Total de entradas
Con variantes de expresión
Con información semántica
Con documentación
Con etimología
Con documentación histórica adicional
| Display_Form | Variantes_Expresión | Información Semántica | Documentación | Etimología | Documentación Histórica Adicional |
|---|---|---|---|---|---|
d 📖: d🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Lletra del abecedariu asturianu que representa, na escritura, el fonema consonánticu dental, sonoru, de la llingua asturiana /d/. Pue apaecer como [θ] nel marxe posnuclear de la sílaba en términos cultos. Cuando /d/ va en posición fuerte tien una re- alización oclusiva [d]; si ye intervocálica o va en posición débil realízase fricativa [δ].
|
|||
dable 📖: dable🏗️: NO ✍️: NO |
<dábile [JH].>(TEST)
|
Que se da o pue dar [Tb. JH].
|
D’una formación en rellación col llat. dare ‘dar’, quiciabes *DABILIS, -E ‘que se da’, acordies coles formaciones asturia- nes siguidores de términos en -BILIS. |
||
daca 📖: daca🏗️: NO ✍️: NO |
Dame acá [JH. DA. /Eo/]. ///<i class="della">Andar al daca y toma </i>[JH]. <i class="della">To- ma’l</i>(TEST)
|
gallu, daca’l gallu, quédense les plumes ena mano dizse contra la indecisión [LC]. Val más un daca que dos te daré [LC].
|
|
cfr.). Ye posible que sobro esta formación se llograre’l verbu dacar (cfr.) y lo que paez una nominalización de la oración daca la ‘dámela acá’ → dácala (cfr.). Al empar ente nós tamién se conseña la es- presión dálaca (cfr.) orixinada na secuencia da la acá. |
|
dácala, la 📖: dácala🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Trozu de papel o tela que, pente medies d’un anfiler, cuelguen na ropa d’otros per antroxu [Mar].
|
Cfr. daca. |
||
dacar 📖: dacar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Dar acá [CAmieva].
|
Cfr. daca. |
||
dación, la 📖: dación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">dación</i>(TEST)
|
[JH].
|
Del llat. DATIO, -ONIS ‘aición de dar’, per vía semiculta (DCECH s.v. dar), quiciabes un castellanismu inxertu por Junquera Huergo na so adautación de términos del DRAE. |
||
daciu, el 📖: daciu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Tributu o imposición con que se carga dalguna cosa [JH]. Italianismu d’aniciu llatín (DCECH s.v. dar), quiciabes tresmi- tíu al ast. dende’l cast. <i class="della">dacio</i>(TEST)
|
(DRAE) por Junquera Huergo.
|
|||
dacual 📖: dacual🏗️: NO ✍️: NO |
Dalguna, otra cosa [Os].2. {(Doc.) Daquién}.
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">si</i>(TEST)
|
dalgun sacerdote o daqual diacono [FX (GHLA 361)]
|
|
cfr.), onde s’amiesta la preposición de + a + cual o al so antecesor. |
|
dacuando 📖: dacuando🏗️: NO ✍️: NO |
<dacuandu [Qu. Tb. Sm. Md. Pzu. Cn (M). Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. Oc]. dacuendu [Tb (Oc)]. dancuando [Ll]. /////dalcuandu [y Cv. Vd]. alcuandu [Tb. y Cv. Vd]. //dacondo [Tox. Navia-Eo (Eo)].>(TEST)
|
Dalguna vez [LV. Lln. Cb. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Qu. Sm. Cv (= alcuando). Tox. /Eo/. V1830. R]: ¿Vístelu dancuando? [Ll]. En dalgún tiempu [Cg. /Eo/]. Dalguna vez, de vez en cuando [Cp. Ay. Tb. Md. Sl]. Dalguna vez, dalgún día, dalgún tiempu [JH]. De xemes en cuando [Lln. Oc]: Salía un tufu dacuando [Oc]. Dalguna vez, cuando [Ac]: ¿Dacuándo me viestis facer eso? [Ac]. 2. Dende cuando [Cn (M)], dende que [Pr]. De cuando [Pzu].
|
|
del llat. quando > ast. cuando, o de los |
|
dacuanto 📖: dacuanto🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Fai tiempu [An]: <i class="della">¡Dacuántu</i>(TEST)
|
que veno! [An].
|
|
||
dada, la 📖: dada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Actu de dar, dádiva, donativu [JH]. 2. Epidemia, andaz [Pa].
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Dar</i>(TEST)
|
dada ‘regalar daqué cosa’ [Tox].
|
|||
dadera, la 📖: dadera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Cualidá de dable [Mont]: <i class="della">Non</i>(TEST)
|
tener dadera [LC].
|
Cfr. daderu, a, o. |
||
daderu, a, o 📖: daderu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
|
|||
dádiva, la 📖: dádiva🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu que namái conocemos pela documentación medieval del sur del dominiu:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">una</i>(TEST)
|
dadiua den [FZ (FFLL)]
|
|
||
dadiveru, a, o* 📖: dadiveru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><//dadiveiro [“desde Valdés al Eo” (Eo)].>(TEST)
|
Cast. dadivosu [/Eo/].
|
|
||
dadivosu, a, o* 📖: dadivosu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘dadi- veru’:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Ye</i>(TEST)
|
nuesso obispo muy engasayosu,/lliberal que dalguno non ye gana/en fer dil manirotu y dadivosu/(que dil dar lla no- bleza e muy hermana)/dil mundo ill home más aporten- tosu/que por dar sin medida/ansioso afana:/non tien que ver con isti señoratu/Alexandro, non yega al so zapatu [Xuan García (1666 ó 1667: 158)] Cfr. dadiveru, a, o.
|
|||
dador, ora 📖: dador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<daor [y JH].>(TEST)
|
Que da [JH].
|
Del llat. DĀTOR, -ŌRIS ‘que da’ (OLD) curtiamente conseñáu ente nós (PE2). |
||
dadoriu, a, o* 📖: dadoriu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Términu que conocemos pela documentación medieval:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">dadoria</i>(TEST)
|
e tomadoria por la faniega derecha de Oviedo 1324 (aprox.)(or.) [SP-I/436]; 1329(or.) [SP-II/56]; 1336(or.) [SP-II/150]
|
|
||
dafechamente 📖: dafechamente🏗️: NO ✍️: NO |
Dafechu<i class="della">,</i>(TEST)
|
completamente [Cg].
