Total de entradas
Con variantes de expresión
Con información semántica
Con documentación
Con etimología
Con documentación histórica adicional
| Display_Form | Variantes_Expresión | Información Semántica | Documentación | Etimología | Documentación Histórica Adicional |
|---|---|---|---|---|---|
f 📖: f🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Lletra del alfabetu asturianu, escrita “f”. Representa’l fonema /f/ de la llingua asturiana. Dialeutalmente la so apaición ye más frecuente nes fasteres centro-occidentales que caltienen la F- llatina. Al oriente la F- aspiróse delantre de vocal nuclear polo que güei ufierta un resultáu [h], o [x] en falantes más cas- tellanizaos (GHLA §4.3), con grafía asturiana “h.”
|
|||
faba, la 📖: faba🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<h.aba [LV. Lln. Rs. Cl. Os. Pa].>(TEST)
|
Vicia faba, cast. alubia [PSil. Cd]. Planta de güerta de los xé- neros Phaseolus y Vicia [Ri]. Cast. judía, alubia [LV. Lln. Cl. Rs. Cp. Cñ. Ac. Llg. Ca. Ay. Ll. Ar. Qu. Tb. Md. Bab. Cn (MG). An. Tox. Oc. / Mánt/], haba, fréjol [Os. Cb. JH]. Cast. legumbre [Cg]. Haba negra que se sema ente la escanda o cen- tén [Md]. Haba pequeña que se daba a los gochos [Qu (= faba prieta)]. //-es ‘menú a base de alubias con carne de gochu’ [Sr. Tb (fabas)]: Güei hai fabas pa las doce [Tb]: Ponemos fabes y toos contentos [Sr]. //A les fabes ‘ye la hora de comer’ [Sr]. //Fabas de colmillu ‘habas menos llargues que les de la granxa’ [Pr]. //Fabas de fréjol ‘habas un poco mayores que les de frejulín’ [Pr]. //Fabas de frijolín ‘habas redondes y negres’ [Pr]. //Faba del güiyu ‘haba pequeña y redonda, de color claro, con un llixu perescuru qu’asemeya un güeyu pequeñu’ [Llg]. //Faba del güiyu franco (sic) ‘haba más pequeña y escura que les actuales’ [Llg]. //Fabas de garbanzu ‘habas redondes y amarillentes’ [Pr]. //Fabas de peón ‘habas redondes y blan- ques’ [Pr]. //Fabes de la granxa ‘alubias perestimaes, blan- ques y grandes’ [Ay]. //Fabas de la granja ‘fabes blanques, allargaes y de pocu tamañu’ [Cd]. //Faba de mayo ‘haba’ [DA]. //Faba de mayu ‘haba común’ [Cg]. //Fabas de mayu o dulces [Pr]. //H.abas de mayu ‘haba’ [LV]. ‘habas de vaina verde y carnosa de les que namái se dexen maurecer les desti- naes a semar’ [Cd]. ‘habas de mayu’ [Pa (= h.abones)]. ‘habas’ [Cn (MG)]. //Fabes d’escarpín ‘alubias grandes y asemeyaes na forma al escarpín’ [JS 155]. //Fabas gabitinas ‘habas blan- ques y llargues en forma de gabitu’ [Pr]. //Fabas minudas ‘habas blanques y pequeñes’ [Pr]. //Fabas pintas ‘fabes de color, con manches blanques’ [Cd]. //Faba prieta ‘faba de mayu’ [Ri]. //Fabas prietas ‘tipu de faba de color prieto daes a comer a los gochos’ [Tb], ‘fabes más pequeñes que les de mayu y emplegaes pa cuchu’ [Pr]. //Fabas prietas ‘nomatu de los de Moncóu (Cn) y de los de Faidiel.lu’ (Md) [LBlanco]. ///
|
|
DÉROM S.V. */’φaβ-a/). De la faba diz Palladius: Faba tan- tummodo in umida debet aspargi (I, 6-5). Pero l’ast. faba nun destrema calidaes del productu sinón que’l términu ye’l xené- ricu y aplícase lo mesmo a les de bona clas qu’a les de valir menor; a vegaes la cualidá o’l tipu de fabes conséñase con un axetivu o términu axetiváu. La situación diglósica del ast. lleva a que mesmamente persones ilustraes desconozan el fechu de que l’ast. faba nun tenga por equivalente lo que paez, a pri- mera vista, el so equivalente castellán haba; d’ehí que les de- finiciones de los vocabularios asturianos sían insatisfactories nesti aspeutu tornando pol cast. haba lo que nun ye sinón alu- bia… nesa llingua, etc. Sobro ast. faba féxose un masc. ana- lóxicu fabu (cfr. fabu 1). De fabu y faba llográronse diminutivos en -ín, -ina, fabín, fabina; en -ica, fabica; en -ucu, fabucu, fabuca; en -aca, fabaca; en -isa, fabisa (cfr.); aumen- tativos en -ón, fabón, fabona; abondativos como fabosu (cfr.), fabudu (cfr.), fabada (cfr.); tamién en -ĪCIUS, fabizu (cfr.), fa- bunu (cfr.), en -UNUS. Toos estos términos puen, pela parte de so, acoyer nueves incrementaciones sufixales anque, a nun ser que se tengan nicios documentales llatinos, resulta persiempre difícil destremar cuándo se ta delantre d’un continuador di- reutu llatín y cuándo d’un términu yá romance. La nuesa to- ponimia ye xenerosa amosando datos nesti sen (TA 391; TT 74). Dende faba ufre JH un verbu en -IDIARE, fabear (cfr.). N’ast. ha destremase fabu 1 (cfr.) de fabu 2 ‘panal’ (cfr.), el primeru creación analóxica dende faba; el segundu deriváu del llat. FAUUS, -I ‘panal’ (EM). |
|
fabacería, la* 📖: fabacería🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. abacería.
|
|||
“fabacero” 📖: “fabacero”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
Cfr. abaceru.
|
|||
fabada, la 📖: fabada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fabá [Llg. Ay. Ri. Ll].>(TEST)
|
Cocíu de fabes [Xral].
|
2. Gran comida, con un platu principal a base de fabes [Cg. Llg. Ll. Ay] con chorizu, morciella y carne de gochu [Ri. Qu. Tb. An. Pr. Tox. Vd. /Eo/]. Platu típicu asturianu [Pzu. AGO] llamáu tamién fabes, fabas o h.abes, h.abas, etc. según les fasteres dialeutales: Hai fabes pa comer [Ac (i)]. Cfr. faba. |
||
fabal, el 📖: fabal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.abal [Lln. Os. Pa]. fabar [y JH].>(TEST)
|
Plantación de fabes [Lln. Os. Pa. Cb. Cg. Sb. Ay. Ri. Ti. Md (= fabeiru). Bab. /Eo/. JH. R]. Planta de tallu llevantáu que pro- duz fabes [JH]. //-es ‘pequeños llabores que quedaron ensin facer’ [Lln]. //Llevantar fabal ‘llevantar el vuelu, colar, mar- char’ [Sb]. //Llimpiar el fabal [CyN (Recuerdos)].
|
|
Del llat. FABĀLIS, -E ‘de fabes’ (OLD), onde la terminación -ĀLIS asóciase a un abondativu. Dende la variante fabar féxose una formación abondativa col continuador de -AECUS, -A, -UM, ast. fabariegu, a, o (cfr.) aplicable a daqué que produz bien les fabes. Dambes formaciones puen continuase en toponimia (TA 391; TT 74). |
|
fabaraca, la 📖: fabaraca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Caxina de les fabes [Pi. Ac], seca y ensin frutu [Cb. Cg. Llu. Cp]. Caxines de delles plantes [“desde Valdés al Eo” /Eo/]. Conxuntu de los fabales, sacao’l frutu [JH]. 2. Cast. <i class="della">hojarasca</i>(TEST)
|
[JH].
|
3. Granu pequeñu, anegratáu, de la corruela [R]. 4. Cosa inútil y de poca sustancia, especialmente en pallabres y pro- meses [JH]. Lo que queda en pallabres, lo que nun llega a fa- cese [Cb. Cp]: Vuélvese fabaraca [Cb. Cp]. Apariencia [AGO]. //¡Fabaraca! ‘¡decepcionante!’ [Cñ]. Co la fabaraca/y agua de la fuente/faise mala caca/y qué- xase el diente [CyN (Cantares 135)] chichos favaraques i fabes_d’ente’l_pan 1921 [VIDA ASTU/26] Al nuesu entender dende FABULA llogróse un resultáu *fábara (LLAA 103) d’u siguió una amestanza col suf. despeutivu -aca, fabaraca; col aumentativu desp. -ota, fabarota (cfr.); tamién con -uchu, fabaruchu (cfr.) anque agora con una creación ana- lóxica masculina; tamién los diminutivos en -etu, -eta: Fabes fabaretes/males de cocer/échovos en pote/y nun queréis fer- ver [Mi]. |
||
fabariegu, a, o 📖: fabariegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<h.abariegu [Lln].>(TEST)
|
Que ye aficionáu a les fabes o que ye afayadizu pa producir fabes o que produz fabes fácil y abondo [JH (= faberu)]. 2. Que produz fabes (un sitiu) [Lln].
|
salvo linariega e favariega e baraganna lavradia salvo ennas fronteras 1287(or.) [SP-I/273]
|
Cfr. fabal. |
|
fabariñu 📖: fabariñu🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">Santu</i>(TEST)
|
fabariñu ‘santu que protexe les fabes’ [Sm].
|
Cfr. faberu, a, o. |
||
fabarota, la 📖: fabarota🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">fabarota,</b>(TEST)
|
la Faba común [Sr].
|
Cfr. fabaraca. |
||
fabaruchu, el* 📖: fabaruchu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.abaruchu [Pa].>(TEST)
|
Faba de mayu, pequeña (dábase al ganáu pero los más necesi- taos tamién les comíen) [Pa].
|
Cfr. fabaraca. |
||
fabayera, la* 📖: fabayera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<//fabayeira [“desde Valdés a Vegadeo” (Eo)].>(TEST)
|
Planta que produz fabes [/Eo/].
|
Cfr. fabayu. |
||
fabayón, el 📖: fabayón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<i class="della">Faba </i>grande y ruina [R]. //-<i class="della">ones </i>‘especie de pólipu de la fa- milia de <i class="della">las</i>(TEST)
|
grogonias (sic)’ [Cg].
|
Aum. de fabayu (cfr.). |
||
fabayu* 📖: fabayu*🏗️: SI ✍️: NO |
Términu conocíu como nomatu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Martinus</i>(TEST)
|
Faballo 1228(or.) [ACL/462]
|
|
Quiciabes del llat. FABALIA ‘tallos de les fabes’ pudo siguir ast. *fabaya con una creación analóxica masculina fabayu que se |
|
fabayuela, la* 📖: fabayuela🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><fabayuola [Tox]. //fabayola [Mánt].>(TEST)
|
|
|||
fabaza, la 📖: fabaza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Caxines de fabes coles que s’alimenta’l ganáu d’iviernu [As]. Caxines seques y esbillaes [Pr]. Caxines llueu de saca-yos el frutu [Ce]. Plantes seques de les fabes llueu de mayaes (em- plegaes como alimentu del ganáu pel iviernu) [Oc].
<ident class="della" level="1"></ident>Documéntase <i class="della">fauaza</i>(TEST)
|
nel sieglu XIII nel Libro de los Caballos
|
|
||
fabear 📖: fabear🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
fabera, la 📖: fabera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><fabiera [Tox].>(TEST)
|
|
|||
faberu, a, o 📖: faberu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><+fabiru [y Llg].>(TEST)
|
|
|||
faberu, el 📖: faberu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><fabeiru [Md. Cd. Pr. Ce. Cv. Tox. PVieya].>(TEST)
|
Fabal [Md. Cd. Pr. Ce. Cv. Tox. PVieya]. 2. Bayura de fabes [Cd]. 3. El que trafica en fabes [JH].
|
|
Cfr. faberu, a, o. |
|
fabica, la 📖: fabica🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Dim. de <i class="della">faba</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. faba. |
||
fabín, el 📖: fabín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
///<i class="della">Entre</i>(TEST)
|
faba y fabín una cabra con su cabritín [Sm (LC)].
|
Cfr. faba, cola amestadura del suf. dim. -ica. |
||
fabina, la 📖: fabina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
//<i class="della">-es</i>(TEST)
|
‘fabes pequeñes, redondes [Ac] y prietes’ [Pr (fabinas)]. ‘fabes pequeñes, redondes [Ac] non usaes pa fabada pero que ponen con verdura pel iviernu’ [Cp]. //Fabines roxes ‘fabes colloraes’ [Cp (= roxines)].
|
Dim. de faba (cfr.). |
||
fabisa, la* 📖: fabisa🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<h.abisa [Cl].>(TEST)
|
Faba pequeña [Cl].
|
Del llat. FABA quiciabes col suf. -ĬSIA (GHLA 61). |
||
fabizu, el* 📖: fabizu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.abizu [Cl].>(TEST)
|
Arrecendor o sabor a fabes [Cl].
|
Del llat. FABA cola amestadura del suf. -ĪCIUS. |
||
fabón, el 📖: fabón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.abón [LV. Lln. Pa].>(TEST)
|
Faba grande [Tox. /Eo/] con caxina áspera, correosa, peluda [Tor]. Faba de colores [DA] con que los rapazos xueguen al poche [Lv]. //-ones ‘fabes grandes y blanques’ [Lln]. ‘fabes de mayu (cómense verdes y delles vegaes con caxina)’ [Pa (= h.abes de mayu)]. ‘xuegu en que se tiren los h.abones a un fu- racu’ [Lln]. //Fabóis ‘especie de fabes mayores que les co- rrientes’ [As]. ‘tipu de fabes grandes’ [/Tp/].
|
D’una variante masculina de faba col suf. aumentativu -ón. N’A Estierna y más a occidente alviértese la perda de -n-. |
||
fabona, la 📖: fabona🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<h.abona [Lln].>(TEST)
|
Aum. de faba. 2. Faba [Ca]. Faba de mayu, grande [Cb. Cp. Ac. Ca. VBable]. Faba común [Cg]. Tipu de faba [Ay (= faba de mayu). PSil] blanca y grande [Lln]. //H.abona de mayo ‘faba negra y que se da de comida a los animales’ [Os]. ///La fabona pa sí abona quier dicir que ye planta que nun necesita cuchu pa criase [LC]. Cfr. faba.
|
|||
faborniu, el* 📖: faborniu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.aborniu[Lln].>(TEST)
|
Faya pequeña, de mediu metru d’altura, más alta qu’un ca- rrascu [Bulnes (Lln)].
|
D’un encruz del ast. h.aya (cfr.) y caborniu (cfr. cabornu). |
||
fabosu, a, o 📖: fabosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Que-y presten les fabes [JH].
|
Del lla. FABA col suf. abondativu -ŌSUS, -A, -UM. |
||
fábrica, la 📖: fábrica🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">fábrica </i>[Xral]. 2. Central lléctrica [Qu. Tb].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">ecclesiarum</i>(TEST)
|
fabricis reparationibus 1186(or.) [ACL/515]
|
|
Del llat. FABRICA ‘taller’, ‘fragua’ (EM), per vía culta sigue ast. fábrica común col castellán (DCECH s.v. fábrica). Delles llin- gües romániques caltienen tamién un resultáu popular (REW), asina’l cat. fàbrega y farga (DECLC s.v. faber). L’ast. ufre un vieyu resultáu con metátesis *fabr(e)ga → faurga (1062) → ast. fragua (cfr.), con metátesis: cfr.) como yá di- ximos (PE4). Didagus fabricator huius ecclesie 1101(or.) [DCO-I/324]
Del masc. llat. FABRICATOR, -ORIS ‘artesanu’, ‘trabayador’ (ABF), per vía semiculta. Junquera Huergo conseña tamién ast. fabriqueru ‘fabricante’, ‘artífice’ pero pue ser términu que res- puenda a la creación personal acordies coles posibilidaes for- matives del asturianu (PE4). |
|
fabricar 📖: fabricar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">fabricar</i>(TEST)
|
[Xral]. pero como so xenio ñon podía/xecutar cosa con xuicio ma- duro,/mandó-yos que una estauta flabicasen/y al son de lles cornetes lla adorasen [BAúxa, Sueños (Poesíes 157-160)]
|
|
cfr. fábrica) siguió un resultáu popular *fabr(e)gar |
|
fabricador, ora, el/la 📖: fabricador🔤: , ora, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora, |
Fabricante [JH].
<br class="della">b)
<i class="della">baselica</i>(TEST)
|
est fabricada 1005(or.) [ACL/180]
|
|
||
fabru, el* 📖: fabru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pente medies de la documentación medie- val:
<ident class="della" level="2"></ident>a)
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Petrus</i>(TEST)
|
Faber 1161 (s. XIII) [MB/163; MB/165]
|
|
||
fabu, el 1 📖: fabu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ident class="della" level="1"></ident>Faba pequeña. //-<i class="della">os</i>(TEST)
|
‘fabines pequeñes, de color’ [Lln]. ‘ciertu xuegu’ [Lln].
|
|
||
fabu, el 2 📖: fabu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<///<ident class="della" level="1"></ident>/h.abos [Lln].>(TEST)
|
Panal de la colmena [Mar].///
|
dernamente conséñase doce (‘dulce’) como una faba de miel magar a Leite de Vasconcellos paecía-y que faba podría ser portuguesismu (Leite 1901: 224). |
||
fabuca, la 📖: fabuca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<h.abuca [Pa].>(TEST)
|
Faba pequeña y ruina [Pa. JH]: Xíntase lla fabuca y tamién lla patatuca [JH]. //-ques “les fabes de refugaya, les que non pres- ten pa’l mercáu” [R].
|
Diminutivo-despeutivu de faba (cfr.). |
||
fabucu, el 1 📖: fabucu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Desp. de <i class="della">faba</i>(TEST)
|
[Md].
|
2. Faba pequeña [Md. Pr]. Fabona de clas pequeña [Cb. Cp]. Creación analóxica masculina dende fabaca (cfr. faba). |
||
fabucu, el 2 📖: fabucu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Cfr<i class="della">.</i>(TEST)
|
fayucu.
|
|||
fabudu, a, o 📖: fabudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Abondosu en fabes [JH]. 2. (Nomatu de los) d’Orderias, en Somiedu [LBlanco]. //<i class="della">Piedra</i>(TEST)
|
fabuda ‘podinga’ [JS 155].
|
Cfr. faba. |
||
fabunu, a, o* 📖: fabunu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<h.abunu [Lln].>(TEST)
|
Propiu de les fabes [Lln]. //A h.abunu (con arrecendor o sabor) a fabes [Lln].
|
Cfr. faba. |
||
fabuquera, la 📖: fabuquera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fauquera [y Sb]. h.abuquera [Am].>(TEST)
|
Faya pequeña [Am], que nun miedra [Sb].
|
Deriváu de fabucu 2 (cfr. fayucu). |
||
fabuqueru, a, o 📖: fabuqueru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
De Caliao, en Casu [LBlanco].
|
Cfr. fayucu. |
||
facedera, la* 📖: facedera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. focera.
|
|||
facederu, a, o 📖: facederu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<faceeru [Ca]. h.acederu [Lln].>(TEST)
|
Cast. hacedero [JH]. Fácil de facer [Lln]. Que pue facese [Ca]: Eso ye faceeru [Ca].
|
Cfr. facer. |
||
facedor, ora 📖: facedor🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<faedor [Md. Pzu. PSil]. faidor [Sm].>(TEST)
|
Cast. hacedor [Md. JH]. Que trabaya muncho, que ye perac- tivu nel trabayu [Sm]: Güei tas mui faidora [Sm]. Trabayador, buscador de vida [Pr]. Activu [Ac. PSil]: Ye mui facedor por vida [Ac]. Cast. facendoso [Pa]. //El faedor ‘Dios’ [Md].
|
|
cfr.). Una crea- ción compuesta col siguidor de DIS- > des- ye ast. desfacedor (cfr.). |
|
facedoriu, el* 📖: facedoriu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<faedoriu [Md].>(TEST)
|
Taller onde se fai daqué [Md].
|
Cfr. facer. |
||
facendáu, ada, ao 📖: facendáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Cast. <i class="della">hacendado</i>(TEST)
|
[JH].
|
Posible adautación del cast. HACENDADO, algamada por JH dende’l DRAE. Lo mesmo vemos en facendear dende HACEN- DAR (DRAE). |
||
facendear 📖: facendear🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
“Fachendear” [JH].
|
Posible adautación dende’l cast. HACENDAR. |
||
facendera, la 📖: facendera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<cendera [y VCid].>(TEST)
|
Trabayu personal pa facer dalguna cosa [JH]. Trabayu perso- nal, gratis y obligatoriu de los vecinos [PSil. Bab. Bard] pal serviciu común (iguar calles, caminos, etc.) [Mar. VCid], a toque de campana [Tor]. Trabayu en común [Alb] pa iguar ca- minos [Ar]. 2. Actividá pergrande, desasosiegu [Alb]. //Tocar a cendera ‘tocar de mou especial la campana p’alvertir a los vecinos que deben axuntase pa entamar la cendera’ [VCid]. El términu ta poco espardíu güei n’Asturies (anque sí lu con- seña Junquera Huergo nel sieglu XIX), quiciabes porque al norte del dominiu hebo preferencia por otres formaciones como SEXTA FERIA > sestaferia ‘facendera’ (cfr. facienda). Onde alita con más puxu facendera ye al sur del cordal, da- cuando cola variante castellanizada cendera (§d) con perda de l’aspiración de F-. La documentación medieval conseña ante- cesores de facendera al norte y al sur:
|
|
||
facenderu, a, o* 📖: facenderu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><facendeiru [Md].>(TEST)
|
Cast. hacendero [Md]. Amigu de la facienda [Md (= facen- diegu)]. Que sabe y que-y presta tratar bien al ganáu, espe- cialmente a les vaques [Md].
|
|
||
facendiegu, a, o 📖: facendiegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
|
|||
facendosu, a, o 📖: facendosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
|
|||
“facenzal” 📖: “facenzal”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">concos</i>(TEST)
|
II aquamaniles II alfagara facenzal moreda I frontales
|
|
y Lleón {kamisam lineam item sauanos XII et III manteles fa- citergias IIIes. stamines III 927 (s. XII) [ACL/126]; mantilia litterata cum suis facitergilis et alia mantilia bina quotidiana 1073 (s. XII) [ACL/444]}. Ye posible qu’otru cuasi-sinónimu podamos atopalu nel correspondiente diminutivu en -ŎLUS, “fazerolo” (cfr. ADLA 83). |
|
facer 📖: facer🏗️: NO ✍️: NO |
<h.acer [Lln. Cl. Rs. Pa]. /////faer [y Cp. y Ac. Qu. Tb. Sm. y Md. Bab. Pzu. PSil. y As. Gr. Ce. y Cv. /y Eo/]. fader [An. y Oc]. fer [Cb. y Cg. Sm. Cn (F). y Cv. y Tox. PVieya. /y Eo. Mánt/. y V1830. JH. y DA]. h.er [Cl]. /////bacer [y Ay].>(TEST)
|
Cast. hacer [Lln. Cl. Rs. Pa. Cb. Cg. Cp. Cñ. Ac. Bi. Llg. Sb. Ca. Ay. Mi. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. Cn
|
heredat de fer en toth suo placer de vender o de dar s. XII
|
(F). An. Ce. Sl. Cv. Vd. Tox. PVieya. Oc. Cruce. /Eo. Mánt/. Vg. Mar. V1830. JH. R. DA. Bard]. 2. Tener capacidá, con- tener [Ac. Sr. Tb]: Esti almario nun fai nada [Ac]. 3. Hacer cola intelixencia [Ri]. 4. Pasar el tiempu [Ri]: Fai una semana [Ri]. 5. Tar bono o malo’l tiempu [Ri. Tb]: Fai frío [Ri]: Fai calor [Tb]. //-se ‘cast. hacerse’ [Cl. Pa. Tb. Md. Pzu]. ‘ave- zase’ [Pa]: Enseguida me h.eci a ello [Pa]. ‘aparentar’ [Tb]: Del llat. FACERE ‘facer’, ‘construir’ (OLD), verbu panrománicu (REW; DÉRom s.v. */’φak-e-re/) ya panhispánicu (DEEH). Dende ehí xustifícase facer, h.acer (con aspiración oriental); tamién faer con perda de -C-. Dende faer → fer (§c) (y con as- piración oriental h.er) foi posible por reducción de /aé/ → /é/ nes elocuciones rápides lo mesmo que vemos en paéme que llógrase anteponiendo per 1 (cfr.) yá con referencies docu- mentales medievales (§f): cfr.), facedor (cfr.), facedoriu (cfr.). Tamién conoz l’ast. una formación verbal idiorromance col siguidor de DIS- → desfacer (cfr.) y esfacer (cfr.). Tamién en re- (cfr. re- facer). |
|
facer, el 📖: facer🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Un</i>(TEST)
|
coló pa la so quinta, y l’utru á lo’sos faceres [San Mateo 88]
|
Nominalización del infinitivu facer (cfr.). |
||
facera, la 📖: facera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aprovechamientu del pastu común de dos pueblos [Bab]. Aprovechamientu que del pastu d’un monte puen facer des- tremaos pueblos en dómines dixebraes del añu [Vg]. 2.
{(Doc.). Prenda de la cara}.
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">cum sua serna a Fonte de exa et suas </i><i class="della">faceras</i>(TEST)
|
977 [MSAH- I350]
|
|
del llat. facies, -ei ‘cara, contornu’ (OLD), *facia, cola amestanza del sufixu -aria, *FACIARIA ‘lo que da na cara’ que, ensin dubia, pasó a significar *‘fachada’, *‘estaya que ta averada o na llende’, términu cola mesma xénesis que’l cast. acera (DCECH s.v. acera), semánticamente averada al de- riváu facería. La documentación medieval ufre nicios d’esos usos y de l’aceición actual de ‘fastera alloñada’. Sobro facera [bien documentao en Lleón (LLA)] féxose’l verbu afacerar (cfr.) y enfacerar (cfr.). Los documentos conseñen tamién, arriendes de los términos xustificables dende FACIES + -ARIA (ADLA 83), facera, otros exemplos en que semánticamente faise referencia a una ‘prenda de la cara’: cfr.). La documentación amuesa la formación d’un dim. masc. en -ŎLUS (cfr. faceruelu). |
|
facería, la 📖: facería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Llende ente pueblos o conceyos onde los pastos son comunes [Qu] siempre que los animales lleguen a ellos pelos propios pasos ensin que los afalen nin aguiyen [Tb].
D’un deriváu del ast. <i class="della">facera</i>(TEST)
|
(cfr.) + suf. (PE4) → facería, terrén sometío a reglamentación [Tuero 1976: 76].
|
|||
faceru, a, o* 📖: faceru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<faceiru [Pz].>(TEST)
|
Con derechu a pastos [Pz].
|
Cfr. facera. |
||
faceruelu, el* 📖: faceruelu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación, quiciabes na aceición de ‘pañuelu de la cara’ (ADLA 84):
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">palios</i>(TEST)
|
fazerolios IIII mulas IIII mulos II equos XVIIII aquas XXIII 1025 (s. XI) [MSAH-II/64]
|
|
||
faceya, la 📖: faceya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><facecha [Cn (M)].>(TEST)
|
|
|||
facha, el/la 📖: facha🔤: , el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Facista [Ac. Sr].
<ident class="della" level="1"></ident>Castellanismu modernu, regresión de FASCISTA o FACISTA si- guiendo una pronunciaciación a la italiana. Tamién s’atopa con usos axetivos nel ast. actual: <i class="della">Esi rapaz ye mui facha, pero ye </i><i class="della">más</i>(TEST)
|
facha la moza [Ac].
|
|||
facha, la 1 📖: facha🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ident class="della" level="1"></ident>Presencia, aspeutu [Qu]. Traza, figura, aspeutu [Ac. Ay. Ri. Tb. Sm. PSil]: <i class="della">Esa</i>(TEST)
|
tien bona facha [Tb]: Eso trai mala facha [Tb]: Traza, aspeutu, porte [Md (= fustaxe)]. Traza, estilu [Lln. Vv]: A ver si pones otra facha [Vv]. Bona disposición [Tb]: Ponte en facha [Tb]. 2. Aspeutu non prestosu [Pr] d’una per- sona [Cd]: ¡Vaya facha! [Pr]: ¡Vaya fachas! [Pr]: Los feos tie- nen mala facha, los mal vestidos van mal fachaos [R]. Persona mayor mal traxeada [Ay]. //En facha ‘que val la pena’ [Pr]. ‘abondante’ [Pr]. ‘en condiciones amañoses’ [Tb]: Esos van en facha [Tb]. ‘con seriedá’ [Sm. Sl]. //Ser de mala facha ‘ser entrometíu’ [Ar].
|
|
cfr.) y l’ax. fachosu (cfr.). Tamién un dim. facheta d’u surdió’l verbu *esfachetar que conocemos pel vieyu participiu esfachetáu, ada, ao (cfr.). |
|
facha, la 2 📖: facha🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Cast. <i class="della">faja</i>(TEST)
|
(DRAE 4ª) [Vg]. Ropa interior d’enrollar al neñín aca- bante nacer [Ay. Ri. Qu. Tb. Cd. Tox]. Ropa d’envolver a los neños [Cñ. Ar. Pr]. 2. Felpa [Cñ]. 3. Especie de mandil de tela de llana, texío a franxes tresversales colloraes y negres, que s’ataba a la cintura y cayía per detrás cubriendo l’espaciu ver- tical, d’unos cuarenta centímetros d’ancho, dexáu ente les orie- lles traseres d’estos manteos (nel antiguu traxe maragatu) [Mar]. Parte del traxe de la maya maragata que s’asitia enriba’l mandil (de pañu fuerte de llana collorao y más ancha y curtia que’l mandil) [Mar]. //-es ‘mantielles d’enrollar a los neños’ [Cb. Cp. Ac. Sb. Ar (fachas)]. ‘faxos, mantielles’ [JH]. ‘man- tiella de bayeta con que s’enrollen los neños de magar nacen fasta qu’echen a andar’ [JH]. ‘faldellín’ [JH]. ‘bayetes pa en- rollar al neñu’ [R]. ‘pañal y mantiella en que s’enrollen los neños pequeños’ [Cg]. //Estar en faches ‘tar en mantielles’ [JH]. //Ponese en facha ‘ponese en plan de trabayar activa- mente’ [Cd. Tox]. //Salir de faches ‘salir de mantielles’ [JH].
|
Del llat. FASCIA, -AE ‘banda, franxa d’estopa pa destremaos usos’ (EM). Del mesmu aniciu ye tamién ast. faxa 1 (cfr.), con un resultáu cercanu pero con dalguna especificación semán- tica al tratase d’espresión desaverada de facha, talmente que faxa 1 ye espresión evolucionada nel dominiu ástur mentanto facha 2 llega a nós pel castellán. Dende facha féxose’l verbu fachar (cfr.) y otros parientes como fachadura (cfr.). Un com- puestu verbal ye enfachar (cfr.) col que guarda rellación ast. enfachadura (cfr.). Tamién desfachar (cfr.). |
||
fachada, la 1 📖: fachada🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<fachá [Ay. Mi].>(TEST)
|
Apariencia [Ay]. 2. Fachada d’una casa [Ay]. //Fachada del salíu ‘fachada del molín onde s’abren ventanes y l’arcu per onde sal l’agua de nuevo al ríu’ [Pa (Molín)].
|
Formación sobro facha 1 (cfr.). //Gastar muncha fachá ‘dase munchu cuentu, presumir muncho’, ‘aparentar que se tien muncho’ [Mi]. //Ser tou fachá ‘ser tou apariencia’ [Mi]. |
||
fachada, la 2 📖: fachada🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
(TEST)
|
Cfr. foyada.
|
|||
fachadura, la 📖: fachadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">fajamiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. facha 2. |
||
fachandín, ina, ino 📖: fachandín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
Presumíu [Oc].
Del ast. <i class="della">fachenda </i>(cfr.) cola amestadura del suf. diminutivu. De <i class="della">fachenda</i>(TEST)
|
(cfr.) → fachendosu, a, o (cfr.).
|
|||
fachar 📖: fachar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">fajar</i>(TEST)
|
[JH]. Poner les faches [Tb]: Fáchalu bien, nina [Tb]. //Bien facháu, mal facháu ‘de bona, de mala apariencia’ [Md].
|
Cfr. facha 2 |
||
fachenda, la 📖: fachenda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">fachenda </i>[Pa]. Aspeutu [Tb. Md]: <i class="della">Tien bona fachenda esa</i>(TEST)
|
moza [Tb]. Facha, aspeutu [Sb]. Bona facha, bon aspeutu [Ac]. Bona apariencia [Tox]. 2. Presunción [Pr], vanidá, [Pa. Md. R], afectación [Tox]. Altanería, soberbia [Lln]. Arrogan- cia [Ay. Qu. Tb. Sm]. Fechu de presumir [Qu. Tb. Sm]. //De fa- chenda ‘por presunción, por vanidá’ [Sb]. //Gastar fachenda ‘presumir, aparentar’ [Ri. Mi. Pr]. //Tener fachenda ‘gustar a ún la ostentación, ser valagoria’ [Cd]. ///Fachenda sin dineiru ya cumu un burru sin arrieiru [Sm]. Cula fachenda que gasta/si la metieras en maíz/tenías pa cumer papas/ya enrus- car bien la nariz [Sm]. Salid mozos a bailar/no tengáis tanta fachenda;/tan buenos son los que bailan/como los que están afuera [Esfoyaza 104].
|
pero xuzgues que son graves,/xuzgues que gasten fa- chenda,/el mayorazgu del hurru/quixera yo que llos viera,/o aquel don Don, mas callemos/que yá caíste na cuenta [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 332-337)]
|
cfr.). Un deriváu con suf. abondativu ye ast. fachendosu (cfr.). Tamién Corominas-Pascual rellacionen con fachenda un términu canariu, fachento que n’ast. namái se conseña nuna monografía sol Conceyu d’Ayer (cfr. fachentu, a, o). |
|
fachendosu, a, o 📖: fachendosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+fachendusu [Ay].>(TEST)
|
Que gasta fachenda [Md. Pr]. Presumíu [Pa. Ac. Sb. Md. /Mánt/], arrogante [Tb]. Presumíu y enchipáu [Cd]. Valagoria, presumíu [Lln], fanfarrón [Tox]. Que presume de tener bona presencia [PSil]. 2. De bona presencia, de bona fachenda [Ay. Tb. Tox]. Garbosu [JH]. ///Desde Santana a Ventana, desde San L.laurienzu a Cueiru, nu(n) hai mozas tan fachendosas como las de Valdesampedru [Tb]. Cfr. fachenda.
|
|||
fachentu, a, o* 📖: fachentu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+fachintu/fachenta [Ay].>(TEST)
|
Presumíu [Ay].
|
Cfr. fachenda. |
||
fachina, la 1 📖: fachina🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Dim. de <i class="della">facha</i>(TEST)
|
1, 2.
|
|||
fachina, la* 2 📖: fachina🔤: , la* 2 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 la*, 2 |
//<i class="della">Fachinas</i>(TEST)
|
‘estielles p’arroxar el fornu’ [Qu].
|
Del dim. del continuador del llat. FACULA, -AE ‘antorcha’ (OLD), pallabra con continuadores románicos (REW), con un resultáu *facha (→ fachizu) aguardable nes fasteres B-D, u s’alluga Quirós (cfr. faxa 2). A lo meyor podría axuntase dalgún influxu del llat. FASCINAM (EM) > faxina o facina pues semánticamente combinaríense les referencies a la ‘antorcha’ (‘dalgo qu’arde’) col ‘fexe de lleña’. |
||
fachizu, el 📖: fachizu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Buruyu de paya emplegáu p’allumar delles fiestes [Cabreira (Mar)].
Formación fecha, quiciabes, sol llat. FACULA, -AE ‘antorcha’ (OLD) con un resultáu <i class="della">faxa</i>(TEST)
|
2 y *facha ‘antorcha’ (cfr.) → fachizu. El su- fixu -ICIUM indicaría, de mano, ‘asemeyáu a’. El resultáu [tS] en La Cabrera (*facha → fachizu) nun ye impensable darréu que l’ALBI amuesa exemplos de [y] y [tS] pal grupu -C’L-.
|
|||
fachón, el 📖: fachón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Facha grande [JH].
Aum. de *<i class="della">fachu</i>(TEST)
|
(cfr. facha 2).
|
|||
fachosu, a, o 📖: fachosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<fachoso [Ar].>(TEST)
|
Xostrón, ensin llimpieza [Pa].
|
Non llimpiu [Lln. Pr]. Fechu una facha [Pr]. 2. De mal porte [Pa]. 3. Con bona presencia y garbu [Ar]. Cfr. facha 1. |
||
faciador, el 📖: faciador🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
El que fai faces nun terrén [JH].
|
Cfr. faza. |
||
faciar 📖: faciar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
facienda, la 📖: facienda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<h.acienda [Cl].///<ident class="della" level="1"></ident>hacienda [Ac. Tb. Tox. /Mánt/]. cienda [Ac. VCid]. //hacenda [Eo].>(TEST)
|
Cast. hacienda [Pzu. Cn (MG: “es un arcaísmo”). /Eo. Mánt/. JH], riqueza [Ac. Ay. Tox. R], conxuntu de propiedaes [Cl], heredá, prediu, bienes, propiedaes [Md]. 2. Conxuntu de ganáu (cabres, oveyes), qu’ún tien [Sm. Vil (Cruce)]. Conxuntu d’a- nimales d’una casa de llabranza [Tb. Oc. SCiprián]: Con tanta facienda nun tengo tiempo pa nada [Oc]. Ganáu [La Cabreira (Mar)] vacuno [Ac. VCid].///
|
D’un deriváu de facere (EM), FAC(I)ENDA ‘lo qu’hai que facer’, común al cast. hacienda, port., gall. facenda, cat. faena (DEEH; DCECH s.v. hacer). El castellanismu con perda de F- pervése nuna pallabra como ésta mui averada a los usos de l’Alminis- tración y d’ello hai nicios de magar la documentación del sie- glu XVI (§b); un casu llingüísticamente amestáu vese na espresión d’Entrambasauguas onde la perda de la F- combí- nase col caltenimientu de la tónica ensin diptongar. Dende l’a- ceición primera pasa llueu a referise a les ‘posesiones qu’hai que trabayar’ → ‘posesiones’ → ‘bienes’. Con delles incre- mentaciones sufixales xustifícase ast. facendosu, facendiegu, facenderu. Emparentada con esti últimu términu tenemos ast. facendera (cfr.) con aniciu nuna formación abondativa o co- leutiva *FACIENDARIA (PE4). |
||
faciguyu, el 📖: faciguyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">hacina</i>(TEST)
|
pequeña [Oc].
|
Cfr. facina 2. |
||
fácil 📖: fácil🏗️: NO ✍️: NO |
<fácile [Md. JH. Canella. /Bu (i)/].>(TEST)
|
Cast. fácil [Xral].
|
2. Probable [Ac. Tb. VCid]. 3. Dócil, rema- nable [Tb. Md]. 4. Cenciellu [Md]. 5. Cast. liviana (una muyer) [Md]. Del llat. FACILIS, -E ‘que nun requier munchu esfuerzu’, ‘fácil’ (OLD), quiciabes per vía cultizante como-y pasa al cast. fácil (DCECH s.v. hacer). Un dim. ye ast. facilín, ina, ino (cfr.); un au- mentativu facilón. |
||
facilidá, la 📖: facilidá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">facilidad</i>(TEST)
|
[Pa], disposición pa facer una cosa ensin gran esfuerzu [Md].
|
Del llat. FACILITAS, -ĀTIS ‘facilidá’ (OLD). |
||
facilín, ina, ino 📖: facilín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
Perfácil [Llg. Sr]: <i class="della">Eso</i>(TEST)
|
faise facilino [Llg (= eso faise fácil)].
|
Cfr. fácil. |
||
facimientu, el 📖: facimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<facemientu [JH].
Aición y efeutu de <i class="della">facer</i>(TEST)
|
[JH]: Facemientu de gracies [JH].
|
|
cfr.). Tamién conoz l’ast. un compuestu refaimientu (cfr.). |
|
facín, ina, ino* 📖: facín🔤: , ina, ino* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<faciriu (<i class="della">sic</i>) [JS].>(TEST)
|
Torcíu, ruin [JS].
|
Podría tratase d’un arabismu común al ast. y al castellán; do- cumentáu de magar el sieglu XV, hacino y en Lucas Fernández nel XVI (Dworkin La variedad 166). La tresmisión escrita que conocemos bien pue debese a una mala interpretación de JS qu’interpreta un términu que, perposiblemente, desconocía. Pa xustificar etimolóxicamente’l términu ha partise del and. H.AZÍN ‘avarientu’, ‘aflixíu’ (DA) étimu que yá conocíen Coro- minas-Pascual (DCECH s.v. hacino ‘murniu’, ‘mísere’, ‘mez- quín’). |
||
facina, la 1 📖: facina🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<h.acina [Lln. Os]. ///xacina [Cl].>(TEST)
|
Faza pequeña [JH]. Tierra estrencha y pequeña [Lln]. Tierra estrencha [Os].
|
|
||
facina, la 2 📖: facina🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<///fejina [Ar. Llomb].>(TEST)
|
Cast. hacina [Cp. Bab. Cn (MG). An. Cv. Oc. JH. Llomb. Vg] de yerba [AGO]. Montonín de yerba segao [Cl]. Montón de yerba [Pzu. VBable] pequeñu [Vd] secu enantes de metelu en payar (la facina ye más pequeña que’l bálagu) [Sl]. Montón de yerba que queda un tiempu nel prau [Ca]. Vara de yerba [Pi. Ca. Cg]. Montón de yerba provisional que se fai nel mesmu prau [Sm] (opónse a vara que ye’l definitivu) [Pr]. Montón pequeñu de yerba (si ye grande llámase bálagu) [Cd]. Montón de yerba más grande que’l borregu y más pequeñu que’l bá- lagu [Cn (F)]. Montón grande de yerba que se guarda pal ganáu pa d’iviernu [GP a. 1788 (= bálagu)]. 2. Montón pe- queñu de trigu [Sm] o d’escanda [Qu. Tb]. Mies amontonao en manoyos [Ar]. Conxuntu de, xeneralmente, diez capiellos [Mn]. Conxuntu d’ocho o diez capiellas de pie [Sl]. Gaviella [Vd]. Montón de narbasu que se fai nes tierres [Cv]. //-as ‘faces’ [Md]. ‘tolenes’ [Md]. ///Un mozu como una facina de paya [CyN (Recuerdos)]. ///Añu de neblina añu de facina [LC]. Somos de Sobrefoz/venimos de La Faeda/Ficimos cua- tro facines/dexamos la casa llena [Po].
|
|
Del llat. FASCĪNA, -AE ‘gaviella’, ‘carga de lleña’ (EM). Dende equí féxose’l verbu afacinar (cfr.). La documentación medie- val ufre dellos exemplos onde ye difícil xebrar si tamos de- lantre de facina 2 o de facina 1 (cfr.). Derivaos de facina 2 se- dríen facinador (cfr.), facinamientu (cfr.). Ye posible que sobro facina se fexere un masculín analóxicu *facín con un equiva- lente diminutivu *facigu y, con una nueva amestadura dimi- nutiva col continuador del llat. -ŪCULUS, l’ast. faciguyu (cfr.). |
|
facinador, ora, el/la 📖: facinador🔤: , ora, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora, |
<b class="della">facinador, ora,</b>(TEST)
|
el/la Cast. hacinador [JH].
|
Cfr. facina 2. |
||
facinamientu, el 📖: facinamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">hacinamiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. facina 2. |
||
“facingula” 📖: “facingula”🏗️: NO ✍️: SI |
Cfr. <i class="della">faza</i><i class="della">(TEST)
|
1.
|
|||
facionáu, ada, ao 📖: facionáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
Cfr. afaicionáu.
|
|||
facismu, el 📖: facismu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<facismo [Llg].>(TEST)
|
Cast. fascismo [Llg. Tb].
|
Del it. FASCISMO, movimientu políticu totalitariu espardíu dende Italia nel primer terciu del sieglu XX, con adautación fó- nica dende’l cast. En rellación tenemos el deriváu ast. facista (cfr.). |
||
facista, el/la 📖: facista🔤: , el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) |
Cast. <i class="della">fascista</i>(TEST)
|
[Llg. Tb]. Cfr. facismu.
|
|||
“facisteria” 📖: “facisteria”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación medieval.
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">pares de sabanos </i><i class="della">facisteria</i><i class="della">(TEST)
|
una II parelios de arganas 922 [MSAH-I/61]
|
Ta emparentáu con otros d’espresión averada y qu’almiten una interpretación semántica de ‘tobaya’ (Varela 2003: 259). Paez que guarda, nidiamente, rellación etimolóxica col llat. facies, -ei ‘cara’. |
||
facistol 📖: facistol🏗️: NO ✍️: NO |
Términu conocíu pela documentación seronda lleonesa de la dómina yá castellana:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">la</i>(TEST)
|
casula con aliofares e vn panno purpurado pora el façis- tol 1290(or.) [ACL-VIII/380]
|
|
||
factible* 📖: factible*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><fatible [TC. AGO].>(TEST)
|
Cast. hacedero [TC (Protomártir). AGO].
|
|
||
factor, el* 📖: factor🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><fator [Ay].>(TEST)
|
|
|||
factoría, la* 📖: factoría🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><fatoría [JH].>(TEST)
|
Cast. factoría [JH].
|
|
||
facu, a, el/la 📖: facu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<faca [JH]. //faco [Eo].///<ident class="della" level="1"></ident>h.aco [/Eo/]. h.aca [Tox].>(TEST)
|
Caballu pequeñu y ruin [Md]. Cast. jaco [Bab. /Eo/]. Cast. jaca [JH] y jaco [Tox]. 2. Rapacín que se pon nel xuegu pa que los otros salten percima [Cn (MG)]. //Trayer de mal faco ‘tratar a otru de recaderu, de criáu’ [Llg].///
|
d’un vieyu asitiamientu del términu ente nós. El so bon alluga- mientu podría facénoslu ver tamién el fechu de que sobro ast. faca, facu pudo llograse’l verbu afacar *‘preparar el facu pal viaxe’ → ‘preparar pa facer daqué, pa marchar’ [Cn (F)]. Ta- mién el participiu afacáu ‘que s’asemeya’l facu a la faca’ [JH]. En rellación etimolóxica podría tar tamién ast. azacanar (cfr.) y afacumar (cfr.) como yá diximos (García Arias 2014c: 18). |
||
facultá, la 📖: facultá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">facultad</i>.
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">omnem </i><i class="della">facultatem</i><i class="della">(TEST)
|
quod In uno ganauimus uel proliuigare potuimus 951(or.) [DO IX-X/58]
|
|
Del llat. FACULTAS, -ATIS ‘facultá’, ‘posibilidá’, ‘capacidá’ (ABF), términu d’emplegu cultizante güei y na documentación (§a) pero con nicios populares nel mesmu sieglu X (§b). |
|
facultosu, a, o 📖: facultosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Que tien munchos bienes o caudales [JH].
|
Posible castellanismu, FACULTOSO, inxertu por JH nel so diccionariu. |
||
fada, la 📖: fada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">hada</i>(TEST)
|
[DA. CAmieva], maga, fechicera [JH]. //Fades ‘cast. hadas’ [V1830].
|
|
cfr.) y del güei femenín , fada. El llat. conoció un continuador de pl. FĀTA, qu’entá alita en delles llingües romániques (REW) en xun- tanza col nome de vieyes deidaes itáliques (cfr. fau 1). |
|
fadador, ora 📖: fadador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<b class="della">fadador,</b>(TEST)
|
ora Que fada [JH].
|
Cfr. fadar. |
||
fadar 📖: fadar🏗️: NO ✍️: NO |
Determinar el <i class="della">fau</i>, anunciar, pronosticar lo que ta dispuesto nos faos [JH. [/“desde Valdés al Eo” (Eo)/].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Y pe la mar andava mal </i><i class="della">fadiado</i><i class="della">, con munchos barcos sin</i><i class="della">(TEST)
|
poder llibrase [DyE 7]
|
Del verbu llat. FATUĀRI ‘tar inspiráu’ (EM). Esti verbu hebo tener una variante *fadiar 2 como fai ver el participiu fadiáu que traducen al cast. como hadado [Bard]. En rellación eti- molóxica con fadar ta l’ast. fadador (cfr.). |
||
fadiar 1 📖: fadiar 1🏗️: NO ✍️: NO |
Molestar, resultar pesáu, cargante [Sr]: <i class="della">Yá</i>(TEST)
|
me fadia ésti [Sr].
|
Del llat. FATIGĀRE ‘cansar’ > ‘importunar’ (EM), verbu con dellos continuadores románicos (REW) ya hispánicos como gall., port., arag. fadigar (DEEH), cat. fadigar (DCECH s.v. fatigar). L’ast. ufre una evolución paralela a la que s’alvierte nel llat. RUMIGARE > rumiar (cfr.), con perda de -g-. El verbu, per vía culta, ye res- ponsable del actual afatigar ‘tener fatiga’ (cfr.). Del participiu fuerte del verbu fadiar (CGHLA 200) tenemos l’ast. fadiu (cfr.). Un aumentativu fadión ‘fastidiosu’, ‘cargante’ (cfr.) que tamién se conseña al sur del cordal. Cola amestanza del suf. -ŪRA iguóse l’ast. fadiura (cfr.). L’ast. xeneralizó los cultismos fatigar (cfr.), fatiga (cfr.), fatigosu, a, o (cfr.). |
||
fadiar 2* 📖: fadiar 2*🏗️: SI ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. fadar.
|
|||
fadión, ona 📖: fadión🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Cargante, pesáu [Bard, La Cepeda, Riaño (LLA)]. Aum. de <i class="della">fadiu,</i>(TEST)
|
a, o (cfr.).
|
|||
fadiu, a, o 📖: fadiu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<fadio [VCid. LLA]. fariu [Pa. VBable]. fadia [Llg].>(TEST)
|
Fastidiosu [Cb. VBable]. Pesáu, cargante (una persona) [Llg. Sr. LLA]: Ye’l neñu más fadiu del mundu [Sr]. “Fatu, fastidiosu” [R]. Setosu, que s’enfada con facilidá (una persona) [Llg]. Foscu, antipáticu, fatu [Sb]. Pesáu, molestu pola so insistencia [VCid]. 2. Malcuriosa (una persona, una cosa) [Pa]. //Ser un fadia ‘ser mui setosu’, ‘enfadase con facilidá’, ‘ser pesáu’ [Llg (= ser como la fadia)]. Cfr. fadiar 1.
|
|||
fadiura, la 📖: fadiura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">fadiar</i>(TEST)
|
[Sr].
|
2. Persona que fadia [Sr]: ¡Qué fadiura de neñu! [Sr]. Cfr. fadiar 1. |
||
faena, la 📖: faena🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fayena [Md].>(TEST)
|
Trabayu físicu o moral d’un día o de munchu tiempu [Ay]: ¡Faena-y doi! [Ay].
|
2. Trastada, travesura [Md]. Del cat. FAENA, quiciabes pente medies del cast. (DCECH s.v. faena; cfr. facienda). Sobro esti términu féxose’l verbu ast. afaenar (cfr.), conseñáu tamién nel mesmu conceyu ayerán. L’ast. ufre la posibilidá d’una -y- antihiática. |
||
fafota, la 📖: fafota🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Vanidá, presunción [Mar].
|
Quiciabes sía una formación d’aniciu onomatopéyicu como resultáu de repetir FA, FA, cola amestadura del suf. -ota. Dende fafota féxose modernamente fafotista (cfr.). |
||
fafotista 📖: fafotista🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Vanidosu, presumíu [Mar].
|
Cfr. fafota. |
||
faición, la 📖: faición🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fación [Sb]. ////faiciones [Tox]. faiciones (<i class="della">sic</i>) [/Eo/]. //fai- cióis [/Mánt. Ef, Tp (Eo)/]. /////ición [Gr].>(TEST)
|
Cast. facción [JH. Canella 255] de la cara [Cg. Gr]: Esa muyer tien las iciones grandes [Gr]. //-ones ‘trazos de la cara’ [Tox. /Ef, Tp (Eo). Mánt/]. //Ser de buena fación ‘ser de bona pas- tia’ [Sb].
|
|
Del llat. FACTIO, -ONIS ‘el fechu de facer’, ‘bandu, partíu’ (OLD). Trátase d’un semicultismu, con vocalización seronda de la velar del grupu -CT-, sol que se forma’l verbu *afaicionar d’u sigue’l participiu afaicionáu (cfr.) que caltién l’asturianu. La variante ición [Gr] paez recibir l’influxu fónicu de aición → ición. |
|
faiciosu, a, o 📖: faiciosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<faciosu [y JH].>(TEST)
|
Cast. faccioso [Cñ. JH]. Facinerosu, delincuente habitual [Cv. Pr (Cv)].
|
Del llat. FACTIOSUS, -A, -UM ‘afiliáu a un partíu políticu’ (ABF), per vía semiculta. Nun sedría imposible almitir dalgún influxu de la familia de facismu, facista. |
||
faidiellu, a, o* 📖: faidiellu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<{Con cheísmu, faidiecho [Ll]}.>(TEST)
|
//Terreno faidiecho ‘terrén que produz bones y abondoses fayes’ [Ll].
|
|
del llat. *fagētum [(EM s.v. fagus) del que sigue l’ast. fayéu (cfr.)], quiciabes *FA(G)ETĚLLUM, con asitiamientu topo- nímicu (TA 293; TT 95) y que pudo tener usos nominales y axe- tivos. |
|
faílla, la* 📖: faílla🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<faíl.la [Sm].>(TEST)
|
Caspa del pelo [Sm (= faril.la = falliel.la)].
|
|
Del llat. FAĪLLA, variante de fauīlla, -ae ‘áscuara’, ‘ceniza’, ‘sa- rriu’ (EM; ABF) que perconocemos gracies al Appendix Probi (“fauilla non failla”), aplicáu metafóricamente a la caspa y |
|
fainín, {ina, ino} 📖: fainín🔤: , {ina, ino} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {ina,, ino} |
<ident class="della" level="1"></ident>“Torcido, ruin, ducho” [DA].
<ident class="della" level="1"></ident>¿Guardará rellación col arabismu *<i class="della">facín</i>(TEST)
|
(cfr.) → *facinín?
|
|||
faisán, el 📖: faisán🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<feisán [y PSil. Cn (F)].///<ident class="della" level="1"></ident>//fraisán [Tb]. freisán [Qu. Tb].>(TEST)
|
Tetrao urogallus, cast. urogallo [Po. PSil. Noval]. Cast. uro- gallo [Sb. Ay. Qu. Tb. Tb. Cn (F)]. //Como’l faisán ‘presumíu y fatu’ [Ca]. //Paecer el faisán ‘tar atontáu ensin oyer un res’ [PSil]. //Tar como’l faisán ‘tar amartelaos’ [LC]. //Xordu co- mo’l faisán ‘que nun siente nin lo que suena nin lo que se diz’ [PSil].
|
|
||
fala, la 📖: fala🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><fabla [y Llomb. Mar. y R]. h.abla [Lln (S)].>(TEST)
|
Cast. habla [Lln (S). Ay (N). Md. Pzu. PSil. Cv. Pr (Cv). Vd. PVieya. JH. Llomb. Mar], llingua [An. Oc]: Ñegar o quitar lla fala [JH]. Llinguaxe [Cp (= falancia)]: Conózcolu por la fala [Oc]: La nuesa fala yía mui basta [Oc]. Idioma [Lln (S)]. Ma- nera de facese comprender nun idioma determináu [R]. Fala, voz [/Eo/]. Mou carauterísticu de falar [Tox]. 2. Conversación [Cp (= falancia)]. 3. “Llingua bable” [R]. //Fala-fala ‘parlla fadia’ [Pr]. //Anda en fales ‘anda en llingües’ [Cosiquines 239].
|
b)
|
Del llat. FABULA, -AE ‘conversación’ (EM), con continuadores románicos (REW) ya hispánicos (DEEH; GHLA §4.8.2); foi posi- ble l’ast. fabla (a vegaes escrito “faula”) y fala (equí con po- sible influxu de falar). Una variante ye l’ast. faula (cfr.). En rellación etimolóxica citamos faladera (cfr.), faladeru (cfr.), falador (cfr.), faladoriu (cfr.), faladura 1 (cfr.), faladuría (cfr.), faladuríu (cfr.), falamientu 1 (cfr.). Pero fala cola amestadura del suf. semicultu -ancia ye responsable del nome falancia (cfr.) d’u siguió la formación del verbu falanciar (cfr.). En re- llación ta ast. falanciu. a, o (cfr.), y los términos averaos fa- lanciador (cfr.), falanciadura (cfr.), falanciería (cfr.), falancieru (cfr.), falanciosu (cfr.), falanderu (cfr.); al empar allúgase’l verbu compuestu esfalanciar (cfr.) y el so pariente esfalanciador (cfr.). Dende un dim. de fala, *faluca, féxose un verbu falucar (cfr.). Otru dim. de fala ye faliel.la (cfr.) anque na aceición de ‘fala autóctona del Conceyu de Valdés’ débese al influxu del escritor valdesanu Fernán Coronas (muertu nel s. xx) que se refería con esa espresión diminutiva a la fala por antonomaxa del so conceyu de Valdés y, por allargamientu, al ast. de tipu occidental. |
|
faladera, la 📖: faladera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Parlla, conversación [CC. AGO]. Cfr. fala.
|
|||
faladeru, a, o 1 📖: faladeru🔤: , a, o 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a,, o, 1 |
(TEST)
|
Dicible, que pue falase ensin reparu o inconveniente [JH].
|
Cfr. fala. |
||
faladeru, a, o 2 📖: faladeru🔤: , a, o 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a,, o, 2 |
Cfr. <i class="della">afaladeru,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
faladeru, el* 📖: faladeru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<faladeiru [Md].>(TEST)
|
Cast. locutorio [Md (= faladoriu)].
|
Cfr. fala. |
||
falador, ora 📖: falador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
Cast. <i class="della">hablador </i>[Cb. Cg. Md. An. Pr. Cv. JH]: <i class="della">Atupéi a un home</i>(TEST)
|
falador [An], conversador prestosu [Tox].
|
2. Charrán, que fala muncho [Ac. Md. VCid. /Eo/. R]. Que-y presta falar más de la cuenta en delles ocasiones [/Mánt/]. ///De sol madrugón, muyer faladora y home cortés, Dios nos llibre de los tres [LC]. Cfr. fala. |
||
faladoriu, el 📖: faladoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Sitiu onde se fala [Md (= faladeiru)].
|
2. Murmuración [Md]. Cfr. fala. |
||
faladura, la 1 📖: faladura🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
(TEST)
|
Aición y efeutu de falar [JH].
|
2. Cast. habladuría [An]: Esa muyer siempre ta cun faladuras [An]. Cfr. fala. |
||
faladura, la 2 📖: faladura🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<afaladura [y Tb].>(TEST)
|
Aición y efeutu de afalar, aguiyar [Tb]: Nin, nun fai falta tanta faladura p’acocher bien las vacas [Tb].
|
Cfr. afalar. |
||
faladuría, la 1 📖: faladuría🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Cast. <i class="della">habladuría</i>(TEST)
|
[An. Cv. Ce. /Eo/. JH], rumor, mentira [Tox]. Habladuría, cuentu [Md].
|
|
Cfr. fala. |
|
faladuría, la 2 📖: faladuría🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
(TEST)
|
Aición y efeutu de afalar, aguiyar [JH].
|
Cfr. afalar. |
||
faladuríu, el* 📖: faladuríu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///habladuríu [Llg].>(TEST)
|
Fala rústica y aldeana, difícil d’entender [Llg].
|
Cfr. fala. |
||
falagán, {ana} 📖: falagán🔤: , {ana} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {ana} |
Que fala más de lo que debe [Arm].
Posible formación del ast. <i class="della">falar</i>(TEST)
|
(cfr.) con un encruz con fala- gar (cfr. afalagar).
|
|||
falamendru, el 📖: falamendru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<zalamendru [Qu]. h.aramendru [Lln].>(TEST)
|
Prenda de vistir perusada [Bab].
|
Trapu, falamperniu [Lln. Qu]. Trátase d’un compuestu del ast. farapu ‘trapu’ (cfr. farrapiu) cola amestanza del suf. *mendru (cfr. mendeyu). Fónicamente alviértese un tracamundiu de líquides y una vieya aspiración de la F- nel oriente asturianu (h.aramendru); tamién un traca- mundiu de f- (zalamendru). |
||
falamienta 📖: falamienta🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">yo</i>(TEST)
|
me quedo en ayunas/con llo que diz su fallamienta
|
|
cfr.). |
|
falamientu, el 1 📖: falamientu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<////hablamientos [Sb. Mar].>(TEST)
|
Razonamientu, discursu [JH]. //-os ‘faladuríes’ [Sb. Mar].
|
|
Cfr. fala. |
|
falamientu, el 2 📖: falamientu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
(TEST)
|
Aguiyonamientu [JH].
|
Cfr. afalar. |
||
falampa, la* 📖: falampa🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////falampas [Mar].>(TEST)
|
Chispes, trapos de nieve [Mar (= faliscas)].
|
Cfr. falampu. |
||
falamperniu, el 📖: falamperniu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<falampernu/a [Vg]. falampernu [Llomb]. /////zalampernu/a [Cn (F). Vg]. zalamperniu [Qu. y Tb. Bab. CSil. Dg]. zalam- pernio [Ar]. zalampiernu [Lln. Cl. Vv]. zalampernu [PSil].
<ident class="della" level="1"></ident>{Nun ye fácil, a xulgar pelos curtios datos qu’apurre dalgún vocabulariu, almitir variación axetiva}.>(TEST)
|
|
|||
falampiar 📖: falampiar🏗️: NO ✍️: NO |
<afalampar [Bab. Vg].///<ident class="della" level="1"></ident>//farapear [Ca]. farrapiar [y Sb. Tox.
<ident class="della" level="1"></ident>/Mánt/]. zarrapiar [Tox]. zarrampiar [y Sb]. farrampiar [Cb. Sb].>(TEST)
|
|
|||
falampordiar 📖: falampordiar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Granizar [Cp].
|
Cfr. falampurniar. |
||
falampu, el 📖: falampu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+falempu [Ay]. falampo [Alb]. zalampu [Qu].>(TEST)
|
|
|||
falampurniar 📖: falampurniar🏗️: NO ✍️: NO |
<zalampurniar [y Tb. y Vg]. zarampurniar [y Tb].>(TEST)
|
Nevar débil y poco [Tb]: Falampurnióu pulos cantos [Tb].
|
2. Emporcar [Vg]. Amestanza del ast. falampiar (cfr.) col verbu ast. *purniar (cfr. bruna). L’ast. con tracamundiu de fricatives [f-] y [θ-] hebo llo- grar una variante de zalampurniar, con posible variante *zara- purniar onde, desaniciando la -r- (GHLA §4.6.1.4) foi posible un verbu *zapurniar → *enzapurniar conocíu gracies al actual par- ticipiu enzapurniáu (cfr.). L’ast. falampurniar hebo tener, por cuenta la inseguranza del vocalismu átonu, una variante *fa- lampernar y *falamperniar que conocemos respeutivamente gracies a la variante de falamperniu (cfr.). Un compuestu de fa- lampurniar ye ast. esfalampurniar (cfr.). Variante de falampur- niar ye ast. falampordiar (cfr.) anque con tracamundiu de sonores n-d (averáu fónicamente a enlluriar y enllurdiar). Dende una variante del verbu *falapordiar (por influxu de *fa- lapu) féxose *esfalapurdiar conocíu pel participiu esfalapur- diáu (cfr.). Otra variante posible, debida a la sonorización PRŪNA |
|
|
falampurniáu, ada, ao 📖: falampurniáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<falampurdiáu [Tb (Oc)].>(TEST)
|
Daqué nevao [Tb]: Taba falampurniáu na pena [Tb].
|
Pp. de falampurniar. |
||
falancia, la 📖: falancia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<falencia [y Mar].>(TEST)
|
Llinguax [Cp (= fala)]. Mou de falar o esplicase [DA]. Mou particular de falar [Oc]: Los vaqueiros tienen outra falancia [Oc]. 2. Conversación [Cp (= fala)]. 3. Escesu nel falar [JH]. Faladuría [DA]. Pallabrería emplegada en dañu ayenu con pro- vechu y alabanza propios [Mar]. 4. Arrogancia, chulería [Cñ]. 5. Error, falsedá, mentira, desaxeración [Mar]. //-as ‘faladu- ríes’ [Md]. ‘nomatu que se da al alabanciosu, ponderador de sí mesmu y de los asuntos que-y cinquen [Mar]. ‘persona cha- rrana’ [AGO (falancia)]. Trabayái y callá; que so importancia nin destracciones quier, nin quier falancia [Judit 190]
|
|
Cfr. fala. |
|
falanciador, ora 📖: falanciador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<b class="della">falanciador,</b>(TEST)
|
ora Parllador [JH].
|
Cfr. fala. |
||
falanciaduría, la 📖: falanciaduría🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">falanciaduría,</b>(TEST)
|
la Parlladuría [JH].
|
Cfr. fala. |
||
falanciar 📖: falanciar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Falucar, dar parola [JH. AGO]. Cfr. fala.
|
|||
falanciería, la 📖: falanciería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">falanciería,</b>(TEST)
|
la Falanciaduría [JH].
|
Cfr. fala. |
||
falancieru, a, o 📖: falancieru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<b class="della">falancieru,</b>(TEST)
|
a, o Falador [DA].
|
Cfr. fala. |
||
falanciosu, a, o 📖: falanciosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">hablantín</i>(TEST)
|
[JH]. Charrán (DA), faroleru [AGO]. ///Home falanciosu o bailarín o raposu [LC].
|
|
Cfr. fala. |
|
falanciu, a, o 📖: falanciu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<falanciu [Vd].>(TEST)
|
Charrán [JH]. Falador [Vd].
|
Cfr. fala. |
||
falanderu, a, o* 📖: falanderu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<falandeiru [Md].>(TEST)
|
Falador [Md].
|
Cfr. fala. |
||
falangueru, a, o* 📖: falangueru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<falangueiru [Pzu. Cn (MG). Tox. /Eo. Mánt/].>(TEST)
|
Combayón [Pzu. Cn (MG)]. Que ye suave nel dicir [/Eo/]: Home falangueiro, muyerego, trapaceiro [LC]. Amenu, que presta sentilu falar [/Mánt/]. 2. Falador indiscretu [Tox].
|
|
cfr.) col influxu fónicu y semán- ticu de afalagueru (cfr.). Una nominalización del masc. ye res- ponsable del ast. falangueru (cfr.), en rellación con falar ‘parllar’. |
|
falangueru, el* 📖: falangueru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+falanguiru [Mi].>(TEST)
|
Parlla, xunta, tertulia [Mi].
|
Cfr. falangueru, a, o. |
||
falante 📖: falante🏗️: NO ✍️: NO |
<///hablante [Ac. y Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. Pr. Cd. Tox].>(TEST)
|
Que fala [Ri. JH] muncho, pero con cierta gracia, prestosu nel tratu [Cd]. Afectuosu, comunicativu [AGO]. Falador [V1830], simpáticu [An]: Son mui falantes [An]. Comunicativu, socia- ble [Ll. Qu. Tb. Sm. Pr. Tox]. Comunicativu, de tratu fácil y accesible a los demás [Cv]. Que fala sonriente a toos, risueñu, zalameru y graciosu [Ay]. Simpáticu, parllanchín [Ac. Ri]. Fa- lador, parllanchín [Sb]. Que-y presta dar parola, que tien gra- cia y simpatía nel tratu [Llg]: Siempre que m’atopa ye mu falante pa comigo [Llg].
|
|
cfr.). Sobro ello féxose’l deriváu falanteru, a, o (cfr.). Un dim. de fa- lante ye falantín (cfr.). |
|
falanteru, a, o* 📖: falanteru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<h.ablanteru [Lln]. ///hablanteru [Lln. Pa]. +hablantiru [Ay].>(TEST)
|
Falador [Lln], que nun aburre, simpáticu [Pa]. Parlloteru [Ay]. L’ast. de güei emplega un castellanismu fechu dende’l partici- piu de presente hablante ‘que fala davezu’, ‘que ye mui fala- dor’, cola amestanza del
|
continuador del suf. -ARIUS; ello a la escontra del ast. tradicional qu’emplegaría un términu en re- llación col verbu autóctonu falar. Na fastera oriental h.ablan- teru sedría voz del país. Cfr. falar. |
||
falantín, ina, ino 📖: falantín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
</b>Cast. <i class="della">hablantín</i>(TEST)
|
[JH].
|
Dim. de falante (cfr.). |
||
falapiu, el 📖: falapiu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Trapu, beldrayu [Tb (= falaspiu)]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
|
compréi nin un falapiu [Tb].
|
2. Trapu grande de nieve [Bard. R]. Variante del ast. falampu (cfr. falampu y falopa y farapu y *fa- lapu) anque con [j] debida al influxu del verbu *falapiar, va- riante de falampiar (cfr.). ¿Una variante de *falapu pudo ser ast. zalagu ‘odre’ (cfr.) → *enzalagar d’u sigue’l deverbal en- zalagáu (cfr.)? |
||
falar 1 📖: falar 1🏗️: NO ✍️: NO |
<fablar [Vg]. h.ablar [Lln. Cl. Pa]. ///hablar [Ay. Mi. Ri. Qu. Tb. y Sm. PSil].>(TEST)
|
Cast. hablar [Lln. Cl. Pa. Cb. Cg. GP (a. 1796). Cp. Cñ. Llg. Ay. Ll. Mi. Ri. Qu. Tb. Sm. Md. Pzu. As. Cn (F). An. Mn. Ce. Pr (“en desuso”). Cv. Vd. PVieya. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Vg. Mar. V1830. JH. R. DA], conversar [Vd]. Falar en sentíu gra- cioso [Ac]. Dar parola, falucar más de la cuenta [VCid]. 2. Pautar, llegar a un pautu [Mi. Ri. Tb]: Eso hai qu’hablalo [Ri]. //Falar de cabeza ‘falar con voz aguda’ [JH]. //Falar escuen- ciu ‘falar ensin que s’entienda’ [Md]. //Falar pa consigo ‘falar ente sí o pa ún’ [JH]. //Hablar a boca chena ‘falar coles pro- pies pallabres del país’ [Sm]. //Ta falao ‘nun hai más que dicir, ta terminao’ [R].///
|
la otra lley que fabla del justo preçio 1376(or.) [SP-II/460]
|
3. Tener tratu (una persona con otra) [Ri]: Llévense mal, nun Del llat. FABULARE ‘parllar’, ‘conversar’, ‘falar’ (EM), que sus- tituye a loqui (Väänänen 1985: 142), con representación en delles llingües romániques (REW). Dende’l participiu de pre- sente féxose falante (cfr.) col que guarda rellación falanteru (cfr.). La documentación ufre un resultáu más conservador (fa- blar) y, al llau, el más evolucionáu (falar) como tamién faen ver los FFLL y otros documentos. |
|
falar 2 📖: falar 2🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. afalar.
|
|||
falascada, la* 📖: falascada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<h.alascada [Lln (S)].>(TEST)
|
Nevada pequeña [Lln].
|
Cfr. falopa (PE4). |
||
falascáu, ada, ao* 📖: falascáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<h.alascadu/a [Lln (S)].>(TEST)
|
Daqué nevao [Lln (S)].
|
Cfr. falopa. |
||
falaspiu, el 📖: falaspiu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<falaspu [y Qu. y Tb].>(TEST)
|
Farapiellu, beldrayu [Tb].
|
2. Cosa ensin valor, cosa pequeña [Qu. Tb]. Posible variante de falapiu (cfr.) con influxu de la familia de la serie de falisca (cfr.). |
||
falatible 📖: falatible🏗️: NO ✍️: NO |
Falante [V1830]. 2. Dicidor, ocurrente [JS]. 3. Afable, tratable [JH]. Afectuosu [AGO].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Falatibles</i><i class="della">,</i>(TEST)
|
folgades, lliberales [HyL 29]
|
|
del llat. -ĪBILIS > -ible. |
|
faláu, ada, ao 📖: faláu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Pp. de <i class="della">falar</i>. //<i class="della">{Un</i>/<i class="della">una}</i>(TEST)
|
mal faláu/{ada} ‘poco miráu nel falar’ [Md. Tox].
|
|||
falaxe, el 📖: falaxe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<falax [y PSil]. h.ablaxe [Lln]. ///falaje [Mar]. hablaje [Pa. Ca].>(TEST)
|
Llinguax, mou de falar [PSil. Cv]. Mou de falar (desp.) [Pa]. 2. Fala o dialeutu d’un sitiu concretu [Sb. Mar]. 3. Fala d’una persona mal falada [Vd]. “Locución grosera o blasfema” [Ca]: Trae unos hablajes que da mieu oílu [Ca]. 4. Conversación ensin sustancia [Lln].
|
Formación sol ast. fala [(cfr.), nel oriente h.abla] cola amesta- dura del sufixu d’aniciu ultrapirenaicu -AGE > -axe (CGHLA 285). |
||
falca, la 📖: falca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<farca [Dg].>(TEST)
|
Trozu llargu de viga [Tox]. Maderu afayadizu pa serrar [An]: Curtamos unas falcas de la castañal [An]. Tueru [Dg] serráu pelos estremos pa sacar tabla [Oc]. Maderu gordu del que pue sacase tabla [Cv]. Rolla de madera [Cn]. Vaya falca que tien de raíz esa castañal [Cn]. Tueru escuadráu a lo tosco [/Eo/].
|
|
El términu ast. pue entendese xunto al port. falca ‘llistón’, cast., arag., cat. falca ‘pina de madera’ d’una pallabra d’aniciu nel ár. filq ‘estiella’ > and. FÁLQA (DA), opinión onde s’inxeren Corominas-Pascual (DCECH s.v. falca) y qu’enllaza cola pro- puesta de Meyer-Lübke con continuadores non sólo hispánicos sinón n’otres llingües romániques (REW s.v. *falca; DEELP). L’ast. farca (cfr.) ha entendese como una variante fónica del ast. falca ‘maderu pa serrar’, ‘viga’ que tuviemos por arabismu (ADLA 199), con tracamundiu de líquides agrupaes (GHLA 258). Al so llau allúgase’l correspondiente masculín quiciabes usáu como nomatu o nome d’oficiu: Alfonsso Yannes el farco 1289 [PAUviéu/107]. El so diminutivu entá se caltién en falquín ‘pieza de madera que se superpón al carel del barcu como re- fuerzu’; esti diminutivu, anque conseñáu en Llanes, nun pre- senta aspiración quiciabes por ser d’introducción seronda. Pero, anque seronda la so presencia nel nuesu dominiu llin- güísticu, apaez yá nel sieglu XIII n’Uviéu nel deriváu falqueru, nome d’oficiu (ADLA 199; PE2: 209): cfr.), desfalcu (cfr.). |
|
falcatrúa, la 📖: falcatrúa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<francatrúa [Cg. AGO]. zacatrúa [y Tb. y Qu]. falcatruda [Pr].>(TEST)
|
Zancaniya [Cg]. Trampa [Ay. Qu], fraude, bribonada, trave- sura [Lln. Ll (= mazcuadra). Tb. Sm. Md. Pr. Cv. Vd. Oc. //Vc (Cruce). Eo. Mánt]. Engañu [Tox], picardía [Qu. Tb]. Engañu, xugada [AGO]. Trampes, males aiciones, enguedeyos [R]. Desaguisáu [Ca]. Fechu non prestosu y xeneralmente inespe- ráu [Ca]: ¡Vaya falcatrúa que me fecisti! [Ca]: Si nun te quitas d’ahí faigo una falcatrúa [Oc]. //-as ‘trampes, bribonaes’ [Pr]. //Aprender a fuerza de falcatrudas ‘aprender cola esperiencia’ [Pr]. //Ser un falcatrúas ‘ser un chambón, que trabaya ensin procuru’ [Tox].
|
|
no te podrá hacer falcatrúa que tú no conozcas [Grangerías |
|
falcatruada, la 📖: falcatruada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
“falce” 📖: “falce”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
|
|||
falchocu, el 📖: falchocu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
“falco” 📖: “falco”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
|
|||
falcón, el 📖: falcón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">falcón</i>(TEST)
|
[JH. R]. Cast. azor [R].
|
Petri de Sapai farina cnf. Petro Falcon cnf. Petrus Pelagii balestero1222 [SPM/391]
|
Del llat. serondu FALCO, -ŌNIS ‘ferre’ (EM s.v. falco, falx; DCECH s.v. halcón), pallabra con representación románica (REW) ya panhispánica (DEEH) anque nel dominiu ástur vemos un usu documental antroponímicu alloñáu yá del emplegu apellativu como fexo ver Ana Mª Cano (1998: 80). Tamién se conseña to- ponímicamente un orixinariu axetivu: per pennam falconam 1171(or.) [DCO-I/450]. La exemplificación qu’antecede pue continuar l’apellativu llat. citáu pero nun ha escaecese que la mesma antroponimia llatina tamién portaba’l términu (ABF). Sol ast. falcón féxose’l verbu afalconiar (cfr.) anque xenerali- zando un usu figuráu. Tamién la documentación ufierta un nome d’oficiu en -ARIUS (cfr. falconero). |
|
falconeru, el* 📖: falconeru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación como nome d’oficiu:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Martinus</i>(TEST)
|
Petri falconero 1208(or.) [MCar-I/96]
|
|
cfr.). |
|
falcoriáu, ada, ao* 📖: falcoriáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<h.alcoriáu [Lln].>(TEST)
|
Mal llavao (la ropa) [Lln].
|
2. Poco llimpiu, de mal porte [Lln]. Cfr. coria. |
||
falcoriu, a, o 📖: falcoriu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
|
2. Poco llimpiu, de mal porte [Lln]. Cfr. coria. |
||
falcueru, a, o* 📖: falcueru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<falcueiru/falcueira [Cn (F)]. falcueiru/era [PSil].>(TEST)
|
Ruin, baxu y flacu [PSil]: Yía malu ya falcueiru [PSil].
|
2. Gorda (una persona) [Cn (F)]: Esi falcueiru ya puede enflacar un poucu [Cn (F)]. Quiciabes variante de falcoriu, a, o (cfr.). |
||
falda, la 📖: falda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<h.alda [y Or (S). Cl].>(TEST)
|
Cast. falda [Ac. Ay. Tb. Sm] blanca ya interior que ponía (la muyer) ente’l cuerpu ya la saya [Lln (= saya baxera = refaxu
|
|
= saya d’abaxu)]. 2. Caña baxa (o cañes) del árbol [Ll. Ay]. 3. Falda d’un res [Sm]. Parte de piel de vaca que va de la barriga a la pata a dambos llaos del caldar o ubre [Cl]. Cierta parte baxa d’una vaca [Lln]. 4. Trasera del carru [Tb. Sm. Oc. Vil cfr.), *faldar (→ faldada, deverbal), faldiar (cfr.) y esfaldar (cfr.) y sofaldiar (cfr.). Tamién en rellación ta l’ast. faldamentu (cfr.) y faldamenta (cfr.) d’u surde faldamentería (cfr.) asina co- mo’l verbu. Tamién sobro falda foi posible faldaxe (cfr.) y l’ax. faldiegu (cfr.). Tamién el diminutivu *faldiga que conocemos dende la forma analóxica masculina faldigu (cfr.) d’u foi posi- ble un verbu *esfaldigaxar que güei conocemos pel participiu esfaligaxáu (cfr.); un masculín tamién dio aniciu a los diminu- tivos faldiellu (cfr.) y faldichu (cfr. faldiyu) asina como al au- mentativu faldón (cfr.). Sobro falda foi posible un diminutivu faldeta (cfr.) asina como la so formación analóxica masculina faldetu (cfr.) y d’ehí faldetiar (cfr.) faldetán (cfr.) y faldeteru (cfr.); una amestanza sufixal de falda col continuador de -ARIUS,
-A, -UM, foi responsable del ax. falderu, a, o (cfr.) que llueu in- crementóse llogrando nuevos diminutivos como vemos en *fal- deretu, a, o antecesor del actual *faldaretu → faldaritu (cfr.) y faldereta (cfr.) d’u sigue’l verbu falderetiar (cfr.); otru diminu- tivu ye *faldericu → faldaricu (cfr.). En rellación etimolóxica con falda o col so masculín *faldu habría esplicase non sólo faldurriu (cfr.), faldudu (cfr.) sinón tamién el verbu faldoriar (cfr.) asina como l’ax. faldorión (cfr.), faldoteru (cfr.). Ye po- sible qu’un diminutivu de *falda, esto ye *FALDǓLA, sía res- ponsable del ast. *faldra [como de funda → FUNDULA > ast. flunda y frunda (PE2: 227; LLAA 103: 9)], d’u siguiere’l nuevu dim. faldrilla ‘falda’(SCiprián) [que na fastera sureña más oc- cidental del dominiu pue tenese por continuación d’un dim. en
-ĪCULA (García López 2010: 159-176), y les variantes incre- mentaes col continuador del suf. diminutivo-despeutivu -APPU que pervemos na familia de faldrapu, faldrapa (cfr.). Dende
*faldra ha partise tamién pa xustificar un diminutivu en -ICCA (ast. *faldrica) y en -ICA (ast. faldriga) y de nueo cola ames- tanza sufixal continuadora de -ARIA, responsable de. faldri- queira (cfr. faltriquera) y faldriguera (cfr.) qu’almite la variante faltriquera col posible tracamundiu de la dental al tar precedida de líquida -ld- → -lt- (GHLA §4.5.4.2). Dende *faldra féxose’l verbu *faldrar que conocemos pel so participiu con re- inten- sivu, refaldráu (cfr.). De mou asemeyáu sobro falda llogróse’l verbu *refaldar → *arrefaldar del que tenemos anuncia gracies a una variante del so participiu irrifaldadu (cfr. refaldáu). |
|
faldada, la 📖: faldada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Trasera, culata del carru [Vf, La Reigada (Cv)].
|
Cfr. falda. |
||
faldamenta, la 📖: faldamenta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Vistíos llargos [Ay].
<i class="della">Mariquina</i>(TEST)
|
de la O/(“¡o!”, lo bono que ella yera)/fai lo pri- meru un zapatu/que (¡ensin pecadu yo muera!)/é curiosín y atropadu/cual ñeru de Filomena,/del todíu a la rodía/puede afirmallo cualquiera/non podía salir meyor/de molde de cera fechu/desde la rodía al talle/tápalo la faldamienta/la que como una pedonza/traía a la xeringuera. [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 352-365)] Cfr. falda. El términu faldamenta podría ser arcaicu pero’l testu de Balvidares paez caltener tamién un diptongu popular asturianu.
|
|||
faldamentería 📖: faldamentería🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">Cuestión de faldamentería </i>‘cuestión de faldes, de muyeres’ [Sb].
Cfr<i class="della">.</i>(TEST)
|
falda.
|
|||
faldamentu, el* 📖: faldamentu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>/faldamentos [Ay. Mi].>(TEST)
|
Vistíos llargos [Ay].
|
|
||
faldaricu, {el} 📖: faldaricu🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
<ident class="della" level="1"></ident><faldericu [Ay].>(TEST)
|
|
|||
faldaritu, el 📖: faldaritu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Falda de mala calidá, rota y estrozada [Tb. Sm]. 2. Muyer de pocu sentíu [Tb. Sm]: <i class="della">Mira</i>(TEST)
|
qué faldaritu va prehí p’alantre [Tb].
|
|
||
faldaxe, {el} 📖: faldaxe🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
(TEST)
|
|
|||
faldereta, la 📖: faldereta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
falderetiar 📖: falderetiar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
falderu, a, o* 📖: falderu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><faldeiru [Md. Pzu. An]. +faldiru [ay]. faldero [Ar].>(TEST)
|
Rellativu a les faldes [Md]. 2. Muyeriegu [Ay. Md. Pzu]. 3. Combayón [Ar]. Que se pega enforma a la xente y ye atentu perdemasiao [An]: Ese home ya algu faldeiru [An]. //(Ser) un perru falderu ‘(ser) persumisu, sometíu a la voluntá d’otru’ [Ac]. ¿visti utru tal una gata parir un falderu? 1921 [PPRIA (SNP)/24]
|
|
||
faldeta, la 📖: faldeta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>aldetas [Mar].>(TEST)
|
Cast. faldeta [Pa]. Parte d’abaxo de la camisa del home [Pa. Cd. Pr]. Falda de la camisa [Lln. Tox. /Eo/]. Sobrefalda [Llg]. Faldones de la casaca o del xubón [R]: Faldeta fuera ye la de la camisa [R]. 2. Señoritanga, denomación despeutiva que dan los de los pueblos a les señorites de la villa [Ll]. //-as ‘vuelos que tienen de cintura p’abaxo los coletos o chaquetines qu’u- sen los maragatos, y tou adornu como los volantes na ropa fe- menina’ [Mar]. //De faldeta ‘non vistíu dafechu’ [Cd]. ‘ensin bragues nin pantalones (un neñu pequeñu)’ [Sm]. ‘con poca ropa’ [Sb. Tb]. ‘vistíu namái cola camiseta’ [Tox]. ‘sólo en ropa interior (la muyer)’ [Pa]. //En faldeta ‘non vistíu dafechu’ [Cd]. ‘ensin bragues nin pantalones (un neñu pequeñu) ‘ [Sm]. ‘con poca ropa’ [Sb. Tb]. ‘a medio vistir’ [Pr]. ‘vistíu namái cola camiseta’ [Tox]. ‘namái en ropa interior (la muyer)’ [Pa]. //{Un/una} faldeta ‘persona chaquetera, que quier sonsacar anuncies, comida, dineru’ [Ay (= faldetán)]. mas que traiga el calzon rotu enseñanno la faldeta 1890 [Polad(c21)/26]
|
|
tou esparabanau y en faldeta por_mor_del calor que jaz ya Cfr. falda. El plural aldetas ye un nidiu castellanismu con perda de l’aspiración de f-. |
|
faldetán, ana 📖: faldetán🔤: , ana 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ana |
(TEST)
|
(Persona) chaquetera, que quier sonsacar anuncies, comida, dineru [Ay].
|
Cfr. falda. |
||
faldeteru, a, o 📖: faldeteru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+falditiru [Mi. Ri].>(TEST)
|
Falderu [Pa]. Qu’anda siempre ente muyeres [Pa].
|
2. Poco seria (una persona) [Pa]. 3. Combayón [Mi. Ri]. Cfr. falda. |
||
faldetiar 📖: faldetiar🏗️: NO ✍️: NO |
Combayar [Ri]: <i class="della">Nun para de faldetiar, ta tul día a la falda’l </i><i class="della">cura</i>(TEST)
|
[Ri].
|
2. Ondiar les veles [Cñ (Barriuso: barcos 229)]. Cfr. falda. |
||
faldetu, el 📖: faldetu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.aldetu [Cl]. +falditu [Llg. Ay. Mi. Ri].>(TEST)
|
Falda de ruin valor [Ac. Qu. Tb]. Falda de mala calidá [Mi. Ri]. Falda desgastada pol usu [Ce]. Minifalda [Mi. Llg]. 2. Trozu de prenda qu’asoma [Pa]: ¿Qué faldetu ti asoma per ahí? [Pa]. Parte de la camisa que se suxeta col pantalón [Lln]. 3. El que se mete onde nun lu llamen [Lln]. Combayón, en- trometíu, señoritingu [Ay]. Persona o animal pequeñu qu’ac- túa cuando nun debe [Ca]. 4. Persona sinsustancia [Ri. Qu. Tb]. 5. Home o fíu sometíu a la muyer o madre, respeutiva- mente [Cl]. //Andar de faldetu ‘andar de más, tar de sobra’ [Sb]. ‘andar de más, de serviciu pa los demás’ [Ac]. //En fal- detu ‘en ropa interior’ (un home, una muyer) [Lln]: Tevi que salir en faldetu [Lln].
|
Dim. de falda (cfr.). |
||
faldiar 📖: faldiar🏗️: NO ✍️: NO |
<faldear [y Or (S)].>(TEST)
|
Cast. faldear [Sb].
|
Variar, demer les faldes d’un árbol [Ay. Ll]. Variar, demer les castañes [Mi]. 2. Altravesar una lladera [Or (S)]. 3. Cayer la carga pa un llau del tresporte [Ay]. Cfr. falda. |
||
faldiega, la 📖: faldiega🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Vara llarga pa sacudir les castañales [Ay].
D’un ax. orixinariu (cfr. <i class="della">faldiegu, a, o</i>) cola nominalización del femenín. L’asociación de <i class="della">falda</i>(TEST)
|
cola vara sacudir débese a la comparanza que se fai cola castañal a la que se varia o sa- cude la falda, esto ye, la parte del árbol onde van les cañes y castañes (cfr. falda).
|
|||
faldiegu, a, o 📖: faldiegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Rellativu a les faldes [Md]. 2. Que-y presta andar siempre arro- diáu de muyeres y que ye influyíu por elles (un home) [Md]. Falderu [Md].
Cfr. <i class="della">falda,</i>(TEST)
|
cola amestadura del
|
continuador del suf. -AECUS, -A, -UM. |
||
faldiellu, el* 📖: faldiellu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<{Con cheísmu, faldiechu [Tox]}.>(TEST)
|
(Dizse de la) ropa vieyo y roto [Tox].
|
Creación analóxica masculina de falda (cfr.) a la que s’amiesta un diminutivu continuador del llat. -ĚLLUS. |
||
faldiyu, el* 📖: faldiyu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<faldichu [As (Oc)].>(TEST)
|
Falda antigua [As (Oc)]. Creación analóxica masculina de falda (cfr.) a la que s’amiesta un diminutivu continuador
|
del llat. -ĪCULUS. Na fastera eona- viega conséñase otru diminutivu, agora en -ĪCUS, responsable de faldigo ‘faldina de les neñes llueu de dexar de poner man- tielles’ [/Eo/]. |
||
faldón, ona 📖: faldón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Que lleva una falda perllarga [Lln]: <i class="della">Esa</i>(TEST)
|
saya está mui faldona [Lln]: Vas mui faldona con esa saya [Lln].
|
Cfr. falda. |
||
faldón, el 📖: faldón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Falda blanca [Ay. Tb (Oc)]. Enagua [Sd. R. OLLA]. Enagua de llenzu usada poles muyeres [Cg. /Eo/] y suxeta na cintura per una cinta [Cv. Pr (Cv)]. Saya blanca usada d’enagua [Ac]. Prenda interior femenina (la primera falda que diba sobro los <i class="della">culotos</i>(TEST)
|
y baxo la falda baxera) [Llg]. Vistidura femenina blanca que cai dende la cintura y que s’alluga debaxo la falda [Sm]. 2. Prenda rica del neñu pequeñu [Ac]. 3. Llistón que lleva na parte d’abaxo, tou alredor, el techu de la panera [Cv], de los horros y que suxeta’l mandil [Vd]. //-ones ‘enagües (había de dos clases, de llenzu, que s’almidonaben pa dar forma, p’armar; y d’enriba, blanques y bordaes, que diben sol llenzu)’ [Tox]. ‘tables nel trabe del horru, pa que l’agua nun entre nel caramanchón’ [Tox]. ///Val más una cuarta de pan- talón que vara y media de faldón ‘val más un home pequeñu qu’una muyer grande’ [LC].
|
|
Cfr. falda. |
|
faldoriar* 📖: faldoriar*🏗️: SI ✍️: NO |
<faldorear [JH].>(TEST)
|
Cast. haldear [JH].
|
Cfr. falda. |
||
faldorión, ona* 📖: faldorión🔤: , ona* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<faldoreón [JH].>(TEST)
|
Cast. zaparrastroso [JH].
|
Cfr. falda. |
||
faldoteru, a, o 📖: faldoteru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Combayón [Cb. Cp]. Cfr. falda.
|
|||
faldrapa, la 📖: faldrapa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Beldrayu [JH].
Cfr. <i class="della">falda</i>. En realidá trátase d’un femenín que güei nun con- señamos n’ast. pero sí en g-ast. <i class="della">faldrapo</i>(TEST)
|
‘beldrayu’ [/Eo/].
|
|||
faldrapón, ona 📖: faldrapón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
Que viste de forma que la ropa cuelga al suelu de mou des- proporcionáu [JH].
|
Cfr. falda. |
||
faldraposu, a, o 📖: faldraposu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<b class="della">faldraposu,</b>(TEST)
|
a, o Beldrayu [JH].
|
Cfr. falda. |
||
faldudu, a, o 📖: faldudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">haldudo</i>(TEST)
|
[JH]. ///Escampa, borrina, escampa/debajo p’a- rriba/por toda la Vallina/que ahí viene San Juan/con el caballo ruán/la perrina falduda/y la Virgen que le ayuda dizse pa facer fuxir la borrina de lo que ye responsable’l Nuberu [ALl (Folk)].
|
Cfr. falda. |
||
faldurriu, a, o* 📖: faldurriu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<faldurriu [Ca].>(TEST)
|
Falderu (el perru) [Ca].
|
Cfr. falda. |
||
falfa, la 📖: falfa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><alfalfa [y Lr (i). y Ac. Cd. Mo].
Cast. <i class="della">alfalfa</i>(TEST)
|
[Lr (i). Ac. Ay. Tb. Sm. Gr. Cd. Pr. Cv. VCid]. Planta que se sema p’alimentu del ganáu y recueyen per San Antonio [Ac]. //Alfalfa montés ‘Hypericum perforatum, yerba de San Xuan’ [Mo].
|
|
||
faliella, la 📖: faliella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><faliel.la [Pzu. y Vd].>(TEST)
|
|
|||
falifa* 📖: falifa*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">una pielle ffalyffa ¬ uno zulamne destanfor de Arraz </i>1256 [DCO-II/40]
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">una</i>(TEST)
|
pielle faliffa fecha a manera de castellana 1294 [DCO- V/191]
|
|
||
falifu, el 📖: falifu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><falifuo [Mar].>(TEST)
|
|
|||
faligote, el 📖: faligote🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Pexe de la familia de los espáridos, asemeyáu al besugu [Cg]. Quiciabes del llat. *<i class="della">falicatus</i>, variante de <i class="della">falcatus </i>‘de forma de foz’ (EM s.v. falx) cola sustitución del suf. -<i class="della">atus</i>(TEST)
|
polo que
|
paez el diminutivu -otte, *FALICOTTE, el mesmu que s’alvierte en panchote ‘besugu xoven’ (PPAC 125). |
||
falisca, la* 📖: falisca🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////faliscas [Mar].>(TEST)
|
Trapinos de nieve [Mar (= falampas = falispas)].
|
De FALAVISKA ‘chispa’, términu d’aniciu xermánicu responsa- ble de toa una riestra de pallabres n’Italia, Francia (REW s.v. falavǐska) y tamién na Hispania centro-occidental (DEEH), asina ast. falisca, gall. faísca ‘trapu de nieve’ (GVGH). L’ast. falisca (→ faliscu, a, o) supón desanicie de [w] y empobina a almitir, pel contestu, una variante con [ī], *FALĪSĬCA, con velar intervocálica pa xustificar l’ast. falisga (→ falisgu). De toes maneres alviértese tanto fónica como semánticamente un pa- rentescu col ast. falopu, falopa (cfr.) que la alloña del aniciu arábigu (ADLA 203) y que fai ver un elementu común *FAL- con destremada sufixación, agora en -ŬPP; lo mesmo vemos en fa- lispa (cfr.) d’u s’igua ast. falispu, con un sufixu equivalente en -ĪSP; tamién en fallusca (cfr.) agora con un suf. -ŪSC y, al empar, un encruz con términos averaos pero con una palatal quiciabes con influxu de fallir (cfr.) o fallisna (cfr.). |
||
faliscosu, a, o* 📖: faliscosu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<falliscosa [Vg].>(TEST)
|
Que nun se pega (la nieve) [Vg].
|
Cfr. falisca. Formación abondativa col continuador de -ŌSUS, |
|
|
faliscu, a, o* 📖: faliscu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<falisco [Ll]. falisca [Bab. Qu]. /////falisga [Tb. Sm].>(TEST)
|
Floxo, suelto (el terrén) [Ll].
|
2. Que ye difícil d’axuntar o d’a- montonar por nun tener adherencia (la nieve, la yerba) [Tb]: Ya nieve falisga [Tb]. Suelto, farinoso (la nieve) [Sm]. Perfino (la nieve) [Bab]. Difícil d’axuntar (la yerba) [Qu]. Del mesmu aniciu qu’ast. falisca (cfr.) anque con usos axeti- vos (PE4: 165). |
||
falisgu, el 📖: falisgu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Nieve seco, suelto, qu’esbaria sobro otra capa inferior más duro [Sm].
Creación analóxica masculina de <i class="della">falisca</i>(TEST)
|
(cfr.) anque con una variante sonora velar lo mesmo que vemos en falisga (cfr. fa- lisca) y que recuerden l’alternancia del ast. chiscar y chisgar (PE2 s.v. llisgu; PE4: 165).
|
|||
falispa, la 📖: falispa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fallispa [Llomb].>(TEST)
|
Trapos de nieve movíos pol aire [Llomb]. Nieve menudo, arrastrao pol aire, especialmente nos primeros momentos d’ una nevada [Mar].
|
2. Chispa de fueu [Ar]. //-as ‘trapos pocos y pequeños que vuelen aventaos [Mar (= faliscas) ‘pri- meros trapos de la nieve menudo’ [Ar. Pzu. Bard. Arm (= fa- luspas)]. ‘llixos de ceniza que se llevanten col fumu d’una foguera’ [Arm]. ‘ráfagues de nieve o d’aire’ [Mar]. Puede entendese como variante de falisca (cfr.) lo qu’empo- binaría a almitir una equivalencia de sufixos -isca (o -isga) -ispa. Una creación analóxica masculina sedría l’ast. falispu (cfr.) como yá fexemos ver (PE4: 165); dende equí foi posible llograr un usu axetival y un verbu falispiar (cfr.). |
||
falispiar* 📖: falispiar*🏗️: SI ✍️: NO |
<///h.arispiase [Ay].>(TEST)
|
Arreglase muncho [Sb].
|
Cfr. falispa. |
||
falispu, a, o* 📖: falispu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<///h.arispu [Sb. Ay].>(TEST)
|
Guapu, bien arregláu [Sb]: Isti día pónxose mu h.arispa [Sb]. Amañosu en ropa o trabayu [Ay].
|
Cfr. falispa. L’aspiración nun paez autóctona. |
||
falispu, el* 📖: falispu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////falispos [Ar].>(TEST)
|
Trapinos de nieve [Ar].
|
Cfr. falispa. |
||
falíu, el* 📖: falíu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.ablido {pero escribe “jablidu” nel exemplu} [Os].>(TEST)
|
Pallabra, dichu, dichu inconveniente [Os]: Por un h.ablidu lle- váronme a juiciu [Os].
|
Un deverbal fechu dende *h.ablir, quiciabes variante de h.ablar (cfr. falar), al oriente del dominiu. |
||
falla, la 📖: falla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Falta [JH. /Eo/], mácula [R]. 2. Gorra de les muyeres vieyes [R].
3. Parte de la viga que queda con corteza por tar mal escuadrada [/Eo/]. 4. Quiebra en terrén o na capa de carbón [Ay]. Fractura de la capa (de carbón) cuando se cruza o solapa [Min]. Fondigo- nada o cueva del monte [Sb]. Quiebra nos terrenos [Sb]. 5. Es- terilidá de la capa (de carbón) [Min]. 6. Error, enquivocu [Sr]. Posible nominalización del femenín de <i class="della">fallu,</i>(TEST)
|
a, o que paez par- ticipiu fuerte de fallar o fallir (PE4: 167-168).
|
|||
“fallaciosa” 📖: “fallaciosa”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu qu’apaez en documentu en llatín anque ensin resul- táu güei:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">orta fuit malicia de fratri Romano abbati uel de suos gasa-</i>(TEST)
|
lianes contra fratres de Castinaria et per surreptione et fa- llaciosa uerba 952 [Castañeda/30-32]
|
Del llat. FALLACIOSUS, -A, -UM ‘falsu’, ‘engañosu’ (ABF), non conseñáu en LELMAL, pero del que nun tenemos anuncia de que se caltuviere na fala popular. |
||
fallanca, la 📖: fallanca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
//A la fallanca ‘a trompicones, a medies, de mala gana’ [Bard].
|
Cfr. fallir. |
||
fallar 1 📖: fallar 1🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">fallar </i>[Ay]. Faltar, acabar, consumise [Tox]: <i class="della">Fállanme las</i>(TEST)
|
fuorzas [Tox]. Faltar [/Eo/].
|
2. Nun sentir l’efeutu que s’a- guarda d’una cosa [Tox]. 3. Fracasar en daqué que s’esperaba [R]. Nun dar nel oxetivu [Xral]. 4. Desapaecer el carbón sía por dislocación o por esterilidá [Min]. Esterilizar una capa [Min]. 5. Nun estallar ún o más barrenos [Min]. 6. Tirar un trunfu que gana a les cartes tiraes enantes dientro d’una baza del xuegu de la brisca o tute [Tb]. Cfr. fallir. |
||
fallar 2 📖: fallar 2🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">hallar</i>(TEST)
|
[R].
|
Cfr. afayar. |
||
fallasquina, la 📖: fallasquina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Daqué cosa, poco, migaya [Sb]: <i class="della">Dame úa fallasquina jamón </i>[Sb]. Podría entendese como una variante diminutiva de <i class="della">falisca </i>(cfr.), como diximos (PE4), col influxu de términos averaos del tipu <i class="della">fallisna</i>(TEST)
|
(cfr.), fallir (cfr.).
|
|||
falláu, ada, ao 1 📖: falláu🔤: , ada, ao 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao, 1 |
Pp. de <i class="della">fallar</i>(TEST)
|
1.
|
|||
falláu, ada, ao 2 📖: falláu🔤: , ada, ao 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao, 2 |
<h.alláu [LV. Lln].>(TEST)
|
Cast. expósito [LV. R. DA]. //Estar h.alláu ‘afayase, tar a gustu nun sitiu’ [Lln].
|
Pp. de fallar 2. |
||
falláu, el* 📖: falláu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<{Con yeísmu, <i class="della">h.ayáu</i>(TEST)
|
[Cl (i)]}.> Furacu que nun ta a la vista nel terrén [Cl (i)]: Si vas al monti ten cuidáu colos h.ayaos [Cl (i)].
|
Deverbal del participiu débil de fallar 1. |
||
falle, el 📖: falle🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Fallu, resolución [Ay {<i class="della">sic</i>}]: <i class="della">Tien</i>(TEST)
|
que dar el falle [Ay].
|
Deverbal del inf. de fallar 1. |
||
falleba, la 📖: falleba🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<falloba y fagalloba [LLA].>(TEST)
|
|
|||
“fallecer” 📖: “fallecer”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
|
|||
fallecimientu, el* 📖: fallecimientu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu que conocemos yá serondamente en testos con mun- cha influyencia castellana:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">tenia</i>(TEST)
|
al tyenpo de su fallescimiento en la colaçion de Hevia
|
|
||
fallencia* 📖: fallencia*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación quiciabes na aceición de ‘faltes’, ‘robos’:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">De</i>(TEST)
|
entregar e de emendar muchas ffallençias de diezmos e de primicçias 1297 (or) [MASH-V/567]
|
|
||
fallentar* 📖: fallentar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Sacudir, verbu conocíu pela documentación:
<i class="della">En</i>(TEST)
|
medio lu coyó una gran tormenta/y ño hay quian del se dolga anque sospira;/Si se quier esforciar ya lu fallenta/la fola y lu combate hácia la peña/Y al baxase lu arrastra pe la areña [HyL/32]
|
|
||
falleru, el* 📖: falleru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>fallero [VCid].>(TEST)
|
|
|||
falletazu, el* 📖: falletazu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Pegar</i>(TEST)
|
falletazos ‘dar sacudíes (la vela)’ [Cñ (Barriuso: bar- cos 229)].
|
En rellación col ast. fallu (cfr.) podría tar un dim. fallete d’u se fexere l’actual aumentativu falletazu. |
||
fallía, la 📖: fallía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Falta, falsedá [JH].
Deverbal del participiu débil de <i class="della">fallir</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
fallicu, a, o* 📖: fallicu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<fallica [Rs, Pi (LBlanco)]. fal.lica [Pzu]. /////falleca [Ac (LBlanco)].>(TEST)
|
Ensin granu (una castaña) [Pzu. PSil. Rs, Pi, Uv (LBlanco)], ensin nada dientro (un frutu) [Pr]. Cfr. fallíu, ida, io.
|
|||
fallideru, a, o 📖: fallideru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Perecederu [JH].
Formación sol participiu de <i class="della">fallir</i>(TEST)
|
(cfr.) enantes de la perda de la -d-, con incrementación del
|
continuador del suf. -ARIUS (PE4). Sol pp. falli(d)u féxose’l deriváu en -ŪRA → fallidura (cfr.). |
||
fallidura, la 📖: fallidura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">fallir</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. fallir (PE4). |
||
fallín, ina, ino 📖: fallín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<fal.lín [Vd].>(TEST)
|
Dim. de fallu, a, o. 2. Floxu, débil [Vd]. Cfr. fallir.
|
|||
fallir 📖: fallir🏗️: NO ✍️: NO |
Engañar, fallar a daquién [JH].
Del llat. FALLIRE, variante de <i class="della">fallere </i>‘deceicionar’, ‘llevar a error’, ‘fallar l’encontu’, ‘fallar’ (OLD), dambes espresiones verbales con continuadores románicos (EM; REW). Del so par- ticipiu débil formóse l’ast. <i class="della">fallíu </i>(cfr.), <i class="della">fallida → fallía </i>(cfr.) asina como <i class="della">fallidura</i>(TEST)
|
(cfr.), fallideru (cfr.) enantes de desani- ciase -d-. L’ast. hebo tener tamién un compuestu *esfallir que conocemos pente medies del so participiu esfallíu (cfr.). D’una formación en -SCERE sigue ast., cast. fallecer (cfr.), port. fale- cer. Pero al llau de verbos talos, nel llat. serondu pervése ta- mién la presencia de formes del tipu FALLARE (EM) ensin dulda responsables del ast. fallar (cfr.) d’u surdiría un deverbal mas- culín fallu (cfr.) y femenín falla (cfr.) col correspondiente usu axetivu diminutivu fallín, ina, ino (cfr.) y
|
quiciabes con una formación derivada fallanca (cfr.). En rellación etimolóxica con fallu (PE4) ta la formación ast. falleru (cfr.). Un compuestu de fallar ye ast. enfallar (cfr.) col que guarda rellación ast. en- fallador (cfr.). En tou casu la realización con [ʎ] nesta familia na fastera de [ʈş] nun ye autóctona. |
||
falliscosu, a, o* 📖: falliscosu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cfr. <i class="della">faliscosu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
fallisna, la* 📖: fallisna🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fal.lisna [PSil].>(TEST)
|
Caspa del pelo [PSil]: Tien fal.lisna a esgaya [PSil]. Escama que cría la piel [PSil].
|
D’una variante del fem. llat. fuligo, -īnis ‘sarriu’ (OLD), esto ye del acusativu *FULLĪGINE (REW), que puede tener un doble tratamientu nel dominiu ástur acordies coles posibilidaes de perda o caltenimientu de -G-. Nel casu primeru siguieron los resultaos fullín y fullixe (SCiprián), con perda equí de -N- por influxu g-portugués en fullixe; nel segundu, fal.lisna, diose pa- latalización de la -G- y llueu perda de la postónica, asibilación de la palatal y percorreición -E → -a p’afitar el xéneru feme- nín del términu, fenómenos toos ellos allugaos n’asturianu (GHLA 197 & 253 & 120). Ello empobinaría orixinariamente a un resultáu *follisna polo qu’en fal.lisna ha vese o un niciu de la inseguridá del vocalismu átonu ástur (GHLA 101) o un in- fluxu del llat. FAILLA ‘chispa’, variante de fauilla, y continuáu güei n’ast. faíl.la ‘caspa de pelo’ xunto a variantes falliel.la, faril.la (CGHLA 200; PE4). |
||
fallíu, ida, ío 📖: fallíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<fal.líu [Ay. Ll. Cv. Vd]. fallía [Bi]. fal.lía [Sm]. afal.líu [Ay. Ll]. fallíu/fallía/fallío (<i class="della">sic</i>) [Ri].>(TEST)
|
Pp. de fallir. 2. Cast. fallido [Pa]. Mal granáu [Lln. Pa. Ac]: El trigo ta fallío [Ac]: Estes vaines tán toes fallíes [Pa]. Ensin gra- nar (la panoya del maíz) [Ay. Sm] (o vaina de les llegumes) [Lln]. Ensin frutu, ensin granu [Pi. Bi. Ac. Ay. Ll. Ri. Sl]: Estos ayos tán fallíos, nun valen pa plantar [Ac]. 3. Poco llenu [Pa. Cv. Vd] 4. Débil [La Cabreira (Mar)], flacu (un animal) [ Cv. Vd].
|
Del participiu débil, *FALLITUS, -A, -UM, del llat. fallire variante de fallere ‘deceicionar’, ‘llevar a error’, ‘fallar l’encontu’, ‘fa- llar’ (OLD). Semánticamente ha almitise qu’un frutu aparente- mente en bon estáu pero ensin granar, podre o vacíu, etc. supón un engañu, una deceición, etc. Dende fallíu, fallida → fallía (cfr.) l’ast. xeneralizó un posible diminutivu en -ĪCCUS, res- ponsable de fallicu, fallica que funciona como axetivu o nome. Tamién foi posible un sufixu del mesmu calter pero de dixe- brada cantidá vocálica -ĬCCA → ast. folleca, o bien de -ŎCCA > *fallueca → folleca (PE4). |
||
fallosu, a, o* 📖: fallosu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<fallosa [Min].>(TEST)
|
Que tien carbón con esterilidaes o repuelgos (una capa de car- bón) [Min].
|
Deriváu de fallu, a, o (cfr.) cola incrementación del continua- dor del sufixu abondantivu -ŌSUS, -A, -UM (PE4). |
||
fallu, a, o 📖: fallu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<fallo/a [VCid].>(TEST)
|
Qu’amaga esbarrumbase (parede, techu, muriu) [Ac. VCid]: Ta falla [Ac]. 2. Ensin nada dientro (una ablana, una nuez) [Sr].
|
|
cfr.). L’ast. caltién nominalizáu un masc. fallu (cfr.) y un femenín falla (cfr.) d’u sigue fallencia (cfr.). Un vieyu diminutivu tenémoslu en fallica (cfr. fallíu). |
|
fallu, el 📖: fallu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fallo [y Ay].>(TEST)
|
Cast. fallo [Ay. JH]. Resolución d’un xuráu o xuez [Ac. Sr]. 2. Equivocación, insuficiencia [Ac. Sr]. 3. Aición de nun asistir al palu nel xuegu del tute tirando un trunfu [Ay. Tb]. //Echar un fallu ‘dar o emitir un paecer so dalguna cosa’ [JH]. ‘tirar un trunfu nel xuegu del tute nun asistiendo al palu’ [Tb]. Cfr. fallu, a, o.
|
|||
fallusca, la 📖: fallusca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Nieve seco [Vg]. Cfr. <i class="della">falopa</i>(TEST)
|
& falisca.
|
|||
falondres 📖: falondres🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">Caer</i>(TEST)
|
de falondres ‘cayer de focicu’ [Vd]. ‘cayer de cabeza, de cara, ensin defensa’ [R].
|
Espresión que se conseña nel dominiu ástur pero, al empar, en fasteres americanes del cast. y en cat., lo qu’empobina a Co- rominas-Pascual a falar d’un aniciu inciertu anque ensin deci- dise si por un orixe xermánicu o catalán (DCECH s.v. falondres). |
||
falopa, la 📖: falopa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<faloupa [Tox. /Mánt/].>(TEST)
|
//Tar blanca como la faloupa ‘tar perblanca’ [Tox], espresión que se caltién col mesmu sentíu más a occidente, na tierra d’Entrambasauguas, como tar branco como a falopa [/Mánt/]. nun hay neste mundu roupa más fresca que la faloupa /Re- franeru [F. Coronas/184] na ilesina blanca cumu faloupa l’ alma ... que bien se au- topa/1928 [F. Coronas/79]
|
|
Del llat. FALUPPA, términu d’aniciu desconocíu pero que se so- fita na glosa: quisquilias paleas minutissimas uel surculi mi- nuti quas faluppas uocant (EM). De mano, sedría a entendese como ‘cosa pequeña’ que llueu pudo aplicase a daqué como un ‘trapu’ o a daqué qu’asemeya un ‘trapu de nieve’ o a ‘daqué que ye blanco como la nieve’. La so presencia románica paez afitada (REW s.v. falŭppa), lo mesmo que la hispánica (DEEH s.v. faluppa ‘tela basta, trapu’; DCECH s.v. harapo). El términu faloupu > falopu (cfr.) que tamién almitiría la variante en -APP-,
falopiu (cfr.) y falapiu (cfr. falopar), etc. |
|
falopada, la* 📖: falopada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<faloupada [Md]. zaloupada [Md].>(TEST)
|
Nevada [Md]. Cantidá grande de trapos de nieve que caen d’una vez [Md].
|
Deverbal de falopar (cfr. falopa). |
||
falopar 📖: falopar🏗️: NO ✍️: NO |
<falopiar [JH. /Mánt/]. faloupar [Md. PSil. Cv. Vd. Oc]. fa- loupiar [Sm. Tox]. zaloupar [Md]. ///h.aloupar [Ce]. h.aloupiar [Montañas (Oc)].>(TEST)
|
Nevar trapiando [Sm. PSil. Cv. Tox (= zarrapiar = farrapiar). /Eo. Mánt/]. Nevar [Md. Ce. Montañas (Oc). Oc. JH] en forma d’escames [Vd (= trapear)]. Cfr. falopa. L’aspiración paez responder a un influxu castella- nizante de les fasteres onde F- > [x] (→ [ø]) darréu que nel oc- cidente ástur l’aspiración nun ye autóctona.
|
|||
falopiu, el 📖: falopiu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<falopio [Llu]. falopu [Qu. Cn (MG)]. faloupu [Tb. Sm. L.la- ciana (Bab). Pzu. PSil. As. Cn (F). An. Cv. Vd. Tox. y Oc]. za- loupu [Md. An (i)]. ///h.aloupu [Ce. Montañas (Oc)]. //falopo [Eo].>(TEST)
|
Trapu de nieve [Qu. Md. Pzu. PSil. An (i). Cn (MG). An. Cv. Tox (farrapiu). Montañas (Oc). Oc. /Eo/. JH]. Trapu grande de nieve [Qu. Tb. Sm. L.laciana (Bab). As. Cn (F). Ce]. Caúna de les escames de la nevada [Vd]. 2. Mosques blanques [JH]. 3. Furacu de la lancha a proba y popa p’alar per él el cable [JH]. 4. Pieza de madera que se superpón al carel na proba del barcu como refuerzu [Llu (= tapafaltes). Xx]. //Nevar a fa- loupu tendíu ‘nevar con intensidá, n’abondancia’ [Sm].
|
|
Cfr. falopa & falopar. |
|
falpar 📖: falpar🏗️: NO ✍️: NO |
Llardiar, raxase, fendese la madera [Cv].
Posible verbu qu’ha entendese a la vera del port. <i class="della">farpar</i>(TEST)
|
y que Corriente tien por d’orixe ár. XAR(R)AB ‘estrozar’ (DA s.v. fa- rapo y p. 583).
|
|||
falpayar, el/la 📖: falpayar🔤: , el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) |
<faipayar [Cb. y Ay. Ll]. falpachar [Qu (Oc). Pzu. Cn (M)]. farpafar [y Pr]. feipayar [Ay]. flaipayar [Cb]. fraipayar [Cg. ByM]. zalpayar [Cn]. la falpachara [Tb]. el falpayar [Cn (F)].>(TEST)
|
Coturnix coturnix, cogorniz [Llg (LLAA 27). Cn(F)]. Coturnix communis, cogorniz [Oc]. Cogorniz [Cb. Ay. Tb (= parpa- chara). Cn. Pr (= parpayar = parpayara). Qu (Oc). Pzu. Cn (M)]. 2. Onomatopeya del cantu de la cogorniz [Cg. Ay (= güempanái)] “que en Luarca aplícase a una forma anormal de hablar. Parpayar” [ByM].
|
|
||
falquiláu, el 📖: falquiláu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. farquiláu.
|
|||
falquín, el 📖: falquín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Pieza de madera que na proba superpónse al carel, como re- fuerzu [Llu (= tapafaltes = falopio)]. Tabla de quita y pon que s’asitia nel borde de la lancha [JH].
|
Cfr. falca. |
||
falsa, la 📖: falsa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Llabor que tien unos fastiales o carbón con curtia consistencia y seguridá [Min].
Cfr. <i class="della">falsu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
falsador, ora 📖: falsador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
Cast. <i class="della">falseador</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. falsu, a, o. |
||
falsamanu, a, o* 📖: falsamanu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
“Montaba una jaca falsamana: pegaba con las manos” [ALl (Bellezas)]. ¿De VALSEMANA (Lleón)?
|
Quiciabes sedría meyor qu’enten- der el términu dende un compuestu en función axetiva falsa mano → falsamana. Ello llevaría a almitir que la formación orixinaria débese a una realización llabiodental [v-] entendida llueu como [f-]. |
||
“falsamiente” 📖: “falsamiente”🏗️: NO ✍️: SI |
Alverbiu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">todo</i>(TEST)
|
omne que aposier dalgun mal al principe falsamiente s.
|
|
||
falsancia, la 📖: falsancia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">falsancia,</b>(TEST)
|
la Falsedá [Mi].
|
Cfr. falsu, a, o. |
||
falsante 📖: falsante🏗️: NO ✍️: NO |
<farsante [Tb].>(TEST)
|
Cast. farsante [Mi. Ay. Tb].
|
D’un participiu de presente de falsar (cfr. falsiar) o bien d’una adautación d’un deriváu del castellanismu farsante, fechu sol galicismu farsa (DCECH s.v. farsa). |
||
falsedá, la 📖: falsedá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<falseá [Ay]. falsedá [Vd {ensin tilde nel orixinal}].>(TEST)
|
Cast. falsedad [Ay. Ri. Tb]. Ausencia de verdá, embuste, pa- traña, hipocresía [Md]. Calter de falsu [Md]. 2. Pozu disimu- láu pa que se caiga nelli [Vd].
|
|
||
falseru, a, o 📖: falseru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<falseiru [Pzu].>(TEST)
|
Falsariu [Pzu], falsu [JH], mentirosu [DA], hipócrita [AGO]. Del llat. falsarius, -a, -um ‘falsu’ pudo algamase una nominali- zación popular (ast. falseru) pero lo cierto ye que’l llat. yá ufrí- a’l nome correspondiente FALSARIUS, -II ‘falsificador’ (“falseros”) que xustifica’l nuesu términu de güei asina como’l medieval:
|
|
||
falsetu, a, o 📖: falsetu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
///<i class="della">Llingua</i>(TEST)
|
d’amigu falsetu, corta más que’l focetu [LC].
|
Dim. de falsu, a, o cola amestanza d’un suf. dim. -etu, a, o. |
||
falsía, la 📖: falsía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Falsedá [DA].
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Mas</i>(TEST)
|
per adientro’ stais verbenando falsía y maldá [San Mateo 96]
|
|
||
falsiacasia, {la} 📖: falsiacasia🔤: , {la} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {la} |
<ident class="della" level="1"></ident>Falsa acacia [LV. AGO].
<ident class="della" level="1"></ident>Amestanza del ax. <i class="della">fals(i)a</i>(TEST)
|
col nome acacia, per vía cultizante (cfr. falsu, a, o).
|
|||
falsiar 📖: falsiar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><falsar [JH]. afalsiar [Mont].>(TEST)
|
Cast. falsear [Pa. Ay. Ll. Cd. JH]. 2. Falsificar [Cd]. 3. Pisar falso [Pa. Pr]: Falsióme un pie y h.ui de h.ocicos [Pa]. 4. Co- xear d’un pie [Ay]. 5. Perder una cosa la so firmeza [Md]. Per- der seguranza o consistencia una llabor o capa [Min]. 6. Flaquiar [Mont].
|
|
||
falsificador, ora 📖: falsificador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<ident class="della" level="1"></ident><falsificaor [Ay].>(TEST)
|
Cast. falsificador [Ac. Ay]. Cfr. falsu, a, o.
|
|||
falsificar 📖: falsificar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">falsificar</i>(TEST)
|
[Xral]. //Hailos pero son falsificaos [LC].
|
Cfr. falsu, a, o. |
||
falsu, a, o 📖: falsu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><+felsu [Ay. Ll. Ri]. falsa [Min].>(TEST)
|
Cast. falso [Pa. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm]. Non lleal (una persona) [Lln]. Hipócrita [Pa. Pr], zorrampliu [Tox], que traiciona les sos pallabres combayones con fechos malos [Ac]. Farsante, fal- sariu, engañosu, zorrampliu, contrariu a la verdá, inciertu, poco de fiar, traidor, ilexítimu [Md]. Traidor [Cd]. Que nun diz lo que siente [Cd]. Finxíu [Tox]. 2. Postizu (el diente) [Tox]. 3. Que nun tien la consistencia necesaria [Ri]. 4. Engañoso (el te- rrén) [Lln]. 5. (Caballería) d’arrastre dada a les males mañes [Min]. //En falsu ‘falsamente’ [Cd]. //Pisar en falsu ‘nun fincar de mou afayadizu’l pie en suelu’ [Cd]. ‘que tien resabios y da pataes anque nun tenga motivu (una caballería)’ [Sm]. ‘que nun ufre consistencia o seguridá na mina’ [Min].
|
|
Del llat. FALSUS, -A, -UM, participiu de fallere ‘engañar’, ‘es- capar a’ (EM), ax. con continuadores románicos (REW) ya pan- hispánicu (DEEH; DCECH s.v. falso) pero con un influxu serondu o cultu sobro la 1ª camada del llatín al caltener la [l] posnuclear ensin vocalizar (GHLA 56). Sol llat. serondu falsare (EM s.v. fallo) féxose l’ast. falsar y, col suf. -IDIARE, l’actual falsiar (cfr.) que pue xenerar les espresiones axetives con [j]. cfr.) y del femenín falsa (cfr.). Tamién se llogró l’alverbiu fal- samente (cfr.). En rellación etimolóxica ha citase falsador (cfr.), falsancia (cfr.), falsía (cfr.), falsura (cfr.); tamién el cul- tismu compuestu falsificar (cfr.) y falsificador (cfr.). Dende falsu → falsiar ye posible la propagación de [j] a la familia de términos rellacionaos. |
|
falsu, el 📖: falsu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Oriellu d’un vistíu [Tox].
|
Cfr. falsu, a, o. |
||
falsura, la 📖: falsura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Falsedá [JH. R].>(TEST)
|
Y traes la memoria enxareyada con falsures y males xigo- mencies [Judit 190]
|
|
Cfr. falsu, a, o. |
|
falta, la 📖: falta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">falta</i>(TEST)
|
[Md]. Falla [Md]. Carencia [Md]. ///A falta d’homes bonos á mio pa fixénonllu alcalle [JH]. la gran falta que hay de labadero en el contorno 1600 [AAU/421]
|
|
||
faltador, ora 📖: faltador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
(TEST)
|
Malfaláu, ofensor, insultón [Md (= faltosu)].
|
Cfr. faltu, a, o. |
||
faltar 📖: faltar🏗️: NO ✍️: NO |
<h.altar [Cl].>(TEST)
|
Cast. faltar [Cl. Pa. PSil]. Nun tar una cosa ellí onde debe ato- pase [Ri. Md]. 2. Haber menos [Md]. 3. Fallar [Md]. 4. Rom- pese (un cabu, el sedal) [Xx]. Romper [Cñ]: Metióse muncha mar pola nueche y faltaron munchos cabos [Cñ]. 5. Insultar [Ri. PSil], inxuriar, ofender [Sr. Tb. Md]: Nun fai más que fal- tar, ya un faltosu [Tb]: Nun-y faltes más [Sr]. 6. Nun dir a una cita [Md]. 7. Quedar por ver o facer [Md]. 8. Tar ausente una persona del sitiu onde suel tar [Ri]. 9. Nun respetar a otru [Lln]. //Falta-y un soleyeru ‘ser retrasáu mental’ [Pa]. //Falta- y un veranu ‘ser retrasáu mental’ [Pa]. ///Primero falta’l fíu al padre que l’agua al aire [LC].
|
XVIII) [MSPV/148]
|
aqui falta la Campa de los campos de Santa Cruz 1551 (c. Cfr. faltu, a, o. |
|
faltón, ona 📖: faltón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<faltón/ona/ono [Ri].>(TEST)
|
Dau a insultar a los demás [Sr. Ay. Mi. Ri. Tb. PSil]. Que nun tien respetu a otros (una persona) [Lln. Sr]: Pedro ye un faltón [Sr]. 2. Que nun asiste muncho (a una xunta, a un compro- misu) [Tb]. Cfr. faltu, a, o.
|
|||
faltosada, la 📖: faltosada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<faltosá [Llg. Sr. Ri].>(TEST)
|
Fatada, fuera de tonu, tounida [Llg. Sr. Ri. Tb]. Cfr. faltu, a, o.
|
|||
faltosu, a, o 📖: faltosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+faltusu [y Llg. Sr. Sb. Ay. Ll. Mi. Ri].>(TEST)
|
Faltu de xuiciu [Lln. Pa. Sr. Sb. Ll. Mi]: ¡Qué neñu más fal- tosu! [Sr]. Fatu [JH], tontu [Cg]. Tontu, bobu [Mi. Ri. Md. Bard]. Tontu [Qu. Pr], retrasáu mental [Ac. Ay. Tb]. Un poco tontu, poco intelixente [Cd. Tox]. Torpe, tontu, poco inteli- xente [Sm]. De pocu xuiciu, fatu, atontáu [Tb]. Imbécil, idiota [Llg]. 2. Qu’incordia [Qu]. 3. Descaráu, malfaláu, qu’insulta [Md (= faltador)]. Que falta al respetu (una persona) [Llg. Tb]. 4. Escasu [Pa. Bard. Mar]: Tengo que’char la lleche faltosu porque-yos menguó muncho a les vaques col fríu [Pa]. 5. Que nun va a la estaferia [Qu]. Cfr. faltu, a, o.
|
|||
faltriquera, la 📖: faltriquera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<faltriquiera [Tox]. faltriqueira [An. /Eo/]. /////faldriqueira [SCiprián]. faldriguera [Ay]. /////faltiquera [y Lln. Ay. Ce. Pr]. fatiquera [y Lln]. /////fratiquera [y Lln].>(TEST)
|
Cast. faltriquera [Lln. Ay. Mi. Tb. PSil. An. Pr. Ce. /Eo/. SCi- prián]: ¡Qué sustu me disti!, nun me quedóu gota sangri na faltiquera [Pr]. Bolsu de les muyeres amarráu a la cintura y tapáu baxo la saya o’l vistíu [Cd. Tox.]. Parte del vistíu que fai de bolsu [Ri]. Bolsu sueltu que se lleva atáu a la cintura [Tor] baxo la saya [R]. Bolsa qu’allugaben baxo la falda y onde guardaben les monedes [Lln. Llg (= corexa)]. Faltriquera de los homes [Ay (/corexa ‘faltriquera de les muyeres’)]. //{Un/una} faltriqueras ‘mequetrefe’ [Cv]. //Un faltriqueres ‘home de pocu sentíu que se mete en too’ [Ri]. //Tener una bona faltriquera ‘tener munchu dineru’ [Lln (tener una güena fatiquera). Tb]. ///Non hai miyor amigu que’l duru na faltri- quera [LC]. No todos los riales dicen en todas las faltriqueras ‘non toles persones s’entienden bien’ [Lln]. ///{A} l mozu que está bailando/rúxeni les faltriqueres/unos piensen que son cuartos/y son clavos de madreñes [ALl (Esfoyaza)]. -Déxame meter la mano/querida, en tu faltriquera./-Eso non, galán del alma,/nin por muchu que te quiera [ALl (Esfoyaza)].
|
|
||
faltriquerada, la* 📖: faltriquerada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><faltriqueirada [Vd]. faltriquerá [Mi. Ri].>(TEST)
|
|
|||
faltriqueru, a, o* 📖: faltriqueru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><faltriqueiru [As].>(TEST)
|
Que se mete en too [As]. Que ye poco llistu ya impertinente [Ca].///
|
|||
faltu, a, o 📖: faltu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><+foltu [y Llg]. +feltu [Ay].>(TEST)
|
|
|||
falucar 📖: falucar🏗️: NO ✍️: NO |
Parllar. 2. Andar con cuentos [V1830].///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Faluca despacín</i>/<i class="della">que</i><i class="della">(TEST)
|
non l’oya’l to vecín [R (Carta 140)].
|
|
||
faluspa, la* 📖: faluspa🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>/faluspas [Arm].>(TEST)
|
|
|||
fama, la 📖: fama🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">fama</i>(TEST)
|
[Xral].
|
bona vida e de bona fama e de bonas custummes e ricos s.
|
Del llat. FAMA, -AE ‘lo que se diz de daquién’ (EM), per vía se- miculta según suxeren Corominas-Pascual pal castellán (DCECH s.v. fama), darréu que nesa llingua nun se produxo l’a- guardable aspiración popular de F-. Dende equí pudo facese’l verbu afamar (cfr.) que llucha col concurrente nombrar (cfr.). |
|
fame, la 📖: fame🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fami [y Cl. As]. h.ame [y Pa. Am]. ///h.ambre [Lln. Rs. y Mar].>(TEST)
|
Cast. hambre [Lln. Rs. Cl. Pa. Am. Cb. Cg. Bi. Xx. Cp. Cr. Ac. Llg. Sr. Llv. Sb. Ca. Mi. Ay. Ll. Ri. Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. An. Cv. Cd. Pr. Sl. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Vg. Tor. Mar. JH. R]. Apetitu [Qu]. 2. Ganes grandes [Md. R]. 3. Tiempu, temporada, dómina en que nun hai comida y, darréu d’ello, pásase fame [Ac. Sr. Tb. Sm]: Cuando la guerra nun había fame, húbola más tarde [Tb]: Nestes cuenques pa- sóse fame daquella [Sr]: L’añu la fame foi mui prietu [Sm]. //Lla fame ye mui ñegra ‘cast. hambre y frío entregan al hom- bre a su enemigo’ [JH]. //Más h.ambre que los cuervos n’agosto dizse porque los cuervos n’agostu nun puen beber y, darréu, comen poco [Lln]. //Saber más que la fame ‘ser per- llistu y cautu’ [Llg]. //Ser un muertu fame ‘ser un mísere’ [Pr]. //Ser listu como la fame [LC]. //Tar muertu fame ‘tener mun- cha fame, tar flacu y esblanquisnáu’ [Pr]. ///A bona fame ñon hay pan duru [JH]. A mio padre llámenlu pan y yo morriendo de fame [LC]. Añada en sierra fame en tierra [LC]. Cuando la fame entra pela puerta, l’amor sale pela ventana [LBlanco]. El bociar nun quier mentir: o fame o sede o gana de dormir [LC]. El colmu de la desgracia é pasar h.ambre entre Panes y Potes [LC] {Xuégase colos dos topónimos interpretándolos como apellativos}. Fame o sueñu, mal del dueñu [Llg]. Fame qu’espera fartura ñon ye fame [JH]. Fame qu’espera fartura non ye fame ye bayura [LC]. Fame y esperar facen rabiar [JH]. La fame ye negra como una suegra [Canella]. En abril fames mil [LC]. Añu de fabes añu de fames [LC]. Pascues marcianes, pes- tes, guerres y fames [LC]. Cuerpu tumbáu fame resiste [LC]. Cola fame de mayo y el frío d’abril, a la puerta del to vecín te faré dir [LC]. Quien tien h.ambre con pan sueña [Lln].
|
|
cfr.). Tamién l’ast. ufre un compuestu continuador d’una formación incoa- tiva en -SCERE d’u siguió ast. enfamecer (cfr.) anque pudiere debese a una creación de JH. Un aumentativu de fame ye fa- mona ‘gran fame’ [Llg. Tb]. |
|
famelga, la 📖: famelga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<falmega [Sm. As, Vc (Cruce). Vg].>(TEST)
|
Parte d’abaxo y colgante de la barriga de la vaca xunto al ubre [PSil], dende la panza a la pata d’atrás [Sm. As, Vc (Cruce). Vg].
