>)]. Celebrar [JH (<i class="della">festear</i>)]: <i class="della">Llos vecinos festeen muncho á Santa Bárbara </i>[JH].
1895 [MELCHOR/12] a un tiempu natura y el home festeyen la neña 1904 [Pen- satible/25] ximielguense que da plasmu tos vocinglen tos trebeyen tos la vitoria festeyen 1918 [Borbolla/31] hoy que te festeya mediu llocu ‘l pueblu 1925 [Pensati- ble/47] llanciai per ese picu cánticos pa festeyala 1925 [Pensati- ble/30] con llacuada u lo que sea festeyando cincuenta años 1925 [Pensatible/69]
  1. 1895 MELCHOR/12
  2. a un tiempu natura y el home festeyen la neña
  3. 1904 Pen- satible/25
  4. ximielguense que da plasmu tos vocinglen tos trebeyen tos la vitoria festeyen
  5. 1918 Borbolla/31
  6. hoy que te festeya mediu llocu ‘l pueblu
  7. 1925 Pensati- ble/47
  8. llanciai per ese picu cánticos pa festeyala
  9. 1925 Pensati- ble/30
  10. con llacuada u lo que sea festeyando cincuenta años
  11. 1925 Pensatible/69
nos da preba al festeyallu amante del afléuto que siente Cfr. fiesta.
festeyeru, a, o
📖: festeyeru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. festeyeru
(Persona) amiga de diversiones, de facer y recibir festeyos, re- galos y [JH].
  1. 1. (Persona) amiga de diversiones, de facer y recibir festeyos, re- galos y [JH].
Cfr. fiesta.
festeyu, el
📖: festeyu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<festéu [y JH]. +festiyu [y Llg].>(TEST)
  1. festeyu
    • Llg
  2. festéu
    • y JH
  3. festiyu metafonía
    • y Llg
Cast. festejo [Llg. JH (festeyu)]. Actu de festeyar [JH (festéu)]. ///Alleranu: ni preu roséu, ni vaca en merquéu, ni moza en fes- téu [LC]. cómo festeyu habrá ñi emparamientos si todu el señoríu está entornáu [D] -/XXov (Busto) 1790 [Elexía/154] Cfr. fiesta.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">festejo</i> [Llg. JH (<i class="della">festeyu</i>)]. Actu de <i class="della">festeyar</i> [JH (festéu)]. ///<i class="della">Alleranu:</i> <i class="della">ni</i> <i class="della">preu</i> <i class="della">roséu,</i> <i class="della">ni</i> <i class="della">vaca</i> <i class="della">en</i> <i class="della">merquéu,</i> <i class="della">ni</i> <i class="della">moza</i> <i class="della">en</i> <i class="della">fes-</i> <i class="della">téu</i> [LC]. <i class="della">cómo</i> <i class="della">festeyu</i> <i class="della">habrá</i> <i class="della">ñi</i> <i class="della">emparamientos</i> <i class="della">si</i> <i class="della">todu</i> <i class="della">el</i> <i class="della">señoríu</i> <i class="della">está</i> <i class="della">entornáu </i>[D] -/XXov (Busto) 1790 [Elexía/154] Cfr. <i class="della">fiesta</i>.
festividá, la
📖: festividá
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">festividad</i>(TEST)
  1. festividá
  2. Cast
  3. <i class="della">festividad</i
[Ac (i)].
  1. 1. [Ac (i)].
in festivitate sancte Marie de adventu una ducena de congros communales 1150 [SPM/271] una soldada de cera ad festivitatem sancti Martini 1200 [SPM/363] los troyanos qu’ en sos festividades al rocín ño adorasen /Marirreguera (Viejo) s. XVII [DyE/183]
  1. in festivitate sancte Marie de adventu una ducena de congros communales
  2. 1150 SPM/271
  3. una soldada de cera ad festivitatem sancti Martini
  4. 1200 SPM/363
  5. los troyanos qu’ en sos festividades al rocín ño adorasen /Marirreguera (Viejo) s. XVII
  6. DyE/183
Del llat. FESTIUITAS, -ATIS ‘allegría’, ‘allegría de día de fiesta’ (ABF).
festivu, a, o
📖: festivu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cast. <i class="della">festivo</i>. <i class="della">güey</i>(TEST)
  1. festivu
  2. Cast
  3. <i class="della">festivo</i>
  4. <i class="della">güey</i
queru decivus diceres festivus que semen simiente de paz 1884-1939 [F. Coronas/64]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">queru</i> <i class="della">decivus</i> <i class="della">diceres</i> <i class="della">festivus</i> <i class="della">que</i> <i class="della">semen</i> <i class="della">simiente</i> <i class="della">de</i> <i class="della">paz</i> 1884-1939 [F. Coronas/64]
la missa dicha en monesterio de Sant Pelayo festivalmente 1268 (s. XIX) [SP-I/228] las oras e la missa dicha festivalmente a las vispras del dia 1421(t. 1507) [SP-III/233]
  1. la missa dicha en monesterio de Sant Pelayo festivalmente
  2. 1268 (s. XIX) SP-I/228
  3. las oras e la missa dicha festivalmente a las vispras del dia
  4. 1421(t. 1507) SP-III/233

Del llat. FESTIUUS, -A, -UM ‘allegre’, ‘festivu’, ‘de fiesta’ (ABF), per vía semiculta darréu que se caltién el [w]. Sol ax. en -al fé- xose tamién un alverbiu en -mente conocíu gracies a la docu- mentación:
fete, el
📖: fete
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
“Gorro y cualquier cosa que no sea sombrero, gorra o mon- tera con que se cubre la cabeza, como solideo, etc. y así se dice <i class="della">fete</i>(TEST)
  1. fete
  2. “Gorro y cualquier cosa que no sea sombrero, gorra o mon- tera con que se cubre la cabeza, como solideo, etc
  3. y así se dice <i class="della">fete</i
de dormir por el gorro de dormir” [JH].
  1. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">dormir</i> por el gorro de dormir” [JH].
**
fetía, la
📖: fetía
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Llábana entarrada onde tropieza l’aráu al llabrar [PSil]: <i class="della">Pegóu</i>(TEST)
  1. fetía
  2. Llábana entarrada onde tropieza l’aráu al llabrar [PSil]: <i class="della">Pegóu</i
contra una fetía [PSil].
  1. 1. <i class="della">contra</i> <i class="della">una</i> <i class="della">fetía</i> [PSil].
**
fetu, el
📖: fetu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">feto</i>(TEST)
  1. fetu
  2. Cast
  3. <i class="della">feto</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Del llat. FETUS, -US ‘partu’, ‘ventrada’ (ABF), per vía culta.
feu, fea, feo
📖: feu
🔤: , fea, feo
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 fea,, feo
<fegu [y AGO]. feyu [Pzu. PSil. Cv. Oc. Mar. y AGO]. +fíu [Ll]. +fíu/fea/feo [Ay. Ri].>(TEST)
  1. feu
    • Lln
    • Cg
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • An
  2. fegu
    • y AGO
  3. feyu
    • Pzu
    • PSil
    • Cv
    • Oc
    • Mar
    • y AGO
  4. fíu metafonía
    • Ll
  5. fíu/fea/feo metafonía
    • Ay
    • Ri
Cast. feo [Lln (S). Cl. Cg. Ac. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. An. Cv. Oc. Mar. AGO]. 2. Que nun ta bien [Lln. Tb. Md]: Ya una cosa fea [Tb]: Estaba mui feu andar a cuerpu [Lln]. 3. De mal aspeutu (una cosa, el tiempu) [Tb]: Eso ta bien feu [Tb]: El día ta feu [Tb]. //Una fea ‘carta que nun val ningún tantu nin ye trunfu (nel xuegu de la brisca) [Ac. Tb. VCid]. //Bailar cola más fea ‘llevar la peor parte nun asuntu’ [LBlanco]. ///El que feu ama h.ermosu i paece [Lln]. Moza de cara sosa ente fees ye fermosa [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">feo</i> [Lln (S). Cl. Cg. Ac. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. An. Cv. Oc. Mar. AGO].
  2. 2. Que nun ta bien [Lln. Tb. Md]: <i class="della">Ya</i> <i class="della">una</i> <i class="della">cosa</i> <i class="della">fea</i> [Tb]: <i class="della">Estaba</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">feu</i> <i class="della">andar</i> <i class="della">a</i> <i class="della">cuerpu</i> [Lln].
  3. 3. De mal aspeutu (una cosa, el tiempu) [Tb]: <i class="della">Eso</i> <i class="della">ta </i><i class="della">bien</i> <i class="della">feu</i> [Tb]: <i class="della">El</i> <i class="della">día</i> <i class="della">ta</i> <i class="della">feu</i> [Tb]. //<i class="della">Una</i> <i class="della">fea</i> ‘carta que nun val ningún tantu nin ye trunfu (nel xuegu de la brisca) [Ac. Tb. VCid]. //<i class="della">Bailar</i> <i class="della">cola</i> <i class="della">más</i> <i class="della">fea</i> ‘llevar la peor parte nun asuntu’ [LBlanco]. ///<i class="della">El</i> <i class="della">que</i> <i class="della">feu</i> <i class="della">ama</i> <i class="della">h.ermosu</i> <i class="della">i</i> <i class="della">paece</i> [Lln]. <i class="della">Moza</i> <i class="della">de </i><i class="della">cara</i> <i class="della">sosa</i> <i class="della">ente</i> <i class="della">fees</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">fermosa</i> [LC].
Petrus Fedo 1177(or.) [SPE-I/315] Rodericus Fernandi el feu tenente Benevento 1208 [FRLeón/185] Rodrico Fernans el feu 1229 (or.) [MCar-I/190] tenente Maiorica Rui Fernandez Feo 1234 (or.) [VVS/113] determina con Pelay Feo e con Maria Martinez fiya de Feu- rero s. f. [SPM/533] A la mano de Dios, ahí va el cuinto./(non pigaces, Antona, bien te veo)./Pos, como digo, aquisti rei que pinto/yera de cuerpo y cara ñon mui feo,/sobremanera era soñolinto,/con lles hisopiadures de Morfeo [BAúxa, Sueños (Poesíes 65- 69)] Del axetivu llat. FOEDUS, -A, -UM ‘qu’asusta’, ‘que tira p’atrás’ (EM), con curtia representación románica (REW). La documen- tación medieval favorez la interpretación etimolóxica de Co- rominas-Pascual pa quien el cast. feo provién del dominiu ástur (DCECH s. v. feo). La presencia de les intervocáliques [y], [γ] güei ha entendese como antihiática (GHLA 174). Del corres- pondiente verbu FOEDĀRE ígüense les amestances ast. afear (cfr.), enfear (cfr.) anque tamién podría ser una formación ro- mance dende feu, fea, feo con prefixos. Lo mesmo habría afi- tase del compuestu desafear ‘deformar o afear daqué cosa’ (cfr.) pero semánticamente ye nidio que nun pue oponese como contrapuestu de afear. Un dim. despeutivu ye ast. feúchu, a, o (PE4). Tamién dende feu féxose ast. feúra (cfr.).
  1. Petrus Fedo
  2. 1177(or.) SPE-I/315
  3. Rodericus Fernandi el feu tenente Benevento
  4. 1208 FRLeón/185
  5. Rodrico Fernans el feu
  6. 1229 (or.) MCar-I/190
  7. tenente Maiorica Rui Fernandez Feo
  8. 1234 (or.) VVS/113
  9. determina con Pelay Feo e con Maria Martinez fiya de Feu- rero s. f.
  10. SPM/533
  11. A la mano de Dios, ahí va el cuinto./(non pigaces, Antona, bien te veo)./Pos, como digo, aquisti rei que pinto/yera de cuerpo y cara ñon mui feo,/sobremanera era soñolinto,/con lles hisopiadures de Morfeo
  12. BAúxa, Sueños (Poesíes 65- 69)
  13. Del axetivu llat. FOEDUS, -A, -UM ‘qu’asusta’, ‘que tira p’atrás’ (EM), con curtia representación románica (REW). La documen
  14. tación medieval favorez la interpretación etimolóxica de Co- rominas-Pascual pa quien el cast. feo provién del dominiu ástur (DCECH s. v. feo). La presencia de les intervocáliques [y], [γ] güei ha entendese como antihiática (GHLA 174). Del corres- pondiente verbu FOEDĀRE ígüense les amestances ast. afear (cfr.), enfear (cfr.) anque tamién podría ser una formación ro- mance dende feu, fea, feo con prefixos. Lo mesmo habría afi- tase del compuestu desafear ‘deformar o afear daqué cosa’ (cfr.) pero semánticamente ye nidio que nun pue oponese como contrapuestu de afear. Un dim. despeutivu ye ast. feúchu, a, o (PE4). Tamién dende feu féxose ast. feúra (cfr.).
  15. γ
feu, el
📖: feu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Desaire [Md]. <ident class="della" level="1"></ident>Nominalización del ax. <i class="della">feu</i>(TEST)
  1. feu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Desaire
    • Md
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Nominalización del ax
  4. <i class="della">feu</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
feúcha, la
📖: feúcha
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Diplodus</i>(TEST)
  1. feúcha
    • Av
  2. ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Diplodus</i
annularis, cast. respallón [Av (PPAC)].
  1. 1. <i class="della">annularis</i>, cast. <i class="della">respallón</i> [Av (PPAC)].
Cfr. acebuche.
feudu, el
📖: feudu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">feudo</i>(TEST)
  1. feudu
  2. Cast
  3. <i class="della">feudo</i
[JH].
  1. 1. [JH].
fizolle pregunta si auia pagado el dicho feudo del anno pas- sado 1347(or.) [SB/263] el dicho feudo en cada hun anno per el alluguer 1347(or.) [SB/263] en salvo de diezmo e de ençienso e de feodo 1397(or.) [SP- III/108] los dichos seys maravedis del dicho feudo 1404(or.) [SP- III/146] de feudo por los dichos suelos e casas seys maravedis 1404(or.) [SP-III/146] Del xermanismu en b. llat. FEUDUM [Gamillscheg apud Rein- hart (1946: 299)] tomáu probablemente del fráncicu (DCECH s. v. feudo).
  1. fizolle pregunta si auia pagado el dicho feudo del anno pas- sado
  2. 1347(or.) SB/263
  3. el dicho feudo en cada hun anno per el alluguer
  4. 1347(or.) SB/263
  5. en salvo de diezmo e de ençienso e de feodo
  6. 1397(or.) SP- III/108
  7. los dichos seys maravedis del dicho feudo
  8. 1404(or.) SP- III/146
  9. de feudo por los dichos suelos e casas seys maravedis
  10. 1404(or.) SP-III/146
  11. Del xermanismu en b. llat. FEUDUM [Gamillscheg apud Rein- hart (1946: 299)] tomáu probablemente del fráncicu (DCECH s. v. feudo).
  12. Gamillscheg apud Rein- hart (1946: 299)
feúra, la
📖: feúra
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. feúra
    • Cg
    • Ay
    • Pr
Cast. fealdad [Cg. Cñ. Ac. Ay. Pr. VCid]. Cfr. feu fea, feo.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">fealdad </i>[Cg. Cñ. Ac. Ay. Pr. VCid]. Cfr. <i class="della">feu fea, feo</i>.
fexa, la*
📖: fexa
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><feixa [Md].>(TEST)
  1. fexa
  2. ident class="della" level="1"></ident><feixa
    • Md
Carga grande, sía de lo que seya [Md]. 2. {(Doc.). Estaya, faza de tierra}. alia terra de illa kalzada quos dicent illa Fexa 1056 (s. XII) [ACL/307] determinatas ad illas Fexas per suis terminis 1057 (s. XII) [ACL/310] uinea nostra propria ... in uilla Uolpeliare que uocitant ad illas Fescas 1058 (s. XII) [ACL/320]
illa uinea ad illas fexas quod subtraho inde propter necessi- tatem meam 1097 (s. XII) [MSAH-III/337] alia fexa de terra qui iace carera de Zeia 1104(or.) [MSAH- III/459] alia fexa que iacet circa carera de Ceia 1175(or.) [MSAH- IV/353] dues tieras (…) ela una ye pernomrada que compre de Do- mingo Fernandez con sua remanga: de prima parte fexa de Pedro Domenguez, de secunda fexa de Pedro Marti- nez, de tercera fexa de Domingo Perez (…), de quarta coafruenta ela deuesa de los Escuderos 1267 [SPE- I/485] Podría entendese como un femenín analóxicu de fexe (cfr.). Pero la documentación fai ver tamién fexa con una aceición de ‘estaya’, ‘faza de terrén’ que bien pudiere esixir partir
  1. Carga grande, sía de lo que seya [Md]. 2. {(Doc.). Estaya, faza de tierra}. alia terra de illa kalzada quos dicent illa Fexa
  2. 1056 (s. XII) ACL/307
  3. determinatas ad illas Fexas per suis terminis
  4. 1057 (s. XII) ACL/310
  5. uinea nostra propria ... in uilla Uolpeliare que uocitant ad illas Fescas
  6. 1058 (s. XII) ACL/320

  7. illa uinea ad illas fexas quod subtraho inde propter necessi- tatem meam
  8. 1097 (s. XII) MSAH-III/337
  9. alia fexa de terra qui iace carera de Zeia
  10. 1104(or.) MSAH- III/459
  11. alia fexa que iacet circa carera de Ceia
  12. 1175(or.) MSAH- IV/353
  13. dues tieras (…) ela una ye pernomrada que compre de Do- mingo Fernandez con sua remanga: de prima parte fexa de Pedro Domenguez, de secunda fexa de Pedro Marti- nez, de tercera fexa de Domingo Perez (…), de quarta coafruenta ela deuesa de los Escuderos
  14. 1267 SPE- I/485
  15. Podría entendese como un femenín analóxicu de fexe (cfr.). Pero la documentación fai ver tamién fexa con una aceición de ‘estaya’, ‘faza de terrén’ que bien pudiere esixir partir
del llat. FASCIA, -AE que tamién evoluciona al ast. Nesi sen en FAS- CIA veríense dos procesos evolutivos: a) más antiguu: *[fájSa] > *[féjSa] > [féSa], esto ye, ast. fexa; b) más modernu, ensin
  1. inflexón de la yod sobro la tónica y con un doble resultáu, ast. faxa 1 [fáSa] y ast. faza 1 (cfr. [fáθa]. Un aumentativu de fexa ye ast. fexada (cfr.), esto ye ‘fexa grande’.
  2. fáθa
fexada, la*
📖: fexada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<feixada [Md].>(TEST)
  1. fexada
  2. feixada
    • Md
Carga grande [Md].
  1. 1. Carga grande [Md].
Cfr. fexa.
fexe, el
📖: fexe
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fex [Ll (i)]. feix [Bab. PSil. As]. feixe [Sm. PSil. Cn. Cv. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Mar]. /////feichu [Vg]. ///feje [Ar. Vg. VCid]. feije [Mar. Llomb. Tor. Arm].>(TEST)
  1. fexe
    • Ll
    • Ay
  2. fex
    • Ll (i)
  3. feix
    • Bab
    • PSil
    • As
  4. feixe
    • Sm
    • PSil
    • Cn
    • Cv
    • Tox
    • Oc
    • /Eo
    • Mánt/
    • Mar
  5. feichu dudoso (certainty = baxa)
    • Vg
  6. feje infl. cast.
    • Ar
    • Vg
    • VCid
  7. feije
    • Mar
    • Llomb
    • Tor
    • Arm
Cast. haz [Bab. /Mánt/. Mar. Arm] de lleña o d’otra cosa [Cb. As. Tox. Vg. Llomb. VCid]. Haz de fueya [Ll (i)]. Haz pe- queñu [Ay. Ar]. Haz grande, carga [Sm. Cv. Oc]. Haz, manoyu [/Eo/]. Haz atáu [Tor] de yerba [PSil]. Conxuntu grande [/Mánt/]. Carga grande [Cn]: Venían los dos tolos días bien cargaos, el fíu con una carguina ya’l padre con un bon feixe [Cn].
  1. 1. Cast. <i class="della">haz</i> [Bab. /Mánt/. Mar. Arm] de lleña o d’otra cosa [Cb. As. Tox. Vg. Llomb. VCid]. <i class="della">Haz</i> de fueya [Ll (i)]. <i class="della">Haz</i> pe- queñu [Ay. Ar]. <i class="della">Haz</i> grande, carga [Sm. Cv. Oc]. <i class="della">Haz</i>, manoyu [/Eo/]. <i class="della">Haz</i> atáu [Tor] de yerba [PSil]. Conxuntu grande [/Mánt/]. Carga grande [Cn]: <i class="della">Venían</i> <i class="della">los</i> <i class="della">dos</i> <i class="della">tolos</i> <i class="della">días</i> <i class="della">bien</i> <i class="della">cargaos, el fíu con una carguina ya’l padre con un bon feixe </i>[Cn].
Pelay Garçia ... me deue diez fexes de paliça 1270(or.) [ACL- VIII/20] don Rodrigo marido de donna Seuilla siete fexes de paliça 1270(or.) [ACL-VIII/20] Del masc. llat. FASCIS, -IS ‘paquete atáu con una cuerda’, ‘fexe’, ‘fardu’ (EM). Un aniciu destremáu tienlu l’ast. h.az (cfr. faz, el/la). L’ast. fexe pudo, quiciabes, llograr un femenín analó- xicu fexa (cfr.), col pasu -e-a, (GHLA 120 & 130) anque la nuesa impresión ye que la formación de fexa algamóse den- de’l continuador
  1. Pelay Garçia ... me deue diez fexes de paliça
  2. 1270(or.) ACL- VIII/20
  3. don Rodrigo marido de donna Seuilla siete fexes de paliça
  4. 1270(or.) ACL-VIII/20
  5. Del masc. llat. FASCIS, -IS ‘paquete atáu con una cuerda’, ‘fexe’, ‘fardu’ (EM). Un aniciu destremáu tienlu l’ast. h.az (cfr. faz, el/la). L’ast. fexe pudo, quiciabes, llograr un femenín analó- xicu fexa (cfr.), col pasu -e-a, (GHLA 120 & 130) anque la nuesa impresión ye que la formación de fexa algamóse den- de’l continuador
del llat. FASCIA ‘venda’, ‘banda’ (ABF). Sobro fexe, fexa llogróse’l verbu enfexar (cfr.) y un compuestu es- cartofexar (cfr.); tamién sofexar (cfr.). Un deriváu en -ARIUS ye responsable del nomatu, que talmente paez un nome d’oficiu,
  1. *fexeru, documentáu al sur del cordal: Iohan Garçia fillo de Iohan Garcia dito feyxero e a vosa mullier 1345 [Espina- reda/124]. Sol ast. fexe iguóse’l verbu afexar (cfr.).
  2. Espina- reda/124
féxole
📖: féxole
🏗️: NO
✍️: NO
Pequeñu y feu (un mozu) [Sb]. Pudiere guardar rellación, eufemísticamente, col deriváu ast. del llat. PHASEOLUS (cfr. <i class="della">fisuelu</i>), asemeyao a lo que vemos en <i class="della">quíxole</i>(TEST)
  1. féxole
  2. Pequeñu y feu (un mozu)
    • Sb
  3. Pudiere guardar rellación, eufemísticamente, col deriváu ast
  4. del llat
  5. PHASEOLUS (cfr
  6. <i class="della">fisuelu</i>), asemeyao a lo que vemos en <i class="della">quíxole</i
(cfr.), un verbu + le.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.), un <i class="della">verbu</i> <i class="della">+</i> <i class="della">le</i>.
fía, la 1
📖: fía
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Cfr. <i class="della">fíu,</i>(TEST)
  1. fía
  2. Cfr
  3. <i class="della">fíu,</i
fía.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">fía.</i>
fía, la 2
📖: fía
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Lo que se fía o debe [Sb]. ///<i class="della">La</i>(TEST)
  1. fía
  2. Lo que se fía o debe
    • Sb
  3. <i class="della">La</i infl. cast.
fía come aa madre ‘lo que se dexa a deber a la llarga sal más caro’ [Sb] {alviértese’l xuegu semánticu de fía con dos oríxenes dixebraos}.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">fía</i> <i class="della">come</i> <i class="della">aa</i> <i class="della">madre</i> ‘lo que se dexa a deber a la llarga sal más caro’ [Sb] {alviértese’l xuegu semánticu de <i class="della">fía</i> con dos oríxenes dixebraos}.
Deverbal de fiar (cfr.).
fiable
📖: fiable
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. fiable
    • Tb
Dizse de quien ún pue fiase [Tb. JH]. 2. Que se pue dexar a deber [Tb]. Cfr. fiar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Dizse de quien ún pue fiase [Tb. JH].
  3. 2. Que se pue dexar a deber [Tb]. Cfr. <i class="della">fiar</i>.
fiador, ora
📖: fiador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<fiaor [Ay].>(TEST)
  1. fiador
    • Md
  2. fiaor
    • Ay
Cast. fiador [Ay]. Que fía o confía [Md].
  1. 1. Cast. <i class="della">fiador</i> [Ay]. Que fía o confía [Md].
a) ego Galindo qui sum fidiator de meos subrinos et de meos eredes 955 (s. XII) [MSAH-II/8] ego Mudarrafe Garsea qui sunt fidiator de parte de Moniu Karseaz 1011 (s. XII) [ACL/241] pro ulla calumpnia non det fidiatores 1017 (s. XII) [DCO- I/145] est inde fidiator Iohanne Armentarez 1084(or.) [MSAH- III/113] b) Braolio qui est fiator de parte de Aribidio 1015(or.) [ACL/307] c) illo busca suo fidiador en toth lo dia et level ad_alla casa s. XII [FA/117] de l’ efiado et venga a la villa et prenda fidiador s. XII [FA/118] torne a villa e prenda fidiador per foro de la villa s. XII [FA/122] d) fiador no lle parar prenda pennos & dialos al qrelloso 1145 (1295) [FU/25] diansse fiador el uno al otro en çinqaenta Lª ss p conducto 1145 (1295) [FU/31]
et dianse fiador en la lide en mano del m del re 1145 (1295) [FU/31] sumus uenditores et fiadores et aredratores illius uinee se- cumdum forum Zemore 1218(or.) [MCar-I/120] fuerunt auctores et fiadores 1220(or.) [MCar-I/128] de quien connocier ho quel dia fiador si lu non conocier 1274 [Ordenances/43] por mayor firmedume deu el abbat por so fiador a Ffernan Garcia /S. Andrés de Espinareda1294 [STAAFF/168] persona que non deva seer creyda ligeramiente de fiador s. XIII (or.) [FX/52] el que lo ferio sea gardado o dia bon fiador s. XIII (or.) [FX/223] si devier alguna cosa dia bon fiador s. XIII (or.) [FX/336] si algund fiador finare demande otro en su llogar [1377- 1389] [DCO-IV/376] hun sestero de vino de que ye fiador Diego Nieto 1397(or.) [VC-II/20] por mayor annodo en logar de fiador echovos a prendas todos los 1403(or.) [VC-II/137]
  1. a) ego Galindo qui sum fidiator de meos subrinos et de meos eredes
  2. 955 (s. XII) MSAH-II/8
  3. ego Mudarrafe Garsea qui sunt fidiator de parte de Moniu Karseaz
  4. 1011 (s. XII) ACL/241
  5. pro ulla calumpnia non det fidiatores
  6. 1017 (s. XII) DCO- I/145
  7. est inde fidiator Iohanne Armentarez
  8. 1084(or.) MSAH- III/113
  9. b) Braolio qui est fiator de parte de Aribidio
  10. 1015(or.) ACL/307
  11. c)
  12. illo busca suo fidiador en toth lo dia et level ad_alla casa s. XII
  13. FA/117
  14. de l’ efiado et venga a la villa et prenda fidiador s. XII
  15. FA/118
  16. torne a villa e prenda fidiador per foro de la villa s. XII
  17. FA/122
  18. d) fiador no lle parar prenda pennos & dialos al qrelloso
  19. 1145 (1295) FU/25
  20. diansse fiador el uno al otro en çinqaenta Lª ss p conducto
  21. 1145 (1295) FU/31

  22. et dianse fiador en la lide en mano del m del re
  23. 1145 (1295) FU/31
  24. sumus uenditores et fiadores et aredratores illius uinee se- cumdum forum Zemore
  25. 1218(or.) MCar-I/120
  26. fuerunt auctores et fiadores
  27. 1220(or.) MCar-I/128
  28. de quien connocier ho quel dia fiador si lu non conocier
  29. 1274 Ordenances/43
  30. por mayor firmedume deu el abbat por so fiador a Ffernan Garcia /S. Andrés de Espinareda1294 [STAAFF/168] persona que non deva seer creyda ligeramiente de fiador s. XIII (or.)
  31. FX/52
  32. el que lo ferio sea gardado o dia bon fiador s. XIII (or.)
  33. FX/223
  34. si devier alguna cosa dia bon fiador s. XIII (or.)
  35. FX/336
  36. si algund fiador finare demande otro en su llogar [1377- 1389]
  37. DCO-IV/376
  38. hun sestero de vino de que ye fiador Diego Nieto
  39. 1397(or.) VC-II/20
  40. por mayor annodo en logar de fiador echovos a prendas todos los
  41. 1403(or.) VC-II/137
Cfr. fiar.
fiador, el
📖: fiador
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Sarmientu percurtiu [Cn (V)]. Posible nominalización del ast. <i class="della">fiador</i>(TEST)
  1. fiador
  2. Sarmientu percurtiu
    • Cn (V)
  3. Posible nominalización del ast
  4. <i class="della">fiador</i
(cfr. fiador, ora).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">fiador,</i> <i class="della">ora</i>).
fiadura, la
📖: fiadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Fianza [JH]: <i class="della">Meter</i>(TEST)
  1. fiadura
  2. Fianza [JH]: <i class="della">Meter</i
a ún na fiadura [JH].
  1. 1. <i class="della">a</i> <i class="della">ún</i> <i class="della">na</i> <i class="della">fiadura</i> [JH].
a) si vezino a vezino fidiadura negar colla del fidiador a doble s. XII [FA/118] illa fidiatura de Pelaio Feles que uos fidiastis 1126(or.) [MCar-I/30] b) & del uno tan grat sea ela fiadura como ela altra 1145 (1295) [FU/27] si uezino a uezino fiadura negar colla del fiador a doble 1145 (1295) [FU/27] quantos pleitos en_ante sobresto corrierunt assi de fiaduras como de al 1230(or.) [SV/193] las fiaduras que tomaren por aquel pleicto ... tornense a la demanda 1238 (c.) [MSAH-V/220] fizo et razono por si et_por nos en fiadura de mill marauedis 1259 [AAU/49] sobre fiadura de unos marauedis 1266(or.) [ACL/435]
  1. a)
  2. si vezino a vezino fidiadura negar colla del fidiador a doble s. XII
  3. FA/118
  4. illa fidiatura de Pelaio Feles que uos fidiastis
  5. 1126(or.) MCar-I/30
  6. b)
  7. & del uno tan grat sea ela fiadura como ela altra
  8. 1145 (1295) FU/27
  9. si uezino a uezino fiadura negar colla del fiador a doble
  10. 1145 (1295) FU/27
  11. quantos pleitos en_ante sobresto corrierunt assi de fiaduras como de al
  12. 1230(or.) SV/193
  13. las fiaduras que tomaren por aquel pleicto ... tornense a la demanda
  14. 1238 (c.) MSAH-V/220
  15. fizo et razono por si et_por nos en fiadura de mill marauedis
  16. 1259 AAU/49
  17. sobre fiadura de unos marauedis
  18. 1266(or.) ACL/435
Cfr. fiar.
fiaduría, la
📖: fiaduría
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Fianza [JH]. <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">peche</i>(TEST)
  1. fiaduría
  2. Fianza
    • JH
  3. <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">peche</i
ela fiuderia 1257(or.) [ACL/299]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">ela</i> <i class="della">fiuderia</i> 1257(or.) [ACL/299]
sacar a salvo e sen danno a vos Iohan Perez desta fiadoria 1297(or.) [SP-I/301] yo Suer Perez recaldo ya dicho assi me otorgo enna dicha fiadoria 1335(or.) [SP-II/124] relevandolos de toda e qualquier carga de satisdaçion e de fiadoria 1436 [DCO-III/575] b) de la fiaduria delos duzientos sueldos de torneses negros 1287(or.) [DOLLA-I/123]:Uv la fiaduria de los duzientos soldos de torneses negros en que entrastes 1287 [DCO-II/152] Cfr. fiar.
  1. sacar a salvo e sen danno a vos Iohan Perez desta fiadoria
  2. 1297(or.) SP-I/301
  3. yo Suer Perez recaldo ya dicho assi me otorgo enna dicha fiadoria
  4. 1335(or.) SP-II/124
  5. relevandolos de toda e qualquier carga de satisdaçion e de fiadoria
  6. 1436 DCO-III/575
  7. b)
  8. de la fiaduria delos duzientos sueldos de torneses negros
  9. 1287(or.) [DOLLA-I/123]:Uv la fiaduria de los duzientos soldos de torneses negros en que entrastes
  10. 1287 DCO-II/152
  11. Cfr. fiar.
“fiala”
📖: “fiala”
🏗️: NO
✍️: SI
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación medieval en testos en llatín: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">duas</i>(TEST)
  1. “fiala”
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación medieval en testos en llatín: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">duas</i
fialas argenteas et tapede 962 (s. XII) [ACL/143]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">fialas</i> <i class="della">argenteas</i> <i class="della">et</i> <i class="della">tapede</i> 962 (s. XII) [ACL/143]
tres fialas quas dicunt rothomas irachas et unam cristallinam 1073 (s. XII) [ACL/444] Del grecismu nel llat. imperial PHIALA, -AE ‘copa’ (EM), con continuación en fr. ya it. (REW). L’encontu documental dase non sólo en Lleón sinón en documentos gallegos de Celanova y Sobrado (LPH s. v. fiala) y hai nicios del so usu apellativu ta- mién nel port. d. fiara, cast. aliara (DCECH s. v. aliara) anque resulta más difícil velos n’ast. (PE4: 179). L’ast. prefirió xene- ralizar gaxapu (cfr.), cachapu (cfr.), etc.
  1. tres fialas quas dicunt rothomas irachas et unam cristallinam
  2. 1073 (s. XII) ACL/444
  3. Del grecismu nel llat. imperial PHIALA, -AE ‘copa’ (EM), con continuación en fr. ya it. (REW). L’encontu documental dase non sólo en Lleón sinón en documentos gallegos de Celanova y Sobrado (LPH s. v. fiala) y hai nicios del so usu apellativu ta- mién nel port. d. fiara, cast. aliara (DCECH s. v. aliara) anque resulta más difícil velos n’ast. (PE4: 179). L’ast. prefirió xene- ralizar gaxapu (cfr.), cachapu (cfr.), etc.
fiamar
📖: fiamar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><<i class="della">sic</i>>(TEST)
  1. fiamar
  2. ident class="della" level="1"></ident><<i class="della">sic</i>
Cast. fiambrar [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">fiambrar</i> [JH].
L’ast. fiamar y fiame son de duldosa, por nun dicir, imposible ac- tualidá. Ye JH la única fonte qu’enconta lo que paez el continua- dor ast. equivalente al cast. fiambrar y fiambre, too ello en rellación col continuador del llat. FRIGIDUS ‘fríu’ (DCECH s. v. frío). Nun sabríamos dicir si JH recueye “fiamar”, “fiame” de la llingua falada o si ye un casu más de recreación analóxica dende’l caste- llán. Per otru llau lo que ye pernidio ye que’l castellanismu de güei fiambrera (cfr.) nun se recueye adautáu pero sí fiame (cfr.).
  1. L’ast. fiamar y fiame son de duldosa, por nun dicir, imposible ac- tualidá. Ye JH la única fonte qu’enconta lo que paez el continua- dor ast. equivalente al cast. fiambrar y fiambre, too ello en rellación col continuador del llat. FRIGIDUS ‘fríu’ (DCECH s. v. frío). Nun sabríamos dicir si JH recueye “fiamar”, “fiame” de la llingua falada o si ye un casu más de recreación analóxica dende’l caste- llán. Per otru llau lo que ye pernidio ye que’l castellanismu de güei fiambrera (cfr.) nun se recueye adautáu pero sí fiame (cfr.).
fiambrera, la
📖: fiambrera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><friambera [Llg. Ay Tb. Sm. Vg]. friambeira [Bab. Pzu]. cim- breira [As].>].>(TEST)
  1. fiambrera
    • Ay
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident><friambera
    • Llg
    • Ay Tb
    • Sm
    • Vg
  3. friambeira
    • Bab
    • Pzu
  4. cim- breira
    • As]
    • >
Cast. fiambrera [Ac. Llg. Ay. Tb. Sm. Bab. Pzu. As. Vg.]. Cfr. fiamar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">fiambrera</i> [Ac. Llg. Ay. Tb. Sm. Bab. Pzu. As. Vg.]. Cfr. <i class="della">fiamar</i>.
fiame, {el}
📖: fiame
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
<///<ident class="della" level="1"></ident>//el friambe [Llg] fiambre [Ay].>(TEST)
  1. fiame
    • Llg
    • Ay
  2. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  3. el friambe eonaviego
    • Llg] fiambre [Ay
Cast. fiambre [Llg. JH]: Xintamos fiame atayeri [JH]. //Comer de fiambre ‘comer {una comida que se pon} en frío [Ay].
  1. 1. Cast. <i class="della">fiambre </i>[Llg. JH]: <i class="della">Xintamos fiame atayeri </i>[JH]. //<i class="della">Comer</i> <i class="della">de</i> <i class="della">fiambre</i> ‘comer {una comida que se pon} en frío [Ay].
Cfr. fiamar.
  1. Cfr. fiamar.
fianza, la
📖: fianza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">fianza</i>. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">e</i>(TEST)
  1. fianza
  2. Cast
  3. <i class="della">fianza</i>
  4. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">e</i
si la afiancia non quesier dar [FS (FFLL)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">si</i> <i class="della">la</i> <i class="della">afiancia</i> <i class="della">non</i> <i class="della">quesier</i> <i class="della">dar</i> [FS (FFLL)]
por otras fiançias qualesquier que vos yo yera tenido por qualesquier personas 1401(or.) [VC-II/35] - obligaçion o fianças que ayan dado de mantener carçeleria para todo ello 1521(or.) [SB/377] Del mesmu aniciu que cast. fianza, que proponen Corominas- Pascual (DCECH s. v. fiar). Un compuestu ye ast. confianza (
  1. por otras fiançias qualesquier que vos yo yera tenido por qualesquier personas
  2. 1401(or.) VC-II/35
  3. - obligaçion o fianças que ayan dado de mantener carçeleria para todo ello
  4. 1521(or.) SB/377
  5. Del mesmu aniciu que cast. fianza, que proponen Corominas- Pascual (DCECH s. v. fiar). Un compuestu ye ast. confianza (
cfr.) sol que se fexo desconfianza (cfr.). Tamién el verbu afianzar (cfr.).
fiar
📖: fiar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">fiar </i>[Pa. Ay]. Prestar [Ay. Tb]: <i class="della">Fíotelo you </i>[Tb]. Vender ensin cobrar al contáu [Ay. Ri. Tb. Md. PSil]: <i class="della">Fiábame’l</i>(TEST)
  1. fiar
    • Tb
    • Md
    • Ri
    • Cg
    • Cp
  2. Cast
  3. <i class="della">fiar </i>
    • Pa
    • Ay
  4. Prestar
    • Ay
    • Fíotelo you [Tb.">Tb]: <i class="della">Fíotelo you </i>[Tb
  5. Vender ensin cobrar al contáu [Ay. Ri. Tb. Md. PSil]: <i class="della">Fiábame’l</i
pan [Tb]. 2. Avalar [Tb. Md]: A ésa fiábala you [Tb]. 3. Confiar [Pa. R]: Esa rapaza fíase demasiáu de los mozos [Pa]. Defen- der a una persona dando la cara por ella [Llomb]. 4. Solicitar la cesión de la bailladora al mozu col que ta baillando [Pzu. PSil]: ¿Fías? [PSil]. //-se ‘confiar’ [Ay. Tb]: Fiéime de la sua palabra [Tb]. ‘enfotase en daquién’ [Ri]. ‘vivir, criase’ [Cg]. ‘llograse daqué, llegar a bon términu una collecha, un neñu’ [Cb. Cp]. ///Ena muyer y la mai non hai que fiar [LC]. //{Re- sulta llamativo: Isti xatu non se fía ‘confío en que viva’ [R]}.
  1. 1. <i class="della">pan </i>[Tb].
  2. 2. Avalar [Tb. Md]: <i class="della">A ésa fiábala you </i>[Tb].
  3. 3. Confiar [Pa. R]: <i class="della">Esa</i> <i class="della">rapaza</i> <i class="della">fíase</i> <i class="della">demasiáu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">los</i> <i class="della">mozos</i> [Pa]. Defen- der a una persona dando la cara por ella [Llomb].
  4. 4. Solicitar la cesión de la bailladora al mozu col que ta baillando [Pzu. PSil]: <i class="della">¿Fías?</i> [PSil]. //-<i class="della">se</i> ‘confiar’ [Ay. Tb]: <i class="della">Fiéime</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">sua palabra</i> [Tb]. ‘enfotase en daquién’ [Ri]. ‘vivir, criase’ [Cg]. ‘llograse daqué, llegar a bon términu una collecha, un neñu’ [Cb. Cp]. ///<i class="della">Ena</i> <i class="della">muyer</i> <i class="della">y</i> <i class="della">la</i> <i class="della">mai</i> <i class="della">non</i> <i class="della">hai</i> <i class="della">que</i> <i class="della">fiar</i> [LC]. //{Re- sulta llamativo: <i class="della">Isti</i> <i class="della">xatu</i> <i class="della">non</i> <i class="della">se</i> <i class="della">fía</i> ‘confío en que viva’ [R]}.
illa fidiatura de Pelaio Feles que uos fidiastis 1126(or.) [MCar-I/30] si auerse endelantrar aua & fiar el que casa aia 1145 (1295) [FU/39] todo omne morador en Sant Lorente non fie a otro de fuera 1262 (s. XIII) [MSAH-V/382] no dedes la prendia suelta ni ffiada 1278(or.) [MSAH-V/420] desto nos fiamos que avremos dos galardones s. XIII (or.) [FX/342] vos vendo huna cuba que fiedes en cassa de Alfonso Gonza- les 1305 [Espinareda/67] salud commo amigos que muncho amamos e de que muncho fiamos 1310 (t.1310) [SP-I/371] malhaya el remedio hai que hasta ña carnicería no_me quieren fiar -/Marirreguera (Viejo) s. XVII [DPolíticu/299] fiá de caminantes que son piores mil veces que estudiantes CB, Cav.: qu’ainda son piores qu’estudiantes -/Marirre- guera (Viejo) s. XVII [DyE/200] de ñaves y galeres yo te fío CD, CE, BC: naves/Marirre- guera (Viejo) s. XVII [HyL/220] Y yá, pienso, está axustao/si ño hai otra ñovedá,/que en quantu a bodes ñon fío,/que son como el temporal/que anque un día faga sol,/utru día suele ñevar [ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 151-158)] non te fiies Pachu d’ ella y’ un diablu burlón con pates 1904 [Paredes/11] D’una variante
  1. illa fidiatura de Pelaio Feles que uos fidiastis
  2. 1126(or.) MCar-I/30
  3. si auerse endelantrar aua & fiar el que casa aia
  4. 1145 (1295) FU/39
  5. todo omne morador en Sant Lorente non fie a otro de fuera
  6. 1262 (s. XIII) MSAH-V/382
  7. no dedes la prendia suelta ni ffiada
  8. 1278(or.) MSAH-V/420
  9. desto nos fiamos que avremos dos galardones s. XIII (or.)
  10. FX/342
  11. vos vendo huna cuba que fiedes en cassa de Alfonso Gonza- les
  12. 1305 Espinareda/67
  13. salud commo amigos que muncho amamos e de que muncho fiamos
  14. 1310 (t.1310) SP-I/371
  15. malhaya el remedio hai que hasta ña carnicería no_me quieren fiar -/Marirreguera (Viejo) s. XVII
  16. DPolíticu/299
  17. fiá de caminantes que son piores mil veces que estudiantes CB, Cav.: qu’ainda son piores qu’estudiantes -/Marirre- guera (Viejo) s. XVII
  18. DyE/200
  19. de ñaves y galeres yo te fío CD, CE, BC: naves/Marirre- guera (Viejo) s. XVII
  20. HyL/220
  21. Y yá, pienso, está axustao/si ño hai otra ñovedá,/que en quantu a bodes ñon fío,/que son como el temporal/que anque un día faga sol,/utru día suele ñevar
  22. ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 151-158)
  23. non te fiies Pachu d’ ella y’ un diablu burlón con pates
  24. 1904 Paredes/11
  25. D’una variante
del llat. fidere ‘fiase’, ‘enfotase en’ (ABF), de xuru’l llat. *FIDARE ‘enfotase’, siguió ast. fiar, fiase. El verbu vien esixíu por delles llingües romániques (EM; REW) y, nel casu asturianu, tamién poles sos amestances verbales como confiar (cfr.), perfiar (PE2: 302). Tamién pol compuestu ast. afiar {affiar [FFLL]} y desafiar (cfr.), lo mesmo que desfiar (cfr. desafiar). Tamién foi posible un formación verbal con in- d’u siguió ast. enfiar (cfr.). Un deverbal del participiu débil de fiar ye ast. fiau (cfr.) col que guarda rellación l’ax. en -BILIS, fiable (cfr.). En rellación etimolóxica quiciabes deba ponese
  1. *FIDATOR responsable del ast. fiador (cfr.) xunto a les varian- tes intermedies documentaes. Cierto que l’ast. documentáu ta- mién ufierta una variante fidiador más arcaica. Lo mesmo que fiadura (cfr.) y fidiadura. Daqué más enguedeyao ye’l deriváu ast. fiaduría (cfr.) qu’ufre tamién una variante documentada “fiadoria” que paez previa. Esti documentu {por lo ganado que filley a Martin Fernandez 1256 [SPM/433]} ufre una con- sonante antihiática “ll” qu’entendemos como [y].
  2. y
fiáu, el
📖: fiáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Mercancía o bien oxetos que se llogren y nun se paguen darréu [Tb. Cd]. //<i class="della">All</i>(TEST)
  1. fiáu
    • An
  2. Mercancía o bien oxetos que se llogren y nun se paguen darréu
    • Tb
    • Cd
  3. <i class="della">All</i eonaviego
fiao [JH]. //Dar de fiáu ‘dar un préstamu de bal- dre’ [An]. //De fiao [JH].
  1. 1. <i class="della">fiao</i> [JH]. //<i class="della">Dar</i> <i class="della">de</i> <i class="della">fiáu</i> ‘dar un préstamu de bal- dre’ [An]. //<i class="della">De</i> <i class="della">fiao</i> [JH].
prendauerit et noluerit dare in fiado in V solidos [1064](f. s. XII?) [ACL/352] - venderla al fiado [Grangerías XVIII: 694]
  1. prendauerit et noluerit dare in fiado in V solidos [1064](f. s. XII?)
  2. ACL/352
  3. - venderla al fiado
  4. Grangerías XVIII: 694
Cfr. fiar.
“fiberla”
📖: “fiberla”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación llatina del dominiu na aceición de ‘tipu de texíu a rayes’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">II</i>(TEST)
  1. “fiberla”
  2. Términu conocíu pela documentación llatina del dominiu na aceición de ‘tipu de texíu a rayes’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">II</i
taucas de scarue et_III de algotone et III algilalas de fi- berla [981-994] [ODueñas/186]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">taucas</i> <i class="della">de</i> <i class="della">scarue</i> <i class="della">et_III</i> <i class="della">de</i> <i class="della">algotone</i> <i class="della">et</i> <i class="della">III</i> <i class="della">algilalas</i> <i class="della">de</i> <i class="della">fi-</i> <i class="della">berla</i> [981-994] [ODueñas/186]
unos cercellos de auro et XXX almagnales de fiberla [981- 994] [ODueñas/186] Del ár. H.ABĀR, H.IBĀR ‘raya’, ‘estría’ (Oliver 244) a la escon- tra de la interpretación dende’l llat. remanada por dellos auto- res como Casado Lobato o García Leal y, mesmamente, LELMAL (s. v. finerla & fiboria). Pelos comentarios d’Oliver paez qu’ha deducise que “fiboria” conseñáu na documenta- ción d’Uviéu, ha tenese por una variante: amarella frisisca Iª marayce de fiboria ... lineas IIII 908 (s. XIII) [DCO-I/77].
  1. unos cercellos de auro et XXX almagnales de fiberla [981- 994]
  2. ODueñas/186
  3. Del ár. H.ABĀR, H.IBĀR ‘raya’, ‘estría’ (Oliver 244) a la escon- tra de la interpretación dende’l llat. remanada por dellos auto- res como Casado Lobato o García Leal y, mesmamente, LELMAL (s. v. finerla & fiboria). Pelos comentarios d’Oliver paez qu’ha deducise que “fiboria” conseñáu na documenta- ción d’Uviéu, ha tenese por una variante: amarella frisisca Iª marayce de fiboria ... lineas IIII 908 (s. XIII) [DCO-I/77].
  4. DCO-I/77
“fiboria”
📖: “fiboria”
🏗️: NO
✍️: SI
(TEST)
  1. “fiboria”
Cfr. fiberla.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">fiberla</i>.
ficar
📖: ficar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. ficar
Cfr. fincar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">fincar</i>.
ficha, la
📖: ficha
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Envase que sal con deficiencies al soldalu [Llu]. 2. Persona a la qu’ha prestase atención [Xx]. //<i class="della">Ía</i>(TEST)
  1. ficha
    • Cv
  2. Envase que sal con deficiencies al soldalu
    • Llu
  3. 2
  4. Persona a la qu’ha prestase atención
    • Xx
  5. <i class="della">Ía</i eonaviego
una bona ficha ‘¡vaya per- sonaxe!’ [Cv (= ía una bona fasca)].
  1. 1. <i class="della">una</i> <i class="della">bona</i> <i class="della">ficha</i> ‘¡vaya per- sonaxe!’ [Cv (= <i class="della">ía</i> <i class="della">una</i> <i class="della">bona</i> <i class="della">fasca</i>)].
Quiciabes del fr. FICHE ‘estaca’, ‘tacu’ que vien dende’l verbu ficher (DCECH s. v. ficha).
fichar
📖: fichar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. fichar
    • Ay
    • Md
Tar preveníu con rellación a la conducta y actuación del vecín [Ay. Md].
  1. 1. Tar preveníu con rellación a la conducta y actuación del vecín [Ay. Md].
Quiciabes del fr. FICHER ‘clavar’ (DCECH s. v. ficha).
ficia, la
📖: ficia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">hipótesis, </i>naguamientu [An]. //-<i class="della">as </i>‘trance, situación’ [Pzu]. ‘Confianza, l’actu d’enfotase en daqué o en daquién’ [Cn. Oc]: <i class="della">En ficias mías nun compres la vaca </i>[Oc]. //<i class="della">Ponese </i><i class="della">en</i>(TEST)
  1. ficia
    • Md
    • Oc
  2. Cast
  3. <i class="della">hipótesis, </i>naguamientu
    • An
  4. -<i class="della">as </i>‘trance, situación’ eonaviego
    • Pzu
  5. ‘Confianza, l’actu d’enfotase en daqué o en daquién’
    • Cn
    • En ficias mías nun compres la vaca [Oc.">Oc]: <i class="della">En ficias mías nun compres la vaca </i>[Oc
  6. <i class="della">Ponese </i><i class="della">en</i eonaviego
ficias esperar daqué de daquién’ [Cn]: Nun te pongas en fi- cias de naide, failu tu, que depués tou son problemas [Cn]. //Tar en ficias ‘aguardar enfotáu’ [Md]. //Tar nesas ficias in- dica que daquién faise ilusiones con daqué [An]. ///En ficias del mes de mayo nun deixes el sayo [Oc]. En ficias del sol d’a- bril mete’l gocho nu cubil ya nun lo dejes salir [LC].
  1. 1. <i class="della">ficias</i> <b class="della">‘</b>esperar daqué de daquién’ [Cn]: <i class="della">Nun te pongas en fi-</i> <i class="della">cias</i> <i class="della">de</i> <i class="della">naide,</i> <i class="della">failu</i> <i class="della">tu,</i> <i class="della">que</i> <i class="della">depués</i> <i class="della">tou</i> <i class="della">son</i> <i class="della">problemas</i> [Cn]. //<i class="della">Tar</i> <i class="della">en ficias </i>‘aguardar enfotáu’ [Md]. //<i class="della">Tar nesas ficias </i>in- dica que daquién faise ilusiones con daqué [An]. ///<i class="della">En ficias </i><i class="della">del</i> <i class="della">mes</i> <i class="della">de</i> <i class="della">mayo</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">deixes</i> <i class="della">el</i> <i class="della">sayo</i> [Oc]. <i class="della">En</i> <i class="della">ficias</i> <i class="della">del</i> <i class="della">sol</i> <i class="della">d’a-</i> <i class="della">bril</i> <i class="della">mete’l</i> <i class="della">gocho</i> <i class="della">nu</i> <i class="della">cubil</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">dejes</i> <i class="della">salir</i> [LC].
Cfr. fiucia.
fidalgu, a, el/la
📖: fidalgu
🔤: , a, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
<fiudalgu [JH].>(TEST)
  1. fidalgu
    • Cg
  2. fiudalgu
    • JH
Cast. hidalgo [Cg. Pzu. JH]. Con dalgún atributu de cierta no- bleza [PSil]. ///Fidalgo como el rey, derruécame la fame, bo- cado de pan el diablo lo arrape: “Dicen de los hidalgos pobres de Asturias y León, y tierras míseras. Arrapar: arrebatar” [Co- rreas (LC)].
  1. 1. Cast. <i class="della">hidalgo</i> [Cg. Pzu. JH]. Con dalgún atributu de cierta no- bleza [PSil]. ///<i class="della">Fidalgo</i> <i class="della">como</i> <i class="della">el</i> <i class="della">rey,</i> <i class="della">derruécame</i> <i class="della">la</i> <i class="della">fame,</i> <i class="della">bo- </i><i class="della">cado</i> <i class="della">de</i> <i class="della">pan</i> <i class="della">el</i> <i class="della">diablo</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">arrape</i>: “Dicen de los hidalgos pobres de Asturias y León, y tierras míseras. Arrapar: arrebatar” [Co- rreas (LC)].
a) siue filiusdalgo siue villanus 1064 (f. s. XII?) [ACL/352] miles filius_de_algo 1209(or.) [ACL/205] Donnus filius de algo [LCodo/127-140] terras nominatas una en isla. per sos terminos de iuso pela de los filios dalgo 1240(or.) [DOSV-II/69] b) de Collada medietas de fillos-dalgo 1207 [LRCourias/193] per hu se departe desta heredat de istos fillosdalgo 1227(or.) [SV/175] el fillodalgo ye la bienfetria IIII soldos otrassi por nuncio 1247 [DCO-II/18] que ningun fillodalgo sea osado de se assentar en nengun ce- llero 1253 (t.1264) [SP-I/182] que ye fillo de cavallero nin de otro fillodalgo ninguno 1253 (t.1264) [SP-I/182] ninguno non meta fillodalgo por coto en suas heredades 1253 (t.1264) [SP-I/182] cumplir a dia que con vosco case commo a domna filladalgo convien 1289(or.) [SP-I/280] tan bien fillos_dalgo conmo otros saluo Diego ordonnis et so hermano 1297 [AAU/109] de la parte de çima tierra de fillosdalgo 1309(or.) [SP-I/366] commo omne fillodalgo que prestas juramento e lo non guarda 1326(or.) [SP-II/23] e pleito e omenagie commo omne fillodalgo de tener e con- plir1369(or.) [SP-II/426] dos heros de_la Memoria et de Somarena demandados lla- man de los Fillosdalgo 1403(or.) [SP-III/142] el otro en heredat que dizen de Fillosdalgo 1403(or.) [SP- III/139] fiço pleito e omenaxe como hombre fillo_dalgo de guardar la honrra 1442 [MC-I/108] e de la otra frontera tierra de Sovina fillodalgo 1453(or.) [SP- IV/52] e de la parte de fondos tierra fillodalgo 1453(or.) [SP-IV/52] los omnes fillodalgo de Val de San Pedro 14[...] (or.) [VC- II/175] con otras donas de muger filladalgo item una vinna 1471(or.) [VC-II/237] c) son testigos de fiiosdalgos 1247(or.) [MCar-I/268] otros cauallero que gardasse el derecho de los fiiosdalgo 1270(or.) [ACL-VIII/28] omnes fiiosdalgo que dizien que fueran en correr aquellas yeruas muchas vezes 1294(or.) [MSAH-V/539] la aldea de Vilamartyn de los Fiiosdalgo 1451(or.) [SB/347] d) Rodericus Fidalco 1211(or.) [SPE-I/395] Don Johanes fit algo presbyter 1233 [Sah (Staaf/19] Petro alua fidalgo 1240(or.) [DOSV-II/68] si non fuer fidalgo que lo quite por so persona 1252(or.) [MSAH-V/260] quier sea fidalgo quier clerigo quier de otra dignidad qual- quiere 1255(or.) [MSAH-V/321] nengun non meta hy omme nen muller fidalgo njn clerigo nen otro 1274 [Ordenances/40] ningund rico ome nin rica duenna nin a otro fidalgo seglar ninguno 1288 (t. 1335) [ACL-VIII/324] de linnage de los godos ¬ fidalgo ¬ noble de custumes s. XIII (or.) [FX/17] por los quales castiellos uos fiz onmenaie conmo a fidalgo a fidalgo 1304(or.) [ACL-IX/77] el que dier sua fija o sua parienta por barragana a fidalgo [1313-1324] [FRLeón/289] el que criar fidalgo enna villa peche X maravedis [1313- 1324] [FRLeón/289] la biuda que quisier ser barragana a fidalgo peche X mara- vedis [1313-1324] [FRLeón/295] e otorgo e prometo asi commo fidalgo 1403(or.) [VC-II/134] que caya en el caso que caen los fidalgos que dan tregua 1403(or.) [VC-II/134] otorgamos e prometemos commo fidalgos de nunqua vos
fazer sobre razon mal 1403(or.) [VC-II/139] porque vienen a ser todos fidalgos 1792 [QUIXOTE/69] quien hi cuntó a vusté que yo non soy fidalgu 1792 [QUI- XOTE/69] ye tan fidalgu como el rabu de la mula que lleva 1792 [QUI- XOTE/83] cuando entamen la plática el fidalgo manchego i l’ alde- ano1925 [ORB/317] e) qui dier hermana o parienta o criada a fijodalgo por barra- gana [1313-1324] [FRLeón/291] los escuderos e onbres fijosdalgo e onbres buenos pecheros 1459 (t.) [SP-IV/80] nonbravan por autores a los escuderos e onbres fijosdalgo e pecheros 1459 (t.) [SP-IV/81] f) Con valor axetival: se nino fidalgo ouier ena uilla que uaraia ouier con otro nino 1221 [MSAH-V/131] de nuestros bravus agüelos la ñoble altivez fidalga 1858 [FF(c.32)/13] los fidalgos pechos brigadales d’ honor y de ñobleza 1896 [PPRIA(SNP)/8] les altes autoridades y los fidalgos vecinos xintaron con su Ilustrísima 1925 [ORB/53] por católica i fidalga la devota predileuta de la Virgen Pi- larina 1925 [ORB/236] a la torre fidalga nuesa 1928 [F. Coronas/73] casona de Villamourus vieya casona fidalga casona de lus mieus buelus 1928 [FCoronas/75] Términu llargamente estudiáu y que, acordies con Corominas- Pascual (DCECH s. v. hijo), entienden como resultáu d’una amestanza sintáutica (en parte con modelos arábigos) del tipu fíu de algo na aceición de ‘persona con bienes de fortuna’ meyor que ‘fíu de persona de valir’ (que postula Menéndez Pidal). La documentación medieval fainos ver estes posibili- daes: espresión llatinada (§a), espresión popular plena (§b-c), reducida (§d); entamu de castellanización (§e). Tamién pudo tener usos axetivos fidalgu, a, o [JH] yá nidiamente conseñada na documentación (§f) y qu’entá caltién güei la fala de Mi- randa de Douro con un sen meyorativu. En rellación etimoló- xica citamos los derivaos ast. afidalgadamente (
  1. a) siue filiusdalgo siue villanus
  2. 1064 (f. s. XII?) ACL/352
  3. miles filius_de_algo
  4. 1209(or.) ACL/205
  5. Donnus filius de algo
  6. LCodo/127-140
  7. terras nominatas una en isla. per sos terminos de iuso pela de los filios dalgo
  8. 1240(or.) DOSV-II/69
  9. b)
  10. de Collada medietas de fillos-dalgo 1207 [LRCourias/193] per hu se departe desta heredat de istos fillosdalgo 1227(or.)
  11. SV/175
  12. el fillodalgo ye la bienfetria IIII soldos otrassi por nuncio
  13. 1247 DCO-II/18
  14. que ningun fillodalgo sea osado de se assentar en nengun ce- llero
  15. 1253 (t.1264) SP-I/182
  16. que ye fillo de cavallero nin de otro fillodalgo ninguno
  17. 1253 (t.1264) SP-I/182
  18. ninguno non meta fillodalgo por coto en suas heredades
  19. 1253 (t.1264) SP-I/182
  20. cumplir a dia que con vosco case commo a domna filladalgo convien
  21. 1289(or.) SP-I/280
  22. tan bien fillos_dalgo conmo otros saluo Diego ordonnis et so hermano
  23. 1297 AAU/109
  24. de la parte de çima tierra de fillosdalgo
  25. 1309(or.) SP-I/366
  26. commo omne fillodalgo que prestas juramento e lo non guarda
  27. 1326(or.) SP-II/23
  28. e pleito e omenagie commo omne fillodalgo de tener e con- plir
  29. 1369(or.) SP-II/426
  30. dos heros de_la Memoria et de Somarena demandados lla- man de los Fillosdalgo
  31. 1403(or.) SP-III/142
  32. el otro en heredat que dizen de Fillosdalgo
  33. 1403(or.) SP- III/139
  34. fiço pleito e omenaxe como hombre fillo_dalgo de guardar la honrra
  35. 1442 MC-I/108
  36. e de la otra frontera tierra de Sovina fillodalgo
  37. 1453(or.) SP- IV/52
  38. e de la parte de fondos tierra fillodalgo
  39. 1453(or.) SP-IV/52
  40. los omnes fillodalgo de Val de San Pedro 14[...] (or.)
  41. VC- II/175
  42. con otras donas de muger filladalgo item una vinna
  43. 1471(or.) VC-II/237
  44. c) son testigos de fiiosdalgos
  45. 1247(or.) MCar-I/268
  46. otros cauallero que gardasse el derecho de los fiiosdalgo
  47. 1270(or.) ACL-VIII/28
  48. omnes fiiosdalgo que dizien que fueran en correr aquellas yeruas muchas vezes
  49. 1294(or.) MSAH-V/539
  50. la aldea de Vilamartyn de los Fiiosdalgo
  51. 1451(or.) SB/347
  52. d) Rodericus Fidalco
  53. 1211(or.) SPE-I/395
  54. Don Johanes fit algo presbyter
  55. 1233 Sah (Staaf/19
  56. Petro alua fidalgo
  57. 1240(or.) DOSV-II/68
  58. si non fuer fidalgo que lo quite por so persona
  59. 1252(or.) MSAH-V/260
  60. quier sea fidalgo quier clerigo quier de otra dignidad qual- quiere
  61. 1255(or.) MSAH-V/321
  62. nengun non meta hy omme nen muller fidalgo njn clerigo nen otro
  63. 1274 Ordenances/40
  64. ningund rico ome nin rica duenna nin a otro fidalgo seglar ninguno
  65. 1288 (t. 1335) ACL-VIII/324
  66. de linnage de los godos ¬ fidalgo ¬ noble de custumes s. XIII (or.)
  67. FX/17
  68. por los quales castiellos uos fiz onmenaie conmo a fidalgo a fidalgo
  69. 1304(or.) ACL-IX/77
  70. el que dier sua fija o sua parienta por barragana a fidalgo [1313-1324]
  71. FRLeón/289
  72. el que criar fidalgo enna villa peche X maravedis [1313- 1324]
  73. FRLeón/289
  74. la biuda que quisier ser barragana a fidalgo peche X mara- vedis [1313-1324]
  75. FRLeón/295
  76. e otorgo e prometo asi commo fidalgo
  77. 1403(or.) VC-II/134
  78. que caya en el caso que caen los fidalgos que dan tregua
  79. 1403(or.) VC-II/134
  80. otorgamos e prometemos commo fidalgos de nunqua vos
    fazer sobre razon mal
  81. 1403(or.) VC-II/139
  82. porque vienen a ser todos fidalgos
  83. 1792 QUIXOTE/69
  84. quien hi cuntó a vusté que yo non soy fidalgu
  85. 1792 QUI- XOTE/69
  86. ye tan fidalgu como el rabu de la mula que lleva
  87. 1792 QUI- XOTE/83
  88. cuando entamen la plática el fidalgo manchego i l’ alde- ano
  89. 1925 ORB/317
  90. e) qui dier hermana o parienta o criada a fijodalgo por barra- gana [1313-1324]
  91. FRLeón/291
  92. los escuderos e onbres fijosdalgo e onbres buenos pecheros
  93. 1459 (t.) SP-IV/80
  94. nonbravan por autores a los escuderos e onbres fijosdalgo e pecheros
  95. 1459 (t.) SP-IV/81
  96. f) Con valor axetival:
  97. se nino fidalgo ouier ena uilla que uaraia ouier con otro nino
  98. 1221 MSAH-V/131
  99. de nuestros bravus agüelos la ñoble altivez fidalga
  100. 1858 FF(c.32)/13
  101. los fidalgos pechos brigadales d’ honor y de ñobleza
  102. 1896 PPRIA(SNP)/8
  103. les altes autoridades y los fidalgos vecinos xintaron con su Ilustrísima
  104. 1925 ORB/53
  105. por católica i fidalga la devota predileuta de la Virgen Pi- larina
  106. 1925 ORB/236
  107. a la torre fidalga nuesa
  108. 1928 F. Coronas/73
  109. casona de Villamourus vieya casona fidalga casona de lus mieus buelus
  110. 1928 FCoronas/75
  111. Términu llargamente estudiáu y que, acordies con Corominas- Pascual (DCECH s. v. hijo), entienden como resultáu d’una amestanza sintáutica (en parte con modelos arábigos) del tipu fíu de algo na aceición de ‘persona con bienes de fortuna’ meyor que ‘fíu de persona de valir’ (que postula Menéndez Pidal). La documentación medieval fainos ver estes posibili- daes: espresión llatinada (§a), espresión popular plena (§b-c), reducida (§d); entamu de castellanización (§e). Tamién pudo tener usos axetivos fidalgu, a, o [JH] yá nidiamente conseñada na documentación (§f) y qu’entá caltién güei la fala de Mi- randa de Douro con un sen meyorativu. En rellación etimoló- xica citamos los derivaos ast. afidalgadamente (
  112. JH
cfr.), afidalgáu (cfr.), fidalguía (cfr.).
fidalguía, la
📖: fidalguía
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">hidalguía</i>(TEST)
  1. fidalguía
  2. Cast
  3. <i class="della">hidalguía</i
[JH].
  1. 1. [JH].
delas vinnas (...) que chaman de la Fidalguia 1391 [MB/230] como pueda remedialo fartu será que fale de les fidalguies 1792 [QUIXOTE/55] de fidalguies en so tierra fayse pocu casu 1792 [QUI- XOTE/69] de que suel haber munchos compradores para fidalguíes 1792 [QUIXOTE-II/221] marchar con la fidalguía a ver tierres aunque pereciés de fame 1792 [QUIXOTE/363] Busca del home les obres, non el oru y figaldía [Los Tra- taos 10] verdadera fidalguia [1884-1939] [F. Coronas/109]
  1. delas vinnas (...) que chaman de la Fidalguia
  2. 1391 MB/230
  3. como pueda remedialo fartu será que fale de les fidalguies
  4. 1792 QUIXOTE/55
  5. de fidalguies en so tierra fayse pocu casu
  6. 1792 QUI- XOTE/69
  7. de que suel haber munchos compradores para fidalguíes
  8. 1792 QUIXOTE-II/221
  9. marchar con la fidalguía a ver tierres aunque pereciés de fame
  10. 1792 QUIXOTE/363
  11. Busca del home les obres, non el oru y figaldía
  12. Los Tra- taos 10
  13. verdadera fidalguia [1884-1939]
  14. F. Coronas/109
Cfr. fidalgu, a.
fidedignu, a, o
📖: fidedignu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Términu conocíu como semicultismu: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">somos</i>(TEST)
  1. fidedignu
  2. Términu conocíu como semicultismu: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">somos</i
enformados por personas del fededignas de creer que avian 1453 (t. 1453) [MV/403]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">enformados</i> <i class="della">por</i> <i class="della">personas</i> <i class="della">del</i> <i class="della">fededignas</i> <i class="della">de</i> <i class="della">creer</i> <i class="della">que</i><i class="della"> avian</i> 1453 (t. 1453) [MV/403]
Formación fecha, per vía culta, dende la locución llatina FIDE DIGNUS ‘dignu de fe’ (DCECH s. v. fe).
fidel
📖: fidel
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. fidel
Cfr. fiel.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">fiel</i>.
fideleza, la
📖: fideleza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. fideleza
    • Md
Llealtá, fidelidá [Md].
  1. 1. Llealtá, fidelidá [Md].
Formación sol llat. FIDELIS n’amestanza col suf. -ĬTIA, o bien dende’l romance FIDEL (cfr. fiel.).
fidelidá, la
📖: fidelidá
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. fidelidá
Cfr. fieldá.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">fieldá</i>.
fidéu, el
📖: fidéu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
fidéu, <b class="della">e</b>l <+fidíu [Ay].>(TEST)
  1. fidéu
    • Sr
  2. fidéu, <b class="della">e</b>l <+fidíu
    • Ay
Cast. fideo, pastia pa comer [Xral]. //Como un fidéu ‘perflacu’ [Sr].
  1. 1. Cast. <i class="della">fideo</i>, pastia pa comer [Xral]. //<i class="della">Como</i> <i class="della">un</i> <i class="della">fidéu</i> ‘perflacu’ [Sr].
Quiciabes d’una formación árabe pente medies del and. (A)FÁD YIFID ‘servir, aprovechar’ + un suf. d’aniciu románicu -E(Y)U. Ye la opinión de Corriente (DA s. v. fideu) llueu de criticar otra propuesta de Corominas-Pascual que parten d’una amestanza árabo-románica a la que s’opón dende la perspeutiva fónica, semántica y gastronómica.
fiebre, la
📖: fiebre
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<febre [Sb]. friebe [Tox. /Eo/].>(TEST)
  1. fiebre
  2. febre
    • Sb
  3. friebe
    • Tox
    • /Eo/
Cast. fiebre [Sb. Tox. /Eo/]. dici frebe, bomitivo, agua fresca y nada más XVIII [Mele- cina n’Uviéu 133-134] vien fechu ‘n calabre ay consumidinu y triste morrióse de friebe1889 [ACEVEDO(P)/15]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">fiebre</i> [Sb. Tox. /Eo/]. <i class="della">dici</i> <i class="della">frebe</i><i class="della">,</i> <i class="della">bomitivo,</i> <i class="della">agua</i> <i class="della">fresca</i> <i class="della">y</i> <i class="della">nada</i> <i class="della">más</i> XVIII [Mele- cina n’Uviéu 133-134] <i class="della">vien fechu ‘n calabre ay consumidinu y triste morrióse de</i> <i class="della">friebe</i>1889 [ACEVEDO(P)/15]
subiendo con llapáes de fiebre y va la lluz del alma ‘scure- ciendo 1891 Del fem. llat. FEBRIS, -IS ‘fiebre’ (EM), pallabra panrománica (REW s. v. fĕbris) ya panhispánica (DEEH). El términu conozlu Isidoro de Sevilla cuando escribe de la fiebre que “vien de fer- vor pues ye l’abondancia de calor” [FEBRIS a fervore dicta; est enim abundantia caloris (Etimologías IV, 6-2)]. Ye pallabra po- pular que s’inxer dientro d’una familia de términos emparen- taos n’asturianu ente los que s’atopen los rellacionaos col verbu ferver (PE3:306).
  1. esmigayau el corazón ingrientos los llabios de la fiebre del recuerdu 1910 [Cuco/62]
  2. 1910 Cuco/62
fieces, les
📖: fieces
🔤: , les
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

<las fieces [Tb]. h.ieces [Lln. Os]. ///yeces [Mar. Arm]. ////fez [JH]. Cast. <i class="della">hez</i>(TEST)
  1. fieces
    • Ay
    • Ri
    • Qu
  2. las fieces
    • Tb
  3. h.ieces
    • Lln
    • Os
  4. yeces infl. cast.
    • Mar
    • Arm
  5. fez variación de número
    • JH
  6. Cast
  7. <i class="della">hez</i
[JH], heces [Lln. Mar], fedor [Bard]. 2. Sopes de pan pal neñu, percocíes con mantega y zucre abondoso [Ay]. 3. Restos o espluma que queden de la mantega al cocelo [Lln. Ri. Qu. Tb. Bab]. 4. Restos de la uva primío, colo que se fai l’oruxu [Arm]. //Bollos de h.ieces ‘bollos fechos con grasa de chichos y zucre’ [Os].
  1. 1. [JH], <i class="della">heces </i>[Lln. Mar], fedor [Bard].
  2. 2. Sopes de pan pal neñu, percocíes con mantega y zucre abondoso [Ay].
  3. 3. Restos o espluma que queden de la mantega al cocelo [Lln. Ri. Qu. Tb. Bab].
  4. 4. Restos de la uva primío, colo que se fai l’oruxu [Arm]. //<i class="della">Bollos</i> <i class="della">de</i> <i class="della">h.ieces</i> ‘bollos fechos con grasa de chichos y zucre’ [Os].
VII sestariis de vino sine fece [LCodo/104-135] sine fece [LCodo/107-140] ya les jieces güelen ferviendo ‘tan ‘na calderona s. XIX [DHEVIA/21] Del plural llat. FAECĒS ‘posu (del vinu, del aceite)’ → ‘restu’ (EM), con continuadores románicos (REW) ya panhispánicos (DEEH s. v. faex, faecis; DCECH s. v. hez), con diptongu xustificáu n’asturianu (GHLA §3.1.6). N’ast. fez tamién pudo ser d’usu en sing. como conseña JH, ensin diptongar, pero esti testimononiu aislláu ye curtiamente decisoriu y pue ser un cenciellu tresvase asturianizáu del cast. hez → fez. La variante yeces ye un caste- llanismu de FAECĒS con primitiva aspiración, (h)ieces, y llueu consonantización del elementu semiconsonánticu del diptongu, yeces (GHLA 181; PE4: 180). La variante oriental ast. h.ieces apaez tamién nel compuestu cah.ieces ‘persona ruin ’ [Lln (Meré)] quiciabes continuador d’un posible ca(ga) h.ieces.
  1. VII sestariis de vino sine fece
  2. LCodo/104-135
  3. sine fece
  4. LCodo/107-140
  5. ya les jieces güelen ferviendo ‘tan ‘na calderona s. XIX
  6. DHEVIA/21
  7. Del plural llat. FAECĒS ‘posu (del vinu, del aceite)’ → ‘restu’ (EM), con continuadores románicos (REW) ya panhispánicos (DEEH s. v. faex, faecis; DCECH s. v. hez), con diptongu xustificáu n’asturianu (GHLA §3.1.6). N’ast. fez tamién pudo ser d’usu en sing. como conseña JH, ensin diptongar, pero esti testimononiu aislláu ye curtiamente decisoriu y pue ser un cenciellu tresvase asturianizáu del cast. hez → fez. La variante yeces ye un caste- llanismu de FAECĒS con primitiva aspiración, (h)ieces, y llueu consonantización del elementu semiconsonánticu del diptongu, yeces (GHLA 181; PE4: 180). La variante oriental ast. h.ieces apaez tamién nel compuestu cah.ieces ‘persona ruin ’ [Lln (Meré)] quiciabes continuador d’un posible ca(ga) h.ieces.
  8. Lln (Meré)
fiel
📖: fiel
🏗️: NO
✍️: NO
<fidel [JH].>(TEST)
  1. fiel
    • Ay
  2. fidel
    • JH
Que ye de fiar [Ay. Pzu]. 2. Creyente [Ay].
  1. 1. Que ye de fiar [Ay. Pzu].
  2. 2. Creyente [Ay].
a) [Nome de persona] ubi fidelis 953 (or.) [DO IX-X/64] et In abitu monastico fidelis perseueraberint 978 (or.) [DO IX-X/80] ut feligreses fideles ibi semper sitis 1191(or.) [SV/551] b) seamos obedientes e uerdaderos familiares e fieles confessos 1236(or.) [MSAH-V/214] atorgome por fiel uasalo de la camara de San Fagunt 1256(or.) [MSAH-V/335] seades uassallo e filigres fiel e uerdadero del hostalero 1257(or.) [MSAH-V/345] deuedes seer fieles uasallos del sennor que teuier el logar 1285 [DCO-II/140] del galardon que el re faz a sos fieles s. XIII (or.) [FX/32] non pode seer fiel en pleito alleno quin quebranta la orden s. XIII (or.) [FX/134] non lli quisier seer fiel ol quisier desamparar s. XIII (or.) [FX/178] lli fagamos omanage que lli seamos fieles uasallos & lles gar- demos 1300 [DCO-V/218] con algunos fieles del dicho conçello foe a la eglesia 1310(or.) [SP-I/372] nonmassemos dos cuntadores que feviessen por fieles a la cunta 1329(or.) [SP-II/52] nonmamos por fieles e por cuntadores a Bartolome Alfonsso e a Fernan 1329(or.) [SP-II/52] c) devella a chantar de vinna e lavrarlla bien e fielmente 1281 [Espinareda/39] aquelos que fielmiente servissen al principe ¬ que fazen sos mandados s. XIII (or.) [FX/32] si el personero trae el pleyto fielmente como deve s. XIII (or.) [FX/80] aquel que fielmiente traballa perdiese el precio de so traba- llo s. XIII (or.) [FX/80] sacar del dicho bezerro original vn trasumpto e lo collaçio- nase fielmente 1468 [ACL-X/462] fielmente en esta cuatro fojas de pargamino fielmente fize es- crevir 1483(or.) [SP-IV/241] fielmente fize e escrevi en aquesta foia de pargamino 1499(or.) [MV/501] - fielmente fice escrivir e por mi corregido e collacionado
  1. a) [Nome de persona] ubi fidelis
  2. 953 (or.) DO IX-X/64
  3. et In abitu monastico fidelis perseueraberint
  4. 978 (or.) DO IX-X/80
  5. ut feligreses fideles ibi semper sitis
  6. 1191(or.) SV/551
  7. b)
  8. seamos obedientes e uerdaderos familiares e fieles confessos
  9. 1236(or.) MSAH-V/214
  10. atorgome por fiel uasalo de la camara de San Fagunt
  11. 1256(or.) MSAH-V/335
  12. seades uassallo e filigres fiel e uerdadero del hostalero
  13. 1257(or.) MSAH-V/345
  14. deuedes seer fieles uasallos del sennor que teuier el logar
  15. 1285 DCO-II/140
  16. del galardon que el re faz a sos fieles s. XIII (or.)
  17. FX/32
  18. non pode seer fiel en pleito alleno quin quebranta la orden s. XIII (or.)
  19. FX/134
  20. non lli quisier seer fiel ol quisier desamparar s. XIII (or.)
  21. FX/178
  22. lli fagamos omanage que lli seamos fieles uasallos & lles gar- demos
  23. 1300 DCO-V/218
  24. con algunos fieles del dicho conçello foe a la eglesia
  25. 1310(or.) SP-I/372
  26. nonmassemos dos cuntadores que feviessen por fieles a la cunta
  27. 1329(or.) SP-II/52
  28. nonmamos por fieles e por cuntadores a Bartolome Alfonsso e a Fernan
  29. 1329(or.) SP-II/52
  30. c) devella a chantar de vinna e lavrarlla bien e fielmente
  31. 1281 Espinareda/39
  32. aquelos que fielmiente servissen al principe ¬ que fazen sos mandados s. XIII (or.)
  33. FX/32
  34. si el personero trae el pleyto fielmente como deve s. XIII (or.)
  35. FX/80
  36. aquel que fielmiente traballa perdiese el precio de so traba- llo s. XIII (or.)
  37. FX/80
  38. sacar del dicho bezerro original vn trasumpto e lo collaçio- nase fielmente
  39. 1468 ACL-X/462
  40. fielmente en esta cuatro fojas de pargamino fielmente fize es- crevir
  41. 1483(or.) SP-IV/241
  42. fielmente fize e escrevi en aquesta foia de pargamino
  43. 1499(or.) MV/501
  44. - fielmente fice escrivir e por mi corregido e collacionado
Del llat. FIDĒLIS, -E ‘fiel’, ‘constante’, ‘lleal’ (OLD), con conti- nuadores románicos (REW) ya hispánicos (DEEH) ya con posi- ble nominalización (cfr. fiel, el) féxose l’ast. fielatu [DCECH s. v. fiel (de la balanza)] con un sufixu que torga ambigüedades nel significáu. L’ast. entá caltién fiel con continuada manifes- tación fasta güei. Nun se caltevo’l continuador del alverbiu fi- deliter [et qui Iuramus recte et fideliter 953 (or.) DCO)] pero sí la igua romance en -mente, -mientre:
fiel, el/la
📖: fiel
🔤: , el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
<la fiel [Cd (i)]. /////el fiel [PSil]. h.iel [Lln. Pa]. /////fel [Ac. /Eo. Mánt/].>(TEST)
  1. fiel
    • Cg
    • Ca
    • Ay
    • Ll
    • Ri
    • Cd
    • Sr
  2. la fiel
    • Cd (i)
  3. el fiel dudoso (certainty = baxa)
    • PSil
  4. h.iel
    • Lln
    • Pa
  5. fel dudoso (certainty = baxa)
    • Ac
    • /Eo
    • Mánt/
Cast. hiel, felén [Lln. Pa. Cb. Cg. Ac. Ca. Ay. Ll. Ri. Ar. Bab. PSil. As. Cd. /Eo. Mánt/. JH. R]: El fiel nun lu dexa vivir [PSil]. Felén de los animales [Lln]. 2. Felén, amargura [Mar]. 3. Vexiga de la felén [Ay. Ll]. 4. Mala intención [Lln]. //Amar- gar como fiel de perru ‘amargar muncho’ [Sr]. ///Poca fiel fai amargar muncha miel [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">hiel</i>, felén [Lln. Pa. Cb. Cg. Ac. Ca. Ay. Ll. Ri. Ar. Bab. PSil. As. Cd. /Eo. Mánt/. JH. R]: <i class="della">El</i> <i class="della">fiel</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">lu</i> <i class="della">dexa</i> <i class="della">vivir </i>[PSil]. Felén de los animales [Lln].
  2. 2. Felén, amargura [Mar].
  3. 3. Vexiga de la felén [Ay. Ll].
  4. 4. Mala intención [Lln]. //<i class="della">Amar-</i><i class="della"> gar</i> <i class="della">como</i> <i class="della">fiel</i> <i class="della">de</i> <i class="della">perru</i> ‘amargar muncho’ [Sr]. ///<i class="della">Poca</i> <i class="della">fiel</i> <i class="della">fai </i><i class="della">amargar</i> <i class="della">muncha</i> <i class="della">miel</i> [JH].
- Dieron-i de beber vinu mezclau con fiel [San Mateo 121] Del neutru llat. FEL, FELLIS ‘felén’ (EM) adautáu en masc. o fe- menín al asturianu. Tamién ufre l’ast. una amestanza sufixal felén (
  1. - Dieron-i de beber vinu mezclau con fiel
  2. San Mateo 121
  3. Del neutru llat. FEL, FELLIS ‘felén’ (EM) adautáu en masc. o fe- menín al asturianu. Tamién ufre l’ast. una amestanza sufixal felén (
cfr.) quiciabes naguando por dixebrar el continuador de FEL > fiel del de FIDELEM > ast. fiel (cfr. fiel).
fielatu, el
📖: fielatu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<filiatu [Cb]. fiulatu [Pzu].>(TEST)
  1. fielatu
    • Ay
  2. filiatu
    • Cb
  3. fiulatu
    • Pzu
Cast. fielato [Cb. Ay. Pzu. JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">fielato </i>[Cb. Ay. Pzu. JH].
al pasar la caseta quei llamamos el fielatu sale un hombre 1947 [Crespo/36] Deriváu de fiel (el) cola amestadura del suf. -atu.
  1. al pasar la caseta quei llamamos el fielatu sale un hombre
  2. 1947 Crespo/36
  3. Deriváu de fiel (el) cola amestadura del suf. -atu.
fieldá, la
📖: fieldá
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fidelidá [JH].>(TEST)
  1. fieldá
    • Md
  2. fidelidá
    • JH
Llealtá, fidelidá [Md. JH].
  1. 1. Llealtá, fidelidá [Md. JH].
a) vivendo el principe devian gardar fieldade s. XIII (or.) [FX/23] b) cauallero a fieldat por mj & por uos 1283(or.) [DOLLA- I/111]:Uv poco enculpado aquel que li non quier fazer iuramiento del tener fieldat s. XIII (or.) [FX/103] pos que recebir el mandado del que faga iuramiento de fiel- 1507 (s. XIX) [SP-IV/413] - por ser ocupado de muchos negoçios por mano de otro fiel- mente 1509(or.) [SP-IV/420] d) los juramentassen que los finssassen bien e fielmientre 1289 [PAUviéu/114]
  1. a)
  2. vivendo el principe devian gardar fieldade s. XIII (or.) [FX/23] b)
  3. FX/23
  4. cauallero a fieldat por mj & por uos 1283(or.) [DOLLA
  5. I/111]:Uv poco enculpado aquel que li non quier fazer iuramiento del tener fieldat s. XIII (or.)
  6. FX/103
  7. pos que recebir el mandado del que faga iuramiento de fiel-
  8. 1507 (s. XIX) SP-IV/413
  9. - por ser ocupado de muchos negoçios por mano de otro fiel- mente
  10. 1509(or.) SP-IV/420
  11. d) los juramentassen que los finssassen bien e fielmientre
  12. 1289 PAUviéu/114
fiel, el
📖: fiel
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Parte de la balanza o de la romana que marca’l pesu [Ay]. <i class="della">y que de mandado del </i><i class="della">fiel</i><i class="della">(TEST)
  1. fiel
  2. ident class="della" level="1"></ident>Parte de la balanza o de la romana que marca’l pesu
    • Ay
  3. <i class="della">y que de mandado del </i><i class="della">fiel</i><i class="della"
les quitó lo que tenían de gran- des según el pote. Y luego los potó y dexó en poder de este confesante —hallo la media cantara pequeña y algunos ma- quilos grandes y escesivos al pote 1662 [Sayambre/110-28] y tiene medidas en casa con que mide manteca y otras cosas sin estar aferidas ni averlas visitado el fiel ni la justicia 1670 [Sayambre/126-23]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. les quitó lo que tenían de gran-</i> <i class="della">des</i> <i class="della">según</i> <i class="della">el</i> <i class="della">pote.</i> <i class="della">Y</i> <i class="della">luego</i> <i class="della">los</i> <i class="della">potó</i> <i class="della">y</i> <i class="della">dexó</i> <i class="della">en</i> <i class="della">poder</i> <i class="della">de</i> <i class="della">este</i> <i class="della">confesante</i> <i class="della">—hallo</i> <i class="della">la</i> <i class="della">media</i> <i class="della">cantara</i> <i class="della">pequeña</i> <i class="della">y</i> <i class="della">algunos</i> <i class="della">ma-</i> <i class="della">quilos grandes y escesivos al pote </i>1662 [Sayambre/110-28] <i class="della">y</i> <i class="della">tiene</i> <i class="della">medidas</i> <i class="della">en</i> <i class="della">casa</i> <i class="della">con</i> <i class="della">que</i> <i class="della">mide</i> <i class="della">manteca</i> <i class="della">y</i> <i class="della">otras</i> <i class="della">cosas</i> <i class="della">sin estar aferidas ni averlas visitado el </i><i class="della">fiel</i><i class="della"> ni la justicia</i> 1670 [Sayambre/126-23]
Cfr. fiel. Un deriváu ye ast. fielatu (cfr.).
dat s. XIII (or.) [FX/103] que tien por mi e por vos a fialdat Alffonso Rodriguez 1322(or.) [SP-I/428] c) no estan encaueçados y administran las dichas alcaualas en fieldá 1597 [AJDPA-I/72] Del fem. llat. FIDĒLITAS, -ĀTIS ‘fidelidá, llealtá, enfotu’ (EM; OLD). L’ast. ufre na llingua falada, como otros romances his- pánicos (DEEH), un resultáu popular (fieldá), con dos niveles de documentación (
  1. Cfr. fiel. Un deriváu ye ast. fielatu (cfr.).
    dat s. XIII (or.)
  2. FX/103
  3. que tien por mi e por vos a fialdat Alffonso Rodriguez
  4. 1322(or.) SP-I/428
  5. c) no estan encaueçados y administran las dichas alcaualas en fieldá
  6. 1597 AJDPA-I/72
  7. Del fem. llat. FIDĒLITAS, -ĀTIS ‘fidelidá, llealtá, enfotu’ (EM; OLD). L’ast. ufre na llingua falada, como otros romances his- pánicos (DEEH), un resultáu popular (fieldá), con dos niveles de documentación (
cfr. §a, §b), y otru menos desendolcáu que po- demos llamar semicultismu fidelidá (cfr.). La documentación medieval amuesa non sólo la perda del vocalismu caberu (§b) sinón la perda de la -D- (§c) y la inseguranza nel diptongu se- cundariu (§a, §b, §c) frutu d’esti desaniciu como si se tratare d’un diptongu etimolóxicu [je -ja] (GHLA 79). En §a alverti- mos el caltenimientu de -e etimolóxica.
fielderechu, el
📖: fielderechu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Derechu que tien, per llei, una persona [Lln]: <i class="della">El</i>(TEST)
  1. fielderechu
    • Lln
    • Cg
  2. Derechu que tien, per llei, una persona [Lln]: <i class="della">El</i
fiel derechu lo tien h.ulanu (sic) [Lln]. 2. Xuegu de saltu usáu polos rapazos [Cg].
  1. 1. <i class="della">fiel</i> <i class="della">derechu</i> <i class="della">lo</i><i class="della"> tien</i> <i class="della">h.ulanu</i> (<i class="della">sic</i>) [Lln].
  2. 2. Xuegu de saltu usáu polos rapazos [Cg].
Fielderecho es un juego que hacen los muchachos pa exer- citar la so llixereza nel saltu y carrera. Consiste principal- mente en hacer bien recto el ángulo que forma su salto por encima del otro muchacho; viene de fil derecho, que se decía en el siglo XVI: Bernal hiere a Mailongo de pa- sada/de un valiente altivajo a fil’derecho/Ercilla, Arauc. cant. 6” [GP a. 1796] Fiel derecho. –Está bien hecho. –Fiel pasante. –No tocante. Fiel de una. –Fiel de dos. –Fiel de tres. –Paso por arriba y dejo mi petrina. Vuelvo a pasar y la vuelvo a llevar [Vigón (Folk)] fiel derecho está bien hecho, fiel pesante al no tocante [Munthe 1888-1889: 94-XVII] Trátase d’un compuestu con un primer elementu continuador
  1. Fielderecho es un juego que hacen los muchachos pa exer- citar la so llixereza nel saltu y carrera. Consiste principal- mente en hacer bien recto el ángulo que forma su salto por encima del otro muchacho; viene de fil derecho, que se decía en el siglo XVI: Bernal hiere a Mailongo de pa- sada/de un valiente altivajo a fil’derecho/Ercilla, Arauc. cant. 6
  2. GP a. 1796
  3. Fiel derecho. –Está bien hecho. –Fiel pasante. –No tocante. Fiel de una. –Fiel de dos. –Fiel de tres. –Paso por arriba y dejo mi petrina. Vuelvo a pasar y la vuelvo a llevar
  4. Vigón (Folk)
  5. fiel derecho está bien hecho, fiel pesante al no tocante
  6. Munthe 1888-1889: 94-XVII
  7. Trátase d’un compuestu con un primer elementu continuador
del llat. FĪLUM ‘filu’ como yá apuntaren Corominas-Pascual [DCECH s. v. fiel (de la balanza)].
fieltru, el
📖: fieltru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fieltro [Mi]. /////feltru [JH]. ////feltros [Cñ]. h.eltros [Pa].>(TEST)
  1. fieltru
    • Cg
    • Oc
    • Ca
    • Sg
  2. fieltro
    • Mi
  3. feltru dudoso (certainty = baxa)
    • JH
  4. feltros variación de número
  5. h.eltros
    • Pa
Céspede que se paña cuando se llabren o apaluxen les tierres [Cg]. 2. Felpeyu [Cg]. Farapu [Oc. JH]. 3. Clas de tela que se fai prensando llana [Mi]: Merqué un tapete de fieltro [Mi]. 4. Neñu fadiu y llorón [Ca]: Non cuando va a dexar de berrar esti fieltru [Ca]. //-os ‘sobres, desperdicios’ [Cñ (= felpeyos)]. ‘trozos de ropa vieyo’ [Pa]. //Andar igual que feltro ‘dir fechu una llaceria’ [Sg]. //Paecer a feltro ‘dir permal vistíu’ [Sg].
  1. 1. Céspede que se paña cuando se llabren o apaluxen les tierres [Cg].
  2. 2. Felpeyu [Cg]. Farapu [Oc. JH].
  3. 3. Clas de tela que se fai prensando llana [Mi]: <i class="della">Merqué</i> <i class="della">un</i> <i class="della">tapete</i> <i class="della">de</i> <i class="della">fieltro</i> [Mi].
  4. 4. Neñu fadiu y llorón [Ca]: <i class="della">Non</i> <i class="della">sé</i> <i class="della">cuando</i> <i class="della">va</i> <i class="della">a</i> <i class="della">dexar</i> <i class="della">de</i> <i class="della">berrar esti</i> <i class="della">fieltru</i> [Ca]. //-<i class="della">os</i> ‘sobres, desperdicios’ [Cñ (= felpeyos)]. ‘trozos de ropa vieyo’ [Pa]. //<i class="della">Andar</i> <i class="della">igual</i> <i class="della">que</i> <i class="della">feltro</i> ‘dir fechu una llaceria’ [Sg]. //<i class="della">Paecer</i> <i class="della">a</i> <i class="della">feltro</i> ‘dir permal vistíu’ [Sg].
IIIIor.feltros et I caldera et suos ferros et duo iuga_bouum [1164-1185](or.) [ACL/362] vno feltro investito de pano et vna culcitra minore et alifafe luberna 1181(or.) [ACL/513] in aliis domibus quatuor tres feltros 1249(or.) [ACL/162] un feltro e unos çapatos e una manta 1263 [SPM/453] hun chumaso e hun feltro que yo digo que foy preçiado 1319 [Espinareda/89] I lichero e I fieltro e II sauanas [FS (FFLL)] con un feltru per pañuelu y con utru que foi manta 1900 [PPRIA(B)/35] Pallabra d’aniciu xermánicu FILT ‘fieltru’ con continuadores nes llingües románico-occidentales [DCECH s. v. fieltro; apaez na documentación de Valpuesta; tamién na gallega (Varela 2003: 182)]. La [r] asitiada en tolos romances paez d’aniciu inciertu anque ye perposible l’influxu del baxo llat. filtrum. No que se refier a la presencia de diptongu [je] n’ast. (y en cast.) pescanciamos qu’ha debese al puxu analóxicu verbal que, nesti casu (feltrar), xeneraliza’l diptongu (o la so ausen- cia) al marxe de lo esperable evolutivamente (GHLA 76). En re- llación etimolóxica atopamos tamién l’ast. *feltreru (
  1. IIIIor.feltros et I caldera et suos ferros et duo iuga_bouum [1164-1185](or.)
  2. ACL/362
  3. vno feltro investito de pano et vna culcitra minore et alifafe luberna
  4. 1181(or.) ACL/513
  5. in aliis domibus quatuor tres feltros
  6. 1249(or.) ACL/162
  7. un feltro e unos çapatos e una manta
  8. 1263 SPM/453
  9. hun chumaso e hun feltro que yo digo que foy preçiado
  10. 1319 Espinareda/89
  11. I lichero e I fieltro e II sauanas
  12. FS (FFLL)
  13. con un feltru per pañuelu y con utru que foi manta
  14. 1900 PPRIA(B)/35
  15. Pallabra d’aniciu xermánicu FILT ‘fieltru’ con continuadores nes llingües románico-occidentales [DCECH s. v. fieltro; apaez na documentación de Valpuesta; tamién na gallega (Varela 2003: 182)]. La [r] asitiada en tolos romances paez d’aniciu inciertu anque ye perposible l’influxu del baxo llat. filtrum. No que se refier a la presencia de diptongu [je] n’ast. (y en cast.) pescanciamos qu’ha debese al puxu analóxicu verbal que, nesti casu (feltrar), xeneraliza’l diptongu (o la so ausen- cia) al marxe de lo esperable evolutivamente (GHLA 76). En re- llación etimolóxica atopamos tamién l’ast. *feltreru (
  16. je
cfr. feltrero), feltrón (cfr.) y el so deriváu en -ARIUS → feltroneru (cfr.), nome d’oficiu. Quiciabes en rellación con fieltru tea l’ast. filtraya ‘piltrafa’ y el verbu filtriar (cfr.) y esfiltrayar (cfr.).
fiemu, el*
📖: fiemu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">otorgamos mas de poner enna heredat quanto </i><i class="della">fiemo</i><i class="della">(TEST)
  1. fiemu
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">otorgamos mas de poner enna heredat quanto </i><i class="della">fiemo</i><i class="della"
ouier- mos 1261(or.) [ACL/387]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ouier-</i><i class="della"> mos</i> 1261(or.) [ACL/387]
Del llat. FIMUS, -I ‘cuchu’ (EM), serondamente “femus” [Mulo- medicna Chironis (apud Rohlfs 1969: 21)], pallabra con dal- guna representación románica (REW) ya hispánica (DEEH s. v. fimus; DCECH s.v. fiemo), documentada n’Aragón “fiemo” nel sieglu XIV (Pottier 1948-49: 153). Ufierta una diptongación in- esperada ya namái xustificable si s’almite un encruz con cienu (cfr.). L’ast. modernu nun caltién fiemu y namái curtiamente cienu darréu que trunfó cuchu (PE 104) y, testimonialmente, un continuador de stercus (PE2: 144 s. v. cienu; PE2: 215 s. v. fiemu; GHLA 301) → estiércol (cfr.).
fienda, la
📖: fienda
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Fendedura [Cv. Vd. JH], especialmente na madera [Sm]. Res- quiebra na madera [Oc]. D’una nominalización del femenín de *FĬNDITUS, -A, -UM, un posible participiu de <i class="della">findere</i>(TEST)
  1. fienda
  2. Fendedura
    • Cv
    • Vd
    • JH], especialmente na madera [Sm
  3. Res- quiebra na madera
    • Oc
  4. D’una nominalización del femenín de *FĬNDITUS, -A, -UM, un posible participiu de <i class="della">findere</i
(DEEH) según se supunxo tamién pa xustificar el fr. fente ‘fendedura’ (EM). Trataráse d’un cons- trucción asemeyada a UENDITA > “venda” y venta (cfr.) anque equí con una perda temprana de la postónica. El diptongu que se conseña en fienda ye, de xuru, debíu al influxu exercíu poles formes diptongaes del presente d’ind. de verbos como vender (viendo, viendes, viende, vienden) y, en dalgún sitiu, de fender (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (DEEH) según se supunxo tamién pa xustificar el fr. <i class="della">fente </i>‘fendedura’ (EM). Trataráse d’un cons- trucción asemeyada a UENDITA > “<i class="della">venda</i>” y <i class="della">venta</i> (cfr.) anque equí con una perda temprana de la postónica. El diptongu que se conseña en <i class="della">fienda</i> ye, de xuru, debíu al influxu exercíu poles formes diptongaes del presente d’ind. de verbos como <i class="della">vender </i>(<i class="della">viendo, viendes, viende, vienden</i>) y, en dalgún sitiu, de <i class="della">fender</i> (cfr.).
fiera, la
📖: fiera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">fiera </i>[Md]. ///<i class="della">Non hay fiera más furiosa qu’una muyer </i><i class="della">celosa</i>(TEST)
  1. fiera
  2. Cast
  3. <i class="della">fiera </i>
    • Md
  4. <i class="della">Non hay fiera más furiosa qu’una muyer </i><i class="della">celosa</i infl. cast.
[LC]. Múdense sos corades y botiello/en entrañes de fiera, vuel- tes dando/un setenario de años y, al cumplillo,/sepia que d’isti mundo todo el mando/ñon ye otra cosa más que un argadiillo/aú, el que se mira devanando,/cuando lles coses cuida gobernades,/afaya mil marañes enredades [BAúxa, Sueños (Poesíes 297-304)] Pero, al fin, que ha ser, te lo digo:/sacaránte del gre- mio de la xente/y, aú afayarás dalgún un abrigo,/será en monte entre fieres solamente [BAúxa, Sueños (Poesíes 345- 348)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [LC]. <i class="della">Múdense sos corades y botiello</i>/<i class="della">en entrañes de </i><i class="della">fiera</i><i class="della">, vuel-</i> <i class="della">tes dando</i>/<i class="della">un setenario de años y, al cumplillo,</i>/<i class="della">sepia que</i> <i class="della">d’isti</i> <i class="della">mundo</i> <i class="della">todo</i> <i class="della">el</i> <i class="della">mando</i>/<i class="della">ñon</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">otra</i> <i class="della">cosa</i> <i class="della">más</i> <i class="della">que</i> <i class="della">un</i> <i class="della">argadiillo</i>/<i class="della">aú,</i> <i class="della">el</i> <i class="della">que</i> <i class="della">se</i> <i class="della">mira</i> <i class="della">devanando,</i>/<i class="della">cuando</i> <i class="della">lles</i> <i class="della">coses</i> <i class="della">cuida gobernades,</i>/<i class="della">afaya mil marañes enredades </i>[BAúxa, <i class="della">Sueños</i> (Poesíes 297-304)] <i class="della">Pero,</i> <i class="della">al</i> <i class="della">fin,</i> <i class="della">yá</i> <i class="della">que</i> <i class="della">ha</i> <i class="della">ser,</i> <i class="della">yá</i> <i class="della">te</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">digo:</i>/<i class="della">sacaránte</i> <i class="della">del</i> <i class="della">gre-</i> <i class="della">mio de la xente</i>/<i class="della">y, aú afayarás dalgún un abrigo,</i>/<i class="della">será en</i> <i class="della">monte entre </i><i class="della">fieres</i><i class="della"> solamente </i>[BAúxa, <i class="della">Sueños </i>(Poesíes 345- 348)]
ces/aunque yes fiera bellaca [ABalvidares, Romanzón (Poesíes 285-294)]
  1. ces/aunque yes fiera bellaca
  2. ABalvidares, Romanzón (Poesíes 285-294)
Cuidaré a Dios a quien pido,/con la más humilde estan- cia,/te conserve la salú/tan perrinera y tacaña/como [ille- xible]/lo que sabemos de falta,/que ye un marido capad (sic),/mui ricu y de bona casa,/que tu, en mi alma, lu mere- Del llat. FERA, -AE ‘bestia salvaxe’ (EM), con continuación ro- mánica (REW) ya panhispánica (DEEH s. v. fera). Un deriváu de fiera sedría fiereza.
fiereza, la
📖: fiereza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">que</i>(TEST)
  1. fiereza
  2. ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">que</i
ñon podín sofrir lles sos fierezes [HyL (F-O)/163]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">ñon</i> <i class="della">podín</i> <i class="della">sofrir</i> <i class="della">lles</i> <i class="della">sos</i> <i class="della">fierezes</i> [HyL (F-O)/163]
Cfr. fiera.
  1. Cfr. fiera.
fierro, el
📖: fierro
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">hierro </i>(sustancia) [Ac (/<i class="della">fierru </i>‘un fierru’). Ay, Ll (/<i class="della">fiirru</i>(TEST)
  1. fierro
    • Llg
    • Ri
  2. Cast
  3. <i class="della">hierro </i>(sustancia) [Ac (/<i class="della">fierru </i>‘un fierru’)
  4. Ay, Ll (/<i class="della">fiirru</i
‘un fierru’)]. [Llg. Ri (/fiirru ‘un fierru’)]: Ye de fierro [Llg]: Dio- y con un fierro cuanto pudo [Llg]: Un fiirru nun ye tul fierro [Ri].
  1. 1. ‘un fierru’)]. [Llg. Ri (/<i class="della">fiirru </i>‘un fierru’)]: <i class="della">Ye de fierro </i>[Llg]: <i class="della">Dio-</i> <i class="della">y</i> <i class="della">con</i> <i class="della">un</i> <i class="della">fierro</i> <i class="della">cuanto</i> <i class="della">pudo</i> [Llg]: <i class="della">Un</i> <i class="della">fiirru</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">tul</i> <i class="della">fierro</i> [Ri].
2. Cuñu de fierro pa marcar el ganáu [Ay (N)]. terras pomiferis, uineas, kasas, cupas, orreos, res, uestitum argentum, scalas II as, uasilia ferrum, uel omnem ediui- cium 951 (or.) DCO] uasilia cubas cubos quenapes legtos aurum et argentum nec- non eramen et ferum 1025(or.) [ACL/413] sakaui de ferros et de carcere 1027 (s. XII) [ACL/441] ecce quomodo fillaui illo et suo ganato et cetaui illo in ferros 1027 (s. XII) [ACL/441] Pelagius Ferrus cum suis filiis mediis 1161 (s. XIV) [DCO- I/430] si lidiar no quisier lieue fierro caldo & si exir cremada pechel 1145 (1295) [FU/33] lieue fierro caldo & si marido ouier o pariente que la de- fienda 1145 (1295) [FU/33] Martinus Dominici de Fierru 1225(or.) [SV/137] Petrus Tayaferro 1206 (or.) [ACL/164 (apud Cano 2013: 137)] V rellias de ferro et XL tructas frescas 1225 [FRLeón/211] astilero sobre fierro de una lanza que ye demandaua 1266(or.) [ACL/428] don Elias Tallafierro 1267 (c. 1353) [Alba de Tormes (apud Cano 2013: 137] el mio perpunto e el mio capiello de fierro e venda la mia ssiella de las armas e el yelmo e pongan ende un ffrontal ante Santa Maria de Ssan Pedro de jusso e lo al metanlo en missas cantar 1269 [SPE-I/490] sien seer metidos ennos cepo del conceyo o en fierros 1269 (s. XIII) [ACL/506] la cadena del fierro que esta enna Nozeda 1270(or.) [DOLLA-I/88]:Uv unas cramayeras e dos espetos de fierro 1270(or.) [ACL- VIII/10] las çinco partes mias e las tres partes de Rruy Perez fierro 1274(or.) [ACL-VIII/104] la cadena de ffierro que esta enna Noceda a la casa 1279 [AAU/293]
dos almatigas iten unos fierros para fazer ostias 1385 [Pa- rroquies/102] iten maes un candelario de fierro ante el Ihesu 1385 [Parro- quies/103] iten maes unos fierros de fazer 1385 [Parroquies/103] un candelario de fierro iten dos pares de corporales 1385 [Parroquies/104] dos candeleros de fierro iten unos fierros de fazer ostias1385 [Parroquies/104] una sartan de fierro e que me diga 1433(or.) [SP-III/334] solian tener aforado a Pedro Fernandez Piedefierro e su muger 1496 (t.) [SP-IV/360] E na torre de fierro [HyL 25] Barriga y cadriles los tenía/d’utru metal que no era plata ni oro,/de fierro diz que yera la canía,/mayor que’l zancarrón del Dios del moro,/y si me preguntáis de qué tenía/los pies, vos lo diré, que non lo ñoro [BAúxa, Sueños (Poesíes 120- 126)] la mitá yera de fierro bien polido/y la otra de marfil todo llocido./Ansí-y rellató de qué yera fecha/aquella estauta que lo apaullara [BAúxa, Sueños (Poesíes 127-130)] Plasmada se quedó la probetina,/al ver so amante en tanta desventura,/a esmesase los pelos entaína,/daba gritos, des- fecha, de tenrura,/y en vez de acodir cuerda a la divina/piedá, con desesperu que la apura/a Píramo el fierru desenserta,/espetólu en so pecho y quedó muerta [BAúxa, PyT (Poesíes 194-208)] Son de fierru los sos brazos [La Paliza 252] Del neutru llat. FERRUM, -I ‘fierro’, ‘oxetu de fierro’(EM). Nes fasteres onde l’ast. destrema nomes cuntables/nomes non- cuntables vese la oposición fierru ‘un fierru’ [→ fiirru (nes estayes metafonétiques)] frente a fierro ‘el fierro’ (fáigase comparaza de les dos entraes s. v. fierru y s. v. fierro). En conceyu de Llangréu debiera aguardase fierro/fierru (o fii- rru) pero nun lo conseñamos quiciabes pol puxu abridor de la vocal precedida por [ř].Nes fasteres onde’l nome nun opón -u/-o puen atopase resultaos en -o o en -u acordies colos vezos de los falantes, anque nel oriente la tendencia empo- bina a resultaos en -u. La documentación medieval nun nos alvierte, de mano, de la oposición -u/-o nel nome y curtia- mente nel ax. y nos referentes pronominales. Na escritura medieval “ferreo” o “ferrios” apaez como axetivu y dacuando como nome: duos ferrios caldaria et duas secures 922 [MSAH-I/61] II kenebes II plumazos III carros I arca concas scannos lec- tos ferrios 1059 (s. XII) [MSAH-II/300] I ferreo I secure una exata II falces alias messecas 1089 (s. XII) [MSAH-III/155] duas calderas vnos ferros una patella vnum bacinum vnum arcetrelium trasfogareum ferreum [1226-1229] (s. XV) [ACL/483]
  1. 2. Cuñu de fierro pa marcar el ganáu [Ay (N)]. terras pomiferis, uineas, kasas, cupas, orreos, res, uestitum argentum, scalas II as, uasilia ferrum, uel omnem ediui- cium 951 (or.) DCO]
  2. Ay (N)
  3. uasilia cubas cubos quenapes legtos aurum et argentum nec- non eramen et ferum
  4. 1025(or.) ACL/413
  5. sakaui de ferros et de carcere
  6. 1027 (s. XII) ACL/441
  7. ecce quomodo fillaui illo et suo ganato et cetaui illo in ferros
  8. 1027 (s. XII) ACL/441
  9. Pelagius Ferrus cum suis filiis mediis
  10. 1161 (s. XIV) DCO- I/430
  11. si lidiar no quisier lieue fierro caldo & si exir cremada pechel
  12. 1145 (1295) FU/33
  13. lieue fierro caldo & si marido ouier o pariente que la de- fienda
  14. 1145 (1295) FU/33
  15. Martinus Dominici de Fierru
  16. 1225(or.) SV/137
  17. Petrus Tayaferro
  18. 1206 (or.) ACL/164 (apud Cano 2013: 137)
  19. V rellias de ferro et XL tructas frescas
  20. 1225 FRLeón/211
  21. astilero sobre fierro de una lanza que ye demandaua
  22. 1266(or.) ACL/428
  23. don Elias Tallafierro
  24. 1267 (c. 1353) Alba de Tormes (apud Cano 2013: 137
  25. el mio perpunto e el mio capiello de fierro e venda la mia ssiella de las armas e el yelmo e pongan ende un ffrontal ante Santa Maria de Ssan Pedro de jusso e lo al metanlo en missas cantar
  26. 1269 SPE-I/490
  27. sien seer metidos ennos cepo del conceyo o en fierros
  28. 1269 (s. XIII) ACL/506
  29. la cadena del fierro que esta enna Nozeda 1270(or.) [DOLLA-I/88]:Uv unas cramayeras e dos espetos de fierro
  30. 1270(or.) ACL- VIII/10
  31. las çinco partes mias e las tres partes de Rruy Perez fierro
  32. 1274(or.) ACL-VIII/104
  33. la cadena de ffierro que esta enna Noceda a la casa
  34. 1279 AAU/293

  35. dos almatigas iten unos fierros para fazer ostias
  36. 1385 Pa- rroquies/102
  37. iten maes un candelario de fierro ante el Ihesu
  38. 1385 Parro- quies/103
  39. iten maes unos fierros de fazer
  40. 1385 Parroquies/103
  41. un candelario de fierro iten dos pares de corporales
  42. 1385 Parroquies/104
  43. dos candeleros de fierro iten unos fierros de fazer ostias
  44. 1385 Parroquies/104
  45. una sartan de fierro e que me diga
  46. 1433(or.) SP-III/334
  47. solian tener aforado a Pedro Fernandez Piedefierro e su muger
  48. 1496 (t.) SP-IV/360
  49. E na torre de fierro
  50. HyL 25
  51. Barriga y cadriles los tenía/d’utru metal que no era plata ni oro,/de fierro diz que yera la canía,/mayor que’l zancarrón del Dios del moro,/y si me preguntáis de qué tenía/los pies, vos lo diré, que non lo ñoro
  52. BAúxa, Sueños (Poesíes 120- 126)
  53. la mitá yera de fierro bien polido/y la otra de marfil todo llocido./Ansí-y rellató de qué yera fecha/aquella estauta que lo apaullara
  54. BAúxa, Sueños (Poesíes 127-130)
  55. Plasmada se quedó la probetina,/al ver so amante en tanta desventura,/a esmesase los pelos entaína,/daba gritos, des- fecha, de tenrura,/y en vez de acodir cuerda a la divina/piedá, con desesperu que la apura/a Píramo el fierru desenserta,/espetólu en so pecho y quedó muerta
  56. BAúxa, PyT (Poesíes 194-208)
  57. Son de fierru los sos brazos
  58. La Paliza 252
  59. Del neutru llat. FERRUM, -I ‘fierro’, ‘oxetu de fierro’(EM). Nes fasteres onde l’ast. destrema nomes cuntables/nomes non- cuntables vese la oposición fierru ‘un fierru’ [→ fiirru (nes estayes metafonétiques)] frente a fierro ‘el fierro’ (fáigase comparaza de les dos entraes s. v. fierru y s. v. fierro). En conceyu de Llangréu debiera aguardase fierro/fierru (o fii- rru) pero nun lo conseñamos quiciabes pol puxu abridor de la vocal precedida por [ř].Nes fasteres onde’l nome nun opón
  60. ř
  61. -u/-o puen atopase resultaos en -o o en -u acordies colos vezos de los falantes, anque nel oriente la tendencia empo- bina a resultaos en -u. La documentación medieval nun nos alvierte, de mano, de la oposición -u/-o nel nome y curtia- mente nel ax. y nos referentes pronominales. Na escritura medieval “ferreo” o “ferrios” apaez como axetivu y dacuando como nome: duos ferrios caldaria et duas secures
  62. 922 MSAH-I/61
  63. II kenebes II plumazos III carros I arca concas scannos lec- tos ferrios
  64. 1059 (s. XII) MSAH-II/300
  65. I ferreo I secure una exata II falces alias messecas
  66. 1089 (s. XII) MSAH-III/155
  67. duas calderas vnos ferros una patella vnum bacinum vnum arcetrelium trasfogareum ferreum [1226-1229] (s. XV)
  68. ACL/483
fierru, el
📖: fierru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.ierro [Os]. h.ierru [Lln. Cl. Pa. Rs]. +fiirru [Ay. Ll. Ri]. //ferro [/Eo. Mánt/]. /////ferru [y Md. Mar].>(TEST)
  1. fierru
    • Cg
    • Cp
    • Sb
    • Ca
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • An
    • Cd
    • Pr
    • Ce
    • Sl
    • Vd
    • Sr
    • Vv
  2. h.ierro
    • Os
  3. h.ierru
    • Lln
    • Cl
    • Pa
    • Rs
  4. fiirru metafonía
    • Ay
    • Ll
    • Ri
  5. ferro eonaviego
    • /Eo
    • Mánt/
  6. ferru dudoso (certainty = baxa)
    • y Md
    • Mar
Cast. hierro [Lln. Os. Cl. Pa. Cb. Cg. Cp. Sb. Ca. Tb. Sm. Md. Pzu. Bab. PSil. As. An. Cd. Pr. Ce. Sl. Vd. Tox. /Eo. Mánt/. Tor. Vg. Mar. JH]. Fierru utilizáu pa xorrascar el fueu [Cp]. Un fierru [Ac. Ay. Ll. Ri]. 2. Conxuntu de raíles [Min]. Raíles iguaos p’allugalos onde correspuende [Min]. 3. Ferramienta d’un equipu o d’un individuu [Min] {Los datos ufiertaos pel diccionariu que recueye la terminoloxía minera nes cuenques centrales asturianes, especialmente na del Caudal (Min), de- biere ufrir un resultáu fierro, cosa que namái dacuando fai}. //-os ‘martiellu y xunca de clavuñar’ [Lln. Os. Cg. Ac. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. Md. Pzu. Cd. Pr. JH]. ‘pieces de fierro del pica- pedrero’ [JH]. ‘prisiones de fierro’ [JH]. ‘triángulu, instru- mentu músicu’ [Cg]. ‘marca del ganáu’ [Ay (N)]. //Los fierros de cabruñar ‘martiellu y xunca de clavuñar’ [Pa. Sr. Sb]. //Dar h.ierru ‘fadiar’ [Lln]. //De fierru ‘mui resistente’ [Sm]. //Da- y al h.ierru ‘da-y priesa’ [Lln]. //Estar en fierros ‘tar n’áscua- res’ [Cg]. //Fierru’l pote ‘pieza de fierro, semicircular, que sirve p’apoyar nello, xunto al fueu y pa que nun caiga un cacíu’ [Vv]. //H.ierru la cocina ‘tirabrases’ [Rs]. //Llevar fierru a Bil- bao [Cg]. //Poner el fierro ‘asitiar los raíles del tren enriba les travieses’ [Min]. //Quitar h.ierru ‘quitar importancia’ [Lln]. ///El qu’a fierru mata a fierru muerre [An]. El ferreru la mal- dición, cuando tien fierru non tien carbón [LC]. Cad’ún que cabruñe con sos fierros [LC]. Cuando’l sol se derrite, ves les piedres sudar o están húmedos los fierros, xelu o lluvia pues cuntar [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">hierro </i>[Lln. Os. Cl. Pa. Cb. Cg. Cp. Sb. Ca. Tb. Sm. Md. Pzu. Bab. PSil. As. An. Cd. Pr. Ce. Sl. Vd. Tox. /Eo. Mánt/. Tor. Vg. Mar. JH]. Fierru utilizáu pa xorrascar el fueu [Cp]. Un fierru [Ac. Ay. Ll. Ri].
  2. 2. Conxuntu de raíles [Min]. Raíles iguaos p’allugalos onde correspuende [Min].
  3. 3. Ferramienta d’un equipu o d’un individuu [Min] {Los datos ufiertaos pel diccionariu que recueye la terminoloxía minera nes cuenques centrales asturianes, especialmente na del Caudal (<i class="della">Min</i>), de- biere ufrir un resultáu <i class="della">fie</i><i class="della">rro</i>, cosa que namái dacuando fai}. //<i class="della">-os</i> ‘martiellu y xunca de clavuñar’ [Lln. Os. Cg. Ac. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. Md. Pzu. Cd. Pr. JH]. ‘pieces de fierro del <i class="della">pica- pedrero’ </i>[JH]. ‘prisiones de fierro’ [JH]. ‘triángulu, instru- mentu músicu’ [Cg]. ‘marca del ganáu’ [Ay (N)]. //<i class="della">Los</i> <i class="della">fierros</i> <i class="della">de cabruñar </i>‘martiellu y xunca de clavuñar’ [Pa. Sr. Sb]. //<i class="della">Dar</i><i class="della"> h.ierru</i> ‘fadiar’ [Lln]. //<i class="della">De fierru </i>‘mui resistente’ [Sm]. //<i class="della">Da- y</i> <i class="della">al</i> <i class="della">h.ierru</i> ‘da-y priesa’ [Lln]. //<i class="della">Estar</i> <i class="della">en</i> <i class="della">fierros</i> ‘tar n’áscua- res’ [Cg]. //<i class="della">Fierru’l pote </i>‘pieza de fierro, semicircular, que sirve p’apoyar nello, xunto al fueu y pa que nun caiga un cacíu’ [Vv]. //<i class="della">H.ierru</i> <i class="della">la</i> <i class="della">cocina</i> ‘tirabrases’ [Rs]. //<i class="della">Llevar</i> <i class="della">fierru</i> <i class="della">a</i> <i class="della">Bil-</i><i class="della"> bao</i> [Cg]. //<i class="della">Poner</i> <i class="della">el</i> <i class="della">fierro</i> ‘asitiar los raíles del tren enriba les travieses’ [Min]. //<i class="della">Quitar h.ierru </i>‘quitar importancia’ [Lln]. ///<i class="della">El</i> <i class="della">qu’a</i> <i class="della">fierru</i> <i class="della">mata</i> <i class="della">a</i> <i class="della">fierru</i> <i class="della">muerre</i> [An]. <i class="della">El</i> <i class="della">ferreru</i> <i class="della">la</i> <i class="della">mal- dición, cuando tien fierru non tien carbón </i>[LC]. <i class="della">Cad’ún que cabruñe</i> <i class="della">con</i> <i class="della">sos</i> <i class="della">fierros</i> [LC]. <i class="della">Cuando’l</i> <i class="della">sol</i> <i class="della">se</i> <i class="della">derrite,</i> <i class="della">ves</i> <i class="della">les</i><i class="della"> piedres sudar o están húmedos los fierros, xelu o lluvia pues </i><i class="della">cuntar</i> [LC].
Del llat. FERRUM, -I ‘fierro’, ‘oxetu de fierro’ (EM). Una for- mación derivada ye ast. ferroscu (cfr.). Un aumentativu de fie- rru enantes de diptongar ye ast. ferrote 2 (cfr.) dende onde se fai’l verbu ferrotiar (cfr.). Tamién foi posible llograr el com- puestu enforrotar (cfr.) onde s’alvierte que la so xénesis ta na familia de FERRUM acordies col usu d’esta rima: Non quiero los tus gordones/que no los enforroté/ve llevalos a otra moza/a no tienes por qué [Vigón (Folk)]. La secuencia enforrotar los gordones tien el sentíu de poner fierro nel estremu d’un cordón faciendo una buyeta pa favorecer que s’entrellace la cotía, pero allóñase del verbu forrar que proponen Coromi- nas-Pascual (DCECH s. v. forrar). D’una formación verbal *INFERRIĀRE (REW S. V. inferriare) féxose ast. enferriar ‘tener munchu fríu’ (cfr.) con referencia al fríu, de xuru como frutu d’una comparanza cola frialdá del fierro.
fierrucu, el
📖: fierrucu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<////ferrucos [Ay]. fierrucos [Ay].>(TEST)
  1. fierrucu
  2. ferrucos variación de número
    • Ay
  3. fierrucos
    • Ay
Chatarra [Ay].
  1. 1. Chatarra [Ay].
Dim. de fierru (cfr. fierru & ferre).
fieru, a, o*
📖: fieru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Términu conocíu na documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Martinus</i>(TEST)
  1. fieru
  2. Términu conocíu na documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Martinus</i
Pelaiz canonicus cf. Gato Fiero cf. 1222(or.) [SP- I/121] prometiendo a su amor xentil folgancia/pero de un fieru mal, mortal testigu,/pior par ille que el sitiu de Ñumancia [BAúxa, PyT (Poesíes 177-182)] el llobu fieru feroz les persigue y quier tarazáles con_los sos caniles 1871? [FCASTRO/27]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Pelaiz</i> <i class="della">canonicus</i> <i class="della">cf.</i> <i class="della">Gato</i> <i class="della">Fiero</i> <i class="della">cf.</i> 1222(or.) [SP- I/121] <i class="della">prometiendo</i> <i class="della">a</i> <i class="della">su</i> <i class="della">amor</i> <i class="della">xentil</i> <i class="della">folgancia</i>/<i class="della">pero</i> <i class="della">de</i> <i class="della">un</i> <i class="della">fieru</i> <i class="della">mal, mortal testigu,</i>/<i class="della">pior par ille que el sitiu de Ñumancia</i> [BAúxa, <i class="della">PyT</i> (Poesíes 177-182)] <i class="della">el</i> <i class="della">llobu</i> <i class="della">fieru</i> <i class="della">feroz</i> <i class="della">les</i> <i class="della">persigue</i> <i class="della">y</i> <i class="della">quier</i> <i class="della">tarazáles</i> <i class="della">con_los</i><i class="della"> sos</i> <i class="della">caniles</i> 1871? [FCASTRO/27]
como ‘n el pelear tan foscu y fieru - [CUESTA(NB)/92] fieru la voz llevanta y frañe cual batán que frañe ‘stopa 1891 [ACEVED(NB)/162] fierus como gafura doliente a Xixón güelven los franceses 1891 [ACEVED(NB)/164] fieru retiembla terribele brama y gufa con juercia y empuxa con rabia 1925 [Pensatible/38]
  1. como ‘n el pelear tan foscu y fieru
  2. CUESTA(NB)/92
  3. fieru la voz llevanta y frañe cual batán que frañe ‘stopa
  4. 1891 ACEVED(NB)/162
  5. fierus como gafura doliente a Xixón güelven los franceses
  6. 1891 ACEVED(NB)/164
  7. fieru retiembla terribele brama y gufa con juercia y empuxa con rabia
  8. 1925 Pensatible/38
Del llat. FERUS, -A, -UM ‘montés’, ‘feroz’ (EM), vocablu con re- presentación románica (REW s. v. fĕrus) ya panhispánicu (DEEH), conseñáu n’Alexandre (p. 286). N’ast. emplégase güei fieru, a, o na llingua falada; en tou casu consérvase la espre- sión echar fieros ‘echar ronques’ que Rato conseña: “Echar fieros, ronques o fanfarronaes” [R]. Al mio entender l’aniciu ha tar na espresión FIERO A con qu’entamaben munches amena- ces y desafíos, emplegando la 1ª persona del presente d’ind. del verbu ferir ‘mancar’, ‘dar golpes’ (cfr.), como voto a (PE2: 216).
fierva, la
📖: fierva
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. fierva
Aición y efeutu de ferver [PSil].
  1. 1. Aición y efeutu de <i class="della">ferver </i>[PSil].
Deverbal del participiu fuerte de ferver.
fiesta, la
📖: fiesta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<//festa [/Eo. Mánt/].>(TEST)
  1. fiesta
    • Sm
    • Ri
    • Tb
    • Pa
  2. festa eonaviego
    • /Eo
    • Mánt/
Cast. fiesta [Xral]. 2. Fiesta, baille [Sm]. Xuerga [Ri]. 3. Bur- lla [Sm]: Voi baxar you nun vaya ser que-l.lys formen la fiesta [Sm]. 4. Gracia que faen los neños [Ri. Tb]: El nenu fai fies- tas [Tb]. //Faer fiestas ‘facer gracies a los neños’ [Tb]. //El día la fiesta ‘día en que se celebra la fiesta patronal’ [Ac]. //Fiesta de los devotos ‘xunta de los mozos y moces el día primeru d’añu pa echar a suertes los santos’ [AGO]. //Ir a la fiesta ‘dir a una romería, a un baille’ [Pa]. //Fiestes rales, celebrar lles fiestes, guardar lles fiestes, folgar lla fiesta, ñon tar pa fiestes [JH]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">fiesta</i> [Xral].
  3. 2. Fiesta, baille [Sm]. Xuerga [Ri].
  4. 3. Bur- lla [Sm]: <i class="della">Voi baxar you nun vaya ser que-l.lys formen la fiesta</i> [Sm].
  5. 4. Gracia que faen los neños [Ri. Tb]: <i class="della">El nenu fai fies- </i><i class="della">tas</i> [Tb]. //<i class="della">Faer</i> <i class="della">fiestas</i> ‘facer gracies a los neños’ [Tb]. //<i class="della">El</i> <i class="della">día</i> <i class="della">la</i> <i class="della">fiesta </i>‘día en que se celebra la fiesta patronal’ [Ac]. //<i class="della">Fiesta</i> <i class="della">de</i> <i class="della">los</i> <i class="della">devotos</i> ‘xunta de los mozos y moces el día primeru d’añu pa echar a suertes los santos’ [AGO]. //<i class="della">Ir</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">fiesta</i> ‘dir a una romería, a un baille’ [Pa]. //<i class="della">Fiestes rales, celebrar lles fiestes,</i> <i class="della">guardar</i> <i class="della">lles</i> <i class="della">fiestes,</i> <i class="della">folgar</i> <i class="della">lla</i> <i class="della">fiesta,</i> <i class="della">ñon</i> <i class="della">tar</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">fiestes </i>[JH]
a) in festo Pentecostes 1212(or.) [MSAH-V/76] facta karta in die festo Assumpcionis Beate Marie de mense agusto 1238(or.) [SP-I/163] haberent singuli singulos açunmes de vino Taurensi in festo Nativitatis 1283(or.) [CLO/144] b) faciatis cantare una missa ad festa Sancti Micahelis 1219(or.) [SP-I/112] pane et uini et carne et cera por illa festa 1120(or.) [MSAH- IV/60] c) ela fiesta de San Migayel 1240(or.) [ACL/75] la fiesta de Omnium Sanctorum 1242(or.) [ACL/99] anniuersario destas candelas pora esta fiesta de Sancta Maria de suso decha 1244 [MB-II/32] devedes a dar a la fiesta de San Pelaio cada anno 1245(or.) [SP-I/169] la fiesta primera de Nathal 1247(or.) [MCar-I/267] toda ffiesta que aya prosa en coro darle pitança de vino 1257 (s. XIV) [MSAH-V/348] la fiesta de Sant Martinno de uendimias 1259(or.) [ACL/349] otro liuro de sermones de las fiestas 1292 [DCO-V/175] non garde las ferias ne los sabados ne las otras fiestas s. XIII (or.) [FX/346] assi en los dias de las fiestas como en los maniares s. XIII (or.) [FX/357] los çirios que ponen en las redeçiellas de fierro en estas fies- tas 1307(or.) [ACL-IX/112] por lla fiesta de San Miguel de vendimia 1337 [Espina- reda/118] esa quantia para conprar possissiones para fazer la dicha fiesta 1348(or.) [SP-II/260] dicha fiesta de Sant Pelayo e vesitar el dicho su cuerpo santo 1507 (s. XIX) [SP-IV/411] Galantió gayaspero y fexo fiestes [HyL 23] ¡Qué bien vos afayáis non trabayando!,/deben plizcabos muncho lles arestes./Mirá el sol, qué carreres va tirando/a decir a so Cronis cuatro fiestes;/lluigu irá a otros antípodes llumando,/ñon tardará en tapase con lles cuestes [BAúxa, Sueños (Poesíes 377-382)] Fiestes como les de Uviedu/non se han de facer en Ñava [ABalvidares, Romanzón (Poesíes 92-93)]
  1. a) in festo Pentecostes
  2. 1212(or.) MSAH-V/76
  3. facta karta in die festo Assumpcionis Beate Marie de mense agusto
  4. 1238(or.) SP-I/163
  5. haberent singuli singulos açunmes de vino Taurensi in festo Nativitatis
  6. 1283(or.) CLO/144
  7. b) faciatis cantare una missa ad festa Sancti Micahelis
  8. 1219(or.) SP-I/112
  9. pane et uini et carne et cera por illa festa
  10. 1120(or.) MSAH- IV/60
  11. c) ela fiesta de San Migayel
  12. 1240(or.) ACL/75
  13. la fiesta de Omnium Sanctorum
  14. 1242(or.) ACL/99
  15. anniuersario destas candelas pora esta fiesta de Sancta Maria de suso decha
  16. 1244 MB-II/32
  17. devedes a dar a la fiesta de San Pelaio cada anno
  18. 1245(or.) SP-I/169
  19. la fiesta primera de Nathal
  20. 1247(or.) MCar-I/267
  21. toda ffiesta que aya prosa en coro darle pitança de vino 1
  22. 257 (s. XIV) MSAH-V/348
  23. la fiesta de Sant Martinno de uendimias 1259(or.) [ACL/349] otro liuro de sermones de las fiestas 1292 [DCO-V/175] non garde las ferias ne los sabados ne las otras fiestas s. XIII (or.)
  24. FX/346
  25. assi en los dias de las fiestas como en los maniares s. XIII (or.)
  26. FX/357
  27. los çirios que ponen en las redeçiellas de fierro en estas fies- tas
  28. 1307(or.) ACL-IX/112
  29. por lla fiesta de San Miguel de vendimia
  30. 1337 Espina- reda/118
  31. esa quantia para conprar possissiones para fazer la dicha fiesta
  32. 1348(or.) SP-II/260
  33. dicha fiesta de Sant Pelayo e vesitar el dicho su cuerpo santo
  34. 1507 (s. XIX) SP-IV/411
  35. Galantió gayaspero y fexo fiestes
  36. HyL 23
  37. ¡Qué bien vos afayáis non trabayando!,/deben plizcabos muncho lles arestes./Mirá el sol, qué carreres va tirando/a decir a so Cronis cuatro fiestes;/lluigu irá a otros antípodes llumando,/ñon tardará en tapase con lles cuestes
  38. BAúxa, Sueños (Poesíes 377-382)
  39. Fiestes como les de Uviedu/non se han de facer en Ñava
  40. ABalvidares, Romanzón (Poesíes 92-93)
Del llat. FESTA, plural del neutru fēstum ‘día de fiesta’, ‘fiesta’ (EM; ABF), con una Ĕ tónica esixida polos resultaos románicos (EM, REW) ya hispánicos (DEEH). Un deriváu aumentativu de fiestafiestada (cfr.), ye fiestona (cfr.) tamién el despeutivu festaca d’u siguió l’aumentativu festecona (cfr.); con una for- mación en -ARIUS tenemos l’ax. festeru, a, o (cfr.). L’ast. ta- mién conoz un diminutivu masculín en -ĬCULUM, festeyu (cfr.) averáu a festeyeru (cfr.) y festeyar (cfr.); al empar féxose l’adautación del castellanismu correspondiente festexu (cfr.), festexeru (cfr.), festexar (cfr.), festexamientu (cfr.). También se fexo’l verbu compuestu y reflexivu refestexase (cfr.). Con too sedría discutible si nun podría partise d’un verbu en -idiare n’amestanza con festa → *FESTIDIĀRE que xustifique ast. fes- teyar (con deverbales y derivaos) y festexar (con deverbales y derivaos). Amás de dalgún niciu del masculín yá citáu (fes- teyu, festexu), amuésase dacuando dalgún restu más non sólo na documentación (§a) sinón en dalgún términu sueltu como fiestín, festecón. Dende’l dim. *festĕlla hebo facese un verbu ast. *festellar non conseñáu ente nós pero sí en g-ast. col in- tensivu re-, refestellar(se) ‘‘componerse con presunción, prin- cipalmente con el pelo echado hacia atrás y muy levantado” [/“de Navia a Tapia”(Eo)/, refestelar(se) [“de Tapia al Eo” /(Eo)/].
fiestada, la*
📖: fiestada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fiestaa [JH].>(TEST)
  1. fiestada
  2. fiestaa
    • JH
Banquete, comida perbona [JH]. Función a la que conviden a ún [JH].
  1. 1. Banquete, comida perbona [JH]. Función a la que conviden a ún [JH].
2. Barrumbada [JH]. Cfr. fiesta.
fiestín, el
📖: fiestín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. fiestín
    • Uv
Día siguiente a la fiesta’l [Cñ. Uv]. Cfr. fiesta.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Día siguiente a la fiesta’l [Cñ. Uv]. Cfr. <i class="della">fiesta</i>.
fiestona, la
📖: fiestona
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Fiesta del <i class="della">Corpus</i>(TEST)
  1. fiestona
    • Cg
  2. Fiesta del <i class="della">Corpus</i
Christi [Cg].
  1. 1. <i class="della">Christi</i> [Cg].
Aum. de fiesta. Cfr. fiesta.
figa, la
📖: figa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<h.iga [Lln].>(TEST)
  1. figa
    • Cg
    • Pr
    • Ay
    • Oc
  2. h.iga
    • Lln
Cast. higa [Alb]. Figu deforme [Cg]. Figu pequeñu [Pr] y mal formáu [Ay]. Figu que nun llogra’l tamañu pero que madura bien y pue comese [Oc]. 2. Verruga nes manes y pates de les vaques [Tox]. 3. Cigua en forma de puñu zarráu y siempre negru (solía ser d’azabache) [Lln]. Cigua contra’l mal de güeyu [/Eo/]. //Dar figa ‘dar envidia’, ‘provocar’ [Alb]. //Faer la figa ‘molestar’ [PSil]: Tuvienon fayéndo-l.ly la figa [PSil].
  1. 1. Cast. <i class="della">higa</i> [Alb]. Figu deforme [Cg]. Figu pequeñu [Pr] y mal formáu [Ay]. Figu que nun llogra’l tamañu pero que madura bien y pue comese [Oc].
  2. 2. Verruga nes manes y pates de les vaques [Tox].
  3. 3. Cigua en forma de puñu zarráu y siempre negru (solía ser d’azabache) [Lln]. Cigua contra’l mal de güeyu [/Eo/]. //<i class="della">Dar figa </i>‘dar envidia’, ‘provocar’ [Alb]. //<i class="della">Faer</i><i class="della"> la</i> <i class="della">figa</i> ‘molestar’ [PSil]: <i class="della">Tuvienon</i> <i class="della">fayéndo-l.ly</i> <i class="della">la</i> <i class="della">figa</i> [PSil].
Del llat.CA ‘figu’ (ya ‘figal’), dau por Oribasius (EM), xusti- fícase l’aceic. §1ª. Pero’l términu llatín tamién significaba ‘tipu de tumor carnosu’ (EM) qu’enconta la 2ª aceición astu- riana y, al empar, fai ver la fonda xuntura semántica col so pa- riente figuera (cfr.). L’aceición §3 pue tar sofitada na comparanza de la figura qu’apaez na cigua col aspeutu o forma de la figa.
figal, la
📖: figal
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<figar [Cb. Cg. y Cp. y Cñ. Bi. Llg. Ca. y Llg, y Mo (LLAA 28). y Ay. Ll. Ri. y Sm. y An. Cv. Vd. y Oc. JH. R. y DA]. h.igar [LV. Lln. Cl. Rs. Os. Pa]. h.igal [Lln].>(TEST)
  1. figal
    • Mo
    • Cn
  2. figar
    • Cb
    • Cg
    • y Cp
    • y Cñ
    • Bi
    • Llg
    • Ca
    • y Llg, y Mo (LLAA 28)
    • y Ay
    • Ll
    • Ri
    • y Sm
    • y An
    • Cv
    • Vd
    • y Oc
    • JH
    • R
    • y DA
  3. h.igar
    • LV
    • Lln
    • Cl
    • Rs
    • Os
    • Pa
  4. h.igal
    • Lln
Ficus cariga, árbol que da figos [Llg, Mo (LLAA 28). Ri. Cn (F)]. Cast. higuera [LV. Lln. Cl. Rs. Os. Pa. Cb. Cg. Cp. Cñ.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Ficus cariga</i>, árbol que da figos [Llg, Mo (LLAA 28). Ri. Cn (F)]. Cast. <i class="della">higuera</i> [LV. Lln. Cl. Rs. Os. Pa. Cb. Cg. Cp. Cñ.
a) illa terra ubi stat illa figaria et per illa lumba 863 (s. XIII) [DCO-I/37] in logo predicto in illas paragias de illa figaria 980(or.) [ACL/278] b) kassas cortes terras uinias pomares cerasiares ficares moli- narias prados aquaductum 939(or.) [ACL/200] terras et pomares cum sua fundamenta uel fructuaria perares ceroliares ficares 946(or.) [SV/42] ceroliales perales figares noceta 949(or.) [SV] terras, pomares, zeresales, kastaniales, prunales, ficares, nis- sales 950 (or.) [SV] in alio loco illa ficcar 960(or.) [ACL/101] pumares uineas nocares figares perales 964(or.) [ACL/163] uineas pumares figales cerasiales nogares sigu illa nos uin- dimus 1027 [ODueñas/149] kasas orreos abotecis ... pumares perales figares cerasiales nozales ... piscationes 1104(or.) [SV/213] tres quartas de tres figales et de duas quartas de duas mora- les 1126 [SPM/232] uineam nominatam de la Figal 1192(or.) [ACL/29] suo corrale et suas figares et uno orreo et suo exido 1192(or.) [DCO-I/504] I peredo et I figar 1229(or.) [SV/186] Iohannes de Figales 1238(or.) [MCar-I/230] uno ortal so la fonte et una figal 1251 [SPM/408] la primera figar (…) a la figarina que esta a la esquina de las casas desti arcediano 1270(or.) [DOLLA-I/87]:Uv dizen de la Figal que determena de la una parte 1293(or.) [MV/95] Johan Alffonso de la Figar que ye en Gigion 1331(or.) [SP- II/75] la otra iaz en valle de La Figar en tales terminos 1344(or.) [SP-II/205] ata la esquina del murio del lagar para la figar de Vega 1450(or.) [SP-IV/22] un controzio que esta luego a sobre este de las figales 1479(or.) [SP-IV/196] la figar cordoves 1479 [SP-IV]
esto que lo oyra disir al çesteru de Figares e a Fernando 1480 [APEUSARIEG/132] Una figar muy guapa y muy temprana [El Ensalmador 73] y en xiblar una ñerbata/si se pon ena figar [ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 10-24)] Adeprendéi de la figal ista comparanza [San Mateo 101]
  1. a) illa terra ubi stat illa figaria et per illa lumba
  2. 863 (s. XIII) DCO-I/37
  3. in logo predicto in illas paragias de illa figaria
  4. 980(or.) ACL/278
  5. b) kassas cortes terras uinias pomares cerasiares ficares moli- narias prados aquaductum
  6. 939(or.) ACL/200
  7. terras et pomares cum sua fundamenta uel fructuaria perares ceroliares ficares
  8. 946(or.) SV/42
  9. ceroliales perales figares noceta
  10. 949(or.) SV
  11. terras, pomares, zeresales, kastaniales, prunales, ficares, nis- sales
  12. 950 (or.) SV
  13. in alio loco illa ficcar
  14. 960(or.) ACL/101
  15. pumares uineas nocares figares perales
  16. 964(or.) ACL/163
  17. uineas pumares figales cerasiales nogares sigu illa nos uin- dimus
  18. 1027 ODueñas/149
  19. kasas orreos abotecis ... pumares perales figares cerasiales nozales ... piscationes
  20. 1104(or.) SV/213
  21. tres quartas de tres figales et de duas quartas de duas mora- les
  22. 1126 SPM/232
  23. uineam nominatam de la Figal
  24. 1192(or.) ACL/29
  25. suo corrale et suas figares et uno orreo et suo exido
  26. 1192(or.) DCO-I/504
  27. I peredo et I figar
  28. 1229(or.) SV/186
  29. Iohannes de Figales
  30. 1238(or.) MCar-I/230
  31. uno ortal so la fonte et una figal
  32. 1251 SPM/408
  33. la primera figar (…) a la figarina que esta a la esquina de las casas desti arcediano 1270(or.) [DOLLA-I/87]:Uv dizen de la Figal que determena de la una parte
  34. 1293(or.) MV/95
  35. Johan Alffonso de la Figar que ye en Gigion
  36. 1331(or.) SP- II/75
  37. la otra iaz en valle de La Figar en tales terminos
  38. 1344(or.) SP-II/205
  39. ata la esquina del murio del lagar para la figar de Vega
  40. 1450(or.) SP-IV/22
  41. un controzio que esta luego a sobre este de las figales
  42. 1479(or.) SP-IV/196
  43. la figar cordoves
  44. 1479 SP-IV

  45. esto que lo oyra disir al çesteru de Figares e a Fernando
  46. 1480 APEUSARIEG/132
  47. Una figar muy guapa y muy temprana
  48. El Ensalmador 73
  49. y en xiblar una ñerbata/si se pon ena figar
  50. ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 10-24)
  51. Adeprendéi de la figal ista comparanza
  52. San Mateo 101
Cr. Ac. Bi. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. As. Cn. An. Gr. Cd. Pr. Ce. Sl. Cv. Vd. Tox. PVieya. Oc. Tor. DA. JH. R]. {Paez que s’atopa oposición ente h.igar ‘figal’ / Del llat. FĪCUS, -US ‘figu’, ‘figal’, ‘tipu d’úlcera nel anu o nes partes íntimes’ (EM; ABF), con llargu asitiamientu románicu (REW), siguió ast. figu y d’ehí, cola amestadura de los sufixos -ARIA y -ALIS, iguóse l’ast. figuera (cfr.) y figar o figal (cfr.), como na documentación medieval (§a, §b), y na toponimia (TA 276) perdiendo llueu figu (cfr.) l’aceición llat. d’árbol frutal.
  1. iguera ‘conxuntu de figos’ [Os]}. //Figar de San Miguel ‘figal que da figos en setiembre y ochobre’ [JH]. //Figar de San Xuan ‘figal que da figos a lo cabero xunu y en xunetu’ [JH]. {“Hay figares de San Xuan y Miguelines” [R]}. ///Figos en Courias, cagalera en Cangas, dichu mui popular nel conceyu en refe- rencia a les cualidaes laxantes d’esti frutu [Cn]. ///Cásate’n to llugar co la caña la figar, que quien fuera va casar, o va’nga- ñáu o va’ngañar [LC]. Cuando veas como pates de güe les h.ueyes de la h.igar, vete a sembrar [LC]. Tengo los amores puestos/en una señora viuda/más los quixera tener/en una h.igar madura [Pa].
  2. Pa
figaretu, el
📖: figaretu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Trozu duru y secu d’un escrementu humanu [Ca]. D’un posible dim. en -ĬTTUS>(TEST)
  1. figaretu
  2. Trozu duru y secu d’un escrementu humanu
    • Ca
  3. D’un posible dim
  4. en -ĬTTUS
-etu n’amestanza col ast. figueru
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. -<i class="della">etu</i> n’amestanza col ast. <i class="della">figueru</i>
(cfr.).
figaréu, el*
📖: figaréu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<///figaredo [Xo (Apuntamiento 306)].>(TEST)
  1. figaréu
  2. figaredo infl. cast.
    • Xo (Apuntamiento 306)
*Terrén poblao de figales [Xo (Apuntamiento 306)].
  1. 1. *Terrén poblao de figales [Xo (Apuntamiento 306)].
Cfr. figu.
figón, ona*
📖: figón
🔤: , ona*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<figona [Qu. Tb]. Asemeyada a la <i class="della">franca</i>(TEST)
  1. figón
  2. figona
    • Qu
    • Tb
  3. Asemeyada a la <i class="della">franca</i
(un tipu de pera) que tien propiedá d’empapizar al que la come [Tb]. Tipu pera [Qu].
  1. 1. (un tipu de pera) que tien propiedá d’empapizar al que la come [Tb]. Tipu pera [Qu].
Cfr. figu.
figu, el
📖: figu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<figo [Cñ]. h.igu [Lln. Cl. Pa]. h.igo [Os]. ////figos [Ar]. h.igos [Lln].>(TEST)
  1. figu
    • Cg
    • Llg
    • Sb
    • Ca
    • Ay
    • Ll
    • Ri
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • An
    • Cd
    • Pr
    • Sl
    • Vd
    • Oc
  2. figo
  3. h.igu
    • Lln
    • Cl
    • Pa
  4. h.igo
    • Os
  5. figos variación de número
    • Ar
  6. h.igos
    • Lln
Cast. higo [Lln. Cl. Os. Pa. Cg. Ac. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Ar. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. An. Cd. Pr. Sl. Vd. Oc. /Eo. Mánt/. JH]. 2. Muérganu sexual femenín [Ri]. //Figos chumbos ‘frutu de la chumbera’ [Cd. Pr]. //Figu de San Mi- guel ‘variedá de figu mui escoyida, rosada nel interior’ [Cg]. //Figu miguelín ‘figu que vien dempués de San Miguel’ [JH]. //Figos miguelinos ‘figos de setiembre o d’ochobre’ [Pr]. ‘figos de San Miguel’ [AGO]. ‘figos pequeños’ [Llg]. //Figos pasa- riegos ‘figos pequeños cuasi colloraos cuando tán maduros’ [Oc]. //Figu reglar ‘variedá de figu duru y col interior encar- náu escuru’ [Cg]. //Figos sallones ‘figos de xunetu o agostu’ [Pr]. //Figu sanxuaniegu ‘figu que vien dempués de San Xuan’ [JH]. //Figos serondos ‘figos de setiembre o d’ochobre’ [Pr]. //Non llegar a figu maduru ‘nun se cumplir una cosa presa- xada’ [LC]. //Nun valir un figu ‘ser cosa de ruin valor’ [Tb]. //Tar como una cesta figos ‘tar llocu’, ‘ser perdespistáu’, ‘tar atontáu’ [Llg]. //Tar como un figu pesu ‘tar arrugáu, chupáu, fofu’ [Ay]. ///Si el cura anda a figos ¿qué farán los vecinos?
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">higo</i> [Lln. Cl. Os. Pa. Cg. Ac. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Ar. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. An. Cd. Pr. Sl. Vd. Oc. /Eo. Mánt/. JH].
  3. 2. Muérganu sexual femenín [Ri]. //<i class="della">Figos </i><i class="della">chumbos </i>‘frutu de la chumbera’ [Cd. Pr]. //<i class="della">Figu de San Mi- guel</i> ‘variedá de figu mui escoyida, rosada nel interior’ [Cg]. //<i class="della">Figu</i> <i class="della">miguelín</i> ‘figu que vien dempués de San Miguel’ [JH]. //<i class="della">Figos</i> <i class="della">miguelinos</i> ‘figos de setiembre o d’ochobre’ [Pr]. ‘figos de San Miguel’ [AGO]. ‘figos pequeños’ [Llg]. //<i class="della">Figos</i> <i class="della">pasa- riegos </i>‘figos pequeños cuasi colloraos cuando tán maduros’ [Oc]. //<i class="della">Figu</i> <i class="della">reglar</i> ‘variedá de figu duru y col interior encar- náu escuru’ [Cg]. //<i class="della">Figos sallones </i>‘figos de xunetu o agostu’ [Pr]. //<i class="della">Figu</i> <i class="della">sanxuaniegu</i> ‘figu que vien dempués de San Xuan’ [JH]. //<i class="della">Figos</i> <i class="della">serondos</i> ‘figos de setiembre o d’ochobre’ [Pr]. //<i class="della">Non</i> <i class="della">llegar</i> <i class="della">a</i> <i class="della">figu</i> <i class="della">maduru</i> ‘nun se cumplir una cosa presa- xada’ [LC]. //<i class="della">Nun</i> <i class="della">valir</i> <i class="della">un</i> <i class="della">figu</i> ‘ser cosa de ruin valor’ [Tb]. //<i class="della">Tar</i> <i class="della">como</i> <i class="della">una</i> <i class="della">cesta</i> <i class="della">figos</i> ‘tar llocu’, ‘ser perdespistáu’, ‘tar atontáu’ [Llg]. //<i class="della">Tar como un figu pesu </i>‘tar arrugáu, chupáu, fofu’ [Ay]. ///<i class="della">Si</i> <i class="della">el</i> <i class="della">cura</i> <i class="della">anda</i> <i class="della">a</i> <i class="della">figos</i> <i class="della">¿qué</i> <i class="della">farán</i> <i class="della">los</i> <i class="della">vecinos?</i>
[Mi (LGarcía)]. Nel tiempu de los figos somos amigos, en aca- bándose los figos, adiós amigos [LC]. Per San Miguel come h.igos el que quier [LC]. El figu qu’has de comer, en febrero lu has de ver [LC]. En tiempu los figos ñon hay amigos [JH]. –¿Sois amigos? –Del tiempu los figos dizse pa indicar de daqué o daquién que ye tou egoísmu revistíu d’amistá [Tb]. nenguna sabarcera nen recatera baron nen muller non com- pre figos lanpayales 1274 [Ordenances/45] por San Miguel de setenbre una bona cesta de figos 1323(or.) [SP-I/430] los figos de los primeros que ouiere en el logar 1332(or.) [MV/161] deuedesnos dar por fuero desto sobredicho que_uos damos bonos duzientos figos reales 1332(or.) [MV/160] Mas non tan abundante de ganado/figos, truches, mantega nin ablanes [PyT 36] que nengún don sen e{y}a val un figu [Xuan García (1666 ó 1667: 159)] había de figos una goxa entera,/peres del forno, gaxos de fo- gaza...,/y tizaben el fuebu con tarucos,/fartus de reblincar, los rapazucos [BAúxa, PyT (Poesíes 5-8)] En Babilonia, pueblo así llamadu,/veinte veces mayor que Campomanes,/mas ñon tan abundante de ganadu,/figos, truches, manteca ñin ablanes [BAúxa, PyT (Poesíes 57-60)] Y de los barcos de figos/con que umbiaba regalar/so madre al Emperador [JyT 51] ¡Ay Maruxina, tú fuisti á los figos, fusti muy tardi y ya es- taben coídos [CyN (Recuerdos)] ¿Se demen recimos de les árgomes, ó figos de los matorra- les? [San Mateo 24]
  1. [Mi (LGarcía)]. Nel tiempu de los figos somos amigos, en aca- bándose los figos, adiós amigos [LC]. Per San Miguel come h.igos el que quier [LC]. El figu qu’has de comer, en febrero lu has de ver [LC]. En tiempu los figos ñon hay amigos [JH]. –¿Sois amigos? –Del tiempu los figos dizse pa indicar de daqué o daquién que ye tou egoísmu revistíu d’amistá [Tb]. nenguna sabarcera nen recatera baron nen muller non com- pre figos lanpayales
  2. 1274 Ordenances/45
  3. por San Miguel de setenbre una bona cesta de figos
  4. 1323(or.) SP-I/430
  5. los figos de los primeros que ouiere en el logar
  6. 1332(or.) MV/161
  7. deuedesnos dar por fuero desto sobredicho que_uos damos bonos duzientos figos reales
  8. 1332(or.) MV/160
  9. Mas non tan abundante de ganado/figos, truches, mantega nin ablanes
  10. PyT 36
  11. que nengún don sen e{y}a val un figu
  12. Xuan García (1666 ó 1667: 159)
  13. había de figos una goxa entera,/peres del forno, gaxos de fo- gaza...,/y tizaben el fuebu con tarucos,/fartus de reblincar, los rapazucos
  14. BAúxa, PyT (Poesíes 5-8)
  15. En Babilonia, pueblo así llamadu,/veinte veces mayor que Campomanes,/mas ñon tan abundante de ganadu,/figos, truches, manteca ñin ablanes
  16. BAúxa, PyT (Poesíes 57-60)
  17. Y de los barcos de figos/con que umbiaba regalar/so madre al Emperador
  18. JyT 51
  19. ¡Ay Maruxina, tú fuisti á los figos, fusti muy tardi y ya es- taben coídos
  20. CyN (Recuerdos)
  21. ¿Se demen recimos de les árgomes, ó figos de los matorra- les?
  22. San Mateo 24
Del llat. FĪCUS, -I ‘figu’, ‘figal’, ‘tipu d’úlcera nel anu o nes partes íntimes’ (EM), con llargu asitiamientu románicu (REW) ya hispánicu (DEEH). N’ast. güei nun se conseña figu na aceición llat. d’árbol frutal darréu qu’usos talos foron cubiertos pelos derivaos en -ALIS y en -ARIA, esto ye, ast. figal o figar (cfr.) y figuera (cfr.). Un coleutivu de figar (en -etu, y nel plural -eta) caltiénse na toponimia de güei Figaréu, Figareo y Figareda (TA 276; TT 89) y na documentación medieval: loco nominato Figareda [LCodo/135-140]. L’ast. figu tamién pudo xenerali- zar usos axetivaos como s’alvierte nel aumentativu figón, fi- gona (cfr.) emplegáu pa facer referencia a daqué que tien cualidá asemeyada a la del figu. Nel llat. del dominiu tamién se conseña un coleutivu ficeta güei ensin continuador apella- tivu: pomarium amplissimum per giro uallo conclusum cum oliueta ficeta et omne arbusta 908 (s. XIII) [DCO-I/79].
figuera, la
📖: figuera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><figueira [Pzu. /Eo. Mánt/].>(TEST)
  1. figuera
  2. ident class="della" level="1"></ident><figueira
    • Pzu
    • /Eo
    • Mánt/
Figal [An. /Eo. Mánt/]: Esa figuera da bonos figos [An]. 2. Tumor de la piel de les vaques [An]. Tipu de verruga grande, que sal a les vaques na parte de la barriga [Ay. Pzu. PSil] o cerviz y ye señal de ser bon ganáu [Ar]. Verruga del ubre de la vaca [Qu]. Verruga grande que sal a veces a les vaques na ba- rriga y tiense por tacha a la hora de la venta [Oc] (tamién puen salir les verrugues n’otres partes del cuerpu y non sólo a les va- ques sinón a les caballeríes) [Sm]. Verruga que naz nel ubre de la vaca (y que se corta coles serdes del caballu) [Ri. Tb]. Es- pecie de verruga que sal al ganáu en destremaes partes del cuerpu [Ce]. Especie de verruga que sal especialmente a les vaques na barriga, ubre, focicu, etc. [Cv. Pr (Cv)]. Verrugues [Pr]. 3. Enfermedá de la boca del ganáu [Pr]. //-es ‘verrugues grandes qu’apaecen na barriga a les vaques’ [Sb]. ‘verrugues o bultos que salen al ganáu na barriga’ [Cb. Cp. Ac (tiénense por una tacha)]. un palo de rama de una figuera que esta dentro 1528(or.) [MV/636] Una baca llamada Figuera de quatro parideras 1596 [(Co- muña): 159] canta pega canta ahina si venir vién la cartina dóite tóa_la figuera 1889 [ACEVEDO(P)/17] mediu encubierta pe les anches rames d’ una gran figuera 1901 [ACEVEDO(P)/38]
  1. Figal [An. /Eo. Mánt/]: Esa figuera da bonos figos [An]. 2. Tumor de la piel de les vaques [An]. Tipu de verruga grande, que sal a les vaques na parte de la barriga [Ay. Pzu. PSil] o
  2. Ay. Pzu. PSil
  3. cerviz y ye señal de ser bon ganáu [Ar]. Verruga del ubre de la vaca [Qu]. Verruga grande que sal a veces a les vaques na ba- rriga y tiense por tacha a la hora de la venta [Oc] (tamién puen salir les verrugues n’otres partes del cuerpu y non sólo a les va- ques sinón a les caballeríes) [Sm]. Verruga que naz nel ubre de la vaca (y que se corta coles serdes del caballu) [Ri. Tb]. Es- pecie de verruga que sal al ganáu en destremaes partes del cuerpu [Ce]. Especie de verruga que sal especialmente a les vaques na barriga, ubre, focicu, etc. [Cv. Pr (Cv)]. Verrugues [Pr]. 3. Enfermedá de la boca del ganáu [Pr]. //-es ‘verrugues grandes qu’apaecen na barriga a les vaques’ [Sb]. ‘verrugues o bultos que salen al ganáu na barriga’ [Cb. Cp. Ac (tiénense por una tacha)]. un palo de rama de una figuera que esta dentro
  4. 1528(or.) MV/636
  5. Una baca llamada Figuera de quatro parideras
  6. 1596 (Co- muña): 159
  7. canta pega canta ahina si venir vién la cartina dóite tóa_la figuera
  8. 1889 ACEVEDO(P)/17
  9. mediu encubierta pe les anches rames d’ una gran figuera
  10. 1901 ACEVEDO(P)/38
Del llat. FICĀRIA ‘planta de la figal’ (EM) términu que xustifica ast. figuera y otros derivaos románicos (REW). Les aceiciones 2 y 3 coinciden tamién coles que se dan pa FĪCUS y FĪCA ‘tumor carnosu’ que, de mou asemeyáu, refiérense non sólo al árbol frutal productor de figos sinón al mesmu tipu de tumor. Un abondativu en -ALIS úfrelu l’ast. figueral (cfr.).
figueral, el*
📖: figueral
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<figueiral [Md. /Eo/].>(TEST)
  1. figueral
  2. figueiral
    • Md
    • /Eo/
Terrén con figales [Md. /Eo/].
  1. 1. Terrén con figales [Md. /Eo/].
Cfr. figuera.
figueru, a, o*
📖: figueru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<////figueiros [LBlanco].>(TEST)
  1. figueru
  2. figueiros variación de número
    • LBlanco
(Nomatu de los) d’Augüera de Castanéu en Cangas del Narcea [LBlanco].
  1. 1. (Nomatu de los) d’Augüera de Castanéu en Cangas del Narcea [LBlanco].
Pelagius Figueyro cnf. Fernandus Fernandi cnf 1194 [SPM/346] D’un continuador axetivu
  1. Pelagius Figueyro cnf. Fernandus Fernandi cnf
  2. 1194 SPM/346
  3. D’un continuador axetivu
del llat. FICĀRIUS conseñáu namás como ‘vendedor de figos’ (EM). Hebo tener una mayor destre- mación semántica como fai ver el dim. nominal figaretu (cfr.).
figura, la
📖: figura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fegura [Cg. Cñ. Llg. JH].>(TEST)
  1. figura
    • Pa
    • Tb
  2. fegura
    • Cg
    • Llg
    • JH
Cast. figura [Pa. Cg. Llg. JH]. //-es ‘figures’ [Cñ]. ‘moos, tra- ces’ [Llg]: Nun hai fegures de comer [Llg]: Nun tien fegures de llover [Llg]. //Sacati la figura ‘facete una semeya’ [Pa]. //Comer la figura ‘destruyir a ún, acabar con ún’ [Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">figura</i> [Pa. Cg. Llg. JH]. //<i class="della">-es</i> ‘figures’ [Cñ]. ‘moos, tra- ces’ [Llg]: <i class="della">Nun hai fegures de comer </i>[Llg]: <i class="della">Nun tien fegures de</i> <i class="della">llover</i> [Llg]. //<i class="della">Sacati</i> <i class="della">la</i> <i class="della">figura</i> ‘facete una semeya’ [Pa]. //<i class="della">Comer</i> <i class="della">la</i> <i class="della">figura</i> ‘destruyir a ún, acabar con ún’ [Tb].
seya figura de cauallero sobre so cauallo sua espada enna mano 1171 (s. XIII) [DCO-I/453] del otro cabo figura de leon et las letras del seello escomianse 1171 (s. XIII) [DCO-I/453] las leteras del seello redondo de medio de la figura del cor- dero 1253(or.) [MCar-I/321] en el qual seello seya en medio del ffigura del obispo 1277 [DCO-II/122] obispo rreuestido ¬ enna cabesça tenia figura de mitria 1277 [DCO-II/122] enna otra mano tenia figura de virga ¬ las letras del dicho se- ello dizian assi 1277 [DCO-II/122] la otra del mastio estauan duas feguras que se non espare- cian bien 1277(or.) [ACL-VIII/154] vna ffigura de vn cauallero sobre figura de vn cauallo 1278(or.) [ACL-VIII/160] figura de coberturas en_que estauan duas figuras de leones e_duas de castiellos 1280(or.) [ACL-VIII/181] estaua una figura de abbadesa tenian una fegura de brago enna mano 1293(or.) [MV/91] vna figura de vn lleon e elas lletras de enderredor del 1308(or.) [ACL-IX/124] En figures representa/cabeces, cuerpos, ciudades,/xigantes de gran grandeza.../(porque ansí llo fai ell aire),/mas en puntu que espavienta/un pocu, se vuelve a ñada/lo que pa- recía grandeza [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 191-197)] Q’entamen facer figura/y d’ayeri acá son ricos [NJovella- nos 170]
  1. seya figura de cauallero sobre so cauallo sua espada enna mano
  2. 1171 (s. XIII) DCO-I/453
  3. del otro cabo figura de leon et las letras del seello escomianse
  4. 1171 (s. XIII) DCO-I/453
  5. las leteras del seello redondo de medio de la figura del cor- dero
  6. 1253(or.) MCar-I/321
  7. en el qual seello seya en medio del ffigura del obispo
  8. 1277 DCO-II/122
  9. obispo rreuestido ¬ enna cabesça tenia figura de mitria
  10. 1277 DCO-II/122
  11. enna otra mano tenia figura de virga ¬ las letras del dicho se- ello dizian assi
  12. 1277 DCO-II/122
  13. la otra del mastio estauan duas feguras que se non espare- cian bien
  14. 1277(or.) ACL-VIII/154
  15. vna ffigura de vn cauallero sobre figura de vn cauallo
  16. 1278(or.) ACL-VIII/160
  17. figura de coberturas en_que estauan duas figuras de leones e_duas de castiellos
  18. 1280(or.) ACL-VIII/181
  19. estaua una figura de abbadesa tenian una fegura de brago enna mano
  20. 1293(or.) MV/91
  21. vna figura de vn lleon e elas lletras de enderredor del
  22. 1308(or.) ACL-IX/124
  23. En figures representa/cabeces, cuerpos, ciudades,/xigantes de gran grandeza.../(porque ansí llo fai ell aire),/mas en puntu que espavienta/un pocu, se vuelve a ñada/lo que pa- recía grandeza
  24. ABalvidares, Callórigu (Poesíes 191-197)
  25. Q’entamen facer figura/y d’ayeri acá son ricos
  26. NJovella- nos 170
Del llat. FIGŪRA ‘configuración’, ‘figura’ (EM). Sobro figura féxose un masc. analóxicu dim. figurín (cfr.), con incrementa- ción del suf. -atu, figuratos (cfr.). Tamién figurón (cfr.) y fi- gureru (cfr.).
figuración, la
📖: figuración
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<feguración [Cg. Ca. Ay].>(TEST)
  1. figuración
  2. feguración
    • Cg
    • Ca
    • Ay
Cast. figuración [Cg]. Fechu de figurase daquién una cosa [Ca].
  1. 1. Cast. <i class="della">figuración</i> [Cg]. Fechu de figurase daquién una cosa [Ca].
Presentimientu [Ay. Ca] d’una cosa [Ay]: Tengo la fegu- ración de que va acabar mal [Ca]. //-ones ‘imaxinaciones’ [Ac. Ay. Tb. Pr]. ‘suposiciones’ [Pr]. Del llat. FIGURATIO, -ONIS ‘configuración’, ‘aspeutu’ (ABF), per vía semiculta. Sinónimu de figuración ye ast. figuranza (cfr.) pero con un suf. popular.
figuranza, la
📖: figuranza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Figuración [Cn (MG)]. Semeyanza [JH]. Imaxinación [JH]. <i class="della">Q’anq’ellos no estaben gordos, con aquella </i><i class="della">figuranza</i>/<i class="della">po-</i>(TEST)
  1. figuranza
  2. Figuración
    • Cn (MG)
  3. Semeyanza
    • JH
  4. Imaxinación
    • JH
  5. <i class="della">Q’anq’ellos no estaben gordos, con aquella </i><i class="della">figuranza</i>/<i class="della">po-</i
nínse ensobervecidos [Coronación Carlos IV 175] Cfr. figuración.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">nínse</i> <i class="della">ensobervecidos</i> [Coronación Carlos IV 175] Cfr. <i class="della">figuración</i>.
figurar
📖: figurar
🏗️: NO
✍️: NO
<fegurar [Cb. Cg. Ac. Llg. Sb. Ca. Ay]. afigurar [y Ay].>(TEST)
  1. figurar
    • Tb
    • Pr
    • Ri
    • Pa
  2. fegurar
    • Cb
    • Cg
    • Ac
    • Llg
    • Sb
    • Ca
    • Ay
  3. afigurar
    • y Ay

Cast. figurar [Cb. Ac. Llg. Ca. Tb]: Gústa-y muncho fegurar [Ac]. Aparentar [Ay. Pr], llamar l’atención [Sb]. Apaecer en too [Ay]. Aparentar, destacar socialmente [Ri]: Présta-y mun- cho figurar [Ri]. //-se ‘imaxinase’ [Pa. Cg. Ac. Llg. Sb. Ay. Ri. Tb. Pr]: Fegúraseme que la va dejar [Ac]: Figúraseme que va sali-l.ly furona [Tb].
  1. 1. <br class="della">Cast. <i class="della">figurar </i>[Cb. Ac. Llg. Ca. Tb]: <i class="della">Gústa-y muncho fegurar </i>[Ac]. Aparentar [Ay. Pr], llamar l’atención [Sb]. Apaecer en too [Ay]. Aparentar, destacar socialmente [Ri]: <i class="della">Présta-y mun-</i> <i class="della">cho figurar </i>[Ri]. //-<i class="della">se </i>‘imaxinase’ [Pa. Cg. Ac. Llg. Sb. Ay. Ri. Tb. Pr]: <i class="della">Fegúraseme</i> <i class="della">que</i> <i class="della">la</i> <i class="della">va</i> <i class="della">dejar</i> [Ac]: <i class="della">Figúraseme</i> <i class="della">que</i> <i class="della">va </i><i class="della">sali-l.ly furona </i>[Tb].
una taça lidona en que sie fegurado hun leon en ella 1409 [MC-I/96] Agora yo me feguro/que tu t’eches eses cuentes [La Enfer- medad 141] Desde el cimeru hasta tocar el rasu/figuraba una cuca de ñerbasu [Judit 204]
  1. una taça lidona en que sie fegurado hun leon en ella
  2. 1409 MC-I/96
  3. Agora yo me feguro/que tu t’eches eses cuentes
  4. La Enfer- medad 141
  5. Desde el cimeru hasta tocar el rasu/figuraba una cuca de ñerbasu
  6. Judit 204
Del llat. FIGURĀRE ‘dar figura’ (OLD). Un compuestu úfrelu l’ast. desfigurar (cfr.).
figuratu, el*
📖: figuratu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<////figuratos [Pa].>(TEST)
  1. figuratu
  2. figuratos variación de número
    • Pa
Figuraciones [Pa].
  1. 1. Figuraciones [Pa].
Cfr. figura.
figuráu, ada, ao
📖: figuráu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
(TEST)
  1. figuráu
    • Co
Configuráu, con un aspeutu determináu [Co]: Praos llanos y bien figuraos [Co].
  1. 1. Configuráu, con un aspeutu determináu [Co]: <i class="della">Praos llanos y </i><i class="della">bien figuraos </i>[Co].
Pp. de figurar.
figureru, a, o
📖: figureru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<figureru/a [JH].>(TEST)
  1. figureru
  2. figureru/a
    • JH
Que tien vezu o inclinación a facer visaxes [JH].
  1. 1. Que tien vezu o inclinación a facer visaxes [JH].
Cfr. figura.
figurín, el
📖: figurín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. figurín
    • Ay
Quien namái tien apariencia [Ay].
  1. 1. Quien namái tien apariencia [Ay].
2. Revista de modes [Ac (i)]. Cfr. figura.
figurón, ona
📖: figurón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
(TEST)
  1. figurón
    • Ay
Que-y presta aparentar, dase importancia [Ay].
  1. 1. Que-y presta aparentar, dase importancia [Ay].
Cfr. figura.
figurones, {les}
📖: figurones
🔤: , {les}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {les}
“Segundas cencerradas. Coplas y <i class="della">figurones</i>(TEST)
  1. figurones
  2. “Segundas cencerradas
  3. Coplas y <i class="della">figurones</i
en aquellas” [Ca- nella 130].
  1. 1. en aquellas” [Ca- nella 130].
Cfr. figura.
fila, la
📖: fila
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<h.ila [Lln. Cl. Os. Pa. Am].>(TEST)
  1. fila
    • Ay
    • Cg
    • Sb
    • Ll
  2. h.ila
    • Lln
    • Cl
    • Os
    • Pa
    • Am
Aición de filar [Cb. Ay. JH]. Cast. hila [Pa]. 2. Xunta nocher- niega (de muyeres) pa filar [LV. Lln. Cl. Cg. Ac. Sb (= +filan- duriu = +filuriu). Ay, Ll (= filandón). V1830. DA. AGO (= filanderu)]. Xunta pa filar [Pa. Ay]. Filandón del iviernu [Os].
  1. 1. Aición de <i class="della">filar</i> [Cb. Ay. JH]. Cast. <i class="della">hila</i> [Pa].
  2. 2. Xunta nocher- niega (de muyeres) pa filar [LV. Lln. Cl. Cg. Ac. Sb (= +filan- duriu = +filuriu). Ay, Ll (= filandón). V
  3. 1830. DA. AGO (= filanderu)]. Xunta pa filar [Pa. Ay]. Filandón del iviernu [Os].
Xunta de muyeres que paguen a escote’l saín del candil pa filar les nueches d’iviernu (nestes xuntes los sábados entren los homes) [R]. 3. Xunta [Md] nocherniega de xente, nuna casa, pa trabayar o falar [Llu] pa xugar o entretenese [Md]. Xun- tanza de nueche en casa de dalgún vecín pel iviernu [Qu (Oc)] onde filaben les muyeres [Cv]. Grupu de muyeres solteres na xunta de muyeres que filen [Cl]. 4. Sitiu onde s’axunten les muyeres pa filar [Lln]. 5. Baille que dan los novios el día de la boda de nueche [Pr (Cv). Villavaler (Oc)]. 6. Filos que tie- nen les fabes a dambos llaos de la caxina [Pr]. 7. Cast. hila, freba [Pzu]. 8. Baba [Pr]. 9. Filera, orden de persones o coses allugaes en llinia recta [Ay. Ri]. 10. Gotera continua [Am]. //-as ‘agua que pinga de les teyes’ [Os (= h.ileros). //Andar a la fila ‘dir de xuntanza a casa de dalgún vecín (antiguamente acababa en baille al son de la pandereta; la sida yera la xunta de los mozos pa filar)’ [Cp]. //De fila ‘ún tres d’otru’ [Ay]. //Deixar filas ‘dexar trozos ensin segar por nun remanar bien el gadañu’ [Sl]. //Dir de fila ‘dir a ayudar a un vecín nes nue- ches de seronda’ [Ay (= dir d’esfueya)]. //Ir de fila ‘dir de ter- tulia’ [Pr]. //Na fila l’añu ‘tol añu’ [Sm]. Tamos nidiamente delantre d’un deverbal fuerte de filar (cfr.). L’aceición §6 parte del neutru pl. del llat. de fīlum (EM), esto ye, FILA ‘los filos’, aplicáu llueu metafóricamente a coses es- trenches y allargaes que semeyaben o recordaben un filu o con- xuntu de filos; esti neutru pl. fila pudo interpretase como femenín de la 1ª acordies con una conducta fácilmente reco- nocible na nuesa hestoria llingüística; ye difícil destremalu del deverbal concurrente de filar, ast. fila posible aniciu de toa una riestra de derivaos con que se fai referencia tanto al fechu de filar como al llugar onde se fila, a les coses que se faen rella- cionaes cola xunta pa filar, o a la persona o persones que filen y a les que tamién pue ún referise con espresiones como fi- lada, filadera, filaderu, filador, filadoriu, filón 2 (cfr.), etc. Pero, al mesmu tiempu, diose na llingua falada otra tendencia qu’echó mano de formaciones rellacionaes col xerundiu en -nd-, FILANDUM (DEEH), *filanda ‘lo qu’ha de filase’ → ‘tolo re- llativo a l’aición de filar’, que fai que nos acordemos del pa- ralelu ast. molienda ‘lo qu’ha molese’ → ‘tolo rellacionao cola aición de moler’. Dende *filanda llogróse otra serie aseme- yada, en bona midida, a la que se fexo sol deverbal filada, y que tien como espresiones filanderu/a/o (cfr.), filandón (cfr.), filandona (cfr.), filandoneru (cfr.), filandoriu (cfr.), etc.
  1. Xunta de muyeres que paguen a escote’l saín del candil pa filar les nueches d’iviernu (nestes xuntes los sábados entren los homes) [R]. 3. Xunta [Md] nocherniega de xente, nuna casa, pa trabayar o falar [Llu] pa xugar o entretenese [Md]. Xun- tanza de nueche en casa de dalgún vecín pel iviernu [Qu (Oc)] onde filaben les muyeres [Cv]. Grupu de muyeres solteres na xunta de muyeres que filen [Cl]. 4. Sitiu onde s’axunten les muyeres pa filar [Lln]. 5. Baille que dan los novios el día de la boda de nueche [Pr (Cv). Villavaler (Oc)]. 6. Filos que tie- nen les fabes a dambos llaos de la caxina [Pr]. 7. Cast. hila, freba [Pzu]. 8. Baba [Pr]. 9. Filera, orden de persones o coses allugaes en llinia recta [Ay. Ri]. 10. Gotera continua [Am].
  2. Am
  3. //-as ‘agua que pinga de les teyes’ [Os (= h.ileros). //Andar a la fila ‘dir de xuntanza a casa de dalgún vecín (antiguamente acababa en baille al son de la pandereta; la sida yera la xunta de los mozos pa filar)’ [Cp]. //De fila ‘ún tres d’otru’ [Ay].
  4. Ay
  5. //Deixar filas ‘dexar trozos ensin segar por nun remanar bien el gadañu’ [Sl]. //Dir de fila ‘dir a ayudar a un vecín nes nue- ches de seronda’ [Ay (= dir d’esfueya)]. //Ir de fila ‘dir de ter- tulia’ [Pr]. //Na fila l’añu ‘tol añu’ [Sm].
  6. Sm
  7. Tamos nidiamente delantre d’un deverbal fuerte de filar (cfr.). L’aceición §6 parte del neutru pl. del llat. de fīlum (EM), esto ye, FILA ‘los filos’, aplicáu llueu metafóricamente a coses es- trenches y allargaes que semeyaben o recordaben un filu o con- xuntu de filos; esti neutru pl. fila pudo interpretase como femenín de la 1ª acordies con una conducta fácilmente reco- nocible na nuesa hestoria llingüística; ye difícil destremalu del deverbal concurrente de filar, ast. fila posible aniciu de toa una riestra de derivaos con que se fai referencia tanto al fechu de filar como al llugar onde se fila, a les coses que se faen rella- cionaes cola xunta pa filar, o a la persona o persones que filen y a les que tamién pue ún referise con espresiones como fi- lada, filadera, filaderu, filador, filadoriu, filón 2 (cfr.), etc. Pero, al mesmu tiempu, diose na llingua falada otra tendencia qu’echó mano de formaciones rellacionaes col xerundiu en
  8. -nd-, FILANDUM (DEEH), *filanda ‘lo qu’ha de filase’ → ‘tolo re- llativo a l’aición de filar’, que fai que nos acordemos del pa- ralelu ast. molienda ‘lo qu’ha molese’ → ‘tolo rellacionao cola aición de moler’. Dende *filanda llogróse otra serie aseme- yada, en bona midida, a la que se fexo sol deverbal filada, y que tien como espresiones filanderu/a/o (cfr.), filandón (cfr.), filandona (cfr.), filandoneru (cfr.), filandoriu (cfr.), etc.
filacha, la
📖: filacha
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><h.ilacha [Lln. Pa].>(TEST)
  1. filacha
    • Cg
    • Pr
    • Md
  2. ident class="della" level="1"></ident><h.ilacha
    • Lln
    • Pa
Cast. hilacha [Lln. Cg. Pr. Mar]. Filu que sal d’una tela o que se quita d’un filván [Pa]. 2. Cast. hilaza [Pa]. //-as ‘cast. hila- chas’ [Md].
  1. 1. Cast. <i class="della">hilacha</i> [Lln. Cg. Pr. Mar]. Filu que sal d’una tela o que se quita d’un filván [Pa].
  2. 2. Cast. <i class="della">hilaza</i> [Pa]. //-<i class="della">as</i> ‘cast. <i class="della">hila- </i><i class="della">chas’</i> [Md].
Cfr. filaza & filachu.
  1. Cfr. filaza & filachu.
filachina, la
📖: filachina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Tira estrencha y llarga de tocín o embutíu que se mete nel con- ductu auditivu esternu, a mou de fila, calmando los dolores que produz la otitis miásica, por careses de dellos dípteros y múscidos (piénsase qu’asina’l guxán nun s’impacienta por dis- poner de comida abondo) [ByM]. Dim. de <i class="della">filacha</i>(TEST)
  1. filachina
  2. Tira estrencha y llarga de tocín o embutíu que se mete nel con- ductu auditivu esternu, a mou de fila, calmando los dolores que produz la otitis miásica, por careses de dellos dípteros y múscidos (piénsase qu’asina’l guxán nun s’impacienta por dis- poner de comida abondo)
    • ByM
  3. Dim
  4. de <i class="della">filacha</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
filachu, el
📖: filachu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.ilachu [Lln].>(TEST)
  1. filachu
    • Md
  2. h.ilachu
    • Lln
Filacha [Md. JH]. 2. Pingaxu [Lln]. //H.acer h.ilachos ‘facer xirones d’una tela’ [Lln]. Cfr. filaza.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Filacha [Md. JH].
  3. 2. Pingaxu [Lln]. //<i class="della">H.acer h.ilachos </i>‘facer xirones d’una tela’ [Lln]. Cfr. <i class="della">filaza</i>.
Deriváu de filu con sufixu diminutivo-despeutivu. Tamién se caltién l’aumentativu filachón ‘filacha’ na fastera eonaviega [/Eo/]. Un femenín analóxicu de filachu ye ast. filacha (cfr.). De dambos llógróse’l deriváu filachudu, a, o (cfr.).
filachudu, a, o
📖: filachudu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cast. <i class="della">hilachoso</i>(TEST)
  1. filachudu
  2. Cast
  3. <i class="della">hilachoso</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. filaza & filachu.
filada, la
📖: filada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">hilada </i>[JH], formación en fila [Sm]: <i class="della">Paez l’Anticristu con</i>(TEST)
  1. filada
    • Ay
  2. Cast
  3. <i class="della">hilada </i>[JH], formación en fila [Sm]: <i class="della">Paez l’Anticristu con</i
siete filaes de dientes [Ay].
  1. 1. <i class="della">siete</i> <i class="della">filaes</i> <i class="della">de</i> <i class="della">dientes</i> [Ay].
2. Xuntanza de persones alre- dor de la rueca, pa filar [Cñ]. 3. Temporada en que se fila [JH]: Vieno el tiempu de lles filaes [JH]. 4. Tinta o marca que se fai con tinta [JH]. 5. Filera, plantación en fila de la vide [Cn (V)]. Deverbal de filar (cfr. fila & filáu & enfilada).
filadera, la
📖: filadera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Fusa de filar [Sm]. ///<i class="della">Al.lí</i>(TEST)
  1. filadera
  2. Fusa de filar
    • Sm
  3. <i class="della">Al.lí</i infl. cast.
arriba, naquel altu/taba la xaragu- xeta/rabu d’enguís/ureicha xeta;/dí-l.ly un dinguilindís/ya plis {Cosadiella de llinguax figuráu semánticamente ya desfigu- ráu fónicamente, que s’acierta respondiendo: el furquete de filar la l.lana, la fusa ya la filadera} [Sm]. Na fastera eona- viega conséñase’l masculín filadeiro ‘sitiu onde se fila’ [/Eo/].
  1. 1. <i class="della">arriba,</i> <i class="della">naquel</i> <i class="della">altu</i>/<i class="della">taba</i> <i class="della">la</i> <i class="della">xaragu- </i><i class="della">xeta</i>/<i class="della">rabu</i> <i class="della">d’enguís</i>/<i class="della">ureicha</i> <i class="della">xeta;</i>/<i class="della">dí-l.ly</i> <i class="della">un</i> <i class="della">dinguilindís</i>/<i class="della">ya</i> <i class="della">plis</i> {Cosadiella de llinguax figuráu semánticamente ya desfigu- ráu fónicamente, que s’acierta respondiendo: <i class="della">el furquete de filar la l.lana, la fusa ya la filadera</i>} [Sm]. Na fastera eona- viega conséñase’l masculín <i class="della">filadeiro </i>‘sitiu onde se fila’ [/Eo/].
Cfr. fila.
filadíu, el
📖: filadíu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">hiladillo</i>(TEST)
  1. filadíu
  2. Cast
  3. <i class="della">hiladillo</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. filáu, el.
filador, ora, el/la
📖: filador
🔤: , ora, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora,
<filadora [PSil. An. Oc. /Eo/]. filaora [Cp. Ay.]. h.iladora [Lln (VB). Cl. Pa]. h.ilaora [Cl].>(TEST)
  1. filador
    • Lln
    • Md
  2. filadora
    • PSil
    • An
    • Oc
    • /Eo/
  3. filaora
    • Cp
    • Ay
  4. h.iladora
    • Lln (VB)
    • Cl
    • Pa
  5. h.ilaora
    • Cl
Cast. hilador [Lln (VB). Cl (= h.ilandona). Pa (= h.ilandera). Cp. Ay. Md. Pzu. PSil. An. Oc. JH. /Eo/]: Filadora ¿qué fi- leste? [An]. ///La bona filaora cada día fila un filu, cada mes una mazorga [LC]. Cásate comigo Xuan/que so güena h.ila- dora/cada día h.ilo un h.ilu/cada noche una mazorca [Pa].
  1. 1. Cast. <i class="della">hilador</i> [Lln (VB). Cl (= h.ilandona). Pa (= h.ilandera). Cp. Ay. Md. Pzu. PSil. An. Oc. JH. /Eo/]: <i class="della">Filadora</i> <i class="della">¿qué</i> <i class="della">fi-</i> <i class="della">leste?</i> [An]. ///<i class="della">La</i> <i class="della">bona</i> <i class="della">filaora</i> <i class="della">cada</i> <i class="della">día</i> <i class="della">fila</i> <i class="della">un</i> <i class="della">filu,</i> <i class="della">cada </i><i class="della">mes</i> <i class="della">una mazorga </i>[LC]. <i class="della">Cásate comigo Xuan</i>/<i class="della">que so güena h.ila- </i><i class="della">dora</i>/<i class="della">cada</i> <i class="della">día</i> <i class="della">h.ilo</i> <i class="della">un</i> <i class="della">h.ilu</i>/<i class="della">cada</i> <i class="della">noche</i> <i class="della">una</i> <i class="della">mazorca</i> [Pa].
si la filadora hizo diezmo [Grangerías XVIII: 909] so bona filadora cada día filo un fusu y tasquilo una boroña [CANAS(CYC)/257] todes les filadores les axuntaren filando el llino 1928 [Pa- redes/19]
  1. si la filadora hizo diezmo
  2. Grangerías XVIII: 909
  3. so bona filadora cada día filo un fusu y tasquilo una boroña
  4. CANAS(CYC)/257
  5. todes les filadores les axuntaren filando el llino
  6. 1928 Pa- redes/19
Cfr. fila. Términu paralelu al cast. hilador, hiladora (Martínez Meléndez 1995: 80).
filadoriu, el
📖: filadoriu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. filadoriu
    • Md
Sitiu onde se fila [Md].
  1. 1. Sitiu onde se fila [Md].
Cfr. fila.
filadura, la
📖: filadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Aición y efeutu de <i class="della">filar</i>(TEST)
  1. filadura
  2. Aición y efeutu de <i class="della">filar</i
[JH].
  1. 1. [JH].
2. Filáu [Tb. Oc]. Del llat. FILATŪRA (EM), con continuadón románica (REW s. v. *filatura) y panhispánica (DEEH s. v. filatūra). L’ast. conoz ta- mién un semicultismu h.ilatura (cfr. filatura) na fastera oriental.
filamientu, el
📖: filamientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
La obra de <i class="della">filar</i>(TEST)
  1. filamientu
  2. La obra de <i class="della">filar</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Del llat. FĪLĀMENTUM, -I ‘urdidura’, ‘trabayu formáu por filos’ (EM s. v. filum; ABF). Del mesmu aniciu pero compuestu ye l’ast. enfilamientu (cfr.).
filancayu, el
📖: filancayu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Desp. de <i class="della">filu</i>(TEST)
  1. filancayu
    • Oc
  2. Desp
  3. de <i class="della">filu</i
[Oc].
  1. 1. [Oc].
Presenta una doble incrementación fecha sol llat. FILUM ‘filu’, la primera gracies al suf. -ANICUM, acordies col modelu palupalancu (cfr.); la segunda’l dim. en -ACULUM > -ayu.
filancia, la
📖: filancia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Términu conocíu pela documentación: <i class="della">es</i>(TEST)
  1. filancia
  2. Términu conocíu pela documentación: <i class="della">es</i
el mejor cáñamo para la filancia [Grangerías XVIII: 816] su filancia es realíssima, más suave [Grangerías XVIII: 817]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">el</i> <i class="della">mejor</i> <i class="della">cáñamo</i> <i class="della">para</i> <i class="della">la</i> <i class="della">filancia</i> [Grangerías XVIII: 816] <i class="della">su</i> <i class="della">filancia</i> <i class="della">es</i> <i class="della">realíssima,</i> <i class="della">más</i> <i class="della">suave</i> [Grangerías XVIII: 817]
En rellación col verbu filar (cfr.). pero con un suf. semicultu.
filandangu, el
📖: filandangu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<filandango [Ca. R]. +filandongu y Llg]. +filondongu [y Llg].>(TEST)
  1. filandangu
    • Llg
  2. filandango
    • Ca
    • R]
    • +filandongu y Llg
  3. filondongu metafonía
    • y Llg
Filu que cuelga de la ropa [Llg].
  1. 1. Filu que cuelga de la ropa [Llg].
2. Prenda vieya y llaceriosa [Llg]: ¿Ónde vas con esi filandangu? [Llg]. 3. Espresión usada pa indicar que daquién va o vien de dalgún sitiu ensin llograr l’oxetivu pol que naguaba [Ca]. La que va andando y filando [R]. ///Filandango me voy/filandango me vengo/la mi Maru- xina/en casa la tengo/.–¿Qué faces Maruxina?–Estoy atizando el fueu.–Filandango me voy/ filandango me vengo/la mi Ma- ruxina/en casa la tengo/–¿Qué faces, Maruxina?/–Toy pei- nando las niñas (sic) pa llevarlas a la escuela [ALl (Esfoyaza)]. Del xerundiu del verbu filar filando, pero deformáu fóni- camente (colo que paez un suf. despeutivu que tamién se con- seña en términos como ringorrangu, señoritangu, etc.) al tratase d’un xuegu en que fai falta acertar daqué desfigurao pela mesma espresión de quien orienta y da pistes al empar.
filandera, la
📖: filandera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<filandeira [Pzu]. h.ilandera [Pa].>(TEST)
  1. filandera
    • Sm
  2. filandeira
    • Pzu
  3. h.ilandera
    • Pa
La que fila [Pa. Sm. Pzu. Mar]. ///La bona filandera pe la ma- ñana empieza la tela [CyN (Recuerdos)].
  1. 1. La que fila [Pa. Sm. Pzu. Mar]. ///<i class="della">La</i> <i class="della">bona</i> <i class="della">filandera</i> <i class="della">pe</i> <i class="della">la</i> <i class="della">ma- </i><i class="della">ñana</i> <i class="della">empieza</i> <i class="della">la</i> <i class="della">tela</i> [CyN (Recuerdos)].
Posiblemente dende’l xerundiu filandum (cfr. fila) féxose un ax. *FILANDARIUS, -A, -UM ‘rellativu a filar’ llogrando nomi- nalización del masculín, ast. filanderu (cfr.), y del fem., ast. fi- landera, pues *FILANDARIA ye términu esixíu pol it. y otres llingües romániques occidentales (REW). Una variante de fi- landeru, con tracamundiu de sonores tres de nasal ya con me- tafonía, ye l’ast. filanguiru.
filanderu, el
📖: filanderu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<filandeiru [Md]. /////+filanguiru [Ll (MP). Ll].>(TEST)
  1. filanderu
  2. filandeiru
    • Md
  3. filanguiru dudoso (certainty = baxa) metafonía
    • Ll (MP)
    • Ll
Cast. hilandero [JH]. El que fila [Md].
  1. 1. Cast. <i class="della">hilandero</i> [JH]. El que fila [Md].
2. Filandón, xunta de fi- ladores (muyeres) nuna casa [Ll (MP)]. Xuntanza onde les mu- yeres filen d’iviernu [Ll (= filandón)]. Xunta nocherniega de muyeres pa filar [AGO (= filandón = fila)]. //-os ‘xunta nes nueches d’iviernu’ [Ar]. ///Cuando las tres Marías van al pa- liru, salen las de Payares al filandiru [LC]. en un filanguiru dixo abaxo Muñón Cimeru {Sedría d’a- guardar Muñón Cimiru, el verdaderu nome de llugar y, amás, esixíu pola rima}[DORIGA(NB)/303] Cfr. filandera.
filandón, el
📖: filandón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<flandón [y Oc].>(TEST)
  1. filandón
    • Ay
    • Ll
    • Ri
    • Qu
    • Cn
    • Pr
    • Oc
    • Sm
    • Tb
  2. flandón
    • y Oc
Xuntanza (nocherniega) de muyeres pa filar [Ay. Ll (= filan- guiru = fila). Ri. Qu. Cn (M; MG). Pzu. Pr. Oc. AGO (= filan- deru)]. Xunta nes cocines llueu de cenar, en que les muyeres filen, cuesen o texen [Vg]. “Fila concurría de muches mozes i q’toes dan daqué p’el candil” [R]. 2. Tertulies nocherniegues pel iviernu nuna casa del vecindariu (los homes xueguen a les cartes, beben; les muyeres texen, filen, carden etc.) [Sm]. Xun- tanza antigua que facíen en delles cases [PSil. As] con motivu de dalgunos llabores caseros [Tb]. Xuntanza de vecinos en casa d’ún pa filar, contar cuentos, chistes, lliendes, pa xugar [Alb (= filandoiro)]. “Xunta social pola nueite de los vecinos nuna casa onde, amás de la xera propia de la fila, fáense outras cousas pa divertise: beil.lar, cantar, cuntar cuentos...” [Cn]: Conociénonse nun filandón ya casánonse poucu depués [Cn]. Xuntanza d’homes ya muyeres llueu de cenar [Bab]. Tertulia, xunta [Ll (= fila = filanguiru)]. Esparcimientu o xuntanza de vecinos llueu de cenar [Pzu]. 3. Baille de boda [Cn]. Baille
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Xuntanza (nocherniega) de muyeres pa filar [Ay. Ll (= filan- guiru = fila). Ri. Qu. Cn (M; MG). Pzu. Pr. Oc. AGO (= filan- deru)]. Xunta nes cocines llueu de cenar, en que les muyeres filen, cuesen o texen [Vg]. “Fila concurría de muches mozes i q’toes dan daqué p’el candil” [R].
  3. 2. Tertulies nocherniegues pel iviernu nuna casa del vecindariu (los homes xueguen a les cartes, beben; les muyeres texen, filen, carden etc.) [Sm]. Xun- tanza antigua que facíen en delles cases [PSil. As] con motivu de dalgunos llabores caseros [Tb]. Xuntanza de vecinos en casa d’ún pa filar, contar cuentos, chistes, lliendes, pa xugar [Alb (= filandoiro)]. “Xunta social pola nueite de los vecinos nuna casa onde, amás de la xera propia de la fila, fáense outras cousas pa divertise: beil.lar, cantar, cuntar cuentos...” [Cn]: <i class="della">Conociénonse</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">filandón</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">casánonse</i> <i class="della">poucu</i> <i class="della">depués</i> [Cn]. Xuntanza d’homes ya muyeres llueu de cenar [Bab]. Tertulia, xunta [Ll (= fila = filanguiru)]. Esparcimientu o xuntanza de vecinos llueu de cenar [Pzu].
  4. 3. Baille de boda [Cn]. Baille
fechu nuna casa pa celebrar una boda o bien otru aconteci- mientu [An]. Baille públicu en dalgún pueblu [Oc].///En fi- landones faramalla y perdones; en esfoyaces faramalla y corbates [LC]. ni se salga por las noches a filandones o esfoyazas 1781 [OGPA/23] miérculis di filandones chunis {l.lunes} ya martis di caza [1850-1890] [VAQUEIRU/86] ta armandu un filandón [1850-1890] [VAQUEIRU/63] entierru filandón bautizu ou danza ou nun se tope el malditu [1850-1890] [VAQUEIRU/52] Cfr. fila. Semánticamente alviértese dacuando dalgún tracamun- diu nel nome de les xuntes nocherniegues; perentiéndese, asina, que los datos recoyíos en tiempos modernos cuando la vida tra- dicional va desdibuxándose, dalgunos informantes puedan con- fundir la xunta pa filar (filandón) cola correspondiente pa enrestrar el maíz (esfoyón), etc. Ye normal tamién que’l nome motiváu por una xunta concreta, nesti casu la fila, pueda tamién pasar a denomar otru tipu d’actuaciones que se facíen al empar que se filaba, o dempués de filar o en delles ocasiones asemeyaes onde había xuntanza de persones moces y con ganes de xaréu.
  1. fechu nuna casa pa celebrar una boda o bien otru aconteci- mientu [An]. Baille públicu en dalgún pueblu [Oc].///En fi- landones faramalla y perdones; en esfoyaces faramalla y corbates [LC]. ni se salga por las noches a filandones o esfoyazas
  2. 1781 OGPA/23
  3. miérculis di filandones chunis {l.lunes} ya martis di caza [1850-1890]
  4. VAQUEIRU/86
  5. ta armandu un filandón [1850-1890]
  6. VAQUEIRU/63
  7. entierru filandón bautizu ou danza ou nun se tope el malditu [1850-1890]
  8. VAQUEIRU/52
  9. Cfr. fila. Semánticamente alviértese dacuando dalgún tracamun- diu nel nome de les xuntes nocherniegues; perentiéndese, asina, que los datos recoyíos en tiempos modernos cuando la vida tra- dicional va desdibuxándose, dalgunos informantes puedan con- fundir la xunta pa filar (filandón) cola correspondiente pa enrestrar el maíz (esfoyón), etc. Ye normal tamién que’l nome motiváu por una xunta concreta, nesti casu la fila, pueda tamién pasar a denomar otru tipu d’actuaciones que se facíen al empar que se filaba, o dempués de filar o en delles ocasiones asemeyaes onde había xuntanza de persones moces y con ganes de xaréu.
filandona, la*
📖: filandona
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><h.ilandona [Cl].>(TEST)
  1. filandona
  2. ident class="della" level="1"></ident><h.ilandona
    • Cl
Cast. hiladora [Cl (= h.ilaora)].
  1. 1. Cast. <i class="della">hiladora</i> [Cl (= h.ilaora)].
Cfr. fila.
filandoneru, a, o*
📖: filandoneru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><filandoneiru/era [PSil]. filanduneiru [Oc]. flanduneiru [Cn <ident class="della" level="1"></ident>(M). Oc].>(TEST)
  1. filandoneru
  2. ident class="della" level="1"></ident><filandoneiru/era
    • PSil
  3. filanduneiru
    • Oc
  4. flanduneiru
    • (M).">Cn <ident class="della" level="1"></ident>(M)
    • Oc
Aficionáu a los filandones [PSil. Oc]. 2. {Filandón}. Formación fecha sol ast. filandón (cfr.) con términos rellacio- nables como filandona (cfr.) y otros (cfr. fila). El deriváu fi- landuneiru almite nominalización como s’alvierte: El pandeiru ta rotu rumpiólu Pedru/blincandu cun’as nenas nu flanduneiru [Munthe 1888-1889: 70,18].
  1. Aficionáu a los filandones [PSil. Oc]. 2. {Filandón}. Formación fecha sol ast. filandón (cfr.) con términos rellacio- nables como filandona (cfr.) y otros (cfr. fila). El deriváu fi- landuneiru almite nominalización como s’alvierte: El pandeiru ta rotu rumpiólu Pedru/blincandu cun’as nenas nu flanduneiru [Munthe 1888-1889: 70,18].
  2. Munthe 1888-1889: 70,18
filandoriu, el*
📖: filandoriu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><+filanduriu [Sb. Ay]. filandoiro{sic} [Alb].>(TEST)
  1. filandoriu
  2. {sic}
  3. ident class="della" level="1"></ident><+filanduriu
    • Sb
    • Ay
  4. filandoiro
    • Alb
Xuntanza de muyeres pa filar de nueche [Ay (= filorio)]. Xun- tanza de nueche pa filar [Sb (= fila)]. Xuntanza de vecinos nuna casa pa filar, contar cuentos, chistes, lliendes, pa xugar [Alb (= filandón)]. - tráxolu_al_retortoriu per toa ista quintana filandorios, re- coída, mayar, carriar, correr la ‘staya 1925 [Pensatible/46] Cfr. fila.
  1. Xuntanza de muyeres pa filar de nueche [Ay (= filorio)]. Xun- tanza de nueche pa filar [Sb (= fila)]. Xuntanza de vecinos nuna casa pa filar, contar cuentos, chistes, lliendes, pa xugar [Alb (= filandón)]. - tráxolu_al_retortoriu per toa ista quintana filandorios, re- coída, mayar, carriar, correr la ‘staya
  2. 1925 Pensatible/46
  3. Cfr. fila.
filandrada, la
📖: filandrada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Una riestra de coses ensartaes nun filu [Cb]. 2. Sarta [Cg. AGO]. 3. Retafila de pallabres [AGO (= enfilandrada)]. <br class="della">Quiciabes d’un diminutivu sobro ast. *<i class="della">filanda</i>(TEST)
  1. filandrada
  2. ident class="della" level="1"></ident>Una riestra de coses ensartaes nun filu
    • Cb
  3. 2
  4. Sarta
    • Cg
    • AGO
  5. 3
  6. Retafila de pallabres
    • AGO (= enfilandrada)
  7. <br class="della">Quiciabes d’un diminutivu sobro ast
  8. <i class="della">filanda</i asterisco
(cfr. fila &
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">fila</i> &
filar), en rellación col xerundiu de filar (cfr.). Esi diminutivu *FILANDŬLA (LLAA 103) ye responsable del ast. *filandra d’u foi posible facer el verbu *filandrar y el compuestu enfilan- drar (cfr.) d’u siguieron respeutivamente los deverbales filan- drada (cfr.) y enfilandrada (cfr.); el posible verbu *esfilandrar caltiénse nel so participiu esfilandráu, ada, ao (cfr.). El mesmu procesu hebo siguir el correspondiente *FILANDŬLUM > ast. *fi- landru con un diminutivo-despeutivu filandraxu (cfr.) y filan- grayu, ésti con un tracamundiu -ndr- > -ngr- (asemeyáu al tracamundiu que s’alvierte en filanderu *filangueru fi- languiru). De filandraxu féxose *esfilandraxar conocíu pel participiu esfilandraxáu, ada, ao (cfr.). Una variante de filan- grayu (con vieya metafonía filangrechu) hebo ser *filangayu y *filangachu d’u siguió ast. esfilangachar (cfr.). Paralelu a esfilar (cfr. filar) féxose *esfilandrar que conocemos pel so participiu esfilandráu (cfr.); lo mesmo dende filandraxu llo- gróse *esfilandraxar afitáu nel participiu esfilandraxáu (cfr.).
filandraxu, el*
📖: filandraxu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<////h.ilandraxos [Lln].>(TEST)
  1. filandraxu
  2. h.ilandraxos variación de número
    • Lln
Falampernios, trapos [Lln].
  1. 1. Falampernios, trapos [Lln].
Cfr. filandrada.
filangrayu, el*
📖: filangrayu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<filangrechu (<i class="della">sic</i>) [PSil]. ////filangrachos [Bab].>(TEST)
  1. filangrayu
  2. filangrechu (<i class="della">sic</i>)
    • PSil
  3. filangrachos variación de número
    • Bab
Trapu con filos colgando [PSil]. //-os ‘filos que salen a les prendes de vistir perusaes’ [Bab]. ‘filos que salen d’un trapu’ [PSil].
  1. 1. Trapu con filos colgando [PSil]. //-<i class="della">os </i>‘filos que salen a les prendes de vistir perusaes’ [Bab]. ‘filos que salen d’un trapu’ [PSil].
Cfr. filandrada.
filanguiru
📖: filanguiru
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. filanguiru
Cfr. filanderu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">filanderu</i>.
filapriega, la
📖: filapriega
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Catarru, resfriáu [Ca]. Indisposición corporal [Ca]: <i class="della">La</i>(TEST)
  1. filapriega
  2. Catarru, resfriáu
    • Ca
  3. Indisposición corporal [Ca]: <i class="della">La</i
mio fiya tien una filapriega de tente y non te menees [Ca].
  1. 1. <i class="della">mio</i> <i class="della">fiya</i> <i class="della">tien</i> <i class="della">una</i> <i class="della">filapriega</i> <i class="della">de</i> <i class="della">tente</i> <i class="della">y</i> <i class="della">non</i> <i class="della">te</i> <i class="della">menees</i> [Ca].
Compuestu de los deverbales de filar ‘cayer un líquidu a cho- rru’ (cfr.) y, quiciabes, plegar ‘arrugar’ (cfr.).
filar
📖: filar
🏗️: NO
✍️: NO
<h.ilar [Lln. Cl. Rs. Os. Pa].>(TEST)
  1. filar
    • Cg
    • Cp
    • Bi
    • Llg
    • Sb
    • Ay
    • Ll
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • An
    • Pr
    • Sl
    • Vd
    • Oc
    • Ca
    • Ri
  2. h.ilar
    • Lln
    • Cl
    • Rs
    • Os
    • Pa
Cast. hilar [Lln. Cl. Os. Rs. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Bi. Llg. Sb. Ay. Ll. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. An. Gr. Pr. Sl. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Vg. Tor. Arm. JH. R] la llana [Ca]. Facer filo de delles materies animales o vexetales [Ri]. 2. Texer [Cl].
  1. 1. Cast. <i class="della">hilar </i>[Lln. Cl. Os. Rs. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Bi. Llg. Sb. Ay. Ll. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. An. Gr. Pr. Sl. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Vg. Tor. Arm. JH. R] la llana [Ca]. Facer filo de delles materies animales o vexetales [Ri].
  2. 2. Texer [Cl].
cerka ad ipsa presa ubi ipsa aqua filastes pro ad ipsos moli- nos 1034(or.) [ACL/53] uno lito de argen filato 1073(or.) [ACL/430] vna vetus et dos infilado dos alfainares vna capa de coro 1227 (s. XV) [ACL/458] a filar nin labrar nin otra cosa fazer 1379(or.) [MV/230] filar nuna rueca y coser en un trapucu [A] -/XXov (Busto) 1782 [Carta/133] para en todos llugares les muyeres filen muncho [A] -/XXov (Busto) 18.1782 [Carta/127] Y unes corneyes tan llargues/que si se ximielga fila [El Ca- ballo 85] Mientres filen les vieyes, d’otra mena han ser los fechos que cuntavos quiero [Judit 190] Illos non trabayen nin filen [San Mateo 21] filando me voy filando me vengo d’una rocada perdíu me veo [CANAS(CYC)/254] a los ñetos y filando el cerru de bona mena [EGªREN(NB)/288] las muciquinas de Ubachu nun saben filar el cerru [1850- 1890] [VAQUEIRU/47] filando y el padre xurgando el jueu pa que jirvieran les cor- bates 1890 [RUBIN/12] mio güelu cabruñaba la guadaña mio güela filaba el tascu 1906-1914 [J. Arango/98] tela de lo güeno que filen mientras conceyen allá nes no- ches 1906-1914 [J. Arango/23]
  1. cerka ad ipsa presa ubi ipsa aqua filastes pro ad ipsos moli- nos
  2. 1034(or.) ACL/53
  3. uno lito de argen filato
  4. 1073(or.) ACL/430
  5. vna vetus et dos infilado dos alfainares vna capa de coro
  6. 1227 (s. XV) ACL/458
  7. a filar nin labrar nin otra cosa fazer
  8. 1379(or.) MV/230
  9. filar nuna rueca y coser en un trapucu [A] -/XXov (Busto)
  10. 1782 Carta/133
  11. para en todos llugares les muyeres filen muncho [A] -/XXov (Busto) 18.
  12. 1782 Carta/127
  13. Y unes corneyes tan llargues/que si se ximielga fila
  14. El Ca- ballo 85
  15. Mientres filen les vieyes, d’otra mena han ser los fechos que cuntavos quiero
  16. Judit 190
  17. Illos non trabayen nin filen
  18. San Mateo 21
  19. filando me voy filando me vengo d’una rocada perdíu me veo
  20. CANAS(CYC)/254
  21. a los ñetos y filando el cerru de bona mena
  22. EGªREN(NB)/288
  23. las muciquinas de Ubachu nun saben filar el cerru [1850- 1890]
  24. VAQUEIRU/47
  25. filando y el padre xurgando el jueu pa que jirvieran les cor- bates
  26. 1890 RUBIN/12
  27. mio güelu cabruñaba la guadaña mio güela filaba el tascu 1906
  28. 1914 J. Arango/98
  29. tela de lo güeno que filen mientras conceyen allá nes no- ches 1906
  30. 1914 J. Arango/23
3. Cayer un líquidu en chorru continuu, suave [Lln. Cb. Cp]: Las pulientas yá h.ilan ‘les fariñes yá se puen comer porque tán iguaes’ [Lln]. 4. Echar, tirar un trunfu pequeñu, filu, na brisca [Tb]. 5. Catalogar [Md (tien usu familiar)]. 6. Dexar en Del llat. FĪLĀRE ‘estirar como filu’ (ABF), verbu que sustituye a nēre, documentáu nes gloses y calteníu nes llingües románi- ques (EM; REW s. v. filāre); el so deverbal fuerte ye fila (cfr.) y el débil filáu (cfr.), filada (cfr.). Un verbu contrapuestu a filar ye ast. desfilar 1 (cfr.). Dende AFFILĀRE ‘afilar’ (REW s. v. affi- lare; DEEH s. v. *affilare; DCECH s. v. hilo) siguiría ast. afilar (cfr.), dos verbos que, anque non dafechu, l’ast. fexo lo posi- ble por destremalos semánticamente, asina afilar ‘iguar un corte’ frente a filar ‘facer filo’ lo que xustificaría les dos pro- puestes etimolóxiques asina como la respeutiva riestra de tér- minos enllazaos como afiladera (cfr.), afilador (cfr.), d’un llau; y, per otru, los rellacionaos con filar (cfr. fila). A la so vera’l verbu compuestu refilar (cfr.). Posiblemente dende *IN FILARE siguió ast. enfilar (cfr.) y el nuevamente prefixáu desenfilar (cfr.). Dende EX FILARE (raru, según EM) > esfilar. Dende fila- chu, filachaesfilachar (cfr.). Otru compuestu en rellación con filar sedría *entrefilar (cfr.) calteníu na fastera d’aspira- ción oriental de F-, entrancafilar (cfr.) → trancafilar (cfr.).
  1. suelu un rastru, un filu de daqué [Tor]. 7. Ponese aceitoso la sidra [Ri]. 8. Afilar [Sb]. //-se ‘avinagrase un líquidu, espe- cialmente’l vinu de mou que llegue a facer filos’ [JH]. ‘formar frebes o filos dalgunes coses líquides al verteles’ [JH]. ‘echar la vaca llimu pela natura’ [Cv (= l.limase)]. ‘facer hipómanes la yegua que ta caliente’ [JH]: Lla to burra ya se fila, debes llevalla all puestu [JH]. ‘facer madexa o freba los licores que tando mui cuayaos faen como filos o frebes’ [JH]. //Estar h.ilando ‘tar distrayíu’ [Lln]. //Filar delgao [JH]. ‘aforrar’ [Ay]. ‘ser esixente’ [Ay]. //Filar fino ‘actuar intelixentemente’ [Sr. Tb]. //¡Vaya filar! ‘¡vaya plan!, ¡vaya asuntu!’ [Pr]. ///Toles manos lo filaron dizse pa ponderar daqué [LC]. El que sabe como files/y como quies coser/primero va pa el hespiciu/que te escueya por muyer [CyN (Recuerdos)]. Bona tela fila quien bon neñu cría [Canella]. Bona tela fila la madre que al fíu cría [Fabriciano]. Pocu se gana a filar pero menos a folgar [Cg]. Pocu gana el que h.ila pero menos el que mira [Lln]. Quien filó filó; Navidá pasó. Quien non filó filará: Navidá volverá ‘lo que nun se fai un día fadráse otru, habrá nueva oportunidá’ [LC]. El que h.iló, h.iló, que Navidá ya pasó dizse cuando da- quién aprovechó bien el tiempu y otros non [Pa]. La que no h.ila devana [LC]. Al que fila por San Bras, vuélvesei la boca p’atrás [LC]. Non se quiebra por delgáu sinón por gordu y mal filáu [Fabriciano].
  2. Fabriciano
filástica, la
📖: filástica
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Filacha de cordel usada, a veces, nos anzuelos como engañu [Xx]. Posible castellanismu tomáu en tierres sureñes darréu que nun paez lo más afayadizo almitir un encruz de <i class="della">filacha </i>(cfr.) con <i class="della">al-</i>(TEST)
  1. filástica
  2. Filacha de cordel usada, a veces, nos anzuelos como engañu
    • Xx
  3. Posible castellanismu tomáu en tierres sureñes darréu que nun paez lo más afayadizo almitir un encruz de <i class="della">filacha </i>(cfr.) con <i class="della">al-</i
mástiga (DCECH s. v. hilo), términu esti desconocíu, pelo menos güei, ente nós.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">mástiga</i> (DCECH s. v. hilo), términu esti desconocíu, pelo menos güei, ente nós.
filatura, la*
📖: filatura
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<h.ilatura [Lln].>(TEST)
  1. filatura
  2. h.ilatura
    • Lln
Cast. hilatura [Lln].
  1. 1. Cast. <i class="della">hilatura</i> [Lln].
Cfr. filadura.
filáu, ada, ao
📖: filáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<b class="della">filáu,</b>(TEST)
  1. filáu
    • Lln
  2. b class="della">filáu,</b
ada, ao Delgáu [Lln].
  1. 1. <b class="della">ada,</b> <b class="della">ao </b>Delgáu [Lln].
Pp. de filar.
filáu, el
📖: filáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.iláu [Lln]. //filado [/Eo/].>(TEST)
  1. filáu
    • Ay
    • Cg
    • Oc
  2. h.iláu
    • Lln
  3. filado eonaviego
    • /Eo/
Cast. hilado [Lln. Ay. PSil. JH]. 2. Llin iguao pa filar [Cg. R]. Freba enrollada nel fusu o nel cadexu [Lln]. 3. Filo casero [/Eo/]. 4. Tela que se fai col filáu [R]. 5. Llíos, enguedeyu [Oc]: Armaste un bon filáu [Oc]. //Llevó el diablu el filao [CyN (Re- cuerdos)]. ///El añu sicu tras el moyéu, guarda la chana (sic) y viende’l filéu [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">hilado</i> [Lln. Ay. PSil. JH].
  2. 2. Llin iguao pa filar [Cg. R]. Freba enrollada nel fusu o nel cadexu [Lln].
  3. 3. Filo casero [/Eo/].
  4. 4. Tela que se fai col filáu [R].
  5. 5. Llíos, enguedeyu [Oc]: <i class="della">Armaste</i> <i class="della">un</i> <i class="della">bon</i> <i class="della">filáu</i> [Oc]. //<i class="della">Llevó</i> <i class="della">el</i> <i class="della">diablu</i> <i class="della">el</i> <i class="della">filao</i> [CyN (Re- cuerdos)]. ///<i class="della">El</i> <i class="della">añu</i> <i class="della">sicu</i> <i class="della">tras</i> <i class="della">el</i> <i class="della">moyéu,</i> <i class="della">guarda</i> <i class="della">la</i> <i class="della">chana</i> (<i class="della">sic</i>) <i class="della">y viende’l filéu </i>[LC].
et VI exatas et I exola et I cadnato et (I) asa de puçal et I conga de allaton et I serra et Ias tonsorias, I manto et I manta et I linia I kapello inuestito in panno tiraz I corio de boue et alio de cauallo et (III) tordegas et III soueilos et VI kapestros VI vatannas por pergaminar et I pergaminata I folle cabru(no) et I allifafe cordeiro et filato pro I lenzo et I cargatura de sal et I cultello de mesa et IIII faucinas de messe segar et I silo pleno de ceuata panne et uino sine numero et I carral de zeto et un(a)sequr et II escorçus (...) et alias causas multas que non tenuimus s. XI 2ª m.(or.) [DS/85] dos flados de lino et dos cabritos polo natal 1294(or.) [MCar- II/231] todo el lino que y esstava e savanas e tavallas e filado 1381 (t.) [SP-III/32] e con el filado que yo tengo en una aspa s. f.(or.) [VC-II/195] ela mio parte del pan e lino e filado verde e seco 1448(or.) [SB/338] Dos libras de filado questa filado 1569 [(Comuña): 110] ena testera de_la cama metanos la rueca de Lala col jilau puestu 1890 [RUBIN/14] Deverbal del verbu filar (cfr.) que supón una nominalización del participiu débil masculín, filáu (cfr.), como filada (cfr.) del correspondiente femenín. Un diminutivu en -ĪCULUS sedría res- ponsable del ast. *filadiyu > filadíu (cfr.). Un compuestu de filáu tenémoslu nel ast. enfiláu (cfr.).
  1. et VI exatas et I exola et I cadnato et (I) asa de puçal et I conga de allaton et I serra et Ias tonsorias, I manto et I manta et I linia I kapello inuestito in panno tiraz I corio de boue et alio de cauallo et (III) tordegas et III soueilos et VI kapestros VI vatannas por pergaminar et I pergaminata I folle cabru(no) et I allifafe cordeiro et filato pro I lenzo et I cargatura de sal et I cultello de mesa et IIII faucinas de messe segar et I silo pleno de ceuata panne et uino sine numero et I carral de zeto et un(a)sequr et II escorçus (...) et alias causas multas que non tenuimus s. XI 2ª m.(or.)
  2. DS/85
  3. dos flados de lino et dos cabritos polo natal
  4. 1294(or.) MCar- II/231
  5. todo el lino que y esstava e savanas e tavallas e filado
  6. 1381 (t.) SP-III/32
  7. e con el filado que yo tengo en una aspa s. f.(or.)
  8. VC-II/195
  9. ela mio parte del pan e lino e filado verde e seco
  10. 1448(or.) SB/338
  11. Dos libras de filado questa filado
  12. 1569 (Comuña): 110
  13. ena testera de_la cama metanos la rueca de Lala col jilau puestu
  14. 1890 RUBIN/14
  15. Deverbal del verbu filar (cfr.) que supón una nominalización del participiu débil masculín, filáu (cfr.), como filada (cfr.) del correspondiente femenín. Un diminutivu en -ĪCULUS sedría res- ponsable del ast. *filadiyu > filadíu (cfr.). Un compuestu de filáu tenémoslu nel ast. enfiláu (cfr.).
filaxe, el*
📖: filaxe
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><filaxi [Pr].>(TEST)
  1. filaxe
  2. ident class="della" level="1"></ident><filaxi
    • Pr
Mal aspeutu, mala traza [Pr]. Cfr. filu. Semánticamente dende una posible aceición primaria de *‘conxuntu de filos’ pasa a ‘mal aspeutu’, ‘malatraza’. D’ehí llógrase’l verbu esfilaxar (cfr.).
  1. Mal aspeutu, mala traza [Pr].
  2. Pr
  3. Cfr. filu. Semánticamente dende una posible aceición primaria de *‘conxuntu de filos’ pasa a ‘mal aspeutu’, ‘malatraza’. D’ehí llógrase’l verbu esfilaxar (cfr.).
filaza, la
📖: filaza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><h.ilaza [Lln].>(TEST)
  1. filaza
  2. ident class="della" level="1"></ident><h.ilaza
    • Lln
Cast. hilaza [Bab. JH]. Freba que sal de la maraña al filar el llin [Lln]. 2. Ascendencia, proxenie [Llomb]. 3. Calidá, clas (d’una persona, d’un filáu) [Bab]. //Descubrir buena h.ilaza ‘descu- brir bones mañes’ [Lln]. //Mala h.ilaza ‘mal aspeutu’ [Lln]. descubrióse agora una filaza que da que descurrir al mas pintau 1792 [QUIXOTE/238] a so filaza acúen como al miel los aveyones [MEANA (CYC)/273]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">hilaza </i>[Bab. JH]. Freba que sal de la maraña al filar el llin [Lln].
  3. 2. Ascendencia, proxenie [Llomb].
  4. 3. Calidá, clas (d’una persona, d’un filáu) [Bab]. //<i class="della">Descubrir</i> <i class="della">buena</i> <i class="della">h.ilaza</i> ‘descu- brir bones mañes’ [Lln]. //<i class="della">Mala h.ilaza </i>‘mal aspeutu’ [Lln]. <i class="della">descubrióse agora una </i><i class="della">filaza</i><i class="della"> que da que descurrir al mas</i><i class="della"> pintau</i> 1792 [QUIXOTE/238] <i class="della">a</i> <i class="della">so</i> <i class="della">filaza</i> <i class="della">acúen</i> <i class="della">como</i> <i class="della">al</i> <i class="della">miel</i> <i class="della">los</i> <i class="della">aveyones</i> [MEANA (CYC)/273]
Del llat. *FILACIA, términu esixíu poles llingües de la Romania occidental (REW) y poles hispániques (DEEH s. v. *filacea), con un masc. analóxicu masculín filazón (cfr.). Corominas-Pas- cual, siguiendo a L.Tamarid, camienten que cast. hilacha ye doblete mozárabe del cast. hilaza (DCECH s. v. hilo) y nós ca- mentamos qu’ello ha xustificar tamién l’ast. filacha (cfr.), fi- lachu (cfr.) en fasteres que nun sían B-D, darréu que néstes tendríen un orixe en LJ, C’L, G’L. Dende filacha, filachu, amás de filachudu (cfr.), féxose’l dim. filachina (cfr.), l’aum. fila- chón (cfr.), y el verbu esfilachar y desfilachar (cfr.).
filazón, el
📖: filazón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. filazón
Xuntanza de muyeres pa filar [Oc (filación)]. Xuntanza de ve- cinos en delles cases, quiciabes pa filar [Tox]. Xunta de mu-
  1. Xuntanza de muyeres pa filar [Oc (filación)]. Xuntanza de ve- cinos en delles cases, quiciabes pa filar [Tox]. Xunta de mu
  2. Tox
yeres nuna casa, de nueche, pa filar [/Eo/]. 2. Velada o tertulia de xente del pueblu en que les muyeres filaben y los homes daben parola, contaben cuentos, xugaben [Cv]. 3. Xuntanza de muyeres pa xugar a les cartes [Ce]. Tertulia nocherniega [Oc (filazón)]. Cfr. filaza.
filera, la
📖: filera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<filiera [Tox]. h.ilera [Lln. Pa]. //fileira [/Eo/].>(TEST)
  1. filera
    • Sb
    • Ca
    • Ay
    • Ll
    • Tb
    • Sm
    • Pr
    • Sl
  2. filiera
    • Tox
  3. h.ilera
    • Lln
    • Pa
  4. fileira eonaviego
    • /Eo/
Cast. hilera [Lln. Pa. Ac. Sb. Ca. Ay. Ll. Tb. Sm. Pzu. PSil. Pr. Tox. JH. R. /Eo/]. Cast. parhilera [Llomb]. 2. Viga non gruesa [R]. 3. Cuerda que va de la parte trasera del carru a la delan- tera [Sl]. Cuerda, soga llarga p’atar los carros de yerba, que va dende la parte d’alantre fasta’l tentemozu [Pr].
  1. 1. Cast. <i class="della">hilera</i> [Lln. Pa. Ac. Sb. Ca. Ay. Ll. Tb. Sm. Pzu. PSil. Pr. Tox. JH. R. /Eo/]. Cast. <i class="della">parhilera</i> [Llomb].
  2. 2. Viga non gruesa [R].
  3. 3. Cuerda que va de la parte trasera del carru a la delan- tera [Sl]. Cuerda, soga llarga p’atar los carros de yerba, que va dende la parte d’alantre fasta’l tentemozu [Pr].
filera [Grangerías XVIII] Los callórigos venín/cadún per la so fillera {Cadun per la so filera [Entierro CR 95]}/vestidos de mantellina/y lla capa d’estameña,/gorrete de cuatro picos/y encaxes a la fran- cesa./En medio venía el difuntu/qui lu tríin media ducena/de capellanes morondos/ensin coroña siquiera [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 79-88)] van sos maxestades pel mediu de la filera y les rapaces can- tando 1858 [Cabeza/31] calzón en cuyu se llanta una filera botones a ca llau [PPRIA(B)/96] en dos fileres 1921 [VIDA ASTU/53]
  1. filera
  2. Grangerías XVIII
  3. Los callórigos venín/cadún per la so fillera {Cadun per la so filera [Entierro CR 95]}/vestidos de mantellina/y lla capa d’estameña,/gorrete de cuatro picos/y encaxes a la fran- cesa./En medio venía el difuntu/qui lu tríin media ducena/de capellanes morondos/ensin coroña siquiera
  4. ABalvidares, Callórigu (Poesíes 79-88)
  5. van sos maxestades pel mediu de la filera y les rapaces can- tando
  6. 1858 Cabeza/31
  7. calzón en cuyu se llanta una filera botones a ca llau
  8. PPRIA(B)/96
  9. en dos fileres
  10. 1921 VIDA ASTU/53
Cfr. fileru.
fileru, el
📖: fileru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fileiru [Tox]. h.ileru [Os].>(TEST)
  1. fileru
  2. fileiru
    • Tox
  3. h.ileru
    • Os
Espluma na mar [Tox]. 2. Llinia de los pellovios o bistechos [AGO]. //-os ‘agua que pinga de les teyes’ [Os (= h.ilas)].
  1. 1. Espluma na mar [Tox].
  2. 2. Llinia de los pellovios o bistechos [AGO]. //<i class="della">-os</i> ‘agua que pinga de les teyes’ [Os (= h.ilas)].
heredamiento e lantados e techos e fileros que la dicha Or- raca 1451(or.) [MV/395] Formación sobre filu + suf. continuador de -ARIUS; al empar féxose’l correspondiente femenín filera (
  1. heredamiento e lantados e techos e fileros que la dicha Or- raca
  2. 1451(or.) MV/395
  3. Formación sobre filu + suf. continuador de -ARIUS; al empar féxose’l correspondiente femenín filera (
cfr.) y, d’ehí, iguóse ast. *afilerar afileráu (cfr.), enfilerar (cfr.) y desenfilerar (cfr.). Un intensivu de fileru ye refileru (cfr.).
filiación, la
📖: filiación
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fillación [JH].>(TEST)
  1. filiación
  2. fillación
    • JH
Cast. filiación [JH]. “Se emplea en la acepción castellana re- firiéndose a los obreros que van a sufrir reconocimiento mé- dico antes de entrar a trabajar” [Min].
  1. 1. Cast. <i class="della">filiación </i>[JH]. “Se emplea en la acepción castellana re- firiéndose a los obreros que van a sufrir reconocimiento mé- dico antes de entrar a trabajar” [Min].
Del cultismu cast. FILIACIÓN (DCECH s. v. hijo). El datu apurríu por JH, “fillación”, podría debese a un primer intentu d’adau- tación del llatinismu onde LJ secundariu entendíase como [´] {como de CALENTEM > caliente callente (GHLA §3.1.6.5)] y non como’l popular [y]. Esto podría ser un casu paralelu, en parte, a dellos de los exemplos que vemos s. v. afiar 1.
filiar 1
📖: filiar 1
🏗️: NO
✍️: NO
Descubrir lo que s’anda buscando, s’escuende o disimula [Cñ]. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">caminín</i>(TEST)
  1. filiar 1
  2. Descubrir lo que s’anda buscando, s’escuende o disimula
  3. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">caminín</i
de Uviedo el xueves pa filiase de recluta [TOR- NIE(NB)/175]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">Uviedo</i> <i class="della">el</i> <i class="della">xueves</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">filiase</i> <i class="della">de</i> <i class="della">recluta</i> [TOR- NIE(NB)/175]
Posible cultismu que, como filiación (cfr.), debería estudiase averáu a los inxertos s. v. afiar 1.
filiar 2
📖: filiar 2
🏗️: NO
✍️: NO
<-se>(TEST)
  1. filiar 2
  2. -se
Atragantase’ [Cb (= firiase)].
  1. 1. Atragantase’ [Cb (= firiase)].
Posible variante en -iar de ferir (cfr.).
filigrana, la
📖: filigrana
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cosa rara, enrevesada [Tb]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
  1. filigrana
    • Tb
  2. Cosa rara, enrevesada [Tb]: <i class="della">Nun</i
m’andes con filigranas [Tb].
  1. 1. <i class="della">m’andes</i> <i class="della">con</i> <i class="della">filigranas</i> [Tb].
2. Obra que se fai soldando con munchu procuru y finura filos d’oru, de plata, d’otru metal, cola que depués se faen peren- dengues, botones, otres pieces [Mi]. //Facer filigranes ‘facer les primeres gracies o galanes el neñu pequeñu’ [Ay]. ‘esfor- zase munchu nun llabor, nun entamu’ [Mi]: Pa llegar a fin de mes con esta paga tengo que facer filigranes [Mi]. i comprate unos corales i arracaes de filigrana 1879 [RMIERES/16] pañuelu de altiver bien repicau en moñu perendengues de feligrana 1890 [RUBIN/13] llevaba puestu calzon cortu con una botonera de feligrana a los llaos 1890 [RUBIN/13] Del it. FILIGRANA términu que yá s’atopa en cast. nel sieglu XV (DCECH s. v. hilo) d’u pudo llegar al ast.
filín, el
📖: filín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Dim. de <i class="della">filu</i>(TEST)
  1. filín
  2. Dim
  3. de <i class="della">filu</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
filipinu
📖: filipinu
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. filipinu
    • Ay
//Ser puntu filipinu ‘ser persona na que nun se debe ún enfo- tar’ [Ay].
  1. 1. //<i class="della">Ser puntu filipinu </i>‘ser persona na que nun se debe ún enfo- tar’ [Ay].
Posible espresión tomada del castellán (DRAE s. v. punto).
filipu, {el}
📖: filipu
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
Cierta yerba mala que miedra nes tierres semaes, especial- mente ente les pataques [Oc]. 2. Fervinchu pal catarru, fechu con sidra ya figos pasos [Rs]. ¿Variante de <i class="della">filispiu</i>(TEST)
  1. filipu
  2. Cierta yerba mala que miedra nes tierres semaes, especial- mente ente les pataques
    • Oc
  3. 2
  4. Fervinchu pal catarru, fechu con sidra ya figos pasos
    • Rs
  5. ¿Variante de <i class="della">filispiu</i
(cfr.)?
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.)?
filiquín, el
📖: filiquín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Dim. de <i class="della">filu</i>(TEST)
  1. filiquín
    • Cg
    • Tb
  2. Dim
  3. de <i class="della">filu</i
[Cg. Tb. JH]. 2. Filu pequeñu [JH. R].
  1. 1. [Cg. Tb. JH].
  2. 2. Filu pequeñu [JH. R].
Dende l’ast. filu (cfr.) con una doble incrementación diminu- tiva -ic- + -ín.
filis, el
📖: filis
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fili [Pr].>(TEST)
  1. filis
  2. fili
    • Pr
Trunfu baxu que nun val tantos, nel xuegu de la brisca [VCid]. //Ir tomando’l fili ‘aprender porque se ve facer a otres perso- nes’ [Pr]. Del mesmu aniciu que’l cast. filis, del nome poéticu de muyer FILIS (DCECH s. v. filis). De toes maneres, en sen destremáu, filis ‘trunfu baxu’ paez averase al ast. filín (cfr.) que foi enten- díu como dim. de filu ‘corte’ (cfr.).
filispa, la
📖: filispa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<felispa [y Cb].>(TEST)
  1. filispa
  2. felispa
    • y Cb
Cualquier febra o fibra [Cb]. Filu o febra que se quita a les fabes pa iguales [Cb].
  1. 1. Cualquier febra o fibra [Cb]. Filu o febra que se quita a les fabes pa iguales [Cb].
2. Redeña, parte filamentosa de les ad- herencies intestinales del gochu [Cb]. Cfr. filispiu.
filispiu, el
📖: filispiu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cualquier febra o fibra [Cp]. Cualquier febra dañina que mie- dra nes tierres semaes [Cp]. Febra que se quita a les fabes [Cp]. Del llat. FĪLUM, -I ‘filu’ (EM), con incrementación diminutivo- despeutiva -ĪSP (como <i class="della">griñu </i>→ <i class="della">griñispu</i>), anque puede dase rellación con <i class="della">falispu </i>(cfr.) como yá alvertimos (PE4). Una creación analóxica femenina ye l’ast. <i class="della">filispa </i>(cfr.) que pue ufiertar l’influxu de <i class="della">falispa</i>(TEST)
  1. filispiu
  2. Cualquier febra o fibra
    • Cp
  3. Cualquier febra dañina que mie- dra nes tierres semaes
    • Cp
  4. Febra que se quita a les fabes
    • Cp
  5. Del llat
  6. FĪLUM, -I ‘filu’ (EM), con incrementación diminutivo- despeutiva -ĪSP (como <i class="della">griñu </i>→ <i class="della">griñispu</i>), anque puede dase rellación con <i class="della">falispu </i>(cfr.) como yá alvertimos (PE4)
  7. Una creación analóxica femenina ye l’ast
  8. <i class="della">filispa </i>(cfr.) que pue ufiertar l’influxu de <i class="della">falispa</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
filo, el
📖: filo
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. filo
Cfr. filu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">filu</i>.
filoflao
📖: filoflao
🏗️: NO
✍️: NO
<<i class="della">sic</i>>(TEST)
  1. filoflao
    • Lln
  2. i class="della">sic</i>
Muyer plasmada [Lln (P)].
  1. 1. Muyer plasmada [Lln (P)].
Posible espresión de creación espresiva, con calter peyorativu, que quiciabes se llograre como adautación de la espresión nin fu, nin fanin flu, nin fla.
filomena, la
📖: filomena
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<i class="della">Oriolus oriolus</i>, cast. <i class="della">oropéndola </i>[Llg (LLAA 27) Noval (= mu- chufríu)]. <i class="della">Oropéndola </i>[Pa. Cb (“pájaro amarillo, más pequeño que’l <i class="della">picaniellu</i>, que canta muy bien. Sólo se le ve en el ve- rano”). Cp]. Cast. <i class="della">ruiseñor</i>(TEST)
  1. filomena
    • Pr
    • Sr
    • Ay
    • Tb
    • Sm
  2. i class="della">Oriolus oriolus</i>, cast
  3. <i class="della">oropéndola </i>
    • Llg (LLAA 27) Noval (= mu- chufríu)
  4. <i class="della">Oropéndola </i>
    • Pa
    • picaniellu, que canta muy bien.">Cb (“pájaro amarillo, más pequeño que’l <i class="della">picaniellu</i>, que canta muy bien
    • Sólo se le ve en el ve- rano”)
    • Cp
  5. Cast
  6. <i class="della">ruiseñor</i
[Pr]. 2. Borrachera [Ac. Sr. Ay. Tb. Sm]: Pescóu una bona filomena en chigre [Tb]. Mariquina de la O/(“¡o!”, lo bono que ella yera)/fai lo pri- meru un zapatu/que (¡ensin pecadu yo muera!)/é curiosín y atropadu/cual ñeru de Filomena,/del todíu a la rodía/puede afirmallo cualquiera/non podía salir meyor/de molde de cera fechu/desde la rodía al talle/tápalo la faldamienta/la que como una pedonza/traía a la xeringuera [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 352-365)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Pr].
  3. 2. Borrachera [Ac. Sr. Ay. Tb. Sm]: <i class="della">Pescóu</i> <i class="della">una</i> <i class="della">bona</i> <i class="della">filomena</i> <i class="della">en</i> <i class="della">chigre</i> [Tb]. <i class="della">Mariquina</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">O</i>/<i class="della">(“¡o!”,</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">bono</i> <i class="della">que</i> <i class="della">ella</i> <i class="della">yera)</i>/<i class="della">fai</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">pri-</i> <i class="della">meru</i> <i class="della">un</i> <i class="della">zapatu</i>/<i class="della">que</i> <i class="della">(¡ensin</i> <i class="della">pecadu</i> <i class="della">yo</i> <i class="della">muera!)</i>/<i class="della">é</i> <i class="della">curiosín</i> <i class="della">y</i> <i class="della">atropadu</i>/<i class="della">cual ñeru de </i><i class="della">Filomena</i><i class="della">,</i>/<i class="della">del todíu a la rodía</i>/<i class="della">puede</i> <i class="della">afirmallo cualquiera</i>/<i class="della">non podía salir meyor</i>/<i class="della">de molde de</i> <i class="della">cera fechu</i>/<i class="della">desde la rodía al talle</i>/<i class="della">tápalo la faldamienta</i>/<i class="della">la</i> <i class="della">que</i> <i class="della">como</i> <i class="della">una</i> <i class="della">pedonza</i>/<i class="della">traía</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">xeringuera</i> [ABalvidares, <i class="della">Callórigu </i>(Poesíes 352-365)]
d’aniciu cultu griegu (DCECH s. v. filo-I). L’aceición 2ª podría ufrir un eufemismu *‘paxarín’ pa referise a una borrachera o moña. Según Busto, l’editor del poema citáu: “Filomena pro- tagoniza’l romance de Blancaflor y Filomena, bien espardíu nos romanceros españoles y tamién pela tradición oral n’As- turies. Por embargu, nun s’alude equí al romance de tan triste desenllaz (una murió degollada/otra sacada la lengua), sinón a la so fonte remota, la lleenda clásica de Procne y Filomela, onde se desenrolla’l motivu de la metamorfosis en páxaros de los protagonistes (ausente nel romance). Filomena ye tresfor- mada nuna andarina, y al so ñeru refierse equí Balvidares”.
  1. d’aniciu cultu griegu (DCECH s. v. filo-I). L’aceición 2ª podría ufrir un eufemismu *‘paxarín’ pa referise a una borrachera o moña. Según Busto, l’editor del poema citáu: “Filomena pro- tagoniza’l romance de Blancaflor y Filomena, bien espardíu nos romanceros españoles y tamién pela tradición oral n’As- turies. Por embargu, nun s’alude equí al romance de tan triste desenllaz (una murió degollada/otra sacada la lengua), sinón a la so fonte remota, la lleenda clásica de Procne y Filomela, onde se desenrolla’l motivu de la metamorfosis en páxaros de los protagonistes (ausente nel romance). Filomena ye tresfor- mada nuna andarina, y al so ñeru refierse equí Balvidares”.
Na aceición 1ª ye claro qu’ha xustificase a la vera’l cast. filo- mela, con una variante filomena, tamién emplegáu poética- mente por tracamundiu col nome de muyer, en tou casu
filón, el 1
📖: filón
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
(TEST)
  1. filón
Capa de carbón [Min]. Nome de la galería d’una esplotación minera [Min]. Aum. de filu, con usu figuráu.
  1. Capa de carbón [Min]. Nome de la galería d’una esplotación minera [Min].
  2. Min
  3. Aum. de filu, con usu figuráu.
filón, el 2
📖: filón
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
(TEST)
  1. filón
Filandón tradicional o xunta nocherniega en que les muyeres filaben y los homes falaben, xugaben, entreteníense [Pr (Cv)]. Cfr. fila.
  1. Filandón tradicional o xunta nocherniega en que les muyeres filaben y los homes falaben, xugaben, entreteníense [Pr (Cv)]. Cfr. fila.
  2. Pr (Cv)
filorín, el
📖: filorín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Filoriu</i>(TEST)
  1. filorín
    • Ay
  2. ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Filoriu</i
de mocines [Ay].
  1. 1. de mocines [Ay].
Dim. de filoriu (cfr.).
filoriu, el
📖: filoriu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><filorio [Ay]. +filuriu [y Sb. Ay].>(TEST)
  1. filoriu
  2. ident class="della" level="1"></ident><filorio
    • Ay
  3. filuriu metafonía
    • y Sb
    • Ay
Xuntanza nocherniega pa filar nes cases [Sb (= fila)] les moces, anque acudíen tamién los mozos pa pasar el ratu; asina yera fre- cuente que fora animada la xunta de xente xoven; cuando’l fi- loriu yera de mocines llamábenlu filorín) [Ay (= filanduriu)]. Cfr. fila.
  1. Xuntanza nocherniega pa filar nes cases [Sb (= fila)] les moces, anque acudíen tamién los mozos pa pasar el ratu; asina yera fre- cuente que fora animada la xunta de xente xoven; cuando’l fi- loriu yera de mocines llamábenlu filorín) [Ay (= filanduriu)]. Cfr. fila.
  2. Ay (= filanduriu)
filosofía, la
📖: filosofía
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><fisolofía [Ac].>(TEST)
  1. filosofía
  2. ident class="della" level="1"></ident><fisolofía
    • Ac
Cast. filosofía [Xral].
  1. 1. Cast. <i class="della">filosofía</i> [Xral].
Del grecismu compuestu tresmitíu per vía culta pel llatín y asi- tiáu llueu nes llingües romániques.
  1. Del grecismu compuestu tresmitíu per vía culta pel llatín y asi- tiáu llueu nes llingües romániques.
filoxa, la
📖: filoxa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Cesta, fardela [Xx]. Capazu [Cñ]. <ident class="della" level="1"></ident>Formación continuadora de FILUM>(TEST)
  1. filoxa
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cesta, fardela
    • Xx
  3. Capazu
  4. <ident class="della" level="1"></ident>Formación continuadora de FILUM
filu d’u pudo llograse, cola amestadura del suf. abondativu -ŌSUS, -A, -UM, un feme- nín nominalizáu *filosa filoxa, con tracamundiu de xiblan- tes. Nesi sen una filoxa ye un sitiu (cesta) onde s’axunten munchos filos. Sobro filoxa féxose’l verbu esfiloxar (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">filu</i> d’u pudo llograse, cola amestadura del suf. abondativu -ŌSUS, -A, -UM, un feme- nín nominalizáu *<i class="della">filosa</i> <i class="della">→</i> <i class="della">filoxa</i>, con tracamundiu de xiblan- tes. Nesi sen una <i class="della">filoxa</i> ye un sitiu (<i class="della">cesta</i>) onde s’axunten munchos filos. Sobro <i class="della">filoxa</i> féxose’l verbu <i class="della">esfiloxar</i> (cfr.).
filoxera, la
📖: filoxera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><filosera [Ay. PSil. Cn (V). Cd. Pr]. filusera [Md. Oc]. filu- xera [Vd].>(TEST)
  1. filoxera
  2. ident class="della" level="1"></ident><filosera
    • Ay
    • PSil
    • Cn (V)
    • Cd
    • Pr
  3. filusera
    • Md
    • Oc
  4. filu- xera
    • Vd
Enfermedá de la vide [Cn (V)]. 2. Enfermedá de la castañal [PSil. Tox]. 3. Inseutu qu’ataca a les castañales [Cd]. Inseutu asemeyáu al pulgón [Vd]. 4. Mou d’actuar poco provechosu y convincente [Ca]. 5. Borrachera [Ac. Ay. Md. PSil. Pr. Oc]. //Ensiñar la filoxera ‘enseñar lo que fai falta ocultar (partes íntimes)’ [Sb]. D’un grecismu xeneralizáu como nome d’una enfermedá qu’a- taca a delles especies botániques (DCECH s. v. filo-II), espe- cialmente a la vide pero que s’espardió a otres (§2-3). Ye claro que nes aceiciones §4-5 trátase d’un eufemismu, quiciabes con influxu fónicu del tamién grecismu cultu filomena (cfr.). Lo mesmo pasa a la espresión enseñar la filoxera onde tenemos un usu figuráu d’un deriváu de filoxa (cfr.). Sobro filoxera fé- xose l’ax. filoxeru, a, o (cfr.).
filoxeru, a, o*
📖: filoxeru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<filuseiru [Md. Oc].>(TEST)
  1. filoxeru
  2. filuseiru
    • Md
    • Oc
Daqué amoriáu por cuenta la bébora [Md. Oc]. Cfr. filoxera.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Daqué amoriáu por cuenta la bébora [Md. Oc]. Cfr. <i class="della">filoxera</i>.
filtraya, la
📖: filtraya
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<b class="della">filtraya,</b>(TEST)
  1. filtraya
    • Cp
  2. b class="della">filtraya,</b
la Piltrafa [Cb. Cp]. Cfr. fieltru.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <b class="della">la </b>Piltrafa [Cb. Cp]. Cfr. <i class="della">fieltru</i>.
filtriar
📖: filtriar
🏗️: NO
✍️: NO
<filitriar [Ay].>(TEST)
  1. filtriar
    • Tb
  2. filitriar
    • Ay
Cast. filtrar [Cb. Ay. Tb]: Fíltrialo bien [Tb]. 2. Cast. infiltrar [Cb. Ay]. Cfr. fieltru.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">filtrar</i> [Cb. Ay. Tb]: <i class="della">Fíltrialo</i> <i class="della">bien</i> [Tb].
  3. 2. Cast. <i class="della">infiltrar</i> [Cb. Ay]. Cfr. <i class="della">fieltru</i>.
filu, el
📖: filu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.ilu [Lln. Cl. Pa]. filu/filo [Llg. Sr].>(TEST)
  1. filu
    • Cg
    • Cp
    • Sb
    • Ca
    • Ay
    • Ll
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • An
    • Pr
    • Sl
    • Vd
    • Oc
    • Cv
    • Cd
  2. h.ilu
    • Lln
    • Cl
    • Pa
  3. filu/filo
    • Llg
    • Sr
Cast. un solo hilo [Llg. Sr]: Lleves un filu colgando [Llg. Sr]. Cast. hilo [Lln. Cl. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Sb. Ca. Ay. Ll. Tb. Sm. Md. Bab. PSil. As. An. Pr. Sl. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/.Vg. JH. R]. {En delles fasteres centrales del ast. filo (‘cast. hilo, non cuntable), opónse a filu (‘cast. un solo hilo’) [Llg. Sr]: Perdí’l filo verde [Llg]: Lleves un filu colgando [Llg]}. 2. Corte d’un instrumentu [Tb. Pzu. PSil]. Corte del hachu, sierra, gadaña [Ay]. 3. Corte al filu que se fai cola sierra nun maderu [Cv]. 4. Marallu del segador [Tox]. 5. Rastru, niciu estrenchu y allar- gáu de daqué [Tb]: Deixó un filu d’agua al l.levar el caldeiru [Tb]. 6. Pequeñu trunfu nel xuegu de la brisca [Tb]: Echa un filu, sí, un filín basta [Tb]. 7. Nada [Pr]: Nun hai en cás ni filu pan [Pr]. //Al h.ilu mediodía ‘nel cenit’ [Lln]. //Filu bala ‘bra- mante’ [Cb]. //Dar un filu ‘dar un corte cola sierra a una ma- dera’ [Cb]. ‘dar un corte a la madera o cosa asemeyada xebrándola en dos, una o más partes’ [JH]. //En filu ‘a nivel, a la llinia’ [R]. ‘en puntu’ [JH. R]: A lles dos en filu a trabayar [JH]. //Estar colgáu d’un filu [JH]. //Filu de vela ‘filo p’atar l’embutíu’ [Tox]. //Filu gordu ‘cast. hilo grueso’ [Md. Sl. Oc]. ‘enfermedá más o menos imaxinaria que se pretendía curar to- mando l’agua’ [Ac]. //Mal del filu ‘enfermedá tresmitida pel malgüeyu’ [Sm. Cd]. ‘agüeyamientu, embruxamientu’ [Md]. “expresión con la que se designa a la persona con síndromes de raquitismo, anemia, atrepsias infantiles, etc. Se la medía con un hilo desde la cabeza a los pies y debía dar la misma longitud que con los brazos abiertos en cruz, si no padecía el mal del filo” [Vd]. //Non dar puntada sin filu ‘nun facer nada si nun reporta utilidá al que lo da’ [Cg]. //Perder ell filu [JH]. //Por un h.ilu podre (‘cast. por un quítame allá esas pajas’) [Lln]. ///Cordurera mala, filu d’a vara; cordurera güena, filu d’a media [Canella].
  1. 1. Cast. <i class="della">un</i> <i class="della">solo</i> <i class="della">hilo</i> [Llg. Sr]: <i class="della">Lleves</i> <i class="della">un</i> <i class="della">filu</i> <i class="della">colgando</i> [Llg. Sr]. Cast. <i class="della">hilo</i> [Lln. Cl. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Sb. Ca. Ay. Ll. Tb. Sm. Md. Bab. PSil. As. An. Pr. Sl. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/.Vg. JH. R]. {En delles fasteres centrales del ast. <i class="della">filo </i>(‘cast. <i class="della">hilo</i>, non cuntable), opónse a <i class="della">filu</i> (‘cast. <i class="della">un</i> <i class="della">solo</i> <i class="della">hilo’</i>) [Llg. Sr]: <i class="della">Perdí’l filo</i> <i class="della">verde</i> [Llg]: <i class="della">Lleves</i> <i class="della">un</i> <i class="della">filu</i> <i class="della">colgando</i> [Llg]}.
  2. 2. Corte d’un instrumentu [Tb. Pzu. PSil]. Corte del hachu, sierra, gadaña [Ay].
  3. 3. Corte <i class="della">al</i> <i class="della">filu</i> que se fai cola sierra nun maderu [Cv].
  4. 4. Marallu del segador [Tox].
  5. 5. Rastru, niciu estrenchu y allar- gáu de daqué [Tb]: <i class="della">Deixó</i> <i class="della">un</i> <i class="della">filu</i> <i class="della">d’agua</i> <i class="della">al</i> <i class="della">l.levar</i> <i class="della">el</i> <i class="della">caldeiru </i>[Tb].
  6. 6. Pequeñu trunfu nel xuegu de la brisca [Tb]: <i class="della">Echa un filu,</i> <i class="della">sí,</i> <i class="della">un</i> <i class="della">filín</i> <i class="della">basta</i> [Tb].
  7. 7. Nada [Pr]: <i class="della">Nun</i> <i class="della">hai</i> <i class="della">en</i> <i class="della">cás</i> <i class="della">ni</i> <i class="della">filu pan</i> [Pr]. //<i class="della">Al</i> <i class="della">h.ilu</i> <i class="della">mediodía</i> ‘nel cenit’ [Lln]. //<i class="della">Filu</i> <i class="della">bala</i> ‘bra- mante’ [Cb]. //<i class="della">Dar</i> <i class="della">un</i> <i class="della">filu</i> ‘dar un corte cola sierra a una ma- dera’ [Cb]. ‘dar un corte a la madera o cosa asemeyada xebrándola en dos, una o más partes’ [JH]. //<i class="della">En</i> <i class="della">filu</i> ‘a nivel, a la llinia’ [R]. ‘en puntu’ [JH. R]: <i class="della">A</i> <i class="della">lles</i> <i class="della">dos</i> <i class="della">en</i> <i class="della">filu</i> <i class="della">a</i> <i class="della">trabayar </i>[JH]. //<i class="della">Estar</i> <i class="della">colgáu</i> <i class="della">d’un</i> <i class="della">filu</i> [JH]. //<i class="della">Filu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">vela</i> ‘filo p’atar l’embutíu’ [Tox]. //<i class="della">Filu</i> <i class="della">gordu</i> ‘cast. <i class="della">hilo</i> <i class="della">grueso</i>’ [Md. Sl. Oc]. ‘enfermedá más o menos imaxinaria que se pretendía curar to- mando l’agua’ [Ac]. //<i class="della">Mal del filu </i>‘enfermedá tresmitida pel malgüeyu’ [Sm. Cd]. ‘agüeyamientu, embruxamientu’ [Md]. “expresión con la que se designa a la persona con síndromes de raquitismo, anemia, atrepsias infantiles, etc. Se la medía con un hilo desde la cabeza a los pies y debía dar la misma longitud que con los brazos abiertos en cruz, si no padecía <i class="della">el mal</i> <i class="della">del</i> <i class="della">filo</i>” [Vd]. //<i class="della">Non</i> <i class="della">dar</i> <i class="della">puntada</i> <i class="della">sin</i> <i class="della">filu</i> ‘nun facer nada si nun reporta utilidá al que lo da’ [Cg]. //<i class="della">Perder</i> <i class="della">ell</i> <i class="della">filu</i> [JH]. //<i class="della">Por un h.ilu podre </i>(‘cast. <i class="della">por un quítame allá esas pajas’</i>) [Lln]. ///<i class="della">Cordurera</i> <i class="della">mala,</i> <i class="della">filu</i> <i class="della">d’a</i> <i class="della">vara;</i> <i class="della">cordurera</i> <i class="della">güena,</i> <i class="della">filu </i><i class="della">d’a media </i>[Canella].
palla de super calicem cum auri filo I ... fusile 891 (s. XIV) [DCO-I/50] diuersarum picture per girum omnia ex auro obrizo filo 908 (s. XIII) [DCO-I/74] frontales que operint de super altare glosiricos argenti de filo contextos duos 908 (s. XIII) [DCO-I/74] frontales de auri filo ... cardenum cum aquilas amarellas 908 (s. XIII) [DCO-I/77] quartum uermiculum ...vilos {(sic)} de polegia duo brositum imaginatum 908 (s. XIII) [DCO-I/77] VI marcos de plata et unum frenum de filo 1143(or.) [ACL/212] uerdadera bulla en una corda de filos de seda uermedios e amariellos 1295(or.) [ACL-VIII/449] vna cuerda de filo de lino tinta a colores amariella e uermeja 1297(or.) [ACL-VIII/495] cosidas e enquadernadas con filo de lino cardeno 1448(or.) [SB/339] van cosidas e enquadernadas con filo de lino cardeno 1448(or.) [SB/342] doscientos y cinquenta carros de madera de filo, de castaño y de roble [Avilés 1602/289] con un filote de estopa [Grangerías XVIII: 593] a fil de sus juntas [Grangerías XVIII: 679] más afuera del fil de la tapia [Grangerías XVIII: 718] se ha de comenzar a cabar del fil de abaxo [Grangerías XVIII: 736] hasta baxar acá abaxo cerca del fil derecho que hacen las cimeras zerezales del collado [Grangerías XVIII: 746] quede a fil nidio con lo vecino [Grangerías XVIII: 773] en estas cuestas cae el trabés a filo, de baxo arriba [Gran- gerías XVIII: 776] haciendo después buelta para subir a filo [Grangerías XVIII: 1137] Saca dos filos, toma aquella rueca [DyE 3] Pel filu saco el xuvillu [NJovellanos 169] -Y volviendo ahora al prusián/para el filu de la hestoria,/casi ñada se-y /por todos estos contrarios,/que é muy llistu en gobernar/y, en lo valiente, Toribu,/é utru segundu Roldán [ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 208-214)]
  1. palla de super calicem cum auri filo I ... fusile
  2. 891 (s. XIV) DCO-I/50
  3. diuersarum picture per girum omnia ex auro obrizo filo
  4. 908 (s. XIII) DCO-I/74
  5. frontales que operint de super altare glosiricos argenti de filo contextos duos
  6. 908 (s. XIII) DCO-I/74
  7. frontales de auri filo ... cardenum cum aquilas amarellas
  8. 908 (s. XIII) DCO-I/77
  9. quartum uermiculum ...vilos {(sic)} de polegia duo brositum imaginatum
  10. 908 (s. XIII) DCO-I/77
  11. VI marcos de plata et unum frenum de filo
  12. 1143(or.) ACL/212
  13. uerdadera bulla en una corda de filos de seda uermedios e amariellos
  14. 1295(or.) ACL-VIII/449
  15. vna cuerda de filo de lino tinta a colores amariella e uermeja
  16. 1297(or.) ACL-VIII/495
  17. cosidas e enquadernadas con filo de lino cardeno
  18. 1448(or.) SB/339
  19. van cosidas e enquadernadas con filo de lino cardeno
  20. 1448(or.) SB/342
  21. doscientos y cinquenta carros de madera de filo, de castaño y de roble
  22. Avilés 1602/289
  23. con un filote de estopa
  24. Grangerías XVIII: 593
  25. a fil de sus juntas
  26. Grangerías XVIII: 679
  27. más afuera del fil de la tapia
  28. Grangerías XVIII: 718
  29. se ha de comenzar a cabar del fil de abaxo
  30. Grangerías XVIII: 736
  31. hasta baxar acá abaxo cerca del fil derecho que hacen las cimeras zerezales del collado
  32. Grangerías XVIII: 746
  33. quede a fil nidio con lo vecino
  34. Grangerías XVIII: 773
  35. en estas cuestas cae el trabés a filo, de baxo arriba
  36. Gran- gerías XVIII: 776
  37. haciendo después buelta para subir a filo
  38. Grangerías XVIII: 1137
  39. Saca dos filos, toma aquella rueca
  40. DyE 3
  41. Pel filu saco el xuvillu
  42. NJovellanos 169
  43. -Y volviendo ahora al prusián/para el filu de la hestoria,/casi ñada se-y /por todos estos contrarios,/que é muy llistu en gobernar/y, en lo valiente, Toribu,/é utru segundu Roldán
  44. ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 208-214)
Del neutru llat. FĪLUM, -I ‘filu’ → ‘corte de la espada’ (EM), pa- llabra panrománica (REW) ya bien espardida per Hispania (DEEH). Pero’l neutru filum tamién xustifica l’ast. filu ‘filo de coser’, ‘corte d’un instrumentu’ → afilar. En delles fasteres centrales la llingua acabó oponiendo filo ‘el filo’ / filu ‘un filu’ {asina en Llg.}. Nun fai falta almitir que’l verbu ast. filar (y afilar) tengan el so aniciu nesti nome darréu que nel llat. se- rondu yá se documenta nuna glosa, el verbu FILARE (cfr. filar) que nes destremaes aceiciones va caltener la idea fonda de ‘facer daqué que s’asemeya a un filu’ → ‘facer o poner daqué estrencho y allargao’. De filu deriven nomes como los dimi- nutivos filín (cfr.), filucu; tamién la formación con suf. d’ani- ciu ultrapirenaicu filaxe (cfr.).
filván, el
📖: filván
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.ilván [Pa].>(TEST)
  1. filván
    • Cg
    • Cp
    • Sb
    • Llg
    • Ay
    • Ll
    • Ri
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • Pr
    • Oc
    • Mi
  2. h.ilván
    • Pa
Cast. hilván [Pa. Cg. Cp. Ac. Sb. Llg. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. Md. Bab. Pr. Oc. JH. R]: Tienes un filván en l.lombu [Tb]. 2. Camín que sigue un filu na ropa [Ay]. 3. Cosíu provisional de puntaes perllargues que se fai a una prenda de ropa que se ta iguando [Mi]: Quita’l filván a estes costures que tán cosíes [Mi]. Posible exemplu paralelu
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">hilván</i> [Pa. Cg. Cp. Ac. Sb. Llg. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. Md. Bab. Pr. Oc. JH. R]: <i class="della">Tienes</i> <i class="della">un</i> <i class="della">filván</i> <i class="della">en</i> <i class="della">l.lombu</i> [Tb].
  3. 2. Camín que sigue un filu na ropa [Ay].
  4. 3. Cosíu provisional de puntaes perllargues que se fai a una prenda de ropa que se ta iguando [Mi]: <i class="della">Quita’l</i> <i class="della">filván</i> <i class="della">a</i> <i class="della">estes</i> <i class="della">costures</i> <i class="della">que</i> <i class="della">yá</i> <i class="della">tán</i> <i class="della">cosíes</i> [Mi]. Posible exemplu paralelu
del cast. hilván que se tien por un “derivado parasintético de hilo vano” (DCECH s. v. hilo). De toes maneres ast. filván podría ufrir una formación en -ANUS > -án como pasa en milán, ventán, escribán, etc. Dende filván fé- xose’l verbu ast. filvanar y afilvanar (cfr.), enfilvanar (cfr.), esfilvanar (cfr.).
“fimbliella”
📖: “fimbliella”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu que conocemos pela documentación. Hai quien llee “fimbliello” pero tamién se propón una llectura “fimbliella”, ésta más acordies coles previsiones etimolóxiques: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">una</i>(TEST)
  1. “fimbliella”
  2. Términu que conocemos pela documentación
  3. Hai quien llee “fimbliello” pero tamién se propón una llectura “fimbliella”, ésta más acordies coles previsiones etimolóxiques: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">una</i
cinta de uulto de luca en fimbliella sin las que foron...
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">cinta</i> <i class="della">de</i> <i class="della">uulto</i> <i class="della">de</i> <i class="della">luca</i> <i class="della">en</i> <i class="della">fimbliella</i> <i class="della">sin</i> <i class="della">las</i> <i class="della">que</i> <i class="della">foron...</i>
1294 [DCO-V/191] Podría tratase d’un dim.
  1. 1294 DCO-V/191
  2. Podría tratase d’un dim.
del llat. fimbria, -ae ‘franxa’, ‘oriellu d’un vistíu’, ‘punta’, ‘remate’ (ABF; EM s. v. fimbrae, -arum, el sing. ye mui serondu en llat.), pallabra curtiamente documentada nes llingües romániques (REW) y que talmente paez que nun dexó descendientes direutos nes llingües peninsulares (DCECH s. v. franja). L’ast. a. fimbliella partiría del dim. *FIMBRĚLLA, con un camudamientu de la líquida agrupada (PE1: 158). L’it. conoz un posible primitivu fimbria ‘oriellu de la ropa’ de magar el sieglu XIV; tamién dende’l sieglu XIX un niciu del llat. escolásticu fim- brièlla con aplicación a la terminoloxía de los moluscos (DEI s. v. fimbria & fimbrièlla); el datu nun dexa de ser suxerente por si la presencia de fimbriella nel documentu de nueso tuviere daqué que ver col productu importáu de Lucca (Italia).
fin, el/la
📖: fin
🔤: , el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
<la fin [Llg. Ay]. /////el fin [Ri. Pr].>(TEST)
  1. fin
    • Sm
    • Cv
  2. la fin
    • Llg
    • Ay
  3. el fin dudoso (certainty = baxa)
    • Ri
    • Pr
//A la fin ‘al final’, ‘al fin’ [Llg]. //A la fin y a la postre [Pr]. Al fin y al postre [Ac]. //De bon fin ‘provechosu, útil’ [Sm]: Na más que sea algu de bon fin ‘con tal que sía daqué de prove- chu’ [Sm]. //En fin ya en pos ‘en fin, en resumíes cuentes’ [Cv].///Al fin de la caña aparecen las truchas [LC].
  1. 1. //<i class="della">A</i> <i class="della">la</i> <i class="della">fin</i> ‘al final’, ‘al fin’ [Llg]. //<i class="della">A</i> <i class="della">la</i> <i class="della">fin</i> <i class="della">y</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">postre</i> [Pr]. <i class="della">Al</i><i class="della"> fin y al postre </i>[Ac]. //<i class="della">De bon fin </i>‘provechosu, útil’ [Sm]: <i class="della">Na más que sea algu de bon fin </i>‘con tal que sía daqué de prove- chu’ [Sm]. //<i class="della">En</i> <i class="della">fin</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">en</i> <i class="della">pos</i> ‘en fin, en resumíes cuentes’ [Cv].///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Al</i> <i class="della">fin</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">caña</i> <i class="della">aparecen</i> <i class="della">las</i> <i class="della">truchas</i> [LC].
Final [Llg. Ay. Ri. Pr]: La fin del mundu [Ay]. 2. Oxetivu [Ri]. usque in finem de illa aqua 1207 [LRCourias/75] in fine de bago de Otero 1209(or.) [ACL/196] a la fin del primero traer uuestro cuerpo 1245(or.) [MSAH- V/237] por fin de plazer de ambas las partes 1246(or.) [MSAH- V/240] despues de duas fines de ambos 1255 (s. XV) [ACL/226] morio enna fin de agosto 1266(or.) [ACL/430] enna fin de agosto 1266(or.) [ACL/438] a uuestra ffin que nos dexedes el monesterio llibre e quito 1297(or.) [MSAH-V/566] ata enna fin [FZ (FFLL)] cosas que deuen lexar en el logar en fin de la rienda 1313(or.) [MV/100] en fin de la rienda develo dexar bien mantenido e adobado 1349(or.) [SP-II/266] fiz enna fin desta ordenacion mio signo 1352(or.) [CLO/166] dos bues que devemos dexar en fin del tienpo 1364(or.) [SP- II/406] enna fin del tienpo devemoslo dexar refecho e adobado 1366(or.) [SP-II/412] vna procuracion de la qual fica el trasllado ena fin desta carta 1374(or.) [SB/295] el trasllado dellas sera escripto adelantre en la fin desta carta 1395(or.) [SP-III/101] por fin e muerte de Loys Gonzalez clerigo 1402(or.) [SB/305] el trasllado sera escripto en la fin desta carta 1414(or.) [SP- III/199] del qual poder sera el trasllado en el fin de esta carta 1429(or.) [SP-III/293] en el fin de cada plana e non enpiesca lo escripto 1446(or.) [MV/375] e ela fin de cada una dellas una rubrica de las de 1452 (t.1479) [SP-IV/45] el trasllado del qual sera encorporado en fin de esta 1461(or.) [SP-IV/97] en fin de cada plana va una rubrica de las de 1465(or.) [VC- I/273] e en fin una sennal de mi rubrica 1483(or.) [SP-IV/241] en fin una sinnal de mi rubrica 1490(or.) [SP-IV/316] va rematado en fyn del abto primero do dyz 1493(or.) [SP- IV/355] la qual vaco e de presente esta vaca por fyn e muerte 1498(or.) [SP-IV/378] Cansóse por fin y postre [Ex Carlos III 109] Y pa fin y postre dió nel mesmu empeñu [Los Trataos 18]
  1. Final [Llg. Ay. Ri. Pr]: La fin del mundu [Ay]. 2. Oxetivu [Ri].
  2. Ri
  3. usque in finem de illa aqua
  4. 1207 LRCourias/75
  5. in fine de bago de Otero
  6. 1209(or.) ACL/196
  7. a la fin del primero traer uuestro cuerpo
  8. 1245(or.) MSAH- V/237
  9. por fin de plazer de ambas las partes
  10. 1246(or.) MSAH- V/240
  11. despues de duas fines de ambos
  12. 1255 (s. XV) ACL/226
  13. morio enna fin de agosto
  14. 1266(or.) ACL/430
  15. enna fin de agosto
  16. 1266(or.) ACL/438
  17. a uuestra ffin que nos dexedes el monesterio llibre e quito
  18. 1297(or.) MSAH-V/566
  19. ata enna fin
  20. FZ (FFLL)
  21. cosas que deuen lexar en el logar en fin de la rienda
  22. 1313(or.) MV/100
  23. en fin de la rienda develo dexar bien mantenido e adobado
  24. 1349(or.) SP-II/266
  25. fiz enna fin desta ordenacion mio signo
  26. 1352(or.) CLO/166
  27. dos bues que devemos dexar en fin del tienpo
  28. 1364(or.) SP- II/406
  29. enna fin del tienpo devemoslo dexar refecho e adobado
  30. 1366(or.) SP-II/412
  31. vna procuracion de la qual fica el trasllado ena fin desta carta
  32. 1374(or.) SB/295
  33. el trasllado dellas sera escripto adelantre en la fin desta carta
  34. 1395(or.) SP-III/101
  35. por fin e muerte de Loys Gonzalez clerigo
  36. 1402(or.) SB/305
  37. el trasllado sera escripto en la fin desta carta
  38. 1414(or.) SP- III/199
  39. del qual poder sera el trasllado en el fin de esta carta
  40. 1429(or.) SP-III/293
  41. en el fin de cada plana e non enpiesca lo escripto
  42. 1446(or.) MV/375
  43. e ela fin de cada una dellas una rubrica de las de
  44. 1452 (t.1479) SP-IV/45
  45. el trasllado del qual sera encorporado en fin de esta
  46. 1461(or.) SP-IV/97
  47. en fin de cada plana va una rubrica de las de
  48. 1465(or.) VC- I/273
  49. e en fin una sennal de mi rubrica
  50. 1483(or.) SP-IV/241
  51. en fin una sinnal de mi rubrica
  52. 1490(or.) SP-IV/316
  53. va rematado en fyn del abto primero do dyz
  54. 1493(or.) SP- IV/355
  55. la qual vaco e de presente esta vaca por fyn e muerte
  56. 1498(or.) SP-IV/378
  57. Cansóse por fin y postre
  58. Ex Carlos III 109
  59. Y pa fin y postre dió nel mesmu empeñu
  60. Los Trataos 18
Del llat. FĪNIS, -IS ‘llende’, ‘oxetu’, términu masculín y feme- nín (EM), representáu n’otres llingües romániques ya hispáni- ques (REW; DEEH). N’ast. apaez tamién n’amestanza cola preposición per- (PE2 s. v. perfín). Sobro fin ‘lo sumo’, ‘lo per- fecho’ (DCECH s. v. fino) siguió l’ax. finu ‘sutil’ (cfr.) y d’ehí un verbu afinar 1 (cfr.) d’u se fexo l’incoativu afinecer (cfr.). Tamién sol ast. fin ‘la terminación’, sol que se fexo ast. afina- mientu (cfr.), algamóse’l verbu afinar 2 o finar (cfr.) y tamién l’incoativu fenecer(cfr.) anque ésti pue entendese como inco- ativu de finire onde ha alvertise la fácil fusión de dambos.
finable
📖: finable
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. finable
Acabable [JH].
  1. 1. Acabable [JH].
Quiciabes d’un ax. *FINĀBILIS, -E.
final, la
📖: final
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">el final</i>(TEST)
  1. final
  2. Cast
  3. <i class="della">el final</i
[Cueva (Sl)]: A la final [Cueva (Sl)].
  1. 1. [Cueva (Sl)]: <i class="della">A</i> <i class="della">la</i> <i class="della">final </i>[Cueva (Sl)].
Del llat. serondu FINĀLIS, E ‘final’, ‘propiu de la llende’ (EM; ABF), con nominalización.
finambre, el*
📖: finambre
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
“Tobillines, frutu montés, de color encarnao, como los <i class="della">finam- </i><i class="della">bres</i>” [Ar]. Quiciabes sía un deriváu del llat. <i class="della">filum</i>, *FILAMEN, -INIS en re- ferencia a un conxuntu de filos. De ser asina ye claro qu’ufre l’influxu fónicu del cast. -<i class="della">ambre</i>(TEST)
  1. finambre
  2. “Tobillines, frutu montés, de color encarnao, como los <i class="della">finam- </i><i class="della">bres</i>”
    • Ar
  3. Quiciabes sía un deriváu del llat
  4. <i class="della">filum</i>, *FILAMEN, -INIS en re- ferencia a un conxuntu de filos
  5. De ser asina ye claro qu’ufre l’influxu fónicu del cast
  6. -<i class="della">ambre</i
y un tracamundiu de l-n.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. y un tracamundiu de <i class="della">l-n</i>.
“finamiento”
📖: “finamiento”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">a</i>(TEST)
  1. “finamiento”
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">a</i
finamiento de Dominico Pascualiz 1211(or.) [SV/66]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">finamiento</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Dominico</i> <i class="della">Pascualiz</i> 1211(or.) [SV/66]
a nostro finamento 1224(or.) [MCar-I/151] so anniuersario al dia de so finamiento 1236(or.) [MSAH- V/213] pues de mio ffinamiento ffique livre et quita 1249 (or.) [VVS/128] quando acaezir mio finamiento meter mio corpo enna claus- tra 1262(or.) [ACL/389] desde mio finamento delantre de mio juro sea remouida e de- rrayda 1270(or.) [ACL-VIII/6] Dios perdone ¬ a finamiento della fico a mi en mia partida 1273 [DCO-II/108] que nos fagades en eniuerssaria despues nuestro finamiento e misa de conuiento 1276(or.) [SV-IV(2)/60] nos soterredes a nostro finamiento enna canoniga de la ygle- sia 1286 [DCO-II/144] a mio finamiento me faga soterrar en la eglesia de Leon 1286(or.) [ACL-VIII/284] amiententme en missa de conuento cada ano a dia de mio fi- namiento 1292(or.) [SV-IV(1)/79] a mio finamiento que me soterredes en el monesterio finando yo 1295(or.) [SV-IV(1)/77] que_me amienten e fagan tanner por mi el dia de mio fina- miento 1297(or.) [ACL-VIII/490] en dia del finamiento de donna Teresa madrastra del sobre- dicho Alffonsso Iohan 1298(or.) [ACL-VIII/497] a so finamiento della si por aventura Dios quesier que aya 1303 [ACL-IX/58] despoys de mio finamento 1395 [Espinareda/188] ella enterrada e sos devedas e enxegas de su finamiento fecho 1403(or.) [VC-II/99] los vos dexardes a dia de vuestro finamiento 1443(or.) [MC- II/352]
  1. a nostro finamento
  2. 1224(or.) MCar-I/151
  3. so anniuersario al dia de so finamiento
  4. 1236(or.) MSAH- V/213
  5. pues de mio ffinamiento ffique livre et quita
  6. 1249 (or.) VVS/128
  7. quando acaezir mio finamiento meter mio corpo enna claus- tra
  8. 1262(or.) ACL/389
  9. desde mio finamento delantre de mio juro sea remouida e de- rrayda
  10. 1270(or.) ACL-VIII/6
  11. Dios perdone ¬ a finamiento della fico a mi en mia partida
  12. 1273 DCO-II/108
  13. que nos fagades en eniuerssaria despues nuestro finamiento e misa de conuiento
  14. 1276(or.) SV-IV(2)/60
  15. nos soterredes a nostro finamiento enna canoniga de la ygle- sia
  16. 1286 DCO-II/144
  17. a mio finamiento me faga soterrar en la eglesia de Leon
  18. 1286(or.) ACL-VIII/284
  19. amiententme en missa de conuento cada ano a dia de mio fi- namiento
  20. 1292(or.) SV-IV(1)/79
  21. a mio finamiento que me soterredes en el monesterio finando yo
  22. 1295(or.) SV-IV(1)/77
  23. que_me amienten e fagan tanner por mi el dia de mio fina- miento
  24. 1297(or.) ACL-VIII/490
  25. en dia del finamiento de donna Teresa madrastra del sobre- dicho Alffonsso Iohan
  26. 1298(or.) ACL-VIII/497
  27. a so finamiento della si por aventura Dios quesier que aya
  28. 1303 ACL-IX/58
  29. despoys de mio finamento
  30. 1395 Espinareda/188
  31. ella enterrada e sos devedas e enxegas de su finamiento fecho
  32. 1403(or.) VC-II/99
  33. los vos dexardes a dia de vuestro finamiento
  34. 1443(or.) MC- II/352
Cfr. finar.
finanza, la
📖: finanza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Fallecimientu [JH]. En rellación col verbu <i class="della">finar</i>(TEST)
  1. finanza
  2. Fallecimientu
    • JH
  3. En rellación col verbu <i class="della">finar</i
(cfr.), con suf. popular -anza. Cfr. finar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.), con suf. popular -<i class="della">anza</i>. Cfr<i class="della">.</i> <i class="della">finar</i>.
finar
📖: finar
🏗️: NO
✍️: NO
<afinar [JH].>(TEST)
  1. finar
    • Ay
    • Ri
  2. afinar
    • JH
Acabar [V1830. FCai]: Finóse [FCai]. 2. Morrer [Ay. Ri. V1830. JH]: Finó mui l.lueo [Ay].
  1. 1. Acabar [V
  2. 2. FCai]: <i class="della">Finóse</i> [FCai].
  3. 3. Morrer [Ay. Ri. V
  4. 4. JH]: <i class="della">Finó</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">l.lueo</i> [Ay].
a) per illum uallinum et finitse In Illa riba 971 (or.) [SV] quomodo reuerte ad aiuso per illa kanar et finesse in mare 1157(or.) [SV/407] finaront sen fillos ¬ heredaront ael que yera maes so propin- quo herederu 1258 [DCO-II/50] la tenia atal dia que fino 1255(or.) [ACL/268] desque uos finardes 1260(or.) [ACL/366] ¬ des_que fino el decho Pedro Periz Marannes sua muller 1261 [DCO-II/69] pora ensetas del obispo que finara mayormente 1269 [DCO- II/98] que ffagan por mio padre aniuerssario el dia que el ffino 1270(or.) [ACL-VIII/8] e por mi el dia que yo finar cada anno 1270(or.) [ACL- VIII/8], etc. fino ante que yo et enuielli lo pedir ¬ sua muller 1289 [DCO- II/156] ssi acaetier que yo ffinas en tienpo que ouies duas collechas 1289 [DCO-II/158] No hay quian pueda esperar otra nuiche sin fináse [HyL 30] Ansí de los que finaron como de los q’ora son [Romance Sta. Eulalia 45] El mundu parez finar [Batalla C 222] Quexes del que va á finar [Batalla C 228] b) Tan triste ye el finar de enamorados [HyL 33] D’una formación sol continuador ast.
  1. a) per illum uallinum et finitse In Illa riba
  2. 971 (or.) SV
  3. quomodo reuerte ad aiuso per illa kanar et finesse in mare
  4. 1157(or.) SV/407
  5. finaront sen fillos ¬ heredaront ael que yera maes so propin- quo herederu
  6. 1258 DCO-II/50
  7. la tenia atal dia que fino
  8. 1255(or.) ACL/268
  9. desque uos finardes
  10. 1260(or.) ACL/366
  11. ¬ des_que fino el decho Pedro Periz Marannes sua muller
  12. 1261 DCO-II/69
  13. pora ensetas del obispo que finara mayormente
  14. 1269 DCO- II/98
  15. que ffagan por mio padre aniuerssario el dia que el ffino
  16. 1270(or.) ACL-VIII/8
  17. e por mi el dia que yo finar cada anno 1270(or.) [ACL- VIII/8], etc. fino ante que yo et enuielli lo pedir ¬ sua muller
  18. 1289 DCO- II/156
  19. ssi acaetier que yo ffinas en tienpo que ouies duas collechas
  20. 1289 DCO-II/158
  21. No hay quian pueda esperar otra nuiche sin fináse
  22. HyL 30
  23. Ansí de los que finaron como de los q’ora son
  24. Romance Sta. Eulalia 45
  25. El mundu parez finar
  26. Batalla C 222
  27. Quexes del que va á finar
  28. Batalla C 228
  29. b) Tan triste ye el finar de enamorados
  30. HyL 33
  31. D’una formación sol continuador ast.
del llat. FINIS ‘llende’ (EM) > ast. fin (cfr.) → finar destremándose asina de *finir, esixíu pol participiu finíu (cfr.), una espresión etimolóxica que sigue al llat. FINĪRE (REW). Con finar guarda rellación la for- mación finamientu (cfr.), finanza (cfr.). La nominalización del verbu finar alviértese na documentación (§b). L’alverbiu en -ĪBĪLĪS ye responsable del ast. finible (cfr.). L’ast. finanza (cfr.) en rellación cola terminoloxía económica paez provenir del francés.
fináu, ada, ao
📖: fináu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<+finéu [Ay. Ll]. +afinéu [ y Ay].>(TEST)
  1. fináu
  2. finéu metafonía
    • Ay
    • Ll
  3. afinéu metafonía
    • y Ay
Cast. finado [Ay. JH]. 2. Esblanquisnáu, descoloríu, medio muertu [Ll]. //Quear finéu ‘quedar pálidu de terror o por en- fermedá’ [Ay].
  1. 1. Cast. <i class="della">finado </i>[Ay. JH].
  2. 2. Esblanquisnáu, descoloríu, medio muertu [Ll]. //<i class="della">Quear finéu </i>‘quedar pálidu de terror o por en- fermedá’ [Ay].
qui quisier yr fazer onra al finado que lieue antessi candelas 1245 [Ordenances/35] qui a esti staulicimiento quisier passar de la cera del finado 1245 [Ordenances/35] nen pariente del finado nen nengun otru uizino de la uilla1245 [Ordenances/35] si ela for finada denlos al conuento 1252(or.) [MCar-I/308] despues que todos tres fordes finados fique todo liure 1263 [DCO-II/72] la una persona finada fique ennas duas 1263(or.) [ACL/396] Rrodrigo Alfonsso so fiyo que ye finado 1263(or.) [ACL/396] pierdan todo aquello que deuian auer de buenas de aquel fi- nado 1267 (s. XIII?) [ACL/472] soterrar en la eglesia dientro algun omne finado 1267 (s. XIII?) [ACL/473] la parte del obispo don Pedro que yera finado 1269 [DCO- II/98] Adrian Martint yera finado e los judios tenianye ya tomado todo 1277(or.) [ACL-VIII/150] si dalguno destos clerigos foren finados ho ovieren otros ne- gocios 1280(or.) [CLO/96] los finados que por esta razon se dexan de soterrar en_suas parrochias 1288(or.) [ACL-VIII/334] dixo que lo oyra dizir a Iohan de Veluui que ye finado1289 [PAUviéu/112] ora que yera ffinado ¬ ellos yeren vigarios de la racion 1291 [DCO-II/172] nos enuiaron dizer commo don Ordonno yera finado 1297 [DCO-II/198] el panno que viene sobre los finados 1385 [Parroquies/191] e mas le ensignedes la vigilia de finados e las çinco estorias 1471 (or.) [VC-II/221] Pp. de finar.
  1. qui quisier yr fazer onra al finado que lieue antessi candelas
  2. 1245 Ordenances/35
  3. qui a esti staulicimiento quisier passar de la cera del finado
  4. 1245 Ordenances/35
  5. nen pariente del finado nen nengun otru uizino de la uilla
  6. 1245 Ordenances/35
  7. si ela for finada denlos al conuento
  8. 1252(or.) MCar-I/308
  9. despues que todos tres fordes finados fique todo liure
  10. 1263 DCO-II/72
  11. la una persona finada fique ennas duas 1263(or.) [ACL/396] Rrodrigo Alfonsso so fiyo que ye finado 1263(or.) [ACL/396] pierdan todo aquello que deuian auer de buenas de aquel fi- nado
  12. 1267 (s. XIII?) ACL/472
  13. soterrar en la eglesia dientro algun omne finado
  14. 1267 (s. XIII?) ACL/473
  15. la parte del obispo don Pedro que yera finado
  16. 1269 DCO- II/98
  17. Adrian Martint yera finado e los judios tenianye ya tomado todo
  18. 1277(or.) ACL-VIII/150
  19. si dalguno destos clerigos foren finados ho ovieren otros ne- gocios
  20. 1280(or.) CLO/96
  21. los finados que por esta razon se dexan de soterrar en_suas parrochias
  22. 1288(or.) ACL-VIII/334
  23. dixo que lo oyra dizir a Iohan de Veluui que ye finado
  24. 1289 PAUviéu/112
  25. ora que yera ffinado ¬ ellos yeren vigarios de la racion
  26. 1291 DCO-II/172
  27. nos enuiaron dizer commo don Ordonno yera finado
  28. 1297 DCO-II/198
  29. el panno que viene sobre los finados
  30. 1385 Parroquies/191
  31. e mas le ensignedes la vigilia de finados e las çinco estorias
  32. 1471 (or.) VC-II/221
  33. Pp. de finar.
finca, la
📖: finca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<cinca [Ac. Ay. y Tb. y Bab. VCid]. /////el finca [LV].>(TEST)
  1. finca
    • Pa
    • Tb
    • Ri
  2. cinca
    • Ac
    • Ay
    • y Tb
    • y Bab
    • VCid
  3. el finca dudoso (certainty = baxa)
    • LV
Cast. finca [Pa. Ac. Tb. Bab]. Propiedá de curtia estensión que suel formar parte d’una casería [R]. Prau o tierra de llabranza [Pa]. Propiedá rústica o urbana [Ri]. 2. Cast. hincapié [JH]:
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">finca </i>[Pa. Ac. Tb. Bab]. Propiedá de curtia estensión que suel formar parte d’una casería [R]. Prau o tierra de llabranza [Pa]. Propiedá rústica o urbana [Ri].
  3. 2. Cast. <i class="della">hincapié</i> [JH]:
Fer finca [JH]. 3. El primer bolu de la fila que ta al llau del cuatro [LV. R]. Bolu más delgáu que s’alluga’l primeru na fila izquierda [Sm]. Primer bolu de la fila que ta del llau del bichi (si se tira val cero la tirada) [Ay. Tb]. Primer bolu pela iz- quierda (si se xuega a la mano) o pela derecha (si se xuega al pulgar) que tiráu cuando se tira (non cuando se birla) nun cuenta, ye nula la tirada [Lln (S)]. Bolu más pequeñu nel xuegu [Uv]. 4. Xugada ensin valor nel xuegu de los bolos [Vg]. Xu- gada nula (nos bolos) por cayer la bola fuera del castru [Llomb]. (Nel xuegu de los bolos cuando la bola cai fuera del castru) l’aición de nun acertar a los bolos [Pzu]. 5. Bola que cai fuera del castru [Bab]. Bola que nun tira nengún bolu pa- sando pel castru [Bard]. Bola que llanzada dende la mano pasa pel castru ensin tirar nengún bolu [Mar]. Bola que nun fai tan- tos o porque nun entra nel castru o porque da al primer bolu de la fila más averada al bolu pequeñu [VCid]. //{“Cinca - poner la cabeza cerca del suelo y dar un columbrón. (O la cinca car- nera)”(sic) [Bard.} //Bolo la cinca ‘primer bolu de la fila; al llau d’ella ta’l miche’ [VCid]. //La finca cabiella ‘vuelta’l gatu’ [Ca (LBlanco]. //La finca forcá ‘vuelta’l gatu’ [Ca (LBlanco)]. //La finca forcadiella ‘vuelta’l gatu’ [Po (LBlanco)]. //La finca forqueta ‘vuelta’l gatu’ [Ca, Pi (LBlanco)]. ño afayo suelu ñin en qué fer finca [D] -/X.Xovellanos (Busto)1790 [Elexía/150] Ñin me puedo allegrar, ñin ye posible q’afaye suelu, ñin en que fer finca [Fiestas Coronación 182] no podrá ninguno arrancar ni allendar ni en sus fincas 1886 [Porrúa/193] queda prohibido alindar toda clase de fincas 1892 [Po- rrúa/207] Les posibles diverxencies na definición podríen debese a les destremaes modalidaes de boleres y tipos de xuegu de bolos del Norte y Sur del territoriu. La finca nel xuegu de los bolos (aceiciones §3-4-5) ha entendese como ‘la muerte’, ‘la llende’, ‘lo que xebra (lo bono de lo malo, lo permitío de lo non per- mitío)’, ‘lo que toca lo que nun ta permitío’; nesi sen paez un deverbal del verbu fincar (cfr.). Eso mesmo val pa l’aceición §1 onde ast. finca debe entendese, etimolóxicamente, tamién como ‘lo que toca a la casa y tien finxos o muñones que dixe- bren’. En tou casu trátase d’una nominalización del femenín del participiu fuerte de fincar (cfr. fincu, a, o). Del participiu débil nominalizáu tenemos fincada (cfr.). Otru deverbal pero del infinitivu atópase nel oriente h.inque (cfr. finque). Dende finca féxéronse les formaciones fincabilidá (cfr.), fincable (cfr.).
  1. Fer finca [JH]. 3. El primer bolu de la fila que ta al llau del cuatro [LV. R]. Bolu más delgáu que s’alluga’l primeru na fila izquierda [Sm]. Primer bolu de la fila que ta del llau del bichi (si se tira val cero la tirada) [Ay. Tb]. Primer bolu pela iz- quierda (si se xuega a la mano) o pela derecha (si se xuega al pulgar) que tiráu cuando se tira (non cuando se birla) nun cuenta, ye nula la tirada [Lln (S)]. Bolu más pequeñu nel xuegu [Uv]. 4. Xugada ensin valor nel xuegu de los bolos [Vg]. Xu- gada nula (nos bolos) por cayer la bola fuera del castru [Llomb]. (Nel xuegu de los bolos cuando la bola cai fuera del castru) l’aición de nun acertar a los bolos [Pzu]. 5. Bola que cai fuera del castru [Bab]. Bola que nun tira nengún bolu pa- sando pel castru [Bard]. Bola que llanzada dende la mano pasa pel castru ensin tirar nengún bolu [Mar]. Bola que nun fai tan- tos o porque nun entra nel castru o porque da al primer bolu de la fila más averada al bolu pequeñu [VCid]. //{“Cinca - poner la cabeza cerca del suelo y dar un columbrón. (O la cinca car- nera)”(sic) [Bard.} //Bolo la cinca ‘primer bolu de la fila; al llau d’ella ta’l miche’ [VCid]. //La finca cabiella ‘vuelta’l gatu’ [Ca (LBlanco]. //La finca forcá ‘vuelta’l gatu’ [Ca (LBlanco)].
  2. Ca (LBlanco)
  3. //La finca forcadiella ‘vuelta’l gatu’ [Po (LBlanco)]. //La finca forqueta ‘vuelta’l gatu’ [Ca, Pi (LBlanco)]. ño afayo suelu ñin en qué fer finca [D] -/X.Xovellanos (Busto)
  4. 1790 Elexía/150
  5. Ñin me puedo allegrar, ñin ye posible q’afaye suelu, ñin en que fer finca
  6. Fiestas Coronación 182
  7. no podrá ninguno arrancar ni allendar ni en sus fincas
  8. 1886 Porrúa/193
  9. queda prohibido alindar toda clase de fincas
  10. 1892 Po- rrúa/207
  11. Les posibles diverxencies na definición podríen debese a les destremaes modalidaes de boleres y tipos de xuegu de bolos del Norte y Sur del territoriu. La finca nel xuegu de los bolos (aceiciones §3-4-5) ha entendese como ‘la muerte’, ‘la llende’, ‘lo que xebra (lo bono de lo malo, lo permitío de lo non per- mitío)’, ‘lo que toca lo que nun ta permitío’; nesi sen paez un deverbal del verbu fincar (cfr.). Eso mesmo val pa l’aceición
  12. §1 onde ast. finca debe entendese, etimolóxicamente, tamién como ‘lo que toca a la casa y tien finxos o muñones que dixe- bren’. En tou casu trátase d’una nominalización del femenín del participiu fuerte de fincar (cfr. fincu, a, o). Del participiu débil nominalizáu tenemos fincada (cfr.). Otru deverbal pero del infinitivu atópase nel oriente h.inque (cfr. finque). Dende finca féxéronse les formaciones fincabilidá (cfr.), fincable (cfr.).
fincabilidá, la
📖: fincabilidá
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Conxuntu de finques [Tb]: <i class="della">¡Menuda fincabilidá qu’hai nesa </i><i class="della">l.ladera!</i>(TEST)
  1. fincabilidá
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident>Conxuntu de finques [Tb]: <i class="della">¡Menuda fincabilidá qu’hai nesa </i><i class="della">l.ladera!</i
[Tb].
  1. 1. [Tb].
Cfr. finca.
  1. Cfr. finca.
fincable
📖: fincable
🏗️: NO
✍️: NO
Restante, lo que queda [JH. R]: <i class="della">Ell fincable de llos bienes fo </i><i class="della">tanto</i>(TEST)
  1. fincable
  2. Restante, lo que queda [JH. R]: <i class="della">Ell fincable de llos bienes fo </i><i class="della">tanto</i
[JH].
  1. 1. [JH].
et lo al fyncable que pertenesçe al dicho monesterio 1477 [MB/334]
  1. et lo al fyncable que pertenesçe al dicho monesterio
  2. 1477 MB/334
Cfr. finca.
“fincada”
📖: “fincada”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">outra</i>(TEST)
  1. “fincada”
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">outra</i
terra a las regeras entre las matas con sua fincada
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">terra</i> <i class="della">a</i> <i class="della">las</i> <i class="della">regeras</i> <i class="della">entre</i> <i class="della">las</i> <i class="della">matas</i> <i class="della">con</i> <i class="della">sua</i> <i class="della">fincada</i>
1286 [Espinareda/48] outra sorte de terra con sua fincada que iaz a las perales 1286 [Espinareda/48]
  1. 1286 Espinareda/48
  2. outra sorte de terra con sua fincada que iaz a las perales
  3. 1286 Espinareda/48
Cfr. finca.
fincador, ora
📖: fincador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
Que <i class="della">finca</i>(TEST)
  1. fincador
    • Md
  2. Que <i class="della">finca</i
o enconta o sofita [Md].
  1. 1. o enconta o sofita [Md].
Cfr. fincar.
fincadura, la
📖: fincadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Encontu, lo que val p’apoyase o sostener [Md]. Cast. <i class="della">hinca- </i><i class="della">dura</i>(TEST)
  1. fincadura
  2. Encontu, lo que val p’apoyase o sostener
    • Md
  3. Cast
  4. <i class="della">hinca- </i><i class="della">dura</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Un compuestu ye ast. desfincadura (cfr.). Cfr. fincar.
fincamientu, l’*
📖: fincamientu
🔤: , l’*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 l’
<afincamientu [JH].>(TEST)
  1. fincamientu
  2. afincamientu
    • JH
Cast. afincamiento, ahínco, [JH]. 2. Apremiu, congoxa, aflic- ción [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">afincamiento</i>, <i class="della">ahínco</i>, [JH].
  2. 2. Apremiu, congoxa, aflic- ción [JH].
uos dexar a mio fincamiento o la mi capiella 1284 [MSAH- V/446]
  1. uos dexar a mio fincamiento o la mi capiella
  2. 1284 MSAH- V/446
Cfr. fincar.
fincar
📖: fincar
🏗️: NO
✍️: NO
<afincar [Llg. y Ri. y Sm. y Pr. Bard. y Pzu. y JH. JS]. h.incar [Pa. y Mar]. /////acincar [Ac. Llg. Bab. Bard]. cincar [y Cp. Ac. Sb. y Ay. Qu. y Tb. An. Gr. y Cv. Vd. y Tox. Oc. /y Eo/. Arm. y Mar. VCid. DA].>(TEST)
  1. fincar
    • Cg
    • Cp
    • Ay
    • Sm
    • Pr
    • Cv
    • PVieya
    • Ri
    • Sr
    • Md
  2. afincar
    • Llg
    • y Ri
    • y Sm
    • y Pr
    • Bard
    • y Pzu
    • y JH
    • JS
  3. h.incar
    • Pa
    • y Mar
  4. acincar dudoso (certainty = baxa)
    • Ac
    • Llg
    • Bab
    • Bard
  5. cincar
    • y Cp
    • Ac
    • Sb
    • y Ay
    • Qu
    • y Tb
    • An
    • Gr
    • y Cv
    • Vd
    • y Tox
    • Oc
    • /y Eo/
    • Arm
    • y Mar
    • VCid
    • DA
Cast. hincar [Pa. Cb. Cg. Cp. Sb. Ay. Ar. Sm. Bab. Pzu. As. Pr. Pr (Cv). Cv. Tox. Vd. PVieya. /Eo/. Mar]: Onde pon los güeyos cinca los caniles [LC]. Espetar [Ac. Ay. PSil]: Cinca eso ahí [Ac]. Presionar p’abaxo [Llg]. Clavar en suelu dalgún oxetu aguzáu [Bab. Bard. Arm]. Clavar una cosa n’otra [Tor]. Espetar un bárganu o bien otra cosa en suelu [Ri]. Clavar, su- xetar [Ay. JH]. Apertar col pie o mano [DA]. Calcar col pie pa que se clave daqué [Sr]. Encontar, facer qu’una cosa descanse n’otra [Md]. Encontar col cayáu o daqué asemeyao [Cv]. En- contar [Gr. Pzu (afincar). Vd. Tox. /Eo/, facer fuerza [JS]: La xata nun cinca una pata [Gr]. Posar llixeramente daqué en //Fincala ‘morrer’ [PSil]. //Mandil fincáu ‘mandil recoyíu pela cintura’ [Cb].
  1. 1. Cast. <i class="della">hincar </i>[Pa. Cb. Cg. Cp. Sb. Ay. Ar. Sm. Bab. Pzu. As. Pr. Pr (Cv). Cv. Tox. Vd. PVieya. /Eo/. Mar]: <i class="della">Onde</i> <i class="della">pon</i> <i class="della">los</i> <i class="della">güeyos cinca los caniles </i>[LC]. Espetar [Ac. Ay. PSil]: <i class="della">Cinca eso</i> <i class="della">ahí</i> [Ac]. Presionar p’abaxo [Llg]. Clavar en suelu dalgún oxetu aguzáu [Bab. Bard. Arm]. Clavar una cosa n’otra [Tor]. Espetar un bárganu o bien otra cosa en suelu [Ri]. Clavar, su- xetar [Ay. JH]. Apertar col pie o mano [DA]. Calcar col pie pa que se clave daqué [Sr]. Encontar, facer qu’una cosa descanse n’otra [Md]. Encontar col cayáu o daqué asemeyao [Cv]. En- contar [Gr. Pzu (<i class="della">afincar</i>). Vd. Tox. /Eo/, facer fuerza [JS]: <i class="della">La xata</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">cinca</i> <i class="della">una</i> <i class="della">pata</i> [Gr]. Posar llixeramente daqué en //<i class="della">Fincala </i>‘morrer’ [PSil]. //<i class="della">Mandil fincáu </i>‘mandil recoyíu pela cintura’ [Cb].
(or.) [FX/108] si la madre ficar vilva s. XIII (or.) [FX/151] las piedras que foron ficadas per sinales s. XIII (or.) [FX/333] b) cicant tres hereditates por partir 1200(or.) [SV/576] c) la otra metad finque a nostros fiyos 1251 (or.) [VVS/131] la otra cannama que ay finca en Çenbranos 1251 (s. XV) [ACL/187] ne migaya non finco por pagar 1262 (or.) [VVS/133] los otros tres reçiellos que fincavan en conplimiento de los dichos 1399(or.) [VC-II/29] e finque abierta por quanto es salido del pueblo de Llamas 1489(or.) [VC-II/278] las bacas que fincaron de Mayor Ferrandez baquera que Dios aya 1494(or.) [VC-II/344] - declaración’ [JH]. Cast. hincarse [Pzu]. ‘encontase’ [Pzu]. a) per ubi illos moliones fico quo Obequo et Lalano 1001 [ODueñas/187] alia quarta et uno quinto et medio qui fico de illa quarta 1098 (s. XII) [SV/201] si nullus de illis migrar aquel ke ficar vivo contener illa casa 1211(or.) [SV/66] a nostra morte fiquar quito a Sancto Vincenti- 1211(or.) [SV/66] ela otra fica eno sandero 1239(or.) [ACL/66] ne migala non fica por dar 1240(or.) [ACL/68] ne migala non fico por dar 1240(or.) [ACL/70] esta hereditate que fique en mias hermanas et en mios sobri- nos 1240(or.) [MCar-I/244] fincando el pie s. XVII [HyL/205] estacón reciamente fincado detrás para que los muchachos no lo arrinquen [Grangerías 720] fincar en el suelo estragal [Grangerías XVIII: 953] Fincando el pie [HyL 21] Tañe á la puerte y s’afinca [El Caballo 89] Donde el tronu se llevante/del Godu que fincó allá [Batalla CUADONGA 218] Y afincándose de xinoyos [San Mateo 5] Toes istes coses te daré si afincándote delantre de min me fe- xeres acatamientu [San Mateo 10] non si Cupido arteru d’ amor me fincó ‘l obleru [CUESTA(NB)/88] al mundo prebó que ‘n isti suelu ú ‘l ñeru fincó Dios [CUEST(CYC)/293] y al llado, da u’l gorgoxo cai lla fonte,/verís abierto a modo de montera/un grandísimo pozo, que Aqueronte,/anque afin- que so barca ña ribera/del Leteo y a Plutón mire lla cama,/ñon vería desbuchar tan grande llama [BAúxa, Sue- ños (Poesíes 187-192)] *AFFIGICĀRE (DEEH) aniciu del ast. aficar (cfr.). L’ast. conoz tamién, documentalmente, tanto la espresión ensin nasal, ficar (cfr.) como con nasal, fincar, anque namái se caltevo fincar (y afincar) lo mesmo que los términos rellacionaos etimolóxica- mente col verbu, asina afincadamente (cfr.), afincaderu (cfr.), afincanza (cfr.). A la vera alviértese la presencia de la variante oriental aspirada h.incar. Un tracamundiu fónicu de [f] col an- tecedente de [θ] yá s’alvierte en 1200 (cfr. b). Dende cincar foi posible una variación fónica chicar y chincar (cfr.). La pre- sencia y ausencia de la nasal vémosla tamién nel doblete de la mesma familia etimolóxica finxu (cfr.) y fixu. Un deverbal de la variante oriental h.incar → *ah.incar tenémoslu nel ast. ah.incu (cfr. afincu) y nel continuador del infinitivu h.inque (cfr. finque). Un compuestu de fincar ye tamién ast. desfincar (cfr.). En rellación etimolóxica con fincar ha citase fincador (cfr.), fincadura (cfr.), fincamientu (cfr.).
  1. (or.)
  2. FX/108
  3. si la madre ficar vilva s. XIII (or.)
  4. FX/151
  5. las piedras que foron ficadas per sinales s. XIII (or.)
  6. FX/333
  7. b) cicant tres hereditates por partir
  8. 1200(or.) SV/576
  9. c) la otra metad finque a nostros fiyos
  10. 1251 (or.) VVS/131
  11. la otra cannama que ay finca en Çenbranos
  12. 1251 (s. XV) ACL/187
  13. ne migaya non finco por pagar
  14. 1262 (or.) VVS/133
  15. los otros tres reçiellos que fincavan en conplimiento de los dichos
  16. 1399(or.) VC-II/29
  17. e finque abierta por quanto es salido del pueblo de Llamas
  18. 1489(or.) VC-II/278
  19. las bacas que fincaron de Mayor Ferrandez baquera que Dios aya
  20. 1494(or.) VC-II/344
  21. declaración’ [JH]. Cast. hincarse [Pzu]. ‘encontase’ [Pzu].
  22. Pzu
  23. a) per ubi illos moliones fico quo Obequo et Lalano
  24. 1001 ODueñas/187
  25. alia quarta et uno quinto et medio qui fico de illa quarta
  26. 1098 (s. XII) SV/201
  27. si nullus de illis migrar aquel ke ficar vivo contener illa casa
  28. 1211(or.) SV/66
  29. a nostra morte fiquar quito a Sancto Vincenti
  30. 1211(or.) SV/66
  31. ela otra fica eno sandero 1239(or.) [ACL/66] ne migala non fica por dar 1240(or.) [ACL/68] ne migala non fico por dar
  32. 1240(or.) ACL/70
  33. esta hereditate que fique en mias hermanas et en mios sobri- nos
  34. 1240(or.) MCar-I/244
  35. fincando el pie s. XVII
  36. HyL/205
  37. estacón reciamente fincado detrás para que los muchachos no lo arrinquen
  38. Grangerías 720
  39. fincar en el suelo estragal
  40. Grangerías XVIII: 953
  41. Fincando el pie
  42. HyL 21
  43. Tañe á la puerte y s’afinca
  44. El Caballo 89
  45. Donde el tronu se llevante/del Godu que fincó allá
  46. Batalla CUADONGA 218
  47. Y afincándose de xinoyos
  48. San Mateo 5
  49. Toes istes coses te daré si afincándote delantre de min me fe- xeres acatamientu
  50. San Mateo 10
  51. non si Cupido arteru d’ amor me fincó ‘l obleru
  52. CUESTA(NB)/88
  53. al mundo prebó que ‘n isti suelu ú ‘l ñeru fincó Dios
  54. CUEST(CYC)/293
  55. y al llado, da u’l gorgoxo cai lla fonte,/verís abierto a modo de montera/un grandísimo pozo, que Aqueronte,/anque afin- que so barca ña ribera/del Leteo y a Plutón mire lla cama,/ñon vería desbuchar tan grande llama
  56. BAúxa, Sue- ños (Poesíes 187-192)
  57. *AFFIGICĀRE (DEEH) aniciu del ast. aficar (cfr.). L’ast. conoz tamién, documentalmente, tanto la espresión ensin nasal, ficar (cfr.) como con nasal, fincar, anque namái se caltevo fincar (y afincar) lo mesmo que los términos rellacionaos etimolóxica- mente col verbu, asina afincadamente (cfr.), afincaderu (cfr.), afincanza (cfr.). A la vera alviértese la presencia de la variante oriental aspirada h.incar. Un tracamundiu fónicu de [f] col an- tecedente de [θ] yá s’alvierte en 1200 (cfr. b). Dende cincar foi posible una variación fónica chicar y chincar (cfr.). La pre- sencia y ausencia de la nasal vémosla tamién nel doblete de la mesma familia etimolóxica finxu (cfr.) y fixu. Un deverbal de la variante oriental h.incar → *ah.incar tenémoslu nel ast. ah.incu (cfr. afincu) y nel continuador del infinitivu h.inque (cfr. finque). Un compuestu de fincar ye tamién ast. desfincar (cfr.). En rellación etimolóxica con fincar ha citase fincador (cfr.), fincadura (cfr.), fincamientu (cfr.).
  58. θ
suelu [Cp. Ri. Tb. Oc]: Cincástete nuna tabla [Cp]. Tocar un oxetu [Ri]. Echase enriba, recostase [Tox]: Nun te cinques en mí [Tox]. Cargar sobro un puntu [R]. 2. Entibar, sofitar, estri- bar [Md. Min. /Mánt/]. 3. Tocar, algamar [Qu. Tb]: A ver si cincas onde la viga [Tb]: Tou ensin cincar nada [Tb]: Nun me cinques que nun me presta [Tb]. Arimar [An]: Cuandu la uvea rina cinca’l rabu [An]. 4. Trabayar, arimar el llombu [Mn]. 5. Poner los güeyos en dalguna cosa con insistencia [Sm]: En tol día nun fui pa fincal.les lus güechus [Sm]. 6. Mercar finques [/Eo/]. Facese dueñu de tierres [R]. Pertenecer [Qu]. 7. Facer mansión en dalgún paraxe [Cg. DA]. Establecese, quedar a vivir nun sitiu [Sm (afincar)]. Permanecer nun sitiu [Ac] mun- chu tiempu [Pr]: Afincáronse ya tópansi muchu bien [Pr]: Cín- case ahí y en tola tarde non se mueve del sitiu [Ac {acincar, en sen destremáu, defínese namái como ‘afincar’, a diferencia de cincar que se rexistra con dambes aceiciones}]. Quedar [JH. Tor] asitiáu nun sitiu [Ri]. 8. Permanecer una cosa nun sitiu [R]. 9. Aposentar [Ri]. 10. Dir a un sitiu onde nun se ye bien recibíu y asitiase nél [Pa]: H.incóse en casa los suegros y no hai quien la saque d’allá [Pa]. 11. Tirar contra la tierra, val- tar [JH]: D’un sopapu finquellu embaxo [JH]. 12. Tirar el finca cola bola llanzada dende’l tiru, de la que se diz que se finca [LV]. Pegar a la finca nel xuegu de los bolos (el resultáu de la tirada ye nulu) [Lln (S)]. 13. Morrer una suerte nel xuegu de los bolos [DA]. Facer cinca nel xuegu de los bolos [Vg]. Nun dar a los bolos [Pzu (fincar)]. Dexar la bola curtia, nel xuegu de los bolos, ensin qu’entre nel castru [Ar]. Nun facer nengún tantu nel xuegu de los bolos al quedar la bola detrás [PSil]. 14. Acabar, desaniciase una cosa [Ri. Cv]: La casa de fulanu cin- cóu [Cv]. 15. Morrer [Ri. Cv]: La tua vecina cincóu el picu [Cv]. 16. Cast. hacer hincapié [Vd]. 17. Poner(se) de rodíes [JS]. //-se ‘nun facer nengún tantu na xugada de los bolos’ [VCid]. ‘arrodiyase’ [Pr]. ‘afirmase, asegurase en daqué cosa pa tar firme, pa ratificase o caltenese constante nel so dichu o por esta nuestra constitucion non ficar nenguna dubda s. XIII Del llat. *FIGǏCĀRE, verbu con continuación románica ya his- pánica (REW) o bien de l’amestanza que se pervé en