|
Alverbiu en -MENTE que s’amiesta a la espresión d’usu al- verbial dafechu (cfr.) llogrando asina una intensidá más fonda. |
||
dafechu 📖: dafechu🏗️: NO ✍️: NO |
<dafecho [Cñ. Ac. Ay. Ll. Ri. JH]. dafeichu [Qu. Tb. Sl]. +da- fichu [Cp. y Llg. Ay]. dah.echu [Lln. Pa]. dafeitu [Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. An. Cv. Tox. Oc]. +defichu [y Llg]. deah.echu [Lln]. dah.echu [Villah]. //dafeito [Eo. Mánt].>(TEST)
|
Del too [Lln. Cb. Cp. Ac. Ri. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. Oc. V1830]: Hai que lo traer dafeichu, ensin deixar gota [Tb]: Pá- ñaslas todas dafeichu [Tb]. Completamente [Villah. Pa. Cb. Cp. Cñ. Ac. Sb. Ay. PSil. As. Pr. Sl. Oc. JH. R. DA]: Llevalo bien dah.echu [Pa]. 2. Ensin interrupción, d’una sola vez, en- teramente [Llg. Tb. Sm. Tox. /Eo. Mánt/]. D’una vez, total- mente [Lln. Cg. Ca. Ll. Ri. An]: Hai que llevar la estaya dafechu [Ca], de siguío [Qu]: Seguéilu dafeitu [An]. De siguío [JH], ensin corte de llugar o tiempu [Cv]. D’una vez [Tb. Sl. Pr]. 3. Pa siempre [Ay. Tb. Sm. Tox]: Venir dafeitu [Tox]: Vien a vivir dafeichu [Tb]. //Gochu, pergochu dafechu [CyN (Re- cuerdos)]. //Tochu, pertochu dafechu [CyN (Recuerdos)]. //Desmanganióse dafechu [CyN (Recuerdos)]. ///Ay los true- nos son seguíos, sordos y de duración, habrá dafechu tor- menta, ponte lluego’n salvación [LC].
|
|
cfr.). |
|
dafita* 📖: dafita*🏗️: SI ✍️: NO |
<dah.ita [Lln]. deah.ita [Lln].>(TEST)
|
Ensin dexar atrás un res [Lln (S)].
|
De l’amestanza de la preposición de + a + continuador orien- tal h.ita (cfr. fita). La espresión conseñada en Llanes, h.ita ‘(llevar too) per delantre’ [Lln (P)] ufre una definición insufi- ciente pues pescanciamos qu’ha tar refiriéndose a una fras de tipu *llevar tou dah.ita ‘llevar too darréu’, ‘llevar too dafe- chu’. |
||
dafurtu 📖: dafurtu🏗️: NO ✍️: NO |
A escondíes [PSil. As]: <i class="della">Díu-l.lylu</i>(TEST)
|
dafurtu [PSil].
|
De l’amestanza de la preposición de + a + continuador furtu (cfr.) del mesmu calter que lo que vemos en dafechu (cfr.), etc. |
||
dágaru, a, o 📖: dágaru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Qu’anda colos pies abiertos [Pr].
D’una formación diminutiva del llat. <i class="della">dacus</i>, <i class="della">-a</i>, <i class="della">-um</i>(TEST)
|
‘de los da- cios’ (ABF),
|
quiciabes *DACULUS, -A, -UM xustificable peles gloses daculum, dacula (EM s.v. falx) que pudo facer referen- cia a una (falx) dacula y sedría llueu responsable: a) de dellos términos centro-románicos como’l del fr. daille (EM s.v. falx; REW s.v. daculum, -a; DEEH) llueu préstamu asitiáu en delles llingües (DCECH s.v. dalle), asina curtiamente nel ast. dalle (cfr.); b) del semicultismu ast. dágaru, paralelu a SOCCULUS > zuécalu (PE2: 505; LLAA 103: 11). El fechu de que daculum sía voz seronda en llatín (DCECH s.v. dalle) xustificaría’l resultáu popular semicultu ast. en vez d’alcontrar nesta llingua un re- sultáu *dayu. Ye posible que’l masc. nominalizáu xustifique ast. dágaru ‘bichu estrozón’ (cfr.), quiciabes por dalguna com- paranza colos efeutos funestos del arma o ferramienta cono- cida como llat. dacula términu que, pela so forma o mou d’usu, hebo ser puntu de referencia pa referise a quien andaba colos pies abiertos (PE4), como’l segador al segar. |
||
dágaru, el 📖: dágaru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Bichu estrozón,
|
quiciabes cachiparru [Mn]. Cfr. dágaru, a, o. |
||
dainos, el 📖: dainos🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Denomación del rosariu cantáu (qu’entamaba: Dainos, Señor...) [PSil].
|
Formación nominal llograda dende la 2ª p. del pl. del impera- tivu popular del verbu dar, DAI-NOS. |
||
dal, dala, {dalo} 📖: dal🔤: , dala, {dalo} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 dala,, {dalo} |
Nengún [JH. JS]. //<i class="della">Dala</i>(TEST)
|
cosa ‘nada’, ‘nenguna cosa’ [AGO]. //Dala migaya ‘absolutamente nada’ [JH].
|
|
Cfr. ál. |
|
dala, la 📖: dala🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<adala [Tox. /Mánt. Valdedo (Cv). Ei (VB). Eo/].>(TEST)
|
Entremisu, abogadeiru, piedra so la que s’asitia la tina o arna cola ropa de la colada [Vd. Tox. /Mánt. Valdedo (Cv). Ei (VB). Eo/]: A unde vay el trovo vay a adala [/Eo/].
|
|
Pallabra d’aniciu nel fr. DALE onde paez ser d’orixe escandi- navu. Ye posible que sía’l mesmu términu que’l cast. dala ‘canal de tables per onde salía al mar l’agua que la bomba achi- |
|
dálaca 📖: dálaca🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
dalgo 📖: dalgo🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
dalgún, una, uno 📖: dalgún🔤: , una, uno 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 una,, uno |
<ident class="della" level="1"></ident><dalgún/una [Cl. Cg. Tb. Sm. Pzu. An. Tox. R]. dalgunu/dalguna [Sl. Arm]. dalgún [Lln. Pa. Cb. Ca. Ay. Bab. Cv. JH. DA]. dal- gunu [Lln]. algún [Cl. y Tb]. dacún/dacuna [Cl]. dangún [Cg. JH. V1830. DA]. dalguno [Os]. //dalgún/dalgúa [Eo. Mánt].>(TEST)
|
Cast. alguno, algún [Lln. Cl. Os. Pa. Cb. Cg. Ac. Llg. Sb. Ca. Ay. Ri. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. An. Cv. Pr. Sl. JH. R. DA.
|
fazer dalgun danno en las cosas que non pertenescen a el s
|
Cfr. algún, alguna, alguno & algo. |
|
dalia, la 📖: dalia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<adalia [Cb].>(TEST)
|
Cast. dalia [Cb. Ay. Tb]. 2. Tipu d’envoltoriu fuerte [Ay]. 3. Determináu dulce grande, d’almendra y güevu [Vd].
|
Posible castellanismu con aniciu nel nome del botánicu suecu DAHL qu’introduxo la planta, dalia, n’Europa hacia 1789 (DCECH; DRAE). Ye posible que les dos aceiciones (§2-3) sían debíes a comparances efectuaes cola dalia. |
||
dallé 📖: dallé🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Nada, ninguno [AGO].
|
Paez una construcción fecha acordies col modelu qu’ufre ast. daqué (cfr.) pero lo aisllao de la exemplificación nun dexa llu- gar a puntualización dala. |
||
dalle, el 📖: dalle🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Gadaña pergastada [Ay]. Gadaña de pañu más finu que la nor- mal (tiense por ferramienta más moderna) [Pi].