Cfr. famelgu, a, o (PE4). |
|||
famelgar 📖: famelgar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Garrar la vaca pela falmega [As (Cruce)].
|
Cfr. famelgu, a, o. |
||
famelgu, a, o 📖: famelgu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<falmegu [Sm].>(TEST)
|
Cola barriga vacía (la vaca, de mou especial al salir de la corte a pacer) [PSil].
|
2. Que tien gana de comer [Sm]. Del llat. FAMĒLICUS, -A, -UM ‘con fame’ (OLD), con dellos con- tinuadores hispánicos, gall. famelgo, cast. jamelgo (DEEH; DCECH s.v. hambre). L’axetivu puede nominalizase, famelga (cfr.), faciendo alusión a una de les consecuencies de la fame, enflaquiar y amosalo cola piel colgando. Dende’l llat. FAMELI- CARE ‘tener gana de comer’, yá conseñáu nes gloses (EM), fé- xose’l verbu famelgar (cfr.) y el compuestu *esfamelgar conocíu pente medies del participiu esfamelgáu (cfr.) como yá diximos (PE4). |
||
famentar 📖: famentar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Padecer o tener fame [JH].
|
Cfr. famientu. |
||
famientu, a, o 📖: famientu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<famiento [Cñ]. +famiintu [y Llg. Ay. Ri]. +famintu [Ll]. h.amientu [Pa]. //famento [Eo. Mánt].>(TEST)
|
Con muncha fame [Pa. Cg, Cb (= esfamiáu). Xx. Cñ. Cp. Cr. Ac. Llg. Ay. Ll. Ri. Tb, Sm (= esfamiáu). Md. Gr. Cd. Pr. Ce. Cv. Vd. Oc. /Eo. Mánt/. JH. R. DA]. Con muncha fame (un animal) [Ca]. 2. Avarientu [Vd]. ///Del fertu al famiintu nun hai dulimiintu ‘el que tien de too nun suel esmolese pol que pasa necesidaes’ [Ll. Ri]. Pascues marciales, famientes o mor- tales [LC]. Nin fartucos nin famientos, nunca tais contentos [LC]. El fartucu non tien doliu del famientu [LC]. Diz mal el fartu col famientu [CyN (Recuerdos)].
|
|
||
familia, la 📖: familia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">familia</i>(TEST)
|
[Xral]: Son pouca familia [Tb]. 2. Fíu [Tb. Cn
|
|
||
familiada, la 📖: familiada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
familiar, el 📖: familiar🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Pariente [Tb]: <i class="della">Tengo</i>(TEST)
|
un familiar en casa [Tb]. //-es ‘espíritus de virtú misteriosa que la xente atribúi a dellos vivos; cóm- prense a un preciu baxu y guardándolos en caxes fáense fe- chizos y coses sobrenaturales (foi superstición perfrecuente)’ [ByM].
|
Johan Pereç el familiar Johan Esidreç 1287(or.) [ACL- VIII/303]
|
Del llat. FAMILIĀRIS, -E ‘que pertenez a la familia’ (OLD), per vía culta, llueu nominalizáu anque’l masculín FAMILIĀRIS ‘amigu’, ‘íntimu’ yá en llat. tenía usu nominal (EM s.v. famulus). |
|
familiaridá, la* 📖: familiaridá🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">non</i>(TEST)
|
anden vagabundas et porque non ayam familiaridat sos- pechosa con los conpadres 1379(or.) [MV/230]
|
D’una formación *FAMILIARITAS, -ATIS, fecha acordies col mo- delu de ueritas, -atis, ye’l semicultismu ast. familiaridá (cfr.). |
||
famín, ina, ino* 📖: famín🔤: , ina, ino* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
Con fame. ///<i class="della">La</i>(TEST)
|
neblina marcelina o mortal o famina [LC].
|
Cfr. famientu (cfr.). |
||
famión, ona 📖: famión🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<famión/ona/ono [Llg. Ri]. famón [y Qu. y Tb].>(TEST)
|
Con muncha fame [Cb. Cg. Cp. Md. Bab. Bard. Pr. Tor. /Eo/. JH. R. AGO]. 2. Tragón [Xx. Cp. Ac. Sb. Pzu. Tor]. 3. Gorrón, mangante [Xx]. 4. Que da poca comida [Qu]. 5. Tacañu [Ac. Ll. Ri. Tb. Sm. Pr]. Que lo quier too para sí [Tb]. 6. Ambi- ciosu [R].
|
Del llat. FAMIDUS, -A, -UM ‘famientu’ (ABF) > ast. *famiu, a, o, con incrementación d’un sufixu aumentativu -ón. Les espre- siones del tipu famón tán iguaes dende fame (PE2.). L’ast. *famiu pudo sentise tamién como un participiu fuerte de *famir, equivalente a afamiar (cfr.), d’u sedría posible llograr el débil famíu (cfr.). |
||
famíu, ida, ío 📖: famíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
Famientu, famélicu [Md]. Cfr. <i class="della">famión</i>(TEST)
|
& afamiar.
|
|||
famosu, a, o 📖: famosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+famusu [Sb. Ay. Ri].>(TEST)
|
Cast. famoso [Pa. Ay. Ri]. 2. Bien de salú, con bon aspeutu [Sb]. Animáu, con salú [Pa]: To padre anda tan famosu per ahí, ¿eh? [Pa].
|
Del llat. FAMŌSUS, -A, -UM ‘que fai falar de sí’ → ‘célebre’, ‘con fama’ (EM s.v. fama) como vemos en fama (cfr.); na acei- ción §2 caltién el sentíu meyorativu aplicándolu a cualidaes físiques. |
||
fampa, la 📖: fampa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conocíu per testu en castellán:
<i class="della">¿...a solo escarabicaduras, tener heredades de la </i><i class="della">fampa</i>? [Grangerías XVIII: 778]
<i class="della">sabido que tienes palomar de la </i><i class="della">fampa</i><i class="della">, nadie escrupulizará</i>(TEST)
|
de tus palominos aunque vayan muertos [Grangerías XVIII: 981]
|
¿Sedrá un galicismu HAMPE que llega a nós paralelu al cast. hampa (DCECH s.v. hampa) interpretándose l’aspirada como una [f]? |
||
famuca, la 📖: famuca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Gana de comer, apetitu [Tb. An]: <i class="della">Entróu-y</i>(TEST)
|
la famuca [An].
|
Dim. de fame (cfr.) col suf. -uca. |
||
“famulario” 📖: “famulario”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu cultizante conocíu per testu del sur del dominiu:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">algun</i>(TEST)
|
ffamulario que mostre algun rrecaudo 1280(or.) [MCar-II/149] Cfr. fámulu.
|
|||
fámulu* 📖: fámulu*🏗️: SI ✍️: NO |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">ecce</i>(TEST)
|
nos famuli dei [Nome de persona] presbiter 951(or.) [DO
|
|
cfr.), vese tamién en testu romance de 1280. La grafía “ve- mulum” que se conseña en 1071 pue ser un lapsus calami pero tamién podría entendese como una sonorización popular de -F- nel decursu (GHLA §4.3.1.5). |
|
fana, la 📖: fana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Terrén percuesto [Qu. Tb], abrupto y peligroso pal ganáu [Sm]. Desbentíu nuna peña d’u ye difícil salir [Bab. Cv (ye mayor que’l <i class="della">puenxu</i>). Bard]. Terraplén, lladera mui empruna [Pzu]. Terrén argaxadizo [Md]. Terrén de monte con cáscaros y peñes, peligroso pa persones y ganáu [PSil]. 2. Gran argayu [Md] na tierra, nun muriu [An], nuna parede [Sl. Oc (= ar-
<br class="della">gaxu)]: <i class="della">Chuvéu ya caéu una fana </i>[An]. Removimientu d’un monte dende la base fasta’l cumal [Cn, Ti (VB)]. Argaxu de tierra [Dg. Cn (MG). Pr. Tox. PVieya] o peñes [Vd]. 3. Porción de tierra y piedres qu’argayen [Cv. Cn (F). Vd]: <i class="della">Hai qu’ir qui-</i>(TEST)
|
tar esa fana de la carril [Cn (F)]. Tierra argayao [AGO]. 4. Fuexa que dexa la tierra y piedres argayaes [Cv. AGO]. 5. Ne- veru, glaciar [Md]. //Fana de neve ‘ádene, trabe’ [Vc (Cruce)].
|
|
etimoloxía seya non fácil d’afayar (Pensado 2003: 262). Quiciabes pudiere axuntase a ello l’ast. centro-orien- tal afañar ‘debilitase’, ‘enfermar les plantes o frutos’ [Cg]. Nun sedría imposible averar a esto la familia del ast. fañagüetu (cfr.) que paez remontar tamién a un étimu con -NN-. |
|
fanar 📖: fanar🏗️: NO ✍️: NO |
Argayar la tierra o les piedres [Vd (= esfanar)]. {2. Cortar les oreyes o les cañes de los árboles [/Eo/]}.
<i class="della">Que</i>(TEST)
|
es la baca color bermeja e fanada de una orexa 1571 [(Comuña): 118]
|
Verbu fechu sobro fana (cfr.) lo mesmo que’l compuestu en- fanar (cfr.), esfanar (cfr.) y desenfanar (cfr.). |
||
fanascu, el 📖: fanascu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Pradera percuesta [Sm].
|
Cfr. fana. |
||
fandangu, a, o 📖: fandangu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><fandanga [Pa. Sm. Cd]. fandangu/a [Tb]. fandango/a [Llg].>(TEST)
|
Chismosa y poco trabayadora (una muyer) [Pa. Tb]. Caleyona (muyer) [Llg]. 2. Que val poco, qu’estorba (un home) [Tb]: Antón, ¿pur qué será tan fandangu? [Tb]. 3. De mala vida o fama (una muyer) [Tb. Sm]: Esa ya mui fandanga [Tb]: Esa fandanga nun fai más que comprometelu [Tb]. De mala reputación (una muyer) [Cd]. //Ser un fandango ‘ser charrana (la muyer) [Ri].
|
|
||
fandangu, el 📖: fandangu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><fandango [Lln. Cñ. Ri].>(TEST)
|
|
|||
fandanguería, la* 📖: fandanguería🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>/fandangueríes [Pa. Sb].>(TEST)
|
|
|||
fandangueru, a, o* 📖: fandangueru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><fandangueiru [Cn (MG)].>(TEST)
|
Muyeriegu [Cn (MG)].
|
|
||
fandangüitu, el/la 📖: fandangüitu🔤: , el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><{Paez espresión con metafonía por -<i class="della">u</i>(TEST)
|
anque nun se conseña
|
|
||
fandoscu, a, o* 📖: fandoscu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><fandosca [Cp. Oc].>(TEST)
|
Malaxeitada, fecha una llaceria [Cp]. Malaxeitada y tosca (una muyer) [Oc].
Cfr. andoscu. |
|||
fanega, la 📖: fanega🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<faniega [Cb. Cp. Ac. Llg. y Sr. Sb. Mi (Oc). Ay. Ll. Ri. y Md. Pr. Sl. Cv. JH. R]. h.anega [Cl. Pa]. ///anega [Ar].>(TEST)
|
Cast. hanega [Cl. Cb. Llg. Ll. Ar. R]. Midida de capacidá [Ac. Cd. Cv. Tox] qu’equival a diez zalaminos (Cp, Sb, Oc), a seis galipos, a ocho copinos, a dos zalaminos (JH), a cuatro zala- minos, a ocho copinos (Uv), a ocho copinos (Ay, Md, Pr, Sl), a siete copinos (Qu, Tb, Sm), a 56 quilos (Sr), a 64 kilos (Ri), a 56 litros, a ocho copinos (Ay), a diez zalaminos (Pa), a siete cuartales (Arm), a cuatro cuartales (PSil, Mar). {Según JS 156 la fanega asturiana divídese en: celemín, copín, galipo (sic), maquila}. 2. Áridos que caben na fanega [JH]. 3. Midida agraria [Tb. Md. Ay]: Son siete fanegas de tierra [Tb]. 4. Per- sona gorda y pequeña [Cn (F)]: Tas feita una bona fanega [Cn (F)].
|
|
cfr.); tamién fanegueru (cfr.) que, d’un significáu de ‘quien cobra les rentes en fane- gues’ pasa a designar ‘persona rica’. Un usu axetivu vémoslu en fanegu, a, o (cfr.) quiciabes debíu a la comparanza cola cesta llamada fanega; tamién l’aumentaivu fanegón, ona (cfr.). |
|
fanegada, la 📖: fanegada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
//anegada [Mar]. Cast. hanegada [Pzu]. Porción de terrén en que pue semase una fanega de cereales [Mar].
|
Cfr. fanega. |
||
fanegón, ona 📖: fanegón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<faniegón [Lln. Ac. y JH].>(TEST)
|
Aum. de faniegu. 2. Que cobra munches rentes en frutos [JH]. 3. Glotón, tragón [JH]. 4. Gordu, xeneralmente cachazudu y tranquilu [Ca]: ¿Pa ónde irá’l fanegón del mio fiyu? [Ca]. Grande y tranquila (una persona) [Ac]: Yes un faniegón que nun vales pa ná [Ac]. 5. Avarientu [Lln]. Cfr. fanega.
|
|||
fanegu, a, o 📖: fanegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+fanigu [Ay]. faniega [Ce].>(TEST)
|
Pequeñu y gordu [Pzu]. Gordinflón, folganzán [Ay]. De ba- rriga abultada (una persona) [Ce].
|
Cfr. fanega. |
||
fanegueru, {el} 📖: fanegueru🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
<//fanegueiro [Eo].>(TEST)
|
Propietariu de finques que tien munches rentes y recíbeles en granu [Cg. R]. Ricu, persona que cobra munches fanegues de renta [/Eo/]. Xente rico [JS]. ///Fanegueru, al alba en pie, que si non trabaya, ve dizse p’aludir a la necesaria vixilancia de la facienda propia [LC].
|
- qu’acabará d’una vez/con toos los fanegueros/que fuelguen mientres nosotros/curtimos bien el pelleyu [Fernández de Prado (La Igualdá) 144]
Cfr. fanega. |
||
fanfaniar* 📖: fanfaniar*🏗️: SI ✍️: NO |
fanfaniar<b class="della">*</b>(TEST)
|
|
Cfr. zanfoina. |
||
fánfanu, a, o 📖: fánfanu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<zánfanu/a [Sm. Oc].>(TEST)
|
Que s’espresa con dificultá (una persona) [Sm (fánfanu)]. Gan- gosu [Oc].
|
2. Con aspeutu de tonta (una persona) [Sm]. D’una voz onomatopéyica (DCECH s.v. fanfarrón), FANF (DEEH s.v. fanf), que pudo ser niciu de deficiencia espresiva como s’al- vierte nel ast. fánfanu, términu que, fónicamente, recuerda l’it. fànfano ‘falador’ y la familia del ast. zánfanu, a, o (cfr.). Pero otres vegaes entendióse esa voz como ‘ruíu’ o como niciu de presunción como amuesa tola familia de fanfarria (cfr.), fanfa- rriar (cfr.) y zanfaniar (cfr.), fanfarrón (cfr.), fanfarroniar (cfr.), fanfarronada (cfr.). En tou casu paez aconseyable tamién rella- cionar l’ast. fánfanu, zánfanu y familia col ast. zanfoina (cfr.). |
||
fanfarria, la 📖: fanfarria🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">fanfarria</i>(TEST)
|
[Pa. AGO]. 2. Fanfarrón, que fala presumiendo [Pa. Ca. Ll. PSil]. 3. Bulla, ruíu, xarana [Ay]. 4. Grupu musi- cal que tien como oxetivu animar los sitios en fiesta [Xral]. //-as ‘farolaes, fanfarronaes’ [Mn]. //{Un/una fanfarria} ‘ba- bayón, farolón’ [AGO]. //Gastar muncha fanfarria ‘gastar munchu cuentu, dase munchu pote’ [Mi]. //Ser un fanfarria ‘falar muncho presumiendo’ [Mi]. apinan fanfarria creyíu ameyora al malvís calandria ruin- señor ñarbatu [PPRIA(B)/94]
|
|
Cfr. fánfanu. |
|
fanfarriar 📖: fanfarriar🏗️: NO ✍️: NO |
Fanfarroniar [Ri. Pr]. Presumir, faroliar [VBable]. 2. Andar de
<i class="della">fanfarria</i>(TEST)
|
[Ay].
|
Cfr. fánfanu. |
||
fanfarrón, ona 📖: fanfarrón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ident class="della" level="1"></ident><fanfarrión/ona/ono [Ri].>(TEST)
|
Cast. fanfarrón, babayu [Tb. Sm. PSil]. Que presume de lo que nun ye [Ay. Ri]. 2. Gordu, d’aspeutu bonu [PSil].
|
|
||
fanfarronada, la 📖: fanfarronada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><fanfarroná [Sr. Ay].>(TEST)
|
Cast. fanfarronada [Ac. Sr. Ay]. Cfr. fánfanu.
|
|||
fanfarroniar 📖: fanfarroniar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
fangaderu, el* 📖: fangaderu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><fangadeiru [Ce].>(TEST)
|
|
|||
fanguada, {la} 📖: fanguada🔤: , {la} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {la} |
<ident class="della" level="1"></ident>Parte cóncava d’una cosa [Sm. Bab]. 2. Cast. <i class="della">vaguada</i>(TEST)
|
[Ac]. 3. Aguada del teyáu [Ac].
|
|
||
fangueche, {el} 📖: fangueche🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">fangueche,</b>(TEST)
|
{el} Trolleru, folleru [Ay].
|
Cfr. zangual. |
||
fanizu, el 📖: fanizu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
fanosga, la 📖: fanosga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
fantasía, la* 📖: fantasía🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><fantesía [Mar].>(TEST)
|
Cast. fantasía [Mar]. Acodigo al remedio que solía/entrugando a Daniel, so ca- marada,/qué senificación tener podía/(ora fos favorable, ora encontrada)/aquel visllumbre, que la fantasía/-y traía yá dos dis embaranzada [BAúxa, Sueños (Poesíes 233-238)]
|
|
||
fantasiar 📖: fantasiar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
fantasiosu, a, o 📖: fantasiosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Fanfarrón [Lln].
|
2. Imaxinativu, que nun tien los pies en suelu [Sr]. Cfr. fantasía. |
||
fantasma, la 📖: fantasma🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. pantasma.
|
|||
fantasmeru, a, o* 📖: fantasmeru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<fantasmeiru [Cn (MG)].>(TEST)
|
Fantasiosu [Cn (MG)].
|
Cfr. pantasma. |
||
fantasmón, ona 📖: fantasmón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<b class="della">fantasmón,</b>(TEST)
|
ona Fantoche, informal [Ay].
|
Cfr. pantasma. |
||
fantoche, {el/la} 📖: fantoche🔤: , {el/la} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el/la} |
Persona presumida, a la que-y presta aparentar [Sr. Ay]: <i class="della">Ésa ye</i>(TEST)
|
más fantoche que nun hai otra [Sr].
|
Del fr. FANTOCHE, términu tomáu del it. fantoccio pallabra lle- gada a nós apocayá dende’l cast. onde la documenta’l DRAE per vez primera nel sieglu XX (DCECH s.v. infante). |
||
fanu, a, o* 📖: fanu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
//<i class="della">Dir</i>(TEST)
|
pelo fano ‘dir per una zona poco frecuentada, erma’ [Sr]. ‘dir ensin complicase la vida’ [Sr]. //Castañas de fanu ‘tipu de castañes allargaes’ [Tb].
|
|
cfr.) y al ast. fanar (cfr.). Con too, lo curtio de los datos nun nos dexa decidir si se trata d’un ax. d’aniciu toponímicu (‘de Fano’) o antroponímicu (‘el de Fano’). Con too, la espre- sión castañes de fanu ye posible que se deba a ser castañes que se consideren procedentes de Fanu (TA 755) como castañes de Valdunu, etc. Pero ye cierto que fanón (§2), fanona (§3), do- cumentaos, pudieren ser nomatos quiciabes por cuenta proce- der ‘de Fanu’ o por referise a una persona llamada o nomatada asina o por tar venceyada a dalgún fanón. |
|
fanu, el 📖: fanu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Fana pequeña y peligrosa [Sm].
|
Cfr. fana. |
||
fañagüeta, la 📖: fañagüeta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Sexu de la muyer [Xx (= ratu = rata)].
|
Cfr. fañagüetu. |
||
fañagüetón, ona 📖: fañagüetón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
Que va mal vistíu nun momentu determináu pero que, magar ello, nun resulta refugable [Ca].
|
Aum. de fañagüetu. |
||
fañagüetu, a, o* 📖: fañagüetu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<fañagüetu [Ac. Bi. Ca. Pr]. +fanagüitu/fanagüeta/fanagüeto [Mi. Ri].>(TEST)
|
Poco seria (una persona) [Ac. Pr]. Poco seria, ensin sentíu de la formalidá (una persona) [Mi. Ri]. 2. De poca entidá (un neñu) [Bi]. 3. Mal vistíu (un neñu, non una persona mayor) [Ca]. Cfr. fañagüetu.
|
|||
fañagüetu, el 📖: fañagüetu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fañagüeto [Cñ]. +fanagüitu [Mi. Ri]. fañagüitu, el/la [Llg].>(TEST)
|
Panoya pequeña pal ganáu [Bi (= taguyu)].
|
2. Cualquier planta perxudicial pa les tierres semaes [Pr]. 3. Sexu de la muyer [Cñ (= fandango). Ri. Mi]. 4. Apellativu más o menos informal dau al neñu [Mi]: ¿Ónde ta’l fanagüitu esi? [Mi]. 5. Rapaza mui caleyera [Llg (= fandangüitu)]. //Dar el fañagüitu ‘tar escale- yando tol día (la rapaza)’ [Llg]. Términu del que desconocemos la etimoloxía pero quiciabes con un calter orixinariamente eufemísticu, a lo meyor rella- cionable cola familia de fandangu (cfr.). Tamién podría ave- rase a la familia equí conseñada s.v. fañagüeta, fañagüetón, ona. Ye posible que pal so estudiu deba conocese tamién que na llingua d’Entrambasauguas conséñase fanigoto ‘poza, senu, conca que fai l’agua a cayer d’una altura’ [/Serandías (Eo)/]. De ser rellacionable ye posible que deba partise d’un étimu con -NN-, quiciabes con parentescu etimolóxicu col ast. fana (cfr.). Quiciabes a ello deba axuntase ast. fañeca (cfr.). |
||
fañeca, la 📖: fañeca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<faneca [Lln. Lls. Md. Vd. Mi]. ////fañeques [Cp].>(TEST)
|
Gadus luscus [Tz, Lls, Xx, Cñ, Llu, Av (PPAC). Llg. Mi]. Pexe blancu [Ac] de carne perblando [Lln]. Pexe de color rosa pla- tiao, con una mancha a l’altura de la primera aleta del llombu [Xx (= xodión)]. Especie d’abadexu [Tox]. Pexe de muncha espina [R]. Mollera (pexe) [Vd]. 2. Xuegu que consiste n’al- dovinar el númberu de pequeños oxetos qu’hai nuna mano za- rrada, xeneralmente ablanes [Md]. //-es ‘pexe de tamañu pequeñu y blancu’ [Cp]. tamién piesquen fañeques i botones piques mielgues mirlo- tos i tonina 1921 [VIDA ASTU/20] la madre que fai centinela pescando fañeques al sueño s’ entrega 1925 [ORB/150]
|
Corominas-Pascual suxeren la posibilidá de que se trate d’un portuguesismu, faneco ‘ensin oreyes’ y, anque almiten dellos problemes semánticos, éstos podríen superase dende la pers- peutiva siguida por Barriuso (PPAC 178). En tou casu l’ast. paez que nun almitiría una xénesis nel gallegu [Sarmiento (1973: 284) da faneca] darréu qu’ufre un resultáu más xeneral con [ø] en Tazones, Xixón, Carreño, Lluanco, Avilés, Llangréu, esto ye, na fastera norteño-oriental onde [-ø-] ye patrimonial pal llat. -NN-. Pela so parte Corriente reconoz la dificultá p’aco- yer una etimoloxía arábiga anque almite’l términu nel so dic- cionariu d’arabismos (DA s.v. alfaneca) como yá apuntamos (ADLA 200). N’ast. conozse un deriváu occidental fanequeiru ‘llugar onde se pesquen faneques’ [PVeiga].
Cfr. fañagüetu. |
||
fañequeru, el* 📖: fañequeru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fanequeiru [PVeiga].>(TEST)
|
Sitiu onde se pesquen les fañeques [PVeiga].
|
Cfr. fañeca. |
||
fañosu, a, o 📖: fañosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Que fala con voz nasal [R].
|
** |
||
“farache” 📖: “farache”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Pedro</i>(TEST)
|
clerigo farache 1249(or.) [DOLLA-I/165]: Asga Cfr. faraute & farochu.
|
|||
faragán, ana 📖: faragán🔤: , ana 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ana |
Cast. <i class="della">haragán</i>(TEST)
|
[Bab].
|
|
Trátase d’un arabismu iguáu, probablemente, de la fras and. XARÁ KÁN ‘mierda resultó’ según opinión de Corriente que cri- tica la propuesta de Corominas y camuda la de so qu’enantes caltuviere (DA s.v. haragán). Ye posible que faraguanes ‘ropa mal entallao’, ‘ropa interior que sobresal roto o puerco’, en Prioro (Lleón), guarde rellación etimolóxica colo qu’antecede, anque quiciabes sía bono camentar que nesti términu apaez l’influxu d’otros signos como manguán ‘folganzán’ (ADLA 200). En Lleón tamién se conseña l’aspiración h.aragán (LLA s.v. faragán, ana). Ye discutible la interpretación d’estos do- cumentos: |
|
faragaña, la* 📖: faragaña🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////faragañas [Ar].>(TEST)
|
Griesca, xaréu [Ar].
|
¿Variante de furagaña (cfr.) con referencia a un robu con griesca y xaréu? |
||
faragaya, la 📖: faragaya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><faragacha [PSil. Cn (M)]. farcacha [Qu]. {Con grafía que re- flexa percorreición de cheísta, “faragachxa” [Pzu]}.>(TEST)
|
Camisa vieya, fecha farrapos [Cn (M)]. Camisa [Qu. PSil. Vil.laoril (Oc)]: Trae la faragacha fuera [Vil.laoril (Oc)]. Trapu, farapiellu [AGO]. Falda de la camisa [Pzu. PSil]. 2. Persona llixera, que fala muncho y con curtiu sentíu [Cv]. //El faragayas ‘persona fecha farrapos, con mal aspeutu’ [Cn (F)]: Tas feitu un bon faragayas, andas más mal amañáu... [Cn (F)]. el mouzu tien bona roupa qui nun vien en faragacha [1850- 1890] [VAQUEIRU/33] cun la faragacha branca espurríu cumu un chebratu [1850- 1890] [VAQUEIRU/24]
|
|
civiella sinvergüenza faragaya sapo hinchao o calzonazos |
|
faragayón, ona 📖: faragayón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ident class="della" level="1"></ident><farangayón [Tox]. {¿Con percorreición de cheísta, “fara- gaxchon” [Pzu], “faragatsón” [Md]?}.>(TEST)
|
|
|||
faragayu, el 📖: faragayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.argayu [Lln]. faragachu [Tb. Sm (Oc). PSil. Cn (M)]. fara- gache [Bard]. +faragueyu [Ay. Ll]. farangayu [Vd. Tox]. +far- gueyu [Ay]. fargachu [Qu (i). Sm. Bab]. {¿Con percorreición de cheísta, “fargatsu” [Md]?}. //faragayo [Eo. Mánt].///<ident class="della" level="1"></ident>fargaxu [y Cn (F)].>(TEST)
|
Camisa vieya, mui remendada que yá casi nun val [Sm (Oc). Bab. Oc]. Camisa d’home [PSil]. Cualquier prenda de vistir, principalmente ropa interior vieyo [Tb. Sm]. Prenda interior (d’home o muyer) [Cn (F) = fargaxu]: Nun gana nin pa un far- gaxu [Cn (F)]. 2. Falda de la camisa cuando sal percima’l pan- talón [Bard]. 3. Farrapu, beldrayu [Ay. Ll. Qu (i). Cv. Pr (Cv). Tox. /Eo. Mánt/]. Restu, piltrafa, daqué fecho farapos [Lln]: Tienes una saya h.echa un h.argayu [Lln].Trapu, retal pervieyu ya inútil [Md]. Farrapos [Cn (M)]. Ropa en mal estáu [Cn (F): faragayu]: Ataca’l faragayu que veis enseñando la barriga [Cn (F)]. 4. Persona vistida estrafalariamente [Vd]. 5. Persona, fruta pequeña [Ll]. 6. Insultu de vagu, folganzán que se da a una persona [PSil].///
|
(GHLA §4.4.10). Tamién se conseña una variante con [-S-] que paez qu’habría entendese como una adautación del sufixu cast. en -aju. Nel mesmu sen habría aguardase un suf. gall-port. en [´] como alvertimos en gall. fargallo ‘trapu’ entendíu como arabismu por Corriente (DA s.v. fargallo). N’efeutu, esti autor parte del andalusí XALÁQ ‘ropa gastao’ pa xustificar la voz gall. fargallo y la cast. fargallón ‘desaliñáu’, ‘atropelláu’, anque, na nuesa opinión, sedría imposible tener fargallón como voz castellana a nun ser que falemos d’un préstamu. Cosa destre- mada sedría averiguar si ast. faragayu (y familia) deba enten- dese como arabismu o como un términu en rellación cola familia del ast. farapu (cfr. farrapiu). Abúltanos que l’ast. fa- ragayu y faragaya (cfr.), con usos axetivos nos sos aumenta- tivos faragayón, ona (cfr.), y en toa una llarga riestra de formaciones con destremada sufixación ufre exemplos como: fargatu ‘desgarru na ropa’, fargata ‘abertura del vistíu en pechu’ (→ ‘pechu’), ‘bolsa’, fargatada ‘montón de fruta o d’otres coses que s’echen a granel nun sitiu’, fargatón ‘que nun-y importen muncho les coses’, ‘que nun-y importa dir es- fargatáu o cola ropa llacerioso’ (ADLA 201: 201). Dende fara- gayu, faragaya foi posible facer esfaragayar (cfr.) anque nun ye imposible un intercambiu d’influencies ente esti verbu y l’averáu fónicamente esfaraguyar, que tamién podría facer re- ferencia a faruga (cfr.). L’ast. faragaya podría, con influxu de la familia de faruga (cfr.) acabar fundiéndose con farugaya ‘conxuntu de neños’ (cfr.). En rellación con faragayu taría l’ast. fargalayu ‘farrapu’ (cfr.). |
||
faragüeru, a, o* 📖: faragüeru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+faragüiru/faragüera/faragüero [Ri].>(TEST)
|
Que presume de lo que nun ye [Ri].
|
** |
||
faraguya, la 📖: faraguya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<farabuya [Pr]. faragucha [Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. As. Dg. Cn (M)]. ////faraguyes [DA]. {Paez percorreición de cheísta “fa- ragul.la” [Ri]}.>(TEST)
|
Migaya de pan [Cr. Ay. Ri. Tb. Sm. Pzu. PSil. Dg. As. Cn (M, MG. F). An Gr. Cd. Mn. Ce. Pr. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. DA]: Écha-y las faraguyas a los páxaros [An]. 2. Cosa de poca entidá y pequeña [PSil. Vd]. Caxigalines [Ay]. 3. Per- sona pequeña [Pr. Tox]. Persona perenxencle [Vd]: ¡Vaya fa- raguya! [Vd]. Persona, animal o cosa pequeña [Pr. /Eo/]. 4. Xente baxo y ruino [Ll]. //-as ‘desmenuzamientu a que queden reducíos dalgunos manxares’ [Bab].
|
|
Cfr. faruga. |
|
faraguyeru, el* 📖: faraguyeru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<//faraguyeiro [“de Valdés a los concejos de montaña de la ri- bera del Eo, en los cuales se dice <i class="della">faragulleiro</i>” /Eo/].>(TEST)
|
Bayura de faraguyes o sitiu onde hai munches faraguyes [/Eo/].
|
Cfr. faruga. |
||
faraguyu, el 📖: faraguyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<farabuyu [y Pr]. faraguchu [Qu. Tb. As]. //faragullo [Tor]. farragullo [Tor].>(TEST)
|
Miga de pan [Pr. Tor]. Pequeña miga de pan [Ay. Tb]. Miga de pan na lleche [Qu]. 2. Trozu de mantega [As]. 3. Persona me- nuda y baxa [Pr]. Persona perpequeña, neñu [An], cosa [Cd]: Quita d’hí, faraguyu [An].
|
|
“faraguyo, pedacito de vianda, especialmente de pan” [GP Cfr. faruga. La realización [´] en Toreno ha tenese por patri- monial [GHLA §4.4.10]. |
|
faramalla, la 📖: faramalla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<zaramalla [Os].>(TEST)
|
Persona que quier entainar enforma y fai les coses mal [Os].
|
2. {(Doc.). Cosa de ruin valor}. ///En filandones, faramalla y per- dones; en esfoyaces, faramalla y corbates [LC]. Falé-y a la ciudadana,/con [illexible] y regalu/enrestré-y la zaramalla/de señores, mas ñon dio/más respuesta que una tapia:/ñon fizo casu de aquello [ABalvidares, Romanzón (Poesíes 61-66)] saben más que faramalla/y les coses así van [s. XVIII, Me- lecina n’Uviéu 320-321] El términu apaez más en Lleón [LLA] que n’Asturies y tien usos axetivos (cfr. faramallu, a, o), xeneralmente peyorativos como ‘que fai les coses con priesa y mal’, ‘mal amañosu’, ‘mal curiosu’ ‘barullón’, ‘fatu’, ‘tramposu’, ‘que fala atrafullao’. Sobro ello formóse’l verbu zaramallar ‘falar rápido y atrope- llao’, con realización con camudamientu de fricatives [θ-] por [f-] como pasa nos otros términos d’esta serie. Una variante del verbu ye azaramallar ‘facer atropellao un trabayu’ (cfr.). El so participiu azaramelláu o azaramel.láu tamién se define como ‘con pocu arte (una persona)’. Variante de zaramallar ye tamién ast. zaramiellar ‘andar torcíu faciendo eses o em- patonándose’, ‘facer visaxes y xestos’, ‘falar ensin procuru’. En toos estos casos paez claro que l’ast. ha entendese xunto a los términos peninsulares xeneraos dende’l and. H.ARÁM ÁLLA ‘lo anatematizao por Dios’ d’u siguiría en port. faramalha, cast. faramalla (DA s.v. faramalha; cfr. farmer). Ye posible, de toes maneres, que la idea de ‘obrar con priesa’ se deba al in- fluxu d’otru verbu d’espresión propia como ast. azarar o azo- rar ‘ponese nerviosu’ (ADLA 201). Corominas-Pascual, siguiendo a Menéndez Pidal, consideren que faramalla pro- vién del antiguu FARMALIO, metátesis del b. llat. hispánicu mal- farium ‘crimen’, encruz de nefarium ‘crimen permalu’ con maleficium y otres pallabres en male- (DCECH s.v. faramalla). De toes maneres ¿nun sedrá un arabismu llegáu a nós dende’l port. y gallegu? |
||
faramallu, a, o 📖: faramallu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<faramallu [Bard. Mar]. faramalla [R]. /////zaramallu/a [Lln]. zaramallo [Ar]. zaramalla [Os. R]. /////{Con cheísmu, zara- machas [CSil]}.>(TEST)
|
Que nun se-y entiende bien al falar [Lln].
|
2. Poco ardizosa (una persona) [Lln (P)]. Trafullón, que fai les coses mal [Lln. Ar]. Que quier facer les coses con muncha priesa y failes mal [Os]. 3. Enredador, ensin xuiciu [Mar], que cuenta munches menti- res [Bard]. De pocu xuiciu [Mar]. Mentirosu, enredador, tram- posu (sic) [R]. //{Un} zaramachas ‘dexáu, mal compuestu’ [CSil]. //Un faramallas [LLA]. Cfr. faramalla. |
||
farámpanu, el 📖: farámpanu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. farómpanu.
|
|||
farándula, la 📖: farándula🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">farándula</i>(TEST)
|
[Pa].
|
Familia o persones de baxu tonu [Pa. Pr]. //Ser un farándula ‘ser un irresponsable’ [Ca]: Non te fíes mun- chu d’elli que ye un farándula [Ca]. Lo mesmo que’l cast. farándula podría ser términu con aniciu nel occitán FARANDOULO ‘danza rítmica executada por un grupu grande de persones que cuerren dándose la mano’ (DCECH). Dende equí féxose’l deriváu faranduleru (cfr.). |
||
faranduleru, a, o* 📖: faranduleru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<faranduleiru/era [Md. PSil].>(TEST)
|
|
|||
farapiellu, el 📖: farapiellu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>//zarapiellu [Lln]. zarapiel.lu [Tb. Pzu]. +zarapiil.lu [Ay]. zarampiel.lu [Vf (Cv)].>(TEST)
|
|
|||
farapiezu, el* 📖: farapiezu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>/zarapiezos [Ay]. Farapos [Ay].
<ident class="della" level="1"></ident>Formación sol ast. <i class="della">farapu</i>(TEST)
|
(cfr. farrapiu).
|
|||
faraúste, el 📖: faraúste🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Persona que va mal axeitada, de mala facha o con dalgo fecho farapos [Lln]: <i class="della">Quítalo</i>(TEST)
|
p’allá, es (sic) un faraúste [Lln].
|
|
||
faraute, el 📖: faraute🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Persona de ruines cualidaes físiques y síquiques [Ca].
<ident class="della" level="1"></ident>El términu asturianu, lo mesmo que’l cast. medieval <i class="della">faraute</i>, tienen el so aniciu nel fr. HÉRAUT d’u surde llueu’l cast. m. <i class="della">he- raldo </i>‘mensaxeru’, ‘intérprete’ (DCECH s.v. heraldo). L’astu- rianu adautará y caltendrá como <i class="della">f-</i>(TEST)
|
lo que yera una aspirada francesa d’orixe xermánicu. Fónicamente la tendencia a la sí- laba llibre empobina a xeneralizar una -e d’encontu. Semánti- camente pervemos que n’asturianu acabó xeneralizándose’l términu con un calter peyorativu, de xuru que niciu de la bur- lla a que taben sometíos los qu’apaecíen con daqué fachenda (PE3: 64). Un compuestu entá se caltién per tierres de Lleón cola amestadura del artículu al-, alfaraute ‘persona que tien muncha fuerza’ (cfr.), tamién con un usu plural ‘vistimentes abondo rares’ (LLA s.v. alfaraute). Dende alfaraute pudo llo- grase un verbu alfaratar (cfr.). Nel dominiu ástur tamién se conseña un nomatu o nome d’oficiu, farache (cfr.), del que desconozo si pue ser una variante de faraute o guarda rella- ción con farochu (cfr.).
|
|||
“farbalot” 📖: “farbalot”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
Cfr. fabru.
|
|||
farca, la 📖: farca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Tueru d’ árbol [Dg].
|
Cfr. falca. |
||
farda, la 📖: farda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Culpa, responsabilidá [Cv. Bard. Mar] qu’achaquen inxusta- mente a ún [Qu. Oc]. Motivu, culpa, razón, causa, móvil, mo- tivación [Md]. //<i class="della">Cargar cola farda </i>‘llevar el pesu d’un asuntu’ [R]. ‘pagar les culpes ensin teneles’ [Cv]. //<i class="della">Fer</i>(TEST)
|
la farda ‘facer bien el so negociu’ [Tox. /Mánt/]. //Pagar la farda ‘cargar cola culpa [Ay] ensin tenela’ [Tb]. ///You pago la farda ya tú cardas la l.lana [Oc]. Y si trató, santes pascues: que dé al tratu cumplimientu, car- gando illa cola farda [El Camberu 27]
|
|
cfr.). Del mesmu aniciu podríen ser el fr. a. farde ‘paquet, ballot’ (DALF), fardel ‘paquet’, ‘fardeau’. Tamién l’ast. fardel ‘bolsa’ (cfr.) y el femenín fardela (acfr.), asina como la serie de derivaos, puen ufrir formaciones mo- zárabes o, en sen contrariu, ser continuadores de verdaderos galicismos. L’ausencia de diptongación nun paez aconseyar ver un resultáu autóctonu en rellación etimolóxica col llat. FARCĪRE ‘llenar’ (ADLA /1988/ 30 y 178). Sobro fardu, farda fé- xose’l verbu fardar (cfr.), enfardar (cfr.) y desenfardar (cfr.); tamién esfardar (cfr.). Ye posible que dende l’aumentativu far- dón (cfr.) se fexere *esfardonar → esfardanar (cfr.). Dende fardel (cfr.), fardela (cfr.), amás de los derivaos fardeludu (cfr.), fardeleru (cfr.), féxose un verbu *fardelar y afardelar (cfr.) necesariu pa xustificar los deverbales fardeláu (cfr.), far- delada (cfr.) → fardeladica (cfr.); a la so vera una formación en -iar, fardelear (cfr.) y un cultismu, fardelariu (cfr.). |
|
fardar 📖: fardar🏗️: NO ✍️: NO |
Cargar coles culpes ayenes [Cp]. 2. Presumir, aparentar, cau- sar bona impresión [Ac. Ay]: <i class="della">Ta</i>(TEST)
|
tol día fardando [Ac].
|
Presu- mir [Xx. Pr]. 3. Enamorar [Cñ]. //Andar bien (- mal) fardáu ‘andar bien (mal) vistíu’ [Sm]. Cfr. farda. Semánticamente ha vese en tolos casos un usu fi- guráu dende la idea orixinaria de *‘llevar un fardu o fardel o fardela’ a la de ‘llevar la culpa’; del fechu de ‘llevar daqué’, ‘tresportar’ pudo pasase a ‘presumir’, ‘dase importancia’ y de ‘causar bona impresión’ a ‘enamorar’. Un deverbal del parti- cipiu fuerte de fardar ye ast. fardáu (cfr.). L’ast. fardaxe fai ver un galicismu nel sufixu. |
||
fardáu, el 📖: fardáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Fardu grande de ropa o d’otra cosa [Sm]. 2. Conxuntu de far- dos, sacos, paquetes [Cd].
Deverbal del participiu débil de <i class="della">fardar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
fardaxe, el 📖: fardaxe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.ardaxe [Lln]. fardás [Pr]. fardaxu [Cb. Ca]. {Abúltame tra- camundiu d’escritura lo que se conseña en Cv: <i class="della">fardaŝe de</i>(TEST)
|
en vez de *fardaše de pues al mio ver ye namái un lapsus de tres- cripción del circunflexu}.> Cast. fardaje [Pa]. Sacu o maleta u lleven l’equipaxe [R].
|
2. Zurra de nalgaes [Cg. Pr. R]. Tanda, mano o porción d’azotes [Lln. Ca DA]. Vuelta de golpes que se da a daquién [JH]: Dís- tei un fardaxe de ñalgaes bonu [JH]: Tantu aporronó que posó- y la madre un fardaxu d’azotes [Ca]. 3. Comida mal condimentao [Lln]. //Un fardaxe (de) nalgadas ‘azotaina, tanda d’azotes’ [Lln. Pa (fardaxe de ñalgaes). Cb (fardaxu ñal- gaes). Cv]. Cfr. fardar. |
||
fardaxu, el 📖: fardaxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Nome fechu sol ast. fardaxe pero con percarauterización del masc. en -u. Cfr. fardaxe.
|
|||
fardel, el 📖: fardel🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fardiel [Tox].>(TEST)
|
Cast. fardel [Pa. Ac. Sb. Sm]. Sacu pequeñu [Qu. Pr]. Pequeña bolsa de sacu que cuelguen a la cintura pa dir al guieldu o a buscar les castañes baxo les castañales, a la gueta [Cd]. Bolsa pequeña [Ay] pa meter coses [Cp. Ay. PSil]. Sacu pequeñu qu’aten al pescuezu de les caballeríes pa que coman el piensu que lleva [Ri. Tb]. Sacu, talegu [Tox. Tor]. Talegu de probe, morral [/Eo/]. Pequeña bolsa pa guardar el pan [Arm]. Bolsa pa llevar la comida’l pastor [Ar]. Bolsa emplegada pa facer la cuayada [Ar]. 2. Mandil, saya [Pa]. Farrapu [Xx]. Cosa ensin nengún valor [Xx]. Saya (desp.) [Lln]. 3. Persona incongruente non mal vista [Cñ]. Neñu traviesu [Ri. Tox]: Ven acá, fardelín [Ri]. Botarate, zascandil [Pr. Cv]. Persona simpática pero daqué cargante y que fadia [An]: Ese rapaz ya un fardel [An]. Neñu o animal pequeñu ya que fadia [Ca]. 4. Poca seriedá [Ac]: ¡A ver si voi cargar yo col fardel! [Ac]. 5. Personaxe puercu [Pr]. Voz despeutiva que dan al neñu glotón, puercu [/Eo/]. Personaxe tragón, comedor [Oc]. Muyer que nun presta [Lln]. 6. Neñu o persona pequeña y regordeta [Tb]: Ya un far- del esa nena [Tb]. //-es ‘ropes de muyer de la cintura p’abaxo’ [Pa]. ‘sayes, vistidures’ [Lln]. //Nun caber nun fardel ‘nun se llevar bien’ [Ay]. //Lleva-ylo too’l fardel ‘nun tener moral’ [Sb]. //(Ser) un fardel ‘muyer daqué espreciatible’, ‘muyer que se mete en too’ [Lln]. ‘home aficionáu a cuentos y faladuríes’ [Lln]. ///El día San Bernabel llena la oveya’l fardel; el día Santo Tomás llena la oveya úa enllargá naa más [LC]. Por San Miguel castañes en el fardel [LGarcía].
|
|
del llat. FAR(R)ATĀRIUS, {-A, -UM} *‘amañosu pal pan’, deriváu de far, farris ‘tipu de trigu’ (EM) > *fardeir(u) → fardel, con un sufixu que pue tracamundiase col diminutivu en -ĚLLUS > -iel. Pero qu’hebo posibles formaciones en -ĚLLUS testimónialo non só- lo’l cat. fardell, sinón el fardellus de la documentación me- dieval llatina (MLLM). El femenín *FAR(R)ATARIA podría xustificar tamién *fardeira → ast. fardela. Sobro ast. fardel y fardela féxose l’ast. fardelada (cfr.), que podemos entender como deverbal de *fardelar variante de afardelar (cfr.), en- fardelar (cfr.) y desenfardelar (cfr.). Un cultismu en rellación con esta familia sedría ast. fardelariu (cfr.). |
|
fardela, la 📖: fardela🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Fardel [Llg. Md. Bab. Vg]. Fardu [Llg]. Fardel grande [Arm]. Fardel pa llevar provisiones [Mar]. Bolsa que suelen llevar los que van a la gueta [An]: <i class="della">Troxo la fardela chena de castañas </i>[An]. Bolsa pequeña [Ar] de tela [Ay. Ri. Qu]: <i class="della">Átame la far- dela</i>(TEST)
|
a la cintura pa dir a ablanes [Ri].
|
Bolsa de tela [Tb. Sm. PSil. As]. Talega pequeña con una cinta que se cuelga [PSil] al pescuezu [Ca]. Bolsa mayor que’l fardel y de meyor tela [Ay]. Especie de talega pequeña [Ll]. Especie de saca (/fardel ‘saca pequeña’) [Cp]. Bolsa o talega (/fardel ‘bolsa, talega más pe- queña’) [Sb]. Bolsa de tamañu variáu [Pa]. Bolsa de tela de sacu onde los pastores echen cuayada pa facer quesu [Ay]. 2. Faltriquera [Pr] grande [Ac] d’arpillera o sacu [Pa. Cv]. 3. Es- pecie de mochila o zurrón [Cb]. 4. Cartera escolar pa llevar llibros a la escuela [Mar]. Cfr. fardel. |
||
fardelada, la 📖: fardelada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fardelá [Ay. Sb].>(TEST)
|
Lo que cabe nun fardel [Sb].
|
Lo que cabe nuna fardela [Pa. Tb. Sm. PSil]. 2. Fardela llena [Tb. Sm. PSil]. Bolsa perllena [Ay]. fardalada que dan fagu y fai que allorie 1925 [Pensati- ble/27] Cfr. farda. |
||
fardeladica, la 📖: fardeladica🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Fardelada nin mui grande nin mui pequeña [Pa]. 2. Lo que cabe nuna fardela [Pa]: <i class="della">Consiguisti</i>(TEST)
|
una güena fardeladica [Pa].
|
|
||
fardelariu, el 📖: fardelariu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
fardeláu, el 📖: fardeláu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Lo que cabe nun fardel [Ri. Sm. Cd]. Lo que cabe nun fardela [Ri. Tb]. Lo que cabe na saya llevantando la delantera hacia arriba [Pa]. 2. Fardel llenu de coses [Sm]. Fardel o fardela llenu de coses [Tb]. Lo que se lleva envuelto na saya [Lln]. 3. Gran cantidá de daqué [Ri].
<ident class="della" level="1"></ident>Deverbal de *<i class="della">fardelar</i>(TEST)
|
(cfr. farda).
|
|||
fardelear 📖: fardelear🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Portase como un <i class="della">fardel,</i>(TEST)
|
fardelera o fardeleru [Lln].
|
Cfr. farda. |
||
fardeleru, a, o 📖: fardeleru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><+fardeliru [Ay].>(TEST)
|
|
|||
fardeludu, a, o* 📖: fardeludu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><fardeluda [Lln].>(TEST)
|
|
|||
fardíu* 📖: fardíu*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">ardíu,</i>(TEST)
|
ida, ío 2.
|
|||
fardón, ona 📖: fardón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ident class="della" level="1"></ident><fardón/ona/ono [Mi. Ri].>(TEST)
|
|
|||
fardu, el 📖: fardu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+ferdu [Ay].>(TEST)
|
|
|||
fareru, el 📖: fareru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+fariru [Ay]. fareiru [Pzu].>(TEST)
|
Cast. alfarero [Cb. Ay]. Que trafica en vasíes de barru [Ay. JH]. 2. “Farero” [Pzu. AGO]. /////fareru, a, o ‘de Faro’ [JH].> - Axustaron con illes el campu d’un fareru [San Mateo 118]
|
Del ár. FAXXĀR con un suf. románicu (DA s.v. alfar), términu ta- mién responsable de dalgún nome de llugar (TA 609). Nesi sen, al de Faro (Uviéu) llámelu fareru, a, o [JH]. Quiciabes faiga falta entender nel mesmu sen fareiru definíu pel cast. “farero” [Pzu; AGO (fareru)]. Nun conseñamos *fareru ‘qu’atiende un faru na costa’. |
||
farfalar, el 📖: farfalar🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Persona d’aspeutu mui raru [PSil]: <i class="della">Venía</i>(TEST)
|
con un farfalar que daba risa [PSil].
|
Cfr. farfán. |
||
farfán, {ana} 📖: farfán🔤: , {ana} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {ana} |
Gayardu, airosu [Bard. Llomb]: <i class="della">Presentóuse</i>(TEST)
|
allí mui farfán [Llomb].
|
Del mesmu aniciu que port. farfã, cast. farfán ‘caballeru cris- tianu al serviciu de los musulmanes nel norte d’África’, lo mesmo que la variante port. y cast. farfante, cat. farfant ‘fan- farrón’ y que cast. farfantón, y ast. farfantón ‘fachendosu’, ‘fuerte’, conseñáu al sur del cordal y al norte onde se docu- menta nel sieglu XVI (cfr.). Corriente (DA s.v. farfâ), llueu de re- fugar la so anterior propuesta etimolóxica y d’oponese al occcitanismu forfant > forfantón (DCECH), pescuda que se trata d’una pallabra d’aniciu nel ár. farx ‘cría’, ‘renuevu’ adautada pol beréber IFƏRXAN ‘pollos’ sentíu peyorativu que yera normal que s’aplicare a unes tropes mercenaries (nesti casu hispanes). Les llingües hispániques, en bona lóxica, nun caltienen esi sen- tíu peyorativu a nun ser n’otru tipu de términos rellacionaos pero daqué alloñaos fónicamente (ADLA 202), asina tola serie de farfuyar (cfr.), farfayu (cfr.), farfayón (cfr.) y farfuyón (cfr.), farfuyeru (cfr.), farfuya (cfr.). Nesi contestu ha inxerise tamién na llista farfalar ‘persona de pinta rara y estravagante’, que re- sulta difícil averar semánticamente a lo que curtiamente co- nocemos del términu tresmitíu pel llat. farfara, -ae ‘rabu de potru’, ‘equisetum’ (EM). |
||
farfantón, ona 📖: farfantón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<farfantona [Bab].>(TEST)
|
Con garbu (el mozu, la moza) [Arm]. De garbu y con papada (cosa considerada como rasgu de belleza) [Bab]. Rellenu y bien cuidáu (persona de mediana edá) [Arm]. Fuerte, fachen- dosu, de bona planta [PSil. VCid]: Siempres foi mui farfan- tona [PSil]. 2. Perdonavides [JS].
|
|
Cfr. farfán. |
|
farfayón, ona 📖: farfayón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<///farfaxón/ona [Ca].>(TEST)
|
Meticón [Ay].
|
2. Ensin maña, ensin habilidá [Ay], precipitáu en facer les coses [Mi (= farfeyu)]. Que nun-y importen mun- cho les coses, que nun-y da más dir esfarfayáu (sic) [Cp (= farfayu)]. Desarregláu y cola ropa mal iguao [Ca]: Anda per ende fechu un farfaxón [Ca]. 3. Ensin procuru nes sos obliga- ciones (una persona) [Ce]. Aum. de farfayu, a, o. La espresión farfaxón [Ca] podría ser asturianización en [S] d’un pretendíu castellán en [x]. |
||
farfayu, a, o 📖: farfayu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+farfeyu [Mi. Ay].>(TEST)
|
Fechu una llaceria na vistimenta [Ay. JH]. Non curiosa (una persona) [Ay]. Desmañáu, ensin maña, precipitáu al facer les coses [Mi (= farfayón)]. Que nun-y da más, que nun-y importa dir esfarfayáu (sic) [Cp (= farfayón)].
|
Tanto farfayu como l’aum. farfayón esixen almitir un resultáu fónicu en [y]. Lo mesmo aconseya la fala eonaviega nel co- rrespondiente verbu farfuyar (cfr.) y familia; pero en sen des- tremáu escriben colo que paez cheísmu, en pallabres d’esta familia, les monografíes del Pzu, Palacios del Sil y Tox; y como efeutu de yeísmu Rato y Tox. La mesma realización con ast. y eonaviegu (estaya α y β) equivalente al port. farfalhar, cat. forfollar, occ. farfoulhà, fr. farfouiller, it. d. farfogliar (DCECH s.v. farfullar). Nesi contestu el cast. farfullar nun ha tenese por vocablu autóctonu sinón más bien como préstamu y espardidor de variantes con [´] al dominiu ástur. Cuestión destremada sedría saber si estos términos han averase a farfán (cfr.) pa xustificase etimolóxicamente. |
|
|
farfullar 📖: farfullar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. farfuyar.
|
|||
farfuya* 📖: farfuya*🏗️: SI ✍️: NO |
(TEST)
|
//“Farfuyas. Farfullador; el que no dice bien las cosas y las en- reda. Us. de Valdés al Eo; pero en los concejos de Vegadeo, San Tirso y Taramundi se dice farfullas, como en gall.” [/Eo/]}. Deverbal de farfuyar. Cfr. farfán.
|
|||
farfuyar 📖: farfuyar🏗️: NO ✍️: NO |
<farfuyar [/Eo/]. afarfuyar [/Eo/]. ///{Con posible niciu de yeísmu: farfullar [R]. afarfullar [Tox]; quiciabes con cheísmu: farful.lar [Pzu. PSil]. garfullar (<i class="della">sic</i>) [Beyo (Ay)]}.>(TEST)
|
Cast. farfullar [Pzu]. Falar ensin sin claridá, comiendo les pa- llabres o emplegándoles mal faltando a la verdá [R]. Falar baxo y nun pronunciar bien [PSil].
|
2. Pronunciar mal por de- feutu físicu, enfadu o mala intención [Beyo (Ay)]. 3. Falucar criticando [Tox]. Criticar en voz baxa cualquier orden o man- datu [Tox]. 4. Mentir, confundir y baraxar cuestiones pa des- figurar la verdá [/Eo/]. 5. Facer les coses con precipitación [Tox. /Eo/]. Cfr. farfayu, a, o & farfán. |
||
farfuyeru, a, o* 📖: farfuyeru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<//farfuyeiro “Us. de Navia a Vegadeo, y aquí y demás conce- jos montañosos de la ribera, <i class="della">farfulleiro</i>... el gall. <i class="della">farulleiro</i>(TEST)
|
(sic) y el port. farfalludo” [Eo]. ///{Con posible percorreición cheísta: farful.leiru [Pzu]}.> Cast. farfullero [Pzu. /Eo/].
|
Cfr. farfayu, a, o & farfán. |
||
farfuyón, ona* 📖: farfuyón🔤: , ona* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<///{Con posible tracamundiu de palatales: farfullón (<i class="della">sic</i>) [Ay]}.>(TEST)
|
Desordenáu, alborotador [Ay (= atropabarro)].
|
Cfr. farfayu, a, o & farfán. |
||
fargal, el 📖: fargal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Rapazón altu y fuerte [Ay (N)}. Cfr. farragueta.
|
|||
fargalayu, el* 📖: fargalayu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><fargalachu [Vg].>(TEST)
|
Farrapu [Vg].
|
|
||
fargata, la 📖: fargata🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
fargatada, la 📖: fargatada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Montón de frutes, granos o coses que caen o s’echen a granel en dalgún sitiu [Cg]. //<i class="della">A</i>(TEST)
|
fargataes ‘a montones’ [Cg].
|
|
||
fargatientu, a, o 📖: fargatientu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">fargatientu, a,</b>(TEST)
|
o Xadeante [AGO].
|
Cfr. fargatu. |
||
fargatón, ona 📖: fargatón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
|
|||
fargatu, el 📖: fargatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><h.argatu [Villah].>(TEST)
|
|
|||
fargaxu, el 📖: fargaxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">faragayu.</i>(TEST)
|
||||
fargayada, la* 📖: fargayada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><h.argayada [Lln].>(TEST)
|
Carcaxada [ALl (Folk)].
|
|
||
fargayu, el 📖: fargayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
faria, el/la 📖: faria🔤: , el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) |
<el faries [Sr].>(TEST)
|
Tipu de cigarru [Sr. Tb. Sm].
|
Del nome comercial d’un tabacu, FARIAS. |
||
faricón, ona 📖: faricón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Entrometíu, fatu [Sb]. Charrán, embusteru, entrometíu, que fala de lo que nun entiende [Ay].
Formación aumentativa sol ast. <i class="della">faricu</i>(TEST)
|
(cfr.) pero nun usu axe- tivu y con sentíu figuráu peyorativu.
|
|||
faricu, el* 📖: faricu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////faricos [Cp. Sb. Ay. Ar].>(TEST)
|
Clas de papes o fariñes feches con fariña de maíz [Cp. Sb. Ay. Ar (= formigos)].
|
Del dim. del neutru llat. far, farris ‘tipu de trigu’ (EM) voz con si- guidores románicos (REW) ya hispánicos (DEEH s.v. far), quicia- bes de *FARĪCCUM, -I, un posible nome xunto al ax. documentáu farricus ‘de trigu’ (EM; ABF). A la so vera tenemos un diminutivu nominal *FARŪCCUM > ast. farucu (cfr.). Otru posible diminutivu en -ĕllum tenémoslu en *FARĚLLUM > fariellu (cfr.) con un plu- ral, neutru tamién, *FARELLA > fariella (cfr.) con un abondativu fariellada (cfr.) y con otros términos como l’axetivu fariellu, a, o, con un aumentativu fariellón (cfr.) → farullón (cfr.). Ast. fa- riellu enllaza colos resultaos gall. y port. farelo ‘salváu, segondu’. Ye posible’l so usu ax. (cfr. fariellu, a, o) y una amestanza col suf. |
|
|
fariella, la 📖: fariella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fariel.la [Cn (MG, F). Oc]. falliel.la [Sm].>(TEST)
|
Salváu de la fariña [Pi (i)].
|
2. Caspa [Cn (MG, F)]: Cáeme la fariel.la a puñaos [Cn (F)]. Caspa del pelo [Sm (= faril.la = faílla. Oc]. Cfr. faricu & fallía & farilla. |
||
fariellada, la* 📖: fariellada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<h.ariellada [Lln].>(TEST)
|
Cantidá grande de daqué [Lln].
|
Cfr. faricu. |
||
fariellón, ona 📖: fariellón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
Aum. de fariellu. 2. Fatu, fastidiosu [Cb].
|
|
Cfr. faricu. |
|
fariellu, a, o 📖: fariellu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<h.ariellu [Lln (S)].>(TEST)
|
Qu’hincha muncho (la comida) [JH]: Lles farrapes son fa- rielles [JH].
|
2. Comedor, que come muncho [Lln (S)]. Cfr. faricu. |
||
fariellu, el 📖: fariellu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fariel.lu [Cv. Cn (M, MG). Busm (Oc)]. h.ariellu [Lln. Lln
(S). Cl]. h.uriellu [Lln]. {Con yeísmu, farieyu [Pr (Cv)]. Con cheísmu fariechu [Tox]}. //farello [Eo]. farelo [Mánt].>(TEST)
|
Salváu de la fariña [Lln (h.ariellu). Cl. Cb. Mn. Cv. Busm (Oc). /Eo. Mánt/]. 2. Escamina o caspa de la panoya al esbillar [Pr (Cv)]. 3. Costra escamosa como salváu menudo que sal nel cutis [JH]. 4. “Fariellu, un hombre sucio” [GP a. 1788]. //-os ‘grumos que se formen al cocer la fariña’ [Lln (h.uriellos)]. ‘salváu’ [Cn (M, MG)]. //Tar feitu un fariechu ‘tar enmarañáu, enredáu’ [Tox].
|
|
Cfr. faricu. |
|
farielludu, a, o 📖: farielludu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<{Con yeísmu, h.arieyudu [Cl]}.>(TEST)
|
De mala calidá [Cl].
|
2. Hincháu por comer coses farielles [JH]. Cfr. faricu. |
||
farietón, ona 📖: farietón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Mal vistíu [Pa]. 2. Desordenáu [Pa].
Del llat. <i class="della">far,</i>(TEST)
|
farris ‘tipu de trigu’ col suf. -etu + -ón llogrando un sen peyorativu. Cfr. faricu.
|
|||
farilla, la* 📖: farilla🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<faril.la [Sm].>(TEST)
|
Caspa del pelo [Sm (= faíl.la = falliel.la)].
|
Del neutru far, farris ‘tipu de trigu’ (EM) cola amestadura del suf. dim. -īlla, esto ye, *FARĪLLA, con un comportamientu ase- meyáu al que vemos en *FARĬSIA > farisa (cfr.) y en *FARĚLLAM → fariella (cfr.), averaos fónicamente ya tamién semántica- mente al llat. fauīlla > FAĪLLA > ast. faíl.la (cfr. faílla). Se- mánticamente en toos ellos vese’l pasu d’una posible aceición primera de ‘llixu de ceniza’ o ‘llixu de la fariña’ y ‘caspa’. Cola amestadura de los sufixos -ARIUS y -ŌSUS fexéronse los deri- vaos farilleru (cfr.) y farillosu (cfr.). |
||
farilleru, el* 📖: farilleru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<{conséñase <i class="della">h.ariyeru </i>pero pescanciamos qu’ello ha debese a yeísmu amosáu abondes vegaes en dellos datos de Llanes}.>(TEST)
|
//De h.ariyeru dizse de ciertu disfraz d’antroxu [Lln].
|
Cfr. farilla o fariella. |
||
farillosu, a, o* 📖: farillosu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<faril.losu [As].>(TEST)
|
Fariñentu [As].
|
Cfr. farilla & faricu. Formación abondativa en -ŌSUS dende faril.la o dende’l so an- tecedente. |
||
fariña, la 📖: fariña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
</////farina [Cg. y Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. y Ar. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. An. Vd. Tox. PVieya. Oc. /“de Valdés a los concejos de la Ribera del Eo, en los demás <i class="della">fariña</i>”/Eo. Mánt/. Mar. Tor]. h.arina [Lln]. /////h.ariña [LV. Lln. Cl. Pa].>(TEST)
|
Cast. harina [LV. Lln. Cl. Pa. Cb. Cg. Cp. Cñ. Cr. Ac. Llg. Sr. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Ar. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. An. Gr. Cd. Pr. Ce. Vd. Tox. PVieya. Oc. /Eo. Mánt/. Vg. Mar. Tor. JH. DA. R] de trigu [Lln (h.arina)]. Fariña de maíz [Lln (h.ariña)]. //-es ‘comida que se fai con fariña de maíz y lleche a lo que pue axuntase mantega y zucre’ [Ca]. ‘papes con fariña de maíz’ [Cb. Cp. Ac. Llg. Sr. Ay. Ll (farinas). Cd (fariñas). DA]. ‘papes espeses de fariña de maíz’ [Ac]. ‘comida de fariña cocío y agua’ [Ri (farines)]. ‘comida de fariña de maíz o trigu y agua o lleche cocío faciendo una masa blando’ [JH]. ‘papes de fa- riña con sal y agua o lleche [Ay]. ‘papes de fariña de maíz’ [Ar (farinas)]. ‘tortos de fariña de maíz cocío con agua y sal’ [Pa. Sb]. ‘regalu que fai la madrina a la madre del afiáu pocos días dempués del bautizu y que consiste en pan, mantega, güevos pa la madre; mantielles, camisines y gorros pal afiáu’ [/Eo (fa- rinas)/]. //Ser fariña de tolos sacos ‘adautase por conveniencia a posiciones opuestes’ [LC]. ///Iso ye fariña d’utru fuelle [JH]. Estar metíu en fariña [JH]. Facer bona o mala fariña [JH]. Añu de cascarina añu de poca fariña [LC]. Aplica na ciniza ya esparce na farina dizse del mal alministrador [Tb]. Col so tra- bayu y dalguna riña, a la molinera sóbrai fariña [LC]. Cuando trone hacia Xixón, moler farina y char en macón [LC]. Daqué hai ena quilma que non ye to farina [LC]. De la farina del mio compadre, gran bollu al mio afiyáu [LC]. El agua de Santa Marina mata’l coco ya fai farina [LC]. El bollín y la bollina too sal de la fariña [CyN (Recuerdos). Canella. LC. Sr]. Fa- rina del diablu tou se vuelve salváu ‘de la facienda mal llo-
|
|
||
fariñáu, el 📖: fariñáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Enfarináu [JH].
Cfr. <i class="della">fariña</i>(TEST)
|
& farnáu.
|
|||
fariñegu, a, o* 📖: fariñegu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<h.ariñegu [Cl]. h.ariniega [Lln].>(TEST)
|
Blando (un tipu de mazanes) [Lln]. 2. Ensin zusmiu (la fruta) [Cl].
|
|
Cfr. fariña. |
|
fariñenta, la* 📖: fariñenta🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////fariñentes [Vv].>(TEST)
|
Plantes males que miedren col maíz [Vv].
|
Cfr. fariñentu, a, o. |
||
fariñentu, a, o 📖: fariñentu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<farinientu [Md. PSil. Oc]. +fariniintu [Ay]. h.ariñentu [LV].
+fariñintu [y Llg]. fariñenta [Qu]. farinentu [Tox]. //farinento [Eo. Mánt].>(TEST)
|
Cast. harinoso [LV. Cb. Tb. Md. PSil. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. R]. 2. Enfarináu [Md. R]. Cubiertu de muncha fariña [An]: Veno del mulín todu fariñentu [An]. 3. Entremecíu con fariña [Md]. 4. Con pocu zusmiu (la fruta) [Ay. Oc]. Asemeyáu a la fariña en sabor (un alimentu) [Llg]. 5. (Tipu) de mazana amariello, dulce y seco, de testura farinoso [Qu]. //Tierra farinenta ‘tie- rra esponxoso, persuelto’ [Tox].
|
|
del llat. FARINULENTUS, -A, -UM ‘fariñosu’ (EM s.v. far, farris; ABF). D’ehí foi posible la nominalización del feme- nín, ast. fariñenta conxuntu de plantes que medren col maíz, esto ye coles plantes que producen la fariña (cfr. fariñenta). De toes maneres tamién podría entendese como una forma- ción dende fariña o farina cola correspondiente amestanza del suf. -ientu qu’atopamos en famientu, avarientu, etc. |
|
fariñeru, a, o 📖: fariñeru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<farineiru [Tb. Md. Pzu. Tox].>(TEST)
|
Cast. harinero [Tb. Md. Pzu. Tox. JH]. Que comercia o ta re- llacionáu cola fariña [Md]. 2. Meticón [Mi]. //-os ‘nomatu de los de Poreñu, Villaviciosa [LBlanco].
|
Del llat. FARĪNĀRIUS, -A, -UM ‘de fariña’ (OLD), col influxu de la nasal palatal de fariña pa xustificar la espresión fariñeru. L’ast. ufre tamién nominalización d’esti primitivu ax. en tér- minos del tipu farineiru (cfr. fariñeru), etc. |
||
fariñeru, el* 📖: fariñeru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<farineiru [Tb]. +fariniru [Ay. Ll]. farneiru [SCiprián].>(TEST)
|
Conxuntu de fariña [Ll]. Sitiu onde hai fariña [Ay]. 2. Vasía onde se recueye la fariña que sal d’ente les dos mueles del molín [SCiprián]. 3.Terrén floxo, suelto [Ll] y esponxoso pre- parao pa semar [Tb]: Paé un farineiru [Tb]. 4. El que viende fariña [Ay]. {5. (Doc.). Cargu de mayordomu o cobrador de la malatería [Fernández Ortiz 2013: 103]}.
|
|
Cfr. fariñeru, a, o. Semánticamente, como s’alvierte na docu- mentación de 1365, dase’l pasu de *‘el que controla la fariña’ → *‘despenseru’ → ‘alministrador’. |
|
fariñón, ona 📖: fariñón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<fariñón/ona/ono [Llg]. farinón [Ay. Ll]. h.ariñona [Pa].>(TEST)
|
Cast. harináceo [Cb]. Farinosu [Pa]. Abondosu en fariña [JH]: Lles patates son fariñones [JH]. 2. Aficionáu a les fariñes [Cb. JH]: Yo so muy fariñón [JH]. 3. Blandu [Cp] pal trabayu, pa su- frir [Cb. Cp]. Fofu, bobu, grandón [Ac. Pr]: Ye un fariñón, es- faríñase andequiera [Ac]. Floxu, blandu pal trabayu [Ll (= cebol.lón)]. Folganzán, floxu pal trabayu [Ay]. 4. Zampón [Ay]. 5. Ensin zusmiu (la fruta) [Pa]. 6. Asemeyáu a la fariña en sabor, en testura (un alimentu) [Llg]. 7. Que se fai con tocín, sangre, fariña de maíz, cebolla y especies (un embutíu gordu) [Llu]. //-es ‘morcielles de calidá inferior que se llogren me- ciendo los restos de pasta d’aquélles con fariña de maíz’ [AGO]. ‘nomatu de los de Bimenes, Cervera (Si), Muñera (Llv) [LBlanco]. //Manzanes fariñones [Cp].
|
|
cfr.); sobro -ŪTUS féxose fari- ñudu (cfr.), |
|
fariñón, el 📖: fariñón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Embutíu de fariña de maíz, cebolla o sangre de gochu [JH], tamién ye posible axunta-y tocín, perexil, oriéganu [Cñ (i)]. Especie de morciella grande [Cñ].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">que-i</i>(TEST)
|
diera el ser y les sopes con berces y fariñón 1925 [ORB/70] Cfr. fariñón, ona.
|
|||
fariñosu, a, o 📖: fariñosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<farinosu [PSil. Tox]. h.arinosu/a [Lln]. farinousu (<i class="della">sic</i>) [Pzu].
//farinoso [Eo].>(TEST)
|
Cast. harinoso [Lln. Pzu. PSil. Pr. Tox. /Eo/. JH]. Cast. hari- náceo [Cb]. D’aspeutu asemeyáu a la fariña [Lln]: Las rayinas (unes mazanes) son h.arinosas [Lln].
|
Del llat. FARINŌSUS siguió ast. farinosu; la variante con [ø] dé- bese al influxu de la serie de fariña. |
||
fariñudu, a, o 📖: fariñudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Que contién o ta metíu en fariña [JH].
|
Cfr. fariñón, ona. |
||
farisa, la 📖: farisa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Caspa [As].
Del neutru <i class="della">far,</i>(TEST)
|
farris ‘tipu de trigu’ (EM) cola amestadura del suf. -ĭsia (GHLA 61), esto ye, de *FARĬSIA. Cfr. farilla.
|
|||
“farlinque” 📖: “farlinque”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">tres</i>(TEST)
|
varas e media de panno de farlinque para la dicha San- cha 1399(or.) [VC-II/27]
|
|
||
farmacia, la 📖: farmacia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><formacia [Ac].>(TEST)
|
Cast. farmacia [Xral].
|
|
cíu faciendo eses y empatonándose’ (ADLA 201). Namái una oxeción si se caltién que “farmalio” y faramalla tán rellacio- naos etimolóxicamente: sedría difícil afitar, anque non impo- sible, que se trate d’un arabismu yá asitiáu tan ceo nel cronicón albeldense (PE2: 209). |
|
farnal, el 📖: farnal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///arnal [VCid. Or. de Lleón (LLA)].>(TEST)
|
Sitiu, brandal, caxón onde cai la fariña que muel el molín [Mar. VCid. LLA]. Cfr. fariña.
|
|||
farnáu, el* 📖: farnáu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.arnáu [Lln].>(TEST)
|
Cantidá grande de comida [Lln (= h.arnielláu)].
|
Deverbal de *farinar al empar que fariñáu, féxose de *fari- ñar (cfr. fariña). |
||
farnielláu, el* 📖: farnielláu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.arnielláu [Lln].>(TEST)
|
Cantidá grande de comida [Lln (= h.arnáu)].
|
Dende un dim. de farina → *fariniellu → *farnielláu (abon- dativu). |
||
farnosa, la 📖: farnosa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conocíu pela documentación:
<i class="della">malezas</i>(TEST)
|
de todo género: cardos, matos, farnosas, alisinos, felechos [Grangerías XVIII: 785] capar yerbazas malas como cardos, farnosas, lecherinas y otras de garbanzotes [Grangerías XVIII: 1065]
|
Del fem. llat. FARNUS, -I ‘fresnu’ (EM) cola amestadura del suf. -OSA. Tamién allugáu na toponimia (TA 299). |
||
farochu, a, o 📖: farochu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<farocho [MParedes, Cistierna, Tierras de la Reina, Prioro, VCid (LLA)]. farucho [Ar].>(TEST)
|
Mal acabáu, toscamente fechu [LLA]. Toscu, malvistíu (per- sona). (Pastor) d’Extremadura que nun traxuma de branu [LLA]. Malcuriosu nel trabayu [Ar].
|
Cfr. farotu, a, o. |
||
farol, el 📖: farol🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.arol [Vg].>(TEST)
|
Cast. farol [Lln. Pa. Ay.], caxa fecha de vidrios, dientro de la que se pon una lluz p’allumar [Ac. Llg. Sr. Sb. Qu. Tb. Sm].
|
2. Epigonus telescopus, cast. pez diablo [Llu, Av (PPAC)]. 3. Persona babayona [Tb. Sm. Pr. Cv]: Ya un farol, nin, namás qu’un farol [Tb]. Persona fata, mentirosa [Ac], plasmada [Vg]. Persona ostentosa, desaxerada nes propies apreciaciones [Lln]. Farsante [/Eo/]. Individuu presumíu [Ay. Pr]. 4. Farolada [Pa. |
|
|
farolada, la 📖: farolada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<farolá [Ay. Ri].>(TEST)
|
Dichu o fechu d’una persona que presume de lo que nun ye [Ri]. Fanfarronada [Tb]: ¡Dicía una de faroladas...! [Tb]: Yara farolada tres farolada ya nun cesaba en tol día [Tb].
|
2. Fechu d’un presumíu o babayón [Ay]. Cfr. farol. |
||
faroleru, a, o 📖: faroleru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<faroleiru [Tb. Pzu. Tox]. +faroliru [Ay. Ll]. faruleiru [Sm].
//faroleiro [Eo].>(TEST)
|
Que lleva’l farol nos entierros y procesiones [Cl].
|
2. Cast. fa- rolero [Pa. Ll. Pzu]. Babayón [Sm. Pr], mentirosu, presumíu [Pa]. Presumíu [Ay. Pr], desaxeráu [Tb. Tox], fatu [/“de Valdés al Eo” (Eo)/]. Mentirosu [Tox]. Cfr. farol. |
||
farolete, el 📖: farolete🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Dim. de farol. 2. Que presume enforma [Tb. Ce]. Cfr. farol.
|
|||
faroliar 📖: faroliar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Fanfarroniar [Pa. Ay. Tb. Cd. Pr]. Presumir de lo que nun se ye [Ri].
|
Cfr. farol. |
||
faroliáu, ada, ao* 📖: faroliáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<faroleaa [Sb].>(TEST)
|
Pp. de faroliar. 2. Magostada nel farol (una castaña) [Sb]. Cfr. farol.
|
|||
farolín, el 📖: farolín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Dim. de <i class="della">farol</i>. 2. <i class="della">Chlorophthalmus</i>(TEST)
|
agassizzi [L’Arena].
|
Cfr. farol. |
||
farolón, ona 📖: farolón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<farolón/ona/ono [Mi. Ri].>(TEST)
|
Aum. de farol. 2. Entrometíu, meticón [Ar]. 3. Faroleru, fan- farrón [Ca. Mi]. Que presume de lo que nun ye [Mi. Ri]. Cfr. farol.
|
|||
farómpanu, el 📖: farómpanu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<farámpanu [Llv].
Cast. <i class="della">fonógrafo</i>(TEST)
|
[Sr]: Yera’l fonógrafo pero llamábenlu un fa- rómpanu [Sr]. Vieyu gramófonu con un gran altavoz [Llv]. Posible deformación del cultismu con que se denomaba al fo- nógrafu como s’alvierte en pelicoteru
|
del cast. helicóp- tero.¿Pero farómpanu pue tenese por variante metafonética de farámpanau? |
||
farón, ona 📖: farón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Folganzán [Tixileira]
Nun ha tenese por voz xergal darréu que pue xustificase dende l’arabismu inxertu nel vocabulariu del sur del dominiu (cfr. <i class="della">fa-</i><i class="della">(TEST)
|
rona).
|
|||
farona, la 📖: farona🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
</////h.arona [Salamanca (DA)].>(TEST)
|
Cast. modorra, galbana [Bard]. Galbana [Vg, Mar]. Decai- mientu de les fuerces vitales pol munchu calor [Llomb].
|
Esti términu, teníu por xergal al norte, n’Asturies (cfr. farón, ona), documéntase nes tierres al sur del dominiu (LLA) y tien l’orixe nel ár. cl. h.arūn > and. H.ARÚN ‘que se resiste a facer casu a quien dirixe’, asitiáu tamién n’arag. farón, cast. harón (DA s.v. farón). L’arabismu adiéntrase nel nuesu dominiu nuna dómina en que l’aspirada árabe interpretábase acordies colos resultaos de la F- llatina. Quiciabes ast. zalón ‘que va traseru, que lleva la mayor parte de la carga que carreta na parte tra- sera’ [Pzu (DGLA)], sía una variante masculina, ensin nomina- lizar, de farona, con un camudamientu de dentales y una aplicación figurada al animal que, por llevar la carga mal axei- tada, asemeya a quien va remolón o ensin ganes de facer pos- tura (ADLA 203). En tou casu dende farona pudo llograse’l verbu afaronar (cfr.) si bien ye cierto que l’ast. afaronar paez tar averáu al ast. afarar (cfr.). |
||
farotu, a, o* 📖: farotu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<h.arotu/a [Lln]. h.arote [Ll (i). Llomb, Os (LLA)].///<ident class="della" level="1"></ident>///xaroutu [Mn]. xirote [Tb]. /////charote [Vg].>(TEST)
|
|
|||
farquila, la 📖: farquila🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
farquilar 📖: farquilar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
farquiláu, el 📖: farquiláu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
farra, la 📖: farra🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
farraca, la 📖: farraca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Faltriquera [/Eo/].
- <i class="della">unas</i>(TEST)
|
lubes e la farraca diose por Dios 1454 [HSXUAN/39]
|
Términu que güei atopamos na fastera eonaviega pero qu’hebo ser tamién d’usu n’ast. onde esta familia llingüística ye cono- cida (cfr. farracu). De fechu l’ast. carraca 1 paez averase al eonaviegu farraca. |
||
farracada, la 📖: farracada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Gran cantidá de daqué [Ce. Cv. Cv]: <i class="della">Maruxa pañóu una fa- </i><i class="della">rracada</i>(TEST)
|
nueces que nun fui pa traelas pa casa [Cn]. Gran can- tidá de dineru [PSil]: Vien con una gran farracada [PSil].
|
2. Esboroñamientu d’una parede [An]: El carru fexu una farra- cada na paré [An]. Términu en rellación col ast. farracu (cfr.), de xuru derivada del fem. farraca que güei caltienen na fastera eonaviega. Se- mánticamente refierse a lo que cabe dientro d’una farraca o fa- rracu → ‘cantidá’. L’aceición §2 paez amosar una referencia al conxuntu de coses que surden al esmoronase la parede. |
||
farracu, el 📖: farracu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ferracu [y An].>(TEST)
|
Fariña de maíz puesto al fornu [An (farracu)]: Metiemos el fa- rracu nel fornu [An]. Fariña de maíz con que s’igüen les papes o fariñes [An]: La primera farina del añu ya’l ferracu [An (fe- rracu)].
|
2. Fardela, fuelle perpequeñu que tien el granu [Md] que se lleva al molín [Oc]. 3. Pequeña cantidá de granu o fa- riña que se lleva nun odre o fuelle [Cv]. 4. Paquete [Cn (F)]: Garréi los farracos ya chei a andar [Cn (F)]. 5. Bolsa pal di- neru [PSil]. //-os ‘nomatu de los de Samartín del Valledor, Allande [LBlanco]. Nomatu que dan a los del Valledor [Lo- zano Sol (2014)]. Del neutru llat. FAR, FARRIS ‘tipu de trigu’ (EM) n’amestanza col suf. diminutivo-desp. -ACCUS > ast. -acu, a, o. Na aceición 1 alúdese propiamente a la fariña pero, llueu, a la bolsa que tresporta’l granu o la fariña pa siguir enanchando dempués el significáu. Del mesmu orixe, pero con un sufixu diminutivo- despeutivu dispar -APP-, tenemos el correspondiente femenín farrapes (cfr.) que nun ha tracamundiase col aparentemente equivalente farrapu ‘trapu’ (cfr. farrapiu) anque sí s’afaye la realización [-ř-] sustitutiva de la etimolóxica [-r-]. Dende fa- rracu pudo iguase’l femenín farraca (cfr.), güei d’usu na fala eonaviega, y facese’l verbu afarracar (cfr.) en referencia a la fardela pequeña que contién el granu que se lleva al molín. Un abondativu de farraca en -ATA ye ast. farracada (cfr.) que ta- mién podría entendese como deverbal de *farracar, variante de afarracar. |
||
“farragoto” 📖: “farragoto”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu qu’apaez como nomatu:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Petrus</i>(TEST)
|
farragoto [LCodo/116-140] Cfr. farragueta.
|
|||
farragueta, la 📖: farragueta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<i class="della">Symphodus pirca, </i>durdu [Cñ, Av (PPAC)]. <i class="della">Labrus berggylta</i>, maragota [Cñ, Llu (PPAC)]. Pexe carauterizáu por tener el cuerpu cubiertu d’una sustancia viscoso; los llabios, gordos y carnosos, cubren les mandíbules; la coloración ye variable, con predominiu de los tonos escuros, manchaos destremadamente [Cñ (= botón = botona = mandieta = maragota)]. Pexe de co- lores pervariaos [Llu (= mandiata)].
Quiciabes del fem. llat. FARRĀGO, -INIS ‘pación’, ‘entremez’ (EM; ABF), como yá suxiriere Barriuso (PPAC 214), con una in- crementación diminutiva -ĬTTA>(TEST)
|
-eta, y a lo meyor averáu al ast. farriu (cfr.). ¿Sedría posible que rellacionáu con FARRĀGO s’iguare un masculín, anque con destremáu sufixu, talmente como ufierta l’ast. *farragotu que nós namás conocemos gra- cies a un nomatu medieval (cfr. farragoto)? ¿Qué sufixu vemos en farragoto? Talmente paez que’l mesmu qu’alverti- mos nel ast. maragota nome del mesmu pexe conocíu tamién como farragueta, mandieta, etc. Un diminutivu más o menos hipocorísticu
|
quiciabes tea representáu pol ast. farragús (cfr.). En rellación etimolóxica con FARRĀGO, -INIS cola incrementa- ción sufixal en -ALIS podría xustificase ast. fargal (cfr.). |
||
farragús, el 📖: farragús🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Neñu inquietu, revolvín [Llomb]: <i class="della">Este</i>(TEST)
|
farragús da más guerra que val [Llomb]. Persona insignificante y pequeña [Tor].
|
Cfr. farragueta. |
||
farraguyeru, a, o* 📖: farraguyeru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<farragucheiru/era [PSil].>(TEST)
|
Aficionáu a facer cualquier actividá en casa, aficionáu al bri- colax [PSil]: Yía un farragucheiru que nun pierde’l tiempu [PSil].
|
Quiciabes d’una formación axetiva en rellación etimolóxica con ferruchar (cfr.). |
||
farramacu, el 📖: farramacu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<faramacu [y Bard]. /////zarramacu [PSil].>(TEST)
|
Disfraz d’antroxu [Bab].
|
2. Persona revistida [Tor]. 3. Farrapu [PSil], ropa de ruin valor [PSil. Cn (F)]: Nun tien más que fa- rramacos [Cn (F)]. Posible términu portador d’un primer elementu rellacionable col ast. farrapu ‘trapu’ (cfr. farrapiu) y d’un segundu que pudo ser el participiu fuerte del verbu medieval *macar que caltién el cast., cat. y occitán (DCECH s.v. macarse), quiciabes nel fe- menín del nome ast. actual maca 2 ‘señal’. L’ast. farramacu pudo ser orixinariamente un *‘trapu señaláu’, ‘trapu marcáu’ y d’ehí ‘trapu pa revistise per antroxu’. Con too llama l’aten- ción l’averamientu fónicu y semánticu de farramacu con za- marracu (cfr. zamarracos) que podría facenos pensar nuna me- tátesis. |
||
farrampina, la 📖: farrampina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. farrapina.
|
|||
farramplín, ina, ino 📖: farramplín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<zarramplín [ByM].>(TEST)
|
Cast. zarramplín, chambón, poco ardizosu (l’home) [Cg. ByM].
|
Podría tratase d’un diminutivu de farraplu (cfr.), con una va- riante con nasal como alvertimos nesta familia (*farramplu). A Corominas-Pascual, en sen destremáu, paez-yos “cruce de un *ramplín (sacado de ramplón) con otro vocablo, quizá za- rrapastroso (o zarracatín)” (DCECH s.v. ramplón). |
||
farramul, el 📖: farramul🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Comida percaldoso, a base de puré (desp.) [Ll].
Términu qu’ha entendese en rellación col ast. <i class="della">farrapa</i>(TEST)
|
2 (cfr.).
|
|||
farrapa, la 1* 📖: farrapa🔤: , la 1* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<////farrapas [Tor].>(TEST)
|
Persona con farrapos [Tor].
|
Formación femenina dende l’ast. farrapu (cfr. farrapiu). |
||
farrapa, la 2 📖: farrapa🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
{(Doc.). Papes, fariñes}. 2. Cocíu o papes mui aguaes [Sr]: <i class="della">Ta</i>(TEST)
|
fecho farrapa (o farrapla) [Sr].
|
3. Daqué desfecho, licuao [Sr]. Fézolos farrapa [Sr]. //Farrapes (cfr. farrapes, les). “Fariña, llaman en Asturias á la torta, ó polenta cocida al fuego, y entre cenizas: comúnmente es de maíz (…). Tam- bién le llaman farrapa, y en la Montaña tortuja” [DC, Te- rreros] e nos montes de Cuadonga quedó fechu una farrapa [CON- CHA(NB)/262] Del neutru llat. FAR, FARRIS ‘tipu de trigu’ (EM) n’amestanza col suf. -apu, a, o siguió un fem. ast. nominalizáu farrapa con un pl. farrapes (cfr.). De farrapa siguió un abondativu en -era asitiáu nel ast. farrapera 2 (cfr.) con usu metafóricu. Un dim. en -ŬLUS, -A, -UM ye responsable del ast. farraplu (cfr.) y fa- rrapla (cfr.) como alvertimos s.v. farrapiu. |
||
farrapera, la 1 📖: farrapera🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Cadena cola que los pedáneos ataben a los presos [AGO] que- yos mandaben pela cordillera [R]. ///<i class="della">Amarra</i>(TEST)
|
más pelu de muyer que farrapera [LC].
|
|
Formación fecha dende’l continuador del llat. FERRUM, -I ‘fie- rro’ cola amestadura del doble suf. -apa, -era n’alusión a un ar- tiluxu fechu de fierro. L’ast. farrapera 1 tien un equivalente |
|
farrapera, la 2 📖: farrapera🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<ident class="della" level="1"></ident>Nieve que ye agua cuasimente [Ar]. Cfr. <i class="della">farrapa 2.</i>(TEST)
|
||||
farraperu, a, o 📖: farraperu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><farrapeiru [Cv]. //farrapeiro [Eo].>(TEST)
|
|
|||
farrapes, les 📖: farrapes🔤: , les 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
<ident class="della" level="1"></ident><farrapas [Ll]. h.arrapas [LV. Cl]. h.arrapes [Pa].>(TEST)
|
Cast. gachas de maíz, fariñes, papes de fariña de maíz [LV. Pa. Cb. Cp. Cñ. Cr. Ac. Sb. Ay. Ll. JH. R. DA]. Papes de fariña de maíz cocíes con agua y sal [Cg]. Sopes de fariña [Cl].///
|
|||
farrapiellu, el* 📖: farrapiellu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<farrapiel.lu [Tb].///<ident class="della" level="1"></ident>//zarrapiel.lu [Tb]. {Con cheísmu, zarra- piechu [Tox]. ////Con yeísmu, zarrapieyos [Cl]}.>(TEST)
|
|
|||
farrapientu, a, o* 📖: farrapientu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<farrapentu [Tox. /Eo/].>(TEST)
|
Cast. harapiento [Tox. /Eo/].
|
Cfr. farrapiu. |
||
farrapiezu, el 📖: farrapiezu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+farrapiizu [Ay]. +zarrapiizu [Ay]. h.arrapiezu [Pa]. /////ga- rrapiezu [Lla. Am].>(TEST)
|
Trapu [Pa. Am. Cb. Cp. Ay]. Prenda de vistir que yá ta vieya [Cb. Cp]. Prenda de vistir que yá nun se pon [Cg. An]: Tira d’eiquí esos farrapiezos [An]. 2. Pedazu de tierra que produz poco [Lln]. //-os ‘farrapios’ [Sb]. Tantos de los farrapiezos/que fasta’l suelu allegaban [Co- ronación Carlos IV 180]
|
|
cfr.) onde nidiamente s’al- vierte la realización aspirada oriental [h-] y, a la vera, un tra- camundiu cola tamién velar g-. La diferencia agora ye semántica pues paez que garrapiezu (Llanes) acueye l’influxu de *piezu, un masc. del ast. pieza ‘trozu de daqué’, ‘cuadru de tierra’. Pero ello paez enllazar cola opinión de Corominas-Pas- cual que quixeren averar l’ast. farrapiezu al cast. arrapiezo, posible encruz de “harrapo con pieza”, en rellación con un verbu *arrapezar que quieren emparentar col fr. rapiécer, etc. (DCECH s.v. harapo). L’ast. xarrapiezu, a, o (cfr.) podría ufier- tar una variación axetiva de farrapiezu pero con un resultáu F- > [h] → [S] que daría cuenta de la so procedencia castellana adautada al asturianu. |
|
farrapina, la 📖: farrapina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cualquier masa blando que se pue comer enin mazcar, como sopes mui menúes de pan o sémola [JH]. ///<i class="della">Castañina,</i>(TEST)
|
casta- ñina/la grande y la piquiñina/si entrares por la ventana/como entra la farrampina [LBlanco].
|
Dim. de farrapa 2. |
||
farrapiu, el 📖: farrapiu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<farrapu [Pi (i). Ll. Ar. Sm. Bab. PSil. As. Dg. Cn (MG). Cv. Vd. y Tox. Bard. Arm]. h.arrapu [Arm]. +farrepu [Ay. Ri].
/////zarrapu [Qu. Tb. y Tox]. /////farrampiu [Cb]. /////farapu [Lr
Sr. Ca]. +farepu [Ri]. //farrapo [Eo. Mánt].>(TEST)
|
Rastru, residuu [Cb. Cp. JH]: Nun quedó nin farrapiu [Cb]. Porción insignificante de dalguna cosa [Cv]. 2. Trozu perpe- queñu de tela [Cad]. Trapu [Lr (i). Ca. Sr. Ay. Qu. Tb. PSil. Dg. Cn (MG). Vd. JH. /Eo. Mánt/. Vg. Tor. Mar]. Prenda de vistir llaceriosa [Sm. Bab. Cv]. Prenda vieya [Bard]. Vistíu de mala calidá [As]. Cualquier prenda de vistir [Llomb] abando- nada en cualquier sitiu [Bab]. Trozu de ropa usao, sucio y fecho xirones [Ri]. 3. Persona sucia, ensin hixene, que viste de cualquier traza [Ri]. 4. Trapu de nieve [Pi (i). Ca. Tb. Tox (= faloupu). /Mánt/]. Trozu perpequeñu de nieve [Vd]. //-os ‘trapos de nieve’ [Cb]. ‘trapos’ [Ll. Arm. V1830 (farrapios = farrapos)]. ‘cast. hojarasca’ [Bard]. ‘papes de maíz’ [Ar (= formigos)]. //Farrapos de gaita ‘coses ensin valor’ [LC]. ¡Solo la madre del diablu/ordenó tal robamientu!/La sisa llevantó el rabu,/¡con eso bien comeremos!,/la sal pel picu de Flandes/quitándonos el sustentu,/la moneda perrabió,/llevóla Martín Lluteru,/non dexó farrapiu de ella [ABalvidares, Canción (Poesíes 59-67)]
|
|
cfr.) y nel masculín correspondiente falopu (PE4: 169) y que, na nuesa opinión, foi bien estudiáu, en llinies xenerales, por Wartburg (FEW III: 395). Al mio entender fai falta partir: a) del documentáu FALUPPA qu’esplica l’ast. fa- loupa → falopa (cfr.) y derivaos; del supuestu masculín sigue faloupu > falopu y otres variantes como falopiu (cfr.) por in- fluxu del verbu falopiar (cfr. falopu); b) del supuestu sinónimu -apu por simple dexeminación (como n’ast. cachapu, fal- drapu); -APPU > aupu > -oupu > -opu por vocalización de la 1ª xeminada (asina faloupu > falopu); -APPU > -ampu como so- lución intermedia en que se camuda’l calter de la 1ª xeminada por una nasal (como en falampiu), fenómenos toos tres pre- vistos nel procesu evolutivu del asturianu (GHLA §4.1.1; §4.1.1.1; §4.1.1.2); c) d’un encruz abondo xeneralizáu de *FA- LAPPU col llat. FAR, FARRIS ‘tipu de trigu’, (EM) p’asina xustifi- car los resultaos con [ř] (como vemos na serie entamada pol ast. farrapu) y dellos camudamientos semánticos. Dende fa- rapu y farrapu foi posible’l dim. zarapayu (cfr.) y zarrampayu (cfr.) con elementos derivaos.
Semánticamente tamos na intelixencia de qu’ha partise de la mesma idea qu’alvertimos enriba (s.v. falopa): de mano po- dría ser; ‘paya menuda’ → ‘cosa pequeña’ que llueu pudo apli- case a una cosa pequeña como un ‘trapu’ o a daqué qu’asemeya un ‘trapu de nieve’ o a ‘daqué que ye blanco como la nieve’. La so presencia románica paez afitada (REW s.v. falŭppa), lo mesmo que la hispánica (DEEH s.v. faluppa ‘tela basta, trapu’; DCECH s.v. harapo). El términu conozse n’ast. gracies a la espresión qu’antecede onde podría significar ‘dalgo blanco’, quiciabes ‘nieve’ o ‘trapu de nieve’. Equí ye onde se xenera la dualidá semántica ‘trapu’ y ‘trapu de nieve’ qu’acompanga a esta familia qu’entama por FAL-. Pero a ello ha axuntase la interferencia (non sólo fónica sinón tamién) se- mántica cola familia de FAR, FARRIS, esto ye, de los términos del tipu ast. farilla (cfr.), onde podríen dase dellos pasos evoluti- vos dende la idea de *‘llixu de fariña, de trigu’ → ‘cosa pe- queña’ → ‘trapu’ → ‘trapu de nieve’ (→ ‘lo que s’asemeya a la nieve que ye blanca’) y tamién → ‘persona que viste trapos’
→ ‘tolo que s’asemeya a los trapos’, etc.
Na llarga riestra de términos emparentaos cola familia de farapu, farrapu (asina xustificaos) fai falta citar l’ast. farrapa (cfr.), fa- rrapes, l’ax. farraperu, a, o (cfr.), l’ax. farrapiellu (cfr.) y farra- pientu (cfr.), ésti siguiendo’l modelu de famientu, avarientu; tamién el verbu (es)farrapar, desfarrapar (cfr.), col deverbal es- farrapiu (cfr.) xunto a los términos emparentaos esfarrapamientu (cfr.), desfarrapamientu (cfr.); de la mesma manera dende’l dim. en -ŬLUS (LLAA 103), farraplu (cfr.), farrapla (cfr.), féxose des- farraplar (cfr.) y esfarraplar (cfr.). Sobro un vieyu diminutivu de farrapu en -ĬTTUS féxose *farrapetu → *esfarrapetar conocíu pel participiu esfarrapetáu (cfr.). El suf. -ĪCIUS ta na base del ast. farrapizu (cfr.). Tamién paez familiar ast. zarrispe 1 (cfr.). N’ast. hebo dase un verbu *farrapar güei conocíu tamién pelos usos ax. de los aumentativos farrapón, ona (cfr.). Un encruz del ast. farra(pu) y (re)miendu (cfr.) foi responsable d’una formación
*esfarramendar → *esfarramandar verbu que conocemos pel so vieyu participiu esfarramandáu (cfr.). Tamién frutu d’una amestadura de farrapu y de la familia del ast. mouta (cfr.) ye ast. esfarramoutáu (cfr. esfarramotáu). |
|
farrapizu, el 📖: farrapizu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<zarrapizu [y PSil].>(TEST)
|
Caxigalina, cosa pequeña [PSil]: Nun dexóu nin un zarrapizu [PSil].
|
Cfr. farrapiu. |
||
farrapla, la 📖: farrapla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><farrapa [y Sr].>(TEST)
|
|
|||
farraplu, el* 📖: farraplu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>/farraplos [Ay].>(TEST)
|
Farraples bien feches [Ay].
|
Cfr. farrapiu. |
||
farrapón, ona 📖: farrapón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ident class="della" level="1"></ident>Que s’atraca de <i class="della">farrapes</i>(TEST)
|
[JS].
|
|
||
farrapona, la 📖: farrapona🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Farrapa grande. 2. Epidemia, andaz [Vg].
<ident class="della" level="1"></ident>Aum. de <i class="della">farrapa </i>(cfr.). Dase’l nome a la ‘epidemia’ quiciabes por delles manifestaciones esternes de la enfermedá qu’ase- meyen na piel la forma de les farrapes. Ye posible l’aplicación toponímica de <i class="della">farrapona</i>(TEST)
|
(TA 389).
|
|||
farrasca, la 📖: farrasca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Capa llixera de nieve [Sm (= farraspa)]. Posible variante de <i class="della">farraspa</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
farrascada, la 📖: farrascada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aumentativu de <i class="della">farrasca</i>(TEST)
|
[Sm].
|
Posible variante de farraspada (cfr.). |
||
farraspa, la 📖: farraspa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>//farrasca [y Sm].>(TEST)
|
|
|||
farraspada, la* 📖: farraspada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<farraspá [Ar].///<ident class="della" level="1"></ident>//farrascada [Sm].>(TEST)
|
Nieve escaso y casi agua [Ar. Sm].
|
|
||
farraspina, la 📖: farraspina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Capa pequeña de nieve [Vg]. 2. Cantidá perpequeña d’una cosa [Llomb].
<ident class="della" level="1"></ident>Dim. de <i class="della">farraspa</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
farrasplada, la* 📖: farrasplada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<farrasplá [Ay].>(TEST)
|
Desastre, hecatombe [Ay].
|
Variante de farraspada (cfr.) con influxu de farrapla sobro fa- rrapa. |
||
farraspu, el 📖: farraspu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Plizca, un pocu [Pzu]. 2. Oxetu pequeñu [PSil]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
|
dexanon nin un farraspu [PSil].
|
Creación analóxica masculina sobro farraspa (cfr.). Na serie ha vese la equivalencia de sufixos -aspa (farraspa) y -asca (farrasca). |
||
farrayina, la* 📖: farrayina🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////farrayinas [Ar].>(TEST)
|
Frutu montés asemeyáu al arándanu del que camienten que tien virtúes melecinables pa delles enfermedaes del ganáu [Ar].
|
Podría tratase d’un continuador del fem. llat. FARRĀGO, -INIS (OLD, EM) > ferraina (GHLA §4.4.4.3.d) col desendolque d’una |
|
|
farria, la 📖: farria🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<farra [Llg. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm.Tox].>(TEST)
|
Xuerga [Llg. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Tox], xaréu [Qu. Sm]: Tán de farra [Tb]. 2. Folganzanería, galbana [Llu. JH]. //Char farres ‘vivir la vida, farriar’ [Llg]: De mozu cho bien de farres [Llg].
|
|
cfr.) que, pela parte de so, tresmitió llueu la [j] al sustantivu farra → farria. Per otru llau, la conseñación de farria na lli- teratura asturiana d’un autor del sieglu XVIII nun aconseya tener l’arabismu farra, común al ast., gall., port. y cast., como una propagación del sieglu XX según suxería Corriente. La nuesa interpretación paez más acondada que la de Corominas- Pascual que la consideren d’aniciu onomatopéyicu dempués d’afitar que se da en llargues fasteres americanes y nel vascu parra o farra ‘xaréu, diversión con ruíu’ (DCECH s.v. farra). Dende farria fexéronse los axetivos farrión (cfr.), farriosu (cfr.) y quiciabes farriegu (cfr.). |
|
farriar 📖: farriar🏗️: NO ✍️: NO |
Andar de folixa, de fiesta [Mi]: <i class="della">Farria</i>(TEST)
|
muncho ési [Mi]: Con tolo que farrió de mozu ahora ta acabáu [Mi]. Dir de fiesta [PSil].
|
Xaraniar [Ll. Tb]: Tuvienon farriando de nueche [Tb]. 2. Gastar en comides, en fiestes [Mi]: Primero farriólo y de- pués faltó-y. 3. Presumir [Mi]. Cfr. farria. |
||
farriáu, ada, ao 📖: farriáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+farrióu [y Llg].>(TEST)
|
Con resaca, afectáu pola xarana nocherniega [Llg].
|
Pp. de farriar (cfr.). |
||
farriegu, a, o 📖: farriegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<farriegu [Ballouta (Oc)].>(TEST)
|
“Palabra con que insultan los brañeros (sic) de las inmedia- ciones a los habitantes de la costa donde se pesca en abun- dancia un pescado de poca estima llamado farriu” [Ballouta (Cv)].
|
N’efeutu podríen deber el nomatu al intentu de desprestixalos pola so manera d’alimentase mal, comiendo pexe poco apre- ciao (cfr. farriu). De toes maneres nun ha escaecese que pudo dase una asociación col verbu farriar dau’l calter peyorativu del mesmu que de ‘andar de folixa’ pudo pasar a *‘ser folgan- zán (por andar de folixa)’. |
||
farrión, ona, ono 📖: farrión🔤: , ona, ono 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona,, ono |
Que farria [Mi].
- <i class="della">suele</i>(TEST)
|
aver pipas farrionas [Grangerías XVIII: 698]
|
Formación axetival en rellación col ast. farria (cfr.). |
||
farriosu, a, o 📖: farriosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Chornosu (el tiempu) [JH]. Galbanosu [JH].
|
Formación axetival en rellación col ast. farria (cfr.), de xuru faciendo referencia al fechu de tar el tiempu poco amañoso pa trabayar. |
||
farritranca, la* 📖: farritranca🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<h.arritranca [Lln].>(TEST)
|
Trastos [Lln].
|
2. Inmundicia, basura [Lln]. ** |
||
farriu, el 📖: farriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<//farro [Eo].>(TEST)
|
Centrolabrus exoletus [PVeiga]. Pexe que llega fasta una cuarta de llargo, de muncha espina y carne blanco [Cv]. Pexe [Vd] azul d’espina blanca y piel azulada [Tox]. Especie de pexe asemeyáu a la botina pero más pequeñu [Vd]. Pexe de muncha espina y persabrosu al que llamen sarrianu en Xixón [/Eo/]. ///Fuoyas na figal, farrios na ribera [Tox].
|
|
Quiciabes una formación regresiva del masc. llat. FARIO, -ONIS ‘tipu de pexe’ que, pa dellos, podría ser la trucha (ABF). A esto opondríase que dalgunos consideren que’l llat. fariō ye una falta pol términu sariō (EM) emplegáu por Ausonius. De toes maneres daqué más qu’una falta d’escritura debía ser si alver- timos la equivalencia n’ast. ente’l farriu de dellos puertos y el sarrianu d’otros, anque paez que sedría d’aniciu destremáu (cfr. sierra). En dambos casos dase, de toes maneres, la in- fluencia de dalgún elementu ayenu pa poder xustificar la rea- lización con [ř]. Esti influxu pudo llegar del llat. farreus ‘de fariña’ (EM s.v. far, farris), emparentáu con FARRAGO, -INIS ‘pa- ción’, ‘entremez’ (ABF) > *farrén → ast. ferrén (cfr.), tal vez averáu al ast. farragueta (cfr.) como yá propunxere Barriuso (PPAC 215). |
|
farroncu, el 📖: farroncu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Papón, cocu [Tox]. Ente mitolóxicu con qu’amenacen a los neños, especie de trasgu o cocu [/Eo/].
|
¿Deriváu de farr(i)u? |
||
farropea, la 📖: farropea🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">arropea</i>(TEST)
|
(sic) [JH].
|
Cfr. farrapera 1. |
||
farrucu, a, o 📖: farrucu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<i class="della">Farruco </i>[Pa]. Fanfarrón [Pb. Lln. Si]. Atrevíu, osáu [Qu]. En- chipáu, creyíu [Cñ. Ac. Ca. Ay. Qu. Tb. Sm. Md. An. Cd. Tox. Arm]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
|
te pongas farrucu, nin, que nun ya asina [Tb]: L’outru poner, púnxose farrucu [Tb]. Presumíu [Ri]. Que pre- sume de valiente [Ri]: Tien un home farrucu [An]. Ufanu [Pr]. Valiente [Ay], impávidu [Tor]. 2. Antipática (una persona) [Lln]. Que se da importancia ensin tenela [Cp]. Soberbiosu [Ri]: Nun se pue discutir, ponse toa farruca [Ri]. Chulu [Llg]: Nun te me pongas farrucu que te calco [Llg]. Que se da cierta importancia y nun quier ceder [Pa]. Testón [Cd]. 3. Enfadáu [Lln. Pa]. 4. De ruin valor [Cp. Ay]: Arbeyos farruquinos [Cp]: Son farruquinas las patatas [Ay]. 5. Tímidu, medrosu [Cn (MG)]. //Ponese farrucu ‘enfadase’ [Lln. Cp. Pr. Tox (= em- pericotase)]. ‘dase importancia’ [Pr]. “Así llaman los asturianos a los naturales de Galicia, es- pecialmente a los marineros” [R]
|
|
mas farruco entoncies Manolín de Xuan que si fos un sabio |
|
farrumeros, los 📖: farrumeros🔤: , los 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
<ident class="della" level="1"></ident>Farrapos que dexa’l llobu llueu de comer la oveya [Arm]. Términu compuestu con un primer elementu que podría ave- rase al ast. <i class="della">farrapiu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
farsa, la 📖: farsa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">farsa</i>(TEST)
|
[Xral]. Esto ye una farsa [Ac].
|
Cfr. farxa. |
||
fartada, la 📖: fartada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><fartaa [Sb].>(TEST)
|
|
|||
fartaderu, el* 📖: fartaderu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><fartadeiru [Md].>(TEST)
|
|
|||
fartador, ora 📖: fartador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">fartador,</b>(TEST)
|
ora Que farta [Md].
|
Cfr. fartu, a, o. |
||
fartadoriu, el 📖: fartadoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Fartura, banquete [Md (= fartadeiru)]. Cfr. <i class="della">fartu, a, o.</i>(TEST)
|
||||
fartadura, la 📖: fartadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">fartadura,</b>(TEST)
|
la Fartura [Md].
|
Cfr. fartu, a, o. |
||
fartar 📖: fartar🏗️: NO ✍️: NO |
<afartar [y JH. Cruce]. h.artar [Lln. Cl. Os. Pa].>(TEST)
|
Cast. hartar, fartucar [Lln. Cl. Os. Pa. Cb. Cg. Cp. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. An. Cd. Pr. Sl. Vd. Tox. Oc. Cruce. /Eo/. JH. Vg. Mar]: Fartóme a garbanzos [Llg]. Comer a lo grande [Llg]: Fartaron colos de la empresa [Llg]. 2. Llenar cola comida [Cl. Tb]: Yá tou fartu [Tb]. 3. Fa- diar, cansar [Ri. Tb. Md. Cd]: Fartábalu de mentiras [Tb]. //-se ‘fartucase’ [Lln. Ac. Cñ. Tb. PSil]. ‘cansar, aburrise’ [Ay]. //A fartar ‘cast. a pasto, con glotonería’ [JH]. ‘con bayura (es- pecialmente falando de comides)’ [Sm]. //¡Fártate agora! ‘fas- tídiate’ [Sm]. ///Cuando vaya a la mayada te fartaré {sic} de cuayada [LC]. Bona’stá Marta que a la víspera se farta [LC]. Dexa {a}l güe mexar y fártalu de llabrar [LC]. To fartate de boroña/si quies tú co la to sidre/poneme una bona moña [CyN (Recuerdos)].
|
|
Cfr. fartu, a, o. |
|
farto 📖: farto🏗️: NO ✍️: NO |
<h.artu [Lln. Cl. Pa]. ah.artu [Cl]. afartu [Tb].>(TEST)
|
Alv. Bastante, abondo, enforma [Lln. Cl. Pa. Tb]: É h.artu güenu [Pa]: Ties h.artu [Lln]: Habrá nombres h.artu [Lln]: Tie- nes h.artu colas cabras [Lln]: La nena taba afartu mal [Tb]. //Más que h.artu ‘permuncho’ [Lln]. ///H.artu tien un perru con un cantazu si i lu dan bien [LC]. Moyu pordu y xunu cloru pan y vino fortu [LC].
|
|
Cfr. fartu, a, o. |
|
fartón, ona 📖: fartón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<h.artón [Lln. Pa]. fartón/ona/ono [Llg. Ri].>(TEST)
|
Aum. de fartu. 2. Cast. hartón [Pa]. Que come muncho [Lln. Villah. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. Md. Cd. Ce. Pr. JH]. Que necesita comer muncho pa fartucase [Ca]. Comedor, tragón [Pa. Llg. Tb. DA]. Avezáu a fartucase [Cb]. Glotón [Lln. Llu. Ac. Ay. Ar. JH. AGO]. Tragón [Ac], glotón [Cp. Vd. Tox. Oc].
|
|
Cfr. fartu, a, o. |
|
fartonada, la 📖: fartonada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<h.artoná [Pb].>(TEST)
|
Fartura [Pb]. Comilona [Tb]: Tuvienon una fartonada bona en ca Manuela [Tb].
|
Cfr. fartu, a, o. |
||
fartonería, la 📖: fartonería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<br class="della"><b class="della">fartonería,</b>(TEST)
|
la Glotonería [JH].
|
Cfr. fartu, a, o. |
||
fartu, a, o 📖: fartu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<afartu/a [y Tb]. +fortu [y Llg. y Sb]. +fertu [Ay. Ll. Ri]. h.artu [Cl. Rs. Pa]. h.artu/h.arta [Lln].//farto [/Eo/].>(TEST)
|
Cast. harto [Lln. Rs. Cl. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Llg. Sb. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. An. Cd. Pr. Sl. Cv. Cd. Tox. Oc. /Eo/. Tor. Mar. JH. R]. 2. Que da de comer abondo [Sm. Cv]: Rusariu ya mui farta [Sm]. Espléndidu, que da bien de comer [An]: Ya mui farta [An]. 3. Cansáu [Tb. PSil. Cd]: Taba fartu dicir verdades ya naide faía casu [Tb]. Cansáu d’aguan- tar a una persona, una situación o daqué [Ri]. 4. Abondo, mun- cho [Tb]: Fíxolu afartas veces [Tb]. //A farta ‘en gran cantidá’ [PSil]: Había xente a farta [PSil]. //A farta farta ‘muncho’ [LC]. ‘a tente bonete, abondo, fasta los topes’ [JH]. //A h.arta ‘en gran cantidá’ [Lln]. ///Muerra Marta, muerra farta [JH]. Diz mal el fartu col famientu [LC]. Barriga farta quier gaita [LC]. Cantaba Marta dempués de farta [LC]. En xunu barriga farta y en febreru tou fai falta [LC]. Tripa farta alaba a Dios [LC]. A gatu fartu el tocín i sabe a ranciu [LC]. Muerra’l gatu muerra fartu [LC]. ¿Quies vete fartu? Pos cada día aforra un cuartu [CyN (Recuerdos)].
|
|
||
fartucadura, la 📖: fartucadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">fartucadura,</b>(TEST)
|
la Fartura [Tb. Md]. Cfr. fartu, a, o.
|
|||
fartucar 📖: fartucar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><h.artucar [Pa].>(TEST)
|
Fartar [Villah. Pa. Cb. Cg. Llg. Ll. Ar. Tb. Sm. Md. Cd. Pr. Sl. Cv. V1830. JH. R]: Fartucáronme les fabes [Llg]: Fartar ensin ser permuncho [Ay. Vd]. 2. Fadiar, fastidiar, cansar [Tb]: Far- tucóulu colas cousas que contaba [Tb]. 3. Colmar, llenar de daqué [Llg. Tb]: Fartucólu a besos [Llg]. Fartucábalu a palos en cuanto lu sintía [Tb]. Fartucáronse a berrar [Llg]: Fartú- cote a palos si nun vas [Llg]. //-se ‘fartase’ [Cñ. Ac. Ca. An. Tox. DA]. ‘saciase’ [Cp] la xente [Ay (N) (/fartar ‘llenase de comida los animales’)]. ‘llenase, saciase’ [Sb]. ‘comer hasta fartase’ [Cd]. ‘comer lo necesario, fartase ensin ser permun- cho [Cp. Pr. Oc].///
|
|||
fartucu, a, o 📖: fartucu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<h.artucu [Lln. Pa].>(TEST)
|
Fartu [Lln. Pa. Cb. Cg. Sr. Ay. Ll. Mi. Ri. Tb. Sm. Cd. Pr. Sl. Arm. DA]. Que comió bien [An]. Llenu [Mi. Llg. Sb], satis- fechu [JH]. Satisfechu [Cp]. Que comió muncho y ta fartu [GP. Ca]. Perfartu [Oc]. 2. Cansáu de daqué [Cp. Llg. Ay. Mi. Ri. Tb]: Ta fartucu palos [Tb]: Ta fartucu de lo que dices [Tb]. 3. De curties lluces (una persona) [Ca]. 4. Espléndidu, que da bien de comer [Mi. Llg]: Ye bien fartucu, nunca sales de so casa con fame [Llg]: Cuando voi a velos son bien fartucos pa comigo [Llg]. ///Del fartucu al famientu non hai dolimientu [LC]. Pocu se acuerda el fartucu del famientu [Cg]. Tomás después de fartucu ya non quier más [LC].
|
|
Cfr. fartu, a, o. |
|
fartura, la 📖: fartura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<h.artura [Lln. Cl. Pa].>(TEST)
|
Cast. hartura [Lln. Pa. Cb. Cg. Cp. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. An. Cd. Pr. Sl. Vd. Oc. /Eo/. Vg. JH. R]. 2. Atracón [Cñ. Llg]. Comilona [Llg. Sr. Tb. PSil]. 3. Saciedá, indixestión [Cl]. 4. Bayura [Ri]: Tien una fartura duros [Ri]. 5. Cansanciu [PSil]. ///Una fartura tres dís dura [JH]. Fartu- res de memoria barrigaes de fame ‘nun hai que se facer falses ilusiones’ [Llg]. home vusté non se acuerda de les fartures que pescamos en casa 1792 [QUIXOTE/361] les cestes y les goxes onde guarden la fartura 1885-1899 [SEulalia/82] la sofrencia que pasé n’esta fartura al tener que falayos na_mio llingua 1885-1899 [SEulalia/106] en pensandu na fartura el gatu runca ya nun grura /Refra- neru [F. Coronas/176]
|
Del llat. FARTŪRA, -AE ‘aición de rellenar’, ‘d’embutir’ (EM s.v. farcio; ABF). |
||
faru, el 📖: faru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<faro [R].>(TEST)
|
Lluz (del coche, de la bicicleta) [Tb]. Farol de la nave [R]. {(Doc.). Lluz qu’alluma la costa [Xral]}.
|
|
Del llat. PHAROS, -I ‘faru’, préstamu d’aniciu griegu (EM) con continuadores románicos (REW s.v. pharos). Ye posible que la documentación faiga referencia a un llugar onde se facía fueu pa emitir daqué tipu de señal (TA 564) anque ye verdá que dal- gún topónimu podría guardar rellación con alfares (TA 609). Sobro ast. faru ‘fueu’ (o sol so antecedente) pudo facese’l verbu afarar (cfr.) que dende una primera aceición de *‘facer fueu’ pasó a *‘quemar’ → ‘desfacer, estrozar’, etc. |
|
faruchar 📖: faruchar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Facer daqué cosa de priesa y mal [Ar].
|
Cfr. farochu, a, o. |
||
farucu, a, o 📖: farucu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
De Faro (Uviéu) [Ac], llugar u había alfarería.
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">les</i>(TEST)
|
bullangueres faruques que en alegre algarabía acudíen a la plaza 1906 [Carbayos/13] Cfr. faru.
|
|||
farucu, el* 📖: farucu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////farucos [Ca].>(TEST)
|
Papes, fariñes feches con fariña de maíz y lleche’ [Ca].
|
Cfr. faricu. |
||
faruga, la 📖: faruga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<feruga [Ac]. fruga [y Sd]. ////farugues [DA]. {“faragüines” [JS] ha ser continuador del dim. de <i class="della">faraguyes</i>(TEST)
|
→ farugu(y)ines}.> Migaya de pan [Ac. Sd. Qu. Tb. DA. JS]: Había farugas enriba la mesa [Tb]. //Faer farugas ‘migar el pan ente un líquidu’ [Tb]. Los cachorrinos comen pe’lo menos les farugues que se’s- cuerren de la mesa [San Mateo 61]
|
|
alguna faraguina que se esmucía per les pates de la xente cfr.). Un nueu di- minutivu en -ŪC(U)LA sedría responsable del ast. *faruguya → fa- raguya ‘migaya’, con dismilación de l’átona y metátesis, tamién presente en g-ast.; en gall. faragulla. Esta propuesta ye más afa- yadiza que la que fexera García de Diego, asitiáu nun hipotéticu *FRAGŬCULUM ‘migaya’ (DEEH). Sobro faraguya féxose’l mas- culín analóxicu faraguyu (cfr.), el deriváu faraguyeiru (cfr. fara- guyeru) asina como’l verbu compuestu desfaraguyar (cfr.) y esfaraguyar (cfr.) col que guarda rellación l’ax. esfaraguyón (cfr.). Esti verbu esfaraguyar de mano ha dixebrase del averáu fó- nicamente esfaragayar (cfr.) fechu sobro faragayu (cfr.). |
|
farugaya, la 📖: farugaya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
La canaya, conxuntu de neños [Llu].
Posible variante del ast. <i class="della">faragaya</i>(TEST)
|
(cfr. faragayu) por influxu de la familia de faruga (cfr.) onde pudo asociase la primera idea de ‘los descamisaos (los que lleven faragayes)’ colos que son ‘pequeños (como farugues)’.
|
|||
farullón 📖: farullón🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
“Hombre inconsequente, sin sistema; también se aplica este nombre a un hombre desaseado” [GP a. 1788].
|
Cfr. faricu. |
||
faruxes, el/la* 📖: faruxes🔤: , el/la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) |
<faruxas [Oc].>(TEST)
|
Persona poco seria, de poca chapeta, que-y presta facer axa- güeros pol motivu más ruin [Oc].
|
Ye posible que tenga que s’axuntar esti términu con farullas (sic) ‘persona que fai too de priesa y corriendo’ del NE de Lleón y Palencia (LLA). Nesti sen podría averase tamién al ast. farullón (cfr.) coseñáu nel sieglu XVIII. |
||
farxa, la 📖: farxa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Xentecaya, puxarra [Vv]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
|
quiero qu’andes con esa farxa [Vv].
|
D’una nominalización del fem. del llat. FARSUS, -A, -UM, par- ticipiu de FARCĪRE ‘embutir’ (EM; ABF). Dende ehí alvertimos semánticamente un espardimientu del sentíu peyorativu apli- cáu a realidaes destremaes como a persones despreciables, ropa o vistimenta poco prestoso y mal amañao, partes del cuerpu que remeden un mal embutíu, coses desordenaes, etc. L’ast. farxa paez caltener el resultáu popular d’aniciu llatín a la escontra de farsa (cfr.) que lo mesmo n’ast. que n’otres llin- gües paecen adautaciones del fr. farse, del mesmu aniciu eti- molóxicu (REW; DEEH s.v. farsus*; DCECH s.v. farsa). Dende farxa féxose’l dim. continuador de -ŎLUS farxuelu (cfr.), far- xuela (cfr.) asina como’l verbu compuestu esfarxolar (cfr.). Dende *farxolar foi posible un deverbal farxolu, a, u. (cfr.). Un dim. de farxolu foi ast. farxoletu, a, o (cfr.) que pue nominali- zase en farxoletu (cfr.), farxoleta (cfr.) d’u siguió’l verbu *far- xoletar aniciu del deverbal farxoletáu, ada (cfr.) y del compuestu esfarxoletar (cfr.) y *desfarxoletar conocíu gracies al participiu desfarxoletáu (cfr.). L’ast. enfarxopetar ye una formación fecha de en + farxa + petar 1 nel sen primeru de *‘apertar la ropa, lo que cabe nun fardel’. |
||
farxola, la 📖: farxola🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Ropa metío y abultao pero de manera poco curiosa [PSil]: <i class="della">Daba pena miralu con aquel.la farxola </i>[PSil]. //<i class="della">Como farxola</i>(TEST)
|
‘mal vistíu, desordenáu’ [Sr].
|
Nominalización del femenín de farxolu, a, o (cfr. farxa). |
||
farxoleta, la 📖: farxoleta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Dim. de <i class="della">farxola</i>. 2. Faltriquera [JH]. 3. Barriga [JH]: <i class="della">El can- </i><i class="della">tar</i>(TEST)
|
de lla farxoleta enseñómellu Pacha lla Prieta [JH].
|
|
||
farxoletáu, ada, el/la 📖: farxoletáu🔤: , ada, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada, |
<ident class="della" level="1"></ident>Lo que cabe nun <i class="della">fardel</i>(TEST)
|
cualquiera y de cualquier tamañu [Pa]:
|
|
||
farxoletu, a, o 📖: farxoletu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><farxuletu [Cv]. farxoleta [Cb]. farxolete [Col.lada (Cv)]. +far- xolitu [Mi]. fraxoleta [Llg].>(TEST)
|
|
|||
farxoletu, el* 📖: farxoletu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+farxolitu [Mi].>(TEST)
|
Bolsa pequeña [Mi].
|
Cfr. farxa. |
||
farxolu, a, o 📖: farxolu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
|
|||
farxuela, la 📖: farxuela🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
farxuelu, el 📖: farxuelu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><farxuolu [y Pr].>(TEST)
|
|
|||
farzáu, ada, ao* 📖: farzáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><farzada [Bab].>(TEST)
|
Acuosu (estáu en que se pon la nieve de los caminos cuando llueve sobro lo nevao o l’atmósfera algama muncha humedá) [Bab].
Quiciabes sía un participiu del continuador de *FARCIARE fechu sobro farcio, 1ª pers. del pres. d’ind. del llat. farcire ‘llenar’, ‘embutir’, ‘engordar’ (ABF) en referencia a quedar la nieve en- lleno d’agua. L’ast. al emplegar el verbu *farzar escaeció’l po- sible continuador de FARCĪRE que se caltién n’otros territorios peninsulares (DEEH). |
|||
fas 📖: fas🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">Por</i>(TEST)
|
fas o por nefas ‘por un motivu o por otru’ [Pr].
|
De la espresión llatina PER FĀS ET NEFĀS (EM s.v. fas), na acei- ción de lo permitío y lo contrario, tresmitida per vía culta. |
||
fasca 📖: fasca🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">¡Ta</i>(TEST)
|
una bona fasca! ‘¡vaya xoya!’ (“ía una cousa que nun iá bona”) [Cv].
|
Cfr. fasga. |
||
fascañada, la 📖: fascañada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
El conxuntu del frutu d’un árbol, especialmente cuando ye grande y abondoso [Vg]: <i class="della">Una</i>(TEST)
|
fascañada de centeno [LLA].
|
Cfr. fasga. |
||
fasga, la 📖: fasga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<h.asga [y LLA]. ////fasgas [Sm]. fargas [Ar].>(TEST)
|
Planta de monte que se comía antiguamente [PSil]: Había mui- tas fasgas [PSil]. Yerba que fai entelar al ganáu que lo come (dase nes brañes del Cordal) [Sm].
|
Planta de fueyes anches que miedra nos praos (antiguamente comíense llueu de cocíes; quitábase-yos l’agua primiéndoles y facíense unes bolines que se friíen con grasa) [Ar. LLA]. Quiciabes d’un diminutivu del femenín del participiu del llat. farsus, -a, -um ‘rellenu’, ‘abultáu’, *FARSICA. N’Asturies po- dríen xustificase asina, quiciabes, dalgunos nomes de llugar anque fadría falta poder destremalos de los que, a lo meyor, surden dende *FISSICA, dim. de fissus, -a, -um (TA 388; TT 121); lo mesmo habría dicise de los conseñaos en Lleón (LLA s.v. fasga). Dende un continuador de *FARSICUS, -A, -UM ‘enllenu’, ‘abultáu’ pudo siguir ast. fasgueru (cfr.) con un primitivu sen- tíu de *’sitiu u hai fasgues’ o *‘comedor de fasgues’ o *‘abul- táu como les fasgues’ → ‘folganzán’. La cayida de la vocal intertónica temprano fexo posible que se llograre un doblete fasca (cfr.) responsable del verbu *fascañar conocíu pel de- verbal fascañada (cfr.). |
||
fasgueru, a, o* 📖: fasgueru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<fasgueiru [Sm].>(TEST)
|
Folganzán [Sm].
|
Cfr. fasga. |
||
fasta 📖: fasta🏗️: NO ✍️: NO |
<h.ata [Cl]. /////h.asta [AMoría]. /////ata [y JH. y R]. ta [Llg].
///hasta [Pa. Ri. Tb].>(TEST)
|
Cast. hasta [Cl. Pa. Ay. Ri. Tb. Pzu. V1830. Canella 258. JH. R. DA. TC (Protomártir). FCai. D’Ábego. CC. AGO]: Cume fasta que te fartes, fartón [Ay]. //Hástasa ‘hasta’ [Ay. AGO]. “Tiene uso esta voz {sa} en algunos casos, unida a la preposi- ción hasta: non vieno hasta sa’gora, non marcha hasta sa’hoy” [Cg]. //Hástasa iquí ‘hasta aquí’ [Ay]. //Hástasa peri- quí arría ‘hasta per aquí arriba’ [Ay]. //H.astasagora ‘hasta agora (espresión de despidida)’ [Lln (= h.astasaora)]. //Ta lluego ‘id’ [Llg]. //Ta mañana ‘id’ [Llg]. ///Deme daqué si quier/y si non fasta más ver [CyN (Recuerdos)]. Agua blandia en piedra dura, tanto da fasta que dura [LC].
|
|
cfr. después), “cota- nes”, “metanes” (ADLA: 33 & 139) qu’apaez delles vegaes nel Fueru Xulgu, con -s y n’otros testos en -as y que, a la escon- tra de García de Diego, nun nos abulta que sía una formación sol llat. AD TENUS ‘fasta’ (DEEH): del llat. usque. Pero xunto a esto en testos en llatín apaecía el términu correspondiente llueu desaniciáu usque, usque ad, (p.e. illum bustellum ad illa fonte usque in hordiale 863 (s.XIII) [DCO-I/37]; de roncone de kasare per limide usquera in presa 999(or.) [ACL/103]) y mesmamente lo que paez “la forma vul- gar indígena isca” como diz Lapesa (1948: 86) citando un testu de Sahagún de 932. Pero a la vera, el mesmu Fueru d’Avilés emplega l’occitanismu iusque al: qui ferro aver’ levado si habet illa manu seialada iusc’ar tercio dia s. XII [FA/128], cuando entá’l Fueru d’Uviéu escribe fata terçer dia (ibid.). Y |
|
fastera, la 📖: fastera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fastiera [Sm].>(TEST)
|
Franxa, faza de terrén estrecha y allargada [Ri] ente maleza, entre breñes [Qu. Tb]: Foi fastera alantre hasta qu’entróu ente unos cuetos [Tb]. Estaya de terrén baxo una sierra [Bab]. 2. Lladera [Ll]. Parte de la falda d’un monte, etc. [Sm]. 3. Estaya de terrén que correspuende trabayar a cada persona [Ri]. Cfr. fastial.
|
|||
fastiador, ora 📖: fastiador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
Que <i class="della">fastia</i>(TEST)
|
o fadia [Md].
|
Cfr. fastiar. |
||
fastial, el 📖: fastial🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///hestial [Mi]. hastial [Sb. Mi. Min].>(TEST)
|
Cast. hastial [Mi]. Llargura de moíl de la rueda del carru [Sb]. //-es ‘paredes que formen la caxa u ta la capa de carbón [Min].
|
|
cfr.). Tamién cola amestanza del suf. -aria, *FASTI(G)ARIA > ast. fastiera conseñáu en Somiedu, correxíu llueu y xeneralizáu como fastera (cfr.) acordies cola termina- ción xeneral -era. Ye verdá qu’en fastiera podríamos ver un restu del pasu arcaicu -ARIA > -iera (GHLA §3.1.1.4). |
|
fastiar 📖: fastiar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">hastiar</i>, fartar [Md]. 2. Fadiar, cansar [Md]. 3. (En dal- gún sentíu) noxar [Md].
Del llat. serondu FASTIDIĀRE ‘desdeñar’, ‘sentir disgustu’ (EM) asitiáu en cast. <i class="della">hastiar</i>(TEST)
|
(REW; DCECH s.v. hastío). D’esti mesmu verbu FASTIDIĀRE, per vía culta, tenemos l’ast. fastidiar (cfr.) y familia, ente ello fastiador (cfr.). Sobro ast. fastiar iguóse l’a- mestadura con re-, refastiar (cfr.) y cola anteposición de la pre- posición IN > en-, enfastiar (cfr.) col que guarda rellación l’ast. enfastiadura (cfr.).
|
|||
fastiáu, ada, ao 📖: fastiáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
</b>Cast. <i class="della">hastiado</i>(TEST)
|
[JH].
|
Pp. de fastiar. |
||
fastidiar 📖: fastidiar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">fastidiar</i>.
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">si ye pequeña la ‘scalera </i><i class="della">fastídienme</i><i class="della">(TEST)
|
porque no algamen allá 1910 [Cuco/48]
|
Cfr. fastiar. Dende fastidiar féxose l’axetivu abondativu en - ŌSUS (EM; OLD) → fastidiosu, a, o (cfr.). |
||
fastidiáu, ada, ao 📖: fastidiáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+fastidiéu [Ay].>(TEST)
|
Disgustáu, molestu [Ay. Tb. Sm]: Taba enforma fastidiáu por cuenta los nenos [Tb]. Que sufre muchos contratiempos (una persona) [Tb. Sm]. 2. Enfermu [Ay. Tb. Sm]: Tar ta fastidiáu [Tb].
|
Pp. de fastidiar. |
||
fastidiosu, a, o 📖: fastidiosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+fastidiusu [y Llg. Ay]. fastiosu [JH].>(TEST)
|
Que protesta por too, fadiu, repunante, tiquismiquis (una per- sona) [Llg]. Molestu, cascarrabies [JH. Sr]: Ye más fastidio- su’l neñu que la neña [Sr].
|
|
Cfr. fastidiar. |
|
fastiella, la* 📖: fastiella🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fastiel.la [Qu (i)].>(TEST)
|
Estaya de terrén [Qu (i)].
|
Cfr. fastial. |
||
fastíu, el 📖: fastíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">hastío</i>(TEST)
|
[JH]: Ye un fastíu enxareyar [JH].
|
Del neutru llat. FASTĪDIUM, -I ‘disgustu’, ‘desdén’, ‘menospre- ciu’ (EM), con dalguna representación románica (REW) ya pan- hispánica (DEEH), too ello en rellación col verbu fastiar (cfr.). |
||
fatada, la 📖: fatada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fatá [Ay. Ri].>(TEST)
|
Dichu de fatu [Os] o fechu propiu d’una persona fata [Cg. Ac. Ay. Ri. Tb. LLA. Pr]: Lo que fixesti ya una fatada [Tb]. Tochura [Tb. JH]. Cfr. fatu, a, o.
|
|||
fatal 📖: fatal🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">fatal</i>.
<i class="della">amagando</i>(TEST)
|
un año fatal tanto o mas calamitoso que el de 1796 [AAU/446]
|
|
||
fatáu, el 📖: fatáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+fatéu [Ri].>(TEST)
|
|
|||
fatedá, la 📖: fatedá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
“fatel” 📖: “fatel”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">I</i>(TEST)
|
alifafe cingaue in panno grecisco et I fatele bazri [981-994] [ODueñas/186]
|
posuit meos pinnos unum fatelem nouum 1143(or.) [ACL/213]
|
||
fatera, la* 📖: fatera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<h.atera [Lln (P)].>(TEST)
|
Baturiciu de coses ensin valor [Lln]: ¿Pa qué guardas esa h.atera? [Lln].
|
2. Caxigalina, chiquillería [Lln (P)]. Cfr. fatu 1. |
||
fatería, la 📖: fatería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">hatería</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. fatu 1. |
||
faterna, la 📖: faterna🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Angustia, congoxa [La Cabreira (Mar)]. 2. Molestia, malestar [Lln]. //<i class="della">Dar</i>(TEST)
|
faterna ‘dar la lata’ (dizse, asina, de les molesties del estómagu cuando fai dañu la comida; tamién de mal moral o disgustu) [Lln].
|
** |
||
fateru, a, o 📖: fateru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">hatero</i>(TEST)
|
[JH].
|
//“Macho fatero era el que en la arriería se lle- vaba para ir a caballo. Los otros seis o siete eran de carga” [Ar]. Cfr. fatu 1. |
||
fatiador, ora* 📖: fatiador🔤: , ora* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<fatiaor, ora, oro [Mi].>(TEST)
|
Presumíu, que se tien por importante, qu’aparenta más de lo que ye [Mi].
|
Podría entendese como formación fecha dende fatu, a, o anque ye verdá que pudo dase rellación con fatu 1 (cfr.) como resul- táu de presumir col fatu o ropa que llevaba ún. |
||
fatiar 1 📖: fatiar 1🏗️: NO ✍️: NO |
Facer el fatu, el tontu [Sr]. 2. Presumir [Mi]: <i class="della">Muncho</i>(TEST)
|
lo fatien esos boborolos. Cfr. fatu, a, o.
|
|||
fatiar 2 📖: fatiar 2🏗️: NO ✍️: NO |
<fatear [VCid].>(TEST)
|
Cast. olfatear [PSil. VCid].
|
Adautación del cast. cultu (OL)FATEAR (cfr. fatu 2 & tafu). |
||
fatiga, la 📖: fatiga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">fatiga</i>, sorrolla, asma [Sm. PSil]. Sorrolla [Cd], disnea [Oc]. Gran dificultá respiratoria non necesariamente fecha por tar galdíu [Md]. 2. Pleuroneumonía contaxosa de la oveya [On
(R) = afán)]. //<i class="della">Tener</i>(TEST)
|
fatiga ‘respirar mal’ [Sl]. ///En casa’l probe too son fatigues [LC].
|
Ñon vigo aquella diosa dormiolenta, /que con teyes ar- diendo y gran fatiga/buscó a una fiya suya, tal añada, /por más tierra qu’en mundo ves sembrada [BAúxa, Sueños (Poesíes 21-24)] con lles fueyes d’isti árbol se tapano /ensin que lla comida- yos dies pena,/porque nilli encontraben, sin fatiga /cuanto- yos abarcaba lla barriga [BAúxa, Sueños (Poesíes 269-272)] el corazon sin consuelu frayaín pe les fatigues 1904 [NOLON/62] decuyando les fatigues de que fartos estarán por subir a les trincheres 1925 [ORB/206] Cfr. fadiar 1. |
||
fatigar 📖: fatigar🏗️: NO ✍️: NO |
Cfr. <i class="della">afatigar</i>(TEST)
|
& fadiar 1.
|
|||
fatigosu, a, o 📖: fatigosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+fatigusu [Ay].>(TEST)
|
Que cansa [Ac. Ay]. Cfr. fadiar 1.
|
|||
fatín, ina, ino 📖: fatín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
Dim. de <i class="della">fatu,</i>(TEST)
|
a,o [Pa. As]: Salió-yos fatín el probe [Pa]. Cfr. fatu, a, o.
|
|||
fatín, el 📖: fatín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Dim. de <i class="della">fatu</i>(TEST)
|
1 [Xral]: Llegué a la estación col mio hermanu y el fatín de ropa [Pa].
|
|||
fatiquín, el 📖: fatiquín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">atadijo</i>(TEST)
|
[JH].
|
Dim. del ast. fatu 1 (cfr.) con doble incrementación diminu- tiva del continuador de -ĪCC- + -ĪNUS. |
||
fatolexu, el* 📖: fatolexu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+fatolixu [Ay].>(TEST)
|
Ropa de ruin valor, gastao, roto [Ay].
|
Cfr. fatu 1. |
||
fatu, a, o 📖: fatu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<fato [Os. Llu. Ar]. +fetu [Ay. Ll. Ri]. +fotu [y Llg].>(TEST)
|
Cast. fatuo [Villah. Cl. Cg. Ay. Tb. Sm. PSil. Cd. Cv. JH], sim- ple [Cp. Llg. Vd. Oc], tontu [Lln (/tontu ‘tontu dafechu’). Llu. Ll]: Ye medio fatu, el probe [Llg]. Tontu, creíu [Llu. Ay. An. Bard]. Tontu [Lln. Pa. Cb. Ac. Sr. Ri. Pzu. Md. Gr. Pr. Tox. /Eo/. V1830. R. DA], presumíu [Os. Ac. Ar]. Presumíu [Ay. Ri. Mar]. Tontu, curtiu [Sl (/afatáu ‘atolondráu’)]. //-os ‘no- matu de los de Lluanco [LBlanco]. ///Fatu porque comisti, fatu porque non comisti ‘siempre culpable’ [LC]. Los que pedri- quen a fatos tienen ofiertes n’a boca y en’es manos garabatos [LC]. To pá xunciráte como xunce un xatu, si tú yes fatu [El Cam- beru 14]
|
|
Del llat. FĂTUUS, -A, -UM ‘tontu’, ‘imbécil’, ‘ensin xuiciu’ (EM), per vía semiculta dau que caltién [-t-] como’l cast. fatuo (DEEH; DCECH s.v. fatuo; PE1: 32). Dende fatu, a, o féxose’l verbu ast. afatar 2 (cfr.), fatiar 1 (cfr.) quiciabes con una variante *fatar d’u sigue’l deverbal fatada (cfr.) col averamientu de fatura (cfr.). Ye claro, d’otra parte, que’l verbu afatar 2 y fatiar po- dríen entendese dende’l llat. FATUARI ‘facer el llocu’ o (IN)FA- TUARE ‘facer el tontu’. Un verbu compuestu ye ast. desafatar 2 (cfr.). En rellación etimolóxica ta l’ast. afatadamente (cfr.). Con influxu de fatiar 1 féxose ast. fatiador (cfr.). |
|
fatu, el 1 📖: fatu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<fato [Ar. /Eo/]. +fetu [Ay. Ll]. +fotu [y Llg]. h.atu [Villah].>(TEST)
|
Cast. hato [Villah. Pa. Llg. Ay. Ll] de ropa [Ar]: Cho’l fatu al llombu y marchó [Llg]. Impedimenta, conxuntu de provisiones [Tb. Sm]. Bolsa pa viaxar [PSil]. Equipaxe d’un viaxeru, en- vueltu nuna manta [As]. “Equipo de persona que viaja y que lo lleva metido en un saco” [R]. Conxuntu de ropa [Tb. Sm. JH] de vistir d’una persona mayor [Ay]. Ropa, pequeñu axuar [Cg]. Ropina de los neños [Ay. Ar]. Cast. haz [Ar]. Atavíu, vis- timenta [Md]. Ropa puesto, xeneralmente d’usu diariu [Md].
|
bre [/Eo/]. 5. Facha, apariencia, aspeutu [Md]. //-os ‘les ropes’ [Ac]. ‘ropa, prendes de vistir’ [Cv. Pr (Cv)]. ‘ropa de vistir’ [Ri]. ‘conxuntu d’útiles o ferramientes propies d’un oficiu’ [Tb. Pr (Cv)]. ‘ropes, trapos, la muda’ [Sb], de ruin valor [Pr]: Los domingos hai que muar los fatos [Sb]: ¿Ónde vas con tolos fatos? [Pa]. ‘vistimenta femenina’ [Cñ]. //Andar de fatu muáu ‘andar de mudanza, de treslláu’ [Sb], ‘con muncha so- berbia’ [Ay (de fetu nueu)]. //Llimpiar el fatu [CyN (Recuer- dos)] ‘aviase pal camín’ [JS 157].///
|
2. Prenda de ropa interior [Ay]. Prenda de ropa vieyo [Ca]. Cualquier prenda de vistir [Gr (i)]. Trapu vieyu [Cn]: Pídi-y a to tía que vos dea unos cuantos fatos pa salir a correr l’an- troiru [Cn]. 3. Rebañu [R] pequeñu [Sm. Psil. /Eo/. JH]. Vecera provisional de ganáu na primavera [Vg]. 4. Conxuntu [Tb. JH] de coses, instrumentos, artes de pesca [Xx]. Cast. muchedum- |
|
fatu, el 2 📖: fatu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Golor del aliendu [Mar]: <i class="della">Diome</i>(TEST)
|
fato a vino [Mar]. Golor, arre- cendor, especialmente cuando nun presta [Mar]. ///De puru vieyu el to tratu/tien foroñu y fai el fatu [CyN (Recuerdos)]. Del cultismu (OL)FATU con perda de la primera sílaba. Lo mesmo alvertimos nel correspondiente verbu (OL)FATEAR → fatiar 2 (cfr.). Dende fatu pudo facese’l verbu *enfatar 2 que güei conocemos pel vieyu
|
continuador participial enfatáu (cfr.) castellanizáu en [h] al sur del dominiu. |
||
fatura, la 📖: fatura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Tochura [Cg. Tb. Md. Pr]: <i class="della">Lo</i>(TEST)
|
tou ya fatura ya non outra cousa [Tb]. //-es ‘tonteríes, coses ensin xacíu’ [Ac]. //-as ‘tonteríes’ [Lln].
|
yo que soy fatu pos ya mio güelu morrió de una fatura 1906- 1914 [J. Arango/95] acalléntalos tú y déxate de escribir fatures 1906-1914 [J. Arango/107] Cfr. fatu, a, o. |
||
fatuscu, {el} 📖: fatuscu🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
Unión (?) [DA].