  1. de parte ficasi eno exido de la uila 1240(or.) [MCar-I/240]
  2. 1240(or.) MCar-I/240
  3. el otro ganado que hy fficar 1244 (s. XIV) [ACL/119]
  4. 1244 (s. XIV) ACL/119
  5. pues de mio ffinamiento ffique livre et quita 1249 (or.) [VVS/128]
  6. 1249 (or.) VVS/128
  7. todavia fique esta carta en sua firmidume 1252 [SPM/412]
  8. 1252 SPM/412
  9. esti denadio fique firme e estaule facta karta de renembra- mento era 1256(or.) [SV-IV(2)/56]
  10. 1256(or.) SV-IV(2)/56
  11. se despos de uuestra morte se embargasse deue ficar a la egrisia 1260(or.) [ACL/366]
  12. 1260(or.) ACL/366
  13. ficar a mios criados 1260(or.) [ACL/374]
  14. 1260(or.) ACL/374
  15. ficaua el alcalde de fuera enna calle 1269 (s. XIII) [ACL/507]
  16. 1269 (s. XIII) ACL/507
  17. que fiquen los esteles en saluo et el muro contra fuera 1279 [AAU/293]
  18. 1279 AAU/293
  19. et desnuandosse en telas et ficauan comol dia que nascian et uestian elos elas sayas delas et elas elos delos
  20. s. XIII (Cas- tro 2001: 188)
  21. todos los poblos ficaban pobres s. XIII (or.)
  22. FX/15
  23. ela esposa que fica deve a aver la meatat s. XIII (or.)
  24. FX/108
fincáu, ada, ao
📖: fincáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ident class="della" level="1"></ident><ah.incáu [Lln].>(TEST)
  1. fincáu
  2. ident class="della" level="1"></ident><ah.incáu
    • Lln
Fitáu, claváu. 2. Duro (la tierra) [Lln]. fincau con pueblos y cuadrielles y noble prencipal del Pren- cipau 1891 [ACEVED(NB)/165] pueblu muy afayadizu fincau en una montaña [VAL- DES(NB)/179] pa qué sinón cantaba llevaba abondes penes fincades en el alma 1913 [EGªREN(NB)/280] Pp. de fincar (cfr.).
  1. Fitáu, claváu. 2. Duro (la tierra) [Lln]. fincau con pueblos y cuadrielles y noble prencipal del Pren- cipau
  2. 1891 ACEVED(NB)/165
  3. pueblu muy afayadizu fincau en una montaña
  4. VAL- DES(NB)/179
  5. pa qué sinón cantaba llevaba abondes penes fincades en el alma
  6. 1913 EGªREN(NB)/280
  7. Pp. de fincar (cfr.).
finchar
📖: finchar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">hinchar</i>(TEST)
  1. finchar
  2. Cast
  3. <i class="della">hinchar</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Verbu con curtiu usu n’ast. onde se prefier l’emplegu d’ast. inflar (cfr.), ast. (h)inchar (cfr.) [intSár]. Con too, la exis- tencia del verbu finchar nel dominiu ástur sofítase tamién pel participiu fincháu (cfr.) que, amás, cuenta con daqué asi- tiamientu lliterariu. Pa entender la nuesa f- podríamos facer casu a una indicación de Corominas-Pascual pa xustificar l’aspiración vieya nel aniciu del cast. hinchar; según ello habría almitise una metátesis de l’aspirada con aniciu na F de INFLARE, nuna dómina prelliteraria, d’u siguiría *inh´are > *hin´are > cast. (h)inchar (DCECH s. v. hinchar). Nun con- vence García de Diego cuando nagua por xustificar cast. fin- char, gall. fenchir por influxu de la f- de fartar (DEEH s. v. implere). Nel dominiu ástur conséñase’l participiu abocin- chao, -ada ‘con una gordura que nun paez normal nin niciu saludable’ [VCid], que s’entendió como un encruz de abo- targar y finchar (LLA s. v. abocinchado). ¿Podría almitise
  1. Verbu con curtiu usu n’ast. onde se prefier l’emplegu d’ast. inflar (cfr.), ast. (h)inchar (cfr.) [intSár]. Con too, la exis- tencia del verbu finchar nel dominiu ástur sofítase tamién pel participiu fincháu (cfr.) que, amás, cuenta con daqué asi- tiamientu lliterariu. Pa entender la nuesa f- podríamos facer casu a una indicación de Corominas-Pascual pa xustificar l’aspiración vieya nel aniciu del cast. hinchar; según ello habría almitise una metátesis de l’aspirada con aniciu na F de INFLARE, nuna dómina prelliteraria, d’u siguiría *inh´are >
  2. intSár
  3. *hin´are > cast. (h)inchar (DCECH s. v. hinchar). Nun con- vence García de Diego cuando nagua por xustificar cast. fin- char, gall. fenchir por influxu de la f- de fartar (DEEH s. v. implere). Nel dominiu ástur conséñase’l participiu abocin- chao, -ada ‘con una gordura que nun paez normal nin niciu saludable’ [VCid], que s’entendió como un encruz de abo- targar y finchar (LLA s. v. abocinchado). ¿Podría almitise
  4. VCid
ente nós un encruz del ast. cinchar (cfr.) cola familia de hin- char (cfr.)?
fincháu, ada, ao
📖: fincháu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<afincháu [y Oc]. ///finchado [Mar].>(TEST)
  1. fincháu
    • Oc
  2. afincháu
    • y Oc
  3. finchado infl. cast.
    • Mar
Presuntuosu, presumíu, pintureru [Oc]. Fachendosu, enchipáu, engreíu, empitisáu (un individuu) [Mar]. Xuanon muy finchau allegose a él mirolu co los güeyos es- pantaos 1851-1854 [M. Flórez/61] entóncenes muy finchau y com’ un fusu derechu subí unes escalerones 1852 [M. Flórez/17] lu llevaben muy finchau aunque ye mozu entoabía 1864 [MValdés/21]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Presuntuosu, presumíu, pintureru [Oc]. Fachendosu, enchipáu, engreíu, empitisáu (un individuu) [Mar]. <i class="della">Xuanon</i> <i class="della">muy</i> <i class="della">finchau</i> <i class="della">allegose</i> <i class="della">a</i> <i class="della">él</i> <i class="della">mirolu</i> <i class="della">co</i> <i class="della">los</i> <i class="della">güeyos</i> <i class="della">es-</i> <i class="della">pantaos</i> 1851-1854 [M. Flórez/61] <i class="della">entóncenes muy </i><i class="della">finchau</i><i class="della"> y com’</i> <i class="della">un fusu derechu subí unes</i> <i class="della">escalerones</i> 1852 [M. Flórez/17] <i class="della">lu</i> <i class="della">llevaben</i> <i class="della">muy</i> <i class="della">finchau</i> <i class="della">aunque</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">mozu</i> <i class="della">entoabía</i> 1864 [MValdés/21]
diz poniéndose muy finchau 1909 [VEYURES/23] Pp. de finchar (
  1. diz poniéndose muy finchau
  2. 1909 VEYURES/23
  3. Pp. de finchar (
cfr.).
fincia, la
📖: fincia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Trastada [Vg]. //<i class="della">De</i>(TEST)
  1. fincia
  2. Trastada
    • Vg
  3. <i class="della">De</i eonaviego
fincia ‘definitivamente’ [Bard. Mar]. //Venir d’afincia ‘venir a quedar’ [Alb].
  1. 1. <i class="della">fincia</i> ‘definitivamente’ [Bard. Mar]. //<i class="della">Venir</i> <i class="della">d’afincia</i> ‘venir a quedar’ [Alb].
Quiciabes sía un deverbal de FIGERE ‘fixar’ (EM), ¿con influxu de fingere?
fincón el
📖: fincón el
🏗️: NO
✍️: NO
<////h.incones [Os].>(TEST)
  1. fincón el
  2. h.incones variación de número
    • Os
Palu en forma d’espada pa xugar al xuegu del mesmu nome [Bab].
  1. 1. Palu en forma d’espada pa xugar al xuegu del mesmu nome [Bab].
2. Xuegu de rapazos en que cada xugador clava de golpe un palu afiláu nel tapín faciendo por tirar, al espetalu, dalgún de los yá espetaos (si lo llogra, el dueñu del palu tiráu tien un castigu) [Vg]. Xuegu, espeta palu [CSil]. //H.incones ‘los dos palos o postes verticales del carril’ [Os]. Aum. de finque (cfr.).
fincu, a, o*
📖: fincu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<finca [Lln].>(TEST)
  1. fincu
  2. finca
    • Lln
Nulu (nel xuegu de los bolos) [Lln]: La bola era finca [Lln].
  1. 1. Nulu (nel xuegu de los bolos) [Lln]: <i class="della">La</i> <i class="della">bola</i> <i class="della">era</i> <i class="della">finca</i> [Lln].
Continuador ax. del participiu fuerte de fincar (cfr.).
fineza, la
📖: fineza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">delicadeza</i>(TEST)
  1. fineza
    • Tb
  2. Cast
  3. <i class="della">delicadeza</i
[Tb]: Fui cortexar a Somiedu/ya estimánonmelu muitu/ya en pagu de la fineza/ mandánunme sacar cuitu [Tb].
  1. 1. [Tb]: <i class="della">Fui</i> <i class="della">cortexar</i> <i class="della">a</i> <i class="della">Somiedu</i>/<i class="della">ya</i> <i class="della">estimánonmelu</i><i class="della"> muitu</i>/<i class="della">ya</i> <i class="della">en</i> <i class="della">pagu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">fineza</i>/ <i class="della">mandánunme</i> <i class="della">sacar</i> <i class="della">cuitu</i> [Tb].
[DyE/196] Formación nominal sol ast. finu, a, o (
  1. DyE/196
  2. Formación nominal sol ast. finu, a, o (
lles fineces qu’ en mi viste -/Marirreguera (Viejo) s. XVII cfr.).
fin-fin, el
📖: fin-fin
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. fin-fin
Páxaru de color ceniza y que col so cantu anuncia la nieve [Ar].
  1. 1. Páxaru de color ceniza y que col so cantu anuncia la nieve [Ar].
Formación motivada pola onomatopeya del cantu que s’inter- preta como anunciu del fin, de la muerte.
finible
📖: finible
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. finible
Acabable [JH].
  1. 1. </b>Acabable [JH].
Cfr. finar.
finiquita, la*
📖: finiquita
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<feniquita [JH].>(TEST)
  1. finiquita
  2. feniquita
    • JH
Fin, términu, remate, consumación de dalguna cosa [JH]. //A la feniquita ‘a la conclusión’ [JH].
  1. 1. Fin, términu, remate, consumación de dalguna cosa [JH]. //<i class="della">A </i><i class="della">la</i> <i class="della">feniquita</i> ‘a la conclusión’ [JH].
Del mesmu aniciu que’l cast. finiquito de fin y quito ‘llibre, pagu d’una delda’ (DCECH s.v. fin), posible castellanismu.
finíu, ida, ío
📖: finíu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
Pp. de <i class="della">finir </i>{verbu que nun define} [JH]. 2. Acabáu, conclu- yíu [JH]. Del part. del llat. FINĪRE ‘llendar’, ‘desllindar’ (EM), verbu con descendientes románicos (REW) ya hispánicos (DEEH) que nel casu ast. *<i class="della">finir</i>(TEST)
  1. finíu
  2. {verbu que nun define}
  3. Pp
  4. de <i class="della">finir </i>
    • JH
  5. 2
  6. Acabáu, conclu- yíu
    • JH
  7. Del part
  8. del llat
  9. FINĪRE ‘llendar’, ‘desllindar’ (EM), verbu con descendientes románicos (REW) ya hispánicos (DEEH) que nel casu ast
  10. <i class="della">finir</i asterisco
foi sustituyíu por finar (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. foi sustituyíu por <i class="della">finar</i> (cfr.).
finolis
📖: finolis
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. finolis
    • Ay
Ridículamente finu [Ay. Llomb]. Posible castellanismu modernu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Ridículamente finu [Ay. Llomb]. Posible castellanismu modernu.
finomenales, los
📖: finomenales
🔤: , los
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

Frutu montés y comestible [Ar]. A lo meyor ye formación sobro *FILAMEN, -INIS>(TEST)
  1. finomenales
  2. Frutu montés y comestible
    • Ar
  3. A lo meyor ye formación sobro *FILAMEN, -INIS
ast. *filame (cfr. finambre) con incrementación abondativa en -al.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ast. *<i class="della">filame </i>(cfr. <i class="della">finambre</i>) con incrementación abondativa en -<i class="della">al</i>.
finque, el*
📖: finque
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.inque [VCid].>(TEST)
  1. finque
  2. h.inque
    • VCid
Xuegu de rapazos en que cada xugador clava de golpe un palu afiláu nel tapín, faciendo por tirar, al espetalu, dalgún de los yá espetaos enantes (si lo llogra, el dueñu del palu tiráu tien un castigu) [VCid].
  1. 1. Xuegu de rapazos en que cada xugador clava de golpe un palu afiláu nel tapín, faciendo por tirar, al espetalu, dalgún de los yá espetaos enantes (si lo llogra, el dueñu del palu tiráu tien un castigu) [VCid].
Deverbal del inf. de fincar (cfr. finca). El so aum. ye fincón (cfr.).
finsación, la
📖: finsación
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. finsación
Aición y efeutu de poner finsos o finxos [JH].
  1. 1. Aición y efeutu de poner finsos o finxos [JH].
Cfr. finxu.
finsador, ora, el/la
📖: finsador
🔤: , ora, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora,
(TEST)
  1. finsador
El qu’amoyona, desllindador [JH].
  1. 1. El qu’amoyona, desllindador [JH].
Cfr. finxu.
finsadura, la
📖: finsadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. finsadura
Aición y efeutu de finsar, amoyonamientu, desllinde [JH].
  1. 1. Aición y efeutu de <i class="della">finsar</i>, amoyonamientu, desllinde [JH].
Cfr. finxu.
finsamientu, el
📖: finsamientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. finsamientu
Amoyonamientu, acotamientu [JH].
  1. 1. Amoyonamientu, acotamientu [JH].
Cfr. finxu.
finsar
📖: finsar
🏗️: NO
✍️: NO
<afinsar [Cg. y JH].>(TEST)
  1. finsar
    • Uv
    • Pr
  2. afinsar
    • Cg
    • y JH
Amoyonar [Cg. Uv]. Acotar, poner señales o moyones nuna finca, poner finxos, cast. apear [JH]. Poner finxos [Pr]. //-se ‘tar quietu o fixu nun sitiu, ensin movese, como si fuera un finsu o finxu’ [JH].
  1. 1. Amoyonar [Cg. Uv]. Acotar, poner señales o moyones nuna finca, poner finxos, cast. <i class="della">apear </i>[JH]. Poner finxos [Pr]. //-<i class="della">se </i>‘tar quietu o fixu nun sitiu, ensin movese, como si fuera un <i class="della">finsu </i>o finxu’ [JH].
este heredamiento que ora nouamientre que lo ffinssaren he- rederos de granda 1289 [PAUviéu/113] preguntados quales foron aquellos que lo finssaren ho lo mandaren finssar 1289 [PAUviéu/113] los finssassen aquellos que finssados non yeran que sse con- tenian 1289 [PAUviéu/114] los juramentassen que los finssassen bien e fielmientre 1289 [PAUviéu/114] lo finssasen asi segund que iazia cannamo 1381 (t.) [SP- III/30] ero de Entrecuetos ... segund se finzo con su lantado de monno_a_monno 1448(or.) [SP-III/455] dichos terminos de Berros sy sabia por donde se determina- van e fiensavan 1480 [APEUSARIEG/131] lo finsaron por medio e fezieron dos paras en ella 1520(or.) [MV/586] las quales dichas heredades ... estaban por afensar y amo- jonar 1563 (c. XVIII) [MSPV/112] los lindes de los dichos terminos por dos partes finsandolos o amoxonandolos 1659 [OGPA/75] finseme frente el Conde [Relación de Festeyos 1857/126]
  1. este heredamiento que ora nouamientre que lo ffinssaren he- rederos de granda
  2. 1289 PAUviéu/113
  3. preguntados quales foron aquellos que lo finssaren ho lo mandaren finssar
  4. 1289 PAUviéu/113
  5. los finssassen aquellos que finssados non yeran que sse con- tenian
  6. 1289 PAUviéu/114
  7. los juramentassen que los finssassen bien e fielmientre
  8. 1289 PAUviéu/114
  9. lo finssasen asi segund que iazia cannamo
  10. 1381 (t.) SP- III/30
  11. ero de Entrecuetos ... segund se finzo con su lantado de monno_a_monno
  12. 1448(or.) SP-III/455
  13. dichos terminos de Berros sy sabia por donde se determina- van e fiensavan
  14. 1480 APEUSARIEG/131
  15. lo finsaron por medio e fezieron dos paras en ella
  16. 1520(or.) MV/586
  17. las quales dichas heredades ... estaban por afensar y amo- jonar
  18. 1563 (c. XVIII) MSPV/112
  19. los lindes de los dichos terminos por dos partes finsandolos o amoxonandolos
  20. 1659 OGPA/75
  21. finseme frente el Conde
  22. Relación de Festeyos 1857/126
Cfr. finxu. Un verbu contrapuestu a finsar ye l’ast. desfinsar (cfr.).
finsáu, ada, ao
📖: finsáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<finxáu [JH].>(TEST)
  1. finsáu
  2. finxáu
    • JH
Pp. de finsar. 2. Hincháu, presumíu [JH].
  1. 1. Pp. de <i class="della">finsar</i>.
  2. 2. Hincháu, presumíu [JH].
illam cortinam que iacet finsada circa villam de Frexno 1163(or.) [SV/451] detras so exido ata hu agora stat firmado & finzado & de- partido 1243 [DCO-V/25] fezieron del tres partidas que estan finssadas e la vna par- tida 1289 [PAUviéu/105] los finssassen aquellos que finssados non yeran que sse con- tenian 1289 [PAUviéu/114] con so ixido detras e con so orto assi commo sta finsado 1250(or.) [SP-I/177] de la alpiede a fondos assi commo esta finssado 1275 [DCO- II/115] con so lantado segun que esta finssado 1369(or.) [SP-II/431] los dos terçios de fondos segunt que esta finssado 1369(or.) [SP-II/431] de_la otra fronte afronta en vinnas de herederos segund que esta finsada 1441(or.) [SP-III/398] segund que yaze finsado de cuatro mojones de cada parte 1448(or.) [SP-III/455] otra tierra que esta en par della fensada de dos fiensos 1492(or.) [SP-IV/343] que cada uno pueda cortar en sus terminos segund estan fin- sados 1509((or.) [MV/538] segund esta finsado contra la calella que va para Çerdeño 1520(or.) [MV/586] Allevantóse finxadu,/ponxo les manes en pechu [Ex Carlos III 108] estúvose allí finxadu esgargaxandu y tusiendu [B] C: finchadu. FA: finsáu/X.Xovellanos (Busto) 1789 [Esequies/143] FA: to- xiendu/X.Xovellanos (Busto) 1789 [Esequies/143] estabense allí finsaos fasta que ‘l de la palanca [FA] BN Cav. Can.: finxados/XXov (Busto) 1790 [Pcarlos IV/163] texe un poco de veyu pa finxalu col espetu de fierro 1921 [VIDA ASTU/37] Cfr. finxu.
  1. illam cortinam que iacet finsada circa villam de Frexno
  2. 1163(or.) SV/451
  3. detras so exido ata hu agora stat firmado & finzado & de- partido
  4. 1243 DCO-V/25
  5. fezieron del tres partidas que estan finssadas e la vna par- tida
  6. 1289 PAUviéu/105
  7. los finssassen aquellos que finssados non yeran que sse con- tenian
  8. 1289 PAUviéu/114
  9. con so ixido detras e con so orto assi commo sta finsado
  10. 1250(or.) SP-I/177
  11. de la alpiede a fondos assi commo esta finssado
  12. 1275 DCO- II/115
  13. con so lantado segun que esta finssado
  14. 1369(or.) SP-II/431
  15. los dos terçios de fondos segunt que esta finssado
  16. 1369(or.) SP-II/431
  17. de_la otra fronte afronta en vinnas de herederos segund que esta finsada
  18. 1441(or.) SP-III/398
  19. segund que yaze finsado de cuatro mojones de cada parte
  20. 1448(or.) SP-III/455
  21. otra tierra que esta en par della fensada de dos fiensos
  22. 1492(or.) SP-IV/343
  23. que cada uno pueda cortar en sus terminos segund estan fin- sados
  24. 1509((or.) MV/538
  25. segund esta finsado contra la calella que va para Çerdeño
  26. 1520(or.) MV/586
  27. Allevantóse finxadu,/ponxo les manes en pechu
  28. Ex Carlos III 108
  29. estúvose allí finxadu esgargaxandu y tusiendu [B] C: finchadu. FA: finsáu/X.Xovellanos (Busto) FA: to- xiendu/X.Xovellanos (Busto)
  30. 1789 Esequies/143
  31. estabense allí finsaos fasta que ‘l de la palanca [FA] BN Cav. Can.: finxados/XXov (Busto)
  32. 1790 Pcarlos IV/163
  33. texe un poco de veyu pa finxalu col espetu de fierro
  34. 1921 VIDA ASTU/37
  35. Cfr. finxu.
finu, a, o
📖: finu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><fina [Llu. Xx].>(TEST)
  1. finu
    • Lln
    • Pa
    • Ay
    • Llg
    • Sr
    • Ri
  2. ident class="della" level="1"></ident><fina
    • Llu
    • Xx
Cast. fino [Lln. Pa. JH. Ay]. Delgáu [Ay]. 2. Hábil, ardizosu [Llg. Sr. Ay]: Ési ye finu de verdá [Sr]. Astutu, sagaz [Llg. Ri]. Llaín [Ri]. 3. Educáu, enseñáu [Pa]. 4. Modernu [Pa]. 5. Tra- bayador, atrevíu, valiente [Arm]. 6. Permiráu, repulíu, ranciu [Sr. Ay]: Son mui fines elles pa tratar con toes [Sr]. 7. Clara y calmada (la mar) [Llu]. 8. Delgao, suavino, de bon beber (la sidra) [Xx].
  1. 1. Cast. <i class="della">fino </i>[Lln. Pa. JH. Ay]. Delgáu [Ay].
  2. 2. Hábil, ardizosu [Llg. Sr. Ay]: <i class="della">Ési</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">finu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">verdá</i> [Sr]. Astutu, sagaz [Llg. Ri]. Llaín [Ri].
  3. 3. Educáu, enseñáu [Pa].
  4. 4. Modernu [Pa].
  5. 5. Tra- bayador, atrevíu, valiente [Arm].
  6. 6. Permiráu, repulíu, ranciu [Sr. Ay]: <i class="della">Son</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">fines</i> <i class="della">elles</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">tratar</i> <i class="della">con</i> <i class="della">toes</i> [Sr].
  7. 7. Clara y calmada (la mar) [Llu].
  8. 8. Delgao, suavino, de bon beber (la sidra) [Xx].
Yuan Tayafin 1260 [SPE-I/480] Porque el bon estornín para ser fino/ha ser tieso de rabo com un pino [El Ensalmador 74] traen de oru finu unes arrecaes [D] Cav. Can.: de pelra y coral les rracades/X.Xovellanos (Busto)1790 [Elexía/152] lles costielles y brazos (cosa rara)/de plata fina: ñon gas- taba guantes/porque yera manquina, pero aquesto/bon mis- terio tendría, yo lo apuesto [BAúxa, Sueños (Poesíes 117-120)] la garapiña que de lo fino está enllena 1895 [MEL- CHOR/39] Posible ax. llográu dende’l nome llat. FINIS, -IS ‘llende’, ‘fron- tera’ (ABF) como s’alvierte tamién n’otres llingües romániques con daqué evolución semántica (DCECH s. v. fino). Nesi mesmu sen foi interpretáu un nomatu medieval, Tayafín (Cano 2013: 138). Dende finu, con un dim. continuador de -ACULUS pudo facese’l compuestu ast. rafinayu (cfr.). Dende finu xustifícase’l deriváu finura (cfr.) y los términos rellacionaos col verbu afi- nar (cfr.).
  1. Yuan Tayafin
  2. 1260 SPE-I/480
  3. Porque el bon estornín para ser fino/ha ser tieso de rabo com un pino
  4. El Ensalmador 74
  5. traen de oru finu unes arrecaes [D] Cav. Can.: de pelra y coral les rracades/X.Xovellanos (Busto)
  6. 1790 Elexía/152
  7. lles costielles y brazos (cosa rara)/de plata fina: ñon gas- taba guantes/porque yera manquina, pero aquesto/bon mis- terio tendría, yo lo apuesto
  8. BAúxa, Sueños (Poesíes 117-120)
  9. la garapiña que de lo fino está enllena
  10. 1895 MEL- CHOR/39
  11. Posible ax. llográu dende’l nome llat. FINIS, -IS ‘llende’, ‘fron- tera’ (ABF) como s’alvierte tamién n’otres llingües romániques con daqué evolución semántica (DCECH s. v. fino). Nesi mesmu sen foi interpretáu un nomatu medieval, Tayafín (Cano 2013: 138). Dende finu, con un dim. continuador de -ACULUS pudo facese’l compuestu ast. rafinayu (cfr.). Dende finu xustifícase’l deriváu finura (cfr.) y los términos rellacionaos col verbu afi- nar (cfr.).
finura, la
📖: finura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><fenura [TC. AGO].>(TEST)
  1. finura
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident><fenura
    • TC
    • AGO
Cast. delicadeza, educación [Tb]. Cast. finura [TC (Proto- mártir). AGO].
  1. 1. Cast. <i class="della">delicadeza, educación </i>[Tb]. Cast. <i class="della">finura </i>[TC (Proto- mártir). AGO].
Cfr. finu, a, o.
  1. Cfr. finu, a, o.
finústicu, a, o
📖: finústicu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Finu, delgáu [Lln]. 2. Melindrosu (peyorativu) [Lln]. Posible castellanismu inxertu n’ast. (DRAE conseña <i class="della">finústico,</i>(TEST)
  1. finústicu
  2. Finu, delgáu
    • Lln
  3. 2
  4. Melindrosu (peyorativu)
    • Lln
  5. Posible castellanismu inxertu n’ast
  6. (DRAE conseña <i class="della">finústico,</i
de fino, cola amestadura del suf. de rústico).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. de <i class="della">fino,</i> cola amestadura del suf. de <i class="della">rústico</i>).
finxáu, ada, ao
📖: finxáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
Cfr. <i class="della">finsáu,</i>(TEST)
  1. finxáu
  2. Cfr
  3. <i class="della">finsáu,</i
ada, ao.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">ada,</i> <i class="della">ao</i>.
finxidamente
📖: finxidamente
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">fingidamente</i>(TEST)
  1. finxidamente
  2. Cast
  3. <i class="della">fingidamente</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. finxir.
finxidor, ora
📖: finxidor
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<b class="della">finxidor,</b>(TEST)
  1. finxidor
  2. b class="della">finxidor,</b
ora Que finxe [JH].
  1. 1. <b class="della">ora </b>Que finxe [JH].
Cfr. finxir.
finximientu, el
📖: finximientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. finximientu
Cast. fingimiento, simulación, engañu, apariencia [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">fingimiento</i>, simulación, engañu, apariencia [JH].
Cfr. finxir.
finxir
📖: finxir
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">fingir </i>[Pa. Ay. Pzu. JH]: <i class="della">Ñon te fies d’illi que ye muy fin-</i>(TEST)
  1. finxir
  2. Cast
  3. <i class="della">fingir </i>[Pa. Ay. Pzu. JH]: <i class="della">Ñon te fies d’illi que ye muy fin-</i
xíu [JH].
  1. 1. <i class="della">xíu</i> [JH].
Todo esto finxido para embialla [DyE 18] nunca pensé guardame y escondeme en ésta que tu pienses ser finxida/Cav: nin parecer una muyer finxida/Marirre- guera (Viejo) s. XVII [DyE/198] todo esto fo finxido para umbialla [DyE/200] ñon ye idea inventada nin finxida por poetes cuando apli- quen 1858 [F.F.(c.32)/14] finxe tener les llárimes a puntu 1921 [VIDA ASTU/100]
  1. Todo esto finxido para embialla
  2. DyE 18
  3. nunca pensé guardame y escondeme en ésta que tu pienses ser finxida/Cav: nin parecer una muyer finxida/Marirre- guera (Viejo) s. XVII
  4. DyE/198
  5. todo esto fo finxido para umbialla
  6. DyE/200
  7. ñon ye idea inventada nin finxida por poetes cuando apli- quen
  8. 1858 F.F.(c.32)/14
  9. finxe tener les llárimes a puntu
  10. 1921 VIDA ASTU/100
Del llat. FINGĔRE ‘amasar’, ‘modelar’, ‘representar, ‘inventar’ con continuadores hispánicos (DEEH; DCECH s. v. fingir). Pero a la vera del ast. actual con [S] hestóricamente tamién foi po- sible un resultáu en [ø] como ufre’l mir. fenhir “fengir, tender; enfornar a massa de pão para a meter no forno” (Pires 2004), cast. heñir (cfr.), cat. fenyer y ast.a. *fiñir (cfr.). Del compuestu correspondiente INFINGERE pudo llograse l’ast. enfiñir 2 (cfr.). En rellación con finxir citamos finxidamente (cfr.), finxidor (cfr.), finximientu (cfr.).
finxu, el
📖: finxu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<finso [Cñ]. finsu [Cg. Ac. Mi. Bi. Sr. Sd. Gr. Pr. Sl. Cv. VBa- ble. JH]. /////fixu [Ce]. h.isu [Cl (i). Bulnes (Lln)]. fiensu [Bi. Llg. Sr. VBable]. +fiinsu [Llg]. cienso [Ar].>(TEST)
  1. finxu
  2. finso
  3. finsu
    • Cg
    • Ac
    • Mi
    • Bi
    • Sr
    • Sd
    • Gr
    • Pr
    • Sl
    • Cv
    • VBa- ble
    • JH
  4. fixu dudoso (certainty = baxa)
    • Ce
  5. h.isu
    • Cl (i)
    • Bulnes (Lln)
  6. fiensu
    • Bi
    • Llg
    • Sr
    • VBable
  7. fiinsu metafonía
    • Llg
  8. cienso
    • Ar
Muñón [Cg. Cñ. Bi. Mi. Llg. Ar. Sd. Pr. Sl. Cv. JH] de piedra [Ac. Ce. Gr]. 2. Piedra que sal na construcción d’una parede [Ar]. 3. Piedra llantada en suelu que val pa orientase nel camín [Cl (i)]. //-os ‘llendes’ [Bulnes (Lln)]. //Finxu’l cielu ‘hori- zonte’ [Mont]. //(Ser igual que), paecer un finsu ‘tar siempre atravesáu pel mediu’, ‘estorbar lo que tán faciendo otres per- sones’ [Mi]: ¡Quítate d’ehí finsu, que yes igual qu’un finsu! [Mi].
  1. 1. Muñón [Cg. Cñ. Bi. Mi. Llg. Ar. Sd. Pr. Sl. Cv. JH] de piedra [Ac. Ce. Gr].
  2. 2. Piedra que sal na construcción d’una parede [Ar].
  3. 3. Piedra llantada en suelu que val pa orientase nel camín [Cl (i)]. //-<i class="della">os </i>‘llendes’ [Bulnes (Lln)]. //<i class="della">Finxu’l cielu </i>‘hori- zonte’ [Mont]. //<i class="della">(Ser</i> <i class="della">igual</i> <i class="della">que),</i> <i class="della">paecer</i> <i class="della">un</i> <i class="della">finsu</i> ‘tar siempre atravesáu pel mediu’, ‘estorbar lo que tán faciendo otres per- sones’ [Mi]: <i class="della">¡Quítate d’ehí finsu, que yes igual qu’un finsu! </i>[Mi].
a-1) per fixo de Bustello et per Moliones 912 (s. XII) [DCO-I/83] per fixo de Montizello et per Siero et per aquauerzo 912 (s. XII) [DCO-I/83] per fixo de Uouzello ad sursum et per fixo de Uallemalo 912 (s. XII) [DCO-I/83] a-2) de alia fronte per alios finsos 1123(or.) [SV/271] de fronte per illos finsos et de suso per illos finsos 1123(or.) [SV/271] per illos finsos et karrale dinera 1123(or.) [SV/271] de ipso carualo uadit ad illum finsum et de ipso finso uadit ad finsum qui uadit ad illam fontem de Quintana 1133 (s. XIII) [SV/297] per illos fissos quos feecit et posuit uillicus regis 1133 (s. XII) [SV/298] solarem in quo popules canteado de finso a finso ad illa car- rera 1207(or.) [SV/50] torna per suos finsos 1224(or.) [SV/132] illos finsos iam dictos 1228 (s. XVIII) [SV/179] primo finso sedet ad illa carrera antigua cabe et salze 1228 (s. XVIII) [SV/179] detras usque ad tueros de las figares et per suos finsos 1234(or.) [SV/80] per illas arquas de illa petram et pelos finsos 1235(or.) [SV/62] nostra roza de tablas determinata de sus per illo fisos 1235(or.) [SV/60] de iuso por estos finsos de Sabugo que vos agoras mostro 1250(or.) [SP-I/178] la otra fronte elos tres finssos que yo Taresa Martinez mande meter 1312(or.) [SP-I/391] la parte de çima finsso que iaz a pie del peredo negrero 1312(or.) [SP-I/391] partidos los finsos e moxones de entre el dicho coto de Na- taollo 1436 [DCO-III/577] por finsos e terminos segund luego lo partiron entre las di- chas partes 1448(or.) [SP-III/452] topa al ero labradio del Vale segund que yaze finssado de_tres finsos 1448(or.) [SP-III/455] - amojonase las dichas heredades e les pussiesen fensos en los limites 1563 (c. XVIII) [MSPV/122] b) e dende por el fiensso de Castro 1362(or.) [SB/282] heredat de San Bartolome de Naua segun que lo departen los fiensos 1407(or.) [SB/308] so el peral de espino que avia a estar hun fiensio 1446(or.) [MV/368]
uno de los dichos fiensos que esta de la parte de arryba 1492(or.) [SP-IV/343] ela nuestra heredat de la Pedrera segund se determina por fiensos 1463(or.) [SB/355] c) termino de illo sabuco et petrefixum deorsum 1058(or.) [SV/123] per illos petreficxos ... illam rozam de ipsa ualle de Monio Aluariz 1114(or.) [SV/239] illos petrafinssos de illo coltrozio de Maria Martiniz 1169(or.) [SV/460] illos petrafissos de illa sorte de Maria Martiniz 1169(or.) [SV/460] per illo petrafisso de Nouales et per illa bedule de Uillare 1207 [LRCourias/51] ye pel pedrafiso de Penora 1207 [LRCourias/102] Estos forent presentes al departimiento de la pumariega de rio seco de uarzena. hye pedrafissallo inter sancti vincen- cij. ⌐ pedro monazion. ⌐ sos heredes 1243(or.) [DOSV- II/160] per hu ssien los piedra finssos que puesso Andres 1256 [DCO-V/55] poral nozedo de la lastra hu ssien los piedraffinssos 1285(or.) [DOLLA-I/115]:Uv d) quomodo vadit ad filssos de Fonseca et Coyreda 1163 [CDMVO/54] como departe dos pedrefilsos 1291 [CDMVO/336] productivu en formaciones verbales y responsable del ast. fitu, a, o (cfr.), asitiáu na toponimia (TA 696; TT 179]. Una ames- tanza de xenitivu (PETRAE) + nome (FIXUM) alvertímosla nel grupu §c y nel caberu exemplu de §d col significáu de ‘finxu de piedra’ anque güei nun quede niciu d’ello. Al vezu de poner fin- sos alude Isidoro de Sevilla nun vezu recordáu güei (s.v. teyu): ut qui limites figunt eos infossos terra substernant, et lapides desuper figant ad convincendum litigatorem post quantalibet sacula fixumque lapidem limitem esse agnoscant [‘que les persones que faen les llendes sotierren carbón y alluguen pie- dres enriba pa que sían testigos contra daquién que nel futuru quixera pleitear persabiéndose asina qu’aquelles piedres son la llende verdadera’ (Etimologías XIX, 6,7)]
  1. a-1) per fixo de Bustello et per Moliones
  2. 912 (s. XII) DCO-I/83
  3. per fixo de Montizello et per Siero et per aquauerzo
  4. 912 (s. XII) DCO-I/83
  5. per fixo de Uouzello ad sursum et per fixo de Uallemalo
  6. 912 (s. XII) DCO-I/83
  7. a-2) de alia fronte per alios finsos
  8. 1123(or.) SV/271
  9. de fronte per illos finsos et de suso per illos finsos
  10. 1123(or.) SV/271
  11. per illos finsos et karrale dinera
  12. 1123(or.) SV/271
  13. de ipso carualo uadit ad illum finsum et de ipso finso uadit ad finsum qui uadit ad illam fontem de Quintana
  14. 1133 (s. XIII) SV/297
  15. per illos fissos quos feecit et posuit uillicus regis
  16. 1133 (s. XII) SV/298
  17. solarem in quo popules canteado de finso a finso ad illa car- rera
  18. 1207(or.) SV/50
  19. torna per suos finsos
  20. 1224(or.) SV/132
  21. illos finsos iam dictos
  22. 1228 (s. XVIII) SV/179
  23. primo finso sedet ad illa carrera antigua cabe et salze
  24. 1228 (s. XVIII) SV/179
  25. detras usque ad tueros de las figares et per suos finsos
  26. 1234(or.) SV/80
  27. per illas arquas de illa petram et pelos finsos
  28. 1235(or.) SV/62
  29. nostra roza de tablas determinata de sus per illo fisos
  30. 1235(or.) SV/60
  31. de iuso por estos finsos de Sabugo que vos agoras mostro
  32. 1250(or.) SP-I/178
  33. la otra fronte elos tres finssos que yo Taresa Martinez mande meter
  34. 1312(or.) SP-I/391
  35. la parte de çima finsso que iaz a pie del peredo negrero
  36. 1312(or.) SP-I/391
  37. partidos los finsos e moxones de entre el dicho coto de Na- taollo
  38. 1436 DCO-III/577
  39. por finsos e terminos segund luego lo partiron entre las di- chas partes
  40. 1448(or.) SP-III/452
  41. topa al ero labradio del Vale segund que yaze finssado de_tres finsos
  42. 1448(or.) SP-III/455
  43. - amojonase las dichas heredades e les pussiesen fensos en los limites
  44. 1563 (c. XVIII) MSPV/122
  45. b) e dende por el fiensso de Castro
  46. 1362(or.) SB/282
  47. heredat de San Bartolome de Naua segun que lo departen los fiensos
  48. 1407(or.) SB/308
  49. so el peral de espino que avia a estar hun fiensio
  50. 1446(or.) MV/368

  51. uno de los dichos fiensos que esta de la parte de arryba
  52. 1492(or.) SP-IV/343
  53. ela nuestra heredat de la Pedrera segund se determina por fiensos
  54. 1463(or.) SB/355
  55. c) termino de illo sabuco et petrefixum deorsum
  56. 1058(or.) SV/123
  57. per illos petreficxos ... illam rozam de ipsa ualle de Monio Aluariz
  58. 1114(or.) SV/239
  59. illos petrafinssos de illo coltrozio de Maria Martiniz
  60. 1169(or.) SV/460
  61. illos petrafissos de illa sorte de Maria Martiniz
  62. 1169(or.) SV/460
  63. per illo petrafisso de Nouales et per illa bedule de Uillare
  64. 1207 LRCourias/51
  65. ye pel pedrafiso de Penora
  66. 1207 LRCourias/102
  67. Estos forent presentes al departimiento de la pumariega de rio seco de uarzena. hye pedrafissallo inter sancti vincen- cij. ⌐ pedro monazion. ⌐ sos heredes
  68. 1243(or.) DOSV- II/160
  69. per hu ssien los piedra finssos que puesso Andres
  70. 1256 DCO-V/55
  71. poral nozedo de la lastra hu ssien los piedraffinssos 1285(or.) [DOLLA-I/115]:Uv
  72. DOLLA-I/115
  73. d) quomodo vadit ad filssos de Fonseca et Coyreda
  74. 1163 CDMVO/54
  75. como departe dos pedrefilsos
  76. 1291 CDMVO/336
  77. productivu en formaciones verbales y responsable del ast. fitu, a, o (cfr.), asitiáu na toponimia (TA 696; TT 179]. Una ames- tanza de xenitivu (PETRAE) + nome (FIXUM) alvertímosla nel grupu §c y nel caberu exemplu de §d col significáu de ‘finxu de piedra’ anque güei nun quede niciu d’ello. Al vezu de poner fin- sos alude Isidoro de Sevilla nun vezu recordáu güei (s.v. teyu): ut qui limites figunt eos infossos terra substernant, et lapides desuper figant ad convincendum litigatorem post quantalibet sacula fixumque lapidem limitem esse agnoscant
  78. ‘que les persones que faen les llendes sotierren carbón y alluguen pie- dres enriba pa que sían testigos contra daquién que nel futuru quixera pleitear persabiéndose asina qu’aquelles piedres son la llende verdadera’ (Etimologías XIX, 6,7)
Del lat. FĪXUS, -A, -UM participiu fuerte (llueu nominalizáu) de fixi o figere ‘cavar’, ‘fixar’ (EM), con anteposición de nasal de- lantre de consonante palatal como pasa con frecuencia n’astu- rianu (GHLA 250; CGHLA 201), sigue ast. h.isu, finsu o finxu (§a). L’alternancia [s] - [S] ye fenómenu avezáu nesta llingua (GHLA §4.3.2). Más difícil de xustificar ye la variante dipton- gada del vocalismu tónicu, fiensu, etc., pero, ensin dulda, ye frutu d’una analoxía que funciona na organización de los pa- radigmes verbales (GHLA §3.1.6.8); tamién nesti casu pudo in- fluyir en ciensu variante del ast. censu (cfr.), anque con tracamundiu de llabiales [f-] y [θ-]. La variante filsos (§d) por finxos supón un comportamientu etimolóxicu tamién de tipu asturianu con una velarización del primer elementu d’un grupu romance [ks] (GHLA §4.9.2). Paralelu ye’l femenín con prefixu re-, refielsa (cfr.). Sobre fīxus féxose’l verbu *FIXARE (EM, REW s. v. fixare) > cast. fijar (DEEH), ast. fixar (cfr.) y finxar o fin- sar (cfr.) col compuestu desfinsar (cfr.) del que ye pariente desfinsamientu (cfr.); a la mesma familia pertenez finsación (cfr.), finsamientu (cfr.), finsadura (cfr.), finsador (cfr.); de mou asemeyáu dende l’iterativu *fixicare (EM) → *FINX(I)CARE > fincar (cfr.) → cincar, que tamién podrían entendese dende *figicare (EM) → *FING(I)CARE, con un perllargu desendolque semánticu. Pero al llau del citáu FĪXUM el llat. conoció otru par- ticipiu fuerte equivalente, FĪCTUM (EM), tamién llargamente
fiñe, {?}
📖: fiñe
🔤: , {?}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {?}
(TEST)
  1. fiñe
Mequetrefe, ensin chapeta [Cv]. ¿Podría tratase d’un deverbal fechu dende l’infinitivu del verbu fiñir (cfr.)?
  1. Mequetrefe, ensin chapeta [Cv].
  2. Cv
  3. ¿Podría tratase d’un deverbal fechu dende l’infinitivu del verbu fiñir (cfr.)?
fiñir*
📖: fiñir*
🏗️: SI
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu conocíu pela documentación na aceición de ‘amasar’, asitiáu güei en mir. <i class="della">fenhir</i>(TEST)
  1. fiñir*
  2. ident class="della" level="1"></ident>Verbu conocíu pela documentación na aceición de ‘amasar’, asitiáu güei en mir
  3. <i class="della">fenhir</i
(cfr. finxir y enfiñir 2):
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">finxir</i> y <i class="della">enfiñir</i> <i class="della">2</i>):
neguna muyer que uiuir en leom non deue seer trayda a finir el pan del rey sem so grado se nom fur sua sierua [FLl (BN) 148] Ye claro que nel testu medieval citáu, “n” ha entendese como grafía insuficiente de nasal palatal. Cfr. finxir.
  1. neguna muyer que uiuir en leom non deue seer trayda a finir el pan del rey sem so grado se nom fur sua sierua
  2. FLl (BN) 148
  3. Ye claro que nel testu medieval citáu, “n” ha entendese como grafía insuficiente de nasal palatal.
  4. Cfr. finxir.
firiar
📖: firiar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><-se [Cb]. filiase [Cb].>(TEST)
  1. firiar
  2. ident class="della" level="1"></ident><-se
    • Cb
  3. filiase
    • Cb
Atragantase [Cb (= empapizar = firise = filiase)]. Posible variante en -iar de ferir (cfr.).
  1. Atragantase [Cb (= empapizar = firise = filiase)]. Posible variante en -iar de ferir (cfr.).
  2. Cb (= empapizar = firise = filiase)
firigüencia, la*
📖: firigüencia
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<///<ident class="della" level="1"></ident>/firigüencias [Md].>(TEST)
  1. firigüencia
  2. <ident class="della" level="1"></ident>/firigüencias infl. cast.
    • Md
Xestos, axagüeros [Md]. Ademanes, moos [Md]. 2. Filigranes [Md]. Cfr. xerigonza.
  1. Xestos, axagüeros [Md]. Ademanes, moos [Md]. 2. Filigranes [Md].
  2. Md
  3. Cfr. xerigonza.
firir
📖: firir
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. firir
Cfr. ferir.
  1. Cfr. ferir.
firma, la
📖: firma
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">firma</i>(TEST)
  1. firma
    • Cg
  2. Cast
  3. <i class="della">firma</i
[Xral]. 2. Cuellu de la camisa [Cg].
  1. 1. [Xral].
  2. 2. Cuellu de la camisa [Cg].
donde va la suscriçion e syno del notario e firma e sello 1530 (t.1544) [SP-IV/473] donde va la suscriçion y syno del notario e firma e sello 1530 (t.1544) [SP-IV/476] Deverbal de firmar.
  1. donde va la suscriçion e syno del notario e firma e sello
  2. 1530 (t.1544) SP-IV/473
  3. donde va la suscriçion y syno del notario e firma e sello
  4. 1530 (t.1544) SP-IV/476
  5. Deverbal de firmar.
firmador, ora
📖: firmador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
Términu conocíu pela documentación del sur del dominiu: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">tota</i>(TEST)
  1. firmador
  2. Términu conocíu pela documentación del sur del dominiu: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">tota</i
concedo regi domino confirmo fauditores firmadores [FL (FFLL)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">concedo</i> <i class="della">regi</i> <i class="della">domino</i> <i class="della">confirmo</i> <i class="della">fauditores</i> <i class="della">firmadores</i> [FL (FFLL)]
Del llat. FIRMATOR, -ORIS ‘el que refuerza’ (ABF).
firmamentu, el
📖: firmamentu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Apoyu o cimientu sol que s’afirma una cosa [JH]. <i class="della">Firmamento</i>(TEST)
  1. firmamentu
  2. Apoyu o cimientu sol que s’afirma una cosa
    • JH
  3. <i class="della">Firmamento</i
(sic) [JH].
  1. 1. (<i class="della">sic</i>) [JH].
2. Cielu físicu [Xral]. ista karta et istum firmamentum 1197(or.) [DCO-I/506] Quiciabes variante llatinizante de firmamientu (cfr.). Ye, ni- diamente, un cultismu.
firmamientu, el
📖: firmamientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. firmamientu
Actu de firmar [JH].
  1. 1. Actu de firmar [JH].
2. Firma [JH]. 3. Firmeza [JH]. Del llat. FIRMAMENTUM, -I ‘lo que sostién’ (ABF). Tamién se conseña la variante ensin diptongar (cfr. firmamentu).
firmar
📖: firmar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">firmar</i>(TEST)
  1. firmar
  2. Cast
  3. <i class="della">firmar</i
[Xral].
  1. 1. [Xral].
a) hoc scriptum in perpetuum firmamus et roboramus 781 (s. XII) [SV/31] per quos firmetur super [Nome de persona] qui est uigarios de [Nome de persona] 953(or.) [DCO] que mandedes ad miue Floridio firmare super Fernando todo isto ganato tene de meo pater 1018(or.) [DS/77] in uestro iure sic sedeat tradito uel firmato 1114(or.) [SV/237] estaulecieront so mercado que sse firmasse al lunes assi commo lo otorgo 1245 [Ordenances/35] pora firmar esta auenença 1259(or.) [MCar-I/369] firmar esta nuestra sentencia todos comunalmiente s. XIII (or.) [FX/22] e por segurancia de lo cunplir lo firmaron de suos nommes 1303(or.) [SB/230] - a ruego del dicho Juan el romo lo firmo de su nombre 1505(or.) [MV/511] b) non complir el plecto de suso escriptu sea firmado 1237 [MB- II/26] detras so exido ata hu agora stat firmado & finzado & de- partido 1243 [DCO-V/25] de las mandas de los mortos como deven seer escriptas e fir- madas s. XIII (or.) [FX/95] de las mandas daquellos que van en romeria como deven seer firmadas s. XIII (or.) [FX/97] la parte (...) per cuerdas pendientes de llino e fermada del nomne de mi 1433 [DMO 183] puesto e afixo el traslado della firmada de notario publico 1486(or.) [MV/462] di esta carta de collaçion e provisyon firmada de mi nonbre 1498(or.) [SP-IV/378] - questa en este quaderno escrita e firmada de su nonbre 1530 (t.1544) [SP-IV/476]
  1. a)
  2. hoc scriptum in perpetuum firmamus et roboramus
  3. 781 (s. XII) SV/31
  4. per quos firmetur super [Nome de persona] qui est uigarios de [Nome de persona]
  5. 953(or.) DCO
  6. que mandedes ad miue Floridio firmare super Fernando todo isto ganato tene de meo pater
  7. 1018(or.) DS/77
  8. in uestro iure sic sedeat tradito uel firmato
  9. 1114(or.) SV/237
  10. estaulecieront so mercado que sse firmasse al lunes assi commo lo otorgo
  11. 1245 Ordenances/35
  12. pora firmar esta auenença
  13. 1259(or.) MCar-I/369
  14. firmar esta nuestra sentencia todos comunalmiente s. XIII (or.)
  15. FX/22
  16. e por segurancia de lo cunplir lo firmaron de suos nommes
  17. 1303(or.) SB/230
  18. - a ruego del dicho Juan el romo lo firmo de su nombre
  19. 1505(or.) MV/511
  20. b) non complir el plecto de suso escriptu sea firmado
  21. 1237 MB- II/26
  22. detras so exido ata hu agora stat firmado & finzado & de- partido
  23. 1243 DCO-V/25
  24. de las mandas de los mortos como deven seer escriptas e fir- madas s. XIII (or.)
  25. FX/95
  26. de las mandas daquellos que van en romeria como deven seer firmadas s. XIII (or.)
  27. FX/97
  28. la parte (...) per cuerdas pendientes de llino e fermada del nomne de mi
  29. 1433 DMO 183
  30. puesto e afixo el traslado della firmada de notario publico
  31. 1486(or.) MV/462
  32. di esta carta de collaçion e provisyon firmada de mi nonbre
  33. 1498(or.) SP-IV/378
  34. - questa en este quaderno escrita e firmada de su nonbre
  35. 1530 (t.1544) SP-IV/476
Del llat. FIRMARE ‘afirmar’, ‘dar puxu’, ’asegurar’, ‘confirmar’ (EM s. v. firmus). Dende’l compuestu AFFIRMĀRE ‘afirmar’, ‘ase- gurar’, (EM; DEEH) siguió’l verbu ast. afirmar (cfr.). Dambos ver- bos destremaron los sos usos gracies a la llixera dixebra de la so espresión anque ye fácil alvertir el so averamientu. Un deverbal de firmar tenémoslu en firma (cfr.). Otru compuestu llatín ye INFIRMARE (EM) > enfermar (cfr.) anque güei apaeza nel nivel d’espresión más cultu que se sobrepón al usual amalar, ponese malu (PE2: 216); de toes maneres del aniciu popular del verbu enfermar daría cuenta la /e/ pretónica cosa que tamién se ve nel continuador de INFIRMUS (EM) > enfermu frente al güei más po- pular malu. Otru compuestu verbal llat. foi CONFIRMĀRE ‘con- solidar’, ‘fortificar’ (EM s. v. firmus) responsable del semicultismu confirmar (cfr.). Compuestu de SUB > so y de AF- FIRMARE sedría sunfrimar (cfr.), conseñáu al sur del dominiu.
firme
📖: firme
🏗️: NO
✍️: NO
Con puxu, ensin camudar de postura, afitáu [Xral]. <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">firme</i><i class="della">(TEST)
  1. firme
  2. Con puxu, ensin camudar de postura, afitáu
    • Xral
  3. <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">firme</i><i class="della"
sobr los que touier & no exa por ellos foras amezanedo 1145 (1295) [FU/33]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. sobr<e> los que touier & no<n> exa por ellos foras</i> <i class="della">amezanedo</i> 1145 (1295) [FU/33]
sea firme ye ualiosa por siempre 1232(or.) [SV/193] esta carta remanezca firme 1240(or.) [ACL/68] estos moyones deven valer ye estar firmes e cotados por siem- pre 1242 (or.) [VVS/120] pierda uoz ¬ esta carta remanezca siempre firme ODueñas 1246 [STAAFF/140] ye que aquesta uenço sea firme ye tenuda en esta carta.1249 [MB-II/43] al rey C morabetinos de couto ye esta carta siempre firme permanesca 1263 [MB-II/86] fazemos carta de vendicion que por todos tiempus sea firme 1273(or.) [MCar-II/324] ordeno mio testamento firme ¬ ualioso en esta manera 1289 [DCO-II/156] que la muller aya por firme lo que el fezier s. XIII (or.) [FX/79] escrivalo con sua mano que lo tenga por firme s. XIII (or.) [FX/92] magar non sea fecha per escripto ... la vendicion sea firme s. XIII (or.) [FX/179] para lo qual otorgaron contrato firme 1303(or.) [SB/230] esta carta e lo que se en ella recunta que sea firmme 1346(or.) [SP-II/226] yo los do e los otorgo por llibres e por firmes 1402(or.) [VC- II/70] et porque todo esto sea firme e sin dulda 1408(or.) [SB/313] esto sea çierto e firme e non venga en dulda 1491(or.) [MCar- II/367] Posiblemente d’un ax. llat. popular FIRMIS, fechu a semeyanza de los axetivos fortis, debilis (DCECH s. v. firme). El continua- dor de FIRMIS xeneraliza una espresión invariable al xéneru y con una /í/ continuadora d’una vocal llarga llatina Ī. Pero, al so llau, l’ast. ufre niciu, como otres llingües romániques, d’un re- sultáu con /é/ orixináu nun llat. con Ĭ tónica; ello vese gracies a l’antroponimia de güei (Fermo al llau de Firme y Firmu) y a la mesma documentación medieval: b) ista conmutatio semper debet esse ferma et inconcussa1207 [LRCourias/128] ante que la gete diga III uegadas ferme que_lo ozcant auat agua 1245 [Ordenances/36] Esa documentación fai ver tamién la variación de xéneru nel axetivu lo que, ensin dubia, ye niciu d’una xénesis nel llat. FIR- MUS, -A, -UM ‘firme (en sentíu físicu y moral)’ > ‘sólidu’ (EM; OLD) qu’alvertimos nos testos del sieglu X {nostrum firmum atque stabilitum, 976 (or.) [DCO]; ut post ouitum nostrum fir- mum et Istauilitum, 951 (or.) [DCO]} (PE2: 216): c) & carta remaneat firma 1237(or.) [DOSV-I/215] carta firma inuiolata permaneat semper 1244(or.) [DOSV- II/190] et carta firma permaneat 1247(or.) [DOSV-II/287] Frente a: d) sea firme ye ualiosa por siempre 1232(or.) [SV/193] parte del rey otros tantos & ffeycho & la carta ffirme perma- nesca 1298 [MB-II/148] teniendo firme esperançia que quien escasamente semma es- casamente colle 1298(or.) [SB/224] ela carta & ela donacion remanezca ffirme por sienpre 1302 [MB-II/153] Sobro firme féxose, amás d’una nominalización, el firme (
  1. sea firme ye ualiosa por siempre
  2. 1232(or.) SV/193
  3. esta carta remanezca firme
  4. 1240(or.) ACL/68
  5. estos moyones deven valer ye estar firmes e cotados por siem- pre
  6. 1242 (or.) VVS/120
  7. pierda uoz ¬ esta carta remanezca siempre firme ODueñas
  8. 1246 STAAFF/140
  9. ye que aquesta uenço sea firme ye tenuda en esta carta.
  10. 1249 MB-II/43
  11. al rey C morabetinos de couto ye esta carta siempre firme permanesca
  12. 1263 MB-II/86
  13. fazemos carta de vendicion que por todos tiempus sea firme
  14. 1273(or.) MCar-II/324
  15. ordeno mio testamento firme ¬ ualioso en esta manera
  16. 1289 DCO-II/156
  17. que la muller aya por firme lo que el fezier s. XIII (or.)
  18. FX/79
  19. escrivalo con sua mano que lo tenga por firme s. XIII (or.)
  20. FX/92
  21. magar non sea fecha per escripto ... la vendicion sea firme s. XIII (or.)
  22. FX/179
  23. para lo qual otorgaron contrato firme
  24. 1303(or.) SB/230
  25. esta carta e lo que se en ella recunta que sea firmme
  26. 1346(or.) SP-II/226
  27. yo los do e los otorgo por llibres e por firmes
  28. 1402(or.) VC- II/70
  29. et porque todo esto sea firme e sin dulda
  30. 1408(or.) SB/313
  31. esto sea çierto e firme e non venga en dulda
  32. 1491(or.) MCar- II/367
  33. Posiblemente d’un ax. llat. popular FIRMIS, fechu a semeyanza de los axetivos fortis, debilis (DCECH s. v. firme). El continua- dor de FIRMIS xeneraliza una espresión invariable al xéneru y con una /í/ continuadora d’una vocal llarga llatina Ī. Pero, al so llau, l’ast. ufre niciu, como otres llingües romániques, d’un re- sultáu con /é/ orixináu nun llat. con Ĭ tónica; ello vese gracies a l’antroponimia de güei (Fermo al llau de Firme y Firmu) y a la mesma documentación medieval:
  34. b) ista conmutatio semper debet esse ferma et inconcussa
  35. 1207 LRCourias/128
  36. ante que la gete diga III uegadas ferme que_lo ozcant auat agua
  37. 1245 Ordenances/36
  38. Esa documentación fai ver tamién la variación de xéneru nel axetivu lo que, ensin dubia, ye niciu d’una xénesis nel llat. FIR- MUS, -A, -UM ‘firme (en sentíu físicu y moral)’ > ‘sólidu’ (EM; OLD) qu’alvertimos nos testos del sieglu X {nostrum firmum atque stabilitum, 976 (or.) [DCO]; ut post ouitum nostrum fir- mum et Istauilitum, 951 (or.) [DCO]} (PE2: 216):
  39. DCO
  40. c) & carta remaneat firma
  41. 1237(or.) DOSV-I/215
  42. carta firma inuiolata permaneat semper
  43. 1244(or.) DOSV- II/190
  44. et carta firma permaneat
  45. 1247(or.) DOSV-II/287
  46. Frente a:
  47. d) sea firme ye ualiosa por siempre
  48. 1232(or.) SV/193
  49. parte del rey otros tantos & ffeycho & la carta ffirme perma- nesca
  50. 1298 MB-II/148
  51. teniendo firme esperançia que quien escasamente semma es- casamente colle
  52. 1298(or.) SB/224
  53. ela carta & ela donacion remanezca ffirme por sienpre
  54. 1302 MB-II/153
  55. Sobro firme féxose, amás d’una nominalización, el firme (
cfr.), un alverbiu en -MENTE (cfr. firmemente).
firme, el
📖: firme
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.irme [Lln].>(TEST)
  1. firme
    • Sr
    • Tb
  2. h.irme
    • Lln
Suelu [Ac. Sr. Tb]: Hai qu’arreglar el firme la carretera [Tb].
  1. 1. Suelu [Ac. Sr. Tb]: <i class="della">Hai</i> <i class="della">qu’arreglar</i> <i class="della">el</i> <i class="della">firme</i> <i class="della">la</i> <i class="della">carretera</i> [Tb].
2. Encontu (d’una construcción) [Lln]. 3. (Doc.). “Los puños {de la camisa de la muyer nel traxe femenín asturianu} se hacían de tela más fina, del comercio, a la que llamaban firmes, sin que acierte el porqué de este calificativo” [Vigil 1924b: 60].> Nominalización del axetivu ast. firme (cfr.).
“firmedume”
📖: “firmedume”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">este</i>(TEST)
  1. “firmedume”
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">este</i
estaulecimiento ye esta firmedumme fezieron el abbat y el conuento 1250(or.) [FRLeón/225]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">estaulecimiento</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">esta</i> <i class="della">firmedumme</i> <i class="della">fezieron</i> <i class="della">el</i> <i class="della">abbat</i> <i class="della">y</i> <i class="della">el</i> <i class="della">conuento</i> 1250(or.) [FRLeón/225]
todavia fique esta carta en sua firmidume 1252 [SPM/412] he por maor fermedumne 1252(or.) [ACL/200]; 1253(or.) [ACL/205] por maor fermedumne rrogo al dean 1255(or.) [ACL/233] todavia remanezca ela carta en sua fermedume 1256 [SPM/431] otra carta non aya firmedumne en esta delda fora esta 1258 [AAU/46] et por mayor firmedumne juramos sobre sanctos euangelios por tener ¬ gardar 1261 [DCO-II/69] et por mayor firmedumpne nos Pedro boniellas ¬ Pedro Mar- tiniz 1269 [DCO-II/97] et por mayor firmedumpne nos Gonzalo Rodriguiz ¬ Rodrigo Alfonso 1271 [DCO-II/101] en testemunno de verdat ¬ por mauor firmedumnne yo Pere 1272 [DCO-II/104] por mas firmedumne nos abbat ¬ conuento ¬ los omnes so- brodichos /S. Pedro de Eslonza 1272 [STAAFF/138] por mayor firmedume deu el abbat por so fiador a Ffernan Garcia /S. Andrés de Espinareda 1294 [STAAFF/168] por mayor firmedume rogue a don Pedro Menendiz arcediano de Gordon 1274(or.) [CLO/90] por maor firmedume el obispo e el cabillo de susu dichos 1275(or.) [ACL-VIII/135] et por mayor firmedumne nos mestre Martino 1277 [DCO- II/120] seellar esta carta con nostro seello ¬ por mayor fermedumme nos cabildo 1278 [DCO-II/125] por mayor firmedunme nos pedro fernan & Alffonso fernan ia dechos rogamos 1278 [DCO-V/117] por mayor firmedume pus en ellas mia sinal que ye tal 1284(or.) [ACL-VIII/223] por mayor firmedumne rogamos a Beneyto Iohannes notario pobligo del rey1285 [DCO-IV/373] dar firmedumne a lo que omne faz s. XIII (or.) [FX/11] non vala nen aya nenguna firmedunme s. XIII (or.) [FX/64] non aia nenguna firmedumne s. XIII (or.) [FX/173] por mayor firmedumme rogue a don Alffonsso abbat de Sant Vicenti [-1301](or.) [SP-I/441] et por mayor fermedume yo Orraca Garçia por nome de mi 1317(or.) [MC-II/335] e por mayor firmedume rogamos a Fernan Iohannes publico notario 1324 [Espinareda/94] por mayor fermedume rogue a Iohan Perez notario poblico del rey 1325 (t. 1335) [MV/129] por mayor firmedume nos abbat e convento sobreditos pos- semos 1336 [Espinareda/113] e a mayor firmedumne seellamosla con nuestros seellos pen- dientes 1337 (t. 1363) [SB/247] e a mayor firmedumme iuro corporalmientre a Dios e en san- tos euangelios 1342(or.) [SB/250] e por mayor firmedumne fago iuramento por la ordene de San Beneyto 1363(or.) [SB/286]
por mayor femedume 1363 [MB/163] por mayor firmedumme nos el dicho conçello e iuyz e perso- nero seellamosla 1381(or.) [SB/304] b) por mayor firmedunbre rrogue a Pedro Ferrandez escriuano publico 1264 (s. XV) [ACL/412] por mayor firmedunbre rogue al chantre don Iohan Guillemez e al tesorero 1303 [ACL-IX/59] por mayor ffermedumbre Rogaron a fferrnand miguellis et a Per alffonso 1312 [AAU/146] Del acusativu del fem. llat. firmitūdo, -inis ‘fuerza’, ‘firmeza’ (EM s. v. firmus; ABF) FIRMITŪD(I)NE, quiciabes asimiláu a les formaciones en -ŪM(I)NE. Los resultaos son nidiamente de tipu ast. (§a); en (§b) entamen los nicios de la castellanización del sufixu firmedumbre (DEEH).
  1. todavia fique esta carta en sua firmidume
  2. 1252 SPM/412
  3. he por maor fermedumne 1252(or.) [ACL/200];
  4. 1253(or.) ACL/205
  5. por maor fermedumne rrogo al dean
  6. 1255(or.) ACL/233
  7. todavia remanezca ela carta en sua fermedume
  8. 1256 SPM/431
  9. otra carta non aya firmedumne en esta delda fora esta
  10. 1258 AAU/46
  11. et por mayor firmedumne juramos sobre sanctos euangelios por tener ¬ gardar
  12. 1261 DCO-II/69
  13. et por mayor firmedumpne nos Pedro boniellas ¬ Pedro Mar- tiniz
  14. 1269 DCO-II/97
  15. et por mayor firmedumpne nos Gonzalo Rodriguiz ¬ Rodrigo Alfonso
  16. 1271 DCO-II/101
  17. en testemunno de verdat ¬ por mauor firmedumnne yo Pere
  18. 1272 DCO-II/104
  19. por mas firmedumne nos abbat ¬ conuento ¬ los omnes so- brodichos /S. Pedro de Eslonza
  20. 1272 STAAFF/138
  21. por mayor firmedume deu el abbat por so fiador a Ffernan Garcia /S. Andrés de Espinareda
  22. 1294 STAAFF/168
  23. por mayor firmedume rogue a don Pedro Menendiz arcediano de Gordon
  24. 1274(or.) CLO/90
  25. por maor firmedume el obispo e el cabillo de susu dichos
  26. 1275(or.) ACL-VIII/135
  27. et por mayor firmedumne nos mestre Martino
  28. 1277 DCO- II/120
  29. seellar esta carta con nostro seello ¬ por mayor fermedumme nos cabildo
  30. 1278 DCO-II/125
  31. por mayor firmedunme nos pedro fernan & Alffonso fernan ia dechos rogamos
  32. 1278 DCO-V/117
  33. por mayor firmedume pus en ellas mia sinal que ye tal
  34. 1284(or.) ACL-VIII/223
  35. por mayor firmedumne rogamos a Beneyto Iohannes notario pobligo del rey
  36. 1285 DCO-IV/373
  37. dar firmedumne a lo que omne faz s. XIII (or.)
  38. FX/11
  39. non vala nen aya nenguna firmedunme s. XIII (or.)
  40. FX/64
  41. non aia nenguna firmedumne s. XIII (or.)
  42. FX/173
  43. por mayor firmedumme rogue a don Alffonsso abbat de Sant Vicenti [-1301](or.)
  44. SP-I/441
  45. et por mayor fermedume yo Orraca Garçia por nome de mi
  46. 1317(or.) MC-II/335
  47. e por mayor firmedume rogamos a Fernan Iohannes publico notario
  48. 1324 Espinareda/94
  49. por mayor fermedume rogue a Iohan Perez notario poblico del rey
  50. 1325 (t. 1335) MV/129
  51. por mayor firmedume nos abbat e convento sobreditos pos- semos
  52. 1336 Espinareda/113
  53. e a mayor firmedumne seellamosla con nuestros seellos pen- dientes
  54. 1337 (t. 1363) SB/247
  55. e a mayor firmedumme iuro corporalmientre a Dios e en san- tos euangelios
  56. 1342(or.) SB/250
  57. e por mayor firmedumne fago iuramento por la ordene de San Beneyto
  58. 1363(or.) SB/286

  59. por mayor femedume
  60. 1363 MB/163
  61. por mayor firmedumme nos el dicho conçello e iuyz e perso- nero seellamosla
  62. 1381(or.) SB/304
  63. b) por mayor firmedunbre rrogue a Pedro Ferrandez escriuano publico
  64. 1264 (s. XV) ACL/412
  65. por mayor firmedunbre rogue al chantre don Iohan Guillemez e al tesorero
  66. 1303 ACL-IX/59
  67. por mayor ffermedumbre Rogaron a fferrnand miguellis et a Per alffonso
  68. 1312 AAU/146
  69. Del acusativu del fem. llat. firmitūdo, -inis ‘fuerza’, ‘firmeza’ (EM s. v. firmus; ABF) FIRMITŪD(I)NE, quiciabes asimiláu a les formaciones en -ŪM(I)NE. Los resultaos son nidiamente de tipu ast. (§a); en (§b) entamen los nicios de la castellanización del sufixu firmedumbre (DEEH).
firmemente*
📖: firmemente*
🏗️: SI
✍️: NO
Conozse, de mano, pela vieya documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">que</i>(TEST)
  1. firmemente*
  2. Conozse, de mano, pela vieya documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">que</i
uos pendre et uos constringa firmemientre 1231 (s. XIII) [MSAH-V/180]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">uos</i> <i class="della">pendre</i> <i class="della">et</i> <i class="della">uos</i> <i class="della">constringa</i> <i class="della">firmemientre</i> 1231 (s. XIII) [MSAH-V/180]
firmementre deuedamos que ningun abbat nin nengun monge non sea osado 1281 [DCO-V/127] mandamos & firmemientre deuedamos que ningun religioso njn nengun seglar 1281 [DCO-V/127] sos fillos benignamente firmemientre s. XIII (or.) [FX/29] muchos omnes vimos ia que prometian firmemiente s. XIII (or.) [FX/90] Alverbiu llográu d’una amestanza
  1. firmementre deuedamos que ningun abbat nin nengun monge non sea osado
  2. 1281 DCO-V/127
  3. mandamos & firmemientre deuedamos que ningun religioso njn nengun seglar
  4. 1281 DCO-V/127
  5. sos fillos benignamente firmemientre s. XIII (or.)
  6. FX/29
  7. muchos omnes vimos ia que prometian firmemiente s. XIII (or.)
  8. FX/90
  9. Alverbiu llográu d’una amestanza
del llat. FIRMĒ y de MENTE, como foi xeneral n’ast. y otres llingües, onde foi posible l’al- ternancia con mientre.
firmeza, la
📖: firmeza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">firmeza</i>(TEST)
  1. firmeza
  2. Cast
  3. <i class="della">firmeza</i
[Xral].
  1. 1. [Xral].
a) por mayor firmençia rogamos e mandamos a Gonçalo de_la Rua nuestro cunnado 1409(t. 1409) [SP-III/179] por mas firmeça fize aqui este mio signno a tal 1437(or.) [SP- III/367] - firmeza nos cadriles puxanza nos caniles nel gañote fres- cura 1925 [ORB/137] Quiciabes d’una variante b) et uos post eredita uestra obtjneat firmitate 937 (or.) [SV] In conuulsiuilem obtineat firmitate 937 (or.) [SV] quem tu bene elegeris plenam abeat firmitatem sicut et tu 948 (or.) [SV] et hunc testamentum plena obtineat firmitatem, 951 (or.) [DCO] In omni robore et perpetuam firmitatem, 974 (or.) [SV] Ipsas terras per cartas scripturas firmitatis 994 (or.) [SV] c) ut abea rouore et plena firmidade 1019(or.) [ACL/338] Tamién apaez el romanzamientu del alverbiu (§e), FIRMITER xunto al crudu llatín (§d): d) estauerit firmiter 803 (or.) [DCO] et hunc testamentum scripture firmiter obtineat rubore 948 (or.) [SV] per terminis et locis suis firmiter a per auendum 969 (or.) [SV] per hoc scriptura firmiter a per abendum 971 (or.) [SV] omnia concedimus firmiter ad per abendum 978 (or.) [SV] e) Ipsa quomuda firmider teneamus et damus ad uos 982 (or.) [SV]
  1. a) por mayor firmençia rogamos e mandamos a Gonçalo de_la Rua nuestro cunnado
  2. 1409(t. 1409) SP-III/179
  3. por mas firmeça fize aqui este mio signno a tal
  4. 1437(or.) SP- III/367
  5. - firmeza nos cadriles puxanza nos caniles nel gañote fres- cura
  6. 1925 ORB/137
  7. Quiciabes d’una variante
  8. b) et uos post eredita uestra obtjneat firmitate
  9. 937 (or.) SV
  10. In conuulsiuilem obtineat firmitate
  11. 937 (or.) SV
  12. quem tu bene elegeris plenam abeat firmitatem sicut et tu
  13. 948 (or.) SV
  14. et hunc testamentum plena obtineat firmitatem,
  15. 951 (or.) DCO
  16. In omni robore et perpetuam firmitatem,
  17. 974 (or.) SV
  18. Ipsas terras per cartas scripturas firmitatis
  19. 994 (or.) SV
  20. c) ut abea rouore et plena firmidade
  21. 1019(or.) ACL/338
  22. Tamién apaez el romanzamientu del alverbiu (§e), FIRMITER
  23. xunto al crudu llatín (§d):
  24. d) estauerit firmiter
  25. 803 (or.) DCO
  26. et hunc testamentum scripture firmiter obtineat rubore
  27. 948 (or.) SV
  28. per terminis et locis suis firmiter a per auendum
  29. 969 (or.) SV
  30. per hoc scriptura firmiter a per abendum
  31. 971 (or.) SV
  32. omnia concedimus firmiter ad per abendum
  33. 978 (or.) SV
  34. e) Ipsa quomuda firmider teneamus et damus ad uos
  35. 982 (or.) SV
del llat. firmitas, -atis ‘firmeza’ (EM s. v. firmus, -a, -um), *FIRMĬTIA que vemos enriba (§a) con dos variantes, una semiculta (firmençia) y otra popular (firmeça). Nel dominiu ástur úfrese tamién documentación de FIRMITAS, -ATIS especialmente en llatín (§b) pero tamién con niciu de re- sultáu romance, firmidade (§c):
firvia, la
📖: firvia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. firvia
    • Vd
Saltu d’agua [Vd (Toponimia 112)].
  1. 1. Saltu d’agua [Vd (Toponimia 112)].
Cfr. férvidu.
fiscal
📖: fiscal
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">fiscal</i>(TEST)
  1. fiscal
  2. Cast
  3. <i class="della">fiscal</i
[JH].
  1. 1. [JH].
a) Non faciat aliquod fiscalo seruicium regis 1043 [Espinareda (Jiménez)/n. 1] E si fiscalis homo hereditatem suam ibi concesserit, similiter habeat 1043 [Espinareda (Jiménez)/n. 1] sea sieruo fizcal del rey de qual suiçio quier que sea 1145 (1295) [FU/39] Nullo homine qui populator sea enna villa de Abilies si quier sea servo fiscal del rey de qual servicio quier que sea, tan franco sea como el qui venit de utra porz [FA (CDA/67- 46)] b) o dar fiscales ho tributos [FLl (BN) 51] inventó el Señor Fiscal [Campumanes 1781/523] del fiscal de satisferia de toos los empleaos sin raparu 1906- 1914 [J. Arango/48] Cfr. fiscu.
  1. a) Non faciat aliquod fiscalo seruicium regis
  2. 1043 Espinareda (Jiménez)/n. 1
  3. E si fiscalis homo hereditatem suam ibi concesserit, similiter habeat
  4. 1043 Espinareda (Jiménez)/n. 1
  5. sea sieruo fizcal del rey de qual suiçio quier que sea
  6. 1145 (1295) FU/39
  7. Nullo homine qui populator sea enna villa de Abilies si quier sea servo fiscal del rey de qual servicio quier que sea, tan franco sea como el qui venit de utra porz
  8. FA (CDA/67- 46)
  9. b) o dar fiscales ho tributos
  10. FLl (BN) 51
  11. inventó el Señor Fiscal
  12. Campumanes 1781/523
  13. del fiscal de satisferia de toos los empleaos sin raparu 1906
  14. 1914 J. Arango/48
  15. Cfr. fiscu.
fiscu, el*
📖: fiscu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">ibant</i>(TEST)
  1. fiscu
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">ibant</i
saiones fisci 1139(or.) [MSAH-IV/165]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">saiones</i> <i class="della">fisci</i> 1139(or.) [MSAH-IV/165]

et libero eam de ofertione et de apelido et de peito et de fos- sado et de tota facendeira et de omni fisco et regio foro 1168(or.) [SPE-I/299] son quitos (...) e de todo fisco e fuero [LJurisd 159]

  1. et libero eam de ofertione et de apelido et de peito et de fos- sado et de tota facendeira et de omni fisco et regio foro
  2. 1168(or.) SPE-I/299
  3. son quitos (...) e de todo fisco e fuero
  4. LJurisd 159
Del llat. FISCUS ‘cesta de xuncos o blima’, ‘cesta onde se tenía’l dineru’ d’u pasa a significar ‘dineru públicu’ (DCECH s. v. fisco). L’ast. conoz tamién un deriváu ax. fiscal (cfr.) que llueu pue nominalizase na terminoloxía llegal. Un compuestu verbal ye ast. confiscar (cfr.).
fisga, la
📖: fisga
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<cisga [Sl (i). Vd]. h.isga [LV].>(TEST)
  1. fisga
    • Cg
    • Qu
    • Tb
    • Ll
    • Ay
    • Sm
    • Llu
    • Xx
    • Sl
  2. cisga
    • Sl (i)
    • Vd
  3. h.isga
    • LV
Cisura, fendedura [Cb]. Fendedura [Ar]. Raxa, abertura o quie- bra de dalguna cosa [JH]. 2. Escanda [LV. Cg. JH. DA] de bona calidá [Qu. Tb (/pobia ‘escanda más abultada que la fisga pero con menos farina’)]. Escanda que pertenez a la clas de los tri- gos semiduros y que da pan (más blanco y esponxoso que la otra variedá llamada pavia ‘Triticum durum’) [Ll]. Variedá d’escanda [Ay]. 3. El pan más blanco de la escanda, o’l pan fecho de la flor de la farina de la escanda [GP a. 1788]. Pan d’escanda [JH]. 4. Varina verde y cimble [Sm]. 5. Caúna de les cañes de xinesta emplegaes pa facer escobes de la corte [Llu]. 6. Cuerda onde va’l plomu del apareyu de pescar [Xx]. 7. Contrapesu que va axuntáu a una cuerda pa llanzar cabos dende la embarcación a tierra o a la escontra [Vd]. 8. Arpón de tres dientes pa coyer pexes grandes como’l salmón [“de Val- dés al Eo” /(Eo)/]. Especie de tenedor con un mangu llargu pa pescar a mano, xeneralmente nel ríu [Sl (i). Vd]. 9. Blezna [Tb]: Metíu una fisga pola pierna arriba [Tb]. ///Demónganos lleve, Xuan/si, meyor que la boroña, non quies de la fisga el pan [CyN (Recuerdos)].
  1. 1. Cisura, fendedura [Cb]. Fendedura [Ar]. Raxa, abertura o quie- bra de dalguna cosa [JH].
  2. 2. Escanda [LV. Cg. JH. DA] de bona calidá [Qu. Tb (/<i class="della">pobia </i>‘escanda más abultada que la <i class="della">fisga </i>pero con menos farina’)]. Escanda que pertenez a la clas de los tri- gos semiduros y que da pan (más blanco y esponxoso que la otra variedá llamada <i class="della">pavia ‘Triticum durum’</i>) [Ll]. Variedá d’escanda [Ay].
  3. 3. El pan más blanco de la escanda, o’l pan fecho de la flor de la farina de la escanda [GP a. 1788]. Pan d’escanda [JH].
  4. 4. Varina verde y cimble [Sm].
  5. 5. Caúna de les cañes de xinesta emplegaes pa facer escobes de la corte [Llu].
  6. 6. Cuerda onde va’l plomu del apareyu de pescar [Xx].
  7. 7. Contrapesu que va axuntáu a una cuerda pa llanzar cabos dende la embarcación a tierra o a la escontra [Vd].
  8. 8. Arpón de tres dientes pa coyer pexes grandes como’l salmón [“de Val- dés al Eo” /(Eo)/]. Especie de tenedor con un mangu llargu pa pescar a mano, xeneralmente nel ríu [Sl (i). Vd].
  9. 9. Blezna [Tb]: <i class="della">Metíu una fisga pola pierna arriba </i>[Tb]. ///<i class="della">Demónganos</i><i class="della"> lleve, Xuan</i>/<i class="della">si, meyor que la boroña, non quies de la </i><i class="della">fisga</i><i class="della"> el </i><i class="della">pan</i> [CyN (Recuerdos)].
XVIII: 964] “bollos que no son de escanda, ni remedam siquiera el pan de fisga [Prieto & López Doriga 1889: 57] “Ni el histórico bollo de pan de fisga tan apreciado por Velasquita Giraldez, á juzgar por la cláusula impuesta en la escritura de fundación de la cofradía que lleva su nombre” [Prieto & López Doriga 1889: 158] verbu que conocemos gracies a la variante ciscar ‘cortar...’ (cfr.), con tracamundiu de fricatives [f-] y [θ] y con nicios de castellanización al sur del dominiu (h.iscar) por cuenta l’aspi- ración de F- etimolóxica. Esto empobina a poder almitir n’ast. una variante de fisgar, esto ye, *cisgar, y al empar *fiscar y ciscar (cfr.). De la existencia ast. de cisgar tenemos anuncia cuando esti verbu se conseña como variante de fisgar 2 (cfr.) onde l’averamientu fónicu favoreció’l tracamundiu.
  1. XVIII: 964]
  2. “bollos que no son de escanda, ni remedam siquiera el pan de fisga
  3. Prieto & López Doriga 1889: 57
  4. “Ni el histórico bollo de pan de fisga tan apreciado por Velasquita Giraldez, á juzgar por la cláusula impuesta en la escritura de fundación de la cofradía que lleva su nombre”
  5. Prieto & López Doriga 1889: 158
  6. verbu que conocemos gracies a la variante ciscar ‘cortar...’ (cfr.), con tracamundiu de fricatives [f-] y [θ] y con nicios de castellanización al sur del dominiu (h.iscar) por cuenta l’aspi- ración de F- etimolóxica. Esto empobina a poder almitir n’ast. una variante de fisgar, esto ye, *cisgar, y al empar *fiscar y ciscar (cfr.). De la existencia ast. de cisgar tenemos anuncia cuando esti verbu se conseña como variante de fisgar 2 (cfr.) onde l’averamientu fónicu favoreció’l tracamundiu.
  7. θ
ya para pissar la fisga ya para moler los yerbos [Grangerías Del llat. fissus, -a, -um, participiu de findere ‘cortar, xebrar, fender, facer una fienda’ (EM, ABF) pudo facese’l dim. *fĭssicus, -a, -um d’u foi posible’l verbu *FĬSSICĀRE d’u siguieron dos víes evolutives n’asturianu: a) con perda seronda de la postó- nica que xustifica l’ast. *fesgarfisgar 1 (cfr.) con un parti- cipiu fuerte *fisgu, a, o (tamién xustificable dende *fissicus,
  1. -a, -um ) que, con nominalización, son l’aniciu del ast. fisga [d’u sigue fisgadura (cfr.) y fisguina (cfr.)] y de fisgu (cfr.) colos derivaos fisgatu (cfr.) y fisgón (cfr.) d’u siguió fisgonada (cfr.); b) con perda temprana de la postónica que nun dio tiempu a sonorizar la velar llatina, ast. *fescar → *fiscar,
  2. d’u sigue fisgadura (cfr.) y fisguina (cfr.)
fisgadura, la
📖: fisgadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Ruptura, abertura, rasgadura [Tb]: <i class="della">La</i>(TEST)
  1. fisgadura
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident>Ruptura, abertura, rasgadura [Tb]: <i class="della">La</i
uveicha tien unas fisga- duras nas ureichas [Tb].
  1. 1. <i class="della">uveicha</i> <i class="della">tien</i> <i class="della">unas</i> <i class="della">fisga- </i><i class="della">duras</i> <i class="della">nas</i> <i class="della">ureichas</i> [Tb].
- llavó Xuan la cretura poniói un poco ‘zúcre solvo {¿?} la fisgadura 1926 [PPRIA(B)/73] Cfr. fisga.
  1. - llavó Xuan la cretura poniói un poco ‘zúcre solvo {¿?} la fisgadura
  2. 1926 PPRIA(B)/73
  3. Cfr. fisga.
fisgar 1
📖: fisgar 1
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Pescar con fisga o arpón [“De Valdés al Eo” /(Eo)/]. 2. Rasgar [Cb. Cg], romper [Cp]. Rasgar, abrise [DA]. Raxar [Ll. Tb], xebrar, abrir a golpes dalguna cosa, facer nella una abertura [JH]. <ident class="della" level="2"></ident>“<i class="della">Fisgar</i>, hender” [GP a. 1788] <i class="della">Y anque non lleva </i><i class="della">fisgades</i>/<i class="della">les oreyes, ya se tien</i>/<i class="della">afayado</i><i class="della">(TEST)
  1. fisgar 1
  2. ident class="della" level="1"></ident>Pescar con fisga o arpón
    • “De Valdés al Eo” /(Eo)/
  3. 2
  4. Rasgar
    • Cb
    • Cg], romper [Cp
  5. Rasgar, abrise
    • DA
  6. Raxar
    • Ll
    • Tb], xebrar, abrir a golpes dalguna cosa, facer nella una abertura [JH
  7. <ident class="della" level="2"></ident>“<i class="della">Fisgar</i>, hender” [GP a. 1788] <i class="della">Y anque non lleva </i><i class="della">fisgades</i>/<i class="della">les oreyes, ya se tien</i>/<i class="della">afayado</i><i class="della"
nes batalles [El Caballo 80] Tanta so fuerza ye que fisgaria/si quiciás se i ponxés é na mollera/un carbayu berrugu co la mano [Judit 193]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. nes</i> <i class="della">batalles</i> [El Caballo 80] <i class="della">Tanta so fuerza ye que </i><i class="della">fisgaria</i>/<i class="della">si quiciás se i ponxés é na</i> <i class="della">mollera</i>/<i class="della">un</i> <i class="della">carbayu</i> <i class="della">berrugu</i> <i class="della">co</i> <i class="della">la</i> <i class="della">mano</i> [Judit 193]
Desque salió del agua, fisgáronse los cielos [San Mateo 8] Y nel intre’l velámen del templu se fisgó en dos [San Mateo 123] lo sepa y fexo sos veces pa poder fisgar la carta 1900 [PPRIA(B)/31] puede que i risgue dalguna gafa ‘spina que ‘l alma i fisgue - [PPRIA(NB)/228] rapuñome el mió papel y fisgómelu al medio quedándose él co_la metada 1906-1914 [J. Arango/91] Cfr. fisga.
  1. Desque salió del agua, fisgáronse los cielos
  2. San Mateo 8
  3. Y nel intre’l velámen del templu se fisgó en dos
  4. San Mateo 123
  5. lo sepa y fexo sos veces pa poder fisgar la carta
  6. 1900 PPRIA(B)/31
  7. puede que i risgue dalguna gafa ‘spina que ‘l alma i fisgue
  8. PPRIA(NB)/228
  9. rapuñome el mió papel y fisgómelu al medio quedándose él co_la metada 1906
  10. 1914 J. Arango/91
  11. Cfr. fisga.
fisgar 2
📖: fisgar 2
🏗️: NO
✍️: NO
<///<ident class="della" level="1"></ident>//cisgar [Sb. y Pr. Sl].>(TEST)
  1. fisgar 2
    • Pa
    • Cp
    • Ri
    • Ay
    • Qu
    • Tb
    • An
    • Pr
  2. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  3. cisgar eonaviego
    • Sb
    • y Pr
    • Sl
Cast. fisgar (‘golifar’) [Pa. Cp. Sb. Ri. Sl]. Andar mirando, achisbar [Pa. Ac. Sb. Ay. Ar. Qu. Tb. An. Pr. Tox. /Eo/]. Mirar [Qu]. Restolar [Ay]. 2. Chisgar el güeyu [Sb]. 3. Llevar tiesu, enderechar [JS].
  1. 1. Cast. <i class="della">fisgar </i>(‘golifar’) [Pa. Cp. Sb. Ri. Sl]. Andar mirando, achisbar [Pa. Ac. Sb. Ay. Ar. Qu. Tb. An. Pr. Tox. /Eo/]. Mirar [Qu]. Restolar [Ay].
  2. 2. Chisgar el güeyu [Sb].
  3. 3. Llevar tiesu, enderechar [JS].
Del llat. *FIXǏCĀRE, fechu sobro figere ‘clavar, fincar’, entién- dese, davezu, el port. fisgar, cast. fisgar ‘clavar (el arpón, la vista)’, ‘burllase’, ‘golifar’ (REW; DEEH s. v. *fĭxĭcāre; DCECH s. v. fisgar; DELP); llóxicamente a ello habría axuntase l’ast. fis- gar 2. De toes maneres el cast. fisgar ufre una F- qu’aconseya tener el verbu nesi idioma como non patrimonial como em- préstamu. D’otru llau ye verdá qu’ast. fisgar 2 podría quicia- bes entendese como’l mesmu verbu que fisgar 1. Como dixi- mos enriba (cfr. fisga) la variante cisgar de fisgar 2 ha debese al averamientu fónicu, cosa que tamién vemos en acisguñar (cfr.). L’ast. chisgar (cfr.) ha tenese tamién como una variante del ast. fisgar 2. En rellación etimolóxica ta l’ast. fisgón, ona 2 (cfr.).
fisgatu, el
📖: fisgatu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. fisgatu
    • Cg
Desgarrón [Cb (= fisgón = resgatu = resgón = gayatu)]. Ras- gón [Cg].
  1. 1. Desgarrón [Cb (= fisgón = resgatu = resgón = gayatu)]. Ras- gón [Cg].
Cfr. fisga.
fisgáu, ada, ao
📖: fisgáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<fisgada [AGO].>(TEST)
  1. fisgáu
  2. fisgada
    • AGO
Pasada pel molín de rabilar (sic) [AGO].
  1. 1. Pasada pel <i class="della">molín</i> <i class="della">de</i> <i class="della">rabilar</i> (<i class="della">sic</i>) [AGO].
- y más quedando éste fisgado [Grangerías XVIII: 594] Pp. de fisgar 1.
  1. - y más quedando éste fisgado
  2. Grangerías XVIII: 594
  3. Pp. de fisgar 1.
fisgón, ona
📖: fisgón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<fisgón/ona/ono [Ri]. cisgón [Sb. y Pr. Sl]. firgón [Ca].>(TEST)
  1. fisgón
    • Ay
    • Pr
    • Pa
  2. fisgón/ona/ono
    • Ri
  3. cisgón
    • Sb
    • y Pr
    • Sl
  4. firgón
    • Ca
Que fisga [Ay. Ri. Ar]. Curiosu [Pr], que fisga [Pa. Sb. Ac. Sl]. Importón, qu’anda maricando [Ca].
  1. 1. Que <i class="della">fisga</i> [Ay. Ri. Ar]. Curiosu [Pr], que <i class="della">fisga</i> [Pa. Sb. Ac. Sl]. Importón, qu’anda maricando [Ca].
un de ellos falando con los otros algo pasiquin diz el fisgon 1792 [QUIXOTE-I/273] cayera antes en la cuenta de que era un fisgón muy grande 1792 [QUIXOTE-II/3] Con una risa fisgona [La Paliza 254] fisgona estelase en mi a la güestia apareyando el gadañu 1895 [MELCHOR/40]
  1. un de ellos falando con los otros algo pasiquin diz el fisgon
  2. 1792 QUIXOTE-I/273
  3. cayera antes en la cuenta de que era un fisgón muy grande
  4. 1792 QUIXOTE-II/3
  5. Con una risa fisgona
  6. La Paliza 254
  7. fisgona estelase en mi a la güestia apareyando el gadañu
  8. 1895 MELCHOR/40
Cfr. fisgar 2.
fisgón, el
📖: fisgón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. fisgón
Desgarrón [Cb (= fisgatu)]. Rasgón, desgarrón [AGO].
  1. 1. Desgarrón [Cb (= fisgatu)]. Rasgón, desgarrón [AGO].
Cfr. fisga.
fisgonada, la*
📖: fisgonada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fisgoná [Ll].>(TEST)
  1. fisgonada
  2. fisgoná
    • Ll
Raxa, fendedura [Ll].
  1. 1. Raxa, fendedura [Ll].
Cfr. fisga.
fisgu, el
📖: fisgu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Neñu con cara afilada y delgada [PSil]: <i class="della">Vieno</i>(TEST)
  1. fisgu
  2. Neñu con cara afilada y delgada [PSil]: <i class="della">Vieno</i
aquel fisgu [PSil].
  1. 1. <i class="della">aquel</i> <i class="della">fisgu</i> [PSil].
para embetunar bien los cortes, fisgos y sangría y mullir los garfios [Grangerías XVIII: 590] después a las espaldas del botonico puncio, medio por medio, darás un fisgo debaxo arriba, passando bien la cor- teza con la punta del cuchillo [Grangerías XVIII: 596] Cfr. fisga.
fisguina, la
📖: fisguina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Escoba mui delgada pa llimpiar el güeyu de la muela nel molín de farina [Sm]. Dim. de <i class="della">fisga</i>(TEST)
  1. fisguina
  2. Escoba mui delgada pa llimpiar el güeyu de la muela nel molín de farina
    • Sm
  3. Dim
  4. de <i class="della">fisga</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
física, la
📖: física
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">física</i>(TEST)
  1. física
  2. Cast
  3. <i class="della">física</i
[JH].
  1. 1. [JH].
otro liuro de fisica que se comieça de allopicia 1292 [DCO- V/175] mando los liuros todos de Fisica a Aluito 1295(or.) [ACL- VIII/451] Del grecismu en llat. PHYSICA, per vía cultizante.
  1. otro liuro de fisica que se comieça de allopicia
  2. 1292 DCO- V/175
  3. mando los liuros todos de Fisica a Aluito
  4. 1295(or.) ACL- VIII/451
  5. Del grecismu en llat. PHYSICA, per vía cultizante.
físicu, el
📖: físicu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">físico</i>(TEST)
  1. físicu
  2. Cast
  3. <i class="della">físico</i
[JH]. 2. {(Doc.). Mélicu}. Davezu conséñase como nome:
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [JH].
  3. 2. {(Doc.). Mélicu}. Davezu conséñase como nome:
los clerigos e los fisicos conuiden e amonesten 1267 (s. XIII?) [ACL/468] mestre Rodrigo fisico canonigo de Oviedo 1275(or.) [SP- I/250] Iohan Alffonso ffisico 1287(or.) [MSAH-V/459] non pode guaresçer sen ... ssen conssello de ffesico & de meje 1294 [DCO-V/188] que llj dian ffisicos & mejes que traballen con ellj 1294 [DCO-V/189] maestro Nicolas fissico del rey 1299 (s. XIII-XIV) [MSAH- V/582] de los enfermos e de los fisicos e de los mercadores s. XIII (or.) [FX/5] nengun fisico non deve sagnar nen melizinar la muller livre s. XIII (or.) [FX/335] nengun fisico non deve visitar aquellos que son en carcere s. XIII (or.) [FX/335] si algun fisico lo fezo emendelo essea por ello penado s. XIII (or.) [FX/335] si algun fisico pleitear con el enfermo por lo visitar s. XIII (or.) [FX/335] algun fisico pleitea con el enfermo de lo sanar sobre recabdo s. XIII (or.) [FX/335] si el mal fisico deve seer metudo en carcere s. XIII (or.) [FX/336] nengun omne non meta fisico en carcere magar que non sea connucido s. XIII (or.) [FX/336] quanto deve dar el discipulo al fisico que lu demostra s. XIII (or.) [FX/336] si algun fisico sagnar algun omne livre si enflaquece polla sagnia s. XIII (or.) [FX/336] si algun fisico tolle la nuve del ollo s. XIII (or.) [FX/336] si algun fisico toma algun omne por mostrar s. XIII (or.) [FX/336] mestre Pedro fisico Martin Pedro el gramatico raçioneros 1300 [DCO-V/226]
mestre Garcia fisico Pedro Fernando hombres del dicho 1354(or.) [ACL-X/16] herençia de don yuça fisico, mj padre que dios perdone 1412 [AAU/253] los quales pago para dar al fesico que curase hun romero 1459 [HSXUAN/41] ningún vecino podrá allendar cabra sin certificación del fí- sico 1832 [Porrúa/54] Suel ser un vieyu fofu y marrulleru/Físicu y herbolariu y fa- lador/Qu’en Viernes Santu ñaz saludador/O zahorí o ade- vinu o embusteru 1921 [VIDA ASTU/48] De la so consideranza social da cuenta’l Fueru Xulgu cuando diz coses como: nengun fisico non deve sagnar nen melizinar la muller livre s. XIII (or.) [FX/335] nengun omne non meta fisico en carcere magar que non sea connucido s. XIII (or.) [FX/336] Del grecismu en llat. PHYSICUS (DCECH s. v. físico), per vía cul- tizante. L’usu de la pallabra como ‘mélicu’ entá se documenta nel sieglu XV y más serondamente anque semánticamente tu- viere un sentíu enforma más allargáu que nos nuesos díes.
  1. los clerigos e los fisicos conuiden e amonesten
  2. 1267 (s. XIII?) ACL/468
  3. mestre Rodrigo fisico canonigo de Oviedo
  4. 1275(or.) SP- I/250
  5. Iohan Alffonso ffisico
  6. 1287(or.) MSAH-V/459
  7. non pode guaresçer sen ... ssen conssello de ffesico & de meje
  8. 1294 DCO-V/188
  9. que llj dian ffisicos & mejes que traballen con ellj
  10. 1294 DCO-V/189
  11. maestro Nicolas fissico del rey
  12. 1299 (s. XIII-XIV) MSAH- V/582
  13. de los enfermos e de los fisicos e de los mercadores s. XIII (or.)
  14. FX/5
  15. nengun fisico non deve sagnar nen melizinar la muller livre s. XIII (or.)
  16. FX/335
  17. nengun fisico non deve visitar aquellos que son en carcere s. XIII (or.)
  18. FX/335
  19. si algun fisico lo fezo emendelo essea por ello penado s. XIII (or.)
  20. FX/335
  21. si algun fisico pleitear con el enfermo por lo visitar s. XIII (or.)
  22. FX/335
  23. algun fisico pleitea con el enfermo de lo sanar sobre recabdo s. XIII (or.)
  24. FX/335
  25. si el mal fisico deve seer metudo en carcere s. XIII (or.)
  26. FX/336
  27. nengun omne non meta fisico en carcere magar que non sea connucido s. XIII (or.)
  28. FX/336
  29. quanto deve dar el discipulo al fisico que lu demostra s. XIII (or.)
  30. FX/336
  31. si algun fisico sagnar algun omne livre si enflaquece polla sagnia s. XIII (or.)
  32. FX/336
  33. si algun fisico tolle la nuve del ollo s. XIII (or.)
  34. FX/336
  35. si algun fisico toma algun omne por mostrar s. XIII (or.)
  36. FX/336
  37. mestre Pedro fisico Martin Pedro el gramatico raçioneros
  38. 1300 DCO-V/226

  39. mestre Garcia fisico Pedro Fernando hombres del dicho
  40. 1354(or.) ACL-X/16
  41. herençia de don yuça fisico, mj padre que dios perdone
  42. 1412 AAU/253
  43. los quales pago para dar al fesico que curase hun romero
  44. 1459 HSXUAN/41
  45. ningún vecino podrá allendar cabra sin certificación del fí- sico
  46. 1832 Porrúa/54
  47. Suel ser un vieyu fofu y marrulleru/Físicu y herbolariu y fa- lador/Qu’en Viernes Santu ñaz saludador/O zahorí o ade- vinu o embusteru
  48. 1921 VIDA ASTU/48
  49. De la so consideranza social da cuenta’l Fueru Xulgu cuando diz coses como:
  50. nengun fisico non deve sagnar nen melizinar la muller livre s. XIII (or.)
  51. FX/335
  52. nengun omne non meta fisico en carcere magar que non sea connucido s. XIII (or.)
  53. FX/336
  54. Del grecismu en llat. PHYSICUS (DCECH s. v. físico), per vía cul- tizante. L’usu de la pallabra como ‘mélicu’ entá se documenta nel sieglu XV y más serondamente anque semánticamente tu- viere un sentíu enforma más allargáu que nos nuesos díes.
fisonomía, la
📖: fisonomía
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fisolomía [Ac].>(TEST)
  1. fisonomía
  2. fisolomía
    • Ac
Cast. fisonomía.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">fisonomía</i>.
Términu inxeríu n’ast. posiblemente dende’l cultismu en cast. FISONOMÍA, tamién cola variante fisolomía (DCECH s. v. físico), con tracamundiu de n-l.
fistolu, el
📖: fistolu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fistol [Cñ].>(TEST)
  1. fistolu
    • Xx
  2. fistol
Persona pícara [Cñ], llaína, astuta [Xx].
  1. 1. Persona pícara [Cñ], llaína, astuta [Xx].
Ye un posible castellanismu, FISTOL, que yá se documenta nel sieglu XVI y recueye’l Diccionatio de Autoridades de la RAE más serondamente; ye castellanismu tamién inxertu en gall. fistol, equí tamién cola variante fistor (Pensado 1985: 154) que, al empar, dase tamién dialeutalmente en portugués. Co- rominas-Pascual pescancien que cast. fistol ye un deriváu se- cundariu de refitolero ‘persona presumida’ lo que nun encaxaría, n’opinión de Pensado (1992: 731), cola fecha más seronda d’apaición de refistolero nel cast. americanu; poro, esti autor propón entender el términu como una pronunciación vulgar del llat. FICTOR, -ORIS ‘formador de barru, criador, fin- xidor de lo que nun ye’, que surdiere ente los escolares rena- centistes pa facer rir.
fistón, el
📖: fistón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">festón</i>(TEST)
  1. fistón
    • Pa
  2. Cast
  3. <i class="della">festón</i
[Pa].
  1. 1. [Pa].
Posible italianismu festone que s’inxer n’ast. dende’l castellán FESTÓN (DCECH s. v. festón).
fisueleru, a, el/la
📖: fisueleru
🔤: , a, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
Cast. <i class="della">buñolero</i>(TEST)
  1. fisueleru
  2. Cast
  3. <i class="della">buñolero</i
[JH].
  1. 1. [JH].
- truxe la fisuelera pa que repita si aporta 1925 [ORB/117] Cfr. fisuelu.
  1. - truxe la fisuelera pa que repita si aporta
  2. 1925 ORB/117
  3. Cfr. fisuelu.
fisuelu, el
📖: fisuelu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fisuelu [Ac. Tb. JH. Tor]. +fisuilu [Ay. Ll]. fisuelo [Cñ]. fei- suelu [Sm. Bab. Pzu. PSil. Cn (M). Oc. Vg].///<ident class="della" level="1"></ident>/feisuölos [As]. finsuelos [Ac].>(TEST)
  1. fisuelu
  2. fisuelu
    • Ac
    • Tb
    • JH
    • Tor
  3. fisuilu metafonía
    • Ay
    • Ll
  4. fisuelo
  5. fei- suelu
    • Sm
    • Bab
    • Pzu
    • PSil
    • Cn (M)
    • Oc
    • Vg
  6. <ident class="della" level="1"></ident>/feisuölos infl. cast.
    • As
  7. finsuelos
    • Ac
Fruta de sartén fecha con farina, lleche, güevos [Ac (= fisuelu = frinsuelu). Ay (= +frisuilu = +fisuilu). Ll (= +fisuilu = +fir- suilu = fayuela)]. [Ac]. Especie de buñuelu [Cn (MG) (= fei- suelu = freixuelu). Fruta de sartén [Cñ] fecha con farina, lleche, güevos, zucre [Ac (= frinsuelos). Ay. Ll Sm. PSil. As. Bab. Pzu Oc Tor]. Especie de buñuelu [Cn (MG) (= frixuelu = freixuelu). Vg. JH]. 2. Umbilicus pendulinus, sombreiros [Tb]. //Feisuelu mal feitu ‘insultu que se diz a una persona’ [Cn (M)]. a) Guilielme Fesolo 1227 (s. XIII) [SV/157; 159] Barolomeo (sic) fesolo 1236(or.) [DOSV-I/188] b) Esguilaban lus feisuelus/pur lus gargüelus abaixu [VA- QUEIRU 47] tuviese la mora que-i apurrir los fisuelos al pie de la por- tiellona 1925 [ORB/116] los fisuelos calientes que taben en una goxa 1925 [ORB/116] mostrábase antoxadiza de los fisuelos de Ronda 1925 [ORB/115] se-i antoxaron fisuelos de la fariña sabrosa 1925 [ORB/114] en tanto que los fisuelos los espetaben n’ alforxa 1925 [ORB/116] Fónicamente trátase d’un continuador del llat. PHASEOLUS, -I ‘faba’ (EM s. v. phasēlus), ‘una planta lleguminosa, quiciabes Vigna sinensis’ (OLD), pallabra con dalgún continuador romá- nicu (REW) y, a lo meyor, tamién na segunda aceición qu’u- fierta l’ast. en Teberga onde se define como ‘sombreiros’ o ‘Umbilicus pendulinus’ [Tb]; tamién arag. a. fesoles ‘tipu de faba’ (Sesma & Líbano 1982: 203), cat. fesol (DECLC s. v. fesol). Un abondativu de feisuelu ye feisolada (cfr. fesolada) y con un nome d’oficiu fisueleru (cfr.). De toes maneres se- mánticamente, por cuenta l’averamientu fónicu, hai coinci- dencia perdafechu del ast. fisuelu ‘fruta de sartén’ con *FRĪXEǑLUM (REW) > ast. frixuelufrisuelu (cfr.) de la fami- lia de FRIGERE ‘asar’, ‘griller’(EM) > ast. friírfrir (cfr. freír) dao que, acordies con delles modalidaes culinaries, los frisue- los o frixuelos fríense anque non tolo llamao n’ast. frixuelu nin fisuelu se fría. Ello débese a que tamién se dan tracamundios con otres pallabres d’espresión y conteníu averaos como son
  1. Fruta de sartén fecha con farina, lleche, güevos [Ac (= fisuelu
  2. = frinsuelu). Ay (= +frisuilu = +fisuilu). Ll (= +fisuilu = +fir- suilu = fayuela)]. [Ac]. Especie de buñuelu [Cn (MG) (= fei- suelu = freixuelu). Fruta de sartén [Cñ] fecha con farina, lleche, güevos, zucre [Ac (= frinsuelos). Ay. Ll Sm. PSil. As. Bab. Pzu Oc Tor]. Especie de buñuelu [Cn (MG) (= frixuelu = freixuelu). Vg. JH]. 2. Umbilicus pendulinus, sombreiros [Tb].
  3. Tb
  4. //Feisuelu mal feitu ‘insultu que se diz a una persona’ [Cn (M)].
  5. Cn (M)
  6. a) Guilielme Fesolo
  7. 1227 (s. XIII) SV/157; 159
  8. Barolomeo (sic) fesolo
  9. 1236(or.) DOSV-I/188
  10. b) Esguilaban lus feisuelus/pur lus gargüelus abaixu
  11. VA- QUEIRU 47
  12. tuviese la mora que-i apurrir los fisuelos al pie de la por- tiellona
  13. 1925 ORB/116
  14. los fisuelos calientes que taben en una goxa
  15. 1925 ORB/116
  16. mostrábase antoxadiza de los fisuelos de Ronda
  17. 1925 ORB/115
  18. se-i antoxaron fisuelos de la fariña sabrosa
  19. 1925 ORB/114
  20. en tanto que los fisuelos los espetaben n’ alforxa
  21. 1925 ORB/116
  22. Fónicamente trátase d’un continuador del llat. PHASEOLUS, -I ‘faba’ (EM s. v. phasēlus), ‘una planta lleguminosa, quiciabes Vigna sinensis’ (OLD), pallabra con dalgún continuador romá- nicu (REW) y, a lo meyor, tamién na segunda aceición qu’u- fierta l’ast. en Teberga onde se define como ‘sombreiros’ o ‘Umbilicus pendulinus’ [Tb]; tamién arag. a. fesoles ‘tipu de faba’ (Sesma & Líbano 1982: 203), cat. fesol (DECLC s. v. fesol). Un abondativu de feisuelu ye feisolada (cfr. fesolada) y con un nome d’oficiu fisueleru (cfr.). De toes maneres se- mánticamente, por cuenta l’averamientu fónicu, hai coinci- dencia perdafechu del ast. fisuelu ‘fruta de sartén’ con
  23. Tb
  24. *FRĪXEǑLUM (REW) > ast. frixuelufrisuelu (cfr.) de la fami- lia de FRIGERE ‘asar’, ‘griller’(EM) > ast. friírfrir (cfr. freír) dao que, acordies con delles modalidaes culinaries, los frisue- los o frixuelos fríense anque non tolo llamao n’ast. frixuelu nin fisuelu se fría. Ello débese a que tamién se dan tracamundios con otres pallabres d’espresión y conteníu averaos como son
los continuadores de folium FOLIOLUM > foyuelufayuelu (cfr.), con disimilación de velares. Con esti términu mecié- ronse en dellos sitios, por cuenta l’averamientu fónicu, los con- tinuadores del llat. filius → FILIOLUS > fiyuelu (cfr.) y fiyuela (cfr.). Un fem. analóxicu sol ast. feisuelu ye ast. feisuela (cfr.).
fita, la
📖: fita
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<h.ita [Os]. ///hita [VCid].>(TEST)
  1. fita
    • Cv
    • Sb
  2. h.ita
    • Os
  3. hita infl. cast.
    • VCid
Caúna de les tablines de l’agramadera o mayón [Cv]. {La es- presión castellana hita defínese “juego caído hoy en desuso, que consistía en derribar una especie de bolo pequeño, sobre el que se ponían unas monedas” [VCid]}. //Rozar a h.ita ‘rozar ensin dexar nin una planta’ (“dícese también de la acción de cavar”) [Os]. //De fite en fite ‘sin dilación, ensin desvíu’ [Sb]: Entró y de fite en fite preguntóme [Sb].
  1. 1. Caúna de les tablines de l’agramadera o mayón [Cv]. {La es- presión castellana <i class="della">hita </i>defínese “juego caído hoy en desuso, que consistía en derribar una especie de bolo pequeño, sobre el que se ponían unas monedas” [VCid]}. //<i class="della">Rozar</i> <i class="della">a</i> <i class="della">h.ita</i> ‘rozar ensin dexar nin una planta’ (“dícese también de la acción de cavar”) [Os]. //<i class="della">De</i> <i class="della">fite</i> <i class="della">en</i> <i class="della">fite</i> ‘sin dilación, ensin desvíu’ [Sb]: <i class="della">Entró</i> <i class="della">y</i> <i class="della">de</i> <i class="della">fite</i> <i class="della">en</i> <i class="della">fite</i> <i class="della">preguntóme</i> [Sb].
Cfr. fitu, a, o.
fitar
📖: fitar
🏗️: NO
✍️: NO
Cfr. <i class="della">afitar</i>(TEST)
  1. fitar
  2. Cfr
  3. <i class="della">afitar</i
1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">
  3. 1. </i>
fitera, la
📖: fitera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fetera [y Mar].>(TEST)
  1. fitera
  2. fetera
    • y Mar
Tabla vertical de madera con base onde se pon el llin qu’es- paden cola espadiella [Mar].
  1. 1. Tabla vertical de madera con base onde se pon el llin qu’es- paden cola espadiella [Mar].
Cfr. fitoria.
fiteru, el*
📖: fiteru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fiteiro [Vg].>(TEST)
  1. fiteru
  2. fiteiro
    • Vg
Tabla vertical pa espadar el llin [Vg]. Tabla vertical, d’un metru d’altura, so la que ponen los manoyos de llin pa espa- dalo [Llomb].
  1. 1. Tabla vertical pa espadar el llin [Vg]. Tabla vertical, d’un metru d’altura, so la que ponen los manoyos de llin pa espa- dalo [Llomb].
Cfr. fitoria.
fitola, la
📖: fitola
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Moyón [Ar]. Quiciabes sía una variante de <i class="della">fitoria</i>(TEST)
  1. fitola
  2. Moyón
    • Ar
  3. Quiciabes sía una variante de <i class="della">fitoria</i
(cfr.) anque llama l’aten- ción la perda de la [j].
  1. 1. (cfr.) anque llama l’aten- ción la perda de la [j].
fitoria, la
📖: fitoria
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
</////citoria [Ay].>(TEST)
  1. fitoria
    • Cg
    • Ll
  2. citoria dudoso (certainty = baxa)
    • Ay
Caún de los palos que sostién el texíu de los lladrales [Cg]. 2. Estaques pa facer la cebatera de la carreña o del sardu [Ay]. “La trabazón de les verdasques se hace entramándolas en unos palos, fitories (...) que equivalen a los estandorios” [Llib]. 3. Tabla vertical de la carreña [Ll].
  1. 1. Caún de los palos que sostién el texíu de los lladrales [Cg].
  2. 2. Estaques pa facer la cebatera de la carreña o del sardu [Ay]. “La trabazón de <i class="della">les</i> <i class="della">verdasques </i>se hace entramándolas en unos palos, <i class="della">fitories </i>(...) que equivalen a los <i class="della">estandorios</i>” [Llib].
  3. 3. Tabla vertical de la <i class="della">carreña</i> [Ll].
a la fitoria última de los sardos costaneros [Grangerías XVIII: 1079] Pero las fitorias no han de ser banielles sino buenos pale- tos recios y redondos de peruyal [Grangerías XVIII: 1198] Posiblemente
  1. a la fitoria última de los sardos costaneros
  2. Grangerías XVIII: 1079
  3. Pero las fitorias no han de ser banielles sino buenos pale- tos recios y redondos de peruyal
  4. Grangerías XVIII: 1198
  5. Posiblemente
del llat. CETŌRIA, -AE ‘llinia o llende qu’arrodia una propiedá’, d’aniciu célticu (EM) y que tamién xustifica l’apellativu ast. fitoria (cfr.) y, lóxicamente, los nomes de llu- gar del tipu Fitoria (TA 697), documentáu: Domingo pedriz de fitoria 1249(or.) [DOSV-II/316]. De toes maneres, partir d’esa etimoloxía CETŌRIA ufierta un problema pergrande da- rréu qu’habría aguardase una sonorización de -T- intervocá- lica. Pero’l citáu cetoria pudo sentise como variante d’un deriváu de fictus → *FICTŌRIA paralelu al ax. fixōria en re- llación direuta col participiu fixus. De ser asina *FICTŌRIA pudo almitir un equivalente en -ARIA responsable d’ast. fitera (cfr.) y, analóxicamente, fiteru (cfr.). Pero nun fai falta ello pa xustificar fitera (cfr.), fiteru (cfr.) pues podríen entendese como formación de FICTUS, -A, -UM (→ fitu, a, o) cola ames- tadura del suf. -ARIUS, -A, -UM y, darréu, nominalizaos el mas- culín y femenín.
fitu, a, o
📖: fitu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<fita [Cg. R]. h.itu [Lln. Cl].>(TEST)
  1. fitu
    • Ll
  2. fita
    • Cg
    • R
  3. h.itu
    • Lln
    • Cl
Fixu, firme, aseguráu [JH]: Ponllu bien fitu que ñon s’aballe [JH]. Fixa [R]. Firme [Lln]. Llevantáu [Cl]. Seguru, apertáu [Tox. /Eo. Mánt (‘apertáu, tensu’)/]. 2. De maya pequeña (la rede) [Cg]. 3. Rellambíu, simplayu [Ll]. //En pie h.itu ‘a pie firme’ [Lln].
  1. 1. Fixu, firme, aseguráu [JH]: <i class="della">Ponllu bien fitu que ñon s’aballe </i>[JH]. Fixa [R]. Firme [Lln]. Llevantáu [Cl]. Seguru, apertáu [Tox. /Eo. Mánt (‘apertáu, tensu’)/].
  2. 2. De maya pequeña (la rede) [Cg].
  3. 3. Rellambíu, simplayu [Ll]. //<i class="della">En pie h.itu </i>‘a pie firme’ [Lln].
cum Cabrera et Petra Fita 1131 (s. XII) [MSAH-IV/141] et per illos aulanales asursum usque in Lucencia de Petra Fita 1207 [LRCourias/156] reguera de piedra fita 1241(or.) [DOSV-II/96] vostra iugueria de Piedra Fita que ye enna felegresia de Santa Maria 1301(or.) [SP-I/322] determina con don Julian e cona piedra fita s. f. [SPM/612] Fita, cosa derecha, fixa” [GP a. 1788] Lleva la cabeza fita [El Caballo 88] Salíme mediu aturdidu/y enderecéme a la iglesia/de San Sal- vador y, al puntu/que llevanté lla cabeza,/ponxi güeyos en la torre,/que aquí te fago una apuesta/que fitu ena cugu- ruta,/mitanes ena cruceta,/se divisaba a San Pedru/al ce- rroxu y a la puerta/del cielu, según lo alto/de aquella tanta llumbrera [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 33-44)] Ponse fita la cabeza [La Enfermedad 143] fites y segures [1854-1868](or.) [DogmaInma/4]
  1. cum Cabrera et Petra Fita
  2. 1131 (s. XII) MSAH-IV/141
  3. et per illos aulanales asursum usque in Lucencia de Petra Fita
  4. 1207 LRCourias/156
  5. reguera de piedra fita
  6. 1241(or.) DOSV-II/96
  7. vostra iugueria de Piedra Fita que ye enna felegresia de Santa Maria
  8. 1301(or.) SP-I/322
  9. determina con don Julian e cona piedra fita s. f.
  10. SPM/612
  11. Fita, cosa derecha, fixa”
  12. GP a. 1788
  13. Lleva la cabeza fita
  14. El Caballo 88
  15. Salíme mediu aturdidu/y enderecéme a la iglesia/de San Sal- vador y, al puntu/que llevanté lla cabeza,/ponxi güeyos en la torre,/que aquí te fago una apuesta/que fitu ena cugu- ruta,/mitanes ena cruceta,/se divisaba a San Pedru/al ce- rroxu y a la puerta/del cielu, según lo alto/de aquella tanta llumbrera
  16. ABalvidares, Callórigu (Poesíes 33-44)
  17. Ponse fita la cabeza
  18. La Enfermedad 143
  19. fites y segures [1854-1868](or.)
  20. DogmaInma/4
Del llat. FĪCTUS, -A, -UM, participiu como fīxum de figere ‘fixar’ (EM), con continuadores románicos (REW) ya panhispánicos (DEEH; DCECH s. v. hito), fitu, a, o, con posibilidá de nominali- zación (cfr. fitu) lo mesmo que’l so paralelu ast. finxu (cfr.). Ast. fitu caltiénse ente los nomes de llugar (TA 696; TT 179) y nel apellativu nominalizáu fitu (cast. hito), fita (cfr.). Dende fitu féxose’l verbu fitar sol que se llogra una llista de com- puestos como afitar, sofitar, perafitar, esparrafitar. Quiciabes tamién, *confitar ‘llendar, tener llende común’ con un dever- bal qu’alita en topónimos del tipu Confita, La Conh.ita nel oriente d’Asturies (TA 696) qu’enllaza con cast. a. “confita” (Lapesa 1992: 20). Pero si’l llat. fīxum tien un paralelu fixōrium (EM), del mesmu mou dende fīctum hebo algamase una forma *FICTŌRIUM responsable, nuna variante femenina, de los topónimos del tipu Fitoria (Uv). Cfr. fitoria.
fitu, el
📖: fitu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fito [Cñ]. h.itu [Lln. Os. Am (S)].>(TEST)
  1. fitu
    • Ay
    • Am
  2. fito
  3. h.itu
    • Lln
    • Os
    • Am (S)
Moyón, muñón [Lln. Os. Ay. Bard. Mar. R]. Llende [Am (S)]. 2. Palu llargu de madera, estaca de madera a la que se suxeta la paya del medeiru (sic) [SCiprián]. 3. Rede tupida de maya estrencha [Cñ]. 4. Llogru deportivu cimeru [Lln]. //Pónseme un h.itu en pechu ‘tengo pesar o dolor’ [Lln (P)].
  1. 1. Moyón, muñón [Lln. Os. Ay. Bard. Mar. R]. Llende [Am (S)].
  2. 2. Palu llargu de madera, estaca de madera a la que se suxeta la paya del <i class="della">medeiru </i>(<i class="della">sic</i>) [SCiprián].
  3. 3. Rede tupida de maya estrencha [Cñ].
  4. 4. Llogru deportivu cimeru [Lln]. //<i class="della">Pónseme </i><i class="della">un</i> <i class="della">h.itu</i> <i class="della">en</i> <i class="della">pechu</i> ‘tengo pesar o dolor’ [Lln (P)].
a) ad illo fito et de illo fito ad Fereolos 1068 (s. XII) [MSAH- II/398] ab ipso fito uadit directe ad alium fitum 1148 (s. XIII) [MSAH- IV/211] uadit directe a illum fitum 1148 (s. XIII) [MSAH-IV/211] usque in Uillam Ambrin ad Perales ad illum fitum 1161(or.) [ACL/331] sic dividuntur per sitos (cfr.) antiquos 1180(or.) [VVS/53] dividitur per fitos antiquos 1185 (c.) [VVS/65] de los terminos ¬ de los fitos s. XIII (or.) [FX/5] en el decimo livro de las particiones e de los fitos s. XIII (or.) [FX/5] algun omne mientre ara o pon vinna si arranca el fito s. XIII (or.) [FX/332] delantre los vezinos torne el fito en so logar s. XIII (or.) [FX/332] por cada un fito reciba L azotes s. XIII (or.) [FX/332] de los fitos arrincados o quebrantados s. XIII (or.) [FX/332] los terminos e los fitos mandamos estar assi como estedieron antiguamiente s. XIII (or.) [FX/332] quando se levanta entencia de los fitos entre algunos omnes s. XIII (or.) [FX/332] si se levanta contienda sobre los fitos o sobre los terminos s. XIII (or.) [FX/332] quien allana los fitos per enganno o los quebranta que non parescan s. XIII (or.) [FX/332] los vezinos cataren los fitos e los allaren s. XIII (or.) [FX/333] non lli deve prestar lo que tevo longo tiempo allende de_los fitos s. XIII (or.) [FX/333] omne toma o ten heredat de so vezion allende de los fitos s. XIII (or.) [FX/333] non deve poner fito novo sen so compannero o sen so vezion s. XIII (or.) [FX/334] quando non podieren parecer per sinnales o per fitos s. XIII (or.) [FX/334] que mostren los fitos sen todo enganno s. XIII (or.) [FX/334] b) erías y buería boyal y gitos y más penas ordinarias 1677 [Sayambre/168-25] anque ‘l sayu non ye del mesmu jitu - [PELAEZ(NB)/310] c) ipso uale cum suos itos de lomba in lombam sumno 953(or.) [ACL/9] Cfr. fitu, a, o. La documentación de Lleón, nun testu que dicen orixinal de 953, conseña “itos” (§c) nun contestu que pudiere almitir interpretar el términu como fitos y, darréu d’ello, como un niciu perllamativu de perda bien temprana de la F- d’aniciu llatín. De toes maneres, de nun se tratar d’un tracamundiu, itos sedría meyor entendelu como una amuesa del participiu nominalizáu del verbu ire ‘dir’, ‘ir’ que güei entá se caltién ente nós nel correspondiente femenín ida (cfr.) lo mesmo que’l so sinónimu exire > exir (cfr.) asoleya nos nuesos documentos medievales los frecuentes “exitos y “exitas” o, si se prefier, “exidos” y “exidas”. Casos d’aspiración de f- alvertímoslos en §b, como s’amuesa nel oriente asturianu.
  1. a) ad illo fito et de illo fito ad Fereolos
  2. 1068 (s. XII) MSAH- II/398
  3. ab ipso fito uadit directe ad alium fitum
  4. 1148 (s. XIII) MSAH- IV/211
  5. uadit directe a illum fitum
  6. 1148 (s. XIII) MSAH-IV/211
  7. usque in Uillam Ambrin ad Perales ad illum fitum
  8. 1161(or.) ACL/331
  9. sic dividuntur per sitos (cfr.) antiquos
  10. 1180(or.) VVS/53
  11. dividitur per fitos antiquos
  12. 1185 (c.) VVS/65
  13. de los terminos ¬ de los fitos s. XIII (or.)
  14. FX/5
  15. en el decimo livro de las particiones e de los fitos s. XIII (or.)
  16. FX/5
  17. algun omne mientre ara o pon vinna si arranca el fito s. XIII (or.)
  18. FX/332
  19. delantre los vezinos torne el fito en so logar s. XIII (or.)
  20. FX/332
  21. por cada un fito reciba L azotes s. XIII (or.)
  22. FX/332
  23. de los fitos arrincados o quebrantados s. XIII (or.)
  24. FX/332
  25. los terminos e los fitos mandamos estar assi como estedieron antiguamiente s. XIII (or.)
  26. FX/332
  27. quando se levanta entencia de los fitos entre algunos omnes s. XIII (or.)
  28. FX/332
  29. si se levanta contienda sobre los fitos o sobre los terminos s. XIII (or.)
  30. FX/332
  31. quien allana los fitos per enganno o los quebranta que non parescan s. XIII (or.)
  32. FX/332
  33. los vezinos cataren los fitos e los allaren s. XIII (or.)
  34. FX/333
  35. non lli deve prestar lo que tevo longo tiempo allende de_los fitos s. XIII (or.)
  36. FX/333
  37. omne toma o ten heredat de so vezion allende de los fitos s. XIII (or.)
  38. FX/333
  39. non deve poner fito novo sen so compannero o sen so vezion s. XIII (or.)
  40. FX/334
  41. quando non podieren parecer per sinnales o per fitos s. XIII (or.)
  42. FX/334
  43. que mostren los fitos sen todo enganno s. XIII (or.)
  44. FX/334
  45. b) erías y buería boyal y gitos y más penas ordinarias
  46. 1677 Sayambre/168-25
  47. anque ‘l sayu non ye del mesmu jitu
  48. PELAEZ(NB)/310
  49. c) ipso uale cum suos itos de lomba in lombam sumno
  50. 953(or.) ACL/9
  51. Cfr. fitu, a, o. La documentación de Lleón, nun testu que dicen orixinal de 953, conseña “itos” (§c) nun contestu que pudiere almitir interpretar el términu como fitos y, darréu d’ello, como un niciu perllamativu de perda bien temprana de la F- d’aniciu llatín. De toes maneres, de nun se tratar d’un tracamundiu, itos sedría meyor entendelu como una amuesa del participiu nominalizáu del verbu ire ‘dir’, ‘ir’ que güei entá se caltién ente nós nel correspondiente femenín ida (cfr.) lo mesmo que’l so sinónimu exire > exir (cfr.) asoleya nos nuesos documentos medievales los frecuentes “exitos y “exitas” o, si se prefier, “exidos” y “exidas”. Casos d’aspiración de f- alvertímoslos en
  52. §b, como s’amuesa nel oriente asturianu.
fíu, a, el/la
📖: fíu
🔤: , a, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
<ident class="della" level="1"></ident><fiyu/a [y Cb. y Cg. y Cp. y Llg. y Sr. Ca. y Ay. y Cd. Cn (Oc). Llomb. Mar]. fío [Cñ]. fichu/a [y Ll. Qu. Tb. y Sm. y Md. Bab. Pzu. PSil. As. Vg]. h.iyu [Lln. Cl. Pa]. h.íu/a [Lln]. h.íu [Cl (i)]. h.iyo [Os]. fiyo [/Eo. Mánt/]. //fillo [Tor. Mar. Vg. SCi- prián].///<ident class="della" level="1"></ident>fixu [Ca].>(TEST)
  1. fíu
    • Cg
    • Llg
    • Sr
    • Mi
    • Ay
    • Ll
    • Ri
    • Sm
    • Md
    • An
    • Cd
    • Pr
    • Ce
    • Sl
    • Cv
    • Vd
    • Bi
  2. ident class="della" level="1"></ident><fiyu/a
    • y Cb
    • y Cg
    • y Cp
    • y Llg
    • y Sr
    • Ca
    • y Ay
    • y Cd
    • Cn (Oc)
    • Llomb
    • Mar
  3. fío
  4. fichu/a
    • y Ll
    • Qu
    • Tb
    • y Sm
    • y Md
    • Bab
    • Pzu
    • PSil
    • As
    • Vg
  5. h.iyu
    • Lln
    • Cl
    • Pa
  6. h.íu/a
    • Lln
  7. h.íu
    • Cl (i)
  8. h.iyo
    • Os
  9. fiyo
    • /Eo
    • Mánt/
  10. fillo eonaviego
    • Tor
    • Mar
    • Vg
    • SCi- prián
  11. <ident class="della" level="1"></ident>fixu infl. cast.
    • Ca
Cast. hijo [Lln. Cl. Os. Pa. Cb. Cg. Cñ. Ac. Llg. Sr. Ca. Mi. Ay. Ll. Ri. Tb. Qu. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. An. Cd. Pr. Ce. Sl. Cv. Vd. Tox. /Eo. Mánt. Castropol. As Figueiras/. Vg. Llomb. Tor. Mar. SCiprián. JH. DA. R]. //Fichu de (moza) soltera ‘fíu ilexítimu’ [Tb. Sm]. //Fichu la sierra ‘fíu ilexítimu’ [Sm]. //Fíu de lleche ‘id’ [JH]. //Fíu de per de llau ‘fíu ilexítimu’ [Bi]. //Ser fíu de padre ‘tener les mesmes cualidaes que’l pá, xene- ralmente en sen negativu’ [Ll].///A quien Dios no-y da fíos, da-y el diablu sobrinos [LC]. Antes falta el h.iyu al padre que el agua al aire [Lln]. Ahora, non, mió fíu, non,/ahora non, que verná el cocón [CyN (Recuerdos)]. Calor de madre fíu cría [LC]. Escalez la nieve al trigu como la madre al so fíu [LC]. Cuando l’home ta de males hasta la muyer tien fíos d’otros [LC]. De padres gochos fíos marranos [LC]. Con una fía non se pueen tener dos xenros ‘dos coses nun puen emplegase al mesmu tiempu pa dos fines destremaos’ [Cg]. De bonos y mi-
yores á lla mio fía vengan demandadores [JH]. Ell fíu dell bonu pasa malo y bono [JH]. El fíu muertu y el apiu en güertu [CC (LC)]. Ell fíu que provez á so pa paez [JH]. Fíos criaos trabayos doblaos [Cg. Mi]. Fíos de lles tos bragues gües de lles tos vaques [JH]. Fíu de cabra, cabra o cabritu [Canella]. Fíu de viuda o mal criáu o mal avezáu [JH]. Fíu foste, padre serás, cual ficiste tal ternás [JH]. Fíu yes, padre serás, como pagues cobrarás [LC]. Lla mio fía Antonia fose á misa y vien á nona [JH]. Los fíos de la mio fía nietos son; los del mio fíu serán o non [Llg]. Llos fíos de Mari Rabadiella (o Mari Sabidiella) cadun na so escudiella [JH]. Padres y fíos peles obres son amigos [Canella]. Quien tenga fíes pa casar tome cerros pa filar [JH]. Quien tuvier fíu varón ñon llame á utru lladrón [JH]. Un padre tien pa cien fíos y ente cien fíos no tienen pa un padre [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">hijo </i>[Lln. Cl. Os. Pa. Cb. Cg. Cñ. Ac. Llg. Sr. Ca. Mi. Ay. Ll. Ri. Tb. Qu. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. An. Cd. Pr. Ce. Sl. Cv. Vd. Tox. /Eo. Mánt. Castropol. As Figueiras/. Vg. Llomb. Tor. Mar. SCiprián. JH. DA. R]. //<i class="della">Fichu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">(moza)</i> <i class="della">soltera</i> ‘fíu ilexítimu’ [Tb. Sm]. //<i class="della">Fichu la sierra </i>‘fíu ilexítimu’ [Sm]. //<i class="della">Fíu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">lleche</i> ‘id’ [JH]. //<i class="della">Fíu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">per</i> <i class="della">de llau</i> ‘fíu ilexítimu’ [Bi]. //<i class="della">Ser</i> <i class="della">fíu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">padre</i> ‘tener les mesmes cualidaes que’l pá, xene- ralmente en sen negativu’ [Ll].///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">A quien Dios no-y da fíos, da-y</i> <i class="della">el</i> <i class="della">diablu</i> <i class="della">sobrinos</i> [LC]. <i class="della">Antes</i> <i class="della">falta</i> <i class="della">el</i> <i class="della">h.iyu</i> <i class="della">al</i> <i class="della">padre</i> <i class="della">que </i><i class="della">el</i> <i class="della">agua</i> <i class="della">al</i> <i class="della">aire</i> [Lln]. <i class="della">Ahora,</i> <i class="della">non,</i> <i class="della">mió</i> <i class="della">fíu,</i> <i class="della">non,</i>/<i class="della">ahora</i> <i class="della">non,</i> <i class="della">que</i><i class="della"> verná el cocón </i>[CyN (Recuerdos)]. <i class="della">Calor de madre fíu cría </i>[LC]. <i class="della">Escalez</i> <i class="della">la</i> <i class="della">nieve</i> <i class="della">al</i> <i class="della">trigu</i> <i class="della">como</i> <i class="della">la</i> <i class="della">madre</i> <i class="della">al</i> <i class="della">so</i> <i class="della">fíu</i> [LC]. <i class="della">Cuando l’home</i> <i class="della">ta</i> <i class="della">de</i> <i class="della">males hasta</i> <i class="della">la</i> <i class="della">muyer</i> <i class="della">tien fíos</i> <i class="della">d’otros</i> [LC]. <i class="della">De</i> <i class="della">padres</i> <i class="della">gochos</i> <i class="della">fíos</i> <i class="della">marranos</i> [LC]. <i class="della">Con</i> <i class="della">una</i> <i class="della">fía</i> <i class="della">non</i><i class="della"> se pueen tener dos xenros </i>‘dos coses nun puen emplegase al mesmu tiempu pa dos fines destremaos’ [Cg]. <i class="della">De</i> <i class="della">bonos</i> <i class="della">y</i> <i class="della">mi-</i> <br class="della"><i class="della">yores</i> <i class="della">á</i> <i class="della">lla</i> <i class="della">mio</i> <i class="della">fía</i> <i class="della">vengan</i> <i class="della">demandadores</i> [JH]. <i class="della">Ell</i> <i class="della">fíu</i> <i class="della">dell</i> <i class="della">bonu</i><i class="della"> pasa</i> <i class="della">malo</i> <i class="della">y</i> <i class="della">bono</i> [JH]. <i class="della">El</i> <i class="della">fíu</i> <i class="della">muertu</i> <i class="della">y</i> <i class="della">el</i> <i class="della">apiu</i> <i class="della">en</i> <i class="della">güertu</i> [CC (LC)]. <i class="della">Ell</i> <i class="della">fíu</i> <i class="della">que</i> <i class="della">provez</i> <i class="della">á</i> <i class="della">so</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">paez</i> [JH]. <i class="della">Fíos</i> <i class="della">criaos</i> <i class="della">trabayos</i> <i class="della">doblaos </i>[Cg. Mi]. <i class="della">Fíos de lles tos bragues gües de lles tos vaques</i> [JH]. <i class="della">Fíu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">cabra,</i> <i class="della">cabra</i> <i class="della">o</i> <i class="della">cabritu</i> [Canella]. <i class="della">Fíu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">viuda</i> <i class="della">o</i> <i class="della">mal</i> <i class="della">criáu o mal avezáu </i>[JH]. <i class="della">Fíu foste, padre serás, cual ficiste tal</i> <i class="della">ternás</i> [JH]. <i class="della">Fíu</i> <i class="della">yes,</i> <i class="della">padre</i> <i class="della">serás,</i> <i class="della">como</i> <i class="della">pagues</i> <i class="della">cobrarás</i> [LC]. <i class="della">Lla</i> <i class="della">mio</i> <i class="della">fía</i> <i class="della">Antonia</i> <i class="della">fose</i> <i class="della">á</i> <i class="della">misa</i> <i class="della">y</i> <i class="della">vien</i> <i class="della">á</i> <i class="della">nona</i> [JH]. <i class="della">Los</i> <i class="della">fíos</i> <i class="della">de </i><i class="della">la</i> <i class="della">mio</i> <i class="della">fía</i> <i class="della">nietos</i> <i class="della">son;</i> <i class="della">los</i> <i class="della">del</i> <i class="della">mio</i> <i class="della">fíu</i> <i class="della">serán</i> <i class="della">o</i> <i class="della">non</i> [Llg]. <i class="della">Llos</i> <i class="della">fíos</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Mari</i> <i class="della">Rabadiella</i> (o <i class="della">Mari</i> <i class="della">Sabidiella</i>) <i class="della">cadun</i> <i class="della">na</i> <i class="della">so</i> <i class="della">escudiella</i> [JH]. <i class="della">Padres y fíos peles obres son amigos</i> [Canella]. <i class="della">Quien tenga</i><i class="della"> fíes</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">casar</i> <i class="della">tome</i> <i class="della">cerros</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">filar</i> [JH]. <i class="della">Quien</i> <i class="della">tuvier</i> <i class="della">fíu</i> <i class="della">varón </i><i class="della">ñon</i> <i class="della">llame</i> <i class="della">á</i> <i class="della">utru</i> <i class="della">lladrón</i> [JH]. <i class="della">Un</i> <i class="della">padre</i> <i class="della">tien</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">cien</i> <i class="della">fíos</i> <i class="della">y</i> <i class="della">ente</i> <i class="della">cien fíos no tienen pa un padre </i>[LC].
//Fíu de soltera ‘fíu ilexítimu’ [Bi. Sd]. //Fíu de tená ‘fíu ile- xítimu’ [Bi]. //Fíu de tres del matu ‘fíu ilexítimu’ [Bi]. //Fíu del diañu ‘id’ [JH]. //Fío mea ‘fíu ilexítimu’ [Cñ]. //Fíu prestáu ‘fíu adoutáu’ [JH]. //Fixu (sic) postreru ‘fíu últimu’ [Ca]. //h.iyu de por Dios ‘fíu ilexítimu’ [Pa]. //Lu mismu que so h.iya Dios ‘xúrolo’ [Cl]. //¡Mio fiyu! ye esclamación de pena apli- cada tanto a neños como a persones mayores [Llg]. //Mi fíu caséu mi vecín ye ‘el casáu tien independencia dafechu’ [Ll]. a) absque filios recesserit 889 (or.) [DCO] filios constjtutos 905 (or.) [SV] fuistis mandador de Mauilo et suos filios pro pane 982(or.) [SV/61] kabras II cum filios et in pane et in pannos modios VI 1055(or.) [SV/110] kalallos II et boues II et III uaccas cum suos filios 1109(or.) [SV/226] medios filios de Pelagio Martiniz 1145(or.) [SV/345] filios et neptos de Bellit Citiz 1145(or.) [SV/345] fratres aut sorores filios aut agros 1161(or.) [SV/436] b) lo de nostros fillos mientre connusco esteverent 1219(or.) [SV/101] dessi miismo logar nompnados don ffernan casado con sos fi- llos 1232(or.) [SV/192] Petro Iohan so fillo 1235(or.) [SV/72] Ruy Guterriz dicho Ruy del monte ye mios fillos /S. Pedro de Eslonza1248 [STAAFF/132] recibo por fillo a uos Pedro 1249(or.) [MCar-I/273] fillo de Dominico Orgullo iuro por todo 1250(or.) [ACL/178] Pedro Fernandez el grande fillu de Fernan Guterrez 1258 [SPM/443] per terminos de fillos de Johan Velasquez et yxem enna ca- rrera antigua1259 [SPM/443] non criardes hy fillu dalgo sen nosso mandado 1264 [SPM/457] ffillos e netos et netas 1288(or.) [MCar-II/217] ssiello de plomo de fillos de sirgo prietos e amariellos e ver- meyos 1293(or.) [ACL-VIII/426] del gardamiento de la muller del rey e de sos fillos s. XIII (or.) [FX/29] assi como el padre a piedade del fillo s. XIII (or.) [FX/149] Ferrnan Perez e Aluar Perez mios sobrinos fillos de Pedro Gonçalez 1301 [ACL-IX/20] mando a Maria Perez de Troballo e a so fillo 1301 [ACL- IX/26] Pero Franco carreyro deste lugar Diego Peres Rodrigo fillo de Fernand 1333 [Espinareda/106] Iohan Garçia fillo de Iohan Garcia dito feyxero e a vosa mu- llier 1345 [Espinareda/124] della otra parte seeda soen de mi allugada fillos que fueron 1395 [Espinareda/187] la parte de çima torna de heredat de fillos de Iohan Ruuio 1408(or.) [SB/312] e morriendo el dicho Aluar Ferrandes mio fillo que finque 1409 [MC-I/94] para nos e para nuestros fillos e fillas e nietos 1428(or.) [SB/332] Pero Mendes fillo de Pero Mendes de Eros mio sobrino 1447 [MC-I/112] c) sous filos del Azeuo 1246(or.) [MCar-I/257] yo Mioro cum mios filos 1246(or.) [MCar-I/259] d) Dominicus Pelagii el fiio de La Caualera 1187(or.) [MSAH- IV/421] de IIª parte uina de fiyos de Migayel 1239(or.) [MCar-I/238] Domengo fiyo del pregunero 1240(or.) [ACL/71] de la IIª adil de fiyos de Sancha 1241(or.) [ACL/87] don Esteuan fiyo de maestro Domingo Martiniz renanio /S. Pedro de Eslonza1243 [STAAFF/129] nos fiios de Pedro Martiniz 1251(or.) [MCar-I/298] mio fiyo don Mateus 1248(or.) [MCar-I/269] don Ffernando clerizon ffiio de don Gil Gallego 1253(or.) [MSAH-V/269] Pasqual Dominguez ffiiu de Domingo Iohan 1297(or.) [MSAH-V/565] donna Mayor fiia de Marquisa Suariz de Naua 1443(or.) [SB/336] Maria fiia de Alfonso mi sobrino mi afiiada 1448(or.) [SB/337] Alfonso fiio de Alfonso Nicolas marinero et yo Pedro Marti- nez 1451(or.) [MV/398] e) don Domingo fio de Mioro 1240(or.) [MCar-I/247] nostros fios 1240(or.) [MCar-I/247] don Iohan fyo de Pedro Artero 1242 (or.) [VVS/121] Iohan martinez fio de martin martiniz 1249(or.) [DOLLA- I/166]: Asga so fio Bortolamey 1250(or.) [MCar-I/288] con otorgamiento de mios ffyos Fernan Periz & Teresa Periz 1302 [MB-II/152] yo Pedro Periz fyo de Pedro Periz & de Marina Pelayz 1302 [MB-II/152] Petro Periz ffya de Pedro abril Pedro Merontez fyo de Mar- tin Fferrandiz 1302 [MB-II/153] Tenía una fía, fresca y muy sesuda [DyE 3] Fío de Anquises [DyE 7] fío de Laodemonte, rei de Troya [BAúxa, Sueños (Poesíes 296)] Ye pa el mió fíu [El Camberu 2] Ye Raquel que llora lo’sos fiinos [San Mateo 6] f) Domingo fi de Domingo Sanchez 1211(or.) [MSAH-V/70] Don Pascal fi de Iohan Dominguez 1211(or.) [MSAH-V/70] Pedro Minguez fij de Domingo 1236 [Sah (Staaff/23] Do Yuanes presbiter fi de Pedro Martiniz 1252 [SPE-I/469] Domingo Pasqual fi de Martin Pasqual 1308(or.) [ACL- IX/126] Arias Martinez fi de Johan Martinez auogado 1279(or.) [ACL-VIII/173] Fresme Perez fi de Pero Moro 1308(or.) [ACL-IX/126] g) Michael fijo de Garcia Cabrero 1234(or.) [ACL/36] io don Guilem Pedrez e mie mulier ... enxembla con nuestros fijos 1234(or.) [ACL/35] vna asna con so fijo 1251 (s. XV) [ACL/188] barraganas publicas e fijos 1267 (s. XIII?) [ACL/469] yo Pedro Johan fijo de Doyuanniz de Nava Tellera 1299(or.) [SP-I/306] todo omne que a uizino denostar e dixier (...) o cegulo o fo- dido en culo o gafo o fijo de nade (...) peche I morauedi [FL (FFLL)] que viera a Juan Lança e rrodrigo Alfonso su fijo 1480 [APEUSARIEG/133] a Juan Lança e a rrodrigo Alfonso su fijo e a otros 1480 [APEUSARIEG/131] Juan fijo de Alfonso Alvarez de Soto criado del dicho bachi- ller 1458(or.) [SP-IV/75] h) don Iohan Juan e Pedro fixos de Alonso de Cangas e Juan fiio don Iame 1240(or.) [MCar-I/240] Don Martin fyxo de Johan Espeso 1261(or.) [ACL/380] Juan e Pedro fixos de Alonso de Cangas e Juan fixo de 1551 (c. XVIII) [MSPV/16] i) Domingo Perez bolsero Domingo Martinez hijo de Martin Dominguez Rebolnin 1308(or.) [ACL-IX/134] hijo de Alonso de Cangas y Aldonza su muger eran intimos amigos 1553 (c. XVIII) [MSPV/103] nos y lleoneses, con preferencia pa “ll” (§b) nos asturianos, con preferencia pa “y” (§d) nos lleoneses; ye posible, da- cuando, una cenciella “l” (§c) tamién p’amosar la mesma pa- latalidá [y] que faen ver “ll”, “y”; alviértese tamién la perda de la palatal (§e) y la reducción del cuerpu fónicu a fi- (§f). Les últimes documentaciones (§g-h-i) podríen dar cuenta de la cas- tellanización documental en pasos progresivos. Formaciones derivaes de fiyu son: fiyacu (cfr.), fiyascu (cfr.), fiyastru (cfr.), etc. Tamién atopamos compuestos.
  1. //Fíu de soltera ‘fíu ilexítimu’ [Bi. Sd]. //Fíu de tená ‘fíu ile- xítimu’ [Bi]. //Fíu de tres del matu ‘fíu ilexítimu’ [Bi]. //Fíu del diañu ‘id’ [JH]. //Fío mea ‘fíu ilexítimu’ [Cñ]. //Fíu prestáu ‘fíu adoutáu’ [JH]. //Fixu (sic) postreru ‘fíu últimu’ [Ca].
  2. Ca
  3. //h.iyu de por Dios ‘fíu ilexítimu’ [Pa]. //Lu mismu que so h.iya Dios ‘xúrolo’ [Cl]. //¡Mio fiyu! ye esclamación de pena apli- cada tanto a neños como a persones mayores [Llg]. //Mi fíu caséu mi vecín ye ‘el casáu tien independencia dafechu’ [Ll].
  4. Ll
  5. a) absque filios recesserit
  6. 889 (or.) DCO
  7. filios constjtutos
  8. 905 (or.) SV
  9. fuistis mandador de Mauilo et suos filios pro pane
  10. 982(or.) SV/61
  11. kabras II cum filios et in pane et in pannos modios VI
  12. 1055(or.) SV/110
  13. kalallos II et boues II et III uaccas cum suos filios
  14. 1109(or.) SV/226
  15. medios filios de Pelagio Martiniz 1145(or.) [SV/345] filios et neptos de Bellit Citiz 1145(or.) [SV/345] fratres aut sorores filios aut agros
  16. 1161(or.) SV/436
  17. b) lo de nostros fillos mientre connusco esteverent
  18. 1219(or.) SV/101
  19. dessi miismo logar nompnados don ffernan casado con sos fi- llos
  20. 1232(or.) SV/192
  21. Petro Iohan so fillo
  22. 1235(or.) SV/72
  23. Ruy Guterriz dicho Ruy del monte ye mios fillos /S. Pedro de Eslonza
  24. 1248 STAAFF/132
  25. recibo por fillo a uos Pedro
  26. 1249(or.) MCar-I/273
  27. fillo de Dominico Orgullo iuro por todo
  28. 1250(or.) ACL/178
  29. Pedro Fernandez el grande fillu de Fernan Guterrez
  30. 1258 SPM/443
  31. per terminos de fillos de Johan Velasquez et yxem enna ca- rrera antigua
  32. 1259 SPM/443
  33. non criardes hy fillu dalgo sen nosso mandado
  34. 1264 SPM/457
  35. ffillos e netos et netas
  36. 1288(or.) MCar-II/217
  37. ssiello de plomo de fillos de sirgo prietos e amariellos e ver- meyos
  38. 1293(or.) ACL-VIII/426
  39. del gardamiento de la muller del rey e de sos fillos s. XIII (or.)
  40. FX/29
  41. assi como el padre a piedade del fillo s. XIII (or.)
  42. FX/149
  43. Ferrnan Perez e Aluar Perez mios sobrinos fillos de Pedro Gonçalez
  44. 1301 ACL-IX/20
  45. mando a Maria Perez de Troballo e a so fillo
  46. 1301 ACL- IX/26
  47. Pero Franco carreyro deste lugar Diego Peres Rodrigo fillo de Fernand
  48. 1333 Espinareda/106
  49. Iohan Garçia fillo de Iohan Garcia dito feyxero e a vosa mu- llier
  50. 1345 Espinareda/124
  51. della otra parte seeda soen de mi allugada fillos que fueron
  52. 1395 Espinareda/187
  53. la parte de çima torna de heredat de fillos de Iohan Ruuio
  54. 1408(or.) SB/312
  55. e morriendo el dicho Aluar Ferrandes mio fillo que finque
  56. 1409 MC-I/94
  57. para nos e para nuestros fillos e fillas e nietos
  58. 1428(or.) SB/332
  59. Pero Mendes fillo de Pero Mendes de Eros mio sobrino
  60. 1447 MC-I/112
  61. c) sous filos del Azeuo
  62. 1246(or.) MCar-I/257
  63. yo Mioro cum mios filos
  64. 1246(or.) MCar-I/259
  65. d) Dominicus Pelagii el fiio de La Caualera
  66. 1187(or.) MSAH- IV/421
  67. de IIª parte uina de fiyos de Migayel
  68. 1239(or.) MCar-I/238
  69. Domengo fiyo del pregunero
  70. 1240(or.) ACL/71
  71. de la IIª adil de fiyos de Sancha
  72. 1241(or.) ACL/87
  73. don Esteuan fiyo de maestro Domingo Martiniz renanio /S. Pedro de Eslonza
  74. 1243 STAAFF/129
  75. nos fiios de Pedro Martiniz
  76. 1251(or.) MCar-I/298
  77. mio fiyo don Mateus
  78. 1248(or.) MCar-I/269
  79. don Ffernando clerizon ffiio de don Gil Gallego
  80. 1253(or.) MSAH-V/269
  81. Pasqual Dominguez ffiiu de Domingo Iohan
  82. 1297(or.) MSAH-V/565
  83. donna Mayor fiia de Marquisa Suariz de Naua
  84. 1443(or.) SB/336
  85. Maria fiia de Alfonso mi sobrino mi afiiada
  86. 1448(or.) SB/337
  87. Alfonso fiio de Alfonso Nicolas marinero et yo Pedro Marti- nez
  88. 1451(or.) MV/398
  89. e) don Domingo fio de Mioro
  90. 1240(or.) MCar-I/247
  91. nostros fios
  92. 1240(or.) MCar-I/247
  93. don Iohan fyo de Pedro Artero
  94. 1242 (or.) VVS/121
  95. Iohan martinez fio de martin martiniz 1249(or.) [DOLLA
  96. I/166]: Asga so fio Bortolamey
  97. 1250(or.) MCar-I/288
  98. con otorgamiento de mios ffyos Fernan Periz & Teresa Periz
  99. 1302 MB-II/152
  100. yo Pedro Periz fyo de Pedro Periz & de Marina Pelayz
  101. 1302 MB-II/152
  102. Petro Periz ffya de Pedro abril Pedro Merontez fyo de Mar- tin Fferrandiz
  103. 1302 MB-II/153
  104. Tenía una fía, fresca y muy sesuda
  105. DyE 3
  106. Fío de Anquises
  107. DyE 7
  108. fío de Laodemonte, rei de Troya
  109. BAúxa, Sueños (Poesíes 296)
  110. Ye pa el mió fíu
  111. El Camberu 2
  112. Ye Raquel que llora lo’sos fiinos
  113. San Mateo 6
  114. f) Domingo fi de Domingo Sanchez 1211(or.) [MSAH-V/70] Don Pascal fi de Iohan Dominguez 1211(or.) [MSAH-V/70] Pedro Minguez fij de Domingo
  115. 1236 Sah (Staaff/23
  116. Do Yuanes presbiter fi de Pedro Martiniz
  117. 1252 SPE-I/469
  118. Domingo Pasqual fi de Martin Pasqual
  119. 1308(or.) ACL- IX/126
  120. Arias Martinez fi de Johan Martinez auogado
  121. 1279(or.) ACL-VIII/173
  122. Fresme Perez fi de Pero Moro
  123. 1308(or.) ACL-IX/126
  124. g) Michael fijo de Garcia Cabrero
  125. 1234(or.) ACL/36
  126. io don Guilem Pedrez e mie mulier ... enxembla con nuestros fijos
  127. 1234(or.) ACL/35
  128. vna asna con so fijo
  129. 1251 (s. XV) ACL/188
  130. barraganas publicas e fijos
  131. 1267 (s. XIII?) ACL/469
  132. yo Pedro Johan fijo de Doyuanniz de Nava Tellera
  133. 1299(or.) SP-I/306
  134. todo omne que a uizino denostar e dixier (...) o cegulo o fo- dido en culo o gafo o fijo de nade (...) peche I morauedi
  135. FL (FFLL)
  136. que viera a Juan Lança e rrodrigo Alfonso su fijo
  137. 1480 APEUSARIEG/133
  138. a Juan Lança e a rrodrigo Alfonso su fijo e a otros
  139. 1480 APEUSARIEG/131
  140. Juan fijo de Alfonso Alvarez de Soto criado del dicho bachi- ller
  141. 1458(or.) SP-IV/75
  142. h) don Iohan Juan e Pedro fixos de Alonso de Cangas e Juan fiio don Iame
  143. 1240(or.) MCar-I/240
  144. Don Martin fyxo de Johan Espeso
  145. 1261(or.) ACL/380
  146. Juan e Pedro fixos de Alonso de Cangas e Juan fixo de
  147. 1551 (c. XVIII) MSPV/16
  148. i) Domingo Perez bolsero Domingo Martinez hijo de Martin Dominguez Rebolnin
  149. 1308(or.) ACL-IX/134
  150. hijo de Alonso de Cangas y Aldonza su muger eran intimos amigos
  151. 1553 (c. XVIII) MSPV/103
  152. nos y lleoneses, con preferencia pa “ll” (§b) nos asturianos, con preferencia pa “y” (§d) nos lleoneses; ye posible, da- cuando, una cenciella “l” (§c) tamién p’amosar la mesma pa- latalidá [y] que faen ver “ll”, “y”; alviértese tamién la perda de la palatal (§e) y la reducción del cuerpu fónicu a fi- (§f). Les últimes documentaciones (§g-h-i) podríen dar cuenta de la cas- tellanización documental en pasos progresivos. Formaciones derivaes de fiyu son: fiyacu (cfr.), fiyascu (cfr.), fiyastru (cfr.), etc. Tamién atopamos compuestos.
  153. y
Del llat. FĪLIUS, -I ‘fíu’ (EM) > fiyu > fíu, etc., y del correspon- diente femenino FĪLIA, -AE ‘hija’ (EM; DÉRom-1 s. v. */’φili-u/) > ast. fiya > fía, etc., términos panrománicos (REW) ya pan- hispánicos (DEEH). La evolución nel dominiu ástur preséntase acordies coles previsiones aguardaes no que se refier a les pa- latales, mesmamente a la perda de -y- (GHLA §4,4,10); tamién a l’aspiración (GHLA §4.3.1). La documentación medieval ye perllarga y axústase a los calces d’escritura medieval asturiana: “li + vocal”, en testos llatinos (§a); “ll”, “y” en testos asturia-
fiucia, la
📖: fiucia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><fiuza [y JH]. fucia [LC].>(TEST)
  1. fiucia
  2. ident class="della" level="1"></ident><fiuza
    • y JH
  3. fucia
    • LC
Confianza, enfotu [JH. R]. //Facer fiuza a otru ‘empeñar la so pallabra a otru’ [JH].///En fuzia de can, el lobo en pallero man. ‘El Asturiano. En fuzia de perro, el lobo en el pajar duerme. ‘Que en cosa ruin no se ha de tener confianza’ [H.N]. A fucia, mod. adv. antiguo: en confianza” (LC)]. faze a otro fiuzia de aver el regno s. XIII (or.) [FX/16] por nengun enganno nen por fiuzia de seer re s. XIII (or.) [FX/17] el derecho de natura a fiuza de bona criancia estoncia s. XIII (or.) [FX/106] conmo yo ey fiuza en ellos que aiudem e aconsellem a mios 1295(or.) [ACL-VIII/451] e fiucja fizier [FL (FFLL)]
  1. Confianza, enfotu [JH. R]. //Facer fiuza a otru ‘empeñar la so pallabra a otru’ [JH].///En fuzia de can, el lobo en pallero man. ‘El Asturiano. En fuzia de perro, el lobo en el pajar duerme. ‘Que en cosa ruin no se ha de tener confianza’ [H.N]. A fucia, mod. adv. antiguo: en confianza” (LC)]. faze a otro fiuzia de aver el regno s. XIII (or.)
  2. FX/16
  3. por nengun enganno nen por fiuzia de seer re s. XIII (or.)
  4. FX/17
  5. el derecho de natura a fiuza de bona criancia estoncia s. XIII (or.)
  6. FX/106
  7. conmo yo ey fiuza en ellos que aiudem e aconsellem a mios
  8. 1295(or.) ACL-VIII/451
  9. e fiucja fizier
  10. FL (FFLL)
Del llat. FIDŪCIA, -AE ‘confianza’ (OLD), términu asitiáu en delles llingües hispániques (REW; DEEH). L’ast. ufre una espresión po- pular dafechu, fiuza, al llau d’otres más o menos influyíes pol in- fluxu cultizante que caltién la yod na sílaba cabera. Dende fiucia féxose un verbu *fiuciar o afiuciar (cfr.) anque García de Diego parte del llat. *AFFIDUCIĀRE ‘avalar’ (DEEH). Col prefixu DIS- al- gamóse’l contrapuestu desfiuciar (cfr.) [y desfuciar] col que guarda rellación ast. desfiucia (cfr.). Dende’l llat. FIDUCIA pudo facese un ax. en -ALIS, -E d’u siguió ast. fiucial (cfr.). Dende *fiu- ciar llograríase per una reducción nel grupu vocálicu átonu una variante *ficiar aniciu del deverbal ficia (cfr.). Sobro ficiar llo- gróse’l contrapuestu esficiar (cfr.) col que guarda rellación eti- molóxica l’ast. a esficias de (cfr. esficia).
fiucial
📖: fiucial
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. fiucial
Confiable [JH].
  1. 1. </b>Confiable [JH].
Cfr. fiucia.
fixa, la*
📖: fixa
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<///<ident class="della" level="1"></ident>fija [Llu. Min].>(TEST)
  1. fixa
  2. <ident class="della" level="1"></ident>fija infl. cast.
    • Llu
    • Min
Escarpia pa poner los carriles a les travieses [Min]. 2. Mayeru [Llu]. {Na llingua d’Entrambasauguas: fixa ‘fierru claváu nuna parede y que suxeta daqué’ [/PCastro/]}. Deverbal castellanizáu del participiu débil de fixar (cfr.).
  1. Escarpia pa poner los carriles a les travieses [Min]. 2. Mayeru [Llu]. {Na llingua d’Entrambasauguas: fixa ‘fierru claváu nuna parede y que suxeta daqué’ [/PCastro/]}.
  2. /PCastro/
  3. Deverbal castellanizáu del participiu débil de fixar (cfr.).
fixar
📖: fixar
🏗️: NO
✍️: NO
<finxar [AGO].>(TEST)
  1. fixar
    • Md
  2. finxar
    • AGO
Cast. fijar [/Eo/], asegurar, fincar [Md]. 2. Cinchar, asegurar l’apareyu [AGO]. 3. Calzar [Md]. //-se ‘fixase’ [Pzu].
  1. 1. Cast. <i class="della">fijar </i>[/Eo/], asegurar, fincar [Md].
  2. 2. Cinchar, asegurar l’apareyu [AGO].
  3. 3. Calzar [Md]. //-<i class="della">se</i> ‘fixase’ [Pzu].
per kalzata usque afliget in Ziconiola 917(or.) [ACL/71] fige in rego de molino de Fratres 931(or.) [ACL/149] fige in rego de molino de Fratres 931(or.) [ACL/149] affige in orga maiore et per illos foios 937 (s. XII) [ACL/193] de alio termino affiget in uestro termino 942 (s. XII) [ACL/227] et figese In pomare de [Nome de persona] directo per illo no- ceto 946 (or.) [DCO] afigit in ualatare 949(or.) [ACL/291] et affigitse ad Idem porta de domno [Nome de persona] 978 (or.) [SV] afiget in rio 979(or.) [ACL/268] et afigese usque In Ipsa sua roza de [Nome de persona] 980 (or.) [SV]
  1. per kalzata usque afliget in Ziconiola 917(or.) [ACL/71] fige in rego de molino de Fratres fige in rego de molino de Fratres
  2. 931(or.) ACL/149
  3. affige in orga maiore et per illos foios
  4. 937 (s. XII) ACL/193
  5. de alio termino affiget in uestro termino
  6. 942 (s. XII) ACL/227
  7. et figese In pomare de [Nome de persona] directo per illo no- ceto
  8. 946 (or.) DCO
  9. afigit in ualatare
  10. 949(or.) ACL/291
  11. et affigitse ad Idem porta de domno [Nome de persona]
  12. 978 (or.) SV
  13. afiget in rio
  14. 979(or.) ACL/268
  15. et afigese usque In Ipsa sua roza de [Nome de persona]
  16. 980 (or.) SV
Del llat. *FIXARE ‘fixar’ verbu fechu sol pp. de figere, FIXUM (cfr. finxu y fixu, a, o). La nuesa documentación medieval lla- tina caltién lo qu’abulta’l verbu llat. FIGERE (y compuestu) na aceición de ‘fixar’:
fixeza, la
📖: fixeza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. fixeza
    • Md
Firmeza [Md]. Seguridá [Md]. Inmutabilidá [Md].
  1. 1. Firmeza [Md]. Seguridá [Md]. Inmutabilidá [Md].
Cfr. fixu, a, o.
fixolestru
📖: fixolestru
🏗️: NO
✍️: NO
//<i class="della">Tar</i>(TEST)
  1. fixolestru
    • Sb
  2. <i class="della">Tar</i eonaviego
fechu un fixolestru ‘tar ensin procuru, malvistíu’ [Sb (= esfixolestráu)].
  1. 1. <i class="della">fechu</i> <i class="della">un</i> <i class="della">fixolestru</i> ‘tar ensin procuru, malvistíu’ [Sb (= esfixolestráu)].
Dende fixolestru (cfr. farxa) féxose *esfixolestrar conocíu gra- cies al participiu esfixolestráu (cfr.).
fixu, a, o
📖: fixu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<///fijo [Ay. Ac. Sr. Pr].>(TEST)
  1. fixu
    • Md
  2. fijo infl. cast.
    • Ay
    • Ac
    • Sr
    • Pr
Fixáu [Md. Pzu. /Eo/]. Seguru [Ac. Ay]. //De fijo ‘ensin dulda’ [Ac. Sr]. ‘con seguridá’ [Pr].
  1. 1. Fixáu [Md. Pzu. /Eo/]. Seguru [Ac. Ay]. //<i class="della">De</i> <i class="della">fijo</i> ‘ensin dulda’ [Ac. Sr]. ‘con seguridá’ [Pr].
potestati tue maneat fixa 998? (s. XI) [ACL/99] leyda en la dicha iglesia e puesto e fixa en las puertas 1402(or.) [SB/305]
  1. potestati tue maneat fixa 998? (s. XI)
  2. ACL/99
  3. leyda en la dicha iglesia e puesto e fixa en las puertas
  4. 1402(or.) SB/305
Del llat. FĪXUS, -A, -UM, participiu fuerte de figere ‘fixar’ (EM), con posibilidá de nominalización (cfr. fixa; cfr. fixu, finxu). La nominalización del participiu siguió una conducta asemeyada a la del so paralelu FICTUM (cfr. fitu). Sobro FĪXUM féxose ta- mién el verbu *FIXARE con resultaos romances (REW) y astu- rianos como fixar (cfr. fixar & finxu). En rellación con fixar y familia tenemos l’ast. fixeza (cfr.); fixura (cfr.), quiciabes con influxu semánticu de figura. Nun sedría imposible pero sí di- fícil que’l femenín nominalizáu fora responsable, cola ames- tadura del continuador del suf. dim. *-ŎCCA, del ast. fixueca (cfr.); sedría, en parte, daqué asemeyao a lo que pasa al dim. d’un tipu de castaña conocíu como un ax. castaña bol.leca que vive nominalizada nel masculín el bol.lecu.
fixueca, la*
📖: fixueca
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fixuoca [Vd].>(TEST)
  1. fixueca
  2. fixuoca
    • Vd
Pequeña castaña dientro l’arizu [Vd].
  1. 1. Pequeña castaña dientro l’arizu [Vd].
Cfr. fixu, a, o.
fixuelu, el*
📖: fixuelu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">çinco</i>(TEST)
  1. fixuelu
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">çinco</i
pares de corporales dos fijuelos e una esconsa de ma- dero [1377-1389] [HSXUAN/36]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">pares</i> <i class="della">de</i> <i class="della">corporales</i> <i class="della">dos</i> <i class="della">fijuelos</i> <i class="della">e</i> <i class="della">una</i> <i class="della">esconsa</i> <i class="della">de</i> <i class="della">ma-</i> <i class="della">dero</i> [1377-1389] [HSXUAN/36]
dos fijuelos e una escotisa de madero 1385 [Parroquies/103] Podría tratase de la nominalización del masculín de fixu, a, o (
  1. dos fijuelos e una escotisa de madero
  2. 1385 Parroquies/103
  3. Podría tratase de la nominalización del masculín de fixu, a, o
  4. (
cfr.) → *fixuelu cola amestadura del continuador del suf. dim. -ŎLUS, anque nun sedría aguardable una grafía medieval cas- tellanizante.
fixura, la
📖: fixura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. fixura
Xestu o mueca [VBable].
  1. 1. Xestu o mueca [VBable].
Cfr. fixu, a, o.
fiyacu, a, el/la
📖: fiyacu
🔤: , a, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
<h.iyacu [Cl].>(TEST)
  1. fiyacu
  2. h.iyacu
    • Cl
Mal fíu [Cl].
  1. 1. Mal fíu [Cl].
Desp. de fiyu (cfr.) cola amestadura del suf. -acu.
fiyada, la*
📖: fiyada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fichada [Md].>(TEST)
  1. fiyada
  2. fichada
    • Md
Gran cantidá de fíos (festivamente) [Md].
  1. 1. Gran cantidá de fíos (festivamente) [Md].
Posiblemente sía un coleutivu de fiyu (cfr.) fechu en -ATA > -ada.
fiyador*
📖: fiyador*
🏗️: SI
✍️: NO
(TEST)
  1. fiyador*
Cfr. afiador.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">afiador</i>.
fiyar*
📖: fiyar*
🏗️: SI
✍️: NO
Cfr. <i class="della">afiar</i>(TEST)
  1. fiyar*
  2. Cfr
  3. <i class="della">afiar</i
1. Un verbu ast. *fiyar ha almitise pa xustificar el contrapuestu *desfiyar necesariu p’almitir el participiu des- fiyáu, ada, ao (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">1</i>. Un verbu ast. *<i class="della">fiyar</i> ha almitise pa xustificar el contrapuestu *<i class="della">desfiyar </i>necesariu p’almitir el participiu <i class="della">des- </i><i class="della">fiyáu, ada, ao </i>(cfr.).
fiyascu, a, el/la
📖: fiyascu
🔤: , a, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
<fiyascu [Cg. Cb. Cp. Bi. Llv. JH. R]. h.iyascu [Lln. Pa].>(TEST)
  1. fiyascu
  2. fiyascu
    • Cg
    • Cb
    • Cp
    • Bi
    • Llv
    • JH
    • R
  3. h.iyascu
    • Lln
    • Pa
Cast. hijastro [Lln. Pa. Cb. Cp (= fiastru). Bi. Llv. JH. R]. An- teñáu [Cg]. Cfr. fiyastru.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">hijastro</i> [Lln. Pa. Cb. Cp (= fiastru). Bi. Llv. JH. R]. An- teñáu [Cg]. Cfr. <i class="della">fiyastru</i>.
fiyastraplán
📖: fiyastraplán
🏗️: NO
✍️: NO
Desp. de <i class="della">fiyastru</i>(TEST)
  1. fiyastraplán
  2. Desp
  3. de <i class="della">fiyastru</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
fiyastru, a, el/la
📖: fiyastru
🔤: , a, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
<fiyastru [Cp. Sb]. fiyyastru [Busm (Oc)]. fichastru [Qu. Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. As]. fiastru [Cp. Sb. Sd. Cn (Oc). An. Gr. Pr. Tox]. +fiestru [Ll]. +fiyestru [Ay]. h.iyastru/a [Lln]. //fi- yastro [/Eo/]. ///fixastru [Ca]. ////fiastros [Ar]. Fiyascu [Lln. Cp (= fiyascu). Sb. Ca. Ay. Ll. Ar. Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. As. An. Gr. Pr. Tox. Bis, Busm (Oc). /Eo/]. //“<i class="della">Fiyastraplán </i>(ye’l fiyu non la fiya); <i class="della">fiyostrones </i>(ellos y ellas) <i class="della">nietorrión</i>!” [Ay (B)]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">cum</i>(TEST)
  1. fiyastru
  2. fiyastru
    • Cp
    • Sb
  3. fiyyastru
    • Busm (Oc)
  4. fichastru
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • Pzu
    • PSil
    • As
  5. fiastru
    • Cp
    • Sb
    • Sd
    • Cn (Oc)
    • An
    • Gr
    • Pr
    • Tox
  6. fiestru metafonía
    • Ll
  7. fiyestru metafonía
    • Ay
  8. h.iyastru/a
    • Lln
  9. fi- yastro eonaviego
    • /Eo/
  10. fixastru infl. cast.
    • Ca
  11. fiastros variación de número
    • Ar
  12. Fiyascu
    • Lln
    • Cp (= fiyascu)
    • Sb
    • Ca
    • Ay
    • Ll
    • Ar
    • Sd
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • Pzu
    • PSil
    • As
    • An
    • Gr
    • Pr
    • Tox
    • Bis, Busm (Oc)
    • /Eo/
  13. “<i class="della">Fiyastraplán </i>(ye’l fiyu non la fiya); <i class="della">fiyostrones </i>(ellos y ellas) <i class="della">nietorrión</i>!” eonaviego
    • Ay (B)
  14. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">cum</i
suis filiis et suis filiastribus 1200(or.) [DCO-I/507]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">suis</i> <i class="della">filiis</i> <i class="della">et</i> <i class="della">suis</i> <i class="della">filiastribus</i> 1200(or.) [DCO-I/507]
filiis et filiastribus 1200(or.) [DCO-I/508]
  1. filiis et filiastribus
  2. 1200(or.) DCO-I/508
Del llat. FILIASTER, -TRI ‘fiascu’, y FILIASTRA, -AE derivaos de fīlium (EM), con continuación románica (REW s. v. filiaster) con un suf. -astrum (que se superpón a -aster), que paez daqué des- peutivu como se ye a ver tamién en pirastrum ‘pera montesa’ (EM s. v. pirus). Una formación paralela tenémosla nel ast. fi- yascu (cfr.) anque agora col suf. -ascu non llatín pero de con- teníu asemeyáu a -astru. La variante fixastru ye pernidio qu’ufre una adautación d’un vieyu castellanismu, HIJASTRO, como fixu, fixa por hijo, hija.
fiyolada, la
📖: fiyolada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Conxuntu de <i class="della">fiyueles</i>(TEST)
  1. fiyolada
  2. Conxuntu de <i class="della">fiyueles</i
[Arm].
  1. 1. [Arm].
Del ast. fiyuela (cfr.), cola amestanza d’un suf. abondantivu -ada.
fiyuela, la
📖: fiyuela
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fiyyuela [Brañas (Cv)]. fichuela [Pzu. PSil]. fiuela [y An. y Cv]. /////ciyuela [y Ar]. figüela [y Cv. Cad]. figuola [Vd]. //fi- yola [/Eo/]. ////fichuelas [Sm. y As. Llomb]. fiyuelas [As]. Torta delgada que se fai en sartén con lleche, farina, güevu, mantega y zucre [Ll (= frisuilu). Arm]. 2. Fruta de sartén fecha cola sangre del gochu, farina, sal, güevu y lleche [Sm. PSil]. Fruta de sartén de morciella o sangre frito o asao, miel, canela y arroz [Bard. Mar]. Torta delgada que se fríe en sartén y tien los mesmos ingredientes que los <i class="della">frisuelos</i>, amás de sangre [Pzu. As. Cv]. Comida que tien igual forma que’l <i class="della">feisuelu</i>(TEST)
  1. fiyuela
    • Oc
  2. fiyyuela
    • Brañas (Cv)
  3. fichuela
    • Pzu
    • PSil
  4. fiuela
    • y An
    • y Cv
  5. ciyuela dudoso (certainty = baxa)
    • y Ar
  6. figüela
    • y Cv
    • Cad
  7. figuola
    • Vd
  8. fi- yola eonaviego
    • /Eo/
  9. fichuelas variación de número
    • Sm
    • y As
    • Llomb
  10. fiyuelas
    • As
  11. Torta delgada que se fai en sartén con lleche, farina, güevu, mantega y zucre
    • Ll (= frisuilu)
    • Arm
  12. 2
  13. Fruta de sartén fecha cola sangre del gochu, farina, sal, güevu y lleche
    • Sm
    • PSil
  14. Fruta de sartén de morciella o sangre frito o asao, miel, canela y arroz
    • Bard
    • Mar
  15. Torta delgada que se fríe en sartén y tien los mesmos ingredientes que los <i class="della">frisuelos</i>, amás de sangre
    • Pzu
    • As
    • Cv
  16. Comida que tien igual forma que’l <i class="della">feisuelu</i
pero ta fecha con farina y sangre de la matanza [Oc].
  1. 1. pero ta fecha con farina y sangre de la matanza [Oc].
Vianda fecha con sal, agua, lleche, farina, güevu y sangre líquido [An. /Eo/. Llom]. Frisuelu fechu con sangre de gochu y farina na ma- tanza [Ar (= foyuela). Vd]. D’una variante de foyuela (cfr.), dim. de FŎLIA + ŎLA, términu col que práuticamente acaba dándose coincidencia semántica, col influxu fónicu del llat. FILIA + -ŎLA (cfr. fayuela). Dende fi- yuela, cola posible perda de -y-, siguió ast. fiuela figüela - figuöla, con [γ] antihiática (PE2), etc. Sobro foyuela (y varian- tes) fáese un masc. analóxicu foyuelu (y variantes) como vemos s. v. fiyuelu.
fiyuelu, el
📖: fiyuelu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<///<ident class="della" level="1"></ident>//fayuelu [Sr]. +fiyuilu [Ay. Ll]. foyuelu [JH. R]. /////fra- yuelu [Llg]. ////fayuelos [Sb]. fichuelos [Bard. Llomb].>(TEST)
  1. fiyuelu
    • Xx
  2. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  3. fayuelu eonaviego
    • Sr
  4. fiyuilu metafonía
    • Ay
    • Ll
  5. foyuelu
    • JH
    • R
  6. fra- yuelu dudoso (certainty = baxa)
    • Llg
  7. fayuelos variación de número
    • Sb
  8. fichuelos
    • Bard
    • Llomb
Torta de farina y güevu con miel [R]. Frisuelu [JH]. Torta de sartén fina, de farina, güevu, lleche, zucre [Xx (= fixuelu). Llg. Sr. Sb. Ay. Ll. Llomb], típica d’antroxu. 2. Tortines de farina güevos y sangre [Bard]. ///Dixo la vieya al vieyu: Tantarantán foyuelu [CyN (Recuerdos)]. Tan-ta-ran-tán, fayuelu de pan ‘poca cosa’ [LC].
  1. 1. Torta de farina y güevu con miel [R]. Frisuelu [JH]. Torta de sartén fina, de farina, güevu, lleche, zucre [Xx (= fixuelu). Llg. Sr. Sb. Ay. Ll. Llomb], típica d’antroxu.
  2. 2. Tortines de farina güevos y sangre [Bard]. ///<i class="della">Dixo la vieya al vieyu: Tantarantán</i><i class="della"> foyuelu </i>[CyN (Recuerdos)]. <i class="della">Tan-ta-ran-tán, fayuelu de pan </i>‘poca cosa’ [LC].
Formación dende foyuelu, con disimilación vocálica, variante de fayuelu (cfr. fayuela y fisuelu). Lo mesmo equí que nel co- rrespondiente femenín (cfr. fiyuela) vese la inseguranza del vocalismu átonu y l’influxu de signos averaos fónicamente.
  1. Formación dende foyuelu, con disimilación vocálica, variante de fayuelu (cfr. fayuela y fisuelu). Lo mesmo equí que nel co- rrespondiente femenín (cfr. fiyuela) vese la inseguranza del vocalismu átonu y l’influxu de signos averaos fónicamente.
flacu, a, o
📖: flacu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><+flecu [Ay. Ll]. fracu [As. Tox]. flaque (masc. y fem) [Cg]. flaque [Cv. Oc]. //fraque [“de Valdés al Eo” /Eo. Mánt/].>(TEST)
  1. flacu
    • Qu
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident><+flecu
    • Ay
    • Ll
  3. fracu
    • As
    • Tox
  4. flaque (masc
  5. y fem)
    • Cg
  6. flaque
    • Cv
    • Oc
  7. fraque eonaviego
    • “de Valdés al Eo” /Eo
    • Mánt/
Cast. flaco [Ac. Ay. Ll. Qu. Tb. As. Tox]. Flacu, de poques carnes [Cg. Cv. Oc. /Eo. Mánt/].
  1. 1. Cast. <i class="della">flaco </i>[Ac. Ay. Ll. Qu. Tb. As. Tox]. Flacu, de poques carnes [Cg. Cv. Oc. /Eo. Mánt/].
Delgáu [Lln (S). Bi]. 2. {(Doc.). Enfermu, débil}.///Al perru flacu toles mosques [Sr]. Con estes cenes y estos almuerzos, flaques barrigues y llargos piscuezos [LC]. Tolas moscas se arriman al borricu más flecu ‘los débiles son siempre los qu’a- pechen coles peores consecuencies’ [Ll]. Vaca gorda, dueñu flacu [LC]. a) et xamen al conuido pobres et migrados et fracos por el alma del morto [CC 51] omne uiello flaquod que hio foe 1246(or.) [DOSV-II/261] e estaua flaqua 1269 [AAA/30] que aun non comiera e estava flaqua 1269(or.) [SP-I/230] entre tanto moris por que el estaua doliente & flaqo 1294 [DCO-V/188] touieronlo por bien del tirar del officio porque era flaco 1294 (s. XV) [MSAH-V/520] por razon que el era flaco e doliente 1294 (s. XV) [MSAH- V/520] que era tan flaco que lo non podia fazer 1294 (s. XV) [MSAH- V/520] for muy flaco o muy doliente que non poda sofrir esta pena s. XIII (or.) [FX/56] sentiendome flaco de mio cuerpo pero sano mio seso e mio entendimiento 1316(or.) [ACL-IX/235] canonigo e de Pedro Moro que yeran flaqos en suas casas 1352(or.) [CLO/165] coman en el refitorio con leçion saluo los enfermos o mucho flacos 1382 [MC-I/198] soe mucho flaco del cuerpo e doliente e non puedo mandar 1402(or.) [VC-II/95] las heredades ser flacas e lo_mas dello brabo para cerrar e abonar 1496 (t.) [SP-IV/360] flaco vino [LAcuerdos 1499:148] venga d’algunu escarriau y faga un flacu serviciu al que tope aqui 1851-1854 [M. Florez/62] Saliste de casa/ frescu y coloráu/ non buelbas á ella/ flacu y rrebalgáu [CyN (Cantares 135)] otros gordos otros flacos otros roxos otros prietos 1894 [IGUALDA/19] un home flacu flacu que tal paecía un gárabu 1909 [VE- YURES/39] flaquines y floxes unes les otres gordes y recies 1925 [ORB/196] b) dixo una duenna (...) que la abbadesa yera doliente avía bien XXV dias e maes, e que non comiera e estava flaque 1269 (CDA/83] fiere servo alleno per so grado assi que lu faz flaque s. XIII (or.) [FX/223] la animalla for enflaquecida tome el sennor de las abellas aquella flaque s. XIII (or.) [FX/293] muller flaque 1390 [MVD] si par esu nun valgu pur flaque ou pur muy vieyu 1884-1939 [F. Coronas/63] púnxose a platicar co la madre Eva como mas fláque para embaucála 1916 [CAT/36] que nos devora la fosca envidia flaque y macilenta 1905 [ACEVEDO(P)/44] ta tan consumidina y flaque y maurienta 1903 [ACE- VEDO(P)/54] c) con fraques y manes blanques [Relación de Festeyos 1857/177]
  1. Delgáu [Lln (S). Bi]. 2. {(Doc.). Enfermu, débil}.///Al perru flacu toles mosques [Sr]. Con estes cenes y estos almuerzos, flaques barrigues y llargos piscuezos [LC]. Tolas moscas se arriman al borricu más flecu ‘los débiles son siempre los qu’a- pechen coles peores consecuencies’ [Ll]. Vaca gorda, dueñu flacu [LC].
  2. LC
  3. a) et xamen al conuido pobres et migrados et fracos por el alma del morto
  4. CC 51
  5. omne uiello flaquod que hio foe
  6. 1246(or.) DOSV-II/261
  7. e estaua flaqua
  8. 1269 AAA/30
  9. que aun non comiera e estava flaqua
  10. 1269(or.) SP-I/230
  11. entre tanto moris por que el estaua doliente & flaqo
  12. 1294 DCO-V/188
  13. touieronlo por bien del tirar del officio porque era flaco
  14. 1294 (s. XV) MSAH-V/520
  15. por razon que el era flaco e doliente
  16. 1294 (s. XV) MSAH- V/520
  17. que era tan flaco que lo non podia fazer
  18. 1294 (s. XV) MSAH- V/520
  19. for muy flaco o muy doliente que non poda sofrir esta pena s. XIII (or.)
  20. FX/56
  21. sentiendome flaco de mio cuerpo pero sano mio seso e mio entendimiento
  22. 1316(or.) ACL-IX/235
  23. canonigo e de Pedro Moro que yeran flaqos en suas casas
  24. 1352(or.) CLO/165
  25. coman en el refitorio con leçion saluo los enfermos o mucho flacos
  26. 1382 MC-I/198
  27. soe mucho flaco del cuerpo e doliente e non puedo mandar
  28. 1402(or.) VC-II/95
  29. las heredades ser flacas e lo_mas dello brabo para cerrar e abonar
  30. 1496 (t.) SP-IV/360
  31. flaco vino
  32. LAcuerdos 1499:148
  33. venga d’algunu escarriau y faga un flacu serviciu al que tope aqui 1851
  34. 1854 M. Florez/62
  35. Saliste de casa/ frescu y coloráu/ non buelbas á ella/ flacu y rrebalgáu
  36. CyN (Cantares 135)
  37. otros gordos otros flacos otros roxos otros prietos
  38. 1894 IGUALDA/19
  39. un home flacu flacu que tal paecía un gárabu
  40. 1909 VE- YURES/39
  41. flaquines y floxes unes les otres gordes y recies
  42. 1925 ORB/196
  43. b) dixo una duenna (...) que la abbadesa yera doliente avía bien XXV dias e maes, e que non comiera e estava flaque 1269 (CDA/83]
  44. fiere servo alleno per so grado assi que lu faz flaque s. XIII (or.)
  45. FX/223
  46. la animalla for enflaquecida tome el sennor de las abellas aquella flaque s. XIII (or.)
  47. FX/293
  48. muller flaque
  49. 1390 MVD
  50. si par esu nun valgu pur flaque ou pur muy vieyu 1884
  51. 1939 F. Coronas/63
  52. púnxose a platicar co la madre Eva como mas fláque para embaucála
  53. 1916 CAT/36
  54. que nos devora la fosca envidia flaque y macilenta
  55. 1905 ACEVEDO(P)/44
  56. ta tan consumidina y flaque y maurienta
  57. 1903 ACE- VEDO(P)/54
  58. c) con fraques y manes blanques
  59. Relación de Festeyos 1857/177
Del llat. FLACCUS, -A, -UM ‘blandu’, ‘muelle’, ‘floxu’ (EM), tér- minu documentáu en delles llingües romániques (REW) ya his- pániques (DEEH), con influxu cultu como fai ver la non palatalización de FL-. Habrá pervése cómo los exemplos (§a) ufierten variación de xéneru pero, al empar y yá de magar la Edá Media, tamién ta dándose l’usu indiferente al mesmu (§b). Sobro flacu féxose flacura (cfr.), flaqueza (cfr.) asina como’l verbu flaquiar (cfr.), aflacar (cfr.) y enflacar (cfr.); tamién l’in- coativu flaquecer, aflaquecer [cfr. enflaquecer, esflaquecer, desflaquecer] col so pariente desflaquecimientu (cfr.); una doble prefixación úfrela desenflaquecer (cfr.).
flacura, la
📖: flacura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">flacura</i>(TEST)
  1. flacura
    • Tb
  2. Cast
  3. <i class="della">flacura</i
[Tb. JH]. Cfr. flacu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Tb. JH]. Cfr. <i class="della">flacu</i>.
flairada, la
📖: flairada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<frailada [yTb]. frairada [JH].>(TEST)
  1. flairada
    • Tb
  2. frailada
    • yTb
  3. frairada
    • JH
Conxuntu de frailes [Tb. JH]. Cfr. flaire. Ha almitise l’amestadura del suf. coleutivu o abon- dativu -ATA > -ada.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Conxuntu de frailes [Tb. JH]. Cfr. <i class="della">flaire</i>. Ha almitise l’amestadura del suf. coleutivu o abon- dativu -ATA > -<i class="della">ada</i>.
flaire, el
📖: flaire
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fraile [LV. Cd. Ar. An. Vg]. flaile [y R]. fraire [Pr. Tox. /Eo/. JH]. freire [JH]. frare [JH].>(TEST)
  1. flaire
  2. fraile
    • LV
    • Cd
    • Ar
    • An
    • Vg
  3. flaile
    • y R
  4. fraire
    • Pr
    • Tox
    • /Eo/
    • JH
  5. freire
    • JH
  6. frare
    • JH
Cast. fraile [LV. Lln. Rs. Cl (i). Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Bi. Llg. Sb.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">fraile</i> [LV. Lln. Rs. Cl (i). Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Bi. Llg. Sb.
a) et façien muchos desordenamientos andando por las casas apartados con las frayras ninnas et seyendo con elas muy desoluta mientre abraçandolas et trebeyandolas et falando palauras [s. XIII (Castro 2001: 188)] las frayras de Santa Maria de la Vega e de San Pelayo 1302 (t.1328) [SP-I/329] tierra de las frayras de Benauente [LJurisd 198] b) regina Urraca freira ospitali Sancti Iohannis 1176(or.) [MCar-I/43] qui erat maiorinus de illa regina Freira 1207 [LRCou- rias/131] filios de la freira 1244(or.) [ACL/122] Maria Pelaiz freyra de San Johan de Lennapanada fago carta de donasçion 1309(or.) [SP-I/369] en nonbre de las dichas freyras al dicho prior 1332(or.) [SIL/193] porque lle collieron por freyra a Sancha Alfonso sua fiia 1430(or.) [MV/333] nos las freyras e convento del dicho monasterio estando ayuntadas a_las grades 1430(or.) [MV/332] mando otros quarenta maravedis a las freyras de Santa Clara [med. s. XV] (c.) [SP-IV/92] enno xanno de la freyra una terra s. f. [SPM/581] c) de fronte per illam rourigueram de illa frera 1227(or.) [SV/168] Fernan Uermudiz que fuit de la frera 1232(or.) [SV/194] dala pro animas del frere Iohannis Martiniz et dela frera domna Orraca 1232(or.) [SV/194] domna Orraca frera mulier qui fuit de Petro cacho 1233(or.) [SV/162] fiyo de la frera 1241(or.) [ACL/85] hyo Aldonça Pelaiz ffrera de Lenna pannada enna ordene de San Iohan 1269 [MB-II/101] contra las casas en que muera Maria ferranz la frera 1270 [DCO-V/91] Tharesa Esidriz e a Orraca Fernan e a Dominga Estevaniz freras 1274(or.) [CLO/83] contra las casas en que muera Maria ferrandez la frera 1279 [AAU/293] el iuyz mando iulgando al dicho Iohan de la Frera 1347(or.) [SB/263] Iohan de_la Frera que dizia que allaua de morada enna dicha casa 1347(or.) [SB/262] mando çinco blancas a cada yluminaria freras que se dizen [med. s. XV] (c.) [SP-IV/92] d) Petro Iohannes fraire 1222(or.) [SV/119] Alvarus Penniella fraere 1224(or.) [SV/131] el frayre del espital 1234(or.) [MCar-I/215] detras est losa de los fraeres minores 1235(or.) [SV/71] don Gomez fraire de San Marcos 1242(or.) [ACL/98] a los frayres descalzos V stopos de pan por pitancia 1250(or.) [ACL/171] los frayres prigadores V stopos de pan 1250(or.) [ACL/171] mando a los frayres menores pora pitancia III morauedis 1262(or.) [ACL/389] mando a los frayres de San Ffrancisco de Ouiedo diez mora- bedis 1289 [DCO-II/156] mando a los frayres descalços veynte morauedis e çinco mas para pitançia 1292(or.) [ACL-a VIII/415] ffrayres descalzos et naturalles de Asturias 1297(or.) [MCar- II/241] ayan los frayres sobredichos vna pitançia buena en renen- brançia del aniuerssario 1307(or.) [ACL-IX/113] dos frayres de San Françisco si los aver podieren 1362(or.) [SP-II/379] frey Loys Custodio frayre del monesterio de San Françisco de Oviedo 1388(or.) [MV/249] frey Pedro de Lanera frayre de San Françisco de 1450(or.) [MV/390] mando que deen a los frayres de San Françisco otros tantos maravedis 1484(or.) [MV/449] - Dablos son estos Tatinos/vota diez sen periurame/que fayn m{á}s frutu ñel mundu/que juntos todos llos frales [Xuan García (1665: 152)] e) ex altera parte per terminos de los Freyres 1197 [SPM/351] Petrum Alvitum freyre super cautum quem dederant 1218 [SPM/385] Guterrius Fernandiz el freire 1222(or.) [MCar-I/141] teniente Palacius los freyres del ospital de manu de las in- fantes 1233(or.) [MCar-I/208] los freires del Temple tenian la honor de Ponferrada 1235(or.) [MSAH-V/207] uina de los freyres de San Marcus 1239(or.) [MCar-I/238] tenente honor de Uillauerde freyres del Espital 1250(or.) [MCar-I/284] los freires del Hospital 1251(or.) [MCar-I/301] departe pela regueyra e de la outra parte pela de los freyres 1252 [SPM/413] foe de Johan Martiniz e de sua muller Orraca Cortes freyres 1256(or.) [SV-IV(2)/55] esta otra casa que foe otrasi destos freyres mismos 1256(or.) [SV-IV(2)/55] ffrey Pedro Garcia ffreyre del tenple /S. Andrés de Espina- reda 1264 [STAAFF/155] Garcia Perez freyre 1266(or.) [ACL/434] Iohan Gonzalez ffleyre 1287(or.) [MSAH-V/459] de fondos heredamiento de los freyres 1368(or.) [SP-II/422] fray Fernando de Cordoba freyre presero de la orden de San Francisco 1457(or.) [ACL-X/377] con Garcia Rodriguez de Casoyo e con fiyos del freyre s. f. [SPM/627] outra al palonbar que faz II quartas e determena conos frey- res s. f. [SPM/589] determinan connos freyres Dalcaantara e conos Tionosos s. f. [SPM/553] determina conno casar de los freyres e con terra de los fiyos s. f. [SPM/556] f-1) de IIª parte elos freres de La Puente 1203(or.) [MSAH-V/41] frere Micael el maestro 1206(or.) [VVS/88] medios ad Uarzena medios a los freres 1207 [LRCourias/182] d’Eanes de Santa Cruz elfrere 1219(or.) [SV/101] dedit illam ad illos freres de illo hospitale 1220(or.) [SP- IV/489] dala pro animas del frere Iohannis Martiniz et dela frera domna Orraca 1232(or.) [SV/194] sicut tenebat de nos Pelagio Fernandiz frere 1234(or.) [SP- I/154] freres de es mismo Hospital 1241(or.) [ACL/80] e afronta en orto de los freres 1250(or.) [SP-I/178] detras so exido que affronta ennas ortas de los ffreres 1261 [DCO-II/68] de la parte de cima casas de los freres 1268 [DCO-II/95] el segondo liuro de frere alexandre 1292 [DCO-V/175] de la otra fronte torna de heredat de los freres 1347(or.) [SB/259]
el hero que dizen de les Sales que ye de los freres 1349(or.) [SB/267] f-2) Frero Gonzalu 1203(or.?) [MCar-I/76] Frero Gonzaluo 1203(or.?) [MCar-I/78] Martin Domenguez frerero 1248(or.) [ACL/157] g) Alfonso Pelaz abogado Francisco escribano y Gonzalo so- brino de fray Garcia 1310(or.) [ACL-IX/175] fray Fernando de Cordoba freyre presero de la orden de San Francisco 1457(or.) [ACL-X/377] fray Alfonso nombro por su resçetor para la dicha pesquisa a Pero 1480 [APEUSARIEG/129] fray Juan de Velorado aforo un corral en la aldea de Can- gas 1553 (c. XVIII) [MSPV/136] fray Juan de Zamora maiordomo del dicho monasterio 1564 (c. XVIII) [MSPV/134] h) Frei Gutere 1221(or.) [ACL/383] frey Roderico et frey Ferdinando de Ordine Discalciatorum 1234 [Espinareda (Jiménez)/n] Alfonso Fernandez ts Frey Pedro el pedrero ts. 1254 [SPM/420] ffrey Andres maestre de Melgar e cellero de Ualdedios en Campos 1272(or.) [ACL-VIII/65] ffrey Johan Garcia lector de los ffraires menores de Leon 1280(or.) [ACL-VIII/179] mando a ffrey Martino de Villa Noua mio confessor XX mo- rauedis 1283(or.) [ACL-VIII/214] uendo uobis ffrey abbati & omni conuentui bellimontis uide- licet 1237 [MB-II/24] ffrey Pedro Garcia ffreyre del tenple -/S. Andrés de Espina- reda 1264 [STAAFF/155] esta procuraçion lleyda yo el dicho frey Gonçalo 1312(or.) [ACL-IX/199] i) free Iohan e free Pedro prigadores 1232(or.) [MSAH-V/199] free Iohan e free Pedro prigadores 1232(or.) [MSAH-V/199] don Pedro Moro fre de Morerola 1233(or.) [MSAH-V/200] don fre Domingo de la cavalariza 1235 (or.) [VVS/114] fre Domingo cellarero 1260 [SPE-I/482] fre Gonzaluo fre Johanne descalzos de Leon 1269 (s. XIII) [ACL/490] ffre Monio et los otros frades predicadores [s. XIII (Castro 2001: 188)] fre Alffonso frade desse monesterio 1330(or.) [SIL/163] fre Fernando de Banzes dotor del monesterio de Sant Fran- çisco de Abilles 1458(or.) [SB/352] “fraile”, “flaire” [Grangerías XVIII: 327] van cures y flaires tamién col so capitán -/Marirreguera (Viejo) s. XVII [E.Alcaldes/274] discurrí para conmigo estos son frayles y ansí llegándome a un dellos 1792 [QUIXOTE/296] por que dicen que quitaren los conventos y los flaires s. XIX [BAlonso/31] murmullaren las bones y males llenguas que se quixo meter frayle [-1862] [FrÑada/13] pur nos achí aspiraban flairis curas siñuríu y toda la xenti baxa - [MGOMEZ(NB)/345] son austerus vieyus flaires que sin fin tan arrezandu 1884- 1939 [F. Coronas/65] del sermón que pedricó un fraile de Llanes 1907 [Cartafu 10/21] grande bálamu s’ axunta ya ‘el flairín al ver el númaru surrí 1928 [F. Coronas/122] Semánticamente ha alvertise que l’aplicación de flaire (o de- rivaos o parientes) a otres realidaes obedez munches vegaes a dalgún tipu de comparanza como vemos nes mesmes aceicio- nes fitonímiques §2-3; tamién n’ast. fraile ‘abiyota’ débese a la forma particular de la cacina del llande que semeya’l peináu de la cabeza del flaire. Ye posible qu’a esa mesma referencia se deba’l sinónimu collorota en rellación al cuellu. Lo mesmo ha dicise pa otros como ast. flaireca ‘ciertu páxaru’ (
  1. a) et façien muchos desordenamientos andando por las casas apartados con las frayras ninnas et seyendo con elas muy desoluta mientre abraçandolas et trebeyandolas et falando palauras
  2. s. XIII (Castro 2001: 188)
  3. las frayras de Santa Maria de la Vega e de San Pelayo
  4. 1302 (t.1328) SP-I/329
  5. tierra de las frayras de Benauente
  6. LJurisd 198
  7. b) regina Urraca freira ospitali Sancti Iohannis
  8. 1176(or.) MCar-I/43
  9. qui erat maiorinus de illa regina Freira
  10. 1207 LRCou- rias/131
  11. filios de la freira
  12. 1244(or.) ACL/122
  13. Maria Pelaiz freyra de San Johan de Lennapanada fago carta de donasçion
  14. 1309(or.) SP-I/369
  15. en nonbre de las dichas freyras al dicho prior
  16. 1332(or.) SIL/193
  17. porque lle collieron por freyra a Sancha Alfonso sua fiia
  18. 1430(or.) MV/333
  19. nos las freyras e convento del dicho monasterio estando ayuntadas a_las grades
  20. 1430(or.) MV/332
  21. mando otros quarenta maravedis a las freyras de Santa Clara [med. s. XV] (c.)
  22. SP-IV/92
  23. enno xanno de la freyra una terra s. f.
  24. SPM/581
  25. c) de fronte per illam rourigueram de illa frera
  26. 1227(or.) SV/168
  27. Fernan Uermudiz que fuit de la frera
  28. 1232(or.) SV/194
  29. dala pro animas del frere Iohannis Martiniz et dela frera domna Orraca
  30. 1232(or.) SV/194
  31. domna Orraca frera mulier qui fuit de Petro cacho
  32. 1233(or.) SV/162
  33. fiyo de la frera
  34. 1241(or.) ACL/85
  35. hyo Aldonça Pelaiz ffrera de Lenna pannada enna ordene de San Iohan
  36. 1269 MB-II/101
  37. contra las casas en que muera Maria ferranz la frera
  38. 1270 DCO-V/91
  39. Tharesa Esidriz e a Orraca Fernan e a Dominga Estevaniz freras
  40. 1274(or.) CLO/83
  41. contra las casas en que muera Maria ferrandez la frera
  42. 1279 AAU/293
  43. el iuyz mando iulgando al dicho Iohan de la Frera
  44. 1347(or.) SB/263
  45. Iohan de_la Frera que dizia que allaua de morada enna dicha casa
  46. 1347(or.) SB/262
  47. mando çinco blancas a cada yluminaria freras que se dizen [med. s. XV] (c.)
  48. SP-IV/92
  49. d) Petro Iohannes fraire 1222(or.) [SV/119] Alvarus Penniella fraere 1224(or.) [SV/131] el frayre del espital
  50. 1234(or.) MCar-I/215
  51. detras est losa de los fraeres minores
  52. 1235(or.) SV/71
  53. don Gomez fraire de San Marcos
  54. 1242(or.) ACL/98
  55. a los frayres descalzos V stopos de pan por pitancia
  56. 1250(or.) ACL/171
  57. los frayres prigadores V stopos de pan
  58. 1250(or.) ACL/171
  59. mando a los frayres menores pora pitancia III morauedis
  60. 1262(or.) ACL/389
  61. mando a los frayres de San Ffrancisco de Ouiedo diez mora- bedis
  62. 1289 DCO-II/156
  63. mando a los frayres descalços veynte morauedis e çinco mas para pitançia
  64. 1292(or.) ACL-a VIII/415
  65. ffrayres descalzos et naturalles de Asturias
  66. 1297(or.) MCar- II/241
  67. ayan los frayres sobredichos vna pitançia buena en renen- brançia del aniuerssario
  68. 1307(or.) ACL-IX/113
  69. dos frayres de San Françisco si los aver podieren
  70. 1362(or.) SP-II/379
  71. frey Loys Custodio frayre del monesterio de San Françisco de Oviedo
  72. 1388(or.) MV/249
  73. frey Pedro de Lanera frayre de San Françisco de
  74. 1450(or.) MV/390
  75. mando que deen a los frayres de San Françisco otros tantos maravedis
  76. 1484(or.) MV/449
  77. Dablos son estos Tatinos/vota diez sen periurame/que fayn m{á}s frutu ñel mundu/que juntos todos llos frales
  78. Xuan García (1665: 152)
  79. e) ex altera parte per terminos de los Freyres
  80. 1197 SPM/351
  81. Petrum Alvitum freyre super cautum quem dederant
  82. 1218 SPM/385
  83. Guterrius Fernandiz el freire
  84. 1222(or.) MCar-I/141
  85. teniente Palacius los freyres del ospital de manu de las in- fantes
  86. 1233(or.) MCar-I/208
  87. los freires del Temple tenian la honor de Ponferrada
  88. 1235(or.) MSAH-V/207
  89. uina de los freyres de San Marcus
  90. 1239(or.) MCar-I/238
  91. tenente honor de Uillauerde freyres del Espital
  92. 1250(or.) MCar-I/284
  93. los freires del Hospital
  94. 1251(or.) MCar-I/301
  95. departe pela regueyra e de la outra parte pela de los freyres
  96. 1252 SPM/413
  97. foe de Johan Martiniz e de sua muller Orraca Cortes freyres
  98. 1256(or.) SV-IV(2)/55
  99. esta otra casa que foe otrasi destos freyres mismos
  100. 1256(or.) SV-IV(2)/55
  101. ffrey Pedro Garcia ffreyre del tenple /S. Andrés de Espina- reda
  102. 1264 STAAFF/155
  103. Garcia Perez freyre
  104. 1266(or.) ACL/434
  105. Iohan Gonzalez ffleyre
  106. 1287(or.) MSAH-V/459
  107. de fondos heredamiento de los freyres
  108. 1368(or.) SP-II/422
  109. fray Fernando de Cordoba freyre presero de la orden de San Francisco
  110. 1457(or.) ACL-X/377
  111. con Garcia Rodriguez de Casoyo e con fiyos del freyre s. f.
  112. SPM/627
  113. outra al palonbar que faz II quartas e determena conos frey- res s. f.
  114. SPM/589
  115. determinan connos freyres Dalcaantara e conos Tionosos s. f.
  116. SPM/553
  117. determina conno casar de los freyres e con terra de los fiyos s. f.
  118. SPM/556
  119. f-1) de IIª parte elos freres de La Puente
  120. 1203(or.) MSAH-V/41
  121. frere Micael el maestro
  122. 1206(or.) VVS/88
  123. medios ad Uarzena medios a los freres
  124. 1207 LRCourias/182
  125. d’Eanes de Santa Cruz elfrere
  126. 1219(or.) SV/101
  127. dedit illam ad illos freres de illo hospitale
  128. 1220(or.) SP- IV/489
  129. dala pro animas del frere Iohannis Martiniz et dela frera domna Orraca
  130. 1232(or.) SV/194
  131. sicut tenebat de nos Pelagio Fernandiz frere
  132. 1234(or.) SP- I/154
  133. freres de es mismo Hospital
  134. 1241(or.) ACL/80
  135. e afronta en orto de los freres
  136. 1250(or.) SP-I/178
  137. detras so exido que affronta ennas ortas de los ffreres
  138. 1261 DCO-II/68
  139. de la parte de cima casas de los freres
  140. 1268 DCO-II/95
  141. el segondo liuro de frere alexandre
  142. 1292 DCO-V/175
  143. de la otra fronte torna de heredat de los freres
  144. 1347(or.) SB/259