Posible galicismu sía d’aniciu d’oïl, d’oc o bien catalanismu pues en toes estes llingües paez ser términu autóctonu (REW s.v. daculum, a; DCECH; PE1: 237). En sentíu destremáu, el llat. DACULUS caltiénse n’ast. como semicultismu <i class="della">dágaru,</i>(TEST)
|
a, o (cfr.) como s’alvirtió (PE4: 132).
|
|||
“dalmádiga” 📖: “dalmádiga”🏗️: NO ✍️: SI |
<b class="della">“</b>dalmádiga<b class="della">”</b>(TEST)
|
Términu que conocemos pela documentación medieval:
|
|
Del llat. DALMATICA (UESTIS) ‘dalmática, orixinaria de Dalma- cia (una túnica ancha y de mangues llargues)’ (EM). La so xe- neralización ye, de xuru, seronda y en bona midida rellacionada cola terminoloxía eclesiástica (DLFAC). La docu- mentación asturiana ufierta espresiones cultes (dalmatica) al llau d’otres más o menos populares (dalmadigas, damadigas, etc.) pero que, de xuru, yeren realidá nos primeros pasos del idioma ástur y d’otres fasteres hispániques (LPH). La foné- tica sintáutica ye responsable de la perda de la d- que vemos nes dos últimes documentaciones de §a; el mesmu fenómenu conséñase en dellos testos aragoneses (Sesma & Líbano 1982; PE2). |
|
dalmática, la 📖: dalmática🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. dalmádiga.
|
|||
dama, la 📖: dama🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">dama </i>[JH]. 2. Personaxe de les comedies representaes pel iviernu [Si]. Mozu vistíu de muyer y que fai de graciosu nel baille [Bierzu (DHL)]. 3. Ún de los personaxes de les mazca- raes. //<i class="della">-es</i>(TEST)
|
‘xuegu de les dames’ [JH].
|
Queda el horru sin cebera/y nosotros sin sustentu,/por man- tener espadines,/peluques de calambriellu/que son unes go- rretoñes/que tran les dames …[ABalvidares, Canción (Poesíes 94-99)] Del fr. DAME ‘señora’, pallabra d’aniciu llatín (DCECH s.v. dama I). Otru préstamu portador del mesmu términu ye’l compuestu bonadama (cfr.). |
||
damascenu, a, o 📖: damascenu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
</b>Cast. <i class="della">damasceno</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. damascu. |
||
damascu, el 📖: damascu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">damasco</i>(TEST)
|
[JH]. Variedá de fruta [JS].
|
El arándanu, el brusel/El mirándanu y granada/el meloco- tón, el duraznu/el piescu en grandura tanta/que son como la cabeza/d’una neñina tamaña:/damascu como dos puños/pavía com’una xarra/el cidrón y la grosella/la llima dulce y la marga [Glorias Ast 161b] Del nome de la ciudá de DAMASCU, importante centru comer- cial (DCECH s.v. damasco). Dende equí siguieron tres posibles axetivaciones con continuador nel dominiu: a) un semicul- tismu modernu cola amestanza del continuador del llat. -INUS, ast. damasquín (cfr.), anque ésti pudiere ser adautación del cast. damasquino fecha por JH; b) un resultáu más arcaicu del tipu damascenu (cfr.), con palatalización de -SC- > [θ] al siguir palatal; c) un siguidor popular dafechu que nos ufre, nomina- lizáu, el nome d’una fruta, conserváu al sur del cordal, mei- xena ‘ciruela’ (GHLA §4.4.2b). Del nome de la fruta conocida como damascu yá tenemos anuncia nel diccionariu cast. de Te- rreros cuando cita ente les clases de cirueles: de Reina, de Fraile, de Monja, de Santa Catalina,, Imperial, del Paraíso, Empera- triz, endrina violada…Reina Claudia,… de dama, de Cataluña, damascos, de dama moscatel, de dama roja… (DC, Terreros). |
||
damasquín, ina, ino 📖: damasquín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
Cast. <i class="della">damasquino</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. damascu. En doc. arag. del XV “damasqui”, etc. en referencia a produc- tos de Damascu (Sesma & Líbano 1982). |
||
damnificar* 📖: damnificar*🏗️: SI ✍️: NO |
Verbu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">por</i>(TEST)
|
aquel enbargo quel dicho Suer ssanchez que ffora danp- nifficado 1320 [AAU/176]
|
|
||
danza, la 📖: danza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">danza</i>(TEST)
|
[Lln. Pa. JH], baille [Cl]. Danza prima [Oc (/con- tradanza ‘danza asemeyada a la danza pero agora acompan- gada de cantu’)]. Baille antiguu en forma circular [Ay] y coyíos de la mano, que se bailla al compás del cantu entonáu [Qu]. Tipu de danza prima [Ay]. El baille más típicu (y con él acaba la romería, quiciabes la mesma danza prima asturiana) [Os]. Baille popular [Pa]. Baille [Tox] antiguu circular nel que los participantes diben xirando, coyíos pel deu moñín al son del cantu que recitaben [Ri. Tb]. 2. Baille popular antiguu, sueltu y per pareyes [Sb]. 3. Allegría [Cl]. //Andar lla danza per dientro [JH]. //Bona va lla danza [JH]. //Danza d’espaes [JH]. //Danza falada [JH]. //Danza prima [JH] “danza circu- lar de los antiguos astures, que aún subsiste, y es el baile más característico del Principado” [JS]. //De danza ‘(variedá de zreces) grandes y sabroses’ [Sb. Mi] {en L.lena paez que tien usu axetivu (una cereza danza), anque ha tratase de la mesma construcción que les anteriores cola perda de la preposición de cómo davezu pasa n’asturianu}. //De danza blanca ‘tipu de cereces’ [Ay]. //De danza colorá ‘tipu de cereces’ [Ay]. //Meter á ún en danza [JH]. //¿Per ú va lla danza? [JH]./// dero canto nacional asturiano [R. Menéndez Pidal “La Danza Prima en Asturias. Fiestas astures: ‘Un galán de esta villa’”, en La Esfera de 13 de setiembre de 1930]
|
cfr.). El términu danza prima ufre un or- dinal prima ‘primera’ en referencia a un tipu de danza nun sé si carauterizada por ser la más importante o por ser cola qu’en- tamaben les dances na romería. La cereza de danza debe’l nome a que ye un tipu de zreza que maurez per San Xuan, fiesta en que, en munchos sitios, ye avezao danzar, dir a la danza o danzar la danza prima. |
||
danzadera, la 📖: danzadera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Movimientos, vueltes, díes y veníes [Cv]. 2. Llanzadera del telar [Cp. PSil. Oc].
Posible formación fecha sol ast. <i class="della">danza</i>(TEST)
|
(cfr.) o danzada. De toes maneres, na 2ª aceición el términu almite, nidiamente, l’influxu o encruz col ast. llanzadera (cfr.).
|
|||
danzaina, la 📖: danzaina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Baille antiguu per pareyes [Cp], güei desaniciáu [PSil]: <i class="della">Entre </i><i class="della">músicas</i>(TEST)
|
ya danzainas pasóu’l día sin faere nada [PSil]. 2. Per- sona peramiga de xolgoriu [Cp]. //Músicas ya danzainas ‘pa- llabres vanes y ofrecimientos engañosos’ [Cv]. //Música ya danzaina ‘música celestial’ {cosa ensin importancia}[Pr]. Cfr. danza.
|
Formación fecha sol ast. danza col continuador del suf. -AGINE, como tamién s’alvierte en ferraina, tontaina, bobaina. |
||
danzante, el 📖: danzante🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<danzante/a [JH].>(TEST)
|
El que danza [JH]. Personax que danzaba, vistíu de mou par- ticular, nes fiestes del ramu [Tor]. Caún de los individuos que nes romeríes formen la danza pa baillar na procesión y llueu anden pel pueblu baillando delantre les cases, de les autori- daes y persones notables [Mar]. //Ser músicas y danzantes ‘ser música celestial, quedar en nada daqué cosa’ [Tb]. ///Campana por gaita y los músicos por danzantes [CyN (Recuerdos)]. En casa del gaiteru todos son danzantes [ALl (Esfoyaza)].