¿Diminutivo-despeutivu de <i class="della">fatu</i>(TEST)
|
1?
|
|||
fau, el 1 📖: fau🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<fadu [JH]. fao [V1830. R]. //fado [Eo. Mánt].>(TEST)
|
Cast. hado [JH] (“se aplica a los socesos que se repiten en una casa y a las virtudes o los vicios que se soceden en una fami- lia”) [Cg], suerte [/Eo/]: Fados y llaos facen fortunosos ó dis- graciaos [JH]. 2. Vezu, “estribillo” [R]. Vezu, zuna [/Mánt/]. //Tien fao ‘tien un empeñu o costume irresistible de dicir o facer daqué’ [V1830].
|
|
Del llat. FĀTUM, -I ‘destín’ (EM); dende’l so plural etimolóxicu siguió l’ast. fada (cfr.). |
|
fau, el 2 📖: fau🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Fuera de xuegu nel fútbol [Tb]. 2. Penalización por tar fuera de xuegu (nel fútbol) [Tb]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
|
quixo tirar el fau [Tb].
|
Quiciabes d’un encruz de la interxeición FAUGH y l’alverbiu OUT ‘salida’, ‘afuera’, anglicismu inxeríu n’ast. pela termino- loxía del fútbol. |
||
faula, la 📖: faula🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<i class="della">Fábula</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
Cfr. fala. |
|
fautor, el 📖: fautor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Facedor [Cñ]. Autor, el que fai o dirixe [TC (Protomártir)]. 2. Encargáu de facer la fiesta [An. JH] en dalguna solemnidá re- lixosa [Cg]. El que paga la fiesta [Cn (MG). R]: <i class="della">Tócame ser el</i><i class="della">(TEST)
|
fautor [An]. Caún de los miembros de la comisión qu’entama les fiestes del pueblu [Oc].
|
|
Del llat. FACTOR, -ORIS ‘el que fai, produz, causa’ (EM s.v. facio; ABF), per vía semiculta nuna dómina arcaica (§a) y n’otra más averada al nuesu tiempu (§b); a la so vera un continuador po- pular ye fechor (cfr.). De mou asemeyáu dende’l llat. FACTURA ‘fechura’ (EM; ABF) sigue ast. fautura (cfr.) cola variante más moderna fatura; a la so vera alcontramos un resultáu popular dafechu, ast. fechura (cfr.). |
|
fautura, la 📖: fautura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fatura [Tb].>(TEST)
|
Cuenta, factura [Tb. Md]. Cfr. fautor.
|
|||
favor, el 📖: favor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">favor</i>, ayuda, gracia [Tb. Md].
<i class="della">auemos</i>(TEST)
|
grant fabor de fazer seruicio et touiemos por bien
|
el qual llo demetio e renuncio en el cabillo en fabor 1492(or.) [VC-II/319] que fablan en ayuda e favor de las mugeres 1505 (t.) [SP- IV/397] favores esperen de les ñaves destrozades -/Marirreguera (Viejo) s. XVII [DyE/188] doy a usté un macón de gracies pol favor que m’ ispensó
|
1258 [AAU/46] {En “fabor” la f podría ser una s llarga} la otra ley ... que es escripta en favor de las mugieres Del llat. FAUOR, -ORIS ‘simpatía’, ‘aplausu’ (EM s.v. faueo; ABF; DCECH s.v. favor). L’ast. tamién conseña’l compuestu desfavor (cfr.). |
|
favorable 📖: favorable🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">favorable</i>.
<i class="della">Acodigo</i>(TEST)
|
al remedio que solía/entrugando a Daniel, so ca- marada,/qué senificación tener podía/(ora fos favorable, ora encontrada)/aquel visllumbre, que la fantasía/-y traía yá dos dis embaranzada [BAúxa, Sueños (Poesíes 233-238)]
|
Del llat. FAUORABILIS, -E ‘qu’atrái’l favor’ (ABF). Güei emplé- gase dacuando na lliteratura un sinónimu favoratible (cfr.) que sigue’l calce de pensatible (cfr.). |
||
favoratible 📖: favoratible🏗️: NO ✍️: NO |
<DALLA>(TEST)
|
Que favorez, dau a favorecer [DALLA].
|
Cfr. favorable. |
||
favorecer 📖: favorecer🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">favorecer</i>, dar favor [Md]. Patrocinar, auspiciar [Md].
<i class="della">col</i>(TEST)
|
xuez Dios nos favoreza los trescornios de la Guarda Cevil 1900 [PPRIA(B)/37]
|
Formación incoativa del llat. fauere ‘favorecer’ (EM s.v. faueo) pente medies de l’amestadura del suf. -SCERE, como s’alvierte en castellán (DCECH s.v. favor). |
||
faxa, la 1 📖: faxa🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<///faja [Sb. Pr].
Cast. <i class="della">faja</i>(TEST)
|
[Lln. Pa. Ay. Pr] de les muyeres [Ca]: Encargué una faxa a La Pola [Ca]. Ciñidor, faja [Md. Pzu. Cn (MG). Tox. /Eo/]. Banda de llana de dos o tres vares de llargo, de color en- carnao, negro o viola, que los homes arrollen a la cintura pen- riba’l calzón y el chalecu [R]. Prenda masculina de llana que se pon na cintura [PSil]. Prenda del traxe tradicional, mascu- lín [Cp]. 2. Cintu [Ay]. //-es ‘bandes, de cueru pelo xeneral, que valen pa llevantar la vaca en potru’ [Sb].
|
|
||
faxa, la 2 📖: faxa🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<ident class="della" level="1"></ident>Tea, antorcha [Vg].
<ident class="della" level="1"></ident>Abúltanos que tamos delantre d’un continuador del llat. FA- CULA, -AE ‘antorcha’ (OLD). La única torga qu’atopamos ye’l resultáu [S] pues n’El Valle Gordo, onde se documenta’l tér- minu, debiera esperase un resultáu con [tS], como corres- puende a la fastera B-D del dominiu ástur (GHLA 44). Quiciabes pudiere camentase que [S] obedez a un reaxuste internu pa nun confluyir col concurrente <i class="della">facha</i>(TEST)
|
2 ‘pieza de tela que sostién el calzón’ continuador del llat. FASCIA. Tampoco nun ha escae- cese que nel rellativamente averáu territoriu de La Cabreira (Lleón) xunto a -C’L- > [y] (Casado Lobato 1948: 61) hai exemplos en [S] pa -C’L- y -G’L-, asina canaleixa, reixa (Ca- sado Lobato 1948: 45; GHLA 231) de posible (pero quiciás dis- cutible) influxu castellán. Un deriváu d’esi términu tamién recoyíu en Cabreira fachizu ‘bruyu de paya emplegáu p’allu- mar en delles fiestes’ [Cabreira (Mar)] ufriría’l resultáu tamién con palatal y cola amestanza del suf. -ĪCIUS (OLD) ‘semeyante a’, exemplos toos que faen ver inseguranza nel procesu evo- lutivu del occidente del dominiu. A ello xuntemos un pernidiu encendió una faya del libru d’Alexandre acordies cola evolu- ción esperable pa -C’L- > [y] (Menéndez Pidal 1920: 9) co- mo’l posible continuador diminutivu qu’atopamos en fachina (cfr.), en Quirós.Un documentu d’Uviéu ufre un testu d’inte- rés nesti sen:
|
|
¿Qué ye esi faculas adducere? ¿Ye cenciellamente ‘llevar an- torches’? Paez nidio anque a la lluz d’un testu de Plinio quam tibi Fortuna faculam luciferam adlucere uolt (OLD), podría tra- tase d’un lapsus calami de “adlucere” por “adducere”. En tou casu poco hai qu’axuntar al testu pues nun camuda que se trate de llevar antorches o d’encendeles. |
|
faxacón, ona 📖: faxacón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
Rotu, descosíu [Ci (VB). AGO].
|
Posible continuador del ast. faxu 1 (cfr.), faxa 1 (cfr.) cola amestadura del suf despeutivu (-ac-) y aumentativu (-ón). |
||
faxadura, la 📖: faxadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">fajadura</i>(TEST)
|
[Pzu].
|
Cfr. faxar. |
||
faxar 📖: faxar🏗️: NO ✍️: NO |
<afaxar [y Tox]. ///afajar [Pr].>(TEST)
|
Cast. fajar [Pzu. Pr. Tox. /Eo/].
|
Del llat. FASCIARE ‘vendar’ (EM; OLD), con continuadores ro- mánicos (REW), o bien formación verbal sol ast. faxa → faxa- dura. Lo mesmo ha dicise del compuestu enfaxar (cfr.). |
||
faxeru, el* 📖: faxeru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<faxeiru [PSil].>(TEST)
|
Tira que se ponía a los neños enriba’l pañal [PSil].
|
Cfr. faxa 1. |
||
faxilostru, a, o* 📖: faxilostru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+faxilustru/ostra [Ay]. +faxolistru [Ay]. +foxilustru [Ay].
+fuxilustru [Ay]>(TEST)
|
Mui mal vistíu, desdexáu nel vistir (un individuu) [Ay (= + en- faxilostréu)].
|
Axetivu fechu dende’l participiu fuerte del verbu *faxilostrar, verbu qu’hebo conocer les variantes *afaxilostrar d’u siguió’l débil afaxilostráu (cfr.); tamién *enfaxilostrar responsable del participiu fuerte con metafonía enfaxolistru (cfr.) y del débil enfaxilostráu (cfr.). Na mio opinión na formación del verbu *faxilostru > xixilostru (cfr.) y el so aumentativu xixilistrón (cfr.); lo mesmo vese nel compuestu enfilostrar (cfr.) cola so variante enxilostrar (cfr.). |
|
|
faxín, el 1 📖: faxín🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Faxa pequeña [Pzu]. 2. Cintu [Ay].
Creación analóxica masculina y diminutiva del ast. <i class="della">faxa</i>(TEST)
|
1 (cfr.). L’analóxicu masculín ast. faxu 1 (cfr.) podría tar na base del diminutivu pero tamién ye cierto que la definición que se
|
conseña podría empobinar a ver nél una creación percaraute- rizadora del masc. llat. FASCIS, -IS ‘manoyu’ (ABF). |
||
faxín, el 2 📖: faxín🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Cestu pa faxinar [Cg (= faxineru)].
Creación analóxica masculina de <i class="della">faxina</i>(TEST)
|
2 (cfr.). Un pretendíu primitivu sedría’l regresivu faxu 2 (cfr.).
|
|||
faxina, la 1 📖: faxina🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Faxa pequeña con que se suxetaba’l pañal al neñu pequeñu y la mantiella a la cintura [Pa]. Fexe [V1830].
Dim. de <i class="della">faxa</i>(TEST)
|
1 (cfr.).
|
|||
faxina, la 2 📖: faxina🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Trabayu corporal, que faen polo xeneral les muyeres moviendo tierra, piedres o bien otres materies y que carguen y carreten con cestos na cabeza [Cg]. Xera, trabayu [Ay (N)].
Del lat. FASCĪNA, -AE ‘gaviella’, ‘manoyu de lleña’ (EM) anque pudiere dase un encruz con <i class="della">faxina</i>(TEST)
|
1 (cfr.) con aplicación a una estaya de la tierra. Dende equí pudo facese’l verbu faxinar (cfr.) y el deriváu faxineru, a, o (cfr.).
|
|||
faxinar 📖: faxinar🏗️: NO ✍️: NO |
Trabayar na <i class="della">faxina</i>(TEST)
|
[Cg].
|
Cfr. faxina 2. |
||
faxineru, a, o 📖: faxineru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<faxineru [Cg].>(TEST)
|
Que faxina [Cg].
|
Cfr. faxina 2. |
||
faxu, el 1 📖: faxu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Cast. <i class="della">fajo</i>(TEST)
|
[Pzu], montón de daqué atao [Md].
|
2. Manoyu, fa- cina [Md]. Dende faxu ‘cintu’ (asina se ve nel so diminutivu faxín) pue xustificase semánticamente’l compuestu solfaxu ‘tunda d’a- zotes’ (cfr.) como si se tratare d’un continuador de SUB ‘baxo’ |
|
|
faxu, el 2 📖: faxu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Cestu pa faxinar [Cg (= faxín)]. Cestu de banielles pa dellos trabayos de carretar al llombu [Ci].
Cfr. <i class="della">faxín</i><i class="della">(TEST)
|
2.
|
|||
faxuela, la 📖: faxuela🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cfr. <i class="della">faxa</i><i class="della">(TEST)
|
1.
|
|||
faya, la 📖: faya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<h.aya [Lln. Cl. Os. Pa. Am]. h.ae [Co (Toponimia 115)]. h.ai [Co]. /////{Perdiscutible: facha [Col.lanzo (VB)]}.>(TEST)
|
Fagus sylvatica, cast. haya [Mo, Llg (LLAA 28). Ri. PSil. Cd. Oc]. Haya (árbol) [Lln. Cl. Os. Pa. Co. Am. Cg. Ac. Llg. Ca. Ay. Col.lanzo (VB). Ll. Ar. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. As. Cn (F). An. Pr. Sl. Tox. /Eo/. JH. R], variedá más baxa y frondosa que la fabuquera [Sb]. {L’aceición de ‘desbentíu’ (An) paez una percorreición pol cast. falla ‘fuérciga del terrén’}. ///Dixoi el fresnu a la faya: si non fuera por vergüenza, ardía debaxo l’agua [LC]. Lleñe de faya quema debaxu del agua [Nava (LC)]. Nun hai l.leña comu la de faya nin pan comu’l d’es- canda [Sm]. La faya siempre a tichu o siempre al agua [Ll].
|
|
||
fayal, el 📖: fayal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><h.ayal [Lln (S)].>(TEST)
|
|
|||
fayalera, la 📖: fayalera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
fayar 1 📖: fayar 1🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
fayar 2 📖: fayar 2🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
fayáu, el* 📖: fayáu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><//fayao [Vc (Cruce). Figueras (Eo)].>(TEST)
|
|
|||
fayedal, el 📖: fayedal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><faedal [Qu. y Tb].>(TEST)
|
|
|||
fayenu, a, o 📖: fayenu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Que pertenez a la faya [JH].
Amestanza del ast. <i class="della">faya </i>(cfr.) en formación ax. col continua- dor del suf. -ENUS, -A, -UM>(TEST)
|
-enu, a, o.
|
|||
fayéu, el 📖: fayéu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<faéu [Qu. y Tb. y Sm. y Pr]. faedu [y Tb. y Md]. faedo [Ar.
R. Xo (Apuntamiento 306)]. h.aedu [Lln. Co (Toponimia 15)]. h.ayeo [Os]. h.ayéu [Lln]. +fayíu [y Llg. Ri].>(TEST)
|
Monte de fayes [Lln. Os. Co. Cb. Llg. Ar. Ri. Qu. Tb. Sm. Md. Pzu. Cn (MG). An. Pr. Sl. Alb. JH. R].
|
|
Del llat. *FAGĒTUM un coleutivu de fagus, -i ‘faya’ (EM) con perda de la -G- ya intentu de reponela anque agora cola con- sonante antihiática -y- (GHLA §4.2.7). |
|
fayiza, la 📖: fayiza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<faíza [Ll].>(TEST)
|
Caña seca d’árbol pa quemar [Ll (MP)]. Estiella de faya (lo más usao p’arroxar el fornu de cocer el pan) [Ay]. Estielles de faya d’un metru de llargo y dellos centímetros de grosor em- plegaos p’arroxar el fornu del pan [Ll]. Estiella que se pon a secar p’arroxar el fornu [Ll].
|
D’una formación dende’l llat. FAGEA (cfr. faya) con una ames- tanza sufixal fem. en -ĪCIA, de -īcius, -a, -um (OLD). Un au- mentativu en -ATA vémoslu nel ast. *fayizada (cfr.) → fayizá que, pela so parte, recibió un nuevu incrementu col continua- dor de -ĀCEUS como fai ver l’ast. fayizazu (cfr.). |
||
fayizada, la* 📖: fayizada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fayizá [Ay]. faizá [Ll].>(TEST)
|
Golpe dau con una fayiza [Ll]. Golpe dau con una estiella [Ay]. //Fálta-y una faizá ‘nun ye del too llistu, ser atontáu’ [Ll].
|
Cfr. fayiza. |
||
fayizazu, el* 📖: fayizazu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+fayicezu [Ay].>(TEST)
|
Golpe grande d’estielles que da ún mesmu o recibe [Ay].
|
Cfr. fayiza. |
||
fayón, ona 📖: fayón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<h.ayón [Os].>(TEST)
|
Hospicianu, cast. expósito [Tox]. 2. {Nomatu de los de} de Pió y Vierdes dau polos de Ribota [Os].
|
Aum. de (a)fayu (cfr. afayu), del verbu afayar (cfr. echar). |
||
fayón, el 📖: fayón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<afayón [Ar]. h.ayón [Os].>(TEST)
|
Troncu gordu pal fueu, de cualquier árbol [Cb]. Tueru de ma- dera llargu y non mui gordu usáu pal fueu [Ca]. Troncu de lleña [Lln (fayón)]. Palu gruesu [Sb]. //-ones ‘fayes grandes’ [Ar]. ‘maderos d’ablanu o d’otru árbol asemeyáu, más delgaos que los lladeros y les estielles’ [Bulnes (Lln = h.ayones)]. //Hai muyeres a dar con fayón ‘hai munches muyeres’ [Sb].
|
Podría tratase d’un aumentativu de *fayu ‘(árbol) faya’ (cfr. faya) con xeneralización a cualquier tipu d’árbol. Quiciabes fayón apaez na espresión alverbial a matafayón ‘abondo’ (cfr.), compuestu del nome mata ‘arboláu’ + (de) + fayón. |
||
fayotal, el 📖: fayotal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Monte de faya [Ri. Qu] pequeñu [Ll].
De l’amestadura de <i class="della">faya</i>(TEST)
|
(cfr.) colos sufixos continuadores de
|
-OTT + -ALIS (abondativu). |
||
fayucal, el 📖: fayucal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Sitiu de fayes [JH].
|
Cfr. fayucu. |
||
fayucu, el 📖: fayucu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.ayucu [Pa]. faúcu [Sb]. faúco [Ay]. h.aúcu [Lln. Pa]. h.aúco [Os]. /////h.abucu [Lln]. fabucu [Cg. Sb. Ca. Ay. y Ay. JH. R].
////fayucos [Ar].>(TEST)
|
Frutu de la faya [Lln. Pa. Ca. Cg. Sb. Ay. Ll (la so bayura ye niciu de que nevará abondo) [Ri. Ar. Tb. Sm. Oc. JH. R]. Brotu o frutu de la faya [Qu]. 2. Frutu menudu y de ruina calidá [Pa]: Esti patatal dio puru h.aúcu [Pa]. 3. Faya pe- queña [Os]. ni permitas que este ganado suba al fayuco, porque hace el tocino rancio [Grangerías XVIII: 923] “Faiucu, el fruto de la haya; se llama también en algunas partes fou” [GP a. 1788] “La semilla de este árbol {la faya} llamado fabugo ó ha- yuco es un buen alimento para el ganado de cerda” [Pastor 1853: 72]
|
Formación diminutiva sol neutru llat. FAGUM, -I ‘frutu de la faya’ (EM) > ast. *fagu cola amestanza del suf. dim. -ŪCCUM > ast. -ucu; pero ha vese tamién que dicha -g- pue desaniciase y llueu siguir un intentu de reponer la etimolóxica -y- anque a vegaes se produza un tracamundiu por otra fricativa como -b- antihiática, fabucu 2 (GHLA §4.2.7) onde tamién pue dase un tracamundiu con un deriváu de fabu. Nesi sen ha interpretase’l correspondiente abondativu en -ARIA, femenín ast. fabuquera ‘faya pequeña’ (cfr.) xunto al ax. fabuqueru, a, o (cfr.), equi- valente al ast.*fayuqueru. Dende fayucu ‘fruta de la faya’ o ‘faya pequeña’ féxose un abondativu fayucal (cfr.). |
||
fayuela, la 📖: fayuela🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<h.ayuela [Pa]. h.oyuela [Os]. ////foyuelas [Ar]. fuchuelas [Tb (Oc)].>(TEST)
|
Torta finina que se fai nel sartén con lleche, fariña, güevu, mantega y zucre (per antroxu) [Cb. Cg. Cp. Sr. Ca]. Torta fina, frita nel sartén de menos entidá que los frisuelos [Ay]. Confitura iguada per antroxu [VBable]. 2. Frisuelu de san- gre [Ar (= friyuela)]. Comida que tien igual forma que’l fei- suelu pero ta fecho con fariña y sangre de la matanza [Tb (Oc)]. Adobu preparao pa facer morciella, fecho con sangre, cebolla, pan, arroz y grasa [Os]. //-es ‘tortines feches nel sar- tén con lleche, fariña, güevu, mantega y zucre (propies d’an- troxu) [Pa]. estaré contentu porque al fin y a la postre fartaránme de fo- yueles 1792 [QUIXOTE/366]
|
Del llat. serondu FOLIŎLA (> ast. foyuela), neutru plural del llat. foliolum, -i ‘fueya pequeña’ (DLFAC) diminutivu de folium ‘fueya’ (EM) yá propuesto pal asturianu (Martínez Álvarez 1981-82: 486). El resultáu ast. foyuela ye una aplicación me- tafórica de la fueya a la llámina fina de pastia con que se fai la foyuela. Esta espresión disimílase na so vocal deuterotónica dando llugar al resultáu fayuela (cfr. fisuelu). Continuadores de FOLIŎLA tamién s’atopen en delles llingües romániques (REW), mesmamente en cast. onde se conseña la espresión miel sobre hojuelas. Col influxu del llat. FILIA combinada col sufixu di- minutivu -ŎLA tendríamos ast. fiyuela (cfr.) asina como’l co- rrespondiente masc. fiyuelu (cfr.) (PE2: 210). |
||
fayuelu, el 📖: fayuelu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. fiyuelu.
|
|||
fayuqueru, el* 📖: fayuqueru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
</////{Perdiscutible: fachuqueru [Col.lanzo (VB)}].>(TEST)
|
Sitiu pobláu de fayes raquítiques [Col.lanzo (VB)].
|
Formación del ast. fayucu anque ufríu con un resultáu [tS] de mano impensable como consonante antihiática y como va- riante de /y/ con aniciu en -GJ- en Conceyu d’Ayer. La fonte de tresmisión del datu ayerán puede ser la causa de la incon- gruencia, tan alloñada de la realidá como facha ‘faya’ (cfr.) tresmitida pel mesmu recopilador del léxicu. |
||
fayús, el 📖: fayús🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Especie de pólipu de la familia de los alcionarios [Cg].
|
** |
||
faz 📖: faz🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">En</i>(TEST)
|
faz ‘a vista, en presencia’ [JH]. //Ena faz ‘a vista, en pre- sencia’ [JH].
|
|
||
faz, el 📖: faz🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><h.az [Lln].>(TEST)
|
|
|||
faza, la 1 📖: faza🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ident class="della" level="1"></ident><h.aza [Lln. Os. Pa. Am].>(TEST)
|
Cast. haza [Os. Pa. Cg], porción de tierra [Qu. JH]. Pequeña es- taxa de tierra, xeneralmente allargada [Lln. Am], non mui grande, cultivable, davezu dientro d’una ería o cortinal [Ca]: Sin afechar la faza d’El Barrial [Ca]. Estaya de terrén [VBable]. Tierra pequeña escalonada en terrén empruno [Cb]. Heredá [V1830]. 2. Prau pequeñu [Lln]. 3. “Faza, significa un montón o sea haz de hierbas” [GP a. 1788]. //Tar en faces “ponese a pañu, n’igual midida” [Xx]. //Tener h.azas en La Habana ‘pre- sumir de tener muncho más de lo que se tien’ [Lln]; {equival a tener muchu en L.louriana [Tb] porque Lloriana (Uv), el puntu de referencia, queda abondo lloñe de Teberga como pa que re- sulte difícil comprobar la verdá de lo que s’afita}.
|
terra subtus ipsa que de suber resonat in facas de germana Bellida 982(or.) [SV/61]
|
Del llat. FASCIA, -AE ‘banda d’estopa pa destremaos usos’ (EM) responsable del ast. facha 2 (cfr.), faxa 1 (cfr.) y faza 1 (cfr.). Frente a la referencia a la ropa que s’alvierte en facha 2 y en faxa 1, l’ast. faza 1 ufre una aplicación metafórica de la ‘banda de tela’ al terrén estrencho y llargo, de mou asemeyáu a lo que pasa col apellativu bringa ‘vara estrecha y llarga’ que tamién s’aplica al terrén fixándose na mesma cualidá estrencha y allar- gada que, asina mesmo, tien la vara (TA 690) y que vemos en baragaña (cfr.) y nos nomes de llugar de tipu Varangol.los onde se da la mesma motivación en comparanza de la vara (‘estrecha y allargada’) cola estaya de tierra (TA 312; PE2: 422; TT 115). Nun nos abulta que deba entendese ast. faza 1 dende l’ár. fah.ş ‘campu’ (DA s. v. aza, haza), sinón dende l’apellativu ast. faza (cola variante oriental h.aza) ‘estaya’, ‘franxa de tierra’, tér- minu llargamente documentáu como se ve non sólo nos datos apurríos por Oliver (p. 251) sinón pela mesma documentación asturiana y lleonesa de magar el sieglu IX de lo que yá falamos (CGHLA 111; ADLA 84). Na nuesa toponimia la presencia de faza ye una realidá (TA 689). Con too, la llectura d’un doc. lleonés |
|
faza, la 2 📖: faza🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
(TEST)
|
Fachada de dellos edificios [JH].
|
Cfr. faz. |
||
“fazal” 📖: “fazal”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">mudas</i>(TEST)
|
de mensa X façales III pares de lunulas II 967 (s. XIII) [ACL/192]
|
|
cfr.; ADLA 83). |
|
“fazaleya” 📖: “fazaleya”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">IIII</i>(TEST)
|
parelios de mantelles literatos cum suas facalelias [981- 994] [ODueñas/186]
|
tapede I pulbillo de mensa mutas II ... cum binas fazalelias
|
Cfr. fazal. |
|
fazaña, la 📖: fazaña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////fazañas [VCid]. ///hazaña [Ac].>(TEST)
|
Cast. hazaña [JH]. Aición de gran importancia [Psil]. 2. Dia- blura, travesura de neños [Ac]. //-es ‘cast. hazañas’ [Cñ]. ‘dia- blures, trastaes de rapaz’ [VCid]. ‘aventures, casos’ [Ac].
|
a)
|
||
fazañosu, a, o 📖: fazañosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">hazañoso</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. fazaña. |
||
fazferíu, ida, io* 📖: fazferíu🔤: , ida, io* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, io |
<ident class="della" level="1"></ident>Participiu conocíu pela documentación medieval:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">esti</i>(TEST)
|
enganno lli sea fazferido por siempre s. XIII(or.) [FX/184]
|
|
||
“fazquía” 📖: “fazquía”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">mula</i>(TEST)
|
inselata et infrenata cum suo cabestro et sua fazquia et suo lichero 1189(or.) [ACL/10]
|
|
||
fazuela, la* 📖: fazuela🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu que podría tener l’aniciu nun dim. de FASCIA + -ǑLA:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">acepimus</i>(TEST)
|
de te in pretio kabra qum suo filio et fazolas 949 [ODueñas/36]
|
|
||
fe, la 📖: fe🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><fei [y Md].>(TEST)
|
Cast. fe [Xral]. 2. Creitu [Md]. 3. Fidelidá [Md]. //A fe ‘cast. he aquí’ [JH]. //Dar fe d’una cousa ‘acordase d’un fechu, tes- timoniar’ [Sm].
|
d)
|
Del llat. FIDĒS, -ĒI ‘fe’, ‘creyencia’ (EM). La documentación medieval, amás del nidiu llatinismu (§a) fai ver un doble pro- cesu evolutivu: a) perda de la -D- (§b, §c) con fusión vocálica (§d) o estáu previu con zarramientu de la 2ª (§c) de les dos vo- cales resultantes; b) perda de -e (§e) y caltenimientu de la con- sonante etimolóxica (-d) o de la variante ensordecida (-t). |
|
fealdá, la 📖: fealdá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Feúra, carencia de belleza [Md].
Términu astrautu en rellación con <i class="della">feu,</i>(TEST)
|
fea, feo (cfr.) y que Co- rominas-Pascual, siguiendo a Malkiel, camienten que pue de- bese a galicismu (DCECH s.v. feo).
|
|||
febiella, la 📖: febiella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fabiella [SCiprián]. ///febilla [/“de Luarca al Eo” (Eo)/]. hi- billa [Sm. VCid]. debilla [Cg. Ac. Ca. Sm]. dibilla [Oc].>(TEST)
|
Cast. hebilla [Cg. Ac. Ca. Sm. Oc. /Eo/ SCiprián. VCid. JH].
|
|
Cfr. cibiella. Paez claro que’l términu documentáu en 1500, “fevilla” respuende a un compromisu ente’l resultáu ast. con f- y el cast. que reduz -iella > -illa. |
|
febielleru, a, o 📖: febielleru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">hebillero</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
Cfr. cibiella. |
|
feble 📖: feble🏗️: NO ✍️: NO |
Débil, flacu, delicáu, menudu [R].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">quomodo</i>(TEST)
|
in aliis terris dantur quam terra ipsa est febre et fragosa 1225 [FRLeón/211]
|
|
Del llat. FLEBILIS, -E ‘llamentable’, ‘aflixíu’, ‘que fai llorar’ (ABF) que, n’opinión de Corominas-Pascual, tresmítese den- de’l cat. feble ‘débil’ (DCECH s.v. feble) anque nun nos abulta necesario pal ast. darréu que l’ast. ufre davezu resultaos en -ble (pensatible, bultable, etc.). Sol ast. feble féxose’l verbu afe- blecer (cfr.). |
|
“febonia” 📖: “febonia”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela vieya documentación del dominiu en llatín:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">casulla </i><i class="della">febonia</i><i class="della">(TEST)
|
et dalmatica signos duos campanas duas 949 [MSAH-I/149]
|
Del llat. FAUONIUS, -A, -UM ‘llixeru’ (ABF), términu güei escae- cíu. |
||
febrerada, la 📖: febrerada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cosa propia de <i class="della">febreru</i>. ///<i class="della">Febrero, febreraes </i>‘en febreru en- xamás falten los ramalazos de mal tiempu’ [LC].
Deverbal de <i class="della">febrer(i)ar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
febreriar* 📖: febreriar*🏗️: SI ✍️: NO |
<h.ebreriar [Cl].>(TEST)
|
Facer el tiempu que davezu se tien en febreru [Cl]. ///Si febreru non febrea pa marzu lu aparea [Canella].
|
Cfr. febreru. |
||
febrerín, ina, ino* 📖: febrerín🔤: , ina, ino* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
De <i class="della">febreru</i>. ///<i class="della">La neblina febrerina, la nieve y la petrina </i>[Qu (LC)].
Dim. de <i class="della">febreru</i>(TEST)
|
(cfr.) pero con usu axetivu en -ina.
|
|||
febreru, el 📖: febreru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+febriru [Ay (N). febreiru [Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. An. Vd. Tox. Vg]. ferbeiru [Sm. Md. Sl]. firbeiru [As. Cn (Oc)]. fre- beiru [Cv. Villaoril (Oc). Mar]. frebero [Cp. Ac. Llg. Sr]. fre- beru [JH]. h.ebreru [Cl]. //febreiro [Eo]. frebeiro. /Eo. Mánt/.>(TEST)
|
Cast. febrero [Cl. Pa. Sb. Cp. Ac. Llg. Ay. Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. As. Cn, Villaorill (Oc). An. Sl. Cv. Vd. Tox. /Eo. Mánt/. JH. Vg. Mar]: El febreiru que vien va faese cuestu [Tb]. ///Me- diaos de febreru, mediaráse’l payeru [Sb]. Los díis bonos de febreru habín quemase toos [Sb]. Nubraceiros en xeneiro, ne- varradas en ferbeiro [LC]. Febreru mocho, díes ventiocho [LC]. El primeiru febreiru, el segundu candeleiru, y el terceiru San Braseiru [Md (LC)]. Pur febreiru frebas mil [An].
|
|
||
febrerudu, a, o 📖: febrerudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><febreirudu/a [PSil].>(TEST)
|
///
|
|
||
febrexar 📖: febrexar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Facer el tiempu propiu del mes de febreru [JS].///
|
|||
fecha, la 📖: fecha🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">fecha</i>, tiempu [Pa. Sb. Ri]. Era cronolóxica [Ri]. //<i class="della">Va</i>(TEST)
|
fecha ‘acuantayá’, ‘hai tiempu’ [Pa. Sb]: Va fecha que vieno de Cuba [Pa]. //D’aquella fecha ‘de magar entós, dende aquel entós’, ‘daquella’ [JH]. //D’esta feita ‘dende agora’ [Cv]. ‘por esta vez’ [/Eo/]. ‘nesta ocasión’ [PSil]: D’esta feita va a xelare [PSil]. //D’esta h.echa ‘dende agora’ [Pa]. ‘d’equí p’alantre’ [Pa].
|
|
Cfr. data. |
|
fechar 1 📖: fechar 1🏗️: NO ✍️: NO |
Pesllar, zarrar con llave [R. AGO].
Quiciabes del verbu FISTULARE fechu sobro <i class="della">fistula</i>(TEST)
|
‘tubu’, ‘cañu’, ‘xiblata’ pola semeyanza de delles xiblates colos albe- rruyos como quier Tilander y recueyen autores como Machado (DELP s.v. fecho) a lo que puede axuntase l’influxu del verbu fechu sol llat. PESSULUS (DEEH s.v. fistula) > ast. piesllu, que vemos nel ast. pesllar ‘zarrar con llave’ (cfr.) qu’almite la va- riante pechar na fastera occidental del asturianu. En fechar 1 podríamos alvertir un resultáu popular asturianu frente al se- micultu qu’ufierta afristar (cfr.).
|
|||
fechar 2 📖: fechar 2🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Poner fecha (a un documentu, a una carta) [Xral].
|
Cfr. data. |
||
fechiscu, a, o 📖: fechiscu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<fechisco [Os].>(TEST)
|
De mala fechura [Os. Cb. Ay (aplícase a persona, cosa)]: ¡Qué fechiscu! [Ay].
|
Quiciabes formación llograda dende’l participiu de facere ‘facer’, FACTUS, -A, -UM cola amestadura del continuador del suf. -ISCUS que vemos en términos como ceruiscus, faliscus, mariscus, etc. o dende’l so siguidor románicu (cfr. afechar). Dende fechiscu pudo algamase’l verbu afechiscar (cfr.) res- ponsable de afechiscu (cfr.). Por antífrasis camudó’l signifi- cáu ‘bien iguáu’ → ‘de mala fechura’ quiciabes por cuenta l’influxu de contestos irónicos. Ye verdá tamién que les for- mes fechiscu y afechiscu son paraleles a lo que pudieron ser los participios fechos, respeutivamente, sobro facer y afacer. |
||
fechizu, a, o 📖: fechizu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<feiticiu [Tox /Eo/].>(TEST)
|
Artificial [Cg. JH]: Flores fechices [JH]. Ficticiu [Tox. /Eo/].
|
|
Del llat. FACTĪCIUS, -A, -UM ‘manufacturáu’, ‘artificial’ (OLD), llueu con posible nominalización en delles llingües (REW; DCECH s.v. hacer) como fai ver ast. fechizu (cfr.) que dende ‘cosa artificial’ pudo pasar a *‘cosa manipulada’→ *‘cosa ma- raviosa’ → *‘cosa que nun se controla’. Na fastera d’Entram- basauguas conséñase tamién el castellanismu hinchizo [/Eo/] que ye una nidia adautación del cast. hechizo. A la persona que fai fechizos pue referise’l falante ast. col castellanismu hechi- ceru. Sol ast. fechizu pudo facese *fechizar que conocemos pel compuestu desfechizar (cfr.) y desenfechizar (cfr.). |
|
fechizu, el 📖: fechizu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">hechizo</i>(TEST)
|
[As. JH].
|
|
Cfr. fechizu, a, o. |
|
fechor, ora 📖: fechor🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
Que fai dalguna cosa [JH].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Martinus</i>(TEST)
|
fechor conf. Martinus segador conf. Facundus guerra conf. Joannis re conf. 1198(or.) [FRLeón/171] tenido por fechor daquela calomia de quel ouier enfiar el me- rino 1238 (c.) [MSAH-V/222]
|
|
Del llat. FACTOR, -ŌRIS ‘que fai’ (OLD), anque en testos medie- vales llogra, a vegaes, el sentíu peyorativu de ‘malfechor’ qui- ciabes como abreviación de malfechor lo mesmo que de mala fechoría (cfr.) → fechoría [FZ 480] cosa que tamién s’alvierte en fechoriada (PE2), deverbal del participiu débil de *fecho- riar, verbu conocíu tamién pel so participiu fechoriáu, ada, ao (cfr.). Un compuestu del alverbiu mal col continuador fechor ye responsable del ast. malfechor (cfr.). Tamién foi posible un compuestu con bien (cfr.), ast. bienfechor (cfr.). |
|
fechoría, la 📖: fechoría🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fichuría [Ri]. h.echuría [Lln].>(TEST)
|
Travesura, diablura [Ay. Cd]. Trastada [Lln. Ri]. 2. Aición mala y torpe [JH]. Mala aición d’una persona mayor d’edá [Ri]. tuvo un rei mui traviso y ensolente,/capaz de dar de palos a una hermana/y, por que ñon vos cause mazaría, /escuchá d’illi dalguna fechoría [BAúxa, Sueños (Poesíes 53-56)]
|
|
Cfr. fechor, ora. |
|
fechoriada, la 📖: fechoriada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fichoriada [Pr].>(TEST)
|
Fechoría [Pa. Pr]. Cfr. fechor, ora.
|
|||
fechoriáu, ada, ao 📖: fechoriáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<afechoriáu [y Sr].>(TEST)
|
Fechu, formáu (un individuu, una persona, dalgo, un corte de pelo) [Sr]: Dexáronte bien mal afechoriáu [Sr]: Tu sí que tas mal afechoriá [Sr].
|
Cfr. fechor, ora. |
||
fechu, a, o 📖: fechu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<feichu [Tb. Sl. Vg]. feitu [Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. Cn (F). An. Cv. Vd. Tox]. feitsu [Qu. Tb]. fetsu [Qu. Vd]. +fichu [Ay]. h.echu [Cl. Rs. Pa]. //feito [Eo. Mánt].>(TEST)
|
Part. fuerte de facer [Cl. Pa. Rs. Cg. Ay. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. Cn (F). Cv. Sl. Pr. Vd. Tox. Vg. JH]. /Eo. Mánt/]: Perdonar llo fecho y llo por facer [JH]. Acabáu, fechu [An]. 2. Bien fritu, bien cocíu (un alimentu) [Ac. Sr. Tb]: Dame la carne bien fecho [Sr]. 3. De sabor fuerte y con munchu alco- hol (la sidra) [MS]. //A tiru fechu ‘a cosa fecha, de propósitu’ [JH]. //Fechu ñasa ‘fecho repla’ [AGO]. //Mui fecho ‘qu’en- tama a avinagrar (la sidra)’ [MS]. //Ser fechu a ‘ser capaz de, ocurríse-y’ [Ac]: Ye tan fatu que ye fechu a comprar el mueble sin medilu [Ac]. //Sou dichu sou feitu indica que la realidá yera como dicía una tercera persona [PSil]. //Tratu fechu, xatu ven- díu fórmula cola que los tratantes zarren un tratu [Pr]. ///A lo fecho pecho [LBlanco]. Llabor fechu bien paez [LC]. Val más un furacu bien fechu que un remiendu mal puestu [LC].
|
|
||
fechu, el 📖: fechu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">hecho</i>(TEST)
|
[JH. R]. //Home de fechu ‘el que cumple la palla- bra’ [JH]./// esta carta hie esti fecho seia ualidoso por sempre 1251(or.) [SV-IV(2)/57]
|
Cfr. fechu, a, o. |
||
fechura, la 📖: fechura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<feitura [Sm. Md. PSil. As. Cn (V). Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/]. fetsura [Md]. h.echura [Lln. Pa].>(TEST)
|
Aición y efeutu de facer [Lln. Pa. Cg. Llg. Sr. Sb. Tb. Sm. Md. PSil. As. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. JH. R]: Cobróme bien la feitura, siquiera dos carraus de rozu [Vd]. Aición y efeutu de facer vinu [Cn (V)]. 2. Figura [R]. Traza, aspeutu [Ac. Ay. PSil]: Tien una feitura guapísima [PSil]. //De la feitura de ‘del tamañu de’ [Tox]. //Fer una bona feitura ‘facer un desatín’ [Tox].
|
|
Del llat. FACTŪRA, -AE ‘fechura’ (OLD), pallabra qu’entá alita en dellos dominios (REW) ente ellos nel ástur con resultaos dia- leutales populares dafechu (GHLA 224; PE2). |
|
“feda” 📖: “feda”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu namái conocíu pela documentación medieval y pela antroponimia:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">gundefredo</i>(TEST)
|
cognomento feta [905(or.) SV]
|
|
del llat. FETA ‘fecundada’, ‘preñada’ d’u siguió na nuesa llingua medieval “feda” (PE2: 212). Pero’l fechu de que “feta” apaeza como cognomento, aparentemente en feme- nín, obliga a ser perprudente pues ello pue tar motivao por otres posibilidaes antroponímiques darréu que nel sieglu X lleonés conséñase’l nome d’un oriz Feta aurifice ts. 952 (s. XII) [ACL/335] y en 921 hai un testigu en documentu d’Uviéu llamáu “Abulfetha” (DCO 94, c. XII). Etimolóxicamente sigue al llat. FĒTUS, -A, -UM ‘fecundada’ (EM), términu con dalgún continuador románicu (REW s.v. *fēta) que, amás del resultáu medieval, ha rellacionase con otros hispánicu (DEEH s.v. fēta), dellos en documentos castellanos (LPH) asina como col ax. abondativu de Lleón: oues C fetosas 1023 [ACL: DAL 280]. |
|
fededor, ora 📖: fededor🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<b class="della">fededor,</b>(TEST)
|
ora Que fiede [Md].
|
Cfr. feder. |
||
fedegues, el/la* 📖: fedegues🔤: , el/la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) |
<////fedegas [Arm].>(TEST)
|
Persona que fadia, que se quexa de contino [Arm].
|
Posible encruz de fégadu (cfr.) y feder (cfr.). |
||
feder 📖: feder🏗️: NO ✍️: NO |
<afeder [y Lln. y Pa. y JH]. feer [Ca]. h.eder [Pb. y Lln. Os. Llomb]. h.ieder [Os].>(TEST)
|
Cast. heder, goler mal [Pb. Lln. Os. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Ar. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Gr. Cd. Pr. Ce. Sl. Cv. Vd. Tox. /Eo. Mánt/. JH. R. Bard. Arm. Llomb]. 2. Fadiar [Ac]. Ser cargante [Llg]. 3. Reburdiar [Arm]. //Feder a siete cantones ‘oler permal nun gran espaciu de terrén’ [Ay]. ///Fié- dei el mocu [CyN (Recuerdos). R]. “frase ponderativa de valor, dificultad o grandeza de algo” [Melecina (AGO)]. “Algo caro. Irritación de carácter” [LC]. //Agüélame a mí la bolsa y fié- date a tí la boca reprende a los qu’anteponen la comodidá al bon nome y fama [Fabriciano]. ///Aquí fiede á fuelle vieyu/aquí á vieyu fuelle fiede [CyN (Recuerdos)].
|
|
Del llat. FOETĒRE ‘tener fedor, feder’ (OLD), con continuado- res románicos (REW). D’un participiu de presente en –NS, -NTIS sigue l’ast. fediente y con percarauterización de xéneru l’ax. fedientu, a, o (cfr.). En rellación etimolóxica ta l’ast. fe- dedor (cfr.) d’u pudo iguase l’ast. *fededura → fediura (cfr.) por influxu de la serie con yod del tipu fediondu, etc. Ta ta- mién l’ast. fediscu (cfr.), nome, quiciabes, motiváu pol olor de la planta, onde s’alvierte la presencia del suf. -ISCUS que vemos en términos como ceruiscus, faliscus, mariscus, etc. o dende’l so siguidor románicu qu’emplega términos como ast. fechiscu (cfr.). |
|
fedésticu, a, o* 📖: fedésticu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<fedéstico [Ar].>(TEST)
|
Que fadia muncho [Ar].
|
D’una amestadura del llat. foedus, -a, -um ‘poco llimpiu’, ‘non prestosu’, ‘infame’ (OLD) col sufixu -asticus recordáu por fo- rasticus, -a, -um ‘de fuera’, ‘estranxeru’ (DLFAC). Ello empo- bínanos a pensar que’l fedéstico de güei ye un vieyu exemplu de metafonía, *FOEDASTICUS, como resulta fácil d’acoyer al tratase d’un términu conseñáu en Los Argüeyos, na llende sur de L.lena y Ayer, conceyos qu’entá güei caltienen vivu’l fe- nómenu metafonéticu (PE2). |
||
fediente 📖: fediente🏗️: NO ✍️: NO |
Que fiede [Uv].
Del participiu de presente de <i class="della">feder</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
fedientu, a, o 📖: fedientu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Que fiede, que perfiede [Md].
|
Cfr. feder (cfr.). |
||
fedionda, la 📖: fedionda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Planta montesa que perfiede [Ce]. Planta de flores blanques y que fiede [AGO].
Cfr. <i class="della">fediondu,a,o.</i>(TEST)
|
||||
fedióndigu, a, o* 📖: fedióndigu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<h.edióndigu [Cl].>(TEST)
|
Que fiede [Cl].
|
Cfr. fediondu, a, o. |
||
fediondu, a, o 📖: fediondu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<afedondu (<i class="della">sic</i>) [Lln]. afedondiu [Lln. Villah]. +fediundu [y Llg. Ay. Ri]. fidondiu [Oc]. fudondiu [Md]. h.edondiu [Llomb].>(TEST)
|
Que fiede, que güel mal [Lln. Villah. Pa. Cb. Cg. Ac. Llg. Mi. Ay. Ri. Md. Cd. Pr.Vd. Oc. JH. R. Llomb]. 2. Antipáticu [Ac]. De mal caráuter [Ay]. Fadiu, cargante [Ri. Pr]. De mal humor, avinagráu [Arm]. Malhumoráu, avinagráu [Ca]. Ranciu que se molesta por too (una persona) [Llg]. Que se quexa de too (una persona) [Llg].
|
|
||
fediondu, el 📖: fediondu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><fedondiu [Tb].>(TEST)
|
|
|||
fediscu, el* 📖: fediscu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><h.edisco [Os].>(TEST)
|
Cornicabra [Os].
|
Cfr. feder. |
||
fediura, la 📖: fediura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">hediondez</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. feder. |
||
fedor, el 📖: fedor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><afedor (<i class="della">sic</i>) [Lln]. feor [Ca]. h.edor [Cl].>(TEST)
|
Cast. hedor, mal olor [Lln. Cl. Pa. Cb. Ac. Ay. Llg. Sb. Ca. Ll. Ri. Tb. Sm. Md. Bab. PSil. Cd. Pr. Sl. Vd. Tox. Oc. Arm. JH. R]: Había un fedor que nun se paraba [Tb]. 2. Persona pro- testona [Llg. Ay]. Individuu que fadia, que nun se ye a aguan- tar [Sr. Pr. Cd. JH. AGO]: ¡Ai, qué fedor yes! [Sr]. Individuu repulsivu, feu, non prestosu [Ac. Ri. Cd]. Individuu reburdión, inaguantable [Cb. Cp. Ay]. Neñu que fadia [Cg]. 3. Persona que nun val un res [Pa].
|
|
||
fedorientu, a, o 📖: fedorientu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Que fiede [Sr].
<br class="della">Del llat. FOETULENTUS, -A, -UM ‘con fedor’ (OLD) anque con desendolque peyorativu pal que Corominas-Pascual proponen partir de *FETORENTUS como aniciu del port. <i class="della">fedorento</i>(TEST)
|
(DCECH s.v. miedo) mentanto Machado namái conseña: “De fedor” (DELP s.v. fedorento).
|
|||
fedorizu, el* 📖: fedorizu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<feorizu [Ca].>(TEST)
|
Fedor perconcentrao [Ca]: Hai un feorizu que non se pue parar [Ca].
|
Cfr. fedor. |
||
fegadal 📖: fegadal🏗️: NO ✍️: NO |
Entrañable [JH]. “Fegadal... cariño, apasionado, afecto íntimo, profundo” [Cosiquines]. //<i class="della">Fegadales</i>(TEST)
|
‘cariñoses’ [V1830].
|
|
Cfr. fégadu. |
|
fegadalmente 📖: fegadalmente🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
“Apasionada, ciega, entrañablemente” [Cosiquines].
|
Cfr. fégadu. |
||
fegadín, el 📖: fegadín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Permunchu procuru en facer daqué [Xx]. 2. El naguar, com- placencia [FCai]. 3. Ilusionada fe, optimismu [Cñ].
Dim. de <i class="della">fégadu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
fégadu, el 📖: fégadu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fégado [Cñ. Ac. Bi. Llg. Ca. Ay. Ll. Mi. Ar. /Eo. Mánt/]. fégau [Sb. Ca]. h.égadu [Cl. Rs. Pa]. fiégadu [y Pr]. /////fígadu [y Md]. h.ígadu [Lln].>(TEST)
|
Cast. hígado [Lln. Cl. Rs. Pa. Cb. Cg. Cp. Cñ. Ac. Bi. Llg. Ca. Sb. Ca. Ay. Ll. Mi. Ri. Ar. Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil.
|
|
As. Cn (MG). An. Pr. Cd. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. JH. R. cfr.), l’axetivu fegadal (cfr.) y l’alverbiu fegadalmente (cfr.) siempre en rellación a daqué tienro y emotivo qu’enllaza cola vieya creyencia de que’l fégadu yera’l llugar u s’asitiaben los bonos sentimientos. En sen dixebráu, con un matiz peyora- tivu, conséñase una formación axetiva en -ŪTUS, fegadudu (cfr.). |
|
fegadudu, a, o 📖: fegadudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Que nun se fai tierra, que ta enforma duro (la tierra) [Cb].
|
Cfr. fégadu. |
||
feisuela, la 📖: feisuela🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Fruta de sartén perfina fecha de pastia de lleche, güevu y fa- riña [Cn (Cruce)].
|
Cfr. fisuelu. |
||
“felana” 📖: “felana”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación seronda:
<i class="della">más valen quatro cabezas gordas y bien lucidas que ocho</i>(TEST)
|
morroñossas en los huesos y felanas [Grangerías XVIII: 822]
|
Posible deverbal de (es)felanar (cfr. felén) a nun ser que sía una mala llectura de felenes, plural de felén (cfr.). |
||
felecha, la 📖: felecha🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<feleicha [y Tb]. feleita [PSil]. felencha [Cg]. folecha [Lr. Cd. Pr. y Ce (LLAA 27)]. fulecha [Cv]. h.elecha [Lln. Cl. Pa].>(TEST)
|
Athyrium filix-femina [Cg. Mo, Llg (LLAA 28)]. Polysticum se- tiferum [Sb. Mo, Llg (LLAA 28)]. Polypodium vulgare [Qu (LLAA 27). Polypodium australe [Ce (LLAA 27)]. Blechnum spi- cant [Sb. Ce (LLAA 27)]. Dryopteris abrevista [Cd]. Dryopte- ris filix [Lr]. Cast. helecho finu con frondes peciolaes y llace- olaes [Ca]: Ando buscando unes feleches pa facer un rodiellu [Ca]. Felechu fema [Cl. Pa. Ay. Tb. PSil. Pr. Cv. Cb (“no tiene la misma forma que el felechu; los felechos tienen felechinos a los lados y les feleches no”)]. Cast. helecho más allargáu y estrenchu que l’ordinariu [Lln]. Planta asemeyada al felechu [Qu].
|
|
Cfr. felechu. |
|
felechada, la* 📖: felechada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<h.elechada [Lln (S)].>(TEST)
|
“Persona que se comporta anormalmente” (sic) [Lln (S)].
|
Posible deverbal de felechar (cfr.). |
||
felechal, el 📖: felechal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<felechar [Ar]. felenchal [Cg]. felichal [Llomb]. feleital [PSil]. fleital [Md. Bab]. folechal [Lr. y Tb. y Pr]. h.elechal [Lln. Cl]. h.elechar [Cl].>(TEST)
|
Sitiu abondosu en felechos [Lln. Cl. Cg. Lr. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Ar. Tb. Md. Bab. PSil. Pr. Tor. Llomb]. Conxuntu de felechos [PSil]. 2. Sitiu desordenáu [Lln]. e I felechal al auelanal que faz III quarteros s.f. [SPM/621] otra al ferechal del prado que faz III quartas s.f. [SPM/610]
|
Formación sol ast. felechu (cfr.), felecha (cfr.) cola amestanza del suf. abondativu -ALIS, -E, que pue acabar confluyendo con -ARIS, -E. |
||
felechaniella, la* 📖: felechaniella🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fleitaniel.la [Sm].>(TEST)
|
Felechu machu [Sm]. //Fleitariel.la albar ‘Asplenium tricho- manes’ [Sm]. //Fleitariel.la brava ‘Polypodium vulgare’ [Sm]. Posible
|
formación dende feleitu (cfr. felechu) → feleita → *fe- leitana y, cola amestadura del continuador del suf. dim- -ĚLLA, ast. fleitaniel.la, con una variante fleitariel.la. |
||
felechar* 📖: felechar*🏗️: SI ✍️: NO |
Verbu conocíu pela documentación:
<i class="della">encantáu</i>(TEST)
|
dexóme un día que la viera cruciar felechando pe la carbayera [MZVEGA(NB)/324] Cfr. felechu.
|
|||
felechega, la* 📖: felechega🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<h.elechega [Os].>(TEST)
|
|
|||
felechera, la* 📖: felechera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><h.elechera [Lln (S)].>(TEST)
|
|
|||
felecheru, el* 📖: felecheru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><h.elecheru [Lln].>(TEST)
|
|
|||
felechéu, el* 📖: felechéu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><folechéu [Lr].>(TEST)
|
|
|||
felechiella, la* 📖: felechiella🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><fleitiel.la [Md].>(TEST)
|
|
|||
felechina, la 📖: felechina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><fleitina [Pzu].>(TEST)
|
|
|||
felechón, ona* 📖: felechón🔤: , ona* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ident class="della" level="1"></ident><h.elechón/ona [Lln].>(TEST)
|
Desordenáu, desidiosu [Lln].
|
|
||
felechosu, a, o 📖: felechosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Que produz munchu felechu (un terrén) [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>Formación sol ast. <i class="della">felechu</i>(TEST)
|
(cfr.), felecha (cfr.) cola amestanza del
|
continuador del suf. abondativu -ŌSUS, -A, -UM. |
||
felechu, el 📖: felechu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<felecho [y Cñ. Ar]. feleichu [y Tb. Llomb. Vg]. feleitu [Sm. PSil]. felenchu [Cg]. feletsu [Cortes (Oc). Qu. y Tb]. +felitsu [Teyeo, Ll (Oc)]. +felichu [Bi. y Llg. y Ay. Ll]. +filichu [Ay. Ll. Ri. y Mo (LLAA 28)]. fileitu [Md]. flechu [Sm. Cv]. fleitsu [L.lamosu (Oc)]. fleitu [Sm. Md. Bab. Pzu. Cv. CSil. Bard]. folecho [y Cñ]. folechu [y Lr. Ac. y Sb. y Tb. Gr. Cd. y Pr. Ce (LLAA 27)]. foletu [Cv. Tox. Villabona de Navia (Oc)]. +folichu [Cp]. fulechu [Sm. Md. Sl. Cv]. fuleitu [Md]. fuletu [Parl.leiru, Busmente (Cv). y Vd. Tox]. fuletsu [Md. El Valle, Pebidal, Bordinga, Qu (Oc)]. h.elecho [Os]. h.elechu [Lln. Rs. Pa]. //fo- leto [Eo].>(TEST)
|
Pteridum aquilinum, cast. helecho [Sb. Mo, Llg (LLAA 28). Lr (= folechu machu). Gr]. Aquilina pteridum [Ce (LLAA 27)]. Pteridum [Tb]. Cast. helecho [Lln. Rs. GP. Cp. Cñ. Ac. Bi. Llg. Ca. Ay. Ll. Ri. Qu. Sm. Ar. Md. Bab. PSil. CSil. Bard. Pzu. Gr. Pr. Pr. Sl. Cv. Parl.leiru, Busmente (Cv). Vd. Tox. El Valle, Pebidal, Bordinga, Qu, Cortes, Teyeo, Llamoso, Vi- llabona de Navia, Alm, (Oc). /Eo/. Mar. Llomb. Vg. Tor. V1830. JH. R]. Tipu de felechu [Cb]. Felechu machu [Pa. Cg]. Fema {Camiento que felechu fema} [Os]. //Feleichu machu ‘id’ [Tb. JH]. //Feleichu fema ‘id’ [Tb (= felecha). JH]. //Esto no é h.elechu dizse cuando se quier ponderar la bondá d’una cosa de comer [Lln]. //Si el felechu lo diera ‘a tol mundu-y presta vivir percima de les sos posibilidaes’ [Sr]. ‘¡si namái fuere por querelo!’ [Sr]. ///Dios lo dé polos fele- chos que polos artos ya lo da [LC]. Non había más que otru y morrió atáu a un felechu [LC]. Tierra de felechu ye de pro- vechu [R].
|
|
cfr.), enfelechar (cfr.), esfelechar (cfr.). Tamién la formación axetiva en -ŪTUS como felechudu, a, o (cfr.) y en -ŎTTUS, felechuetu (cfr.). |
|
felechudu, a, o 📖: felechudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Asemeyáu al felechu [Cb].
|
2. Abondosu en felechu [Cb]. Cfr. felechu. |
||
felechuetu, a, o 📖: felechuetu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
De Felechosa, n’Ayer [Ay (i)].
|
Cfr. felechu. |
||
felegrín, el* 📖: felegrín🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////felegrines [Ar].>(TEST)
|
Frutu montés [Ar].
|
¿Deformación de pelegrín? |
||
felén, la 📖: felén🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<celén [Pr (Cv). y Ce]. afelén [Tb (Oc). /y Eo/]. afilén [Cn, Som (Oc)]. aflén [Soto (Oc)]. alfelén [Vf (Cv)]. flen [Cn. Cv. Sm]. /////felín [Sm].>(TEST)
|
Fiel, cast. hiel [Qu. Tb. Sm. Cn. Cv. Ce. /Eo/. JH. JS], de mou especial lo de les pites [Tb (Oc). Cn, Sm, Soto (Oc)]. Fiel del gochu [Ce]: L.lava bien el fégadu ya quíta-y el flen con muitu cuidáu, que nun rompa [Cn]. 2. Vexiga de la fiel del gochu [Vf, Pr (Cv)]. Vesícula biliar [Qu. Tb. Tox]. has ser bona ya senciella sin amargor de felén 1884-1939 [F. Coronas/112] cunsidramus bendición sugave la coupa de felén ya d’ amar- gume 1928 [F. Coronas/148]
|
D’una formación fecha sol neutru llatín FEL, FELLIS ‘fiel’ (EM) > ast. fiel 3 (cfr.), con una incrementación en -AGINE > -én como se pervé n’ast. ferrén, sartén, cavén, o en -EDINE como en PUTRĒDINE (OLD) > ast. podrén ‘lo que ta podre’, etc. (PE2). Sobro felén féxose’l verbu esfelenase que nos tresmiten con una variante fónica como esfelanar (cfr.) quiciabes con un de- verbal felana (cfr.) del simple *felanar. |
||
feletería, la 📖: feletería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Engañu [AGO]. 2. Séquitu, corte, acompañamientu [JH]. 3. Adornos, arrumacos [DA]. 4. Aparatu [V1830].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">una</i>(TEST)
|
fía ... cariciosa sin más feletería [BN] CA: viciosica sin más feletería/Marirreguera (Viejo) s. XVII [DyE/175]
|
Del posible mesmu aniciu que’l cultismu cast. filatería ‘ba- yura de pallabres rebuscaes’ (DRAE-21), orixináu nel llat. PHYLACTERIA (DCECH s.v. filatería; Sánchez Vicente 2014: 49) anque’l términu ast. pue ser un castellanismu. Del so pariente, non documentáu n’ast. pero sí en cast. filatero, féxose’l verbu ast. refeletiar (cfr.). |
||
felgáu, ada, ao 📖: felgáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<///felgado [R].>(TEST)
|
De dientes xebraos [R. AGO].
|
Quiciabes del llat. FILICATUS, -A, -UM ‘en forma de fueyes de fe- lechu’ (ABF) quiciabes con aplicación comparativa a destre- maos tipos de realidá. |
||
felguera, la 📖: felguera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. folguera.
|
|||
felguerín, ina, ino 📖: felguerín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
(TEST)
|
De La Felguera [Llg], villa del Conceyu de Llangréu. Cfr. folguera.
|
|||
felguerina, la* 📖: felguerina🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<h.elguerina [Lln].>(TEST)
|
Ciertu páxaru [Lln].
|
2. Dim. de felguera (cfr.). Trátase d’un deriváu diminutivu de felguera (cfr. folguera) qui- ciabes por tratase d’un páxaru avezáu a vivir ente’l felechu. |
||
felgueru, el 📖: felgueru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. folgueru.
|
|||
felicidá, la 📖: felicidá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<felecidá [Sb]. filicidá [Ri].>(TEST)
|
Cast. felicidad [Pa. Sb. Ri. Sm]. la pérdiga de la gracia y po lo tántu de so felicidá 1916 [CAT/37] la verdadéra felicidá del hombre solamenti s’ alcuentra nel conocimientu y posesión 1916 [CAT/40] en siendo acó felices alló na fiel felicidá nus veyan 1931 [F. Coronas/118]
|
Del llat. FELĪCITAS, -ĀTIS ‘bona fortuna’, ‘felicidá’ (OLD). |
||
felicitación, la 📖: felicitación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<felecitación [Ac]. filicitación [Ri].>(TEST)
|
Cast. felicitación [Ac. Tb]. Aición de felicitar [Ri]. Cfr. felicitar.
|
|||
felicitar 📖: felicitar🏗️: NO ✍️: NO |
<felecitar [Ac. Sb]. filicitar [Ri].>(TEST)
|
Cast. felicitar [Ac. Sb. Ri. Tb].
|
Del llat. FELICITARE ‘facer feliz’ (ABF), per vía cultizante. En rellación tenemos el nome felicitación (cfr.). |
||
feligrés, esa 📖: feligrés🔤: , esa 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 esa |
<filigrés [Ay].>(TEST)
|
Cast. feligrés [Ay]. ///Cuando’l cura anda a nueces, ¿qué farán los feligreses? [LC].
|
|
toos los felligreses fasta que se hobies llograu escopetiar los cristinos 1833 [ALAS(c 36)/23]
Del llat. FILIUS EC(C)LESIAE ‘fíu de la ilesia’. La documenta- ción medieval fai ver curtiamente la variación xenérica, si bien resulta sospechosu de llectura’l doc. citáu de 1376. Un deriváu de feligrés ye l’ast. a. feligresía ‘parroquia’ (cfr.). |
|
“feligresía” 📖: “feligresía”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘parro- quia’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">illa</i>(TEST)
|
mea orta qui se tenet cum illa et stat in feligresia
|
|
Cfr. feligrés. |
|
feliz 📖: feliz🏗️: NO ✍️: NO |
<felice [PSil].>(TEST)
|
Cast. feliz [Xral].
|
|
Del llat. FĒLIX, -ĪCIS ‘fértil’ → ‘feliz’ (EM), con dalguna conti- nuación románica (REW). La documentación “Feliz” pue ser un antropónimu (‘¿Xuan de Feliz?’) o un axetivu (‘Xuan que ye feliz’), un nomatu. |
|
felpa, la 📖: felpa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<celpa [Llg]. h.ielpa [Lln. Am].>(TEST)
|
Cast. felpa (xeneralmente d’algodón) [Llg. Sm]. 2. Bola [Md] o masa, de forma más bien achaplada (que pue ser de nieve, llana, yerba, rozu, etc.) [Cv]. Bola de cuchu [Oc]. 3. Repren- sión grande [Sm]: Echóu-l.ly una felpa [Sm]. 4. Gran paliza [Lln]. Paliza [Am. Ci (VB). Sb. Sm. Md. Oc]: Diéron-yi una bona felpa [Oc]. vien a buscate a Castilla y va a arrimate una felpa 1847 [Vigil(c21)/12]
|
|
diói una felpa que quedó el probe más frayao que espiga cfr.), felpeyu (cfr.) → felpe- yón (cfr.), felpeyudu (cfr.), felpeyosu (cfr.), felpudu (cfr.) → felpudar (cfr.). Dende felpeyu llógrase’l verbu compuestu esfel- peyar (cfr.). Sobro felpa féxose’l verbu felpar (cfr.) documentáu nel dominiu ástur enforma enantes que nel castellán. |
|
felpar 📖: felpar🏗️: NO ✍️: NO |
Machacar, prensar [Sb]: <i class="della">Yera</i>(TEST)
|
ua llana malo, paecía que taba felprao (sic) [Sb].
|
|
Cfr. felpa. La variante felprar que paez dase en Sb podría de- bese al influxu fónicu de feltrar (cfr.). |
|
felperriu, el 📖: felperriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Pingaxu de ropa puerco y estrozao [PSil].
|
Cfr. felpa. ¿Con un averamientu al ast. falamperniu? |
||
felpeyón, ona 📖: felpeyón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<felpeyón/ona/ono [Ri].>(TEST)
|
Esfarrapáu, fechu una llaceria na vistimenta [Cb. Cp. Mi. Ri. JH]. 2. (Muyer) poco recomendable [Ay].
|
Aum. de felpeyu (cfr.). |
||
felpeyón, el 📖: felpeyón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Yerbatos que queden nun trigal llueu de la siega [JS].
|
Aum. de felpeyu. |
||
felpeyosu, a, o 📖: felpeyosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Que tien felpeyos [JH].
|
Cfr. felpa. |
||
felpeyu, el 📖: felpeyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<felpeyo [Cñ. Llu]. felpechu [Qu. Qu (Oc). Tb. PSil]. +felpiyu [Ay. Ll (MP). Ll]. +filpiyu [Ri]. ferpéu [Pr]. h.elpeyu [Lln. Rs. Pa]. /////celpeyu [Lln. y Llg]. +cilpiyu [y Llg]. cerpeyu [Lln].>(TEST)
|
Farapu [Lln. Cg. Ri. Pr. Cad. JH], pingaxu [Cb. Llg. Ay. Ri], cosa de ruin valor [Sb]. Pingaxu [Cp.Ll (MP). Ll Qu (Oc). JH], piltrafa [V1830]. Trozu arrugáu, mal arregláu o rotu, de tela d’una prenda de vistir [Ca]: ¡Qué felpeyu traes ende aso- mando! [Ca]. 2. Cosa rota, desfecha, de ruin valor [Llu]. Cual- quier oxetu estrozáu [Lln]: E un cerpeyu [Lln]. 3. Pelleyu, cast. hollejo [Ay]. Pingaxu de piel ensin carne [PSil]. 4. Piltrafa de carne malo [Ay]. Desperdiciu, residuu [Ri. Qu. Tb]. 5. Persona con farapos [Ll]: Yas un felpeyu [Cd]. 6. Muyer poco prestosa físicamente [Pr]. 7. Persona de mal vivir [Cd]. Muyer de mala vida [Cñ. Llg. Ri. Pr. Cad]: Ésa ye un felpeyu [Llg]. Apellativu insultante [Cp]. 8. Fieltru, céspede que se paña cuando se lla- bren o aparuxen les tierres [Vv (Cg s.v. fieltru)]. //-os ‘sobres, desperdicios’ [Cñ (= feltros)]. //Andar h.echu un h.elpeyu ‘andar mal vistíu’ [Lln]. //Ser (o tar) fechu un felpeyu ‘tar mal vistíu, desiguáu’ [Sb]. ‘ser una persona desarreglada’ [Lln (h.elpeyu)]. //Tar fichu un cilpiyu ‘tar fechu polvu’ [Llg]. //Tocar a celpeyu ‘tocar a poco’ [Lln]. tráenlas como felpeyos, trátanlas como ha esclavas [Gran- gerías XVIII: 182] enrollareisvos bien con los felpeyos/de la vuestra comadre de los Beyos,/y tomando en la mano algun ramayu/de benito campín o de forgayu [Romance (Torano): 85-88] entamaba falanciar ell felpeyon del galego 1843 [Chin- ticu/20] acullá ... entá mais miseria calabres ñembros felpeyos 1918 [Borbolla/27] aquellos felpeyones ... apertúxenlo de forma que non puede resollar 1925 [ORB/207] Cfr. felpa.
|
|||
felpeyudu, a, o 📖: felpeyudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Qu’abonda en felpeyos [JH].
|
Cfr. felpa. |
||
felpudar* 📖: felpudar*🏗️: SI ✍️: NO |
Verbu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Ya</i>(TEST)
|
felpuda la llengua i taramiella [Judit 210] todo llen de requilorios de presilles i visagres felpudín el parzamico 1925 [ORB/219]
|
Verbu fechu sol ast. felpudu (cfr.). |
||
felpudu, el 📖: felpudu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<celpudu [Llg].>(TEST)
|
Cast. felpudo [Llg. Sr]. Cfr. felpa.
|
|||
feltrar 📖: feltrar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
“feltrero” 📖: “feltrero”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">don</i>(TEST)
|
Rodrigo feltrero 1236 [Sah (/Staaff/24)]
|
|
||
feltrón, ona 📖: feltrón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ident class="della" level="1"></ident>Con farrapos [JH]: <i class="della">Anda</i>(TEST)
|
fechu un feltrón [JH]. Puercu, fedo- rientu (un home) [Tox]. Asquerosu y muyeriegu (un home) [/Eo/].
|
|
||
feltrón, el 📖: feltrón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">feltrón,</b>(TEST)
|
el Batán [Sb].
|
Cfr. fieltru. |
||
feltroneru, el* 📖: feltroneru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><feltroneru [Sb].>(TEST)
|
Bataneru [Sb].
|
|
||
fema, la 📖: fema🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>//fembla [Ay]. fembra [Cg. Sb. Ca. Ay. R]. h.embra [Lln. Cl. Pa]. h.embre [Pa]. //femia [Mar]. ///hembra [y Sm].>(TEST)
|
Cast. hembra [Lln. Cl. Pa. Cg. Cñ. Xx. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. Cn (MG). An. Pr. Ce. Sl. Cv. Vd. Tox. /Eo. Mánt/. Mar. JH. R. Canella 267]. 2. Merluccius merluccius, merluza [Llu (PPAC)]. Torpedo torpedo [Ce, Llu, Xx (LMA)]. 3. Abrazadera de los piértigos del carru del país [Vd. Tox]. 4. Parte de la zarrapollera [Cd. Oc]. 5. Cabriu con un furacu onde encaxa l’espigu del machu, nel armazón del teitu de las cabanas [Sm]. 6. Sidra ensin fuerza [MS]. //Es- coba fema [Bab]. //Herba fema ‘yerba que da flores de meyor calidá que la herba macho [Cp]. //Feleichu fema ‘felechu fema’ [Tb (= felecha)]. ///Noche mala y parir fema dizse llueu de munchos trabayos y fatigues ensin llograr lo que s’aguar- daba, como la muyer que dempués d’una nueche de dolores pare una neña y non el neñu pol que naguaben [LC].
|
tres lechones et una femna et V lechones pequenos 1268(or.) [MCar-II/61]
|
Del llat. FĒMINA, -AE (EM), con continuadores na Romania centro-occidental (REW), y colos resultaos dialeutales astu- rianos que yeren d’aguardar: f- (fastera centro-occidental) / h.- (fastera oriental), asina como -m- (fastera centro-occi- dental) / -mbr- (fastera centro-oriental, quiciabes por una mayor castellanización). La variante femia podría amosar l’influxu g-port. cola perda de -N- o tenese por un términu refechu dende’l dim. ast. femiella (cfr.). Danse formes deri- vaes de fema como femiegu (cfr.), femudu (PE2: 213). L’ast. conoz usos ax. de fema, cola variante h.embra, polo que fexo posible la creación d’un masculín analóxicu oriental h.embru (cfr. femu). La lliteratura tamién da cuenta d’una formación coleutiva: pero perguapa yera sin pizca d’ aloyanza la reina del fembrío [FABRIC(NB)/250]. |
|
“femenible” 📖: “femenible”🏗️: NO ✍️: SI |
Femenín*.
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Un</i>(TEST)
|
home vestíu con lluxu femenible [San Mateo 39]
|
Del llat. FEMINILIS, -E ‘femenín’ (ABF) con un encruz cola ter- minación en -BILIS frecuente na formación axetiva y alverbial asturiana. |
||
fementíu* 📖: fementíu*🏗️: SI ✍️: NO |
Ax. conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">so pena de perjuros e infames e </i><i class="della">fementidos</i>(TEST)
|
1431(or.) [SP- III/321]
|
|
||
femiegu, a, o 📖: femiegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<h.embriegu [Cl].>(TEST)
|
Qu’enxendra femes o más femes que machos [JH].
|
2. Afe- mináu [Cl]. Cfr. fema. |
||
femiella, la 📖: femiella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">hembrilla</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. fema. D’un diminutivu del llat. fēmina, -ae ‘fema’ (EM), FEMELLA ‘ra- paza’ (OLD) pallabra que dexa tamién resultáu na Romania cen- tro-occidental (REW). |
||
femu* 📖: femu*🏗️: SI ✍️: NO |
<h.embru [Ll (P). Cl].>(TEST)
|
Dizse de la fema d’un animal con denomación masculina [Cl]: Gatu h.embru ‘gata’ [Cl]. Fema [Lln]: ¿Qué parió la vaca, machu o h.embru? [Lln].
|
una baca con un jato hembro al pie 1662 [Ponga: PToral 2015: 97] Creación analóxica masculina sol fem. h.embra (cfr. fema) em- plegando equí’l masc. con un sentíu peyorativu y permarcáu. |
||
femudu, a, o 📖: femudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Que pertenez a la fema [JH].
|
Con incrementación del suf. -ŪTUS, -A, -UM (cfr. fema). |
||
“fenador” 📖: “fenador”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu namái conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Iohan</i>(TEST)
|
Andres fenador Iohan Perez et Iohan 1334(or.) [SIL/201]
|
Podría tratase d’un nome d’oficiu a xulgar pela presencia del sufixu -ator, -oris amestáu a un primer elementu. Ye posible que deba partise del llat. *FENĀTOR, -ŌRIS, nun sabemos si del neutru llat. fēnum, -i ‘yerba’ (EM) o del tamién neutru fenus,
-oris ‘usura’ → ‘tributu’ (DLFAC). Nel primeru de los casos tra- taríase d’un yerberu o ‘individuu segador de yerba’ [en rella- ción col b. llat. fenare (MLLM)]; nel segundu d’un ‘usureru’ o ‘coyedor d’impuestos’, un *fenator paralelu al documentáu fe- nerator ‘usureru’ (ABF). |
||
fenal, el* 📖: fenal🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.enal [LV. Lln. Cl. Pa. On]. {el resultáu <i class="della">xenal</i>(TEST)
|
[R] ye una perposible percorreición frutu d’una interpretación de l’aspi- rada oriental o castellana a. [h] como [S]}.>
|
|
Payar [LV. Lln. Cl. Pa. On]. Corral [R]. //H.enal d’herba ‘yerba que ta na tenada’ [Pa]. Del llat. FĒNUM, -I ‘yerba’ (OLD) + suf. abondativu -ĀLE (OLD) siguió ast. *fenal que namái se caltién na variante oriental del dominiu, con aspiración h.enal, aniciu del verbu ah.enalar (cfr. *afenalar). Trátase d’un casu asemeyáu al llat. fenum que se caltién na variante h.enu (cfr. fenu). Les formaciones abonda- tives en -alis, -ale vémosles n’otros términos d’usos asemeyaos; asina sol llat. PALIA + -ĀLIS siguió ast. payar, etc. En tou casu, el llat. *FENALE hebo sentise como un abondativu, quiciabes una variante averada al conocíu FENĪLE conseñáu en Ernou-Meillet (EM) y siguíu nel ast. fonil (cfr.). Sobro *fenal o h.enal, como se dixo, féxose’l verbu *afenalar (cfr.) asina como’l compuestu enfenalar (cfr.) cola variante oriental enh.enalar. |
|
fenchir 📖: fenchir🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">henchir</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. hincher. |
||
fendada, la* 📖: fendada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<h.endada [Lln].>(TEST)
|
Desnivel del terrén en forma un pocu arredondiada [Lln]. Deverbal de *fendar qu’hebo lluchar, ensin suerte, col xene- ralizáu continuador
|
del llat. FINDERE ‘fender’ (cfr. fender). Nesi sen ast. h.endada sedría paralelu a ast. fendida (cfr.). Cfr. fender. |
||
fendederu, el* 📖: fendederu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.endederu [Lln].>(TEST)
|
Maderu onde s’alluga la lleña que se va fender [Lln].
|
Cfr. fender. |
||
fendedor, el 📖: fendedor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.endedor [Villah].>(TEST)
|
|
|||
fendedoriu, el 📖: fendedoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><fendedoiru [y Sm]. h.endedoriu [Lln. Cl (i)].>(TEST)
|
Fendederu [Lln. Cl (i). Tb. Sm. Md].
|
|
||
fendedura, la 📖: fendedura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><fendeúra [Ri]. fendidura [Md. Ay. y Tb. Tox. y JH. R]. fen- diura [Ay]. findidura [Oc]. h.endedura [Pa]. h.endidura [Lln].>(TEST)
|
Aición y efeutu de fender. 2. Fienda [Lln. Pa. Ay. Tb. Sm. Pzu. Cv. Tox. /Eo/. JH. R], grieta, raxa [Ay. Md. PSil]. Grieta na madera [Oc]. Fienda allargada nun cuerpu sólidu [Ri].
|
|
||
fender 📖: fender🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><finder [As]. h.ender [Lln. Rs. Pa. On]. h.endir [Cl].
///<ident class="della" level="1"></ident>//h.onder [Cl].>(TEST)
|
Cast. hendir [Lln. Rs. Cl. On. Ac. Mi. Ay. Ri. Qu. Tb. Bab. PSil. An. Pr. Sl. Ce. Vd. Oc. /Eo/. JH], resquebraxar [Llg. Md. Tox]: Nun pases que fiende’l suilu [Llg]. Raxar [Pzu], cast. hendir [Ay. As]. Dar un corte fondu [Bard]. Partir [Pa. Sb. Ll] un tueru a la llarga [Tb]: Fendió la castañal cola zau [Tb]. Par- tir lleña (col hachu) [Lln]. Abrir al mediu [DA]. Raxar un cuerpu gordu ensin dividilu del too [Sm. R]. Facer o causar una fendedura [Cg]. Partir lleña [Pr]. Facer estielles d’un ma- deru [Cg]. Cortar en dos tazos el rollu pa facer la madreña [Cp]. Partir en dos [Ri]. 2. Agrietase un oxetu [Ay. Pr. Oc]. 3. Reventar [Lln]. 4. Meter un oxetu (o dalgo) p’abaxo [PSil]: Fendíu-l.ly la barriga [PSil]. //-se ‘agrietase, abrise’ [Cp]. ‘ra- xase, abrise’ [Pzu]. ‘cuartiase’ [JH]. //Fai un fríu que fiende ‘fai munchu fríu’ [Tox]. //Fender de gurdu ‘tar pergordu’ [Ay]. ///
|
venía dando cada glayía que fiende ‘l corazón 1926 [PPRIA(B)/74]
|
Del llat. FINDERE ‘fender’ (EM), con continuadores románicos (REW) ya hispánicos (DEEH s.v. finděre). En rellación etimoló- xica atopamos ast. fendederu (cfr.), fendedor (cfr.), fendedoriu (cfr.), fendedura (cfr.), fendimientu (cfr.), fendiente (cfr.), fen- dida (cfr.), fendíu (cfr.). Un compuestu de fender ye ast. es- fender (cfr.) y refender (cfr.). Pero un deverbal del participiu fuerte de fender ye ast. fienda (cfr.) qu’hebo alternar con *fenda d’u se fexo’l verbu *fendar conocíu pel participiu débil nominalizáu fendada (cfr.). |
|
fendida, la 📖: fendida🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cortadura, marca que se fai al ganáu {cortando} na oreya pa destremalo [Bab].
Deverbal de <i class="della">fender</i>(TEST)
|
(cfr.) asemeyáu a h.endada (cfr. fendada) y paralelu al deverbal masculín fendíu (cfr.).
|
|||
fendiente, el 📖: fendiente🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Golpe col que se fiende dalguna cosa con un arma cortante [JH].
Del participiu de presente en -NS, -NTIS del verbu <i class="della">findere</i>(TEST)
|
‘fen- der’ (cfr. fender). En rellación ha citase ast. fendimientu (cfr.).
|
|||
fendimientu, el 📖: fendimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">hendimiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. fendiente. |
||
fendíu, el 📖: fendíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.endíu [Pb].>(TEST)
|
Gran fendedura [Md]. Fendedura, rotura [Pb].
|
Cfr. fendida. |
||
“fenecer” 📖: “fenecer”🏗️: NO ✍️: SI |
Verbu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">comiençan</i>(TEST)
|
depues de tres almenas de piedra que se feneçen
|
|
cfr.) o d’una posible creación sol llat. finīre ‘llendar’, ‘acabar’ (EM s.v. finis) d’u si- guió l’incoativu *FINISCERE ‘acabar’, tamién con continuador cast. (DCECH s.v. fin) idioma esti onde nun pue ser verbu pa- trimonial pol caltenimientu de F-. Nel dominiu ástur tamién se conseña un compuestu rellacionable: julgando mandando loando ssentençiando deffeneçiendo mandamos et dezimos que el Conçeio 1312 [AAU/146]. Semánticamente ast. a. defene- cer o bien lu entendemos metafóricamente como ‘llendar’ → *‘poner cotu’ o quiciabes almita’l mesmu sentíu que se con- seña pal verbu cast. defenecer “dar el finiquito a una cuenta” (DRAE), ‘concluír’. |
|
fenera, la* 📖: fenera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<h.enera [Am].>(TEST)
|
///Po la Candelera demedia la h.enera, la de la herba y no la de la panera quier dicir que nesa dómina ha quedar ensin con- sumir la metada de la yerba del payar pero abondo más {que la} de la collecha de maíz [Am (LC)].
|
D’una nominalización del femenín de FENĀRIUS, -A, -UM ‘de yerba’, ‘pa yerba’ (OLD), términu con dalgún niciu románicu (REW) ya hispánicu (DEEH). |
||
fenetible 📖: fenetible🏗️: NO ✍️: NO |
Axetivu conocíu pela documentación del sieglu XVIII y XIX:
<i class="della">Parez que debana el aire</i>/<i class="della">en un veloz </i><i class="della">fenetible</i>/<i class="della">duviellu cua-</i>(TEST)
|
drupedante [El Caballo 82] Y vió los que tocaben le’xiblates o música fenetible [San Mateo 32]
|
Formación axetival en -IBILIS sobro un posible cultismu con- tinuador de finitus, -a, -um ‘definíu’, ‘llendáu’ (ABF) quiciabes paralelu a finitiuus, -a, -um ‘que termina’, ‘que define’ (ABF), de fechu “difinitivu” apaez en doc. ast. de 1380 (Bhisp. 58, 90, apud DCECH s.v. fin). Nesi sen ast. fenetible con rellación a *finitivu sedría equivalente a pensatible con rellación a pen- sativu. |
||
feniciu, a, o 📖: feniciu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<fenice/fenices [JH].>(TEST)
|
Cast. fenicio [JH]. 2. Forasteru, non asturianu [Ac]. //Fenices ‘fenicios’ [JH].
|
|
||
feniestra, la 📖: feniestra🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fenestra [y JH. /Eo/].>(TEST)
|
Ventana, tronera, claraboya, tragaluz [JH]. Ventanina [/Eo/].
|
|
Del llat. FENESTRA, -AE ‘furacu nuna parede’ → ‘ventana’ (EM), pallabra panrománica (REW s.v. fenĕstra) pero de percurtiu usu nel ast. modernu que xeneralizó la so preferencia por ventana (PE2: 436). El g-ast. ufre un préstamu fenestra ‘ventana’ (→ finestro), a la escontra del gall. fiestra (GVGH). Un niciu d’un vieyu usu axetivu aniciáu nel participiu débil de *fenestrar úfrelu un testu ast. del sieglu XIV (PE3): el dicho murio allavan fenestrado e derribado por lles entrar e tomar 1370(or.) [SP- II/437]. Nel mesmu sen podría xustificase’l topónimu La Cueva la Felestrada (Tb) anque lu entendimos d’otra miente (TT 217) pero que sedría meyor rellacionar con feniestra y col verbu *fenestrar (García Arias 2015: 58). Ye posible que l’ast. conociere tamién una variante masculina como *feniestru o
*fenestru (como ventana y ventanu); niciu d’ello tendríamoslu na voz xinestru ‘furacu d’un troncu’ (cfr.) onde alvertimos una vieya adautación del cast. con aspiración de F- > [x] > [S] como vemos dacuando (GHLA §4.3.9.1) y en xenal por fenal (cfr.). |
|
fenosga, la 📖: fenosga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fanosga [y Ca (LLAA 28)].
<i class="della">Verbascum</i>(TEST)
|
virgatum, cast. gordolobo [Ca (LLAA 28)].
|
D’un posible términu en rellación col llat. fēnum ‘yerba’ (EM), quiciabes d’un diminutivu *FENŬSICA. |
||
fenoya, la 📖: fenoya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<h.enoya [Cl (LC)>(TEST)
|
Tipu de planta [VIDA ASTU/91]. 2. Xata que pasa d’un añu [AGO]. Xata de cría [JS]. 3. Cabra [JH]. //-es ‘xates, nuvie- lles’ [DA].
|
|
cfr.; PE2: s.v. fenoyu) o, meyor, del nom. pl. FENUCULA, asimiláu a los femeninos de la 1ª declinación, siguió ast. fenoya, pallabra que, de mano, da nome a una planta que conocemos gracies a la documentación d’un testu lliterariu de 1921 y al diminutivu |
|
fenoyal, el 📖: fenoyal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.enoyal [Lln].///<ident class="della" level="1"></ident>cenoxal [FCai].>(TEST)
|
|
|||
fenoyéu, el* 📖: fenoyéu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><//finolledo [Tor].>(TEST)
|
|
|||
fenoyina, la* 📖: fenoyina🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><cenoyina [Mo (LLAA 28)].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Achillea</i>(TEST)
|
millefolium, cast. milenrama [Mo (LLAA 28)].
|
Cfr. fenoya. |
||
fenoyu, el 📖: fenoyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fanochu [Tb]. +fenuyu [Ay. Mi]. finochu [PSil. Vf (Cv)]. fi- noyu [Oc]. fonoyu [Cn (F)]. funoyu [Cn (MG)]. h.enoyo [Os]. h.enoyu [LV. Lln. Rs. Pa]. cenoyo [Ac]. cenoyu [y Cb. y Cg. Ca. Ay. Gr. y Pr. y Cd. Cv. y JH]. +cenuyu [Ay. Mi = anisinos. Ll]. //cioyo [Eo]. //finollo [Tor]. ///cinojo [Ca].>(TEST)
|
Foeniculum vulgare [Tb (= anisinos). PSil. Ce (LLAA 27). Cn
|
|
Oc]. Cast. hinojo [LV. Lln. Rs. Os. Pa. Cb. Cg. Ac. Ay. Ll. Del llat. FĒNUC(U)LUM, diminutivu de fēnum ‘yerba’, que yá significaba ‘fenoyu’ (EM), con continuadores románicos (REW s.v. fenŭcŭlum) ya hispánicos (DEEH; DCECH). La propuesta eti- molóxica yá la fexera Xovellanos (Xo Apuntamiento 315) par- tiendo de FENICULUM. De toes maneres el citáu diminutivu (PE2) tamién conservaba’l sentíu de ‘yerba’ como da a enten- der el verbu ast. formáu sobro esi términu, afenoyar ‘meter la yerba en payar’ (cfr. afenoyar & afinoyar). También sobro fe- noya o fenoyu foi posible facer l’abondativu fenoyal ‘sitiu de fenoyu’ (cfr.), fenoyéu (cfr.). |
|
fenu, el* 📖: fenu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.enu [Cl]. h.ienu [Cl 181].>(TEST)
|
Yerba [Cl].
|
|
del llat. HERBA, -AE > yerba (cfr.). El llat. FENUM > h.enu (PE2: 33; 214; 215; 222) cal- tiénse, de toes maneres, pente medies d’una riestra de térmi- nos rellacionaos, asina nel abondativu nominalizáu h.enar (cfr. fenal) d’u sigue’l verbu ah.enalar (PE2 s.v. afenalar). El verbu ah.enar (PE3 s.v. afenar) iguóse dende l’ast. h.enu o dende’l conxetural llat. *FENĀRE, con continuadores románi- cos (REW; PE4: 173). |
|
feón, ona, ono 📖: feón🔤: , ona, ono 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona,, ono |
<fión, fiona [Md].>(TEST)
|
Aum. de feu, fea, feo.
|
|||
fer 📖: fer🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. facer.
|
|||
férganu, el 📖: férganu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Enfermedá del maíz producida por un cocu que pica’l narbasu [AGO].
|
** |
||
feria, la 📖: feria🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<//feira [Becil (Oc). Vc (Cruce)].>(TEST)
|
Cast. feria [Lln. Rs. Becil (Oc). Vc (Cruce)]. Mercáu de ganáu [Sr. Ay. Qu. Tb. Sd. /Mánt/], de mayor importancia que’l común, fechu nun sitiu públicu y en díes señalaos [Sm. Ri]. Mercáu nun día de fiesta, xeneralmente pa la venta ganáu [R]. Mercáu y fiesta con muncha xente [PSil]. 2. Sitiu públicu onde se fai’l mercáu [Ri. Tb. Sm]: Na feria nun hai sitiu pa los go- chos [Tb]. 3. Feria, na dómina de l’abondancia y sazón de la fruta [R]. 4. Día de trabayu, día d’entreselmana [Ay]. Cual- quier día que nun sía sábadu o domingu [Ri]. 5. Fiestes que se faen con alguna ocasión [Ri]. //-es ‘fiestes d’una localidá’ [Ll (i)]. ‘confites que se lleven como perdones d’una romería’ [Ac]. //De pola feria ‘tipu de mazanes que maurecen en mes d’agostu [Ay], esto ye, les mazanes de pola feria tán en sazón cuando tien llugar la nombrada FERIA avilesina de San Agus- tín [Castrillón; PE3]. //Tener feria dizse de la tierra que por efeutu de llover o por otres causes queda en meyores o peores condiciones de cultivu [JS]: La llosa tien mala feria [JS]. //Dir colos de la feria y venir colos del mercáu [LC]. Nun perder feria [Tb]. El que va de feria en feria non lu quiero pa mio neña [LC]. Caún fala de la feria según-y fue nella [LBlanco]. Burru con taches non se viende na feria [LC].
|
nin feria nin otro plazo de allongamiento alguno por me que- rer escusar 1337 (t. 1342) [SP-II/157]
|
Del llat. FĒRIA, singular raru y serondu fechu sol pl. fēriae ‘fiestes’, acaba xeneralizándose per vía cultizante na aceición de ‘día de la selmana’ (EM) pa desaniciar los nicios de paga- nismu de los nomes tradicionales. La denomación nueva d’in- fluxu eclesial caltiénla güei’l portugués. L’ast. ufre namái un recuerdu hestóricu pues de SEXTAM FERIAM ‘vienres’ > sesta- feria (cfr.) → ‘trabayu comunal (pa iguar caminos)’. Del sig- nificáu primeru de ‘día de fiesta’ ye posible que s’esllizare al de ‘día de mercáu’ xusto por facese los mercaos (o feries) en díes festivos. En rellación con feria tenemos l’ax. ferieru,a, o (cfr.). |
|
ferial 📖: ferial🏗️: NO ✍️: NO |
Que pertenez a la feria o mercáu [JH]. 2. Usual, corriente [Ll].
3. Propiu del tiempu [Cb. Tb. JH]: <i class="della">La boroña ye ferial de Pas-</i><i class="della">(TEST)
|
cua [Cb]: Llos figos ñon son feriales nisti tiempu [JH]. //Nun ser ferial ‘ser tramposu’ [Tb].
|
|
||
feriar 📖: feriar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Vender o comprar na feria [Ay. Mi. Ri. Tb. Sm]: <i class="della">¿Qué</i>(TEST)
|
andas feriando prehí? [Tb]. Comprar [V1830] ganáu mayor [Ay]. 2.
|
|
||
feriáu, el 📖: feriáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">feriar</i>(TEST)
|
[Tb. Sm]. Feria [Tb]: Nun había fe- riáu nengún [Tb]. 2. Sitiu onde se fai la feria [Tb]: En tol fe- riáu nun había un alma [Tb].
|
|
||
ferida, la 📖: ferida🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><firida [As]. h.erida [Lln].>(TEST)
|
Cast. herida, mancadura [Lln. Bab. PSil. As. /Eo/. Vg. V1830. JH. R. FCai. AGO]. 2. Golpe [JH].
|
pro plagas aut pro feritas malas quas fecerit christianus iudeo 1091 (s. XII) [ACL/547]
|
cfr.), participiu débil nominalizáu (PE4). |
|
feridera, la 📖: feridera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<firidera [Tb. y Sm. y Md. Bab. Pzu. An. PVieya. Oc].>(TEST)
|
Manteguera, vasía (de madera o de llatón) pa facer mantega mazando o firiendo [Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. Cn (F). An. Cv. Pr (Cv). Vd (= feridoira). PVieya. Oc]: Con esa firidera nun se ya pa faer manteiga [Tb]. Vasía de cristal con una ma- nivela pa sacar la mantega de la nata de la lleche [Cd]. Cfr. ferir.
|
|||
ferideru, el 📖: ferideru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Pota de mazar o ferir [Sl (VB). AGO]. 2. Cast. <i class="della">heridero</i>(TEST)
|
(sic) [JH].
|
Cfr. ferir. |
||
feridor, ora 📖: feridor🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
Que fire o maza la lleche [Md]. 2. Que manca, que fier o fire [JH. R].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">a</i>(TEST)
|
los matadores e a los feridores 1267 (s. XIII?) [ACL/471]
|
|
Cfr. ferir. |
|
feridor, el 📖: feridor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Marcu, patrón, orixinal onde se contrasta la moneda [JH].
|
2. Oficiu públicu pa pesar y contrastar la moneda [JH]. Cfr. ferir. |
||
feridoria, la* 📖: feridoria🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<feridoira [Vd]. firidoira [Vd]. filidoira [Ast Oc].>(TEST)
|
Feridera, utensiliu pa ferir [Cad (= feridera). Ast Oc]. 2. Uten- siliu pa esnatar [Vd]. Cfr. ferir.
|
|||
feridura, la 📖: feridura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<firidura [Bab].>(TEST)
|
Cantidá de mantega que se llogra d’una vez al ferir [Bab].
|
2. Mancadura, paralís, perlesía [JH]. Cfr. ferir. |
||
ferieru, a, o 📖: ferieru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ferieiru [Cv. Pr (Cv)]. +feriru [Ay].>(TEST)
|
Aficionáu a les feries [Cv]. 2. Qu’anda de feria en feria com- prando y vendiendo [LV. Cg. Ay. JH. R]. 3. Aficionáu a fiestes y diversiones [Pr (Cv)]. 4. {Nomatu del) de Murias (Ayer)’ [LBlanco].
|
|
Cfr. feria. |
|
ferir 📖: ferir🏗️: NO ✍️: NO |
<firir [Cb. y Ay. Qu. Tb. Sm. y Md. Bab. As. An. Gr. Pr. Sl. y Tox. Oc. Ib, Ll (VB)]. h.erir [Cl]. /////aferir [Ll. PSil. LLA. y JH. R].>(TEST)
|
Cast. herir, mancar [Cl. Ay. As. Vg. /Eo/. JH. R (ferir). DA]: Ferillu co lla ñavaya [JH. Cv]. 2. Mazar [An. Ll, Ib, (VB)] la lleche pa facer mantega [Qu. Tb. Sm. Md. Bab. PSil. Cn (M). An. Gr. Cd. Pr. Sl. Vd. Tox. PVieya. Oc]: Ta fire que fire tol día ya nun acabóu [Tb]: Nun yara pa firir el l.leichi del fríu que faía [Tb]. Bater, axitar [Pzu]. 3. Diburar la lleche [Vd]. 4. Axustar, facer encaxar bien dos coses [PSil. LLA]: Nun afiere bien esta tapina [PSil]. 5. {(Doc.). Llendar una finca con otra, tocar}. 6. Averiguar la capacidá d’un cacíu pa usalu llueu como midida [Ll]. Marcar les midíes o pesos en señal de que tán acordies col marcu [JH]. Marcar les midíes y peses en señal de que tán arreglaes al marcu [JH]. Contrastar pesos y midíes [R (aferir)]. //-se ‘atragantase’ [Cb (= firiase)]. //Ta firiendo nieve ‘fai fríu, el tiempu ta escuro y amaga nieve’ [Paredes (Cv)]. ///Fírite miou l.leite/del Altu’l Curnión./Primeiru you te coma/que l’amu’l zurrón [Sm]. Abril a les piedres fai ferir y a les muyeres fuxir [LC]. Abril col rau suel ferir, al entrar o al salir [LC].
|
|
||
ferlamicu, el 📖: ferlamicu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Falco</i>(TEST)
|
subbuteo, alcotán [Noval].
|
Cfr. ferre. |
||
fermentáu, el 📖: fermentáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
ferméu, el 📖: ferméu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Bola de pelusa [Qu]: <i class="della">Ta</i>(TEST)
|
debaxo la cama too l.leno de fermeos [Qu].
|
** |
||
fermosu, a, o 📖: fermosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<formoso [Tor]. furmosu [Bab. Pzu]. h.ermosu [Cl]. ///har- mosu [As]. +hermusu [Ll].>(TEST)
|
Guapu [Cl. Ll. Bab. Pzu. As. Tor. JH]. ///Moza de cara sosa ente fees ye fermosa [LC].
|
|
Del llat. FORMŌSUS, -A, -UM ‘fechu de molde’ → ‘bien fechu’, ‘guapu’ (EM s.v. forma), sustitutu de pulcher (Väänänen 1985: |
|
fermosu, el* 📖: fermosu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.ermosu [Lln].>(TEST)
|
Cacíu, xeneralmente de barru, redondu, atáu na parte d’arriba con un pelleyu y con furacu per baxo, tapáu con un corchu [Lln].
|
Cfr. fermosu, a, o. |
||
fermosura, la 📖: fermosura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<furmusura [Pzu. CSil].>(TEST)
|
Guapura [Pzu. CSil. R].
|
|
cfr.). La variante con “h-” que- lleemos en §b ye un nidiu castellanismu. |
|
fernanducu, el 📖: fernanducu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Espiga d’escanda de ruin valor [Qu. Tb].
<br class="della">Posible deantroponímicu del nome de persona FERNANDO con un suf. dim. -UCU. Desconocemos la motivación qu’empobinó a denomar una espiga col nome de persona <i class="della">Fernando</i>(TEST)
|
anque’l fenómenu podría comparase col nome de tela fernandina que s’adauta del fr. FERRANDINE (DCECH s.v. fernandina).
|
|||
feroche 📖: feroche🏗️: NO ✍️: NO |
Feroz [Vg].
Podría tratase, cenciellamente, d’un eufemismu de FEROCE ‘feroz’, ‘cruel’, pallabra que pue tener l’aniciu nel it. <i class="della">feroce </i>anque hai un arabismu andaluz <i class="della">jarocho </i>(o <i class="della">arocho</i>) quiciabes aniciáu en <i class="della">*h.ar(r)uj</i>(TEST)
|
→ and. H.ÁRIJ ‘coléricu’ (DA s.v. arocho).
|
|||
feroz 📖: feroz🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">feroz</i>. //<i class="della">Ente</i>(TEST)
|
dos penas feroces hai un home dando voces {La respuesta a esta cosadiella ye: el peu} [Tb]. estoncies el re don Sil andaba en guerra feroz -/Marirre- guera (Viejo)1639 [SantaOlaya/285]
|
|
Del llat. FEROX, -OCIS ‘feroz’ que tienen por cultismu en caste- llán (DEEH; DCECH s.v. fiero) pero que n’ast. podría ser fónica- mente autóctona. |
|
ferpón, el 📖: ferpón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">arpón</i>(TEST)
|
[Vg].
|
|
Del mesmu aniciu que’l cast. arpón, [del fr. HARPON] diminu- tivu de arpe ‘garra’ (DCECH s.v. arpa). Desconozo si ha rella- cionase col apellíu ast. Farpón, averáu al nomatu de documentu de 1162: “Roderico Roderiguez dicto Farpon” [CDMVO/52] qu’entendimos otramiente (cfr. farrapón, ona). El so aniciu axetivu ufriríalu la nuesa documentación del sie- glu XVI: |
|
ferra, la 📖: ferra🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<<i class="della">sic</i>(TEST)
|
>
|
|
Fierro que val de fema onde encaxa’l timón d’un barcu o lan- cha pela parte interior [JH]. 2. El fierru de la peonza [/Eo/]. Del neutru pl. de ferrum, -i ‘fierro’, ‘oxetu de fierro’ (EM), |
|
ferrabuyu, el* 📖: ferrabuyu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><h.errabuyu [Pa].>(TEST)
|
|
|||
ferracachu, el 📖: ferracachu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Oxetu o ferramienta de fierro, vieya ya inservible [Tor].
<ident class="della" level="1"></ident>Del neutru de FERRUM, -I ‘fierro’, ‘oxetu de fierro’ (EM)>(TEST)
|
ast. fierru, ensin diptongación al quedar átona la tónica primitiva por doble incrementación diminutivo-despeutiva -ac(u)- +
|
|
||
ferrada, la 📖: ferrada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ferrá [y Ac. Bi. Llg. Ca (= ferraína). Sb. Ay. Ri. Ar. Qu]. h.errá [Pb]. h.errada [LV. Lln (S). Cl. Rs. Os. Co. Pa]. h.arrada [Lln. Pa].///<ident class="della" level="1"></ident>//rada [Mar].>(TEST)
|
Aición y efeutu de ferrar [Md]. 2. Cast. herrada [LV. Rs. Co. Cg. Cb. Cñ. Llg. Ca. Ll]. {Ensin categorizar “herrada” [Cb. Sb. Tox. /Eo/]}. Vasía redonda, más estrencha pela boca que pel culu, fecha de delles pieces de madera xuntaes y suxetes pel mediu de dos aros de fierro, con asa del mesmu metal, pa traer agua pa beber [JH]. Vasía de madera, con argolles de fie- rro [Cl] pa traer y llevar agua [Lln. Pb. Vv. Ac. Bi. Ay. Ri. Qu. Tb. Pzu. Pr. Cv. Oc. VBable. R]. Cast. herrada, vasía pa traer agua de la fonte [Sm]. Cacíu de madera pal agua [Pa. Ca (= fe- rraína). Vd. DA]. Calderu de madera en forma troncocónica y reforzada per fuera con aros de fierro [Mar]. Vasía de fierro o madera reforzada pa recoyer agua pa beber [Vd]. Vasía pal agua [Os. Ar]. 3. Vasía de llatón pa carretar aceite [Llu]./// una azuela et un escopro et I ferrada et I machado 1268(or.) [MCar-II/61]
|
cfr.), sigue l’ax. ast. ferráu, ada, ao (§a). La nominalización del femenín ye responsable del ast. ferrada (§b). El correspondiente masculín caltiénlu güei’l g-ast. ferrado, términu que tamién hebo conocer l’ast. ferráu (cfr.) y lo que ye’l so aumentativu ferradón. El femenín con- séñase tamién nun vieyu diminutivu en -ĔLLA: |
||
ferraderu, el 📖: ferraderu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.erraderu [Lln]. h.erraeru [Cl].>(TEST)
|
Mueble onde s’asitien les ferraes [Cl], los calderos [Ac]. Sitiu (con ganchos) onde se ponen les ferraes [Lln].
|
2. El que fai fe- rraes [JH]. 3. El que pon ferradures [Ac]. 4. Sitiu onde se ponen ferradures [Md (= ferradoriu)]. Cast. herradero (sic) [Lln. Pzu]. Cfr. ferrador, ora. |
||
ferrador, ora, el/la 📖: ferrador🔤: , ora, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora, |
<ferraor [Cp. Ay]. h.errador [Lln. Pa]. ferraor/ferraora [Llg. Ri].>(TEST)
|
Cast. herrador [Lln. Pa. Cg. Cp. Ac. Llg. Tb. Sm. Md. PSil. Cd. Pr. Vd. Tox. Oc. /Eo/. JH]. El que por oficiu fierra les ca- balleríes [Ay. Ri].
|
|
cfr.) y, quiciabes, de ferraderu (cfr.), anque ésti paez meyor entendelu n’ast. dende -ARIUS. |
|
ferradoriu, el 📖: ferradoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.erradoriu [Lln (S)].>(TEST)
|
Sitiu onde se ponen les ferraúres a les caballeríes [Md (= fer- raderu)].
|
2. Sitiu onde se cuelguen les ferraes [Lln (S)]. Cfr. ferrador. |
||
ferradura, la 📖: ferradura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ferraúra [Cp. Llg. Sr. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Qu]. h.erradura [Lln. Pa].>(TEST)
|
Cast. herradura [Lln. Pa. Cg. Cp. Ac. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. An. Cd. Pr. Ce. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. JH. R]. 2. Pesllera de la puerta [Felechosa (Ay)]. //Em- picar las ferraduras ‘morrer (especialmente los animales)’ [PSil]. //Llevar tovía ferraúres ‘tar amontesináu (un indivi- duu)’ [Llg]. //Dar una en clavu ya otra na ferradura ‘nun acer- tar, equivocase’ [Pr].
|
|
||
ferraganchu, el 📖: ferraganchu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ferregancho [“de Valdés al Eo” /(Eo)/].>(TEST)
|
Oxetu de fierro yá non usáu [Tox. PVieya]. Pedazu vieyu de fierro de cualquier clas y forma [/Eo/]. 2. Cualquier ferra- mienta o trozu de fierro [/Mánt/].
|
Podría tratase d’una amestadura de los responsables de fierru (cfr.) y ganchu (cfr.), ensin diptongación por treslláu acentual al llograse’l compuestu. De ferraganchu conocemos la va- riante ferranchu (cfr.), con perda de la -g-. Tamién foi posible facer el verbu esferraganchar (cfr.). |
||
ferraguxu, el* 📖: ferraguxu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<firraguxu [As].>(TEST)
|
Fierru vieyu [As].
|
Cfr. ferreguñu. |
||
ferramen, el 📖: ferramen🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Dentadura [AGO].
D’una formación sobro <i class="della">ferrum</i>, quiciabes *FERRAMEN, -INIS ‘conxuntu de fierros’. Ye perclaro que l’aceición de güei supón un usu metafóricu pues fai referencia a la dentadura postiza lo mesmo qu’alvertimos na aceición §2 de <i class="della">ferramental</i>(TEST)
|
(cfr.), esto ye, una dentadura fecha con fierros o pieces de fierro.
|
|||
ferramental, {el} 📖: ferramental🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
Cast. <i class="della">herramienta</i>, conxuntu de ferramientes [Ll]. 2. Denta- dura [Ay]: ¡<i class="della">Qué ferramental tien! </i>[Ay {Camiéntome que ye familiar y fai referencia a la dentadura postiza}].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">cadenas almafazes cabestros & </i><i class="della">ferramental</i><i class="della">(TEST)
|
con so ferrage commo estaua 1294 [DCO-V/192] Cfr. ferramienta.
|
|||
ferramienta, la 📖: ferramienta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<firramienta [Oc]. h.erramienta [Lln. Pa]. /////ferramenta [PSil. Tox. /Eo. Mánt/].>(TEST)
|
Cast. herramienta [Pa. Cg. Sb. Ca. Ay. Ll. Md. Bab. PSil. An. Cd. Pr. Vd. Tox. /Eo. Mánt/. JH. Vg]. Instrumentu de trabayu de fierro o aceru [Ri]. Una erbía [Tb]: Dame esa ferramienta ///
|
|
PE4: 175). En dellos casos al nome axúntase’l suf. d’aniciu ul- trapirenaicu -AGE: ferraxe (cfr.), percarauterizáu’l femenín como ferraxa (cfr.) d’u se fai ast. ferraxar (cfr.) y el compuestu esferraxar (cfr.). |
|
ferranchu, el* 📖: ferranchu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////ferranchos [Mar].>(TEST)
|
Fierros vieyos, en desusu, en montón [Mar].
|
Posible variante del ast. ferraganchu (cfr.). |
||
ferraña, la 📖: ferraña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ferraña [SCiprián], ferraina [Mar]. forraina [Mar]. ferrasna [PSil]. firrasna [PSil].>(TEST)
|
Tipu de pación [PSil]. Cereal verde [PSil]: Díu-l.lys ferrasna a embute [PSil]. Centén en verde [SCiprián]. La mies al echar el tallu [Mar].
|
Del fem. llat. farrāgo, -inis ‘entremez de dellos cereales p’a- limentu de los animales’ (OLD), pallabra qu’almite la variante ferrago y que dexó descendencia en delles llingües románi- ques (REW) y llargamente nel nuesu dominiu (LLA). Dende FERRAGINE siguen destremaos resultaos acordies col compor- tamientu de la -G-: a) perda de -G- : ferraina - forraina, ferrén (GHLA 197 & 253); b) perda de -G-, palatalizacón de la nasal y percorreición -E > -a p’afitar el femenín (ferraña); c) calteni- mientu de -G-, palatalización de la mesma y asibilación, llueu de la perda de la vocal postónica ferrasna, etc.; d) perda de - G- y monoptongación del diptongu secundariu ferrén (cfr.); e) influxu de la llabial sol vocalismu átonu, ferraina → forraina (PE4: 177). |
||
ferrar 📖: ferrar🏗️: NO ✍️: NO |
<h.errar [Lln. Pa]. /////h.ierrar [Cl].>(TEST)
|
Cast. herrar [Lln. Cl. Pa. Cg. Ac. Llg. Sb. Ll. Qu. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. An. Gr. Pr. Tox. Oc. /Eo/. JH]. Poner ferraúres a les caballeríes [Lln. Cp. Ca. Ay. Ri. Oc. R]. Poner callos a los bues [Vg], a una vaca [Qu]. 2. Forrar el carru con chapes y clavos [Ay. Oc] y les madreñes [Cp]. Poner clavos a les madreñes [Ay. Ri] o gomes [Sb. Tb. Sm. Oc]. Ferrar zapatos [R]. Poner ta- chueles a les botes [Ay]. 3. Alambrar el focicu del gochu [Sb. Ay (ferrar el guchu)] pa que nun foce [Ca]. 4. Apresar, coyer, enganchar [Xx]. 5. Llevase bien [An]. //-se ‘enganchase’l pexe nel anzuelu’ [Llu]. //Ferrar bien ‘facer bona amistá’ [PSil]. //Ferrar el timón ‘enganchase’l timón’ [Llu]. //Ferrar las ma- dreñas ‘poner clavos nos tazos de les madreñes’ [An] o tacos de goma’ [Tb]. //Ferrar los zapatos ‘poner clavos na suela del calzáu’ [Llg]. //Madreñes ferraes ‘madreñes colos tacones re- cubiertos de clavos’ [Cp. Ac. Sb]. //Nun ferrar ‘llevase mal (dos persones, dos animales)’ [An]. ///O ferrar o dexar el bancu ‘o prestar atención a un negociu o abandonalu’ [Cg]. Falando de ferraes, San Antón tenía un carru y ferrólu de ta-
|
|
rucos [LC]. El que abondo fala, cuando non fierra desbarria [LC]. del llat. ferrātus, -a, -um (cfr. ferrada) dexa al- mitir un verbu llat. *FERRĀRE, verbu panrománicu (REW) ya panhispánicu (DEEH) d’u sigue ast. ferrar, y h.ierrar con in- fluxu de la [j] del nome fierru. Podría discutise si la variante aferrar supón una diferenciación yá llatina *AFFERRARE (REW) responsable del ast. aferrar, lo mesmo que desferrar (cfr.), es- ferrar (cfr.) y términos rellacionaos como desferradura (cfr.), esferrador (cfr.), esferramientu (cfr.) y el deverbal esfierru (cfr.). Del participiu débil sigue ast. ferráu, ada, ao (cfr.) que pue nominalizase ferráu (cfr.), ferrada (cfr.) o bien funcionar como axetivu, como nomatu o cuayáu toponímicamente (TA 613). En rellación etimolóxica tenemos ferraderu (cfr.), fe- rrador (cfr.), ferradoriu (cfr.), ferradura (cfr.). |
|
ferrasna, la 📖: ferrasna🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. ferraña.
|
|||
ferráu, ada, ao 📖: ferráu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">dos om<m>es co<n>(TEST)
|
armas derronpe
|
quinque modios de centeno per emina directa de Ponte fer- rata [1203] [SPM/377]
|
cfr.) d’u pudo siguir nominalización del masculín ferráu (cfr.) y femenín ferrada (cfr.). La documen- tación §b de ferrar (cfr.) ufre nidia castellanización. |
|
ferráu, el* 📖: ferráu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<//ferrado [Mánt. Bual (Oc)].>(TEST)
|
Midida p’áridos equivalente a dos midíes en Bual y a un cuartu de fanega en Cuantas [Oc]. Midida de capacidá [/Mánt/].
|
|
Cfr. ferráu, ada, ao. |
|
ferraxa, la 📖: ferraxa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Conxuntu de clavos pa ferrar les madreñes [Sr].
|
Cfr. ferraxe 1. |
||
ferraxar 📖: ferraxar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Ferrar con fierro cualquier cosa, poner clavos a les madreñes [Bab]. Clavar en trabayos de curtia importancia [Bab].
|
Cfr. ferramienta. |
||
ferraxe, el 1 📖: ferraxe🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ferraxi [Qu]. h.erraxe [Lln. Pa]. ferrax [y PSil].///<ident class="della" level="1"></ident>ferraje [Ar. Vg].>(TEST)
|
Cast. herraje [Pa. Ll. Sm. Md. Pzu. Cv. /Eo/]. Conxuntu de pieces de fierro [PSil] que formen les partes de les ruedes de los carros del país [Ll. Md. Oc]. Herraje pa un carru [Cg]. 2. Herraje, conxuntu de gomes que s’asitien nos tacones de les madreñes [An]: Güei póngo-ys el ferraxe a las madreñas [An]. Conxuntu de clavos pa un par de madreñes [Lln. Cb (güei ta- mién se llama asina anque namái s’empleguen gomes). Lln. Cg. Bab. Ar. Vg]. 3. Ferramienta pa ferrar [Qu]. Conxuntu de ferradures de les caballeríes y callos que se ponen a les vaques [Ri].
|
|
||
ferraxe, el 2 📖: ferraxe🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
(TEST)
|
|
|||
ferre, el 📖: ferre🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ferriu [y Tb. An. y Pr. Sl. y Oc].///<ident class="della" level="1"></ident>/fierre [y Sb. Ay]. derri [y Ar]. férrez [y Lln].>(TEST)
|
|
Pa DCECH (s. v. alferraz) l’ast. ferre sedría frutu d’un encruz de dos pallabres árabes FARRÂS (d’u sigue’l cast. alferraz) y AL- H.URR (d’u cast. a. alforre). Un deriváu de ferre podría ser l’ax. farrucu ‘altivu’, aceutable dende’l puntu de vista fónicu con un sentíu tresllaticiu, pa les persones, d’una cualidá que se supón a esti tipu de páxaros. Propuesta tala paez más prestosa que la de DCECH (s. v. farruco) pa quien la correspondiente voz ga- llega (farruco) y asturiana (farrucu) ye “forma popular y di- minutiva del nombre de pila Francisco, muy usual en aquellas regiones”. Estos autores nun acueyen la interpretación arabista d’Asín, a xulgar peles crítiques de tipu fonéticu que-y faen. Na nuesa opinión l’aceición de farrucu ‘que val poco’ podría debese al curtiu aprovechamientu d’esti páxaru (ferre) suxerío, amás, pel mesmu sufixu diminutivo-despeutivu -ucu. De toes maneres, l’ast. farrucu (cfr.) podría vinir del ár. and. FARRÚJ ‘pitu’, ‘cría de la pita’ pero esixiría camudar el sufixu por -UK como propón Corriente (DA s. v. farruco). Pero mayoritaria- mente güei l’ast. farrucu tien el sentíu meyorativu ‘atrevíu’, ‘altivu’, ‘valiente’ que nun s’axusta a lo anterior. Quiciabes se trate, cenciellamente, d’un desendolque semánticu de la idea de pitu ‘cría de páxaru’ → ‘animal vistosu’ → ‘rei del corral’ (el gallu la quintana). A ello pudo collaborar l’ast. ferre ‘del xéneru Accipiter’ carauterizáu non pela so cobardía sinón, tolo contrario, pela so decisión y rapacidá (ADLA 203). Cuestión destremada sedría saber si ello ye rellacionable colo que paez un nome d’oficiu árabe que se conseña en Lleón Iulianus Ha- rraze 950 (s. XII) [ACL/321] y tamién en documentu d’Uviéu de 980 en qu’apaecen tres signantes col mesmu nomatu: “mi- cahel harraze”, “gutila Harrace”, “onorficus Harrace” (SV a. 980). N’otru sen destremáu Valdefarrucos, pueblu del con- ceyu de Mieres, pue ser un deriváu del llat. FERRUM con aper- tura de la e pol calter abridor de [ř] (ADLA 31). Un aum. de ferre ye ast. ferrote 1 (cfr.) con influxu de la familia de FE- RRUM. Dende ferre pudo facese un verbu afarracar (cfr.). Dende ferre féxose’l deriváu ferriascu (cfr.). Un despeutivu ye ferruchu 1 (cfr.). Quiciabes tamién ferlamicu (cfr.). |
||
ferrecatón, el 📖: ferrecatón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ferracatón [Pr].>(TEST)
|
Parte de metal d’una cayada o paragües [Pr]. Recatón [Ll].
|
Cfr. recatón. |
||
ferreguñu, el 📖: ferreguñu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<farraguñu [Sb]. farreguñu [La Cai (Oc)]. ferraguñu [Ca. (LBlanco)]. ferruguñu [Md].>(TEST)
|
Ferruñu [Sb. Sm (= ferruñu). Md. Soto, Sm (Oc). La Cai (Oc)]. 2. Oxetu pequeñu de fierro o d’otru metal [Ca]. 3. Persona qu’aprovecha perdafechu toles coses útiles [Ca]. 4. Tacañu, ta- fuñu [Ca]. //(Ser) ferraguñu ‘(ser mui) trabayador’ [Ca (LBlanco)].
|
Quiciabes de *FERRUGŪNEUS ‘coles cualidaes del fierro’ va- riante de ferrūgineus ‘de color púrpura escuro’ (OLD). Sobro ast. ferreguñu (o variantes) pudo facese’l verbu aferreguñar (cfr.) y esfarraguñar (cfr.). Ye posible qu’ast. ferraguxu (cfr.) tenga que s’entender lo mesmo que ferreguñu anque con des- tremáu sufixu. |
||
ferrén, el 📖: ferrén🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
</////berrén [y Md].>(TEST)
|
Cast. herrén [Vg], xeneralmente centén [Oc]. Alcacer, cereal pal ganáu [Cn (F)]: Tovía nun semanon el ferrén [Cn (F)]. Pa- ción verde de ruin alimentu [Md (= ceba blanda)]. Pastu de centén [An]: Truxe un pullináu de ferrén [An]. Centén verde que se siega pal ganáu [Bard]: Las tuas vacas cuemen d’ese be- rrén que nun-l.lys tien nada pula camel.la [Md].
|
|
||
ferrenal, {el/la} 📖: ferrenal🔤: , {el/la} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el/la} |
<ident class="della" level="1"></ident>Terrén de ferrén [Md (= ferreneiru)].
<ident class="della" level="2"></ident>a)
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">adicio</i>(TEST)
|
etiam uobis deforis sub illas turres ferraginales et or- tales multos 917(or.) [ACL/71]
|
ferraginales ortales in fonte exitu cessu et regressu 936 (s.
|
Cfr. ferrén. |
|
ferreneru, el* 📖: ferreneru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ferreneiru [Md].>(TEST)
|
Terrén de ferrén [Md (= ferrenal)].
|
Cfr. ferrén. |
||
ferreñes, les 📖: ferreñes🔤: , les 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
<//ferreñas [Eo].>(TEST)
|
Instrumentu de música fechu d’unos fierros en figura de trián- gulu que tienen unes rodaxes de lo mesmo; tócase con un fie- rru (usáu xeneralmente polos criaos de ciegos) [JH]. Triángulu de fierro qu’acompanga la música [R]. Sonaxes de la pandereta [/Eo/].
|
|
Cfr. ferreñu, -a, -o. |
|
ferreñu, a, o 📖: ferreñu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
De fierro [Qu], de cualidaes ferroses [Tb]: <i class="della">El</i>(TEST)
|
prau yara fe- rreñu [Tb].
|
|
del llat. ferrūgineus, -a, -um ‘de color o sabor del fierro’ (EM; OLD) → *FERR(UG)ǏNEUS, tamién con continuador nel gall. ferreño (GVGH). L’ast. ferreñu caltiénse como axetivu en documentu de 1300 cuando se refier a un horru ferreñu (§1 y §4), quiciabes aludiendo a dalgún tipu de pieza de fierro, quiciabes a les puntes sustitutives de los tornos de madera; nos exemplos 2 y 3 vese yá un usu nominalizáu ‘vasía de fierro’; al so llau’l correspondiente femenín que güei caltién l’ast. fe- rreñes (PE4: 177). |
|
“ferrera” 📖: “ferrera”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación na aceición ‘de fierro’
→ ‘vena de fierro’ :
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">meos palacios in uilla que uocitant Serna in Barrio de </i><i class="della">Fe-</i>(TEST)
|
rrera 1108(or.) [MSAH-III/542]
|
diez castannares e duas ruviales e un de ferrera en los Ca- davales 1369(or.) [SP-II/432]
|
Cfr. ferreru. |
|
ferrería, la 📖: ferrería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ferreiría [Sm. Md. Pzu. Oc. /Eo/]. firreiría [Oc (Mazu)]. h.errería [Lln].>(TEST)
|
Cast. herrería, fragua [Lln. Llg. Ay. Sm. Md. Pzu. /Eo/. JH]. Mazu antiguu destináu a la fundición de fierro; destremábase del mazu corriente en que’l so martiellu yera de mayor pesu y en que la combustión pa fundir el mineral nun s’activaba con fuelles sinón col aparatu llamáu trompa [Oc]. 2. Ruíu per- fuerte, anque nun sía de fierro [Cb].
|
|
||
ferrerín, el 📖: ferrerín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><ferreirín [Noval. An. Ce. Cv].>(TEST)
|
|
|||
ferreru, a, o* 📖: ferreru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<firreira [As].///<ident class="della" level="1"></ident>/ferreiras [/Serandías (Eo)/].>(TEST)
|
|
|||
ferreru, el 📖: ferreru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><ferreiru [Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. An. Pr. Sl. Vd. Tox. Vg. Mar]. +ferriru [Cp. Bi. Llg. Ay. Ll]. +firriru [Ri]. fer- rero [Ar]. firreiru [Oc]. h.erreru [Lln. Pa]. //ferreiro [/Eo. Mánt/].>(TEST)
|
Cast. herrero [Lln. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Bi. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Ar. Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. An. Pr. Sl. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Vg. Mar. JH. R]. El que trabaya na fragua na ferrería [Ri]. 2. Parus caeruleus, cast. herrerillo común [Mo (LLAA 27)]. Páxaru [Pr] qu’añera en vallaos y matos, ye rosáu perbaxo’l picu [“de Valdés al Eo” /(Eo)/]. Páxaru buxu del ta- mañu del gorrión [Sl]. 3. Gadus merlangus, cast. merlán [Lls (PPAC)]. Gadus pollachius, abadexu [Lls (PPAC)]. 4. Xuegu de los mozos na fila, remedando’l trabayu del ferreru [Cg]./// Domingo ferero 1029(or.) [ACL/454]
|
Del llat. FERRĀRIUS, -I ‘ferreru’ (EM; OLD), términu con repre- sentación románica (REW) ya panhispánica (DEEH). Pero’l nome taba averáu al ax. llat. FERRĀRIUS, -A, -UM ‘de fierro’, ‘rellativu al fierro’ (EM; OLD) que tamién fai actu de presencia na nuesa documentación n’exemplos como: cfr.) con asitiamientu to- ponímicu (TA 615). Dende ferreru féxose’l dim. ferrerín (cfr.); ferreru y ferrera tán nel aniciu del ast. ferrería (cfr.) asina como del verbu esferrerar (cfr.). N’abondos casos plantéga- se’l problema práuticu de destremar les duldes inxertes nos testos. Ello agrávase enforma más si se trata d’estos términos cuayaos toponímicamente como de bien ceo alvertimos. Cuando se trata de nomes de páxaros alcontramos un nuevu enguedeyu xeneráu pola presencia del arabismu averáu fóni- camente ferre, ferriu (cfr. ferre; ADLA 31, 41, 49, 204). |
||
ferresebes, el 📖: ferresebes🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<i class="della">Accipiter nisus</i>, cast. <i class="della">gavilán </i>[Noval]. Páxaru rapaz más pe- queñu que’l <i class="della">ferre</i>(TEST)
|
(come páxaros pequeños) [Ac].
|
Compuestu del ast. ferre (cfr.) y del pl. sebes (cfr. sebe), nuna primera combinación pente medies de la preposición de, esto ye *ferre (de) sebes, el ferre qu’aveza a andar pente sebes. |
||
ferrete, el 1 📖: ferrete🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ferretu [y Xx (PPAC)]. ferreto [Cñ (PPAC)].>(TEST)
|
Gadus pollachius, abadexu [Tz, Xx, Llu, Cñ (PPAC)]. Gadus merlangus, cast. merlán [Tz (PPAC)]. Gadus aeglefinus [Xx, Cñ (PPAC)]. Cría del abadexu [Xx].
|
Dim. de ferre, col suf. diminutivu -ete; la motivación de tal nome podría debese a les tonalidaes del color ferruñentu de la variedá xoven del pexe (PPAC 182). |
||
ferrete, el 2 📖: ferrete🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Cast. <i class="della">herrete </i>[Cg. JH]. Aguya de metal de les guyetes [Bab. PSil]. Aguya de metal de los cordones d’atar el xustiellu [Oc]. Pieza redonda de metal del mangu de la pluma, onde ésta se suxeta [Xx].
<i class="della">Toma,</i>(TEST)
|
toma esos ferretes/y esa cinta colorada [Enamorados Aldea 249] al par qu’ illos xugazaren col ferrete la cotiella [EGªREN (NB)/290]
|
Anque, de mano, pue tenese por diminutivu de fierru (cfr.); na aceición de ‘oxetu de fierru’ yá se documenta nos aranceles san- tanderinos y Castro considérala occitanismu y Corominas-Pas- cual (DCECH s. v. hierro) ven nello’l fr. FERRET (FEW III, 471a); el términu tamién se conseña en testos arag. del sieglu XV (Sesma & Líbano 1982: s. v. feret, ferrez). Pescanciamos que guarden rellación etimolóxica con ferrete, l’ast. ferretería (cfr.), ferre- teru (cfr.), ferretiadura (cfr.). Sobro ferrete féxose’l verbu fe- rretiar (cfr.) que pue almitir l’influxu de enforrotar (cfr.). |
||
ferretería, la 📖: ferretería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ferreteiría [Md]. ferrotería [Ac].>(TEST)
|
Cast. ferretería [Ac. Tb. Md]. Cfr. ferrete 2.
|
|||
ferreteru, a, el/la* 📖: ferreteru🔤: , a, el/la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<ferreteiru [Tb].>(TEST)
|
El qu’atiende una ferretería [Tb].
|
Cfr. ferrete 2. |
||
ferretiadura, la 📖: ferretiadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">ferretiar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. ferrete 2. |
||
ferretiar 📖: ferretiar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">herretear</i>(TEST)
|
[JH].
|
al son d’ un pandeiru bien ferretau de sonayas 1930 [F. Co- ronas/154] Cfr. ferrete 2. |
||
ferretón, el 📖: ferretón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<i class="della">Gadus</i>(TEST)
|
pollachius, abadexu [LMA].
|
Aum. de ferrete 1. |
||
ferriacu, el 📖: ferriacu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Ciertu páxaru rapaz pequeñu [Sm (= ferre)]. Desp. de <i class="della">ferre</i>(TEST)
|
cola amestadura del suf. -acu.
|
|||
ferrial 📖: ferrial🏗️: NO ✍️: NO |
<ferreal [Pr (Cv). Cn (MG)]. firrial [y Md. Oc].>(TEST)
|
Ferruxinoso (el terrén, l’agua, la piedra) [Tb. Sm]: Yaran de piedra ferrial [Tb]. Qu’echa chispes al da-y col esllabón (una piedra dura) [Ce. Cv. PVieya]: Hai muitos gouños ferriales [PVieya]. Que tien siderita (una piedra) [Bab]. Cubierto de pie- dra mineralizao (un terrén) [Md]. Que nun abre en llámines (la piedra) [/Mánt/]. 2. Persano (asina’l maíz cuando tien el verde perescuro) [Cb]. Sana y trabayadora (una persona) [Cb]. //Piedra ferrial ‘piedra dura que produz chispes dándo-y gol- pes col esllabón’ [Sm]. ‘piedra perduro [Sl] emplegao pa ci- mentar’ [Tox]. ‘piedra que se pon nel cantu l’horru’ [An]. //Piedra firrial ‘piedra silícea, pedernal’ [Oc].
|
|
cfr. ferrial, el) [PE3: 170]. |
|
ferrial, el 📖: ferrial🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Pedernal [Cb (= <i class="della">piedra</i>(TEST)
|
de h.ueu). Pzu] pa prender el fueu [Cp. Cn (F)]: Sos más duru que’l ferrial [Cn (F)]. 2. Regodón [Cn (MG)]. Piedra compacta, perdura [An]: Cun el ferrial puédese afilar la gadaña [An]. //Piedra de ferrial ‘piedra, mineral de fierro’ [Vd]: Esta piedra ta dura, ya de ferrial [Vd].
|
|
||
ferriascu, el 📖: ferriascu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Milán, páxaru rapaz [Montañas (Oc)]. Términu deriváu del ast. <i class="della">ferre</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
ferrinchar* 📖: ferrinchar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><h.errinchar [Lln].>(TEST)
|
|
|||
ferrinchina, la* 📖: ferrinchina🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><h.errinchina [Lln].>(TEST)
|
|
|||
ferrinchíu, el* 📖: ferrinchíu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><h.errinchíu [Lln]. h.errinchidu [Lln].>(TEST)
|
|
|||
ferrinchu, el* 📖: ferrinchu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><h.errinchu [Lln].>(TEST)
|
|
|||
ferriona 📖: ferriona🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">L.levala ferriona </i>‘llevar un desengañu’ [Sm (= l.levala fu- rriona)].