  145. el hero que dizen de les Sales que ye de los freres
  146. 1349(or.) SB/267
  147. f-2) Frero Gonzalu
  148. 1203(or.?) MCar-I/76
  149. Frero Gonzaluo
  150. 1203(or.?) MCar-I/78
  151. Martin Domenguez frerero
  152. 1248(or.) ACL/157
  153. g) Alfonso Pelaz abogado Francisco escribano y Gonzalo so- brino de fray Garcia
  154. 1310(or.) ACL-IX/175
  155. fray Fernando de Cordoba freyre presero de la orden de San Francisco
  156. 1457(or.) ACL-X/377
  157. fray Alfonso nombro por su resçetor para la dicha pesquisa a Pero
  158. 1480 APEUSARIEG/129
  159. fray Juan de Velorado aforo un corral en la aldea de Can- gas
  160. 1553 (c. XVIII) MSPV/136
  161. fray Juan de Zamora maiordomo del dicho monasterio
  162. 1564 (c. XVIII) MSPV/134
  163. h) Frei Gutere
  164. 1221(or.) ACL/383
  165. frey Roderico et frey Ferdinando de Ordine Discalciatorum
  166. 1234 Espinareda (Jiménez)/n
  167. Alfonso Fernandez ts Frey Pedro el pedrero ts.
  168. 1254 SPM/420
  169. ffrey Andres maestre de Melgar e cellero de Ualdedios en Campos
  170. 1272(or.) ACL-VIII/65
  171. ffrey Johan Garcia lector de los ffraires menores de Leon
  172. 1280(or.) ACL-VIII/179
  173. mando a ffrey Martino de Villa Noua mio confessor XX mo- rauedis
  174. 1283(or.) ACL-VIII/214
  175. uendo uobis ffrey abbati & omni conuentui bellimontis uide- licet
  176. 1237 MB-II/24
  177. ffrey Pedro Garcia ffreyre del tenple -/S. Andrés de Espina- reda
  178. 1264 STAAFF/155
  179. esta procuraçion lleyda yo el dicho frey Gonçalo
  180. 1312(or.) ACL-IX/199
  181. i) free Iohan e free Pedro prigadores 1232(or.) [MSAH-V/199] free Iohan e free Pedro prigadores 1232(or.) [MSAH-V/199] don Pedro Moro fre de Morerola 1233(or.) [MSAH-V/200] don fre Domingo de la cavalariza
  182. 1235 (or.) VVS/114
  183. fre Domingo cellarero
  184. 1260 SPE-I/482
  185. fre Gonzaluo fre Johanne descalzos de Leon
  186. 1269 (s. XIII) ACL/490
  187. ffre Monio et los otros frades predicadores
  188. s. XIII (Castro 2001: 188)
  189. fre Alffonso frade desse monesterio
  190. 1330(or.) SIL/163
  191. fre Fernando de Banzes dotor del monesterio de Sant Fran- çisco de Abilles
  192. 1458(or.) SB/352
  193. “fraile”, “flaire”
  194. Grangerías XVIII: 327
  195. van cures y flaires tamién col so capitán -/Marirreguera (Viejo) s. XVII
  196. E.Alcaldes/274
  197. discurrí para conmigo estos son frayles y ansí llegándome a un dellos
  198. 1792 QUIXOTE/296
  199. por que dicen que quitaren los conventos y los flaires s. XIX
  200. BAlonso/31
  201. murmullaren las bones y males llenguas que se quixo meter frayle [-1862]
  202. FrÑada/13
  203. pur nos achí aspiraban flairis curas siñuríu y toda la xenti baxa
  204. MGOMEZ(NB)/345
  205. son austerus vieyus flaires que sin fin tan arrezandu 1884
  206. 1939 F. Coronas/65
  207. del sermón que pedricó un fraile de Llanes
  208. 1907 Cartafu 10/21
  209. grande bálamu s’ axunta ya ‘el flairín al ver el númaru surrí
  210. 1928 F. Coronas/122
  211. Semánticamente ha alvertise que l’aplicación de flaire (o de- rivaos o parientes) a otres realidaes obedez munches vegaes a dalgún tipu de comparanza como vemos nes mesmes aceicio- nes fitonímiques §2-3; tamién n’ast. fraile ‘abiyota’ débese a la forma particular de la cacina del llande que semeya’l peináu de la cabeza del flaire. Ye posible qu’a esa mesma referencia se deba’l sinónimu collorota en rellación al cuellu. Lo mesmo ha dicise pa otros como ast. flaireca ‘ciertu páxaru’ (
Ca. Ay. Ll. Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. PSil. Pr. Cv. Tox. Oc. Del llat. FRATER, FRATIS ‘hermanu de sangre’, ‘miembru d’una hermandá’ (EM) diose un resultáu de tipu ástur frade (cfr.) güei mui restrinxíu nos usos y conteníos y qu’entá alita nel com- puestu cofrade. A la vera dispunxo y dispón l’ast. d’un occita- cfr.); flai-
rín ‘mariposina de Dios’ (cfr.), flairina ‘páxaru que llamen en cast. paro’ (cfr.), etc. El pl. frailes ‘plantes de maíz que nun lle- guen a dar frutu’ (Krüger) ufre una aplicación que pieslla una comparanza (= obispos). Tamién fraileñu ‘mosca mui allar- gada’ (cfr.). Dende fraire féxose’l verbu desenfrairar (cfr.).
  1. /Eo/. Arm. Tor. Mar. Llomb. JH. R]. 2. Planta equisetácea [Cb]. Senecio vulgaris [Sm]. 3. Cast. pulgón verde de los praos [Cl (i)]. Tabán pequeñu [An]: Los frailes nun dexan en paz a las vacas [An]. Grillu d’ales blanques [Cg]. Inseutu de forma ova- lada y negru y encarnáu [PSil]. 4. Frutu del carbayu [Vg]. 5. Cast. palomita de maíz [Sm]. //-es ‘Senecio vulgaris’ [Cd]. ‘Abiyota, bola redonda, frutu del carbayu’ [Ar (= callarotas)].
  2. Ar (= callarotas)
  3. //frailes ‘plantes de maíz que nun lleguen a dar frutu’ [Krü- ger]. //Camisa’l fraile ‘planta de flores blanques moteaes’ [An]. //Flaires amarraos ‘calaos que se faen nos llabores (sá- banes, manteles, etc.)’ [Pr]. //Flaires ataos ‘calaos que se faen nos llabores (sábanes, manteles, etc)’ [Cg]. //Paicer que-l.ly fixo la boca un flaire dizse cuando algún pide de contino [Tb].
  4. Tb
  5. ///Cagareta de flaire toa se vuelve aire [LC]. Como’l mio fíu entre a flaire, mas que non me quiera naide pues ello yá su- pondrá bon vivir pa los pas [LC]. Del flaire que ye pigañón, Dios lliberte’l to quiñón [LC]. El que foi cocineiru antes que flaire lo que pasa na cocina bien lo sabe [Sm]. –¿Escarria’l flaire? Sermón tenemos [LC]. Fraire que pide por Dios, pide pa dos [JH].
  6. JH
  7. nismu paralelu, restrinxíu a la terminoloxía del mundu orga- nizativu relixosu. Esi préstamu continuador de FRATREM parte del occitán. fraire → ast. flaire [d’u se fai l’abondativu flai- rada (cfr.)]. A la so vera llega a nós pel influxu de la llingua d’Oïl un términu que s’asitia entá nel ast. modernu freru (cfr.). La documentación danos cuenta de too ello anque non siem- pre sía facil destremar los términos qu’obedecen a una in- fluencia y a otra. Ye verdá, de toes maneres, que ye cómodo tener por d’influxu occitán los términos documentaos con dip- tongu decreciente y como d’influxu francés los exemplos mo- noptongaos, anque dacuando pueda resultar enguedeyao pues la tendencia a la monoptongación tamién se pervé n’otros tér- minos sían o non préstamos. Na documentación ufrida, amás del masculín reducíu (fray frey → fre), vese la variación de xéneru (fraira freira y frera xunto a fraire freire y frere). Nello ha alvertise: 1) un intentu de crear analóxicamente un femenín dende la indistinción xenérica de la que se parte de mano; 2) un intentu de percauterizar morfolóxicamente’l mas- culín del francesismu frere freru (cfr.) que s’entama a ver dende l’entamu del sieglu XIII; 3) dalgún posible tracamundiu en dalgún exemplu de “frera” (§c) que nun pueda xustificase dende frera ‘hermana (en relixón)’ sinón dende los nomes de llugar Friera (TA 231) que podríen tar faciendo referencia al sitiu de procedencia d’un individuu. Nel ast. modernu la es- presión castellanizante fraile va ganando terrén frente a la que paez que tuvo oralmente abondo espardida, flaire:
  8. d’u se fai l’abondativu flai- rada (cfr.)
flaireca, la
📖: flaireca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<flairenca [y Md].>(TEST)
  1. flaireca
    • Md
  2. flairenca
    • y Md
Ciertu páxaru buxu, pequeñu, de cola allargada y estrencha’ [Md].
  1. 1. Ciertu páxaru buxu, pequeñu, de cola allargada y estrencha’ [Md].
Del fem. de flaire (cfr.) cola amestadura d’un sufixu caraute- rizador, quiciabes d’un dim. en -ŎCCA > -ueca → -eca.
flairín, el
📖: flairín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. flairín
    • Llv
Mariposina de Dios [Llv].
  1. 1. Mariposina de Dios [Llv].
Dim. de flaire.
flairina, la
📖: flairina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">paro,</i>(TEST)
  1. flairina
    • Cg
  2. Cast
  3. <i class="della">paro,</i
un páxaru de rabu llargu [Cg].
  1. 1. un páxaru de rabu llargu [Cg].
Cfr. flaire.
flama, la
📖: flama
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Llama [JH], llamarada [Mar]. 2. Reflexu, reverberación [Mar]. Cfr. <i class="della">llama</i>(TEST)
  1. flama
  2. Llama
    • JH], llamarada [Mar
  3. 2
  4. Reflexu, reverberación
    • Mar
  5. Cfr
  6. <i class="della">llama</i
2, per vía culta.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">2</i>, per vía culta.
flamante
📖: flamante
🏗️: NO
✍️: NO
Acabante facer o estrenar [Ca. Tb]: <i class="della">Yara</i>(TEST)
  1. flamante
    • Tb
  2. Acabante facer o estrenar [Ca. Tb]: <i class="della">Yara</i
nuevu flamante [Tb].
  1. 1. <i class="della">nuevu</i> <i class="della">flamante</i> [Tb].
2. Qu’echa llaparaes [JH]. Axetivu formáu siguiendo’l modelu de reproducir un partici- piu de presente de dellos verbos que, nesti casu, sedría *flamar (cfr. flamear).
flamear
📖: flamear
🏗️: NO
✍️: NO
Ondear les veles [Tz. Lls, Xx (Barriuso: barcos 229)]. Del llat. FLAMMARE ‘echar llames’, ‘inflamar’ (EM) siguió ‘l cultismu ast. *<i class="della">flamar</i>(TEST)
  1. flamear
  2. Ondear les veles
    • Tz
    • Lls, Xx (Barriuso: barcos 229)
  3. Del llat
  4. FLAMMARE ‘echar llames’, ‘inflamar’ (EM) siguió ‘l cultismu ast
  5. <i class="della">flamar</i asterisco
[que se caltién nel
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [que se caltién nel
continuador del par- ticipiu de presente flamante (cfr.)] y nes variantes flamear (ésta con espresión de -IDIARE y aflamar (cfr.). Tamién se caltién el continuador del compuestu INFLAMMARE > ast. enflamar (cfr.); a la so vera inflamar (cfr.), como toos ellos per vía culta. Un resultáu popular averáu úfrelu l’ast. llamiar (cfr.).
flamencu, a, o
📖: flamencu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<flamenco [Ay].>(TEST)
  1. flamencu
    • Tb
  2. flamenco
    • Ay
//Ponese flamenco ‘ponese desafiante [Ay], chulu’ [Tb].
  1. 1. //<i class="della">Ponese</i> <i class="della">flamenco</i> ‘ponese desafiante [Ay], chulu’ [Tb].
- y muncho en rueques de tornu/ fer encaxse flamencu [Campumanes 1781/529] Anque ye notable la polisemia qu’en delles llingües, como’l cast., ufre flamenco (DCECH s. v. flamenco; HLE1: 77), n’ast. paez qu’ha vese motivada la espresión pol aspeutu poco hu- milde que dellos dignatarios flamencos, esto ye de Flandes, ufríen al pueblu con motivu de la so presencia na dómina de Carlos I. Dende flamencu féxose’l verbu *aflamencar que co- nocemos namái pel vieyu participiu aflamencáu (cfr.).
  1. - y muncho en rueques de tornu/ fer encaxse flamencu
  2. Campumanes 1781/529
  3. Anque ye notable la polisemia qu’en delles llingües, como’l cast., ufre flamenco (DCECH s. v. flamenco; HLE1: 77), n’ast. paez qu’ha vese motivada la espresión pol aspeutu poco hu
  4. milde que dellos dignatarios flamencos, esto ye de Flandes, ufríen al pueblu con motivu de la so presencia na dómina de Carlos I. Dende flamencu féxose’l verbu *aflamencar que co- nocemos namái pel vieyu participiu aflamencáu (cfr.).
flaque
📖: flaque
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">flacu,</i>(TEST)
  1. flaque
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  3. <i class="della">flacu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
flaqueza, la
📖: flaqueza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><fraqueza [As. Tox. /Eo/].>(TEST)
  1. flaqueza
  2. ident class="della" level="1"></ident><fraqueza
    • As
    • Tox
    • /Eo/
Cast. flaqueza [As], falta de fuerza, debilidá [Tox]. Desfalle- cimientu [/Eo/].///Añu de nueces, añu de flaqueces [Xx (LC)]. puesto en grand fraqueza de mio cuerpo sano de todo mio seso1301 [ACL-IX/25] develo castigar segondo la flaqueza o segondo el dolor s. XIII (or.) [FX/56] ajudar nin mantener nin curar por la gran flaqueza del cuerpo 1402(or.) [VC-II/95] - llo que me causó flaqueza/fueron unos que tocaben/a modu de torullera [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 102-104)] Cfr. flacu, a, o.
  1. Cast. flaqueza [As], falta de fuerza, debilidá [Tox]. Desfalle- cimientu [/Eo/].///Añu de nueces, añu de flaqueces [Xx (LC)]. puesto en grand fraqueza de mio cuerpo sano de todo mio seso
  2. 1301 ACL-IX/25
  3. develo castigar segondo la flaqueza o segondo el dolor s. XIII (or.)
  4. FX/56
  5. ajudar nin mantener nin curar por la gran flaqueza del cuerpo
  6. 1402(or.) VC-II/95
  7. - llo que me causó flaqueza/fueron unos que tocaben/a modu de torullera
  8. ABalvidares, Callórigu (Poesíes 102-104)
  9. Cfr. flacu, a, o.
flaquiar
📖: flaquiar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Flaquecer [Ay. Tb (= enflaquiar)]. <ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Flaquiaba</i>(TEST)
  1. flaquiar
  2. ident class="della" level="1"></ident>Flaquecer
    • Ay
    • Tb (= enflaquiar)
  3. <ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Flaquiaba</i
de la cabeza [Entierro CR 97]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">la cabeza</i> [Entierro CR 97]
Cfr. flacu, a, o.
  1. Cfr. flacu, a, o.
flaquientu, a, o
📖: flaquientu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident>Debilitáu, frayáu por falta de salú [JH]. <ident class="della" level="1"></ident>Formación dende <i class="della">flacu</i>(TEST)
  1. flaquientu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Debilitáu, frayáu por falta de salú
    • JH
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Formación dende <i class="della">flacu</i
(cfr.) cola amestadura d’un suf. -ientu como de avaruavarientu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) cola amestadura d’un suf. -<i class="della">ientu </i>como de <i class="della">avaru</i> → <i class="della">avarientu.</i>
flaquimientu, el
📖: flaquimientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">enflaquecimiento</i>(TEST)
  1. flaquimientu
  2. Cast
  3. <i class="della">enflaquecimiento</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Formación en rellación col ast. flacu (cfr.) anque duldamos del so usu oral darréu que namái la alcontramos en JH.
  1. Formación en rellación col ast. flacu (cfr.) anque duldamos del so usu oral darréu que namái la alcontramos en JH.
flatín
📖: flatín
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. flatín
//Dar flatín ‘dar una capa de pintura negro brillante a la ma- dreña (sustituía asina l’afumáu que daben n’otres dómines)’ [Si]. ¿Del nome d’una marca de pintura?
  1. //Dar flatín ‘dar una capa de pintura negro brillante a la ma- dreña (sustituía asina l’afumáu que daben n’otres dómines)’ [Si].
  2. Si
  3. ¿Del nome d’una marca de pintura?
flatu, el
📖: flatu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><+fletu [Cp. Ay].>(TEST)
  1. flatu
    • Pa
    • Lln
    • Pr
  2. ident class="della" level="1"></ident><+fletu
    • Cp
    • Ay
Cast. flato [Pa. JH]. Dolor de costáu [Lln. Pa. Ay. PSil] o del vientre [Pr] producíu pol fríu o por correr [Ac]. Dolor de cos- táu o vientre motiváu por gases [Lln]. Dolor de costáu xene- ralmente por cuenta’l fríu [Cp]. Dolor que se pon cuando ún cuerre o va de priesa [VBable]. Pesadez, molestia, xeneralmente
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">flato</i> [Pa. JH]. Dolor de costáu [Lln. Pa. Ay. PSil] o del vientre [Pr] producíu pol fríu o por correr [Ac]. Dolor de cos- táu o vientre motiváu por gases [Lln]. Dolor de costáu xene- ralmente por cuenta’l fríu [Cp]. Dolor que se pon cuando ún cuerre o va de priesa [VBable]. Pesadez, molestia, xeneralmente
nel estómagu o vientre [Md]. Punzada, dolor [Pzu], glaída que s’alluga nel costáu o n’otra parte del troncu; atribúyese a l’acumulación d’aire na zona dolorida [Cv]. 2. Rutiu [PSil]. Del llat. FLATUS, -US ‘soplu’, (DCECH s. v. flato), per vía culta. Nesi sen ha xustificase tamién la variante ast. aflatu (cfr.). Un ax. fechu sobro flatu ye flatudu (cfr.).
flatudu, a, o
📖: flatudu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
</b>Cast. <i class="della">flatoso</i>(TEST)
  1. flatudu
  2. /b>Cast
  3. <i class="della">flatoso</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. flatu.
flauta, la
📖: flauta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<frauta [Ay. Tox. /Eo/].>(TEST)
  1. flauta
    • Lln
    • Tb
  2. frauta
    • Ay
    • Tox
    • /Eo/
Cast. flauta, xiblata [Lln. Ay. Tb. Tox. /Eo/] corriente [Ay]. //Como una flauta ‘perdelgáu’ [Ay. Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">flauta,</i> xiblata [Lln. Ay. Tb. Tox. /Eo/] corriente [Ay]. //<i class="della">Como</i> <i class="della">una</i> <i class="della">flauta</i> ‘perdelgáu’ [Ay. Tb].
- El cuerpu, yo apostaré,/ño hai vaca en todu Ceceda,/que pesa tantu como elli,/sin que ponderancia sea./En medio iben tres señores/pullidos como una estrella,/cadún tocando bandurria/y utru, que a mio xuiciu era/lo que tocaba una flauta/d’estes que llamen gallega,/poníase repanchigadu/ para fer la xiblatera./Mas, compadre, esto ye nada,/llo que me causó flaqueza/fueron unos que tocaben/a modu de to- rullera [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 89-104)] Pallabra conocida n’ast. anque popularmente prefierse’l con- currente xiblata. L’ast. flauta ye común a los romances hispá- nicos y, como afiten Corominas-Pascual, d’orixe inciertu, a lo meyor voz tomada del occitán (DCECH s. v. flauta). Sigue d’ehí flauteru (
  1. - El cuerpu, yo apostaré,/ño hai vaca en todu Ceceda,/que pesa tantu como elli,/sin que ponderancia sea./En medio iben tres señores/pullidos como una estrella,/cadún tocando bandurria/y utru, que a mio xuiciu era/lo que tocaba una flauta/d’estes que llamen gallega,/poníase repanchigadu/ para fer la xiblatera./Mas, compadre, esto ye nada,/llo que me causó flaqueza/fueron unos que tocaben/a modu de to- rullera
  2. ABalvidares, Callórigu (Poesíes 89-104)
  3. Pallabra conocida n’ast. anque popularmente prefierse’l con- currente xiblata. L’ast. flauta ye común a los romances hispá- nicos y, como afiten Corominas-Pascual, d’orixe inciertu, a lo meyor voz tomada del occitán (DCECH s. v. flauta). Sigue d’ehí flauteru (
cfr.).
flauteru, a, o*
📖: flauteru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<flauteiru [Md. PSil. Oc]. +flautiru [Ay].>(TEST)
  1. flauteru
  2. flauteiru
    • Md
    • PSil
    • Oc
  3. flautiru metafonía
    • Ay
Que toca la flauta [Ay. Md. Oc]. 2. Perflacu (un home) [PSil. Oc]. Cfr. flauta.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Que toca la flauta [Ay. Md. Oc].
  3. 2. Perflacu (un home) [PSil. Oc]. Cfr. <i class="della">flauta</i>.
flecha, la 1
📖: flecha
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<frecha [Pa. Cñ. R].>(TEST)
  1. flecha
  2. frecha
    • Pa
    • R
Cast. flecha [Pa. Cñ. R. Xral].
  1. 1. Cast. <i class="della">flecha</i> [Pa. Cñ. R. Xral].
Del fr. FLÈCHE ‘flecha’ como proponen Corominas-Pascual pal cast. flecha (DCECH s. v. flecha). L’ast. flecha 1 paez averase a flecha 2 (§3) pero’l contestu ro- mánicu ya hispánicu paez torgar la igualación de les dos en- traes.
flecha, la 2
📖: flecha
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<frecha [Lln. Cb. Oc. JH. SCiprián]. frencha [Lln. R]. //freita [/Eo/].>(TEST)
  1. flecha
    • Pr
  2. frecha
    • Lln
    • Cb
    • Oc
    • JH
    • SCiprián
  3. frencha
    • Lln
    • R
  4. freita eonaviego
    • /Eo/
Abertura, resquiebra, fendedura [Cb] de dalguna cosa [JH]. Rotura de la cabeza [SCiprián]. Brecha, fendedura [Lln]. 2. Argayu [Pr]. Fana [(Villavaler (Oc)]. “Fenómeno que consiste
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Abertura, resquiebra, fendedura [Cb] de dalguna cosa [JH]. Rotura de la cabeza [SCiprián]. Brecha, fendedura [Lln].
  3. 2. Argayu [Pr]. Fana [(Villavaler (Oc)]. “Fenómeno que consiste
de lama usque ad illam fractam illum refoium 912 (s. XII) [ACL/44] usque in illa fracta super uillare Garrafi 931(or.) [ACL/148] carreira trauesa qui discurrit ad Illa Frecta 1052(or.) [ACL/281] figet in carrera trauesa qui discurrit ad Illa Frecta 1052 (s. XII) [ACL/279] illa Frecta 1151 (s. XIII) [MB/109] illa Freyta 1151 (s. XIV) [MB/106] enas tierras que son freytas hu virdes que son melores pera vinnas 1254 [SPM/420] otra a la freycha del moro que faz I carga s. f. [SPM/565] Del femenín
  1. de lama usque ad illam fractam illum refoium
  2. 912 (s. XII) ACL/44
  3. usque in illa fracta super uillare Garrafi
  4. 931(or.) ACL/148
  5. carreira trauesa qui discurrit ad Illa Frecta
  6. 1052(or.) ACL/281
  7. figet in carrera trauesa qui discurrit ad Illa Frecta
  8. 1052 (s. XII) ACL/279
  9. illa Frecta
  10. 1151 (s. XIII) MB/109
  11. illa Freyta
  12. 1151 (s. XIV) MB/106
  13. enas tierras que son freytas hu virdes que son melores pera vinnas
  14. 1254 SPM/420
  15. otra a la freycha del moro que faz I carga s. f.
  16. SPM/565
  17. Del femenín
en el removimiento de una montaña desde su base hasta la cumbre” [/Eo/]. Zona del monte mui arispia, con argayos [Alb]. 3. Estiella de palu [Cn (M)]. Blezna de madera que se clava na mano [Cn (Oc). An]: Fendiendo l.leña saltóume una flecha al didu [An]. Estiella pequeña y aguzada [JH]. //Perder flecha ‘perder tiempu’ [Lln]. //Sin frencha ‘en bon usu’, ‘ensin desperfeutos’ [Lln]. {Dende estos emplegos ye como ha en- tendese, al revés dafechu, el datu de Rato (R) cuando define s. v. frencha ‘cosa nueva, sin estrenar’}. del llat. FRACTUS, -A, -UM, participiu del llat. fran- gere ‘quebrar’, ‘romper’ (EM), pallabra que se conseña como axetivu nel dominiu ástur, llueu nominalizada en delles llin- gües romániques ente elles n’asturianu (REW) y tamién na fas- tera g-portuguesa (Pensado 1999: 261). Nun sedría imposible qu’ast. flecha 2 acoyere l’influxu del llat. FISTULA, -AE ‘canal’, ‘tubu’ (EM), nome del que conocemos la so presencia semi- culta nel dominiu ástur (PE3). L’ast. frecha ta asitiáu na nuesa toponimia (TA 130 y 731; TT 102) en referencia a un camín que s’abre o que tien una resquiebra, con una construcción aseme- yada a rupta uia qu’alvertimos en dellos resultaos románicos (REW 7452). Dende l’usu apellativu de frecha féxose’l verbu afrechar (cfr.), frachar (cfr.) col so compuestu esflechar (cfr.), tamién con inseguranza de la líquida agrupada.
flechastre, el
📖: flechastre
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. flechastre
    • Llu
Cualquiera de los travesaños de cuerda puestos a mou d’es- cala a lo llargo de los obenques [Llu (Barriuso: barcos 230)].
  1. 1. Cualquiera de los travesaños de cuerda puestos a mou d’es- cala a lo llargo de los obenques [Llu (Barriuso: barcos 230)].
Ha tratase del mesmu términu que Corominas-Pascual estu- dien s. v. flechaste del que suxeren una posible xénesis cata- lana (DCECH s. v. flechaste).
flecu, el
📖: flecu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fluecu [Cv]. freque [As (Cruce)].>(TEST)
  1. flecu
    • Tb
  2. fluecu
    • Cv
  3. freque
    • As (Cruce)
Cast. fleco [Ac. Tb. Cv. JH]. //-es ‘flecos’ [As (Cruce)].
  1. 1. Cast. <i class="della">fleco</i> [Ac. Tb. Cv. JH]. //<i class="della">-es</i> ‘flecos’ [As (Cruce)].
es cogulla ¬ flueco segun la forma del abito 1382 [MC-I/199] la lluna pasia ‘l cielu fachendosa dando lluz a los flequinos [VAZQUE(NB)/209]
  1. es cogulla ¬ flueco segun la forma del abito
  2. 1382 MC-I/199
  3. la lluna pasia ‘l cielu fachendosa dando lluz a los flequinos
  4. VAZQUE(NB)/209
flequin de seda con abalorios fuelle de estambre con reli- corios 1929 [Xera/57] Emponxeron al difuntu/mitanes sobre una mesa,/cubierta de terciupelu/d’oro y fleque lla presea [ABalvidares, Ca- llórigu (Poesíes 125-128)] {- D’oro y flecos la presea [En- tierro CR 97]} Ye posible que tenga que se rellacionar etimolóxicamente col llat. FLOCCUS, -I ‘flecu de llana’ (EM), pallabra panrománica (REW) ya panhispánica (DEEH). Ha vese una evolución etimo- lóxica dafechu nel vocalismu pues la Ŏ tónica llatina diptongó en [we] perdiendo llueu’l [w] por atopase nun contestu llabio- velar (GHLA §3.1.7.3). Pero’l consonantismu amuésanos un tra- tamientu non palatalizáu pa FL- (DCECH s. v. fleco) polo que camentamos que se trata d’un casu asemeyáu al de FLUXUM > floxu (cfr.), un exemplu más d’una segunda corriente llingüís- tica que yá nun palatalizaba los grupos d’aniciu PL-, CL-, FL-. Cosa que pudiere destremase daqué sedría fleque (cfr.) voz qu’empleguen dellos testos del sieglu XIX en castellán como afita Busto na so edición de Balvidares (Poesíes 125-128). Esti autor afita que ye términu ausente del DRAE y de los dicciona- rios asturianos; ye voz qu’apaez en dalgún testu n’español del XIX [“cadena de oro al pescuezo, corbatín de fleque, carran- clán más fino que el del señor cura y botas relumbrantes” (José María de Pereda, 1989: 294); “quatrozientas varas de fleque fino del mismo color para dicha zenefa” (Francisco de Paula Valladar 1886: §2)]. Pero nel mesmu llat. tamién se dio’l verbu FLOCCĀRE (EM s. v. floccus) que podría tar nel aniciu del ast. flocar (cfr.), con un mesmu tratamientu de FL-, ensin necesidá de pensar que pudiera ser necesariamente un catalanismu. Un posible deverbal podría ser l’ast. floca (cfr.) magar los curtios datos de que disponemos.
flema, la
📖: flema
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
</////fema [Ac].>(TEST)
  1. flema
    • Pa
    • Sr
    • Tb
  2. fema dudoso (certainty = baxa)
    • Ac
Cast. flema [Ac]. Flema, mucosidá pegañoso que vien peles víes respiratories y que s’echa pela boca [Pa. Sr. Tb]: Les fle- mes moléstenlu [Sr]. 2. Cachaza, tranquilidá [Tb]. Pos de lla misma manera/fai la xente de la pluma/ensin fal- tar uña lletra:/encuéntrense uños coñ otros/en arcu de la Rexencia/mas con tanta seriedá/y pasu de tal llimpieza/que sólo atienden al toma,/sin que escuchen otra flema [ABal- vidares, Callórigu (Poesíes 235-243)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">flema </i>[Ac]. Flema, mucosidá pegañoso que vien peles víes respiratories y que s’echa pela boca [Pa. Sr. Tb]: <i class="della">Les</i> <i class="della">fle- </i><i class="della">mes</i> <i class="della">moléstenlu</i> [Sr].
  3. 2. Cachaza, tranquilidá [Tb]. <i class="della">Pos</i> <i class="della">de</i> <i class="della">lla</i> <i class="della">misma</i> <i class="della">manera</i>/<i class="della">fai</i> <i class="della">la</i> <i class="della">xente</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">pluma</i>/<i class="della">ensin</i> <i class="della">fal-</i> <i class="della">tar uña lletra:</i>/<i class="della">encuéntrense uños coñ otros</i>/<i class="della">en arcu de la</i> <i class="della">Rexencia</i>/<i class="della">mas</i> <i class="della">con</i> <i class="della">tanta</i> <i class="della">seriedá</i>/<i class="della">y</i> <i class="della">pasu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">tal</i> <i class="della">llimpieza</i>/<i class="della">que</i> <i class="della">sólo</i> <i class="della">atienden</i> <i class="della">al</i> <i class="della">toma,</i>/<i class="della">sin</i> <i class="della">que</i> <i class="della">escuchen</i> <i class="della">otra</i> <i class="della">flema</i> [ABal- vidares, <i class="della">Callórigu</i> (Poesíes 235-243)]
Piden flema y muncha calma [Los Trataos 34] colgando del piscuezu el llaviegu lu arrastren ya con flema [AMAND(CYC)/303] baxéme con muncha flema coyí la montera al puntu y non gorguté 1864 [M.Valdés/18] flema y polmón non tendré yo si non contesto a to lluenga 1906-1914 [J. Arango/43] anque me afuega la flema y estoy derrangá del rema 1923 [Robles/19] entrugó con flema y posu Ah siñor cura [FABRIC(NB)/260] tomau el respiru por la flema non allenda con fuelgu 1927 [RoquePérez/43] Del grecismu neutru en llat. PHLEGMA, -ATIS ‘flema’, ‘humor’ (EM), con continuadores románicos (REW) y dalgunos hispáni- cos (DEEH), ensin dulda per vía semiculta como s’alvierte al nun palatalizar el grupu inicial. El términu conséñalu Isidoro de Sevilla como ún de los cuatro humores del cuerpu y d’ello diz que lu llamaron asina por ser fríu [PLEGMA autem dixerunt quod sit frigida (Etimologías IV, 5-7)]. Un compuestu ye’l verbu desflemar (PE3).
  1. Piden flema y muncha calma
  2. Los Trataos 34
  3. colgando del piscuezu el llaviegu lu arrastren ya con flema
  4. AMAND(CYC)/303
  5. baxéme con muncha flema coyí la montera al puntu y non gorguté
  6. 1864 M.Valdés/18
  7. flema y polmón non tendré yo si non contesto a to lluenga 1906
  8. 1914 J. Arango/43
  9. anque me afuega la flema y estoy derrangá del rema
  10. 1923 Robles/19
  11. entrugó con flema y posu Ah siñor cura
  12. FABRIC(NB)/260
  13. tomau el respiru por la flema non allenda con fuelgu
  14. 1927 RoquePérez/43
  15. Del grecismu neutru en llat. PHLEGMA, -ATIS ‘flema’, ‘humor’ (EM), con continuadores románicos (REW) y dalgunos hispáni- cos (DEEH), ensin dulda per vía semiculta como s’alvierte al nun palatalizar el grupu inicial. El términu conséñalu Isidoro de Sevilla como ún de los cuatro humores del cuerpu y d’ello diz que lu llamaron asina por ser fríu [PLEGMA autem dixerunt quod sit frigida (Etimologías IV, 5-7)]. Un compuestu ye’l verbu desflemar (PE3).
  16. PLEGMA autem dixerunt quod sit frigida (Etimologías IV, 5-7)
flemón, el
📖: flemón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Enfermedá del ubre del ganáu [Pr. Cp (“inflámase la <i class="della">cañá</i>(TEST)
  1. flemón
  2. ident class="della" level="1"></ident>Enfermedá del ubre del ganáu [Pr
  3. Cp (“inflámase la <i class="della">cañá</i
cuando-y llega la lleche”)]. 2. Hinchón de mueles [Tb]. L’ast. flemón, términu aniciáu nel griegu PHLEUMON, dixébrase enforma del significáu primitivu de ‘ardures’ que tenía naque- lla llingua: “phleumon ye l’ardor d’estómagu”, anque xustifí- case perbién porque diba acompangao “con hinchazón y dolor” (PE3) qu’algamará la cimera referencia [PHLEUMON est fervor stomachi cum extensiones atque dolore (Etimologías IC, 6-7)].
  1. cuando-y llega la lleche”)]. 2. Hinchón de mueles [Tb]. L’ast. flemón, términu aniciáu nel griegu PHLEUMON, dixébrase enforma del significáu primitivu de ‘ardures’ que tenía naque- lla llingua: “phleumon ye l’ardor d’estómagu”, anque xustifí- case perbién porque diba acompangao “con hinchazón y dolor” (PE3) qu’algamará la cimera referencia [PHLEUMON est fervor stomachi cum extensiones atque dolore (Etimologías IC, 6-7)].
  2. PHLEUMON est fervor stomachi cum extensiones atque dolore (Etimologías IC, 6-7)
flepa la
📖: flepa la
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. flepa la
Achaque, indisposición [ByM]. Como suxer l’autor de [ByM] paez que podría equivaler a plepa: Tar fechu una plepa. N’efeutu, una de les aceiciones de plepa refierse a ‘persona achacasosa, inútil, ruina’. Trataríase, cenciellamente, d’un tracamundiu fónicu, o meyor, gráficu, ente ple- y fle-. Cfr. plepa.
  1. Achaque, indisposición [ByM].
  2. ByM
  3. Como suxer l’autor de [ByM] paez que podría equivaler a plepa: Tar fechu una plepa. N’efeutu, una de les aceiciones de plepa refierse a ‘persona achacasosa, inútil, ruina’. Trataríase, cenciellamente, d’un tracamundiu fónicu, o meyor, gráficu, ente ple- y fle-.
  4. ByM
  5. Cfr. plepa.
fletamientu, el
📖: fletamientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. fletamientu
Cfr. afletamientu.
  1. Cfr. afletamientu.
fletáu, ada, ao
📖: fletáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">afletáu,</i>(TEST)
  1. fletáu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  3. <i class="della">afletáu,</i
ada, ao.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">ada,</i> <i class="della">ao</i>.
“fletaxe”
📖: “fletaxe”
🏗️: NO
✍️: SI
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu per un testu del sieglu XVII quiciabes na acei- ción de ‘pagu por afletamientu’: <i class="della">paguen</i>(TEST)
  1. “fletaxe”
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu per un testu del sieglu XVII quiciabes na acei- ción de ‘pagu por afletamientu’: <i class="della">paguen</i
los señores el fletaxe -/Marirreguera (Viejo) s. XVII
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">los</i> <i class="della">señores</i> <i class="della">el</i> <i class="della">fletaxe</i> -/Marirreguera (Viejo) s. XVII
[E.Alcaldes/277] Cfr. afletar 1.
  1. E.Alcaldes/277
  2. Cfr. afletar 1.
flete, el
📖: flete
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><frete [Tox. /Eo/].>(TEST)
  1. flete
    • Pa
    • Cp
    • Ay
    • Sb
    • Qu
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident><frete
    • Tox
    • /Eo/
Cast. flete [Pa. /Eo/]. Equipaxe [Pa. Cb. Cp. Ac] pal mar, fatu, alforxa, sacu pa tierra [Ay]. Entremez de coses [Pa. Sb] que se tresporten [Qu. Tb]: Dexóu tol flete énte la puerta
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">flete</i> [Pa. /Eo/]. Equipaxe [Pa. Cb. Cp. Ac] pal mar, fatu, alforxa, sacu pa tierra [Ay]. Entremez de coses [Pa. Sb] que se tresporten [Qu. Tb]: <i class="della">Dexóu</i> <i class="della">tol flete</i> <i class="della">énte</i> <i class="della">la</i> <i class="della">puerta</i>
le a de pagar el flete [Avilés 1602/280] para le pagar el dicho flete y aberías [Avilés 1602/281]
  1. le a de pagar el flete
  2. Avilés 1602/280
  3. para le pagar el dicho flete y aberías
  4. Avilés 1602/281

[Tb]. 2. Conxuntu de muebles d’una casa que se treslladen [Cb. Cp. Ac]. Muebles, tarecos y axuar de casa [JH]: ¿Pa ú va Pachín coll flete? [JH]. 3. Envíu, paquete [Tox]. ////Ser un flete americanu ‘ser persona de pocu xacíu, de ruin enfotu nella’ [Mi]: Vaya flete americanu que te cayó de vecín [Mi]. Pue aplicase tamién a los neños pequeños pero con sen ca- riñosu. Cfr. afletar 1.
  1. del flete que ubo de aber del dicho su navío
  2. Avilés 1602/266
flexe, el
📖: flexe
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<///fleje [Sr].>(TEST)
  1. flexe
    • Ca
    • Ay
  2. fleje infl. cast.
    • Sr
Cast. fleje [Pzu]. Tira de chapa de fierro cola que se faen aros aseguradores de maderes [Ca]. 2. Tira, barra de metal emple- gada nel xuegu de los bolos {pa saber si} una bola llega al sitiu esixíu del castru [Sr. Ay].
  1. 1. Cast. <i class="della">fleje</i> [Pzu]. Tira de chapa de fierro cola que se faen aros aseguradores de maderes [Ca].
  2. 2. Tira, barra de metal emple- gada nel xuegu de los bolos {pa saber si} una bola llega al sitiu esixíu del castru [Sr. Ay].
1900 [PPRIA(B)/31] Del cat. FLEIX ‘flexe’ (DCECH s. v. fleje). Ye posible que del tipu poco consistente de la barra de fierro siguiere una idea de ‘cosa floxa’ que llueu vemos como ax. nel ast. flexu, a, o (
  1. 1900 PPRIA(B)/31
  2. Del cat. FLEIX ‘flexe’ (DCECH s. v. fleje). Ye posible que del tipu poco consistente de la barra de fierro siguiere una idea de ‘cosa floxa’ que llueu vemos como ax. nel ast. flexu, a, o (
pasé mió don Xuan tal gana qu’ esflaquecí como un flexe cfr.) como yá afitamos (CGHLA 309).
flexu, a, o*
📖: flexu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+flixu/flexo [Ll]. flexe [Cg].>(TEST)
  1. flexu
  2. flixu/flexo metafonía
    • Ll
  3. flexe
    • Cg
Ruin [Cg]. Floxu, ruin, débil [Ll].
  1. 1. Ruin [Cg]. Floxu, ruin, débil [Ll].
Cfr. flexe.
flin
📖: flin
🏗️: NO
✍️: NO
//<i class="della">Flin</i>(TEST)
  1. flin
    • Cg
  2. <i class="della">Flin</i eonaviego
o flan ‘o uno o bien otro’ [Cg].
  1. 1. <i class="della">o</i> <i class="della">flan</i> ‘o uno o bien otro’ [Cg].
Xuegu onomatopéyicu cenciellamente pa referise a una situa- ción que nun almite términu mediu. Quiciabes el so aniciu tea na voz ast. filín (cfr.) > flin.
flisgua, la
📖: flisgua
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cañina delgada d’árbol [An]: <i class="della">Curtéi una flisgua al l.lourel </i>[An]. Varina delgada y cimble [Cv. Oc]. //<i class="della">Verde</i>(TEST)
  1. flisgua
  2. Cañina delgada d’árbol
    • Curtéi una flisgua al l.">An]: <i class="della">Curtéi una flisgua al l
    • lourel </i>[An
  3. Varina delgada y cimble
    • Cv
    • Oc
  4. <i class="della">Verde</i eonaviego
en flisgua ‘per- verde (un frutu)’ [Oc].
  1. 1. <i class="della">en</i> <i class="della">flisgua</i> ‘per- verde (un frutu)’ [Oc].
Posible variante del ast. fisga (cfr.) darréu que coinciden na aceición de ‘varina’. Ye cierto que la presencia de FL- podría planteganos si ye almisible camentar que se trate d’un cel- tismu *ULESKA ‘varina’ (TLG 160) con una variante *VLISCA (DCECH s. v. flecha). L’influxu de cisgua pudo favorecer la realización fisga→ flisgua. Sobro flisgua féxose flisguada (cfr.) con un suf. que dacuando emplégase como abondativu y otres aplícase pa facer referencia a un tipu de golpe dau o recibíu, etc.
flisguada, la
📖: flisguada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Golpe dau con una flisgua [An. Cv. Oc]: <i class="della">Vou</i>(TEST)
  1. flisguada
    • An
  2. Golpe dau con una flisgua [An. Cv. Oc]: <i class="della">Vou</i
date una flis- guada si nun tas quietu [An].
  1. 1. <i class="della">date</i> <i class="della">una</i> <i class="della">flis-</i><i class="della"> guada</i> <i class="della">si</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">tas</i> <i class="della">quietu</i> [An].
Cfr. flisgua.
floca, {la}
📖: floca
🔤: , {la}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {la}
“Juego de Avilés” [R]. Posible deverbal de <i class="della">flocar</i>(TEST)
  1. floca
  2. “Juego de Avilés”
    • R
  3. Posible deverbal de <i class="della">flocar</i
(cfr.) como yá diximos (cfr. flecu).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) como yá diximos (cfr. <i class="della">flecu</i>).
flocar
📖: flocar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. flocar
    • Ca
Dexar cayer, tirar voluntariamente una cosa al suelu [Ca].
  1. 1. Dexar cayer, tirar voluntariamente una cosa al suelu [Ca].
2. Contar lo que nun se debe [Lln]. Revelar, desembuchar [Ll]. Cfr. flecu.
flonda, la
📖: flonda
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<flonda [Cb]. fronda [Ar]. /////frondia [Llomb]. flundia [Ac (JH). AGO]. froncia [As]. /////flunda [Cg. Pr]. frunda [Sm (= funda). Gr (= funda)].>(TEST)
  1. flonda
  2. flonda
    • Cb
  3. fronda
    • Ar
  4. frondia dudoso (certainty = baxa)
    • Llomb
  5. flundia
    • Ac (JH)
    • AGO
  6. froncia
    • As
  7. flunda dudoso (certainty = baxa)
    • Cg
    • Pr
  8. frunda
    • Sm (= funda)
    • Gr (= funda)
Fonda [AGO] pa llanzar piedres [Cb. Ar. Llomb], fecha d’una coleta de llana [Ac (JH)]. Fonda fecha d’una forcada y dos gomes [As]. 2. Flecha [Quinzanas (Pr)]: Mira las andarinas, van como flondas [Pr]: Pasóu Sifina como uma flonda; nun sei pa ú diba [Pr]. Cfr. fonda 1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Fonda [AGO] pa llanzar piedres [Cb. Ar. Llomb], fecha d’una coleta de llana [Ac (JH)]. Fonda fecha d’una forcada y dos gomes [As].
  3. 2. Flecha [Quinzanas (Pr)]: <i class="della">Mira las andarinas, van como flondas </i>[Pr]: <i class="della">Pasóu Sifina como uma flonda; nun </i><i class="della">sei pa ú diba </i>[Pr]. Cfr. <i class="della">fonda</i><i class="della"> 1</i>.
flonxa, la
📖: flonxa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Filamentu, freba de yerba [Cv]: <i class="della">Pañái bien ese outoño, que </i><i class="della">nun</i>(TEST)
  1. flonxa
    • Cv
  2. Filamentu, freba de yerba [Cv]: <i class="della">Pañái bien ese outoño, que </i><i class="della">nun</i
quede ni una flonxa [Cv].
  1. 1. <i class="della">quede</i> <i class="della">ni</i> <i class="della">una</i> <i class="della">flonxa</i> [Cv].
Podría tratase d’una nominalización del fem. del llat. FRON- DEUS, -A, -UM ‘de fueya’ (EM; OLD), con continuadores romá- nicos ya hispánicos (REW; DEEH s. v. frondia; DCECH s. v. fronda). L’averamientu con FURUNCULUS > ast. fronchu (cfr.) podría xustificar l’acercamientu semánticu de dambos térmi- nos (PE2).
floñu, a, o*
📖: floñu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<floña [Lln].>(TEST)
  1. floñu
  2. floña
    • Lln
(Muyer) atontada [Lln].
  1. 1. (Muyer) atontada [Lln].
Cfr. fronchu.
flor, la
📖: flor
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<frol [As]. fror [Cl]. flora [Ay].>(TEST)
  1. flor
    • Lln
    • Pa
    • Llg
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • Pr
    • Mo
    • Sb
    • Cd
    • Ca
    • An
    • Cg
  2. frol
    • As
  3. fror
    • Cl
  4. flora
    • Ay
Cast. flor [Lln (S). Cl. Pa. Llg. Ay. Tb. Sm. Md. As]. 2. Tila, flor del tilu [Sm]: Andar a la flor [Sm]. 3. Lo primero {de daqué} [Lln]. 4. Lo meyor de dalgo [Lln]. //-es ‘piropos’ [Tb. Pr]. ‘infusión, ferviatu’ [Llg]: Faime unes flores pa los nervios [Llg]. ‘regalos que los novios reciben el día enantes de casase’ [/Eo/]. //La Flor ‘nome d’una fiesta de Grau, de L.lena’ [Ac (i)]. //Flores d’azafrán Crocus asturicus, crocus’ [Mo (LLAA 28)]. //Flor de a pena ‘Picris hieracioides’ [Sb]. //Flor de Dios
‘pan o boroña’ [JH]. //Flor de fariña ‘flor de farina’ [JH]. //Flor de fendua ‘Trolius europaeus’ [Sb (= flor de cendua)]. //Flor de h.iyos “cuando todos son sanos y buenos” [Pa]. //Flor de l’Ascensión Cruciata laevipes, cast. cruzada’ [Mo (LLAA 28)]. //Flor de la cartoná ‘Sempervirens montanum, siempre- viva’ [Mo (LLAA 28)]. //Flor de la culuebra ‘planta del xéneru Arum’ [Tb]. //Flor de la VirgenHypericum perforatum? [Llg (LLAA 28)]. //Flor de los enamoraos ‘planta de flores marielles’ [Tb]. //Flor de malva ‘plantes del xéneru Malva’ [Cd]. //Flor de nabu ‘Brassica rapa’ [Sb (= carbiz)]. //Flor de pan y quesu ‘Primula vulgaris’ [Sb]. //Flor de (patates) ‘bona collecha de (pataques)’ [Pa]. //Flor de ricamontaña Arnica montana, subsp. Atlántica, árnica’ [Ca (LLAA 28)]. //Flor de sabugu cast. flor del saúco [Ac. Tb. Cd. ByM (flor de xaú)] ‘emplegada pa curar enfermedaes de los güeyos [Ac. Cd] y de los pulmones’ [Cd]. //Flor de sapu ‘Taxacum dens leonis’ [Bab]. //Flor de San XuanBellis perennis, cast. margarita’ [Cñ (LLAA 27)]. //Flor del agua ‘el primer agua que cueyen les moces el día de San Xuan al amanecer’ [Lln (lo meyor ye lo primero). Pa. Sb (Flor d’ agua). Tb]. //Flor del corazón ‘Hypericum perfo- ratum’ [Llg (LLAA 28)]. ‘planta emplegada pa medicase del co- razón’ [Tb]. //Flor de la vida ‘la mocedá’ [Tb]. //Flor del costáu ‘Carduncellus mitissimus’ [Tb]. //Flor del cuquiellu Linaria triornitophora, cast. pajaritos’ [Llg (LLAA 28)]. //Flor del mazapánPrimula vulgaris, cast. primavera’ [Mo (LLAA 28)]. //Flor del tarriel.lu ‘flor de cabeza redonda con pelusa que des- apaez cuando sopla fuerte l’aire; produz alerxa’ [An]. //Flor maya ‘Narcisus pseudo-narcisus’ [Bab]. //Flores y diezmos ‘derechu funeral que recibíen los párrocos nel sieglu XVI’ [Cg]. //Ser flo- res ‘ser bona una cosa al facer comparanza con otra peor’ [Llg]. //Tar en flor ‘tar floreciendo’ [Tb]. //Too son flores ‘too ye de color de rosa, de felicidá total’ [Llg]. //Ver las flores nacer en Bu- bena ‘ser perllistu’ [Lln]. //Flores de palo d’aire ‘cuernos’ [GP a. 1788]: Casadina el to marido/qué tiene que anda cobarde?/na- ciéronle en la cabeza/dos flores de palo de aire [GP a. 1788]. Flores de San Luis. “aquellos como estambritos, que la cre- dulidad de Asturias llama flores de San Luis, y las cuales nacieron en una pera de matute, que yo tenía en mi celda, serían los estambres de una flor, que no perfeccionó (...) Acaso las falsas flores de San Luis serán estos estambres volantes, que volitan por agosto, y acaso serán de la flor del peral “ [Sarmiento (Catálogo)] cuando examen les abeyes y posen de flor en flor -/Mari- rreguera (Viejo) 17.1639 [SantaOlaya/285] mirando de soleta pel dellado tierno-y diz mio flor yo estoi embebecido CD, BC: de solleta pel de lladu/Marirreguera (Viejo) s. XVII [HyL/224]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">flor </i>[Lln (S). Cl. Pa. Llg. Ay. Tb. Sm. Md. As].
  3. 2. Tila, flor del tilu [Sm]: <i class="della">Andar</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">flor</i> [Sm].
  4. 3. Lo primero {de daqué} [Lln].
  5. 4. Lo meyor de dalgo [Lln]. //<i class="della">-es</i> ‘piropos’ [Tb. Pr]. ‘infusión, ferviatu’ [Llg]: <i class="della">Faime unes flores pa los nervios</i> [Llg]. ‘regalos que los novios reciben el día enantes de casase’ [/Eo/]. //<i class="della">La Flor </i>‘nome d’una fiesta de Grau, de L.lena’ [Ac (i)]. //<i class="della">Flores</i> <i class="della">d’azafrán </i>‘<i class="della">Crocus</i> <i class="della">asturicus</i>, crocus’ [Mo (LLAA 28)]. //<i class="della">Flor</i> <i class="della">de</i> <i class="della">a</i> <i class="della">pena</i> <i class="della">‘Picris</i> <i class="della">hieracioides’</i> [Sb]. //<i class="della">Flor</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Dios</i> <br class="della">‘pan o boroña’ [JH]. //<i class="della">Flor</i> <i class="della">de</i> <i class="della">fariña</i> ‘flor de farina’ [JH]. //<i class="della">Flor</i> <i class="della">de</i> <i class="della">fendua</i> <i class="della">‘Trolius</i> <i class="della">europaeus’</i> [Sb (= flor de cendua)]. //<i class="della">Flor</i> <i class="della">de</i> <i class="della">h.iyos</i> “cuando todos son sanos y buenos” [Pa]. //<i class="della">Flor</i><i class="della"> de l’Ascensión </i>‘<i class="della">Cruciata laevipes</i>, cast. <i class="della">cruzada’ </i>[Mo (LLAA 28)]. //<i class="della">Flor</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">cartoná</i> <i class="della">‘Sempervirens</i> <i class="della">montanum</i>, <i class="della">siempre- viva’</i> [Mo (LLAA 28)]. //<i class="della">Flor</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">culuebra</i> ‘planta del xéneru <i class="della">Arum’</i> [Tb]. //<i class="della">Flor</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">Virgen</i> ‘<i class="della">Hypericum</i> <i class="della">perforatum?</i> [Llg (LLAA 28)]. //<i class="della">Flor</i> <i class="della">de</i> <i class="della">los</i> <i class="della">enamoraos</i> ‘planta de flores marielles’ [Tb]. //<i class="della">Flor</i> <i class="della">de</i> <i class="della">malva</i> ‘plantes del xéneru <i class="della">Malva’</i> [Cd]. //<i class="della">Flor de</i> <i class="della">nabu</i> <i class="della">‘Brassica</i> <i class="della">rapa’</i> [Sb (= carbiz)]. //<i class="della">Flor</i> <i class="della">de</i> <i class="della">pan</i> <i class="della">y</i> <i class="della">quesu ‘Primula</i> <i class="della">vulgaris’</i> [Sb]. //<i class="della">Flor</i> <i class="della">de</i> <i class="della">(patates)</i> ‘bona collecha de (pataques)’ [Pa]. //<i class="della">Flor de ricamontaña </i>‘<i class="della">Arnica</i><i class="della"> montana</i>, subsp. <i class="della">Atlántica</i>, árnica’ [Ca (LLAA 28)]. //<i class="della">Flor de sabugu </i>cast. <i class="della">flor</i> <i class="della">del</i> <i class="della">saúco</i> [Ac. Tb. Cd. ByM (<i class="della">flor</i> <i class="della">de</i> <i class="della">xaú</i>)] ‘emplegada pa curar enfermedaes de los güeyos [Ac. Cd] y de los pulmones’ [Cd]. //<i class="della">Flor de sapu ‘Taxacum dens leonis’ </i>[Bab]. //<i class="della">Flor de San</i> <i class="della">Xuan</i> ‘<i class="della">Bellis</i> <i class="della">perennis</i>, cast. <i class="della">margarita’</i> [Cñ (LLAA 27)]. //<i class="della">Flor del</i> <i class="della">agua</i> ‘el primer agua que cueyen les moces el día de San Xuan al amanecer’ [Lln (lo meyor ye lo primero). Pa. Sb (<i class="della">Flor</i> <i class="della">d’</i> <i class="della">agua</i>). Tb]. //<i class="della">Flor</i> <i class="della">del</i> <i class="della">corazón</i> <i class="della">‘Hypericum</i> <i class="della">perfo- </i><i class="della">ratum’</i> [Llg (LLAA 28)]. ‘planta emplegada pa medicase del co- razón’ [Tb]. //<i class="della">Flor</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">vida</i> ‘la mocedá’ [Tb]. //<i class="della">Flor</i> <i class="della">del </i><i class="della">costáu ‘Carduncellus mitissimus’ </i>[Tb]. //<i class="della">Flor del cuquiellu </i>‘<i class="della">Linaria</i> <i class="della">triornitophora</i>, cast. <i class="della">pajaritos’</i> [Llg (LLAA 28)]. //<i class="della">Flor</i> <i class="della">del</i> <i class="della">mazapán</i> ‘<i class="della">Primula</i> <i class="della">vulgaris</i>, cast. <i class="della">primavera’</i> [Mo (LLAA 28)]. //<i class="della">Flor</i> <i class="della">del</i> <i class="della">tarriel.lu</i> ‘flor de cabeza redonda con pelusa que des- apaez cuando sopla fuerte l’aire; produz alerxa’ [An]. //<i class="della">Flor</i> <i class="della">maya</i> <i class="della">‘Narcisus</i> <i class="della">pseudo-narcisus’</i> [Bab]. //<i class="della">Flores</i> <i class="della">y</i> <i class="della">diezmos</i> ‘derechu funeral que recibíen los párrocos nel sieglu XVI’ [Cg]. //<i class="della">Ser</i> <i class="della">flo-</i> <i class="della">res</i> ‘ser bona una cosa al facer comparanza con otra peor’ [Llg]. //<i class="della">Tar</i> <i class="della">en</i> <i class="della">flor</i> ‘tar floreciendo’ [Tb]. //<i class="della">Too</i> <i class="della">son</i> <i class="della">flores</i> ‘too ye de color de rosa, de felicidá total’ [Llg]. //<i class="della">Ver las flores nacer en</i> <i class="della">Bu-</i> <i class="della">bena</i> ‘ser perllistu’ [Lln]. //<i class="della">Flores</i> <i class="della">de</i> <i class="della">palo</i> <i class="della">d’aire</i> ‘cuernos’ [GP a. 1788]: <i class="della">Casadina</i> <i class="della">el</i> <i class="della">to</i> <i class="della">marido</i>/<i class="della">qué</i> <i class="della">tiene</i> <i class="della">que</i> <i class="della">anda</i> <i class="della">cobarde?</i>/<i class="della">na-</i><i class="della"> ciéronle</i> <i class="della">en</i> <i class="della">la</i> <i class="della">cabeza</i>/<i class="della">dos</i> <i class="della">flores</i> <i class="della">de</i> <i class="della">palo</i> <i class="della">de</i> <i class="della">aire</i> [GP a. 1788]. <i class="della">Flores</i> <i class="della">de</i> <i class="della">San</i> <i class="della">Luis.</i> <i class="della">“aquellos</i> <i class="della">como</i> <i class="della">estambritos,</i> <i class="della">que</i> <i class="della">la</i> <i class="della">cre-</i> <i class="della">dulidad</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Asturias</i> <i class="della">llama</i> <i class="della">flores</i> <i class="della">de</i> <i class="della">San</i> <i class="della">Luis</i><i class="della">,</i> <i class="della">y</i> <i class="della">las</i> <i class="della">cuales</i> <i class="della">nacieron en una pera de matute, que yo tenía en mi celda,</i> <i class="della">serían los estambres de una flor, que no perfeccionó (...)</i> <i class="della">Acaso las falsas flores de San Luis serán estos estambres</i> <i class="della">volantes,</i> <i class="della">que</i> <i class="della">volitan</i> <i class="della">por</i> <i class="della">agosto,</i> <i class="della">y</i> <i class="della">acaso</i> <i class="della">serán</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">flor</i><i class="della"> del</i> <i class="della">peral</i> “ [Sarmiento (Catálogo)] <i class="della">cuando</i> <i class="della">examen</i> <i class="della">les</i> <i class="della">abeyes</i> <i class="della">y</i> <i class="della">posen</i> <i class="della">de</i> <i class="della">flor</i> <i class="della">en</i> <i class="della">flor</i> -/Mari- rreguera (Viejo)
  6. 17. 1639 [SantaOlaya/285] <i class="della">mirando</i> <i class="della">de</i> <i class="della">soleta</i> <i class="della">pel</i> <i class="della">dellado</i> <i class="della">tierno-y</i> <i class="della">diz</i> <i class="della">mio</i> <i class="della">flor</i> <i class="della">yo</i> <i class="della">estoi</i> <i class="della">embebecido </i>CD, BC: de solleta pel de lladu/Marirreguera (Viejo) s. XVII [HyL/224]
la flor del romeral [CAVEDA(CYC)/223] tendremos de_valdre fariña de flor bon vino garbancios 1864 [SBERNUECES/10] pañó la flor_del_agua 1921 [VISA ASTU/70] Del masc. llat. FLŌS, -ŌRIS ‘flor’ (EM), per vía culta a xulgar pel caltenimientu de FL- ensin palatalizar (GHLA §4.4.8.1.3; cfr. florir). Una evolución destremada úfrela’l nome de llugar El Camblor [Sg] y l’apellíu “Camblor” que paecen remontar a un CAMPU(S) FLŌRUM. Sobro flor féxose’l verbu aflorar (cfr.), es- florar (cfr.) y, de xuru con continuador de -IDIARE, floriar (cfr.). Pente medies de sufixos diminutivos o diminutivo-despeuti- vos fórmense dellos nomes p’aludir a flores o plantes ensin nome especial: florina (cfr.), floriquina (cfr.), floruca (cfr.), floruxa (cfr.); tamién floritaina (cfr.); l’aspeutu más negativu llógrase creando masculinos analóxicos cola mesma intención: floritu (cfr.) → floritangu (cfr.), floripu (cfr.), floriatu (cfr.). Son abondativos: floridal (cfr.), floridiegu (cfr.), floriegu (cfr.). Un dim. de floriegu (+ -ŬLUS) ye responsable fónicu del ast. floriéganu (cfr.). Sobro flor tamién se forma l’instrumental flo- reru (cfr.). Un sentíu figuráu tienlu florista (cfr.) que s’enconta na metáfora ‘flor’ → ‘piropu’. Llama l’atención l’usu perfre- cuente de formaciones con flor como primer elementu pa refe- rise a lo meyor de daqué. Nesi sen perposiblemente pueda vese l’antecedente nel mesmu llat. qu’emplega’l términu flos salis ‘la flor del sal’ (Catón 67) magar güei nun se nos caltenga.
  1. la flor del romeral
  2. CAVEDA(CYC)/223
  3. tendremos de_valdre fariña de flor bon vino garbancios
  4. 1864 SBERNUECES/10
  5. pañó la flor_del_agua
  6. 1921 VISA ASTU/70
  7. Del masc. llat. FLŌS, -ŌRIS ‘flor’ (EM), per vía culta a xulgar pel caltenimientu de FL- ensin palatalizar (GHLA §4.4.8.1.3; cfr. florir). Una evolución destremada úfrela’l nome de llugar El Camblor [Sg] y l’apellíu “Camblor” que paecen remontar a un CAMPU(S) FLŌRUM. Sobro flor féxose’l verbu aflorar (cfr.), es- florar (cfr.) y, de xuru con continuador de -IDIARE, floriar (cfr.). Pente medies de sufixos diminutivos o diminutivo-despeuti- vos fórmense dellos nomes p’aludir a flores o plantes ensin nome especial: florina (cfr.), floriquina (cfr.), floruca (cfr.), floruxa (cfr.); tamién floritaina (cfr.); l’aspeutu más negativu llógrase creando masculinos analóxicos cola mesma intención: floritu (cfr.) → floritangu (cfr.), floripu (cfr.), floriatu (cfr.). Son abondativos: floridal (cfr.), floridiegu (cfr.), floriegu (cfr.). Un dim. de floriegu (+ -ŬLUS) ye responsable fónicu del ast. floriéganu (cfr.). Sobro flor tamién se forma l’instrumental flo- reru (cfr.). Un sentíu figuráu tienlu florista (cfr.) que s’enconta na metáfora ‘flor’ → ‘piropu’. Llama l’atención l’usu perfre- cuente de formaciones con flor como primer elementu pa refe- rise a lo meyor de daqué. Nesi sen perposiblemente pueda vese l’antecedente nel mesmu llat. qu’emplega’l términu flos salis ‘la flor del sal’ (Catón 67) magar güei nun se nos caltenga.
  8. Sg
florecer
📖: florecer
🏗️: NO
✍️: NO
<frulicer [As]. frorecer [Tox. /Eo/].///<ident class="della" level="1"></ident>florescer [Cg. JH].>(TEST)
  1. florecer
    • Lln
    • Bi
    • Sd
    • Qu
    • Tb
    • Md
    • Pz
  2. frulicer
    • As
  3. frorecer
    • Tox
    • /Eo/
  4. <ident class="della" level="1"></ident>florescer infl. cast.
    • Cg
    • JH
Cast. florecer [Lln. Cg. Ac. Bi. Sd. Qu. Tb. Md. As. Tox. /Eo/. JH]. ///Dos flores nun veranu nunca flurecieron [Pz (LC)]. herbines que crecéis nel campusantu florecéi pal poeta él vos quería 1895 [ACEVEDO(P)/32]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">florecer </i>[Lln. Cg. Ac. Bi. Sd. Qu. Tb. Md. As. Tox. /Eo/. JH]. ///<i class="della">Dos</i> <i class="della">flores</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">veranu</i> <i class="della">nunca</i> <i class="della">flurecieron</i> [Pz (LC)]. <i class="della">herbines que crecéis nel campusantu </i><i class="della">florecéi</i><i class="della"> pal poeta él</i> <i class="della">vos</i> <i class="della">quería</i> 1895 [ACEVEDO(P)/32]
1885-1899 [SEulalia/52] abondo tenemos co los melones que florecen los viernes 1909 [Cartafu 17/24] ya nietísima florezas cumu flor del santo güertu 1884-1939 [F. Coronas/112]
  1. 1885
  2. 1899 SEulalia/52
  3. abondo tenemos co los melones que florecen los viernes
  4. 1909 Cartafu 17/24
  5. ya nietísima florezas cumu flor del santo güertu 1884
  6. 1939 F. Coronas/112
’l arbol más florecío queda tan esguilau como la moza Del llat. FLORESCERE ‘florecer’ (OLD), per vía semiculta, ensin palatalización de FL- como davezu s’alvierte nos tér- minos de la familia flor (GHLA §4.4.8.8.1). Amás de les mo- tivaciones derivaes del posible influxu cultu, l’asitiamientu de florecer y non *llorecer ha debese tamién a un intentu de nun averar el verbu a un posible incoativu de llorar. Dende’l compuestu INFLORĒSCĔRE (REW) tamién siguió l’ast. enflore- cer (cfr.).
florecíu, ida, ío
📖: florecíu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
<ident class="della" level="1"></ident><fluricíu [Pr].>(TEST)
  1. florecíu
  2. ident class="della" level="1"></ident><fluricíu
    • Pr
Cast. florecido [Pr (= fluríu)].
  1. 1. Cast. <i class="della">florecido</i> [Pr (= fluríu)].
Pp. de florecer.
floreru, el
📖: floreru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><+floriru [Ay].>(TEST)
  1. floreru
  2. ident class="della" level="1"></ident><+floriru
    • Ay
Cast. florero [Ac. Ay]. Cfr. flor.
floriar
📖: floriar
🏗️: NO
✍️: NO
Florecer [Ay. Tb] 2. Cayer trapos de nieve, falopiar [Ay]. 3. Estampar [Ac. Sb]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Los</i>(TEST)
  1. floriar
  2. Florecer [Ay. Tb] 2
  3. Cayer trapos de nieve, falopiar
    • Ay
  4. 3
  5. Estampar
    • Ac
    • Sb
  6. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Los</i
llirios del campu cómo medren y flórien [San Mateo 21]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">llirios</i> <i class="della">del</i> <i class="della">campu</i> <i class="della">cómo</i> <i class="della">medren</i> <i class="della">y</i> <i class="della">flórien</i> [San Mateo 21]
florió per providencia [1854-1868](or.) [DogInm/12] medre y florie ente tóes les xentes [1854-1868](or.) [Do- gInm/16] toes floriaes per riba y con unos dibuxos por los llaos 1907 [Cartafu 17/10] paxellín floriau de seda entrambos a dos atapa 1926 [RPé- rez/29] Verbu en -iar fechu sol ast. flor (
  1. florió per providencia [1854-1868](or.)
  2. DogInm/12
  3. medre y florie ente tóes les xentes [1854-1868](or.)
  4. Do- gInm/16
  5. toes floriaes per riba y con unos dibuxos por los llaos
  6. 1907 Cartafu 17/10
  7. paxellín floriau de seda entrambos a dos atapa
  8. 1926 RPé- rez/29
  9. Verbu en -iar fechu sol ast. flor (
cfr.).
floriatu, el
📖: floriatu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+floriotu [y Llg].>(TEST)
  1. floriatu
  2. floriotu metafonía
    • y Llg
Flor o yerba florecida, de curtia importancia [Cb (= floritu)]. Cualquier flor [Cb].
  1. 1. Flor o yerba florecida, de curtia importancia [Cb (= floritu)]. Cualquier flor [Cb].
2. Infusión [Llg]. 3. Piropu [Lln]. Cfr. flor.
floriáu, ada, ao
📖: floriáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
Pp. de <i class="della">floriar</i>. 2. Floríu, con flores [FCai]. 3. Estampáu en flo- res [Pa]. Vistosu, estampáu [Pr (= fluríu)]. 4. Con fungos (una mermelada, compota) [Lln]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">En</i>(TEST)
  1. floriáu
  2. Pp
  3. de <i class="della">floriar</i>
  4. 2
  5. Floríu, con flores
    • FCai
  6. 3
  7. Estampáu en flo- res
    • Pa
  8. Vistosu, estampáu
    • Pr (= fluríu)
  9. 4
  10. Con fungos (una mermelada, compota)
    • Lln
  11. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">En</i
un pañuelu floriadu [La Paliza 252] Diz que los pañuelinos/y les tos sayes floriades/costaron solo besinos/y tenrrures y mirades;/pos oye, si ye verdá, da- cuando te pesará [CyN (Cantares 135)] Cfr. floriar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">un</i> <i class="della">pañuelu</i> <i class="della">floriadu</i> [La Paliza 252] <i class="della">Diz que los pañuelinos</i>/<i class="della">y les tos sayes </i><i class="della">floriades</i>/<i class="della">costaron</i> <i class="della">solo besinos</i>/<i class="della">y tenrrures y mirades;</i>/<i class="della">pos oye, si ye verdá, da-</i><i class="della"> cuando</i> <i class="della">te</i> <i class="della">pesará</i> [CyN (Cantares 135)] Cfr. <i class="della">floriar</i>.
florida, la*
📖: florida
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<floría [Sb].>(TEST)
  1. florida
  2. floría
    • Sb
Floríu, últimu bollu o rosca que da la madrina al afiáu l’añu en qu’ésti se casa [Sb].
  1. 1. Floríu, últimu bollu o rosca que da la madrina al afiáu l’añu en qu’ésti se casa [Sb].
Cfr. floríu, ida, ío & florir.
floridal, el
📖: floridal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. floridal
    • Co
Sitiu floríu [Co (VB). AGO]. Cfr. flor.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Sitiu floríu [Co (VB). AGO]. Cfr. <i class="della">flor</i>.
floridiegu, a, o
📖: floridiegu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<b class="della">floridiegu,</b>(TEST)
  1. floridiegu
  2. b class="della">floridiegu,</b
a, o Floríu [AGO].
  1. 1. <b class="della">a,</b> <b class="della">o </b>Floríu [AGO].
Cfr. flor.
floriéganu, el*
📖: floriéganu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fluriéganu [Gr].>(TEST)
  1. floriéganu
  2. fluriéganu
    • Gr
“El ‘Origanum vulgare’, orégano, fluriégano (Grado), es co- nocido más generalmente por oriégano” [Flora Astur].
  1. 1. “El <i class="della">‘Origanum</i> <i class="della">vulgare’</i>, orégano, <i class="della">fluriégano</i> (Grado), es co- nocido más generalmente por <i class="della">oriégano</i>” [Flora Astur].
Podría entendese: a) Como encruz del ast. flor (cfr.) y ast. orié- ganu (cfr.); b) Como dim. del ast. floriegu + continuador del suf. átonu -ŬLUS. Semánticamente acueye’l valor del deriváu del llat. ORĪGANUM (cfr. oriéganu).
floriegu, {a, o}
📖: floriegu
🔤: , {a, o}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {a,, o}
(TEST)
  1. floriegu
    • Lln
(Sitiu) afayadizu pa nacer flores [Lln].
  1. 1. (Sitiu) afayadizu pa nacer flores [Lln].
Cfr. flor.
florín, el
📖: florín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">florines</i>(TEST)
  1. florín
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">florines</i
de bon oro e de bon peso del cunno del rey 1429(or.) [SP-III/294]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">bon</i> <i class="della">oro</i> <i class="della">e</i> <i class="della">de</i> <i class="della">bon</i> <i class="della">peso</i> <i class="della">del</i> <i class="della">cunno</i> <i class="della">del</i> <i class="della">rey</i> 1429(or.) [SP-III/294]
florines de bon oro e de bon peso del dicho cunno 1429(or.) [SP-III/296] son mill florines del cunno de Aragon 1432(or.) [SP-III/325] florines de buen oro e de justo peso del cunno del rey 1448(or.) [SP-III/458] fueron rematados quatro florines de Reyna del romero 1451 [HSXUAN/38] dos florines de oro del cunno de Aragon 1475(or.) [SP- IV/168] al prior de San Viçente mi cuermano un florin de oro 1484(or.) [MV/450] Del nome d’una moneda de Florencia o fecha a la so imita- ción n’otros llaos, asina n’Aragón (Sesma & Líbano 1982). Tamién na doc. medieval aragonesa apaez florentín como nome d’un pañu de Florencia (Tilander 1935: 133). La proce- dencia foránea nun dexa ver un pl. *florinos qu’esixiría mor- folóxicamente l’asturianu.
  1. florines de bon oro e de bon peso del dicho cunno
  2. 1429(or.) SP-III/296
  3. son mill florines del cunno de Aragon
  4. 1432(or.) SP-III/325
  5. florines de buen oro e de justo peso del cunno del rey
  6. 1448(or.) SP-III/458
  7. fueron rematados quatro florines de Reyna del romero
  8. 1451 HSXUAN/38
  9. dos florines de oro del cunno de Aragon
  10. 1475(or.) SP- IV/168
  11. al prior de San Viçente mi cuermano un florin de oro
  12. 1484(or.) MV/450
  13. Del nome d’una moneda de Florencia o fecha a la so imita- ción n’otros llaos, asina n’Aragón (Sesma & Líbano 1982). Tamién na doc. medieval aragonesa apaez florentín como nome d’un pañu de Florencia (Tilander 1935: 133). La proce- dencia foránea nun dexa ver un pl. *florinos qu’esixiría mor- folóxicamente l’asturianu.
florina, la
📖: florina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<flurina [Tb. Pr].>(TEST)
  1. florina
  2. flurina
    • Tb
    • Pr
Flor montesa [Ac].
  1. 1. Flor montesa [Ac].
Cualquier tipu de flor [Tb. Pr]. //Florines del diablu ‘flores de color mariello, de forma asemeyada a les catasoles’ [Cp]. Dim. de flor (cfr.). Con doble incrementación diminutiva (-ic + -ina) vemos l’ast. floriquina (cfr.).
floripu, {el}
📖: floripu
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
Florina [Sb]: <i class="della">Diba</i>(TEST)
  1. floripu
    • Sb
  2. Florina [Sb]: <i class="della">Diba</i
col vistíu isi que tien yeno (sic) floripos [Sb].
  1. 1. <i class="della">col vistíu</i> <i class="della">isi que tien</i> <i class="della">yeno</i> <i class="della">(sic)</i> <i class="della">floripos</i> [Sb].
Formación sobro flor (cfr.) col continuador d’una creación analóxica masculina y suf. diminutivo-despeutivu -IPP.
floriquina, la
📖: floriquina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Florina [Tb]. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Mas</i>(TEST)
  1. floriquina
  2. Florina
    • Tb
  3. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Mas</i
candial que les tienres florequines [Judit 199] Cfr. florina.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">candial</i> <i class="della">que</i> <i class="della">les</i> <i class="della">tienres</i> <i class="della">florequines</i> [Judit 199] Cfr. <i class="della">florina</i>.
florir
📖: florir
🏗️: NO
✍️: NO
Florecer [Dg]. Del llat. FLORĒRE ‘florecer’ (OLD). Una variante foi *FLORĪRE, esixible per dellos resultaos románicos (EM; REW) y pel semi- cultu ast. <i class="della">florir </i>asina como pel so compuestu *<i class="della">enflorir </i>cono- cíu pel participiu <i class="della">enfloríu</i>(TEST)
  1. florir
  2. Florecer
    • Dg
  3. Del llat
  4. FLORĒRE ‘florecer’ (OLD)
  5. Una variante foi *FLORĪRE, esixible per dellos resultaos románicos (EM; REW) y pel semi- cultu ast
  6. <i class="della">florir </i>asina como pel so compuestu *<i class="della">enflorir </i>cono- cíu pel participiu <i class="della">enfloríu</i
(cfr.). El dominiu ástur ufre tamién un estadiu evolutivu popular, güei de curtiu rendimientu, que correspuende a la palatalización de FL-, esto ye xurir (GHLA 222). Del mesmu mou pervése’l so deverbal xurida (cfr.) xunto al semicultu florida (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.). El dominiu ástur ufre tamién un estadiu evolutivu popular, güei de curtiu rendimientu, que correspuende a la palatalización de FL-, esto ye <i class="della">xurir </i>(GHLA 222). Del mesmu mou pervése’l so deverbal <i class="della">xurida</i> (cfr.) xunto al semicultu <i class="della">florida</i> (cfr.).
florista
📖: florista
🏗️: NO
✍️: NO
Aficionada a dicir piropos (una persona) [Ll]. Formación metafórica sol ast. <i class="della">flor</i>(TEST)
  1. florista
  2. Aficionada a dicir piropos (una persona)
    • Ll
  3. Formación metafórica sol ast
  4. <i class="della">flor</i
(cfr.) que fai almitir l’aso- ciación previa de ‘un piropu ye (guapu) como una flor’ → ‘un piropu ye una flor’.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) que fai almitir l’aso- ciación previa de ‘un piropu ye (guapu) como una flor’ → ‘un piropu ye una flor’.
floritaina, la
📖: floritaina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fluritaina [y Tb].>(TEST)
  1. floritaina
    • Tb
  2. fluritaina
    • y Tb
Flor ensin importancia, de la que se desconoz el nome [Tb].
  1. 1. Flor ensin importancia, de la que se desconoz el nome [Tb].
Cfr. flor cola amestadura d’un suf. -aina de valir despeutivu. Dacuando esti sufixu pue remontar al llat. -AGINE como alver- timos en llantaina (cfr.).
floritangu, el
📖: floritangu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fluritangu [y Tb. Sm].>(TEST)
  1. floritangu
  2. fluritangu
    • y Tb
    • Sm
Desp. de flor [Sm].
  1. 1. Desp. de <i class="della">flor </i>[Sm].
2. Flor ensin importancia, de la que se des- conoz el nome [Tb]. Del llat. FLOS, -ORIS (→ floritu) + -ANICUS (→ -angu).
floritu, el
📖: floritu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fluritu [y Tb. Sm].>(TEST)
  1. floritu
    • Cp
    • Sb
    • Tb
    • Ll
    • Ca
    • Ay
    • Mi
    • Llg
  2. fluritu
    • y Tb
    • Sm
Flor o yerba florida, de curtia importancia [Cb (= floriatu). Cp. Sb. Tb. Sm]. Flor del campu [Ll]. Planta montés, a vegaes per- xudicial, qu’echa tallos y flores [Ca]. 2. Tisana de yerbes me- lecinables [Ay. Mi]. Infusión [Mi. Llg]. 3. Denomación humorística que daben los estudiantes de l’Academia al flori- lexu llatín [Ll]. Cfr. flor.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Flor o yerba florida, de curtia importancia [Cb (= floriatu). Cp. Sb. Tb. Sm]. Flor del campu [Ll]. Planta montés, a vegaes per- xudicial, qu’echa tallos y flores [Ca].
  3. 2. Tisana de yerbes me- lecinables [Ay. Mi]. Infusión [Mi. Llg].
  4. 3. Denomación humorística que daben los estudiantes de l’Academia al flori- lexu llatín [Ll]. Cfr. <i class="della">flor</i>.
floríu, ida, ío
📖: floríu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
<aflorío/a [Sb]. fluríu [y Tb. Sm. Md. Pr]. fluríu/fluría/flurío [Ri]. floridu [Lln].>(TEST)
  1. floríu
    • Pa
    • Ay
    • Tb
  2. aflorío/a
    • Sb
  3. fluríu
    • y Tb
    • Sm
    • Md
    • Pr
  4. fluríu/fluría/flurío
    • Ri
  5. floridu
    • Lln
Florecíu [Lln. Cl. Pa. Ac. Ay. Tb. Sm. Sb. Pr (= floriáu = fluricíu). JH]: Tengo comío esta boroña florío [Ac]. Enllenu de flores [Md]. Que tien flores [Ri]. 2. Que ye lo meyor y más escoyío d’una cosa [Ri]. ///Cuando en marzu hai vientos h.uertes y abril ye moyáu y fríu, síguelos mayu llozanu y floríu [LC]. Pascua flo- rida, la cena de día ‘per Pascua medren los díes’ [LC].
  1. 1. Florecíu [Lln. Cl. Pa. Ac. Ay. Tb. Sm. Sb. Pr (= floriáu = fluricíu). JH]: <i class="della">Tengo comío esta boroña florío </i>[Ac]. Enllenu de flores [Md]. Que tien flores [Ri].
  2. 2. Que ye lo meyor y más escoyío d’una cosa [Ri]. ///<i class="della">Cuando</i> <i class="della">en</i> <i class="della">marzu</i> <i class="della">hai</i> <i class="della">vientos</i> <i class="della">h.uertes</i> <i class="della">y</i> <i class="della">abril</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">moyáu</i> <i class="della">y</i> <i class="della">fríu,</i> <i class="della">síguelos</i> <i class="della">mayu</i> <i class="della">llozanu</i> <i class="della">y</i> <i class="della">floríu</i> [LC]. <i class="della">Pascua</i> <i class="della">flo-</i> <i class="della">rida,</i> <i class="della">la</i> <i class="della">cena</i> <i class="della">de</i> <i class="della">día</i> ‘per Pascua medren los díes’ [LC].
Pp. de florir (cfr.). El participiu pue nominalizase (cfr. floríu, florida) pa referise a un bollu mui engalanáu (PE5).
floríu, el
📖: floríu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Últimu bollu de Pascua qu’entrega’l padrín o madrina al afiáu cuando ésti se casa [Sr]. <ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">floríu,</i>(TEST)
  1. floríu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Últimu bollu de Pascua qu’entrega’l padrín o madrina al afiáu cuando ésti se casa
    • Sr
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  4. <i class="della">floríu,</i
ida, ío.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">ida,</i> <i class="della">ío</i>.
floruca, la
📖: floruca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Flor pequeña [Tb]. <ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">flor</i>. Axúntase a esti términu un suf. diminutivo-despeu- tivu (-<i class="della">uca</i>) asemeyáu al que vemos en <i class="della">floruxa</i>(TEST)
  1. floruca
  2. ident class="della" level="1"></ident>Flor pequeña
    • Tb
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  4. <i class="della">flor</i>
  5. Axúntase a esti términu un suf
  6. diminutivo-despeu- tivu (-<i class="della">uca</i>) asemeyáu al que vemos en <i class="della">floruxa</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
floruxa, la
📖: floruxa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Flor pequeña, floruca [Ca]: <i class="della">Hai</i>(TEST)
  1. floruxa
  2. ident class="della" level="1"></ident>Flor pequeña, floruca [Ca]: <i class="della">Hai</i
unes floruxes mu tempranes
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">unes</i> <i class="della">floruxes</i> <i class="della">mu</i> <i class="della">tempranes</i>
[Ca]. Cfr. floruca.
  1. [Ca].
  2. Ca
  3. Cfr. floruca.
floxamente
📖: floxamente
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">flojamente</i>(TEST)
  1. floxamente
  2. Cast
  3. <i class="della">flojamente</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. floxu, a, o.
floxear
📖: floxear
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">flojear</i>(TEST)
  1. floxear
    • Pa
    • Ca
  2. Cast
  3. <i class="della">flojear</i
[Pa. Ca. JH]. Decayer, venir a menos [Ca]. Cfr. floxu, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Pa. Ca. JH]. Decayer, venir a menos [Ca]. Cfr. <i class="della">floxu, a, o</i>.
floxedá, la
📖: floxedá
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><floxeá [Ay]. fluxedá [Sm. Pzu. Md. Cv]. floxidá [PSil]. flu- xidá [Oc]. froxedá [Tox. /Eo/].>(TEST)
  1. floxedá
  2. ident class="della" level="1"></ident><floxeá
    • Ay
  3. fluxedá
    • Sm
    • Pzu
    • Md
    • Cv
  4. floxidá
    • PSil
  5. flu- xidá
    • Oc
  6. froxedá
    • Tox
    • /Eo/
Cast. flojedad [Lln. Pa. Ac. Ll. JH]. Falta de fuerza [R]. Debi- lidá del organismu por enfermedá o por inanición [Oc]. Debi- lidá [Pa. Ri. Qu. Tb. Sm. Md. Pzu PSil] xeneral llueu d’enfermedá [Ay]. Debilidá, apetitu [Pr. Cv. Tox. /Eo/].///En Parres está la h.ame/en Bada la floxedá/y en casa el tíu Xico Vega/non tienen barriga [Pa]. Elli al homilde da fuerces, y al soberbiu floxedá [Batalla Cuadonga 226] trocar en fortaleza la misma floxedá 1895 [MELCHOR/20] ye agora lo que se llama cellero de floxedá 1925 [ORB/65] sinón de floxedá puée que ‘l bandullu i caiga 1929 [Xera/76] Cfr. floxu, a, o.
  1. Cast. flojedad [Lln. Pa. Ac. Ll. JH]. Falta de fuerza [R]. Debi- lidá del organismu por enfermedá o por inanición [Oc]. Debi- lidá [Pa. Ri. Qu. Tb. Sm. Md. Pzu PSil] xeneral llueu d’enfermedá [Ay]. Debilidá, apetitu [Pr. Cv. Tox. /Eo/].///En Parres está la h.ame/en Bada la floxedá/y en casa el tíu Xico Vega/non tienen barriga [Pa]. Elli al homilde da fuerces, y al soberbiu floxedá
  2. Batalla Cuadonga 226
  3. trocar en fortaleza la misma floxedá
  4. 1895 MELCHOR/20
  5. ye agora lo que se llama cellero de floxedá
  6. 1925 ORB/65
  7. sinón de floxedá puée que ‘l bandullu i caiga
  8. 1929 Xera/76
  9. Cfr. floxu, a, o.
“floxel”
📖: “floxel”
🏗️: NO
✍️: SI
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident>a) <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">bona</i>(TEST)
  1. “floxel”
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident>a) <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">bona</i
cocedra de fluxer e dos xumazos de fluxel 1250(or.) [ACL/166]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">cocedra</i> <i class="della">de</i> <i class="della">fluxer</i> <i class="della">e</i> <i class="della">dos</i> <i class="della">xumazos</i> <i class="della">de</i> <i class="della">fluxel</i> 1250(or.) [ACL/166]
lecto meo silicet cum bono apparatu cum cucitra bona de flu- xel 1256(or.) [ACL/293] puluinari de fluxel et cum hauriculari de fluxel et cum dua- bus linteaminibus 1256(or.) [ACL/293]
dos almadraques uno de floxiel e otro de lana 1289(or.) [SB/218] tres fazeruelos laurados de seda e_un cabeçal de floxiel lau- rado de seda 1289(or.) [SB/218] b) mio lecho con duas coçedras vna de fruxiel e otra de pluma 1264 (s. XV) [ACL/412] ela otra cozedra del fraxel en que eu (sic) solia maner cadal dia 1269(or.) [MCar-II/68] tres lechos de pies dorados V cozedras e_ela una ye de fru- xel 1271(or.) [ACL-VIII/59] un xumazo de fruxel II colchas IIII fazaruelos IIII sauanas VIIII zumazos 1271(or.) [ACL-VIII/59] dos xumaços de fruxiel e con vn façeruelo el meyor 1274(or.) [ACL-VIII/113] el mio lecho con vna coçedra de fruxiel ela mejor 1274(or.) [ACL-VIII/113] çinco coçedras elas duas son de fruxiel e_las tres son de pluma 1274(or.) [ACL-VIII/115] un ffaceruello bueno de ffroxel 1283(or.) [ACL-VIII/213] ffruxel con vna ffronda de Ffrandes ela mia cocedra de 1283(or.) [ACL-VIII/213] vna coçedra de fruxiel e con 1297(or.) [ACL-VIII/488] dos lumaços de fruxiel e con dos sauanas e vna colcha 1297(or.) [ACL-VIII/488] dos almadraques vno de fruxiel e otro de borra 1300(or.) [ACL-VIII/507] el mio faceruelo grande de Froxel 1300(or.) [ACL-VIII/528] la mia coçedra de froxel e dos xumaços 1307(or.) [ACL- IX/113] dos façeruelos todos de froxel e duas sauanas 1307(or.) [ACL-IX/113] cinquo almadraques los dos de froxel e el vno cardano de pluma 1316(or.) [ACL-IX/238] tres cocedras ... vna de froxel e_otra_de pluma e_otra_de lana vieia 1316(or.) [ACL-IX/238] c) el mio lecho e huna coçedra de foxal e duas sauanas 1300(or.) [ACL-VIII/518] un cabeçal e dos façaruelos de foxal e huna colcha dalgodon nueua 1300(or.) [ACL-VIII/518] Podría, orixinariamente, tratase d’un dim. de fluxus, *FLUXĚLLUM, en referencia a daqué floxo como los materiales qu’enllenen un xergón o colchón. Llegaría a nós el términu pente medies del cat. FRUIXELL, como paez ser el port. frouxel, arag. fluxel, cast. flojel ‘plumón de páxaru pa rellenar almuhaes’ (DCECH s. v. flojo), gall. a. “floxello” (Varela 2003: 405). De toes maneres, frente a Corominas-Pascual, nun vemos razón pa refugar como aniciu la opinión de Cornu que quier partir del dim. llat. floscellus, -i ‘florina’, ‘lo más escoyío de les coses’, ‘flores, adornos’ (ABF); n’efeutu, el floxel paez ser daqué bien es- coyío pa llograr formar parte de colchones y almuhaes, verda- deres espresiones del luxu medieval. Nidiamente, l’ast. a. floxel caltién FL- por ser préstamu medieval (§a) onde alvertimos tra- camundiu de la líquida agrupada (§b) o perda de la líquida (§c) al atopase con otra nel mesmu cuerpu fónicu.
  1. lecto meo silicet cum bono apparatu cum cucitra bona de flu- xel
  2. 1256(or.) ACL/293
  3. puluinari de fluxel et cum hauriculari de fluxel et cum dua- bus linteaminibus
  4. 1256(or.) ACL/293

  5. dos almadraques uno de floxiel e otro de lana
  6. 1289(or.) SB/218
  7. tres fazeruelos laurados de seda e_un cabeçal de floxiel lau- rado de seda
  8. 1289(or.) SB/218
  9. b)
  10. mio lecho con duas coçedras vna de fruxiel e otra de pluma
  11. 1264 (s. XV) ACL/412
  12. ela otra cozedra del fraxel en que eu (sic) solia maner cadal dia
  13. 1269(or.) MCar-II/68
  14. tres lechos de pies dorados V cozedras e_ela una ye de fru- xel
  15. 1271(or.) ACL-VIII/59
  16. un xumazo de fruxel II colchas IIII fazaruelos IIII sauanas VIIII zumazos
  17. 1271(or.) ACL-VIII/59
  18. dos xumaços de fruxiel e con vn façeruelo el meyor
  19. 1274(or.) ACL-VIII/113
  20. el mio lecho con vna coçedra de fruxiel ela mejor
  21. 1274(or.) ACL-VIII/113
  22. çinco coçedras elas duas son de fruxiel e_las tres son de pluma
  23. 1274(or.) ACL-VIII/115
  24. un ffaceruello bueno de ffroxel
  25. 1283(or.) ACL-VIII/213
  26. ffruxel con vna ffronda de Ffrandes ela mia cocedra de
  27. 1283(or.) ACL-VIII/213
  28. vna coçedra de fruxiel e con
  29. 1297(or.) ACL-VIII/488
  30. dos lumaços de fruxiel e con dos sauanas e vna colcha
  31. 1297(or.) ACL-VIII/488
  32. dos almadraques vno de fruxiel e otro de borra
  33. 1300(or.) ACL-VIII/507
  34. el mio faceruelo grande de Froxel
  35. 1300(or.) ACL-VIII/528
  36. la mia coçedra de froxel e dos xumaços
  37. 1307(or.) ACL- IX/113
  38. dos façeruelos todos de froxel e duas sauanas
  39. 1307(or.) ACL-IX/113
  40. cinquo almadraques los dos de froxel e el vno cardano de pluma
  41. 1316(or.) ACL-IX/238
  42. tres cocedras ... vna de froxel e_otra_de pluma e_otra_de lana vieia
  43. 1316(or.) ACL-IX/238
  44. c)
  45. el mio lecho e huna coçedra de foxal e duas sauanas
  46. 1300(or.) ACL-VIII/518
  47. un cabeçal e dos façaruelos de foxal e huna colcha dalgodon nueua
  48. 1300(or.) ACL-VIII/518
  49. Podría, orixinariamente, tratase d’un dim. de fluxus,
  50. *FLUXĚLLUM, en referencia a daqué floxo como los materiales qu’enllenen un xergón o colchón. Llegaría a nós el términu pente medies del cat. FRUIXELL, como paez ser el port. frouxel, arag. fluxel, cast. flojel ‘plumón de páxaru pa rellenar almuhaes’ (DCECH s. v. flojo), gall. a. “floxello” (Varela 2003: 405). De toes maneres, frente a Corominas-Pascual, nun vemos razón pa refugar como aniciu la opinión de Cornu que quier partir del dim. llat. floscellus, -i ‘florina’, ‘lo más escoyío de les coses’, ‘flores, adornos’ (ABF); n’efeutu, el floxel paez ser daqué bien es- coyío pa llograr formar parte de colchones y almuhaes, verda- deres espresiones del luxu medieval. Nidiamente, l’ast. a. floxel
  51. caltién FL- por ser préstamu medieval (§a) onde alvertimos tra- camundiu de la líquida agrupada (§b) o perda de la líquida (§c) al atopase con otra nel mesmu cuerpu fónicu.
floxera, la
📖: floxera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<floxeira [Pzu].>(TEST)
  1. floxera
    • Ca
    • Pa
    • Ri
    • Ay
    • Pr
    • Sb
  2. floxeira
    • Pzu
Floxedá [Pzu], decaimientu [Ca]: Trao una floxera que non pueo comigo [Ca], debilidá [Pa. Ri. JH]. Debilidá física [Ay. Pr]. Debilidá xeneral llueu d’enfermedá [Ay]. Floxedá, debi- lidá, pocu xuiciu [Sb].
  1. 1. Floxedá [Pzu], decaimientu [Ca]: <i class="della">Trao una floxera que non</i><i class="della"> pueo comigo </i>[Ca], debilidá [Pa. Ri. JH]. Debilidá física [Ay. Pr]. Debilidá xeneral llueu d’enfermedá [Ay]. Floxedá, debi- lidá, pocu xuiciu [Sb].
- tan juerte qu’ ei suple la floxera de riñones 1896 [QUE- VED(NB)/138]
  1. - tan juerte qu’ ei suple la floxera de riñones
  2. 1896 QUE- VED(NB)/138
Cfr. floxu, a, o.
floxeza, la*
📖: floxeza
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fluxeza [Md].>(TEST)
  1. floxeza
  2. fluxeza
    • Md
Floxera, debilidá [Md]. Flaqueza [Md].
  1. 1. Floxera, debilidá [Md]. Flaqueza [Md].
Cfr. floxu, a, o.
floxu, a, o
📖: floxu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<floxo [Sb. Vg]. +fluxu [Sr. Ay. Ll. Ri]. froxo [Tox. /Eo. Mánt/]. /////fluexu [Qu. Bab].>(TEST)
  1. floxu
    • Cg
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • An
    • Cd
    • Ce
    • Pr
    • Cv
    • Pa
  2. floxo
    • Sb
    • Vg
  3. fluxu metafonía
    • Sr
    • Ay
    • Ll
    • Ri
  4. froxo
    • Tox
    • /Eo
    • Mánt/
  5. fluexu dudoso (certainty = baxa)
    • Qu
    • Bab
Cast. flojo [Cl (/floxón ‘fofu’). Cg. Sr. Sb. Ay. Ll. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. An. Cd. Ce. Pr. Cv. JH. Vg], sueltu [/Mán/]: Atástelu floxu [Sm]. Mal atáu [Tox], poco apertáu, poco estiráu [Ri]. 2. Ensin fuerces [Ay. Ri. Tox]. Débil [Pa. Sr. Sb. Ay. Ll. Tb. Sm. Md. PSil. /Eo. Mánt/]: Tas floxa [Sm]. 3. Vacíu [Qu]: Cola ba- rriga fluexa nun se fai tantarantán [Qu]. 4. Con pocu alcohol (la bébora) [Ri]. 5. Suave, poco cargao (el café) [Tb]. 6. “De pocu gobiernu, desmanganiau” [R]. ///Siempre’l vino da con- goxa cuando la panza ta floxa [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">flojo </i>[Cl (/<i class="della">floxón </i>‘fofu’). Cg. Sr. Sb. Ay. Ll. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. An. Cd. Ce. Pr. Cv. JH. Vg], sueltu [/Mán/]: <i class="della">Atástelu</i> <i class="della">floxu </i>[Sm]. Mal atáu [Tox], poco apertáu, poco estiráu [Ri].
  2. 2. Ensin fuerces [Ay. Ri. Tox]. Débil [Pa. Sr. Sb. Ay. Ll. Tb. Sm. Md. PSil. /Eo. Mánt/]: <i class="della">Tas</i> <i class="della">floxa</i> [Sm].
  3. 3. Vacíu [Qu]: <i class="della">Cola</i> <i class="della">ba-</i><i class="della"> rriga</i> <i class="della">fluexa</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">se</i> <i class="della">fai</i> <i class="della">tantarantán</i> [Qu].
  4. 4. Con pocu alcohol (la bébora) [Ri].
  5. 5. Suave, poco cargao (el café) [Tb].
  6. 6. “De pocu gobiernu, desmanganiau” [R]. ///<i class="della">Siempre’l</i> <i class="della">vino</i> <i class="della">da</i> <i class="della">con- </i><i class="della">goxa</i> <i class="della">cuando</i> <i class="della">la</i> <i class="della">panza</i> <i class="della">ta</i> <i class="della">floxa</i> [LC].
/X.Xovellanos (Busto)1790 [P.Carlos IV/167] Mas como yera tan floxo/non m’escalentó migaya [Coro- nación Carlos IV 177] El más floxu recibe del más fuerte [Judit 215] traen floxa la barriga [1850-1890] [VAQUEIRU/26] lo floxo y ñuevo llamen del torniellu 1921 [VIDA ASTU/30]
  1. /X.Xovellanos (Busto)
  2. 1790 P.Carlos IV/167
  3. Mas como yera tan floxo/non m’escalentó migaya
  4. Coro- nación Carlos IV 177
  5. El más floxu recibe del más fuerte
  6. Judit 215
  7. traen floxa la barriga [1850-1890]
  8. VAQUEIRU/26
  9. lo floxo y ñuevo llamen del torniellu
  10. 1921 VIDA ASTU/30
mas como yera tan floxu no me escalentó migaya [FA] - Del llat. FLUXUS, -A, -UM ‘flotante’, ‘fofu’, ‘muelle’, participiu de fluere (EM), pallabra con dalguna presencia románica (REW) ya hispánica (DEEH). El tratamientu conservador del grupu FL-, frente al vocalismu popular qu’ufre la tónica, obliga a camen- tar que se trata d’un términu inxeríu nel nuesu territoriu nun momentu de llatinización ensin puxu palatalizador de FL-. Sobro floxu iguáronse verbos como afloxar (cfr.) y floxear (cfr.); tamién otros términos floxedá (cfr.), floxera (cfr.), flo- xeza (cfr.); axuntemos a ello l’alverbiu floxamente (cfr.).
floxura, la
📖: floxura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Falta de fuerces físiques [Cg]. 2 Floxedá, debilidá [Pa]. Debi- lidá d’estómagu [Cg]. <br class="della">Podría tratase d’un términu fechu sobro <i class="della">floxu </i>(cfr.) anque ye xusto almitir la existencia d’un llat. FLUXURA qu’aplicaba Colu- mela (EM) al ‘mostu’ quiciabes pola so debilidá, esto ye ausencia, d’alcohol, llegáu a nós per vía cultizante. El diptongu de <i class="della">fluexu</i>(TEST)
  1. floxura
  2. Falta de fuerces físiques
    • Cg
  3. 2 Floxedá, debilidá
    • Pa
  4. Debi- lidá d’estómagu
    • Cg
  5. <br class="della">Podría tratase d’un términu fechu sobro <i class="della">floxu </i>(cfr.) anque ye xusto almitir la existencia d’un llat
  6. FLUXURA qu’aplicaba Colu- mela (EM) al ‘mostu’ quiciabes pola so debilidá, esto ye ausencia, d’alcohol, llegáu a nós per vía cultizante
  7. El diptongu de <i class="della">fluexu</i
ye resultáu de la combinación de ŭ + yod orixinada nel llat. [KS].
  1. 1. ye resultáu de la combinación de <i class="della">ŭ</i> + yod orixinada nel llat. [KS].
flunda, la
📖: flunda
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<flunda [Cg. Pr]. frunda [Sm (= funda)]. Gr (= funda)]. Funda d’almuhada [Cg. Sm. Gr. Pr]. <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">uno</i>(TEST)
  1. flunda
  2. flunda
    • Cg
    • Pr
  3. frunda
    • Sm (= funda)]
    • Gr (= funda)
  4. Funda d’almuhada
    • Cg
    • Sm
    • Gr
    • Pr
  5. <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">uno</i
tapete et una genape I plumazo cum sua frunna 1099(or.) [MSAH-III/377] Cfr. fonda 1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">tapete</i> <i class="della">et</i> <i class="della">una</i> <i class="della">genape</i> <i class="della">I</i> <i class="della">plumazo</i> <i class="della">cum</i> <i class="della">sua</i> <i class="della">frunna</i> 1099(or.) [MSAH-III/377] Cfr. <i class="della">fonda</i><i class="della"> 1</i>.
quinze xamuços de frundas de lino e quatro xumaços de al- famare 1274(or.) [ACL-VIII/115] una alcoçara e cabeçal de flundas de la Rechella 1471(or.) [VC-II/236] una cama de ropa con las flundas nuevas e con un alfomare 1484(or.) [MV/450] b) ela mia cocedra de ffruxel con vna ffronda de Ffrandes 1283(or.) [ACL-VIII/213] {fronda tamién s’asitia n’Alexandre 298] Del femenín plural de fundulum (EM; OLD) → FUNDULA ‘ca- leya ensin salida’, *fundla → “flunda” → frunda (GHLA 249), con metátesis y posible tracamundiu de líquides, sigue ast. flonda (
  1. quinze xamuços de frundas de lino e quatro xumaços de al- famare
  2. 1274(or.) ACL-VIII/115
  3. una alcoçara e cabeçal de flundas de la Rechella
  4. 1471(or.) VC-II/236
  5. una cama de ropa con las flundas nuevas e con un alfomare
  6. 1484(or.) MV/450
  7. b) ela mia cocedra de ffruxel con vna ffronda de Ffrandes 1283(or.) [ACL-VIII/213] {fronda tamién s’asitia n’Alexandre 298]
  8. ACL-VIII/213
  9. Del femenín plural de fundulum (EM; OLD) → FUNDULA ‘ca- leya ensin salida’, *fundla → “flunda” → frunda (GHLA 249), con metátesis y posible tracamundiu de líquides, sigue ast. flonda (
cfr. fonda 1) coles variantes frondafrondiafron- cia debíes al influxu de verbos en -iar y a dalgún tracamundiu de dentales. A la vera tenemos el continuador cultizante del dim. llatín nel ast. flunda (cfr.). La documentación de Saha- gún “frunna” ha ponese en rellación cola asimilación de -ND- del oriente peninsular de lo qu’hai nicios aisllaos n’otres esta- yes centrales peninsulares. Semánticamente quiciabes sía una aplicación metafórica dende la idea de ‘bolsa’, esto ye, de daqué zarrao que namái tien salida per un cabu.
flundia, la
📖: flundia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. flundia
Cfr. flonda.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">flonda</i>.
flundón
📖: flundón
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. flundón
Cfr. flusión.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">flusión</i>.
flusión, la
📖: flusión
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. flusión
Cfr. fluxón.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">fluxón</i>.
fluxe, el
📖: fluxe
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Términu conocíu pela documentación lliteraria: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">rigu</i>(TEST)
  1. fluxe
  2. Términu conocíu pela documentación lliteraria: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">rigu</i
que ruxe llieva fluxe /Refraneru [F. Coronas/169]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">que</i> <i class="della">ruxe</i> <i class="della">llieva</i> <i class="della">fluxe</i> /Refraneru [F. Coronas/169]
Posible deverbal dende l’inf. de *fluxir, verbu que nun tene- mos conseñáu pero que pudo dase n’asturianu alternante con *fluyir o equivalente al cast. fluir (DCECH s. v. fluir).
fluxón, el*
📖: fluxón
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. fluxón
Cfr. alforxón.
  1. Cfr. alforxón.
fluxón, la*
📖: fluxón
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><flusión [Cp. Pr]. frusión [Cp (i)]. fusión [Cp (i)].>(TEST)
  1. fluxón
  2. ident class="della" level="1"></ident><flusión
    • Cp
    • Pr
  3. frusión
    • Cp (i)
  4. fusión
    • Cp (i)
Constipáu, resfriáu [Pr]. Catarru de la nariz, mormera [Cp (u)].
  1. 1. Constipáu, resfriáu [Pr]. Catarru de la nariz, mormera [Cp (u)].
Fusión [Cp]. De puru sentime mal/con flusión y serpiadures [JyT 112] -ONIS ‘aición d’esparder’ (ABF). Quiciabes faiga falta entender como variante fónica l’ast. flundón que conocemos gracies a esti poema del sieglu XVIII onde podría dase l’influxu fónicu del ast. flunda y de la familia de fluere qu’ufren delles varian- tes con nasal: Lo tocante á la barriga/non ye flundón, mas ñostante/pa- r’ocho forcos de trincha/non falten tres polgaraes [El Ca- ballo 86]
  1. Fusión [Cp]. De puru sentime mal/con flusión y serpiadures
  2. JyT 112
  3. -ONIS ‘aición d’esparder’ (ABF). Quiciabes faiga falta entender como variante fónica l’ast. flundón que conocemos gracies a esti poema del sieglu XVIII onde podría dase l’influxu fónicu del ast. flunda y de la familia de fluere qu’ufren delles varian- tes con nasal: Lo tocante á la barriga/non ye flundón, mas ñostante/pa- r’ocho forcos de trincha/non falten tres polgaraes
  4. El Ca- ballo 86
Del llat. FLUXIO, -ONIS ‘actu de correr un líquidu’ (DCECH s. v. fluír) per vía semiculta quiciabes con encruz col llat. FUSIO,
fluxu, el
📖: fluxu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">flujo</i>(TEST)
  1. fluxu
  2. Cast
  3. <i class="della">flujo</i
[Pzu].
  1. 1. [Pzu].
Padecía un fluxu de sangre [San Mateo 32]
  1. Padecía un fluxu de sangre
  2. San Mateo 32
Del llat. FLUXUS, -US ‘actu de surdir un líquidu, con resultaos románicos (REW) ya panhispánicu (DEEH; DCECH s. v. fluir), per vía semiculta. L’ast. tamién conoz un compuestu col reforza- dor re-, refluxu (cfr.).
fo
📖: fo
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. fo
Interxeición con que s’amuesa disgustu ocasionáu pol fedor [Cg. Oc]. Interxeición d’ascu [Pzu. Cn (MG).Vd. AGO]. Espresión de posible aniciu onomatopéyicu, como en caste- llán.
  1. Interxeición con que s’amuesa disgustu ocasionáu pol fedor [Cg. Oc]. Interxeición d’ascu [Pzu. Cn (MG).Vd. AGO].
  2. Pzu. Cn (MG).Vd. AGO
  3. Espresión de posible aniciu onomatopéyicu, como en caste- llán.
fobetón, el
📖: fobetón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. fobetón
Cfr. bofetón.
  1. Cfr. bofetón.
foca, la
📖: foca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><zoca [y Cñ (PPAC)].>(TEST)
  1. foca
  2. ident class="della" level="1"></ident><zoca
    • y Cñ (PPAC)
Phoca vitulina [Cñ (PPAC)]. 2. Home o muyer que tresporta pexe en cestes o baldes dende la rula a les bodegues de Cima- villa [Xx]. //Ser una foca ‘ser fuerte, forzudu’ [Xx]. Del grecismu en llat. PHOCA, -AE (DCECH s. v. foca), per vía culta. Los demás usos que s’alvierten semánticamente han en- tendese sofitaos nuna comparanza previa coles carauterísti- ques de la foca.
  1. Phoca vitulina [Cñ (PPAC)]. 2. Home o muyer que tresporta pexe en cestes o baldes dende la rula a les bodegues de Cima- villa [Xx]. //Ser una foca ‘ser fuerte, forzudu’ [Xx].
  2. Xx
  3. Del grecismu en llat. PHOCA, -AE (DCECH s. v. foca), per vía culta. Los demás usos que s’alvierten semánticamente han en- tendese sofitaos nuna comparanza previa coles carauterísti- ques de la foca.
focar
📖: focar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. focar
Cfr. afecar.
  1. Cfr. afecar.
focera, la*
📖: focera
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<////foceras [Ar. Arm]. ////faceeras [Ar].>(TEST)
  1. focera
  2. foceras variación de número
    • Ar
    • Arm
  3. faceeras variación de número
    • Ar
Suciedá alredor de la boca [Ar (= fociqueras). Arm]. 2. Parte interior de la boca alredor de los dientes, d’aspeutu granuláu, nos animales [Ar (= fociqueras)]. //{Un/una} foceras ‘persona espreciable’ [Arm].
  1. 1. Suciedá alredor de la boca [Ar (= fociqueras). Arm].
  2. 2. Parte interior de la boca alredor de los dientes, d’aspeutu granuláu, nos animales [Ar (= fociqueras)]. //<i class="della">{Un</i>/<i class="della">una} foceras </i>‘persona espreciable’ [Arm].
La voz foceras, bien documentada al sur del dominiu (LLA) paez un deriváu del llat. FAUX, -CIS ‘entrada del tubu dixestivu’ (EM) ensin dulda col influxu del deriváu de boca boquera, de significación averada (cfr. boquera). Faceeras (cfr. facera) paez una deformación de foceras, por influxu fónicu de tér- minos rellacionaos con facer. Dende foceras féxose’l verbu enfocerar (cfr.).
foceru, el*
📖: foceru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Términu que se conoz pela documentación del dominiu: <i class="della">DoYuanes </i><i class="della">fozero</i>(TEST)
  1. foceru
  2. Términu que se conoz pela documentación del dominiu: <i class="della">DoYuanes </i><i class="della">fozero</i
1254 [SPE (Staaff/142] Posible nome d’oficiu deriváu de foz 1 (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. 1254 [SPE (Staaff/142] Posible nome d’oficiu deriváu de <i class="della">foz</i> <i class="della">1</i> (cfr.).
foceta, la
📖: foceta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<h.oceta [Lln. Pa].>(TEST)
  1. foceta
    • Sr
    • Si
    • Llg
    • Ay
    • Sb
  2. h.oceta
    • Lln
    • Pa
Ferramienta de mangu llargu, más gruesu que’l focete, pa cor- tar madera [Ac. Sr. Pi]. Foz pa podar árboles, con mangu llargu [Ar]. 2. Foz [Si (Si). Llg. AGO]. Focete de mangu curtiu [Ay. DA] (pa cortar maíz, felechu) [Lln]. Foz de tamañu pequeñu [Pa. Sb] por desgaste más que por fechura [Ay (/focete ‘foz más pequeña que la foceta’)]. Ferramienta casi igual a la foz de la que se destrema en tener una fueya más delgada y menos ancha [JH].
  1. 1. Ferramienta de mangu llargu, más gruesu que’l focete, pa cor- tar madera [Ac. Sr. Pi]. Foz pa podar árboles, con mangu llargu [Ar].
  2. 2. Foz [Si (Si). Llg. AGO]. Focete de mangu curtiu [Ay. DA] (pa cortar maíz, felechu) [Lln]. Foz de tamañu pequeñu [Pa. Sb] por desgaste más que por fechura [Ay (/<i class="della">focete</i> ‘foz más pequeña que la <i class="della">foceta</i>’)]. Ferramienta casi igual a la foz de la que se destrema en tener una fueya más delgada y menos ancha [JH].
1921 [VIDA ASTU/40] porque si el cuerpo nativo segolo mortal foceta viviendo vida completa 1925 [ORB/192] Dim. del ast. foz (
  1. 1921 VIDA ASTU/40
  2. porque si el cuerpo nativo segolo mortal foceta viviendo vida completa
  3. 1925 ORB/192
  4. Dim. del ast. foz (
l’alfaxeme afilaba les focetes les navayes tixeres y llancetes cfr.) cola amestadura del continuador del dim. en -ĬTTA siguió ast. foceta. El correspondiente masculín analóxicu foi focete (cfr.), focetu (cfr.) d’u pudo facese foce- tada (cfr.), focetazu (cfr.).
focetada, la*
📖: focetada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<focetaa [JH]. focetá [Ri].>(TEST)
  1. focetada
  2. focetaa
    • JH
  3. focetá
    • Ri
Golpe dau, mancadura fecha cola foceta [JH]. Golpe dau o re- cibíu cola foz [Ri].
  1. 1. Golpe dau, mancadura fecha cola foceta [JH]. Golpe dau o re- cibíu cola foz [Ri].
Cfr. foceta.
focetazu, el
📖: focetazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.ocetazu [Lln].>(TEST)
  1. focetazu
    • Sb
  2. h.ocetazu
    • Lln
Golpe cola foceta [Lln. Ac]. Golpe cola foz [Sb]. Golpe dau, mancadura fecha col focete [JH]. Cfr. foceta.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Golpe cola foceta [Lln. Ac]. Golpe cola foz [Sb]. Golpe dau, mancadura fecha col focete [JH]. Cfr. <i class="della">foceta</i>.
focete, el
📖: focete
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<foucete [Tb]. foicete [Zurea, Tuiza (Ll)].>(TEST)
  1. focete
    • Cg
    • Llg
    • Llu
    • Cp
    • Sr
    • Ll
  2. foucete
    • Tb
  3. foicete
    • Zurea, Tuiza (Ll)
Foz pequeña [Cb (= focetu = segañu). Cg]. Foz con un mangu d’unos 50 cm (la fueya ye asemeyada a la del gadañu na parte final (emplégase pa cortar felechu) [Llg]. Especie de foz (de mangu curtiu y forma de media lluna) pa segar alcacer, segáu [Ac]. Ferramienta pa segar [Llu]. Especie de foz pa segar el maíz (la ferramienta más elemental ye un trozu de gadañu cla- váu nun mangu de madera) [Cp]. Foz [Cñ] pequeña emple- gada por rapazos o muyeres pa segar a mano [R]. Foz pequeña, casi nada corva y de mangu curtiu [LV]. Ferramienta que se destrema de la foz en tener la fueya de fierro más corva y es- trencha con una púa tamién de fierro que s’encaxa nun mangu o maniya percurtia pa remanala (val pa segar a mano l’alcacer y otres yerbes) [JH]. Foz pa segar el maíz [Sr. Ll. Tb]. corta pa ensiertar de meyor casta ramascos que non valen col focete [ACEBA(NB)/72]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Foz pequeña [Cb (= focetu = segañu). Cg]. Foz con un mangu d’unos 50 cm (la fueya ye asemeyada a la del gadañu na parte final (emplégase pa cortar felechu) [Llg]. Especie de foz (de mangu curtiu y forma de media lluna) pa segar alcacer, segáu [Ac]. Ferramienta pa segar [Llu]. Especie de foz pa segar el maíz (la ferramienta más elemental ye un trozu de gadañu cla- váu nun mangu de madera) [Cp]. Foz [Cñ] pequeña emple- gada por rapazos o muyeres pa segar a mano [R]. Foz pequeña, casi nada corva y de mangu curtiu [LV]. Ferramienta que se destrema de la foz en tener la fueya de fierro más corva y es- trencha con una púa tamién de fierro que s’encaxa nun mangu o maniya percurtia pa remanala (val pa segar a mano l’alcacer y otres yerbes) [JH]. Foz pa segar el maíz [Sr. Ll. Tb]. <i class="della">corta</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">ensiertar</i> <i class="della">de</i> <i class="della">meyor</i> <i class="della">casta</i> <i class="della">ramascos</i> <i class="della">que</i> <i class="della">non</i> <i class="della">valen</i><i class="della"> col</i> <i class="della">focete</i> [ACEBA(NB)/72]
son segadores de focete 1921 [VIDA ASTU/90]
  1. son segadores de focete
  2. 1921 VIDA ASTU/90
Cfr. foceta.
focetu, el
📖: focetu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<foceto [Ar]. h.ocetu [Pb. Lln]. +fucitu [Ri].>(TEST)
  1. focetu
  2. foceto
    • Ar
  3. h.ocetu
    • Pb
    • Lln
  4. fucitu metafonía
    • Ri
Foz pequeña [Cb (= focete)], de mangu curtiu [Pb (/h.oce ‘foz más grande que’l h.ocetu’)]. Foz pa podar árboles, de mangu allargáu [Ar]. Foz de mangu llargu y corte fechu de la punta del gadañu (emplegada pa cortar narbasu) [Ri]. ///Llingua d’a- migu falsetu, corta más que’l focetu [LC]. Segote pequeñu y de mangu curtiu emplegáu p’arrincar [Lln]. //Criáu a h.ocetu ‘criáu (daquién) con procuru’ [Lln].
  1. 1. Foz pequeña [Cb (= focete)], de mangu curtiu [Pb (/<i class="della">h.oce</i> ‘foz más grande que’l <i class="della">h.ocetu’</i>)]. Foz pa podar árboles, de mangu allargáu [Ar]. Foz de mangu llargu y corte fechu de la punta del gadañu (emplegada pa cortar narbasu) [Ri]. ///<i class="della">Llingua d’a-</i><i class="della"> migu falsetu, corta más que’l focetu </i>[LC]. Segote pequeñu y de mangu curtiu emplegáu p’arrincar [Lln]. //<i class="della">Criáu</i> <i class="della">a</i> <i class="della">h.ocetu </i>‘criáu (daquién) con procuru’ [Lln].
espatuxu, vidayes, fuin, focetu, guírriu, fégado, cuayu o co- sadielles [CUEST(CYC)/293] Cfr. foceta.
foceyu, el*
📖: foceyu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.oceyu [Os].>(TEST)
  1. foceyu
  2. h.oceyu
    • Os
Focín pa podar los árboles [Os].
  1. 1. Focín pa podar los árboles [Os].
D’una creación analóxica masculina sol continuador del llat. FALCICULA ‘foz pequeña’ con resultaos románicos (EM s. v. falx; REW s. v. falcīcula) yá hispánicos aunque la espresión ast., como otres, esixe partir d’un étimu con Ĭ tónica curtia como propón García de Diego (DEEH s. v. falcĭcŭla). Lo mesmo pí- denlo los nomes de llugar femeninos de tipu La Foceya, La Foceicha (TA 631; TT 255).
focha, la
📖: focha
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<b class="della">focha,</b>(TEST)
  1. focha
    • Pr
  2. b class="della">focha,</b
la Fondigonada [Pr].
  1. 1. <b class="della">la </b>Fondigonada [Pr].
Cfr. foxa.
fochigos, los
📖: fochigos
🔤: , los
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

Cfr. <i class="della">gochigos.</i>(TEST)
  1. fochigos
  2. Cfr
  3. <i class="della">gochigos.</i
focicada, la
📖: focicada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<focicá [Ay. Ll]. focicaa [JH]. fucicá [Ri. Qu]. fucicada [Tb. Sm. Md. Pzu. Pr. Vd]. fudicada [An].>(TEST)
  1. focicada
    • Cg
    • Oc
  2. focicá
    • Ay
    • Ll
  3. focicaa
    • JH
  4. fucicá
    • Ri
    • Qu
  5. fucicada
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • Pzu
    • Pr
    • Vd
  6. fudicada
    • An
Golpe col focicu [Cg. Ay. Ll. Sm. Md. Pzu. PSil. Pr. Vd. Oc. Tox. /Eo/. JH]. Golpe dau o recibíu nel focicu [Tb. Md]: El gochu díu una bona fucicada na cubil [Tb]. 2. Cayida [Qu] de focicu [Tb. An]: La nena deuse una fudicada [An]. Cayida fuerte [Ri]. 3. Contestación brusca [Tb. Pr]: Con esa fucicada que díu al nenu nun va venir beisala [Tb]. Desaire con malos modos [Ll]. Mala contestación [Ri. Tb]. //Dar la focicada ‘trabayar de duro al en- tamar y tener que dexar esi ritmu por fallar les fuerces’ [Tox]. ¿Veis como bufa y cuerre espolvoriadu/que á cuantos topa d’una focicada/diablu más ios arrinca les entrañes/que si comiera un cestu de castañes? [Judit 191]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Golpe col focicu [Cg. Ay. Ll. Sm. Md. Pzu. PSil. Pr. Vd. Oc. Tox. /Eo/. JH]. Golpe dau o recibíu nel focicu [Tb. Md]: <i class="della">El</i> <i class="della">gochu</i> <i class="della">díu</i> <i class="della">una</i> <i class="della">bona</i> <i class="della">fucicada</i> <i class="della">na</i> <i class="della">cubil</i> [Tb].
  3. 2. Cayida [Qu] de focicu [Tb. An]: <i class="della">La</i> <i class="della">nena</i> <i class="della">deuse</i> <i class="della">una</i> <i class="della">fudicada</i> [An]. Cayida fuerte [Ri].
  4. 3. Contestación brusca [Tb. Pr]: <i class="della">Con</i> <i class="della">esa</i> <i class="della">fucicada</i> <i class="della">que</i> <i class="della">díu</i> <i class="della">al</i> <i class="della">nenu</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">va</i> <i class="della">venir</i> <i class="della">beisala</i> [Tb]. Desaire con malos modos [Ll]. Mala contestación [Ri. Tb]. //<i class="della">Dar</i> <i class="della">la</i> <i class="della">focicada</i> ‘trabayar de duro al en- tamar y tener que dexar esi ritmu por fallar les fuerces’ [Tox]. <i class="della">¿Veis</i> <i class="della">como</i> <i class="della">bufa</i> <i class="della">y</i> <i class="della">cuerre</i> <i class="della">espolvoriadu</i>/<i class="della">que</i> <i class="della">á</i> <i class="della">cuantos</i> <i class="della">topa</i> <i class="della">d’una </i><i class="della">focicada</i>/<i class="della">diablu más ios arrinca les entrañes</i>/<i class="della">que si</i> <i class="della">comiera</i> <i class="della">un</i> <i class="della">cestu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">castañes?</i> [Judit 191]
Deverbal de focicar (cfr. afocicar) onde foi posible un traca- mundiu medieval de dentales sonores, fodicada, como tamién s’alvierte en fodicón (cfr. focicón), fodicu (cfr. focicu) como persabemos (GHLA §4.4.1.1.).
focicador, ora
📖: focicador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<fucicador [Md].>(TEST)
  1. focicador
    • Tb
  2. fucicador
    • Md
Que siempre ta focicando [Tb. Md]. Cfr. focicu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Que siempre ta focicando [Tb. Md]. Cfr. <i class="della">focicu</i>.
focicadoriu, el*
📖: focicadoriu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fucicadoriu [Md].>(TEST)
  1. focicadoriu
  2. fucicadoriu
    • Md
Sitiu onde los gochos fociquen siempre [Md (= fuzadeiru = fouzadeiru = fuzadoriu)].
  1. 1. Sitiu onde los gochos fociquen siempre [Md (= fuzadeiru = fouzadeiru = fuzadoriu)].
Cfr. focicu.
focicar
📖: focicar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. focicar
Cfr. afocicar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">afocicar</i>.
focicazu, el
📖: focicazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fucicazu [y Tb]. +fociquezu [Ay].>(TEST)
  1. focicazu
    • Ca
    • Tb
  2. fucicazu
    • y Tb
  3. fociquezu metafonía
    • Ay
Focicada [Ac. Ca. Ay. Tb. Tor]. Golpe que da un gochu col fo- cicu [Ca]. 2. Mala contestación, respuesta con enfadu [Tb]: Recibíu un bon fucicazu pa que nun vuelva pur outra [Tb]. Cfr. focicu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Focicada [Ac. Ca. Ay. Tb. Tor]. Golpe que da un gochu col fo- cicu [Ca].
  3. 2. Mala contestación, respuesta con enfadu [Tb]: <i class="della">Recibíu</i> <i class="della">un</i> <i class="della">bon</i> <i class="della">fucicazu</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">que</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">vuelva</i> <i class="della">pur</i> <i class="della">outra</i> [Tb]. Cfr. <i class="della">focicu</i>.
focicón, ona
📖: focicón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<afocicón [Cp]. fucicón [y Tb. Sm. Md. As. y Cd. Pr. Cv]. h.ocicón [Lln. Pa]. focicón/ona/ono [Llg]. fucicón/ona/ono [Ri]. /////fudicón [An. Oc].>(TEST)
  1. focicón
    • Ay
    • Tb
    • Cg
    • Ll
    • Cd
  2. afocicón
    • Cp
  3. fucicón
    • y Tb
    • Sm
    • Md
    • As
    • y Cd
    • Pr
    • Cv
  4. h.ocicón
    • Lln
    • Pa
  5. focicón/ona/ono
    • Llg
  6. fucicón/ona/ono
    • Ri
  7. fudicón dudoso (certainty = baxa)
    • An
    • Oc
De gran focicu [Pa. Ay. Tb. Md. PSil. Tox]. De llabios abultaos [As]. 2. Enfadáu [Tb. An. Tox (= foscu)]: Veo al vecín algo fu- dicón [An]. Mal encaráu, que contesta siempre de mala ma- nera [Pa]. Que s’enfada con facilidá [Lln. Cb. Cg. Cp. Ac. Llg. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. Md. PSil. Cd. Pr. Cv. Oc]: Nin, nun pueis ser tan fucicón [Tb]. De rostru torvu, de mal semblante (una
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. De gran focicu [Pa. Ay. Tb. Md. PSil. Tox]. De llabios abultaos [As].
  3. 2. Enfadáu [Tb. An. Tox (= foscu)]: <i class="della">Veo</i> <i class="della">al</i> <i class="della">vecín</i> <i class="della">algo</i> <i class="della">fu-</i><i class="della"> dicón </i>[An]. Mal encaráu, que contesta siempre de mala ma- nera [Pa]. Que s’enfada con facilidá [Lln. Cb. Cg. Cp. Ac. Llg. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. Md. PSil. Cd. Pr. Cv. Oc]: <i class="della">Nin,</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">pueis ser</i> <i class="della">tan</i> <i class="della">fucicón</i> [Tb]. De rostru torvu, de mal semblante (una
persona) [JH]. Que pon mal semblante [Lln. Cb. /Eo/]. Que nun-y presta tener tratu cola xente [Ri]. 3. Que porfía muncho [Tb]: Ser ya fucicón comu él solu [Tb]. 4. Rensiosu, que per- manez enfadáu llargu tiempu [Llu]. 5. Que marica [Lln]. //-ones ‘nomatu de los de Cuerries en Piloña’ [LBlanco]. llámenme la focicona porque yos golví la ‘spalda [-1868] [Llovera/15] si mal non_me engaño saquélo pe la pinta que ye del foci- cón 1885-1899 [SEulalia/103] al babayu que aquí entrara focicón o fachendosu 1926 [Ro- quePérez/30] Cfr. focicu & focicada.
  1. persona) [JH]. Que pon mal semblante [Lln. Cb. /Eo/]. Que nun-y presta tener tratu cola xente [Ri]. 3. Que porfía muncho [Tb]: Ser ya fucicón comu él solu [Tb]. 4. Rensiosu, que per- manez enfadáu llargu tiempu [Llu]. 5. Que marica [Lln].
  2. Lln
  3. //-ones ‘nomatu de los de Cuerries en Piloña’ [LBlanco]. llámenme la focicona porque yos golví la ‘spalda [-1868]
  4. Llovera/15
  5. si mal non_me engaño saquélo pe la pinta que ye del foci- cón 1885
  6. 1899 SEulalia/103
  7. al babayu que aquí entrara focicón o fachendosu
  8. 1926 Ro- quePérez/30
  9. Cfr. focicu & focicada.
focicu, el
📖: focicu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fucicu [Bi. Llg. y Ay. Ri. Qu. y Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. As. Cd. Pr. Sl. y Oc. Arm. Vg. Mar]. focico [VCid. /Eo. Mánt/]. fu- cico [Tor. Llomb]. h.ocicu [Lln. Pa. Rs].///<ident class="della" level="1"></ident>//fudicu [Cn (Oc). An].>(TEST)
  1. focicu
    • Cg
    • Cp
    • Sb
    • Ca
    • Ay
    • Ll
    • Tb
    • Vd
    • Cn
    • Oc
    • Sr
  2. fucicu
    • Bi
    • Llg
    • y Ay
    • Ri
    • Qu
    • y Tb
    • Sm
    • Md
    • Bab
    • Pzu
    • As
    • Cd
    • Pr
    • Sl
    • y Oc
    • Arm
    • Vg
    • Mar
  3. focico
    • VCid
    • /Eo
    • Mánt/
  4. fu- cico
    • Tor
    • Llomb
  5. h.ocicu
    • Lln
    • Pa
    • Rs
  6. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  7. fudicu eonaviego
    • Cn (Oc)
    • An
Cast. hocico [Lln. Villah. Rs. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Bi. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Ar. Qu. Tb. Md. Pzu. As. Bab. Pr. Sl. Vd. Tox. Cn (Oc). Oc. /Eo. Mánt/. JH. DA. Vg. Tor. Llomb. Mar] de los animales [Ca. Ri. Sm. PSil. Cd. Arm]. Hocico del gochu [Ay. PSil. An. R] acabante matar que s’echa a los perros [VCid]. 2. Llabiu [As]. Morros, boca de les persones cuando tienen los llabios mui abultaos [Sm]. Boca de les persones (desp.) [Tb. Sm]: Tien puercu’l focicu [Tb]. Boca humana de gran tamañu [Md]. Barbiella, cazu [Cd]. Persona de llabios mui sacaos [Ri]. //Poner focicu ‘poner mala cara, amosar desagráu’ [Cb. Ac. Sr. Ll. Tb]. ‘poner xestu’ [JH]. ‘enfadase’ [Llg]. ‘facer un xestu qu’amuesa enfadu, disgustu’ [Ri]. //Poner mal fucicu ‘amosar desacuerdu colo que se diz’ [Ll]. //Tar con fucicu ‘tar enfadáu’ [Md]. //Tar con tantu focicu ‘tar con tanta cara’ [JH]. //Tar de fucicos ‘tar enfadáu’ [Tb. Sm. An (tar de fudicos)]. //Tener fo- cicu ‘tar enfadáu’ [Sr]. //Torcer el h.ocicu ‘nun dar la cara’ [Pa].///Cama de pluma quita al focicu la arruga [Fabriciano]. El que de probe pasa a ricu, non hai quien-y mire nel focicu
[LC]. El qu’escupe p’arriba ca-y en focicu [LGarcía]. Facéi burlla del borricu, col rau te dará en focicu [LC]. La gallina pon pol picu y la vaca pol focicu [LC]. La muyer y la sardina, de focicu na ceniza [LC]. ///Dixu-i la piedra al zapicu tienes bien anchu el focicu /Refraneru [F. Coronas/169]. ///Nun se feixu el duzore pal fucicu del rinchadore /Refraneru [F. Coro- nas/177]. papada focico oreyes y el tripu rabicular -/Marirreguera (Viejo) s. XVII [D. Políticu/314]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">hocico</i> [Lln. Villah. Rs. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Bi. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Ar. Qu. Tb. Md. Pzu. As. Bab. Pr. Sl. Vd. Tox. Cn (Oc). Oc. /Eo. Mánt/. JH. DA. Vg. Tor. Llomb. Mar] de los animales [Ca. Ri. Sm. PSil. Cd. Arm]. <i class="della">Hocico</i> del gochu [Ay. PSil. An. R] acabante matar que s’echa a los perros [VCid].
  3. 2. Llabiu [As]. Morros, boca de les persones cuando tienen los llabios mui abultaos [Sm]. Boca de les persones (desp.) [Tb. Sm]: <i class="della">Tien</i> <i class="della">puercu’l</i> <i class="della">focicu</i> [Tb]. Boca humana de gran tamañu [Md]. Barbiella, cazu [Cd]. Persona de llabios mui sacaos [Ri]. //<i class="della">Poner</i> <i class="della">focicu</i> ‘poner mala cara, amosar desagráu’ [Cb. Ac. Sr. Ll. Tb]. ‘poner xestu’ [JH]. ‘enfadase’ [Llg]. ‘facer un xestu qu’amuesa enfadu, disgustu’ [Ri]. //<i class="della">Poner</i> <i class="della">mal</i> <i class="della">fucicu</i> ‘amosar desacuerdu colo que se diz’ [Ll]. //<i class="della">Tar con fucicu </i>‘tar enfadáu’ [Md]. //<i class="della">Tar</i> <i class="della">con</i> <i class="della">tantu</i> <i class="della">focicu</i> ‘tar con tanta cara’ [JH]. //<i class="della">Tar</i> <i class="della">de </i><i class="della">fucicos</i> ‘tar enfadáu’ [Tb. Sm. An (<i class="della">tar de fudicos</i>)]. //<i class="della">Tener fo-</i> <i class="della">cicu</i> ‘tar enfadáu’ [Sr]. //<i class="della">Torcer</i> <i class="della">el</i> <i class="della">h.ocicu</i> ‘nun dar la cara’ [Pa].///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Cama</i> <i class="della">de</i> <i class="della">pluma</i> <i class="della">quita</i> <i class="della">al</i> <i class="della">focicu</i> <i class="della">la</i> <i class="della">arruga</i> [Fabriciano]. <i class="della">El</i> <i class="della">que</i> <i class="della">de</i> <i class="della">probe</i> <i class="della">pasa</i> <i class="della">a</i> <i class="della">ricu,</i> <i class="della">non</i> <i class="della">hai</i> <i class="della">quien-y</i> <i class="della">mire</i> <i class="della">nel</i> <i class="della">focicu</i> <br class="della">[LC]. <i class="della">El qu’escupe p’arriba ca-y en focicu </i>[LGarcía]. <i class="della">Facéi burlla</i> <i class="della">del</i> <i class="della">borricu,</i> <i class="della">col</i> <i class="della">rau</i> <i class="della">te</i> <i class="della">dará</i> <i class="della">en</i> <i class="della">focicu</i> [LC]. <i class="della">La</i> <i class="della">gallina pon</i> <i class="della">pol</i> <i class="della">picu</i> <i class="della">y</i> <i class="della">la</i> <i class="della">vaca</i> <i class="della">pol</i> <i class="della">focicu</i> [LC]. <i class="della">La</i> <i class="della">muyer</i> <i class="della">y</i> <i class="della">la</i> <i class="della">sardina, de focicu na ceniza </i>[LC]. ///<i class="della">Dixu-i la piedra al zapicu tienes bien anchu el </i><i class="della">focicu</i> /Refraneru [F. Coronas/169]. ///<i class="della">Nun se feixu</i> <i class="della">el</i> <i class="della">duzore</i> <i class="della">pal</i> <i class="della">fucicu</i> <i class="della">del</i> <i class="della">rinchadore</i> /Refraneru [F. Coro- nas/177]. <i class="della">papada </i><i class="della">focico</i><i class="della"> oreyes y el tripu rabicular </i>-/Marirreguera (Viejo) s. XVII [D. Políticu/314]
Cara [Lln] d’enfadu [Lln. Ac. Sr. Tb]. //-os ‘cast. hocicos’ [V1830]. //Andar de focicu ‘tar enfadáu’ [Ac (de focicos)]. //Anda-y a ún col focicu ‘golpear a ún’ [LC]. //Dar con el.lo nel fucicu ‘dicir les coses con toa claridá, dar en cara’ [Ri (= pasar pel fucicu)]. //Caer de focicu ‘cayer boca abaxo’ [Bi. Sd. Qu]. //Caer de fucicos ‘cayer hacia alantre’ [Ll. Md]. //Dar de fuci- cos ‘cayer boca abaxo’ [Sm]. ‘topase con dalgo de frente o cola cara’ [Md]. //Dar de h.ocicos ‘tropezar y cayer’ [Pa]. //Dar nel fucicu ‘poner a les clares ante lo irrefutable de los argumentos o fechos’ [Ll]. //De fucicu ‘de frente’ [Tb (= de fucicos)]. //de focicu perru ‘(tipu) de mazana’ [Xx]. //Escupir en h.ocicu ‘dicir la verdá cara a cara’ [Pa]. //Meter el fucicu ‘entrometese’ [Tb. Md]. //Meter el fucicu en todo ‘querer averigualo too’ [Sm]. //Meter el fucicu onde naide lu l.lama ‘maricar’ [Ri]. unu tuerce el focicu par un llado CE: llau/Marirreguera (Viejo) s. XVII [HyLL/206] Per encima del focicu [Coronación Carlos IV 175] Rellambinse los focicos [Coronación Carlos IV 180] Y saluda los focicos [La Paliza 252] esto mismo echoylo en los focicos una porcona de Galicia 1792 [QUIXOTE/170] si vusté viera el focicu que tenin los mozos de Trigueros 1792 [QUIXOTE/272] habia de poner un focicu de los diablos 1792 [QUI- XOTE/312] vusté en el potru algunas veces venía dando de focicos 1792 [QUIXOTE-II/12] turció el focicu al oílu 1792 [QUIXOTE-II/37] tiróme el candil a los focicos llenóme de sain toda la cara 1792 [QUIXOTE-II/327] torna illi a entrugame espurriendo ell so focicu 1843 [Chin- ticu/12] sin quitar güeyu de_una portiella per_la que asomaba el jocicu de_les xates 1890 [G. RUBIN/21] mande_Xuan_mande_Pedro la cevera metereis sin pagalla pe ‘l focicu [CUESTA(NB)/96] anque i-pongan focicu y cara séria pa seguir col sermón de xustiferia 1904 [TORNIE(NB)/171]
  1. Cara [Lln] d’enfadu [Lln. Ac. Sr. Tb]. //-os ‘cast. hocicos’ [V1830]. //Andar de focicu ‘tar enfadáu’ [Ac (de focicos)].
  2. Ac (de focicos)
  3. //Anda-y a ún col focicu ‘golpear a ún’ [LC]. //Dar con el.lo nel fucicu ‘dicir les coses con toa claridá, dar en cara’ [Ri (= pasar pel fucicu)]. //Caer de focicu ‘cayer boca abaxo’ [Bi. Sd. Qu].
  4. Bi. Sd. Qu
  5. //Caer de fucicos ‘cayer hacia alantre’ [Ll. Md]. //Dar de fuci- cos ‘cayer boca abaxo’ [Sm]. ‘topase con dalgo de frente o cola cara’ [Md]. //Dar de h.ocicos ‘tropezar y cayer’ [Pa]. //Dar nel fucicu ‘poner a les clares ante lo irrefutable de los argumentos o fechos’ [Ll]. //De fucicu ‘de frente’ [Tb (= de fucicos)]. //de focicu perru ‘(tipu) de mazana’ [Xx]. //Escupir en h.ocicu ‘dicir la verdá cara a cara’ [Pa]. //Meter el fucicu ‘entrometese’ [Tb. Md]. //Meter el fucicu en todo ‘querer averigualo too’ [Sm]. //Meter el fucicu onde naide lu l.lama ‘maricar’ [Ri].
  6. Ri
  7. unu tuerce el focicu par un llado CE: llau/Marirreguera (Viejo) s. XVII
  8. HyLL/206
  9. Per encima del focicu
  10. Coronación Carlos IV 175
  11. Rellambinse los focicos
  12. Coronación Carlos IV 180
  13. Y saluda los focicos
  14. La Paliza 252
  15. esto mismo echoylo en los focicos una porcona de Galicia
  16. 1792 QUIXOTE/170
  17. si vusté viera el focicu que tenin los mozos de Trigueros
  18. 1792 QUIXOTE/272
  19. habia de poner un focicu de los diablos
  20. 1792 QUI- XOTE/312
  21. vusté en el potru algunas veces venía dando de focicos
  22. 1792 QUIXOTE-II/12
  23. turció el focicu al oílu
  24. 1792 QUIXOTE-II/37
  25. tiróme el candil a los focicos llenóme de sain toda la cara
  26. 1792 QUIXOTE-II/327
  27. torna illi a entrugame espurriendo ell so focicu
  28. 1843 Chin- ticu/12
  29. sin quitar güeyu de_una portiella per_la que asomaba el jocicu de_les xates
  30. 1890 G. RUBIN/21
  31. mande_Xuan_mande_Pedro la cevera metereis sin pagalla pe ‘l focicu
  32. CUESTA(NB)/96
  33. anque i-pongan focicu y cara séria pa seguir col sermón de xustiferia
  34. 1904 TORNIE(NB)/171
Del llat. faux, -cis ‘garganta, entrada del tubu dixestivu’, ‘gar- ganta d’un monte’, ‘entrada d’una cueva’ (EM) pudo facese un diminutivu analóxicu masculín *FAUCĪCCUS responsable del ast. focicu y, con tracamundiu de sonores dentales na dómina me- dieval, ast. fodicu (GHLA §4.4.1.1). Sobro ast. focicu féxose foci- cón (cfr.), focicazu (cfr.), focicudu (cfr.), focicadoriu (cfr.), focicador (cfr.). Tamién s’iguaron los verbos afocicar (cfr.), des- focicar (cfr.), esfocicar (cfr.), cola so variante esfociquear, enfo- cicar (cfr.), desenfocicar (cfr.). Un diminutivu en -inus sedría *FAUCĪNUS d’u siguió ast. focín 2 (cfr.); a la so vera lo que, de mano, podría ser una variante focil (cfr.). Un femenín analóxicu de focín 2 sedría ast. focina (cfr.) anque tamién podría entendese como dim. del fem. ast. foz (cfr.); dende focín 2 siguió focinón (cfr.), focinazu (cfr.); dende focinafociquina (cfr.). De dam- bos féxose’l verbu focinar (cfr.) col so deverbal focinada (cfr.).
focicudu, a, o
📖: focicudu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<fucicudu [Pr]. focicú [Ay].>(TEST)
  1. focicudu
    • Tb
    • Cd
  2. fucicudu
    • Pr
  3. focicú
    • Ay
Cast. hocicudo [Ay. JH]. De focicu allargáu [Tb. Cd. Pr]. 2. Enfadáu, desabríu [Tb. Tox. /Eo/]. De mal caráuter [Pr]. Cfr. focicu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">hocicudo </i>[Ay. JH]. De focicu allargáu [Tb. Cd. Pr].
  3. 2. Enfadáu, desabríu [Tb. Tox. /Eo/]. De mal caráuter [Pr]. Cfr. <i class="della">focicu</i>.
fociellu, el*
📖: fociellu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fouciel.lu [Pzu].>(TEST)
  1. fociellu
  2. fouciel.lu
    • Pzu
Foz pequeña [Pzu].
  1. 1. Foz pequeña [Pzu].
D’una posible creación analóxica, masculina y diminutiva del ast. *fociella o bien dende’l fem. llat. falx, -cis ‘foz’ (EM) qui- ciabes pente medies d’un diminutivu en -ělla, *falcělla → *FALCĔLLU, sinónimu del documentáu falcicula (EM s. v. falx).
focil, el
📖: focil
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fucil [Bab].>(TEST)
  1. focil
  2. fucil
    • Bab
Foz pa cortar lleña [Ar]. 2. Palu del que se cuelguen les pre- gancies o calamiyeres[Bab].
  1. 1. Foz pa cortar lleña [Ar].
  2. 2. Palu del que se cuelguen les pre- gancies o calamiyeres[Bab].
quatuor fociles tres açadas vnum açadon tres concos de ere tres menssas 1189(or.) [ACL/11] vna sierra e vna açuela e vn machado e vn foçil 1316(or.) [ACL-IX/238] Podría tratase d’una variante del ast. focín 1 (
  1. quatuor fociles tres açadas vnum açadon tres concos de ere tres menssas
  2. 1189(or.) ACL/11
  3. vna sierra e vna açuela e vn machado e vn foçil
  4. 1316(or.) ACL-IX/238
  5. Podría tratase d’una variante del ast. focín 1 (
cfr.) persabiendo que ye frecuente un tracamundiu ente los suf. -ín, -il como per- vemos en pallabres como xabaril - xabalín, esguil - esguín, etc. (PE1: 91). De nun ser asina trataríase d’un continuador de *FOCĪLIS, con dellos siguidores románicos (REW), o de *FALCĪLIS.
focín, el 1
📖: focín
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<faucín [Vg]. foucín [Tb. Sm. Md. Bab. PSil. Cn (F). An. Gr. y Cd. Sl. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Mar]. foicín [y Qu]. fucín [y Cd. Pr].>(TEST)
  1. focín
    • Qu
  2. faucín
    • Vg
  3. foucín
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • Bab
    • PSil
    • Cn (F)
    • An
    • Gr
    • y Cd
    • Sl
    • Cv
    • Vd
    • Tox
    • Oc
    • /Eo
    • Mánt/
    • Mar
  4. foicín
    • y Qu
  5. fucín
    • y Cd
    • Pr
Foz [An /Mánt/]: Cul foucín siégase’l trigu [An]. Foz de mano [Qu].
  1. 1. Foz [An /Mánt/]: <i class="della">Cul</i> <i class="della">foucín</i> <i class="della">siégase’l</i> <i class="della">trigu</i> [An]. Foz de mano [Qu].
Foz pequeña, de mangu curtiu, col que se siega la pa- ción semao en tierres o bien otres plantes [Cn (F). Cd]. Cast. hocino [Vg]. Focina [Pr]. Foz de corte ensin dientes [Bab. /Eo/], pequeña, usada pa cortar yerba o la otoñada [Tor]. Foz pequeña [Vd] de fábrica col filu llisu y con borde na cueta [Sl]. Foz emplegada con una sola mano [Tb]. Foz mangada nun palu llargu, usada pa cortar monte [Vd]. Foz de mangu llargu [PSil]. Foz de tamañu ente la foucina y la fouz [Tox]. Foz un pocu mayor que la foucina y col filu siguíu [Oc]. Foz pequeña [Mar] y de mangu curtiu [Gr]. Foz de filu dentáu [Cv]. Foz de filu cortante [La Reigada, Pv, Paredes (Cv)] y llisu [Sm]. Foz como la usada en Castiya [Md]. Cierta foz de fabricación ca- sera que suel facese clavando la punta d’un gadañu a un mangu iguáu al efeutu [Md]. ///El que tien miedu al paxarín nu en- seña el focín Refraneru [F. Coronas/172]. D’un diminutivu del fem. llat. falx, -cis ‘foz’, ensin dulda Dende ast. focín 1 asina como del dim. focina (cfr.), fexéronse dellos términos rellacionaos como los verbales focinar (cfr.) y esfocinar 1 (cfr.).
  1. *FALCĪNA > ast. foucina > focina (cfr.). Analóxicamente en- tiéndese *FALCĪNUS > ast. focín 1 [DEEH s. v. falcinus (sic)].
  2. DEEH s. v. falcinus (sic)
focín, el 2
📖: focín
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<fucinu [SCiprián].>(TEST)
  1. focín
  2. fucinu
    • SCiprián
Morru [SCiprián]. Focicu [/Eo/ {frente a foucín ‘especie de foz ensin dientes’}].
  1. 1. Morru [SCiprián]. Focicu [/Eo/ {frente a <i class="della">foucín </i>‘especie de foz ensin dientes’}].
Cfr. focicu. De focín 2 y de focina féxose’l verbu esfocinar 2 (cfr.).
focina, la
📖: focina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<foucina [Sm. Tb, Sm, Cn (Oc). PSil. Cn (M). An. y Cd. Ce. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox]. fucina [y Cd]. //foucía [/Eo/].>(TEST)
  1. focina
    • Ca
    • Cd
    • Cn
  2. foucina
    • Sm
    • Tb, Sm, Cn (Oc)
    • PSil
    • Cn (M)
    • An
    • y Cd
    • Ce
    • Pr
    • Sl
    • Cv
    • Vd
    • Tox
  3. fucina
    • y Cd
  4. foucía eonaviego
    • /Eo/
Dim. de foz. 2. Foz pa segar el trigu [An]. Foz de pequeñes di- mensiones [Ca. Tox. /Eo/]: Vo llevar la focina pa rozar el güertu [Ca]. Foz de mangu llargu y pa segar rozu, bardiales, vallaos y partes altes [Cd (= fouz)]. Foz pequeña y de mangu curtiu y remanable [Pr]. Foz pequeña fecha pol ferreru, ensin borde na cueta [Sl]. Foucín de mangu más llargu [Ce]. Foz o cuchiellu corvu con mangu pa segar [Vd]. Foz de filu dentáu [PSil], mayor que’l foucín (emplegada pa segar trigu) [Sm]. Foz pequeña pa la yerba col corte dentáu [Cn (= fouz]. Foz de filu dentáu [La Reigada (Cv).Tb, Sm, Cn (Oc)]. Foz de filu cortante [Cv]. Foz grande pa cortar toxu [Paredes (Cv)]. Fe- rramienta asemeyada a la fouz pero más llixera y remanable con una mano sola [Cv]. ///En abril espigas mil, en mayo todo espigado, y por Santa Isabel foucinas a él [LC].
  1. 1. Dim. de <i class="della">foz</i>.
  2. 2. Foz pa segar el trigu [An]. Foz de pequeñes di- mensiones [Ca. Tox. /Eo/]: <i class="della">Vo</i> <i class="della">llevar</i> <i class="della">la</i> <i class="della">focina</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">rozar</i> <i class="della">el </i><i class="della">güertu </i>[Ca]. Foz de mangu llargu y pa segar rozu, bardiales, vallaos y partes altes [Cd (= fouz)]. Foz pequeña y de mangu curtiu y remanable [Pr]. Foz pequeña fecha pol ferreru, ensin borde na cueta [Sl]. <i class="della">Foucín</i> de mangu más llargu [Ce]. Foz o cuchiellu corvu con mangu pa segar [Vd]. Foz de filu dentáu [PSil], mayor que’l <i class="della">foucín </i>(emplegada pa segar trigu) [Sm]. Foz pequeña pa la yerba col corte dentáu [Cn (= fouz]. Foz de filu dentáu [La Reigada (Cv).Tb, Sm, Cn (Oc)]. Foz de filu cortante [Cv]. Foz grande pa cortar toxu [Paredes (Cv)]. Fe- rramienta asemeyada a la <i class="della">fouz </i>pero más llixera y remanable con una mano sola [Cv]. ///<i class="della">En</i> <i class="della">abril</i> <i class="della">espigas</i> <i class="della">mil,</i> <i class="della">en</i> <i class="della">mayo</i> <i class="della">todo </i><i class="della">espigado,</i> <i class="della">y</i> <i class="della">por</i> <i class="della">Santa</i> <i class="della">Isabel</i> <i class="della">foucinas</i> <i class="della">a</i> <i class="della">él</i> [LC].
et VI exatas et I exola et I cadnato et (I) asa de puçal et I conga de allaton et I serra et Ias tonsorias, I manto et I manta et I linia I kapello inuestito in panno tiraz I corio de boue et alio de cauallo et (III) tordegas et III soueilos et VI kapestros VI vatannas por pergaminar et I pergaminata I folle cabru(no) et I allifafe cordeiro et filato pro I lenzo et I cargatura de sal et I cultello de mesa et IIII faucinas de messe segar et I silo pleno de ceuata panne et uino sine numero et I carral de zeto et un(a)sequr et II escorçus (...) et alias causas multas que non tenuimus s. XI 2ª m.(or.) [DS/85]
  1. et VI exatas et I exola et I cadnato et (I) asa de puçal et I conga de allaton et I serra et Ias tonsorias, I manto et I manta et I linia I kapello inuestito in panno tiraz I corio de boue et alio de cauallo et (III) tordegas et III soueilos et VI kapestros VI vatannas por pergaminar et I pergaminata I folle cabru(no) et I allifafe cordeiro et filato pro I lenzo et I cargatura de sal et I cultello de mesa et IIII faucinas de messe segar et I silo pleno de ceuata panne et uino sine numero et I carral de zeto et un(a)sequr et II escorçus (...) et alias causas multas que non tenuimus s. XI 2ª m.(or.)
  2. DS/85
Cfr. focín 1 & focicu.
focinada, la*
📖: focinada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<foucinada [Md. An].>(TEST)
  1. focinada
  2. foucinada
    • Md
    • An
Golpe col foucín [Md]. Golpe cola foz [An]: D’una foucinada curtóu los artos [An].
  1. 1. Golpe col <i class="della">foucín</i> [Md]. Golpe cola foz [An]: <i class="della">D’una</i> <i class="della">foucinada </i><i class="della">curtóu</i> <i class="della">los</i> <i class="della">artos</i> [An].
Deverbal del femenín del participiu débil del verbu focinar (cfr.). Deverbal de focinar (cfr.).
focinar*
📖: focinar*
🏗️: SI
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><foucinar [Pr]. fucinar [Md]. afoucinar [Md].>(TEST)
  1. focinar*
  2. ident class="della" level="1"></ident><foucinar
    • Pr
  3. fucinar
    • Md
  4. afoucinar
    • Md
Cortar cola foz o focín [Md]. Cortar col focín [Pr (= esfuci- nar)]. Cfr. focín 1 & focicu.
  1. Cortar cola foz o focín [Md]. Cortar col focín [Pr (= esfuci- nar)].
  2. Pr (= esfuci- nar)
  3. Cfr. focín 1 & focicu.
focinazu, el*
📖: focinazu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><foucinazu [An. Pr].>(TEST)
  1. focinazu
  2. ident class="della" level="1"></ident><foucinazu
    • An
    • Pr
Golpe col focín [Pr]. Corte cola foz [An]: Dime un foucinazu nel didu [An]. Aum. del ast. focín 1 (cfr.), focina (cfr.). Cfr. focicu.
  1. Golpe col focín [Pr]. Corte cola foz [An]: Dime un foucinazu nel didu [An].
  2. An
  3. Aum. del ast. focín 1 (cfr.), focina (cfr.). Cfr. focicu.
focinón, el*
📖: focinón
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><foucinón [An].>(TEST)
  1. focinón
  2. ident class="della" level="1"></ident><foucinón
    • An
Foz grande [An].
  1. 1. Foz grande [An].
Aum. de focín 1 (cfr.).
  1. Aum. de focín 1 (cfr.).
fociquera, la*
📖: fociquera
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<///<ident class="della" level="1"></ident>/fociqueras [Ar].>(TEST)
  1. fociquera
  2. <ident class="della" level="1"></ident>/fociqueras infl. cast.
    • Ar
Cara manchada [Ar (= faceeras)]. 2. Boquera, suciedá alredor de la boca [Ar (= faceeras)]. Creación sobre focicu (cfr.) asemeyada a la que vemos en bo- quera (cfr.).
  1. Cara manchada [Ar (= faceeras)]. 2. Boquera, suciedá alredor de la boca [Ar (= faceeras)].
  2. Ar (= faceeras)
  3. Creación sobre focicu (cfr.) asemeyada a la que vemos en bo- quera (cfr.).
fociquina, la
📖: fociquina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Cara (afectuosamente aplícase a la del neñu) [Cd]. <ident class="della" level="1"></ident>Dim. de <i class="della">focicu</i>(TEST)
  1. fociquina
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cara (afectuosamente aplícase a la del neñu)
    • Cd
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Dim
  4. de <i class="della">focicu</i
(cfr.) fociquín pero agora con aplicación afeutiva y femenina a la cara.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) <i class="della">→</i> <i class="della">fociquín</i> pero agora con aplicación afeutiva y femenina a la cara.
foco, el
📖: foco
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. foco
Cfr. foque.
  1. Cfr. foque.
focu, el
📖: focu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><+fucu [Mi. Ay].>(TEST)
  1. focu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+fucu
    • Mi
    • Ay
Llinterna, puntu de lluz [Mi. Ay. Tb]. foque (cfr.).
  1. Llinterna, puntu de lluz [Mi. Ay. Tb].
  2. Mi. Ay. Tb
  3. foque (cfr.).
Del llat. FOCUS, -I ‘fueu’, per vía culta. L’ast. almite la variante
foder*
📖: foder*
🏗️: SI
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><fuder [Oc].>(TEST)
  1. foder*
  2. ident class="della" level="1"></ident><fuder
    • Oc
Cast. copular [Oc (= chapar)].
  1. 1. Cast. copular [Oc (= chapar)].
e esta muler que assi es fodida uengasse carpiendo o ras- cando al primero poblado que falare [FA (FFLL)] quien dixier yo te fodi la mugier e yo te pus las cuernas [FL (FFLL)] ese la fodio a forcia quier con toca quier en cabelos peche elas feridas como manda el libro e ela desuilgadura [FZ (FFLL)]
  1. e esta muler que assi es fodida uengasse carpiendo o ras- cando al primero poblado que falare
  2. FA (FFLL)
  3. quien dixier yo te fodi la mugier e yo te pus las cuernas
  4. FL (FFLL)
  5. ese la fodio a forcia quier con toca quier en cabelos peche elas feridas como manda el libro e ela desuilgadura
  6. FZ (FFLL)
Del llat. FUTUERE ‘foder’ (EM; DCECH s. v. joder), con dalguna presencia lliteraria medieval (Montero 1991: 121 & 155), anque pudo dase l’influxu del verbu fodere ‘cavar’, ‘facer un furacu’ (EM), que diba empobináu fónicamente a un mesmu re- sultáu y que tamién cuenta con continuadores románicos (REW). El participiu del verbu foder (en -UTUM, -ITUM) apaez n’amestanza cola secuencia en culu como yá alvertimos abe- nayá (cfr. fuenculu).
fofu, a, o
📖: fofu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+fufu [y Ay].>(TEST)
  1. fofu
    • Ay
  2. fufu metafonía
    • y Ay
Güecu [Ay]. Ensin consistencia [Ac], floxo (la madera, la carne, la xente) [R].
  1. 1. Güecu [Ay]. Ensin consistencia [Ac], floxo (la madera, la carne, la xente) [R].
2. Blandengue, a medies de podrecer (un frutu) [Ay]. 3. Podre [Bard]: Esa pera ya está fofa [Bard (= manida)]. 4. Ensin puxu pa facer una obra, un trabayu [Ay]. //Píu fufu ‘fungu que suelta polvu al pisalu’ [Ay]. “Voz de creación expresiva, d’una raíz paralela a la de bofe, bufar y bufado” (DCECH s. v. fofo).
foga, la
📖: foga
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Llapada, llama de fueu [Vd]. Términu qu’ha rellacionase col llat. FOCUS, -I ‘fueu’, ‘llar’ (EM) pero que nun se xustifica como creación analóxica dende l’ast. <i class="della">fueu</i>(TEST)
  1. foga
  2. Llapada, llama de fueu
    • Vd
  3. Términu qu’ha rellacionase col llat
  4. FOCUS, -I ‘fueu’, ‘llar’ (EM) pero que nun se xustifica como creación analóxica dende l’ast
  5. <i class="della">fueu</i
(cfr.). Namái podría entendese, de ser voz del país (y nun ser galleguismu), como deverbal d’un supuestu *fogar ‘facer fueu’, verbu que pudo desaniciase al confluyir col concurrente (a)fogar, polo que foi sustituyíu pol llográu dende’l nome fogar *fogarar que conocemos pel deverbal fogarada (cfr.). Foi posible tamién una amestanza en fogarata (cfr.). Dende foga féxose, al empar, fogata (cfr.) → fogatera (cfr.) y *fo- garda fogardina (cfr.). Con una incrementacióin sufixal d’aniciu ultrapirenaicu algámase ast. fogaxe (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.). Namái podría entendese, de ser voz del país (y nun ser galleguismu), como deverbal d’un supuestu *<i class="della">fogar</i> ‘facer fueu’, verbu que pudo desaniciase al confluyir col concurrente <i class="della">(a)fogar</i>, polo que foi sustituyíu pol llográu dende’l nome <i class="della">fogar</i> <i class="della">→</i> <i class="della">*fogarar</i> que conocemos pel deverbal <i class="della">fogarada</i> (cfr.). Foi posible tamién una amestanza en <i class="della">fogarata </i>(cfr.). Dende <i class="della">foga</i> féxose, al empar, <i class="della">fogata</i> (cfr.) → <i class="della">fogatera</i> (cfr.) y *<i class="della">fo-</i> <i class="della">garda </i>→ <i class="della">fogardina </i>(cfr.). Con una incrementacióin sufixal d’aniciu ultrapirenaicu algámase ast. <i class="della">fogaxe</i> (cfr.).
fogacera, la
📖: fogacera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fugacera [Cv]. fuacera [Vd].>(TEST)
  1. fogacera
  2. fugacera
    • Cv
  3. fuacera
    • Vd
Viga de la panera enriba de la que s’asitien les fogaces [Vd] o bien otres coses [Cv]. Tabla suspendida del techu onde s’al- travesaben palos de dos en dos p’allugar de 10 a 14 fogaces [Tor].
  1. 1. Viga de la panera enriba de la que s’asitien les fogaces [Vd] o bien otres coses [Cv]. Tabla suspendida del techu onde s’al- travesaben palos de dos en dos p’allugar de 10 a 14 fogaces [Tor].
Cfr. fogaza.
fogar, el
📖: fogar
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">hogar </i>[JH. R]. 2. Foguera [Ca]: <i class="della">Ficiemos un fogar pa </i><i class="della">calentar</i>(TEST)
  1. fogar
    • Ca
  2. Cast
  3. <i class="della">hogar </i>
    • JH
    • R
  4. 2
  5. Foguera [Ca]: <i class="della">Ficiemos un fogar pa </i><i class="della">calentar</i
una teya [Ca].
  1. 1. <i class="della">una</i> <i class="della">teya</i> [Ca].
Ya afumen á lo loñe los fogares [Vida Aldea 271] La documentación medieval llatina rexistra un términu averáu: duas calderas vnos ferros una patella vnum bacinum vnum ar- cetrelium trasfogareum ferreum [1226-1229] (s. XV) [ACL/483].
  1. Ya afumen á lo loñe los fogares
  2. Vida Aldea 271
  3. La documentación medieval llatina rexistra un términu averáu: duas calderas vnos ferros una patella vnum bacinum vnum ar- cetrelium trasfogareum ferreum [1226-1229] (s. XV) [ACL/483].
  4. ACL/483
El términu fogar conséñase nel sieglu XVIII (Grangerías) y apaez na nuesa lliteratura: Del llat. (PETRA) FOCĀRIS ‘piedra del fueu’, que s’atiesta n’ Isi- doro de Sevilla (EM) y con dalguna presencia románica (REW) ya panhispánica (DEEH), con nidia nominalización (PE2). Una formación en -ĀCIA ye responsable del ast. fogaraza (cfr.); pa- ralela ye fogareda (cfr.) con un posible sufixu abondativu en -ĒTA. Un dim. de fogarfogarín (cfr.).
fogarada, la
📖: fogarada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fugarada [Md]. fogará [Ca].>(TEST)
  1. fogarada
    • Ay
  2. fugarada
    • Md
  3. fogará
    • Ca
Foguera, fueu de gran llapada [DA]. Munchu fueu [V1830]. Fueu que se fai nun sitiu [Md]. 2. Llapada [Ca. Ay]. 3. Sitiu onde se fai fueu [Md].
  1. 1. Foguera, fueu de gran llapada [DA]. Munchu fueu [V1830]. Fueu que se fai nun sitiu [Md].
  2. 2. Llapada [Ca. Ay].
  3. 3. Sitiu onde se fai fueu [Md].
Fogarades sos güeyos arroxaben [Judit 209] Llevántase en el llar la fogarada [Vida Aldea 269]
  1. Fogarades sos güeyos arroxaben
  2. Judit 209
  3. Llevántase en el llar la fogarada
  4. Vida Aldea 269
Cfr. foga.
fogaral, el
📖: fogaral
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. fogaral
    • Cg
“Fogaral” [JH]. Fueu, a mou de foguera, fechu nel llar [Cg].
  1. 1. “Fogaral” [JH]. Fueu, a mou de foguera, fechu nel llar [Cg].
Del llat. FOCULARE, -IS ‘calentador’ (ABF).
fogarata, la
📖: fogarata
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fugarata [Bab].>(TEST)
  1. fogarata
    • Pa
  2. fugarata
    • Bab
Foguera [Cb] pequeña [Pa].
  1. 1. Foguera [Cb] pequeña [Pa].
Foguera grande [PSil. Vg. Tor]. Fueu, foguera qu’arde muncho [Ar]. 2. Llapada [Bab]. 3. Fiesta nocherniega [Cp]. Cfr. foga.
fogaraza, la
📖: fogaraza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. fogaraza
    • Md
Fueu que se fai con lleña [JH]. Fogueru [Md].
  1. 1. Fueu que se fai con lleña [JH]. Fogueru [Md].
Cfr. fogar.
fogardina, la
📖: fogardina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. fogardina
Maleza de la panoya [Ac].
  1. 1. Maleza de la panoya [Ac].
Cfr. foga.
fogareda, la
📖: fogareda
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fugareda [Cv]. fogarea [Ay].>(TEST)
  1. fogareda
    • Tb
  2. fugareda
    • Cv
  3. fogarea
    • Ay
Foguera [Tb. Cv (= fugatera)]. 2. Llapada [Ay]. Cfr. fogar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Foguera [Tb. Cv (= fugatera)].
  3. 2. Llapada [Ay]. Cfr. <i class="della">fogar</i>.
fogarín, el
📖: fogarín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Llar pequeñu [Qu]: <i class="della">Pa</i>(TEST)
  1. fogarín
    • Qu
  2. Llar pequeñu [Qu]: <i class="della">Pa</i
esta parte taba’l fogarín [Qu].
  1. 1. <i class="della">esta</i> <i class="della">parte</i> <i class="della">taba’l</i> <i class="della">fogarín</i> [Qu].
Dim. de fogar.
fogatera, la*
📖: fogatera
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fugatera [Cv].>(TEST)
  1. fogatera
  2. fugatera
    • Cv
Foguera [Cv (= fugareda)].
  1. 1. Foguera [Cv (= fugareda)].
Cfr. foga.
fogaxe, el
📖: fogaxe
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fugaxe [Cv].>(TEST)
  1. fogaxe
  2. fugaxe
    • Cv
Cast. fogaje [JH]. Ardor, sofocación [Vd]. Sarpullíu, erupción pasaxera y bonaz na piel [Cv]. Cfr. foga.
fogaza, la
📖: fogaza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fugaza [Sm. Md. Bab. As. An. Vd. Oc. Llomb. Tor. Mar]. h.ogaza [Cl]. fuaza [Vd]. ///aguaza [Llomb].>(TEST)
  1. fogaza
    • Ay
    • Cd
    • Cn
  2. fugaza
    • Sm
    • Md
    • Bab
    • As
    • An
    • Vd
    • Oc
    • Llomb
    • Tor
    • Mar
  3. h.ogaza
    • Cl
  4. fuaza
    • Vd
  5. aguaza infl. cast.
    • Llomb
Pieza de pan de cuatro llibres [R]. Pan de forma circular [PSil]. Tipu de pieza de pan [Cl. Ay. Cd. Sm. Md. Bab. Pzu. As. Cn (MG). An. Tox. Oc. /Eo/. JH. Vg. Llomb. Tor. Mar]. Panchón de pan [/Mánt/]. Pan de maíz fecho con levadura o formientu [Vd]. 2. Foguera [Ac]. ///De fogaza del compadre, bon pedazo al afiyáu dizse del que ye perxenerosu coles coses de los demás pero non coles propies [LC].
  1. 1. Pieza de pan de cuatro llibres [R]. Pan de forma circular [PSil]. Tipu de pieza de pan [Cl. Ay. Cd. Sm. Md. Bab. Pzu. As. Cn (MG). An. Tox. Oc. /Eo/. JH. Vg. Llomb. Tor. Mar]. Panchón de pan [/Mánt/]. Pan de maíz fecho con levadura o formientu [Vd].
  2. 2. Foguera [Ac]. ///<i class="della">De fogaza del compadre, bon pedazo</i><i class="della"> al</i> <i class="della">afiyáu</i> dizse del que ye perxenerosu coles coses de los demás pero non coles propies [LC].
a) pro illa alia uinea de Enra almude ciuaria et focaza de pan 988(or.) [ACL/19] in aluaroc IIas focazas de pane et terraza de uino 1100(or.) [ACL/628] b) fogazas de pane 982 (s. XII) [ACL/292] unam fogacam et unam espaldam 1141(or.) [SV/320] Petrus Fogaza 1227(or.) [ACL/455] Petri Fogaza layci 1237(or.) [ACL/54] Pero Fogaça 1286 [AAA/44] Non hay quien abarate una fogaza [Fiestas Coronación 182] ñon hai quien abarate una fogaza [D] -/X.Xovellanos (Busto) 1790 [Elexía/151]
  1. a)
  2. pro illa alia uinea de Enra almude ciuaria et focaza de pan
  3. 988(or.) ACL/19
  4. in aluaroc IIas focazas de pane et terraza de uino
  5. 1100(or.) ACL/628
  6. b) fogazas de pane
  7. 982 (s. XII) ACL/292
  8. unam fogacam et unam espaldam
  9. 1141(or.) SV/320
  10. Petrus Fogaza 1227(or.) [ACL/455] Petri Fogaza layci 1237(or.) [ACL/54] Pero Fogaça
  11. 1286 AAA/44
  12. Non hay quien abarate una fogaza
  13. Fiestas Coronación 182
  14. ñon hai quien abarate una fogaza [D] -/X.Xovellanos (Busto)
  15. 1790 Elexía/151
Del llat. FOCĀCEA, -AE ‘fogaza’, orixinariamente axetivu deri- váu de focus ‘fueu’ (EM) con continuadores espardíos pela Ro- mania centro-occidental y per tola Península Ibérica (REW; DEEH; DCECH s. v. fuego). Por cuenta d’usos talos xustifícase la segunda de les aceiciones ‘foguera’ en rellación tamién con fueu. La documentación medieval fai ver l’usu de fogaza como nomatu (PE2: 221; PE4: 181). La variante fónica aguaza amuesa un influxu fónicu castellán, con perda de f- y llueu tra- camundiu de la vocal deuterotónica por asociación al ast. agua. Dende l’ast. fogaza féxose un ax. primitivu en -ARIA > -era, llueu nominalizáu n’ast. fogacera (cfr.).
fogón, el
📖: fogón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fugón [Sm. Mar].>(TEST)
  1. fogón
    • Cd
  2. fugón
    • Sm
    • Mar
Sitiu de la cocina (de lleña o de carbón) onde s’echa’l carbón pa cocinar [Cd]. Cast. fogón [Mar]. Sitiu onde se fai’l fueu na fragua [Sm].
  1. 1. Sitiu de la cocina (de lleña o de carbón) onde s’echa’l carbón pa cocinar [Cd]. Cast. <i class="della">fogón</i> [Mar]. Sitiu onde se fai’l fueu na fragua [Sm].
Vien a buscar el tiru del fogón pe la llapada [Glorias Ast 163b]
  1. Vien a buscar el tiru del fogón pe la llapada
  2. Glorias Ast 163b
Cfr. fueu. Sobro ast. fogón (cfr. fueu) féxose fogonazu (cfr.), fo- goneru (cfr.), asina como’l verbu afogonar (cfr.).
fogonazu, el*
📖: fogonazu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><+fogonezu [Ay].>(TEST)
  1. fogonazu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+fogonezu
    • Ay
Tizón perencesu que fai chispes [Ay]. 2. Fueu que sal pel cañón al disparar [Ay]. Cfr. fogón.
  1. Tizón perencesu que fai chispes [Ay]. 2. Fueu que sal pel cañón al disparar [Ay].
  2. Ay
  3. Cfr. fogón.
fogoneru, el
📖: fogoneru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><+fogoniru [Ay].>(TEST)
  1. fogoneru
  2. ident class="della" level="1"></ident><+fogoniru
    • Ay
El qu’atizaba’l fueu nes máquines de vapor [Ac. Ay]. Cfr. fogón.
  1. El qu’atizaba’l fueu nes máquines de vapor [Ac. Ay]. Cfr. fogón.
  2. Ac. Ay
fogor, el
📖: fogor
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Términu namái conocíu per testos del sieglu XVIII en castellán: <i class="della">porque</i>(TEST)
  1. fogor
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu namái conocíu per testos del sieglu XVIII en castellán: <i class="della">porque</i
con su luxuria y fogor pace poco y se derrite mu- chíssimo [Grangerías XVIII: 922]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">con</i> <i class="della">su</i> <i class="della">luxuria</i> <i class="della">y</i> <i class="della">fogor</i> <i class="della">pace</i> <i class="della">poco</i> <i class="della">y</i> <i class="della">se</i> <i class="della">derrite</i> <i class="della">mu-</i><i class="della"> chíssimo</i> [Grangerías XVIII: 922]
XVIII: 1010] Podría tratase d’una creación en -OR, -ORIS dende’l llat. FOCUS ‘fueu’.
  1. XVIII: 1010]
  2. Podría tratase d’una creación en -OR, -ORIS dende’l llat. FOCUS
  3. ‘fueu’.
que el sol no retieste demasiado en su fogor [Grangerías
fogosu, a, o
📖: fogosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><+fogusu [Ll]. +fugusu [Sb].>(TEST)
  1. fogosu
    • Pa
  2. ident class="della" level="1"></ident><+fogusu
    • Ll
  3. fugusu metafonía
    • Sb
Cast. fogoso [Pa. Sb. Ll]. //Día fogoso ‘día de munchu chornu’ [Ar].
  1. 1. Cast. <i class="della">fogoso</i> [Pa. Sb. Ll]. //<i class="della">Día</i> <i class="della">fogoso</i> ‘día de munchu chornu’ [Ar].
Y como bien fogosu, va perdiendo lles fuerces [HyL 30] Podría tratase d’un cultismu o d’una formación dende’l llat. FŎCUS cola amestanza del suf. abondativu -ŌSUS, -A, -UM.
  1. Y como bien fogosu, va perdiendo lles fuerces
  2. HyL 30
  3. Podría tratase d’un cultismu o d’una formación dende’l llat.
  4. FŎCUS cola amestanza del suf. abondativu -ŌSUS, -A, -UM.
foguera, la
📖: foguera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fogueira [Vg. y Tor. /Eo. Mánt/]. fuguera [Sm. Md. An. Vd]. foguiera [Tox]. fuguiera [Tox]. h.oguera [Lln. Pa].///<ident class="della" level="1"></ident>//h.obera [Lln. Os].>(TEST)
  1. foguera
  2. fogueira
    • Vg
    • y Tor
    • /Eo
    • Mánt/
  3. fuguera
    • Sm
    • Md
    • An
    • Vd
  4. foguiera
    • Tox
  5. fuguiera
    • Tox
  6. h.oguera
    • Lln
    • Pa
  7. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  8. h.obera eonaviego
    • Lln
    • Os
Cast. hoguera [Lln. Pa. Os. Cb. Cg. Cp. Ac. Llg. Sb. Ca. Ay. Qu. Tb. Sm. Md. PSil. An. Pr. Vd, Tox. /Eo. Mánt/. Vg. Tor. V1830. JH. R. DA. OLLA]. Fueu [Qu] al aire llibre [Ri]. 2. Árbol que treslladen los mozos, el día enantes de la fiesta, den- de’l monte a la plaza la ilesia onde lu llanten pa que se cal- tenga a lo llargo l’añu [Lln]. Maderu llargu que se planta na plaza’l pueblu nes romeríes [Lln]. 3. Viéspora de fiesta pela nueche [Ac]. Verbena [Cb. OLLA. /Mánt/] que se fai de nue- che na viéspora d’una fiesta [Cg. Ca. Pr]. “Verbena donde se quema rozu, hay xigantes y voladores y espicha de toneles y munches coses fees q’non son para cuntaes” [R].///Quien tien de paya la culera que non s’arrime a la foguera [LC]. Antes de dir a la foguera cuese bien la corexa [LC]. Ya que vas á la foguera/nin dances nin lleves palu/pos el demoniu ye malu/y pónsete á na mollera [CyN (Recuerdos)]. Válgame el señor San Pedro/y la Virgen soberana/venimos a la foguera/de la se- ñora Santa Ana [Vigón (Folk)]. se hicieron fogueras en la plaza y diez hachas por lumina- rios 1661 [AAU/532] Mas ya faltaba/la fuerza, y espiró, que non debiera/pasada con espada na foguera [DyE 19] Asimismo no permitas que tu hijo salga fuera del lugar de noche a fogueras [Grangerías a. 1712] Dicen q’haber xiraldes y foguera [Fiestas Coronación 183] La nuiche de la foguera [Los Trataos 7] La noche de la foguera [La Paliza 256] Del fem. llat. FOCARIA qu’hebo tener orixinariamente un usu axetivu *‘rellativu al fueu’, llueu debió nominalizase como s’alvierte nel ast. de güei y na mesma documentación llatina onde focaria, -ae apaez como ‘cocinera’ (ABF) y ‘concubina’ (EM s. v. focus). Lo mesmo pasó col correspondiente masculín FOCARIUS ‘esclavu’, ‘cocineru’ > ast. fogueru, que llueu pudo tener usos axetivos (
  1. Cast. hoguera [Lln. Pa. Os. Cb. Cg. Cp. Ac. Llg. Sb. Ca. Ay. Qu. Tb. Sm. Md. PSil. An. Pr. Vd, Tox. /Eo. Mánt/. Vg. Tor. V1830. JH. R. DA. OLLA]. Fueu [Qu] al aire llibre [Ri]. 2. Árbol que treslladen los mozos, el día enantes de la fiesta, den- de’l monte a la plaza la ilesia onde lu llanten pa que se cal- tenga a lo llargo l’añu [Lln]. Maderu llargu que se planta na plaza’l pueblu nes romeríes [Lln]. 3. Viéspora de fiesta pela nueche [Ac]. Verbena [Cb. OLLA. /Mánt/] que se fai de nue- che na viéspora d’una fiesta [Cg. Ca. Pr]. “Verbena donde se quema rozu, hay xigantes y voladores y espicha de toneles y munches coses fees q’non son para cuntaes” [R].///Quien tien de paya la culera que non s’arrime a la foguera [LC]. Antes de dir a la foguera cuese bien la corexa [LC]. Ya que vas á la foguera/nin dances nin lleves palu/pos el demoniu ye malu/y pónsete á na mollera [CyN (Recuerdos)]. Válgame el señor San Pedro/y la Virgen soberana/venimos a la foguera/de la se- ñora Santa Ana [Vigón (Folk)]. se hicieron fogueras en la plaza y diez hachas por lumina- rios
  2. 1661 AAU/532
  3. Mas ya faltaba/la fuerza, y espiró, que non debiera/pasada con espada na foguera
  4. DyE 19
  5. Asimismo no permitas que tu hijo salga fuera del lugar de noche a fogueras
  6. Grangerías a. 1712
  7. Dicen q’haber xiraldes y foguera
  8. Fiestas Coronación 183
  9. La nuiche de la foguera
  10. Los Trataos 7
  11. La noche de la foguera
  12. La Paliza 256
  13. Del fem. llat. FOCARIA qu’hebo tener orixinariamente un usu axetivu *‘rellativu al fueu’, llueu debió nominalizase como s’alvierte nel ast. de güei y na mesma documentación llatina onde focaria, -ae apaez como ‘cocinera’ (ABF) y ‘concubina’ (EM s. v. focus). Lo mesmo pasó col correspondiente masculín FOCARIUS ‘esclavu’, ‘cocineru’ > ast. fogueru, que llueu pudo tener usos axetivos (
cfr. fogueru, a, o). L’aceición §2 de h.oguera ‘árbol...’ amuesa nidiamente que se trata d’un árbol al que, nel so día, prenderán fueu o fadrán con él una foguera nun tiempu predetermináu. Sobro ast. foguera, fogueru féxo- se’l verbu afoguerar (cfr.); tamién el compuestu de TRANS > tras → tres (cfr.), ast. tresfogueru (cfr.). Un deverbal de afo- guerar paez ast. foguerada (cfr.). Tamién un ax. orixinariu en -ĪLIS, ast. fogueril (cfr.), llueu nominalizáu.
foguerada, la*
📖: foguerada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fogueirada [Tb. Tox. /Eo/]. foguerá [Ay]. fugueirada [Sm. Md. Tor]. {Con tracamundiu <i class="della">fulgueirada</i>} [Oc].>(TEST)
  1. foguerada
  2. {Con tracamundiu <i class="della">fulgueirada</i>}
  3. fogueirada
    • Tb
    • Tox
    • /Eo/
  4. foguerá
    • Ay
  5. fugueirada
    • Sm
    • Md
    • Tor
  6. [Oc]
Gran foguera con munchu fueu [Tox].
  1. 1. Gran foguera con munchu fueu [Tox].
Foguera grande [Tb. Sm. Md. Tor] que produz muncha llapa [/Eo/]. 2. Llapada [Ay. Tb. Md]. 3. Cantidá grande de lleña ardiendo que llevanta lla- paraes [Oc]. Aumentativu de foguera (cfr.) anque, fónicamente, en ful- gueirada alviértese l’influxu de folguera (cfr.).
fogueril, el
📖: fogueril
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. fogueril
Piedra achaplada que nes cabañes de monte fai de cortafueos [Ar].
  1. 1. Piedra achaplada que nes cabañes de monte fai de cortafueos [Ar].
Cfr. foguera.
fogueru, a, o
📖: fogueru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. fogueru
Que pertenez al fueu [JH].
  1. 1. Que pertenez al fueu [JH].
Cfr. foguera.
fogueru, el
📖: fogueru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+foguiru [Ay. Ll]. fugueiru [Md]. h.ogueru [Lln].>(TEST)
  1. fogueru
  2. foguiru metafonía
    • Ay
    • Ll
  3. fugueiru
    • Md
  4. h.ogueru
    • Lln
Foguera [JH. Lln. Foguera pequeña [Ay. Ll]. Fueu que fai una foguera [Md]. 2. Sitiu onde se fai fueu [Md]. 3. Braseru [JH]. Cfr. foguera.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Foguera [JH. Lln. Foguera pequeña [Ay. Ll]. Fueu que fai una foguera [Md].
  3. 2. Sitiu onde se fai fueu [Md].
  4. 3. Braseru [JH]. Cfr. <i class="della">foguera</i>.
Festeyu en delles vegues de Cuera onde se prendía una fo- guera que se saltaba con un palu pergrande [Lln]. ///“Si estu- vieres al foguero, no hagas el rabo pedero, porque si fueres a concejo, no quiera él hablar primero... El asturiano pedero por
  1. peedero; otros dicen más claro no hagas el culo pedero” [Co- rreas (LC)].
  2. Co- rreas (LC)
  3. y con que fan della boca/fragua, borrón o fogueru/para am- buriase lles tripes/lles corades y el gargüelu
  4. Campumanes 1781/ 215
foguexu, el*
📖: foguexu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.oguexu [Lln].>(TEST)
  1. foguexu
  2. h.oguexu
    • Lln
Cfr. afoguixu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">afoguixu</i>.
foguiar
📖: foguiar
🏗️: NO
✍️: NO
<se>(TEST)
  1. foguiar
  2. se
Cast. foguearse [Cñ].
  1. 1. Cast. <i class="della">foguearse</i> [Cñ].
Cfr. fueu.
foguiceru, a, o
📖: foguiceru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. foguiceru
Amigu de foguices [JH].
  1. 1. Amigu de foguices [JH].
Cfr. fueu.
foguina, la 1
📖: foguina
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
(TEST)
  1. foguina
Dim. de foga.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Dim. de <i class="della">foga</i>.
foguina, la 2
📖: foguina
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
(TEST)
  1. foguina
Cfr. fuína.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">fuína</i>.
foguiza, la
📖: foguiza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. foguiza
Fiesta con foguera y fueos artificiales [JH].
  1. 1. Fiesta con foguera y fueos artificiales [JH].
2. Xarana [JH]. Fiesta, humorada, diversión [GP a. 1788]. 3. Enguedeyos, xaréu, baturiciu [Sb]. 4. Máxima temperatura agostiega [Ay (= calina)]. Cfr. fueu.
foguizu, a, o
📖: foguizu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<b class="della">foguizu,</b>(TEST)
  1. foguizu
  2. b class="della">foguizu,</b
a, o Fogosu [JH].
  1. 1. <b class="della">a,</b> <b class="della">o </b>Fogosu [JH].
Cfr. fueu.
foguizu, el
📖: foguizu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. foguizu
    • Ca
Foguera en que s’ambura broza y restos (produz poca llama y munchu fumu) [Ca]: Regolvióse un foguizu de mil demonios [Ca].
  1. 1. Foguera en que s’ambura broza y restos (produz poca llama y munchu fumu) [Ca]: <i class="della">Regolvióse un foguizu de mil demonios </i>[Ca].
Cfr. fueu.
“fol”
📖: “fol”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu como nomatu na documentación: <i class="della">Rui</i>(TEST)
  1. “fol”
    • Md
  2. Términu conocíu como nomatu na documentación: <i class="della">Rui</i
cabrero Ruy fol Domingo suariz 1248(or.) [DOSV-II/295] Cfr. folixa. Desconozco si fol pue xustificase como nomatu dende fol ‘odre pa contener productos secos’ que se conseña na fala vaqueira de dellos pueblos de Miranda como variante de fuel.le [Md].
  1. 1. <i class="della">cabrero</i> <i class="della">Ruy</i> <i class="della">fol</i> <i class="della">Domingo</i> <i class="della">suariz</i> 1248(or.) [DOSV-II/295] Cfr. <i class="della">folixa</i>. Desconozco si <i class="della">fol </i>pue xustificase como nomatu dende <i class="della">fol</i> ‘odre pa contener productos secos’ que se conseña na fala vaqueira de dellos pueblos de Miranda como variante de <i class="della">fuel.le</i> [Md].
fola, la
📖: fola
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<h.ola [LV. Os].>(TEST)
  1. fola
    • Llu
    • Mn
    • Vd
  2. h.ola
    • LV
    • Os
Cast. ola [Cñ. Llu. Mn. /Eo/. R. JH. DA.VB]. Mar rizada que produz l’aire [Vd]: Hai fola de nordés [Vd]. 2. Tormenta [Os]. //Traer la fola ‘presentar el mar daqué folaxe, mar dalgo movío’ [Vd]. //Pasar (a una) la h.ola ‘pasar a una la edá ca- sadera’ [Os].
  1. 1. Cast. <i class="della">ola</i> [Cñ. Llu. Mn. /Eo/. R. JH. DA.VB]. Mar rizada que produz l’aire [Vd]: <i class="della">Hai</i> <i class="della">fola</i> <i class="della">de</i> <i class="della">nordés</i> [Vd].
  2. 2. Tormenta [Os]. //<i class="della">Traer</i> <i class="della">la</i> <i class="della">fola</i> ‘presentar el mar daqué folaxe, mar dalgo movío’ [Vd]. //<i class="della">Pasar (a una) la h.ola </i>‘pasar a una la edá ca- sadera’ [Os].
Arróxase á la mar sin facer cuenta/que fola sobre fola allí satira (... )/Si se quier esforciar, ya lu fallenta/la fola y lu combate hácia la peña [HyL 32] nin siquier se ñotó/que les foles al quiebrar/ruxiesen mi- gaya [Relación de Festeyos 1857/301] Quiciabes del and. HÁWLA ‘torbolín’ (DA s. v. foula), idea de la que participen Corominas-Pascual cuando, sofitándose en datos cronolóxicos de la documentación medieval, almiten que pue tratase d’un arabismu pasáu al cast. y d’ehí al francés (DCECH s. v. ola) anque pa dellos estudiosos podría ser un cel- tismu HOULE (DEEH) d’u siguió’l fr. a. hole ‘trou’, ‘lieu de dé- bauche’ (ADLA 31). Un étimu HOULE sedría un galicismu responsable del nuesu fola según Xovellanos (Apuntamiento 320]. Con too, el vocalismu en [o] nel occidente ast. paez nun encaxar nin col arabismu nin col celtismu en [ow]. En tou casu, la espresión ast. orixinal reparte’l territoriu f-/h.- fola (c-occi- dente) frente a h.ola (oriente) como si se tratare del tratu reci- bíu por F- llatina lo que da cuenta de l’antigüedá del términu nel dominiu ástur. Güei los resultaos tradicionales tán sometíos al progresivu usu del cast. ola. En rellación etimolóxica em- pobinamos a folada (
  1. Arróxase á la mar sin facer cuenta/que fola sobre fola allí satira (... )/Si se quier esforciar, ya lu fallenta/la fola y lu combate hácia la peña
  2. HyL 32
  3. nin siquier se ñotó/que les foles al quiebrar/ruxiesen mi- gaya
  4. Relación de Festeyos 1857/301
  5. Quiciabes del and. HÁWLA ‘torbolín’ (DA s. v. foula), idea de la que participen Corominas-Pascual cuando, sofitándose en datos cronolóxicos de la documentación medieval, almiten que pue tratase d’un arabismu pasáu al cast. y d’ehí al francés (DCECH s. v. ola) anque pa dellos estudiosos podría ser un cel- tismu HOULE (DEEH) d’u siguió’l fr. a. hole ‘trou’, ‘lieu de dé- bauche’ (ADLA 31). Un étimu HOULE sedría un galicismu responsable del nuesu fola según Xovellanos (Apuntamiento 320]. Con too, el vocalismu en [o] nel occidente ast. paez nun encaxar nin col arabismu nin col celtismu en [ow]. En tou casu, la espresión ast. orixinal reparte’l territoriu f-/h.- fola (c-occi- dente) frente a h.ola (oriente) como si se tratare del tratu reci- bíu por F- llatina lo que da cuenta de l’antigüedá del términu nel dominiu ástur. Güei los resultaos tradicionales tán sometíos al progresivu usu del cast. ola. En rellación etimolóxica em- pobinamos a folada (
  6. ow
cfr.), folamen (cfr.), folanchón (cfr.), fo- laxe (cfr.). Tamién almite l’ast. un aum. folona col so correspondiente masculín folón. Quiciabes dende equí pueda entendese l’amestanza que paez ufiertar l’ast. refolón (cfr.) pa- llabra citada por Xovellanos (Apuntamiento 320) que rella- ciona con refouter anque camiento que sedrá tracamundiu por fr. REFOULER ‘cast. refluir’. N’ast. tamién se conseña lo que paez una amestanza de verbu + nome, estirafola ‘gran es- fuerzu’ (cfr.).
folada, la*
📖: folada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<h.olada [Lln. Pa].>(TEST)
  1. folada
  2. h.olada
    • Lln
    • Pa
Cast. oleada, arrebatu [Lln. Pa]: Dan-y unes h.olaes y enton- ces trabaya munchu [Pa]. Cfr. fola & folixa.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">oleada</i>, arrebatu [Lln. Pa]: <i class="della">Dan-y</i> <i class="della">unes</i> <i class="della">h.olaes</i> <i class="della">y</i> <i class="della">enton- </i><i class="della">ces</i> <i class="della">trabaya</i> <i class="della">munchu</i> [Pa]. Cfr. <i class="della">fola</i> & <i class="della">folixa</i>.
folamen, el
📖: folamen
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.olambre [Os].>(TEST)
  1. folamen
  2. h.olambre
    • Os
Cordel que llega al ancla [PVeiga].
  1. 1. Cordel que llega al ancla [PVeiga].
2. Furacos nes ruedes del carru [Os]. Cfr. fola. Nel exemplu oriental trunfa’l castellanismu en -ambre.
folanchón, el
📖: folanchón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">folanchón,</b>(TEST)
  1. folanchón
    • Llu
  2. ident class="della" level="1"></ident><b class="della">folanchón,</b
el Fola fuerte [Llu].
  1. 1. <b class="della">el </b>Fola fuerte [Llu].
Cfr. fola.
folaxa, la
📖: folaxa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><fulaxa [y Mn (i)].>(TEST)
  1. folaxa
  2. ident class="della" level="1"></ident><fulaxa
    • y Mn (i)
Cosa de ruin valor [Mn (i)]. Cfr. folixa [Mn (i)]. Fónicamente folaxa ufre una asociación col ast. fola.
  1. Cosa de ruin valor [Mn (i)].
  2. Mn (i)
  3. Cfr. folixa [Mn (i)]. Fónicamente folaxa ufre una asociación col ast. fola.
  4. Mn (i)
folaxe, el
📖: folaxe
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. folaxe
Foles suaves [Vd]. Foles [/Eo. Mánt/]. Cfr. fola.
  1. Foles suaves [Vd]. Foles [/Eo. Mánt/]. Cfr. fola.
  2. /Eo. Mánt/
folclor, el
📖: folclor
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><floclore [y Llg]. fonclor [Bi].>(TEST)
  1. folclor
    • Llg
  2. ident class="della" level="1"></ident><floclore
    • y Llg
  3. fonclor
    • Bi
Cast. folclore [Llg].
  1. 1. Cast. <i class="della">folclore</i> [Llg].
2. Baturiciu [Bi]: ¡Vaya fonclor! [Bi]. Adautación moderna del términu cultu FOLK-LORE, nel sen ori- xinariu de ‘cultura popular’ pero que bien llueu pue algamar, dacuando, un sen peyorativu.
folgador, ora
📖: folgador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
(TEST)
  1. folgador
Que fuelga, que-y presta folgar [Md]. Cfr. folgar.
  1. Que fuelga, que-y presta folgar [Md]. Cfr. folgar.
  2. Md
folgamientu, el
📖: folgamientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">folgamientu,</b>(TEST)
  1. folgamientu
  2. ident class="della" level="1"></ident><b class="della">folgamientu,</b
el Cast. huelga [JH].
  1. 1. <b class="della">el </b>Cast. <i class="della">huelga</i> [JH].
Cfr. folgar.
folgán, ana
📖: folgán
🔤: , ana
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ana
<ident class="della" level="1"></ident><folgán/ana/ano [Ay].>(TEST)
  1. folgán
  2. ident class="della" level="1"></ident><folgán/ana/ano
    • Ay
Que nun quier trabayar [Ay]. Cfr. folgar.
  1. Que nun quier trabayar [Ay]. Cfr. folgar.
  2. Ay
folgantín, ina, ino
📖: folgantín
🔤: , ina, ino
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 ina,, ino
<ident class="della" level="1"></ident>Que fuelga o nun tien nada que facer [JH]. <ident class="della" level="1"></ident>Dim. fechu sol participiu de presente de <i class="della">folgar</i>(TEST)
  1. folgantín
  2. ident class="della" level="1"></ident>Que fuelga o nun tien nada que facer
    • JH
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Dim
  4. fechu sol participiu de presente de <i class="della">folgar</i
(cfr.), *fol- gante.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.), *<i class="della">fol- </i><i class="della">gante</i>.
folganza, la
📖: folganza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<folganza [Ay. Tb. PSil. JH]. fulganza [Sm. Md]. h.olganza [Lln. Pa].///<ident class="della" level="1"></ident>//folgancia [Cg. Cb. Cp. GP. Sb. Ll. Ar. Pr. JH. DA. Mar. Tor]. fulgancia [Bab. Pzu. Vd].>(TEST)
  1. folganza
  2. folganza
    • Ay
    • Tb
    • PSil
    • JH
  3. fulganza
    • Sm
    • Md
  4. h.olganza
    • Lln
    • Pa
  5. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  6. folgancia eonaviego
    • Cg
    • Cb
    • Cp
    • GP
    • Sb
    • Ll
    • Ar
    • Pr
    • JH
    • DA
    • Mar
    • Tor
  7. fulgancia
    • Bab
    • Pzu
    • Vd
Cast. holganza [Lln. Pa. Cg. Cb. Cp. GP. Sb. Ay. Ll. Ar. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. Pr. Vd. JH. DA. Mar]. Galbana nel trabayu [Sm]. Cast. holganza, descansu [JH. Tor].
  1. 1. Cast. <i class="della">holganza </i>[Lln. Pa. Cg. Cb. Cp. GP. Sb. Ay. Ll. Ar. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. Pr. Vd. JH. DA. Mar]. Galbana nel trabayu [Sm]. Cast. <i class="della">holganza</i>, descansu [JH. Tor].
avra responso ¬ folgancia por siempre depues de la vida desti mundo s. XIII (or.) [FX/11] mientre que estas cosas foren tempradas avera folgancia s. XIII (or.) [FX/39] - Cuntaba la que Dios tenga en folgancia [DyE 3]
Prometiendo á so amor xentil folgancia [PyT 40] Dios tenga en bona folgancia [JyT 49] Q’hai aquí tanta folgancia? [Coronación Carlos IV 180] Cuando el Rey ños unvió tanta folgancia [Coronación Car- los IV 182] En un dia q’estaba de folgancia [Judit 207] Nin topo en nada folgancia [Enamoraos Aldea 246]
  1. avra responso ¬ folgancia por siempre depues de la vida desti mundo s. XIII (or.)
  2. FX/11
  3. mientre que estas cosas foren tempradas avera folgancia s. XIII (or.)
  4. FX/39
  5. - Cuntaba la que Dios tenga en folgancia
  6. DyE 3

  7. Prometiendo á so amor xentil folgancia
  8. PyT 40
  9. Dios tenga en bona folgancia
  10. JyT 49
  11. Q’hai aquí tanta folgancia?
  12. Coronación Carlos IV 180
  13. Cuando el Rey ños unvió tanta folgancia
  14. Coronación Car- los IV 182
  15. En un dia q’estaba de folgancia
  16. Judit 207
  17. Nin topo en nada folgancia
  18. Enamoraos Aldea 246
Cfr. folgar.
folganzán, ana
📖: folganzán
🔤: , ana
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ana
<folganzán/ana/ano [Llg. Ri]. folgacián [Ay. Ar. Mar]. folga- zán [y Cb. Bi. y Ac. y Sb. Ca. Ay. Ll. Ar. Qu. y Tb. PSil. Cd. Pr. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Tor. y JH]. forgacián [Mar]. ful- gacián [Alb. Bard. Llomb]. fulganzán [Ac. Sm]. fulgazán [Sm. Md. Bab. Pzu. As. An. Tor. Arm]. h.olganzán [Os]. h.olgazán [Lln. Os. Pa].>(TEST)
  1. folganzán
    • Cg
    • Cp
    • Cr
    • Tb
    • Ce
  2. folganzán/ana/ano
    • Llg
    • Ri
  3. folgacián
    • Ay
    • Ar
    • Mar
  4. folga- zán
    • y Cb
    • Bi
    • y Ac
    • y Sb
    • Ca
    • Ay
    • Ll
    • Ar
    • Qu
    • y Tb
    • PSil
    • Cd
    • Pr
    • Vd
    • Tox
    • Oc
    • /Eo
    • Mánt/
    • Tor
    • y JH
  5. forgacián
    • Mar
  6. ful- gacián
    • Alb
    • Bard
    • Llomb
  7. fulganzán
    • Ac
    • Sm
  8. fulgazán
    • Sm
    • Md
    • Bab
    • Pzu
    • As
    • An
    • Tor
    • Arm
  9. h.olganzán
    • Os
  10. h.olgazán
    • Lln
    • Os
    • Pa
Cast. holgazán [Lln. Os. Pa. Cb. Cg. Cñ. Cp. Cr. Ac. Llg. Ca. Ay. Ll. Ar. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. An. Gr. Cd. Pr. Ce. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. JH. Tor. Alb. Bard. Llomb. Arm. Mar]. Que nun quier trabayar [Ri]. Que nun trabaya porque nun-y presta [Ri]. 2. Faragán [Llg]. ///Val más mantener un folgazán qu’un comedor [LC]. Non hai ningún h.olgazán que non lleve apretón [LC]. El folgazán y el gastizo sacan de casa queimada para sus vicios [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">holgazán</i> [Lln. Os. Pa. Cb. Cg. Cñ. Cp. Cr. Ac. Llg. Ca. Ay. Ll. Ar. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. An. Gr. Cd. Pr. Ce. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. JH. Tor. Alb. Bard. Llomb. Arm. Mar]. Que nun quier trabayar [Ri]. Que nun trabaya porque nun-y presta [Ri].
  2. 2. Faragán [Llg]. ///<i class="della">Val más mantener un folgazán</i> <i class="della">qu’un</i> <i class="della">comedor</i> [LC]. <i class="della">Non</i> <i class="della">hai</i> <i class="della">ningún</i> <i class="della">h.olgazán</i> <i class="della">que non</i> <i class="della">lleve</i> <i class="della">apretón</i> [LC]. <i class="della">El</i> <i class="della">folgazán</i> <i class="della">y</i> <i class="della">el</i> <i class="della">gastizo</i> <i class="della">sacan</i> <i class="della">de</i> <i class="della">casa </i><i class="della">queimada</i> <i class="della">para</i> <i class="della">sus</i> <i class="della">vicios</i> [LC].
Tantu diablu folganzán [JyT 50] Y rocines folganzanes [El Caballo 91]
  1. Tantu diablu folganzán
  2. JyT 50
  3. Y rocines folganzanes
  4. El Caballo 91
Cfr. folgar. La -n repercute nel interior del cuerpu fónicu a ve- gaes.
folganzanería, la
📖: folganzanería
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<folganzaneiría [Tb]. folganzaniría [Pr]. folgazanería [Ca. Ay]. fulganzanería [y Uv]. fulganzaneiría [Sm. Md. Cv]. h.olgaza- nería [Lln].>(TEST)
  1. folganzanería
    • Ce
  2. folganzaneiría
    • Tb
  3. folganzaniría
    • Pr
  4. folgazanería
    • Ca
    • Ay
  5. fulganzanería
    • y Uv
  6. fulganzaneiría
    • Sm
    • Md
    • Cv
  7. h.olgaza- nería
    • Lln
Cast. holgazanería [Lln. Ac. Ay. Tb. Sm. Md. Pr. Ce. Cv. JH]. Noxu al trabayu [Ca]. ///Ye la folganzanería madre de probe- tería [LC]. Cfr. folgar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">holgazanería</i> [Lln. Ac. Ay. Tb. Sm. Md. Pr. Ce. Cv. JH]. Noxu al trabayu [Ca]. ///<i class="della">Ye</i> <i class="della">la</i> <i class="della">folganzanería</i> <i class="della">madre</i> <i class="della">de</i> <i class="della">probe- </i><i class="della">tería</i> [LC]. Cfr. <i class="della">folgar</i>.
folganzaniar
📖: folganzaniar
🏗️: NO
✍️: NO
<folganzanear [JH]. folgazaniar [Cg. Ll. Md. /Eo/]. forgaza- near [Mar].>(TEST)
  1. folganzaniar
    • Tb
    • Pr
  2. folganzanear
    • JH
  3. folgazaniar
    • Cg
    • Ll
    • Md
    • /Eo/
  4. forgaza- near
    • Mar
Cast. holgazanear [Cg. Ll. Tb. Md. Pr. /Eo/. Mar. JH]. Cfr. folgar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">holgazanear</i> [Cg. Ll. Tb. Md. Pr. /Eo/. Mar. JH]. Cfr. <i class="della">folgar</i>.
folganzanón, ona
📖: folganzanón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
Aum. de <i class="della">folganzán</i>(TEST)
  1. folganzanón
    • Tb
  2. Aum
  3. de <i class="della">folganzán</i
[Tb. JH]. Cfr. folgar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Tb. JH]. Cfr. <i class="della">folgar</i>.
folganzanonzón, ona
📖: folganzanonzón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<folgazanonzón [Vd].>(TEST)
  1. folganzanonzón
    • Tb
  2. folgazanonzón
    • Vd
Perfolganzán [Tb. Vd]. Cfr. folgar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Perfolganzán [Tb. Vd]. Cfr. <i class="della">folgar</i>.
folgar
📖: folgar
🏗️: NO
✍️: NO
<fulgar [Sm. Md. Bab. As. An. Cv. Oc]. h.olgar [Pb. Lln. Cl. Os. Pa].>(TEST)
  1. folgar
    • Cg
    • Sb
    • Ca
    • Ay
    • Ll
    • Vd
    • Ri
    • Tb
    • Cd
    • Pr
    • Llg
  2. fulgar
    • Sm
    • Md
    • Bab
    • As
    • An
    • Cv
    • Oc
  3. h.olgar
    • Pb
    • Lln
    • Cl
    • Os
    • Pa
Cast. holgar [Lln. Cl. Os. Pa. Cg. Ac. Sb. Ca. Ay. Ll. Md. As. An. Vd. /Eo/. Vg. Tor], descansar [Md]. Descansar [Ac. Ay. Ri. Tb]. Parar de trabayar [Ri]. 2. Tar ensin facer nada [Pb. Ar. Tb. PSil. Cd. Pr. /Mánt/. JH]. Nun facer nada, facer el folgan- zán [Llg. Ay. Sm. Bab. Pr. Cv. Vd. Oc. R. Arm], divertise [Tox]. 3. Dexar de guardar la vecera del ganáu [Vg]. //-se “hol- garse, solazarse, alegrarse” [DA]. ‘divertise’ [JS]. ///Pocu se gana a filar pero menos a folgar [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">holgar</i> [Lln. Cl. Os. Pa. Cg. Ac. Sb. Ca. Ay. Ll. Md. As. An. Vd. /Eo/. Vg. Tor], descansar [Md]. Descansar [Ac. Ay. Ri. Tb]. Parar de trabayar [Ri].
  2. 2. Tar ensin facer nada [Pb. Ar. Tb. PSil. Cd. Pr. /Mánt/. JH]. Nun facer nada, facer el folgan- zán [Llg. Ay. Sm. Bab. Pr. Cv. Vd. Oc. R. Arm], divertise [Tox].
  3. 3. Dexar de guardar la vecera del ganáu [Vg]. //-<i class="della">se</i> “hol- garse, solazarse, alegrarse” [DA]. ‘divertise’ [JS]. ///<i class="della">Pocu se </i><i class="della">gana</i> <i class="della">a</i> <i class="della">filar</i> <i class="della">pero</i> <i class="della">menos</i> <i class="della">a</i> <i class="della">folgar</i> [LC].
fueren assoluidos et despoes folgaren 1267 (s. XIII?) [ACL/469] se aquella fueren assueltos e despues folgaren 1267 (s. XIII?) [ACL/469] cada dia a ora de medio_dia si quisier folgar en sua casa s. XIII (or.) [FX/58] que los que van carrera podan aver espacio de folgar s. XIII (or.) [FX/286] podese folgar en el o dar a pacer a sos ganados s. XIII (or.) [FX/286] en que la arena fuelgue como sea razón [LAcuerdos 1499:76] Y tien deseo de folgase comigo [DyE 5] Yo pienso q’ella, p’hacia si folgóse de vellu cabo si [HyL 26] Y á costa del rey folgar [JyT 53] Folguéme munchu por ciertu [Ex Carlos III 111] -Muncho me fuelgo de vete [JyT 112] folgábase Ñabuco a so placencia,/como solía Vertumno con Pomona,/cuando pel suiñu tevo otra aparencia/y al des- llinde los sabios amontona,/mas con toda la máxica haber xunta,/ñon hebo del suiñu cuenta ñin barrunta [BAúxa, Sue- ños (Poesíes 227-232)] Munchu me fuelgo contigu,/porque munchu tiempu ha/que ñon salí del abueliu/porque me sintí mui mal/de una grande serpiadura,/llercia, decipola, y más/que me tienen cautiváu [ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 3-9)] Y á les fíes per deyure folgándose pel llugar [Los Trataos 16] Al acolumbrar la’strella fuelgáronse perdafecho [San Mateo 5] El que non tien gües nin carru/nin tampocu tien muyer/nin unce cuando i da gana/nin se fuelga cuando quier [CyN (Cantares 135)] ¿Monxa tu? como mio güela/quies folgala y bon sustentu/la xira y la parpayuela/y esto non lo da el combentu [CyN (Cantares 135)])
  1. fueren assoluidos et despoes folgaren
  2. 1267 (s. XIII?) ACL/469
  3. se aquella fueren assueltos e despues folgaren
  4. 1267 (s. XIII?) ACL/469
  5. cada dia a ora de medio_dia si quisier folgar en sua casa s. XIII (or.)
  6. FX/58
  7. que los que van carrera podan aver espacio de folgar s. XIII (or.)
  8. FX/286
  9. podese folgar en el o dar a pacer a sos ganados s. XIII (or.)
  10. FX/286
  11. en que la arena fuelgue como sea razón
  12. LAcuerdos 1499:76
  13. Y tien deseo de folgase comigo
  14. DyE 5
  15. Yo pienso q’ella, p’hacia si folgóse de vellu cabo si
  16. HyL 26
  17. Y á costa del rey folgar
  18. JyT 53
  19. Folguéme munchu por ciertu
  20. Ex Carlos III 111
  21. -Muncho me fuelgo de vete
  22. JyT 112
  23. folgábase Ñabuco a so placencia,/como solía Vertumno con Pomona,/cuando pel suiñu tevo otra aparencia/y al des- llinde los sabios amontona,/mas con toda la máxica haber xunta,/ñon hebo del suiñu cuenta ñin barrunta
  24. BAúxa, Sue- ños (Poesíes 227-232)
  25. Munchu me fuelgo contigu,/porque munchu tiempu ha/que ñon salí del abueliu/porque me sintí mui mal/de una grande serpiadura,/llercia, decipola, y más/que me tienen cautiváu
  26. ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 3-9)
  27. Y á les fíes per deyure folgándose pel llugar
  28. Los Trataos 16
  29. Al acolumbrar la’strella fuelgáronse perdafecho
  30. San Mateo 5
  31. El que non tien gües nin carru/nin tampocu tien muyer/nin unce cuando i da gana/nin se fuelga cuando quier
  32. CyN (Cantares 135)
  33. ¿Monxa tu? como mio güela/quies folgala y bon sustentu/la xira y la parpayuela/y esto non lo da el combentu [CyN (Cantares 135)])
  34. CyN (Cantares 135)
Del llat. FOLLICARE ‘soplar como un fuelle’ (EM s. v. follis), ‘colgar ensin procuru’ (OLD), ‘dilatase a mou de fuelle’ (ABF), panrománicu (REW s. v. follĭcāre) ya panhispánicu (DEEH s. v. *follicāre), d’u siguen los resultaos anotaos. Los testos llitera- rios empobinen tamién a otru significáu ‘cohabitar’, ‘foder’ que diz col sentíu etimolóxicu del verbu dao qu’entendemos que follicare féxose sobro (follem →) *FOLLARE antecesor del ast. follar (cfr. follar). En rellación con folgar citamos folgón (cfr.), folgoriu (cfr.), folgosu (cfr.); tamién folgador (cfr.), fol- gamientu (cfr.), folgán (cfr.); dende folgán llogróse folganza (cfr.) con influxu en folganzán (cfr.) que tamién pue xustifi- case como propagación de la nasal de la sílaba cabera; fol- ganzanería (cfr.), folganzaniar (cfr.), folganzanón (cfr.) → folganzanonzón (cfr.). Dende’l part. folga(d)u pudo facese’l verbu *folgadir que güei conoceríamos pel participiu fulgadíu (cfr.). Un verbu compuestu ast. en re-, que caltién el sentíu del llat. FOLLICARE ‘soplar como un fuelle’ ye refolgar (cfr.) pero ha vese nél una consciencia nidia d’amestanza de términos da- rréu que, en sen contrariu, sonorizaría la -F-; val lo mesmo pal deverbal refuelgu (cfr.) onde s’alvierte, semánticamente, una primera referencia física pernidia.
folgáu, ada, ao
📖: folgáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<+folgóu [y Llg]. h.olgáu/ada [Lln].>(TEST)
  1. folgáu
    • Llg
  2. folgóu metafonía
    • y Llg
  3. h.olgáu/ada
    • Lln
Que nun quier o nun tien nada que facer (una persona) [Llg]. 2. Cómoda (una prenda) [Lln]. //Comer lo más h.olgáu ‘pasó yá lo más descansao de la vida (dizse a una persona moza)’ [Lln].
  1. 1. Que nun quier o nun tien nada que facer (una persona) [Llg].
  2. 2. Cómoda (una prenda) [Lln]. //<i class="della">Comer</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">más</i> <i class="della">h.olgáu</i> ‘pasó yá lo más descansao de la vida (dizse a una persona moza)’ [Lln].
Ffernant clauigero de Sant Pero de las Duennas e Domingo Ffolgado 1294(or.) [MSAH-V/543] asy folgados con el nuestro omme que nos vos diermos 1336(or.) [FRLeón/323] en quantia de los dusientos plaçieros asy folgados con el 1336 [Espinareda/112] martin folgado vaquero 1414 [MV/257] Falatibles, folgades, lliberales [HyL 29] Les tiierres mas folgades sotripando [Judit 192] Pp. de folgar.
  1. Ffernant clauigero de Sant Pero de las Duennas e Domingo Ffolgado
  2. 1294(or.) MSAH-V/543
  3. asy folgados con el nuestro omme que nos vos diermos
  4. 1336(or.) FRLeón/323
  5. en quantia de los dusientos plaçieros asy folgados con el
  6. 1336 Espinareda/112
  7. martin folgado vaquero
  8. 1414 MV/257
  9. Falatibles, folgades, lliberales
  10. HyL 29
  11. Les tiierres mas folgades sotripando
  12. Judit 192
  13. Pp. de folgar.
folgón, ona
📖: folgón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<fulgón [Mar].>(TEST)
  1. folgón
    • Cg
  2. fulgón
    • Mar
Folganzán [Cg].
  1. 1. Folganzán [Cg].
2. Que ta ensin trabayar (el ganáu) [Mar]. Cfr. folgar.
folgoriu, el
📖: folgoriu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.olgoriu [Lln].>(TEST)
  1. folgoriu
  2. h.olgoriu
    • Lln
Cast. holgorio [JH]. Allegría, contentu [Lln].
  1. 1. Cast. <i class="della">holgorio</i> [JH]. Allegría, contentu [Lln].
Cfr. folgar.
folgosu, a, o
📖: folgosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Folgáu [DA]. Animáu, vivu [JS]. 2. Altu, ventiláu, xebráu, ais- lláu, allegre, fértil [R]. <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Y</i>(TEST)
  1. folgosu
  2. Folgáu
    • DA
  3. Animáu, vivu
    • JS
  4. 2
  5. Altu, ventiláu, xebráu, ais- lláu, allegre, fértil
    • R
  6. <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Y</i
sacó les entrañes tan folgoses [DyE 13]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">sacó</i> <i class="della">les</i> <i class="della">entrañes</i> <i class="della">tan</i> <i class="della">folgoses</i> [DyE 13]
Tan llozana la mira y tan folgosa que i tiembla la cuayar [Judit 204] Non hai orru tan folgosu [Batalla Cuadonga 225] Cfr. folgar.
  1. Tan llozana la mira y tan folgosa que i tiembla la cuayar
  2. Judit 204
  3. Non hai orru tan folgosu
  4. Batalla Cuadonga 225
  5. Cfr. folgar.
folguera, la
📖: folguera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><fulguera [Cn (Oc). An. Cv]. fulgueira [Pzu. As]. felguera [Xo (Apuntamiento 306)]. //folgueira [/Eo. Mánt/].>(TEST)
  1. folguera
  2. ident class="della" level="1"></ident><fulguera
    • Cn (Oc)
    • An
    • Cv
  3. fulgueira
    • Pzu
    • As
  4. felguera
    • Xo (Apuntamiento 306)
  5. folgueira eonaviego
    • /Eo
    • Mánt/
Felechu [Pzu. As. Cn (F, Oc). An. Cv. /Eo. Mánt/]: Siega bien esa folguera que val pa mul.lir los gochos [Cn (F)]. Felechu grande, especialmente ‘Pteris aquilina’ (/fulguera muntesa ‘Asplenium grande’) [Cn (M)]. “Fulgueras (Querúas) quizá sea lo que llaman en Moraos pulgueras y en San Cristóbal, pescares. Hierba que crece en los sembrados, cuyas hojas son, en efecto, algo parecidas a las de las pescares” [Cv]. a) decem porcos rozas felgarias prata pascua montes fontes 857 (s. XII) [DCO-I/29] seneras et felgarias maiores 863 (s. XIII) [DCO-I/38] per illa coua de Felgarias 891 (s. XIV) [DCO-I/50] per felgariam Sancti Pelagii 921 (s. XII) [DCO-I/86] uendidit pumare cum suo fundamento et piniaria rocas fel- carias exitum 937(or.) [SV/40] siue in Cortina similiter terras felgarias cessum et regressum 948(or.) [SV/46] istas molinarias ab integritate cum ... limites et felgarias 1003(or.) [SV/67], etc. cum deuesas cum rozas cum felgarias 1045 (s. XII) [SV/88] casa Iª orreo Iº terras pumares et cetera arbusculas montes fontes feligarias 1092(or.) [SV/185] in illa felgaria de illo molino de domno Gonmaro qum sua frontera 1106(or.) [SV/217] cum omni sua prestantia montes fontes pratis molinarias pis- carias felgarias 1123(or.) [SV/265] fontes montes rozas felgarias 1124(or.) [SV/273] b) de felgueras de fontes lantado et por lantar arroto et por ar- romper 1206(or.) [SV/47] controzios aramios molneras prados rozas montes felgueras 1233(or.) [SV/154] controzios aramios molneras prados rozzas montes felgueras 1235(or.) [SV/56] molneres felgueres rios montes fontes pescaciones llantados 1297(or.) [SB/223] felgueres molneres linariegas pertenençias quantas nos per- teneçen 1299(or.) [SB/229] esta felguera torna del un cabu de la felguera de Diego Fer- randiz 1306(or.) [SB/235] duos castannales que estan enna felguera duenga so las cas- tannales en que 1368(or.) [SB/292]
prados pascos felgueras molineras roças montes 1408(or.) [SB/310] c) diuisas rozas folgueras montes fontes exidos 1234 (or.) [SV/79] pascos lantados & rozas & diuisas molneras & folgueras 1244 [MB-II/32] folgueras molneras devysas non devyses pescaçiones con sos entradas e salidas 1326(or.) [MV/136] arvolles llantados prados pascos folgueras mollneras rozas 1329 (t.1334) [SP-II/43] montes fontes folgueras devesas molineras quel dicho mo- nesterio 1491(or.) [MC-II/365] la metat de la folguera de Nozedillo contra la villa 1448(or.) [SP-III/456] lo que lle pertenesçe de la folguera que dizen del Picudo 1448(or.) [SP-III/456] prados e pascos e folgueras dehesas molineras e montes 1494 [MC-II/374] felecho y folguera en asturiano (...) felechina en el Bierzo” [Sarmiento (Colección 189)] En 1796 González de Posada escribía: “folgueras, en Salas y Cangas, Folguera en Langreo, etc. puede ser de foligera tierra feraz o que lleva mucha hoja, lozanía, verdor etc. o de feligera que lleba helecho” [GP a. 1796]. Güei, unos cuantos años dem- pués, magar la opinión de González de Posada, pescanciamos que pa xustificar la familia del ast. felguera folguera ( fulguera) ha partise d’un deriváu d) felguerariis aquis molneras pauco et multo a monte et a valle 1202(or.) [SV/39] folgerariis arrutum et pro arrumpere domitum 1230(or.) [SV/195] e) uno ero inter ambos los castagnedos de Felgueroso [s. XII- XIII](or.) [SV/208]
  1. Felechu [Pzu. As. Cn (F, Oc). An. Cv. /Eo. Mánt/]: Siega bien esa folguera que val pa mul.lir los gochos [Cn (F)]. Felechu grande, especialmente ‘Pteris aquilina’ (/fulguera muntesa ‘Asplenium grande’) [Cn (M)]. “Fulgueras (Querúas) quizá sea lo que llaman en Moraos pulgueras y en San Cristóbal, pescares. Hierba que crece en los sembrados, cuyas hojas son, en efecto, algo parecidas a las de las pescares” [Cv].
  2. Cv
  3. a) decem porcos rozas felgarias prata pascua montes fontes
  4. 857 (s. XII) DCO-I/29
  5. seneras et felgarias maiores 863 (s. XIII) [DCO-I/38] per illa coua de Felgarias 891 (s. XIV) [DCO-I/50] per felgariam Sancti Pelagii
  6. 921 (s. XII) DCO-I/86
  7. uendidit pumare cum suo fundamento et piniaria rocas fel- carias exitum
  8. 937(or.) SV/40
  9. siue in Cortina similiter terras felgarias cessum et regressum
  10. 948(or.) SV/46
  11. istas molinarias ab integritate cum ... limites et felgarias
  12. 1003(or.) [SV/67], etc. cum deuesas cum rozas cum felgarias
  13. 1045 (s. XII) SV/88
  14. casa Iª orreo Iº terras pumares et cetera arbusculas montes fontes feligarias
  15. 1092(or.) SV/185
  16. in illa felgaria de illo molino de domno Gonmaro qum sua frontera
  17. 1106(or.) SV/217
  18. cum omni sua prestantia montes fontes pratis molinarias pis- carias felgarias
  19. 1123(or.) SV/265
  20. fontes montes rozas felgarias
  21. 1124(or.) SV/273
  22. b) de felgueras de fontes lantado et por lantar arroto et por ar- romper
  23. 1206(or.) SV/47
  24. controzios aramios molneras prados rozas montes felgueras
  25. 1233(or.) SV/154
  26. controzios aramios molneras prados rozzas montes felgueras
  27. 1235(or.) SV/56
  28. molneres felgueres rios montes fontes pescaciones llantados
  29. 1297(or.) SB/223
  30. felgueres molneres linariegas pertenençias quantas nos per- teneçen
  31. 1299(or.) SB/229
  32. esta felguera torna del un cabu de la felguera de Diego Fer- randiz
  33. 1306(or.) SB/235
  34. duos castannales que estan enna felguera duenga so las cas- tannales en que
  35. 1368(or.) SB/292

  36. prados pascos felgueras molineras roças montes
  37. 1408(or.) SB/310
  38. c) diuisas rozas folgueras montes fontes exidos
  39. 1234 (or.) SV/79
  40. pascos lantados & rozas & diuisas molneras & folgueras
  41. 1244 MB-II/32
  42. folgueras molneras devysas non devyses pescaçiones con sos entradas e salidas
  43. 1326(or.) MV/136
  44. arvolles llantados prados pascos folgueras mollneras rozas
  45. 1329 (t.1334) SP-II/43
  46. montes fontes folgueras devesas molineras quel dicho mo- nesterio
  47. 1491(or.) MC-II/365
  48. la metat de la folguera de Nozedillo contra la villa
  49. 1448(or.) SP-III/456
  50. lo que lle pertenesçe de la folguera que dizen del Picudo
  51. 1448(or.) SP-III/456
  52. prados e pascos e folgueras dehesas molineras e montes
  53. 1494 MC-II/374
  54. felecho y folguera en asturiano (...) felechina en el Bierzo”
  55. Sarmiento (Colección 189)
  56. En 1796 González de Posada escribía: “folgueras, en Salas y Cangas, Folguera en Langreo, etc. puede ser de foligera tierra feraz o que lleva mucha hoja, lozanía, verdor etc. o de feligera que lleba helecho” [GP a. 1796]. Güei, unos cuantos años dem- pués, magar la opinión de González de Posada, pescanciamos que pa xustificar la familia del ast. felguera folguera ( fulguera) ha partise d’un deriváu
  57. GP a. 1796
  58. d)
  59. felguerariis aquis molneras pauco et multo a monte et a valle
  60. 1202(or.) SV/39
  61. folgerariis arrutum et pro arrumpere domitum
  62. 1230(or.) SV/195
  63. e) uno ero inter ambos los castagnedos de Felgueroso [s. XII- XIII](or.)
  64. SV/208
del llat. serondu filica ‘felechu’ (EM), pente medies del abondativu *FǏLǏCĀRIA esixíu por delles llingües romániques (REW) ya hispániques (DEEH) ente elles l’asturiana (PE2; PE3). El resultáu felguera ta llarga- mente conseñáu nos testos medievales (§a-b) y caltiénse güei na toponimia (TA 352). El pasu felguera → folguera (§c) dé- bese al contestu llabio-velar onde s’asitia la deuterotónica (GHLA 18), cosa que tamién s’alvierte nel masculín analóxicu folgueru (cfr.) y nel abondativu folgueral (cfr.). Otra variante posible foi falguera que namái conocemos güei pela toponimia (TT 102). Dende folguera féxose’l verbu compuestu con con- tinuador de EX- esfolguerar (cfr.); tamién afolguerar (cfr.) d’u siguen los deverbales o abondativos folgueráu (cfr.). La docu- mentación úfrenos una segunda incrementación en -ARIA de felguera (§d) y una formación abondativa col suf. -ŌSUS (§e).
folgueral, el*
📖: folgueral
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fulgueiral [Md. Oc].>(TEST)
  1. folgueral
  2. fulgueiral
    • Md
    • Oc
Felechal [Md. Oc]. Cfr. folguera.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Felechal [Md. Oc]. Cfr. <i class="della">folguera</i>.
folgueráu, el*
📖: folgueráu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fulgueiráu [Pzu].>(TEST)
  1. folgueráu
  2. fulgueiráu
    • Pzu
Felechal [Pzu].
  1. 1. Felechal [Pzu].
Cfr. folguera.
folgueru, el*
📖: folgueru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fulgueiru [Md. Dg. Cv].>(TEST)
  1. folgueru
  2. fulgueiru
    • Md
    • Dg
    • Cv
Felechu [Dg. Cv]. 2. Felechal [Md].
  1. 1. Felechu [Dg. Cv].
  2. 2. Felechal [Md].
a) espinos e omeros e fayas e felguero brabo 1509(or.) [SB/371] y tiraron por el campo y helgueros 1665 [Sayambre/187- 17] argomales, escobales, matorrales, alisales, felgueros, cas- tañedos, bosques de azebos, espineras y mill malezas que ni javalinos podían romper [Grangerías XVIII: 525] está abertal y bosque de felguero [Grangerías XVIII: 751] b) folgueros y reburdios [Grangerías XVIII: 901]
  1. a) espinos e omeros e fayas e felguero brabo
  2. 1509(or.) SB/371
  3. y tiraron por el campo y helgueros
  4. 1665 Sayambre/187- 17
  5. argomales, escobales, matorrales, alisales, felgueros, cas- tañedos, bosques de azebos, espineras y mill malezas que ni javalinos podían romper
  6. Grangerías XVIII: 525
  7. está abertal y bosque de felguero
  8. Grangerías XVIII: 751
  9. b) folgueros y reburdios
  10. Grangerías XVIII: 901
Cfr. folguera.
folgueta, la
📖: folgueta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fulgueta [Sm. Cv. Vd]. h.olgueta [Lln. Pa].>(TEST)
  1. folgueta
    • Cg
    • Ri
    • Ll
    • Ay
    • Tb
    • Cp
    • Sb
    • Pr
  2. fulgueta
    • Sm
    • Cv
    • Vd
  3. h.olgueta
    • Lln
    • Pa
Cast. holgueta, espaciu de tiempu en que se dexa’l trabayu [Pa. Cg. JH]. Reposu [Cl]. Cast. holganza [V1830], descansu [Cv], tranquilidá [Sm]. Descansu [Ri]. Folgancia [Ll. /Eo. Mánt/]. 2. Contentu, diversión ente folgaos [Vd]. Xuerga, diversión [Ri]. //De folgueta ‘ensin facer nada’ [Cb Ay. Tb. Sm. PSil]. //Dir de folgueta ‘andar de xuerga, ensin trabayar’ [Cp]. ‘tar folgando [Lln (de h.olgueta)]. //Estar de folgueta ‘tar fol- gando’ [Cg. Pa (estar de h.olgueta)]. //Tar de folgueta ‘tar fol- gando’ [Ac. Sb. Tox. Pr].
  1. 1. Cast. <i class="della">holgueta</i>, espaciu de tiempu en que se dexa’l trabayu [Pa. Cg. JH]. Reposu [Cl]. Cast. <i class="della">holganza </i>[V1830], descansu [Cv], tranquilidá [Sm]. Descansu [Ri]. Folgancia [Ll. /Eo. Mánt/].
  2. 2. Contentu, diversión ente folgaos [Vd]. Xuerga, diversión [Ri]. //<i class="della">De</i> <i class="della">folgueta</i> ‘ensin facer nada’ [Cb Ay. Tb. Sm. PSil]. //<i class="della">Dir de folgueta </i>‘andar de xuerga, ensin trabayar’ [Cp]. ‘tar folgando [Lln (<i class="della">de</i> <i class="della">h.olgueta</i>)]. //<i class="della">Estar</i> <i class="della">de</i> <i class="della">folgueta</i> ‘tar fol- gando’ [Cg. Pa (<i class="della">estar de h.olgueta</i>)]. //<i class="della">Tar de folgueta </i>‘tar fol- gando’ [Ac. Sb. Tox. Pr].
y teñéslo por folgueta? [TCónsul 1789: 26] Hoy que tenemos folgueta por ser día de San Xuan [Rela- ción de Festeyos 1857/1-2]
  1. y teñéslo por folgueta?
  2. TCónsul 1789: 26
  3. Hoy que tenemos folgueta por ser día de San Xuan
  4. Rela- ción de Festeyos 1857/1-2
Cfr. fuelga.
folguetu, a, o*
📖: folguetu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<h.olguetu/a [Cl].>(TEST)
  1. folguetu
  2. h.olguetu/a
    • Cl
Folganzán [Cl].
  1. 1. Folganzán [Cl].
Cfr. fuelga.
folgura, la
📖: folgura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fuelgura [y JH].>(TEST)
  1. folgura
  2. fuelgura
    • y JH
Cast. holgura [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">holgura </i>[JH].