|
Formación nominal llograda del vieyu participiu de presente del responsable del verbu danzar (cfr.). |
||
danzar 📖: danzar🏗️: NO ✍️: NO |
<danciar [Lln]. /////lanzar [Ay].>(TEST)
|
Baillar la danza [Tb]. Cast. danzar [Lln].
|
Baillar [Ay. Tox] va- ries persones de forma conxunta [Ri]. 2. Movese, andar d’un sitiu pa otru [Tb]: Deixa de danzar prehí tol día [Tb]. ///Ya que vas a la foguera/nin dances nin lleves palu/pos el demoniu ye malu/y pónsete é na mollera [CyN (Recuerdos)]. Del fr. a. DANCIER ‘danzar’ d’u s’esparde per abondoses llin- gües, ente elles les hispániques (DCECH s.v. danzar), anque pa dellos autores como García de Diego (DEEH s.v. danson), si- guiendo a Rohlfs, trátase d’un xermanismu. En rellación eti- molóxica con danzar ta’l deverbal danza (cfr.) y l’ast. danzarín (cfr.) que, amás d’usos axetivos, tienlos nominales. La variante lanzar, castellanización del ast. llanzar, ye un exemplu más del tracamundiu que s’alvierte ente d-l (yá na dómina llatina), sonores y col mesmu puntu d’articulación. Daqué asemeyao pervése na alternancia dexar y llexar, etc. El fenómenu vé- moslu en danzadera - llanzadera. |
||
danzarín, ina, ino 📖: danzarín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
(TEST)
|
Aficionáu a la danza [Ac. Tb. Tox]. Cfr. danzar.
|
|||
dañación, la 📖: dañación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Condenación [JH]. 2. Aición y efeutu de <i class="della">dañar</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
Del llat. DAMNĀTIO, -ONIS (EM) ‘condena xudicial’ (ABF), per vía semiculta. |
|
dañador, ora 📖: dañador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
Cast. <i class="della">dañador</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
Del llat. DAMNATOR, -ORIS ‘el que condena’ (ABF). |
|
dañamientu, el 📖: dañamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Dañu, perxuiciu [JH].
|
Formación sol neutru llat. DAMNUM, -I ‘dañu’, ‘perda’ (EM) cola amestanza del suf. -MENTUM o del so continuador. |
||
dañar 📖: dañar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">dañar </i>[PSil. JH]. Echase a perder [Pr] una cosa (xene- ralmente la fruta) [Ri]. Estrozar [Ac. Pr]: <i class="della">Esta</i>(TEST)
|
piedra abrasa los árboles, dáñalos todos [Ac]. 2. Causar un perxuiciu, un dolor, una molestia [Ri]. 3. Condenar [JH]. //-se ‘dañase’ [Pa]. ‘estrozase’ [Ac. Ay]. ‘podrecer la fruta’ [Pr]. ‘estrozase les pa- taques’ [Sm]. ‘cariase los dientes’ [Cd. Sm]. ‘podrecer [JH], estrozase col granizu, cola piedra’ [Pa]. ‘pervertise, facese de males costumes’ [JH]. ‘malvar’ [JH]. ‘entamar a perder lo que se caltuviere sano’ [JH]: Isti pontón tou se daña metíu n’agua [JH]: Pachón dañóse muncho de poco pacá [JH].
|
que se non pierda nin se danne con mengua de guarda
|
Cfr. dañu. |
|
dañáu, ada, ao 📖: dañáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<///dañao [VCid].>(TEST)
|
Que nun ta sanu (persona, animal, cosa) [Ac. VCid]. Con dal- guna tacha (animal) [Mar]. Malu del pechu o del interior (per- sona o animal) [Tor]. 2. Estrozada pol xarazu o la xelada (una planta) [Tor].
|
|
||
dañible 📖: dañible🏗️: NO ✍️: NO |
Dañín [Cg. Cñ], malu [Md. PSil]. 2. Dañable [JH]. Que se daña, que pue dañase o recibir dañu [JH]: <i class="della">Lla</i>(TEST)
|
to llosa ye muy dañible porque tien mal cerrumen [JH]. 3. Culpable [JH]. Válgate Barrabás por capellanes/que dañibles que sois pe les quintanes [El Ensalmador 73]
|
|
||
dañín, ina, ino 📖: dañín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<ident class="della" level="1"></ident>Que fai dañu [Lln. Ri. Tb. JH], malu, de males intenciones [Llg. Ay]. Malu (animal, planta parásita o perxudicial) [Cb]. 2. Venenosu [Lln].
<ident class="della" level="1"></ident>Formación axetiva en -ĪNUS, -A, -UM (OLD) amestáu al llat. DAMNUS anque coles alvertencies afayadices pa la nasal pala- tal que pervemos s.v. <i class="della">dañu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
dañosu, a, o 📖: dañosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><+dañusu [Ay].>(TEST)
|
Cast. dañoso, peligrosu [Sr. Ay].
|
|||
dañu, el 📖: dañu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+deñu [Ri].>(TEST)
|
Cast. daño [Tb. PSil. JH]: Esa xente fai muchu dañu [Tb]. 2. Perxuiciu [Ri] fechu pola nube o truena [VCid]. 3. Dolor, mal [Ac. Sr. Ri. Tb]: Ficiéron-y dañu los pasteles [Sr]: Esa vaca tien muchu dañu na pata [Tb]. //Pagar los daños ‘pagar lo que’l ganáu o daquién estrozare en propiedá ayena’ [Ac. VCid]./// por esquiuar peligro & danpno de mia alma non recibo suas presentaciones 1294 [DCO-V/182]
|
Del llat. DAMNUM, -I ‘dañu’, ‘perda’ (EM) namái podría xusti- ficase l’ast. norte-oriental y fastera A dañu. Pelo menos na es- taya sureño-occ. ha tenese por préstamu darréu que de -MN- habría siguir un resultáu [n] (GHLA 240). Lo mesmo ha dicise pal correspondiente verbu dañar (cfr.) pues dende’l llat. DAM- NARE (ABF; REW) nun se xustifica un resultáu con [ɲ] na faza as- turiana sur-occidental. Poro, o partimos d’una variante *DAMNIUM → *DAMNIĀRE pa entender analóxicamente nome y verbu (y términos de la familia) en [ø] en tol asturianu, o al- mitimos un influxu del cast. o ast. norte-oriental nel restu del asturianu. |
||
dapoco 📖: dapoco🏗️: NO ✍️: NO |
<dapoucu [y Md. Oc].>(TEST)
|
Despacio, pasu ente pasu [Md].
|
2. Hai poco, apocayá [Oc]: Xuan tuvo aiquí dapoucu [Oc]. Formación llograda como dacual (cfr.), dacuanto (cfr.), dafe- chu, etc. en que s’axunten les preposiciones de + a prece- diendo, agora, al cuantificador pocu. |
||
daqué 📖: daqué🏗️: NO ✍️: NO |
<dequé [y Cp. Pr]. daque [y Lln. Xo (Apuntamiento 320)].