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr<i class="della">.</i>(TEST)
|
furón, ona.
|
|||
ferritranca, la* 📖: ferritranca🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><h.erritranca [Lln].>(TEST)
|
|
|||
ferrocarril, el 📖: ferrocarril🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ferrucarril [Md. Pzu]. fierrucarril [PSil].>(TEST)
|
Cast. ferrocarril [Md. Pzu. Xral]. Vía del tren [PSil].
|
|
cfr. raíl). |
|
ferrón, ona* 📖: ferrón🔤: , ona* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<////ferrones [Cb. Cp].>(TEST)
|
Mui tempranes (les castañes) [Cb. Cp]. Cfr. ferrón. Semánticamente va acordies cola práutica llat. d’a- plicar a una especie botánica les cualidaes del mineral como vemos en ferreola uitis (EM s. v. ferrum).
|
|||
ferrón, el 📖: ferrón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.errón [Os].>(TEST)
|
Exe de la peonza [Pr]. Exe de fierro de la peonza [Os. Cb. Cg. Cp. Llg. Sd]. Púa del trompu [Ac]. 2. Trampa, guindón [Tb] pa cazar páxaros o ratos [Qu]. 3. Fondu d’un calderu vieyu em- plegáu a menudo pa coyer la brasa y la ceniza del llar [Oc]. 4. Caún de los dos fierros llargos que van delantre de la reya del llabiegu [Cv. Cad]. 5. Fabricante de fierro en vares [JH].
|
|
del llat. ensin diptongar la [ę] al quedar átona; ferrón pue tener usos nominales y axetivos (cfr. ferrón, ona). Dende equí fé- xose’l verbu enferronar (cfr.). Aumentativu de ferrón ye ta- mién ferronazu (cfr.). |
|
ferronazu, el 📖: ferronazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+ferronozu [y Llg].>(TEST)
|
Golpe dau col ferrón [Ac. Llg]. Golpe que recibe una peonza col ferrón d’otra [Cg].
|
Formación sobro ast. ferrón (cfr.) cola amestadura del suf. -ĀCEUS > -azu. |
||
ferroscu, el* 📖: ferroscu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<firroscu [Oc].>(TEST)
|
Cualquier fierru o ferramienta vieya que nun val namás que pa chatarra [Oc]: La tua navaya yía un firrosco [Oc].
|
Cfr. fierru. |
||
ferrote, el 1 📖: ferrote🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Páxaru de la mesma familia que’l <i class="della">ferre</i>(TEST)
|
pero más pequeñu qu’ésti [Sb. Ri].
|
Dim. de ferre. |
||
ferrote, el 2 📖: ferrote🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Espiga de fierro de la peonza [Cñ. Llg. Ay]. 2. Fierru que se pon de recatón a la cayada [Ay]. //<i class="della">Ser</i>(TEST)
|
un ferrote ‘ser un pe- gote (una persona)’ [Sr]. //Ser más torpón qu’un ferrote ‘ser pertorpe’ [Llg]. //Ye feu como un ferrote ‘ye perféu’ [Llg].
|
Aum. de fierru (cfr.). Ye discutible saber si les frases feches faen referencia a fierru o a ferre (cfr. ferrote 1). Dende ferrote 2 féxose’l verbu ferrotiar (cfr.) y el compuestu *enferrotar → enforrotar (cfr.). Ye claro qu’esti últimu tamién podría partir d’una variante de ferrote → forrote (cfr.). |
||
ferrotiar 📖: ferrotiar🏗️: NO ✍️: NO |
Trabayar con fierro [Ri].
Verbu fechu sol ast. <i class="della">ferrote</i>(TEST)
|
2 (cfr. fierru).
|
|||
ferroviariu, a, o 📖: ferroviariu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+ferrovieriu [Ay].>(TEST)
|
Del ferrocarril [Ac]. 2. Que trabaya nel ferrocarril [Ay]. D’una
|
derivación del it. ferrovía ‘ferrocarril’ (DCECH s. v. carro). |
||
ferroyu, el* 📖: ferroyu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. ferruyu.
|
|||
ferru, el* 📖: ferru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.erru [Lln].>(TEST)
|
//Agua de h.erru ‘planta que miedra nes zones baxes col tallu de color fierro y la rama dalgo verde’ [Bulnes (Lln)].
|
Cfr. cerru. |
||
ferruchador, ora 📖: ferruchador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
Que <i class="della">ferrucha</i>. 2. Que sierra [Ac]. 3. Que trabaya muncho (una persona) [Ac]. Insistente, constante [Tb]: <i class="della">Ya</i>(TEST)
|
un ferruchador, nun cansa [Tb].
|
Cfr. ferruchu. |
||
ferruchar 📖: ferruchar🏗️: NO ✍️: NO |
<ferrunchar [An].>(TEST)
|
Serrar [Ac] coses de curtia entidá [Ac. Tb]. 2. Trabayar mun- cho [Ac]. 3. Intentar iguar daqué dalgo [An (= esferrunchar)]. 4. Insistir [Tb]: Si te paez deixa de ferruchar [Tb]. Cfr. ferruchu 2.
|
|||
ferruchu, el 1 📖: ferruchu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<firruchu [Ri].>(TEST)
|
Accipiter nisus, cast. gavilán [Llg (LLAA 27)]. Cast. halcón [Mi]. Cast. gavilán [Ca]. Páxaru de presa peratrevíu y enemigu mortal de tou tipu de páxaros [Ri]: El firruchu ye un péxaru pi- quinu que roba los pitos [Ri].
|
Desp. de ferre. |
||
ferruchu, el 2 📖: ferruchu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<ferrunchu [Sm. Cn (MG). An. Pr (Cv). Cv. PVieya. Vg. Llomb]. ////ferrunchos [Bab].>(TEST)
|
Desp. de fierru. 2. Cualquier oxetu de fierro ensin importan- cia, en desusu [Sm. Bab. Pr (Cv). Cv. PVieya]. Cualquier trozu de fierro [Vg]. Trozu vieyu de fierro [Llomb]. 3. Cualquier fe- rramienta de llabranza [An]: Los ferrunchos tán na corte [An]. 4. Exe del peón o peonza [Cn (MG)]. 5. Serruchu [Ac. Tb]: Garróu’l ferruchu ya casi esfái la mesa [Tb]. //Como un fe- rruchu ‘trabayadora (una persona)’ [Ac]: Ye como un ferru- chu, tol día ta trabayando [Ac].
|
Dim. despeutivu de fierru, con una formación diminutiva xe- neralizada enantes de la diptongación. Darréu qu’un instru- mentu pa serrar yera de fierro perentiéndese que ferruchu llograre tamién l’aceición de serruchu (cfr.) y xustificare les formaciones ferruchar (cfr.), esferrunchar (cfr.)y, quiciabes, la variante esperrunchar (cfr.) por tracamundiu fónicu ya in- fluxu de la familia de perru (cfr.). Cola familia de ferruchar ta- mién se rellaciona ast. ferruchador (cfr.). Nesti casu como n’otros términos de la familia vese una aceición mui rellacio- nada cola idea d’insistencia o de constancia en daqué cosa como fai’l serruchu al serruchar de contino. |
||
ferruguñentu, a, o 📖: ferruguñentu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<farragumientu [Gr]. ferrugumientu [Cd].>(TEST)
|
Con ferruñu, con óxidu [Gr. Cd (= ferruñentu)] de fierro [Md]. Cfr. ferruñentu, a, o.
|
|||
ferruguñosu, a, o 📖: ferruguñosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Oxidáu [PSil].
Cfr. <i class="della">ferruñentu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
ferruñar 📖: ferruñar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. aferruñar.
|
|||
ferruñecer 📖: ferruñecer🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Oxidar [Tb]: <i class="della">La</i>(TEST)
|
l.lave ferruñecíu [Tb]. //-se ‘oxidase’ [Sm (= aferreguñase = aferruñase)].
|
|
||
ferruñentu, a, o 📖: ferruñentu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><farrumientu [JH]. ferrumientu [Ac. Pr. Oc. Llomb]. firru- nientu [Oc]. furruñentu [y Sm]. h.erruñentu [Pa]. +ferru- miintu/ferrumienta/ferrumiento [Ay].>(TEST)
|
|
|||
ferruñosu, a, o 📖: ferruñosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><farruñosu [JH]. ferruñoso [Cp. Ar]. +ferruñusu [y Llg. Ay. Ll]. forroñosu [Alb]. forroñoso [Ar. R. VCid]. forruñosu [y Ac. y Pr. V1830]. furruñoso [Cp. Cñ. Ar. Tor. VCid]. furruñosu [Cb. Qu. y Tb. y Sm. y Pr. Mn. Arm]. +furruñusu/furruñosa/fu- rruñoso [Mi. Ri]. +furruñusu [Cp. Ay. Ll]. h.erruñosu [Pa].>(TEST)
|
Oxidáu [Pa. Cb (= ferruñentu). Cp. Cñ. Ac. Ay. Ll. Ri. Ar. Qu. Tb. Sm (= furruñentu). Pr. Mn. JH. Tor. Arm]. Ferruxinosu [Llg]. Ferruñentu [Alb]. 2. Qu’entama a podrecer (la madera) [Ar]. 3. Con hollín {¿sedrá orín?}, averiado, viejo [R]. 4. Ro- ñosu, avarientu [Ll. VCid]. 5. Ruin [V1830]. a so llau ferruñosa la pluma ya ta per reseca 1925 [Pensa- tible/74]
|
|
||
ferruñu, a, o 📖: ferruñu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><furruñu/a [y Tb].>(TEST)
|
|
|||
ferruñu, el 📖: ferruñu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><farruñu [JH]. ferruño [Llu. y Ay]. firruñu [PVeiga (Oc)]. fo- rruñu [Sb. y Ll. As (Oc). y Pr]. furruñu [Cb. Cp. Ay. y Ll. Mi.
<br class="della">Ri. y Tb. y Sm. y PSil. Cn (MG). As. y Pr. y Sl. Arm]. furruño [Ar]. h.erruñu [Pa]. h.urruñu [Cl].>(TEST)
|
Cast. herrumbre [Cl. Pa. Cb. Cg. Cp. Llu. Llg. Ay. Ll. Mi. Cn (M, MG). As (Oc). Sl. JH. R. Tor]. Óxidu [Pa. Ac. Ay. Mi. Ri. Ar. Qu. Tb. Pzu. PSil. As. Cn (F). Cd. Pr. Pv (Oc)]. Orín de fierro [Sb. Sm (= ferreguñu). Bab. An. Bard. Arm]. 2. Enfadu [Sb]. //Ser duru como un ferruñu ‘ser perduru, como’l fierro’ [Pr]. //(Ser un) ferruñu ‘(ser un) avarientu, tafuñu’ [Sr. Ri (ser un furruñu)]. //Ser como un ferruñu ‘ser pertrabayador’ [Llg]. //Poner cara ferruñu ‘fruncir el ceñu’ [Llg]. //Tener cara fer- ruñu ‘tener la cara seria y de males pulgues’ [Llg]. //Tar fichu un bon furruñu ‘ser peravarientu’ [Ay]. ///De vieyu el to tratu tien forruñu y fai el fatu [Canella].
|
Del fem. llat. ferrūgo, -inis ‘ferruñu’ (OLD) pero dende l’acusa- tivu FERRŪ(G)INE > *ferruñe → ferruñu, con percarauterización del masculín en -u, quiciabes col influxu de ferrūginus, -a, -um o ferrūgineus, -a, -um (OLD). Sol ast. ferruñu féxose’l verbu aferruñar (cfr.) y tamién desferruñar (cfr.), esfarruñar (cfr.) → esfurruñar (cfr.), enferruña(r)se ‘llenase de ferruñu’ responsa- ble llueu del ast. enfurruñar, por asimilación de l’átona como en ferruñu → forruñu. Semánticamente estos verbos almiten un camudamientu metafóricu pues d’un significáu de ‘llenase de ferruñu’ pasó al de ‘tener mal aspeutu, asemeyáu al del fe- rruñu’, etc. Esta esplicación abulta más acoyible que l’almitida por Meyer-Lübke dende’l célticu *frogna (cfr. froña), García de Diego (DEEH s. v. *frogna), Corominas-Pascual (DCECH s. v. en- furruñarse). Un compuestu de enfurruñar ye desenfurruñar (cfr.) del que ye pariente l’alverbiu desenfurruñadamente (cfr.). Pero dende FERRŪGINE foron posibles otres víes evolutives con caltenimientu y palatalización de -G- dando llugar a un resultáu en [S], [-y-], etc. como en FUGERE > fuxir - fuyir → fuir (GHLA |
|
|
ferrusqueru, el* 📖: ferrusqueru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ferrusqueiru [Vd (Toponimia 112)].>(TEST)
|
Persona que trabaya arreglando potes y cacharros de lata [Vd (Toponimia 112)].
|
Cfr. ferruñu & ferruñentu. |
||
ferruyentu, a, o 📖: ferruyentu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<furruyentu [y Vd]. //ferruyento [/Eo/]. ///ferruxentu [Pzu]. fe- rruxento [/Mánt/].>(TEST)
|
Aferruñáu [Pzu. Cv. Vd. Alm (Oc). Tox. /Eo. Mánt/]. Cfr. ferruñu & ferruñentu.
|
Variante de ferruñentu (cfr.) con tracamundiu de palatales como en ferruyu - ferruñu (cfr.). |
||
ferruyeru, a, o* 📖: ferruyeru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ferruyeiru [Tox].>(TEST)
|
Qu’igua los cacíos de porcelana y de zinc [Tox].
|
Cfr. ferruyu. |
||
ferruyu, el 📖: ferruyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<aferruyu [Lln]. firruyu [PVeiga (Oc)]. forruyu [Busm (Oc)].
///ferrujo [Mar].>(TEST)
|
Ferruñu [Cv. Vd. Tox. PVeiga, Busm (Oc). PVieya. /Eo/. Mar]. 2. Tacañu, tafurriu [PVieya]: Ya un ferruyu, nun quier gastar nada [PVieya]. //-os ‘ferramientes de trabayu’ [Lln]. //Tocar a ferruyos ‘andar d’un sitiu pa otru’ [Lln].
|
|
Del acusativu FERRŪ(G)INE (cfr. ferruñu) que xustifica perbién el calter zarráu de la tónica /ú/. Al nuesu entender ha dixebrase ast. ferruyu ‘ferruñu’ de la so namás qu’aparente variante fe- rroyu que conocemos gracies a la documentación medieval: del llat. ferrum → *FERRŬCULUM en tou asemeyáu y paralelu al deriváu de fēnum → FENŬCŬLUM (REW s. v. fenŭcŭlum) > ast. fenoyu (cfr.). Dende ferruyu hebo facese fe- rruyeru (cfr.) y el verbu ferruyar (cfr.) y el compuestu esfe- rruyar (cfr.) güei namái conseñáu na fastera más occidental d’Asturies na aceición de cast. descerrajar. A la vera tenemos ast. cerroxu (cfr.) que paez un castellanismu por cuenta’l re- sultáu -C’L- → [S]. De toes maneres, si almitimos ferruxe como posible aniciu de *ferruxu → ferruxentu (cfr. ferruñu) nun habría razón que pudiere torgar un tracamundiu de frica- tives *ferruxe → *cerruxe → *cerruxu que, sintiéndose como variante metafonética, pudieren correxir por cerroxu (cfr.) anque en cerroxu paeznos meyor almitir l’influxu castellanista. |
|
fervecer 📖: fervecer🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Ferver [Md].
|
Del llat. FERUESCERE ‘ponese caliente’ (OLD), ensin continua- dores conseñaos por REW nin por DEEH nin por DCECH (PE4). |
||
fervederu, el* 📖: fervederu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fervedeiru [Tb. Md. Pzu. Cd. Pr (Cv). Vd. Vg]. fervideiru [Tb. PSil].>(TEST)
|
Cast. hervidero [Md. Pzu. Cd. Pr (Cv). Vd. Vg]. 2. Ruíu que se produz nos bronquios al tener catarru [Cd]. Ruíos al respi- rar los enfermos [PSil]. 3. Efeutu de la espluma nel agua del mar [Vd]. 4. Munchos, abondancia [Tb. Tox (= fervedoiru)]: Yara un fervedeiru de xente aquel curtinal [Tb]. Cfr. férvidu.
|
|||
fervedoriu, el 📖: fervedoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fervedoiru [y Sm. Cv. Tox]. firvidoiru [Oc]. //fervedoiro /Eo. Mánt/].>(TEST)
|
Cast. hervidor [Md (= fervidor)].
|
2. Fervederu [Sm. Cv]: ¡Vaya fervedoiro que prepareste [Sm]. Munchos, abondancia [Tox (= fervedeiru). Eo/]. 3. Revolvín, persona que se mueve de contino [/Mánt/]. 4. Sorrolla, disnea [Oc]. Cfr. férvidu. |
||
fervedura, la 📖: fervedura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fervidura [Md].>(TEST)
|
Aición y efeutu de ferver [Tb. Md. JH]. Cfr. férvidu.
|
D’un términu rellacionáu col llat. fereuere (cfr. ferver), qui- ciabes *FERUITŪRA. |
||
fervencia, la 📖: fervencia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">ferver </i>[Ay]. 2. Fervor [Mi (= fervor). Ll. JH]. 3. Baturiciu, conxuntu, munchos [Qu]: <i class="della">Nesas</i>(TEST)
|
fiestas hai siempre una fervencia nenos [Qu]. Cfr. férvidu.
|
|
Del llat. FERUENTIA, -AE ‘fervor’, ‘ardor’ (DLFAC), llueu con usos metafóricos. L’ast. fervencia amuesa un resultáu semi- cultu del suf. -entia a la escontra del popular que paez ufrir el primer documentu citáu cola fusión de la yod cola xiblante que precedía. La toponimia asoleya tamién niciu del términu se- micultu (TA 231; TT 297) xunto col correspondiente masculín fervienzu (cfr.). |
|
ferver 📖: ferver🏗️: NO ✍️: NO |
<firver [Ay. As]. h.erver [Cl]. h.irvir [Lln. Cl. Rs. Pa]. ///{Dan tamién la espresión castellanizante <i class="della">hervir </i>[Ac]. <i class="della">hirvir </i>[Cb. Ac. VCid]. <i class="della">herver</i>(TEST)
|
[Mar]. Tamién paez vieya adautación d’un cas- tellanismu xervir}.>
|
la ol.la [Oc]. //Ferver la sangre ‘ser xoven’ [Pr]. ‘enfadase muncho per dientro’ [Ay]. //Tar que fierve ‘tener fiebre’ [Pr]. ‘tar de permal humor’ [Tb]. //H.irvir comu la hoya los yadro- nes ‘producir ruíu pergrande’ [Cl].///
|
Cast. hervir [Lln. Rs. Cl. Pa. Cb. Cg. Cp. Cñ. Ac. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Ar. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. An. Gr. Cd. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. PVieya. Oc. /Eo. Mánt/. Tor. Vg. Mar. Bard. Llomb. VCid. JH. R]: El pote fierve si la cocina ta en- cesa [Tb]. Facer hervir [Sr. Tb. Cv]. Fierve la lleche pela ma- ñana tolos díes, al llevantase [Sr]: Nun fiervas les fabes que saben mal [Sr]. 2. Formentar [Rs. Cñ]. Formentar la sidra dulce na barrica [Ri]. 3. Falar más de la cuenta [Ac]. Murmu- rar, reburdiar [Xx]: Nun sé qué me fervió [Xx]. 4. Haber bayura de daqué [Ri]: Aquel.lo fervía de xente [Ri]. 5. Sudar por cuenta la fiebre [Ri]: Tien la frente ferviendo [Ri]. //Ferver la ol.la ‘sentise agraviáu polo qu’otru diz, y tar asina a puntu de nun se poder contener’ [Oc]: Mira, nun sigas purque férvime |
|
ferviatu, el 📖: ferviatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+ferviotu [y Llg]. h.irviatu [Lln].>(TEST)
|
|
|||
fervicar 📖: fervicar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
fervida, la 📖: fervida🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fervía [Pr].>(TEST)
|
Cocimientu de dalguna cosa [Md].
|
2. Papines de fariña de trigu, lleche y zucre [Pr]. Cfr. férvidu. |
||
fervidiella, la 📖: fervidiella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Ruíu que se produz na garganta al respirar con dificultá [Cd]: <i class="della">Yá</i>(TEST)
|
tien la fervidiella pa murise [Cd]. Entorpecimientu al res- pirar, fervederu en pechu [Cr].
|
Cfr. férvidu. |
||
fervidiellu, el 📖: fervidiellu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fervidiel.lu [Pzu. Cad].>(TEST)
|
Infusión pal catarru [Ac].
|
Bebida caliente con dellos produc- tos pa curar resfriaos, etc. [Cd. AGO]. Infusión de té, café, etc. [Vd]. Tisana [Pzu]. ///El fervidiellu na cama hay que bebellu -Refraneru [F. Coronas/182] Cfr. férvidu. |
||
fervidín, el 📖: fervidín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ferviín [Ay].>(TEST)
|
//Ferviínos ‘tisanes de yerbes melecinables tomaes calientes y con zucre [Ay].
|
Dim. de fervíu. |
||
fervidor, el 📖: fervidor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fervior [Ri].>(TEST)
|
Fervedoriu [Pzu. Md (= fervedoriu)]. Cacíu onde se fierve la lleche [Ri]. Cfr. férvidu.
|
D’un términu rellacionáu col llat. fereuere (cfr. ferver), qui- ciabes una formación en -TOR, -TŌRIS. |
||
férvidu, el 📖: férvidu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<férvadu [Sm].>(TEST)
|
“Disnea con hervidero” [Sm].
|
2. Agonía del enfermu [Oc]: L.levantóse’l férvidu ‘entamó-y l’agonía’ [Oc]. Quiciabes d’una nominalización del axetivu FERUIDUS, -A, -UM ‘inflamáu’, ‘caliente con inflamación’ (OLD) con continuador en friulán (REW). Ye clara la inseguranza del vocalismu átonu como s’alvierte tamién ente los siguidores del suf. átonu de ferver (cfr.). Del participiu débil fervi(d)u, fervida (dambos nominalizaos tamién), pudo algamase l’ast. fervidiella (cfr.), fervidiellu (cfr.) cola mesma incrementación sufixal diminu- tiva. Tamién foron posibles otres formaciones como ferviatu (cfr.), agora cola amestadura del suf. desp. -atu que vemos en términos como cuspiu → cuspiatu, etc. Paralelu a *ferviu, *fervia pudo ser un deverbal fuerte de ferver, esto ye *fervu, *ferva y d’ehí que l’ast. güei ufierte formaciones como fervín (cfr.), fervonciu (cfr.), fervonazu (cfr.), fervosu (cfr.), fervudu (cfr.), fervidura (cfr.). Tán tamién en rellación etimolóxica fer- vederu (cfr.), fervedoriu (cfr.), fervedura (cfr.), fervidor (cfr.). |
|
|
ferviella, la 📖: ferviella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ferviel.la [Ay]. h.erviella [Os]. h.irviella [Pa].>(TEST)
|
Sorrolla [Pa. Sr]. Afogamientu, ruíu al respirar [Os]. Congoxa na garganta [V1830]. Entorpecimientu al respirar [Cb. Cp]. Fervedoriu en pechu [Cb. Cp]. 2. Ruíu al respirar cuando se tien catarru [Ac]. Disnea acompañada de fervedoriu [Cg]. Res- piración fatigosa y sonora [Cñ. Ac. Ca]. Ruíu especial que los pulmones producen na bronquitis [VBable]. Fervedoriu pol ruíu de los humores estancaos en pechu [JH]. 3. Estertor, re- suellu [Ca. JH]: Lluego muerre pos ya tien lla ferviella [JH]. Mala respiración, intranquilidá, congoxa [Ay]. Congoxa en que ta’l que ta morriendo [JH]. Sin que nunca se i embace/el fuelgu de la ferviella [El Ca- ballo 83] Ya pieslla los dos güeyos y antaina a venii el pigazu y la fer- viella [Judit 210] topar solo trabayos llaceries y hasta ferbiella 1889 [NOLON/16] Cfr. férvidu.
|
|||
ferviellar 📖: ferviellar🏗️: NO ✍️: NO |
<ferviel.lar [y Ay].>(TEST)
|
Tener ferviella [Cb. Ay].
|
|
Cfr. férvidu. |
|
ferviellu, el* 📖: ferviellu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.irviellu [Lln].>(TEST)
|
//Tener h.irviellu ‘tar atacáu de los bronquios’ [Lln].
|
Cfr. férvidu. |
||
ferviente 📖: ferviente🏗️: NO ✍️: NO |
Que fierve [JH].
Del participiu de presente FERUĒNS, -NTIS (EM s. v. ferueo) con diptongación que tamién ufren otros como <i class="della">comiente,</i>(TEST)
|
moliente, veniente, etc.
|
|||
fervienzu, el 📖: fervienzu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.irvienzu [Lln].>(TEST)
|
Ruíu al respirar, catarru garráu al pechu [Lln]. //Pasar un fer- vienzu ‘pasar munchu calor por andar al sol’ [Cb].
|
Paez una creación analóxica masculina dende l’ast. fervienza non conseñáu güei pero sí almisible darréu qu’hai nicios del so usu documental femenín de magar el sieglu X y na toponimia (TA 231). El so aniciu ha tar nel llat. FERUENTIA ‘fervor’, ‘ardor’ (DLFAC) con una aplicación al munchu calor y a la respiración ruidosa que, metafóricamente, arde nel pechu (cfr. fervencia), acordies cola imaxe emplegada por Isidoro de Sevilla: Forun- culus est tumor in acutum surgens, dictus quod fervet, quasi fervunculus (Etimologías IV, 8, 15; PE4), La pallabra corres- pondiente al ast. fervencia caltiénla’l gall. fervenza “espuma- rajo o cachón que la agua hace cuando se precipita o estrella contra una peña, aunque no sea agua caliente” (Sarmiento 1973: 268). |
||
fervimientu, el 📖: fervimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">hervimiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
D’un términu rellacionáu col llat. fereuere (cfr. ferver), n’a- mestanza col suf. -MENTUM. |
||
fervín, el 📖: fervín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Pequeñu fervor [Mar].
<i class="della">pa</i>(TEST)
|
que te feiga bien el fervín tómalu ninín - Refraneru [F. Coronas/183] Cfr. férvidu.
|
|||
fervinchu, el 📖: fervinchu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.ervinchu [Lln]. h.irvinchu [Pa].>(TEST)
|
Cast. hervidillo [Pa. Bi]. Infusión [Llg]. Fervíu de plantes me- lecinables [Ca. VBable]. Infusión que se toma cuando se tien dalguna molestia [Sr. Sb]: Diéron-y unos fervinchos y quedó nuevu [Sr]. Cualquier yerba melecinable que se fierve [Lln]. mira Carola déxate de mélicos y de fervinchos 1910 [Cuco/76]
|
Del llat. *FERUINC(U)LUS, -I, una variante del llat. feruunculus conseñada n’Isidoro de Sevilla: Forunculus est tumor in acu- tum surgens, dictus quod fervet, quasi fervunculus (Etimolo- gías IV, 8, 15). |
||
fervíu, el 📖: fervíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<firvíu [Ri. y Pr]. h.irvíu [Lln]. h.irvidu [Lln]. fiervíu [y Sb]. fervidu [PSil. Llomb. Tor].>(TEST)
|
Infusión [Lln. Ac. Llg. Sb] fecha con cualquier clas de planta melecinable [Cp. Ay. Ri]: Vo facete un fervíu pal catarru [Sb]. Bebida fecho con zucre requemao y lleche pa curar los catarros [Lln. Tb. Sm. Cd]. Ferviatu de lleche contra’l catarru [PSil]. Infusión preparada al fueu con vinu, miel, zucre, mantega pal
|
|
||
fervollar 📖: fervollar🏗️: NO ✍️: NO |
<afervollar [Cb. y Cg. Cp. y Sb. R]. fervol.lar [Ay. y Mi. Ll. Qu (Oc). Tb]. h.irvollar [Pa]. ah.irvollar [Pa]. h.ervollar [Pa].>(TEST)
|
Ferver [Qu (Oc)] fuerte, faciendo munchu ruíu [Cb. Cg. Cp. Cñ. Ll. JH. R]. Cocer mui apriesa [Cp. Llg]. Ferver a borbo- tones [Pa. Ac. Sb. Ca. Ay. Tb]: Dexó fervollar les fabes [Mi]: Les patates yá están fartes de fervollar [Ca]. 2. Facer les coses ensin procuru [Cp].///
|
|||
fervolláu, ada, ao 📖: fervolláu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><ah.irvolláu [Pa].>(TEST)
|
Cocíu apriesa y mal [Pa].
|
Pp. de fervollar. |
||
fervolláu, el 📖: fervolláu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
fervollón, ona 📖: fervollón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ident class="della" level="1"></ident>Que fala muncho y atropellao [Cb. Xx. JH]: <i class="della">Yes</i>(TEST)
|
un fervollón
|
|
||
fervollu, el 📖: fervollu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Actu de <i class="della">fervollar</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
fervonazu, el* 📖: fervonazu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><fervunazu [Pr (Cv). Sl. Cv].>(TEST)
|
|
|||
fervonciu, el 📖: fervonciu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+fervunciu [Sb].>(TEST)
|
Guisu con pocos condimentos [Ca]. 2. Tisana [Ca]. 3. Cast.
hervidero [Sb]. Cfr. férvidu. |
|||
fervor, el 📖: fervor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<firvor [Oc]. h.irvor [Lln. Pa].>(TEST)
|
Cast. hervor [Lln. Pa. Mi (= fervencia). Ay. Ll. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. Cd. Pr. Sl (= fervunazu). Vd. Tox. Oc. /Eo(= fervura)/. JH]. Aición y efeutu de ferver [Cg. Ay. Ri]. 2. Fiebre [Md]. 3. Cast. “Ardor, animosidad, ahínco, eficacia, devoción ardiente, calor vehemente” [JH]. Pasión [Ri]. 4. Devoción [Ay]. //Nun fer- vor ‘nun momentu, rápido’ [Pr]. //Falta-y un fervor ‘ser daqué fatu’ [Sr]. ///Non ser pollu que cuez al primer fervor [LC].
|
|
Del llat. masc. FERUOR, -ŌRIS ‘fervor’, ‘calor, ‘ardor’ (cfr.). D’ehí, del ast. fervor, féxose un abondativu en -ŌSUS → fer- vorosu (cfr.) y el verbu afervorar (cfr.) y la so variante fervo- riar (cfr.) quiciabes con un deverbal fervoriu (cfr.). Un diminutivo-despeutivu de fervor ye ast. fervoriatu (cfr.) d’u se fexo’l verbu fervoretiar (cfr.). De fervor llogróse tamién un deriváu *fervorizu responsable del verbu afervorizar (cfr.). |
|
fervoretiar 📖: fervoretiar🏗️: NO ✍️: NO |
<h.irvoretiar [Lln].>(TEST)
|
Ferver a borbotones [Lln. Tb]. Cfr. fervor.
|
|||
fervoriar 📖: fervoriar🏗️: NO ✍️: NO |
<afervoriar [y Pr]. h.irvoriar [Lln]. ah.irvoriar [Lln]. fervurar [PSil].>(TEST)
|
Ferver a borbotones [Lln (h.irvoriar). Pr. Cd]. Cocer atro- pellao [Lln (ah.irvoriar)]. Ferver [PSil]. 2. Reburdiar [Cd]. ///Les fabes deben fervoriar y non fervollar [LC]. Cfr. fervor.
|
|||
fervoriatu, el* 📖: fervoriatu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.ervoriatu [Lln].>(TEST)
|
Infusión cualquiera de plantes melecinables [Lln].
|
Cfr. fervor. |
||
fervorín, el 📖: fervorín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.irvorín [Pa].>(TEST)
|
Cast. hervorcito [JH]. Fervor d’un líquidu suave y nun tiempu curtiu [Pa].
|
Dim. de fervor (cfr.). |
||
fervoriu, el* 📖: fervoriu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.irvoriu [Lln].>(TEST)
|
El fechu de ferver [Lln].
|
Posible deverbal de fervoriar (cfr. fervor) anque pudo ser una creación nominal en -ŌRIUS. |
||
fervorosu, a, o 📖: fervorosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Fogosu, activu, eficaz, con puxu, acaloráu [JH]. 2. Cast. <i class="della">fer- </i><i class="della">voroso</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
Cfr. fervor. |
|
fervosu, a, o* 📖: fervosu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<h.irvosu [Lln].>(TEST)
|
Qu’adelantra más de la cuenta nel trabayu [Lln]: Tanto se pier- de’l h.irvosu como el perezosu [Lln].
|
Abondativu de *fervu, *ferva (cfr. férvidu). |
||
fervotiar 📖: fervotiar🏗️: NO ✍️: NO |
Ferver un pocoñín [Ay]. Ferver pasu ente pasu [Ri. Tb (=fer- votar)]. Facer fervidiellos [Tb].
Posible formación dende ast. <i class="della">ferver</i>(TEST)
|
(cfr.) + -otar.
|
|||
fervotiáu, ada, ao 📖: fervotiáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
De mal sabor (por ferver más de la cuenta) [Ay]. Pp. de <i class="della">fervotiar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
fervudu, el 📖: fervudu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Bebida anticatarral con vinu caliente, miel, zucre, grasa [Tor].
|
Formación col continuador de -UTUS n’amestanza col partici- piu de ferver (cfr.). |
||
fervuscar 📖: fervuscar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Ferver un pocoñín [Ay].
|
Cfr. ferver. |
||
fesolada, la* 📖: fesolada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<feisolada [Sm. Bab. PSil. Vg]. feisulada [Oc].>(TEST)
|
Conxuntu de feisuelos [Sm. Bab. PSil. Oc. Vg]. 2. Cena de fei- suelos [Bab]. Cfr. fisuelu.
|
|||
fesoria, la 📖: fesoria🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fisoria [Setienes (Ast oc)]. fisoira [y Vd. Piñera, PVeiga (Oc). Ast Oc]. h.esoria [Cl. Pa. Rs]. /////h.osoria [Rs. Cl. Pa]. /////ce- soria [y Naraval (Cv). y Sm. y Md]. cesoira [Oc]. fosoira [/Mouguías (Ast Oc)/].>(TEST)
|
Cast. azada, xada [Lln. Cl. Rs. Pa. Pi. Cg. Cp. GP a. 1788, a. 1796. Cñ. Cr. Ac. Bi. Llg. Sr. Llv. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Sd. Qu. Tb (= xada). Gr. Pr. Sl. Naraval (Cv). Vd. Tox (= eixada). /Ast. oc/. R]. Cast. azadón [Cb. Ay. V1830. JH. DA. R]. Xada pe- queña [Sm. Cd]. Xada de boca más estrencha que la xada [Tb, Sm (Oc)]. Tipu de xada de boca ancha pa cortar rozu [Piñera, PVeiga (Oc)]. Ferramienta con cerra [Ar]. 2. Navaya [Ar]. ///Per Santa Marina cuelga les fesories de la viga [Ac (LC)]. El qu’an- tes de morrer da lo que tien, si-y dan cola fesoria merezlo bien [LC]. Coloradina y guapina/arrímate a la fesoria/que tu padre ya non puede/mantenete de señora [ALl (Esfoyaza)].
|
|
Cfr. fesoriu. |
|
fesoriada, la 📖: fesoriada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fesoriá [Llg. Ay. Ll. Ri]. h.osoriada [Pa].>(TEST)
|
Golpe cola fesoria [Pa. Cg. Llg. Ll. Ri. Tb. Pr. JH]. ///En tie- rra siempre moyada non des una fesoriada [CyN (Recuer- dos)].
|
|
Cfr. fesoriu. |
|
fesoriazu, el 📖: fesoriazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.osoriazu [Pa]. +fesoriozu [y Llg]. +fesoriezu [Ay].>(TEST)
|
Golpe cola fesoria [Pa. Llg. Sb. Ca. Ay. Ri. Tb. Cd. Pr. JH]. Cfr. fesoriu.
|
|||
fesorieru, el 📖: fesorieru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
fesorión, ona 📖: fesorión🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ident class="della" level="1"></ident>Ensin procuru nel vistir, desarregláu [Cb. Cp. JH]: <i class="della">Peruchu ye</i>(TEST)
|
un fesorión pa trabayar [JH].
|
|
||
fesorión, el 📖: fesorión🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
fesoriu, el 📖: fesoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+fesuriu [Ay].>(TEST)
|
|
|||
festecona, la 📖: festecona🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Gran fiesta [Tb. An. Cv]: <i class="della">Pa xuniu preparan una festecona </i>[An]. Fiesta que se fai en Bárcena del Monesteriu nel segundu domingu de setiembre [Cv].
<ident class="della" level="1"></ident>Del orixinariu despeutivu de <i class="della">fiesta → festaca </i>con una nueva amestanza pero agora del aumentativu -<i class="della">ona</i>(TEST)
|
→ *festacona → festecona con asimilación de la intertónica a la deuterotónica. Cfr. fiesta.
|
|||
festeru, a, o 📖: festeru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<festeiru [Md. Pzu]. +festiru [Ay. Ll]. +fiestiru [Ay]. fiesteru [y JH. Uv]. ///fiestero [VCid].>(TEST)
|
Amigu de fiestes [Ac. Ay. Ll. JH. VCid], allegre [Md. Pzu]. Festivu [JH]. ///Moza fiestera non quier llunes [LC]. Cfr. fiesta.
|
|||
festexamientu, el 📖: festexamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición y efeutu de <i class="della">festexar</i>:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Mas</i>(TEST)
|
nel festexamientu del compliaños d’Heróes [San Mateo 55] Cfr. fiesta.
|
|||
festexar 📖: festexar🏗️: NO ✍️: NO |
<festeixar [Md]. fistixar [Md. As. Oc]. ///festejar [Tor].>(TEST)
|
Festeyar [Pa. Ca. Tb. Sm. Md. Pzu. Tox. Oc. /Eo/]. Celebrar una fiesta [Lln. Ri]. Andar de fiesta por dalgún motivu [PSil]: Nun aparan de festexar la ganancia [PSil]. 2. Afalagar con regalos, con atenciones cariñoses [Ri]. 3. “Cortejar” [Ay. Ri. As. Tor]. pa vella y festexalla ya se apresten gayasperos neñus mozus xente rancia 1858 [FF(c.32)/13]
|
|
Cfr. fiesta. |
|
festexeru, a, o 📖: festexeru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<festexeiru [Tb. PSil. Cv. Tox. /Eo. Mánt/]. festixeru [Pa]. fies- texera [JH]. fistixeiru [Md. Oc]. +fistixiru/festexera/festexero [Ri].>(TEST)
|
Amigu de fiestes [Lln. PSil] o diversiones [Cl. Pa. Cg. Sb. Ca. Ri. Tb. Md. Cv. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. JH]. Allegre, amigu de xaréu [Tb]. 2. Amigu de mimos y carantoñes [Md]. Dau a facer gracies [Ri]. 3. Simpáticu, chistosu [Pa]. 4. Cast. marisabidi- lla [Tb (festexera)]. ///Moza fiestexera non quier llunes [R]. Moza fiestexera nunca fue casadera [LC]. se vieno a mi festexeru {Ye igua d’una copia]} [Campuma- nes 1781/252] Cfr. fiesta.
|
|||
festexu, el 📖: festexu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fisteixu [y Md]. +fistixu [Ri].>(TEST)
|
Aición de festexar [Ri].
|
2. Cast. festejo [Lln]. Festeyu [Lln. Md. Pzu. /Eo. Mánt/]. Fiesta pública [Ri]. Festeyu, xaréu [Tox]. 3. Cortexu [Ri]. Cfr. fiesta. |
||
festeyar 📖: festeyar🏗️: NO ✍️: NO |
<festear [y JH].>(TEST)
|
Cast. festejar [Llg. JH (festeyar). TC (Protomártir). AGO]. Facer fiestes a dalgún santu o persona [JH (festear)]. Celebrar [JH (festear)]: Llos vecinos festeen muncho á Santa Bárbara [JH].
|
|
nos da preba al festeyallu amante del afléuto que siente Cfr. fiesta. |
|
festeyeru, a, o 📖: festeyeru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
(Persona) amiga de diversiones, de facer y recibir festeyos, re- galos y [JH].
|
Cfr. fiesta. |
||
festeyu, el 📖: festeyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<festéu [y JH]. +festiyu [y Llg].>(TEST)
|
Cast. festejo [Llg. JH (festeyu)]. Actu de festeyar [JH (festéu)]. ///Alleranu: ni preu roséu, ni vaca en merquéu, ni moza en fes- téu [LC]. cómo festeyu habrá ñi emparamientos si todu el señoríu está entornáu [D] -/XXov (Busto) 1790 [Elexía/154] Cfr. fiesta.
|
|||
festividá, la 📖: festividá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">festividad</i>(TEST)
|
[Ac (i)].
|
|
Del llat. FESTIUITAS, -ATIS ‘allegría’, ‘allegría de día de fiesta’ (ABF). |
|
festivu, a, o 📖: festivu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">festivo</i>.
<i class="della">güey</i>(TEST)
|
queru decivus diceres festivus que semen simiente de paz 1884-1939 [F. Coronas/64]
|
|
Del llat. FESTIUUS, -A, -UM ‘allegre’, ‘festivu’, ‘de fiesta’ (ABF), per vía semiculta darréu que se caltién el [w]. Sol ax. en -al fé- xose tamién un alverbiu en -mente conocíu gracies a la docu- mentación: |
|
fete, el 📖: fete🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
“Gorro y cualquier cosa que no sea sombrero, gorra o mon- tera con que se cubre la cabeza, como solideo, etc. y así se dice <i class="della">fete</i>(TEST)
|
de dormir por el gorro de dormir” [JH].
|
** |
||
fetía, la 📖: fetía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Llábana entarrada onde tropieza l’aráu al llabrar [PSil]: <i class="della">Pegóu</i>(TEST)
|
contra una fetía [PSil].
|
** |
||
fetu, el 📖: fetu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">feto</i>(TEST)
|
[JH].
|
Del llat. FETUS, -US ‘partu’, ‘ventrada’ (ABF), per vía culta. |
||
feu, fea, feo 📖: feu🔤: , fea, feo 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 fea,, feo |
<fegu [y AGO]. feyu [Pzu. PSil. Cv. Oc. Mar. y AGO]. +fíu [Ll]. +fíu/fea/feo [Ay. Ri].>(TEST)
|
Cast. feo [Lln (S). Cl. Cg. Ac. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. An. Cv. Oc. Mar. AGO]. 2. Que nun ta bien [Lln. Tb. Md]: Ya una cosa fea [Tb]: Estaba mui feu andar a cuerpu [Lln]. 3. De mal aspeutu (una cosa, el tiempu) [Tb]: Eso ta bien feu [Tb]: El día ta feu [Tb]. //Una fea ‘carta que nun val ningún tantu nin ye trunfu (nel xuegu de la brisca) [Ac. Tb. VCid]. //Bailar cola más fea ‘llevar la peor parte nun asuntu’ [LBlanco]. ///El que feu ama h.ermosu i paece [Lln]. Moza de cara sosa ente fees ye fermosa [LC].
|
|
||
feu, el 📖: feu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Desaire [Md].
<ident class="della" level="1"></ident>Nominalización del ax. <i class="della">feu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
feúcha, la 📖: feúcha🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Diplodus</i>(TEST)
|
annularis, cast. respallón [Av (PPAC)].
|
Cfr. acebuche. |
||
feudu, el 📖: feudu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">feudo</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
feúra, la 📖: feúra🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cast. fealdad [Cg. Cñ. Ac. Ay. Pr. VCid]. Cfr. feu fea, feo.
|
|||
fexa, la* 📖: fexa🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><feixa [Md].>(TEST)
|
illa uinea ad illas fexas quod subtraho inde propter necessi- tatem meam 1097 (s. XII) [MSAH-III/337]
|
del llat. FASCIA, -AE que tamién evoluciona al ast. Nesi sen en FAS- CIA veríense dos procesos evolutivos: a) más antiguu: *[fájSa] > *[féjSa] > [féSa], esto ye, ast. fexa; b) más modernu, ensin |
|
|
fexada, la* 📖: fexada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<feixada [Md].>(TEST)
|
Carga grande [Md].
|
Cfr. fexa. |
||
fexe, el 📖: fexe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fex [Ll (i)]. feix [Bab. PSil. As]. feixe [Sm. PSil. Cn. Cv. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Mar]. /////feichu [Vg]. ///feje [Ar. Vg. VCid]. feije [Mar. Llomb. Tor. Arm].>(TEST)
|
Cast. haz [Bab. /Mánt/. Mar. Arm] de lleña o d’otra cosa [Cb. As. Tox. Vg. Llomb. VCid]. Haz de fueya [Ll (i)]. Haz pe- queñu [Ay. Ar]. Haz grande, carga [Sm. Cv. Oc]. Haz, manoyu [/Eo/]. Haz atáu [Tor] de yerba [PSil]. Conxuntu grande [/Mánt/]. Carga grande [Cn]: Venían los dos tolos días bien cargaos, el fíu con una carguina ya’l padre con un bon feixe [Cn].
|
|
del llat. FASCIA ‘venda’, ‘banda’ (ABF). Sobro fexe, fexa llogróse’l verbu enfexar (cfr.) y un compuestu es- cartofexar (cfr.); tamién sofexar (cfr.). Un deriváu en -ARIUS ye responsable del nomatu, que talmente paez un nome d’oficiu, |
|
féxole 📖: féxole🏗️: NO ✍️: NO |
Pequeñu y feu (un mozu) [Sb].
Pudiere guardar rellación, eufemísticamente, col deriváu ast. del llat. PHASEOLUS (cfr. <i class="della">fisuelu</i>), asemeyao a lo que vemos en <i class="della">quíxole</i>(TEST)
|
(cfr.), un verbu + le.
|
|||
fía, la 1 📖: fía🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Cfr. <i class="della">fíu,</i>(TEST)
|
fía.
|
|||
fía, la 2 📖: fía🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Lo que se fía o debe [Sb]. ///<i class="della">La</i>(TEST)
|
fía come aa madre ‘lo que se dexa a deber a la llarga sal más caro’ [Sb] {alviértese’l xuegu semánticu de fía con dos oríxenes dixebraos}.
|
Deverbal de fiar (cfr.). |
||
fiable 📖: fiable🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Dizse de quien ún pue fiase [Tb. JH]. 2. Que se pue dexar a deber [Tb]. Cfr. fiar.
|
|||
fiador, ora 📖: fiador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<fiaor [Ay].>(TEST)
|
Cast. fiador [Ay]. Que fía o confía [Md].
|
et dianse fiador en la lide en mano del m
|
Cfr. fiar. |
|
fiador, el 📖: fiador🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Sarmientu percurtiu [Cn (V)].
Posible nominalización del ast. <i class="della">fiador</i>(TEST)
|
(cfr. fiador, ora).
|
|||
fiadura, la 📖: fiadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Fianza [JH]: <i class="della">Meter</i>(TEST)
|
a ún na fiadura [JH].
|
|
Cfr. fiar. |
|
fiaduría, la 📖: fiaduría🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Fianza [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">peche</i>(TEST)
|
ela fiuderia 1257(or.) [ACL/299]
|
|
||
“fiala” 📖: “fiala”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación medieval en testos en llatín:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">duas</i>(TEST)
|
fialas argenteas et tapede 962 (s. XII) [ACL/143]
|
|
||
fiamar 📖: fiamar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><<i class="della">sic</i>>(TEST)
|
Cast. fiambrar [JH].
|
|
||
fiambrera, la 📖: fiambrera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><friambera [Llg. Ay Tb. Sm. Vg]. friambeira [Bab. Pzu]. cim- breira [As].>].>(TEST)
|
Cast. fiambrera [Ac. Llg. Ay. Tb. Sm. Bab. Pzu. As. Vg.]. Cfr. fiamar.
|
|||
fiame, {el} 📖: fiame🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
<///<ident class="della" level="1"></ident>//el friambe [Llg] fiambre [Ay].>(TEST)
|
Cast. fiambre [Llg. JH]: Xintamos fiame atayeri [JH]. //Comer de fiambre ‘comer {una comida que se pon} en frío [Ay].
|
|
||
fianza, la 📖: fianza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">fianza</i>.
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">e</i>(TEST)
|
si la afiancia non quesier dar [FS (FFLL)]
|
|
cfr.) sol que se fexo desconfianza (cfr.). Tamién el verbu afianzar (cfr.). |
|
fiar 📖: fiar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">fiar </i>[Pa. Ay]. Prestar [Ay. Tb]: <i class="della">Fíotelo you </i>[Tb]. Vender ensin cobrar al contáu [Ay. Ri. Tb. Md. PSil]: <i class="della">Fiábame’l</i>(TEST)
|
pan [Tb]. 2. Avalar [Tb. Md]: A ésa fiábala you [Tb]. 3. Confiar [Pa. R]: Esa rapaza fíase demasiáu de los mozos [Pa]. Defen- der a una persona dando la cara por ella [Llomb]. 4. Solicitar la cesión de la bailladora al mozu col que ta baillando [Pzu. PSil]: ¿Fías? [PSil]. //-se ‘confiar’ [Ay. Tb]: Fiéime de la sua palabra [Tb]. ‘enfotase en daquién’ [Ri]. ‘vivir, criase’ [Cg]. ‘llograse daqué, llegar a bon términu una collecha, un neñu’ [Cb. Cp]. ///Ena muyer y la mai non hai que fiar [LC]. //{Re- sulta llamativo: Isti xatu non se fía ‘confío en que viva’ [R]}.
|
|
del llat. fidere ‘fiase’, ‘enfotase en’ (ABF), de xuru’l llat. *FIDARE ‘enfotase’, siguió ast. fiar, fiase. El verbu vien esixíu por delles llingües romániques (EM; REW) y, nel casu asturianu, tamién poles sos amestances verbales como confiar (cfr.), perfiar (PE2: 302). Tamién pol compuestu ast. afiar {affiar [FFLL]} y desafiar (cfr.), lo mesmo que desfiar (cfr. desafiar). Tamién foi posible un formación verbal con in- d’u siguió ast. enfiar (cfr.). Un deverbal del participiu débil de fiar ye ast. fiau (cfr.) col que guarda rellación l’ax. en -BILIS, fiable (cfr.). En rellación etimolóxica quiciabes deba ponese |
|
fiáu, el 📖: fiáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Mercancía o bien oxetos que se llogren y nun se paguen darréu [Tb. Cd]. //<i class="della">All</i>(TEST)
|
fiao [JH]. //Dar de fiáu ‘dar un préstamu de bal- dre’ [An]. //De fiao [JH].
|
|
Cfr. fiar. |
|
“fiberla” 📖: “fiberla”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación llatina del dominiu na aceición de ‘tipu de texíu a rayes’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">II</i>(TEST)
|
taucas de scarue et_III de algotone et III algilalas de fi- berla [981-994] [ODueñas/186]
|
|
||
“fiboria” 📖: “fiboria”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
Cfr. fiberla.
|
|||
ficar 📖: ficar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. fincar.
|
|||
ficha, la 📖: ficha🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Envase que sal con deficiencies al soldalu [Llu]. 2. Persona a la qu’ha prestase atención [Xx]. //<i class="della">Ía</i>(TEST)
|
una bona ficha ‘¡vaya per- sonaxe!’ [Cv (= ía una bona fasca)].
|
Quiciabes del fr. FICHE ‘estaca’, ‘tacu’ que vien dende’l verbu ficher (DCECH s. v. ficha). |
||
fichar 📖: fichar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Tar preveníu con rellación a la conducta y actuación del vecín [Ay. Md].
|
Quiciabes del fr. FICHER ‘clavar’ (DCECH s. v. ficha). |
||
ficia, la 📖: ficia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">hipótesis, </i>naguamientu [An]. //-<i class="della">as </i>‘trance, situación’ [Pzu]. ‘Confianza, l’actu d’enfotase en daqué o en daquién’ [Cn. Oc]: <i class="della">En ficias mías nun compres la vaca </i>[Oc]. //<i class="della">Ponese </i><i class="della">en</i>(TEST)
|
ficias ‘esperar daqué de daquién’ [Cn]: Nun te pongas en fi- cias de naide, failu tu, que depués tou son problemas [Cn]. //Tar en ficias ‘aguardar enfotáu’ [Md]. //Tar nesas ficias in- dica que daquién faise ilusiones con daqué [An]. ///En ficias del mes de mayo nun deixes el sayo [Oc]. En ficias del sol d’a- bril mete’l gocho nu cubil ya nun lo dejes salir [LC].
|
Cfr. fiucia. |
||
fidalgu, a, el/la 📖: fidalgu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<fiudalgu [JH].>(TEST)
|
Cast. hidalgo [Cg. Pzu. JH]. Con dalgún atributu de cierta no- bleza [PSil]. ///Fidalgo como el rey, derruécame la fame, bo- cado de pan el diablo lo arrape: “Dicen de los hidalgos pobres de Asturias y León, y tierras míseras. Arrapar: arrebatar” [Co- rreas (LC)].
|
fazer sobre razon mal 1403(or.) [VC-II/139]
|
cfr.), afidalgáu (cfr.), fidalguía (cfr.). |
|
fidalguía, la 📖: fidalguía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">hidalguía</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
Cfr. fidalgu, a. |
|
fidedignu, a, o 📖: fidedignu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Términu conocíu como semicultismu:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">somos</i>(TEST)
|
enformados por personas del fededignas de creer que avian 1453 (t. 1453) [MV/403]
|
Formación fecha, per vía culta, dende la locución llatina FIDE DIGNUS ‘dignu de fe’ (DCECH s. v. fe). |
||
fidel 📖: fidel🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. fiel.
|
|||
fideleza, la 📖: fideleza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Llealtá, fidelidá [Md].
|
Formación sol llat. FIDELIS n’amestanza col suf. -ĬTIA, o bien dende’l romance FIDEL (cfr. fiel.). |
||
fidelidá, la 📖: fidelidá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. fieldá.
|
|||
fidéu, el 📖: fidéu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
fidéu, <b class="della">e</b>l
<+fidíu [Ay].>(TEST)
|
Cast. fideo, pastia pa comer [Xral]. //Como un fidéu ‘perflacu’ [Sr].
|
Quiciabes d’una formación árabe pente medies del and. (A)FÁD YIFID ‘servir, aprovechar’ + un suf. d’aniciu románicu -E(Y)U. Ye la opinión de Corriente (DA s. v. fideu) llueu de criticar otra propuesta de Corominas-Pascual que parten d’una amestanza árabo-románica a la que s’opón dende la perspeutiva fónica, semántica y gastronómica. |
||
fiebre, la 📖: fiebre🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<febre [Sb]. friebe [Tox. /Eo/].>(TEST)
|
Cast. fiebre [Sb. Tox. /Eo/]. dici frebe, bomitivo, agua fresca y nada más XVIII [Mele- cina n’Uviéu 133-134] vien fechu ‘n calabre ay consumidinu y triste morrióse de friebe1889 [ACEVEDO(P)/15]
|
subiendo con llapáes de fiebre y va la lluz del alma ‘scure- ciendo 1891 Del fem. llat. FEBRIS, -IS ‘fiebre’ (EM), pallabra panrománica (REW s. v. fĕbris) ya panhispánica (DEEH). El términu conozlu Isidoro de Sevilla cuando escribe de la fiebre que “vien de fer- vor pues ye l’abondancia de calor” [FEBRIS a fervore dicta; est enim abundantia caloris (Etimologías IV, 6-2)]. Ye pallabra po- pular que s’inxer dientro d’una familia de términos emparen- taos n’asturianu ente los que s’atopen los rellacionaos col verbu ferver (PE3:306). |
|
|
fieces, les 📖: fieces🔤: , les 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
<las fieces [Tb]. h.ieces [Lln. Os]. ///yeces [Mar. Arm]. ////fez [JH].
Cast. <i class="della">hez</i>(TEST)
|
[JH], heces [Lln. Mar], fedor [Bard]. 2. Sopes de pan pal neñu, percocíes con mantega y zucre abondoso [Ay]. 3. Restos o espluma que queden de la mantega al cocelo [Lln. Ri. Qu. Tb. Bab]. 4. Restos de la uva primío, colo que se fai l’oruxu [Arm]. //Bollos de h.ieces ‘bollos fechos con grasa de chichos y zucre’ [Os].
|
|
||
fiel 📖: fiel🏗️: NO ✍️: NO |
<fidel [JH].>(TEST)
|
Que ye de fiar [Ay. Pzu]. 2. Creyente [Ay].
|
|
||
fiel, el/la 📖: fiel🔤: , el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) |
<la fiel [Cd (i)]. /////el fiel [PSil]. h.iel [Lln. Pa]. /////fel [Ac.
/Eo. Mánt/].>(TEST)
|
Cast. hiel, felén [Lln. Pa. Cb. Cg. Ac. Ca. Ay. Ll. Ri. Ar. Bab. PSil. As. Cd. /Eo. Mánt/. JH. R]: El fiel nun lu dexa vivir [PSil]. Felén de los animales [Lln]. 2. Felén, amargura [Mar]. 3. Vexiga de la felén [Ay. Ll]. 4. Mala intención [Lln]. //Amar- gar como fiel de perru ‘amargar muncho’ [Sr]. ///Poca fiel fai amargar muncha miel [JH].
|
|
cfr.) quiciabes naguando por dixebrar el continuador de FEL > fiel del de FIDELEM > ast. fiel (cfr. fiel). |
|
fielatu, el 📖: fielatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<filiatu [Cb]. fiulatu [Pzu].>(TEST)
|
Cast. fielato [Cb. Ay. Pzu. JH].
|
|
||
fieldá, la 📖: fieldá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fidelidá [JH].>(TEST)
|
Llealtá, fidelidá [Md. JH].
|
|
||
fiel, el 📖: fiel🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Parte de la balanza o de la romana que marca’l pesu [Ay].
<i class="della">y que de mandado del </i><i class="della">fiel</i><i class="della">(TEST)
|
les quitó lo que tenían de gran- des según el pote. Y luego los potó y dexó en poder de este confesante —hallo la media cantara pequeña y algunos ma- quilos grandes y escesivos al pote 1662 [Sayambre/110-28] y tiene medidas en casa con que mide manteca y otras cosas sin estar aferidas ni averlas visitado el fiel ni la justicia 1670 [Sayambre/126-23]
|
dat s. XIII (or.) [FX/103]
|
cfr. §a, §b), y otru menos desendolcáu que po- demos llamar semicultismu fidelidá (cfr.). La documentación medieval amuesa non sólo la perda del vocalismu caberu (§b) sinón la perda de la -D- (§c) y la inseguranza nel diptongu se- cundariu (§a, §b, §c) frutu d’esti desaniciu como si se tratare d’un diptongu etimolóxicu [je -ja] (GHLA 79). En §a alverti- mos el caltenimientu de -e etimolóxica. |
|
fielderechu, el 📖: fielderechu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Derechu que tien, per llei, una persona [Lln]: <i class="della">El</i>(TEST)
|
fiel derechu lo tien h.ulanu (sic) [Lln]. 2. Xuegu de saltu usáu polos rapazos [Cg].
|
|
del llat. FĪLUM ‘filu’ como yá apuntaren Corominas-Pascual [DCECH s. v. fiel (de la balanza)]. |
|
fieltru, el 📖: fieltru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fieltro [Mi]. /////feltru [JH]. ////feltros [Cñ]. h.eltros [Pa].>(TEST)
|
Céspede que se paña cuando se llabren o apaluxen les tierres [Cg]. 2. Felpeyu [Cg]. Farapu [Oc. JH]. 3. Clas de tela que se fai prensando llana [Mi]: Merqué un tapete de fieltro [Mi]. 4. Neñu fadiu y llorón [Ca]: Non sé cuando va a dexar de berrar esti fieltru [Ca]. //-os ‘sobres, desperdicios’ [Cñ (= felpeyos)]. ‘trozos de ropa vieyo’ [Pa]. //Andar igual que feltro ‘dir fechu una llaceria’ [Sg]. //Paecer a feltro ‘dir permal vistíu’ [Sg].
|
|
cfr. feltrero), feltrón (cfr.) y el so deriváu en -ARIUS → feltroneru (cfr.), nome d’oficiu. Quiciabes en rellación con fieltru tea l’ast. filtraya ‘piltrafa’ y el verbu filtriar (cfr.) y esfiltrayar (cfr.). |
|
fiemu, el* 📖: fiemu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">otorgamos mas de poner enna heredat quanto </i><i class="della">fiemo</i><i class="della">(TEST)
|
ouier- mos 1261(or.) [ACL/387]
|
Del llat. FIMUS, -I ‘cuchu’ (EM), serondamente “femus” [Mulo- medicna Chironis (apud Rohlfs 1969: 21)], pallabra con dal- guna representación románica (REW) ya hispánica (DEEH s. v. fimus; DCECH s.v. fiemo), documentada n’Aragón “fiemo” nel sieglu XIV (Pottier 1948-49: 153). Ufierta una diptongación in- esperada ya namái xustificable si s’almite un encruz con cienu (cfr.). L’ast. modernu nun caltién fiemu y namái curtiamente cienu darréu que trunfó cuchu (PE 104) y, testimonialmente, un continuador de stercus (PE2: 144 s. v. cienu; PE2: 215 s. v. fiemu; GHLA 301) → estiércol (cfr.). |
||
fienda, la 📖: fienda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Fendedura [Cv. Vd. JH], especialmente na madera [Sm]. Res- quiebra na madera [Oc].
D’una nominalización del femenín de *FĬNDITUS, -A, -UM, un posible participiu de <i class="della">findere</i>(TEST)
|
(DEEH) según se supunxo tamién pa xustificar el fr. fente ‘fendedura’ (EM). Trataráse d’un cons- trucción asemeyada a UENDITA > “venda” y venta (cfr.) anque equí con una perda temprana de la postónica. El diptongu que se conseña en fienda ye, de xuru, debíu al influxu exercíu poles formes diptongaes del presente d’ind. de verbos como vender (viendo, viendes, viende, vienden) y, en dalgún sitiu, de fender (cfr.).
|
|||
fiera, la 📖: fiera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">fiera </i>[Md]. ///<i class="della">Non hay fiera más furiosa qu’una muyer </i><i class="della">celosa</i>(TEST)
|
[LC]. Múdense sos corades y botiello/en entrañes de fiera, vuel- tes dando/un setenario de años y, al cumplillo,/sepia que d’isti mundo todo el mando/ñon ye otra cosa más que un argadiillo/aú, el que se mira devanando,/cuando lles coses cuida gobernades,/afaya mil marañes enredades [BAúxa, Sueños (Poesíes 297-304)] Pero, al fin, yá que ha ser, yá te lo digo:/sacaránte del gre- mio de la xente/y, aú afayarás dalgún un abrigo,/será en monte entre fieres solamente [BAúxa, Sueños (Poesíes 345- 348)]
|
|
Cuidaré a Dios a quien pido,/con la más humilde estan- cia,/te conserve la salú/tan perrinera y tacaña/como [ille- xible]/lo que sabemos de falta,/que ye un marido capad (sic),/mui ricu y de bona casa,/que tu, en mi alma, lu mere- |
|
fiereza, la 📖: fiereza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">que</i>(TEST)
|
ñon podín sofrir lles sos fierezes [HyL (F-O)/163]
|
|
||
fierro, el 📖: fierro🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">hierro </i>(sustancia) [Ac (/<i class="della">fierru </i>‘un fierru’). Ay, Ll (/<i class="della">fiirru</i>(TEST)
|
‘un fierru’)]. [Llg. Ri (/fiirru ‘un fierru’)]: Ye de fierro [Llg]: Dio- y con un fierro cuanto pudo [Llg]: Un fiirru nun ye tul fierro [Ri].
|
dos almatigas iten unos fierros para fazer ostias 1385 [Pa- rroquies/102]
|
||
fierru, el 📖: fierru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.ierro [Os]. h.ierru [Lln. Cl. Pa. Rs]. +fiirru [Ay. Ll. Ri].
//ferro [/Eo. Mánt/]. /////ferru [y Md. Mar].>(TEST)
|
Cast. hierro [Lln. Os. Cl. Pa. Cb. Cg. Cp. Sb. Ca. Tb. Sm. Md. Pzu. Bab. PSil. As. An. Cd. Pr. Ce. Sl. Vd. Tox. /Eo. Mánt/. Tor. Vg. Mar. JH]. Fierru utilizáu pa xorrascar el fueu [Cp]. Un fierru [Ac. Ay. Ll. Ri]. 2. Conxuntu de raíles [Min]. Raíles iguaos p’allugalos onde correspuende [Min]. 3. Ferramienta d’un equipu o d’un individuu [Min] {Los datos ufiertaos pel diccionariu que recueye la terminoloxía minera nes cuenques centrales asturianes, especialmente na del Caudal (Min), de- biere ufrir un resultáu fierro, cosa que namái dacuando fai}. //-os ‘martiellu y xunca de clavuñar’ [Lln. Os. Cg. Ac. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. Md. Pzu. Cd. Pr. JH]. ‘pieces de fierro del pica- pedrero’ [JH]. ‘prisiones de fierro’ [JH]. ‘triángulu, instru- mentu músicu’ [Cg]. ‘marca del ganáu’ [Ay (N)]. //Los fierros de cabruñar ‘martiellu y xunca de clavuñar’ [Pa. Sr. Sb]. //Dar h.ierru ‘fadiar’ [Lln]. //De fierru ‘mui resistente’ [Sm]. //Da- y al h.ierru ‘da-y priesa’ [Lln]. //Estar en fierros ‘tar n’áscua- res’ [Cg]. //Fierru’l pote ‘pieza de fierro, semicircular, que sirve p’apoyar nello, xunto al fueu y pa que nun caiga un cacíu’ [Vv]. //H.ierru la cocina ‘tirabrases’ [Rs]. //Llevar fierru a Bil- bao [Cg]. //Poner el fierro ‘asitiar los raíles del tren enriba les travieses’ [Min]. //Quitar h.ierru ‘quitar importancia’ [Lln]. ///El qu’a fierru mata a fierru muerre [An]. El ferreru la mal- dición, cuando tien fierru non tien carbón [LC]. Cad’ún que cabruñe con sos fierros [LC]. Cuando’l sol se derrite, ves les piedres sudar o están húmedos los fierros, xelu o lluvia pues cuntar [LC].
|
Del llat. FERRUM, -I ‘fierro’, ‘oxetu de fierro’ (EM). Una for- mación derivada ye ast. ferroscu (cfr.). Un aumentativu de fie- rru enantes de diptongar ye ast. ferrote 2 (cfr.) dende onde se fai’l verbu ferrotiar (cfr.). Tamién foi posible llograr el com- puestu enforrotar (cfr.) onde s’alvierte que la so xénesis ta na familia de FERRUM acordies col usu d’esta rima: Non quiero los tus gordones/que no los enforroté/ve llevalos a otra moza/a mí no tienes por qué [Vigón (Folk)]. La secuencia enforrotar los gordones tien el sentíu de poner fierro nel estremu d’un cordón faciendo una buyeta pa favorecer que s’entrellace la cotía, pero allóñase del verbu forrar que proponen Coromi- nas-Pascual (DCECH s. v. forrar). D’una formación verbal *INFERRIĀRE (REW S. V. inferriare) féxose ast. enferriar ‘tener munchu fríu’ (cfr.) con referencia al fríu, de xuru como frutu d’una comparanza cola frialdá del fierro. |
||
fierrucu, el 📖: fierrucu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////ferrucos [Ay]. fierrucos [Ay].>(TEST)
|
Chatarra [Ay].
|
Dim. de fierru (cfr. fierru & ferre). |
||
fieru, a, o* 📖: fieru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Términu conocíu na documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Martinus</i>(TEST)
|
Pelaiz canonicus cf. Gato Fiero cf. 1222(or.) [SP- I/121] prometiendo a su amor xentil folgancia/pero de un fieru mal, mortal testigu,/pior par ille que el sitiu de Ñumancia [BAúxa, PyT (Poesíes 177-182)] el llobu fieru feroz les persigue y quier tarazáles con_los sos caniles 1871? [FCASTRO/27]
|
|
Del llat. FERUS, -A, -UM ‘montés’, ‘feroz’ (EM), vocablu con re- presentación románica (REW s. v. fĕrus) ya panhispánicu (DEEH), conseñáu n’Alexandre (p. 286). N’ast. emplégase güei fieru, a, o na llingua falada; en tou casu consérvase la espre- sión echar fieros ‘echar ronques’ que Rato conseña: “Echar fieros, ronques o fanfarronaes” [R]. Al mio entender l’aniciu ha tar na espresión FIERO A con qu’entamaben munches amena- ces y desafíos, emplegando la 1ª persona del presente d’ind. del verbu ferir ‘mancar’, ‘dar golpes’ (cfr.), como voto a (PE2: 216). |
|
fierva, la 📖: fierva🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Aición y efeutu de ferver [PSil].
|
Deverbal del participiu fuerte de ferver. |
||
fiesta, la 📖: fiesta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<//festa [/Eo. Mánt/].>(TEST)
|
Cast. fiesta [Xral]. 2. Fiesta, baille [Sm]. Xuerga [Ri]. 3. Bur- lla [Sm]: Voi baxar you nun vaya ser que-l.lys formen la fiesta [Sm]. 4. Gracia que faen los neños [Ri. Tb]: El nenu fai fies- tas [Tb]. //Faer fiestas ‘facer gracies a los neños’ [Tb]. //El día la fiesta ‘día en que se celebra la fiesta patronal’ [Ac]. //Fiesta de los devotos ‘xunta de los mozos y moces el día primeru d’añu pa echar a suertes los santos’ [AGO]. //Ir a la fiesta ‘dir a una romería, a un baille’ [Pa]. //Fiestes rales, celebrar lles fiestes, guardar lles fiestes, folgar lla fiesta, ñon tar pa fiestes [JH]
|
|
||
fiestada, la* 📖: fiestada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fiestaa [JH].>(TEST)
|
Banquete, comida perbona [JH]. Función a la que conviden a ún [JH].
|
2. Barrumbada [JH]. Cfr. fiesta. |
||
fiestín, el 📖: fiestín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Día siguiente a la fiesta’l [Cñ. Uv]. Cfr. fiesta.
|
|||
fiestona, la 📖: fiestona🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Fiesta del <i class="della">Corpus</i>(TEST)
|
Christi [Cg].
|
Aum. de fiesta. Cfr. fiesta. |
||
figa, la 📖: figa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<h.iga [Lln].>(TEST)
|
Cast. higa [Alb]. Figu deforme [Cg]. Figu pequeñu [Pr] y mal formáu [Ay]. Figu que nun llogra’l tamañu pero que madura bien y pue comese [Oc]. 2. Verruga nes manes y pates de les vaques [Tox]. 3. Cigua en forma de puñu zarráu y siempre negru (solía ser d’azabache) [Lln]. Cigua contra’l mal de güeyu [/Eo/]. //Dar figa ‘dar envidia’, ‘provocar’ [Alb]. //Faer la figa ‘molestar’ [PSil]: Tuvienon fayéndo-l.ly la figa [PSil].
|
Del llat. FĪCA ‘figu’ (ya ‘figal’), dau por Oribasius (EM), xusti- fícase l’aceic. §1ª. Pero’l términu llatín tamién significaba ‘tipu de tumor carnosu’ (EM) qu’enconta la 2ª aceición astu- riana y, al empar, fai ver la fonda xuntura semántica col so pa- riente figuera (cfr.). L’aceición §3 pue tar sofitada na comparanza de la figura qu’apaez na cigua col aspeutu o forma de la figa. |
||
figal, la 📖: figal🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<figar [Cb. Cg. y Cp. y Cñ. Bi. Llg. Ca. y Llg, y Mo (LLAA 28). y Ay. Ll. Ri. y Sm. y An. Cv. Vd. y Oc. JH. R. y DA].
h.igar [LV. Lln. Cl. Rs. Os. Pa]. h.igal [Lln].>(TEST)
|
Ficus cariga, árbol que da figos [Llg, Mo (LLAA 28). Ri. Cn (F)]. Cast. higuera [LV. Lln. Cl. Rs. Os. Pa. Cb. Cg. Cp. Cñ.
|
esto que lo oyra disir al çesteru de Figares e a Fernando
|
Cr. Ac. Bi. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. As. Cn. An. Gr. Cd. Pr. Ce. Sl. Cv. Vd. Tox. PVieya. Oc. Tor. DA. JH. R]. {Paez que s’atopa oposición ente h.igar ‘figal’ / Del llat. FĪCUS, -US ‘figu’, ‘figal’, ‘tipu d’úlcera nel anu o nes partes íntimes’ (EM; ABF), con llargu asitiamientu románicu (REW), siguió ast. figu y d’ehí, cola amestadura de los sufixos -ARIA y -ALIS, iguóse l’ast. figuera (cfr.) y figar o figal (cfr.), como na documentación medieval (§a, §b), y na toponimia (TA 276) perdiendo llueu figu (cfr.) l’aceición llat. d’árbol frutal. |
|
figaretu, el 📖: figaretu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Trozu duru y secu d’un escrementu humanu [Ca].
D’un posible dim. en -ĬTTUS>(TEST)
|
-etu n’amestanza col ast. figueru
|
(cfr.). |
||
figaréu, el* 📖: figaréu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///figaredo [Xo (Apuntamiento 306)].>(TEST)
|
*Terrén poblao de figales [Xo (Apuntamiento 306)].
|
Cfr. figu. |
||
figón, ona* 📖: figón🔤: , ona* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<figona [Qu. Tb].
Asemeyada a la <i class="della">franca</i>(TEST)
|
(un tipu de pera) que tien propiedá d’empapizar al que la come [Tb]. Tipu pera [Qu].
|
Cfr. figu. |
||
figu, el 📖: figu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<figo [Cñ]. h.igu [Lln. Cl. Pa]. h.igo [Os]. ////figos [Ar]. h.igos [Lln].>(TEST)
|
Cast. higo [Lln. Cl. Os. Pa. Cg. Ac. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Ar. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. An. Cd. Pr. Sl. Vd. Oc. /Eo. Mánt/. JH]. 2. Muérganu sexual femenín [Ri]. //Figos chumbos ‘frutu de la chumbera’ [Cd. Pr]. //Figu de San Mi- guel ‘variedá de figu mui escoyida, rosada nel interior’ [Cg]. //Figu miguelín ‘figu que vien dempués de San Miguel’ [JH]. //Figos miguelinos ‘figos de setiembre o d’ochobre’ [Pr]. ‘figos de San Miguel’ [AGO]. ‘figos pequeños’ [Llg]. //Figos pasa- riegos ‘figos pequeños cuasi colloraos cuando tán maduros’ [Oc]. //Figu reglar ‘variedá de figu duru y col interior encar- náu escuru’ [Cg]. //Figos sallones ‘figos de xunetu o agostu’ [Pr]. //Figu sanxuaniegu ‘figu que vien dempués de San Xuan’ [JH]. //Figos serondos ‘figos de setiembre o d’ochobre’ [Pr]. //Non llegar a figu maduru ‘nun se cumplir una cosa presa- xada’ [LC]. //Nun valir un figu ‘ser cosa de ruin valor’ [Tb]. //Tar como una cesta figos ‘tar llocu’, ‘ser perdespistáu’, ‘tar atontáu’ [Llg]. //Tar como un figu pesu ‘tar arrugáu, chupáu, fofu’ [Ay]. ///Si el cura anda a figos ¿qué farán los vecinos?
|
|
||
figuera, la 📖: figuera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><figueira [Pzu. /Eo. Mánt/].>(TEST)
|
|
Del llat. FICĀRIA ‘planta de la figal’ (EM) términu que xustifica ast. figuera y otros derivaos románicos (REW). Les aceiciones 2 y 3 coinciden tamién coles que se dan pa FĪCUS y FĪCA ‘tumor carnosu’ que, de mou asemeyáu, refiérense non sólo al árbol frutal productor de figos sinón al mesmu tipu de tumor. Un abondativu en -ALIS úfrelu l’ast. figueral (cfr.). |
||
figueral, el* 📖: figueral🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<figueiral [Md. /Eo/].>(TEST)
|
Terrén con figales [Md. /Eo/].
|
Cfr. figuera. |
||
figueru, a, o* 📖: figueru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<////figueiros [LBlanco].>(TEST)
|
(Nomatu de los) d’Augüera de Castanéu en Cangas del Narcea [LBlanco].
|
|
del llat. FICĀRIUS conseñáu namás como ‘vendedor de figos’ (EM). Hebo tener una mayor destre- mación semántica como fai ver el dim. nominal figaretu (cfr.). |
|
figura, la 📖: figura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fegura [Cg. Cñ. Llg. JH].>(TEST)
|
Cast. figura [Pa. Cg. Llg. JH]. //-es ‘figures’ [Cñ]. ‘moos, tra- ces’ [Llg]: Nun hai fegures de comer [Llg]: Nun tien fegures de llover [Llg]. //Sacati la figura ‘facete una semeya’ [Pa]. //Comer la figura ‘destruyir a ún, acabar con ún’ [Tb].
|
|
Del llat. FIGŪRA ‘configuración’, ‘figura’ (EM). Sobro figura féxose un masc. analóxicu dim. figurín (cfr.), con incrementa- ción del suf. -atu, figuratos (cfr.). Tamién figurón (cfr.) y fi- gureru (cfr.). |
|
figuración, la 📖: figuración🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<feguración [Cg. Ca. Ay].>(TEST)
|
Cast. figuración [Cg]. Fechu de figurase daquién una cosa [Ca].
|
Presentimientu [Ay. Ca] d’una cosa [Ay]: Tengo la fegu- ración de que va acabar mal [Ca]. //-ones ‘imaxinaciones’ [Ac. Ay. Tb. Pr]. ‘suposiciones’ [Pr]. Del llat. FIGURATIO, -ONIS ‘configuración’, ‘aspeutu’ (ABF), per vía semiculta. Sinónimu de figuración ye ast. figuranza (cfr.) pero con un suf. popular. |
||
figuranza, la 📖: figuranza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Figuración [Cn (MG)]. Semeyanza [JH]. Imaxinación [JH].
<i class="della">Q’anq’ellos no estaben gordos, con aquella </i><i class="della">figuranza</i>/<i class="della">po-</i>(TEST)
|
nínse ensobervecidos [Coronación Carlos IV 175] Cfr. figuración.
|
|||
figurar 📖: figurar🏗️: NO ✍️: NO |
<fegurar [Cb. Cg. Ac. Llg. Sb. Ca. Ay]. afigurar [y Ay].>(TEST)
|
Cast. figurar [Cb. Ac. Llg. Ca. Tb]: Gústa-y muncho fegurar [Ac]. Aparentar [Ay. Pr], llamar l’atención [Sb]. Apaecer en too [Ay]. Aparentar, destacar socialmente [Ri]: Présta-y mun- cho figurar [Ri]. //-se ‘imaxinase’ [Pa. Cg. Ac. Llg. Sb. Ay. Ri. Tb. Pr]: Fegúraseme que la va dejar [Ac]: Figúraseme que va sali-l.ly furona [Tb].
|
|
Del llat. FIGURĀRE ‘dar figura’ (OLD). Un compuestu úfrelu l’ast. desfigurar (cfr.). |
|
figuratu, el* 📖: figuratu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////figuratos [Pa].>(TEST)
|
Figuraciones [Pa].
|
Cfr. figura. |
||
figuráu, ada, ao 📖: figuráu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
Configuráu, con un aspeutu determináu [Co]: Praos llanos y bien figuraos [Co].
|
Pp. de figurar. |
||
figureru, a, o 📖: figureru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<figureru/a [JH].>(TEST)
|
Que tien vezu o inclinación a facer visaxes [JH].
|
Cfr. figura. |
||
figurín, el 📖: figurín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Quien namái tien apariencia [Ay].
|
2. Revista de modes [Ac (i)]. Cfr. figura. |
||
figurón, ona 📖: figurón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
Que-y presta aparentar, dase importancia [Ay].
|
Cfr. figura. |
||
figurones, {les} 📖: figurones🔤: , {les} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {les} |
“Segundas cencerradas. Coplas y <i class="della">figurones</i>(TEST)
|
en aquellas” [Ca- nella 130].
|
Cfr. figura. |
||
fila, la 📖: fila🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<h.ila [Lln. Cl. Os. Pa. Am].>(TEST)
|
Aición de filar [Cb. Ay. JH]. Cast. hila [Pa]. 2. Xunta nocher- niega (de muyeres) pa filar [LV. Lln. Cl. Cg. Ac. Sb (= +filan- duriu = +filuriu). Ay, Ll (= filandón). V1830. DA. AGO (= filanderu)]. Xunta pa filar [Pa. Ay]. Filandón del iviernu [Os].
|
|
||
filacha, la 📖: filacha🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><h.ilacha [Lln. Pa].>(TEST)
|
Cast. hilacha [Lln. Cg. Pr. Mar]. Filu que sal d’una tela o que se quita d’un filván [Pa]. 2. Cast. hilaza [Pa]. //-as ‘cast. hila- chas’ [Md].
|
|
||
filachina, la 📖: filachina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Tira estrencha y llarga de tocín o embutíu que se mete nel con- ductu auditivu esternu, a mou de fila, calmando los dolores que produz la otitis miásica, por careses de dellos dípteros y múscidos (piénsase qu’asina’l guxán nun s’impacienta por dis- poner de comida abondo) [ByM].
Dim. de <i class="della">filacha</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
filachu, el 📖: filachu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.ilachu [Lln].>(TEST)
|
Filacha [Md. JH]. 2. Pingaxu [Lln]. //H.acer h.ilachos ‘facer xirones d’una tela’ [Lln]. Cfr. filaza.
|
Deriváu de filu con sufixu diminutivo-despeutivu. Tamién se caltién l’aumentativu filachón ‘filacha’ na fastera eonaviega [/Eo/]. Un femenín analóxicu de filachu ye ast. filacha (cfr.). De dambos llógróse’l deriváu filachudu, a, o (cfr.). |
||
filachudu, a, o 📖: filachudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">hilachoso</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. filaza & filachu. |
||
filada, la 📖: filada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">hilada </i>[JH], formación en fila [Sm]: <i class="della">Paez l’Anticristu con</i>(TEST)
|
siete filaes de dientes [Ay].
|
2. Xuntanza de persones alre- dor de la rueca, pa filar [Cñ]. 3. Temporada en que se fila [JH]: Vieno el tiempu de lles filaes [JH]. 4. Tinta o marca que se fai con tinta [JH]. 5. Filera, plantación en fila de la vide [Cn (V)]. Deverbal de filar (cfr. fila & filáu & enfilada). |
||
filadera, la 📖: filadera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Fusa de filar [Sm]. ///<i class="della">Al.lí</i>(TEST)
|
arriba, naquel altu/taba la xaragu- xeta/rabu d’enguís/ureicha xeta;/dí-l.ly un dinguilindís/ya plis {Cosadiella de llinguax figuráu semánticamente ya desfigu- ráu fónicamente, que s’acierta respondiendo: el furquete de filar la l.lana, la fusa ya la filadera} [Sm]. Na fastera eona- viega conséñase’l masculín filadeiro ‘sitiu onde se fila’ [/Eo/].
|
Cfr. fila. |
||
filadíu, el 📖: filadíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">hiladillo</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. filáu, el. |
||
filador, ora, el/la 📖: filador🔤: , ora, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora, |
<filadora [PSil. An. Oc. /Eo/]. filaora [Cp. Ay.]. h.iladora [Lln (VB). Cl. Pa]. h.ilaora [Cl].>(TEST)
|
Cast. hilador [Lln (VB). Cl (= h.ilandona). Pa (= h.ilandera). Cp. Ay. Md. Pzu. PSil. An. Oc. JH. /Eo/]: Filadora ¿qué fi- leste? [An]. ///La bona filaora cada día fila un filu, cada mes una mazorga [LC]. Cásate comigo Xuan/que so güena h.ila- dora/cada día h.ilo un h.ilu/cada noche una mazorca [Pa].
|
|
Cfr. fila. Términu paralelu al cast. hilador, hiladora (Martínez Meléndez 1995: 80). |
|
filadoriu, el 📖: filadoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Sitiu onde se fila [Md].
|
Cfr. fila. |
||
filadura, la 📖: filadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">filar</i>(TEST)
|
[JH].
|
2. Filáu [Tb. Oc]. Del llat. FILATŪRA (EM), con continuadón románica (REW s. v. *filatura) y panhispánica (DEEH s. v. filatūra). L’ast. conoz ta- mién un semicultismu h.ilatura (cfr. filatura) na fastera oriental. |
||
filamientu, el 📖: filamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
La obra de <i class="della">filar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Del llat. FĪLĀMENTUM, -I ‘urdidura’, ‘trabayu formáu por filos’ (EM s. v. filum; ABF). Del mesmu aniciu pero compuestu ye l’ast. enfilamientu (cfr.). |
||
filancayu, el 📖: filancayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Desp. de <i class="della">filu</i>(TEST)
|
[Oc].
|
Presenta una doble incrementación fecha sol llat. FILUM ‘filu’, la primera gracies al suf. -ANICUM, acordies col modelu palu → palancu (cfr.); la segunda’l dim. en -ACULUM > -ayu. |
||
filancia, la 📖: filancia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conocíu pela documentación:
<i class="della">es</i>(TEST)
|
el mejor cáñamo para la filancia [Grangerías XVIII: 816] su filancia es realíssima, más suave [Grangerías XVIII: 817]
|
En rellación col verbu filar (cfr.). pero con un suf. semicultu. |
||
filandangu, el 📖: filandangu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<filandango [Ca. R]. +filandongu y Llg]. +filondongu [y Llg].>(TEST)
|
Filu que cuelga de la ropa [Llg].
|
2. Prenda vieya y llaceriosa [Llg]: ¿Ónde vas con esi filandangu? [Llg]. 3. Espresión usada pa indicar que daquién va o vien de dalgún sitiu ensin llograr l’oxetivu pol que naguaba [Ca]. La que va andando y filando [R]. ///Filandango me voy/filandango me vengo/la mi Maru- xina/en casa la tengo/.–¿Qué faces Maruxina?–Estoy atizando el fueu.–Filandango me voy/ filandango me vengo/la mi Ma- ruxina/en casa la tengo/–¿Qué faces, Maruxina?/–Toy pei- nando las niñas (sic) pa llevarlas a la escuela [ALl (Esfoyaza)]. Del xerundiu del verbu filar → filando, pero deformáu fóni- camente (colo que paez un suf. despeutivu que tamién se con- seña en términos como ringorrangu, señoritangu, etc.) al tratase d’un xuegu en que fai falta acertar daqué desfigurao pela mesma espresión de quien orienta y da pistes al empar. |
||
filandera, la 📖: filandera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<filandeira [Pzu]. h.ilandera [Pa].>(TEST)
|
La que fila [Pa. Sm. Pzu. Mar]. ///La bona filandera pe la ma- ñana empieza la tela [CyN (Recuerdos)].
|
Posiblemente dende’l xerundiu filandum (cfr. fila) féxose un ax. *FILANDARIUS, -A, -UM ‘rellativu a filar’ llogrando nomi- nalización del masculín, ast. filanderu (cfr.), y del fem., ast. fi- landera, pues *FILANDARIA ye términu esixíu pol it. y otres llingües romániques occidentales (REW). Una variante de fi- landeru, con tracamundiu de sonores tres de nasal ya con me- tafonía, ye l’ast. filanguiru. |
||
filanderu, el 📖: filanderu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<filandeiru [Md]. /////+filanguiru [Ll (MP). Ll].>(TEST)
|
Cast. hilandero [JH]. El que fila [Md].
|
2. Filandón, xunta de fi- ladores (muyeres) nuna casa [Ll (MP)]. Xuntanza onde les mu- yeres filen d’iviernu [Ll (= filandón)]. Xunta nocherniega de muyeres pa filar [AGO (= filandón = fila)]. //-os ‘xunta nes nueches d’iviernu’ [Ar]. ///Cuando las tres Marías van al pa- liru, salen las de Payares al filandiru [LC]. en un filanguiru dixo abaxo Muñón Cimeru {Sedría d’a- guardar Muñón Cimiru, el verdaderu nome de llugar y, amás, esixíu pola rima}[DORIGA(NB)/303] Cfr. filandera. |
||
filandón, el 📖: filandón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<flandón [y Oc].>(TEST)
|
Xuntanza (nocherniega) de muyeres pa filar [Ay. Ll (= filan- guiru = fila). Ri. Qu. Cn (M; MG). Pzu. Pr. Oc. AGO (= filan- deru)]. Xunta nes cocines llueu de cenar, en que les muyeres filen, cuesen o texen [Vg]. “Fila concurría de muches mozes i q’toes dan daqué p’el candil” [R]. 2. Tertulies nocherniegues pel iviernu nuna casa del vecindariu (los homes xueguen a les cartes, beben; les muyeres texen, filen, carden etc.) [Sm]. Xun- tanza antigua que facíen en delles cases [PSil. As] con motivu de dalgunos llabores caseros [Tb]. Xuntanza de vecinos en casa d’ún pa filar, contar cuentos, chistes, lliendes, pa xugar [Alb (= filandoiro)]. “Xunta social pola nueite de los vecinos nuna casa onde, amás de la xera propia de la fila, fáense outras cousas pa divertise: beil.lar, cantar, cuntar cuentos...” [Cn]: Conociénonse nun filandón ya casánonse poucu depués [Cn]. Xuntanza d’homes ya muyeres llueu de cenar [Bab]. Tertulia, xunta [Ll (= fila = filanguiru)]. Esparcimientu o xuntanza de vecinos llueu de cenar [Pzu]. 3. Baille de boda [Cn]. Baille
|
fechu nuna casa pa celebrar una boda o bien otru aconteci- mientu [An]. Baille públicu en dalgún pueblu [Oc].///
|
||
filandona, la* 📖: filandona🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><h.ilandona [Cl].>(TEST)
|
Cast. hiladora [Cl (= h.ilaora)].
|
Cfr. fila. |
||
filandoneru, a, o* 📖: filandoneru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><filandoneiru/era [PSil]. filanduneiru [Oc]. flanduneiru [Cn
<ident class="della" level="1"></ident>(M). Oc].>(TEST)
|
|
|||
filandoriu, el* 📖: filandoriu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+filanduriu [Sb. Ay]. filandoiro{sic} [Alb].>(TEST)
|
|
|||
filandrada, la 📖: filandrada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Una riestra de coses ensartaes nun filu [Cb]. 2. Sarta [Cg. AGO]. 3. Retafila de pallabres [AGO (= enfilandrada)].
<br class="della">Quiciabes d’un diminutivu sobro ast. *<i class="della">filanda</i>(TEST)
|
(cfr. fila &
|
filar), en rellación col xerundiu de filar (cfr.). Esi diminutivu *FILANDŬLA (LLAA 103) ye responsable del ast. *filandra d’u foi posible facer el verbu *filandrar y el compuestu enfilan- drar (cfr.) d’u siguieron respeutivamente los deverbales filan- drada (cfr.) y enfilandrada (cfr.); el posible verbu *esfilandrar caltiénse nel so participiu esfilandráu, ada, ao (cfr.). El mesmu procesu hebo siguir el correspondiente *FILANDŬLUM > ast. *fi- landru con un diminutivo-despeutivu filandraxu (cfr.) y filan- grayu, ésti con un tracamundiu -ndr- > -ngr- (asemeyáu al tracamundiu que s’alvierte en filanderu → *filangueru → fi- languiru). De filandraxu féxose *esfilandraxar conocíu pel participiu esfilandraxáu, ada, ao (cfr.). Una variante de filan- grayu (con vieya metafonía filangrechu) hebo ser *filangayu y *filangachu d’u siguió ast. esfilangachar (cfr.). Paralelu a esfilar (cfr. filar) féxose *esfilandrar que conocemos pel so participiu esfilandráu (cfr.); lo mesmo dende filandraxu llo- gróse *esfilandraxar afitáu nel participiu esfilandraxáu (cfr.). |
||
filandraxu, el* 📖: filandraxu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////h.ilandraxos [Lln].>(TEST)
|
Falampernios, trapos [Lln].
|
Cfr. filandrada. |
||
filangrayu, el* 📖: filangrayu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<filangrechu (<i class="della">sic</i>) [PSil]. ////filangrachos [Bab].>(TEST)
|
Trapu con filos colgando [PSil]. //-os ‘filos que salen a les prendes de vistir perusaes’ [Bab]. ‘filos que salen d’un trapu’ [PSil].
|
Cfr. filandrada. |
||
filanguiru 📖: filanguiru🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. filanderu.
|
|||
filapriega, la 📖: filapriega🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Catarru, resfriáu [Ca]. Indisposición corporal [Ca]: <i class="della">La</i>(TEST)
|
mio fiya tien una filapriega de tente y non te menees [Ca].
|
Compuestu de los deverbales de filar ‘cayer un líquidu a cho- rru’ (cfr.) y, quiciabes, plegar ‘arrugar’ (cfr.). |
||
filar 📖: filar🏗️: NO ✍️: NO |
<h.ilar [Lln. Cl. Rs. Os. Pa].>(TEST)
|
Cast. hilar [Lln. Cl. Os. Rs. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Bi. Llg. Sb. Ay. Ll. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. An. Gr. Pr. Sl. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Vg. Tor. Arm. JH. R] la llana [Ca]. Facer filo de delles materies animales o vexetales [Ri]. 2. Texer [Cl].
|
|
3. Cayer un líquidu en chorru continuu, suave [Lln. Cb. Cp]: Las pulientas yá h.ilan ‘les fariñes yá se puen comer porque tán iguaes’ [Lln]. 4. Echar, tirar un trunfu pequeñu, filu, na brisca [Tb]. 5. Catalogar [Md (tien usu familiar)]. 6. Dexar en Del llat. FĪLĀRE ‘estirar como filu’ (ABF), verbu que sustituye a nēre, documentáu nes gloses y calteníu nes llingües románi- ques (EM; REW s. v. filāre); el so deverbal fuerte ye fila (cfr.) y el débil filáu (cfr.), filada (cfr.). Un verbu contrapuestu a filar ye ast. desfilar 1 (cfr.). Dende AFFILĀRE ‘afilar’ (REW s. v. affi- lare; DEEH s. v. *affilare; DCECH s. v. hilo) siguiría ast. afilar (cfr.), dos verbos que, anque non dafechu, l’ast. fexo lo posi- ble por destremalos semánticamente, asina afilar ‘iguar un corte’ frente a filar ‘facer filo’ lo que xustificaría les dos pro- puestes etimolóxiques asina como la respeutiva riestra de tér- minos enllazaos como afiladera (cfr.), afilador (cfr.), d’un llau; y, per otru, los rellacionaos con filar (cfr. fila). A la so vera’l verbu compuestu refilar (cfr.). Posiblemente dende *IN FILARE siguió ast. enfilar (cfr.) y el nuevamente prefixáu desenfilar (cfr.). Dende EX FILARE (raru, según EM) > esfilar. Dende fila- chu, filacha → esfilachar (cfr.). Otru compuestu en rellación con filar sedría *entrefilar (cfr.) calteníu na fastera d’aspira- ción oriental de F-, entrancafilar (cfr.) → trancafilar (cfr.). |
|
filástica, la 📖: filástica🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Filacha de cordel usada, a veces, nos anzuelos como engañu [Xx].
Posible castellanismu tomáu en tierres sureñes darréu que nun paez lo más afayadizo almitir un encruz de <i class="della">filacha </i>(cfr.) con <i class="della">al-</i>(TEST)
|
mástiga (DCECH s. v. hilo), términu esti desconocíu, pelo menos güei, ente nós.
|
|||
filatura, la* 📖: filatura🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<h.ilatura [Lln].>(TEST)
|
Cast. hilatura [Lln].
|
Cfr. filadura. |
||
filáu, ada, ao 📖: filáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<b class="della">filáu,</b>(TEST)
|
ada, ao Delgáu [Lln].
|
Pp. de filar. |
||
filáu, el 📖: filáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.iláu [Lln]. //filado [/Eo/].>(TEST)
|
Cast. hilado [Lln. Ay. PSil. JH]. 2. Llin iguao pa filar [Cg. R]. Freba enrollada nel fusu o nel cadexu [Lln]. 3. Filo casero [/Eo/]. 4. Tela que se fai col filáu [R]. 5. Llíos, enguedeyu [Oc]: Armaste un bon filáu [Oc]. //Llevó el diablu el filao [CyN (Re- cuerdos)]. ///El añu sicu tras el moyéu, guarda la chana (sic) y viende’l filéu [LC].
|
|
||
filaxe, el* 📖: filaxe🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><filaxi [Pr].>(TEST)
|
|
|||
filaza, la 📖: filaza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><h.ilaza [Lln].>(TEST)
|
Cast. hilaza [Bab. JH]. Freba que sal de la maraña al filar el llin [Lln]. 2. Ascendencia, proxenie [Llomb]. 3. Calidá, clas (d’una persona, d’un filáu) [Bab]. //Descubrir buena h.ilaza ‘descu- brir bones mañes’ [Lln]. //Mala h.ilaza ‘mal aspeutu’ [Lln]. descubrióse agora una filaza que da que descurrir al mas pintau 1792 [QUIXOTE/238] a so filaza acúen como al miel los aveyones [MEANA (CYC)/273]
|
|||
filazón, el 📖: filazón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
yeres nuna casa, de nueche, pa filar [/Eo/]. 2. Velada o tertulia de xente del pueblu en que les muyeres filaben y los homes daben parola, contaben cuentos, xugaben [Cv]. 3. Xuntanza de muyeres pa xugar a les cartes [Ce]. Tertulia nocherniega [Oc (filazón)].
Cfr. filaza. |
||
filera, la 📖: filera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<filiera [Tox]. h.ilera [Lln. Pa]. //fileira [/Eo/].>(TEST)
|
Cast. hilera [Lln. Pa. Ac. Sb. Ca. Ay. Ll. Tb. Sm. Pzu. PSil. Pr. Tox. JH. R. /Eo/]. Cast. parhilera [Llomb]. 2. Viga non gruesa [R]. 3. Cuerda que va de la parte trasera del carru a la delan- tera [Sl]. Cuerda, soga llarga p’atar los carros de yerba, que va dende la parte d’alantre fasta’l tentemozu [Pr].
|
|
Cfr. fileru. |
|
fileru, el 📖: fileru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fileiru [Tox]. h.ileru [Os].>(TEST)
|
Espluma na mar [Tox]. 2. Llinia de los pellovios o bistechos [AGO]. //-os ‘agua que pinga de les teyes’ [Os (= h.ilas)].
|
|
cfr.) y, d’ehí, iguóse ast. *afilerar → afileráu (cfr.), enfilerar (cfr.) y desenfilerar (cfr.). Un intensivu de fileru ye refileru (cfr.). |
|
filiación, la 📖: filiación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fillación [JH].>(TEST)
|
Cast. filiación [JH]. “Se emplea en la acepción castellana re- firiéndose a los obreros que van a sufrir reconocimiento mé- dico antes de entrar a trabajar” [Min].
|
Del cultismu cast. FILIACIÓN (DCECH s. v. hijo). El datu apurríu por JH, “fillación”, podría debese a un primer intentu d’adau- tación del llatinismu onde LJ secundariu entendíase como [´] {como de CALENTEM > caliente → callente (GHLA §3.1.6.5)] y non como’l popular [y]. Esto podría ser un casu paralelu, en parte, a dellos de los exemplos que vemos s. v. afiar 1. |
||
filiar 1 📖: filiar 1🏗️: NO ✍️: NO |
Descubrir lo que s’anda buscando, s’escuende o disimula [Cñ].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">caminín</i>(TEST)
|
de Uviedo el xueves pa filiase de recluta [TOR- NIE(NB)/175]
|
Posible cultismu que, como filiación (cfr.), debería estudiase averáu a los inxertos s. v. afiar 1. |
||
filiar 2 📖: filiar 2🏗️: NO ✍️: NO |
<-se>(TEST)
|
Atragantase’ [Cb (= firiase)].
|
Posible variante en -iar de ferir (cfr.). |
||
filigrana, la 📖: filigrana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cosa rara, enrevesada [Tb]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
|
m’andes con filigranas [Tb].
|
2. Obra que se fai soldando con munchu procuru y finura filos d’oru, de plata, d’otru metal, cola que depués se faen peren- dengues, botones, otres pieces [Mi]. //Facer filigranes ‘facer les primeres gracies o galanes el neñu pequeñu’ [Ay]. ‘esfor- zase munchu nun llabor, nun entamu’ [Mi]: Pa llegar a fin de mes con esta paga tengo que facer filigranes [Mi]. i comprate unos corales i arracaes de filigrana 1879 [RMIERES/16] pañuelu de altiver bien repicau en moñu perendengues de feligrana 1890 [RUBIN/13] llevaba puestu calzon cortu con una botonera de feligrana a los llaos 1890 [RUBIN/13] Del it. FILIGRANA términu que yá s’atopa en cast. nel sieglu XV (DCECH s. v. hilo) d’u pudo llegar al ast. |
||
filín, el 📖: filín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Dim. de <i class="della">filu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
filipinu 📖: filipinu🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
//Ser puntu filipinu ‘ser persona na que nun se debe ún enfo- tar’ [Ay].
|
Posible espresión tomada del castellán (DRAE s. v. punto). |
||
filipu, {el} 📖: filipu🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
Cierta yerba mala que miedra nes tierres semaes, especial- mente ente les pataques [Oc]. 2. Fervinchu pal catarru, fechu con sidra ya figos pasos [Rs].
¿Variante de <i class="della">filispiu</i>(TEST)
|
(cfr.)?
|
|||
filiquín, el 📖: filiquín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Dim. de <i class="della">filu</i>(TEST)
|
[Cg. Tb. JH]. 2. Filu pequeñu [JH. R].
|
Dende l’ast. filu (cfr.) con una doble incrementación diminu- tiva -ic- + -ín. |
||
filis, el 📖: filis🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fili [Pr].>(TEST)
|
Trunfu baxu que nun val tantos, nel xuegu de la brisca [VCid].
//Ir tomando’l fili ‘aprender porque se ve facer a otres perso- nes’ [Pr].
Del mesmu aniciu que’l cast. filis, del nome poéticu de muyer FILIS (DCECH s. v. filis). De toes maneres, en sen destremáu, filis ‘trunfu baxu’ paez averase al ast. filín (cfr.) que foi enten- díu como dim. de filu ‘corte’ (cfr.). |
|||
filispa, la 📖: filispa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<felispa [y Cb].>(TEST)
|
Cualquier febra o fibra [Cb]. Filu o febra que se quita a les fabes pa iguales [Cb].
|
2. Redeña, parte filamentosa de les ad- herencies intestinales del gochu [Cb]. Cfr. filispiu. |
||
filispiu, el 📖: filispiu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cualquier febra o fibra [Cp]. Cualquier febra dañina que mie- dra nes tierres semaes [Cp]. Febra que se quita a les fabes [Cp]. Del llat. FĪLUM, -I ‘filu’ (EM), con incrementación diminutivo- despeutiva -ĪSP (como <i class="della">griñu </i>→ <i class="della">griñispu</i>), anque puede dase rellación con <i class="della">falispu </i>(cfr.) como yá alvertimos (PE4). Una creación analóxica femenina ye l’ast. <i class="della">filispa </i>(cfr.) que pue ufiertar l’influxu de <i class="della">falispa</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
filo, el 📖: filo🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. filu.
|
|||
filoflao 📖: filoflao🏗️: NO ✍️: NO |
<<i class="della">sic</i>>(TEST)
|
Muyer plasmada [Lln (P)].
|
Posible espresión de creación espresiva, con calter peyorativu, que quiciabes se llograre como adautación de la espresión nin fu, nin fa → nin flu, nin fla. |
||
filomena, la 📖: filomena🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<i class="della">Oriolus oriolus</i>, cast. <i class="della">oropéndola </i>[Llg (LLAA 27) Noval (= mu- chufríu)]. <i class="della">Oropéndola </i>[Pa. Cb (“pájaro amarillo, más pequeño que’l <i class="della">picaniellu</i>, que canta muy bien. Sólo se le ve en el ve- rano”). Cp]. Cast. <i class="della">ruiseñor</i>(TEST)
|
[Pr]. 2. Borrachera [Ac. Sr. Ay. Tb. Sm]: Pescóu una bona filomena en chigre [Tb]. Mariquina de la O/(“¡o!”, lo bono que ella yera)/fai lo pri- meru un zapatu/que (¡ensin pecadu yo muera!)/é curiosín y atropadu/cual ñeru de Filomena,/del todíu a la rodía/puede afirmallo cualquiera/non podía salir meyor/de molde de cera fechu/desde la rodía al talle/tápalo la faldamienta/la que como una pedonza/traía a la xeringuera [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 352-365)]
|
|
Na aceición 1ª ye claro qu’ha xustificase a la vera’l cast. filo- mela, con una variante filomena, tamién emplegáu poética- mente por tracamundiu col nome de muyer, en tou casu |
|
filón, el 1 📖: filón🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
(TEST)
|
|
|||
filón, el 2 📖: filón🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
(TEST)
|
|
|||
filorín, el 📖: filorín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Filoriu</i>(TEST)
|
de mocines [Ay].
|
Dim. de filoriu (cfr.). |
||
filoriu, el 📖: filoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><filorio [Ay]. +filuriu [y Sb. Ay].>(TEST)
|
|
|||
filosofía, la 📖: filosofía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><fisolofía [Ac].>(TEST)
|
Cast. filosofía [Xral].
|
|
||
filoxa, la 📖: filoxa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Cesta, fardela [Xx]. Capazu [Cñ].
<ident class="della" level="1"></ident>Formación continuadora de FILUM>(TEST)
|
filu d’u pudo llograse, cola amestadura del suf. abondativu -ŌSUS, -A, -UM, un feme- nín nominalizáu *filosa → filoxa, con tracamundiu de xiblan- tes. Nesi sen una filoxa ye un sitiu (cesta) onde s’axunten munchos filos. Sobro filoxa féxose’l verbu esfiloxar (cfr.).
|
|||
filoxera, la 📖: filoxera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><filosera [Ay. PSil. Cn (V). Cd. Pr]. filusera [Md. Oc]. filu- xera [Vd].>(TEST)
|
Enfermedá de la vide [Cn (V)]. 2. Enfermedá de la castañal [PSil. Tox]. 3. Inseutu qu’ataca a les castañales [Cd]. Inseutu asemeyáu al pulgón [Vd]. 4. Mou d’actuar poco provechosu y convincente [Ca]. 5. Borrachera [Ac. Ay. Md. PSil. Pr. Oc].
//Ensiñar la filoxera ‘enseñar lo que fai falta ocultar (partes íntimes)’ [Sb].
D’un grecismu xeneralizáu como nome d’una enfermedá qu’a- taca a delles especies botániques (DCECH s. v. filo-II), espe- cialmente a la vide pero que s’espardió a otres (§2-3). Ye claro que nes aceiciones §4-5 trátase d’un eufemismu, quiciabes con influxu fónicu del tamién grecismu cultu filomena (cfr.). Lo mesmo pasa a la espresión enseñar la filoxera onde tenemos un usu figuráu d’un deriváu de filoxa (cfr.). Sobro filoxera fé- xose l’ax. filoxeru, a, o (cfr.). |
|||
filoxeru, a, o* 📖: filoxeru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<filuseiru [Md. Oc].>(TEST)
|
Daqué amoriáu por cuenta la bébora [Md. Oc]. Cfr. filoxera.
|
|||
filtraya, la 📖: filtraya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">filtraya,</b>(TEST)
|
la Piltrafa [Cb. Cp]. Cfr. fieltru.
|
|||
filtriar 📖: filtriar🏗️: NO ✍️: NO |
<filitriar [Ay].>(TEST)
|
Cast. filtrar [Cb. Ay. Tb]: Fíltrialo bien [Tb]. 2. Cast. infiltrar [Cb. Ay]. Cfr. fieltru.
|
|||
filu, el 📖: filu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.ilu [Lln. Cl. Pa]. filu/filo [Llg. Sr].>(TEST)
|
Cast. un solo hilo [Llg. Sr]: Lleves un filu colgando [Llg. Sr]. Cast. hilo [Lln. Cl. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Sb. Ca. Ay. Ll. Tb. Sm. Md. Bab. PSil. As. An. Pr. Sl. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/.Vg. JH. R]. {En delles fasteres centrales del ast. filo (‘cast. hilo, non cuntable), opónse a filu (‘cast. un solo hilo’) [Llg. Sr]: Perdí’l filo verde [Llg]: Lleves un filu colgando [Llg]}. 2. Corte d’un instrumentu [Tb. Pzu. PSil]. Corte del hachu, sierra, gadaña [Ay]. 3. Corte al filu que se fai cola sierra nun maderu [Cv]. 4. Marallu del segador [Tox]. 5. Rastru, niciu estrenchu y allar- gáu de daqué [Tb]: Deixó un filu d’agua al l.levar el caldeiru [Tb]. 6. Pequeñu trunfu nel xuegu de la brisca [Tb]: Echa un filu, sí, un filín basta [Tb]. 7. Nada [Pr]: Nun hai en cás ni filu pan [Pr]. //Al h.ilu mediodía ‘nel cenit’ [Lln]. //Filu bala ‘bra- mante’ [Cb]. //Dar un filu ‘dar un corte cola sierra a una ma- dera’ [Cb]. ‘dar un corte a la madera o cosa asemeyada xebrándola en dos, una o más partes’ [JH]. //En filu ‘a nivel, a la llinia’ [R]. ‘en puntu’ [JH. R]: A lles dos en filu a trabayar [JH]. //Estar colgáu d’un filu [JH]. //Filu de vela ‘filo p’atar l’embutíu’ [Tox]. //Filu gordu ‘cast. hilo grueso’ [Md. Sl. Oc]. ‘enfermedá más o menos imaxinaria que se pretendía curar to- mando l’agua’ [Ac]. //Mal del filu ‘enfermedá tresmitida pel malgüeyu’ [Sm. Cd]. ‘agüeyamientu, embruxamientu’ [Md]. “expresión con la que se designa a la persona con síndromes de raquitismo, anemia, atrepsias infantiles, etc. Se la medía con un hilo desde la cabeza a los pies y debía dar la misma longitud que con los brazos abiertos en cruz, si no padecía el mal del filo” [Vd]. //Non dar puntada sin filu ‘nun facer nada si nun reporta utilidá al que lo da’ [Cg]. //Perder ell filu [JH]. //Por un h.ilu podre (‘cast. por un quítame allá esas pajas’) [Lln]. ///Cordurera mala, filu d’a vara; cordurera güena, filu d’a media [Canella].
|
|
Del neutru llat. FĪLUM, -I ‘filu’ → ‘corte de la espada’ (EM), pa- llabra panrománica (REW) ya bien espardida per Hispania (DEEH). Pero’l neutru filum tamién xustifica l’ast. filu ‘filo de coser’, ‘corte d’un instrumentu’ → afilar. En delles fasteres centrales la llingua acabó oponiendo filo ‘el filo’ / filu ‘un filu’
{asina en Llg.}. Nun fai falta almitir que’l verbu ast. filar (y afilar) tengan el so aniciu nesti nome darréu que nel llat. se- rondu yá se documenta nuna glosa, el verbu FILARE (cfr. filar) que nes destremaes aceiciones va caltener la idea fonda de ‘facer daqué que s’asemeya a un filu’ → ‘facer o poner daqué estrencho y allargao’. De filu deriven nomes como los dimi- nutivos filín (cfr.), filucu; tamién la formación con suf. d’ani- ciu ultrapirenaicu filaxe (cfr.). |
|
filván, el 📖: filván🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.ilván [Pa].>(TEST)
|
Cast. hilván [Pa. Cg. Cp. Ac. Sb. Llg. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. Md. Bab. Pr. Oc. JH. R]: Tienes un filván en l.lombu [Tb]. 2. Camín que sigue un filu na ropa [Ay]. 3. Cosíu provisional de puntaes perllargues que se fai a una prenda de ropa que se ta iguando [Mi]: Quita’l filván a estes costures que yá tán cosíes [Mi]. Posible exemplu paralelu
|
del cast. hilván que se tien por un “derivado parasintético de hilo vano” (DCECH s. v. hilo). De toes maneres ast. filván podría ufrir una formación en -ANUS > -án como pasa en milán, ventán, escribán, etc. Dende filván fé- xose’l verbu ast. filvanar y afilvanar (cfr.), enfilvanar (cfr.), esfilvanar (cfr.). |
||
“fimbliella” 📖: “fimbliella”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu que conocemos pela documentación. Hai quien llee “fimbliello” pero tamién se propón una llectura “fimbliella”, ésta más acordies coles previsiones etimolóxiques:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">una</i>(TEST)
|
cinta de uulto de luca en fimbliella sin las que foron...
|
|
del llat. fimbria, -ae ‘franxa’, ‘oriellu d’un vistíu’, ‘punta’, ‘remate’ (ABF; EM s. v. fimbrae, -arum, el sing. ye mui serondu en llat.), pallabra curtiamente documentada nes llingües romániques (REW) y que talmente paez que nun dexó descendientes direutos nes llingües peninsulares (DCECH s. v. franja). L’ast. a. fimbliella partiría del dim. *FIMBRĚLLA, con un camudamientu de la líquida agrupada (PE1: 158). L’it. conoz un posible primitivu fimbria ‘oriellu de la ropa’ de magar el sieglu XIV; tamién dende’l sieglu XIX un niciu del llat. escolásticu fim- brièlla con aplicación a la terminoloxía de los moluscos (DEI s. v. fimbria & fimbrièlla); el datu nun dexa de ser suxerente por si la presencia de fimbriella nel documentu de nueso tuviere daqué que ver col productu importáu de Lucca (Italia). |
|
fin, el/la 📖: fin🔤: , el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) |
<la fin [Llg. Ay]. /////el fin [Ri. Pr].>(TEST)
|
//A la fin ‘al final’, ‘al fin’ [Llg]. //A la fin y a la postre [Pr]. Al fin y al postre [Ac]. //De bon fin ‘provechosu, útil’ [Sm]: Na más que sea algu de bon fin ‘con tal que sía daqué de prove- chu’ [Sm]. //En fin ya en pos ‘en fin, en resumíes cuentes’ [Cv].///
|
|
Del llat. FĪNIS, -IS ‘llende’, ‘oxetu’, términu masculín y feme- nín (EM), representáu n’otres llingües romániques ya hispáni- ques (REW; DEEH). N’ast. apaez tamién n’amestanza cola preposición per- (PE2 s. v. perfín). Sobro fin ‘lo sumo’, ‘lo per- fecho’ (DCECH s. v. fino) siguió l’ax. finu ‘sutil’ (cfr.) y d’ehí un verbu afinar 1 (cfr.) d’u se fexo l’incoativu afinecer (cfr.). Tamién sol ast. fin ‘la terminación’, sol que se fexo ast. afina- mientu (cfr.), algamóse’l verbu afinar 2 o finar (cfr.) y tamién l’incoativu fenecer(cfr.) anque ésti pue entendese como inco- ativu de finire onde ha alvertise la fácil fusión de dambos. |
|
finable 📖: finable🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Acabable [JH].
|
Quiciabes d’un ax. *FINĀBILIS, -E. |
||
final, la 📖: final🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">el final</i>(TEST)
|
[Cueva (Sl)]: A la final [Cueva (Sl)].
|
Del llat. serondu FINĀLIS, E ‘final’, ‘propiu de la llende’ (EM; ABF), con nominalización. |
||
finambre, el* 📖: finambre🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
“Tobillines, frutu montés, de color encarnao, como los <i class="della">finam- </i><i class="della">bres</i>” [Ar].
Quiciabes sía un deriváu del llat. <i class="della">filum</i>, *FILAMEN, -INIS en re- ferencia a un conxuntu de filos. De ser asina ye claro qu’ufre l’influxu fónicu del cast. -<i class="della">ambre</i>(TEST)
|
y un tracamundiu de l-n.
|
|||
“finamiento” 📖: “finamiento”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">a</i>(TEST)
|
finamiento de Dominico Pascualiz 1211(or.) [SV/66]
|
|
Cfr. finar. |
|
finanza, la 📖: finanza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Fallecimientu [JH].
En rellación col verbu <i class="della">finar</i>(TEST)
|
(cfr.), con suf. popular -anza. Cfr. finar.
|
|||
finar 📖: finar🏗️: NO ✍️: NO |
<afinar [JH].>(TEST)
|
Acabar [V1830. FCai]: Finóse [FCai]. 2. Morrer [Ay. Ri. V1830. JH]: Finó mui l.lueo [Ay].
|
|
del llat. FINIS ‘llende’ (EM) > ast. fin (cfr.) → finar destremándose asina de *finir, esixíu pol participiu finíu (cfr.), una espresión etimolóxica que sigue al llat. FINĪRE (REW). Con finar guarda rellación la for- mación finamientu (cfr.), finanza (cfr.). La nominalización del verbu finar alviértese na documentación (§b). L’alverbiu en
-ĪBĪLĪS ye responsable del ast. finible (cfr.). L’ast. finanza (cfr.) en rellación cola terminoloxía económica paez provenir del francés. |
|
fináu, ada, ao 📖: fináu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+finéu [Ay. Ll]. +afinéu [ y Ay].>(TEST)
|
Cast. finado [Ay. JH]. 2. Esblanquisnáu, descoloríu, medio muertu [Ll]. //Quear finéu ‘quedar pálidu de terror o por en- fermedá’ [Ay].
|
|
||
finca, la 📖: finca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<cinca [Ac. Ay. y Tb. y Bab. VCid]. /////el finca [LV].>(TEST)
|
Cast. finca [Pa. Ac. Tb. Bab]. Propiedá de curtia estensión que suel formar parte d’una casería [R]. Prau o tierra de llabranza [Pa]. Propiedá rústica o urbana [Ri]. 2. Cast. hincapié [JH]:
|
|
||
fincabilidá, la 📖: fincabilidá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Conxuntu de finques [Tb]: <i class="della">¡Menuda fincabilidá qu’hai nesa </i><i class="della">l.ladera!</i>(TEST)
|
[Tb].
|
|
||
fincable 📖: fincable🏗️: NO ✍️: NO |
Restante, lo que queda [JH. R]: <i class="della">Ell fincable de llos bienes fo </i><i class="della">tanto</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
Cfr. finca. |
|
“fincada” 📖: “fincada”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">outra</i>(TEST)
|
terra a las regeras entre las matas con sua fincada
|
|
Cfr. finca. |
|
fincador, ora 📖: fincador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
Que <i class="della">finca</i>(TEST)
|
o enconta o sofita [Md].
|
Cfr. fincar. |
||
fincadura, la 📖: fincadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Encontu, lo que val p’apoyase o sostener [Md]. Cast. <i class="della">hinca- </i><i class="della">dura</i>(TEST)
|
[JH].
|
Un compuestu ye ast. desfincadura (cfr.). Cfr. fincar. |
||
fincamientu, l’* 📖: fincamientu🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<afincamientu [JH].>(TEST)
|
Cast. afincamiento, ahínco, [JH]. 2. Apremiu, congoxa, aflic- ción [JH].
|
|
Cfr. fincar. |
|
fincar 📖: fincar🏗️: NO ✍️: NO |
<afincar [Llg. y Ri. y Sm. y Pr. Bard. y Pzu. y JH. JS]. h.incar [Pa. y Mar]. /////acincar [Ac. Llg. Bab. Bard]. cincar [y Cp. Ac. Sb. y Ay. Qu. y Tb. An. Gr. y Cv. Vd. y Tox. Oc. /y Eo/. Arm. y Mar. VCid. DA].>(TEST)
|
Cast. hincar [Pa. Cb. Cg. Cp. Sb. Ay. Ar. Sm. Bab. Pzu. As. Pr. Pr (Cv). Cv. Tox. Vd. PVieya. /Eo/. Mar]: Onde pon los güeyos cinca los caniles [LC]. Espetar [Ac. Ay. PSil]: Cinca eso ahí [Ac]. Presionar p’abaxo [Llg]. Clavar en suelu dalgún oxetu aguzáu [Bab. Bard. Arm]. Clavar una cosa n’otra [Tor]. Espetar un bárganu o bien otra cosa en suelu [Ri]. Clavar, su- xetar [Ay. JH]. Apertar col pie o mano [DA]. Calcar col pie pa que se clave daqué [Sr]. Encontar, facer qu’una cosa descanse n’otra [Md]. Encontar col cayáu o daqué asemeyao [Cv]. En- contar [Gr. Pzu (afincar). Vd. Tox. /Eo/, facer fuerza [JS]: La xata nun cinca una pata [Gr]. Posar llixeramente daqué en //Fincala ‘morrer’ [PSil]. //Mandil fincáu ‘mandil recoyíu pela cintura’ [Cb].
|
|
suelu [Cp. Ri. Tb. Oc]: Cincástete nuna tabla [Cp]. Tocar un oxetu [Ri]. Echase enriba, recostase [Tox]: Nun te cinques en mí [Tox]. Cargar sobro un puntu [R]. 2. Entibar, sofitar, estri- bar [Md. Min. /Mánt/]. 3. Tocar, algamar [Qu. Tb]: A ver si cincas onde la viga [Tb]: Tou ensin cincar nada [Tb]: Nun me cinques que nun me presta [Tb]. Arimar [An]: Cuandu la uvea rina cinca’l rabu [An]. 4. Trabayar, arimar el llombu [Mn]. 5. Poner los güeyos en dalguna cosa con insistencia [Sm]: En tol día nun fui pa fincal.les lus güechus [Sm]. 6. Mercar finques [/Eo/]. Facese dueñu de tierres [R]. Pertenecer [Qu]. 7. Facer mansión en dalgún paraxe [Cg. DA]. Establecese, quedar a vivir nun sitiu [Sm (afincar)]. Permanecer nun sitiu [Ac] mun- chu tiempu [Pr]: Afincáronse ya tópansi muchu bien [Pr]: Cín- case ahí y en tola tarde non se mueve del sitiu [Ac {acincar, en sen destremáu, defínese namái como ‘afincar’, a diferencia de cincar que se rexistra con dambes aceiciones}]. Quedar [JH. Tor] asitiáu nun sitiu [Ri]. 8. Permanecer una cosa nun sitiu [R]. 9. Aposentar [Ri]. 10. Dir a un sitiu onde nun se ye bien recibíu y asitiase nél [Pa]: H.incóse en casa los suegros y no hai quien la saque d’allá [Pa]. 11. Tirar contra la tierra, val- tar [JH]: D’un sopapu finquellu embaxo [JH]. 12. Tirar el finca cola bola llanzada dende’l tiru, de la que se diz que se finca [LV]. Pegar a la finca nel xuegu de los bolos (el resultáu de la tirada ye nulu) [Lln (S)]. 13. Morrer una suerte nel xuegu de los bolos [DA]. Facer cinca nel xuegu de los bolos [Vg]. Nun dar a los bolos [Pzu (fincar)]. Dexar la bola curtia, nel xuegu de los bolos, ensin qu’entre nel castru [Ar]. Nun facer nengún tantu nel xuegu de los bolos al quedar la bola detrás [PSil]. 14. Acabar, desaniciase una cosa [Ri. Cv]: La casa de fulanu cin- cóu [Cv]. 15. Morrer [Ri. Cv]: La tua vecina cincóu el picu [Cv]. 16. Cast. hacer hincapié [Vd]. 17. Poner(se) de rodíes [JS]. //-se ‘nun facer nengún tantu na xugada de los bolos’ [VCid]. ‘arrodiyase’ [Pr]. ‘afirmase, asegurase en daqué cosa pa tar firme, pa ratificase o caltenese constante nel so dichu o por esta nuestra constitucion non ficar nenguna dubda s. XIII |
|
fincáu, ada, ao 📖: fincáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><ah.incáu [Lln].>(TEST)
|
|
|||
finchar 📖: finchar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">hinchar</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
ente nós un encruz del ast. cinchar (cfr.) cola familia de hin- char (cfr.)? |
|
fincháu, ada, ao 📖: fincháu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<afincháu [y Oc]. ///finchado [Mar].>(TEST)
|
Presuntuosu, presumíu, pintureru [Oc]. Fachendosu, enchipáu, engreíu, empitisáu (un individuu) [Mar]. Xuanon muy finchau allegose a él mirolu co los güeyos es- pantaos 1851-1854 [M. Flórez/61] entóncenes muy finchau y com’ un fusu derechu subí unes escalerones 1852 [M. Flórez/17] lu llevaben muy finchau aunque ye mozu entoabía 1864 [MValdés/21]
|
|
cfr.). |
|
fincia, la 📖: fincia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Trastada [Vg]. //<i class="della">De</i>(TEST)
|
fincia ‘definitivamente’ [Bard. Mar]. //Venir d’afincia ‘venir a quedar’ [Alb].
|
Quiciabes sía un deverbal de FIGERE ‘fixar’ (EM), ¿con influxu de fingere? |
||
fincón el 📖: fincón el🏗️: NO ✍️: NO |
<////h.incones [Os].>(TEST)
|
Palu en forma d’espada pa xugar al xuegu del mesmu nome [Bab].
|
2. Xuegu de rapazos en que cada xugador clava de golpe un palu afiláu nel tapín faciendo por tirar, al espetalu, dalgún de los yá espetaos (si lo llogra, el dueñu del palu tiráu tien un castigu) [Vg]. Xuegu, espeta palu [CSil]. //H.incones ‘los dos palos o postes verticales del carril’ [Os]. Aum. de finque (cfr.). |
||
fincu, a, o* 📖: fincu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<finca [Lln].>(TEST)
|
Nulu (nel xuegu de los bolos) [Lln]: La bola era finca [Lln].
|
Continuador ax. del participiu fuerte de fincar (cfr.). |
||
fineza, la 📖: fineza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">delicadeza</i>(TEST)
|
[Tb]: Fui cortexar a Somiedu/ya estimánonmelu muitu/ya en pagu de la fineza/ mandánunme sacar cuitu [Tb].
|
|
lles fineces qu’ en mi viste -/Marirreguera (Viejo) s. XVII cfr.). |
|
fin-fin, el 📖: fin-fin🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Páxaru de color ceniza y que col so cantu anuncia la nieve [Ar].
|
Formación motivada pola onomatopeya del cantu que s’inter- preta como anunciu del fin, de la muerte. |
||
finible 📖: finible🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Acabable [JH].
|
Cfr. finar. |
||
finiquita, la* 📖: finiquita🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<feniquita [JH].>(TEST)
|
Fin, términu, remate, consumación de dalguna cosa [JH]. //A la feniquita ‘a la conclusión’ [JH].
|
Del mesmu aniciu que’l cast. finiquito de fin y quito ‘llibre, pagu d’una delda’ (DCECH s.v. fin), posible castellanismu. |
||
finíu, ida, ío 📖: finíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
Pp. de <i class="della">finir </i>{verbu que nun define} [JH]. 2. Acabáu, conclu- yíu [JH].
Del part. del llat. FINĪRE ‘llendar’, ‘desllindar’ (EM), verbu con descendientes románicos (REW) ya hispánicos (DEEH) que nel casu ast. *<i class="della">finir</i>(TEST)
|
foi sustituyíu por finar (cfr.).
|
|||
finolis 📖: finolis🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Ridículamente finu [Ay. Llomb]. Posible castellanismu modernu.
|
|||
finomenales, los 📖: finomenales🔤: , los 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
Frutu montés y comestible [Ar].
A lo meyor ye formación sobro *FILAMEN, -INIS>(TEST)
|
ast. *filame (cfr. finambre) con incrementación abondativa en -al.
|
|||
finque, el* 📖: finque🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.inque [VCid].>(TEST)
|
Xuegu de rapazos en que cada xugador clava de golpe un palu afiláu nel tapín, faciendo por tirar, al espetalu, dalgún de los yá espetaos enantes (si lo llogra, el dueñu del palu tiráu tien un castigu) [VCid].
|
Deverbal del inf. de fincar (cfr. finca). El so aum. ye fincón (cfr.). |
||
finsación, la 📖: finsación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Aición y efeutu de poner finsos o finxos [JH].
|
Cfr. finxu. |
||
finsador, ora, el/la 📖: finsador🔤: , ora, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora, |
(TEST)
|
El qu’amoyona, desllindador [JH].
|
Cfr. finxu. |
||
finsadura, la 📖: finsadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Aición y efeutu de finsar, amoyonamientu, desllinde [JH].
|
Cfr. finxu. |
||
finsamientu, el 📖: finsamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Amoyonamientu, acotamientu [JH].
|
Cfr. finxu. |
||
finsar 📖: finsar🏗️: NO ✍️: NO |
<afinsar [Cg. y JH].>(TEST)
|
Amoyonar [Cg. Uv]. Acotar, poner señales o moyones nuna finca, poner finxos, cast. apear [JH]. Poner finxos [Pr]. //-se ‘tar quietu o fixu nun sitiu, ensin movese, como si fuera un finsu o finxu’ [JH].
|
|
Cfr. finxu. Un verbu contrapuestu a finsar ye l’ast. desfinsar (cfr.). |
|
finsáu, ada, ao 📖: finsáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<finxáu [JH].>(TEST)
|
Pp. de finsar. 2. Hincháu, presumíu [JH].
|
|
||
finu, a, o 📖: finu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><fina [Llu. Xx].>(TEST)
|
Cast. fino [Lln. Pa. JH. Ay]. Delgáu [Ay]. 2. Hábil, ardizosu [Llg. Sr. Ay]: Ési ye finu de verdá [Sr]. Astutu, sagaz [Llg. Ri]. Llaín [Ri]. 3. Educáu, enseñáu [Pa]. 4. Modernu [Pa]. 5. Tra- bayador, atrevíu, valiente [Arm]. 6. Permiráu, repulíu, ranciu [Sr. Ay]: Son mui fines elles pa tratar con toes [Sr]. 7. Clara y calmada (la mar) [Llu]. 8. Delgao, suavino, de bon beber (la sidra) [Xx].
|
|
||
finura, la 📖: finura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><fenura [TC. AGO].>(TEST)
|
Cast. delicadeza, educación [Tb]. Cast. finura [TC (Proto- mártir). AGO].
|
|
||
finústicu, a, o 📖: finústicu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Finu, delgáu [Lln]. 2. Melindrosu (peyorativu) [Lln].
Posible castellanismu inxertu n’ast. (DRAE conseña <i class="della">finústico,</i>(TEST)
|
de fino, cola amestadura del suf. de rústico).
|
|||
finxáu, ada, ao 📖: finxáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Cfr. <i class="della">finsáu,</i>(TEST)
|
ada, ao.
|
|||
finxidamente 📖: finxidamente🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">fingidamente</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. finxir. |
||
finxidor, ora 📖: finxidor🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<b class="della">finxidor,</b>(TEST)
|
ora Que finxe [JH].
|
Cfr. finxir. |
||
finximientu, el 📖: finximientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cast. fingimiento, simulación, engañu, apariencia [JH].
|
Cfr. finxir. |
||
finxir 📖: finxir🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">fingir </i>[Pa. Ay. Pzu. JH]: <i class="della">Ñon te fies d’illi que ye muy fin-</i>(TEST)
|
xíu [JH].
|
|
Del llat. FINGĔRE ‘amasar’, ‘modelar’, ‘representar, ‘inventar’ con continuadores hispánicos (DEEH; DCECH s. v. fingir). Pero a la vera del ast. actual con [S] hestóricamente tamién foi po- sible un resultáu en [ø] como ufre’l mir. fenhir “fengir, tender; enfornar a massa de pão para a meter no forno” (Pires 2004), cast. heñir (cfr.), cat. fenyer y ast.a. *fiñir (cfr.). Del compuestu correspondiente INFINGERE pudo llograse l’ast. enfiñir 2 (cfr.). En rellación con finxir citamos finxidamente (cfr.), finxidor (cfr.), finximientu (cfr.). |
|
finxu, el 📖: finxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<finso [Cñ]. finsu [Cg. Ac. Mi. Bi. Sr. Sd. Gr. Pr. Sl. Cv. VBa- ble. JH]. /////fixu [Ce]. h.isu [Cl (i). Bulnes (Lln)]. fiensu [Bi. Llg. Sr. VBable]. +fiinsu [Llg]. cienso [Ar].>(TEST)
|
Muñón [Cg. Cñ. Bi. Mi. Llg. Ar. Sd. Pr. Sl. Cv. JH] de piedra [Ac. Ce. Gr]. 2. Piedra que sal na construcción d’una parede [Ar]. 3. Piedra llantada en suelu que val pa orientase nel camín [Cl (i)]. //-os ‘llendes’ [Bulnes (Lln)]. //Finxu’l cielu ‘hori- zonte’ [Mont]. //(Ser igual que), paecer un finsu ‘tar siempre atravesáu pel mediu’, ‘estorbar lo que tán faciendo otres per- sones’ [Mi]: ¡Quítate d’ehí finsu, que yes igual qu’un finsu! [Mi].
|
uno de los dichos fiensos que esta de la parte de arryba
|
Del lat. FĪXUS, -A, -UM participiu fuerte (llueu nominalizáu) de fixi o figere ‘cavar’, ‘fixar’ (EM), con anteposición de nasal de- lantre de consonante palatal como pasa con frecuencia n’astu- rianu (GHLA 250; CGHLA 201), sigue ast. h.isu, finsu o finxu (§a). L’alternancia [s] - [S] ye fenómenu avezáu nesta llingua (GHLA §4.3.2). Más difícil de xustificar ye la variante dipton- gada del vocalismu tónicu, fiensu, etc., pero, ensin dulda, ye frutu d’una analoxía que funciona na organización de los pa- radigmes verbales (GHLA §3.1.6.8); tamién nesti casu pudo in- fluyir en ciensu variante del ast. censu (cfr.), anque con tracamundiu de llabiales [f-] y [θ-]. La variante filsos (§d) por finxos supón un comportamientu etimolóxicu tamién de tipu asturianu con una velarización del primer elementu d’un grupu romance [ks] (GHLA §4.9.2). Paralelu ye’l femenín con prefixu re-, refielsa (cfr.). Sobre fīxus féxose’l verbu *FIXARE (EM, REW s. v. fixare) > cast. fijar (DEEH), ast. fixar (cfr.) y finxar o fin- sar (cfr.) col compuestu desfinsar (cfr.) del que ye pariente desfinsamientu (cfr.); a la mesma familia pertenez finsación (cfr.), finsamientu (cfr.), finsadura (cfr.), finsador (cfr.); de mou asemeyáu dende l’iterativu *fixicare (EM) → *FINX(I)CARE > fincar (cfr.) → cincar, que tamién podrían entendese dende *figicare (EM) → *FING(I)CARE, con un perllargu desendolque semánticu. Pero al llau del citáu FĪXUM el llat. conoció otru par- ticipiu fuerte equivalente, FĪCTUM (EM), tamién llargamente |
|
fiñe, {?} 📖: fiñe🔤: , {?} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {?} |
(TEST)
|
|
|||
fiñir* 📖: fiñir*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu conocíu pela documentación na aceición de ‘amasar’, asitiáu güei en mir. <i class="della">fenhir</i>(TEST)
|
(cfr. finxir y enfiñir 2):
|
|
||
firiar 📖: firiar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><-se [Cb]. filiase [Cb].>(TEST)
|
|
|||
firigüencia, la* 📖: firigüencia🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>/firigüencias [Md].>(TEST)
|
|
|||
firir 📖: firir🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
firma, la 📖: firma🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">firma</i>(TEST)
|
[Xral]. 2. Cuellu de la camisa [Cg].
|
|
||
firmador, ora 📖: firmador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
Términu conocíu pela documentación del sur del dominiu:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">tota</i>(TEST)
|
concedo regi domino confirmo fauditores firmadores [FL (FFLL)]
|
Del llat. FIRMATOR, -ORIS ‘el que refuerza’ (ABF). |
||
firmamentu, el 📖: firmamentu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Apoyu o cimientu sol que s’afirma una cosa [JH]. <i class="della">Firmamento</i>(TEST)
|
(sic) [JH].
|
2. Cielu físicu [Xral]. ista karta et istum firmamentum 1197(or.) [DCO-I/506] Quiciabes variante llatinizante de firmamientu (cfr.). Ye, ni- diamente, un cultismu. |
||
firmamientu, el 📖: firmamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Actu de firmar [JH].
|
2. Firma [JH]. 3. Firmeza [JH]. Del llat. FIRMAMENTUM, -I ‘lo que sostién’ (ABF). Tamién se conseña la variante ensin diptongar (cfr. firmamentu). |
||
firmar 📖: firmar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">firmar</i>(TEST)
|
[Xral].
|
|
Del llat. FIRMARE ‘afirmar’, ‘dar puxu’, ’asegurar’, ‘confirmar’ (EM s. v. firmus). Dende’l compuestu AFFIRMĀRE ‘afirmar’, ‘ase- gurar’, (EM; DEEH) siguió’l verbu ast. afirmar (cfr.). Dambos ver- bos destremaron los sos usos gracies a la llixera dixebra de la so espresión anque ye fácil alvertir el so averamientu. Un deverbal de firmar tenémoslu en firma (cfr.). Otru compuestu llatín ye INFIRMARE (EM) > enfermar (cfr.) anque güei apaeza nel nivel d’espresión más cultu que se sobrepón al usual amalar, ponese malu (PE2: 216); de toes maneres del aniciu popular del verbu enfermar daría cuenta la /e/ pretónica cosa que tamién se ve nel continuador de INFIRMUS (EM) > enfermu frente al güei más po- pular malu. Otru compuestu verbal llat. foi CONFIRMĀRE ‘con- solidar’, ‘fortificar’ (EM s. v. firmus) responsable del semicultismu confirmar (cfr.). Compuestu de SUB > so y de AF- FIRMARE sedría sunfrimar (cfr.), conseñáu al sur del dominiu. |
|
firme 📖: firme🏗️: NO ✍️: NO |
Con puxu, ensin camudar de postura, afitáu [Xral].