Que ñon terná descanso nin folgura [Ensalmador 74] Los xudios nin comen nin ensalienden/probes d’auxilio y probes de folgura/ya la muerte á sos puertes arrecienden [Judit 196] Sabé que esi estornín que tanto grita/ye la vuestra madre Mar- galita/que ñon tien descansu nin folgura/estripada allá en la sepoltura/hasta que el sábanu con que fue enterrada/podrezca, sin d’elli quedar nada. [Romance (Torano): 55-61] Munchu te metes pol cura;/tengamos la fiesta en paz/non sea que algún rapaz/ponga fin a to folgura [CyN (Cantares 135)]

  1. Que ñon terná descanso nin folgura
  2. Ensalmador 74
  3. Los xudios nin comen nin ensalienden/probes d’auxilio y probes de folgura/ya la muerte á sos puertes arrecienden
  4. Judit 196
  5. Sabé que esi estornín que tanto grita/ye la vuestra madre Mar- galita/que ñon tien descansu nin folgura/estripada allá en la sepoltura/hasta que el sábanu con que fue enterrada/podrezca, sin d’elli quedar nada.
  6. Romance (Torano): 55-61
  7. Munchu te metes pol cura;/tengamos la fiesta en paz/non sea que algún rapaz/ponga fin a to folgura
  8. CyN (Cantares 135)
Cfr. fuelga.
“folía”
📖: “folía”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘llocura’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">sajone</i>(TEST)
  1. “folía”
  2. Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘llocura’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">sajone</i
Pelagio Follia ts. Martino tes. 1150 [SPM/274]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Pelagio</i> <i class="della">Follia</i> <i class="della">ts.</i> <i class="della">Martino</i> <i class="della">tes.</i> 1150 [SPM/274]
mantener nuestra fe en paz la qual semella a los fieles follia s. XIII (or.) [FX/344] Encomenzó utru día a usar del mando/portándose como quian illi yera/y para dir lla carga allixerando/quíxola re- partir d’esta manera:/lles obres d’aquel reino encomen- dando/a tres mocicos qu’illi conociera,/Misael, Ananíes y Azaríes,/llos que en forno baillano lles folíes [BAúxa, Sue- ños (Poesíes 145-152)] ¿Qué ye lo qu’equí ha entendese, [fo´ía], [folía]? Anque nos dos exemplos primeros nun ye imposible rellacionar “follia” col ast. fuelle (
  1. mantener nuestra fe en paz la qual semella a los fieles follia s. XIII (or.)
  2. FX/344
  3. Encomenzó utru día a usar del mando/portándose como quian illi yera/y para dir lla carga allixerando/quíxola re- partir d’esta manera:/lles obres d’aquel reino encomen- dando/a tres mocicos qu’illi conociera,/Misael, Ananíes y Azaríes,/llos que en forno baillano lles folíes
  4. BAúxa, Sue- ños (Poesíes 145-152)
  5. ¿Qué ye lo qu’equí ha entendese, [fo´ía], [folía]? Anque nos dos exemplos primeros nun ye imposible rellacionar “follia” col ast. fuelle (
  6. folía
cfr.), paez más aconseyable almitir siempre una referencia semántica a la ‘llocura’ y ello empobinaría a lleer [folía] y alvertir d’un posible galicismu como en castellán [oc- citanismu dicen Corominas-Pascual (DCECH s. v. folía)], for- máu como folixa. Con too, la familia del occitanismu fol ‘llocu’ nel so pasu a España dio llugar a cruces de términos ave- raos n’espresión y conteníu que podíen tener realizaciones en [´] n’ast. y, quiciabes, en castellán. Quiciabes sol occitanismu fol se fexere’l deriváu ast. folía (tamién intelixible dende’l fr. folie) averáu al ast. fula ‘mentira’, asitiáu güei ente nós (cfr. fula).
foliar
📖: foliar
🏗️: NO
✍️: NO
Usar muncho una cosa fasta desgastala [Ac. Sr]: <i class="della">Foliaste</i>(TEST)
  1. foliar
    • Sr
  2. Usar muncho una cosa fasta desgastala [Ac. Sr]: <i class="della">Foliaste</i
mun- cho los zapatos [Sr].
  1. 1. <i class="della">mun-</i> <i class="della">cho los zapatos </i>[Sr].
Quiciabes sía una formación fecha dende’l llat. follis, -is ‘bolsa de cueru’, ‘fuelle’ (EM) d’u se llogró’l verbu *FOLLARE asitiáu n’ast. follar (cfr.). L’ast. podría amosar un intentu de xebrar la idea de ‘foder’ asociada a follar de la de ‘gastar muncho’, pente medies d’una despalatalización qu’alvertimos en foliar. L’ast. fo- liar paez que tien el so equivalente na 1ª aceición del ast. afollar ‘estrozar’ (cfr.) y nel cast. afollar ‘estrozar’ presente en Berceo follar (DCECH), voz que nun paez patrimonial nesta llingua al cal- tener f-. N’ast. alita, lóxicamente, el participiu débil foliáu, ada, ao (cfr.) pero tamién podría quedar niciu del participiu fuerte no- minalizáu en foliu (cfr.) anque pelo menos na aceición 2ª ufre un sentíu tresllaticiu dende’l cultismu de FOLIUM.
foliáu, ada, ao
📖: foliáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<foliao [Cñ]. foriao [Cñ].///<ident class="della" level="1"></ident>//foyáu/ada [AGO].>(TEST)
  1. foliáu
  2. foliao
  3. foriao
  4. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  5. foyáu/ada eonaviego
    • AGO
Abondu usáu, gastáu [Pa. Cñ. Sr. Pr]: Lleves una ropa mui fo- liao [Sr]: ¿Ónde vas con esi abrigu tan foliáu? [Pa], “se dice sobre todo de la mujer usada” (sic) [Uv]. Estropiáu, cast. ajado [AGO]. Pp. de foliar.
  1. Abondu usáu, gastáu [Pa. Cñ. Sr. Pr]: Lleves una ropa mui fo- liao [Sr]: ¿Ónde vas con esi abrigu tan foliáu? [Pa], “se dice sobre todo de la mujer usada” (sic) [Uv]. Estropiáu, cast. ajado [AGO].
  2. AGO
  3. Pp. de foliar.
foliu, el
📖: foliu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><folio [Xx. Uv. Sr].>(TEST)
  1. foliu
  2. ident class="della" level="1"></ident><folio
    • Xx
    • Uv
    • Sr
Cosa de curtiu valor [Sr. Pr]: ¡Vaya folio que lleves! [Sr]. “Saldo, mujer troteada, lo que vale poco aplicado a personas, animales o cosas” [Uv]. 2. Matrícula del barcu [Xx. PVeiga]. - estos tres folios de pargamino con esta plana donde va mi sygnno 1508(or.) [MV/531] Anque paez qu’ast. foliu ha averase al verbu foliar (cfr.) nun sedría imposible ver que dambos guarden daqué rellación con un posible cultismu orixináu nel llat. FOLIUM como se pervé na aceición §2.
  1. Cosa de curtiu valor [Sr. Pr]: ¡Vaya folio que lleves! [Sr]. “Saldo, mujer troteada, lo que vale poco aplicado a personas, animales o cosas” [Uv]. 2. Matrícula del barcu [Xx. PVeiga]. - estos tres folios de pargamino con esta plana donde va mi sygnno
  2. 1508(or.) MV/531
  3. Anque paez qu’ast. foliu ha averase al verbu foliar (cfr.) nun sedría imposible ver que dambos guarden daqué rellación con un posible cultismu orixináu nel llat. FOLIUM como se pervé na aceición §2.
folixa, la
📖: folixa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><fulixa [Lln. y Cp. y Ac. Ll. y Mi. Ri. Qu. Tb. Sm. An. Gr. y Pr].>(TEST)
  1. folixa
  2. ident class="della" level="1"></ident><fulixa
    • Lln
    • y Cp
    • y Ac
    • Ll
    • y Mi
    • Ri
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • An
    • Gr
    • y Pr
Fiesta [Lln (S). Ri]. Xuerga [Pa. Xx. Sb. Ay. Gr]. Xolgoriu [Ll. Cb. Cg. Pr]. Xarana, diversión. [Cn]: Vaya folixa qu’había na fiesta, apetecía quedase un ratu [JH]. Xuerga, baille [An]: Ba- xamos a El Regueiru purque había fulixa [An]. Allegría de persones xuntes [Cb. Cp]. Xuerga, baturiciu [Ay]. Diversión, xarana [Cñ]. Allegría, divertimientu con bulla y voces [JH]. Banquete campestre con xaréu y bulla [JH]. Allegría, baille, fiesta [/Eo/. R]: La canaya ye muy amiga de folixa [R]. Voces y ruíu [Cb. Cp]. Baturiciu [Xx]. 2. Conxuntu de rapazos [Ac. Ay. Pr]. 3. Lo que nun val un res [Ay. Mi] (sobre too aplícase a les persones) [Cp]. Xente baxo y ruino [Ll. Tb]: Esos son fu- lixa, nin [Tb]. 4. Cosa de ruin valor [Ac. Qu. Tb. Sm. Cd. Pr]: Lo que tien en casa pa vistir ya fulixa [Tb]. Del fr. a. o del oc. FOL ‘llocu’ (DCECH s. v. folía), que quiciabes viva como nomatu medieval (cfr. fol, *folada), pallabra orixi- nada, lo mesmo que l’ast. fuelle, nel llat. FOLLIS, -IS ‘sacu o bolsa de cueru’ (EM), d’u siguió un deriváu ast. fuleru (cfr.) términu qu’entá caltién el so puxu (CGHLA 311). Frente a esto pescan- ciamos que g-ast. fulleiro (y fuleiro) y cast. fullero (DCECH s. v. fullero) sedría un deriváu en -ARIUS n’amestanza con FOLLIS; l’ast. pudo desaniciar la variante de fuleru (*folleru, a) por con- fluir col deriváu de folla, esto ye folleru (cfr.), follera (cfr.) y averáu a follón (cfr.). Tamién en rellación con fol, fuleru ta l’ast. folixa anque agora con una amestanza sufixal -ixa ‘que tien la cualidá de’, el mesmu que ta allugáu n’otros signos como ast. clarixa ‘claridá’. Con tracamundiu sufixal ultrapirenaicu -AGE siguió ast. folaxa (cfr.). N’oposición a folixa en dalgún sitiu fé-
  1. Fiesta [Lln (S). Ri]. Xuerga [Pa. Xx. Sb. Ay. Gr]. Xolgoriu [Ll. Cb. Cg. Pr]. Xarana, diversión. [Cn]: Vaya folixa qu’había na fiesta, apetecía quedase un ratu [JH]. Xuerga, baille [An]: Ba- xamos a El Regueiru purque había fulixa [An]. Allegría de persones xuntes [Cb. Cp]. Xuerga, baturiciu [Ay]. Diversión, xarana [Cñ]. Allegría, divertimientu con bulla y voces [JH]. Banquete campestre con xaréu y bulla [JH]. Allegría, baille, fiesta [/Eo/. R]: La canaya ye muy amiga de folixa [R]. Voces y ruíu [Cb. Cp]. Baturiciu [Xx]. 2. Conxuntu de rapazos [Ac. Ay. Pr]. 3. Lo que nun val un res [Ay. Mi] (sobre too aplícase a les persones) [Cp]. Xente baxo y ruino [Ll. Tb]: Esos son fu- lixa, nin [Tb]. 4. Cosa de ruin valor [Ac. Qu. Tb. Sm. Cd. Pr]: Lo que tien en casa pa vistir ya fulixa [Tb].
  2. Tb
  3. Del fr. a. o del oc. FOL ‘llocu’ (DCECH s. v. folía), que quiciabes viva como nomatu medieval (cfr. fol, *folada), pallabra orixi- nada, lo mesmo que l’ast. fuelle, nel llat. FOLLIS, -IS ‘sacu o bolsa de cueru’ (EM), d’u siguió un deriváu ast. fuleru (cfr.) términu qu’entá caltién el so puxu (CGHLA 311). Frente a esto pescan- ciamos que g-ast. fulleiro (y fuleiro) y cast. fullero (DCECH s. v. fullero) sedría un deriváu en -ARIUS n’amestanza con FOLLIS; l’ast. pudo desaniciar la variante de fuleru (*folleru, a) por con- fluir col deriváu de folla, esto ye folleru (cfr.), follera (cfr.) y averáu a follón (cfr.). Tamién en rellación con fol, fuleru ta l’ast. folixa anque agora con una amestanza sufixal -ixa ‘que tien la cualidá de’, el mesmu que ta allugáu n’otros signos como ast. clarixa ‘claridá’. Con tracamundiu sufixal ultrapirenaicu -AGE siguió ast. folaxa (cfr.). N’oposición a folixa en dalgún sitiu fé
xose una creación analóxica masc. ast. folixe (cfr.) o un dever- bal del inf. de folixar (cfr.). Ye posible que tanto l’ast. como’l gall. folixa de mano significaren ‘llocura’ como’l fr. folie, y llueu pasaríen, en referencia figurada a ‘allegría’, ‘diversión’, ‘fiesta allocada’ → ‘fiesta’. El calter bulliciosu de determinaes fiestes fexo posible que’l términu algamare tamién el significáu de ‘ba- turiciu’ y d’ehí ‘persones bullicioses’ y que se comporten como neños polo que sedría posible l’aceición de ‘conxuntu de rapa- zos’ y, darréu, ‘persones (o coses) de poca seriedá o valir’. Sobro ast. folixa derivaron folixar (cfr.), folixada (cfr.), folixeru (cfr.). Un casu particular úfrelu la documentación medieval del tér- minu “follia” (cfr. folía).
folixada, la
📖: folixada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Xolgoriu [AGO]. Deverbal de <i class="della">folixar</i>(TEST)
  1. folixada
  2. Xolgoriu
    • AGO
  3. Deverbal de <i class="della">folixar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
folixar
📖: folixar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. folixar
    • Sb
Divertise, dir de xuerga [Sb].
  1. 1. Divertise, dir de xuerga [Sb].
Cfr. folixa.
folixe, el*
📖: folixe
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fulixe [Ri].>(TEST)
  1. folixe
  2. fulixe
    • Ri
Fiesta, actu con que s’amuesa allegría [Ri (= fulixa)]: Creo qu’hubo un fulixe desaxeréu [Ri].
  1. 1. Fiesta, actu con que s’amuesa allegría [Ri (= fulixa)]: <i class="della">Creo </i><i class="della">qu’hubo</i> <i class="della">un</i> <i class="della">fulixe</i> <i class="della">desaxeréu</i> [Ri].
Cfr. folixa.
folixeru, a, o
📖: folixeru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+fulixiru/fulixera/fulixero [Ri].>(TEST)
  1. folixeru
    • Sr
  2. fulixiru/fulixera/fulixero metafonía
    • Ri
Que-y presta andar de folixa [Sr. Ri. AGO]: Ser ye xente foli- xero de veres [Sr]. ///Al mozu folixeru échalu pel senderu, y al qu’apenque al trabayu, trailu pel atayu [LC]. Cfr. folixa.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Que-y presta andar de folixa [Sr. Ri. AGO]: <i class="della">Ser</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">xente</i> <i class="della">foli-</i><i class="della"> xero</i> <i class="della">de</i> <i class="della">veres</i> [Sr]. ///<i class="della">Al</i> <i class="della">mozu</i> <i class="della">folixeru</i> <i class="della">échalu</i> <i class="della">pel</i> <i class="della">senderu,</i> <i class="della">y</i> <i class="della">al </i><i class="della">qu’apenque al trabayu, trailu pel atayu </i>[LC]. Cfr. <i class="della">folixa</i>.
folla, la
📖: folla
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fol.la [Ay. Ll. Ri. Qu]. h.olla [Lln].>(TEST)
  1. folla
    • Cg
    • Ca
    • Oc
    • Llg
    • Sr
    • Cp
    • Sb
  2. fol.la
    • Ay
    • Ll
    • Ri
    • Qu
  3. h.olla
    • Lln
Llodu, trolla [Cg. [V1830]. Barru [Lln. Qu]. Llueza, trolla [Ac. Ca. Ri. Oc. JH] que se pega al calzáu [Ca]: Non vayes per esi camín qu’está llenu de folla [Ca]. Trolla perblando [Ay]. Lla- muergu [Ay. GP (a. 1788)]. Trolla na llamarga [R]. Arcilla moyao pol agua [R]. Llodu, trolla, basura de tierra moyao [DA]. Barru [Llg. Sr (= baticuelma)] blando [Cg. Cb. Cp. Ay. Ll] nel camín [Qu]. Barru negro [Sb]. 2. Suciedá de les cais, restos de cuchu, paya y barru, amontonao pol agua al llover [Ar]. ///Cuando veas la folla de la figal como oreya del buei, prepara’l maíz y xunce los bueis [Tameza (LC)].
  1. 1. Llodu, trolla [Cg. [V1830]. Barru [Lln. Qu]. Llueza, trolla [Ac. Ca. Ri. Oc. JH] que se pega al calzáu [Ca]: <i class="della">Non</i> <i class="della">vayes</i> <i class="della">per</i> <i class="della">esi camín</i> <i class="della">qu’está</i> <i class="della">llenu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">folla</i> [Ca]. Trolla perblando [Ay]. Lla- muergu [Ay. GP (a. 1788)]. Trolla na llamarga [R]. Arcilla moyao pol agua [R]. Llodu, trolla, basura de tierra moyao [DA]. Barru [Llg. Sr (= baticuelma)] blando [Cg. Cb. Cp. Ay. Ll] nel camín [Qu]. Barru negro [Sb].
  2. 2. Suciedá de les cais, restos de cuchu, paya y barru, amontonao pol agua al llover [Ar]. ///<i class="della">Cuando</i> <i class="della">veas</i> <i class="della">la</i> <i class="della">folla</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">figal</i> <i class="della">como</i> <i class="della">oreya</i> <i class="della">del</i> <i class="della">buei, </i><i class="della">prepara’l</i> <i class="della">maíz</i> <i class="della">y</i> <i class="della">xunce</i> <i class="della">los</i> <i class="della">bueis</i> [Tameza (LC)].
Folla, lo mismo que loazal [GP a. 1788] unos tirábenme folla/y otros agua ensin cesar,/hasta que m’echanon fuera/que me quedé mui en paz [Relación (Por- léi): 348-351] Deverbal del participiu fuerte de follar (
  1. Folla, lo mismo que loazal
  2. GP a. 1788
  3. unos tirábenme folla/y otros agua ensin cesar,/hasta que m’echanon fuera/que me quedé mui en paz
  4. Relación (Por- léi): 348-351
  5. Deverbal del participiu fuerte de follar (
cfr.) quiciabes enten- diendo’l ‘barru’ o ‘llodu’ como daqué cosa que sistemática- mente se pisa y que, al empar, ye blando (esto ye, como un fuelle), daqué asemeyao a lo que pue alvertise nel sinónimu asturianu trolla (cfr.). Ast. folla ufre nicios de caltenencia ente los nomes de llugar (TA 248). En rellación etimolóxica con folla tenemos ast. follera (cfr.), folleru (cfr.), follerosu (cfr.), fo- lleréu (cfr.), follería (cfr.), follerudu (cfr.). Compuestos abul- ten follagal (cfr.), follagueru (cfr.); dende *enfollagar enfollagáu (cfr.).
“folladrera”
📖: “folladrera”
🏗️: NO
✍️: SI
(TEST)
  1. “folladrera”
Cfr. foyadrera.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">foyadrera</i>.
follagal, el
📖: follagal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Sitiu abondosu en barru o folla [Ac]: <i class="della">Ta</i>(TEST)
  1. follagal
  2. Sitiu abondosu en barru o folla [Ac]: <i class="della">Ta</i
fecho un follagal [Ac]. Posible amestanza del ast. folla (cfr.) colo que podría ser un continuador
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">fecho</i> <i class="della">un</i> <i class="della">follagal</i> [Ac]. Posible amestanza del ast. <i class="della">folla </i>(cfr.) colo que podría ser un continuador
del llat. lacus → *LACALIS ‘llamorgueru’, ‘tro- lleru’ asitiáu como llagar na nuesa toponimia (TA 252). Si te- nemos el tamién posiblemente sinónimu lacus → *LACĀRIUS xustificaríamos ast. follagueru (cfr.). Averao a esto paez folle- guéu (cfr.), con abondativu continuador de -ĒTUS anque paez que con referencia toponímica.
follagueru, a, o*
📖: follagueru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<////fol.lagueros [Qu (LBlanco)]. ful.lagueiros [Cn (LBlanco)].>(TEST)
  1. follagueru
  2. fol.lagueros variación de número
    • Qu (LBlanco)
  3. ful.lagueiros
    • Cn (LBlanco)
(Nomatu de los) de Bárzana de Quirós hacia arriba [LBlanco]. (Nomatu de los) de Carbachu, en Cangas [LBlanco].
  1. 1. (Nomatu de los) de Bárzana de Quirós hacia arriba [LBlanco]. (Nomatu de los) de Carbachu, en Cangas [LBlanco].
Cfr. follagal.
follancón, el
📖: follancón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Aire floxo [Cñ]. Formación fecha sol llat. FOLLIS, -IS>(TEST)
  1. follancón
  2. Aire floxo
  3. Formación fecha sol llat
  4. FOLLIS, -IS
ast. fuelle (cfr.), cola amestanza d’una doble sufixación, -ĀNICUS, -I + suf. aumenta- tivu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ast. <i class="della">fuelle</i> (cfr.), cola amestanza d’una doble sufixación, -ĀNICUS, -I + suf. aumenta- tivu.
follar
📖: follar
🏗️: NO
✍️: NO
<h.ollar [Lln].>(TEST)
  1. follar
    • Uv
  2. h.ollar
    • Lln
Calcar daqué [Lln]. 2. Cast. fornicar (sic) [Uv]. 3. Foliar [JH]. Verbu, al igual que afollar (cfr.), fechu sol llat. follis, -is ‘sacu o balón de cueru infláu d’aire’ (EM) aplicáu metafóricamente a la barriga o vientre. La primera aceición fai referencia a la idea de ‘enllenar el fuelle (el sacu) apertándolu, calcándolu (pa que faiga más)’. De ‘calcar’, ‘mover el fuelle’ xenérase la referen- cia a ‘foder’. Ye claro que, etimolóxicamente, nun ha partise direutamente
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Calcar daqué [Lln].
  3. 2. Cast. <i class="della">fornicar </i>(<i class="della">sic</i>) [Uv].
  4. 3. Foliar [JH]. Verbu, al igual que <i class="della">afollar </i>(cfr.), fechu sol llat. <i class="della">follis, -is </i>‘sacu o balón de cueru infláu d’aire’ (EM) aplicáu metafóricamente a la barriga o vientre. La primera aceición fai referencia a la idea de ‘enllenar el fuelle (el sacu) apertándolu, calcándolu (pa que faiga más)’. De ‘calcar’, ‘mover el fuelle’ xenérase la referen- cia a ‘foder’. Ye claro que, etimolóxicamente, nun ha partise direutamente
del llat. follere ‘movese a manera de fuelle’ (ABF) sinón d’una creación en -āre sobro llat. follem → *FOLLĀRE, que desplaza al etimolóxicu y alita nel ast. follar asina como nuna formación orixinariamente diminutivo-iterativa *follare → FOLLICARE (EM) > ast. folgar (cfr.). Pero nel trunfu de *FOLLĀRE sobro follere ye afayadizo almitir que se dio la con- fluencia col verbu llat. *FULLĀRE d’u surde l’it. follare, fr. fou- ler, oc. folar, cast. hollar, etc. (REW s. v. *fŭllāre; DCECH s. v. hollar: llat. vg. fŭllare) asociao too ello a idees como ‘dar gol- pes’, ‘pisar’. Fónicamente yera perfácil almitir la fusión de los dos conxeturales anque de mano paecíen daqué dixebraos nes deuterotóniques, una [ŏ] nel primer casu, una [ō] nel segundu; pero semánticamente ‘foder’ y ‘golpear’ podíen fundise en de- llos contestos. Pero, magar les coincidencies, alvertimos daqué destremación semántica ente les dos series orixinaries na llarga familia de términos emparentaos. Un deverbal llográu dende’l participiu fuerte ye ast. folla (cfr.) d’u pudieron formase com- puestos si ye que nun se llograron direutamente con un prefixu; asina refollar (cfr.), enfollar (cfr.). Frente a esto tenemos una posible formación compuesta dende ast. fuelle enfuellar (cfr.) con un deverbal enfuelle (cfr.). Un compuestu de follar, precedíu de TRANS > tra [- tre(s)] sedría l’ast. trafullar (cfr.) y tola riestra de términos emparentaos. Pero ast. trafullar paez almitir una realización con [y], esto ye, trafuyar (y familia) en falantes non yeístes. Ello pue debese, na nuesa opinión, al in- fluxu del vieyu y desaniciáu follere que tenía yod nel presente d’indicativu, FOLLEO (EM s. v. follis). Esa yod pudo tener dalgún puxu na formación d’un verbu *foyer → *fuyar del que namái queden nicios arcaicos nos compuestos de la familia de trafu- yar (cfr.), siempre reculando a favor de los trunfantes trafullar (y familia). Pal ast. follar ‘foliar’ cfr. foliar.
folláu, el*
📖: folláu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+fol.léu/fol.laos [Ll].>(TEST)
  1. folláu
  2. fol.léu/fol.laos metafonía
    • Ll
Fuelle enllenu de farina [Ll].
  1. 1. Fuelle enllenu de farina [Ll].
Del ast. fuelle (cfr.) al que se-y amiesta’l continuador d’un suf. abondativu -ATUS o bien d’un deverbal masc. de follar (cfr.).
folleca, la
📖: folleca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ful.leca [Oc].>(TEST)
  1. folleca
  2. ful.leca
    • Oc
Bolsa onde los fumadores guardaben antiguamente los avíos de fumar [Oc]. //Manzanes de folleca ‘mazanes pardes, agries, puestes a maurera (cómense per pascua, cuando yá perdieren l’agror)’ [Ac].
  1. 1. Bolsa onde los fumadores guardaben antiguamente los avíos de fumar [Oc]. //<i class="della">Manzanes de folleca </i>‘mazanes pardes, agries, puestes a maurera (cómense per pascua, cuando yá perdieren l’agror)’ [Ac].
con evolución semántica posterior. Ente les formaciones de tipu follecada (cfr.), follecáu (cfr.) etc. alviértese un usu figu- ráu de ‘fuelle’ → ‘barriga’ cosa xustificada por una compa- ranza frecuente nel usu de los falantes. Los ax. ast. follecu, a, o (cfr.) ufren una semeyanza notable col ast. bollecu (y fami- lia) que, de mano, pue debese a una casualidá cenciella onde pudo influyir l’averamientu fónicu y semánticu.
  1. con evolución semántica posterior. Ente les formaciones de tipu follecada (cfr.), follecáu (cfr.) etc. alviértese un usu figu- ráu de ‘fuelle’ → ‘barriga’ cosa xustificada por una compa- ranza frecuente nel usu de los falantes. Los ax. ast. follecu, a, o (cfr.) ufren una semeyanza notable col ast. bollecu (y fami- lia) que, de mano, pue debese a una casualidá cenciella onde pudo influyir l’averamientu fónicu y semánticu.
D’una amestanza del llat. FOLLIS, -IS ‘sacu de cueru’ (EM) cola amestanza del suf. -ŎCCUS sigue ast. *folluecu con posibilidá d’axetivación → follecu/a/o (cfr.), con desaniciu de [w] por acumulación de llabio-velares (GHLA §3.1.7.3) y con posibi- lidá de nominalizase. Dende ehí llogróse una formación verbal *follecar colos deverbales ast. follecáu/ada (cfr.). Dende fo- llecu/a féxose’l deriváu en -ARIUS > -eru, ast. follequeru (cfr.), orixinariamente ‘el que lleva’l fuelle’, valga pa dar golpes o pa guardar dineru, etc. Tamién se llogró’l compuestu enfollecáu (cfr.) con un sentíu primeru de *‘que s’asemeya a un fuelle’
follecada, la
📖: follecada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><{Con cheísmu, fochecada [Tox]}. //folecada [Mánt].>(TEST)
  1. follecada
  2. {Con cheísmu, fochecada [Tox]}
  3. ident class="della" level="1"></ident><
  4. folecada eonaviego
    • Mánt
Cayida, dando col estómagu en suelu tierra, cayida con tol cuerpu, de focicu [Tox]. Golpe dau col fuelle [/Eo/]. Lo que cabe ente’l pechu y la camisa [/Mánt/].
  1. 1. Cayida, dando col estómagu en suelu tierra, cayida con tol cuerpu, de focicu [Tox]. Golpe dau col fuelle [/Eo/]. Lo que cabe ente’l pechu y la camisa [/Mánt/].
Cfr. folleca.
  1. Cfr. folleca.
follecáu, el*
📖: follecáu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><ful.lecáu [Sm. PSil. Cv]. {Con cheísmu, fochecáu [Tox]}. <ident class="della" level="1"></ident>//follecado [/Eo/].>(TEST)
  1. follecáu
  2. {Con cheísmu, fochecáu [Tox]}
  3. ident class="della" level="1"></ident><ful.lecáu
    • Sm
    • PSil
    • Cv
  4. <ident class="della" level="1"></ident>
  5. follecado eonaviego
    • /Eo/
Lo que cabe nun fuelle [Sm]. Conteníu d’un fuelle [PSil. Cv. /Eo/]. 2. Sacu llenu [Sm. PSil. Tox. /Eo/]. Cfr. folleca.
  1. Lo que cabe nun fuelle [Sm]. Conteníu d’un fuelle [PSil. Cv.
  2. Sm
  3. /Eo/]. 2. Sacu llenu [Sm. PSil. Tox. /Eo/]. Cfr. folleca.
  4. Sm. PSil. Tox. /Eo/
follecu, a, o
📖: follecu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><ful.lecu/a [PSil]. fol.lencu [Vd].>(TEST)
  1. follecu
  2. ident class="della" level="1"></ident><ful.lecu/a
    • PSil
  3. fol.lencu
    • Vd
Vacíu, ensin nada dientro [Ac. Vd]: Castañes folleques [Ac]. 2. Desmeyoráu (neñu, animal) [PSil]: Alcontréilu mui ful.lecu [PSil]. Cfr. folleca.
  1. Vacíu, ensin nada dientro [Ac. Vd]: Castañes folleques [Ac].
  2. Ac
  3. 2. Desmeyoráu (neñu, animal) [PSil]: Alcontréilu mui ful.lecu
  4. PSil
  5. [PSil].
  6. PSil
  7. Cfr. folleca.
follecu, el*
📖: follecu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><fol.lecu [Md]. {Con cheísmu, fochecu [Tox]}. fulleco [Vg. Llomb. Mar].>(TEST)
  1. follecu
  2. {Con cheísmu, fochecu [Tox]}
  3. ident class="della" level="1"></ident><fol.lecu
    • Md
  4. fulleco
    • Vg
    • Llomb
    • Mar
Desp. de fuelle [Md]. Pequeña bolsa de cueru onde’l fumador guarda los tarecos [Md]. Cast. morral [Silván (Mar)]. 2. Bichu ruin (dizse del rapacín que da muncho que facer) [Llomb]. Animal ruin y de muncha barriga [Vg]. Individuu ruin, en- xencle [Tox]. //Ser un fochecu ‘ser una persona de pocu pesu, a la que nun se tien en cuenta’ [Tox]. Cfr. folleca.
  1. Desp. de fuelle [Md]. Pequeña bolsa de cueru onde’l fumador guarda los tarecos [Md]. Cast. morral [Silván (Mar)]. 2. Bichu ruin (dizse del rapacín que da muncho que facer) [Llomb]. Animal ruin y de muncha barriga [Vg]. Individuu ruin, en- xencle [Tox]. //Ser un fochecu ‘ser una persona de pocu pesu, a la que nun se tien en cuenta’ [Tox].
  2. Tox
  3. Cfr. folleca.
folleguéu, el*
📖: folleguéu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Los</i>(TEST)
  1. folleguéu
  2. ident class="della" level="1"></ident>
  3. <i class="della">Los</i eonaviego
del fol.leguéu ‘nomatu que dan a los de Cinfuegos’ (Qu) [LBlanco].
  1. 1. <i class="della">del</i> <i class="della">fol.leguéu</i> ‘nomatu que dan a los de Cinfuegos’ (Qu) [LBlanco].
Cfr. follagueru, quiciabes d’aniciu toponímicu, con parentescu cola familia del ast. folla (cfr.) y averáu a follagal (cfr.).
  1. Cfr. follagueru, quiciabes d’aniciu toponímicu, con parentescu cola familia del ast. folla (cfr.) y averáu a follagal (cfr.).
follequeru, el*
📖: follequeru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><ful.lequeiru [Cv]. //follequeiro [“de Tapia al Eo folequeiro” <ident class="della" level="1"></ident>/(Eo)/]. folequeiro [(PCastro)].>(TEST)
  1. follequeru
  2. ident class="della" level="1"></ident><ful.lequeiru
    • Cv
  3. follequeiro eonaviego
    • /(Eo)/.">“de Tapia al Eo folequeiro” <ident class="della" level="1"></ident>/(Eo)/
  4. folequeiro
    • (PCastro)
Bolseru, el que lleva’l sacu o bolsa pa guardar l’aguilandu [Cv]. {El faragayón que lleva folle [/Eo/]. 2. Home revistíu per antroxu que lleva y amuesa n’alto un sacu de serrín o una vexiga de gochu hinchada, nel cabu d’un palu, colo que se dan golpes al que s’atopa pel camín [/PCastro/]}. Cfr. folleca.
follera, la
📖: follera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Porción más o menos grande de <i class="della">folla</i>(TEST)
  1. follera
  2. Porción más o menos grande de <i class="della">folla</i
[JH]. //{Un/una} follera ‘follón, follona, persona floxa y que nun mira pola so conve- niencia o llimpieza’ [JH]: Isi ye un follera [JH].
  1. 1. [JH]. //<i class="della">{Un</i>/<i class="della">una}</i> <i class="della">follera </i>‘follón, follona, persona floxa y que nun mira pola so conve- niencia o llimpieza’ [JH]: <i class="della">Isi ye un follera </i>[JH].
Maria Fernandez follera XVII dineros s. f. [SPM/596] Del ast. folla (cfr.) cola amestadura del suf. abondativu -ARIA > -era. A la so vera ye posible’l correspondiente y más serondu masculín analóxicu folleru (cfr.). Dende follera, folleru féxo- se’l verbu enfollerar (cfr.).
folleréu, {el}
📖: folleréu
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
Llamorgal, barrancu [DA]. Del ast. <i class="della">folleru</i>(TEST)
  1. folleréu
  2. Llamorgal, barrancu
    • DA
  3. Del ast
  4. <i class="della">folleru</i
(cfr. folla) cola amestanza del
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">folla</i>) cola amestanza del
continuador del abondativu -ĒTUS > -éu.
follería, la
📖: follería
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cantidá grande de folleros [Cb]. 2. Camín con muncha folla [Cb]. Abondativu de <i class="della">folleru</i>/<i class="della">a</i>(TEST)
  1. follería
  2. Cantidá grande de folleros
    • Cb
  3. 2
  4. Camín con muncha folla
    • Cb
  5. Abondativu de <i class="della">folleru</i>/<i class="della">a</i
(cfr. folla).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">folla</i>).
follerosu, a, o
📖: follerosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Llamorgosu, con trolla, enllenu de folla [JH]. Abondativu en -ŌSUS, -A, -UM>(TEST)
  1. follerosu
  2. Llamorgosu, con trolla, enllenu de folla
    • JH
  3. Abondativu en -ŌSUS, -A, -UM
-osu, a, o n’amestanza con fo- lleru (cfr. folla).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. -<i class="della">osu,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> n’amestanza con <i class="della">fo- </i><i class="della">lleru </i>(cfr. <i class="della">folla</i>).
folleru, el
📖: folleru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+fol.liru [Ay. Ll]. +ful.liru [Ri]. +folliru [y Llg]. {¿Con yeísmu, h.oyeru? [Cl]}.>(TEST)
  1. folleru
    • Cg
    • Bi
    • Llg
    • Sr
    • Sb
    • Ca
    • Cp
    • Tr
  2. {¿Con yeísmu, h.oyeru? [Cl]}
  3. fol.liru metafonía
    • Ay
    • Ll
  4. ful.liru metafonía
    • Ri
  5. folliru metafonía
    • y Llg
Sitiu onde hai folla [Cb. Ay. Ll. Ar. V1830]. Trolleru [Cg. GP. Ac. Bi. Llg. Sr. Sb. Ca. Ay. Ri. JH. R]: Equí hai un folleru que non se puede pasar [Ca]. Champán, llamorgueru [Cb. Cp. Sr]. Poceru [Cl]. ///El pan sémalo en folleru y el maíz en polvoréu [LC]. Para escribanos Colunga/para vacas en La Riera/para folleros Pernús/para barrancos La Vega [Vigón (Folk)]. Tiempu callente...q’en polvu vuelve el folleru [Misterio Tr 126] anda como un argadiellu;/mas si quier argadellar/per tra- bancu, perfolleru {corrixe a perfollexu} [Campumanes 1781/66] Cfr. follera.Con too si h.oyeru ‘poceru’ [Cl] nun fore voz con yeísmu podría entendese en rellación con fueyu 2 (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Sitiu onde hai folla [Cb. Ay. Ll. Ar. V1830]. Trolleru [Cg. GP. Ac. Bi. Llg. Sr. Sb. Ca. Ay. Ri. JH. R]: <i class="della">Equí</i> <i class="della">hai</i> <i class="della">un</i> <i class="della">folleru</i> <i class="della">que</i> <i class="della">non se puede pasar </i>[Ca]. Champán, llamorgueru [Cb. Cp. Sr]. Poceru [Cl]. ///<i class="della">El</i> <i class="della">pan</i> <i class="della">sémalo</i> <i class="della">en</i> <i class="della">folleru</i> <i class="della">y</i> <i class="della">el</i> <i class="della">maíz</i> <i class="della">en</i> <i class="della">polvoréu </i>[LC]. <i class="della">Para</i> <i class="della">escribanos</i> <i class="della">Colunga</i>/<i class="della">para</i> <i class="della">vacas</i> <i class="della">en</i> <i class="della">La</i> <i class="della">Riera</i>/<i class="della">para </i><i class="della">folleros</i> <i class="della">Pernús</i>/<i class="della">para</i> <i class="della">barrancos</i> <i class="della">La</i> <i class="della">Vega</i> [Vigón (Folk)]. <i class="della">Tiempu callente...q’en polvu vuelve el </i><i class="della">folleru</i> [Misterio Tr 126] <i class="della">anda</i> <i class="della">como</i> <i class="della">un</i> <i class="della">argadiellu;</i>/<i class="della">mas</i> <i class="della">si</i> <i class="della">quier</i> <i class="della">argadellar</i>/<i class="della">per</i> <i class="della">tra-</i> <i class="della">bancu, per</i><i class="della">folleru</i> {corrixe a <i class="della">perfollexu</i>} [Campumanes 1781/66] Cfr. <i class="della">follera</i>.Con too si <i class="della">h.oyeru</i> ‘poceru’ [Cl] nun fore voz con yeísmu podría entendese en rellación con <i class="della">fueyu</i> <i class="della">2</i> (cfr.).
follerudu, a, o
📖: follerudu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Suciu, enllenu de folla [JH]. Amestanza del continuador de -ŪTUS, -A, -UM col ast. <i class="della">folleru</i>(TEST)
  1. follerudu
  2. Suciu, enllenu de folla
    • JH
  3. Amestanza del continuador de -ŪTUS, -A, -UM col ast
  4. <i class="della">folleru</i
(cfr.), follera (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.), <i class="della">follera</i> (cfr.).
folleya, la
📖: folleya
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<h.olleya [Pa].>(TEST)
  1. folleya
    • Cg
  2. h.olleya
    • Pa
Corteza y albura del árbol [Cg].
  1. 1. Corteza y albura del árbol [Cg].
Corteza del árbol [Pa. Ci]. y sacar de alto abaxo aquella folleyina [Grangerías XVIII: 596] has de dar por delante en la folleya dos segotadas alredor por el derecho del corte, para que al acabarse no esfuelle tal folleya [Grangerías XVIII: 1061] Femenín llográu analóxicamente sol diminutivu de follis, -is ‘sacu o balón de cueru infláu d’aire’, ‘bolsa de cueru’ (EM s. v. follis; DCECH); n’efeutu, dende’l llat. FOLLICULUS, -I, siguiría ast. *folleyu → folleya, con asemeyaos resultaos románicos (REW) ya hispánicos (DEEH). Dende ello foi posible’l llogru del verbu compuestu esfolleyar (cfr.).
follica, la*
📖: follica
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<h.ollica [Lln]. {Con cheísmu, fuchica [CSil]}.>(TEST)
  1. follica
  2. {Con cheísmu, fuchica [CSil]}
  3. h.ollica
    • Lln
Zurrón pequeñu [Lln]. Tipu de bolsa o fuelle onde’l pastor lleva la comida [Lln].
  1. 1. Zurrón pequeñu [Lln]. Tipu de bolsa o fuelle onde’l pastor lleva la comida [Lln].
2. Fruta vacía dientro [CSil]. Cfr. follicu, el.
follical, el
📖: follical
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Arbustu espinosu, asemeyáu al arándanu, que da un frutu doráu y comestible llamáu <i class="della">follicu</i>(TEST)
  1. follical
  2. Arbustu espinosu, asemeyáu al arándanu, que da un frutu doráu y comestible llamáu <i class="della">follicu</i
[Ar].
  1. 1. [Ar].
Cfr. follicu, el.
follicáu, el*
📖: follicáu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Términu conocíu pela documentación, quiciabes na aceición de ‘fuelle enllenu’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">molinos</i>(TEST)
  1. follicáu
  2. Términu conocíu pela documentación, quiciabes na aceición de ‘fuelle enllenu’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">molinos</i
con follicados de zebera [Grangerías XVIII: 1087] Cfr. follicu, el.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">con</i> <i class="della">follicados</i> <i class="della">de</i> <i class="della">zebera</i> [Grangerías XVIII: 1087] Cfr. <i class="della">follicu,</i><i class="della"> el</i>.
follicón, ona, ono
📖: follicón
🔤: , ona, ono
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona,, ono
(TEST)
  1. follicón
Cobarde y floxu (un home) [Tox].
  1. 1. Cobarde y floxu (un home) [Tox].
Aum. de follicu (cfr.) col desendolque del sema ‘fuelle’ → ‘floxu’.
follicu, a, o*
📖: follicu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<h.ollicu [Lln (P)]. {Posible exemplu de yeísmu, fuyicu [Pr (Cv)]}.>(TEST)
  1. follicu
    • Pr
  2. {Posible exemplu de yeísmu, fuyicu [Pr (Cv)]}
  3. h.ollicu
    • Lln (P)
Dizse del granu que nun ta enllenu de farina [Pr (Cv)].
  1. 1. Dizse del granu que nun ta enllenu de farina [Pr (Cv)].
2. Per- pequeñu [Lln (P)]. 3. “Abolsado, que hace pliegues como una bolsa” [R]. //Ser un ful.liques ‘ser persona qu’anda davezu en- fadada’ [Ri]. Cfr. follicu, el.
follicu, el
📖: follicu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<follico [Ar]. fol.licu [Ay]. h.ollicu [LV. Lln. Pa].>(TEST)
  1. follicu
    • Cg
  2. follico
    • Ar
  3. fol.licu
    • Ay
  4. h.ollicu
    • LV
    • Lln
    • Pa
Odre, fuelle pequeñu [LV. Lln. R]. Odre de piel [Pa. Cg]. Odre ruin que fai falta hinchar pa que nun se pierda pola humedá [Ay]. 2. Dalgo que queda güecu, ensin nada, como un fuelle [Cb]. 3. Frutu doráu del follical [Ar].
  1. 1. Odre, fuelle pequeñu [LV. Lln. R]. Odre de piel [Pa. Cg]. Odre ruin que fai falta hinchar pa que nun se pierda pola humedá [Ay].
  2. 2. Dalgo que queda güecu, ensin nada, como un fuelle [Cb].
  3. 3. Frutu doráu del follical [Ar].
Del llat. FOLLIS, -IS ‘sacu o balón de cueru infláu d’aire’, ‘fue- lle’ (EM) cola amestanza del sufixu diminutivu -ICCUS. Na acei- ción 2, nesta pallabra como n’otres de la mesma familia (asina follecu, folleca), apaez una referencia a daqué non pleno, güeco, vacio, que ye previsible xustificar dende’l desendolque semánticu de los continuadores de follis (cfr. fuelle) anque nun ha escaecese l’influxu que pueden exercer los deverbales del llat. fallire o fallere (cfr. fallíu). L’averamientu fónicu pue ser responsable d’esa posible interferencia que, al empar, sedría a xustificar dellos usos axetivos de follicu. Analóxicamente sol masc. follicu fáese’l femenín follica (cfr.), términos dambos qu’almiten un usu axetivu y sobro los que ye posible llograr un abondativu follicáu ‘fuelle enllenu’ (cfr.). Dende follicu, fo- llica féxose l’abondancial follical (cfr.) aplicáu, como davezu n’ast., al nome d’un árbol; tamién se fexo’l verbu compuestu enfullicar (cfr.) y esfollicar (cfr.). Esti verbu déxanos ver la posibilidá de que dende fuelle se formare non sólo enfuellar (cfr.) sinón un compuestu *enfu(e)llir → enfullir, anque sedría meyor almitir el so igüe dende IN + FOLLERE ‘movese a ma- nera de fuelle’ (ABF).
follisca, la
📖: follisca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">cellisca</i>(TEST)
  1. follisca
  2. Cast
  3. <i class="della">cellisca</i
[Vg]. Podría entendese como una variante del ast. falisca (cfr.) pero con un encruz col continuador
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Vg]. Podría entendese como una variante del ast. <i class="della">falisca</i> (cfr.) pero con un encruz col continuador
del llat. FOLLIS > ast. fue- lle (+ -isca), col mesmu suf. que vemos en nevisca nevis- car o neveuscar, en referencia a un tipu de nieve floxo o menudo. El términu de nueso follisca tien equivalente na voz allugada en Cantabria jullisca ‘cellisca’, ‘baturiciu’ (LLA s. v. follisca) onde alvertimos l’influxu de la familia de follón (cfr.) na so 2ª aceición. Cosa destremada sedría averiguar si el cast. cellisca, “d’aniciu inciertu” según Corominas-Pascual (cfr.), tamién podría entendese como una adautación que fai esi idioma d’un términu tomáu del dominiu ástur con [f-] refu- gada y adautada como [θ].
follón, ona
📖: follón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<fol.lón [Oc]. ful.lón [Md. Cv. Oc]. {Con yeísmu, h.oyón [Cl]}.>(TEST)
  1. follón
    • Ay
  2. {Con yeísmu, h.oyón [Cl]}
  3. fol.lón
    • Oc
  4. ful.lón
    • Md
    • Cv
    • Oc
Blandu, débil, floxu [Md]. Floxu, poco resistente pal trabayu [Cv]. Floxu, ruin, de pocu puxu [Oc]: Aquel rapaz yía mui ful.lón [Oc]: Anque tas gorda tas ful.lona [Oc]. 2. Pedorru, floxu de muelles [R]. 3. Cobarde, fulleru [R]. Fanfarrón, co- barde [Ay]. 4. Chulu [Cl].
  1. 1. Blandu, débil, floxu [Md]. Floxu, poco resistente pal trabayu [Cv]. Floxu, ruin, de pocu puxu [Oc]: <i class="della">Aquel</i> <i class="della">rapaz</i> <i class="della">yía</i> <i class="della">mui </i><i class="della">ful.lón </i>[Oc]: <i class="della">Anque tas gorda tas ful.lona </i>[Oc].
  2. 2. Pedorru, floxu de muelles [R].
  3. 3. Cobarde, fulleru [R]. Fanfarrón, co- barde [Ay].
  4. 4. Chulu [Cl].
Formación aumentativa del deriváu del llat. FOLLIS, -IS ‘fuelle’ (EM) > ast. fuelle (cfr.). Pero na aceición §3 y §4 paez que s’al- vierte la segunda posibilidá semántica de la que falamos al tra- tar de la xuntanza de *follare y *fullare (cfr. follar y follón), frente a Corominas-Pascual pa quien cast. follón ‘airáu’, ‘co- barde’ provién d’una adautación del cat. FELLÓ pente medies d’un primer pasu fellón (DCECH s. v. follón). Sol nome ast. fo- llón sigue’l deriváu ast. follonería (cfr.).
  1. Formación aumentativa del deriváu del llat. FOLLIS, -IS ‘fuelle’ (EM) > ast. fuelle (cfr.). Pero na aceición §3 y §4 paez que s’al- vierte la segunda posibilidá semántica de la que falamos al tra- tar de la xuntanza de *follare y *fullare (cfr. follar y follón), frente a Corominas-Pascual pa quien cast. follón ‘airáu’, ‘co- barde’ provién d’una adautación del cat. FELLÓ pente medies d’un primer pasu fellón (DCECH s. v. follón). Sol nome ast. fo- llón sigue’l deriváu ast. follonería (cfr.).
follón, el
📖: follón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Baturiciu, barullu [Ac]. <ident class="della" level="1"></ident>Del masc. llat. FULLO, -ŌNIS ‘batán’ qu’hebo tener usu n’ast. persabiendo de la so presencia, anque curtia, ente los nomes de llugar (TA 607). El ruíu carauterísticu de los batanes pudo en- contar l’usu del ax. <i class="della">follón, ona </i>(cfr.) al aplicase a persones rui- doses, poco ponderaes y molestes. En tou casu nun ha escaecese que’l llat. <i class="della">fullo, -onis </i>paez nidiamente rellacionáu col verbu *<i class="della">fullāre </i>‘golpear’, ‘pisar’ (cfr. <i class="della">follar</i>) → ‘meter ruíu’. Quiciabes d’equí siguió l’intensivu *<i class="della">refollón</i>(TEST)
  1. follón
  2. ident class="della" level="1"></ident>Baturiciu, barullu
    • Ac
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Del masc
  4. llat
  5. FULLO, -ŌNIS ‘batán’ qu’hebo tener usu n’ast
  6. persabiendo de la so presencia, anque curtia, ente los nomes de llugar (TA 607)
  7. El ruíu carauterísticu de los batanes pudo en- contar l’usu del ax
  8. <i class="della">follón, ona </i>(cfr.) al aplicase a persones rui- doses, poco ponderaes y molestes
  9. En tou casu nun ha escaecese que’l llat
  10. <i class="della">fullo, -onis </i>paez nidiamente rellacionáu col verbu *<i class="della">fullāre </i>‘golpear’, ‘pisar’ (cfr
  11. <i class="della">follar</i>) → ‘meter ruíu’
  12. Quiciabes d’equí siguió l’intensivu *<i class="della">refollón</i
refellón ‘golpe d’aire’ (cfr.), con un deriváu refollonada (cfr.). Pero, en tou casu, bien ta nun escaecer l’averamientu fónicu y semánticu ente la fa- milia de follón y la del ast. folleru, fuelle, y folixa (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">→</i> <i class="della">refellón</i> ‘golpe d’aire’ (cfr.), con un deriváu <i class="della">refollonada</i> (cfr.). Pero, en tou casu, bien ta nun escaecer l’averamientu fónicu y semánticu ente la fa- milia de <i class="della">follón</i> y la del ast. <i class="della">folleru,</i> <i class="della">fuelle</i>, y <i class="della">folixa</i> (cfr.).
follonería, la*
📖: follonería
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><{Con yeísmu, h.oyonería [Cl]}.>(TEST)
  1. follonería
  2. {Con yeísmu, h.oyonería [Cl]}
  3. ident class="della" level="1"></ident><
Fuerza bruta [Cl].
  1. 1. Fuerza bruta [Cl].
2. Estridencia [Cl]. Cfr. follón, follona.
fomentu, el
📖: fomentu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><fumientu [JH]. fumentu [Md].>(TEST)
  1. fomentu
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident><fumientu
    • JH
  3. fumentu
    • Md
Cast. fomento [Tb. JH]: Dában-l.ly fomentos [Tb]. //-os ‘me- dicamentu líquidu que s’aplica en paños y sobre la piel’ [Md].
  1. 1. Cast. <i class="della">fomento </i>[Tb. JH]: <i class="della">Dában-l.ly fomentos</i> [Tb]. //<i class="della">-os </i>‘me- dicamentu líquidu que s’aplica en paños y sobre la piel’ [Md].
- que sirven de gran fomentu/a todes artes y oficios [Campu- manes 1781/536]
  1. - que sirven de gran fomentu/a todes artes y oficios
  2. Campu- manes 1781/536
Del llat. FOMĚNTUM ‘calmante’, ‘bálsamu’, per vía culta (DCECH s. v. fomento) anque ye a alvertise un popular [je] qui- ciabes por influxu del deriváu de fumu fumientu.
fonda, la 1
📖: fonda
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<///<ident class="della" level="1"></ident>h.ondia [Bab].>(TEST)
  1. fonda
  2. <ident class="della" level="1"></ident>h.ondia infl. cast.
    • Bab
Blinga estrencha y delgada con que se tapen les regandixes ente les costielles nel fondu de les cestes o maniegos [Vf (Cv)]. 2. Instrumentu pa llanzar piedres, flonda [Bab. /Eo/]. armados de lanzas e de escudos e de saetas e de fondas s. XIII (or.) [FX/314]
  1. Blinga estrencha y delgada con que se tapen les regandixes ente les costielles nel fondu de les cestes o maniegos [Vf (Cv)].
  2. Vf (Cv)
  3. 2. Instrumentu pa llanzar piedres, flonda [Bab. /Eo/].
  4. Bab. /Eo/
  5. armados de lanzas e de escudos e de saetas e de fondas s. XIII (or.)
  6. FX/314
Del llat. FUNDA, -AE ‘fueya d’una planta’, ‘bolsa’, ‘tresmayu’, ‘vendaxe’, voz que llogra pergrán destremación semántica pola comparanza cola fronda (EM). Nel casu presente trátase d’una aplicación práutica de ‘fueya’ → ‘blinga’, ‘baniella’. Ta- mién se conseña na aceición de ‘fonda’, esto ye, ‘arma que llanza’, que vemos usada güei na tierra d’Entrambasauguas pero con encontu na nuesa documentación medieval. En Babia pasa lo mesmo cola variante h.ondia con influxu del verbu h.ondiar ‘llanzar daqué con violencia’ (cfr. fondiar 2). En tou casu h.ondia y h.ondiar en Babia son préstamos forasteros por cuenta l’aspiración (GHLA §4.3.1). Un dim. de FUNDA + ŬLA ye ast. flonda (cfr.). Por influxu de la [j] del verbu fondiar 2 (anque d’otra xénesis) pudo zarrase la tónica como vemos en flundia. Pero al llau del popular ast. fonda tenemos un continuador cultu ast. funda (cfr.) como yá fexemos ver (PE2 s. v. funda). Un cultismu de FUNDA, -AE úfrelu l’ast. funda (cfr.). El llat. FŬNDULA anque documentáu como ‘sitiu ensin salida’ (EM s. v. funda; OLD) pudo ser un cen- ciellu diminutivu del llat. funda y, al empar, responsable del ast. popular flonda (cfr.) y del semicultu ast. flunda (cfr.).
fonda, la 2
📖: fonda
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Posada, residencia [Xral]: <i class="della">Ta</i>(TEST)
  1. fonda
  2. Posada, residencia [Xral]: <i class="della">Ta</i
de fonda [Xral].
  1. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">fonda</i> [Xral].
Posiblemente d’una variante del and. FÚNDAQ, pallabra d’ani- ciu gr. tresmitida pel árabe (DA s.v. alfóndec) pero que paez que llegó al cast. fonda pente medies del francés FONDE (DCECH s.v. fonda).
fondada, la
📖: fondada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fundada [Sm. Md. Cv. Oc].>(TEST)
  1. fondada
    • An
  2. fundada
    • Sm
    • Md
    • Cv
    • Oc
Parte más baxa d’una ería o cortinal en terrén cuesto [Sm. Cv (= fundera)]. Fondigonada [Md. An]: Ta naquel.la fondada [An]. Parte d’abaxo d’un bancal [Oc]: La maniega quedóume na fundada de la güerta [Oc]. 2. Muriu de piedra más baxu d’una finca (si ye de matu llámase arengu)’ [Md].
  1. 1. Parte más baxa d’una ería o cortinal en terrén cuesto [Sm. Cv (= fundera)]. Fondigonada [Md. An]: <i class="della">Ta naquel.la fondada </i>[An]. Parte d’abaxo d’un bancal [Oc]: <i class="della">La</i> <i class="della">maniega</i> <i class="della">quedóume </i><i class="della">na</i> <i class="della">fundada</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">güerta</i> [Oc].
  2. 2. Muriu de piedra más baxu d’una finca (si ye de matu llámase <i class="della">arengu</i>)’ [Md].
Formación sol ast. fondu, a, o (cfr.) cola amestadura del suf. - ATA > -ada que marca un aumentativu.
“fondal”
📖: “fondal”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">siempre</i>(TEST)
  1. “fondal”
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">siempre</i
los golpes al medio del fondal del morterón [Gran- gerías XVIII: 1002] Cfr. fondu, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">los</i> <i class="della">golpes</i> <i class="della">al</i> <i class="della">medio</i> <i class="della">del</i> <i class="della">fondal</i> <i class="della">del</i> <i class="della">morterón</i> [Gran- gerías XVIII: 1002] Cfr. <i class="della">fondu,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
fondalada, la
📖: fondalada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fondalá [Qu].>(TEST)
  1. fondalada
    • Tb
  2. fondalá
    • Qu
Parte d’abaxo d’una finca [Tb]. Parte baxa d’un terrén [Qu].
  1. 1. Parte d’abaxo d’una finca [Tb]. Parte baxa d’un terrén [Qu].
Terminación cabera d’una fondigonada [Tb. Tox]. Formación sol ast. fondal (cfr.) con un suf. que marca un au- mentativu.
fondamente
📖: fondamente
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">hondamente</i>(TEST)
  1. fondamente
  2. Cast
  3. <i class="della">hondamente</i
[JH].
  1. 1. [JH].
- fondamente cabada y bien cuchada [Grangerías XVIII: 999] Alverbiu en -mente n’amestanza col ax. en -o (cfr. fondu, a, o).
fondar
📖: fondar
🏗️: NO
✍️: NO
<fundar [Oc].>(TEST)
  1. fondar
    • Llu
  2. fundar
    • Oc
Poner el fondu al calderu [Oc]. Poner el fondu a los envases de conserves [Llu].
  1. 1. Poner el <i class="della">fondu</i> al calderu [Oc]. Poner el fondu a los envases de conserves [Llu].
como los dexo a la nuichi/los atopo a la mañana,/pos aun- que aquestos son señores/de los qu’anden pela plaza/ata- viados con vidrera/y sobrepuerta dorada,/ñon se ponen, non, seruendos/ni arefestiellen la cara,/ñin de ser ellos los condes/funden en eso la gala,/que eso failo ún, periquí,/de aquestos de la polaina [ABalvidares, Romanzón (Poesíes 172-182)] Más, pos tuvisti la culpa/que de que no m’acordara,/espero el que lu enxariyes/o por to mandar se faga,/como don Pa- chín quixera/fundaba bien la esperanza,/pagando yo los llistones y [la] grasa [ABalvidares, Romanzón (Poesíes 255-262)] Posible verbu fechu dende l’ast. fondu (cfr.) anque emparen- táu col ast. afondar (cfr.).
fondaya, la
📖: fondaya
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Corteza d’un árbol [Sr]. Del dim. del llat. <i class="della">funda,</i>(TEST)
  1. fondaya
  2. Corteza d’un árbol
    • Sr
  3. Del dim
  4. del llat
  5. <i class="della">funda,</i
-ae ‘fueya d’una planta’, ‘bolsa’, ‘tres- mayu’, ‘vendaxe’ (EM) > ast. fonda (cfr.), ensin dulda con un continuador
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">-ae</i> ‘fueya d’una planta’, ‘bolsa’, ‘tres- mayu’, ‘vendaxe’ (EM) > ast. <i class="della">fonda </i>(cfr.), ensin dulda con un continuador
del llat. -ĀCULA > -aya.
fondazu, el
📖: fondazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">hondazo</i>(TEST)
  1. fondazu
  2. Cast
  3. <i class="della">hondazo</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. fondu.
fondera, la*
📖: fondera
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fundera [Cv].>(TEST)
  1. fondera
  2. fundera
    • Cv
Parte más baxa d’una ería o cortinal [Cv (= fundada)].
  1. 1. Parte más baxa d’una ería o cortinal [Cv (= fundada)].
Nominalización del fem. de fonderu, a, o (cfr.).
fonderada, la*
📖: fonderada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fonderá [Ll].>(TEST)
  1. fonderada
  2. fonderá
    • Ll
Parte baxa d’una cuesta [Ll].
  1. 1. Parte baxa d’una cuesta [Ll].
Cfr. fondu, el.
fonderu, a, o*
📖: fonderu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+fondiru/fondera/fondero [Ay. Ll]. +fundiru/fondera/fondero [y Llg. Ri]. fondeiru/fondera [Tb. PSil. Tor]. fundeiru/fundera [Sm]. fundeiru [Bab. Pzu. Cn (M)]. fonderu [Sb]. fondero [Cñ]. h.ondero [Os]. h.onderu [Pa].>(TEST)
  1. fonderu
    • Llg
    • Cn
  2. fondiru/fondera/fondero metafonía
    • Ay
    • Ll
  3. fundiru/fondera/fondero metafonía
    • y Llg
    • Ri
  4. fondeiru/fondera
    • Tb
    • PSil
    • Tor
  5. fundeiru/fundera
    • Sm
  6. fundeiru
    • Bab
    • Pzu
    • Cn (M)
  7. fonderu
    • Sb
  8. fondero
  9. h.ondero
    • Os
  10. h.onderu
    • Pa
Más fondu [Pa. Sb. Tb]: Nun ya lo mesmo tar a lo fondeiru que tar a lo cimeiro nin a lo cabeiro [Tb]. Na fondigonada [Ay]. Al fondu de too [Ay]. Asitiáu no más fondo, na parte d’a- baxo [Sm]. En sitiu fondu [Llg. PSil]. A la parte d’abaxo [Bab. Pzu]. Baxu, fundíu [Tor]. Na parte d’abaxo (opuestu a lo ci- mero) [Ll. Ri. Cn (M)]: Empezamos pelo cimero y cuando l.le- gamos a lo fondero tábamos esgayaos [Ri]. Recónditu [Cñ]:
Aunque la mar sea fondera echa la sonda [Cñ]. Na parte más baxa d’una cuesta [Os]. //A lo fondero ‘no más baxo’ [Ll]. ‘na parte d’abaxo’ [Llg].
  1. 1. Más fondu [Pa. Sb. Tb]: <i class="della">Nun</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">mesmo</i> <i class="della">tar</i> <i class="della">a</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">fondeiru</i><i class="della"> que</i> <i class="della">tar</i> <i class="della">a</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">cimeiro</i> <i class="della">nin</i> <i class="della">a</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">cabeiro</i> [Tb]. Na fondigonada [Ay]. Al fondu de too [Ay]. Asitiáu no más fondo, na parte d’a- baxo [Sm]. En sitiu fondu [Llg. PSil]. A la parte d’abaxo [Bab. Pzu]. Baxu, fundíu [Tor]. Na parte d’abaxo (opuestu a lo ci- mero) [Ll. Ri. Cn (M)]: <i class="della">Empezamos</i> <i class="della">pelo</i> <i class="della">cimero</i> <i class="della">y</i> <i class="della">cuando</i> <i class="della">l.le-</i> <i class="della">gamos</i> <i class="della">a</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">fondero</i> <i class="della">yá</i> <i class="della">tábamos</i> <i class="della">esgayaos</i> [Ri]. Recónditu [Cñ]: <br class="della"><i class="della">Aunque</i> <i class="della">la</i> <i class="della">mar</i> <i class="della">sea</i> <i class="della">fondera</i> <i class="della">echa</i> <i class="della">la</i> <i class="della">sonda</i> [Cñ]. Na parte más baxa d’una cuesta [Os]. //<i class="della">A</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">fondero</i> ‘no más baxo’ [Ll]. ‘na parte d’abaxo’ [Llg].
otrassi lli cobo del hero fondero de Valssenti que parte con_los ricosommes 1306(or.) [SB/235] maes lle cobo el quinto de los Arcos de sobre el fondero 1399(or.) [SP-III/114] la faça de la baraganna de Avenero fondera 1399(or.) [SP- III/115] maes lle cobo el medio heru de Miron fondero 1399(or.) [SP- III/115] la faça que dizen del Espinedal fondera 1448(or.) [SP- III/452] el quadro de Traspando fondero que atista en el hero 1448(or.) [SP-III/452] la pumarada del valle maes fondera con todo su lantado 1448(or.) [SP-III/455] ha la abadesa el quarto fondero 1453(or.) [MV/400] del col fondero a so Santolalla ha la abadesa el quarto 1453(or.) [MV/400] ha la abadesa el quarto fondero que va por cabo la faça 1453(or.) [MV/400] lieva herederos de Pedro Bernaldo la meatad fondera 1453(or.) [MV/401] en el hero fondero ha la abadesa el quarto 1453(or.) [MV/401] maes la bringa de Casar de la çereçal fondera 1461(or.) [SP- IV/98] copole mas la bringa fondera de la Reonda 1461(or.) [SP- IV/99] la aldea de Vergame Fondero que es en el coto de Corias 1487 [MC-I/119]
  1. otrassi lli cobo del hero fondero de Valssenti que parte con_los ricosommes
  2. 1306(or.) SB/235
  3. maes lle cobo el quinto de los Arcos de sobre el fondero
  4. 1399(or.) SP-III/114
  5. la faça de la baraganna de Avenero fondera
  6. 1399(or.) SP- III/115
  7. maes lle cobo el medio heru de Miron fondero
  8. 1399(or.) SP- III/115
  9. la faça que dizen del Espinedal fondera
  10. 1448(or.) SP- III/452
  11. el quadro de Traspando fondero que atista en el hero
  12. 1448(or.) SP-III/452
  13. la pumarada del valle maes fondera con todo su lantado
  14. 1448(or.) SP-III/455
  15. ha la abadesa el quarto fondero
  16. 1453(or.) MV/400
  17. del col fondero a so Santolalla ha la abadesa el quarto
  18. 1453(or.) MV/400
  19. ha la abadesa el quarto fondero que va por cabo la faça
  20. 1453(or.) MV/400
  21. lieva herederos de Pedro Bernaldo la meatad fondera
  22. 1453(or.) MV/401
  23. en el hero fondero ha la abadesa el quarto
  24. 1453(or.) MV/401
  25. maes la bringa de Casar de la çereçal fondera
  26. 1461(or.) SP- IV/98
  27. copole mas la bringa fondera de la Reonda
  28. 1461(or.) SP- IV/99
  29. la aldea de Vergame Fondero que es en el coto de Corias
  30. 1487 MC-I/119
Cfr. fondu, el.
fonderu, el
📖: fonderu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fundeiru [Cn (F)].>(TEST)
  1. fonderu
    • Sb
  2. fundeiru
    • Cn (F)
Parte trasera inferior de la pata de la vaca [Sb].
  1. 1. Parte trasera inferior de la pata de la vaca [Sb].
2. Lo último, lo que queda [Cn (F)]: Hai qu’amasar que nun queda namás que’l fundeiru d’una fogaza [Cn (F)]. //El fonderu “hondero” [JH]. Nominalización del masc. de fonderu, a, o (cfr.).
fondeya, la
📖: fondeya
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Corteza en verde d’un árbol [Sb]. Tira llarga de corteza, arrin- cada d’un árbol [Ca]. Corteza d’un tueru, o d’una caña d’un árbol o d’un arbustu [Ca]. Del dim. del llat. <i class="della">funda,</i>(TEST)
  1. fondeya
  2. Corteza en verde d’un árbol
    • Sb
  3. Tira llarga de corteza, arrin- cada d’un árbol
    • Ca
  4. Corteza d’un tueru, o d’una caña d’un árbol o d’un arbustu
    • Ca
  5. Del dim
  6. del llat
  7. <i class="della">funda,</i
-ae ‘fueya d’una planta’, ‘bolsa’, ‘tres- mayu’, ‘vendaxe’ (EM), ensin dulda *FUNDĬCULA. Dende equí féxose’l verbu *fondeyar y el so contrariu desfondeyar (cfr.) col prefixu xebriegu DIS- > des.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">-ae</i> ‘fueya d’una planta’, ‘bolsa’, ‘tres- mayu’, ‘vendaxe’ (EM), ensin dulda *FUNDĬCULA. Dende equí féxose’l verbu *<i class="della">fondeyar </i>y el so contrariu <i class="della">desfondeyar </i>(cfr.) col prefixu xebriegu DIS- > <i class="della">des.</i>
fondeza, la*
📖: fondeza
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fundeza [Md].>(TEST)
  1. fondeza
  2. fundeza
    • Md
Fondura [Md]. Cfr. fondu.
  1. Fondura [Md]. Cfr. fondu.
  2. Md
fondiar 1
📖: fondiar 1
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Fundir daqué [Xx]. 2. Dexar baxo agua’l mariscu o pexe de peñéu pa que nun muerra [Xx]. 3. Anclar un barcu [Xx. Cñ. PVeiga]. <ident class="della" level="1"></ident>Posible variante de <i class="della">fondigar</i>(TEST)
  1. fondiar 1
  2. ident class="della" level="1"></ident>Fundir daqué
    • Xx
  3. 2
  4. Dexar baxo agua’l mariscu o pexe de peñéu pa que nun muerra
    • Xx
  5. 3
  6. Anclar un barcu
    • Xx
    • PVeiga
  7. <ident class="della" level="1"></ident>Posible variante de <i class="della">fondigar</i
(cfr.) con perda de -g-.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) con perda de -<i class="della">g</i>-.
fondiar* 2
📖: fondiar* 2
🏗️: SI
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><h.ondiar [Bab].>(TEST)
  1. fondiar* 2
  2. ident class="della" level="1"></ident><h.ondiar
    • Bab
Llanzar con fonda [Bab]. 2. Llanzar daqué con puxu [Bab]. - dexar aí el cabrío andar en fato aparte es querer que se fun- dia en la azoreda y ande en lo más montuoso [Grangerías XVIII: 912] Verbu fechu sol ast. fonda 1.Ye pernidio que la realización ba- biana con [h] nun ye autóctona.
  1. Llanzar con fonda [Bab]. 2. Llanzar daqué con puxu [Bab]. - dexar aí el cabrío andar en fato aparte es querer que se fun- dia en la azoreda y ande en lo más montuoso
  2. Grangerías XVIII: 912
  3. Verbu fechu sol ast. fonda 1.Ye pernidio que la realización ba- biana con [h] nun ye autóctona.
  4. h
fondigada, la
📖: fondigada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fondigaa [Sb. JH]. fondagá [Ar].///<ident class="della" level="1"></ident>/fondigaes [R].>(TEST)
  1. fondigada
  2. fondigaa
    • Sb
    • JH
  3. fondagá
    • Ar
  4. <ident class="della" level="1"></ident>/fondigaes infl. cast.
    • R
Fondigonada [Sb (= fondigayaa). Ar. R]. 2. Fondura [R]. 3. Furacu na vidaya [JH (= fondigonaa)].
  1. 1. Fondigonada [Sb (= fondigayaa). Ar. R].
  2. 2. Fondura [R].
  3. 3. Furacu na vidaya [JH (= fondigonaa)].
Cfr. fondu, el.
  1. Cfr. fondu, el.
fondigal, el*
📖: fondigal
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><fundigal [Pr].>(TEST)
  1. fondigal
  2. ident class="della" level="1"></ident><fundigal
    • Pr
Fondigonada [Pr].
  1. 1. Fondigonada [Pr].
Cfr. fondu, el.
fondigañada, la*
📖: fondigañada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><fondigañá [Ll].>(TEST)
  1. fondigañada
  2. ident class="della" level="1"></ident><fondigañá
    • Ll
Poza, fondigonada, hondonada [Ll (= + fondigueyu)]. Cfr. fondu, el.
  1. Poza, fondigonada, hondonada [Ll (= + fondigueyu)]. Cfr. fondu, el.
  2. Ll (= + fondigueyu)
fondigañu, el
📖: fondigañu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. fondigañu
Cfr. fondigayu.
  1. Cfr. fondigayu.
fondigar
📖: fondigar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Fundir, dir al fondu [TC (Protomártir). AGO]. <ident class="della" level="1"></ident>Verbu fechu dende (<i class="della">fondu </i>→) *<i class="della">fondigu </i>(y *<i class="della">fondiga</i>) → <i class="della">fon-</i><i class="della">(TEST)
  1. fondigar
  2. ident class="della" level="1"></ident>Fundir, dir al fondu
    • TC (Protomártir)
    • AGO
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Verbu fechu dende (<i class="della">fondu </i>→) *<i class="della">fondigu </i>(y *<i class="della">fondiga</i>) → <i class="della">fon-</i><i class="della"
digar calteníu güei tamién cola perda de -g- en fondiar (cfr.), anque esti verbu tamién pue entendese como una
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. digar</i> calteníu güei tamién cola perda de -g- en <i class="della">fondiar</i> (cfr.), anque esti verbu tamién pue entendese como una
formación en -IDIARE dende fundus, -a, -um. Dende *fondigu [conocíu porque almite un aum. fondigón (cfr.) → fondigonar (cfr.)] pudo algamase un dim. fondigayu (cfr.) [y fondigaya (cfr.)] → coles variantes debíes a equivalencia de palatales como fondi- gañu (cfr.) colos verbos correspondientes como *fondigayar, col deverbal fondigayada (cfr.).
fondigata, la
📖: fondigata
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. fondigata
Fondigada [VBable]. Cfr. fondu, cola amestanza del
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Fondigada [VBable]. Cfr. <i class="della">fondu</i>, cola amestanza del
continuador del suf. -ATA.
fondigaya, la
📖: fondigaya
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Fuérciga nel terrén [Llg]: <i class="della">Diba pel monte y cayó nuna fondi- </i><i class="della">gayona</i>(TEST)
  1. fondigaya
    • Llg
  2. Fuérciga nel terrén [Llg]: <i class="della">Diba pel monte y cayó nuna fondi- </i><i class="della">gayona</i
[Llg]. Furacu nel suelu [Ac]: Cayó nesa fondigaya [Ac].
  1. 1. [Llg]. Furacu nel suelu [Ac]: <i class="della">Cayó</i> <i class="della">nesa</i> <i class="della">fondigaya </i>[Ac].
Cfr. fondigar.
fondigayada, la
📖: fondigayada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fondigayá [Ac]. fondigayaa [Sb].>(TEST)
  1. fondigayada
  2. fondigayá
    • Ac
  3. fondigayaa
    • Sb
Fondigada [Cb (= fondigayu = fondigón = fondonada). Ac. Sb (= fondigaa)]. Cfr. fondigar & fondu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Fondigada [Cb (= fondigayu = fondigón = fondonada). Ac. Sb (= fondigaa)]. Cfr. <i class="della">fondigar</i> & <i class="della">fondu</i>.
fondigayu, el
📖: fondigayu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fondigañu [y AGO]. +fondigueyu [Ll]. {Posiblemente <i class="della">fon- digüeñu</i>(TEST)
  1. fondigayu
    • Ay
  2. fondigañu
    • y AGO
  3. fondigueyu metafonía
    • Ll
  4. {Posiblemente <i class="della">fon- digüeñu</i
[Ay] sía un tracamundiu d’escritura por +fondigueñu [Ay].> Cast. hondonada [Cb (= fondigayada = fondigonada). Ay. AGO]. Poza, fondigonada [Ll (= fondigañá)].
  1. 1. [Ay] sía un tracamundiu d’escritura por +<i class="della">fondigueñu </i>[Ay].> Cast. <i class="della">hondonada</i> [Cb (= fondigayada = fondigonada). Ay. AGO]. Poza, fondigonada [Ll (= fondigañá)].
Cfr. fondigar. En realidá ye un dim. de fondu (cfr.) → *fondigu → fondigayu y, con tracamundiu de palatales, fondigañu (cfr.). Lo mesmo alviértese nel femenín correspondiente y familia.
fondigón, el
📖: fondigón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fundigón [Md].>(TEST)
  1. fondigón
  2. fundigón
    • Md
Sitiu fondu arrodiáu de terrenos más altos [JH]. Fondigonada [Cb (= fondigayada). DA. Md]. Poza [Md]. Fundil [Md].
  1. 1. Sitiu fondu arrodiáu de terrenos más altos [JH]. Fondigonada [Cb (= fondigayada). DA. Md]. Poza [Md]. Fundil [Md].
- Fondigón que non reblague [El Caballo 82] Aumentativu de *fondigu (
  1. - Fondigón que non reblague
  2. El Caballo 82
  3. Aumentativu de *fondigu (
cfr. fondigar). De fondigón féxo- se’l verbu *fondigonar que conocemos pel participiu fondigo- náu, ada, ao (cfr.) y pel deverbal femenín fondigonada (cfr.).
fondigonada, la
📖: fondigonada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fondigoná [Cp]. fundigoná [Ri].>(TEST)
  1. fondigonada
    • Cg
    • Bi
  2. fondigoná
    • Cp
  3. fundigoná
    • Ri
Fundil grande [Cb (= fondigayada). Cg. Cñ. Cp (= fondoná). Bi. Ri. JH. R]. Pozu grande que se fai nuna cai o caleya o camín frecuentáu [Ri].
  1. 1. Fundil grande [Cb (= fondigayada). Cg. Cñ. Cp (= fondoná). Bi. Ri. JH. R]. Pozu grande que se fai nuna cai o caleya o camín frecuentáu [Ri].
- En cualquier fondigonada hai xabalinos [Glorias Ast 162b]
  1. - En cualquier fondigonada hai xabalinos
  2. Glorias Ast 162b
Cfr. fondigar.
fondigonáu, ada, ao
📖: fondigonáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
Fundíu, nel fondu [AGO (<i class="della">Melecina</i>(TEST)
  1. fondigonáu
  2. Fundíu, nel fondu [AGO (<i class="della">Melecina</i
Casera)].
  1. 1. <i class="della">Casera</i>)].
Cfr. fondigar.
fondir
📖: fondir
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. fondir
Cfr. fundir.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">fundir</i>.
fondón, ona
📖: fondón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
Que ta gordón por cuenta la edá [Sr]: <i class="della">Sí,</i>(TEST)
  1. fondón
    • Sr
  2. Que ta gordón por cuenta la edá [Sr]: <i class="della">Sí,</i
Balbi ta fondona [Sr].
  1. 1. <i class="della">Balbi</i> <i class="della">yá</i> <i class="della">ta</i> <i class="della">fondona</i> [Sr].
Cfr. fondu, el.
fondón, el
📖: fondón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fundón [Md].>(TEST)
  1. fondón
    • Ay
    • Ll
    • Cp
    • Cg
  2. fundón
    • Md
Aum. de fondu [Xral. Md. JH]. 2. Parte baxa de daqué [Md], (del carru, d’una vasía) [Ay]. 3. Fondu de la caxa’l carru [Ll]. 4. Suelu de la prensa del llagar [Cp]. 5. Culu de l’aguya [Ay. Ar]. 6. Sobrante de la sidra que queda en fondu ensin echar [MS]. //-ones ‘sedimentu de la sidra contenío nos toneles y nes pipes’ [Cg]. //Fondo de sacu ‘cabu d’una llabor alloñada del circuitu de ventilación’ [Min]. //Los del fondón ‘(nomatu de) los de Les Agüeres, en Morcín [LBlanco]. //De fondones ‘(sidra) que resulta d’entremecer los posos de destremaes va- síes’ [LS 301].
  1. 1. Aum. de <i class="della">fondu </i>[Xral. Md. JH].
  2. 2. Parte baxa de daqué [Md], (del carru, d’una vasía) [Ay].
  3. 3. Fondu de la caxa’l carru [Ll].
  4. 4. Suelu de la prensa del llagar [Cp].
  5. 5. Culu de l’aguya [Ay. Ar].
  6. 6. Sobrante de la sidra que queda en fondu ensin echar [MS]. //<i class="della">-ones</i> ‘sedimentu de la sidra contenío nos toneles y nes pipes’ [Cg]. //<i class="della">Fondo de sacu </i>‘cabu d’una llabor alloñada del circuitu de ventilación’ [Min]. //<i class="della">Los del fondón </i>‘(nomatu de) los de Les Agüeres, en Morcín [LBlanco]. //<i class="della">De</i> <i class="della">fondones </i>‘(sidra) que resulta d’entremecer los posos de destremaes va- síes’ [LS 301].
illa sortizella qui est in illo fondone 994 (or) [SV/64] in illo fondone de illa repuncta 1092(or.) [SV/189] en fondon del priuilegio estaua un signo redondo 1293(or.) [MSAH-V/512] e omnes bonos a quien dieren so uezino de fondon a iulgar esse sea stable [FZ (FFLL)] lles conpremos otras dos vinnas al fondon de Calleyas 1346 [ACL-IX/472] a la lonba a tierra en fondon en la solana 1398 (t.1446) [SIL/490] Aum. de fondu (
  1. illa sortizella qui est in illo fondone
  2. 994 (or) SV/64
  3. in illo fondone de illa repuncta
  4. 1092(or.) SV/189
  5. en fondon del priuilegio estaua un signo redondo
  6. 1293(or.) MSAH-V/512
  7. e omnes bonos a quien dieren so uezino de fondon a iulgar esse sea stable
  8. FZ (FFLL)
  9. lles conpremos otras dos vinnas al fondon de Calleyas
  10. 1346 ACL-IX/472
  11. a la lonba a tierra en fondon en la solana
  12. 1398 (t.1446) SIL/490
  13. Aum. de fondu (
cfr.).
fondonada, la
📖: fondonada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fondoná [Cp. Ay]. fondoñá [Ca]. h.ondonada [Lln].>(TEST)
  1. fondonada
    • Pr
  2. fondoná
    • Cp
    • Ay
  3. fondoñá
    • Ca
  4. h.ondonada
    • Lln
Cast. hondonada [Lln. Cb (= fondigayada). Cp (= fondigoná). Ca. Ay. Pr. AGO]. Valle estrenchu y fondu entre dos montes [Ca]: Si sigues baxando verás ena riega qué fondoñá alcuen- tres [Ca].
  1. 1. Cast. <i class="della">hondonada </i>[Lln. Cb (= fondigayada). Cp (= fondigoná). Ca. Ay. Pr. AGO]. Valle estrenchu y fondu entre dos montes [Ca]: <i class="della">Si</i> <i class="della">sigues</i> <i class="della">baxando</i> <i class="della">verás</i> <i class="della">ena</i> <i class="della">riega</i> <i class="della">qué</i> <i class="della">fondoñá</i> <i class="della">alcuen- </i><i class="della">tres</i> [Ca].
Formación nominal aumentativa fecha dende l’ast. fondón (cfr.).
fondor, el*
📖: fondor
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.ondor [Cl. Pa].>(TEST)
  1. fondor
  2. h.ondor
    • Cl
    • Pa
Fondura, profundidá [Cl. Pa].
  1. 1. Fondura, profundidá [Cl. Pa].
Formación en -or, dende fondu (cfr.) como vemos en llargor sobro llargu y en anchor sobro anchu, etc.
fondrigada, la*
📖: fondrigada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<////h.ondrigadas [Lln].>(TEST)
  1. fondrigada
  2. h.ondrigadas variación de número
    • Lln
Fondigonada [Lln].
  1. 1. Fondigonada [Lln].
Cfr. fondu, el.
fondrigayada, la*
📖: fondrigayada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<h.ondrigayada [Pa].>(TEST)
  1. fondrigayada
  2. h.ondrigayada
    • Pa
Fondigaya pequeña [Pa (= h.ondrigayu)]. Cfr. fondu, el.
fondrigayu, el*
📖: fondrigayu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.ondrigayu [Pa].>(TEST)
  1. fondrigayu
  2. h.ondrigayu
    • Pa
Fondigaya pequeña [Pa (= h.ondrigayada)].
  1. 1. Fondigaya pequeña [Pa (= h.ondrigayada)].
Cfr. fondu, el.
fondrigón, el
📖: fondrigón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Aum. de <i class="della">fondrigu</i>. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">en</i>(TEST)
  1. fondrigón
  2. Aum
  3. de <i class="della">fondrigu</i>
  4. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">en</i
reburdios, en fondrigones [Grangerías XVIII: 737]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">reburdios,</i> <i class="della">en</i> <i class="della">fondrigones</i> [Grangerías XVIII: 737]
aquel valle fondrigón [Grangerías XVIII: 766]
  1. aquel valle fondrigón
  2. Grangerías XVIII: 766
Cfr. fondu, el.
fondrigonada, la
📖: fondrigonada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Términu conocíu pela documentación: <i class="della">Allá en el más altu picu</i>/<i class="della">como na </i><i class="della">fondrigonada</i>(TEST)
  1. fondrigonada
  2. Términu conocíu pela documentación: <i class="della">Allá en el más altu picu</i>/<i class="della">como na </i><i class="della">fondrigonada</i
[Glorias Ast 164b] Cfr. fondu, el.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Glorias Ast 164b] Cfr. <i class="della">fondu,</i><i class="della"> el</i>.
fondrigu, el*
📖: fondrigu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.ondrigu [Lln]. h.ondricu [Lln].>(TEST)
  1. fondrigu
  2. h.ondrigu
    • Lln
  3. h.ondricu
    • Lln
Poza cubierta de maleza [Lln]. Pozu fondu y pequeñu (más pequeñu qu’un h.ogu) [Lln].
  1. 1. Poza cubierta de maleza [Lln]. Pozu fondu y pequeñu (más pequeñu qu’un <i class="della">h.ogu</i>) [Lln].
unos llistos y otros fatos nos montes y nos fondrigos 1901 [PPRIA(B)/69]
  1. unos llistos y otros fatos nos montes y nos fondrigos
  2. 1901 PPRIA(B)/69
Cfr. fondu, el.
fondu, a, o
📖: fondu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
h.ondu [Lln. Cl. Rs. Pa]. +fundu [y Bi. y Llg. Ay. Ll. y JH]. +fundu/fonda/fondo [Ri].>(TEST)
  1. fondu
    • Cg
    • Bi
    • Llg
    • Ca
    • Sd
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • An
    • Pr
    • Sl
    • Vd
    • Po
    • Mi
  2. h.ondu
    • Lln
    • Cl
    • Rs
    • Pa
  3. fundu metafonía
    • y Bi
    • y Llg
    • Ay
    • Ll
    • y JH
  4. fundu/fonda/fondo metafonía
    • Ri
Cast. hondo [Lln. Cl. Rs. Pa. Cg. Bi. Llg. Ca. Ay. Ll. Sd. Qu. Tb. Sm. Bab. Md. Pzu. PSil. An. Pr. Sl. Vd. Vd (= fonganu). Tox. JH]: Ye fundu’l prau [Llg]. Más baxo que lo que lo arro- dia (un terrén) [Ri]. 2. Que come muncho [Lln. Cb]. 3. Atron- cáu, perdormíu [Po]: A eses hores ta tovía mui fondu [Po]. 4. Fuerte (un sentimientu) [Ri]. 5. Que ta a lo fondero [Ri]. 6. Astutu [Lln]. //Platu fundu ‘platu soperu’ [Llg]. //Estar fundu ‘tener muncha gana de comer, nun se fartucar’ [Ll]. //Tenela fonda ‘tener muncha fame’ [Mi]. //Tien l’estómagu mui h.ondu ‘nun se fartuca a la hora comer’ [Lln]. ///Xeladas altas, neva- das fondas [LC]. Si ares fondo coyerás abondo [LC]. Llabra h.ondu y tendrás maíz abondu [Pa (LC)].
  1. 1. Cast. <i class="della">hondo</i> [Lln. Cl. Rs. Pa. Cg. Bi. Llg. Ca. Ay. Ll. Sd. Qu. Tb. Sm. Bab. Md. Pzu. PSil. An. Pr. Sl. Vd. Vd (= fonganu). Tox. JH]: <i class="della">Ye</i> <i class="della">fundu’l</i> <i class="della">prau</i> [Llg]. Más baxo que lo que lo arro- dia (un terrén) [Ri].
  2. 2. Que come muncho [Lln. Cb].
  3. 3. Atron- cáu, perdormíu [Po]: <i class="della">A</i> <i class="della">eses</i> <i class="della">hores</i> <i class="della">ta</i> <i class="della">tovía</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">fondu</i> [Po].
  4. 4. Fuerte (un sentimientu) [Ri].
  5. 5. Que ta a lo fondero [Ri].
  6. 6. Astutu [Lln]. //<i class="della">Platu</i> <i class="della">fundu</i> ‘platu soperu’ [Llg]. //<i class="della">Estar</i> <i class="della">fundu </i>‘tener muncha gana de comer, nun se fartucar’ [Ll]. //<i class="della">Tenela </i><i class="della">fonda </i>‘tener muncha fame’ [Mi]. //<i class="della">Tien l’estómagu mui h.ondu</i> ‘nun se fartuca a la hora comer’ [Lln]. ///<i class="della">Xeladas</i> <i class="della">altas,</i> <i class="della">neva- das</i> <i class="della">fondas</i> [LC]. <i class="della">Si</i> <i class="della">ares</i> <i class="della">fondo</i> <i class="della">coyerás</i> <i class="della">abondo</i> [LC]. <i class="della">Llabra </i><i class="della">h.ondu</i> <i class="della">y</i> <i class="della">tendrás</i> <i class="della">maíz</i> <i class="della">abondu</i> [Pa (LC)].
fondo [Grangerías XVIII] Y ansina lu echasen en’o mas fondo de la mar [San Mateo 71]
  1. fondo
  2. Grangerías XVIII
  3. Y ansina lu echasen en’o mas fondo de la mar
  4. San Mateo 71
Cfr. fondu, el.
fondu, el
📖: fondu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><+fundu [Ay]. fondo [Llg].>(TEST)
  1. fondu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+fundu
    • Ay
  3. fondo
    • Llg
Parte más fonda [Llg. Ay. PSil]: Ta nel fondo [Llg]. La parte in- ferior [Tb. Sm. Md. Pr]. Parte del calderu [Oc]. 2. Calce d’un ríu [Md]. 3. Furacu del culu de l’aguya [Ay]. 4. Índole [Tb. Md]: El nenu tien bon fondu [Tb]. in fundus de illa uarcina de illa parte super pinnas iunctas 863 (s. XIII) [DCO-I/38] per illa castaniare in fundum de illos pontones per illo sa- bugo 921 (s. XII) [DCO-I/91] de illo fundo de illa uinea quousque in karrale 943 (s. XII) [ACL/240] ad ultimum cum diabolo et angelis eIus In profundum 976 (or.) [DO IX-X/74] ualle quod dicunt Perfondo 1063 (s. XII) [MSAH-II/339] uinea ibi in Ualle Profundum 1063 (s. XII) [MSAH-II/339] in ipso loco de fondos ata incima cum suas limides 1115(or.) [SV/246] illum caruallum qui stat en fondos de ipsa baraganna 1133 (s. XIII) [SV/296] illam uillam de fondos de uilla 1207 [LRCourias/16] in fondos de uilla 1207 [LRCourias/38] in Trones habet Corias in cabo de uilla et in fondos 1207 [LR- Courias/69] in Tramalianes de fondos 1207 [LRCourias/76 LRCourias/77] dedit eas ad Coias in cima et in fondos 1207 [LRCourias/85] Tamalianes de fondos 1207 [LRCourias/97] ista hereditate de ista compra et in fundos per illos monnones 1219(or.) [SV/98] una plasza de terra quam habeo in fondos del Carpio 1224(or.) [SV/132] loco nominato in fundo de Ualina de Mercato 1225(or.) [ACL/431] heredat qui iazia in fondos de illo Carpio 1230(or.) [SV/192] la Sienra quod est terra de trasposta de Cima et de Fondos 1234(or.) [SV/81] Dominicus Dominici de fondos de uilla 1236(or.) [SV/91] escriva en fondo de la carta que lo confirmo con sua mano s. XIII (or.) [FX/98] segondo como ye contenudo en fondo desta lee s. XIII (or.) [FX/330] e de la parte de fondos torna del carril antigo 1347(or.) [SB/263] de fondos heredat de Iohan del Camyn e de sos heredes 1348(or.) [SB/264] encima e en fondo de cada plana va escripto mio nomme 1379 (s. XIX) [SP-III/27] de fondos casas de Pedro Ferrandez notario 1379(or.) [SP- III/11]; [SP-III/454] fondos casa de Gonçalo Martiniz tendero e delantre rua po- blica del rey 1389(or.) [SP-III/57] de fondos casas de Pedro Ferrandez monje et delantre rua publica 1394(or.) [SP-III/93]
e alende la dicha regera de la parte de fondos 1402(or.) [VC- I/251 VC-II/97] e de fondos calella e el hurro de Alfonso Gonzalez 1403(or.) [VC-II/158] de fondos casa de San Viçente e de los alfayates 1407(or.) [SP-III/167] de la parte de fondos torna de la sierra braua 1407(or.) [SB/308 SB/306]; 1409(or.) [SB/314]; 1422(or.) [SB/325] et de fondos carril antigua et de la una fronte 1444(or.) [SP- III/426] de la parte de fondos carrera que va para la mar 1448(or.) [SP-III/457] e de fondos dos monnones blancos 1470(or.) [VC-II/202] del parte de çima tierra de los sennores e de fondos 1471(or.) [VC-II/226] e de fondos calella devida e de la una torna la carcaba 1472(or.) [VC-II/260] de fondos que sya un fienso que estrema lo del cabalero 1480 [APEUSARIEG/133] de fondos el camino e calleja de la dicha aldea 1490(or.) [VC-II/296] de fondos asymismo carril que va para el otero 1492(or.) [VC-II/331] e omne bono aque dieren sou iuyzo de fondo a iulgar esse sea stable [FZ (FFLL)] para el vayo de San Miguel e segund questa sin fondo 1508(or.) [MV/524] Falta decir que, al pie de la morera,/vertienon los amantes infelices/abonda sangre, tanto que pudiera/ recalar hasta el fondu les raíces,/que chupada del troncu y la cimera/les mores, que entre verdes y paxices/hasta aquel tiempo eren vindimiades,/desde entonces se cuyen colorades [BAúxa, PyT (Poesíes 217-224)]
  1. Parte más fonda [Llg. Ay. PSil]: Ta nel fondo [Llg]. La parte in- ferior [Tb. Sm. Md. Pr]. Parte del calderu [Oc]. 2. Calce d’un ríu [Md]. 3. Furacu del culu de l’aguya [Ay]. 4. Índole [Tb. Md]: El nenu tien bon fondu [Tb].
  2. Tb
  3. in fundus de illa uarcina de illa parte super pinnas iunctas
  4. 863 (s. XIII) DCO-I/38
  5. per illa castaniare in fundum de illos pontones per illo sa- bugo
  6. 921 (s. XII) DCO-I/91
  7. de illo fundo de illa uinea quousque in karrale
  8. 943 (s. XII) ACL/240
  9. ad ultimum cum diabolo et angelis eIus In profundum
  10. 976 (or.) DO IX-X/74
  11. ualle quod dicunt Perfondo 1063 (s. XII) [MSAH-II/339] uinea ibi in Ualle Profundum 1063 (s. XII) [MSAH-II/339] in ipso loco de fondos ata incima cum suas limides 1115(or.)
  12. SV/246
  13. illum caruallum qui stat en fondos de ipsa baraganna
  14. 1133 (s. XIII) SV/296
  15. illam uillam de fondos de uilla
  16. 1207 LRCourias/16
  17. in fondos de uilla
  18. 1207 LRCourias/38
  19. in Trones habet Corias in cabo de uilla et in fondos
  20. 1207 LR- Courias/69
  21. in Tramalianes de fondos 1207 [LRCourias/76 LRCourias/77] dedit eas ad Coias in cima et in fondos 1207 [LRCourias/85] Tamalianes de fondos
  22. 1207 LRCourias/97
  23. ista hereditate de ista compra et in fundos per illos monnones
  24. 1219(or.) SV/98
  25. una plasza de terra quam habeo in fondos del Carpio
  26. 1224(or.) SV/132
  27. loco nominato in fundo de Ualina de Mercato
  28. 1225(or.) ACL/431
  29. heredat qui iazia in fondos de illo Carpio
  30. 1230(or.) SV/192
  31. la Sienra quod est terra de trasposta de Cima et de Fondos
  32. 1234(or.) SV/81
  33. Dominicus Dominici de fondos de uilla
  34. 1236(or.) SV/91
  35. escriva en fondo de la carta que lo confirmo con sua mano s. XIII (or.)
  36. FX/98
  37. segondo como ye contenudo en fondo desta lee s. XIII (or.)
  38. FX/330
  39. e de la parte de fondos torna del carril antigo
  40. 1347(or.) SB/263
  41. de fondos heredat de Iohan del Camyn e de sos heredes
  42. 1348(or.) SB/264
  43. encima e en fondo de cada plana va escripto mio nomme
  44. 1379 (s. XIX) SP-III/27
  45. de fondos casas de Pedro Ferrandez notario 1379(or.) [SP- III/11];
  46. SP-III/454
  47. fondos casa de Gonçalo Martiniz tendero e delantre rua po- blica del rey
  48. 1389(or.) SP-III/57
  49. de fondos casas de Pedro Ferrandez monje et delantre rua publica
  50. 1394(or.) SP-III/93

  51. e alende la dicha regera de la parte de fondos
  52. 1402(or.) VC- I/251 VC-II/97
  53. e de fondos calella e el hurro de Alfonso Gonzalez
  54. 1403(or.) VC-II/158
  55. de fondos casa de San Viçente e de los alfayates
  56. 1407(or.) SP-III/167
  57. de la parte de fondos torna de la sierra braua 1407(or.) [SB/308 SB/306]; 1409(or.) [SB/314];
  58. 1422(or.) SB/325
  59. et de fondos carril antigua et de la una fronte
  60. 1444(or.) SP- III/426
  61. de la parte de fondos carrera que va para la mar
  62. 1448(or.) SP-III/457
  63. e de fondos dos monnones blancos
  64. 1470(or.) VC-II/202
  65. del parte de çima tierra de los sennores e de fondos
  66. 1471(or.) VC-II/226
  67. e de fondos calella devida e de la una torna la carcaba
  68. 1472(or.) VC-II/260
  69. de fondos que sya un fienso que estrema lo del cabalero
  70. 1480 APEUSARIEG/133
  71. de fondos el camino e calleja de la dicha aldea
  72. 1490(or.) VC-II/296
  73. de fondos asymismo carril que va para el otero
  74. 1492(or.) VC-II/331
  75. e omne bono aque dieren sou iuyzo de fondo a iulgar esse sea stable
  76. FZ (FFLL)
  77. para el vayo de San Miguel e segund questa sin fondo
  78. 1508(or.) MV/524
  79. Falta decir que, al pie de la morera,/vertienon los amantes infelices/abonda sangre, tanto que pudiera/ recalar hasta el fondu les raíces,/que chupada del troncu y la cimera/les mores, que entre verdes y paxices/hasta aquel tiempo eren vindimiades,/desde entonces se cuyen colorades
  80. BAúxa, PyT (Poesíes 217-224)
Del llat. FUNDUS, -I ‘heredá, tierra’, ‘parte fonda (de tou tipu d’o- xetos)’ (EM) que s’asitia en delles llingües romániques (REW fŭndus; ya hispániques (DEEH s. v. fŭndus). Esta segunda acei- ción facilitó que pudiere tener usos axetivos como los que se ven n’ast. fondu, a, o (cfr.) y na documentación anque, como quieren dellos tratadistes (DCECH s. v. hondo), pudiere entendese como un regresivu de profundus, -a, -um [(profundum dicitur is quod) altum est ac fundum (o PERFUNDUS, -A, -UM, con puxu en delles llingües romániques y, de mou particular n’asturianu)]. Con esa aceición ye cola que se caltién güei na fala; cola primera pudo conseñase hestóricamente como podría amosar curtia- mente la toponimia (TA 587). A vegaes vese la incrementación prefixal trescrita con per- o pro-. La documentación medieval, anque non siempre resulta nidia nin fácil la so interpretación, emplega abondo la espresión “de fondos” con un sentíu loca- tivu ‘de la parte d’abaxo’, como si se tratare d’un vieyu conti- nuador de nominativu (fundus) llueu desaniciáu pa torgar asina la idea de pluralidá. En rellación con fondu féxose fondada (cfr.), fondal (cfr.) → fondalada (cfr.): tamién l’aumentativu fondazu *fondigañar ye ast. esfondigañar (cfr.). Con too García de Diego entiende’l verbu ast. fondigar (y familia) dende’l llat. *FŬNDICARE ‘fundir’ (DEEH). Con influxu d’un diminutivu con- tinuador de FUNDULUS, FUNDULA (EM s. v. fundus) sobro *fondigu llogróse la serie paralela fondrigu (cfr.), fondrigón (cfr.), fon- drigonada (cfr.), fondrigada (cfr.), fondrigayu (cfr.), fondriga- yada (cfr.). Dende fondu algamóse fondor (cfr.), fonderu, a, o (cfr.) cola posibilidá de nominalización que s’alvierte nel masc. fonderu (cfr.) y nel fem. fondera (cfr.) d’u sigue fonderada (cfr.). Dende l’ast. fondu formóse tamién el verbu fondar (cfr.); tamién ye pariente l’ast. afondar (cfr.) y el so contrariu desfondar (cfr.) col pariente desfondamientu (cfr.); a la vera esfondar (cfr.). L’ast. esfundiu paez un deverbal de esfundiar variante de esfondar (cfr.). A la vera de afondar y esfondar tamién s’alvierte un ast. fundir (cfr.) y esfondir (cfr.). Tamién s’atopa la formación col continuador de -IDIARE > ast. fondiar (cfr.).
  1. (cfr.), fondura (cfr.); lo mesmo fondeza (cfr.); dende fondu fé- xose tamién el diminutivu en -ĪCULU fondiyo ‘baxu del pan- talón’(cfr.) que güei namái tenemos conseñao n’eonaviegu. Ye tamién un dim. en -igu (el mesmu que s’alvierte en ponte pontigu) *fondigu [→ fondigón (cfr.)] d’u se llogra fondigal (cfr.) asina como’l verbu fondigar (cfr.) que, xunto a la so fa- milia, (ente ello’l deverbal fondigada), ha estudiase alvirtiendo l’averamientu con afondar (cfr.) y familia; de fondigón siguió
  2. → fondigón (cfr.)
  3. *fondigonar col participiu fondigonáu, ada, ao (cfr.) d’u foi po- sible un nome fondigonada (cfr.). Un diminutivu de *fondigu ye fondigayu (cfr.) cola so variante fondigañu (cfr.). Dende’l fe- menín *fondiga iguóse fondigata (cfr.) y el dim. fondigaya (cfr.). Dende fondigañu llógrase’l verbu *fondigañar [col deverbal fondigañada (cfr.) y la variante fondigayada (cfr.) anque tamién pueda entendese dende’l citáu fondigaya (cfr.)]. Contrariu de
  4. col deverbal fondigañada (cfr.) y la variante fondigayada (cfr.) anque tamién pueda entendese dende’l citáu fondigaya (cfr.)
fondura, la
📖: fondura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fundura [Sm. y Md. Pr. Oc]. h.ondura [Lln. Pa].>(TEST)
  1. fondura
    • Ri
    • Cg
    • Sr
    • Sb
    • Ay
    • Tb
    • Md
  2. fundura
    • Sm
    • y Md
    • Pr
    • Oc
  3. h.ondura
    • Lln
    • Pa
Cualidá de fondu [Ri]. Cast. hondura [Pa. Cg. Sr. Sb. Ay. Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. Pr. Tox. Oc. /Eo/. JH]: ¡Qué fondura nel monte! [Sr]. Profundidá [Lln. Ay]. Distancia que tien una cavidá dende’l borde fasta la parte más fonda [Ri]. 2. Fondigonada [Pr].
  1. 1. Cualidá de fondu [Ri]. Cast. <i class="della">hondura </i>[Pa. Cg. Sr. Sb. Ay. Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. Pr. Tox. Oc. /Eo/. JH]: <i class="della">¡Qué</i> <i class="della">fondura</i> <i class="della">nel</i> <i class="della">monte!</i> [Sr]. Profundidá [Lln. Ay]. Distancia que tien una cavidá dende’l borde fasta la parte más fonda [Ri].
  2. 2. Fondigonada [Pr].
- fondura” [Grangerías XVIII]
  1. - fondura”
  2. Grangerías XVIII
Cfr. fondu.
fonduxe, el
📖: fonduxe
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. fonduxe
Orixe, abolengu, cepa, castra [AGO]. Orixe, ascendencia [/Eo/]. 2. Pocu fondu {
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Orixe, abolengu, cepa, castra [AGO]. Orixe, ascendencia [/Eo/].
  3. 2. Pocu fondu {
quiciabes deducible de: “Fonduxe, F. (sic). Bolsu con pocu fondexe (sic)”}. Quiciabes una formación sobro fondu.
fonga, la
📖: fonga
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Poza, terrén fondo que fai una fondigonada [JH]. Daqué mui fondo [Cp]. Deverbal fuerte de *<i class="della">fongar</i>(TEST)
  1. fonga
  2. Poza, terrén fondo que fai una fondigonada
    • JH
  3. Daqué mui fondo
    • Cp
  4. Deverbal fuerte de *<i class="della">fongar</i
(cfr. afongar).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">afongar</i>).
fongada, la
📖: fongada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Valle estrenchu ente dos montes o altures averaes [JH]. Cast. <i class="della">quebrada</i>(TEST)
  1. fongada
  2. Valle estrenchu ente dos montes o altures averaes
    • JH
  3. Cast
  4. <i class="della">quebrada</i
[JH]. Fondigonada pequeña y llamargosa [R].
  1. 1. [JH]. Fondigonada pequeña y llamargosa [R].
Deverbal débil de *fongar (cfr. afongar).
fónganu, {a, o}
📖: fónganu
🔤: , {a, o}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {a,, o}
<{Acentu supuestu.>(TEST)
  1. fónganu
    • Vd
  2. {Acentu supuestu
Fondu [Vd (= fondu)].
  1. 1. Fondu [Vd (= fondu)].
Cfr. afondar.
fongón, ona
📖: fongón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
(TEST)
  1. fongón
    • Cp
Aum. de fongu. 2. “Que tiene una gordura fofa, que no está sana (una persona)” [Cb. Cp]. 3. Blando (el terrén que se pisa) [Cb. Cp]. Cfr. afondar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Aum. de <i class="della">fongu</i>.
  3. 2. “Que tiene una gordura fofa, que no está sana (una persona)” [Cb. Cp].
  4. 3. Blando (el terrén que se pisa) [Cb. Cp]. Cfr. <i class="della">afondar</i>.
fongosu, a, o
📖: fongosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Fongón [Cb]. 2. Blando (el terrén que se pisa) [Cb]. Del llat. FUNGŌSUS ‘porosu’, ‘esponxosu’ (EM; ABF), del que desconocemos si xustificará tamién l’ast. <i class="della">fungosu</i>(TEST)
  1. fongosu
  2. Fongón
    • Cb
  3. 2
  4. Blando (el terrén que se pisa)
    • Cb
  5. Del llat
  6. FUNGŌSUS ‘porosu’, ‘esponxosu’ (EM; ABF), del que desconocemos si xustificará tamién l’ast
  7. <i class="della">fungosu</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
fongu, a, o
📖: fongu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Fondu [Oc]: <i class="della">Un</i>(TEST)
  1. fongu
    • Oc
  2. Fondu [Oc]: <i class="della">Un</i
pozo muy fongo [Oc].
  1. 1. <i class="della">pozo</i> <i class="della">muy</i> <i class="della">fongo</i> [Oc].
2. Apoceretao, con pozos (un terrén) [JH]. Posible participiu fuerte del ast. fongar (cfr. afondar), llueu nominalizáu en fonga (cfr.) y en *fongu. Conocemos esti mas- culín pela formación diminutiva en -ŬLUS (LLAA 103) → fón- ganu (cfr.).
fongudu, a, o
📖: fongudu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. fongudu
Con pozos [JH].
  1. 1. </b>Con pozos [JH].
Cfr. afondar.
fónicu, a, o
📖: fónicu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cast. <i class="della">afónico</i>(TEST)
  1. fónicu
  2. Cast
  3. <i class="della">afónico</i
[Ac].
  1. 1. [Ac].
Posible cultismu dende’l grecismu tresmitíu pel castellán AFÓ- NICO.
fonil, el
📖: fonil
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<funil [y Cb].>(TEST)
  1. fonil
    • Pr
  2. funil
    • y Cb
Persona que come muncho y tien barriga grande [Cb]. Perso- nax tragón, comedor [DA]. 2. Alfolí [JH]. //Comer como un funil ‘comer muncho’ [Pr].
  1. 1. Persona que come muncho y tien barriga grande [Cb]. Perso- nax tragón, comedor [DA].
  2. 2. Alfolí [JH]. //<i class="della">Comer como un </i><i class="della">funil</i> ‘comer muncho’ [Pr].
- “Fonil, lo mismo” [GP a. 1788] {anque nun sabemos l’al- game de la espresión al desconocer la pallabra qu’orixina- riamente precedía a fonil}. Ast. fonil vien llabialización de la deuterotónica por cuenta l’influxu de f- (GHLA 18). Dende la idea primera de ‘llugar onde se guarda yerba’, ‘payar’ aplicaríase metafóricamente a ‘persona que come muncho’, como si se fexere una comparanza ente la boca que traga y el boquerón del payar que traga la yerba que meten dende fuera. Dende l’ast. fonil xeneróse’l verbu afonilar (cfr.) y enfonilar (cfr.). L’aceición de fonil ‘alfolí’ dada por JH qui- ciabes se xustifique por cuenta l’averamientu fónicu y semán- ticu de fonil con alfolín (‘almacén’) tracamundiaos por JH (PE2: 222). Al nuesu entender l’ast. fonil nun ha xustificase dende’l llat. FŬNDIBŬLUM como propón García de Diego (DEEH). En rellación etimolóxica con fonil ta tamién enfonila- mientu (cfr.). Pero na fastera oriental ast. dase tamién enh.oni- yar (cfr. enfoniyar*) equivalente al ast. enfonilar na aceición de ‘comer y beber arranando’ pal que fai falta partir non de fenīle sinón de FĒNĪLIA (EM s. v. fenum) p’asina xustificar el resultáu con [y] enfoniyar (cfr.). L’ast. tamién conoz una va- riante de fonil, esto ye, l’oriental h.oñil ‘sitiu onde se guarden delles coses’ (cfr. foñil), con una [ø] que supón una palataliza- ción de -n- como s’alvierte en toa una riestra de pallabres pri- mitives del tipu farina - fariña, arena - areña, etc. (GHLA §4.5.8). Semánticamente vese una evolución dende ‘payar’ → ‘sitiu escondíu’ y, mesmamente, → ‘coses escondíes’. Xusta- mente pola idea de referise a ‘coses ocultes’ pudo xenerar l’ast. la variante de h.oñil, esto ye, toñil, qu’enllanza cola familia de tona 1 (cfr.), tuña (cfr.).
  1. - “Fonil, lo mismo” [GP a. 1788] {anque nun sabemos l’al- game de la espresión al desconocer la pallabra qu’orixina- riamente precedía a fonil}.
  2. GP a. 1788
  3. Ast. fonil vien
  4. llabialización de la deuterotónica por cuenta l’influxu de f- (GHLA 18). Dende la idea primera de ‘llugar onde se guarda yerba’, ‘payar’ aplicaríase metafóricamente a ‘persona que come muncho’, como si se fexere una comparanza ente la boca que traga y el boquerón del payar que traga la yerba que meten dende fuera. Dende l’ast. fonil xeneróse’l verbu afonilar (cfr.) y enfonilar (cfr.). L’aceición de fonil ‘alfolí’ dada por JH qui- ciabes se xustifique por cuenta l’averamientu fónicu y semán- ticu de fonil con alfolín (‘almacén’) tracamundiaos por JH (PE2: 222). Al nuesu entender l’ast. fonil nun ha xustificase dende’l llat. FŬNDIBŬLUM como propón García de Diego (DEEH). En rellación etimolóxica con fonil ta tamién enfonila- mientu (cfr.). Pero na fastera oriental ast. dase tamién enh.oni- yar (cfr. enfoniyar*) equivalente al ast. enfonilar na aceición de ‘comer y beber arranando’ pal que fai falta partir non de fenīle sinón de FĒNĪLIA (EM s. v. fenum) p’asina xustificar el resultáu con [y] enfoniyar (cfr.). L’ast. tamién conoz una va- riante de fonil, esto ye, l’oriental h.oñil ‘sitiu onde se guarden delles coses’ (cfr. foñil), con una [ø] que supón una palataliza- ción de -n- como s’alvierte en toa una riestra de pallabres pri- mitives del tipu farina - fariña, arena - areña, etc. (GHLA
  5. ø
  6. §4.5.8). Semánticamente vese una evolución dende ‘payar’ → ‘sitiu escondíu’ y, mesmamente, → ‘coses escondíes’. Xusta- mente pola idea de referise a ‘coses ocultes’ pudo xenerar l’ast. la variante de h.oñil, esto ye, toñil, qu’enllanza cola familia de tona 1 (cfr.), tuña (cfr.).
del llat. fēnum ‘yerba’ (con camudamientu de la vocal deuterotónica pol influxu velarizante de f) col sufixu en -īle (OLD), a vegaes abondativu, ensin dubia dende FĒNĪLE (EM s. v. fēnum). Ye un términu paralelu al cast. henil anque con
fonsu, el
📖: fonsu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><fonso [Valencia de Don Juan y oriente de Lleón [LLA].>(TEST)
  1. fonsu
  2. ident class="della" level="1"></ident><fonso
    • Valencia de Don Juan y oriente de Lleón [LLA
Mochuelu [Valencia de Don Juan y oriente de Lleón [LLA].
  1. 1. Mochuelu [Valencia de Don Juan y oriente de Lleón [LLA].
- “Fonsos, se llaman en Asturias los mochuelos” [GP a. 1788] Podría tratase d’una aplicación de nome de persona a un ani- mal, como alvertimos en García por raposa o rapiega.
  1. - “Fonsos, se llaman en Asturias los mochuelos”
  2. GP a. 1788
  3. Podría tratase d’una aplicación de nome de persona a un ani- mal, como alvertimos en García por raposa o rapiega.
fontada, la
📖: fontada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><funtada [Sm]. fuentada [y Pr]. fuentá [Ay]. fontá [Ay]. fontaa [JH].>(TEST)
  1. fontada
  2. ident class="della" level="1"></ident><funtada
    • Sm
  3. fuentada
    • y Pr
  4. fuentá
    • Ay
  5. fontá
    • Ay
  6. fontaa
    • JH
Vasía o fonte llena [Pr]. Fonte llena [Ay. Tb. Sm. JH]. 2. Can- tidá de comida que cabe nuna fonte [Tb. Sm. Pr]. Cfr. fonte.
  1. Vasía o fonte llena [Pr]. Fonte llena [Ay. Tb. Sm. JH]. 2. Can- tidá de comida que cabe nuna fonte [Tb. Sm. Pr].
  2. Tb. Sm. Pr
  3. Cfr. fonte.
fontadina, la
📖: fontadina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><funtadina [y Tb. Sm].>(TEST)
  1. fontadina
  2. ident class="della" level="1"></ident><funtadina
    • y Tb
    • Sm
Conteníu d’una fonte non mui llena [Tb. Sm]. 2. Fonte non mui llena [Tb. Sm]. Dim. de fontada.
  1. Conteníu d’una fonte non mui llena [Tb. Sm]. 2. Fonte non mui llena [Tb. Sm].
  2. Tb. Sm
  3. Dim. de fontada.
fontagaya, la*
📖: fontagaya
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><funtagacha [PSil].>(TEST)
  1. fontagaya
  2. ident class="della" level="1"></ident><funtagacha
    • PSil
Fonte ruina, con perpoca agua [PSil]: Hai namás una funta- gacha [PSil]. Cfr. fonte.
fontán, el
📖: fontán
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fontanu [JH]. funtán [y Md].>(TEST)
  1. fontán
    • Md
    • Cp
    • Ll
    • Ri
    • Qu
    • Tb
    • Bi
    • Ca
    • Ay
    • Llg
    • Sr
    • Llv
  2. fontanu
    • JH
  3. funtán
    • y Md
Fontán (sic) [JH]. Fontana (sic) [Md]. Fonte pequeña [Cb. Cp. Ll. Ri. Qu. Tb]. 2. Manancial [Cb. Cp. Bi. Ri. Tb] de ruin puxu que por ello dexa estancaes les agües [Ll]. 3. Duernu, barcal d’agua [Bi. Ca. Ay. Gr]: ¡Vaya fontán d’agua! [Ca]. Duernu de madera pal ganáu [Ay. Ar]. 4. Charcu [Llg. Sr. Llv. Ay], champán [Ll] que se fai al llover [Cp. Ll]. Champán d’agua estancao [Ca]: Nun te metas pelos fontanes que te calco [Llg]. 5. Buche [AGO]. // beberá en El Fontán ‘yá baxará l’espi- nazu, yá s’agachará’ {‘yá s’humildará’, en referencia a El Fon- tán d’Uviéu} [Ac (ByM)]. ///A lo negro, Xuan, que lo blanco ye fontán [LC].
  1. 1. <i class="della">Fontán</i> (<i class="della">sic</i>) [JH]. <i class="della">Fontana</i> (<i class="della">sic</i>) [Md]. Fonte pequeña [Cb. Cp. Ll. Ri. Qu. Tb].
  2. 2. Manancial [Cb. Cp. Bi. Ri. Tb] de ruin puxu que por ello dexa estancaes les agües [Ll].
  3. 3. Duernu, barcal d’agua [Bi. Ca. Ay. Gr]: <i class="della">¡Vaya fontán d’agua! </i>[Ca]. Duernu de madera pal ganáu [Ay. Ar].
  4. 4. Charcu [Llg. Sr. Llv. Ay], champán [Ll] que se fai al llover [Cp. Ll]. Champán d’agua estancao [Ca]: <i class="della">Nun</i> <i class="della">te</i> <i class="della">metas</i> <i class="della">pelos</i> <i class="della">fontanes</i> <i class="della">que</i> <i class="della">te</i> <i class="della">calco</i> [Llg].
  5. 5. Buche [AGO]. //<i class="della">Yá</i> <i class="della">beberá</i> <i class="della">en</i> <i class="della">El</i> <i class="della">Fontán</i> ‘yá baxará l’espi- nazu, yá s’agachará’ {‘yá s’humildará’, en referencia a <i class="della">El</i> <i class="della">Fon-</i><i class="della"> tán</i> d’Uviéu} [Ac (ByM)]. ///<i class="della">A</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">negro,</i> <i class="della">Xuan,</i> <i class="della">que</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">blanco </i><i class="della">ye fontán </i>[LC].
in Fontanes duas sienras 1220(or.) [SP-IV/488] Dominicus Moro so ermano cf. Petro Fontan cf. 1225(or.) [SP-I/124] Iohan fontan 1235(or.) [SV/67] afronta en el reguero que va ferir al pozo de Fontan 1375(or.) [SP-II/455]; 1377(or.) [SP-II/467] calle e camino que va para el Rosal e para Fontan 1495(or.) [MV/490] detras la guerta segun va topar sobre Fontan 1495(or.) [MV/490] e de la una costera el arroyo que dizen de Fontan 1511(or.) [MV/549] la plaza del fontan se encañe el agua de la dicha fuente 1587 [AAU/421] cubrir el conduto por donde van las aguas del dicho Fon- tan 1660 [AAU/404]
  1. in Fontanes duas sienras
  2. 1220(or.) SP-IV/488
  3. Dominicus Moro so ermano cf. Petro Fontan cf.
  4. 1225(or.) SP-I/124
  5. Iohan fontan
  6. 1235(or.) SV/67
  7. afronta en el reguero que va ferir al pozo de Fontan 1375(or.) [SP-II/455];
  8. 1377(or.) SP-II/467
  9. calle e camino que va para el Rosal e para Fontan
  10. 1495(or.) MV/490
  11. detras la guerta segun va topar sobre Fontan
  12. 1495(or.) MV/490
  13. e de la una costera el arroyo que dizen de Fontan
  14. 1511(or.) MV/549
  15. la plaza del fontan se encañe el agua de la dicha fuente
  16. 1587 AAU/421
  17. cubrir el conduto por donde van las aguas del dicho Fon- tan
  18. 1660 AAU/404
Del llat. FONTĀNUS, -A, -UM ‘de la fonte’ (OLD) qu’entá alita como nome masculín fontán (cfr.), y femenín, fontana (cfr.), ésti panrománicu (REW). Sobro fontana y fontán (cfr.) féxose’l verbu enfontanar (cfr.), afontanar 1 (cfr.) con un deverbal fon- tanada (cfr.) anque tamién ye a xustificase como un abonda- tivu en -ATA de fontán, fontana. Otros términos en rellación etimolóxica sedríen: fontanica (cfr.) quiciabes con una variante fontarica (cfr.), fontaniegu (cfr.), fontaniella (cfr.), fontanina (cfr.), fontanona (cfr.), fontanosu (cfr.). Tamién ye posible un términu modernu fontaneru (cfr.).
fontana, la
📖: fontana
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<//fontá [Mánt].>(TEST)
  1. fontana
    • Tb
  2. fontá eonaviego
    • Mánt
Fonte [DA]. Cast. fontana [/Mánt/]. Fontina [V1830]. 2. Rumex acetosa [Tb (= yerba salada)].
  1. 1. Fonte [DA]. Cast. <i class="della">fontana</i> [/Mánt/]. Fontina [V1830].
  2. 2. <i class="della">Rumex</i> <i class="della">acetosa</i> [Tb (= yerba salada)].
El sol ena fontana se retrata [Vida Aldea 270 (CyN)]
  1. El sol ena fontana se retrata
  2. Vida Aldea 270 (CyN)
Cfr. fontán.
fontanada, la
📖: fontanada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fontaná [Ay. Ll].>(TEST)
  1. fontanada
  2. fontaná
    • Ay
    • Ll
Conxuntu d’agua d’un fontán [Ll]. Agua que se detién y llueu dexen salir pa regar [Ay]. Cantidá pergrande d’agua que sal d’una fonte [PSil].
  1. 1. Conxuntu d’agua d’un fontán [Ll]. Agua que se detién y llueu dexen salir pa regar [Ay]. Cantidá pergrande d’agua que sal d’una fonte [PSil].
2. Fonte, llargueru enllenu de comida [PSil]. Cfr. fontán.
“fontanar”
📖: “fontanar”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu que conocemos pente medies de la toponimia (TA 239) y de la documentación medieval: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">linares</i>(TEST)
  1. “fontanar”
  2. Términu que conocemos pente medies de la toponimia (TA 239) y de la documentación medieval: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">linares</i
cannamares ortales fontanares 941 (s. XII) [ACL/223] IIII pedazos tras Fontanares 1110 (s. XII) [MSAH-IV/22] una terra hic circa Fontanares 1110 (s. XII) [MSAH-IV/21] terram iacet al fontanar 1235(or.) [ACL/43]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">cannamares</i> <i class="della">ortales</i> <i class="della">fontanares</i> 941 (s. XII) [ACL/223] <i class="della">IIII</i> <i class="della">pedazos</i> <i class="della">tras</i> <i class="della">Fontanares</i> 1110 (s. XII) [MSAH-IV/22] <i class="della">una</i> <i class="della">terra</i> <i class="della">hic</i> <i class="della">circa</i> <i class="della">Fontanares</i> 1110 (s. XII) [MSAH-IV/21] <i class="della">terram</i> <i class="della">iacet</i> <i class="della">al</i> <i class="della">fontanar</i> 1235(or.) [ACL/43]
Perposiblemente una nominalización del deriváu del axetivu FONTINĀLIS (EM) con camudamientu de la pretónica.
fontanayu, el*
📖: fontanayu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<funtanachu [Md].>(TEST)
  1. fontanayu
  2. funtanachu
    • Md
Fonte ruina [Md].
  1. 1. Fonte ruina [Md].
D’un diminutivu, quiciabes de *FONTANACULUS, -I o de *FON- TINALIUM si lu entendemos como singular del términu respon- sable del vieyu topónimu llat. Fontinalia (OLD), pero non conseñaos nin por REW nin por DEEH nin por DCECH.
fontaneru, a, el/la
📖: fontaneru
🔤: , a, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
<funtaneiru [Md]. +fontaniru [y Mi]. +funtaniru/fontanera [Ri].>(TEST)
  1. fontaneru
    • Mi
  2. funtaneiru
    • Md
  3. fontaniru metafonía
    • y Mi
  4. funtaniru/fontanera metafonía
    • Ri
Cast. fontanero [Mi. Ri. Xral]. Cfr. fontán.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">fontanero</i> [Mi. Ri. Xral]. Cfr. <i class="della">fontán</i>.
fontanica, la
📖: fontanica
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. fontanica
    • Cn
    • Cv
Fontina [Cn (MG). Cv. Tox]. Cfr. fontán.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Fontina [Cn (MG). Cv. Tox]. Cfr. <i class="della">fontán</i>.
fontaniella, la*
📖: fontaniella
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<funtaniel.la [Ti (L’Acabón)].>(TEST)
  1. fontaniella
    • Ti
  2. funtaniel.la
    • Ti (L’Acabón)
Fontanina, fonte d’agua [Ti (L’Acabón)].
  1. 1. Fontanina, fonte d’agua [Ti (L’Acabón)].
Cfr. fontán.
fontanina, la
📖: fontanina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<funtanina [Sm. Oc].>(TEST)
  1. fontanina
    • Tb
  2. funtanina
    • Sm
    • Oc
Fonte pequeña [Tb. Sm. PSil. Oc]. Fonte de la que surde poca agua [Cñ].
  1. 1. Fonte pequeña [Tb. Sm. PSil. Oc]. Fonte de la que surde poca agua [Cñ].
de la parte de fondos ERos de la ffontanina 1269 [AAU/61] ue a la ffontanina de vellosos ¬ al nozalino qui esta sobrella 1273 [DCO-II/106] lanto en hereda de San Pedro segund que corre fasta ela fon- tanina 1492(or.) [VC-II/324]
parte de vaxo el rio de la una torna la dicha fontanina 1492(or.) [VC-II/324]
  1. de la parte de fondos ERos de la ffontanina
  2. 1269 AAU/61
  3. ue a la ffontanina de vellosos ¬ al nozalino qui esta sobrella
  4. 1273 DCO-II/106
  5. lanto en hereda de San Pedro segund que corre fasta ela fon- tanina
  6. 1492(or.) VC-II/324

  7. parte de vaxo el rio de la una torna la dicha fontanina
  8. 1492(or.) VC-II/324
Cfr. fontán.
fontanona, la
📖: fontanona
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. fontanona
    • Tb
Fonte grande [Tb. PSil]. Cfr. fontán.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Fonte grande [Tb. PSil]. Cfr. <i class="della">fontán</i>.
fontanosu, a, o
📖: fontanosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. fontanosu
Que tien munches fontes (un sitiu) [JH].
  1. 1. Que tien munches fontes (un sitiu) [JH].
Cfr. fontán.
fontarica, la
📖: fontarica
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<funtarica [Cv].>(TEST)
  1. fontarica
  2. funtarica
    • Cv
Fontina [Cv. /Eo/].
  1. 1. Fontina [Cv. /Eo/].
Cfr. fontán. Podría entendese como variante de fontanica, con tracamundiu de sonores r-n.
fontasca, la
📖: fontasca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<h.ontasca [Lln]. h.uentasca [Lln]. fuentasca [Vv].>(TEST)
  1. fontasca
  2. h.ontasca
    • Lln
  3. h.uentasca
    • Lln
  4. fuentasca
    • Vv
Fonte poco importante [Cb].
  1. 1. Fonte poco importante [Cb].
Fonte de poco calce [Lln. Vv]. Fontán o fonte poco importante [Cp (= fontayu)]. 2. Charcu grande [Cb]. Poza fecha al pie d’una cuesta pa recoyer l’agua de llover que baxa calistrando pela tierra [Cg]. Cfr. fonte.
fontascu, el
📖: fontascu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. fontascu
Fonte poco importante [Cb].
  1. 1. Fonte poco importante [Cb].
2. Charcu grande [Cb]. Cfr. fonte.
fontayu, el
📖: fontayu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.uentayu [Lln].>(TEST)
  1. fontayu
    • Cp
  2. h.uentayu
    • Lln
Fonte pequeña [Cb]. Fonte de poca importancia [Lln]. Fontán poco abondosu [Cb]. Fontán o fonte poco importante [Cp (= fontasca)].
  1. 1. Fonte pequeña [Cb]. Fonte de poca importancia [Lln]. Fontán poco abondosu [Cb]. Fontán o fonte poco importante [Cp (= fontasca)].
D’una posible creación analóxica masc. del llat. FONS, -NTIS cola amestadura del suf. dim. -ACULUS (cfr. fonte).
fonte, la
📖: fonte
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fonti [Pzu. As. Pr. Ce]. fuente [y Ac. y Ay. Ll. Mi. PSil]. fuonte [y Cd. Gr. y Vd]. h.uente [Lln. Os. Cb. Cg. y Ac. Bi. y Llg. Ca. y Ay]. h.uenti [LV]. h.uonti [Cl].>(TEST)
  1. fonte
    • Cp
    • Lr
    • Llg
    • Ay
    • Ri
    • Sd
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • An
    • Cd
    • Sl
    • Cv
    • Vd
    • Oc
  2. fonti
    • Pzu
    • As
    • Pr
    • Ce
  3. fuente
    • y Ac
    • y Ay
    • Ll
    • Mi
    • PSil
  4. fuonte
    • y Cd
    • Gr
    • y Vd
  5. h.uente
    • Lln
    • Os
    • Cb
    • Cg
    • y Ac
    • Bi
    • y Llg
    • Ca
    • y Ay
  6. h.uenti
    • LV
  7. h.uonti
    • Cl
Cast. fuente [LV. Lln. Cl. Os. Cb. Cg. Cp. Cñ. Lr. Ac. Bi. Llg (= h.uente = fuente). Ay. Mi. Ri. Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. Dg. As. An. Gr. Cd. Pr. Ce. Sl. Cv. Vd (fuonte). Tox. Oc. /Eo. Mánt/. JH. R], manancial [Ca. Ll. Qu. Tb. Md. As. Sl. Tox. /Eo/]. Puntu onde nacen les agües [Lln]. 2. Construcción que se fai onde naz una corriente d’agua [Tb. PSil]. 3. Llar- gueru, platu mayor de la cacía [Lln. Ay. Mi. (fuente). Ll]. Cast. fuente, platu grande [Tb. PSil. Tox]. 4. Masera pequeña onde
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">fuente</i> [LV. Lln. Cl. Os. Cb. Cg. Cp. Cñ. Lr. Ac. Bi. Llg (= h.uente = fuente). Ay. Mi. Ri. Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. Dg. As. An. Gr. Cd. Pr. Ce. Sl. Cv. Vd (fuonte). Tox. Oc. /Eo. Mánt/. JH. R], manancial [Ca. Ll. Qu. Tb. Md. As. Sl. Tox. /Eo/]. Puntu onde nacen les agües [Lln].
  3. 2. Construcción que se fai onde naz una corriente d’agua [Tb. PSil].
  4. 3. Llar- gueru, platu mayor de la cacía [Lln. Ay. Mi. (fuente). Ll]. Cast. <i class="della">fuente</i>, platu grande [Tb. PSil. Tox].
  5. 4. Masera pequeña onde
s’apilota (sic) la masa de les fogaces [Vd (fuente)]. 5. Guañu de la pataca [Cn (F)]: Esas patacas tienen bonas fontes, ía bona simiente [Cn (F)]. //Fonte d’inviernu ‘fonte qu’echa agua tol añu’ [Lr]. //Fuente de mal tiempu ‘fonte que namái cuerre cuando recueye l’agua de cuando llueve’ [Lr. Tb (fonte de mal tiempu). PSil]. //Fonte maderu (sic) ‘conca de madera pa vañar les fogaces, esto ye, pa da-yos vuelta nel aire enantes d’enfor- nar’ [Vd]. //Qué fuente se perdíu de l.leite indica’l dolor del amu de la vaca qu’acaba matase [PSil].///Por San Miguel o seca las fontes o lleva las pontes [Gr (LC)]. Desde’l monte una fonte ‘dende’l monte paez que la mar siempre ta en calma’ [LC]. A la fonte y al molín siempre manden al más ruin [Cñ]. Al molín y a la fuente siempre manden al más valiente [Cñ]. fontes montes aztoreras prata pasqua 857 (s. XII) [DCO-I/24] decem porcos rozas felgarias prata pascua montes fontes 857 (s. XII) [DCO-I/29] illa fonte ubi stat illo Fraxinus et per illa fonte in_pruno 863 (s. XIII) [DCO-I/36] illam fontem quem obtinuit Grazanus et alios ualles tras illa fonte 863 (s. XIII) [DCO-I/36] per illas fontes qui infundunt in illa foce 863 (s. XIII) [DCO- I/37] illum bustellum ad illa fonte usque in hordiale 863 (s. XIII) [DCO-I/37] ubi respondit ipsa fons 863 (s. XIII) [DCO-I/38] cum suo bustello qui secus est uia qui discurrit de fonte Ca- siaria 875(or.) [ACL/15] bustum Fonte Frida 891 (s. XIV) [DCO-I/52] usque in reco et fonte de Cipriano 898(or.) [ACL/24] in Campo ad Quintana Mediana ad illas fontes ad illo archo 904 (s. XII) [ACL/28] aztoreras fontes prata pascua sexigas molinarias et in offici- nis salinarum 905 (s. XII) [DCO-I/63] per sestum qui exiit ad fonte de Karut 912 (s. XII) [DCO-I/82] linares montes fontes exitos limites terras cultas et incultas 917(or.) [ACL/71] terras uineas casas cortes montes fontes pratis 917(or.) [ACL/71] per illa fonte de Tauerna per medio castanieto ab illa ca- panna 921 (s. XII) [DCO-I/91] illa reguera qui desqure de illa fonte 1115(or.) [SV/243] de felgueras de fontes lantado et por lantar arroto et por ar- romper 1206(or.) [SV/47] solares ortos prata pasqua montes fontes riuos paludes mor- teras 1206(or.?) [MB/235] rozas diuisas fontes paszeries ortales solares entradas et sa- lidas 1213(or.) [MB/242] fontes montes exidos aqueductos de pauco et de multo 1225(or.) [SV/143] villa de la Marinna hu laman her de fontes et her Martin 1232(or.) [SV/192]
diuisas rozas folgueras montes fontes exidos 1234(or.) [SV/79] en fontes hie en montes hie en todos los logares 1235(or.) [SV/57] demostra bien viver ¬ ye fonte de melizina s. XIII (or.) [FX/37] Yuan Perez de la Fuente 1256(or.) [MCar-I/335] a fuentes a rios a pastos 1261(or.) [MCar-II/14] y al llado, da u’l gorgoxo cai lla fonte,/verís abierto a modo de montera/un grandísimo pozo, que Aqueronte,/anque afin- que so barca ña ribera/del Leteo y a Plutón mire lla cama,/ñon vería desbuchar tan grande llama [BAúxa, Sue- ños (Poesíes 187-192)] Pasaba pa la fonte [Los Trataos 11] Tráime aquí, dixo, ‘n una fonte ó platu la cabeza [San Mateo 56] Del femenín b. llat. FŌNS, FONTIS ‘fonte’ (EM), pallabra con continuadores románicos (REW) y con posibilidá de creación analóxica d’una serie de formaciones derivaes masculines. Por cuenta la forma del duernu que recoyía les agües del cañu la fonte, diose’l nome de fonte (o derivaos) a delles vasíes. Guar- den rellación etimolóxica con fonte, ast. fontada (
  1. s’apilota (sic) la masa de les fogaces [Vd (fuente)]. 5. Guañu de la pataca [Cn (F)]: Esas patacas tienen bonas fontes, ía bona simiente [Cn (F)]. //Fonte d’inviernu ‘fonte qu’echa agua tol añu’ [Lr]. //Fuente de mal tiempu ‘fonte que namái cuerre cuando recueye l’agua de cuando llueve’ [Lr. Tb (fonte de mal tiempu). PSil]. //Fonte maderu (sic) ‘conca de madera pa vañar les fogaces, esto ye, pa da-yos vuelta nel aire enantes d’enfor- nar’ [Vd]. //Qué fuente se perdíu de l.leite indica’l dolor del amu de la vaca qu’acaba matase [PSil].///Por San Miguel o seca las fontes o lleva las pontes [Gr (LC)]. Desde’l monte una fonte ‘dende’l monte paez que la mar siempre ta en calma’ [LC]. A la fonte y al molín siempre manden al más ruin [Cñ]. Al molín y a la fuente siempre manden al más valiente [Cñ]. fontes montes aztoreras prata pasqua
  2. 857 (s. XII) DCO-I/24
  3. decem porcos rozas felgarias prata pascua montes fontes
  4. 857 (s. XII) DCO-I/29
  5. illa fonte ubi stat illo Fraxinus et per illa fonte in_pruno
  6. 863 (s. XIII) DCO-I/36
  7. illam fontem quem obtinuit Grazanus et alios ualles tras illa fonte
  8. 863 (s. XIII) DCO-I/36
  9. per illas fontes qui infundunt in illa foce
  10. 863 (s. XIII) DCO- I/37
  11. illum bustellum ad illa fonte usque in hordiale
  12. 863 (s. XIII) DCO-I/37
  13. ubi respondit ipsa fons
  14. 863 (s. XIII) DCO-I/38
  15. cum suo bustello qui secus est uia qui discurrit de fonte Ca- siaria
  16. 875(or.) ACL/15
  17. bustum Fonte Frida
  18. 891 (s. XIV) DCO-I/52
  19. usque in reco et fonte de Cipriano
  20. 898(or.) ACL/24
  21. in Campo ad Quintana Mediana ad illas fontes ad illo archo
  22. 904 (s. XII) ACL/28
  23. aztoreras fontes prata pascua sexigas molinarias et in offici- nis salinarum
  24. 905 (s. XII) DCO-I/63
  25. per sestum qui exiit ad fonte de Karut
  26. 912 (s. XII) DCO-I/82
  27. linares montes fontes exitos limites terras cultas et incultas
  28. 917(or.) ACL/71
  29. terras uineas casas cortes montes fontes pratis
  30. 917(or.) ACL/71
  31. per illa fonte de Tauerna per medio castanieto ab illa ca- panna
  32. 921 (s. XII) DCO-I/91
  33. illa reguera qui desqure de illa fonte
  34. 1115(or.) SV/243
  35. de felgueras de fontes lantado et por lantar arroto et por ar- romper
  36. 1206(or.) SV/47
  37. solares ortos prata pasqua montes fontes riuos paludes mor- teras
  38. 1206(or.?) MB/235
  39. rozas diuisas fontes paszeries ortales solares entradas et sa- lidas
  40. 1213(or.) MB/242
  41. fontes montes exidos aqueductos de pauco et de multo
  42. 1225(or.) SV/143
  43. villa de la Marinna hu laman her de fontes et her Martin
  44. 1232(or.) SV/192

  45. diuisas rozas folgueras montes fontes exidos
  46. 1234(or.) SV/79
  47. en fontes hie en montes hie en todos los logares
  48. 1235(or.) SV/57
  49. demostra bien viver ¬ ye fonte de melizina s. XIII (or.)
  50. FX/37
  51. Yuan Perez de la Fuente
  52. 1256(or.) MCar-I/335
  53. a fuentes a rios a pastos
  54. 1261(or.) MCar-II/14
  55. y al llado, da u’l gorgoxo cai lla fonte,/verís abierto a modo de montera/un grandísimo pozo, que Aqueronte,/anque afin- que so barca ña ribera/del Leteo y a Plutón mire lla cama,/ñon vería desbuchar tan grande llama
  56. BAúxa, Sue- ños (Poesíes 187-192)
  57. Pasaba pa la fonte
  58. Los Trataos 11
  59. Tráime aquí, dixo, ‘n una fonte ó platu la cabeza
  60. San Mateo 56
  61. Del femenín b. llat. FŌNS, FONTIS ‘fonte’ (EM), pallabra con continuadores románicos (REW) y con posibilidá de creación analóxica d’una serie de formaciones derivaes masculines. Por cuenta la forma del duernu que recoyía les agües del cañu la fonte, diose’l nome de fonte (o derivaos) a delles vasíes. Guar- den rellación etimolóxica con fonte, ast. fontada (
cfr.) → fon- tadina (cfr.), fontasca (cfr.), fontascu (cfr.), fontayu (cfr.), fontexu (cfr.), fontica (cfr.), fonticu (cfr.), fontín (cfr.), fontina (cfr.), fontixa (cfr.), fontuca (cfr.), tamién l’aum. fontón (cfr.); tamién fontagacha (cfr.) que paez un dim. occidental (B-D) de *fontega → *fontagaya (cfr.); fontecada (cfr.) onde s’amies- ten los continuadores de FONTE + suf. -ACC + abondativu -ATA; una doble amestanza dase en fontecina (cfr.), de FONTE + suf.
  1. -ICC + dim. -INA, ello frente al deriváu romance fontiquina (cfr.). L’ast. caltién la F- nes fasteres centro-occidentales anque ye po- sible dacuando l’aspiración si sigue’l diptongu [we], [wi] (GHLA
  2. wi
  3. §4.3.1.2). L’aspiración al oriente del dominiu entá se caltién güei. La documentación ástur úfrenos una posible perda de F- en testu de 906 anque en copia seronda (s. XIV) y refiriéndose a llugares del oriente lleonés: pascua montis atquedutis et cum feligresis quatuor uillarum Ripasicca Villanova Ferreros Ontinellum 906 (s. XIV) [DCO-I/71]. La nuesa toponimia ye abondosa en nomes de llugar rellacionaos cola familia de fonte (TA 235; TT 278).
  4. DCO-I/71
fontecada, la
📖: fontecada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<funtecada [y An. Vd]. funticada [Oc].>(TEST)
  1. fontecada
  2. funtecada
    • y An
    • Vd
  3. funticada
    • Oc
Conteníu d’una fonte o platu [Tox].
  1. 1. Conteníu d’una fonte o platu [Tox].
Fonte o platu llenu [Tox] de manxares [An. Vd. /Eo. Mánt/]. 2. Lo que cabe nuna fonte [Vd. Oc]. 3. Muncha cantidá de comida nel platu [Oc]. Del ast. fonte cola amestadura del suf. -aca + -ada.
fontecina, la
📖: fontecina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Fonte pequeña [Tb]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">una</i>(TEST)
  1. fontecina
  2. Fonte pequeña
    • Tb
  3. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">una</i
terra a las fontecinas ... determina cono camino del car- reyon s. f. [SPM/615]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">terra</i> <i class="della">a</i> <i class="della">las</i> <i class="della">fontecinas</i> <i class="della">...</i> <i class="della">determina</i> <i class="della">cono</i> <i class="della">camino</i> <i class="della">del</i> <i class="della">car-</i><i class="della"> reyon</i> s. f. [SPM/615]
Del ast. fonte cola amestadura del suf. continuador de -IC- + -ĪNA.
fontexu, el*
📖: fontexu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<funtexu [Md].>(TEST)
  1. fontexu
  2. funtexu
    • Md
Desp. de fonte [Md].
  1. 1. Desp. de <i class="della">fonte</i> [Md].
Del ast. fonte cola amestanza del suf. diminutivo-despeutivu -exu.
fontica, la
📖: fontica
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<funtica [Ri].>(TEST)
  1. fontica
    • Ca
    • Ay
  2. funtica
    • Ri
Fonte pequeña [Ca. Ay (= fonticu = fontuca). Ri. Pzu. V1830. JH. R]. Fontán pequeñu [Ca].
  1. 1. Fonte pequeña [Ca. Ay (= fonticu = fontuca). Ri. Pzu. V
  2. 1830. JH. R]. Fontán pequeñu [Ca].
- Vas camín de la fontica [Los Trataos 4] Del ast. fonte cola amestanza del suf. dim. -ica. Una creación analóxica masculina úfrela l’ast. fonticu (
  1. - Vas camín de la fontica
  2. Los Trataos 4
  3. Del ast. fonte cola amestanza del suf. dim. -ica. Una creación analóxica masculina úfrela l’ast. fonticu (
cfr.).
fonticu, el
📖: fonticu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Fonte pequeña [Ay (= fontica)]. 2. Duernu pa beber [Llv]. Cfr. <i class="della">fontica.</i>(TEST)
  1. fonticu
  2. Fonte pequeña
    • Ay (= fontica)
  3. 2
  4. Duernu pa beber
    • Llv
  5. Cfr
  6. <i class="della">fontica.</i
fontín, el
📖: fontín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Fonte pequeña ]JH] o fontán [Ar]. Masculín analóxicu de <i class="della">fonte</i>(TEST)
  1. fontín
  2. Fonte pequeña ]JH] o fontán
    • Ar
  3. Masculín analóxicu de <i class="della">fonte</i
col suf. dim.-ín.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. col suf. dim.-<i class="della">ín</i>.
fontina, la
📖: fontina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<funtina [Md].>(TEST)
  1. fontina
    • Tb
  2. funtina
    • Md
Dim. de fonte [Tb. Md. JH]. Del ast. fonte col suf. dim. -ina.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Dim. de <i class="della">fonte</i> [Tb. Md. JH]. Del ast. <i class="della">fonte</i> col suf. dim. -<i class="della">ina</i>.
fontiquina, la
📖: fontiquina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Fontina [Tb. Pzu]. Del ast. <i class="della">fonte</i>(TEST)
  1. fontiquina
  2. Fontina
    • Tb
    • Pzu
  3. Del ast
  4. <i class="della">fonte</i
cola amestadura del los suf. diminutivos -ic- +
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. cola amestadura del los suf. diminutivos -<i class="della">ic-</i> <i class="della">+</i>
-ina.
fontixa, la
📖: fontixa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Fonte pequeña de mal agua [Ca]. Del ast. <i class="della">fonte</i>(TEST)
  1. fontixa
  2. Fonte pequeña de mal agua
    • Ca
  3. Del ast
  4. <i class="della">fonte</i
col suf. dim. -ixa.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. col suf. dim. -<i class="della">ixa</i>.
fontón, el
📖: fontón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Recipiente de cinc mayor que’l balde [Sm]. Creación analóxica masc. de <i class="della">fonte</i>(TEST)
  1. fontón
  2. Recipiente de cinc mayor que’l balde
    • Sm
  3. Creación analóxica masc
  4. de <i class="della">fonte</i
col suf. aum. -ón.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. col suf. aum. -<i class="della">ón</i>.
fontuca, la
📖: fontuca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Fonte pequeña [Ay (= fontica). Tb]. Dim. del as. <i class="della">fonte</i>(TEST)
  1. fontuca
  2. Fonte pequeña
    • Ay (= fontica)
    • Tb
  3. Dim
  4. del as
  5. <i class="della">fonte</i
col suf. -uca.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. col suf. -<i class="della">uca</i>.
foñil, el*
📖: foñil
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.oñil [Lln].>(TEST)
  1. foñil
  2. h.oñil
    • Lln
Sitiu secretu onde se guarden les coses [Lln (= toñil)]. Sitiu onde se guarda’l dineru [Lln (= toñil)].
  1. 1. Sitiu secretu onde se guarden les coses [Lln (= toñil)]. Sitiu onde se guarda’l dineru [Lln (= toñil)].
2. Conxuntu de mone- des que se guarden nun sitiu [Lln]. 3. Montón de coses guar- daes [Lln (= toñil)]. Cfr. fonil.
foque, el
📖: foque
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<foco [Vv. Xx. Cñ. Llu].>(TEST)
  1. foque
  2. foco
    • Vv
    • Xx
    • Llu
Nome común a toles veles triangulares que s’orienten y amu- ren sol bauprés [Llu].
  1. 1. Nome común a toles veles triangulares que s’orienten y amu- ren sol bauprés [Llu].
“Las velas triangulares quedan reduci- das al foque (Lu, G, L) = foco (C), envergada en un nervio que baja del primer palo al botalón o bien a proa, y el petifoque (Lu) = foquín (C) = petifoco (C), antepuesto al anterior. Fue- ron empleadas más bien por embarcaciones de vapor” [Ba- rriuso: barcos 224]. Lo mesmo que’l cast. foque podría ser un términu d’orixe neerlandés fokken ‘izar una vela’ quiciabes tresmitíu pel fr. FOC (DCECH s. v. foque).
foracasa, el*
📖: foracasa
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.oracasa [LV]. {Ye posible que sía un <i class="della">lapsus</i>(TEST)
  1. foracasa
  2. h.oracasa
    • LV
  3. {Ye posible que sía un <i class="della">lapsus</i
o metátesis por
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. o metátesis por
forasaca [R. AGO], fuerasaca [Cg]}.> Terrén pequeño, enantes abierto, que se zarra enanchando con ello una finca contigua [LV. Lln (R). AGO]. Agregación de te- rrén común a una heredá zarrándolo dientro d’ésta [Cg]. El términu podríamos entendelu: a) una combinación d’alver- biu (fuera, h.uera) + nome (casa) colo que tendría un sentíu rectu de *‘terrén que ta fuera casa o que nun pertenez a la casa’; b) una amestanza d’alverbiu (fuera, h.uera) + verbu (sacar) más torgao d’almitir anque non imposible; c) una xun- tanza de dos elementos, el primeru d’ellos continuador del plu- ral del neutru llat. forum, FORA qu’orixinariamente debió significar ‘sitiu zarráu a la vera casa’ (EM s. v. forum); d) una posible amestadura del verbu forar (cfr. furar) y casa, colo que taríamos delantre d’una referencia propia del humor negru, *‘el qu’afuraca la casa (pa enanchar la posesión)’ del que qui- ciabes pudiéramos ver una referencia nel nomatu rellativa- mente frecuente na nuesa antroponimia medieval, “furacasas” (cfr. furar).
forador, el
📖: forador
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<aforador [y JH].>(TEST)
  1. forador
  2. aforador
    • y JH
El que da en foru una finca reservándose’l dominiu direutu con derechu a cobrar el canon o pensión [JH].
  1. 1. El que da en foru una finca reservándose’l dominiu direutu con derechu a cobrar el canon o pensión [JH].
Cfr. aforar 1.
foral, el
📖: foral
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
La tierra o finca dada en foru o enfiteusis [JH]. Lo que perte- nez al foru [JH]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">terras</i>(TEST)
  1. foral
  2. La tierra o finca dada en foru o enfiteusis
    • JH
  3. Lo que perte- nez al foru
    • JH
  4. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">terras</i
de forales 916 (or.) [SV]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">forales</i> 916 (or.) [SV]
Del llat. FORALIS, -E ‘propiu del foru’ (ABF), términu llueu no- minalizáu.
forana, la
📖: forana
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Brisa suave del norte [Vd (= foranín)]. Cfr. <i class="della">foranu, a, o</i>(TEST)
  1. forana
  2. Brisa suave del norte
    • Vd (= foranín)
  3. Cfr
  4. <i class="della">foranu, a, o</i
forangón, el
📖: forangón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><furongón [y Ar].>(TEST)
  1. forangón
  2. ident class="della" level="1"></ident><furongón
    • y Ar
Palu llargu pa escarbar [Ar]. Términu en rellación col verbu forar (cfr. furar), quiciabes d’un ax. proparoxítonu *FURĀNICUS cola amestadura d’un au- mentativu en -ón.
  1. Palu llargu pa escarbar [Ar].
  2. Ar
  3. Términu en rellación col verbu forar (cfr. furar), quiciabes d’un ax. proparoxítonu *FURĀNICUS cola amestadura d’un au- mentativu en -ón.
foranín, el
📖: foranín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Brisa suave del norte [Vd (= forana)]. Aire del norte cuando trai bon tiempu [Llu]. <ident class="della" level="1"></ident>Dim. de <i class="della">el</i>(TEST)
  1. foranín
  2. ident class="della" level="1"></ident>Brisa suave del norte
    • Vd (= forana)
  3. Aire del norte cuando trai bon tiempu
    • Llu
  4. <ident class="della" level="1"></ident>Dim
  5. de <i class="della">el</i
foranu (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">foranu</i> (cfr.).
foranu, a, o
📖: foranu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cast. <i class="della">foráneo</i>(TEST)
  1. foranu
  2. Cast
  3. <i class="della">foráneo</i
[JH].
  1. 1. [JH].
illo cauto de foranio de illo uestro palacio et alio molione 1119(or.) [SV/255]
  1. illo cauto de foranio de illo uestro palacio et alio molione
  2. 1119(or.) SV/255
Del llat. serondu FORANUS, -A, -UM ‘del esterior’, ‘de fuera’ (DFLAC), llueu con nominalización qu’alvertimos nel nome del aire foranu (cfr.) y de la brisa forana (cfr.). La documentación paez ufrir un ax. continuador en -EUS con nominalización.
foranu, el
📖: foranu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><forano [Cñ. Llu].>(TEST)
  1. foranu
  2. ident class="della" level="1"></ident><forano
    • Llu
Aire que vien de fuera [Vd]. Aire del norte [Cñ] dende’l mes d’abril fasta setiembre [Llu]. Aire del NNO [Cg]. Brisina qu’en- tra de la mar nes tardes de los díes que fai bono [Cp].///El fo- ranu y el lladrón, de noche se descompón [LC]. Cfr. foranu, a, o.
  1. Aire que vien de fuera [Vd]. Aire del norte [Cñ] dende’l mes d’abril fasta setiembre [Llu]. Aire del NNO [Cg]. Brisina qu’en- tra de la mar nes tardes de los díes que fai bono [Cp].///El fo- ranu y el lladrón, de noche se descompón [LC].
  2. LC
  3. Cfr. foranu, a, o.
forar
📖: forar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. forar
Cfr. furar.
  1. Cfr. furar.
forasteru, a, o
📖: forasteru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><forasteiru [Tb. Pzu. PSil. Tox. /Mánt/]. forestero [Llomb. Mar]. +forastiru [Ay]. foresteiru /era [PSil]. furasteiru [Bab]. furesteiru [Sm]. furestero [Llomb]. +furastiru/forastera/foras- tero [Ri]. folasteru [Lln].>(TEST)
  1. forasteru
  2. ident class="della" level="1"></ident><forasteiru
    • Tb
    • Pzu
    • PSil
    • Tox
    • /Mánt/
  3. forestero
    • Llomb
    • Mar
  4. forastiru metafonía
    • Ay
  5. foresteiru /era
    • PSil
  6. furasteiru
    • Bab
  7. furesteiru
    • Sm
  8. furestero
    • Llomb
  9. furastiru/forastera/foras- tero metafonía
    • Ri
  10. folasteru
    • Lln
Cast. forastero [Lln. Pa. Ay. Ri. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. Tox.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">forastero</i> [Lln. Pa. Ay. Ri. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. Tox.
/Mánt/. Llomb]. 2. Ausente [Mar]. //Salir forastero ‘salir de viaxe’ [Mar]. //Tar forasteru ‘tar ausente, alloñáu’ [Sb]. //Tar forasteiru ‘tar de viaxe, tar n’otru pueblu distintu del propiu’ [Tb]: Tábamos forasteiros en tua casa [Tb]. Posible términu d’aniciu nel cat. FORASTER como se propón pa la mesma voz castellana (DCECH s. v. fuera). Pero entós habría almitise que l’ax. ast. ta refechu sol préstamu.
  1. /Mánt/. Llomb]. 2. Ausente [Mar]. //Salir forastero ‘salir de viaxe’ [Mar]. //Tar forasteru ‘tar ausente, alloñáu’ [Sb]. //Tar forasteiru ‘tar de viaxe, tar n’otru pueblu distintu del propiu’ [Tb]: Tábamos forasteiros en tua casa [Tb].
  2. Tb
  3. Posible términu d’aniciu nel cat. FORASTER como se propón pa la mesma voz castellana (DCECH s. v. fuera). Pero entós habría almitise que l’ax. ast. ta refechu sol préstamu.
forca, la
📖: forca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><h.orca [Lln. Os. Pa].>(TEST)
  1. forca
  2. ident class="della" level="1"></ident><h.orca
    • Lln
    • Os
    • Pa
Palu en forma de forcada [Ay] usáu d’encontu o sofitu pa les cañes de los árboles cuando tán garapellaos [Pr (= forqueta)]. Forcada d’una caña [Cp]. 2. Cast. horca [Lln. Pa. Ar. Pzu. /Eo/. Mar. Alb] de madera [Os]. Forcón o forcáu pa llevar yerba [Tox]. Forcón de tres dientes [Sb. Ay]. Tipu de bieldu [Ay (/for- cón ‘forcón pa pañar el mullíu’)]. Esparva de madera emple- gada pa pañar yerba [Ay]. Cast. horca, erbía asemeyada al forcáu [Ac]. Forcón de mangu de madera acabáu en dos dien- tes de fierro [Cp]. Ferramienta dentada pa trabayar cola yerba, alfalfa, etc. [Arm]. Forcada de dos puntes d’usu nos llabores agrícoles [Tox]. 3. Forcada del gomeru [Tox]. 4. Cast. horca, máquina na que, a manes del verdugu, muerren los conde- naos [JH]. per illa forka de Laviata et per illo texeto 912 (s. XII) [DCO- I/84] per illas cesuras ... et per illa forka unde prius diximus 912 (s. XII) [DCO-I/84] illo Otero de la Forca 1043 (s. XII) [MSAH-II/145] illos malliolos de Oter de la Forca 1052 (s. XII) [MSAH- II/248] per illa forca de uirga aurea et per cesuras et per edratos 1100 (s. XII) [DCO-I/313] per illa forca descripta 1131(or.) [SV/285] ferit ad illa eira de Sabatin et inde a la forca 1150 [SPM/272] in termino de La Forca 1184(or.) [MSAH-IV/394] dos carros et IIII trilos et duas forcas et IIII uiendos 1268(or.) [MCar-II/61] ladron de forca e por forciador de mulier 1269 (s. XIII) [ACL/505] IIII dineros por dues forcas s. XIII(or.) [MCar-II/284] vna vinna ... en el bago que dizen de la Forca 1338(or.) [SIL/227] la tierra de la forca e el barreal de Valdevilla 1442 (c.) [ACL- X/281] desende a xan de la forca et desi a fontes s. f. [SPM/550]
  1. Palu en forma de forcada [Ay] usáu d’encontu o sofitu pa les cañes de los árboles cuando tán garapellaos [Pr (= forqueta)].
  2. Pr (= forqueta)
  3. Forcada d’una caña [Cp]. 2. Cast. horca [Lln. Pa. Ar. Pzu. /Eo/. Mar. Alb] de madera [Os]. Forcón o forcáu pa llevar yerba [Tox]. Forcón de tres dientes [Sb. Ay]. Tipu de bieldu [Ay (/for- cón ‘forcón pa pañar el mullíu’)]. Esparva de madera emple- gada pa pañar yerba [Ay]. Cast. horca, erbía asemeyada al forcáu [Ac]. Forcón de mangu de madera acabáu en dos dien- tes de fierro [Cp]. Ferramienta dentada pa trabayar cola yerba, alfalfa, etc. [Arm]. Forcada de dos puntes d’usu nos llabores agrícoles [Tox]. 3. Forcada del gomeru [Tox]. 4. Cast. horca, máquina na que, a manes del verdugu, muerren los conde- naos [JH]. per illa forka de Laviata et per illo texeto
  4. 912 (s. XII) DCO- I/84
  5. per illas cesuras ... et per illa forka unde prius diximus
  6. 912 (s. XII) DCO-I/84
  7. illo Otero de la Forca
  8. 1043 (s. XII) MSAH-II/145
  9. illos malliolos de Oter de la Forca
  10. 1052 (s. XII) MSAH- II/248
  11. per illa forca de uirga aurea et per cesuras et per edratos
  12. 1100 (s. XII) DCO-I/313
  13. per illa forca descripta
  14. 1131(or.) SV/285
  15. ferit ad illa eira de Sabatin et inde a la forca
  16. 1150 SPM/272
  17. in termino de La Forca
  18. 1184(or.) MSAH-IV/394
  19. dos carros et IIII trilos et duas forcas et IIII uiendos
  20. 1268(or.) MCar-II/61
  21. ladron de forca e por forciador de mulier
  22. 1269 (s. XIII) ACL/505
  23. IIII dineros por dues forcas s. XIII(or.)
  24. MCar-II/284
  25. vna vinna ... en el bago que dizen de la Forca
  26. 1338(or.) SIL/227
  27. la tierra de la forca e el barreal de Valdevilla
  28. 1442 (c.) ACL- X/281
  29. desende a xan de la forca et desi a fontes s. f.
  30. SPM/550
Del llat. FŬRCA, -AE ‘pala de dos dientes’, ‘tou intrumentu en forma de forca, de mou particular, instrumentu de supliciu’ (EM), términu d’espardimientu panrománicu (REW). Sobro una variante masculina FURCUS (almisible al dase l’amestanza bi- furcus ‘que bifurca’, trifurcus), siguió ast. forcu (cfr.) y l’au- mentativu forcón (cfr.) y los topónimos del tipu Biforcos, Conforcos (TA 137; 179). En rellación con too ello foi posible iguar dellos verbos como *INFURCARE (REW; DEEH) > ast. en- forcar (cfr.) col so compuestu desenforcar (cfr.); tamién *fur- care → *ADFURCĀRE > ast. aforcar (cfr.). Un dim. de forca ye forquina o *forquiña d’u pudo facese’l verbu *forquinar y for- quiñar (cfr.) con una variante oriental *h.orquinar y, sentíu ésti como non autóctonu, naguóse por asturianizalu como *xorquinarxorquinear (cfr.), daqué asemeyao a lo que vie- mos en forca forcar y h.orquiarxorquiar (cfr.). Dende forca féxose tamién un deriváu *forcaña con un diminutivu oriental h.orcañeta (cfr. forcañeta).
forcada, la
📖: forcada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<forcá [Llg. Ca. Ay. Ll. Ri]. furcada [Sm. Md. As. An. Cv. Oc. y Mar]. h.orcada [Lln (S). Lln. Cl. Pa].>(TEST)
  1. forcada
    • Tb
    • Cg
  2. forcá
    • Llg
    • Ca
    • Ay
    • Ll
    • Ri
  3. furcada
    • Sm
    • Md
    • As
    • An
    • Cv
    • Oc
    • y Mar
  4. h.orcada
    • Lln (S)
    • Lln
    • Cl
    • Pa
Caña d’árbol con forma de forcáu [Md]. Sitiu del árbol onde furquen dos cañes [Ay]. Cualquier palu en forma de V [Tb (= forcáu)]. Palu termináu en forcáu [Ar (= forqueta)]. Planta o cama de forma forcada [Cg].
  1. 1. Caña d’árbol con forma de forcáu [Md]. Sitiu del árbol onde furquen dos cañes [Ay]. Cualquier palu en forma de <i class="della">V</i> [Tb (= forcáu)]. Palu termináu en <i class="della">forcáu </i>[Ar (= forqueta)]. Planta o cama de forma forcada [Cg].
2. Cast. horcada [Pa]. Cast. hor- quilla [As]. Pala de dos dientes p’acarriar berezu [An]. Esparva de madera [Md] pa mover yerba, rozu, etc. [Cb]. Forcón de dos dientes metálicos [Ca. Ll (= forqueta)]: Espétola cola forcá [Ca]. Forcón pa dar vuelta a la yerba [Llg]. Esparva pa esmarallar [Sm. Cv. Oc. Mar]. Cast. horca pequeña que se remana con una mano sola, emplegada pa coyer el toxu al segalo [Sm. Pr (Cv) (= forcáu)]. Forcón de dos dientes de fierro [Tox]. Esparva de dos dientes emplegada al andar a la yerba [Ri]. Horca pequeña [Pr]. Horca grande con dientes mayores y más xebraos que los del h.orcáu [Lln]. Forcón con dientes de fierro [Cl]. Horca, per- cha o palu que remata en dos puntes que se formen a mano rom- piendo’l palu pel mediu como dos cuartos [JH]. Horca de dos dientes grandes [Ca]. Erbía más grande que la forca [Mar]. 3. Cantidá de yerba que lleva una forcá [Ri]. 4. Pieza del carru del país asitiada onde termina la caxa y entama la cazonaya (los lla- terales encóntense na forcada) [Tox. /Eo. Mánt/]. 5. Pasu es- trenchu ente peñascos dende una lladera a la otra del monte, asemeyáu a la foz [Ll]. Pasu estrenchu que xebra dos vertientes [Lln (S) = h.orcáu]. 6. Vuelta’l gatu [An]: Deu dugas furcadas [An]. //Forcá’l garabetu ‘mangu bifurcáu del angazu de la yerba’ [Ll]. //La vuelta forcada ‘vuelta’l gatu’ [Vv (LBlanco)]. //La vuelta forcá ‘vuelta’l gatu’ [Ca (LBlanco)]. //Del que nun ye llistu dizse que-y falta una carga pa una forcá [LC]. Cfr. aforcar & forcáu, ada, ao.
forcadada, la
📖: forcadada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<furcadada [Sm. Md. Cv].>(TEST)
  1. forcadada
  2. furcadada
    • Sm
    • Md
    • Cv
Forconada [Pzu].
  1. 1. Forconada [Pzu].
Porción de yerba que se lleva d’una vez (col forcáu o forcada) [Cg. Ac. Sm. Md. Cv. /Eo/]. 2. Golpe dau con una forcada [Sm. Cv /Eo/]. //A forcaares ‘a piernes ca- chetes’ [Sb]. Cfr. aforcadáu, ada, ao.
forcadáu, el*
📖: forcadáu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+forcadéu [Ll].>(TEST)
  1. forcadáu
  2. forcadéu metafonía
    • Ll
Yerba que se lleva nun forquéu [Ll]. //Forcadéu d’inviernu ‘unidá de midida pa yerba seco, unos 275 kg’ [Ll (= forquéu d’inviernu)]. //Faltar una carga pa un forcadéu dizse del que nun ye llistu del too [Ll].
  1. 1. Yerba que se lleva nun <i class="della">forquéu </i>[Ll]. //<i class="della">Forcadéu d’inviernu </i>‘unidá de midida pa yerba seco, unos 275 kg’ [Ll (= <i class="della">forquéu d’inviernu</i>)]. //<i class="della">Faltar</i> <i class="della">una</i> <i class="della">carga</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">un</i> <i class="della">forcadéu</i> dizse del que nun ye llistu del too [Ll].
Cfr. aforcadáu, ada, ao.
forcadiella, la
📖: forcadiella
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<forcadiel.la [An (LBlanco)]. furcadiella [Bard]. furcadiel.la [Sm. Md. Pzu. Cn (M, MG). An. Cv. Oc]. h.orcabiella [Cl (i)]. <br class="della">{Con yeísmu, <i class="della">forcadieya</i>(TEST)
  1. forcadiella
    • Pr
  2. forcadiel.la
    • An (LBlanco)
  3. furcadiella
    • Bard
  4. furcadiel.la
    • Sm
    • Md
    • Pzu
    • Cn (M, MG)
    • An
    • Cv
    • Oc
  5. h.orcabiella
    • Cl (i)
  6. <br class="della">{Con yeísmu, <i class="della">forcadieya</i
[Pr (Cv)].
  1. 1. [Pr (Cv)].
Con cheísmu, forcadiecha [Tox]}. //forcadella [/Eo/].>
  1. Forficula auricularia, cast. tijereta [Sm (Oc)]. Cast. tijereta [Sm. Md], inseutu daqué más grande que’l tabán y que nun vuela [Tox]. Inseutu de dos antenes a mou de ganchos [An]. In- seutu de les mazanes [Cv. PVieya]. Inseutu asemeyáu a la va- calloria pero más pequeñu y que s’atopa na madera que podrez [Pr (Cv)]. Inseutu [/Eo/] que vive ente les plantes y remata la cola en forma de forcada o tixera [Tor]. Especie de ciempiés con pinces na parte trasera y de picadura dañible [Cl (i)]. Ti- xera inseutu pequeñu [Cn (M)]. 2. Formación de materia ente les caces de les vaques [Cb. Cp]. 3. Vuelta’l gatu [Pzu. Md. Cn (M, MG). An (LBlanco). Bard. Mar]. 4. Zancaniya [Sm].
  2. Sm
  3. //Dar la furcadiel.la ‘dar la vuelta’l gatu’ [Oc]. ‘cayer’ [An]. Dim. de forcada (cfr. aforcar).
  4. An
forcadín, el
📖: forcadín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<////h.orcadinos [Lln (S)].>(TEST)
  1. forcadín
    • Lln
  2. h.orcadinos variación de número
    • Lln (S)
Palu llargu forcáu [Lln (S)].
  1. 1. Palu llargu forcáu [Lln (S)].
Dim. de forcáu (cfr.) cola amestanza del continuador del suf. -ĪNUS, -I > ast. -ín.
forcadura, la
📖: forcadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<forcaúra [Sb. Ca]. h.orcadura [Lln. Pa].>(TEST)
  1. forcadura
  2. forcaúra
    • Sb
    • Ca
  3. h.orcadura
    • Lln
    • Pa
Cast. horcadura [Pa].
  1. 1. Cast. <i class="della">horcadura </i>[Pa].
Sitiu onde se dixebren les cañes del tueru del árbol [Lln. Ca]. 2. Sitiu del cuerpu humanu, debaxo del troncu, u se bifurquen les dos piernes [Ca]. Ángulu fechu poles dos piernes {na so xuntanza cimera} [Lln]. Cast. horcajadura [Cg. Sb]. Formación algamada dende l’ast. forcada (cfr.) cola amestanza del continuador del suf. llat. -ŪRA; a la so vera’l compuestu en- forcadura (cfr.).
forcaláu, el*
📖: forcaláu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+forcaléu [Ay].>(TEST)
  1. forcaláu
  2. forcaléu metafonía
    • Ay
Carga del forquéu [Ay].
  1. 1. Carga del <i class="della">forquéu</i> [Ay].
Formación fecha dende l’ast. forcadáu (cfr.) → forcaláu col tracamundiu de les sonores -d- y -l-, lo mesmo que vemos nel verbu aforcadar aforcalar (cfr.), anque nun sedría imposi- ble almitir un ax. non documentáu *forcal.
forcañeta, la*
📖: forcañeta
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<h.orcañeta [On (LBlanco)].>(TEST)
  1. forcañeta
    • On
  2. h.orcañeta
    • On (LBlanco)
Vuelta’l gatu [On (LBlanco)].
  1. 1. Vuelta’l gatu [On (LBlanco)].
Cfr. forca.
forcar
📖: forcar
🏗️: NO
✍️: NO
<forquiar [y Sb]. h.orcar [Lln].>(TEST)
  1. forcar
    • Sb
  2. forquiar
    • y Sb
  3. h.orcar
    • Lln
Poner forques a los árboles pa encontalos [Sb]. 2. Cast. bifur- car, xebrase un camín en dos ramales de direición opuesta
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Poner forques a los árboles pa encontalos [Sb].
  3. 2. Cast. <i class="della">bifur- </i><i class="della">car</i>, xebrase un camín en dos ramales de direición opuesta
[Mi]: N’El Foxecu forca’l camín, un ramal sigue pa la casa La Rotella y l’otru pa Morgao [Mi]. //-se ‘aforcase’ [Lln].
  1. [Mi]: N’El Foxecu forca’l camín, un ramal sigue pa la casa La Rotella y l’otru pa Morgao [Mi]. //-se ‘aforcase’ [Lln].
  2. Lln
forcáu, ada, ao
📖: forcáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ident class="della" level="1"></ident>Dividíu en dos nel estremu [Cb]. //<i class="della">Espiga</i>(TEST)
  1. forcáu
    • Sb
    • Ll
    • Lln
  2. ident class="della" level="1"></ident>Dividíu en dos nel estremu
    • Cb
  3. <i class="della">Espiga</i eonaviego
forcaa ‘espiga con forma de forca (el que la atopaba {al pañar el pan} presentá- bala al dueñu y pidía una recompensa)’ [Sb]. //Guiá forcá ‘vara d’ablanu forcada na parte de delantre con dos gayos (val pa quitar la broza, meruxa especialmente, cuando l’aráu bina o la cambiella taza la tierra per primavera)’ [Ll]. //Milán del rau forcáu ‘especie de milán (güei desaniciáu) que tenía la cola partida en dos’ [Cb]. //Tener un güeyu h.orcáu ‘ver les coses enmendaes, equivocaes’ [Lln].
  1. 1. <i class="della">forcaa</i> ‘espiga con forma de forca (el que la atopaba {al pañar el pan} presentá- bala al dueñu y pidía una recompensa)’ [Sb]. //<i class="della">Guiá forcá </i>‘vara d’ablanu forcada na parte de delantre con dos gayos (val pa quitar la broza, meruxa especialmente, cuando l’aráu bina o la cambiella taza la tierra per primavera)’ [Ll]. //<i class="della">Milán del rau forcáu </i>‘especie de <i class="della">milán </i>(güei desaniciáu) que tenía la cola partida en dos’ [Cb]. //<i class="della">Tener un güeyu h.orcáu </i>‘ver les coses enmendaes, equivocaes’ [Lln].
a) busto in Forcata quod dicunt Monte Obio 891 (s. XIV) [DCO- I/52] per pando et per forkata de illa Ornia 926 (s. XII) [DCO-I/96] per forkata et per arbor combo 926 (s. XII) [DCO-I/96] per uallinam de betuletis per enum forkatum 1036(or.) [DCO- I/153] per pinnam forcatam et per arborem combum 1084 (s. XII) [DCO-I/256] de uale forcado ata (sic) illo uale aprecende ariel ipsa trauesa 1113(or.) [MCar-I/9] primos terminos La Forcada 1183(or.) [ACL/540] {las turmas} que sean forcadas, esto es, bien divididas una de la otra [Grangerías XVIII: 910] madero forcado [Grangerías XVIII: 1082] b) el uno esta en logar pernonmnado que dizen el Forcado 1245(or.) [SP-I/169] Garcia cornello cauallero so fillo Garcia Garcias Ffernan furcado 1261 [MB-II/80] Garcia furcado Cosme Periz Martin leal 1263 [MB-II/87] ha de manso quatro forcados de yerva 1385 [Parroquies/125] tierras para senbrar quatro estopos de pan e veynte forcados de yerva 1385 [Parroquies/125] tierras de media de carga de senbradura e quatro forcados de yerva 1385 [Parroquies/126] un prado que riende çinco forcados de yerva 1385 [Parro- quies/130] otro prado ... en que puede aver un forcado de yerba 1483(or.) [SP-IV/237] otro prado ... en que puede aver forcado e medio de yerba 1483(or.) [SP-IV/237] un prado ... en_que puede aver quatro o çinco forcados de yerba 1483(or.) [SP-IV/237] otro prado ... en que puede aver dos forcados de yerva 1483(or.) [SP-IV/237] en que ay un jorcado de yerva poco mas o menos 1493(or.) [SP-IV/350] Voto á bríos que los forcados, chuzos y llances q’están car-
gados de fumo y sarrio los habíamos d’allimpiar [JyT 64] un carro, un bassorio, unos lladrales, un jugo, un llabiego, una vara, una traenta, un angazo, un forcado, un bieldo [Grangerías XVIII: 211] forcados para yerba, forcadas, guiyadas de todo género [Grangerías XVIII: 687] para mangos, forcados, forcadas y guiyadas de forcones [Grangerías XVIII: 687] Forcadu. Instrumento de dos puntas del campo [GP] Y si non puede armase d’un forcadu [Judit 199] Mas derechu q’un forcadu [La Paliza 251] Pp. de forcar.
  1. a) busto in Forcata quod dicunt Monte Obio
  2. 891 (s. XIV) DCO- I/52
  3. per pando et per forkata de illa Ornia
  4. 926 (s. XII) DCO-I/96
  5. per forkata et per arbor combo
  6. 926 (s. XII) DCO-I/96
  7. per uallinam de betuletis per enum forkatum 1036(or.) [DCO
  8. I/153] per pinnam forcatam et per arborem combum
  9. 1084 (s. XII) DCO-I/256
  10. de uale forcado ata (sic) illo uale aprecende ariel ipsa trauesa
  11. 1113(or.) MCar-I/9
  12. primos terminos La Forcada
  13. 1183(or.) ACL/540
  14. {las turmas} que sean forcadas, esto es, bien divididas una de la otra
  15. Grangerías XVIII: 910
  16. madero forcado
  17. Grangerías XVIII: 1082
  18. b)
  19. el uno esta en logar pernonmnado que dizen el Forcado
  20. 1245(or.) SP-I/169
  21. Garcia cornello cauallero so fillo Garcia Garcias Ffernan furcado
  22. 1261 MB-II/80
  23. Garcia furcado Cosme Periz Martin leal 1263 [MB-II/87] ha de manso quatro forcados de yerva tierras para senbrar quatro estopos de pan e veynte forcados de yerva
  24. 1385 Parroquies/125
  25. tierras de media de carga de senbradura e quatro forcados de yerva
  26. 1385 Parroquies/126
  27. un prado que riende çinco forcados de yerva
  28. 1385 Parro- quies/130
  29. otro prado ... en que puede aver un forcado de yerba
  30. 1483(or.) SP-IV/237
  31. otro prado ... en que puede aver forcado e medio de yerba
  32. 1483(or.) SP-IV/237
  33. un prado ... en_que puede aver quatro o çinco forcados de yerba
  34. 1483(or.) SP-IV/237
  35. otro prado ... en que puede aver dos forcados de yerva
  36. 1483(or.) SP-IV/237
  37. en que ay un jorcado de yerva poco mas o menos
  38. 1493(or.) SP-IV/350
  39. Voto á bríos que los forcados, chuzos y llances q’están car-
    gados de fumo y sarrio los habíamos d’allimpiar
  40. JyT 64
  41. un carro, un bassorio, unos lladrales, un jugo, un llabiego, una vara, una traenta, un angazo, un forcado, un bieldo
  42. Grangerías XVIII: 211
  43. forcados para yerba, forcadas, guiyadas de todo género
  44. Grangerías XVIII: 687
  45. para mangos, forcados, forcadas y guiyadas de forcones
  46. Grangerías XVIII: 687
  47. Forcadu. Instrumento de dos puntas del campo
  48. GP
  49. Y si non puede armase d’un forcadu
  50. Judit 199
  51. Mas derechu q’un forcadu
  52. La Paliza 251
  53. Pp. de forcar.
forcáu, el
📖: forcáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<forcao [Cñ. Ar]. +forcóu [y Llg. Sr. y Sb]. +forquéu [Cp. Ay. Ll. Mi. Ri]. furcáu [Sm. Md. Cn (M, MG). y Cd. Vd. Oc]. h.orcao [Os]. h.orcáu [LV. Pb. Lln. Cl. Pa]. h.orcadu [Bulnes (Lln)]. ++furquíu [Sb]. /////forquiáu [Cp]. furquiáu [Cp]. //for- cado [/Eo. Mánt/]. ///forcadu [Xo (Apuntamiento 313)].>(TEST)
  1. forcáu
    • Pr
    • Cd
  2. forcao
    • Ar
  3. forcóu metafonía
    • y Llg
    • Sr
    • y Sb
  4. forquéu metafonía
    • Cp
    • Ay
    • Ll
    • Mi
    • Ri
  5. furcáu
    • Sm
    • Md
    • Cn (M, MG)
    • y Cd
    • Vd
    • Oc
  6. h.orcao
    • Os
  7. h.orcáu
    • LV
    • Pb
    • Lln
    • Cl
    • Pa
  8. h.orcadu
    • Bulnes (Lln)
  9. furquíu doble metafonía
    • Sb
  10. forquiáu dudoso (certainty = baxa)
    • Cp
  11. furquiáu
    • Cp
  12. for- cado eonaviego
    • /Eo
    • Mánt/
  13. forcadu infl. cast.
    • Xo (Apuntamiento 313)
Cast. horcada [Pzu]. Forca pequeña [Pr]. Forca de palu [Cd].
  1. 1. Cast. <i class="della">horcada</i> [Pzu]. Forca pequeña [Pr]. Forca de palu [Cd].
Forcón de dos dientes pequeños [Ca] pa pañar la yerba [PSil. Vd]. Forcón de dos dientes de fierro [Sr]. Palu qu’acaba a mou de forcada [Lln. DA]. Forcada pequeña [Cñ]. Forcón de fierro enmangáu nun palu y usáu p’andar a la yerba [Md]. Forca pa pañar yerba [Oc], pa movelo tando seco [Vd]. Forca p’afacinar y aventar les mieses [Vd]. Forca pequeña que se remana con una mano sola y s’emplega pa coyer el toxu al segalo [Pr (Cv) (= forcada)]. Forca pequeña d’un metru más o menos emple- gada pa suxetar l’árgoma o toxu que se corta (na mano iz- quierda llévase’l forcáu y na derecha’l focín col que se corta) [Oc]. Forcón, erbía con un mangu de madera y dos guiyos de fierro [Ac]. Palu con tres cañes pa suxetar la yerba [Cn (= for- quetu)]. Palu d’unos dos metros de llargo que remata en dos puntes como forcada [Cg]. Palu de dos o tres dientes (de ma- dera o fierro), a mou de forcada [LV. R]. Pala de dientes [Pb]. Esparva pa mover la yerba [PVieya], de dos o tres guiyos de madera o sobrepuestes de fierro, colo que se llevanta la yerba, la paya, etc. [JH]. Esparva de madera con dos dientes [Pa. Sb]. Forcón de dos dientes de fierro [Tb (= forcón)]. Forcón o es- parva de dos dientes [Cl]. Esparva pa mover yerba y morgazu [Lln]. Forcada p’afacinar mieses [/Eo. Mánt/]. 2. Bifurcación de dos cañes o palos [Sb. Ca]. Palu en forma de V [Lln. Tb (= for- cada)]. “Horquilla; instrumento de madera que acaba en dos puntas y sirve para esparcir la hierba y para embalagarla” [GP //Forcáu de fierru ‘forcáu que remata nuna forcada de fierro de tres puntes’ [Cg]. //Forquéu d’inviernu ‘unidá de midida pa la yerba seco, equivalente a unos 275 kg’ [Ll (= forcadéu d’in- viernu)]. //Ome de foz y forcáu [CyN (Recuerdos)]. //Ser de foz y forcáu ‘ser decidíu’ [LC]. ///La herba en h.orcáu cura dizse p’afitar que ‘lo mesmo que la yerba seca moviéndolo col h.orcáu, asina los neños miedren moviéndolos muncho’ [Lln]. Cfr. aforcar & forcáu, ada, ao. a. 1788]. Palu de madera daqué gruesu, enriba del cual va otru del mesmu grosor y forma de V [Xx]. 3. Mangu del escobón [Vd]. 4. Artiluxu que consiste nun maderu en forma de forcada que s’alluga nos piértigos del carru p’aumentar la so capacidá [Pa. Cp]. Erbía de forma abarquinada usada pa suxetar les cañes esgayaes o carapellaes del árbol [Llg]. Sostén delanteru del carru [Cb]. Bifurcación de l’armadura del carru [Ca]. Maderu
  1. n’ángulu agudu o forcada que s’alluga nel pobinín; dende les sos astes van, fasta los dos primeros estandorios, unos maderos, barandielles, qu’allarguen la caxa fasta la so altura, casi la ca- beza de los animales de tiru [Llib]. 5. Forcada del gomeru o es- tiragomes de los neños [Ac. Mi. Llg]. Armazón del gomeru [Mi. Llg]. 6. Corza, tipu d’arrastre [Ll. Tb]. Mediu primitivu d’arrastre ensin ruedes [Ay. Ar] pa carretar yerba [Ri]. Especie de rastra para baxar la lleña [Os]. 7. Especie de forcada de ma- dera, fina y aguzada, emplegada como rueca nel filáu de la llana [Sm (= furquete)]. 8. Midida de llonxitú llograda pela distancia ente los deos índiz ya pulgar estiraos [Ri. Qu. Tb]. 9. Pasu es- trenchu que dixebra dos vertientes [Lln (S) (= h.orcada)]. 10. Arcu forcáu que formen les piernes cuando tán abiertes [Sb].
  2. Sb
forcayu, el*
📖: forcayu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<forcachu [Tb].>(TEST)
  1. forcayu
  2. forcachu
    • Tb
Sofitu, encontu [Tb (Oc)].
  1. 1. Sofitu, encontu [Tb (Oc)].
2. Forcada del gomeru de los neños [Tb]. Cfr. forcu.
forcazu, el
📖: forcazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. forcazu
    • Cd
Aición de dar golpes col forcáu [Cd].
  1. 1. Aición de dar golpes col forcáu [Cd].
Cfr. forcu.
forcexar*
📖: forcexar*
🏗️: SI
✍️: NO
<furceixar [Md].>(TEST)
  1. forcexar*
  2. furceixar
    • Md
Cast. forcejear [Md (= esfurceixar)].
  1. 1. Cast. <i class="della">forcejear</i> [Md (= esfurceixar)].
Quiciabes sía una formación verbal del responsable de forzar (cfr.) con una incrementación en -IDIARE > -eixar > -exar ta- mién cola variante en -ear → -iar (GHLA §3.2.8.c) ensin nece- sidá d’almitir que sía un catalanismu forcejar como proponen pal cast. forcejar Corominas-Pascual (DCECH s. v. fuerte). Un compuestu del ast. forcexar ye ast. esforcexar (cfr.). Un de- verbal de forceixar ye forceixu (cfr. forcexu) ya’l compuestu correspondiente esfurceixu (cfr. esforcexu). Vieya formación en -ŪTUS ye ast. forcexudu, a, o (cfr.).
forcexu, el*
📖: forcexu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<furceixu [Md].>(TEST)
  1. forcexu
  2. furceixu
    • Md
Cast. forcejeo, forzamientu [Md].
  1. 1. Cast. <i class="della">forcejeo</i>, forzamientu [Md].
Cfr. forcexar.
forcexudu, a, o
📖: forcexudu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<h.uercexudu [Lln].>(TEST)
  1. forcexudu
  2. h.uercexudu
    • Lln
Con muncha fuerza [Lln. Cb]. Cfr. forcexar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Con muncha fuerza [Lln. Cb]. Cfr. <i class="della">forcexar</i>.
forciar
📖: forciar
🏗️: NO
✍️: NO
Cfr. <i class="della">aforzar</i>(TEST)
  1. forciar
  2. Cfr
  3. <i class="della">aforzar</i
& forcexar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. & <i class="della">forcexar</i>.
forcón, ona*
📖: forcón
🔤: , ona*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<forcona [Ay].>(TEST)
  1. forcón
  2. forcona
    • Ay
Que tien los cuernos p’arriba (la vaca) [Ay]. Que tien los cuer- nos p’hacia atrás [Ay (N)].
  1. 1. Que tien los cuernos p’arriba (la vaca) [Ay]. Que tien los cuer- nos p’hacia atrás [Ay (N)].
Cfr. forcón.
forcón, el
📖: forcón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<furcón [Sm. Bab. As. Cv. Cd].>(TEST)
  1. forcón
    • Ay
    • An
    • Ll
    • Tb
    • Qu
    • Ri
    • Pr
    • Oc
    • Cp
  2. furcón
    • Sm
    • Bab
    • As
    • Cv
    • Cd
Aum. de forcu. 2. Cast. horcón [Vg]. Forca grande [Ay. An]. Cast. horcajo, horcate [JH]. Forcada grande pa encontar cual- quier cosa, como una caña carrapellada [Cb]. Esparva de dos guiyos y mangu de madera, p’andar a la yerba [Ll. Sm]. For- cón de dos o tres gayos de fierro y mangu de madera [Tb (= forcáu)]: El forcón val bien p’andar a la yerba [Tb]. Ferra- mienta de tres dientes [Qu] asemeyada a la forcá [Ri]. Esparva de madera pa dellos llabores de la yerba [Cd]. Forcón colos dientes de fierro [Ll]. Forca de fierro p’atropar la yerba en prau [Bab]. 3. Palu en forma de forcada [As]. Forca de palu, grande [Pr]. Palu grande con forca nun cabu que se finca nel terrén pa facer zarros nes finques [Oc]. Forcada que se llanta nel terrén pa facer zarros nes finques [Cp]. Forca pa recoyer estru [Ay (/forca ‘especie de bieldu’)]. 4. Forcada grande que se fixa na parte delantera del carru sobro los piértigos pa llevar más yerba, rozu o coses avalumbaes [Cv (= furquetón)]. 5. Especie de caballete u se suxeten les madreñes pa taladrales [As].
  1. 1. Aum. de <i class="della">forcu</i>.
  2. 2. Cast. <i class="della">horcón</i> [Vg]. Forca grande [Ay. An]. Cast. <i class="della">horcajo, horcate </i>[JH]. <i class="della">Forcada </i>grande pa encontar cual- quier cosa, como una caña carrapellada [Cb]. Esparva de dos guiyos y mangu de madera, p’andar a la yerba [Ll. Sm]. For- cón de dos o tres gayos de fierro y mangu de madera [Tb (= forcáu)]: <i class="della">El</i> <i class="della">forcón</i> <i class="della">val</i> <i class="della">bien</i> <i class="della">p’andar</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">yerba</i> [Tb]. Ferra- mienta de tres dientes [Qu] asemeyada a la <i class="della">forcá</i> [Ri]. Esparva de madera pa dellos llabores de la yerba [Cd]. Forcón colos dientes de fierro [Ll]. Forca de fierro p’atropar la yerba en prau [Bab].
  3. 3. Palu en forma de forcada [As]. Forca de palu, grande [Pr]. Palu grande con forca nun cabu que se finca nel terrén pa facer zarros nes finques [Oc]. Forcada que se llanta nel terrén pa facer zarros nes finques [Cp]. Forca pa recoyer estru [Ay (/<i class="della">forca</i> ‘especie de bieldu’)].
  4. 4. Forcada grande que se fixa na parte delantera del carru sobro los piértigos pa llevar más yerba, rozu o coses avalumbaes [Cv (= furquetón)].
  5. 5. Especie de caballete u se suxeten les madreñes pa taladrales [As].
- forcados, forcadas y guiyadas de forcones [Grangerías XVIII: 687] Quiciabes d’un aumentativu del ast. forcu (
  1. - forcados, forcadas y guiyadas de forcones
  2. Grangerías XVIII: 687
  3. Quiciabes d’un aumentativu del ast. forcu (
{//Forcóis ‘les forcaes que se llanten na tierra pa fixar les plan- ches nel taller de serrar’ [/Eo/]}. cfr.). Con too ha lla- mase l’atención sol datu aislláu según el cual forco [faliscum uel cultrum uel securem (EM)] podría yá de vieyo ser una ferra- mienta de trabayu entendible dende FORCO, *-ŌNIS tando nel ani- ciu del ast. forcón. Tea u tea’l so aniciu vemos un usu axetivu de forcón nel ast. forcón, ona (cfr.). Dende forcón hebo facese’l verbu aforconar (cfr.), tamién forconiar ‘trabayar col forcón’, variante de *forconar, d’u surden los deverbales forconáu (cfr.), forconada (cfr.) asina como l’aumentativu forconazu (cfr.).
forconada, la
📖: forconada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<forconá [Ll. Ri. Qu]. furcunada [Sm. Bab].>(TEST)
  1. forconada
    • Tb
  2. forconá
    • Ll
    • Ri
    • Qu
  3. furcunada
    • Sm
    • Bab
Cast. horconada [Vg]. Palada que se pue coyer d’una vez col forcón [Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. Bab]. 2. Golpe dau (o recibíu) col forcón [Tb. Sm].
  1. 1. Cast. <i class="della">horconada</i> [Vg]. Palada que se pue coyer d’una vez col <i class="della">forcón</i> [Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. Bab].
  2. 2. Golpe dau (o recibíu) col forcón [Tb. Sm].
Cfr. forcón.
  1. Cfr. forcón.
forconáu, el
📖: forconáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><furcunáu [Sm].>(TEST)
  1. forconáu
  2. ident class="della" level="1"></ident><furcunáu
    • Sm
Palada que pue coyese d’una vez col forcón [Tb. Sm]: A for- conaos ya como hai qu’embalagar la yerba [Tb]. 2. Golpe dau (o recibíu) col forcón [Tb. Sm]. Cfr. forcón.
  1. Palada que pue coyese d’una vez col forcón [Tb. Sm]: A for- conaos ya como hai qu’embalagar la yerba [Tb]. 2. Golpe dau (o recibíu) col forcón [Tb. Sm].
  2. Tb. Sm
  3. Cfr. forcón.
forconazu, el
📖: forconazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. forconazu
Golpe dau (o recibíu) col forcón [Tb]. Cfr. forcón.
  1. Golpe dau (o recibíu) col forcón [Tb]. Cfr. forcón.
  2. Tb
forconiar
📖: forconiar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Trabayar col forcón [Tb]. <ident class="della" level="1"></ident>Verbu en -<i class="della">iar</i>(TEST)
  1. forconiar
  2. ident class="della" level="1"></ident>Trabayar col forcón
    • Tb
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Verbu en -<i class="della">iar</i
paralelu a aforconar (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. paralelu a <i class="della">aforconar</i> (cfr.).
forcu, el
📖: forcu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><forco [Ar. /Eo/]. h.orcu [Lln]. +furcu [Ay. Ll].>(TEST)
  1. forcu
  2. ident class="della" level="1"></ident><forco
    • Ar
    • /Eo/
  3. h.orcu
    • Lln
  4. furcu metafonía
    • Ay
    • Ll
Parte del tueru d’un árbol u entama la bifurcación de les sos cañes [Ca]. Palu en forma de Y más grande qu’un h.orquetu [Lln]. 2. Midida de llonxitú llograda col deu índiz y el pulgar allargaos y espurríos [Lln. Cb. Cg. Cp. GP. Ay. Ll. Ar. Md. PSil. Cv. Oc. JH. R]. Midida d’estensión [/Eo/]. 3. Riestra d’a- yos [Bab]. 4. Antigua esparva de madera, de dos dientes [Tb (= esparvón)]. ego Reforco 992 (s. XII) [ACL/61] y de riego a riego un forco [Grangerías XVIII: 574] assí estos del forco como aquellos del palmo [Grangerías XVIII: 513] que un forcu de boca abierta /tuvi dos hores y más. /Fasta más tardi estoviera, /pero fáltame estruyar [ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 266-269)] Par’ocho forcos de trincha/non falten tres polgarades [El Caballo 86] D’una variante masculina del llat. furca ‘pala de dos dientes’, ‘toa erbía de forma forcada’ (EM) > ast. forca (cfr.), quiciabes *FURCUS pues apaez n’amestances llatines como bifurcus (cfr. biforcu), trifurcus (cfr. forca), quiciabes nel aniciu del posible aumentativu ast. forcón (cfr.). Hai continuadores toponímicos del tipu Biforcos xunto a Conforcos (TA 137; GHLA 179). Sobro ast. forcu féxose’l deriváu en -ACULUS, forcachu, na fastera B del occidente (cfr. forcayu); una formación aumentativa ye ast. forcazu (cfr.); en -ARIUS, forqueru (cfr.), motiváu pola forma de la pieza d’árbol (aceición 1ª) cola que se fai’l forqueru. De forcu, forca (cfr.) fórmense los diminutivos en -ĬTTUS d’u sigue ast. forquetu (y forquete), forqueta (cfr.) asina como’l verbu
  1. Parte del tueru d’un árbol u entama la bifurcación de les sos cañes [Ca]. Palu en forma de Y más grande qu’un h.orquetu [Lln]. 2. Midida de llonxitú llograda col deu índiz y el pulgar allargaos y espurríos [Lln. Cb. Cg. Cp. GP. Ay. Ll. Ar. Md. PSil. Cv. Oc. JH. R]. Midida d’estensión [/Eo/]. 3. Riestra d’a- yos [Bab]. 4. Antigua esparva de madera, de dos dientes [Tb (= esparvón)]. ego Reforco
  2. 992 (s. XII) ACL/61
  3. y de riego a riego un forco
  4. Grangerías XVIII: 574
  5. assí estos del forco como aquellos del palmo
  6. Grangerías XVIII: 513
  7. que un forcu de boca abierta /tuvi dos hores y más. /Fasta más tardi estoviera, /pero fáltame estruyar
  8. ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 266-269)
  9. Par’ocho forcos de trincha/non falten tres polgarades
  10. El Caballo 86
  11. D’una variante masculina del llat. furca ‘pala de dos dientes’, ‘toa erbía de forma forcada’ (EM) > ast. forca (cfr.), quiciabes
  12. *FURCUS pues apaez n’amestances llatines como bifurcus (cfr. biforcu), trifurcus (cfr. forca), quiciabes nel aniciu del posible aumentativu ast. forcón (cfr.). Hai continuadores toponímicos del tipu Biforcos xunto a Conforcos (TA 137; GHLA 179). Sobro ast. forcu féxose’l deriváu en -ACULUS, forcachu, na fastera B del occidente (cfr. forcayu); una formación aumentativa ye ast. forcazu (cfr.); en -ARIUS, forqueru (cfr.), motiváu pola forma de la pieza d’árbol (aceición 1ª) cola que se fai’l forqueru. De forcu, forca (cfr.) fórmense los diminutivos en -ĬTTUS d’u sigue ast. forquetu (y forquete), forqueta (cfr.) asina como’l verbu
correspondiente aforquetar (cfr.). Ast. forquetu, a tamién tie- nen usos axetivos.
fordina, la*
📖: fordina
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<h.ordina [Lln].>(TEST)
  1. fordina
  2. h.ordina
    • Lln
Conxuntu de tochinos pa prender el fueu (nun son estielles) [Lln (= h.ordinah.e)]. //-as ‘despoyos de lleña’ [Lln]. ‘despo- yos de madera feches cola zuela o zau’ [Lln].
  1. 1. Conxuntu de tochinos pa prender el fueu (nun son estielles) [Lln (= h.ordinah.e)]. //-<i class="della">as</i> ‘despoyos de lleña’ [Lln]. ‘despo- yos de madera feches cola zuela o zau’ [Lln].
Del neutru llat. fordeum, variante de hordeum ‘cebada’ (EM; OLD), con una amestadura del so plural col suf. -ina, quiciabes *FORDĪNA quiciabes aplicable metafóricamente a una realidá asemeyada na forma o nel so aprovechamientu práuticu a los despoyos de la cebada. Dende’l términu ast. *fordina (h.or- dina) pudo facese un abondativu h.ordinal (cfr. *fordinal) y h.ordinah.e con un sufixu ultrapirenaicu castellanizáu. Pero nun ha escaecese que dende llat. FORDEUM pudo llograse ast. a.
  1. *fuerdiu (y *fuerdia del neutru plural → fem. en -A) d’ehí l’a- bondativu ast. *fordial, como de HORDEUM [> ast. a. “huerdo” (Pensado 1999: 114)] → Ordial (TA 390; TT 123). En tou casu nun dexa de tener interés el fechu de que nel dominiu ástur se conseñe siguidor tanto de hordeum como de la so variante dia- leutal fordeum.
  2. > ast. a. “huerdo” (Pensado 1999: 114)
fordinal, el*
📖: fordinal
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.ordinal [Lln].>(TEST)
  1. fordinal
  2. h.ordinal
    • Lln
Llugar onde abonda la h.ordina [Lln].
  1. 1. Llugar onde abonda la <i class="della">h.ordina</i> [Lln].
Cfr. fordina.
foreru, a, o
📖: foreru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘sometíu a pagar el foru’ <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">manceba</i>(TEST)
  1. foreru
  2. Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘sometíu a pagar el foru’ <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">manceba</i
forera (…) mancebo forero [FLl (BN) 36-37]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">forera</i> <i class="della">(…)</i> <i class="della">mancebo</i> <i class="della">forero</i> [FLl (BN) 36-37]
habitant homines ... qui sunt foreros de Uarzena 1207 [LR- Courias/155] in illa medietate habitant foreros de Uarzena et homines de seruicio rual 1207 [LRCourias/171] Frexnedo integra forera de Uarzena 1207 [LRCourias/176] quantos ennas deuan_dichas uillas moran que foreros son 1242(or.) [ACL/99] mandamos que el abbad non compre heredades pecheras o foreras 1255(or.) [MSAH-V/324] eran todos vassallos e omnes foreros e serviciales destos mo- nesterios 1272(or.) [SP-I/239] leuar ho ouier heredamiento rrengalengo ho forero tan bien caualleros commo escuderos 1274 [Ordenances/40] uender a omne forero de sant saluador 1278(or.) [DOLLA- I/106]:Uv leuauan heredamientos e llantados rengalengos e foreros 1302 (t.1395) [MC-I/59] otros ningunos que fosen regalengos non foreyros porque con ellos ouiesen 1302 (t.1395) [MC-I/59] dientro esti tienpo nenguno morador en Ouiedo non conpre heredamentos foreros 1308 [AAU/132] son diez e nueve foreros e crescen e menguan [1313-1324] [FRLeón/297] que especharan sos fforeros et corrieran con los lauradores 1314 [AAU/150] la mançeba de cabellos se fur forera e se casar ha de [1313- 1324] [FRLeón/293] nove morabetinos e dos dineros de los quatro serviçios e mo- neda forera 1344(or.) [SP-II/207] Maria e Sancha eran foreras del dicho monesterio 1362(or.) [SP-II/374] segun que los foreros del dicho monesterio husaron pagar el dicho fuero 1366(or.) [SP-II/411] nos el dicho conçello de los omes bonos foreros 1381(or.) [SB/303] Orraca Alfonso su muller que esomesmo era forera del dicho monesterio 1438(or.) [SP-III/379] ser vassallos e foreros del dicho monesterio e pagar nunçio e manneria 1443(or.) [SP-III/424] vivia e morava en el suelo forero e manero 1443(or.) [SP- III/424] Juan Perez era forero e vassallo del dicho del dicho (sic) mo- nesterio 1443(or.) [SP-III/424] Alfonso e Ferrando sus primos que Dios perdone foreros 1469(or.) [SP-IV/127] morir sin fijo e syn fija et ser forera e manera 1487(or.) [SP- IV/262] cercalas ela carrera forera ata la fonte del banno s. f. [SPM/577]
  1. habitant homines ... qui sunt foreros de Uarzena
  2. 1207 LR- Courias/155
  3. in illa medietate habitant foreros de Uarzena et homines de seruicio rual
  4. 1207 LRCourias/171
  5. Frexnedo integra forera de Uarzena
  6. 1207 LRCourias/176
  7. quantos ennas deuan_dichas uillas moran que foreros son
  8. 1242(or.) ACL/99
  9. mandamos que el abbad non compre heredades pecheras o foreras
  10. 1255(or.) MSAH-V/324
  11. eran todos vassallos e omnes foreros e serviciales destos mo- nesterios
  12. 1272(or.) SP-I/239
  13. leuar ho ouier heredamiento rrengalengo ho forero tan bien caualleros commo escuderos
  14. 1274 Ordenances/40
  15. uender a omne forero de sant saluador 1278(or.) [DOLLA
  16. I/106]:Uv
  17. leuauan heredamientos e llantados rengalengos e foreros
  18. 1302 (t.1395) MC-I/59
  19. otros ningunos que fosen regalengos non foreyros porque con ellos ouiesen
  20. 1302 (t.1395) MC-I/59
  21. dientro esti tienpo nenguno morador en Ouiedo non conpre heredamentos foreros
  22. 1308 AAU/132
  23. son diez e nueve foreros e crescen e menguan [1313-1324]
  24. FRLeón/297
  25. que especharan sos fforeros et corrieran con los lauradores
  26. 1314 AAU/150
  27. la mançeba de cabellos se fur forera e se casar ha de [1313- 1324]
  28. FRLeón/293
  29. nove morabetinos e dos dineros de los quatro serviçios e mo- neda forera
  30. 1344(or.) SP-II/207
  31. Maria e Sancha eran foreras del dicho monesterio
  32. 1362(or.) SP-II/374
  33. segun que los foreros del dicho monesterio husaron pagar el dicho fuero
  34. 1366(or.) SP-II/411
  35. nos el dicho conçello de los omes bonos foreros
  36. 1381(or.) SB/303
  37. Orraca Alfonso su muller que esomesmo era forera del dicho monesterio
  38. 1438(or.) SP-III/379
  39. ser vassallos e foreros del dicho monesterio e pagar nunçio e manneria
  40. 1443(or.) SP-III/424
  41. vivia e morava en el suelo forero e manero
  42. 1443(or.) SP- III/424
  43. Juan Perez era forero e vassallo del dicho del dicho (sic) mo- nesterio
  44. 1443(or.) SP-III/424
  45. Alfonso e Ferrando sus primos que Dios perdone foreros
  46. 1469(or.) SP-IV/127
  47. morir sin fijo e syn fija et ser forera e manera
  48. 1487(or.) SP- IV/262
  49. cercalas ela carrera forera ata la fonte del banno s. f.
  50. SPM/577
Cfr. fueru.
forfachón, ona
📖: forfachón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
Bravucón [Qu]. D’un aumentativu del *FOR(IS)FACTUS ‘qu’incurrió nuna pena capital’ (MLLM) participiu conseñáu en testos medievales lo mesmo que’l verbu correspondiente *<i class="della">forisfacere </i>‘delinquir’, ‘prevaricar’ (MLLM). Fernández Llera yá entendiere la xun- tanza de términos, de xuru con bon criteriu, como una ames- tadura de <i class="della">foris </i>y <i class="della">factum </i>‘lo fecho fuera de lo permitío’, idea que recueye Pilar Carrasco xustificando “forfechor” (cfr.) del <i class="della">Fueru de Zamora</i>, qu’entiende como ‘el que fai fuera de lo permitío’ [FZ 487], tamién ‘delincuente’ (MLLM s.v. forisfac- tor). La documentación ast. medieval ufre nominalizáu un con- tinuador de FORISFACTUM>(TEST)
  1. forfachón
  2. Bravucón
    • Qu
  3. D’un aumentativu del *FOR(IS)FACTUS ‘qu’incurrió nuna pena capital’ (MLLM) participiu conseñáu en testos medievales lo mesmo que’l verbu correspondiente *<i class="della">forisfacere </i>‘delinquir’, ‘prevaricar’ (MLLM)
  4. Fernández Llera yá entendiere la xun- tanza de términos, de xuru con bon criteriu, como una ames- tadura de <i class="della">foris </i>y <i class="della">factum </i>‘lo fecho fuera de lo permitío’, idea que recueye Pilar Carrasco xustificando “forfechor” (cfr.) del <i class="della">Fueru de Zamora</i>, qu’entiende como ‘el que fai fuera de lo permitío’ [FZ 487], tamién ‘delincuente’ (MLLM s.v
  5. forisfac- tor)
  6. La documentación ast
  7. medieval ufre nominalizáu un con- tinuador de FORISFACTUM
ast. a. forfechu (cfr.). Tamién una
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ast. a. <i class="della">forfechu</i> (cfr.). Tamién una
formación abondativa gracies al continuador de -ŌSUS, ast. a. forfechosu (cfr.), que Lapesa tien por occitanismu FORFACHOS (Lapesa 1967: 352).
forfagón, el
📖: forfagón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<farfagón [Ay. Ll. Ri. Qu.]. forfegón [y Tb]. forfogón [Cb. Llg. Ca. y Ay. Sr. y Tb]. forfugón [Cb]. furfugón [Pzu. Pr]. aforfu- gón [Cb. Ac. Ll]. afurfugón [Cv. Pr].>(TEST)
  1. forfagón
  2. farfagón
    • Ay
    • Ll
    • Ri
    • Qu
  3. forfegón
    • y Tb
  4. forfogón
    • Cb
    • Llg
    • Ca
    • y Ay
    • Sr
    • y Tb
  5. forfugón
    • Cb
  6. furfugón
    • Pzu
    • Pr
  7. aforfu- gón
    • Cb
    • Ac
    • Ll
  8. afurfugón
    • Cv
    • Pr
Aum. de fórfagu. 2. Socavón [Ca]. Fondigonada nel terrén [Sr. Ri. Tb]. Fondigonada, desbentíu [Ay. Qu]. Sitiu fondu y es- trenchu [Pzu]. Corte vertical nel terrén [Tb]: El prau tien más forfogones que la vera’l ríu [Qu. Tb]. 3. Galería baxo tierra qu’entama na superficie del terrén [Ri]. 4. Corte o fondigo- nada con munchu matu [Ay. Ll. Cd]. Furacu nel terrén, tape- cíu pol matu [Llg]. Matu espesu y fondu [Ca]: Cuando vi la mio vaca metía naquel forfogón creí que non la sacaba d’ellí [Ca]. 5. Sofocón, apuru [Cb. Ay. Ll. Pr. Cv]. El puntu de mayor apuru en cualquier trabayu o procesu [Cb]. Atragantón nel tra- bayu [Ay]. Apresuramientu [Ac]. Formación aumentativa del ast. fórfagu (cfr.) o de fuérfagu (cfr.).
fórfagu, el*
📖: fórfagu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
fórfagu, el<b class="della">*</b>(TEST)
  1. fórfagu
    • Ri
  2. fórfagu, el<b class="della">*</b
<+fárfegu {ensin tilde na fonte} [Ri].> Fundil nel terrén [Ri]: Emburnicé la maleza nel fárfegu [Ri]. 2. Galería soterraña qu’entama na superficie del terrén [Ri]. Podría tratase d’una
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <+fárfegu {ensin tilde na fonte} [Ri].> Fundil nel terrén [Ri]: <i class="della">Emburnicé</i> <i class="della">la</i> <i class="della">maleza</i> <i class="della">nel</i> <i class="della">fárfegu</i> [Ri].
  3. 2. Galería soterraña qu’entama na superficie del terrén [Ri]. Podría tratase d’una
formación regresiva del deriváu del ast. fuérfagu (cfr.) → fuerfagón - forfagónfarfagón, y d’ehí un pretendíu primitivu *fárfagu fárfegu. Dende fórfagu pudo facese l’abondativu que recueye la documentación: per illa re- guera de illo sabugo de illa forfogueira 1207 [LRCou- rias/167].
“forfechor”
📖: “forfechor”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación medieval: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">e</i>(TEST)
  1. “forfechor”
  2. Términu conocíu pela documentación medieval: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">e</i
con todesto salga de Çamora e de so termino por forfechor
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">con</i> <i class="della">todesto</i> <i class="della">salga</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Çamora</i> <i class="della">e</i> <i class="della">de</i> <i class="della">so</i> <i class="della">termino</i> <i class="della">por</i> <i class="della">forfechor</i>
[FZ (FFLL)]
  1. FZ (FFLL)
Cfr. forfachón.
forfechosu, a, o*
📖: forfechosu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Términu conocíu pela documentación medieval: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">qui la leuar sea </i><i class="della">forfechoso</i><i class="della">(TEST)
  1. forfechosu
  2. Términu conocíu pela documentación medieval: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">qui la leuar sea </i><i class="della">forfechoso</i><i class="della"
del re he del concello1245 [Or- denances/36]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. del re he del concello</i>1245 [Or- denances/36]
los ffillos foron dados por ferffechosos e fforonse de la tierra 1289 [PAUviéu/111]
  1. los ffillos foron dados por ferffechosos e fforonse de la tierra
  2. 1289 PAUviéu/111
Cfr. forfachón.
forfechu, el*
📖: forfechu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Términu conocíu pela documentación medieval: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">in vestros dies non perdatis illam sine </i><i class="della">forfecto</i><i class="della">(TEST)
  1. forfechu
  2. Términu conocíu pela documentación medieval: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">in vestros dies non perdatis illam sine </i><i class="della">forfecto</i><i class="della"
ke emendar non podades 1211(or.) [SV/66] Cfr. forfachón.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ke emendar</i> <i class="della">non</i> <i class="della">podades</i> 1211(or.) [SV/66] Cfr. <i class="della">forfachón</i>.
forfoguera, la*
📖: forfoguera
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. forfoguera
Cfr. fórfagu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">fórfagu</i>.
forfuéganu, el
📖: forfuéganu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><furfuéganu [An (i). Cv. Oc].>(TEST)
  1. forfuéganu
  2. ident class="della" level="1"></ident><furfuéganu
    • An (i)
    • Cv
    • Oc
Carcavón, barrancu, fuérciga fonda qu’abren en suelu les agües corrientes [Cv (= fuérfagu)]. Desbentíu [An (i)]. Fon- dón, sitiu fondu y estrenchu arrodiáu de terrenos más altos [Oc]. Furacu mal fechu, sitiu peligrosu pal ganáu [Cn (F)]: Torna las vacas nun vayan caer al forfuéganu [Cn (F)]. 2. Antru [Cn (F)]: Nun séi qué feis metidos (sic) nesi forfuéganu tola nueite [Cn (F)]. Trátase d’una recreación dende l’aumentativu forfogón de lo que se tuvo pol so primitivu *forfuegu cola amestanza del suf. átonu xeneráu nel dim. -ŬLUS (LLAA 103) o bien nel encruz con términos averaos de la mesma familia fuérfanu, fuérfagu.
  1. Carcavón, barrancu, fuérciga fonda qu’abren en suelu les agües corrientes [Cv (= fuérfagu)]. Desbentíu [An (i)]. Fon- dón, sitiu fondu y estrenchu arrodiáu de terrenos más altos [Oc]. Furacu mal fechu, sitiu peligrosu pal ganáu [Cn (F)]: Torna las vacas nun vayan caer al forfuéganu [Cn (F)]. 2. Antru [Cn (F)]: Nun séi qué feis metidos (sic) nesi forfuéganu tola nueite [Cn (F)].
  2. Cn (F)
  3. Trátase d’una recreación dende l’aumentativu forfogón de lo que se tuvo pol so primitivu *forfuegu cola amestanza del suf. átonu xeneráu nel dim. -ŬLUS (LLAA 103) o bien nel encruz con términos averaos de la mesma familia fuérfanu, fuérfagu.
forfuga, la
📖: forfuga
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Aición d’<i class="della">aforfugar</i>(TEST)
  1. forfuga
  2. ident class="della" level="1"></ident>Aición d’<i class="della">aforfugar</i
[JH].
  1. 1. [JH].
2. Fatiga [AGO]. Sorrolla [AGO]. Deverbal del participiu fuerte de forfugar (cfr.).
forfugada, la*
📖: forfugada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>forfugada, la<b class="della">*</b>(TEST)
  1. forfugada
  2. ident class="della" level="1"></ident>forfugada, la<b class="della">*</b
Tanda de mies d’un metru d’anchu que se maya ensin aparar, d’un cabu al otru de la era [Sm. Vg]. Caúna de las franxes de paya que se faen nel eiráu [Bab]. 2. Franxa de paya bien or- denada que’l techador va poniendo sobre los canjos (sic) a los que suxeta con cebillones [Vg]. 3. Tanda de golpes que dan los trabayadores col menal a midida qu’avancen sobre la mies que se tiende na era, d’un cabu al otru de la mesma [Sm]. 4. Caúna de les vueltes que dan los mayadores na era mayando la mies [Llomb]. //Una furfugada ‘una cana al aire’ [Bard]. Deverbal del participiu débil de forfugar (PE3).
  1. Sm. Bab. Vg. Llomb. Bard
  2. Tanda de mies d’un metru d’anchu que se maya ensin aparar, d’un cabu al otru de la era [Sm. Vg]. Caúna de las franxes de paya que se faen nel eiráu [Bab]. 2. Franxa de paya bien or- denada que’l techador va poniendo sobre los canjos (sic) a los que suxeta con cebillones [Vg]. 3. Tanda de golpes que dan los trabayadores col menal a midida qu’avancen sobre la mies que se tiende na era, d’un cabu al otru de la mesma [Sm]. 4. Caúna de les vueltes que dan los mayadores na era mayando la mies [Llomb]. //Una furfugada ‘una cana al aire’ [Bard]. Deverbal del participiu débil de forfugar (PE3).
  3. Bard
forfugar
📖: forfugar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><aforfugar [Cb. Cg. Cp. Ac. y Ay. Ll. JH. R]. afurfugar [Pr. Cv. {de ser verbu autóctonu en V1830 esixiría una realización aspirada}. y DA]. furfugar [Pr].>(TEST)
  1. forfugar
  2. {de ser verbu autóctonu en V1830 esixiría una realización aspirada}
  3. ident class="della" level="1"></ident><aforfugar
    • Cb
    • Cg
    • Cp
    • Ac
    • y Ay
    • Ll
    • JH
    • R
  4. afurfugar
    • Pr
    • Cv
    • . y DA
  5. furfugar
    • Pr
Trabayar permuncho [Pr]. 2. Meter priesa, dase priesa, dase priesa nel trabayu [Cb. Cg. Ac. Ay. Ll. Cv. JH. DA]. Facer tra- bayar a los demás [Pr]. Meter y metese priesa pa que los demás entaínen nel trabayu [Ay]. Meter priesa poniendo nerviosu [Cb. Cp. Ll. JH. DA]: Non llu aforfugues [JH]. Atragantar, pre- cipitar, aturdir [Pr. R]: Tudu s’aforfuga [JH]. Atropellar [V1830]. 3. Farfullar [Cg. Pr. JH]. //-se ‘entainar muncho tra- bayando o al falar’ [Ay].///Cuando los gües s’afurfuguen a pacer des que llovió ye siñal qu’a llover güelve y entovía non lo dexó [LC]. El que ñunca aforfugó/ con alcabales y cientos (sic)/a los sos queridos pueblos [Ex Carlos III 109] Utros granos cayeron metanes d’espines y crecieron les es- pines y aforfugáronlos [San Mateo 49] Echándoi les manes al pescuezu afurfugábalu [San Mateo 73]
  1. Trabayar permuncho [Pr]. 2. Meter priesa, dase priesa, dase priesa nel trabayu [Cb. Cg. Ac. Ay. Ll. Cv. JH. DA]. Facer tra- bayar a los demás [Pr]. Meter y metese priesa pa que los demás entaínen nel trabayu [Ay]. Meter priesa poniendo nerviosu [Cb. Cp. Ll. JH. DA]: Non llu aforfugues [JH]. Atragantar, pre- cipitar, aturdir [Pr. R]: Tudu s’aforfuga [JH]. Atropellar [V1830]. 3. Farfullar [Cg. Pr. JH]. //-se ‘entainar muncho tra- bayando o al falar’ [Ay].///Cuando los gües s’afurfuguen a pacer des que llovió ye siñal qu’a llover güelve y entovía non lo dexó [LC]. El que ñunca aforfugó/ con alcabales y cientos (sic)/a los sos queridos pueblos
  2. Ex Carlos III 109
  3. Utros granos cayeron metanes d’espines y crecieron les es- pines y aforfugáronlos
  4. San Mateo 49
  5. Echándoi les manes al pescuezu afurfugábalu
  6. San Mateo 73
Del llat. FORFICĀRE *’cortar con tixeres’, verbu de la familia del llat. *fŏrfica (cfr. fuérciga) variante de forfex ‘tixeres’ (EM), emplegáu por Chiron y con continuador en rumán y logudorés (REW s.v. forfex; Puşcariu 632; DER 3445: DES s.v. forfige). El continuador direutu de FORFICĀRE sedría *forfegarast. for- fugar. De la idea de ‘cortar’ síguió la de ‘cortar (la tierra)’ pre- sente nos términos rellacionaos fónicamente que faen referencia a ‘grieta’, ‘resquiebra’ y, darréu, ‘socavón’, ‘fondi- gonada’, etc. La idea de ‘cortar’ pue ser tamién la responsable del desarrollu *’cortase (una persona)’ → ‘aturdir’, ‘farfullar’. Pero al llau de forficāre (EM) el llat. tenía’l nome furfur, -ris ‘poxa del granu’ (EM; OLD) d’u pudo facese’l verbu *furfurare que, cruzáu con forficare (EM), sedría responsable de *forfugar ‘dixebrar el granu de la poxa’ → aforfugar ‘trabayar permun- cho (como se trabaya cuando se maya pa dixebrar el granu de la poxa)’ → ‘facer trabayar muncho’, etc. Nos deverbales for- fugada y forfuga (→ forfuguforfugón) pervése la referen- cia a la mies amontonao enantes de destremar la poxa del granu, tamién al terrén onde s’asitia la mies, a l’aición de mayar y, darréu d’ello, al cansanciu o galdimientu que sigue al fechu de golpear la mies. La mesma idea de meter priesa qu’u- fierten los términos emparentaos con aforfugar, asina’l com- puestu enforfugar (cfr.), nun ye namás que’l resultáu de la rapidez cola que los mayadores debíen facer el so trabayu. En rellación etimolóxica con esti verbu (PE3) tenemos aforfuga- damente (cfr.), aforfugador (cfr.), aforfugadura (cfr.), aforfu- gamientu (cfr.).
forfugón, ona*
📖: forfugón
🔤: , ona*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
forfugón, ona<b class="della">*</b>(TEST)
  1. forfugón
    • Pr
  2. forfugón, ona<b class="della">*</b
  1. 1. <afurfugón [Pr].
furfugón [Pr].> Que forfuga o s’aforfuga. 2. Que mete priesa nel trabayu a los demás [Pr]. Cfr. forfugar.
forfugón, el
📖: forfugón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. forfugón
Cfr. forfagón.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">forfagón</i>.
forfugosu, a, o
📖: forfugosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. forfugosu
Precipitáu, digulíu [JH].
  1. 1. </b>Precipitáu, digulíu [JH].
Cfr. forfugu.
forfugu, el
📖: forfugu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<aforfugu [FCai. AGO]. forfugu [Ay].>(TEST)
  1. forfugu
  2. aforfugu
    • FCai
    • AGO
  3. forfugu
    • Ay
Aturdimientu [FCai].
  1. 1. Aturdimientu [FCai].
2. Apresuramientu, sofocón [AGO]. 3. Persona qu’anda con muncha priesa y quier que los demás la sigan [Ay]. Deverbal del participiu fuerte de forfugar (cfr.). Dende’l par- ticipiu fuerte forfugu féxose l’abondativu forfugosu, a, o (cfr.).
forga, la
📖: forga
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<furga [Sl (i)]. ////forgas [Os]. furgas [Soto (Oc)].>(TEST)
  1. forga
    • Sm
    • Sl
    • Pr
    • Tb
  2. furga
    • Sl (i)
  3. forgas variación de número
    • Os
  4. furgas
    • Soto (Oc)
Viruta [Os. Tb, Sm (Oc). Bab. Sl (i). Soto (Oc)]. Viruta de la madera [Sm. PSil. Gr. Pr (Cv)]. Viruta grande [Tb (/viruta ‘forga pequeña y dura’)]: Quita esa forga de los pantalones; la viruta tiénesla na manga [Tb]. //Escontra forga o contra forga ‘contra corriente, con munches dificultaes’ [Tb]. con efeutu contrariu dafechu a lo esperao’ [Tb]. Cfr. forgar. La variante furga há tenese por deverbal de furgar 1 variante de forgar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Viruta [Os. Tb, Sm (Oc). Bab. Sl (i). Soto (Oc)]. Viruta de la madera [Sm. PSil. Gr. Pr (Cv)]. Viruta grande [Tb (/<i class="della">viruta </i>‘forga pequeña y dura’)]: <i class="della">Quita esa forga de los pantalones; la</i> <i class="della">viruta</i> <i class="della">tiénesla</i> <i class="della">na</i> <i class="della">manga</i> [Tb]. //<i class="della">Escontra</i> <i class="della">forga</i> o <i class="della">contra</i> <i class="della">forga</i> ‘contra corriente, con munches dificultaes’ [Tb]. <i class="della">‘</i>con efeutu contrariu dafechu a lo esperao’ [Tb]. Cfr. <i class="della">forgar</i>. La variante <i class="della">furga </i>há tenese por deverbal de <i class="della">furgar</i> <i class="della">1</i> variante de <i class="della">forgar</i>.
forgar
📖: forgar
🏗️: NO
✍️: NO
<furgar [Bab. Vg. Sl]. h.orgar [Pa].>(TEST)
  1. forgar
    • Tb
    • Ll
    • Ri
    • Ca
    • Ay
    • Sb
  2. furgar
    • Bab
    • Vg
    • Sl
  3. h.orgar
    • Pa
Acuchillar, desbastar [Pzu] la madera col cepiyu [Tb. Sl]. Alli- sar, llabrar la madera con una ferramienta cortante sacando vi- rutes [Pa. Ll. Ri]. Sacar virutes o estiellines d’una madera [Os. Ca]. Pulir la madera sacando virutes o limonada (sic) [Ay (= forguitar)]. Sacar la corteza de la madera, tanto si se fai con ce- piyu, navaya como con otres ferramientes [Pa. Sb]. Sacar vi- ruta de la madera cola navaya [Ar]. Trabayar en madera [Bab. PSil] cola navaya [Vg]. Xurgar en güesu, en piedra o en ma- dera, con ferramienta cortante [Llomb]. 2. Ocupase d’una ac- tividá non mui importante [PSil]. 3. Pensar una y otra vez sobro una cosa determinada [Ca].
  1. 1. Acuchillar, desbastar [Pzu] la madera col cepiyu [Tb. Sl]. Alli- sar, llabrar la madera con una ferramienta cortante sacando vi- rutes [Pa. Ll. Ri]. Sacar virutes o estiellines d’una madera [Os. Ca]. Pulir la madera sacando virutes o <i class="della">limonada </i>(<i class="della">sic</i>) [Ay (= forguitar)]. Sacar la corteza de la madera, tanto si se fai con ce- piyu, navaya como con otres ferramientes [Pa. Sb]. Sacar vi- ruta de la madera cola navaya [Ar]. Trabayar en madera [Bab. PSil] cola navaya [Vg]. Xurgar en güesu, en piedra o en ma- dera, con ferramienta cortante [Llomb].
  2. 2. Ocupase d’una ac- tividá non mui importante [PSil].
  3. 3. Pensar una y otra vez sobro una cosa determinada [Ca].
Verbu de discutible etimoloxía pues pa nós sedría a enten- dese: a) dende’l llat. FABRICARE (cfr. fabricar); b) dende’l llat. FODICARE ‘escarbar’, ‘picar’, ‘punzar’, ‘rebuscar’ ‘apenar’, ‘facer sufrir’, ‘angustiar’ (EM; ABF) > *fodigare → *fod’gar esforguitar (cfr.), esforgachar, esforguichar. Dende forga fé- xose tamién l’abondativu (contra)forgosu, a, o (cfr.). Dende forgaza pudo algamase’l verbu *forgazar con un deverbal forgazada (cfr.).
  1. → *folgar → forgar (→ furgar), pero nun ha escaecese que propunximos el mesmu étimu pa xustificar ast. afecar ‘mo- lestar’ dende un estadiu *fod(i)care; c) tamién podría suxe- rise partir del llat. FORFICARE étimu que propunximos pal ast. forfugar (cfr.) onde sedría almisible una etapa fónicamente más evolucionada *forf(i)care; d) de toes maneres, ye fácil d’almitir que l’ast. forgar sía’l mesmu verbu que l’ast. furgar 1 (cfr.) porque ye xustificable pola tendencia al zarramientu fónicu de les vocales átones (GHLA §1.2). Pero, pedagóxica- mente, naguamos por dar otra entrada al ast. furgar 2 (cfr.) por cuenta les variantes fóniques con [S] y, quiciabes, por dalgunes posibles diferencies semántiques. Volviendo sobro ast. forgar nun ha escaecese qu’hebo lluchar col concurrente continuador del llat. FOLLICARE > ast. folgar (cfr.), onde ye posible’l tracamundiu de líquides nel marxe posnuclear, lo que xustificaría cambios evolutivos nel conxuntu. En tou casu dende ast. forgar féxose’l compuestu esforgar (cfr.) col que guarda rellación ast. esforgadura (cfr.) y esforgón (cfr.). Un deverbal de forgar ye ast. fuerga 2 (cfr.) y forga (cfr.) con derivaos del tipu forguina (cfr.), forgata, forguita, forgaxa (→ forgaxu), forguixa (cfr.) d’u se fexeron los correspon- dientes verbos esforgatar (cfr.), forguitar (cfr.), forgaxar (cfr.) asina como esforgaxar (cfr.) y los averaos esforguixar,
  2. S
forgaxa, la
📖: forgaxa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<furgaxa [y Cp. y Tb]. forgasia [Ar]. h.orgaxa [Pa]. /////for- gaza [y Sb. Ca]. ////forgaxes [Ac]. folgaxas [Ay].>(TEST)
  1. forgaxa
    • Sb
    • Cg
    • Cp
    • Lr
    • Bi
    • Llg
    • Ll
    • Ri
    • Sd
    • Qu
    • Tb
    • Cn
    • Pr
    • Sr
  2. furgaxa
    • y Cp
    • y Tb
  3. forgasia
    • Ar
  4. h.orgaxa
    • Pa
  5. for- gaza dudoso (certainty = baxa)
    • y Sb
    • Ca
  6. forgaxes variación de número
    • Ac
  7. folgaxas
    • Ay
Viruta [Pa. Sb. Ca (= h.orgaza). Cb (= forguita = forguixa). Cg. Cñ. Cp. Lr. Ac. Bi. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Sd. Qu. Tb. Cn. Pr. VBable. /Eo/. V1830 {pero ha reconocese que la es- presión llanisca autóctona llevaría aspiración}. JH. R]: Tie- nes una forgaxa ente las piernas [Tb]. Viruta sacada cola navaya [Ar]. 2. Conxuntu de virutes [Qu. Tb]: Hai forgaxa a esgaya [Tb]. Estiellines [VBable]. 3. Tira allargada de la cor- teza de la madera [Ay]. 4. Cosa de ruin valor [Tb]. 5. Per- sona de curtia entidá moral [Sr. Tb]: Ésos son forgaxa [Tb]. Cfr. forgar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Viruta [Pa. Sb. Ca (= h.orgaza). Cb (= forguita = forguixa). Cg. Cñ. Cp. Lr. Ac. Bi. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Sd. Qu. Tb. Cn. Pr. VBable. /Eo/. V1830 {pero ha reconocese que la es- presión llanisca autóctona llevaría aspiración}. JH. R]: <i class="della">Tie- </i><i class="della">nes</i> <i class="della">una</i> <i class="della">forgaxa</i> <i class="della">ente</i> <i class="della">las</i> <i class="della">piernas</i> [Tb]. Viruta sacada cola navaya [Ar].
  3. 2. Conxuntu de virutes [Qu. Tb]: <i class="della">Hai forgaxa a esgaya</i> [Tb]. Estiellines [VBable].
  4. 3. Tira allargada de la cor- teza de la madera [Ay].
  5. 4. Cosa de ruin valor [Tb].
  6. 5. Per- sona de curtia entidá moral [Sr. Tb]: <i class="della">Ésos son forgaxa </i>[Tb]. Cfr. <i class="della">forgar</i>.
forgaxar
📖: forgaxar
🏗️: NO
✍️: NO
<furgaxar [Bab]. aforgaxar [Ay. Tb].>(TEST)
  1. forgaxar
  2. furgaxar
    • Bab
  3. aforgaxar
    • Ay
    • Tb
Escortezar [Ay].
  1. 1. Escortezar [Ay].
2. Allisar la madera sacando forgaxa [Ay. Tb] o limonada (sic) [Ay (= forguitar)]. 3. Trabayar en madera cualquier aficionáu [Bab]. Facer trabayos poco importantes en madera [Bab]. Cfr. forgar.
forgaxe, el*
📖: forgaxe
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<furgaxe [Moraos (Cv). Cv].>(TEST)
  1. forgaxe
  2. furgaxe
    • Moraos (Cv)
    • Cv
Paya del miyu [Moraos (Cv)]. Desperdicios de yerba seco, paya, etc. emplegao pa estrar o mullir el ganáu [Cv].
  1. 1. Paya del miyu [Moraos (Cv)]. Desperdicios de yerba seco, paya, etc. emplegao pa estrar o mullir el ganáu [Cv].
Podría tratase d’una variante de forgaxu (cfr.) quiciabes dende un deverbal del infinitivu forgaxar (cfr.). L’ast. forgaxu (cfr.) supón un intentu regularizador con masculín continuador del participiu anque paez almitir un masculín, diminutivo-des- peutivu analóxicu de forga forgaxa forgaxu. A la vera un dim. de forga → (masc.) forgayu (cfr.).
forgaxu, el
📖: forgaxu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<furgaxu [y Cd].>(TEST)
  1. forgaxu
    • Cd
  2. furgaxu
    • y Cd
Restos de madera que queden llueu de partir lleña [Cd].
  1. 1. Restos de madera que queden llueu de partir lleña [Cd].
2. Cosa que nun val un res [Cd]: Esu ya forgaxu [Cd]. Cfr. forgaxe.
forgayu, el
📖: forgayu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Posible variante de <i class="della">forgaxu</i>(TEST)
  1. forgayu
  2. Posible variante de <i class="della">forgaxu</i
como estaya y estaxa:
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. como <i class="della">estaya</i> y <i class="della">estaxa</i>:
- enrollareisvos bien con los felpeyos/de la vuestra comadre de los Beyos,/y tomando en la mano algun ramayu/de be- nito campín o de forgayu [Romance (Torano): 85-88]
  1. - enrollareisvos bien con los felpeyos/de la vuestra comadre de los Beyos,/y tomando en la mano algun ramayu/de be- nito campín o de forgayu
  2. Romance (Torano): 85-88
Cfr. forgaxe.
forgaza, la 1
📖: forgaza
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<ident class="della" level="1"></ident><h.orgaza [Am. Pa].>(TEST)
  1. forgaza
  2. ident class="della" level="1"></ident><h.orgaza
    • Am
    • Pa
Viruta [Sb. Ca], grande [Am]. Viruta [Pa (= h.orgaxa)]. Variante de forgaxa (cfr. forgar).
  1. Viruta [Sb. Ca], grande [Am]. Viruta [Pa (= h.orgaxa)]. Variante de forgaxa (cfr. forgar).
  2. Pa (= h.orgaxa)
forgaza, la* 2
📖: forgaza
🔤: , la* 2
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 la*, 2
<///<ident class="della" level="1"></ident>/forgaces [GP].>(TEST)
  1. forgaza
  2. <ident class="della" level="1"></ident>/forgaces infl. cast.
    • GP
Forgaces, se llaman las tenazas destinadas a sacar las casta- ñas de los erizos” [GP a. 1788]. 2. “Forgaces, se llama también pantoduno el pan de munición” [GP a. 1788]. Cfr. fornaza.
  1. Forgaces, se llaman las tenazas destinadas a sacar las casta- ñas de los erizos” [GP a. 1788]. 2. “Forgaces, se llama también pantoduno el pan de munición” [GP a. 1788].
  2. GP a. 1788
  3. Cfr. fornaza.
forgazada, la*
📖: forgazada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><forgazaa [Sb].>(TEST)
  1. forgazada
  2. ident class="della" level="1"></ident><forgazaa
    • Sb
Corte, incisión [Sb].
  1. 1. Corte, incisión [Sb].
Cfr. forgar.
forguina, la
📖: forguina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Dim. de <i class="della">forga</i>(TEST)
  1. forguina
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident>Dim
  3. de <i class="della">forga</i
[Tb].
  1. 1. [Tb].
Cfr. forgar.
forguita, la
📖: forguita
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Viruta [Cb (= forgaxa)]. Dim. de <i class="della">forga</i>(TEST)
  1. forguita
  2. ident class="della" level="1"></ident>Viruta
    • Cb (= forgaxa)
  3. Dim
  4. de <i class="della">forga</i
(cfr. forgar).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">forgar</i>).
forguitar
📖: forguitar
🏗️: NO
✍️: NO
<aforguitar [y Tb]. afurguitar [Md (Oc)].///<ident class="della" level="1"></ident>//furguitar [y Tb].forguitear [Ca]. forguitiar [Mi].>(TEST)
  1. forguitar
  2. aforguitar
    • y Tb
  3. afurguitar
    • Md (Oc)
  4. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  5. furguitar eonaviego
    • y Tb]
    • forguitear [Ca
  6. forguitiar
    • Mi
Sacar virutes [Tb] mui fines d’un trozu de madera [Ca]. Car- pinteriar [Mi]. Cepiyar la madera sacándo-y virutes o limo- nada [Ay (= forgar = forgaxar)]. 2. Aguzar un palu con un oxetu cortante [Md (Oc)]. 3. Facer un trabayu de poca impor- tancia cola madera [Mi. Ca]. Cfr. forgar.
  1. Sacar virutes [Tb] mui fines d’un trozu de madera [Ca]. Car- pinteriar [Mi]. Cepiyar la madera sacándo-y virutes o limo- nada [Ay (= forgar = forgaxar)]. 2. Aguzar un palu con un oxetu cortante [Md (Oc)]. 3. Facer un trabayu de poca impor- tancia cola madera [Mi. Ca].
  2. Mi. Ca
  3. Cfr. forgar.
forguixa, la
📖: forguixa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. forguixa
Viruta [Cb (= forgaxa)]. Cfr. forgar.
  1. Viruta [Cb (= forgaxa)]. Cfr. forgar.
  2. Cb (= forgaxa)
“foria” 1
📖: “foria” 1
🏗️: NO
✍️: SI
(TEST)
  1. “foria” 1
Cfr. soriana.
  1. Cfr. soriana.
foria, la 2
📖: foria
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<ident class="della" level="1"></ident><fueira [Sm. Bab. Pzu. PSil. Cn]. h.oria [Lln].>(TEST)
  1. foria
    • Ll
    • Ri
    • Qu
    • Tb
    • Ay
    • Sb
  2. ident class="della" level="1"></ident><fueira
    • Sm
    • Bab
    • Pzu
    • PSil
    • Cn
  3. h.oria
    • Lln
Descomposición [Ll] de vientre [Lln. Cb (= foriata). R]. Cast. diarrea [Ri. Qu (Oc). Sm. Pzu. Cn] de persones o animales [Tb. PSil]: La vaca tien la foria [Tb]: Esa xata tien foria [Tb]. Diarrea de los xatos [Bab. Pzu], del ganáu [Ay. Qu]. 2. De- yeición blando [Lln. Cb. Sb] xeneralmente de les vaques [Sm]. Escrementu líquido que s’echa cuando se tien diarrea [Sb].
  1. 1. Descomposición [Ll] de vientre [Lln. Cb (= foriata). R]. Cast. <i class="della">diarrea</i> [Ri. Qu (Oc). Sm. Pzu. Cn] de persones o animales [Tb. PSil]: <i class="della">La</i> <i class="della">vaca</i> <i class="della">tien</i> <i class="della">la</i> <i class="della">foria</i> [Tb]: <i class="della">Esa</i> <i class="della">xata</i> <i class="della">tien</i> <i class="della">foria</i> [Tb]. <i class="della">Diarrea</i> de los xatos [Bab. Pzu], del ganáu [Ay. Qu].
  2. 2. De- yeición blando [Lln. Cb. Sb] xeneralmente de les vaques [Sm]. Escrementu líquido que s’echa cuando se tien diarrea [Sb].
Cuchu líquido [JH]. 3. Barru blando [Cb. Cp. Ll]. 4. Fig. Cast. papilla [Sb (= forriataa)]. Del llat. FORIA, -AE ‘cagalera, diarrea’ (EM), pallabra con dellos continuadores románicos (REW) asina como gall., port. foira. En Cantabria juria (DEEH) obliga a almitir un zarramientu de la tó- nica por cuenta la yod. Refugamos ver nel términu ast. foria una xénesis árabe (ADLA 52) a la escontra de la opinión vertida por Corriente (DA s.v. alhorre). La variante de foria, ast. fueira, esixe almitir una diptongación secundaria, gracies a la metátesis de la yod FORIA > *foira *fuira fueira (GHLA §3.1.3.3c; GHLA §3.3.9), nel occidente del dominiu. Una amestadura de FORIA caltiénse nel ast. ralifueira (cfr.) qu’ha xustificase dende la com- binación llatina d’axetivu (rara) + nome (foria), *RARAFORIA ‘diarrea líquida, rala’ (García Arias 2014: 29). Un diminutivu FORIOLA, documentáu con valor axetivu, foriolus, -a, -o (OLD), tenémoslu nominalizáu nel ast. fueirela (cfr.). Sobro foria fé- xose ast. foriera (cfr.) asina como los ax. forión, ona (cfr.), ci- táu’l primeru por Xovellanos (Apuntamiento 315). L’ast. foriadera (cfr.), en sen destremáu, entiéndese dende una forma- ción nominalizada del participiu débil de foriar (cfr.). Pero n’ast., a la escontra de lo que pasa nel rum. onde se conseña un verbu cufurí ‘tener foria’, que parte del compuestu *CONFORĪRI (DER 2641), nun trunfó un continuador de forire (EM s.v. foria) sinón una creación llograda sobro foriaforiar (GHLA §3.2.8) qu’ufre un compuestu esforiar (cfr.) asina como’l deverbal es- foria (cfr.) y l’analóxicu masculín esfueiros (cfr.) llográu dende la variante esfueirar (cfr. esforiar), verbu que yá conoz Xove- llanos lo mesmo que l’ax. forión (Apuntamiento 315 & 318). L’ast. foria con un suf. despeutivu orixináu en -ATTA esplica l’ast. foriata (cfr.) asina como’l verbu foriatar (cfr.), el compuestu es- foriatar (cfr.) y el deverbal foriatada (cfr.), l’aumentantivu fo- riatazu (cfr.). Dende foriata entiéndese tamién el dim. foriatina (cfr.) que guarda’l so sentíu de ‘lo que produz foria’.
foriadera, la
📖: foriadera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<h.oriadera [Lln].>(TEST)
  1. foriadera
    • Tb
  2. h.oriadera
    • Lln
Aición y efeutu de foriar o foriase [Tb]. Descomposición, dia- rrea [Lln].
  1. 1. Aición y efeutu de <i class="della">foriar </i>o <i class="della">foriase </i>[Tb]. Descomposición, dia- rrea [Lln].
Cfr. foria.
foriar
📖: foriar
🏗️: NO
✍️: NO
<afueirar [Sm]. fueirar [Sm. Vg]. fuirar [Llomb. Vg]. h.oriar [Lln. Villah]. /////forar [Sr]. ///h.urriar [Vg].>(TEST)
  1. foriar
    • Tb
  2. afueirar
    • Sm
  3. fueirar
    • Sm
    • Vg
  4. fuirar
    • Llomb
    • Vg
  5. h.oriar
    • Lln
    • Villah
  6. forar dudoso (certainty = baxa)
    • Sr
  7. h.urriar infl. cast.
    • Vg
Descomponer el vientre (a la persona, al animal) [Tb]: Esa pa- ción fórialu [Tb].
  1. 1. Descomponer el vientre (a la persona, al animal) [Tb]: <i class="della">Esa pa-</i> <i class="della">ción fórialu </i>[Tb].
2. Esmoronase una parede [Villah]. //-se ‘des- componese de vientre’ [Lln. Sr. Ay. Ll. Ri. Tb. Qu (Oc). Vg]: El nenu foriábase de primavera [Tb]: El xatu forióuse en prau [Tb]: Foróse per [Sr]. ‘descomponese l’animal con diarrea’ [Ay. Sm]. ‘echar evacuaciones líquides y frecuentes por efeutu d’enfermedá’ [Llomb]. ‘enllordiase colos propios escrementos al tener foria’ [Tb]. ‘enllordiase l’animal colos propios escre- mentos’ [Sm]. ‘tener foria los xatos que mamen’ [Vg]. ///A la mueira, a la mueira, el gato que se fueira [Llomb]. ///La mio vaca h.enoya/toda la noche se foria (sic) [Cl (LC)]. Cfr. foria.
foriata, la
📖: foriata
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. foriata
Descomposición blando [Cb (= foria)].
  1. 1. Descomposición blando [Cb (= foria)].
Cfr. foria.
foriatada, la
📖: foriatada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<foriatá [Ca. Ay.]. foriataa [Sb]. forriataa [Sb]. fueiratada [Md].>(TEST)
  1. foriatada
  2. foriatá
    • Ca
    • Ay
  3. foriataa
    • Sb
  4. forriataa
    • Sb
  5. fueiratada
    • Md
Deposición blando [AGO] y grande [Md]. Cantidá d’escre- mentu perfluío [Ca]: Había ena metá del senderu una foriatá que non se poía pasar [Ca].
  1. 1. Deposición blando [AGO] y grande [Md]. Cantidá d’escre- mentu perfluío [Ca]: <i class="della">Había</i> <i class="della">ena</i> <i class="della">metá</i> <i class="della">del</i> <i class="della">senderu</i> <i class="della">una</i> <i class="della">foriatá </i><i class="della">que</i> <i class="della">non</i> <i class="della">se</i> <i class="della">poía</i> <i class="della">pasar</i> [Ca].
Foria, escrementu líquido que s’e- cha al tener diarrea [Sb. Ay]. 2. fig. Papilla [Sb (= foria)]: Les galletes fácense úa forriataa nel café [Sb]. Cfr. foria.
foriatazu, el
📖: foriatazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+foriatezu [Ay].>(TEST)
  1. foriatazu
    • Tb
  2. foriatezu metafonía
    • Ay
Gran diarrea [Tb. Ay]. Cfr. foria.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Gran diarrea [Tb. Ay]. Cfr. <i class="della">foria</i>.
foriatina, la
📖: foriatina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<i class="della">Trincia</i>(TEST)
  1. foriatina
    • Sb
  2. i class="della">Trincia</i
hirta, planta que naz ente la yerba, de fueyes pequeñes, flores marielles y que descompón a la xente [Sb].
  1. 1. <i class="della">hirta</i>, planta que naz ente la yerba, de fueyes pequeñes, flores marielles y que descompón a la xente [Sb].
Cfr. foria.
foriatu, a, o
📖: foriatu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Ayenu, estrañu, forasteru [AGO]. Podría tratase d’una creación d’escritores que rellacionen el términu cola espresión alverbial <i class="della">de</i>(TEST)
  1. foriatu
  2. Ayenu, estrañu, forasteru
    • AGO
  3. Podría tratase d’una creación d’escritores que rellacionen el términu cola espresión alverbial <i class="della">de</i
fuera cola amestadura del suf. -atu, dacuando espreciatible.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">fuera</i> cola amestadura del suf. -<i class="della">atu</i>, dacuando espreciatible.
foriáu, ada, ao
📖: foriáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<fueiráu [Sm]. afueiráu [Sm].>(TEST)
  1. foriáu
  2. fueiráu
    • Sm
  3. afueiráu
    • Sm
Qu’anda siempre corriendo, con prieses [Sm].
  1. 1. Qu’anda siempre corriendo, con prieses [Sm].
Pp. de foriar (cfr.), con un sentíu figuráu, a la manera de la priesa d’evacuación qu’amuesa quien tien foria.
foriera, la*
📖: foriera
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<h.oriera [Lln].>(TEST)
  1. foriera
  2. h.oriera
    • Lln
Diarrea, foria de los xatos [Lln].
  1. 1. Diarrea, foria de los xatos [Lln].
Cfr. foria.
forieta, la
📖: forieta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fueireta [Sm]. fuireta [PSil].>(TEST)
  1. forieta
  2. fueireta
    • Sm
  3. fuireta
    • PSil
Descomposición con diarrea [Ay. Sm]. Diarrea que güel per- mal [PSil]. ///Las mucinas d’Arvichales/cuando van al filan- dón/van tirando la fueireta/cumu vacas en pación [Sm]. D’un dim. de FORIA (+ -ĬTTA), o d’una variante de foriata (cfr.).
“forin”
📖: “forin”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Johannes</i>(TEST)
  1. “forin”
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Johannes</i
dictus forin de Villar [LCodo/116-140]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">dictus</i> <i class="della">forin</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Villar</i> [LCodo/116-140]
Podría tratase d’un dim. en rellación cola familia del ast. fueru (cfr.) o bien d’un deantroponímicu de (TELES)FORU.
forión, ona
📖: forión
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<foriún [y Ay]. forión/ona/ono [Ri]. fuirón/ona [PSil].>(TEST)
  1. forión
    • Ay
    • Ll
    • Tb
    • Qu
    • Sr
    • Sb
    • Mi
  2. foriún
    • y Ay
  3. forión/ona/ono
    • Ri
  4. fuirón/ona
    • PSil
Que tien foria [Cb. Ay. Ll. Tb. JH] (dizse de los animales y es- pecialmente del gochu) [PSil]. Que tien foria a menudo [Ri. Qu]. 2. Cobarde, medrosu [Sr. Cb. Sb. Mi (Oc). Ay. Ll. Tb]: Ya un forión que nun s’atreve [Tb]. Cfr. foria.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Que tien foria [Cb. Ay. Ll. Tb. JH] (dizse de los animales y es- pecialmente del gochu) [PSil]. Que tien foria a menudo [Ri. Qu].
  3. 2. Cobarde, medrosu [Sr. Cb. Sb. Mi (Oc). Ay. Ll. Tb]: <i class="della">Ya</i> <i class="della">un</i> <i class="della">forión</i> <i class="della">que</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">s’atreve</i> [Tb]. Cfr. <i class="della">foria</i>.
forista, el
📖: forista
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. forista
Foreru [JH].
  1. 1. Foreru [JH].
Formación culta dende’l llat. forum con un sufixu curtiamente popular; quiciabes sía un castellanismu treslladáu del DRAE al ast. por JH.
forma, la
📖: forma
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">forma </i>[Xral]. 2. Cast. <i class="della">horma </i>[As. JH]de zapateru [/“de Valdés al Eo” (Eo)/]. Cast. <i class="della">hormilla</i>(TEST)
  1. forma
    • Cg
    • Cd
  2. Cast
  3. <i class="della">forma </i>
    • Xral
  4. 2
  5. Cast
  6. <i class="della">horma </i>
    • As
    • JH]de zapateru [/“de Valdés al Eo” (Eo)/
  7. Cast
  8. <i class="della">hormilla</i
[Cg]. 3. Botón [Cd (i)] de calzoncíu con cuatro furacos [Tox. /Eo/].
  1. 1. [Cg].
  2. 3. Botón [Cd (i)] de calzoncíu con cuatro furacos [Tox. /Eo/].
si uero alterutra partium contra formam huius conpositionis 1192(or.) [ACL/34] atorgamosuos que seades enno coro ennas formas de medio cab los racioneros 1252(or.) [ACL/200] esto estando troxonos Pedro fernandiz carta del rey so esta fforma 1259 [DCO-V/59] sean empreguntados en tal forma quellos nomnen quales foron juyzes & alcaydes 1262 [Ordenances/37] en la cosa que ye encubierta porque non se demonstra la forma s. XIII (or.) [FX/34] lo maes que rendier dianse a la nona por la forma [s. f.] [CLO/156] madou tornar esta nota desta carta en publica forma 1336 [Espinareda/115] tornalla en pubrica forma e ella asy traslladada e tornada 1349(or.) [SIL/291] es cogulla ¬ flueco segun la forma del abito 1382 [MC-I/199] en la mellor manera e forma que de derecho podemos 1394(or.) [SP-III/86] el tresllado o tresllados della dicha sentencia en publica forma 1395 (s. XIX) [SP-III/104] que lle diesse el tresllado della en poblica forma signnado 1395 (s. XIX) [SP-III/104] en aquella mellor manera e forma que mellor et maes con- plidamientre 1433(or.) [SP-III/335] forma devida de derecho en signnal de una cruz de una es- pada 1434(or.) [SP-III/344] la miior manera e forma que podemos e deuemos con dere- cho 1459(or.) [SB/353] renderos de la renta de Llamas a uso e forma de cabillo 1492(or.) [VC-II/321] mando mis carnes a la tierra donde tomaron forma de hu- manidat 1494(or.) [VC-II/342] mi carta de hedito en forma la qual fue leyda 1402(or.) [SB/305] el dicho alcalde echandolles las palavras de la conffusion en forma devida 1439(or.) [SP-III/384] en forma de monon en la dicha Sierra de la Piedra 1471(or.) [VC-II/239] juramiento en forma devida de derecho sobre la sennal de la cruz 1477 (t.) [SP-IV/176] los dichos jueses tomaron e resçibieron juramyento en forma devyda 1480 [APEUSARIEG/130] todo escrito en linpio en publica forma e sinnado con mi sygnno 1482(or.) [SP-IV/222] en forma de derecho en el sennal de la crus 1490(or.) [VC- II/298] obedesçieron la carta en forma [LAcuerdos 1499:56] e ansy se pregonó en forma [LAcuerdos 1499:74] - para tener baccada, como quando ya la tengas enforma o muy numerosa [Grangerías XVIII: 847] Dende forma féxose’l verbu ast. formar (cfr.), ast. conformar (cfr.), ast. desformar (cfr.), esformar (cfr.), reformar (cfr.). En rellación con desformar tenemos ast. desformidá (cfr.); con re- formar, reformamientu (cfr.).
  1. si uero alterutra partium contra formam huius conpositionis
  2. 1192(or.) ACL/34
  3. atorgamosuos que seades enno coro ennas formas de medio cab los racioneros
  4. 1252(or.) ACL/200
  5. esto estando troxonos Pedro fernandiz carta del rey so esta fforma
  6. 1259 DCO-V/59
  7. sean empreguntados en tal forma quellos nomnen quales foron juyzes & alcaydes
  8. 1262 Ordenances/37
  9. en la cosa que ye encubierta porque non se demonstra la forma s. XIII (or.)
  10. FX/34
  11. lo maes que rendier dianse a la nona por la forma [s. f.]
  12. CLO/156
  13. madou tornar esta nota desta carta en publica forma
  14. 1336 Espinareda/115
  15. tornalla en pubrica forma e ella asy traslladada e tornada
  16. 1349(or.) SIL/291
  17. es cogulla ¬ flueco segun la forma del abito
  18. 1382 MC-I/199
  19. en la mellor manera e forma que de derecho podemos
  20. 1394(or.) SP-III/86
  21. el tresllado o tresllados della dicha sentencia en publica forma
  22. 1395 (s. XIX) SP-III/104
  23. que lle diesse el tresllado della en poblica forma signnado
  24. 1395 (s. XIX) SP-III/104
  25. en aquella mellor manera e forma que mellor et maes con- plidamientre
  26. 1433(or.) SP-III/335
  27. forma devida de derecho en signnal de una cruz de una es- pada
  28. 1434(or.) SP-III/344
  29. la miior manera e forma que podemos e deuemos con dere- cho
  30. 1459(or.) SB/353
  31. renderos de la renta de Llamas a uso e forma de cabillo
  32. 1492(or.) VC-II/321
  33. mando mis carnes a la tierra donde tomaron forma de hu- manidat
  34. 1494(or.) VC-II/342
  35. mi carta de hedito en forma la qual fue leyda
  36. 1402(or.) SB/305
  37. el dicho alcalde echandolles las palavras de la conffusion en forma devida
  38. 1439(or.) SP-III/384
  39. en forma de monon en la dicha Sierra de la Piedra
  40. 1471(or.) VC-II/239
  41. juramiento en forma devida de derecho sobre la sennal de la cruz
  42. 1477 (t.) SP-IV/176
  43. los dichos jueses tomaron e resçibieron juramyento en forma devyda
  44. 1480 APEUSARIEG/130
  45. todo escrito en linpio en publica forma e sinnado con mi sygnno
  46. 1482(or.) SP-IV/222
  47. en forma de derecho en el sennal de la crus
  48. 1490(or.) VC- II/298
  49. obedesçieron la carta en forma
  50. LAcuerdos 1499:56
  51. e ansy se pregonó en forma
  52. LAcuerdos 1499:74
  53. - para tener baccada, como quando ya la tengas enforma o muy numerosa
  54. Grangerías XVIII: 847
  55. Dende forma féxose’l verbu ast. formar (cfr.), ast. conformar (cfr.), ast. desformar (cfr.), esformar (cfr.), reformar (cfr.). En rellación con desformar tenemos ast. desformidá (cfr.); con re- formar, reformamientu (cfr.).
Del llat. FŌRMA, -AE ‘forma’, ‘molde’ (EM), con continuadores románicos (REW) ya panhispánicos (DEEH; DCECH s.v. forma). Los usos en + forma ‘de mou afayadizu’ apaecen davezu na nuesa documentación y, col tiempu, hebo llograse una alver- bialización enforma ‘en cantidá’, ‘abondo’, ‘bastante’ (cfr.):
formadura, la
📖: formadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. formadura
Figura de dalguna cosa y configuración de les sos partes [JH]. Del llat. FORMATŪRA (EM) ‘conformación’, ‘forma’, ‘figura’ (ABF).
  1. Figura de dalguna cosa y configuración de les sos partes [JH]. Del llat. FORMATŪRA (EM) ‘conformación’, ‘forma’, ‘figura’ (ABF).
  2. JH
formal
📖: formal
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><furmal [Sm. Md].>(TEST)
  1. formal
  2. ident class="della" level="1"></ident><furmal
    • Sm
    • Md
Educáu, bien enseñáu, de bona compostura, que sabe com- portase [Tb]: Ya un nenu formal [Tb]. 2. Seriu, de pallabra [Tb. Tox]: Son formales: fan lo que dicen [Tb]. Seriu, consciente [Ac. Sm. Md]: Ye un chiquillón mui formal [Ac]. 3. Patente,
  1. Educáu, bien enseñáu, de bona compostura, que sabe com- portase [Tb]: Ya un nenu formal [Tb]. 2. Seriu, de pallabra [Tb. Tox]: Son formales: fan lo que dicen [Tb]. Seriu, consciente [Ac. Sm. Md]: Ye un chiquillón mui formal [Ac]. 3. Patente,
  2. Ac
lliso (un terrén) [Tb]: Ya un prau formal [Tb]. //Formal alv. ‘con toa seguranza’ [Tb]. ‘Con toa seriedá’ [Ac. Tb. Sm]: For- mal que ye así [Ac]. Del llat. FORMĀLIS ‘que val de tipu o de molde’ (EM s.v. forma; ABF). Una nominalización podría ser la responsable del ast. el formal (cfr.) que llogra’l valor de ‘terrén cotao, especializao’ que quiciabes pudiere intuíse en delles referencies medievales anque non del dominiu ástur (Varela 2008: 79). Con una in- crementación sufixal en -ĬTIA sigue ast. formaleza (cfr.). Dende *FORMALITAS, -ĀTIS féxose ast. formalidá, posible semicul- tismu. A la so vera llogróse’l verbu formalizar (cfr.).
formal, el
📖: formal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cotu de viña [Cn. /(Eo)/]. Terrén dedicao a viñes [Cn]: <i class="della">Por</i>(TEST)
  1. formal
  2. Cotu de viña
    • Cn
    • /(Eo)/
  3. Terrén dedicao a viñes [Cn]: <i class="della">Por</i
en- riba d’esas casas conocílu yo tou nun formal [Cn]. Conxuntu de viñes d’una fastera, como un cortinal de viñes [Cn (i)].
  1. 1. <i class="della">en-</i><i class="della"> riba</i> <i class="della">d’esas</i> <i class="della">casas</i> <i class="della">conocílu</i> <i class="della">yo</i> <i class="della">tou</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">formal</i> [Cn]. Conxuntu de viñes d’una fastera, como un cortinal de viñes [Cn (i)].
Cfr. formal.
formaleza, la*
📖: formaleza
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<furmaleza [Md].>(TEST)
  1. formaleza
  2. furmaleza
    • Md
Seriedá, formalidá, gravedá [Md].
  1. 1. Seriedá, formalidá, gravedá [Md].
Cfr. formal.
formalidá, la
📖: formalidá
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<furmalidá [Sm. Md].>(TEST)
  1. formalidá
    • Tb
    • Ri
  2. furmalidá
    • Sm
    • Md
Cast. formalidad, seriedá nes aiciones [Tb. Sm. Md]: Esos homes nun tienen formalidá [Tb]. Seriedá, bon xuiciu [Ri]. Xusteza nel cumplimientu de la pallabra, nel tratu [Ri]. Cfr. formal.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">formalidad</i>, seriedá nes aiciones [Tb. Sm. Md]: <i class="della">Esos </i><i class="della">homes nun tienen formalidá </i>[Tb]. Seriedá, bon xuiciu [Ri]. Xusteza nel cumplimientu de la pallabra, nel tratu [Ri]. Cfr. <i class="della">formal</i>.
formalizar
📖: formalizar
🏗️: NO
✍️: NO
Asitiar, tranquilizase la persona que taba inquieta y molestaba [Tb]: <i class="della">A</i>(TEST)
  1. formalizar
    • Tb
  2. Asitiar, tranquilizase la persona que taba inquieta y molestaba [Tb]: <i class="della">A</i
ver si formalizas d’una vez [Tb].
  1. 1. <i class="della">ver</i> <i class="della">si</i> <i class="della">formalizas</i> <i class="della">d’una</i> <i class="della">vez</i> [Tb].
2. Entamar una vida más seria la persona que viviere disipada y llixeramente [Ri. Tb]: De viechu formalizóu [Tb]. Facese seria y responsable una persona que nun lo yera [Sm]. Camudar la conducta me- yorándola [Tox]. 3. Tratar la vaca pa que preñe [Cl]. 4. Dar va- lidez formal a un tratu [Ri]. Cfr. formal.
formar
📖: formar
🏗️: NO
✍️: NO
<aformar [JH]. furmar [Sm. Md]. ///ormar [Cl].>(TEST)
  1. formar
    • Tb
  2. aformar
    • JH
  3. furmar
    • Sm
    • Md
  4. ormar infl. cast.
    • Cl
Cast. formar [Tb. Md. JH], organizar, facer [Sm]. 2. Facer una xugada, una aición mala a daquién [Tb. Sm]: Formánon-l.ly una bien formada [Tb]. 3. Llograr desarrollu dafechu [Md]. 4. Educar, criar [Md]. //Furmar risa ‘causar, motivar risa’ [Sm].
  1. 1. Cast. <i class="della">formar </i>[Tb. Md. JH], organizar, facer [Sm].
  2. 2. Facer una xugada, una aición mala a daquién [Tb. Sm]: <i class="della">Formánon-l.ly </i><i class="della">una bien formada </i>[Tb].
  3. 3. Llograr desarrollu dafechu [Md].
  4. 4. Educar, criar [Md]. //<i class="della">Furmar</i> <i class="della">risa</i> ‘causar, motivar risa’ [Sm].
las lees non quieren seer formadas por sofismo nen por dis- putacion s. XIII (or.) [FX/37] formo enna cabeza el lume de los ollos s. XIII (or.) [FX/42] si el ninno non era formado s. XIII (or.) [FX/214] la muller si el ninno era formado dientro peche CL soldos s. XIII (or.) [FX/214] assi commo iaze en el procesu que ende es formado [1270] (or.) [ACL-VIII/28]
  1. las lees non quieren seer formadas por sofismo nen por dis- putacion s. XIII (or.)
  2. FX/37
  3. formo enna cabeza el lume de los ollos s. XIII (or.)
  4. FX/42
  5. si el ninno non era formado s. XIII (or.)
  6. FX/214
  7. la muller si el ninno era formado dientro peche CL soldos s. XIII (or.)
  8. FX/214
  9. assi commo iaze en el procesu que ende es formado [1270] (or.)
  10. ACL-VIII/28
Del llat. FORMĀRE ‘dar forma’ (EM), verbu con continuadores románicos (REW). Quiciabes sía un cultismu de mou aseme- yáu a los correspondientes siguidores compuestos DEFORMARE, CONFORMARE, INFORMARE, REFORMARE, TRANSFORMARE (EM). De toes maneres na Asturies oriental, Cabrales, conséñase’l verbu ormar que podría ser d’aniciu castellán porque de ser autóctonu habría ufrir aspiración (cfr. ormar).
formazal, el*
📖: formazal
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. formazal
Cfr. hormazal.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">hormazal</i>.
formazu, el*
📖: formazu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.ormazu [Cl (i)].>(TEST)
  1. formazu
  2. h.ormazu
    • Cl (i)
Sitiu onde tiren morgazu, piedres (llueu de rozar o llimpiar los caminos) [Cl (i)]. ///En febrero nace el herba pelo a pelo, en marzo en cada h.ormazo, en abril en cada camín, y en mayo en cada pisada de caballo [LC].
  1. 1. Sitiu onde tiren morgazu, piedres (llueu de rozar o llimpiar los caminos) [Cl (i)]. ///<i class="della">En febrero nace el herba pelo a pelo, en marzo en cada h.ormazo, en abril en cada camín, y en mayo </i><i class="della">en</i> <i class="della">cada</i> <i class="della">pisada</i> <i class="della">de</i> <i class="della">caballo</i> [LC].
Del llat. FORMĀCEUS, -A, -UM ‘fechu con armazón’ (OLD), ‘fechu en molde’ (EM), pallabra que tamién caltién el cast. hor- mazo, hormaza (REW). D’un deriváu *FORMACIALIS ye posible que derive l’ast. *formazal anque güei namái conocemos el términu cola so espresión castellana (cfr. hormazal), pallabra que, fónicamente, paez un castellanismu al desaniciase, en Ca- brales, l’aspirada inicial (PE2).
formentadura, la
📖: formentadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. formentadura
Aición de formentar [JH].
  1. 1. Aición de formentar [JH].
Cfr. aformentar.
formentar
📖: formentar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. formentar
Cfr. aformentar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">aformentar</i>.
“formento”
📖: “formento”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu que conocemos pela documentación llatina del do- miniu na aceición de ‘trigu’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">in</i>(TEST)
  1. “formento”
  2. Términu que conocemos pela documentación llatina del do- miniu na aceición de ‘trigu’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">in</i
que obo V modios de formento precio que nobis bene con- plaquit 1016 [ODueñas/100]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">que</i> <i class="della">obo</i> <i class="della">V</i> <i class="della">modios</i> <i class="della">de</i> <i class="della">formento</i> <i class="della">precio</i> <i class="della">que</i> <i class="della">nobis</i> <i class="della">bene</i> <i class="della">con-</i><i class="della"> plaquit</i> 1016 [ODueñas/100]
Podría tratase del llat. FRUMENTUM, -I ‘trigu’ (EM), términu que nun dexó güei continuador popular nel dominiu ástur anque sí n’otres estayes (DEEH s.v. frūměntum ‘trigu’). Del so vieyu usu na Península daría cuenta una pizarra goda del sieglu VI ó VII atopada en Salamanca que se refier a casios y fromas (apud Morala 2008: 2019). Ye posible que n’ast. y n’otres fasteres se desaniciare’l llat. FRUMENTUM ‘trigu’ > ast. a. “formento” por cuenta la necesidá de caltener diferencia col siguidor del llat. FERMĚNTUM > ast. formientu (cfr.).
formeru, el
📖: formeru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">hormero</i>(TEST)
  1. formeru
  2. Cast
  3. <i class="della">hormero</i
[JH].
  1. 1. [JH].
D’un deriváu del llat. forma con un suf. -arius d’oficiu → FORMĀRIUS, -I ‘que val d’exemplu’ (EM), términu que tamién se conseña nel llat. medieval anque con un desendolque semán- ticu destremáu ‘direutor espiritual’, pero llexítimu.
formexar*
📖: formexar*
🏗️: SI
✍️: NO
<furmexar [Sm].>(TEST)
  1. formexar*
  2. furmexar
    • Sm
Cast. hormiguear, sentir hormiguillo [Sm (= afurmigar)].
  1. 1. Cast. <i class="della">hormiguear,</i> sentir <i class="della">hormiguillo</i> [Sm (= afurmigar)].
Cfr. formiguexar.
formientu, a, o*
📖: formientu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<furmientu/a [Pr].>(TEST)
  1. formientu
  2. furmientu/a
    • Pr
Maurientu [Pr]. ///Ora pro nobis, pan pa los probis, boroña furmienta, pa los señoris [Pr].
  1. 1. Maurientu [Pr]. ///<i class="della">Ora pro nobis, pan pa los probis, boroña </i><i class="della">furmienta</i><i class="della">,</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">los</i> <i class="della">señoris</i> [Pr].
Del participiu fuerte de formentar (cfr.).
formientu, el
📖: formientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fermiento [Mar]. formiento [Cñ. Ar]. +formiintu [y Llg. y Sb. Ay. Ll]. +furmiintu [Ay. Ri]. +formintu [Ay]. furmiento [Ar]. furmientu [y Cp. Sr. Ca. Qu. Tb. Sm. Md. Pzu. As. Cn (M, MG). An. y Cd. Pr. Sl. Cv. Vd. Oc. Arm. Alb. Vg. Llomb. Tor. Mar]. fulmientu [Mar]. /////formentu [Tox]. firmentu (<i class="della">sic</i>) {Si fora voz autóctona en [Villah] habría aguardase aspiración}. //formento /[Eo]/. ///ormiento [Llomb]. urmiento [Ar. Mar]. urmientu [Arm]. ulmiento [As (Mar)].>(TEST)
  1. formientu
    • Cg
    • Cn
    • Cp
    • Llg
    • Sb
  2. fermiento
    • Mar
  3. formiento
    • Ar
  4. formiintu metafonía
    • y Llg
    • y Sb
    • Ay
    • Ll
  5. furmiintu metafonía
    • Ay
    • Ri
  6. formintu metafonía
    • Ay
  7. furmiento
    • Ar
  8. furmientu
    • y Cp
    • Sr
    • Ca
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • Pzu
    • As
    • Cn (M, MG)
    • An
    • y Cd
    • Pr
    • Sl
    • Cv
    • Vd
    • Oc
    • Arm
    • Alb
    • Vg
    • Llomb
    • Tor
    • Mar
  9. fulmientu
    • Mar
  10. {Si fora voz autóctona en [Villah] habría aguardase aspiración} dudoso (certainty = baxa)
  11. formentu
    • Tox
  12. firmentu (<i class="della">sic</i>)
  13. formento /[Eo]/ eonaviego
  14. ormiento infl. cast.
    • Llomb
  15. urmiento
    • Ar
    • Mar
  16. urmientu
    • Arm
  17. ulmiento
    • As (Mar)
Cast. fermento [Villah. Cñ. Cg. Ac. Ri. Ca. Ay. Qu.Tb (/leva- dura ‘de fabricación industrial’). Sm. Md. Pzu. Cn. An. Cd.Cv.Tox. /Eo/. Arm. Llomb. R]. Cast. levadura [Cb. Cg. Cp. Llg. Sr. Sb. Ca. Ri. Ay. Ll. Qu. Alb. Bab. PSil. As. Cn (M, MG). Pr. Sl. Vd. Oc. Tor. GP. V1830. JH. DA]: Vamos dexalu l.leldar pa que’l furmientu trabaye bien [Cn]. Cast. levadura del pan [Llg. Ay. Ar. Vg. Alb. Mar. AGO]. 2. Riqueza, posibles [AGO]. 3. Persona nuncia y pesada [Ca. Ay]. Persona aburrida [Cñ]. 4. Persona de mal humor [Cb]. //Pasase de formientu ‘pasase de llistu’ [Cg]. ///Esti añu, muyerina, xelósenos el for- mientu, con ocho meses de iviernu y otros cuatro de mal tiempu [LC]. Si ronca en Xagón, fai el formientu y compón; y si ronca en Tenrero xuence los gües y vete pal ero [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">fermento</i> [Villah. Cñ. Cg. Ac. Ri. Ca. Ay. Qu.Tb (/<i class="della">leva- </i><i class="della">dura</i> ‘de fabricación industrial’). Sm. Md. Pzu. Cn. An. Cd.Cv.Tox. /Eo/. Arm. Llomb. R]. Cast. <i class="della">levadura </i>[Cb. Cg. Cp. Llg. Sr. Sb. Ca. Ri. Ay. Ll. Qu. Alb. Bab. PSil. As. Cn (M, MG). Pr. Sl. Vd. Oc. Tor. GP. V
  2. 1830. JH. DA]: <i class="della">Vamos</i> <i class="della">dexalu</i><i class="della"> l.leldar</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">que’l</i> <i class="della">furmientu</i> <i class="della">trabaye</i> <i class="della">bien</i> [Cn]. Cast. <i class="della">levadura </i>del pan [Llg. Ay. Ar. Vg. Alb. Mar. AGO].
  3. 2. Riqueza, posibles [AGO].
  4. 3. Persona nuncia y pesada [Ca. Ay]. Persona aburrida [Cñ].
  5. 4. Persona de mal humor [Cb]. //<i class="della">Pasase de formientu </i>‘pasase de llistu’ [Cg]. ///<i class="della">Esti</i> <i class="della">añu,</i> <i class="della">muyerina,</i> <i class="della">xelósenos</i> <i class="della">el</i> <i class="della">for-</i> <i class="della">mientu</i><i class="della">,</i> <i class="della">con</i> <i class="della">ocho</i> <i class="della">meses</i> <i class="della">de</i> <i class="della">iviernu</i> <i class="della">y</i> <i class="della">otros</i> <i class="della">cuatro</i> <i class="della">de</i> <i class="della">mal </i><i class="della">tiempu</i> [LC]. <i class="della">Si</i> <i class="della">ronca</i> <i class="della">en</i> <i class="della">Xagón,</i> <i class="della">fai</i> <i class="della">el</i> <i class="della">formientu</i> <i class="della">y</i> <i class="della">compón;</i> <i class="della">y </i><i class="della">si</i> <i class="della">ronca</i> <i class="della">en</i> <i class="della">Tenrero</i> <i class="della">xuence</i> <i class="della">los</i> <i class="della">gües</i> <i class="della">y</i> <i class="della">vete</i> <i class="della">pal</i> <i class="della">ero</i> [LC].
formiento [Grangerías XVIII] mas que el aceite de acá/yera distintu formientu [Campu- manes 1781/579] El reinu de los cielos aseméyase al formientu [San Mateo 52] Guardáivos del formientu de los fariseos y saduceos [San Mateo 64] Vi que tabas pineirando farina para el furmientu [Munthe 1888-1889: 70, 176]
  1. formiento
  2. Grangerías XVIII
  3. mas que el aceite de acá/yera distintu formientu
  4. Campu- manes 1781/579
  5. El reinu de los cielos aseméyase al formientu
  6. San Mateo 52
  7. Guardáivos del formientu de los fariseos y saduceos
  8. San Mateo 64
  9. Vi que tabas pineirando farina para el furmientu
  10. Munthe 1888-1889: 70, 176
Del llat. FERMENTUM, -I ‘formientu’, ‘levadura’ (EM) yá almi- tío por Xovellanos (Xo Apuntamiento 315) y Meyer-Lübke xunto a dellos términos románicos (REW s.v. fermĕntum) ca- mudando la deuterotónica pol so contestu llabial (GHLA 18) ensin necesidá d’una rellación col llat. frumentum (REW s.v. frūmĕntum; Castro 1918: 38). Los resultaos conseñaos enriba son asturianos dafechu por ufiertar la diptongación, anque en Tox nun se produz por siguir nasal nin tampoco na fastera eo- naviega por ser non diptongante como en gall. y portugués. La diptongación ta presente nes variantes castellanizantes del sur con perda de F-. Poro, esos exemplos con [ø-] como ormiento, urmiento, urmientu, ulmiento son verdaeres amestadures llin- güístiques darréu que paez que diptonguen a l’asturiana.
formiga, la
📖: formiga
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><forniga [Tox. /Eo. Mánt/]. furmiga [Ay. Ri. Ar. Qu. y Tb. Sm. Md. Pzu. As. Cn. y Cd. Pr. Vd. Oc. Arm]. h.ormiga [Lln. Pa]. h.urmiga [Cl].>(TEST)
  1. formiga
    • Cg
    • Llg
    • Ca
    • Ll
    • Tb
    • An
    • Cd
    • Xx
  2. ident class="della" level="1"></ident><forniga
    • Tox
    • /Eo
    • Mánt/
  3. furmiga
    • Ay
    • Ri
    • Ar
    • Qu
    • y Tb
    • Sm
    • Md
    • Pzu
    • As
    • Cn
    • y Cd
    • Pr
    • Vd
    • Oc
    • Arm
  4. h.ormiga
    • Lln
    • Pa
  5. h.urmiga
    • Cl
Cast. hormiga [Lln. Cl. Pa. Cg. Ac. Llg. Ca. Ay. Ri. Ar. Ll. Qu. Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. As. Cn. An. Cd. Pr. Vd. Oc. Tox. /Eo. Mánt/. JH. R. Vg. Arm. Mar]. 2. Torpedo marmorata [Tz (PPAC)]. Torpedo torpedo [Tz, Xx (PPAC)]. 3. Persona nerviosa [Ac]. 4. Persona pertrabayadora [Ay. Pr]. 5. Tipu de manxar //Formiga volona ‘tipu de formiga que sal y vuela cuando fai calor’ [PSil]. //{Cuando entruguen a un neñu si quier ver la madre las formigas y respuende que sí, entós métese un palu en formigueru y lláncen-y les formigues a la cara diciéndo-y que vio a la madre les formigues [Tb]}.///Cuando l’osu anda a formigues, mal-y va con sos comides [CC (LC)].
  1. 1. Cast. <i class="della">hormiga </i>[Lln. Cl. Pa. Cg. Ac. Llg. Ca. Ay. Ri. Ar. Ll. Qu. Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. As. Cn. An. Cd. Pr. Vd. Oc. Tox. /Eo. Mánt/. JH. R. Vg. Arm. Mar].
  2. 2. <i class="della">Torpedo marmorata </i>[Tz (PPAC)]. <i class="della">Torpedo</i> <i class="della">torpedo</i> [Tz, Xx (PPAC)].
  3. 3. Persona nerviosa [Ac].
  4. 4. Persona pertrabayadora [Ay. Pr].
  5. 5. Tipu de manxar //<i class="della">Formiga</i> <i class="della">volona</i> ‘tipu de formiga que sal y vuela cuando fai calor’ [PSil]. //{Cuando entruguen a un neñu si quier ver <i class="della">la madre</i> <i class="della">las</i> <i class="della">formigas</i> y respuende que sí, entós métese un palu en formigueru y lláncen-y les formigues a la cara diciéndo-y que vio a la madre les formigues [Tb]}.///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Cuando</i> <i class="della">l’osu</i> <i class="della">anda </i><i class="della">a</i> <i class="della">formigues,</i> <i class="della">mal-y</i> <i class="della">va</i> <i class="della">con</i> <i class="della">sos</i> <i class="della">comides</i> [CC (LC)].
{acordies colo que se deduz del dichu Les farrapes de Xixón/y les formigues (sic) de Llanes/sabe Dios y todu el mundu/que son hermanes carnales [CyN (Recuerdos)]. //A la formiga ‘tra- bayu que faen dellos individuos p’axuntar materiales nun puntu dau, pasándolos de mano en mano’ [Cg]. //A la h.ormiga dizse cuando se pasa de mano en mano un pesu o carga yendo ún en busca d’otru [Lln]. //Comer las furmigas el sol ‘nubla- se’l cielu’ [PSil. LC]. //En formigas ‘en cadena (nas facende- ras)’ [Ar]. //Formiga bermeya “en ella se encuentra la característica de la acritud más punzante” [Ca (Metáfora)]. {Abúltanos qu’en Sobrescobiu destrémase formiga ‘cast. hor- miga (individuos: femes estériles o neutres)’/ formiga l’ala ‘cast. hormiga (individuos: femes fecundes y machos)’}. ad Migaellem illam uineam de illa Formiga 1113(or.) [ACL/35] filia de Formiga 1207 [LRCourias/184]
  1. {acordies colo que se deduz del dichu Les farrapes de Xixón/y les formigues (sic) de Llanes/sabe Dios y todu el mundu/que son hermanes carnales [CyN (Recuerdos)]. //A la formiga ‘tra- bayu que faen dellos individuos p’axuntar materiales nun puntu dau, pasándolos de mano en mano’ [Cg]. //A la h.ormiga dizse cuando se pasa de mano en mano un pesu o carga yendo ún en busca d’otru [Lln]. //Comer las furmigas el sol ‘nubla- se’l cielu’ [PSil. LC]. //En formigas ‘en cadena (nas facende- ras)’ [Ar]. //Formiga bermeya “en ella se encuentra la característica de la acritud más punzante” [Ca (Metáfora)].
  2. Ca (Metáfora)
  3. {Abúltanos qu’en Sobrescobiu destrémase formiga ‘cast. hor- miga (individuos: femes estériles o neutres)’/ formiga l’ala ‘cast. hormiga (individuos: femes fecundes y machos)’}.
  4. ad Migaellem illam uineam de illa Formiga
  5. 1113(or.) ACL/35
  6. filia de Formiga
  7. 1207 LRCourias/184
Del llat. FORMĪCA, -AE ‘cast. hormiga’ (EM), pallabra panro- mánica (REW) ya panhispánica (DEEH). Una creación analóxica masc. tenémosla nel ast. formigu (cfr.) → formigos (cfr.) pero con una fixación léxica sofitada na comparanza primitiva y na conducta metafórica a que tantes vegaes se somete’l léxicu y de lo que tamién tenemos nicios claros na mesma definición del femenín formiga. Con too nun han escaecese otros dos as- peutos por si completen la observación diacrónica: a) la posi- bilidá del influxu del ast. forma persabiendo que los formigos tómense como reconstituyente llueu del partu, esto ye, van em- pobinaos a restaurar la forma de la muyer acabante parir; b) la posibilidá del influxu del ast. miga darréu de la descripción del manxar. Un deriváu abondativu de formiga, formigu + -ALIS, pervémoslu nel ast. formigal (cfr.) con usos nominales y axetivos. Pela aceición 2 alvertimos que dellos pexes reciben el nome de formiga y, como llueu tamién se ve, el del aumen- tativu formigón (cfr.). Ello xustifícase dende los mesmos pre- supuestos etimolóxicos que los de la voz d’aniciu llat. formiga, formigón ‘adormecedor’, y que los del verbu formicare ‘tener pruyimientu’ “por los efectos urticantes perceptibles al con- tacto del pez” (PPAC 300). A lo llargo la hestoria diéronse tamién interaiciones ente los derivaos de FORMICA y de FORNUM ( → forniga) según fai ver la toponimia (TA 419; TT 392) y dellos re- sultaos románicos (Veny 2012; 196 en referencia a Touaillon).
formigal, el
📖: formigal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<furmigal [Ar. PSil].>(TEST)
  1. formigal
  2. furmigal
    • Ar
    • PSil
Formigueru [Ar. Vg].
  1. 1. Formigueru [Ar. Vg].
uno molinar que yaz sobre la castanal formigal 1238 [SPM/398] a la castanal formigal quanto elos hy an 1238 [SPM/398] otra terra a los formigales que fas VI eminas s. f. [SPM/515]
  1. uno molinar que yaz sobre la castanal formigal
  2. 1238 SPM/398
  3. a la castanal formigal quanto elos hy an
  4. 1238 SPM/398
  5. otra terra a los formigales que fas VI eminas s. f.
  6. SPM/515
Cfr. formiga.
formigamientu, el
📖: formigamientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">hormigueamiento</i>(TEST)
  1. formigamientu
  2. Cast
  3. <i class="della">hormigueamiento</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Formación en -MENTUM del responsable del ast. formigu, for- miga.
formigar
📖: formigar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. formigar
Cfr. aformigar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">aformigar</i>.
formigón, el
📖: formigón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<formión [y Cñ (PPAC)].>(TEST)
  1. formigón
    • Av
    • Llu
  2. formión
    • y Cñ (PPAC)
Torpedo marmorata [Cñ, Av (PPAC)]. Torpedo torpedo [Cñ, Av (PPAC)]. Torpedo nobiliana, tremielga negra [Xx, Cñ, Av (PPAC)]. Holothuria forskali [Cñ, Llu (PPAC)]: –¿Per qué lo de formigón? –Pola llétrica que despide [Cñ].
  1. 1. <i class="della">Torpedo</i> <i class="della">marmorata</i> [Cñ, Av (PPAC)]. <i class="della">Torpedo</i> <i class="della">torpedo</i> [Cñ, Av (PPAC)]. <i class="della">Torpedo</i> <i class="della">nobiliana</i>, tremielga negra [Xx, Cñ, Av (PPAC)]. <i class="della">Holothuria</i> <i class="della">forskali</i> [Cñ, Llu (PPAC)]: –<i class="della">¿Per</i> <i class="della">qué</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">de </i><i class="della">formigón?</i> <i class="della">–Pola</i> <i class="della">llétrica</i> <i class="della">que</i> <i class="della">despide</i> [Cñ].
2. Formiguéu [Cñ]. 3. Cast. hormigón [JH]. D’un aum. de formigu (cfr. formigu y formiga). L’aceición 3 paez una adautación moderna del cast. hormigón.
formigos, los
📖: formigos
🔤: , los
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