{(Doc.). “dalque”}.>(TEST)
|
Dalgo [LV. Lln. Cl. Os. Rs (i). Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Sb. Ca. Ay. Ll. Pzu. Cv. Pr. PVieya. /Eo. Mánt/. JH. DA. R]: Daqué i fixiste [JH]: ¿Val daqué? [JH]: Fulán tien daqué de bono [JH]: Ye daqué escasu [JH]: A ver-si ye digo daqué más [Ay]: Son como daqué más d’un metru [Ca]: E daqué pariente míu [Ca]: Mira ver si alcuentras daqué trapu per ahí [Pa]: Cumu nun hai dequé nun puedi gastalu [Pr]: Dame daqué, a daqué hora [Sb]. Dalguna cosa [GP]. Dalgo [Cl]. Abondo [Ar]. Cualquiera [Sb]. 2. Des que, en cuanto que [Cl]. //Daque ‘dalgo, dalgún, dal- guna, dalguna qu’otra, cualquier’ [Lln (S)]: Daque día voi a vete [Lln]: Siempre daque moza de pastora [Lln (S)]: Daque nombre tendría [Lln]: A ver si vien daque perru [Lln (S)]. //Daqué vez ‘dalguna vez’ [Pa]: //Daqué yá ‘por entós’ [Cl]. //Eso ye daqué tanto ‘¡vaya lo que ye!’ [Ay]. //Ser daqué ‘ser dalgo’ [JH]. ///El que daqué me da, daqué me quier [Cv]. Daqué ayenu non fai herederu [JH]. Daqué ye’l quesu cuando se da al pesu [LC]. Daqué ye güesu pos dase al pesu [JH]. Daqué s’ha facer pa blanca seyer [JH]. Daqué oveya negra parió un corderu blancu [LC]. Deme daqué si quier/y si non fasta más ver [CyN (Recuerdos)]. Mozu vieyu por casar en daqué tien que pensar [LC].
|
|
cfr.) + que. |
|
daquel, el 📖: daquel🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Prestancia (nun home), gracia, saleru, estilu (nuna muyer) [Lln (S)]: <i class="della">Maruxa</i>(TEST)
|
tien un daquel [Lln (S)].
|
Paez variante de daqué ‘dalgo’ (cfr.) con influxu del demos- trativu aquel. |
||
daquella 📖: daquella🏗️: NO ✍️: NO |
<daquel.la [Tb. Sm. Md. Pzu. PSil]. daquilla [Pr]. {Con cheísmu, daquecha [Tox]}. //Daquela [Mánt].>(TEST)
|
Naquellos tiempos, entós [Lln. Pa. Llg. Sr. Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. Tox. Pr. Arm. /Mánt/]: Daquella yá nun taba en casa [Sr]. //Daquel.la mesmu ‘naquel momentu xustamente’ [PSil]: Vol- víu daquel.la mesmu [PSil].
|
|
Cfr. aquel, aquella, aquello. |
|
daquén 📖: daquén🏗️: NO ✍️: NO |
Cfr. <i class="della">aquén</i>(TEST)
|
& daquién.
|
|||
daquenqué 📖: daquenqué🏗️: NO ✍️: NO |
Munchu, n’abondancia [Lln]. Dalgo de dalgo, daqué cosa [Lln (S)].
Quiciabes d’una construcción del tipu <i class="della">daqué</i>(TEST)
|
en que.
|
|||
daquién 📖: daquién🏗️: NO ✍️: NO |
<alguién [y Cl. y Cp. Tb. y Sm. PSil. Vd. y Oc]. alquién [y Sm. PSil]. adaquién [y Oc]. daquén [As. Tox. /Eo. Mánt/]. dal- quién [y Md. An. y Cv]. dalguién [Tb. y Md. PSil. Vd. An]. al- guén [Tox. /Eo/].>(TEST)
|
Cast. alguien [Lln. Cl. Os. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. Cn (F). Cv. Sl. Pr. Vd. Tox. PVieya. Oc. /Eo. Mánt/. JH. AGO]. Dalgún [Ay. An. DA. AGO]: ¿Quierlu dalquién? [An]: Daquién salió y dexó la por- tiella abierta [Ca]: Paez que vien daquién per ahí peles cane- yes [Pa]: Nun ya daquién pa illo [Pr]. ///Dice la carne al güeso: Dios nos día daquién de nueso [LC].
|
si dalquien vos lo enbargar de nuestra parte o de estranna
|
cfr.) ye responsable de los resultaos con al-. Dacuando pudo trunfar una variante ensin anteposición de DE-. Ha alvertise n’ast. una xeneralización acentual na cabera sílaba de l’amestadura qui- ciabes siguiendo’l modelu del pronome quien. Daqué aseme- yao ha alvertise en gall. y en portugués. |
|
dar 📖: dar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">dar </i>[Lln. Pa. Cb. Ac. Llg. Sb. Ay. Tb. Sm. Md. PSil. /Eo/. JH. R. Xral]. Entregar dalgo [Ri]. 2. Regalar [Tb. Md. PSil. R]. 3. Pagar [Sm]. 4. Dar golpes, castigar [Tb. R]: <i class="della">A ti van date</i>(TEST)
|
[Tb]. 5. Mover [Llg[: Da-y pal otru llau [Llg]. 6. Mover la cuerda pa que salten les otres neñes [Xx]. 7. Conferir [Md]. 8. Iniciar una llabor na mina [Min]. Iguar un pozu mineru pa la esplotación [Sr]: Ési dio tolos pozos d’esta cuenca [Sr]. 9. Dar la lluz [Llg]. 10. Producir frutos una planta [Lln]. Producir (la tierra, los árboles, los animales) [Ri. Tb]: El prau nun da esta seronda [Tb]. 11. Enanchar [Sr]: Dio unos metros al camín [Sr]. Abrir un espaciu [Sr]: Dio una rampla na mina [Sr]. //Dándoles y apañándoles ‘dando tumbos pela vida’ [Pa]. //Dar avisu bastanti ‘avisar con tiempu’ [Cl]. ‘llegar’ [Mi]: Dio allí depués de comer [Mi]: Non, si ella yá dio allí a les cuatro [Mi]. //Dar baraxáu ‘facer bien un asuntu’ [PSil]. //Dar boletu ‘despedir’ [Xx]. //Dar cara (a) ‘llavar, llimpiar una cosa’ [Sm]. ‘avistar’ [Tb]: Cuandu dienon cara al pueblu yara tarde [Tb]. ‘saludar’ [Tb]: Nun me díu cara [Tb]. //Dar cola puerta nes ñarices ‘espantar, nun recibir a ún’ [Pa]. //Dar coles pates en culo ‘correr mui rápido’ [Mi]. //Dar colos cuernos ena paré ‘arruinase’ [LC]. //Dar como pa fregar ‘pegar mun- cho’ [Xx]. ‘vencer d’una manera convincente’ [Xx]. //Dar (a daqué, a daquién) como pal zorro ‘dar una camada palos (a daquién)’ ‘vencer al contrariu nun partíu, nuna competición con un resultáu mui abultáu’ [Mi]. //Dar con ‘atopar’ [Llg. Tb. Sm]: Díu colas uveichas en Valdezreizales [Tb]. ‘tropezar’ [Tb]: Daba cola viga en pachar [Tb]. //Dar con quesu ‘enga- ñar’ [Pa]. //Dar cuenta ‘dar anuncia’, ‘dar parte’ [Llg. Tb]. ‘de- nunciar’ [Vv. Tb]. //Dar cuenta d’una cousa ‘referir con claridá lo concerniente a un fechu’ [Sm]. //Dar de focicu con ‘atopar ensin aguardalo a’ [Tb]. //Dar de h.ocicos ‘tropezar’ [Pa]. //Dar de palu ‘frotar la madreña con un