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">firme</i><i class="della">(TEST)
|
sobr
|
|
cfr.), un alverbiu en -MENTE (cfr. firmemente). |
|
firme, el 📖: firme🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.irme [Lln].>(TEST)
|
Suelu [Ac. Sr. Tb]: Hai qu’arreglar el firme la carretera [Tb].
|
2. Encontu (d’una construcción) [Lln]. 3. (Doc.). “Los puños {de la camisa de la muyer nel traxe femenín asturianu} se hacían de tela más fina, del comercio, a la que llamaban firmes, sin que acierte el porqué de este calificativo” [Vigil 1924b: 60].> Nominalización del axetivu ast. firme (cfr.). |
||
“firmedume” 📖: “firmedume”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">este</i>(TEST)
|
estaulecimiento ye esta firmedumme fezieron el abbat y el conuento 1250(or.) [FRLeón/225]
|
por mayor femedume 1363 [MB/163]
|
||
firmemente* 📖: firmemente*🏗️: SI ✍️: NO |
Conozse, de mano, pela vieya documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">que</i>(TEST)
|
uos pendre et uos constringa firmemientre 1231 (s. XIII) [MSAH-V/180]
|
|
del llat. FIRMĒ y de MENTE, como foi xeneral n’ast. y otres llingües, onde foi posible l’al- ternancia con mientre. |
|
firmeza, la 📖: firmeza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">firmeza</i>(TEST)
|
[Xral].
|
|
del llat. firmitas, -atis ‘firmeza’ (EM s. v. firmus, -a, -um), *FIRMĬTIA que vemos enriba (§a) con dos variantes, una semiculta (firmençia) y otra popular (firmeça). Nel dominiu ástur úfrese tamién documentación de FIRMITAS, -ATIS especialmente en llatín (§b) pero tamién con niciu de re- sultáu romance, firmidade (§c): |
|
firvia, la 📖: firvia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Saltu d’agua [Vd (Toponimia 112)].
|
Cfr. férvidu. |
||
fiscal 📖: fiscal🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">fiscal</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
fiscu, el* 📖: fiscu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">ibant</i>(TEST)
|
saiones fisci 1139(or.) [MSAH-IV/165]
|
et libero eam de ofertione et de apelido et de peito et de fos- sado et de tota facendeira et de omni fisco et regio foro 1168(or.) [SPE-I/299]
|
Del llat. FISCUS ‘cesta de xuncos o blima’, ‘cesta onde se tenía’l dineru’ d’u pasa a significar ‘dineru públicu’ (DCECH s. v. fisco). L’ast. conoz tamién un deriváu ax. fiscal (cfr.) que llueu pue nominalizase na terminoloxía llegal. Un compuestu verbal ye ast. confiscar (cfr.). |
|
fisga, la 📖: fisga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<cisga [Sl (i). Vd]. h.isga [LV].>(TEST)
|
Cisura, fendedura [Cb]. Fendedura [Ar]. Raxa, abertura o quie- bra de dalguna cosa [JH]. 2. Escanda [LV. Cg. JH. DA] de bona calidá [Qu. Tb (/pobia ‘escanda más abultada que la fisga pero con menos farina’)]. Escanda que pertenez a la clas de los tri- gos semiduros y que da pan (más blanco y esponxoso que la otra variedá llamada pavia ‘Triticum durum’) [Ll]. Variedá d’escanda [Ay]. 3. El pan más blanco de la escanda, o’l pan fecho de la flor de la farina de la escanda [GP a. 1788]. Pan d’escanda [JH]. 4. Varina verde y cimble [Sm]. 5. Caúna de les cañes de xinesta emplegaes pa facer escobes de la corte [Llu]. 6. Cuerda onde va’l plomu del apareyu de pescar [Xx]. 7. Contrapesu que va axuntáu a una cuerda pa llanzar cabos dende la embarcación a tierra o a la escontra [Vd]. 8. Arpón de tres dientes pa coyer pexes grandes como’l salmón [“de Val- dés al Eo” /(Eo)/]. Especie de tenedor con un mangu llargu pa pescar a mano, xeneralmente nel ríu [Sl (i). Vd]. 9. Blezna [Tb]: Metíu una fisga pola pierna arriba [Tb]. ///Demónganos lleve, Xuan/si, meyor que la boroña, non quies de la fisga el pan [CyN (Recuerdos)].
|
|
ya para pissar la fisga ya para moler los yerbos [Grangerías Del llat. fissus, -a, -um, participiu de findere ‘cortar, xebrar, fender, facer una fienda’ (EM, ABF) pudo facese’l dim. *fĭssicus, -a, -um d’u foi posible’l verbu *FĬSSICĀRE d’u siguieron dos víes evolutives n’asturianu: a) con perda seronda de la postó- nica que xustifica l’ast. *fesgar → fisgar 1 (cfr.) con un parti- cipiu fuerte *fisgu, a, o (tamién xustificable dende *fissicus, |
|
fisgadura, la 📖: fisgadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Ruptura, abertura, rasgadura [Tb]: <i class="della">La</i>(TEST)
|
uveicha tien unas fisga- duras nas ureichas [Tb].
|
|
||
fisgar 1 📖: fisgar 1🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Pescar con fisga o arpón [“De Valdés al Eo” /(Eo)/]. 2. Rasgar [Cb. Cg], romper [Cp]. Rasgar, abrise [DA]. Raxar [Ll. Tb], xebrar, abrir a golpes dalguna cosa, facer nella una abertura [JH].
<ident class="della" level="2"></ident>“<i class="della">Fisgar</i>, hender” [GP a. 1788]
<i class="della">Y anque non lleva </i><i class="della">fisgades</i>/<i class="della">les oreyes, ya se tien</i>/<i class="della">afayado</i><i class="della">(TEST)
|
nes batalles [El Caballo 80] Tanta so fuerza ye que fisgaria/si quiciás se i ponxés é na mollera/un carbayu berrugu co la mano [Judit 193]
|
|
||
fisgar 2 📖: fisgar 2🏗️: NO ✍️: NO |
<///<ident class="della" level="1"></ident>//cisgar [Sb. y Pr. Sl].>(TEST)
|
Cast. fisgar (‘golifar’) [Pa. Cp. Sb. Ri. Sl]. Andar mirando, achisbar [Pa. Ac. Sb. Ay. Ar. Qu. Tb. An. Pr. Tox. /Eo/]. Mirar [Qu]. Restolar [Ay]. 2. Chisgar el güeyu [Sb]. 3. Llevar tiesu, enderechar [JS].
|
|||
fisgatu, el 📖: fisgatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Desgarrón [Cb (= fisgón = resgatu = resgón = gayatu)]. Ras- gón [Cg].
|
Cfr. fisga. |
||
fisgáu, ada, ao 📖: fisgáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<fisgada [AGO].>(TEST)
|
Pasada pel molín de rabilar (sic) [AGO].
|
|
||
fisgón, ona 📖: fisgón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<fisgón/ona/ono [Ri]. cisgón [Sb. y Pr. Sl]. firgón [Ca].>(TEST)
|
Que fisga [Ay. Ri. Ar]. Curiosu [Pr], que fisga [Pa. Sb. Ac. Sl]. Importón, qu’anda maricando [Ca].
|
|
Cfr. fisgar 2. |
|
fisgón, el 📖: fisgón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Desgarrón [Cb (= fisgatu)]. Rasgón, desgarrón [AGO].
|
Cfr. fisga. |
||
fisgonada, la* 📖: fisgonada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fisgoná [Ll].>(TEST)
|
Raxa, fendedura [Ll].
|
Cfr. fisga. |
||
fisgu, el 📖: fisgu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Neñu con cara afilada y delgada [PSil]: <i class="della">Vieno</i>(TEST)
|
aquel fisgu [PSil].
|
para embetunar bien los cortes, fisgos y sangría y mullir los garfios [Grangerías XVIII: 590] después a las espaldas del botonico puncio, medio por medio, darás un fisgo debaxo arriba, passando bien la cor- teza con la punta del cuchillo [Grangerías XVIII: 596] Cfr. fisga. |
||
fisguina, la 📖: fisguina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Escoba mui delgada pa llimpiar el güeyu de la muela nel molín de farina [Sm].
Dim. de <i class="della">fisga</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
física, la 📖: física🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">física</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
físicu, el 📖: físicu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">físico</i>(TEST)
|
[JH]. 2. {(Doc.). Mélicu}. Davezu conséñase como nome:
|
mestre Garcia fisico Pedro Fernando hombres del dicho
|
||
fisonomía, la 📖: fisonomía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fisolomía [Ac].>(TEST)
|
Cast. fisonomía.
|
Términu inxeríu n’ast. posiblemente dende’l cultismu en cast. FISONOMÍA, tamién cola variante fisolomía (DCECH s. v. físico), con tracamundiu de n-l. |
||
fistolu, el 📖: fistolu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fistol [Cñ].>(TEST)
|
Persona pícara [Cñ], llaína, astuta [Xx].
|
Ye un posible castellanismu, FISTOL, que yá se documenta nel sieglu XVI y recueye’l Diccionatio de Autoridades de la RAE más serondamente; ye castellanismu tamién inxertu en gall. fistol, equí tamién cola variante fistor (Pensado 1985: 154) que, al empar, dase tamién dialeutalmente en portugués. Co- rominas-Pascual pescancien que cast. fistol ye un deriváu se- cundariu de refitolero ‘persona presumida’ lo que nun encaxaría, n’opinión de Pensado (1992: 731), cola fecha más seronda d’apaición de refistolero nel cast. americanu; poro, esti autor propón entender el términu como una pronunciación vulgar del llat. FICTOR, -ORIS ‘formador de barru, criador, fin- xidor de lo que nun ye’, que surdiere ente los escolares rena- centistes pa facer rir. |
||
fistón, el 📖: fistón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">festón</i>(TEST)
|
[Pa].
|
Posible italianismu festone que s’inxer n’ast. dende’l castellán FESTÓN (DCECH s. v. festón). |
||
fisueleru, a, el/la 📖: fisueleru🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
Cast. <i class="della">buñolero</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
fisuelu, el 📖: fisuelu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fisuelu [Ac. Tb. JH. Tor]. +fisuilu [Ay. Ll]. fisuelo [Cñ]. fei- suelu [Sm. Bab. Pzu. PSil. Cn (M). Oc. Vg].///<ident class="della" level="1"></ident>/feisuölos [As]. finsuelos [Ac].>(TEST)
|
|
los continuadores de folium → FOLIOLUM > foyuelu → fayuelu (cfr.), con disimilación de velares. Con esti términu mecié- ronse en dellos sitios, por cuenta l’averamientu fónicu, los con- tinuadores del llat. filius → FILIOLUS > fiyuelu (cfr.) y fiyuela (cfr.). Un fem. analóxicu sol ast. feisuelu ye ast. feisuela (cfr.). |
||
fita, la 📖: fita🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<h.ita [Os]. ///hita [VCid].>(TEST)
|
Caúna de les tablines de l’agramadera o mayón [Cv]. {La es- presión castellana hita defínese “juego caído hoy en desuso, que consistía en derribar una especie de bolo pequeño, sobre el que se ponían unas monedas” [VCid]}. //Rozar a h.ita ‘rozar ensin dexar nin una planta’ (“dícese también de la acción de cavar”) [Os]. //De fite en fite ‘sin dilación, ensin desvíu’ [Sb]: Entró y de fite en fite preguntóme [Sb].
|
Cfr. fitu, a, o. |
||
fitar 📖: fitar🏗️: NO ✍️: NO |
Cfr. <i class="della">afitar</i>(TEST)
|
1.
|
|||
fitera, la 📖: fitera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fetera [y Mar].>(TEST)
|
Tabla vertical de madera con base onde se pon el llin qu’es- paden cola espadiella [Mar].
|
Cfr. fitoria. |
||
fiteru, el* 📖: fiteru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fiteiro [Vg].>(TEST)
|
Tabla vertical pa espadar el llin [Vg]. Tabla vertical, d’un metru d’altura, so la que ponen los manoyos de llin pa espa- dalo [Llomb].
|
Cfr. fitoria. |
||
fitola, la 📖: fitola🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Moyón [Ar].
Quiciabes sía una variante de <i class="della">fitoria</i>(TEST)
|
(cfr.) anque llama l’aten- ción la perda de la [j].
|
|||
fitoria, la 📖: fitoria🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
</////citoria [Ay].>(TEST)
|
Caún de los palos que sostién el texíu de los lladrales [Cg]. 2. Estaques pa facer la cebatera de la carreña o del sardu [Ay]. “La trabazón de les verdasques se hace entramándolas en unos palos, fitories (...) que equivalen a los estandorios” [Llib]. 3. Tabla vertical de la carreña [Ll].
|
|
del llat. CETŌRIA, -AE ‘llinia o llende qu’arrodia una propiedá’, d’aniciu célticu (EM) y que tamién xustifica l’apellativu ast. fitoria (cfr.) y, lóxicamente, los nomes de llu- gar del tipu Fitoria (TA 697), documentáu: Domingo pedriz de fitoria 1249(or.) [DOSV-II/316]. De toes maneres, partir d’esa etimoloxía CETŌRIA ufierta un problema pergrande da- rréu qu’habría aguardase una sonorización de -T- intervocá- lica. Pero’l citáu cetoria pudo sentise como variante d’un deriváu de fictus → *FICTŌRIA paralelu al ax. fixōria en re- llación direuta col participiu fixus. De ser asina *FICTŌRIA pudo almitir un equivalente en -ARIA responsable d’ast. fitera (cfr.) y, analóxicamente, fiteru (cfr.). Pero nun fai falta ello pa xustificar fitera (cfr.), fiteru (cfr.) pues podríen entendese como formación de FICTUS, -A, -UM (→ fitu, a, o) cola ames- tadura del suf. -ARIUS, -A, -UM y, darréu, nominalizaos el mas- culín y femenín. |
|
fitu, a, o 📖: fitu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<fita [Cg. R]. h.itu [Lln. Cl].>(TEST)
|
Fixu, firme, aseguráu [JH]: Ponllu bien fitu que ñon s’aballe [JH]. Fixa [R]. Firme [Lln]. Llevantáu [Cl]. Seguru, apertáu [Tox. /Eo. Mánt (‘apertáu, tensu’)/]. 2. De maya pequeña (la rede) [Cg]. 3. Rellambíu, simplayu [Ll]. //En pie h.itu ‘a pie firme’ [Lln].
|
|
Del llat. FĪCTUS, -A, -UM, participiu como fīxum de figere ‘fixar’ (EM), con continuadores románicos (REW) ya panhispánicos (DEEH; DCECH s. v. hito), fitu, a, o, con posibilidá de nominali- zación (cfr. fitu) lo mesmo que’l so paralelu ast. finxu (cfr.). Ast. fitu caltiénse ente los nomes de llugar (TA 696; TT 179) y nel apellativu nominalizáu fitu (cast. hito), fita (cfr.). Dende fitu féxose’l verbu fitar sol que se llogra una llista de com- puestos como afitar, sofitar, perafitar, esparrafitar. Quiciabes tamién, *confitar ‘llendar, tener llende común’ con un dever- bal qu’alita en topónimos del tipu Confita, La Conh.ita nel oriente d’Asturies (TA 696) qu’enllaza con cast. a. “confita” (Lapesa 1992: 20). Pero si’l llat. fīxum tien un paralelu fixōrium (EM), del mesmu mou dende fīctum hebo algamase una forma *FICTŌRIUM responsable, nuna variante femenina, de los topónimos del tipu Fitoria (Uv).
Cfr. fitoria. |
|
fitu, el 📖: fitu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fito [Cñ]. h.itu [Lln. Os. Am (S)].>(TEST)
|
Moyón, muñón [Lln. Os. Ay. Bard. Mar. R]. Llende [Am (S)]. 2. Palu llargu de madera, estaca de madera a la que se suxeta la paya del medeiru (sic) [SCiprián]. 3. Rede tupida de maya estrencha [Cñ]. 4. Llogru deportivu cimeru [Lln]. //Pónseme un h.itu en pechu ‘tengo pesar o dolor’ [Lln (P)].
|
|
||
fíu, a, el/la 📖: fíu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<ident class="della" level="1"></ident><fiyu/a [y Cb. y Cg. y Cp. y Llg. y Sr. Ca. y Ay. y Cd. Cn (Oc). Llomb. Mar]. fío [Cñ]. fichu/a [y Ll. Qu. Tb. y Sm. y Md. Bab. Pzu. PSil. As. Vg]. h.iyu [Lln. Cl. Pa]. h.íu/a [Lln]. h.íu [Cl
(i)]. h.iyo [Os]. fiyo [/Eo. Mánt/]. //fillo [Tor. Mar. Vg. SCi- prián].///<ident class="della" level="1"></ident>fixu [Ca].>(TEST)
|
Cast. hijo [Lln. Cl. Os. Pa. Cb. Cg. Cñ. Ac. Llg. Sr. Ca. Mi. Ay. Ll. Ri. Tb. Qu. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. An. Cd. Pr. Ce. Sl. Cv. Vd. Tox. /Eo. Mánt. Castropol. As Figueiras/. Vg. Llomb. Tor. Mar. SCiprián. JH. DA. R]. //Fichu de (moza) soltera ‘fíu ilexítimu’ [Tb. Sm]. //Fichu la sierra ‘fíu ilexítimu’ [Sm]. //Fíu de lleche ‘id’ [JH]. //Fíu de per de llau ‘fíu ilexítimu’ [Bi]. //Ser fíu de padre ‘tener les mesmes cualidaes que’l pá, xene- ralmente en sen negativu’ [Ll]./// yores á lla mio fía vengan demandadores [JH]. Ell fíu dell bonu pasa malo y bono [JH]. El fíu muertu y el apiu en güertu [CC (LC)]. Ell fíu que provez á so pa paez [JH]. Fíos criaos trabayos doblaos [Cg. Mi]. Fíos de lles tos bragues gües de lles tos vaques [JH]. Fíu de cabra, cabra o cabritu [Canella]. Fíu de viuda o mal criáu o mal avezáu [JH]. Fíu foste, padre serás, cual ficiste tal ternás [JH]. Fíu yes, padre serás, como pagues cobrarás [LC]. Lla mio fía Antonia fose á misa y vien á nona [JH]. Los fíos de la mio fía nietos son; los del mio fíu serán o non [Llg]. Llos fíos de Mari Rabadiella (o Mari Sabidiella) cadun na so escudiella [JH]. Padres y fíos peles obres son amigos [Canella]. Quien tenga fíes pa casar tome cerros pa filar [JH]. Quien tuvier fíu varón ñon llame á utru lladrón [JH]. Un padre tien pa cien fíos y ente cien fíos no tienen pa un padre [LC].
|
|
Del llat. FĪLIUS, -I ‘fíu’ (EM) > fiyu > fíu, etc., y del correspon- diente femenino FĪLIA, -AE ‘hija’ (EM; DÉRom-1 s. v. */’φili-u/) > ast. fiya > fía, etc., términos panrománicos (REW) ya pan- hispánicos (DEEH). La evolución nel dominiu ástur preséntase acordies coles previsiones aguardaes no que se refier a les pa- latales, mesmamente a la perda de -y- (GHLA §4,4,10); tamién a l’aspiración (GHLA §4.3.1). La documentación medieval ye perllarga y axústase a los calces d’escritura medieval asturiana: “li + vocal”, en testos llatinos (§a); “ll”, “y” en testos asturia- |
|
fiucia, la 📖: fiucia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><fiuza [y JH]. fucia [LC].>(TEST)
|
Confianza, enfotu [JH. R]. //Facer fiuza a otru ‘empeñar la so pallabra a otru’ [JH].///
|
|||
fiucial 📖: fiucial🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Confiable [JH].
|
Cfr. fiucia. |
||
fixa, la* 📖: fixa🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>fija [Llu. Min].>(TEST)
|
|
|||
fixar 📖: fixar🏗️: NO ✍️: NO |
<finxar [AGO].>(TEST)
|
Cast. fijar [/Eo/], asegurar, fincar [Md]. 2. Cinchar, asegurar l’apareyu [AGO]. 3. Calzar [Md]. //-se ‘fixase’ [Pzu].
|
|
Del llat. *FIXARE ‘fixar’ verbu fechu sol pp. de figere, FIXUM (cfr. finxu y fixu, a, o). La nuesa documentación medieval lla- tina caltién lo qu’abulta’l verbu llat. FIGERE (y compuestu) na aceición de ‘fixar’: |
|
fixeza, la 📖: fixeza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Firmeza [Md]. Seguridá [Md]. Inmutabilidá [Md].
|
Cfr. fixu, a, o. |
||
fixolestru 📖: fixolestru🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">Tar</i>(TEST)
|
fechu un fixolestru ‘tar ensin procuru, malvistíu’ [Sb (= esfixolestráu)].
|
Dende fixolestru (cfr. farxa) féxose *esfixolestrar conocíu gra- cies al participiu esfixolestráu (cfr.). |
||
fixu, a, o 📖: fixu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<///fijo [Ay. Ac. Sr. Pr].>(TEST)
|
Fixáu [Md. Pzu. /Eo/]. Seguru [Ac. Ay]. //De fijo ‘ensin dulda’ [Ac. Sr]. ‘con seguridá’ [Pr].
|
|
Del llat. FĪXUS, -A, -UM, participiu fuerte de figere ‘fixar’ (EM), con posibilidá de nominalización (cfr. fixa; cfr. fixu, finxu). La nominalización del participiu siguió una conducta asemeyada a la del so paralelu FICTUM (cfr. fitu). Sobro FĪXUM féxose ta- mién el verbu *FIXARE con resultaos romances (REW) y astu- rianos como fixar (cfr. fixar & finxu). En rellación con fixar y familia tenemos l’ast. fixeza (cfr.); fixura (cfr.), quiciabes con influxu semánticu de figura. Nun sedría imposible pero sí di- fícil que’l femenín nominalizáu fora responsable, cola ames- tadura del continuador del suf. dim. *-ŎCCA, del ast. fixueca (cfr.); sedría, en parte, daqué asemeyao a lo que pasa al dim. d’un tipu de castaña conocíu como un ax. castaña bol.leca que vive nominalizada nel masculín el bol.lecu. |
|
fixueca, la* 📖: fixueca🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fixuoca [Vd].>(TEST)
|
Pequeña castaña dientro l’arizu [Vd].
|
Cfr. fixu, a, o. |
||
fixuelu, el* 📖: fixuelu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">çinco</i>(TEST)
|
pares de corporales dos fijuelos e una esconsa de ma- dero [1377-1389] [HSXUAN/36]
|
|
cfr.) → *fixuelu cola amestadura del continuador del suf. dim. -ŎLUS, anque nun sedría aguardable una grafía medieval cas- tellanizante. |
|
fixura, la 📖: fixura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Xestu o mueca [VBable].
|
Cfr. fixu, a, o. |
||
fiyacu, a, el/la 📖: fiyacu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<h.iyacu [Cl].>(TEST)
|
Mal fíu [Cl].
|
Desp. de fiyu (cfr.) cola amestadura del suf. -acu. |
||
fiyada, la* 📖: fiyada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fichada [Md].>(TEST)
|
Gran cantidá de fíos (festivamente) [Md].
|
Posiblemente sía un coleutivu de fiyu (cfr.) fechu en -ATA > -ada. |
||
fiyador* 📖: fiyador*🏗️: SI ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. afiador.
|
|||
fiyar* 📖: fiyar*🏗️: SI ✍️: NO |
Cfr. <i class="della">afiar</i>(TEST)
|
1. Un verbu ast. *fiyar ha almitise pa xustificar el contrapuestu *desfiyar necesariu p’almitir el participiu des- fiyáu, ada, ao (cfr.).
|
|||
fiyascu, a, el/la 📖: fiyascu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<fiyascu [Cg. Cb. Cp. Bi. Llv. JH. R]. h.iyascu [Lln. Pa].>(TEST)
|
Cast. hijastro [Lln. Pa. Cb. Cp (= fiastru). Bi. Llv. JH. R]. An- teñáu [Cg]. Cfr. fiyastru.
|
|||
fiyastraplán 📖: fiyastraplán🏗️: NO ✍️: NO |
Desp. de <i class="della">fiyastru</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
fiyastru, a, el/la 📖: fiyastru🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<fiyastru [Cp. Sb]. fiyyastru [Busm (Oc)]. fichastru [Qu. Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. As]. fiastru [Cp. Sb. Sd. Cn (Oc). An. Gr. Pr. Tox]. +fiestru [Ll]. +fiyestru [Ay]. h.iyastru/a [Lln]. //fi- yastro [/Eo/]. ///fixastru [Ca]. ////fiastros [Ar].
Fiyascu [Lln. Cp (= fiyascu). Sb. Ca. Ay. Ll. Ar. Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. As. An. Gr. Pr. Tox. Bis, Busm (Oc). /Eo/].
//“<i class="della">Fiyastraplán </i>(ye’l fiyu non la fiya); <i class="della">fiyostrones </i>(ellos y ellas) <i class="della">nietorrión</i>!” [Ay (B)].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">cum</i>(TEST)
|
suis filiis et suis filiastribus 1200(or.) [DCO-I/507]
|
|
Del llat. FILIASTER, -TRI ‘fiascu’, y FILIASTRA, -AE derivaos de fīlium (EM), con continuación románica (REW s. v. filiaster) con un suf. -astrum (que se superpón a -aster), que paez daqué des- peutivu como se ye a ver tamién en pirastrum ‘pera montesa’ (EM s. v. pirus). Una formación paralela tenémosla nel ast. fi- yascu (cfr.) anque agora col suf. -ascu non llatín pero de con- teníu asemeyáu a -astru. La variante fixastru ye pernidio qu’ufre una adautación d’un vieyu castellanismu, HIJASTRO, como fixu, fixa por hijo, hija. |
|
fiyolada, la 📖: fiyolada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Conxuntu de <i class="della">fiyueles</i>(TEST)
|
[Arm].
|
Del ast. fiyuela (cfr.), cola amestanza d’un suf. abondantivu -ada. |
||
fiyuela, la 📖: fiyuela🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fiyyuela [Brañas (Cv)]. fichuela [Pzu. PSil]. fiuela [y An. y Cv]. /////ciyuela [y Ar]. figüela [y Cv. Cad]. figuola [Vd]. //fi- yola [/Eo/]. ////fichuelas [Sm. y As. Llomb]. fiyuelas [As].
Torta delgada que se fai en sartén con lleche, farina, güevu, mantega y zucre [Ll (= frisuilu). Arm]. 2. Fruta de sartén fecha cola sangre del gochu, farina, sal, güevu y lleche [Sm. PSil]. Fruta de sartén de morciella o sangre frito o asao, miel, canela y arroz [Bard. Mar]. Torta delgada que se fríe en sartén y tien los mesmos ingredientes que los <i class="della">frisuelos</i>, amás de sangre [Pzu. As. Cv]. Comida que tien igual forma que’l <i class="della">feisuelu</i>(TEST)
|
pero ta fecha con farina y sangre de la matanza [Oc].
|
Vianda fecha con sal, agua, lleche, farina, güevu y sangre líquido [An. /Eo/. Llom]. Frisuelu fechu con sangre de gochu y farina na ma- tanza [Ar (= foyuela). Vd]. D’una variante de foyuela (cfr.), dim. de FŎLIA + ŎLA, términu col que práuticamente acaba dándose coincidencia semántica, col influxu fónicu del llat. FILIA + -ŎLA (cfr. fayuela). Dende fi- yuela, cola posible perda de -y-, siguió ast. fiuela → figüela - figuöla, con [γ] antihiática (PE2), etc. Sobro foyuela (y varian- tes) fáese un masc. analóxicu foyuelu (y variantes) como vemos s. v. fiyuelu. |
||
fiyuelu, el 📖: fiyuelu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>//fayuelu [Sr]. +fiyuilu [Ay. Ll]. foyuelu [JH. R]. /////fra- yuelu [Llg]. ////fayuelos [Sb]. fichuelos [Bard. Llomb].>(TEST)
|
Torta de farina y güevu con miel [R]. Frisuelu [JH]. Torta de sartén fina, de farina, güevu, lleche, zucre [Xx (= fixuelu). Llg. Sr. Sb. Ay. Ll. Llomb], típica d’antroxu. 2. Tortines de farina güevos y sangre [Bard]. ///Dixo la vieya al vieyu: Tantarantán foyuelu [CyN (Recuerdos)]. Tan-ta-ran-tán, fayuelu de pan ‘poca cosa’ [LC].
|
|
||
flacu, a, o 📖: flacu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><+flecu [Ay. Ll]. fracu [As. Tox]. flaque (masc. y fem) [Cg]. flaque [Cv. Oc]. //fraque [“de Valdés al Eo” /Eo. Mánt/].>(TEST)
|
Cast. flaco [Ac. Ay. Ll. Qu. Tb. As. Tox]. Flacu, de poques carnes [Cg. Cv. Oc. /Eo. Mánt/].
|
Delgáu [Lln (S). Bi]. 2. {(Doc.). Enfermu, débil}.///
|
Del llat. FLACCUS, -A, -UM ‘blandu’, ‘muelle’, ‘floxu’ (EM), tér- minu documentáu en delles llingües romániques (REW) ya his- pániques (DEEH), con influxu cultu como fai ver la non palatalización de FL-. Habrá pervése cómo los exemplos (§a) ufierten variación de xéneru pero, al empar y yá de magar la Edá Media, tamién ta dándose l’usu indiferente al mesmu (§b). Sobro flacu féxose flacura (cfr.), flaqueza (cfr.) asina como’l verbu flaquiar (cfr.), aflacar (cfr.) y enflacar (cfr.); tamién l’in- coativu flaquecer, aflaquecer [cfr. enflaquecer, esflaquecer, desflaquecer] col so pariente desflaquecimientu (cfr.); una doble prefixación úfrela desenflaquecer (cfr.). |
|
flacura, la 📖: flacura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">flacura</i>(TEST)
|
[Tb. JH]. Cfr. flacu.
|
|||
flairada, la 📖: flairada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<frailada [yTb]. frairada [JH].>(TEST)
|
Conxuntu de frailes [Tb. JH]. Cfr. flaire. Ha almitise l’amestadura del suf. coleutivu o abon- dativu -ATA > -ada.
|
|||
flaire, el 📖: flaire🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fraile [LV. Cd. Ar. An. Vg]. flaile [y R]. fraire [Pr. Tox. /Eo/. JH]. freire [JH]. frare [JH].>(TEST)
|
Cast. fraile [LV. Lln. Rs. Cl (i). Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Bi. Llg. Sb.
|
el hero que dizen de les Sales que ye de los freres 1349(or.) [SB/267]
|
Ca. Ay. Ll. Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. PSil. Pr. Cv. Tox. Oc. Del llat. FRATER, FRATIS ‘hermanu de sangre’, ‘miembru d’una hermandá’ (EM) diose un resultáu de tipu ástur frade (cfr.) güei mui restrinxíu nos usos y conteníos y qu’entá alita nel com- puestu cofrade. A la vera dispunxo y dispón l’ast. d’un occita- cfr.); flai- rín ‘mariposina de Dios’ (cfr.), flairina ‘páxaru que llamen en cast. paro’ (cfr.), etc. El pl. frailes ‘plantes de maíz que nun lle- guen a dar frutu’ (Krüger) ufre una aplicación que pieslla una comparanza (= obispos). Tamién fraileñu ‘mosca mui allar- gada’ (cfr.). Dende fraire féxose’l verbu desenfrairar (cfr.). |
|
flaireca, la 📖: flaireca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<flairenca [y Md].>(TEST)
|
Ciertu páxaru buxu, pequeñu, de cola allargada y estrencha’ [Md].
|
Del fem. de flaire (cfr.) cola amestadura d’un sufixu caraute- rizador, quiciabes d’un dim. en -ŎCCA > -ueca → -eca. |
||
flairín, el 📖: flairín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Mariposina de Dios [Llv].
|
Dim. de flaire. |
||
flairina, la 📖: flairina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">paro,</i>(TEST)
|
un páxaru de rabu llargu [Cg].
|
Cfr. flaire. |
||
flama, la 📖: flama🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Llama [JH], llamarada [Mar]. 2. Reflexu, reverberación [Mar]. Cfr. <i class="della">llama</i>(TEST)
|
2, per vía culta.
|
|||
flamante 📖: flamante🏗️: NO ✍️: NO |
Acabante facer o estrenar [Ca. Tb]: <i class="della">Yara</i>(TEST)
|
nuevu flamante [Tb].
|
2. Qu’echa llaparaes [JH]. Axetivu formáu siguiendo’l modelu de reproducir un partici- piu de presente de dellos verbos que, nesti casu, sedría *flamar (cfr. flamear). |
||
flamear 📖: flamear🏗️: NO ✍️: NO |
Ondear les veles [Tz. Lls, Xx (Barriuso: barcos 229)].
Del llat. FLAMMARE ‘echar llames’, ‘inflamar’ (EM) siguió ‘l cultismu ast. *<i class="della">flamar</i>(TEST)
|
[que se caltién nel
|
continuador del par- ticipiu de presente flamante (cfr.)] y nes variantes flamear (ésta con espresión de -IDIARE y aflamar (cfr.). Tamién se caltién el continuador del compuestu INFLAMMARE > ast. enflamar (cfr.); a la so vera inflamar (cfr.), como toos ellos per vía culta. Un resultáu popular averáu úfrelu l’ast. llamiar (cfr.). |
||
flamencu, a, o 📖: flamencu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<flamenco [Ay].>(TEST)
|
//Ponese flamenco ‘ponese desafiante [Ay], chulu’ [Tb].
|
|
||
flaque 📖: flaque🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">flacu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
flaqueza, la 📖: flaqueza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><fraqueza [As. Tox. /Eo/].>(TEST)
|
Cast. flaqueza [As], falta de fuerza, debilidá [Tox]. Desfalle- cimientu [/Eo/].///
|
|||
flaquiar 📖: flaquiar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Flaquecer [Ay. Tb (= enflaquiar)].
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Flaquiaba</i>(TEST)
|
de la cabeza [Entierro CR 97]
|
|
||
flaquientu, a, o 📖: flaquientu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Debilitáu, frayáu por falta de salú [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>Formación dende <i class="della">flacu</i>(TEST)
|
(cfr.) cola amestadura d’un suf. -ientu como de avaru → avarientu.
|
|||
flaquimientu, el 📖: flaquimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">enflaquecimiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
flatín 📖: flatín🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
flatu, el 📖: flatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+fletu [Cp. Ay].>(TEST)
|
Cast. flato [Pa. JH]. Dolor de costáu [Lln. Pa. Ay. PSil] o del vientre [Pr] producíu pol fríu o por correr [Ac]. Dolor de cos- táu o vientre motiváu por gases [Lln]. Dolor de costáu xene- ralmente por cuenta’l fríu [Cp]. Dolor que se pon cuando ún cuerre o va de priesa [VBable]. Pesadez, molestia, xeneralmente
|
nel estómagu o vientre [Md]. Punzada, dolor [Pzu], glaída que s’alluga nel costáu o n’otra parte del troncu; atribúyese a l’acumulación d’aire na zona dolorida [Cv]. 2. Rutiu [PSil]. Del llat. FLATUS, -US ‘soplu’, (DCECH s. v. flato), per vía culta. Nesi sen ha xustificase tamién la variante ast. aflatu (cfr.). Un ax. fechu sobro flatu ye flatudu (cfr.). |
||
flatudu, a, o 📖: flatudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
</b>Cast. <i class="della">flatoso</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. flatu. |
||
flauta, la 📖: flauta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<frauta [Ay. Tox. /Eo/].>(TEST)
|
Cast. flauta, xiblata [Lln. Ay. Tb. Tox. /Eo/] corriente [Ay]. //Como una flauta ‘perdelgáu’ [Ay. Tb].
|
|
cfr.). |
|
flauteru, a, o* 📖: flauteru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<flauteiru [Md. PSil. Oc]. +flautiru [Ay].>(TEST)
|
Que toca la flauta [Ay. Md. Oc]. 2. Perflacu (un home) [PSil. Oc]. Cfr. flauta.
|
|||
flecha, la 1 📖: flecha🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<frecha [Pa. Cñ. R].>(TEST)
|
Cast. flecha [Pa. Cñ. R. Xral].
|
Del fr. FLÈCHE ‘flecha’ como proponen Corominas-Pascual pal cast. flecha (DCECH s. v. flecha). L’ast. flecha 1 paez averase a flecha 2 (§3) pero’l contestu ro- mánicu ya hispánicu paez torgar la igualación de les dos en- traes. |
||
flecha, la 2 📖: flecha🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<frecha [Lln. Cb. Oc. JH. SCiprián]. frencha [Lln. R]. //freita [/Eo/].>(TEST)
|
Abertura, resquiebra, fendedura [Cb] de dalguna cosa [JH]. Rotura de la cabeza [SCiprián]. Brecha, fendedura [Lln]. 2. Argayu [Pr]. Fana [(Villavaler (Oc)]. “Fenómeno que consiste
|
|
en el removimiento de una montaña desde su base hasta la cumbre” [/Eo/]. Zona del monte mui arispia, con argayos [Alb]. 3. Estiella de palu [Cn (M)]. Blezna de madera que se clava na mano [Cn (Oc). An]: Fendiendo l.leña saltóume una flecha al didu [An]. Estiella pequeña y aguzada [JH]. //Perder flecha ‘perder tiempu’ [Lln]. //Sin frencha ‘en bon usu’, ‘ensin desperfeutos’ [Lln]. {Dende estos emplegos ye como ha en- tendese, al revés dafechu, el datu de Rato (R) cuando define s. v. frencha ‘cosa nueva, sin estrenar’}. del llat. FRACTUS, -A, -UM, participiu del llat. fran- gere ‘quebrar’, ‘romper’ (EM), pallabra que se conseña como axetivu nel dominiu ástur, llueu nominalizada en delles llin- gües romániques ente elles n’asturianu (REW) y tamién na fas- tera g-portuguesa (Pensado 1999: 261). Nun sedría imposible qu’ast. flecha 2 acoyere l’influxu del llat. FISTULA, -AE ‘canal’, ‘tubu’ (EM), nome del que conocemos la so presencia semi- culta nel dominiu ástur (PE3). L’ast. frecha ta asitiáu na nuesa toponimia (TA 130 y 731; TT 102) en referencia a un camín que s’abre o que tien una resquiebra, con una construcción aseme- yada a rupta uia qu’alvertimos en dellos resultaos románicos (REW 7452). Dende l’usu apellativu de frecha féxose’l verbu afrechar (cfr.), frachar (cfr.) col so compuestu esflechar (cfr.), tamién con inseguranza de la líquida agrupada. |
|
flechastre, el 📖: flechastre🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cualquiera de los travesaños de cuerda puestos a mou d’es- cala a lo llargo de los obenques [Llu (Barriuso: barcos 230)].
|
Ha tratase del mesmu términu que Corominas-Pascual estu- dien s. v. flechaste del que suxeren una posible xénesis cata- lana (DCECH s. v. flechaste). |
||
flecu, el 📖: flecu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fluecu [Cv]. freque [As (Cruce)].>(TEST)
|
Cast. fleco [Ac. Tb. Cv. JH]. //-es ‘flecos’ [As (Cruce)].
|
|
flequin de seda con abalorios fuelle de estambre con reli- corios 1929 [Xera/57]
Emponxeron al difuntu/mitanes sobre una mesa,/cubierta de terciupelu/d’oro y fleque lla presea [ABalvidares, Ca- llórigu (Poesíes 125-128)] {- D’oro y flecos la presea [En- tierro CR 97]}
Ye posible que tenga que se rellacionar etimolóxicamente col llat. FLOCCUS, -I ‘flecu de llana’ (EM), pallabra panrománica (REW) ya panhispánica (DEEH). Ha vese una evolución etimo- lóxica dafechu nel vocalismu pues la Ŏ tónica llatina diptongó en [we] perdiendo llueu’l [w] por atopase nun contestu llabio- velar (GHLA §3.1.7.3). Pero’l consonantismu amuésanos un tra- tamientu non palatalizáu pa FL- (DCECH s. v. fleco) polo que camentamos que se trata d’un casu asemeyáu al de FLUXUM > floxu (cfr.), un exemplu más d’una segunda corriente llingüís- tica que yá nun palatalizaba los grupos d’aniciu PL-, CL-, FL-. Cosa que pudiere destremase daqué sedría fleque (cfr.) voz qu’empleguen dellos testos del sieglu XIX en castellán como afita Busto na so edición de Balvidares (Poesíes 125-128). Esti autor afita que ye términu ausente del DRAE y de los dicciona- rios asturianos; ye voz qu’apaez en dalgún testu n’español del XIX [“cadena de oro al pescuezo, corbatín de fleque, carran- clán más fino que el del señor cura y botas relumbrantes” (José María de Pereda, 1989: 294); “quatrozientas varas de fleque fino del mismo color para dicha zenefa” (Francisco de Paula Valladar 1886: §2)]. Pero nel mesmu llat. tamién se dio’l verbu FLOCCĀRE (EM s. v. floccus) que podría tar nel aniciu del ast. flocar (cfr.), con un mesmu tratamientu de FL-, ensin necesidá de pensar que pudiera ser necesariamente un catalanismu. Un posible deverbal podría ser l’ast. floca (cfr.) magar los curtios datos de que disponemos. |
|
flema, la 📖: flema🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
</////fema [Ac].>(TEST)
|
Cast. flema [Ac]. Flema, mucosidá pegañoso que vien peles víes respiratories y que s’echa pela boca [Pa. Sr. Tb]: Les fle- mes moléstenlu [Sr]. 2. Cachaza, tranquilidá [Tb]. Pos de lla misma manera/fai la xente de la pluma/ensin fal- tar uña lletra:/encuéntrense uños coñ otros/en arcu de la Rexencia/mas con tanta seriedá/y pasu de tal llimpieza/que sólo atienden al toma,/sin que escuchen otra flema [ABal- vidares, Callórigu (Poesíes 235-243)]
|
|
||
flemón, el 📖: flemón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Enfermedá del ubre del ganáu [Pr. Cp (“inflámase la <i class="della">cañá</i>(TEST)
|
|
|||
flepa la 📖: flepa la🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
fletamientu, el 📖: fletamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
fletáu, ada, ao 📖: fletáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">afletáu,</i>(TEST)
|
ada, ao.
|
|||
“fletaxe” 📖: “fletaxe”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu per un testu del sieglu XVII quiciabes na acei- ción de ‘pagu por afletamientu’:
<i class="della">paguen</i>(TEST)
|
los señores el fletaxe -/Marirreguera (Viejo) s. XVII
|
|
||
flete, el 📖: flete🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><frete [Tox. /Eo/].>(TEST)
|
Cast. flete [Pa. /Eo/]. Equipaxe [Pa. Cb. Cp. Ac] pal mar, fatu, alforxa, sacu pa tierra [Ay]. Entremez de coses [Pa. Sb] que se tresporten [Qu. Tb]: Dexóu tol flete énte la puerta
|
|
[Tb]. 2. Conxuntu de muebles d’una casa que se treslladen [Cb. Cp. Ac]. Muebles, tarecos y axuar de casa [JH]: ¿Pa ú va Pachín coll flete? [JH]. 3. Envíu, paquete [Tox]. ////Ser un flete americanu ‘ser persona de pocu xacíu, de ruin enfotu nella’ [Mi]: Vaya flete americanu que te cayó de vecín [Mi]. Pue aplicase tamién a los neños pequeños pero con sen ca- riñosu. Cfr. afletar 1. |
|
flexe, el 📖: flexe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///fleje [Sr].>(TEST)
|
Cast. fleje [Pzu]. Tira de chapa de fierro cola que se faen aros aseguradores de maderes [Ca]. 2. Tira, barra de metal emple- gada nel xuegu de los bolos {pa saber si} una bola llega al sitiu esixíu del castru [Sr. Ay].
|
|
pasé mió don Xuan tal gana qu’ esflaquecí como un flexe cfr.) como yá afitamos (CGHLA 309). |
|
flexu, a, o* 📖: flexu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+flixu/flexo [Ll]. flexe [Cg].>(TEST)
|
Ruin [Cg]. Floxu, ruin, débil [Ll].
|
Cfr. flexe. |
||
flin 📖: flin🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">Flin</i>(TEST)
|
o flan ‘o uno o bien otro’ [Cg].
|
Xuegu onomatopéyicu cenciellamente pa referise a una situa- ción que nun almite términu mediu. Quiciabes el so aniciu tea na voz ast. filín (cfr.) > flin. |
||
flisgua, la 📖: flisgua🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cañina delgada d’árbol [An]: <i class="della">Curtéi una flisgua al l.lourel </i>[An]. Varina delgada y cimble [Cv. Oc]. //<i class="della">Verde</i>(TEST)
|
en flisgua ‘per- verde (un frutu)’ [Oc].
|
Posible variante del ast. fisga (cfr.) darréu que coinciden na aceición de ‘varina’. Ye cierto que la presencia de FL- podría planteganos si ye almisible camentar que se trate d’un cel- tismu *ULESKA ‘varina’ (TLG 160) con una variante *VLISCA (DCECH s. v. flecha). L’influxu de cisgua pudo favorecer la realización fisga→ flisgua. Sobro flisgua féxose flisguada (cfr.) con un suf. que dacuando emplégase como abondativu y otres aplícase pa facer referencia a un tipu de golpe dau o recibíu, etc. |
||
flisguada, la 📖: flisguada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Golpe dau con una flisgua [An. Cv. Oc]: <i class="della">Vou</i>(TEST)
|
date una flis- guada si nun tas quietu [An].
|
Cfr. flisgua. |
||
floca, {la} 📖: floca🔤: , {la} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {la} |
“Juego de Avilés” [R].
Posible deverbal de <i class="della">flocar</i>(TEST)
|
(cfr.) como yá diximos (cfr. flecu).
|
|||
flocar 📖: flocar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Dexar cayer, tirar voluntariamente una cosa al suelu [Ca].
|
2. Contar lo que nun se debe [Lln]. Revelar, desembuchar [Ll]. Cfr. flecu. |
||
flonda, la 📖: flonda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<flonda [Cb]. fronda [Ar]. /////frondia [Llomb]. flundia [Ac (JH). AGO]. froncia [As]. /////flunda [Cg. Pr]. frunda [Sm (= funda). Gr (= funda)].>(TEST)
|
Fonda [AGO] pa llanzar piedres [Cb. Ar. Llomb], fecha d’una coleta de llana [Ac (JH)]. Fonda fecha d’una forcada y dos gomes [As]. 2. Flecha [Quinzanas (Pr)]: Mira las andarinas, van como flondas [Pr]: Pasóu Sifina como uma flonda; nun sei pa ú diba [Pr]. Cfr. fonda 1.
|
|||
flonxa, la 📖: flonxa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Filamentu, freba de yerba [Cv]: <i class="della">Pañái bien ese outoño, que </i><i class="della">nun</i>(TEST)
|
quede ni una flonxa [Cv].
|
Podría tratase d’una nominalización del fem. del llat. FRON- DEUS, -A, -UM ‘de fueya’ (EM; OLD), con continuadores romá- nicos ya hispánicos (REW; DEEH s. v. frondia; DCECH s. v. fronda). L’averamientu con FURUNCULUS > ast. fronchu (cfr.) podría xustificar l’acercamientu semánticu de dambos térmi- nos (PE2). |
||
floñu, a, o* 📖: floñu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<floña [Lln].>(TEST)
|
(Muyer) atontada [Lln].
|
Cfr. fronchu. |
||
flor, la 📖: flor🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<frol [As]. fror [Cl]. flora [Ay].>(TEST)
|
Cast. flor [Lln (S). Cl. Pa. Llg. Ay. Tb. Sm. Md. As]. 2. Tila, flor del tilu [Sm]: Andar a la flor [Sm]. 3. Lo primero {de daqué} [Lln]. 4. Lo meyor de dalgo [Lln]. //-es ‘piropos’ [Tb. Pr]. ‘infusión, ferviatu’ [Llg]: Faime unes flores pa los nervios [Llg]. ‘regalos que los novios reciben el día enantes de casase’ [/Eo/]. //La Flor ‘nome d’una fiesta de Grau, de L.lena’ [Ac (i)]. //Flores d’azafrán ‘Crocus asturicus, crocus’ [Mo (LLAA 28)]. //Flor de a pena ‘Picris hieracioides’ [Sb]. //Flor de Dios ‘pan o boroña’ [JH]. //Flor de fariña ‘flor de farina’ [JH]. //Flor de fendua ‘Trolius europaeus’ [Sb (= flor de cendua)]. //Flor de h.iyos “cuando todos son sanos y buenos” [Pa]. //Flor de l’Ascensión ‘Cruciata laevipes, cast. cruzada’ [Mo (LLAA 28)]. //Flor de la cartoná ‘Sempervirens montanum, siempre- viva’ [Mo (LLAA 28)]. //Flor de la culuebra ‘planta del xéneru Arum’ [Tb]. //Flor de la Virgen ‘Hypericum perforatum? [Llg (LLAA 28)]. //Flor de los enamoraos ‘planta de flores marielles’ [Tb]. //Flor de malva ‘plantes del xéneru Malva’ [Cd]. //Flor de nabu ‘Brassica rapa’ [Sb (= carbiz)]. //Flor de pan y quesu ‘Primula vulgaris’ [Sb]. //Flor de (patates) ‘bona collecha de (pataques)’ [Pa]. //Flor de ricamontaña ‘Arnica montana, subsp. Atlántica, árnica’ [Ca (LLAA 28)]. //Flor de sabugu cast. flor del saúco [Ac. Tb. Cd. ByM (flor de xaú)] ‘emplegada pa curar enfermedaes de los güeyos [Ac. Cd] y de los pulmones’ [Cd]. //Flor de sapu ‘Taxacum dens leonis’ [Bab]. //Flor de San Xuan ‘Bellis perennis, cast. margarita’ [Cñ (LLAA 27)]. //Flor del agua ‘el primer agua que cueyen les moces el día de San Xuan al amanecer’ [Lln (lo meyor ye lo primero). Pa. Sb (Flor d’ agua). Tb]. //Flor del corazón ‘Hypericum perfo- ratum’ [Llg (LLAA 28)]. ‘planta emplegada pa medicase del co- razón’ [Tb]. //Flor de la vida ‘la mocedá’ [Tb]. //Flor del costáu ‘Carduncellus mitissimus’ [Tb]. //Flor del cuquiellu ‘Linaria triornitophora, cast. pajaritos’ [Llg (LLAA 28)]. //Flor del mazapán ‘Primula vulgaris, cast. primavera’ [Mo (LLAA 28)]. //Flor del tarriel.lu ‘flor de cabeza redonda con pelusa que des- apaez cuando sopla fuerte l’aire; produz alerxa’ [An]. //Flor maya ‘Narcisus pseudo-narcisus’ [Bab]. //Flores y diezmos ‘derechu funeral que recibíen los párrocos nel sieglu XVI’ [Cg]. //Ser flo- res ‘ser bona una cosa al facer comparanza con otra peor’ [Llg]. //Tar en flor ‘tar floreciendo’ [Tb]. //Too son flores ‘too ye de color de rosa, de felicidá total’ [Llg]. //Ver las flores nacer en Bu- bena ‘ser perllistu’ [Lln]. //Flores de palo d’aire ‘cuernos’ [GP a. 1788]: Casadina el to marido/qué tiene que anda cobarde?/na- ciéronle en la cabeza/dos flores de palo de aire [GP a. 1788]. Flores de San Luis. “aquellos como estambritos, que la cre- dulidad de Asturias llama flores de San Luis, y las cuales nacieron en una pera de matute, que yo tenía en mi celda, serían los estambres de una flor, que no perfeccionó (...) Acaso las falsas flores de San Luis serán estos estambres volantes, que volitan por agosto, y acaso serán de la flor del peral “ [Sarmiento (Catálogo)] cuando examen les abeyes y posen de flor en flor -/Mari- rreguera (Viejo) 17.1639 [SantaOlaya/285] mirando de soleta pel dellado tierno-y diz mio flor yo estoi embebecido CD, BC: de solleta pel de lladu/Marirreguera (Viejo) s. XVII [HyL/224]
|
|
||
florecer 📖: florecer🏗️: NO ✍️: NO |
<frulicer [As]. frorecer [Tox. /Eo/].///<ident class="della" level="1"></ident>florescer [Cg. JH].>(TEST)
|
Cast. florecer [Lln. Cg. Ac. Bi. Sd. Qu. Tb. Md. As. Tox. /Eo/. JH]. ///Dos flores nun veranu nunca flurecieron [Pz (LC)]. herbines que crecéis nel campusantu florecéi pal poeta él vos quería 1895 [ACEVEDO(P)/32]
|
|
’l arbol más florecío queda tan esguilau como la moza |
|
florecíu, ida, ío 📖: florecíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<ident class="della" level="1"></ident><fluricíu [Pr].>(TEST)
|
Cast. florecido [Pr (= fluríu)].
|
Pp. de florecer. |
||
floreru, el 📖: floreru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+floriru [Ay].>(TEST)
|
Cast. florero [Ac. Ay]. Cfr. flor. |
|||
floriar 📖: floriar🏗️: NO ✍️: NO |
Florecer [Ay. Tb] 2. Cayer trapos de nieve, falopiar [Ay]. 3. Estampar [Ac. Sb].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Los</i>(TEST)
|
llirios del campu cómo medren y flórien [San Mateo 21]
|
|
cfr.). |
|
floriatu, el 📖: floriatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+floriotu [y Llg].>(TEST)
|
Flor o yerba florecida, de curtia importancia [Cb (= floritu)]. Cualquier flor [Cb].
|
2. Infusión [Llg]. 3. Piropu [Lln]. Cfr. flor. |
||
floriáu, ada, ao 📖: floriáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Pp. de <i class="della">floriar</i>. 2. Floríu, con flores [FCai]. 3. Estampáu en flo- res [Pa]. Vistosu, estampáu [Pr (= fluríu)]. 4. Con fungos (una mermelada, compota) [Lln].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">En</i>(TEST)
|
un pañuelu floriadu [La Paliza 252] Diz que los pañuelinos/y les tos sayes floriades/costaron solo besinos/y tenrrures y mirades;/pos oye, si ye verdá, da- cuando te pesará [CyN (Cantares 135)] Cfr. floriar.
|
|||
florida, la* 📖: florida🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<floría [Sb].>(TEST)
|
Floríu, últimu bollu o rosca que da la madrina al afiáu l’añu en qu’ésti se casa [Sb].
|
Cfr. floríu, ida, ío & florir. |
||
floridal, el 📖: floridal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Sitiu floríu [Co (VB). AGO]. Cfr. flor.
|
|||
floridiegu, a, o 📖: floridiegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<b class="della">floridiegu,</b>(TEST)
|
a, o Floríu [AGO].
|
Cfr. flor. |
||
floriéganu, el* 📖: floriéganu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fluriéganu [Gr].>(TEST)
|
“El ‘Origanum vulgare’, orégano, fluriégano (Grado), es co- nocido más generalmente por oriégano” [Flora Astur].
|
Podría entendese: a) Como encruz del ast. flor (cfr.) y ast. orié- ganu (cfr.); b) Como dim. del ast. floriegu + continuador del suf. átonu -ŬLUS. Semánticamente acueye’l valor del deriváu del llat. ORĪGANUM (cfr. oriéganu). |
||
floriegu, {a, o} 📖: floriegu🔤: , {a, o} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {a,, o} |
(TEST)
|
(Sitiu) afayadizu pa nacer flores [Lln].
|
Cfr. flor. |
||
florín, el 📖: florín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">florines</i>(TEST)
|
de bon oro e de bon peso del cunno del rey 1429(or.) [SP-III/294]
|
|
||
florina, la 📖: florina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<flurina [Tb. Pr].>(TEST)
|
Flor montesa [Ac].
|
Cualquier tipu de flor [Tb. Pr]. //Florines del diablu ‘flores de color mariello, de forma asemeyada a les catasoles’ [Cp]. Dim. de flor (cfr.). Con doble incrementación diminutiva (-ic + -ina) vemos l’ast. floriquina (cfr.). |
||
floripu, {el} 📖: floripu🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
Florina [Sb]: <i class="della">Diba</i>(TEST)
|
col vistíu isi que tien yeno (sic) floripos [Sb].
|
Formación sobro flor (cfr.) col continuador d’una creación analóxica masculina y suf. diminutivo-despeutivu -IPP. |
||
floriquina, la 📖: floriquina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Florina [Tb].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Mas</i>(TEST)
|
candial que les tienres florequines [Judit 199] Cfr. florina.
|
|||
florir 📖: florir🏗️: NO ✍️: NO |
Florecer [Dg].
Del llat. FLORĒRE ‘florecer’ (OLD). Una variante foi *FLORĪRE, esixible per dellos resultaos románicos (EM; REW) y pel semi- cultu ast. <i class="della">florir </i>asina como pel so compuestu *<i class="della">enflorir </i>cono- cíu pel participiu <i class="della">enfloríu</i>(TEST)
|
(cfr.). El dominiu ástur ufre tamién un estadiu evolutivu popular, güei de curtiu rendimientu, que correspuende a la palatalización de FL-, esto ye xurir (GHLA 222). Del mesmu mou pervése’l so deverbal xurida (cfr.) xunto al semicultu florida (cfr.).
|
|||
florista 📖: florista🏗️: NO ✍️: NO |
Aficionada a dicir piropos (una persona) [Ll].
Formación metafórica sol ast. <i class="della">flor</i>(TEST)
|
(cfr.) que fai almitir l’aso- ciación previa de ‘un piropu ye (guapu) como una flor’ → ‘un piropu ye una flor’.
|
|||
floritaina, la 📖: floritaina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fluritaina [y Tb].>(TEST)
|
Flor ensin importancia, de la que se desconoz el nome [Tb].
|
Cfr. flor cola amestadura d’un suf. -aina de valir despeutivu. Dacuando esti sufixu pue remontar al llat. -AGINE como alver- timos en llantaina (cfr.). |
||
floritangu, el 📖: floritangu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fluritangu [y Tb. Sm].>(TEST)
|
Desp. de flor [Sm].
|
2. Flor ensin importancia, de la que se des- conoz el nome [Tb]. Del llat. FLOS, -ORIS (→ floritu) + -ANICUS (→ -angu). |
||
floritu, el 📖: floritu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fluritu [y Tb. Sm].>(TEST)
|
Flor o yerba florida, de curtia importancia [Cb (= floriatu). Cp. Sb. Tb. Sm]. Flor del campu [Ll]. Planta montés, a vegaes per- xudicial, qu’echa tallos y flores [Ca]. 2. Tisana de yerbes me- lecinables [Ay. Mi]. Infusión [Mi. Llg]. 3. Denomación humorística que daben los estudiantes de l’Academia al flori- lexu llatín [Ll]. Cfr. flor.
|
|||
floríu, ida, ío 📖: floríu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<aflorío/a [Sb]. fluríu [y Tb. Sm. Md. Pr]. fluríu/fluría/flurío [Ri]. floridu [Lln].>(TEST)
|
Florecíu [Lln. Cl. Pa. Ac. Ay. Tb. Sm. Sb. Pr (= floriáu = fluricíu). JH]: Tengo comío esta boroña florío [Ac]. Enllenu de flores [Md]. Que tien flores [Ri]. 2. Que ye lo meyor y más escoyío d’una cosa [Ri]. ///Cuando en marzu hai vientos h.uertes y abril ye moyáu y fríu, síguelos mayu llozanu y floríu [LC]. Pascua flo- rida, la cena de día ‘per Pascua medren los díes’ [LC].
|
Pp. de florir (cfr.). El participiu pue nominalizase (cfr. floríu, florida) pa referise a un bollu mui engalanáu (PE5). |
||
floríu, el 📖: floríu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Últimu bollu de Pascua qu’entrega’l padrín o madrina al afiáu cuando ésti se casa [Sr].
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">floríu,</i>(TEST)
|
ida, ío.
|
|||
floruca, la 📖: floruca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Flor pequeña [Tb].
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">flor</i>. Axúntase a esti términu un suf. diminutivo-despeu- tivu (-<i class="della">uca</i>) asemeyáu al que vemos en <i class="della">floruxa</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
floruxa, la 📖: floruxa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Flor pequeña, floruca [Ca]: <i class="della">Hai</i>(TEST)
|
unes floruxes mu tempranes
|
|
||
floxamente 📖: floxamente🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">flojamente</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. floxu, a, o. |
||
floxear 📖: floxear🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">flojear</i>(TEST)
|
[Pa. Ca. JH]. Decayer, venir a menos [Ca]. Cfr. floxu, a, o.
|
|||
floxedá, la 📖: floxedá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><floxeá [Ay]. fluxedá [Sm. Pzu. Md. Cv]. floxidá [PSil]. flu- xidá [Oc]. froxedá [Tox. /Eo/].>(TEST)
|
Cast. flojedad [Lln. Pa. Ac. Ll. JH]. Falta de fuerza [R]. Debi- lidá del organismu por enfermedá o por inanición [Oc]. Debi- lidá [Pa. Ri. Qu. Tb. Sm. Md. Pzu PSil] xeneral llueu d’enfermedá [Ay]. Debilidá, apetitu [Pr. Cv. Tox. /Eo/].///
|
|||
“floxel” 📖: “floxel”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident>a)
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">bona</i>(TEST)
|
cocedra de fluxer e dos xumazos de fluxel 1250(or.) [ACL/166]
|
dos almadraques uno de floxiel e otro de lana 1289(or.) [SB/218]
|
||
floxera, la 📖: floxera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<floxeira [Pzu].>(TEST)
|
Floxedá [Pzu], decaimientu [Ca]: Trao una floxera que non pueo comigo [Ca], debilidá [Pa. Ri. JH]. Debilidá física [Ay. Pr]. Debilidá xeneral llueu d’enfermedá [Ay]. Floxedá, debi- lidá, pocu xuiciu [Sb].
|
|
Cfr. floxu, a, o. |
|
floxeza, la* 📖: floxeza🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fluxeza [Md].>(TEST)
|
Floxera, debilidá [Md]. Flaqueza [Md].
|
Cfr. floxu, a, o. |
||
floxu, a, o 📖: floxu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<floxo [Sb. Vg]. +fluxu [Sr. Ay. Ll. Ri]. froxo [Tox. /Eo. Mánt/]. /////fluexu [Qu. Bab].>(TEST)
|
Cast. flojo [Cl (/floxón ‘fofu’). Cg. Sr. Sb. Ay. Ll. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. An. Cd. Ce. Pr. Cv. JH. Vg], sueltu [/Mán/]: Atástelu floxu [Sm]. Mal atáu [Tox], poco apertáu, poco estiráu [Ri]. 2. Ensin fuerces [Ay. Ri. Tox]. Débil [Pa. Sr. Sb. Ay. Ll. Tb. Sm. Md. PSil. /Eo. Mánt/]: Tas floxa [Sm]. 3. Vacíu [Qu]: Cola ba- rriga fluexa nun se fai tantarantán [Qu]. 4. Con pocu alcohol (la bébora) [Ri]. 5. Suave, poco cargao (el café) [Tb]. 6. “De pocu gobiernu, desmanganiau” [R]. ///Siempre’l vino da con- goxa cuando la panza ta floxa [LC].
|
|
mas como yera tan floxu no me escalentó migaya [FA] - Del llat. FLUXUS, -A, -UM ‘flotante’, ‘fofu’, ‘muelle’, participiu de fluere (EM), pallabra con dalguna presencia románica (REW) ya hispánica (DEEH). El tratamientu conservador del grupu FL-, frente al vocalismu popular qu’ufre la tónica, obliga a camen- tar que se trata d’un términu inxeríu nel nuesu territoriu nun momentu de llatinización ensin puxu palatalizador de FL-. Sobro floxu iguáronse verbos como afloxar (cfr.) y floxear (cfr.); tamién otros términos floxedá (cfr.), floxera (cfr.), flo- xeza (cfr.); axuntemos a ello l’alverbiu floxamente (cfr.). |
|
floxura, la 📖: floxura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Falta de fuerces físiques [Cg]. 2 Floxedá, debilidá [Pa]. Debi- lidá d’estómagu [Cg].
<br class="della">Podría tratase d’un términu fechu sobro <i class="della">floxu </i>(cfr.) anque ye xusto almitir la existencia d’un llat. FLUXURA qu’aplicaba Colu- mela (EM) al ‘mostu’ quiciabes pola so debilidá, esto ye ausencia, d’alcohol, llegáu a nós per vía cultizante. El diptongu de <i class="della">fluexu</i>(TEST)
|
ye resultáu de la combinación de ŭ + yod orixinada nel llat. [KS].
|
|||
flunda, la 📖: flunda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<flunda [Cg. Pr]. frunda [Sm (= funda)]. Gr (= funda)]. Funda d’almuhada [Cg. Sm. Gr. Pr].
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">uno</i>(TEST)
|
tapete et una genape I plumazo cum sua frunna 1099(or.) [MSAH-III/377] Cfr. fonda 1.
|
|
cfr. fonda 1) coles variantes fronda → frondia → fron- cia debíes al influxu de verbos en -iar y a dalgún tracamundiu de dentales. A la vera tenemos el continuador cultizante del dim. llatín nel ast. flunda (cfr.). La documentación de Saha- gún “frunna” ha ponese en rellación cola asimilación de -ND- del oriente peninsular de lo qu’hai nicios aisllaos n’otres esta- yes centrales peninsulares. Semánticamente quiciabes sía una aplicación metafórica dende la idea de ‘bolsa’, esto ye, de daqué zarrao que namái tien salida per un cabu. |
|
flundia, la 📖: flundia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. flonda.
|
|||
flundón 📖: flundón🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. flusión.
|
|||
flusión, la 📖: flusión🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. fluxón.
|
|||
fluxe, el 📖: fluxe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación lliteraria:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">rigu</i>(TEST)
|
que ruxe llieva fluxe /Refraneru [F. Coronas/169]
|
Posible deverbal dende l’inf. de *fluxir, verbu que nun tene- mos conseñáu pero que pudo dase n’asturianu alternante con *fluyir o equivalente al cast. fluir (DCECH s. v. fluir). |
||
fluxón, el* 📖: fluxón🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
fluxón, la* 📖: fluxón🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><flusión [Cp. Pr]. frusión [Cp (i)]. fusión [Cp (i)].>(TEST)
|
Constipáu, resfriáu [Pr]. Catarru de la nariz, mormera [Cp (u)].
|
|
||
fluxu, el 📖: fluxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">flujo</i>(TEST)
|
[Pzu].
|
|
||
fo 📖: fo🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
fobetón, el 📖: fobetón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
foca, la 📖: foca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><zoca [y Cñ (PPAC)].>(TEST)
|
|
|||
focar 📖: focar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
focera, la* 📖: focera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////foceras [Ar. Arm]. ////faceeras [Ar].>(TEST)
|
Suciedá alredor de la boca [Ar (= fociqueras). Arm]. 2. Parte interior de la boca alredor de los dientes, d’aspeutu granuláu, nos animales [Ar (= fociqueras)]. //{Un/una} foceras ‘persona espreciable’ [Arm].
|
La voz foceras, bien documentada al sur del dominiu (LLA) paez un deriváu del llat. FAUX, -CIS ‘entrada del tubu dixestivu’ (EM) ensin dulda col influxu del deriváu de boca → boquera, de significación averada (cfr. boquera). Faceeras (cfr. facera) paez una deformación de foceras, por influxu fónicu de tér- minos rellacionaos con facer. Dende foceras féxose’l verbu enfocerar (cfr.). |
||
foceru, el* 📖: foceru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu que se conoz pela documentación del dominiu:
<i class="della">DoYuanes </i><i class="della">fozero</i>(TEST)
|
1254 [SPE (Staaff/142] Posible nome d’oficiu deriváu de foz 1 (cfr.).
|
|||
foceta, la 📖: foceta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<h.oceta [Lln. Pa].>(TEST)
|
Ferramienta de mangu llargu, más gruesu que’l focete, pa cor- tar madera [Ac. Sr. Pi]. Foz pa podar árboles, con mangu llargu [Ar]. 2. Foz [Si (Si). Llg. AGO]. Focete de mangu curtiu [Ay. DA] (pa cortar maíz, felechu) [Lln]. Foz de tamañu pequeñu [Pa. Sb] por desgaste más que por fechura [Ay (/focete ‘foz más pequeña que la foceta’)]. Ferramienta casi igual a la foz de la que se destrema en tener una fueya más delgada y menos ancha [JH].
|
|
l’alfaxeme afilaba les focetes les navayes tixeres y llancetes cfr.) cola amestadura del continuador del dim. en -ĬTTA siguió ast. foceta. El correspondiente masculín analóxicu foi focete (cfr.), focetu (cfr.) d’u pudo facese foce- tada (cfr.), focetazu (cfr.). |
|
focetada, la* 📖: focetada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<focetaa [JH]. focetá [Ri].>(TEST)
|
Golpe dau, mancadura fecha cola foceta [JH]. Golpe dau o re- cibíu cola foz [Ri].
|
Cfr. foceta. |
||
focetazu, el 📖: focetazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.ocetazu [Lln].>(TEST)
|
Golpe cola foceta [Lln. Ac]. Golpe cola foz [Sb]. Golpe dau, mancadura fecha col focete [JH]. Cfr. foceta.
|
|||
focete, el 📖: focete🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<foucete [Tb]. foicete [Zurea, Tuiza (Ll)].>(TEST)
|
Foz pequeña [Cb (= focetu = segañu). Cg]. Foz con un mangu d’unos 50 cm (la fueya ye asemeyada a la del gadañu na parte final (emplégase pa cortar felechu) [Llg]. Especie de foz (de mangu curtiu y forma de media lluna) pa segar alcacer, segáu [Ac]. Ferramienta pa segar [Llu]. Especie de foz pa segar el maíz (la ferramienta más elemental ye un trozu de gadañu cla- váu nun mangu de madera) [Cp]. Foz [Cñ] pequeña emple- gada por rapazos o muyeres pa segar a mano [R]. Foz pequeña, casi nada corva y de mangu curtiu [LV]. Ferramienta que se destrema de la foz en tener la fueya de fierro más corva y es- trencha con una púa tamién de fierro que s’encaxa nun mangu o maniya percurtia pa remanala (val pa segar a mano l’alcacer y otres yerbes) [JH]. Foz pa segar el maíz [Sr. Ll. Tb]. corta pa ensiertar de meyor casta ramascos que non valen col focete [ACEBA(NB)/72]
|
|
Cfr. foceta. |
|
focetu, el 📖: focetu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<foceto [Ar]. h.ocetu [Pb. Lln]. +fucitu [Ri].>(TEST)
|
Foz pequeña [Cb (= focete)], de mangu curtiu [Pb (/h.oce ‘foz más grande que’l h.ocetu’)]. Foz pa podar árboles, de mangu allargáu [Ar]. Foz de mangu llargu y corte fechu de la punta del gadañu (emplegada pa cortar narbasu) [Ri]. ///Llingua d’a- migu falsetu, corta más que’l focetu [LC]. Segote pequeñu y de mangu curtiu emplegáu p’arrincar [Lln]. //Criáu a h.ocetu ‘criáu (daquién) con procuru’ [Lln].
|
espatuxu, vidayes, fuin, focetu, guírriu, fégado, cuayu o co- sadielles [CUEST(CYC)/293] Cfr. foceta. |
||
foceyu, el* 📖: foceyu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.oceyu [Os].>(TEST)
|
Focín pa podar los árboles [Os].
|
D’una creación analóxica masculina sol continuador del llat. FALCICULA ‘foz pequeña’ con resultaos románicos (EM s. v. falx; REW s. v. falcīcula) yá hispánicos aunque la espresión ast., como otres, esixe partir d’un étimu con Ĭ tónica curtia como propón García de Diego (DEEH s. v. falcĭcŭla). Lo mesmo pí- denlo los nomes de llugar femeninos de tipu La Foceya, La Foceicha (TA 631; TT 255). |
||
focha, la 📖: focha🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">focha,</b>(TEST)
|
la Fondigonada [Pr].
|
Cfr. foxa. |
||
fochigos, los 📖: fochigos🔤: , los 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
Cfr. <i class="della">gochigos.</i>(TEST)
|
||||
focicada, la 📖: focicada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<focicá [Ay. Ll]. focicaa [JH]. fucicá [Ri. Qu]. fucicada [Tb. Sm. Md. Pzu. Pr. Vd]. fudicada [An].>(TEST)
|
Golpe col focicu [Cg. Ay. Ll. Sm. Md. Pzu. PSil. Pr. Vd. Oc. Tox. /Eo/. JH]. Golpe dau o recibíu nel focicu [Tb. Md]: El gochu díu una bona fucicada na cubil [Tb]. 2. Cayida [Qu] de focicu [Tb. An]: La nena deuse una fudicada [An]. Cayida fuerte [Ri]. 3. Contestación brusca [Tb. Pr]: Con esa fucicada que díu al nenu nun va venir beisala [Tb]. Desaire con malos modos [Ll]. Mala contestación [Ri. Tb]. //Dar la focicada ‘trabayar de duro al en- tamar y tener que dexar esi ritmu por fallar les fuerces’ [Tox]. ¿Veis como bufa y cuerre espolvoriadu/que á cuantos topa d’una focicada/diablu más ios arrinca les entrañes/que si comiera un cestu de castañes? [Judit 191]
|
Deverbal de focicar (cfr. afocicar) onde foi posible un traca- mundiu medieval de dentales sonores, fodicada, como tamién s’alvierte en fodicón (cfr. focicón), fodicu (cfr. focicu) como persabemos (GHLA §4.4.1.1.). |
||
focicador, ora 📖: focicador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<fucicador [Md].>(TEST)
|
Que siempre ta focicando [Tb. Md]. Cfr. focicu.
|
|||
focicadoriu, el* 📖: focicadoriu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fucicadoriu [Md].>(TEST)
|
Sitiu onde los gochos fociquen siempre [Md (= fuzadeiru = fouzadeiru = fuzadoriu)].
|
Cfr. focicu. |
||
focicar 📖: focicar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. afocicar.
|
|||
focicazu, el 📖: focicazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fucicazu [y Tb]. +fociquezu [Ay].>(TEST)
|
Focicada [Ac. Ca. Ay. Tb. Tor]. Golpe que da un gochu col fo- cicu [Ca]. 2. Mala contestación, respuesta con enfadu [Tb]: Recibíu un bon fucicazu pa que nun vuelva pur outra [Tb]. Cfr. focicu.
|
|||
focicón, ona 📖: focicón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<afocicón [Cp]. fucicón [y Tb. Sm. Md. As. y Cd. Pr. Cv]. h.ocicón [Lln. Pa]. focicón/ona/ono [Llg]. fucicón/ona/ono [Ri]. /////fudicón [An. Oc].>(TEST)
|
De gran focicu [Pa. Ay. Tb. Md. PSil. Tox]. De llabios abultaos [As]. 2. Enfadáu [Tb. An. Tox (= foscu)]: Veo al vecín algo fu- dicón [An]. Mal encaráu, que contesta siempre de mala ma- nera [Pa]. Que s’enfada con facilidá [Lln. Cb. Cg. Cp. Ac. Llg. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. Md. PSil. Cd. Pr. Cv. Oc]: Nin, nun pueis ser tan fucicón [Tb]. De rostru torvu, de mal semblante (una
|
|
||
focicu, el 📖: focicu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fucicu [Bi. Llg. y Ay. Ri. Qu. y Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. As. Cd. Pr. Sl. y Oc. Arm. Vg. Mar]. focico [VCid. /Eo. Mánt/]. fu- cico [Tor. Llomb]. h.ocicu [Lln. Pa. Rs].///<ident class="della" level="1"></ident>//fudicu [Cn (Oc). An].>(TEST)
|
Cast. hocico [Lln. Villah. Rs. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Bi. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Ar. Qu. Tb. Md. Pzu. As. Bab. Pr. Sl. Vd. Tox. Cn (Oc). Oc. /Eo. Mánt/. JH. DA. Vg. Tor. Llomb. Mar] de los animales [Ca. Ri. Sm. PSil. Cd. Arm]. Hocico del gochu [Ay. PSil. An. R] acabante matar que s’echa a los perros [VCid]. 2. Llabiu [As]. Morros, boca de les persones cuando tienen los llabios mui abultaos [Sm]. Boca de les persones (desp.) [Tb. Sm]: Tien puercu’l focicu [Tb]. Boca humana de gran tamañu [Md]. Barbiella, cazu [Cd]. Persona de llabios mui sacaos [Ri]. //Poner focicu ‘poner mala cara, amosar desagráu’ [Cb. Ac. Sr. Ll. Tb]. ‘poner xestu’ [JH]. ‘enfadase’ [Llg]. ‘facer un xestu qu’amuesa enfadu, disgustu’ [Ri]. //Poner mal fucicu ‘amosar desacuerdu colo que se diz’ [Ll]. //Tar con fucicu ‘tar enfadáu’ [Md]. //Tar con tantu focicu ‘tar con tanta cara’ [JH]. //Tar de fucicos ‘tar enfadáu’ [Tb. Sm. An (tar de fudicos)]. //Tener fo- cicu ‘tar enfadáu’ [Sr]. //Torcer el h.ocicu ‘nun dar la cara’ [Pa]./// [LC]. El qu’escupe p’arriba ca-y en focicu [LGarcía]. Facéi burlla del borricu, col rau te dará en focicu [LC]. La gallina pon pol picu y la vaca pol focicu [LC]. La muyer y la sardina, de focicu na ceniza [LC]. ///Dixu-i la piedra al zapicu tienes bien anchu el focicu /Refraneru [F. Coronas/169]. ///Nun se feixu el duzore pal fucicu del rinchadore /Refraneru [F. Coro- nas/177]. papada focico oreyes y el tripu rabicular -/Marirreguera (Viejo) s. XVII [D. Políticu/314]
|
|
Del llat. faux, -cis ‘garganta, entrada del tubu dixestivu’, ‘gar- ganta d’un monte’, ‘entrada d’una cueva’ (EM) pudo facese un diminutivu analóxicu masculín *FAUCĪCCUS responsable del ast. focicu y, con tracamundiu de sonores dentales na dómina me- dieval, ast. fodicu (GHLA §4.4.1.1). Sobro ast. focicu féxose foci- cón (cfr.), focicazu (cfr.), focicudu (cfr.), focicadoriu (cfr.), focicador (cfr.). Tamién s’iguaron los verbos afocicar (cfr.), des- focicar (cfr.), esfocicar (cfr.), cola so variante esfociquear, enfo- cicar (cfr.), desenfocicar (cfr.). Un diminutivu en -inus sedría *FAUCĪNUS d’u siguió ast. focín 2 (cfr.); a la so vera lo que, de mano, podría ser una variante focil (cfr.). Un femenín analóxicu de focín 2 sedría ast. focina (cfr.) anque tamién podría entendese como dim. del fem. ast. foz (cfr.); dende focín 2 siguió focinón (cfr.), focinazu (cfr.); dende focina → fociquina (cfr.). De dam- bos féxose’l verbu focinar (cfr.) col so deverbal focinada (cfr.). |
|
focicudu, a, o 📖: focicudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<fucicudu [Pr]. focicú [Ay].>(TEST)
|
Cast. hocicudo [Ay. JH]. De focicu allargáu [Tb. Cd. Pr]. 2. Enfadáu, desabríu [Tb. Tox. /Eo/]. De mal caráuter [Pr]. Cfr. focicu.
|
|||
fociellu, el* 📖: fociellu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fouciel.lu [Pzu].>(TEST)
|
Foz pequeña [Pzu].
|
D’una posible creación analóxica, masculina y diminutiva del ast. *fociella o bien dende’l fem. llat. falx, -cis ‘foz’ (EM) qui- ciabes pente medies d’un diminutivu en -ělla, *falcělla → *FALCĔLLU, sinónimu del documentáu falcicula (EM s. v. falx). |
||
focil, el 📖: focil🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fucil [Bab].>(TEST)
|
Foz pa cortar lleña [Ar]. 2. Palu del que se cuelguen les pre- gancies o calamiyeres[Bab].
|
|
cfr.) persabiendo que ye frecuente un tracamundiu ente los suf. -ín, -il como per- vemos en pallabres como xabaril - xabalín, esguil - esguín, etc. (PE1: 91). De nun ser asina trataríase d’un continuador de *FOCĪLIS, con dellos siguidores románicos (REW), o de *FALCĪLIS. |
|
focín, el 1 📖: focín🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<faucín [Vg]. foucín [Tb. Sm. Md. Bab. PSil. Cn (F). An. Gr. y Cd. Sl. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Mar]. foicín [y Qu]. fucín [y Cd. Pr].>(TEST)
|
Foz [An /Mánt/]: Cul foucín siégase’l trigu [An]. Foz de mano [Qu].
|
Foz pequeña, de mangu curtiu, col que se siega la pa- ción semao en tierres o bien otres plantes [Cn (F). Cd]. Cast. hocino [Vg]. Focina [Pr]. Foz de corte ensin dientes [Bab. /Eo/], pequeña, usada pa cortar yerba o la otoñada [Tor]. Foz pequeña [Vd] de fábrica col filu llisu y con borde na cueta [Sl]. Foz emplegada con una sola mano [Tb]. Foz mangada nun palu llargu, usada pa cortar monte [Vd]. Foz de mangu llargu [PSil]. Foz de tamañu ente la foucina y la fouz [Tox]. Foz un pocu mayor que la foucina y col filu siguíu [Oc]. Foz pequeña [Mar] y de mangu curtiu [Gr]. Foz de filu dentáu [Cv]. Foz de filu cortante [La Reigada, Pv, Paredes (Cv)] y llisu [Sm]. Foz como la usada en Castiya [Md]. Cierta foz de fabricación ca- sera que suel facese clavando la punta d’un gadañu a un mangu iguáu al efeutu [Md]. ///El que tien miedu al paxarín nu en- seña el focín Refraneru [F. Coronas/172]. D’un diminutivu del fem. llat. falx, -cis ‘foz’, ensin dulda Dende ast. focín 1 asina como del dim. focina (cfr.), fexéronse dellos términos rellacionaos como los verbales focinar (cfr.) y esfocinar 1 (cfr.). |
|
|
focín, el 2 📖: focín🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<fucinu [SCiprián].>(TEST)
|
Morru [SCiprián]. Focicu [/Eo/ {frente a foucín ‘especie de foz ensin dientes’}].
|
Cfr. focicu. De focín 2 y de focina féxose’l verbu esfocinar 2 (cfr.). |
||
focina, la 📖: focina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<foucina [Sm. Tb, Sm, Cn (Oc). PSil. Cn (M). An. y Cd. Ce. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox]. fucina [y Cd]. //foucía [/Eo/].>(TEST)
|
Dim. de foz. 2. Foz pa segar el trigu [An]. Foz de pequeñes di- mensiones [Ca. Tox. /Eo/]: Vo llevar la focina pa rozar el güertu [Ca]. Foz de mangu llargu y pa segar rozu, bardiales, vallaos y partes altes [Cd (= fouz)]. Foz pequeña y de mangu curtiu y remanable [Pr]. Foz pequeña fecha pol ferreru, ensin borde na cueta [Sl]. Foucín de mangu más llargu [Ce]. Foz o cuchiellu corvu con mangu pa segar [Vd]. Foz de filu dentáu [PSil], mayor que’l foucín (emplegada pa segar trigu) [Sm]. Foz pequeña pa la yerba col corte dentáu [Cn (= fouz]. Foz de filu dentáu [La Reigada (Cv).Tb, Sm, Cn (Oc)]. Foz de filu cortante [Cv]. Foz grande pa cortar toxu [Paredes (Cv)]. Fe- rramienta asemeyada a la fouz pero más llixera y remanable con una mano sola [Cv]. ///En abril espigas mil, en mayo todo espigado, y por Santa Isabel foucinas a él [LC].
|
|
Cfr. focín 1 & focicu. |
|
focinada, la* 📖: focinada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<foucinada [Md. An].>(TEST)
|
Golpe col foucín [Md]. Golpe cola foz [An]: D’una foucinada curtóu los artos [An].
|
Deverbal del femenín del participiu débil del verbu focinar (cfr.). Deverbal de focinar (cfr.). |
||
focinar* 📖: focinar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><foucinar [Pr]. fucinar [Md]. afoucinar [Md].>(TEST)
|
|
|||
focinazu, el* 📖: focinazu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><foucinazu [An. Pr].>(TEST)
|
|
|||
focinón, el* 📖: focinón🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><foucinón [An].>(TEST)
|
Foz grande [An].
|
|
||
fociquera, la* 📖: fociquera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>/fociqueras [Ar].>(TEST)
|
|
|||
fociquina, la 📖: fociquina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Cara (afectuosamente aplícase a la del neñu) [Cd].
<ident class="della" level="1"></ident>Dim. de <i class="della">focicu</i>(TEST)
|
(cfr.) → fociquín pero agora con aplicación afeutiva y femenina a la cara.
|
|||
foco, el 📖: foco🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
focu, el 📖: focu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+fucu [Mi. Ay].>(TEST)
|
|
|||
foder* 📖: foder*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><fuder [Oc].>(TEST)
|
Cast. copular [Oc (= chapar)].
|
|
Del llat. FUTUERE ‘foder’ (EM; DCECH s. v. joder), con dalguna presencia lliteraria medieval (Montero 1991: 121 & 155), anque pudo dase l’influxu del verbu fodere ‘cavar’, ‘facer un furacu’ (EM), que diba empobináu fónicamente a un mesmu re- sultáu y que tamién cuenta con continuadores románicos (REW). El participiu del verbu foder (en -UTUM, -ITUM) apaez n’amestanza cola secuencia en culu como yá alvertimos abe- nayá (cfr. fuenculu). |
|
fofu, a, o 📖: fofu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+fufu [y Ay].>(TEST)
|
Güecu [Ay]. Ensin consistencia [Ac], floxo (la madera, la carne, la xente) [R].
|
2. Blandengue, a medies de podrecer (un frutu) [Ay]. 3. Podre [Bard]: Esa pera ya está fofa [Bard (= manida)]. 4. Ensin puxu pa facer una obra, un trabayu [Ay]. //Píu fufu ‘fungu que suelta polvu al pisalu’ [Ay]. “Voz de creación expresiva, d’una raíz paralela a la de bofe, bufar y bufado” (DCECH s. v. fofo). |
||
foga, la 📖: foga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Llapada, llama de fueu [Vd].
Términu qu’ha rellacionase col llat. FOCUS, -I ‘fueu’, ‘llar’ (EM) pero que nun se xustifica como creación analóxica dende l’ast. <i class="della">fueu</i>(TEST)
|
(cfr.). Namái podría entendese, de ser voz del país (y nun ser galleguismu), como deverbal d’un supuestu *fogar ‘facer fueu’, verbu que pudo desaniciase al confluyir col concurrente (a)fogar, polo que foi sustituyíu pol llográu dende’l nome fogar → *fogarar que conocemos pel deverbal fogarada (cfr.). Foi posible tamién una amestanza en fogarata (cfr.). Dende foga féxose, al empar, fogata (cfr.) → fogatera (cfr.) y *fo- garda → fogardina (cfr.). Con una incrementacióin sufixal d’aniciu ultrapirenaicu algámase ast. fogaxe (cfr.).
|
|||
fogacera, la 📖: fogacera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fugacera [Cv]. fuacera [Vd].>(TEST)
|
Viga de la panera enriba de la que s’asitien les fogaces [Vd] o bien otres coses [Cv]. Tabla suspendida del techu onde s’al- travesaben palos de dos en dos p’allugar de 10 a 14 fogaces [Tor].
|
Cfr. fogaza. |
||
fogar, el 📖: fogar🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">hogar </i>[JH. R]. 2. Foguera [Ca]: <i class="della">Ficiemos un fogar pa </i><i class="della">calentar</i>(TEST)
|
una teya [Ca].
|
|
El términu fogar conséñase nel sieglu XVIII (Grangerías) y apaez na nuesa lliteratura: Del llat. (PETRA) FOCĀRIS ‘piedra del fueu’, que s’atiesta n’ Isi- doro de Sevilla (EM) y con dalguna presencia románica (REW) ya panhispánica (DEEH), con nidia nominalización (PE2). Una formación en -ĀCIA ye responsable del ast. fogaraza (cfr.); pa- ralela ye fogareda (cfr.) con un posible sufixu abondativu en -ĒTA. Un dim. de fogar → fogarín (cfr.). |
|
fogarada, la 📖: fogarada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fugarada [Md]. fogará [Ca].>(TEST)
|
Foguera, fueu de gran llapada [DA]. Munchu fueu [V1830]. Fueu que se fai nun sitiu [Md]. 2. Llapada [Ca. Ay]. 3. Sitiu onde se fai fueu [Md].
|
|
Cfr. foga. |
|
fogaral, el 📖: fogaral🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
“Fogaral” [JH]. Fueu, a mou de foguera, fechu nel llar [Cg].
|
Del llat. FOCULARE, -IS ‘calentador’ (ABF). |
||
fogarata, la 📖: fogarata🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fugarata [Bab].>(TEST)
|
Foguera [Cb] pequeña [Pa].
|
Foguera grande [PSil. Vg. Tor]. Fueu, foguera qu’arde muncho [Ar]. 2. Llapada [Bab]. 3. Fiesta nocherniega [Cp]. Cfr. foga. |
||
fogaraza, la 📖: fogaraza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Fueu que se fai con lleña [JH]. Fogueru [Md].
|
Cfr. fogar. |
||
fogardina, la 📖: fogardina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Maleza de la panoya [Ac].
|
Cfr. foga. |
||
fogareda, la 📖: fogareda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fugareda [Cv]. fogarea [Ay].>(TEST)
|
Foguera [Tb. Cv (= fugatera)]. 2. Llapada [Ay]. Cfr. fogar.
|
|||
fogarín, el 📖: fogarín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Llar pequeñu [Qu]: <i class="della">Pa</i>(TEST)
|
esta parte taba’l fogarín [Qu].
|
Dim. de fogar. |
||
fogatera, la* 📖: fogatera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fugatera [Cv].>(TEST)
|
Foguera [Cv (= fugareda)].
|
Cfr. foga. |
||
fogaxe, el 📖: fogaxe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fugaxe [Cv].>(TEST)
|
Cast. fogaje [JH]. Ardor, sofocación [Vd]. Sarpullíu, erupción pasaxera y bonaz na piel [Cv].
Cfr. foga. |
|||
fogaza, la 📖: fogaza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fugaza [Sm. Md. Bab. As. An. Vd. Oc. Llomb. Tor. Mar]. h.ogaza [Cl]. fuaza [Vd]. ///aguaza [Llomb].>(TEST)
|
Pieza de pan de cuatro llibres [R]. Pan de forma circular [PSil]. Tipu de pieza de pan [Cl. Ay. Cd. Sm. Md. Bab. Pzu. As. Cn (MG). An. Tox. Oc. /Eo/. JH. Vg. Llomb. Tor. Mar]. Panchón de pan [/Mánt/]. Pan de maíz fecho con levadura o formientu [Vd]. 2. Foguera [Ac]. ///De fogaza del compadre, bon pedazo al afiyáu dizse del que ye perxenerosu coles coses de los demás pero non coles propies [LC].
|
|
Del llat. FOCĀCEA, -AE ‘fogaza’, orixinariamente axetivu deri- váu de focus ‘fueu’ (EM) con continuadores espardíos pela Ro- mania centro-occidental y per tola Península Ibérica (REW; DEEH; DCECH s. v. fuego). Por cuenta d’usos talos xustifícase la segunda de les aceiciones ‘foguera’ en rellación tamién con fueu. La documentación medieval fai ver l’usu de fogaza como nomatu (PE2: 221; PE4: 181). La variante fónica aguaza amuesa un influxu fónicu castellán, con perda de f- y llueu tra- camundiu de la vocal deuterotónica por asociación al ast. agua. Dende l’ast. fogaza féxose un ax. primitivu en -ARIA > -era, llueu nominalizáu n’ast. fogacera (cfr.). |
|
fogón, el 📖: fogón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fugón [Sm. Mar].>(TEST)
|
Sitiu de la cocina (de lleña o de carbón) onde s’echa’l carbón pa cocinar [Cd]. Cast. fogón [Mar]. Sitiu onde se fai’l fueu na fragua [Sm].
|
|
Cfr. fueu. Sobro ast. fogón (cfr. fueu) féxose fogonazu (cfr.), fo- goneru (cfr.), asina como’l verbu afogonar (cfr.). |
|
fogonazu, el* 📖: fogonazu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+fogonezu [Ay].>(TEST)
|
|
|||
fogoneru, el 📖: fogoneru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+fogoniru [Ay].>(TEST)
|
|
|||
fogor, el 📖: fogor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu namái conocíu per testos del sieglu XVIII en castellán:
<i class="della">porque</i>(TEST)
|
con su luxuria y fogor pace poco y se derrite mu- chíssimo [Grangerías XVIII: 922]
|
|
que el sol no retieste demasiado en su fogor [Grangerías |
|
fogosu, a, o 📖: fogosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><+fogusu [Ll]. +fugusu [Sb].>(TEST)
|
Cast. fogoso [Pa. Sb. Ll]. //Día fogoso ‘día de munchu chornu’ [Ar].
|
|
||
foguera, la 📖: foguera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fogueira [Vg. y Tor. /Eo. Mánt/]. fuguera [Sm. Md. An. Vd]. foguiera [Tox]. fuguiera [Tox]. h.oguera [Lln. Pa].///<ident class="della" level="1"></ident>//h.obera [Lln. Os].>(TEST)
|
Cast. hoguera [Lln. Pa. Os. Cb. Cg. Cp. Ac. Llg. Sb. Ca. Ay. Qu. Tb. Sm. Md. PSil. An. Pr. Vd, Tox. /Eo. Mánt/. Vg. Tor. V1830. JH. R. DA. OLLA]. Fueu [Qu] al aire llibre [Ri]. 2. Árbol que treslladen los mozos, el día enantes de la fiesta, den- de’l monte a la plaza la ilesia onde lu llanten pa que se cal- tenga a lo llargo l’añu [Lln]. Maderu llargu que se planta na plaza’l pueblu nes romeríes [Lln]. 3. Viéspora de fiesta pela nueche [Ac]. Verbena [Cb. OLLA. /Mánt/] que se fai de nue- che na viéspora d’una fiesta [Cg. Ca. Pr]. “Verbena donde se quema rozu, hay xigantes y voladores y espicha de toneles y munches coses fees q’non son para cuntaes” [R].///
|
cfr. fogueru, a, o). L’aceición §2 de h.oguera ‘árbol...’ amuesa nidiamente que se trata d’un árbol al que, nel so día, prenderán fueu o fadrán con él una foguera nun tiempu predetermináu. Sobro ast. foguera, fogueru féxo- se’l verbu afoguerar (cfr.); tamién el compuestu de TRANS > tras → tres (cfr.), ast. tresfogueru (cfr.). Un deverbal de afo- guerar paez ast. foguerada (cfr.). Tamién un ax. orixinariu en -ĪLIS, ast. fogueril (cfr.), llueu nominalizáu. |
||
foguerada, la* 📖: foguerada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fogueirada [Tb. Tox. /Eo/]. foguerá [Ay]. fugueirada [Sm. Md. Tor]. {Con tracamundiu <i class="della">fulgueirada</i>} [Oc].>(TEST)
|
Gran foguera con munchu fueu [Tox].
|
Foguera grande [Tb. Sm. Md. Tor] que produz muncha llapa [/Eo/]. 2. Llapada [Ay. Tb. Md]. 3. Cantidá grande de lleña ardiendo que llevanta lla- paraes [Oc]. Aumentativu de foguera (cfr.) anque, fónicamente, en ful- gueirada alviértese l’influxu de folguera (cfr.). |
||
fogueril, el 📖: fogueril🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Piedra achaplada que nes cabañes de monte fai de cortafueos [Ar].
|
Cfr. foguera. |
||
fogueru, a, o 📖: fogueru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Que pertenez al fueu [JH].
|
Cfr. foguera. |
||
fogueru, el 📖: fogueru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+foguiru [Ay. Ll]. fugueiru [Md]. h.ogueru [Lln].>(TEST)
|
Foguera [JH. Lln. Foguera pequeña [Ay. Ll]. Fueu que fai una foguera [Md]. 2. Sitiu onde se fai fueu [Md]. 3. Braseru [JH]. Cfr. foguera.
|
Festeyu en delles vegues de Cuera onde se prendía una fo- guera que se saltaba con un palu pergrande [Lln]. ///“Si estu- vieres al foguero, no hagas el rabo pedero, porque si fueres a concejo, no quiera él hablar primero... El asturiano pedero por |
|
|
foguexu, el* 📖: foguexu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.oguexu [Lln].>(TEST)
|
Cfr. afoguixu.
|
|||
foguiar 📖: foguiar🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Cast. foguearse [Cñ].
|
Cfr. fueu. |
||
foguiceru, a, o 📖: foguiceru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Amigu de foguices [JH].
|
Cfr. fueu. |
||
foguina, la 1 📖: foguina🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
(TEST)
|
Dim. de foga.
|
|||
foguina, la 2 📖: foguina🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
(TEST)
|
Cfr. fuína.
|
|||
foguiza, la 📖: foguiza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Fiesta con foguera y fueos artificiales [JH].
|
2. Xarana [JH]. Fiesta, humorada, diversión [GP a. 1788]. 3. Enguedeyos, xaréu, baturiciu [Sb]. 4. Máxima temperatura agostiega [Ay (= calina)]. Cfr. fueu. |
||
foguizu, a, o 📖: foguizu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<b class="della">foguizu,</b>(TEST)
|
a, o Fogosu [JH].
|
Cfr. fueu. |
||
foguizu, el 📖: foguizu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Foguera en que s’ambura broza y restos (produz poca llama y munchu fumu) [Ca]: Regolvióse un foguizu de mil demonios [Ca].
|
Cfr. fueu. |
||
“fol” 📖: “fol”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu como nomatu na documentación:
<i class="della">Rui</i>(TEST)
|
cabrero Ruy fol Domingo suariz 1248(or.) [DOSV-II/295] Cfr. folixa. Desconozco si fol pue xustificase como nomatu dende fol ‘odre pa contener productos secos’ que se conseña na fala vaqueira de dellos pueblos de Miranda como variante de fuel.le [Md].
|
|||
fola, la 📖: fola🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<h.ola [LV. Os].>(TEST)
|
Cast. ola [Cñ. Llu. Mn. /Eo/. R. JH. DA.VB]. Mar rizada que produz l’aire [Vd]: Hai fola de nordés [Vd]. 2. Tormenta [Os]. //Traer la fola ‘presentar el mar daqué folaxe, mar dalgo movío’ [Vd]. //Pasar (a una) la h.ola ‘pasar a una la edá ca- sadera’ [Os].
|
|
cfr.), folamen (cfr.), folanchón (cfr.), fo- laxe (cfr.). Tamién almite l’ast. un aum. folona col so correspondiente masculín folón. Quiciabes dende equí pueda entendese l’amestanza que paez ufiertar l’ast. refolón (cfr.) pa- llabra citada por Xovellanos (Apuntamiento 320) que rella- ciona con refouter anque camiento que sedrá tracamundiu por fr. REFOULER ‘cast. refluir’. N’ast. tamién se conseña lo que paez una amestanza de verbu + nome, estirafola ‘gran es- fuerzu’ (cfr.). |
|
folada, la* 📖: folada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<h.olada [Lln. Pa].>(TEST)
|
Cast. oleada, arrebatu [Lln. Pa]: Dan-y unes h.olaes y enton- ces trabaya munchu [Pa]. Cfr. fola & folixa.
|
|||
folamen, el 📖: folamen🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.olambre [Os].>(TEST)
|
Cordel que llega al ancla [PVeiga].
|
2. Furacos nes ruedes del carru [Os]. Cfr. fola. Nel exemplu oriental trunfa’l castellanismu en -ambre. |
||
folanchón, el 📖: folanchón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">folanchón,</b>(TEST)
|
el Fola fuerte [Llu].
|
Cfr. fola. |
||
folaxa, la 📖: folaxa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><fulaxa [y Mn (i)].>(TEST)
|
|
|||
folaxe, el 📖: folaxe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
folclor, el 📖: folclor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><floclore [y Llg]. fonclor [Bi].>(TEST)
|
Cast. folclore [Llg].
|
2. Baturiciu [Bi]: ¡Vaya fonclor! [Bi]. Adautación moderna del términu cultu FOLK-LORE, nel sen ori- xinariu de ‘cultura popular’ pero que bien llueu pue algamar, dacuando, un sen peyorativu. |
||
folgador, ora 📖: folgador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
(TEST)
|
|
|||
folgamientu, el 📖: folgamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">folgamientu,</b>(TEST)
|
el Cast. huelga [JH].
|
Cfr. folgar. |
||
folgán, ana 📖: folgán🔤: , ana 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ana |
<ident class="della" level="1"></ident><folgán/ana/ano [Ay].>(TEST)
|
|
|||
folgantín, ina, ino 📖: folgantín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<ident class="della" level="1"></ident>Que fuelga o nun tien nada que facer [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>Dim. fechu sol participiu de presente de <i class="della">folgar</i>(TEST)
|
(cfr.), *fol- gante.
|
|||
folganza, la 📖: folganza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<folganza [Ay. Tb. PSil. JH]. fulganza [Sm. Md]. h.olganza [Lln. Pa].///<ident class="della" level="1"></ident>//folgancia [Cg. Cb. Cp. GP. Sb. Ll. Ar. Pr. JH. DA. Mar. Tor]. fulgancia [Bab. Pzu. Vd].>(TEST)
|
Cast. holganza [Lln. Pa. Cg. Cb. Cp. GP. Sb. Ay. Ll. Ar. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. Pr. Vd. JH. DA. Mar]. Galbana nel trabayu [Sm]. Cast. holganza, descansu [JH. Tor].
|
Prometiendo á so amor xentil folgancia [PyT 40]
|
Cfr. folgar. |
|
folganzán, ana 📖: folganzán🔤: , ana 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ana |
<folganzán/ana/ano [Llg. Ri]. folgacián [Ay. Ar. Mar]. folga- zán [y Cb. Bi. y Ac. y Sb. Ca. Ay. Ll. Ar. Qu. y Tb. PSil. Cd. Pr. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Tor. y JH]. forgacián [Mar]. ful- gacián [Alb. Bard. Llomb]. fulganzán [Ac. Sm]. fulgazán [Sm. Md. Bab. Pzu. As. An. Tor. Arm]. h.olganzán [Os]. h.olgazán [Lln. Os. Pa].>(TEST)
|
Cast. holgazán [Lln. Os. Pa. Cb. Cg. Cñ. Cp. Cr. Ac. Llg. Ca. Ay. Ll. Ar. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. An. Gr. Cd. Pr. Ce. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. JH. Tor. Alb. Bard. Llomb. Arm. Mar]. Que nun quier trabayar [Ri]. Que nun trabaya porque nun-y presta [Ri]. 2. Faragán [Llg]. ///Val más mantener un folgazán qu’un comedor [LC]. Non hai ningún h.olgazán que non lleve apretón [LC]. El folgazán y el gastizo sacan de casa queimada para sus vicios [LC].
|
|
Cfr. folgar. La -n repercute nel interior del cuerpu fónicu a ve- gaes. |
|
folganzanería, la 📖: folganzanería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<folganzaneiría [Tb]. folganzaniría [Pr]. folgazanería [Ca. Ay]. fulganzanería [y Uv]. fulganzaneiría [Sm. Md. Cv]. h.olgaza- nería [Lln].>(TEST)
|
Cast. holgazanería [Lln. Ac. Ay. Tb. Sm. Md. Pr. Ce. Cv. JH]. Noxu al trabayu [Ca]. ///Ye la folganzanería madre de probe- tería [LC]. Cfr. folgar.
|
|||
folganzaniar 📖: folganzaniar🏗️: NO ✍️: NO |
<folganzanear [JH]. folgazaniar [Cg. Ll. Md. /Eo/]. forgaza- near [Mar].>(TEST)
|
Cast. holgazanear [Cg. Ll. Tb. Md. Pr. /Eo/. Mar. JH]. Cfr. folgar.
|
|||
folganzanón, ona 📖: folganzanón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Aum. de <i class="della">folganzán</i>(TEST)
|
[Tb. JH]. Cfr. folgar.
|
|||
folganzanonzón, ona 📖: folganzanonzón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<folgazanonzón [Vd].>(TEST)
|
Perfolganzán [Tb. Vd]. Cfr. folgar.
|
|||
folgar 📖: folgar🏗️: NO ✍️: NO |
<fulgar [Sm. Md. Bab. As. An. Cv. Oc]. h.olgar [Pb. Lln. Cl. Os. Pa].>(TEST)
|
Cast. holgar [Lln. Cl. Os. Pa. Cg. Ac. Sb. Ca. Ay. Ll. Md. As. An. Vd. /Eo/. Vg. Tor], descansar [Md]. Descansar [Ac. Ay. Ri. Tb]. Parar de trabayar [Ri]. 2. Tar ensin facer nada [Pb. Ar. Tb. PSil. Cd. Pr. /Mánt/. JH]. Nun facer nada, facer el folgan- zán [Llg. Ay. Sm. Bab. Pr. Cv. Vd. Oc. R. Arm], divertise [Tox]. 3. Dexar de guardar la vecera del ganáu [Vg]. //-se “hol- garse, solazarse, alegrarse” [DA]. ‘divertise’ [JS]. ///Pocu se gana a filar pero menos a folgar [LC].
|
|
Del llat. FOLLICARE ‘soplar como un fuelle’ (EM s. v. follis), ‘colgar ensin procuru’ (OLD), ‘dilatase a mou de fuelle’ (ABF), panrománicu (REW s. v. follĭcāre) ya panhispánicu (DEEH s. v.
*follicāre), d’u siguen los resultaos anotaos. Los testos llitera- rios empobinen tamién a otru significáu ‘cohabitar’, ‘foder’ que diz col sentíu etimolóxicu del verbu dao qu’entendemos que follicare féxose sobro (follem →) *FOLLARE antecesor del ast. follar (cfr. follar). En rellación con folgar citamos folgón (cfr.), folgoriu (cfr.), folgosu (cfr.); tamién folgador (cfr.), fol- gamientu (cfr.), folgán (cfr.); dende folgán llogróse folganza (cfr.) con influxu en folganzán (cfr.) que tamién pue xustifi- case como propagación de la nasal de la sílaba cabera; fol- ganzanería (cfr.), folganzaniar (cfr.), folganzanón (cfr.) → folganzanonzón (cfr.). Dende’l part. folga(d)u pudo facese’l verbu *folgadir que güei conoceríamos pel participiu fulgadíu (cfr.). Un verbu compuestu ast. en re-, que caltién el sentíu del llat. FOLLICARE ‘soplar como un fuelle’ ye refolgar (cfr.) pero ha vese nél una consciencia nidia d’amestanza de términos da- rréu que, en sen contrariu, sonorizaría la -F-; val lo mesmo pal deverbal refuelgu (cfr.) onde s’alvierte, semánticamente, una primera referencia física pernidia. |
|
folgáu, ada, ao 📖: folgáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+folgóu [y Llg]. h.olgáu/ada [Lln].>(TEST)
|
Que nun quier o nun tien nada que facer (una persona) [Llg]. 2. Cómoda (una prenda) [Lln]. //Comer lo más h.olgáu ‘pasó yá lo más descansao de la vida (dizse a una persona moza)’ [Lln].
|
|
||
folgón, ona 📖: folgón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<fulgón [Mar].>(TEST)
|
Folganzán [Cg].
|
2. Que ta ensin trabayar (el ganáu) [Mar]. Cfr. folgar. |
||
folgoriu, el 📖: folgoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.olgoriu [Lln].>(TEST)
|
Cast. holgorio [JH]. Allegría, contentu [Lln].
|
Cfr. folgar. |
||
folgosu, a, o 📖: folgosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Folgáu [DA]. Animáu, vivu [JS]. 2. Altu, ventiláu, xebráu, ais- lláu, allegre, fértil [R].
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Y</i>(TEST)
|
sacó les entrañes tan folgoses [DyE 13]
|
|
||
folguera, la 📖: folguera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><fulguera [Cn (Oc). An. Cv]. fulgueira [Pzu. As]. felguera [Xo (Apuntamiento 306)]. //folgueira [/Eo. Mánt/].>(TEST)
|
prados pascos felgueras molineras roças montes 1408(or.) [SB/310]
|
del llat. serondu filica ‘felechu’ (EM), pente medies del abondativu *FǏLǏCĀRIA esixíu por delles llingües romániques (REW) ya hispániques (DEEH) ente elles l’asturiana (PE2; PE3). El resultáu felguera ta llarga- mente conseñáu nos testos medievales (§a-b) y caltiénse güei na toponimia (TA 352). El pasu felguera → folguera (§c) dé- bese al contestu llabio-velar onde s’asitia la deuterotónica (GHLA 18), cosa que tamién s’alvierte nel masculín analóxicu folgueru (cfr.) y nel abondativu folgueral (cfr.). Otra variante posible foi falguera que namái conocemos güei pela toponimia (TT 102). Dende folguera féxose’l verbu compuestu con con- tinuador de EX- esfolguerar (cfr.); tamién afolguerar (cfr.) d’u siguen los deverbales o abondativos folgueráu (cfr.). La docu- mentación úfrenos una segunda incrementación en -ARIA de felguera (§d) y una formación abondativa col suf. -ŌSUS (§e). |
||
folgueral, el* 📖: folgueral🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fulgueiral [Md. Oc].>(TEST)
|
Felechal [Md. Oc]. Cfr. folguera.
|
|||
folgueráu, el* 📖: folgueráu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fulgueiráu [Pzu].>(TEST)
|
Felechal [Pzu].
|
Cfr. folguera. |
||
folgueru, el* 📖: folgueru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fulgueiru [Md. Dg. Cv].>(TEST)
|
Felechu [Dg. Cv]. 2. Felechal [Md].
|
|
Cfr. folguera. |
|
folgueta, la 📖: folgueta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fulgueta [Sm. Cv. Vd]. h.olgueta [Lln. Pa].>(TEST)
|
Cast. holgueta, espaciu de tiempu en que se dexa’l trabayu [Pa. Cg. JH]. Reposu [Cl]. Cast. holganza [V1830], descansu [Cv], tranquilidá [Sm]. Descansu [Ri]. Folgancia [Ll. /Eo. Mánt/]. 2. Contentu, diversión ente folgaos [Vd]. Xuerga, diversión [Ri]. //De folgueta ‘ensin facer nada’ [Cb Ay. Tb. Sm. PSil]. //Dir de folgueta ‘andar de xuerga, ensin trabayar’ [Cp]. ‘tar folgando [Lln (de h.olgueta)]. //Estar de folgueta ‘tar fol- gando’ [Cg. Pa (estar de h.olgueta)]. //Tar de folgueta ‘tar fol- gando’ [Ac. Sb. Tox. Pr].
|
|
Cfr. fuelga. |
|
folguetu, a, o* 📖: folguetu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<h.olguetu/a [Cl].>(TEST)
|
Folganzán [Cl].
|
Cfr. fuelga. |
||
folgura, la 📖: folgura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fuelgura [y JH].>(TEST)
|
Cast. holgura [JH].
|
Que ñon terná descanso nin folgura [Ensalmador 74] Los xudios nin comen nin ensalienden/probes d’auxilio y probes de folgura/ya la muerte á sos puertes arrecienden [Judit 196]
|
Cfr. fuelga. |
|
“folía” 📖: “folía”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘llocura’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">sajone</i>(TEST)
|
Pelagio Follia ts. Martino tes. 1150 [SPM/274]
|
|
cfr.), paez más aconseyable almitir siempre una referencia semántica a la ‘llocura’ y ello empobinaría a lleer [folía] y alvertir d’un posible galicismu como en castellán [oc- citanismu dicen Corominas-Pascual (DCECH s. v. folía)], for- máu como folixa. Con too, la familia del occitanismu fol ‘llocu’ nel so pasu a España dio llugar a cruces de términos ave- raos n’espresión y conteníu que podíen tener realizaciones en [´] n’ast. y, quiciabes, en castellán. Quiciabes sol occitanismu fol se fexere’l deriváu ast. folía (tamién intelixible dende’l fr. folie) averáu al ast. fula ‘mentira’, asitiáu güei ente nós (cfr. fula). |
|
foliar 📖: foliar🏗️: NO ✍️: NO |
Usar muncho una cosa fasta desgastala [Ac. Sr]: <i class="della">Foliaste</i>(TEST)
|
mun- cho los zapatos [Sr].
|
Quiciabes sía una formación fecha dende’l llat. follis, -is ‘bolsa de cueru’, ‘fuelle’ (EM) d’u se llogró’l verbu *FOLLARE asitiáu n’ast. follar (cfr.). L’ast. podría amosar un intentu de xebrar la idea de ‘foder’ asociada a follar de la de ‘gastar muncho’, pente medies d’una despalatalización qu’alvertimos en foliar. L’ast. fo- liar paez que tien el so equivalente na 1ª aceición del ast. afollar ‘estrozar’ (cfr.) y nel cast. afollar ‘estrozar’ presente en Berceo follar (DCECH), voz que nun paez patrimonial nesta llingua al cal- tener f-. N’ast. alita, lóxicamente, el participiu débil foliáu, ada, ao (cfr.) pero tamién podría quedar niciu del participiu fuerte no- minalizáu en foliu (cfr.) anque pelo menos na aceición 2ª ufre un sentíu tresllaticiu dende’l cultismu de FOLIUM. |
||
foliáu, ada, ao 📖: foliáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<foliao [Cñ]. foriao [Cñ].///<ident class="della" level="1"></ident>//foyáu/ada [AGO].>(TEST)
|
|
|||
foliu, el 📖: foliu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><folio [Xx. Uv. Sr].>(TEST)
|
|
|||
folixa, la 📖: folixa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><fulixa [Lln. y Cp. y Ac. Ll. y Mi. Ri. Qu. Tb. Sm. An. Gr. y Pr].>(TEST)
|
|
xose una creación analóxica masc. ast. folixe (cfr.) o un dever- bal del inf. de folixar (cfr.). Ye posible que tanto l’ast. como’l gall. folixa de mano significaren ‘llocura’ como’l fr. folie, y llueu pasaríen, en referencia figurada a ‘allegría’, ‘diversión’, ‘fiesta allocada’ → ‘fiesta’. El calter bulliciosu de determinaes fiestes fexo posible que’l términu algamare tamién el significáu de ‘ba- turiciu’ y d’ehí ‘persones bullicioses’ y que se comporten como neños polo que sedría posible l’aceición de ‘conxuntu de rapa- zos’ y, darréu, ‘persones (o coses) de poca seriedá o valir’. Sobro ast. folixa derivaron folixar (cfr.), folixada (cfr.), folixeru (cfr.). Un casu particular úfrelu la documentación medieval del tér- minu “follia” (cfr. folía). |
||
folixada, la 📖: folixada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Xolgoriu [AGO]. Deverbal de <i class="della">folixar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
folixar 📖: folixar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Divertise, dir de xuerga [Sb].
|
Cfr. folixa. |
||
folixe, el* 📖: folixe🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fulixe [Ri].>(TEST)
|
Fiesta, actu con que s’amuesa allegría [Ri (= fulixa)]: Creo qu’hubo un fulixe desaxeréu [Ri].
|
Cfr. folixa. |
||
folixeru, a, o 📖: folixeru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+fulixiru/fulixera/fulixero [Ri].>(TEST)
|
Que-y presta andar de folixa [Sr. Ri. AGO]: Ser ye xente foli- xero de veres [Sr]. ///Al mozu folixeru échalu pel senderu, y al qu’apenque al trabayu, trailu pel atayu [LC]. Cfr. folixa.
|
|||
folla, la 📖: folla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fol.la [Ay. Ll. Ri. Qu]. h.olla [Lln].>(TEST)
|
Llodu, trolla [Cg. [V1830]. Barru [Lln. Qu]. Llueza, trolla [Ac. Ca. Ri. Oc. JH] que se pega al calzáu [Ca]: Non vayes per esi camín qu’está llenu de folla [Ca]. Trolla perblando [Ay]. Lla- muergu [Ay. GP (a. 1788)]. Trolla na llamarga [R]. Arcilla moyao pol agua [R]. Llodu, trolla, basura de tierra moyao [DA]. Barru [Llg. Sr (= baticuelma)] blando [Cg. Cb. Cp. Ay. Ll] nel camín [Qu]. Barru negro [Sb]. 2. Suciedá de les cais, restos de cuchu, paya y barru, amontonao pol agua al llover [Ar]. ///Cuando veas la folla de la figal como oreya del buei, prepara’l maíz y xunce los bueis [Tameza (LC)].
|
|
cfr.) quiciabes enten- diendo’l ‘barru’ o ‘llodu’ como daqué cosa que sistemática- mente se pisa y que, al empar, ye blando (esto ye, como un fuelle), daqué asemeyao a lo que pue alvertise nel sinónimu asturianu trolla (cfr.). Ast. folla ufre nicios de caltenencia ente los nomes de llugar (TA 248). En rellación etimolóxica con folla tenemos ast. follera (cfr.), folleru (cfr.), follerosu (cfr.), fo- lleréu (cfr.), follería (cfr.), follerudu (cfr.). Compuestos abul- ten follagal (cfr.), follagueru (cfr.); dende *enfollagar → enfollagáu (cfr.). |
|
“folladrera” 📖: “folladrera”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
Cfr. foyadrera.
|
|||
follagal, el 📖: follagal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Sitiu abondosu en barru o folla [Ac]: <i class="della">Ta</i>(TEST)
|
fecho un follagal [Ac]. Posible amestanza del ast. folla (cfr.) colo que podría ser un continuador
|
del llat. lacus → *LACALIS ‘llamorgueru’, ‘tro- lleru’ asitiáu como llagar na nuesa toponimia (TA 252). Si te- nemos el tamién posiblemente sinónimu lacus → *LACĀRIUS xustificaríamos ast. follagueru (cfr.). Averao a esto paez folle- guéu (cfr.), con abondativu continuador de -ĒTUS anque paez que con referencia toponímica. |
||
follagueru, a, o* 📖: follagueru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<////fol.lagueros [Qu (LBlanco)]. ful.lagueiros [Cn (LBlanco)].>(TEST)
|
(Nomatu de los) de Bárzana de Quirós hacia arriba [LBlanco]. (Nomatu de los) de Carbachu, en Cangas [LBlanco].
|
Cfr. follagal. |
||
follancón, el 📖: follancón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aire floxo [Cñ].
Formación fecha sol llat. FOLLIS, -IS>(TEST)
|
ast. fuelle (cfr.), cola amestanza d’una doble sufixación, -ĀNICUS, -I + suf. aumenta- tivu.
|
|||
follar 📖: follar🏗️: NO ✍️: NO |
<h.ollar [Lln].>(TEST)
|
Calcar daqué [Lln]. 2. Cast. fornicar (sic) [Uv]. 3. Foliar [JH]. Verbu, al igual que afollar (cfr.), fechu sol llat. follis, -is ‘sacu o balón de cueru infláu d’aire’ (EM) aplicáu metafóricamente a la barriga o vientre. La primera aceición fai referencia a la idea de ‘enllenar el fuelle (el sacu) apertándolu, calcándolu (pa que faiga más)’. De ‘calcar’, ‘mover el fuelle’ xenérase la referen- cia a ‘foder’. Ye claro que, etimolóxicamente, nun ha partise direutamente
|
del llat. follere ‘movese a manera de fuelle’ (ABF) sinón d’una creación en -āre sobro llat. follem → *FOLLĀRE, que desplaza al etimolóxicu y alita nel ast. follar asina como nuna formación orixinariamente diminutivo-iterativa *follare → FOLLICARE (EM) > ast. folgar (cfr.). Pero nel trunfu de
*FOLLĀRE sobro follere ye afayadizo almitir que se dio la con- fluencia col verbu llat. *FULLĀRE d’u surde l’it. follare, fr. fou- ler, oc. folar, cast. hollar, etc. (REW s. v. *fŭllāre; DCECH s. v. hollar: llat. vg. fŭllare) asociao too ello a idees como ‘dar gol- pes’, ‘pisar’. Fónicamente yera perfácil almitir la fusión de los dos conxeturales anque de mano paecíen daqué dixebraos nes deuterotóniques, una [ŏ] nel primer casu, una [ō] nel segundu; pero semánticamente ‘foder’ y ‘golpear’ podíen fundise en de- llos contestos. Pero, magar les coincidencies, alvertimos daqué destremación semántica ente les dos series orixinaries na llarga familia de términos emparentaos. Un deverbal llográu dende’l participiu fuerte ye ast. folla (cfr.) d’u pudieron formase com- puestos si ye que nun se llograron direutamente con un prefixu; asina refollar (cfr.), enfollar (cfr.). Frente a esto tenemos una posible formación compuesta dende ast. fuelle → enfuellar (cfr.) con un deverbal enfuelle (cfr.). Un compuestu de follar, precedíu de TRANS > tra [- tre(s)] sedría l’ast. trafullar (cfr.) y tola riestra de términos emparentaos. Pero ast. trafullar paez almitir una realización con [y], esto ye, trafuyar (y familia) en falantes non yeístes. Ello pue debese, na nuesa opinión, al in- fluxu del vieyu y desaniciáu follere que tenía yod nel presente d’indicativu, FOLLEO (EM s. v. follis). Esa yod pudo tener dalgún puxu na formación d’un verbu *foyer → *fuyar del que namái queden nicios arcaicos nos compuestos de la familia de trafu- yar (cfr.), siempre reculando a favor de los trunfantes trafullar (y familia). Pal ast. follar ‘foliar’ cfr. foliar. |
||
folláu, el* 📖: folláu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+fol.léu/fol.laos [Ll].>(TEST)
|
Fuelle enllenu de farina [Ll].
|
Del ast. fuelle (cfr.) al que se-y amiesta’l continuador d’un suf. abondativu -ATUS o bien d’un deverbal masc. de follar (cfr.). |
||
folleca, la 📖: folleca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ful.leca [Oc].>(TEST)
|
Bolsa onde los fumadores guardaben antiguamente los avíos de fumar [Oc]. //Manzanes de folleca ‘mazanes pardes, agries, puestes a maurera (cómense per pascua, cuando yá perdieren l’agror)’ [Ac].
|
|
D’una amestanza del llat. FOLLIS, -IS ‘sacu de cueru’ (EM) cola amestanza del suf. -ŎCCUS sigue ast. *folluecu con posibilidá d’axetivación → follecu/a/o (cfr.), con desaniciu de [w] por acumulación de llabio-velares (GHLA §3.1.7.3) y con posibi- lidá de nominalizase. Dende ehí llogróse una formación verbal *follecar colos deverbales ast. follecáu/ada (cfr.). Dende fo- llecu/a féxose’l deriváu en -ARIUS > -eru, ast. follequeru (cfr.), orixinariamente ‘el que lleva’l fuelle’, valga pa dar golpes o pa guardar dineru, etc. Tamién se llogró’l compuestu enfollecáu (cfr.) con un sentíu primeru de *‘que s’asemeya a un fuelle’ |
|
follecada, la 📖: follecada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><{Con cheísmu, fochecada [Tox]}. //folecada [Mánt].>(TEST)
|
Cayida, dando col estómagu en suelu tierra, cayida con tol cuerpu, de focicu [Tox]. Golpe dau col fuelle [/Eo/]. Lo que cabe ente’l pechu y la camisa [/Mánt/].
|
|
||
follecáu, el* 📖: follecáu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><ful.lecáu [Sm. PSil. Cv]. {Con cheísmu, fochecáu [Tox]}.
<ident class="della" level="1"></ident>//follecado [/Eo/].>(TEST)
|
|
|||
follecu, a, o 📖: follecu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><ful.lecu/a [PSil]. fol.lencu [Vd].>(TEST)
|
|
|||
follecu, el* 📖: follecu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><fol.lecu [Md]. {Con cheísmu, fochecu [Tox]}. fulleco [Vg. Llomb. Mar].>(TEST)
|
|
|||
folleguéu, el* 📖: folleguéu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Los</i>(TEST)
|
del fol.leguéu ‘nomatu que dan a los de Cinfuegos’ (Qu) [LBlanco].
|
|
||
follequeru, el* 📖: follequeru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><ful.lequeiru [Cv]. //follequeiro [“de Tapia al Eo folequeiro”
<ident class="della" level="1"></ident>/(Eo)/]. folequeiro [(PCastro)].>(TEST)
|
Bolseru, el que lleva’l sacu o bolsa pa guardar l’aguilandu [Cv]. {El faragayón que lleva folle [/Eo/]. 2. Home revistíu per antroxu que lleva y amuesa n’alto un sacu de serrín o una vexiga de gochu hinchada, nel cabu d’un palu, colo que se dan golpes al que s’atopa pel camín [/PCastro/]}.
Cfr. folleca. |
|||
follera, la 📖: follera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Porción más o menos grande de <i class="della">folla</i>(TEST)
|
[JH]. //{Un/una} follera ‘follón, follona, persona floxa y que nun mira pola so conve- niencia o llimpieza’ [JH]: Isi ye un follera [JH].
|
Maria Fernandez follera XVII dineros s. f. [SPM/596] Del ast. folla (cfr.) cola amestadura del suf. abondativu -ARIA > -era. A la so vera ye posible’l correspondiente y más serondu masculín analóxicu folleru (cfr.). Dende follera, folleru féxo- se’l verbu enfollerar (cfr.). |
||
folleréu, {el} 📖: folleréu🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
Llamorgal, barrancu [DA].
Del ast. <i class="della">folleru</i>(TEST)
|
(cfr. folla) cola amestanza del
|
continuador del abondativu -ĒTUS > -éu. |
||
follería, la 📖: follería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cantidá grande de folleros [Cb]. 2. Camín con muncha folla [Cb].
Abondativu de <i class="della">folleru</i>/<i class="della">a</i>(TEST)
|
(cfr. folla).
|
|||
follerosu, a, o 📖: follerosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Llamorgosu, con trolla, enllenu de folla [JH].
Abondativu en -ŌSUS, -A, -UM>(TEST)
|
-osu, a, o n’amestanza con fo- lleru (cfr. folla).
|
|||
folleru, el 📖: folleru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+fol.liru [Ay. Ll]. +ful.liru [Ri]. +folliru [y Llg]. {¿Con yeísmu, h.oyeru? [Cl]}.>(TEST)
|
Sitiu onde hai folla [Cb. Ay. Ll. Ar. V1830]. Trolleru [Cg. GP. Ac. Bi. Llg. Sr. Sb. Ca. Ay. Ri. JH. R]: Equí hai un folleru que non se puede pasar [Ca]. Champán, llamorgueru [Cb. Cp. Sr]. Poceru [Cl]. ///El pan sémalo en folleru y el maíz en polvoréu [LC]. Para escribanos Colunga/para vacas en La Riera/para folleros Pernús/para barrancos La Vega [Vigón (Folk)]. Tiempu callente...q’en polvu vuelve el folleru [Misterio Tr 126] anda como un argadiellu;/mas si quier argadellar/per tra- bancu, perfolleru {corrixe a perfollexu} [Campumanes 1781/66] Cfr. follera.Con too si h.oyeru ‘poceru’ [Cl] nun fore voz con yeísmu podría entendese en rellación con fueyu 2 (cfr.).
|
|||
follerudu, a, o 📖: follerudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Suciu, enllenu de folla [JH].
Amestanza del continuador de -ŪTUS, -A, -UM col ast. <i class="della">folleru</i>(TEST)
|
(cfr.), follera (cfr.).
|
|||
folleya, la 📖: folleya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<h.olleya [Pa].>(TEST)
|
Corteza y albura del árbol [Cg].
|
Corteza del árbol [Pa. Ci]. y sacar de alto abaxo aquella folleyina [Grangerías XVIII: 596] has de dar por delante en la folleya dos segotadas alredor por el derecho del corte, para que al acabarse no esfuelle tal folleya [Grangerías XVIII: 1061] Femenín llográu analóxicamente sol diminutivu de follis, -is ‘sacu o balón de cueru infláu d’aire’, ‘bolsa de cueru’ (EM s. v. follis; DCECH); n’efeutu, dende’l llat. FOLLICULUS, -I, siguiría ast. *folleyu → folleya, con asemeyaos resultaos románicos (REW) ya hispánicos (DEEH). Dende ello foi posible’l llogru del verbu compuestu esfolleyar (cfr.). |
||
follica, la* 📖: follica🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<h.ollica [Lln]. {Con cheísmu, fuchica [CSil]}.>(TEST)
|
Zurrón pequeñu [Lln]. Tipu de bolsa o fuelle onde’l pastor lleva la comida [Lln].
|
2. Fruta vacía dientro [CSil]. Cfr. follicu, el. |
||
follical, el 📖: follical🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Arbustu espinosu, asemeyáu al arándanu, que da un frutu doráu y comestible llamáu <i class="della">follicu</i>(TEST)
|
[Ar].
|
Cfr. follicu, el. |
||
follicáu, el* 📖: follicáu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación, quiciabes na aceición de ‘fuelle enllenu’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">molinos</i>(TEST)
|
con follicados de zebera [Grangerías XVIII: 1087] Cfr. follicu, el.
|
|||
follicón, ona, ono 📖: follicón🔤: , ona, ono 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona,, ono |
(TEST)
|
Cobarde y floxu (un home) [Tox].
|
Aum. de follicu (cfr.) col desendolque del sema ‘fuelle’ → ‘floxu’. |
||
follicu, a, o* 📖: follicu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<h.ollicu [Lln (P)]. {Posible exemplu de yeísmu, fuyicu [Pr (Cv)]}.>(TEST)
|
Dizse del granu que nun ta enllenu de farina [Pr (Cv)].
|
2. Per- pequeñu [Lln (P)]. 3. “Abolsado, que hace pliegues como una bolsa” [R]. //Ser un ful.liques ‘ser persona qu’anda davezu en- fadada’ [Ri]. Cfr. follicu, el. |
||
follicu, el 📖: follicu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<follico [Ar]. fol.licu [Ay]. h.ollicu [LV. Lln. Pa].>(TEST)
|
Odre, fuelle pequeñu [LV. Lln. R]. Odre de piel [Pa. Cg]. Odre ruin que fai falta hinchar pa que nun se pierda pola humedá [Ay]. 2. Dalgo que queda güecu, ensin nada, como un fuelle [Cb]. 3. Frutu doráu del follical [Ar].
|
Del llat. FOLLIS, -IS ‘sacu o balón de cueru infláu d’aire’, ‘fue- lle’ (EM) cola amestanza del sufixu diminutivu -ICCUS. Na acei- ción 2, nesta pallabra como n’otres de la mesma familia (asina follecu, folleca), apaez una referencia a daqué non pleno, güeco, vacio, que ye previsible xustificar dende’l desendolque semánticu de los continuadores de follis (cfr. fuelle) anque nun ha escaecese l’influxu que pueden exercer los deverbales del llat. fallire o fallere (cfr. fallíu). L’averamientu fónicu pue ser responsable d’esa posible interferencia que, al empar, sedría a xustificar dellos usos axetivos de follicu. Analóxicamente sol masc. follicu fáese’l femenín follica (cfr.), términos dambos qu’almiten un usu axetivu y sobro los que ye posible llograr un abondativu follicáu ‘fuelle enllenu’ (cfr.). Dende follicu, fo- llica féxose l’abondancial follical (cfr.) aplicáu, como davezu n’ast., al nome d’un árbol; tamién se fexo’l verbu compuestu enfullicar (cfr.) y esfollicar (cfr.). Esti verbu déxanos ver la posibilidá de que dende fuelle se formare non sólo enfuellar (cfr.) sinón un compuestu *enfu(e)llir → enfullir, anque sedría meyor almitir el so igüe dende IN + FOLLERE ‘movese a ma- nera de fuelle’ (ABF). |
||
follisca, la 📖: follisca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">cellisca</i>(TEST)
|
[Vg]. Podría entendese como una variante del ast. falisca (cfr.) pero con un encruz col continuador
|
del llat. FOLLIS > ast. fue- lle (+ -isca), col mesmu suf. que vemos en nevisca → nevis- car o neveuscar, en referencia a un tipu de nieve floxo o menudo. El términu de nueso follisca tien equivalente na voz allugada en Cantabria jullisca ‘cellisca’, ‘baturiciu’ (LLA s. v. follisca) onde alvertimos l’influxu de la familia de follón (cfr.) na so 2ª aceición. Cosa destremada sedría averiguar si el cast. cellisca, “d’aniciu inciertu” según Corominas-Pascual (cfr.), tamién podría entendese como una adautación que fai esi idioma d’un términu tomáu del dominiu ástur con [f-] refu- gada y adautada como [θ]. |
||
follón, ona 📖: follón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<fol.lón [Oc]. ful.lón [Md. Cv. Oc]. {Con yeísmu, h.oyón [Cl]}.>(TEST)
|
Blandu, débil, floxu [Md]. Floxu, poco resistente pal trabayu [Cv]. Floxu, ruin, de pocu puxu [Oc]: Aquel rapaz yía mui ful.lón [Oc]: Anque tas gorda tas ful.lona [Oc]. 2. Pedorru, floxu de muelles [R]. 3. Cobarde, fulleru [R]. Fanfarrón, co- barde [Ay]. 4. Chulu [Cl].
|
|
||
follón, el 📖: follón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Baturiciu, barullu [Ac].
<ident class="della" level="1"></ident>Del masc. llat. FULLO, -ŌNIS ‘batán’ qu’hebo tener usu n’ast. persabiendo de la so presencia, anque curtia, ente los nomes de llugar (TA 607). El ruíu carauterísticu de los batanes pudo en- contar l’usu del ax. <i class="della">follón, ona </i>(cfr.) al aplicase a persones rui- doses, poco ponderaes y molestes. En tou casu nun ha escaecese que’l llat. <i class="della">fullo, -onis </i>paez nidiamente rellacionáu col verbu *<i class="della">fullāre </i>‘golpear’, ‘pisar’ (cfr. <i class="della">follar</i>) → ‘meter ruíu’. Quiciabes d’equí siguió l’intensivu *<i class="della">refollón</i>(TEST)
|
→ refellón ‘golpe d’aire’ (cfr.), con un deriváu refollonada (cfr.). Pero, en tou casu, bien ta nun escaecer l’averamientu fónicu y semánticu ente la fa- milia de follón y la del ast. folleru, fuelle, y folixa (cfr.).
|
|||
follonería, la* 📖: follonería🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><{Con yeísmu, h.oyonería [Cl]}.>(TEST)
|
Fuerza bruta [Cl].
|
2. Estridencia [Cl]. Cfr. follón, follona. |
||
fomentu, el 📖: fomentu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><fumientu [JH]. fumentu [Md].>(TEST)
|
Cast. fomento [Tb. JH]: Dában-l.ly fomentos [Tb]. //-os ‘me- dicamentu líquidu que s’aplica en paños y sobre la piel’ [Md].
|
|
||
fonda, la 1 📖: fonda🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<///<ident class="della" level="1"></ident>h.ondia [Bab].>(TEST)
|
|
|||
fonda, la 2 📖: fonda🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Posada, residencia [Xral]: <i class="della">Ta</i>(TEST)
|
de fonda [Xral].
|
Posiblemente d’una variante del and. FÚNDAQ, pallabra d’ani- ciu gr. tresmitida pel árabe (DA s.v. alfóndec) pero que paez que llegó al cast. fonda pente medies del francés FONDE (DCECH s.v. fonda). |
||
fondada, la 📖: fondada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fundada [Sm. Md. Cv. Oc].>(TEST)
|
Parte más baxa d’una ería o cortinal en terrén cuesto [Sm. Cv (= fundera)]. Fondigonada [Md. An]: Ta naquel.la fondada [An]. Parte d’abaxo d’un bancal [Oc]: La maniega quedóume na fundada de la güerta [Oc]. 2. Muriu de piedra más baxu d’una finca (si ye de matu llámase arengu)’ [Md].
|
Formación sol ast. fondu, a, o (cfr.) cola amestadura del suf. - ATA > -ada que marca un aumentativu. |
||
“fondal” 📖: “fondal”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">siempre</i>(TEST)
|
los golpes al medio del fondal del morterón [Gran- gerías XVIII: 1002] Cfr. fondu, a, o.
|
|||
fondalada, la 📖: fondalada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fondalá [Qu].>(TEST)
|
Parte d’abaxo d’una finca [Tb]. Parte baxa d’un terrén [Qu].
|
Terminación cabera d’una fondigonada [Tb. Tox]. Formación sol ast. fondal (cfr.) con un suf. que marca un au- mentativu. |
||
fondamente 📖: fondamente🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">hondamente</i>(TEST)
|
[JH].
|
- fondamente cabada y bien cuchada [Grangerías XVIII: 999] Alverbiu en -mente n’amestanza col ax. en -o (cfr. fondu, a, o). |
||
fondar 📖: fondar🏗️: NO ✍️: NO |
<fundar [Oc].>(TEST)
|
Poner el fondu al calderu [Oc]. Poner el fondu a los envases de conserves [Llu].
|
como los dexo a la nuichi/los atopo a la mañana,/pos aun- que aquestos son señores/de los qu’anden pela plaza/ata- viados con vidrera/y sobrepuerta dorada,/ñon se ponen, non, seruendos/ni arefestiellen la cara,/ñin de ser ellos los condes/funden en eso la gala,/que eso failo ún, periquí,/de aquestos de la polaina [ABalvidares, Romanzón (Poesíes 172-182)] Más, pos tuvisti la culpa/que de que no m’acordara,/espero el que lu enxariyes/o por to mandar se faga,/como don Pa- chín quixera/fundaba bien la esperanza,/pagando yo los llistones y [la] grasa [ABalvidares, Romanzón (Poesíes 255-262)] Posible verbu fechu dende l’ast. fondu (cfr.) anque emparen- táu col ast. afondar (cfr.). |
||
fondaya, la 📖: fondaya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Corteza d’un árbol [Sr].