<furmigos [Qu. Tb. Sm. Md. As. Cn (MG). Gr. Cv. PVieya. Oc]. h.ormigos [LV. Lln. Os]. /////fornigos [PVeiga (Oc). PVieya. Tox. /Eo/]. ////furmigu [An]. h.ormigu [Lln].>(TEST)
  1. formigos
    • Cn
  2. furmigos
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • As
    • Cn (MG)
    • Gr
    • Cv
    • PVieya
    • Oc
  3. h.ormigos
    • LV
    • Lln
    • Os
  4. fornigos dudoso (certainty = baxa)
    • PVeiga (Oc)
    • PVieya
    • Tox
    • /Eo/
  5. furmigu variación de número
    • An
  6. h.ormigu
    • Lln
Platu que se fai con pan rallao, güevos y miel (exemplu como de comida escoyida) [Cb]. Migayes de pan frites en mantega, que se daben a les muyeres acabante parir [Qu. Tb]. Platu fechu con trozos de pan remoyaos n’agua y fritos en mantega y vinu blanco (espolvóriense con zucre y danse a les muyeres paríes y cómense per Pascua) [Sm, Md (= escaldáu)]. Comida de pan de trigu esmigayao y frito, con güevos y zucre (danse a les muyeres acabante parir y cómense per Pascua) [As]. Platu de repostería fechu de cachinos de pan de trigu rebozaos en lleche y güevu, fritos con mantega de vaca y espolvoriaos con zucre [Cv]. Migayes, freidura de pan rebozao (en güevu) [Cn]:
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Platu que se fai con pan rallao, güevos y miel (exemplu como de comida escoyida) [Cb]. Migayes de pan frites en mantega, que se daben a les muyeres acabante parir [Qu. Tb]. Platu fechu con trozos de pan remoyaos n’agua y fritos en mantega y vinu blanco (espolvóriense con zucre y danse a les muyeres paríes y cómense per Pascua) [Sm, Md (= escaldáu)]. Comida de pan de trigu esmigayao y frito, con güevos y zucre (danse a les muyeres acabante parir y cómense per Pascua) [As]. Platu de repostería fechu de cachinos de pan de trigu rebozaos en lleche y güevu, fritos con mantega de vaca y espolvoriaos con zucre [Cv]. Migayes, freidura de pan rebozao (en güevu) [Cn]:
Dominicus formigo 1219(or.) [ACL/363] Dominico Formigo s. XIII(or.) [MCar-II/272] Iuan Formigo Martin Uezino 1245(or.) [MSAH-V/239] Mas un dosen que se dize Formigo 1564 [(Comuña): 103] “Formigos ó formigues, papas de harina de maíz” [Somoza (Cosiquines 259)]
  1. Dominicus formigo
  2. 1219(or.) ACL/363
  3. Dominico Formigo s. XIII(or.)
  4. MCar-II/272
  5. Iuan Formigo Martin Uezino
  6. 1245(or.) MSAH-V/239
  7. Mas un dosen que se dize Formigo
  8. 1564 (Comuña): 103
  9. Formigos ó formigues, papas de harina de maíz”
  10. Somoza (Cosiquines 259)
¿Fáigote unos furmigos pa merendar? [Cn]. Postre de sartén fechu con pan, güevu batío, vinu y zucre [Gr]. Trozos peque- ños de bon pan moyaos en lleche, güevu y fritos n’aceite o mantega de vaca (llueu échase-yos zucre y miel percima) [Oc]. “Guisado compuesto de pan rallado y...” [JH]. 2. Papes [LV. DA] de farina de maíz [Lln. Os] y lleche [Ar (= faricos = fa- rrapos)]. Especie de papes iguaes con lleche de vaca acabante parir [/Eo/]. 3. Culiestros de les vaques [PVeiga (Oc). PVieya. Tox]. 4. Formiguéu [Lln]. //Furmigu ‘dulce iguáu con trozos de pan’ [An]: Fexo los formigos algu dulces [An]. ‘formiga pequeña’ [Md (furmigos)] // Cfr. formiga.
formigosu, a, o
📖: formigosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cast. <i class="della">hormigoso</i>(TEST)
  1. formigosu
  2. Cast
  3. <i class="della">hormigoso</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Del llat. FORMICŌSUS, -A, -UM ‘enllenu de formigues’ (OLD), con continuador rumán y cast. (REW; DEEH).
formigu, el*
📖: formigu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<furmigu [An]. h.ormigu [Lln].>(TEST)
  1. formigu
  2. furmigu
    • An
  3. h.ormigu
    • Lln
Dulce iguáu con trozos de pan [An].
  1. 1. Dulce iguáu con trozos de pan [An].
2. Formiguéu [Lln]. Cfr. formiga & formigos.
formigueru, el
📖: formigueru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<formigueiru [Sd. Qu. Tb. PSil.]. +formiguiru [Cp. y Bi. Ay. Ll]. +furmiguiru [y Llg. Ri]. furmiguero [Ay. Ar]. furmigueiru [Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. An. Gr. y Cd. Pr. Vd. Oc. Tor]. h.or- migueru [Lln. Rs. Pa]. /////fornigueiru [Tox]. //fornigueiro [/Eo. Mánt/].>(TEST)
  1. formigueru
    • Cg
    • Bi
    • Llg
    • Sb
    • Ca
    • Cd
  2. formigueiru
    • Sd
    • Qu
    • Tb
    • PSil
  3. formiguiru metafonía
    • Cp
    • y Bi
    • Ay
    • Ll
  4. furmiguiru metafonía
    • y Llg
    • Ri
  5. furmiguero
    • Ay
    • Ar
  6. furmigueiru
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • Bab
    • Pzu
    • An
    • Gr
    • y Cd
    • Pr
    • Vd
    • Oc
    • Tor
  7. h.or- migueru
    • Lln
    • Rs
    • Pa
  8. fornigueiru dudoso (certainty = baxa)
    • Tox
  9. fornigueiro eonaviego
    • /Eo
    • Mánt/
Cast. hormiguero [Lln. Rs. Pa. Cg. Cp. Ac. Bi. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Ar. Sd. Qu. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. As. An. Gr. Cd. Pr. Vd. Oc. Tox. /Eo. Mánt/. Tor. JH. R]: Ena güerta había tres formigueros [Ca]. 2. Gran xuntanza de persones [Ay. Tb. Md.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">hormiguero</i> [Lln. Rs. Pa. Cg. Cp. Ac. Bi. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Ar. Sd. Qu. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. As. An. Gr. Cd. Pr. Vd. Oc. Tox. /Eo. Mánt/. Tor. JH. R]: <i class="della">Ena güerta había tres</i> <i class="della">formigueros</i> [Ca].
  3. 2. Gran xuntanza de persones [Ay. Tb. Md.
Pr]: Había un furmigueiru xente [Tb]. Sitiu llenu de xente en movimientu y apertao [Ri]. Fervederu [Lln]. 3. Cast. hormi- gueo [Tb. Cd. An. Oc]: Paré que tengu un furmigueiru nesta pierna [An]. Picor en cuerpu [PSil]. 4. ‘Jyins torquilla’ cast. torcecuello [Mo (LLAA 27)]. //Tener un fornigueirufornigase un pie o un brazu’ [Tox]. El portal de la iglesiona/fechu estaba un formigueru:/tantu de la xente había/como hai por san Mateu [Ex Carlos III 102] Y tanta xente colaba/que parecía un formigueru [Corona- ción Carlos IV 173] que viera un monte tremendu/ mas llargu que alma de xsas- tre/de lladrones formigueru [Campumanes 1781/348] D’una formación abondativa col continuador de -ARIUS > -eru del ast. formigu, formiga (cfr.). El femenín correspondiente namái lu conseñamos como nome de llugar: ela terra del aulano que lamant la formiguera 1254 [MB-II/51].
formiguéu, el
📖: formiguéu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
{En dalgún sitiu empleguen el castellanismu <i class="della">hormigor </i>[Vi- llah]}.>(TEST)
  1. formiguéu
  2. {En dalgún sitiu empleguen el castellanismu <i class="della">hormigor </i>[Vi- llah]}
Cast. hormigueo [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">hormigueo</i> [JH].
Formación abondativa en -ĒTUS del ast. formigu (cfr.).
formiguexar*
📖: formiguexar*
🏗️: SI
✍️: NO
<furmigueixar [Md]. //forniguexar [/Eo/].>(TEST)
  1. formiguexar*
  2. furmigueixar
    • Md
  3. forniguexar eonaviego
    • /Eo/
Formexar [Md. /Eo/].
  1. 1. Formexar [Md. /Eo/].
Del llat. FORMICĀRE ‘tener formigues’, ‘facer cosquíes’ (EM s.v. formīca) cola amestanza del continuador del suf. -IDIARE. Cola perda d’una sílaba pretónica llogróse’l verbu formexar (cfr.).
formiguiyu, el*
📖: formiguiyu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<///formiguillo [Cñ. Ac. Llg].>(TEST)
  1. formiguiyu
  2. formiguillo infl. cast.
    • Ac
    • Llg
Cast. hormigueo [Cñ (= formigón). Llg]: ¡Teo un formiguillo nes dees! [Llg]. Cast. hormiguillo, nerviosismu [Ac]: Paez que tienes el formiguillo [Ac]. //Ser como’l formiguillo ‘ser per- trabayador’ [Llg].
  1. 1. Cast. <i class="della">hormigueo</i> [Cñ (= formigón). Llg]: <i class="della">¡Teo</i> <i class="della">un</i> <i class="della">formiguillo </i><i class="della">nes</i> <i class="della">dees!</i> [Llg]. Cast. <i class="della">hormiguillo</i>, nerviosismu [Ac]: <i class="della">Paez</i> <i class="della">que</i><i class="della"> tienes el formiguillo </i>[Ac]. //<i class="della">Ser como’l formiguillo </i>‘ser per- trabayador’ [Llg].
Podría ser (“formiguillo”) adautación al ast. del cast. hormi- guillo llogrando un bon resultáu no que se refier a la recom- posición con f- pero insatisfactoriu nel sufixu al caltener el de la llingua orixinaria. Poro, camentamos que “formiguillo” po- dría tratase d’una mala grafía del apellativu asturianu continua- dor del suf. llat. -ĪCULUS (GHLA §3.1.6.1), *formiguiyu, interpretáu dende una perspeutiva castellanista por autores yeístes.
formón, el
📖: formón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fermón [SCiprián]. furmón [Sm. An].>(TEST)
  1. formón
    • Ay
    • Tb
  2. fermón
    • SCiprián
  3. furmón
    • Sm
    • An
Cast. formón [Ay. An. SCiprián], pieza del aráu de fierro [Sm]. Estropeóuse’l furmón del l.labiegu [An]. 2. Escoplu del car- pinteru [Tb. Sm]: Da al formón col macete [Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">formón </i>[Ay. An. SCiprián], pieza del aráu de fierro [Sm]. <i class="della">Estropeóuse’l furmón del l.labiegu </i>[An].
  2. 2. Escoplu del car- pinteru [Tb. Sm]: <i class="della">Da</i> <i class="della">al</i> <i class="della">formón</i> <i class="della">col</i> <i class="della">macete</i> [Tb].
- y su mango como formón [Grangerías XVIII: 786] Términu que Corominas-Pascual rellacionen con forma y do- cumenten al entamu del sieglu XVII (DCECH s.v. forma).
  1. - y su mango como formón
  2. Grangerías XVIII: 786
  3. Términu que Corominas-Pascual rellacionen con forma y do- cumenten al entamu del sieglu XVII (DCECH s.v. forma).
forna, la
📖: forna
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><h.orna [Lln. Rs. Pa].>(TEST)
  1. forna
    • Cg
    • Ca
    • Ri
    • Cp
    • Llg
    • Sr
    • Cd
    • Sb
    • Pr
  2. ident class="della" level="1"></ident><h.orna
    • Lln
    • Rs
    • Pa
Cast. horna [JH]. Fornu [Rs. Cg (= fornu). Cñ. Ca] de cocer el pan [Ri. VBable] y la borona [Lln]. Fornu de cocer el pan, xe- bráu de la cocina [Cb. Cp (= forno). Llg]. Fornu de la cocina [Sr. Cd] de carbón o fierro [Pa. Sb. Pr]. 2. Sitiu del llar u s’a- montona la ceniza [Ca]. Cavidá que se facía detrás del llar pa echar la ceniza [Ca]. Güecu debaxo la puerta’l fornu onde s’echa la ceniza [Pr (Cv)]. Güecu baxo’l llar pa calentar y secar la lleña [Pr (Cv)]. Cavidá resguardada y caliente [Bulnes (Lln)].
  1. 1. Cast. <i class="della">horna </i>[JH]. Fornu [Rs. Cg (= fornu). Cñ. Ca] de cocer el pan [Ri. VBable] y la borona [Lln]. Fornu de cocer el pan, xe- bráu de la cocina [Cb. Cp (= forno). Llg]. Fornu de la cocina [Sr. Cd] de carbón o fierro [Pa. Sb. Pr].
  2. 2. Sitiu del llar u s’a- montona la ceniza [Ca]. Cavidá que se facía detrás del llar pa echar la ceniza [Ca]. Güecu debaxo la puerta’l fornu onde s’echa la ceniza [Pr (Cv)]. Güecu baxo’l llar pa calentar y secar la lleña [Pr (Cv)]. Cavidá resguardada y caliente [Bulnes (Lln)].
3. Parte d’una cantarilla o presa per onde desagua’l pozu [Vega de Rei (Cv)]. 4. Cast. hornillo que faen los rapazos en dalgún fu- racu d’una parede o d’un sucu pa calecer [Pr (Cv)]. 5. Pequeña cueva onde nun se dormía [Bulnes, Camarmeña (S)].///Sardines con boroña y castañes é na forna [CyN (Recuerdos)]. enna fforna e en nabiello que iazen dientro los terminos so- bredichos 1289 [PAUviéu/110] sol sierro de Forna una terra que faz III moyos s. f. [SPM/553] - forna [Grangerías XVIII] Cfr. fornu.
  1. 3. Parte d’una cantarilla o presa per onde desagua’l pozu [Vega de Rei (Cv)]. 4. Cast. hornillo que faen los rapazos en dalgún fu- racu d’una parede o d’un sucu pa calecer [Pr (Cv)]. 5. Pequeña cueva onde nun se dormía [Bulnes, Camarmeña (S)].///Sardines con boroña y castañes é na forna [CyN (Recuerdos)]. enna fforna e en nabiello que iazen dientro los terminos so- bredichos
  2. 1289 PAUviéu/110
  3. sol sierro de Forna una terra que faz III moyos s. f.
  4. SPM/553
  5. - forna
  6. Grangerías XVIII
  7. Cfr. fornu.
fornada, la
📖: fornada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><forná [Llg. Ca. Ay. Ll. Min]. fornaa [Sb]. furnada [Sm. y Md. An. Vd. Oc]. h.ornada [Lln. Pa].>(TEST)
  1. fornada
    • Cg
    • Tb
    • Md
    • Pr
    • Cd
  2. ident class="della" level="1"></ident><forná
    • Llg
    • Ca
    • Ay
    • Ll
    • Min
  3. fornaa
    • Sb
  4. furnada
    • Sm
    • y Md
    • An
    • Vd
    • Oc
  5. h.ornada
    • Lln
    • Pa
Cast. hornada [Lln. Cg. Sb. Llg. Ca. Ay. Ll. Tb. Sm. Md. Pzu. Pr. Vd. Tox. Oc. /Eo/. Vg. JH]. Serie de fogaces, empanaes y bollos amasaos xuntos [An]. Cantidá de pan cocío d’una vez [Ay. PSil. Cd. Tor]. 2. Lo que cabe na forna [Pr]. Lo que cabe nel fornu de les cocines de fierro [Pa]. 3. Fornu pequeñu de los plateros [JH]. 4. Fornu u se fai carbón [JH]. 5. Grupu d’ho- mes d’una mesma quinta [Sm]. Grupu de xente de carauterís- tiques comunes, d’un mesmu tiempu [Tb]: Son d’una mesma fornada [Tb]. 6. Gran cantidá de grisú acumulao nel frente d’una llabor [Min]. 7. Gases y fumos de los barrenos [Min]. ///Detrás de la camada ta la fornada [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">hornada</i> [Lln. Cg. Sb. Llg. Ca. Ay. Ll. Tb. Sm. Md. Pzu. Pr. Vd. Tox. Oc. /Eo/. Vg. JH]. Serie de fogaces, empanaes y bollos amasaos xuntos [An]. Cantidá de pan cocío d’una vez [Ay. PSil. Cd. Tor].
  2. 2. Lo que cabe na forna [Pr]. Lo que cabe nel fornu de les cocines de fierro [Pa].
  3. 3. Fornu pequeñu de los plateros [JH].
  4. 4. Fornu u se fai carbón [JH].
  5. 5. Grupu d’ho- mes d’una mesma quinta [Sm]. Grupu de xente de carauterís- tiques comunes, d’un mesmu tiempu [Tb]: <i class="della">Son</i> <i class="della">d’una</i> <i class="della">mesma </i><i class="della">fornada</i> [Tb].
  6. 6. Gran cantidá de grisú acumulao nel frente d’una llabor [Min].
  7. 7. Gases y fumos de los barrenos [Min]. ///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Detrás</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la</i> <i class="della">camada</i> <i class="della">ta</i> <i class="della">la</i> <i class="della">fornada</i> [LC].
fornada [Grangerías XVIII] Una fornada de pan [Glorias Ast 165b] Deverbal de fornar (cfr.), lo mesmo que fornáu (cfr.).
  1. fornada
  2. Grangerías XVIII
  3. Una fornada de pan
  4. Glorias Ast 165b
  5. Deverbal de fornar (cfr.), lo mesmo que fornáu (cfr.).
fornar
📖: fornar
🏗️: NO
✍️: NO
<afornar [Pzu]. furnar [y Md].///<ident class="della" level="1"></ident>//h.orniar [Lln].>(TEST)
  1. fornar
  2. afornar
    • Pzu
  3. furnar
    • y Md
  4. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  5. h.orniar eonaviego
    • Lln
Cocer nel fornu [Lln]. Enfornar [Md], meter el pan a cocer nel fornu [Ay. Pzu (= enfornar)]. Cast. hornear [Ay. Mar]. Cfr. fornu.
  1. Cocer nel fornu [Lln]. Enfornar [Md], meter el pan a cocer nel fornu [Ay. Pzu (= enfornar)]. Cast. hornear [Ay. Mar].
  2. Ay. Mar
  3. Cfr. fornu.
fornáu, el
📖: fornáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<furnáu [Sm. Cv]. h.ornáu [Lln. Pa]. +fornéu [Ay].>(TEST)
  1. fornáu
    • Cg
    • Sb
    • Pr
    • Tb
  2. furnáu
    • Sm
    • Cv
  3. h.ornáu
    • Lln
    • Pa
  4. fornéu metafonía
    • Ay
Fornada [Lln. Pa (“el jornáu es lo que cabe en un jornu. La jornada es lo que cabe en el horno de las cocinas de hierro, al que se llamaba jorna”). Cg. Ac. Sb. Sm. Pr. Cv]. 2. Fornu grande [Tb]. 3. Fornu enllenu (de panes) [Ay. Tb]. 4. Gran can- tidá de panes [Sb].
  1. 1. Fornada [Lln. Pa (“el <i class="della">jornáu</i> es lo que cabe en un <i class="della">jornu</i>. La <i class="della">jornada</i> es lo que cabe en el horno de las cocinas de hierro, al que se llamaba <i class="della">jorna</i>”). Cg. Ac. Sb. Sm. Pr. Cv].
  2. 2. Fornu grande [Tb].
  3. 3. Fornu enllenu (de panes) [Ay. Tb].
  4. 4. Gran can- tidá de panes [Sb].
Deverbal de fornar (cfr.).
fornaxe, el
📖: fornaxe
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Preciu que se da nos fornos pol trabayu de cocer nellos [JH]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">casa do om<m>e morar & ffuego fizier dara vno solido de</i>(TEST)
  1. fornaxe
  2. Preciu que se da nos fornos pol trabayu de cocer nellos
    • JH
  3. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">casa do om<m>e morar & ffuego fizier dara vno solido de</i
fornage 1145 (1295) [FU/25]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">fornage</i> 1145 (1295) [FU/25]
excuso uobis de omni censu et fornagio 1187(or.) [DCO- I/498] de kasa homo morar e fogo fezer dara I solido de fornage s. XII [FA/113] den cadanno al abbad sennos sueldos por fornage 1255(or.) [MSAH-V/321] el que sacare el ciensso o el fornage 1255(or.) [MSAH- V/322] de ynzienço e de fornagie e de caeda e de quema 1336(or.) [SP-II/141] ennas martiniegas e en çienssos e fornages e peages 1338(or.) [SP-II/166] D’una amestanza del ast. fornu (
  1. excuso uobis de omni censu et fornagio
  2. 1187(or.) DCO- I/498
  3. de kasa homo morar e fogo fezer dara I solido de fornage s. XII
  4. FA/113
  5. den cadanno al abbad sennos sueldos por fornage
  6. 1255(or.) MSAH-V/321
  7. el que sacare el ciensso o el fornage
  8. 1255(or.) MSAH- V/322
  9. de ynzienço e de fornagie e de caeda e de quema
  10. 1336(or.) SP-II/141
  11. ennas martiniegas e en çienssos e fornages e peages
  12. 1338(or.) SP-II/166
  13. D’una amestanza del ast. fornu (
cfr.) col suf. d’aniciu ultrapi- renaicu -AGE > -axe (CGHLA 285).
fornaz, el
📖: fornaz
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<///hornaz [VCid].>(TEST)
  1. fornaz
  2. hornaz infl. cast.
    • VCid
Bollu, torta fecha con torrendos [Ar]. Pan fecho per Pascua, de farina, lleche, güevos, con trozos de chorizu y embutíos [VCid].
  1. 1. Bollu, torta fecha con torrendos [Ar]. Pan fecho per Pascua, de farina, lleche, güevos, con trozos de chorizu y embutíos [VCid].
Cfr. fornaza.
fornaza, la
📖: fornaza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<////fornazas [Oc]. bornazas [Pzu. Cn. Oc].>(TEST)
  1. fornaza
  2. fornazas variación de número
    • Oc
  3. bornazas
    • Pzu
    • Cn
    • Oc
Especie de pinces, morgaces o fusties pa coyer oricios, d’unos 30 cm, que se faen doblando en caliente un palu verde; con elles páñense los oricios de les castañes [Pzu. Cn. Oc]: Nun tenía bornazas ya traigo los deos chenos de pinchos [Cn (F)].
  1. 1. Especie de pinces, morgaces o fusties pa coyer oricios, d’unos 30 cm, que se faen doblando en caliente un palu verde; con elles páñense los oricios de les castañes [Pzu. Cn. Oc]: <i class="della">Nun tenía</i> <i class="della">bornazas</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">traigo</i> <i class="della">los</i> <i class="della">deos</i> <i class="della">chenos</i> <i class="della">de</i> <i class="della">pinchos</i> [Cn (F)].
Petrus fornacis 1196(or.) [ACL/79] fazer fornaza pora fondir plata nen monedas sinon for en plaça 1274 [Ordenances/46]
  1. Petrus fornacis
  2. 1196(or.) ACL/79
  3. fazer fornaza pora fondir plata nen monedas sinon for en plaça
  4. 1274 Ordenances/46
Del llat. FURNĀCEUS, -A, -UM un axetivu (EM s.v. fornax) ‘cocíu en fornu’ (ABF), quiciabes tamién *‘rellativu al fornu’, llueu con nominalización tanto del masculín fornaz (cfr.) como del femenín fornaza, documentáu y recoyíu tamién en plural (PE2). L’alternancia fornaza y bornaza alcuentra un equivalente fó- nicu en furacu y buracu (cfr. furar). Na mio opinión un en-
  1. cruz del ast. fornaces col so sinónimu morgaces ye responsa- ble del ast. forgaces definíu por González de Posada asina: “Forgaces, se llaman las tenazas destinadas a sacar las casta- ñas de los erizos” [GP a. 1788]. Esti mesmu autor tamién diz: “Forgaces, se llama también pantoduno el pan de munición” [GP a. 1788] onde’l cruzamientu quiciabes deba vese agora ente l’antecedente de fornaces y fogaces.
  2. GP a. 1788
fornecer*
📖: fornecer*
🏗️: SI
✍️: NO
<afornecer [JH].>(TEST)
  1. fornecer*
  2. afornecer
    • JH
“Proveer, tener prontos los mantenimientos y otres coses ne- cesaries pa dalgún fin” [JH]. Dar a dalgún lo que-y fai falta pa mantenese [JH].
  1. 1. “Proveer, tener prontos los mantenimientos y otres coses ne- cesaries pa dalgún fin” [JH]. Dar a dalgún lo que-y fai falta pa mantenese [JH].
- se obligó el dicho Diego de vastecer la carniçería (...) e que fornescera de todas carnes [Uviéu 1500/161] Podría tratase d’un tresvase del cast. fornecer al asturianu, fechu por JH, anque sedría a entendese como una formación incoativa en -SCERE fecha sol autóctonu fornir (
  1. - se obligó el dicho Diego de vastecer la carniçería (...) e que fornescera de todas carnes
  2. Uviéu 1500/161
  3. Podría tratase d’un tresvase del cast. fornecer al asturianu, fechu por JH, anque sedría a entendese como una formación incoativa en -SCERE fecha sol autóctonu fornir (
cfr.).
fornellada, la
📖: fornellada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Tierra que <i class="della">enforniella</i>(TEST)
  1. fornellada
  2. Tierra que <i class="della">enforniella</i
(sic) [JH].
  1. 1. (<i class="della">sic</i>) [JH].
XVIII:772] Más vos valiera ganallo/colla fesoria y lla andeza/cavando dos fornellades/de centenu eña Barrea,/que ñon andar de paseantes/con tanta media de seda,/calzadu al pitiminí,/lle- chugada ña gorguera,/el sombreru de Bostón/y enrizada lla mellena,/que llo que ye mal gañado,/¡por Dios!, que tien mala cuenta,/y en la postrera xornada/tien mal tufu lla col- mena [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 286-299)] El verbu enfornellar o enforniellar nun lu atopamos definíu nes nueses fiches pero quiciabes tea bien interpretáu pol editor de la obra de Pumarada, autor colungués del sieglu XVIII, qu’entiende fornellada como tierra abonao cola ceniza resultante de quemar la maleza [Grangerías XVIII]. Na nuesa opinión fornellada se- dría’l conxuntu de la ceniza del forniellu o forniella, lo mesmo que fornelliza ye la ‘ceniza del fornu’ (
  1. XVIII:772]
  2. Más vos valiera ganallo/colla fesoria y lla andeza/cavando dos fornellades/de centenu eña Barrea,/que ñon andar de paseantes/con tanta media de seda,/calzadu al pitiminí,/lle- chugada ña gorguera,/el sombreru de Bostón/y enrizada lla mellena,/que llo que ye mal gañado,/¡por Dios!, que tien mala cuenta,/y en la postrera xornada/tien mal tufu lla col- mena
  3. ABalvidares, Callórigu (Poesíes 286-299)
  4. El verbu enfornellar o enforniellar nun lu atopamos definíu nes nueses fiches pero quiciabes tea bien interpretáu pol editor de la obra de Pumarada, autor colungués del sieglu XVIII, qu’entiende fornellada como tierra abonao cola ceniza resultante de quemar la maleza [Grangerías XVIII]. Na nuesa opinión fornellada se- dría’l conxuntu de la ceniza del forniellu o forniella, lo mesmo que fornelliza ye la ‘ceniza del fornu’ (
  5. Grangerías XVIII
y no echar en tu fornellada sino aquel género de grano que ves quadrará mejor en la calidad de la tierra [Grangerías cfr.). Esi calter abonda- tivu qu’alvertimos en fornellada volvemos velu na so pernidia variante forniellada ‘xuntanza de munchos forniellos’ (cfr.). Ast. fornellada ye un deverbal de fornellar (cfr. afornellar).
fornelliza, la
📖: fornelliza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. fornelliza
    • Vv
Ceniza del fornu [Vv (Cg)].
  1. 1. Ceniza del fornu [Vv (Cg)].
Cfr. fornellada.
fornera, la
📖: fornera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<furneira [As].>(TEST)
  1. fornera
    • Pr
  2. furneira
    • As
Cast. hornillo, forna de les cocines de carbón [Pr].
  1. 1. Cast. <i class="della">hornillo</i>, forna de les cocines de carbón [Pr].
2. Furacu del fornu per onde saquen les cenices [As]. Del llat. FURNĀRIA, -AE ‘panadería’, ‘panadera’ (OLD), quicia- bes con un aniciu axetivu *FURNARIUS, -A, -UM *’del fornu’ > ast. forneru, a, o (cfr.). El fenómenu nominalizador yá se diere en llat. como alvertimos nel citáu FURNARIA y nel correspon- diente masculín FURNĀRIUS ‘panaderu’ (EM; ABF) > ast. forneru (cfr.). Dende forneru, fornera féxose’l verbu enfornerar (cfr.).
forneru, a, o*
📖: forneru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<fornera [Ll].>(TEST)
  1. forneru
  2. fornera
    • Ll
Abondante y pequeña, de piel menos fino que la rubieta, de color rubio escuro, aplanada per una cara y curva pela otra (una castaña) [Ll (= forniega)].
  1. 1. Abondante y pequeña, de piel menos fino que la rubieta, de color rubio escuro, aplanada per una cara y curva pela otra (una castaña) [Ll (= forniega)].
Cfr. fornera.
forneru, a, el/la
📖: forneru
🔤: , a, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
<furneiru [As. Vd]. //forneiro [/Eo/].>(TEST)
  1. forneru
  2. furneiru
    • As
    • Vd
  3. forneiro eonaviego
    • /Eo/
Cast. hornero [JH. /Eo/], dueñu del fornu [Vd]. 2. Furacu na parede [As].
  1. 1. Cast. <i class="della">hornero </i>[JH. /Eo/], dueñu del fornu [Vd].
  2. 2. Furacu na parede [As].
casata integra de Froila Baselliz de forneros 1118 (s. XII) [DCO-I/361] habeatis uos inde illas duas partes iure hereditario cum illo furnario 1152(or.) [ACL/267] Dominico Martiniz fornero 1224(or.) [SV/133] Iohan el fornero Petro alfaiate de los monges 1224(or.) [MSAH-V/144] Ysidorus fornarius 1227(or.) [ACL/455] Domnus Petrus fornero 1231(or.) [ACL/11] mando a Maria Pedrez ela forneira 1252(or.) [MCar-I/308] Johan Iohaniz fornero Ffernan Martinez fillo de Martin bono 1253(or.) [SV-IV(1)/75] don Lope fornero 1254(or.) [ACL/218] fforno de don Guillelme ¬ de Iohan Iohanniz fforneros 1258 [DCO-II/48] Pele Iohanniz del portal raedor Ioan Periz de Cima de Villa fornero 1258 [MB-II/64] Maria Martiniz muller que foe de Iohan Iohanniz fornero 1264 [DCO-II/79] Iohan Esidriz Iohan Martiniz forneros 1264 [DCO-II/80] Martin Diaz e don Simon çapatero e don Pedro fornero 1270(or.) [ACL-VIII/22] el fornero que lo fezier peche V solidos de los prietos 1274 [Ordenances/43] qui lo fezier aia la pena pustremera de los forneros 1274 [Or- denances/43] los coyros nolos metan los forneros a rostir ala boca delos fornos 1274 [Ordenances/43] los forneros no los sequen menos de seer descargados 1274 [Ordenances/43] la panadera que lo amassar & el fornero que lo coxier 1274 [Ordenances/45] nengun fornero non roge el forno de la gasconna 1274 [Or- denances/46] yo Pedro Martiniz fornero morador en Ouiedo ¬ yo sua mu- ller 1287 [DCO-II/152] Domingo Ferrandez fi de Ferran fornero 1294 (s. XV) [MSAH-V/529] Johan Pelaiz fornero 1304 [AAA/74] Iohan Rodriguiz fornero e otros 1360(or.) [SP-II/362] - Eso quisieran las forneras [Grangerías XVIII:532] Cfr. fornera.
  1. casata integra de Froila Baselliz de forneros
  2. 1118 (s. XII) DCO-I/361
  3. habeatis uos inde illas duas partes iure hereditario cum illo furnario
  4. 1152(or.) ACL/267
  5. Dominico Martiniz fornero
  6. 1224(or.) SV/133
  7. Iohan el fornero Petro alfaiate de los monges
  8. 1224(or.) MSAH-V/144
  9. Ysidorus fornarius
  10. 1227(or.) ACL/455
  11. Domnus Petrus fornero
  12. 1231(or.) ACL/11
  13. mando a Maria Pedrez ela forneira
  14. 1252(or.) MCar-I/308
  15. Johan Iohaniz fornero Ffernan Martinez fillo de Martin bono
  16. 1253(or.) SV-IV(1)/75
  17. don Lope fornero
  18. 1254(or.) ACL/218
  19. fforno de don Guillelme ¬ de Iohan Iohanniz fforneros
  20. 1258 DCO-II/48
  21. Pele Iohanniz del portal raedor Ioan Periz de Cima de Villa fornero
  22. 1258 MB-II/64
  23. Maria Martiniz muller que foe de Iohan Iohanniz fornero
  24. 1264 DCO-II/79
  25. Iohan Esidriz Iohan Martiniz forneros
  26. 1264 DCO-II/80
  27. Martin Diaz e don Simon çapatero e don Pedro fornero
  28. 1270(or.) ACL-VIII/22
  29. el fornero que lo fezier peche V solidos de los prietos
  30. 1274 Ordenances/43
  31. qui lo fezier aia la pena pustremera de los forneros
  32. 1274 Or- denances/43
  33. los coyros nolos metan los forneros a rostir ala boca delos fornos
  34. 1274 Ordenances/43
  35. los forneros no los sequen menos de seer descargados
  36. 1274 Ordenances/43
  37. la panadera que lo amassar & el fornero que lo coxier
  38. 1274 Ordenances/45
  39. nengun fornero non roge el forno de la gasconna
  40. 1274 Or- denances/46
  41. yo Pedro Martiniz fornero morador en Ouiedo ¬ yo sua mu- ller
  42. 1287 DCO-II/152
  43. Domingo Ferrandez fi de Ferran fornero
  44. 1294 (s. XV) MSAH-V/529
  45. Johan Pelaiz fornero
  46. 1304 AAA/74
  47. Iohan Rodriguiz fornero e otros
  48. 1360(or.) SP-II/362
  49. - Eso quisieran las forneras
  50. Grangerías XVIII:532
  51. Cfr. fornera.
“fornia”
📖: “fornia”
🏗️: NO
✍️: SI
<ident class="della" level="1"></ident>Términu que conocemos pente medies de la documentación me- dieval del dominiu y que podría entendese nel contestu xunto a paya como (‘un carru de) despoyos vexetales pal fornu’ : <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">V</i>(TEST)
  1. “fornia”
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu que conocemos pente medies de la documentación me- dieval del dominiu y que podría entendese nel contestu xunto a paya como (‘un carru de) despoyos vexetales pal fornu’ : <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">V</i
iugadas de buena paia menuda e un caro de fornia
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">iugadas</i> <i class="della">de</i> <i class="della">buena</i> <i class="della">paia</i> <i class="della">menuda</i> <i class="della">e</i> <i class="della">un</i> <i class="della">caro</i> <i class="della">de</i> <i class="della">fornia</i>
1243(or.) [MSAH-V/232] Cfr. fornu.
  1. 1243(or.) MSAH-V/232
  2. Cfr. fornu.
fornial, el*
📖: fornial
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><h.ornial [Lln. Cl (VB)].>(TEST)
  1. fornial
  2. ident class="della" level="1"></ident><h.ornial
    • Lln
    • Cl (VB)
Terrén poblao de h.ornios [Cl (VB). Lln]. Arboleda d’exem- plares pequeños o perpequeños [Lln]. 2. Sitiu abondosu en h.ordina [Lln]. Cfr. fornu.
  1. Terrén poblao de h.ornios [Cl (VB). Lln]. Arboleda d’exem- plares pequeños o perpequeños [Lln]. 2. Sitiu abondosu en h.ordina [Lln].
  2. Lln
  3. Cfr. fornu.
fornica, la
📖: fornica
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><furnica [Qu. Tb. Sm. An. Pr. Cv]. h.ornica [Lln. Cl. Os. Pa].>(TEST)
  1. fornica
    • Ca
    • Md
  2. ident class="della" level="1"></ident><furnica
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • An
    • Pr
    • Cv
  3. h.ornica
    • Lln
    • Cl
    • Os
    • Pa
Cast. hornica [Pzu]. Cast. hornilla, fornu pequeñu [R]. Fornu pequeñu [Ca]. Fornu de les llamaes cocines económiques [Md].
  1. 1. Cast. <i class="della">hornica</i> [Pzu]. Cast. <i class="della">hornilla</i>, fornu pequeñu [R]. Fornu pequeñu [Ca]. Fornu de les llamaes cocines económiques [Md].
2. Cast. hogar [Vil.laoril (Oc)]. 3. Abertura debaxo de la puerta del fornu onde s’echa la so ceniza [Cn (MG). Mones- teriu (Oc = forniquera). Oc]. Sitiu onde echaben la ceniza que cayía de les cocines antigües [Qu. Tb]. Parte inferior del fornu onde s’almacena la ceniza [Cl. Sm]. Güecu na parede, debaxo del llancar, xunto al llar, u se guardaba la ceniza pa facer la colada o p’abonar los praos [Pa]. Sitiu onde s’allugaba la ce- niza del llar [Vd]. Cast. hornillo nes cocines pa recoyer la ce- niza [Pr]. Cast. hornilla que se fai nel macizu de la parede, a la vera’l fogón, pa recoyer la ceniza [Cg]. Güecu debaxo’l fornu pa echar el rescaldu [Cv]. Cast. hornilla de la cocina [Os] pa la lleña [Lln]. Güecu baxo les trébedes onde se guar- den dellos utensilios de cocina, a vegaes zarraos con una por- tina [Ca]. Especie d’hornacina detrás del llar [Cp]. Güecu na parede baxo’l poyu, xunto a la cocina de carbón, onde guarden la ceniza o la lleña [Sb]. 4. Puerta de la cocina de lleña [An]: Miete la l.leña pur la furnica [An]. 5. Erbía, forcón de dos dientes [Cp]. 6. Güecu que forma parte del duernu de les va- ques y que ye onde beben les persones [Lln]. //Fuente de for- nica ‘fonte tapada percima con piedra y yelsu, a la que se dexa una boca pa que salga l’agua’ [Cb]. //Metese en la h.ornica ‘salir poco de casa’ [Pa]. Podría entendese como dim. fechu sobro -ĪCCA, de forna [Vv (= fornina). JH]. Dende fornica féxose forniquera (cfr.); fornica y fornicu fexeron *enfornicar conocíu pel part. oriental enh.orni- cáu (cfr. enfornicáu) y pel deverbal ast. fornicada (cfr.).
fórnica, la
📖: fórnica
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">formica</i>(TEST)
  1. fórnica
    • Llg
  2. Cast
  3. <i class="della">formica</i
[Llg].
  1. 1. [Llg].
Adautación del cultismu modernu en rellación colos materia- les de construcción, el cast. FORMICA, con dislocación del acentu y tracamundiu de nasales, fenómenu non sólo conocíu ente nós sinón n’otres fasteres peninsulares (HLE1: 64).
fornicada, la*
📖: fornicada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<h.ornicada [Lln. Pa].>(TEST)
  1. fornicada
  2. h.ornicada
    • Lln
    • Pa
Lo que cabe nuna fornica [Pa]. Cantidá de lleña na fornica [Lln].
  1. 1. Lo que cabe nuna fornica [Pa]. Cantidá de lleña na fornica [Lln].
Aumentativu en -ATA de fornica (cfr.). Cfr. fornica.
fornichu, el*
📖: fornichu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.ornichu [Lln].>(TEST)
  1. fornichu
  2. h.ornichu
    • Lln
Güecu pa la lleña a la vera la cocina o debaxo d’ésta [Lln]. Diminutivo-despeutivu de fornu quiciabes con una realización d’influxu sureñu peninsular anque nes fasteres B-D, el suf. pue ser continuador autóctonu
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Güecu pa la lleña a la vera la cocina o debaxo d’ésta [Lln]. Diminutivo-despeutivu de <i class="della">fornu </i>quiciabes con una realización d’influxu sureñu peninsular anque nes fasteres B-D, el suf. pue ser continuador autóctonu
del llat. -C’L- (GHLA § 4.4.10.b).
fornichuela, la*
📖: fornichuela
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<furnichuela [Sm. Bab]. furnuchuela [Sm].>(TEST)
  1. fornichuela
  2. furnichuela
    • Sm
    • Bab
  3. furnuchuela
    • Sm
Güecu debaxo’l fornu pa echar les cenices que se saquen d’él [Sm]. Cast. hornilla onde cai la ceniza nes cocines de lleña [Sm]. Boca asitiada perbaxo’l fornu pa recoyer la ceniza llueu d’arroxar [Bab (= furniel.la)].
  1. 1. Güecu debaxo’l fornu pa echar les cenices que se saquen d’él [Sm]. Cast. <i class="della">hornilla</i> onde cai la ceniza nes cocines de lleña [Sm]. Boca asitiada perbaxo’l fornu pa recoyer la ceniza llueu d’arroxar [Bab (= furniel.la)].
Cfr. fornichu. Cola amestanza del suf. dim. -ŎLA.
forniciu, el
📖: forniciu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Fornicación [JH]. ///<i class="della">Tres</i>(TEST)
  1. forniciu
  2. Fornicación
    • JH
  3. <i class="della">Tres</i infl. cast.
dell viciu vien ell forniciu [JH].
  1. 1. <i class="della">dell</i> <i class="della">viciu</i> <i class="della">vien</i> <i class="della">ell</i> <i class="della">forniciu</i> [JH].
si algun omne fezer per forcia fornicio o adultero conna muller livre s. XIII (or.) [FX/127] daquellos que fazen fornicio publigamentre pellas villas e per los burgos s. XIII (or.) [FX/129] del fornicio de los clerigos s. XIII (or.) [FX/130] el falso casamiento sea tornado en fornicio s. XIII (or.) [FX/132]
  1. si algun omne fezer per forcia fornicio o adultero conna muller livre s. XIII (or.)
  2. FX/127
  3. daquellos que fazen fornicio publigamentre pellas villas e per los burgos s. XIII (or.)
  4. FX/129
  5. del fornicio de los clerigos s. XIII (or.)
  6. FX/130
  7. el falso casamiento sea tornado en fornicio s. XIII (or.)
  8. FX/132
Del llat. *FORNĪCIUM (EM s.v. fornix; REW); tamién con conti- nuador port. fornizio (DELP s.v. *fornĭciu-), per vía semiculta al caltener [j]. Trátase d’un términu de la familia llingüística de fornicare qu’apaez en testu llatín del sieglu XI: encinta de su primo congermano nomine Algastre et fornicauit cum eo 1027 [ODueñas/201]. A la so vera vese un primer intentu romani- zador d’un términu rellacionáu en documentu del entamu del sieglu X: omicidios furtos fornigationes 917(or.) [ACL/71].
fornicu, el
📖: fornicu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<furnicu [y Llg. Ri. An. La Reigada (Cv)]. h.ornicu [Lln].>(TEST)
  1. fornicu
    • Llg
    • Sr
    • Ll
    • Ay
    • Cp
  2. furnicu
    • y Llg
    • Ri
    • An
    • La Reigada (Cv)
  3. h.ornicu
    • Lln
Cast. hornillo de les cocines pa la ceniza [Llg. Sr. Ll. Ri. Ay]. Güecu debaxo’l fornu pa echar el rescaldu [La Reigada (Cv)]. Güecu de la parede, al llau de la cocina, pa guardar la ceniza de la colada [Cb. Cp]. 2. Abertura nes cocines de lleña [An]. Sitiu onde pue metese daqué [Lln]. 3. Cast. hornillo, fornu ma- nual [JH]. 4.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">hornillo</i> de les cocines pa la ceniza [Llg. Sr. Ll. Ri. Ay]. Güecu debaxo’l fornu pa echar el rescaldu [La Reigada (Cv)]. Güecu de la parede, al llau de la cocina, pa guardar la ceniza de la colada [Cb. Cp].
  3. 2. Abertura nes cocines de lleña [An]. Sitiu onde pue metese daqué [Lln].
  4. 3. Cast. <i class="della">hornillo</i>, fornu ma- nual [JH].
Dim. de fornu col continuador del suf. -ĪCCU > -icu, equiva- lente al femenín que s’alvierte en fornica (cfr.).
forniegu, a, o*
📖: forniegu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<forniega [Llg. Ll].>(TEST)
  1. forniegu
  2. forniega
    • Llg
    • Ll
Abondante y pequeña, de piel menos fino que la rubieta, de color rubio escuro, plana per una cara y corva pela otra (una castaña) [Ll (= fornera)]. Brillante, menuda y sabrosa (una va- riedá de castaña) [Llg].
  1. 1. Abondante y pequeña, de piel menos fino que la rubieta, de color rubio escuro, plana per una cara y corva pela otra (una castaña) [Ll (= fornera)]. Brillante, menuda y sabrosa (una va- riedá de castaña) [Llg].
Del mesmu aniciu qu’ast. fornera ‘tipu de castaña’ (cfr. for- neru, a, o), anque agora con un destremáu suf. -iega, a vegaes abondativu, a vegaes cola idea de ‘afayadiza pa’.
forniella, la
📖: forniella
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<furniella [Llomb]. furniel.la [Bab. Cv. Vd]. {Con cheísmu, forniecha [Tox]}. h.orniella [Lln]. ///fornilla [Ar].>(TEST)
  1. forniella
    • Cg
  2. {Con cheísmu, forniecha [Tox]}
  3. furniella
    • Llomb
  4. furniel.la
    • Bab
    • Cv
    • Vd
  5. h.orniella
    • Lln
  6. fornilla infl. cast.
    • Ar
Cast. hornilla [Mar], güecu debaxo de la boca del fornu onde echen la ceniza y troncos de lleña [Llomb]. Cast. hornillo [JH]. Ceniceru del fornu del pan [Tox]. Boca allugada perbaxo la del fornu, más pequeña qu’ésta, pa recoyer la ceniza llueu d’a- rroxar [Bab (= furnichuela)]. Sitiu de la cocina onde cai la ce- niza [Ar (= fornica = cenicera = forniquera)]. 2. Ceniza del forniellu [Cg]. 3. Güecu pa la lleña a la vera la cocina o debaxo d’ésta [Lln]. Güecu de la parede p’asitiar les coses de la casa [Villar (Cv)]. 4. Cast. hornilla o concavidá que, dacuando, pue emplegase pa escondese [Vd]. 5. Montón de tapinos que se quemen al arromper una tierra [Cb (= forniellu)]. Montón de morgazu que s’ambura en prau [Cb (= forniellu)].
  1. 1. Cast. <i class="della">hornilla</i> [Mar], güecu debaxo de la boca del fornu onde echen la ceniza y troncos de lleña [Llomb]. Cast. <i class="della">hornillo</i> [JH]. Ceniceru del fornu del pan [Tox]. Boca allugada perbaxo la del fornu, más pequeña qu’ésta, pa recoyer la ceniza llueu d’a- rroxar [Bab (= furnichuela)]. Sitiu de la cocina onde cai la ce- niza [Ar (= fornica = cenicera = forniquera)].
  2. 2. Ceniza del forniellu [Cg].
  3. 3. Güecu pa la lleña a la vera la cocina o debaxo d’ésta [Lln]. Güecu de la parede p’asitiar les coses de la casa [Villar (Cv)].
  4. 4. Cast. <i class="della">hornilla</i> o concavidá que, dacuando, pue emplegase pa escondese [Vd].
  5. 5. Montón de tapinos que se quemen al arromper una tierra [Cb (= forniellu)]. Montón de morgazu que s’ambura en prau [Cb (= forniellu)].
sorte de fforniella que iaz sobre la de Domingo cordero 1285 [DCO-II/138] Viniendo, pues, al primer rompimiento y cultivo de nuestro pidial, lo primero es apararle, si se puede sacar tapín y broza para hacer forniella [Grangerías XVIII: 568] rozo para hacer forniella [Grangerías XVIII:770] has de esparder primero la forniella para que no estorve y se encorpore con la tierra [Grangerías XVIII: 771]
  1. sorte de fforniella que iaz sobre la de Domingo cordero
  2. 1285 DCO-II/138
  3. Viniendo, pues, al primer rompimiento y cultivo de nuestro pidial, lo primero es apararle, si se puede sacar tapín y broza para hacer forniella
  4. Grangerías XVIII: 568
  5. rozo para hacer forniella
  6. Grangerías XVIII:770
  7. has de esparder primero la forniella para que no estorve y se encorpore con la tierra
  8. Grangerías XVIII: 771
Cfr. fornu & forniellu.
forniellada, la
📖: forniellada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. forniellada
Xuntanza de munchos forniellos [R].
  1. 1. Xuntanza de munchos forniellos [R].
Cfr. fornellada.
forniellu, a, o
📖: forniellu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cfr. <i class="della">forniellu,</i><i class="della">(TEST)
  1. forniellu
  2. Cfr
  3. <i class="della">forniellu,</i><i class="della"
el.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. el</i>.
forniellu, el
📖: forniellu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<forniel.lu [Pzu]. h.orniellu [Lln. Am]. //fornello [/Eo/].>(TEST)
  1. forniellu
    • Sr
    • Cp
    • Ca
    • Cg
  2. forniel.lu
    • Pzu
  3. h.orniellu
    • Lln
    • Am
  4. fornello eonaviego
    • /Eo/
Cast. hornillo [Pzu]. 2. Montón de tapinos que s’amburen [Sr (= borrón)] al arromper una tierra [Am. Cb (= forniella)]. Mon- tón de morgazu que se quema en prau [Cb (= forniella). Cp. R]. 3. Foguera fecha con rozu, morgazu de rozar y llimpiar les fin- ques [Ca] en tierres o praos [Cg]. Foguera fecha, polo xeneral, nuna tierra [VBable]. 4. Ventana pequeña, más alta qu’ancha [/Eo/]. 5. Xiblíu de los bronquios cuando tán conxestionaos [Lln].
  1. 1. Cast. <i class="della">hornillo</i> [Pzu].
  2. 2. Montón de tapinos que s’amburen [Sr (= borrón)] al arromper una tierra [Am. Cb (= forniella)]. Mon- tón de morgazu que se quema en prau [Cb (= forniella). Cp. R].
  3. 3. Foguera fecha con rozu, morgazu de rozar y llimpiar les fin- ques [Ca] en tierres o praos [Cg]. Foguera fecha, polo xeneral, nuna tierra [VBable].
  4. 4. Ventana pequeña, más alta qu’ancha [/Eo/].
  5. 5. Xiblíu de los bronquios cuando tán conxestionaos [Lln].
et per summa penam de illo fornello 974 [ODueñas/183] de fronte per illo fornelo 1234(or.) [SV/87] “Forniellu es el cochino guardado para padre; también se llama borrón” [GP a. 1788] ¿Visti cuando s’afoguera/dalgun forniellu rustidu/como el fuebu lu amburienta/faciendo gromos el fumu...? [Entierro CR 99]
  1. et per summa penam de illo fornello
  2. 974 ODueñas/183
  3. de fronte per illo fornelo
  4. 1234(or.) SV/87
  5. Forniellu es el cochino guardado para padre; también se llama borrón”
  6. GP a. 1788
  7. ¿Visti cuando s’afoguera/dalgun forniellu rustidu/como el fuebu lu amburienta/faciendo gromos el fumu...?
  8. Entierro CR 99
Del llat. *FURNĔLLUS, -I, diminutivu de fornum > ast. fornu (cfr.). Sobro esi diminutivu o sol so continuador féxose’l verbu afornellar (cfr.). Como axetivu tien emplegu fornelu ‘de For- niella’ (PSil), espresión gall. del nome del habitante de For- niella, pueblu lleonés de fala ástur que con daqué frecuencia siéntese cola denomación ayena frente a la propia del país, Forniella; el nome del habitante del país dau por ellos mesmos ye forniellu, a. L’ast. forniella nun se xustifica dafechu dende’l dim. FURNICULA [Xo (Apuntamiento 313) pues esixe -ĔLLA. Ye posible que dende’l compuestu *esforniellar siguiere un re- sultáu castellanizante *esfurnillaresfurrillar (cfr.) col po- sible pasu -RN- > [ř] (GHLA §4.6.1.8).
forniga, la 1
📖: forniga
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<h.orniga [Cl].>(TEST)
  1. forniga
  2. h.orniga
    • Cl
Enfermedá de les cabres [Cl].
  1. 1. Enfermedá de les cabres [Cl].
Cfr. fornigu.
forniga, la 2
📖: forniga
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<i class="della">Formiga</i>(TEST)
  1. forniga
  2. i class="della">Formiga</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
fornigu, el
📖: fornigu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">panadizo</i>(TEST)
  1. fornigu
  2. Cast
  3. <i class="della">panadizo</i
[Tox. /Eo/].
  1. 1. [Tox. /Eo/].
Variante de formigu (cfr.). Ha entendese que, lo mesmo que nel femenín forniga 1, fai referencia al formiguéu producíu por un conxuntu de bichos o persones que xeneren (o son frutu de) dalgún tipu d’enfermedá.
fornigüela, la
📖: fornigüela
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">hornilla</i>, güecu de debaxo la boca’l fornu onde s’alluga la ceniza y troncos de lleña [Llomb]. <ident class="della" level="1"></ident>Del masc. llat. <i class="della">fornix,</i>(TEST)
  1. fornigüela
  2. Cast
  3. <i class="della">hornilla</i>, güecu de debaxo la boca’l fornu onde s’alluga la ceniza y troncos de lleña
    • Llomb
  4. <ident class="della" level="1"></ident>Del masc
  5. llat
  6. <i class="della">fornix,</i
-icis ‘arcu’, ‘bóveda’, ‘arca’ (EM) →
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">-icis</i> ‘arcu’, ‘bóveda’, ‘arca’ (EM) →
*fornica (como filix filica) n’amestanza col suf. dimintivu -ŏla, esto ye, *FORNICŎLA > ast. fornigüela.
  1. *fornica (como filix filica) n’amestanza col suf. dimintivu
  2. -ŏla, esto ye, *FORNICŎLA > ast. fornigüela.
fornimientu, el
📖: fornimientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Provisión y prevención que se fai de les coses necesaries pa dalgún fin [JH]. <ident class="della" level="1"></ident>En rellación col ast. <i class="della">fornir</i>(TEST)
  1. fornimientu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Provisión y prevención que se fai de les coses necesaries pa dalgún fin
    • JH
  3. <ident class="della" level="1"></ident>En rellación col ast
  4. <i class="della">fornir</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
fornina, la
📖: fornina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. fornina
Güecu abiertu nuna de les paredes, cerca del llar, pa guardar la ceniza p’ablancazar la ropa de la colada [Vv (= fornica)]. Dim. de forna.
  1. Güecu abiertu nuna de les paredes, cerca del llar, pa guardar la ceniza p’ablancazar la ropa de la colada [Vv (= fornica)].
  2. Vv (= fornica)
  3. Dim. de forna.
forniquera, la
📖: forniquera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><furniquera [Cn].>(TEST)
  1. forniquera
  2. ident class="della" level="1"></ident><furniquera
    • Cn
Abertura debaxo la puerta del fornu onde s’echa la ceniza d’ésti [Cn (Oc) = fornica]: Mete los pías un poucu na forni- quera a ver si te calecen [Cn]. Del dim. de fornica (cfr.) cola amestadura del suf. continuador del llat. -ARIA > -era, con valor mobiliar.
  1. Abertura debaxo la puerta del fornu onde s’echa la ceniza d’ésti [Cn (Oc) = fornica]: Mete los pías un poucu na forni- quera a ver si te calecen [Cn].
  2. Cn
  3. Del dim. de fornica (cfr.) cola amestadura del suf. continuador del llat. -ARIA > -era, con valor mobiliar.
fornir
📖: fornir
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><furnir [Md. y JH. AGO].>(TEST)
  1. fornir
  2. ident class="della" level="1"></ident><furnir
    • Md
    • y JH
    • AGO
Cebar los animales [Md]. 2. Comer permuncho [Md]. 3. Sumi- nistrar, proveer [AGO]. Prevenir, guarnecer y proveer dalguna cosa de lo necesario pa dalgún fin [JH]. Proveer de daqué [Ll]. - todos {los granos} furnen los horrios [Grangerías XVIII: 276] Quiciabes d’un galicismu d’aniciu fráncicu FRŌNJAN (REW) ya panhispánicu (DEEH), que Corominas-Pascual prefieren tener por préstamu catalán (DCECH s.v. fornir), posiblemente empa- rentáu col incoativu fornecer (cfr.) anque Dworkin (1985: 30- 39) entiéndelu como galicismu.
  1. Cebar los animales [Md]. 2. Comer permuncho [Md]. 3. Sumi- nistrar, proveer [AGO]. Prevenir, guarnecer y proveer dalguna cosa de lo necesario pa dalgún fin [JH]. Proveer de daqué [Ll]. - todos {los granos} furnen los horrios
  2. Grangerías XVIII: 276
  3. Quiciabes d’un galicismu d’aniciu fráncicu FRŌNJAN (REW) ya panhispánicu (DEEH), que Corominas-Pascual prefieren tener por préstamu catalán (DCECH s.v. fornir), posiblemente empa- rentáu col incoativu fornecer (cfr.) anque Dworkin (1985: 30- 39) entiéndelu como galicismu.
forníu, ida, ío
📖: forníu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
<ident class="della" level="1"></ident><furníu [Cb. Cp. Ac. Ay. Mi. Ll. Tb. Pr]. fornidu/a [PSil]. h.urníu [Lln].>(TEST)
  1. forníu
    • Md
  2. ident class="della" level="1"></ident><furníu
    • Cb
    • Cp
    • Ac
    • Ay
    • Mi
    • Ll
    • Tb
    • Pr
  3. fornidu/a
    • PSil
  4. h.urníu
    • Lln
Cast. fornido [Ac. Md]. Fuerte [Cb. Cp. PSil]. Gordu [Md]. 2. Bien comíu [Cb. Cp. Ac]. Fartu [Md]. 3. Provistu [Cb. Cp] de daqué [Mi. Ll]: Gústame’l bocadillu bien furníu [Mi]. Provistu de materies o materiales [Ay]. Surtíu [Pr]. 4. Bien provistu de dineru [Pr]. 5. Llenu, apertáu [Lln]. Perenllenu [Tb. Tox].
  1. 1. Cast. <i class="della">fornido</i> [Ac. Md]. Fuerte [Cb. Cp. PSil]. Gordu [Md].
  2. 2. Bien comíu [Cb. Cp. Ac]. Fartu [Md].
  3. 3. Provistu [Cb. Cp] de daqué [Mi. Ll]: <i class="della">Gústame’l</i> <i class="della">bocadillu</i> <i class="della">bien</i> <i class="della">furníu</i> [Mi]. Provistu de materies o materiales [Ay]. Surtíu [Pr].
  4. 4. Bien provistu de dineru [Pr].
  5. 5. Llenu, apertáu [Lln]. Perenllenu [Tb. Tox].
cama fornida 1327 [CLO] Pp. de fornir.
  1. cama fornida
  2. 1327 CLO
  3. Pp. de fornir.
forníu, el
📖: forníu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><furníu [y Mi].>(TEST)
  1. forníu
  2. ident class="della" level="1"></ident><furníu
    • y Mi
Abondancia de dineru [Mi (i)]: Esi tien munchu furníu [Mi (i)]. Deverbal del verbu fornir (cfr.), dende’l participiu débil mas- culín.
  1. Abondancia de dineru [Mi (i)]: Esi tien munchu furníu [Mi (i)]. Deverbal del verbu fornir (cfr.), dende’l participiu débil mas- culín.
  2. Mi (i)
forniu, el*
📖: forniu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.orniu [Cl (VB). AGO].>(TEST)
  1. forniu
  2. h.orniu
    • Cl (VB)
    • AGO
Mata de fayes ruines [Cl (VB). AGO]. Cfr. fornu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Mata de fayes ruines [Cl (VB). AGO]. Cfr. <i class="della">fornu.</i>
forniyu, el*
📖: forniyu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.orníu [Lln].>(TEST)
  1. forniyu
  2. h.orníu
    • Lln
Xiblíu de los bronquios cuando tán conxestionaos [Lln].
  1. 1. Xiblíu de los bronquios cuando tán conxestionaos [Lln].
Del mesmu aniciu que l’ast. forniellu na so aceición 4ª, anque agora col continuador del dim. -ĪCULUS y non -ĚLLUS (GHLA §3.1.6.1).
fornu, el
📖: fornu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<forno [Cr. Ac. Bi. Llg. Sr. Cp. Ay. Ll. Mi. Ri. Min. /Eo/]. +furnu [Sb. Ay]. h.ornu [Lln. Cl. Pa].>(TEST)
  1. fornu
    • Cg
    • Vv
    • Ca
    • Qu
    • Sd
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • An
    • Cd
    • Pr
    • Vd
    • Oc
  2. forno
    • Cr
    • Ac
    • Bi
    • Llg
    • Sr
    • Cp
    • Ay
    • Ll
    • Mi
    • Ri
    • Min
    • /Eo/
  3. furnu metafonía
    • Sb
    • Ay
  4. h.ornu
    • Lln
    • Cl
    • Pa
Cast. horno [Lln. Cl. Pa. Cg (= forna). Vv. Cr. Ac. Bi. Llg. Sr. Ca. Ay. Ll. Mi. Qu. Sd. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. An. Cd. Pr. Vd. Tox. Oc. /Eo/. JH. R. Vg. Mar]: Voi meter les botes en forno pa calentales [Llg]. Horno grande fechu averáu a la cocina [Cp (= forna). Sb. Cd]. 2. Cavidá que suel quedar nun tayu dempués del disparu d’un barrenu [Min]. 3. “Aumento brusco de potencia de capa” [Min]: Un forno de carbón [Min]. 4. Troglodytes troglodytes [Vd]. Páxaru [Vd]. //Cielu’l fornu ‘furacu per onde sal el fumu del fornu’ [An]. //Cocer a la puer- te’l furnu ‘ser medio fatu, falta-y a ún un fervor’ [Sb]. //L.le- vantar el fornu ‘volver a tener rellaciones sexuales llueu del pospartu’ [PSil]. ///Muyeres en una casa, tantes como fornos [Vv. Tb (Mucheres en casa tantas como fornos)]. El siñor cura por non dar un bollu arremangóse y echó’l pan en fornu [CyN (Recuerdos)]. Tente forno mientras cobro [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">horno</i> [Lln. Cl. Pa. Cg (= forna). Vv. Cr. Ac. Bi. Llg. Sr. Ca. Ay. Ll. Mi. Qu. Sd. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. An. Cd. Pr. Vd. Tox. Oc. /Eo/. JH. R. Vg. Mar]: <i class="della">Voi</i> <i class="della">meter</i> <i class="della">les</i> <i class="della">botes</i><i class="della"> en</i> <i class="della">forno</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">calentales</i> [Llg]. <i class="della">Horno</i> grande fechu averáu a la cocina [Cp (= forna). Sb. Cd].
  2. 2. Cavidá que suel quedar nun tayu dempués del disparu d’un barrenu [Min].
  3. 3. “Aumento brusco de potencia de capa” [Min]: <i class="della">Un</i> <i class="della">forno</i> <i class="della">de</i> <i class="della">carbón</i> [Min].
  4. 4. <i class="della">Troglodytes</i> <i class="della">troglodytes</i> [Vd]. Páxaru [Vd]. //<i class="della">Cielu’l</i> <i class="della">fornu </i>‘furacu per onde sal el fumu del fornu’ [An]. //<i class="della">Cocer</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">puer-</i><i class="della"> te’l</i> <i class="della">furnu </i>‘ser medio fatu, falta-y a ún un fervor’ [Sb]. //<i class="della">L.le- vantar el fornu </i>‘volver a tener rellaciones sexuales llueu del pospartu’ [PSil]. ///<i class="della">Muyeres en una casa, tantes como fornos </i>[Vv. Tb (<i class="della">Mucheres</i> <i class="della">en</i> <i class="della">casa</i> <i class="della">tantas</i> <i class="della">como</i> <i class="della">fornos</i>)]. <i class="della">El</i> <i class="della">siñor</i> <i class="della">cura</i> <i class="della">por</i> <i class="della">non</i> <i class="della">dar</i> <i class="della">un</i> <i class="della">bollu</i> <i class="della">arremangóse</i> <i class="della">y</i> <i class="della">echó’l</i> <i class="della">pan</i> <i class="della">en</i> <i class="della">fornu</i> [CyN (Recuerdos)]. <i class="della">Tente</i> <i class="della">forno</i> <i class="della">mientras</i> <i class="della">cobro</i> [LC].
super illo forno et vadit caput serna ad illas casas 932 (s. XII) [MSAH-I/81] iuxta illum furnum anticum 952 (s. XII) [ACL/340] et per illum cippum de illa castaniare tras illum furnum 978(or.) [SV/55] et uno furno 986 [MSAH-I/402] in illo forno medietate 1037 (s. XII) [ACL/79] furnum cum sua corte ad portam ciuitatis 1073 (s. XII) [ACL/445] cortes de Citi Merieliz cum suo forno 1097(or.) [ACL/611] fornos in solare regis corte de Martino Adefonso suo mauro 1097(or.) [ACL/610] alia casa cum suo furno 1117(or.) [MSAH-IV/54] ortos casas et furnos 1117(or.) [MSAH-IV/54] in loco quem uocitant Costa de Uazia Fornos 1136(or.) [ACL/175] faga forno ubj quesierit 1145 (1295) [FU/25] ante furnum Iohannis Iusti 1192(or.) [ACL/33] e faza forno qui quiser s. XII [FA/113] iacet in Forno de lebon 1221(or.) [MCar-I/130] domos furnos uineas terras 1221(or.) [MSAH-V/136] illas casas de illos fornos 1224(or.) [SV/132] I terra in Forno de lebon 1227(or.) [MCar-I/172] stant los fornos de illo episcopo et detras ue ata las casas 1230(or.) [SV/192] iaz en lugar nomrado en Forno de lobon 1250(or.) [MCar- I/282] ne los gieten sobre los fornos 1274 [Ordenances/43] los coyros nolos metan los forneros a rostir ala boca delos fornos 1274 [Ordenances/43] la otra casa esta allençe el forno del obispo 1274(or.) [CLO/133] de la quarta la cal publica de Fornon de Rey 1335(or.) [SP- II/128] de la parte de çima Fornon del obispo 1335(or.) [SP-II/128] mercado y carniçerias y fornos probidos de alfayas que com- pliren 1336(or.) [FRLeón/321] Iohan Alfonso del Vallado e Pedro Iohan del Forno 1414(or.) [SP-III/198] camino e calle publica que va cabe los fornos del dicho mer- cado 1473(or.) [ACL-X/502] huerto o corral o forno para coçer ollas 1473(or.) [ACL- X/502] Había (...) peres del forno [PyT 34] Encomenzó utru día a usar del mando /portándose como quian illi yera/y para dir lla carga allixerando /quíxola re- partir d’esta manera:/lles obres d’aquel reino encomen- dando /a tres mocicos qu’illi conociera,/Misael, Ananíes y Azaríes, /llos que en forno baillano lles folíes [BAúxa, Sue- ños (Poesíes 145-152)] Del masc. llat. FURNUS, -I o del neutru FORNUM, -I ‘fornu’ (EM), pallabra con continuadores panrománicos (REW) ya panhispá- nica (DEEH s.v. fǔrnus) y con continuadores na nuesa toponimia (TA 641). Del neutru pl. en -A, adautáu a la 1ª declinación fe- menina, siguió ast. forna (
  1. super illo forno et vadit caput serna ad illas casas
  2. 932 (s. XII) MSAH-I/81
  3. iuxta illum furnum anticum
  4. 952 (s. XII) ACL/340
  5. et per illum cippum de illa castaniare tras illum furnum
  6. 978(or.) SV/55
  7. et uno furno
  8. 986 MSAH-I/402
  9. in illo forno medietate
  10. 1037 (s. XII) ACL/79
  11. furnum cum sua corte ad portam ciuitatis
  12. 1073 (s. XII) ACL/445
  13. cortes de Citi Merieliz cum suo forno
  14. 1097(or.) ACL/611
  15. fornos in solare regis corte de Martino Adefonso suo mauro
  16. 1097(or.) ACL/610
  17. alia casa cum suo furno
  18. 1117(or.) MSAH-IV/54
  19. ortos casas et furnos
  20. 1117(or.) MSAH-IV/54
  21. in loco quem uocitant Costa de Uazia Fornos
  22. 1136(or.) ACL/175
  23. faga forno ubj quesierit 1145 (1295) [FU/25] ante furnum Iohannis Iusti 1192(or.) [ACL/33] e faza forno qui quiser s. XII
  24. FA/113
  25. iacet in Forno de lebon
  26. 1221(or.) MCar-I/130
  27. domos furnos uineas terras
  28. 1221(or.) MSAH-V/136
  29. illas casas de illos fornos
  30. 1224(or.) SV/132
  31. I terra in Forno de lebon
  32. 1227(or.) MCar-I/172
  33. stant los fornos de illo episcopo et detras ue ata las casas
  34. 1230(or.) SV/192
  35. iaz en lugar nomrado en Forno de lobon
  36. 1250(or.) MCar- I/282
  37. ne los gieten sobre los fornos
  38. 1274 Ordenances/43
  39. los coyros nolos metan los forneros a rostir ala boca delos fornos
  40. 1274 Ordenances/43
  41. la otra casa esta allençe el forno del obispo
  42. 1274(or.) CLO/133
  43. de la quarta la cal publica de Fornon de Rey
  44. 1335(or.) SP- II/128
  45. de la parte de çima Fornon del obispo
  46. 1335(or.) SP-II/128
  47. mercado y carniçerias y fornos probidos de alfayas que com- pliren
  48. 1336(or.) FRLeón/321
  49. Iohan Alfonso del Vallado e Pedro Iohan del Forno
  50. 1414(or.) SP-III/198
  51. camino e calle publica que va cabe los fornos del dicho mer- cado
  52. 1473(or.) ACL-X/502
  53. huerto o corral o forno para coçer ollas
  54. 1473(or.) ACL- X/502
  55. Había (...) peres del forno
  56. PyT 34
  57. Encomenzó utru día a usar del mando /portándose como quian illi yera/y para dir lla carga allixerando /quíxola re- partir d’esta manera:/lles obres d’aquel reino encomen- dando /a tres mocicos qu’illi conociera,/Misael, Ananíes y Azaríes, /llos que en forno baillano lles folíes
  58. BAúxa, Sue- ños (Poesíes 145-152)
  59. Del masc. llat. FURNUS, -I o del neutru FORNUM, -I ‘fornu’ (EM), pallabra con continuadores panrománicos (REW) ya panhispá- nica (DEEH s.v. fǔrnus) y con continuadores na nuesa toponimia (TA 641). Del neutru pl. en -A, adautáu a la 1ª declinación fe- menina, siguió ast. forna (
cfr.) quiciabes con una aplicación daqué destremada del anterior pa referise a construcciones di- xebraes pola forma o tamañu. Continuadores del dim. en -ĚLLUS, -ĚLLA ye ast. forniellu (cfr.), forniella (cfr.). Del llat. furnus, -i ‘fornu’ (EM) o del so continuador hebo facese ast. fornar y, a la so vera, los correspondientes compuestos enfor- nar (cfr.), desenfornar (cfr.) en fondu parentescu con enfor- nador, enfornadura, etc. Sol participiu débil de fornar siguieron los correspondientes deverbales fornáu (cfr.), for- nada (cfr.). Al empar foi posible la formación d’otra variante verbal en -IDIARE, esto ye, ast. *forniar ‘arroxar el fornu’, ‘facer que caleza’l fornu’, que conocemos pente medies de la variante oriental h.orniar. Quiciabes los sos deverbales sían *forniu (h.orniu), y el documentáu fornia (cfr.) d’u pudo fa- cese’l coleutivu *fornial (h.ornial). Deverbales talos, de mano, pudieron significar *’que val pa facer que caleza’l fornu’ → *‘too aquello que s’emplega pa que’l fornu ambure’. En h.or- nial y familia pervése, per otru llau, un tracamundiu col rella- tivamente averáu fónicu h.ordinal (cfr. fordinal) ensin dulda porque los despoyos del fordeum ‘cebada’ foron tamién llar- gamente emplegaos pa caltener encesu’l fueu del fornu.
foroñosu, a, o
📖: foroñosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<fronyosu [Ca]. foruñosu [R].>(TEST)
  1. foroñosu
  2. fronyosu
    • Ca
  3. foruñosu
    • R
Carcomíu, apoliyáu [Cb].
  1. 1. Carcomíu, apoliyáu [Cb].
Royíu pola carcoma [Cg. Ca]. Comíu pola polía (l’orín) [R]. 2. Apertáu, miserable [R]. Cfr. foroñu. Abondativu de foroñu o foruñu cola amestanza del continua- dor del suf. -ŌSUS, -A, -UM.
foroñu, a, o
📖: foroñu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. foroñu
    • Cv
“Dícese de la fruta agusanada” [Cv (= aforoñáu)].
  1. 1. “Dícese de la fruta agusanada” [Cv (= aforoñáu)].
Posible continuador del participiu fuerte del verbu (a)foroñar (cfr.) anque sedría xustificable dende foroñu (cfr.), un nome que pue axetivase, como tamién se pervé na formación poste- rior col abondativu -ŌSUS, -A, -UM, foroñosu (PE4).
foroñu, el
📖: foroñu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<foronyu [Ca]. +foruñu [y Cb. Cp. Ay. JH. V1830]. +frunyu [Sb]. +furuñu [GP. Ll. JH]. +furundiu [Ri].>(TEST)
  1. foroñu
    • Mn
    • Cg
    • Cv
  2. foronyu
    • Ca
  3. foruñu metafonía
    • y Cb
    • Cp
    • Ay
    • JH
    • V1830
  4. frunyu metafonía
    • Sb
  5. furuñu metafonía
    • GP
    • Ll
    • JH
  6. furundiu metafonía
    • Ri
Polía [Mn. JH. R]. Carcoma [GP 1788 (= guruyu). Cb. Cp. Ri. Ay. Ll]. 2. Polvu de la madera carcomío [Cg]. Restu que dexa la carcoma al royer la madera [Sb. Ca]. 3. “Orín, moho, he- rruño” (sic) [DA]. 4. Cast. hollín, sarriu [V1830]. ///De puru vieyu el to tratu/tien foroñu y fai el fatu [CyN (Recuerdos)]. Tamién se conocen usos axetivos de foroñu aplicáu a la fruta con cocos, sinónimu de aforoñáu [Cv].
  1. 1. Polía [Mn. JH. R]. Carcoma [GP 1788 (= guruyu). Cb. Cp. Ri. Ay. Ll].
  2. 2. Polvu de la madera carcomío [Cg]. Restu que dexa la carcoma al royer la madera [Sb. Ca].
  3. 3. “Orín, moho, he- rruño” (<i class="della">sic</i>) [DA].
  4. 4. Cast. <i class="della">hollín</i>, sarriu [V1830]. ///<i class="della">De puru vieyu el to tratu</i>/<i class="della">tien foroñu y fai el fatu </i>[CyN (Recuerdos)]. Tamién se conocen usos axetivos de <i class="della">foroñu</i> aplicáu a la fruta con cocos, sinónimu de <i class="della">aforoñáu</i> [Cv].
Se carcóme del foroñu [El Caballo 87] Ú los royen el foroñu [San Mateo 20]
  1. Se carcóme del foroñu
  2. El Caballo 87
  3. Ú los royen el foroñu
  4. San Mateo 20
Del llat. FŪRUNCULUS, dim. de fūrum ‘lladrón’, ‘lladrón de la planta, retueyu’, ‘abultamientu de la viña nel botón’, ‘granu’ (EM s.v. fur -ris; OLD), con continuadores románicos (REW S.V. furǔncǔlus) y centro-occidentales hispánicos (DEEH) pero que nun han tracamundiase cola familia del cast. orondo (DCECH s.v. orondo). El términu asturianu foroñu, fronchu (PE2: 225; PE3: 306) y *foronzu (→ esforonzar) tienen el mesmo aniciu que frunchos ‘lluviesos’ (Aliste) y que’l port. fruncho (DELP). Isidoro de Sevilla entiende la pallabra nesti contestu: Forun- culus est tumor in acutum surgens, dictus quod fervet, quasi fervunculus (Etimologías IV, 8, 15). El consonantismu que sigue a -NC’L- va acordies colo que conocemos de los que con- tinúen el llat. cŏnchǔla (REW), etc. (GHLA 255). Na aceición 3 pervése l’influxu semánticu de términos en rellación col llat. ferrūgo, ferrūgineus, aerūgo, robīgo (EM). Dende foroñu, etc. pudo facese’l verbu aforoñar (cfr.), fronyar (cfr.) o bien dende una vieya formación verbal *FURUNCULARE (PE4). Un com- puestu úfrelu l’ast. esforoñar (cfr.). Dende’l resultáu metafo- néticu foruñu llogróse un femenín analóxicu foruña (cfr.).
forqueru, el
📖: forqueru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. forqueru
Ramu, rastru pa carretar yerba arrastrando [Mo (LBlanco)]. Cfr. forcu. Semánticamente alviértese’l calter primitivu d’esti tipu de tresporte fechu sobro un utensiliu de madera en forma de forca y que podría ser una cenciella forcada d’árbol na so versión más elemental como entá dexen ver dellos exemplares calteníos.
  1. Ramu, rastru pa carretar yerba arrastrando [Mo (LBlanco)]. Cfr. forcu. Semánticamente alviértese’l calter primitivu d’esti tipu de tresporte fechu sobro un utensiliu de madera en forma de forca y que podría ser una cenciella forcada d’árbol na so versión más elemental como entá dexen ver dellos exemplares calteníos.
  2. Mo (LBlanco)
forqueta, la
📖: forqueta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><furqueta [Bab. As. An. Vd. Bard. Arm. Alb].>(TEST)
  1. forqueta
  2. ident class="della" level="1"></ident><furqueta
    • Bab
    • As
    • An
    • Vd
    • Bard
    • Arm
    • Alb
Dim. de forca. Cast. horqueta [Alb]. Palu en forma de forcada [Ca. PSil] usáu pa sofitar les cañes de los árboles cuando tán carrapellaes [Ay. Ar (= forcada). Pr. Pr (= forca). Arm]. For- cada o vara de metal o madera forcada nun cabu [Vd]. Palu gordu, xeneralmente faciendo forcada dos cañes nuna mesma pieza, que s’emplega como encontu o sofitu [Bab]. Forcáu pal fornu [Vd]. Poste o piruchu de madera d’ún a dos metros de llargo y de destremáu grosor que termina en forcada y emple- guen como sofitu o encontu [Ll]. Palu que remata en dos pun- tes y val como forca, encontu, etc. [JH]. Tentemozu, sofitu [Vg]. Forcada (pa encontar les cañes de los árboles, tentemozu del carru, etc. [An]. Cualquier palu forcáu [Cb]. 2. Cruz del árbol [Ll (= forcá)]. Parte final del tueru del árbol onde ésti se ramifica [Ll]. 3. Cast. horcón [Cg]. Forca, erbía pal trabayu [Ll (= forcá)]. Forcón de dos gayos [Qu]. Pala dientes [Vd]. Especie de bieldu [Ay]. 4. Tenedor pa comer [JH]. Instrumentu col que se trincha la comida [JH]. 5. Asador d’una fueya de fierro bruñío, llarga y estrencha como la d’una espada y que termina en punta per un cabu y con una forcada nel contrariu, en forma de forca simétrica [Mar]. 6. Especie de forcada del tornu [As]. 7. Fendedura [Ar]. 8. Depresión nel terrén [Ll]. - Para ese tendal emparrado son necessarias forquetas [Grangerías XVIII: 620] Cfr. forcu.
  1. Dim. de forca. Cast. horqueta [Alb]. Palu en forma de forcada [Ca. PSil] usáu pa sofitar les cañes de los árboles cuando tán carrapellaes [Ay. Ar (= forcada). Pr. Pr (= forca). Arm]. For- cada o vara de metal o madera forcada nun cabu [Vd]. Palu gordu, xeneralmente faciendo forcada dos cañes nuna mesma pieza, que s’emplega como encontu o sofitu [Bab]. Forcáu pal fornu [Vd]. Poste o piruchu de madera d’ún a dos metros de llargo y de destremáu grosor que termina en forcada y emple- guen como sofitu o encontu [Ll]. Palu que remata en dos pun- tes y val como forca, encontu, etc. [JH]. Tentemozu, sofitu [Vg]. Forcada (pa encontar les cañes de los árboles, tentemozu del carru, etc. [An]. Cualquier palu forcáu [Cb]. 2. Cruz del árbol [Ll (= forcá)]. Parte final del tueru del árbol onde ésti se ramifica [Ll]. 3. Cast. horcón [Cg]. Forca, erbía pal trabayu [Ll (= forcá)]. Forcón de dos gayos [Qu]. Pala dientes [Vd]. Especie de bieldu [Ay]. 4. Tenedor pa comer [JH]. Instrumentu col que se trincha la comida [JH]. 5. Asador d’una fueya de fierro bruñío, llarga y estrencha como la d’una espada y que termina en punta per un cabu y con una forcada nel contrariu, en forma de forca simétrica [Mar]. 6. Especie de forcada del tornu [As]. 7. Fendedura [Ar]. 8. Depresión nel terrén [Ll].
  2. Ll
  3. - Para ese tendal emparrado son necessarias forquetas
  4. Grangerías XVIII: 620
  5. Cfr. forcu.
forquete, el
📖: forquete
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><furquete [Sm].>(TEST)
  1. forquete
  2. ident class="della" level="1"></ident><furquete
    • Sm
Palu acabáu en forcada [Sm]. 2. Forcón [AGO (Cuentiqui- nos)]. 3. Especie de forcada de madera, fina y aguzada, em- plegada como rueca nel filáu de llana [Sm (= furcáu)]. Dim. de forcu (cfr.) [Tb (= forquetu)]. Cfr. forcu.
  1. Palu acabáu en forcada [Sm]. 2. Forcón [AGO (Cuentiqui- nos)]. 3. Especie de forcada de madera, fina y aguzada, em- plegada como rueca nel filáu de llana [Sm (= furcáu)].
  2. Sm (= furcáu)
  3. Dim. de forcu (cfr.) [Tb (= forquetu)]. Cfr. forcu.
  4. Tb (= forquetu)
forquetín, el
📖: forquetín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><furquetín [La Reigada (Cv)].>(TEST)
  1. forquetín
  2. ident class="della" level="1"></ident><furquetín
    • La Reigada (Cv)
Aparatu grande que se fixa na parte delantera del carru, ente los dos piértigos, cuando se carga de yerba, rozu o d’otres coses más avalumaes [La Reigada (Cv)]. Dim. de forquetu (cfr.) y forquete (cfr.).
  1. Aparatu grande que se fixa na parte delantera del carru, ente los dos piértigos, cuando se carga de yerba, rozu o d’otres coses más avalumaes [La Reigada (Cv)].
  2. La Reigada (Cv)
  3. Dim. de forquetu (cfr.) y forquete (cfr.).
forquetón, el
📖: forquetón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<furquetón [Paredes (Cv)].>(TEST)
  1. forquetón
    • Vd
    • Tb
  2. furquetón
    • Paredes (Cv)
Forca de madera que lleven los carros pa xebrar les vaques de la carga que carreten [Vd. Paredes (Cv) = furcón)]. Aum. de forquetu, forquete [Tb].
  1. 1. Forca de madera que lleven los carros pa xebrar les vaques de la carga que carreten [Vd. Paredes (Cv) = furcón)]. Aum. de <i class="della">forquetu,</i> <i class="della">forquete</i> [Tb].
forquetu, a, o*
📖: forquetu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<forquetu [Ca].>(TEST)
  1. forquetu
  2. forquetu
    • Ca
(Home) pequeñu y gordu [Ca].
  1. 1. (Home) pequeñu y gordu [Ca].
2. Que dobla los pies pa dien- tro [Bard]: Ye furqueta la muyer que doubla lus pías pa den- tro [Bard]. Cfr. forcu.
forquetu, el
📖: forquetu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+forquitu [Ay. Ll.]. furquetu [Sm. Cn (F). An. Cv. Oc. CSil]. h.orquetu [Lln. Cl. Pa]. h.orqueto [Os]. //forqueto [/Eo/].>(TEST)
  1. forquetu
    • Tb
  2. forquitu metafonía
    • Ay
    • Ll
  3. furquetu
    • Sm
    • Cn (F)
    • An
    • Cv
    • Oc
    • CSil
  4. h.orquetu
    • Lln
    • Cl
    • Pa
  5. h.orqueto
    • Os
  6. forqueto eonaviego
    • /Eo/
Dim. de forcu [Tb (= forquete)].
  1. 1. Dim. de <i class="della">forcu </i>[Tb (= forquete)].
2. Forca pequeña [Cl. An]. Tipu de forca [Ay (/forcón/forqueta)]. Esparva p’andar a la yerba, a la paya, etc. [Vd]. Forqueta delgada [Ll]. Forqueta pe- queña [Ay]. Palu en forma de y griega [PSil. CSil] col que se suxeten les árgomes pa cortales [Sm]. Troncu del zarru en forma de forca [Ll]. 3. Estaca con un gayu sol que se sofita’l corzón nos zarros de finques [Os]. Maderu termináu en for- cada [Cv] emplegáu pa encontar o sofitar [Pa. Cn (F)]. Vara de menos d’un metru de llargo, con forcada o ganchu nun es- tremu, aguzada nel otru, que se clava na empica d’un maniegu de yerba o d’otra cosa, p’afitala [Cv]. Forcada de madera que suxeta’l sarmientu colos racimos [Cn (/Eo/)]. Palu con tres gui- yos pa suxetar la yerba [Cn (= forcáu)]. Especie d’esparva de madera usada como encontu [Oc]. Encontu, sofitu [Lln]. Cfr. forcu. Dende’l dim. forquetu, forqueta féxose’l verbu ast. aforquetar (cfr.).
forquía, la
📖: forquía
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. forquía
Cast. horquilla, vara llarga con dos guiyos o ganchos que val pa colgar y descolgar les coses y pa coyer y echar en fornu de cocer, el pan o’l cal, l’árgoma o rozu con que se prende [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">horquilla</i>, vara llarga con dos guiyos o ganchos que val pa colgar y descolgar les coses y pa coyer y echar en fornu de cocer, el pan o’l cal, l’árgoma o rozu con que se prende [JH].
Cfr. forquiella.
forquiella, la*
📖: forquiella
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<forquiel.la [Pzu]. ///urquiella [Vg]. orquilla [Ar].>(TEST)
  1. forquiella
  2. forquiel.la
    • Pzu
  3. urquiella infl. cast.
    • Vg
  4. orquilla
    • Ar
Cast. horquilla [Pzu] de los llabradores p’andar a la yerba, a la paya, etc. [Vg].
  1. 1. Cast. <i class="della">horquilla </i>[Pzu] de los llabradores p’andar a la yerba, a la paya, etc. [Vg].
2. Marca de les oveyes [Ar]. D’un dim. del continuador romance del llat. FURCA > forca (cfr.) col continuador del suf. dim. -ĚLLA > -iella, masc. -iellu. Nun ha partise del llat. *FURCĔLLA porque habría siguir un re- sultáu con palatalización de [ke]. Al empar ha entendese’l co- rrespondiente masculín forquiellu (cfr.). La espresión orquilla ye un castellanismu pernidiu; a la escontra urquiella amuesa’l compromisu del cast. F- > [ø] col ast. -iella. L’ast. forquía (cfr.) ha entendese de la mesma traza que forquiella pero con des- tremáu sufixu diminutivu, -ĪCULA > -iya > -ía (GHLA §3.1.6.1).
forquiellu, el*
📖: forquiellu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<forquiel.lu [Pzu].>(TEST)
  1. forquiellu
  2. forquiel.lu
    • Pzu
Traente [Pzu].
  1. 1. Traente [Pzu].
Cfr. forquiella.
forquitiar
📖: forquitiar
🏗️: NO
✍️: NO
Pulir, allisar la madera sacándo-y forgues y forgaxa [Ay (= for- guitar = forgar = forgaxar)]. Fónicamente alviértese un encruz de la familia de <i class="della">forga</i>(TEST)
  1. forquitiar
  2. Pulir, allisar la madera sacándo-y forgues y forgaxa
    • Ay (= for- guitar = forgar = forgaxar)
  3. Fónicamente alviértese un encruz de la familia de <i class="della">forga</i
(cfr.) cola de forca (cfr.). Ha entendese semánticamente dende l’ast. forguitar (en rellación col ast. forga) que nun ye lo mesmo que aforquetar (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) cola de <i class="della">forca </i>(cfr.). Ha entendese semánticamente dende l’ast. <i class="della">forguitar</i> (en rellación col ast. <i class="della">forga</i>) que nun ye lo mesmo que <i class="della">aforquetar</i> (cfr.).
forra, la
📖: forra
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Pieza que s’alluga pa igualar dos superficies [Pa. Cb. Cp. Cv]: <i class="della">Pon-y</i>(TEST)
  1. forra
    • Pa
  2. Pieza que s’alluga pa igualar dos superficies [Pa. Cb. Cp. Cv]: <i class="della">Pon-y</i
una forra al carro que non s’entorne [Pa].
  1. 1. <i class="della">una</i> <i class="della">forra</i> <i class="della">al</i> <i class="della">carro</i> <i class="della">que</i> <i class="della">non</i> <i class="della">s’entorne</i> [Pa].
2. Trozu de piedra o madera que se pon baxo la rueda del carru pa que nun se mueva [Cv]. 3. Lo que se mete baxo una carga pa nun se mancar [Cb. Cp]. Cfr. forru.
forrador, ora
📖: forrador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
Que <i class="della">forra</i>(TEST)
  1. forrador
  2. Que <i class="della">forra</i
o echa forros a la ropa [JH].
  1. 1. o echa forros a la ropa [JH].
Cfr. forru.
forradura, la
📖: forradura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Tela que se pon na parte interior de cualquier vistíu o ropa [JH]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">de</i>(TEST)
  1. forradura
  2. Tela que se pon na parte interior de cualquier vistíu o ropa
    • JH
  3. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">de</i
XXII damaticas uieyas leuoron las seys para foraduras
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">XXII</i> <i class="della">damaticas</i> <i class="della">uieyas</i> <i class="della">leuoron</i> <i class="della">las</i> <i class="della">seys</i> <i class="della">para</i> <i class="della">foraduras</i>
[1275](or.) [ACL-VIII/139]
  1. [1275](or.)
  2. ACL-VIII/139
Cfr. forru.
forrar
📖: forrar
🏗️: NO
✍️: NO
<furrar [Cv]. aforrar [y JH].>(TEST)
  1. forrar
    • Ay
    • Ri
    • Tb
    • Pr
    • Pa
  2. furrar
    • Cv
  3. aforrar
    • y JH
Poner una piedra o madera de forru a un carru, coche, mesa, etc. [Ay. Ri. Tb. Pr (Cv). JH]: Forra’l coche pa que nun se mueva [Tb]. Meter una pieza ente otres dos [Min]. Poner una forra [Pa]. 2. Poner forru a dalgún vistíu o ropa [Ay. JH]. Cast. forrar [Pa. JH]. 3. Comer mentanto se bebe o enantes de beber pa contener los efeutos del alcohol [Ri] o pa nun tener fame nun bon ratu [Tb]. //-se ‘fartase’ [Ay]. ‘tar pasándolo bien’ [Ay]. ‘ganar muncho’ [Ay].
  1. 1. Poner una piedra o madera de forru a un carru, coche, mesa, etc. [Ay. Ri. Tb. Pr (Cv). JH]: <i class="della">Forra’l</i> <i class="della">coche</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">que</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">se </i><i class="della">mueva</i> [Tb]. Meter una pieza ente otres dos [Min]. Poner una <i class="della">forra</i> [Pa].
  2. 2. Poner forru a dalgún vistíu o ropa [Ay. JH]. Cast. <i class="della">forrar </i>[Pa. JH].
  3. 3. Comer mentanto se bebe o enantes de beber pa contener los efeutos del alcohol [Ri] o pa nun tener fame nun bon ratu [Tb]. //-<i class="della">se</i> ‘fartase’ [Ay]. ‘tar pasándolo bien’ [Ay]. ‘ganar muncho’ [Ay].
capas destas uieyas para ffazer las damaticas e para forar las capas 1275(or.) [ACL-VIII/139] la garnagia forrada desquilos & el caparote de çendal 1294 [DCO-V/191]
una garnagia de foria prieta forrada desquilos 1294 [DCO- V/191] duas capas de oro de ensay los caparotes forrados de cendal prieto 1294 [DCO-V/191] una caparote de pres forrados desquilos en una sauana 1294 [DCO-V/191] quatro vestimientas de seda preçiadas iten maes ocho vesti- mentas forradas de çendal 1385 [Parroquies/102] aforrándose con lienzo recio [Grangerías XVIII: 914] Me mandaron asentame/en un bancu o lo que yera,/afo- rradu en terciopelu/al lladu de la Rexenta/y cuando diba a dicer/llo que a mi se me enxareya/vienen les dos señori- nes,/¡válgame aquí Santa Elena! [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 338-345)]
  1. capas destas uieyas para ffazer las damaticas e para forar las capas
  2. 1275(or.) ACL-VIII/139
  3. la garnagia forrada desquilos & el caparote de çendal
  4. 1294 DCO-V/191

  5. una garnagia de foria prieta forrada desquilos
  6. 1294 DCO- V/191
  7. duas capas de oro de ensay los caparotes forrados de cendal prieto
  8. 1294 DCO-V/191
  9. una caparote de pres forrados desquilos en una sauana
  10. 1294 DCO-V/191
  11. quatro vestimientas de seda preçiadas iten maes ocho vesti- mentas forradas de çendal
  12. 1385 Parroquies/102
  13. aforrándose con lienzo recio
  14. Grangerías XVIII: 914
  15. Me mandaron asentame/en un bancu o lo que yera,/afo- rradu en terciopelu/al lladu de la Rexenta/y cuando diba a dicer/llo que a mi se me enxareya/vienen les dos señori- nes,/¡válgame aquí Santa Elena!
  16. ABalvidares, Callórigu (Poesíes 338-345)
Cfr. forru.
forrascar
📖: forrascar
🏗️: NO
✍️: NO
Esparder les brases per tola superficie del fornu del pan [VCid]. Podría tratase de “una variante de <i class="della">xorrascar</i>(TEST)
  1. forrascar
  2. Esparder les brases per tola superficie del fornu del pan
    • VCid
  3. Podría tratase de “una variante de <i class="della">xorrascar</i
que traen Vigón y Canellada, a su vez casi inseparable de churruscar, fonéti- camente” [VCid].
  1. 1. que traen Vigón y Canellada, a su vez casi inseparable de <i class="della">churruscar</i>, fonéti- camente” [VCid].
Cfr. xorrascar.
forraxe, el
📖: forraxe
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<forraxi [Pr]. furraxe [An]. ferraxe [Tox]. forrax [y PSil].>(TEST)
  1. forraxe
    • Lln
  2. forraxi
    • Pr
  3. furraxe
    • An
  4. ferraxe
    • Tox
  5. forrax
    • y PSil
Cast. forraje [PSil. An], (trigu y centén entremecíos) [Tox]: Ya nacéu’l furraxe [An]. Yerba pal iviernu [Pr]. Pación ruino y verde pal ganáu [Lln (/verde ‘pación de gran utilidá)]. Entre- mez de trigu y centén que, dacuando, sémense xuntos y resulta un bon alimentu [/“de Valdés al Eo” (Eo)/].
  1. 1. Cast. <i class="della">forraje</i> [PSil. An], (trigu y centén entremecíos) [Tox]: <i class="della">Ya</i><i class="della"> nacéu’l furraxe </i>[An]. Yerba pal iviernu [Pr]. Pación ruino y verde pal ganáu [Lln (/<i class="della">verde</i> ‘pación de gran utilidá)]. Entre- mez de trigu y centén que, dacuando, sémense xuntos y resulta un bon alimentu [/“de Valdés al Eo” (Eo)/].
Del fr. FOURRAGE ‘yerba emplegao como piensu’, d’aniciu fráncicu, lo mesmo que’l cast. forraje (DCECH s.v. forrage). D’ehí, forraxe, féxose l’ast. forraxeru, a, o (cfr.), tamién cola posibilidá de dellos usos nominales.
forraxera, la*
📖: forraxera
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<///forrajera [Ac].>(TEST)
  1. forraxera
  2. forrajera infl. cast.
    • Ac
Simiente del forraxeru [Ac].
  1. 1. Simiente del <i class="della">forraxeru</i> [Ac].
Cfr. forraxe.
forraxeru, a, o*
📖: forraxeru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<///forrajera [Ac].>(TEST)
  1. forraxeru
  2. forrajera infl. cast.
    • Ac
(Tipu) de remolacha [Ac].
  1. 1. (Tipu) de remolacha [Ac].
Cfr. forraxe.
forraxeru, el*
📖: forraxeru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<///forrajeru [Ac].>(TEST)
  1. forraxeru
  2. forrajeru infl. cast.
    • Ac
Planta con bulbos y fueyes grandes que val pa forraxe [Ac].
  1. 1. Planta con bulbos y fueyes grandes que val pa forraxe [Ac].
Cfr. forraxe.
forriaya, la*
📖: forriaya
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><{Posible conseñación por percorreición de yeísta, h.orrialla [Lln]}.>(TEST)
  1. forriaya
  2. {Posible conseñación por percorreición de yeísta, h.orrialla [Lln]}
  3. ident class="della" level="1"></ident><
“Mezcolanza, alboroto, cosas ruines” [Lln]. ¿Podría tenese por una posible variación del ast. *ferraya ‘con- xuntu de fierros o de coses feches de fierro’, diminutivo-des- peutivu de fierro cola amestadura del neutru pl. -ACULA > -aya?
  1. “Mezcolanza, alboroto, cosas ruines” [Lln].
  2. Lln
  3. ¿Podría tenese por una posible variación del ast. *ferraya ‘con- xuntu de fierros o de coses feches de fierro’, diminutivo-des- peutivu de fierro cola amestadura del neutru pl. -ACULA > -aya?
forrote, el
📖: forrote
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documemtación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">yerba</i>(TEST)
  1. forrote
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documemtación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">yerba</i
del forrote [Grangerías XVIII: 523] lograrás tener madronales forrotones para yerba cañaberal de poco provecho [Grangerías XVIII: 762]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">del</i> <i class="della">forrote</i> [Grangerías XVIII: 523] <i class="della">lograrás</i> <i class="della">tener</i> <i class="della">madronales</i> <i class="della">forrotones</i> <i class="della">para</i> <i class="della">yerba</i> <i class="della">cañaberal</i><i class="della"> de</i> <i class="della">poco</i> <i class="della">provecho</i> [Grangerías XVIII: 762]
como quien esberena yerba del forrote [Grangerías XVIII: 798] Posible variante de ferrote 2 (cfr.), con asimilación de la vocal deuterotónica favorecío pel contestu llabial u s’atopa dicha vocal.
  1. como quien esberena yerba del forrote
  2. Grangerías XVIII: 798
  3. Posible variante de ferrote 2 (cfr.), con asimilación de la vocal deuterotónica favorecío pel contestu llabial u s’atopa dicha vocal.
forru, a, o
📖: forru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<forra [Sb. Bab. Sm. Pzu. PSil. Vg]. h.orro/a [Ar].///<ident class="della" level="1"></ident>//zorra [Lln. Ay. Sb. Qu. Tb. Sm. Dg. Oc]. zorro/a [Ac].>(TEST)
  1. forru
  2. forra
    • Sb
    • Bab
    • Sm
    • Pzu
    • PSil
    • Vg
  3. h.orro/a
    • Ar
  4. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  5. zorra eonaviego
    • Lln
    • Ay
    • Sb
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Dg
    • Oc
  6. zorro/a
    • Ac
Güeca, vacía (una nuez, una ablana) [Vg]. 2. Cast. horro [JH]. Que nun pue quedar preñada (una fema) [Ay. Ar. Sd. Tb. Sm. PSil. Dg. Oc]: El ganao h.orro se separa de las paridas [Ar]: Son vacas zorras [Tb]. Estéril (la vaca) [Pzu]. Estéril (la burra) [Qu]. Estéril (la muyer) [Sb]. Que nun queda preñada (la fema) [Bab]. 3. Que realiza la cópula con dificultá (una vaca) [Sb]. //Ir forros ‘llibrar el que gana l’apuesta a otru, de mou qu’ésti nun pierda nada’ [/Bu (Eo)/]. quedarte forras de ganancia las crías [Grangerías XVIII: 833] Del ár. h.urr ‘llibre, de condición llibre’, and. (AL)H.ÚRR, tér- minu que s’adientra en peramplies fasteres hispániques (DA s.v. alforre/o; Oliver 163 & 247; ADLA 94 & 150), con conti- nuadores axetivos pero que puen nominalizase, tanto’l mas- culín como’l femenín. Asina cast. horra ‘llibre’, cat. forra ‘fema estéril’, arag. aforra ‘yegua estéril’ (DCECH s.v. horro). N’ast. pue dase un tracamundiu de dentales lo que xustificaría la variante con [θ] (ADLA 62). Semánticamente alviértese cómo la idea de ‘llibre’ aplícase tamién a la de ‘que nun tien nada (de qué s’esmoler)’ → ‘(fema) llibre porque nun tien de qué s’o- cupar’ y acaba xeneralizándose a la ‘(fema) estéril’ → ‘(muyer) de vida llibre’ y ‘prostituta’, aceición ésta qu’acue- ye’l cast. y qu’empobina a entender cast. zorra como ara- bismu. Pero una muyer de ‘vida llibre’ (forra cola variante zorra) acaba acoyendo l’influxu de zorra ‘animal (uulpes)’, especialmente en delles llingües onde l’arabismu terminará por desaniciar el siguidor de UULPECULA (> ast. golpeya, cast. vul- peja). Na nuesa llingua caltévose con puxu la voz raposa, ra-
  1. Güeca, vacía (una nuez, una ablana) [Vg]. 2. Cast. horro [JH]. Que nun pue quedar preñada (una fema) [Ay. Ar. Sd. Tb. Sm. PSil. Dg. Oc]: El ganao h.orro se separa de las paridas [Ar]: Son vacas zorras [Tb]. Estéril (la vaca) [Pzu]. Estéril (la burra) [Qu]. Estéril (la muyer) [Sb]. Que nun queda preñada (la fema) [Bab]. 3. Que realiza la cópula con dificultá (una vaca) [Sb].
  2. Sb
  3. //Ir forros ‘llibrar el que gana l’apuesta a otru, de mou qu’ésti nun pierda nada’ [/Bu (Eo)/]. quedarte forras de ganancia las crías
  4. Grangerías XVIII: 833
  5. Del ár. h.urr ‘llibre, de condición llibre’, and. (AL)H.ÚRR, tér- minu que s’adientra en peramplies fasteres hispániques (DA s.v. alforre/o; Oliver 163 & 247; ADLA 94 & 150), con conti- nuadores axetivos pero que puen nominalizase, tanto’l mas- culín como’l femenín. Asina cast. horra ‘llibre’, cat. forra ‘fema estéril’, arag. aforra ‘yegua estéril’ (DCECH s.v. horro). N’ast. pue dase un tracamundiu de dentales lo que xustificaría la variante con [θ] (ADLA 62). Semánticamente alviértese cómo la idea de ‘llibre’ aplícase tamién a la de ‘que nun tien nada (de qué s’esmoler)’ → ‘(fema) llibre porque nun tien de qué s’o- cupar’ y acaba xeneralizándose a la ‘(fema) estéril’ → ‘(muyer) de vida llibre’ y ‘prostituta’, aceición ésta qu’acue- ye’l cast. y qu’empobina a entender cast. zorra como ara- bismu. Pero una muyer de ‘vida llibre’ (forra cola variante zorra) acaba acoyendo l’influxu de zorra ‘animal (uulpes)’, especialmente en delles llingües onde l’arabismu terminará por desaniciar el siguidor de UULPECULA (> ast. golpeya, cast. vul- peja). Na nuesa llingua caltévose con puxu la voz raposa, ra-
  6. θ
piega. N’ast. onde l’arabismu zorru, a nun foi pa desaniciar raposa nin rapiega sí se dio l’influxu propiu d’una situación diglósica, almitiendo zorru, a, o (cfr.) non como nome del ani- mal sinón como ax. que fai referencia a les cualidaes (bones o males) del citáu animal. Dende zorru féxose’l verbu azorrar (cfr.) lo mesmo que dende los diminutivos usuales zorrete y zorreta azorretar (cfr.); de zorramplu (cfr.) → azorramplar (cfr.); de zorrón (cfr.) → azorronar (cfr.).
forru, el
📖: forru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<forro [Cñ. Uv]. +furru [Ay].>(TEST)
  1. forru
    • Pa
    • Tb
    • Cp
    • Pr
    • Oc
  2. forro
    • Uv
  3. furru metafonía
    • Ay
Cast. forro [Pa. JH]. Trozu de piedra o madera que se pon baxo la rueda del carru pa que nun se mueva [Ay. Tb. JH]. Pina, cuña [Cñ. Ay]. Pieza que s’alluga pa igualar dos superficies [Ac]. 2. Trapos que se meten debaxo del sillín del burru [Cp]. Almuhada pequeña asitiada enriba d’una mullida [Gr]. Sacu que se pon baxo l’albarda pa que nun manque [Pr]. Lo que se pon baxo la carga pa nun se mancar l’animal. 3. Tela interior de les prendes d’abrigu [Pa]. Cast. forro [Xral] d’una prenda de vistir [Ay. Tb]. 4. Bolsu [Oc]: Cayiúseme del forru [As (Oc)].
  1. 1. Cast. <i class="della">forro</i> [Pa. JH]. Trozu de piedra o madera que se pon baxo la rueda del carru pa que nun se mueva [Ay. Tb. JH]. Pina, cuña [Cñ. Ay]. Pieza que s’alluga pa igualar dos superficies [Ac].
  2. 2. Trapos que se meten debaxo del sillín del burru [Cp]. Almuhada pequeña asitiada enriba d’una mullida [Gr]. Sacu que se pon baxo l’albarda pa que nun manque [Pr]. Lo que se pon baxo la carga pa nun se mancar l’animal.
  3. 3. Tela interior de les prendes d’abrigu [Pa]. Cast. <i class="della">forro </i>[Xral] d’una prenda de vistir [Ay. Tb].
  4. 4. Bolsu [Oc]: <i class="della">Cayiúseme</i> <i class="della">del</i> <i class="della">forru</i> [As (Oc)].
Todo vos lo do por maanda e_por noçiado por el forro e_por el husso de Siero 1318(or.) [SP-I/416] L’ast. forru, lo mesmo que forra (
  1. Todo vos lo do por maanda e_por noçiado por el forro e_por el husso de Siero
  2. 1318(or.) SP-I/416
  3. L’ast. forru, lo mesmo que forra (
cfr.) paecen dos deverbales del ast. forrar, verbu que podría tener el so aniciu nel cat. FOL- RAR o forrar o nel fr. a. FORRER que Corominas-Pascual ca- mienten que podríen tener un orixe xermánicu (DCECH s.v. forrar). Ye almisible dafechu considerar ast. aforrar (cfr.) como una variante de forrar anque, en parte pelo menos, con repartu del campu semánticu. Semánticamente en toa esta fa- milia de forrar (forru, forra) alviértese un sentíu de ‘refuerzu’ asina como nel compuestu enforrar (cfr.) y quiciabes no que paez la so variante enfurrar (cfr.) a lo meyor con un usu figu- ráu de *’asemeyase a un forru’ → ‘enfadase’; tamién desfo- rrar cola so variante desaforrar (cfr.), col so deverbal desaforru [JH]. Más difícil ye almitir lo mesmo pa enfurrus- car (cfr.) y col so pariente enfurruscamientu (cfr.) onde s’alvierte’l nidiu influxu de enfuscar o enfoscase (cfr. enfos- car). En rellación etimolóxica con forrar y familia atópense forrador (cfr.), forradura (cfr.).
fortalexudu, a, o
📖: fortalexudu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Con puxu. ///<i class="della">Hombre</i>(TEST)
  1. fortalexudu
  2. Con puxu
  3. <i class="della">Hombre</i infl. cast.
(sic) peludu, fortalexudu [LC].
  1. 1. (<i class="della">sic</i>) <i class="della">peludu,</i> <i class="della">fortalexudu</i> [LC].
Cfr. fortaleza.
fortaleza, la
📖: fortaleza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cualidá de fuerte [Tb]: <i class="della">Tien abonda fortaleza pa faer eso, él </i><i class="della">ya muchu fuerte </i>[Tb]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">non</i>(TEST)
  1. fortaleza
  2. Cualidá de fuerte
    • Tien abonda fortaleza pa faer eso, él ya muchu fuerte [Tb.">Tb]: <i class="della">Tien abonda fortaleza pa faer eso, él </i><i class="della">ya muchu fuerte </i>[Tb
  3. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">non</i
reliquerit fortaleziam in hereditate istius cambii 1210(or.) [ACL/212]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">reliquerit</i> <i class="della">fortaleziam</i> <i class="della">in</i> <i class="della">hereditate</i> <i class="della">istius</i> <i class="della">cambii</i> 1210(or.) [ACL/212]
sso Castiello de Tudela nen de las otras sus ffortalezas ho ffortaleza 1314 [AAU/151] - añadir otra fuente con su alberque en la plazuela de la for- taleza 1621 [AAU/419] Del occitán a. FORTALESSA o fortaleza (DCECH s.v. fuerte). Na documentación medieval apaez como ‘llugar fortificáu’. L’ast. a. tamién ufierta’l verbu fechu sobro fortaleza fortalezar (
  1. sso Castiello de Tudela nen de las otras sus ffortalezas ho ffortaleza
  2. 1314 AAU/151
  3. - añadir otra fuente con su alberque en la plazuela de la for- taleza
  4. 1621 AAU/419
  5. Del occitán a. FORTALESSA o fortaleza (DCECH s.v. fuerte). Na documentación medieval apaez como ‘llugar fortificáu’. L’ast.
  6. a. tamién ufierta’l verbu fechu sobro fortaleza fortalezar (
cfr.) nel sitiu onde agora s’asitiaría fortalecer, verbu allugáu en castellán como si se tratare d’un vieyu incoativu en -SCERE, y nel compuestu ast. enfortalecer (cfr.). En rellación etimoló- xica tamién se tien el verbu, que paez regresivu o llográu dende FORTIS → afortalar (cfr.) y la so familia afortalador (cfr.), afortalamientu (cfr.). En rellación etimolóxica tamién tenemos ast. fortalexudu (cfr.).
“fortalezar”
📖: “fortalezar”
🏗️: NO
✍️: SI
Verbu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">las cadenas del fierro pora </i><i class="della">fortalezar</i><i class="della">(TEST)
  1. “fortalezar”
  2. Verbu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">las cadenas del fierro pora </i><i class="della">fortalezar</i><i class="della"
uuestra cypdat ye los cyent Morabetinos [últ. terciu s. XIII] [AAU/45] Cfr. fortaleza.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. uuestra cypdat ye los</i> <i class="della">cyent Morabetinos </i>[últ. terciu s. XIII] [AAU/45] Cfr<i class="della">.</i> <i class="della">fortaleza</i>.
fortedume, la
📖: fortedume
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. fortedume
Fuerza, fortaleza [JH].
  1. 1. Fuerza, fortaleza [JH].
Del fem. llat. FORTITŪDO, -INIS ‘fortaleza’, ‘fuerza’, ‘resisten- cia’ (ABF).
fortón, ona
📖: fortón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<b class="della">fortón,</b>(TEST)
  1. fortón
    • Ay
    • Tb
  2. b class="della">fortón,</b
ona Perfuerte [Ay. Tb]. Cfr. fuerte.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <b class="della">ona </b>Perfuerte [Ay. Tb]. Cfr. <i class="della">fuerte</i>.
fortuna, la
📖: fortuna
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fertuna [Sm. Cv]. h.ortuna [Cl].>(TEST)
  1. fortuna
    • Tb
  2. fertuna
    • Sm
    • Cv
  3. h.ortuna
    • Cl
Cast. fortuna [Cl. Tb. Sm. Cv]. Bien someya a so en ser devertido, /(que lu conocí yo, por mio fortuna),/era home mui xovial y entretenido,/xu- gaba al tenderete y a veintiuna [BAúxa, Sueños (Poesíes 8- 12)] Fo tal la mio gran fortuna/que la primera que estaba/a la puerta fue mio suegra,/bona muyer, pero cara [ABalvidares, Romanzón (Poesíes 57-60)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">fortuna</i> [Cl. Tb. Sm. Cv]. <i class="della">Bien</i> <i class="della">someya</i> <i class="della">a</i> <i class="della">so</i> <i class="della">pá</i> <i class="della">en</i> <i class="della">ser</i> <i class="della">devertido,</i> /<i class="della">(que</i> <i class="della">lu</i> <i class="della">conocí</i> <i class="della">yo,</i> <i class="della">por mio </i><i class="della">fortuna</i><i class="della">),</i>/<i class="della">era home mui xovial y entretenido,</i>/<i class="della">xu-</i> <i class="della">gaba</i> <i class="della">al</i> <i class="della">tenderete</i> <i class="della">y</i> <i class="della">a</i> <i class="della">veintiuna</i> [BAúxa, <i class="della">Sueños</i> (Poesíes 8- 12)] <i class="della">Fo tal la mio gran </i><i class="della">fortuna</i>/<i class="della">que la primera que estaba</i>/<i class="della">a la</i> <i class="della">puerta</i> <i class="della">fue</i> <i class="della">mio</i> <i class="della">suegra,</i>/<i class="della">bona</i> <i class="della">muyer,</i> <i class="della">pero</i> <i class="della">cara</i> [ABalvidares, <i class="della">Romanzón</i> (Poesíes 57-60)]
Yo, que non sabía quián yeren, /pardiez, entruguello a Xuan:– Home, ¿aquestos serán cures,/que la fortuna serán?–Nin son cures ni arciprestes[Relación (Porléi): 176-180]
  1. Yo, que non sabía quián yeren, /pardiez, entruguello a Xuan:– Home, ¿aquestos serán cures,/que la fortuna serán?–Nin son cures ni arciprestes
  2. Relación (Porléi): 176-180
Del llat. FORTŪNA, -AE ‘la diosa Fortuna’, ‘fortuna (bona o mala)’ (EM), pallabra con continuadores románicos (REW) ya nel cultismu cat., cast., port. fortuna (DECLC; DCECH s.v. for- tuna; DELP). Sobro esti términu féxose’l verbu afortunar (cfr.) y el so compuestu *desafortunar conocíu gracies al participiu desafortunáu (cfr.). Sobro fortuna féxose l’ax. fortunosu, a, o (cfr.) col so contrariu desfortunosu, a, o (cfr.); en rellación eti- molóxica tán tamién afortunadamente (cfr.), afortunamientu (cfr.).
fortunosu, a, o
📖: fortunosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. fortunosu
Afortunáu [R (“que tropezó con la piel de la culiebra”)].
  1. 1. Afortunáu [R (“que tropezó con la piel de la culiebra”)].
Cfr. fortuna.
foru, el
📖: foru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Ciertu tributu que pesaba sobro delles propiedaes y que debía, entá en tiempos rellativamente recientes, dase a la ilesia o a dalgunos particulares [Tb. Sm]. Ciertu gravamen que delles finques pagaben al obispu [Qu]. “Canon que se paga en reco- nocimiento del dominio directo de algún terreno” [JH]. “Con- trato, pensión y tributo que se paga” [JH]. Contratu d’esplotación, roturación y cultivu de terrenos bravos (con époques destremaes nel entendimientu del foru según señala Trelles [cfr. Tuero 1976: 97; 101]. //<i class="della">De foru </i>‘con ciertu gra- vamen (un terrén)’ [Tox]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">ecclesia</i>(TEST)
  1. foru
  2. Ciertu tributu que pesaba sobro delles propiedaes y que debía, entá en tiempos rellativamente recientes, dase a la ilesia o a dalgunos particulares
    • Tb
    • Sm
  3. Ciertu gravamen que delles finques pagaben al obispu
    • Qu
  4. “Canon que se paga en reco- nocimiento del dominio directo de algún terreno”
    • JH
  5. “Con- trato, pensión y tributo que se paga”
    • JH
  6. Contratu d’esplotación, roturación y cultivu de terrenos bravos (con époques destremaes nel entendimientu del foru según señala Trelles
    • cfr
    • Tuero 1976: 97; 101
  7. <i class="della">De foru </i>‘con ciertu gra- vamen (un terrén)’ eonaviego
    • Tox
  8. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">ecclesia</i
Sancti Martini cum suos foros et suis decimis [914- 924](f.) [ACL/110]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Sancti</i> <i class="della">Martini</i> <i class="della">cum</i> <i class="della">suos</i> <i class="della">foros</i> <i class="della">et</i> <i class="della">suis</i> <i class="della">decimis</i> [914- 924](f.) [ACL/110]
in diebus patris mei Ueremudi regis repopuletur per hos foros 1017 (s. XII) [DCO-I/143] pro suos foros et cuntas et iudicios 1042 (f. s. XII) [ACL/152] concedo istos foros 1064 (f. s. XII?) [ACL/352] que abeatis conllazos meos foros bonos 1092(or.) [MSAH- III/208] uilla ... cum toto suo directo et foro sic in criazione 1131 (s. XII) [SV/290] illos malos foros 1152(or.) [MSAH-IV/246] cum foro de hominibus de decem solides 1163 (s. XIII) [MB/185] foro de meis hominibus 1163(or.) [MB/176] ad Toldanos et popularent eam et facerent antiquos foros quos solebant facere 1165(or.) [ACL/365] et libero eam de ofertione et de apelido et de peito et de fos- sado et de tota facendeira et de omni fisco et regio foro 1168(or.) [SPE-I/299] omnibus qui de cetero ibi habitauerint do tales foros 1169(or.) [ACL/400] quam de alio foro 1173 (s. XII) [MB/208] secundum antiquos foros quos habuerunt qui monasterio Sancti Saluatoris se incartauerunt 1177(or.) [ACL/469] facio kartam de alleuiatione de los malos foros 1187 (s. XII) [MSAH-IV/424] faciant suos foros de suas cabezas 1216(or.) [SV/89] est a foro de incenso et illa una habeo de mea fectura 1232(or.) [SP-I/147] ye devedeslu a dar esti foro cada anno a Garcia Fernan 1245(or.) [SP-I/169] que la uossa heredat nunqua sea manu metuda en mal foru 1245 [MB-II/35] fagades este foru a Sancta Maria de Belmonte por singulos annos 1245 [MB-II/35] por aforar ben uossa heredad que fagades el foru iam dicto 1245 [MB-II/35] que la uossa heredat nunqua sea manu metuda en mal foru 1245 [MB-II/35] leyxardes ye esta heredat faz foro a sant vicinti 1248(or.) [DOSV-II/307] este foro de susu dicto fagano sous fiyos cada Sant Martino 1251 [SPM/409] vossa herdade a quien faga el foro 1251 [SPM/408] tolemos vos mal foro que ajades pernominado a tal 1256 [SPM/430] casas solares terras prados foros exidos endeuisos 1256(or.) [MCar-I/334] lo emendedes ye lo melloredes por el por foro et por derecho 1257 [AAU/44] duas alcocedras ye dos lechos tornizos por fforo & por cus- tumne 1259 [DCO-V/58] assi commo ye fforo ye custumne de la villa de Ouiedo 1259 [DCO-V/58] VIII cobdos de panno estopaço en foro 1270 [SPM/460] fforos vassallos yglisarios 1271(or.) [MCar-II/77] en rrazon de heredades et de foros et_de juridiciones et de graujamentos 1275 [AAU/74] que lo lantedes & lu ensertedes por foro de sant Saluador 1278 [DCO-V/117] todo derecho e todo foro e todo usu scripto e non scripto 1279(or.) [FRLeón/259] & por isti fuoro uso damos nuestra uezindat 1280 (or.) [DOLLA-I/27]: Av por isti fuoro 1281 (or.) [DOLLA-I/31]: Av iantares façenderas foros monpostorias & terradgos aruoles con frucho & sen 1282 [MB-II/118] commo de yerva commo de foros 1286 (or.) [VVS/136] los heredamentos ¬ los foros ¬ las endizias ¬ el caliter /S. Andrés de Espinareda 1294 [STAAFF/169] arvores con fruyto e sin fruyto e foros e rentas e dereytos 1311 [Espinareda/75] Cfr. fueru.
  1. in diebus patris mei Ueremudi regis repopuletur per hos foros
  2. 1017 (s. XII) DCO-I/143
  3. pro suos foros et cuntas et iudicios
  4. 1042 (f. s. XII) ACL/152
  5. concedo istos foros
  6. 1064 (f. s. XII?) ACL/352
  7. que abeatis conllazos meos foros bonos
  8. 1092(or.) MSAH- III/208
  9. uilla ... cum toto suo directo et foro sic in criazione
  10. 1131 (s. XII) SV/290
  11. illos malos foros
  12. 1152(or.) MSAH-IV/246
  13. cum foro de hominibus de decem solides
  14. 1163 (s. XIII) MB/185
  15. foro de meis hominibus
  16. 1163(or.) MB/176
  17. ad Toldanos et popularent eam et facerent antiquos foros quos solebant facere
  18. 1165(or.) ACL/365
  19. et libero eam de ofertione et de apelido et de peito et de fos- sado et de tota facendeira et de omni fisco et regio foro
  20. 1168(or.) SPE-I/299
  21. omnibus qui de cetero ibi habitauerint do tales foros
  22. 1169(or.) ACL/400
  23. quam de alio foro
  24. 1173 (s. XII) MB/208
  25. secundum antiquos foros quos habuerunt qui monasterio Sancti Saluatoris se incartauerunt 1177(or.) [ACL/469] facio kartam de alleuiatione de los malos foros 1187 (s. XII)
  26. MSAH-IV/424
  27. faciant suos foros de suas cabezas
  28. 1216(or.) SV/89
  29. est a foro de incenso et illa una habeo de mea fectura
  30. 1232(or.) SP-I/147
  31. ye devedeslu a dar esti foro cada anno a Garcia Fernan
  32. 1245(or.) SP-I/169
  33. que la uossa heredat nunqua sea manu metuda en mal foru
  34. 1245 MB-II/35
  35. fagades este foru a Sancta Maria de Belmonte por singulos annos
  36. 1245 MB-II/35
  37. por aforar ben uossa heredad que fagades el foru iam dicto
  38. 1245 MB-II/35
  39. que la uossa heredat nunqua sea manu metuda en mal foru
  40. 1245 MB-II/35
  41. leyxardes ye esta heredat faz foro a sant vicinti
  42. 1248(or.) DOSV-II/307
  43. este foro de susu dicto fagano sous fiyos cada Sant Martino
  44. 1251 SPM/409
  45. vossa herdade a quien faga el foro
  46. 1251 SPM/408
  47. tolemos vos mal foro que ajades pernominado a tal
  48. 1256 SPM/430
  49. casas solares terras prados foros exidos endeuisos
  50. 1256(or.) MCar-I/334
  51. lo emendedes ye lo melloredes por el por foro et por derecho
  52. 1257 AAU/44
  53. duas alcocedras ye dos lechos tornizos por fforo & por cus- tumne
  54. 1259 DCO-V/58
  55. assi commo ye fforo ye custumne de la villa de Ouiedo
  56. 1259 DCO-V/58
  57. VIII cobdos de panno estopaço en foro
  58. 1270 SPM/460
  59. fforos vassallos yglisarios
  60. 1271(or.) MCar-II/77
  61. en rrazon de heredades et de foros et_de juridiciones et de graujamentos
  62. 1275 AAU/74
  63. que lo lantedes & lu ensertedes por foro de sant Saluador
  64. 1278 DCO-V/117
  65. todo derecho e todo foro e todo usu scripto e non scripto
  66. 1279(or.) FRLeón/259
  67. & por isti fuoro uso damos nuestra uezindat 1280 (or.) [DOLLA-I/27]: Av
  68. DOLLA-I/27
  69. por isti fuoro 1281 (or.) [DOLLA-I/31]: Av iantares façenderas foros monpostorias & terradgos aruoles con frucho & sen
  70. 1282 MB-II/118
  71. commo de yerva commo de foros
  72. 1286 (or.) VVS/136
  73. los heredamentos ¬ los foros ¬ las endizias ¬ el caliter /S. Andrés de Espinareda
  74. 1294 STAAFF/169
  75. arvores con fruyto e sin fruyto e foros e rentas e dereytos
  76. 1311 Espinareda/75
  77. Cfr. fueru.
foruña, la*
📖: foruña
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><furuña [Sr].>(TEST)
  1. foruña
  2. ident class="della" level="1"></ident><furuña
    • Sr
Carcoma [Sr].
  1. 1. Carcoma [Sr].
Posible variante fem. del ast. foroñu (cfr.) pente medies d’una con metafonía por -u, foruñu, tresmitida analóxicamente al fe- menín enantes de desaniciase l’usu de foruñu. Cfr. foroñu.
  1. Posible variante fem. del ast. foroñu (cfr.) pente medies d’una con metafonía por -u, foruñu, tresmitida analóxicamente al fe- menín enantes de desaniciase l’usu de foruñu.
  2. Cfr. foroñu.
foruz*
📖: foruz*
🏗️: SI
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><br class="della"><i class="della">pelle</i>(TEST)
  1. foruz*
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><br class="della"><i class="della">pelle</i
optima delgata et mantum optimo foruzi 943(or.) [ACL/246]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">optima</i> <i class="della">delgata</i> <i class="della">et</i> <i class="della">mantum</i> <i class="della">optimo</i> <i class="della">foruzi</i> 943(or.) [ACL/246]
mulo I amarello pelle I hotege et manto furuz 960(or.) [ACL/114] De posible aniciu nel ár. FAIRŪZAJ asitiáu en documentu baxo- llatín na aceición ‘de color turquesa’ (DA s.v. feruz) tresmitíu per documentu de Cardeña, feruci 921 (Sánchez Albornoz 1978: 185; LHP s.v. feruzi) y llueu pelos testos de Lleón (Oli- ver 243; ADLA 57).
  1. mulo I amarello pelle I hotege et manto furuz
  2. 960(or.) ACL/114
  3. De posible aniciu nel ár. FAIRŪZAJ asitiáu en documentu baxo- llatín na aceición ‘de color turquesa’ (DA s.v. feruz) tresmitíu per documentu de Cardeña, feruci 921 (Sánchez Albornoz 1978: 185; LHP s.v. feruzi) y llueu pelos testos de Lleón (Oli- ver 243; ADLA 57).
forxa, la
📖: forxa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">forja</i>(TEST)
  1. forxa
  2. Cast
  3. <i class="della">forja</i
[Pzu]. Fragua [Bron. /Eo/].
  1. 1. [Pzu]. Fragua [Bron. /Eo/].
Cfr. fabricar.
forxar
📖: forxar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">forjar</i>(TEST)
  1. forxar
  2. Cast
  3. <i class="della">forjar</i
[Pzu].
  1. 1. [Pzu].
- por eso forxsen y llimen/ y dan tan bon pulimentu [Campu- manes 1781/547]
  1. - por eso forxsen y llimen/ y dan tan bon pulimentu
  2. Campu- manes 1781/547
Cfr. fabricar.
forzar
📖: forzar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. forzar
Cfr. aforzar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">aforzar</i>.
forzosu, a, o
📖: forzosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
</////forciosu [Tb. Psil. Cad. JH]. furciosu [Cv. Oc]. /////+for- zusu [Ay].>(TEST)
  1. forzosu
    • Md
  2. forciosu dudoso (certainty = baxa)
    • Tb
    • Psil
    • Cad
    • JH
  3. furciosu
    • Cv
    • Oc
  4. for- zusu dudoso (certainty = baxa) metafonía
    • Ay
Forzudu [PSil. Cv. Cad]: Foi forzosu al serviciu [Tb]. 2. Obligáu [Ay. JH], necesariu, indispensable [Oc]. //A la furciosa ‘a la fuerza’ [Oc. JH (A lla forciosa)]. //Furciosu ‘por fuerza’ [Md].
  1. 1. Forzudu [PSil. Cv. Cad]: <i class="della">Foi</i> <i class="della">forzosu</i> <i class="della">al</i> <i class="della">serviciu</i> [Tb].
  2. 2. Obligáu [Ay. JH], necesariu, indispensable [Oc]. //<i class="della">A</i> <i class="della">la</i> <i class="della">furciosa</i> ‘a la fuerza’ [Oc. JH (<i class="della">A</i> <i class="della">lla forciosa</i>)]. //<i class="della">Furciosu </i>‘por fuerza’ [Md].
bracio forcioso animo orrido 853 (or.) [DCO] leuauerunt se sicut homines forciosos 1043 (s. XII) [ACL/169] si por forcioso (‘violentu’) o soberujoso [FL (FFLL)] - forzoso defendéme [DyE 17]
  1. bracio forcioso animo orrido
  2. 853 (or.) DCO
  3. leuauerunt se sicut homines forciosos
  4. 1043 (s. XII) ACL/169
  5. si por forcioso (‘violentu’) o soberujoso
  6. FL (FFLL)
  7. - forzoso defendéme
  8. DyE 17
Del llat. FORTIŌSUS, {-A, -UM} (EM s.v. fortis) ensin exemplos en Meyer-Lübke nin en García de Diego. Corominas-Pascual ufren una 1ª doc. cast. de forzoso nel añu 1508 (DCECH s.v. fuerte).
forzudu, a, o
📖: forzudu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<forzúu/úa/úo [Ay]. forzú [Ay]. h.orzudu [Cl. y Pa]. fuerciudu [JH]. h.uerciudu [y Pa]. furzuu/forzúa/forzúo [Ri].>(TEST)
  1. forzudu
    • Pa
  2. forzúu/úa/úo
    • Ay
  3. forzú
    • Ay
  4. h.orzudu
    • Cl
    • y Pa
  5. fuerciudu
    • JH
  6. h.uerciudu
    • y Pa
  7. furzuu/forzúa/forzúo
    • Ri
Cast. forzudo [Pa. Ri. JH]. De muncha fuerza [Cl. Ay]. 2. De muncha corpulencia [Pa].
  1. 1. Cast. <i class="della">forzudo</i> [Pa. Ri. JH]. De muncha fuerza [Cl. Ay].
  2. 2. De muncha corpulencia [Pa].
En rellación etimolóxica col llat. fortis, quiciabes *FORTIŪTUS formación llograda siguiendo’l modelu de FORTIOSUS > ast. for- zosu (cfr.).
“fosadera”
📖: “fosadera”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación y que se tien por deriváu de FOSSATUM (cfr. <i class="della">fosáu</i>) responsable de <i class="della">fossatoria</i>(TEST)
  1. “fosadera”
  2. Términu conocíu pela documentación y que se tien por deriváu de FOSSATUM (cfr
  3. <i class="della">fosáu</i>) responsable de <i class="della">fossatoria</i
(§c) y, nel
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (§c) y, nel
a) non fosataria non carnicerias ... non portaticum in officinis salinarium 857 (s. XII) [DCO-I/28 DCO-I/25] aut pro omicidio aut pro rauso aut pro fossatariam 994 (s. XII) [ACL/78] non det ulli homini rausum fossataria aut manneria 1017 (s. XII) [DCO-I/143] nostro saione pro rausso pro homicidio uel pro fossataria 1047 (s. XII) [MSAH-II/180] de nullus morator de Rauanal det rausum nec nuncium nec rausso et homicidio et fossataria 1109(or.) [ACL/5] nec mannaria nec fossataria nec nuntio 1109 (s. XII) [ACL/8] dederunt in Uelio una ereditate ad regem por remanecer ista sine fossadaria 1162 (s. XIII) [MB/172] fossataria nec manaria 1169(or.) [ACL/400] b) omizidium neque fossatera atque rossum 921 (f.) [ACL/90] sine omicidio rauso et fossatera et sine fiscale uel regale se- ruitio 976(or.) [DCO-I/116] homicidio neque pro fossatera neque pro castellera neque pro anubda 1049 (s. XII) [MSAH-II/215] nec iudicatum nec hebraycam nec ossas nec fosaderam 1064 (f. s. XII?) [ACL/351] non intret ibi saione pro homicidio nec pro rausso nec pro fossatera 1071 (s. XII) [MSAH-II/429] petaui polla fosatera pro ipsos solares 1084(or.) [MSAH- III/108] neque pro roxo nec pro fonsatera 1087 (s. XV) [MSAH- III/134] neque omicidio nec fossadeira neque anuduua neque sagione 1089(or.) [DCO-I/268] nec per roxo neque pro omicidio neque pro annuduba neque pro fossateira 1089 (s. XII) [MSAH-III/153] nec pro rauso nec pro fossateria 1100 (s. XII) [DCO-I/313] non pectet rosso neque omicidio neque fossadera neque osas pro muliere 1105(or.) [MSAH-III/486] non faciet neque pectet fossatera 1109 (s. XII) [ACL/10] fussatum non faciet neque pectet fussatera 1109 (s. XII) [ACL/10] fossatariam annuduua et omnem regalem calumniam 1113(or.) [ACL/37] non pectet amplius fossaderam 1146(or.) [ACL/239] sacamos raussum et homicidium et fossadera et nuntium et maneyria 1149 [SPM/270] de pecto de pedido fossado et fossadaria 1185(or.) [ACL/563]
pecto petito fossado fossataria 1185(or.) [VVS/63] fossadariam uel aliquam aliam fazendariam 1186(or.) [ACL/573] fonsado fonsadera et apellido 1198(or.) [MSAH-IV/553] hereditas de fossadera et de enforcion 1226(or.) [SV/151] fueros quales son fossaderas et enforciones nucios et mane- rias vodas et gentares 1243 [AAU/38] en pecho e en hueste e en ffonssadera e en castelleria 1254 (s. XIII) [MSAH-V/283] que lle diesse III mil moravedis por fossadera aquella uegada 1270(or.) [ACL-VIII/27] por lla fossadera que el rrey enton echo a los de Mansiella 1270(or.) [ACL-VIII/30] los reys sobredichos fazian hueste sobre moros o tirauan fons- sadera comunalmientre 1288 (c. 1291) [ACL-VIII/347] en ningunas tallas nin pedidos nin fueros nin fosaderas 1302 [AAA/68] auer conseio sobre las cartas de la collecha de la fonsadera 1331(or.) [ACL-IX/362] c) nec nuncium non manariam non fossatoriam non rausum 1143 (s. XII) [ACL/221] peto petito fonsato et fosatoria ... de maxorino et de alferius 1185 (c.) [VVS/65]
  1. a) non fosataria non carnicerias ... non portaticum in officinis salinarium
  2. 857 (s. XII) DCO-I/28 DCO-I/25
  3. aut pro omicidio aut pro rauso aut pro fossatariam
  4. 994 (s. XII) ACL/78
  5. non det ulli homini rausum fossataria aut manneria
  6. 1017 (s. XII) DCO-I/143
  7. nostro saione pro rausso pro homicidio uel pro fossataria
  8. 1047 (s. XII) MSAH-II/180
  9. de nullus morator de Rauanal det rausum nec nuncium nec rausso et homicidio et fossataria
  10. 1109(or.) ACL/5
  11. nec mannaria nec fossataria nec nuntio
  12. 1109 (s. XII) ACL/8
  13. dederunt in Uelio una ereditate ad regem por remanecer ista sine fossadaria
  14. 1162 (s. XIII) MB/172
  15. fossataria nec manaria
  16. 1169(or.) ACL/400
  17. b) omizidium neque fossatera atque rossum
  18. 921 (f.) ACL/90
  19. sine omicidio rauso et fossatera et sine fiscale uel regale se- ruitio
  20. 976(or.) DCO-I/116
  21. homicidio neque pro fossatera neque pro castellera neque pro anubda
  22. 1049 (s. XII) MSAH-II/215
  23. nec iudicatum nec hebraycam nec ossas nec fosaderam
  24. 1064 (f. s. XII?) ACL/351
  25. non intret ibi saione pro homicidio nec pro rausso nec pro fossatera
  26. 1071 (s. XII) MSAH-II/429
  27. petaui polla fosatera pro ipsos solares
  28. 1084(or.) MSAH- III/108
  29. neque pro roxo nec pro fonsatera
  30. 1087 (s. XV) MSAH- III/134
  31. neque omicidio nec fossadeira neque anuduua neque sagione
  32. 1089(or.) DCO-I/268
  33. nec per roxo neque pro omicidio neque pro annuduba neque pro fossateira
  34. 1089 (s. XII) MSAH-III/153
  35. nec pro rauso nec pro fossateria
  36. 1100 (s. XII) DCO-I/313
  37. non pectet rosso neque omicidio neque fossadera neque osas pro muliere
  38. 1105(or.) MSAH-III/486
  39. non faciet neque pectet fossatera
  40. 1109 (s. XII) ACL/10
  41. fussatum non faciet neque pectet fussatera
  42. 1109 (s. XII) ACL/10
  43. fossatariam annuduua et omnem regalem calumniam
  44. 1113(or.) ACL/37
  45. non pectet amplius fossaderam
  46. 1146(or.) ACL/239
  47. sacamos raussum et homicidium et fossadera et nuntium et maneyria
  48. 1149 SPM/270
  49. de pecto de pedido fossado et fossadaria
  50. 1185(or.) ACL/563

  51. pecto petito fossado fossataria
  52. 1185(or.) VVS/63
  53. fossadariam uel aliquam aliam fazendariam
  54. 1186(or.) ACL/573
  55. fonsado fonsadera et apellido 1198(or.) [MSAH-IV/553] hereditas de fossadera et de enforcion 1226(or.) [SV/151] fueros quales son fossaderas et enforciones nucios et mane- rias vodas et gentares
  56. 1243 AAU/38
  57. en pecho e en hueste e en ffonssadera e en castelleria
  58. 1254 (s. XIII) MSAH-V/283
  59. que lle diesse III mil moravedis por fossadera aquella uegada
  60. 1270(or.) ACL-VIII/27
  61. por lla fossadera que el rrey enton echo a los de Mansiella
  62. 1270(or.) ACL-VIII/30
  63. los reys sobredichos fazian hueste sobre moros o tirauan fons- sadera comunalmientre
  64. 1288 (c. 1291) ACL-VIII/347
  65. en ningunas tallas nin pedidos nin fueros nin fosaderas
  66. 1302 AAA/68
  67. auer conseio sobre las cartas de la collecha de la fonsadera
  68. 1331(or.) ACL-IX/362
  69. c)
  70. nec nuncium non manariam non fossatoriam non rausum
  71. 1143 (s. XII) ACL/221
  72. peto petito fonsato et fosatoria ... de maxorino et de alferius
  73. 1185 (c.) VVS/65
nuesu dominiu y en cast. FOSSATARIA (§a) → fossadera [(§b); DCECH s.v. fosa; LELMAL s.v. fossataria)] y de fonsadera con una nasal que Corominas-Pascual consideren debida, quicia- bes, a una propagación dende les construcciones frecuentes del tipu en fo(n)sadollevar en fosado, con influxu de fondo; la presencia d’esa nasal atopámosla nel nuesu dominiu nel compuestu enfonsar (cfr.) y nel supuestu enfosar (cfr.):
fosariu*
📖: fosariu*
🏗️: SI
✍️: NO
Términu conocíu pela documentación na posible aceición de ‘sepultura’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">el</i>(TEST)
  1. fosariu*
  2. Términu conocíu pela documentación na posible aceición de ‘sepultura’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">el</i
ffossario de uos ela aliama sobredicha 1291(or.) [MSAH- V/495]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">ffossario</i> <i class="della">de</i> <i class="della">uos</i> <i class="della">ela</i> <i class="della">aliama</i> <i class="della">sobredicha</i> 1291(or.) [MSAH- V/495]
que dio la muger de Alfonso Texero por su fosario [s. XVI?] (c.) [SP-IV/485] desta que dio Juan de Aroles por el fosario de su fijo [s. XVI?] (c.) [SP-IV/485] dio el dicho Alfonso Texera por otro fosario de_los mejores de_la iglesia [s. XVI?] (c.) [SP-IV/485] tierras que fueron dadas e mandadas en_la felegresia ... por los fosarios [s. XVI?] (c.) [SP-IV/485] la qual ovo dado por los fosarios de sus fijos [s. XVI?] (c.) [SP-IV/485] dio el cuarto della Alfonso Piele por otro fosario [s. XVI?] (c.) [SP-IV/486] dio Rodrigo del Ferrero por su fosario en que lo enterraron [s. XVI?] (c.) [SP-IV/486] Paez un continuador fónicu
  1. que dio la muger de Alfonso Texero por su fosario [s. XVI?] (c.)
  2. SP-IV/485
  3. desta que dio Juan de Aroles por el fosario de su fijo [s. XVI?] (c.)
  4. SP-IV/485
  5. dio el dicho Alfonso Texera por otro fosario de_los mejores de_la iglesia [s. XVI?] (c.)
  6. SP-IV/485
  7. tierras que fueron dadas e mandadas en_la felegresia ... por los fosarios [s. XVI?] (c.)
  8. SP-IV/485
  9. la qual ovo dado por los fosarios de sus fijos [s. XVI?] (c.)
  10. SP-IV/485
  11. dio el cuarto della Alfonso Piele por otro fosario [s. XVI?] (c.)
  12. SP-IV/486
  13. dio Rodrigo del Ferrero por su fosario en que lo enterraron [s. XVI?] (c.)
  14. SP-IV/486
  15. Paez un continuador fónicu
del llat. FOSSARIUS ‘arrodiáu de fuexes’ (EM s.v. fodio) pero col influxu semánticu del llat. OS- SUARIUS ‘urna sepulcral’(EM s.v. os, ossis; ABF), en tou casu con nidia construcción cultizante.
fosáu*
📖: fosáu*
🏗️: SI
✍️: NO
Posible deriváu del llat. FOSSATUM ‘cárcova’ → ‘campamentu’ → ‘exércitu’ yá en llat. vg. según Corominas-Pascual (DCECH <ident class="della" level="1"></ident>s.v. fosa) idea que sigue LELMAL (s.v. fossatum) que tamién conoz na aceición medieval de ‘exércitu fechu por mandatu del re pa facer una campaña ofensiva’ y ‘la mesma campaña ofensiva’: <ident class="della" level="2"></ident>a) <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">que</i>(TEST)
  1. fosáu*
  2. Posible deriváu del llat
  3. FOSSATUM ‘cárcova’ → ‘campamentu’ → ‘exércitu’ yá en llat
  4. vg
  5. según Corominas-Pascual (DCECH <ident class="della" level="1"></ident>s.v
  6. fosa) idea que sigue LELMAL (s.v
  7. fossatum) que tamién conoz na aceición medieval de ‘exércitu fechu por mandatu del re pa facer una campaña ofensiva’ y ‘la mesma campaña ofensiva’: <ident class="della" level="2"></ident>a) <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">que</i
lebaron en fosado [¿974-975?] (or.) [DS/68]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">lebaron</i> <i class="della">en</i> <i class="della">fosado</i> [¿974-975?] (or.) [DS/68]
aquellos que custamaron hyr en fosado con el rey (…) assi commo lo ouieron de costumme [FLl (BN) 64] faciant illos homines nostro fossato 1047 (s. XII) [ACL/226] de foro et pecto et fosado 1098 (s. XII) [ACL/616] ipsi canonici sint absoluti de fossado 1098 (s. XII) [ACL/616] fussatum non faciet neque pectet fussatera 1109 (s. XII) [ACL/10] kaualeiro qui in fossatum mortuus fuerit quod non donet nun- tium 1109 (s. XII) [ACL/11] oturgo quam omnes de Abilies non vadant in fosado s. XII [FA/114] quam non exissent omnes de Abilies non fuissent in fosado s. XII [FA/114] asino quem solebant dare quando episcopus ibat in fossato 1165(or.) [ACL/365] et libero eam de ofertione et de apelido et de peito et de fos- sado et de tota facendeira et de omni fisco et regio foro 1168(or.) [SPE-I/299] de pecto de fossado de iudaica 1174(or.) [ACL/446] de pecto de petito de fossado de iudaicis 1175 (s. XIII) [ACL/455] de pecto de petito de fossado et de iudaica 1176(or.) [ACL/462] de fossado de pedido et iudiega 1176(or.) [ACL/464] peito petito fosado et fosaderia iudegas rauso et homicidio 1177 (s. XIV) [DCO-I/463] de pecto de pedido fossado et fossadaria 1185(or.) [ACL/563] pecto petito fossado fossataria 1185(or.) [VVS/63] concello de Ouiedo for en hueste ho en fossado ho en appe- llido 1243 [AAU/38] b) otorgo que de omes de Oueto no ffossen en fons- sado 1145 (1295) [FU/25] quando ille querebat ire in fonsado 1161(or.) [SV/435] peto petito fonsato et fosatoria ... de maxorino et de alferius 1185 (c.) [VVS/65] peto petito fonsado fonsadorio 1185 (c.) [VVS/65] de pecto de pedido fossado et fossadaria 1185(or.) [ACL/563] pecto petito fossado fossataria 1185(or.) [VVS/63] peto petito fonsato et fosatoria ... de maxorino et de alferius 1185 (c.) [VVS/65] fonsado fonsadera et apellido 1198(or.) [MSAH-IV/553] Paez qu’ast. a. “fossado” ha tenese por continuador del llat. FOSSATUM ‘cárcova’ → ‘campamentu’ → ‘exércitu’ (DCECH s.v. fosa). Cfr. enfonsar & enfosar.
  1. aquellos que custamaron hyr en fosado con el rey (…) assi commo lo ouieron de costumme
  2. FLl (BN) 64
  3. faciant illos homines nostro fossato
  4. 1047 (s. XII) ACL/226
  5. de foro et pecto et fosado
  6. 1098 (s. XII) ACL/616
  7. ipsi canonici sint absoluti de fossado
  8. 1098 (s. XII) ACL/616
  9. fussatum non faciet neque pectet fussatera
  10. 1109 (s. XII) ACL/10
  11. kaualeiro qui in fossatum mortuus fuerit quod non donet nun- tium
  12. 1109 (s. XII) ACL/11
  13. oturgo quam omnes de Abilies non vadant in fosado s. XII
  14. FA/114
  15. quam non exissent omnes de Abilies non fuissent in fosado s. XII
  16. FA/114
  17. asino quem solebant dare quando episcopus ibat in fossato
  18. 1165(or.) ACL/365
  19. et libero eam de ofertione et de apelido et de peito et de fos- sado et de tota facendeira et de omni fisco et regio foro
  20. 1168(or.) SPE-I/299
  21. de pecto de fossado de iudaica
  22. 1174(or.) ACL/446
  23. de pecto de petito de fossado de iudaicis
  24. 1175 (s. XIII) ACL/455
  25. de pecto de petito de fossado et de iudaica
  26. 1176(or.) ACL/462
  27. de fossado de pedido et iudiega
  28. 1176(or.) ACL/464
  29. peito petito fosado et fosaderia iudegas rauso et homicidio
  30. 1177 (s. XIV) DCO-I/463
  31. de pecto de pedido fossado et fossadaria
  32. 1185(or.) ACL/563
  33. pecto petito fossado fossataria
  34. 1185(or.) VVS/63
  35. concello de Ouiedo for en hueste ho en fossado ho en appe- llido
  36. 1243 AAU/38
  37. b) otorgo que de omes de Oueto no ffossen en fons- sado
  38. 1145 (1295) FU/25
  39. quando ille querebat ire in fonsado
  40. 1161(or.) SV/435
  41. peto petito fonsato et fosatoria ... de maxorino et de alferius
  42. 1185 (c.) VVS/65
  43. peto petito fonsado fonsadorio
  44. 1185 (c.) VVS/65
  45. de pecto de pedido fossado et fossadaria
  46. 1185(or.) ACL/563
  47. pecto petito fossado fossataria
  48. 1185(or.) VVS/63
  49. peto petito fonsato et fosatoria ... de maxorino et de alferius
  50. 1185 (c.) VVS/65
  51. fonsado fonsadera et apellido
  52. 1198(or.) MSAH-IV/553
  53. Paez qu’ast. a. “fossado” ha tenese por continuador del llat. FOSSATUM ‘cárcova’ → ‘campamentu’ → ‘exércitu’ (DCECH s.v. fosa).
  54. Cfr. enfonsar & enfosar.
foscón, ona
📖: foscón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<h.oscón [Pa].>(TEST)
  1. foscón
  2. h.oscón
    • Pa
Poco trabayador, mangante (un mozu) [Pa].
  1. 1. Poco trabayador, mangante (un mozu) [Pa].
Aum. de foscu, a, o.
foscón, el
📖: foscón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Terrén acotao nel común por un particular pa la so esplotación; ye, xeneralmente, de mala calidá, pero ha revertir al común llueu del tiempu afitáu pel vezu [Qu. Tb]: <i class="della">El</i>(TEST)
  1. foscón
    • Tb
  2. Terrén acotao nel común por un particular pa la so esplotación; ye, xeneralmente, de mala calidá, pero ha revertir al común llueu del tiempu afitáu pel vezu [Qu. Tb]: <i class="della">El</i
foscón de la granda nun lu trabacho más [Tb].
  1. 1. <i class="della">foscón</i> <i class="della">de</i> <i class="della">la granda</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">lu</i> <i class="della">trabacho</i> <i class="della">más</i> [Tb].
Cfr. foscu, a, o.
foscosu, a, o
📖: foscosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cast. <i class="della">hoscoso</i>(TEST)
  1. foscosu
  2. Cast
  3. <i class="della">hoscoso</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Abondativu en -ŌSUS, -A, -UM n’amestanza con foscu, a, o (cfr.) anque ha duldase de l’autoctonía del términu namái tresmitíu por Junquera Huergo.
foscu, a, o
📖: foscu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<fosco [Cp. Ar]. fozcu [y Cad]. +fuscu/fosca/fosco [Ay. Ri]. +fuscu [y Llg. Sr. Ll. R]. +fusco [Mar].>(TEST)
  1. foscu
    • Tb
    • Md
    • An
    • Cd
    • Pr
    • Vd
    • Qu
    • Sm
    • Cv
    • Llg
    • Cg
    • Mi
    • Oc
  2. fosco
    • Cp
    • Ar
  3. fozcu
    • y Cad
  4. fuscu/fosca/fosco metafonía
    • Ay
    • Ri
  5. fuscu metafonía
    • y Llg
    • Sr
    • Ll
    • R
  6. fusco metafonía
    • Mar
Cast. hosco [Ac. Ay. Tb. Md. Bab. Pzu. An. Cd. Pr. Vd. V1830. JH. Arm]: Tien una forma de ser fosca [An]. Enfadáu [Ay. Qu. Tb. Sm. Bab. Cd. Cv], desabríu [Tox (= focicón)]. De ceñu fruncíu (una persona) [Llg. PSil]. 2. Llevantao (el pelo, los güeyos) [Cp]. 3. Torpe, que fai mal les coses [Ar]. 4. Qu’aco- mete (una vaca) [Pr (Cv)]. 5. Biliesgu [Cg. Sr]. 6. Rubiu claru [Ll. Tb]. Rubiu [Qu]. Mui rubiu [Mi (i)]. De pelo encarnao [Pr]. De pelo roxo y duro, más escuro que’l d’un animal o una persona roxa [Ri]. De color roxo (un xatu) [Qu]. De focicu rubiu y el restu de la piel d’otru color (la vaca) [Tb. Cv]. 7. Prietu, añegratáu [Md]. Escuru [Bab. Ay], morenu, tirando a negru [Mar]. Escuru (el tiempu) [Ay]. 8. Suciu [An. Bab]: Trae’l fudicu foscu [An], especialmente alredor de la boca [Sm]. Suciu, que se llava poco [Md]. De cara sucia (un neñu) [Cv]. Suciu, mancháu [Ri. PSil. Bard. Llomb]. Suciu, polvo- rientu [Oc]. 9. Pintularrama [Pr]. 10. De mal temple, de mal caráuter [Ri]. //-os ‘un pocu viruelos (los güeyos)’ [Cb].
  1. 1. Cast. <i class="della">hosco </i>[Ac. Ay. Tb. Md. Bab. Pzu. An. Cd. Pr. Vd. V
  2. 1830. JH. Arm]: <i class="della">Tien</i> <i class="della">una</i> <i class="della">forma</i> <i class="della">de</i> <i class="della">ser</i> <i class="della">fosca</i> [An]. Enfadáu [Ay. Qu. Tb. Sm. Bab. Cd. Cv], desabríu [Tox (= focicón)]. De ceñu fruncíu (una persona) [Llg. PSil].
  3. 2. Llevantao (el pelo, los güeyos) [Cp].
  4. 3. Torpe, que fai mal les coses [Ar].
  5. 4. Qu’aco- mete (una vaca) [Pr (Cv)].
  6. 5. Biliesgu [Cg. Sr].
  7. 6. Rubiu claru [Ll. Tb]. Rubiu [Qu]. Mui rubiu [Mi (i)]. De pelo encarnao [Pr]. De pelo roxo y duro, más escuro que’l d’un animal o una persona roxa [Ri]. De color roxo (un xatu) [Qu]. De focicu rubiu y el restu de la piel d’otru color (la vaca) [Tb. Cv].
  8. 7. Prietu, añegratáu [Md]. Escuru [Bab. Ay], morenu, tirando a negru [Mar]. Escuru (el tiempu) [Ay].
  9. 8. Suciu [An. Bab]: <i class="della">Trae’l</i> <i class="della">fudicu</i> <i class="della">foscu</i> [An], especialmente alredor de la boca [Sm]. Suciu, que se llava poco [Md]. De cara sucia (un neñu) [Cv]. Suciu, mancháu [Ri. PSil. Bard. Llomb]. Suciu, polvo- rientu [Oc].
  10. 9. Pintularrama [Pr].
  11. 10. De mal temple, de mal caráuter [Ri]. //<i class="della">-os</i> ‘un pocu viruelos (los güeyos)’ [Cb].
La otra (baca) dicha Fosca color bermeja y la cabeza prieta 1573 [(Comuña): 319] linda con Andrés de Viya y Juan de Martino y la hosca 1666 [Sayambre/95-13] D’un corazón torcidu, foscu y malu [Judit 211] A dengunu que te busque, presentes la cara fosca [El Cam- beru 21]
  1. La otra (baca) dicha Fosca color bermeja y la cabeza prieta
  2. 1573 (Comuña): 319
  3. linda con Andrés de Viya y Juan de Martino y la hosca
  4. 1666 Sayambre/95-13
  5. D’un corazón torcidu, foscu y malu
  6. Judit 211
  7. A dengunu que te busque, presentes la cara fosca
  8. El Cam- beru 21
Del llat. FUSCUS, -A, -UM ‘escuru, avesíu’ (EM; OLD), voz con re- presentación románica (REW) ya hispánica (DEEH; DCECH). Co- lumella refierse a los gües coloris rubii vel fuscii (VI, 1, 1). Ye posible la nominalización del ax. como fai ver l’aum. foscón (cfr.) d’aplicación a un monte rozáu por cuenta’l color que llo- gra dempués de la roza (TA 716; TT 170). Sobro ast. foscu fé- xose’l deriváu en -ARIUS → fosqueru (cfr.) d’u surdió → fos- quería (cfr.). Anque les nueses fiches nun conseñen la variante oriental de foscu, *h.oscu, ésti hebo dase darréu que se conseña na amestadura llombrih.oscu (cfr. llombrifoscu) y l’ax. h.oscón, ona (cfr. foscón, ona). L’ast. foscu guarda rellación col verbu continuador del llat. FUSCARE > fuscar (cfr.) cola so variante afuscar (cfr.). A la vera alviértese una formación en - SCERE que ta nel aniciu del ast. afosquecer (cfr.).
fosfu, el
📖: fosfu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">fósforo</i>(TEST)
  1. fosfu
  2. Cast
  3. <i class="della">fósforo</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Pallabra del mesmu aniciu que’l grecismu modernu en cast. fósforo (DCECH s.v. fósforo) con aféresis de la cabera sílaba con perda de -r-.
fosquería, la*
📖: fosquería
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fusqueiría [Sm].>(TEST)
  1. fosquería
  2. fusqueiría
    • Sm
Conxuntu de neños, principalmente si tán poco iguaos y desaseaos [Sm].
  1. 1. Conxuntu de neños, principalmente si tán poco iguaos y desaseaos [Sm].
Cfr. foscu, a, o.
fosqueru, a, o
📖: fosqueru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<{“<i class="della">forqueru</i>”[V1830] ye tracamundiu por <i class="della">fosqueru</i>(TEST)
  1. fosqueru
  2. {“<i class="della">forqueru</i>”[V1830] ye tracamundiu por <i class="della">fosqueru</i
[Sánchez Vicente 2014: 50]}.> Testón, tenaz, de tesón, foscu [AGO]. Foscu, intratable, ásperu nel tratu [JH]. 2. Difícil de trabayar (un terrén) [JH]. 3. Difícil de transitar (un camín) [JH]. {4. De mal mirar [V1830]}. //Estar fosqueru dalgún ‘tar climatéricu dalgún’ [JH].
  1. 1. [Sánchez Vicente 2014: 50]}.> Testón, tenaz, de tesón, foscu [AGO]. Foscu, intratable, ásperu nel tratu [JH].
  2. 2. Difícil de trabayar (un terrén) [JH].
  3. 3. Difícil de transitar (un camín) [JH]. {
  4. 4. De mal mirar [V1830]}. //<i class="della">Estar</i> <i class="della">fosqueru</i> <i class="della">dalgún</i> ‘tar climatéricu dalgún’ [JH].
Mirará un pocu fosqueru [Misterio Tr 130] mira un pocu fosqueru [La Paliza 252]
  1. Mirará un pocu fosqueru
  2. Misterio Tr 130
  3. mira un pocu fosqueru
  4. La Paliza 252
Cfr. foscu, a, o.
fotinga, la*
📖: fotinga
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<futinga [Md. Cn (F). An].>(TEST)
  1. fotinga
    • Cn
  2. futinga
    • Md
    • Cn (F)
    • An
Coche en tan mal estáu [Cn (F)], qu’apenes funciona [An]: Esa futinga nun ferrula [An].
  1. 1. Coche en tan mal estáu [Cn (F)], qu’apenes funciona [An]: <i class="della">Esa futinga nun ferrula </i>[An].
2. Carretón, xuguete de neños [Cn (F)]. 3. Prostituta, ramera [Md]. Cfr. fotingu.
fotingu, el
📖: fotingu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fotingo [Mi. Xx]. futingu [y Tb].>(TEST)
  1. fotingu
    • Tb
  2. fotingo
    • Mi
    • Xx
  3. futingu
    • y Tb
Automóvil vieyu y desfechu [Mi. Xx. Tb]: Isi futingu nun tira [Tb].
  1. 1. Automóvil vieyu y desfechu [Mi. Xx. Tb]: <i class="della">Isi</i> <i class="della">futingu</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">tira</i> [Tb].
Posible americanismu FOTINGO ‘automóvil pequeñu’ conseñáu en Cuba pero espardíu pelos países averaos y que Malaret ca- mienta que pudiere tratase d’un deriváu del ingl. FORD, con pronunciación [fot] anque pudiere tener otres implicaciones si s’alvierte la posibilidá de dalguna rellación col cat. FOTUT (DCECH s.v. fotuto) que tamién se ve na aceición 3ª del fem. fo- tinga ‘puta’ (cfr. afutingar).
fotografía, la
📖: fotografía
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<futugrafía [Md].>(TEST)
  1. fotografía
  2. futugrafía
    • Md
Cast. fotografía, semeya [Xral. Md (= fotu)].
  1. 1. Cast. <i class="della">fotografía</i>, semeya [Xral. Md (= fotu)].
Pallabra del mesmu aniciu que’l grecismu modernu en cast. fotografía (DCECH s.v. fósforo), tamién xeneralizáu con afére- sis fotu (cfr.).
fotres
📖: fotres
🏗️: NO
✍️: NO
Pallabres disonantes que se dicen en casu d’enfadu [Bab]. Quiciabes sía un galicismu, FOUTRE, o catalanismu FOTRE con aniciu nel llat. *FUTT(U)ĔRE, variante de <i class="della">fŭtŭere </i>>(TEST)
  1. fotres
  2. Pallabres disonantes que se dicen en casu d’enfadu
    • Bab
  3. Quiciabes sía un galicismu, FOUTRE, o catalanismu FOTRE con aniciu nel llat
  4. FUTT(U)ĔRE, variante de <i class="della">fŭtŭere </i> asterisco
ast. foder, cast. joder (DCECH s.v. joder) como suxer Le Men (LLA s.v. fo- tres).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ast. <i class="della">foder</i>, cast. <i class="della">joder</i> (DCECH s.v. joder) como suxer Le Men (LLA s.v. fo- tres).
fotu, la
📖: fotu
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<foto [Mi. Sr]. afotu [Vd]. afoto [Ay].>(TEST)
  1. fotu
    • Md
  2. foto
    • Mi
    • Sr
  3. afotu
    • Vd
  4. afoto
    • Ay
Semeya [Ay. Md (= futugrafía). Vd]. Cfr. fotografía (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Semeya [Ay. Md (= futugrafía). Vd]. Cfr. <i class="della">fotografía</i> (cfr.).
fou, la
📖: fou
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<la foi [Sm]. /////el foi [Md].>(TEST)
  1. fou
    • Cn
  2. la foi
    • Sm
  3. el foi dudoso (certainty = baxa)
    • Md
Fayucu, frutu de la faya [Sm. Md. Cn (M)]. ///El gochu que va a la l.lande/foi pequenu ya vienu grande/ya’l que foi a la foi/vienu como foi [Sm].
  1. 1. Fayucu, frutu de la faya [Sm. Md. Cn (M)]. ///<i class="della">El</i> <i class="della">gochu</i> <i class="della">que</i> <i class="della">va </i><i class="della">a</i> <i class="della">la</i> <i class="della">l.lande</i>/<i class="della">foi</i> <i class="della">pequenu</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">vienu</i> <i class="della">grande</i>/<i class="della">ya’l</i> <i class="della">que</i> <i class="della">foi</i> <i class="della">a</i> <i class="della">la </i><i class="della">foi</i>/<i class="della">vienu</i> <i class="della">como</i> <i class="della">foi</i> [Sm].
Del neutru llat. FAGUM, -I ‘frutu de la faya, fayucu’. La variante somedana y la de Miranda obliguen a almitir una disimilación de velares: FA(G)U(M)> fou → foi como s’alvierte nel diptongu en dellos puntos occidentales (GHLA §3.1.10). Con too, llama l’atención la dixebra de xéneru nel nome.
foufatu, el
📖: foufatu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<i class="della">Lampyris</i>(TEST)
  1. foufatu
    • Cn
  2. i class="della">Lampyris</i
noctiluca, lluciérnaga, cocu de lluz [Cn (F)]: De nueite taba’l camín chenu de foufatos [Cn (F)].
  1. 1. <i class="della">noctiluca</i>, lluciérnaga, cocu de lluz [Cn (F)]: <i class="della">De </i><i class="della">nueite taba’l camín chenu de foufatos </i>[Cn (F)].
2. Brillu que se ve de nueche xunto a los cementerios [PSil]. Posible adautación popular del cultismu castellán FUEGO FATUO.
foxa, la
📖: foxa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<///focha [Santianes (Pr)].>(TEST)
  1. foxa
    • Pr
    • Cv
  2. focha infl. cast.
    • Santianes (Pr)
Poza [Ar. Pr. Cv]. 2. Fondigonada [Santianes (Pr)]. Cfr. foxu & foxaca. Ye posible que focha ufra un niciu de tres- fonoloxización de /S/ → /tS/.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Poza [Ar. Pr. Cv].
  3. 2. Fondigonada [Santianes (Pr)]. Cfr. <i class="della">foxu </i>& <i class="della">foxaca</i>. Ye posible que <i class="della">focha </i>ufra un niciu de tres- fonoloxización de /S/ → /tS/.
foxaca, la 1
📖: foxaca
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<fuxaca [SCiprián]. fuxaque [Cv].>(TEST)
  1. foxaca
  2. fuxaca
    • SCiprián
  3. fuxaque
    • Cv
Sepultura [SCiprián]. 2. Cárcava abierta pol agua corriente [Cv]. Cualquier pozu en suelu [SCiprián]. 3. Rastru d’animal nel camín [SCiprián].
  1. 1. Sepultura [SCiprián].
  2. 2. Cárcava abierta pol agua corriente [Cv]. Cualquier pozu en suelu [SCiprián].
  3. 3. Rastru d’animal nel camín [SCiprián].
(cfr.) con una creación analóxica masculina foxacu (cfr.). En realidá podemos tamién almitir que se trata d’un deriváu de foxa (cfr.).
  1. (cfr.) con una creación analóxica masculina foxacu (cfr.). En realidá podemos tamién almitir que se trata d’un deriváu de foxa (cfr.).
Sobro llat. FOSSAM, -AE (→ fuexa) pudo facese l’amestanza diminutivo-despeutiva en -ACCA responsable del ast. foxaca
foxaca, la 2*
📖: foxaca
🔤: , la 2*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<ident class="della" level="1"></ident>Términu que conocemos pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">loco</i>(TEST)
  1. foxaca
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu que conocemos pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">loco</i
qui dicitur la foiaca [LCodo/130-140])
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">qui</i> <i class="della">dicitur</i> <i class="della">la</i> <i class="della">foiaca</i> [LCodo/130-140])
Podría tratase d’un continuador diminutivo-despeutivu de *fodia o fouea, pero non de FOSSA > fuexa por cuenta la so- nora de la documentación medieval. Sobro la variante masc. foxancu pudo facese’l verbu desfoxancar (cfr.).
  1. Podría tratase d’un continuador diminutivo-despeutivu de
  2. *fodia o fouea, pero non de FOSSA > fuexa por cuenta la so- nora de la documentación medieval. Sobro la variante masc. foxancu pudo facese’l verbu desfoxancar (cfr.).
foxacu, el
📖: foxacu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><foxancu [Ca]. fuxancu [Mn]. +foxencu [Ay].>(TEST)
  1. foxacu
  2. ident class="della" level="1"></ident><foxancu
    • Ca
  3. fuxancu
    • Mn
  4. foxencu metafonía
    • Ay
Foxaca pequeña [Tb]. 2. Barrancu fondu, cubiertu de plantes y matu [Ca]: Non cómo s’apañó pa caer en esi foxancu [Ca]. 3. Resclavu dexáu por una caballería en suelu cuando ta moyáu [Ay]. 4. Pilancu [Mn]. Paez creación analóxica masculina de foxaca anque nun co- nociendo la documentación medieval nun sabemos si ha ave- rase al ast. fuexa 1 ó 2. Lo mesmo pue afitase de foxu (cfr.).
  1. Foxaca pequeña [Tb]. 2. Barrancu fondu, cubiertu de plantes y matu [Ca]: Non cómo s’apañó pa caer en esi foxancu [Ca]. 3. Resclavu dexáu por una caballería en suelu cuando ta moyáu [Ay]. 4. Pilancu [Mn].
  2. Mn
  3. Paez creación analóxica masculina de foxaca anque nun co- nociendo la documentación medieval nun sabemos si ha ave- rase al ast. fuexa 1 ó 2. Lo mesmo pue afitase de foxu (cfr.).
foxán, el
📖: foxán
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. foxán
Despeñaderu, desbentíu [Llv]. Cfr. foxu.
  1. Despeñaderu, desbentíu [Llv]. Cfr. foxu.
  2. Llv
foxilostru, a, o*
📖: foxilostru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. foxilostru
Cfr. faxislostru.
  1. Cfr. faxislostru.
foxón, el
📖: foxón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Vasía de piedra pa recoyer la llexía que cai de la dala [Carriu (Cv)]. <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Petro Mercatan confirmante Petro </i><i class="della">Foxon</i><i class="della">(TEST)
  1. foxón
  2. ident class="della" level="1"></ident>Vasía de piedra pa recoyer la llexía que cai de la dala
    • Carriu (Cv)
  3. <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Petro Mercatan confirmante Petro </i><i class="della">Foxon</i><i class="della"
cnf. Martino Gi- lata nf. 1134 [SPM/246]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. cnf. Martino Gi-</i><i class="della"> lata</i> <i class="della">nf.</i> 1134 [SPM/246]
Aum. de foxu (cfr. fuexu).
  1. Aum. de foxu (cfr. fuexu).
foxu, el
📖: foxu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Pozu [As. Cv]. <ident class="della" level="1"></ident>L’ausencia de diptongación en <i class="della">foxu</i>(TEST)
  1. foxu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Pozu
    • As
    • Cv
  3. <ident class="della" level="1"></ident>L’ausencia de diptongación en <i class="della">foxu</i
pue debese a ser un conti- nuador del llat. *FODIUM onde la yod pue torgar (o non) la dip- tongación (cfr. fueyu 2) como s’alvierte nel continuador de PǑDIUM (REW)> puexu y poyu (GHLA §3.1.7.2.1.c.2). Lo mesmo pasa col correspondiente foxa que partiría del neutru pl.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. pue debese a ser un conti- nuador del llat. *FODIUM onde la yod pue torgar (o non) la dip- tongación (cfr. <i class="della">fueyu 2</i>) como s’alvierte nel continuador de PǑDIUM (REW)> <i class="della">puexu</i> y <i class="della">poyu</i> (GHLA §
  3. 2. c.2). Lo mesmo pasa col correspondiente <i class="della">foxa</i> que partiría del neutru pl.
*FODIA. Esto esixiría que foxu y foxa tuvieren un resultáu me- dieval sonoru; de nun ser asina sedría un masculín analóxicu de foxa. Nesti segundu supuestu sobro foxu (cfr. foxacu) pudo facese un deriváu aumentativu foxón (cfr.) con una sorda me- dieval. Un deriváu en -ANU sedría foxán (cfr.).
  1. *FODIA. Esto esixiría que foxu y foxa tuvieren un resultáu me- dieval sonoru; de nun ser asina sedría un masculín analóxicu de foxa. Nesti segundu supuestu sobro foxu (cfr. foxacu) pudo facese un deriváu aumentativu foxón (cfr.) con una sorda me- dieval. Un deriváu en -ANU sedría foxán (cfr.).
foya, la
📖: foya
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<h.oya [Bab].>(TEST)
  1. foya
  2. h.oya
    • Bab
Poza [JH. Mar] grande [R]. Poza (xeneralmente más grande que’l h.oyu) [Bab]. 2. Furacu destináu a fornu de carbón [R]. Poza que faen los carboneros p’amburar les cepes d’u llogren carbón [Paredes (Cv)]. Carbonera [R]. 3. Fornada de carbón [JH].
  1. 1. Poza [JH. Mar] grande [R]. Poza (xeneralmente más grande que’l <i class="della">h.oyu</i>) [Bab].
  2. 2. Furacu destináu a fornu de carbón [R]. Poza que faen los carboneros p’amburar les cepes d’u llogren carbón [Paredes (Cv)]. Carbonera [R].
  3. 3. Fornada de carbón [JH].
desti heredamiento que iaz contra las foias vendemos 1261 [MB-II/79] desde la foja del monte fasta la piedra del rio 1330(or.) [ACL-IX/338]
  1. desti heredamiento que iaz contra las foias vendemos
  2. 1261 MB-II/79
  3. desde la foja del monte fasta la piedra del rio
  4. 1330(or.) ACL-IX/338
Del llat. FOUEA, -AE ‘zanxa’, ‘poza’, ‘llaguna’ (EM), con repre- sentación románica (REW s.v. fǒvea) ya hispánica (DEEH). De toes maneres nun sedría imposible almitir la so confluencia col continuador del llat. FŌCULA, neutru plural de foculum, -i ‘artefautu pa guardar daqué caliente’ (OLD), adautáu a la 1ª de- clinación, términu non citáu por REW nin por DEEH nin DCECH. Posible deriváu sedría ast. foyaca 2 (cfr. foxaca 2). Al empar, del correspondiente masculín foyu (cfr. fueyu 2), fadríase ast. foyacu (cfr.).
foyacu, el
📖: foyacu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Términu que conocemos de magar la documentación inxerta en testu del sieglu XVIII en castellán: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">sus </i><i class="della">foacos</i><i class="della">(TEST)
  1. foyacu
  2. Términu que conocemos de magar la documentación inxerta en testu del sieglu XVIII en castellán: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">sus </i><i class="della">foacos</i><i class="della"
de tierra para plantar las ubales [Grangerías
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. de</i> <i class="della">tierra</i> <i class="della">para plantar</i> <i class="della">las</i> <i class="della">ubales</i> [Grangerías
XVIII: 621] allanar terrenos y llenar foacos [Grangerías XVIII: 772] llevar la tierra a los foacos y también hacer succos [Gran- gerías XVIII: 772] llenar los pozacos y foacos [Grangerías XVIII: 778] Posible diminutivo-despeutivu col continuador de -ACCU n’a- mestanza con foyu (
  1. XVIII: 621]
  2. allanar terrenos y llenar foacos
  3. Grangerías XVIII: 772
  4. llevar la tierra a los foacos y también hacer succos
  5. Gran- gerías XVIII: 772
  6. llenar los pozacos y foacos
  7. Grangerías XVIII: 778
  8. Posible diminutivo-despeutivu col continuador de -ACCU n’a- mestanza con foyu (
cfr. fueyu 2).
foyada, la*
📖: foyada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<{<i class="della">fachada</i>(TEST)
  1. foyada
    • Tb
  2. {<i class="della">fachada</i
[Tb] ha ser tracamundiu por *fochada}.> Manoyu de cañes de dellos árboles [Tb (= facháu)].
  1. 1. [Tb] ha ser tracamundiu por *<i class="della">fochada</i>}.> Manoyu de cañes de dellos árboles [Tb (= facháu)].
Cfr. foyáu.
foyadre, la*
📖: foyadre
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Términu conocíu pela documentación medieval seronda: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">una</i>(TEST)
  1. foyadre
  2. Términu conocíu pela documentación medieval seronda: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">una</i
reguefa e una folladre [LJurisd 149]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">reguefa</i> <i class="della">e</i> <i class="della">una</i> <i class="della">folladre</i> [LJurisd 149]
Del llat. serondu (MASSA) FOLIATILIS ‘con fueyes’, con aplica- ción metafórica a un tipu de masa, con un usu antiguu feme- nín como se conseña en cast. hojaldre (DCECH s.v. hoja). La documentación medieval ufre una grafía arcaica con “ll” cuando paez aconseyable, a la vista de la etimoloxía afayadiza, proponer un resultáu en [y]. Dende foyadre féxose un deriváu foyadrera (cfr.).
foyadrera, la*
📖: foyadrera
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Términu conocíu como nomatu de muyer nun testu medieval: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">el fforo que uos auia a dar Marinna Perez </i><i class="della">ffolladrera</i>(TEST)
  1. foyadrera
  2. Términu conocíu como nomatu de muyer nun testu medieval: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">el fforo que uos auia a dar Marinna Perez </i><i class="della">ffolladrera</i
1288 [MB-II/131]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. 1288 [MB-II/131]
Pue tratase d’un nome d’oficiu en -era, quiciabes en refe- rencia a una ‘facedora de foyadre’, un deriváu de FOLIĀTILIS (EM s.v. folium) con continuador en cast., hojaldre, cat. fu- llalda, xudeo-español fixalda, etc. (MGH §69-3; DEEH), ast. foyadre (cfr.). Desconozo a qué respuende un étimu HOLLA que conseña l’editor modernu de Xovellanos (Apuntamiento 315).
foyadura, la*
📖: foyadura
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<foyaúra [Ay].>(TEST)
  1. foyadura
  2. foyaúra
    • Ay
Mozqueta nuna ferramienta que dobló’l corte [Ay].
  1. 1. Mozqueta nuna ferramienta que dobló’l corte [Ay].
Del llat. FOLIATŪRA ‘disposición de les fueyes nos árboles’ (EM s.v. folium; OLD; ABF) con una aplicación metafórica al tipu d’una ferramienta de corte. Nun se conseñen continuadores en REW, DEEH; sí en DCECH como cultismu (DCECH s.v. hoja).
foyagal, el*
📖: foyagal
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fuchagal [PSil].>(TEST)
  1. foyagal
  2. fuchagal
    • PSil
Conxuntu de fueyes de los árboles [PSil]: Veise un fuchagal bárbaru [PSil].
  1. 1. Conxuntu de fueyes de los árboles [PSil]: <i class="della">Veise un fuchagal </i><i class="della">bárbaru</i> [PSil].
Cfr. fueya.
foyaguera, la*
📖: foyaguera
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fuchaguera [PSil].>(TEST)
  1. foyaguera
  2. fuchaguera
    • PSil
Conxuntu de fueya seco [PSil].
  1. 1. Conxuntu de fueya seco [PSil].
Cfr. fueya.
foyagueru, el*
📖: foyagueru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fuchagueiru [PSil]. //foyegueiro [/Serandías (Eo)/].>(TEST)
  1. foyagueru
  2. fuchagueiru
    • PSil
  3. foyegueiro eonaviego
    • /Serandías (Eo)/
Conxuntu de fueya seco [ [PSil]: Formóuse un fuchagueiru no prau [PSil].
  1. 1. Conxuntu de fueya seco [ [PSil]: <i class="della">Formóuse un fuchagueiru no</i><i class="della"> prau</i> [PSil].
2. Sitiu destináu a recoyer la fueya que cai de los árboles pela seronda [/Serandías (Eo)/]. Cfr. fueya.
foyal, el*
📖: foyal
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Términu conocíu pela documentación llatina del dominiu ástur: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">per suis terminis de illo abollano in illo </i><i class="della">foiale</i>(TEST)
  1. foyal
  2. Términu conocíu pela documentación llatina del dominiu ástur: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">per suis terminis de illo abollano in illo </i><i class="della">foiale</i
936 (s. XII) [MSAH-I/91] Cfr. fueyu 2.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. 936 (s. XII) [MSAH-I/91] Cfr. <i class="della">fueyu</i><i class="della"> 2</i>.
foyanca, la
📖: foyanca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<i class="della">Arum</i>(TEST)
  1. foyanca
    • Ce
  2. i class="della">Arum</i
italicum, cast. aro [Ce (LLAA 27)].
  1. 1. <i class="della">italicum</i>, cast. <i class="della">aro</i> [Ce (LLAA 27)].
Del llat. FOLIA, neutru pl. de folium, responsable del ast. fueya (cfr.), cola amestadura del suf. continuador del llat. -ANICA.
foyancu, el*
📖: foyancu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<////foyancos [Ay].>(TEST)
  1. foyancu
  2. foyancos variación de número
    • Ay
Pozos siguíos y fondos [Ay].
  1. 1. Pozos siguíos y fondos [Ay].
Del llat. *FODIUM > ast. fueyu 2 (cfr.) cola amestadura del suf. que sigue al llat. -ANICU.
foyarasca, la
📖: foyarasca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fucharasca [Sm. Md]. fuyarasca [Arm]. h.oyarasca [Lln]. h.ueyarasca [Pa].>(TEST)
  1. foyarasca
    • Ay
    • Ll
    • Ri
  2. fucharasca
    • Sm
    • Md
  3. fuyarasca
    • Arm
  4. h.oyarasca
    • Lln
  5. h.ueyarasca
    • Pa
Cast. hojarasca [Pa. Ac. Ay. Ll. Sm. Md. Arm]. Conxuntu de fueyes que caen d’un árbol [Ri]. 2. Baturiciu o riña por caxi- galines [Ll]. 3. Grupu de xente que s’axunta pa pañar fueya [Lln].
  1. 1. Cast. <i class="della">hojarasca</i> [Pa. Ac. Ay. Ll. Sm. Md. Arm]. Conxuntu de fueyes que caen d’un árbol [Ri].
  2. 2. Baturiciu o riña por caxi- galines [Ll].
  3. 3. Grupu de xente que s’axunta pa pañar fueya [Lln].
Del llat. FOLIA, neutru pl. de folium, responsable del ast. fueya (cfr.). Dende FOLIA y FOLIUM n’amestanza colos suf. -ASCA, -ASCU fexéronse ast. foyasca (cfr.), foyascu (cfr.), ésti con un aumentativu foyascón (cfr.); con nueva incrementación en -ARIA, -ARIU, foyasquera (cfr.), foyasqueru (cfr.). Dende fo- yasca, foyascu foi posible la formación del verbu foyascar (cfr.). Dende FOLIA, FOLIUM tamién se fexo una incrementa- ción diminutiva en -ŬLA (LLAA 103) d’u siguió ast. *fóyara que, col sufixu -ASCA, llogró’l deriváu ast. foyarasca y, llueu, con un nuevu sufixu abondativu, foyarascal (cfr.). Al nuesu en- tender esta suposición esplica ast. foyarasca asemeyáu al cast. hojarasca, con un sufixu pal que Corominas-Pascual nun ato- paben una xustificación amañosa (DCECH s.v. hoja). Sobro ast. foyarasca féxose’l verbu enfoyarascar (cfr.).
foyarascal, el
📖: foyarascal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. foyarascal
    • Ay
Sitiu onde hai muncha fueya suelto [Ay].
  1. 1. Sitiu onde hai muncha fueya suelto [Ay].
Cfr. foyarasca.
foyasca, la
📖: foyasca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fuchasca [CSil]. fuyasca [Cv]. h.oyasca [Lln]. /////h.ueyasca [Lln].>(TEST)
  1. foyasca
  2. fuchasca
    • CSil
  3. fuyasca
    • Cv
  4. h.oyasca
    • Lln
  5. h.ueyasca dudoso (certainty = baxa)
    • Lln
Foyarasca [Lln. CSil] que se saca al esfoyar les panoyes de maíz [Cv]. 2. Caña seca [Os (i)]. //-as ‘restos de fueyes, cañes, pa facer cuchu’ [Ar]. Cfr. foyarasca.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Foyarasca [Lln. CSil] que se saca al esfoyar les panoyes de maíz [Cv].
  3. 2. Caña seca [Os (i)]. //-<i class="della">as </i>‘restos de fueyes, cañes, pa facer cuchu’ [Ar]. Cfr. <i class="della">foyarasca</i>.
foyascar*
📖: foyascar*
🏗️: SI
✍️: NO
<h.oyascar [Os].>(TEST)
  1. foyascar*
  2. h.oyascar
    • Os
Mover daqué con una h.oyasca [Os].
  1. 1. Mover daqué con una <i class="della">h.oyasca</i> [Os].
Cfr. foyarasca.
foyascón, el
📖: foyascón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Aum. de <i class="della">foyascu</i>. 2. Planta de fueyes grandes [Cn (F)]: <i class="della">Dame </i><i class="della">un</i>(TEST)
  1. foyascón
    • Cn
  2. Aum
  3. de <i class="della">foyascu</i>
  4. 2
  5. Planta de fueyes grandes [Cn (F)]: <i class="della">Dame </i><i class="della">un</i
pouco d’aire con esi foyascón que m’afuego [Cn (F)].
  1. 1. <i class="della">pouco</i> <i class="della">d’aire</i> <i class="della">con</i> <i class="della">esi</i> <i class="della">foyascón</i> <i class="della">que</i> <i class="della">m’afuego</i> [Cn (F)].
Cfr. foyarasca.
foyascu, el
📖: foyascu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><fuchascu [Cn (M)]. fuyascu [Paredes (Cv)]. h.oyasco [Os]. h.oyascu [Lln]. h.ueyascu [Lln]. {Abúltanos una percorreición de yeísta, <i class="della">follascu</i>(TEST)
  1. foyascu
    • Sb
  2. ident class="della" level="1"></ident><fuchascu
    • Cn (M)
  3. fuyascu
    • Paredes (Cv)
  4. h.oyasco
    • Os
  5. h.oyascu
    • Lln
  6. h.ueyascu
    • Lln
  7. {Abúltanos una percorreición de yeísta, <i class="della">follascu</i
[Sb]}.>
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Sb]}.>
Caúna de les fueyes qu’envuelven la panoya de maíz [Paredes (Cv)]. 2. Umbela de fueyes grandes [Cn (M)]. 3. Caña seca [Os]. Manoyos de fresnu p’alimentu del ganáu pel iviernu [Lln (/h.ueyascu ‘rama de fresnu que se recueye nel menguante de setiembre p’alimentu del ganáu pel iviernu’)]. Cañes (d’abe- dul, carbayu, fresnu, etc.) que se corten, axunten y curen pa dar de comer al ganáu [Sb]. 4. Caña verde de faya coles sos fueyes tienres [Ca]. Cfr. foyarasca & foyasquera.
  1. Caúna de les fueyes qu’envuelven la panoya de maíz [Paredes (Cv)]. 2. Umbela de fueyes grandes [Cn (M)]. 3. Caña seca [Os]. Manoyos de fresnu p’alimentu del ganáu pel iviernu [Lln (/h.ueyascu ‘rama de fresnu que se recueye nel menguante de setiembre p’alimentu del ganáu pel iviernu’)]. Cañes (d’abe- dul, carbayu, fresnu, etc.) que se corten, axunten y curen pa dar de comer al ganáu [Sb]. 4. Caña verde de faya coles sos fueyes tienres [Ca].
  2. Ca
  3. Cfr. foyarasca & foyasquera.
foyasquera, la
📖: foyasquera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><{Abúltanos percorreición de yeísta, <i class="della">follasquera</i>(TEST)
  1. foyasquera
    • Sb
    • Ca
  2. ident class="della" level="1"></ident><{Abúltanos percorreición de yeísta, <i class="della">follasquera</i
[Sb]}.> Foyarasca, aplicao a too aquello que ta enguedeyao [Sb]. 2. Planta tienra de faya [Ca]. Serie de brotos que nacen del tueru cortáu de la faya [Ca]: Percima’l prau non hai más que foyas- queres [Ca].
  1. 1. [Sb]}.> Foyarasca, aplicao a too aquello que ta enguedeyao [Sb].
  2. 2. Planta tienra de faya [Ca]. Serie de brotos que nacen del tueru cortáu de la faya [Ca]: <i class="della">Percima’l</i> <i class="della">prau</i> <i class="della">non</i> <i class="della">hai</i> <i class="della">más</i> <i class="della">que</i> <i class="della">foyas- </i><i class="della">queres</i> [Ca].
Paez nidio que na 1ª aceición hemos entender ast. foyasquera acordies cola nuesa propuesta (cfr. foyarasca). Na aceición 2ª pescanciamos que s’alvierte un averamientu semánticu al fi- tónimu ast. faya (cfr.) quiciabes favorecíu pola proximidá fó- nica. Eso mesmo alvertímoslo tamién nel ast. foyascu (cfr.) na so aceición §4.
  1. Paez nidio que na 1ª aceición hemos entender ast. foyasquera acordies cola nuesa propuesta (cfr. foyarasca). Na aceición 2ª pescanciamos que s’alvierte un averamientu semánticu al fi- tónimu ast. faya (cfr.) quiciabes favorecíu pola proximidá fó- nica. Eso mesmo alvertímoslo tamién nel ast. foyascu (cfr.) na so aceición §4.
foyasqueru, el*
📖: foyasqueru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><fuchasqueiru [Cn (F)]. h.oyasquero [Os].>(TEST)
  1. foyasqueru
  2. ident class="della" level="1"></ident><fuchasqueiru
    • Cn (F)
  3. h.oyasquero
    • Os
Montón de fueyes [Cn (F)]. Montón de foyarasca [Os]. Cfr. foyarasca.
  1. Montón de fueyes [Cn (F)]. Montón de foyarasca [Os]. Cfr. foyarasca.
  2. Os
foyáu, ada, ao*
📖: foyáu
🔤: , ada, ao*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ident class="della" level="1"></ident><foyáu [R].>(TEST)
  1. foyáu
  2. ident class="della" level="1"></ident><foyáu
    • R
“Pandeao en alguna poza u hoyo” [R]. Quiciabes d’un vieyu participiu de *foyar ‘facer un fueyu o foyu’ (Cfr. fueyu 2).
  1. “Pandeao en alguna poza u hoyo” [R].
  2. R
  3. Quiciabes d’un vieyu participiu de *foyar ‘facer un fueyu o foyu’ (Cfr. fueyu 2).
foyáu, el*
📖: foyáu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><focháu [Qu]. +foyéu [Ri. Alb]. +fochéu/fochaos [Ll]. <ident class="della" level="1"></ident>+foyéu/foyaos [Ay. Ll]. foyao [Ay]. <{<i class="della">facháu</i>(TEST)
  1. foyáu
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident><focháu
    • Qu
  3. foyéu metafonía
    • Ri
    • Alb
  4. fochéu/fochaos metafonía
    • Ll
  5. <ident class="della" level="1"></ident>+foyéu/foyaos
    • Ay
    • Ll
  6. foyao
    • Ay
  7. <{<i class="della">facháu</i
[Tb] ha ser tra- camundiu por *focháu, como viemos nel correspondiente fe- menín s.v. foyada}.>
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Tb] ha ser tra- camundiu por *<i class="della">focháu</i>, como viemos nel correspondiente fe- menín s.v. <i class="della">foyada</i>}.>
Manoyu de cañes (verdes) pal ganáu [Ri. Qu] que se guarda en payar fasta l’iviernu [Tb]. Manoyu de yerba o rama de carbayu o fresnu pañao de seronda [Ll]. Brazáu de fueya de fresnu pal ganáu [Ay]. 2. Madera o pizarra qu’esberna o cuartea [Ay]. 3. Sitiu abondosu en fueya [Alb]. //Foyaos ‘rames’ [Ll (VB)]. Del llat. FOLIATUS, -A, -UM ‘con fueya’ (ABF), nominalizándose llueu’l masculín (*foyáu → +foyéu) y el femenín de la fastera
  1. Manoyu de cañes (verdes) pal ganáu [Ri. Qu] que se guarda en payar fasta l’iviernu [Tb]. Manoyu de yerba o rama de carbayu o fresnu pañao de seronda [Ll]. Brazáu de fueya de fresnu pal ganáu [Ay]. 2. Madera o pizarra qu’esberna o cuartea [Ay]. 3. Sitiu abondosu en fueya [Alb]. //Foyaos ‘rames’ [Ll (VB)]. Del llat. FOLIATUS, -A, -UM ‘con fueya’ (ABF), nominalizándose llueu’l masculín (*foyáu → +foyéu) y el femenín de la fastera
  2. Ll (VB)
B (*fochada fachada). La variante focháu facháu en- tiéndese como una asimilación vocálica a la tónica lo mesmo que pasa a *fochada fachada (cfr. foyada) si nun se trata, cenciellamente, d’un lapsus de tresmisión (PE4). El gall. caltién los correspondientes follado ‘con muncha fueya’, follada ‘na- biza’ (GVGH).
foyeta*
📖: foyeta*
🏗️: SI
✍️: NO
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">la meatat de dos </i><i class="della">pumares de folleta</i><i class="della">(TEST)
  1. foyeta*
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">la meatat de dos </i><i class="della">pumares de folleta</i><i class="della"
que estan ençima 1370 (or.) [SP-II/434]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. que estan ençima </i>1370 (or.) [SP-II/434]
Podría guardar dalguna rellación cola familia del llat. FOLIA > ast. fueya quiciabes con un sufixu dim. -eta (PE3: 169).
foyetu, a, o*
📖: foyetu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Ax. conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Una</i>(TEST)
  1. foyetu
  2. Ax
  3. conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Una</i
baca llamada Foyeta preñada color escura 1597 [(Co- muña): 165]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">baca</i> <i class="della">llamada</i> <i class="della">Foyeta</i><i class="della"> preñada</i> <i class="della">color</i> <i class="della">escura</i> 1597 [(Co- muña): 165]
{el buey} pinto foyeto [Grangerías XVIII: 824 & 834] de pelo galanos, foyetos [Grangerías XVIII: 1075] **
  1. {el buey} pinto foyeto
  2. Grangerías XVIII: 824 & 834
  3. de pelo galanos, foyetos
  4. Grangerías XVIII: 1075
  5. **
foyón, el
📖: foyón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Fondigonada nel terrén [Po]. Aum. de <i class="della">foyu</i>(TEST)
  1. foyón
  2. Fondigonada nel terrén
    • Po
  3. Aum
  4. de <i class="della">foyu</i
2 (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">2</i> (cfr.).
foyosu, a, o
📖: foyosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<foyosa [Gr (Oc)].>(TEST)
  1. foyosu
  2. foyosa
    • Gr (Oc)
De tamañu pequeñu (un tipu de castaña) [Gr (Oc)].
  1. 1. De tamañu pequeñu (un tipu de castaña) [Gr (Oc)].
Del llat. FOLIŌSUS, -A, -UM ‘con fueyes’ (OLD), pallabra con con- tinuadores románicos (REW) ya panhispánica (DEEH). Nel planu del significáu quiciabes la referencia sía a un tipu de castaña ca- rauterizada por ser peluda o d’una castañal de muncha fueya.
foyu, el
📖: foyu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cfr. <i class="della">fueyu</i><i class="della">(TEST)
  1. foyu
  2. Cfr
  3. <i class="della">fueyu</i><i class="della"
2.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. 2</i>.
foyudu, a, o
📖: foyudu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cfr. <i class="della">fueyudu</i>(TEST)
  1. foyudu
  2. Cfr
  3. <i class="della">fueyudu</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
foz, la 1
📖: foz
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<fouz [Tb. Sm. Bab. As. Md. Pzu. PSil. Cn. An. Gr. Cd. Pr. Sl. Cv. Vd. Oc. /Eo/. y Vg. Llomb]. fou [Md]. foiz [Pz, Qu (Oc)]. h.oce [LV. Pb. Lln. Cl. On]. h.oz [Rs. Co (Toponimia 115). Pa]. ////feux (<i class="della">sic</i>) [Mar]. /////el fouz [Tox].>(TEST)
  1. foz
    • Co
    • Bi
    • Ay
    • Ca
    • Sb
    • Qu
  2. fouz
    • Tb
    • Sm
    • Bab
    • As
    • Md
    • Pzu
    • PSil
    • Cn
    • An
    • Gr
    • Cd
    • Pr
    • Sl
    • Cv
    • Vd
    • Oc
    • /Eo/
    • y Vg
    • Llomb
  3. fou
    • Md
  4. foiz
    • Pz, Qu (Oc)
  5. h.oce
    • LV
    • Pb
    • Lln
    • Cl
    • On
  6. h.oz
    • Rs
    • Co (Toponimia 115)
    • Pa
  7. feux (<i class="della">sic</i>) variación de número
    • Mar
  8. el fouz dudoso (certainty = baxa)
    • Tox
Cast. hoz (ferramienta) [Lln. Rs. Co (Toponimia 115). Ac. Bi. Ay. Gr. Mar. V1830]: Garra la fouz que vamos buscar unas folgueras pa fer un bascayu pa barrer el fornu’l pan [Cn]. Hoz de podar [Ca]. Hoz grande (ferramienta) [LV. Pb. Cl. Pa. On. Sb. Qu (Oc). Bab. Pzu. As. Cn (MG). Vd. DA. Llomb]. Hoz de
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">hoz</i> (ferramienta) [Lln. Rs. Co (Toponimia 115). Ac. Bi. Ay. Gr. Mar. V1830]: <i class="della">Garra la fouz que vamos buscar unas </i><i class="della">folgueras pa fer un bascayu pa barrer el fornu’l pan </i>[Cn]. <i class="della">Hoz</i> de podar [Ca]. <i class="della">Hoz</i> grande (ferramienta) [LV. Pb. Cl. Pa. On. Sb. Qu (Oc). Bab. Pzu. As. Cn (MG). Vd. DA. Llomb]. <i class="della">Hoz</i> de
a) I ferreo I secure una exata II falces alias messecas 1089 (s. XII) [MSAH-III/155] b) vnam sartam tres coludras tres fozes de segar 1189(or.) [ACL/11] X dineros por dues foces s. XIII(or.) [MCar-II/284] V dineros por una foz s. XIII(or.) [MCar-II/284] XII cestas pora seruir IIII fozes podaderas IIII arreyadas 1245(or.) [MSAH-V/238] qui aduxier foces o podaderas a uender [fin s. XIII] (s. XIII) [MSAH-V/593] Dos fozes biexas y una rreya y dos sechoros de labrar 1569 [(Comuña): 109] foces, focicas [Grangerías XVIII: 1064] la cuyar, lescudelleru/escudielles, duernes, platos/tables y arcos de cubetu/pértigues, madreñes, cambes/lla espada- dera, el sarieyu/mangos de fozes, fesories/y qualquier utru istrumentu [Campumanes 1781/232] Del fem. llat. FALX, -CIS ‘foz’ (EM), pallabra panrománica (REW) ya panhispánica [DEEH; Xo (Apuntamiento 313)]. Catón des- trema ente los tipos de foces, les falces sirpicularias, falces si- luaticas, arborarias y secures (11, 4 y p. 154 y 159). De la llectura del segundu documentu medieval del dominiu ástur, conseñáu enriba, podría camentase que foz equivaldría da- cuando a ‘gadañu’ llueu desplazáu pol continuador del xer- manismu *WAJDANJA > gadaña (
  1. a)
  2. I ferreo I secure una exata II falces alias messecas
  3. 1089 (s. XII) MSAH-III/155
  4. b) vnam sartam tres coludras tres fozes de segar
  5. 1189(or.) ACL/11
  6. X dineros por dues foces s. XIII(or.)
  7. MCar-II/284
  8. V dineros por una foz s. XIII(or.)
  9. MCar-II/284
  10. XII cestas pora seruir IIII fozes podaderas IIII arreyadas
  11. 1245(or.) MSAH-V/238
  12. qui aduxier foces o podaderas a uender [fin s. XIII] (s. XIII)
  13. MSAH-V/593
  14. Dos fozes biexas y una rreya y dos sechoros de labrar
  15. 1569 (Comuña): 109
  16. foces, focicas
  17. Grangerías XVIII: 1064
  18. la cuyar, lescudelleru/escudielles, duernes, platos/tables y arcos de cubetu/pértigues, madreñes, cambes/lla espada- dera, el sarieyu/mangos de fozes, fesories/y qualquier utru istrumentu
  19. Campumanes 1781/232
  20. Del fem. llat. FALX, -CIS ‘foz’ (EM), pallabra panrománica (REW) ya panhispánica [DEEH; Xo (Apuntamiento 313)]. Catón des- trema ente los tipos de foces, les falces sirpicularias, falces si- luaticas, arborarias y secures (11, 4 y p. 154 y 159). De la llectura del segundu documentu medieval del dominiu ástur, conseñáu enriba, podría camentase que foz equivaldría da- cuando a ‘gadañu’ llueu desplazáu pol continuador del xer- manismu *WAJDANJA > gadaña (
  21. DEEH; Xo (Apuntamiento 313)
mangu llargu [Lln. Llg. Ay. Ri. Tb. Sm. Pr. Sl. Cv. Cn (Oc). cfr.) → gadañu.Un continuador de foz cola amestadura del continuador del dim. -ĬTTA ye responsable del ast. foceta (cfr.). Una formación au- mentativa en -ATA ye responsable del ast. fozada 1 (cfr.). Los destremaos tipos de foz qu’atopamos nel dominiu ástur puen dixebrase semánticamente gracies al xéneru y a l’ausencia o presencia de destremaos sufixos; asina en fasteres oc. tenemos la fouz frente a el foucín; fouz frente a foceta, etc. Ye posible que dende ast. foz se fexere un aumentativu fozazu (cfr.), un nome d’oficiu en -ARIUS, foceru (cfr.) y una formación verbal esfozar 1 (cfr.).
  1. /Eo/. R]. Hoz de segar [PSil. As (Oc)], dentada y corva con mangu de madera [Tor]. Hoz grande, con un palu llargu y una fueya acerada ancha y resistente (emplegada pa podar) [An]. Hoz de mangu llargu y con curvatura pequeña pa cortar arbo- lexos y artos [Cr. Ay. Ll. Qu. Tb. Md. Cd (= foucina = focina). JH]. Focete [Xo (Apuntamiento 313)]. Cuchiellu anchu, daqué corvu nel estremu, pa cortar cañes [Cn (M)]. Hoz grande pa cortar maleza [Tox]. Ferramienta de mangu curtiu y de fueya ancha utilizada pa podar árboles [Ac]. Hoz ensin dientes pa cortar artos, arbustos o cañes d’árbol [Cg]. Especie de hoz de mangu llargu que termina nuna curvatura pequeña, utilizada pa cortar artos y arbolexos [Cp]. //De foz ‘variedá de fréxoles de color mariello’ [Sb]. //Ser de foz y forcáu ‘ser valiente y de- cidíu’ [Cg]. //Volver pela foz a casa ‘volver sobre un pautu’ [Cg]. ///En xunu la foz en puñu [LC].
  2. LC
foz, la 2
📖: foz
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Pasu d’una lladera a otra del monte per un espaciu estrenchu y difícil [Ll]. Beyu, garganta, desfiladeru [Ca. Ay] per onde pasa un camín [Ar]. Valle o garganta zarrada y fonda ente dos montes [Ca]. Estrecheces d’un valle fondu o la que forma un ríu que cuerre ente dos montes [JH]. Vg (<i class="della">foz </i>‘angostura’ / <i class="della">fouz</i>(TEST)
  1. foz
  2. Pasu d’una lladera a otra del monte per un espaciu estrenchu y difícil
    • Ll
  3. Beyu, garganta, desfiladeru
    • Ca
    • Ay] per onde pasa un camín [Ar
  4. Valle o garganta zarrada y fonda ente dos montes
    • Ca
  5. Estrecheces d’un valle fondu o la que forma un ríu que cuerre ente dos montes
    • JH
  6. Vg (<i class="della">foz </i>‘angostura’ / <i class="della">fouz</i
‘podadera’)].
  1. 1. ‘podadera’)].
per illas fontes qui infundunt in illa foce 863 (s. XIII) [DCO- I/37] usque ad illa texera et per Lampaza et per illa foce 891 (s. XIV) [DCO-I/50] per illa lampaza et per Fozes et per illas quintanas 921 (s. XII) [DCO-I/86] de dermino de aquauerzo et per illo laco usque in illa foce 999(or.) [ACL/107] alia terra in illo Erbelares iusta illa foce per cuntis suis ter- minis 1000 [ODueñas/65] per illa foze de Morello 1052 (s. XII) [ACL/276] per illa petrera ... et per illa fauce 1100 (s. XII) [DCO-I/315] per illa Foze et per sumo Bustranego 1111 (s. XII) [ACL/23] per illa mosca de Camplomoso et per illam foz de Abzediello 1173 (s. XII) [ACL/442] per illa aqua que discurrit per illa foz 1216(or.) [SV/90] ua la mar mayor por la ribera fata la ffoz de Nauia 1299 [DCO-II/206] per la foz del agua de Nauia que entra a la mar 1299 [DCO- II/206] entra a la mar en la foz del burgo de Ribadeo 1299 [DCO- II/206]
  1. per illas fontes qui infundunt in illa foce
  2. 863 (s. XIII) DCO- I/37
  3. usque ad illa texera et per Lampaza et per illa foce
  4. 891 (s. XIV) DCO-I/50
  5. per illa lampaza et per Fozes et per illas quintanas
  6. 921 (s. XII) DCO-I/86
  7. de dermino de aquauerzo et per illo laco usque in illa foce
  8. 999(or.) ACL/107
  9. alia terra in illo Erbelares iusta illa foce per cuntis suis ter- minis
  10. 1000 ODueñas/65
  11. per illa foze de Morello
  12. 1052 (s. XII) ACL/276
  13. per illa petrera ... et per illa fauce 1100 (s. XII) [DCO-I/315] per illa Foze et per sumo Bustranego 1111 (s. XII) [ACL/23] per illa mosca de Camplomoso et per illam foz de Abzediello
  14. 1173 (s. XII) ACL/442
  15. per illa aqua que discurrit per illa foz
  16. 1216(or.) SV/90
  17. ua la mar mayor por la ribera fata la ffoz de Nauia
  18. 1299 DCO-II/206
  19. per la foz del agua de Nauia que entra a la mar
  20. 1299 DCO- II/206
  21. entra a la mar en la foz del burgo de Ribadeo
  22. 1299 DCO- II/206
Del llat. FAUX, -CIS ‘garganta, entrada del tubu dixestivu’, ‘gar- ganta d’un monte’, ‘entrada d’una cueva’ (EM). Un dim. *FAUCǏCULA hebo tener un siguidor *fouceya (> *foceya) o *fouceicha d’u siguió un verbu *esfoceyar (cfr.) conocíu pela so variante sureño-occidental esfucichar ‘cayer de focicu’ y que pue tar emparentáu con topónimos del tipu La Foceicha (TT 255) anque agora pue almitise l’influxu metafóricu del ta- mién posible FALCǏCULA ‘foz de cortar’ (REW s.v. falcīcula; DEEH s.v. falcǐcula).
fozada, la 1
📖: fozada
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<fouzada [Tb. Md. Pzu. PSil. An. Oc].>(TEST)
  1. fozada
  2. fouzada
    • Tb
    • Md
    • Pzu
    • PSil
    • An
    • Oc
Golpe dau cola foz o fouz [Tb. Md. Pzu. PSil. Oc. JH]. 2. Xiru o movimientu manual fechu cola foz al segar [An]: Hai que dar muitas fouzadas pa segar el centén [An]. 3. Mancadura fecha cola foz [JH].
  1. 1. Golpe dau cola <i class="della">foz</i> o <i class="della">fouz</i> [Tb. Md. Pzu. PSil. Oc. JH].
  2. 2. Xiru o movimientu manual fechu cola foz al segar [An]: <i class="della">Hai que</i><i class="della"> dar muitas fouzadas pa segar el centén </i>[An].
  3. 3. Mancadura fecha cola foz [JH].
tregu!,/col estandoriu d’un carru /desmigayába-y los güe- sos/y si non, d’una fozada, /facía-y saltar los sesos [ABal- vidares, Canción (Poesíes 183-193)] Formación dende foz 1 (cfr.).
  1. tregu!,/col estandoriu d’un carru /desmigayába-y los güe- sos/y si non, d’una fozada, /facía-y saltar los sesos
  2. ABal- vidares, Canción (Poesíes 183-193)
  3. Formación dende foz 1 (cfr.).
¡Ah, traidor!, escupir quiero/porque lu tomé na boca,/que habiéndolu apóstol fechu/y entregádo-y tamién /la bolsa con el dineru/lu entregó. ¡Voto al mio sayu,/si me fayara al en-
fozada, la 2
📖: fozada
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<ident class="della" level="1"></ident><fuzada [Oc]. h.ozada [Pa].>(TEST)
  1. fozada
  2. ident class="della" level="1"></ident><fuzada
    • Oc
  3. h.ozada
    • Pa
Aición y efeutu de fozar [Tb. Cd]. Cast. hozada [Pa. Ay]. Cfr. fozar.
  1. Aición y efeutu de fozar [Tb. Cd]. Cast. hozada [Pa. Ay]. Cfr. fozar.
  2. Pa. Ay
fozaderu, el*
📖: fozaderu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><fouzadeiru [Md]. fuzadeiru [Md].>(TEST)
  1. fozaderu
  2. ident class="della" level="1"></ident><fouzadeiru
    • Md
  3. fuzadeiru
    • Md
Sitiu en que los gochos tán fozando davezu [Md (= fucicado- riu = fuzadoriu)]. Cfr. fozar.
  1. Sitiu en que los gochos tán fozando davezu [Md (= fucicado- riu = fuzadoriu)].
  2. Md (= fucicado- riu = fuzadoriu)
  3. Cfr. fozar.
fozador, ora
📖: fozador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<ident class="della" level="1"></ident><fuzador [Md].>(TEST)
  1. fozador
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident><fuzador
    • Md
Cast. fozador [Tb. Md].
  1. 1. Cast. <i class="della">fozador</i> [Tb. Md].
- “fozador” [Grangerías XVIII] Cfr. fozar.
  1. - “fozador”
  2. Grangerías XVIII
  3. Cfr. fozar.
fozadoriu, el*
📖: fozadoriu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><fuzadoriu [Md].>(TEST)
  1. fozadoriu
  2. ident class="della" level="1"></ident><fuzadoriu
    • Md
Fozaderu [Md (= fucicadoriu = fouzadeiru)]. Cfr. fozar.
  1. Fozaderu [Md (= fucicadoriu = fouzadeiru)]. Cfr. fozar.
  2. Md (= fucicadoriu = fouzadeiru)
fozadura, la
📖: fozadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><fouzadura [An]. fozaúra [Ca]. fuzadura [An].>(TEST)
  1. fozadura
  2. ident class="della" level="1"></ident><fouzadura
    • An
  3. fozaúra
    • Ca
  4. fuzadura
    • An
Aición y efeutu de fozar [Tb]. Cast. hozadura [Pzu. An. Tox. JH. /Eo/]: Esta fouzadura féxola’l xabaril [An]. Poza que fai fozando’l gochu na tierra [Ca]. - fozadura [Grangerías XVIII] Cfr. fozar.
  1. Aición y efeutu de fozar [Tb]. Cast. hozadura [Pzu. An. Tox. JH. /Eo/]: Esta fouzadura féxola’l xabaril [An]. Poza que fai fozando’l gochu na tierra [Ca]. - fozadura
  2. Grangerías XVIII
  3. Cfr. fozar.
fozar
📖: fozar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><fouzar [y Md. Cn. An. Llomb. Vg]. fuzar [Sm. Md. Bab. As. An. y Tor. y Mar]. h.ozar [Lln. Rs. Pa].>(TEST)
  1. fozar
  2. ident class="della" level="1"></ident><fouzar
    • y Md
    • Cn
    • An
    • Llomb
    • Vg
  3. fuzar
    • Sm
    • Md
    • Bab
    • As
    • An
    • y Tor
    • y Mar
  4. h.ozar
    • Lln
    • Rs
    • Pa
Cast. hozar [Lln. Rs. Pa. Cg. Cñ. Ac. Sb. Ay. Ll. Ar. Sd. Qu. Sm. Md. Bab. Pzu. As. Cn . An. Pr. Sl. Vd. Tox. /Eo/. JH. DA.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">hozar </i>[Lln. Rs. Pa. Cg. Cñ. Ac. Sb. Ay. Ll. Ar. Sd. Qu. Sm. Md. Bab. Pzu. As. Cn . An. Pr. Sl. Vd. Tox. /Eo/. JH. DA.
R. Tor. Llomb. Vg. Arm. Mar]: Los gochos tán fouzando nel curriel.lu [An]. Hozar el gochu [Cp. Ca. Qu. Cd. Vd] y el xa- baril [Tb. PSil]. Hozar dellos animales [Ay. Oc]. 2. Revolver muncho [Vd]. 3. Trabayar más de la cuenta [As. PSil]. Traba- yar como un avarientu [Pr]. Trabayar duro nel campu [Tox]. 4. Querer abrir daqué ensin llogralo [Cp]. 5. Facer una cosa mal y ensin procuru nin llimpieza [Mar].///Déxalos fozar, qu’an- que guarros bien saben lo que fan [LC]. - fozar [Grangerías XVIII]
  1. R. Tor. Llomb. Vg. Arm. Mar]: Los gochos tán fouzando nel curriel.lu [An]. Hozar el gochu [Cp. Ca. Qu. Cd. Vd] y el xa- baril [Tb. PSil]. Hozar dellos animales [Ay. Oc]. 2. Revolver muncho [Vd]. 3. Trabayar más de la cuenta [As. PSil]. Traba- yar como un avarientu [Pr]. Trabayar duro nel campu [Tox]. 4. Querer abrir daqué ensin llogralo [Cp]. 5. Facer una cosa mal y ensin procuru nin llimpieza [Mar].///Déxalos fozar, qu’an- que guarros bien saben lo que fan [LC]. - fozar
  2. Grangerías XVIII
- fozó na tierra, y ‘scondió’l dineru de so señor [San Mateo 105] Del términu primariu faux, -icis ‘garganta, parte de fuera del pescuezu’, ‘entrada del tubu dixestivu’ (EM) siguió ast. fouz > foz 2 (cfr.) d’u se fexo’l verbu fouzar > fozar [y d’ehí un compuestu enfozar (cfr.)], lo mesmo que dende focicu se fexo enfocicar (cfr.) y familia. Ye una propuesta más afayadiza que partir con García de Diego y Corominas-Pascual del llat. *FODIARE (DEEH; DCECH s.v. hozar) darréu que dende fouz xustifícase meyor el vocalismu deuterotónicu. En rellación etimolóxica col ast. fozar tenemos fozaderu (cfr.), fozadoriu (cfr.), fozador (cfr.), fozadura (cfr.). Un posible participiu fuerte nominalizáu de fozar pudo ser *fozu güei conocíu gracies a una amestanza del suf. dimi- nutivu -ACULUS, fozayu (cfr.) en posible referencia a daqué que, como una planta, puen fozar los gochos. En rellación a fozar te- nemos l’ax. fozón, ona (cfr.) y el correspondiente nome fozón (cfr.) en referencia a dalgo que focen. Tamién una nominaliza- ción del fem. del participiu débil ye ast. fozada 2 (cfr.). L’ast. tamién conoz la variante de fozar, esfozar 2 (cfr.) verbu col que guarden rellación esfozaderu (cfr.), esfozadura (cfr.).
fozáu, ada, ao
📖: fozáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<h.ozáu [Pa]. //fozado [Mar].>(TEST)
  1. fozáu
    • Tb
    • Sm
    • Sb
  2. h.ozáu
    • Pa
  3. fozado eonaviego
    • Mar
Suciu [Tb. Sm], sobáu, masuñáu (un oxetu) [Mar]. 2. Afura- cáu polos topos (un prau, una tierra) [Pa. Sb].
  1. 1. Suciu [Tb. Sm], sobáu, masuñáu (un oxetu) [Mar].
  2. 2. Afura- cáu polos topos (un prau, una tierra) [Pa. Sb].
Pp. de fozar.
fozayu, el
📖: fozayu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Planta que miedra ente les berces y nel campu, de fueyes re- cortaes en senos, y de flor mariella [Cg]. <ident class="della" level="1"></ident>- {los cerdos} <i class="della">de</i>(TEST)
  1. fozayu
  2. {los cerdos}
  3. Planta que miedra ente les berces y nel campu, de fueyes re- cortaes en senos, y de flor mariella
    • Cg
  4. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">de</i
todo rozan, todo engullen, en particular fo- zayos, llanzuela, yerba que apiega, alcacer tierno, bonizo, lechares, trebes y otras tales yerbas [Grangerías XVIII: 921] Cfr. fozar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">todo</i> <i class="della">rozan,</i> <i class="della">todo</i> <i class="della">engullen,</i> <i class="della">en</i> <i class="della">particular</i> <i class="della">fo-</i> <i class="della">zayos</i><i class="della">,</i> <i class="della">llanzuela,</i> <i class="della">yerba</i> <i class="della">que</i> <i class="della">apiega,</i> <i class="della">alcacer</i> <i class="della">tierno,</i> <i class="della">bonizo,</i> <i class="della">lechares,</i> <i class="della">trebes</i> <i class="della">y</i> <i class="della">otras</i> <i class="della">tales</i> <i class="della">yerbas</i> [Grangerías XVIII: 921] Cfr. <i class="della">fozar</i>.
fozazu, el*
📖: fozazu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fouzazu [Md]. h.ozazu [Pa].>(TEST)
  1. fozazu
  2. fouzazu
    • Md
  3. h.ozazu
    • Pa
Golpe dau cola foz [Pa. Md]. Cfr. foz 1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Golpe dau cola foz [Pa. Md]. Cfr. <i class="della">foz 1</i>.
fozón, ona
📖: fozón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<fuzón [Sm].>(TEST)
  1. fozón
    • Tb
  2. fuzón
    • Sm
Que foza muncho [Tb. Sm. PSil. Tox]. 2. Que trabaya ensin procuru nel campu [Tox]. Cfr. fozar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Que <i class="della">foza </i>muncho [Tb. Sm. PSil. Tox].
  3. 2. Que trabaya ensin procuru nel campu [Tox]. Cfr. <i class="della">fozar</i>.
fozón, el
📖: fozón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. fozón
    • Ay
    • Ca
Panal [Cb. Ay]. Panal de cera y miel [Ca]: Esti añu tenín mu güen fozón les colmenes [Ca]. 2. Punta del dentón del llabiegu [Gr (Oc)]. Cfr. fozar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Panal [Cb. Ay]. Panal de cera y miel [Ca]: <i class="della">Esti añu tenín mu </i><i class="della">güen fozón les colmenes </i>[Ca].
  3. 2. Punta del dentón del llabiegu [Gr (Oc)]. Cfr. <i class="della">fozar</i>.
fozoria, la*
📖: fozoria
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fuzoria [Llomb].>(TEST)
  1. fozoria
  2. fuzoria
    • Llomb
Podadera [Llomb].
  1. 1. Podadera [Llomb].
Del mesmu posible aniciu que l’ast. fosoria (cfr. fesoria) anque con influxu fónicu de fozar.
fracasar
📖: fracasar
🏗️: NO
✍️: NO
Zarrase, acabase, fallar a una cita, dexase de practicar [Lln]: <i class="della">Yá</i><i class="della">(TEST)
  1. fracasar
    • Lln
  2. Zarrase, acabase, fallar a una cita, dexase de practicar [Lln]: <i class="della">Yá</i><i class="della"
la escuela fracasó por falta de críos [Lln].
  1. 1. la escuela fracasó por falta de críos </i>[Lln].
2. Nun llograr lo que se quier [Ay]. 3. Nun tener bon resultáu nel estudiu, nel trabayu [Xral]. Del it. FRACASSARE ‘estrozar’, acordies con Corominas-Pas- cual (DCECH s.v. fracasar) que tamién consideren nel mesmu epígrafe’l correspondiente nome fracasu (cfr.).
fracasu, el
📖: fracasu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+fraquesu [Ay].>(TEST)
  1. fracasu
  2. fraquesu metafonía
    • Ay
Chascu, desilusión grande [Ay].
  1. 1. Chascu, desilusión grande [Ay].
Cfr. fracasar.
frachar
📖: frachar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. frachar
Cfr. afrechar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">afrechar</i>.
frada, la 1
📖: frada
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<fradia [Mi].>(TEST)
  1. frada
    • Ay
    • Ri
    • Tb
    • Ll
    • Qu
    • Md
  2. fradia
    • Mi
Aición y efeutu de fradar [Mi. Ay. Ri. Tb. JH]. Corta o poda de los árboles [Ll. JH]. 2. Retueyu d’un tueru llueu de talalu [Qu]. 3. Borde cortante d’una cosa, cantu d’una piedra, es- quina d’un mueble [Md]. 4. Mancadura [Md]. //Madera de frada ‘madera que retueya llueu de talalo’ [Tb]. la frada de los arboles del Campo de San Roque 1787 [AAU/429]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Aición y efeutu de <i class="della">fradar</i> [Mi. Ay. Ri. Tb. JH]. Corta o poda de los árboles [Ll. JH].
  3. 2. Retueyu d’un tueru llueu de talalu [Qu].
  4. 3. Borde cortante d’una cosa, cantu d’una piedra, es- quina d’un mueble [Md].
  5. 4. Mancadura [Md]. //<i class="della">Madera de </i><i class="della">frada </i>‘madera que retueya llueu de talalo’ [Tb]. <i class="della">la</i> <i class="della">frada</i> <i class="della">de</i> <i class="della">los</i> <i class="della">arboles</i> <i class="della">del</i> <i class="della">Campo</i> <i class="della">de</i> <i class="della">San</i> <i class="della">Roque</i> 1787 [AAU/429]
Cfr. fradar. El deverbal fradia débese al infinitivu con yod, fradiar (cfr. fradar).
frada, la 2
📖: frada
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
(TEST)
  1. frada
Cfr. frade.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">frade</i>.
fradador, ora
📖: fradador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
(TEST)
  1. fradador
    • Md
Que frada [Md. JH]. Cfr. fradar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Que frada [Md. JH]. Cfr. <i class="della">fradar</i>.
fradadoriu, el
📖: fradadoriu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. fradadoriu
    • Md
Sitiu u se fraden árboles [Md].
  1. 1. Sitiu u se fraden árboles [Md].
Cfr. fradar.
fradadura, la
📖: fradadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fradaúra [Ri].>(TEST)
  1. fradadura
  2. fradaúra
    • Ri
Aición y efeutu de fradar [Ri. JH]. Cfr. fradar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Aición y efeutu de <i class="della">fradar</i> [Ri. JH]. Cfr. <i class="della">fradar</i>.
fradar
📖: fradar
🏗️: NO
✍️: NO
</////fradiar [Mi]. fradear [y Sm].>(TEST)
  1. fradar
    • Ll
    • Cn
    • Cv
    • Ay
    • Sm
    • Md
    • An
    • Tb
    • Pr
    • Lln
    • Vd
    • Oc
    • Cd
    • Ri
    • Cg
  2. fradiar dudoso (certainty = baxa)
    • Mi
  3. fradear
    • y Sm
Cortar les cañes de xunto la cruz de los árboles [Ll]. Cortar toles cañes d’un árbol [Cn (F). DA] o dexando namái dalguna guía [Cv]: Vamos fradar la castañal [Cn (F)]. Podar un árbol [Ay. Sm. Md]. Cortar les puntes de los árboles o arbustos [Tox] quitándo-yos les guíes [R]. Podar, rozar [/Mánt/], esmochar un árbol cortándo-y les rames cerca del tueru [LV]. Podar los ár- boles [Cn (MG). An. Gr]. Podar, cortar [Mi. JH]. Cortar toles cañes d’un árbol [Tb. Pr] pa inxertalu o pa que nun creza mun- cho [Pr (Cv)]. Podar les cañes que sobresalen [Lln]. Esmochar un árbol dexándolu ensin rames nin copa [Vd]. Cortar un árbol casi pel pie pa que les cañes nueves prosperen [Oc]. Cortar les rames d’un árbol quedándo-y namái la parte central [Cd]. 2. Cortar los artos, les sebes [Ri] cortándo-yos la parte alta [Pr]. Cortar les rames o maleza qu’invade un camín o una finca [Cd]. 3. Romper el narbasu al andar pel maizal [Ri]: La vaca fradó’l maizal [Ri]. 4. Segar o cortar alta dalguna cosa como l’alcacer [Pr (Cv)]. 5. Pañar la yerba col angazu [Cg]. 6. Dexar molíu a golpes [Mi].
  1. 1. Cortar les cañes de xunto la cruz de los árboles [Ll]. Cortar toles cañes d’un árbol [Cn (F). DA] o dexando namái dalguna guía [Cv]: <i class="della">Vamos</i> <i class="della">fradar</i> <i class="della">la</i> <i class="della">castañal</i> [Cn (F)]. Podar un árbol [Ay. Sm. Md]. Cortar les puntes de los árboles o arbustos [Tox] quitándo-yos les guíes [R]. Podar, rozar [/Mánt/], esmochar un árbol cortándo-y les rames cerca del tueru [LV]. Podar los ár- boles [Cn (MG). An. Gr]. Podar, cortar [Mi. JH]. Cortar toles cañes d’un árbol [Tb. Pr] pa inxertalu o pa que nun creza mun- cho [Pr (Cv)]. Podar les cañes que sobresalen [Lln]. Esmochar un árbol dexándolu ensin rames nin copa [Vd]. Cortar un árbol casi pel pie pa que les cañes nueves prosperen [Oc]. Cortar les rames d’un árbol quedándo-y namái la parte central [Cd].
  2. 2. Cortar los artos, les sebes [Ri] cortándo-yos la parte alta [Pr]. Cortar les rames o maleza qu’invade un camín o una finca [Cd].
  3. 3. Romper el narbasu al andar pel maizal [Ri]: <i class="della">La</i> <i class="della">vaca fradó’l maizal</i> [Ri].
  4. 4. Segar o cortar alta dalguna cosa como l’alcacer [Pr (Cv)].
  5. 5. Pañar la yerba col angazu [Cg].
  6. 6. Dexar molíu a golpes [Mi].
la meatat del nozedo fradado que esta en la Loral 1370(or.) [SP-II/435] los arvoles que fradermos que los frademos sin maliçia 1430(or.) [SP-III/303] lantar nin fradar nin cortar sin lezençia e mandado del dicho monesterio 1438(or.) [SP-III/377] algund arvole vieio que se pueda fradar para se avonar 1496(or.) [MC-II/393] “Fradar es cortar o podar la copa de un árbol en redondo” [GP a. 1788] Y si ye to mano derecha (...) frádala y tírala lloñe de [San Mateo 15] Utros fradaben ramascos [San Mateo 83] Y arreflundiendo una cochelláa á un criáu (...) fradói una oreya [San Mateo 114] la mayor parte del arbolado se hallaba en tierra fradado y descortezado 1826 [AAU/429] dábamus reciu’n echus cumu quien frada un castañu [1850- 1890] [VAQUEIRU/48]
  1. la meatat del nozedo fradado que esta en la Loral
  2. 1370(or.) SP-II/435
  3. los arvoles que fradermos que los frademos sin maliçia
  4. 1430(or.) SP-III/303
  5. lantar nin fradar nin cortar sin lezençia e mandado del dicho monesterio
  6. 1438(or.) SP-III/377
  7. algund arvole vieio que se pueda fradar para se avonar
  8. 1496(or.) MC-II/393
  9. Fradar es cortar o podar la copa de un árbol en redondo”
  10. GP a. 1788
  11. Y si ye to mano derecha (...) frádala y tírala lloñe de
  12. San Mateo 15
  13. Utros fradaben ramascos
  14. San Mateo 83
  15. Y arreflundiendo una cochelláa á un criáu (...) fradói una oreya
  16. San Mateo 114
  17. la mayor parte del arbolado se hallaba en tierra fradado y descortezado
  18. 1826 AAU/429
  19. dábamus reciu’n echus cumu quien frada un castañu [1850- 1890]
  20. VAQUEIRU/48
Del llat. FRATRĀRE (EM s.v. frater), o dende frade según Coro- minas-Pascual (DCECH s.v. fraile), hebo siguir ast. fradar qu’a- cabó tamién lexicalizándose pa referise a ‘cortar el pelo asemeyando’l corte de pelo de los frades o flaires’ → ‘cortar les fueyes d’un árbol’ → ‘cortar’. Un deverbal fuerte ye ast. frada 1 (cfr.) col que guarden rellación los derivaos fradadura (cfr.), fradador (cfr.), fradadoriu (cfr.), fraderu (cfr.). Tamién foi posible un verbu en -IDIARE, ast. fradear (cfr.) → fradiar quiciabes d’u procede fradía (cfr.).
frade, el
📖: frade
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Flaire [Os. JH]. freru [R]. <ident class="della" level="2"></ident>a) <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">ego</i>(TEST)
  1. frade
  2. Flaire
    • Os
    • JH
  3. freru
    • R
  4. <ident class="della" level="2"></ident>a) <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">ego</i
fakilo uobis fratribus meis 803 (or.) [DCO]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">fakilo</i> <i class="della">uobis</i> <i class="della">fratribus</i> <i class="della">meis</i> 803 (or.) [DCO]
quem abuit de mea presura in loco predicto iusta acenia de Fratres 921(or.) [ACL/88] fige in rego de molino de Fratres 931(or.) [ACL/149] tornauit ipsa limde per maliolo de Fratres 934 (refechu) [ACL/162] et tullerunt Ipsa uinia et Ipso uino ad frater [Nome de per- sona] 953 (or.) [DCO] in illa alia costana termino uestro frater 955 (s. XII) [ACL/46] frater noster et cuniato 995(or.) [ACL/86] Furakasas ubi fidelis de amborum partibus rogatus de frater Uilifredo 953(or.) [DCO-I/106] Sisebudo frater et orriario 1022 (s. XII) [ACL/373] mando sobrino meo Arie unam zemilam fratri suo Didaco unum zemilum [1158-1159](or.) [ACL/314] b) hanc fradribus anc filius 992 (or.) [DS/69] c) Frader Dailla testis; frader Beato 5testis; frader Fredenando testis 996 [MSAH -I/424] tras rego per terminos de frades de Santa Maria 1052 (s. XII) [ACL/279] Iohannes Parente el frade de la Felgera 1177(or.) [SV/499] outros monges et frades 1213(or.) [MB/243] los frades se le quitaron como se departe per ipsos terminos 1238 [SPM/398] Pele pedriz frade de sancti ioahanes 1244(or.) [DOLLA-I/61]:Uv. per heredat de fillos del frade 1246(or.) [DOSV-II/244] fazer mandado como hun frade & yo Iohan Alfonso con mia muller 1256 [MB-II/61] ffrade Domingo ffrade Diago monges Pedro abril 1285 [MB- II/123] Pedro Peliz frade dessa yglesa Gonçalo Iohanniz ostiero 1302 [DCO-II/210] Diego Alfonso frade de la dicha iglesia de Santo Ysidro 1440(or.) [SP-III/391] Alfonso Perez frade que era del dicho monesterio de Santa Maria 1446(or.) [MV/368]
  1. quem abuit de mea presura in loco predicto iusta acenia de Fratres
  2. 921(or.) ACL/88
  3. fige in rego de molino de Fratres
  4. 931(or.) ACL/149
  5. tornauit ipsa limde per maliolo de Fratres
  6. 934 (refechu) ACL/162
  7. et tullerunt Ipsa uinia et Ipso uino ad frater [Nome de per- sona]
  8. 953 (or.) DCO
  9. in illa alia costana termino uestro frater
  10. 955 (s. XII) ACL/46
  11. frater noster et cuniato
  12. 995(or.) ACL/86
  13. Furakasas ubi fidelis de amborum partibus rogatus de frater Uilifredo
  14. 953(or.) DCO-I/106
  15. Sisebudo frater et orriario
  16. 1022 (s. XII) ACL/373
  17. mando sobrino meo Arie unam zemilam fratri suo Didaco unum zemilum [1158-1159](or.)
  18. ACL/314
  19. b) hanc fradribus anc filius
  20. 992 (or.) DS/69
  21. c) Frader Dailla testis; frader Beato 5testis; frader Fredenando testis
  22. 996 MSAH -I/424
  23. tras rego per terminos de frades de Santa Maria
  24. 1052 (s. XII) ACL/279
  25. Iohannes Parente el frade de la Felgera
  26. 1177(or.) SV/499
  27. outros monges et frades
  28. 1213(or.) MB/243
  29. los frades se le quitaron como se departe per ipsos terminos
  30. 1238 SPM/398
  31. Pele pedriz frade de sancti ioahanes 1244(or.) [DOLLA-I/61]:Uv. per heredat de fillos del frade
  32. 1246(or.) DOSV-II/244
  33. fazer mandado como hun frade & yo Iohan Alfonso con mia muller
  34. 1256 MB-II/61
  35. ffrade Domingo ffrade Diago monges Pedro abril
  36. 1285 MB- II/123
  37. Pedro Peliz frade dessa yglesa Gonçalo Iohanniz ostiero
  38. 1302 DCO-II/210
  39. Diego Alfonso frade de la dicha iglesia de Santo Ysidro
  40. 1440(or.) SP-III/391
  41. Alfonso Perez frade que era del dicho monesterio de Santa Maria
  42. 1446(or.) MV/368
Del llat. FRĀTER, -TRIS ‘hermanu’, ‘hermanu d’una hermandá’ (EM), pallabra de gran espardimientu románicu (REW; DÉRom- 1 s.v. */’φratr-e/) ya hispánicu (DEEH). Nel ast. de güei frade apaez nel compuestu cofrade (non esclusivu de la terminolo- xía relixosa) y como apellíu y na toponimia (TT 440). Sí se conseña hestóricamente na documentación frade anque como apellativu (‘hermanu de sangre’) dexó’l so llugar al continua- dor del llat. GERMANUS > ast. hermanu (cfr.). Pero nel dominiu ástur medieval tamién convivieron los siguidores occitán y francés del mesmu llat. FRATER anque lexicalizándose pa facer referencia a dalgún tipu d’hermandá relixosa (cfr. flaire & freru). Dende ast. frade féxose’l deriváu fradería (cfr.) y ta- mién con galicismos equivalentes nel dominiu ástur. Una for- mación analóxica femenina de frade hebo ser frada, anque co- nocíu pela documentación del monesteriu occidental de Vila- nova d’Ozcos: dona Sancha Fernandez (...) frada del monesteyr[o de] Santa Maria de Vilanova d’Oscos [1275 (CDMVO/258)].
fradear
📖: fradear
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">frailar</i>(TEST)
  1. fradear
  2. Cast
  3. <i class="della">frailar</i
[JH]. Metese flaire [JH {Paez que contrapón esto a fradar ‘podar’}].
  1. 1. [JH]. Metese flaire [JH {Paez que contrapón esto a <i class="della">fradar </i>‘podar’}].
Cfr. fradar.
“fradería”
📖: “fradería”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">el</i>(TEST)
  1. “fradería”
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">el</i
capellan la otra metad et la fraderia lieva un dezmero 1385 [Parroquies/102] Cfr. frade.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">capellan</i> <i class="della">la</i> <i class="della">otra</i> <i class="della">metad</i> <i class="della">et</i> <i class="della">la</i> <i class="della">fraderia</i> <i class="della">lieva</i> <i class="della">un</i> <i class="della">dezmero</i> 1385 [Parroquies/102] Cfr. <i class="della">frade</i>.
fraderu, a, o
📖: fraderu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">hun</i>(TEST)
  1. fraderu
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">hun</i
pumar sirgado & otro medio fradero 1430 [MB/283] Cfr. fradar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">pumar</i> <i class="della">sirgado</i> <i class="della">&</i> <i class="della">otro</i> <i class="della">medio</i> <i class="della">fradero</i> 1430 [MB/283] Cfr. <i class="della">fradar</i>.
fradía, la
📖: fradía
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. fradía
    • Cv
Sazón d’un árbol pa que lu fraden [Cv].
  1. 1. Sazón d’un árbol pa que lu fraden [Cv].
2. Parte del árbol per onde-y corten les rames al fradalu [Cv]. 3. Lleña que se saca al fradar los árboles [Cv]. Cfr. fradar.
fraganciosu, a, o
📖: fraganciosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Bravucón (un individuu) [Pi (i)]. Posible deriváu del semicultismu <i class="della">fragancia </i>(DCECH s.v. fra- gante) col suf. -<i class="della">osu</i>(TEST)
  1. fraganciosu
  2. Bravucón (un individuu)
    • Pi (i)
  3. Posible deriváu del semicultismu <i class="della">fragancia </i>(DCECH s.v
  4. fra- gante) col suf
  5. -<i class="della">osu</i
(que vemos en alabanciosu, etc.), non con- señáu nes nueses fiches pero que pue conocese n’Asturies como castellanismu. Semánticamente ye almisible’l pasu ‘con bon olor’ → ‘presumíu’ → ‘bravucón’; tamién pudo ser ‘que güel a monte’ → ‘montés’ → ‘bravu’.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (que vemos en <i class="della">alabanciosu</i>, etc.), non con- señáu nes nueses fiches pero que pue conocese n’Asturies como castellanismu. Semánticamente ye almisible’l pasu ‘con bon olor’ → ‘presumíu’ → ‘bravucón’; tamién pudo ser ‘que güel a monte’ → ‘montés’ → ‘bravu’.
fragaria, la
📖: fragaria
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. fragaria
Planta anual de fueyes “palmado-cortadas”, propia de les tie- rres seques [R].
  1. 1. Planta anual de fueyes “palmado-cortadas”, propia de les tie- rres seques [R].
Del llat. FRAGARIA (DCECH s.v. fresa), per vía culta.
fragosu, a, o
📖: fragosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(Terrén o camín) difícil, con muncha llera [Oc]. Ásperu (difí- cil d’andar pola espesura, la irregulartidá del suelu, les pie- dres, etc.) [Md]. 2. Frondosu, espesu, con abondes fueyes y rama [Md]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">quomodo</i>(TEST)
  1. fragosu
  2. (Terrén o camín) difícil, con muncha llera
    • Oc
  3. Ásperu (difí- cil d’andar pola espesura, la irregulartidá del suelu, les pie- dres, etc.)
    • Md
  4. 2
  5. Frondosu, espesu, con abondes fueyes y rama
    • Md
  6. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">quomodo</i
in aliis terris dantur quam terra ipsa est febre et fragosa 1225 [FRLeón/211]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">in</i> <i class="della">aliis</i> <i class="della">terris</i> <i class="della">dantur</i> <i class="della">quam</i> <i class="della">terra</i> <i class="della">ipsa</i> <i class="della">est</i> <i class="della">febre</i> <i class="della">et</i> <i class="della">fragosa</i> 1225 [FRLeón/211]
Del llat. FRAGŌSUS, -A, -UM ‘rotu’, ‘quebráu’ (OLD), con conti- nuador port. y cast. (REW; DEEH).
fragua, la
📖: fragua
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fraugua [Sm. Md. PSil. As. Cv. Tox. Oc. /Eo/]. frabua [Ay].>(TEST)
  1. fragua
    • Lln
    • Tb
    • Ri
    • Cd
    • Sr
  2. fraugua
    • Sm
    • Md
    • PSil
    • As
    • Cv
    • Tox
    • Oc
    • /Eo/
  3. frabua
    • Ay
Cast. fragua [Lln. Ay. Tb. Sm. As. Cv. Tox. /Eo/]. Taller onde se trabaya’l fierro [Lln. Ri. Tb]. Ferrería [Cd. Md. Oc]. ///Agua, que se quema la fragua dizse p’alvertir de que se ta arranáu de sede [Sr (LBlanco)].
  1. 1. Cast. <i class="della">fragua</i> [Lln. Ay. Tb. Sm. As. Cv. Tox. /Eo/]. Taller onde se trabaya’l fierro [Lln. Ri. Tb]. Ferrería [Cd. Md. Oc]. ///<i class="della">Agua</i>, <i class="della">que se quema la fragua </i>dizse p’alvertir de que se ta arranáu de sede [Sr (LBlanco)].
alio prato ad illa faurga per terminum de Citi 1062(or.) [ACL/339] en Las Veygas de tras la fragua de San Martino 1403(or.) [VC-II/114] cassa de la fragua que esta pegada a la de la panadera 1604 (c. XVIII) [MSPV/178] y con que fan della boca / fragua, borrón o fogueru/para amburiase lles tripes/lles corades y el gargüelu [Campu- manes 1781/ 215]
  1. alio prato ad illa faurga per terminum de Citi
  2. 1062(or.) ACL/339
  3. en Las Veygas de tras la fragua de San Martino
  4. 1403(or.) VC-II/114
  5. cassa de la fragua que esta pegada a la de la panadera
  6. 1604 (c. XVIII) MSPV/178
  7. y con que fan della boca / fragua, borrón o fogueru/para amburiase lles tripes/lles corades y el gargüelu
  8. Campu- manes 1781/ 215
Cfr. fábrica. Dende fragua xustifíquense les variantes occi- dentales del tipu fraugua (GHLA 114) con propagación del [w] a la sílaba anterior, lo mesmo que se pervé nel correspondiente fraguarfrauguar.
fraguar
📖: fraguar
🏗️: NO
✍️: NO
<frauguar [Cv. Tox. /Eo/].>(TEST)
  1. fraguar
  2. frauguar
    • Cv
    • Tox
    • /Eo/
Cast. fraguar [Cv. Tox. /Eo/. R].
  1. 1. Cast. <i class="della">fraguar</i> [Cv. Tox. /Eo/. R].
outra ... faz II fanegas e determena conna calçada fraguada s. f. [SPM/522]
  1. outra ... faz II fanegas e determena conna calçada fraguada s. f.
  2. SPM/522
Cfr. fabricar & fragua (PE4).
frai
📖: frai
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. frai
Cfr. flaire.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">flaire</i>.
fraileñu, el
📖: fraileñu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. fraileñu
    • Oc
Mosca de forma allargada y estrencha, de color buxo, fre- cuente de branu ente’l ganáu (el so pinchazu calistra muncho y pue facer saltar sangre) [Oc].
  1. 1. Mosca de forma allargada y estrencha, de color buxo, fre- cuente de branu ente’l ganáu (el so pinchazu calistra muncho y pue facer saltar sangre) [Oc].
Cfr. flaire.
“fraira”
📖: “fraira”
🏗️: NO
✍️: SI
(TEST)
  1. “fraira”
Cfr. flaire.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">flaire</i>.
fraixuán, el
📖: fraixuán
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Nome que se da al casáu paciente y que nun manda un res en casa, onde ye too la muyer [ByM]. Trátase d’una denomación peyorativa del home al que popu- larmente llamen <i class="della">xuan</i>(TEST)
  1. fraixuán
  2. Nome que se da al casáu paciente y que nun manda un res en casa, onde ye too la muyer
    • ByM
  3. Trátase d’una denomación peyorativa del home al que popu- larmente llamen <i class="della">xuan</i
(cfr.),
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.),
quiciabes el nome más común, al qu’agora anteponen frai, a lo meyor insistiendo na bondá o beatitú del personaxe.
“frama”
📖: “frama”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu namái conocíu na documentación llatina del dominiu: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">tradimus nos ad eglesia Sancte Marie et ad appatisa nostra</i>(TEST)
  1. “frama”
  2. Términu namái conocíu na documentación llatina del dominiu: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">tradimus nos ad eglesia Sancte Marie et ad appatisa nostra</i
Ailo omnia nostra hereditate in terris in vineis in perozo et in frama in obilo (...) quantum nos quatrat inter nos ere- des vel nostros iermanos 957 [MSAH-I/192]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Ailo</i> <i class="della">omnia</i> <i class="della">nostra</i> <i class="della">hereditate</i> <i class="della">in</i> <i class="della">terris</i> <i class="della">in</i> <i class="della">vineis</i> <i class="della">in</i> <i class="della">perozo</i> <i class="della">et</i> <i class="della">in </i><i class="della">frama</i><i class="della"> in obilo (...) quantum nos quatrat inter nos ere-</i> <i class="della">des</i> <i class="della">vel</i> <i class="della">nostros</i> <i class="della">iermanos</i> 957 [MSAH-I/192]
Pallabra d’aniciu xermánicu conseñada como framea que de- signa ‘arma de los antiguos xermanos’, ‘espada’ (EM; ABF; MLLM). Ún qu’afita’l términu ye Isidoro de Sevilla: “Framea vero gladius ex utraque parte acutus, quam vulgo spatam vo- cant. Ipsa est et romphea. Framea autem dicta quia ferrea est: nam sicut ferramentum, sic framea dicitur; ac proinde omnis gladius framea” (Etimologías XVIII, 6-3).
franca, la
📖: franca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Pasu grande [Lln]. 2. Franxa [Lln]: <i class="della">Una franca de roca muy </i><i class="della">grande</i>(TEST)
  1. franca
  2. Pasu grande
    • Lln
  3. 2
  4. Franxa [Lln]: <i class="della">Una franca de roca muy </i><i class="della">grande</i
[Lln].
  1. 1. [Lln].
Cfr. francu, a, o.
francer
📖: francer
🏗️: NO
✍️: NO
<afrancer [y Cp. Cad]. afrancir [JH]. francir [Cg. y Cb. y Cp]. /////afrander [Lln]. frander [LV. Lln. Pa]. frender [LV. DA. R]. frandir [Lln (P)].>(TEST)
  1. francer
    • Cp
  2. afrancer
    • y Cp
    • Cad
  3. afrancir
    • JH
  4. francir
    • Cg
    • y Cb
    • y Cp
  5. afrander dudoso (certainty = baxa)
    • Lln
  6. frander
    • LV
    • Lln
    • Pa
  7. frender
    • LV
    • DA
    • R
  8. frandir
    • Lln (P)
Frayar, romper [Lln. Pa]. Quebrar la cáscara de les nueces o ablanes [Pa. Cb (= frañer). Cg. Cp] o cosa asemeyada [LV. DA. R]. Cascar los frutos secos [Lln]. Machacar cualquier cosa dura [Cp]. 2. Allanar la tierra, llueu de llabrar, cola gradia [LV. Lln. JH. Cad]. Dir rompiendo les seches cola gradia [Cp].
  1. 1. Frayar, romper [Lln. Pa]. Quebrar la cáscara de les nueces o ablanes [Pa. Cb (= frañer). Cg. Cp] o cosa asemeyada [LV. DA. R]. Cascar los frutos secos [Lln]. Machacar cualquier cosa dura [Cp].
  2. 2. Allanar la tierra, llueu de llabrar, cola gradia [LV. Lln. JH. Cad]. Dir rompiendo les seches cola gradia [Cp].
qui las treguas franger pecte mil solidos medios al rei s. XII [FA/130] Después para escarapellar se ponen al sol, y a buenos palos en ellas salen las abellanicas, dentro de las quales está el grano que se saca franciéndolas [Grangerías XVIII: 607] d’escayencia, espresiones como: -Y todu el mundu, fechu’stá una Francia [Fiestas Coronación 182].
  1. qui las treguas franger pecte mil solidos medios al rei s. XII
  2. FA/130
  3. Después para escarapellar se ponen al sol, y a buenos palos en ellas salen las abellanicas, dentro de las quales está el grano que se saca franciéndolas
  4. Grangerías XVIII: 607
  5. d’escayencia, espresiones como: -Y todu el mundu, fechu’stá una Francia [Fiestas Coronación 182].
  6. Fiestas Coronación 182
Del llat. FRANGERE ‘romper’, ‘abatir’ (EM), lo mesmo que ta- mién xustifica l’ast. frañer (cfr.). El resultáu medieval hebo ser sonoru lo que facilitaría, llueu, el tracamundiu coles va- riantes de tipu -nd- como frander etc. (GHLA 4.5.9). De toes maneres les variantes del tipu frender, frander tamién podríen esplicase dende FRENDERE (EM), sinónimu llatín de frangere como tamién se deduz d’Isidoro de Sevilla: “faba fresa dicta eo quod ea homines frendant, id est frangant, et molendo conmi- nuant” (Etimologías XVII, 4-4). N’ast. pudo emplegase l’ax. d’esta familia *francible que conocemos pel autor de La Fonte del Cai qu’escribe, con lapsus, “enfracible”, pallabra enten- dida, con discutible rigor, como ‘grácil’. El participiu fuerte de francer foi franciu, a, o (cfr.), tamién asitiáu ente los nue- sos nomes de llugar qu’ufren un segundu elementu en -francia (TA 732) y qu’ha rellacionase, abondes vegaes, cola piedra rota o frayada. Ye verdá que, dacuando, les referencies llingüísti- ques al nome del estáu francés podríen suxerir, en dómines
francés, esa
📖: francés
🔤: , esa
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 esa
<ident class="della" level="1"></ident><francés [Lln]. francesa [Ac. Ll].>(TEST)
  1. francés
  2. ident class="della" level="1"></ident><francés
    • Lln
  3. francesa
    • Ac
    • Ll
De Francia, cast. francés [Xral]. 2. Que fala mal, a media llin- gua o pronunciando mal [Lln]. //-eses ‘nomatu de los de Guel.les, en L.lena’ [LBlanco]. //Francesa ‘tipu de mazana de perbona calidá [Sg], grande, redonda de piel collorada y carne mariello’ [Ac]. ‘blanca y rosada (un tipu de zreza)’ [Ll]. //Francesa blanca ‘variedá de mazana’ [Gr]. Pelagio Franzes archipresbiter de Francos 1207 [LRCou- rias/174] Ioan frances 1234(or.) [SV/84] ¬ delantre camion frances 1263 [DCO-II/74] vna colcha blanca nueua e con duas ssauanas buenas fran- çesas 1274(or.) [ACL-VIII/113] II savanes e II fazeruelos e el razel novo franzes 1275(or.) [CLO/91] Alffonso Perez fillo de Pedro Françes e otros omnes 1283(or.) [SV-IV(1)/76] de la una parte affronta en camino françes 1285(or.) [SP- I/267] otro par de fazelellas grandes de obra francesa que troxi de Roma 1294 [DCO-V/191] un cullarero con onze cullares francesas muy fermosas 1294 [DCO-V/192] dos barriles franceses & pichetes non me acuerdo quantos 1294 [DCO-V/192] Alffonso Perez fillo de Pedro frances ¬ otros omnes 1296 [DCO-II/191] Ffernan Perez fillo de Pedro frances ¬ otros 1298 [DCO-II/202] que ua para el camino frances e fazer hy buenas puertas 1300(or.) [ACL-VIII/514] enna cuesta de la villa e dellant enna rua del camino françes 1352 [Espinareda/140] de la costera de la parte de çima camino Françes 1432 [MC- I/104] de la una fronte camino françes e la reguera 1450(or.) [SP- IV/21] de la otra camino françes e las vinas de erga 1450(or.) [SP- IV/22] de la otra fronte camino françes e las vinas de erga 1450(or.) [SP-IV/22] el camino françes abaxo derecho segund va camino antiguo fasta la lossa 1477 (t.) [SP-IV/178] dende segund va el camin françes ariba para Vilarin 1480 [APEUSARIEG/131] de çima el camino françes 1490(or.) [VC-II/309] de vaxo el camino françes de la otra torna la vinna nueva 1490(or.) [VC-II/310]
otro camino que sale para el dicho camino françes 1490(or.) [VC-II/309] de çima e de la una torna el camino françes 1491(or.) [VC- II/312] sobre el dicho prado de Palacio e topa en el camino françes 1492(or.) [VC-II/324] la una torna camino françes e de vaxo los mojones e huerta 1493(or.) [VC-II/337] caminno françes vinnas 1494 [MC-II/373] un dia_de_bueyes segund questa carcabada contra el ca- mino françes 1508(or.) [MV/516] de la parte de arriba contra camino françes tierra e casta- ñedo 1508(or.) [MV/516] segund lo cerca el rio e la carcaua e el camino françes 1528(or.) [MV/623]
  1. De Francia, cast. francés [Xral]. 2. Que fala mal, a media llin- gua o pronunciando mal [Lln]. //-eses ‘nomatu de los de Guel.les, en L.lena’ [LBlanco]. //Francesa ‘tipu de mazana de perbona calidá [Sg], grande, redonda de piel collorada y carne mariello’ [Ac]. ‘blanca y rosada (un tipu de zreza)’ [Ll].
  2. Ll
  3. //Francesa blanca ‘variedá de mazana’ [Gr]. Pelagio Franzes archipresbiter de Francos
  4. 1207 LRCou- rias/174
  5. Ioan frances
  6. 1234(or.) SV/84
  7. ¬ delantre camion frances
  8. 1263 DCO-II/74
  9. vna colcha blanca nueua e con duas ssauanas buenas fran- çesas
  10. 1274(or.) ACL-VIII/113
  11. II savanes e II fazeruelos e el razel novo franzes
  12. 1275(or.) CLO/91
  13. Alffonso Perez fillo de Pedro Françes e otros omnes
  14. 1283(or.) SV-IV(1)/76
  15. de la una parte affronta en camino françes
  16. 1285(or.) SP- I/267
  17. otro par de fazelellas grandes de obra francesa que troxi de Roma
  18. 1294 DCO-V/191
  19. un cullarero con onze cullares francesas muy fermosas
  20. 1294 DCO-V/192
  21. dos barriles franceses & pichetes non me acuerdo quantos
  22. 1294 DCO-V/192
  23. Alffonso Perez fillo de Pedro frances ¬ otros omnes
  24. 1296 DCO-II/191
  25. Ffernan Perez fillo de Pedro frances ¬ otros
  26. 1298 DCO-II/202
  27. que ua para el camino frances e fazer hy buenas puertas
  28. 1300(or.) ACL-VIII/514
  29. enna cuesta de la villa e dellant enna rua del camino françes
  30. 1352 Espinareda/140
  31. de la costera de la parte de çima camino Françes
  32. 1432 MC- I/104
  33. de la una fronte camino françes e la reguera
  34. 1450(or.) SP- IV/21
  35. de la otra camino françes e las vinas de erga
  36. 1450(or.) SP- IV/22
  37. de la otra fronte camino françes e las vinas de erga
  38. 1450(or.) SP-IV/22
  39. el camino françes abaxo derecho segund va camino antiguo fasta la lossa
  40. 1477 (t.) SP-IV/178
  41. dende segund va el camin françes ariba para Vilarin
  42. 1480 APEUSARIEG/131
  43. de çima el camino françes
  44. 1490(or.) VC-II/309
  45. de vaxo el camino françes de la otra torna la vinna nueva
  46. 1490(or.) VC-II/310