trozu de madera duro (boxe) enantes de barnizala, pa que brille más’ [Ac]. //Dar diente con diente ‘tiritar’ [Pa]. //Dar dondo ‘echar l’an- cla’ [PVeiga]. //Dar el l.leite ‘dexase catar (la vaca)’ [Sm]. //Dar el fandanguitu ‘tar una cría tol día fuera casa’ [Llg]. //Dar el l.leite a la manu ‘dexase mucir la vaca ensin tener cría’ [Sm. PSil]. //Dar el petsu ‘dar de mamar’ [Qu]. //Dar el parabién ‘dar la razón’ [Vv]. //Dar el pegu ‘engañar, emba- bucar’ [Xx]. //Dar el preñáu ‘entamar, amosar la fema que ta preñada’ [Tb. Sm]. //Dar el sol ena cara ‘pasar vergüenza’ [LC]. //Dar en ‘facer dalguna cosa que molesta a los demás insistentemente’ [Ar]. ‘llegar a’ [Sm]. ‘entamar’, ‘dales por’ [Lln]. //Dar en fierro ‘nun llograr nada (de daquién, d’una si- tuación, d’un llabor) por más que s’intente y s’aporfíe’ [Mi]. //Dar en llover ‘entamar a llover’ [Llg]. //Dar en llamar ‘ocu- rrise llamar’ [Llg]. //Dar en trabayar ‘entamar a trabayar’ [Llg]. //Dar en roxo aplícase a les persones mui blanques de piel en destremaes circunstancies’ [Llg (= Dar n’azul)]: Mari- yina ye tan blanca que da n’azul [Llg]: El to hermanu da en roxo anque nun tea al sol [Llg]. ‘pasase, actuar con permun- cha condescendencia’ [Sr]. //Dar estopa ‘propinar una paliza’ [Tb. Sm]. //Dar farina ‘dar vueltes a la bola que se llanza nel xuegu de los bolos’ [Mi]. //Dar fe ‘testimoniar, acordase de daqué’ [Sm]. //Dar fin ‘terminar lo que taba entamao’ [Sm]. //Dar guerra ‘molestar’ [Ar]. ‘ser rebelde’ [Sr]. ‘portase mal los neños’ [Llg]. ‘costar munchu trabayu una cosa’ [Llg]. //Dar espeluncios ‘tener escalofríos’ [Cb]. //Dar h.ierru ‘molestar, ofender’ [Cl]. //Dar l’ andabarra ‘golpear con una barra de fierro les pieces llamaes andabarras cuando se quier facer que’l martiellu dea nun sitiu concretu de la xunca’ [Mazu]. //Dala ‘falar’, ‘dar la llingua’ [Xx]. //Dalo la cara ‘facer ver la cara la personalidá o les intenciones que se tienen’ [Llg]. //Dar la cara ‘enfrentase a una situación’ [Ay. Sr. Tb]. //Dar la cría ‘notase’l fetu al palpar el vientre de la madre’ [Tb]. //Dar la culpa ‘culpar’ [Sb]. //Dar la parpayuela ‘falar muncho’ [Pa]. //Dar la pata ‘despedir d’una colocación, sociedá’ [Xx]. //Dar las indeciones ‘recibir les inyecciones’ [Sb]. //Dar los dientes ‘tiritar’ [Sb]. //Dar la teta ‘dar de mamar’ [Qu]. //Dar matu ‘acabar con’ [PVieya]. //Dar la zarapicada ‘dar la vuelta’l gatu’ [PSil (= dar la columbiel.la)]. //Dar llástima ‘sentir llás- tima’ [Sb]. //Dar los trapos (por daquién) ‘querer mucho a una persona’, ‘tar mui enamoráu d’una persona’ [Mi]. //Dar maera ‘pegar’ [Sr]. //Dar más ‘importar muncho dalgo’ [Tb. PSil]: Dame más que faigas la del tontu [Tb (= dar mucho)]. //Dar parte ‘demandar xudicialmente’ [Sm]. ‘denunciar’ [Tb]. //Dar pal pelo ‘golpear’ [LC]. ‘zurrar’ [Xx]. //Dar p’atrás ‘volver a la situación anterior’ [PSil]. ‘desanimar’ [Tb]. //Dar peu ‘en- tregar el que gana al que bitó dineru pa una postura, ensin in- terés dalgún’ [Xx]. ‘dar baratu’ [Xx]. //Dar pul pía (a un árbol) ‘talar’ [Sm]. //Dar que dicer ‘id’ [JH]. //Dar que rir ‘id’ [JH]. //Dar rabia ‘sentir vergüenza’, ‘azarase’ [Llg]. //Dar rabias ‘facer rabiar’ [PSil]. //Dar sitiu ‘allugar, ordenar’ [Llg]. //Dar soga ‘dexar falar o facer a daquién pa que se convenza de que ta enquivocáu, de que fixo les coses mal’ [Mi]. //Dar soga bas- tante ‘soportar y escuchar a ún munchu tiempu, pa llograr lo que se quería’ [Pa]. //Dar tira ‘pasar de mano en mano la ma- dera pa postiar na mina’ [Sr]. //Dar tras los trapos ‘esforciar a una moza’ [PSil]: Diz que quería da-l.ly tras los trapos nel Formosu [PSil]. //Dar un aire ‘paecese’ [Tb]. ‘coyer un res- friáu’ [Tb]. //Dar un botón ‘abrochar un botón’ [Mar. VCid]. //Dar un dau ‘tener un ataque’ [Cl]. //Dar un porqué ‘dar gra- tificación, favor, motivu’ [R]. //Dar una ‘pegar’ [Tb]. //Dar una voz ‘llamar’ [Sm]. //Dar voces ‘glayar’ [Llg]. //Dar vuelta ‘entamar a meyorar un enfermu’ [Sm]. ‘camudar el tiempu’ [Tb]. //Dar vuelta a la tierra ‘volver a llabrar una tierra’ [Ar]. //Dar vueltes mazucayaes ‘andar a rodones’ [Ca]. //Dalo a voces ‘llorar a voces’ [Llg]. //Da-y al sen ‘dar la razón’ [Pa]. ‘pegar nel sitiu afayadizu’ [Pa]. ‘acertar en cualquier asuntu’ [Pa]. //Dase ‘rendise nuna batalla, pelea, xuegu’ [Ay. Tb]. ‘gas- tase una cosa, facese más vieyu’ [Tb]. ‘avieyar de golpe’ [Sm]. ‘medrar (un árbol)’ [R]. ‘fructificar’ [Tb. Sm]. ‘entregase una muyer a un home’ [Tb]. //Dase bien (o mal) ‘tener éxitu en dalgo (o nun lu tener)’ [Tb]. //Dase a las voces ‘entamar a gla- yar como manifestación de dolor’ [Tb. Sm]. //Dase a respetar ‘inspirar respetu a los demás’ [Sm]. //Dase buen tratu ‘esmo- lese muncho pola propia persona’ [Sm]. //Dase cuenta ‘perca- tase’ [Tb]. //Dase cuenta de ‘acordase, recordar’ [Sm]. //Dase idea de ‘acordase de’ [Sm]. //Dase maña ‘tener habilidá’ [Sm]. //Dase un aire ‘paecese’ [Tb. Sm]. //Dir dar ‘llegar’ [Cp. Pr]. //Nun dar más ‘nun importar’ [Sr. Ri. Tb]: Nun-y da más que- y lo digas [Sr]. //Nun dar más de sí ‘nun tener más capacidá (pa dalgo)’ [Ri]. //Ñon dar puntaa sin filu [JH]. //Tar dau a los demonios ‘encolerizase’ [Sm]. ///Da y ten y farás bien [JH]. Quien da bien viende, si non ye ruin ell que priende [JH]. U lles dan lles tomen [JH]. Ell dar fraya lles peñes [JH]. Haber hailos, el casu ye dar con ellos [LC]. Árbol vieyu trasplantáu nunca dio resultáu [LC].