Del dim. del llat. <i class="della">funda,</i>(TEST)
|
-ae ‘fueya d’una planta’, ‘bolsa’, ‘tres- mayu’, ‘vendaxe’ (EM) > ast. fonda (cfr.), ensin dulda con un continuador
|
del llat. -ĀCULA > -aya. |
||
fondazu, el 📖: fondazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">hondazo</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. fondu. |
||
fondera, la* 📖: fondera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fundera [Cv].>(TEST)
|
Parte más baxa d’una ería o cortinal [Cv (= fundada)].
|
Nominalización del fem. de fonderu, a, o (cfr.). |
||
fonderada, la* 📖: fonderada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fonderá [Ll].>(TEST)
|
Parte baxa d’una cuesta [Ll].
|
Cfr. fondu, el. |
||
fonderu, a, o* 📖: fonderu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+fondiru/fondera/fondero [Ay. Ll]. +fundiru/fondera/fondero [y Llg. Ri]. fondeiru/fondera [Tb. PSil. Tor]. fundeiru/fundera [Sm]. fundeiru [Bab. Pzu. Cn (M)]. fonderu [Sb]. fondero [Cñ]. h.ondero [Os]. h.onderu [Pa].>(TEST)
|
Más fondu [Pa. Sb. Tb]: Nun ya lo mesmo tar a lo fondeiru que tar a lo cimeiro nin a lo cabeiro [Tb]. Na fondigonada [Ay]. Al fondu de too [Ay]. Asitiáu no más fondo, na parte d’a- baxo [Sm]. En sitiu fondu [Llg. PSil]. A la parte d’abaxo [Bab. Pzu]. Baxu, fundíu [Tor]. Na parte d’abaxo (opuestu a lo ci- mero) [Ll. Ri. Cn (M)]: Empezamos pelo cimero y cuando l.le- gamos a lo fondero yá tábamos esgayaos [Ri]. Recónditu [Cñ]: Aunque la mar sea fondera echa la sonda [Cñ]. Na parte más baxa d’una cuesta [Os]. //A lo fondero ‘no más baxo’ [Ll]. ‘na parte d’abaxo’ [Llg].
|
|
Cfr. fondu, el. |
|
fonderu, el 📖: fonderu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fundeiru [Cn (F)].>(TEST)
|
Parte trasera inferior de la pata de la vaca [Sb].
|
2. Lo último, lo que queda [Cn (F)]: Hai qu’amasar que nun queda namás que’l fundeiru d’una fogaza [Cn (F)]. //El fonderu “hondero” [JH]. Nominalización del masc. de fonderu, a, o (cfr.). |
||
fondeya, la 📖: fondeya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Corteza en verde d’un árbol [Sb]. Tira llarga de corteza, arrin- cada d’un árbol [Ca]. Corteza d’un tueru, o d’una caña d’un árbol o d’un arbustu [Ca].
Del dim. del llat. <i class="della">funda,</i>(TEST)
|
-ae ‘fueya d’una planta’, ‘bolsa’, ‘tres- mayu’, ‘vendaxe’ (EM), ensin dulda *FUNDĬCULA. Dende equí féxose’l verbu *fondeyar y el so contrariu desfondeyar (cfr.) col prefixu xebriegu DIS- > des.
|
|||
fondeza, la* 📖: fondeza🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fundeza [Md].>(TEST)
|
|
|||
fondiar 1 📖: fondiar 1🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Fundir daqué [Xx]. 2. Dexar baxo agua’l mariscu o pexe de peñéu pa que nun muerra [Xx]. 3. Anclar un barcu [Xx. Cñ. PVeiga].
<ident class="della" level="1"></ident>Posible variante de <i class="della">fondigar</i>(TEST)
|
(cfr.) con perda de -g-.
|
|||
fondiar* 2 📖: fondiar* 2🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><h.ondiar [Bab].>(TEST)
|
|
|||
fondigada, la 📖: fondigada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fondigaa [Sb. JH]. fondagá [Ar].///<ident class="della" level="1"></ident>/fondigaes [R].>(TEST)
|
Fondigonada [Sb (= fondigayaa). Ar. R]. 2. Fondura [R]. 3. Furacu na vidaya [JH (= fondigonaa)].
|
|
||
fondigal, el* 📖: fondigal🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><fundigal [Pr].>(TEST)
|
Fondigonada [Pr].
|
Cfr. fondu, el. |
||
fondigañada, la* 📖: fondigañada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><fondigañá [Ll].>(TEST)
|
|
|||
fondigañu, el 📖: fondigañu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
fondigar 📖: fondigar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Fundir, dir al fondu [TC (Protomártir). AGO].
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu fechu dende (<i class="della">fondu </i>→) *<i class="della">fondigu </i>(y *<i class="della">fondiga</i>) → <i class="della">fon-</i><i class="della">(TEST)
|
digar calteníu güei tamién cola perda de -g- en fondiar (cfr.), anque esti verbu tamién pue entendese como una
|
formación en -IDIARE dende fundus, -a, -um. Dende *fondigu [conocíu porque almite un aum. fondigón (cfr.) → fondigonar (cfr.)] pudo algamase un dim. fondigayu (cfr.) [y fondigaya (cfr.)] → coles variantes debíes a equivalencia de palatales como fondi- gañu (cfr.) colos verbos correspondientes como *fondigayar, col deverbal fondigayada (cfr.). |
||
fondigata, la 📖: fondigata🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Fondigada [VBable]. Cfr. fondu, cola amestanza del
|
continuador del suf. -ATA. |
||
fondigaya, la 📖: fondigaya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Fuérciga nel terrén [Llg]: <i class="della">Diba pel monte y cayó nuna fondi- </i><i class="della">gayona</i>(TEST)
|
[Llg]. Furacu nel suelu [Ac]: Cayó nesa fondigaya [Ac].
|
Cfr. fondigar. |
||
fondigayada, la 📖: fondigayada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fondigayá [Ac]. fondigayaa [Sb].>(TEST)
|
Fondigada [Cb (= fondigayu = fondigón = fondonada). Ac. Sb (= fondigaa)]. Cfr. fondigar & fondu.
|
|||
fondigayu, el 📖: fondigayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fondigañu [y AGO]. +fondigueyu [Ll]. {Posiblemente <i class="della">fon- digüeñu</i>(TEST)
|
[Ay] sía un tracamundiu d’escritura por +fondigueñu [Ay].> Cast. hondonada [Cb (= fondigayada = fondigonada). Ay. AGO]. Poza, fondigonada [Ll (= fondigañá)].
|
Cfr. fondigar. En realidá ye un dim. de fondu (cfr.) → *fondigu → fondigayu y, con tracamundiu de palatales, fondigañu (cfr.). Lo mesmo alviértese nel femenín correspondiente y familia. |
||
fondigón, el 📖: fondigón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fundigón [Md].>(TEST)
|
Sitiu fondu arrodiáu de terrenos más altos [JH]. Fondigonada [Cb (= fondigayada). DA. Md]. Poza [Md]. Fundil [Md].
|
|
cfr. fondigar). De fondigón féxo- se’l verbu *fondigonar que conocemos pel participiu fondigo- náu, ada, ao (cfr.) y pel deverbal femenín fondigonada (cfr.). |
|
fondigonada, la 📖: fondigonada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fondigoná [Cp]. fundigoná [Ri].>(TEST)
|
Fundil grande [Cb (= fondigayada). Cg. Cñ. Cp (= fondoná). Bi. Ri. JH. R]. Pozu grande que se fai nuna cai o caleya o camín frecuentáu [Ri].
|
|
Cfr. fondigar. |
|
fondigonáu, ada, ao 📖: fondigonáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Fundíu, nel fondu [AGO (<i class="della">Melecina</i>(TEST)
|
Casera)].
|
Cfr. fondigar. |
||
fondir 📖: fondir🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. fundir.
|
|||
fondón, ona 📖: fondón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Que ta gordón por cuenta la edá [Sr]: <i class="della">Sí,</i>(TEST)
|
Balbi yá ta fondona [Sr].
|
Cfr. fondu, el. |
||
fondón, el 📖: fondón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fundón [Md].>(TEST)
|
Aum. de fondu [Xral. Md. JH]. 2. Parte baxa de daqué [Md], (del carru, d’una vasía) [Ay]. 3. Fondu de la caxa’l carru [Ll]. 4. Suelu de la prensa del llagar [Cp]. 5. Culu de l’aguya [Ay. Ar]. 6. Sobrante de la sidra que queda en fondu ensin echar [MS]. //-ones ‘sedimentu de la sidra contenío nos toneles y nes pipes’ [Cg]. //Fondo de sacu ‘cabu d’una llabor alloñada del circuitu de ventilación’ [Min]. //Los del fondón ‘(nomatu de) los de Les Agüeres, en Morcín [LBlanco]. //De fondones ‘(sidra) que resulta d’entremecer los posos de destremaes va- síes’ [LS 301].
|
|
cfr.). |
|
fondonada, la 📖: fondonada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fondoná [Cp. Ay]. fondoñá [Ca]. h.ondonada [Lln].>(TEST)
|
Cast. hondonada [Lln. Cb (= fondigayada). Cp (= fondigoná). Ca. Ay. Pr. AGO]. Valle estrenchu y fondu entre dos montes [Ca]: Si sigues baxando verás ena riega qué fondoñá alcuen- tres [Ca].
|
Formación nominal aumentativa fecha dende l’ast. fondón (cfr.). |
||
fondor, el* 📖: fondor🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.ondor [Cl. Pa].>(TEST)
|
Fondura, profundidá [Cl. Pa].
|
Formación en -or, dende fondu (cfr.) como vemos en llargor sobro llargu y en anchor sobro anchu, etc. |
||
fondrigada, la* 📖: fondrigada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////h.ondrigadas [Lln].>(TEST)
|
Fondigonada [Lln].
|
Cfr. fondu, el. |
||
fondrigayada, la* 📖: fondrigayada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<h.ondrigayada [Pa].>(TEST)
|
Fondigaya pequeña [Pa (= h.ondrigayu)]. Cfr. fondu, el. |
|||
fondrigayu, el* 📖: fondrigayu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.ondrigayu [Pa].>(TEST)
|
Fondigaya pequeña [Pa (= h.ondrigayada)].
|
Cfr. fondu, el. |
||
fondrigón, el 📖: fondrigón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aum. de <i class="della">fondrigu</i>.
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">en</i>(TEST)
|
reburdios, en fondrigones [Grangerías XVIII: 737]
|
|
Cfr. fondu, el. |
|
fondrigonada, la 📖: fondrigonada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conocíu pela documentación:
<i class="della">Allá en el más altu picu</i>/<i class="della">como na </i><i class="della">fondrigonada</i>(TEST)
|
[Glorias Ast 164b] Cfr. fondu, el.
|
|||
fondrigu, el* 📖: fondrigu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.ondrigu [Lln]. h.ondricu [Lln].>(TEST)
|
Poza cubierta de maleza [Lln]. Pozu fondu y pequeñu (más pequeñu qu’un h.ogu) [Lln].
|
|
Cfr. fondu, el. |
|
fondu, a, o 📖: fondu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
h.ondu [Lln. Cl. Rs. Pa]. +fundu [y Bi. y Llg. Ay. Ll. y JH].
+fundu/fonda/fondo [Ri].>(TEST)
|
Cast. hondo [Lln. Cl. Rs. Pa. Cg. Bi. Llg. Ca. Ay. Ll. Sd. Qu. Tb. Sm. Bab. Md. Pzu. PSil. An. Pr. Sl. Vd. Vd (= fonganu). Tox. JH]: Ye fundu’l prau [Llg]. Más baxo que lo que lo arro- dia (un terrén) [Ri]. 2. Que come muncho [Lln. Cb]. 3. Atron- cáu, perdormíu [Po]: A eses hores ta tovía mui fondu [Po]. 4. Fuerte (un sentimientu) [Ri]. 5. Que ta a lo fondero [Ri]. 6. Astutu [Lln]. //Platu fundu ‘platu soperu’ [Llg]. //Estar fundu ‘tener muncha gana de comer, nun se fartucar’ [Ll]. //Tenela fonda ‘tener muncha fame’ [Mi]. //Tien l’estómagu mui h.ondu ‘nun se fartuca a la hora comer’ [Lln]. ///Xeladas altas, neva- das fondas [LC]. Si ares fondo coyerás abondo [LC]. Llabra h.ondu y tendrás maíz abondu [Pa (LC)].
|
|
Cfr. fondu, el. |
|
fondu, el 📖: fondu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+fundu [Ay]. fondo [Llg].>(TEST)
|
e alende la dicha regera de la parte de fondos 1402(or.) [VC- I/251 VC-II/97]
|
Del llat. FUNDUS, -I ‘heredá, tierra’, ‘parte fonda (de tou tipu d’o- xetos)’ (EM) que s’asitia en delles llingües romániques (REW fŭndus; ya hispániques (DEEH s. v. fŭndus). Esta segunda acei- ción facilitó que pudiere tener usos axetivos como los que se ven n’ast. fondu, a, o (cfr.) y na documentación anque, como quieren dellos tratadistes (DCECH s. v. hondo), pudiere entendese como un regresivu de profundus, -a, -um [(profundum dicitur is quod) altum est ac fundum (o PERFUNDUS, -A, -UM, con puxu en delles llingües romániques y, de mou particular n’asturianu)]. Con esa aceición ye cola que se caltién güei na fala; cola primera pudo conseñase hestóricamente como podría amosar curtia- mente la toponimia (TA 587). A vegaes vese la incrementación prefixal trescrita con per- o pro-. La documentación medieval, anque non siempre resulta nidia nin fácil la so interpretación, emplega abondo la espresión “de fondos” con un sentíu loca- tivu ‘de la parte d’abaxo’, como si se tratare d’un vieyu conti- nuador de nominativu (fundus) llueu desaniciáu pa torgar asina la idea de pluralidá. En rellación con fondu féxose fondada (cfr.), fondal (cfr.) → fondalada (cfr.): tamién l’aumentativu fondazu *fondigañar ye ast. esfondigañar (cfr.). Con too García de Diego entiende’l verbu ast. fondigar (y familia) dende’l llat. *FŬNDICARE ‘fundir’ (DEEH). Con influxu d’un diminutivu con- tinuador de FUNDULUS, FUNDULA (EM s. v. fundus) sobro *fondigu llogróse la serie paralela fondrigu (cfr.), fondrigón (cfr.), fon- drigonada (cfr.), fondrigada (cfr.), fondrigayu (cfr.), fondriga- yada (cfr.). Dende fondu algamóse fondor (cfr.), fonderu, a, o (cfr.) cola posibilidá de nominalización que s’alvierte nel masc. fonderu (cfr.) y nel fem. fondera (cfr.) d’u sigue fonderada (cfr.). Dende l’ast. fondu formóse tamién el verbu fondar (cfr.); tamién ye pariente l’ast. afondar (cfr.) y el so contrariu desfondar (cfr.) col pariente desfondamientu (cfr.); a la vera esfondar (cfr.). L’ast. esfundiu paez un deverbal de esfundiar variante de esfondar (cfr.). A la vera de afondar y esfondar tamién s’alvierte un ast. fundir (cfr.) y esfondir (cfr.). Tamién s’atopa la formación col continuador de -IDIARE > ast. fondiar (cfr.). |
|
|
fondura, la 📖: fondura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fundura [Sm. y Md. Pr. Oc]. h.ondura [Lln. Pa].>(TEST)
|
Cualidá de fondu [Ri]. Cast. hondura [Pa. Cg. Sr. Sb. Ay. Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. Pr. Tox. Oc. /Eo/. JH]: ¡Qué fondura nel monte! [Sr]. Profundidá [Lln. Ay]. Distancia que tien una cavidá dende’l borde fasta la parte más fonda [Ri]. 2. Fondigonada [Pr].
|
|
Cfr. fondu. |
|
fonduxe, el 📖: fonduxe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Orixe, abolengu, cepa, castra [AGO]. Orixe, ascendencia [/Eo/]. 2. Pocu fondu {
|
quiciabes deducible de: “Fonduxe, F. (sic). Bolsu con pocu fondexe (sic)”}. Quiciabes una formación sobro fondu. |
||
fonga, la 📖: fonga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Poza, terrén fondo que fai una fondigonada [JH]. Daqué mui fondo [Cp].
Deverbal fuerte de *<i class="della">fongar</i>(TEST)
|
(cfr. afongar).
|
|||
fongada, la 📖: fongada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Valle estrenchu ente dos montes o altures averaes [JH]. Cast.
<i class="della">quebrada</i>(TEST)
|
[JH]. Fondigonada pequeña y llamargosa [R].
|
Deverbal débil de *fongar (cfr. afongar). |
||
fónganu, {a, o} 📖: fónganu🔤: , {a, o} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {a,, o} |
<{Acentu supuestu.>(TEST)
|
Fondu [Vd (= fondu)].
|
Cfr. afondar. |
||
fongón, ona 📖: fongón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
Aum. de fongu. 2. “Que tiene una gordura fofa, que no está sana (una persona)” [Cb. Cp]. 3. Blando (el terrén que se pisa) [Cb. Cp]. Cfr. afondar.
|
|||
fongosu, a, o 📖: fongosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Fongón [Cb]. 2. Blando (el terrén que se pisa) [Cb].
Del llat. FUNGŌSUS ‘porosu’, ‘esponxosu’ (EM; ABF), del que desconocemos si xustificará tamién l’ast. <i class="della">fungosu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
fongu, a, o 📖: fongu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Fondu [Oc]: <i class="della">Un</i>(TEST)
|
pozo muy fongo [Oc].
|
2. Apoceretao, con pozos (un terrén) [JH]. Posible participiu fuerte del ast. fongar (cfr. afondar), llueu nominalizáu en fonga (cfr.) y en *fongu. Conocemos esti mas- culín pela formación diminutiva en -ŬLUS (LLAA 103) → fón- ganu (cfr.). |
||
fongudu, a, o 📖: fongudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Con pozos [JH].
|
Cfr. afondar. |
||
fónicu, a, o 📖: fónicu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">afónico</i>(TEST)
|
[Ac].
|
Posible cultismu dende’l grecismu tresmitíu pel castellán AFÓ- NICO. |
||
fonil, el 📖: fonil🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<funil [y Cb].>(TEST)
|
Persona que come muncho y tien barriga grande [Cb]. Perso- nax tragón, comedor [DA]. 2. Alfolí [JH]. //Comer como un funil ‘comer muncho’ [Pr].
|
|
del llat. fēnum ‘yerba’ (con camudamientu de la vocal deuterotónica pol influxu velarizante de f) col sufixu en -īle (OLD), a vegaes abondativu, ensin dubia dende FĒNĪLE (EM s. v. fēnum). Ye un términu paralelu al cast. henil anque con |
|
fonsu, el 📖: fonsu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><fonso [Valencia de Don Juan y oriente de Lleón [LLA].>(TEST)
|
Mochuelu [Valencia de Don Juan y oriente de Lleón [LLA].
|
|
||
fontada, la 📖: fontada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><funtada [Sm]. fuentada [y Pr]. fuentá [Ay]. fontá [Ay]. fontaa [JH].>(TEST)
|
|
|||
fontadina, la 📖: fontadina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><funtadina [y Tb. Sm].>(TEST)
|
|
|||
fontagaya, la* 📖: fontagaya🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><funtagacha [PSil].>(TEST)
|
Fonte ruina, con perpoca agua [PSil]: Hai namás una funta- gacha [PSil].
Cfr. fonte. |
|||
fontán, el 📖: fontán🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fontanu [JH]. funtán [y Md].>(TEST)
|
Fontán (sic) [JH]. Fontana (sic) [Md]. Fonte pequeña [Cb. Cp. Ll. Ri. Qu. Tb]. 2. Manancial [Cb. Cp. Bi. Ri. Tb] de ruin puxu que por ello dexa estancaes les agües [Ll]. 3. Duernu, barcal d’agua [Bi. Ca. Ay. Gr]: ¡Vaya fontán d’agua! [Ca]. Duernu de madera pal ganáu [Ay. Ar]. 4. Charcu [Llg. Sr. Llv. Ay], champán [Ll] que se fai al llover [Cp. Ll]. Champán d’agua estancao [Ca]: Nun te metas pelos fontanes que te calco [Llg]. 5. Buche [AGO]. //Yá beberá en El Fontán ‘yá baxará l’espi- nazu, yá s’agachará’ {‘yá s’humildará’, en referencia a El Fon- tán d’Uviéu} [Ac (ByM)]. ///A lo negro, Xuan, que lo blanco ye fontán [LC].
|
|
Del llat. FONTĀNUS, -A, -UM ‘de la fonte’ (OLD) qu’entá alita como nome masculín fontán (cfr.), y femenín, fontana (cfr.), ésti panrománicu (REW). Sobro fontana y fontán (cfr.) féxose’l verbu enfontanar (cfr.), afontanar 1 (cfr.) con un deverbal fon- tanada (cfr.) anque tamién ye a xustificase como un abonda- tivu en -ATA de fontán, fontana. Otros términos en rellación etimolóxica sedríen: fontanica (cfr.) quiciabes con una variante fontarica (cfr.), fontaniegu (cfr.), fontaniella (cfr.), fontanina (cfr.), fontanona (cfr.), fontanosu (cfr.). Tamién ye posible un términu modernu fontaneru (cfr.). |
|
fontana, la 📖: fontana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<//fontá [Mánt].>(TEST)
|
Fonte [DA]. Cast. fontana [/Mánt/]. Fontina [V1830]. 2. Rumex acetosa [Tb (= yerba salada)].
|
|
Cfr. fontán. |
|
fontanada, la 📖: fontanada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fontaná [Ay. Ll].>(TEST)
|
Conxuntu d’agua d’un fontán [Ll]. Agua que se detién y llueu dexen salir pa regar [Ay]. Cantidá pergrande d’agua que sal d’una fonte [PSil].
|
2. Fonte, llargueru enllenu de comida [PSil]. Cfr. fontán. |
||
“fontanar” 📖: “fontanar”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu que conocemos pente medies de la toponimia (TA 239) y de la documentación medieval:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">linares</i>(TEST)
|
cannamares ortales fontanares 941 (s. XII) [ACL/223] IIII pedazos tras Fontanares 1110 (s. XII) [MSAH-IV/22] una terra hic circa Fontanares 1110 (s. XII) [MSAH-IV/21] terram iacet al fontanar 1235(or.) [ACL/43]
|
Perposiblemente una nominalización del deriváu del axetivu FONTINĀLIS (EM) con camudamientu de la pretónica. |
||
fontanayu, el* 📖: fontanayu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<funtanachu [Md].>(TEST)
|
Fonte ruina [Md].
|
D’un diminutivu, quiciabes de *FONTANACULUS, -I o de *FON- TINALIUM si lu entendemos como singular del términu respon- sable del vieyu topónimu llat. Fontinalia (OLD), pero non conseñaos nin por REW nin por DEEH nin por DCECH. |
||
fontaneru, a, el/la 📖: fontaneru🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<funtaneiru [Md]. +fontaniru [y Mi]. +funtaniru/fontanera [Ri].>(TEST)
|
Cast. fontanero [Mi. Ri. Xral]. Cfr. fontán.
|
|||
fontanica, la 📖: fontanica🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Fontina [Cn (MG). Cv. Tox]. Cfr. fontán.
|
|||
fontaniella, la* 📖: fontaniella🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<funtaniel.la [Ti (L’Acabón)].>(TEST)
|
Fontanina, fonte d’agua [Ti (L’Acabón)].
|
Cfr. fontán. |
||
fontanina, la 📖: fontanina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<funtanina [Sm. Oc].>(TEST)
|
Fonte pequeña [Tb. Sm. PSil. Oc]. Fonte de la que surde poca agua [Cñ].
|
parte de vaxo el rio de la una torna la dicha fontanina
|
Cfr. fontán. |
|
fontanona, la 📖: fontanona🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Fonte grande [Tb. PSil]. Cfr. fontán.
|
|||
fontanosu, a, o 📖: fontanosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Que tien munches fontes (un sitiu) [JH].
|
Cfr. fontán. |
||
fontarica, la 📖: fontarica🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<funtarica [Cv].>(TEST)
|
Fontina [Cv. /Eo/].
|
Cfr. fontán. Podría entendese como variante de fontanica, con tracamundiu de sonores r-n. |
||
fontasca, la 📖: fontasca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<h.ontasca [Lln]. h.uentasca [Lln]. fuentasca [Vv].>(TEST)
|
Fonte poco importante [Cb].
|
Fonte de poco calce [Lln. Vv]. Fontán o fonte poco importante [Cp (= fontayu)]. 2. Charcu grande [Cb]. Poza fecha al pie d’una cuesta pa recoyer l’agua de llover que baxa calistrando pela tierra [Cg]. Cfr. fonte. |
||
fontascu, el 📖: fontascu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Fonte poco importante [Cb].
|
2. Charcu grande [Cb]. Cfr. fonte. |
||
fontayu, el 📖: fontayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.uentayu [Lln].>(TEST)
|
Fonte pequeña [Cb]. Fonte de poca importancia [Lln]. Fontán poco abondosu [Cb]. Fontán o fonte poco importante [Cp (= fontasca)].
|
D’una posible creación analóxica masc. del llat. FONS, -NTIS cola amestadura del suf. dim. -ACULUS (cfr. fonte). |
||
fonte, la 📖: fonte🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fonti [Pzu. As. Pr. Ce]. fuente [y Ac. y Ay. Ll. Mi. PSil]. fuonte [y Cd. Gr. y Vd]. h.uente [Lln. Os. Cb. Cg. y Ac. Bi. y Llg. Ca. y Ay]. h.uenti [LV]. h.uonti [Cl].>(TEST)
|
Cast. fuente [LV. Lln. Cl. Os. Cb. Cg. Cp. Cñ. Lr. Ac. Bi. Llg (= h.uente = fuente). Ay. Mi. Ri. Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. Dg. As. An. Gr. Cd. Pr. Ce. Sl. Cv. Vd (fuonte). Tox. Oc. /Eo. Mánt/. JH. R], manancial [Ca. Ll. Qu. Tb. Md. As. Sl. Tox. /Eo/]. Puntu onde nacen les agües [Lln]. 2. Construcción que se fai onde naz una corriente d’agua [Tb. PSil]. 3. Llar- gueru, platu mayor de la cacía [Lln. Ay. Mi. (fuente). Ll]. Cast. fuente, platu grande [Tb. PSil. Tox]. 4. Masera pequeña onde
|
s’apilota (sic) la masa de les fogaces [Vd (fuente)]. 5. Guañu de la pataca [Cn (F)]: Esas patacas tienen bonas fontes, ía bona simiente [Cn (F)]. //Fonte d’inviernu ‘fonte qu’echa agua tol añu’ [Lr]. //Fuente de mal tiempu ‘fonte que namái cuerre cuando recueye l’agua de cuando llueve’ [Lr. Tb (fonte de mal tiempu). PSil]. //Fonte maderu (sic) ‘conca de madera pa vañar les fogaces, esto ye, pa da-yos vuelta nel aire enantes d’enfor- nar’ [Vd]. //Qué fuente se perdíu de l.leite indica’l dolor del amu de la vaca qu’acaba matase [PSil]./// diuisas rozas folgueras montes fontes exidos 1234(or.) [SV/79]
|
cfr.) → fon- tadina (cfr.), fontasca (cfr.), fontascu (cfr.), fontayu (cfr.), fontexu (cfr.), fontica (cfr.), fonticu (cfr.), fontín (cfr.), fontina (cfr.), fontixa (cfr.), fontuca (cfr.), tamién l’aum. fontón (cfr.); tamién fontagacha (cfr.) que paez un dim. occidental (B-D) de *fontega → *fontagaya (cfr.); fontecada (cfr.) onde s’amies- ten los continuadores de FONTE + suf. -ACC + abondativu -ATA; una doble amestanza dase en fontecina (cfr.), de FONTE + suf. |
|
fontecada, la 📖: fontecada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<funtecada [y An. Vd]. funticada [Oc].>(TEST)
|
Conteníu d’una fonte o platu [Tox].
|
Fonte o platu llenu [Tox] de manxares [An. Vd. /Eo. Mánt/]. 2. Lo que cabe nuna fonte [Vd. Oc]. 3. Muncha cantidá de comida nel platu [Oc]. Del ast. fonte cola amestadura del suf. -aca + -ada. |
||
fontecina, la 📖: fontecina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Fonte pequeña [Tb].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">una</i>(TEST)
|
terra a las fontecinas ... determina cono camino del car- reyon s. f. [SPM/615]
|
Del ast. fonte cola amestadura del suf. continuador de -IC- + -ĪNA. |
||
fontexu, el* 📖: fontexu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<funtexu [Md].>(TEST)
|
Desp. de fonte [Md].
|
Del ast. fonte cola amestanza del suf. diminutivo-despeutivu -exu. |
||
fontica, la 📖: fontica🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<funtica [Ri].>(TEST)
|
Fonte pequeña [Ca. Ay (= fonticu = fontuca). Ri. Pzu. V1830. JH. R]. Fontán pequeñu [Ca].
|
|
cfr.). |
|
fonticu, el 📖: fonticu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Fonte pequeña [Ay (= fontica)]. 2. Duernu pa beber [Llv]. Cfr. <i class="della">fontica.</i>(TEST)
|
||||
fontín, el 📖: fontín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Fonte pequeña ]JH] o fontán [Ar].
Masculín analóxicu de <i class="della">fonte</i>(TEST)
|
col suf. dim.-ín.
|
|||
fontina, la 📖: fontina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<funtina [Md].>(TEST)
|
Dim. de fonte [Tb. Md. JH]. Del ast. fonte col suf. dim. -ina.
|
|||
fontiquina, la 📖: fontiquina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Fontina [Tb. Pzu].
Del ast. <i class="della">fonte</i>(TEST)
|
cola amestadura del los suf. diminutivos -ic- +
|
-ina. |
||
fontixa, la 📖: fontixa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Fonte pequeña de mal agua [Ca]. Del ast. <i class="della">fonte</i>(TEST)
|
col suf. dim. -ixa.
|
|||
fontón, el 📖: fontón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Recipiente de cinc mayor que’l balde [Sm]. Creación analóxica masc. de <i class="della">fonte</i>(TEST)
|
col suf. aum. -ón.
|
|||
fontuca, la 📖: fontuca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Fonte pequeña [Ay (= fontica). Tb]. Dim. del as. <i class="della">fonte</i>(TEST)
|
col suf. -uca.
|
|||
foñil, el* 📖: foñil🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.oñil [Lln].>(TEST)
|
Sitiu secretu onde se guarden les coses [Lln (= toñil)]. Sitiu onde se guarda’l dineru [Lln (= toñil)].
|
2. Conxuntu de mone- des que se guarden nun sitiu [Lln]. 3. Montón de coses guar- daes [Lln (= toñil)]. Cfr. fonil. |
||
foque, el 📖: foque🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<foco [Vv. Xx. Cñ. Llu].>(TEST)
|
Nome común a toles veles triangulares que s’orienten y amu- ren sol bauprés [Llu].
|
“Las velas triangulares quedan reduci- das al foque (Lu, G, L) = foco (C), envergada en un nervio que baja del primer palo al botalón o bien a proa, y el petifoque (Lu) = foquín (C) = petifoco (C), antepuesto al anterior. Fue- ron empleadas más bien por embarcaciones de vapor” [Ba- rriuso: barcos 224]. Lo mesmo que’l cast. foque podría ser un términu d’orixe neerlandés fokken ‘izar una vela’ quiciabes tresmitíu pel fr. FOC (DCECH s. v. foque). |
||
foracasa, el* 📖: foracasa🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.oracasa [LV]. {Ye posible que sía un <i class="della">lapsus</i>(TEST)
|
o metátesis por
|
forasaca [R. AGO], fuerasaca [Cg]}.> Terrén pequeño, enantes abierto, que se zarra enanchando con ello una finca contigua [LV. Lln (R). AGO]. Agregación de te- rrén común a una heredá zarrándolo dientro d’ésta [Cg]. El términu podríamos entendelu: a) una combinación d’alver- biu (fuera, h.uera) + nome (casa) colo que tendría un sentíu rectu de *‘terrén que ta fuera casa o que nun pertenez a la casa’; b) una amestanza d’alverbiu (fuera, h.uera) + verbu (sacar) más torgao d’almitir anque non imposible; c) una xun- tanza de dos elementos, el primeru d’ellos continuador del plu- ral del neutru llat. forum, FORA qu’orixinariamente debió significar ‘sitiu zarráu a la vera casa’ (EM s. v. forum); d) una posible amestadura del verbu forar (cfr. furar) y casa, colo que taríamos delantre d’una referencia propia del humor negru, *‘el qu’afuraca la casa (pa enanchar la posesión)’ del que qui- ciabes pudiéramos ver una referencia nel nomatu rellativa- mente frecuente na nuesa antroponimia medieval, “furacasas” (cfr. furar). |
||
forador, el 📖: forador🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<aforador [y JH].>(TEST)
|
El que da en foru una finca reservándose’l dominiu direutu con derechu a cobrar el canon o pensión [JH].
|
Cfr. aforar 1. |
||
foral, el 📖: foral🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
La tierra o finca dada en foru o enfiteusis [JH]. Lo que perte- nez al foru [JH].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">terras</i>(TEST)
|
de forales 916 (or.) [SV]
|
Del llat. FORALIS, -E ‘propiu del foru’ (ABF), términu llueu no- minalizáu. |
||
forana, la 📖: forana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Brisa suave del norte [Vd (= foranín)]. Cfr. <i class="della">foranu, a, o</i>(TEST)
|
||||
forangón, el 📖: forangón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><furongón [y Ar].>(TEST)
|
|
|||
foranín, el 📖: foranín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Brisa suave del norte [Vd (= forana)]. Aire del norte cuando trai bon tiempu [Llu].
<ident class="della" level="1"></ident>Dim. de <i class="della">el</i>(TEST)
|
foranu (cfr.).
|
|||
foranu, a, o 📖: foranu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">foráneo</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
foranu, el 📖: foranu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><forano [Cñ. Llu].>(TEST)
|
Aire que vien de fuera [Vd]. Aire del norte [Cñ] dende’l mes d’abril fasta setiembre [Llu]. Aire del NNO [Cg]. Brisina qu’en- tra de la mar nes tardes de los díes que fai bono [Cp].///
|
|||
forar 📖: forar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
forasteru, a, o 📖: forasteru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><forasteiru [Tb. Pzu. PSil. Tox. /Mánt/]. forestero [Llomb. Mar]. +forastiru [Ay]. foresteiru /era [PSil]. furasteiru [Bab]. furesteiru [Sm]. furestero [Llomb]. +furastiru/forastera/foras- tero [Ri]. folasteru [Lln].>(TEST)
|
Cast. forastero [Lln. Pa. Ay. Ri. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. Tox.
|
|
||
forca, la 📖: forca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><h.orca [Lln. Os. Pa].>(TEST)
|
|
Del llat. FŬRCA, -AE ‘pala de dos dientes’, ‘tou intrumentu en forma de forca, de mou particular, instrumentu de supliciu’ (EM), términu d’espardimientu panrománicu (REW). Sobro una variante masculina FURCUS (almisible al dase l’amestanza bi- furcus ‘que bifurca’, trifurcus), siguió ast. forcu (cfr.) y l’au- mentativu forcón (cfr.) y los topónimos del tipu Biforcos, Conforcos (TA 137; 179). En rellación con too ello foi posible iguar dellos verbos como *INFURCARE (REW; DEEH) > ast. en- forcar (cfr.) col so compuestu desenforcar (cfr.); tamién *fur- care → *ADFURCĀRE > ast. aforcar (cfr.). Un dim. de forca ye forquina o *forquiña d’u pudo facese’l verbu *forquinar y for- quiñar (cfr.) con una variante oriental *h.orquinar y, sentíu ésti como non autóctonu, naguóse por asturianizalu como *xorquinar → xorquinear (cfr.), daqué asemeyao a lo que vie- mos en forca → forcar y h.orquiar → xorquiar (cfr.). Dende forca féxose tamién un deriváu *forcaña con un diminutivu oriental h.orcañeta (cfr. forcañeta). |
||
forcada, la 📖: forcada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<forcá [Llg. Ca. Ay. Ll. Ri]. furcada [Sm. Md. As. An. Cv. Oc. y Mar]. h.orcada [Lln (S). Lln. Cl. Pa].>(TEST)
|
Caña d’árbol con forma de forcáu [Md]. Sitiu del árbol onde furquen dos cañes [Ay]. Cualquier palu en forma de V [Tb (= forcáu)]. Palu termináu en forcáu [Ar (= forqueta)]. Planta o cama de forma forcada [Cg].
|
2. Cast. horcada [Pa]. Cast. hor- quilla [As]. Pala de dos dientes p’acarriar berezu [An]. Esparva de madera [Md] pa mover yerba, rozu, etc. [Cb]. Forcón de dos dientes metálicos [Ca. Ll (= forqueta)]: Espétola cola forcá [Ca]. Forcón pa dar vuelta a la yerba [Llg]. Esparva pa esmarallar [Sm. Cv. Oc. Mar]. Cast. horca pequeña que se remana con una mano sola, emplegada pa coyer el toxu al segalo [Sm. Pr (Cv) (= forcáu)]. Forcón de dos dientes de fierro [Tox]. Esparva de dos dientes emplegada al andar a la yerba [Ri]. Horca pequeña [Pr]. Horca grande con dientes mayores y más xebraos que los del h.orcáu [Lln]. Forcón con dientes de fierro [Cl]. Horca, per- cha o palu que remata en dos puntes que se formen a mano rom- piendo’l palu pel mediu como dos cuartos [JH]. Horca de dos dientes grandes [Ca]. Erbía más grande que la forca [Mar]. 3. Cantidá de yerba que lleva una forcá [Ri]. 4. Pieza del carru del país asitiada onde termina la caxa y entama la cazonaya (los lla- terales encóntense na forcada) [Tox. /Eo. Mánt/]. 5. Pasu es- trenchu ente peñascos dende una lladera a la otra del monte, asemeyáu a la foz [Ll]. Pasu estrenchu que xebra dos vertientes [Lln (S) = h.orcáu]. 6. Vuelta’l gatu [An]: Deu dugas furcadas [An]. //Forcá’l garabetu ‘mangu bifurcáu del angazu de la yerba’ [Ll]. //La vuelta forcada ‘vuelta’l gatu’ [Vv (LBlanco)]. //La vuelta forcá ‘vuelta’l gatu’ [Ca (LBlanco)]. //Del que nun ye llistu dizse que-y falta una carga pa una forcá [LC]. Cfr. aforcar & forcáu, ada, ao. |
||
forcadada, la 📖: forcadada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<furcadada [Sm. Md. Cv].>(TEST)
|
Forconada [Pzu].
|
Porción de yerba que se lleva d’una vez (col forcáu o forcada) [Cg. Ac. Sm. Md. Cv. /Eo/]. 2. Golpe dau con una forcada [Sm. Cv /Eo/]. //A forcaares ‘a piernes ca- chetes’ [Sb]. Cfr. aforcadáu, ada, ao. |
||
forcadáu, el* 📖: forcadáu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+forcadéu [Ll].>(TEST)
|
Yerba que se lleva nun forquéu [Ll]. //Forcadéu d’inviernu ‘unidá de midida pa yerba seco, unos 275 kg’ [Ll (= forquéu d’inviernu)]. //Faltar una carga pa un forcadéu dizse del que nun ye llistu del too [Ll].
|
Cfr. aforcadáu, ada, ao. |
||
forcadiella, la 📖: forcadiella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<forcadiel.la [An (LBlanco)]. furcadiella [Bard]. furcadiel.la [Sm. Md. Pzu. Cn (M, MG). An. Cv. Oc]. h.orcabiella [Cl (i)].
<br class="della">{Con yeísmu, <i class="della">forcadieya</i>(TEST)
|
[Pr (Cv)].
|
Con cheísmu, forcadiecha [Tox]}. //forcadella [/Eo/].> |
|
|
forcadín, el 📖: forcadín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////h.orcadinos [Lln (S)].>(TEST)
|
Palu llargu forcáu [Lln (S)].
|
Dim. de forcáu (cfr.) cola amestanza del continuador del suf. -ĪNUS, -I > ast. -ín. |
||
forcadura, la 📖: forcadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<forcaúra [Sb. Ca]. h.orcadura [Lln. Pa].>(TEST)
|
Cast. horcadura [Pa].
|
Sitiu onde se dixebren les cañes del tueru del árbol [Lln. Ca]. 2. Sitiu del cuerpu humanu, debaxo del troncu, u se bifurquen les dos piernes [Ca]. Ángulu fechu poles dos piernes {na so xuntanza cimera} [Lln]. Cast. horcajadura [Cg. Sb]. Formación algamada dende l’ast. forcada (cfr.) cola amestanza del continuador del suf. llat. -ŪRA; a la so vera’l compuestu en- forcadura (cfr.). |
||
forcaláu, el* 📖: forcaláu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+forcaléu [Ay].>(TEST)
|
Carga del forquéu [Ay].
|
Formación fecha dende l’ast. forcadáu (cfr.) → forcaláu col tracamundiu de les sonores -d- y -l-, lo mesmo que vemos nel verbu aforcadar → aforcalar (cfr.), anque nun sedría imposi- ble almitir un ax. non documentáu *forcal. |
||
forcañeta, la* 📖: forcañeta🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<h.orcañeta [On (LBlanco)].>(TEST)
|
Vuelta’l gatu [On (LBlanco)].
|
Cfr. forca. |
||
forcar 📖: forcar🏗️: NO ✍️: NO |
<forquiar [y Sb]. h.orcar [Lln].>(TEST)
|
Poner forques a los árboles pa encontalos [Sb]. 2. Cast. bifur- car, xebrase un camín en dos ramales de direición opuesta
|
|
||
forcáu, ada, ao 📖: forcáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident>Dividíu en dos nel estremu [Cb]. //<i class="della">Espiga</i>(TEST)
|
forcaa ‘espiga con forma de forca (el que la atopaba {al pañar el pan} presentá- bala al dueñu y pidía una recompensa)’ [Sb]. //Guiá forcá ‘vara d’ablanu forcada na parte de delantre con dos gayos (val pa quitar la broza, meruxa especialmente, cuando l’aráu bina o la cambiella taza la tierra per primavera)’ [Ll]. //Milán del rau forcáu ‘especie de milán (güei desaniciáu) que tenía la cola partida en dos’ [Cb]. //Tener un güeyu h.orcáu ‘ver les coses enmendaes, equivocaes’ [Lln].
|
gados de fumo y sarrio los habíamos d’allimpiar [JyT 64]
|
||
forcáu, el 📖: forcáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<forcao [Cñ. Ar]. +forcóu [y Llg. Sr. y Sb]. +forquéu [Cp. Ay. Ll. Mi. Ri]. furcáu [Sm. Md. Cn (M, MG). y Cd. Vd. Oc]. h.orcao [Os]. h.orcáu [LV. Pb. Lln. Cl. Pa]. h.orcadu [Bulnes (Lln)]. ++furquíu [Sb]. /////forquiáu [Cp]. furquiáu [Cp]. //for- cado [/Eo. Mánt/]. ///forcadu [Xo (Apuntamiento 313)].>(TEST)
|
Cast. horcada [Pzu]. Forca pequeña [Pr]. Forca de palu [Cd].
|
Forcón de dos dientes pequeños [Ca] pa pañar la yerba [PSil. Vd]. Forcón de dos dientes de fierro [Sr]. Palu qu’acaba a mou de forcada [Lln. DA]. Forcada pequeña [Cñ]. Forcón de fierro enmangáu nun palu y usáu p’andar a la yerba [Md]. Forca pa pañar yerba [Oc], pa movelo tando seco [Vd]. Forca p’afacinar y aventar les mieses [Vd]. Forca pequeña que se remana con una mano sola y s’emplega pa coyer el toxu al segalo [Pr (Cv) (= forcada)]. Forca pequeña d’un metru más o menos emple- gada pa suxetar l’árgoma o toxu que se corta (na mano iz- quierda llévase’l forcáu y na derecha’l focín col que se corta) [Oc]. Forcón, erbía con un mangu de madera y dos guiyos de fierro [Ac]. Palu con tres cañes pa suxetar la yerba [Cn (= for- quetu)]. Palu d’unos dos metros de llargo que remata en dos puntes como forcada [Cg]. Palu de dos o tres dientes (de ma- dera o fierro), a mou de forcada [LV. R]. Pala de dientes [Pb]. Esparva pa mover la yerba [PVieya], de dos o tres guiyos de madera o sobrepuestes de fierro, colo que se llevanta la yerba, la paya, etc. [JH]. Esparva de madera con dos dientes [Pa. Sb]. Forcón de dos dientes de fierro [Tb (= forcón)]. Forcón o es- parva de dos dientes [Cl]. Esparva pa mover yerba y morgazu [Lln]. Forcada p’afacinar mieses [/Eo. Mánt/]. 2. Bifurcación de dos cañes o palos [Sb. Ca]. Palu en forma de V [Lln. Tb (= for- cada)]. “Horquilla; instrumento de madera que acaba en dos puntas y sirve para esparcir la hierba y para embalagarla” [GP //Forcáu de fierru ‘forcáu que remata nuna forcada de fierro de tres puntes’ [Cg]. //Forquéu d’inviernu ‘unidá de midida pa la yerba seco, equivalente a unos 275 kg’ [Ll (= forcadéu d’in- viernu)]. //Ome de foz y forcáu [CyN (Recuerdos)]. //Ser de foz y forcáu ‘ser decidíu’ [LC]. ///La herba en h.orcáu cura dizse p’afitar que ‘lo mesmo que la yerba seca moviéndolo col h.orcáu, asina los neños miedren moviéndolos muncho’ [Lln]. Cfr. aforcar & forcáu, ada, ao. a. 1788]. Palu de madera daqué gruesu, enriba del cual va otru del mesmu grosor y forma de V [Xx]. 3. Mangu del escobón [Vd]. 4. Artiluxu que consiste nun maderu en forma de forcada que s’alluga nos piértigos del carru p’aumentar la so capacidá [Pa. Cp]. Erbía de forma abarquinada usada pa suxetar les cañes esgayaes o carapellaes del árbol [Llg]. Sostén delanteru del carru [Cb]. Bifurcación de l’armadura del carru [Ca]. Maderu |
|
|
forcayu, el* 📖: forcayu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<forcachu [Tb].>(TEST)
|
Sofitu, encontu [Tb (Oc)].
|
2. Forcada del gomeru de los neños [Tb]. Cfr. forcu. |
||
forcazu, el 📖: forcazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Aición de dar golpes col forcáu [Cd].
|
Cfr. forcu. |
||
forcexar* 📖: forcexar*🏗️: SI ✍️: NO |
<furceixar [Md].>(TEST)
|
Cast. forcejear [Md (= esfurceixar)].
|
Quiciabes sía una formación verbal del responsable de forzar (cfr.) con una incrementación en -IDIARE > -eixar > -exar ta- mién cola variante en -ear → -iar (GHLA §3.2.8.c) ensin nece- sidá d’almitir que sía un catalanismu forcejar como proponen pal cast. forcejar Corominas-Pascual (DCECH s. v. fuerte). Un compuestu del ast. forcexar ye ast. esforcexar (cfr.). Un de- verbal de forceixar ye forceixu (cfr. forcexu) ya’l compuestu correspondiente esfurceixu (cfr. esforcexu). Vieya formación en -ŪTUS ye ast. forcexudu, a, o (cfr.). |
||
forcexu, el* 📖: forcexu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<furceixu [Md].>(TEST)
|
Cast. forcejeo, forzamientu [Md].
|
Cfr. forcexar. |
||
forcexudu, a, o 📖: forcexudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<h.uercexudu [Lln].>(TEST)
|
Con muncha fuerza [Lln. Cb]. Cfr. forcexar.
|
|||
forciar 📖: forciar🏗️: NO ✍️: NO |
Cfr. <i class="della">aforzar</i>(TEST)
|
& forcexar.
|
|||
forcón, ona* 📖: forcón🔤: , ona* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<forcona [Ay].>(TEST)
|
Que tien los cuernos p’arriba (la vaca) [Ay]. Que tien los cuer- nos p’hacia atrás [Ay (N)].
|
Cfr. forcón. |
||
forcón, el 📖: forcón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<furcón [Sm. Bab. As. Cv. Cd].>(TEST)
|
Aum. de forcu. 2. Cast. horcón [Vg]. Forca grande [Ay. An]. Cast. horcajo, horcate [JH]. Forcada grande pa encontar cual- quier cosa, como una caña carrapellada [Cb]. Esparva de dos guiyos y mangu de madera, p’andar a la yerba [Ll. Sm]. For- cón de dos o tres gayos de fierro y mangu de madera [Tb (= forcáu)]: El forcón val bien p’andar a la yerba [Tb]. Ferra- mienta de tres dientes [Qu] asemeyada a la forcá [Ri]. Esparva de madera pa dellos llabores de la yerba [Cd]. Forcón colos dientes de fierro [Ll]. Forca de fierro p’atropar la yerba en prau [Bab]. 3. Palu en forma de forcada [As]. Forca de palu, grande [Pr]. Palu grande con forca nun cabu que se finca nel terrén pa facer zarros nes finques [Oc]. Forcada que se llanta nel terrén pa facer zarros nes finques [Cp]. Forca pa recoyer estru [Ay (/forca ‘especie de bieldu’)]. 4. Forcada grande que se fixa na parte delantera del carru sobro los piértigos pa llevar más yerba, rozu o coses avalumbaes [Cv (= furquetón)]. 5. Especie de caballete u se suxeten les madreñes pa taladrales [As].
|
|
{//Forcóis ‘les forcaes que se llanten na tierra pa fixar les plan- ches nel taller de serrar’ [/Eo/]}. cfr.). Con too ha lla- mase l’atención sol datu aislláu según el cual forco [faliscum uel cultrum uel securem (EM)] podría yá de vieyo ser una ferra- mienta de trabayu entendible dende FORCO, *-ŌNIS tando nel ani- ciu del ast. forcón. Tea u tea’l so aniciu vemos un usu axetivu de forcón nel ast. forcón, ona (cfr.). Dende forcón hebo facese’l verbu aforconar (cfr.), tamién forconiar ‘trabayar col forcón’, variante de *forconar, d’u surden los deverbales forconáu (cfr.), forconada (cfr.) asina como l’aumentativu forconazu (cfr.). |
|
forconada, la 📖: forconada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<forconá [Ll. Ri. Qu]. furcunada [Sm. Bab].>(TEST)
|
Cast. horconada [Vg]. Palada que se pue coyer d’una vez col forcón [Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. Bab]. 2. Golpe dau (o recibíu) col forcón [Tb. Sm].
|
|
||
forconáu, el 📖: forconáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><furcunáu [Sm].>(TEST)
|
|
|||
forconazu, el 📖: forconazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
forconiar 📖: forconiar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Trabayar col forcón [Tb].
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu en -<i class="della">iar</i>(TEST)
|
paralelu a aforconar (cfr.).
|
|||
forcu, el 📖: forcu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><forco [Ar. /Eo/]. h.orcu [Lln]. +furcu [Ay. Ll].>(TEST)
|
|
correspondiente aforquetar (cfr.). Ast. forquetu, a tamién tie- nen usos axetivos. |
||
fordina, la* 📖: fordina🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<h.ordina [Lln].>(TEST)
|
Conxuntu de tochinos pa prender el fueu (nun son estielles) [Lln (= h.ordinah.e)]. //-as ‘despoyos de lleña’ [Lln]. ‘despo- yos de madera feches cola zuela o zau’ [Lln].
|
Del neutru llat. fordeum, variante de hordeum ‘cebada’ (EM; OLD), con una amestadura del so plural col suf. -ina, quiciabes *FORDĪNA quiciabes aplicable metafóricamente a una realidá asemeyada na forma o nel so aprovechamientu práuticu a los despoyos de la cebada. Dende’l términu ast. *fordina (h.or- dina) pudo facese un abondativu h.ordinal (cfr. *fordinal) y h.ordinah.e con un sufixu ultrapirenaicu castellanizáu. Pero nun ha escaecese que dende llat. FORDEUM pudo llograse ast. a. |
|
|
fordinal, el* 📖: fordinal🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.ordinal [Lln].>(TEST)
|
Llugar onde abonda la h.ordina [Lln].
|
Cfr. fordina. |
||
foreru, a, o 📖: foreru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘sometíu a pagar el foru’
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">manceba</i>(TEST)
|
forera (…) mancebo forero [FLl (BN) 36-37]
|
|
Cfr. fueru. |
|
forfachón, ona 📖: forfachón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Bravucón [Qu].
D’un aumentativu del *FOR(IS)FACTUS ‘qu’incurrió nuna pena capital’ (MLLM) participiu conseñáu en testos medievales lo mesmo que’l verbu correspondiente *<i class="della">forisfacere </i>‘delinquir’, ‘prevaricar’ (MLLM). Fernández Llera yá entendiere la xun- tanza de términos, de xuru con bon criteriu, como una ames- tadura de <i class="della">foris </i>y <i class="della">factum </i>‘lo fecho fuera de lo permitío’, idea que recueye Pilar Carrasco xustificando “forfechor” (cfr.) del <i class="della">Fueru de Zamora</i>, qu’entiende como ‘el que fai fuera de lo permitío’ [FZ 487], tamién ‘delincuente’ (MLLM s.v. forisfac- tor). La documentación ast. medieval ufre nominalizáu un con- tinuador de FORISFACTUM>(TEST)
|
ast. a. forfechu (cfr.). Tamién una
|
formación abondativa gracies al continuador de -ŌSUS, ast. a. forfechosu (cfr.), que Lapesa tien por occitanismu FORFACHOS (Lapesa 1967: 352). |
||
forfagón, el 📖: forfagón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<farfagón [Ay. Ll. Ri. Qu.]. forfegón [y Tb]. forfogón [Cb. Llg. Ca. y Ay. Sr. y Tb]. forfugón [Cb]. furfugón [Pzu. Pr]. aforfu- gón [Cb. Ac. Ll]. afurfugón [Cv. Pr].>(TEST)
|
Aum. de fórfagu. 2. Socavón [Ca]. Fondigonada nel terrén [Sr. Ri. Tb]. Fondigonada, desbentíu [Ay. Qu]. Sitiu fondu y es- trenchu [Pzu]. Corte vertical nel terrén [Tb]: El prau tien más forfogones que la vera’l ríu [Qu. Tb]. 3. Galería baxo tierra qu’entama na superficie del terrén [Ri]. 4. Corte o fondigo- nada con munchu matu [Ay. Ll. Cd]. Furacu nel terrén, tape- cíu pol matu [Llg]. Matu espesu y fondu [Ca]: Cuando vi la mio vaca metía naquel forfogón creí que non la sacaba d’ellí [Ca]. 5. Sofocón, apuru [Cb. Ay. Ll. Pr. Cv]. El puntu de mayor apuru en cualquier trabayu o procesu [Cb]. Atragantón nel tra- bayu [Ay]. Apresuramientu [Ac].
Formación aumentativa del ast. fórfagu (cfr.) o de fuérfagu
(cfr.). |
|||
fórfagu, el* 📖: fórfagu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
fórfagu, el<b class="della">*</b>(TEST)
|
<+fárfegu {ensin tilde na fonte} [Ri].> Fundil nel terrén [Ri]: Emburnicé la maleza nel fárfegu [Ri]. 2. Galería soterraña qu’entama na superficie del terrén [Ri]. Podría tratase d’una
|
formación regresiva del deriváu del ast. fuérfagu (cfr.) → fuerfagón - forfagón → farfagón, y d’ehí un pretendíu primitivu *fárfagu → fárfegu. Dende fórfagu pudo facese l’abondativu que recueye la documentación: per illa re- guera de illo sabugo de illa forfogueira 1207 [LRCou- rias/167]. |
||
“forfechor” 📖: “forfechor”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación medieval:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">e</i>(TEST)
|
con todesto salga de Çamora e de so termino por forfechor
|
|
Cfr. forfachón. |
|
forfechosu, a, o* 📖: forfechosu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Términu conocíu pela documentación medieval:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">qui la leuar sea </i><i class="della">forfechoso</i><i class="della">(TEST)
|
del re he del concello1245 [Or- denances/36]
|
|
Cfr. forfachón. |
|
forfechu, el* 📖: forfechu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación medieval:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">in vestros dies non perdatis illam sine </i><i class="della">forfecto</i><i class="della">(TEST)
|
ke emendar non podades 1211(or.) [SV/66] Cfr. forfachón.
|
|||
forfoguera, la* 📖: forfoguera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. fórfagu.
|
|||
forfuéganu, el 📖: forfuéganu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><furfuéganu [An (i). Cv. Oc].>(TEST)
|
|
|||
forfuga, la 📖: forfuga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición d’<i class="della">aforfugar</i>(TEST)
|
[JH].
|
2. Fatiga [AGO]. Sorrolla [AGO]. Deverbal del participiu fuerte de forfugar (cfr.). |
||
forfugada, la* 📖: forfugada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>forfugada, la<b class="della">*</b>(TEST)
|
|
|||
forfugar 📖: forfugar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><aforfugar [Cb. Cg. Cp. Ac. y Ay. Ll. JH. R]. afurfugar [Pr. Cv. {de ser verbu autóctonu en V1830 esixiría una realización aspirada}. y DA]. furfugar [Pr].>(TEST)
|
Trabayar permuncho [Pr]. 2. Meter priesa, dase priesa, dase priesa nel trabayu [Cb. Cg. Ac. Ay. Ll. Cv. JH. DA]. Facer tra- bayar a los demás [Pr]. Meter y metese priesa pa que los demás entaínen nel trabayu [Ay]. Meter priesa poniendo nerviosu [Cb. Cp. Ll. JH. DA]: Non llu aforfugues [JH]. Atragantar, pre- cipitar, aturdir [Pr. R]: Tudu s’aforfuga [JH]. Atropellar [V1830]. 3. Farfullar [Cg. Pr. JH]. //-se ‘entainar muncho tra- bayando o al falar’ [Ay].///
|
Del llat. FORFICĀRE *’cortar con tixeres’, verbu de la familia del llat. *fŏrfica (cfr. fuérciga) variante de forfex ‘tixeres’ (EM), emplegáu por Chiron y con continuador en rumán y logudorés (REW s.v. forfex; Puşcariu 632; DER 3445: DES s.v. forfige). El continuador direutu de FORFICĀRE sedría *forfegar → ast. for- fugar. De la idea de ‘cortar’ síguió la de ‘cortar (la tierra)’ pre- sente nos términos rellacionaos fónicamente que faen referencia a ‘grieta’, ‘resquiebra’ y, darréu, ‘socavón’, ‘fondi- gonada’, etc. La idea de ‘cortar’ pue ser tamién la responsable del desarrollu *’cortase (una persona)’ → ‘aturdir’, ‘farfullar’. Pero al llau de forficāre (EM) el llat. tenía’l nome furfur, -ris ‘poxa del granu’ (EM; OLD) d’u pudo facese’l verbu *furfurare que, cruzáu con forficare (EM), sedría responsable de *forfugar ‘dixebrar el granu de la poxa’ → aforfugar ‘trabayar permun- cho (como se trabaya cuando se maya pa dixebrar el granu de la poxa)’ → ‘facer trabayar muncho’, etc. Nos deverbales for- fugada y forfuga (→ forfugu → forfugón) pervése la referen- cia a la mies amontonao enantes de destremar la poxa del granu, tamién al terrén onde s’asitia la mies, a l’aición de mayar y, darréu d’ello, al cansanciu o galdimientu que sigue al fechu de golpear la mies. La mesma idea de meter priesa qu’u- fierten los términos emparentaos con aforfugar, asina’l com- puestu enforfugar (cfr.), nun ye namás que’l resultáu de la rapidez cola que los mayadores debíen facer el so trabayu. En rellación etimolóxica con esti verbu (PE3) tenemos aforfuga- damente (cfr.), aforfugador (cfr.), aforfugadura (cfr.), aforfu- gamientu (cfr.). |
||
forfugón, ona* 📖: forfugón🔤: , ona* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
forfugón, ona<b class="della">*</b>(TEST)
|
|
furfugón [Pr].> Que forfuga o s’aforfuga. 2. Que mete priesa nel trabayu a los demás [Pr]. Cfr. forfugar. |
||
forfugón, el 📖: forfugón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. forfagón.
|
|||
forfugosu, a, o 📖: forfugosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Precipitáu, digulíu [JH].
|
Cfr. forfugu. |
||
forfugu, el 📖: forfugu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<aforfugu [FCai. AGO]. forfugu [Ay].>(TEST)
|
Aturdimientu [FCai].
|
2. Apresuramientu, sofocón [AGO]. 3. Persona qu’anda con muncha priesa y quier que los demás la sigan [Ay]. Deverbal del participiu fuerte de forfugar (cfr.). Dende’l par- ticipiu fuerte forfugu féxose l’abondativu forfugosu, a, o (cfr.). |
||
forga, la 📖: forga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<furga [Sl (i)]. ////forgas [Os]. furgas [Soto (Oc)].>(TEST)
|
Viruta [Os. Tb, Sm (Oc). Bab. Sl (i). Soto (Oc)]. Viruta de la madera [Sm. PSil. Gr. Pr (Cv)]. Viruta grande [Tb (/viruta ‘forga pequeña y dura’)]: Quita esa forga de los pantalones; la viruta tiénesla na manga [Tb]. //Escontra forga o contra forga ‘contra corriente, con munches dificultaes’ [Tb]. ‘con efeutu contrariu dafechu a lo esperao’ [Tb]. Cfr. forgar. La variante furga há tenese por deverbal de furgar 1 variante de forgar.
|
|||
forgar 📖: forgar🏗️: NO ✍️: NO |
<furgar [Bab. Vg. Sl]. h.orgar [Pa].>(TEST)
|
Acuchillar, desbastar [Pzu] la madera col cepiyu [Tb. Sl]. Alli- sar, llabrar la madera con una ferramienta cortante sacando vi- rutes [Pa. Ll. Ri]. Sacar virutes o estiellines d’una madera [Os. Ca]. Pulir la madera sacando virutes o limonada (sic) [Ay (= forguitar)]. Sacar la corteza de la madera, tanto si se fai con ce- piyu, navaya como con otres ferramientes [Pa. Sb]. Sacar vi- ruta de la madera cola navaya [Ar]. Trabayar en madera [Bab. PSil] cola navaya [Vg]. Xurgar en güesu, en piedra o en ma- dera, con ferramienta cortante [Llomb]. 2. Ocupase d’una ac- tividá non mui importante [PSil]. 3. Pensar una y otra vez sobro una cosa determinada [Ca].
|
Verbu de discutible etimoloxía pues pa nós sedría a enten- dese: a) dende’l llat. FABRICARE (cfr. fabricar); b) dende’l llat. FODICARE ‘escarbar’, ‘picar’, ‘punzar’, ‘rebuscar’ ‘apenar’, ‘facer sufrir’, ‘angustiar’ (EM; ABF) > *fodigare → *fod’gar esforguitar (cfr.), esforgachar, esforguichar. Dende forga fé- xose tamién l’abondativu (contra)forgosu, a, o (cfr.). Dende forgaza pudo algamase’l verbu *forgazar con un deverbal forgazada (cfr.). |
|
|
forgaxa, la 📖: forgaxa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<furgaxa [y Cp. y Tb]. forgasia [Ar]. h.orgaxa [Pa]. /////for- gaza [y Sb. Ca]. ////forgaxes [Ac]. folgaxas [Ay].>(TEST)
|
Viruta [Pa. Sb. Ca (= h.orgaza). Cb (= forguita = forguixa). Cg. Cñ. Cp. Lr. Ac. Bi. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Sd. Qu. Tb. Cn. Pr. VBable. /Eo/. V1830 {pero ha reconocese que la es- presión llanisca autóctona llevaría aspiración}. JH. R]: Tie- nes una forgaxa ente las piernas [Tb]. Viruta sacada cola navaya [Ar]. 2. Conxuntu de virutes [Qu. Tb]: Hai forgaxa a esgaya [Tb]. Estiellines [VBable]. 3. Tira allargada de la cor- teza de la madera [Ay]. 4. Cosa de ruin valor [Tb]. 5. Per- sona de curtia entidá moral [Sr. Tb]: Ésos son forgaxa [Tb]. Cfr. forgar.
|
|||
forgaxar 📖: forgaxar🏗️: NO ✍️: NO |
<furgaxar [Bab]. aforgaxar [Ay. Tb].>(TEST)
|
Escortezar [Ay].
|
2. Allisar la madera sacando forgaxa [Ay. Tb] o limonada (sic) [Ay (= forguitar)]. 3. Trabayar en madera cualquier aficionáu [Bab]. Facer trabayos poco importantes en madera [Bab]. Cfr. forgar. |
||
forgaxe, el* 📖: forgaxe🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<furgaxe [Moraos (Cv). Cv].>(TEST)
|
Paya del miyu [Moraos (Cv)]. Desperdicios de yerba seco, paya, etc. emplegao pa estrar o mullir el ganáu [Cv].
|
Podría tratase d’una variante de forgaxu (cfr.) quiciabes dende un deverbal del infinitivu forgaxar (cfr.). L’ast. forgaxu (cfr.) supón un intentu regularizador con masculín continuador del participiu anque paez almitir un masculín, diminutivo-des- peutivu analóxicu de forga → forgaxa → forgaxu. A la vera un dim. de forga → (masc.) forgayu (cfr.). |
||
forgaxu, el 📖: forgaxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<furgaxu [y Cd].>(TEST)
|
Restos de madera que queden llueu de partir lleña [Cd].
|
2. Cosa que nun val un res [Cd]: Esu ya forgaxu [Cd]. Cfr. forgaxe. |
||
forgayu, el 📖: forgayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Posible variante de <i class="della">forgaxu</i>(TEST)
|
como estaya y estaxa:
|
|
Cfr. forgaxe. |
|
forgaza, la 1 📖: forgaza🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ident class="della" level="1"></ident><h.orgaza [Am. Pa].>(TEST)
|
|
|||
forgaza, la* 2 📖: forgaza🔤: , la* 2 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 la*, 2 |
<///<ident class="della" level="1"></ident>/forgaces [GP].>(TEST)
|
|
|||
forgazada, la* 📖: forgazada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><forgazaa [Sb].>(TEST)
|
Corte, incisión [Sb].
|
Cfr. forgar. |
||
forguina, la 📖: forguina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Dim. de <i class="della">forga</i>(TEST)
|
[Tb].
|
Cfr. forgar. |
||
forguita, la 📖: forguita🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Viruta [Cb (= forgaxa)]. Dim. de <i class="della">forga</i>(TEST)
|
(cfr. forgar).
|
|||
forguitar 📖: forguitar🏗️: NO ✍️: NO |
<aforguitar [y Tb]. afurguitar [Md (Oc)].///<ident class="della" level="1"></ident>//furguitar [y Tb].forguitear [Ca]. forguitiar [Mi].>(TEST)
|
|
|||
forguixa, la 📖: forguixa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
“foria” 1 📖: “foria” 1🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
|
|||
foria, la 2 📖: foria🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<ident class="della" level="1"></ident><fueira [Sm. Bab. Pzu. PSil. Cn]. h.oria [Lln].>(TEST)
|
Descomposición [Ll] de vientre [Lln. Cb (= foriata). R]. Cast. diarrea [Ri. Qu (Oc). Sm. Pzu. Cn] de persones o animales [Tb. PSil]: La vaca tien la foria [Tb]: Esa xata tien foria [Tb]. Diarrea de los xatos [Bab. Pzu], del ganáu [Ay. Qu]. 2. De- yeición blando [Lln. Cb. Sb] xeneralmente de les vaques [Sm]. Escrementu líquido que s’echa cuando se tien diarrea [Sb].
|
Cuchu líquido [JH]. 3. Barru blando [Cb. Cp. Ll]. 4. Fig. Cast.
papilla [Sb (= forriataa)].
Del llat. FORIA, -AE ‘cagalera, diarrea’ (EM), pallabra con dellos continuadores románicos (REW) asina como gall., port. foira. En Cantabria juria (DEEH) obliga a almitir un zarramientu de la tó- nica por cuenta la yod. Refugamos ver nel términu ast. foria una xénesis árabe (ADLA 52) a la escontra de la opinión vertida por Corriente (DA s.v. alhorre). La variante de foria, ast. fueira, esixe almitir una diptongación secundaria, gracies a la metátesis de la yod FORIA > *foira → *fuira → fueira (GHLA §3.1.3.3c; GHLA
§3.3.9), nel occidente del dominiu. Una amestadura de FORIA caltiénse nel ast. ralifueira (cfr.) qu’ha xustificase dende la com- binación llatina d’axetivu (rara) + nome (foria), *RARAFORIA ‘diarrea líquida, rala’ (García Arias 2014: 29). Un diminutivu FORIOLA, documentáu con valor axetivu, foriolus, -a, -o (OLD), tenémoslu nominalizáu nel ast. fueirela (cfr.). Sobro foria fé- xose ast. foriera (cfr.) asina como los ax. forión, ona (cfr.), ci- táu’l primeru por Xovellanos (Apuntamiento 315). L’ast. foriadera (cfr.), en sen destremáu, entiéndese dende una forma- ción nominalizada del participiu débil de foriar (cfr.). Pero n’ast., a la escontra de lo que pasa nel rum. onde se conseña un verbu cufurí ‘tener foria’, que parte del compuestu *CONFORĪRI (DER 2641), nun trunfó un continuador de forire (EM s.v. foria) sinón una creación llograda sobro foria → foriar (GHLA §3.2.8) qu’ufre un compuestu esforiar (cfr.) asina como’l deverbal es- foria (cfr.) y l’analóxicu masculín esfueiros (cfr.) llográu dende la variante esfueirar (cfr. esforiar), verbu que yá conoz Xove- llanos lo mesmo que l’ax. forión (Apuntamiento 315 & 318). L’ast. foria con un suf. despeutivu orixináu en -ATTA esplica l’ast. foriata (cfr.) asina como’l verbu foriatar (cfr.), el compuestu es- foriatar (cfr.) y el deverbal foriatada (cfr.), l’aumentantivu fo- riatazu (cfr.). Dende foriata entiéndese tamién el dim. foriatina (cfr.) que guarda’l so sentíu de ‘lo que produz foria’. |
||
foriadera, la 📖: foriadera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<h.oriadera [Lln].>(TEST)
|
Aición y efeutu de foriar o foriase [Tb]. Descomposición, dia- rrea [Lln].
|
Cfr. foria. |
||
foriar 📖: foriar🏗️: NO ✍️: NO |
<afueirar [Sm]. fueirar [Sm. Vg]. fuirar [Llomb. Vg]. h.oriar [Lln. Villah]. /////forar [Sr]. ///h.urriar [Vg].>(TEST)
|
Descomponer el vientre (a la persona, al animal) [Tb]: Esa pa- ción fórialu [Tb].
|
2. Esmoronase una parede [Villah]. //-se ‘des- componese de vientre’ [Lln. Sr. Ay. Ll. Ri. Tb. Qu (Oc). Vg]: El nenu foriábase de primavera [Tb]: El xatu forióuse en prau [Tb]: Foróse per sí [Sr]. ‘descomponese l’animal con diarrea’ [Ay. Sm]. ‘echar evacuaciones líquides y frecuentes por efeutu d’enfermedá’ [Llomb]. ‘enllordiase colos propios escrementos al tener foria’ [Tb]. ‘enllordiase l’animal colos propios escre- mentos’ [Sm]. ‘tener foria los xatos que mamen’ [Vg]. ///A la mueira, a la mueira, el gato que se fueira [Llomb]. ///La mio vaca h.enoya/toda la noche se foria (sic) [Cl (LC)]. Cfr. foria. |
||
foriata, la 📖: foriata🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Descomposición blando [Cb (= foria)].
|
Cfr. foria. |
||
foriatada, la 📖: foriatada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<foriatá [Ca. Ay.]. foriataa [Sb]. forriataa [Sb]. fueiratada [Md].>(TEST)
|
Deposición blando [AGO] y grande [Md]. Cantidá d’escre- mentu perfluío [Ca]: Había ena metá del senderu una foriatá que non se poía pasar [Ca].
|
Foria, escrementu líquido que s’e- cha al tener diarrea [Sb. Ay]. 2. fig. Papilla [Sb (= foria)]: Les galletes fácense úa forriataa nel café [Sb]. Cfr. foria. |
||
foriatazu, el 📖: foriatazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+foriatezu [Ay].>(TEST)
|
Gran diarrea [Tb. Ay]. Cfr. foria.
|
|||
foriatina, la 📖: foriatina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<i class="della">Trincia</i>(TEST)
|
hirta, planta que naz ente la yerba, de fueyes pequeñes, flores marielles y que descompón a la xente [Sb].
|
Cfr. foria. |
||
foriatu, a, o 📖: foriatu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Ayenu, estrañu, forasteru [AGO].
Podría tratase d’una creación d’escritores que rellacionen el términu cola espresión alverbial <i class="della">de</i>(TEST)
|
fuera cola amestadura del suf. -atu, dacuando espreciatible.
|
|||
foriáu, ada, ao 📖: foriáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<fueiráu [Sm]. afueiráu [Sm].>(TEST)
|
Qu’anda siempre corriendo, con prieses [Sm].
|
Pp. de foriar (cfr.), con un sentíu figuráu, a la manera de la priesa d’evacuación qu’amuesa quien tien foria. |
||
foriera, la* 📖: foriera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<h.oriera [Lln].>(TEST)
|
Diarrea, foria de los xatos [Lln].
|
Cfr. foria. |
||
forieta, la 📖: forieta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fueireta [Sm]. fuireta [PSil].>(TEST)
|
Descomposición con diarrea [Ay. Sm]. Diarrea que güel per- mal [PSil]. ///Las mucinas d’Arvichales/cuando van al filan- dón/van tirando la fueireta/cumu vacas en pación [Sm].
D’un dim. de FORIA (+ -ĬTTA), o d’una variante de foriata (cfr.). |
|||
“forin” 📖: “forin”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Johannes</i>(TEST)
|
dictus forin de Villar [LCodo/116-140]
|
Podría tratase d’un dim. en rellación cola familia del ast. fueru (cfr.) o bien d’un deantroponímicu de (TELES)FORU. |
||
forión, ona 📖: forión🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<foriún [y Ay]. forión/ona/ono [Ri]. fuirón/ona [PSil].>(TEST)
|
Que tien foria [Cb. Ay. Ll. Tb. JH] (dizse de los animales y es- pecialmente del gochu) [PSil]. Que tien foria a menudo [Ri. Qu]. 2. Cobarde, medrosu [Sr. Cb. Sb. Mi (Oc). Ay. Ll. Tb]: Ya un forión que nun s’atreve [Tb]. Cfr. foria.
|
|||
forista, el 📖: forista🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Foreru [JH].
|
Formación culta dende’l llat. forum con un sufixu curtiamente popular; quiciabes sía un castellanismu treslladáu del DRAE al ast. por JH. |
||
forma, la 📖: forma🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">forma </i>[Xral]. 2. Cast. <i class="della">horma </i>[As. JH]de zapateru [/“de Valdés al Eo” (Eo)/]. Cast. <i class="della">hormilla</i>(TEST)
|
[Cg]. 3. Botón [Cd (i)] de calzoncíu con cuatro furacos [Tox. /Eo/].
|
|
||
formadura, la 📖: formadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
formal 📖: formal🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><furmal [Sm. Md].>(TEST)
|
|
lliso (un terrén) [Tb]: Ya un prau formal [Tb]. //Formal alv. ‘con toa seguranza’ [Tb]. ‘Con toa seriedá’ [Ac. Tb. Sm]: For- mal que ye así [Ac].
Del llat. FORMĀLIS ‘que val de tipu o de molde’ (EM s.v. forma; ABF). Una nominalización podría ser la responsable del ast. el formal (cfr.) que llogra’l valor de ‘terrén cotao, especializao’ que quiciabes pudiere intuíse en delles referencies medievales anque non del dominiu ástur (Varela 2008: 79). Con una in- crementación sufixal en -ĬTIA sigue ast. formaleza (cfr.). Dende
*FORMALITAS, -ĀTIS féxose ast. formalidá, posible semicul- tismu. A la so vera llogróse’l verbu formalizar (cfr.). |
||
formal, el 📖: formal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cotu de viña [Cn. /(Eo)/]. Terrén dedicao a viñes [Cn]: <i class="della">Por</i>(TEST)
|
en- riba d’esas casas conocílu yo tou nun formal [Cn]. Conxuntu de viñes d’una fastera, como un cortinal de viñes [Cn (i)].
|
Cfr. formal. |
||
formaleza, la* 📖: formaleza🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<furmaleza [Md].>(TEST)
|
Seriedá, formalidá, gravedá [Md].
|
Cfr. formal. |
||
formalidá, la 📖: formalidá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<furmalidá [Sm. Md].>(TEST)
|
Cast. formalidad, seriedá nes aiciones [Tb. Sm. Md]: Esos homes nun tienen formalidá [Tb]. Seriedá, bon xuiciu [Ri]. Xusteza nel cumplimientu de la pallabra, nel tratu [Ri]. Cfr. formal.
|
|||
formalizar 📖: formalizar🏗️: NO ✍️: NO |
Asitiar, tranquilizase la persona que taba inquieta y molestaba [Tb]: <i class="della">A</i>(TEST)
|
ver si formalizas d’una vez [Tb].
|
2. Entamar una vida más seria la persona que viviere disipada y llixeramente [Ri. Tb]: De viechu formalizóu [Tb]. Facese seria y responsable una persona que nun lo yera [Sm]. Camudar la conducta me- yorándola [Tox]. 3. Tratar la vaca pa que preñe [Cl]. 4. Dar va- lidez formal a un tratu [Ri]. Cfr. formal. |
||
formar 📖: formar🏗️: NO ✍️: NO |
<aformar [JH]. furmar [Sm. Md]. ///ormar [Cl].>(TEST)
|
Cast. formar [Tb. Md. JH], organizar, facer [Sm]. 2. Facer una xugada, una aición mala a daquién [Tb. Sm]: Formánon-l.ly una bien formada [Tb]. 3. Llograr desarrollu dafechu [Md]. 4. Educar, criar [Md]. //Furmar risa ‘causar, motivar risa’ [Sm].
|
|
Del llat. FORMĀRE ‘dar forma’ (EM), verbu con continuadores románicos (REW). Quiciabes sía un cultismu de mou aseme- yáu a los correspondientes siguidores compuestos DEFORMARE, CONFORMARE, INFORMARE, REFORMARE, TRANSFORMARE (EM). De toes maneres na Asturies oriental, Cabrales, conséñase’l verbu ormar que podría ser d’aniciu castellán porque de ser autóctonu habría ufrir aspiración (cfr. ormar). |
|
formazal, el* 📖: formazal🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. hormazal.
|
|||
formazu, el* 📖: formazu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.ormazu [Cl (i)].>(TEST)
|
Sitiu onde tiren morgazu, piedres (llueu de rozar o llimpiar los caminos) [Cl (i)]. ///En febrero nace el herba pelo a pelo, en marzo en cada h.ormazo, en abril en cada camín, y en mayo en cada pisada de caballo [LC].
|
Del llat. FORMĀCEUS, -A, -UM ‘fechu con armazón’ (OLD), ‘fechu en molde’ (EM), pallabra que tamién caltién el cast. hor- mazo, hormaza (REW). D’un deriváu *FORMACIALIS ye posible que derive l’ast. *formazal anque güei namái conocemos el términu cola so espresión castellana (cfr. hormazal), pallabra que, fónicamente, paez un castellanismu al desaniciase, en Ca- brales, l’aspirada inicial (PE2). |
||
formentadura, la 📖: formentadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Aición de formentar [JH].
|
Cfr. aformentar. |
||
formentar 📖: formentar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. aformentar.
|
|||
“formento” 📖: “formento”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu que conocemos pela documentación llatina del do- miniu na aceición de ‘trigu’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">in</i>(TEST)
|
que obo V modios de formento precio que nobis bene con- plaquit 1016 [ODueñas/100]
|
Podría tratase del llat. FRUMENTUM, -I ‘trigu’ (EM), términu que nun dexó güei continuador popular nel dominiu ástur anque sí n’otres estayes (DEEH s.v. frūměntum ‘trigu’). Del so vieyu usu na Península daría cuenta una pizarra goda del sieglu VI ó VII atopada en Salamanca que se refier a casios y fromas (apud Morala 2008: 2019). Ye posible que n’ast. y n’otres fasteres se desaniciare’l llat. FRUMENTUM ‘trigu’ > ast. a. “formento” por cuenta la necesidá de caltener diferencia col siguidor del llat. FERMĚNTUM > ast. formientu (cfr.). |
||
formeru, el 📖: formeru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">hormero</i>(TEST)
|
[JH].
|
D’un deriváu del llat. forma con un suf. -arius d’oficiu → FORMĀRIUS, -I ‘que val d’exemplu’ (EM), términu que tamién se conseña nel llat. medieval anque con un desendolque semán- ticu destremáu ‘direutor espiritual’, pero llexítimu. |
||
formexar* 📖: formexar*🏗️: SI ✍️: NO |
<furmexar [Sm].>(TEST)
|
Cast. hormiguear, sentir hormiguillo [Sm (= afurmigar)].
|
Cfr. formiguexar. |
||
formientu, a, o* 📖: formientu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<furmientu/a [Pr].>(TEST)
|
Maurientu [Pr]. ///Ora pro nobis, pan pa los probis, boroña furmienta, pa los señoris [Pr].
|
Del participiu fuerte de formentar (cfr.). |
||
formientu, el 📖: formientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fermiento [Mar]. formiento [Cñ. Ar]. +formiintu [y Llg. y Sb. Ay. Ll]. +furmiintu [Ay. Ri]. +formintu [Ay]. furmiento [Ar]. furmientu [y Cp. Sr. Ca. Qu. Tb. Sm. Md. Pzu. As. Cn (M, MG). An. y Cd. Pr. Sl. Cv. Vd. Oc. Arm. Alb. Vg. Llomb. Tor. Mar]. fulmientu [Mar]. /////formentu [Tox]. firmentu (<i class="della">sic</i>) {Si fora voz autóctona en [Villah] habría aguardase aspiración}.
//formento /[Eo]/. ///ormiento [Llomb]. urmiento [Ar. Mar]. urmientu [Arm]. ulmiento [As (Mar)].>(TEST)
|
Cast. fermento [Villah. Cñ. Cg. Ac. Ri. Ca. Ay. Qu.Tb (/leva- dura ‘de fabricación industrial’). Sm. Md. Pzu. Cn. An. Cd.Cv.Tox. /Eo/. Arm. Llomb. R]. Cast. levadura [Cb. Cg. Cp. Llg. Sr. Sb. Ca. Ri. Ay. Ll. Qu. Alb. Bab. PSil. As. Cn (M, MG). Pr. Sl. Vd. Oc. Tor. GP. V1830. JH. DA]: Vamos dexalu l.leldar pa que’l furmientu trabaye bien [Cn]. Cast. levadura del pan [Llg. Ay. Ar. Vg. Alb. Mar. AGO]. 2. Riqueza, posibles [AGO]. 3. Persona nuncia y pesada [Ca. Ay]. Persona aburrida [Cñ]. 4. Persona de mal humor [Cb]. //Pasase de formientu ‘pasase de llistu’ [Cg]. ///Esti añu, muyerina, xelósenos el for- mientu, con ocho meses de iviernu y otros cuatro de mal tiempu [LC]. Si ronca en Xagón, fai el formientu y compón; y si ronca en Tenrero xuence los gües y vete pal ero [LC].
|
|
||
formiga, la 📖: formiga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><forniga [Tox. /Eo. Mánt/]. furmiga [Ay. Ri. Ar. Qu. y Tb. Sm. Md. Pzu. As. Cn. y Cd. Pr. Vd. Oc. Arm]. h.ormiga [Lln. Pa]. h.urmiga [Cl].>(TEST)
|
Cast. hormiga [Lln. Cl. Pa. Cg. Ac. Llg. Ca. Ay. Ri. Ar. Ll. Qu. Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. As. Cn. An. Cd. Pr. Vd. Oc. Tox. /Eo. Mánt/. JH. R. Vg. Arm. Mar]. 2. Torpedo marmorata [Tz (PPAC)]. Torpedo torpedo [Tz, Xx (PPAC)]. 3. Persona nerviosa [Ac]. 4. Persona pertrabayadora [Ay. Pr]. 5. Tipu de manxar //Formiga volona ‘tipu de formiga que sal y vuela cuando fai calor’ [PSil]. //{Cuando entruguen a un neñu si quier ver la madre las formigas y respuende que sí, entós métese un palu en formigueru y lláncen-y les formigues a la cara diciéndo-y que vio a la madre les formigues [Tb]}.///
|
|
||
formigal, el 📖: formigal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<furmigal [Ar. PSil].>(TEST)
|
Formigueru [Ar. Vg].
|
|
Cfr. formiga. |
|
formigamientu, el 📖: formigamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">hormigueamiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Formación en -MENTUM del responsable del ast. formigu, for- miga. |
||
formigar 📖: formigar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. aformigar.
|
|||
formigón, el 📖: formigón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<formión [y Cñ (PPAC)].>(TEST)
|
Torpedo marmorata [Cñ, Av (PPAC)]. Torpedo torpedo [Cñ, Av (PPAC)]. Torpedo nobiliana, tremielga negra [Xx, Cñ, Av (PPAC)]. Holothuria forskali [Cñ, Llu (PPAC)]: –¿Per qué lo de formigón? –Pola llétrica que despide [Cñ].
|
2. Formiguéu [Cñ]. 3. Cast. hormigón [JH]. D’un aum. de formigu (cfr. formigu y formiga). L’aceición 3 paez una adautación moderna del cast. hormigón. |
||
formigos, los 📖: formigos🔤: , los 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
<furmigos [Qu. Tb. Sm. Md. As. Cn (MG). Gr. Cv. PVieya. Oc]. h.ormigos [LV. Lln. Os]. /////fornigos [PVeiga (Oc). PVieya. Tox. /Eo/]. ////furmigu [An]. h.ormigu [Lln].>(TEST)
|
Platu que se fai con pan rallao, güevos y miel (exemplu como de comida escoyida) [Cb]. Migayes de pan frites en mantega, que se daben a les muyeres acabante parir [Qu. Tb]. Platu fechu con trozos de pan remoyaos n’agua y fritos en mantega y vinu blanco (espolvóriense con zucre y danse a les muyeres paríes y cómense per Pascua) [Sm, Md (= escaldáu)]. Comida de pan de trigu esmigayao y frito, con güevos y zucre (danse a les muyeres acabante parir y cómense per Pascua) [As]. Platu de repostería fechu de cachinos de pan de trigu rebozaos en lleche y güevu, fritos con mantega de vaca y espolvoriaos con zucre [Cv]. Migayes, freidura de pan rebozao (en güevu) [Cn]:
|
|
¿Fáigote unos furmigos pa merendar? [Cn]. Postre de sartén fechu con pan, güevu batío, vinu y zucre [Gr]. Trozos peque- ños de bon pan moyaos en lleche, güevu y fritos n’aceite o mantega de vaca (llueu échase-yos zucre y miel percima) [Oc]. “Guisado compuesto de pan rallado y...” [JH]. 2. Papes [LV. DA] de farina de maíz [Lln. Os] y lleche [Ar (= faricos = fa- rrapos)]. Especie de papes iguaes con lleche de vaca acabante parir [/Eo/]. 3. Culiestros de les vaques [PVeiga (Oc). PVieya. Tox]. 4. Formiguéu [Lln]. //Furmigu ‘dulce iguáu con trozos de pan’ [An]: Fexo los formigos algu dulces [An]. ‘formiga pequeña’ [Md (furmigos)] // Cfr. formiga. |
|
formigosu, a, o 📖: formigosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">hormigoso</i>(TEST)
|
[JH].
|
Del llat. FORMICŌSUS, -A, -UM ‘enllenu de formigues’ (OLD), con continuador rumán y cast. (REW; DEEH). |
||
formigu, el* 📖: formigu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<furmigu [An]. h.ormigu [Lln].>(TEST)
|
Dulce iguáu con trozos de pan [An].
|
2. Formiguéu [Lln]. Cfr. formiga & formigos. |
||
formigueru, el 📖: formigueru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<formigueiru [Sd. Qu. Tb. PSil.]. +formiguiru [Cp. y Bi. Ay. Ll]. +furmiguiru [y Llg. Ri]. furmiguero [Ay. Ar]. furmigueiru [Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. An. Gr. y Cd. Pr. Vd. Oc. Tor]. h.or- migueru [Lln. Rs. Pa]. /////fornigueiru [Tox]. //fornigueiro [/Eo. Mánt/].>(TEST)
|
Cast. hormiguero [Lln. Rs. Pa. Cg. Cp. Ac. Bi. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Ar. Sd. Qu. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. As. An. Gr. Cd. Pr. Vd. Oc. Tox. /Eo. Mánt/. Tor. JH. R]: Ena güerta había tres formigueros [Ca]. 2. Gran xuntanza de persones [Ay. Tb. Md.
|
Pr]: Había un furmigueiru xente [Tb]. Sitiu llenu de xente en movimientu y apertao [Ri]. Fervederu [Lln]. 3. Cast. hormi- gueo [Tb. Cd. An. Oc]: Paré que tengu un furmigueiru nesta pierna [An]. Picor en cuerpu [PSil]. 4. ‘Jyins torquilla’ cast. torcecuello [Mo (LLAA 27)]. //Tener un fornigueiru ‘fornigase un pie o un brazu’ [Tox].
El portal de la iglesiona/fechu estaba un formigueru:/tantu de la xente había/como hai por san Mateu [Ex Carlos III 102]
Y tanta xente colaba/que parecía un formigueru [Corona- ción Carlos IV 173]
que viera un monte tremendu/ mas llargu que alma de xsas- tre/de lladrones formigueru [Campumanes 1781/348]
D’una formación abondativa col continuador de -ARIUS > -eru del ast. formigu, formiga (cfr.). El femenín correspondiente namái lu conseñamos como nome de llugar: ela terra del aulano que lamant la formiguera 1254 [MB-II/51]. |
||
formiguéu, el 📖: formiguéu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
{En dalgún sitiu empleguen el castellanismu <i class="della">hormigor </i>[Vi- llah]}.>(TEST)
|
Cast. hormigueo [JH].
|
Formación abondativa en -ĒTUS del ast. formigu (cfr.). |
||
formiguexar* 📖: formiguexar*🏗️: SI ✍️: NO |
<furmigueixar [Md]. //forniguexar [/Eo/].>(TEST)
|
Formexar [Md. /Eo/].
|
Del llat. FORMICĀRE ‘tener formigues’, ‘facer cosquíes’ (EM s.v. formīca) cola amestanza del continuador del suf. -IDIARE. Cola perda d’una sílaba pretónica llogróse’l verbu formexar (cfr.). |
||
formiguiyu, el* 📖: formiguiyu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///formiguillo [Cñ. Ac. Llg].>(TEST)
|
Cast. hormigueo [Cñ (= formigón). Llg]: ¡Teo un formiguillo nes dees! [Llg]. Cast. hormiguillo, nerviosismu [Ac]: Paez que tienes el formiguillo [Ac]. //Ser como’l formiguillo ‘ser per- trabayador’ [Llg].
|
Podría ser (“formiguillo”) adautación al ast. del cast. hormi- guillo llogrando un bon resultáu no que se refier a la recom- posición con f- pero insatisfactoriu nel sufixu al caltener el de la llingua orixinaria. Poro, camentamos que “formiguillo” po- dría tratase d’una mala grafía del apellativu asturianu continua- dor del suf. llat. -ĪCULUS (GHLA §3.1.6.1), *formiguiyu, interpretáu dende una perspeutiva castellanista por autores yeístes. |
||
formón, el 📖: formón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fermón [SCiprián]. furmón [Sm. An].>(TEST)
|
Cast. formón [Ay. An. SCiprián], pieza del aráu de fierro [Sm]. Estropeóuse’l furmón del l.labiegu [An]. 2. Escoplu del car- pinteru [Tb. Sm]: Da al formón col macete [Tb].
|
|
||
forna, la 📖: forna🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><h.orna [Lln. Rs. Pa].>(TEST)
|
Cast. horna [JH]. Fornu [Rs. Cg (= fornu). Cñ. Ca] de cocer el pan [Ri. VBable] y la borona [Lln]. Fornu de cocer el pan, xe- bráu de la cocina [Cb. Cp (= forno). Llg]. Fornu de la cocina [Sr. Cd] de carbón o fierro [Pa. Sb. Pr]. 2. Sitiu del llar u s’a- montona la ceniza [Ca]. Cavidá que se facía detrás del llar pa echar la ceniza [Ca]. Güecu debaxo la puerta’l fornu onde s’echa la ceniza [Pr (Cv)]. Güecu baxo’l llar pa calentar y secar la lleña [Pr (Cv)]. Cavidá resguardada y caliente [Bulnes (Lln)].
|
3. Parte d’una cantarilla o presa per onde desagua’l pozu [Vega de Rei (Cv)]. 4. Cast. hornillo que faen los rapazos en dalgún fu- racu d’una parede o d’un sucu pa calecer [Pr (Cv)]. 5. Pequeña cueva onde nun se dormía [Bulnes, Camarmeña (S)].///
|
||
fornada, la 📖: fornada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><forná [Llg. Ca. Ay. Ll. Min]. fornaa [Sb]. furnada [Sm. y Md. An. Vd. Oc]. h.ornada [Lln. Pa].>(TEST)
|
Cast. hornada [Lln. Cg. Sb. Llg. Ca. Ay. Ll. Tb. Sm. Md. Pzu. Pr. Vd. Tox. Oc. /Eo/. Vg. JH]. Serie de fogaces, empanaes y bollos amasaos xuntos [An]. Cantidá de pan cocío d’una vez [Ay. PSil. Cd. Tor]. 2. Lo que cabe na forna [Pr]. Lo que cabe nel fornu de les cocines de fierro [Pa]. 3. Fornu pequeñu de los plateros [JH]. 4. Fornu u se fai carbón [JH]. 5. Grupu d’ho- mes d’una mesma quinta [Sm]. Grupu de xente de carauterís- tiques comunes, d’un mesmu tiempu [Tb]: Son d’una mesma fornada [Tb]. 6. Gran cantidá de grisú acumulao nel frente d’una llabor [Min]. 7. Gases y fumos de los barrenos [Min]. ///
|
|
||
fornar 📖: fornar🏗️: NO ✍️: NO |
<afornar [Pzu]. furnar [y Md].///<ident class="della" level="1"></ident>//h.orniar [Lln].>(TEST)
|
|
|||
fornáu, el 📖: fornáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<furnáu [Sm. Cv]. h.ornáu [Lln. Pa]. +fornéu [Ay].>(TEST)
|
Fornada [Lln. Pa (“el jornáu es lo que cabe en un jornu. La jornada es lo que cabe en el horno de las cocinas de hierro, al que se llamaba jorna”). Cg. Ac. Sb. Sm. Pr. Cv]. 2. Fornu grande [Tb]. 3. Fornu enllenu (de panes) [Ay. Tb]. 4. Gran can- tidá de panes [Sb].
|
Deverbal de fornar (cfr.). |
||
fornaxe, el 📖: fornaxe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Preciu que se da nos fornos pol trabayu de cocer nellos [JH].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">casa do om<m>e morar & ffuego fizier dara vno solido de</i>(TEST)
|
fornage 1145 (1295) [FU/25]
|
|
cfr.) col suf. d’aniciu ultrapi- renaicu -AGE > -axe (CGHLA 285). |
|
fornaz, el 📖: fornaz🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///hornaz [VCid].>(TEST)
|
Bollu, torta fecha con torrendos [Ar]. Pan fecho per Pascua, de farina, lleche, güevos, con trozos de chorizu y embutíos [VCid].
|
Cfr. fornaza. |
||
fornaza, la 📖: fornaza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////fornazas [Oc]. bornazas [Pzu. Cn. Oc].>(TEST)
|
Especie de pinces, morgaces o fusties pa coyer oricios, d’unos 30 cm, que se faen doblando en caliente un palu verde; con elles páñense los oricios de les castañes [Pzu. Cn. Oc]: Nun tenía bornazas ya traigo los deos chenos de pinchos [Cn (F)].
|
|
Del llat. FURNĀCEUS, -A, -UM un axetivu (EM s.v. fornax) ‘cocíu en fornu’ (ABF), quiciabes tamién *‘rellativu al fornu’, llueu con nominalización tanto del masculín fornaz (cfr.) como del femenín fornaza, documentáu y recoyíu tamién en plural (PE2). L’alternancia fornaza y bornaza alcuentra un equivalente fó- nicu en furacu y buracu (cfr. furar). Na mio opinión un en- |
|
fornecer* 📖: fornecer*🏗️: SI ✍️: NO |
<afornecer [JH].>(TEST)
|
“Proveer, tener prontos los mantenimientos y otres coses ne- cesaries pa dalgún fin” [JH]. Dar a dalgún lo que-y fai falta pa mantenese [JH].
|
|
cfr.). |
|
fornellada, la 📖: fornellada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Tierra que <i class="della">enforniella</i>(TEST)
|
(sic) [JH].
|
|
y no echar en tu fornellada sino aquel género de grano que ves quadrará mejor en la calidad de la tierra [Grangerías cfr.). Esi calter abonda- tivu qu’alvertimos en fornellada volvemos velu na so pernidia variante forniellada ‘xuntanza de munchos forniellos’ (cfr.). Ast. fornellada ye un deverbal de fornellar (cfr. afornellar). |
|
fornelliza, la 📖: fornelliza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Ceniza del fornu [Vv (Cg)].
|
Cfr. fornellada. |
||
fornera, la 📖: fornera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<furneira [As].>(TEST)
|
Cast. hornillo, forna de les cocines de carbón [Pr].
|
2. Furacu del fornu per onde saquen les cenices [As]. Del llat. FURNĀRIA, -AE ‘panadería’, ‘panadera’ (OLD), quicia- bes con un aniciu axetivu *FURNARIUS, -A, -UM *’del fornu’ > ast. forneru, a, o (cfr.). El fenómenu nominalizador yá se diere en llat. como alvertimos nel citáu FURNARIA y nel correspon- diente masculín FURNĀRIUS ‘panaderu’ (EM; ABF) > ast. forneru (cfr.). Dende forneru, fornera féxose’l verbu enfornerar (cfr.). |
||
forneru, a, o* 📖: forneru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<fornera [Ll].>(TEST)
|
Abondante y pequeña, de piel menos fino que la rubieta, de color rubio escuro, aplanada per una cara y curva pela otra (una castaña) [Ll (= forniega)].
|
Cfr. fornera. |
||
forneru, a, el/la 📖: forneru🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<furneiru [As. Vd]. //forneiro [/Eo/].>(TEST)
|
Cast. hornero [JH. /Eo/], dueñu del fornu [Vd]. 2. Furacu na parede [As].
|
|
||
“fornia” 📖: “fornia”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu que conocemos pente medies de la documentación me- dieval del dominiu y que podría entendese nel contestu xunto a paya como (‘un carru de) despoyos vexetales pal fornu’ :
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">V</i>(TEST)
|
iugadas de buena paia menuda e un caro de fornia
|
|
||
fornial, el* 📖: fornial🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><h.ornial [Lln. Cl (VB)].>(TEST)
|
|
|||
fornica, la 📖: fornica🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><furnica [Qu. Tb. Sm. An. Pr. Cv]. h.ornica [Lln. Cl. Os. Pa].>(TEST)
|
Cast. hornica [Pzu]. Cast. hornilla, fornu pequeñu [R]. Fornu pequeñu [Ca]. Fornu de les llamaes cocines económiques [Md].
|
2. Cast. hogar [Vil.laoril (Oc)]. 3. Abertura debaxo de la puerta del fornu onde s’echa la so ceniza [Cn (MG). Mones- teriu (Oc = forniquera). Oc]. Sitiu onde echaben la ceniza que cayía de les cocines antigües [Qu. Tb]. Parte inferior del fornu onde s’almacena la ceniza [Cl. Sm]. Güecu na parede, debaxo del llancar, xunto al llar, u se guardaba la ceniza pa facer la colada o p’abonar los praos [Pa]. Sitiu onde s’allugaba la ce- niza del llar [Vd]. Cast. hornillo nes cocines pa recoyer la ce- niza [Pr]. Cast. hornilla que se fai nel macizu de la parede, a la vera’l fogón, pa recoyer la ceniza [Cg]. Güecu debaxo’l fornu pa echar el rescaldu [Cv]. Cast. hornilla de la cocina [Os] pa la lleña [Lln]. Güecu baxo les trébedes onde se guar- den dellos utensilios de cocina, a vegaes zarraos con una por- tina [Ca]. Especie d’hornacina detrás del llar [Cp]. Güecu na parede baxo’l poyu, xunto a la cocina de carbón, onde guarden la ceniza o la lleña [Sb]. 4. Puerta de la cocina de lleña [An]: Miete la l.leña pur la furnica [An]. 5. Erbía, forcón de dos dientes [Cp]. 6. Güecu que forma parte del duernu de les va- ques y que ye onde beben les persones [Lln]. //Fuente de for- nica ‘fonte tapada percima con piedra y yelsu, a la que se dexa una boca pa que salga l’agua’ [Cb]. //Metese en la h.ornica ‘salir poco de casa’ [Pa]. Podría entendese como dim. fechu sobro -ĪCCA, de forna [Vv (= fornina). JH]. Dende fornica féxose forniquera (cfr.); fornica y fornicu fexeron *enfornicar conocíu pel part. oriental enh.orni- cáu (cfr. enfornicáu) y pel deverbal ast. fornicada (cfr.). |
||
fórnica, la 📖: fórnica🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">formica</i>(TEST)
|
[Llg].
|
Adautación del cultismu modernu en rellación colos materia- les de construcción, el cast. FORMICA, con dislocación del acentu y tracamundiu de nasales, fenómenu non sólo conocíu ente nós sinón n’otres fasteres peninsulares (HLE1: 64). |
||
fornicada, la* 📖: fornicada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<h.ornicada [Lln. Pa].>(TEST)
|
Lo que cabe nuna fornica [Pa]. Cantidá de lleña na fornica [Lln].
|
Aumentativu en -ATA de fornica (cfr.). Cfr. fornica. |
||
fornichu, el* 📖: fornichu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.ornichu [Lln].>(TEST)
|
Güecu pa la lleña a la vera la cocina o debaxo d’ésta [Lln]. Diminutivo-despeutivu de fornu quiciabes con una realización d’influxu sureñu peninsular anque nes fasteres B-D, el suf. pue ser continuador autóctonu
|
del llat. -C’L- (GHLA § 4.4.10.b). |
||
fornichuela, la* 📖: fornichuela🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<furnichuela [Sm. Bab]. furnuchuela [Sm].>(TEST)
|
Güecu debaxo’l fornu pa echar les cenices que se saquen d’él [Sm]. Cast. hornilla onde cai la ceniza nes cocines de lleña [Sm]. Boca asitiada perbaxo’l fornu pa recoyer la ceniza llueu d’arroxar [Bab (= furniel.la)].
|
Cfr. fornichu. Cola amestanza del suf. dim. -ŎLA. |
||
forniciu, el 📖: forniciu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Fornicación [JH]. ///<i class="della">Tres</i>(TEST)
|
dell viciu vien ell forniciu [JH].
|
|
Del llat. *FORNĪCIUM (EM s.v. fornix; REW); tamién con conti- nuador port. fornizio (DELP s.v. *fornĭciu-), per vía semiculta al caltener [j]. Trátase d’un términu de la familia llingüística de fornicare qu’apaez en testu llatín del sieglu XI: encinta de su primo congermano nomine Algastre et fornicauit cum eo 1027 [ODueñas/201]. A la so vera vese un primer intentu romani- zador d’un términu rellacionáu en documentu del entamu del sieglu X: omicidios furtos fornigationes 917(or.) [ACL/71]. |
|
fornicu, el 📖: fornicu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<furnicu [y Llg. Ri. An. La Reigada (Cv)]. h.ornicu [Lln].>(TEST)
|
Cast. hornillo de les cocines pa la ceniza [Llg. Sr. Ll. Ri. Ay]. Güecu debaxo’l fornu pa echar el rescaldu [La Reigada (Cv)]. Güecu de la parede, al llau de la cocina, pa guardar la ceniza de la colada [Cb. Cp]. 2. Abertura nes cocines de lleña [An]. Sitiu onde pue metese daqué [Lln]. 3. Cast. hornillo, fornu ma- nual [JH]. 4.
|
Dim. de fornu col continuador del suf. -ĪCCU > -icu, equiva- lente al femenín que s’alvierte en fornica (cfr.). |
||
forniegu, a, o* 📖: forniegu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<forniega [Llg. Ll].>(TEST)
|
Abondante y pequeña, de piel menos fino que la rubieta, de color rubio escuro, plana per una cara y corva pela otra (una castaña) [Ll (= fornera)]. Brillante, menuda y sabrosa (una va- riedá de castaña) [Llg].
|
Del mesmu aniciu qu’ast. fornera ‘tipu de castaña’ (cfr. for- neru, a, o), anque agora con un destremáu suf. -iega, a vegaes abondativu, a vegaes cola idea de ‘afayadiza pa’. |
||
forniella, la 📖: forniella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<furniella [Llomb]. furniel.la [Bab. Cv. Vd]. {Con cheísmu, forniecha [Tox]}. h.orniella [Lln]. ///fornilla [Ar].>(TEST)
|
Cast. hornilla [Mar], güecu debaxo de la boca del fornu onde echen la ceniza y troncos de lleña [Llomb]. Cast. hornillo [JH]. Ceniceru del fornu del pan [Tox]. Boca allugada perbaxo la del fornu, más pequeña qu’ésta, pa recoyer la ceniza llueu d’a- rroxar [Bab (= furnichuela)]. Sitiu de la cocina onde cai la ce- niza [Ar (= fornica = cenicera = forniquera)]. 2. Ceniza del forniellu [Cg]. 3. Güecu pa la lleña a la vera la cocina o debaxo d’ésta [Lln]. Güecu de la parede p’asitiar les coses de la casa [Villar (Cv)]. 4. Cast. hornilla o concavidá que, dacuando, pue emplegase pa escondese [Vd]. 5. Montón de tapinos que se quemen al arromper una tierra [Cb (= forniellu)]. Montón de morgazu que s’ambura en prau [Cb (= forniellu)].
|
|
Cfr. fornu & forniellu. |
|
forniellada, la 📖: forniellada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Xuntanza de munchos forniellos [R].
|
Cfr. fornellada. |
||
forniellu, a, o 📖: forniellu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cfr. <i class="della">forniellu,</i><i class="della">(TEST)
|
el.
|
|||
forniellu, el 📖: forniellu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<forniel.lu [Pzu]. h.orniellu [Lln. Am]. //fornello [/Eo/].>(TEST)
|
Cast. hornillo [Pzu]. 2. Montón de tapinos que s’amburen [Sr (= borrón)] al arromper una tierra [Am. Cb (= forniella)]. Mon- tón de morgazu que se quema en prau [Cb (= forniella). Cp. R]. 3. Foguera fecha con rozu, morgazu de rozar y llimpiar les fin- ques [Ca] en tierres o praos [Cg]. Foguera fecha, polo xeneral, nuna tierra [VBable]. 4. Ventana pequeña, más alta qu’ancha [/Eo/]. 5. Xiblíu de los bronquios cuando tán conxestionaos [Lln].
|
|
Del llat. *FURNĔLLUS, -I, diminutivu de fornum > ast. fornu (cfr.). Sobro esi diminutivu o sol so continuador féxose’l verbu afornellar (cfr.). Como axetivu tien emplegu fornelu ‘de For- niella’ (PSil), espresión gall. del nome del habitante de For- niella, pueblu lleonés de fala ástur que con daqué frecuencia siéntese cola denomación ayena frente a la propia del país, Forniella; el nome del habitante del país dau por ellos mesmos ye forniellu, a. L’ast. forniella nun se xustifica dafechu dende’l dim. FURNICULA [Xo (Apuntamiento 313) pues esixe -ĔLLA. Ye posible que dende’l compuestu *esforniellar siguiere un re- sultáu castellanizante *esfurnillar → esfurrillar (cfr.) col po- sible pasu -RN- > [ř] (GHLA §4.6.1.8). |
|
forniga, la 1 📖: forniga🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<h.orniga [Cl].>(TEST)
|
Enfermedá de les cabres [Cl].
|
Cfr. fornigu. |
||
forniga, la 2 📖: forniga🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<i class="della">Formiga</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
fornigu, el 📖: fornigu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">panadizo</i>(TEST)
|
[Tox. /Eo/].
|
Variante de formigu (cfr.). Ha entendese que, lo mesmo que nel femenín forniga 1, fai referencia al formiguéu producíu por un conxuntu de bichos o persones que xeneren (o son frutu de) dalgún tipu d’enfermedá. |
||
fornigüela, la 📖: fornigüela🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">hornilla</i>, güecu de debaxo la boca’l fornu onde s’alluga la ceniza y troncos de lleña [Llomb].
<ident class="della" level="1"></ident>Del masc. llat. <i class="della">fornix,</i>(TEST)
|
-icis ‘arcu’, ‘bóveda’, ‘arca’ (EM) →
|
|
||
fornimientu, el 📖: fornimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Provisión y prevención que se fai de les coses necesaries pa dalgún fin [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>En rellación col ast. <i class="della">fornir</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
fornina, la 📖: fornina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
forniquera, la 📖: forniquera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><furniquera [Cn].>(TEST)
|
|
|||
fornir 📖: fornir🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><furnir [Md. y JH. AGO].>(TEST)
|
|
|||
forníu, ida, ío 📖: forníu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<ident class="della" level="1"></ident><furníu [Cb. Cp. Ac. Ay. Mi. Ll. Tb. Pr]. fornidu/a [PSil]. h.urníu [Lln].>(TEST)
|
Cast. fornido [Ac. Md]. Fuerte [Cb. Cp. PSil]. Gordu [Md]. 2. Bien comíu [Cb. Cp. Ac]. Fartu [Md]. 3. Provistu [Cb. Cp] de daqué [Mi. Ll]: Gústame’l bocadillu bien furníu [Mi]. Provistu de materies o materiales [Ay]. Surtíu [Pr]. 4. Bien provistu de dineru [Pr]. 5. Llenu, apertáu [Lln]. Perenllenu [Tb. Tox].
|
|
||
forníu, el 📖: forníu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><furníu [y Mi].>(TEST)
|
|
|||
forniu, el* 📖: forniu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.orniu [Cl (VB). AGO].>(TEST)
|
Mata de fayes ruines [Cl (VB). AGO]. Cfr. fornu.
|
|||
forniyu, el* 📖: forniyu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.orníu [Lln].>(TEST)
|
Xiblíu de los bronquios cuando tán conxestionaos [Lln].
|
Del mesmu aniciu que l’ast. forniellu na so aceición 4ª, anque agora col continuador del dim. -ĪCULUS y non -ĚLLUS (GHLA §3.1.6.1). |
||
fornu, el 📖: fornu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<forno [Cr. Ac. Bi. Llg. Sr. Cp. Ay. Ll. Mi. Ri. Min. /Eo/].
+furnu [Sb. Ay]. h.ornu [Lln. Cl. Pa].>(TEST)
|
Cast. horno [Lln. Cl. Pa. Cg (= forna). Vv. Cr. Ac. Bi. Llg. Sr. Ca. Ay. Ll. Mi. Qu. Sd. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. An. Cd. Pr. Vd. Tox. Oc. /Eo/. JH. R. Vg. Mar]: Voi meter les botes en forno pa calentales [Llg]. Horno grande fechu averáu a la cocina [Cp (= forna). Sb. Cd]. 2. Cavidá que suel quedar nun tayu dempués del disparu d’un barrenu [Min]. 3. “Aumento brusco de potencia de capa” [Min]: Un forno de carbón [Min]. 4. Troglodytes troglodytes [Vd]. Páxaru [Vd]. //Cielu’l fornu ‘furacu per onde sal el fumu del fornu’ [An]. //Cocer a la puer- te’l furnu ‘ser medio fatu, falta-y a ún un fervor’ [Sb]. //L.le- vantar el fornu ‘volver a tener rellaciones sexuales llueu del pospartu’ [PSil]. ///Muyeres en una casa, tantes como fornos [Vv. Tb (Mucheres en casa tantas como fornos)]. El siñor cura por non dar un bollu arremangóse y echó’l pan en fornu [CyN (Recuerdos)]. Tente forno mientras cobro [LC].
|
|
cfr.) quiciabes con una aplicación daqué destremada del anterior pa referise a construcciones di- xebraes pola forma o tamañu. Continuadores del dim. en -ĚLLUS, -ĚLLA ye ast. forniellu (cfr.), forniella (cfr.). Del llat. furnus, -i ‘fornu’ (EM) o del so continuador hebo facese ast. fornar y, a la so vera, los correspondientes compuestos enfor- nar (cfr.), desenfornar (cfr.) en fondu parentescu con enfor- nador, enfornadura, etc. Sol participiu débil de fornar siguieron los correspondientes deverbales fornáu (cfr.), for- nada (cfr.). Al empar foi posible la formación d’otra variante verbal en -IDIARE, esto ye, ast. *forniar ‘arroxar el fornu’, ‘facer que caleza’l fornu’, que conocemos pente medies de la variante oriental h.orniar. Quiciabes los sos deverbales sían *forniu (h.orniu), y el documentáu fornia (cfr.) d’u pudo fa- cese’l coleutivu *fornial (h.ornial). Deverbales talos, de mano, pudieron significar *’que val pa facer que caleza’l fornu’ → *‘too aquello que s’emplega pa que’l fornu ambure’. En h.or- nial y familia pervése, per otru llau, un tracamundiu col rella- tivamente averáu fónicu h.ordinal (cfr. fordinal) ensin dulda porque los despoyos del fordeum ‘cebada’ foron tamién llar- gamente emplegaos pa caltener encesu’l fueu del fornu. |
|
foroñosu, a, o 📖: foroñosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<fronyosu [Ca]. foruñosu [R].>(TEST)
|
Carcomíu, apoliyáu [Cb].
|
Royíu pola carcoma [Cg. Ca]. Comíu pola polía (l’orín) [R]. 2. Apertáu, miserable [R]. Cfr. foroñu. Abondativu de foroñu o foruñu cola amestanza del continua- dor del suf. -ŌSUS, -A, -UM. |
||
foroñu, a, o 📖: foroñu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
“Dícese de la fruta agusanada” [Cv (= aforoñáu)].
|
Posible continuador del participiu fuerte del verbu (a)foroñar (cfr.) anque sedría xustificable dende foroñu (cfr.), un nome que pue axetivase, como tamién se pervé na formación poste- rior col abondativu -ŌSUS, -A, -UM, foroñosu (PE4). |
||
foroñu, el 📖: foroñu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<foronyu [Ca]. +foruñu [y Cb. Cp. Ay. JH. V1830]. +frunyu [Sb]. +furuñu [GP. Ll. JH]. +furundiu [Ri].>(TEST)
|
Polía [Mn. JH. R]. Carcoma [GP 1788 (= guruyu). Cb. Cp. Ri. Ay. Ll]. 2. Polvu de la madera carcomío [Cg]. Restu que dexa la carcoma al royer la madera [Sb. Ca]. 3. “Orín, moho, he- rruño” (sic) [DA]. 4. Cast. hollín, sarriu [V1830]. ///De puru vieyu el to tratu/tien foroñu y fai el fatu [CyN (Recuerdos)]. Tamién se conocen usos axetivos de foroñu aplicáu a la fruta con cocos, sinónimu de aforoñáu [Cv].
|
|
Del llat. FŪRUNCULUS, dim. de fūrum ‘lladrón’, ‘lladrón de la planta, retueyu’, ‘abultamientu de la viña nel botón’, ‘granu’ (EM s.v. fur -ris; OLD), con continuadores románicos (REW S.V. furǔncǔlus) y centro-occidentales hispánicos (DEEH) pero que nun han tracamundiase cola familia del cast. orondo (DCECH s.v. orondo). El términu asturianu foroñu, fronchu (PE2: 225; PE3: 306) y *foronzu (→ esforonzar) tienen el mesmo aniciu que frunchos ‘lluviesos’ (Aliste) y que’l port. fruncho (DELP). Isidoro de Sevilla entiende la pallabra nesti contestu: Forun- culus est tumor in acutum surgens, dictus quod fervet, quasi fervunculus (Etimologías IV, 8, 15). El consonantismu que sigue a -NC’L- va acordies colo que conocemos de los que con- tinúen el llat. cŏnchǔla (REW), etc. (GHLA 255). Na aceición 3 pervése l’influxu semánticu de términos en rellación col llat. ferrūgo, ferrūgineus, aerūgo, robīgo (EM). Dende foroñu, etc. pudo facese’l verbu aforoñar (cfr.), fronyar (cfr.) o bien dende una vieya formación verbal *FURUNCULARE (PE4). Un com- puestu úfrelu l’ast. esforoñar (cfr.). Dende’l resultáu metafo- néticu foruñu llogróse un femenín analóxicu foruña (cfr.). |
|
forqueru, el 📖: forqueru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
forqueta, la 📖: forqueta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><furqueta [Bab. As. An. Vd. Bard. Arm. Alb].>(TEST)
|
|
|||
forquete, el 📖: forquete🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><furquete [Sm].>(TEST)
|
|
|||
forquetín, el 📖: forquetín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><furquetín [La Reigada (Cv)].>(TEST)
|
|
|||
forquetón, el 📖: forquetón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<furquetón [Paredes (Cv)].>(TEST)
|
Forca de madera que lleven los carros pa xebrar les vaques de la carga que carreten [Vd. Paredes (Cv) = furcón)]. Aum. de forquetu, forquete [Tb].
|
|||
forquetu, a, o* 📖: forquetu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<forquetu [Ca].>(TEST)
|
(Home) pequeñu y gordu [Ca].
|
2. Que dobla los pies pa dien- tro [Bard]: Ye furqueta la muyer que doubla lus pías pa den- tro [Bard]. Cfr. forcu. |
||
forquetu, el 📖: forquetu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+forquitu [Ay. Ll.]. furquetu [Sm. Cn (F). An. Cv. Oc. CSil]. h.orquetu [Lln. Cl. Pa]. h.orqueto [Os]. //forqueto [/Eo/].>(TEST)
|
Dim. de forcu [Tb (= forquete)].
|
2. Forca pequeña [Cl. An]. Tipu de forca [Ay (/forcón/forqueta)]. Esparva p’andar a la yerba, a la paya, etc. [Vd]. Forqueta delgada [Ll]. Forqueta pe- queña [Ay]. Palu en forma de y griega [PSil. CSil] col que se suxeten les árgomes pa cortales [Sm]. Troncu del zarru en forma de forca [Ll]. 3. Estaca con un gayu sol que se sofita’l corzón nos zarros de finques [Os]. Maderu termináu en for- cada [Cv] emplegáu pa encontar o sofitar [Pa. Cn (F)]. Vara de menos d’un metru de llargo, con forcada o ganchu nun es- tremu, aguzada nel otru, que se clava na empica d’un maniegu de yerba o d’otra cosa, p’afitala [Cv]. Forcada de madera que suxeta’l sarmientu colos racimos [Cn (/Eo/)]. Palu con tres gui- yos pa suxetar la yerba [Cn (= forcáu)]. Especie d’esparva de madera usada como encontu [Oc]. Encontu, sofitu [Lln]. Cfr. forcu. Dende’l dim. forquetu, forqueta féxose’l verbu ast. aforquetar (cfr.). |
||
forquía, la 📖: forquía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cast. horquilla, vara llarga con dos guiyos o ganchos que val pa colgar y descolgar les coses y pa coyer y echar en fornu de cocer, el pan o’l cal, l’árgoma o rozu con que se prende [JH].
|
Cfr. forquiella. |
||
forquiella, la* 📖: forquiella🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<forquiel.la [Pzu]. ///urquiella [Vg]. orquilla [Ar].>(TEST)
|
Cast. horquilla [Pzu] de los llabradores p’andar a la yerba, a la paya, etc. [Vg].
|
2. Marca de les oveyes [Ar]. D’un dim. del continuador romance del llat. FURCA > forca (cfr.) col continuador del suf. dim. -ĚLLA > -iella, masc. -iellu. Nun ha partise del llat. *FURCĔLLA porque habría siguir un re- sultáu con palatalización de [ke]. Al empar ha entendese’l co- rrespondiente masculín forquiellu (cfr.). La espresión orquilla ye un castellanismu pernidiu; a la escontra urquiella amuesa’l compromisu del cast. F- > [ø] col ast. -iella. L’ast. forquía (cfr.) ha entendese de la mesma traza que forquiella pero con des- tremáu sufixu diminutivu, -ĪCULA > -iya > -ía (GHLA §3.1.6.1). |
||
forquiellu, el* 📖: forquiellu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<forquiel.lu [Pzu].>(TEST)
|
Traente [Pzu].
|
Cfr. forquiella. |
||
forquitiar 📖: forquitiar🏗️: NO ✍️: NO |
Pulir, allisar la madera sacándo-y forgues y forgaxa [Ay (= for- guitar = forgar = forgaxar)].
Fónicamente alviértese un encruz de la familia de <i class="della">forga</i>(TEST)
|
(cfr.) cola de forca (cfr.). Ha entendese semánticamente dende l’ast. forguitar (en rellación col ast. forga) que nun ye lo mesmo que aforquetar (cfr.).
|
|||
forra, la 📖: forra🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Pieza que s’alluga pa igualar dos superficies [Pa. Cb. Cp. Cv]: <i class="della">Pon-y</i>(TEST)
|
una forra al carro que non s’entorne [Pa].
|
2. Trozu de piedra o madera que se pon baxo la rueda del carru pa que nun se mueva [Cv]. 3. Lo que se mete baxo una carga pa nun se mancar [Cb. Cp]. Cfr. forru. |
||
forrador, ora 📖: forrador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
Que <i class="della">forra</i>(TEST)
|
o echa forros a la ropa [JH].
|
Cfr. forru. |
||
forradura, la 📖: forradura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Tela que se pon na parte interior de cualquier vistíu o ropa [JH].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">de</i>(TEST)
|
XXII damaticas uieyas leuoron las seys para foraduras
|
|
Cfr. forru. |
|
forrar 📖: forrar🏗️: NO ✍️: NO |
<furrar [Cv]. aforrar [y JH].>(TEST)
|
Poner una piedra o madera de forru a un carru, coche, mesa, etc. [Ay. Ri. Tb. Pr (Cv). JH]: Forra’l coche pa que nun se mueva [Tb]. Meter una pieza ente otres dos [Min]. Poner una forra [Pa]. 2. Poner forru a dalgún vistíu o ropa [Ay. JH]. Cast. forrar [Pa. JH]. 3. Comer mentanto se bebe o enantes de beber pa contener los efeutos del alcohol [Ri] o pa nun tener fame nun bon ratu [Tb]. //-se ‘fartase’ [Ay]. ‘tar pasándolo bien’ [Ay]. ‘ganar muncho’ [Ay].
|
una garnagia de foria prieta forrada desquilos 1294 [DCO- V/191]
|
Cfr. forru. |
|
forrascar 📖: forrascar🏗️: NO ✍️: NO |
Esparder les brases per tola superficie del fornu del pan [VCid].
Podría tratase de “una variante de <i class="della">xorrascar</i>(TEST)
|
que traen Vigón y Canellada, a su vez casi inseparable de churruscar, fonéti- camente” [VCid].
|
Cfr. xorrascar. |
||
forraxe, el 📖: forraxe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<forraxi [Pr]. furraxe [An]. ferraxe [Tox]. forrax [y PSil].>(TEST)
|
Cast. forraje [PSil. An], (trigu y centén entremecíos) [Tox]: Ya nacéu’l furraxe [An]. Yerba pal iviernu [Pr]. Pación ruino y verde pal ganáu [Lln (/verde ‘pación de gran utilidá)]. Entre- mez de trigu y centén que, dacuando, sémense xuntos y resulta un bon alimentu [/“de Valdés al Eo” (Eo)/].
|
Del fr. FOURRAGE ‘yerba emplegao como piensu’, d’aniciu fráncicu, lo mesmo que’l cast. forraje (DCECH s.v. forrage). D’ehí, forraxe, féxose l’ast. forraxeru, a, o (cfr.), tamién cola posibilidá de dellos usos nominales. |
||
forraxera, la* 📖: forraxera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///forrajera [Ac].>(TEST)
|
Simiente del forraxeru [Ac].
|
Cfr. forraxe. |
||
forraxeru, a, o* 📖: forraxeru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<///forrajera [Ac].>(TEST)
|
(Tipu) de remolacha [Ac].
|
Cfr. forraxe. |
||
forraxeru, el* 📖: forraxeru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///forrajeru [Ac].>(TEST)
|
Planta con bulbos y fueyes grandes que val pa forraxe [Ac].
|
Cfr. forraxe. |
||
forriaya, la* 📖: forriaya🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><{Posible conseñación por percorreición de yeísta, h.orrialla [Lln]}.>(TEST)
|
|
|||
forrote, el 📖: forrote🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documemtación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">yerba</i>(TEST)
|
del forrote [Grangerías XVIII: 523] lograrás tener madronales forrotones para yerba cañaberal de poco provecho [Grangerías XVIII: 762]
|
|
||
forru, a, o 📖: forru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<forra [Sb. Bab. Sm. Pzu. PSil. Vg]. h.orro/a [Ar].///<ident class="della" level="1"></ident>//zorra [Lln. Ay. Sb. Qu. Tb. Sm. Dg. Oc]. zorro/a [Ac].>(TEST)
|
|
piega. N’ast. onde l’arabismu zorru, a nun foi pa desaniciar raposa nin rapiega sí se dio l’influxu propiu d’una situación diglósica, almitiendo zorru, a, o (cfr.) non como nome del ani- mal sinón como ax. que fai referencia a les cualidaes (bones o males) del citáu animal. Dende zorru féxose’l verbu azorrar (cfr.) lo mesmo que dende los diminutivos usuales zorrete y zorreta → azorretar (cfr.); de zorramplu (cfr.) → azorramplar (cfr.); de zorrón (cfr.) → azorronar (cfr.). |
||
forru, el 📖: forru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<forro [Cñ. Uv]. +furru [Ay].>(TEST)
|
Cast. forro [Pa. JH]. Trozu de piedra o madera que se pon baxo la rueda del carru pa que nun se mueva [Ay. Tb. JH]. Pina, cuña [Cñ. Ay]. Pieza que s’alluga pa igualar dos superficies [Ac]. 2. Trapos que se meten debaxo del sillín del burru [Cp]. Almuhada pequeña asitiada enriba d’una mullida [Gr]. Sacu que se pon baxo l’albarda pa que nun manque [Pr]. Lo que se pon baxo la carga pa nun se mancar l’animal. 3. Tela interior de les prendes d’abrigu [Pa]. Cast. forro [Xral] d’una prenda de vistir [Ay. Tb]. 4. Bolsu [Oc]: Cayiúseme del forru [As (Oc)].
|
|
cfr.) paecen dos deverbales del ast. forrar, verbu que podría tener el so aniciu nel cat. FOL- RAR o forrar o nel fr. a. FORRER que Corominas-Pascual ca- mienten que podríen tener un orixe xermánicu (DCECH s.v. forrar). Ye almisible dafechu considerar ast. aforrar (cfr.) como una variante de forrar anque, en parte pelo menos, con repartu del campu semánticu. Semánticamente en toa esta fa- milia de forrar (forru, forra) alviértese un sentíu de ‘refuerzu’ asina como nel compuestu enforrar (cfr.) y quiciabes no que paez la so variante enfurrar (cfr.) a lo meyor con un usu figu- ráu de *’asemeyase a un forru’ → ‘enfadase’; tamién desfo- rrar cola so variante desaforrar (cfr.), col so deverbal desaforru [JH]. Más difícil ye almitir lo mesmo pa enfurrus- car (cfr.) y col so pariente enfurruscamientu (cfr.) onde s’alvierte’l nidiu influxu de enfuscar o enfoscase (cfr. enfos- car). En rellación etimolóxica con forrar y familia atópense forrador (cfr.), forradura (cfr.). |
|
fortalexudu, a, o 📖: fortalexudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Con puxu. ///<i class="della">Hombre</i>(TEST)
|
(sic) peludu, fortalexudu [LC].
|
Cfr. fortaleza. |
||
fortaleza, la 📖: fortaleza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cualidá de fuerte [Tb]: <i class="della">Tien abonda fortaleza pa faer eso, él </i><i class="della">ya muchu fuerte </i>[Tb].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">non</i>(TEST)
|
reliquerit fortaleziam in hereditate istius cambii 1210(or.) [ACL/212]
|
|
cfr.) nel sitiu onde agora s’asitiaría fortalecer, verbu allugáu en castellán como si se tratare d’un vieyu incoativu en -SCERE, y nel compuestu ast. enfortalecer (cfr.). En rellación etimoló- xica tamién se tien el verbu, que paez regresivu o llográu dende FORTIS → afortalar (cfr.) y la so familia afortalador (cfr.), afortalamientu (cfr.). En rellación etimolóxica tamién tenemos ast. fortalexudu (cfr.). |
|
“fortalezar” 📖: “fortalezar”🏗️: NO ✍️: SI |
Verbu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">las cadenas del fierro pora </i><i class="della">fortalezar</i><i class="della">(TEST)
|
uuestra cypdat ye los cyent Morabetinos [últ. terciu s. XIII] [AAU/45] Cfr. fortaleza.
|
|||
fortedume, la 📖: fortedume🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Fuerza, fortaleza [JH].
|
Del fem. llat. FORTITŪDO, -INIS ‘fortaleza’, ‘fuerza’, ‘resisten- cia’ (ABF). |
||
fortón, ona 📖: fortón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<b class="della">fortón,</b>(TEST)
|
ona Perfuerte [Ay. Tb]. Cfr. fuerte.
|
|||
fortuna, la 📖: fortuna🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fertuna [Sm. Cv]. h.ortuna [Cl].>(TEST)
|
Cast. fortuna [Cl. Tb. Sm. Cv]. Bien someya a so pá en ser devertido, /(que lu conocí yo, por mio fortuna),/era home mui xovial y entretenido,/xu- gaba al tenderete y a veintiuna [BAúxa, Sueños (Poesíes 8- 12)] Fo tal la mio gran fortuna/que la primera que estaba/a la puerta fue mio suegra,/bona muyer, pero cara [ABalvidares, Romanzón (Poesíes 57-60)]
|
|
Del llat. FORTŪNA, -AE ‘la diosa Fortuna’, ‘fortuna (bona o mala)’ (EM), pallabra con continuadores románicos (REW) ya nel cultismu cat., cast., port. fortuna (DECLC; DCECH s.v. for- tuna; DELP). Sobro esti términu féxose’l verbu afortunar (cfr.) y el so compuestu *desafortunar conocíu gracies al participiu desafortunáu (cfr.). Sobro fortuna féxose l’ax. fortunosu, a, o (cfr.) col so contrariu desfortunosu, a, o (cfr.); en rellación eti- molóxica tán tamién afortunadamente (cfr.), afortunamientu
(cfr.). |
|
fortunosu, a, o 📖: fortunosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Afortunáu [R (“que tropezó con la piel de la culiebra”)].
|
Cfr. fortuna. |
||
foru, el 📖: foru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Ciertu tributu que pesaba sobro delles propiedaes y que debía, entá en tiempos rellativamente recientes, dase a la ilesia o a dalgunos particulares [Tb. Sm]. Ciertu gravamen que delles finques pagaben al obispu [Qu]. “Canon que se paga en reco- nocimiento del dominio directo de algún terreno” [JH]. “Con- trato, pensión y tributo que se paga” [JH]. Contratu d’esplotación, roturación y cultivu de terrenos bravos (con époques destremaes nel entendimientu del foru según señala Trelles [cfr. Tuero 1976: 97; 101]. //<i class="della">De foru </i>‘con ciertu gra- vamen (un terrén)’ [Tox].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">ecclesia</i>(TEST)
|
Sancti Martini cum suos foros et suis decimis [914- 924](f.) [ACL/110]
|
|
||
foruña, la* 📖: foruña🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><furuña [Sr].>(TEST)
|
Carcoma [Sr].
|
|
||
foruz* 📖: foruz*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><br class="della"><i class="della">pelle</i>(TEST)
|
optima delgata et mantum optimo foruzi 943(or.) [ACL/246]
|
|
||
forxa, la 📖: forxa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">forja</i>(TEST)
|
[Pzu]. Fragua [Bron. /Eo/].
|
Cfr. fabricar. |
||
forxar 📖: forxar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">forjar</i>(TEST)
|
[Pzu].
|
|
Cfr. fabricar. |
|
forzar 📖: forzar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. aforzar.
|
|||
forzosu, a, o 📖: forzosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
</////forciosu [Tb. Psil. Cad. JH]. furciosu [Cv. Oc]. /////+for- zusu [Ay].>(TEST)
|
Forzudu [PSil. Cv. Cad]: Foi forzosu al serviciu [Tb]. 2. Obligáu [Ay. JH], necesariu, indispensable [Oc]. //A la furciosa ‘a la fuerza’ [Oc. JH (A lla forciosa)]. //Furciosu ‘por fuerza’ [Md].
|
|
Del llat. FORTIŌSUS, {-A, -UM} (EM s.v. fortis) ensin exemplos en Meyer-Lübke nin en García de Diego. Corominas-Pascual ufren una 1ª doc. cast. de forzoso nel añu 1508 (DCECH s.v. fuerte). |
|
forzudu, a, o 📖: forzudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<forzúu/úa/úo [Ay]. forzú [Ay]. h.orzudu [Cl. y Pa]. fuerciudu [JH]. h.uerciudu [y Pa]. furzuu/forzúa/forzúo [Ri].>(TEST)
|
Cast. forzudo [Pa. Ri. JH]. De muncha fuerza [Cl. Ay]. 2. De muncha corpulencia [Pa].
|
En rellación etimolóxica col llat. fortis, quiciabes *FORTIŪTUS formación llograda siguiendo’l modelu de FORTIOSUS > ast. for- zosu (cfr.). |
||
“fosadera” 📖: “fosadera”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación y que se tien por deriváu de FOSSATUM (cfr. <i class="della">fosáu</i>) responsable de <i class="della">fossatoria</i>(TEST)
|
(§c) y, nel
|
pecto petito fossado fossataria 1185(or.) [VVS/63]
|
nuesu dominiu y en cast. FOSSATARIA (§a) → fossadera [(§b); DCECH s.v. fosa; LELMAL s.v. fossataria)] y de fonsadera con una nasal que Corominas-Pascual consideren debida, quicia- bes, a una propagación dende les construcciones frecuentes del tipu en fo(n)sado → llevar en fosado, con influxu de fondo; la presencia d’esa nasal atopámosla nel nuesu dominiu nel compuestu enfonsar (cfr.) y nel supuestu enfosar (cfr.): |
|
fosariu* 📖: fosariu*🏗️: SI ✍️: NO |
Términu conocíu pela documentación na posible aceición de ‘sepultura’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">el</i>(TEST)
|
ffossario de uos ela aliama sobredicha 1291(or.) [MSAH- V/495]
|
|
del llat. FOSSARIUS ‘arrodiáu de fuexes’ (EM s.v. fodio) pero col influxu semánticu del llat. OS- SUARIUS ‘urna sepulcral’(EM s.v. os, ossis; ABF), en tou casu con nidia construcción cultizante. |
|
fosáu* 📖: fosáu*🏗️: SI ✍️: NO |
Posible deriváu del llat. FOSSATUM ‘cárcova’ → ‘campamentu’
→ ‘exércitu’ yá en llat. vg. según Corominas-Pascual (DCECH
<ident class="della" level="1"></ident>s.v. fosa) idea que sigue LELMAL (s.v. fossatum) que tamién conoz na aceición medieval de ‘exércitu fechu por mandatu del re pa facer una campaña ofensiva’ y ‘la mesma campaña ofensiva’:
<ident class="della" level="2"></ident>a)
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">que</i>(TEST)
|
lebaron en fosado [¿974-975?] (or.) [DS/68]
|
|
||
foscón, ona 📖: foscón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<h.oscón [Pa].>(TEST)
|
Poco trabayador, mangante (un mozu) [Pa].
|
Aum. de foscu, a, o. |
||
foscón, el 📖: foscón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Terrén acotao nel común por un particular pa la so esplotación; ye, xeneralmente, de mala calidá, pero ha revertir al común llueu del tiempu afitáu pel vezu [Qu. Tb]: <i class="della">El</i>(TEST)
|
foscón de la granda nun lu trabacho más [Tb].
|
Cfr. foscu, a, o. |
||
foscosu, a, o 📖: foscosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">hoscoso</i>(TEST)
|
[JH].
|
Abondativu en -ŌSUS, -A, -UM n’amestanza con foscu, a, o (cfr.) anque ha duldase de l’autoctonía del términu namái tresmitíu por Junquera Huergo. |
||
foscu, a, o 📖: foscu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<fosco [Cp. Ar]. fozcu [y Cad]. +fuscu/fosca/fosco [Ay. Ri].