  47. otro camino que sale para el dicho camino françes
  48. 1490(or.) VC-II/309
  49. de çima e de la una torna el camino françes
  50. 1491(or.) VC- II/312
  51. sobre el dicho prado de Palacio e topa en el camino françes
  52. 1492(or.) VC-II/324
  53. la una torna camino françes e de vaxo los mojones e huerta
  54. 1493(or.) VC-II/337
  55. caminno françes vinnas
  56. 1494 MC-II/373
  57. un dia_de_bueyes segund questa carcabada contra el ca- mino françes
  58. 1508(or.) MV/516
  59. de la parte de arriba contra camino françes tierra e casta- ñedo
  60. 1508(or.) MV/516
  61. segund lo cerca el rio e la carcaua e el camino françes
  62. 1528(or.) MV/623
Cfr. francu, a, o. La mazana llamada francesa, lo mesmo que la denomada francesona (cfr.) y de dellos tipos de raneta (cfr.) deben el nome a la so procedencia de FRANCIA (PE3). Sobro francés féxose francesada (cfr.).
francesada, la
📖: francesada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<francesá [Llg. Ll. Mi].>(TEST)
  1. francesada
  2. francesá
    • Llg
    • Ll
    • Mi
Cast. francesada [Ll].
  1. 1. Cast. <i class="della">francesada </i>[Ll].
Guerra decimonónica contra Francia [Llg. Mi]. Época de la Guerra de la Independencia [Lln. Cg. Ac. Mi. Tb. VCid]: Eso foi de cuando la francesada [Tb]. Cfr. francés.
francesón, ona
📖: francesón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
Aum. de <i class="della">francés</i>(TEST)
  1. francesón
    • Rs
  2. Aum
  3. de <i class="della">francés</i
(cfr.). //Francesona ‘tipu de mazanes grandes y achataes, colloraes con vetes marielles [Rs. MS]. Cfr. francés.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.). //<i class="della">Francesona</i> ‘tipu de mazanes grandes y achataes, colloraes con vetes marielles [Rs. MS]. Cfr. <i class="della">francés.</i>
franchicar
📖: franchicar
🏗️: NO
✍️: NO
<franchucar [y Cb. Ca].>(TEST)
  1. franchicar
  2. franchucar
    • y Cb
    • Ca
Partir o romper un cascarón duru [Cb (= frañer)]. Machacar una cosa [Ca].
  1. 1. Partir o romper un cascarón duru [Cb (= frañer)]. Machacar una cosa [Ca].
Cfr. frañer.
franciscanu, a, o*
📖: franciscanu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<franciscanu [Cl]. franciscana [Pa. Sb].>(TEST)
  1. franciscanu
    • Llg
  2. franciscanu
    • Cl
  3. franciscana
    • Pa
    • Sb
(Flaire) mendicante [Cl]. 2. De color pardo (o negro) con pin- tes blanques (una pita) [Pa. Sb]. //Pitu franciscanu ‘pitu de plumes blanques y negres, con tonu xeneral de color buxo, grande y pergafu’ [Llg]. ///La miseria franciscana, tres ove- chas ya una cabra [LGarcía].
  1. 1. (Flaire) mendicante [Cl].
  2. 2. De color pardo (o negro) con pin- tes blanques (una pita) [Pa. Sb]. //<i class="della">Pitu franciscanu </i>‘pitu de plumes blanques y negres, con tonu xeneral de color buxo, grande y pergafu’ [Llg]. ///<i class="della">La miseria franciscana, tres ove- </i><i class="della">chas</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">una</i> <i class="della">cabra</i> [LGarcía].
infronte rua publica franciscana et albergueria de la zapate- ria 1235(or.) [SV/71]
  1. infronte rua publica franciscana et albergueria de la zapate- ria
  2. 1235(or.) SV/71
Cfr. franciscu, a, o.
franciscu, a, o
📖: franciscu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
//<i class="della">Vara</i>(TEST)
  1. franciscu
  2. <i class="della">Vara</i eonaviego
francisca ‘salgueru’ [Mar].
  1. 1. <i class="della">francisca</i> ‘salgueru’ [Mar].
una sela franciska 1113 [LELMAL s.v. franciscus, -a, -um] morabitinos II in manto francisco bono 1137(or.) [SV/313] dedit in precio ... IIII cubitos de francisco 1141(or.) [SV/323] unam tunicam franciscam [1158-1159](or.) [ACL/314] inter reguero et camino francisco media 1162 [SPM/297] ipsa casa his terminis distincta ... ex alia parte camino fran- cisco 1203 [SPM/375] rua publica francisca & albergueria de la zapateria 1235(or.) [DOSV-I/148] II parte Maria Peres ... III camino franciscu s. f. [SPM/618] III ela reguera IIII el camino franciscu s. f. [SPM/618] Del xermanismu FRANK ‘llibre’ (REW) siguió ast. francu, a, o (cfr.), términu que pudo nominalizase y de llargu usu medie- val. Cola amestanza del sufixu axetivador -ISCUS, de xebraes procedencies na documentación medieval, siguió ast. a. fran- ciscu ‘francés’ xunto a otros términos que faen referencia bien a la procedencia étnica de los individuos, bien, llueu, a des- tremaos productos: grecisco 981-994 [ODueñas/186], genabe maurisca 935 (s. XII) [ACL/170], THEUTISCUS > ast. tudescu, francisco 1137(or.) [SV/313], etc. Isidoro de Sevilla diz que los hispanos llamen franciscas a les segures o haches porque les empleguen los francos (
  1. una sela franciska 1113 [LELMAL s.v. franciscus, -a, -um] morabitinos II in manto francisco bono 1137(or.) [SV/313] dedit in precio ... IIII cubitos de francisco 1141(or.) [SV/323] unam tunicam franciscam [1158-1159](or.) [ACL/314] inter reguero et camino francisco media 1162 [SPM/297] ipsa casa his terminis distincta ... ex alia parte camino fran- cisco
  2. 1203 SPM/375
  3. rua publica francisca & albergueria de la zapateria
  4. 1235(or.) DOSV-I/148
  5. II parte Maria Peres ... III camino franciscu s. f.
  6. SPM/618
  7. III ela reguera IIII el camino franciscu s. f.
  8. SPM/618
  9. Del xermanismu FRANK ‘llibre’ (REW) siguió ast. francu, a, o (cfr.), términu que pudo nominalizase y de llargu usu medie- val. Cola amestanza del sufixu axetivador -ISCUS, de xebraes procedencies na documentación medieval, siguió ast. a. fran- ciscu ‘francés’ xunto a otros términos que faen referencia bien a la procedencia étnica de los individuos, bien, llueu, a des- tremaos productos: grecisco 981-994 [ODueñas/186], genabe maurisca 935 (s. XII) [ACL/170], THEUTISCUS > ast. tudescu, francisco 1137(or.) [SV/313], etc. Isidoro de Sevilla diz que los hispanos llamen franciscas a les segures o haches porque les empleguen los francos (
  10. SV/313
Pero dexando a un llau vara francisca, el términu conocémoslu pela documentación medieval: Etimologías XVIII, 6,9]. De toes ma- neres, el suf. -iscus va recular nel usu al xeneralizase nel sie- glu XIII l’ax. de tipu francés (cfr.). Los exemplos documentaos fáennos ver un usu axetivu (§1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9) pero l’exemplu 3 úfrenos una nominalización (el franciscu sedría una triba de tela) y d’ehí qu’apaeza nuna construcción prece- díu de la preposición de como se pervé n’otros exemplos (cfr. anxovín). Desconocemos la motivación que xustifique vara francisca ‘salgueru’ [Mar] a nun ser qu’orixinariamente heba entendese dende *‘vara de (San) Franciscu’ por ser orniu de dalguna de les sos imáxenes. La nominalización de franciscu ‘francés’ valió d’encontu pa la xeneralización del antropónimu Franciscu xeneral n’Asturies anque sustituyíu familiarmente por Pachu, Paco. De FRANCISCU siguió tamién l’hipocorísticu XiscuXicu, con perda de la /s/ posnuclear por identificase col diminutivu -icu. Sobro franciscu ‘francés’ féxose una nueva incrementación axetiva *franciscanu, a, o que, magar les coincidencies d’espresión, nun ha entremecese con fran- ciscanu ‘de San FRANCISCU d’Asís’ (cfr. franciscanu). Asina referencies que se conseñen nel sieglu XIII como rua publica franciscana 1235(or.) [SV/71] nun fadríen otra referencia pri- mera qu’a la cai qu’enllazaba col camín franciscu o camín francés que traíen los pelegrinos (Tolivar Faes 1985: 625). Una nueva incrementación del xermánicu FRANK + -ĒNSIS ye res- ponsable del ast. francés (cfr.) cola creación d’un femenín francesa con usos axetivos y nominales.
franciu, a, o
📖: franciu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cascáu [AGO]. //<i class="della">Estar</i>(TEST)
  1. franciu
  2. Cascáu
    • AGO
  3. <i class="della">Estar</i eonaviego
fechu una francia ‘andar tou revueltu, alborotáu y confusu (“frase que sólo remonta su origen a la úl- tima invasión francesa”) [JS 161].
  1. 1. <i class="della">fechu</i> <i class="della">una</i> <i class="della">francia</i> ‘andar tou revueltu, alborotáu y confusu (“frase que sólo remonta su origen a la úl- tima invasión francesa”) [JS 161].
Y todu el mundu, fechu’stá una Francia [Fiestas Coronación 182] Cfr. francer. El testu lliterariu xuega con Francia (‘estáu fran- cés’) y francia, participiu fuerte de francer. quando cuidé se acababa/tanta fiesta y tanta Francia/sa- lieron unas señoretas/con lla saya remangada/diciendo so rellación /también a lla casteyana (TCónsul 1789: 18)
francu, a, o
📖: francu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+frencu [Ay]. franca [Lln].>(TEST)
  1. francu
    • Pa
    • Tb
    • Pr
  2. frencu metafonía
    • Ay
  3. franca
    • Lln
Cast. franco [Pa]. Abiertu, comunicativu [Cl. Pa]. Que diz les coses de frente [Ac. Ay. Tb]. 2. Xenerosu, arrogante [Ay]. 3. Cast. holgado [Pa]. Ancha, amplia, llibre [Lln]. Llibre, ensin obstáculos [Pr]. //Peras francas ‘tipu de peres grandes y dures que maurecen mui serondes, en mes de payares y avientu’ [Tb (= peras de francu)].
  1. 1. Cast. <i class="della">franco</i> [Pa]. Abiertu, comunicativu [Cl. Pa]. Que diz les coses de frente [Ac. Ay. Tb].
  2. 2. Xenerosu, arrogante [Ay].
  3. 3. Cast. <i class="della">holgado </i>[Pa]. Ancha, amplia, llibre [Lln]. Llibre, ensin obstáculos [Pr]. //<i class="della">Peras francas </i>‘tipu de peres grandes y dures que maurecen mui serondes, en mes de payares y avientu’ [Tb (= peras de francu)].
ecclesiam Sancte Marie de Francos 912 (XIII) [DCO] Franco iben Zanorella 918 (s. XII) [ACL/79] de rego de Franco usque in termino de Uanizeite 965 (s. XII) [ACL/171] spata franka obtima 1006 (s. XII) [ACL/200] alia terra in Autario de Franco 1013(or.) [ACL/274] fuit roborada in Ouedao Robert iudice de illos francos Monio Sarasin iudice 1115(or.) [SV/247] Martinus Franco 1117(or.) [DCO-I/359] omnium francorum Sancte Marie de Camino Sancti Iacobi 1122 (s. XII) [ACL/104] que sita est ante Burgum Francorum 1122 (s. XII) [ACL/105] Petrus Francus 1122(or.) [SV/263] loco determinato sub calle Francorum 1123(or.) [ACL/115] que est in Uico Francorum 1140 (s. XII) [ACL/198] sabidores Iohan Pectouin sabidor don Duran sabidor Martin Franco sabidor 1140(or.) [MSAH-V/170] albergarie de illo camino francorum unam mantam et unam sauanam 1143(or.) [ACL/211] in loco dominato in Rua Francorum 1145(or.) [ACL/235] tafraco sea como el que uien de ultra porz 1145 (1295) [FU/39] Nullo homine qui populator sea enna villa de Abilies si quier sea servo fiscal del rey de qual servicio quier que sea, tan franco sea como el qui venit de utra porz [FA (CDA/67-46)] qanta hereditate potuerit comprare de for de trras de villas sedea franca 1145 (1295) [FU/25] majorinos que jllo Re posiere seant ... vno franco & uno cas- tellano 1145 (1295) [FU/25] I franco et I gallego que illos ponga per laudamento s. XII [FA/115] ego Maria Franca 1168(or.) [SV/458] Petro Franco 1175(or.) [SV/486] Adefonsus Pelaiz conf. Petrus Farto conf. Garcia Franco conf. 1175 [DCO-III/570] vineam quam emi in Naua de illo franco 1181(or.) [ACL/513] Martinus Francus cnf. Fernandus Molarius cnf. Petrus Verba cnf. Pelagius Monazino cnf. 1181 [SPM/326] de IIª parte rua Francorum 1186(or.) [ACL/577] Petrus Franco 1189(or.) [SV/548] Petrus Franco presbiter 1192(or.) [SV/553] Petrus Franco 1197(or.) [VVS/78] solare quod est in rua Francorum 1201(or.) [ACL/135] Iohannes Franco 1206(or.) [VVS/89] Micael franco 1207 [LRCourias/128] Pelagio Franzes archipresbiter de Francos 1207 [LRCou- rias/174] Uermu Franco 1215(or.) [MCar-I/110] rua Francorum 1216(or.) [ACL/317] Iohannes Francus petrarius 1218(or.) [MCar-I/120] Martinus Franco 1220(or.) [SV/105] presieronno e metieron eno castiello Pelai Franco e touolo uno mense [1225-1250](or.) [ACL/173] don Franco 1230(or.) [SV/193] Pele franco 1233(or.) [SV/169]; 1236(or.) [SV/90] Pelagius franco 1234(or.) [SV/85] loco nominato in rua francorum 1235(or.) [MCar-I/221] Dominicus franco 1235(or.) [SV/58] Martin francho 1237(or.) [DOSV-1/206] Domingo Franco arcipreste 1240(or.) [MCar-I/247] enna rua de los Francos 1243(or.) [ACL/107] Pedro Rodriguiz franco 1245(or.) [SP-I/171] casa de Maria franca ye de los malatos de Panyzeras 1252 [DCO-II/30] ela uia de los francos 1258(or.) [MCar-I/350] que seia el aguero contra el muro de Alffonso franco 1275 [DCO-II/115] iaz entre casa sola ¬ hu moraua Martin franco 1277 [DCO- II/120] Alfonso d’Allones çapatero Pedro Franco alfayat 1284(or.) [SP-I/266] ue per y adelantre e afronta enna fonte de Xemena franca 1289 [PAUviéu/109] contra valle a par de la losa que dizen de Domingo franco 1289 [PAUviéu/115] Suer Periz que los vendiera a Pedro franco tendero 1289 [PAUviéu/115] Pedro franco tendero 1308 [AAU/131] muller que foy de Pedro Franco tendero a quien Dios per- done 1317(or.) [SP-I/411] para pagar devedas e enxetas del dicho Pedro Franco 1317(or.) [SP-I/412] conprastes a Maria Sanchiz mia entenada muller que foe de Pedro Franco 1321(or.) [SP-I/425] Pero Franco carreyro deste lugar 1333 [Espinareda/106]
nin estando forçiada nin costrinnida mas_de mia propia ue- luntat franca e liure 1357(or) [SB/273] buenos francos de oro que por buenos rreales de plata e cor- vados 1390 [Espinareda/179] portogaleses, ffrancos, toreses [FS (FFLL)] ganadas o por ganar todos los dias feriados e mercados francos 1513 (t.) [SP-IV/440] Porque sepa, ye franco, como y digo/ y gasayosu con llibe- ral mano:/ atenda un poquinín señor Toribo, / fágame aquisti gusto perhumano, / non se enfote, pos ye tan gran mi amigo,/ que enxamás yo mire como a mio hermano: / y cun- taréye un casso, que ye talo,/ que vea, ye verdá to que ye falo [Xuan García (1666 ó 1667: 158)] Del fráncicu FRANK ‘llibre’ pero nome que tamién lleva un pue- blu xermánicu, los francos, qu’acaba asitiándose na antigua Gallia a la que camuden el nome por FRANCIA ‘tierra de fran- cos’ (→ Francia, semicultismu). Continuadores de frank viven na Romania centro-occidental (REW) y n’ast. onde pue tener usos axetivos y nominales (
  1. ecclesiam Sancte Marie de Francos
  2. 912 (XIII) DCO
  3. Franco iben Zanorella
  4. 918 (s. XII) ACL/79
  5. de rego de Franco usque in termino de Uanizeite
  6. 965 (s. XII) ACL/171
  7. spata franka obtima
  8. 1006 (s. XII) ACL/200
  9. alia terra in Autario de Franco
  10. 1013(or.) ACL/274
  11. fuit roborada in Ouedao Robert iudice de illos francos Monio Sarasin iudice
  12. 1115(or.) SV/247
  13. Martinus Franco
  14. 1117(or.) DCO-I/359
  15. omnium francorum Sancte Marie de Camino Sancti Iacobi
  16. 1122 (s. XII) ACL/104
  17. que sita est ante Burgum Francorum
  18. 1122 (s. XII) ACL/105
  19. Petrus Francus
  20. 1122(or.) SV/263
  21. loco determinato sub calle Francorum 1123(or.) [ACL/115] que est in Uico Francorum 1140 (s. XII) [ACL/198] sabidores Iohan Pectouin sabidor don Duran sabidor Martin Franco sabidor
  22. 1140(or.) MSAH-V/170
  23. albergarie de illo camino francorum unam mantam et unam sauanam
  24. 1143(or.) ACL/211
  25. in loco dominato in Rua Francorum
  26. 1145(or.) ACL/235
  27. tafraco sea como el que uien de ultra porz
  28. 1145 (1295) FU/39
  29. Nullo homine qui populator sea enna villa de Abilies si quier sea servo fiscal del rey de qual servicio quier que sea, tan franco sea como el qui venit de utra porz [FA (CDA/67-46)] qanta hereditate potuerit comprare de for de trras de villas sedea franca
  30. 1145 (1295) FU/25
  31. majorinos que jllo Re posiere seant ... vno franco & uno cas- tellano
  32. 1145 (1295) FU/25
  33. I franco et I gallego que illos ponga per laudamento s. XII
  34. FA/115
  35. ego Maria Franca
  36. 1168(or.) SV/458
  37. Petro Franco
  38. 1175(or.) SV/486
  39. Adefonsus Pelaiz conf. Petrus Farto conf. Garcia Franco conf.
  40. 1175 DCO-III/570
  41. vineam quam emi in Naua de illo franco
  42. 1181(or.) ACL/513
  43. Martinus Francus cnf. Fernandus Molarius cnf. Petrus Verba cnf. Pelagius Monazino cnf.
  44. 1181 SPM/326
  45. de IIª parte rua Francorum
  46. 1186(or.) ACL/577
  47. Petrus Franco
  48. 1189(or.) SV/548
  49. Petrus Franco presbiter
  50. 1192(or.) SV/553
  51. Petrus Franco
  52. 1197(or.) VVS/78
  53. solare quod est in rua Francorum
  54. 1201(or.) ACL/135
  55. Iohannes Franco
  56. 1206(or.) VVS/89
  57. Micael franco
  58. 1207 LRCourias/128
  59. Pelagio Franzes archipresbiter de Francos
  60. 1207 LRCou- rias/174
  61. Uermu Franco
  62. 1215(or.) MCar-I/110
  63. rua Francorum
  64. 1216(or.) ACL/317
  65. Iohannes Francus petrarius
  66. 1218(or.) MCar-I/120
  67. Martinus Franco
  68. 1220(or.) SV/105
  69. presieronno e metieron eno castiello Pelai Franco e touolo uno mense [1225-1250](or.)
  70. ACL/173
  71. don Franco
  72. 1230(or.) SV/193
  73. Pele franco 1233(or.) [SV/169];
  74. 1236(or.) SV/90
  75. Pelagius franco
  76. 1234(or.) SV/85
  77. loco nominato in rua francorum
  78. 1235(or.) MCar-I/221
  79. Dominicus franco
  80. 1235(or.) SV/58
  81. Martin francho
  82. 1237(or.) DOSV-1/206
  83. Domingo Franco arcipreste 1240(or.) [MCar-I/247] enna rua de los Francos 1243(or.) [ACL/107] Pedro Rodriguiz franco
  84. 1245(or.) SP-I/171
  85. casa de Maria franca ye de los malatos de Panyzeras
  86. 1252 DCO-II/30
  87. ela uia de los francos
  88. 1258(or.) MCar-I/350
  89. que seia el aguero contra el muro de Alffonso franco
  90. 1275 DCO-II/115
  91. iaz entre casa sola ¬ hu moraua Martin franco
  92. 1277 DCO- II/120
  93. Alfonso d’Allones çapatero Pedro Franco alfayat
  94. 1284(or.) SP-I/266
  95. ue per y adelantre e afronta enna fonte de Xemena franca
  96. 1289 PAUviéu/109
  97. contra valle a par de la losa que dizen de Domingo franco
  98. 1289 PAUviéu/115
  99. Suer Periz que los vendiera a Pedro franco tendero
  100. 1289 PAUviéu/115
  101. Pedro franco tendero
  102. 1308 AAU/131
  103. muller que foy de Pedro Franco tendero a quien Dios per- done
  104. 1317(or.) SP-I/411
  105. para pagar devedas e enxetas del dicho Pedro Franco
  106. 1317(or.) SP-I/412
  107. conprastes a Maria Sanchiz mia entenada muller que foe de Pedro Franco
  108. 1321(or.) SP-I/425
  109. Pero Franco carreyro deste lugar
  110. 1333 Espinareda/106

  111. nin estando forçiada nin costrinnida mas_de mia propia ue- luntat franca e liure
  112. 1357(or) SB/273
  113. buenos francos de oro que por buenos rreales de plata e cor- vados
  114. 1390 Espinareda/179
  115. portogaleses, ffrancos, toreses
  116. FS (FFLL)
  117. ganadas o por ganar todos los dias feriados e mercados francos
  118. 1513 (t.) SP-IV/440
  119. Porque sepa, ye franco, como y digo/ y gasayosu con llibe- ral mano:/ atenda un poquinín señor Toribo, / fágame aquisti gusto perhumano, / non se enfote, pos ye tan gran mi amigo,/ que enxamás yo mire como a mio hermano: / y cun- taréye un casso, que ye talo,/ que vea, ye verdá to que ye falo
  120. Xuan García (1666 ó 1667: 158)
  121. Del fráncicu FRANK ‘llibre’ pero nome que tamién lleva un pue- blu xermánicu, los francos, qu’acaba asitiándose na antigua Gallia a la que camuden el nome por FRANCIA ‘tierra de fran- cos’ (→ Francia, semicultismu). Continuadores de frank viven na Romania centro-occidental (REW) y n’ast. onde pue tener usos axetivos y nominales (
cfr. el francu, la franca), como s’al- vierte na nuesa documentación. La nuesa documentación me- dieval da cuenta, en dellos casos, de la procedencia de los individuos [por eso a vegaes ha estudiase’l términu dientro de la toponomástica (TA 544; TT 321), o de mercancíes ultrapire- naiques]. Si francu, asina como l’influxu cultural y llingüís- ticu ultrapirenaicu (CGHLA 281), se conseña ente nós bien ceo y se superpón al averáu franciscu (cfr.), de magar el sieglu XIII entama a contender col concurrente francés (cfr.) que trunfará dafechu llingüísticamente. Sobro francu féxose’l deriváu fran- cura (cfr.), franqueamientu (cfr.) y afrancamientu (cfr.), fran- quedume (cfr.); tamién el verbu afrancar (cfr.) y franquiar (cfr.) col so deverbal franquéu (cfr.) y quiciabes *franquir, col participiu “franquido”, “franquida” (cfr, franquiar); al empar otros términos rellacionaos del tipu franqueza (cfr.), el semi- cultismu franquicia (cfr.), franquiador (cfr.), franquiadora (cfr.), franquiadura (cfr.).
francu, el
📖: francu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Sellu de les cartes [Vg. Mar (“viene de la primitiva inscrip- ción <i class="della">franco</i>(TEST)
  1. francu
  2. Sellu de les cartes [Vg
  3. Mar (“viene de la primitiva inscrip- ción <i class="della">franco</i
que llevaban las cartas antes de utilizarse los sellos adheridos”)].
  1. 1. que llevaban las cartas antes de utilizarse los sellos adheridos”)].
Cfr. francu, a, o.
francura, la
📖: francura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">holgura </i>[Pa]. Anchura, amplitú [Lln]: <i class="della">Onde había un </i><i class="della">pocu</i>(TEST)
  1. francura
    • Lln
  2. Cast
  3. <i class="della">holgura </i>
    • Pa
  4. Anchura, amplitú [Lln]: <i class="della">Onde había un </i><i class="della">pocu</i
de francura [Lln].
  1. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">francura</i> [Lln].
Cfr. francu, a, o.
frandeterrones, {el/la}
📖: frandeterrones
🔤: , {el/la}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el/la}
Llabrador (en sen peyorativu) [Lln]. D’un compuestu del verbu <i class="della">frander</i>(TEST)
  1. frandeterrones
  2. Llabrador (en sen peyorativu)
    • Lln
  3. D’un compuestu del verbu <i class="della">frander</i
(cfr. francer) y del pl. de te- rrón (cfr. tarrón).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">francer</i>) y del pl. de <i class="della">te-</i> <i class="della">rrón </i>(cfr. <i class="della">tarrón</i>).
frangüesu, a, o
📖: frangüesu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<frangüesu [Qu. Tb]. +frangüisu [Ll].>(TEST)
  1. frangüesu
  2. frangüesu
    • Qu
    • Tb
  3. frangüisu metafonía
    • Ll
Forzudu [Qu]. Perfuerte [Tb].
  1. 1. Forzudu [Qu]. Perfuerte [Tb].
2. Mui flaca (una persona) [Ll]. Cfr. frangüesu.
frangüesu, el
📖: frangüesu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+farangüisu [Ll (MP)]. +frangüisu [Ll]. frangüexu [Cp].>(TEST)
  1. frangüesu
  2. farangüisu metafonía
    • Ll (MP)
  3. frangüisu metafonía
    • Ll
  4. frangüexu
    • Cp
Neophron percnopterus, cast. alimoche común [Noval 162].
  1. 1. <i class="della">Neophron percnopterus</i>, cast. <i class="della">alimoche común </i>[Noval 162].
Páxaru rapaz, grande que pue llevar fasta corderos [Cb. Cp]. Especie de falcónidu buxu nel llombu y blancu nel pechu y na barriga [Cg]. Cast. quebrantahuesos [Ll (MP). Ll]. Quiciabes sía resultáu d’una amestanza del verbu frander romper’ (cfr. francer) y del nome güesu (cfr.). Ello empobi- naría a que l’ast. frangüesu ye l’equivalente semánticu del cast. quebrantahuesos (cfr. quebrantagüesos) siempre confundíos los dos n’Asturies anque l’últimu correspuende col Gypaëtus barbatus (Noval 164). Tamién conocemos n’ast. un usu axe- tivu de frangüesu (cfr.), anque camiéntome que namái conse- ñáu cola variante masculina. Llamar frangüesu a una persona fuerte débese a quien s’asocia a la posibilidá de romper coses dures como los güesos. El fechu de llamar de la mesma manera a quien ye perflacu ha debese a la interpretación de que los flacos ruempen los propios güesos con facilidá.
franqueamientu*
📖: franqueamientu*
🏗️: SI
✍️: NO
<francamientu [JH].>(TEST)
  1. franqueamientu*
  2. francamientu
    • JH
Cast. manumisión [JH].
  1. 1. Cast. <i class="della">manumisión</i> [JH].
tal franqueamiento non vala ¬ aquel que lo franqueo dia otro s. XIII(or.) [FX/195] las testemunnas que foron al franqueamiento digan verdat s. XIII(or.) [FX/197] el franqueamiento non vala si non for por nuestro otorga- miento s. XIII(or.) [FX/199]
  1. tal franqueamiento non vala ¬ aquel que lo franqueo dia otro s. XIII(or.)
  2. FX/195
  3. las testemunnas que foron al franqueamiento digan verdat s. XIII(or.)
  4. FX/197
  5. el franqueamiento non vala si non for por nuestro otorga- miento s. XIII(or.)
  6. FX/199
Cfr. francu, a, o.
“franquedume”
📖: “franquedume”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">el</i>(TEST)
  1. “franquedume”
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">el</i
pegullal que ellos avian devenlo dar logo en aquella fran- quedume s. XIII(or.) [FX/350]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">pegullal</i> <i class="della">que</i> <i class="della">ellos</i> <i class="della">avian</i> <i class="della">devenlo</i> <i class="della">dar</i> <i class="della">logo</i> <i class="della">en</i> <i class="della">aquella</i> <i class="della">fran-</i> <i class="della">quedume</i> s. XIII(or.) [FX/350]
vivan en so traballo en franquedume con los otros poblos s. XIII(or.) [FX/350]
  1. vivan en so traballo en franquedume con los otros poblos s. XIII(or.)
  2. FX/350
Cfr. francu, a, o.
franquéu, el
📖: franquéu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Parte de la piedra firme que s’arrinca nuna llabor de la mina, distinta del carbón, pa enanchala o destinala al rellenu [Min]. Cfr. <i class="della">francu, a, o.</i>(TEST)
  1. franquéu
  2. Parte de la piedra firme que s’arrinca nuna llabor de la mina, distinta del carbón, pa enanchala o destinala al rellenu
    • Min
  3. Cfr
  4. <i class="della">francu, a, o.</i
franqueza, la
📖: franqueza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Sinceridá [Tb]: <i class="della">Ya</i>(TEST)
  1. franqueza
    • Tb
  2. Sinceridá [Tb]: <i class="della">Ya</i
un home de mucha franqueza [Tb]. “Fran- queza, desahogo, libertad” [R].
  1. 1. <i class="della">un</i> <i class="della">home</i> <i class="della">de</i> <i class="della">mucha</i> <i class="della">franqueza</i> [Tb]. “Fran- queza, desahogo, libertad” [R].

de las franquezas ¬ de los omnes franqueados s. XIII(or.) [FX/4] tal franqueza deve seer firme si ovier tres testemunnas s. XIII(or.) [FX/195] podelo franquear antel sacerdote o antel diagano e tal fran- queza pode seer s. XIII(or.) [FX/195] en nengun poderio non retevo en el a tal franqueza - s. XIII(or.) [FX/197] la parte adversa ye fecha noble por dono de franqueza s. XIII(or.) [FX/200] los servos ganan la franqueza s. XIII(or.) [FX/200] vistas las llibertades et ffuero ffranquezas Priujlegios et de- rechos 1312 [AAU/146] merçed e franqueza 1334 [AAA/132] ganelas contra derecho e costume de la libertad e franqueza 1388(or.) [SP-III/51]

  1. de las franquezas ¬ de los omnes franqueados s. XIII(or.)
  2. FX/4
  3. tal franqueza deve seer firme si ovier tres testemunnas s. XIII(or.)
  4. FX/195
  5. podelo franquear antel sacerdote o antel diagano e tal fran- queza pode seer s. XIII(or.)
  6. FX/195
  7. en nengun poderio non retevo en el a tal franqueza - s. XIII(or.)
  8. FX/197
  9. la parte adversa ye fecha noble por dono de franqueza s. XIII(or.)
  10. FX/200
  11. los servos ganan la franqueza s. XIII(or.)
  12. FX/200
  13. vistas las llibertades et ffuero ffranquezas Priujlegios et de- rechos
  14. 1312 AAU/146
  15. merçed e franqueza
  16. 1334 AAA/132
  17. ganelas contra derecho e costume de la libertad e franqueza
  18. 1388(or.) SP-III/51
Cfr. francu, a, o.
franquiador, el
📖: franquiador
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Especialista na execución de galeríes [Min]. Cfr. <i class="della">francu, a, o.</i>(TEST)
  1. franquiador
  2. Especialista na execución de galeríes
    • Min
  3. Cfr
  4. <i class="della">francu, a, o.</i
franquiadora, la*
📖: franquiadora
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<franquiaora [Min].>(TEST)
  1. franquiadora
  2. franquiaora
    • Min
Pica grande con dambos brazos aceraos p’arrincar la vena del car- bón, la pizarra inconsistente, pa mover escombriu, etc. [Min].
  1. 1. Pica grande con dambos brazos aceraos p’arrincar la vena del car- bón, la pizarra inconsistente, pa mover escombriu, etc. [Min].
Cfr. francu, a, o.
franquiadura, la*
📖: franquiadura
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<franquiaúra [Min].>(TEST)
  1. franquiadura
  2. franquiaúra
    • Min
Tramu estayáu, magnitú de la estaya [Min].
  1. 1. Tramu estayáu, magnitú de la estaya [Min].
Cfr. francu, a, o.
franquiar
📖: franquiar
🏗️: NO
✍️: NO
<afrancar [JH]. afranquiar [y Pa].afranquear [Lln].>(TEST)
  1. franquiar
    • Pa
    • Sb
    • Pr
    • Tb
    • Lln
    • Ll
  2. afrancar
    • JH
  3. afranquiar
    • y Pa]
    • afranquear [Lln
Cast. franquear [Pa]. Abrir una puerta [Pa] o dexar pasar per ella [Sb]. Abrir de par en par les puertes [Pr]. Abrir un pasu [Pr]. Enanchar daqué [Pa] en guíes, pozos o trasversales [Min]: Tenemos qu’afranquiar el camín pa que pueda pasar el carru [Pa]. Facer mayor un furacu o una entrada [Tb]. Agrandar [Lln]. Abrir, dexar pasar [/Mánt/]. Furar a los llaos [Ll]. 2. Al- travesar [Tox]. 3. Afloxar lo apertao, destensar [Cl]. 4. Crecer la madera [Sb]. 5. Manumitir o lliberar al esclavu [JH]. ///Nun se cansa’l roñoso de roñar nin el francu de franquiar [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">franquear </i>[Pa]. Abrir una puerta [Pa] o dexar pasar per ella [Sb]. Abrir de par en par les puertes [Pr]. Abrir un pasu [Pr]. Enanchar daqué [Pa] en guíes, pozos o trasversales [Min]: <i class="della">Tenemos</i> <i class="della">qu’afranquiar</i> <i class="della">el</i> <i class="della">camín</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">que</i> <i class="della">pueda</i> <i class="della">pasar</i> <i class="della">el</i> <i class="della">carru </i>[Pa]. Facer mayor un furacu o una entrada [Tb]. Agrandar [Lln]. Abrir, dexar pasar [/Mánt/]. Furar a los llaos [Ll].
  2. 2. Al- travesar [Tox].
  3. 3. Afloxar lo apertao, destensar [Cl].
  4. 4. Crecer la madera [Sb].
  5. 5. Manumitir o lliberar al esclavu [JH]. ///<i class="della">Nun </i><i class="della">se cansa’l</i> <i class="della">roñoso</i> <i class="della">de</i> <i class="della">roñar nin</i> <i class="della">el</i> <i class="della">francu</i> <i class="della">de franquiar</i> [LC].
de las franquezas ¬ de los omnes franqueados s. XIII(or.) [FX/4] contra omne libre o franqueado por le fazer tornar en servi- dumme s. XIII(or.) [FX/89] todo siervo de la iglesa que for franqueado enna qual iglesa s. XIII(or.) [FX/169] servos de las iglesas son franqueados epero non son en todo livres s. XIII(or.) [FX/169] deven aun enna iglesa servir que los franqueo s. XIII(or.) [FX/169] aquellos que foren franqueados e quitos de todo servicio de la iglesa s. XIII(or.) [FX/169] si for omne franqueado pechelo en dublo ¬ si for servo s. XIII(or.) [FX/180] dexo sua bona a sos franqueados o a otras personas s. XIII(or.) [FX/193] si algun franquea servo alleno o que avia de mancomun s. XIII(or.) [FX/195] tal franqueamiento non vala ¬ aquel que lo franqueo dia otro s. XIII(or.) [FX/195] podelo franquear antel sacerdote o antel diagano e tal fran- queza pode seer s. XIII(or.) [FX/195] si algun omne franquear so servo per escripto o per teste- munnas s. XIII(or.) [FX/195] el qui franqueo so servo o sua serva per escripto s. XIII(or.) [FX/197] aquel que ye franqueado desonrrar o denostar o acusar a so sennor s. XIII(or.) [FX/197] si el franqueado desonrrar o fezier torto a so sennor s. XIII(or.) [FX/197] heredero del sennor non pode tornar el franqueado en servi- dumne por siervo s. XIII(or.) [FX/197] queremos enantar en esta lee que nengun omne franqueado s. XIII(or.) [FX/198] los que nasquieren del franqueado o de la serva franqueada s. XIII(or.) [FX/198] el omne franqueado o la muller franqueada non poden seer testemunnas s. XIII(or.) [FX/198] los que nasquieren del franqueado o de la serva franqueada s. XIII(or.) [FX/198] el omne franqueado o la muller franqueada non poden seer testemunnas s. XIII(or.) [FX/198] el franqueado seendo enna tierra ganar alguna cosa de so traballo s. XIII(or.) [FX/198] sea tornado en servidumne del sennor que lu franqueo s. XIII(or.) [FX/201] muchos franqueados desamparavan a sos sennores que los franqueavan s. XIII(or.) [FX/202] mancebo livre o servo o franqueado si fezo algun torto de mandado s. XIII(or.) [FX/260] si non avian pegullal el que lo franquea diallilo s. XIII(or.) [FX/350] todo clerigo sea franquido e escusado e libre de fonssado [FS (FFLL)] libre e quita e franquida pora uender [FS (FFLL)] sea la defesa franqueada [FS (FFLL)] quitonos e franqueonos que non diesemos portalgo nin peage 1334 [AAA/131] Cfr. francu, a, o.
  1. de las franquezas ¬ de los omnes franqueados s. XIII(or.)
  2. FX/4
  3. contra omne libre o franqueado por le fazer tornar en servi- dumme s. XIII(or.)
  4. FX/89
  5. todo siervo de la iglesa que for franqueado enna qual iglesa s. XIII(or.)
  6. FX/169
  7. servos de las iglesas son franqueados epero non son en todo livres s. XIII(or.)
  8. FX/169
  9. deven aun enna iglesa servir que los franqueo s. XIII(or.)
  10. FX/169
  11. aquellos que foren franqueados e quitos de todo servicio de la iglesa s. XIII(or.)
  12. FX/169
  13. si for omne franqueado pechelo en dublo ¬ si for servo s. XIII(or.)
  14. FX/180
  15. dexo sua bona a sos franqueados o a otras personas s. XIII(or.)
  16. FX/193
  17. si algun franquea servo alleno o que avia de mancomun s. XIII(or.)
  18. FX/195
  19. tal franqueamiento non vala ¬ aquel que lo franqueo dia otro s. XIII(or.)
  20. FX/195
  21. podelo franquear antel sacerdote o antel diagano e tal fran- queza pode seer s. XIII(or.)
  22. FX/195
  23. si algun omne franquear so servo per escripto o per teste- munnas s. XIII(or.)
  24. FX/195
  25. el qui franqueo so servo o sua serva per escripto s. XIII(or.)
  26. FX/197
  27. aquel que ye franqueado desonrrar o denostar o acusar a so sennor s. XIII(or.)
  28. FX/197
  29. si el franqueado desonrrar o fezier torto a so sennor s. XIII(or.)
  30. FX/197
  31. heredero del sennor non pode tornar el franqueado en servi- dumne por siervo s. XIII(or.)
  32. FX/197
  33. queremos enantar en esta lee que nengun omne franqueado s. XIII(or.)
  34. FX/198
  35. los que nasquieren del franqueado o de la serva franqueada s. XIII(or.)
  36. FX/198
  37. el omne franqueado o la muller franqueada non poden seer testemunnas s. XIII(or.)
  38. FX/198
  39. los que nasquieren del franqueado o de la serva franqueada s. XIII(or.)
  40. FX/198
  41. el omne franqueado o la muller franqueada non poden seer testemunnas s. XIII(or.)
  42. FX/198
  43. el franqueado seendo enna tierra ganar alguna cosa de so traballo s. XIII(or.)
  44. FX/198
  45. sea tornado en servidumne del sennor que lu franqueo s. XIII(or.)
  46. FX/201
  47. muchos franqueados desamparavan a sos sennores que los franqueavan s. XIII(or.)
  48. FX/202
  49. mancebo livre o servo o franqueado si fezo algun torto de mandado s. XIII(or.)
  50. FX/260
  51. si non avian pegullal el que lo franquea diallilo s. XIII(or.)
  52. FX/350
  53. todo clerigo sea franquido e escusado e libre de fonssado
  54. FS (FFLL)
  55. libre e quita e franquida pora uender
  56. FS (FFLL)
  57. sea la defesa franqueada
  58. FS (FFLL)
  59. quitonos e franqueonos que non diesemos portalgo nin peage
  60. 1334 AAA/131
  61. Cfr. francu, a, o.
franquicia, la*
📖: franquicia
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">vsos</i>(TEST)
  1. franquicia
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">vsos</i
& costumes & ffranquizas 1302 [MB/16]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">&</i> <i class="della">costumes</i> <i class="della">&</i> <i class="della">f</i><i class="della">franquizas</i> 1302 [MB/16]
el padronalgo dellas eglesias e las franquiçias que avemos en ellas 1389 [Espinareda/176]
  1. el padronalgo dellas eglesias e las franquiçias que avemos en ellas
  2. 1389 Espinareda/176
Cfr. francu, a, o.
franxa, la
📖: franxa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">franja</i>(TEST)
  1. franxa
  2. Cast
  3. <i class="della">franja</i
[Tox], tira o cinta de galón d’oru, plata, etc. [/“de Valdés al Eo” (Eo)/].
  1. 1. [Tox], tira o cinta de galón d’oru, plata, etc. [/“de Valdés al Eo” (Eo)/].
Del fr. FRANGE, pallabra con aniciu nel llat. fimbria ‘oriellu d’un vistíu’ (DCECH s.v. franja). Un aum. con usu ax. vémoslu nel ast. franxón, ona (cfr.).
franxón, ona
📖: franxón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
(TEST)
  1. franxón
    • Md
Desarregláu, vistíu de cualquier manera [Md].
  1. 1. Desarregláu, vistíu de cualquier manera [Md].
Cfr. franxa.
frañer
📖: frañer
🏗️: NO
✍️: NO
<frañir [Os. Cb. y Ay. Qu. Tb. Sm. V1830. /////JH. R. DA].>(TEST)
  1. frañer
    • Sb
    • Sm
    • Ri
    • Qu
    • Ay
    • Tb
    • Md
  2. frañir [Os
  3. Cb
  4. y Ay
  5. Qu
  6. Tb
  7. Sm
  8. V1830
  9. JH. R. DA] dudoso (certainty = baxa)
Frayar, romper [Sb. Sm]. Romper [Os. Cb. Ri. Qu. Md.V1830. R. DA], cascar [Ay]. Romper la cáscara de dalguna cosa [Qu (Oc)]. Romper cualquier oxetu duru [Tb. Md]: Frañía las ablanas colos dientes pero acabóu frañendo los güesos na ca- rretera [Tb]: Vou frañite la cabeza [Tb]. Partir o romper un cascarón duru [Cb (= francer = francir = franchicar = fran- chucar). Romper dafechu [Ca]. Frayar en cachos dalgún vasu, vasía [JH]. Desfacer [DA]. 2. Cansar [Ri. Tb]: Taban frañíus de tantu trabachar [Tb].
  1. 1. Frayar, romper [Sb. Sm]. Romper [Os. Cb. Ri. Qu. Md.V
  2. 1830. R. DA], cascar [Ay]. Romper la cáscara de dalguna cosa [Qu (Oc)]. Romper cualquier oxetu duru [Tb. Md]: <i class="della">Frañía las </i><i class="della">ablanas colos dientes pero acabóu frañendo los güesos na ca-</i> <i class="della">rretera </i>[Tb]: <i class="della">Vou</i> <i class="della">frañite</i> <i class="della">la cabeza</i> [Tb]. Partir o romper un cascarón duru [Cb (= francer = francir = franchicar = fran- chucar). Romper dafechu [Ca]. Frayar en cachos dalgún vasu, vasía [JH]. Desfacer [DA].
  3. 2. Cansar [Ri. Tb]: <i class="della">Taban</i> <i class="della">frañíus </i><i class="della">de</i> <i class="della">tantu</i> <i class="della">trabachar</i> [Tb].
a) siquis uero contra hunc factum nostrum Infrjngerit 946(or.) [SV] et qui hunc factum nostrum Infringere uoluerit 948(or.) [SV] et qui hec Infringere temtaberit 974(or.) [SV] [...]rtam testamenti Infringere temptauerit 976(or.) [DCU] frexit castitates filias uiris idoneis et ad illa una mattabit 1016(or.) [ACL/310] frangant eum per espinazum [1064] (f. s. XII?) [ACL/352] b) et qui las treguas franger pecte mil solidos 1155 [FA/88] uenier contra este nostro escripto ... que lo quiera franer ou quebrantar 1259(or.) [MCar-I/357] - Les campanes se freñín, {Les campanes se frañín [Entierro CR 94]}
  1. a) siquis uero contra hunc factum nostrum Infrjngerit
  2. 946(or.) SV
  3. et qui hunc factum nostrum Infringere uoluerit
  4. 948(or.) SV
  5. et qui hec Infringere temtaberit
  6. 974(or.) SV
  7. [...]rtam testamenti Infringere temptauerit
  8. 976(or.) DCU
  9. frexit castitates filias uiris idoneis et ad illa una mattabit
  10. 1016(or.) ACL/310
  11. frangant eum per espinazum [1064] (f. s. XII?)
  12. ACL/352
  13. b) et qui las treguas franger pecte mil solidos
  14. 1155 FA/88
  15. uenier contra este nostro escripto ... que lo quiera franer ou quebrantar
  16. 1259(or.) MCar-I/357
  17. - Les campanes se freñín, {Les campanes se frañín [Entierro CR 94]}
  18. Entierro CR 94
Del llat. FRANGERE ‘romper, abatir’ (EM), verbu con continua- dores románicos (REW; DÉRom s.v. */’φrang-e/, -1) sigue ast. frañer [Xo (Apuntamiento 318)]. Tamién foi posible una rea- lización fónica destremada como vemos en frander y francer (cfr.). Les variantes frañir, frañer, perentiéndense dende FRAN- GERE que tamién tien l’aceición de ‘romper cola muela, colos dientes’ (EM s.v. frendo) y son averaos al ast. frayar (cfr.). Un deverbal de frañir ye ast. frañida (cfr.); en rellación tenemos términos como frañideru (cfr.), frañidor (cfr.), frañidoriu (cfr.), frañidura (cfr.). Una variante diminutiva de frañer ye frañucar (cfr.). L’ast. tamién fai ver el compromisu ente de- lles variantes del mesmu verbu, asina nos diminutivos en -icar, -ucar onde s’alvierte l’encruz de frander (cfr. francer) y fra- char (cfr. afrechar).
frañida, la
📖: frañida
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Actu de <i class="della">frañer</i>(TEST)
  1. frañida
    • Md
  2. Actu de <i class="della">frañer</i
[Md].
  1. 1. [Md].
Deverbal de frañer.
frañideru, a, o
📖: frañideru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Lo que se pue <i class="della">frañer</i>(TEST)
  1. frañideru
  2. Lo que se pue <i class="della">frañer</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. frañer.
frañidor, ora
📖: frañidor
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
(TEST)
  1. frañidor
Que frañe, quebrantador [JH].
  1. 1. Que <i class="della">frañe</i>, quebrantador [JH].
Cfr. frañer.
frañidoriu, el
📖: frañidoriu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. frañidoriu
    • Md
Cualquier oxetu con que se frañe daqué [Md].
  1. 1. Cualquier oxetu con que se frañe daqué [Md].
Cfr. frañer.
frañidura, la
📖: frañidura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Aición de <i class="della">frañer</i>(TEST)
  1. frañidura
    • Md
  2. Aición de <i class="della">frañer</i
o frañir [Md].
  1. 1. o <i class="della">frañir</i> [Md].
Aición y efeutu de frañir [Tb. Md. JH]. Cfr. frañer.
frañíu, ida, ío
📖: frañíu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
<afrañáu [Lln].>(TEST)
  1. frañíu
  2. afrañáu
    • Lln
Arregláu, preparáu [Lln].
  1. 1. Arregláu, preparáu [Lln].
Pp. de frañer.
frañucar
📖: frañucar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. frañucar
Machacar [DA].
  1. 1. </b>Machacar [DA].
Cfr. frañer.
fraque, el
📖: fraque
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">frac </i>[Ca]. 2. “Vestido extravagante” [Ca]: <i class="della">Venía vestíu </i><i class="della">con</i>(TEST)
  1. fraque
  2. Cast
  3. <i class="della">frac </i>
    • Ca
  4. 2
  5. “Vestido extravagante” [Ca]: <i class="della">Venía vestíu </i><i class="della">con</i
un fraque, que fartéme de riír cuando lu [Ca].
  1. 1. <i class="della">un</i> <i class="della">fraque,</i> <i class="della">que</i> <i class="della">fartéme</i> <i class="della">de</i> <i class="della">riír</i> <i class="della">cuando</i> <i class="della">lu</i> <i class="della">ví</i> [Ca].
- en dos files con chalecu y fraque ñegru badanes blanques na manu 1857-1858 [Cabeza/22] Del fr. FRAC ‘id’, pallabra quiciabes d’aniciu inglés (DCECH s.v. frac). L’ast. ufre un encontu vocálicu en -e como testi- moniu de la tendencia al llogru de la sílaba llibre. Lo mesmo vese na adautación gall. nel sieglu XVIII, fraque (Pensado 1985: 132).
  1. - en dos files con chalecu y fraque ñegru badanes blanques na manu 1857
  2. 1858 Cabeza/22
  3. Del fr. FRAC ‘id’, pallabra quiciabes d’aniciu inglés (DCECH s.v. frac). L’ast. ufre un encontu vocálicu en -e como testi- moniu de la tendencia al llogru de la sílaba llibre. Lo mesmo vese na adautación gall. nel sieglu XVIII, fraque (Pensado 1985: 132).
frasca, la
📖: frasca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Guisa, manera [Sb]: <i class="della">Yo</i>(TEST)
  1. frasca
    • Sb
    • Lln
    • Cg
    • Na
  2. Guisa, manera [Sb]: <i class="della">Yo</i
nun vo d’esta frasca [Sb]. 2. Clas, se- meyanza [Lln. Cg]. Semeyanza de les maderes [Os]: Estas ma- deras tienen la misma frasca [Os]. (Fig. ya irónicu) Semeyanza de les persones [Os]. 3. Mangos pa les ferramien- tes [Na (LBlanco)].
  1. 1. <i class="della">nun</i> <i class="della">vo</i> <i class="della">d’esta</i> <i class="della">frasca</i> [Sb].
  2. 2. Clas, se- meyanza [Lln. Cg]. Semeyanza de les maderes [Os]: <i class="della">Estas</i> <i class="della">ma-</i> <i class="della">deras tienen la misma frasca </i>[Os]. (Fig. ya irónicu) Semeyanza de les persones [Os].
  3. 3. Mangos pa les ferramien- tes [Na (LBlanco)].
- perendengues o arracaes d’ oru de la meyor frasca [PPRIA(B)/97] Pallabra de non fácil adscripción etimolóxica anque Coromi- nas-Pascual suxeren la posibilidá de rellación con un italia- nismu asitiáu nel cast. y port. enfrascarse (DCECH s.v. esfrascarse).
  1. - perendengues o arracaes d’ oru de la meyor frasca
  2. PPRIA(B)/97
  3. Pallabra de non fácil adscripción etimolóxica anque Coromi- nas-Pascual suxeren la posibilidá de rellación con un italia- nismu asitiáu nel cast. y port. enfrascarse (DCECH s.v. esfrascarse).
frascu, el
📖: frascu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+frescu [Ay]. frasco [Os].>(TEST)
  1. frascu
    • Tb
  2. frescu metafonía
    • Ay
  3. frasco
    • Os
Cast. frasco [Ay. Tb]. 2. Cuernu de vaca pa llevar el sal a la braña, a la mayada [Os].
  1. 1. Cast. <i class="della">frasco</i> [Ay. Tb].
  2. 2. Cuernu de vaca pa llevar el sal a la braña, a la mayada [Os].
frasco de poluora [ 1720 CPCVv: 38] eses coses de los frascos que son engaña_bobos pa dar chascos 1896 [QUEVED(NB)/124] Del xermanismu *FLASKO ‘botella’ (DCECH s.v. frasco) o FLASKA, términu de perbaxa llatinidá (EM s.v. flasca & flascō, -ōnis) como afita Isidoro de Sevilla: “Flascae ex Graeco vo- cabulo dictae. (...) postea in usum vini transierunt” (Etimolo- gías XX 6, 2). Según Meyer-Lübke, pudo llegar a les llingües hispániques centro-occidentales dende l’italianu (REW; DEEH). A la escontra hai quien plantega que l’aniciu de frascu ha en- tendese dende’l llat. UASCULUM (P. Blumenthal apud Meier: NC s.v. frasco).
  1. frasco de poluora
  2. 1720 CPCVv: 38
  3. eses coses de los frascos que son engaña_bobos pa dar chascos
  4. 1896 QUEVED(NB)/124
  5. Del xermanismu *FLASKO ‘botella’ (DCECH s.v. frasco) o
  6. FLASKA, términu de perbaxa llatinidá (EM s.v. flasca & flascō,
  7. ōnis) como afita Isidoro de Sevilla: “Flascae ex Graeco vo- cabulo dictae. (...) postea in usum vini transierunt” (Etimolo- gías XX 6, 2). Según Meyer-Lübke, pudo llegar a les llingües hispániques centro-occidentales dende l’italianu (REW; DEEH). A la escontra hai quien plantega que l’aniciu de frascu ha en- tendese dende’l llat. UASCULUM (P. Blumenthal apud Meier: NC s.v. frasco).
fraternía, la
📖: fraternía
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. fraternía
Fraternidá [JH].
  1. 1. Fraternidá [JH].
Posible términu en rellación col cultismu (quiciabes castella- nismu) fraternu, cola amestadura del suf. -ía.
fraudulentu, a, o
📖: fraudulentu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Términu namái conocíu per testu serondu y en castellán: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">ser</i>(TEST)
  1. fraudulentu
  2. Términu namái conocíu per testu serondu y en castellán: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">ser</i
fraudulento e engannoso contra el dicho monesterio 1491 (t.) [SP-IV/329]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">fraudulento</i><i class="della"> e</i> <i class="della">engannoso</i> <i class="della">contra</i> <i class="della">el</i> <i class="della">dicho</i> <i class="della">monesterio</i> 1491 (t.) [SP-IV/329]
Del llat. FRAUDULENTUS, -A, -UM ‘engañosu’ (EM s.v. fraus), per vía culta documental.
frayador, ora
📖: frayador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<b class="della">frayador,</b>(TEST)
  1. frayador
  2. b class="della">frayador,</b
ora Que fraya [JH].
  1. 1. <b class="della">ora </b>Que <i class="della">fraya</i> [JH].
Cfr. frayar.
frayadura, la
📖: frayadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<frayaúra [Sr. Ca. Ay. Ll].>(TEST)
  1. frayadura
  2. frayaúra
    • Sr
    • Ca
    • Ay
    • Ll
Aición y efeutu de frayar [Ay. JH]. 2. Paliza [Sr]: ¡Llevó una frayaúra palos! [Sr]. Magulladura [Mi. Sr. Ll. Cd. Pr]: ¡Tengo una frayaúra...! [Sr]. Machacón (sic) recibíu nos deos o n’otra parte del cuerpu [Ca]: Tengo los díos llenos de frayaúres y dué- lenme bramente [Ca]. 3. Mancadura fecha al frayar daqué [Cg]. Cfr. frayar.
  1. Aición y efeutu de frayar [Ay. JH]. 2. Paliza [Sr]: ¡Llevó una frayaúra palos! [Sr]. Magulladura [Mi. Sr. Ll. Cd. Pr]: ¡Tengo una frayaúra...! [Sr]. Machacón (sic) recibíu nos deos o n’otra parte del cuerpu [Ca]: Tengo los díos llenos de frayaúres y dué- lenme bramente [Ca]. 3. Mancadura fecha al frayar daqué [Cg]. Cfr. frayar.
  2. Cg
frayamientu, el*
📖: frayamientu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><frayamiento [JH].>(TEST)
  1. frayamientu
  2. ident class="della" level="1"></ident><frayamiento
    • JH
Despeamiento (sic) [JH].
  1. 1. <i class="della">Despeamiento</i> (<i class="della">sic</i>) [JH].
Cfr. frayar.
frayar
📖: frayar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><frañar [Sb].>(TEST)
  1. frayar
  2. ident class="della" level="1"></ident><frañar
    • Sb
Quebrar, romper [Lln. Pa. Sb]. Quebrar [GP a. 1788] dalguna cosa a fuerza de golpes [JH]. Mayar [Lln. Llg. Ca. Ay. Md], desfacer [Cb. Cp. Cr] a golpes [JH]. Machacar, romper [Ac]: Fráyame eses nueces [Ac]: En esi colchón fráyase unu todu [Ac]. 2. Mayar el granu [Lln]. Moler imperfeutamente [Lln]. 3. Aplastar los deos con un oxetu pesáu o contundente [Ca]. Magullar [Cñ. Ac. Sr] a golpes [R]: Frayólu a palos [Sr]. Ma- gullar, especialmente cuando se machaca un deu [Ll]. Partir a palos [LV]. Estrozar [Lln] a palos [DA]. Pegar una gran pa- liza [Ll]. Moler a palos o de cansanciu [Ay]. Pegar, machacar [Sb]. Recibir golpe o contusión [Min]. Mancar el pie o la mano con un golpe [Cg]. 4. Espedazar [V1830]. 5. Agotar [Ac]. Fa- tigar, cansar [Xx. Llg. Ay. Cd. Pr. Ce. Mn. Cv. JH]: Mayar la sidra fraya a ún [Llg]: Ta tou frayáu de la caminata [Sr]. Tar rendíu por tener la mesma postura llargu tiempu [Pr]. Abater [Cñ]. 6. Gastar enforma ropa, calzáu [Ay]. 7. Comer faciendo ruíu [Lln]. //-se ‘aprisionar un miembru fasta producir dolor ya, mesmamente, hematoma’ [Pa]. ‘machacase una parte del cuerpu (deu, uña, pie)’ [Ay]. ‘coyese los deos con una puerta’ [Cb. Ay]. ‘golpease una fruta, pataca’ [Cd]. ‘cansar’ [Pa].///Si ves que’l’azáu rincha cuando tás frayando lleña, de que va facer gran frío h.ue siempre segura seña [LC]. molida a medio frayar en molino levantado [Grangerías XVIII: 812] Non hay regodón que non fraye [El Caballo 82] Frayáu de trabayar [Los Trataos 15] Con un ripiu frayái les costielles [El Camberu 31] Y ansina quien (...) cayere so ista piedra, frayaráse [San Mateo 88] Yo desque vi tanta xente /vestida y engalonada, /unos pues- tos a caballu/aremangando la espada, /otros con sus pelu- cones/y cardados d’oro y plata/pel Campu de San Francisco/como choves en manada, /ordenando los solda- dos/que estaben ena estacada /tirando a cada mumento/tiros que mundiu aflayaba.../Y cuando vi que en castiyo/se escabullía la endiablada [ABalvidares, Roman- zón (Poesíes 98-111)]
  1. Quebrar, romper [Lln. Pa. Sb]. Quebrar [GP a. 1788] dalguna cosa a fuerza de golpes [JH]. Mayar [Lln. Llg. Ca. Ay. Md], desfacer [Cb. Cp. Cr] a golpes [JH]. Machacar, romper [Ac]: Fráyame eses nueces [Ac]: En esi colchón fráyase unu todu [Ac]. 2. Mayar el granu [Lln]. Moler imperfeutamente [Lln].
  2. Lln
  3. 3. Aplastar los deos con un oxetu pesáu o contundente [Ca]. Magullar [Cñ. Ac. Sr] a golpes [R]: Frayólu a palos [Sr]. Ma- gullar, especialmente cuando se machaca un deu [Ll]. Partir a palos [LV]. Estrozar [Lln] a palos [DA]. Pegar una gran pa- liza [Ll]. Moler a palos o de cansanciu [Ay]. Pegar, machacar [Sb]. Recibir golpe o contusión [Min]. Mancar el pie o la mano con un golpe [Cg]. 4. Espedazar [V1830]. 5. Agotar [Ac]. Fa- tigar, cansar [Xx. Llg. Ay. Cd. Pr. Ce. Mn. Cv. JH]: Mayar la sidra fraya a ún [Llg]: Ta tou frayáu de la caminata [Sr]. Tar rendíu por tener la mesma postura llargu tiempu [Pr]. Abater [Cñ]. 6. Gastar enforma ropa, calzáu [Ay]. 7. Comer faciendo ruíu [Lln]. //-se ‘aprisionar un miembru fasta producir dolor ya, mesmamente, hematoma’ [Pa]. ‘machacase una parte del cuerpu (deu, uña, pie)’ [Ay]. ‘coyese los deos con una puerta’ [Cb. Ay]. ‘golpease una fruta, pataca’ [Cd]. ‘cansar’ [Pa].///Si ves que’l’azáu rincha cuando tás frayando lleña, de que va facer gran frío h.ue siempre segura seña [LC].
  4. LC
  5. molida a medio frayar en molino levantado
  6. Grangerías XVIII: 812
  7. Non hay regodón que non fraye
  8. El Caballo 82
  9. Frayáu de trabayar
  10. Los Trataos 15
  11. Con un ripiu frayái les costielles
  12. El Camberu 31
  13. Y ansina quien (...) cayere so ista piedra, frayaráse
  14. San Mateo 88
  15. Yo desque vi tanta xente /vestida y engalonada, /unos pues- tos a caballu/aremangando la espada, /otros con sus pelu- cones/y cardados d’oro y plata/pel Campu de San Francisco/como choves en manada, /ordenando los solda- dos/que estaben ena estacada /tirando a cada mumento/tiros que mundiu aflayaba.../Y cuando vi que en castiyo/se escabullía la endiablada
  16. ABalvidares, Roman- zón (Poesíes 98-111)
Menéndez Pidal (RFE 7: 12), siguíu por Meyer-Lübke (REW), parte d’un llat. *FRAGULARE pa xustificar fr. a. frailler y ast. fra- yar col que guarda rellación l’ast. frayón (REW); nesa opinión paecen inxerise Corominas-Pascual (DCECH s.v. fracción). Del mesmu paecer resulta García de Diego qu’axunta a los verbos fr. y ast. el gall. frallar (DEEH). Esta propuesta pal nuesu frayar fai que veamos nel llat. FRANGERE ‘romper’, ‘abatir’ (EM s.v. frango) l’antecedente del ast. francer (cfr.) asina como de frañer (cfr.) y frañir (DCECH s.v. fracción) y que nós acoyimos hai tiempu (PE2 s.v. cinglar). Pero l’ast. tamién conoz otra variante de frañer (cfr.), frañir que ye frañar; agora bien, si esi exemplu en -ar nun pue xustificase na mesma xénesis que frañer, frañir dende FRAN- GERE, habrá tenese por variante de frayar con tracamundiu de palatales (GHLA §4.5.10). Un compuestu de frayar sedría ast. es- frayar (cfr.). Un deverbal del participiu fuerte de frayar pudo ser *frayu que conocemos pel ast. frayu 2 (cfr.) y pelos términos con incrementación sufixal frayatu (cfr.), frayón (cfr.) con posibles usos axetivos tamién; dende frayón llogróse un nuevu aumenta- tivu frayonazu (cfr.). En rellación col ast. frayar citamos fraya- dor (cfr.), frayadura (cfr.), frayamientu (cfr.).
frayatu, el
📖: frayatu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Resultáu de <i class="della">frayase</i>(TEST)
  1. frayatu
    • Pa
  2. Resultáu de <i class="della">frayase</i
con una piedra, martiellu, etc. [Pa]. Cast. magullamiento [Pa].
  1. 1. con una piedra, martiellu, etc. [Pa]. Cast. <i class="della">magullamiento</i> [Pa].
2. Vexiga de sangre, angüeña [Rs]. Cfr. frayar.
frayáu, ada, ao
📖: frayáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
Colos uños malos por andar (el ganáu) per malos caminos [Cb. Cp]. Colos pies triaos [VBable]. 3. Cansáu, agotáu [Cl. Sr. Tox. Paredes (Cv). Pr (Cv)]: <i class="della">Taben</i>(TEST)
  1. frayáu
    • Sr
  2. Colos uños malos por andar (el ganáu) per malos caminos
    • Cb
    • Cp
  3. Colos pies triaos
    • VBable
  4. 3
  5. Cansáu, agotáu [Cl. Sr. Tox. Paredes (Cv). Pr (Cv)]: <i class="della">Taben</i
frayaos de trabayar tanto [Sr].
  1. 1. <i class="della">frayaos</i> <i class="della">de</i> <i class="della">trabayar</i> <i class="della">tanto</i> [Sr].
Pp. de frayar (cfr.).
frayón, ona
📖: frayón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
(TEST)
  1. frayón
    • Ay
Estrozón, qu’acaba cola ropa, col calzáu con priesa [Ay].
  1. 1. Estrozón, qu’acaba cola ropa, col calzáu con priesa [Ay].
2. Comedor, famón [Lln (S)]. 3. Machacón [Mn. JH]. Torpe, pesáu (un home) [GP a. 1788]. 4. Burllón [Ll]. Cfr. frayar.
frayón, el
📖: frayón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Tueru [GP a. 1788] d’árbol mui gordu y ñudosu [Cg]. Troncu gordu que s’alluga detrás del fueu [DA]. Lleñu [V1830]. 2. Piedra inferior del molar [Cg]. Piedra onde encaxa y so la que xira la muela del molín [Cb]. Piedra solera del molín [Llib]. Piedra so la que cai’l granu pa molelo la muela [Cl]. Muela de molín que ruempe los granos fasta facelos farina [Ca]. Piedra sobro la que pesa la muela pa moler [Ci (VB)] el granu nel molín d’agua [Pa]. Muela solera fixa so la que va la muela que muel [Pa (Molín). Sb]. 3. Piedra cimera del molín [Lln (S)]. 4. Mazu col que se fraya o machaca [JH]. 5. Cast. <i class="della">magulladura </i>[Ay. Ll. Cd. Pr]. 6. Renegral [Ay]. 7. Lo mal molío [Lln]. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Lo</i>(TEST)
  1. frayón
  2. Tueru
    • GP a
    • 1788] d’árbol mui gordu y ñudosu [Cg
  3. Troncu gordu que s’alluga detrás del fueu
    • DA
  4. Lleñu
    • V1830
  5. 2
  6. Piedra inferior del molar
    • Cg
  7. Piedra onde encaxa y so la que xira la muela del molín
    • Cb
  8. Piedra solera del molín
    • Llib
  9. Piedra so la que cai’l granu pa molelo la muela
    • Cl
  10. Muela de molín que ruempe los granos fasta facelos farina
    • Ca
  11. Piedra sobro la que pesa la muela pa moler
    • Ci (VB)] el granu nel molín d’agua [Pa
  12. Muela solera fixa so la que va la muela que muel
    • Pa (Molín)
    • Sb
  13. 3
  14. Piedra cimera del molín
    • Lln (S)
  15. 4
  16. Mazu col que se fraya o machaca
    • JH
  17. 5
  18. Cast
  19. <i class="della">magulladura </i>
    • Ay
    • Ll
    • Cd
    • Pr
  20. 6
  21. Renegral
    • Ay
  22. 7
  23. Lo mal molío
    • Lln
  24. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Lo</i
mesmo q’un frayón allá torno á entrugayos [Canción In- fantes 276]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">mesmo</i> <i class="della">q’un</i> <i class="della">frayón</i><i class="della"> allá</i> <i class="della">torno</i> <i class="della">á</i> <i class="della">entrugayos</i> [Canción In- fantes 276]
Aum. de frayu 2 (cfr. frayar).
frayonazu, el*
📖: frayonazu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+frayonezu [Ay].>(TEST)
  1. frayonazu
  2. frayonezu metafonía
    • Ay
Golpe en deu al coyelu la puerta [Ay].
  1. 1. Golpe en deu al coyelu la puerta [Ay].
Cfr. frayar.
frayosu, a, o
📖: frayosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Naturalmente cubierto de mucha piedra (un terrén) polo que cansa, fatiga [JH]. Cascayosu, pedregosu [JH]. Del llat. FRAGŌSUS, -A, -UM ‘escarpáu’, ‘cascayosu’ (ABF), con continuador cast. y port. <i class="della">fragoso</i>(TEST)
  1. frayosu
  2. Naturalmente cubierto de mucha piedra (un terrén) polo que cansa, fatiga
    • JH
  3. Cascayosu, pedregosu
    • JH
  4. Del llat
  5. FRAGŌSUS, -A, -UM ‘escarpáu’, ‘cascayosu’ (ABF), con continuador cast
  6. y port
  7. <i class="della">fragoso</i
(REW; DEEH); tamién ast. pero, agora, con perda de -G- y xeneración d’una -y- antihiática (GHLA §4.2.7). De toes maneres podría duldase por si se trata d’una
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (REW; DEEH); tamién ast. pero, agora, con perda de -G- y xeneración d’una -<i class="della">y</i>- antihiática (GHLA §
  3. 2. 7). De toes maneres podría duldase por si se trata d’una
formación abondativa amestada a frayu 2 (cfr.).
frayu, el 1
📖: frayu
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
(TEST)
  1. frayu
    • Cg
Greda margoso [Cg].
  1. 1. Greda margoso [Cg].
Quiciabes del neutru llat. FRĂGUM, -I ‘fresa’ (EM) con perda de -G- y reposición pente medies d’una antihiática -y- (GHLA §4.2.7). Semánticamente alviértese una posible comparanza cromática de la greda cola fresa.
frayu, el 2
📖: frayu
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<+froyu [Sb].>(TEST)
  1. frayu
    • Ca
  2. froyu metafonía
    • Sb
Pozu, sima d’entrada vertical [Ca].
  1. 1. Pozu, sima d’entrada vertical [Ca].
2. Golpe anímicu [Min]: Quéjase tanto que da frayu oílu [Min]. Dolor, llástima [Sb]: Yera un froyu ver la pena así [Sb]. D’un posible participiu fuerte del continuador del llat. *FRA- GULARE (EM s.v. frango) > ast. frayar (cfr.), anque podríamos entendelu direutamente dende’l llat. FRAGUM ‘rotu’ (REW s.v. *fragum; DEEH) con perda de -G- y xeneración d’una -y- anti- hiática (GHLA §4.2.7).
freba, la
📖: freba
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<febra [y Cg. y Xx. Ac. Ll. y Sb. Ca. Ar. y Md. y Bab. Ce. /Mánt/ Vg. Mar. Tor]. h.ebra [Lln. Os. Cl. Pa]. /////friba [Ay].>(TEST)
  1. freba
    • Cg
    • Llg
    • Qu
    • Tb
    • Md
    • Cn
    • An
    • Cd
    • Pr
    • Sb
    • Ri
    • Sm
    • Oc
    • Sl
    • Cv
    • Vd
    • Xx
  2. febra
    • y Cg
    • y Xx
    • Ac
    • Ll
    • y Sb
    • Ca
    • Ar
    • y Md
    • y Bab
    • Ce
    • /Mánt/ Vg
    • Mar
    • Tor
  3. h.ebra
    • Lln
    • Os
    • Cl
    • Pa
  4. friba dudoso (certainty = baxa)
    • Ay
Cast. hebra [Lln. Cl. Os. Pa. Cg. Cñ. Ac. Llg. Qu. Tb. Md. Bab. Cn. An. Gr. Cd. Pr. Mar], lo magro de la carne [Sb. Ay. Ri. Sm. Md. Pr. Oc. JH]. Hebra de carne [Ay. Sm. Pzu. PSil. Cn (MG). Sl. Cv. Vd. Tox. Vg]: Metéuseme una freba de l.lacón nesta muela [An]: A mi dame freba, dexa las patacas p’al.lá [Cn]. Trozu de carne [Lln] magro [Tor]. Cast. hebra de carne o xamón [/Eo/]. Parte negra de la carne [Ar]. Trozu de xamón, cecina [Mar]. 2. Filete [Lln] de carne fresco [Ca]. Pedazu de carne fresco [As]. 3. Tayada de pexe ensin espina [Xx]. 4. Con- sistencia, fuerza [Ac. Ay]: Ési ye duru, ye de frebes [Ac]. 5. Trozu de filu [Vd] que se mete na cacha l’aguya pa coser [Cn]:
Búscame una freba mariel.la no cestu la costura pa echar aiquí unas puntadas [Cn]. 6. Clas, calidá [Tb. AGO]: Esa ya de bona freba [Tb]. //-es ‘bríu, puxu’ [Llg]: Ye vieyu pero entá tien frebes pa segar [Llg]. //Cortar pola freba ‘cortar de raíz [Tb]. ‘quitar la idea, desanimar’ [Tb]. //Quitar la freba ‘quitar les idees a daquién’ [Qu]. //Ser hombre de mucha h.ebra ‘ser home de munchu tesón, aguante, ánimu, fuerza física’ [Lln (= ser hombre de muchas correas (sic)]. //Tener mucha h.ebra ‘tener bona fuerza física’ [Lln].
  1. 1. Cast. <i class="della">hebra</i> [Lln. Cl. Os. Pa. Cg. Cñ. Ac. Llg. Qu. Tb. Md. Bab. Cn. An. Gr. Cd. Pr. Mar], lo magro de la carne [Sb. Ay. Ri. Sm. Md. Pr. Oc. JH]. <i class="della">Hebra</i> de carne [Ay. Sm. Pzu. PSil. Cn (MG). Sl. Cv. Vd. Tox. Vg]: <i class="della">Metéuseme</i> <i class="della">una</i> <i class="della">freba</i> <i class="della">de</i> <i class="della">l.lacón nesta muela </i>[An]: <i class="della">A</i> <i class="della">mi dame freba, dexa las patacas p’al.lá </i>[Cn]. Trozu de carne [Lln] magro [Tor]. Cast. <i class="della">hebra</i> de carne o xamón [/Eo/]. Parte negra de la carne [Ar]. Trozu de xamón, cecina [Mar].
  2. 2. Filete [Lln] de carne fresco [Ca]. Pedazu de carne fresco [As].
  3. 3. Tayada de pexe ensin espina [Xx].
  4. 4. Con- sistencia, fuerza [Ac. Ay]: <i class="della">Ési ye duru, ye de frebes </i>[Ac].
  5. 5. Trozu de filu [Vd] que se mete na cacha l’aguya pa coser [Cn]: <br class="della"><i class="della">Búscame</i> <i class="della">una</i> <i class="della">freba</i> <i class="della">mariel.la</i> <i class="della">no</i> <i class="della">cestu</i> <i class="della">la</i> <i class="della">costura</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">echar </i><i class="della">aiquí unas puntadas </i>[Cn].
  6. 6. Clas, calidá [Tb. AGO]: <i class="della">Esa ya </i><i class="della">de</i> <i class="della">bona</i> <i class="della">freba </i>[Tb]. //-<i class="della">es </i>‘bríu, puxu’ [Llg]: <i class="della">Ye vieyu pero entá</i><i class="della"> tien frebes pa segar </i>[Llg]. //<i class="della">Cortar pola freba </i>‘cortar de raíz [Tb]. ‘quitar la idea, desanimar’ [Tb]. //<i class="della">Quitar</i> <i class="della">la</i> <i class="della">freba</i> ‘quitar les idees a daquién’ [Qu]. //<i class="della">Ser</i> <i class="della">hombre</i> <i class="della">de</i> <i class="della">mucha</i> <i class="della">h.ebra</i> ‘ser home de munchu tesón, aguante, ánimu, fuerza física’ [Lln (= <i class="della">ser hombre de muchas correas </i>(<i class="della">sic</i>)]. //<i class="della">Tener mucha h.ebra </i>‘tener bona fuerza física’ [Lln].
unas cintas largas de febra [Grangerías XVIII: 930] bona freba gorda y sana si ísti bucau ye capaz de facer [Car- tafu 25/21] hay xuventú con puxanza y que hay muyeres con febra [NOLON(PyT)/123] menudencies de la fartura entrelesmés frebes de gochu ore- yes curtíes 1885-1899 [SEulalia/103] qué niervos entretexíos s’afayen baxo la freba 1895 [MEL- CHOR/40]
  1. unas cintas largas de febra
  2. Grangerías XVIII: 930
  3. bona freba gorda y sana si ísti bucau ye capaz de facer
  4. Car- tafu 25/21
  5. hay xuventú con puxanza y que hay muyeres con febra
  6. NOLON(PyT)/123
  7. menudencies de la fartura entrelesmés frebes de gochu ore- yes curtíes 1885
  8. 1899 SEulalia/103
  9. qué niervos entretexíos s’afayen baxo la freba
  10. 1895 MEL- CHOR/40
Del llat. FIBRA, -AE ‘filamentu de les raíces’, ‘freba’, ‘vena’, ‘fégadu’, ‘entrañes’ (EM), con continuadores panhispánicos (REW s.v. fǐbra; DEEH). En rellación a esti nome créase l’axetivu afrebáu (cfr.) que quiciabes lleve a postular la existencia d’un conxetural *afrebar. Tamién se llogró un compuestu esfrebar (cfr.), desfrebar (cfr.). L’ast. emplega un castellanismu como compuestu enhebrar anque entá se caltién un resultáu autóc- tonu nel oriente enh.ebrar (cfr. enfebrar). L’ast. tamién conoz un compuestu de entre- + participiu, entrefrebáu (cfr.). Un di- minutivu de FIBRA + -ACULA ye l’ast. frebaya (cfr.); tamién un dim. analóxicu masculín frebachu (cfr.) con un sufixu quicia- bes de xénesis peninsular sureña. Un abondativu en -ŌSUS ye frebosu (cfr.); en ŪTUS, februdu (cfr.) anque ésti con una nidia referencia a la cualidá.
frebachu, el
📖: frebachu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<febrachu [Ca].>(TEST)
  1. frebachu
  2. febrachu
    • Ca
Llonxa, tayada llarga y estrencha del tocín, bacaláu, etc. [JH]. Filete pequeñu de carne fresco [Ca]: Comiemos febrachu, cho- rizu y café [Ca].
  1. 1. Llonxa, tayada llarga y estrencha del tocín, bacaláu, etc. [JH]. Filete pequeñu de carne fresco [Ca]: <i class="della">Comiemos</i> <i class="della">febrachu,</i> <i class="della">cho-</i> <i class="della">rizu y café </i>[Ca].
Cfr. freba.
frebaya, la*
📖: frebaya
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<febraya [Mar].>(TEST)
  1. frebaya
  2. febraya
    • Mar
Freba, pequeña porción de xamón, cecina, bacaláu, sacao a tirón [Mar].
  1. 1. Freba, pequeña porción de xamón, cecina, bacaláu, sacao a tirón [Mar].
Cfr. freba.
frebosu, a, o
📖: frebosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<freboso [Ll].>(TEST)
  1. frebosu
    • Tb
    • Sm
    • Pr
  2. freboso
    • Ll
Con freba [Ll. Tb. Sm. Tox] (el tocín) [Pr]. Cfr. freba.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Con freba [Ll. Tb. Sm. Tox] (el tocín) [Pr]. Cfr. <i class="della">freba</i>.
frebudu, a, o
📖: frebudu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><februu [Ay. Ll]. fribudu [y Pr. Oc]. h.ebrudu [Lln. Pa].>(TEST)
  1. frebudu
    • Md
    • Pr
    • Cv
    • Vd
  2. ident class="della" level="1"></ident><februu
    • Ay
    • Ll
  3. fribudu
    • y Pr
    • Oc
  4. h.ebrudu
    • Lln
    • Pa
Que tien muncha freba [Pa. Ay. Ll. Md. PSil. Pr. Cv. Vd. JH]. Que tien freba o magro [Oc]. Con pocu tocín y muncha carne (el gochu) [Lln]. 2. Resistente [Ay].
  1. 1. Que tien muncha freba [Pa. Ay. Ll. Md. PSil. Pr. Cv. Vd. JH]. Que tien freba o magro [Oc]. Con pocu tocín y muncha carne (el gochu) [Lln].
  2. 2. Resistente [Ay].
Cfr. freba.
  1. Cfr. freba.
frecha, la
📖: frecha
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">flecha</i><i class="della">(TEST)
  1. frecha
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  3. <i class="della">flecha</i><i class="della"
2.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. 2</i>.
frega, la
📖: frega
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<friega [Pa. Pr].///<ident class="della" level="1"></ident>/fregas [Tb]. friegas [Tb].>(TEST)
  1. frega
  2. friega
    • Pa
    • Pr
  3. <ident class="della" level="1"></ident>/fregas infl. cast.
    • Tb
  4. friegas
    • Tb
Masaxe [PSil. Pr (= refriega)]. 2. Cast. refriega [Pa]. //-as ‘es- friegues’ [Tb (= esfriegas = esfregas). As]: Has dame unas fre- gas pa dormir [Tb]. Cfr. fregar.
  1. Masaxe [PSil. Pr (= refriega)]. 2. Cast. refriega [Pa]. //-as ‘es- friegues’ [Tb (= esfriegas = esfregas). As]: Has dame unas fre- gas pa dormir [Tb].
  2. Tb
  3. Cfr. fregar.
fregada, la
📖: fregada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><fregá [Sr].>(TEST)
  1. fregada
  2. ident class="della" level="1"></ident><fregá
    • Sr
Aición y efeutu de fregar [Sr. Tb]: Díu una bona fregada al suelu [Tb]. Cfr. fregar.
  1. Aición y efeutu de fregar [Sr. Tb]: Díu una bona fregada al suelu [Tb].
  2. Tb
  3. Cfr. fregar.
fregadera, la
📖: fregadera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><fregaera [Sr].>(TEST)
  1. fregadera
  2. ident class="della" level="1"></ident><fregaera
    • Sr
Aición y efeutu de fregar [Sr. JH]: Tanta fregaera y nun ves la casa llimpia [Sr]. Llaváu de los platos [Cp]. 2. Bañal onde se friega la cacía [Lln]. - revolviendo con el olla o caldera/por que faga meyor la fre- gadera/llavareis vuestra casa col ramayu/el horriu, la co- cina y el escanu [Romance (Torano): 89-92] Cfr. fregar.
  1. Aición y efeutu de fregar [Sr. JH]: Tanta fregaera y nun ves la casa llimpia [Sr]. Llaváu de los platos [Cp]. 2. Bañal onde se friega la cacía [Lln]. - revolviendo con el olla o caldera/por que faga meyor la fre- gadera/llavareis vuestra casa col ramayu/el horriu, la co- cina y el escanu
  2. Romance (Torano): 89-92
  3. Cfr. fregar.
fregaderu, el
📖: fregaderu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><fregadeiru [Md. Pzu. PSil. Cd. Pr. Gr, Cn, Vd (Cv). Tox. /Eo/. Vg]. fregaeru [Sb]. +fregaíru [Ay. Ri].>(TEST)
  1. fregaderu
    • Pa
    • Lln
  2. ident class="della" level="1"></ident><fregadeiru
    • Md
    • Pzu
    • PSil
    • Cd
    • Pr
    • Gr, Cn, Vd (Cv)
    • Tox
    • /Eo/
    • Vg
  3. fregaeru
    • Sb
  4. fregaíru metafonía
    • Ay
    • Ri
Cast. fregadero [Pa. Ac. Sb. Ay. Ri. Pzu. Md. PSil. Cd. Pr. Tox]. Bañal onde se friega la cacía [Lln]. Sitiu o vasía en que se friega [/Eo/]. 2. Tabla onde s’esfriega la ropa al llavar [Ay].
  1. 1. Cast. <i class="della">fregadero</i> [Pa. Ac. Sb. Ay. Ri. Pzu. Md. PSil. Cd. Pr. Tox]. Bañal onde se friega la cacía [Lln]. Sitiu o vasía en que se friega [/Eo/].
  2. 2. Tabla onde s’esfriega la ropa al llavar [Ay].
3. Sitiu del ríu onde aguaven les truches [Gr, Cn, Vd (Cv). Vg]. Cfr. fregar.
  1. 3. Sitiu del ríu onde aguaven les truches [Gr, Cn, Vd (Cv). Vg]. Cfr. fregar.
  2. Gr, Cn, Vd (Cv). Vg
fregador, ora
📖: fregador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<ident class="della" level="1"></ident><fregaora [Ay].>(TEST)
  1. fregador
    • Pa
  2. ident class="della" level="1"></ident><fregaora
    • Ay
Cast. fregador [Pa].
  1. 1. Cast. <i class="della">fregador</i> [Pa].
Que friega [Ay. Tb. Md]. Cfr. fregador.
fregador, el
📖: fregador
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><fregaor [Ll].>(TEST)
  1. fregador
  2. ident class="della" level="1"></ident><fregaor
    • Ll
Trapu pa fregar [Pa. Ll. Pr]. Estropayu [Cp].
  1. Trapu pa fregar [Pa. Ll. Pr]. Estropayu [Cp].
  2. Cp
Del llat. FRICATOR, -ORIS ‘el qu’esfriega’ (ABF) d’u se fai, llueu, el femenín correspondiente (cfr. fregadora). Son posibles ta- mién los usos axetivos fregador, ora (cfr.)
fregadora, la
📖: fregadora
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fregaora [Ay].>(TEST)
  1. fregadora
  2. fregaora
    • Ay
Aparatu pa fregar [Ac. Ay]. Cfr. fregador.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Aparatu pa fregar [Ac. Ay]. Cfr. <i class="della">fregador</i>.
fregadoriu, el
📖: fregadoriu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fregadoiru [Sm]. fregadorio [Ac].>(TEST)
  1. fregadoriu
    • Lln
    • Pr
    • Md
  2. fregadoiru
    • Sm
  3. fregadorio
    • Ac
Trapu pa fregar [Lln. Ac. Sm. Pr]. Estropayu pa fregar [Md]. 2. Bañal onde se friega la cacía [Lln]. //Tratar a unu como un fregadoriu ‘menospreciar’ [Pr]. Cfr. fregar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Trapu pa fregar [Lln. Ac. Sm. Pr]. Estropayu pa fregar [Md].
  3. 2. Bañal onde se friega la cacía [Lln]. //<i class="della">Tratar</i> <i class="della">a</i> <i class="della">unu</i> <i class="della">como</i> <i class="della">un </i><i class="della">fregadoriu</i> ‘menospreciar’ [Pr]. Cfr. <i class="della">fregar</i>.
fregadura, la
📖: fregadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fregaúra [Ri]. ////fregaúres [Ay].>(TEST)
  1. fregadura
  2. fregaúra
    • Ri
  3. fregaúres variación de número
    • Ay
Sobres de la comida con agua y poxa que se da d’alimentu a gochos y pites [Ri]. Agua de fregar que val d’alimentu pal ganáu [Ac].
  1. 1. Sobres de la comida con agua y poxa que se da d’alimentu a gochos y pites [Ri]. Agua de fregar que val d’alimentu pal ganáu [Ac].
Restos d’alimentos (con agua de fregar) pa los go- chos [Ay. Ce]. Del llat. FRICATŪRA, -AE ‘tersura d’una superficie por frotación’ (OLD), pallabra con llargu espardimientu románicu (REW). Un continuador semicultu úfrelu ast. fricadura (cfr.).
freganciu, el
📖: freganciu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<//fregancio [/Eo/].>(TEST)
  1. freganciu
    • Vd
  2. fregancio eonaviego
    • /Eo/
Estropayu pa fregar los cacíos [Vd. Tox. /Eo/]. Cfr. fregar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Estropayu pa fregar los cacíos [Vd. Tox. /Eo/]. Cfr. <i class="della">fregar</i>.
fregar
📖: fregar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">fregar </i>[Lln. Pa. Ac. Llg. Ay. Tb (= esfregar). Sm. Md. PSil. Arm]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
  1. fregar
    • Ri
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • Ay
    • Vd
    • Cp
    • Cv
    • Oc
    • Lln
    • Pa
  2. Cast
  3. <i class="della">fregar </i>[Lln. Pa. Ac. Llg. Ay. Tb (= esfregar). Sm. Md. PSil. Arm]: <i class="della">Nun</i
fregas tanto que ye igual [Ac], llavar [Tox]. 2. Frotar, restregar [Ri. Tb. Sm. Md. Md]. Rascar [Md]. 3. Aguavar les truches [Ac. Ay. Ar. Sm. PSil. Gr, Cn, Vd (Cv). Vg]: Nesti tiempu les truches tán fregando [Ac]. //-se ‘tasca- se’l ganáu contra daqué pa rascase’ [Cp (= esfregase). PSil. Cv. Tb. Oc]. ‘rascar el picor’ [Md]. //Fregar la vasa ‘llavar los cacíos y cubiertos emplegaos na comida’ [Lln (S). Pa]. ///Nin cueses, nin friegues/nin cuides el llar./Quien vaya á esco- yete/para so muyer/dalgún pecau vieyu/terná que pagar [CyN (Recuerdos)].
  1. 1. <i class="della">fregas</i> <i class="della">tanto</i> <i class="della">que</i> <i class="della">ye</i> <i class="della">igual</i> [Ac], llavar [Tox].
  2. 2. Frotar, restregar [Ri. Tb. Sm. Md. Md]. Rascar [Md].
  3. 3. Aguavar les truches [Ac. Ay. Ar. Sm. PSil. Gr, Cn, Vd (Cv). Vg]: <i class="della">Nesti tiempu les truches tán fregando </i>[Ac]. //-<i class="della">se </i>‘tasca- se’l ganáu contra daqué pa rascase’ [Cp (= esfregase). PSil. Cv. Tb. Oc]. ‘rascar el picor’ [Md]. //<i class="della">Fregar la vasa </i>‘llavar los cacíos y cubiertos emplegaos na comida’ [Lln (S). Pa]. ///<i class="della">Nin </i><i class="della">cueses, nin friegues</i>/<i class="della">nin cuides el llar.</i>/<i class="della">Quien vaya á esco- </i><i class="della">yete</i>/<i class="della">para so muyer</i>/<i class="della">dalgún pecau vieyu</i>/<i class="della">terná que pagar </i>[CyN (Recuerdos)].
- fregarlas y rascarlas con un puño de yerbota {a las yeguas} [Grangerías XVIII: 874]
  1. - fregarlas y rascarlas con un puño de yerbota {a las yeguas}
  2. Grangerías XVIII: 874
Del llat. FRICĀRE ‘frotar, esfregar’ (EM), pallabra panrománica (REW) ya panhispánica (DEEH). L’aceición §3 débese a qu’al aguavar les truches lo que realmente percibe’l falante ye l’ai- ción previa d’esfregar la panza contra una piedra facilitando’l llabor de llibrar los güevos. Un deverbal del participiu débil ye ast. fregáu (cfr.), fregada (cfr.); del fuerte, fregu (cfr.), frega (cfr.), con un continuador masculín tamién al que se-y axuntó un suf. -atu, fregatu (cfr.) y aumentativu fregón (cfr.), fregona (cfr.). En rellación tán tamién fregadoriu (cfr.), freganciu (cfr.). Un compuestu EXFRICĀRE ‘frotar’, ‘llimpiar frotando’ (ABF) xustifica l’ast. esfregar (cfr.) d’u surde’l deverbal *esfregu (→ esfregón) y esfrega o esfriega (cfr.) col influxu de dellos tiem- pos y persones verbales que xustifiquen el diptongu, lo mesmo que vemos nos compuestos (cfr. resfregar). Lo mesmo que pasa con escaleyar con rellación a caleyar, que funcionen como sinónimos, pasa con esfregar y fregar. En rellación eti- molóxica ta’l verbu despeutivu fregaxar (cfr.); tamién fregotiar (cfr.) col compuestu esfregotiar (cfr.). Un continuador cultu de FRICARE ye ast. fricar (cfr.).
fregatu, el
📖: fregatu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Aición de <i class="della">fregar</i>(TEST)
  1. fregatu
    • Lln
  2. Aición de <i class="della">fregar</i
pero ensin muncha fuerza [Lln].
  1. 1. pero ensin muncha fuerza [Lln].
Cfr. fregar.
fregáu, el
📖: fregáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fregao [Ay. Mi. Ri].>(TEST)
  1. fregáu
    • Pa
    • Tb
    • Pr
  2. fregao
    • Ay
    • Mi
    • Ri
Cast. fregado [Pa]. 2. Baturiciu [Pa], xaréu [Ay. Mi. Tb. Pr], dis- cusión desordenada [Mi. Ri]: Armanon un fregáu que naide sabía qué yara lo que pasaba [Tb]. ///Val más un buen barrido qu’un mal fregao [LC]. ///Valir lo mesmo pa un barrío que pa un fregao ‘valir muncho, ser acionada pa too (una persona) [Mi].
  1. 1. Cast. <i class="della">fregado</i> [Pa].
  2. 2. Baturiciu [Pa], xaréu [Ay. Mi. Tb. Pr], dis- cusión desordenada [Mi. Ri]: <i class="della">Armanon un fregáu que naide </i><i class="della">sabía</i> <i class="della">qué</i> <i class="della">yara</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">que</i> <i class="della">pasaba</i> [Tb]. ///<i class="della">Val</i> <i class="della">más</i> <i class="della">un</i> <i class="della">buen</i> <i class="della">barrido</i><i class="della"> qu’un</i> <i class="della">mal</i> <i class="della">fregao</i> [LC]. ///<i class="della">Valir</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">mesmo</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">un</i> <i class="della">barrío</i> <i class="della">que</i> <i class="della">pa </i><i class="della">un</i> <i class="della">fregao</i> ‘valir muncho, ser acionada pa too (una persona) [Mi].
-¿Quién entamó isti fregáu? [Los Trataos 25] - ¡Válgame Dios qué fregáu! [El Camberu 32]
  1. -¿Quién entamó isti fregáu?
  2. Los Trataos 25
  3. - ¡Válgame Dios qué fregáu!
  4. El Camberu 32
Del llat. FRICATUS, -US ‘frotamientu’ (ABF) anque quiciabes sía meyor xustificalu como deverbal de fregar (cfr.), lo mesmo que fregada (cfr.).
fregaxar
📖: fregaxar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. fregaxar
Fregar mal los cacíos [PSil].
  1. 1. Fregar mal los cacíos [PSil].
Cfr. fregar.
frégol, el
📖: frégol
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. frégol
Cfr. fréxole.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">fréxole</i>.
fregón, ona
📖: fregón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
Que <i class="della">frega</i>(TEST)
  1. fregón
    • Ay
    • Tb
  2. Que <i class="della">frega</i
[Ay. Tb. /Eo/]. //Tar de fregón o de fregona ‘facer de criáu’ [Tox].
  1. 1. [Ay. Tb. /Eo/]. //<i class="della">Tar</i> <i class="della">de</i> <i class="della">fregón</i> o <i class="della">de</i> <i class="della">fregona</i> ‘facer de criáu’ [Tox].
Iohannes Fregon 1220(or.) [SV/104] Petri pellitero genro de Iohanne Diaz fregon 1233(or.) [SV/161] Diago fregon 1249(or.) [DOLLA-I/165]: Asga
  1. Iohannes Fregon
  2. 1220(or.) SV/104
  3. Petri pellitero genro de Iohanne Diaz fregon
  4. 1233(or.) SV/161
  5. Diago fregon 1249(or.) [DOLLA-I/165]: Asga
  6. DOLLA-I/165
Cfr. fregar.
fregón, el
📖: fregón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Aición de <i class="della">fregar</i>(TEST)
  1. fregón
  2. Aición de <i class="della">fregar</i
[Cl].
  1. 1. [Cl].
2. Rodiellu destináu a fregar [Os. JH]. Especie de trapu de fregar [Ar]. Estropayu pa fregar fechu de paya o d’una soga desfecha [Cv]. 3. Sitiu onde aguaven les truches [Vg]. 4. “Desgaje de terreno” [JH]. Cfr. fregar.
fregona, la
📖: fregona
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. fregona
    • Ay
Utensiliu pa fregar el suelu [Ac. Ay]. Cfr. fregar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Utensiliu pa fregar el suelu [Ac. Ay]. Cfr. <i class="della">fregar</i>.
fregotiar
📖: fregotiar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">fregotear</i>(TEST)
  1. fregotiar
    • Ll
    • Tb
    • Cd
    • Lln
    • Pr
  2. Cast
  3. <i class="della">fregotear</i
[Ll. Tb]: Taban fregotiando, fregotia que fre- gotia [Tb]. Fregar de priesa y mal [Cd]. Fregar llixeramente [Lln. Pr]. Cfr. fregar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Ll. Tb]: <i class="della">Taban</i> <i class="della">fregotiando,</i> <i class="della">fregotia</i> <i class="della">que</i> <i class="della">fre- gotia </i>[Tb]. Fregar de priesa y mal [Cd]. Fregar llixeramente [Lln. Pr]. Cfr. <i class="della">fregar</i>.
fregu, el*
📖: fregu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<friegu [Qu. Tb].>(TEST)
  1. fregu
  2. friegu
    • Qu
    • Tb
Sitiu onde aguaven les truches [Qu. Tb]. Cfr. fregar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Sitiu onde aguaven les truches [Qu. Tb]. Cfr. <i class="della">fregar</i>.
frei
📖: frei
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. frei
Cfr. flaire.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">flaire</i>.
freída, la
📖: freída
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">fritura</i>(TEST)
  1. freída
    • Md
  2. Cast
  3. <i class="della">fritura</i
[Md].
  1. 1. [Md].
Deverbal del participiu de freír (cfr.).
freidura, la
📖: freidura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<friidura [y Tb].>(TEST)
  1. freidura
    • Tb
  2. friidura
    • y Tb
Aición y efeutu de freír [Tb]: La friidura salíu bien [Tb].
  1. 1. Aición y efeutu de <i class="della">freír</i> [Tb]: <i class="della">La</i> <i class="della">friidura</i> <i class="della">salíu</i> <i class="della">bien</i> [Tb].
Formación llograda dende’l participiu del verbu freír friír cola amestanza del suf. orixináu nel llat. -ŪRA, nel mesmu pro- cesu que vemos nel ast. filadura, etc.
freír
📖: freír
🏗️: NO
✍️: NO
<friír [Lln. Pa. Tb. Sm]. frir [Tb. Md]. friyir [JH].>(TEST)
  1. freír
    • Ay
  2. friír
    • Lln
    • Pa
    • Tb
    • Sm
  3. frir
    • Tb
    • Md
  4. friyir
    • JH
Cast. freir [Lln. Pa. Ay. Tb. Sm. Md. JH]. ///Al freír será’l reír y al pagar será’l llorar [LBlanco].
  1. 1. Cast. <i class="della">freir</i> [Lln. Pa. Ay. Tb. Sm. Md. JH]. ///<i class="della">Al freír será’l reír</i><i class="della"> y</i> <i class="della">al</i> <i class="della">pagar</i> <i class="della">será’l</i> <i class="della">llorar</i> [LBlanco].
Del llat. FRIGERE ‘asar’, ‘griller’ (EM), verbu panrománicu (REW; DEEH). Un deverbal del participiu débil femenín ye ast. freída (cfr.).
freiría, la
📖: freiría
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Conxuntu de <i class="della">freires</i>(TEST)
  1. freiría
  2. Conxuntu de <i class="della">freires</i
o freiles [JH].
  1. 1. o <i class="della">freiles</i> [JH].
Formación coleutiva sol ast. freire, variante de fraile (cfr.).
freixueles, los
📖: freixueles
🔤: , los
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

(TEST)
  1. freixueles
    • Tb
Arbolexu que se cría na granda y, dacuando, tien un color arro- xao [Tb].
  1. 1. Arbolexu que se cría na granda y, dacuando, tien un color arro- xao [Tb].
Cfr. fresa.
frenadura, la*
📖: frenadura
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><frenaúra [Min].>(TEST)
  1. frenadura
  2. ident class="della" level="1"></ident><frenaúra
    • Min
Aición de frenar el tayu [Min]. Calidá y seguridá del frenu co- locáu [Min]. Cfr. frenar.
  1. Aición de frenar el tayu [Min]. Calidá y seguridá del frenu co- locáu [Min].
  2. Min
  3. Cfr. frenar.
frenar
📖: frenar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Asitiar la mamposta superior del tayu [Min]. 2. Parar, detener [Xral]. <ident class="della" level="1"></ident>Del llat. FRENĀRE (EM) ‘controlar (un caballu coles brides)’, ‘bloquear una entrada’, ‘detener les coses que se mueven’ (OLD). L’ast. conoz delles amestances verbales gracies a l’an- teposición preposicional, con perposible conciencia de com- posición el falante, asina INFRENĀRE>(TEST)
  1. frenar
  2. ident class="della" level="1"></ident>Asitiar la mamposta superior del tayu
    • Min
  3. 2
  4. Parar, detener
    • Xral
  5. <ident class="della" level="1"></ident>Del llat
  6. FRENĀRE (EM) ‘controlar (un caballu coles brides)’, ‘bloquear una entrada’, ‘detener les coses que se mueven’ (OLD)
  7. L’ast
  8. conoz delles amestances verbales gracies a l’an- teposición preposicional, con perposible conciencia de com- posición el falante, asina INFRENĀRE
enfrenar (cfr.) y el so contrapuestu desenfrenar (cfr.), REFRENĀRE > “refrenar” (cfr.), EFFRENĀRE (EM) → ast. esfronar (cfr.), *SUFFRENĀRE xustifi- cable a la vista del ast. sofronar (cfr.) → sofronada (cfr.) y del llat. SUFFRENĀTIO → ast. sofronazu (cfr.). En rellación con fre- nar ta l’ast. frenadura (cfr.) llográu dende’l participiu débil +
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">enfrenar</i> (cfr.) y el so contrapuestu <i class="della">desenfrenar</i> (cfr.), REFRENĀRE > <i class="della">“refrenar”</i> (cfr.), EFFRENĀRE (EM) → ast. <i class="della">esfronar</i> (cfr.), *SUFFRENĀRE xustifi- cable a la vista del ast. <i class="della">sofronar</i> (cfr.) → <i class="della">sofronada</i> (cfr.) y del llat. SUFFRENĀTIO → ast. <i class="della">sofronazu</i> (cfr.). En rellación con <i class="della">fre- nar</i> ta l’ast. <i class="della">frenadura</i> (cfr.) llográu dende’l participiu débil +
-ura < -ŪRA.
  1. -ura < -ŪRA.
freneru, el*
📖: freneru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Nicholaus </i><i class="della">Frenero</i><i class="della">(TEST)
  1. freneru
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Nicholaus </i><i class="della">Frenero</i><i class="della"
conf. 1175(or.) [ACL/452] Nicholaus Frenarius 1175(or.) [ACL/456] Nicholao Frenero 1177(or.) [ACL/471] Nycholao Frenero 1177(or.) [ACL/482] Caluo illo frenero conf. 1179(or.) [ACL/495] Iohannes frenero 1205(or.) [ACL/158]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. conf. </i>1175(or.) [ACL/452] <i class="della">Nicholaus</i> <i class="della">Frenarius</i> 1175(or.) [ACL/456] <i class="della">Nicholao</i> <i class="della">Frenero</i> 1177(or.) [ACL/471] <i class="della">Nycholao</i> <i class="della">Frenero</i> 1177(or.) [ACL/482] <i class="della">Caluo</i> <i class="della">illo</i> <i class="della">frenero</i> <i class="della">conf.</i> 1179(or.) [ACL/495] <i class="della">Iohannes </i><i class="della">frenero</i> 1205(or.) [ACL/158]
Petrus Petri frenero 1210(or.) [ACL/218] Dominicus Pelagii frenero 1231(or.) [ACL/8] Dominico Roderici frenero 1232(or.) [SV/195] Domnus Ysidorus frenarius 1233(or.) [ACL/25] Rodericus Petri frenarius 1233(or.) [ACL/25] Iohannes dominici freneru confirma Petrus pelagij ferreru confirma 1243 [DCO-V/28] Martin Rodriguiz frenero Domingo Pedriz cazurro Iohan Mi- guelliz alfayat omne alii 1243 [DCO-II/14] Don Johan boffon d’Abilles Pedro Guindas Martin Rodriguiz frenero 1245(or.) [SV-IV(2)/53] don Pedro el frenero 1245(or.) [MSAH-V/234] Pedro Yuanes frenero 1252(or.) [ACL/199] Pedro Iohan frenero 1264(or.) [ACL/415] Miguel Perez frenero 1264(or.) [ACL/415] ye ffiador Martin iohaniz ffrenero por parte del Concello1275 [AAU/74] Miguel Perez frenero 1277(or.) [MCar-II/133] Andres Perez frenero Domingo Ferrandez alfayate Ruy Mar- tinez correero 1300(or.) [ACL-VIII/519] Johan Martiniz dicho Iohan Mantega Martin Ferrandiz fre- nero 1336(or.) [SP-II/139]
  1. Petrus Petri frenero 1210(or.) [ACL/218] Dominicus Pelagii frenero 1231(or.) [ACL/8] Dominico Roderici frenero 1232(or.) [SV/195] Domnus Ysidorus frenarius Rodericus Petri frenarius
  2. 1233(or.) ACL/25
  3. Iohannes dominici freneru confirma Petrus pelagij ferreru confirma
  4. 1243 DCO-V/28
  5. Martin Rodriguiz frenero Domingo Pedriz cazurro Iohan Mi- guelliz alfayat omne alii
  6. 1243 DCO-II/14
  7. Don Johan boffon d’Abilles Pedro Guindas Martin Rodriguiz frenero
  8. 1245(or.) SV-IV(2)/53
  9. don Pedro el frenero 1245(or.) [MSAH-V/234] Pedro Yuanes frenero 1252(or.) [ACL/199] Pedro Iohan frenero Miguel Perez frenero
  10. 1264(or.) ACL/415
  11. ye ffiador Martin iohaniz ffrenero por parte del Concello
  12. 1275 AAU/74
  13. Miguel Perez frenero
  14. 1277(or.) MCar-II/133
  15. Andres Perez frenero Domingo Ferrandez alfayate Ruy Mar- tinez correero
  16. 1300(or.) ACL-VIII/519
  17. Johan Martiniz dicho Iohan Mantega Martin Ferrandiz fre- nero
  18. 1336(or.) SP-II/139
Del llat. FRENARIUS documentáu nes gloses como ‘fabricante de frenos’ (EM) pero que, en tou casu, pasó al ast. a. como nome d’o- ficiu lo mesmo qu’al castellán (Martínez Meléndez 1995: 837).
frenesía, la
📖: frenesía
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Términu conocíu pela llingua escrita: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">yo</i>(TEST)
  1. frenesía
  2. Términu conocíu pela llingua escrita: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">yo</i
qué falo onde estó qué frenesía tien a mio entendimiento devertido //CB, CC: divertidu/Marirreguera (Viejo) s. XVII [DyE/201]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">qué</i> <i class="della">falo</i> <i class="della">onde</i> <i class="della">estó</i> <i class="della">qué</i> <i class="della">frenesía</i> <i class="della">tien</i> <i class="della">a</i> <i class="della">mio</i> <i class="della">entendimiento</i> <i class="della">devertido </i>//CB, CC: divertidu/Marirreguera (Viejo) s. XVII [DyE/201]
D’un grecismu en llat. que’l cast. xeneraliza en frenesí (DCECH s.v. frenesí). N’ast. conocemos un femenín (qu’equí apaez acentuáu) y que tamién empleguen en testos castellanos.
frenista, el
📖: frenista
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. frenista
Encargáu del frenu nun planu inclináu [Min].
  1. 1. Encargáu del frenu nun planu inclináu [Min].
Cfr. frenu.
frente, el
📖: frente
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. frente
    • Lln
    • Sr
    • Tb
Parte de delantre (d’un armariu, d’una casa, d’un paraxe) [Lln. Sr. Tb]. 2. Llinia imaxinaria que dixebra dos exércitos nuna batalla o guerra [Xral]. Cfr. frente.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Parte de delantre (d’un armariu, d’una casa, d’un paraxe) [Lln. Sr. Tb].
  3. 2. Llinia imaxinaria que dixebra dos exércitos nuna batalla o guerra [Xral]. Cfr. <i class="della">frente</i>.
frente, la
📖: frente
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<frenti [Cl].>(TEST)
  1. frente
    • Lln
    • Bi
    • Sd
    • Qu
    • Tb
    • Sm
  2. frenti
    • Cl
Cast. frente [Lln (S). Cl. Bi. Sd. Qu. Tb. Gr]. 2. “Parte visible y normal a la dirección de un trabajo, guía, taller o transversal” [Min]. //De frente ‘enfrente’ [Sm].
  1. 1. Cast. <i class="della">frente</i> [Lln (S). Cl. Bi. Sd. Qu. Tb. Gr].
  2. 2. “Parte visible y normal a la dirección de un trabajo, guía, taller o transversal” [Min]. //<i class="della">De</i> <i class="della">frente</i> ‘enfrente’ [Sm].
a) de sursum per illa riba et de fronte per illo uallado 971(or.) [SV/52] qui stat In fronte de Illa sorte de ossecena ad Illum puzu qui est In froncte de illa de uera 978(or.) SV] per illum salice qui stat in fronte de illa sorte de Ossecena 978(or.) [SV/55] e de la una fronte monte e de la otra heredad 1427 [DCO- IV/388] e de la una fronte penedos bravos 1427 [DCO-IV/387], etc. b) de la otra fruente la reguera que viene de Aguera 1429(or.) [SP-III/289; SP-III/285] e la otra fruente heredad de Gonçalo Perez de Abilles 1430(or.) [SP-III/307] de la una fruente heredad de mi el dicho Diego Suarez 1430(or.) [SP-III/307] de la una fruente calella de carro que va para Ruviera 1455(or.) [SP-IV/56] e de la fruente carral dirna 1492 [MCorn-I/126] e de la una fruente carril 1526(or.) [MV/592] de la otra fruente heredad del pueblo en que puede aver 1528(or.) [MV/624] c) de anbas las frentes caminos antiguos que van de Sandiche 1402(or.) [SP-III/134] Del fem. llat. FRŌNS, FRONTIS ‘frente, parte cimera de la cara’, pallabra masculina nos escritores arcaicos (EM), d’espardi- mientu panrománicu ya panhispánicu (REW s.v. frons frǒntis; DEEH; DCECH s.v. frente). N’ast., como n’otres llingües, espe- cializáronse los usos llingüísticos acordies col destremáu xé- neru que yá se ve nel llat., dándose un desdoblamientu d’usos que güei alvertimos ente la frente / el frente (cfr.). La docu- mentación medieval ast. ufierta una presencia frecuente de continuadores
  1. a) de sursum per illa riba et de fronte per illo uallado
  2. 971(or.) SV/52
  3. qui stat In fronte de Illa sorte de ossecena ad Illum puzu qui est In froncte de illa de uera 978(or.) SV]
  4. per illum salice qui stat in fronte de illa sorte de Ossecena
  5. 978(or.) SV/55
  6. e de la una fronte monte e de la otra heredad
  7. 1427 DCO- IV/388
  8. e de la una fronte penedos bravos 1427 [DCO-IV/387], etc. b) de la otra fruente la reguera que viene de Aguera
  9. 1429(or.) SP-III/289; SP-III/285
  10. e la otra fruente heredad de Gonçalo Perez de Abilles
  11. 1430(or.) SP-III/307
  12. de la una fruente heredad de mi el dicho Diego Suarez
  13. 1430(or.) SP-III/307
  14. de la una fruente calella de carro que va para Ruviera
  15. 1455(or.) SP-IV/56
  16. e de la fruente carral dirna
  17. 1492 MCorn-I/126
  18. e de la una fruente carril
  19. 1526(or.) MV/592
  20. de la otra fruente heredad del pueblo en que puede aver
  21. 1528(or.) MV/624
  22. c)
  23. de anbas las frentes caminos antiguos que van de Sandiche
  24. 1402(or.) SP-III/134
  25. Del fem. llat. FRŌNS, FRONTIS ‘frente, parte cimera de la cara’, pallabra masculina nos escritores arcaicos (EM), d’espardi- mientu panrománicu ya panhispánicu (REW s.v. frons frǒntis; DEEH; DCECH s.v. frente). N’ast., como n’otres llingües, espe- cializáronse los usos llingüísticos acordies col destremáu xé- neru que yá se ve nel llat., dándose un desdoblamientu d’usos que güei alvertimos ente la frente / el frente (cfr.). La docu- mentación medieval ast. ufierta una presencia frecuente de continuadores
del llat. FRONTEM onde se pervé alternancia de resultaos diptongaos y adiptongaos como si foren continuado- res de Ŏ tónica + nasal; a ello xuntemos que pue perdese’l [w] por cuenta l’acumulación de llabiales (GHLA §3.1.7.3). Una for- mación axetiva cola amestanza del suf. -ARIUS, -A, -UM vé- moslu nel ast. fronteru, a, o (cfr.). L’ast. tamién xeneraliza un alverbiu orixinariamente precedíu de la presposición IN- + FRONTE > ast. enfrente (cfr.) d’u foi posible facer el verbu en- frentar (cfr.). L’ast. a. tamién conoció’l verbu compuestu per- frontar (PE4: 184) col prefixu continuador de PER- (cfr. per 1).
frenu, el
📖: frenu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">freno </i>[Cd. JH] pa suxetar a les caballeríes [An]. Fierru que se mete na boca del caballu suxetu con unes tires de cueru [Cd]. 2. Mou d’evitar que, al fondear la lancha pa pescar, con vientu, dea guiñaes [Vd]. 3. Vagón de mina que lleva los man- dos pa frenar [Min]. 4. Pequeñu macizu de la capa que se dexa cuando’l techu ye poco consistente pa torgar que caiga [Min]. //<i class="della">Llamber</i>(TEST)
  1. frenu
  2. Cast
  3. <i class="della">freno </i>
    • Cd
    • JH] pa suxetar a les caballeríes [An
  4. Fierru que se mete na boca del caballu suxetu con unes tires de cueru
    • Cd
  5. 2
  6. Mou d’evitar que, al fondear la lancha pa pescar, con vientu, dea guiñaes
    • Vd
  7. 3
  8. Vagón de mina que lleva los man- dos pa frenar
    • Min
  9. 4
  10. Pequeñu macizu de la capa que se dexa cuando’l techu ye poco consistente pa torgar que caiga
    • Min
  11. <i class="della">Llamber</i eonaviego
ell frenu ‘saborear el frenu’ [JH].
  1. 1. <i class="della">ell</i> <i class="della">frenu</i> ‘saborear el frenu’ [JH].
calice de stagno sella et freno 922 [MSAH-I/61] kabalum cum freno et suam sella et ... VI ariencios 923(or.) [ACL/100] in argento auri sellis frenis armis ensibus 936 (s. XII) [ACL/177] aurum argentum sellas frenos kauallos mulos usque minima gallina 937 (s. XII) [ACL/190] kauallum cum freno et sella vakas duas uitulatas boues 937 (s. XII) [ACL/186] mula maurizella cum freno et sella 939(or.) [ACL/200] kauallo cum sella et freno et spata obtima et sporas [944- 982] (s. XII) [ACL/298] caballum doinum pro colore et frenum 946 [MSAH-II/6] kauallum raudane cum freno et sestarium de cibaria 951 (s. XII) [ACL/333] kauallo cum freno et sellas II areas II 956 (s. XII) [ACL/63] cauallo mauricello cum sella uermelia et freno aluo 960(or.) [ACL/114] kauallo uno per colore rosello cum sella argentea et freno ar- genteo 960(or.) [ACL/114] una sella et uno freno 961 (s. XII) [MSAH-I/233]
kaballos cum frenos et siellas bobes et backas omnia iumenta aque armenta 962 [MSAH-I/254] vaccas cum alios iugos de carro V frenos faces percupertos II 967 (s. XIII) [ACL/192] cupas IIII lectos II et mulo cum sella et freno karo I 970 [MSAH-I/307] equa I cum freno et sela boues II uacas II et beceros 978 [ODueñas/47] una sella argentea in CCC solidos et uno freno in C solidos 984 (s. XII) [MSAH-I/383] kauallo cum sella et freno et porcos 993 (s. XII) [ACL/65] leito pallio valiente solidos C et II frenos obtimos 999 [MSAH-I/434] mantas III, peles II, equa cum freno et sela (...) et becerros III et alia uaca media (...) et oreos II cum suo pane (...) uice- narios V de lino (...) de semente de lino et causas 1018(or.) [DS/77] XX cauallos cum suas sellas et suos frenos et suos atondos 1019 (s. XII) [MSAH-II/52] uno kauallo amarello spina nigra cun sella subsella et freno 1078(or.) [DCO-I/235] kauallo amarello spina nigra cum sella subsella et freno 1080 (s. XII) [DCO-I/239] kaballos et mulos frenos et sellas et alahacamas pinctas et deauratas 1081(or. foranu) [DCO-I/248] pro mula cum ensellamento et freno ... pro lecto de lictera ob- timo 1120(or.) [SV/257], etc. VI marcos de plata et unum frenum de filo 1143(or.) [ACL/212] meum mulum morinum cum sella et freno [1158-1159](or.) [ACL/314] la mia mula con soa siela e con sou freno 1260(or.) [ACL/373] queremos poner freno ¬ termino a la cobedicia de los prin- cipes s. XIII(or.) [FX/44] que los frenos non sean allargados a los malfechores s. XIII(or.) [FX/230]
  1. calice de stagno sella et freno
  2. 922 MSAH-I/61
  3. kabalum cum freno et suam sella et ... VI ariencios
  4. 923(or.) ACL/100
  5. in argento auri sellis frenis armis ensibus
  6. 936 (s. XII) ACL/177
  7. aurum argentum sellas frenos kauallos mulos usque minima gallina
  8. 937 (s. XII) ACL/190
  9. kauallum cum freno et sella vakas duas uitulatas boues
  10. 937 (s. XII) ACL/186
  11. mula maurizella cum freno et sella
  12. 939(or.) ACL/200
  13. kauallo cum sella et freno et spata obtima et sporas [944- 982] (s. XII)
  14. ACL/298
  15. caballum doinum pro colore et frenum
  16. 946 MSAH-II/6
  17. kauallum raudane cum freno et sestarium de cibaria
  18. 951 (s. XII) ACL/333
  19. kauallo cum freno et sellas II areas II
  20. 956 (s. XII) ACL/63
  21. cauallo mauricello cum sella uermelia et freno aluo
  22. 960(or.) ACL/114
  23. kauallo uno per colore rosello cum sella argentea et freno ar- genteo
  24. 960(or.) ACL/114
  25. una sella et uno freno
  26. 961 (s. XII) MSAH-I/233

  27. kaballos cum frenos et siellas bobes et backas omnia iumenta aque armenta
  28. 962 MSAH-I/254
  29. vaccas cum alios iugos de carro V frenos faces percupertos II
  30. 967 (s. XIII) ACL/192
  31. cupas IIII lectos II et mulo cum sella et freno karo I
  32. 970 MSAH-I/307
  33. equa I cum freno et sela boues II uacas II et beceros
  34. 978 ODueñas/47
  35. una sella argentea in CCC solidos et uno freno in C solidos
  36. 984 (s. XII) MSAH-I/383
  37. kauallo cum sella et freno et porcos
  38. 993 (s. XII) ACL/65
  39. leito pallio valiente solidos C et II frenos obtimos
  40. 999 MSAH-I/434
  41. mantas III, peles II, equa cum freno et sela (...) et becerros III et alia uaca media (...) et oreos II cum suo pane (...) uice- narios V de lino (...) de semente de lino et causas
  42. 1018(or.) DS/77
  43. XX cauallos cum suas sellas et suos frenos et suos atondos
  44. 1019 (s. XII) MSAH-II/52
  45. uno kauallo amarello spina nigra cun sella subsella et freno
  46. 1078(or.) DCO-I/235
  47. kauallo amarello spina nigra cum sella subsella et freno
  48. 1080 (s. XII) DCO-I/239
  49. kaballos et mulos frenos et sellas et alahacamas pinctas et deauratas
  50. 1081(or. foranu) DCO-I/248
  51. pro mula cum ensellamento et freno ... pro lecto de lictera ob- timo 1120(or.) [SV/257], etc. VI marcos de plata et unum frenum de filo
  52. 1143(or.) ACL/212
  53. meum mulum morinum cum sella et freno [1158-1159](or.)
  54. ACL/314
  55. la mia mula con soa siela e con sou freno
  56. 1260(or.) ACL/373
  57. queremos poner freno ¬ termino a la cobedicia de los prin- cipes s. XIII(or.)
  58. FX/44
  59. que los frenos non sean allargados a los malfechores s. XIII(or.)
  60. FX/230
Del llat. FRĒNUM, -I ‘frenu’ (EM), pallabra d’espardimientu pan- románicu (REW). Un deriváu modernu ye ast. frenista (cfr.) qui- ciabes inxertu de magar s’esparde’l ferrocarril ente nós.
freñetible
📖: freñetible
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. freñetible
Cosa capaz de frenu, dócil al frenu [GP a. 1788].
  1. 1. Cosa capaz de frenu, dócil al frenu [GP a. 1788].
Paez una formación en rellación col ast. frenu (cfr.). De toes maneres la presencia de [ø] fai afalagar la idea o d’un lapsus na escritura o d’un encruz cola familia de frañer.
freru, a, el/la
📖: freru
🔤: , a, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
<freru/a [JH]. freru [Llg]. +friru [Llg]. fleru [Ca].>(TEST)
  1. freru
    • Cg
  2. freru/a
    • JH
  3. freru
    • Llg
  4. friru metafonía
    • Llg
  5. fleru
    • Ca
Sanador, santeru [Llg]. El qu’atiende y curia de dalguna ca- piella o santuariu [JH]. El que pide pal santu y atiende’l san- tuariu onde se-y da cultu [Cg]. Hermanu, el que pide pa un santu que lleva nuna urna [R]. Ermitañu [OLLA]. 2. Persona
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Sanador, santeru [Llg]. El qu’atiende y curia de dalguna ca- piella o santuariu [JH]. El que pide pal santu y atiende’l san- tuariu onde se-y da cultu [Cg]. Hermanu, el que pide pa un santu que lleva nuna urna [R]. Ermitañu [OLLA].
  3. 2. Persona
meticona ya imprudente [Ca]: Esti rapaz nunca está en so sitiu; ¡qué fleru ye! [Ca]. //El señor cura miróme/y díxome con gran xera:/-¡qué guapa yes, Teresina/quién fuera santu y tú frera! [Esfoyaza].///Alredor del santu come el freru [Cg. R]. Cfr. flaire.
  1. meticona ya imprudente [Ca]: Esti rapaz nunca está en so sitiu; ¡qué fleru ye! [Ca]. //El señor cura miróme/y díxome con gran xera:/-¡qué guapa yes, Teresina/quién fuera santu y tú frera! [Esfoyaza].///Alredor del santu come el freru [Cg. R]. Cfr. flaire.
  2. Cg. R
fresa, la
📖: fresa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Frutu colloráu y refrescante, la más común de fechura de piña, si miedra nos xardines (pues cuando ye del bosque llámase <i class="della">mi-</i>(TEST)
  1. fresa
    • Sm
  2. ident class="della" level="1"></ident>Frutu colloráu y refrescante, la más común de fechura de piña, si miedra nos xardines (pues cuando ye del bosque llámase <i class="della">mi-</i
ruéndanu) [R]. //Fresa brava ‘Potentilla fragariastrum’ [Sm]. Del fr. FRAISE ‘id’ (DCECH s.v. fresa). Una
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">ruéndanu) </i>[R]. //<i class="della">Fresa brava ‘Potentilla fragariastrum’ </i>[Sm]. Del fr. FRAISE ‘id’ (DCECH s.v. fresa). Una
formación abonda- tiva en -al ye l’ast. fresal (cfr.). Na fastera más occidental d’Asturies freseira ‘planta que da freses’ [/Eo/], gracies al suf. continuador de -ARIA. ¿Guarda rellación la familia de fresa col ast. freixueles (cfr.), un dim. continuador de -ŎLUS?
fresal, el
📖: fresal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. fresal
Terrén plantao de freses [Cd]. Cfr. fresa.
  1. Terrén plantao de freses [Cd]. Cfr. fresa.
  2. Cd
fresca, la
📖: fresca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Momentu del día con menos temperatura [Lln. Ac, Ay, Ri, Tb, Arm, VCid (l’amanecer o l’atapecer). Ay, Sm, Pr (l’atapecer)]: <i class="della">A</i>(TEST)
  1. fresca
    • Tb
  2. ident class="della" level="1"></ident>Momentu del día con menos temperatura [Lln. Ac, Ay, Ri, Tb, Arm, VCid (l’amanecer o l’atapecer). Ay, Sm, Pr (l’atapecer)]: <i class="della">A</i
ver si vamos ya vinimos pola fresca [Tb]. Momentu de tem- peratura más baxa pero nuna dómina de bona temperatura} [Tox].
  1. 1. <i class="della">ver</i> <i class="della">si</i> <i class="della">vamos</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">vinimos</i> <i class="della">pola</i> <i class="della">fresca</i> [Tb]. Momentu de tem- peratura más baxa pero nuna dómina de bona temperatura} [Tox].
Cfr. frescu, a, o.
  1. Cfr. frescu, a, o.
frescacha, la
📖: frescacha
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Xuerga, principalmente a base de beber [Xx]. Xuerga fasta amanecer [Cñ]. <ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">frescu,</i>(TEST)
  1. frescacha
  2. ident class="della" level="1"></ident>Xuerga, principalmente a base de beber
    • Xx
  3. Xuerga fasta amanecer
  4. <ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  5. <i class="della">frescu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
frescachón, ona
📖: frescachón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<ident class="della" level="1"></ident><frescachona [Pa].>(TEST)
  1. frescachón
  2. ident class="della" level="1"></ident><frescachona
    • Pa
De bona presencia, sana y fuerte (una persona) [Tb. Sm]. Fa- chendosa (aplícase a la moza daqué gruesa, d’aspeutu pres- tosu) [Pa]. Cfr. frescu, a, o.
  1. De bona presencia, sana y fuerte (una persona) [Tb. Sm]. Fa- chendosa (aplícase a la moza daqué gruesa, d’aspeutu pres- tosu) [Pa].
  2. Pa
  3. Cfr. frescu, a, o.
frescal
📖: frescal
🏗️: NO
✍️: NO
<///<ident class="della" level="1"></ident>/frescales [Ay. Tb].>(TEST)
  1. frescal
  2. <ident class="della" level="1"></ident>/frescales infl. cast.
    • Ay
    • Tb
Descaráu, insolente [Ay. Tb]: Ise ya un frescales [Tb]. - Mas son pa les muyeres mui frescales [Judit 193] Cfr. frescu, a, o.
  1. Descaráu, insolente [Ay. Tb]: Ise ya un frescales [Tb]. - Mas son pa les muyeres mui frescales
  2. Judit 193
  3. Cfr. frescu, a, o.
frescayu, el
📖: frescayu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Fríu, frialdá [Tox]. //<i class="della">Goler a frescayu </i>‘conservar el mesmu olor del animal acabante morrer’ [Tox]. <ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">frescu,</i>(TEST)
  1. frescayu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Fríu, frialdá
    • Tox
  3. <i class="della">Goler a frescayu </i>‘conservar el mesmu olor del animal acabante morrer’ eonaviego
    • Tox
  4. <ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  5. <i class="della">frescu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
frescu, a, o
📖: frescu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+friscu [Cp. y Llg. Ay. Ll].>(TEST)
  1. frescu
    • Pa
    • Tb
    • Pr
    • Oc
    • Sr
    • Sm
    • Cv
    • Llg
    • Lln
  2. friscu metafonía
    • Cp
    • y Llg
    • Ay
    • Ll
Cast. fresco [Cl. Pa. Ac. Ay. Tb. PSil]: Taba fresca la mañana [Tb]. Fríu [Pa. Pr. Tox. Oc]. 2. Llimpiu [Pa. Cb. Cp. Cñ. Ac. Sr. Ay. Ll. Tb. Sm. Bab. PSil. Gr. Pr. Cv. JH]: Son frescos de verdá, nun fan outra cousa que tar ente l’agua [Tb]. Llimpia, aseada (una persona) [Llg. Tb]: Antón ye mui frescu [Llg]. Llimpiu, ordenáu (un sitiu) [Llg. Tb]: Casa más fresca que la d’ella nun la topes [Llg]. 3. En bon estáu (el pexe, la carne) [Ac. Sr. Tb] y reciente [Lln]. Que nun ta en conserva (la carne, el pexe) [PSil]. Qu’entá pue aprovechase (un productu pere- cederu) [Xral]. 4. Que nun tien yerbatos perxudiciales (la tie- rra semao) [Oc]: El tou maíz ta mui frescu [Oc]. 5. Sinvergüenza [Pa. Ay. Tb. Sm]: Ya un frescu ise nenán [Tb]. Descaráu [Tox]. 6. Que nun ta recargáu [PSil]. //Quear friscu ‘quedar ensin dineru’ [Ay].
  1. 1. Cast. <i class="della">fresco</i> [Cl. Pa. Ac. Ay. Tb. PSil]: <i class="della">Taba fresca la mañana</i> [Tb]. Fríu [Pa. Pr. Tox. Oc].
  2. 2. Llimpiu [Pa. Cb. Cp. Cñ. Ac. Sr. Ay. Ll. Tb. Sm. Bab. PSil. Gr. Pr. Cv. JH]: <i class="della">Son</i> <i class="della">frescos</i> <i class="della">de verdá,</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">fan</i> <i class="della">outra</i> <i class="della">cousa</i> <i class="della">que</i> <i class="della">tar</i> <i class="della">ente</i> <i class="della">l’agua</i> [Tb]. Llimpia, <i class="della">aseada </i>(una persona) [Llg. Tb]: <i class="della">Antón ye mui frescu </i>[Llg]. Llimpiu, ordenáu (un sitiu) [Llg. Tb]: <i class="della">Casa</i> <i class="della">más</i> <i class="della">fresca</i> <i class="della">que</i> <i class="della">la </i><i class="della">d’ella</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">la</i> <i class="della">topes</i> [Llg].
  3. 3. En bon estáu (el pexe, la carne) [Ac. Sr. Tb] y reciente [Lln]. Que nun ta en conserva (la carne, el pexe) [PSil]. Qu’entá pue aprovechase (un productu pere- cederu) [Xral].
  4. 4. Que nun tien yerbatos perxudiciales (la tie- rra semao) [Oc]: <i class="della">El tou maíz ta mui frescu </i>[Oc].
  5. 5. Sinvergüenza [Pa. Ay. Tb. Sm]: <i class="della">Ya</i> <i class="della">un</i> <i class="della">frescu</i> <i class="della">ise</i> <i class="della">nenán</i> [Tb]. Descaráu [Tox].
  6. 6. Que nun ta recargáu [PSil]. //<i class="della">Quear</i> <i class="della">friscu </i>‘quedar ensin dineru’ [Ay].
Petro Frescho 1213(or.) [MSAH-V/82] rellias de ferro et XL tructas frescas 1225 [FRLeón/211] nenguno non compre pescado fresco pora reuender 1238 (c.) [MSAH-V/218] en la Quaraesma media duzena de bonas perixotas frescas 1338(or.) [SP-II/166] todo pescado de mar fresco o seco que el que lo comprare (s. f.) [FRLeón/339] el ppescado e sardina fresco [LAcuerdos 1499: 45] Carabia y Gouiendes cien naranjos y dos pescados frescos y un cazon 1567 (c. XVIII) [MSPV/64] (roçin) e blanco calzado de pie y mano yzquierda (…) el otro la cola medio blanca y algunos pelos blancos y el otro (roçin) negro hito sin señal (…) con sus albardas çinchos e sobrezinchos los quales (…) tiene en su poder para andar con ellos (…) e yr y benyr a Castylla con fresco alquilado 1575 [(Comuña) 138] Tenía una fía, fresca y muy sesuda [DyE 3] Que dicen q’era fresca com’un oro [HyL 24] Fresca, rolliza, blanca y colorada [PyT 36] Non pasa día per elli/y está cada vez más frescu [Misterio Tr 124] Saliste de casa/frescu y coloráu/non buelbas á ella/flacu y rrebalgáu [CyN (Cantares 135)] Del xermánicu occidental FRĬSK ‘nuevu’ (REW; Reinhart (1946: 299; DCECH s.v. fresco), asitiáu nes llingües de la Romania cen- tro-occidental (REW) ya panhispánicu (DEEH). El términu podría ufrir una evolución semántica ‘llimpiu’ → ‘llaváu n’agua’ → ‘refrescáu’. Ye posible una nominalización como vemos n’ast. el frescu (
  1. Petro Frescho
  2. 1213(or.) MSAH-V/82
  3. rellias de ferro et XL tructas frescas
  4. 1225 FRLeón/211
  5. nenguno non compre pescado fresco pora reuender
  6. 1238 (c.) MSAH-V/218
  7. en la Quaraesma media duzena de bonas perixotas frescas
  8. 1338(or.) SP-II/166
  9. todo pescado de mar fresco o seco que el que lo comprare (s. f.)
  10. FRLeón/339
  11. el ppescado e sardina fresco
  12. LAcuerdos 1499: 45
  13. Carabia y Gouiendes cien naranjos y dos pescados frescos y un cazon
  14. 1567 (c. XVIII) MSPV/64
  15. (roçin) e blanco calzado de pie y mano yzquierda (…) el otro la cola medio blanca y algunos pelos blancos y el otro (roçin) negro hito sin señal (…) con sus albardas çinchos e sobrezinchos los quales (…) tiene en su poder para andar con ellos (…) e yr y benyr a Castylla con fresco alquilado
  16. 1575 (Comuña) 138
  17. Tenía una fía, fresca y muy sesuda
  18. DyE 3
  19. Que dicen q’era fresca com’un oro
  20. HyL 24
  21. Fresca, rolliza, blanca y colorada
  22. PyT 36
  23. Non pasa día per elli/y está cada vez más frescu
  24. Misterio Tr 124
  25. Saliste de casa/frescu y coloráu/non buelbas á ella/flacu y rrebalgáu
  26. CyN (Cantares 135)
  27. Del xermánicu occidental FRĬSK ‘nuevu’ (REW; Reinhart (1946: 299; DCECH s.v. fresco), asitiáu nes llingües de la Romania cen- tro-occidental (REW) ya panhispánicu (DEEH). El términu podría ufrir una evolución semántica ‘llimpiu’ → ‘llaváu n’agua’ → ‘refrescáu’. Ye posible una nominalización como vemos n’ast. el frescu (
cfr.), la fresca (cfr.) d’u sigue’l dim. frescayu (cfr.) y el doblemente incrementáu fresquillín (cfr.); recibieron tamién sufixu frescacha (cfr.), frescura (cfr.), frescachón (cfr.) y l’ax. cuasi siempre peyorativu frescal (cfr.). Tamién ye posible con- tar ente los derivaos nominalizaos fresquera (cfr.), fresqueru (cfr.). Sol ast. frescu féxose’l verbu afrescar (cfr.) y l’incoativu afresquecer (cfr.) asina como los compuestos enfrescar (cfr.), refrescar (cfr.) colos que guarden rellación respeutivamente enfrescador (cfr.), enfrescadura (cfr.), enfrescamientu (cfr.) y refrescu (cfr.), refrescadura (cfr.), refrescamientu (cfr.).
frescu, el
📖: frescu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">fresco </i>[Lln. Tb]: <i class="della">Lo ponían al frescu </i>[Lln]. Temperatura prestosa, con brisa suave cuando hai calor [Tb]: <i class="della">Presta</i>(TEST)
  1. frescu
    • Tb
  2. Cast
  3. <i class="della">fresco </i>
    • Lln
    • Lo ponían al frescu [Lln.">Tb]: <i class="della">Lo ponían al frescu </i>[Lln
  4. Temperatura prestosa, con brisa suave cuando hai calor [Tb]: <i class="della">Presta</i
tar al frescu [Tb].
  1. 1. <i class="della">tar</i> <i class="della">al </i><i class="della">frescu</i> [Tb].
2. Brisa suave [Tb]: Tiraba un frescu enforma fríu [Tb]. Cfr. frescu, a, o.
frescura, la
📖: frescura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Llimpieza [JH]: <i class="della">Muncha</i>(TEST)
  1. frescura
  2. Llimpieza [JH]: <i class="della">Muncha</i
frescura gasta la to ama en casa [JH].
  1. 1. <i class="della">frescura</i> <i class="della">gasta</i> <i class="della">la</i> <i class="della">to</i> <i class="della">ama</i> <i class="della">en</i> <i class="della">casa </i>[JH].
2. Cualidá de frescu [Ac (i)]. 3. Descaru, poca vergüenza [Ac (i)]. Cfr. frescu, a, o.
fresda, la
📖: fresda
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. fresda
Cierta vianda fecha de farina, lleche y mantega [JH].
  1. 1. Cierta vianda fecha de farina, lleche y mantega [JH].
**
fresna, la
📖: fresna
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<i class="della">Sorbus aucuparia</i>; <i class="della">Sorbus domestica</i>; <i class="della">Sorbus torminalis</i>, cast. <i class="della">serbal</i>(TEST)
  1. fresna
    • Mo
  2. i class="della">Sorbus aucuparia</i>; <i class="della">Sorbus domestica</i>; <i class="della">Sorbus torminalis</i>, cast
  3. <i class="della">serbal</i
de los cazadores, serbal común [Mo (LLAA 28) (= alca- fresna)].
  1. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">los</i> <i class="della">cazadores,</i> <i class="della">serbal</i> <i class="della">común</i> [Mo (LLAA 28) (= alca- fresna)].
Fresnu fema [Tb. Pa (piensen que tien poderes cura- tivos)]. Cfr. fresnu.
fresnal, el
📖: fresnal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Sitiu pobláu de fresnos [Ay. JH]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">ad</i>(TEST)
  1. fresnal
  2. Sitiu pobláu de fresnos
    • Ay
    • JH
  3. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">ad</i
illo frexenale 928 (s. XI) [SPE-I/63]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">illo</i> <i class="della">frexenale</i> 928 (s. XI) [SPE-I/63]
kasas orrios ortales adque linares adque ferexnares 1028(or.) [ACL/449] Formación abondativa llograda cola amestadura a FRAXINUS,o al so continuador, del suf. abondativu -ALIS o del so siguidor. De fechu la documentación de 928 fai ver un resultáu con nidiu influxu románicu nel vocalismu.
  1. kasas orrios ortales adque linares adque ferexnares
  2. 1028(or.) ACL/449
  3. Formación abondativa llograda cola amestadura a FRAXINUS,o al so continuador, del suf. abondativu -ALIS o del so siguidor. De fechu la documentación de 928 fai ver un resultáu con nidiu influxu románicu nel vocalismu.
fresnedal, el
📖: fresnedal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fresneal [Llg].>(TEST)
  1. fresnedal
    • Md
  2. fresneal
    • Llg
Llugar pobláu de fresnos [Llg. Md (= freisnéu = fleisnéu). JH]. Cfr. fresnéu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Llugar pobláu de fresnos [Llg. Md (= freisnéu = fleisnéu). JH]. Cfr. <i class="della">fresnéu</i>.
fresnéu, el
📖: fresnéu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fleisnéu [Md]. freisnéu [Md. y Pr]. ///fresnedo [Xo (Apunta- miento 306)].>(TEST)
  1. fresnéu
    • Pr
  2. fleisnéu
    • Md
  3. freisnéu
    • Md
    • y Pr
  4. fresnedo infl. cast.
    • Xo (Apunta- miento 306)
Llugar onde hai bayura de fresnos [Md (= fresnedal). Pr. JH].
  1. 1. Llugar onde hai bayura de fresnos [Md (= fresnedal). Pr. JH].
XIV) [DCO-I/51]
ipsa busta pernominata it est Betules Frexineto 908(or.) [ACL/37] ipsas terras hic in Fraxineto 1093 (s. XII) [ACL/581] per illa ERAS de Cauo per Fraxinetum 1164(or.) [MB/191] Martinus Petri de Fresnedo 1224(or.) [SV/131] dederunt ... Ambas Minudarias in Muizes alias duas uillas Fraxnedo, Lauredo 1207 [LRCourias/101] Frexnedo integra forera de Uarzena 1207 [LRCourias/176] & ue salir a frexnediello 1289(or.) [DOLLA-I/128]: Uv
  1. XIV)
  2. DCO-I/51

  3. ipsa busta pernominata it est Betules Frexineto
  4. 908(or.) ACL/37
  5. ipsas terras hic in Fraxineto
  6. 1093 (s. XII) ACL/581
  7. per illa ERAS de Cauo per Fraxinetum
  8. 1164(or.) MB/191
  9. Martinus Petri de Fresnedo
  10. 1224(or.) SV/131
  11. dederunt ... Ambas Minudarias in Muizes alias duas uillas Fraxnedo, Lauredo
  12. 1207 LRCourias/101
  13. Frexnedo integra forera de Uarzena
  14. 1207 LRCourias/176
  15. & ue salir a frexnediello 1289(or.) [DOLLA-I/128]: Uv
  16. DOLLA-I/128
uilla in Barrio ... uilla in Frexnedo ... uilla in Salzedo 891 (s. Del llat. FRAXǏNĒTUM, -I ‘llugar de fresnos’ (EM s.v. fraxinus; ABF), ensin dulda un coleutivu aplicáu a una mata de fresnos, con asitiamientu románicu (REW) y na nuesa toponimia (TA 298). El diminutivu en -ELLUM surde na documentación me- dieval (doc. de 1289). Del neutru pl. asimiláu a los femeninos en -a tuviemos *fresneda güei namái conocíu pela toponimia y col suf. abondativu -ALIS, fresnedal (cfr.); tamién en -ARIA, La Fresnera. L’ast. de güei nun ufre un apellativu abondativu en -ŌSUS pero sí foi posible talmente como nos ufre’l nome d’un tipu de mazana, de Fresnosa, llamáu asina por traer l’a- niciu del pueblu del mesmu nome, La Fresnosa, en conceyu de Cabranes, anque tamién hai Fresnosa en Piloña (PE3).
fresnu, el
📖: fresnu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fresno [Cp. Ac. Ri]. freisnu [Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. Cn (F). An. Cd. Pr. Sl. Cv. Tox. Mar]. +frisnu [Ay. Ll]. /////fleinu [Posada (Oc)]. fleisnu [y Md. Cn (Oc)]. frédenu [SCiprián]. freno [Ar]. frenu [Ay]. frernu [Ca. Ar]. //freisno [Mánt].>(TEST)
  1. fresnu
    • Llg
    • Cn
    • Lln
    • Rs
    • Pa
  2. fresno
    • Cp
    • Ac
    • Ri
  3. freisnu
    • Sd
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • Pzu
    • PSil
    • Cn (F)
    • An
    • Cd
    • Pr
    • Sl
    • Cv
    • Tox
    • Mar
  4. frisnu metafonía
    • Ay
    • Ll
  5. fleinu dudoso (certainty = baxa)
    • Posada (Oc)
  6. fleisnu
    • y Md
    • Cn (Oc)
  7. frédenu
    • SCiprián
  8. freno
    • Ar
  9. frenu
    • Ay
  10. frernu
    • Ca
    • Ar
  11. freisno eonaviego
    • Mánt
Fraxinus excelsior, cast. fresno [Llg (LLAA 28). Ri. Cd. Cn (F). Cn (Oc)]. Cast. fresno [Lln. Rs. Pa. Cp. Ac. Ca. Ay. Ll. Ar. Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. An. Cv. Pr. Sl. Posada (Oc). Tox. /Mánt/. Mar. SCiprián. JH]. ///Dixo’l freisnu a la faya que si nun fora de vergüenza ardería baxo l’agua dizse p’afitar la fa- cilidá con qu’arde’l fresnu [Tb].
  1. 1. <i class="della">Fraxinus excelsior</i>, cast. <i class="della">fresno </i>[Llg (LLAA 28). Ri. Cd. Cn (F). Cn (Oc)]. Cast<i class="della">. fresno </i>[Lln. Rs. Pa. Cp. Ac. Ca. Ay. Ll. Ar. Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. An. Cv. Pr. Sl. Posada (Oc). Tox. /Mánt/. Mar. SCiprián. JH]. ///<i class="della">Dixo’l freisnu a la faya que si </i><i class="della">nun</i> <i class="della">fora</i> <i class="della">de</i> <i class="della">vergüenza</i> <i class="della">ardería</i> <i class="della">baxo</i> <i class="della">l’agua</i> dizse p’afitar la fa- cilidá con qu’arde’l fresnu [Tb].
illa fonte ubi stat illo Fraxinus et per illa fonte in_pruno 863 (s. XIII) [DCO-I/36] per ualle de Fressino infesto 918(interpolado) [ACL/74] alia terra ... ad illo frexno 1084(or.) [MSAH-III/112] per illum cereisal de illa Mercede per Frexnum de Uenes 1126 [MC-I/26] desde Rogera ata in lo Fresno 1169(or.) [ACL/402] in loco nominato al Fresno 1193(or.) [MSAH-IV/480] in loco qui dicitur pago de Fresno 1232(or.) [MSAH-V/198] fillo de Maria de fresno. confirmat. Johannet. fillo de Gon- zaluo bonet. confirmat 1245(or.) [DOSV-II/216] Bartholome de Fresno 1253(or.) [ACL/205] iaz entre la uorga el fresno 1258(or.) [MCar-I/352] que uendimie al ffressno quando uendimiar y el camarero 1291(or.) [MSAH-V/497] enpenno a uos ... vna vina al Ffresno 1298(or.) [MSAH- V/569] vesse per medio logar del hero aderesça para el Fresno so- bredicho 1311(or.) [SP-I/383] de la una parte determinansse pel Frexno de Canrral Martin 1311(or.) [SP-I/383] enna Vega de Pennafro en logar que dizen El Fresno 1330(or.) [SP-II/66] Fernan Perez del Fresno de Marina Cuerva Alfonso Perez carpentero 1336(or.) [SP-II/140] dos orrios techados de tella que estan açerca del Fresno 1341(or.) [SP-II/184] en el dicho logar del fresnon de Marinna Cuerva 1346(or.) [SP-II/224] al fresnon que dizen de Marinna Cuerva que ye açerca de Oviedo 1346(or.) [SP-II/221] enno de cabo escontra Fresno el medio s. f. [SPM/572] et infesto per illa pinna de fresno et per barzinas 932 [ODue- ñas/180] heredamento que iaz sobre Truebano al ffrexno assi conmo foe pelgado 1275 [AAU/74] dende para el fresno del Doblo e dende abaxo para Cara- biego 1480 [APEUSARIEG/130] e dende para el fresno del Doblo e dende segun va 1480 [APEUSARIEG/131] para el fresno del Doblo e por la Carcabada 1480 [APEU- SARIEG/133] la vuestra renta que se dise de Freysno que yaz 1471(or.) [VC-I/274] de çima la seve el fresno [s. f., s. XVI?] [VC-I/354] de la torna ela carril viella que vien del freysno de lago 1471(or.) [VC-II/232] el frexno que departe los heredamientos deste mortorio de los heredamientos 1289 [PAUviéu/107] por la fuente del Fresno e por el suco del ero 1340(or.) [SB/248] el qual hero que dizen del Fresno iaz dientro estos terminos 1354(or.) [SB/27] Del fem. llat. FRAXINUS, -I ‘fresnu’ (EM), pallabra de llargu es- pardimientu románicu (REW s.v. fraxǐnus) ya hispánicu (DEEH). Dende fresnu féxose un posible femenín analóxicu en -a, fresna (cfr.), regularizando’l modelu darréu que’l llat. fraxi- nus yera femenín. Nello pudo collaborar el correspondiente axetivu fraxinus, -a, -um escoyendo una vía nominalizadora. Fónicamente podemos alcontrar variantes diptongaes occi- dentales en [ej] (freisnu) y monoptongaes, centro-orientales en [e] (fresnu); tamién tracamundiu de la líquida agrupada: FR- → fl- (freisnu → fleisnu); rotacismu de la [s] posnuclear → [r], asina FRAX(I)NUM > frernu; darréu, perda d’ésta (frernu frenu) pola presencia de dos líquides nel cuerpu fónicu (GHLA §4.6.1.4); tamién ye posible una variante frédenu por traca- mundiu de grupos romances y con sonorización (GHLA §4.5.4.4.1). Ye verdá que la variante frenu tamién podría en- tendese como un continuador del llat. FARNUM ‘fresnu’ (EM)
  1. illa fonte ubi stat illo Fraxinus et per illa fonte in_pruno
  2. 863 (s. XIII) DCO-I/36
  3. per ualle de Fressino infesto
  4. 918(interpolado) ACL/74
  5. alia terra ... ad illo frexno
  6. 1084(or.) MSAH-III/112
  7. per illum cereisal de illa Mercede per Frexnum de Uenes
  8. 1126 MC-I/26
  9. desde Rogera ata in lo Fresno
  10. 1169(or.) ACL/402
  11. in loco nominato al Fresno
  12. 1193(or.) MSAH-IV/480
  13. in loco qui dicitur pago de Fresno
  14. 1232(or.) MSAH-V/198
  15. fillo de Maria de fresno. confirmat. Johannet. fillo de Gon- zaluo bonet. confirmat
  16. 1245(or.) DOSV-II/216
  17. Bartholome de Fresno
  18. 1253(or.) ACL/205
  19. iaz entre la uorga el fresno
  20. 1258(or.) MCar-I/352
  21. que uendimie al ffressno quando uendimiar y el camarero
  22. 1291(or.) MSAH-V/497
  23. enpenno a uos ... vna vina al Ffresno
  24. 1298(or.) MSAH- V/569
  25. vesse per medio logar del hero aderesça para el Fresno so- bredicho
  26. 1311(or.) SP-I/383
  27. de la una parte determinansse pel Frexno de Canrral Martin
  28. 1311(or.) SP-I/383
  29. enna Vega de Pennafro en logar que dizen El Fresno
  30. 1330(or.) SP-II/66
  31. Fernan Perez del Fresno de Marina Cuerva Alfonso Perez carpentero
  32. 1336(or.) SP-II/140
  33. dos orrios techados de tella que estan açerca del Fresno
  34. 1341(or.) SP-II/184
  35. en el dicho logar del fresnon de Marinna Cuerva
  36. 1346(or.) SP-II/224
  37. al fresnon que dizen de Marinna Cuerva que ye açerca de Oviedo
  38. 1346(or.) SP-II/221
  39. enno de cabo escontra Fresno el medio s. f.
  40. SPM/572
  41. et infesto per illa pinna de fresno et per barzinas
  42. 932 ODue- ñas/180
  43. heredamento que iaz sobre Truebano al ffrexno assi conmo foe pelgado
  44. 1275 AAU/74
  45. dende para el fresno del Doblo e dende abaxo para Cara- biego
  46. 1480 APEUSARIEG/130
  47. e dende para el fresno del Doblo e dende segun va
  48. 1480 APEUSARIEG/131
  49. para el fresno del Doblo e por la Carcabada
  50. 1480 APEU- SARIEG/133
  51. la vuestra renta que se dise de Freysno que yaz
  52. 1471(or.) VC-I/274
  53. de çima la seve el fresno [s. f., s. XVI?]
  54. VC-I/354
  55. de la torna ela carril viella que vien del freysno de lago
  56. 1471(or.) VC-II/232
  57. el frexno que departe los heredamientos deste mortorio de los heredamientos
  58. 1289 PAUviéu/107
  59. por la fuente del Fresno e por el suco del ero
  60. 1340(or.) SB/248
  61. el qual hero que dizen del Fresno iaz dientro estos terminos
  62. 1354(or.) SB/27
  63. Del fem. llat. FRAXINUS, -I ‘fresnu’ (EM), pallabra de llargu es- pardimientu románicu (REW s.v. fraxǐnus) ya hispánicu (DEEH). Dende fresnu féxose un posible femenín analóxicu en -a, fresna (cfr.), regularizando’l modelu darréu que’l llat. fraxi- nus yera femenín. Nello pudo collaborar el correspondiente axetivu fraxinus, -a, -um escoyendo una vía nominalizadora. Fónicamente podemos alcontrar variantes diptongaes occi- dentales en [ej] (freisnu) y monoptongaes, centro-orientales en
  64. ej
  65. [e] (fresnu); tamién tracamundiu de la líquida agrupada: FR- → fl- (freisnu → fleisnu); rotacismu de la [s] posnuclear → [r], asina FRAX(I)NUM > frernu; darréu, perda d’ésta (frernu frenu) pola presencia de dos líquides nel cuerpu fónicu (GHLA
  66. r
  67. §4.6.1.4); tamién ye posible una variante frédenu por traca- mundiu de grupos romances y con sonorización (GHLA
  68. §4.5.4.4.1). Ye verdá que la variante frenu tamién podría en- tendese como un continuador del llat. FARNUM ‘fresnu’ (EM)
con metafonía por -u; de toes maneres, anque posible, nun ye evidente por más que delles muestres toponímiques pudieren aconseyalo (TA 299).
fresquera, la
📖: fresquera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fresqueira [Pzu]. fresquiera [Tox].>(TEST)
  1. fresquera
    • Ay
    • Ri
    • Qu
    • Tb
  2. fresqueira
    • Pzu
  3. fresquiera
    • Tox
Cast. fresquera [Pzu. Tox], despensa [Ac]. Pequeñu mueble de madera y tela metálica emplegáu pa guardar dellos pro- ductos a una temperatura uniforme [Ay. Ri. Qu. Tb]: Pon el queisu na fresquera [Tb]. Cfr. frescu, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">fresquera </i>[Pzu. Tox], despensa [Ac]. Pequeñu mueble de madera y tela metálica emplegáu pa guardar dellos pro- ductos a una temperatura uniforme [Ay. Ri. Qu. Tb]: <i class="della">Pon el </i><i class="della">queisu</i> <i class="della">na</i> <i class="della">fresquera</i> [Tb]. Cfr. <i class="della">frescu,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
fresqueru, a, el/la
📖: fresqueru
🔤: , a, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
<fresquero [Llu].>(TEST)
  1. fresqueru
  2. fresquero
    • Llu
Tratante en pexes [Llu].
  1. 1. Tratante en pexes [Llu].
Cfr. frescu, a, o.
fresquillín, ina, ino
📖: fresquillín
🔤: , ina, ino
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 ina,, ino
Dim. de <i class="della">fresquín</i>(TEST)
  1. fresquillín
  2. Dim
  3. de <i class="della">fresquín</i
[Xral. DA].
  1. 1. [Xral. DA].
La noche clara y fresquillina [PyT 38] Esmúzome na cama fresquillina [Vida Aldea 269] Un fresquillín que cuerre na campaña [Vida Aldea 272]
  1. La noche clara y fresquillina
  2. PyT 38
  3. Esmúzome na cama fresquillina
  4. Vida Aldea 269
  5. Un fresquillín que cuerre na campaña
  6. Vida Aldea 272
Cfr. frescu, a, o. Ha almitise una doble incrementación dimi- nutiva de -iellu + -ín y la posibilidá de nominalización como s’alvierte nel exemplu terceru.
frexar
📖: frexar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. frexar
Recular la pareya [Vg (= prexar)].
  1. 1. Recular la pareya [Vg (= prexar)].
**
fréxola, la
📖: fréxola
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<////les fréxoles [Cp]. ///la fréjola/les fréjoles [Sr].>(TEST)
  1. fréxola
    • Llg
    • Ri
  2. les fréxoles variación de número
    • Cp
  3. la fréjola/les fréjoles infl. cast.
    • Sr
Cast. judía verde, vaina [Llg. Sr]: Nun-y gusten les fréxoles [Llg]. //-es ‘cast. judías verdes’ [Llg. Ri]. ‘cast. judías amari- llas o verdes’ [Cp]. ‘persona que nun mira pol so aspeutu nin por nada’’ [Llg]: Ye igual que fréxoles [Llg]. //Fréxoles cua- rentenes “judías bajitas que nacen a los cuarenta días después de plantadas” [Cp]. //Fríxoles de pelu “judías que nacen más tardías pero de mejor clase” [Cp].
  1. 1. Cast. <i class="della">judía verde, </i>vaina [Llg. Sr]: <i class="della">Nun-y gusten les fréxoles </i>[Llg]. //-<i class="della">es</i> ‘cast. <i class="della">judías</i> <i class="della">verdes’</i> [Llg. Ri]. ‘cast. <i class="della">judías</i> <i class="della">amari- llas</i> <i class="della">o</i> <i class="della">verdes’</i> [Cp]. ‘persona que nun mira pol so aspeutu nin por nada’’ [Llg]: <i class="della">Ye igual que fréxoles </i>[Llg]. //<i class="della">Fréxoles cua- rentenes</i> “judías bajitas que nacen a los cuarenta días después de plantadas” [Cp]. //<i class="della">Fríxoles de pelu </i>“judías que nacen más tardías pero de mejor clase” [Cp].
Ay fréxoles, ñabos, arxelines, berces, coliflor [Glorias Ast 160] qué fabada, qué frexoles de Grau 1891 [Pinín 83-a]
  1. Ay fréxoles, ñabos, arxelines, berces, coliflor
  2. Glorias Ast 160
  3. qué fabada, qué frexoles de Grau
  4. 1891 Pinín 83-a
Cfr. fréxole.
frexolada, la*
📖: frexolada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<freixolada [Cd]. freixuelada [Cd]. freixulada [Md]. Conxuntu de frixuelos [Md. Cd]. Formación abondativa en -ATA>(TEST)
  1. frexolada
  2. freixolada
    • Cd
  3. freixuelada
    • Cd
  4. freixulada
    • Md
  5. Conxuntu de frixuelos
    • Md
    • Cd
  6. Formación abondativa en -ATA
-ada fechu xustificable dende
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. -<i class="della">ada</i> fechu xustificable dende
frixuelu (cfr.).
frexolar, el*
📖: frexolar
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<///el frejolar [Sb. Ay].>(TEST)
  1. frexolar
  2. el frejolar infl. cast.
    • Sb
    • Ay
Sitiu plantáu de fréjoles (sic) [Sb] “o frejoles o fríjoles” [Ay].
  1. 1. Sitiu plantáu de <i class="della">fréjoles</i> (<i class="della">sic</i>) [Sb] “o <i class="della">frejoles</i> o <i class="della">fríjoles</i>” [Ay].
Cfr. fréxole.
fréxole, el
📖: fréxole
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fréxule [Md. Oc]. fréxili [As]. fréxel [As (Cruce)]. el fríxol [R]. ///frégol [PSil]. frégole [PSil]. ///fréjol [Vv. Ca]. fréjol/fré- joles [Ac]. ///frejol [Lln]. frijol [Lln]. afrejol [Ar]. fréjoles [Os. Sb. Ay. Pr. Mar]. fríjoles [Mar]. fréjules [Oc]. fréjulis [Cd]. los fréjoles [Tb]. ////fréxoles [Cb]. fríxoles [Cb].>(TEST)
  1. fréxole
  2. fréxule
    • Md
    • Oc
  3. fréxili
    • As
  4. fréxel
    • As (Cruce)
  5. el fríxol
    • R
  6. frégol infl. cast.
    • PSil
  7. frégole
    • PSil
  8. fréjol infl. cast.
    • Vv
    • Ca
  9. fréjol/fré- joles
    • Ac
  10. frejol infl. cast.
    • Lln
  11. frijol
    • Lln
  12. afrejol
    • Ar
  13. fréjoles
    • Os
    • Sb
    • Ay
    • Pr
    • Mar
  14. fríjoles
    • Mar
  15. fréjules
    • Oc
  16. fréjulis
    • Cd
  17. los fréjoles
    • Tb
  18. fréxoles variación de número
    • Cb
  19. fríxoles
    • Cb
Cast. fréjol [Md. As (Cruce)]. Frijol [Ca]. Cierta clas de faba [Lln. Tb. Oc] pequeña, redonda, marrón [Vv]. “Especie de habas” [/Eo/]. Una clas de fabes pintes [Ay]. Faba pinta, más redonda “que las habas” [Os]. Faba de color [R]. 2. Cast. ju- días verdes, vaines [Ac. Ar. Pr. As. Mar] que se conserven na caxina [Ca]. “Judías amarillas, redondas y también en verde, con la vaina” [Cb]. “Judías amarillas o verdes” [Cd]. Frutu que vien en caxina o vaxinga verde [PSil]: Vien con unos frégoles [PSil]. //Ser un fréjoles ‘ser un débil, ser un cobarde’ [Ay]. Enantes de facer una propuesta etimolóxica naguamos por es- clariar dalgunos aspeutos que puen torgar la bona interpretación d’esta familia de términos: a) del grecismu en llat. PHASEŎLUS,
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">fréjol</i> [Md. As (Cruce)]. <i class="della">Frijol</i> [Ca]. Cierta clas de faba [Lln. Tb. Oc] pequeña, redonda, marrón [Vv]. “Especie de habas” [/Eo/]. Una clas de fabes pintes [Ay]. Faba pinta, más redonda “que las habas” [Os]. Faba de color [R].
  3. 2. Cast. <i class="della">ju- días</i> <i class="della">verdes,</i> vaines [Ac. Ar. Pr. As. Mar] que se conserven na caxina [Ca]. “Judías amarillas, redondas y también en verde, con la vaina” [Cb]. “Judías amarillas o verdes” [Cd]. Frutu que vien en caxina o vaxinga verde [PSil]: <i class="della">Vien</i> <i class="della">con</i> <i class="della">unos</i> <i class="della">frégoles </i>[PSil]. //<i class="della">Ser</i> <i class="della">un</i> <i class="della">fréjoles</i> ‘ser un débil, ser un cobarde’ [Ay]. Enantes de facer una propuesta etimolóxica naguamos por es- clariar dalgunos aspeutos que puen torgar la bona interpretación d’esta familia de términos: <i class="della">a)</i> del grecismu en llat. PHASEŎLUS,
-I ‘faba’ (EM s.v. phasēlus), ‘una planta lleguminosa, quiciabes Vigna sinensis’ (OLD) nun pue venir, por razones d’acentu, l’ast. féxole nin fréjole, etc. darréu que’l so resultáu nel dominiu ástur tien siguidores del tipu fisuelu (cfr.); b) los resultaos en [S] po- dríen ser autóctonos o frutu d’una temprana adautación d’un cast. fréjol o frijol, a lo meyor d’aniciu g-portugués y, según Co- rominas-Pascual, quiciabes parcialmente del mozárabe (DCECH s.v. frijol); c) los resultaos ast. con [x], [γ] paecen castellanismos incorporaos nun reciente momentu hestóricu más serondu qu’a- quel del que dan anuncia los resultaos con [S]; d) en tou casu n’ast. nun ye autóctona nenguna de les soluciones fóniques apuntaes enriba por cuenta la non diptongación de Ŏ tónica qu’alvertimos. Por too ello camentamos que los términos ast. citaos lleguen a nós pente medies del cast. en dos époques des- tremaes. En tou casu, el castellanismu que llega a nós con [fr] talmente paez acoyer l’influxu de los continuadores del llat. *FRIXEŎLUM ‘tipu de pasta que fríen’ que n’ast. dio un resultáu fónicu frixuelu, etc. (cfr.). Pero l’alternancia que s’alvierte en fréxole y féxole (cfr.) fai ver la tendencia a confluir de les fami- lies etimolóxiques de PHASEOLUS y *FRIXEOLUM. Dende l’ast. fréxol pudo facese un femenín analóxicu fréxola (cfr.) y un com- puestu *enfrexolar que se caltendría güei nel ast. enfrisolar (cfr.), con un sentíu peyorativu que tamién s’alvierte dacuando en dellos usos d’esta familia. Un abondativu en -ar de fréxole, fréxola vémoslu nel ast. frexolar (cfr.).
frezu, el*
📖: frezu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<freizu [Md].>(TEST)
  1. frezu
  2. freizu
    • Md
Vasía de barru en que solíen poner la lleche antiguamente [Md]. Del posible participiu fuerte del continuador del llat. frĭ(g)escĕre ‘enfriar’, ‘quedar fríu’ (OLD; ABF) > ast. *freicer > *frecer, que podemos alvertir gracies al compuestu EX- FRĬGESCĔRE (OLD) > ast. esfrecer (cfr.). El participiu fuerte *freizu con un significáu primeru de ‘enfriáu’, ‘fríu’, alusivu al conteníu fríu de la vasía, acabó por dar nome al continente, a la vasía emplegada pa caltener la lleche con bona tempera- tura pa que nun se cortare o tarabazare.
fría, la*
📖: fría
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<////les fríes [Sb].>(TEST)
  1. fría
  2. les fríes variación de número
    • Sb
Solombra d’un oxetu [Sb]: Cuando posen les fríes de A Llevia é mediodía [Sb]. //A fríes ‘friamente’ [JH].
  1. 1. Solombra d’un oxetu [Sb]: <i class="della">Cuando</i> <i class="della">posen</i> <i class="della">les</i> <i class="della">fríes</i> <i class="della">de</i> <i class="della">A</i> <i class="della">Llevia </i><i class="della">é mediodía </i>[Sb]. //<i class="della">A fríes </i>‘friamente’ [JH].
Posible nominalización del fem. del ax. fríu, a, o (cfr.).
friacu, el
📖: friacu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Fríu non mui notable [Pa]. Fríu intenso [Pr]. Fríu molesto [Tb]: <i class="della">Hai un friacu que nun se ya a parar sentáu </i>[Tb]. Fríu non pres- toso [Sm]. Nominalización del masc. de <i class="della">fríacu,</i>(TEST)
  1. friacu
  2. Fríu non mui notable
    • Pa
  3. Fríu intenso
    • Pr
  4. Fríu molesto
    • Hai un friacu que nun se ya a parar sentáu [Tb.">Tb]: <i class="della">Hai un friacu que nun se ya a parar sentáu </i>[Tb
  5. Fríu non pres- toso
    • Sm
  6. Nominalización del masc
  7. de <i class="della">fríacu,</i
a, o ax. fechu sol ast. fríu, a, o (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> ax. fechu sol ast. <i class="della">fríu,</i> <i class="della">a, o </i>(cfr.).
frialdá, la
📖: frialdá
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">frialdad </i>[Md (= friura)]. Fríu pergrande [Ac. Tb]: <i class="della">Tengo</i>(TEST)
  1. frialdá
    • Tb
  2. Cast
  3. <i class="della">frialdad </i>
    • Md (= friura)
  4. Fríu pergrande [Ac. Tb]: <i class="della">Tengo</i
una gran frialdá en cuerpu [Tb].
  1. 1. <i class="della">una</i> <i class="della">gran</i> <i class="della">frialdá</i> <i class="della">en</i> <i class="della">cuerpu</i> [Tb].
2. Tratu distante [Tb]: Trátalu con frialdá [Tb]. Del llat. FRIGIDITAS, -ATIS ‘frialdá’ (DCECH s.v. frío).
fricadura, la
📖: fricadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Mancadura pola aición de <i class="della">fricar</i>(TEST)
  1. fricadura
  2. Mancadura pola aición de <i class="della">fricar</i
[LV. AGO].
  1. 1. [LV. AGO].
Del llat. FRICATURA ‘aición de pulir’ (ABF), per vía semiculta, lo mesmo que fricar (cfr.). Un resultáu popular úfrelu l’ast. fregadura (cfr.).
fricar
📖: fricar
🏗️: NO
✍️: NO
Llastimar pie o mano con un martillazu mal dau [DA], o por coyelos ente la puerta al zarrar o por otru accidente asemeyáu [LV. R]. 2. Mayar el maíz [Pb]. 3. Aplastar un oxetu con otru [Lln]. //-<i class="della">se </i>‘mancase (con un martiellu o daqué asemeyao)’ [Lln]. ‘quedar atrapáu’ [Lln (S)]. Quiciabes del llat. FRICARE ‘frotar’, ‘esfregar’ (ABF), per vía culta. Lo mesmo la formación nominal <i class="della">fricatu</i>(TEST)
  1. fricar
  2. Llastimar pie o mano con un martillazu mal dau
    • DA], o por coyelos ente la puerta al zarrar o por otru accidente asemeyáu [LV
    • R
  3. 2
  4. Mayar el maíz
    • Pb
  5. 3
  6. Aplastar un oxetu con otru
    • Lln
  7. -<i class="della">se </i>‘mancase (con un martiellu o daqué asemeyao)’ eonaviego
    • Lln
  8. ‘quedar atrapáu’
    • Lln (S)
  9. Quiciabes del llat
  10. FRICARE ‘frotar’, ‘esfregar’ (ABF), per vía culta
  11. Lo mesmo la formación nominal <i class="della">fricatu</i
(cfr.),
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.),
quiciabes dende un posible deverbal *fricu cola amestadura continuadora del suf. -ATTU. Un paralelu popular ye ast. fregatu (cfr.).
fricatu, el
📖: fricatu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. fricatu
    • Lln
Mancadura pequeña por cuenta un golpe [Lln].
  1. 1. Mancadura pequeña por cuenta un golpe [Lln].
Cfr. fricar.
friega, la
📖: friega
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. friega
Cfr. fregar.
  1. Cfr. fregar.
friera, la
📖: friera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><//frieira [/Eo/].>(TEST)
  1. friera
  2. ident class="della" level="1"></ident><
  3. frieira eonaviego
    • /Eo/
Cantidá de lleche desnatao pol fríu de la nueche o de la fonte en que s’asitia’l ballicu pa estremar la nata [Os]. Lleche ensin nata [Lln]: Quesu de friera [Lln]. 2. Veta d’humedá nuna tie- rra llabrada [VCid]. 3. Sabañón [/Eo/]. la friera que fu dedon Melendo 1222 [Sah (Staaff/12)] Johan Pilitero Johan Barqueyro Johan Ordonez Johan Perez Friera 1271 [SPM/464] - ni será el sitio de friero si se guarnece espessamente (por el lado del Norte), como será necessario con fileras muy es- pessas de alloredos [Grangerías XVIII: 1139] Del neutru llat. pl. de FRĪGIDĀRIUM, -I ‘llugar frescu’ (OLD) o del llat. serondu FRIG(I)DĀRIA, -AE ‘cámara fría’ (DLFAC). El tér- minu ast. ha entendese como ‘sitiu frescu’ cosa que tamién al- contramos en Cantabria y Lleón (LLA s.v. friera) onde sigue viéndose la rellación cola idea fondera de ‘sitiu frescu’ (Gar- cía Arias 2012: 66), non sólo como apellativu sinón como to- pónimu (TA 231). Más difícil ye interpretar la documentación pues dacuando podría tratase d’una posible deformación de frera, femenín de frere. L’aceición friera ‘sabañón’, tamién conseñada en gall. (DCECH s.v. frío), pescanciamos qu’ha en- tendese como un resultáu de l’aición del fríu qu’afeuta a un muérganu del cuerpu.
  1. Cantidá de lleche desnatao pol fríu de la nueche o de la fonte en que s’asitia’l ballicu pa estremar la nata [Os]. Lleche ensin nata [Lln]: Quesu de friera [Lln]. 2. Veta d’humedá nuna tie- rra llabrada [VCid]. 3. Sabañón [/Eo/]. la friera que fu dedon Melendo
  2. 1222 Sah (Staaff/12)
  3. Johan Pilitero Johan Barqueyro Johan Ordonez Johan Perez Friera
  4. 1271 SPM/464
  5. - ni será el sitio de friero si se guarnece espessamente (por el lado del Norte), como será necessario con fileras muy es- pessas de alloredos
  6. Grangerías XVIII: 1139
  7. Del neutru llat. pl. de FRĪGIDĀRIUM, -I ‘llugar frescu’ (OLD) o del llat. serondu FRIG(I)DĀRIA, -AE ‘cámara fría’ (DLFAC). El tér- minu ast. ha entendese como ‘sitiu frescu’ cosa que tamién al- contramos en Cantabria y Lleón (LLA s.v. friera) onde sigue viéndose la rellación cola idea fondera de ‘sitiu frescu’ (Gar- cía Arias 2012: 66), non sólo como apellativu sinón como to- pónimu (TA 231). Más difícil ye interpretar la documentación pues dacuando podría tratase d’una posible deformación de frera, femenín de frere. L’aceición friera ‘sabañón’, tamién conseñada en gall. (DCECH s.v. frío), pescanciamos qu’ha en- tendese como un resultáu de l’aición del fríu qu’afeuta a un muérganu del cuerpu.
frieza, la
📖: frieza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. frieza
Frialdá, indiferencia [Md]. Cfr. fríu, a, o.
  1. Frialdá, indiferencia [Md]. Cfr. fríu, a, o.
  2. Md
friín, friína, friíno
📖: friín
🔤: , friína, friíno
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 friína,, friíno
<ident class="della" level="1"></ident><friguín [Sm]. friyín [Ac].>(TEST)
  1. friín
  2. ident class="della" level="1"></ident><friguín
    • Sm
  3. friyín
    • Ac
Llixeramente fríu (un alimentu, el tiempu, un cuerpu) [Sr. Ay]: Taba friíno mui guapo [Sr]. Dim. de fríu, fría, frío (cfr.).
  1. Llixeramente fríu (un alimentu, el tiempu, un cuerpu) [Sr. Ay]:
  2. Sr. Ay
  3. Taba friíno mui guapo [Sr]. Dim. de fríu, fría, frío (cfr.).
  4. Sr
friíu, friída, friío
📖: friíu
🔤: , friída, friío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 friída,, friío
<ident class="della" level="1"></ident><freíu/freía/freío [Sr].>(TEST)
  1. friíu
  2. ident class="della" level="1"></ident><freíu/freía/freío
    • Sr
Cast. frito [Sr. Tb]: Taba bien friída la merluza [Tb].///Agua bien batida trucha bien freída [Sm (LC)]. Pp. de friír (cfr. freír).
  1. Cast. frito [Sr. Tb]: Taba bien friída la merluza [Tb].///Agua bien batida trucha bien freída [Sm (LC)].
  2. Sm (LC)
  3. Pp. de friír (cfr. freír).
fríngole
📖: fríngole
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Cobarde, de ruin espíritu [Mi. Ll]. //<i class="della">Un fríngoles </i>‘persona que nun val pa nada’ [Ri]. <ident class="della" level="1"></ident>D’una posible variante de FRIGUS féxose la formación espre- siva en -ILIS, *<i class="della">frígole</i>(TEST)
  1. fríngole
  2. ident class="della" level="1"></ident>Cobarde, de ruin espíritu
    • Mi
    • Ll
  3. <i class="della">Un fríngoles </i>‘persona que nun val pa nada’ eonaviego
    • Ri
  4. <ident class="della" level="1"></ident>D’una posible variante de FRIGUS féxose la formación espre- siva en -ILIS, *<i class="della">frígole</i
fríngole (con nasalización) d’u foi po- sible facer el verbu *esfringolar y *esfringolexar conocíos
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. → <i class="della">fríngole</i> (con nasalización) d’u foi po- sible facer el verbu *<i class="della">esfringolar</i> y *<i class="della">esfringolexar</i> conocíos
pelos participios esfringoláu (cfr.) y esfringolexáu (cfr.). En rellación con fríngole tará, quiciabes, l’ax. fringote (cfr.), con un suf. despeutivu.
fringote
📖: fringote
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. fringote
    • Ay
Esfarrapáu, suciu, desdexáu [Ay].
  1. 1. Esfarrapáu, suciu, desdexáu [Ay].
Cfr. fríngole.
friolentu, a, o
📖: friolentu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<freulientu [Pr (Cv)]. friolento [Os]. friolientu [Sb]. +frioliintu [Ay]. +friuliintu/friolienta/frioliento [Ri]. friulentu [PSil. As. Pr. Ce. Sl. Cv. Vd]. friulientu [Sm]. friullentu [JH]. frorentu [Tox]. //friorento [/Eo/]. friento [/Eo/].>(TEST)
  1. friolentu
    • Pa
    • Lln
    • Tb
  2. freulientu
    • Pr (Cv)
  3. friolento
    • Os
  4. friolientu
    • Sb
  5. frioliintu metafonía
    • Ay
  6. friuliintu/friolienta/frioliento metafonía
    • Ri
  7. friulentu
    • PSil
    • As
    • Pr
    • Ce
    • Sl
    • Cv
    • Vd
  8. friulientu
    • Sm
  9. friullentu
    • JH
  10. frorentu
    • Tox
  11. friorento eonaviego
    • /Eo/
  12. friento
    • /Eo/
Cast. friolento [Pa. R]. Que se ve afectáu davezu pol fríu [Lln. Os. Pa. Sb. Ay. Ri. Tb. Sm. PSil. As. Pr. Ce. Sl. Cv. Vd. Tox. /Eo/. JH]. Cfr. frión.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">friolento</i> [Pa. R]. Que se ve afectáu davezu pol fríu [Lln. Os. Pa. Sb. Ay. Ri. Tb. Sm. PSil. As. Pr. Ce. Sl. Cv. Vd. Tox. /Eo/. JH]. Cfr. <i class="della">frión.</i>
friolera, la
📖: friolera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Caxigalina, cosa de curtia importancia, xeneralmente comida [Pr]: <i class="della">Nun echis tiempu na cucina que cun una friolera pasa- </i><i class="della">mos la hora </i>[Pr]. Cfr. <i class="della">frión</i>. ¿L’ast. <i class="della">friolera</i>(TEST)
  1. friolera
  2. Caxigalina, cosa de curtia importancia, xeneralmente comida
    • Nun echis tiempu na cucina que cun una friolera pasa- mos la hora [Pr.">Pr]: <i class="della">Nun echis tiempu na cucina que cun una friolera pasa- </i><i class="della">mos la hora </i>[Pr
  3. Cfr
  4. <i class="della">frión</i>
  5. ¿L’ast
  6. <i class="della">friolera</i
sedría orixinariamente ‘cosa fría’?
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. sedría orixinariamente ‘cosa fría’?
frioleru, a, o
📖: frioleru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<frioleiru [Tb]. friuleiru [Md. Pzu]. +friuliru/friolera/friolero [Ay. Ri].>(TEST)
  1. frioleru
    • Pa
  2. frioleiru
    • Tb
  3. friuleiru
    • Md
    • Pzu
  4. friuliru/friolera/friolero metafonía
    • Ay
    • Ri
Cast. friolero [Pa. Ac. Ay. Tb. Md. Pzu]: Nun sías tan frioleiru, ninín [Tb]. Persensible al fríu [Ri]. Cfr. frión.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">friolero</i> [Pa. Ac. Ay. Tb. Md. Pzu]: <i class="della">Nun</i> <i class="della">sías</i> <i class="della">tan</i> <i class="della">frioleiru,</i><i class="della"> ninín</i> [Tb]. Persensible al fríu [Ri]. Cfr. <i class="della">frión</i>.
friolón, ona
📖: friolón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<friolón/ona/ono [Llg].>(TEST)
  1. friolón
    • Tb
  2. friolón/ona/ono
    • Llg
Sensible al fríu [Llg. Tb]: Ya un friolón que nun aguanta’l xelu [Tb]. Cfr. frión.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Sensible al fríu [Llg. Tb]: <i class="della">Ya</i> <i class="della">un</i> <i class="della">friolón</i> <i class="della">que</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">aguanta’l</i> <i class="della">xelu</i> [Tb]. Cfr. <i class="della">frión.</i>
frión, el
📖: frión
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Aum. de <i class="della">fríu</i>(TEST)
  1. frión
  2. Aum
  3. de <i class="della">fríu</i
[Xral].
  1. 1. [Xral].
Podría entendese etimolóxicamente dende fríu (cfr.). De toes maneres nun ha escaecese que nun sedría imposible partir del neutru. FRIGUS, -ORIS con un acusativu analóxicu *FRIGOREM > ast. *frior. L’ast. *frior tendría una variante con camudamientu de la líquida, *friol (→ frión) responsable de los derivaos del tipu friolón (cfr.), frioleru (cfr.) → friolera (cfr.), friolentu (cfr.) qu’almite la variante en -ientu como avarientu, famientu, etc. Dende *friol tamién foi posible un verbu *friolar y el com- puestu *esfriolar conocíu gracies al participiu esfriuláu, ada, ao (cfr.).
frisa, la
📖: frisa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Tela de llana basto [Mar]. 2. Tipu de cobertor de llana, llargu y fuerte col que les maragates se toquen la cabeza y el cuerpu fasta perbaxo la cintura [Mar]. “Charpi de lana sin cerras” [Bard]. Pa Corominas-Pascual la <i class="della">tela</i>(TEST)
  1. frisa
  2. Tela de llana basto
    • Mar
  3. 2
  4. Tipu de cobertor de llana, llargu y fuerte col que les maragates se toquen la cabeza y el cuerpu fasta perbaxo la cintura
    • Mar
  5. “Charpi de lana sin cerras”
    • Bard
  6. Pa Corominas-Pascual la <i class="della">tela</i
frisia sedría importada per bar- cos frisones, esto ye de Frisia (Castro 1922: 267; Vidos 1950: 186), y tendría aniciu llingüísticu nel b. llatín (DCECH s.v. frisa). Hai quien camienta dende’l Diccionario de Autoridades que, etimolóxicamente, vien del fr. frise (Solalinde 1969: 105). Hai otres opiniones (cfr. Martínez Meléndez 1989: 99). Na docu- mentación asturiana cítase yá, nun vieyu fragmentu documen- tal, l’axetivu qu’enconta la idea d’un intercambiu de teles rellacionaes con Frisia: ...amarella frisisca marayce de fi- boria ... lineas IIII 908 (s. XIII) [DCO-I/77]. Al nuesu en- tender, frente a lo qu’otros pescancien, esta referencia nun ha rellacionase con francisca [LELMAL s.v. franciscus, -a, -um], sinón con un territoriu más al norte, Frisia (PE3: 66).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">frisia</i> sedría importada per bar- cos frisones, esto ye de Frisia (Castro 1922: 267; Vidos 1950: 186), y tendría aniciu llingüísticu nel b. llatín (DCECH s.v. frisa). Hai quien camienta dende’l <i class="della">Diccionario</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Autoridades</i> que, etimolóxicamente, vien del fr. <i class="della">frise </i>(Solalinde 1969: 105). Hai otres opiniones (cfr. Martínez Meléndez 1989: 99). Na docu- mentación asturiana cítase yá, nun vieyu fragmentu documen- tal, l’axetivu qu’enconta la idea d’un intercambiu de teles rellacionaes con Frisia: ...<i class="della">amarella</i> <i class="della">frisisca</i> <i class="della">Iª</i> <i class="della">marayce</i> <i class="della">Iª</i> <i class="della">de</i> <i class="della">fi- </i><i class="della">boria</i> <i class="della">Iª</i> <i class="della">...</i> <i class="della">lineas</i> <i class="della">IIII</i> 908 (s. XIII) [DCO-I/77]. Al nuesu en- tender, frente a lo qu’otros pescancien, esta referencia nun ha rellacionase con <i class="della">francisca </i>[LELMAL s.v. franciscus, -a, -um], sinón con un territoriu más al norte, Frisia (PE3: 66).
frístola, la
📖: frístola
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<frístula [y Pa].>(TEST)
  1. frístola
    • Pa
  2. frístula
    • y Pa
Enfriamientu [Pa]. Tiritona [Pa].
  1. 1. Enfriamientu [Pa]. Tiritona [Pa].
Cfr. afristar. Ye posible que l’averamientu fónicu a la familia de fríu, a, o favoreza’l conteníu alloñáu de afristar
fristu, el
📖: fristu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Raxu, chorru (de lleche, de sangre, de comida que se-y escapa a ún al falar) [Sb]. 2. Primer o últimu raxín de lleche que se saca a una vaca al mucila [Ca]: <i class="della">Vo</i>(TEST)
  1. fristu
    • Ca
  2. Raxu, chorru (de lleche, de sangre, de comida que se-y escapa a ún al falar)
    • Sb
  3. 2
  4. Primer o últimu raxín de lleche que se saca a una vaca al mucila [Ca]: <i class="della">Vo</i
a sacar unos fristos a La Roxa [Ca]. //Char de fristu ‘echar a chorru con muncha fuerza’ [Sb]. //De fristu ‘a chorru’ [Sb].
  1. 1. <i class="della">a sacar</i> <i class="della">unos</i> <i class="della">fristos</i> <i class="della">a La</i> <i class="della">Roxa</i> [Ca]. //<i class="della">Char</i> <i class="della">de</i> <i class="della">fristu</i> ‘echar a chorru con muncha fuerza’ [Sb]. //<i class="della">De</i> <i class="della">fristu</i> ‘a chorru’ [Sb].
Cfr. afristar.
frisuelu, el
📖: frisuelu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. frisuelu
Cfr. frixuelu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">frixuelu</i>.
fritada, la
📖: fritada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. fritada
    • Llu
Salsa que faen pa la conserva del bonitu [Llu].
  1. 1. Salsa que faen pa la conserva del bonitu [Llu].
Cfr. fritu, a, o.
fritanguiar
📖: fritanguiar
🏗️: NO
✍️: NO
Desp. de <i class="della">fritir</i>(TEST)
  1. fritanguiar
    • Sb
    • Ri
  2. Desp
  3. de <i class="della">fritir</i
[Sb]. Freír una cosa de mala manera [Ri]. Freír llixeramente [Ri].
  1. 1. [Sb]. Freír una cosa de mala manera [Ri]. Freír llixeramente [Ri].
Cfr. fritu, a, o.
frite, el
📖: frite
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Fritada, principalmente de carne d’oveya o cabra [Sm. Bab (i)]. Deverbal de <i class="della">fritir</i>(TEST)
  1. frite
  2. Fritada, principalmente de carne d’oveya o cabra
    • Sm
    • Bab (i)
  3. Deverbal de <i class="della">fritir</i
(cfr.), como de algamar - algamir al- game, etc.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.), como de <i class="della">algamar</i> - <i class="della">algamir</i> <i class="della">→</i> <i class="della">al- </i><i class="della">game</i>, etc.
fritiar
📖: fritiar
🏗️: NO
✍️: NO
Freír [Sr]: <i class="della">Ta</i>(TEST)
  1. fritiar
    • Sr
  2. Freír [Sr]: <i class="della">Ta</i
fritiando patatis [Sr].
  1. 1. <i class="della">fritiando</i> <i class="della">patatis</i> [Sr].
Cfr. fritu, a, o.
fritir
📖: fritir
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. fritir
    • Cp
    • Sl
Freír [Cl. Cb. Cp. Ac. As. Sl. Tox. /Eo. Mánt/]. Cfr. fritu, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Freír [Cl. Cb. Cp. Ac. As. Sl. Tox. /Eo. Mánt/]. Cfr. <i class="della">fritu, a, o</i>.
fritu, a, o
📖: fritu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cast. <i class="della">frito</i>(TEST)
  1. fritu
    • Sr
    • Tb
    • Md
    • Rs
  2. Cast
  3. <i class="della">frito</i
[Ac (i). Sr. Tb. Md]. //Tener fritu a ún ‘tar molestando a ún a toes hores’ [Sr]: Tienme fritu [Sr]. //Pescáu fritu [Rs].
  1. 1. [Ac (i). Sr. Tb. Md]. //<i class="della">Tener</i> <i class="della">fritu</i> <i class="della">a</i> <i class="della">ún</i> ‘tar molestando a ún a toes hores’ [Sr]: <i class="della">Tienme fritu </i>[Sr]. //<i class="della">Pescáu fritu </i>[Rs].
Del pp. de frigere ‘asar’, ‘freír’, FRICTUS, -A, -UM (EM). Dende equí féxose’l correspondiente verbu fritir (cfr.) con una posi- ble variante *fritar [→ fritiar (cfr.)] responsable del deverbal fritada (cfr.). Un despeutivu de fritu, a, o pudo ser *fritanga (pallabra conocida en castellán) d’u foi posible facer un verbu fritanguiar (cfr.). Un compuestu de fritu, a, o ye l’ast. refritu, a, o asina como’l nome correspondiente refritu (cfr.).
fritu, el
📖: fritu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cosa frita {pequeña} que se come [Ac. Tb]: <i class="della">Hai</i>(TEST)
  1. fritu
    • Tb
  2. {pequeña}
  3. Cosa frita que se come [Ac. Tb]: <i class="della">Hai</i
fritos pa las doce [Tb].
  1. 1. <i class="della">fritos</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">las </i><i class="della">doce</i> [Tb].
Nominalización del masc. de fritu, a, o.
fríu, a, o
📖: fríu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<frigu [y Sm]. friyu/a/o [Llg].>(TEST)
  1. fríu
    • Lln
    • Tb
    • Sm
    • Md
  2. frigu
    • y Sm
  3. friyu/a/o
    • Llg
Cast. frío [Lln. Llg. Tb. Sm. Md. PSil. /Mánt/. JH]: Ta fríu [Tb]: Fai fríu abondu [Tb]. 2. Que nun s’inmuta fácil [Ac. Tb. Md]: Esa ya fría como el.la sola [Tb]. 3. Que trabaya con gal- bana [Min]. 4. Difícil pal estímulu sexual [Xral]. ///Gatu es- caldáu n’agua friyo se quema [Llg].
  1. 1. Cast. <i class="della">frío</i> [Lln. Llg. Tb. Sm. Md. PSil. /Mánt/. JH]: <i class="della">Ta</i> <i class="della">fríu </i>[Tb]: <i class="della">Fai fríu abondu </i>[Tb].
  2. 2. Que nun s’inmuta fácil [Ac. Tb. Md]: <i class="della">Esa</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">fría</i> <i class="della">como</i> <i class="della">el.la</i> <i class="della">sola</i> [Tb].
  3. 3. Que trabaya con gal- bana [Min].
  4. 4. Difícil pal estímulu sexual [Xral]. ///<i class="della">Gatu es- </i><i class="della">caldáu</i> <i class="della">n’agua</i> <i class="della">friyo</i> <i class="della">se</i> <i class="della">quema</i> [Llg].
bustum Fonte Frida 891 (s. XIV) [DCO-I/52] per paretes et per autero de Gondina et per Fonte frigida 921 (s. XII) [DCO-I/86] fonte de Monte Fridu 1016(or.) [ACL/311] de Uilla Frida et de Carauedo 1144(or.) [ACL/229] per termino de Frexno et de Fonte Frida et per Taranu 1144(or.) [SV/338] salua per fierro caliente o per agua caliente o per agua fria 1288(or.) [ACL-VIII/334] manto de camellin con sua pena fria e el pellote deste panno 1316(or.) [ACL-IX/236] común col gall. friaxe, port. friage (DCECH s.v. frío). N’ast. nun se conseña un verbu *friar (cfr. fríu, a, o) pero sí los etimoló- xicamente averaos del tipu enfriar (cfr.) y resfriar (cfr.) → res- fríu (cfr.).
  1. bustum Fonte Frida
  2. 891 (s. XIV) DCO-I/52
  3. per paretes et per autero de Gondina et per Fonte frigida
  4. 921 (s. XII) DCO-I/86
  5. fonte de Monte Fridu
  6. 1016(or.) ACL/311
  7. de Uilla Frida et de Carauedo
  8. 1144(or.) ACL/229
  9. per termino de Frexno et de Fonte Frida et per Taranu
  10. 1144(or.) SV/338
  11. salua per fierro caliente o per agua caliente o per agua fria
  12. 1288(or.) ACL-VIII/334
  13. manto de camellin con sua pena fria e el pellote deste panno
  14. 1316(or.) ACL-IX/236
  15. común col gall. friaxe, port. friage (DCECH s.v. frío). N’ast. nun se conseña un verbu *friar (cfr. fríu, a, o) pero sí los etimoló- xicamente averaos del tipu enfriar (cfr.) y resfriar (cfr.) → res- fríu (cfr.).
Del llat. FRĪGIDUS, -A, -UM ‘fríu’ (OLD), axetivu asitiáu, con va- riaciones, nes llingües romániques (REW) con posibilidá de no- minalizase [que tamién s’alvierte en toponimia (TA 231)] coincidiendo col continuador del llat. FRĪGIDUM, -I ‘fríu’ (OLD), ast. fríu, el; fría, la. Un diminutivu ye friacu (cfr.), friuscu (cfr.); tamién friúcu (cfr.) d’u siguió’l verbu compuestu en- friucar (cfr.). Sobro fríu féxose frieza (cfr.). El g-ast. ufre ta- mién una formación friaxe ‘frialdá [/Eo/] atmosférica’ [/Mánt/]
fríu, el
📖: fríu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><frigu [y Sm]. friéu [Llomb]. frióu [Vg]. frío [Sr].>(TEST)
  1. fríu
  2. ident class="della" level="1"></ident><frigu
    • y Sm
  3. friéu
    • Llomb
  4. frióu
    • Vg
  5. frío
    • Sr
Cast. frío [Lln. Sr. Tb. Sm. JH. Llomb. Vg].///Dios da el fríu según la ropa [Lln]. El fríu de mayu mata’l guchu del añu [LC]. por quel dicho Alfonso Ferrandez non peresçiese de fame e de frio 1438(or.) [SP-III/380] Y el fiéndose que ha fríu [HyL 31] Al par del llar, so les calamieres/ porque facía fríu, se asentanon,/entremezclados, homes y muyeres;/llumaba el fuegu y el candil matanun [BAúxa, PyT (Poesíes 9-12)] En fin, llodé hasta Lla Pola /como el que va per sobre ascua/contaré en un ciquismiquis /diciendo que la burrafa/y frío de la Barreda/ m’hubo de comer la cara,/y cuando iba a La Pola /tiemblaba como una bara/y el pelleyu de les manes /era pelleya de abarca [ABalvidares, Romanzón (Poesíes 29-38)] Cfr. fríu, fría, frío. La variante friéu (y frióu) ha entendese acordies colo dicho en GHLA §3.3.9. L’ast. frigu, friyu ufren consonante antihiática.
  1. Cast. frío [Lln. Sr. Tb. Sm. JH. Llomb. Vg].///Dios da el fríu según la ropa [Lln]. El fríu de mayu mata’l guchu del añu [LC]. por quel dicho Alfonso Ferrandez non peresçiese de fame e de frio
  2. 1438(or.) SP-III/380
  3. Y el fiéndose que ha fríu
  4. HyL 31
  5. Al par del llar, so les calamieres/ porque facía fríu, se asentanon,/entremezclados, homes y muyeres;/llumaba el fuegu y el candil matanun
  6. BAúxa, PyT (Poesíes 9-12)
  7. En fin, llodé hasta Lla Pola /como el que va per sobre ascua/contaré en un ciquismiquis /diciendo que la burrafa/y frío de la Barreda/ m’hubo de comer la cara,/y cuando iba a La Pola /tiemblaba como una bara/y el pelleyu de les manes /era pelleya de abarca
  8. ABalvidares, Romanzón (Poesíes 29-38)
  9. Cfr. fríu, fría, frío. La variante friéu (y frióu) ha entendese acordies colo dicho en GHLA §3.3.9. L’ast. frigu, friyu ufren consonante antihiática.
friucu, a, o
📖: friucu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident>Con fríu, frescu [Ay. Tb]. <ident class="della" level="1"></ident>Del ast. <i class="della">fríu,</i>(TEST)
  1. friucu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Con fríu, frescu
    • Ay
    • Tb
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Del ast
  4. <i class="della">fríu,</i
a, o cola incrementación sufixal diminutiva -ucu,
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> cola incrementación sufixal diminutiva -<i class="della">ucu</i>,
a, o. Cfr. fríu, a, o.
  1. a, o.
  2. Cfr. fríu, a, o.
friura, la
📖: friura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Fríu [Os]. Frialdá [Cb. Cg. Ll. Ar. Md (= frialdá). PSil. Pr. JH. Vg. Mar]. Fríu intenso [VCid]. Sensación de fríu [Lln]. <ident class="della" level="1"></ident>Del llat. FRIGURA ‘fríu’, ‘frialdá’ femenín fechu sol neutru <i class="della">fri- </i><i class="della">gora</i>(TEST)
  1. friura
  2. ident class="della" level="1"></ident>Fríu
    • Os
  3. Frialdá
    • Cb
    • Cg
    • Ll
    • Ar
    • Md (= frialdá)
    • PSil
    • Pr
    • JH
    • Vg
    • Mar
  4. Fríu intenso
    • VCid
  5. Sensación de fríu
    • Lln
  6. <ident class="della" level="1"></ident>Del llat
  7. FRIGURA ‘fríu’, ‘frialdá’ femenín fechu sol neutru <i class="della">fri- </i><i class="della">gora</i
mui serondamente (EM s.v. frigus).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. mui serondamente (EM s.v. frigus).
friuscu, a, o*
📖: friuscu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><friuscu [Lln].>(TEST)
  1. friuscu
  2. ident class="della" level="1"></ident><friuscu
    • Lln
Frescu [Lln].
  1. 1. Frescu [Lln].
Del ast. fríu cola incrementación sufixal despeutiva -uscu. Cfr. fríu, a, o.
  1. Del ast. fríu cola incrementación sufixal despeutiva -uscu. Cfr. fríu, a, o.
frixolín, el
📖: frixolín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Dim. de <i class="della">frixuelu</i>. 2. L’ últimu <i class="della">freixuelu</i>(TEST)
  1. frixolín
    • Md
  2. ident class="della" level="1"></ident>Dim
  3. de <i class="della">frixuelu</i>
  4. 2
  5. L’ últimu <i class="della">freixuelu</i
que se fai nuna freixo- lada y que, davezu, ye’l más pequeñu [Md].
  1. 1. que se fai nuna <i class="della">freixo- </i><i class="della">lada</i> y que, davezu, ye’l más pequeñu [Md].
Cfr. frixuelu (PE2).
  1. Cfr. frixuelu (PE2).
frixoriu, el*
📖: frixoriu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación del dominiu en llatín: <ident class="della" level="1"></ident><br class="della"><i class="della">servicio</i>(TEST)
  1. frixoriu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación del dominiu en llatín: <ident class="della" level="1"></ident><br class="della"><i class="della">servicio</i
de mensa cum suo frixorio et infertoria trulione sa- lare cocleares 959 (s. XV) [MSAH-I/210]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">mensa</i> <i class="della">cum</i> <i class="della">suo</i> <i class="della">frixorio</i> <i class="della">et</i> <i class="della">infertoria</i> <i class="della">trulione</i> <i class="della">sa-</i> <i class="della">lare</i> <i class="della">cocleares</i> 959 (s. XV) [MSAH-I/210]
fixorium offerturia trulione salare et cocleares 960(f.?) [MSAH-I/228] I offertoria et unas tenaces et II messorios et I frisorio [981- 994] [ODueñas/186] caldera I culiares IIII offertoria I frixorio I trulione I 996 [MSAH-I/425]
  1. fixorium offerturia trulione salare et cocleares
  2. 960(f.?) MSAH-I/228
  3. I offertoria et unas tenaces et II messorios et I frisorio [981- 994]
  4. ODueñas/186
  5. caldera I culiares IIII offertoria I frixorio I trulione I
  6. 996 MSAH-I/425
Del llat. FRIXŌRIUM, -I (EM) ‘sartén’, ‘cazu’ (ABF), en rellación etimolóxica col verbu frigere (EM) > ast. freir (cfr.) → friír.
frixuela, la*
📖: frixuela
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<////frixueles [Cb].>(TEST)
  1. frixuela
  2. frixueles variación de número
    • Cb
Fritos asemeyaos a los buñuelos [Cb (= frixuelos)].
  1. 1. Fritos asemeyaos a los buñuelos [Cb (= frixuelos)].
Cfr. frixuelu (PE2).
frixuelu, el
📖: frixuelu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+firsuilu [Ll]. +frisuilu [Ay. Ll. Ri]. +frixuilu [y Cp. y Llg]. fraisuelu [Tb. Vd]. freisuelu [Tb. Md. y Cn (F). An. Cv]. freixuelu [Cd. Md. y Cn (MG). Sl]. freixuolu [Tox]. frixuolu [y Pr. Vd. Tox]. frisuelu [Ca. Qu. Tb. Cv. Vd]. /////franxuelu [y Ce. y Pr]. //fereixolos [Mánt]. freisolo [/Eo/]. freixolo [/Eo/]. ////frinsuelos [Ac]. frisuelos [Os. Ay. Ar]. frixuelos [Cb].>(TEST)
  1. frixuelu
    • Cn
    • Pr
    • Llg
    • Ce
    • Cp
  2. firsuilu metafonía
    • Ll
  3. frisuilu metafonía
    • Ay
    • Ll
    • Ri
  4. frixuilu metafonía
    • y Cp
    • y Llg
  5. fraisuelu
    • Tb
    • Vd
  6. freisuelu
    • Tb
    • Md
    • y Cn (F)
    • An
    • Cv
  7. freixuelu
    • Cd
    • Md
    • y Cn (MG)
    • Sl
  8. freixuolu
    • Tox
  9. frixuolu
    • y Pr
    • Vd
    • Tox
  10. frisuelu
    • Ca
    • Qu
    • Tb
    • Cv
    • Vd
  11. franxuelu dudoso (certainty = baxa)
    • y Ce
    • y Pr
  12. fereixolos eonaviego
    • Mánt
  13. freisolo
    • /Eo/
  14. freixolo
    • /Eo/
  15. frinsuelos variación de número
    • Ac
  16. frisuelos
    • Os
    • Ay
    • Ar
  17. frixuelos
    • Cb
Fayuela fecha con farina, lleche, güevos, zucre [Os. Ac (= fi- suelu). Ay (= +fisuilu). Ll (= +fisuilu = fayuela). Qu. Tb. An. Cd. Cv. Vd. Tox. /Eo. Mánt/]. Fritu de sartén, de farina, lle- che, güevos, y manteca de gochu [Ar]. Postre típicu fechu con farina, güevu, lleche ya sal, fritu con munchu aceite bien ca- liente ya dándo-y forma d’espiral (n’otres fasteres fáense cola pastia más suelto, friéndolos con pocu aceite ya dándo-yos forma de torta fina) [Cn]: Nun tomes esa augua colos freisue- los que van sentate mal [Cn]. Especie de buñuelu [Cb (= fri- xueles). Cn (MG) (= feisuelu). Pr]. Fruta de sartén [Sl. Md] que se come per antroxu [Llg. Ri. Pr. Ce. Tox]. Postre persa- brosu, más pequeñu que la fayuela [Ca]. Fayuela [Cp]. 2. Per- sona que tien pocu gustu pa facer les coses [Ca]. 3. Persona folganzana [Ri].
  1. 1. Fayuela fecha con farina, lleche, güevos, zucre [Os. Ac (= fi- suelu). Ay (= +fisuilu). Ll (= +fisuilu = fayuela). Qu. Tb. An. Cd. Cv. Vd. Tox. /Eo. Mánt/]. Fritu de sartén, de farina, lle- che, güevos, y manteca de gochu [Ar]. Postre típicu fechu con farina, güevu, lleche ya sal, fritu con munchu aceite bien ca- liente ya dándo-y forma d’espiral (n’otres fasteres fáense cola pastia más suelto, friéndolos con pocu aceite ya dándo-yos forma de torta fina) [Cn]: <i class="della">Nun</i> <i class="della">tomes</i> <i class="della">esa</i> <i class="della">augua</i> <i class="della">colos</i> <i class="della">freisue- los que van sentate mal </i>[Cn]. Especie de buñuelu [Cb (= fri- xueles). Cn (MG) (= feisuelu). Pr]. Fruta de sartén [Sl. Md] que se come per antroxu [Llg. Ri. Pr. Ce. Tox]. Postre persa- brosu, más pequeñu que la <i class="della">fayuela</i> [Ca]. <i class="della">Fayuela</i> [Cp].
  2. 2. Per- sona que tien pocu gustu pa facer les coses [Ca].
  3. 3. Persona folganzana [Ri].
Ye claro que dende’l participiu frixum ‘fritu’ (EM s.v. frigo, -is) nominalizáu pudo facese un diminutivu *FRĪXEOLUM (EM), con continuadores románicos ya hispánicos (REW s.v. *frīxeŏlum; DEEH s.v. frixeŏlum), responsable tamién del ast. frixuelu (Mar- tínez Álvarez 1981-82: 487) y del diminutivu frixolín, anque podría partise de *FRIXǑLUM. Foi posible, de la mesma ma- nera, la creación d’un femenín analóxicu frixuela (cfr.; PE2). en tou casu pervése l’averamientu de la familia de frixuelu y fi- suelu (cfr.).
“froas”
📖: “froas”
🏗️: NO
✍️: SI
<b class="della">“</b>froas” Términu conocíu pela documentación medieval: <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">qualibet </i><i class="della">fraudis</i><i class="della">(TEST)
  1. “froas”
  2. b class="della">“</b>froas” Términu conocíu pela documentación medieval: <ident class="della" level="1"></ident>a) <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">qualibet </i><i class="della">fraudis</i><i class="della"
occasione alienare presumserit 812 (s. XI) [DCO-I/8]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. occasione alienare presumserit </i>812 (s. XI) [DCO-I/8]
et In anc Iuramento nunllo qui fraudis Ingenio non Interpo- nimus, 953*(or.) [DCO] uel aliquam fraudem parare de illo monasterio [1090-1091] (s. XII) [ACL/561] que aya engapnno o fraude o dolo en esta vençon 1420(or.) [SP-III/228] se esperava intervenir algund frabde o enganno para el dicho monesterio 1474 (t. 1474) [SP-IV/155] en la dicha renta fallaron çiertos dapnnos e fraudes 1489(or.) [VC-II/286] - avida su ynformaçion sy avia fraude engano alguno para el dicho monesterio 1503(or.) [SP-IV/393] b) por las froas que enno monesterio fize que dios mi las per- done 1261 [MB-II/78] mando a los capellanes de San Pedro ... por froas de dezmos 1300 [MB-II/150] mandara en froas de dezmo a la dicha yglesia una carga 1381 (t.) [SP-III/29] mando en froas de dezmo a la iglesia de San Nicolao 1394 (t. 1394) [SP-III/89] dexo en froas a la dicha iglesia un quartero de pan medio & medio 1404 [MB/247] mando a la dicha iglesia por froas de diezmos diez marave- dis 1433(or.) [SP-III/332] Del fem. llat. FRAUS, -FRAUDIS ‘dañu’, ‘perda de resultes d’un equivocu o inorancia o trampa’ (EM), pallabra con percurtia presencia popular románica (REW) y conocida nun posible masculín fosilizáu nel oc. d’Asturies, frou (
  1. et In anc Iuramento nunllo qui fraudis Ingenio non Interpo- nimus, 953*(or.)
  2. DCO
  3. uel aliquam fraudem parare de illo monasterio [1090-1091] (s. XII)
  4. ACL/561
  5. que aya engapnno o fraude o dolo en esta vençon
  6. 1420(or.) SP-III/228
  7. se esperava intervenir algund frabde o enganno para el dicho monesterio
  8. 1474 (t. 1474) SP-IV/155
  9. en la dicha renta fallaron çiertos dapnnos e fraudes
  10. 1489(or.) VC-II/286
  11. - avida su ynformaçion sy avia fraude engano alguno para el dicho monesterio
  12. 1503(or.) SP-IV/393
  13. b) por las froas que enno monesterio fize que dios mi las per- done
  14. 1261 MB-II/78
  15. mando a los capellanes de San Pedro ... por froas de dezmos
  16. 1300 MB-II/150
  17. mandara en froas de dezmo a la dicha yglesia una carga
  18. 1381 (t.) SP-III/29
  19. mando en froas de dezmo a la iglesia de San Nicolao
  20. 1394 (t. 1394) SP-III/89
  21. dexo en froas a la dicha iglesia un quartero de pan medio & medio
  22. 1404 MB/247
  23. mando a la dicha iglesia por froas de diezmos diez marave- dis
  24. 1433(or.) SP-III/332
  25. Del fem. llat. FRAUS, -FRAUDIS ‘dañu’, ‘perda de resultes d’un equivocu o inorancia o trampa’ (EM), pallabra con percurtia presencia popular románica (REW) y conocida nun posible masculín fosilizáu nel oc. d’Asturies, frou (
cfr.). N’ast. a. al- contramos dos tipos de resultáu: a) Cultizante en llatín (fraude); b) Popular con monoptongación de AU, perda de -D- con percarauterización de -ES → -as (froas); la grafía medie- val ufre un exemplu nidiu de percorrepición -ES → -as, FRAU- DES > “froas” (GHLA §3.3.2). En rellación con “froas” atópase’l verbu froar (cfr.).
froar*
📖: froar*
🏗️: SI
✍️: NO
Verbu conocíu pela documentación llatina y del so participiu débil en testos asturianos<i class="della">:</i>(TEST)
  1. froar*
  2. Verbu conocíu pela documentación llatina y del so participiu débil en testos asturianos<i class="della">:</i
a) non minuatis non fraudetis nec alienetis 1154(or.) [SV/397] que vos crie e vos froe algunes coses de lo vuestro que vos non podria pagar 1294 [Sanz 2003-2004: 251] por dezmos froados una hemina descanda 1362(or.) [SP- II/376] mando en dezmo froado XX maravedis o que los vala 1397(or.) [VC-II/19] e que dieran en dezmo froado una faniega de pan 1399(or.) [VC-II/28]
item mando a diesmo froado un real 1494(or.) [VC-II/342] una marrana de hun anno e en dezmo froado hun reçiello 14[...](or.) [VC-II/183] b) hun canado de vinno por manda e por desimo forcado (sic) 1375 [Espinareda/162] huna tenega de centeno por mana e por desimo forcado (sic) 1375 [Espinareda/162] dous canados de vino por manda e por desimo frotado (sic) 1395 [Espinareda/189] mando a los dezmos florados quatro yminas de pan todo al nuevo 1412 (t. 1417) [SP-III/189] L’ast. tamién conoz un verbu de tipu cultizante fraudar (
  1. a) non minuatis non fraudetis nec alienetis
  2. 1154(or.) SV/397
  3. que vos crie e vos froe algunes coses de lo vuestro que vos non podria pagar
  4. 1294 Sanz 2003-2004: 251
  5. por dezmos froados una hemina descanda
  6. 1362(or.) SP- II/376
  7. mando en dezmo froado XX maravedis o que los vala
  8. 1397(or.) VC-II/19
  9. e que dieran en dezmo froado una faniega de pan
  10. 1399(or.) VC-II/28