|
por lo ya aver dado otra vegada a la dicha Ysabel Gonzalez
|
Del llat. DĂRE ‘dar’ verbu bien representáu nes llingües romá- niques (REW) ya panhispánicu (DEEH) que va a tener un con- currente donāre que, n’asturianu, caltendráse en dellos compuestos como adonase (cfr.), PERDONARE (EM) > ast. per- donar (cfr.). |
|
dardada, la* 📖: dardada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<dardaa [JH].>(TEST)
|
Cast. dardada [JH].
|
Cfr. dardu. |
||
dardu, el 📖: dardu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">dardo</i>(TEST)
|
[JH].
|
Del fr. DARD d’aniciu fráncicu (DCECH s. v. dardo). Un coleu- tivu vémoslu nel ast. dardada (cfr.). |
||
darga, la 📖: darga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. adarca.
|
|||
dariamente 📖: dariamente🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
A diario [JH].
|
Adautación del castellanismu DIARIAMENTE, lo mesmo que vemos en darista (cfr.) con rellación a DIARISTA. |
||
darista 📖: darista🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">diarista</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. dariamente. |
||
darrera 📖: darrera🏗️: NO ✍️: NO |
Detrás [Ay]: <i class="della">Vieno</i>(TEST)
|
darrera mio tul tiimpu [Beyo (Ay)].
|
Cfr. darréu. |
||
darréu 📖: darréu🏗️: NO ✍️: NO |
<darreo [Llg. y Sr. y Ay]. arréu [Cg. Ca. y PSil. Cv. Oc]. arreo [R. /Eo/]. arróu [Cv].>(TEST)
|
Ensin interrupción, socesivamente [Pa. Cv]. Ensin interrup- ción, [/Eo/], d’una sola vez, enteramente [Llg (= dafechu)]. In- mediatamente, ensiguida [Ac. Ay. PSil. Cg. Mont]. Totalmente, dafechu [Ca]. De siguío [Cg. R], ensin dexar nada [Lln. Sr. Ay]: Llevóles toes darréu [Sr]: Eso sélo darréu [Ac]: El.la marcha arréu [PSil]. A diariu, constantemente [Oc]. //Arréu de que ‘como, pola de’ [Cv]. ‘dao que’ [Tb (= darréu que = darréu de que)]. //Arréu qui ‘en vista de que’ [As]. //Arróu de ‘en vez de’, ‘en llugar de’ [Cv]. //Arréu que ‘socesivamente que’ [Vd]. //Arróu que ‘a causa de, puesto que’, ‘por motivu de’ [Pzu]. //Entrar de arréu ‘entrar de siguío, de contino, en regla’ [Bard]. Et otrosy con tal condiçion que estando dos años a reo, uno en pus de otro, que no nos pagaredes a nos... 1511 [MSMV/554]
|
|
cfr.) y fami- lia. L’ast. darréu supón l’anteposición de la preposición de, DE A RETRO > *darre(d)ro > darréu como pasa tantes vegaes, asina en daveres, dafechu, dacuantu, dacuando, etc. (CGHLA 194), con perda de [r] agrupada al atopase con otra líquida nel mesmu cuerpu fónicu (GHLA §4.6.1.4). L’ast. darréu ufre, al empar, pa- ralelismos con construcciones hispániques averaes (DEEH s.v. de retro, ad retro; DCECH s.v. arredro; PE1: 164). Tamién foi posible dende *darre(d)ro xenerar una variante axetiva en -a, darrera (cfr.) qu’anque pudiera tenese por forasterismu, quiciabes cata- lanismu (CGHLA 306), xustificaríase tamién dende l’asturianu. En realidá esti términu almite un usu axetivu no que paez la so va- riante derredrera: por mandar su auer la derredrera manda que fizier sea estable 1145 (1295) [FU/33]. |
|
dársena, la 📖: dársena🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">dársena</i>(TEST)
|
[JH].
|
Posible arabismu (DA s.v. arsenal) pentemedies del italián (DCECH) d’u pasa al cast. y al asturianu. Quiciabes dende equí féxose l’ast. darsenal curiosamente definíu pol desconocíu cast. darsenal (?) pero ente nós conseñáu en Junquera Huergo. |
||
darsenal, el 📖: darsenal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">darsenal,</b>(TEST)
|
el Darsenal (sic) [JH].
|
Cfr. dársena. |
||
data, la 📖: data🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">data </i>[JH]. 2. Aspeutu de les persones [Bab]. //<i class="della">De mala data</i>(TEST)
|
‘de mala sazón’ [Lln]. //Estar de mala data ‘tar enfadáu’ [Bab].
|
Del participiu femenín del llat. dare, DATUS, -A, -UM ‘dau’ foi posible un resultáu popular dau, dada, dao (cfr.) pero, al empar, per vía culta, pervése una nominalización del masculín datu (cfr.); tamién del femenín, data, cuando apaecía en cons- trucciones baxo llatines como DATA CHARTA ‘dada la carta’, ‘fe- chu’l documentu’ y, como a ello siguía la fecha de la igua del testu, acabó por llograr el significáu de ‘fecha’; sobro data fé- xose’l verbu datar ‘fechar’ asitiáu nel cast. datar (DCECH s.v. dar) lo mesmo que n’asturianu, dambos per vía culta, asina como tamién el compuestu antedata (cfr.). En realidá trátase del mesmu procesu que vemos col participiu del llat. FACTA (CHARTA) > ast. fecha y, dende fecha → ast. fechar ‘poner la fecha’. De toes maneres les espresiones conseñaes enriba asina como la 2ª aceición bien pudieren ufrir un influxu del ast. cata (cfr.), al tar averaes fónicamente. |
||
datar 📖: datar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">datar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. data. |
||
dátil, el 📖: dátil🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<i class="della">Pholas</i>(TEST)
|
dactylus, cast. dátil de mar [Lls (PPAC)].
|
2. ¿Frutu de la Phoenix dactylifera? |
|
|
datu, el 📖: datu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">dato</i>(TEST)
|
[Cl].
|
Cfr. data. |
||
dau, el 📖: dau🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<dadu [y JH].>(TEST)
|
Don, regalu [Cl. Cg. JH]. 2. La preba de la matanza del gochu que se regala a los vecinos, familiares o probes del pueblu [Pa]. 3. Cast. dado {del xuegu de los daos} [Pa. Md. Pzu. JH]. //Dau de cuayu ‘regalu ensin importancia’ [Cg]. //Los daos ‘xuegu de los daos’ [Md]. ///Un mal dau ensucia dos manos [Vidiago (LC)].
|
|
||
dayundes 📖: dayundes🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
dayuri 📖: dayuri🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><dayuri [Cb]. dayure [Cg. Llu. DA]. deyuri [GP]. diyuri [Pa]. dayures [Os. Cp. Oc]. dachures [Sm]. dachuri [Sm (VB)]. deyures [CC. R]. diyures [y JH].>(TEST)
|
|
|||
de- 📖: de-🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">de</b>-
<ident class="della" level="1"></ident>De la partícula invariable DĒ usada sobre too como preposi- ción y preverbu (EM. s.v. dē-). Lo mesmo que-yos pasa en llat.