+fuscu [y Llg. Sr. Ll. R]. +fusco [Mar].>(TEST)
|
Cast. hosco [Ac. Ay. Tb. Md. Bab. Pzu. An. Cd. Pr. Vd. V1830. JH. Arm]: Tien una forma de ser fosca [An]. Enfadáu [Ay. Qu. Tb. Sm. Bab. Cd. Cv], desabríu [Tox (= focicón)]. De ceñu fruncíu (una persona) [Llg. PSil]. 2. Llevantao (el pelo, los güeyos) [Cp]. 3. Torpe, que fai mal les coses [Ar]. 4. Qu’aco- mete (una vaca) [Pr (Cv)]. 5. Biliesgu [Cg. Sr]. 6. Rubiu claru [Ll. Tb]. Rubiu [Qu]. Mui rubiu [Mi (i)]. De pelo encarnao [Pr]. De pelo roxo y duro, más escuro que’l d’un animal o una persona roxa [Ri]. De color roxo (un xatu) [Qu]. De focicu rubiu y el restu de la piel d’otru color (la vaca) [Tb. Cv]. 7. Prietu, añegratáu [Md]. Escuru [Bab. Ay], morenu, tirando a negru [Mar]. Escuru (el tiempu) [Ay]. 8. Suciu [An. Bab]: Trae’l fudicu foscu [An], especialmente alredor de la boca [Sm]. Suciu, que se llava poco [Md]. De cara sucia (un neñu) [Cv]. Suciu, mancháu [Ri. PSil. Bard. Llomb]. Suciu, polvo- rientu [Oc]. 9. Pintularrama [Pr]. 10. De mal temple, de mal caráuter [Ri]. //-os ‘un pocu viruelos (los güeyos)’ [Cb].
|
|
Del llat. FUSCUS, -A, -UM ‘escuru, avesíu’ (EM; OLD), voz con re- presentación románica (REW) ya hispánica (DEEH; DCECH). Co- lumella refierse a los gües coloris rubii vel fuscii (VI, 1, 1). Ye posible la nominalización del ax. como fai ver l’aum. foscón (cfr.) d’aplicación a un monte rozáu por cuenta’l color que llo- gra dempués de la roza (TA 716; TT 170). Sobro ast. foscu fé- xose’l deriváu en -ARIUS → fosqueru (cfr.) d’u surdió → fos- quería (cfr.). Anque les nueses fiches nun conseñen la variante oriental de foscu, *h.oscu, ésti hebo dase darréu que se conseña na amestadura llombrih.oscu (cfr. llombrifoscu) y l’ax. h.oscón, ona (cfr. foscón, ona). L’ast. foscu guarda rellación col verbu continuador del llat. FUSCARE > fuscar (cfr.) cola so variante afuscar (cfr.). A la vera alviértese una formación en - SCERE que ta nel aniciu del ast. afosquecer (cfr.). |
|
fosfu, el 📖: fosfu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">fósforo</i>(TEST)
|
[JH].
|
Pallabra del mesmu aniciu que’l grecismu modernu en cast. fósforo (DCECH s.v. fósforo) con aféresis de la cabera sílaba con perda de -r-. |
||
fosquería, la* 📖: fosquería🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fusqueiría [Sm].>(TEST)
|
Conxuntu de neños, principalmente si tán poco iguaos y desaseaos [Sm].
|
Cfr. foscu, a, o. |
||
fosqueru, a, o 📖: fosqueru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<{“<i class="della">forqueru</i>”[V1830] ye tracamundiu por <i class="della">fosqueru</i>(TEST)
|
[Sánchez Vicente 2014: 50]}.> Testón, tenaz, de tesón, foscu [AGO]. Foscu, intratable, ásperu nel tratu [JH]. 2. Difícil de trabayar (un terrén) [JH]. 3. Difícil de transitar (un camín) [JH]. {4. De mal mirar [V1830]}. //Estar fosqueru dalgún ‘tar climatéricu dalgún’ [JH].
|
|
Cfr. foscu, a, o. |
|
fotinga, la* 📖: fotinga🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<futinga [Md. Cn (F). An].>(TEST)
|
Coche en tan mal estáu [Cn (F)], qu’apenes funciona [An]: Esa futinga nun ferrula [An].
|
2. Carretón, xuguete de neños [Cn (F)]. 3. Prostituta, ramera [Md]. Cfr. fotingu. |
||
fotingu, el 📖: fotingu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fotingo [Mi. Xx]. futingu [y Tb].>(TEST)
|
Automóvil vieyu y desfechu [Mi. Xx. Tb]: Isi futingu nun tira [Tb].
|
Posible americanismu FOTINGO ‘automóvil pequeñu’ conseñáu en Cuba pero espardíu pelos países averaos y que Malaret ca- mienta que pudiere tratase d’un deriváu del ingl. FORD, con pronunciación [fot] anque pudiere tener otres implicaciones si s’alvierte la posibilidá de dalguna rellación col cat. FOTUT (DCECH s.v. fotuto) que tamién se ve na aceición 3ª del fem. fo- tinga ‘puta’ (cfr. afutingar). |
||
fotografía, la 📖: fotografía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<futugrafía [Md].>(TEST)
|
Cast. fotografía, semeya [Xral. Md (= fotu)].
|
Pallabra del mesmu aniciu que’l grecismu modernu en cast. fotografía (DCECH s.v. fósforo), tamién xeneralizáu con afére- sis fotu (cfr.). |
||
fotres 📖: fotres🏗️: NO ✍️: NO |
Pallabres disonantes que se dicen en casu d’enfadu [Bab]. Quiciabes sía un galicismu, FOUTRE, o catalanismu FOTRE con aniciu nel llat. *FUTT(U)ĔRE, variante de <i class="della">fŭtŭere </i>>(TEST)
|
ast. foder, cast. joder (DCECH s.v. joder) como suxer Le Men (LLA s.v. fo- tres).
|
|||
fotu, la 📖: fotu🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<foto [Mi. Sr]. afotu [Vd]. afoto [Ay].>(TEST)
|
Semeya [Ay. Md (= futugrafía). Vd]. Cfr. fotografía (cfr.).
|
|||
fou, la 📖: fou🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<la foi [Sm]. /////el foi [Md].>(TEST)
|
Fayucu, frutu de la faya [Sm. Md. Cn (M)]. ///El gochu que va a la l.lande/foi pequenu ya vienu grande/ya’l que foi a la foi/vienu como foi [Sm].
|
Del neutru llat. FAGUM, -I ‘frutu de la faya, fayucu’. La variante somedana y la de Miranda obliguen a almitir una disimilación de velares: FA(G)U(M)> fou → foi como s’alvierte nel diptongu en dellos puntos occidentales (GHLA §3.1.10). Con too, llama l’atención la dixebra de xéneru nel nome. |
||
foufatu, el 📖: foufatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<i class="della">Lampyris</i>(TEST)
|
noctiluca, lluciérnaga, cocu de lluz [Cn (F)]: De nueite taba’l camín chenu de foufatos [Cn (F)].
|
2. Brillu que se ve de nueche xunto a los cementerios [PSil]. Posible adautación popular del cultismu castellán FUEGO FATUO. |
||
foxa, la 📖: foxa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///focha [Santianes (Pr)].>(TEST)
|
Poza [Ar. Pr. Cv]. 2. Fondigonada [Santianes (Pr)]. Cfr. foxu & foxaca. Ye posible que focha ufra un niciu de tres- fonoloxización de /S/ → /tS/.
|
|||
foxaca, la 1 📖: foxaca🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<fuxaca [SCiprián]. fuxaque [Cv].>(TEST)
|
Sepultura [SCiprián]. 2. Cárcava abierta pol agua corriente [Cv]. Cualquier pozu en suelu [SCiprián]. 3. Rastru d’animal nel camín [SCiprián].
|
|
Sobro llat. FOSSAM, -AE (→ fuexa) pudo facese l’amestanza diminutivo-despeutiva en -ACCA responsable del ast. foxaca |
|
foxaca, la 2* 📖: foxaca🔤: , la 2* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu que conocemos pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">loco</i>(TEST)
|
qui dicitur la foiaca [LCodo/130-140])
|
|
||
foxacu, el 📖: foxacu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><foxancu [Ca]. fuxancu [Mn]. +foxencu [Ay].>(TEST)
|
|
|||
foxán, el 📖: foxán🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
foxilostru, a, o* 📖: foxilostru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
|
|||
foxón, el 📖: foxón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Vasía de piedra pa recoyer la llexía que cai de la dala [Carriu (Cv)].
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Petro Mercatan confirmante Petro </i><i class="della">Foxon</i><i class="della">(TEST)
|
cnf. Martino Gi- lata nf. 1134 [SPM/246]
|
|
||
foxu, el 📖: foxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Pozu [As. Cv].
<ident class="della" level="1"></ident>L’ausencia de diptongación en <i class="della">foxu</i>(TEST)
|
pue debese a ser un conti- nuador del llat. *FODIUM onde la yod pue torgar (o non) la dip- tongación (cfr. fueyu 2) como s’alvierte nel continuador de PǑDIUM (REW)> puexu y poyu (GHLA §3.1.7.2.1.c.2). Lo mesmo pasa col correspondiente foxa que partiría del neutru pl.
|
|
||
foya, la 📖: foya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<h.oya [Bab].>(TEST)
|
Poza [JH. Mar] grande [R]. Poza (xeneralmente más grande que’l h.oyu) [Bab]. 2. Furacu destináu a fornu de carbón [R]. Poza que faen los carboneros p’amburar les cepes d’u llogren carbón [Paredes (Cv)]. Carbonera [R]. 3. Fornada de carbón [JH].
|
|
Del llat. FOUEA, -AE ‘zanxa’, ‘poza’, ‘llaguna’ (EM), con repre- sentación románica (REW s.v. fǒvea) ya hispánica (DEEH). De toes maneres nun sedría imposible almitir la so confluencia col continuador del llat. FŌCULA, neutru plural de foculum, -i ‘artefautu pa guardar daqué caliente’ (OLD), adautáu a la 1ª de- clinación, términu non citáu por REW nin por DEEH nin DCECH. Posible deriváu sedría ast. foyaca 2 (cfr. foxaca 2). Al empar, del correspondiente masculín foyu (cfr. fueyu 2), fadríase ast. foyacu (cfr.). |
|
foyacu, el 📖: foyacu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu que conocemos de magar la documentación inxerta en testu del sieglu XVIII en castellán:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">sus </i><i class="della">foacos</i><i class="della">(TEST)
|
de tierra para plantar las ubales [Grangerías
|
|
cfr. fueyu 2). |
|
foyada, la* 📖: foyada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<{<i class="della">fachada</i>(TEST)
|
[Tb] ha ser tracamundiu por *fochada}.> Manoyu de cañes de dellos árboles [Tb (= facháu)].
|
Cfr. foyáu. |
||
foyadre, la* 📖: foyadre🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conocíu pela documentación medieval seronda:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">una</i>(TEST)
|
reguefa e una folladre [LJurisd 149]
|
Del llat. serondu (MASSA) FOLIATILIS ‘con fueyes’, con aplica- ción metafórica a un tipu de masa, con un usu antiguu feme- nín como se conseña en cast. hojaldre (DCECH s.v. hoja). La documentación medieval ufre una grafía arcaica con “ll” cuando paez aconseyable, a la vista de la etimoloxía afayadiza, proponer un resultáu en [y]. Dende foyadre féxose un deriváu foyadrera (cfr.). |
||
foyadrera, la* 📖: foyadrera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conocíu como nomatu de muyer nun testu medieval:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">el fforo que uos auia a dar Marinna Perez </i><i class="della">ffolladrera</i>(TEST)
|
1288 [MB-II/131]
|
Pue tratase d’un nome d’oficiu en -era, quiciabes en refe- rencia a una ‘facedora de foyadre’, un deriváu de FOLIĀTILIS (EM s.v. folium) con continuador en cast., hojaldre, cat. fu- llalda, xudeo-español fixalda, etc. (MGH §69-3; DEEH), ast. foyadre (cfr.). Desconozo a qué respuende un étimu HOLLA que conseña l’editor modernu de Xovellanos (Apuntamiento 315). |
||
foyadura, la* 📖: foyadura🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<foyaúra [Ay].>(TEST)
|
Mozqueta nuna ferramienta que dobló’l corte [Ay].
|
Del llat. FOLIATŪRA ‘disposición de les fueyes nos árboles’ (EM s.v. folium; OLD; ABF) con una aplicación metafórica al tipu d’una ferramienta de corte. Nun se conseñen continuadores en REW, DEEH; sí en DCECH como cultismu (DCECH s.v. hoja). |
||
foyagal, el* 📖: foyagal🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fuchagal [PSil].>(TEST)
|
Conxuntu de fueyes de los árboles [PSil]: Veise un fuchagal bárbaru [PSil].
|
Cfr. fueya. |
||
foyaguera, la* 📖: foyaguera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fuchaguera [PSil].>(TEST)
|
Conxuntu de fueya seco [PSil].
|
Cfr. fueya. |
||
foyagueru, el* 📖: foyagueru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fuchagueiru [PSil]. //foyegueiro [/Serandías (Eo)/].>(TEST)
|
Conxuntu de fueya seco [ [PSil]: Formóuse un fuchagueiru no prau [PSil].
|
2. Sitiu destináu a recoyer la fueya que cai de los árboles pela seronda [/Serandías (Eo)/]. Cfr. fueya. |
||
foyal, el* 📖: foyal🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación llatina del dominiu ástur:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">per suis terminis de illo abollano in illo </i><i class="della">foiale</i>(TEST)
|
936 (s. XII) [MSAH-I/91] Cfr. fueyu 2.
|
|||
foyanca, la 📖: foyanca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<i class="della">Arum</i>(TEST)
|
italicum, cast. aro [Ce (LLAA 27)].
|
Del llat. FOLIA, neutru pl. de folium, responsable del ast. fueya (cfr.), cola amestadura del suf. continuador del llat. -ANICA. |
||
foyancu, el* 📖: foyancu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////foyancos [Ay].>(TEST)
|
Pozos siguíos y fondos [Ay].
|
Del llat. *FODIUM > ast. fueyu 2 (cfr.) cola amestadura del suf. que sigue al llat. -ANICU. |
||
foyarasca, la 📖: foyarasca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fucharasca [Sm. Md]. fuyarasca [Arm]. h.oyarasca [Lln]. h.ueyarasca [Pa].>(TEST)
|
Cast. hojarasca [Pa. Ac. Ay. Ll. Sm. Md. Arm]. Conxuntu de fueyes que caen d’un árbol [Ri]. 2. Baturiciu o riña por caxi- galines [Ll]. 3. Grupu de xente que s’axunta pa pañar fueya [Lln].
|
Del llat. FOLIA, neutru pl. de folium, responsable del ast. fueya (cfr.). Dende FOLIA y FOLIUM n’amestanza colos suf. -ASCA, -ASCU fexéronse ast. foyasca (cfr.), foyascu (cfr.), ésti con un aumentativu foyascón (cfr.); con nueva incrementación en -ARIA, -ARIU, foyasquera (cfr.), foyasqueru (cfr.). Dende fo- yasca, foyascu foi posible la formación del verbu foyascar (cfr.). Dende FOLIA, FOLIUM tamién se fexo una incrementa- ción diminutiva en -ŬLA (LLAA 103) d’u siguió ast. *fóyara que, col sufixu -ASCA, llogró’l deriváu ast. foyarasca y, llueu, con un nuevu sufixu abondativu, foyarascal (cfr.). Al nuesu en- tender esta suposición esplica ast. foyarasca asemeyáu al cast. hojarasca, con un sufixu pal que Corominas-Pascual nun ato- paben una xustificación amañosa (DCECH s.v. hoja). Sobro ast. foyarasca féxose’l verbu enfoyarascar (cfr.). |
||
foyarascal, el 📖: foyarascal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Sitiu onde hai muncha fueya suelto [Ay].
|
Cfr. foyarasca. |
||
foyasca, la 📖: foyasca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fuchasca [CSil]. fuyasca [Cv]. h.oyasca [Lln]. /////h.ueyasca [Lln].>(TEST)
|
Foyarasca [Lln. CSil] que se saca al esfoyar les panoyes de maíz [Cv]. 2. Caña seca [Os (i)]. //-as ‘restos de fueyes, cañes, pa facer cuchu’ [Ar]. Cfr. foyarasca.
|
|||
foyascar* 📖: foyascar*🏗️: SI ✍️: NO |
<h.oyascar [Os].>(TEST)
|
Mover daqué con una h.oyasca [Os].
|
Cfr. foyarasca. |
||
foyascón, el 📖: foyascón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aum. de <i class="della">foyascu</i>. 2. Planta de fueyes grandes [Cn (F)]: <i class="della">Dame </i><i class="della">un</i>(TEST)
|
pouco d’aire con esi foyascón que m’afuego [Cn (F)].
|
Cfr. foyarasca. |
||
foyascu, el 📖: foyascu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><fuchascu [Cn (M)]. fuyascu [Paredes (Cv)]. h.oyasco [Os]. h.oyascu [Lln]. h.ueyascu [Lln]. {Abúltanos una percorreición de yeísta, <i class="della">follascu</i>(TEST)
|
[Sb]}.>
|
|
||
foyasquera, la 📖: foyasquera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><{Abúltanos percorreición de yeísta, <i class="della">follasquera</i>(TEST)
|
[Sb]}.> Foyarasca, aplicao a too aquello que ta enguedeyao [Sb]. 2. Planta tienra de faya [Ca]. Serie de brotos que nacen del tueru cortáu de la faya [Ca]: Percima’l prau non hai más que foyas- queres [Ca].
|
|
||
foyasqueru, el* 📖: foyasqueru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><fuchasqueiru [Cn (F)]. h.oyasquero [Os].>(TEST)
|
|
|||
foyáu, ada, ao* 📖: foyáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><foyáu [R].>(TEST)
|
|
|||
foyáu, el* 📖: foyáu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><focháu [Qu]. +foyéu [Ri. Alb]. +fochéu/fochaos [Ll].
<ident class="della" level="1"></ident>+foyéu/foyaos [Ay. Ll]. foyao [Ay]. <{<i class="della">facháu</i>(TEST)
|
[Tb] ha ser tra- camundiu por *focháu, como viemos nel correspondiente fe- menín s.v. foyada}.>
|
|
B (*fochada → fachada). La variante focháu → facháu en- tiéndese como una asimilación vocálica a la tónica lo mesmo que pasa a *fochada → fachada (cfr. foyada) si nun se trata, cenciellamente, d’un lapsus de tresmisión (PE4). El gall. caltién los correspondientes follado ‘con muncha fueya’, follada ‘na- biza’ (GVGH). |
|
foyeta* 📖: foyeta*🏗️: SI ✍️: NO |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">la meatat de dos </i><i class="della">pumares de folleta</i><i class="della">(TEST)
|
que estan ençima 1370 (or.) [SP-II/434]
|
Podría guardar dalguna rellación cola familia del llat. FOLIA > ast. fueya quiciabes con un sufixu dim. -eta (PE3: 169). |
||
foyetu, a, o* 📖: foyetu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Ax. conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Una</i>(TEST)
|
baca llamada Foyeta preñada color escura 1597 [(Co- muña): 165]
|
|
||
foyón, el 📖: foyón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Fondigonada nel terrén [Po]. Aum. de <i class="della">foyu</i>(TEST)
|
2 (cfr.).
|
|||
foyosu, a, o 📖: foyosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<foyosa [Gr (Oc)].>(TEST)
|
De tamañu pequeñu (un tipu de castaña) [Gr (Oc)].
|
Del llat. FOLIŌSUS, -A, -UM ‘con fueyes’ (OLD), pallabra con con- tinuadores románicos (REW) ya panhispánica (DEEH). Nel planu del significáu quiciabes la referencia sía a un tipu de castaña ca- rauterizada por ser peluda o d’una castañal de muncha fueya. |
||
foyu, el 📖: foyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cfr. <i class="della">fueyu</i><i class="della">(TEST)
|
2.
|
|||
foyudu, a, o 📖: foyudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cfr. <i class="della">fueyudu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
foz, la 1 📖: foz🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<fouz [Tb. Sm. Bab. As. Md. Pzu. PSil. Cn. An. Gr. Cd. Pr. Sl. Cv. Vd. Oc. /Eo/. y Vg. Llomb]. fou [Md]. foiz [Pz, Qu (Oc)].
h.oce [LV. Pb. Lln. Cl. On]. h.oz [Rs. Co (Toponimia 115). Pa].
////feux (<i class="della">sic</i>) [Mar]. /////el fouz [Tox].>(TEST)
|
Cast. hoz (ferramienta) [Lln. Rs. Co (Toponimia 115). Ac. Bi. Ay. Gr. Mar. V1830]: Garra la fouz que vamos buscar unas folgueras pa fer un bascayu pa barrer el fornu’l pan [Cn]. Hoz de podar [Ca]. Hoz grande (ferramienta) [LV. Pb. Cl. Pa. On. Sb. Qu (Oc). Bab. Pzu. As. Cn (MG). Vd. DA. Llomb]. Hoz de
|
|
mangu llargu [Lln. Llg. Ay. Ri. Tb. Sm. Pr. Sl. Cv. Cn (Oc). cfr.) → gadañu.Un continuador de foz cola amestadura del continuador del dim. -ĬTTA ye responsable del ast. foceta (cfr.). Una formación au- mentativa en -ATA ye responsable del ast. fozada 1 (cfr.). Los destremaos tipos de foz qu’atopamos nel dominiu ástur puen dixebrase semánticamente gracies al xéneru y a l’ausencia o presencia de destremaos sufixos; asina en fasteres oc. tenemos la fouz frente a el foucín; fouz frente a foceta, etc. Ye posible que dende ast. foz se fexere un aumentativu fozazu (cfr.), un nome d’oficiu en -ARIUS, foceru (cfr.) y una formación verbal
esfozar 1 (cfr.). |
|
foz, la 2 📖: foz🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Pasu d’una lladera a otra del monte per un espaciu estrenchu y difícil [Ll]. Beyu, garganta, desfiladeru [Ca. Ay] per onde pasa un camín [Ar]. Valle o garganta zarrada y fonda ente dos montes [Ca]. Estrecheces d’un valle fondu o la que forma un ríu que cuerre ente dos montes [JH]. Vg (<i class="della">foz </i>‘angostura’ / <i class="della">fouz</i>(TEST)
|
‘podadera’)].
|
|
Del llat. FAUX, -CIS ‘garganta, entrada del tubu dixestivu’, ‘gar- ganta d’un monte’, ‘entrada d’una cueva’ (EM). Un dim. *FAUCǏCULA hebo tener un siguidor *fouceya (> *foceya) o *fouceicha d’u siguió un verbu *esfoceyar (cfr.) conocíu pela so variante sureño-occidental esfucichar ‘cayer de focicu’ y que pue tar emparentáu con topónimos del tipu La Foceicha (TT 255) anque agora pue almitise l’influxu metafóricu del ta- mién posible FALCǏCULA ‘foz de cortar’ (REW s.v. falcīcula; DEEH s.v. falcǐcula). |
|
fozada, la 1 📖: fozada🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<fouzada [Tb. Md. Pzu. PSil. An. Oc].>(TEST)
|
Golpe dau cola foz o fouz [Tb. Md. Pzu. PSil. Oc. JH]. 2. Xiru o movimientu manual fechu cola foz al segar [An]: Hai que dar muitas fouzadas pa segar el centén [An]. 3. Mancadura fecha cola foz [JH].
|
|
¡Ah, traidor!, escupir quiero/porque lu tomé na boca,/que habiéndolu apóstol fechu/y entregádo-y tamién /la bolsa con el dineru/lu entregó. ¡Voto al mio sayu,/si me fayara al en- |
|
fozada, la 2 📖: fozada🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<ident class="della" level="1"></ident><fuzada [Oc]. h.ozada [Pa].>(TEST)
|
|
|||
fozaderu, el* 📖: fozaderu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><fouzadeiru [Md]. fuzadeiru [Md].>(TEST)
|
|
|||
fozador, ora 📖: fozador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<ident class="della" level="1"></ident><fuzador [Md].>(TEST)
|
Cast. fozador [Tb. Md].
|
|
||
fozadoriu, el* 📖: fozadoriu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><fuzadoriu [Md].>(TEST)
|
|
|||
fozadura, la 📖: fozadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><fouzadura [An]. fozaúra [Ca]. fuzadura [An].>(TEST)
|
|
|||
fozar 📖: fozar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><fouzar [y Md. Cn. An. Llomb. Vg]. fuzar [Sm. Md. Bab. As. An. y Tor. y Mar]. h.ozar [Lln. Rs. Pa].>(TEST)
|
Cast. hozar [Lln. Rs. Pa. Cg. Cñ. Ac. Sb. Ay. Ll. Ar. Sd. Qu. Sm. Md. Bab. Pzu. As. Cn . An. Pr. Sl. Vd. Tox. /Eo/. JH. DA.
|
R. Tor. Llomb. Vg. Arm. Mar]: Los gochos tán fouzando nel curriel.lu [An]. Hozar el gochu [Cp. Ca. Qu. Cd. Vd] y el xa- baril [Tb. PSil]. Hozar dellos animales [Ay. Oc]. 2. Revolver muncho [Vd]. 3. Trabayar más de la cuenta [As. PSil]. Traba- yar como un avarientu [Pr]. Trabayar duro nel campu [Tox]. 4. Querer abrir daqué ensin llogralo [Cp]. 5. Facer una cosa mal y ensin procuru nin llimpieza [Mar].///
|
- fozó na tierra, y ‘scondió’l dineru de so señor [San Mateo 105]
Del términu primariu faux, -icis ‘garganta, parte de fuera del pescuezu’, ‘entrada del tubu dixestivu’ (EM) siguió ast. fouz > foz 2 (cfr.) d’u se fexo’l verbu fouzar > fozar [y d’ehí un compuestu enfozar (cfr.)], lo mesmo que dende focicu se fexo enfocicar (cfr.) y familia. Ye una propuesta más afayadiza que partir con García de Diego y Corominas-Pascual del llat. *FODIARE (DEEH; DCECH s.v. hozar) darréu que dende fouz xustifícase meyor el vocalismu deuterotónicu. En rellación etimolóxica col ast. fozar tenemos fozaderu (cfr.), fozadoriu (cfr.), fozador (cfr.), fozadura (cfr.). Un posible participiu fuerte nominalizáu de fozar pudo ser *fozu güei conocíu gracies a una amestanza del suf. dimi- nutivu -ACULUS, fozayu (cfr.) en posible referencia a daqué que, como una planta, puen fozar los gochos. En rellación a fozar te- nemos l’ax. fozón, ona (cfr.) y el correspondiente nome fozón (cfr.) en referencia a dalgo que focen. Tamién una nominaliza- ción del fem. del participiu débil ye ast. fozada 2 (cfr.). L’ast. tamién conoz la variante de fozar, esfozar 2 (cfr.) verbu col que guarden rellación esfozaderu (cfr.), esfozadura (cfr.). |
|
fozáu, ada, ao 📖: fozáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<h.ozáu [Pa]. //fozado [Mar].>(TEST)
|
Suciu [Tb. Sm], sobáu, masuñáu (un oxetu) [Mar]. 2. Afura- cáu polos topos (un prau, una tierra) [Pa. Sb].
|
Pp. de fozar. |
||
fozayu, el 📖: fozayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Planta que miedra ente les berces y nel campu, de fueyes re- cortaes en senos, y de flor mariella [Cg].
<ident class="della" level="1"></ident>- {los cerdos} <i class="della">de</i>(TEST)
|
todo rozan, todo engullen, en particular fo- zayos, llanzuela, yerba que apiega, alcacer tierno, bonizo, lechares, trebes y otras tales yerbas [Grangerías XVIII: 921] Cfr. fozar.
|
|||
fozazu, el* 📖: fozazu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fouzazu [Md]. h.ozazu [Pa].>(TEST)
|
Golpe dau cola foz [Pa. Md]. Cfr. foz 1.
|
|||
fozón, ona 📖: fozón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<fuzón [Sm].>(TEST)
|
Que foza muncho [Tb. Sm. PSil. Tox]. 2. Que trabaya ensin procuru nel campu [Tox]. Cfr. fozar.
|
|||
fozón, el 📖: fozón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Panal [Cb. Ay]. Panal de cera y miel [Ca]: Esti añu tenín mu güen fozón les colmenes [Ca]. 2. Punta del dentón del llabiegu [Gr (Oc)]. Cfr. fozar.
|
|||
fozoria, la* 📖: fozoria🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fuzoria [Llomb].>(TEST)
|
Podadera [Llomb].
|
Del mesmu posible aniciu que l’ast. fosoria (cfr. fesoria) anque con influxu fónicu de fozar. |
||
fracasar 📖: fracasar🏗️: NO ✍️: NO |
Zarrase, acabase, fallar a una cita, dexase de practicar [Lln]: <i class="della">Yá</i><i class="della">(TEST)
|
la escuela fracasó por falta de críos [Lln].
|
2. Nun llograr lo que se quier [Ay]. 3. Nun tener bon resultáu nel estudiu, nel trabayu [Xral]. Del it. FRACASSARE ‘estrozar’, acordies con Corominas-Pas- cual (DCECH s.v. fracasar) que tamién consideren nel mesmu epígrafe’l correspondiente nome fracasu (cfr.). |
||
fracasu, el 📖: fracasu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+fraquesu [Ay].>(TEST)
|
Chascu, desilusión grande [Ay].
|
Cfr. fracasar. |
||
frachar 📖: frachar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. afrechar.
|
|||
frada, la 1 📖: frada🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<fradia [Mi].>(TEST)
|
Aición y efeutu de fradar [Mi. Ay. Ri. Tb. JH]. Corta o poda de los árboles [Ll. JH]. 2. Retueyu d’un tueru llueu de talalu [Qu]. 3. Borde cortante d’una cosa, cantu d’una piedra, es- quina d’un mueble [Md]. 4. Mancadura [Md]. //Madera de frada ‘madera que retueya llueu de talalo’ [Tb]. la frada de los arboles del Campo de San Roque 1787 [AAU/429]
|
Cfr. fradar. El deverbal fradia débese al infinitivu con yod, fradiar (cfr. fradar). |
||
frada, la 2 📖: frada🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
(TEST)
|
Cfr. frade.
|
|||
fradador, ora 📖: fradador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
(TEST)
|
Que frada [Md. JH]. Cfr. fradar.
|
|||
fradadoriu, el 📖: fradadoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Sitiu u se fraden árboles [Md].
|
Cfr. fradar. |
||
fradadura, la 📖: fradadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fradaúra [Ri].>(TEST)
|
Aición y efeutu de fradar [Ri. JH]. Cfr. fradar.
|
|||
fradar 📖: fradar🏗️: NO ✍️: NO |
</////fradiar [Mi]. fradear [y Sm].>(TEST)
|
Cortar les cañes de xunto la cruz de los árboles [Ll]. Cortar toles cañes d’un árbol [Cn (F). DA] o dexando namái dalguna guía [Cv]: Vamos fradar la castañal [Cn (F)]. Podar un árbol [Ay. Sm. Md]. Cortar les puntes de los árboles o arbustos [Tox] quitándo-yos les guíes [R]. Podar, rozar [/Mánt/], esmochar un árbol cortándo-y les rames cerca del tueru [LV]. Podar los ár- boles [Cn (MG). An. Gr]. Podar, cortar [Mi. JH]. Cortar toles cañes d’un árbol [Tb. Pr] pa inxertalu o pa que nun creza mun- cho [Pr (Cv)]. Podar les cañes que sobresalen [Lln]. Esmochar un árbol dexándolu ensin rames nin copa [Vd]. Cortar un árbol casi pel pie pa que les cañes nueves prosperen [Oc]. Cortar les rames d’un árbol quedándo-y namái la parte central [Cd]. 2. Cortar los artos, les sebes [Ri] cortándo-yos la parte alta [Pr]. Cortar les rames o maleza qu’invade un camín o una finca [Cd]. 3. Romper el narbasu al andar pel maizal [Ri]: La vaca fradó’l maizal [Ri]. 4. Segar o cortar alta dalguna cosa como l’alcacer [Pr (Cv)]. 5. Pañar la yerba col angazu [Cg]. 6. Dexar molíu a golpes [Mi].
|
|
Del llat. FRATRĀRE (EM s.v. frater), o dende frade según Coro- minas-Pascual (DCECH s.v. fraile), hebo siguir ast. fradar qu’a- cabó tamién lexicalizándose pa referise a ‘cortar el pelo asemeyando’l corte de pelo de los frades o flaires’ → ‘cortar les fueyes d’un árbol’ → ‘cortar’. Un deverbal fuerte ye ast. frada 1 (cfr.) col que guarden rellación los derivaos fradadura (cfr.), fradador (cfr.), fradadoriu (cfr.), fraderu (cfr.). Tamién foi posible un verbu en -IDIARE, ast. fradear (cfr.) → fradiar quiciabes d’u procede fradía (cfr.). |
|
frade, el 📖: frade🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Flaire [Os. JH]. freru [R].
<ident class="della" level="2"></ident>a)
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">ego</i>(TEST)
|
fakilo uobis fratribus meis 803 (or.) [DCO]
|
|
||
fradear 📖: fradear🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">frailar</i>(TEST)
|
[JH]. Metese flaire [JH {Paez que contrapón esto a fradar ‘podar’}].
|
Cfr. fradar. |
||
“fradería” 📖: “fradería”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">el</i>(TEST)
|
capellan la otra metad et la fraderia lieva un dezmero 1385 [Parroquies/102] Cfr. frade.
|
|||
fraderu, a, o 📖: fraderu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">hun</i>(TEST)
|
pumar sirgado & otro medio fradero 1430 [MB/283] Cfr. fradar.
|
|||
fradía, la 📖: fradía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Sazón d’un árbol pa que lu fraden [Cv].
|
2. Parte del árbol per onde-y corten les rames al fradalu [Cv]. 3. Lleña que se saca al fradar los árboles [Cv]. Cfr. fradar. |
||
fraganciosu, a, o 📖: fraganciosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Bravucón (un individuu) [Pi (i)].
Posible deriváu del semicultismu <i class="della">fragancia </i>(DCECH s.v. fra- gante) col suf. -<i class="della">osu</i>(TEST)
|
(que vemos en alabanciosu, etc.), non con- señáu nes nueses fiches pero que pue conocese n’Asturies como castellanismu. Semánticamente ye almisible’l pasu ‘con bon olor’ → ‘presumíu’ → ‘bravucón’; tamién pudo ser ‘que güel a monte’ → ‘montés’ → ‘bravu’.
|
|||
fragaria, la 📖: fragaria🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Planta anual de fueyes “palmado-cortadas”, propia de les tie- rres seques [R].
|
Del llat. FRAGARIA (DCECH s.v. fresa), per vía culta. |
||
fragosu, a, o 📖: fragosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(Terrén o camín) difícil, con muncha llera [Oc]. Ásperu (difí- cil d’andar pola espesura, la irregulartidá del suelu, les pie- dres, etc.) [Md]. 2. Frondosu, espesu, con abondes fueyes y rama [Md].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">quomodo</i>(TEST)
|
in aliis terris dantur quam terra ipsa est febre et fragosa 1225 [FRLeón/211]
|
Del llat. FRAGŌSUS, -A, -UM ‘rotu’, ‘quebráu’ (OLD), con conti- nuador port. y cast. (REW; DEEH). |
||
fragua, la 📖: fragua🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fraugua [Sm. Md. PSil. As. Cv. Tox. Oc. /Eo/]. frabua [Ay].>(TEST)
|
Cast. fragua [Lln. Ay. Tb. Sm. As. Cv. Tox. /Eo/]. Taller onde se trabaya’l fierro [Lln. Ri. Tb]. Ferrería [Cd. Md. Oc]. ///Agua, que se quema la fragua dizse p’alvertir de que se ta arranáu de sede [Sr (LBlanco)].
|
|
Cfr. fábrica. Dende fragua xustifíquense les variantes occi- dentales del tipu fraugua (GHLA 114) con propagación del [w] a la sílaba anterior, lo mesmo que se pervé nel correspondiente fraguar → frauguar. |
|
fraguar 📖: fraguar🏗️: NO ✍️: NO |
<frauguar [Cv. Tox. /Eo/].>(TEST)
|
Cast. fraguar [Cv. Tox. /Eo/. R].
|
|
Cfr. fabricar & fragua (PE4). |
|
frai 📖: frai🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. flaire.
|
|||
fraileñu, el 📖: fraileñu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Mosca de forma allargada y estrencha, de color buxo, fre- cuente de branu ente’l ganáu (el so pinchazu calistra muncho y pue facer saltar sangre) [Oc].
|
Cfr. flaire. |
||
“fraira” 📖: “fraira”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
Cfr. flaire.
|
|||
fraixuán, el 📖: fraixuán🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Nome que se da al casáu paciente y que nun manda un res en casa, onde ye too la muyer [ByM].
Trátase d’una denomación peyorativa del home al que popu- larmente llamen <i class="della">xuan</i>(TEST)
|
(cfr.),
|
quiciabes el nome más común, al qu’agora anteponen frai, a lo meyor insistiendo na bondá o beatitú del personaxe. |
||
“frama” 📖: “frama”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu namái conocíu na documentación llatina del dominiu:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">tradimus nos ad eglesia Sancte Marie et ad appatisa nostra</i>(TEST)
|
Ailo omnia nostra hereditate in terris in vineis in perozo et in frama in obilo (...) quantum nos quatrat inter nos ere- des vel nostros iermanos 957 [MSAH-I/192]
|
Pallabra d’aniciu xermánicu conseñada como framea que de- signa ‘arma de los antiguos xermanos’, ‘espada’ (EM; ABF; MLLM). Ún qu’afita’l términu ye Isidoro de Sevilla: “Framea vero gladius ex utraque parte acutus, quam vulgo spatam vo- cant. Ipsa est et romphea. Framea autem dicta quia ferrea est: nam sicut ferramentum, sic framea dicitur; ac proinde omnis gladius framea” (Etimologías XVIII, 6-3). |
||
franca, la 📖: franca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Pasu grande [Lln]. 2. Franxa [Lln]: <i class="della">Una franca de roca muy </i><i class="della">grande</i>(TEST)
|
[Lln].
|
Cfr. francu, a, o. |
||
francer 📖: francer🏗️: NO ✍️: NO |
<afrancer [y Cp. Cad]. afrancir [JH]. francir [Cg. y Cb. y Cp].
/////afrander [Lln]. frander [LV. Lln. Pa]. frender [LV. DA. R]. frandir [Lln (P)].>(TEST)
|
Frayar, romper [Lln. Pa]. Quebrar la cáscara de les nueces o ablanes [Pa. Cb (= frañer). Cg. Cp] o cosa asemeyada [LV. DA. R]. Cascar los frutos secos [Lln]. Machacar cualquier cosa dura [Cp]. 2. Allanar la tierra, llueu de llabrar, cola gradia [LV. Lln. JH. Cad]. Dir rompiendo les seches cola gradia [Cp].
|
|
Del llat. FRANGERE ‘romper’, ‘abatir’ (EM), lo mesmo que ta- mién xustifica l’ast. frañer (cfr.). El resultáu medieval hebo ser sonoru lo que facilitaría, llueu, el tracamundiu coles va- riantes de tipu -nd- como frander etc. (GHLA 4.5.9). De toes maneres les variantes del tipu frender, frander tamién podríen esplicase dende FRENDERE (EM), sinónimu llatín de frangere como tamién se deduz d’Isidoro de Sevilla: “faba fresa dicta eo quod ea homines frendant, id est frangant, et molendo conmi- nuant” (Etimologías XVII, 4-4). N’ast. pudo emplegase l’ax. d’esta familia *francible que conocemos pel autor de La Fonte del Cai qu’escribe, con lapsus, “enfracible”, pallabra enten- dida, con discutible rigor, como ‘grácil’. El participiu fuerte de francer foi franciu, a, o (cfr.), tamién asitiáu ente los nue- sos nomes de llugar qu’ufren un segundu elementu en -francia (TA 732) y qu’ha rellacionase, abondes vegaes, cola piedra rota o frayada. Ye verdá que, dacuando, les referencies llingüísti- ques al nome del estáu francés podríen suxerir, en dómines |
|
francés, esa 📖: francés🔤: , esa 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 esa |
<ident class="della" level="1"></ident><francés [Lln]. francesa [Ac. Ll].>(TEST)
|
otro camino que sale para el dicho camino françes 1490(or.) [VC-II/309]
|
Cfr. francu, a, o. La mazana llamada francesa, lo mesmo que la denomada francesona (cfr.) y de dellos tipos de raneta (cfr.) deben el nome a la so procedencia de FRANCIA (PE3). Sobro francés féxose francesada (cfr.). |
||
francesada, la 📖: francesada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<francesá [Llg. Ll. Mi].>(TEST)
|
Cast. francesada [Ll].
|
Guerra decimonónica contra Francia [Llg. Mi]. Época de la Guerra de la Independencia [Lln. Cg. Ac. Mi. Tb. VCid]: Eso foi de cuando la francesada [Tb]. Cfr. francés. |
||
francesón, ona 📖: francesón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Aum. de <i class="della">francés</i>(TEST)
|
(cfr.). //Francesona ‘tipu de mazanes grandes y achataes, colloraes con vetes marielles [Rs. MS]. Cfr. francés.
|
|||
franchicar 📖: franchicar🏗️: NO ✍️: NO |
<franchucar [y Cb. Ca].>(TEST)
|
Partir o romper un cascarón duru [Cb (= frañer)]. Machacar una cosa [Ca].
|
Cfr. frañer. |
||
franciscanu, a, o* 📖: franciscanu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<franciscanu [Cl]. franciscana [Pa. Sb].>(TEST)
|
(Flaire) mendicante [Cl]. 2. De color pardo (o negro) con pin- tes blanques (una pita) [Pa. Sb]. //Pitu franciscanu ‘pitu de plumes blanques y negres, con tonu xeneral de color buxo, grande y pergafu’ [Llg]. ///La miseria franciscana, tres ove- chas ya una cabra [LGarcía].
|
|
Cfr. franciscu, a, o. |
|
franciscu, a, o 📖: franciscu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
//<i class="della">Vara</i>(TEST)
|
francisca ‘salgueru’ [Mar].
|
|
Pero dexando a un llau vara francisca, el términu conocémoslu pela documentación medieval: Etimologías XVIII, 6,9]. De toes ma- neres, el suf. -iscus va recular nel usu al xeneralizase nel sie- glu XIII l’ax. de tipu francés (cfr.). Los exemplos documentaos fáennos ver un usu axetivu (§1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9) pero l’exemplu 3 úfrenos una nominalización (el franciscu sedría una triba de tela) y d’ehí qu’apaeza nuna construcción prece- díu de la preposición de como se pervé n’otros exemplos (cfr. anxovín). Desconocemos la motivación que xustifique vara francisca ‘salgueru’ [Mar] a nun ser qu’orixinariamente heba entendese dende *‘vara de (San) Franciscu’ por ser orniu de dalguna de les sos imáxenes. La nominalización de franciscu ‘francés’ valió d’encontu pa la xeneralización del antropónimu Franciscu xeneral n’Asturies anque sustituyíu familiarmente por Pachu, Paco. De FRANCISCU siguió tamién l’hipocorísticu Xiscu → Xicu, con perda de la /s/ posnuclear por identificase col diminutivu -icu. Sobro franciscu ‘francés’ féxose una nueva incrementación axetiva *franciscanu, a, o que, magar les coincidencies d’espresión, nun ha entremecese con fran- ciscanu ‘de San FRANCISCU d’Asís’ (cfr. franciscanu). Asina referencies que se conseñen nel sieglu XIII como rua publica franciscana 1235(or.) [SV/71] nun fadríen otra referencia pri- mera qu’a la cai qu’enllazaba col camín franciscu o camín francés que traíen los pelegrinos (Tolivar Faes 1985: 625). Una nueva incrementación del xermánicu FRANK + -ĒNSIS ye res- ponsable del ast. francés (cfr.) cola creación d’un femenín francesa con usos axetivos y nominales. |
|
franciu, a, o 📖: franciu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cascáu [AGO]. //<i class="della">Estar</i>(TEST)
|
fechu una francia ‘andar tou revueltu, alborotáu y confusu (“frase que sólo remonta su origen a la úl- tima invasión francesa”) [JS 161].
|
Y todu el mundu, fechu’stá una Francia [Fiestas Coronación 182] Cfr. francer. El testu lliterariu xuega con Francia (‘estáu fran- cés’) y francia, participiu fuerte de francer. quando cuidé se acababa/tanta fiesta y tanta Francia/sa- lieron unas señoretas/con lla saya remangada/diciendo so rellación /también a lla casteyana (TCónsul 1789: 18) |
||
francu, a, o 📖: francu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+frencu [Ay]. franca [Lln].>(TEST)
|
Cast. franco [Pa]. Abiertu, comunicativu [Cl. Pa]. Que diz les coses de frente [Ac. Ay. Tb]. 2. Xenerosu, arrogante [Ay]. 3. Cast. holgado [Pa]. Ancha, amplia, llibre [Lln]. Llibre, ensin obstáculos [Pr]. //Peras francas ‘tipu de peres grandes y dures que maurecen mui serondes, en mes de payares y avientu’ [Tb (= peras de francu)].
|
nin estando forçiada nin costrinnida mas_de mia propia ue- luntat franca e liure 1357(or) [SB/273]
|
cfr. el francu, la franca), como s’al- vierte na nuesa documentación. La nuesa documentación me- dieval da cuenta, en dellos casos, de la procedencia de los individuos [por eso a vegaes ha estudiase’l términu dientro de la toponomástica (TA 544; TT 321), o de mercancíes ultrapire- naiques]. Si francu, asina como l’influxu cultural y llingüís- ticu ultrapirenaicu (CGHLA 281), se conseña ente nós bien ceo y se superpón al averáu franciscu (cfr.), de magar el sieglu XIII entama a contender col concurrente francés (cfr.) que trunfará dafechu llingüísticamente. Sobro francu féxose’l deriváu fran- cura (cfr.), franqueamientu (cfr.) y afrancamientu (cfr.), fran- quedume (cfr.); tamién el verbu afrancar (cfr.) y franquiar (cfr.) col so deverbal franquéu (cfr.) y quiciabes *franquir, col participiu “franquido”, “franquida” (cfr, franquiar); al empar otros términos rellacionaos del tipu franqueza (cfr.), el semi- cultismu franquicia (cfr.), franquiador (cfr.), franquiadora (cfr.), franquiadura (cfr.). |
|
francu, el 📖: francu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Sellu de les cartes [Vg. Mar (“viene de la primitiva inscrip- ción <i class="della">franco</i>(TEST)
|
que llevaban las cartas antes de utilizarse los sellos adheridos”)].
|
Cfr. francu, a, o. |
||
francura, la 📖: francura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">holgura </i>[Pa]. Anchura, amplitú [Lln]: <i class="della">Onde había un </i><i class="della">pocu</i>(TEST)
|
de francura [Lln].
|
Cfr. francu, a, o. |
||
frandeterrones, {el/la} 📖: frandeterrones🔤: , {el/la} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el/la} |
Llabrador (en sen peyorativu) [Lln].
D’un compuestu del verbu <i class="della">frander</i>(TEST)
|
(cfr. francer) y del pl. de te- rrón (cfr. tarrón).
|
|||
frangüesu, a, o 📖: frangüesu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<frangüesu [Qu. Tb]. +frangüisu [Ll].>(TEST)
|
Forzudu [Qu]. Perfuerte [Tb].
|
2. Mui flaca (una persona) [Ll]. Cfr. frangüesu. |
||
frangüesu, el 📖: frangüesu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+farangüisu [Ll (MP)]. +frangüisu [Ll]. frangüexu [Cp].>(TEST)
|
Neophron percnopterus, cast. alimoche común [Noval 162].
|
Páxaru rapaz, grande que pue llevar fasta corderos [Cb. Cp]. Especie de falcónidu buxu nel llombu y blancu nel pechu y na barriga [Cg]. Cast. quebrantahuesos [Ll (MP). Ll]. Quiciabes sía resultáu d’una amestanza del verbu frander ‘romper’ (cfr. francer) y del nome güesu (cfr.). Ello empobi- naría a que l’ast. frangüesu ye l’equivalente semánticu del cast. quebrantahuesos (cfr. quebrantagüesos) siempre confundíos los dos n’Asturies anque l’últimu correspuende col Gypaëtus barbatus (Noval 164). Tamién conocemos n’ast. un usu axe- tivu de frangüesu (cfr.), anque camiéntome que namái conse- ñáu cola variante masculina. Llamar frangüesu a una persona fuerte débese a quien s’asocia a la posibilidá de romper coses dures como los güesos. El fechu de llamar de la mesma manera a quien ye perflacu ha debese a la interpretación de que los flacos ruempen los propios güesos con facilidá. |
||
franqueamientu* 📖: franqueamientu*🏗️: SI ✍️: NO |
<francamientu [JH].>(TEST)
|
Cast. manumisión [JH].
|
|
Cfr. francu, a, o. |
|
“franquedume” 📖: “franquedume”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">el</i>(TEST)
|
pegullal que ellos avian devenlo dar logo en aquella fran- quedume s. XIII(or.) [FX/350]
|
|
Cfr. francu, a, o. |
|
franquéu, el 📖: franquéu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Parte de la piedra firme que s’arrinca nuna llabor de la mina, distinta del carbón, pa enanchala o destinala al rellenu [Min]. Cfr. <i class="della">francu, a, o.</i>(TEST)
|
||||
franqueza, la 📖: franqueza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Sinceridá [Tb]: <i class="della">Ya</i>(TEST)
|
un home de mucha franqueza [Tb]. “Fran- queza, desahogo, libertad” [R].
|
de las franquezas ¬ de los omnes franqueados s. XIII(or.) [FX/4]
|
Cfr. francu, a, o. |
|
franquiador, el 📖: franquiador🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Especialista na execución de galeríes [Min]. Cfr. <i class="della">francu, a, o.</i>(TEST)
|
||||
franquiadora, la* 📖: franquiadora🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<franquiaora [Min].>(TEST)
|
Pica grande con dambos brazos aceraos p’arrincar la vena del car- bón, la pizarra inconsistente, pa mover escombriu, etc. [Min].
|
Cfr. francu, a, o. |
||
franquiadura, la* 📖: franquiadura🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<franquiaúra [Min].>(TEST)
|
Tramu estayáu, magnitú de la estaya [Min].
|
Cfr. francu, a, o. |
||
franquiar 📖: franquiar🏗️: NO ✍️: NO |
<afrancar [JH]. afranquiar [y Pa].afranquear [Lln].>(TEST)
|
Cast. franquear [Pa]. Abrir una puerta [Pa] o dexar pasar per ella [Sb]. Abrir de par en par les puertes [Pr]. Abrir un pasu [Pr]. Enanchar daqué [Pa] en guíes, pozos o trasversales [Min]: Tenemos qu’afranquiar el camín pa que pueda pasar el carru [Pa]. Facer mayor un furacu o una entrada [Tb]. Agrandar [Lln]. Abrir, dexar pasar [/Mánt/]. Furar a los llaos [Ll]. 2. Al- travesar [Tox]. 3. Afloxar lo apertao, destensar [Cl]. 4. Crecer la madera [Sb]. 5. Manumitir o lliberar al esclavu [JH]. ///Nun se cansa’l roñoso de roñar nin el francu de franquiar [LC].
|
|
||
franquicia, la* 📖: franquicia🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">vsos</i>(TEST)
|
& costumes & ffranquizas 1302 [MB/16]
|
|
Cfr. francu, a, o. |
|
franxa, la 📖: franxa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">franja</i>(TEST)
|
[Tox], tira o cinta de galón d’oru, plata, etc. [/“de Valdés al Eo” (Eo)/].
|
Del fr. FRANGE, pallabra con aniciu nel llat. fimbria ‘oriellu d’un vistíu’ (DCECH s.v. franja). Un aum. con usu ax. vémoslu nel ast. franxón, ona (cfr.). |
||
franxón, ona 📖: franxón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
Desarregláu, vistíu de cualquier manera [Md].
|
Cfr. franxa. |
||
frañer 📖: frañer🏗️: NO ✍️: NO |
<frañir [Os. Cb. y Ay. Qu. Tb. Sm. V1830. /////JH. R. DA].>(TEST)
|
Frayar, romper [Sb. Sm]. Romper [Os. Cb. Ri. Qu. Md.V1830. R. DA], cascar [Ay]. Romper la cáscara de dalguna cosa [Qu (Oc)]. Romper cualquier oxetu duru [Tb. Md]: Frañía las ablanas colos dientes pero acabóu frañendo los güesos na ca- rretera [Tb]: Vou frañite la cabeza [Tb]. Partir o romper un cascarón duru [Cb (= francer = francir = franchicar = fran- chucar). Romper dafechu [Ca]. Frayar en cachos dalgún vasu, vasía [JH]. Desfacer [DA]. 2. Cansar [Ri. Tb]: Taban frañíus de tantu trabachar [Tb].
|
|
Del llat. FRANGERE ‘romper, abatir’ (EM), verbu con continua- dores románicos (REW; DÉRom s.v. */’φrang-e/, -1) sigue ast. frañer [Xo (Apuntamiento 318)]. Tamién foi posible una rea- lización fónica destremada como vemos en frander y francer (cfr.). Les variantes frañir, frañer, perentiéndense dende FRAN- GERE que tamién tien l’aceición de ‘romper cola muela, colos dientes’ (EM s.v. frendo) y son averaos al ast. frayar (cfr.). Un deverbal de frañir ye ast. frañida (cfr.); en rellación tenemos términos como frañideru (cfr.), frañidor (cfr.), frañidoriu (cfr.), frañidura (cfr.). Una variante diminutiva de frañer ye frañucar (cfr.). L’ast. tamién fai ver el compromisu ente de- lles variantes del mesmu verbu, asina nos diminutivos en -icar, -ucar onde s’alvierte l’encruz de frander (cfr. francer) y fra- char (cfr. afrechar). |
|
frañida, la 📖: frañida🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Actu de <i class="della">frañer</i>(TEST)
|
[Md].
|
Deverbal de frañer. |
||
frañideru, a, o 📖: frañideru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Lo que se pue <i class="della">frañer</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. frañer. |
||
frañidor, ora 📖: frañidor🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
(TEST)
|
Que frañe, quebrantador [JH].
|
Cfr. frañer. |
||
frañidoriu, el 📖: frañidoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cualquier oxetu con que se frañe daqué [Md].
|
Cfr. frañer. |
||
frañidura, la 📖: frañidura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición de <i class="della">frañer</i>(TEST)
|
o frañir [Md].
|
Aición y efeutu de frañir [Tb. Md. JH]. Cfr. frañer. |
||
frañíu, ida, ío 📖: frañíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<afrañáu [Lln].>(TEST)
|
Arregláu, preparáu [Lln].
|
Pp. de frañer. |
||
frañucar 📖: frañucar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Machacar [DA].
|
Cfr. frañer. |
||
fraque, el 📖: fraque🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">frac </i>[Ca]. 2. “Vestido extravagante” [Ca]: <i class="della">Venía vestíu </i><i class="della">con</i>(TEST)
|
un fraque, que fartéme de riír cuando lu ví [Ca].
|
|
||
frasca, la 📖: frasca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Guisa, manera [Sb]: <i class="della">Yo</i>(TEST)
|
nun vo d’esta frasca [Sb]. 2. Clas, se- meyanza [Lln. Cg]. Semeyanza de les maderes [Os]: Estas ma- deras tienen la misma frasca [Os]. (Fig. ya irónicu) Semeyanza de les persones [Os]. 3. Mangos pa les ferramien- tes [Na (LBlanco)].
|
|
||
frascu, el 📖: frascu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+frescu [Ay]. frasco [Os].>(TEST)
|
Cast. frasco [Ay. Tb]. 2. Cuernu de vaca pa llevar el sal a la braña, a la mayada [Os].
|
|
||
fraternía, la 📖: fraternía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Fraternidá [JH].
|
Posible términu en rellación col cultismu (quiciabes castella- nismu) fraternu, cola amestadura del suf. -ía. |
||
fraudulentu, a, o 📖: fraudulentu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Términu namái conocíu per testu serondu y en castellán:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">ser</i>(TEST)
|
fraudulento e engannoso contra el dicho monesterio 1491 (t.) [SP-IV/329]
|
Del llat. FRAUDULENTUS, -A, -UM ‘engañosu’ (EM s.v. fraus), per vía culta documental. |
||
frayador, ora 📖: frayador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<b class="della">frayador,</b>(TEST)
|
ora Que fraya [JH].
|
Cfr. frayar. |
||
frayadura, la 📖: frayadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<frayaúra [Sr. Ca. Ay. Ll].>(TEST)
|
|
|||
frayamientu, el* 📖: frayamientu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><frayamiento [JH].>(TEST)
|
Despeamiento (sic) [JH].
|
Cfr. frayar. |
||
frayar 📖: frayar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><frañar [Sb].>(TEST)
|
|
Menéndez Pidal (RFE 7: 12), siguíu por Meyer-Lübke (REW), parte d’un llat. *FRAGULARE pa xustificar fr. a. frailler y ast. fra- yar col que guarda rellación l’ast. frayón (REW); nesa opinión paecen inxerise Corominas-Pascual (DCECH s.v. fracción). Del mesmu paecer resulta García de Diego qu’axunta a los verbos fr. y ast. el gall. frallar (DEEH). Esta propuesta pal nuesu frayar fai que veamos nel llat. FRANGERE ‘romper’, ‘abatir’ (EM s.v. frango) l’antecedente del ast. francer (cfr.) asina como de frañer (cfr.) y frañir (DCECH s.v. fracción) y que nós acoyimos hai tiempu (PE2 s.v. cinglar). Pero l’ast. tamién conoz otra variante de frañer (cfr.), frañir que ye frañar; agora bien, si esi exemplu en -ar nun pue xustificase na mesma xénesis que frañer, frañir dende FRAN- GERE, habrá tenese por variante de frayar con tracamundiu de palatales (GHLA §4.5.10). Un compuestu de frayar sedría ast. es- frayar (cfr.). Un deverbal del participiu fuerte de frayar pudo ser
*frayu que conocemos pel ast. frayu 2 (cfr.) y pelos términos con incrementación sufixal frayatu (cfr.), frayón (cfr.) con posibles usos axetivos tamién; dende frayón llogróse un nuevu aumenta- tivu frayonazu (cfr.). En rellación col ast. frayar citamos fraya- dor (cfr.), frayadura (cfr.), frayamientu (cfr.). |
||
frayatu, el 📖: frayatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Resultáu de <i class="della">frayase</i>(TEST)
|
con una piedra, martiellu, etc. [Pa]. Cast. magullamiento [Pa].
|
2. Vexiga de sangre, angüeña [Rs]. Cfr. frayar. |
||
frayáu, ada, ao 📖: frayáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Colos uños malos por andar (el ganáu) per malos caminos [Cb. Cp]. Colos pies triaos [VBable]. 3. Cansáu, agotáu [Cl. Sr. Tox. Paredes (Cv). Pr (Cv)]: <i class="della">Taben</i>(TEST)
|
frayaos de trabayar tanto [Sr].
|
Pp. de frayar (cfr.). |
||
frayón, ona 📖: frayón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
Estrozón, qu’acaba cola ropa, col calzáu con priesa [Ay].
|
2. Comedor, famón [Lln (S)]. 3. Machacón [Mn. JH]. Torpe, pesáu (un home) [GP a. 1788]. 4. Burllón [Ll]. Cfr. frayar. |
||
frayón, el 📖: frayón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Tueru [GP a. 1788] d’árbol mui gordu y ñudosu [Cg]. Troncu gordu que s’alluga detrás del fueu [DA]. Lleñu [V1830]. 2. Piedra inferior del molar [Cg]. Piedra onde encaxa y so la que xira la muela del molín [Cb]. Piedra solera del molín [Llib]. Piedra so la que cai’l granu pa molelo la muela [Cl]. Muela de molín que ruempe los granos fasta facelos farina [Ca]. Piedra sobro la que pesa la muela pa moler [Ci (VB)] el granu nel molín d’agua [Pa]. Muela solera fixa so la que va la muela que muel [Pa (Molín). Sb]. 3. Piedra cimera del molín [Lln (S)]. 4. Mazu col que se fraya o machaca [JH]. 5. Cast. <i class="della">magulladura </i>[Ay. Ll. Cd. Pr]. 6. Renegral [Ay]. 7. Lo mal molío [Lln].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Lo</i>(TEST)
|
mesmo q’un frayón allá torno á entrugayos [Canción In- fantes 276]
|
Aum. de frayu 2 (cfr. frayar). |
||
frayonazu, el* 📖: frayonazu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+frayonezu [Ay].>(TEST)
|
Golpe en deu al coyelu la puerta [Ay].
|
Cfr. frayar. |
||
frayosu, a, o 📖: frayosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Naturalmente cubierto de mucha piedra (un terrén) polo que cansa, fatiga [JH]. Cascayosu, pedregosu [JH].
Del llat. FRAGŌSUS, -A, -UM ‘escarpáu’, ‘cascayosu’ (ABF), con continuador cast. y port. <i class="della">fragoso</i>(TEST)
|
(REW; DEEH); tamién ast. pero, agora, con perda de -G- y xeneración d’una -y- antihiática (GHLA §4.2.7). De toes maneres podría duldase por si se trata d’una
|
formación abondativa amestada a frayu 2 (cfr.). |
||
frayu, el 1 📖: frayu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
(TEST)
|
Greda margoso [Cg].
|
Quiciabes del neutru llat. FRĂGUM, -I ‘fresa’ (EM) con perda de -G- y reposición pente medies d’una antihiática -y- (GHLA §4.2.7). Semánticamente alviértese una posible comparanza cromática de la greda cola fresa. |
||
frayu, el 2 📖: frayu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<+froyu [Sb].>(TEST)
|
Pozu, sima d’entrada vertical [Ca].
|
2. Golpe anímicu [Min]: Quéjase tanto que da frayu oílu [Min]. Dolor, llástima [Sb]: Yera un froyu ver la pena así [Sb]. D’un posible participiu fuerte del continuador del llat. *FRA- GULARE (EM s.v. frango) > ast. frayar (cfr.), anque podríamos entendelu direutamente dende’l llat. FRAGUM ‘rotu’ (REW s.v. *fragum; DEEH) con perda de -G- y xeneración d’una -y- anti- hiática (GHLA §4.2.7). |
||
freba, la 📖: freba🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<febra [y Cg. y Xx. Ac. Ll. y Sb. Ca. Ar. y Md. y Bab. Ce.
/Mánt/ Vg. Mar. Tor]. h.ebra [Lln. Os. Cl. Pa]. /////friba [Ay].>(TEST)
|
Cast. hebra [Lln. Cl. Os. Pa. Cg. Cñ. Ac. Llg. Qu. Tb. Md. Bab. Cn. An. Gr. Cd. Pr. Mar], lo magro de la carne [Sb. Ay. Ri. Sm. Md. Pr. Oc. JH]. Hebra de carne [Ay. Sm. Pzu. PSil. Cn (MG). Sl. Cv. Vd. Tox. Vg]: Metéuseme una freba de l.lacón nesta muela [An]: A mi dame freba, dexa las patacas p’al.lá [Cn]. Trozu de carne [Lln] magro [Tor]. Cast. hebra de carne o xamón [/Eo/]. Parte negra de la carne [Ar]. Trozu de xamón, cecina [Mar]. 2. Filete [Lln] de carne fresco [Ca]. Pedazu de carne fresco [As]. 3. Tayada de pexe ensin espina [Xx]. 4. Con- sistencia, fuerza [Ac. Ay]: Ési ye duru, ye de frebes [Ac]. 5. Trozu de filu [Vd] que se mete na cacha l’aguya pa coser [Cn]: Búscame una freba mariel.la no cestu la costura pa echar aiquí unas puntadas [Cn]. 6. Clas, calidá [Tb. AGO]: Esa ya de bona freba [Tb]. //-es ‘bríu, puxu’ [Llg]: Ye vieyu pero entá tien frebes pa segar [Llg]. //Cortar pola freba ‘cortar de raíz [Tb]. ‘quitar la idea, desanimar’ [Tb]. //Quitar la freba ‘quitar les idees a daquién’ [Qu]. //Ser hombre de mucha h.ebra ‘ser home de munchu tesón, aguante, ánimu, fuerza física’ [Lln (= ser hombre de muchas correas (sic)]. //Tener mucha h.ebra ‘tener bona fuerza física’ [Lln].
|
|
Del llat. FIBRA, -AE ‘filamentu de les raíces’, ‘freba’, ‘vena’, ‘fégadu’, ‘entrañes’ (EM), con continuadores panhispánicos (REW s.v. fǐbra; DEEH). En rellación a esti nome créase l’axetivu afrebáu (cfr.) que quiciabes lleve a postular la existencia d’un conxetural *afrebar. Tamién se llogró un compuestu esfrebar (cfr.), desfrebar (cfr.). L’ast. emplega un castellanismu como compuestu enhebrar anque entá se caltién un resultáu autóc- tonu nel oriente enh.ebrar (cfr. enfebrar). L’ast. tamién conoz un compuestu de entre- + participiu, entrefrebáu (cfr.). Un di- minutivu de FIBRA + -ACULA ye l’ast. frebaya (cfr.); tamién un dim. analóxicu masculín frebachu (cfr.) con un sufixu quicia- bes de xénesis peninsular sureña. Un abondativu en -ŌSUS ye frebosu (cfr.); en ŪTUS, februdu (cfr.) anque ésti con una nidia referencia a la cualidá. |
|
frebachu, el 📖: frebachu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<febrachu [Ca].>(TEST)
|
Llonxa, tayada llarga y estrencha del tocín, bacaláu, etc. [JH]. Filete pequeñu de carne fresco [Ca]: Comiemos febrachu, cho- rizu y café [Ca].
|
Cfr. freba. |
||
frebaya, la* 📖: frebaya🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<febraya [Mar].>(TEST)
|
Freba, pequeña porción de xamón, cecina, bacaláu, sacao a tirón [Mar].
|
Cfr. freba. |
||
frebosu, a, o 📖: frebosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<freboso [Ll].>(TEST)
|
Con freba [Ll. Tb. Sm. Tox] (el tocín) [Pr]. Cfr. freba.
|
|||
frebudu, a, o 📖: frebudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><februu [Ay. Ll]. fribudu [y Pr. Oc]. h.ebrudu [Lln. Pa].>(TEST)
|
Que tien muncha freba [Pa. Ay. Ll. Md. PSil. Pr. Cv. Vd. JH]. Que tien freba o magro [Oc]. Con pocu tocín y muncha carne (el gochu) [Lln]. 2. Resistente [Ay].
|
|
||
frecha, la 📖: frecha🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">flecha</i><i class="della">(TEST)
|
2.
|
|||
frega, la 📖: frega🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<friega [Pa. Pr].///<ident class="della" level="1"></ident>/fregas [Tb]. friegas [Tb].>(TEST)
|
|
|||
fregada, la 📖: fregada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><fregá [Sr].>(TEST)
|
|
|||
fregadera, la 📖: fregadera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><fregaera [Sr].>(TEST)
|
|
|||
fregaderu, el 📖: fregaderu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><fregadeiru [Md. Pzu. PSil. Cd. Pr. Gr, Cn, Vd (Cv). Tox. /Eo/. Vg]. fregaeru [Sb]. +fregaíru [Ay. Ri].>(TEST)
|
Cast. fregadero [Pa. Ac. Sb. Ay. Ri. Pzu. Md. PSil. Cd. Pr. Tox]. Bañal onde se friega la cacía [Lln]. Sitiu o vasía en que se friega [/Eo/]. 2. Tabla onde s’esfriega la ropa al llavar [Ay].
|
|
||
fregador, ora 📖: fregador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<ident class="della" level="1"></ident><fregaora [Ay].>(TEST)
|
Cast. fregador [Pa].
|
Que friega [Ay. Tb. Md]. Cfr. fregador. |
||
fregador, el 📖: fregador🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><fregaor [Ll].>(TEST)
|
|
Del llat. FRICATOR, -ORIS ‘el qu’esfriega’ (ABF) d’u se fai, llueu, el femenín correspondiente (cfr. fregadora). Son posibles ta- mién los usos axetivos fregador, ora (cfr.) |
||
fregadora, la 📖: fregadora🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fregaora [Ay].>(TEST)
|
Aparatu pa fregar [Ac. Ay]. Cfr. fregador.
|
|||
fregadoriu, el 📖: fregadoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fregadoiru [Sm]. fregadorio [Ac].>(TEST)
|
Trapu pa fregar [Lln. Ac. Sm. Pr]. Estropayu pa fregar [Md]. 2. Bañal onde se friega la cacía [Lln]. //Tratar a unu como un fregadoriu ‘menospreciar’ [Pr]. Cfr. fregar.
|
|||
fregadura, la 📖: fregadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fregaúra [Ri]. ////fregaúres [Ay].>(TEST)
|
Sobres de la comida con agua y poxa que se da d’alimentu a gochos y pites [Ri]. Agua de fregar que val d’alimentu pal ganáu [Ac].
|
Restos d’alimentos (con agua de fregar) pa los go- chos [Ay. Ce]. Del llat. FRICATŪRA, -AE ‘tersura d’una superficie por frotación’ (OLD), pallabra con llargu espardimientu románicu (REW). Un continuador semicultu úfrelu ast. fricadura (cfr.). |
||
freganciu, el 📖: freganciu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<//fregancio [/Eo/].>(TEST)
|
Estropayu pa fregar los cacíos [Vd. Tox. /Eo/]. Cfr. fregar.
|
|||
fregar 📖: fregar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">fregar </i>[Lln. Pa. Ac. Llg. Ay. Tb (= esfregar). Sm. Md. PSil. Arm]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
|
fregas tanto que ye igual [Ac], llavar [Tox]. 2. Frotar, restregar [Ri. Tb. Sm. Md. Md]. Rascar [Md]. 3. Aguavar les truches [Ac. Ay. Ar. Sm. PSil. Gr, Cn, Vd (Cv). Vg]: Nesti tiempu les truches tán fregando [Ac]. //-se ‘tasca- se’l ganáu contra daqué pa rascase’ [Cp (= esfregase). PSil. Cv. Tb. Oc]. ‘rascar el picor’ [Md]. //Fregar la vasa ‘llavar los cacíos y cubiertos emplegaos na comida’ [Lln (S). Pa]. ///Nin cueses, nin friegues/nin cuides el llar./Quien vaya á esco- yete/para so muyer/dalgún pecau vieyu/terná que pagar [CyN (Recuerdos)].
|
|
Del llat. FRICĀRE ‘frotar, esfregar’ (EM), pallabra panrománica (REW) ya panhispánica (DEEH). L’aceición §3 débese a qu’al aguavar les truches lo que realmente percibe’l falante ye l’ai- ción previa d’esfregar la panza contra una piedra facilitando’l llabor de llibrar los güevos. Un deverbal del participiu débil ye ast. fregáu (cfr.), fregada (cfr.); del fuerte, fregu (cfr.), frega (cfr.), con un continuador masculín tamién al que se-y axuntó un suf. -atu, fregatu (cfr.) y aumentativu fregón (cfr.), fregona (cfr.). En rellación tán tamién fregadoriu (cfr.), freganciu (cfr.). Un compuestu EXFRICĀRE ‘frotar’, ‘llimpiar frotando’ (ABF) xustifica l’ast. esfregar (cfr.) d’u surde’l deverbal *esfregu (→ esfregón) y esfrega o esfriega (cfr.) col influxu de dellos tiem- pos y persones verbales que xustifiquen el diptongu, lo mesmo que vemos nos compuestos (cfr. resfregar). Lo mesmo que pasa con escaleyar con rellación a caleyar, que funcionen como sinónimos, pasa con esfregar y fregar. En rellación eti- molóxica ta’l verbu despeutivu fregaxar (cfr.); tamién fregotiar (cfr.) col compuestu esfregotiar (cfr.). Un continuador cultu de FRICARE ye ast. fricar (cfr.). |
|
fregatu, el 📖: fregatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición de <i class="della">fregar</i>(TEST)
|
pero ensin muncha fuerza [Lln].
|
Cfr. fregar. |
||
fregáu, el 📖: fregáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fregao [Ay. Mi. Ri].>(TEST)
|
Cast. fregado [Pa]. 2. Baturiciu [Pa], xaréu [Ay. Mi. Tb. Pr], dis- cusión desordenada [Mi. Ri]: Armanon un fregáu que naide sabía qué yara lo que pasaba [Tb]. ///Val más un buen barrido qu’un mal fregao [LC]. ///Valir lo mesmo pa un barrío que pa un fregao ‘valir muncho, ser acionada pa too (una persona) [Mi].
|
|
Del llat. FRICATUS, -US ‘frotamientu’ (ABF) anque quiciabes sía meyor xustificalu como deverbal de fregar (cfr.), lo mesmo que fregada (cfr.). |
|
fregaxar 📖: fregaxar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Fregar mal los cacíos [PSil].
|
Cfr. fregar. |
||
frégol, el 📖: frégol🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. fréxole.
|
|||
fregón, ona 📖: fregón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Que <i class="della">frega</i>(TEST)
|
[Ay. Tb. /Eo/]. //Tar de fregón o de fregona ‘facer de criáu’ [Tox].
|
|
Cfr. fregar. |
|
fregón, el 📖: fregón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición de <i class="della">fregar</i>(TEST)
|
[Cl].
|
2. Rodiellu destináu a fregar [Os. JH]. Especie de trapu de fregar [Ar]. Estropayu pa fregar fechu de paya o d’una soga desfecha [Cv]. 3. Sitiu onde aguaven les truches [Vg]. 4. “Desgaje de terreno” [JH].
Cfr. fregar. |
||
fregona, la 📖: fregona🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Utensiliu pa fregar el suelu [Ac. Ay]. Cfr. fregar.
|
|||
fregotiar 📖: fregotiar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">fregotear</i>(TEST)
|
[Ll. Tb]: Taban fregotiando, fregotia que fre- gotia [Tb]. Fregar de priesa y mal [Cd]. Fregar llixeramente [Lln. Pr]. Cfr. fregar.
|
|||
fregu, el* 📖: fregu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<friegu [Qu. Tb].>(TEST)
|
Sitiu onde aguaven les truches [Qu. Tb]. Cfr. fregar.
|
|||
frei 📖: frei🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. flaire.
|
|||
freída, la 📖: freída🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">fritura</i>(TEST)
|
[Md].
|
Deverbal del participiu de freír (cfr.). |
||
freidura, la 📖: freidura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<friidura [y Tb].>(TEST)
|
Aición y efeutu de freír [Tb]: La friidura salíu bien [Tb].
|
Formación llograda dende’l participiu del verbu freír → friír cola amestanza del suf. orixináu nel llat. -ŪRA, nel mesmu pro- cesu que vemos nel ast. filadura, etc. |
||
freír 📖: freír🏗️: NO ✍️: NO |
<friír [Lln. Pa. Tb. Sm]. frir [Tb. Md]. friyir [JH].>(TEST)
|
Cast. freir [Lln. Pa. Ay. Tb. Sm. Md. JH]. ///Al freír será’l reír y al pagar será’l llorar [LBlanco].
|
Del llat. FRIGERE ‘asar’, ‘griller’ (EM), verbu panrománicu (REW; DEEH). Un deverbal del participiu débil femenín ye ast. freída (cfr.). |
||
freiría, la 📖: freiría🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Conxuntu de <i class="della">freires</i>(TEST)
|
o freiles [JH].
|
Formación coleutiva sol ast. freire, variante de fraile (cfr.). |
||
freixueles, los 📖: freixueles🔤: , los 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
(TEST)
|
Arbolexu que se cría na granda y, dacuando, tien un color arro- xao [Tb].
|
Cfr. fresa. |
||
frenadura, la* 📖: frenadura🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><frenaúra [Min].>(TEST)
|
|
|||
frenar 📖: frenar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Asitiar la mamposta superior del tayu [Min]. 2. Parar, detener [Xral].
<ident class="della" level="1"></ident>Del llat. FRENĀRE (EM) ‘controlar (un caballu coles brides)’, ‘bloquear una entrada’, ‘detener les coses que se mueven’ (OLD). L’ast. conoz delles amestances verbales gracies a l’an- teposición preposicional, con perposible conciencia de com- posición el falante, asina INFRENĀRE>(TEST)
|
enfrenar (cfr.) y el so contrapuestu desenfrenar (cfr.), REFRENĀRE > “refrenar” (cfr.), EFFRENĀRE (EM) → ast. esfronar (cfr.), *SUFFRENĀRE xustifi- cable a la vista del ast. sofronar (cfr.) → sofronada (cfr.) y del llat. SUFFRENĀTIO → ast. sofronazu (cfr.). En rellación con fre- nar ta l’ast. frenadura (cfr.) llográu dende’l participiu débil +
|
|
||
freneru, el* 📖: freneru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Nicholaus </i><i class="della">Frenero</i><i class="della">(TEST)
|
conf. 1175(or.) [ACL/452] Nicholaus Frenarius 1175(or.) [ACL/456] Nicholao Frenero 1177(or.) [ACL/471] Nycholao Frenero 1177(or.) [ACL/482] Caluo illo frenero conf. 1179(or.) [ACL/495] Iohannes frenero 1205(or.) [ACL/158]
|
|
Del llat. FRENARIUS documentáu nes gloses como ‘fabricante de frenos’ (EM) pero que, en tou casu, pasó al ast. a. como nome d’o- ficiu lo mesmo qu’al castellán (Martínez Meléndez 1995: 837). |
|
frenesía, la 📖: frenesía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conocíu pela llingua escrita:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">yo</i>(TEST)
|
qué falo onde estó qué frenesía tien a mio entendimiento devertido //CB, CC: divertidu/Marirreguera (Viejo) s. XVII [DyE/201]
|
D’un grecismu en llat. que’l cast. xeneraliza en frenesí (DCECH s.v. frenesí). N’ast. conocemos un femenín (qu’equí apaez acentuáu) y que tamién empleguen en testos castellanos. |
||
frenista, el 📖: frenista🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Encargáu del frenu nun planu inclináu [Min].
|
Cfr. frenu. |
||
frente, el 📖: frente🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Parte de delantre (d’un armariu, d’una casa, d’un paraxe) [Lln. Sr. Tb]. 2. Llinia imaxinaria que dixebra dos exércitos nuna batalla o guerra [Xral]. Cfr. frente.
|
|||
frente, la 📖: frente🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<frenti [Cl].>(TEST)
|
Cast. frente [Lln (S). Cl. Bi. Sd. Qu. Tb. Gr]. 2. “Parte visible y normal a la dirección de un trabajo, guía, taller o transversal” [Min]. //De frente ‘enfrente’ [Sm].
|
|
del llat. FRONTEM onde se pervé alternancia de resultaos diptongaos y adiptongaos como si foren continuado- res de Ŏ tónica + nasal; a ello xuntemos que pue perdese’l [w] por cuenta l’acumulación de llabiales (GHLA §3.1.7.3). Una for- mación axetiva cola amestanza del suf. -ARIUS, -A, -UM vé- moslu nel ast. fronteru, a, o (cfr.). L’ast. tamién xeneraliza un alverbiu orixinariamente precedíu de la presposición IN- + FRONTE > ast. enfrente (cfr.) d’u foi posible facer el verbu en- frentar (cfr.). L’ast. a. tamién conoció’l verbu compuestu per- frontar (PE4: 184) col prefixu continuador de PER- (cfr. per 1). |
|
frenu, el 📖: frenu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">freno </i>[Cd. JH] pa suxetar a les caballeríes [An]. Fierru que se mete na boca del caballu suxetu con unes tires de cueru [Cd]. 2. Mou d’evitar que, al fondear la lancha pa pescar, con vientu, dea guiñaes [Vd]. 3. Vagón de mina que lleva los man- dos pa frenar [Min]. 4. Pequeñu macizu de la capa que se dexa cuando’l techu ye poco consistente pa torgar que caiga [Min].
//<i class="della">Llamber</i>(TEST)
|
ell frenu ‘saborear el frenu’ [JH].
|
kaballos cum frenos et siellas bobes et backas omnia iumenta aque armenta 962 [MSAH-I/254]
|
Del llat. FRĒNUM, -I ‘frenu’ (EM), pallabra d’espardimientu pan- románicu (REW). Un deriváu modernu ye ast. frenista (cfr.) qui- ciabes inxertu de magar s’esparde’l ferrocarril ente nós. |
|
freñetible 📖: freñetible🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cosa capaz de frenu, dócil al frenu [GP a. 1788].
|
Paez una formación en rellación col ast. frenu (cfr.). De toes maneres la presencia de [ø] fai afalagar la idea o d’un lapsus na escritura o d’un encruz cola familia de frañer. |
||
freru, a, el/la 📖: freru🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<freru/a [JH]. freru [Llg]. +friru [Llg]. fleru [Ca].>(TEST)
|
Sanador, santeru [Llg]. El qu’atiende y curia de dalguna ca- piella o santuariu [JH]. El que pide pal santu y atiende’l san- tuariu onde se-y da cultu [Cg]. Hermanu, el que pide pa un santu que lleva nuna urna [R]. Ermitañu [OLLA]. 2. Persona
|
meticona ya imprudente [Ca]: Esti rapaz nunca está en so sitiu; ¡qué fleru ye! [Ca]. //El señor cura miróme/y díxome con gran xera:/-¡qué guapa yes, Teresina/quién fuera santu y tú frera! [Esfoyaza].///
|
||
fresa, la 📖: fresa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Frutu colloráu y refrescante, la más común de fechura de piña, si miedra nos xardines (pues cuando ye del bosque llámase <i class="della">mi-</i>(TEST)
|
ruéndanu) [R]. //Fresa brava ‘Potentilla fragariastrum’ [Sm]. Del fr. FRAISE ‘id’ (DCECH s.v. fresa). Una
|
formación abonda- tiva en -al ye l’ast. fresal (cfr.). Na fastera más occidental d’Asturies freseira ‘planta que da freses’ [/Eo/], gracies al suf. continuador de -ARIA. ¿Guarda rellación la familia de fresa col ast. freixueles (cfr.), un dim. continuador de -ŎLUS? |
||
fresal, el 📖: fresal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
fresca, la 📖: fresca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Momentu del día con menos temperatura [Lln. Ac, Ay, Ri, Tb, Arm, VCid (l’amanecer o l’atapecer). Ay, Sm, Pr (l’atapecer)]: <i class="della">A</i>(TEST)
|
ver si vamos ya vinimos pola fresca [Tb]. Momentu de tem- peratura más baxa pero nuna dómina de bona temperatura} [Tox].
|
|
||
frescacha, la 📖: frescacha🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Xuerga, principalmente a base de beber [Xx]. Xuerga fasta amanecer [Cñ].
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">frescu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
frescachón, ona 📖: frescachón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ident class="della" level="1"></ident><frescachona [Pa].>(TEST)
|
|
|||
frescal 📖: frescal🏗️: NO ✍️: NO |
<///<ident class="della" level="1"></ident>/frescales [Ay. Tb].>(TEST)
|
|
|||
frescayu, el 📖: frescayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Fríu, frialdá [Tox]. //<i class="della">Goler a frescayu </i>‘conservar el mesmu olor del animal acabante morrer’ [Tox].
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">frescu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
frescu, a, o 📖: frescu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+friscu [Cp. y Llg. Ay. Ll].>(TEST)
|
Cast. fresco [Cl. Pa. Ac. Ay. Tb. PSil]: Taba fresca la mañana [Tb]. Fríu [Pa. Pr. Tox. Oc]. 2. Llimpiu [Pa. Cb. Cp. Cñ. Ac. Sr. Ay. Ll. Tb. Sm. Bab. PSil. Gr. Pr. Cv. JH]: Son frescos de verdá, nun fan outra cousa que tar ente l’agua [Tb]. Llimpia, aseada (una persona) [Llg. Tb]: Antón ye mui frescu [Llg]. Llimpiu, ordenáu (un sitiu) [Llg. Tb]: Casa más fresca que la d’ella nun la topes [Llg]. 3. En bon estáu (el pexe, la carne) [Ac. Sr. Tb] y reciente [Lln]. Que nun ta en conserva (la carne, el pexe) [PSil]. Qu’entá pue aprovechase (un productu pere- cederu) [Xral]. 4. Que nun tien yerbatos perxudiciales (la tie- rra semao) [Oc]: El tou maíz ta mui frescu [Oc]. 5. Sinvergüenza [Pa. Ay. Tb. Sm]: Ya un frescu ise nenán [Tb]. Descaráu [Tox]. 6. Que nun ta recargáu [PSil]. //Quear friscu ‘quedar ensin dineru’ [Ay].
|
|
cfr.), la fresca (cfr.) d’u sigue’l dim. frescayu (cfr.) y el doblemente incrementáu fresquillín (cfr.); recibieron tamién sufixu frescacha (cfr.), frescura (cfr.), frescachón (cfr.) y l’ax. cuasi siempre peyorativu frescal (cfr.). Tamién ye posible con- tar ente los derivaos nominalizaos fresquera (cfr.), fresqueru (cfr.). Sol ast. frescu féxose’l verbu afrescar (cfr.) y l’incoativu afresquecer (cfr.) asina como los compuestos enfrescar (cfr.), refrescar (cfr.) colos que guarden rellación respeutivamente enfrescador (cfr.), enfrescadura (cfr.), enfrescamientu (cfr.) y refrescu (cfr.), refrescadura (cfr.), refrescamientu (cfr.). |
|
frescu, el 📖: frescu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">fresco </i>[Lln. Tb]: <i class="della">Lo ponían al frescu </i>[Lln]. Temperatura prestosa, con brisa suave cuando hai calor [Tb]: <i class="della">Presta</i>(TEST)
|
tar al frescu [Tb].
|
2. Brisa suave [Tb]: Tiraba un frescu enforma fríu [Tb]. Cfr. frescu, a, o. |
||
frescura, la 📖: frescura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Llimpieza [JH]: <i class="della">Muncha</i>(TEST)
|
frescura gasta la to ama en casa [JH].
|
2. Cualidá de frescu [Ac (i)]. 3. Descaru, poca vergüenza [Ac (i)]. Cfr. frescu, a, o. |
||
fresda, la 📖: fresda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cierta vianda fecha de farina, lleche y mantega [JH].
|
** |
||
fresna, la 📖: fresna🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<i class="della">Sorbus aucuparia</i>; <i class="della">Sorbus domestica</i>; <i class="della">Sorbus torminalis</i>, cast. <i class="della">serbal</i>(TEST)
|
de los cazadores, serbal común [Mo (LLAA 28) (= alca- fresna)].
|
Fresnu fema [Tb. Pa (piensen que tien poderes cura- tivos)]. Cfr. fresnu. |
||
fresnal, el 📖: fresnal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Sitiu pobláu de fresnos [Ay. JH].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">ad</i>(TEST)
|
illo frexenale 928 (s. XI) [SPE-I/63]
|
|
||
fresnedal, el 📖: fresnedal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fresneal [Llg].>(TEST)
|
Llugar pobláu de fresnos [Llg. Md (= freisnéu = fleisnéu). JH]. Cfr. fresnéu.
|
|||
fresnéu, el 📖: fresnéu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fleisnéu [Md]. freisnéu [Md. y Pr]. ///fresnedo [Xo (Apunta- miento 306)].>(TEST)
|
Llugar onde hai bayura de fresnos [Md (= fresnedal). Pr. JH].
|
ipsa busta pernominata it est Betules Frexineto 908(or.) [ACL/37]
|
uilla in Barrio ... uilla in Frexnedo ... uilla in Salzedo 891 (s. Del llat. FRAXǏNĒTUM, -I ‘llugar de fresnos’ (EM s.v. fraxinus; ABF), ensin dulda un coleutivu aplicáu a una mata de fresnos, con asitiamientu románicu (REW) y na nuesa toponimia (TA 298). El diminutivu en -ELLUM surde na documentación me- dieval (doc. de 1289). Del neutru pl. asimiláu a los femeninos en -a tuviemos *fresneda güei namái conocíu pela toponimia y col suf. abondativu -ALIS, fresnedal (cfr.); tamién en -ARIA, La Fresnera. L’ast. de güei nun ufre un apellativu abondativu en -ŌSUS pero sí foi posible talmente como nos ufre’l nome d’un tipu de mazana, de Fresnosa, llamáu asina por traer l’a- niciu del pueblu del mesmu nome, La Fresnosa, en conceyu de Cabranes, anque tamién hai Fresnosa en Piloña (PE3). |
|
fresnu, el 📖: fresnu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fresno [Cp. Ac. Ri]. freisnu [Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. Cn (F). An. Cd. Pr. Sl. Cv. Tox. Mar]. +frisnu [Ay. Ll].
/////fleinu [Posada (Oc)]. fleisnu [y Md. Cn (Oc)]. frédenu [SCiprián]. freno [Ar]. frenu [Ay]. frernu [Ca. Ar]. //freisno [Mánt].>(TEST)
|
Fraxinus excelsior, cast. fresno [Llg (LLAA 28). Ri. Cd. Cn (F). Cn (Oc)]. Cast. fresno [Lln. Rs. Pa. Cp. Ac. Ca. Ay. Ll. Ar. Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. An. Cv. Pr. Sl. Posada (Oc). Tox. /Mánt/. Mar. SCiprián. JH]. ///Dixo’l freisnu a la faya que si nun fora de vergüenza ardería baxo l’agua dizse p’afitar la fa- cilidá con qu’arde’l fresnu [Tb].
|
|
con metafonía por -u; de toes maneres, anque posible, nun ye evidente por más que delles muestres toponímiques pudieren aconseyalo (TA 299). |
|
fresquera, la 📖: fresquera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fresqueira [Pzu]. fresquiera [Tox].>(TEST)
|
Cast. fresquera [Pzu. Tox], despensa [Ac]. Pequeñu mueble de madera y tela metálica emplegáu pa guardar dellos pro- ductos a una temperatura uniforme [Ay. Ri. Qu. Tb]: Pon el queisu na fresquera [Tb]. Cfr. frescu, a, o.
|
|||
fresqueru, a, el/la 📖: fresqueru🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<fresquero [Llu].>(TEST)
|
Tratante en pexes [Llu].
|
Cfr. frescu, a, o. |
||
fresquillín, ina, ino 📖: fresquillín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
Dim. de <i class="della">fresquín</i>(TEST)
|
[Xral. DA].
|
|
Cfr. frescu, a, o. Ha almitise una doble incrementación dimi- nutiva de -iellu + -ín y la posibilidá de nominalización como s’alvierte nel exemplu terceru. |
|
frexar 📖: frexar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Recular la pareya [Vg (= prexar)].
|
** |
||
fréxola, la 📖: fréxola🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////les fréxoles [Cp]. ///la fréjola/les fréjoles [Sr].>(TEST)
|
Cast. judía verde, vaina [Llg. Sr]: Nun-y gusten les fréxoles [Llg]. //-es ‘cast. judías verdes’ [Llg. Ri]. ‘cast. judías amari- llas o verdes’ [Cp]. ‘persona que nun mira pol so aspeutu nin por nada’’ [Llg]: Ye igual que fréxoles [Llg]. //Fréxoles cua- rentenes “judías bajitas que nacen a los cuarenta días después de plantadas” [Cp]. //Fríxoles de pelu “judías que nacen más tardías pero de mejor clase” [Cp].
|
|
Cfr. fréxole. |
|
frexolada, la* 📖: frexolada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<freixolada [Cd]. freixuelada [Cd]. freixulada [Md]. Conxuntu de frixuelos [Md. Cd].
Formación abondativa en -ATA>(TEST)
|
-ada fechu xustificable dende
|
frixuelu (cfr.). |
||
frexolar, el* 📖: frexolar🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///el frejolar [Sb. Ay].>(TEST)
|
Sitiu plantáu de fréjoles (sic) [Sb] “o frejoles o fríjoles” [Ay].
|
Cfr. fréxole. |
||
fréxole, el 📖: fréxole🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fréxule [Md. Oc]. fréxili [As]. fréxel [As (Cruce)]. el fríxol [R]. ///frégol [PSil]. frégole [PSil]. ///fréjol [Vv. Ca]. fréjol/fré- joles [Ac]. ///frejol [Lln]. frijol [Lln]. afrejol [Ar]. fréjoles [Os. Sb. Ay. Pr. Mar]. fríjoles [Mar]. fréjules [Oc]. fréjulis [Cd]. los fréjoles [Tb]. ////fréxoles [Cb]. fríxoles [Cb].>(TEST)
|
Cast. fréjol [Md. As (Cruce)]. Frijol [Ca]. Cierta clas de faba [Lln. Tb. Oc] pequeña, redonda, marrón [Vv]. “Especie de habas” [/Eo/]. Una clas de fabes pintes [Ay]. Faba pinta, más redonda “que las habas” [Os]. Faba de color [R]. 2. Cast. ju- días verdes, vaines [Ac. Ar. Pr. As. Mar] que se conserven na caxina [Ca]. “Judías amarillas, redondas y también en verde, con la vaina” [Cb]. “Judías amarillas o verdes” [Cd]. Frutu que vien en caxina o vaxinga verde [PSil]: Vien con unos frégoles [PSil]. //Ser un fréjoles ‘ser un débil, ser un cobarde’ [Ay]. Enantes de facer una propuesta etimolóxica naguamos por es- clariar dalgunos aspeutos que puen torgar la bona interpretación d’esta familia de términos: a) del grecismu en llat. PHASEŎLUS,
|
-I ‘faba’ (EM s.v. phasēlus), ‘una planta lleguminosa, quiciabes Vigna sinensis’ (OLD) nun pue venir, por razones d’acentu, l’ast. féxole nin fréjole, etc. darréu que’l so resultáu nel dominiu ástur tien siguidores del tipu fisuelu (cfr.); b) los resultaos en [S] po- dríen ser autóctonos o frutu d’una temprana adautación d’un cast. fréjol o frijol, a lo meyor d’aniciu g-portugués y, según Co- rominas-Pascual, quiciabes parcialmente del mozárabe (DCECH s.v. frijol); c) los resultaos ast. con [x], [γ] paecen castellanismos incorporaos nun reciente momentu hestóricu más serondu qu’a- quel del que dan anuncia los resultaos con [S]; d) en tou casu n’ast. nun ye autóctona nenguna de les soluciones fóniques apuntaes enriba por cuenta la non diptongación de Ŏ tónica qu’alvertimos. Por too ello camentamos que los términos ast. citaos lleguen a nós pente medies del cast. en dos époques des- tremaes. En tou casu, el castellanismu que llega a nós con [fr] talmente paez acoyer l’influxu de los continuadores del llat. *FRIXEŎLUM ‘tipu de pasta que fríen’ que n’ast. dio un resultáu fónicu frixuelu, etc. (cfr.). Pero l’alternancia que s’alvierte en fréxole y féxole (cfr.) fai ver la tendencia a confluir de les fami- lies etimolóxiques de PHASEOLUS y *FRIXEOLUM. Dende l’ast. fréxol pudo facese un femenín analóxicu fréxola (cfr.) y un com- puestu *enfrexolar que se caltendría güei nel ast. enfrisolar (cfr.), con un sentíu peyorativu que tamién s’alvierte dacuando en dellos usos d’esta familia. Un abondativu en -ar de fréxole, fréxola vémoslu nel ast. frexolar (cfr.). |
||
frezu, el* 📖: frezu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<freizu [Md].>(TEST)
|
Vasía de barru en que solíen poner la lleche antiguamente [Md].
Del posible participiu fuerte del continuador del llat.
frĭ(g)escĕre ‘enfriar’, ‘quedar fríu’ (OLD; ABF) > ast. *freicer >
*frecer, que podemos alvertir gracies al compuestu EX- FRĬGESCĔRE (OLD) > ast. esfrecer (cfr.). El participiu fuerte
*freizu con un significáu primeru de ‘enfriáu’, ‘fríu’, alusivu al conteníu fríu de la vasía, acabó por dar nome al continente, a la vasía emplegada pa caltener la lleche con bona tempera- tura pa que nun se cortare o tarabazare. |
|||
fría, la* 📖: fría🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////les fríes [Sb].>(TEST)
|
Solombra d’un oxetu [Sb]: Cuando posen les fríes de A Llevia é mediodía [Sb]. //A fríes ‘friamente’ [JH].
|
Posible nominalización del fem. del ax. fríu, a, o (cfr.). |
||
friacu, el 📖: friacu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Fríu non mui notable [Pa]. Fríu intenso [Pr]. Fríu molesto [Tb]: <i class="della">Hai un friacu que nun se ya a parar sentáu </i>[Tb]. Fríu non pres- toso [Sm].
Nominalización del masc. de <i class="della">fríacu,</i>(TEST)
|
a, o ax. fechu sol ast. fríu, a, o (cfr.).
|
|||
frialdá, la 📖: frialdá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">frialdad </i>[Md (= friura)]. Fríu pergrande [Ac. Tb]: <i class="della">Tengo</i>(TEST)
|
una gran frialdá en cuerpu [Tb].
|
2. Tratu distante [Tb]: Trátalu con frialdá [Tb]. Del llat. FRIGIDITAS, -ATIS ‘frialdá’ (DCECH s.v. frío). |
||
fricadura, la 📖: fricadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Mancadura pola aición de <i class="della">fricar</i>(TEST)
|
[LV. AGO].
|
Del llat. FRICATURA ‘aición de pulir’ (ABF), per vía semiculta, lo mesmo que fricar (cfr.). Un resultáu popular úfrelu l’ast. fregadura (cfr.). |
||
fricar 📖: fricar🏗️: NO ✍️: NO |
Llastimar pie o mano con un martillazu mal dau [DA], o por coyelos ente la puerta al zarrar o por otru accidente asemeyáu [LV. R]. 2. Mayar el maíz [Pb]. 3. Aplastar un oxetu con otru [Lln]. //-<i class="della">se </i>‘mancase (con un martiellu o daqué asemeyao)’ [Lln]. ‘quedar atrapáu’ [Lln (S)].
Quiciabes del llat. FRICARE ‘frotar’, ‘esfregar’ (ABF), per vía culta. Lo mesmo la formación nominal <i class="della">fricatu</i>(TEST)
|
(cfr.),
|
quiciabes dende un posible deverbal *fricu cola amestadura continuadora del suf. -ATTU. Un paralelu popular ye ast. fregatu (cfr.). |
||
fricatu, el 📖: fricatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Mancadura pequeña por cuenta un golpe [Lln].
|
Cfr. fricar. |
||
friega, la 📖: friega🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
friera, la 📖: friera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><//frieira [/Eo/].>(TEST)
|
|
|||
frieza, la 📖: frieza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
friín, friína, friíno 📖: friín🔤: , friína, friíno 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 friína,, friíno |
<ident class="della" level="1"></ident><friguín [Sm]. friyín [Ac].>(TEST)
|
|
|||
friíu, friída, friío 📖: friíu🔤: , friída, friío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 friída,, friío |
<ident class="della" level="1"></ident><freíu/freía/freío [Sr].>(TEST)
|
Cast. frito [Sr. Tb]: Taba bien friída la merluza [Tb].///
|
|||
fríngole 📖: fríngole🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Cobarde, de ruin espíritu [Mi. Ll]. //<i class="della">Un fríngoles </i>‘persona que nun val pa nada’ [Ri].
<ident class="della" level="1"></ident>D’una posible variante de FRIGUS féxose la formación espre- siva en -ILIS, *<i class="della">frígole</i>(TEST)
|
→ fríngole (con nasalización) d’u foi po- sible facer el verbu *esfringolar y *esfringolexar conocíos
|
pelos participios esfringoláu (cfr.) y esfringolexáu (cfr.). En rellación con fríngole tará, quiciabes, l’ax. fringote (cfr.), con un suf. despeutivu. |
||
fringote 📖: fringote🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Esfarrapáu, suciu, desdexáu [Ay].
|
Cfr. fríngole. |
||
friolentu, a, o 📖: friolentu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<freulientu [Pr (Cv)]. friolento [Os]. friolientu [Sb]. +frioliintu [Ay]. +friuliintu/friolienta/frioliento [Ri]. friulentu [PSil. As. Pr. Ce. Sl. Cv. Vd]. friulientu [Sm]. friullentu [JH]. frorentu [Tox]. //friorento [/Eo/]. friento [/Eo/].>(TEST)
|
Cast. friolento [Pa. R]. Que se ve afectáu davezu pol fríu [Lln. Os. Pa. Sb. Ay. Ri. Tb. Sm. PSil. As. Pr. Ce. Sl. Cv. Vd. Tox. /Eo/. JH]. Cfr. frión.
|
|||
friolera, la 📖: friolera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Caxigalina, cosa de curtia importancia, xeneralmente comida [Pr]: <i class="della">Nun echis tiempu na cucina que cun una friolera pasa- </i><i class="della">mos la hora </i>[Pr].
Cfr. <i class="della">frión</i>. ¿L’ast. <i class="della">friolera</i>(TEST)
|
sedría orixinariamente ‘cosa fría’?
|
|||
frioleru, a, o 📖: frioleru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<frioleiru [Tb]. friuleiru [Md. Pzu]. +friuliru/friolera/friolero [Ay. Ri].>(TEST)
|
Cast. friolero [Pa. Ac. Ay. Tb. Md. Pzu]: Nun sías tan frioleiru, ninín [Tb]. Persensible al fríu [Ri]. Cfr. frión.
|
|||
friolón, ona 📖: friolón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<friolón/ona/ono [Llg].>(TEST)
|
Sensible al fríu [Llg. Tb]: Ya un friolón que nun aguanta’l xelu [Tb]. Cfr. frión.
|
|||
frión, el 📖: frión🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aum. de <i class="della">fríu</i>(TEST)
|
[Xral].
|
Podría entendese etimolóxicamente dende fríu (cfr.). De toes maneres nun ha escaecese que nun sedría imposible partir del neutru. FRIGUS, -ORIS con un acusativu analóxicu *FRIGOREM > ast. *frior. L’ast. *frior tendría una variante con camudamientu de la líquida, *friol (→ frión) responsable de los derivaos del tipu friolón (cfr.), frioleru (cfr.) → friolera (cfr.), friolentu (cfr.) qu’almite la variante en -ientu como avarientu, famientu, etc. Dende *friol tamién foi posible un verbu *friolar y el com- puestu *esfriolar conocíu gracies al participiu esfriuláu, ada, ao (cfr.). |
||
frisa, la 📖: frisa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Tela de llana basto [Mar]. 2. Tipu de cobertor de llana, llargu y fuerte col que les maragates se toquen la cabeza y el cuerpu fasta perbaxo la cintura [Mar]. “Charpi de lana sin cerras” [Bard].
Pa Corominas-Pascual la <i class="della">tela</i>(TEST)
|
frisia sedría importada per bar- cos frisones, esto ye de Frisia (Castro 1922: 267; Vidos 1950: 186), y tendría aniciu llingüísticu nel b. llatín (DCECH s.v. frisa). Hai quien camienta dende’l Diccionario de Autoridades que, etimolóxicamente, vien del fr. frise (Solalinde 1969: 105). Hai otres opiniones (cfr. Martínez Meléndez 1989: 99). Na docu- mentación asturiana cítase yá, nun vieyu fragmentu documen- tal, l’axetivu qu’enconta la idea d’un intercambiu de teles rellacionaes con Frisia: ...amarella frisisca Iª marayce Iª de fi- boria Iª ... lineas IIII 908 (s. XIII) [DCO-I/77]. Al nuesu en- tender, frente a lo qu’otros pescancien, esta referencia nun ha rellacionase con francisca [LELMAL s.v. franciscus, -a, -um], sinón con un territoriu más al norte, Frisia (PE3: 66).
|
|||
frístola, la 📖: frístola🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<frístula [y Pa].>(TEST)
|
Enfriamientu [Pa]. Tiritona [Pa].
|
Cfr. afristar. Ye posible que l’averamientu fónicu a la familia de fríu, a, o favoreza’l conteníu alloñáu de afristar |
||
fristu, el 📖: fristu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Raxu, chorru (de lleche, de sangre, de comida que se-y escapa a ún al falar) [Sb]. 2. Primer o últimu raxín de lleche que se saca a una vaca al mucila [Ca]: <i class="della">Vo</i>(TEST)
|
a sacar unos fristos a La Roxa [Ca]. //Char de fristu ‘echar a chorru con muncha fuerza’ [Sb]. //De fristu ‘a chorru’ [Sb].
|
Cfr. afristar. |
||
frisuelu, el 📖: frisuelu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. frixuelu.
|
|||
fritada, la 📖: fritada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Salsa que faen pa la conserva del bonitu [Llu].
|
Cfr. fritu, a, o. |
||
fritanguiar 📖: fritanguiar🏗️: NO ✍️: NO |
Desp. de <i class="della">fritir</i>(TEST)
|
[Sb]. Freír una cosa de mala manera [Ri]. Freír llixeramente [Ri].
|
Cfr. fritu, a, o. |
||
frite, el 📖: frite🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Fritada, principalmente de carne d’oveya o cabra [Sm. Bab (i)].
Deverbal de <i class="della">fritir</i>(TEST)
|
(cfr.), como de algamar - algamir → al- game, etc.
|
|||
fritiar 📖: fritiar🏗️: NO ✍️: NO |
Freír [Sr]: <i class="della">Ta</i>(TEST)
|
fritiando patatis [Sr].
|
Cfr. fritu, a, o. |
||
fritir 📖: fritir🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Freír [Cl. Cb. Cp. Ac. As. Sl. Tox. /Eo. Mánt/]. Cfr. fritu, a, o.
|
|||
fritu, a, o 📖: fritu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">frito</i>(TEST)
|
[Ac (i). Sr. Tb. Md]. //Tener fritu a ún ‘tar molestando a ún a toes hores’ [Sr]: Tienme fritu [Sr]. //Pescáu fritu [Rs].
|
Del pp. de frigere ‘asar’, ‘freír’, FRICTUS, -A, -UM (EM). Dende equí féxose’l correspondiente verbu fritir (cfr.) con una posi- ble variante *fritar [→ fritiar (cfr.)] responsable del deverbal fritada (cfr.). Un despeutivu de fritu, a, o pudo ser *fritanga (pallabra conocida en castellán) d’u foi posible facer un verbu fritanguiar (cfr.). Un compuestu de fritu, a, o ye l’ast. refritu, a, o asina como’l nome correspondiente refritu (cfr.). |
||
fritu, el 📖: fritu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cosa frita {pequeña} que se come [Ac. Tb]: <i class="della">Hai</i>(TEST)
|
fritos pa las doce [Tb].
|
Nominalización del masc. de fritu, a, o. |
||
fríu, a, o 📖: fríu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<frigu [y Sm]. friyu/a/o [Llg].>(TEST)
|
Cast. frío [Lln. Llg. Tb. Sm. Md. PSil. /Mánt/. JH]: Ta fríu [Tb]: Fai fríu abondu [Tb]. 2. Que nun s’inmuta fácil [Ac. Tb. Md]: Esa ya fría como el.la sola [Tb]. 3. Que trabaya con gal- bana [Min]. 4. Difícil pal estímulu sexual [Xral]. ///Gatu es- caldáu n’agua friyo se quema [Llg].
|
|
Del llat. FRĪGIDUS, -A, -UM ‘fríu’ (OLD), axetivu asitiáu, con va- riaciones, nes llingües romániques (REW) con posibilidá de no- minalizase [que tamién s’alvierte en toponimia (TA 231)] coincidiendo col continuador del llat. FRĪGIDUM, -I ‘fríu’ (OLD), ast. fríu, el; fría, la. Un diminutivu ye friacu (cfr.), friuscu (cfr.); tamién friúcu (cfr.) d’u siguió’l verbu compuestu en- friucar (cfr.). Sobro fríu féxose frieza (cfr.). El g-ast. ufre ta- mién una formación friaxe ‘frialdá [/Eo/] atmosférica’ [/Mánt/] |
|
fríu, el 📖: fríu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><frigu [y Sm]. friéu [Llomb]. frióu [Vg]. frío [Sr].>(TEST)
|
Cast. frío [Lln. Sr. Tb. Sm. JH. Llomb. Vg].///
|
|||
friucu, a, o 📖: friucu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Con fríu, frescu [Ay. Tb].
<ident class="della" level="1"></ident>Del ast. <i class="della">fríu,</i>(TEST)
|
a, o cola incrementación sufixal diminutiva -ucu,
|
|
||
friura, la 📖: friura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Fríu [Os]. Frialdá [Cb. Cg. Ll. Ar. Md (= frialdá). PSil. Pr. JH. Vg. Mar]. Fríu intenso [VCid]. Sensación de fríu [Lln].
<ident class="della" level="1"></ident>Del llat. FRIGURA ‘fríu’, ‘frialdá’ femenín fechu sol neutru <i class="della">fri- </i><i class="della">gora</i>(TEST)
|
mui serondamente (EM s.v. frigus).
|
|||
friuscu, a, o* 📖: friuscu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><friuscu [Lln].>(TEST)
|
Frescu [Lln].
|
|
||
frixolín, el 📖: frixolín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Dim. de <i class="della">frixuelu</i>. 2. L’ últimu <i class="della">freixuelu</i>(TEST)
|
que se fai nuna freixo- lada y que, davezu, ye’l más pequeñu [Md].
|
|
||
frixoriu, el* 📖: frixoriu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación del dominiu en llatín:
<ident class="della" level="1"></ident><br class="della"><i class="della">servicio</i>(TEST)
|
de mensa cum suo frixorio et infertoria trulione sa- lare cocleares 959 (s. XV) [MSAH-I/210]
|
|
Del llat. FRIXŌRIUM, -I (EM) ‘sartén’, ‘cazu’ (ABF), en rellación etimolóxica col verbu frigere (EM) > ast. freir (cfr.) → friír. |
|
frixuela, la* 📖: frixuela🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////frixueles [Cb].>(TEST)
|
Fritos asemeyaos a los buñuelos [Cb (= frixuelos)].
|
Cfr. frixuelu (PE2). |
||
frixuelu, el 📖: frixuelu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+firsuilu [Ll]. +frisuilu [Ay. Ll. Ri]. +frixuilu [y Cp. y Llg]. fraisuelu [Tb. Vd]. freisuelu [Tb. Md. y Cn (F). An. Cv]. freixuelu [Cd. Md. y Cn (MG). Sl]. freixuolu [Tox]. frixuolu [y Pr. Vd. Tox]. frisuelu [Ca. Qu. Tb. Cv. Vd]. /////franxuelu [y Ce. y Pr]. //fereixolos [Mánt]. freisolo [/Eo/]. freixolo [/Eo/]. ////frinsuelos [Ac]. frisuelos [Os. Ay. Ar]. frixuelos [Cb].>(TEST)
|
Fayuela fecha con farina, lleche, güevos, zucre [Os. Ac (= fi- suelu). Ay (= +fisuilu). Ll (= +fisuilu = fayuela). Qu. Tb. An. Cd. Cv. Vd. Tox. /Eo. Mánt/]. Fritu de sartén, de farina, lle- che, güevos, y manteca de gochu [Ar]. Postre típicu fechu con farina, güevu, lleche ya sal, fritu con munchu aceite bien ca- liente ya dándo-y forma d’espiral (n’otres fasteres fáense cola pastia más suelto, friéndolos con pocu aceite ya dándo-yos forma de torta fina) [Cn]: Nun tomes esa augua colos freisue- los que van sentate mal [Cn]. Especie de buñuelu [Cb (= fri- xueles). Cn (MG) (= feisuelu). Pr]. Fruta de sartén [Sl. Md] que se come per antroxu [Llg. Ri. Pr. Ce. Tox]. Postre persa- brosu, más pequeñu que la fayuela [Ca]. Fayuela [Cp]. 2. Per- sona que tien pocu gustu pa facer les coses [Ca]. 3. Persona folganzana [Ri].
|
Ye claro que dende’l participiu frixum ‘fritu’ (EM s.v. frigo, -is) nominalizáu pudo facese un diminutivu *FRĪXEOLUM (EM), con continuadores románicos ya hispánicos (REW s.v. *frīxeŏlum; DEEH s.v. frixeŏlum), responsable tamién del ast. frixuelu (Mar- tínez Álvarez 1981-82: 487) y del diminutivu frixolín, anque podría partise de *FRIXǑLUM. Foi posible, de la mesma ma- nera, la creación d’un femenín analóxicu frixuela (cfr.; PE2). en tou casu pervése l’averamientu de la familia de frixuelu y fi- suelu (cfr.). |
||
“froas” 📖: “froas”🏗️: NO ✍️: SI |
<b class="della">“</b>froas”
Términu conocíu pela documentación medieval:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">qualibet </i><i class="della">fraudis</i><i class="della">(TEST)
|
occasione alienare presumserit 812 (s. XI) [DCO-I/8]
|
|
cfr.). N’ast. a. al- contramos dos tipos de resultáu: a) Cultizante en llatín (fraude); b) Popular con monoptongación de AU, perda de -D- con percarauterización de -ES → -as (froas); la grafía medie- val ufre un exemplu nidiu de percorrepición -ES → -as, FRAU- DES > “froas” (GHLA §3.3.2). En rellación con “froas” atópase’l verbu froar (cfr.). |
|
froar* 📖: froar*🏗️: SI ✍️: NO |
Verbu conocíu pela documentación llatina y del so participiu débil en testos asturianos<i class="della">:</i>(TEST)
|
item mando a diesmo froado un real 1494(or.) [VC-II/342]
|
Del llat. FRAUDARE ‘facer dañu’, ‘frustrar’ (EM); ‘engañar’, ‘de- fraudar’, ‘ser culpable de fraude’ (ABF), verbu tamién con con- tinuador en fr. a. froer > fr. m. frouer (REW), ast. a. *froar que conocemos pel participiu débil “froado” como yá persabemos (CGHLA 199; PE4), emparentáu col llat. fraus, fraudis (cfr. frou & froas). Al nuesu entender, frente a la interpretación de Pen- sado Tomé (1965: 36), desemos froudos de documentu gallegu de 1348), ha entendese dende’l participiu fuerte de *froudar y non dende un continuador del llat. fraus, fraudis. Camiéntome que Vigón interpreta tamién sui generis como diezmo forado ‘derechu que percibíen los párrocos nel sieglu XVI’ [Cg] lo que podría tener que s’entender como diezmo froado acordies colos exemplos del tipu §a. A xulgar pelos contestos, delles llectu- res documentales que siguen podríen ufiertar tamién dalgún tracamundiu interpretativu o de llectura; asina en: cfr. defraudar). |
||
frola, la* 📖: frola🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<froula [Tox].>(TEST)
|
Especie de frixuelos fechos con sangre de gochu y farina [Tox].
|
2. Ántrax [Mar]. Granu malu [Vg]. ** |
||
fronchu, el 📖: fronchu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///fronjo [Vg].>(TEST)
|
Granu malu [/Mánt/], lluviesu [Oc. Vg].
|
|
Del llat. FŪRUNCULUS, -I ‘retueyu’, ‘tallu secundariu de la viña’ (EM; OLD) con una creación analóxica femenina, términu que tamién significaba ‘abultamientu de la viña nel brotu’ → ‘granu’ (EM) que xustifica l’ast. fronchu ‘lluviesu’ (GHLA 255). Hai continuadores del llat. FŪRUNCULUS románicos ya hispá- nicos (REW; DEEH s. v. furuncǔlus; Alarcos 1949). En tou casu nel sieglu VII apaecía asina: “El furúnculu ye un tumor de forma aguzada. Debe’l nome a que fierve, como si dixéremos fervinchu. Nel mesmu sen los griegos dicen anthrax, esto ye encesu” [FURUNCULUS est tumor in acutum surgens, dictus quod fervet, quasi fervunculus; unde et graece anthrax dicitur, |
|
frondayu, a, o 📖: frondayu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
|
|||
frondosu, a, o 📖: frondosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Tierra frondoso </i>‘tierra suave y con munchu humus’ [Sb (= tierra suelto)].
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">En</i>(TEST)
|
lo frondosa y derecha/non hai más que desear/y de flo- res un xardín /non creo que huela mas. [Peruyal (Porléi): 46]
|
|||
frontada, la 📖: frontada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><fruntada [Cv].>(TEST)
|
|
pides) ‘piedres que dan al frente’ (EM s.v. frons; OLD s.v. frontātī). En rellación con *FRONTARE entá se caltién güei el verbu frontiar (cfr.) pero ta ehí l’aniciu de les formaciones compuestes que xustifiquen l’ast. afrontar (cfr.), confrontar (cfr. confrontiar) y *refrontar → refrontada (cfr.). |
||
frontal, el 📖: frontal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<el frontal [Lln]. fruntal [Bab].>(TEST)
|
Caúna de les vueltes daes con una soga a la carga del carru pa suxetar [Sm]. Atadura nos carros de yerba que va de delantre a atrás [Bab]. 2. Xamba d’una puerta [Sm]. Caúna de les dos piedres grandes, asitiaes verticalmente aguantando la parede que formen los llaterales d’una portellera [Sm]. Tola parede onde hai una portiella [Lln]. Piedra afuracada pa qu’encaxe una portiella [Lln]. Montonín de piedres del muriu sol que se suxeta la portiella [Lln]. //-es ‘piedres que s’asitien d’arriba a abaxo nos dos llaterales de la puerta’ [Lln].
|
|
Del llat. FRONTĀLIS, -E ‘frontal’ (EM s.v. frons), ‘parede frontal o pa contener’ (OLD), pallabra panrománica (REW), con conti- nuador tamién cast. y gall. frontal (DEEH; DCECH s.v. frente; GVGH), con destremación semántica dependiendo del tipu de realidaes a les que s’aplique, de mano, l’axetivu que llueu se nominaliza (PE4). |
|
frontera, la 📖: frontera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<frontiera [Tox]. //fronteira [/Eo/].>(TEST)
|
Cast. frontera [Tox]. Llende d’una tierra de llabor [Tox. /Eo/]. Llende d’un términu xurisdicional o de tierres y heredaes [Tor].
|
|
Del llat. *FRONTĀRIUS, -A, -UM ‘que da a la frente’, axetivu en rellación col fem. (y arc. masc.) llat. frons, -ntis ‘frente’, ‘parte de la cara’ (EM) y responsable del ax. fronteru, a, o del qu’hai abondos nicios na documentación medieval del dominiu (cfr. fronteru, a, o). La nominalización del femenín pervémosla yá de magar el sieglu X. |
|
fronteru, a, o* 📖: fronteru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<frunteiru [Md].>(TEST)
|
Rellativu a la frente [Md]. Frontal [Md].
|
que baxa de frontera al ero de los Quintos 1448(or.) [SP- III/456]
|
Cfr. frontera. |
|
frontiar 📖: frontiar🏗️: NO ✍️: NO |
Llendar de frente [Sb]: <i class="della">La casa to tía Quica taba frontiando </i><i class="della">cola</i>(TEST)
|
de mio [Sb]. {(Doc.). Dar frente}.
|
|
Cfr. frontada. |
|
frontil el 📖: frontil el🏗️: NO ✍️: NO |
Mullida de les vaques de la que cuelguen unes borles [Lln]. Formación sol llat. <i class="della">frons, -ntis </i>(cfr. <i class="della">frente</i>), o sol so deriváu, cola amestanza del continuador del suf. -ĪLIS que, pescancia- mos, podría ser d’usu asemeyáu al llat. <i class="della">frontālis</i>(TEST)
|
(EM).
|
|||
frontín, ina, ino 📖: frontín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<fruntín [Ri. Qu. Sm. Md. Oc]. fruntín/ina [Tb].>(TEST)
|
Dim. de frontu. 2. Estrellalbu, con una mancha blanca o estre- lla na frente (una caballería) [Ri. Tb. Sm. Md. Oc. JH]: El potru ya fruntín [Tb]. Con una raya blanca y vertical na frente [Qu (un res)]. Cfr. frontu (PE4).
|
|||
frontinada, la 📖: frontinada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<frontiná [Ay. Ll].>(TEST)
|
|
|||
frontinazu, el 📖: frontinazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><fruntinazu [Ri].>(TEST)
|
|
|||
frontu, a, o* 📖: frontu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><fronto [Sb].>(TEST)
|
|
|||
fronyar 📖: fronyar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Afuracar y facer <i class="della">frunyu</i>(TEST)
|
nos tueros de los árboles dellos inseu- tos [Sb].
|
|
||
fronyosu, a, o 📖: fronyosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Carcomíu (un oxetu de madera) [Ca].
<ident class="della" level="1"></ident>Abondativu en -ŌSUS, -A, -UM, o del so siguidor, n’amestanza col ast. <i class="della">foronyu</i>(TEST)
|
(cfr. foroñu).
|
|||
froña, la 📖: froña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
frota, la 📖: frota🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
frotar* 📖: frotar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><frutar [Md].>(TEST)
|
Cast. frotar, esfregar [Md].
|
|
Corominas-Pascual por razones fonétiques; pa éstos cast. fro- tar ye un galicismu, FROTTER asitiáu en cast. de magar el sie- glu XIII (DCECH s.v. fletar). Al nuesu pescanciar la posición de Meyer-Lübke y García de Diego nun sedría imposible nel do- miniu ástur anque llama l’atención la so ausencia fasta apo- cayá lo qu’encontaría que fore forasterismu. Un deverbal fuerte de frotar ye frota (cfr.). Un variante de frotar sedría ast. frotiar (cfr.) cola formación en -IDIARE > -iar. |
|
frotás, el 📖: frotás🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Paleta d’albañil asemeyada a la llana o al esparavén pero ensin asa [Ri].
|
Posible adautación del fr. FROTTAGE. |
||
frotiar 📖: frotiar🏗️: NO ✍️: NO |
Gastar muncho la ropa pol munchu usu [Mi]: <i class="della">Yá</i>(TEST)
|
frotiaste esa chaqueta [Mi].
|
Cfr. frotar. |
||
frou 📖: frou🏗️: NO ✍️: NO |
Llugar imaxinariu allugáu lloñe d’onde ún s’asitia [Oc]: <i class="della">Ya </i><i class="della">pasóu a frou </i>[Oc].
Del fem. llat. FRAUS, FRAUDIS ‘mala fe’, ‘engañu’, ‘astucia’, ‘traición’, ‘ilusión qu’ún se fai a sí mesmu’ (ABF), acasu con dalgún continuador románicu (REW) y, ente nós, l’ast. a. ufre un continuador percorreutu del pl. FRAUDES (OLD) <i class="della">>(TEST)
|
*frou(d)es
|
→ “froas” (cfr.; GHLA 55; PE4: 186). L’asturianu ufierta un re- sultáu popular de tipu occidental y talmente paez que caltién un eufemismu. |
||
“frucha” 📖: “frucha”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
Cfr. fruta.
|
|||
fruchar* 📖: fruchar*🏗️: SI ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. frutu.
|
|||
“fruchigar” 📖: “fruchigar”🏗️: NO ✍️: SI |
Cast. <i class="della">frutificar</i>(TEST)
|
[Carvallo 1695: 111].
|
Del llat. FRUCTIFICARE ‘producir frutu’ (ABF) con continuado- res populares y cultos en cast. y port. (DEEH). |
||
fructuosu, a, o 📖: fructuosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<frutuosu, a, o [JH].>(TEST)
|
Cast. fructuoso [JH. DALLA].
|
|
Del llat. FRUCTUŌSUS, -A, -UM ‘fructuosu’, ‘fecundu’ (EM s.v. fruor), con dos niveles hestóricos na nuesa documentación, ún en llatín (§a) y otru popular (§b); ésti tamién ye posible con continuador antroponímicu medieval: {Dompnus Fruchoso 1213(or.) [MSAH-V/84]} y nos nomes de llugar del tipu San Frechoso (TA 731 & 796). |
|
frunce, el 📖: frunce🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición y efeutu de <i class="della">fruncir</i>(TEST)
|
[Ac. Tb]. 2. Pliega que se fai nuna tela, nun papel [Ac (i)].
|
Deverbal de fruncir (cfr.). |
||
fruncir 📖: fruncir🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">fruncir</i>(TEST)
|
[Ac. Tb].
|
Verbu d’aniciu xermánicu tomáu del fr. a. FRONCIR ‘arrugar’, lo mesmo que’l correspondiente castellán fruncir (DCECH s.v. fruncir) con un compuestu desfruncir (cfr.). Tamién conseña l’ast. un deverbal tomáu del infinitivu frunce (cfr.). |
||
fruncíu, ida, ío 📖: fruncíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<fruncida [Lln].>(TEST)
|
Cast. fruncido [Tb. Pzu]. En pliegues pequeñes (una tela) [Lln].
|
Pp. de fruncir. |
||
fruñi, {el} 📖: fruñi🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
Mal aspeutu, mala sazón [Lln].
Quiciabes sía un deverbal de *<i class="della">fruñir</i>(TEST)
|
una posible variante del ast. frañir (cfr. frañer).
|
|||
fruta, la 📖: fruta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fruita [Pzu. Busm (Oc). /Eo/]. frúita [Cv].>(TEST)
|
Cast. fruta [Xral]. //Fruta del sapo ‘fruta cayío del árbol, que se paña del suelu’ [Cñ].
|
b)
|
del llat. FRUCTA, -AE (OLD). El resultáu nidia- mente popular alviértese en §b, frucha, güei desaniciáu, y na variante de les fasteres C-D fruita; el castellanizáu en §c güei |
|
frutal 📖: frutal🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Que da frutu, ax. que conocemos de magar la documentación medieval:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">fazer</i>(TEST)
|
lantar de arboles frutales en la dicha manpostoria 1458 (c.) [SP-IV/77]
|
|
||
frutar 📖: frutar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><frutiar [Sr. Ri. Cv].>(TEST)
|
|
|||
frutaya, la 📖: frutaya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Fruta verde y malo [Pa].
<ident class="della" level="1"></ident>Del ast. <i class="della">fruta</i>(TEST)
|
(cfr.) cola amestadura d’un suf. diminutivo-des- peutivu continuador
|
del llat. -ACULA. |
||
fruteru, a, o 📖: fruteru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><fruiteiru [Pzu]. fruteiru [Md]. +frutiru [Ay].>(TEST)
|
controzios e non divisas e en voz_de_villa e en arvoles frut- teros 1434(or.) [SP-III/346]
|
Del llat. FRUCTUARIUS, -A, -UM ‘que produz daqué’, ‘que debe producir frutu’ (ABF). Nel procesu evolutivu alvertimos: a) un resultáu de tipu cultu o cenciellamente llatín (§a); b) lo que paez un semicultismu o, meyor, un pasu evolutivu -ARIUS > |
|
|
fruteru, el* 📖: fruteru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<furteiru [Md]. +frutiru [Ay].>(TEST)
|
Platu onde suel ponese la fruta [Md].
|
2. El que comercia cola fruta [Ay. Md]. Cfr. fruteru, a, o. |
||
“frutesca” 📖: “frutesca”🏗️: NO ✍️: SI |
Definíu como <i class="della">futesca </i>[Cg 238] y tresmitíu por AGO pero qu’ha entendese como castellanismu <i class="della">futesa</i>(TEST)
|
(DRAE 1884; DCECH s.v. futre)
|
quiciabes escritu por Vigón, con un lapsus, frutesca. Corominas-Pascual entienden cast. futesa “fruslería, nadería” como términu d’aniciu nel fr, FOUTAISE ‘caxigalina’. Conside- ren en rellación con ello ast. futise ‘burllase’; ¡futro! (interx. d’enfadu); ¡fute! ‘voz pa facer fuxir a los gatos’; afutar ‘em- burriar’; futar ‘abrise pasu cuando la xente s’arrexunta o pente la maleza’. |
||
frutiegu, a, o 📖: frutiegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Amigu de la fruta [Lln].
|
Cfr. frutu. |
||
frutu, el 📖: frutu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<//fruito [/Eo/].>(TEST)
|
Cast. fruto [Lln. Cl. Ay. /Eo/. JH]. 2. Collecha [Tb]: Esa tierra trabáchala pol frutu [Tb]. ///El frutu duerme munches noches fuera casa [LC].
|
|
||
fruxe, la 📖: fruxe🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Estirpe, familia, llinax, aire de familia [/“de Valdés al Eo” (Eo. Mánt)/].
<ident class="della" level="1"></ident>Atópase documentáu el términu en testu lleonés en llatín:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">de</i>(TEST)
|
pane de vino de lino et de fruges 1212 [SPM/383]
|
|
||
fua 📖: fua🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Interxeición [Xx].
<ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes de la interxeición llatina FU que marca l’aversión o’l desdén (EM) o bien de la tamién interxeición FUFAE glosada como <i class="della">‘interiectio</i>(TEST)
|
mali odoris’ (EM).
|
|||
fuame, el 📖: fuame🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
{“Para pescar con <i class="della">rapeta</i>(TEST)
|
se rastrea por el fondo; la rapeta tiene forma de media luna, lleva una bolsa en el extremo y un fuame” [Vd]}. Cfr. furame.
|
|||
fúcare, el 📖: fúcare🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Tarru pequeñu de barru con tapadera que valía pa guardar zucre o pa meter sebu dilío que guardaben nel armariu de la co- cina [Ay (i)]. 2. Hucha pequeña [Mi]: <i class="della">Eso</i>(TEST)
|
pal fúcare [Mi]. ¡Menudu fúcare nun tendrán! [Mi].
|
Podría ser una variante del ast. búcare (cfr.). |
||
fudondieza, la 📖: fudondieza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fudundieza [y Md].>(TEST)
|
Cualidá de fedondiu, pestilencia [Md].
|
Formación llograda dende ast. fedondiu (cfr.) cola amestadura del suf. -eza. |
||
fudre, el 📖: fudre🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Pelleyu, ballicu de piel pa facer mantega [Alb]. 2. Cuba per- grande [Xx]. Tonel [Cñ]. //<i class="della">Gordo como un fotre </i>‘pergordu’ [VCid]. //<i class="della">Como</i>(TEST)
|
un futre ‘atontáu’, ‘pergordu’ [Tb].
|
Del neutru llat. FŪTĬLE, -IS ‘xarru’, ‘cacíu pal agua’ (ABF), de mou asemeyáu a como se xustifica’l pasu FOLIATILIS > foya- dre (cfr.). Una variante con perda de la vocal postónica enan- tes de la sonorización pudo ser ast. futre (cfr.) alloñáu de la propuesta de Corominas-Pascual en rellación col fr. FOUTRE (DCECH s.v. futre). Na nuesa opinión la espresión como un futre ‘atontáu, hincháu’ [Tb] fai referencia a daquién qu’asemeya a una vasía grande, de panza abombada. Nun conseñen derivaos románicos del llat. FŪTĬLE, -IS nin REW nin DEEH (PE1: 93) an- que’l términu espárdese tamién per estayes sureñes del vieyu dominiu ástur, pel gall. y per fasteres castellanes (LLA). |
||
fueca, la 📖: fueca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fuoca [Tox]. //foca [/Eo/].>(TEST)
|
Poza na tierra qu’apaez tapecida pola foyarasca, yerbatos, etc. [Sm]. Furacu, poza na tierra [Tox]. Pozu pequeñu fechu per- pendicularmente na tierra [/Eo/].
|
2. Sepultura [Tox]. Fuexa [Silván (Mar)]. D’un posible deverbal del verbu fodicare ‘escarbar’, ‘picar’ (EM), *FŎDICA. Cola amestanza del suf. dim. -ŬLA ye posible xustificar ast. fuécana (LLAA 103: 12) asina como la creación analóxica masculina fuécanu (cfr.), con asitiamientu toponí- micu (TA 140) y formación compuesta tafuécanu (cfr.). Ye verdá que’l llat. tamién conoz el términu FŌCANUM ‘garganta d’un monte’ (EM s.v. faux) al que namái pue oxetase que, entós, habría aguardase sonorización de -c- y non diptongación si s’a- cueye una escansión con Ō tónica. |
||
fuécana, la 📖: fuécana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Socavón [Vg]. Poza grande y ancha [PSil]: <i class="della">Abríu una fuécana</i>(TEST)
|
no mediu’l prau [PSil].
|
Cfr. fueca. |
||
fuécanu, el 📖: fuécanu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Sitiu estrenchu en monte, d’u ye perdifícil salir [Sl]. Socavón, barrancu fondu y estrenchu que faen na tierra les agües co- rrientes [Cv (= fuérfagu)].
|
Cfr. fueca. |
||
fueirela, la 📖: fueirela🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cagalera, foria de les vaques [Vg].
D’un diminutivu del llat. <i class="della">foria, -ae </i>‘diarrea’ (EM) esto ye, del femenín nominalizáu del ax. FORIOLUS, -A, -UM ‘con cagalera’ (OLD), perpoco representáu nes llingües romániques (REW). Dende FORIOLA siguió *<i class="della">foiruela </i>y (con influxu de <i class="della">foria → </i><i class="della">fueira</i>: GHLA 67) → <i class="della">fueiruela </i>→ <i class="della">fueirela </i>con desaniciu de la velar como en <i class="della">culuebra</i>(TEST)
|
→ culebra (GHLA 86; PE2).
|
|||
fuelga, la 📖: fuelga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<h.uelga [Lln]. //folga [/Eo/].>(TEST)
|
Sitiu onde s’axunta la xente de nueche a falar [Lln (P)]. 2. Es- paciu de tiempu en qu’ún nun trabaya, ociu, folganza [Ll. Tb]. Espaciu de tiempu en qu’ún nun trabaya, descansu [Lln. AGO]. Hores o díes de descansu [R]. Folganza, reposu, des- cansu [Mar]. Espaciu de tiempu en qu’ún nun trabaya [JH]. Tiempu de descansu de los trabayadores a primera hora de la tarde [JH]. Espaciu de tiempu pa descansar del cansanciu [JH].
|
|
3. Pasatiempu, diversión [/Eo/. JH]. //Estar de fuelga ‘tar ensin cultivar (el terrén) [Arm]. //Nadar a la fuelga ‘dexase flotar de llombu cuando ta ún bañándose’ [Vd (Oc)]. 4. Cast. huelga, aceición moderna qu’inxer el DALLA. cfr.), lo mesmo que nel correspondiente masculín fuelgu (cfr.). Un diminutivu se- dría ast. folgueta (cfr.) onde nun se caltién diptongación al des- plazase l’acentu de sílaba; un dim. en -ĬTTUS vive en folgueta (cfr.) y tamién, con usu ax. nel ast. folguetu, a, o (cfr.). Tamién foi posible una formación en -ŪRA, ast. folgura (cfr.). |
|
fuelgu, el 📖: fuelgu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fuelgo [Cñ]. +fuilgu [y Cp. Ay]. //folgo [/Eo/].>(TEST)
|
Folganza [Cb. Cp. Cñ. Ay], reposu [Cg. V1830. R]. Xolgoriu [Md]. Solaz [DA]. 2. Mimu [V1830]. 3. Respiración, alientu [Cb. Cp. Md. Cv. /Eo/]. Reposu, respiración [Vd]. Alientu [Vd. DA]. Respiración, ánimos [Oc]. Ánimu, valor [JH]. 4. Masa blando y esponxoso [Cv. Ce]: Este pan ta cumu fuelgu [Cv]. //-os ‘xuegos, distraiciones, entretenimientos’ [Md]. //Ser fuelgu ‘nadería’ [Vd]. //Tar nun fuelgu ‘tar una sustancia mui blando y esponxoso’ [Oc]: La tierra ta nun fuelgu, mui blan- dina [Oc]. ‘remansu’ [R]. ‘gañote, gaznate’ [DA]. //Tener fuelgu ‘tener valor, ánimu, puxu’ [Vd]. ///Fuelgu de madre fíos cría [Vd]. Va perdiendo lles fuerces por que el fuelgo se i acorta [HyL 30] Con que podemos sentamos y algo de fuelgu tomar [JyT 114]
|
|
cfr.), o bien dim. de follis, -is ‘pelleyu de cueru’, ‘balón de cueru enllenu d’aire’, ‘barquín del ferreru’ (EM). necesariu pa xustificar el dim. llat. folliculus. |
|
fuelle, el 📖: fuelle🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fuel.le [Ay. Ri. Qu. Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. Cn (MG). An. Cv.