  11. item mando a diesmo froado un real
  12. 1494(or.) VC-II/342
  13. una marrana de hun anno e en dezmo froado hun reçiello 14[...](or.)
  14. VC-II/183
  15. b) hun canado de vinno por manda e por desimo forcado (sic)
  16. 1375 Espinareda/162
  17. huna tenega de centeno por mana e por desimo forcado (sic)
  18. 1375 Espinareda/162
  19. dous canados de vino por manda e por desimo frotado (sic)
  20. 1395 Espinareda/189
  21. mando a los dezmos florados quatro yminas de pan todo al nuevo
  22. 1412 (t. 1417) SP-III/189
  23. L’ast. tamién conoz un verbu de tipu cultizante fraudar (
Del llat. FRAUDARE ‘facer dañu’, ‘frustrar’ (EM); ‘engañar’, ‘de- fraudar’, ‘ser culpable de fraude’ (ABF), verbu tamién con con- tinuador en fr. a. froer > fr. m. frouer (REW), ast. a. *froar que conocemos pel participiu débil “froado” como yá persabemos (CGHLA 199; PE4), emparentáu col llat. fraus, fraudis (cfr. frou & froas). Al nuesu entender, frente a la interpretación de Pen- sado Tomé (1965: 36), desemos froudos de documentu gallegu de 1348), ha entendese dende’l participiu fuerte de *froudar y non dende un continuador del llat. fraus, fraudis. Camiéntome que Vigón interpreta tamién sui generis como diezmo forado ‘derechu que percibíen los párrocos nel sieglu XVI’ [Cg] lo que podría tener que s’entender como diezmo froado acordies colos exemplos del tipu §a. A xulgar pelos contestos, delles llectu- res documentales que siguen podríen ufiertar tamién dalgún tracamundiu interpretativu o de llectura; asina en: cfr. defraudar).
frola, la*
📖: frola
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<froula [Tox].>(TEST)
  1. frola
  2. froula
    • Tox
Especie de frixuelos fechos con sangre de gochu y farina [Tox].
  1. 1. Especie de frixuelos fechos con sangre de gochu y farina [Tox].
2. Ántrax [Mar]. Granu malu [Vg]. **
fronchu, el
📖: fronchu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<///fronjo [Vg].>(TEST)
  1. fronchu
    • Oc
  2. fronjo infl. cast.
    • Vg
Granu malu [/Mánt/], lluviesu [Oc. Vg].
  1. 1. Granu malu [/Mánt/], lluviesu [Oc. Vg].
quod sit ignitus (Etimologías IV, 8-15)]. Desconocemos si ast. floña (cfr. floñu, a, o) pue xustificase como un usu axetival d’esti términu anque nun sedría inviable (PE3).
  1. quod sit ignitus (Etimologías IV, 8-15)]. Desconocemos si ast. floña (cfr. floñu, a, o) pue xustificase como un usu axetival d’esti términu anque nun sedría inviable (PE3).
Del llat. FŪRUNCULUS, -I ‘retueyu’, ‘tallu secundariu de la viña’ (EM; OLD) con una creación analóxica femenina, términu que tamién significaba ‘abultamientu de la viña nel brotu’ → ‘granu’ (EM) que xustifica l’ast. fronchu ‘lluviesu’ (GHLA 255). Hai continuadores del llat. FŪRUNCULUS románicos ya hispá- nicos (REW; DEEH s. v. furuncǔlus; Alarcos 1949). En tou casu nel sieglu VII apaecía asina: “El furúnculu ye un tumor de forma aguzada. Debe’l nome a que fierve, como si dixéremos fervinchu. Nel mesmu sen los griegos dicen anthrax, esto ye encesu” [FURUNCULUS est tumor in acutum surgens, dictus quod fervet, quasi fervunculus; unde et graece anthrax dicitur,
frondayu, a, o
📖: frondayu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. frondayu
Nomatu de los d’Orllé, Casu [LBlanco]. **
  1. Nomatu de los d’Orllé, Casu [LBlanco].
  2. LBlanco
  3. **
frondosu, a, o
📖: frondosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Tierra frondoso </i>‘tierra suave y con munchu humus’ [Sb (= tierra suelto)]. <ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">En</i>(TEST)
  1. frondosu
  2. ident class="della" level="1"></ident>
  3. <i class="della">Tierra frondoso </i>‘tierra suave y con munchu humus’ eonaviego
    • Sb (= tierra suelto)
  4. <ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">En</i
lo frondosa y derecha/non hai más que desear/y de flo- res un xardín /non creo que huela mas. [Peruyal (Porléi): 46]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">lo</i> <i class="della">frondosa</i> <i class="della">y</i> <i class="della">derecha</i>/<i class="della">non</i> <i class="della">hai</i> <i class="della">más</i> <i class="della">que</i> <i class="della">desear</i>/<i class="della">y</i> <i class="della">de</i> <i class="della">flo-</i> <i class="della">res un xardín </i>/<i class="della">non creo que huela mas. </i>[Peruyal (Porléi): 46]
Del llat. FRONDŌSUS, {-A, -UM} ‘con muncha fueya’ (EM), voz asitiada, pelo menos, en rum. y en dellos dominios hispánicos (REW).
frontada, la
📖: frontada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><fruntada [Cv].>(TEST)
  1. frontada
  2. ident class="della" level="1"></ident><fruntada
    • Cv
Cabecera d’una tierra de llabor [Cv]. Llende de finca sobro un camín o vía pública [Tor]. alia vinea in terminum de Sol Vellit in sua frontada 1092 [SPM/148] una terra in rio de Ceia ... cum sua frontata in rio 1107 (s. XII) [MSAH-III/527] loco qui dicitur Calar in frontada de carvayal 1163 [SPM/300] dedit ... modium de ceuera pro uno prato cum sua frontada 1201 [LRCourias/61] unam terram in Barzia ... cum suas frontadas 1207 [LRCou- rias/110] Et dela hunna ffrontada 1338 [MB/105] de la una frontada enfronta en el rio de Nonaya 1432 [MC- I/104] de_la otra frontada enfronta en la reguera que va por la calle 1432 [MC-I/104] et de la una frontada carril dirna 1444 [MC-I/109] de_la otra frontada carril dirna del pueblo que vey para el portiello 1444 [MC-I/109] de la una frontada heredat de Roçada que jas mollonada 1465(or.) [VC-I/271] la dicha casa e frontada con su suelo e entradas e salidas 1490(or.) [VC-II/309] sobre rason de la metad parte de una frontada de casa 1490(or.) [VC-II/309] otra frontada la agua de la reguera de Veyso de Rey 1495 [MC-I/148] las terras con todas suas frontadas hestremadamiente ye del monesterio s. f. [SPM/595] D’un posible deverbal del participiu de *frontare, verbu en re- llación con frons, frontis, conocíu pel participiu FRONTĀTĪ (la-
  1. Cabecera d’una tierra de llabor [Cv]. Llende de finca sobro un camín o vía pública [Tor]. alia vinea in terminum de Sol Vellit in sua frontada
  2. 1092 SPM/148
  3. una terra in rio de Ceia ... cum sua frontata in rio
  4. 1107 (s. XII) MSAH-III/527
  5. loco qui dicitur Calar in frontada de carvayal
  6. 1163 SPM/300
  7. dedit ... modium de ceuera pro uno prato cum sua frontada
  8. 1201 LRCourias/61
  9. unam terram in Barzia ... cum suas frontadas
  10. 1207 LRCou- rias/110
  11. Et dela hunna ffrontada
  12. 1338 MB/105
  13. de la una frontada enfronta en el rio de Nonaya
  14. 1432 MC- I/104
  15. de_la otra frontada enfronta en la reguera que va por la calle
  16. 1432 MC-I/104
  17. et de la una frontada carril dirna
  18. 1444 MC-I/109
  19. de_la otra frontada carril dirna del pueblo que vey para el portiello
  20. 1444 MC-I/109
  21. de la una frontada heredat de Roçada que jas mollonada
  22. 1465(or.) VC-I/271
  23. la dicha casa e frontada con su suelo e entradas e salidas
  24. 1490(or.) VC-II/309
  25. sobre rason de la metad parte de una frontada de casa
  26. 1490(or.) VC-II/309
  27. otra frontada la agua de la reguera de Veyso de Rey
  28. 1495 MC-I/148
  29. las terras con todas suas frontadas hestremadamiente ye del monesterio s. f.
  30. SPM/595
  31. D’un posible deverbal del participiu de *frontare, verbu en re- llación con frons, frontis, conocíu pel participiu FRONTĀTĪ (la-
pides) ‘piedres que dan al frente’ (EM s.v. frons; OLD s.v. frontātī). En rellación con *FRONTARE entá se caltién güei el verbu frontiar (cfr.) pero ta ehí l’aniciu de les formaciones compuestes que xustifiquen l’ast. afrontar (cfr.), confrontar (cfr. confrontiar) y *refrontar refrontada (cfr.).
frontal, el
📖: frontal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<el frontal [Lln]. fruntal [Bab].>(TEST)
  1. frontal
    • Sm
  2. el frontal
    • Lln
  3. fruntal
    • Bab
Caúna de les vueltes daes con una soga a la carga del carru pa suxetar [Sm]. Atadura nos carros de yerba que va de delantre a atrás [Bab]. 2. Xamba d’una puerta [Sm]. Caúna de les dos piedres grandes, asitiaes verticalmente aguantando la parede que formen los llaterales d’una portellera [Sm]. Tola parede onde hai una portiella [Lln]. Piedra afuracada pa qu’encaxe una portiella [Lln]. Montonín de piedres del muriu sol que se suxeta la portiella [Lln]. //-es ‘piedres que s’asitien d’arriba a abaxo nos dos llaterales de la puerta’ [Lln].
  1. 1. Caúna de les vueltes daes con una soga a la carga del carru pa suxetar [Sm]. Atadura nos carros de yerba que va de delantre a atrás [Bab].
  2. 2. Xamba d’una puerta [Sm]. Caúna de les dos piedres grandes, asitiaes verticalmente aguantando la parede que formen los llaterales d’una portellera [Sm]. Tola parede onde hai una <i class="della">portiella </i>[Lln]. Piedra afuracada pa qu’encaxe una portiella [Lln]. Montonín de piedres del muriu sol que se suxeta la portiella [Lln]. //-<i class="della">es</i> ‘piedres que s’asitien d’arriba a abaxo nos dos llaterales de la puerta’ [Lln].
frontal de purpura qui costo el frontale VII morabetinos 1236(or.) [SV/80] pora lanpada o pora ffrontal 1244 (s. XIV) [ACL/118] el mio perpunto e el mio capiello de fierro e venda la mia ssiella de las armas e el yelmo e pongan ende un ffrontal ante Santa Maria de Ssan Pedro de jusso e lo al metanlo en missas cantar 1269 [SPE-I/490] que cada anno compren un frontal pora las altares de los Apostolos 1298(or.) [CLO/147]
  1. frontal de purpura qui costo el frontale VII morabetinos
  2. 1236(or.) SV/80
  3. pora lanpada o pora ffrontal
  4. 1244 (s. XIV) ACL/118
  5. el mio perpunto e el mio capiello de fierro e venda la mia ssiella de las armas e el yelmo e pongan ende un ffrontal ante Santa Maria de Ssan Pedro de jusso e lo al metanlo en missas cantar
  6. 1269 SPE-I/490
  7. que cada anno compren un frontal pora las altares de los Apostolos
  8. 1298(or.) CLO/147
Del llat. FRONTĀLIS, -E ‘frontal’ (EM s.v. frons), ‘parede frontal o pa contener’ (OLD), pallabra panrománica (REW), con conti- nuador tamién cast. y gall. frontal (DEEH; DCECH s.v. frente; GVGH), con destremación semántica dependiendo del tipu de realidaes a les que s’aplique, de mano, l’axetivu que llueu se nominaliza (PE4).
frontera, la
📖: frontera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<frontiera [Tox]. //fronteira [/Eo/].>(TEST)
  1. frontera
  2. frontiera
    • Tox
  3. fronteira eonaviego
    • /Eo/
Cast. frontera [Tox]. Llende d’una tierra de llabor [Tox. /Eo/]. Llende d’un términu xurisdicional o de tierres y heredaes [Tor].
  1. 1. Cast. <i class="della">frontera </i>[Tox]. Llende d’una tierra de llabor [Tox. /Eo/]. Llende d’un términu xurisdicional o de tierres y heredaes [Tor].
et illa frontaria de treganello 929(or.) SV] adfligese in ilo monte cum sua frontera 1089(or. ?) [SV/182] in illas felgarias de illo molino de domno Gomaro cum suas fronteras 1072 (s. XIII) [MSV/136] uadit ata in illa rekera cum sua frontera 1104 (s. XII) [MSAH- III/474] in illa felgaria de illo molino de domno Gonmaro qum sua frontera 1106(or.) [SV/217] istam sortem sic determinatam cum suas fronteras 1232(or.) [SV/197] Sancho Martinez de Xodar adelantado de la ffrontera la con- firma 1253(or.) [MSAH-V/275] las pelgo a cada vna dellas per si con todas sus fronteras 1307(or.) [ACL-IX/121] fasta que Dios quiera que nos torniemos de la frontera 1376 (t. 1377) [ACL-X/73], etc. de la otra frontera carril del dicho suelo e casa de vos 1443(or.) [SP-III/417] de la una frontera carrera antigua e de la otra non_devisa 1453(or.) [SP-IV/51] atiesta de unna frontera de fondos en el corral de Garcia Al- fonso 1448(or.) [SP-III/454] - parte de baxo el salado e de la una frontera el baragaño 1509 (t.) [SP-IV/422]
  1. et illa frontaria de treganello 929(or.) SV]
  2. adfligese in ilo monte cum sua frontera
  3. 1089(or. ?) SV/182
  4. in illas felgarias de illo molino de domno Gomaro cum suas fronteras
  5. 1072 (s. XIII) MSV/136
  6. uadit ata in illa rekera cum sua frontera
  7. 1104 (s. XII) MSAH- III/474
  8. in illa felgaria de illo molino de domno Gonmaro qum sua frontera
  9. 1106(or.) SV/217
  10. istam sortem sic determinatam cum suas fronteras
  11. 1232(or.) SV/197
  12. Sancho Martinez de Xodar adelantado de la ffrontera la con- firma
  13. 1253(or.) MSAH-V/275
  14. las pelgo a cada vna dellas per si con todas sus fronteras
  15. 1307(or.) ACL-IX/121
  16. fasta que Dios quiera que nos torniemos de la frontera 1376 (t. 1377) [ACL-X/73], etc.
  17. ACL-X/73
  18. de la otra frontera carril del dicho suelo e casa de vos
  19. 1443(or.) SP-III/417
  20. de la una frontera carrera antigua e de la otra non_devisa
  21. 1453(or.) SP-IV/51
  22. atiesta de unna frontera de fondos en el corral de Garcia Al- fonso
  23. 1448(or.) SP-III/454
  24. - parte de baxo el salado e de la una frontera el baragaño
  25. 1509 (t.) SP-IV/422
Del llat. *FRONTĀRIUS, -A, -UM ‘que da a la frente’, axetivu en rellación col fem. (y arc. masc.) llat. frons, -ntis ‘frente’, ‘parte de la cara’ (EM) y responsable del ax. fronteru, a, o del qu’hai abondos nicios na documentación medieval del dominiu (cfr. fronteru, a, o). La nominalización del femenín pervémosla yá de magar el sieglu X.
fronteru, a, o*
📖: fronteru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<frunteiru [Md].>(TEST)
  1. fronteru
  2. frunteiru
    • Md
Rellativu a la frente [Md]. Frontal [Md].
  1. 1. Rellativu a la frente [Md]. Frontal [Md].
a) son fronteros de parte lera 1232(or.) [MSAH-V/192] esta ferren iaz en Otero de Trauaza et son fronteros 1232(or.) [MSAH-V/193] son fronteros de ista uinea 1184(or.) [ACL/550] fronteros de la vnna parte la mayada sobredicha 1329(or.) [SIL/156] al Riego Uieio tres yeras de que son fronteros Garçia Cano 1329(or.) [SIL/157] al pico de la mayada tres yeras de que son frronteros 1329(or.) [SIL/157] ençima desta sierna seys yeras de que son frronteros 1329(or.) [SIL/156] dos yeras a la puente de que son frronteros el rio 1329(or.) [SIL/156] de que son frronteros ela huerga de la vnna parte et 1329(or.) [SIL/156] que nommen omes bonos fronteros del logar en que se saba 1340(or.) [SB/249] hun murio de piedra e cal e arena delante frontero 1487(or.) [SP-IV/266] b) terra qvam iacet frontera de Sancto Petro 1085(or.) [ACL/521] de la primera uinea frontera Martin Sacristan 1199(or.) [MSAH-IV/555] los mayolos ond son fronteras 1247(or.) [MCar-I/267] salvo linariega e favariega e baraganna lavradia salvo ennas fronteras 1287(or.) [SP-I/273] de que son fronteras las erias e casas de donna Mayor 1307(or.) [ACL-IX/121]
que baxa de frontera al ero de los Quintos 1448(or.) [SP- III/456] el castanedo del Fonolal que atiesta de frontera ascontra la aldea 1448(or.) [SP-III/456]
  1. a) son fronteros de parte lera
  2. 1232(or.) MSAH-V/192
  3. esta ferren iaz en Otero de Trauaza et son fronteros
  4. 1232(or.) MSAH-V/193
  5. son fronteros de ista uinea
  6. 1184(or.) ACL/550
  7. fronteros de la vnna parte la mayada sobredicha
  8. 1329(or.) SIL/156
  9. al Riego Uieio tres yeras de que son fronteros Garçia Cano
  10. 1329(or.) SIL/157
  11. al pico de la mayada tres yeras de que son frronteros
  12. 1329(or.) SIL/157
  13. ençima desta sierna seys yeras de que son frronteros
  14. 1329(or.) SIL/156
  15. dos yeras a la puente de que son frronteros el rio
  16. 1329(or.) SIL/156
  17. de que son frronteros ela huerga de la vnna parte et
  18. 1329(or.) SIL/156
  19. que nommen omes bonos fronteros del logar en que se saba
  20. 1340(or.) SB/249
  21. hun murio de piedra e cal e arena delante frontero
  22. 1487(or.) SP-IV/266
  23. b) terra qvam iacet frontera de Sancto Petro
  24. 1085(or.) ACL/521
  25. de la primera uinea frontera Martin Sacristan
  26. 1199(or.) MSAH-IV/555
  27. los mayolos ond son fronteras
  28. 1247(or.) MCar-I/267
  29. salvo linariega e favariega e baraganna lavradia salvo ennas fronteras
  30. 1287(or.) SP-I/273
  31. de que son fronteras las erias e casas de donna Mayor
  32. 1307(or.) ACL-IX/121

  33. que baxa de frontera al ero de los Quintos
  34. 1448(or.) SP- III/456
  35. el castanedo del Fonolal que atiesta de frontera ascontra la aldea
  36. 1448(or.) SP-III/456
Cfr. frontera.
frontiar
📖: frontiar
🏗️: NO
✍️: NO
Llendar de frente [Sb]: <i class="della">La casa to tía Quica taba frontiando </i><i class="della">cola</i>(TEST)
  1. frontiar
    • Sb
  2. Llendar de frente [Sb]: <i class="della">La casa to tía Quica taba frontiando </i><i class="della">cola</i
de mio [Sb]. {(Doc.). Dar frente}.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">mio</i> [Sb]. {(Doc.). Dar frente}.
e el quadro de Çima e la faza que frontea el rouorio 1375(or.) [SB/300] la otra faza de Çima que frontea en el hero del suco 1375(or.) [SB/300] frontea a los moxones que jacen delante de la casa de Alonso 1551 (c. XVIII) [MSPV/17] costea en los salidos de Sechime e frontea de la otra parte 1551 (c. XVIII) [MSPV/142] frontea en camino que viene por cabo la presa de Ricao 1551 (c. XVIII) [MSPV/17 & 141] frontea en el carril que uiene del calejo que hay en_la eria 1551 (c. XVIII) [MSPV/141] frontea de la otra parte del suco donde quedan dos 1563 (c. XVIII) [MSPV/123] frontea de la otra parte en padron de la eria 1563 (c. XVIII) [MSPV/124] frontea de parte de abajo este pedazo de tierra el cueto 1563 (c. XVIII) [MSPV/123] frontea de parte de Pando en las cauezadas de Aluaro de Cangas 1564 (c. XVIII) [MSPV/133] frontea el sieto de la eria de los Quadros 1563 (c. XVIII) [MSPV/124] con el qual dicho suco frontea de una parte 1684 (c. XVIII) [MSPV/138]
  1. e el quadro de Çima e la faza que frontea el rouorio
  2. 1375(or.) SB/300
  3. la otra faza de Çima que frontea en el hero del suco
  4. 1375(or.) SB/300
  5. frontea a los moxones que jacen delante de la casa de Alonso
  6. 1551 (c. XVIII) MSPV/17
  7. costea en los salidos de Sechime e frontea de la otra parte
  8. 1551 (c. XVIII) MSPV/142
  9. frontea en camino que viene por cabo la presa de Ricao
  10. 1551 (c. XVIII) MSPV/17 & 141
  11. frontea en el carril que uiene del calejo que hay en_la eria
  12. 1551 (c. XVIII) MSPV/141
  13. frontea de la otra parte del suco donde quedan dos
  14. 1563 (c. XVIII) MSPV/123
  15. frontea de la otra parte en padron de la eria
  16. 1563 (c. XVIII) MSPV/124
  17. frontea de parte de abajo este pedazo de tierra el cueto
  18. 1563 (c. XVIII) MSPV/123
  19. frontea de parte de Pando en las cauezadas de Aluaro de Cangas
  20. 1564 (c. XVIII) MSPV/133
  21. frontea el sieto de la eria de los Quadros
  22. 1563 (c. XVIII) MSPV/124
  23. con el qual dicho suco frontea de una parte
  24. 1684 (c. XVIII) MSPV/138
Cfr. frontada.
frontil el
📖: frontil el
🏗️: NO
✍️: NO
Mullida de les vaques de la que cuelguen unes borles [Lln]. Formación sol llat. <i class="della">frons, -ntis </i>(cfr. <i class="della">frente</i>), o sol so deriváu, cola amestanza del continuador del suf. -ĪLIS que, pescancia- mos, podría ser d’usu asemeyáu al llat. <i class="della">frontālis</i>(TEST)
  1. frontil el
  2. Mullida de les vaques de la que cuelguen unes borles
    • Lln
  3. Formación sol llat
  4. <i class="della">frons, -ntis </i>(cfr
  5. <i class="della">frente</i>), o sol so deriváu, cola amestanza del continuador del suf
  6. -ĪLIS que, pescancia- mos, podría ser d’usu asemeyáu al llat
  7. <i class="della">frontālis</i
(EM).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (EM).
frontín, ina, ino
📖: frontín
🔤: , ina, ino
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 ina,, ino
<fruntín [Ri. Qu. Sm. Md. Oc]. fruntín/ina [Tb].>(TEST)
  1. frontín
  2. fruntín
    • Ri
    • Qu
    • Sm
    • Md
    • Oc
  3. fruntín/ina
    • Tb
Dim. de frontu. 2. Estrellalbu, con una mancha blanca o estre- lla na frente (una caballería) [Ri. Tb. Sm. Md. Oc. JH]: El potru ya fruntín [Tb]. Con una raya blanca y vertical na frente [Qu (un res)]. Cfr. frontu (PE4).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Dim. de <i class="della">frontu</i>.
  3. 2. Estrellalbu, con una mancha blanca o estre- lla na frente (una caballería) [Ri. Tb. Sm. Md. Oc. JH]: <i class="della">El </i><i class="della">potru</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">fruntín</i> [Tb]. Con una raya blanca y vertical na frente [Qu (un res)]. Cfr. <i class="della">frontu</i> (PE4).
frontinada, la
📖: frontinada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<frontiná [Ay. Ll].>(TEST)
  1. frontinada
  2. frontiná
    • Ay
    • Ll
Testerada, morrada [Ll]. Golpe cola frente [Ay]. Cfr. frontu.
  1. Testerada, morrada [Ll]. Golpe cola frente [Ay]. Cfr. frontu.
  2. Ay
frontinazu, el
📖: frontinazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><fruntinazu [Ri].>(TEST)
  1. frontinazu
  2. ident class="della" level="1"></ident><fruntinazu
    • Ri
Golpe na frente [Lln. Ri]. Cfr. frontu.
  1. Golpe na frente [Lln. Ri]. Cfr. frontu.
  2. Lln. Ri
frontu, a, o*
📖: frontu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><fronto [Sb].>(TEST)
  1. frontu
  2. ident class="della" level="1"></ident><fronto
    • Sb
Estrellalbu, con una mancha na frente (una caballería) [Sb]. Podría paecer que ye continuador del masc. fronto, -ōnis ‘el que tien una gran frente’ (EM), lo que nun resulta afayadizo pues habría aguardase un resultáu *frontón. Talmente podría falase d’un regresivu dende l’acusativu *frontónfrontu pa torgar la idea d’una interpretación aumentativa; de toes mane- res el regresivu podría ser d’un vieyu axetivu nominalizáu fechu dende *FRONTINUS, -A, -UM d’u siguió l’ast. frontín, ina, ino (cfr.). Sobro frontín, ina siguieron l’aumentativu fronti- nazu (cfr.) y frontinada (cfr.) respeutivamente (PE4).
  1. Estrellalbu, con una mancha na frente (una caballería) [Sb]. Podría paecer que ye continuador del masc. fronto, -ōnis ‘el que tien una gran frente’ (EM), lo que nun resulta afayadizo pues habría aguardase un resultáu *frontón. Talmente podría falase d’un regresivu dende l’acusativu *frontónfrontu pa torgar la idea d’una interpretación aumentativa; de toes mane- res el regresivu podría ser d’un vieyu axetivu nominalizáu fechu dende *FRONTINUS, -A, -UM d’u siguió l’ast. frontín, ina, ino (cfr.). Sobro frontín, ina siguieron l’aumentativu fronti- nazu (cfr.) y frontinada (cfr.) respeutivamente (PE4).
  2. Sb
fronyar
📖: fronyar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Afuracar y facer <i class="della">frunyu</i>(TEST)
  1. fronyar
    • Sb
  2. ident class="della" level="1"></ident>Afuracar y facer <i class="della">frunyu</i
nos tueros de los árboles dellos inseu- tos [Sb].
  1. 1. nos tueros de los árboles dellos inseu- tos [Sb].
D’un verbu *FURUNCULARE fechu sol llat. fūrunculus ‘tallu se- cundariu de la vide’, ‘botón de la vide’, ‘granu’ (EM s.v. fur, -ris), pallabra que dexó resultáu n’ast. foroñu (cfr.), fronchu (PE2: 225; PE3: 306). Una variante d’esti verbu fronyar hebo ser *froñar, acordies coles variantes de foroñu (cfr.), col posi- ble deverbal froña (cfr.).
  1. D’un verbu *FURUNCULARE fechu sol llat. fūrunculus ‘tallu se- cundariu de la vide’, ‘botón de la vide’, ‘granu’ (EM s.v. fur,
  2. -ris), pallabra que dexó resultáu n’ast. foroñu (cfr.), fronchu (PE2: 225; PE3: 306). Una variante d’esti verbu fronyar hebo ser *froñar, acordies coles variantes de foroñu (cfr.), col posi- ble deverbal froña (cfr.).
fronyosu, a, o
📖: fronyosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident>Carcomíu (un oxetu de madera) [Ca]. <ident class="della" level="1"></ident>Abondativu en -ŌSUS, -A, -UM, o del so siguidor, n’amestanza col ast. <i class="della">foronyu</i>(TEST)
  1. fronyosu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Carcomíu (un oxetu de madera)
    • Ca
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Abondativu en -ŌSUS, -A, -UM, o del so siguidor, n’amestanza col ast
  4. <i class="della">foronyu</i
(cfr. foroñu).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">foroñu</i>).
froña, la
📖: froña
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. froña
Caxigalina, cosa de ruin valor o entidá [Mar]. Posible deverbal fuerte de *froñar variante de fronyar (cfr.). (PE4).
  1. Caxigalina, cosa de ruin valor o entidá [Mar].
  2. Mar
  3. Posible deverbal fuerte de *froñar variante de fronyar (cfr.). (PE4).
frota, la
📖: frota
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. frota
Esfriega [La Bañeza (LLA)]. Cfr. frotar.
  1. Esfriega [La Bañeza (LLA)]. Cfr. frotar.
  2. La Bañeza (LLA)
frotar*
📖: frotar*
🏗️: SI
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><frutar [Md].>(TEST)
  1. frotar*
  2. ident class="della" level="1"></ident><frutar
    • Md
Cast. frotar, esfregar [Md].
  1. 1. Cast. <i class="della">frotar</i>, esfregar [Md].
García de Diego parte del llat. FRICTARE ‘esfregar’ (DEEH) si- guiendo a Meyer-Lübke (REW s.v. *frĭctāre) cosa que refuguen
  1. García de Diego parte del llat. FRICTARE ‘esfregar’ (DEEH) si- guiendo a Meyer-Lübke (REW s.v. *frĭctāre) cosa que refuguen
Corominas-Pascual por razones fonétiques; pa éstos cast. fro- tar ye un galicismu, FROTTER asitiáu en cast. de magar el sie- glu XIII (DCECH s.v. fletar). Al nuesu pescanciar la posición de Meyer-Lübke y García de Diego nun sedría imposible nel do- miniu ástur anque llama l’atención la so ausencia fasta apo- cayá lo qu’encontaría que fore forasterismu. Un deverbal fuerte de frotar ye frota (cfr.). Un variante de frotar sedría ast. frotiar (cfr.) cola formación en -IDIARE > -iar.
frotás, el
📖: frotás
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. frotás
    • Ri
Paleta d’albañil asemeyada a la llana o al esparavén pero ensin asa [Ri].
  1. 1. Paleta d’albañil asemeyada a la llana o al esparavén pero ensin asa [Ri].
Posible adautación del fr. FROTTAGE.
frotiar
📖: frotiar
🏗️: NO
✍️: NO
Gastar muncho la ropa pol munchu usu [Mi]: <i class="della">Yá</i>(TEST)
  1. frotiar
    • Mi
  2. Gastar muncho la ropa pol munchu usu [Mi]: <i class="della">Yá</i
frotiaste esa chaqueta [Mi].
  1. 1. <i class="della">frotiaste</i> <i class="della">esa </i><i class="della">chaqueta</i> [Mi].
Cfr. frotar.
frou
📖: frou
🏗️: NO
✍️: NO
Llugar imaxinariu allugáu lloñe d’onde ún s’asitia [Oc]: <i class="della">Ya </i><i class="della">pasóu a frou </i>[Oc]. Del fem. llat. FRAUS, FRAUDIS ‘mala fe’, ‘engañu’, ‘astucia’, ‘traición’, ‘ilusión qu’ún se fai a sí mesmu’ (ABF), acasu con dalgún continuador románicu (REW) y, ente nós, l’ast. a. ufre un continuador percorreutu del pl. FRAUDES (OLD) <i class="della">>(TEST)
  1. frou
  2. Llugar imaxinariu allugáu lloñe d’onde ún s’asitia
    • Ya pasóu a frou [Oc.">Oc]: <i class="della">Ya </i><i class="della">pasóu a frou </i>[Oc
  3. Del fem
  4. llat
  5. FRAUS, FRAUDIS ‘mala fe’, ‘engañu’, ‘astucia’, ‘traición’, ‘ilusión qu’ún se fai a sí mesmu’ (ABF), acasu con dalgún continuador románicu (REW) y, ente nós, l’ast
  6. a
  7. ufre un continuador percorreutu del pl
  8. FRAUDES (OLD) <i class="della">
*frou(d)es
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. *frou(d)es</i>
“froas” (cfr.; GHLA 55; PE4: 186). L’asturianu ufierta un re- sultáu popular de tipu occidental y talmente paez que caltién un eufemismu.
“frucha”
📖: “frucha”
🏗️: NO
✍️: SI
(TEST)
  1. “frucha”
Cfr. fruta.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">fruta</i>.
fruchar*
📖: fruchar*
🏗️: SI
✍️: NO
(TEST)
  1. fruchar*
Cfr. frutu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">frutu</i>.
“fruchigar”
📖: “fruchigar”
🏗️: NO
✍️: SI
Cast. <i class="della">frutificar</i>(TEST)
  1. “fruchigar”
  2. Cast
  3. <i class="della">frutificar</i
[Carvallo 1695: 111].
  1. 1. [Carvallo 1695: 111].
Del llat. FRUCTIFICARE ‘producir frutu’ (ABF) con continuado- res populares y cultos en cast. y port. (DEEH).
fructuosu, a, o
📖: fructuosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<frutuosu, a, o [JH].>(TEST)
  1. fructuosu
  2. frutuosu, a, o
    • JH
Cast. fructuoso [JH. DALLA].
  1. 1. Cast. <i class="della">fructuoso </i>[JH. DALLA].
a) domos terris pomiferis ligna fructuosa et infructuosa 873 (c. Risco) [ACL/11] arborjbus fructuosis et Infructuosis 887(or.) [SV] montes fontes arbores fructuosos et Infructuosus 969(or.) [SV] arbustis fructuosis et Infructuosis 990(or.) [SV] omnia arbusta fructuosa et infructuosa 999(or.) [ACL/107] cum arbores fructuosas et infructuosas cum sessigas molina- rum 1047 [SPM/103] hortos hortales arbores fructuosas vel infructuosas terras 1055 [SPM/104] ortos ortales arbores frustuosas vel infructuosas 1082 [SPM/121] arbores fructuosas vel steriles montes fontes 1126 [SPM/233] b) vos devedes lantar cada un anno en ella seys arvoles frucho- sos 1351(or.) [SP-II/292]
  1. a) domos terris pomiferis ligna fructuosa et infructuosa
  2. 873 (c. Risco) ACL/11
  3. arborjbus fructuosis et Infructuosis
  4. 887(or.) SV
  5. montes fontes arbores fructuosos et Infructuosus
  6. 969(or.) SV
  7. arbustis fructuosis et Infructuosis
  8. 990(or.) SV
  9. omnia arbusta fructuosa et infructuosa
  10. 999(or.) ACL/107
  11. cum arbores fructuosas et infructuosas cum sessigas molina- rum
  12. 1047 SPM/103
  13. hortos hortales arbores fructuosas vel infructuosas terras
  14. 1055 SPM/104
  15. ortos ortales arbores frustuosas vel infructuosas
  16. 1082 SPM/121
  17. arbores fructuosas vel steriles montes fontes 1126 [SPM/233] b) vos devedes lantar cada un anno en ella seys arvoles frucho- sos
  18. 1351(or.) SP-II/292
Del llat. FRUCTUŌSUS, -A, -UM ‘fructuosu’, ‘fecundu’ (EM s.v. fruor), con dos niveles hestóricos na nuesa documentación, ún en llatín (§a) y otru popular (§b); ésti tamién ye posible con continuador antroponímicu medieval: {Dompnus Fruchoso 1213(or.) [MSAH-V/84]} y nos nomes de llugar del tipu San Frechoso (TA 731 & 796).
frunce, el
📖: frunce
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Aición y efeutu de <i class="della">fruncir</i>(TEST)
  1. frunce
    • Tb
  2. Aición y efeutu de <i class="della">fruncir</i
[Ac. Tb]. 2. Pliega que se fai nuna tela, nun papel [Ac (i)].
  1. 1. [Ac. Tb].
  2. 2. Pliega que se fai nuna tela, nun papel [Ac (i)].
Deverbal de fruncir (cfr.).
fruncir
📖: fruncir
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">fruncir</i>(TEST)
  1. fruncir
    • Tb
  2. Cast
  3. <i class="della">fruncir</i
[Ac. Tb].
  1. 1. [Ac. Tb].
Verbu d’aniciu xermánicu tomáu del fr. a. FRONCIR ‘arrugar’, lo mesmo que’l correspondiente castellán fruncir (DCECH s.v. fruncir) con un compuestu desfruncir (cfr.). Tamién conseña l’ast. un deverbal tomáu del infinitivu frunce (cfr.).
fruncíu, ida, ío
📖: fruncíu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
<fruncida [Lln].>(TEST)
  1. fruncíu
    • Tb
  2. fruncida
    • Lln
Cast. fruncido [Tb. Pzu]. En pliegues pequeñes (una tela) [Lln].
  1. 1. Cast. <i class="della">fruncido</i> [Tb. Pzu]. En pliegues pequeñes (una tela) [Lln].
Pp. de fruncir.
fruñi, {el}
📖: fruñi
🔤: , {el}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {el}
Mal aspeutu, mala sazón [Lln]. Quiciabes sía un deverbal de *<i class="della">fruñir</i>(TEST)
  1. fruñi
  2. Mal aspeutu, mala sazón
    • Lln
  3. Quiciabes sía un deverbal de *<i class="della">fruñir</i
una posible variante del ast. frañir (cfr. frañer).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. una posible variante del ast. <i class="della">frañir</i> (cfr. <i class="della">frañer</i>).
fruta, la
📖: fruta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fruita [Pzu. Busm (Oc). /Eo/]. frúita [Cv].>(TEST)
  1. fruta
  2. fruita
    • Pzu
    • Busm (Oc)
    • /Eo/
  3. frúita
    • Cv
Cast. fruta [Xral]. //Fruta del sapo ‘fruta cayío del árbol, que se paña del suelu’ [Cñ].
  1. 1. Cast. <i class="della">fruta</i> [Xral]. //<i class="della">Fruta</i> <i class="della">del</i> <i class="della">sapo</i> ‘fruta cayío del árbol, que se paña del suelu’ [Cñ].
a) omnes ei deseruientes de illa fructa (sic) a ripa 999 (s. XII) [ACL/110] et de fructa de orto et de pomas 1190 [SPM/339]
b) e sua parte de fruitas per la villa 1238 [SPM/398] toda esta frucha. desti lantado. que ye desta Comunna 1248(or.) [DOSV-II/307] la meetat de la frucha & de todas aquellas cosas que_hy criardes 1269 [DCO-V/86] la meatat de la frucha que ouier en esta tierra en saluo 1272 [DCO-II/103] retraer de non dar al duenno dela frucha aquello que llj co- nujeno 1274 [Ordenances/45] las sabarceras que compren la frucha de guisa que magar al- guna 1274 [Ordenances/45] deuedes uos aauer la meatat de todol prea ¬ de las fruchas 1278 [DCO-II/124] ella aiudar uos asarrar ¬ acoller el prea ¬ appannar elas fruchas 1278 [DCO-II/124] la frucha e del lantado e del monte que se y criar 1310(or.) [SP-I/376] la meytad de_la frucha e_de los arboles quando los cortaren o cayeren [1313-1324] [FRLeón/303] toda la frucha ... avemos de aver la nuestra hermun 1333(or.) [SP-II/107] toda la frucha que vos hy avedes avemos nos de aver 1333(or.) [SP-II/107] la frucha que Dios en ellos dier devedesnos a dar la meatat 1339(or.) [SP-II/172] toda la frucha que ovier por este tienpo enna dicha losa 1351(or.) [SP-II/292] la frucha ... socodida e apanada al pie de los arvoles 1358(or.) [SP-II/335] la meatat de la frucha e los pumares envinados 1403(or.) [VC-II/108] aruoles frucheros de leuar frucha 1427(or.) [SB/332] c) la meytad dello e de la fruta que Dios en ello dier 1413(or.) [SP-III/191] la fruta ... cogido e apannado al pie de los arvoles 1421(or.) [MV/313] en la plaça onde venden el pan cocho e las frutas 1431(or.) [ACL-X/242] levar e secodir e apannar e levar la fruta de los arboles 1450(or.) [SP-IV/25] la fruta ... en_los dichos arboles sacodida al pie de los arbo- les 1458(or.) [SP-IV/68] Yo vi un árbol tamaño y tan pompioso/que’l carbayo mayor con illi é faba,/polo grande que yera y anchuroso /todo el mundo de vista lu alcanzaba,/de fruta estaba llen y, tan co- piuso,/que panera ñon hai tan atacada,/verde, llozano..., que fese podía /a so solombra cualquiera romería [BAúxa, Sueños (Poesíes 2411-248)] Probablemente cuasimente xeneralizáu fruta. De frucha féxose *frucheru co- nocíu pela documentación (cfr. fruteru, a, o).
  1. a) omnes ei deseruientes de illa fructa (sic) a ripa
  2. 999 (s. XII) ACL/110
  3. et de fructa de orto et de pomas
  4. 1190 SPM/339

  5. b) e sua parte de fruitas per la villa
  6. 1238 SPM/398
  7. toda esta frucha. desti lantado. que ye desta Comunna
  8. 1248(or.) DOSV-II/307
  9. la meetat de la frucha & de todas aquellas cosas que_hy criardes
  10. 1269 DCO-V/86
  11. la meatat de la frucha que ouier en esta tierra en saluo
  12. 1272 DCO-II/103
  13. retraer de non dar al duenno dela frucha aquello que llj co- nujeno
  14. 1274 Ordenances/45
  15. las sabarceras que compren la frucha de guisa que magar al- guna
  16. 1274 Ordenances/45
  17. deuedes uos aauer la meatat de todol prea ¬ de las fruchas
  18. 1278 DCO-II/124
  19. ella aiudar uos asarrar ¬ acoller el prea ¬ appannar elas fruchas
  20. 1278 DCO-II/124
  21. la frucha e del lantado e del monte que se y criar
  22. 1310(or.) SP-I/376
  23. la meytad de_la frucha e_de los arboles quando los cortaren o cayeren [1313-1324]
  24. FRLeón/303
  25. toda la frucha ... avemos de aver la nuestra hermun
  26. 1333(or.) SP-II/107
  27. toda la frucha que vos hy avedes avemos nos de aver
  28. 1333(or.) SP-II/107
  29. la frucha que Dios en ellos dier devedesnos a dar la meatat
  30. 1339(or.) SP-II/172
  31. toda la frucha que ovier por este tienpo enna dicha losa
  32. 1351(or.) SP-II/292
  33. la frucha ... socodida e apanada al pie de los arvoles
  34. 1358(or.) SP-II/335
  35. la meatat de la frucha e los pumares envinados
  36. 1403(or.) VC-II/108
  37. aruoles frucheros de leuar frucha
  38. 1427(or.) SB/332
  39. c) la meytad dello e de la fruta que Dios en ello dier
  40. 1413(or.) SP-III/191
  41. la fruta ... cogido e apannado al pie de los arvoles
  42. 1421(or.) MV/313
  43. en la plaça onde venden el pan cocho e las frutas
  44. 1431(or.) ACL-X/242
  45. levar e secodir e apannar e levar la fruta de los arboles
  46. 1450(or.) SP-IV/25
  47. la fruta ... en_los dichos arboles sacodida al pie de los arbo- les
  48. 1458(or.) SP-IV/68
  49. Yo vi un árbol tamaño y tan pompioso/que’l carbayo mayor con illi é faba,/polo grande que yera y anchuroso /todo el mundo de vista lu alcanzaba,/de fruta estaba llen y, tan co- piuso,/que panera ñon hai tan atacada,/verde, llozano..., que fese podía /a so solombra cualquiera romería
  50. BAúxa, Sueños (Poesíes 2411-248)
  51. Probablemente
  52. cuasimente xeneralizáu fruta. De frucha féxose *frucheru co- nocíu pela documentación (cfr. fruteru, a, o).
del llat. FRUCTA, -AE (OLD). El resultáu nidia- mente popular alviértese en §b, frucha, güei desaniciáu, y na variante de les fasteres C-D fruita; el castellanizáu en §c güei
frutal
📖: frutal
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Que da frutu, ax. que conocemos de magar la documentación medieval: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">fazer</i>(TEST)
  1. frutal
  2. ident class="della" level="1"></ident>Que da frutu, ax
  3. que conocemos de magar la documentación medieval: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">fazer</i
lantar de arboles frutales en la dicha manpostoria 1458 (c.) [SP-IV/77]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">lantar</i> <i class="della">de</i> <i class="della">arboles</i> <i class="della">frutales</i><i class="della"> en</i> <i class="della">la</i> <i class="della">dicha</i> <i class="della">manpostoria</i> 1458 (c.) [SP-IV/77]
carta de manpostoria para que podades levar arboles fruta- les e non frutales 1486(or.) [MV/455] lantar arboles frutales e non frutales en donde for mester 1490 (s. XIX) [SP-IV/321] arvoles frutales e non frutales e voz_de_pueblo e las presta- çiones e padrunazgu 1496(or.) [SB/370] Podría tratase d’una formación llograda dende frutu, fruta, En tou casu tenemos un testimoniu del llat. del dominiu, FRUC- TUALE qu’apaez en documentu d’Eslonza de 1141, nominali- záu en: pratos uineas, pumares, cerullales, fructuales, fontes, montes in exitus, in diuisas (LELMAL s.v. fructuales).
  1. carta de manpostoria para que podades levar arboles fruta- les e non frutales
  2. 1486(or.) MV/455
  3. lantar arboles frutales e non frutales en donde for mester
  4. 1490 (s. XIX) SP-IV/321
  5. arvoles frutales e non frutales e voz_de_pueblo e las presta- çiones e padrunazgu
  6. 1496(or.) SB/370
  7. Podría tratase d’una formación llograda dende frutu, fruta, En tou casu tenemos un testimoniu del llat. del dominiu, FRUC- TUALE qu’apaez en documentu d’Eslonza de 1141, nominali- záu en: pratos uineas, pumares, cerullales, fructuales, fontes, montes in exitus, in diuisas (LELMAL s.v. fructuales).
frutar
📖: frutar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><frutiar [Sr. Ri. Cv].>(TEST)
  1. frutar
  2. ident class="della" level="1"></ident><frutiar
    • Sr
    • Ri
    • Cv
Dar frutu [Ri]: Isi mazanal frutia bien [Ri]. Fructificar, dar frutu, pastu (un terrén) [Llg. Sr. Cv. Ce. JH]: Aquelles bornaes fruten bien [Llg]. Probablemente ye un verbu fechu dende ast. frutu, fruta. Un verbu contrapuestu ye ast. desafrutar (cfr.).
  1. Dar frutu [Ri]: Isi mazanal frutia bien [Ri]. Fructificar, dar frutu, pastu (un terrén) [Llg. Sr. Cv. Ce. JH]: Aquelles bornaes fruten bien [Llg].
  2. Llg
  3. Probablemente ye un verbu fechu dende ast. frutu, fruta. Un verbu contrapuestu ye ast. desafrutar (cfr.).
frutaya, la
📖: frutaya
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Fruta verde y malo [Pa]. <ident class="della" level="1"></ident>Del ast. <i class="della">fruta</i>(TEST)
  1. frutaya
  2. ident class="della" level="1"></ident>Fruta verde y malo
    • Pa
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Del ast
  4. <i class="della">fruta</i
(cfr.) cola amestadura d’un suf. diminutivo-des- peutivu continuador
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) cola amestadura d’un suf. diminutivo-des- peutivu continuador
del llat. -ACULA.
fruteru, a, o
📖: fruteru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><fruiteiru [Pzu]. fruteiru [Md]. +frutiru [Ay].>(TEST)
  1. fruteru
  2. ident class="della" level="1"></ident><fruiteiru
    • Pzu
  3. fruteiru
    • Md
  4. frutiru metafonía
    • Ay
Que da frutu [Pzu]. 2. Aficionáu a la fruta [Ay. Md]. a) cum sua fundamenta uel fructuarja 946 (0r.) [DO IX-X/47] in kasas uel orrios uel in terras frutuarios molinos ortales 1001 [ODueñas/67] ipsa terra qui est linare cum suos fructuarius id est 1006 [ODueñas/78] in illos fructuarios medietate 1009(or.) [ACL/225] orto cum suos fructarios ad illa presella 1084(or.) [ACL/514 ACL/515] b) illos fructeros qui ibi estant illas perales et illos pumares 1119(or.) [SV/255] tierras e controzios asi determinadas segunt que estan lanta- das de arvoles fruteros 1430(or.) [SP-III/302]
controzios e non divisas e en voz_de_villa e en arvoles frut- teros 1434(or.) [SP-III/346] çiertos arvoles fruteros que estan lantados en el dicho logar 1438(or.) [SP-III/377] lantedes de arboles fruteros en qualesquier tierras de las que pertenesçen 1458(or.) [SP-IV/68] plantedes en el dicho aforamiento e ensertedes arvoles fru- teros 1469(or.) [SP-IV/130] que la lantedes toda de arboles fruteros deste dia que esta carta 1472(or.) [VC-II/265] pumares e peredos e ablanos e otros arboles fruteros que vos querades 1472(or.) [VC-II/267] vos afuero por que la lantedes toda arboles fruteros 1472(or.) [VC-II/267] todo lo otro que lante arboles fruteros 1489(or.) [VC-II/278] c) con todas suas pertenencias e frucheros 1242(or.) [VVS/119] con so ortho con sos aruoles ye con suos frucheros 1259(or.) [ACL/351] si for logar de frucheros o prado cerrado s. XIII(or.) [FX/271] si el ganado faz danno ennos logares de los frucheros s. XIII(or.) [FX/273] suas aruoles frucheras et non ffrucheras 1278(or.) [MCar- II/138] los aruoles ffrutheros & non frutheros que en ella estan dien- tro 1297 [DCO-V/202] deuemos lantar ... ses aruoles frucheros saluo pescar e çe- rollar 1319(or.) [MV/113] aruoles frucheros pumares çereyzales e castannares e nuze- dos 1322 (t. 1326) [MV/119] los aruoles frucheros que y lantedes que les ensertedes e ri- troguedes 1322 (t. 1326) [MV/119] devemos lantar por nos o por otro arvoles frucheros ennos dichos heredamientos 1324 (aprox.)(or.) [SP-I/437] otros arvoles frucheros e los criedes e los gardedes e los ens- sertedes 1326(or.) [SP-II/16] porque arboles frucheros deven ser bien mantenidos 1339(or.) [SP-II/172] podades lantar se quisierdes arboles frucheros en estos he- redamientos 1339(or.) [SP-II/172] toda la metad de los salzes et de los frucheros que pusierdes 1340(or.) [SIL/246] podades lantar se quisierdes arvoles frucheros en estos he- redamientos 1358(or.) [SP-II/335] otros arvoles que ende lantardes que non foren frucheros 1413(or.) [SP-III/193] lantar arvoles frucheros en los vuestros heredamientos ... a razon de manposturia 1413(or.) [SP-III/191] e esto que llantedes en ello castannales e otros arvoles fru- cheros 1427(or.) [SB/330] aruoles frucheros de leuar frucha 1427(or.) [SB/332] lantedes arvoles frucheros pumares e peredos e de la frucha 14[...](or.) [VC-II/186]
  1. Que da frutu [Pzu]. 2. Aficionáu a la fruta [Ay. Md].
  2. Ay. Md
  3. a) cum sua fundamenta uel fructuarja
  4. 946 (0r.) DO IX-X/47
  5. in kasas uel orrios uel in terras frutuarios molinos ortales
  6. 1001 ODueñas/67
  7. ipsa terra qui est linare cum suos fructuarius id est
  8. 1006 ODueñas/78
  9. in illos fructuarios medietate
  10. 1009(or.) ACL/225
  11. orto cum suos fructarios ad illa presella
  12. 1084(or.) ACL/514 ACL/515
  13. b)
  14. illos fructeros qui ibi estant illas perales et illos pumares
  15. 1119(or.) SV/255
  16. tierras e controzios asi determinadas segunt que estan lanta- das de arvoles fruteros
  17. 1430(or.) SP-III/302

  18. controzios e non divisas e en voz_de_villa e en arvoles frut- teros
  19. 1434(or.) SP-III/346
  20. çiertos arvoles fruteros que estan lantados en el dicho logar
  21. 1438(or.) SP-III/377
  22. lantedes de arboles fruteros en qualesquier tierras de las que pertenesçen
  23. 1458(or.) SP-IV/68
  24. plantedes en el dicho aforamiento e ensertedes arvoles fru- teros
  25. 1469(or.) SP-IV/130
  26. que la lantedes toda de arboles fruteros deste dia que esta carta
  27. 1472(or.) VC-II/265
  28. pumares e peredos e ablanos e otros arboles fruteros que vos querades
  29. 1472(or.) VC-II/267
  30. vos afuero por que la lantedes toda arboles fruteros
  31. 1472(or.) VC-II/267
  32. todo lo otro que lante arboles fruteros
  33. 1489(or.) VC-II/278
  34. c) con todas suas pertenencias e frucheros
  35. 1242(or.) VVS/119
  36. con so ortho con sos aruoles ye con suos frucheros
  37. 1259(or.) ACL/351
  38. si for logar de frucheros o prado cerrado s. XIII(or.)
  39. FX/271
  40. si el ganado faz danno ennos logares de los frucheros s. XIII(or.)
  41. FX/273
  42. suas aruoles frucheras et non ffrucheras
  43. 1278(or.) MCar- II/138
  44. los aruoles ffrutheros & non frutheros que en ella estan dien- tro
  45. 1297 DCO-V/202
  46. deuemos lantar ... ses aruoles frucheros saluo pescar e çe- rollar
  47. 1319(or.) MV/113
  48. aruoles frucheros pumares çereyzales e castannares e nuze- dos
  49. 1322 (t. 1326) MV/119
  50. los aruoles frucheros que y lantedes que les ensertedes e ri- troguedes
  51. 1322 (t. 1326) MV/119
  52. devemos lantar por nos o por otro arvoles frucheros ennos dichos heredamientos 1324 (aprox.)(or.)
  53. SP-I/437
  54. otros arvoles frucheros e los criedes e los gardedes e los ens- sertedes
  55. 1326(or.) SP-II/16
  56. porque arboles frucheros deven ser bien mantenidos
  57. 1339(or.) SP-II/172
  58. podades lantar se quisierdes arboles frucheros en estos he- redamientos
  59. 1339(or.) SP-II/172
  60. toda la metad de los salzes et de los frucheros que pusierdes
  61. 1340(or.) SIL/246
  62. podades lantar se quisierdes arvoles frucheros en estos he- redamientos
  63. 1358(or.) SP-II/335
  64. otros arvoles que ende lantardes que non foren frucheros
  65. 1413(or.) SP-III/193
  66. lantar arvoles frucheros en los vuestros heredamientos ... a razon de manposturia
  67. 1413(or.) SP-III/191
  68. e esto que llantedes en ello castannales e otros arvoles fru- cheros
  69. 1427(or.) SB/330
  70. aruoles frucheros de leuar frucha
  71. 1427(or.) SB/332
  72. lantedes arvoles frucheros pumares e peredos e de la frucha 14[...](or.)
  73. VC-II/186
Del llat. FRUCTUARIUS, -A, -UM ‘que produz daqué’, ‘que debe producir frutu’ (ABF). Nel procesu evolutivu alvertimos: a) un resultáu de tipu cultu o cenciellamente llatín (§a); b) lo que paez un semicultismu o, meyor, un pasu evolutivu -ARIUS >
  1. -eru, -ARIA > -era (§b); c) un resultáu de tipu popular, -CT- > [tS]. Un resultáu nominalizáu úfrelu l’ast. fruteru (cfr.).
  2. tS
fruteru, el*
📖: fruteru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<furteiru [Md]. +frutiru [Ay].>(TEST)
  1. fruteru
  2. furteiru
    • Md
  3. frutiru metafonía
    • Ay
Platu onde suel ponese la fruta [Md].
  1. 1. Platu onde suel ponese la fruta [Md].
2. El que comercia cola fruta [Ay. Md]. Cfr. fruteru, a, o.
“frutesca”
📖: “frutesca”
🏗️: NO
✍️: SI
Definíu como <i class="della">futesca </i>[Cg 238] y tresmitíu por AGO pero qu’ha entendese como castellanismu <i class="della">futesa</i>(TEST)
  1. “frutesca”
  2. Definíu como <i class="della">futesca </i>[Cg 238] y tresmitíu por AGO pero qu’ha entendese como castellanismu <i class="della">futesa</i
(DRAE 1884; DCECH s.v. futre)
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (DRAE 1884; DCECH s.v. futre)
quiciabes escritu por Vigón, con un lapsus, frutesca. Corominas-Pascual entienden cast. futesa “fruslería, nadería” como términu d’aniciu nel fr, FOUTAISE ‘caxigalina’. Conside- ren en rellación con ello ast. futise ‘burllase’; ¡futro! (interx. d’enfadu); ¡fute! ‘voz pa facer fuxir a los gatos’; afutar ‘em- burriar’; futar ‘abrise pasu cuando la xente s’arrexunta o pente la maleza’.
frutiegu, a, o
📖: frutiegu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. frutiegu
    • Lln
Amigu de la fruta [Lln].
  1. 1. Amigu de la fruta [Lln].
Cfr. frutu.
frutu, el
📖: frutu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<//fruito [/Eo/].>(TEST)
  1. frutu
    • Lln
    • Ay
    • Tb
  2. fruito eonaviego
    • /Eo/
Cast. fruto [Lln. Cl. Ay. /Eo/. JH]. 2. Collecha [Tb]: Esa tierra trabáchala pol frutu [Tb]. ///El frutu duerme munches noches fuera casa [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">fruto</i> [Lln. Cl. Ay. /Eo/. JH].
  2. 2. Collecha [Tb]: <i class="della">Esa tierra</i><i class="della"> trabáchala</i> <i class="della">pol</i> <i class="della">frutu</i> [Tb]. ///<i class="della">El</i> <i class="della">frutu</i> <i class="della">duerme</i> <i class="della">munches</i> <i class="della">noches </i><i class="della">fuera casa </i>[LC].
a) terciam partem fructuum panis et lini et cannami 1217(or.) [MSAH-V/107] el fructo que sent leuantare desne oy 1222(or.) [MSAH- V/140] de fructu de suos ortos de lino et de nabar non debet (s. XIII)(or.) [FRLeón/273] los fructos e esquilmos que podieron rentar e rendieron las di- chas tierras 1409(or.) [SP-III/176] b) que colla el frucho destas villas o la maior parte 1222 (t. 1361) [SB/207] nunqa faga fillo ny frucho de que grade 1227 (t. 1361) [SB/210] X cargas de trigo cadano y el frucho de quantos uos offere- çedes 1236(or.) [MSAH-V/214] deue lexar todos los ffruchos [1237-1240](or.) [ACL/76] todo omne que taiar aruol que non faz frucho de comer 1238 (c.) [MSAH-V/218] qui tayar aruol o arrancar por leuar frucho de comer 1238 (c.) [MSAH-V/218] hortales arbores con frucho et sin frucho 1238(or.) [MCar- I/231] dalgunos fruchos recibirdes desta herdade deuandicta 1247(or.) [MCar-I/267] fueras el frucho que se hy levantar 1248(or.) [VVS/123] yo retengo todos los fruchos desta heredat 1260(or.) [MCar- II/10] levar los fruchos e biennes que rendier la mia parte deste mo- linon 1326(or.) [SP-II/23] lievan los fruchos e esquilmos de los dichos bienes 1365(or.) [SP-II/409] de todos los fruchos de los arvoles que ende lantardes 1413(or.) [SP-III/193] en que se cunplan quarenta colechas acabadas de todos fru- chos 1420(or.) [SP-III/229] c) de que elle lieua elos fruytos sienpre al monesterio de La- pedo 1263 [MB-II/87] arfia o tempestat aguna uiniere que tuelga la meatat de los fruytos 1289(or.) [MSAH-V/471] nuestro omne que coia los fruytos conbusco 1289(or.) [MSAH-V/471] antes que coiades fruytos ningunos fazernoslo edes saber 1289(or.) [MSAH-V/471] despues desto alavan dicho rey el que ye fruito muy sobre- porant s. XIII(or.) [FX/6] arvores con fruyto e sin fruyto e foros e rentas e dereytos 1311 [Espinareda/75] el orto que esta cabo ella con sos fruytos 1317 [Espina- reda/84] d) diedes de renda por el fruto destas villas ocho modios de es- canda 1222 (t. 1361) [SB/207] diezmo de lino e de frutos e de ganados e de bestias 1274 [Es- pinareda/34 los frutos e bienes que pertenesçe a la dicha iglesia 1402(or.) [SP-III/136] levo los frutos dellos los dichos tienpos sin justos titolos 1403(or.) [SP-III/144] acaben sesenta colletas conplidas e cabadas de todos frutos 1425(or.) [MC-II/347] esomesmo la dicha tierra de pan con todos sus frutos 1425(or.) [SP-III/258] que non cortasen la lenna de los arboles con fruto 1436 [DCO-III/576] caydos o arrincados los dichos arvoles que fruto oy dia lie- van 1438(or.) [SP-III/377] la dicha fanega descanda todos los otros frutos remanes- çientes e que rentare 1440(or.) [SP-III/396] acaben sesenta colletas conplidas e acabadas de todos frutos 1452(or.) con todos los edifiçios e frutos e lantoria 1454(or.) [SP- IV/54] MC-II/362] en que se conplan ochenta colletas cabadas de todo fruto 1476(or.) [VC-I/278] - El frutu con que a simples acallenta/de Vertumno lo ichó de ver Pomona,/que después que ñon pudo como vieyu,/logró remocicándose el pelleyu [BAúxa, PyT (Poesíes 45-48)]
  1. a) terciam partem fructuum panis et lini et cannami
  2. 1217(or.) MSAH-V/107
  3. el fructo que sent leuantare desne oy
  4. 1222(or.) MSAH- V/140
  5. de fructu de suos ortos de lino et de nabar non debet (s. XIII)(or.)
  6. FRLeón/273
  7. los fructos e esquilmos que podieron rentar e rendieron las di- chas tierras
  8. 1409(or.) SP-III/176
  9. b) que colla el frucho destas villas o la maior parte
  10. 1222 (t. 1361) SB/207
  11. nunqa faga fillo ny frucho de que grade
  12. 1227 (t. 1361) SB/210
  13. X cargas de trigo cadano y el frucho de quantos uos offere- çedes
  14. 1236(or.) MSAH-V/214
  15. deue lexar todos los ffruchos [1237-1240](or.)
  16. ACL/76
  17. todo omne que taiar aruol que non faz frucho de comer
  18. 1238 (c.) MSAH-V/218
  19. qui tayar aruol o arrancar por leuar frucho de comer
  20. 1238 (c.) MSAH-V/218
  21. hortales arbores con frucho et sin frucho
  22. 1238(or.) MCar- I/231
  23. dalgunos fruchos recibirdes desta herdade deuandicta
  24. 1247(or.) MCar-I/267
  25. fueras el frucho que se hy levantar
  26. 1248(or.) VVS/123
  27. yo retengo todos los fruchos desta heredat
  28. 1260(or.) MCar- II/10
  29. levar los fruchos e biennes que rendier la mia parte deste mo- linon
  30. 1326(or.) SP-II/23
  31. lievan los fruchos e esquilmos de los dichos bienes
  32. 1365(or.) SP-II/409
  33. de todos los fruchos de los arvoles que ende lantardes
  34. 1413(or.) SP-III/193
  35. en que se cunplan quarenta colechas acabadas de todos fru- chos
  36. 1420(or.) SP-III/229
  37. c) de que elle lieua elos fruytos sienpre al monesterio de La- pedo
  38. 1263 MB-II/87
  39. arfia o tempestat aguna uiniere que tuelga la meatat de los fruytos
  40. 1289(or.) MSAH-V/471
  41. nuestro omne que coia los fruytos conbusco
  42. 1289(or.) MSAH-V/471
  43. antes que coiades fruytos ningunos fazernoslo edes saber
  44. 1289(or.) MSAH-V/471
  45. despues desto alavan dicho rey el que ye fruito muy sobre- porant s. XIII(or.)
  46. FX/6
  47. arvores con fruyto e sin fruyto e foros e rentas e dereytos
  48. 1311 Espinareda/75
  49. el orto que esta cabo ella con sos fruytos
  50. 1317 Espina- reda/84
  51. d) diedes de renda por el fruto destas villas ocho modios de es- canda
  52. 1222 (t. 1361) SB/207
  53. diezmo de lino e de frutos e de ganados e de bestias
  54. 1274 Es- pinareda/34 los frutos e bienes que pertenesçe a la dicha iglesia 1402(or.) [SP-III/136
  55. levo los frutos dellos los dichos tienpos sin justos titolos
  56. 1403(or.) SP-III/144
  57. acaben sesenta colletas conplidas e cabadas de todos frutos
  58. 1425(or.) MC-II/347
  59. esomesmo la dicha tierra de pan con todos sus frutos
  60. 1425(or.) SP-III/258
  61. que non cortasen la lenna de los arboles con fruto
  62. 1436 DCO-III/576
  63. caydos o arrincados los dichos arvoles que fruto oy dia lie- van
  64. 1438(or.) SP-III/377
  65. la dicha fanega descanda todos los otros frutos remanes- çientes e que rentare
  66. 1440(or.) SP-III/396
  67. acaben sesenta colletas conplidas e acabadas de todos frutos
  68. 1452(or.) con todos los edifiçios e frutos e lantoria
  69. 1454(or.) SP- IV/54
  70. MC-II/362]
  71. en que se conplan ochenta colletas cabadas de todo fruto
  72. 1476(or.) VC-I/278
  73. - El frutu con que a simples acallenta/de Vertumno lo ichó de ver Pomona,/que después que ñon pudo como vieyu,/logró remocicándose el pelleyu
  74. BAúxa, PyT (Poesíes 45-48)
Del llat. FRŪCTUS, -ŪS ‘frutu (d’una planta, de la tierra)’, ‘co- llecha’, ‘provechu del frutu, ‘frutos’ (EM), pallabra d’espar- dimientu panrománicu (REW). La documentación ufre los siguientes datos: a) grafía llatina o llatinizante (§a) anque di- fícil de precisar el so algame fónicu en caún de los casos; b) espresión medieval (§b) que podría entendese como mani- festación de palatal del tipu [tS] na mayor parte del dominiu (GHLA 224) anque güei nun se caltién; c) espresión popular en [jt] (§c) que correspuende güei a la fastera C-D del asturianu y enllaza col g-ast. (onde güei fruito) y colos dominios ga- llegu y portugués; d) resultáu que paez semicultu (o popu- lar) al desaniciar más serondamente el grupu -CT- > t (§d). L’ast. tamién continúa’l femenín FRUCTA (OLD s.v.) bien amo- sáu documentalmente y güei namái con variante occidental fruita (C-D) y semiculta (o popular) fruta (cfr.), con com- portamientos fónicos asemeyaos a los del ast. frutu. Dende frutu, fruta féxose un ax. en -iegu, asina frutiegu, a, o (cfr.) y un verbu frutar (cfr.) pero hebo dase’l popular fruchar (cfr.) ufríu documentalmente como popular esfruchar (cfr.) y des- fruchar (cfr.) asina como’l semicultu (o popular) desfrutar y esfrutar.
fruxe, la
📖: fruxe
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Estirpe, familia, llinax, aire de familia [/“de Valdés al Eo” (Eo. Mánt)/]. <ident class="della" level="1"></ident>Atópase documentáu el términu en testu lleonés en llatín: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">de</i>(TEST)
  1. fruxe
  2. ident class="della" level="1"></ident>Estirpe, familia, llinax, aire de familia
    • /“de Valdés al Eo” (Eo
    • Mánt)/
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Atópase documentáu el términu en testu lleonés en llatín: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">de</i
pane de vino de lino et de fruges 1212 [SPM/383]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">pane</i> <i class="della">de</i> <i class="della">vino</i> <i class="della">de</i> <i class="della">lino</i> <i class="della">et</i> <i class="della">de</i> <i class="della">fruges</i> 1212 [SPM/383]
Del fem. llat. FRŪX, -GIS ‘fuerza fecunda del suelu’, ‘collecha’ (EM) d’u hebo siguir, según nos abulta, la idea de ‘frutu de la tierra’ (ABF), ‘lo que ta en rellación cola tierra’ → ‘llinax’, con continuadores n’engadín, en sardu y en munches fasteres ita- lianes (REW s.v. frux) y, quiciabes, en gall. fruxe ‘cría’ (DEEH s.v. frux), ‘gochu de cría’ [GVGH; EEGP 40-44; García Arias 2012b: 79].
  1. Del fem. llat. FRŪX, -GIS ‘fuerza fecunda del suelu’, ‘collecha’ (EM) d’u hebo siguir, según nos abulta, la idea de ‘frutu de la tierra’ (ABF), ‘lo que ta en rellación cola tierra’ → ‘llinax’, con continuadores n’engadín, en sardu y en munches fasteres ita- lianes (REW s.v. frux) y, quiciabes, en gall. fruxe ‘cría’ (DEEH s.v. frux), ‘gochu de cría’ [GVGH; EEGP 40-44; García Arias 2012b: 79].
  2. GVGH; EEGP 40-44; García Arias 2012b: 79
fua
📖: fua
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Interxeición [Xx]. <ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes de la interxeición llatina FU que marca l’aversión o’l desdén (EM) o bien de la tamién interxeición FUFAE glosada como <i class="della">‘interiectio</i>(TEST)
  1. fua
  2. ident class="della" level="1"></ident>Interxeición
    • Xx
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes de la interxeición llatina FU que marca l’aversión o’l desdén (EM) o bien de la tamién interxeición FUFAE glosada como <i class="della">‘interiectio</i
mali odoris’ (EM).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">mali</i> <i class="della">odoris’</i> (EM).
fuame, el
📖: fuame
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
{“Para pescar con <i class="della">rapeta</i>(TEST)
  1. fuame
    • Vd
  2. {“Para pescar con <i class="della">rapeta</i
se rastrea por el fondo; la rapeta tiene forma de media luna, lleva una bolsa en el extremo y un fuame” [Vd]}. Cfr. furame.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. se rastrea por el fondo; la <i class="della">rapeta </i>tiene forma de media luna, lleva una bolsa en el extremo y un <i class="della">fuame”</i> [Vd]}. Cfr. <i class="della">furame</i>.
fúcare, el
📖: fúcare
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Tarru pequeñu de barru con tapadera que valía pa guardar zucre o pa meter sebu dilío que guardaben nel armariu de la co- cina [Ay (i)]. 2. Hucha pequeña [Mi]: <i class="della">Eso</i>(TEST)
  1. fúcare
    • Mi
  2. Tarru pequeñu de barru con tapadera que valía pa guardar zucre o pa meter sebu dilío que guardaben nel armariu de la co- cina
    • Ay (i)
  3. 2
  4. Hucha pequeña [Mi]: <i class="della">Eso</i
pal fúcare [Mi]. ¡Menudu fúcare nun tendrán! [Mi].
  1. 1. <i class="della">pal</i> <i class="della">fúcare</i> [Mi]. <i class="della">¡Menudu</i> <i class="della">fúcare</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">tendrán!</i> [Mi].
Podría ser una variante del ast. búcare (cfr.).
fudondieza, la
📖: fudondieza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fudundieza [y Md].>(TEST)
  1. fudondieza
    • Md
  2. fudundieza
    • y Md
Cualidá de fedondiu, pestilencia [Md].
  1. 1. Cualidá de fedondiu, pestilencia [Md].
Formación llograda dende ast. fedondiu (cfr.) cola amestadura del suf. -eza.
fudre, el
📖: fudre
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Pelleyu, ballicu de piel pa facer mantega [Alb]. 2. Cuba per- grande [Xx]. Tonel [Cñ]. //<i class="della">Gordo como un fotre </i>‘pergordu’ [VCid]. //<i class="della">Como</i>(TEST)
  1. fudre
    • Tb
  2. Pelleyu, ballicu de piel pa facer mantega
    • Alb
  3. 2
  4. Cuba per- grande
    • Xx
  5. Tonel
  6. <i class="della">Gordo como un fotre </i>‘pergordu’ eonaviego
    • VCid
  7. <i class="della">Como</i eonaviego
un futre ‘atontáu’, ‘pergordu’ [Tb].
  1. 1. <i class="della">un</i> <i class="della">futre</i> ‘atontáu’, ‘pergordu’ [Tb].
Del neutru llat. FŪTĬLE, -IS ‘xarru’, ‘cacíu pal agua’ (ABF), de mou asemeyáu a como se xustifica’l pasu FOLIATILIS > foya- dre (cfr.). Una variante con perda de la vocal postónica enan- tes de la sonorización pudo ser ast. futre (cfr.) alloñáu de la propuesta de Corominas-Pascual en rellación col fr. FOUTRE (DCECH s.v. futre). Na nuesa opinión la espresión como un futre ‘atontáu, hincháu’ [Tb] fai referencia a daquién qu’asemeya a una vasía grande, de panza abombada. Nun conseñen derivaos románicos del llat. FŪTĬLE, -IS nin REW nin DEEH (PE1: 93) an- que’l términu espárdese tamién per estayes sureñes del vieyu dominiu ástur, pel gall. y per fasteres castellanes (LLA).
fueca, la
📖: fueca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fuoca [Tox]. //foca [/Eo/].>(TEST)
  1. fueca
    • Sm
  2. fuoca
    • Tox
  3. foca eonaviego
    • /Eo/
Poza na tierra qu’apaez tapecida pola foyarasca, yerbatos, etc. [Sm]. Furacu, poza na tierra [Tox]. Pozu pequeñu fechu per- pendicularmente na tierra [/Eo/].
  1. 1. Poza na tierra qu’apaez tapecida pola foyarasca, yerbatos, etc. [Sm]. Furacu, poza na tierra [Tox]. Pozu pequeñu fechu per- pendicularmente na tierra [/Eo/].
2. Sepultura [Tox]. Fuexa [Silván (Mar)]. D’un posible deverbal del verbu fodicare ‘escarbar’, ‘picar’ (EM), *FŎDICA. Cola amestanza del suf. dim. -ŬLA ye posible xustificar ast. fuécana (LLAA 103: 12) asina como la creación analóxica masculina fuécanu (cfr.), con asitiamientu toponí- micu (TA 140) y formación compuesta tafuécanu (cfr.). Ye verdá que’l llat. tamién conoz el términu FŌCANUM ‘garganta d’un monte’ (EM s.v. faux) al que namái pue oxetase que, entós, habría aguardase sonorización de -c- y non diptongación si s’a- cueye una escansión con Ō tónica.
fuécana, la
📖: fuécana
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Socavón [Vg]. Poza grande y ancha [PSil]: <i class="della">Abríu una fuécana</i>(TEST)
  1. fuécana
  2. Socavón
    • Vg
  3. Poza grande y ancha [PSil]: <i class="della">Abríu una fuécana</i
no mediu’l prau [PSil].
  1. 1. <i class="della">no</i> <i class="della">mediu’l</i> <i class="della">prau</i> [PSil].
Cfr. fueca.
fuécanu, el
📖: fuécanu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. fuécanu
    • Sl
    • Cv
Sitiu estrenchu en monte, d’u ye perdifícil salir [Sl]. Socavón, barrancu fondu y estrenchu que faen na tierra les agües co- rrientes [Cv (= fuérfagu)].
  1. 1. Sitiu estrenchu en monte, d’u ye perdifícil salir [Sl]. Socavón, barrancu fondu y estrenchu que faen na tierra les agües co- rrientes [Cv (= fuérfagu)].
Cfr. fueca.
fueirela, la
📖: fueirela
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cagalera, foria de les vaques [Vg]. D’un diminutivu del llat. <i class="della">foria, -ae </i>‘diarrea’ (EM) esto ye, del femenín nominalizáu del ax. FORIOLUS, -A, -UM ‘con cagalera’ (OLD), perpoco representáu nes llingües romániques (REW). Dende FORIOLA siguió *<i class="della">foiruela </i>y (con influxu de <i class="della">foria → </i><i class="della">fueira</i>: GHLA 67) → <i class="della">fueiruela </i>→ <i class="della">fueirela </i>con desaniciu de la velar como en <i class="della">culuebra</i>(TEST)
  1. fueirela
  2. Cagalera, foria de les vaques
    • Vg
  3. D’un diminutivu del llat
  4. <i class="della">foria, -ae </i>‘diarrea’ (EM) esto ye, del femenín nominalizáu del ax
  5. FORIOLUS, -A, -UM ‘con cagalera’ (OLD), perpoco representáu nes llingües romániques (REW)
  6. Dende FORIOLA siguió *<i class="della">foiruela </i>y (con influxu de <i class="della">foria → </i><i class="della">fueira</i>: GHLA 67) → <i class="della">fueiruela </i>→ <i class="della">fueirela </i>con desaniciu de la velar como en <i class="della">culuebra</i
culebra (GHLA 86; PE2).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">→</i> <i class="della">culebra</i> (GHLA 86; PE2).
fuelga, la
📖: fuelga
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<h.uelga [Lln]. //folga [/Eo/].>(TEST)
  1. fuelga
    • Ll
    • Tb
  2. h.uelga
    • Lln
  3. folga eonaviego
    • /Eo/
Sitiu onde s’axunta la xente de nueche a falar [Lln (P)]. 2. Es- paciu de tiempu en qu’ún nun trabaya, ociu, folganza [Ll. Tb]. Espaciu de tiempu en qu’ún nun trabaya, descansu [Lln. AGO]. Hores o díes de descansu [R]. Folganza, reposu, des- cansu [Mar]. Espaciu de tiempu en qu’ún nun trabaya [JH]. Tiempu de descansu de los trabayadores a primera hora de la tarde [JH]. Espaciu de tiempu pa descansar del cansanciu [JH].
  1. 1. Sitiu onde s’axunta la xente de nueche a falar [Lln (P)].
  2. 2. Es- paciu de tiempu en qu’ún nun trabaya, ociu, folganza [Ll. Tb]. Espaciu de tiempu en qu’ún nun trabaya, descansu [Lln. AGO]. Hores o díes de descansu [R]. Folganza, reposu, des- cansu [Mar]. Espaciu de tiempu en qu’ún nun trabaya [JH]. Tiempu de descansu de los trabayadores a primera hora de la tarde [JH]. Espaciu de tiempu pa descansar del cansanciu [JH].
- Está bono Maruxina/ñunca vas a les misiones/y siempre a les esfoyaces./Ye que dende bien aína/munchu más que los ser- mones/quies la fuelga y los rapaces [CyN (Cantares 135)] Deverbal del participiu fuerte de folgar (
  1. - Está bono Maruxina/ñunca vas a les misiones/y siempre a les esfoyaces./Ye que dende bien aína/munchu más que los ser- mones/quies la fuelga y los rapaces
  2. CyN (Cantares 135)
  3. Deverbal del participiu fuerte de folgar (
3. Pasatiempu, diversión [/Eo/. JH]. //Estar de fuelga ‘tar ensin cultivar (el terrén) [Arm]. //Nadar a la fuelga ‘dexase flotar de llombu cuando ta ún bañándose’ [Vd (Oc)]. 4. Cast. huelga, aceición moderna qu’inxer el DALLA. cfr.), lo mesmo que nel correspondiente masculín fuelgu (cfr.). Un diminutivu se- dría ast. folgueta (cfr.) onde nun se caltién diptongación al des- plazase l’acentu de sílaba; un dim. en -ĬTTUS vive en folgueta (cfr.) y tamién, con usu ax. nel ast. folguetu, a, o (cfr.). Tamién foi posible una formación en -ŪRA, ast. folgura (cfr.).
fuelgu, el
📖: fuelgu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fuelgo [Cñ]. +fuilgu [y Cp. Ay]. //folgo [/Eo/].>(TEST)
  1. fuelgu
    • Cp
    • Cg
    • Md
    • Cv
    • Vd
    • Oc
    • Ce
  2. fuelgo
  3. fuilgu metafonía
    • y Cp
    • Ay
  4. folgo eonaviego
    • /Eo/
Folganza [Cb. Cp. Cñ. Ay], reposu [Cg. V1830. R]. Xolgoriu [Md]. Solaz [DA]. 2. Mimu [V1830]. 3. Respiración, alientu [Cb. Cp. Md. Cv. /Eo/]. Reposu, respiración [Vd]. Alientu [Vd. DA]. Respiración, ánimos [Oc]. Ánimu, valor [JH]. 4. Masa blando y esponxoso [Cv. Ce]: Este pan ta cumu fuelgu [Cv].
//-os ‘xuegos, distraiciones, entretenimientos’ [Md]. //Ser fuelgu ‘nadería’ [Vd]. //Tar nun fuelgu ‘tar una sustancia mui blando y esponxoso’ [Oc]: La tierra ta nun fuelgu, mui blan- dina [Oc]. ‘remansu’ [R]. ‘gañote, gaznate’ [DA]. //Tener fuelgu ‘tener valor, ánimu, puxu’ [Vd]. ///Fuelgu de madre fíos cría [Vd]. Va perdiendo lles fuerces por que el fuelgo se i acorta [HyL 30] Con que podemos sentamos y algo de fuelgu tomar [JyT 114]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Folganza [Cb. Cp. Cñ. Ay], reposu [Cg. V
  3. 1830. R]. Xolgoriu [Md]. Solaz [DA].
  4. 2. Mimu [V1830].
  5. 3. Respiración, alientu [Cb. Cp. Md. Cv. /Eo/]. Reposu, respiración [Vd]. Alientu [Vd. DA]. Respiración, ánimos [Oc]. Ánimu, valor [JH].
  6. 4. Masa blando y esponxoso [Cv. Ce]: <i class="della">Este</i> <i class="della">pan</i> <i class="della">ta</i> <i class="della">cumu</i> <i class="della">fuelgu</i> [Cv]. <br class="della">//-<i class="della">os </i>‘xuegos, distraiciones, entretenimientos’ [Md]. //<i class="della">Ser fuelgu</i> ‘nadería’ [Vd]. //<i class="della">Tar</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">fuelgu</i> ‘tar una sustancia mui blando y esponxoso’ [Oc]: <i class="della">La tierra ta</i> <i class="della">nun fuelgu, mui</i> <i class="della">blan- </i><i class="della">dina</i> [Oc]. ‘remansu’ [R]. ‘gañote, gaznate’ [DA]. //<i class="della">Tener </i><i class="della">fuelgu </i>‘tener valor, ánimu, puxu’ [Vd]. ///<i class="della">Fuelgu de madre fíos</i><i class="della"> cría</i> [Vd]. <i class="della">Va</i> <i class="della">perdiendo</i> <i class="della">lles</i> <i class="della">fuerces</i> <i class="della">por</i> <i class="della">que</i> <i class="della">el</i> <i class="della">fuelgo</i> <i class="della">se</i> <i class="della">i</i> <i class="della">acorta</i> [HyL 30] <i class="della">Con</i> <i class="della">que</i> <i class="della">podemos</i> <i class="della">sentamos</i> <i class="della">y</i> <i class="della">algo</i> <i class="della">de</i> <i class="della">fuelgu</i> <i class="della">tomar</i> [JyT 114]
Que ñon afayo fuelgo de cansado [Ensalmador 68] El fuilgo de muyer he llinda cura [Ensalmador 69] Fuelgu, aliento” [GP a. 1788] Sin que nunca se i embace el fuelgu de la ferviella [El Ca- ballo 83] De dayos nuevu fuelgu y fuerza entama [Judit 200] Queda sin fuelgu rendidu [Batalla Cuadonga 230] Y toma el fuelgu á so cuayu [La Paliza 252] Sin ser ya dueña del fuelgu y un pocu arremolinadu [La Pa- liza 255] Desde entoncia tomo fuelgu [La Enfermedad 143] Y agora amusgadu/ sin fuelgu tomar [El niño enfermo 239] Afallarés el fuelgu pa vuestres almes [San Mateo 42] Del posible deverbal del participiu fuerte del verbu FOLLICĀRE ‘respirar como un fuelle’ (EM s.v. follis), como alvertimos en fuelga (
  1. Que ñon afayo fuelgo de cansado
  2. Ensalmador 68
  3. El fuilgo de muyer he llinda cura
  4. Ensalmador 69
  5. Fuelgu, aliento”
  6. GP a. 1788
  7. Sin que nunca se i embace el fuelgu de la ferviella
  8. El Ca- ballo 83
  9. De dayos nuevu fuelgu y fuerza entama
  10. Judit 200
  11. Queda sin fuelgu rendidu
  12. Batalla Cuadonga 230
  13. Y toma el fuelgu á so cuayu
  14. La Paliza 252
  15. Sin ser ya dueña del fuelgu y un pocu arremolinadu
  16. La Pa- liza 255
  17. Desde entoncia tomo fuelgu
  18. La Enfermedad 143
  19. Y agora amusgadu/ sin fuelgu tomar
  20. El niño enfermo 239
  21. Afallarés el fuelgu pa vuestres almes
  22. San Mateo 42
  23. Del posible deverbal del participiu fuerte del verbu FOLLICĀRE ‘respirar como un fuelle’ (EM s.v. follis), como alvertimos en fuelga (
cfr.), o bien dim. de follis, -is ‘pelleyu de cueru’, ‘balón de cueru enllenu d’aire’, ‘barquín del ferreru’ (EM). necesariu pa xustificar el dim. llat. folliculus.
fuelle, el
📖: fuelle
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fuel.le [Ay. Ri. Qu. Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. Cn (MG). An. Cv. Vd. Oc]. fuel.li [Qu]. fuöl.li [As]. h.uelle [LV. Lln. Pa. y Cb (h.uelle). Llg. Ca]. {Con yeísmu h.uoyi [Cl]. Con cheísmu fue- che [Ll]. fuoche [Tox. PVieya]}. //folle [/Eo/]. fole [/Eo. Mánt/]. ///olle [Vg]. ////fuel.les [Bab].>(TEST)
  1. fuelle
    • Sd
    • Cn
    • Pr
    • PVieya
    • Sb
    • Cp
    • Bi
    • Vv
  2. {Con yeísmu h.uoyi [Cl]. Con cheísmu fue- che [Ll]. fuoche [Tox. PVieya]}
  3. fuel.le
    • Ay
    • Ri
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • Pzu
    • PSil
    • Cn (MG)
    • An
    • Cv
    • Vd
    • Oc
  4. fuel.li
    • Qu
  5. fuöl.li
    • As
  6. h.uelle
    • LV
    • Lln
    • Pa
    • y Cb (h
    • uelle)
    • Llg
    • Ca
  7. folle eonaviego
    • /Eo/
  8. fole
    • /Eo
    • Mánt/
  9. olle infl. cast.
    • Vg
  10. fuel.les variación de número
    • Bab
Odre [Cl. Pa. Cb. Ac. Llg. Ay. Ri. Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. Cn (MG). Pr. Vd. PVieya. Oc. /Eo/ Mar. Tor. JH], pelleyu, sacu de farina [Sb. Ca. As. An. Cv. R]. Bolsa de cueru de les brañeres pa baxar la lleche de la braña [Bab]. Zurrón de pelleya de cabra o d’oveya [Lln]. Sacu de pelleya d’oveya [Cl. Cp]. Sacu de piel de cabra o d’oveya pa guardar el granu [LV. Ca. DA]. Odre, sacu [Tox]. Bolsa de cueru pa guardar provi- siones, pa tresportar lleche [Bab]. 2. Soplín [Lln. Bi. Ay. Ri. Tb. PSil. R] pa dar aire a les planches de carbón [Tox]. Soplín pa dar aire y facer qu’alite’l fueu nel llar y nel fornu [Vv]. 3. Fueya de la panoya ensin el maíz [Cb (fuelle). Sd. Qu. Cv]. 4. Depósitu del aire de la gaita [Ay. Tb]. Cueru de la gaita ga- llega [JH]. 5. Estómagu [Lln. Vd. Tox]: Este gochu nun tien fuelle, cuome mal [Vd]. 6. Cuellu, regazu [Tox]. 7. Persona pergorda [Tox]. 8. Frunce [Pr]. Pliegue na piel o na ropa [R]. Vistíu ampliu que queda mal [Pa]. Vistíu anchu y floxu [Pr]. 9. ///Tenga mio pa, tenga mio ma, tenga ell mio fuelle fariña ‘nun hai que s’enfotar na más que no propio’ [JH]. Fuoche sacudíu nun puode dar farina ‘d’u nun hai nun pue sacase’ [Tox]. Aquí fiede a fuelle vieyu/aquí a vieyu fuelle fiede [CyN (Recuerdos)].
  1. 1. Odre [Cl. Pa. Cb. Ac. Llg. Ay. Ri. Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. Cn (MG). Pr. Vd. PVieya. Oc. /Eo/ Mar. Tor. JH], pelleyu, sacu de farina [Sb. Ca. As. An. Cv. R]. Bolsa de cueru de les brañeres pa baxar la lleche de la braña [Bab]. Zurrón de pelleya de cabra o d’oveya [Lln]. Sacu de pelleya d’oveya [Cl. Cp]. Sacu de piel de cabra o d’oveya pa guardar el granu [LV. Ca. DA]. Odre, sacu [Tox]. Bolsa de cueru pa guardar provi- siones, pa tresportar lleche [Bab].
  2. 2. Soplín [Lln. Bi. Ay. Ri. Tb. PSil. R] pa dar aire a les planches de carbón [Tox]. Soplín pa dar aire y facer qu’alite’l fueu nel llar y nel fornu [Vv].
  3. 3. Fueya de la panoya ensin el maíz [Cb (fuelle). Sd. Qu. Cv].
  4. 4. Depósitu del aire de la gaita [Ay. Tb]. Cueru de la gaita ga- llega [JH].
  5. 5. Estómagu [Lln. Vd. Tox]: <i class="della">Este gochu nun tien </i><i class="della">fuelle,</i> <i class="della">cuome</i> <i class="della">mal</i> [Vd].
  6. 6. Cuellu, regazu [Tox].
  7. 7. Persona pergorda [Tox].
  8. 8. Frunce [Pr]. Pliegue na piel o na ropa [R]. Vistíu ampliu que queda mal [Pa]. Vistíu anchu y floxu [Pr].
  9. 9. ///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Tenga</i> <i class="della">mio</i> <i class="della">pa,</i> <i class="della">tenga</i> <i class="della">mio</i> <i class="della">ma,</i> <i class="della">tenga</i> <i class="della">ell</i> <i class="della">mio</i> <i class="della">fuelle</i> <i class="della">fariña</i> ‘nun hai que s’enfotar na más que no propio’ [JH]. <i class="della">Fuoche</i> <i class="della">sacudíu </i><i class="della">nun</i> <i class="della">puode</i> <i class="della">dar</i> <i class="della">farina</i> ‘d’u nun hai nun pue sacase’ [Tox]. <i class="della">Aquí</i> <i class="della">fiede</i> <i class="della">a</i> <i class="della">fuelle</i> <i class="della">vieyu</i>/<i class="della">aquí</i> <i class="della">a</i> <i class="della">vieyu</i> <i class="della">fuelle</i> <i class="della">fiede</i> [CyN (Recuerdos)].
Respiración [Pr]. Capacidá pa esneldar o alentar [Llg]. Aguante de la respiración, aguante, resistencia [Tb]: Nun tien fuel.le [Tb]. 10. Fonte de madera fecha a mano y teñida de co- llorao a lo llargo de tres díes nun llamuergu [Ay]. 11. Partida del xuegu de cartes en que’l contrariu nun gana nengún xuegu [Sm]. 12. Órganu sexual de la fema [R]. //Gaita h.uelle ‘gaita as- turiana’ [Pa (= gaita ribera)]. //Llevar poco el fueche a una per- sona ‘irritase, enfadase por poca cosa’ [Ll. Pa (llevar pocu’l h.uelle)]. //El fuelle la cebera saca de cueru de la molienda’ [Ac]. una pelle agnina et III folles zumakes 934 (s. XII) [MSAH- I/71] dedimus illud folle zumake 937 (s. XII) [ACL/193] uno folle zumac 937 (s. XII) [MSAH-I/97] IIII folles zumakes argenzos II 947(or.) [ACL/282] acebit de uos in meo onore folle zumag et dono uobis 947 [ODueñas/34] boue et arienzos et folles zumakes 950(or.) [ACL/311] uno folle zumake 965 (s. XII) [MSAH-I/283] equa baia ualente XV solidos et folle zumach 1002 (s. XI) [MSAH-II/19] II sellas uno folle sardone uno panno canzi 1068 (s. XII) [MSAH-II/379] et VI exatas et I exola et I cadnato et (I) asa de puçal et I conga de allaton et I serra et Ias tonsorias, I manto et I manta et I linia I kapello inuestito in panno tiraz I corio de boue et alio de cauallo et (III) tordegas et III soueilos et VI kapestros VI vatannas por pergaminar et I pergaminata I folle cabru(no) et I allifafe cordeiro et filato pro I lenzo et I cargatura de sal et I cultello de mesa et IIII faucinas de messe segar et I silo pleno de ceuata panne et uino sine numero et I carral de zeto et un(a)sequr et II escorçus (...) et alias causas multas que non tenuimus s. XI 2ª m (or.) [DS/85] a Marina Gascona III soldos et I fole s. XIII(or.) [MCar- II/277] Y un gorru que paez fuelle d’escanda [Fiestas Coronación 183] Atafuetsis lus de Vega [Munthe 1888-1889: 69 165] Del masc. llat. FOLLIS, -IS ‘sacu o balón de cueru infláu d’aire’, ‘bolsa de cueru’, ‘barquín del ferreru’ (EM), pallabra con des- cendientes románicos (REW) ya hispánicos centro-occidenta- les (DEEH), términu que debe destremase de los arabismos del tipu “alfolla”, “alholla” (ADLA 85). La dixebra semántica a que puen dir empobinaos los derivaos de follis ye pergrande, como vemos enriba, y sofítase nel desendolque de ‘bolsa’, ‘sacu (de cueru)’→ ‘barriga’ (→ ‘odre’) → ‘persona gorda’; tamién ‘piel’, ‘pelleya’→ ‘cosa suave’, ‘blandu (como la
  1. Respiración [Pr]. Capacidá pa esneldar o alentar [Llg]. Aguante de la respiración, aguante, resistencia [Tb]: Nun tien fuel.le [Tb]. 10. Fonte de madera fecha a mano y teñida de co- llorao a lo llargo de tres díes nun llamuergu [Ay]. 11. Partida del xuegu de cartes en que’l contrariu nun gana nengún xuegu [Sm]. 12. Órganu sexual de la fema [R]. //Gaita h.uelle ‘gaita as- turiana’ [Pa (= gaita ribera)]. //Llevar poco el fueche a una per- sona ‘irritase, enfadase por poca cosa’ [Ll. Pa (llevar pocu’l h.uelle)]. //El fuelle la cebera saca de cueru de la molienda’ [Ac].
  2. Ac
  3. una pelle agnina et III folles zumakes
  4. 934 (s. XII) MSAH- I/71
  5. dedimus illud folle zumake
  6. 937 (s. XII) ACL/193
  7. uno folle zumac
  8. 937 (s. XII) MSAH-I/97
  9. IIII folles zumakes argenzos II
  10. 947(or.) ACL/282
  11. acebit de uos in meo onore folle zumag et dono uobis
  12. 947 ODueñas/34
  13. boue et arienzos et folles zumakes
  14. 950(or.) ACL/311
  15. uno folle zumake
  16. 965 (s. XII) MSAH-I/283
  17. equa baia ualente XV solidos et folle zumach
  18. 1002 (s. XI) MSAH-II/19
  19. II sellas uno folle sardone uno panno canzi
  20. 1068 (s. XII) MSAH-II/379
  21. et VI exatas et I exola et I cadnato et (I) asa de puçal et I conga de allaton et I serra et Ias tonsorias, I manto et I manta et I linia I kapello inuestito in panno tiraz I corio de boue et alio de cauallo et (III) tordegas et III soueilos et VI kapestros VI vatannas por pergaminar et I pergaminata I folle cabru(no) et I allifafe cordeiro et filato pro I lenzo et I cargatura de sal et I cultello de mesa et IIII faucinas de messe segar et I silo pleno de ceuata panne et uino sine numero et I carral de zeto et un(a)sequr et II escorçus (...) et alias causas multas que non tenuimus s. XI 2ª m (or.)
  22. DS/85
  23. a Marina Gascona III soldos et I fole s. XIII(or.)
  24. MCar- II/277
  25. Y un gorru que paez fuelle d’escanda
  26. Fiestas Coronación 183
  27. Atafuetsis lus de Vega
  28. Munthe 1888-1889: 69 165
  29. Del masc. llat. FOLLIS, -IS ‘sacu o balón de cueru infláu d’aire’, ‘bolsa de cueru’, ‘barquín del ferreru’ (EM), pallabra con des- cendientes románicos (REW) ya hispánicos centro-occidenta- les (DEEH), términu que debe destremase de los arabismos del tipu “alfolla”, “alholla” (ADLA 85). La dixebra semántica a que puen dir empobinaos los derivaos de follis ye pergrande, como vemos enriba, y sofítase nel desendolque de ‘bolsa’, ‘sacu (de cueru)’→ ‘barriga’ (→ ‘odre’) → ‘persona gorda’; tamién ‘piel’, ‘pelleya’→ ‘cosa suave’, ‘blandu (como la
piel)’; ‘fuelle d’un animal’ → ‘fuelle de la gaita’ → ‘lo que tien aire dientro’ → ‘aire que s’emplega pa respirar’ → ‘res- piración’ → ‘lo que queda ensin aire nin nada’, etc. etc. Den- de’l responsable de fuelle féxose’l verbu desfollar y esfollar con prefixos que faen referencia al fechu de ‘quitar el fuelle’, ‘quitar la pelleya’. Tamién se fexo dende fuelle un dim. feme- nín refolleta (cfr.), el verbu refollar 2 (cfr.) y enfuellar (cfr.) colos correspondientes deverbales refuelle (cfr.) y enfuelle (cfr.); ye asina como foi sustituyíu’l verbu llat. follere, em- plegáu por San Xiromu (EM s.v. follis). El nomatu atafuel.lis ufríu por Munthe ha tenese como nomatu dau a los de Veiga (Cn) llamándolos, propiamente, ‘los qu’aten los fuelles’ → ‘arrieros’.
fuellexar*
📖: fuellexar*
🏗️: SI
✍️: NO
Verbu conocíu pela documentación na posible aceición de ‘meter ruíu col fuelle de la gaita’. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">fuellexando’l</i>(TEST)
  1. fuellexar*
  2. Verbu conocíu pela documentación na posible aceición de ‘meter ruíu col fuelle de la gaita’
  3. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">fuellexando’l</i
punteru y el roncón 1891 [Pinín 84-a]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">punteru</i> <i class="della">y</i> <i class="della">el</i> <i class="della">roncón</i> 1891 [Pinín 84-a]
Verbu fechu sol ast. fuelle + continuador de -IDIARE.
fuenculu
📖: fuenculu
🏗️: NO
✍️: NO
Persona perimpaciente [Ay]. //<i class="della">Ser</i>(TEST)
  1. fuenculu
    • Ll
    • Tb
  2. Persona perimpaciente
    • Ay
  3. <i class="della">Ser</i eonaviego
fuibu en culo ‘ser una per- sona peractiva’ [Ll. Tb (fueu en culu)]. //Paecer a fueu en culo ‘tener siempre muncha priesa’ [Ac].
  1. 1. <i class="della">fuibu</i> <i class="della">en</i> <i class="della">culo</i> ‘ser una per- sona peractiva’ [Ll. Tb (fueu en culu)]. //<i class="della">Paecer a fueu en culo</i> ‘tener siempre muncha priesa’ [Ac].
per uno de istos IIII denostos fotudo in culo servo traditor cegulo s. XII [FA/120] denostar al altro por uno destos qatro denuestos fodi- denculo sieruo çigulo traydor 1145 (1295) [FU/29] todo omne que a uizino denostar e dixier: aleuoso o traydor o ladron o falso o cegulo o fodido en culo o gafo o fijo de nade (...) peche I morauedi [FL-A (FFLL)] aleivosus vel traditore, cigulo vel fududinculo [FBenavente concedíu a Parga (Fernández Guerra 1865: 121)]
  1. per uno de istos IIII denostos fotudo in culo servo traditor cegulo s. XII
  2. FA/120
  3. denostar al altro por uno destos qatro denuestos fodi- denculo sieruo çigulo traydor
  4. 1145 (1295) FU/29
  5. todo omne que a uizino denostar e dixier: aleuoso o traydor o ladron o falso o cegulo o fodido en culo o gafo o fijo de nade (...) peche I morauedi
  6. FL-A (FFLL)
  7. aleivosus vel traditore, cigulo vel fududinculo
  8. FBenavente concedíu a Parga (Fernández Guerra 1865: 121)
Posible xuntanza del nome fueu (cfr.) + prep. en (cfr.) + nome culu (cfr.) que s’aplica a quien actúa cola priesa cola que se supón qu’actuaría una persona ardiendo, esto ye, que lleva fueu prendíu al culu. Nun sedría d’estrañar, nesti contestu, que fuenculu o funculu fuera nomatu col que se quixo dar calter a un personaxe apresuráu (PE1: 165; PE4: 181); de fechu apaez como nomatu en toponimia: la fointera de Funculo 1446 [MSMV 368]. Pero otru compuestu averáu tenémoslu na amestanza de participiu, fodidu (o fotudu) + preposición en + culu (cfr. culu):
fuera
📖: fuera
🏗️: NO
✍️: NO
< fuora [Tox. PVieya]. fúora [Tox]. h.uera [Lln. Os. Pa. Cb. Cp. y Ac. Llg. y Sr. Ca. Ay]. h.uöra [Cl]. /////fora [Sm. An. Cd. JH. y R. DA. /Eo. Mánt/].>(TEST)
  1. fuera
    • Sr
    • Md
    • Tb
  2. fuora
    • Tox
    • PVieya
  3. fúora
    • Tox
  4. h.uera
    • Lln
    • Os
    • Pa
    • Cb
    • Cp
    • y Ac
    • Llg
    • y Sr
    • Ca
    • Ay
  5. h.uöra
    • Cl
  6. fora dudoso (certainty = baxa)
    • Sm
    • An
    • Cd
    • JH
    • y R
    • DA
    • /Eo
    • Mánt/
Cast. fuera [Lln. Cl. Cb. Cp. Ac. Llg. Sr. Ca. Ay. Sm. Md. An. Cd. Tox. PVieya. JH. R. DA. /Eo. Mánt/]: Échalu fora [An]. Afuera [Lln. Os. Pa. Cb. Llg. Ca. Cd. DA]: Non se pue salir de casa porque h.uera faz un fríu que corta; probes de los paxa- rinos que tenguen que dormir ah.uera [Ca]. //De fora ‘per fuera, esteriormente’ [JH. /Eo/]. //De fuora ‘per fuera’ [Tox]: Déixa-ye la camiseta de fuora [Tox]. //Echar h.uera ‘soltar el ganáu a pastar’ [Lln]. //Fuera bolos ‘ensin razón’ [Tb]. ‘ensin xuntanza cola realidá’ [Tb]. ‘fuera de sitiu, nuna conversación’ [LC]. //H.uera de ‘a nun ser’ [Lln]. //La de fuera ‘xugada nos bolos en que se cuatria tirando un bolu de la fila más apartada del cuatro’ [Ay]. ///A la qu’has d’escoyer pa compañera, mí- rala más por dientro que por fuera [LC]. Por la Candelera bota’l inviernu fuera; si ríe y quier reír, el inviernu está por venir, y si llora, el inviernu está fora [LC]. Cuando ruxa la mar de La Griega, tiende la colada h.uera [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">fuera</i> [Lln. Cl. Cb. Cp. Ac. Llg. Sr. Ca. Ay. Sm. Md. An. Cd. Tox. PVieya. JH. R. DA. /Eo. Mánt/]: <i class="della">Échalu fora </i>[An]. Afuera [Lln. Os. Pa. Cb. Llg. Ca. Cd. DA]: <i class="della">Non</i> <i class="della">se</i> <i class="della">pue</i> <i class="della">salir</i> <i class="della">de</i> <i class="della">casa</i> <i class="della">porque</i> <i class="della">h.uera</i> <i class="della">faz</i> <i class="della">un</i> <i class="della">fríu</i> <i class="della">que</i> <i class="della">corta;</i> <i class="della">probes</i> <i class="della">de</i> <i class="della">los</i> <i class="della">paxa- </i><i class="della">rinos</i> <i class="della">que</i> <i class="della">tenguen</i> <i class="della">que</i> <i class="della">dormir</i> <i class="della">ah.uera</i> [Ca]. //<i class="della">De</i> <i class="della">fora</i> ‘per fuera, esteriormente’ [JH. /Eo/]. //<i class="della">De fuora </i>‘per fuera’ [Tox]: <i class="della">Déixa-ye</i> <i class="della">la</i> <i class="della">camiseta</i> <i class="della">de</i> <i class="della">fuora</i> [Tox]. //<i class="della">Echar</i> <i class="della">h.uera</i> ‘soltar el ganáu a pastar’ [Lln]. //<i class="della">Fuera</i> <i class="della">bolos</i> ‘ensin razón’ [Tb]. ‘ensin xuntanza cola realidá’ [Tb]. ‘fuera de sitiu, nuna conversación’ [LC]. //<i class="della">H.uera</i> <i class="della">de</i> ‘a nun ser’ [Lln]. //<i class="della">La</i> <i class="della">de</i> <i class="della">fuera</i> ‘xugada nos bolos en que se cuatria tirando un bolu de la fila más apartada del cuatro’ [Ay]. ///<i class="della">A</i> <i class="della">la qu’has d’escoyer pa compañera, mí- </i><i class="della">rala más</i> <i class="della">por</i> <i class="della">dientro</i> <i class="della">que</i> <i class="della">por</i> <i class="della">fuera</i> [LC]. <i class="della">Por</i> <i class="della">la</i> <i class="della">Candelera</i> <i class="della">bota’l inviernu fuera; si ríe y quier reír, el inviernu está por </i><i class="della">venir,</i> <i class="della">y</i> <i class="della">si</i> <i class="della">llora,</i> <i class="della">el</i> <i class="della">inviernu</i> <i class="della">está</i> <i class="della">fora</i> [LC]. <i class="della">Cuando</i> <i class="della">ruxa</i> <i class="della">la</i><i class="della"> mar</i> <i class="della">de</i> <i class="della">La</i> <i class="della">Griega,</i> <i class="della">tiende</i> <i class="della">la</i> <i class="della">colada</i> <i class="della">h.uera</i> [LC].
adicio etiam uobis deforis sub illas turres ferraginales et or- tales multos 917(or.) [ACL/71] et de foris Istos terminos nominatos 978(or.) [SV] si uezino de la uilla sacar armas moludas conta ome de fuera 1145 (1295) [FU/29] hye ome qui pinos tenga de ome de fuera 1145 (1295) [FU/33] dientro et fora donda et braua lantado et por lantar 1213(or.) [MB/242] la uendimia et el mueble que de casa et de fuera 1231 (s. XIII) [MSAH-V/180] de hue endelantre de nostro iur sea fuora 1236(or.) [SV/87] nenguna sabarcera non conpre escanda fuera de la villa 1274 [Ordenances/45] fuera ende carnes & pescados & pan & vjno 1274 [Orde- nances/45] se la confecharen fuera de la villa 1259(or.) [ACL/343] dientro & fuora 1327 [MB/81] enna calle de Çima de Villa fuera la çerca viella 1354(or.) [SP-II/313] hun suelo que foe casa ...fuera la çerca a Los Pozos 1384(or.) [SP-III/36] la metad de las castannales de fuera que lieva Alfonso Gon- zalez 1492(or.) [SP-IV/347] Hechóse andar muy fora de sentido [HyL 25] Bien sabía el mal Ñabuco a quián debía /l’honra de vese fuera del apuro/y que’l que aquella grácia-y facía/yera Dios a quian ñada se fía duro [BAúxa, Sueños (Poesíes 153-156)] Echando fora la xente [San Mateo 32] Del alv. llat. FORAS, variante de foris ‘fuera’ (EM), con espar- dimientu panrománicu (REW) ya panhispánicu (DEEH), espre- sión qu’alita tamién nos compuestos serondos AD FORAS → afuera (
  1. adicio etiam uobis deforis sub illas turres ferraginales et or- tales multos
  2. 917(or.) ACL/71
  3. et de foris Istos terminos nominatos
  4. 978(or.) SV
  5. si uezino de la uilla sacar armas moludas conta ome de fuera
  6. 1145 (1295) FU/29
  7. hye ome qui pinos tenga de ome de fuera
  8. 1145 (1295) FU/33
  9. dientro et fora donda et braua lantado et por lantar
  10. 1213(or.) MB/242
  11. la uendimia et el mueble que de casa et de fuera
  12. 1231 (s. XIII) MSAH-V/180
  13. de hue endelantre de nostro iur sea fuora
  14. 1236(or.) SV/87
  15. nenguna sabarcera non conpre escanda fuera de la villa
  16. 1274 Ordenances/45
  17. fuera ende carnes & pescados & pan & vjno
  18. 1274 Orde- nances/45
  19. se la confecharen fuera de la villa
  20. 1259(or.) ACL/343
  21. dientro & fuora
  22. 1327 MB/81
  23. enna calle de Çima de Villa fuera la çerca viella
  24. 1354(or.) SP-II/313
  25. hun suelo que foe casa ...fuera la çerca a Los Pozos
  26. 1384(or.) SP-III/36
  27. la metad de las castannales de fuera que lieva Alfonso Gon- zalez
  28. 1492(or.) SP-IV/347
  29. Hechóse andar muy fora de sentido
  30. HyL 25
  31. Bien sabía el mal Ñabuco a quián debía /l’honra de vese fuera del apuro/y que’l que aquella grácia-y facía/yera Dios a quian ñada se fía duro
  32. BAúxa, Sueños (Poesíes 153-156)
  33. Echando fora la xente
  34. San Mateo 32
  35. Del alv. llat. FORAS, variante de foris ‘fuera’ (EM), con espar- dimientu panrománicu (REW) ya panhispánicu (DEEH), espre- sión qu’alita tamién nos compuestos serondos AD FORAS → afuera (
cfr.), DE FORAS → de fuera. Un compuestu de fuera y mano tenémoslu nel ast. fueramanu ‘lloñe’, ‘a desmano’m [Tb. Pr]: Taba fueramanu [Tb]. A vegaes l’ast. almite fora como variante de fuera como ufrimos enriba; al nuesu entender dé- bese al influxu exercíu pol imperfeutu de suxuntivu del verbu ser onde alternen los resultaos fuera - fora, fueres - fores, fuera - fora, fuéramos - fóramos, fuérais - forais, fueren - foren.
fuercia, la
📖: fuercia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fuerza [Ac. Ay. Tb. y PSil]. fuörza [As]. fuorza [Vd. Tox]. h.uerza [y Cb. Llg. Ca. y Ay]. h.uörza [Cl]. /////h.uercia [LV. Lln. Os. Pa. Ar]. fuörcia [As]. /////h.orcia [Cl. Os]. forcia [Cp. y Cv. y Mar. JH. R]. /////forza [JH. /Eo/].>(TEST)
  1. fuercia
    • Cg
    • Sm
    • Cn
    • Sl
    • Cv
    • Md
  2. fuerza
    • Ac
    • Ay
    • Tb
    • y PSil
  3. fuörza
    • As
  4. fuorza
    • Vd
    • Tox
  5. h.uerza
    • y Cb
    • Llg
    • Ca
    • y Ay
  6. h.uörza
    • Cl
  7. h.uercia dudoso (certainty = baxa)
    • LV
    • Lln
    • Os
    • Pa
    • Ar
  8. fuörcia
    • As
  9. h.orcia dudoso (certainty = baxa)
    • Cl
    • Os
  10. forcia
    • Cp
    • y Cv
    • y Mar
    • JH
    • R
  11. forza dudoso (certainty = baxa)
    • JH
    • /Eo/
Cast. fuerza [LV. Cl. Lln. Os. Pa. Cb. Cg. Ac. Llg. Ca. Ay. Ar. Tb. Sm. Pzu. PSil. As. Cn (Cruce). Sl. Cv. Vd. Tox. /Eo/. JH. R. Tor. Llomb. Mar]. Fuerza, puxu [Md]. Vigor, robustez [Ca]. Fuerza, esfuerzu [Ar]. Esfuerzu [Cb (/h.uerza ‘fuerza’). Cp]. Violencia que se fai a daquién [Md]. 4. Estáu más vigorosu d’una cosa [Md]. 5. Actu d’obligar [Md]. 6. El mayor núm- beru [Ar. Tb]: La fuerza’l ganáu [Tb]. //La fuerza ‘la fuerza pública, la policía encargada del orde públicu’ [Ac. Tb]. //La fuerza la calor ‘el momentu de más calor’ [Tb]. //A la fuerza ‘contra la propia voluntá’ [Tb]. //Pola fuerza’l sol ‘a la hora que más calienta’l sol’ [Ac]. ///Val más la respiración de un hombre que la h.uercia de una muyer [Lln].
  1. 1. Cast. <i class="della">fuerza</i> [LV. Cl. Lln. Os. Pa. Cb. Cg. Ac. Llg. Ca. Ay. Ar. Tb. Sm. Pzu. PSil. As. Cn (Cruce). Sl. Cv. Vd. Tox. /Eo/. JH. R. Tor. Llomb. Mar]. <i class="della">Fuerza</i>, puxu [Md]. Vigor, robustez [Ca]. <i class="della">Fuerza</i>, esfuerzu [Ar]. Esfuerzu [Cb (/<i class="della">h.uerza</i> ‘fuerza’). Cp]. Violencia que se fai a daquién [Md].
  2. 4. Estáu más vigorosu d’una cosa [Md].
  3. 5. Actu d’obligar [Md].
  4. 6. El mayor núm- beru [Ar. Tb]: <i class="della">La fuerza’l ganáu </i>[Tb]. //<i class="della">La fuerza </i>‘la fuerza pública, la policía encargada del orde públicu’ [Ac. Tb]. //<i class="della">La fuerza</i> <i class="della">la calor </i>‘el momentu de más calor’ [Tb]. //<i class="della">A</i> <i class="della">la fuerza </i>‘contra la propia voluntá’ [Tb]. //<i class="della">Pola fuerza’l sol </i>‘a la hora que más calienta’l sol’ [Ac]. ///<i class="della">Val más la respiración de un </i><i class="della">hombre</i> <i class="della">que</i> <i class="della">la</i> <i class="della">h.uercia</i> <i class="della">de</i> <i class="della">una</i> <i class="della">muyer</i> [Lln].
a) de illa forcia quod Petrus Lambert dicebat [1216-1224](or.) [ACL/326] qui fecerant forciam soltauerunt exquisam [1216-1224](or.) [ACL/326] una prestameria et intravit illas per forcia 1220(or.) [SP- IV/489] por forçia e por enganno commo de otras heredades 1227 (t. 1361) [SB/209] peite al monesterio V libras de oro puro &_al re la forcia 1251 [MB-II/44] tuuolas segundo por forcia 1253(or.) [ACL/204] por forzia de muyer o por ladron encartado o por alayuoso 1257(or.) [ACL/299] por forcia de muyer ho por ladron encartado 1259(or.) [ACL/344] se perigro o forcia le uenier 1263 (s. XIII?) [ACL/410] nen per miedo nen per forcia nen per toruados sesos 1263 [DCO-II/75] demandar iur e possession e forcia 1267 (s. XIII?) [ACL/472] con homnes armados tiraron por forcia de casa de don Ja- come 1270(or.) [ACL-VIII/25] Diego Coruo alcaide con homnes armados entro por forcia el monesterio 1270(or.) [ACL-VIII/25] con las portas zarradas con forcia de homnes e de armas 1270(or.) [ACL-VIII/26] con homnes e con armas entraron por forcia depos un cle- rigo 1270(or.) [ACL-VIII/26] tomo la ceuada per forçia por sernas e por offerçiones que dezie 1291 (t. 1291) [ACL-VIII/406] antano quel que dio a Ferran Iohanez por forçia tres mo- rauedis 1291 (t. 1291) [ACL-VIII/405] lli rompeo por forcia el escripto que tenia en mano 1294 [DCO-V/185] a toda excepçion de forçia e de enganno 1299(or.) [SP-I/307] enna gran forcia que fazia non dava alguna piadat s. XIII(or.) [FX/12] echar el poderoso fora del iuizo por forcia s. XIII(or.) [FX/74] la cambia que non ye fecha per forcia nen per miedo s. XIII(or.) [FX/179] lo tallar en algun logar o lu ligar per forcia s. XIII(or.) [FX/217] si algun omne retien per forcia o per torto a aquel s. XIII(or.) [FX/221] reçebiren muchas fforçias & muchos robos & de muchos for- tos 1300 [DCO-V/224] yeran vistos fazer forçia e esbollaçion el dicho monesterio 1344(or.) [SP-II/201] omnes poderosos que lles los_non tomasen nin embargasen nin entrasen por forçia 1345(or.) [SP-II/209] de la posession que lles tirava e tomava por forçia 1370(or.) [SP-II/437] la injuria e forçia e esbollaçion que dixo quel dicho Fernan Perez 1403(or.) [SP-III/139] - sin força ni falago otorgo e conosco por esta carta que vendo 1505(or.) [MV/509] b) si jbj quesierit posar a fuerça deffiendasse co sus vezinos qantum potuerit 1145 (1295) [FU/25] rreçebian hi grandes tuertos e grandes fuerças 1249 (s. XV) [ACL/159] quebrantador de casa por fuerça e a fuerça fecha de mugier 1254 (s. XIII) [MSAH-V/284] si algun omne por fuerça quisier posar en casa de algun ue- zino 1255(or.) [MSAH-V/321] por razon de furto o de fuerça 1260(or.) [MSAH-V/361] les tornan el portalgo que lo anparan por fuerça e quieren- los matar 1267 (t.1315) [SP-I/224] muchos desafueros et muchos dannos e muchas fuerzas 1282 [MSAH-V/436] ffuerça o rrobo veniesse que noslas fforçiase o las rrobasse 1298(or.) [MSAH-V/571] de fuerça e de enganno e todo error e ynorançia 1465(or.) [SP-IV/110] de fuerça e de enganno e todo error e toda ynorança 1482(or.) [SP-IV/215] ¡Ay Dios!, a quién ñon causa sentimientu/lla fuerza esco- munal del Dios traviesu [BAúxa, PyT (Poesíes 209-210)] Mariquina de la O/llamaben a la primera,/de llos Ánxeles lla otra,/¡mira qué nombres de estrella!,/pos si ansí son les persones/el pintárteles ye fuerza [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 346-351)] Del neutru pl. llat. FORTIA ‘actos de fuerza’, d’usu femenín nes llingües romániques (EM s.v. fortis; REW), siguió l’ast. fuerza con aspiración nel oriente. A la so vera conséñense espresiones con [j] que se xustificarán como semicultismos de FORTIA (fuercia, h.uercia... forcia, h.orcia) o niciu del influxu de los
  1. a) de illa forcia quod Petrus Lambert dicebat [1216-1224](or.)
  2. ACL/326
  3. qui fecerant forciam soltauerunt exquisam [1216-1224](or.)
  4. ACL/326
  5. una prestameria et intravit illas per forcia
  6. 1220(or.) SP- IV/489
  7. por forçia e por enganno commo de otras heredades
  8. 1227 (t. 1361) SB/209
  9. peite al monesterio V libras de oro puro &_al re la forcia
  10. 1251 MB-II/44
  11. tuuolas segundo por forcia
  12. 1253(or.) ACL/204
  13. por forzia de muyer o por ladron encartado o por alayuoso
  14. 1257(or.) ACL/299
  15. por forcia de muyer ho por ladron encartado
  16. 1259(or.) ACL/344
  17. se perigro o forcia le uenier
  18. 1263 (s. XIII?) ACL/410
  19. nen per miedo nen per forcia nen per toruados sesos
  20. 1263 DCO-II/75
  21. demandar iur e possession e forcia
  22. 1267 (s. XIII?) ACL/472
  23. con homnes armados tiraron por forcia de casa de don Ja- come
  24. 1270(or.) ACL-VIII/25
  25. Diego Coruo alcaide con homnes armados entro por forcia el monesterio
  26. 1270(or.) ACL-VIII/25
  27. con las portas zarradas con forcia de homnes e de armas
  28. 1270(or.) ACL-VIII/26
  29. con homnes e con armas entraron por forcia depos un cle- rigo
  30. 1270(or.) ACL-VIII/26
  31. tomo la ceuada per forçia por sernas e por offerçiones que dezie
  32. 1291 (t. 1291) ACL-VIII/406
  33. antano quel que dio a Ferran Iohanez por forçia tres mo- rauedis
  34. 1291 (t. 1291) ACL-VIII/405
  35. lli rompeo por forcia el escripto que tenia en mano
  36. 1294 DCO-V/185
  37. a toda excepçion de forçia e de enganno
  38. 1299(or.) SP-I/307
  39. enna gran forcia que fazia non dava alguna piadat s. XIII(or.)
  40. FX/12
  41. echar el poderoso fora del iuizo por forcia s. XIII(or.)
  42. FX/74
  43. la cambia que non ye fecha per forcia nen per miedo s. XIII(or.)
  44. FX/179
  45. lo tallar en algun logar o lu ligar per forcia s. XIII(or.)
  46. FX/217
  47. si algun omne retien per forcia o per torto a aquel s. XIII(or.)
  48. FX/221
  49. reçebiren muchas fforçias & muchos robos & de muchos for- tos
  50. 1300 DCO-V/224
  51. yeran vistos fazer forçia e esbollaçion el dicho monesterio
  52. 1344(or.) SP-II/201
  53. omnes poderosos que lles los_non tomasen nin embargasen nin entrasen por forçia
  54. 1345(or.) SP-II/209
  55. de la posession que lles tirava e tomava por forçia
  56. 1370(or.) SP-II/437
  57. la injuria e forçia e esbollaçion que dixo quel dicho Fernan Perez
  58. 1403(or.) SP-III/139
  59. - sin força ni falago otorgo e conosco por esta carta que vendo
  60. 1505(or.) MV/509
  61. b) si jbj quesierit posar a fuerça deffiendasse co sus vezinos qantum potuerit
  62. 1145 (1295) FU/25
  63. rreçebian hi grandes tuertos e grandes fuerças
  64. 1249 (s. XV) ACL/159
  65. quebrantador de casa por fuerça e a fuerça fecha de mugier
  66. 1254 (s. XIII) MSAH-V/284
  67. si algun omne por fuerça quisier posar en casa de algun ue- zino
  68. 1255(or.) MSAH-V/321
  69. por razon de furto o de fuerça
  70. 1260(or.) MSAH-V/361
  71. les tornan el portalgo que lo anparan por fuerça e quieren- los matar
  72. 1267 (t.1315) SP-I/224
  73. muchos desafueros et muchos dannos e muchas fuerzas
  74. 1282 MSAH-V/436
  75. ffuerça o rrobo veniesse que noslas fforçiase o las rrobasse
  76. 1298(or.) MSAH-V/571
  77. de fuerça e de enganno e todo error e ynorançia
  78. 1465(or.) SP-IV/110
  79. de fuerça e de enganno e todo error e toda ynorança
  80. 1482(or.) SP-IV/215
  81. ¡Ay Dios!, a quién ñon causa sentimientu/lla fuerza esco- munal del Dios traviesu
  82. BAúxa, PyT (Poesíes 209-210)
  83. Mariquina de la O/llamaben a la primera,/de llos Ánxeles lla otra,/¡mira qué nombres de estrella!,/pos si ansí son les persones/el pintárteles ye fuerza
  84. ABalvidares, Callórigu (Poesíes 346-351)
  85. Del neutru pl. llat. FORTIA ‘actos de fuerza’, d’usu femenín nes llingües romániques (EM s.v. fortis; REW), siguió l’ast. fuerza con aspiración nel oriente. A la so vera conséñense espresiones con [j] que se xustificarán como semicultismos de FORTIA (fuercia, h.uercia... forcia, h.orcia) o niciu del influxu de los
  86. j
verbos -iar como forciar, h.orciar. De toes maneres, les va- riantes non diptongaes puen debese al influxu del verbu *for- tiare, qu’apaez nel llat. medieval (MLLM s.v. fortiare) y xustifica dellos resultaos en dalgunes llingües romániques (REW), d’u surdiría l’ast. aforzar (cfr.), forzar y esforzar (cfr.), enforzar (cfr.), reforzar (cfr.) asina como enforciar (cfr.) y for- ciar (cfr.); en tou casu sía semicultismu sía formación en -IDIARE la yod verbal propagóse a delles espresiones del nome (y d’otres categoríes gramaticales). Per otru llau forza dau por JH ha debese al influxu de la escritura anque podría tenese por deverbal de forzar como enforcia (cfr.) de enforciar. Dever- bal de enforzar sedría ast. enfuerzu (cfr.) lo mesmo que dende reforzar refuerzu (cfr.). Dende h.uerza pudo llograse un masculín analóxicu y aumentativu h.uerzón (cfr. fuerzón). Un alverbiu en -MENTE ta documentáu como “forciadamientre” en 1288 [CDA/121].
fuérciga, la
📖: fuérciga
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Resquiebra, grieta [Qu. Tb]. Del fem. llat. <i class="della">forfex, </i>-<i class="della">icis </i>‘tisories’ (EM), pallabra con con- tinuadores románicos (REW), pente medies d’una adautación a la primera declinación → *FŎRFICA [conocida pel dim. <i class="della">for- ficula</i>(TEST)
  1. fuérciga
  2. Resquiebra, grieta
    • Qu
    • Tb
  3. Del fem
  4. llat
  5. <i class="della">forfex, </i>-<i class="della">icis </i>‘tisories’ (EM), pallabra con con- tinuadores románicos (REW), pente medies d’una adautación a la primera declinación → *FŎRFICA [conocida pel dim
  6. <i class="della">for- ficula</i
(EM)] > fuérciga, con tracamundiu de dentales (TA 150; PE3: 273). Daqué asemeyao vemos nel correspondiente masc. *fuércegufuérzagu al llau del camudáu fuérfagu (cfr.). El plural llat. FORFICES (EM) caltiénse na toponimia te- bergana Fonte Fuércedes (TT 349), tamién con tracamundiu de dentales.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (EM)] > <i class="della">fuérciga</i>, con tracamundiu de dentales (TA 150; PE3: 273). Daqué asemeyao vemos nel correspondiente masc. *<i class="della">fuércegu</i> → <i class="della">fuérzagu</i> al llau del camudáu <i class="della">fuérfagu </i>(cfr.). El plural llat. FORFICES (EM) caltiénse na toponimia te- bergana <i class="della">Fonte </i><i class="della">Fuércedes</i> (TT 349), tamién con tracamundiu de dentales.
fuérfagu, el
📖: fuérfagu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fuérzagu [VB].>(TEST)
  1. fuérfagu
    • Sm
    • Cv
    • Md
  2. fuérzagu
    • VB
Poza, barrancu fondu y estrenchu producíu pol agua [Sm. Cv (= furfuéganu = fuécanu = fuérfanu)]. Parte d’un camín que funde al pasar per él [VB]. 2. Terrén enlleno matu [Md (/bouza si ye grande)]. Terrén que nun val pa semar [Md (lo contrario de eiru)]. 3. Matu, monte [Md].
  1. 1. Poza, barrancu fondu y estrenchu producíu pol agua [Sm. Cv (= furfuéganu = fuécanu = fuérfanu)]. Parte d’un camín que funde al pasar per él [VB].
  2. 2. Terrén enlleno matu [Md (/<i class="della">bouza</i> si ye grande)]. Terrén que nun val pa semar [Md (lo contrario de <i class="della">eiru</i>)].
  3. 3. Matu, monte [Md].
Creación masculina sol deriváu de *FORFICA > *fuérfega → fuérciga (cfr.), esto ye, coles variantes de xéneru *fuérfegu (→ fuérfagu) → *fuércegu (→ fuérzagu), con continuación ente los nomes de llugar (TA 150). Un tracamundiu del sufixu átonu de fuérfagu dio llugar a la formación fuérfanu (PE3: 273). Ye posible qu’una realización de fuérfagu con aspiración *[fwérhaγu] o *[fwérxaγu] fora responsable d’una perasturia- nización como [S], fuérxagu (cfr.), como si se tratare de l’a- dautación d’un forasterismu.
fuérfanu, el
📖: fuérfanu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. fuérfanu
    • Sm
    • Cv
Socavón, barrancu fondu y estrenchu que faen na tierra les co- rrientes d’agua [Sm. Cv (= furfuéganu = fuécanu = fuérfagu]. Cfr. fuérfagu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Socavón, barrancu fondu y estrenchu que faen na tierra les co- rrientes d’agua [Sm. Cv (= furfuéganu = fuécanu = fuérfagu]. Cfr. <i class="della">fuérfagu</i>.
fuerga, la 1
📖: fuerga
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<h.uerga [Lln]. ///xuerga [Ac. Ca. Ay. Ll (i). Tb. Sm. Pzu. PSil.>(TEST)
  1. fuerga
    • Vv
    • Sb
    • Ay
    • Ll
    • Tb
    • Sm
    • Ca
  2. h.uerga
    • Lln
  3. xuerga [Ac infl. cast.
  4. Ca
  5. Ay
  6. Ll (i)
  7. Tb
  8. Sm
  9. Pzu
  10. PSil
Xuerga, xarana [Lln. Vv. Pi (i). Ac. Sb. Ay. Ll (i). Tb. Sm. Pzu. PSil]. Diversión bulliciosa que celebren delles persones [Ca]. 2. Xuntanza de vecinos pa dar la parpayuela o xugar a les car- tes [Lln]. ///La guadaña quier fuerga, maña y vino que la taña [LC].
  1. 1. Xuerga, xarana [Lln. Vv. Pi (i). Ac. Sb. Ay. Ll (i). Tb. Sm. Pzu. PSil]. Diversión bulliciosa que celebren delles persones [Ca].
  2. 2. Xuntanza de vecinos pa dar la parpayuela o xugar a les car- tes [Lln]. ///<i class="della">La guadaña quier fuerga, maña y vino que la taña</i> [LC].
Posible variante de fuelga (cfr.), con tracamundiu de líquides posnucleares, d’u se fexo l’ast. fuerguista (cfr.). El resultáu de tipu xuerga podría ser l’adautación d’un castellanismu con as- piración F- → [hw] → [Sw] (GHLA §4.3.1.9.1); non asina h.uerga [Lln] onde pue ser niciu de l’aspiración autóctona de F- llatina + w na fastera oriental del dominiu (GHLA §4.3.1).
fuerga, la 2
📖: fuerga
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Aición y efeutu de <i class="della">forgar</i>(TEST)
  1. fuerga
    • Sb
    • Ay
  2. Aición y efeutu de <i class="della">forgar</i
[Sb. Ay]. Deverbal de forgar (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Sb. Ay]. Deverbal de <i class="della">forgar</i> (cfr.).
fuérganu, el
📖: fuérganu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Fueu artificial (de les fiestes) [Tor]. Sedría una formación del llat. FOCUS (EM) + -ŬLUS (LLAA 103) con influxu de ast. <i class="della">fuerga</i>(TEST)
  1. fuérganu
  2. Fueu artificial (de les fiestes)
    • Tor
  3. Sedría una formación del llat
  4. FOCUS (EM) + -ŬLUS (LLAA 103) con influxu de ast
  5. <i class="della">fuerga</i
1 (cfr.) o de muérganu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">1</i> (cfr.) o de <i class="della">muérganu</i>.
fuerguista
📖: fuerguista
🏗️: NO
✍️: NO
<///xuerguista [Ay].>(TEST)
  1. fuerguista
  2. xuerguista infl. cast.
    • Ay
Cast. juerguista [Ac].
  1. 1. Cast. <i class="della">juerguista</i> [Ac].
Cfr. fuerga 1.
fuerte
📖: fuerte
🏗️: NO
✍️: NO
<h.uerte [Lln. Rs. Pa. Cb. Ac. Llg. y Sr. Ca. Ay]. //forte [AGO].>(TEST)
  1. fuerte
    • Sr
    • Tb
    • Sm
    • Cn
  2. h.uerte
    • Lln
    • Rs
    • Pa
    • Cb
    • Ac
    • Llg
    • y Sr
    • Ca
    • Ay
  3. forte eonaviego
    • AGO
Cast. fuerte [Lln. Rs. Pa. Cb. Ac. Llg. Sr. Ca. Ay. Tb. AGO], con puxu, robustu [Sm]. 2. Productivo (el terrén) [Tb. Sm. Cn (V)]: Ya una tierra mui fuerte [Tb]. //Andar fuertes las abei- chas ‘tar axitaes les abeyes cuando tán pa ensamar’ [Sm]. //Chamar fuerte ‘llamar con puxu’ [Sm]. ///Cuando en marzu hai vientos h.uertes y abril ye moyáu y fríu, síguelos mayu llo- zanu y floríu [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">fuerte</i> [Lln. Rs. Pa. Cb. Ac. Llg. Sr. Ca. Ay. Tb. AGO], con puxu, robustu [Sm].
  2. 2. Productivo (el terrén) [Tb. Sm. Cn (V)]: <i class="della">Ya una tierra mui fuerte </i>[Tb]. //<i class="della">Andar fuertes las abei- </i><i class="della">chas</i> ‘tar axitaes les abeyes cuando tán pa ensamar’ [Sm]. //<i class="della">Chamar</i> <i class="della">fuerte</i> ‘llamar con puxu’ [Sm]. ///<i class="della">Cuando</i> <i class="della">en</i> <i class="della">marzu </i><i class="della">hai vientos h.uertes y abril ye moyáu y fríu, síguelos mayu llo-</i> <i class="della">zanu y floríu </i>[LC].
a) ad laguna de Fortes et inde tornauit per Bocal de Uacka 921 (f.) [ACL/94] nec forte subetanee mors morte preuentis desiderium 951(or.) [DCO] per termino de Fortes est arenzada in uilla Kastro Ferronio 962 (s. XII) [ACL/138] Felice Elias et Fortes Belitici qui sumus fidesiunsores de Petru Flainizi 1029 [ODueñas/155] tiui Fortes abba et omnem colleio 1064(or.) [ACL/347] sum in coita et in anno carestioso et forte et non habeo 1225(or.) [MV/38]
yeramos moyt premiados ca los annos foront fortes ¬ de fames 1258 [DCO-II/52] los sos seran mas fortes en quebrantar elos enemigos s. XIII(or.) [FX/38] sea metudo en forte logar por siempre s. XIII(or.) [FX/46] algunas cosas fortes son ordenadas per paravlas escuras ¬ dalli nace contienda s. XIII(or.) [FX/46] sean diffamados ¬ fagan mas forte penitencia por siempre ennos monesterios s. XIII(or.) [FX/133] alli u ye ela agua mas forte s. XIII(or.) [FX/287] esta lee ye fecha de la sentencia dotras lees muy fortes s. XIII(or.) [FX/348] - Ye más forte que yo [San Mateo 8] b) que feziesse desta venta carta fuerte et firme para vos 1405(or.) [SP-III/163]
  1. a) ad laguna de Fortes et inde tornauit per Bocal de Uacka
  2. 921 (f.) ACL/94
  3. nec forte subetanee mors morte preuentis desiderium
  4. 951(or.) DCO
  5. per termino de Fortes est arenzada in uilla Kastro Ferronio
  6. 962 (s. XII) ACL/138
  7. Felice Elias et Fortes Belitici qui sumus fidesiunsores de Petru Flainizi
  8. 1029 ODueñas/155
  9. tiui Fortes abba et omnem colleio
  10. 1064(or.) ACL/347
  11. sum in coita et in anno carestioso et forte et non habeo
  12. 1225(or.) MV/38

  13. yeramos moyt premiados ca los annos foront fortes ¬ de fames
  14. 1258 DCO-II/52
  15. los sos seran mas fortes en quebrantar elos enemigos s. XIII(or.)
  16. FX/38
  17. sea metudo en forte logar por siempre s. XIII(or.)
  18. FX/46
  19. algunas cosas fortes son ordenadas per paravlas escuras ¬ dalli nace contienda s. XIII(or.)
  20. FX/46
  21. sean diffamados ¬ fagan mas forte penitencia por siempre ennos monesterios s. XIII(or.)
  22. FX/133
  23. alli u ye ela agua mas forte s. XIII(or.)
  24. FX/287
  25. esta lee ye fecha de la sentencia dotras lees muy fortes s. XIII(or.)
  26. FX/348
  27. - Ye más forte que yo
  28. San Mateo 8
  29. b)
  30. que feziesse desta venta carta fuerte et firme para vos
  31. 1405(or.) SP-III/163
Del llat. FORTIS, -E ‘fuerte (física y moralmente)’ (EM), términu panrománicu (REW) ya panhispánicu (DEEH), tamién con posi- bilidá antroponímica en §a. Una percorreición atopámosla na espresión forte, ensin diptongar güei quiciabes por tomala Oli- veros de la fala eonaviega y considerala más averada a la eti- moloxía’l clérigu traductor del Evanxeliu de San Matéu. Sobro ast. fuerte o sol so antecesor féxose l’aumentativu fortón (cfr.) asina como’l verbu compuestu enfortir (cfr.) y *enfortar, ésti conocíu pel so participiu enfortáu (cfr.). Tamién se conseña na nuesa documentación medieval l’alverbiu en -mente: nos aiu- demos fortemiente a sos fillos s. XIII(or.) [FX/30].
fuertemente
📖: fuertemente
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. fuertemente
Cfr. fuerte.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">fuerte</i>.
fueru, el
📖: fueru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fuero [Ay. Ri]. fueiru [Md]. ////fueiros [Pzu].>(TEST)
  1. fueru
    • Qu
    • Lln
    • Tb
    • Pr
  2. fuero
    • Ay
    • Ri
  3. fueiru
    • Md
  4. fueiros variación de número
    • Pzu
Cast. fuero [Md. Pzu]. 2. Ayuda [Qu]. 3. Influencia [Qu]. In- fluxu [Ri]. 4. Arguyu [Ay], arrogancia, gayardía [Md]. Caráu- ter dominante, arremangu [Lln]. //-os ‘preses pequeñes pa regar los praos’ [Ar (= aguaduches)]. //A fuer de ‘en virtú de, en cuanto a [JH]. ‘según la costume, a títulu d’home de bien’ [R (afor)]. //(Coger) fueros ‘abusar de la llibertá’ [Lln]. //Dase munchu fuero ‘considerase importante, con influencia’ [Ri]. //Tener muchu fueru ‘tener encontu, ayuda, influencia’ [Tb]. //Tener munchu fuero ‘tener arrogancia’ [Ay]. //Tener fueros ‘tar consentíu, facer siempre lo qu’a ún-y da la gana’ [Pr]. ‘tener munches ínfules’ [Tox (= tener muitu esfoutu)]. //Tener muitos fueiros ‘tener munchos fumos’ [Md].
  1. 1. Cast. <i class="della">fuero </i>[Md. Pzu].
  2. 2. Ayuda [Qu].
  3. 3. Influencia [Qu]. In- fluxu [Ri].
  4. 4. Arguyu [Ay], arrogancia, gayardía [Md]. Caráu- ter dominante, arremangu [Lln]. //-<i class="della">os </i>‘preses pequeñes pa regar los praos’ [Ar (= aguaduches)]. //<i class="della">A</i> <i class="della">fuer de </i>‘en virtú de, en cuanto a [JH]. ‘según la costume, a títulu d’home de bien’ [R (<i class="della">afor</i>)]. //<i class="della">(Coger) fueros </i>‘abusar de la llibertá’ [Lln]. //<i class="della">Dase</i><i class="della"> munchu</i> <i class="della">fuero</i> ‘considerase importante, con influencia’ [Ri]. //<i class="della">Tener</i> <i class="della">muchu</i> <i class="della">fueru</i> ‘tener encontu, ayuda, influencia’ [Tb]. //<i class="della">Tener</i> <i class="della">munchu fuero </i>‘tener arrogancia’ [Ay]. //<i class="della">Tener fueros </i>‘tar consentíu, facer siempre lo qu’a ún-y da la gana’ [Pr]. ‘tener munches ínfules’ [Tox (= tener muitu esfoutu)]. //<i class="della">Tener</i> <i class="della">muitos</i> <i class="della">fueiros</i> ‘tener munchos fumos’ [Md].
a) secundum forvm Zemore 1218(or.) [MCar-I/120] b) los pleictos que furen enfiados e recapdados por fuero entre ueçinos 1238 (c.) [MSAH-V/220] XIIII annos que non fizo fuero al monesterio 1245(or.) [MSAH-V/234] fuero de Uilalua 1258(or.) [MCar-I/344] asi como ya fuero de la tiera de fazer a iugueros 1258(or.) [MCar-I/344] ffuero & los priuilegios & las otras cartas que tenemos en thesoro 1262 [Ordenances/38] XX dineros desta moneda prieta por fuero 1272 [SPM/467] los omes pequenos del fuero non poderien auer derecho con los poderosos 1274 [Ordenances/39] auemos en fuero que nengun nuestro vezion non sse lame a otro 1274 [Ordenances/39] por isti fuoro vos damos 1280 [CDA/89 - 92] todos fueros viellos e nueuos e todos otros derechos 1315(or.) [SB/240] el Lliuro del Fuero que yo tengo todo en romançio todo en pergameno 1347(or.) [SB/262] ata que fosen ençerrados segut fuero e derecho e fezies dellos vençion 1358(or.) [SP-II/342] dian el dicho fuero e quinon de vinno e de hubas 1363(or.) [SP-II/393] con todos sos fueros e desffueros con todos sos derechos e pertenençias 1363(or.) [SB/286] E este vjnna fazja de fuero al dicho monesterio 1422 [DMO 179] quel monte de Cuerno que fazia de fuero al dicho çellero 1460(or.) [SP-IV/88] que topa en el exido e de_la otra parte presa de fuero 1483(or.) [SP-IV/239] çesardes de pagar el dicho fuero de quarenta e çinco mara- vedis 1490(or.) [SP-IV/314] - perecerín si lla tasa/mas bien tacha del goviernu/sostenida de temosos/lletrados del fueru vieyu [Campumanes 1781/365] c) daruos cada San Martino dos morauedis en fuaro 1250(or.) [MCar-I/288] quitarnos de fazendera et de outra fuaro 1250(or.) [MCar- I/288] d) Liber Iudicum 889 (GHLA 341) Libro Iudico 1045 [DCO/166]; 1083 [DCO/253] si uis aude in Libro_Iudico 1082(or.) [SV/157] si uis uade in Libro_Iudico 1082(or.) [SV/159] uade in Liber_Iudicum 1095(or.) [SV/193] Liber Iudicum 1095 [SV/193]; 1114 [SV/241] Librum Iudicum 1148 [SV/365] e) el juiz clerigo iudgaua estoncia el Liuro_Iudgo 1266(or.) [ACL/425] f) el Digesto uieyo e una Instituta e vn Liuro_Julgo 1295(or.) [ACL-VIII/450] g) fuimus al Librum 994 [ACL-III/74] h) Libro de León, libro iulgo de León, etc.
  1. a) secundum forvm Zemore
  2. 1218(or.) MCar-I/120
  3. b) los pleictos que furen enfiados e recapdados por fuero entre ueçinos
  4. 1238 (c.) MSAH-V/220
  5. XIIII annos que non fizo fuero al monesterio
  6. 1245(or.) MSAH-V/234
  7. fuero de Uilalua
  8. 1258(or.) MCar-I/344
  9. asi como ya fuero de la tiera de fazer a iugueros
  10. 1258(or.) MCar-I/344
  11. ffuero & los priuilegios & las otras cartas que tenemos en thesoro
  12. 1262 Ordenances/38
  13. XX dineros desta moneda prieta por fuero
  14. 1272 SPM/467
  15. los omes pequenos del fuero non poderien auer derecho con los poderosos
  16. 1274 Ordenances/39
  17. auemos en fuero que nengun nuestro vezion non sse lame a otro
  18. 1274 Ordenances/39
  19. por isti fuoro vos damos
  20. 1280 CDA/89 - 92
  21. todos fueros viellos e nueuos e todos otros derechos
  22. 1315(or.) SB/240
  23. el Lliuro del Fuero que yo tengo todo en romançio todo en pergameno
  24. 1347(or.) SB/262
  25. ata que fosen ençerrados segut fuero e derecho e fezies dellos vençion
  26. 1358(or.) SP-II/342
  27. dian el dicho fuero e quinon de vinno e de hubas
  28. 1363(or.) SP-II/393
  29. con todos sos fueros e desffueros con todos sos derechos e pertenençias
  30. 1363(or.) SB/286
  31. E este vjnna fazja de fuero al dicho monesterio
  32. 1422 DMO 179
  33. quel monte de Cuerno que fazia de fuero al dicho çellero
  34. 1460(or.) SP-IV/88
  35. que topa en el exido e de_la otra parte presa de fuero
  36. 1483(or.) SP-IV/239
  37. çesardes de pagar el dicho fuero de quarenta e çinco mara- vedis
  38. 1490(or.) SP-IV/314
  39. - perecerín si lla tasa/mas bien tacha del goviernu/sostenida de temosos/lletrados del fueru vieyu
  40. Campumanes 1781/365
  41. c) daruos cada San Martino dos morauedis en fuaro
  42. 1250(or.) MCar-I/288
  43. quitarnos de fazendera et de outra fuaro
  44. 1250(or.) MCar- I/288
  45. d)
  46. Liber Iudicum 889 (GHLA 341) Libro Iudico 1045 [DCO/166];
  47. 1083 DCO/253
  48. si uis aude in Libro_Iudico 1082(or.) [SV/157] si uis uade in Libro_Iudico 1082(or.) [SV/159] uade in Liber_Iudicum 1095(or.) [SV/193] Liber Iudicum 1095 [SV/193]; 1114 [SV/241] Librum Iudicum
  49. 1148 SV/365
  50. e) el juiz clerigo iudgaua estoncia el Liuro_Iudgo
  51. 1266(or.) ACL/425
  52. f) el Digesto uieyo e una Instituta e vn Liuro_Julgo
  53. 1295(or.) ACL-VIII/450
  54. g) fuimus al Librum
  55. 994 ACL-III/74
  56. h)
  57. Libro de León, libro iulgo de León, etc.
Del llat. FORUM, -I ‘plaza de mercáu’, ‘plaza pública’, ‘asuntos públicos’, ‘tribunales’, etc. (EM) con continuadores románicos (REW s.v. fŏrum) ya hispánicos (DEEH s.v. fŏrum; DCECH s.v. fuero, FŎRUM). Semánticamente nos nuesos documentos al- vertimos una diversidá notable pero fondamente rellacionada col usu o consecuencia del poder alministrativu (cfr. Jove y Bravo 1883). Pescanciamos que dende FORUM, con una Ŏ tó- nica como almiten los citaos diccionarios, xustificaríase ast. fueru y “fuaro”; de toes maneres tamién se conseñen unos usos asemeyaos na llingua medieval ensin diptongar, foru (cfr.), que podría facer suponer que se trata d’un cultismu pol persistente emplegu de la so apaición en testos llegales. Un fueru yera una llei, a vegaes la llei por antonomaxa, y el sometíu a pagar foru
recibió nome de foreru (cfr.) con usos nominales y axetivos. Les referencies al FORUM IUDICUM (> Fueru Xulgu), compen- diu de lleis gótiques d’usu almininistrativu, especialmente, nel reinu asturiano-lleonés apaez asina documentáu (FX; Barto- lomé Pérez 2010: 1049-1064):
fuérxagu, el
📖: fuérxagu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Carcavón, quiebra fonda qu’abren en suelu les agües corrien- tes [Miñu (Cv)]. Variante de <i class="della">fuérfagu</i>(TEST)
  1. fuérxagu
  2. Carcavón, quiebra fonda qu’abren en suelu les agües corrien- tes
    • Miñu (Cv)
  3. Variante de <i class="della">fuérfagu</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
fuerza, la
📖: fuerza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. fuerza
Cfr. fuercia.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">fuercia</i>.
fuerzón, ona*
📖: fuerzón
🔤: , ona*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<h.uerzón/ona/ono].>(TEST)
  1. fuerzón
    • Llg
  2. h.uerzón/ona/ono]
Fortón, fortachón [Llg].
  1. 1. Fortón, fortachón [Llg].
Cfr. fuercia.
fueu, el
📖: fueu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fuau [Mn]. fuebo [y Cg]. fuebu [y JH. DA]. fuegu [y R]. +fuibu [y Bi. Llg. y Ay. Ll. Ri. V1830. y DA.]. +fuibo [DA]. +fuíu [Cp. y Sb. y Ay. Ll. Mi]. fuogu [y Cd. Silván (Mar)]. fuou [y Gr. y Pr. y Cv]. h.uebu [Lln. Cl (i). On. Pa. Sr]. h.uegu [Lln]. h.uego [Os. Ar]. h.ueu [LV. Villah. Rs. Pa. y Cb. y Cg. Ac. y Sb. Ca]. +h.uibu [Llg. Sr. y Sb. y Ay]. +h.uíu [Cp]. h.uöu [Cl]. /////fou [Cn (Oc). y Cv. An. y Vd. Tox]. fougu [Oneta (Cv). Villabona, Piñera (Oc). PVieya. SCiprián. //fougo /Eo/].>(TEST)
  1. fueu
  2. fuau
    • Mn
  3. fuebo
    • y Cg
  4. fuebu
    • y JH
    • DA
  5. fuegu
    • y R
  6. fuibu metafonía
    • y Bi
    • Llg
    • y Ay
    • Ll
    • Ri
    • V1830
    • y DA
  7. fuibo metafonía
    • DA
  8. fuíu metafonía
    • Cp
    • y Sb
    • y Ay
    • Ll
    • Mi
  9. fuogu
    • y Cd
    • Silván (Mar)
  10. fuou
    • y Gr
    • y Pr
    • y Cv
  11. h.uebu
    • Lln
    • Cl (i)
    • On
    • Pa
    • Sr
  12. h.uegu
    • Lln
  13. h.uego
    • Os
    • Ar
  14. h.ueu
    • LV
    • Villah
    • Rs
    • Pa
    • y Cb
    • y Cg
    • Ac
    • y Sb
    • Ca
  15. h.uibu metafonía
    • Llg
    • Sr
    • y Sb
    • y Ay
  16. h.uíu metafonía
    • Cp
  17. h.uöu
    • Cl
  18. fou dudoso (certainty = baxa)
    • Cn (Oc)
    • y Cv
    • An
    • y Vd
    • Tox
  19. fougu [Oneta (Cv)
  20. Villabona, Piñera (Oc)
  21. PVieya
  22. SCiprián
  23. fougo /Eo/] eonaviego
Cast. fuego [LV. Lln. Villah. Cl. Os. Rs. On. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Bi. Llg. Sr. Sb. Ca. Ay. Ll. Mi. Ri. Ar. Qu. Tb. Sm. Md.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">fuego</i> [LV. Lln. Villah. Cl. Os. Rs. On. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Bi. Llg. Sr. Sb. Ca. Ay. Ll. Mi. Ri. Ar. Qu. Tb. Sm. Md.
a) uel in aqua uel in foco uel bestia 1187 (s. XII) [MSAH- IV/424] quantos focos populaverint de tantos singulos solidos dent in foro 1216(or.) [SV/90] b) ganzas II una de banco et alia minore de super fogo 1036 (s. XII) [ACL/67] de kasa homo morar e fogo fezer dara I solido de fornage s. XII [FA/113] de cada fogo duos cubitos de panno stopazo 1225 [FRLeón/211] esta Carta fo rourada en casa de dominga del valle antel fogo. in uilla de ouiedo 1244(or.) [DOSV-II/204] deven seer fustigados antel iuiz e quemados en fogo s. XIII(or.) [FX/113] fazer fogo en algun camino por comer o por se calentar s. XIII(or.) [FX/267] e quelles diades fogo e sal e agua e alfayas 1390 [Espina- reda/181]
c) casa do ome morar &ffuego fizier dara vno solido de fornage 1145 (1295) [FU/25] todo alberguero que morar en casa ayena guarde bien el fuego 1238 (c.) [MSAH-V/220] los merinos o otros omnes buenos ... detayen el fuego ade- lantre 1238 (c.) [MSAH-V/221] contener estas casas por toda uuestra costa fueras ende de fuego 1243(or.) [ACL/107] se quemassem de fuego o cayesen de suelo 1251(or.) [VVS/131] si quema de fuego sobrello uenier que quemen a quien lo fe- zier 1274 [Ordenances/47] si y coldrassen que podrian venir enna villa occasiones de fuego 1287 [Ordenances/49] lo que omne roba de fuego o de agua s. XIII(or.) [FX/244] que se terreçian de lo perder de fuego o de agua 1361(or.) [SB/278] los originales que se terresçian de los perder de fuego 1361(or.) [SB/279] se podria perder por agua o por fuego o por furto 1417(or.) [SP-III/213] Un home cabo el fuebu [DyE 3] Del fuibo que encarnaba [DyE 9] Tizaben el fuevo con tarucos [PyT 34] Pero, ¡o! ¡Qué gran milagro y maravía!, /maldita la migaya se quemano/y’l fuibu que aburara hasta un xigante /par ellos fo ventico de Llevante [BAúxa, Sueños (Poesíes 197-200)] Pasiaben el camín, qu’eso diz qu’era, /como dicen, cual Pedro per so casa,/cantaben y baillaben de manera /que pa- recín cangrexos so la brasa,/solo que nestos ye la voz pos- trera, /pero aquellos cantanon, ensin tasa,/ensalmos al Señor, que-yos unviaba /el so ánxel que del fuibu los lli- braba [BAúxa, Sueños (Poesíes 201-208)] El incienso y el fuebu q’allí ardía [Judit 208] Alcuentra en sin fueu el llar [Los Trataos 16] Bastiaránlu y echaránlu al fuebu [San Mateo 8]
  1. a) uel in aqua uel in foco uel bestia
  2. 1187 (s. XII) MSAH- IV/424
  3. quantos focos populaverint de tantos singulos solidos dent in foro
  4. 1216(or.) SV/90
  5. b)
  6. ganzas II una de banco et alia minore de super fogo
  7. 1036 (s. XII) ACL/67
  8. de kasa homo morar e fogo fezer dara I solido de fornage s. XII
  9. FA/113
  10. de cada fogo duos cubitos de panno stopazo
  11. 1225 FRLeón/211
  12. esta Carta fo rourada en casa de dominga del valle antel fogo. in uilla de ouiedo
  13. 1244(or.) DOSV-II/204
  14. deven seer fustigados antel iuiz e quemados en fogo s. XIII(or.)
  15. FX/113
  16. fazer fogo en algun camino por comer o por se calentar s. XIII(or.)
  17. FX/267
  18. e quelles diades fogo e sal e agua e alfayas
  19. 1390 Espina- reda/181