Vd. Oc]. fuel.li [Qu]. fuöl.li [As]. h.uelle [LV. Lln. Pa. y Cb (h.uelle). Llg. Ca]. {Con yeísmu h.uoyi [Cl]. Con cheísmu fue- che [Ll]. fuoche [Tox. PVieya]}. //folle [/Eo/]. fole [/Eo. Mánt/]. ///olle [Vg]. ////fuel.les [Bab].>(TEST)
|
Odre [Cl. Pa. Cb. Ac. Llg. Ay. Ri. Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. Cn (MG). Pr. Vd. PVieya. Oc. /Eo/ Mar. Tor. JH], pelleyu, sacu de farina [Sb. Ca. As. An. Cv. R]. Bolsa de cueru de les brañeres pa baxar la lleche de la braña [Bab]. Zurrón de pelleya de cabra o d’oveya [Lln]. Sacu de pelleya d’oveya [Cl. Cp]. Sacu de piel de cabra o d’oveya pa guardar el granu [LV. Ca. DA]. Odre, sacu [Tox]. Bolsa de cueru pa guardar provi- siones, pa tresportar lleche [Bab]. 2. Soplín [Lln. Bi. Ay. Ri. Tb. PSil. R] pa dar aire a les planches de carbón [Tox]. Soplín pa dar aire y facer qu’alite’l fueu nel llar y nel fornu [Vv]. 3. Fueya de la panoya ensin el maíz [Cb (fuelle). Sd. Qu. Cv]. 4. Depósitu del aire de la gaita [Ay. Tb]. Cueru de la gaita ga- llega [JH]. 5. Estómagu [Lln. Vd. Tox]: Este gochu nun tien fuelle, cuome mal [Vd]. 6. Cuellu, regazu [Tox]. 7. Persona pergorda [Tox]. 8. Frunce [Pr]. Pliegue na piel o na ropa [R]. Vistíu ampliu que queda mal [Pa]. Vistíu anchu y floxu [Pr]. 9. ///
|
|
piel)’; ‘fuelle d’un animal’ → ‘fuelle de la gaita’ → ‘lo que tien aire dientro’ → ‘aire que s’emplega pa respirar’ → ‘res- piración’ → ‘lo que queda ensin aire nin nada’, etc. etc. Den- de’l responsable de fuelle féxose’l verbu desfollar y esfollar con prefixos que faen referencia al fechu de ‘quitar el fuelle’, ‘quitar la pelleya’. Tamién se fexo dende fuelle un dim. feme- nín refolleta (cfr.), el verbu refollar 2 (cfr.) y enfuellar (cfr.) colos correspondientes deverbales refuelle (cfr.) y enfuelle (cfr.); ye asina como foi sustituyíu’l verbu llat. follere, em- plegáu por San Xiromu (EM s.v. follis). El nomatu atafuel.lis ufríu por Munthe ha tenese como nomatu dau a los de Veiga (Cn) llamándolos, propiamente, ‘los qu’aten los fuelles’ → ‘arrieros’. |
|
fuellexar* 📖: fuellexar*🏗️: SI ✍️: NO |
Verbu conocíu pela documentación na posible aceición de ‘meter ruíu col fuelle de la gaita’.
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">fuellexando’l</i>(TEST)
|
punteru y el roncón 1891 [Pinín 84-a]
|
Verbu fechu sol ast. fuelle + continuador de -IDIARE. |
||
fuenculu 📖: fuenculu🏗️: NO ✍️: NO |
Persona perimpaciente [Ay]. //<i class="della">Ser</i>(TEST)
|
fuibu en culo ‘ser una per- sona peractiva’ [Ll. Tb (fueu en culu)]. //Paecer a fueu en culo ‘tener siempre muncha priesa’ [Ac].
|
|
Posible xuntanza del nome fueu (cfr.) + prep. en (cfr.) + nome culu (cfr.) que s’aplica a quien actúa cola priesa cola que se supón qu’actuaría una persona ardiendo, esto ye, que lleva fueu prendíu al culu. Nun sedría d’estrañar, nesti contestu, que fuenculu o funculu fuera nomatu col que se quixo dar calter a un personaxe apresuráu (PE1: 165; PE4: 181); de fechu apaez como nomatu en toponimia: la fointera de Funculo 1446 [MSMV 368]. Pero otru compuestu averáu tenémoslu na amestanza de participiu, fodidu (o fotudu) + preposición en + culu (cfr. culu): |
|
fuera 📖: fuera🏗️: NO ✍️: NO |
< fuora [Tox. PVieya]. fúora [Tox]. h.uera [Lln. Os. Pa. Cb. Cp. y Ac. Llg. y Sr. Ca. Ay]. h.uöra [Cl]. /////fora [Sm. An. Cd. JH. y R. DA. /Eo. Mánt/].>(TEST)
|
Cast. fuera [Lln. Cl. Cb. Cp. Ac. Llg. Sr. Ca. Ay. Sm. Md. An. Cd. Tox. PVieya. JH. R. DA. /Eo. Mánt/]: Échalu fora [An]. Afuera [Lln. Os. Pa. Cb. Llg. Ca. Cd. DA]: Non se pue salir de casa porque h.uera faz un fríu que corta; probes de los paxa- rinos que tenguen que dormir ah.uera [Ca]. //De fora ‘per fuera, esteriormente’ [JH. /Eo/]. //De fuora ‘per fuera’ [Tox]: Déixa-ye la camiseta de fuora [Tox]. //Echar h.uera ‘soltar el ganáu a pastar’ [Lln]. //Fuera bolos ‘ensin razón’ [Tb]. ‘ensin xuntanza cola realidá’ [Tb]. ‘fuera de sitiu, nuna conversación’ [LC]. //H.uera de ‘a nun ser’ [Lln]. //La de fuera ‘xugada nos bolos en que se cuatria tirando un bolu de la fila más apartada del cuatro’ [Ay]. ///A la qu’has d’escoyer pa compañera, mí- rala más por dientro que por fuera [LC]. Por la Candelera bota’l inviernu fuera; si ríe y quier reír, el inviernu está por venir, y si llora, el inviernu está fora [LC]. Cuando ruxa la mar de La Griega, tiende la colada h.uera [LC].
|
|
cfr.), DE FORAS → de fuera. Un compuestu de fuera y mano tenémoslu nel ast. fueramanu ‘lloñe’, ‘a desmano’m [Tb. Pr]: Taba fueramanu [Tb]. A vegaes l’ast. almite fora como variante de fuera como ufrimos enriba; al nuesu entender dé- bese al influxu exercíu pol imperfeutu de suxuntivu del verbu ser onde alternen los resultaos fuera - fora, fueres - fores, fuera - fora, fuéramos - fóramos, fuérais - forais, fueren - foren. |
|
fuercia, la 📖: fuercia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fuerza [Ac. Ay. Tb. y PSil]. fuörza [As]. fuorza [Vd. Tox]. h.uerza [y Cb. Llg. Ca. y Ay]. h.uörza [Cl]. /////h.uercia [LV. Lln. Os. Pa. Ar]. fuörcia [As]. /////h.orcia [Cl. Os]. forcia [Cp. y Cv. y Mar. JH. R]. /////forza [JH. /Eo/].>(TEST)
|
Cast. fuerza [LV. Cl. Lln. Os. Pa. Cb. Cg. Ac. Llg. Ca. Ay. Ar. Tb. Sm. Pzu. PSil. As. Cn (Cruce). Sl. Cv. Vd. Tox. /Eo/. JH. R. Tor. Llomb. Mar]. Fuerza, puxu [Md]. Vigor, robustez [Ca]. Fuerza, esfuerzu [Ar]. Esfuerzu [Cb (/h.uerza ‘fuerza’). Cp]. Violencia que se fai a daquién [Md]. 4. Estáu más vigorosu d’una cosa [Md]. 5. Actu d’obligar [Md]. 6. El mayor núm- beru [Ar. Tb]: La fuerza’l ganáu [Tb]. //La fuerza ‘la fuerza pública, la policía encargada del orde públicu’ [Ac. Tb]. //La fuerza la calor ‘el momentu de más calor’ [Tb]. //A la fuerza ‘contra la propia voluntá’ [Tb]. //Pola fuerza’l sol ‘a la hora que más calienta’l sol’ [Ac]. ///Val más la respiración de un hombre que la h.uercia de una muyer [Lln].
|
|
verbos -iar como forciar, h.orciar. De toes maneres, les va- riantes non diptongaes puen debese al influxu del verbu *for- tiare, qu’apaez nel llat. medieval (MLLM s.v. fortiare) y xustifica dellos resultaos en dalgunes llingües romániques (REW), d’u surdiría l’ast. aforzar (cfr.), forzar y esforzar (cfr.), enforzar (cfr.), reforzar (cfr.) asina como enforciar (cfr.) y for- ciar (cfr.); en tou casu sía semicultismu sía formación en
-IDIARE la yod verbal propagóse a delles espresiones del nome (y d’otres categoríes gramaticales). Per otru llau forza dau por JH ha debese al influxu de la escritura anque podría tenese por deverbal de forzar como enforcia (cfr.) de enforciar. Dever- bal de enforzar sedría ast. enfuerzu (cfr.) lo mesmo que dende reforzar → refuerzu (cfr.). Dende h.uerza pudo llograse un masculín analóxicu y aumentativu h.uerzón (cfr. fuerzón). Un alverbiu en -MENTE ta documentáu como “forciadamientre” en 1288 [CDA/121]. |
|
fuérciga, la 📖: fuérciga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Resquiebra, grieta [Qu. Tb].
Del fem. llat. <i class="della">forfex, </i>-<i class="della">icis </i>‘tisories’ (EM), pallabra con con- tinuadores románicos (REW), pente medies d’una adautación a la primera declinación → *FŎRFICA [conocida pel dim. <i class="della">for- ficula</i>(TEST)
|
(EM)] > fuérciga, con tracamundiu de dentales (TA 150; PE3: 273). Daqué asemeyao vemos nel correspondiente masc. *fuércegu → fuérzagu al llau del camudáu fuérfagu (cfr.). El plural llat. FORFICES (EM) caltiénse na toponimia te- bergana Fonte Fuércedes (TT 349), tamién con tracamundiu de dentales.
|
|||
fuérfagu, el 📖: fuérfagu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fuérzagu [VB].>(TEST)
|
Poza, barrancu fondu y estrenchu producíu pol agua [Sm. Cv (= furfuéganu = fuécanu = fuérfanu)]. Parte d’un camín que funde al pasar per él [VB]. 2. Terrén enlleno matu [Md (/bouza si ye grande)]. Terrén que nun val pa semar [Md (lo contrario de eiru)]. 3. Matu, monte [Md].
|
Creación masculina sol deriváu de *FORFICA > *fuérfega → fuérciga (cfr.), esto ye, coles variantes de xéneru *fuérfegu (→ fuérfagu) → *fuércegu (→ fuérzagu), con continuación ente los nomes de llugar (TA 150). Un tracamundiu del sufixu átonu de fuérfagu dio llugar a la formación fuérfanu (PE3: 273). Ye posible qu’una realización de fuérfagu con aspiración *[fwérhaγu] o *[fwérxaγu] fora responsable d’una perasturia- nización como [S], fuérxagu (cfr.), como si se tratare de l’a- dautación d’un forasterismu. |
||
fuérfanu, el 📖: fuérfanu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Socavón, barrancu fondu y estrenchu que faen na tierra les co- rrientes d’agua [Sm. Cv (= furfuéganu = fuécanu = fuérfagu]. Cfr. fuérfagu.
|
|||
fuerga, la 1 📖: fuerga🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<h.uerga [Lln]. ///xuerga [Ac. Ca. Ay. Ll (i). Tb. Sm. Pzu. PSil.>(TEST)
|
Xuerga, xarana [Lln. Vv. Pi (i). Ac. Sb. Ay. Ll (i). Tb. Sm. Pzu. PSil]. Diversión bulliciosa que celebren delles persones [Ca]. 2. Xuntanza de vecinos pa dar la parpayuela o xugar a les car- tes [Lln]. ///La guadaña quier fuerga, maña y vino que la taña [LC].
|
Posible variante de fuelga (cfr.), con tracamundiu de líquides posnucleares, d’u se fexo l’ast. fuerguista (cfr.). El resultáu de tipu xuerga podría ser l’adautación d’un castellanismu con as- piración F- → [hw] → [Sw] (GHLA §4.3.1.9.1); non asina h.uerga [Lln] onde pue ser niciu de l’aspiración autóctona de F- llatina + w na fastera oriental del dominiu (GHLA §4.3.1). |
||
fuerga, la 2 📖: fuerga🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Aición y efeutu de <i class="della">forgar</i>(TEST)
|
[Sb. Ay]. Deverbal de forgar (cfr.).
|
|||
fuérganu, el 📖: fuérganu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Fueu artificial (de les fiestes) [Tor].
Sedría una formación del llat. FOCUS (EM) + -ŬLUS (LLAA 103) con influxu de ast. <i class="della">fuerga</i>(TEST)
|
1 (cfr.) o de muérganu.
|
|||
fuerguista 📖: fuerguista🏗️: NO ✍️: NO |
<///xuerguista [Ay].>(TEST)
|
Cast. juerguista [Ac].
|
Cfr. fuerga 1. |
||
fuerte 📖: fuerte🏗️: NO ✍️: NO |
<h.uerte [Lln. Rs. Pa. Cb. Ac. Llg. y Sr. Ca. Ay]. //forte [AGO].>(TEST)
|
Cast. fuerte [Lln. Rs. Pa. Cb. Ac. Llg. Sr. Ca. Ay. Tb. AGO], con puxu, robustu [Sm]. 2. Productivo (el terrén) [Tb. Sm. Cn (V)]: Ya una tierra mui fuerte [Tb]. //Andar fuertes las abei- chas ‘tar axitaes les abeyes cuando tán pa ensamar’ [Sm]. //Chamar fuerte ‘llamar con puxu’ [Sm]. ///Cuando en marzu hai vientos h.uertes y abril ye moyáu y fríu, síguelos mayu llo- zanu y floríu [LC].
|
yeramos moyt premiados ca los annos foront fortes ¬ de fames 1258 [DCO-II/52]
|
Del llat. FORTIS, -E ‘fuerte (física y moralmente)’ (EM), términu panrománicu (REW) ya panhispánicu (DEEH), tamién con posi- bilidá antroponímica en §a. Una percorreición atopámosla na espresión forte, ensin diptongar güei quiciabes por tomala Oli- veros de la fala eonaviega y considerala más averada a la eti- moloxía’l clérigu traductor del Evanxeliu de San Matéu. Sobro ast. fuerte o sol so antecesor féxose l’aumentativu fortón (cfr.) asina como’l verbu compuestu enfortir (cfr.) y *enfortar, ésti conocíu pel so participiu enfortáu (cfr.). Tamién se conseña na nuesa documentación medieval l’alverbiu en -mente: nos aiu- demos fortemiente a sos fillos s. XIII(or.) [FX/30]. |
|
fuertemente 📖: fuertemente🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. fuerte.
|
|||
fueru, el 📖: fueru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fuero [Ay. Ri]. fueiru [Md]. ////fueiros [Pzu].>(TEST)
|
Cast. fuero [Md. Pzu]. 2. Ayuda [Qu]. 3. Influencia [Qu]. In- fluxu [Ri]. 4. Arguyu [Ay], arrogancia, gayardía [Md]. Caráu- ter dominante, arremangu [Lln]. //-os ‘preses pequeñes pa regar los praos’ [Ar (= aguaduches)]. //A fuer de ‘en virtú de, en cuanto a [JH]. ‘según la costume, a títulu d’home de bien’ [R (afor)]. //(Coger) fueros ‘abusar de la llibertá’ [Lln]. //Dase munchu fuero ‘considerase importante, con influencia’ [Ri]. //Tener muchu fueru ‘tener encontu, ayuda, influencia’ [Tb]. //Tener munchu fuero ‘tener arrogancia’ [Ay]. //Tener fueros ‘tar consentíu, facer siempre lo qu’a ún-y da la gana’ [Pr]. ‘tener munches ínfules’ [Tox (= tener muitu esfoutu)]. //Tener muitos fueiros ‘tener munchos fumos’ [Md].
|
|
recibió nome de foreru (cfr.) con usos nominales y axetivos. Les referencies al FORUM IUDICUM (> Fueru Xulgu), compen- diu de lleis gótiques d’usu almininistrativu, especialmente, nel reinu asturiano-lleonés apaez asina documentáu (FX; Barto- lomé Pérez 2010: 1049-1064): |
|
fuérxagu, el 📖: fuérxagu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Carcavón, quiebra fonda qu’abren en suelu les agües corrien- tes [Miñu (Cv)].
Variante de <i class="della">fuérfagu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
fuerza, la 📖: fuerza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. fuercia.
|
|||
fuerzón, ona* 📖: fuerzón🔤: , ona* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<h.uerzón/ona/ono].>(TEST)
|
Fortón, fortachón [Llg].
|
Cfr. fuercia. |
||
fueu, el 📖: fueu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fuau [Mn]. fuebo [y Cg]. fuebu [y JH. DA]. fuegu [y R].
+fuibu [y Bi. Llg. y Ay. Ll. Ri. V1830. y DA.]. +fuibo [DA].
+fuíu [Cp. y Sb. y Ay. Ll. Mi]. fuogu [y Cd. Silván (Mar)]. fuou [y Gr. y Pr. y Cv]. h.uebu [Lln. Cl (i). On. Pa. Sr].
h.uegu [Lln]. h.uego [Os. Ar]. h.ueu [LV. Villah. Rs. Pa. y Cb. y Cg. Ac. y Sb. Ca]. +h.uibu [Llg. Sr. y Sb. y Ay]. +h.uíu [Cp]. h.uöu [Cl]. /////fou [Cn (Oc). y Cv. An. y Vd. Tox]. fougu [Oneta (Cv). Villabona, Piñera (Oc). PVieya. SCiprián.
//fougo /Eo/].>(TEST)
|
Cast. fuego [LV. Lln. Villah. Cl. Os. Rs. On. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Bi. Llg. Sr. Sb. Ca. Ay. Ll. Mi. Ri. Ar. Qu. Tb. Sm. Md.
|
c)
|
Bab. Pzu. Cn (Oc). An. Gr. Cd. Pr. Mn. Cv. Vd. Tox. Oc. Vil- labona, Piñera (Oc). PVieya. SCiprián. /Eo/. V1830. JH. DA. Del llat. FOCUS, -I ‘fogar’ → ‘fueu’ (EM), pallabra panrománica (REW) ya panhispánica (DEEH) siguió ast. fueu. Dende llat. focus pudo facese un aumentativu responsable del ast. fogón (cfr.) aniciu de nueves formaciones. Un dim. de fogu foi *fo- guete d’u fexeron un deriváu fogueteiro (cfr.) siguiendo’l mo- delu ufríu llueu pel cast. cohetero dende cohete. Dende fogu fexéronse tamién foguizu (cfr.), foguiza (cfrr.), foguiceru, a, o (cfr.). Tamién foi posible la formación verbal foguiar (cfr.). N’ast. tamién se conseña fueu sagráu (cfr. cipela). Sol ast. fou y eonaviegu fougo cfr. LLAA 82 (2003): 32. |
|
fuexa, la 1 📖: fuexa🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<fuesa [JH]. fuosa [Tox]. fuyesa [Mar]. /////fosa [Min. JH].>(TEST)
|
Poza [Gr (Oc).] en forma de conu invertíu que faen los carbo- neros en monte pa carbonizar la lleña [Cv]. Poza grande nel
|
|
||
fuexa, la 2 📖: fuexa🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Poza (cfr. <i class="della">fuexa</i>(TEST)
|
1).
|
|||
fuexu, el 📖: fuexu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Pozu [Tb. ByM].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">per</i>(TEST)
|
foxo de Corros 1173 (s. XIV) [MB/210]
|
Del llat. FOSSUS, -A, -UM participiu del verbu llat. fodere ‘cavar’, ‘facer una poza’ (EM) llueu nominalizáu. El corres- pondiente femenín apaez yá nominalizáu nel mesmu llat. onde FOSSA, -AE ‘cárcava, zanxa estrecha y allargada’ (OLD) > ast. fuexa 1 (cfr.), con asitiamientu toponímicu (TA 137; TT 340). L’ast. fuexu (ensin diptongar, lóxicamente, en doc. de 1173) paez paralelu al gall. foxo: “El modo de cazar según el dicho Libro de Montería, está reducido a dos cosas y a dos voces: vocería y armada. Vocerías significan los parajes en donde se apostaba la gente con perros y armas para espantar, a voces, la caza, y dirigirla a la armada. Armadas eran los parajes en donde se le armaba con lazos, redes o con una cueva profunda cubierta por arriba con ramos. El camino por donde se guiaba se llamaba calexo (sic) {tracamundiu por caleyu} en Asturias, y en Galicia couso, de curso. Y por la razón de la cueva, se llama en Galicia foxo, de FOSSA, o FOSSO. De ahí viene que, en Galicia, hay hoy muchos sitios que aún se llaman fouso, foxo y armada” [1760, Sarmiento (Santos Puerto 2011: 47)]. |
||
fueya, la 📖: fueya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fuea [y Gr. y Pr. y Cn (F). Oc]. fuecha [Col.lanzo (VB), y Ll.
{<i class="della">sic</i>}. Qu. Tb. Sm. y Md. Bab. Pzu. PSil. Vg]. fueyya [Busm, etc. (Oc). Cv]. fuöcha [As. y Cn (F)]. fuoya [Gr. y Pr. Tox. PVieya]. h.ueya [LV. Lln. Rs. Os. Cl. Pa. On. y Cb. y Cg. Ac. Bi. Llg. y Sr. Ca. Ay]. h.ueya [Cl (i)]. h.uoya [On]. h.uöya [Cl].
/////güeya [Cl (i)]. //foya [/Eo/].>(TEST)
|
Cast. hoja d’árbol o planta [LV. Lln. Rs. Os. Pa (/hoja ‘corte d’un instrumentu de corte’). Cb. Cg. Cp. Cñ. Cr. Ac. Bi. Llg. Sr. Sb. Ca. Ay. Col.lanzo (VB). Ll. Ri. Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. Cn. An. Gr. Cd. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. PVieya. Oc. /Eo/. Vg. Mar. JH. R. DA]. 2. Cast. hoja de papel [Pa. Ay. Ri. Cn. /Eo/. R]: Pásame un par de fueyas pa garrar unos apuntes [Cn]. Oxetu planu y finu (como una fueya de papel) [PSil]. 3. Conxuntu de fueyes [Llg. Tb. PSil]. 4. Fueya de fresnu que se da de comer a les vaques [Tb]: Foi a la fuecha ya nun vieno [Tb]. 5. Capa delgada de cualquier materia [Ri].
|
|
6. Parte del cuchiellu [Cl (i)]. {7. (Doc.). Parte d’una tierra que se tien en barbechu un añu y se sema al otru}. //Fueya caste- lar ‘Hypericum androsaemum, androsemu’ [Mo, Llg (LLAA 28)]. //Fueya de cebón ‘planta que miedra a la vera’l ríu o d’un regueru (machacada emplégase pa matar truches; les sos fue- yes calentaes al fueu úsense pa curar granos pues puestes col envés aplicáu a la piel faen que’l granu eche materia; aplicáu el faz fai zarrar la mancadura)’ [Cv]. //Fuecha de léricu ‘fueya |
|
fueyaca, la 📖: fueyaca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Fueya seca que cai del árbol [JH]. 2. Diminutivo-despeutivu de
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">fueya</i>(TEST)
|
[Ac].
|
|
||
fueyar 📖: fueyar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Echar fueya los árboles [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>Del verbu *FOLIĀRE, almisible al conocer el participiu <i class="della">foliatus </i>y el compuestu <i class="della">exfoliare</i>(TEST)
|
(EM s.v. folium), siguió foyar (cfr. es- catafoyar). L’actual verbu fueyar obliga a acoyer l’influxu de fueya (cfr.) por cuenta’l diptongu; lo mesmo pasa col incoativu fueyecer (cfr.).
|
|||
fueyaraca, la 📖: fueyaraca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">hojarasca</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. fueya. |
||
fueyecer 📖: fueyecer🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><fuicer [Cn (VB)].>(TEST)
|
|
|||
fueyería, la* 📖: fueyería🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>/h.ueyerías [Lln].>(TEST)
|
|
|||
fueyeru, a, o* 📖: fueyeru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><h.ueyeru [Lln].>(TEST)
|
|
|||
fueyu, el 1 📖: fueyu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Caúna de les fueyes qu’envuelve la panoya del maíz [Paredes (Cv)].
Del llat. FOLIUM, -I ‘fueya d’una planta’ (OLD), pallabra que se caltién en dellos romances (REW) ya dominios hispánicos (DEEH). L’ast. ufierta exemplos continuadores del singular non sólo en <i class="della">fueyu </i>sinón en dellos derivaos como’l diminutivo-des- peutivu <i class="della">fuyacu</i>(TEST)
|
(cfr.), d’u sigue l’aumentativu en -ĀCIUS → fu- yacazu (cfr.) y el carauterizador fueyudu (cfr.). Una amestanza tenémosla nel ast. arfueyu (cfr.). De toes maneres xeneralizóse abondo más el correspondiente neutru pl. folia, asimiláu a los femeninos de la primera declinación, FOLIA > ast. fueya (cfr.; PE4: 189). Un compuestu de carta y fueyu úfrelu l’ast. carta- fueyu (cfr.)
|
quiciabes pente medies d’una secuencia *carta (de) fueya → cartafueyu. |
||
fueyu, el 2 📖: fueyu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<foyu [Cg. JH]. h.oyu [Pa. Am. Bab]. h.ogu [LV. Lln]. h.ou
[Lln. Or (S). Cl (VB). Am. Co (Toponimia 115)]. h.obu [Lln].
h.o [Or (S). h.u [Or (S)].>(TEST)
|
Poza [Or (S). Pa. Bab. Mar. Mar. Llomb. JH], concavidá na- turalmente formada de la tierra [Cg]. Gran pozu del terrén [LV]. Fondigonada [Lln. Am] de paredes altes [Cl (VB)]. Fon- digonada escondida ente peñes [Lln]. Fondigonada nel tarrén zarrada y asemeyando embudu [Co (Toponimia 115)]. //H.oyu’l pitu ‘ñuca’ [Lln (AGO)]. ///El pan entre h.oyos y el maíz entre polvo ‘fai falta semar uno y otro en terrén húmedo o seco’ [LC]. Cama de noviu dura y sin foyu [Fabriciano]. Quí- tate nublina/quítate nublado/que entre h.oyos y coteras/tengo yo el mi ganado [ALl (Bellezas)]. La espresión aspirada cal- tiénse nel oriente d’Asturies con pergrán puxu de lo que puede ser niciu esta cita: “Jogu: Sitio imbudiforme en donde des- ciende el suelo. En el centro de Llanes (El Mazucu incluido), se dice jogos. En el este, incluyendo Villa, creo que joos. En Sucueva, jo y jou (en singular). Otras variantes de esta palabra son: jobos, jogos y joos (en Camarmeña), jugos (Sotres), jua- cos (Tielve), joos, jogos, jobos y joyos (Bulnes y el resto de Cabrales). Jogos (La Robellada), joos, jogos, y jobos (resto del concejo de On). Joos (Cangues de On). Joyos (Tresviso, Amieva, Caín, Valdión, Liébana, Peñamellera, La Borbolla, Pombayón)” [Rutas (S)].
|
|
del llat. *FŎDIUM ‘poza’, un deverbal del llat. *fo- diare, verbu variante de fodāre ‘cavar’, ‘facer una poza’, equi- valente del llat. fodere (cfr. fuder). La xeneralización d’un verbu -y-). Dende h.ou son posibles dos víes evolutives: α) monop- tongación → h.o (y en posición átona h.u); β) xeneralización d’una consonante antihiática epentética → h.obu - h.ogu (GHLA 173). Ye posible que dalgún de los topónimos documentaos en- riba tengan que s’entender dende fueyu 1, pero paez que podríen xustificase dende fueyu 2. Tamién ye discutible l’asitiamientu del amestáu citáu na documentación en primer llugar “Rifogio” quiciabes por Refuexu onde la palatal medieval sonora nun podía tenese por continuadora del llat. FOSSUS (PE4: 190). |
|
fueyudu, a, o 📖: fueyudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<fuchudu [Sm. PSil]. foyudu, a, o [Co. JH].>(TEST)
|
Con muncha fueya [PSil. JH] (un sitiu) [Co]. De munchos bro- tos o de munches fueyes (la caña d’un árbol) [Sm].
Deriváu del ast. fueyu (cfr. fueyu 1) + sufixu carauterizador
-ŪTUS > -udu, lo mesmo qu’alvertimos en foyudu, a, o (cfr.) (PE4: 191). L’ast. conoz foyudu, a, o ‘apozaretáu’ lo que paez aconseyar tenelu por deriváu de foya. |
|||
fúfare, el 📖: fúfare🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Muérganu sexual femenín [Ri].
Quiciabes de la interxeición <i class="della">fufae </i>glosada como <i class="della">‘interiectio </i><i class="della">mali odoris’ </i>(EM), quiciabes pente medies d’una variante *<i class="della">fuf-</i>(TEST)
|
fae cola amestadura d’un suf. dim. sing. *FUFFŬLA > *fúfara → fúfare entendíu como un masculín.
|
|||
fuga, la 1 📖: fuga🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Cast. <i class="della">fuga</i>(TEST)
|
[Sb]. Fuxida [Ac]. 2. Escape nes xuntures o aco- plamientos de les tuberíes, sían d’achique d’agües, d’aire com- primío, etc. [Min].
|
|
Del llat. FUGA, -AE ‘fuxida’ (EM; OLD) anque, si almitimos con Meyer-Lübke (REW s.v. fǔga), que ye términu con una Ǔ tó- nica, fadrá falta proponer que l’ast. fuga 1 ye un deverbal de fugar (cfr.). |
|
fuga, la 2 📖: fuga🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<h.úa [Lln]. afuga [y Llg].>(TEST)
|
Hora de mayor fuerza de la calor solar [Oc]: Marchóu pur la fuga la calor [Oc].
|
2. Disnea de la que cadecen les vaques [Cg]. 3. Afuegu de los asmáticos o silicóticos [Llg (= afo- gueta)]: ¡Danme unes fugues! [Llg]. Ataque asmáticu pol calor, dificultá na respiración [Lln]: Echar la h.úa [Lln]: Dar la h.úa [Lln]. 4. Aliendu, respiración [Cb]. 5. Individuu repu- nante, fadiu [Min]. //Mal de la fuga ‘mal del que carez de los bronquios’ [Sb]. //Tomase la fuga ‘respirar con dificultá’ [Cb]. Posible deverbal del ast. afogar dende la so variante afugar (cfr. afogar & afuegu). |
||
fugar 📖: fugar🏗️: NO ✍️: NO |
Fuxir [Tb]: <i class="della">De</i>(TEST)
|
la que fugóu tiróu tiros [Tb]. //-se ‘fuxir’ [Ac. Sr. Ay]: Marchó fugáu [Ac]: Fugáronse toos [Sr].
|
|
||
fugáu, ada, ao 📖: fugáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident>Fuxíu, escapáu del control de les autoridaes [Sr. Tb]: <i class="della">Cuando </i><i class="della">los</i>(TEST)
|
fugaos pasaben eses coses [Sr]. //Los fugaos ‘fuxíos al monte tres de la guerra civil de 1936-1939’ [Llg. Sr].
|
|
||
fuin, ina, ino 📖: fuin🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<ident class="della" level="1"></ident><foín [Cg. Sr. Ca. y Ay]. fuguín [Pr]. h.uin [Ac. Pr]. fuin/fuina/fuino [Ri]. foín/foína/foíno [Llg. Sr]. fuin/ína [Tb]. fuinu/a [Tb (i)].>(TEST)
|
|
|||
fuin, el 📖: fuin🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><foín [Ca].>(TEST)
|
|
|||
fuina, la 📖: fuina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><foína [Cb. Cg. Po. Bi. Ca. Cd. V1830]. fouguina [Sl]. foguina [Tz (PPAC). Sd]. fuguina [Pr. Sl]. h.oína [Os. y Ac. y Llg, Mo (LLAA 27)]. h.uina [Cl. Llg].>(TEST)
|
|
del llat. *FAGINA, un deriváu de fagus ‘faya’ (REW; DEEH) pero fónica- mente abulta difícil acoyer la propuesta. Sedría meyor partir del neutru llat. FA(G)UM, -I ‘frutu de la faya, fayucu’ > ast. fou (cfr.) cola amestanza del suf. -ĪNA, llueu diminutivu, aplicable a la raposa quiciabes con un significáu primeru de ‘amiga de los fayucos’, ‘que come fayucos’; dende esta posibilidá xusti- ficaríase’l diptongu decreciente occidental fougina → fuguina, con -g- antihiática. El nome del animal aplicaríase llueu al pexe (§2) según Barriuso (1985: 57). L’ast. xenera un masc. analóxicu fuin (cfr.) y, con variación de xéneru, emplega’l tér- minu como ax. (cfr. fuin, ina, ino) y xeneraliza, semántica- mente, les aceiciones peyoratives atribuyíes al animal. |
||
fula, la 📖: fula🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Mentira, engañu [Ri].
|
Cfr. folía. |
||
fulame, el 📖: fulame🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Piedra atada a un cabu que fai d’ancla [Vd (= poutada)].
|
Cfr. furame. |
||
fulana, la 📖: fulana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<h.ulana [Cl].>(TEST)
|
Prostituta [Pa (= h.ulanona). Xx. Ri]. “Fulana/dícese de una desconocida” [Cl]. Cfr. fulanu, a, o.
|
|||
fulanona, la 📖: fulanona🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<h.ulanona [Pa].>(TEST)
|
Prostituta [Pa (= fulana)].
|
Aum. de fulana (cfr.). |
||
fulanu, a, o 📖: fulanu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+fulenu [Ll]. +fulenu/fulana [Ay. Ri]. +fulonu [Sb]. h.ulanu [Lln. Pa. Tox]. //h.ulano [/Eo/].>(TEST)
|
Cast. fulano [Lln. Pa. Sb. Ay. Ll. Tox. /Eo/]. Persona descono- cida [Ri].
|
|
cfr. fulana). Na mesma serie referencial tenemos el ta- mién arabismu menganu (cfr.) que dende Asín vien xustifi- cándose pel ár. man kān ‘quien sía’ > and. MAN KÁN (DA s.v. mengano; DCECH s.v. zutano). Otru términu d’esta llista, d’o- rixen inciertu y quiciabes en parte onomatopéyicu, pa Coro- minas-Pascual (DCECH s.v. zutano), sedría zutanu (cfr.) non aclaráu. Estos tres elementos fulanu, menganu, zutanu sedría una serie paralela a la deixis de los demostrativos (DA s.v. cicl/rano) nel sen d’una escala que va del más averáu al más alloñáu. |
|
fuleru, a, o 📖: fuleru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+fuliru [y Ay]. fuleiru [Tb. Sm. Pzu. Tox]. +fuliru/fulera/fu- lero [Ri]. //fulleiro [“de Navia a Tapia, y de aquí al Eo <i class="della">fuleiro</i>, como en gallego y port.” (/Eo/)].>(TEST)
|
Cast. fulero [Pa. Pzu]. Mentirosu [Pa. Ay. Ri. Tb. Sm. Pr], falsu [Ll]. Mentirosu, trapaceru, [Tox (= barulleiru). /Eo/].
|
Formación fecha sol occitanismu medieval fol (cfr.) d’u se fexo tamién ast. folixa (cfr.). La espresión g-ast. fulleiro paez debese a un encruz del préstamu col términu autóctonu deriváu de folle (ast. fuelle). Caltévose “de Navia a Tapia” fulleiro → fulleiría. |
||
fulgadíu, ida, ío 📖: fulgadíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
(TEST)
|
Descansáu, ociosu (un individuu) [Arm].
|
Cfr. folgar. |
||
fullín, el 📖: fullín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">hollín</i>(TEST)
|
[SCiprián (= fullixe)].
|
Del llat. documentáu nes gloses FULLIGO, {-INIS}, variante del fem. fūlīgō, -inis ‘sarriu’ (EM), dambos con dalguna presencia románica (REW). L’ast. prefirió l’emplegu cuasi xeneral de sa- rriu (cfr.). Les víes evolutives siguíes pela pallabra llatina al sur del dominiu llingüísticu foron: a) FULLĪ(G)IN(E) > fullín, con perda de -G-, como plantagine > llantén; b) FULLĪGIN(E)> fullixe(n) → fullixe, con caltenimientu de -G- palatalizada y perda de -n románica, como uirgine > virxen → virxe. |
||
fullixe, el* 📖: fullixe🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fulli[x]e [SCiprián].>(TEST)
|
Sarriu [SCiprián (= fullín)].
|
Cfr. fullín. |
||
fulminante, el 📖: fulminante🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cápsula del detonador [Min].
|
Cfr. fulminar. |
||
fulminar* 📖: fulminar*🏗️: SI ✍️: NO |
Verbu que se conoz pel usu documental serondu en castellán:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">se venga aver declarar aver caydo en las çensuras contra</i>(TEST)
|
ellos furminadas 1521(or.) [SB/375]
|
|
||
fulsión, la 📖: fulsión🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
fumada, la 📖: fumada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><fumá [Ay].>(TEST)
|
|
|||
fumadera, la* 📖: fumadera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><fumaera [Mi].>(TEST)
|
|
|||
fumador, ora 📖: fumador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<ident class="della" level="1"></ident><fumaor [Sr. Ay].>(TEST)
|
Que fuma [Xral].
|
|
||
“fumalga” 📖: “fumalga”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación medieval del dominiu:
<ident class="della" level="2"></ident>a)
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">entre</i>(TEST)
|
quatro una emina de vino e dan XVIII de fumalga [1313- 1324] [FRLeón/279]
|
|
esta parte de casa he de palombar he de orto connas fumad- gas 1257(or.) [ACL/316]
D’un posible étimu en rellación col llat. FŪMUS, -I ‘fumu’ (EM), ensin dulda *FUMATICA que paez referise a un impuestu pola posesión de la casa familiar (LELMAL s.v. fumatica) con un re- sultáu de tipu ástur (§a) y otru previu a la velarización del grupu romance (§b). Tamién esi diccionariu ufre la existencia de documentación d’espresión más arcaica fumatica (en 1220), futmagas (en 1185); tamién el masculín plural, fumadigos, en 1151, etc. |
|
fúmalo 📖: fúmalo🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
“Fúmalo. Pálpalo. Sarasa = Marica” [Cñ].
|
** |
||
fumaque, el 📖: fumaque🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
“Broma típica del carnaval que consiste en meter algo que dé mal olor en un puchero puesto en la lumbre y sin que lo ad- vierta el ama de casa” [VCid].
|
Cfr. zumaque. |
||
fumaquera, la 📖: fumaquera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Gran cantidá de fumu [PSil]: <i class="della">Salíu</i>(TEST)
|
una fumaquera mui grande del corredor [PSil].
|
Cfr. zumaque. |
||
fumar 📖: fumar🏗️: NO ✍️: NO |
<h.umar [Lln. Rs. Cl. Cl (i). Pa].>(TEST)
|
Cast. fumar [Xral. Lln. Rs. Cl. Pa]. Echar fumu, fumiar [Lln. Cl]. //Fumar en pipa ‘ser difícil de facer, de llograr (daqué)’ [Mi]: Fuma en pipa tener qu’arreglar eso [Mi]. ‘tar perenfa- dáu’ [Mi. Tb]: Ta que fuma en pipa [Tb].
|
Del llat. FUMĀRE ‘facer fumu’ (EM s.v. fumus) anque, llueu del descubrimientu d’América, hebo aplícase tamién a ‘facer fumu al quemar tabacu’. Nesti sen l’ast. ufre fónicamente una marca llingüística destremada que dixebra les aceiciones afumar (‘facer fumu’, ‘echar fumu’) frente a fumar (‘quemar y aspirar tabacu’). Col suf. espresivu -IDIARE iguóse’l verbu fumexar (cfr.) y fumiar (cfr.) anque ésti tamién pudo tener l’aniciu nel llat. FU- MIGARE. Un compuestu de fumar ye ast. desafumar (cfr.). |
||
fumarada, la 📖: fumarada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fumaraa [Sb]. fumará [Ay. Ri. Qu].>(TEST)
|
Cast. humareda [Sb. Ri. Qu. Tb. Pzu. Md (= fumada). Tox]. Golpe de fumu que sal con fuerza [Ay].
|
|
Cfr. fumeru 1. |
|
fumareda, la 📖: fumareda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fumarea [Cg. Llg. Ca. Ay. Ri. Min]. h.umarea [Pa]. h.umareda [Pa]. h.umerea [Pa].>(TEST)
|
Fumarada [Pa (= h.umeru). Cg. Ac. Llg. Ca. Ay. Ri. Tb. Sm. PSil. An. Cd. Oc. /Eo/. Tor. Arm. JH]. Fumu trupo, denso, de los barrenos [Min (= fumaréu)]. 2. Niebla, borrina que tien as- peutu de fumarada [Llu]. Cfr. fumeru 1.
|
|||
fumarera, la 📖: fumarera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<h.umarera [Lln].>(TEST)
|
Fumarada [Lln. Bab. Ce]. Cfr. fumeru 1.
|
|||
fumaréu, el 📖: fumaréu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.umeréu [Pa].>(TEST)
|
Fumarada [Pa]. Fumu trupo, denso, de los barrenos [Min (= fumarea)].
|
Cfr. fumeru 1. |
||
fumaria, la 📖: fumaria🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<zumaria [y Tb].>(TEST)
|
Planta que críen dellos terrenos llueu d’amburaos; ye de cur- tia altura y los sos tallos miedren xuntos [Tb].
|
Del llat. FUMĀRIA ‘nome d’una planta’ (EM) qu’entra n’ast. per vía culta a xulgar pel caltenimientu inalteráu del sufixu -ARIA (PE2). Un resultáu popular vese nel ast. fumera (cfr.). |
||
fumarriar 📖: fumarriar🏗️: NO ✍️: NO |
Fumar, en sentíu peyorativu polo malo qu’esto se considera pa la salú propia y pa l’ayena [Mi]: <i class="della">¡Fumarria,</i>(TEST)
|
fumarria, yá verás qué bien te pinta pa los bronquios! [Mi].
|
2. Fumar muncho [Mi]: ¡Tul día de dios fumarriando, nunca se ve fartucu! [Mi]. Verbu en -iar fechu dende l’ast. fumarru (cfr.). |
||
fumarru, el 📖: fumarru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.umarru [Lln].>(TEST)
|
Cigarru [Lln. AGO]. Pitu (de fumar) [AGO]. Cfr. fumu.
|
|||
fumáu, ada, ao 📖: fumáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<h.umáu [Lln. Cl].>(TEST)
|
Borrachu [Cl].
|
Pp. de fumar. L’aceición ‘borrachu’ enllaza con dellos usos de h.umar que puen alvertise nel dominiu castellán. |
||
fumaxu, el 📖: fumaxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Desp. de <i class="della">fumu</i>(TEST)
|
[Md].
|
2. Fumu qu’empuerca [Md (= fumazu)]. Cfr. fumu. |
||
fumaza, la 📖: fumaza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<h.umaza [Cl].>(TEST)
|
Foguera [Ac] que produz fumu trupo [Mar]. 2. Foguera de la nueche de San Xuan [Sm] o en dalguna otra fecha enantes d’una fiesta [Cv. Oc]. Foguera que da munchu fumu emple- gao pa desembruxar, como conxuru [Sm]. Combustión de sus- tancies que producen munchu fumu (trapos, gallinaes, ramos de lloréu, cera de veles del Xueves y Vienres Santu, etc.) que se fai nes cortes pa desembruxar animales o evitar males [Cv]. Actu d’afumar el ganáu enfermo quemando dalguna planta na corte [PSil]. 3. Xunta de los pas de los novios pa pautar la fecha de la boda y el dote de los fíos [Cl].
Cfr. fumu. Según lleemos [Tuero 1976: 70] la fumaza axústa- base a lo que se conseña na nuesa aceición §3 según cueye D’Inclán Suárez. El mesmu Tuero axunta qu’en Castiya dá- base a los novios a los qu’ataben a un poste, el día de la boda, enantes de convivir; cerca encendíen un fueu p’afumalos qui- ciabes pa facer fuxir los espíritus malos y llograr matrimonios felices y con munchos fíos. |
|||
fumazu, el 📖: fumazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+fumezu [Ay].>(TEST)
|
Aum. de fumu. 2. Cast. humazo [Bab. /Eo/. JH]. Fumareda [R]. Fumu trupo [Md (= fumaxu = fumón). Tor], que fiede [Ay]. Cfr. fumu.
|
|||
fumera, la* 📖: fumera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fumiera [Tox]. h.umera [Lln. Cl]. //fumieira [/Eo. Mánt/].>(TEST)
|
Fumareda [Lln. Cl]. 2. Chimenea [Tox (= chumiera = fu- meiru). /Eo. Mánt/]. 3. Borrachera [Lln. Cl].
|
Del llat. FUMARIA ‘bodega onde s’afumaba’, ‘chimenea’ (ABF), neutru pl. de fumārium (EM) ‘bodega con fumu (onde guarden el vinu a madurar)’ (OLD) asimiláu a la 1ª declinación. El tér- minu tamién alita güei como masculín (cfr. fumeru). Un re- sultáu cultu de FUMARIA vese nel ast. fumaria (cfr.). |
||
fumeru, el 1 📖: fumeru🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<fumeiru [Tb. Sm. Md. An. Pr. Ce. Cv. Tox. Oc. Vg. Mar].
+fumiru [Cp. Ay. Ri]. h.umeru [Lln. Pa]. fumeiro [Ar. /Eo/].>(TEST)
|
Cast. humero [Pa. Md. JH]. Sitiu per onde xube’l fumu [Ca]. Porción de fumu que sal d’una vez [JH]. Fumarada [Pa (= h.umareda = h.umerea). Ri. Ar. Sm. Pr. Vg. V1830. JH. TC] nel interior d’una casa [Cb. Cp]. Fumarada, especialmente la que s’acumula nes cases ensin chimenea [Cv]. Fumareda, sobre too lo que se forma dacuando na cocina [Oc]. Fumareda pa capar caxellos o truébanos [Md. Berducedo (Oc)]. Fumu trupo de los barrenos [Min (= fumaréu)]. Sitiu enllenu de fumu [Md. Mar]. Sitiu de munchu fumu [Ca. An]: Fumaba ya fé- xose un gran fumeiru [An]. 2. Sitiu qu’afuma, del que sal fumu [R]. Sitiu onde curen l’embutíu con fumu [Arm]. Sitiu de les cocines destináu a curar la carne salao [/Eo/]. Llar que nun despide bien el fumu [Cg]. 3. Lo afumao de cazos y pucheros
|
[Cb. Cp]. 4. Furacu abiertu en teyáu de la cocina pa dar salida al fumu [Ce]. Chimenea [Tox (= fumiera)]. 5. Foguera [Ac] al aire llibre con campu y morgazu que faen ceniza llueu aplicao a abonu de les tierres [Lln]. 6. Instrumentu p’afumar [Ay] les abeyes en caxellu [Tb]. Afumador [Md].///
|
||
fumeru, el* 2 📖: fumeru🔤: , el* 2 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 el*, 2 |
(TEST)
|
|
|||
fumexar 📖: fumexar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
fumia, la 📖: fumia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Gran fumu [Tb. Sm. Md]. 2. Torba, remolín d’aire y nieve [Sm. Md]. Nieve llevantao pol aire [Tb]. Nevada con aire que pue llegar a matar por asfixa [Cn]: <i class="della">Val</i>(TEST)
|
más aguantar fumu que fumia [Cn]. 3. Aición de fumar [Oc]: Tou lo echa pa la fumia [Oc].
|
|
||
fumiacáu, ada, ao* 📖: fumiacáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><fumiacáu/aa [Sb].>(TEST)
|
|
|||
fumiacu, el 📖: fumiacu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
“<i class="della">Fumiacu</i>, se llama en Asturias el pan de hogaza” [GP a. 1788]. 2. Ventosidá ensin ruíu, ciscu, vixu [Cg].///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Bonu</i>(TEST)
|
ye el fumiacu/y el pedu e meyor/si sal del furacu/llimpiu y sin fedor [CyN (Recuerdos)].
|
|
||
fumiar 📖: fumiar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><fumear [JH]. h.umiar [Pa]. afumiar [y Tb].>(TEST)
|
|
Del llat. FUMIGARE ‘fumiar’ (EM) frente a fumar ‘echar fumu col cigarru’ que respuende a creación moderna (PE2). Esta yod tamién podría xustificase dende una formación en -IDIARE (cfr. fumar). La yod apaecerá, llueu, en tola serie de términos re- llacionaos como fumiacu (cfr.), fumiacáu (cfr.), fumiazu (cfr.). Un resultáu cultizante úfrelu l’ast. fumigar (cfr.). Semántica- mente vese un usu figuráu en dellos derivaos de fumiar ‘echar fumu’ → ‘feder como’l fumu’ (cfr. fumu) → ‘perfeder’. |
||
fumiazu, el 📖: fumiazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Fumu trupo qu’enllena dafechu un llocal [Ca]. Fumu del llar que resulta molestu [Bard].
|
Cfr. fumiar. |
||
fumiegu, a, o 📖: fumiegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<h.umiega [Lln].>(TEST)
|
Qu’echa o despide de sí fumu [JH].
|
2. Afayadiza pa que s’a- cumule’l fumu (la cabaña) [Lln]. Cfr. fumu. |
||
fumientu, a, o 📖: fumientu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<fumienta (<i class="della">sic</i>) [/Eo/]. h.umientu [Lln].>(TEST)
|
Qu’echa fumu de sí [JH]. Que retién el fumu (un sitiu) [Lln. /Eo/].
|
|
Cfr. fumu. |
|
fumigar 📖: fumigar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
Cfr. fumiar. |
||
fumillu, el* 📖: fumillu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fumillo [Llg].>(TEST)
|
Mal calter, reaición primaria, repentín [Llg (= fuminillo)]. Posible adautación
|
del cast. HUMILLO (DRAE 21ª). En rellación atópase ast. fuminillu qu’esixe partir de fumín con amestanza castellanizante en -illu. |
||
fuminillu, el* 📖: fuminillu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fuminillo [Llg].>(TEST)
|
Mal calter, reaición primaria, repentín [Llg (= fuminillo)].
|
Cfr. fumillu. |
||
fumión, ona 📖: fumión🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
Que fumea, qu’echa munchu fumu [Tb].
|
Cfr. fumiosu, a, o. |
||
fumión, el 📖: fumión🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
“Bejín, hongo” (de verde llámenlu <i class="della">pan</i>(TEST)
|
de sapo y en Pravia pedo de gato) [Cv].
|
Cfr. fumiosu. |
||
fumiona, la 📖: fumiona🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Especie de pexe de cría del abadexu [Vd].
|
Cfr. fumiosu. |
||
fumiosu, a, o 📖: fumiosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Que produz munchu fumu [Ca]: <i class="della">La</i>(TEST)
|
lleña verde que trexisti ye mu fumiosa [Ca].
|
D’un continuador del axetivu llat. FŪMIDUS (EM) ‘qu’echa fumu’, ‘qu’afuma’ (ABF) cola amestanza del abondativu -ŌSUS, asemeyando al llat. fumōsus (EM s.v. fumus) ‘qu’echa fumu’ (ABF) > ast. fumosu (cfr.). Dende FŪMIDUS > ast. *fumiu pu- dieron axuntase dellos sufixos como los románicos en -ón (fu- mión, fumiona), el primeru, pelo menos, con clara referencia al ‘fedor’. Nel primer casu entá se caltién l’axetivu; nel se- gundu fumión (cfr.), fumiona (cfr.) ufrieron llueu una nomina- lización. |
||
fumón, el 📖: fumón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Fumu trupo [Md]. Aum. de <i class="della">fumu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
fumosu, a, o 📖: fumosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+fumusu [Ay].>(TEST)
|
Cast. humoso [Oc. JH]. Afumáu o con golor o color a fumu [Ay]. 2. Maurientu [Mar]. Cfr. fumiosu.
|
|||
fumu, el 📖: fumu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fumo [Ac. Llg. Ay. Ll. Mi. Ri. /Eo. Mánt/. R]. h.umu [Lln. Cl. Rs. Pa].>(TEST)
|
Cast. humo [Lln. Cl. Rs. Pa. Cg. Cp. Ac. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Mi. Ri. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. An. Cd. Pr. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Vg. Tor. Mar. JH. R]. 2. Vafu, vapor [JH]. Va- pores sucios [Md]. 3. Arguyu, vanidá [Mi. Ri]. //-os ‘vanidá, presunción, enchipamientu’ [JH]. ‘enchipamientu’ [Pa (h.umos). Cp. Cñ. Ac. Sr. Tb. PSil. Oc]: ¡Vaya fumos que tien! [Sr]. //Arder la casa y non ver el fumo ‘marchar el dineru en gastos menudos’ [LC]. //Bancu’l fumu ‘escañu allugáu detrás del llar nes cocines d’enantes’ [Cv]. //Faer fumu ‘ser (dalgo) difícil’ [Mi. Tb]: Xubir esa cuesta corriendo fai fumu [Tb]. //Fai fumu espresión de refuerzu d’una idea o realidá [PSil]: Fai fumu la xente qu’había na fiesta [PSil]: Tien un negociu que fai fumu [PSil]: Algamar eso sí que fai fumu [Tb]. //Tor- nar el h.umu ‘aforrar cuando s’anda permal de perres’ [Lln]. ///Subise a dalgún ell fumu á lles ñarres [JH]. Subise’l fumu a la chiminea [Cg]. Fumu y mala cara saquen á lla xente de casa [JH]. Onde sal fumu e qu’hai fueu ‘onde se fai fueu sal fumu’ [Cg]. los forcados chuzos y llances qu’ están cargades de fumo y sarro (Cav.: sarrio) los habíamos d’ allimpiar/Marirreguera (Viejo) s. XVII [D. Políticu/317]
|
|
Del llat. FŪMUS, -I ‘fumu’ (EM), pallabra panrománica (REW) ya panhispánica (DEEH), siguió ast. fumu, con un aum. fumón (cfr.), fumaza (cfr.), fumazu (cfr.); dim. fumarru (cfr.); des- peutivu fumaxu (cfr.). Dende fumu féxose’l verbu fumar ‘fumar tabacu’ (cfr.) cola so variante oriental h.umar; l’ast. ta- mién conoz el compuestu afumar (cfr.). En rellación etimoló- xica con fumu tenemos l’ax. abondativu fumiegu (cfr.); tamién fumientu (cfr.), que sigue’l modelu avaru → avarientu; tamién l’ast. a. fumalga (cfr.). Semánticamente ha alvertise ente los términos rellacionaos con fumu una referencia al ‘golor’ o ‘fedor’ por acompangar davezu eses cualidaes al fechu d’arder o quemar; dígase lo mesmo de les referencies al aire o a daqué rellacionao por ser, de xemes en cuando, aventao’l fumu. |
|
función, la 📖: función🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<h.unción [Lln].>(TEST)
|
Cast. función (de teatru, d’ilesia) [Lln]. 2. El día de la fiesta [Ac. VCid]. Fiesta más o menos señalada [Lln]. //-es ‘funera- les’ [Oc].
|
|
Del llat. FUNCTIO, -ONIS ‘cumplimientu, execución (de daqué)’ llegáu al ast. per vía semiculta como al cast. (DCECH s.v. fun- ción). Sol términu féxose’l verbu funcionar (cfr.) qu’acaba opo- niéndose al ast. furrular (cfr.), ésti con marcáu calter vulgar. |
|
funcionar 📖: funcionar🏗️: NO ✍️: NO |
<foncionar [Pa].>(TEST)
|
Cast. funcionar [Pa. Ri. Md]. 2. Vivir, movese activamente [Md]. 3. Salir bien una cosa [Ri]. Cfr. función.
|
|||
funda, la 📖: funda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><funda [Lln. Os. Pa. Rs. Sd. Sm, Gr (= frunda)]. alfunda [Cv].>(TEST)
|
Cast. funda [Pa] de l’almuhada [Sm. Cv]. Funda (de la gaita, de l’almuhada) [Lln. Gr]. Almuhada Lln. Os]. Almuhadón [Rs. Pa. Sd].
|
|
||
fundame* 📖: fundame*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>fundame<b class="della">*</b>(TEST)
|
|
|||
“fundamentar” 📖: “fundamentar”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">aquellos que el dicho monesterio </i><i class="della">fundamentaron</i>(TEST)
|
1351(or.) [SB/270]
|
|
||
fundamentu, el 📖: fundamentu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+fundamintu [Ay].>(TEST)
|
|
que la lauren de fondamiento e de alto e de ancho 1324(or.) [ACL-IX/287]
Del llat. FUNDĀMENTUM, -I ‘fundamentu’, ‘base’ (EM s.v. fun- dus), ‘base pa una construcción’, ‘aquello no que se sofita una cosa’ (OLD), pallabra con dalguna presencia románica (REW s.v. fundāmĕntum), conseñada nel llatín del dominiu y na nuesa llingua medieval anque, siguiendo la pauta popular ufre yá dip- tongación (§c) como güei vemos en formientu. Tamién na nuesa llingua medieval foi posible l’emplegu del verbu co- rrespondiente fundamentar (cfr.). Otru términu rellacionáu, pero que namás conocemos pel llat. escritu en Lleón, ye l’an- tecesor de lo que güei sedría ast. *fundame (cfr.) < FUNDĀMEN,
-INIS ‘fundación’ (EM s.v. fundus; OLD). |
||
fundar 📖: fundar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">fundar</i>(TEST)
|
[Lln. Md]. {2. (Doc.). Afondar}.
|
|
Del llat. FUNDĀRE ‘basar’, ‘dar un encontu firme’ (OLD), ‘dar un fondu a’, ‘encontar nun fondu’ (EM s.v. fundus), pallabra con dalguna presencia románica (REW) ya hispánica (DEEH) y con un verbu compuestu desenfundar (cfr.). Ye posible que’l testu citáu de 1483 ufra un usu averáu al de *‘convertir en fundu, n’heredá’. Tamién s’atopen exemplos como: |
|
fundición, la 📖: fundición🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Escavación pa solar d’un edificiu [Cv].
|
Del llat. FUNDĀTIO, -ONIS ‘fundación’, ‘establecimientu’ (OLD), pallabra d’aniciu semicultu con zarramientu de la intertónica, quiciabes con influxu de fundir. |
||
fundideru, a, o 📖: fundideru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
</b>Cast. <i class="della">hundible</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. fundir. |
||
fundidor, ora 📖: fundidor🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
(TEST)
|
Que funde [Md].
|
2. Gastizu, que marafundia [Md]. Cfr. fundir. |
||
fundidura, la 📖: fundidura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">fundir</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. fundir. |
||
fundil, el 📖: fundil🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Fondigonada del terrén [Tb]: <i class="della">¿Nun ves aquel fundil na parte </i><i class="della">d’abaxu’l prau? </i>[Tb].
Quiciabes d’una formación sobro <i class="della">fundus</i>, *FUNDĪLIS, -IS. Sobro
<i class="della">fundil</i>(TEST)
|
féxose l’aumentativu fundilón (cfr.) y fundilada (cfr.).
|
|||
fundilada, la 📖: fundilada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fundilá [Ay]. ///hondilada [Ar].>(TEST)
|
Fondigonada [Ay. Ar. Tb]. Cfr. fundil.
|
|||
fundilón, el 📖: fundilón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Especie de fondigonada enforma grande (pue ser natural o de- bida al fundimientu o argayu d’un terrén) [Sm].
|
Aum. de fundil. |
||
fundimientu, el 📖: fundimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">hundimiento,</i>(TEST)
|
sumergimiento [JH].
|
Cfr. fundir. |
||
fundineru, el 📖: fundineru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">fundineru,</b>(TEST)
|
el Molineru [Mar].
|
Cfr. fundu. |
||
fundir 📖: fundir🏗️: NO ✍️: NO |
<fondir [y Ay]. h.undir [Lln. Pa]. /////frundir [y Ay].>(TEST)
|
Cast. fundir [Ac. Ay. Tb]: Fundíalu en fueu porque taba mui encesu pero’l fierru nun se fundía [Tb]. 2. Cast. hundir [Lln. Pa. Ca. Ay. Tb. Pzu. PSil. Pr. Min. /Mánt/. JH. R]: Fundía nel agua porque yara pesáu comu fierru [Tb]. Meter pal fondu [Ri]. 3. Cayer una construcción pola mor del so propiu pesu [Ri]. 4. Quitar d’una tierra de llabor una peña [Oc]. 5. Cavar el sosuelu d’una tierra pa que produza más [Oc]. 6. Marafun- diar [Tb]: Fundíu tolo que tinía [Tb]. Gastar, acabar [Pr]. Mal- gastar dineru [Ac. PSil. /Mánt/]: Nun sé’l dineru que fundió [Ac]. Malgastar, marafundiar los bienes [Pa. Sm. Cv. Arm]. Gastar tol dineru que se tien [Ca. Ay]. Arruinar [Ay (/frundir emplégase si la catástrofe ye dafechu)]. 7. Fig. Hundir, des- truyir [Ac. Tb]: Ye pa fundi-y l’alma [Ac]. Destruir, esfarrapar [Ri]. 8. Fundir (los plomos, una bombiella) Tb. PSil]. //-se ‘fundise’ [Pa. Cg. Tb. Sm. Bab. An. Tox. /Eo/. JH]. ‘delise’ [An]: Fundíuse’l xelu [An]. ‘presentar la fema síntomes del partu que vien [Cv] especialmente la vaca [PSil], pel fundi- mientu de la natura’ [Sm]. //Fundir una pena ‘agüecar una peña, afondar’ [Cn (M)]. //H.undir a palos ‘pegar una paliza’ [Lln].
|
|
Del llat. FUNDERE ‘derramar’, ‘esparder’, aplicable a líquidos y especialmente a un metal en fusión (EM), cosa que s’amuesa perbién na aceición 1ª de la nuesa definición. Del mesmu ani- ciu ye, ensin dulda, ast. fundir nes demás aceiciones que pre- senten una diversificación semántica quiciabes a partir de la tamién significación del verbu llatín como ‘dispersar’, ‘facer fuxir’ (EM). L’ast. nesti sen ufre en fundir un únicu signu men- tanto que’l cast. contrapón hundir frente al cultismu fundir (DCECH s.v. hundir & fundir). Una variante del ast. fundir úfiér- tala’l compuestu enfondir (cfr.), curtiamente documentáu. En rellación con fundir anotamos: fundideru (cfr.), fundidor (cfr.), fundidura (cfr.), fundimientu. Más enriba conséñase la variante de fundir, frundir onde quiciabes faiga falta alvertir l’influxu fónicu del deriváu del dim. FUNDULA > ast. frunda (cfr.) y te- nelu como variante de *flundir que reconocemos nel com- puestu desflundir (cfr.). |
|
fundíu, ida, ío 📖: fundíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
Cast. <i class="della">fundido </i>[An]: <i class="della">Tán los plomos fundíos </i>[An]. 2. Percan- sada una persona por facer un esfuerzu grande, un trabayu pesáu [Mi]: <i class="della">Empapeló</i>(TEST)
|
ella sola tol pisu y quedó fundía [Mi].
|
Pp. de fundir. |
||
fundu, el 📖: fundu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<{Paez pallabra tomada direutamente de la documentación}.>(TEST)
|
“Solar de una familia, de una hacienda, el principio de una cosa” [R].
|
|
Del llat. FUNDUS, -I ‘fondu (de toa especie d’oxetos)’, ‘solares de tierra’ (EM) pallabra con continuadores románicos (REW s.v. fŭndus) ya hispánicos (DEEH s.v. fŭndus), xeneralmente con si- guidores axetivos. Quiciabes un deriváu sía fundineru ‘moli- neru’ que se caltién curtiamente al sur del dominiu. |
|
fúnebre 📖: fúnebre🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Perescuro, avesío (un terrén) [Sr. Ay. Tb. Sm. Tox]: <i class="della">El</i>(TEST)
|
casta- ñéu ya mui fúnebre [Tb]. Fondu, escuru (un paraxe) [Oc].
|
|||
funera, la* 📖: funera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>/funeras [Os].>(TEST)
|
|
|||
funeral, el 📖: funeral🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Del llat. FUNERALIS, axetivu serondu de <i class="della">funus,</i>(TEST)
|
-eris ‘funerales’ (EM), llueu nominalizáu.
|
|||
funerala 📖: funerala🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
funeru, el 📖: funeru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<afuneiru [An. Cv]. h.uneru [Lln]. {Con tracamundiu de na- sales intervocáliques h.umeru [Pa]}.///<ident class="della" level="1"></ident>//azoneiru [Oc]. azu- neiru [An. Cv]. funeiro (<i class="della">sic</i>) [/Eo/]. /////arzuneiru [Cv].
<ident class="della" level="1"></ident>//azueiru [Parl.leiru (Cv)]. fueiro [Piñera, Ni (Oc). /Mánt. Eo/]. “En gall. <i class="della">fueiro</i>; y en port., <i class="della">fueiro</i>”. {Nun paez afayadiza la observación dialeutal: “Ús. de Valdés a Tapia; de aquí al Eo, <i class="della">funeiro</i>. A.F.” pues nel conceyu de Valdés y bona parte del oriente de Navia nun se desanicia la -N- [/Eo/]}.>(TEST)
|
|
D’un términu en rellación col llat. fūnis, -is ‘cuerda’ (EM), qui- ciabes FŪNĀRIUS ‘rellativu a la cuerda’ (ABF), qu’orixinaria- mente sedría un axetivu colos mesmos usos y aceiciones que fūnālem (EM) y que tamién xenera un femenín analóxicu funera (cfr.); de dambos féxose’l verbu afunerar (cfr.) con una a- pro- tética llueu espardida al nome; con tracamundiu de dentales xeneróse azuneiru qu’acaba almitiendo nuevu influxu en arzuneiru. Dende funis iguóse tamién el verbu afunar (cfr.) → afanar 2 (cfr.) con asimilación de la pretónica a la tónica. Dende la variante oriental con aspiración h.uneru llogróse’l verbu com- puestu *enh.unerar conocíu gracies al so participiu enh.uneráu (cfr. enfuneráu). En rellación etimolóxica ta tamién el nome *afu- nadoriu → afanadoriu (cfr.) que s’aplica a una llaviya o tornu del carru a la que s’ataba la cuerda que suxetaba la carga (PE2). |
||
“fungafel” 📖: “fungafel”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación medieval:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">a</i>(TEST)
|
Matias Pelaiz ... un çulamine e una garnagia de fungafel
|
|
||
fungar 📖: fungar🏗️: NO ✍️: NO |
Sorrollar, facer ruíu al respirar o cola nariz cuando se tienen mocos [Sm. Cv. /Eo/]. Producir un soníu agudu al esneldar [An]: <i class="della">Tien catarru ya funga </i>[An]. Aspirar intermitentemente cola nariz produciendo ciertu ruíu [Vd]. 2. Llimpiase los mocos faciendo ruíu [Tox]. Sorber los mocos, respirar fuerte pela nariz faciendo ruíu [As]. 3. Sorber tabaco [/Eo/]. 4. Soplar [Llomb]. 5. Pronunciar gangosamente, falar con nasalidá [PSil. Llomb]. 6. Reburdiar, falar ente dientes como niciu d’enfadu, protesta, mala gana [Tor]. Reñer [/Eo/]. 7. Esforzase por facer una cosa [Vg]. 8. Comer (pero namái conseñáu nuna cosadie- lla) [Sm]. //<i class="della">Fungar</i>(TEST)
|
l’aire ‘soplar l’aire’ [SCiprián].
|
L’ast. fungar ha xustificase a la vera del port. y gall. fungar, verbu tamién espardíu pel sur del vieyu dominiu ástur (LLA) y que consideren d’aniciu onomatopéyicu tanto García de Diego |
|
|
fungarada, la 📖: fungarada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Fumada [AGO]. Garapiñada [JH]. Actu de sorber rapé o ta- bacu peles narices [JS].
<i class="della">Dáca acá el to tabaqueru</i>/<i class="della">echaré una </i><i class="della">fungarada</i>(TEST)
|
[Corona- ción Carlos IV 172] Cfr. fungar.
|
|||
fungón, ona 📖: fungón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
Que funga muncho [As].
|
Cfr. fungu, a, o. |
||
fungón, el 1 📖: fungón🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Aum. de <i class="della">fungu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
fungón, el 2 📖: fungón🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Cast. <i class="della">hongo</i>(TEST)
|
redondu y prietu [As].
|
Formación aumentativa llograda sobro *fongu, grecismu lle- gáu pel llat. FUNGUS, -I ‘xampiñón o abultamientu que por dal- guna de les sos carauterístiques recuerda’l xampiñón’ (EM), con continuadores románicos (REW s.v. fŭngus) ya panhispá- nicos (DEEH s.v. fŭngus). García de Diego conseña ente los de- rivaos de FŬNGUS l’ast. fongo (sic) del que nun tengo más anuncia, a nun ser dalguna adautación lliteraria moderna. |
||
fungor, el 📖: fungor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Fondura [Oc]: <i class="della">Este</i>(TEST)
|
pozu tien muito fungor [Oc].
|
D’un posible encruz de la familia de (a)fungar (cfr. afongar) y (a)fundar ‘afondar’. Alviértese la presencia del suf. -or, el mesmu que vemos en llargor, anchor, etc. |
||
fungosu, a, o 📖: fungosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Que {se-y nota} un defeutu nasal al falar [PSil]. Cfr. <i class="della">fungu, a, o.</i>(TEST)
|
||||
fungu, a, o 📖: fungu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">gangoso</i>, que fala de nariz [As (Oc). Bard. Mar]. Gangosu, que fala escapándose-y l’aire peles narices [Cn]: <i class="della">¿Nun</i>(TEST)
|
conoces a esi...? Si hom, esi qu’ía un poucu fungu... que fala asina... [Cn].
|
Participiu fuerte de fungar (cfr.). Un abondativu en -ŌSUS > ast. -osu ye responsable del ast. fungosu (cfr.) averáu al cast. gangoso; abulta ello más aconseyable, por razones de conte- níu, que partir del llat. FUNGŌSUS ‘porosu’, ‘esponxosu’ (EM; ABF), anque nun tenemos tolos datos semánticos sobro esti axe- tivu. En rellación con fungu, a, o féxose l’aumentativu fungón, ona (cfr.) y ha entendese l’ast. fungueru, a, o (cfr.) asina co- mo’l nominalizáu fungueru (cfr.). |
||
fungu, el 📖: fungu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Aición de fungar [Vd]. Ruíu fechu al fungar [An].
|
2. Tabacu en polvo pa fungar [Vd]. 3. Planta talofita parásita que nun tien clorofila [DALLA]. Cfr. fungar. |
||
fúnguele 📖: fúnguele🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Gochu (namái recoyíu nuna cosadiella [Sm (s.v. pínguele)].
|
Deformación que fai referencia al fechu de que l’abiyota ta pingando del árbol mentanto’l gochu (fúnguele), fungando (‘resollando’), aguarda poder comela. Trátase d’un camuda- mientu fónicu espresivu mui propiu del llinguax de les cosa- dielles darréu que, dacuando, les coses nun se dan direutamente pel so nome sinón per una suxerencia. |
||
fungueru, a, o* 📖: fungueru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<fungueru [JS]. //fungueiro [/Eo/].>(TEST)
|
Que funga [JS. /“del Navia al Eo” (Eo)/].
|
Cfr. fungu, a, o. |
||
fungueru, el* 📖: fungueru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fungueiru [JH].>(TEST)
|
Garapiña [JH].
|
|
Cfr. fungu, a, o. |
|
funguíu, el* 📖: funguíu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<//funguido [/“de Valdés (<i class="della">sic</i>) al Eo” (Eo)/].>(TEST)
|
Efeutu de fungar y de sonar los mocos con aspiración fuerte [/Eo/].
|
Posible participiu nominalizáu del verbu *funguir, variante de fungar (cfr.). |
||
funguiyu, el* 📖: funguiyu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<{“funguillo” [Vd] paez un castellanismu (suf. -<i class="della">illo</i>).>(TEST)
|
“Sopapo de mano vuelta” [Vd]. Puñetazu na nariz [Vd]: Voi date un funguillo [Vd].
|
Podría, en tou casu, tratase d’un dim. en -ĪCULUS > -iyu n’a- mestanza con fungu (cfr.). |
||
fuñacar 📖: fuñacar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Furar [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>Formación dende ast. <i class="della">fuñar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
fuñar 📖: fuñar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><fuñar [Llu. Cd. AGO]. afuñar [Pa. Ac. Ar. Pr].>(TEST)
|
|
|||
fuñicar 📖: fuñicar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
fuñicu, a, o 📖: fuñicu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>De mal humor, de poques pallabres, siempre como un bederre [Ll]. 2. Vacíu [Ce (Mn)].
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">fuñu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
fuñique 📖: fuñique🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
fuñir 📖: fuñir🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Facer daqué con torpeza o ñoñería [Cv (= fuñicar = esfuñi- car)]. //-<i class="della">se </i>‘fastidiase, aguantase’ [Pr (Cv)]: <i class="della">¡Que se fuña! ¡Fú-</i><i class="della">(TEST)
|
ñete! [Pr (Cv)]. //Fuñe fuñe ‘{facer} intensamente, con continuidá’ [Cd (= fuñe que fuñe)]. //Tar fuñe que fuñe ‘roñar’ [AGO]. ‘dar sentencies’ [AGO].
|
|
||
fuñón, ona 📖: fuñón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ident class="della" level="1"></ident>Avarientu, tacañu [Pa. Llu. Ay. Ll. Pr]. Tacañu [Cb. Cp. Ay. Ar. Gr], ruin, mísere [DA]. 2. Regañón [JH]. Vidriosu [Ay].
<ident class="della" level="1"></ident>Aum. de <i class="della">fuñu,</i>(TEST)
|
a, o (cfr. fuñir).
|
|||
fuñu, a, o 📖: fuñu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><afuñáu [Ac]. +afuñéu [Ay].>(TEST)
|
Avarientu, tacañu, tafuñu [Pa. Ac. Ay. Pr. VBable].
Participu fuerte de fuñar (cfr.), fuñir (cfr.). Una posible va- riante de fuñu, a, o foi zuñu, a, o (cfr.) por tracamundiu de den- tales; a lo meyor tamién zoñu, a, o (cfr.). Una variante verbal de fuñir sedría ast. fuñar (cfr.) como algamir - algamar, gor- gutir - gorgutar, etc. Sobro ast. fuñu pudo llograse un diminu- tivo-despeutivu fuñacu d’u se fexo’l verbu fuñacar (cfr.), como de fuñu → fuñicu, y d’ehí fuñicar → afuñicar (cfr.), cola ames- tanza en dambos casos del continuador del suf. despeutivu - ACC- > -ac-. Tamién ast. tafuñar (cfr.) paez sinónimu de fuñar (cfr.) y compuestu con un primer entementu ente → (en)ta-. L’ast. tafuñu (cfr.) ha entendese como un deverbal de tafuñar (cfr.). Pero una variante de *entafuñar hebo ser responsable de *enzafuñar (alternancia conocida n’otros exemplos) que conocemos pel so participiu enzafuñáu, ada, ao (cfr.). |
|||
fuque, el 📖: fuque🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fuqui [Qu].>(TEST)
|
Persona avarienta y trabayadora al empar [Tb. Sm]: Ya un fuque [Tb]. Persona que trabaya y aforra muncho [Qu]. Cfr. afecar.
|
|||
fura, la 📖: fura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Mustélidu, la foína [Qu. Tb] de barriga blanca, marta [Qu. Tb (= furamarta)]. 2. Punta del rau de los gatos [Ri]. 3. Escopla- dura [Cv]. Furacu fechu con un formón [Oc] teniendo’l furacu forma cuadrada [/Eo/]. Furacu iguáu pa meter daqué [Mar]. Furacu de la rabuya del aráu onde se mete la pina qu’apierta’l timón [Tor]. //<i class="della">Furamarta </i>‘fura’, ‘fura de barriga blanca’ [Tb]. Deverbal del llat. FORĀRE ‘afuracar’ (EM) → <i class="della">furar</i>(TEST)
|
dende un participiu fuerte (→ fura), lo mesmo que’l correspondiente masculín furu (García Arias 2010d: 394). Nel casu de l’acei- ción §1 paez qu’ha vese como continuador
|
del llat. FŪR, -FŪRIS ‘lladrón’ (EM) porque anque ye animal (fura), que vive nos fu- racos de los árboles y fura, al empar ye un depredador (Noval 32); esa referencia al robu tamién s’alvierte n’otros nomes ast. furaña (cfr.) y furagaña (cfr.). El nome de la fura tamién se conoz nel compuestu furamarta (cfr.), quiciabes una tautolo- xía darréu que, en dellos sitios, marta ye sinónimu de foína (PE4). |
||
furabollos, el 📖: furabollos🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<furabol.los [Ay. Qu. Tb. Sm. Pzu. PSil. An. Cv]. {Con cheísmu, furabochos [Tox]}.>(TEST)
|
Deu índiz [Ay. Tb. Sm. Pzu. PSil. An. Cv. Tox. /Eo/. Llomb. Bard]. 2. Deu pulgar [Qu]. //Ser comu un furabol.los ‘ser esmirriáu y ruin’ [Cv]. ///Isti ya’l munín, isti’l sou her- manín/isti’l mayor de todus,/isti’l furabol.los/ya isti’l matapi- ochos {trátase d’un designación humorística de los deos de la mano entamando pel más pequeñu} [Tb].
|
Amestanza del verbu furar + el nome bollos [en gall. furabo- los (GVGH)], aplicación xustificada a un deu de la mano intro- ducíu nel pan como en furafuelles (cfr.), furamatos (cfr.), furasebe (cfr.), etc.; lo mesmo vemos col verbu incrementáu col suf. -ACC- > -ac-, furacar: furacabollos (cfr.), furacagüevos (cfr.), furacatapinos (cfr.). Un exemplu como “furacasas” (cfr.) podría entendese nel mesmu sen como ‘el que furaca les cases’ anque, como diximos, siempre ye posible almitir l’in- fluxu de fur, furis → FŪRĀRE ‘robar’ (EM; DLFAC), esto ye, ‘roba cases’ (cfr. fura; furagaña). Quiciabes lo mesmo tenga que se dicir del documentáu “furacogombros” (PE4). |
||
furaca, la 📖: furaca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<h.uraca [Lln]. /////buraca [Xx. Llu. Cñ. y JH].>(TEST)
|
Furacu grande [Ay (N). PSil]. Furacu pequeñu [Ay]. Furacu [Lln. Xx. Llu. Ll (= +furecu). Cn (MG)], xeneralmente mayor que’l furecu [Cp]. Furacu más pequeñu que’l furacu [Ac]. Fu- racu de la rede [Xx]. 2. Abertura, boca [Cñ]. 3. Poza [Vd], fuexa [Cn (MG)]. Sepultura [PSil]. Concavidá, fondigonada de la tierra [Vd]. Poza, cueva natural [Tox. /Eo/]. Cueva pe- queña [Lr]. 4. Pasu abiertu nuna sebe [Cb. Ay]. Abertura que se fai nes heredaes pa entrar [Llu. JH]. Portiellu o furacu per onde s’entra con dificultá [JH]. 5. Desembocadura [Cñ]. {En delles partes la espresión masculina y la femenina son sinóni- mes (R); n’otros llugares nun se diz un res pero dacuando (Ll) puntualicen que la espresión masculina refierse a un furacu más pequeñu que la femenina}.
|
|
Cfr. furar. |
|
furacabollos, el* 📖: furacabollos🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<furacabol.los [Ay].>(TEST)
|
Deu índiz [Ay].
|
Cfr. afuracabollos. |
||
furacaderu, a, o 📖: furacaderu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Que ye a furacase [JH].
|
Cfr. afuracar. |
||
furacagüevos, el* 📖: furacagüevos🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.oracagüevos [Os].>(TEST)
|
Deu índiz [Os].
|
Del verbu furacar (cfr. afuracar) + el nome güevos, formación paralela a furabollos (cfr.). |
||
furacán, el 📖: furacán🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.uracán [Am].>(TEST)
|
Gran airón [Am. Pi (i). Vv. Sg (i). Ca (i). Ll (i). Qu. JH].
|
|
D’una voz indíxena americana H.URAKAN que’l cast. huracán fexo llegar al fr. ouragan y al it. uragano (REW s.v. hurakan). L’ast., lo mesmo que’l port. furacão, gall. furacán, cat. furacà, almiten el castellanismu orixinariamente aspiráu adautándolu con f- acordies col sistema fonolóxicu que desconocía l’aspi- ración d’aniciu, a nun ser na variante or. de la nuesa llingua. Ye claro que la existencia de términos averaos fónicamente nes- tes llingües, como tola familia rellacionada col ast. furar ‘afu- racar’, hebo perfavorecer l’adautación (PE4). |
|
furacañu, a, o* 📖: furacañu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<////h.oracaños [Os].>(TEST)
|
(Nomatu de los) de Soto [Os].
|
Quiciabes d’una amestanza del verbu h.orar (cfr. furar) + el nome caños, lo mesmo que s’alvierte en furabollos (etc.). |
||
“furacasas” 📖: “furacasas”🏗️: NO ✍️: SI |
Cfr. <i class="della">foracasa</i>(TEST)
|
& furar.
|
|||
furacatapinos, el* 📖: furacatapinos🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.uracatapinos [Cl].>(TEST)
|
Páxaru que taladra la corteza de los árboles [Cl].
|
Amestanza del verbu furacar (cfr. furar) y tapinos (cfr. tapín). |
||
furacáu, el* 📖: furacáu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<h.uracadu [Bulnes (Lln)].>(TEST)
|
Furacu natural na peña que comunica dambos llaos de la mesma [Bulnes (Lln)].
|
Deverbal del ast. h.uracar, variante de furacar (cfr. furar), dende un participiu débil (PE4). |
||
“furacogombros” 📖: “furacogombros”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Petrus</i>(TEST)
|
Fernandiz Furacogombros 1227(or.) [SV/162]
|
|
Cfr. furabollos. |
|
furacu, el 📖: furacu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<furaco [Ar. /Eo. Mánt/]. +furecu [Cp. Ay. Ll]. fracu [y Sm. y Md. y Bab. y Cn (M, F). An. y Cv. y Oc]. +furocu [y Llg. y Sb. y Sr]. h.oraco [Os]. h.uracu [Pb. LV. y Lln. Rs. Cl. Pa]. /////bu- racu [y Cr. y Ac. y Llg. y Sr. y Sd. y Min. yV1830. y JH. y Tor. Alb. y R]. +burecu [Ll. Ri]. +burocu [y Llg. y Sr].>(TEST)
|
Cast. agujero [Pb. LV. Lln. Villah. Rs. Cl. Pa. Cb. Cg. Cp. Cr. Ac. Bi. Llg. Sr. Llv. Sb. Ca. Ay. Ll (= furaca). Ri. Ar (= fura- quera). Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. Cn (M, F). An. Gr. Cd. Mn. Ce. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Vg. Arm. Tor. Mar. Alb. SCiprián. Min. GP a. 1788. V1830. JH. DA. R]. Furacu pequeñu [Vd]. Furacu grande [Os]. 2. Fosu
|
[Cn (M)]. 3. Güeyu de la pesllera [Sm]. 4. Rotu, rotura nuna prenda [Lln]. //Facer furacos en cielo ‘facer daqué estraordi- nario, naguar polo imposible’ [Ay].///
|
||
furada, la 📖: furada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
furador, el 📖: furador🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
furadoriu, el 📖: furadoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
furadura, la 📖: furadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><furaúra [Min].>(TEST)
|
|
|||
furafuelles, los* 📖: furafuelles🔤: , los* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: |
<ident class="della" level="1"></ident><{Correximos cola nuesa propuesta gráfica la entrada d’un po- sible tracamundiu escritu “furafuellos” [Cd]}.>(TEST)
|
|
|||
furagaña, la 📖: furagaña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ferragaña [Tz (PPAC)].>(TEST)
|
‘Morone labrax’, llubina [Tz, Xx, Llu (PPAC)]. Llubina pe- queña [Xx].
|
Quiciabes d’un deriváu de fūrāx, -acis ‘dau a robar’ (EM) ames- táu col suf. -ānea (OLD) → *FURACĀNEA “por la devastación que hace sobre las bandadas de crías de cualquier especie” (PPAC 114). Ye nidio, per otru llau, que la variante ferragaña ufre un influxu destremáu quiciabes de ferrum o d’una variante de farrāgo, -inis, esto ye del ac. FERRĀGINE ‘cosa de poca importancia’, pallabra bien documentada nel ast. modernu (cfr. ferraña). |
||
furamarta, la 📖: furamarta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. fura.
|
|||
furamatos, el 📖: furamatos🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Apellativu despeutivu [Sr]: <i class="della">¿Qué</i>(TEST)
|
fai esi furamatos? [Sr].
|
Amestanza de furar (cfr.) y matos (cfr. matu). |
||
furame, el 📖: furame🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<furami [Cn (M)].>(TEST)
|
Conxuntu de furacos na madera [Cp. Md. Oc]. Furacu cuadráu [Cn (M)]. 2. Carcoma [Md]. 3. Güeyu [Sm].
|
Del neutru llat. FORĀMEN, -INIS ‘abertura’, ‘pozu’, ‘cavidá’ (OLD). L’aplicación del términu a la ‘carcoma’ y al ‘güeyu’ ye llexítimo dafechu; nel casu de ‘güeyu’ por facer referencia a la poza o conca onde s’asitia; no que se refier a la ‘carcoma’ por carauterizase ésta por afuracar o facer furacos (PE4). El fechu de tener un furacu la piedra pue ser responsable de que la co- nozamos n’ast. como fulame (cfr.), qu’ufre un cenciellu traca- mundiu de líquides con furame. Dende furame, con perda de -r- (GHLA §4.6.1.4), tamién pue xustificase l’ast. fuame (cfr.). |
||
furaña, la 📖: furaña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Esquil, cast. <i class="della">ardilla</i>(TEST)
|
[Ac].
|
D’una formación sol masc. llat. FŪR, FURIS ‘lladrón’ (EM) que respuende a una de les carauterístiques d’esti animal. Ha vese tamién un sufixu -ĀNEA (OLD) o -AGINE → -aña, el mesmu que vemos en pallabres como ast. furagaña (cfr.). La referencia a los vezos lladrones del animal fai preferible esta etimoloxía enantes de partir d’un términu en rellación con furar (cfr.) anque alvertimos que puen dase influencies ente dambos tér- minos (cfr. fura). Otru puntu de xuntura de la familia de fur y de forare vémoslu tamién nel gall. onde se da la oposición fu- relo ‘mure, ratu pequeñu’ frente a furela ‘ventanucu’ (GVGH). |
||
furaquera, la 📖: furaquera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fraquera [Cv. Md]. /////buraquera [Ri].>(TEST)
|
Conxuntu de furacos [Cb. Cp. Ay. Ri. Tb. Sm. Cv]. 2. Furacu [Ar (= furaco)] grande [Sm. Cv. Pr (Cv)]. 3. Caún de los fura- cos per onde les oveyes meten la cabeza pa comer en peselbe [Md]. 4. Furacu del muíl onde encaxa l’exe’l carru [Sm].
|
Formación abondativa en -ARIA > -era, n’amestanza col ast. furacu, furaca (cfr.). |
||
furaquín, el 📖: furaquín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Fuérciga [Ca]. {2. Xuegu de neños nel que se fai un pocín en suelu y al que se llancen botones (<i class="della">formas</i>) dende cinco metros [/Eo/]}.
Dim. de <i class="della">furacu</i>(TEST)
|
(cfr.) cola amestanza del
|
continuador de -INUS > -ín de furacu que llueu llogrará un valor diminutivu. |
||
furar 📖: furar🏗️: NO ✍️: NO |
<furar [Cb. Cg. Cp. Ac. Ay. Ri. Qu. Tb. Sm. Pzu. PSil. As. Cn. An. Cd. Mn. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Vg. Mar. Tor. DA. Min]. forar [Pa. Llg. Ri. Ay. Tb]. h.urar [Lln. Pa]. afurar [Cñ. Ca. Sb. y Tb. JH].>(TEST)
|
Facer furacu [Lln. Pa (h.urar). Cb. Cp. Ac. Llg. Ay. Ri (furar). Qu. Tb. Sm. Pzu. PSil. As. Cn. Cd. An. Mn. Pr. Cv. Sl. Tox. Vd. Oc. JH. /Eo. Mánt/. Vg. Mar. Tor. DA]: Estos conexos non h.acen más que h.urar la paré [Pa]. Metese per un furacu [Ca. Tb]: El xatu afuró pela sebe [Ca]. Fozar [Vg]. Facer furacos col furador, formón o barrena [Oc]. Barrenar, taladrar [JH]. Furacar cola barrena [Ri (forar)]. Afurar ente la yerba del payar pa pasar la nueche [Ay]. 2. Abrise pasu pente la xente [Cñ. Pr. JH], pen- te’l matu [Cg. Sb]: Pachu furó pente la xente y coló [JH]. Me- tese, introducise [Vd]. Facer sitiu [Vd]. Buscar salida [DA]. 3. Facer riegos na tierra [Vd]. Llabrar col furón [Vd]. Soterrar [Ca]. 4. Facer la casa la madreña [Cp]. 5. Facer presión pa llograr daqué cosa [Cñ]. 6. Trabayar permuncho [Ac. PSil] la tierra [Pr]. 7. Midir el volume de les pipes de sidra [Pa (forar)]. //Furar la fuea ‘cantar perbién, con voz fina y prestosa’ [Oc]. //Furar las madreñas ‘facer la casa la madreña’ [Sm]. //Furar n’estéril ‘tra- bayar nuna capa que casi nun tien carbón’ [Min]. //{Tar} fura que fura ‘trabayar muncho’, ‘aforrar muncho’ [Cd]. //Furar un tiru ‘perforar un barrenu’ [Min]. //Martiellu forar ‘martiellu col que se pica la piedra (na mina)’ [Llg]. ///Agua blandia en tierra dura, tanto da fasta que fura [LC].
|
|
del llat. furari → FURARE ‘robar’ (EM) qu’apaez dacuando na nuesa documentación vieya: |
|
furasebe, el 📖: furasebe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Páxaru que fai los ñeros con mofu [Tox]. D’una amestanza de <i class="della">furar</i>(TEST)
|
(cfr.) y sebe (cfr.).
|
|||
furáu, el* 📖: furáu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><furao [Vc (Cruce)]. //furado [/Eo. Mánt/].>(TEST)
|
Furacu [Vc (Cruce). /Eo. Mánt/].///
|
|||
furaxaca, la 📖: furaxaca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Furacu pequeñu [Cb].
<ident class="della" level="1"></ident>Formación iguada sobro ast. <i class="della">fura</i>(TEST)
|
(cfr. furar) n’amestanza con un doble sufixu diminutivo-despeutivu -axa + -aca (PE4).
|
|||
furchigar 📖: furchigar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Medrar, desarrollase [Cn (F)]: <i class="della">Esi</i>(TEST)
|
nenu parez nainu, nun fur- chiga nada [Cn (F)].
|
|
||
furgador, ora 📖: furgador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">furgador,</b>(TEST)
|
ora Que furga [Md].
|
Cfr. furgar 2. |
||
furganeru, el 📖: furganeru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><furganeiru [An. Tor. Mar. Bard. SCiprián]. furguneiru [An].>(TEST)
|
Palu llargu p’amontonar les áscuares a un llau del fornu de cocer el pan [Arm]. Palu pa mover les brases del fornu [Tor. SCiprián]. 2. Palu que val de mangu de la mundiella o escoba de barrer el fornu [Mar. Bard]. 3. Escoba del fornu [An]: L.lim- pia’l fornu cul furganeiru [An].
|
|
||
furgar 1 📖: furgar 1🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. forgar.
|
|||
furgar 2 📖: furgar 2🏗️: NO ✍️: NO |
<furgar [Md. An. Tor]. h.urgar [Lln (P). Lln]. ///xurgar [LV. Lln. Villah. Rs. Os. Pa. Sb. VBable. R. ByM]. xurguiar [Sb].>(TEST)
|
Cast. hurgar [LV. Lln. Lln (P). An Rs. Pa. Cg. VBable. R. ByM], remover [Villah] una cosa [Md. Tor]. Revolver [Os. Sb] por exemplu con un palu [PSil]: Los guah.es andaben per ende xurguiando [Sb]: Nun para de furgar [An]. 2. Sacar pataques tempranes [Lln]. 3. Preparar les vares necesaries pa facer con elles las blingues [Md]. 4. Fadiar, incordiar [Md]. Provocar a una persona pa que s’enfade [Lln].
|
|
cfr.) y, nesi casu, furgar y h.urgar se- dríen resultáu autóctonu de la fastera centro-occidental y oriental del dominiu, respeutivamente; b) ello podría facenos camentar que l’ast. (forgar -) furgar y h.urgar podríen tamién entendese acordies colos resultaos d’otres llingües romániques tales como’l cast. hurgar, cat. y oc. furgar, fr. a. furgier, it. fru- gare pa los que, pelo menos dende Meyer-Lübke (REW) a Gar- cía de Diego (DEEH) y Corominas-Pascual (DCECH s.v. hurgar), suxerse selemente partir d’un llat. *FURICĀRE; c) n’ast. da la impresión de que xunto a les espresiones patrimoniales citaes (furgar - h.urgar) dase una variante en [S], xurgar, resultáu de l’adautación de la aspirada nuna dómina en qu’entá se reali- zaba [hurγár] (GHLA §4.3.1.9.1); estos resultaos en [S] vémos- los tamién nos derivaos qu’inxerimos s.v. furgón (cfr.), furgonada (cfr.), furgonazu (cfr.). Otra cuestión sedría plantegar si ast. xurgar ha tenese como verbu autónomu de furgar. A favor ta la xustificación dada nes llinies anteriores; a la escontra podríen proponese étimos irreductibles ente sí pa les dos formes (xurgar y furgar) pues, n’efeutu, xustificaríase ast. xurgar: 1) dende’ llat. IUR- GARE ‘aldericar’, ‘reñer’, ‘pleitear’ (EM; ABF) como nidiamente podría alvertise en §4; 2) dende’l llat. IUDICARE ‘exercer de xuez’, ‘estimar’ > ast.a. “julgar” > xulgar → xurgar, con tra- camundiu de líquides posnucleares (cfr. xulgar; GHLA §4.4.4). En rellación col verbu forgar citamos furgador (cfr.); el nome y ax. furgón (cfr.) con usu metafóricu; derivaos de so sedríen furganeru (cfr.) y l’aum. furgonazu (cfr.); sol nome furgón fé- xose furgonar (cfr.) col deverbal furgonada (cfr.). |
|
furgón, ona* 📖: furgón🔤: , ona* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<h.urgón/ona [Lln]. ///xurgón [Ca].>(TEST)
|
Que se mete onde nun lu llamen [Ca].
|
2. Provocativa (una per- sona) [Lln]. Del ast. furgón (cfr. furgar) féxose *furgonar con un deverbal furgonada (cfr.). Ye la base d’un deriváu en -ARIUS, ast. furga- neru (cfr.) y furgonazu (cfr.). |
||
furgón, el* 📖: furgón🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///xurgón [LV. Os. PSil. R].>(TEST)
|
Palu col que se xurguen o mueven les brases en fornu [LV. Os. PSil. R]. 2. Troncu pa xurgar en ríu y empobinar les truches al butrón [LV. R]. Cfr. furgar.
|
|||
furgonada, la* 📖: furgonada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<furgunada [An]. ///xurgonada [LV].>(TEST)
|
Trancazu dau nel ríu col xurgón [LV].
|
2. Postiella que sal na piel [An]: Saliénonme furgunadas na cara [An]. Cfr. furgar. |
||
furgonar* 📖: furgonar*🏗️: SI ✍️: NO |
<h.urgunear [Bab].>(TEST)
|
Cast. hurgonear [Bab]. Mover el calce del ríu con una vara cuando se pesca con rede o con nasa [Bab].
|
Cfr. furgar. |
||
furgonazu, el* 📖: furgonazu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///xurgonazu [LV. R].>(TEST)
|
Golpe dau col xurgón [LV. R]. Cfr. furgar.
|
|||
furguilla, el/la* 📖: furguilla🔤: , el/la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) |
<h.urguilla [Lln].>(TEST)
|
Persona esixente, meticulosa y amiga de perfacer les coses [Lln].
|
Posible castellanismu como ye fácil d’almitir pel sufixu que se ve nel cast. hurguillas “persona bullidora y apremiante” (DCECH s.v. hurgar). Abulta que fai falta almitir que’l cast. adiéntrase ente nós nuna dómina en qu’esi idioma caltenía l’as- piración de F- llatina. |
||
furiosu, a, o 📖: furiosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+furiusu [Ay].>(TEST)
|
Violentu, con furia [Ac. Ay].
|
Del llat. FURIŌSUS, -A, -UM (EM s.v. furo) ‘atacáu pola furia’ (ABF), per vía cultizante. |
||
furna, la 📖: furna🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<furnia [Ca (Blanco). AGO].>(TEST)
|
Cueva nos roqueros del mar [Ce].
|
2. Urna, arqueta [Ca (LBlanco). AGO]. Del masc. llat. fornix, -icis ‘arcu’, ‘bóveda’, ‘arca’ (EM) → *fór- nica (como filix → filica) → *fúrniga, averáu al continuador del llat. *FORNICŎLA > ast. fornigüela (cfr.). Dende *fúrniga orixi- naríase l’ast. furna o furnia. Ye posible que l’usu axetivu (fur- nia) que se conseña guarde daqué rellación colo qu’antecede. |
||
furniu, a, o* 📖: furniu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<furnia [Ri].>(TEST)
|
Mala (una muyer) [Ri]: La mio vicina ye una furnia, nun hai quien la aguante [Ri].
|
Cfr. furna. |
||
furón, ona 📖: furón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<furón [Ca]. h.urón [Lln].>(TEST)
|
Que tien la costume de furar [Cv. /Eo/]. Afuracador [Md].
|
2. Que se mete na finca d’a la vera con disimulu pa dir aumentando’l propiu terrén [Pr. Oc]. 3. Pertrabayador [Lln]. Que trabaya en- forma [Ac] p’aumentar les propiedaes (el llabrador) [Md. Oc]. 4. Meticón [Cv]. 5. Testón [Pr (Cv). Tox]. 6. Enfurruñáu [Ca. PSil. Mn. /Mánt/]. 7. Que s’abre pasu o fai cai [JH]. 8. Con guxán (un frutu secu) [Cn (F)]. //Diente furón ‘diente llargu y aguzáu’ [Vd]. ‘diente con caries’ [Mar]. //L’agua ya mui furona ‘l’agua esmuzse per tolos llaos’ [Tb]. //L.levala furona ‘salir el tiru pela culata, recibir un desengañu’ [Tb (= l.levala furiona)]. //Salir furona ‘salir dalgo mal’ [Qu. PSil. Cn (F). An]. Lo mesmo fónica que semánticamente paez aconseyable la re- llación del ax. furón, ona col ast. furón 2 (cfr.) y too ello en re- llación col verbu furar (cfr.) que tamién pue acoyer l’influxu del llat. FUR ‘lladrón’. Les espresiones anotaes paecen poder pes- canciase nel mesmu sen; n’efeutu diente furón ye porque fura o taraza too cuanto topa; lo mesmo ha dicise del agua furona lla- mada asina porque fura per toes partes a la gueta d’una salida na tierra. Más problemátiques paecen llevala furona y salir furona pues puen referise orixinariamente a una vaca que fura na pro- piedá ayena y, darréu d’ello, plantega problemes de vecindá al so dueñu y, entós, salir furona sedría *salir mal (la vaca)’ → ‘salir dalgo mal’ → ‘llevar una contrariedá’. Esa mesma interpretación esixiría L.levala furriona ‘sufrir una contrariedá’ [Sm (= l.levala ferriona)] anque fónicamente enllaza cola familia de fierro y de ferriu; esto último podría alvertise nel nome furriona ‘mieu’ (cfr.), términu que, conseñáu curtiamente n’asturianu y per tierres al sur del dominiu, tamién na aceición de ‘comilona’ (LLA), qui- xeren rellacionar col cast. farra ‘xuerga’ que pa Corominas-Pas- cual podría ser voz d’aniciu onomatopéyicu (DCECH s.v. farra). |
||
furón, el 1 📖: furón🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<h.urón [Rs. Pa].>(TEST)
|
Putorius putorius, cast. hurón [Llg, Mo (LLAA 27). Ca]. Mus- tela putorius [Ri]. Cast. hurón [Rs. Pa. Cg. Llv. Sb. Ay. Qu. Tb. Pzu. An. Gr. Pr. Tox. JH. R]. Turón [Noval]. Mamíferu, carnívoru, de la familia de los mustélidos [Ca]. 2. Güerre, l’últimu gochu de la camada que pare la gocha [Pzu]. //Pasar como’l furón ‘pasar como una persona solapada’ [Ca].
|
|
||
furón, el 2 📖: furón🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<ident class="della" level="1"></ident>Punzón [Md]. Fierru que se pon en caldia pa facer furacos nes madreñes al ferrales [As]. 2. Aráu de madera, anterior al lla- biegu [Vd]. 3. Aráu modernu con una rueda p’abrir riegu o secha [Vd].
<ident class="della" level="1"></ident>Términu rellacionáu col ast. <i class="della">furar </i>‘afuracar’ (cfr.), perposi- blemente un aum. de <i class="della">furu</i>(TEST)
|
(cfr.). Tamién se pervén usos axeti- vos (cfr. furón, ona) anque non siempre ye afayadizo destremar ónde tamos delantre d’un términu en rellación con furar (cfr.) y ónde entama l’influxu
|
del llat. furare ‘robar’ (cfr. furón 1). |
||
furonar 📖: furonar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">huronear</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. furón 1. |
||
furoneru, a, o 📖: furoneru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">huronero</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. furón 1. |
||
furor, el 📖: furor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">por</i>(TEST)
|
un tris el coléricu se ensaña,/los güeyos enfurez, los lla- bios muerde,/exercitando con furor tiranu/la rabia no que encuentra más a mano [BAúxa, PyT (Poesíes 165-168)]
|
|
||
furracar 📖: furracar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
furracón, el 📖: furracón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Palu llargu qu’acaba en dos púes, emplegáu pa meter la lleña en fornu [Bierzo (García Rey). Pala llarga emplegada polos pescadores pa furracar [Bierzo (García Rey]. 2. Persona o ani- mal que furraca o aguiya muncho a otru [Valdería (LLA)].
<ident class="della" level="1"></ident>Ye voz que se caltién al sur del cordal ástur pero que guarda re- llación col verbu <i class="della">afurracar</i>(TEST)
|
(cfr.) de más llargu espardimientu al que se llega dende’l posible primitivu *furracu; dende la so va- riante *furriacu xustificaríase esfurriacar (cfr.). Toos estos tér- minos guarden parentescu cola llarga familia del ast. zurrar (cfr.).
|
|||
furrifalla, la* 📖: furrifalla🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><h.urrih.alla [Lln. Lln (P)].>(TEST)
|
|
El términu ast. tará en rellación con furrifalla ‘conxuntu o en- tremez de coses inútiles’ conseñáu na fastera norte-oriental de Lleón, asin como en Cantabria jurrifalle, jurifalle o gurufalla ‘lo más ruino del ganáu qu’en manada vuelve de los puertos’ (LLA s.v. furrifalla).
{Camiéntome que h.urrih.alla ha considerase variante oriental del ast. furrigaya (cfr.) con aspiración de F- y tracamundiu de [-γ-] por [-h-] pero con grafia “ll” por percorreición de yeísta}. Cfr. furrigaya. |
||
furrigaya, la 📖: furrigaya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Fruta pa tirar [Pa]. 2. Mozos ruinos [Pa]: <i class="della">Yá</i>(TEST)
|
no queda más que la furrigaya [Pa].
|
Quiciabes dim. del neutru llat. far, farris ‘tipu de trigu’ (EM s.v. far farris) pente medies del dim. farricus + -alia, esto ye *FARRICĀLIA ‘granos de ruin valir’. Nun sedría imposible al- mitir que l’aniciu de furrigaya pueda tar en FA(R)RATĀLIA, con- señáu nes gloses (EM). Nun ha refugase la posibilidá de que na formación de la variante oriental h.urrih.alla (cfr. furrifalla) s’acoyere l’influxu de la familia de FERRUM ‘fierro’. En tou casu, l’averamientu semánticu de furrigaya y furrifalla paez pernidiu pa referise a ‘cosa de ruin calter o valir’. |
||
furriona, la 📖: furriona🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">furriona,</b>(TEST)
|
la Mieu [Vg].
|
Cfr. furón, ona. |
||
furrular 📖: furrular🏗️: NO ✍️: NO |
<ferrular [An].>(TEST)
|
Funcionar [Cñ. Ac. Llg. Ay. Tb. Cn. An]: El carru nun ferrula [An]. //Furrular con ‘manexar’ [Llg]: Nun sabe furrular cola segaora [Llg].
|
El términu ast. conséñase tamién na fastera sur y hai nicios aisllaos en puntos d’Andalucía y Galicia (LLA). Etimolóxica- mente paez un compuestu de FERRUM > fierro y un segundu elementu -rular, verbu asitiáu n’ast. col mesmu significáu de ‘funcionar’ (cfr. rular) y socialmente marcáu peyorativamente frente a funcionar (cfr.). |
||
furruñar 📖: furruñar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. aferruñar.
|
|||
furruñón, ona 📖: furruñón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<furuñón [R].>(TEST)
|
Fuñón [Ll]. Aforrón, tafuñu [Tb].
|
Tafuñu [Qu. Tox]. Avarientu, gruñón [OLLA], mísere [R]. 2. Enfadáu [Tox]. Posible encruz de fuñón (cfr.) y aforrón (cfr.). Un abondativu ye furruñonada (cfr.). |
||
furruñonada, la 📖: furruñonada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Tafuñería [AGO (Melecina Casera)].
|
Cfr. furruñón. |
||
furruscáu, ada, ao 📖: furruscáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
Enfadáu, airáu, molestu por daqué cosa [Md].
|
Cfr. ferruñu. |
||
furtacán, el 📖: furtacán🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fortacán [Mar].>(TEST)
|
Presina pa lliberar agua del calce del molín [Mar].
|
2. Desagüe, portina abierta nel desagüe d’una canal [Lla]. 3. Saltuyón, ba- rrancu fondu que producen na tierra les agües corrientes [Arm]. 4. Esgarrón [Arm]. Términu en rellación col ast. furtu (cfr.) como suxeren Coro- minas-Pascual (DCECH s.v. hurto). Camentámonos que podría tratase d’un primitivu despeutivu en -ACC, *furtacu cola ames- tanza del continuador del suf. -ANUS; en realidá un furtacán sedría orixinariamente un ‘robu pequeñu’ fechu nel agua del molín.Tampoco nun ye imposible que se trate d’un compuestu de furtar (cfr.) y de can ‘perru’ (cfr.), con usu figuráu. |
||
furtadamente 📖: furtadamente🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">hurtadamente</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
Cfr. furtu. |
|
furtaderu, a, o 📖: furtaderu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Que suel furtar [JH].
|
Cfr. furtu. |
||
furtadiella, la* 📖: furtadiella🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
//<i class="della">A</i>(TEST)
|
furtadielles [Ay].
|
a furtadiel.las [PSil] ‘a escondíes’ Cfr. furtu. |
||
furtador, ora 📖: furtador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<b class="della">furtador,</b>(TEST)
|
ora Que furta [JH].
|
Cfr. furtu. |
||
furtar 📖: furtar🏗️: NO ✍️: NO |
<furtiar [Ac. Sb. y Ay. Pr]. /////frutar [Ri].>(TEST)
|
Cast. hurtar [Cg. Sb. Ay. Ll. Bab. Pzu. /Eo/. Vg. JH. R]. Robar a callandines [Ay]. 2. Entrar el ganáu nuna tierra semada o nun pastu cotáu [Ay. Ar]. 3. Quebrar la direición na carrera o nos propósitos [Cn (MG)]. 4. Escapar [Ay. Qu]. 5. Dar una vuelta de más a la soga al atar [Ri. Qu]. //-se ‘escapar’ [Tb]. ‘furtase’ [JH]. //Furtar la güelta ‘dar una vuelta más a la soga al atar el carru’ [Tb]. ‘furtar el cuerpu’ [Cg. Vd]. ‘intentar engañar’ [Pr]. ‘engañar’ [Ac]. ‘escaecese, sumise’ [R]. //Furtiar tierra {a}’l rei ‘llevar alantre con éxitu un cometíu perdifícil’ [Sb]. ‘facer un gran negociu’ [Sb]. //Furtar la vuelta ‘escapar’, ‘engañar’ [Qu]: Isti perro siempre que pue fúrtame la vuelta [Qu]. ///Gatu mansulín saca la garra y furta’l tocín [LC]. Lo que se hereda no se h.urta [LC].
|
furtavi uno cavallo 998 (s. XII) [MSAH-I/432]
|
Cfr. furtu. |
|
furtáu, ada, ao 📖: furtáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
//<i class="della">A les furtaes </i>‘con malicia, con picardía’ [R]. ‘a escondíes’ [JH (<i class="della">a</i>(TEST)
|
lles furtaes = a furtes)].
|
|
cfr.). |
|
furtón, ona, el/la 📖: furtón🔤: , ona, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona, |
Lladrón. ///<i class="della">La</i>(TEST)
|
bona fama y el bon faldón solen tapar al furtón [Fabriciano].
|
|
Cfr. furtu. |
|
furtu, el 📖: furtu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<//furto [/Eo/].>(TEST)
|
Cast. hurto, robu [Sb. Bab. Pzu. /Eo/. Vg. JH]. //A furtu ‘a es- condíes’ [PSil. Cn]: anda comiendo a furtu tolo que paña[Cn]. ///Furtu amañusu fai al hombre ser ladrón [LC].
|
|
||
furu, a, o* 📖: furu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><fura [Sb].>(TEST)
|
|
|||
furu, el 📖: furu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><furo [R].>(TEST)
|
|
|||
furuelu, a, o* 📖: furuelu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<furuölu [As].>(TEST)
|
Dañáu, afuracáu (un diente, una fruta) [As].
|
D’un participiu fuerte del llat. forare → ast. furu, a, o (cfr. furar) al que se-y amiesta’l continuador del suf. diminutivu -OLUS (OLD) > -uelu, con diptongación por cuenta la cantidá curtia de la vocal tónica Ŏ (PE4). |
||
fusa, la 📖: fusa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<h.usa [Lln. Cl].>(TEST)
|
Fusu grande pa torcer la llana filao [Lln]. Fusu [Ca] pequeñu [PSil].
|
Instrumentu manual que val pa filar la llana torciendo nél la freba y devanando nel palu tola llana filao [Ca. Cv]. Apa- ratu pa filar [An]: Mai dexóu la fusa na sulana [An]. Fusu de filar [Sb. Md (= fusu). As. Oc]. Fusu pa filar a mano xunto cola rueca [Bab]. Fusu con tortera [Sm]. 2. Filo envuelto nel fusu [Cb]. Porción de llana pa filar [Ay]. 3. Parte del meca- nismu del molín [Cl]. Fusu del molín, del llagar [Lln]. Cfr. fusu. |
||
fusada, la 📖: fusada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fusá [Ay. Ll. Ri]. fuxá [Qu]. h.usada [Os].>(TEST)
|
Cast. husada [Sm. Oc]. Cantidá de llana que lleva’l fusu [Ri. Qu]. Fusu llenu [Tox] de llana filao [Tb]. Cantidá de filo que cabe nun fusu [Ay. Ll. PSil. R]. Cantidá de llana filao d’una vez [Ay]. Cantidá de llana filao al sacalo del fusu [Os]. 2. Lo que se fila nuna nueche [R]. Cfr. fusu.
|
|||
fusal, el 📖: fusal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Sitiu u se guarden les fuses [Ay].
|
Cfr. fusu. |
||
fusáu, el 📖: fusáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+fuséu [Ay].>(TEST)
|
Fusada [Cb. Ay. JH]. Rueca iguada cola llana pa filar [Ay]. Cfr. fusu.
|
|||
fusca, la 📖: fusca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Pullisca [Tb]. 2. Broza [Vg]. Desperdicios que resulten d’ace- randar [Mar]. 3. Carbón blando o arciella negro [Mi].
Posible deverbal del participiu fuerte de <i class="della">fuscar </i>(cfr.). Dende ehí féxose una amestanza col continuador del suf. abondativu
-ARIUS, responsable del ast. <i class="della">fusqueru</i>(TEST)
|
(cfr.). Cfr. fuscar.
|
|||
fuscadura, la* 📖: fuscadura🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<fuscaúra [Min].>(TEST)
|
“Paso del carbón a pizarra o de la pizarra a carbón. Revolcón de pizarra y carbón, cuyas características se manifiestan por acusada inconsistencia, mucho brillo y láminas cortantes que se parten fácilmente” [Min]. Cfr. fuscar.
|
|||
fuscar 📖: fuscar🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Tresformase de carbón a pizarra o viceversa pero ensin llegar a pureza total en nengún de los dos estaos [Min].
|
Del llat. FUSCĀRE ‘escurecer’, ‘anegrar’ (EM). La vocal velar zá- rrase al quedar átona frente a lo que pasa en posición tónica, como se pervé nos continuadores de FUSCUS, -A, -UM ‘negru’, ‘avesíu’ (EM) > foscu (DEEH; DCECH). Dende fuscar xustifícase’l deverbal fuerte ast. fusca ‘carbón blando’, ‘arciella negro’. D’ehí siguió l’amestanza fuscaúra “paso del carbón a pizarra o de la pizarra a carbón. Revolcón de pizarra y carbón, cuyas caracte- rísticas se manifiestan por acusada inconsistencia, mucho brillo y láminas cortantes que se parten fácilmente”. Un compuestu popular o dende’l verbu INFUSCARE xustifica ast. enfoscar ‘poner o ponese foscu’, ‘encapotase’l tiempu’, ‘enllordiase con un tizón’ (cfr.). A la so vera’l deverbal enfoscada (cfr.) y el términu emparentáu enfoscamientu (cfr.). Del mesmu aniciu, con una posible amestanza con AD- y na 2ª aceición con un usu figuráu, ta l’ast. afoscar (cfr.) y lo que paez una creación incoativa afos- quecer (cfr.) (PE3: 67). Un compuestu de fuscar pue ser l’ast. *entefuscar → entafuscar → *enzafuscar → *enzafascar, co- nocíu pel participiu enzafascáu, ada, ao (cfr.). |
||
fuserín, el* 📖: fuserín🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fuseirín [Tor].>(TEST)
|
Cima afilada de los árboles, cosa aguzada [Tor].
|
Dim. de fuseru (cfr.). |
||
fuseru, a, el/la* 📖: fuseru🔤: , a, el/la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<fuseiru/era [PSil]. fuseiru [Pzu. Oc].>(TEST)
|
El que fabrica fusos y rueques [Pzu. PSil. Oc].
|
|
Cfr. fusu. |
|
fusiellu, el* 📖: fusiellu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///usillo [Sb]. ///fusillos [Ar].
Fusu del llagar [Sb]. 2. Fusos llargos que valen pa <i class="della">torcer</i>(TEST)
|
[Ar].
|
|
Cfr. fusu. El sufixu -illo paez nidiu castellanismu. |
|
fusil, el 📖: fusil🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">fusil</i>(TEST)
|
[Xral].
|
|
Del fr. FUSIL, galicismu común al cast. (DCECH s.v. fusil). Sobro ello féxose’l verbu afusilar (cfr.) y el nome afusilamientu (cfr.). De toes maneres, el galicismu nun ha tracamundiase col nome que conocía’l llat. escritu nel dominiu ástur nel sieglu IX y X deriváu de fusus (cfr. fusu): |
|
fusín, el 📖: fusín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Fusu pa filar [Ar]. Dim. de <i class="della">fusu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
fusión, la 📖: fusión🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cfr. <i class="della">fluxón</i>, <i class="della">la.</i>(TEST)
|
||||
fusqueru, el 📖: fusqueru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Bancu, tramu de <i class="della">fusca</i>(TEST)
|
[Min].
|
Formación sol ast. fusca (cfr.) cola amestadura del continuador del suf. -ARIUS, abondativu. |
||
fusta, la 📖: fusta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Estaca, palu redondu, ensin pulir, con punta nun cabu pa fi- xalu en daqué [JH]. Cualquier palu dedicáu a fustacar o facer pozos en suelu [JH]. 2. {Madera}.
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">muchos</i>(TEST)
|
cortes de encinas y robres y otras fustas 1594 [AJDPA-I/32]
|
D’una formación analóxica fecha sol masc. llatín FŪSTIS, -IS ‘cayáu’, ‘bastón’ (EM), con percarauterización de xéneru fem. en -a. Sobre ello fórmase tamién el pl. fustes (cfr.) o fusties ‘morgaces, pinces pa pañar oricios’ (cfr.). La yod pudo debese a la existencia d’un verbu formáu dende fusta → *fustiar, teníu como variante del ast. fustar (cfr.). Tamién llat. fustis ta na base del percarauterizáu como masculín *fustu (cfr.) aniciu del di- minutivo-despeutivu en -acu → fustacu (cfr.) → fustacar (cfr.) → afustacar (PE2), etc. |
||
fustacar 📖: fustacar🏗️: NO ✍️: NO |
<afustacar [y Cg. y Ac. y JH. R].>(TEST)
|
Xurgar con un palu [R]. Afuracar, afondar con un palu o fuste [JH]. Xurgar con fuerza en dalgún sitiu [Cg]. 2. Presionar con dalgo (un palu, el coldu) pa facer un furacu o entrar per dalgún sitiu [Ac]: Hai qu’afustacar pa pasar que ta enlleno xente [Ac]. 3. Abrise pasu en dalguna apretura [Cg].
|
|
Verbu iguáu sol ast. fustacu (cfr. fusta). L’ast. afusticar (cfr.) podría entendese como variante de afustacar, con debilita- |
|
fustacu, el 📖: fustacu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Palu, palu pa xurgar [AGO].
<ident class="della" level="1"></ident>Formación diminutivo-despeutiva en -ACCUS>(TEST)
|
-acu n’ames- tanza col ast. *fustu (cfr.), documentáu “fusto”.
|
|||
“fustán” 📖: “fustán”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">una tella tota integra de </i><i class="della">fustan</i>(TEST)
|
1120 (s. XII) [ACL/95] uestimenta cum pallio de fustan 1258(or.) [ACL/326] manto de color ... de fustan ... de penna [fin s. XIII] (s. XIII)
|
|
||
fustar 📖: fustar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Facer poces cola fusta [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes del llat. serondu FUSTARE ‘dar col bastón’ (EM) tal- mente como propunximos (PE2: 229). Pero foi posible una for- mación *UARA FUSTARE ‘golpiar cola vara, cola llanza’ d’u siguió l’ast. <i class="della">varafustar </i>(cfr.) y el so deverbal <i class="della">varafuste </i>(cfr.) y l’ax. orixinariu <i class="della">varafusteiru</i>(TEST)
|
(cfr. varafusteru). Un compuestu ye desvarafustar (cfr.) con un deverbal desvarafuste (cfr.). El
|
verbu desvarafustar almite una variante desbaraxustar d’u se fexo’l deverbal desbaraxuste cola variante desbarah.usti; ello supón qu’estes últimes espresiones amuesen un vieyu caste- llanismu aspiráu onde F- > [h] que se caltién güei (desba- rah.usti); tamién que l’aspiración castellana foi adautada como
[S] (desbaraxustar, xuste), como s’alvierte nel cast. a. anto[Z]ar → ast. antoxar. Na fastera oriental conséñase una variante de varafuste (cfr.), faraúste (cfr.), onde s’alvierte un tracamundiu de llabiodentales f- por v- (→ b) y una perda de l’antigua -F- llueu de sonorizase. |
||
fustaxe, el 📖: fustaxe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fustax [y Tb. Sm (Cv)]. /////fustraxe [Sb].>(TEST)
|
Traza, aspeutu d’una persona [Sb. Tb. Sm. Vf, Sm (Cv). Md (= traza)]: Con ise fustax ¿a ú quedrá ir? [Tb]. Aspeutu, calter que presenta una cosa [Oc]: Nun tien bon fustaxe [Oc]. 2. Ma- nera d’actuar adulces, pesada y tosca [Ca]: Col fustaxe qu’es- tás sacando non acabes en toa la tardi [Ca].
|
Podría tratase d’una amestanza de fusta o fuste (cfr.) col su- fixu d’aniciu ultrapirenaicu -AGE > -axe (CGHLA 285). En tou casu ha vese en fustaxe una metáfora ‘palu’ o ‘madera allar- gada’ → ‘cuerpu’ → ‘aspeutu’ (PE2). |
||
fuste, el 📖: fuste🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<el h.uste [Lln. Villah. Cl (i). On. Pa]. ///el xuste [Pa].
////h.ustes [Lln. Os].>(TEST)
|
Trozu daqué gruesu de lleña [Pa]: Non tengo ni un h.uste de lleñi [Pa]. Trozu de caña llarga que se pica pa facer lleña [On]. Palu delgáu pa facer fueu [Lln]. Caña seca [Villah], mediana, más grande que la quima [Cl (i)]. 2. Palu finu y redondu como de tres cuartes de llargo, col que se mecen les papes al faceles [JH]. 3. Espátula [JH]. 4. Sabor a impureza o perturbación de la sidra por mala llimpieza o imperfeiciones nel procesu de fa- bricación [MS]. //-es ‘cañines seques pal fueu’ [Lln]. ‘cañines pal fueu’ [Os]. //Estar como h.uste con mierda ‘tar como’l perru y el gatu’ [Lln]. ‘reñer de contino’ [Lln]. //O tou el monte o malditu h.uste ‘o too o nada’ [Lln]. //Tener fuste ‘tener un sabor daqué raro la sidra’ [LS 301].
|
|
cfr.). Lóxi- camente dende fuste llógrase’l masc. percorreutu y documentáu “fusto” y la formación analóxica femenina fusta (cfr. fusta & fustu) (PE2). Semánticamente ast. fuste caltién nes sos aceiciones la idea fondera de ‘madera’, ‘palu de madera’, ‘caña’ p’aplicase llueu a ‘lo fecho de madera’ (§4) y a lo que tien ‘sabor a madera’ → ‘mal sabor de la sidra’ (§5). |
|
fustenaque, {?} 📖: fustenaque🔤: , {?} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {?} |
//<i class="della">Saltu</i>(TEST)
|
de fustenaque ‘propensión al fracasu’ [Xx {tomáu del xuegu del axedrez}].
|
** |
||
fustes, les 📖: fustes🔤: , les 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
<fustes [As. Cv. Oc]. ////les fusties [Ac]. fusties [Cp]. las fus- tias [Cn]. ///h.ustes [La Viliel.la (As)].>(TEST)
|
Morgaces, pinces de madera [Cp] pa pañar los oricios de les castañes’ [Ac. Llg. As. Cn. Oc]. 2. Palos tresversales del ca- xellu de les abeyes [As. Forniel.la, La Reigada (Cv). Oc]. 3. Conxuntu de toneles, pipes en que guarden la sidra’ [AGO].
|
|
Del llat. FŪSTIS, -IS ‘estiella’, ‘cayáu’, ‘bastón’, ‘palu’ (EM; REW; Ebeling & Krüger 1952: 220). Trátase d’una formación plural del fem. analóxicu ast. fusta (cfr.), paralelu al mascu- lín “fusto” (PE2). La yod qu’apaez dacuando pue debese al influxu de *fustiar, variante posible de fustar (cfr.). La va- riante d’A Estierna en [h] ye, nidiamente, un vieyu castella- nismu fónicu. |
|
fusteya, la 📖: fusteya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conocíu pela documentación:
- <i class="della">sin</i>(TEST)
|
llo que a país estrañu/va de Pládanu, y Ñocedu/Fusteya, {Cola variante fustexa} Texsu y Castañu/Faya, Zerezal y Fresnu/ con otros mil maderaxes [Campumanes 1781/225]
|
Posible dim. de fusta (cfr.) cola amestanza del continuador de -ĬCULA. La variante fustexa ufre una adautación del supuestu cast. *fusteja. |
||
fustigamientu, el* 📖: fustigamientu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">coman</i>(TEST)
|
un poco de pan de ordio por fostigamiento del corpo
|
|
Cfr. fustigáu. |
|
fustigáu, ada, ao* 📖: fustigáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Participiu posible, conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><br class="della"><i class="della">deven</i>(TEST)
|
seer fustigados antel iuiz e quemados en fogo s. XIII(or.) [FX/113]
|
Del verbu llat. FUSTIGARE ‘dar col bastón’ (EM; REW; DEEH), quiciabes per vía semiculta al caltener la intertónica frente a FATIGARE > fadiar, RUMIGARE > rumiar, etc. A la so vera con- séñase l’ast. a. “fostigamiento” (cfr. fustigamientu), una for- mación en -MENTUM. |
||
fustu, el* 📖: fustu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘madera’, ‘vasía de madera’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">item</i>(TEST)
|
una arqueta de fusto en que dizian que iazian relliquias
|
|
Cfr. fusta. |
|
fusu, el 📖: fusu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<fuso [Cñ. Ar. /Eo. Mánt/]. fuxu [Qu. y An]. h.usu [Pb. Lln. Pa. On]. h.uso [Os].>(TEST)
|
Cast. huso [Cl. On. Cb. Cp. Ac. Sb (/husillo ‘fusu del llagar’). Ay. Ri. Qu. Tb. Pzu. PSil. An. Pr. Sl. Vd. /Eo. Mánt/.Tox. Mar], de más pesu y tamañu que la fusa [Oc]. Cast. huso de hilar [Pb. Lln. Pa. Cg. Ay. Ll. Tb. Md. Cn (M). Arm. Tor. JH. R]. Huso, ensin tortera [Sm] que val pa filar filo gordo [Cv]. Parte del tornu que retuerce la llana faciendo filo [Bab]. Palín que val d’exe a la canía y afita los sos cabos a la llanzadera [Vg]. Huso del lagar [Pa. Cg. Cñ. Cp. R]. 2. Tornu de fierro pa facer baxar la viga que fai presión nel llagar [Lln. Llib]. Gran huso cilíndricu de madera con una rosca ensin fin que facía que la viga del llagar se moviere en sen vertical (na prensa del lla- gar) [Cn (V)]. Cilindru de madera de 12 a 14 pies d’alto, asi- tiáu verticalmente, con una mozqueta espiral nel cabu cimeru asemeyada a la d’un torniellu onde encaxa la viga mayor del llagar de sidra, pente medies d’una tuerca que tien formada na cabeza pela parte interior y que xube y baxa acordies con una palanca que, altravesando al cilindru pel mediu, fai que se mueva alredor [JH]. 3. Pieza del molín d’agua [Pa]. Exe ver- tical de madera que tresmite’l movimientu del rodenu [Os. Cp. Ay. Ar (/fusín ‘fusu pa filar’/ fusillos ‘fusos más llargos que valen pa torcer’). Md. Bab. PSil. Cv. Oc. Vg] nel molín de fa- rina y nel pisón [Ll. Sm]. Vara que xunida al cuernu de la mo- xeca y sofitada na muela superior del molín va entemeciendo’l granu pa que caiga nel furacu de la mesma muela [Ca]. Parte del mecanismu del molín [Cl]. Huso que tien pol pesu de la prensa [Oc]. 4. Trompu pequeñu con punta de fierro perafi- lada usada polos neños nel xuegu de la peonza [Vd]. 5. Coldu [Cg (i)]. //Andar cumu un fusu ‘andar llevantáu’ [Pr]. ‘portase bien’ [Pr]. //Fusu de torcer ‘fusu de dimensiones grandes em- plegáu pa facer doble’l filáu y que valga pa coser’ [Ay]. //Ser más derechu qu’un fusu [JH]. ///En cada tierra sou usu ya en cada rueca’l sou fusu quier dicir que cada tierra tien les sos costumes destremaes qu’han respetase [PSil].
|
|
||
futar 📖: futar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
fútbol, el 📖: fútbol🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><fubol (<i class="della">sic</i>) [Lln. Xral].>(TEST)
|
Cast. fútbol [Lln. Xral].
|
|
||
futbolista, el/la 📖: futbolista🔤: , el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><fubolista [Xx, Cñ Llu (PPAC)]. fogolista [Lls (PPAC)]. fulbu- lista [Md].>(TEST)
|
|
|||
fute 📖: fute🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Voz pa espantar a los gatos [Cb. Cg. Cp. Ac. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. Pr. Sl. Vd. Tox. VCid. JH]: <i class="della">¡Fute!,</i>(TEST)
|
¡fute d’ehí! [Tb]. //Tar cumu un futi ‘tar perenfadáu, tar con mal xestu’ [Pr].
|
- A la mula carretera, fute, gato, vete fuera [Munthe 1888- 1889: 94-XVI]
Del posible imperativu del ast. futir (cfr.) entendíu como va- riante de afutar (cfr.). |
||
futir 📖: futir🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Xeringase, fastidiase [OLLA. JS. AGO]. //Fútome en tí ‘me cago en ti’ [Bard]. Cfr. afutar & futro.
|
|||
futre, el 📖: futre🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
//<i class="della">Como</i>(TEST)
|
un futre ‘atontáu, hincháu’ [Tb].
|
Quiciabes d’un encruz semánticu de fudre (cfr.) y odre. |
||
futro 📖: futro🏗️: NO ✍️: NO |
Interxeición d’enfadu [Cg].
Quiciabes sía una adautación del fr. FOUTRE (DCECH s.v. futre) como paez selo <i class="della">fotres </i>(cfr.), anque nesti casu podría almitise l’aniciu catalán. En rellación col citáu verbu fr. Corominas- Pascual refiérense al ast. <i class="della">futise</i>(TEST)
|
‘burllase’, ¡futro! (cfr.), ¡fute! (cfr.), futar y afutar (cfr.). De toes maneres, si bien ye cierto qu’ello resulta fácil d’almitir pa futro, paez más enguedeyada esa
|
etimoloxía pal restu les pallabres. |
||
futrón, el 📖: futrón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<futrión [y Sb]. futrón [Ca]. /////citrón [Tox].>(TEST)
|
Cfr. zutrón.
|
|||
fuxera, la 📖: fuxera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<<i class="della">sic</i>>(TEST)
|
Portiella pa entrar nuna finca [Alto Ay (= uxera)].
|
Posible formación sol ast. uxera ‘portiella’, orixináu nel llat. OSTIĀRIA ‘impuestu so les puertes’ (OLD s.v. ostiarium, -i), ‘por- tera’ (ABF s.v. ostiaria; GHLA 191; Pensado 1965: 53 s.v. *ūstiaria), pero con influxu del ast. fuxir quiciabes entendiendo tracamundiadamente uxera como un castellanismu (PE2). De toes maneres, dende ast. fuxida (cfr.) tamién podría xustificase ast. fuxideru, a, o (cfr.) con posible nominalización fuxideru (cfr.) y *fuxi(d)era > fuxera, xustamente na fastera centro-su- reña del ast. onde les vieyes oclusives intervocáliques piér- dense dafechu (GHLA §4.1.2.2.1). |
||
fuxida, la 📖: fuxida🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<afuxida [y Md].>(TEST)
|
Escapada [Md. JH. /Eo/]. 2. Tabla o compuerta que val pa es- viar l’agua cuando se quier que llegue al molín [Cñ].
|
Podría tratase d’un deverbal del participiu débil de fugěre o fugīre (REW); de fechu supónse un deverbal *FUGITA como ani- ciu del fr. fuite ‘huída’ (REW; PE2). |
||
fuxideru, a, o 📖: fuxideru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Fuxidizu [JH]. Que fux [JH].
|
Cfr. fuxera. |
||
fuxideru, el* 📖: fuxideru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<afuxideiru [Md].>(TEST)
|
Sitiu per onde se fux [Md].
|
Cfr. fuxera. |
||
fuxidor, ora 📖: fuxidor🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
Que fux [JH].
En rellación col ast. <i class="della">afuxir</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
fuxidoriu, el* 📖: fuxidoriu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<afuxidoriu [Md].>(TEST)
|
Sitiu per onde se fux [Md].
|
En rellación col ast. afuxir (cfr.). |
||
fuxidura, la 📖: fuxidura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">fuxir</i>(TEST)
|
[JH].
|
En rellación col ast. afuxir (cfr.). |
||
fuximientu, el 📖: fuximientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición y efeutu de <i class="della">fuxir</i>(TEST)
|
[JH].
|
En rellación col ast. afuxir (cfr.). |
||
fuxir 📖: fuxir🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. afuxir.
|
|||
fuxitíu, {a, o} 📖: fuxitíu🔤: , {a, o} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {a,, o} |
Cast. <i class="della">fugitivo</i>(TEST)
|
[Pzu].
|
Del ax.. llat. FUGITĪUUS, -A, -UM ‘que fux’ (EM. s.v. fugio; OLD), per vía semiculta. Talmente paez una adautación moderna, fre- cuente nel autor de la monografía citada como Pzu. L’ast. pre- fier l’usu del equivalente fugáu, ada, ao (cfr.). |
||
fuxíu, ida, ío 📖: fuxíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<////h.uídos [Lln].>(TEST)
|
del galardon que deve aver quin alla servo alleno fugido s.
|
cfr. afuxir) con antecedente medieval sonoru. |
||
fuxón, el 📖: fuxón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">amento</i>(TEST)
|
[Vg].
|
Cfr. alforxón. |
||
fuyaca, la 📖: fuyaca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Agalla esférica del carbayu [Mar (= buyaca)], del ciprés [LLA]. Posible encruz d’un dim. de <i class="della">fueya </i>→ <i class="della">fuyaca </i>y <i class="della">buyaca </i>(cfr.). Un posible equivalente masculín ye ast. <i class="della">fuyacu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
fuyacazu, el 📖: fuyacazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Golpe dau con un <i class="della">fuyacu</i>(TEST)
|
[Llomb].
|
Cfr. fuyacu. |
||
fuyacu, el 📖: fuyacu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+foyeco [Ay]. fuchacu [Vg]. fochacu [Alb].>(TEST)
|
Cañes de carbayu con fueya que se dexa seco pa dar de comer al ganáu pel iviernu [Llomb. Bard]. Fueyes daes al ganáu d’alimentu pela seronda [Alb]. Cañes baxes del carbayu [Mar (/buyacos ‘abiyota de carbayu, tenida por machu’)]. Caña verde de dellos árboles (carbayu, fresnu...) pa comida del ganáu [Ay. Vg (fuyacos)]. Fueyes seques que caen del árbol [Arm].
|
Formación diminutivo-despeutiva del ast. fueyu 1 (cfr.) + -acu, sufixu despeutivu con aniciu en -ACCUS (PE4). Con una nueva incrementación en -ACEUS féxose l’ast. fuyacazu (cfr.). Dende fuyacu → fuyaca (cfr.) llogróse’l verbu afuyacar (cfr.). |
||
fuyancona, la 📖: fuyancona🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aum. de <i class="della">fueya</i>(TEST)
|
[Cv].
|
Formación dende’l llat. FOLIA con doble incrementación -AN(I)CA (como en mollanca) + aumentativu -ona. Al empar, pero con diminutivu, tenemos ast. fuyanquina (PE4). |
||
fuyanquina, la 📖: fuyanquina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">fuyanquina,</b>(TEST)
|
la Dim. de fueya [Cv].
|
Cfr. fuyancona. |
||
fuyar 📖: fuyar🏗️: NO ✍️: NO |
Furar, facer la casa de la madreña onde s’asitia’l pie [As]. Quiciabes d’un verbu *FODIARE, variante de <i class="della">fodere </i>‘facer un furacu’(EM), anque nun sedría imposible dende *FOUEARE ‘facer poces’ llográu dende’l llat. <i class="della">fouea</i>, <i class="della">-ae </i>‘poza’ (EM), según diximos enantes (cfr. <i class="della">fueyu</i>(TEST)
|
2). L’ast. conoz tamién el verbu compuestu refoyar (cfr.) col deverbal refoyu (cfr.). Tampoco nun sedría imposible partir de furar (cfr.) > *fuar → fuyar. Posible variante del ast. afoyar (cfr.).
|