  20. c) casa do ome morar &ffuego fizier dara vno solido de fornage
  21. 1145 (1295) FU/25
  22. todo alberguero que morar en casa ayena guarde bien el fuego
  23. 1238 (c.) MSAH-V/220
  24. los merinos o otros omnes buenos ... detayen el fuego ade- lantre
  25. 1238 (c.) MSAH-V/221
  26. contener estas casas por toda uuestra costa fueras ende de fuego
  27. 1243(or.) ACL/107
  28. se quemassem de fuego o cayesen de suelo
  29. 1251(or.) VVS/131
  30. si quema de fuego sobrello uenier que quemen a quien lo fe- zier
  31. 1274 Ordenances/47
  32. si y coldrassen que podrian venir enna villa occasiones de fuego
  33. 1287 Ordenances/49
  34. lo que omne roba de fuego o de agua s. XIII(or.)
  35. FX/244
  36. que se terreçian de lo perder de fuego o de agua
  37. 1361(or.) SB/278
  38. los originales que se terresçian de los perder de fuego
  39. 1361(or.) SB/279
  40. se podria perder por agua o por fuego o por furto
  41. 1417(or.) SP-III/213
  42. Un home cabo el fuebu
  43. DyE 3
  44. Del fuibo que encarnaba
  45. DyE 9
  46. Tizaben el fuevo con tarucos
  47. PyT 34
  48. Pero, ¡o! ¡Qué gran milagro y maravía!, /maldita la migaya se quemano/y’l fuibu que aburara hasta un xigante /par ellos fo ventico de Llevante
  49. BAúxa, Sueños (Poesíes 197-200)
  50. Pasiaben el camín, qu’eso diz qu’era, /como dicen, cual Pedro per so casa,/cantaben y baillaben de manera /que pa- recín cangrexos so la brasa,/solo que nestos ye la voz pos- trera, /pero aquellos cantanon, ensin tasa,/ensalmos al Señor, que-yos unviaba /el so ánxel que del fuibu los lli- braba
  51. BAúxa, Sueños (Poesíes 201-208)
  52. El incienso y el fuebu q’allí ardía
  53. Judit 208
  54. Alcuentra en sin fueu el llar
  55. Los Trataos 16
  56. Bastiaránlu y echaránlu al fuebu
  57. San Mateo 8
Bab. Pzu. Cn (Oc). An. Gr. Cd. Pr. Mn. Cv. Vd. Tox. Oc. Vil- labona, Piñera (Oc). PVieya. SCiprián. /Eo/. V1830. JH. DA. Del llat. FOCUS, -I ‘fogar’ → ‘fueu’ (EM), pallabra panrománica (REW) ya panhispánica (DEEH) siguió ast. fueu. Dende llat. focus pudo facese un aumentativu responsable del ast. fogón (cfr.) aniciu de nueves formaciones. Un dim. de fogu foi *fo- guete d’u fexeron un deriváu fogueteiro (cfr.) siguiendo’l mo- delu ufríu llueu pel cast. cohetero dende cohete. Dende fogu fexéronse tamién foguizu (cfr.), foguiza (cfrr.), foguiceru, a, o (cfr.). Tamién foi posible la formación verbal foguiar (cfr.). N’ast. tamién se conseña fueu sagráu (cfr. cipela). Sol ast. fou y eonaviegu fougo cfr. LLAA 82 (2003): 32.
  1. R. Silván (Mar)]. 2. Quema [Ay. Tb. Md. Cad]: Féxose un fueu qu’apavoriaba [Tb]. Materia enceso [Md]. 3. Vivienda, llar, familia [Cv]. Llar [Llg]. 4. Calor intensu que produz el sol [Llg]: Ayer yera h.uibu [Llg]. 5. Ardor [Ay]. //A fueu muertu ‘cast. a humo de pajas’ [Cg]. //A fueu y tizón ‘con tou interés, ensin cansar’ [LBlanco]. //A matar fueu ‘a apagar una quema, una foguera’ [Tb]. ‘a facer daqué con priesa’ [Tb]. //A matah.uéu ‘perapriesa’ [Pa]. //Andar de fueu ‘tar inquietu’ [LC]. //Char agua al fuíu ‘jetter de l’huile sur le feu’ [Ay].
  2. Ay
  3. //Char l.leñe al fuíu ‘jetter de l’huile sur le feu’ [Ay]. //Dar fueu ‘prender un barrenu’ [Tb]. ‘prender fueu’ [Tb]. ‘quemar’ [Llg (dar h.uibu)]. //Fuíu del cocu ‘lluciérnaga’ [Ay]. //Nun se pue facer fuíu ensin l.leñe ‘on ne fait pas d’omelette sans cas- ser les oeufs’ [Ay]. //Poner la mano en fueu ‘xurar’ [Tb].
  4. Tb
  5. //H.uibu en baxo ‘llar’ [Llg]. //Sacar h.ueu ‘andar tropezando colos todiyos’ [Sb]. //Sacar les castañes del fueu ‘defender a otru, responsabilizase per otru’ [LC]. //Ser fueu en culu ‘ser apresuráu’ [Tb]. ///Al bon xineru da-y fuebu ‘al mes de xineru que venga bonu hai que lu castigar pues entós vendrá mala la primavera onde sí fai falta que venga bono’ [LC]. Al qu’atiza un sangreru ánda-y el diablu tres el h.uebu, porque el san- greru al arder fiede y lo mesmo pasa colos cuernos del diablu, según les vieyes [LC]. Chichos y calabazón, cuando non los tengo al fuebu, apúsllame el corazón [CyN (Recuerdos)]. Diz el ninu n’aruilu lo qu’oye ente’l fuibu [LC]. El que nun anda con fuou nun tien peligro a queimase [Tb (LC)]. El que quiera ver el arte de una muyer que-y el fueu a encender [LC]. Fueos de San Telmo y sur soplando, ta empeorando [Av]. L.leña d’ablanu nin fou nin ceniza [An].
  6. An
fuexa, la 1
📖: fuexa
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<fuesa [JH]. fuosa [Tox]. fuyesa [Mar]. /////fosa [Min. JH].>(TEST)
  1. fuexa
    • Cv
  2. fuesa
    • JH
  3. fuosa
    • Tox
  4. fuyesa
    • Mar
  5. fosa dudoso (certainty = baxa)
    • Min
    • JH
Poza [Gr (Oc).] en forma de conu invertíu que faen los carbo- neros en monte pa carbonizar la lleña [Cv]. Poza grande nel
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Poza [Gr (Oc).] en forma de conu invertíu que faen los carbo- neros en monte pa carbonizar la lleña [Cv]. Poza grande nel
camín por cuenta l’arrastre d’agua [Ri. Qu. Tb]. Pozu que fai l’animal al fozar [Mar]. 2. Fosu [JH]. “Cavidad, en los lava- deros, donde se recoge el todouno, tierras y distintas clases de carbón, para ser elevadas por las cadenas correspondientes, to- mando el nombre de la clase que se recoja” [Min]. a) inde a la fossa de Lanfranca 1123 (c.) [ACL/110] per fossam de la Franca per al foium de Paradiso 1183(or.) [ACL/542] dar de suo aver uno morabetino a sua fossa 1211(or.) [SV/66] & soterrame enna fossa de mi madre 1305 [MB/28] salga deyta de_la agua sagrada sobre la fosa en_que yo jou- ger 1375 [Espinareda/161] que salgan sobre nostras fosas con la agua 1385 [Espina- reda/172] - Al defuntu que lleven á la fosa [Judit 197] b) la primera uinna destas es a Las Fuessas de los Iodios 1244(or.) [MSAH-V/233] saliendo en proçession a la mi fuessa si yo fuer soterrada 1288(or.) [ACL-VIII/336] mando a la dicha iglesia por_la fuesa la meatad del mio suelo 1394 (t. 1394) [SP-III/88] por una piedra para sobre la fuesa del dicho Diego Garçia 1399(or.) [VC-II/28] troxeran la piedra para sobre la fuesa del dicho Diego Gar- çia 1399(or.) [VC-II/24] dieron ... por la fuesa de Juana Fernandez su madre [s. XVI?] (c.) [SP-IV/485] dio Juan de Aroles el Viejo por la fuesa de su muger [s. XVI?] (c.) [SP-IV/486] que dieron los sobredichos por la fuesa de su padre [s. XVI?] (c.) [SP-IV/485] la fuesa en que enterraron la nieta de Martin Pelaez [s. XVI?] (c.) [SP-IV/485] mando sepultar mis carnes ... en la fuesa donde yaz mi padre 1412 (t. 1417) [SP-III/188]
  1. camín por cuenta l’arrastre d’agua [Ri. Qu. Tb]. Pozu que fai l’animal al fozar [Mar]. 2. Fosu [JH]. “Cavidad, en los lava- deros, donde se recoge el todouno, tierras y distintas clases de carbón, para ser elevadas por las cadenas correspondientes, to- mando el nombre de la clase que se recoja” [Min].
  2. Min
  3. a) inde a la fossa de Lanfranca
  4. 1123 (c.) ACL/110
  5. per fossam de la Franca per al foium de Paradiso
  6. 1183(or.) ACL/542
  7. dar de suo aver uno morabetino a sua fossa
  8. 1211(or.) SV/66
  9. & soterrame enna fossa de mi madre
  10. 1305 MB/28
  11. salga deyta de_la agua sagrada sobre la fosa en_que yo jou- ger
  12. 1375 Espinareda/161
  13. que salgan sobre nostras fosas con la agua
  14. 1385 Espina- reda/172
  15. - Al defuntu que lleven á la fosa
  16. Judit 197
  17. b)
  18. la primera uinna destas es a Las Fuessas de los Iodios
  19. 1244(or.) MSAH-V/233
  20. saliendo en proçession a la mi fuessa si yo fuer soterrada
  21. 1288(or.) ACL-VIII/336
  22. mando a la dicha iglesia por_la fuesa la meatad del mio suelo
  23. 1394 (t. 1394) SP-III/88
  24. por una piedra para sobre la fuesa del dicho Diego Garçia
  25. 1399(or.) VC-II/28
  26. troxeran la piedra para sobre la fuesa del dicho Diego Gar- çia
  27. 1399(or.) VC-II/24
  28. dieron ... por la fuesa de Juana Fernandez su madre [s. XVI?] (c.)
  29. SP-IV/485
  30. dio Juan de Aroles el Viejo por la fuesa de su muger [s. XVI?] (c.)
  31. SP-IV/486
  32. que dieron los sobredichos por la fuesa de su padre [s. XVI?] (c.)
  33. SP-IV/485
  34. la fuesa en que enterraron la nieta de Martin Pelaez [s. XVI?] (c.)
  35. SP-IV/485
  36. mando sepultar mis carnes ... en la fuesa donde yaz mi padre
  37. 1412 (t. 1417) SP-III/188
Del llat. FOSSA, -AE ‘cárcava’, ‘zanxa’ (OLD), pallabra con con- tinuadores románicos (REW), sigue l’ast. fuesa, fuexa qu’han des- tremase d’otros términos d’otros oríxenes averaos nel significáu (cfr. fuexu y fueyu) que podríen remontar al llat. *FODIA o FOUEA. Con too, de documentase estos teóricos continuadores de *fodia, fouea, esto ye *fuexa 2, habría aguardase un resultáu sonoru me- dieval como alvertimos en foxaca 2 (cfr.). Quiciabes préstamu modernu o cultismu hemos velu na variante ensin diptongar FOSSA → fosa ‘sepultura’. L’ast. foxa (cfr.) nun paez que se xus- tifique, dada l’adiptongación, como variante de fuexa; podría ser un femenín de foxu (cfr.) y deber la so espresión a ser frutu del étimu responsable del ast. fueyu 2 (cfr.) fenómenu posible por remontase a un étimu con yod (PE4: 188).
fuexa, la 2
📖: fuexa
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Poza (cfr. <i class="della">fuexa</i>(TEST)
  1. fuexa
  2. Poza (cfr
  3. <i class="della">fuexa</i
1).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">1</i>).
fuexu, el
📖: fuexu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Pozu [Tb. ByM]. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">per</i>(TEST)
  1. fuexu
  2. Pozu
    • Tb
    • ByM
  3. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">per</i
foxo de Corros 1173 (s. XIV) [MB/210]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">foxo</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Corros</i> 1173 (s. XIV) [MB/210]
Del llat. FOSSUS, -A, -UM participiu del verbu llat. fodere ‘cavar’, ‘facer una poza’ (EM) llueu nominalizáu. El corres- pondiente femenín apaez yá nominalizáu nel mesmu llat. onde FOSSA, -AE ‘cárcava, zanxa estrecha y allargada’ (OLD) > ast. fuexa 1 (cfr.), con asitiamientu toponímicu (TA 137; TT 340). L’ast. fuexu (ensin diptongar, lóxicamente, en doc. de 1173) paez paralelu al gall. foxo: “El modo de cazar según el dicho Libro de Montería, está reducido a dos cosas y a dos voces: vocería y armada. Vocerías significan los parajes en donde se apostaba la gente con perros y armas para espantar, a voces, la caza, y dirigirla a la armada. Armadas eran los parajes en donde se le armaba con lazos, redes o con una cueva profunda cubierta por arriba con ramos. El camino por donde se guiaba se llamaba calexo (sic) {tracamundiu por caleyu} en Asturias, y en Galicia couso, de curso. Y por la razón de la cueva, se llama en Galicia foxo, de FOSSA, o FOSSO. De ahí viene que, en Galicia, hay hoy muchos sitios que aún se llaman fouso, foxo y armada [1760, Sarmiento (Santos Puerto 2011: 47)].
fueya, la
📖: fueya
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fuea [y Gr. y Pr. y Cn (F). Oc]. fuecha [Col.lanzo (VB), y Ll. {<i class="della">sic</i>}. Qu. Tb. Sm. y Md. Bab. Pzu. PSil. Vg]. fueyya [Busm, etc. (Oc). Cv]. fuöcha [As. y Cn (F)]. fuoya [Gr. y Pr. Tox. PVieya]. h.ueya [LV. Lln. Rs. Os. Cl. Pa. On. y Cb. y Cg. Ac. Bi. Llg. y Sr. Ca. Ay]. h.ueya [Cl (i)]. h.uoya [On]. h.uöya [Cl]. /////güeya [Cl (i)]. //foya [/Eo/].>(TEST)
  1. fueya
    • Cg
    • Cp
    • Cr
    • Sr
    • Sb
    • Ll
    • Ri
    • Sd
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • Cn
    • An
    • Cd
    • Pr
    • Sl
    • Vd
  2. {<i class="della">sic</i>}
  3. fuea
    • y Gr
    • y Pr
    • y Cn (F)
    • Oc
  4. fuecha
    • Col
    • lanzo (VB), y Ll
    • . Qu. Tb. Sm. y Md. Bab. Pzu. PSil. Vg
  5. fueyya
    • Busm, etc
    • (Oc)
    • Cv
  6. fuöcha
    • As
    • y Cn (F)
  7. fuoya
    • Gr
    • y Pr
    • Tox
    • PVieya
  8. h.ueya
    • LV
    • Lln
    • Rs
    • Os
    • Cl
    • Pa
    • On
    • y Cb
    • y Cg
    • Ac
    • Bi
    • Llg
    • y Sr
    • Ca
    • Ay
  9. h.ueya
    • Cl (i)
  10. h.uoya
    • On
  11. h.uöya
    • Cl
  12. güeya dudoso (certainty = baxa)
    • Cl (i)
  13. foya eonaviego
    • /Eo/
Cast. hoja d’árbol o planta [LV. Lln. Rs. Os. Pa (/hoja ‘corte d’un instrumentu de corte’). Cb. Cg. Cp. Cñ. Cr. Ac. Bi. Llg. Sr. Sb. Ca. Ay. Col.lanzo (VB). Ll. Ri. Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. Cn. An. Gr. Cd. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. PVieya. Oc. /Eo/. Vg. Mar. JH. R. DA]. 2. Cast. hoja de papel [Pa. Ay. Ri. Cn. /Eo/. R]: Pásame un par de fueyas pa garrar unos apuntes [Cn]. Oxetu planu y finu (como una fueya de papel) [PSil]. 3. Conxuntu de fueyes [Llg. Tb. PSil]. 4. Fueya de fresnu que se da de comer a les vaques [Tb]: Foi a la fuecha ya nun vieno [Tb]. 5. Capa delgada de cualquier materia [Ri].
  1. 1. Cast. <i class="della">hoja</i> d’árbol o planta [LV. Lln. Rs. Os. Pa (/<i class="della">hoja</i> ‘corte d’un instrumentu de corte’). Cb. Cg. Cp. Cñ. Cr. Ac. Bi. Llg. Sr. Sb. Ca. Ay. Col.lanzo (VB). Ll. Ri. Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. Cn. An. Gr. Cd. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. PVieya. Oc. /Eo/. Vg. Mar. JH. R. DA].
  2. 2. Cast. <i class="della">hoja de papel</i> [Pa. Ay. Ri. Cn. /Eo/. R]: <i class="della">Pásame</i> <i class="della">un</i> <i class="della">par</i> <i class="della">de</i> <i class="della">fueyas</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">garrar</i> <i class="della">unos </i><i class="della">apuntes </i>[Cn]. Oxetu planu y finu (como una fueya de papel) [PSil].
  3. 3. Conxuntu de fueyes [Llg. Tb. PSil].
  4. 4. Fueya de fresnu que se da de comer a les vaques [Tb]: <i class="della">Foi a la fuecha ya</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">vieno</i> [Tb].
  5. 5. Capa delgada de cualquier materia [Ri].
a) ut habeat uno iugo_de_boues ad duas folias in aratura quod laborent 1073 (s. XII) [MSAH-II/444] aramio de iuga_bouum ad sementes et baruectos ad duas fo- lias in Fontes 1102 (s. XII) [MSAH-III/436] una iugaria de boues quantum possint arare ela folia ad illa 1185(or.) [MSAH-IV/403] b-1) {De non fácil interpretación sedría: item folla berengo de plata que pesava dos marcos e tres quartos 1305(or.) [CLO/119]} escriptura que va escripto en estas tres follas e media de per- gamino 1409 [MC-I/98] segund que paso en estas quatro follas e media de pargamino 1453 (t. 1453) [MV/412] b-2) çerca la dicha cubierta que son por escriuir la fuella primera 1362 (t. 1395) [MC-I/71] son por todas las dichas fuellas ocho con una plana 1362 (t. 1395) [MC-I/71] son cosechas en vno e las tres fuellas primeras e esta plana 1362 (t. 1395) [MC-I/71] primero hu fiçe mis suscripçion de quantas fuellas son en este quadernos 1363 (t. 1395) [MC-I/74] adelantre la vna fuella primera que se siegue de escriptura 1364 (t. 1395) [MC-I/80] en este quaderno de ocho fuellas que son cosechas en vno 1364 (t. 1395) [MC-I/80] c) del prado de la Fueya asymismo lles pertenesçe de dies qui- nones 1490(or.) [VC-II/301] De fueyes d’arto albar [El Ensalmador 71] fueya seca de castañar [Grangerías XVIII: 898] con lles fueyes d’isti árbol se tapano /ensin que lla comida- yos dies pena,/porque nilli encontraben, sin fatiga /cuanto- yos abarcaba lla barriga/[BAúxa, Sueños (Poesíes 269-272)] Dixi yo como cortés:/–En cuantu a ceremoniera, /en mio conceyu ño se usa,/mas a mi ño me fai fuerza./Entréme des- gorretadu/temblando como una fueya [ABalvidares, Calló- rigu (Poesíes 254-259)] Panoyes, fueyes y tronchos [Batalla C 229] Dexó a Costanza plasmada, temblando com’una fueya [El Camberu 34] Una fueya...una hoja, una carta [Cosiquines 235] Pal bolseru de les fueyes [Cosiquines 259] {a las hojas que envuelven la espiga del maíz’}: “Concho le llaman en las Montañas a estas hojas, ó túnicas; y en Astu- rias, Fueyas” [EN, Terreros] d) en estas seys fojas de pergamino con esta mi suscriçion [1377-1389] [DCO-IV/377] escrevi esto sobredicho en estas catorce foias de pargamino de curio 1446(or.) [MV/375] dos fojas e media de quarto de pliego de papel çebti 1452 (t.1479) [SP-IV/45] estas çinquenta foias e media de pargamyno septi con esta 1468 [ACL-X/463] va ençima de cada foxa tres riscos de tynta 1490(or.) [SP- IV/316] tiene de escritura quatro ojas y una plana 1530 (t.1544) [SP-IV/476] Del plural del neutru llat. folium, -i ‘fueya’ (OLD), FOLIA iden- tificáu colos femeninos de la 1ª declinación llatina (cfr. fueyu). La documentación de Sahagún fai ver un usu de folia (§a) que nun se conseña güei n’ast. (aceición §7) anque sí en cast. onde hoja “porción de tierra labrantía, dehesa que se siembra o pasta un año y se deja descansar otro u otros dos” (DRAE 21ª s.v. hoja 9). D’una formación dende FOLIA féxose’l deriváu fueyaca (cfr.); un dim. con continuador del dim. -ŬLA > -ara (LLAA 103) sedría responsable del ast. fueyaraca (cfr.), tamién col suf. ac- tual -aca. Otra formación diminutiva veríamosla en *foyaga y, pente medies del suf. abondativu -ALIS, → foyagal (cfr.), pa- ralelu a lo que s’alvierte en foyagueru (cfr.), foyaguera (cfr.) anque con destremáu sufixu. Dende *foyaga féxose tamién el verbu esfoyagar (cfr.). Otros términos rellacionaos etimolóxi- camente son: fueyería (cfr.), fueyeru, a, o (cfr.).
  1. a) ut habeat uno iugo_de_boues ad duas folias in aratura quod laborent
  2. 1073 (s. XII) MSAH-II/444
  3. aramio de iuga_bouum ad sementes et baruectos ad duas fo- lias in Fontes
  4. 1102 (s. XII) MSAH-III/436
  5. una iugaria de boues quantum possint arare ela folia ad illa
  6. 1185(or.) MSAH-IV/403
  7. b-1)
  8. {De non fácil interpretación sedría: item folla berengo de plata que pesava dos marcos e tres quartos 1305(or.) [CLO/119]} escriptura que va escripto en estas tres follas e media de per- gamino
  9. 1409 MC-I/98
  10. segund que paso en estas quatro follas e media de pargamino
  11. 1453 (t. 1453) MV/412
  12. b-2)
  13. çerca la dicha cubierta que son por escriuir la fuella primera
  14. 1362 (t. 1395) MC-I/71
  15. son por todas las dichas fuellas ocho con una plana
  16. 1362 (t. 1395) MC-I/71
  17. son cosechas en vno e las tres fuellas primeras e esta plana
  18. 1362 (t. 1395) MC-I/71
  19. primero hu fiçe mis suscripçion de quantas fuellas son en este quadernos
  20. 1363 (t. 1395) MC-I/74
  21. adelantre la vna fuella primera que se siegue de escriptura
  22. 1364 (t. 1395) MC-I/80
  23. en este quaderno de ocho fuellas que son cosechas en vno
  24. 1364 (t. 1395) MC-I/80
  25. c) del prado de la Fueya asymismo lles pertenesçe de dies qui- nones
  26. 1490(or.) VC-II/301
  27. De fueyes d’arto albar
  28. El Ensalmador 71
  29. fueya seca de castañar
  30. Grangerías XVIII: 898
  31. con lles fueyes d’isti árbol se tapano /ensin que lla comida- yos dies pena,/porque nilli encontraben, sin fatiga /cuanto- yos abarcaba lla barriga/
  32. BAúxa, Sueños (Poesíes 269-272)
  33. Dixi yo como cortés:/–En cuantu a ceremoniera, /en mio conceyu ño se usa,/mas a mi ño me fai fuerza./Entréme des- gorretadu/temblando como una fueya
  34. ABalvidares, Calló- rigu (Poesíes 254-259)
  35. Panoyes, fueyes y tronchos
  36. Batalla C 229
  37. Dexó a Costanza plasmada, temblando com’una fueya
  38. El Camberu 34
  39. Una fueya...una hoja, una carta
  40. Cosiquines 235
  41. Pal bolseru de les fueyes
  42. Cosiquines 259
  43. {a las hojas que envuelven la espiga del maíz’}: “Concho le llaman en las Montañas a estas hojas, ó túnicas; y en Astu- rias, Fueyas”
  44. EN, Terreros
  45. d)
  46. en estas seys fojas de pergamino con esta mi suscriçion [1377-1389]
  47. DCO-IV/377
  48. escrevi esto sobredicho en estas catorce foias de pargamino de curio
  49. 1446(or.) MV/375
  50. dos fojas e media de quarto de pliego de papel çebti
  51. 1452 (t.1479) SP-IV/45
  52. estas çinquenta foias e media de pargamyno septi con esta
  53. 1468 ACL-X/463
  54. va ençima de cada foxa tres riscos de tynta
  55. 1490(or.) SP- IV/316
  56. tiene de escritura quatro ojas y una plana
  57. 1530 (t.1544) SP-IV/476
  58. Del plural del neutru llat. folium, -i ‘fueya’ (OLD), FOLIA iden- tificáu colos femeninos de la 1ª declinación llatina (cfr. fueyu). La documentación de Sahagún fai ver un usu de folia (§a) que nun se conseña güei n’ast. (aceición §7) anque sí en cast. onde hoja “porción de tierra labrantía, dehesa que se siembra o pasta un año y se deja descansar otro u otros dos” (DRAE 21ª s.v. hoja 9). D’una formación dende FOLIA féxose’l deriváu fueyaca (cfr.); un dim. con continuador del dim. -ŬLA > -ara (LLAA 103) sedría responsable del ast. fueyaraca (cfr.), tamién col suf. ac- tual -aca. Otra formación diminutiva veríamosla en *foyaga y, pente medies del suf. abondativu -ALIS, → foyagal (cfr.), pa- ralelu a lo que s’alvierte en foyagueru (cfr.), foyaguera (cfr.) anque con destremáu sufixu. Dende *foyaga féxose tamién el verbu esfoyagar (cfr.). Otros términos rellacionaos etimolóxi- camente son: fueyería (cfr.), fueyeru, a, o (cfr.).
6. Parte del cuchiellu [Cl (i)]. {7. (Doc.). Parte d’una tierra que se tien en barbechu un añu y se sema al otru}. //Fueya caste- lar ‘Hypericum androsaemum, androsemu’ [Mo, Llg (LLAA 28)]. //Fueya de cebón ‘planta que miedra a la vera’l ríu o d’un regueru (machacada emplégase pa matar truches; les sos fue- yes calentaes al fueu úsense pa curar granos pues puestes col envés aplicáu a la piel faen que’l granu eche materia; aplicáu el faz fai zarrar la mancadura)’ [Cv]. //Fuecha de léricu ‘fueya
  1. de cierta planta melecinable emplegada pa curar malucos o granos (per un llau atrái la materia y pel otru favorez que mie- dren nuevos texíos)’ [Cv]. //Fueya de sapu ‘planta herbácea de fueya verde y grande’ [An]. ‘planta de fueyes alternes, sen- taes, penninervies, ovales, de bordes finamente festonaos, flo- res axilares marielles, de rabu tan curtiu que, a simple vista, paecen sentaes (tienen cinco pétalos y los tallos, desarrollaos y endurecíos, tienen una médula insípido, asemeyao a lo del sabugu en color y blancura)’ [Cv (= paniega de sapu, en La Rubiera)]. ‘planta asemeyada, nel tallu y nes fueyes, a la dixi- tal’ [Cv]. //Fueya (del) carril ‘Plantago lanceolata’ [Sb]. ‘Plantago major, llantén’ [Ca (LLAA 28)]. //Fueya del maíz ‘fueya del maíz’ [Ac]. //Fueya l’algodón ‘Stachys germanica’ [Mo (LLAA 28)]. //Fueya’l bregón ‘Iris foetidissima’ [Llg (LLAA 28)]. //Fueya’l callu ‘Umbelicus rupestris’ [Llg (LLAA 28)].
  2. Llg (LLAA 28)
  3. //Fueya’l francu ‘Hypericum androsaemum’ [Mo (LLAA 28)].
  4. Mo (LLAA 28)
  5. //Fueya’l picu ‘¿?’ [(Mo (LLAA 28)]. //Fueya’l zubón ‘Scro- phularia auriculata’ [Llg, Mo (LLAA 28)]. //Fueya la cortaúra ‘Sempervivum cantabricum, siempreviva’ [Mo (LLAA 28)]. ‘Chelidonium Majus, cerigüeña’ [Llg (LLAA 28)]. //Fueya la cortoná ‘Sempervivum montanum, siempreviva’ [Mo (LLAA 28)]. //Fueya la culiebra ‘Arum italicum’ [Sb. Lg (LLAA 28)].
  6. Sb. Lg (LLAA 28)
  7. //Fueya la llera ‘Tussilago farfara’ [Ca (LLAA 28)]. //Fueya la nube ‘Stachys germanica, cast. salvia de montaña’ [Mo (LLAA 28)]. //Fueya la plata ‘Lunaria annua’ [LLAA 28)]. //Fueya la oropesa ‘Tussilago farfara’ [Sb]. //Fueya la serpentina ‘Acan- thus mollis’ [Mo (LLAA 28)]. //Fueyes sanxuaneres ‘fueyes co- mestibles que se críen per San Xuan’ [Ay]. //H.ueya la castellana ‘Hypericum androsaemum’ [Llg (LLAA 28)]. //Los de la fueya ‘nomatu espreciatible dau a los del Cv (Ti), a los de los pueblos altos asitiaos al sur de la comarca’ [Cv]. //Los de su la fuecha ‘nomatu de los del valle de Saliencia dau polos de la capital del conceyu’ [Sm]. //Tener gana de fueyarbeyu ‘tener gana de broma, de xaréu, d’enguedeyos’ [Sb]. //Tener una voz que fura la fueya [LC]. //Volver lla fueya ‘id’ [JH]. ///Cuando la fueya la figal pon oreya vaca, la vaca papa [LC]. Fueya y flor de les luisales, pon remediu a siete males [LC]. Quien se pon debaxu lla fueya dos veces se mueya [JH]. Si les fueyes del maíz falasen, ¡cuántes non se casaríen que se casen! [LC].
  8. LC
fueyaca, la
📖: fueyaca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Fueya seca que cai del árbol [JH]. 2. Diminutivo-despeutivu de <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">fueya</i>(TEST)
  1. fueyaca
  2. ident class="della" level="1"></ident>Fueya seca que cai del árbol
    • JH
  3. 2
  4. Diminutivo-despeutivu de <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">fueya</i
[Ac].
  1. 1. [Ac].
Formación diminutiva de fueya (cfr.) col suf. diminutivo-des- peutivu -aca.
  1. Formación diminutiva de fueya (cfr.) col suf. diminutivo-des- peutivu -aca.
fueyar
📖: fueyar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Echar fueya los árboles [JH]. <ident class="della" level="1"></ident>Del verbu *FOLIĀRE, almisible al conocer el participiu <i class="della">foliatus </i>y el compuestu <i class="della">exfoliare</i>(TEST)
  1. fueyar
  2. ident class="della" level="1"></ident>Echar fueya los árboles
    • JH
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Del verbu *FOLIĀRE, almisible al conocer el participiu <i class="della">foliatus </i>y el compuestu <i class="della">exfoliare</i
(EM s.v. folium), siguió foyar (cfr. es- catafoyar). L’actual verbu fueyar obliga a acoyer l’influxu de fueya (cfr.) por cuenta’l diptongu; lo mesmo pasa col incoativu fueyecer (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (EM s.v. folium), siguió <i class="della">foyar</i> (cfr. <i class="della">es-</i><i class="della"> cata</i><i class="della">foyar</i>). L’actual verbu <i class="della">fueyar</i> obliga a acoyer l’influxu de <i class="della">fueya</i> (cfr.) por cuenta’l diptongu; lo mesmo pasa col incoativu <i class="della">fueyecer</i> (cfr.).
fueyaraca, la
📖: fueyaraca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cast. <i class="della">hojarasca</i>(TEST)
  1. fueyaraca
  2. Cast
  3. <i class="della">hojarasca</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. fueya.
fueyecer
📖: fueyecer
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><fuicer [Cn (VB)].>(TEST)
  1. fueyecer
  2. ident class="della" level="1"></ident><fuicer
    • Cn (VB)
Echar fueya los árboles [Cn (VB). AGO]. Cfr. fueyar.
  1. Echar fueya los árboles [Cn (VB). AGO]. Cfr. fueyar.
  2. Cn (VB). AGO
fueyería, la*
📖: fueyería
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<///<ident class="della" level="1"></ident>/h.ueyerías [Lln].>(TEST)
  1. fueyería
  2. <ident class="della" level="1"></ident>/h.ueyerías infl. cast.
    • Lln
Conxuntu d’homes y muyeres que s’axunten pa dir a la fueya [Lln]. Cfr. fueya.
  1. Conxuntu d’homes y muyeres que s’axunten pa dir a la fueya [Lln].
  2. Lln
  3. Cfr. fueya.
fueyeru, a, o*
📖: fueyeru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><h.ueyeru [Lln].>(TEST)
  1. fueyeru
  2. ident class="della" level="1"></ident><h.ueyeru
    • Lln
El que recueye fueya [Lln]. Cfr. fueya.
  1. El que recueye fueya [Lln]. Cfr. fueya.
  2. Lln
fueyu, el 1
📖: fueyu
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Caúna de les fueyes qu’envuelve la panoya del maíz [Paredes (Cv)]. Del llat. FOLIUM, -I ‘fueya d’una planta’ (OLD), pallabra que se caltién en dellos romances (REW) ya dominios hispánicos (DEEH). L’ast. ufierta exemplos continuadores del singular non sólo en <i class="della">fueyu </i>sinón en dellos derivaos como’l diminutivo-des- peutivu <i class="della">fuyacu</i>(TEST)
  1. fueyu
  2. Caúna de les fueyes qu’envuelve la panoya del maíz
    • Paredes (Cv)
  3. Del llat
  4. FOLIUM, -I ‘fueya d’una planta’ (OLD), pallabra que se caltién en dellos romances (REW) ya dominios hispánicos (DEEH)
  5. L’ast
  6. ufierta exemplos continuadores del singular non sólo en <i class="della">fueyu </i>sinón en dellos derivaos como’l diminutivo-des- peutivu <i class="della">fuyacu</i
(cfr.), d’u sigue l’aumentativu en -ĀCIUS → fu- yacazu (cfr.) y el carauterizador fueyudu (cfr.). Una amestanza tenémosla nel ast. arfueyu (cfr.). De toes maneres xeneralizóse abondo más el correspondiente neutru pl. folia, asimiláu a los femeninos de la primera declinación, FOLIA > ast. fueya (cfr.; PE4: 189). Un compuestu de carta y fueyu úfrelu l’ast. carta- fueyu (cfr.)
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.), d’u sigue l’aumentativu en -ĀCIUS → <i class="della">fu- </i><i class="della">yacazu </i>(cfr.) y el carauterizador <i class="della">fueyudu </i>(cfr.). Una amestanza tenémosla nel ast. <i class="della">arfueyu</i> (cfr.). De toes maneres xeneralizóse abondo más el correspondiente neutru pl. <i class="della">folia</i>, asimiláu a los femeninos de la primera declinación, FOLIA > ast. <i class="della">fueya </i>(cfr.; PE4: 189). Un compuestu de <i class="della">carta </i>y <i class="della">fueyu </i>úfrelu l’ast. <i class="della">carta- </i><i class="della">fueyu</i> (cfr.)
quiciabes pente medies d’una secuencia *carta (de) fueya cartafueyu.
fueyu, el 2
📖: fueyu
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<foyu [Cg. JH]. h.oyu [Pa. Am. Bab]. h.ogu [LV. Lln]. h.ou [Lln. Or (S). Cl (VB). Am. Co (Toponimia 115)]. h.obu [Lln]. h.o [Or (S). h.u [Or (S)].>(TEST)
  1. fueyu
    • Co
  2. foyu
    • Cg
    • JH
  3. h.oyu
    • Pa
    • Am
    • Bab
  4. h.ogu
    • LV
    • Lln
  5. h.ou
    • Lln
    • Or (S)
    • Cl (VB)
    • Am
    • Co (Toponimia 115)
  6. h.obu
    • Lln
  7. h.o [Or (S)
  8. h.u
    • Or (S)
Poza [Or (S). Pa. Bab. Mar. Mar. Llomb. JH], concavidá na- turalmente formada de la tierra [Cg]. Gran pozu del terrén [LV]. Fondigonada [Lln. Am] de paredes altes [Cl (VB)]. Fon- digonada escondida ente peñes [Lln]. Fondigonada nel tarrén zarrada y asemeyando embudu [Co (Toponimia 115)]. //H.oyu’l pitu ‘ñuca’ [Lln (AGO)]. ///El pan entre h.oyos y el maíz entre polvo ‘fai falta semar uno y otro en terrén húmedo o seco’ [LC]. Cama de noviu dura y sin foyu [Fabriciano]. Quí- tate nublina/quítate nublado/que entre h.oyos y coteras/tengo yo el mi ganado [ALl (Bellezas)]. La espresión aspirada cal- tiénse nel oriente d’Asturies con pergrán puxu de lo que puede ser niciu esta cita: “Jogu: Sitio imbudiforme en donde des- ciende el suelo. En el centro de Llanes (El Mazucu incluido), se dice jogos. En el este, incluyendo Villa, creo que joos. En Sucueva, jo y jou (en singular). Otras variantes de esta palabra son: jobos, jogos y joos (en Camarmeña), jugos (Sotres), jua- cos (Tielve), joos, jogos, jobos y joyos (Bulnes y el resto de Cabrales). Jogos (La Robellada), joos, jogos, y jobos (resto del concejo de On). Joos (Cangues de On). Joyos (Tresviso, Amieva, Caín, Valdión, Liébana, Peñamellera, La Borbolla, Pombayón)” [Rutas (S)].
  1. 1. Poza [Or (S). Pa. Bab. Mar. Mar. Llomb. JH], concavidá na- turalmente formada de la tierra [Cg]. Gran pozu del terrén [LV]. Fondigonada [Lln. Am] de paredes altes [Cl (VB)]. Fon- digonada escondida ente peñes [Lln]. Fondigonada nel tarrén zarrada y asemeyando embudu [Co (Toponimia 115)]. //<i class="della">H.oyu’l</i> <i class="della">pitu </i>‘ñuca’ [Lln (AGO)]. ///<i class="della">El pan entre h.oyos y el maíz</i> <i class="della">entre</i> <i class="della">polvo</i> ‘fai falta semar uno y otro en terrén húmedo o seco’ [LC]. <i class="della">Cama</i> <i class="della">de</i> <i class="della">noviu</i> <i class="della">dura</i> <i class="della">y</i> <i class="della">sin</i> <i class="della">foyu</i> [Fabriciano]. <i class="della">Quí-</i><i class="della"> tate</i> <i class="della">nublina</i>/<i class="della">quítate</i> <i class="della">nublado</i>/<i class="della">que</i> <i class="della">entre</i> <i class="della">h.oyos</i> <i class="della">y</i> <i class="della">coteras</i>/<i class="della">tengo yo el mi ganado </i>[ALl (Bellezas)]. La espresión aspirada cal- tiénse nel oriente d’Asturies con pergrán puxu de lo que puede ser niciu esta cita: “<i class="della">Jogu</i>: Sitio imbudiforme en donde des- ciende el suelo. En el centro de Llanes (El Mazucu incluido), se dice <i class="della">jogos. </i>En el este, incluyendo Villa, creo que <i class="della">joos. </i>En Sucueva, <i class="della">jo </i>y <i class="della">jou </i>(en singular). Otras variantes de esta palabra son: <i class="della">jobos</i>, <i class="della">jogos</i> y <i class="della">joos</i> (en Camarmeña), <i class="della">jugos</i> (Sotres), <i class="della">jua- </i><i class="della">cos </i>(Tielve), <i class="della">joos</i>, <i class="della">jogos</i>, <i class="della">jobos </i>y <i class="della">joyos</i> (Bulnes y el resto de Cabrales). <i class="della">Jogos </i>(La Robellada), <i class="della">joos</i>, <i class="della">jogos</i>, y <i class="della">jobos </i>(resto del concejo de On). <i class="della">Joos </i>(Cangues de On). <i class="della">Joyos </i>(Tresviso, Amieva, Caín, Valdión, Liébana, Peñamellera, La Borbolla, Pombayón)” [Rutas (S)].
a) affige in orga maiore et per illos foios 937 (s. XII) [ACL/193] in ueiga uel in campo et ad illa torre in illo foio 942 (s. XII) [ACL/229] Sancti Martini de Rifogio 972 (s. XII) [DCO-I/110] et inde per foyolos et Lomba ad suso 1095 [SPM/162] Pelagio de Fogo 1141 (s. XIII) [MB/76] illos foios de Pereda 1156(or.) [DCO-I/415] per zima del foiu de Buza Maliel per aqua de Penna Forata 1183(or.) [ACL/542] si algun omne faz foyos por prender alguna animalla de monte o tendier arcos o otros lazos o balestas en logar as- condudo [FX/284] otro linar que iaz al foyolu que faz XVIII eminas s. f. [SPM/592] pagaron el quinto en la mayada de Foios 1558 [SPM/638] con la maxada de Foios como terminamiento de la dicha quinteria 1558 [SPM/638] b) pele petriz. de fueyu. ruj pelaj ⌐. dangones 1247(or.) [DOSV- II/281] otra terra que dizen del Linnar de çerca el Fueyo 1293(or.) [MV/93] outra tierra alende fueyo grande e faz una fanega s. f. [SPM/522] outro linar jaz enno fueyo e faz III eminas s. f. [SPM/553] otra tierra que ias al fuenyo de caualero [SPM/563] tereno de la veyga de fueyos s. f. [SPM/562] en lugar que dizen Fueyo que esta de mata e de roça 1511(or.) [MV/549] Quiciabes
  1. a) affige in orga maiore et per illos foios
  2. 937 (s. XII) ACL/193
  3. in ueiga uel in campo et ad illa torre in illo foio
  4. 942 (s. XII) ACL/229
  5. Sancti Martini de Rifogio
  6. 972 (s. XII) DCO-I/110
  7. et inde per foyolos et Lomba ad suso
  8. 1095 SPM/162
  9. Pelagio de Fogo
  10. 1141 (s. XIII) MB/76
  11. illos foios de Pereda
  12. 1156(or.) DCO-I/415
  13. per zima del foiu de Buza Maliel per aqua de Penna Forata
  14. 1183(or.) ACL/542
  15. si algun omne faz foyos por prender alguna animalla de monte o tendier arcos o otros lazos o balestas en logar as- condudo
  16. FX/284
  17. otro linar que iaz al foyolu que faz XVIII eminas s. f.
  18. SPM/592
  19. pagaron el quinto en la mayada de Foios
  20. 1558 SPM/638
  21. con la maxada de Foios como terminamiento de la dicha quinteria
  22. 1558 SPM/638
  23. b) pele petriz. de fueyu. ruj pelaj ⌐. dangones
  24. 1247(or.) DOSV- II/281
  25. otra terra que dizen del Linnar de çerca el Fueyo
  26. 1293(or.) MV/93
  27. outra tierra alende fueyo grande e faz una fanega s. f.
  28. SPM/522
  29. outro linar jaz enno fueyo e faz III eminas s. f. [SPM/553] otra tierra que ias al fuenyo de caualero [SPM/563] tereno de la veyga de fueyos s. f.
  30. SPM/562
  31. en lugar que dizen Fueyo que esta de mata e de roça
  32. 1511(or.) MV/549
  33. Quiciabes
del llat. *FŎDIUM ‘poza’, un deverbal del llat. *fo- diare, verbu variante de fodāre ‘cavar’, ‘facer una poza’, equi- valente del llat. fodere (cfr. fuder). La xeneralización d’un verbu -y-). Dende h.ou son posibles dos víes evolutives: α) monop- tongación → h.o (y en posición átona h.u); β) xeneralización d’una consonante antihiática epentética → h.obu - h.ogu (GHLA 173). Ye posible que dalgún de los topónimos documentaos en- riba tengan que s’entender dende fueyu 1, pero paez que podríen xustificase dende fueyu 2. Tamién ye discutible l’asitiamientu del amestáu citáu na documentación en primer llugar “Rifogio” quiciabes por Refuexu onde la palatal medieval sonora nun podía tenese por continuadora del llat. FOSSUS (PE4: 190).
  1. *fodiare sedría fácil d’acoyer darréu del continuador ast. fozar (cfr.), quiciabes tamién *foyar fuyar (cfr.). Nello intervieno l’influxu de la primera persona del pres. d’ind. fodio portadora d’una [j]. Nun ye posible xustificar ast. fueyu ‘poza’ dende’l par- ticipiu fossus, -a, -um anque fossus sí ye responsable d’otros tér- minos averaos fónica y semánticamente como fuexu (cfr.), fuexa (cfr.). Quiciabes tamién sedría almisible al ast. fueyu partir d’un masculín analóxicu del llat. FŎUEA, -AE ‘poza’ (REW) > ast. foya (cfr.), cast. hoya (DCECH s.v.), pues n’ast. podría caltenese -(U)J- o desaniciar l’elementu velar (GHLA 192). L’alternancia n’astu- rianu del vocalismu tónicu diptongáu/non-diptongáu nun va a la escontra de la conducta hestórica d’esta llingua (GHLA 82) ta- mién sofitada pela mesma toponimia (TA 137). Dende la posible variante foyu pudo llograse’l dim. foyacu (cfr. foya). Los resul- taos orientales aspiraos xustifíquense dende la variante de foyu, esto ye h.oyuh.ou (cola perda avezada de la intervocálica
  2. j
fueyudu, a, o
📖: fueyudu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<fuchudu [Sm. PSil]. foyudu, a, o [Co. JH].>(TEST)
  1. fueyudu
  2. fuchudu
    • Sm
    • PSil
  3. foyudu, a, o
    • Co
    • JH
Con muncha fueya [PSil. JH] (un sitiu) [Co]. De munchos bro- tos o de munches fueyes (la caña d’un árbol) [Sm]. Deriváu del ast. fueyu (cfr. fueyu 1) + sufixu carauterizador -ŪTUS > -udu, lo mesmo qu’alvertimos en foyudu, a, o (cfr.) (PE4: 191). L’ast. conoz foyudu, a, o ‘apozaretáu’ lo que paez aconseyar tenelu por deriváu de foya.
fúfare, el
📖: fúfare
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Muérganu sexual femenín [Ri]. Quiciabes de la interxeición <i class="della">fufae </i>glosada como <i class="della">‘interiectio </i><i class="della">mali odoris’ </i>(EM), quiciabes pente medies d’una variante *<i class="della">fuf-</i>(TEST)
  1. fúfare
  2. Muérganu sexual femenín
    • Ri
  3. Quiciabes de la interxeición <i class="della">fufae </i>glosada como <i class="della">‘interiectio </i><i class="della">mali odoris’ </i>(EM), quiciabes pente medies d’una variante *<i class="della">fuf-</i
fae cola amestadura d’un suf. dim. sing. *FUFFŬLA > *fúfara fúfare entendíu como un masculín.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">fae</i> cola amestadura d’un suf. dim. sing. *FUFFŬLA > *<i class="della">fúfara</i> <i class="della">→</i><i class="della"> fúfare</i> entendíu como un masculín.
fuga, la 1
📖: fuga
🔤: , la 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Cast. <i class="della">fuga</i>(TEST)
  1. fuga
    • Sb
  2. Cast
  3. <i class="della">fuga</i
[Sb]. Fuxida [Ac]. 2. Escape nes xuntures o aco- plamientos de les tuberíes, sían d’achique d’agües, d’aire com- primío, etc. [Min].
  1. 1. [Sb]. Fuxida [Ac].
  2. 2. Escape nes xuntures o aco- plamientos de les tuberíes, sían d’achique d’agües, d’aire com- primío, etc. [Min].
per fuga aut superuia 812 (s. XI) [DCO-I/8] in fuga fuit ipse Ero monaco propter scelus fornicationem et propter omicidio 985 (s. XII) [ACL/318] posuit se in fuga et fugit de seruitio de rege 1014 (s. XII) [ACL/287] fugiant ad altra terra et preso illos in fuga et fogiron 1047(or.) [ACL/233]
  1. per fuga aut superuia
  2. 812 (s. XI) DCO-I/8
  3. in fuga fuit ipse Ero monaco propter scelus fornicationem et propter omicidio
  4. 985 (s. XII) ACL/318
  5. posuit se in fuga et fugit de seruitio de rege
  6. 1014 (s. XII) ACL/287
  7. fugiant ad altra terra et preso illos in fuga et fogiron
  8. 1047(or.) ACL/233
Del llat. FUGA, -AE ‘fuxida’ (EM; OLD) anque, si almitimos con Meyer-Lübke (REW s.v. fǔga), que ye términu con una Ǔ tó- nica, fadrá falta proponer que l’ast. fuga 1 ye un deverbal de fugar (cfr.).
fuga, la 2
📖: fuga
🔤: , la 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<h.úa [Lln]. afuga [y Llg].>(TEST)
  1. fuga
    • Oc
  2. h.úa
    • Lln
  3. afuga
    • y Llg
Hora de mayor fuerza de la calor solar [Oc]: Marchóu pur la fuga la calor [Oc].
  1. 1. Hora de mayor fuerza de la calor solar [Oc]: <i class="della">Marchóu pur</i> <i class="della">la </i><i class="della">fuga</i> <i class="della">la</i> <i class="della">calor</i> [Oc].
2. Disnea de la que cadecen les vaques [Cg]. 3. Afuegu de los asmáticos o silicóticos [Llg (= afo- gueta)]: ¡Danme unes fugues! [Llg]. Ataque asmáticu pol calor, dificultá na respiración [Lln]: Echar la h.úa [Lln]: Dar la h.úa [Lln]. 4. Aliendu, respiración [Cb]. 5. Individuu repu- nante, fadiu [Min]. //Mal de la fuga ‘mal del que carez de los bronquios’ [Sb]. //Tomase la fuga ‘respirar con dificultá’ [Cb]. Posible deverbal del ast. afogar dende la so variante afugar (cfr. afogar & afuegu).
fugar
📖: fugar
🏗️: NO
✍️: NO
Fuxir [Tb]: <i class="della">De</i>(TEST)
  1. fugar
    • Tb
    • Sr
    • Ay
  2. Fuxir [Tb]: <i class="della">De</i
la que fugóu tiróu tiros [Tb]. //-se ‘fuxir’ [Ac. Sr. Ay]: Marchó fugáu [Ac]: Fugáronse toos [Sr].
  1. 1. <i class="della">la</i> <i class="della">que</i> <i class="della">fugóu</i> <i class="della">tiróu</i> <i class="della">tiros</i> [Tb]. //<i class="della">-se</i> ‘fuxir’ [Ac. Sr. Ay]: <i class="della">Marchó</i> <i class="della">fugáu</i> [Ac]: <i class="della">Fugáronse</i> <i class="della">toos</i> [Sr].
postquam fugavit illos mauros qui venerant cum Foila Vigi- lani 958 [MSAH-I/197] posuit se in fuga et fugit de seruitio de rege 1014 (s. XII) [ACL/287] Ut si homo (…) fugauerit 1043 [Espinareda (Jiménez)/n.1]
  1. postquam fugavit illos mauros qui venerant cum Foila Vigi- lani
  2. 958 MSAH-I/197
  3. posuit se in fuga et fugit de seruitio de rege
  4. 1014 (s. XII) ACL/287
  5. Ut si homo (…) fugauerit
  6. 1043 Espinareda (Jiménez)/n.1
Del llat. FUGĀRE ‘fuxir’ (OLD), ‘poner en fuga’ (EM), verbu que paez curtiamente representáu nes llingües romániques (REW). Sobre fugar y fuga 1 fexéronse, con toa probabilidá, los com- puestos como estrafugar (cfr.), refugar ‘nun almitir, rechazar, refusar’ (cfr.) → refuga ‘lo peor (d’una collecha)’ y a la so ve- ra’l masc. refugu (cfr.). Estos términos nun se xustificaríen di- reutamente dende REFUGARE nin de REFUGA, -AE ‘fugáu’ (OLD) pues nesi casu habría sonorizase la -F- (GHLA 177). El calteni- mientu de -F- ha debese al fechu de persaber na conciencia llingüística que se trata de pallabres compuestes. Un participiu de fugar ye ast. fugáu, ada, ao (cfr.) que pue nominalizase. Pero, al empar de fuga, -ae pudo llograse un deverbal que s’a- dautó siguiendo’l modelu SACRISTA, -ANIS, el tamién docu- mentáu refuganu (cfr.) → refugán d’u surde’l so pariente refugancia (cfr.).
fugáu, ada, ao
📖: fugáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ident class="della" level="1"></ident>Fuxíu, escapáu del control de les autoridaes [Sr. Tb]: <i class="della">Cuando </i><i class="della">los</i>(TEST)
  1. fugáu
    • Sr
    • Llg
  2. ident class="della" level="1"></ident>Fuxíu, escapáu del control de les autoridaes [Sr. Tb]: <i class="della">Cuando </i><i class="della">los</i
fugaos pasaben eses coses [Sr]. //Los fugaos ‘fuxíos al monte tres de la guerra civil de 1936-1939’ [Llg. Sr].
  1. 1. <i class="della">fugaos</i> <i class="della">pasaben</i> <i class="della">eses</i> <i class="della">coses</i> [Sr]. //<i class="della">Los</i> <i class="della">fugaos</i> ‘fuxíos al monte tres de la guerra civil de 1936-1939’ [Llg. Sr].
Pp. de fugar.
  1. Pp. de fugar.
fuin, ina, ino
📖: fuin
🔤: , ina, ino
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 ina,, ino
<ident class="della" level="1"></ident><foín [Cg. Sr. Ca. y Ay]. fuguín [Pr]. h.uin [Ac. Pr]. fuin/fuina/fuino [Ri]. foín/foína/foíno [Llg. Sr]. fuin/ína [Tb]. fuinu/a [Tb (i)].>(TEST)
  1. fuin
  2. ident class="della" level="1"></ident><foín
    • Cg
    • Sr
    • Ca
    • y Ay
  3. fuguín
    • Pr
  4. h.uin
    • Ac
    • Pr
  5. fuin/fuina/fuino
    • Ri
  6. foín/foína/foíno
    • Llg
    • Sr
  7. fuin/ína
    • Tb
  8. fuinu/a
    • Tb (i)
Poco abierta (una persona) [Cg. Sr. Ca. Ay. Tb. Pzu]: Los del monte son de lo más foíno [Sr]: Esa nena ya fuina como el.la sola [Tb]. Que davezu nun da la cara [Ca]. Vil, de males cos- tumes y procedimientos [JH]. Mala (una persona) [Ri]. Sola- pada (una persona) [Llg. Pr]. Hipócrita [Ac. Pr]. Mísere, astutu [Ac]. Astutu, malu [/Mánt/]. Desabríu, irritable [Ll]. Traviesu (afeutivamente) [Oc]. De mal humor, de mal xeniu [VCid]. 2. De mala calidá (la tierra) [Tb (i)]. - Echa al fueu dos estielles/y alluma el candil aína/apúrrime isi utru, fuína [Los Trataos 17] Cfr. fuina.
  1. Poco abierta (una persona) [Cg. Sr. Ca. Ay. Tb. Pzu]: Los del monte son de lo más foíno [Sr]: Esa nena ya fuina como el.la sola [Tb]. Que davezu nun da la cara [Ca]. Vil, de males cos- tumes y procedimientos [JH]. Mala (una persona) [Ri]. Sola- pada (una persona) [Llg. Pr]. Hipócrita [Ac. Pr]. Mísere, astutu [Ac]. Astutu, malu [/Mánt/]. Desabríu, irritable [Ll]. Traviesu (afeutivamente) [Oc]. De mal humor, de mal xeniu [VCid]. 2. De mala calidá (la tierra) [Tb (i)]. - Echa al fueu dos estielles/y alluma el candil aína/apúrrime isi utru, fuína
  2. Los Trataos 17
  3. Cfr. fuina.
fuin, el
📖: fuin
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><foín [Ca].>(TEST)
  1. fuin
  2. ident class="della" level="1"></ident><foín
    • Ca
Martes martes [Ca]. Fuina [Ay]. Cfr. fuina.
  1. Martes martes [Ca]. Fuina [Ay]. Cfr. fuina.
  2. Ay
fuina, la
📖: fuina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><foína [Cb. Cg. Po. Bi. Ca. Cd. V1830]. fouguina [Sl]. foguina [Tz (PPAC). Sd]. fuguina [Pr. Sl]. h.oína [Os. y Ac. y Llg, Mo (LLAA 27)]. h.uina [Cl. Llg].>(TEST)
  1. fuina
  2. ident class="della" level="1"></ident><foína
    • Cb
    • Cg
    • Po
    • Bi
    • Ca
    • Cd
    • V1830
  3. fouguina
    • Sl
  4. foguina
    • Tz (PPAC)
    • Sd
  5. fuguina
    • Pr
    • Sl
  6. h.oína
    • Os
    • y Ac
    • y Llg, Mo (LLAA 27)
  7. h.uina
    • Cl
    • Llg
Martes foina, cast. garduña [Llg, Mo (LLAA 27). Ri. Cd (= gar- duña)]. Martes martes [Po. Llg]. Marta [Os. Cl. Cp. Ac]. Ani- mal carnívoru nocherniegu, de la familia de los mustélidos [Ca]. Gatu montés [Pr] carnívoru, que zuba’l sangre a les pites [Ac]. Lliria [Sl]. Cast. garduña [Cg. Cb. Bi. Llv. Sd. Qu. Tb. Cn (MG). Tox. V1830. JH]. Xineta [PVieya. /Eo. Mánt/]. Cua- drúpedu enemigu de los gallineros [R]. Animal que s’asemeya a un gatu grande y guapu [Ay (N)]. 2. Alopias vulpes, cast. pez zorro [Tz (PPAC)]. //Fuina de la papalba blanca Martes foina, garduña’ [Sb, Ca (LLAA 27)]. //Fuina de la papalba amariella ‘Martes martes, marta’ [Sb, Ca (LLAA 27)]. //Ser una h.uina ‘ser una persona poco sincera’, ‘actuar a lo rapiego’ [Llg]. ‘ser ruina físicamente’ [Llg]. ///Si quies tener pitos y gallines lí- brate de raposes y fuines [LC]. IIas foinas uiuas et domitas uno masculo et alia femina 1120 (s. XII) [ACL/95] la foína gurrumanja [Grangerías XVIII: 976-997] Ello ye que parecen dos foines [Fiestas Coronación 185] Faces como la foína/ella asiesta los pitinos/y desde bien aína/usmies bonos bocadinos/en caxón y la masera/cuando denguno t’espera [CyN (Recuerdos)] Del fr. FOUINE, términu del que se diz que provién del fr. a. fou ‘faya’ por criase l’animal ente estos árboles’ (DCECH s.v. haya), anque abulta pertempranu’l galicismu na documentación del dominiu. Xovellanos partía pal ast. fuina del fr. FOUINE pero llueu pescanció que fr. fouine y ast. fuina podríen entendese meyor dambes dende’l llat. FODINA, en rellación col verbu fodio [Xo (Etimologías 321)]. Dende ast. fuina foi posible llo- grar una -g- antihiática. García de Diego propón partir
  1. Martes foina, cast. garduña [Llg, Mo (LLAA 27). Ri. Cd (= gar- duña)]. Martes martes [Po. Llg]. Marta [Os. Cl. Cp. Ac]. Ani
  2. Os. Cl. Cp. Ac
  3. mal carnívoru nocherniegu, de la familia de los mustélidos [Ca]. Gatu montés [Pr] carnívoru, que zuba’l sangre a les pites [Ac]. Lliria [Sl]. Cast. garduña [Cg. Cb. Bi. Llv. Sd. Qu. Tb. Cn (MG). Tox. V1830. JH]. Xineta [PVieya. /Eo. Mánt/]. Cua- drúpedu enemigu de los gallineros [R]. Animal que s’asemeya a un gatu grande y guapu [Ay (N)]. 2. Alopias vulpes, cast. pez zorro [Tz (PPAC)]. //Fuina de la papalba blanca Martes foina, garduña’ [Sb, Ca (LLAA 27)]. //Fuina de la papalba amariella ‘Martes martes, marta’ [Sb, Ca (LLAA 27)]. //Ser una h.uina ‘ser una persona poco sincera’, ‘actuar a lo rapiego’ [Llg]. ‘ser ruina físicamente’ [Llg]. ///Si quies tener pitos y gallines lí- brate de raposes y fuines [LC]. IIas foinas uiuas et domitas uno masculo et alia femina
  4. 1120 (s. XII) ACL/95
  5. la foína gurrumanja
  6. Grangerías XVIII: 976-997
  7. Ello ye que parecen dos foines
  8. Fiestas Coronación 185
  9. Faces como la foína/ella asiesta los pitinos/y desde bien aína/usmies bonos bocadinos/en caxón y la masera/cuando denguno t’espera
  10. CyN (Recuerdos)
  11. Del fr. FOUINE, términu del que se diz que provién del fr. a. fou ‘faya’ por criase l’animal ente estos árboles’ (DCECH s.v. haya), anque abulta pertempranu’l galicismu na documentación del dominiu. Xovellanos partía pal ast. fuina del fr. FOUINE pero llueu pescanció que fr. fouine y ast. fuina podríen entendese meyor dambes dende’l llat. FODINA, en rellación col verbu fodio [Xo (Etimologías 321)]. Dende ast. fuina foi posible llo- grar una -g- antihiática. García de Diego propón partir
  12. Xo (Etimologías 321)
del llat. *FAGINA, un deriváu de fagus ‘faya’ (REW; DEEH) pero fónica- mente abulta difícil acoyer la propuesta. Sedría meyor partir del neutru llat. FA(G)UM, -I ‘frutu de la faya, fayucu’ > ast. fou (cfr.) cola amestanza del suf. -ĪNA, llueu diminutivu, aplicable a la raposa quiciabes con un significáu primeru de ‘amiga de los fayucos’, ‘que come fayucos’; dende esta posibilidá xusti- ficaríase’l diptongu decreciente occidental fougina fuguina, con -g- antihiática. El nome del animal aplicaríase llueu al pexe (§2) según Barriuso (1985: 57). L’ast. xenera un masc. analóxicu fuin (cfr.) y, con variación de xéneru, emplega’l tér- minu como ax. (cfr. fuin, ina, ino) y xeneraliza, semántica- mente, les aceiciones peyoratives atribuyíes al animal.
fula, la
📖: fula
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. fula
    • Ri
Mentira, engañu [Ri].
  1. 1. Mentira, engañu [Ri].
Cfr. folía.
fulame, el
📖: fulame
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. fulame
    • Vd
Piedra atada a un cabu que fai d’ancla [Vd (= poutada)].
  1. 1. Piedra atada a un cabu que fai d’ancla [Vd (= poutada)].
Cfr. furame.
fulana, la
📖: fulana
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<h.ulana [Cl].>(TEST)
  1. fulana
    • Pa
    • Xx
    • Ri
  2. h.ulana
    • Cl
Prostituta [Pa (= h.ulanona). Xx. Ri]. “Fulana/dícese de una desconocida” [Cl]. Cfr. fulanu, a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Prostituta [Pa (= h.ulanona). Xx. Ri]. “Fulana/dícese de una desconocida” [Cl]. Cfr. <i class="della">fulanu,</i> <i class="della">a,</i> <i class="della">o.</i>
fulanona, la
📖: fulanona
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<h.ulanona [Pa].>(TEST)
  1. fulanona
  2. h.ulanona
    • Pa
Prostituta [Pa (= fulana)].
  1. 1. Prostituta [Pa (= fulana)].
Aum. de fulana (cfr.).
fulanu, a, o
📖: fulanu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+fulenu [Ll]. +fulenu/fulana [Ay. Ri]. +fulonu [Sb]. h.ulanu [Lln. Pa. Tox]. //h.ulano [/Eo/].>(TEST)
  1. fulanu
  2. fulenu metafonía
    • Ll
  3. fulenu/fulana metafonía
    • Ay
    • Ri
  4. fulonu metafonía
    • Sb
  5. h.ulanu
    • Lln
    • Pa
    • Tox
  6. h.ulano eonaviego
    • /Eo/
Cast. fulano [Lln. Pa. Sb. Ay. Ll. Tox. /Eo/]. Persona descono- cida [Ri].
  1. 1. Cast. <i class="della">fulano </i>[Lln. Pa. Sb. Ay. Ll. Tox. /Eo/]. Persona descono- cida [Ri].
fidiador quero dar a fulano e no es i a_es fidiador fulano. XII [FA/117] tu fula da directo a est’ omne qui s’ ranculo de ti s. XII [FA/121-46] tu fulano saca la de to de vezino et dai el plazo s. XII [FA/122] quiero dar a ffulano & no es y & fiador fula 1145 (1295) [FU/27] fiador quiero dar a ffulano & no es y & fiador fula 1145 (1295) [FU/27] tu fulano da derecto a este ome que ye rrancuroso de ti 1145 (1295) [FU/31; FA/121-46] que lo sea fulano e fulano 1294 (s. XV) [MSAH-V/519] que vos semeia de fulano si es omne bono o buen mançebo 1294 (s. XV) [MSAH-V/520] mandamos que lo sea fulano e fulano 1294 (s. XV) [MSAH- V/520] dezie mester auemos escriuanos douos por escriuano a fu- lano 1294 (s. XV) [MSAH-V/522] ca fulano es finado e danos a fulano 1294 (s. XV) [MSAH- V/531] muchos bueys & muchas vacas que tomara ffolan & folan & folan 1300 [DCO-V/225] dixeron que ffolanos tomaren a la ponte vella un roçin por forçia 1300 [DCO-V/224] dixeron que ffulano prendera a ffernan uente & que leuara 1300 [DCO-V/225] dixeron que fulanos & fulanos parientes del abbat 1300 [DCO-V/225] dixeron que fulanos sos quarmanos deste arias gonzaliz que trayan boeys 1300 [DCO-V/225] dixeron que fulanos tomaron a Domingo de olleras 1300 [DCO-V/225] tal cosa que fulan demanda a fulano que tien agora s. XIII(or.) [FX/331] Del and. FULÁN (DA s.v. foâo), arabismu acoyíu tamién por Co- rominas-Pascual (DCECH s.v. fulano) y otros (Oliver 248; ADLA 32). Foi posible la lexicalización con sentíu peyorativu del fe- menín (
  1. fidiador quero dar a fulano e no es i a_es fidiador fulano. XII
  2. FA/117
  3. tu fula da directo a est’ omne qui s’ ranculo de ti s. XII
  4. FA/121-46
  5. tu fulano saca la de to de vezino et dai el plazo s. XII
  6. FA/122
  7. quiero dar a ffulano & no es y & fiador fula
  8. 1145 (1295) FU/27
  9. fiador quiero dar a ffulano & no es y & fiador fula
  10. 1145 (1295) FU/27
  11. tu fulano da derecto a este ome que ye rrancuroso de ti
  12. 1145 (1295) FU/31; FA/121-46
  13. que lo sea fulano e fulano
  14. 1294 (s. XV) MSAH-V/519
  15. que vos semeia de fulano si es omne bono o buen mançebo
  16. 1294 (s. XV) MSAH-V/520
  17. mandamos que lo sea fulano e fulano
  18. 1294 (s. XV) MSAH- V/520
  19. dezie mester auemos escriuanos douos por escriuano a fu- lano
  20. 1294 (s. XV) MSAH-V/522
  21. ca fulano es finado e danos a fulano
  22. 1294 (s. XV) MSAH- V/531
  23. muchos bueys & muchas vacas que tomara ffolan & folan & folan
  24. 1300 DCO-V/225
  25. dixeron que ffolanos tomaren a la ponte vella un roçin por forçia
  26. 1300 DCO-V/224
  27. dixeron que ffulano prendera a ffernan uente & que leuara
  28. 1300 DCO-V/225
  29. dixeron que fulanos & fulanos parientes del abbat
  30. 1300 DCO-V/225
  31. dixeron que fulanos sos quarmanos deste arias gonzaliz que trayan boeys
  32. 1300 DCO-V/225
  33. dixeron que fulanos tomaron a Domingo de olleras
  34. 1300 DCO-V/225
  35. tal cosa que fulan demanda a fulano que tien agora s. XIII(or.)
  36. FX/331
  37. Del and. FULÁN (DA s.v. foâo), arabismu acoyíu tamién por Co- rominas-Pascual (DCECH s.v. fulano) y otros (Oliver 248; ADLA 32). Foi posible la lexicalización con sentíu peyorativu del fe- menín (
cfr. fulana). Na mesma serie referencial tenemos el ta- mién arabismu menganu (cfr.) que dende Asín vien xustifi- cándose pel ár. man kān ‘quien sía’ > and. MAN KÁN (DA s.v. mengano; DCECH s.v. zutano). Otru términu d’esta llista, d’o- rixen inciertu y quiciabes en parte onomatopéyicu, pa Coro- minas-Pascual (DCECH s.v. zutano), sedría zutanu (cfr.) non aclaráu. Estos tres elementos fulanu, menganu, zutanu sedría una serie paralela a la deixis de los demostrativos (DA s.v. cicl/rano) nel sen d’una escala que va del más averáu al más alloñáu.
fuleru, a, o
📖: fuleru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+fuliru [y Ay]. fuleiru [Tb. Sm. Pzu. Tox]. +fuliru/fulera/fu- lero [Ri]. //fulleiro [“de Navia a Tapia, y de aquí al Eo <i class="della">fuleiro</i>, como en gallego y port.” (/Eo/)].>(TEST)
  1. fuleru
    • Pa
    • Ay
    • Pr
    • Ll
  2. fuliru metafonía
    • y Ay
  3. fuleiru
    • Tb
    • Sm
    • Pzu
    • Tox
  4. fuliru/fulera/fu- lero metafonía
    • Ri
  5. fulleiro eonaviego
    • fuleiro, como en gallego y port.">“de Navia a Tapia, y de aquí al Eo <i class="della">fuleiro</i>, como en gallego y port
    • ” (/Eo/)
Cast. fulero [Pa. Pzu]. Mentirosu [Pa. Ay. Ri. Tb. Sm. Pr], falsu [Ll]. Mentirosu, trapaceru, [Tox (= barulleiru). /Eo/].
  1. 1. Cast. <i class="della">fulero </i>[Pa. Pzu]. Mentirosu [Pa. Ay. Ri. Tb. Sm. Pr], falsu [Ll]. Mentirosu, trapaceru, [Tox (= barulleiru). /Eo/].
Formación fecha sol occitanismu medieval fol (cfr.) d’u se fexo tamién ast. folixa (cfr.). La espresión g-ast. fulleiro paez debese a un encruz del préstamu col términu autóctonu deriváu de folle (ast. fuelle). Caltévose “de Navia a Tapia” fulleirofulleiría.
fulgadíu, ida, ío
📖: fulgadíu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
(TEST)
  1. fulgadíu
Descansáu, ociosu (un individuu) [Arm].
  1. 1. Descansáu, ociosu (un individuu) [Arm].
Cfr. folgar.
fullín, el
📖: fullín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">hollín</i>(TEST)
  1. fullín
  2. Cast
  3. <i class="della">hollín</i
[SCiprián (= fullixe)].
  1. 1. [SCiprián (= fullixe)].
Del llat. documentáu nes gloses FULLIGO, {-INIS}, variante del fem. fūlīgō, -inis ‘sarriu’ (EM), dambos con dalguna presencia románica (REW). L’ast. prefirió l’emplegu cuasi xeneral de sa- rriu (cfr.). Les víes evolutives siguíes pela pallabra llatina al sur del dominiu llingüísticu foron: a) FULLĪ(G)IN(E) > fullín, con perda de -G-, como plantagine > llantén; b) FULLĪGIN(E)> fullixe(n) fullixe, con caltenimientu de -G- palatalizada y perda de -n románica, como uirgine > virxen virxe.
fullixe, el*
📖: fullixe
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fulli[x]e [SCiprián].>(TEST)
  1. fullixe
  2. fulli
    • x]e [SCiprián
Sarriu [SCiprián (= fullín)].
  1. 1. Sarriu [SCiprián (= fullín)].
Cfr. fullín.
fulminante, el
📖: fulminante
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. fulminante
Cápsula del detonador [Min].
  1. 1. Cápsula del detonador [Min].
Cfr. fulminar.
fulminar*
📖: fulminar*
🏗️: SI
✍️: NO
Verbu que se conoz pel usu documental serondu en castellán: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">se venga aver declarar aver caydo en las çensuras contra</i>(TEST)
  1. fulminar*
  2. Verbu que se conoz pel usu documental serondu en castellán: <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">se venga aver declarar aver caydo en las çensuras contra</i
ellos furminadas 1521(or.) [SB/375]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">ellos</i> <i class="della">furminadas</i> 1521(or.) [SB/375]
- asoluerse de las çensuras que contra el ay furminadas 1521(or.) [SB/376] Quiciabes pueda entendese dende’l llat. FULMINARE ‘llanzar el rayu’ que, per vía culta, pudo xeneralizase en castellán a lo ca- bero la Edá Media (DCECH s.v. fulgor). En testos foranos en llat. medieval esti verbu fulminare llogra, nidiamente, usos fi- guraos ‘llanzar argumentos encesos’, ‘llanzar rayos d’esco- munión’ (MLLM). Nesi sen podría tratase d’un castellanismu ente nós. Un continuador del participiu de presente d’esti verbu sedría fulminante (cfr.) que nos llega cola terminoloxía de les esplotaciones mineres y, quiciabes enantes, de l’artillería.
  1. - asoluerse de las çensuras que contra el ay furminadas
  2. 1521(or.) SB/376
  3. Quiciabes pueda entendese dende’l llat. FULMINARE ‘llanzar el rayu’ que, per vía culta, pudo xeneralizase en castellán a lo ca- bero la Edá Media (DCECH s.v. fulgor). En testos foranos en llat. medieval esti verbu fulminare llogra, nidiamente, usos fi- guraos ‘llanzar argumentos encesos’, ‘llanzar rayos d’esco- munión’ (MLLM). Nesi sen podría tratase d’un castellanismu ente nós. Un continuador del participiu de presente d’esti verbu sedría fulminante (cfr.) que nos llega cola terminoloxía de les esplotaciones mineres y, quiciabes enantes, de l’artillería.
fulsión, la
📖: fulsión
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. fulsión
Catarru de la nariz [Ac (= mormera)]. Quiciabes del fem. llat. FLUXIO, -ONIS ‘derrame’ (ABF) per vía culta, con metátesis na primera sílaba. Variante del ast. fluxón (cfr.).
  1. Catarru de la nariz [Ac (= mormera)].
  2. Ac (= mormera)
  3. Quiciabes del fem. llat. FLUXIO, -ONIS ‘derrame’ (ABF) per vía culta, con metátesis na primera sílaba. Variante del ast. fluxón (cfr.).
fumada, la
📖: fumada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><fumá [Ay].>(TEST)
  1. fumada
  2. ident class="della" level="1"></ident><fumá
    • Ay
Gran cantidá de fumu [Md (= fumarada)]. 2. Una chupada de tabacu al fumar [Ay]. Posible abondativu o coleutivu de fumu (cfr.) anque na 2ª acei- ción paez tratase d’un deverbal de fumar (cfr.). De fumada fé- xose ast. fumadera (cfr.).
  1. Gran cantidá de fumu [Md (= fumarada)]. 2. Una chupada de tabacu al fumar [Ay].
  2. Ay
  3. Posible abondativu o coleutivu de fumu (cfr.) anque na 2ª acei- ción paez tratase d’un deverbal de fumar (cfr.). De fumada fé- xose ast. fumadera (cfr.).
fumadera, la*
📖: fumadera
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><fumaera [Mi].>(TEST)
  1. fumadera
  2. ident class="della" level="1"></ident><fumaera
    • Mi
Aición y efeutu de fumar. 2. Viciu de fumar que provoca mo- lestia, noxu a les persones que tán cerca del fumador [Mi. Tb]: ¡Rediós cola fumaera que me tienes farta de tantu fumo! [Mi]. Cfr. fumada.
  1. Aición y efeutu de fumar. 2. Viciu de fumar que provoca mo- lestia, noxu a les persones que tán cerca del fumador [Mi. Tb]:
  2. Mi. Tb
  3. ¡Rediós cola fumaera que me tienes farta de tantu fumo!
  4. [Mi].
  5. Mi
  6. Cfr. fumada.
fumador, ora
📖: fumador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<ident class="della" level="1"></ident><fumaor [Sr. Ay].>(TEST)
  1. fumador
  2. ident class="della" level="1"></ident><fumaor
    • Sr
    • Ay
Que fuma [Xral].
  1. 1. Que fuma [Xral].
Posible formación dende fumu (cfr.).
  1. Posible formación dende fumu (cfr.).
“fumalga”
📖: “fumalga”
🏗️: NO
✍️: SI
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación medieval del dominiu: <ident class="della" level="2"></ident>a) <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">entre</i>(TEST)
  1. “fumalga”
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación medieval del dominiu: <ident class="della" level="2"></ident>a) <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">entre</i
quatro una emina de vino e dan XVIII de fumalga [1313- 1324] [FRLeón/279]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">quatro</i> <i class="della">una</i> <i class="della">emina</i> <i class="della">de</i> <i class="della">vino</i> <i class="della">e</i> <i class="della">dan</i> <i class="della">XVIII</i> <i class="della">de</i> <i class="della">fumalga</i> [1313- 1324] [FRLeón/279]
qui ouier caualo o egua escudo e lanza non de fumalga 1221 [MSAH-V/131] b) enno palombar he enno orto he las fumadgas 1257(or.) [ACL/316]
  1. qui ouier caualo o egua escudo e lanza non de fumalga
  2. 1221 MSAH-V/131
  3. b) enno palombar he enno orto he las fumadgas
  4. 1257(or.) ACL/316
esta parte de casa he de palombar he de orto connas fumad- gas 1257(or.) [ACL/316] D’un posible étimu en rellación col llat. FŪMUS, -I ‘fumu’ (EM), ensin dulda *FUMATICA que paez referise a un impuestu pola posesión de la casa familiar (LELMAL s.v. fumatica) con un re- sultáu de tipu ástur (§a) y otru previu a la velarización del grupu romance (§b). Tamién esi diccionariu ufre la existencia de documentación d’espresión más arcaica fumatica (en 1220), futmagas (en 1185); tamién el masculín plural, fumadigos, en 1151, etc.
fúmalo
📖: fúmalo
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. fúmalo
“Fúmalo. Pálpalo. Sarasa = Marica” [Cñ].
  1. 1. “Fúmalo. Pálpalo. Sarasa = Marica” [Cñ].
**
fumaque, el
📖: fumaque
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. fumaque
“Broma típica del carnaval que consiste en meter algo que dé mal olor en un puchero puesto en la lumbre y sin que lo ad- vierta el ama de casa” [VCid].
  1. 1. “Broma típica del carnaval que consiste en meter algo que dé mal olor en un puchero puesto en la lumbre y sin que lo ad- vierta el ama de casa” [VCid].
Cfr. zumaque.
fumaquera, la
📖: fumaquera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Gran cantidá de fumu [PSil]: <i class="della">Salíu</i>(TEST)
  1. fumaquera
  2. Gran cantidá de fumu [PSil]: <i class="della">Salíu</i
una fumaquera mui grande del corredor [PSil].
  1. 1. <i class="della">una</i> <i class="della">fumaquera</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">grande</i> <i class="della">del corredor </i>[PSil].
Cfr. zumaque.
fumar
📖: fumar
🏗️: NO
✍️: NO
<h.umar [Lln. Rs. Cl. Cl (i). Pa].>(TEST)
  1. fumar
    • Mi
    • Tb
  2. h.umar
    • Lln
    • Rs
    • Cl
    • Cl (i)
    • Pa
Cast. fumar [Xral. Lln. Rs. Cl. Pa]. Echar fumu, fumiar [Lln. Cl]. //Fumar en pipa ‘ser difícil de facer, de llograr (daqué)’ [Mi]: Fuma en pipa tener qu’arreglar eso [Mi]. ‘tar perenfa- dáu’ [Mi. Tb]: Ta que fuma en pipa [Tb].
  1. 1. Cast. <i class="della">fumar </i>[Xral. Lln. Rs. Cl. Pa]. Echar fumu, fumiar [Lln. Cl]. //<i class="della">Fumar en pipa </i>‘ser difícil de facer, de llograr (daqué)’ [Mi]: <i class="della">Fuma en pipa tener qu’arreglar eso </i>[Mi]. ‘tar perenfa- dáu’ [Mi. Tb]: <i class="della">Ta</i> <i class="della">que</i> <i class="della">fuma</i> <i class="della">en</i> <i class="della">pipa</i> [Tb].
Del llat. FUMĀRE ‘facer fumu’ (EM s.v. fumus) anque, llueu del descubrimientu d’América, hebo aplícase tamién a ‘facer fumu al quemar tabacu’. Nesti sen l’ast. ufre fónicamente una marca llingüística destremada que dixebra les aceiciones afumar (‘facer fumu’, ‘echar fumu’) frente a fumar (‘quemar y aspirar tabacu’). Col suf. espresivu -IDIARE iguóse’l verbu fumexar (cfr.) y fumiar (cfr.) anque ésti tamién pudo tener l’aniciu nel llat. FU- MIGARE. Un compuestu de fumar ye ast. desafumar (cfr.).
fumarada, la
📖: fumarada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fumaraa [Sb]. fumará [Ay. Ri. Qu].>(TEST)
  1. fumarada
    • Tb
    • Md
  2. fumaraa
    • Sb
  3. fumará
    • Ay
    • Ri
    • Qu
Cast. humareda [Sb. Ri. Qu. Tb. Pzu. Md (= fumada). Tox]. Golpe de fumu que sal con fuerza [Ay].
  1. 1. Cast. <i class="della">humareda </i>[Sb. Ri. Qu. Tb. Pzu. Md (= fumada). Tox]. Golpe de fumu que sal con fuerza [Ay].
Los bufidos dan fumarades de sangre [El Caballo 85]
  1. Los bufidos dan fumarades de sangre
  2. El Caballo 85
Cfr. fumeru 1.
fumareda, la
📖: fumareda
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fumarea [Cg. Llg. Ca. Ay. Ri. Min]. h.umarea [Pa]. h.umareda [Pa]. h.umerea [Pa].>(TEST)
  1. fumareda
    • Tb
    • Sm
    • An
    • Cd
    • Oc
    • Llu
  2. fumarea
    • Cg
    • Llg
    • Ca
    • Ay
    • Ri
    • Min
  3. h.umarea
    • Pa
  4. h.umareda
    • Pa
  5. h.umerea
    • Pa
Fumarada [Pa (= h.umeru). Cg. Ac. Llg. Ca. Ay. Ri. Tb. Sm. PSil. An. Cd. Oc. /Eo/. Tor. Arm. JH]. Fumu trupo, denso, de los barrenos [Min (= fumaréu)]. 2. Niebla, borrina que tien as- peutu de fumarada [Llu]. Cfr. fumeru 1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Fumarada [Pa (= h.umeru). Cg. Ac. Llg. Ca. Ay. Ri. Tb. Sm. PSil. An. Cd. Oc. /Eo/. Tor. Arm. JH]. Fumu trupo, denso, de los barrenos [Min (= fumaréu)].
  3. 2. Niebla, borrina que tien as- peutu de fumarada [Llu]. Cfr. <i class="della">fumeru</i><i class="della"> 1</i>.
fumarera, la
📖: fumarera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<h.umarera [Lln].>(TEST)
  1. fumarera
    • Ce
  2. h.umarera
    • Lln
Fumarada [Lln. Bab. Ce]. Cfr. fumeru 1.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Fumarada [Lln. Bab. Ce]. Cfr. <i class="della">fumeru 1</i>.
fumaréu, el
📖: fumaréu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.umeréu [Pa].>(TEST)
  1. fumaréu
  2. h.umeréu
    • Pa
Fumarada [Pa]. Fumu trupo, denso, de los barrenos [Min (= fumarea)].
  1. 1. Fumarada [Pa]. Fumu trupo, denso, de los barrenos [Min (= fumarea)].
Cfr. fumeru 1.
fumaria, la
📖: fumaria
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<zumaria [y Tb].>(TEST)
  1. fumaria
    • Tb
  2. zumaria
    • y Tb
Planta que críen dellos terrenos llueu d’amburaos; ye de cur- tia altura y los sos tallos miedren xuntos [Tb].
  1. 1. Planta que críen dellos terrenos llueu d’amburaos; ye de cur- tia altura y los sos tallos miedren xuntos [Tb].
Del llat. FUMĀRIA ‘nome d’una planta’ (EM) qu’entra n’ast. per vía culta a xulgar pel caltenimientu inalteráu del sufixu -ARIA (PE2). Un resultáu popular vese nel ast. fumera (cfr.).
fumarriar
📖: fumarriar
🏗️: NO
✍️: NO
Fumar, en sentíu peyorativu polo malo qu’esto se considera pa la salú propia y pa l’ayena [Mi]: <i class="della">¡Fumarria,</i>(TEST)
  1. fumarriar
    • Mi
  2. Fumar, en sentíu peyorativu polo malo qu’esto se considera pa la salú propia y pa l’ayena [Mi]: <i class="della">¡Fumarria,</i
fumarria, verás qué bien te pinta pa los bronquios! [Mi].
  1. 1. <i class="della">fumarria,</i> <i class="della">yá</i> <i class="della">verás</i> <i class="della">qué</i> <i class="della">bien</i> <i class="della">te</i> <i class="della">pinta</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">los</i> <i class="della">bronquios!</i> [Mi].
2. Fumar muncho [Mi]: ¡Tul día de dios fumarriando, nunca se ve fartucu! [Mi]. Verbu en -iar fechu dende l’ast. fumarru (cfr.).
fumarru, el
📖: fumarru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.umarru [Lln].>(TEST)
  1. fumarru
  2. h.umarru
    • Lln
Cigarru [Lln. AGO]. Pitu (de fumar) [AGO]. Cfr. fumu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cigarru [Lln. AGO]. Pitu (de fumar) [AGO]. Cfr. <i class="della">fumu</i>.
fumáu, ada, ao
📖: fumáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<h.umáu [Lln. Cl].>(TEST)
  1. fumáu
  2. h.umáu
    • Lln
    • Cl
Borrachu [Cl].
  1. 1. Borrachu [Cl].
Pp. de fumar. L’aceición ‘borrachu’ enllaza con dellos usos de h.umar que puen alvertise nel dominiu castellán.
fumaxu, el
📖: fumaxu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Desp. de <i class="della">fumu</i>(TEST)
  1. fumaxu
    • Md
  2. Desp
  3. de <i class="della">fumu</i
[Md].
  1. 1. [Md].
2. Fumu qu’empuerca [Md (= fumazu)]. Cfr. fumu.
fumaza, la
📖: fumaza
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<h.umaza [Cl].>(TEST)
  1. fumaza
  2. h.umaza
    • Cl
Foguera [Ac] que produz fumu trupo [Mar]. 2. Foguera de la nueche de San Xuan [Sm] o en dalguna otra fecha enantes d’una fiesta [Cv. Oc]. Foguera que da munchu fumu emple- gao pa desembruxar, como conxuru [Sm]. Combustión de sus- tancies que producen munchu fumu (trapos, gallinaes, ramos de lloréu, cera de veles del Xueves y Vienres Santu, etc.) que se fai nes cortes pa desembruxar animales o evitar males [Cv]. Actu d’afumar el ganáu enfermo quemando dalguna planta na corte [PSil]. 3. Xunta de los pas de los novios pa pautar la fecha de la boda y el dote de los fíos [Cl]. Cfr. fumu. Según lleemos [Tuero 1976: 70] la fumaza axústa- base a lo que se conseña na nuesa aceición §3 según cueye D’Inclán Suárez. El mesmu Tuero axunta qu’en Castiya dá- base a los novios a los qu’ataben a un poste, el día de la boda, enantes de convivir; cerca encendíen un fueu p’afumalos qui- ciabes pa facer fuxir los espíritus malos y llograr matrimonios felices y con munchos fíos.
fumazu, el
📖: fumazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+fumezu [Ay].>(TEST)
  1. fumazu
    • Md
  2. fumezu metafonía
    • Ay
Aum. de fumu. 2. Cast. humazo [Bab. /Eo/. JH]. Fumareda [R]. Fumu trupo [Md (= fumaxu = fumón). Tor], que fiede [Ay]. Cfr. fumu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Aum. de <i class="della">fumu</i>.
  3. 2. Cast. <i class="della">humazo</i> [Bab. /Eo/. JH]. Fumareda [R]. Fumu trupo [Md (= fumaxu = fumón). Tor], que fiede [Ay]. Cfr. <i class="della">fumu</i>.
fumera, la*
📖: fumera
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fumiera [Tox]. h.umera [Lln. Cl]. //fumieira [/Eo. Mánt/].>(TEST)
  1. fumera
  2. fumiera
    • Tox
  3. h.umera
    • Lln
    • Cl
  4. fumieira eonaviego
    • /Eo
    • Mánt/
Fumareda [Lln. Cl]. 2. Chimenea [Tox (= chumiera = fu- meiru). /Eo. Mánt/]. 3. Borrachera [Lln. Cl].
  1. 1. Fumareda [Lln. Cl].
  2. 2. Chimenea [Tox (= chumiera = fu- meiru). /Eo. Mánt/].
  3. 3. Borrachera [Lln. Cl].
Del llat. FUMARIA ‘bodega onde s’afumaba’, ‘chimenea’ (ABF), neutru pl. de fumārium (EM) ‘bodega con fumu (onde guarden el vinu a madurar)’ (OLD) asimiláu a la 1ª declinación. El tér- minu tamién alita güei como masculín (cfr. fumeru). Un re- sultáu cultu de FUMARIA vese nel ast. fumaria (cfr.).
fumeru, el 1
📖: fumeru
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<fumeiru [Tb. Sm. Md. An. Pr. Ce. Cv. Tox. Oc. Vg. Mar]. +fumiru [Cp. Ay. Ri]. h.umeru [Lln. Pa]. fumeiro [Ar. /Eo/].>(TEST)
  1. fumeru
    • Ca
    • Cg
  2. fumeiru
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • An
    • Pr
    • Ce
    • Cv
    • Tox
    • Oc
    • Vg
    • Mar
  3. fumiru metafonía
    • Cp
    • Ay
    • Ri
  4. h.umeru
    • Lln
    • Pa
  5. fumeiro
    • Ar
    • /Eo/
Cast. humero [Pa. Md. JH]. Sitiu per onde xube’l fumu [Ca]. Porción de fumu que sal d’una vez [JH]. Fumarada [Pa (= h.umareda = h.umerea). Ri. Ar. Sm. Pr. Vg. V1830. JH. TC] nel interior d’una casa [Cb. Cp]. Fumarada, especialmente la que s’acumula nes cases ensin chimenea [Cv]. Fumareda, sobre too lo que se forma dacuando na cocina [Oc]. Fumareda pa capar caxellos o truébanos [Md. Berducedo (Oc)]. Fumu trupo de los barrenos [Min (= fumaréu)]. Sitiu enllenu de fumu [Md. Mar]. Sitiu de munchu fumu [Ca. An]: Fumaba ya fé- xose un gran fumeiru [An]. 2. Sitiu qu’afuma, del que sal fumu [R]. Sitiu onde curen l’embutíu con fumu [Arm]. Sitiu de les cocines destináu a curar la carne salao [/Eo/]. Llar que nun despide bien el fumu [Cg]. 3. Lo afumao de cazos y pucheros
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">humero</i> [Pa. Md. JH]. Sitiu per onde xube’l fumu [Ca]. Porción de fumu que sal d’una vez [JH]. Fumarada [Pa (= h.umareda = h.umerea). Ri. Ar. Sm. Pr. Vg. V
  3. 1830. JH. TC] nel interior d’una casa [Cb. Cp]. Fumarada, especialmente la que s’acumula nes cases ensin chimenea [Cv]. Fumareda, sobre too lo que se forma dacuando na cocina [Oc]. Fumareda pa capar caxellos o truébanos [Md. Berducedo (Oc)]. Fumu trupo de los barrenos [Min (= fumaréu)]. Sitiu enllenu de fumu [Md. Mar]. Sitiu de munchu fumu [Ca. An]: <i class="della">Fumaba ya</i> <i class="della">fé-</i> <i class="della">xose</i> <i class="della">un</i> <i class="della">gran</i> <i class="della">fumeiru</i> [An].
  4. 2. Sitiu qu’afuma, del que sal fumu [R]. Sitiu onde curen l’embutíu con fumu [Arm]. Sitiu de les cocines destináu a curar la carne salao [/Eo/]. Llar que nun despide bien el fumu [Cg].
  5. 3. Lo afumao de cazos y pucheros
[Cb. Cp]. 4. Furacu abiertu en teyáu de la cocina pa dar salida al fumu [Ce]. Chimenea [Tox (= fumiera)]. 5. Foguera [Ac] al aire llibre con campu y morgazu que faen ceniza llueu aplicao a abonu de les tierres [Lln]. 6. Instrumentu p’afumar [Ay] les abeyes en caxellu [Tb]. Afumador [Md].///La madera de xe- nero no la pongas al fumero porque debe dexase secar enan- tes [GP]. - ó si el utru de fumeru/que chupen los llapacanes/como bar- quín de ferreru [Campumanes 1781/212]
  1. [Cb. Cp]. 4. Furacu abiertu en teyáu de la cocina pa dar salida al fumu [Ce]. Chimenea [Tox (= fumiera)]. 5. Foguera [Ac] al aire llibre con campu y morgazu que faen ceniza llueu aplicao a abonu de les tierres [Lln]. 6. Instrumentu p’afumar [Ay] les abeyes en caxellu [Tb]. Afumador [Md].///La madera de xe- nero no la pongas al fumero porque debe dexase secar enan- tes [GP]. - ó si el utru de fumeru/que chupen los llapacanes/como bar- quín de ferreru
  2. Campumanes 1781/212
Del llat. FUMĀRIUM, -I ‘bodega con fumu (onde guarden el vinu a madurar)’ (OLD). Dende fumeru, fumera fexéronse los abon- dativos fumarada (cfr.), fumaréu (cfr.), fumareda (cfr.), fuma- rera (cfr.).
fumeru, el* 2
📖: fumeru
🔤: , el* 2
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 el*, 2
(TEST)
  1. fumeru
Cfr. funeru.
  1. Cfr. funeru.
fumexar
📖: fumexar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. fumexar
Fumiar [Bab. Pzu]. Cfr. fumar.
  1. Fumiar [Bab. Pzu]. Cfr. fumar.
  2. Bab. Pzu
fumia, la
📖: fumia
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Gran fumu [Tb. Sm. Md]. 2. Torba, remolín d’aire y nieve [Sm. Md]. Nieve llevantao pol aire [Tb]. Nevada con aire que pue llegar a matar por asfixa [Cn]: <i class="della">Val</i>(TEST)
  1. fumia
    • Cn
    • Oc
  2. ident class="della" level="1"></ident>Gran fumu
    • Tb
    • Sm
    • Md
  3. 2
  4. Torba, remolín d’aire y nieve
    • Sm
    • Md
  5. Nieve llevantao pol aire
    • Tb
  6. Nevada con aire que pue llegar a matar por asfixa [Cn]: <i class="della">Val</i
más aguantar fumu que fumia [Cn]. 3. Aición de fumar [Oc]: Tou lo echa pa la fumia [Oc].
  1. 1. <i class="della">más</i> <i class="della">aguantar</i> <i class="della">fumu</i> <i class="della">que</i><i class="della"> fumia</i> [Cn].
  2. 3. Aición de fumar [Oc]: <i class="della">Tou</i> <i class="della">lo</i> <i class="della">echa</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">la</i> <i class="della">fumia </i>[Oc].
Nominalización del axetivu llat. FŪMEUS, -A, -UM, o FŪMIDUS, -A, -UM ‘enllenu de fumu’ (OLD), anque tamién podría enten- dese como deverbal de fumiar (cfr.). L’aceición §3 ye seronda na hestoria de la llingua, dempués del descubrimientu d’A- mérica (PE2).
  1. Nominalización del axetivu llat. FŪMEUS, -A, -UM, o FŪMIDUS,
  2. -A, -UM ‘enllenu de fumu’ (OLD), anque tamién podría enten- dese como deverbal de fumiar (cfr.). L’aceición §3 ye seronda na hestoria de la llingua, dempués del descubrimientu d’A- mérica (PE2).
fumiacáu, ada, ao*
📖: fumiacáu
🔤: , ada, ao*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
<ident class="della" level="1"></ident><fumiacáu/aa [Sb].>(TEST)
  1. fumiacáu
  2. ident class="della" level="1"></ident><fumiacáu/aa
    • Sb
De color prieto, por efeutu del fumu [Sb]: ¿Nun ves lo fumia- caa que ta la cocina? [Sb]. Cfr. fumiar.
  1. De color prieto, por efeutu del fumu [Sb]: ¿Nun ves lo fumia- caa que ta la cocina? [Sb].
  2. Sb
  3. Cfr. fumiar.
fumiacu, el
📖: fumiacu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
“<i class="della">Fumiacu</i>, se llama en Asturias el pan de hogaza” [GP a. 1788]. 2. Ventosidá ensin ruíu, ciscu, vixu [Cg].///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Bonu</i>(TEST)
  1. fumiacu
  2. “<i class="della">Fumiacu</i>, se llama en Asturias el pan de hogaza”
    • GP a
    • 1788
  3. 2
  4. Ventosidá ensin ruíu, ciscu, vixu
    • Cg
  5. <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Bonu</i infl. cast.
ye el fumiacu/y el pedu e meyor/si sal del furacu/llimpiu y sin fedor [CyN (Recuerdos)].
  1. 1. <i class="della">ye</i> <i class="della">el </i><i class="della">fumiacu</i>/<i class="della">y</i> <i class="della">el</i> <i class="della">pedu</i> <i class="della">e</i> <i class="della">meyor</i>/<i class="della">si</i> <i class="della">sal</i> <i class="della">del</i> <i class="della">furacu</i>/<i class="della">llimpiu</i> <i class="della">y</i> <i class="della">sin</i> <i class="della">fedor </i>[CyN (Recuerdos)].
Cfr. fumiar.
  1. Cfr. fumiar.
fumiar
📖: fumiar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><fumear [JH]. h.umiar [Pa]. afumiar [y Tb].>(TEST)
  1. fumiar
  2. ident class="della" level="1"></ident><fumear
    • JH
  3. h.umiar
    • Pa
  4. afumiar
    • y Tb
Echar fumu [Pa. Cg. Cp. Sb. Ca. Tb. Sm. PSil. An. Vd. Tox. PVieya. Oc. /Eo. Mánt/. JH]. Echar vafu una cosa [Sm]. 2. Lleldar, cocer [Tox]. 3. Llevantar nieve l’aire [Md]. 4. Incen- sar [JS]. ///Si dempués qu’abocanó vese la tierra fumiar, ye siñal de qu’otra vez va llover hasta fartar [LC]. Onde se atiza fumea [LC]. - En fin, fumiaron el cuerpu,/y aquí fixi yo una idea/de lo que yera isti mundiu [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 175-183)]
  1. Echar fumu [Pa. Cg. Cp. Sb. Ca. Tb. Sm. PSil. An. Vd. Tox. PVieya. Oc. /Eo. Mánt/. JH]. Echar vafu una cosa [Sm]. 2.
  2. Sm
  3. Lleldar, cocer [Tox]. 3. Llevantar nieve l’aire [Md]. 4. Incen- sar [JS]. ///Si dempués qu’abocanó vese la tierra fumiar, ye siñal de qu’otra vez va llover hasta fartar [LC]. Onde se atiza fumea [LC]. - En fin, fumiaron el cuerpu,/y aquí fixi yo una idea/de lo que yera isti mundiu
  4. ABalvidares, Callórigu (Poesíes 175-183)
Del llat. FUMIGARE ‘fumiar’ (EM) frente a fumar ‘echar fumu col cigarru’ que respuende a creación moderna (PE2). Esta yod tamién podría xustificase dende una formación en -IDIARE (cfr. fumar). La yod apaecerá, llueu, en tola serie de términos re- llacionaos como fumiacu (cfr.), fumiacáu (cfr.), fumiazu (cfr.). Un resultáu cultizante úfrelu l’ast. fumigar (cfr.). Semántica- mente vese un usu figuráu en dellos derivaos de fumiar ‘echar fumu’ → ‘feder como’l fumu’ (cfr. fumu) → ‘perfeder’.
fumiazu, el
📖: fumiazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. fumiazu
    • Ca
Fumu trupo qu’enllena dafechu un llocal [Ca]. Fumu del llar que resulta molestu [Bard].
  1. 1. Fumu trupo qu’enllena dafechu un llocal [Ca]. Fumu del llar que resulta molestu [Bard].
Cfr. fumiar.
fumiegu, a, o
📖: fumiegu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<h.umiega [Lln].>(TEST)
  1. fumiegu
  2. h.umiega
    • Lln
Qu’echa o despide de sí fumu [JH].
  1. 1. Qu’echa o despide de sí fumu [JH].
2. Afayadiza pa que s’a- cumule’l fumu (la cabaña) [Lln]. Cfr. fumu.
fumientu, a, o
📖: fumientu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<fumienta (<i class="della">sic</i>) [/Eo/]. h.umientu [Lln].>(TEST)
  1. fumientu
  2. fumienta (<i class="della">sic</i>)
    • /Eo/
  3. h.umientu
    • Lln
Qu’echa fumu de sí [JH]. Que retién el fumu (un sitiu) [Lln. /Eo/].
  1. 1. Qu’echa fumu de sí [JH]. Que retién el fumu (un sitiu) [Lln. /Eo/].
- Echa ronques, ye fumientu/cuando bien seguru está [JyT 63]
  1. - Echa ronques, ye fumientu/cuando bien seguru está
  2. JyT 63
Cfr. fumu.
fumigar
📖: fumigar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. fumigar
    • An
    • Ay
fumigar [An]: Afumiguéi las furmigas [An]. Echar in- secticida [Ay].
  1. 1. <afumigar [An]. Cast. <i class="della">fumigar </i>[An]: <i class="della">Afumiguéi las furmigas </i>[An]. Echar in- secticida [Ay].
Cfr. fumiar.
fumillu, el*
📖: fumillu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fumillo [Llg].>(TEST)
  1. fumillu
  2. fumillo
    • Llg
Mal calter, reaición primaria, repentín [Llg (= fuminillo)]. Posible adautación
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Mal calter, reaición primaria, repentín [Llg (= fuminillo)]. Posible adautación
del cast. HUMILLO (DRAE 21ª). En rellación atópase ast. fuminillu qu’esixe partir de fumín con amestanza castellanizante en -illu.
fuminillu, el*
📖: fuminillu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fuminillo [Llg].>(TEST)
  1. fuminillu
  2. fuminillo
    • Llg
Mal calter, reaición primaria, repentín [Llg (= fuminillo)].
  1. 1. Mal calter, reaición primaria, repentín [Llg (= fuminillo)].
Cfr. fumillu.
fumión, ona
📖: fumión
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
(TEST)
  1. fumión
    • Tb
Que fumea, qu’echa munchu fumu [Tb].
  1. 1. Que fumea, qu’echa munchu fumu [Tb].
Cfr. fumiosu, a, o.
fumión, el
📖: fumión
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
“Bejín, hongo” (de verde llámenlu <i class="della">pan</i>(TEST)
  1. fumión
    • Cv
  2. “Bejín, hongo” (de verde llámenlu <i class="della">pan</i
de sapo y en Pravia pedo de gato) [Cv].
  1. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">sapo</i> y en Pravia <i class="della">pedo</i> <i class="della">de</i> <i class="della">gato</i>) [Cv].
Cfr. fumiosu.
fumiona, la
📖: fumiona
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. fumiona
    • Vd
Especie de pexe de cría del abadexu [Vd].
  1. 1. Especie de pexe de cría del abadexu [Vd].
Cfr. fumiosu.
fumiosu, a, o
📖: fumiosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Que produz munchu fumu [Ca]: <i class="della">La</i>(TEST)
  1. fumiosu
    • Ca
  2. Que produz munchu fumu [Ca]: <i class="della">La</i
lleña verde que trexisti ye mu fumiosa [Ca].
  1. 1. <i class="della">lleña</i> <i class="della">verde</i> <i class="della">que</i> <i class="della">trexisti</i> <i class="della">ye </i><i class="della">mu fumiosa </i>[Ca].
D’un continuador del axetivu llat. FŪMIDUS (EM) ‘qu’echa fumu’, ‘qu’afuma’ (ABF) cola amestanza del abondativu -ŌSUS, asemeyando al llat. fumōsus (EM s.v. fumus) ‘qu’echa fumu’ (ABF) > ast. fumosu (cfr.). Dende FŪMIDUS > ast. *fumiu pu- dieron axuntase dellos sufixos como los románicos en -ón (fu- mión, fumiona), el primeru, pelo menos, con clara referencia al ‘fedor’. Nel primer casu entá se caltién l’axetivu; nel se- gundu fumión (cfr.), fumiona (cfr.) ufrieron llueu una nomina- lización.
fumón, el
📖: fumón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Fumu trupo [Md]. Aum. de <i class="della">fumu</i>(TEST)
  1. fumón
  2. Fumu trupo
    • Md
  3. Aum
  4. de <i class="della">fumu</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
fumosu, a, o
📖: fumosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+fumusu [Ay].>(TEST)
  1. fumosu
    • Oc
  2. fumusu metafonía
    • Ay
Cast. humoso [Oc. JH]. Afumáu o con golor o color a fumu [Ay]. 2. Maurientu [Mar]. Cfr. fumiosu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">humoso</i> [Oc. JH]. Afumáu o con golor o color a fumu [Ay].
  3. 2. Maurientu [Mar]. Cfr. <i class="della">fumiosu</i>.
fumu, el
📖: fumu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fumo [Ac. Llg. Ay. Ll. Mi. Ri. /Eo. Mánt/. R]. h.umu [Lln. Cl. Rs. Pa].>(TEST)
  1. fumu
    • Cg
    • Cp
    • Sb
    • Ca
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • An
    • Cd
    • Pr
    • Vd
    • Oc
    • Sr
    • Cv
  2. fumo
    • Ac
    • Llg
    • Ay
    • Ll
    • Mi
    • Ri
    • /Eo
    • Mánt/
    • R
  3. h.umu
    • Lln
    • Cl
    • Rs
    • Pa
Cast. humo [Lln. Cl. Rs. Pa. Cg. Cp. Ac. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Mi. Ri. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. An. Cd. Pr. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Vg. Tor. Mar. JH. R]. 2. Vafu, vapor [JH]. Va- pores sucios [Md]. 3. Arguyu, vanidá [Mi. Ri]. //-os ‘vanidá, presunción, enchipamientu’ [JH]. ‘enchipamientu’ [Pa (h.umos). Cp. Cñ. Ac. Sr. Tb. PSil. Oc]: ¡Vaya fumos que tien! [Sr]. //Arder la casa y non ver el fumo ‘marchar el dineru en gastos menudos’ [LC]. //Bancu’l fumu ‘escañu allugáu detrás
del llar nes cocines d’enantes’ [Cv]. //Faer fumu ‘ser (dalgo) difícil’ [Mi. Tb]: Xubir esa cuesta corriendo fai fumu [Tb]. //Fai fumu espresión de refuerzu d’una idea o realidá [PSil]: Fai fumu la xente qu’había na fiesta [PSil]: Tien un negociu que fai fumu [PSil]: Algamar eso sí que fai fumu [Tb]. //Tor- nar el h.umu ‘aforrar cuando s’anda permal de perres’ [Lln]. ///Subise a dalgún ell fumu á lles ñarres [JH]. Subise’l fumu a la chiminea [Cg]. Fumu y mala cara saquen á lla xente de casa [JH]. Onde sal fumu e qu’hai fueu ‘onde se fai fueu sal fumu’ [Cg]. los forcados chuzos y llances qu’ están cargades de fumo y sarro (Cav.: sarrio) los habíamos d’ allimpiar/Marirreguera (Viejo) s. XVII [D. Políticu/317]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">humo</i> [Lln. Cl. Rs. Pa. Cg. Cp. Ac. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Mi. Ri. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. An. Cd. Pr. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Vg. Tor. Mar. JH. R].
  3. 2. Vafu, vapor [JH]. Va- pores sucios [Md].
  4. 3. Arguyu, vanidá [Mi. Ri]. //-<i class="della">os </i>‘vanidá, presunción, enchipamientu’ [JH]. ‘enchipamientu’ [Pa (h.umos). Cp. Cñ. Ac. Sr. Tb. PSil. Oc]: <i class="della">¡Vaya fumos que tien!</i> [Sr]. //<i class="della">Arder la casa y non ver el fumo </i>‘marchar el dineru en gastos menudos’ [LC]. //<i class="della">Bancu’l</i> <i class="della">fumu</i> ‘escañu allugáu detrás <br class="della">del llar nes cocines d’enantes’ [Cv]. //<i class="della">Faer fumu </i>‘ser (dalgo) difícil’ [Mi. Tb]: <i class="della">Xubir</i> <i class="della">esa</i> <i class="della">cuesta</i> <i class="della">corriendo</i> <i class="della">fai</i> <i class="della">fumu</i> [Tb]. //<i class="della">Fai fumu </i>espresión de refuerzu d’una idea o realidá [PSil]: <i class="della">Fai fumu la xente qu’había na fiesta </i>[PSil]: <i class="della">Tien un negociu que fai fumu </i>[PSil]: <i class="della">Algamar eso sí que fai fumu </i>[Tb]. //<i class="della">Tor- nar</i> <i class="della">el</i> <i class="della">h.umu</i> ‘aforrar cuando s’anda permal de perres’ [Lln]. ///<i class="della">Subise</i> <i class="della">a</i> <i class="della">dalgún</i> <i class="della">ell</i> <i class="della">fumu</i> <i class="della">á</i> <i class="della">lles</i> <i class="della">ñarres</i> [JH]. <i class="della">Subise’l</i> <i class="della">fumu</i> <i class="della">a </i><i class="della">la</i> <i class="della">chiminea</i> [Cg]. <i class="della">Fumu</i> <i class="della">y</i> <i class="della">mala</i> <i class="della">cara</i> <i class="della">saquen</i> <i class="della">á</i> <i class="della">lla</i> <i class="della">xente</i> <i class="della">de</i> <i class="della">casa</i> [JH]. <i class="della">Onde</i> <i class="della">sal</i> <i class="della">fumu</i> <i class="della">e</i> <i class="della">qu’hai</i> <i class="della">fueu</i> ‘onde se fai fueu sal fumu’ [Cg]. <i class="della">los</i> <i class="della">forcados</i> <i class="della">chuzos</i> <i class="della">y</i> <i class="della">llances</i> <i class="della">qu’</i> <i class="della">están</i> <i class="della">cargades</i> <i class="della">de</i> <i class="della">fumo</i> <i class="della">y</i> <i class="della">sarro</i> (Cav.: <i class="della">sarrio</i>) <i class="della">los</i> <i class="della">habíamos</i> <i class="della">d’</i> <i class="della">allimpiar</i>/Marirreguera (Viejo) s. XVII [D. Políticu/317]
Entre la llamarada, fumu y brases [DyE 9] Lo demás ye fumu q’escampa d’un soplu [Los Trataos 10] Pasó como el fumu/tan gratu solaz [El Niño enfermo 241]
  1. Entre la llamarada, fumu y brases
  2. DyE 9
  3. Lo demás ye fumu q’escampa d’un soplu
  4. Los Trataos 10
  5. Pasó como el fumu/tan gratu solaz
  6. El Niño enfermo 241
Del llat. FŪMUS, -I ‘fumu’ (EM), pallabra panrománica (REW) ya panhispánica (DEEH), siguió ast. fumu, con un aum. fumón (cfr.), fumaza (cfr.), fumazu (cfr.); dim. fumarru (cfr.); des- peutivu fumaxu (cfr.). Dende fumu féxose’l verbu fumar ‘fumar tabacu’ (cfr.) cola so variante oriental h.umar; l’ast. ta- mién conoz el compuestu afumar (cfr.). En rellación etimoló- xica con fumu tenemos l’ax. abondativu fumiegu (cfr.); tamién fumientu (cfr.), que sigue’l modelu avaru avarientu; tamién l’ast. a. fumalga (cfr.). Semánticamente ha alvertise ente los términos rellacionaos con fumu una referencia al ‘golor’ o ‘fedor’ por acompangar davezu eses cualidaes al fechu d’arder o quemar; dígase lo mesmo de les referencies al aire o a daqué rellacionao por ser, de xemes en cuando, aventao’l fumu.
función, la
📖: función
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<h.unción [Lln].>(TEST)
  1. función
    • Oc
  2. h.unción
    • Lln
Cast. función (de teatru, d’ilesia) [Lln]. 2. El día de la fiesta [Ac. VCid]. Fiesta más o menos señalada [Lln]. //-es ‘funera- les’ [Oc].
  1. 1. Cast. <i class="della">función</i> (de teatru, d’ilesia) [Lln].
  2. 2. El día de la fiesta [Ac. VCid]. Fiesta más o menos señalada [Lln]. //-<i class="della">es</i> ‘funera- les’ [Oc].
Compadre, amigu, é razón/(según yo te di palabra),/sin que dexe un escarrapiu,/te cuente cuantu pasaba/na ciudá, col en- xabalgu/de la función tan sonada/de todos los campirte- ros,/canteros y más canaya,/de pintores y albañiles. ..,/vamos, fue cosa sonada [ABalvidares, Romanzón (Poesíes 1-10)]
  1. Compadre, amigu, é razón/(según yo te di palabra),/sin que dexe un escarrapiu,/te cuente cuantu pasaba/na ciudá, col en- xabalgu/de la función tan sonada/de todos los campirte- ros,/canteros y más canaya,/de pintores y albañiles. ..,/vamos, fue cosa sonada
  2. ABalvidares, Romanzón (Poesíes 1-10)
Del llat. FUNCTIO, -ONIS ‘cumplimientu, execución (de daqué)’ llegáu al ast. per vía semiculta como al cast. (DCECH s.v. fun- ción). Sol términu féxose’l verbu funcionar (cfr.) qu’acaba opo- niéndose al ast. furrular (cfr.), ésti con marcáu calter vulgar.
funcionar
📖: funcionar
🏗️: NO
✍️: NO
<foncionar [Pa].>(TEST)
  1. funcionar
    • Ri
    • Md
  2. foncionar
    • Pa
Cast. funcionar [Pa. Ri. Md]. 2. Vivir, movese activamente [Md]. 3. Salir bien una cosa [Ri]. Cfr. función.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">funcionar </i>[Pa. Ri. Md].
  3. 2. Vivir, movese activamente [Md].
  4. 3. Salir bien una cosa [Ri]. Cfr. <i class="della">función</i>.
funda, la
📖: funda
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><funda [Lln. Os. Pa. Rs. Sd. Sm, Gr (= frunda)]. alfunda [Cv].>(TEST)
  1. funda
    • Sm
  2. ident class="della" level="1"></ident><funda
    • Lln
    • Os
    • Pa
    • Rs
    • Sd
    • Sm, Gr (= frunda)
  3. alfunda
    • Cv
Cast. funda [Pa] de l’almuhada [Sm. Cv]. Funda (de la gaita, de l’almuhada) [Lln. Gr]. Almuhada Lln. Os]. Almuhadón [Rs. Pa. Sd].
  1. 1. Cast. <i class="della">funda</i> [Pa] de l’almuhada [Sm. Cv]. Funda (de la gaita, de l’almuhada) [Lln. Gr]. Almuhada Lln. Os]. Almuhadón [Rs. Pa. Sd].
II fundas de plumacos 1073(or.) [ACL/430] *FUNDŬLA (LLAA 103), entendida dende flunda (cfr.).
  1. II fundas de plumacos
  2. 1073(or.) ACL/430
  3. *FUNDŬLA (LLAA 103), entendida dende flunda (cfr.).
Del llat. FUNDA, -AE ‘bolsa’ (EM; OLD). Los resultaos obliguen a camentar que tamos delantre d’un vocablu que s’inxer nel idioma per vía culta (frente a ast. fonda 1) pues pártese d’una vocal curtia, FŬNDA, -AE ‘bolsa’ como postulen Corominas-Pas- cual (DCECH s.v. funda). Nesi sen tamién podría dir el cast. funda onde tampoco paez voz del fondu del idioma por ufrir, amás, el caltenimientu de f-. La variante frunda aconseya partir d’un dim.
fundame*
📖: fundame*
🏗️: SI
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>fundame<b class="della">*</b>(TEST)
  1. fundame*
  2. ident class="della" level="1"></ident>fundame<b class="della">*</b
Términu deducíu de la documentación medieval en llat. pero del que güei nun tenemos conocencia na llingua falada: an nobis famulis uestris uidetur esse ad fundamine construc- tum 1042 (s. XII) [ACL/160] uidetur esse ad fundamine constructum 1042 (s. XII) [ACL/163] Cfr. fundamentu.
  1. Términu deducíu de la documentación medieval en llat. pero del que güei nun tenemos conocencia na llingua falada: an nobis famulis uestris uidetur esse ad fundamine construc- tum
  2. 1042 (s. XII) ACL/160
  3. uidetur esse ad fundamine constructum
  4. 1042 (s. XII) ACL/163
  5. Cfr. fundamentu.
“fundamentar”
📖: “fundamentar”
🏗️: NO
✍️: SI
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">aquellos que el dicho monesterio </i><i class="della">fundamentaron</i>(TEST)
  1. “fundamentar”
  2. ident class="della" level="1"></ident>Verbu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">aquellos que el dicho monesterio </i><i class="della">fundamentaron</i
1351(or.) [SB/270]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. 1351(or.) [SB/270]
Cfr. fundamentu.
  1. Cfr. fundamentu.
fundamentu, el
📖: fundamentu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><+fundamintu [Ay].>(TEST)
  1. fundamentu
  2. ident class="della" level="1"></ident><+fundamintu
    • Ay
Base, lo más importante de daqué [Ac. Ay]. a) terras et pomares cum sua fundamenta uel fructuaria perares ceroliares ficares 946(or.) [SV/42] ipsa deuesa cum sua fundamenta 956 (s. XII) [ACL/69] ista uila cum sua fundamenta sibe brauo quiuam eciam do- mida 1001(or.) [ACL/135] ipso pumare con suo solare et con sua fundamenta 1014(or.) [ACL/284] b) quem posui pater pompedianus cum suo fundamento 917(or.) [SV] pumare cum suo fundamento 946(or.) [SV]; 962(or.) [SV] c) casas en que yo muero e fezi por mios dineros de fundamiento 1275(or.) [CLO/135] que lo fagan de fundamiento e de alto e de ancho 1324(or.) [ACL-IX/287]
  1. Base, lo más importante de daqué [Ac. Ay].
  2. Ac. Ay
  3. a) terras et pomares cum sua fundamenta uel fructuaria perares ceroliares ficares
  4. 946(or.) SV/42
  5. ipsa deuesa cum sua fundamenta
  6. 956 (s. XII) ACL/69
  7. ista uila cum sua fundamenta sibe brauo quiuam eciam do- mida
  8. 1001(or.) ACL/135
  9. ipso pumare con suo solare et con sua fundamenta
  10. 1014(or.) ACL/284
  11. b) quem posui pater pompedianus cum suo fundamento
  12. 917(or.) SV
  13. pumare cum suo fundamento 946(or.) [SV];
  14. 962(or.) SV
  15. c)
  16. casas en que yo muero e fezi por mios dineros de fundamiento
  17. 1275(or.) CLO/135
  18. que lo fagan de fundamiento e de alto e de ancho
  19. 1324(or.) ACL-IX/287
que la lauren de fondamiento e de alto e de ancho 1324(or.) [ACL-IX/287] Del llat. FUNDĀMENTUM, -I ‘fundamentu’, ‘base’ (EM s.v. fun- dus), ‘base pa una construcción’, ‘aquello no que se sofita una cosa’ (OLD), pallabra con dalguna presencia románica (REW s.v. fundāmĕntum), conseñada nel llatín del dominiu y na nuesa llingua medieval anque, siguiendo la pauta popular ufre yá dip- tongación (§c) como güei vemos en formientu. Tamién na nuesa llingua medieval foi posible l’emplegu del verbu co- rrespondiente fundamentar (cfr.). Otru términu rellacionáu, pero que namás conocemos pel llat. escritu en Lleón, ye l’an- tecesor de lo que güei sedría ast. *fundame (cfr.) < FUNDĀMEN, -INIS ‘fundación’ (EM s.v. fundus; OLD).
fundar
📖: fundar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">fundar</i>(TEST)
  1. fundar
    • Lln
    • Md
  2. Cast
  3. <i class="della">fundar</i
[Lln. Md]. {2. (Doc.). Afondar}.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Lln. Md]. {
  3. 2. (Doc.). Afondar}.
prado de Juan Alvarez de Folledo e prado que fundo Juan Garcia 1483(or.) [SP-IV/238] quando Ipsam eclesiam fundaberunt 889(or.) [DCO] qui Ipsum locum fundauit 951(or.) [DCO] qui est fundada In locum prenominatum qui dicitur [Nome de llugar] 951(or.) [DCO] ad eclesiam Sancti Uincenti ... cuius baselicam est fundatam ad aulam 1042(or.) [SV/80] comes uero Munio simul cum uxore sua comitissa Muma- dompna fundauit monasterium 1201 [LRCourias/63] dessa villa hu esta yglesa de Sanctiago de Villazon ye fun- dada 1259(or.) [MC-II/319] la villa hu esta yglesa de Sanctiago ye fundada 1259(or.) [MC-II/320] tollian a las yglesas que son fundadas en so obispado s. XIII(or.) [FX/166] si los padrones que fundan las yglesias son presentes s. XIII(or.) [FX/167]
  1. prado de Juan Alvarez de Folledo e prado que fundo Juan Garcia
  2. 1483(or.) SP-IV/238
  3. quando Ipsam eclesiam fundaberunt
  4. 889(or.) DCO
  5. qui Ipsum locum fundauit
  6. 951(or.) DCO
  7. qui est fundada In locum prenominatum qui dicitur [Nome de llugar]
  8. 951(or.) DCO
  9. ad eclesiam Sancti Uincenti ... cuius baselicam est fundatam ad aulam
  10. 1042(or.) SV/80
  11. comes uero Munio simul cum uxore sua comitissa Muma- dompna fundauit monasterium
  12. 1201 LRCourias/63
  13. dessa villa hu esta yglesa de Sanctiago de Villazon ye fun- dada
  14. 1259(or.) MC-II/319
  15. la villa hu esta yglesa de Sanctiago ye fundada
  16. 1259(or.) MC-II/320
  17. tollian a las yglesas que son fundadas en so obispado s. XIII(or.)
  18. FX/166
  19. si los padrones que fundan las yglesias son presentes s. XIII(or.)
  20. FX/167
Del llat. FUNDĀRE ‘basar’, ‘dar un encontu firme’ (OLD), ‘dar un fondu a’, ‘encontar nun fondu’ (EM s.v. fundus), pallabra con dalguna presencia románica (REW) ya hispánica (DEEH) y con un verbu compuestu desenfundar (cfr.). Ye posible que’l testu citáu de 1483 ufra un usu averáu al de *‘convertir en fundu, n’heredá’. Tamién s’atopen exemplos como:
fundición, la
📖: fundición
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. fundición
    • Cv
Escavación pa solar d’un edificiu [Cv].
  1. 1. Escavación pa solar d’un edificiu [Cv].
Del llat. FUNDĀTIO, -ONIS ‘fundación’, ‘establecimientu’ (OLD), pallabra d’aniciu semicultu con zarramientu de la intertónica, quiciabes con influxu de fundir.
fundideru, a, o
📖: fundideru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
</b>Cast. <i class="della">hundible</i>(TEST)
  1. fundideru
  2. /b>Cast
  3. <i class="della">hundible</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. fundir.
fundidor, ora
📖: fundidor
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
(TEST)
  1. fundidor
    • Md
Que funde [Md].
  1. 1. Que funde [Md].
2. Gastizu, que marafundia [Md]. Cfr. fundir.
fundidura, la
📖: fundidura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Aición y efeutu de <i class="della">fundir</i>(TEST)
  1. fundidura
  2. Aición y efeutu de <i class="della">fundir</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. fundir.
fundil, el
📖: fundil
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Fondigonada del terrén [Tb]: <i class="della">¿Nun ves aquel fundil na parte </i><i class="della">d’abaxu’l prau? </i>[Tb]. Quiciabes d’una formación sobro <i class="della">fundus</i>, *FUNDĪLIS, -IS. Sobro <i class="della">fundil</i>(TEST)
  1. fundil
  2. Fondigonada del terrén
    • ¿Nun ves aquel fundil na parte d’abaxu’l prau? [Tb.">Tb]: <i class="della">¿Nun ves aquel fundil na parte </i><i class="della">d’abaxu’l prau? </i>[Tb
  3. Quiciabes d’una formación sobro <i class="della">fundus</i>, *FUNDĪLIS, -IS
  4. Sobro <i class="della">fundil</i
féxose l’aumentativu fundilón (cfr.) y fundilada (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. féxose l’aumentativu <i class="della">fundilón</i> (cfr.) y <i class="della">fundilada</i> (cfr.).
fundilada, la
📖: fundilada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fundilá [Ay]. ///hondilada [Ar].>(TEST)
  1. fundilada
    • Tb
  2. fundilá
    • Ay
  3. hondilada infl. cast.
    • Ar
Fondigonada [Ay. Ar. Tb]. Cfr. fundil.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Fondigonada [Ay. Ar. Tb]. Cfr. <i class="della">fundil</i>.
fundilón, el
📖: fundilón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. fundilón
    • Sm
Especie de fondigonada enforma grande (pue ser natural o de- bida al fundimientu o argayu d’un terrén) [Sm].
  1. 1. Especie de fondigonada enforma grande (pue ser natural o de- bida al fundimientu o argayu d’un terrén) [Sm].
Aum. de fundil.
fundimientu, el
📖: fundimientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">hundimiento,</i>(TEST)
  1. fundimientu
  2. Cast
  3. <i class="della">hundimiento,</i
sumergimiento [JH].
  1. 1. <i class="della">sumergimiento</i> [JH].
Cfr. fundir.
fundineru, el
📖: fundineru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<b class="della">fundineru,</b>(TEST)
  1. fundineru
  2. b class="della">fundineru,</b
el Molineru [Mar].
  1. 1. <b class="della">el </b>Molineru [Mar].
Cfr. fundu.
fundir
📖: fundir
🏗️: NO
✍️: NO
<fondir [y Ay]. h.undir [Lln. Pa]. /////frundir [y Ay].>(TEST)
  1. fundir
    • Ay
    • Tb
    • Ca
    • Pr
    • Ri
    • Oc
    • Sm
    • Cv
    • Cg
    • An
    • Cn
  2. fondir
    • y Ay
  3. h.undir
    • Lln
    • Pa
  4. frundir dudoso (certainty = baxa)
    • y Ay
Cast. fundir [Ac. Ay. Tb]: Fundíalu en fueu porque taba mui encesu pero’l fierru nun se fundía [Tb]. 2. Cast. hundir [Lln. Pa. Ca. Ay. Tb. Pzu. PSil. Pr. Min. /Mánt/. JH. R]: Fundía nel agua porque yara pesáu comu fierru [Tb]. Meter pal fondu [Ri]. 3. Cayer una construcción pola mor del so propiu pesu [Ri]. 4. Quitar d’una tierra de llabor una peña [Oc]. 5. Cavar el sosuelu d’una tierra pa que produza más [Oc]. 6. Marafun- diar [Tb]: Fundíu tolo que tinía [Tb]. Gastar, acabar [Pr]. Mal- gastar dineru [Ac. PSil. /Mánt/]: Nun sé’l dineru que fundió [Ac]. Malgastar, marafundiar los bienes [Pa. Sm. Cv. Arm]. Gastar tol dineru que se tien [Ca. Ay]. Arruinar [Ay (/frundir emplégase si la catástrofe ye dafechu)]. 7. Fig. Hundir, des- truyir [Ac. Tb]: Ye pa fundi-y l’alma [Ac]. Destruir, esfarrapar [Ri]. 8. Fundir (los plomos, una bombiella) Tb. PSil]. //-se ‘fundise’ [Pa. Cg. Tb. Sm. Bab. An. Tox. /Eo/. JH]. ‘delise’ [An]: Fundíuse’l xelu [An]. ‘presentar la fema síntomes del
partu que vien [Cv] especialmente la vaca [PSil], pel fundi- mientu de la natura’ [Sm]. //Fundir una pena ‘agüecar una peña, afondar’ [Cn (M)]. //H.undir a palos ‘pegar una paliza’ [Lln].
  1. 1. Cast. <i class="della">fundir </i>[Ac. Ay. Tb]: <i class="della">Fundíalu en fueu porque taba mui encesu pero’l fierru nun se fundía </i>[Tb].
  2. 2. Cast. <i class="della">hundir </i>[Lln. Pa. Ca. Ay. Tb. Pzu. PSil. Pr. Min. /Mánt/. JH. R]: <i class="della">Fundía</i> <i class="della">nel agua porque yara pesáu comu fierru </i>[Tb]. Meter pal fondu [Ri].
  3. 3. Cayer una construcción pola mor del so propiu pesu [Ri].
  4. 4. Quitar d’una tierra de llabor una peña [Oc].
  5. 5. Cavar el sosuelu d’una tierra pa que produza más [Oc].
  6. 6. Marafun- diar [Tb]: <i class="della">Fundíu tolo que tinía </i>[Tb]. Gastar, acabar [Pr]. Mal- gastar dineru [Ac. PSil. /Mánt/]: <i class="della">Nun sé’l dineru que fundió </i>[Ac]. Malgastar, marafundiar los bienes [Pa. Sm. Cv. Arm]. Gastar tol dineru que se tien [Ca. Ay]. Arruinar [Ay (/<i class="della">frundir </i>emplégase si la catástrofe ye dafechu)].
  7. 7. Fig. <i class="della">Hundir</i>, des- truyir [Ac. Tb]: <i class="della">Ye pa fundi-y l’alma </i>[Ac]. Destruir, esfarrapar [Ri].
  8. 8. Fundir (los plomos, una bombiella) Tb. PSil]. //-<i class="della">se </i>‘fundise’ [Pa. Cg. Tb. Sm. Bab. An. Tox. /Eo/. JH]. ‘delise’ [An]: <i class="della">Fundíuse’l xelu </i>[An]. ‘presentar la fema síntomes del <br class="della">partu que vien [Cv] especialmente la vaca [PSil], pel fundi- mientu de la natura’ [Sm]. //<i class="della">Fundir</i> <i class="della">una</i> <i class="della">pena</i> ‘agüecar una peña, afondar’ [Cn (M)]. //<i class="della">H.undir</i> <i class="della">a</i> <i class="della">palos</i> ‘pegar una paliza’ [Lln].
commo por razon de fondir & peche LX solidos 1274 [Orde- nances/46] fazer fornaza pora fondir plata nen monedas sinon for en plaça 1274 [Ordenances/46] Y fundise el cuerpu á palos [La Paliza (CyN) 261] Pero viendo la furia del vientu asustóse: y empezando lluego á fundise [San Mateo 58]
  1. commo por razon de fondir & peche LX solidos
  2. 1274 Orde- nances/46
  3. fazer fornaza pora fondir plata nen monedas sinon for en plaça
  4. 1274 Ordenances/46
  5. Y fundise el cuerpu á palos
  6. La Paliza (CyN) 261
  7. Pero viendo la furia del vientu asustóse: y empezando lluego á fundise
  8. San Mateo 58
Del llat. FUNDERE ‘derramar’, ‘esparder’, aplicable a líquidos y especialmente a un metal en fusión (EM), cosa que s’amuesa perbién na aceición 1ª de la nuesa definición. Del mesmu ani- ciu ye, ensin dulda, ast. fundir nes demás aceiciones que pre- senten una diversificación semántica quiciabes a partir de la tamién significación del verbu llatín como ‘dispersar’, ‘facer fuxir’ (EM). L’ast. nesti sen ufre en fundir un únicu signu men- tanto que’l cast. contrapón hundir frente al cultismu fundir (DCECH s.v. hundir & fundir). Una variante del ast. fundir úfiér- tala’l compuestu enfondir (cfr.), curtiamente documentáu. En rellación con fundir anotamos: fundideru (cfr.), fundidor (cfr.), fundidura (cfr.), fundimientu. Más enriba conséñase la variante de fundir, frundir onde quiciabes faiga falta alvertir l’influxu fónicu del deriváu del dim. FUNDULA > ast. frunda (cfr.) y te- nelu como variante de *flundir que reconocemos nel com- puestu desflundir (cfr.).
fundíu, ida, ío
📖: fundíu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
Cast. <i class="della">fundido </i>[An]: <i class="della">Tán los plomos fundíos </i>[An]. 2. Percan- sada una persona por facer un esfuerzu grande, un trabayu pesáu [Mi]: <i class="della">Empapeló</i>(TEST)
  1. fundíu
    • Mi
  2. Cast
  3. <i class="della">fundido </i>
    • Tán los plomos fundíos [An.">An]: <i class="della">Tán los plomos fundíos </i>[An
  4. 2
  5. Percan- sada una persona por facer un esfuerzu grande, un trabayu pesáu [Mi]: <i class="della">Empapeló</i
ella sola tol pisu y quedó fundía [Mi].
  1. 1. <i class="della">ella</i> <i class="della">sola</i> <i class="della">tol</i> <i class="della">pisu</i> <i class="della">y</i> <i class="della">quedó</i> <i class="della">fundía</i> [Mi].
Pp. de fundir.
fundu, el
📖: fundu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<{Paez pallabra tomada direutamente de la documentación}.>(TEST)
  1. fundu
  2. {Paez pallabra tomada direutamente de la documentación}
“Solar de una familia, de una hacienda, el principio de una cosa” [R].
  1. 1. “Solar de una familia, de una hacienda, el principio de una cosa” [R].
pumares et uineam quum fundidus suis in uilla uocabulo Maria Alua 945 (s. XII) [ACL/270] cortes fundas {¿cortes, fundos?} ortos con suos aquadutos et con suos exitos uias curentis 1061(or.) [ACL/336] molino que tenia de fundo en el cirçoyto del coto de Noreña 1520 (t.1520) [SP-IV/447]
  1. pumares et uineam quum fundidus suis in uilla uocabulo Maria Alua
  2. 945 (s. XII) ACL/270
  3. cortes fundas {¿cortes, fundos?} ortos con suos aquadutos et con suos exitos uias curentis
  4. 1061(or.) ACL/336
  5. molino que tenia de fundo en el cirçoyto del coto de Noreña
  6. 1520 (t.1520) SP-IV/447
Del llat. FUNDUS, -I ‘fondu (de toa especie d’oxetos)’, ‘solares de tierra’ (EM) pallabra con continuadores románicos (REW s.v. fŭndus) ya hispánicos (DEEH s.v. fŭndus), xeneralmente con si- guidores axetivos. Quiciabes un deriváu sía fundineru ‘moli- neru’ que se caltién curtiamente al sur del dominiu.
fúnebre
📖: fúnebre
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Perescuro, avesío (un terrén) [Sr. Ay. Tb. Sm. Tox]: <i class="della">El</i>(TEST)
  1. fúnebre
    • Tb
    • Oc
  2. ident class="della" level="1"></ident>Perescuro, avesío (un terrén) [Sr. Ay. Tb. Sm. Tox]: <i class="della">El</i
casta- ñéu ya mui fúnebre [Tb]. Fondu, escuru (un paraxe) [Oc].
  1. 1. <i class="della">casta- </i><i class="della">ñéu</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">mui</i> <i class="della">fúnebre</i> [Tb]. Fondu, escuru (un paraxe) [Oc].
Del llat. FŪNEBRIS, -E ‘rellativu al funeral’ (OLD) d’u sigue la re- ferencia a lo negro o prieto por cuenta’l color con que se da anuncia del llutu.
funera, la*
📖: funera
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<///<ident class="della" level="1"></ident>/funeras [Os].>(TEST)
  1. funera
  2. <ident class="della" level="1"></ident>/funeras infl. cast.
    • Os
Especie de tornos que suxeten el cociyón a les piernes del carru y sirven amás pa suxetar la soga d’atar [Os]. Formación femenina de funeru (cfr.) como yá fexemos ver (PE2).
  1. Especie de tornos que suxeten el cociyón a les piernes del carru y sirven amás pa suxetar la soga d’atar [Os].
  2. Os
  3. Formación femenina de funeru (cfr.) como yá fexemos ver (PE2).
funeral, el
📖: funeral
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Del llat. FUNERALIS, axetivu serondu de <i class="della">funus,</i>(TEST)
  1. funeral
  2. ident class="della" level="1"></ident>Del llat
  3. FUNERALIS, axetivu serondu de <i class="della">funus,</i
-eris ‘funerales’ (EM), llueu nominalizáu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">-eris</i> ‘funerales’ (EM), llueu nominalizáu.
funerala
📖: funerala
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. funerala
//A la funerala aplícase al güeyu con un renegral por cuenta un golpe [Xx]. Tamién foi posible un usu femenín a la fune- rala, espresión xeneralizada a raíz de la disposición de llevar les armes según les reglamentaciones del llutu públicu. D’ehí aplicóse al aspeutu de la persona perxudicada físicamente por otra razón dixebrada.
  1. //A la funerala aplícase al güeyu con un renegral por cuenta un golpe [Xx]. Tamién foi posible un usu femenín a la fune- rala, espresión xeneralizada a raíz de la disposición de llevar les armes según les reglamentaciones del llutu públicu. D’ehí aplicóse al aspeutu de la persona perxudicada físicamente por otra razón dixebrada.
  2. Xx
funeru, el
📖: funeru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<afuneiru [An. Cv]. h.uneru [Lln]. {Con tracamundiu de na- sales intervocáliques h.umeru [Pa]}.///<ident class="della" level="1"></ident>//azoneiru [Oc]. azu- neiru [An. Cv]. funeiro (<i class="della">sic</i>) [/Eo/]. /////arzuneiru [Cv]. <ident class="della" level="1"></ident>//azueiru [Parl.leiru (Cv)]. fueiro [Piñera, Ni (Oc). /Mánt. Eo/]. “En gall. <i class="della">fueiro</i>; y en port., <i class="della">fueiro</i>”. {Nun paez afayadiza la observación dialeutal: “Ús. de Valdés a Tapia; de aquí al Eo, <i class="della">funeiro</i>. A.F.” pues nel conceyu de Valdés y bona parte del oriente de Navia nun se desanicia la -N- [/Eo/]}.>(TEST)
  1. funeru
  2. {Con tracamundiu de na- sales intervocáliques h.umeru [Pa]}
  3. afuneiru
    • An
    • Cv
  4. h.uneru
    • Lln
  5. <ident class="della" level="1"></ident> infl. cast.
  6. azoneiru eonaviego
    • Oc
  7. azu- neiru
    • An
    • Cv
  8. funeiro (<i class="della">sic</i>)
    • /Eo/
  9. arzuneiru dudoso (certainty = baxa)
    • Cv
  10. <ident class="della" level="1"></ident>
  11. {Nun paez afayadiza la observación dialeutal: “Ús. de Valdés a Tapia; de aquí al Eo, <i class="della">funeiro</i>. A.F.” pues nel conceyu de Valdés y bona parte del oriente de Navia nun se desanicia la -N- [/Eo/]} eonaviego
  12. azueiru
    • Parl
    • leiru (Cv)
  13. fueiro
    • Piñera, Ni (Oc)
    • /Mánt
    • Eo/
  14. “En gall
  15. <i class="della">fueiro</i>; y en port., <i class="della">fueiro</i>”
Caún de los cuatro tornos de madera que van nos bordes del pertegal na so parte inferior, pa pasar per ellos la cuerda con que s’ata la carga del carru [Cg. Llib. Cv]. Caún de los cuatro tornos de madera de la piértiga o de l’albarda pa suxetar la cuerda qu’asegura la carga [AGO]. Estaca o estadueñu de los lladrales del carru [Piñera, Ni (Oc). /Mánt. Eo/]. Tornu del carru [Oc]. 2. Argolla de fierro a lo cabero de la cabeza de los piértigos del carru del país onde s’amarren les cuerdes [Pa]. 3. Furacu onde s’alluguen les estaques o estandoyos que van ase- guraos a dambos llaos del carru [An]: Pon los estadoños nos afuneiros [An]. 4. Xaceda (que se fai ente la yerba, nel col- chón) [Lln]. 5. Ñeru [Lln]. ducens illum per plateam ciuitatis per funem ad collum eius 1017 (s. XII) [DCO-I/146]
  1. Caún de los cuatro tornos de madera que van nos bordes del pertegal na so parte inferior, pa pasar per ellos la cuerda con que s’ata la carga del carru [Cg. Llib. Cv]. Caún de los cuatro tornos de madera de la piértiga o de l’albarda pa suxetar la cuerda qu’asegura la carga [AGO]. Estaca o estadueñu de los lladrales del carru [Piñera, Ni (Oc). /Mánt. Eo/]. Tornu del carru [Oc]. 2. Argolla de fierro a lo cabero de la cabeza de los piértigos del carru del país onde s’amarren les cuerdes [Pa]. 3. Furacu onde s’alluguen les estaques o estandoyos que van ase- guraos a dambos llaos del carru [An]: Pon los estadoños nos afuneiros [An]. 4. Xaceda (que se fai ente la yerba, nel col- chón) [Lln]. 5. Ñeru [Lln].
  2. Lln
  3. ducens illum per plateam ciuitatis per funem ad collum eius
  4. 1017 (s. XII) DCO-I/146
D’un términu en rellación col llat. fūnis, -is ‘cuerda’ (EM), qui- ciabes FŪNĀRIUS ‘rellativu a la cuerda’ (ABF), qu’orixinaria- mente sedría un axetivu colos mesmos usos y aceiciones que fūnālem (EM) y que tamién xenera un femenín analóxicu funera (cfr.); de dambos féxose’l verbu afunerar (cfr.) con una a- pro- tética llueu espardida al nome; con tracamundiu de dentales xeneróse azuneiru qu’acaba almitiendo nuevu influxu en arzuneiru. Dende funis iguóse tamién el verbu afunar (cfr.) → afanar 2 (cfr.) con asimilación de la pretónica a la tónica. Dende la variante oriental con aspiración h.uneru llogróse’l verbu com- puestu *enh.unerar conocíu gracies al so participiu enh.uneráu (cfr. enfuneráu). En rellación etimolóxica ta tamién el nome *afu- nadoriu afanadoriu (cfr.) que s’aplica a una llaviya o tornu del carru a la que s’ataba la cuerda que suxetaba la carga (PE2).
“fungafel”
📖: “fungafel”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación medieval: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">a</i>(TEST)
  1. “fungafel”
  2. Términu conocíu pela documentación medieval: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">a</i
Matias Pelaiz ... un çulamine e una garnagia de fungafel
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Matias</i> <i class="della">Pelaiz</i> <i class="della">...</i> <i class="della">un</i> <i class="della">çulamine</i> <i class="della">e</i> <i class="della">una</i> <i class="della">garnagia</i> <i class="della">de</i> <i class="della">fungafel</i>
1280(or.) [CLO/97] mando que viestan a Martin Gallego de fungafel 1280(or.) [CLO/97] viestan elos mios omnes de casa de fungafel de zulamines e_de garnagias 1280(or.) [CLO/96] un zulamine e una garnagia de fungafel e otro tanto a Suer 1280(or.) [CLO/96] Podría tratase d’una amestanza con un segundu elementu -gazel quiciabes con aniciu nel ár. ĠAZĀL continuáu tamién nel port. algazel, cat. ant. gazell, ast. *gacel xeneralizáu nel fem. cast. gacela, etc. [DA s.v. gacel(a)]. Camiéntome que’l términu medieval asturianu podría referise a un ‘cueru de gacela’ o d’una especie animal averada (ADLA 57). Na mio opinión, “- gafel” que se conseña na documentación asturiana podría ser un lapsus de llectura pol frecuente tracamundiu de “s” llarga con “f”.
  1. 1280(or.) CLO/97
  2. mando que viestan a Martin Gallego de fungafel
  3. 1280(or.) CLO/97
  4. viestan elos mios omnes de casa de fungafel de zulamines e_de garnagias
  5. 1280(or.) CLO/96
  6. un zulamine e una garnagia de fungafel e otro tanto a Suer
  7. 1280(or.) CLO/96
  8. Podría tratase d’una amestanza con un segundu elementu
  9. -gazel quiciabes con aniciu nel ár. ĠAZĀL continuáu tamién nel port. algazel, cat. ant. gazell, ast. *gacel xeneralizáu nel fem. cast. gacela, etc. [DA s.v. gacel(a)]. Camiéntome que’l términu medieval asturianu podría referise a un ‘cueru de gacela’ o d’una especie animal averada (ADLA 57). Na mio opinión, “- gafel” que se conseña na documentación asturiana podría ser un lapsus de llectura pol frecuente tracamundiu de “s” llarga con “f”.
  10. DA s.v. gacel(a)
fungar
📖: fungar
🏗️: NO
✍️: NO
Sorrollar, facer ruíu al respirar o cola nariz cuando se tienen mocos [Sm. Cv. /Eo/]. Producir un soníu agudu al esneldar [An]: <i class="della">Tien catarru ya funga </i>[An]. Aspirar intermitentemente cola nariz produciendo ciertu ruíu [Vd]. 2. Llimpiase los mocos faciendo ruíu [Tox]. Sorber los mocos, respirar fuerte pela nariz faciendo ruíu [As]. 3. Sorber tabaco [/Eo/]. 4. Soplar [Llomb]. 5. Pronunciar gangosamente, falar con nasalidá [PSil. Llomb]. 6. Reburdiar, falar ente dientes como niciu d’enfadu, protesta, mala gana [Tor]. Reñer [/Eo/]. 7. Esforzase por facer una cosa [Vg]. 8. Comer (pero namái conseñáu nuna cosadie- lla) [Sm]. //<i class="della">Fungar</i>(TEST)
  1. fungar
  2. Sorrollar, facer ruíu al respirar o cola nariz cuando se tienen mocos
    • Sm
    • Cv
    • /Eo/
  3. Producir un soníu agudu al esneldar
    • Tien catarru ya funga [An.">An]: <i class="della">Tien catarru ya funga </i>[An
  4. Aspirar intermitentemente cola nariz produciendo ciertu ruíu
    • Vd
  5. 2
  6. Llimpiase los mocos faciendo ruíu
    • Tox
  7. Sorber los mocos, respirar fuerte pela nariz faciendo ruíu
    • As
  8. 3
  9. Sorber tabaco
    • /Eo/
  10. 4
  11. Soplar
    • Llomb
  12. 5
  13. Pronunciar gangosamente, falar con nasalidá
    • PSil
    • Llomb
  14. 6
  15. Reburdiar, falar ente dientes como niciu d’enfadu, protesta, mala gana
    • Tor
  16. Reñer
    • /Eo/
  17. 7
  18. Esforzase por facer una cosa
    • Vg
  19. 8
  20. Comer (pero namái conseñáu nuna cosadie- lla)
    • Sm
  21. <i class="della">Fungar</i eonaviego
l’aire ‘soplar l’aire’ [SCiprián].
  1. 1. <i class="della">l’aire</i> ‘soplar l’aire’ [SCiprián].
L’ast. fungar ha xustificase a la vera del port. y gall. fungar, verbu tamién espardíu pel sur del vieyu dominiu ástur (LLA) y que consideren d’aniciu onomatopéyicu tanto García de Diego
  1. (DEEH s.v. *funf) como Corominas-Pascual, estensible a la fa- milia del compuestu refunfuñar (DCECH s.v. refunfuñar), ta- mién conseñáu n’ast. (cfr. refunfuñar) y que quiciabes almite la variante refonfiñar (cfr.). Con too nós pescanciamos que po- dríen averase a la familia del ast. zanfoina (cfr.). Un participiu fuerte nominalizáu ye responsable del ast. fungu, a, o (cfr.) → fungón, ona (cfr.). Un compuestu de fungar ye ast. refungar (cfr.) [y el deverbal refungón (cfr.)] y quiciabes lo que podría tenese por variante rezongar (cfr.). Una variante del ast. fun- gar foi *fungarar con un deverbal fungarada (cfr.). Tamién se conoz el verbu compuestu esfungaratar (cfr.).
  2. y el deverbal refungón (cfr.)
fungarada, la
📖: fungarada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Fumada [AGO]. Garapiñada [JH]. Actu de sorber rapé o ta- bacu peles narices [JS]. <i class="della">Dáca acá el to tabaqueru</i>/<i class="della">echaré una </i><i class="della">fungarada</i>(TEST)
  1. fungarada
  2. Fumada
    • AGO
  3. Garapiñada
    • JH
  4. Actu de sorber rapé o ta- bacu peles narices
    • JS
  5. <i class="della">Dáca acá el to tabaqueru</i>/<i class="della">echaré una </i><i class="della">fungarada</i
[Corona- ción Carlos IV 172] Cfr. fungar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. [Corona- ción Carlos IV 172] Cfr. <i class="della">fungar</i>.
fungón, ona
📖: fungón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
(TEST)
  1. fungón
Que funga muncho [As].
  1. 1. Que funga muncho [As].
Cfr. fungu, a, o.
fungón, el 1
📖: fungón
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
Aum. de <i class="della">fungu</i>(TEST)
  1. fungón
  2. Aum
  3. de <i class="della">fungu</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
fungón, el 2
📖: fungón
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
Cast. <i class="della">hongo</i>(TEST)
  1. fungón
  2. Cast
  3. <i class="della">hongo</i
redondu y prietu [As].
  1. 1. redondu y prietu [As].
Formación aumentativa llograda sobro *fongu, grecismu lle- gáu pel llat. FUNGUS, -I ‘xampiñón o abultamientu que por dal- guna de les sos carauterístiques recuerda’l xampiñón’ (EM), con continuadores románicos (REW s.v. fŭngus) ya panhispá- nicos (DEEH s.v. fŭngus). García de Diego conseña ente los de- rivaos de FŬNGUS l’ast. fongo (sic) del que nun tengo más anuncia, a nun ser dalguna adautación lliteraria moderna.
fungor, el
📖: fungor
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Fondura [Oc]: <i class="della">Este</i>(TEST)
  1. fungor
    • Oc
  2. Fondura [Oc]: <i class="della">Este</i
pozu tien muito fungor [Oc].
  1. 1. <i class="della">pozu</i> <i class="della">tien</i> <i class="della">muito</i> <i class="della">fungor</i> [Oc].
D’un posible encruz de la familia de (a)fungar (cfr. afongar) y (a)fundar ‘afondar’. Alviértese la presencia del suf. -or, el mesmu que vemos en llargor, anchor, etc.
fungosu, a, o
📖: fungosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Que {se-y nota} un defeutu nasal al falar [PSil]. Cfr. <i class="della">fungu, a, o.</i>(TEST)
  1. fungosu
  2. {se-y nota}
  3. Que un defeutu nasal al falar
    • PSil
  4. Cfr
  5. <i class="della">fungu, a, o.</i
fungu, a, o
📖: fungu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cast. <i class="della">gangoso</i>, que fala de nariz [As (Oc). Bard. Mar]. Gangosu, que fala escapándose-y l’aire peles narices [Cn]: <i class="della">¿Nun</i>(TEST)
  1. fungu
    • Cn
  2. Cast
  3. <i class="della">gangoso</i>, que fala de nariz
    • As (Oc)
    • Bard
    • Mar
  4. Gangosu, que fala escapándose-y l’aire peles narices [Cn]: <i class="della">¿Nun</i
conoces a esi...? Si hom, esi qu’ía un poucu fungu... que fala asina... [Cn].
  1. 1. <i class="della">conoces</i> <i class="della">a</i> <i class="della">esi...?</i> <i class="della">Si</i> <i class="della">hom,</i> <i class="della">esi</i> <i class="della">qu’ía</i> <i class="della">un</i> <i class="della">poucu</i> <i class="della">fungu...</i> <i class="della">que</i> <i class="della">fala</i> <i class="della">asina...</i> [Cn].
Participiu fuerte de fungar (cfr.). Un abondativu en -ŌSUS > ast. -osu ye responsable del ast. fungosu (cfr.) averáu al cast. gangoso; abulta ello más aconseyable, por razones de conte- níu, que partir del llat. FUNGŌSUS ‘porosu’, ‘esponxosu’ (EM; ABF), anque nun tenemos tolos datos semánticos sobro esti axe- tivu. En rellación con fungu, a, o féxose l’aumentativu fungón, ona (cfr.) y ha entendese l’ast. fungueru, a, o (cfr.) asina co- mo’l nominalizáu fungueru (cfr.).
fungu, el
📖: fungu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. fungu
    • Vd
    • An
Aición de fungar [Vd]. Ruíu fechu al fungar [An].
  1. 1. Aición de <i class="della">fungar </i>[Vd]. Ruíu fechu al fungar [An].
2. Tabacu en polvo pa fungar [Vd]. 3. Planta talofita parásita que nun tien clorofila [DALLA]. Cfr. fungar.
fúnguele
📖: fúnguele
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. fúnguele
    • Sm
Gochu (namái recoyíu nuna cosadiella [Sm (s.v. pínguele)].
  1. 1. Gochu (namái recoyíu nuna cosadiella [Sm (s.v. pínguele)].
Deformación que fai referencia al fechu de que l’abiyota ta pingando del árbol mentanto’l gochu (fúnguele), fungando (‘resollando’), aguarda poder comela. Trátase d’un camuda- mientu fónicu espresivu mui propiu del llinguax de les cosa- dielles darréu que, dacuando, les coses nun se dan direutamente pel so nome sinón per una suxerencia.
fungueru, a, o*
📖: fungueru
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<fungueru [JS]. //fungueiro [/Eo/].>(TEST)
  1. fungueru
  2. fungueru
    • JS
  3. fungueiro eonaviego
    • /Eo/
Que funga [JS. /“del Navia al Eo” (Eo)/].
  1. 1. Que <i class="della">funga</i> [JS. /“del Navia al Eo” (Eo)/].
Cfr. fungu, a, o.
fungueru, el*
📖: fungueru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fungueiru [JH].>(TEST)
  1. fungueru
  2. fungueiru
    • JH
Garapiña [JH].
  1. 1. Garapiña [JH].
¡ó! si el golosu tavacu/ que ensila tantu fungueru/para cuchu de ñarices [Campumanes 1781/209]
  1. ¡ó! si el golosu tavacu/ que ensila tantu fungueru/para cuchu de ñarices
  2. Campumanes 1781/209
Cfr. fungu, a, o.
funguíu, el*
📖: funguíu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<//funguido [/“de Valdés (<i class="della">sic</i>) al Eo” (Eo)/].>(TEST)
  1. funguíu
  2. funguido eonaviego
    • sic) al Eo” (Eo)/.">/“de Valdés (<i class="della">sic</i>) al Eo” (Eo)/
Efeutu de fungar y de sonar los mocos con aspiración fuerte [/Eo/].
  1. 1. Efeutu de <i class="della">fungar </i>y de sonar los mocos con aspiración fuerte [/Eo/].
Posible participiu nominalizáu del verbu *funguir, variante de fungar (cfr.).
funguiyu, el*
📖: funguiyu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<{“funguillo” [Vd] paez un castellanismu (suf. -<i class="della">illo</i>).>(TEST)
  1. funguiyu
    • Vd
  2. {“funguillo” [Vd] paez un castellanismu (suf
  3. -<i class="della">illo</i>)
“Sopapo de mano vuelta” [Vd]. Puñetazu na nariz [Vd]: Voi date un funguillo [Vd].
  1. 1. “Sopapo de mano vuelta” [Vd]. Puñetazu na nariz [Vd]: <i class="della">Voi </i><i class="della">date</i> <i class="della">un</i> <i class="della">funguillo</i> [Vd].
Podría, en tou casu, tratase d’un dim. en -ĪCULUS > -iyu n’a- mestanza con fungu (cfr.).
fuñacar
📖: fuñacar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Furar [JH]. <ident class="della" level="1"></ident>Formación dende ast. <i class="della">fuñar</i>(TEST)
  1. fuñacar
  2. ident class="della" level="1"></ident>Furar
    • JH
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Formación dende ast
  4. <i class="della">fuñar</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
fuñar
📖: fuñar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident><fuñar [Llu. Cd. AGO]. afuñar [Pa. Ac. Ar. Pr].>(TEST)
  1. fuñar
  2. ident class="della" level="1"></ident><fuñar
    • Llu
    • Cd
    • AGO
  3. afuñar
    • Pa
    • Ac
    • Ar
    • Pr
Aforrar [Ac] con avaricia [Pa. Llu. Ac. Pr]: ¿Pa qué afuñes tanto? [Ac]. 2. Naguar por daqué [Ar]. (cfr.)].
  1. Aforrar [Ac] con avaricia [Pa. Llu. Ac. Pr]: ¿Pa qué afuñes tanto? [Ac]. 2. Naguar por daqué [Ar].
  2. Ar
  3. (cfr.)].
Cfr. (a)fuñar (→ fuñacar) con una variante fuñir [→ afuñicar
fuñicar
📖: fuñicar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. fuñicar
Facer un llabor con torpeza o ñoñería [Cv (= fuñir = esfuñicar). Vd]. 2. Xurgar [Bard], facer obra con insistencia [Alb] y de poca importancia, pasar el tiempu en caxigalines de tipu me- cánicu [Mar]. 3. Trabayar ensin orde, ensin talentu, ensin re- sultáu o provechu [VCid]. 4. Trabayar con puxu [Alb]. 5. Aforrar, ser avarientu [Ay]. Cfr. fuñar.
  1. Facer un llabor con torpeza o ñoñería [Cv (= fuñir = esfuñicar). Vd]. 2. Xurgar [Bard], facer obra con insistencia [Alb] y de poca importancia, pasar el tiempu en caxigalines de tipu me- cánicu [Mar]. 3. Trabayar ensin orde, ensin talentu, ensin re- sultáu o provechu [VCid]. 4. Trabayar con puxu [Alb]. 5. Aforrar, ser avarientu [Ay].
  2. Ay
  3. Cfr. fuñar.
fuñicu, a, o
📖: fuñicu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident>De mal humor, de poques pallabres, siempre como un bederre [Ll]. 2. Vacíu [Ce (Mn)]. <ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">fuñu,</i>(TEST)
  1. fuñicu
  2. ident class="della" level="1"></ident>De mal humor, de poques pallabres, siempre como un bederre
    • Ll
  3. 2
  4. Vacíu
    • Ce (Mn)
  5. <ident class="della" level="1"></ident>Cfr
  6. <i class="della">fuñu,</i
a, o.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i>.
fuñique
📖: fuñique
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. fuñique
Ax. cargante, meticulosu, chinche [Mar]. Cfr. fuñir.
  1. Ax. cargante, meticulosu, chinche [Mar]. Cfr. fuñir.
  2. Mar
fuñir
📖: fuñir
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Facer daqué con torpeza o ñoñería [Cv (= fuñicar = esfuñi- car)]. //-<i class="della">se </i>‘fastidiase, aguantase’ [Pr (Cv)]: <i class="della">¡Que se fuña! ¡Fú-</i><i class="della">(TEST)
  1. fuñir
    • Pr
    • Cd
  2. ident class="della" level="1"></ident>Facer daqué con torpeza o ñoñería
    • Cv (= fuñicar = esfuñi- car)
  3. -<i class="della">se </i>‘fastidiase, aguantase’ [Pr (Cv)]: <i class="della">¡Que se fuña! ¡Fú-</i><i class="della" eonaviego
ñete! [Pr (Cv)]. //Fuñe fuñe ‘{facer} intensamente, con continuidá’ [Cd (= fuñe que fuñe)]. //Tar fuñe que fuñe ‘roñar’ [AGO]. ‘dar sentencies’ [AGO].
  1. 1. ñete!</i> [Pr (Cv)]. //<i class="della">Fuñe</i> <i class="della">fuñe</i> ‘{facer} intensamente, con continuidá’ [Cd (= <i class="della">fuñe</i> <i class="della">que</i> <i class="della">fuñe</i>)]. //<i class="della">Tar</i> <i class="della">fuñe</i> <i class="della">que</i> <i class="della">fuñe</i> ‘roñar’ [AGO]. ‘dar sentencies’ [AGO].
Del participiu fuerte foi posible llograr una sufixación au- mentativa con nominalización (cfr. fuñón, ona) o diminutiva (fuñicu), con una variante invariable en xéneru fuñique (cfr.) quiciabes deverbal de fuñicar. L’ast. fuñicu ta nel aniciu del verbu iterativu fuñicar (cfr.) anque tamién sedría posible que fuñicar s’entienda en rellación a fuñir como comicar con comer.
  1. Del participiu fuerte foi posible llograr una sufixación au- mentativa con nominalización (cfr. fuñón, ona) o diminutiva (fuñicu), con una variante invariable en xéneru fuñique (cfr.) quiciabes deverbal de fuñicar. L’ast. fuñicu ta nel aniciu del verbu iterativu fuñicar (cfr.) anque tamién sedría posible que fuñicar s’entienda en rellación a fuñir como comicar con comer.
fuñón, ona
📖: fuñón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<ident class="della" level="1"></ident>Avarientu, tacañu [Pa. Llu. Ay. Ll. Pr]. Tacañu [Cb. Cp. Ay. Ar. Gr], ruin, mísere [DA]. 2. Regañón [JH]. Vidriosu [Ay]. <ident class="della" level="1"></ident>Aum. de <i class="della">fuñu,</i>(TEST)
  1. fuñón
  2. ident class="della" level="1"></ident>Avarientu, tacañu
    • Pa
    • Llu
    • Ay
    • Ll
    • Pr
  3. Tacañu
    • Cb
    • Cp
    • Ay
    • Ar
    • Gr], ruin, mísere [DA
  4. 2
  5. Regañón
    • JH
  6. Vidriosu
    • Ay
  7. <ident class="della" level="1"></ident>Aum
  8. de <i class="della">fuñu,</i
a, o (cfr. fuñir).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">a,</i> <i class="della">o</i> (cfr. <i class="della">fuñir</i>).
fuñu, a, o
📖: fuñu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><afuñáu [Ac]. +afuñéu [Ay].>(TEST)
  1. fuñu
  2. ident class="della" level="1"></ident><afuñáu
    • Ac
  3. afuñéu metafonía
    • Ay
Avarientu, tacañu, tafuñu [Pa. Ac. Ay. Pr. VBable]. Participu fuerte de fuñar (cfr.), fuñir (cfr.). Una posible va- riante de fuñu, a, o foi zuñu, a, o (cfr.) por tracamundiu de den- tales; a lo meyor tamién zoñu, a, o (cfr.). Una variante verbal de fuñir sedría ast. fuñar (cfr.) como algamir - algamar, gor- gutir - gorgutar, etc. Sobro ast. fuñu pudo llograse un diminu- tivo-despeutivu fuñacu d’u se fexo’l verbu fuñacar (cfr.), como de fuñu fuñicu, y d’ehí fuñicar afuñicar (cfr.), cola ames- tanza en dambos casos del continuador del suf. despeutivu - ACC- > -ac-. Tamién ast. tafuñar (cfr.) paez sinónimu de fuñar (cfr.) y compuestu con un primer entementu ente → (en)ta-. L’ast. tafuñu (cfr.) ha entendese como un deverbal de tafuñar (cfr.). Pero una variante de *entafuñar hebo ser responsable de *enzafuñar (alternancia conocida n’otros exemplos) que conocemos pel so participiu enzafuñáu, ada, ao (cfr.).
fuque, el
📖: fuque
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fuqui [Qu].>(TEST)
  1. fuque
    • Tb
    • Sm
  2. fuqui
    • Qu
Persona avarienta y trabayadora al empar [Tb. Sm]: Ya un fuque [Tb]. Persona que trabaya y aforra muncho [Qu]. Cfr. afecar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Persona avarienta y trabayadora al empar [Tb. Sm]: <i class="della">Ya</i> <i class="della">un fuque</i> [Tb]. Persona que trabaya y aforra muncho [Qu]. Cfr. <i class="della">afecar</i>.
fura, la
📖: fura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Mustélidu, la foína [Qu. Tb] de barriga blanca, marta [Qu. Tb (= furamarta)]. 2. Punta del rau de los gatos [Ri]. 3. Escopla- dura [Cv]. Furacu fechu con un formón [Oc] teniendo’l furacu forma cuadrada [/Eo/]. Furacu iguáu pa meter daqué [Mar]. Furacu de la rabuya del aráu onde se mete la pina qu’apierta’l timón [Tor]. //<i class="della">Furamarta </i>‘fura’, ‘fura de barriga blanca’ [Tb]. Deverbal del llat. FORĀRE ‘afuracar’ (EM) → <i class="della">furar</i>(TEST)
  1. fura
  2. Mustélidu, la foína
    • Qu
    • Tb] de barriga blanca, marta [Qu
    • Tb (= furamarta)
  3. 2
  4. Punta del rau de los gatos
    • Ri
  5. 3
  6. Escopla- dura
    • Cv
  7. Furacu fechu con un formón
    • Oc] teniendo’l furacu forma cuadrada [/Eo/
  8. Furacu iguáu pa meter daqué
    • Mar
  9. Furacu de la rabuya del aráu onde se mete la pina qu’apierta’l timón
    • Tor
  10. <i class="della">Furamarta </i>‘fura’, ‘fura de barriga blanca’ eonaviego
    • Tb
  11. Deverbal del llat
  12. FORĀRE ‘afuracar’ (EM) → <i class="della">furar</i
dende un participiu fuerte (→ fura), lo mesmo que’l correspondiente masculín furu (García Arias 2010d: 394). Nel casu de l’acei- ción §1 paez qu’ha vese como continuador
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. dende un participiu fuerte (→ <i class="della">fura</i>), lo mesmo que’l correspondiente masculín <i class="della">furu </i>(García Arias 2010d: 394). Nel casu de l’acei- ción §1 paez qu’ha vese como continuador
del llat. FŪR, -FŪRIS ‘lladrón’ (EM) porque anque ye animal (fura), que vive nos fu- racos de los árboles y fura, al empar ye un depredador (Noval 32); esa referencia al robu tamién s’alvierte n’otros nomes ast. furaña (cfr.) y furagaña (cfr.). El nome de la fura tamién se conoz nel compuestu furamarta (cfr.), quiciabes una tautolo- xía darréu que, en dellos sitios, marta ye sinónimu de foína (PE4).
furabollos, el
📖: furabollos
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<furabol.los [Ay. Qu. Tb. Sm. Pzu. PSil. An. Cv]. {Con cheísmu, furabochos [Tox]}.>(TEST)
  1. furabollos
  2. {Con cheísmu, furabochos [Tox]}
  3. furabol.los
    • Ay
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Pzu
    • PSil
    • An
    • Cv
Deu índiz [Ay. Tb. Sm. Pzu. PSil. An. Cv. Tox. /Eo/. Llomb. Bard]. 2. Deu pulgar [Qu]. //Ser comu un furabol.los ‘ser esmirriáu y ruin’ [Cv]. ///Isti ya’l munín, isti’l sou her- manín/isti’l mayor de todus,/isti’l furabol.los/ya isti’l matapi- ochos {trátase d’un designación humorística de los deos de la mano entamando pel más pequeñu} [Tb].
  1. 1. Deu índiz [Ay. Tb. Sm. Pzu. PSil. An. Cv. Tox. /Eo/. Llomb. Bard].
  2. 2. Deu pulgar [Qu]. //<i class="della">Ser</i> <i class="della">comu</i> <i class="della">un</i> <i class="della">furabol.los</i> ‘ser esmirriáu y ruin’ [Cv]. ///<i class="della">Isti ya’l munín, isti’l sou her- </i><i class="della">manín</i>/<i class="della">isti’l</i> <i class="della">mayor</i> <i class="della">de</i> <i class="della">todus,</i>/<i class="della">isti’l</i> <i class="della">furabol.los</i>/<i class="della">ya</i> <i class="della">isti’l</i> <i class="della">matapi- ochos</i> {trátase d’un designación humorística de los deos de la mano entamando pel más pequeñu} [Tb].
Amestanza del verbu furar + el nome bollos [en gall. furabo- los (GVGH)], aplicación xustificada a un deu de la mano intro- ducíu nel pan como en furafuelles (cfr.), furamatos (cfr.), furasebe (cfr.), etc.; lo mesmo vemos col verbu incrementáu col suf. -ACC- > -ac-, furacar: furacabollos (cfr.), furacagüevos (cfr.), furacatapinos (cfr.). Un exemplu como “furacasas” (cfr.) podría entendese nel mesmu sen como ‘el que furaca les cases’ anque, como diximos, siempre ye posible almitir l’in- fluxu de fur, furis → FŪRĀRE ‘robar’ (EM; DLFAC), esto ye, ‘roba cases’ (cfr. fura; furagaña). Quiciabes lo mesmo tenga que se dicir del documentáu “furacogombros” (PE4).
furaca, la
📖: furaca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<h.uraca [Lln]. /////buraca [Xx. Llu. Cñ. y JH].>(TEST)
  1. furaca
    • Ay
    • Ll
    • Cn
    • Cp
    • Vd
    • Lr
  2. h.uraca
    • Lln
  3. buraca dudoso (certainty = baxa)
    • Xx
    • Llu
    • y JH
Furacu grande [Ay (N). PSil]. Furacu pequeñu [Ay]. Furacu [Lln. Xx. Llu. Ll (= +furecu). Cn (MG)], xeneralmente mayor que’l furecu [Cp]. Furacu más pequeñu que’l furacu [Ac]. Fu- racu de la rede [Xx]. 2. Abertura, boca [Cñ]. 3. Poza [Vd], fuexa [Cn (MG)]. Sepultura [PSil]. Concavidá, fondigonada de la tierra [Vd]. Poza, cueva natural [Tox. /Eo/]. Cueva pe- queña [Lr]. 4. Pasu abiertu nuna sebe [Cb. Ay]. Abertura que se fai nes heredaes pa entrar [Llu. JH]. Portiellu o furacu per onde s’entra con dificultá [JH]. 5. Desembocadura [Cñ]. {En delles partes la espresión masculina y la femenina son sinóni- mes (R); n’otros llugares nun se diz un res pero dacuando (Ll) puntualicen que la espresión masculina refierse a un furacu más pequeñu que la femenina}.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Furacu grande [Ay (N). PSil]. Furacu pequeñu [Ay]. Furacu [Lln. Xx. Llu. Ll (= +furecu). Cn (MG)], xeneralmente mayor que’l <i class="della">furecu </i>[Cp]. Furacu más pequeñu que’l <i class="della">furacu </i>[Ac]. Fu- racu de la rede [Xx].
  3. 2. Abertura, boca [Cñ].
  4. 3. Poza [Vd], fuexa [Cn (MG)]. Sepultura [PSil]. Concavidá, fondigonada de la tierra [Vd]. Poza, cueva natural [Tox. /Eo/]. Cueva pe- queña [Lr].
  5. 4. Pasu abiertu nuna <i class="della">sebe</i> [Cb. Ay]. Abertura que se fai nes heredaes pa entrar [Llu. JH]. Portiellu o furacu per onde s’entra con dificultá [JH].
  6. 5. Desembocadura [Cñ]. {En delles partes la espresión masculina y la femenina son sinóni- mes (R); n’otros llugares nun se diz un res pero dacuando (Ll) puntualicen que la espresión masculina refierse a un furacu más pequeñu que la femenina}.
e la otra paraja que dizen de la Furaca 1402(or.) [VC-II/84] Y el picu en cualquier furaca [Glorias Ast 161]
  1. e la otra paraja que dizen de la Furaca
  2. 1402(or.) VC-II/84
  3. Y el picu en cualquier furaca
  4. Glorias Ast 161
Cfr. furar.
furacabollos, el*
📖: furacabollos
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<furacabol.los [Ay].>(TEST)
  1. furacabollos
  2. furacabol.los
    • Ay
Deu índiz [Ay].
  1. 1. Deu índiz [Ay].
Cfr. afuracabollos.
furacaderu, a, o
📖: furacaderu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. furacaderu
Que ye a furacase [JH].
  1. 1. Que ye a furacase [JH].
Cfr. afuracar.
furacagüevos, el*
📖: furacagüevos
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.oracagüevos [Os].>(TEST)
  1. furacagüevos
  2. h.oracagüevos
    • Os
Deu índiz [Os].
  1. 1. Deu índiz [Os].
Del verbu furacar (cfr. afuracar) + el nome güevos, formación paralela a furabollos (cfr.).
furacán, el
📖: furacán
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.uracán [Am].>(TEST)
  1. furacán
    • Vv
    • Sg
    • Ca
    • Ll
    • Qu
  2. h.uracán
    • Am
Gran airón [Am. Pi (i). Vv. Sg (i). Ca (i). Ll (i). Qu. JH].
  1. 1. Gran airón [Am. Pi (i). Vv. Sg (i). Ca (i). Ll (i). Qu. JH].
El más reciu furacán [Batalla C 229]
  1. El más reciu furacán
  2. Batalla C 229
D’una voz indíxena americana H.URAKAN que’l cast. huracán fexo llegar al fr. ouragan y al it. uragano (REW s.v. hurakan). L’ast., lo mesmo que’l port. furacão, gall. furacán, cat. furacà, almiten el castellanismu orixinariamente aspiráu adautándolu con f- acordies col sistema fonolóxicu que desconocía l’aspi- ración d’aniciu, a nun ser na variante or. de la nuesa llingua. Ye claro que la existencia de términos averaos fónicamente nes- tes llingües, como tola familia rellacionada col ast. furar ‘afu- racar’, hebo perfavorecer l’adautación (PE4).
furacañu, a, o*
📖: furacañu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<////h.oracaños [Os].>(TEST)
  1. furacañu
  2. h.oracaños variación de número
    • Os
(Nomatu de los) de Soto [Os].
  1. 1. (Nomatu de los) de Soto [Os].
Quiciabes d’una amestanza del verbu h.orar (cfr. furar) + el nome caños, lo mesmo que s’alvierte en furabollos (etc.).
“furacasas”
📖: “furacasas”
🏗️: NO
✍️: SI
Cfr. <i class="della">foracasa</i>(TEST)
  1. “furacasas”
  2. Cfr
  3. <i class="della">foracasa</i
& furar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. & <i class="della">furar</i>.
furacatapinos, el*
📖: furacatapinos
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.uracatapinos [Cl].>(TEST)
  1. furacatapinos
  2. h.uracatapinos
    • Cl
Páxaru que taladra la corteza de los árboles [Cl].
  1. 1. Páxaru que taladra la corteza de los árboles [Cl].
Amestanza del verbu furacar (cfr. furar) y tapinos (cfr. tapín).
furacáu, el*
📖: furacáu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<h.uracadu [Bulnes (Lln)].>(TEST)
  1. furacáu
  2. h.uracadu
    • Bulnes (Lln)
Furacu natural na peña que comunica dambos llaos de la mesma [Bulnes (Lln)].
  1. 1. Furacu natural na peña que comunica dambos llaos de la mesma [Bulnes (Lln)].
Deverbal del ast. h.uracar, variante de furacar (cfr. furar), dende un participiu débil (PE4).
“furacogombros”
📖: “furacogombros”
🏗️: NO
✍️: SI
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Petrus</i>(TEST)
  1. “furacogombros”
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Petrus</i
Fernandiz Furacogombros 1227(or.) [SV/162]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">Fernandiz</i> <i class="della">Furacogombros</i> 1227(or.) [SV/162]
Pedro Fernandiz fura cogombros Iohan Pedriz de la Nuzeda alfayat 1244 [DCO-II/15]
  1. Pedro Fernandiz fura cogombros Iohan Pedriz de la Nuzeda alfayat
  2. 1244 DCO-II/15
Cfr. furabollos.
furacu, el
📖: furacu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<furaco [Ar. /Eo. Mánt/]. +furecu [Cp. Ay. Ll]. fracu [y Sm. y Md. y Bab. y Cn (M, F). An. y Cv. y Oc]. +furocu [y Llg. y Sb. y Sr]. h.oraco [Os]. h.uracu [Pb. LV. y Lln. Rs. Cl. Pa]. /////bu- racu [y Cr. y Ac. y Llg. y Sr. y Sd. y Min. yV1830. y JH. y Tor. Alb. y R]. +burecu [Ll. Ri]. +burocu [y Llg. y Sr].>(TEST)
  1. furacu
    • Lln
    • Cg
    • Cr
    • Bi
    • Llg
    • Sr
    • Llv
    • Sb
    • Ca
    • Sd
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • Cn
    • Cd
    • Mn
    • Ce
    • Pr
    • Sl
    • Cv
    • Vd
    • Oc
  2. furaco
    • Ar
    • /Eo
    • Mánt/
  3. furecu metafonía
    • Cp
    • Ay
    • Ll
  4. fracu
    • y Sm
    • y Md
    • y Bab
    • y Cn (M, F)
    • An
    • y Cv
    • y Oc
  5. furocu metafonía
    • y Llg
    • y Sb
    • y Sr
  6. h.oraco
    • Os
  7. h.uracu
    • Pb
    • LV
    • y Lln
    • Rs
    • Cl
    • Pa
  8. bu- racu dudoso (certainty = baxa)
    • y Cr
    • y Ac
    • y Llg
    • y Sr
    • y Sd
    • y Min
    • yV1830
    • y JH
    • y Tor
    • Alb
    • y R
  9. burecu metafonía
    • Ll
    • Ri
  10. burocu metafonía
    • y Llg
    • y Sr
Cast. agujero [Pb. LV. Lln. Villah. Rs. Cl. Pa. Cb. Cg. Cp. Cr. Ac. Bi. Llg. Sr. Llv. Sb. Ca. Ay. Ll (= furaca). Ri. Ar (= fura- quera). Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. Cn (M, F). An. Gr. Cd. Mn. Ce. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Vg. Arm. Tor. Mar. Alb. SCiprián. Min. GP a. 1788. V1830. JH. DA. R]. Furacu pequeñu [Vd]. Furacu grande [Os]. 2. Fosu
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">agujero </i>[Pb. LV. Lln. Villah. Rs. Cl. Pa. Cb. Cg. Cp. Cr. Ac. Bi. Llg. Sr. Llv. Sb. Ca. Ay. Ll (= furaca). Ri. Ar (= fura- quera). Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. Cn (M, F). An. Gr. Cd. Mn. Ce. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Vg. Arm. Tor. Mar. Alb. SCiprián. Min. GP a.
  3. 1788. V
  4. 1830. JH. DA. R]. <i class="della">Furacu</i> pequeñu [Vd]. <i class="della">Furacu</i> grande [Os].
  5. 2. Fosu
[Cn (M)]. 3. Güeyu de la pesllera [Sm]. 4. Rotu, rotura nuna prenda [Lln]. //Facer furacos en cielo ‘facer daqué estraordi- nario, naguar polo imposible’ [Ay].///Ell que ñon fuma ñin toma tabacu, llevaillo el diañu per utru furacu [JH]. El ratu que non sabe más qu’un furacu, bien aína lu algama’l gatu [LC]. Tapar un furacu cualquiera lu tapa [LC]. Val más fu- racu bien fechu que remiendo mal echáu [LC]. Roi Foraco [1225-1250](or.) [ACL/173] Fixo un furaco per ú oir podia [PyT 37] que pasa por los furacos [Grangerías XVIII: 840] Mezclados con furacos de vexigues [Judit 192] Fixo un furacu per oír podía /un amante cuando a otru en- saramiella,/falábense per ille a todes hores/mientres que- yos les daba amor mayores [BAúxa, PyT (Poesíes 85-88)] El verdascu q’así xible como el vientu nun furacu [La Paliza 262] Porque’l pedazu de lo vieyo esñiza lo nuevo, y faise mayor el furacu [San Mateo 31] nos furacos del mangu q’escolinga 1891 [Pinín 82-b] Cfr. furar.
  1. [Cn (M)]. 3. Güeyu de la pesllera [Sm]. 4. Rotu, rotura nuna prenda [Lln]. //Facer furacos en cielo ‘facer daqué estraordi- nario, naguar polo imposible’ [Ay].///Ell que ñon fuma ñin toma tabacu, llevaillo el diañu per utru furacu [JH]. El ratu que non sabe más qu’un furacu, bien aína lu algama’l gatu [LC]. Tapar un furacu cualquiera lu tapa [LC]. Val más fu- racu bien fechu que remiendo mal echáu [LC]. Roi Foraco [1225-1250](or.)
  2. ACL/173
  3. Fixo un furaco per ú oir podia
  4. PyT 37
  5. que pasa por los furacos
  6. Grangerías XVIII: 840
  7. Mezclados con furacos de vexigues
  8. Judit 192
  9. Fixo un furacu per oír podía /un amante cuando a otru en- saramiella,/falábense per ille a todes hores/mientres que- yos les daba amor mayores
  10. BAúxa, PyT (Poesíes 85-88)
  11. El verdascu q’así xible como el vientu nun furacu
  12. La Paliza 262
  13. Porque’l pedazu de lo vieyo esñiza lo nuevo, y faise mayor el furacu
  14. San Mateo 31
  15. nos furacos del mangu q’escolinga
  16. 1891 Pinín 82-b
  17. Cfr. furar.
furada, la
📖: furada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. furada
Aición y efeutu de furar. 2. Cueva pequeña [/Eo/]. 3. Sepultura [/Eo/]. Cfr. furáu.
  1. Aición y efeutu de furar. 2. Cueva pequeña [/Eo/]. 3. Sepultura [/Eo/].
  2. /Eo/
  3. Cfr. furáu.
furador, el
📖: furador
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. furador
Punzón d’aceru d’unos 12 a 15 cm p’afuracar chapes [Oc]. Fu- radoriu, berbiquí, punzón, ferramienta pa furar [Md (= fura- doriu)]. Cfr. furadura.
  1. Punzón d’aceru d’unos 12 a 15 cm p’afuracar chapes [Oc]. Fu- radoriu, berbiquí, punzón, ferramienta pa furar [Md (= fura- doriu)].
  2. Md (= fura- doriu)
  3. Cfr. furadura.
furadoriu, el
📖: furadoriu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. furadoriu
Berbiquí, punzón, ferramienta pa furar [Md (= furador)]. Cfr. furadura.
  1. Berbiquí, punzón, ferramienta pa furar [Md (= furador)]. Cfr. furadura.
  2. Md (= furador)
furadura, la
📖: furadura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><furaúra [Min].>(TEST)
  1. furadura
  2. ident class="della" level="1"></ident><furaúra
    • Min
Aición y efeutu de furar [JH]. 2. Pasu estrenchu [Min].
  1. Aición y efeutu de furar [JH]. 2. Pasu estrenchu [Min].
  2. Min
Del llat. serondu FURATŪRA, -AE, términu en rellación col llat. forāre ‘afuracar’ (EM) lo mesmo que *FURATOR, -ŌRIS > ast. fu- rador (cfr.), *FURATŌRIUM > ast. furadoriu (cfr.).
furafuelles, los*
📖: furafuelles
🔤: , los*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

<ident class="della" level="1"></ident><{Correximos cola nuesa propuesta gráfica la entrada d’un po- sible tracamundiu escritu “furafuellos” [Cd]}.>(TEST)
  1. furafuelles
  2. {Correximos cola nuesa propuesta gráfica la entrada d’un po- sible tracamundiu escritu “furafuellos” [Cd]}
  3. ident class="della" level="1"></ident><
Plantes que pinchen y crecen ente la yerba [Cd]. Amestanza de furar (cfr.) y fuelles ‘odres, pelleyos’ (cfr. fue- lle), amestanza asemeyada a la que vemos nel gall. furafoles “hierba que abunda en los sembrados cuya semilla se aloja en una especie de fuelle con pinchos” (GVGH).
  1. Plantes que pinchen y crecen ente la yerba [Cd].
  2. Cd
  3. Amestanza de furar (cfr.) y fuelles ‘odres, pelleyos’ (cfr. fue- lle), amestanza asemeyada a la que vemos nel gall. furafoles “hierba que abunda en los sembrados cuya semilla se aloja en una especie de fuelle con pinchos” (GVGH).
furagaña, la
📖: furagaña
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ferragaña [Tz (PPAC)].>(TEST)
  1. furagaña
    • Llu
    • Xx
  2. ferragaña
    • Tz (PPAC)
‘Morone labrax’, llubina [Tz, Xx, Llu (PPAC)]. Llubina pe- queña [Xx].
  1. 1. <i class="della">‘Morone</i> <i class="della">labrax’</i>, llubina [Tz, Xx, Llu (PPAC)]. Llubina pe- queña [Xx].
Quiciabes d’un deriváu de fūrāx, -acis ‘dau a robar’ (EM) ames- táu col suf. -ānea (OLD) → *FURACĀNEA “por la devastación que hace sobre las bandadas de crías de cualquier especie” (PPAC 114). Ye nidio, per otru llau, que la variante ferragaña ufre un influxu destremáu quiciabes de ferrum o d’una variante de farrāgo, -inis, esto ye del ac. FERRĀGINE ‘cosa de poca importancia’, pallabra bien documentada nel ast. modernu (cfr. ferraña).
furamarta, la
📖: furamarta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. furamarta
Cfr. fura.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">fura</i>.
furamatos, el
📖: furamatos
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Apellativu despeutivu [Sr]: <i class="della">¿Qué</i>(TEST)
  1. furamatos
    • Sr
  2. Apellativu despeutivu [Sr]: <i class="della">¿Qué</i
fai esi furamatos? [Sr].
  1. 1. <i class="della">fai</i> <i class="della">esi</i> <i class="della">furamatos?</i> [Sr].
Amestanza de furar (cfr.) y matos (cfr. matu).
furame, el
📖: furame
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<furami [Cn (M)].>(TEST)
  1. furame
    • Cp
    • Md
    • Oc
    • Cn
    • Sm
  2. furami
    • Cn (M)
Conxuntu de furacos na madera [Cp. Md. Oc]. Furacu cuadráu [Cn (M)]. 2. Carcoma [Md]. 3. Güeyu [Sm].
  1. 1. Conxuntu de furacos na madera [Cp. Md. Oc]. Furacu cuadráu [Cn (M)].
  2. 2. Carcoma [Md].
  3. 3. Güeyu [Sm].
Del neutru llat. FORĀMEN, -INIS ‘abertura’, ‘pozu’, ‘cavidá’ (OLD). L’aplicación del términu a la ‘carcoma’ y al ‘güeyu’ ye llexítimo dafechu; nel casu de ‘güeyu’ por facer referencia a la poza o conca onde s’asitia; no que se refier a la ‘carcoma’ por carauterizase ésta por afuracar o facer furacos (PE4). El fechu de tener un furacu la piedra pue ser responsable de que la co- nozamos n’ast. como fulame (cfr.), qu’ufre un cenciellu traca- mundiu de líquides con furame. Dende furame, con perda de -r- (GHLA §4.6.1.4), tamién pue xustificase l’ast. fuame (cfr.).
furaña, la
📖: furaña
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Esquil, cast. <i class="della">ardilla</i>(TEST)
  1. furaña
  2. Esquil, cast
  3. <i class="della">ardilla</i
[Ac].
  1. 1. [Ac].
D’una formación sol masc. llat. FŪR, FURIS ‘lladrón’ (EM) que respuende a una de les carauterístiques d’esti animal. Ha vese tamién un sufixu -ĀNEA (OLD) o -AGINE → -aña, el mesmu que vemos en pallabres como ast. furagaña (cfr.). La referencia a los vezos lladrones del animal fai preferible esta etimoloxía enantes de partir d’un términu en rellación con furar (cfr.) anque alvertimos que puen dase influencies ente dambos tér- minos (cfr. fura). Otru puntu de xuntura de la familia de fur y de forare vémoslu tamién nel gall. onde se da la oposición fu- relo ‘mure, ratu pequeñu’ frente a furela ‘ventanucu’ (GVGH).
furaquera, la
📖: furaquera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fraquera [Cv. Md]. /////buraquera [Ri].>(TEST)
  1. furaquera
    • Cp
    • Ay
    • Tb
    • Sm
    • Pr
  2. fraquera
    • Cv
    • Md
  3. buraquera dudoso (certainty = baxa)
    • Ri
Conxuntu de furacos [Cb. Cp. Ay. Ri. Tb. Sm. Cv]. 2. Furacu [Ar (= furaco)] grande [Sm. Cv. Pr (Cv)]. 3. Caún de los fura- cos per onde les oveyes meten la cabeza pa comer en peselbe [Md]. 4. Furacu del muíl onde encaxa l’exe’l carru [Sm].
  1. 1. Conxuntu de furacos [Cb. Cp. Ay. Ri. Tb. Sm. Cv].
  2. 2. Furacu [Ar (= furaco)] grande [Sm. Cv. Pr (Cv)].
  3. 3. Caún de los fura- cos per onde les oveyes meten la cabeza pa comer en peselbe [Md].
  4. 4. Furacu del muíl onde encaxa l’exe’l carru [Sm].
Formación abondativa en -ARIA > -era, n’amestanza col ast. furacu, furaca (cfr.).
furaquín, el
📖: furaquín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Fuérciga [Ca]. {2. Xuegu de neños nel que se fai un pocín en suelu y al que se llancen botones (<i class="della">formas</i>) dende cinco metros [/Eo/]}. Dim. de <i class="della">furacu</i>(TEST)
  1. furaquín
  2. {2. Xuegu de neños nel que se fai un pocín en suelu y al que se llancen botones (<i class="della">formas</i>) dende cinco metros [/Eo/]}
  3. Fuérciga
    • Ca
  4. Dim
  5. de <i class="della">furacu</i
(cfr.) cola amestanza del
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) cola amestanza del
continuador de -INUS > -ín de furacu que llueu llogrará un valor diminutivu.
furar
📖: furar
🏗️: NO
✍️: NO
<furar [Cb. Cg. Cp. Ac. Ay. Ri. Qu. Tb. Sm. Pzu. PSil. As. Cn. An. Cd. Mn. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Vg. Mar. Tor. DA. Min]. forar [Pa. Llg. Ri. Ay. Tb]. h.urar [Lln. Pa]. afurar [Cñ. Ca. Sb. y Tb. JH].>(TEST)
  1. furar
  2. furar
    • Cb
    • Cg
    • Cp
    • Ac
    • Ay
    • Ri
    • Qu
    • Tb
    • Sm
    • Pzu
    • PSil
    • As
    • Cn
    • An
    • Cd
    • Mn
    • Pr
    • Sl
    • Cv
    • Vd
    • Tox
    • Oc
    • /Eo
    • Mánt/
    • Vg
    • Mar
    • Tor
    • DA
    • Min
  3. forar
    • Pa
    • Llg
    • Ri
    • Ay
    • Tb
  4. h.urar
    • Lln
    • Pa
  5. afurar
    • Ca
    • Sb
    • y Tb
    • JH
Facer furacu [Lln. Pa (h.urar). Cb. Cp. Ac. Llg. Ay. Ri (furar). Qu. Tb. Sm. Pzu. PSil. As. Cn. Cd. An. Mn. Pr. Cv. Sl. Tox. Vd. Oc. JH. /Eo. Mánt/. Vg. Mar. Tor. DA]: Estos conexos non h.acen más que h.urar la paré [Pa]. Metese per un furacu [Ca. Tb]: El xatu afuró pela sebe [Ca]. Fozar [Vg]. Facer furacos col furador, formón o barrena [Oc]. Barrenar, taladrar [JH]. Furacar cola barrena [Ri (forar)]. Afurar ente la yerba del payar pa pasar la nueche [Ay]. 2. Abrise pasu pente la xente [Cñ. Pr. JH], pen- te’l matu [Cg. Sb]: Pachu furó pente la xente y coló [JH]. Me- tese, introducise [Vd]. Facer sitiu [Vd]. Buscar salida [DA]. 3. Facer riegos na tierra [Vd]. Llabrar col furón [Vd]. Soterrar [Ca]. 4. Facer la casa la madreña [Cp]. 5. Facer presión pa llograr daqué cosa [Cñ]. 6. Trabayar permuncho [Ac. PSil] la tierra [Pr]. 7. Midir el volume de les pipes de sidra [Pa (forar)]. //Furar la fuea ‘cantar perbién, con voz fina y prestosa’ [Oc]. //Furar las madreñas ‘facer la casa la madreña’ [Sm]. //Furar n’estéril ‘tra- bayar nuna capa que casi nun tien carbón’ [Min]. //{Tar} fura que fura ‘trabayar muncho’, ‘aforrar muncho’ [Cd]. //Furar un tiru ‘perforar un barrenu’ [Min]. //Martiellu forar ‘martiellu col que se pica la piedra (na mina)’ [Llg]. ///Agua blandia en tierra dura, tanto da fasta que fura [LC].
  1. 1. Facer furacu [Lln. Pa (h.urar). Cb. Cp. Ac. Llg. Ay. Ri (furar). Qu. Tb. Sm. Pzu. PSil. As. Cn. Cd. An. Mn. Pr. Cv. Sl. Tox. Vd. Oc. JH. /Eo. Mánt/. Vg. Mar. Tor. DA]: <i class="della">Estos</i> <i class="della">conexos</i> <i class="della">non</i> <i class="della">h.acen</i> <i class="della">más</i> <i class="della">que</i> <i class="della">h.urar</i> <i class="della">la</i> <i class="della">paré</i> [Pa]. Metese per un furacu [Ca. Tb]: <i class="della">El xatu afuró pela sebe </i>[Ca]. Fozar [Vg]. Facer furacos col furador, formón o barrena [Oc]. Barrenar, taladrar [JH]. Furacar cola barrena [Ri (<i class="della">forar</i>)]. Afurar ente la yerba del payar pa pasar la nueche [Ay].
  2. 2. Abrise pasu pente la xente [Cñ. Pr. JH], pen- te’l matu [Cg. Sb]: <i class="della">Pachu</i> <i class="della">furó</i> <i class="della">pente</i> <i class="della">la</i> <i class="della">xente</i> <i class="della">y</i> <i class="della">coló</i> [JH]. Me- tese, introducise [Vd]. Facer sitiu [Vd]. Buscar salida [DA].
  3. 3. Facer riegos na tierra [Vd]. Llabrar col furón [Vd]. Soterrar [Ca].
  4. 4. Facer la casa la madreña [Cp].
  5. 5. Facer presión pa llograr daqué cosa [Cñ].
  6. 6. Trabayar permuncho [Ac. PSil] la tierra [Pr].
  7. 7. Midir el volume de les pipes de sidra [Pa (<i class="della">forar</i>)]. //<i class="della">Furar</i> <i class="della">la</i> <i class="della">fuea</i> ‘cantar perbién, con voz fina y prestosa’ [Oc]. //<i class="della">Furar las</i> <i class="della">madreñas</i> ‘facer la casa la madreña’ [Sm]. //<i class="della">Furar n’estéril </i>‘tra- bayar nuna capa que casi nun tien carbón’ [Min]. //<i class="della">{Tar}</i> <i class="della">fura </i><i class="della">que</i> <i class="della">fura</i> ‘trabayar muncho’, ‘aforrar muncho’ [Cd]. //<i class="della">Furar</i> <i class="della">un</i> <i class="della">tiru</i> ‘perforar un barrenu’ [Min]. //<i class="della">Martiellu forar </i>‘martiellu col que se pica la piedra (na mina)’ [Llg]. ///<i class="della">Agua</i> <i class="della">blandia</i> <i class="della">en</i> <i class="della">tierra</i> <i class="della">dura</i>, <i class="della">tanto</i> <i class="della">da</i> <i class="della">fasta</i> <i class="della">que</i> <i class="della">fura</i> [LC].
a) usque ad illa nogare fuirata qui stat in cabo de ipso ualle 863 (s. XIII) [DCO-I/36] per illam Pennam Foratam ... usque in illo quartero 920 (f.) [ACL/84] illa Coua Forata 1111 (s. XII) [ACL/23] per zima del foiu de Buza Maliel per aqua de Penna Forata 1183(or.) [ACL/542] per penna furada et per illo uiso 1207 [LRCourias/151] uma vinna a Pidra forada que fu de don Esteuan s. f. [SPM/593] El verbu llat. FORĀRE ‘afuracar’ (EM), con continuadores ro- mánicos (REW) ya hispánicos centro-occidentales (DEEH), ufierta un resultáu etimolóxicu dafechu na familia del ast. forarfurar ‘afuracar’. Esa alternancia verémosla a lo llargo de munchos de los términos inxertos nesta familia como foráu - furáu, aforacar → afuracar (cfr.), etc. Con too ye posible qu’en sitios concretos s’aprovechare l’alternancia fónica, tea u tea’l so aniciu, pa favorecer oposiciones semántiques del tipu afurar ‘afuracar’ / aforar ‘empeñar una finca’ (en rellación con fueru o foru). El participiu fuerte de furar ye ast. furu, a, o (cfr.) cola nominalización del ast. fura y furu ‘furacu’(García Arias 2010d: 394); cola incrementación del diminutivu -ŎLUS, da llugar al ast. furuelu, a, o (cfr.); con incrementación del su- fixu diminutivo-despeutivu -ACC, xustifica ast. furaca (cfr.) y furacu (cfr.) y d’ello’l correspondiente verbu furacar (cfr.) → afuracar y enfuracar (cfr.), en rellación col llat. foramen como yá viere Xovellanos (Apuntamiento 316 y 319). Paralelu a fu- racu (amás de les vartiantes orientales con h.) ye ast. buracu (con una riestra de pallabres formaes sobro ella) lo qu’esixiría partir d’una base indoeuropea, ¿céltica?, con *BHOR-, aplicable tamién a los verbos afuracar / aburacar (DEEH s.v. *bora; DCECH s.v. horadar; DECLC s.v. *bora; Hubschmid 1960: 127-149). Re- sulta llamativo que’l mesmu fenómenu volvamos a atopalu en fornaza (cfr.) xunto a bornaza. Ha pertenese presente qu’ast. furar pue almitir l’influxu del so cuasi-homónimu FŪROR, -ĀRIS ‘robar’ (EM) y d’ehí la torga que non siempre dexa esclariar si una pallabra concreta, asina “furacasas”, “furacogombros” etc. ha entendese como ‘quien furaca cases’ o ‘quien roba cases’, etc. Asina ast. furar ‘afuracar’ pue acoyer l’influxu semánticu del so homófonu continuador b) quicumque ciuariam suam ad merkatum detulerit et maquilas regis furatus fuerit 1017 (s. XII) [DCO-I/145] qui de istas hereditates tulerit aut uendiderit aut furauerit pro aliqua necessitate 1093 (s. XII) [ACL/582] c) Fura Casas cnf. Didaco Romaniz cnf. 918 [SPM/90] Foracasas confirmat 925 (s. XII) [MSAH-I/65] Forakasas ts. 950(or.) [ACL/304] Furakasas ubi fidelis de amborum partibus rogatus 953(or.) [DCO-I/106] Foracasas ubi presens fui 953(or.) [ACL/14] Iuliano cognomento Furacasas 956(or.) [ACL/61] ego Foracasas et Saluator et Ramone 965(or.) [ACL/176] Furakasas ts. 985 (s. XII) [ACL/316] Forakasas ts. 987 (s. XII) [ACL/9] Fvrakasas conf. 1002 (s. XII) [ACL/148] Furakasas conf. 1011 (s. XII) [ACL/256] Furakasas cellarario 1022 (s. XII) [ACL/373] corte de Furacasas 1043(or.) [MSAH-II/143] in karrale de Forakasas 1067 (s. XII) [ACL/385] Petrus Fernandiz Furacogombros 1227(or.) [SV/162] Pedro Fernandiz fura cogombros 1244 [DCO-II/15] qui pesquera desfaz o foraca [FS (FFLL)] En rellación etimolóxica con furar habrá citase afuraderu (cfr.) (PE4: 196).
  1. a) usque ad illa nogare fuirata qui stat in cabo de ipso ualle
  2. 863 (s. XIII) DCO-I/36
  3. per illam Pennam Foratam ... usque in illo quartero
  4. 920 (f.) ACL/84
  5. illa Coua Forata
  6. 1111 (s. XII) ACL/23
  7. per zima del foiu de Buza Maliel per aqua de Penna Forata
  8. 1183(or.) ACL/542
  9. per penna furada et per illo uiso
  10. 1207 LRCourias/151
  11. uma vinna a Pidra forada que fu de don Esteuan s. f.
  12. SPM/593
  13. El verbu llat. FORĀRE ‘afuracar’ (EM), con continuadores ro- mánicos (REW) ya hispánicos centro-occidentales (DEEH), ufierta un resultáu etimolóxicu dafechu na familia del ast. forar
  14. furar ‘afuracar’. Esa alternancia verémosla a lo llargo de munchos de los términos inxertos nesta familia como foráu - furáu, aforacar → afuracar (cfr.), etc. Con too ye posible qu’en sitios concretos s’aprovechare l’alternancia fónica, tea u tea’l so aniciu, pa favorecer oposiciones semántiques del tipu afurar ‘afuracar’ / aforar ‘empeñar una finca’ (en rellación con fueru o foru). El participiu fuerte de furar ye ast. furu, a, o (cfr.) cola nominalización del ast. fura y furu ‘furacu’(García Arias 2010d: 394); cola incrementación del diminutivu -ŎLUS, da llugar al ast. furuelu, a, o (cfr.); con incrementación del su- fixu diminutivo-despeutivu -ACC, xustifica ast. furaca (cfr.) y furacu (cfr.) y d’ello’l correspondiente verbu furacar (cfr.) → afuracar y enfuracar (cfr.), en rellación col llat. foramen como yá viere Xovellanos (Apuntamiento 316 y 319). Paralelu a fu- racu (amás de les vartiantes orientales con h.) ye ast. buracu (con una riestra de pallabres formaes sobro ella) lo qu’esixiría partir d’una base indoeuropea, ¿céltica?, con *BHOR-, aplicable tamién a los verbos afuracar / aburacar (DEEH s.v. *bora; DCECH s.v. horadar; DECLC s.v. *bora; Hubschmid 1960: 127-149). Re- sulta llamativo que’l mesmu fenómenu volvamos a atopalu en fornaza (cfr.) xunto a bornaza. Ha pertenese presente qu’ast. furar pue almitir l’influxu del so cuasi-homónimu FŪROR, -ĀRIS ‘robar’ (EM) y d’ehí la torga que non siempre dexa esclariar si una pallabra concreta, asina “furacasas”, “furacogombros” etc. ha entendese como ‘quien furaca cases’ o ‘quien roba cases’, etc. Asina ast. furar ‘afuracar’ pue acoyer l’influxu semánticu del so homófonu continuador
  15. b) quicumque ciuariam suam ad merkatum detulerit et maquilas regis furatus fuerit
  16. 1017 (s. XII) DCO-I/145
  17. qui de istas hereditates tulerit aut uendiderit aut furauerit pro aliqua necessitate
  18. 1093 (s. XII) ACL/582
  19. c) Fura Casas cnf. Didaco Romaniz cnf. 918 [SPM/90] Foracasas confirmat 925 (s. XII) [MSAH-I/65] Forakasas ts.
  20. 950(or.) ACL/304
  21. Furakasas ubi fidelis de amborum partibus rogatus
  22. 953(or.) DCO-I/106
  23. Foracasas ubi presens fui
  24. 953(or.) ACL/14
  25. Iuliano cognomento Furacasas
  26. 956(or.) ACL/61
  27. ego Foracasas et Saluator et Ramone
  28. 965(or.) ACL/176
  29. Furakasas ts. 985 (s. XII) [ACL/316] Forakasas ts. 987 (s. XII) [ACL/9] Fvrakasas conf. 1002 (s. XII) [ACL/148] Furakasas conf.
  30. 1011 (s. XII) ACL/256
  31. Furakasas cellarario
  32. 1022 (s. XII) ACL/373
  33. corte de Furacasas
  34. 1043(or.) MSAH-II/143
  35. in karrale de Forakasas 1067 (s. XII) [ACL/385] Petrus Fernandiz Furacogombros 1227(or.) [SV/162] Pedro Fernandiz fura cogombros 1244 [DCO-II/15] qui pesquera desfaz o foraca
  36. FS (FFLL)
  37. En rellación etimolóxica con furar habrá citase afuraderu (cfr.) (PE4: 196).
del llat. furari → FURARE ‘robar’ (EM) qu’apaez dacuando na nuesa documentación vieya:
furasebe, el
📖: furasebe
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Páxaru que fai los ñeros con mofu [Tox]. D’una amestanza de <i class="della">furar</i>(TEST)
  1. furasebe
  2. ident class="della" level="1"></ident>Páxaru que fai los ñeros con mofu
    • Tox
  3. D’una amestanza de <i class="della">furar</i
(cfr.) y sebe (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) y <i class="della">sebe</i> (cfr.).
furáu, el*
📖: furáu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><furao [Vc (Cruce)]. //furado [/Eo. Mánt/].>(TEST)
  1. furáu
  2. ident class="della" level="1"></ident><furao
    • Vc (Cruce)
  3. furado eonaviego
    • /Eo
    • Mánt/
Furacu [Vc (Cruce). /Eo. Mánt/].///Carayu cansado, cambiar-ye de furado [LC]. {Paez dichu recoyíu na fastera α-β eonaviega}. Del llat. serondu FORĀTUS, -US ‘furacu’ (EM; ABF), con conti- nuadores románicos (REW) ya hispánicos (DEEH). Tamién po- dría entendese como nominalización del masc. llat. foratus, -a, -um, participiu de forāre ‘afuracar’; esta segunda posibi- lidá xustifica tamién ast. furada (cfr.). La documentación me- dieval ufrida (cfr. furar) y los nomes de llugar testifiquen l’usu toponímicu del axetivu (TA 140; PE4: 199). Anque güei esti nome tien usu nos conceyos asturianos más occidentales ye verdá que pudo dase un emplegu más espardíu en dómines an- teriores y, mesmamente, ser responsable de la formación del verbu ast. a. foradar (cfr. aforadar).
  1. Furacu [Vc (Cruce). /Eo. Mánt/].///Carayu cansado, cambiar-ye de furado [LC]. {Paez dichu recoyíu na fastera α-β eonaviega}. Del llat. serondu FORĀTUS, -US ‘furacu’ (EM; ABF), con conti- nuadores románicos (REW) ya hispánicos (DEEH). Tamién po- dría entendese como nominalización del masc. llat. foratus,
  2. LC
  3. -a, -um, participiu de forāre ‘afuracar’; esta segunda posibi- lidá xustifica tamién ast. furada (cfr.). La documentación me- dieval ufrida (cfr. furar) y los nomes de llugar testifiquen l’usu toponímicu del axetivu (TA 140; PE4: 199). Anque güei esti nome tien usu nos conceyos asturianos más occidentales ye verdá que pudo dase un emplegu más espardíu en dómines an- teriores y, mesmamente, ser responsable de la formación del verbu ast. a. foradar (cfr. aforadar).
furaxaca, la
📖: furaxaca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident>Furacu pequeñu [Cb]. <ident class="della" level="1"></ident>Formación iguada sobro ast. <i class="della">fura</i>(TEST)
  1. furaxaca
  2. ident class="della" level="1"></ident>Furacu pequeñu
    • Cb
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Formación iguada sobro ast
  4. <i class="della">fura</i
(cfr. furar) n’amestanza con un doble sufixu diminutivo-despeutivu -axa + -aca (PE4).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">furar</i>) n’amestanza con un doble sufixu diminutivo-despeutivu -<i class="della">axa</i> <i class="della">+</i> <i class="della">-aca</i> (PE4).
furchigar
📖: furchigar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Medrar, desarrollase [Cn (F)]: <i class="della">Esi</i>(TEST)
  1. furchigar
    • Cn
  2. ident class="della" level="1"></ident>Medrar, desarrollase [Cn (F)]: <i class="della">Esi</i
nenu parez nainu, nun fur- chiga nada [Cn (F)].
  1. 1. <i class="della">nenu</i> <i class="della">parez</i> <i class="della">nainu,</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">fur- </i><i class="della">chiga nada </i>[Cn (F)].
¿Podría ser un tracamundiu con un posible *ful.ligar forma- ción dende fuel.le?
  1. ¿Podría ser un tracamundiu con un posible *ful.ligar forma- ción dende fuel.le?
furgador, ora
📖: furgador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">furgador,</b>(TEST)
  1. furgador
    • Md
  2. ident class="della" level="1"></ident><b class="della">furgador,</b
ora Que furga [Md].
  1. 1. <b class="della">ora </b>Que furga [Md].
Cfr. furgar 2.
furganeru, el
📖: furganeru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><furganeiru [An. Tor. Mar. Bard. SCiprián]. furguneiru [An].>(TEST)
  1. furganeru
  2. ident class="della" level="1"></ident><furganeiru
    • An
    • Tor
    • Mar
    • Bard
    • SCiprián
  3. furguneiru
    • An
Palu llargu p’amontonar les áscuares a un llau del fornu de cocer el pan [Arm]. Palu pa mover les brases del fornu [Tor. SCiprián]. 2. Palu que val de mangu de la mundiella o escoba de barrer el fornu [Mar. Bard]. 3. Escoba del fornu [An]: L.lim- pia’l fornu cul furganeiru [An].
  1. 1. Palu llargu p’amontonar les áscuares a un llau del fornu de cocer el pan [Arm]. Palu pa mover les brases del fornu [Tor. SCiprián].
  2. 2. Palu que val de mangu de la mundiella o escoba de barrer el fornu [Mar. Bard].
  3. 3. Escoba del fornu [An]: <i class="della">L.lim-</i><i class="della"> pia’l</i> <i class="della">fornu</i> <i class="della">cul</i> <i class="della">furganeiru</i> [An].
Cfr. furgar 2 & furgón.
  1. Cfr. furgar 2 & furgón.
furgar 1
📖: furgar 1
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. furgar 1
Cfr. forgar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">forgar</i>.
furgar 2
📖: furgar 2
🏗️: NO
✍️: NO
<furgar [Md. An. Tor]. h.urgar [Lln (P). Lln]. ///xurgar [LV. Lln. Villah. Rs. Os. Pa. Sb. VBable. R. ByM]. xurguiar [Sb].>(TEST)
  1. furgar 2
    • Cg
  2. furgar
    • Md
    • An
    • Tor
  3. h.urgar
    • Lln (P)
    • Lln
  4. xurgar infl. cast.
    • LV
    • Lln
    • Villah
    • Rs
    • Os
    • Pa
    • Sb
    • VBable
    • R
    • ByM
  5. xurguiar
    • Sb
Cast. hurgar [LV. Lln. Lln (P). An Rs. Pa. Cg. VBable. R. ByM], remover [Villah] una cosa [Md. Tor]. Revolver [Os. Sb] por exemplu con un palu [PSil]: Los guah.es andaben per ende xurguiando [Sb]: Nun para de furgar [An]. 2. Sacar pataques tempranes [Lln]. 3. Preparar les vares necesaries pa facer con elles las blingues [Md]. 4. Fadiar, incordiar [Md]. Provocar a una persona pa que s’enfade [Lln].
  1. 1. Cast. <i class="della">hurgar</i> [LV. Lln. Lln (P). An Rs. Pa. Cg. VBable. R. ByM], remover [Villah] una cosa [Md. Tor]. Revolver [Os. Sb] por exemplu con un palu [PSil]: <i class="della">Los</i> <i class="della">guah.es</i> <i class="della">andaben</i> <i class="della">per</i> <i class="della">ende</i><i class="della"> xurguiando</i> [Sb]: <i class="della">Nun</i> <i class="della">para</i> <i class="della">de</i> <i class="della">furgar</i> [An].
  2. 2. Sacar pataques tempranes [Lln].
  3. 3. Preparar les vares necesaries pa facer con elles las blingues [Md].
  4. 4. Fadiar, incordiar [Md]. Provocar a una persona pa que s’enfade [Lln].
- Cuando un rapaz mi xurgó per atrás y entós preguntéi’n onde era Campumanes [González Rubín 1875: 20] Etimolóxicamente hemos alvertir: a) Podría tratase d’una va- riante del ast. forgar (
  1. - Cuando un rapaz mi xurgó per atrás y entós preguntéi’n onde era Campumanes
  2. González Rubín 1875: 20
  3. Etimolóxicamente hemos alvertir: a) Podría tratase d’una va- riante del ast. forgar (
cfr.) y, nesi casu, furgar y h.urgar se- dríen resultáu autóctonu de la fastera centro-occidental y oriental del dominiu, respeutivamente; b) ello podría facenos camentar que l’ast. (forgar -) furgar y h.urgar podríen tamién entendese acordies colos resultaos d’otres llingües romániques tales como’l cast. hurgar, cat. y oc. furgar, fr. a. furgier, it. fru- gare pa los que, pelo menos dende Meyer-Lübke (REW) a Gar- cía de Diego (DEEH) y Corominas-Pascual (DCECH s.v. hurgar), suxerse selemente partir d’un llat. *FURICĀRE; c) n’ast. da la impresión de que xunto a les espresiones patrimoniales citaes (furgar - h.urgar) dase una variante en [S], xurgar, resultáu de l’adautación de la aspirada nuna dómina en qu’entá se reali- zaba [hurγár] (GHLA §4.3.1.9.1); estos resultaos en [S] vémos- los tamién nos derivaos qu’inxerimos s.v. furgón (cfr.), furgonada (cfr.), furgonazu (cfr.). Otra cuestión sedría plantegar si ast. xurgar ha tenese como verbu autónomu de furgar. A favor ta la xustificación dada nes llinies anteriores; a la escontra podríen proponese étimos irreductibles ente sí pa les dos formes (xurgar y furgar) pues, n’efeutu, xustificaríase ast. xurgar: 1) dende’ llat. IUR- GARE ‘aldericar’, ‘reñer’, ‘pleitear’ (EM; ABF) como nidiamente podría alvertise en §4; 2) dende’l llat. IUDICARE ‘exercer de xuez’, ‘estimar’ > ast.a. “julgar” > xulgar xurgar, con tra- camundiu de líquides posnucleares (cfr. xulgar; GHLA §4.4.4). En rellación col verbu forgar citamos furgador (cfr.); el nome y ax. furgón (cfr.) con usu metafóricu; derivaos de so sedríen furganeru (cfr.) y l’aum. furgonazu (cfr.); sol nome furgón fé- xose furgonar (cfr.) col deverbal furgonada (cfr.).
furgón, ona*
📖: furgón
🔤: , ona*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<h.urgón/ona [Lln]. ///xurgón [Ca].>(TEST)
  1. furgón
  2. h.urgón/ona
    • Lln
  3. xurgón infl. cast.
    • Ca
Que se mete onde nun lu llamen [Ca].
  1. 1. Que se mete onde nun lu llamen [Ca].
2. Provocativa (una per- sona) [Lln]. Del ast. furgón (cfr. furgar) féxose *furgonar con un deverbal furgonada (cfr.). Ye la base d’un deriváu en -ARIUS, ast. furga- neru (cfr.) y furgonazu (cfr.).
furgón, el*
📖: furgón
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<///xurgón [LV. Os. PSil. R].>(TEST)
  1. furgón
  2. xurgón infl. cast.
    • LV
    • Os
    • PSil
    • R
Palu col que se xurguen o mueven les brases en fornu [LV. Os. PSil. R]. 2. Troncu pa xurgar en ríu y empobinar les truches al butrón [LV. R]. Cfr. furgar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Palu col que se xurguen o mueven les brases en fornu [LV. Os. PSil. R].
  3. 2. Troncu pa xurgar en ríu y empobinar les truches al <i class="della">butrón </i>[LV. R]. Cfr. <i class="della">furgar</i>.
furgonada, la*
📖: furgonada
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<furgunada [An]. ///xurgonada [LV].>(TEST)
  1. furgonada
  2. furgunada
    • An
  3. xurgonada infl. cast.
    • LV
Trancazu dau nel ríu col xurgón [LV].
  1. 1. Trancazu dau nel ríu col xurgón [LV].
2. Postiella que sal na piel [An]: Saliénonme furgunadas na cara [An]. Cfr. furgar.
furgonar*
📖: furgonar*
🏗️: SI
✍️: NO
<h.urgunear [Bab].>(TEST)
  1. furgonar*
  2. h.urgunear
    • Bab
Cast. hurgonear [Bab]. Mover el calce del ríu con una vara cuando se pesca con rede o con nasa [Bab].
  1. 1. Cast. <i class="della">hurgonear</i> [Bab]. Mover el calce del ríu con una vara cuando se pesca con rede o con nasa [Bab].
Cfr. furgar.
furgonazu, el*
📖: furgonazu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<///xurgonazu [LV. R].>(TEST)
  1. furgonazu
  2. xurgonazu infl. cast.
    • LV
    • R
Golpe dau col xurgón [LV. R]. Cfr. furgar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Golpe dau col <i class="della">xurgón</i> [LV. R]. Cfr. <i class="della">furgar</i>.
furguilla, el/la*
📖: furguilla
🔤: , el/la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
<h.urguilla [Lln].>(TEST)
  1. furguilla
  2. h.urguilla
    • Lln
Persona esixente, meticulosa y amiga de perfacer les coses [Lln].
  1. 1. Persona esixente, meticulosa y amiga de perfacer les coses [Lln].
Posible castellanismu como ye fácil d’almitir pel sufixu que se ve nel cast. hurguillas “persona bullidora y apremiante” (DCECH s.v. hurgar). Abulta que fai falta almitir que’l cast. adiéntrase ente nós nuna dómina en qu’esi idioma caltenía l’as- piración de F- llatina.
furiosu, a, o
📖: furiosu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<+furiusu [Ay].>(TEST)
  1. furiosu
  2. furiusu metafonía
    • Ay
Violentu, con furia [Ac. Ay].
  1. 1. Violentu, con furia [Ac. Ay].
Del llat. FURIŌSUS, -A, -UM (EM s.v. furo) ‘atacáu pola furia’ (ABF), per vía cultizante.
furna, la
📖: furna
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<furnia [Ca (Blanco). AGO].>(TEST)
  1. furna
    • Ce
  2. furnia
    • Ca (Blanco)
    • AGO
Cueva nos roqueros del mar [Ce].
  1. 1. Cueva nos roqueros del mar [Ce].
2. Urna, arqueta [Ca (LBlanco). AGO]. Del masc. llat. fornix, -icis ‘arcu’, ‘bóveda’, ‘arca’ (EM) → *fór- nica (como filix filica) → *fúrniga, averáu al continuador del llat. *FORNICŎLA > ast. fornigüela (cfr.). Dende *fúrniga orixi- naríase l’ast. furna o furnia. Ye posible que l’usu axetivu (fur- nia) que se conseña guarde daqué rellación colo qu’antecede.
furniu, a, o*
📖: furniu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<furnia [Ri].>(TEST)
  1. furniu
  2. furnia
    • Ri
Mala (una muyer) [Ri]: La mio vicina ye una furnia, nun hai quien la aguante [Ri].
  1. 1. Mala (una muyer) [Ri]: <i class="della">La mio vicina ye una furnia, nun hai </i><i class="della">quien</i> <i class="della">la</i> <i class="della">aguante</i> [Ri].
Cfr. furna.
furón, ona
📖: furón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<furón [Ca]. h.urón [Lln].>(TEST)
  1. furón
    • Cv
    • Md
  2. furón
    • Ca
  3. h.urón
    • Lln
Que tien la costume de furar [Cv. /Eo/]. Afuracador [Md].
  1. 1. Que tien la costume de <i class="della">furar</i> [Cv. /Eo/]. Afuracador [Md].
2. Que se mete na finca d’a la vera con disimulu pa dir aumentando’l propiu terrén [Pr. Oc]. 3. Pertrabayador [Lln]. Que trabaya en- forma [Ac] p’aumentar les propiedaes (el llabrador) [Md. Oc]. 4. Meticón [Cv]. 5. Testón [Pr (Cv). Tox]. 6. Enfurruñáu [Ca. PSil. Mn. /Mánt/]. 7. Que s’abre pasu o fai cai [JH]. 8. Con guxán (un frutu secu) [Cn (F)]. //Diente furón ‘diente llargu y aguzáu’ [Vd]. ‘diente con caries’ [Mar]. //L’agua ya mui furona ‘l’agua esmuzse per tolos llaos’ [Tb]. //L.levala furona ‘salir el tiru pela culata, recibir un desengañu’ [Tb (= l.levala furiona)]. //Salir furona ‘salir dalgo mal’ [Qu. PSil. Cn (F). An]. Lo mesmo fónica que semánticamente paez aconseyable la re- llación del ax. furón, ona col ast. furón 2 (cfr.) y too ello en re- llación col verbu furar (cfr.) que tamién pue acoyer l’influxu del llat. FUR ‘lladrón’. Les espresiones anotaes paecen poder pes- canciase nel mesmu sen; n’efeutu diente furón ye porque fura o taraza too cuanto topa; lo mesmo ha dicise del agua furona lla- mada asina porque fura per toes partes a la gueta d’una salida na tierra. Más problemátiques paecen llevala furona y salir furona pues puen referise orixinariamente a una vaca que fura na pro- piedá ayena y, darréu d’ello, plantega problemes de vecindá al so dueñu y, entós, salir furona sedría *salir mal (la vaca)’ → ‘salir dalgo mal’ → ‘llevar una contrariedá’. Esa mesma interpretación esixiría L.levala furriona ‘sufrir una contrariedá’ [Sm (= l.levala ferriona)] anque fónicamente enllaza cola familia de fierro y de ferriu; esto último podría alvertise nel nome furriona ‘mieu’ (cfr.), términu que, conseñáu curtiamente n’asturianu y per tierres al sur del dominiu, tamién na aceición de ‘comilona’ (LLA), qui- xeren rellacionar col cast. farra ‘xuerga’ que pa Corominas-Pas- cual podría ser voz d’aniciu onomatopéyicu (DCECH s.v. farra).
furón, el 1
📖: furón
🔤: , el 1
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 1
<h.urón [Rs. Pa].>(TEST)
  1. furón
    • Mo
    • Ca
    • Ri
    • Cg
    • Llv
    • Sb
    • Ay
    • Qu
    • Tb
    • An
    • Pr
  2. h.urón
    • Rs
    • Pa
Putorius putorius, cast. hurón [Llg, Mo (LLAA 27). Ca]. Mus- tela putorius [Ri]. Cast. hurón [Rs. Pa. Cg. Llv. Sb. Ay. Qu. Tb. Pzu. An. Gr. Pr. Tox. JH. R]. Turón [Noval]. Mamíferu, carnívoru, de la familia de los mustélidos [Ca]. 2. Güerre, l’últimu gochu de la camada que pare la gocha [Pzu]. //Pasar como’l furón ‘pasar como una persona solapada’ [Ca].
  1. 1. <i class="della">Putorius</i> <i class="della">putorius,</i> cast<i class="della">.</i> <i class="della">hurón</i> [Llg, Mo (LLAA 27). Ca]. <i class="della">Mus- tela putorius </i>[Ri]. Cast. <i class="della">hurón </i>[Rs. Pa. Cg. Llv. Sb. Ay. Qu. Tb. Pzu. An. Gr. Pr. Tox. JH. R]. Turón [Noval]. Mamíferu, carnívoru, de la familia de los mustélidos [Ca].
  2. 2. Güerre, l’últimu gochu de la camada que pare la gocha [Pzu]. //<i class="della">Pasar </i><i class="della">como’l</i> <i class="della">furón</i> ‘pasar como una persona solapada’ [Ca].
- Los pelos d’un furón o d’un raposo [El Ensalmador 72] Del masc. llat. FURŌ, -ŌNIS ‘furón’ (EM s.v. fur furis), con con- tinuadores románicos (REW) ya panhispánicu (DEEH). Dende equí féxose’l verbu furonar (cfr.) y l’ax. furoneru (cfr.).
  1. - Los pelos d’un furón o d’un raposo
  2. El Ensalmador 72
  3. Del masc. llat. FURŌ, -ŌNIS ‘furón’ (EM s.v. fur furis), con con- tinuadores románicos (REW) ya panhispánicu (DEEH). Dende equí féxose’l verbu furonar (cfr.) y l’ax. furoneru (cfr.).
furón, el 2
📖: furón
🔤: , el 2
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 2
<ident class="della" level="1"></ident>Punzón [Md]. Fierru que se pon en caldia pa facer furacos nes madreñes al ferrales [As]. 2. Aráu de madera, anterior al lla- biegu [Vd]. 3. Aráu modernu con una rueda p’abrir riegu o secha [Vd]. <ident class="della" level="1"></ident>Términu rellacionáu col ast. <i class="della">furar </i>‘afuracar’ (cfr.), perposi- blemente un aum. de <i class="della">furu</i>(TEST)
  1. furón
  2. ident class="della" level="1"></ident>Punzón
    • Md
  3. Fierru que se pon en caldia pa facer furacos nes madreñes al ferrales
    • As
  4. 2
  5. Aráu de madera, anterior al lla- biegu
    • Vd
  6. 3
  7. Aráu modernu con una rueda p’abrir riegu o secha
    • Vd
  8. <ident class="della" level="1"></ident>Términu rellacionáu col ast
  9. <i class="della">furar </i>‘afuracar’ (cfr.), perposi- blemente un aum
  10. de <i class="della">furu</i
(cfr.). Tamién se pervén usos axeti- vos (cfr. furón, ona) anque non siempre ye afayadizo destremar ónde tamos delantre d’un términu en rellación con furar (cfr.) y ónde entama l’influxu
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.). Tamién se pervén usos axeti- vos (cfr. <i class="della">furón, ona</i>) anque non siempre ye afayadizo destremar ónde tamos delantre d’un términu en rellación con <i class="della">furar</i> (cfr.) y ónde entama l’influxu
del llat. furare ‘robar’ (cfr. furón 1).
furonar
📖: furonar
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">huronear</i>(TEST)
  1. furonar
  2. Cast
  3. <i class="della">huronear</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. furón 1.
furoneru, a, o
📖: furoneru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
Cast. <i class="della">huronero</i>(TEST)
  1. furoneru
  2. Cast
  3. <i class="della">huronero</i
[JH].
  1. 1. [JH].
Cfr. furón 1.
furor, el
📖: furor
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">por</i>(TEST)
  1. furor
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">por</i
un tris el coléricu se ensaña,/los güeyos enfurez, los lla- bios muerde,/exercitando con furor tiranu/la rabia no que encuentra más a mano [BAúxa, PyT (Poesíes 165-168)]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">un</i> <i class="della">tris</i> <i class="della">el</i> <i class="della">coléricu</i> <i class="della">se</i> <i class="della">ensaña,</i>/<i class="della">los</i> <i class="della">güeyos</i> <i class="della">enfurez,</i> <i class="della">los</i> <i class="della">lla-</i> <i class="della">bios</i> <i class="della">muerde,</i>/<i class="della">exercitando</i> <i class="della">con</i> <i class="della">furor</i> <i class="della">tiranu</i>/<i class="della">la</i> <i class="della">rabia</i> <i class="della">no</i> <i class="della">que</i> <i class="della">encuentra</i> <i class="della">más</i> <i class="della">a</i> <i class="della">mano</i> [BAúxa, <i class="della">PyT</i> (Poesíes 165-168)]
Del neutru llat. FUROR, -ORIS, nome d’una divinidá qu’acom- pangaba a Marte (ABF), llueu con usu apellativu.
  1. Del neutru llat. FUROR, -ORIS, nome d’una divinidá qu’acom- pangaba a Marte (ABF), llueu con usu apellativu.
furracar
📖: furracar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. furracar
Cfr. azurracar.
  1. Cfr. azurracar.
furracón, el
📖: furracón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Palu llargu qu’acaba en dos púes, emplegáu pa meter la lleña en fornu [Bierzo (García Rey). Pala llarga emplegada polos pescadores pa furracar [Bierzo (García Rey]. 2. Persona o ani- mal que furraca o aguiya muncho a otru [Valdería (LLA)]. <ident class="della" level="1"></ident>Ye voz que se caltién al sur del cordal ástur pero que guarda re- llación col verbu <i class="della">afurracar</i>(TEST)
  1. furracón
  2. ident class="della" level="1"></ident>Palu llargu qu’acaba en dos púes, emplegáu pa meter la lleña en fornu [Bierzo (García Rey)
  3. Pala llarga emplegada polos pescadores pa furracar
    • Bierzo (García Rey
  4. 2
  5. Persona o ani- mal que furraca o aguiya muncho a otru
    • Valdería (LLA)
  6. <ident class="della" level="1"></ident>Ye voz que se caltién al sur del cordal ástur pero que guarda re- llación col verbu <i class="della">afurracar</i
(cfr.) de más llargu espardimientu al que se llega dende’l posible primitivu *furracu; dende la so va- riante *furriacu xustificaríase esfurriacar (cfr.). Toos estos tér- minos guarden parentescu cola llarga familia del ast. zurrar (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.) de más llargu espardimientu al que se llega dende’l posible primitivu *<i class="della">furracu;</i> dende la so va- riante *<i class="della">furriacu</i> xustificaríase <i class="della">esfurriacar</i> (cfr.). Toos estos tér- minos guarden parentescu cola llarga familia del ast. <i class="della">zurrar</i> (cfr.).
furrifalla, la*
📖: furrifalla
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><h.urrih.alla [Lln. Lln (P)].>(TEST)
  1. furrifalla
  2. ident class="della" level="1"></ident><h.urrih.alla
    • Lln
    • Lln (P)
Menudencia [Lln (P)]. 2. Entremez de coses ensin valor [Lln]. Tarecos [Lln (P)]. 3. Chatarra [Lln].
  1. Menudencia [Lln (P)]. 2. Entremez de coses ensin valor [Lln]. Tarecos [Lln (P)]. 3. Chatarra [Lln].
  2. Lln
El términu ast. tará en rellación con furrifalla ‘conxuntu o en- tremez de coses inútiles’ conseñáu na fastera norte-oriental de Lleón, asin como en Cantabria jurrifalle, jurifalle o gurufalla ‘lo más ruino del ganáu qu’en manada vuelve de los puertos’ (LLA s.v. furrifalla). {Camiéntome que h.urrih.alla ha considerase variante oriental del ast. furrigaya (cfr.) con aspiración de F- y tracamundiu de [-γ-] por [-h-] pero con grafia “ll” por percorreición de yeísta}. Cfr. furrigaya.
furrigaya, la
📖: furrigaya
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Fruta pa tirar [Pa]. 2. Mozos ruinos [Pa]: <i class="della">Yá</i>(TEST)
  1. furrigaya
  2. Fruta pa tirar
    • Pa
  3. 2
  4. Mozos ruinos [Pa]: <i class="della">Yá</i
no queda más que la furrigaya [Pa].
  1. 1. <i class="della">no</i> <i class="della">queda</i> <i class="della">más</i> <i class="della">que</i> <i class="della">la furrigaya </i>[Pa].
Quiciabes dim. del neutru llat. far, farris ‘tipu de trigu’ (EM s.v. far farris) pente medies del dim. farricus + -alia, esto ye *FARRICĀLIA ‘granos de ruin valir’. Nun sedría imposible al- mitir que l’aniciu de furrigaya pueda tar en FA(R)RATĀLIA, con- señáu nes gloses (EM). Nun ha refugase la posibilidá de que na formación de la variante oriental h.urrih.alla (cfr. furrifalla) s’acoyere l’influxu de la familia de FERRUM ‘fierro’. En tou casu, l’averamientu semánticu de furrigaya y furrifalla paez pernidiu pa referise a ‘cosa de ruin calter o valir’.
furriona, la
📖: furriona
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<b class="della">furriona,</b>(TEST)
  1. furriona
  2. b class="della">furriona,</b
la Mieu [Vg].
  1. 1. <b class="della">la </b>Mieu [Vg].
Cfr. furón, ona.
furrular
📖: furrular
🏗️: NO
✍️: NO
<ferrular [An].>(TEST)
  1. furrular
    • Llg
    • Ay
    • Tb
    • Cn
  2. ferrular
    • An
Funcionar [Cñ. Ac. Llg. Ay. Tb. Cn. An]: El carru nun ferrula [An]. //Furrular con ‘manexar’ [Llg]: Nun sabe furrular cola segaora [Llg].
  1. 1. Funcionar [Cñ. Ac. Llg. Ay. Tb. Cn. An]: <i class="della">El</i> <i class="della">carru</i> <i class="della">nun</i> <i class="della">ferrula</i> [An]. //<i class="della">Furrular</i> <i class="della">con</i> ‘manexar’ [Llg]: <i class="della">Nun</i> <i class="della">sabe</i> <i class="della">furrular</i> <i class="della">cola </i><i class="della">segaora</i> [Llg].
El términu ast. conséñase tamién na fastera sur y hai nicios aisllaos en puntos d’Andalucía y Galicia (LLA). Etimolóxica- mente paez un compuestu de FERRUM > fierro y un segundu elementu -rular, verbu asitiáu n’ast. col mesmu significáu de ‘funcionar’ (cfr. rular) y socialmente marcáu peyorativamente frente a funcionar (cfr.).
furruñar
📖: furruñar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. furruñar
Cfr. aferruñar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">aferruñar</i>.
furruñón, ona
📖: furruñón
🔤: , ona
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona
<furuñón [R].>(TEST)
  1. furruñón
    • Ll
    • Tb
  2. furuñón
    • R
Fuñón [Ll]. Aforrón, tafuñu [Tb].
  1. 1. Fuñón [Ll]. Aforrón, tafuñu [Tb].
Tafuñu [Qu. Tox]. Avarientu, gruñón [OLLA], mísere [R]. 2. Enfadáu [Tox]. Posible encruz de fuñón (cfr.) y aforrón (cfr.). Un abondativu ye furruñonada (cfr.).
furruñonada, la
📖: furruñonada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
(TEST)
  1. furruñonada
Tafuñería [AGO (Melecina Casera)].
  1. 1. Tafuñería [AGO (Melecina Casera)].
Cfr. furruñón.
furruscáu, ada, ao
📖: furruscáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
(TEST)
  1. furruscáu
    • Md
Enfadáu, airáu, molestu por daqué cosa [Md].
  1. 1. Enfadáu, airáu, molestu por daqué cosa [Md].
Cfr. ferruñu.
furtacán, el
📖: furtacán
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fortacán [Mar].>(TEST)
  1. furtacán
  2. fortacán
    • Mar
Presina pa lliberar agua del calce del molín [Mar].
  1. 1. Presina pa lliberar agua del calce del molín [Mar].
2. Desagüe, portina abierta nel desagüe d’una canal [Lla]. 3. Saltuyón, ba- rrancu fondu que producen na tierra les agües corrientes [Arm]. 4. Esgarrón [Arm]. Términu en rellación col ast. furtu (cfr.) como suxeren Coro- minas-Pascual (DCECH s.v. hurto). Camentámonos que podría tratase d’un primitivu despeutivu en -ACC, *furtacu cola ames- tanza del continuador del suf. -ANUS; en realidá un furtacán sedría orixinariamente un ‘robu pequeñu’ fechu nel agua del molín.Tampoco nun ye imposible que se trate d’un compuestu de furtar (cfr.) y de can ‘perru’ (cfr.), con usu figuráu.
furtadamente
📖: furtadamente
🏗️: NO
✍️: NO
Cast. <i class="della">hurtadamente</i>(TEST)
  1. furtadamente
  2. Cast
  3. <i class="della">hurtadamente</i
[JH].
  1. 1. [JH].
o se foren de la oste furtadamientre s. XIII(or.) [FX/313]
  1. o se foren de la oste furtadamientre s. XIII(or.)
  2. FX/313
Cfr. furtu.
furtaderu, a, o
📖: furtaderu
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. furtaderu
Que suel furtar [JH].
  1. 1. Que suel furtar [JH].
Cfr. furtu.
furtadiella, la*
📖: furtadiella
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
//<i class="della">A</i>(TEST)
  1. furtadiella
    • Ay
  2. <i class="della">A</i eonaviego
furtadielles [Ay].
  1. 1. <i class="della">furtadielles</i> [Ay].
a furtadiel.las [PSil] ‘a escondíes’ Cfr. furtu.
furtador, ora
📖: furtador
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
<b class="della">furtador,</b>(TEST)
  1. furtador
  2. b class="della">furtador,</b
ora Que furta [JH].
  1. 1. <b class="della">ora </b>Que furta [JH].
Cfr. furtu.
furtar
📖: furtar
🏗️: NO
✍️: NO
<furtiar [Ac. Sb. y Ay. Pr]. /////frutar [Ri].>(TEST)
  1. furtar
    • Cg
    • Ay
    • Ll
    • Cn
    • Qu
    • Tb
    • Vd
  2. furtiar
    • Ac
    • Sb
    • y Ay
    • Pr
  3. frutar dudoso (certainty = baxa)
    • Ri
Cast. hurtar [Cg. Sb. Ay. Ll. Bab. Pzu. /Eo/. Vg. JH. R]. Robar a callandines [Ay]. 2. Entrar el ganáu nuna tierra semada o nun pastu cotáu [Ay. Ar]. 3. Quebrar la direición na carrera o nos propósitos [Cn (MG)]. 4. Escapar [Ay. Qu]. 5. Dar una vuelta de más a la soga al atar [Ri. Qu]. //-se ‘escapar’ [Tb]. ‘furtase’ [JH]. //Furtar la güelta ‘dar una vuelta más a la soga al atar el carru’ [Tb]. ‘furtar el cuerpu’ [Cg. Vd]. ‘intentar engañar’ [Pr]. ‘engañar’ [Ac]. ‘escaecese, sumise’ [R]. //Furtiar tierra {a}’l rei ‘llevar alantre con éxitu un cometíu perdifícil’ [Sb]. ‘facer un gran negociu’ [Sb]. //Furtar la vuelta ‘escapar’, ‘engañar’ [Qu]: Isti perro siempre que pue fúrtame la vuelta [Qu]. ///Gatu mansulín saca la garra y furta’l tocín [LC]. Lo que se hereda no se h.urta [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">hurtar</i> [Cg. Sb. Ay. Ll. Bab. Pzu. /Eo/. Vg. JH. R]. Robar a callandines [Ay].
  2. 2. Entrar el ganáu nuna tierra semada o nun pastu cotáu [Ay. Ar].
  3. 3. Quebrar la direición na carrera o nos propósitos [Cn (MG)].
  4. 4. Escapar [Ay. Qu].
  5. 5. Dar una vuelta de más a la soga al atar [Ri. Qu]. //-<i class="della">se</i> ‘escapar’ [Tb]. ‘furtase’ [JH]. //<i class="della">Furtar</i> <i class="della">la</i> <i class="della">güelta</i> ‘dar una vuelta más a la soga al atar el carru’ [Tb]. ‘furtar el cuerpu’ [Cg. Vd]. ‘intentar engañar’ [Pr]. ‘engañar’ [Ac]. ‘<i class="della">escaecese,</i> <i class="della">sumise</i>’ [R]. //<i class="della">Furtiar</i> <i class="della">tierra</i> {a}<i class="della">’l rei</i> ‘llevar alantre con éxitu un cometíu perdifícil’ [Sb]. ‘facer un gran negociu’ [Sb]. //<i class="della">Furtar</i> <i class="della">la</i> <i class="della">vuelta</i> ‘escapar’, ‘engañar’ [Qu]: <i class="della">Isti</i> <i class="della">perro</i> <i class="della">siempre</i> <i class="della">que</i> <i class="della">pue</i> <i class="della">fúrtame</i> <i class="della">la</i> <i class="della">vuelta</i> [Qu]. ///<i class="della">Gatu</i> <i class="della">mansulín</i> <i class="della">saca</i> <i class="della">la</i> <i class="della">garra</i> <i class="della">y</i> <i class="della">furta’l</i> <i class="della">tocín</i> [LC]. <i class="della">Lo</i> <i class="della">que</i> <i class="della">se </i><i class="della">hereda</i> <i class="della">no</i> <i class="della">se</i> <i class="della">h.urta</i> [LC].

furtavi uno cavallo 998 (s. XII) [MSAH-I/432] pro que furtauit in meo paccato illa curamne de Uelasco 1021 [ODueñas/121] furtauit de sua casa quartarios VIIII de ceuaria per suasione de Emlo 1022 [ODueñas/130] per furto et furtarunt per rapto sua cubileira de Froila Mo- nuzi 1022 [ODueñas/133] furtauit uestra uaka 1030(or.) [ACL/483] (p sua cabeça que no lo fuerto nj lo a cossello 1145 (1295) [FU/39] tira mal a aquel que va camion o lli furta alguna cosa s. XIII(or.) [FX/244] si algun furta escripto alleno o lo corrompe s. XIII(or.) [FX/252] furta el escripto o el que lu corrompe o lo asconde s. XIII(or.) [FX/253] si el oriz furta alguna cosa del oro que lli dan s. XIII(or.) [FX/259] si algun furta ela agua o la faz correr per enganno s. XIII(or.) [FX/288] se la tomar o furtar o forciar o aconssellar que aya 1324 [Es- pinareda/93] Por que i furtaren un quesu [Ex Carlos III 110] ñon dexando ñi aún delles verraques /del rei Admeto, y otros furtar vaques [BAúxa, Sueños (Poesíes 262-264)]

  1. furtavi uno cavallo
  2. 998 (s. XII) MSAH-I/432
  3. pro que furtauit in meo paccato illa curamne de Uelasco
  4. 1021 ODueñas/121
  5. furtauit de sua casa quartarios VIIII de ceuaria per suasione de Emlo
  6. 1022 ODueñas/130
  7. per furto et furtarunt per rapto sua cubileira de Froila Mo- nuzi
  8. 1022 ODueñas/133
  9. furtauit uestra uaka
  10. 1030(or.) ACL/483
  11. (p sua cabeça que no lo fuerto nj lo a cossello
  12. 1145 (1295) FU/39
  13. tira mal a aquel que va camion o lli furta alguna cosa s. XIII(or.)
  14. FX/244
  15. si algun furta escripto alleno o lo corrompe s. XIII(or.)
  16. FX/252
  17. furta el escripto o el que lu corrompe o lo asconde s. XIII(or.)
  18. FX/253
  19. si el oriz furta alguna cosa del oro que lli dan s. XIII(or.)
  20. FX/259
  21. si algun furta ela agua o la faz correr per enganno s. XIII(or.)
  22. FX/288
  23. se la tomar o furtar o forciar o aconssellar que aya
  24. 1324 Es- pinareda/93
  25. Por que i furtaren un quesu
  26. Ex Carlos III 110
  27. ñon dexando ñi aún delles verraques /del rei Admeto, y otros furtar vaques
  28. BAúxa, Sueños (Poesíes 262-264)
Cfr. furtu.
furtáu, ada, ao
📖: furtáu
🔤: , ada, ao
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
//<i class="della">A les furtaes </i>‘con malicia, con picardía’ [R]. ‘a escondíes’ [JH (<i class="della">a</i>(TEST)
  1. furtáu
  2. <i class="della">A les furtaes </i>‘con malicia, con picardía’ eonaviego
    • R
  3. ‘a escondíes’ [JH (<i class="della">a</i
lles furtaes = a furtes)].
  1. 1. <i class="della">lles</i> <i class="della">furtaes</i> = <i class="della">a</i> <i class="della">furtes</i>)].
homine de criacione mea Pelagio Furtado 1169(or.) [SV/464] Gonzaluo Furtado dedit 1207 [LRCourias/74] Dominicus Martini furtado 1215(or.) [ACL/258] Garcia Furtado 1224(or.) [MCar-I/149]; 1228(or.) [MCar- I/187] Pedro Furtado 1253(or.) [MCar-I/314] mas que lli foe furtado el escripto s. XIII(or.) [FX/175] del penno que ye furtado s. XIII(or.) [FX/191] Pp. de furtar (
  1. homine de criacione mea Pelagio Furtado
  2. 1169(or.) SV/464
  3. Gonzaluo Furtado dedit
  4. 1207 LRCourias/74
  5. Dominicus Martini furtado
  6. 1215(or.) ACL/258
  7. Garcia Furtado 1224(or.) [MCar-I/149];
  8. 1228(or.) MCar- I/187
  9. Pedro Furtado
  10. 1253(or.) MCar-I/314
  11. mas que lli foe furtado el escripto s. XIII(or.)
  12. FX/175
  13. del penno que ye furtado s. XIII(or.)
  14. FX/191
  15. Pp. de furtar (
cfr.).
furtón, ona, el/la
📖: furtón
🔤: , ona, el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ona,
Lladrón. ///<i class="della">La</i>(TEST)
  1. furtón
  2. Lladrón
  3. <i class="della">La</i infl. cast.
bona fama y el bon faldón solen tapar al furtón [Fabriciano].
  1. 1. <i class="della">bona</i> <i class="della">fama</i> <i class="della">y</i> <i class="della">el</i> <i class="della">bon</i> <i class="della">faldón</i> <i class="della">solen</i> <i class="della">tapar</i> <i class="della">al</i> <i class="della">furtón</i> [Fabriciano].
Que los palancos tienen contra furtones y no los escayos [Grangerías XVIII: 655] con su sobrepuerta y segura llave, por razón de los furtones [Grangerías XVIII: 935]
  1. Que los palancos tienen contra furtones y no los escayos
  2. Grangerías XVIII: 655
  3. con su sobrepuerta y segura llave, por razón de los furtones
  4. Grangerías XVIII: 935
Cfr. furtu.
furtu, el
📖: furtu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<//furto [/Eo/].>(TEST)
  1. furtu
    • Sb
    • Cn
  2. furto eonaviego
    • /Eo/
Cast. hurto, robu [Sb. Bab. Pzu. /Eo/. Vg. JH]. //A furtu ‘a es- condíes’ [PSil. Cn]: anda comiendo a furtu tolo que paña[Cn]. ///Furtu amañusu fai al hombre ser ladrón [LC].
  1. 1. Cast. <i class="della">hurto,</i> robu [Sb. Bab. Pzu. /Eo/. Vg. JH]. //<i class="della">A</i> <i class="della">furtu</i> ‘a es- condíes’ [PSil. Cn]: <i class="della">anda</i> <i class="della">comiendo</i> <i class="della">a</i> <i class="della">furtu</i> <i class="della">tolo</i> <i class="della">que</i> <i class="della">paña</i>[Cn]. ///<i class="della">Furtu</i> <i class="della">amañusu</i> <i class="della">fai</i> <i class="della">al</i> <i class="della">hombre</i> <i class="della">ser</i> <i class="della">ladrón</i> [LC].
omicidios furtos fornigationes 917(or.) [ACL/71] inuenimus illos sanos de ipso furto 964(or.) [ACL/163] preendibi uestros uakarios nomine Iohanes et Abdella cum uoce de furto 964(or.) [ACL/163] fecit omecidio et pro ipsas uinias que uendimiauit per furto 1013 [ODueñas/92] per furto et furtarunt per rapto sua cubileira de Froila Mo- nuzi 1022 [ODueñas/133] ome leal sea el uezino que ladro no sea de otro furto 1145 (1295) [FU/33] hommo fur’ qui leal non sit que altro furto aia facto s. XII [FA/126] super quem invenirent aver de furto e auctor non podia aver s. XII [FA/132] respondan del furto que se fezier tan bien por razon dela laue 1274 [Ordenances/46] nen entren nen embarguen per si ho per otri afurto 1297 [DCO-II/198] terreçia de la perder en el camino por fuego o por furto 1351(or.) [SIL/293] a quien los alcaldes tomaren con furto [FA (FFLL)] andar a payos, magüestos, furtos de fruta y molinos [Gran- gerías XVIII: 193] Porque del corazón ye onde salen los malos pensamientos, los homicidios, adulterios, fornicaciones, furtos [San Mateo 60]
  1. omicidios furtos fornigationes
  2. 917(or.) ACL/71
  3. inuenimus illos sanos de ipso furto
  4. 964(or.) ACL/163
  5. preendibi uestros uakarios nomine Iohanes et Abdella cum uoce de furto
  6. 964(or.) ACL/163
  7. fecit omecidio et pro ipsas uinias que uendimiauit per furto
  8. 1013 ODueñas/92
  9. per furto et furtarunt per rapto sua cubileira de Froila Mo- nuzi
  10. 1022 ODueñas/133
  11. ome leal sea el uezino que ladro no sea de otro furto
  12. 1145 (1295) FU/33
  13. hommo fur’ qui leal non sit que altro furto aia facto s. XII
  14. FA/126
  15. super quem invenirent aver de furto e auctor non podia aver s. XII
  16. FA/132
  17. respondan del furto que se fezier tan bien por razon dela laue
  18. 1274 Ordenances/46
  19. nen entren nen embarguen per si ho per otri afurto
  20. 1297 DCO-II/198
  21. terreçia de la perder en el camino por fuego o por furto
  22. 1351(or.) SIL/293
  23. a quien los alcaldes tomaren con furto
  24. FA (FFLL)
  25. andar a payos, magüestos, furtos de fruta y molinos
  26. Gran- gerías XVIII: 193
  27. Porque del corazón ye onde salen los malos pensamientos, los homicidios, adulterios, fornicaciones, furtos
  28. San Mateo 60
Del llat. FURTUM, {-I} ‘robu’ (EM s.v. fur), con continuadores románicos (REW) ya panhispánicos (DEEH), sigue l’ast. furtu d’u se fai’l verbu furtar (cfr.). Un aumentativu en -ón ye res- ponsable del ast. furtón (cfr.) y, analóxicamente, furtona. Den- de’l deverbal débil femenín furtada siguió ast. furatadiella (cfr.) cola amestanza del continuador del suf. -ĚLLA. Al so llau otros términos parientes como furtaderu (cfr.), furtador (cfr.) y l’alverbiu furtadamente (cfr.). Ye posible que l’ast. tuviere una formación en -IBILIS pero namái conocemos la so existen- cia per testu en documentu llat. del dominiu: inuenisti ipsa porca super mici furtiuile 1078(or.) [SV/146].
furu, a, o*
📖: furu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<ident class="della" level="1"></ident><fura [Sb].>(TEST)
  1. furu
  2. ident class="della" level="1"></ident><fura
    • Sb
(Res vacuna) avezada a furar [Sb]. Participiu fuerte de furar (cfr.), con posible nominalización en furu (cfr.), fura (cfr.).
  1. (Res vacuna) avezada a furar [Sb].
  2. Sb
  3. Participiu fuerte de furar (cfr.), con posible nominalización en
  4. furu (cfr.), fura (cfr.).
furu, el
📖: furu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><furo [R].>(TEST)
  1. furu
  2. ident class="della" level="1"></ident><furo
    • R
Furacu [Qu. Tb. R]: Hai que l.legar hasta’l furu pa ver lo qu’hai al outru l.lau [Tb]. 2. Mou, manera particular que cada madreñeru tien de furar les madreñes [Sm]: Cada madreñeiru tien la sua feitura, fai’l furu de la misma manera [Sm]. 3. Fe- rramienta de carpinteru pa facer furacos [Vd]. Nominalización del part. fuerte de furar (cfr.), esto ye furu (cfr. furu, a, o). Un aumentativu tenémoslu en furón 2 (cfr.).
  1. Furacu [Qu. Tb. R]: Hai que l.legar hasta’l furu pa ver lo qu’hai al outru l.lau [Tb]. 2. Mou, manera particular que cada madreñeru tien de furar les madreñes [Sm]: Cada madreñeiru tien la sua feitura, fai’l furu de la misma manera [Sm]. 3. Fe- rramienta de carpinteru pa facer furacos [Vd].
  2. Vd
  3. Nominalización del part. fuerte de furar (cfr.), esto ye furu (cfr.
  4. furu, a, o). Un aumentativu tenémoslu en furón 2 (cfr.).
furuelu, a, o*
📖: furuelu
🔤: , a, o*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
<furuölu [As].>(TEST)
  1. furuelu
  2. furuölu
    • As
Dañáu, afuracáu (un diente, una fruta) [As].
  1. 1. Dañáu, afuracáu (un diente, una fruta) [As].
D’un participiu fuerte del llat. forare ast. furu, a, o (cfr. furar) al que se-y amiesta’l continuador del suf. diminutivu -OLUS (OLD) > -uelu, con diptongación por cuenta la cantidá curtia de la vocal tónica Ŏ (PE4).
fusa, la
📖: fusa
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<h.usa [Lln. Cl].>(TEST)
  1. fusa
    • Ca
  2. h.usa
    • Lln
    • Cl
Fusu grande pa torcer la llana filao [Lln]. Fusu [Ca] pequeñu [PSil].
  1. 1. Fusu grande pa torcer la llana filao [Lln]. Fusu [Ca] pequeñu [PSil].
Instrumentu manual que val pa filar la llana torciendo nél la freba y devanando nel palu tola llana filao [Ca. Cv]. Apa- ratu pa filar [An]: Mai dexóu la fusa na sulana [An]. Fusu de filar [Sb. Md (= fusu). As. Oc]. Fusu pa filar a mano xunto cola rueca [Bab]. Fusu con tortera [Sm]. 2. Filo envuelto nel fusu [Cb]. Porción de llana pa filar [Ay]. 3. Parte del meca- nismu del molín [Cl]. Fusu del molín, del llagar [Lln]. Cfr. fusu.
fusada, la
📖: fusada
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fusá [Ay. Ll. Ri]. fuxá [Qu]. h.usada [Os].>(TEST)
  1. fusada
    • Sm
    • Oc
    • Tb
  2. fusá
    • Ay
    • Ll
    • Ri
  3. fuxá
    • Qu
  4. h.usada
    • Os
Cast. husada [Sm. Oc]. Cantidá de llana que lleva’l fusu [Ri. Qu]. Fusu llenu [Tox] de llana filao [Tb]. Cantidá de filo que cabe nun fusu [Ay. Ll. PSil. R]. Cantidá de llana filao d’una vez [Ay]. Cantidá de llana filao al sacalo del fusu [Os]. 2. Lo que se fila nuna nueche [R]. Cfr. fusu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cast. <i class="della">husada</i> [Sm. Oc]. Cantidá de llana que lleva’l fusu [Ri. Qu]. Fusu llenu [Tox] de llana filao [Tb]. Cantidá de filo que cabe nun fusu [Ay. Ll. PSil. R]. Cantidá de llana filao d’una vez [Ay]. Cantidá de llana filao al sacalo del fusu [Os].
  3. 2. Lo que se fila nuna nueche [R]. Cfr. <i class="della">fusu</i>.
fusal, el
📖: fusal
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
(TEST)
  1. fusal
    • Ay
Sitiu u se guarden les fuses [Ay].
  1. 1. Sitiu u se guarden les fuses [Ay].
Cfr. fusu.
fusáu, el
📖: fusáu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+fuséu [Ay].>(TEST)
  1. fusáu
  2. fuséu metafonía
    • Ay
Fusada [Cb. Ay. JH]. Rueca iguada cola llana pa filar [Ay]. Cfr. fusu.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Fusada [Cb. Ay. JH]. Rueca iguada cola llana pa filar [Ay]. Cfr. <i class="della">fusu</i>.
fusca, la
📖: fusca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Pullisca [Tb]. 2. Broza [Vg]. Desperdicios que resulten d’ace- randar [Mar]. 3. Carbón blando o arciella negro [Mi]. Posible deverbal del participiu fuerte de <i class="della">fuscar </i>(cfr.). Dende ehí féxose una amestanza col continuador del suf. abondativu -ARIUS, responsable del ast. <i class="della">fusqueru</i>(TEST)
  1. fusca
  2. Pullisca
    • Tb
  3. 2
  4. Broza
    • Vg
  5. Desperdicios que resulten d’ace- randar
    • Mar
  6. 3
  7. Carbón blando o arciella negro
    • Mi
  8. Posible deverbal del participiu fuerte de <i class="della">fuscar </i>(cfr.)
  9. Dende ehí féxose una amestanza col continuador del suf
  10. abondativu -ARIUS, responsable del ast
  11. <i class="della">fusqueru</i
(cfr.). Cfr. fuscar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.). Cfr. <i class="della">fuscar</i>.
fuscadura, la*
📖: fuscadura
🔤: , la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<fuscaúra [Min].>(TEST)
  1. fuscadura
  2. fuscaúra
    • Min
“Paso del carbón a pizarra o de la pizarra a carbón. Revolcón de pizarra y carbón, cuyas características se manifiestan por acusada inconsistencia, mucho brillo y láminas cortantes que se parten fácilmente” [Min]. Cfr. fuscar.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. “Paso del carbón a pizarra o de la pizarra a carbón. Revolcón de pizarra y carbón, cuyas características se manifiestan por acusada inconsistencia, mucho brillo y láminas cortantes que se parten fácilmente” [Min]. Cfr. <i class="della">fuscar</i>.
fuscar
📖: fuscar
🏗️: NO
✍️: NO
<se>(TEST)
  1. fuscar
  2. se
Tresformase de carbón a pizarra o viceversa pero ensin llegar a pureza total en nengún de los dos estaos [Min].
  1. 1. Tresformase de carbón a pizarra o viceversa pero ensin llegar a pureza total en nengún de los dos estaos [Min].
Del llat. FUSCĀRE ‘escurecer’, ‘anegrar’ (EM). La vocal velar zá- rrase al quedar átona frente a lo que pasa en posición tónica, como se pervé nos continuadores de FUSCUS, -A, -UM ‘negru’, ‘avesíu’ (EM) > foscu (DEEH; DCECH). Dende fuscar xustifícase’l deverbal fuerte ast. fusca ‘carbón blando’, ‘arciella negro’. D’ehí siguió l’amestanza fuscaúra “paso del carbón a pizarra o de la pizarra a carbón. Revolcón de pizarra y carbón, cuyas caracte- rísticas se manifiestan por acusada inconsistencia, mucho brillo y láminas cortantes que se parten fácilmente”. Un compuestu popular o dende’l verbu INFUSCARE xustifica ast. enfoscar ‘poner o ponese foscu’, ‘encapotase’l tiempu’, ‘enllordiase con un tizón’ (cfr.). A la so vera’l deverbal enfoscada (cfr.) y el términu emparentáu enfoscamientu (cfr.). Del mesmu aniciu, con una posible amestanza con AD- y na 2ª aceición con un usu figuráu, ta l’ast. afoscar (cfr.) y lo que paez una creación incoativa afos- quecer (cfr.) (PE3: 67). Un compuestu de fuscar pue ser l’ast. *entefuscar → entafuscar → *enzafuscar → *enzafascar, co- nocíu pel participiu enzafascáu, ada, ao (cfr.).
fuserín, el*
📖: fuserín
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fuseirín [Tor].>(TEST)
  1. fuserín
  2. fuseirín
    • Tor
Cima afilada de los árboles, cosa aguzada [Tor].
  1. 1. Cima afilada de los árboles, cosa aguzada [Tor].
Dim. de fuseru (cfr.).
fuseru, a, el/la*
📖: fuseru
🔤: , a, el/la*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 a,
<fuseiru/era [PSil]. fuseiru [Pzu. Oc].>(TEST)
  1. fuseru
  2. fuseiru/era
    • PSil
  3. fuseiru
    • Pzu
    • Oc
El que fabrica fusos y rueques [Pzu. PSil. Oc].
  1. 1. El que fabrica fusos y rueques [Pzu. PSil. Oc].
Fernandus Guterii cf. Petrus Fuseros cf. 1175(or.) [FRLeón/135] Capellanus filio de illo fusero 1227(or.) [SV/166] Martin Iohannis fusero 1231(or.) [SV/185]
  1. Fernandus Guterii cf. Petrus Fuseros cf.
  2. 1175(or.) FRLeón/135
  3. Capellanus filio de illo fusero
  4. 1227(or.) SV/166
  5. Martin Iohannis fusero
  6. 1231(or.) SV/185
Cfr. fusu.
fusiellu, el*
📖: fusiellu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<///usillo [Sb]. ///fusillos [Ar]. Fusu del llagar [Sb]. 2. Fusos llargos que valen pa <i class="della">torcer</i>(TEST)
  1. fusiellu
  2. usillo infl. cast.
    • Sb
  3. fusillos infl. cast.
    • Ar
  4. Fusu del llagar
    • Sb
  5. 2
  6. Fusos llargos que valen pa <i class="della">torcer</i
[Ar].
  1. 1. [Ar].
per fondos de la concha de iusana de illos fusellos 1158 (¿copia?) [SV/413]
  1. per fondos de la concha de iusana de illos fusellos
  2. 1158 (¿copia?) SV/413
Cfr. fusu. El sufixu -illo paez nidiu castellanismu.
fusil, el
📖: fusil
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">fusil</i>(TEST)
  1. fusil
  2. Cast
  3. <i class="della">fusil</i
[Xral].
  1. 1. [Xral].
palla de super calicem cum auri filo I ... fusile 891 (s. XIV) [DCO-I/50] signos ereos fusiles 908 (s. XIII) [DCO-I/78] aquafusiles II X suos proprios conccos 950 (s. XII) [ACL/309] sabanos paria X ex his litteratos IIII signum fusile ... campa- nas II 950 (s. XII) [ACL/309]
  1. palla de super calicem cum auri filo I ... fusile
  2. 891 (s. XIV) DCO-I/50
  3. signos ereos fusiles
  4. 908 (s. XIII) DCO-I/78
  5. aquafusiles II X suos proprios conccos
  6. 950 (s. XII) ACL/309
  7. sabanos paria X ex his litteratos IIII signum fusile ... campa- nas II
  8. 950 (s. XII) ACL/309

Del fr. FUSIL, galicismu común al cast. (DCECH s.v. fusil). Sobro ello féxose’l verbu afusilar (cfr.) y el nome afusilamientu (cfr.). De toes maneres, el galicismu nun ha tracamundiase col nome que conocía’l llat. escritu nel dominiu ástur nel sieglu IX y X deriváu de fusus (cfr. fusu):
fusín, el
📖: fusín
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Fusu pa filar [Ar]. Dim. de <i class="della">fusu</i>(TEST)
  1. fusín
  2. Fusu pa filar
    • Ar
  3. Dim
  4. de <i class="della">fusu</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
fusión, la
📖: fusión
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Cfr. <i class="della">fluxón</i>, <i class="della">la.</i>(TEST)
  1. fusión
  2. Cfr
  3. <i class="della">fluxón</i>, <i class="della">la.</i
fusqueru, el
📖: fusqueru
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Bancu, tramu de <i class="della">fusca</i>(TEST)
  1. fusqueru
  2. Bancu, tramu de <i class="della">fusca</i
[Min].
  1. 1. [Min].
Formación sol ast. fusca (cfr.) cola amestadura del continuador del suf. -ARIUS, abondativu.
fusta, la
📖: fusta
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Estaca, palu redondu, ensin pulir, con punta nun cabu pa fi- xalu en daqué [JH]. Cualquier palu dedicáu a fustacar o facer pozos en suelu [JH]. 2. {Madera}. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">muchos</i>(TEST)
  1. fusta
  2. {Madera}
  3. Estaca, palu redondu, ensin pulir, con punta nun cabu pa fi- xalu en daqué
    • JH
  4. Cualquier palu dedicáu a fustacar o facer pozos en suelu
    • JH
  5. 2
  6. <ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">muchos</i
cortes de encinas y robres y otras fustas 1594 [AJDPA-I/32]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">cortes</i> <i class="della">de</i> <i class="della">encinas</i> <i class="della">y</i> <i class="della">robres</i> <i class="della">y</i> <i class="della">otras</i> <i class="della">fustas</i> 1594 [AJDPA-I/32]
D’una formación analóxica fecha sol masc. llatín FŪSTIS, -IS ‘cayáu’, ‘bastón’ (EM), con percarauterización de xéneru fem. en -a. Sobre ello fórmase tamién el pl. fustes (cfr.) o fusties ‘morgaces, pinces pa pañar oricios’ (cfr.). La yod pudo debese a la existencia d’un verbu formáu dende fusta *fustiar, teníu como variante del ast. fustar (cfr.). Tamién llat. fustis ta na base del percarauterizáu como masculín *fustu (cfr.) aniciu del di- minutivo-despeutivu en -acufustacu (cfr.) → fustacar (cfr.) → afustacar (PE2), etc.
fustacar
📖: fustacar
🏗️: NO
✍️: NO
<afustacar [y Cg. y Ac. y JH. R].>(TEST)
  1. fustacar
    • Cg
  2. afustacar
    • y Cg
    • y Ac
    • y JH
    • R
Xurgar con un palu [R]. Afuracar, afondar con un palu o fuste [JH]. Xurgar con fuerza en dalgún sitiu [Cg]. 2. Presionar con dalgo (un palu, el coldu) pa facer un furacu o entrar per dalgún sitiu [Ac]: Hai qu’afustacar pa pasar que ta enlleno xente [Ac]. 3. Abrise pasu en dalguna apretura [Cg].
  1. 1. Xurgar con un palu [R]. Afuracar, afondar con un palu o fuste [JH]. Xurgar con fuerza en dalgún sitiu [Cg].
  2. 2. Presionar con dalgo (un palu, el coldu) pa facer un furacu o entrar per dalgún sitiu [Ac]: <i class="della">Hai</i> <i class="della">qu’afustacar</i> <i class="della">pa</i> <i class="della">pasar</i> <i class="della">que</i> <i class="della">ta</i> <i class="della">enlleno</i> <i class="della">xente </i>[Ac].
  3. 3. Abrise pasu en dalguna apretura [Cg].
mientu de la pretónica (como cárquiva con rellación a cár- cava), anque ye verdá que nun sedría imposible almitir un ast. *fusticuafusticar (cfr.) equivalente a fustacu afustacar. En rellación etimolóxica con afustacar citamos: afustacador (cfr.), afustacadura (cfr.).
  1. mientu de la pretónica (como cárquiva con rellación a cár- cava), anque ye verdá que nun sedría imposible almitir un ast.
  2. *fusticuafusticar (cfr.) equivalente a fustacu afustacar. En rellación etimolóxica con afustacar citamos: afustacador (cfr.), afustacadura (cfr.).
Verbu iguáu sol ast. fustacu (cfr. fusta). L’ast. afusticar (cfr.) podría entendese como variante de afustacar, con debilita-
fustacu, el
📖: fustacu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident>Palu, palu pa xurgar [AGO]. <ident class="della" level="1"></ident>Formación diminutivo-despeutiva en -ACCUS>(TEST)
  1. fustacu
  2. ident class="della" level="1"></ident>Palu, palu pa xurgar
    • AGO
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Formación diminutivo-despeutiva en -ACCUS
-acu n’ames- tanza col ast. *fustu (cfr.), documentáu “fusto”.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. -<i class="della">acu </i>n’ames- tanza col ast. *<i class="della">fustu </i>(cfr.), documentáu “fusto”.
“fustán”
📖: “fustán”
🏗️: NO
✍️: SI
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">una tella tota integra de </i><i class="della">fustan</i>(TEST)
  1. “fustán”
  2. ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="2"></ident><i class="della">una tella tota integra de </i><i class="della">fustan</i
1120 (s. XII) [ACL/95] uestimenta cum pallio de fustan 1258(or.) [ACL/326] manto de color ... de fustan ... de penna [fin s. XIII] (s. XIII)
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. 1120 (s. XII) [ACL/95] <i class="della">uestimenta</i> <i class="della">cum</i> <i class="della">pallio</i> <i class="della">de</i> <i class="della">fustan</i> 1258(or.) [ACL/326] <i class="della">manto</i> <i class="della">de</i> <i class="della">color</i> <i class="della">...</i> <i class="della">de</i> <i class="della">fustan</i> <i class="della">...</i> <i class="della">de</i> <i class="della">penna</i> [fin s. XIII] (s. XIII)
[MSAH-V/592] la mia coçedra de fustan e el mio xumaço 1300(or.) [ACL- VIII/528] catorze cabeçales el vno de fustan e el otro de lana 1316 [ACL-IX/241] un libro egidio de fustan (Citada testualmente nel rexestu) [sieglu XV] [ACL-X/188] iten una capa de fustan iten otra capa de fustan 1385 [Parro- quies/102] otra casulla de çendal vermejo e otra de fustan 1385 [Parro- quies/103] dele un fustan dun mr. e una toca dun ss. e çapatas dun s. [FZ (FFLL)] Del mesmu aniciu que’l cast. fustán ‘tela gordo d’algodón, con pelo per una de les sos cares’, gall. fustán, port. fustão, cat. fustani ‘ciertu texíu’. Quiciabes sía d’aniciu nel llat. *FUSTA- NEUS (DA s.v. fustán), un deriváu del llat. fustis (REW) y conse- ñáu nel llat. medieval (MLLM s.v. fustaneum), anque d’étimu controvertíu (Oliver 248); pa Corriente sedría rellacionable colo que tien por híbridu árabe-romance fustete (DA 1999 s.v. fustán; 2004: 82). N’asturianu recuéyese l’apellativu pelafus- tán ‘trampalandán’ (cfr.), un compuestu del verbu pelar (cfr.) con un nome, fustán, que, a xulgar pela documentación me- dieval, nun ha entendese como castellanismu modernu (ADLA 62 & 89) y que na documentación del castellán del sieglu XV ufre la presencia de f- (Martínez Meléndez 1995: 45).
  1. MSAH-V/592
  2. la mia coçedra de fustan e el mio xumaço
  3. 1300(or.) ACL- VIII/528
  4. catorze cabeçales el vno de fustan e el otro de lana
  5. 1316 ACL-IX/241
  6. un libro egidio de fustan (Citada testualmente nel rexestu) [sieglu XV]
  7. ACL-X/188
  8. iten una capa de fustan iten otra capa de fustan
  9. 1385 Parro- quies/102
  10. otra casulla de çendal vermejo e otra de fustan
  11. 1385 Parro- quies/103
  12. dele un fustan dun mr. e una toca dun ss. e çapatas dun s.
  13. FZ (FFLL)
  14. Del mesmu aniciu que’l cast. fustán ‘tela gordo d’algodón, con pelo per una de les sos cares’, gall. fustán, port. fustão, cat. fustani ‘ciertu texíu’. Quiciabes sía d’aniciu nel llat. *FUSTA- NEUS (DA s.v. fustán), un deriváu del llat. fustis (REW) y conse- ñáu nel llat. medieval (MLLM s.v. fustaneum), anque d’étimu controvertíu (Oliver 248); pa Corriente sedría rellacionable colo que tien por híbridu árabe-romance fustete (DA 1999 s.v. fustán; 2004: 82). N’asturianu recuéyese l’apellativu pelafus- tán ‘trampalandán’ (cfr.), un compuestu del verbu pelar (cfr.) con un nome, fustán, que, a xulgar pela documentación me- dieval, nun ha entendese como castellanismu modernu (ADLA 62 & 89) y que na documentación del castellán del sieglu XV ufre la presencia de f- (Martínez Meléndez 1995: 45).
fustar
📖: fustar
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Facer poces cola fusta [JH]. <ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes del llat. serondu FUSTARE ‘dar col bastón’ (EM) tal- mente como propunximos (PE2: 229). Pero foi posible una for- mación *UARA FUSTARE ‘golpiar cola vara, cola llanza’ d’u siguió l’ast. <i class="della">varafustar </i>(cfr.) y el so deverbal <i class="della">varafuste </i>(cfr.) y l’ax. orixinariu <i class="della">varafusteiru</i>(TEST)
  1. fustar
  2. ident class="della" level="1"></ident>Facer poces cola fusta
    • JH
  3. <ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes del llat
  4. serondu FUSTARE ‘dar col bastón’ (EM) tal- mente como propunximos (PE2: 229)
  5. Pero foi posible una for- mación *UARA FUSTARE ‘golpiar cola vara, cola llanza’ d’u siguió l’ast
  6. <i class="della">varafustar </i>(cfr.) y el so deverbal <i class="della">varafuste </i>(cfr.) y l’ax
  7. orixinariu <i class="della">varafusteiru</i
(cfr. varafusteru). Un compuestu ye desvarafustar (cfr.) con un deverbal desvarafuste (cfr.). El
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr. <i class="della">varafusteru</i>). Un compuestu ye <i class="della">desvarafustar</i> (cfr.) con un deverbal <i class="della">desvarafuste</i> (cfr.). El
verbu desvarafustar almite una variante desbaraxustar d’u se fexo’l deverbal desbaraxuste cola variante desbarah.usti; ello supón qu’estes últimes espresiones amuesen un vieyu caste- llanismu aspiráu onde F- > [h] que se caltién güei (desba- rah.usti); tamién que l’aspiración castellana foi adautada como [S] (desbaraxustar, xuste), como s’alvierte nel cast. a. anto[Z]ar ast. antoxar. Na fastera oriental conséñase una variante de varafuste (cfr.), faraúste (cfr.), onde s’alvierte un tracamundiu de llabiodentales f- por v- (→ b) y una perda de l’antigua -F- llueu de sonorizase.
fustaxe, el
📖: fustaxe
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fustax [y Tb. Sm (Cv)]. /////fustraxe [Sb].>(TEST)
  1. fustaxe
    • Tb
    • Sm
    • Md
    • Oc
    • Ca
  2. fustax
    • y Tb
    • Sm (Cv)
  3. fustraxe dudoso (certainty = baxa)
    • Sb
Traza, aspeutu d’una persona [Sb. Tb. Sm. Vf, Sm (Cv). Md (= traza)]: Con ise fustax ¿a ú quedrá ir? [Tb]. Aspeutu, calter que presenta una cosa [Oc]: Nun tien bon fustaxe [Oc]. 2. Ma- nera d’actuar adulces, pesada y tosca [Ca]: Col fustaxe qu’es- tás sacando non acabes en toa la tardi [Ca].
  1. 1. Traza, aspeutu d’una persona [Sb. Tb. Sm. Vf, Sm (Cv). Md (= traza)]: <i class="della">Con ise fustax ¿a ú quedrá ir? </i>[Tb]. Aspeutu, calter que presenta una cosa [Oc]: <i class="della">Nun</i> <i class="della">tien</i> <i class="della">bon</i> <i class="della">fustaxe</i> [Oc].
  2. 2. Ma- nera d’actuar adulces, pesada y tosca [Ca]: <i class="della">Col</i> <i class="della">fustaxe</i> <i class="della">qu’es- </i><i class="della">tás</i> <i class="della">sacando</i> <i class="della">non</i> <i class="della">acabes</i> <i class="della">en</i> <i class="della">toa</i> <i class="della">la</i> <i class="della">tardi</i> [Ca].
Podría tratase d’una amestanza de fusta o fuste (cfr.) col su- fixu d’aniciu ultrapirenaicu -AGE > -axe (CGHLA 285). En tou casu ha vese en fustaxe una metáfora ‘palu’ o ‘madera allar- gada’ → ‘cuerpu’ → ‘aspeutu’ (PE2).
fuste, el
📖: fuste
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<el h.uste [Lln. Villah. Cl (i). On. Pa]. ///el xuste [Pa]. ////h.ustes [Lln. Os].>(TEST)
  1. fuste
  2. el h.uste
    • Lln
    • Villah
    • Cl (i)
    • On
    • Pa
  3. el xuste infl. cast.
    • Pa
  4. h.ustes variación de número
    • Lln
    • Os
Trozu daqué gruesu de lleña [Pa]: Non tengo ni un h.uste de lleñi [Pa]. Trozu de caña llarga que se pica pa facer lleña [On]. Palu delgáu pa facer fueu [Lln]. Caña seca [Villah], mediana, más grande que la quima [Cl (i)]. 2. Palu finu y redondu como de tres cuartes de llargo, col que se mecen les papes al faceles [JH]. 3. Espátula [JH]. 4. Sabor a impureza o perturbación de la sidra por mala llimpieza o imperfeiciones nel procesu de fa- bricación [MS]. //-es ‘cañines seques pal fueu’ [Lln]. ‘cañines pal fueu’ [Os]. //Estar como h.uste con mierda ‘tar como’l perru y el gatu’ [Lln]. ‘reñer de contino’ [Lln]. //O tou el monte o malditu h.uste ‘o too o nada’ [Lln]. //Tener fuste ‘tener un sabor daqué raro la sidra’ [LS 301].
  1. 1. Trozu daqué gruesu de lleña [Pa]: <i class="della">Non tengo ni un h.uste de </i><i class="della">lleñi</i> [Pa]. Trozu de caña llarga que se pica pa facer lleña [On]. Palu delgáu pa facer fueu [Lln]. Caña seca [Villah], mediana, más grande que la <i class="della">quima</i> [Cl (i)].
  2. 2. Palu finu y redondu como de tres cuartes de llargo, col que se mecen les papes al faceles [JH].
  3. 3. Espátula [JH].
  4. 4. Sabor a impureza o perturbación de la sidra por mala llimpieza o imperfeiciones nel procesu de fa- bricación [MS]. //-<i class="della">es</i> ‘cañines seques pal fueu’ [Lln]. ‘cañines pal fueu’ [Os]. //<i class="della">Estar</i> <i class="della">como</i> <i class="della">h.uste</i> <i class="della">con</i> <i class="della">mierda</i> ‘tar como’l perru y el gatu’ [Lln]. ‘reñer de contino’ [Lln]. //<i class="della">O tou el monte</i> <i class="della">o malditu h.uste </i>‘o too o nada’ [Lln]. //<i class="della">Tener fuste </i>‘tener un sabor daqué raro la sidra’ [LS 301].
Gundisaluus fustis 1134(or.) [SV/301] vnas rredeziellas de fuste e arcos de cubas e todas las otras 1270(or.) [ACL-VIII/21] non viendan vino sinon por medida de fuste derecha aferida pel azumne 1274 [Ordenances/44] I hucha grant ferrada e III ferrados de fuste II pequennes e 1275(or.) [CLO/94] III escannos de correas e III escannos de fueste 1275(or.) [CLO/94] - e que los mandadores vean el fuste donde está, e si es más de uno [Uviéu 1500/161] Del masc. llat. FŪSTIS, -IS ‘cayáu’, ‘bastón’ (EM; OLD), voz pan- románica (REW) yá hispánica (DEEH), allugada n’Alexandre (DCECH), diversificada semánticamente aprovechando les po- sibilidaes ufiertaes pola variación de xéneru y les diferentes incrementaciones sufixales. Fonéticamente ha vese la particu- laridá de xuste (Pa) acordies colo afitao en fustar (
  1. Gundisaluus fustis
  2. 1134(or.) SV/301
  3. vnas rredeziellas de fuste e arcos de cubas e todas las otras
  4. 1270(or.) ACL-VIII/21
  5. non viendan vino sinon por medida de fuste derecha aferida pel azumne
  6. 1274 Ordenances/44
  7. I hucha grant ferrada e III ferrados de fuste II pequennes e
  8. 1275(or.) CLO/94
  9. III escannos de correas e III escannos de fueste
  10. 1275(or.) CLO/94
  11. - e que los mandadores vean el fuste donde está, e si es más de uno
  12. Uviéu 1500/161
  13. Del masc. llat. FŪSTIS, -IS ‘cayáu’, ‘bastón’ (EM; OLD), voz pan- románica (REW) yá hispánica (DEEH), allugada n’Alexandre
  14. (DCECH), diversificada semánticamente aprovechando les po- sibilidaes ufiertaes pola variación de xéneru y les diferentes incrementaciones sufixales. Fonéticamente ha vese la particu- laridá de xuste (Pa) acordies colo afitao en fustar (
cfr.). Lóxi- camente dende fuste llógrase’l masc. percorreutu y documentáu “fusto” y la formación analóxica femenina fusta (cfr. fusta & fustu) (PE2). Semánticamente ast. fuste caltién nes sos aceiciones la idea fondera de ‘madera’, ‘palu de madera’, ‘caña’ p’aplicase llueu a ‘lo fecho de madera’ (§4) y a lo que tien ‘sabor a madera’ → ‘mal sabor de la sidra’ (§5).
fustenaque, {?}
📖: fustenaque
🔤: , {?}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {?}
//<i class="della">Saltu</i>(TEST)
  1. fustenaque
    • Xx
  2. <i class="della">Saltu</i eonaviego
de fustenaque ‘propensión al fracasu’ [Xx {tomáu del xuegu del axedrez}].
  1. 1. <i class="della">de</i> <i class="della">fustenaque</i> ‘propensión al fracasu’ [Xx {tomáu del xuegu del axedrez}].
**
fustes, les
📖: fustes
🔤: , les
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

<fustes [As. Cv. Oc]. ////les fusties [Ac]. fusties [Cp]. las fus- tias [Cn]. ///h.ustes [La Viliel.la (As)].>(TEST)
  1. fustes
    • Llg
  2. fustes
    • As
    • Cv
    • Oc
  3. les fusties variación de número
    • Ac
  4. fusties
    • Cp
  5. las fus- tias
    • Cn
  6. h.ustes infl. cast.
    • La Viliel
    • la (As)
Morgaces, pinces de madera [Cp] pa pañar los oricios de les castañes’ [Ac. Llg. As. Cn. Oc]. 2. Palos tresversales del ca- xellu de les abeyes [As. Forniel.la, La Reigada (Cv). Oc]. 3. Conxuntu de toneles, pipes en que guarden la sidra’ [AGO].
  1. 1. Morgaces, pinces de madera [Cp] pa pañar los oricios de les castañes’ [Ac. Llg. As. Cn. Oc].
  2. 2. Palos tresversales del ca- xellu de les abeyes [As. Forniel.la, La Reigada (Cv). Oc].
  3. 3. Conxuntu de toneles, pipes en que guarden la sidra’ [AGO].
Pelagius Fustes 1197(or.) [ACL/83] Martinus dictus fustes [LCodu/112-140]
  1. Pelagius Fustes
  2. 1197(or.) ACL/83
  3. Martinus dictus fustes
  4. LCodu/112-140
Del llat. FŪSTIS, -IS ‘estiella’, ‘cayáu’, ‘bastón’, ‘palu’ (EM; REW; Ebeling & Krüger 1952: 220). Trátase d’una formación plural del fem. analóxicu ast. fusta (cfr.), paralelu al mascu- lín “fusto” (PE2). La yod qu’apaez dacuando pue debese al influxu de *fustiar, variante posible de fustar (cfr.). La va- riante d’A Estierna en [h] ye, nidiamente, un vieyu castella- nismu fónicu.
fusteya, la
📖: fusteya
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Términu conocíu pela documentación: - <i class="della">sin</i>(TEST)
  1. fusteya
  2. Términu conocíu pela documentación: - <i class="della">sin</i
llo que a país estrañu/va de Pládanu, y Ñocedu/Fusteya, {Cola variante fustexa} Texsu y Castañu/Faya, Zerezal y Fresnu/ con otros mil maderaxes [Campumanes 1781/225]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">llo</i> <i class="della">que</i> <i class="della">a</i> <i class="della">país</i> <i class="della">estrañu</i>/<i class="della">va</i> <i class="della">de</i> <i class="della">Pládanu,</i> <i class="della">y</i> <i class="della">Ñocedu</i>/<i class="della">Fusteya</i><i class="della">,</i> {Cola variante <i class="della">fustexa</i>} <i class="della">Texsu y Castañu</i>/<i class="della">Faya, Zerezal y</i> <i class="della">Fresnu</i>/ <i class="della">con</i> <i class="della">otros</i> <i class="della">mil</i> <i class="della">maderaxes</i> [Campumanes 1781/225]
Posible dim. de fusta (cfr.) cola amestanza del continuador de -ĬCULA. La variante fustexa ufre una adautación del supuestu cast. *fusteja.
fustigamientu, el*
📖: fustigamientu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">coman</i>(TEST)
  1. fustigamientu
  2. Términu conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">coman</i
un poco de pan de ordio por fostigamiento del corpo
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">un</i> <i class="della">poco</i> <i class="della">de</i> <i class="della">pan</i> <i class="della">de</i> <i class="della">ordio</i> <i class="della">por</i> <i class="della">fostigamiento</i> <i class="della">del</i> <i class="della">corpo</i>
s. XIII(or.) [FX/304]
  1. s. XIII(or.)
  2. FX/304
Cfr. fustigáu.
fustigáu, ada, ao*
📖: fustigáu
🔤: , ada, ao*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ada,, ao
Participiu posible, conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><br class="della"><i class="della">deven</i>(TEST)
  1. fustigáu
  2. Participiu posible, conocíu pela documentación: <ident class="della" level="1"></ident><br class="della"><i class="della">deven</i
seer fustigados antel iuiz e quemados en fogo s. XIII(or.) [FX/113]
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">seer</i> <i class="della">fustigados</i> <i class="della">antel</i> <i class="della">iuiz</i> <i class="della">e</i> <i class="della">quemados</i> <i class="della">en</i> <i class="della">fogo</i> s. XIII(or.) [FX/113]
Del verbu llat. FUSTIGARE ‘dar col bastón’ (EM; REW; DEEH), quiciabes per vía semiculta al caltener la intertónica frente a FATIGARE > fadiar, RUMIGARE > rumiar, etc. A la so vera con- séñase l’ast. a. “fostigamiento” (cfr. fustigamientu), una for- mación en -MENTUM.
fustu, el*
📖: fustu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘madera’, ‘vasía de madera’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">item</i>(TEST)
  1. fustu
  2. Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘madera’, ‘vasía de madera’: <ident class="della" level="1"></ident><i class="della">item</i
una arqueta de fusto en que dizian que iazian relliquias
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">una</i> <i class="della">arqueta</i> <i class="della">de</i> <i class="della">fusto</i> <i class="della">en</i> <i class="della">que</i> <i class="della">dizian</i> <i class="della">que</i> <i class="della">iazian</i> <i class="della">relliquias</i>
1305(or.) [CLO/119] - Todos los fustes de vino [LAcuerdos 1499: 147]
  1. 1305(or.) CLO/119
  2. - Todos los fustes de vino
  3. LAcuerdos 1499: 147
Cfr. fusta.
fusu, el
📖: fusu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<fuso [Cñ. Ar. /Eo. Mánt/]. fuxu [Qu. y An]. h.usu [Pb. Lln. Pa. On]. h.uso [Os].>(TEST)
  1. fusu
    • Cp
    • Sb
    • Ay
    • Ri
    • Tb
    • An
    • Pr
    • Sl
    • Vd
    • Oc
    • Cg
    • Ll
    • Md
    • Cn
    • Sm
    • Cv
    • Ca
  2. fuso
    • Ar
    • /Eo
    • Mánt/
  3. fuxu
    • Qu
    • y An
  4. h.usu
    • Pb
    • Lln
    • Pa
    • On
  5. h.uso
    • Os
Cast. huso [Cl. On. Cb. Cp. Ac. Sb (/husillo ‘fusu del llagar’). Ay. Ri. Qu. Tb. Pzu. PSil. An. Pr. Sl. Vd. /Eo. Mánt/.Tox. Mar], de más pesu y tamañu que la fusa [Oc]. Cast. huso de hilar [Pb. Lln. Pa. Cg. Ay. Ll. Tb. Md. Cn (M). Arm. Tor. JH. R]. Huso, ensin tortera [Sm] que val pa filar filo gordo [Cv]. Parte del tornu que retuerce la llana faciendo filo [Bab]. Palín que val d’exe a la canía y afita los sos cabos a la llanzadera [Vg]. Huso del lagar [Pa. Cg. Cñ. Cp. R]. 2. Tornu de fierro pa facer baxar la viga que fai presión nel llagar [Lln. Llib]. Gran huso cilíndricu de madera con una rosca ensin fin que facía que la viga del llagar se moviere en sen vertical (na prensa del lla- gar) [Cn (V)]. Cilindru de madera de 12 a 14 pies d’alto, asi- tiáu verticalmente, con una mozqueta espiral nel cabu cimeru asemeyada a la d’un torniellu onde encaxa la viga mayor del llagar de sidra, pente medies d’una tuerca que tien formada na cabeza pela parte interior y que xube y baxa acordies con una palanca que, altravesando al cilindru pel mediu, fai que se mueva alredor [JH]. 3. Pieza del molín d’agua [Pa]. Exe ver- tical de madera que tresmite’l movimientu del rodenu [Os. Cp. Ay. Ar (/fusín ‘fusu pa filar’/ fusillos ‘fusos más llargos que valen pa torcer’). Md. Bab. PSil. Cv. Oc. Vg] nel molín de fa- rina y nel pisón [Ll. Sm]. Vara que xunida al cuernu de la mo- xeca y sofitada na muela superior del molín va entemeciendo’l granu pa que caiga nel furacu de la mesma muela [Ca]. Parte del mecanismu del molín [Cl]. Huso que tien pol pesu de la prensa [Oc]. 4. Trompu pequeñu con punta de fierro perafi- lada usada polos neños nel xuegu de la peonza [Vd]. 5. Coldu [Cg (i)]. //Andar cumu un fusu ‘andar llevantáu’ [Pr]. ‘portase bien’ [Pr]. //Fusu de torcer ‘fusu de dimensiones grandes em- plegáu pa facer doble’l filáu y que valga pa coser’ [Ay]. //Ser más derechu qu’un fusu [JH]. ///En cada tierra sou usu ya en cada rueca’l sou fusu quier dicir que cada tierra tien les sos costumes destremaes qu’han respetase [PSil].
  1. 1. Cast. <i class="della">huso</i> [Cl. On. Cb. Cp. Ac. Sb (/<i class="della">husillo</i> ‘fusu del llagar’). Ay. Ri. Qu. Tb. Pzu. PSil. An. Pr. Sl. Vd. /Eo. Mánt/.Tox. Mar], de más pesu y tamañu que la <i class="della">fusa</i> [Oc]. Cast. <i class="della">huso</i> <i class="della">de</i> <i class="della">hilar</i> [Pb. Lln. Pa. Cg. Ay. Ll. Tb. Md. Cn (M). Arm. Tor. JH. R]. <i class="della">Huso</i>, ensin tortera [Sm] que val pa filar filo gordo [Cv]. Parte del tornu que retuerce la llana faciendo filo [Bab]. Palín que val d’exe a la canía y afita los sos cabos a la llanzadera [Vg]. <i class="della">Huso</i> del <i class="della">lagar</i> [Pa. Cg. Cñ. Cp. R].
  2. 2. Tornu de fierro pa facer baxar la viga que fai presión nel llagar [Lln. Llib]. Gran <i class="della">huso </i>cilíndricu de madera con una rosca ensin fin que facía que la <i class="della">viga</i> del llagar se moviere en sen vertical (na prensa del lla- gar) [Cn (V)]. Cilindru de madera de 12 a 14 pies d’alto, asi- tiáu verticalmente, con una mozqueta espiral nel cabu cimeru asemeyada a la d’un torniellu onde encaxa la viga mayor del llagar de sidra, pente medies d’una tuerca que tien formada na cabeza pela parte interior y que xube y baxa acordies con una palanca que, altravesando al cilindru pel mediu, fai que se mueva alredor [JH].
  3. 3. Pieza del molín d’agua [Pa]. Exe ver- tical de madera que tresmite’l movimientu del rodenu [Os. Cp. Ay. Ar (/<i class="della">fusín </i>‘fusu pa filar’/ <i class="della">fusillos </i>‘fusos más llargos que valen pa <i class="della">torcer’</i>). Md. Bab. PSil. Cv. Oc. Vg] nel molín de fa- rina y nel pisón [Ll. Sm]. Vara que xunida al cuernu de la mo- xeca y sofitada na muela superior del molín va entemeciendo’l granu pa que caiga nel furacu de la mesma muela [Ca]. Parte del mecanismu del molín [Cl]. <i class="della">Huso</i> que tien pol pesu de la prensa [Oc].
  4. 4. Trompu pequeñu con punta de fierro perafi- lada usada polos neños nel xuegu de la peonza [Vd].
  5. 5. Coldu [Cg (i)]. //<i class="della">Andar</i> <i class="della">cumu</i> <i class="della">un</i> <i class="della">fusu</i> ‘andar llevantáu’ [Pr]. ‘portase bien’ [Pr]. //<i class="della">Fusu</i> <i class="della">de</i> <i class="della">torcer</i> ‘fusu de dimensiones grandes em- plegáu pa facer doble’l filáu y que valga pa coser’ [Ay]. //<i class="della">Ser más</i> <i class="della">derechu</i> <i class="della">qu’un</i> <i class="della">fusu</i> [JH]. ///<i class="della">En</i> <i class="della">cada</i> <i class="della">tierra</i> <i class="della">sou</i> <i class="della">usu</i> <i class="della">ya</i> <i class="della">en </i><i class="della">cada</i> <i class="della">rueca’l</i> <i class="della">sou</i> <i class="della">fusu</i> quier dicir que cada tierra tien les sos costumes destremaes qu’han respetase [PSil].
Garcia Fuso arcepreste 1234(or.) [ACL/36] de seuo poral fuso s. XIII(or.) [MCar-II/279] fuso [Grangerías XVIII] Tien les piernes como fusos [El Caballo 85] -ĔLLUS > -iellu n’amestanza con fusu topámoslu en fusiellu (REW s.v. *fūsellus), otru en fusín (cfr.). El mesmu nome ames- táu al suf. d’oficiu -ARIUS ye responsable del ast. fuseru (cfr.) y del so diminutivu fuserín (cfr.), con un usu metafóricu. Una axetivación en -ĪLIS tenémosla na documentación del sieglu X anque llueu s’inxiriere un galicismu de la mesma espresión (cfr. fusil). Sol ast. fusu pudo facese’l verbu enfusar (cfr.) con ante- posición de la preposición IN > en- col que guarda rellación en- fusadura (cfr.); cola amestanza del prefixu xebriegu DIS- féxose’l verbu desenfusar (cfr.). Dende parafusu, parafusa hebo algama- se’l verbu *parafusar d’u siguió’l compuestu emparafusar [(cfr.) emparafusadura (cfr.)] y el contrariu desemparafusar (cfr.).
  1. Garcia Fuso arcepreste
  2. 1234(or.) ACL/36
  3. de seuo poral fuso s. XIII(or.)
  4. MCar-II/279
  5. fuso
  6. Grangerías XVIII
  7. Tien les piernes como fusos
  8. El Caballo 85
  9. -ĔLLUS > -iellu n’amestanza con fusu topámoslu en fusiellu (REW s.v. *fūsellus), otru en fusín (cfr.). El mesmu nome ames- táu al suf. d’oficiu -ARIUS ye responsable del ast. fuseru (cfr.) y del so diminutivu fuserín (cfr.), con un usu metafóricu. Una axetivación en -ĪLIS tenémosla na documentación del sieglu X anque llueu s’inxiriere un galicismu de la mesma espresión (cfr. fusil). Sol ast. fusu pudo facese’l verbu enfusar (cfr.) con ante- posición de la preposición IN > en- col que guarda rellación en- fusadura (cfr.); cola amestanza del prefixu xebriegu DIS- féxose’l verbu desenfusar (cfr.). Dende parafusu, parafusa hebo algama- se’l verbu *parafusar d’u siguió’l compuestu emparafusar [(cfr.)
  10. emparafusadura (cfr.)] y el contrariu desemparafusar (cfr.).
Del llat. FŪSUS, -I ‘fusu’, pallabra panrománica (REW) ya pan- hispánica (DEEH). En llat. tamién se conseñaba un neutru FŪSUM (EM), d’u pue surdir, en plural, l’ast. fusa (cfr.) anque ast. fusa tamién podría ser una creación analóxica femenina. Dalgún de los documentos en llugar d’una referencia direuta a un fusu pue tar refiriéndose a un topónimu d’Uviéu como Fusu [TA 645]. Sobro fusu, fusa pudo facese’l compuestu pa- rafusu (cfr.) y parafusa (cfr.) con un primer elementu non evi- dente como podría ser una formación de par, anque dulden Corominas-Pascual (DCECH s.v. par). De fusu, fusa llogróse’l verbu afusar (cfr.) asina como los deverbales fusáu (cfr.) y fu- sada (cfr.); tamién fusal (cfr.). Un continuador del dim. en
futar
📖: futar
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. futar
Cfr. afutar.
  1. Cfr. afutar.
fútbol, el
📖: fútbol
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<ident class="della" level="1"></ident><fubol (<i class="della">sic</i>) [Lln. Xral].>(TEST)
  1. fútbol
  2. ident class="della" level="1"></ident><fubol (<i class="della">sic</i>)
    • Lln
    • Xral
Cast. fútbol [Lln. Xral].
  1. 1. Cast. <i class="della">fútbol</i> [Lln. Xral].
Del anglicismu FOOT-BALL, d’inxerimientu modernu na llingua [fútbol (DALLA)]. Un deriváu de fútbol ye ast. futbolista (cfr.) con delles variantes dambos.
  1. Del anglicismu FOOT-BALL, d’inxerimientu modernu na llingua [fútbol (DALLA)]. Un deriváu de fútbol ye ast. futbolista (cfr.) con delles variantes dambos.
  2. fútbol (DALLA)
futbolista, el/la
📖: futbolista
🔤: , el/la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
<ident class="della" level="1"></ident><fubolista [Xx, Cñ Llu (PPAC)]. fogolista [Lls (PPAC)]. fulbu- lista [Md].>(TEST)
  1. futbolista
  2. ident class="della" level="1"></ident><fubolista
    • Xx, Cñ Llu (PPAC)
  3. fogolista
    • Lls (PPAC)
  4. fulbu- lista
    • Md
Euthynnus pelamys, cast. listado [Lls, Xx, Cñ (PPAC)]. Sarda sarda, bonitu, sierra [Llu (PPAC)]. 2. Xugador de fútbol [Xral. DALLA]. Cfr. fútbol.
  1. Euthynnus pelamys, cast. listado [Lls, Xx, Cñ (PPAC)]. Sarda sarda, bonitu, sierra [Llu (PPAC)]. 2. Xugador de fútbol [Xral.
  2. Llu (PPAC)
  3. DALLA].
  4. Cfr. fútbol.
fute
📖: fute
🏗️: NO
✍️: NO
<ident class="della" level="1"></ident>Voz pa espantar a los gatos [Cb. Cg. Cp. Ac. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. Pr. Sl. Vd. Tox. VCid. JH]: <i class="della">¡Fute!,</i>(TEST)
  1. fute
    • Tb
    • Pr
  2. ident class="della" level="1"></ident>Voz pa espantar a los gatos [Cb. Cg. Cp. Ac. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. Pr. Sl. Vd. Tox. VCid. JH]: <i class="della">¡Fute!,</i
¡fute d’ehí! [Tb]. //Tar cumu un futi ‘tar perenfadáu, tar con mal xestu’ [Pr].
  1. 1. <i class="della">¡fute</i> <i class="della">d’ehí!</i> [Tb]. //<i class="della">Tar</i> <i class="della">cumu</i> <i class="della">un</i> <i class="della">futi</i> ‘tar perenfadáu, tar con mal xestu’ [Pr].
- A la mula carretera, fute, gato, vete fuera [Munthe 1888- 1889: 94-XVI] Del posible imperativu del ast. futir (cfr.) entendíu como va- riante de afutar (cfr.).
futir
📖: futir
🏗️: NO
✍️: NO
<se>(TEST)
  1. futir
  2. se
Xeringase, fastidiase [OLLA. JS. AGO]. //Fútome en tí ‘me cago en ti’ [Bard]. Cfr. afutar & futro.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Xeringase, fastidiase [OLLA. JS. AGO]. //<i class="della">Fútome en tí </i>‘me cago en ti’ [Bard]. Cfr. <i class="della">afutar</i> & <i class="della">futro</i>.
futre, el
📖: futre
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
//<i class="della">Como</i>(TEST)
  1. futre
    • Tb
  2. <i class="della">Como</i eonaviego
un futre ‘atontáu, hincháu’ [Tb].
  1. 1. <i class="della">un</i> <i class="della">futre</i> ‘atontáu, hincháu’ [Tb].
Quiciabes d’un encruz semánticu de fudre (cfr.) y odre.
futro
📖: futro
🏗️: NO
✍️: NO
Interxeición d’enfadu [Cg]. Quiciabes sía una adautación del fr. FOUTRE (DCECH s.v. futre) como paez selo <i class="della">fotres </i>(cfr.), anque nesti casu podría almitise l’aniciu catalán. En rellación col citáu verbu fr. Corominas- Pascual refiérense al ast. <i class="della">futise</i>(TEST)
  1. futro
  2. Interxeición d’enfadu
    • Cg
  3. Quiciabes sía una adautación del fr
  4. FOUTRE (DCECH s.v
  5. futre) como paez selo <i class="della">fotres </i>(cfr.), anque nesti casu podría almitise l’aniciu catalán
  6. En rellación col citáu verbu fr
  7. Corominas- Pascual refiérense al ast
  8. <i class="della">futise</i
‘burllase’, ¡futro! (cfr.), ¡fute! (cfr.), futar y afutar (cfr.). De toes maneres, si bien ye cierto qu’ello resulta fácil d’almitir pa futro, paez más enguedeyada esa
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. ‘burllase’, <i class="della">¡futro!</i> (cfr.), <i class="della">¡fute! </i>(cfr.), <i class="della">futar </i>y <i class="della">afutar </i>(cfr.). De toes maneres, si bien ye cierto qu’ello resulta fácil d’almitir pa <i class="della">futro</i>, paez más enguedeyada esa
etimoloxía pal restu les pallabres.
futrón, el
📖: futrón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<futrión [y Sb]. futrón [Ca]. /////citrón [Tox].>(TEST)
  1. futrón
  2. futrión
    • y Sb
  3. futrón
    • Ca
  4. citrón dudoso (certainty = baxa)
    • Tox
Cfr. zutrón.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">zutrón</i>.
fuxera, la
📖: fuxera
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<<i class="della">sic</i>>(TEST)
  1. fuxera
    • Ay
  2. i class="della">sic</i>
Portiella pa entrar nuna finca [Alto Ay (= uxera)].
  1. 1. Portiella pa entrar nuna finca [Alto Ay (= uxera)].
Posible formación sol ast. uxera ‘portiella’, orixináu nel llat. OSTIĀRIA ‘impuestu so les puertes’ (OLD s.v. ostiarium, -i), ‘por- tera’ (ABF s.v. ostiaria; GHLA 191; Pensado 1965: 53 s.v. *ūstiaria), pero con influxu del ast. fuxir quiciabes entendiendo tracamundiadamente uxera como un castellanismu (PE2). De toes maneres, dende ast. fuxida (cfr.) tamién podría xustificase ast. fuxideru, a, o (cfr.) con posible nominalización fuxideru (cfr.) y *fuxi(d)era > fuxera, xustamente na fastera centro-su- reña del ast. onde les vieyes oclusives intervocáliques piér- dense dafechu (GHLA §4.1.2.2.1).
fuxida, la
📖: fuxida
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<afuxida [y Md].>(TEST)
  1. fuxida
    • Md
  2. afuxida
    • y Md
Escapada [Md. JH. /Eo/]. 2. Tabla o compuerta que val pa es- viar l’agua cuando se quier que llegue al molín [Cñ].
  1. 1. Escapada [Md. JH. /Eo/].
  2. 2. Tabla o compuerta que val pa es- viar l’agua cuando se quier que llegue al molín [Cñ].
Podría tratase d’un deverbal del participiu débil de fugěre o fugīre (REW); de fechu supónse un deverbal *FUGITA como ani- ciu del fr. fuite ‘huída’ (REW; PE2).
fuxideru, a, o
📖: fuxideru
🔤: , a, o
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹🚺 (masc. y fem.)
🧱 a,, o
(TEST)
  1. fuxideru
Fuxidizu [JH]. Que fux [JH].
  1. 1. Fuxidizu [JH]. Que fux [JH].
Cfr. fuxera.
fuxideru, el*
📖: fuxideru
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<afuxideiru [Md].>(TEST)
  1. fuxideru
  2. afuxideiru
    • Md
Sitiu per onde se fux [Md].
  1. 1. Sitiu per onde se fux [Md].
Cfr. fuxera.
fuxidor, ora
📖: fuxidor
🔤: , ora
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ora
Que fux [JH]. En rellación col ast. <i class="della">afuxir</i>(TEST)
  1. fuxidor
  2. Que fux
    • JH
  3. En rellación col ast
  4. <i class="della">afuxir</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
fuxidoriu, el*
📖: fuxidoriu
🔤: , el*
🏗️: SI
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<afuxidoriu [Md].>(TEST)
  1. fuxidoriu
  2. afuxidoriu
    • Md
Sitiu per onde se fux [Md].
  1. 1. Sitiu per onde se fux [Md].
En rellación col ast. afuxir (cfr.).
fuxidura, la
📖: fuxidura
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Aición y efeutu de <i class="della">fuxir</i>(TEST)
  1. fuxidura
  2. Aición y efeutu de <i class="della">fuxir</i
[JH].
  1. 1. [JH].
En rellación col ast. afuxir (cfr.).
fuximientu, el
📖: fuximientu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Aición y efeutu de <i class="della">fuxir</i>(TEST)
  1. fuximientu
  2. Aición y efeutu de <i class="della">fuxir</i
[JH].
  1. 1. [JH].
En rellación col ast. afuxir (cfr.).
fuxir
📖: fuxir
🏗️: NO
✍️: NO
(TEST)
  1. fuxir
Cfr. afuxir.
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. Cfr. <i class="della">afuxir</i>.
fuxitíu, {a, o}
📖: fuxitíu
🔤: , {a, o}
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 {a,, o}
Cast. <i class="della">fugitivo</i>(TEST)
  1. fuxitíu
  2. Cast
  3. <i class="della">fugitivo</i
[Pzu].
  1. 1. [Pzu].
Del ax.. llat. FUGITĪUUS, -A, -UM ‘que fux’ (EM. s.v. fugio; OLD), per vía semiculta. Talmente paez una adautación moderna, fre- cuente nel autor de la monografía citada como Pzu. L’ast. pre- fier l’usu del equivalente fugáu, ada, ao (cfr.).
fuxíu, ida, ío
📖: fuxíu
🔤: , ida, ío
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:

🧱 ida,, ío
<////h.uídos [Lln].>(TEST)
  1. fuxíu
  2. h.uídos variación de número
    • Lln
de los servos fogidos e de los que se tornan s. XIII(or.) [FX/5] de los siervos fugidos ¬ de los que los ascondent s. XIII(or.) [FX/5] si algun omne livre encubre servo fogido s. XIII(or.) [FX/294] quien suelta servo fogido de ferros o de alguna ligadura s. XIII(or.) [FX/295] si el servo fogido esta ascondudo en alguna casa s. XIII(or.) [FX/296] si algun omne recibe servo alleno fogido no lo sabiendo s. XIII(or.) [FX/296] non lli deve enculpar ca non sabia que era servo fogido s. XIII(or.) [FX/299]
del galardon que deve aver quin alla servo alleno fugido s. XIII(or.) [FX/299] los servos fugidos deven seer pesqueridos que non se podan asconder s. XIII(or.) [FX/302] Pp. de fuxir (
  1. de los servos fogidos e de los que se tornan s. XIII(or.)
  2. FX/5
  3. de los siervos fugidos ¬ de los que los ascondent s. XIII(or.)
  4. FX/5
  5. si algun omne livre encubre servo fogido s. XIII(or.)
  6. FX/294
  7. quien suelta servo fogido de ferros o de alguna ligadura s. XIII(or.)
  8. FX/295
  9. si el servo fogido esta ascondudo en alguna casa s. XIII(or.)
  10. FX/296
  11. si algun omne recibe servo alleno fogido no lo sabiendo s. XIII(or.)
  12. FX/296
  13. non lli deve enculpar ca non sabia que era servo fogido s. XIII(or.)
  14. FX/299

  15. del galardon que deve aver quin alla servo alleno fugido s. XIII(or.)
  16. FX/299
  17. los servos fugidos deven seer pesqueridos que non se podan asconder s. XIII(or.)
  18. FX/302
  19. Pp. de fuxir (
cfr. afuxir) con antecedente medieval sonoru.
fuxón, el
📖: fuxón
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Cast. <i class="della">amento</i>(TEST)
  1. fuxón
  2. Cast
  3. <i class="della">amento</i
[Vg].
  1. 1. [Vg].
Cfr. alforxón.
fuyaca, la
📖: fuyaca
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Agalla esférica del carbayu [Mar (= buyaca)], del ciprés [LLA]. Posible encruz d’un dim. de <i class="della">fueya </i>→ <i class="della">fuyaca </i>y <i class="della">buyaca </i>(cfr.). Un posible equivalente masculín ye ast. <i class="della">fuyacu</i>(TEST)
  1. fuyaca
  2. Agalla esférica del carbayu
    • Mar (= buyaca)], del ciprés [LLA
  3. Posible encruz d’un dim
  4. de <i class="della">fueya </i>→ <i class="della">fuyaca </i>y <i class="della">buyaca </i>(cfr.)
  5. Un posible equivalente masculín ye ast
  6. <i class="della">fuyacu</i
(cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. (cfr.).
fuyacazu, el
📖: fuyacazu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
Golpe dau con un <i class="della">fuyacu</i>(TEST)
  1. fuyacazu
  2. Golpe dau con un <i class="della">fuyacu</i
[Llomb].
  1. 1. [Llomb].
Cfr. fuyacu.
fuyacu, el
📖: fuyacu
🔤: , el
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚹 (masc.)
<+foyeco [Ay]. fuchacu [Vg]. fochacu [Alb].>(TEST)
  1. fuyacu
  2. foyeco metafonía
    • Ay
  3. fuchacu
    • Vg
  4. fochacu
    • Alb
Cañes de carbayu con fueya que se dexa seco pa dar de comer al ganáu pel iviernu [Llomb. Bard]. Fueyes daes al ganáu d’alimentu pela seronda [Alb]. Cañes baxes del carbayu [Mar (/buyacos ‘abiyota de carbayu, tenida por machu’)]. Caña verde de dellos árboles (carbayu, fresnu...) pa comida del ganáu [Ay. Vg (fuyacos)]. Fueyes seques que caen del árbol [Arm].
  1. 1. Cañes de carbayu con fueya que se dexa seco pa dar de comer al ganáu pel iviernu [Llomb. Bard]. Fueyes daes al ganáu d’alimentu pela seronda [Alb]. Cañes baxes del carbayu [Mar (/<i class="della">buyacos</i> ‘abiyota de carbayu, tenida por machu’)]. Caña verde de dellos árboles (carbayu, fresnu...) pa comida del ganáu [Ay. Vg (fuyacos)]. Fueyes seques que caen del árbol [Arm].
Formación diminutivo-despeutiva del ast. fueyu 1 (cfr.) + -acu, sufixu despeutivu con aniciu en -ACCUS (PE4). Con una nueva incrementación en -ACEUS féxose l’ast. fuyacazu (cfr.). Dende fuyacufuyaca (cfr.) llogróse’l verbu afuyacar (cfr.).
fuyancona, la
📖: fuyancona
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
Aum. de <i class="della">fueya</i>(TEST)
  1. fuyancona
    • Cv
  2. Aum
  3. de <i class="della">fueya</i
[Cv].
  1. 1. [Cv].
Formación dende’l llat. FOLIA con doble incrementación -AN(I)CA (como en mollanca) + aumentativu -ona. Al empar, pero con diminutivu, tenemos ast. fuyanquina (PE4).
fuyanquina, la
📖: fuyanquina
🔤: , la
🏗️: NO
✍️: NO

Interpretación:
🚺 (fem.)
<b class="della">fuyanquina,</b>(TEST)
  1. fuyanquina
    • Cv
  2. b class="della">fuyanquina,</b
la Dim. de fueya [Cv].
  1. 1. <b class="della">la </b>Dim. de <i class="della">fueya</i> [Cv].
Cfr. fuyancona.
fuyar
📖: fuyar
🏗️: NO
✍️: NO
Furar, facer la casa de la madreña onde s’asitia’l pie [As]. Quiciabes d’un verbu *FODIARE, variante de <i class="della">fodere </i>‘facer un furacu’(EM), anque nun sedría imposible dende *FOUEARE ‘facer poces’ llográu dende’l llat. <i class="della">fouea</i>, <i class="della">-ae </i>‘poza’ (EM), según diximos enantes (cfr. <i class="della">fueyu</i>(TEST)
  1. fuyar
  2. Furar, facer la casa de la madreña onde s’asitia’l pie
    • As
  3. Quiciabes d’un verbu *FODIARE, variante de <i class="della">fodere </i>‘facer un furacu’(EM), anque nun sedría imposible dende *FOUEARE ‘facer poces’ llográu dende’l llat
  4. <i class="della">fouea</i>, <i class="della">-ae </i>‘poza’ (EM), según diximos enantes (cfr
  5. <i class="della">fueyu</i
2). L’ast. conoz tamién el verbu compuestu refoyar (cfr.) col deverbal refoyu (cfr.). Tampoco nun sedría imposible partir de furar (cfr.) > *fuarfuyar. Posible variante del ast. afoyar (cfr.).
  1. ⚠️ La información semántica no termina en ]. o ]}.
  2. 1. <i class="della">2</i>). L’ast. conoz tamién el verbu compuestu <i class="della">refoyar</i> (cfr.) col deverbal <i class="della">refoyu</i> (cfr.). Tampoco nun sedría imposible partir de <i class="della">furar</i> (cfr.) > *<i class="della">fuar</i> → <i class="della">fuyar</i>. Posible variante del ast. <i class="della">afoyar</i> (cfr.).