<br class="della">a <i class="della">ab</i>(TEST)
|
y ex, DĒ valió pa encontar delles partícules como alver- bios, preposiciones. El llat. DĒ va como preverbu n’abondos compuestos onde marca un ‘movimientu d’arriba abaxo’; pue indicar ‘aición fecha según un oxetu’; tamién ‘desplazamientu y camudamientu d’estáu’; val lo mesmo pa marcar un ‘valor privativu o diminutivu’; tamién pue indicar ‘acabación’ y d’ehí pasar a un ‘valor superlativu’; ye verdá que dacuando DĒ- (lo mesmo que-y pasó a EX-) debilitóse y que’l preverbu sirvió cenciellamente p’anovar una forma avieyada y gastada (EM s.v. dē). De xemes en cuando DĒ- confúndese con DI- variante de DIS- nel b. llatín (EM s.v. dis-). Alviértese, dacuando, cómo la preposición DE axúntase a la pallabra siguiente fusionándose con ella debío al contestu fónicu que se repite una y otra ve- gada na secuencia fónica ensin axuntar nengún valor semán- ticu nuevu.
|
|||
de 📖: de🏗️: NO ✍️: NO |
<di [y Tb. y Pzu. As]. i [y Tb {en dellos contestos}].>(TEST)
|
Prep. de [Xral]: Vieno de Cancienes [JH]: Escudiella de barru [JH]: Un platu de fabes [JH]: Non respuende de miéu [JH]: Carpintiru de paneres [JH]: Bono de llabrar [JH]: El nenu de miou [Tb]. Las nenas de tou [Tb]: Va de nueso [Tb]. //De la que ‘al mesmu tiempu que’ [Pa. Cg. Cñ. Ac. Sr. Tb. Sm. Cd. Pr. Cv. Tox. /Eo/. VCid]. //De lo qu’a que ‘de lo qu’ha que’ [Os]. //En ca-i Antón ‘en casa d’Antón’ [Tb]: ¿En ca-i quién? ‘¿en casa de quién?’ [Tb].
|
|
Del llat. DĒ (EM) partícula emplegada sobre too como preposi- ción (y preverbu), con valor d’orixe, alloñamientu, posesión y cola idea accesoria de movimientu d’arriba a abaxo (EM s.v. dē); tamién pue indicar extracción. Pue desaniciase n’ast. y hai niciu d’ello de magar los vieyos testos nel llatín del domi- niu pelo menos dende’l el sieglu X [DO IX-X/117]: |
|
“deán” 📖: “deán”🏗️: NO ✍️: SI |
<dián [JH].>(TEST)
|
Cast. deán [JH].
|
nos Gonzalo uiello dean de Ouiedo ¬ cabildo dessi mismo logar 1269 [DCO-II/96]
|
Del llat. serondu. DECĀNUS ‘xefe d’un grupu de diez homes’ (EM) → ‘xefe d’un grupu de diez monxos’ (DLFAC) siguió ast. deán (§b). N’ast. tamién tenemos continuadores de DECANUS, amás del cultismu decanu (§a), pero de procedencia ultrapire- naica (§c; CGHLA 306) ensin necesidá d’almitir nel so aniciu un hebraísmu dayyān ‘xuez’ que paez qu’usó dacuando l’á- rabe (DA s.v. dayán, dayeno; ADLA 51). Sol llat. decanus féxose un posible ax. *DECĀNIUS, -A, -UM; asina alviértese la existen- cia del nome llat. DECĀNIA responsable de ast. degaña (cfr.). Del acusativu *DECĀNIUM siguió *degañu d’u surde l’ast. deañu > diañu ‘diablu’ (cfr.) quiciabes un tratamientu eufe- místicu pa un espíritu malignu con un posible antiguu xeni- tivu diañe. De decanus féxose *DECANATUS > “deanado” (cfr. deanatu); dende’l deriváu *DECANATICUS > “deanalgu” (cfr. deanatu). |
|
deanatu, el 📖: deanatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<dianatu [JH]. decanatu [Ac (i)].>(TEST)
|
Cast. decanato [Ac (i). JH].
|
|
||
deante 📖: deante🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><diantre [R]. dianti [Cl].>(TEST)
|
Delantre [Cl. R].
|
|
||
debabar 📖: debabar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><dibabar [Oc].>(TEST)
|
|
|||
debabuxar 📖: debabuxar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu conocíu pela documentación, quiciabes cola aceición de ‘secar’, ‘ensugar’:
<ident class="della" level="2"></ident>-{la yerba} <i class="della">se</i>(TEST)
|
debe dexar reposar quatro días primero de lle- varla a la tenada para que devabuxie y pierda el berrón [Grangerías XVIII: 786]
|
|
||
debadoria, la 📖: debadoria🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>(Vaca) de dos años [Cl]: <i class="della">Peyestra</i>(TEST)
|
(sic) yá la mio debadoria
|
|
||
debagaderu, el* 📖: debagaderu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><debagadeiru [Vg].>(TEST)
|
|
|||
debagador, ora 📖: debagador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<br class="della"><b class="della">debagador,</b>(TEST)
|
ora Que debaga [JH].
|
Cfr. debagar. |
||
debagador, el 📖: debagador🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Instrumentu col que se <i class="della">debaga</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. debagar. |
||
debagadoriu, el* 📖: debagadoriu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<debagadoiru [Bab. Cn (M)]. dibagadoiru [Oc].>(TEST)
|
Aparatu de madera pa quitar les caxines del llin [Bab. Cn (M)]. Instrumentu con púes pa quitar la espiga a les plantes del llin [Oc]. Rellacionable con baga y colos términos de la familia de de- bagar (cfr.) xunto a l’amestanza del
|
continuador del sufixu instrumental -TŌRIUS (cfr. debagar). |
||
debagadura, la 📖: debagadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición {y efeutu} de <i class="della">debagar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. debagar. |
||
debagamientu, el 📖: debagamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">debagamientu,</b>(TEST)
|
el Actu de debagar [JH].
|
Cfr. debagar. |
||
debagar 📖: debagar🏗️: NO ✍️: NO |
<desbagar [Cl].>(TEST)
|
Quitar la baga [Cg. JH] o vaina del llin [Cn (M)]. Batir el cá- ñamu coles mesories [Cl].
|
D’una posible formación idiorromance (como testimonia Buchi 2010: 90) del prefixu separativu des- (cola variante de DE-) prepuestu al verbu *bagar fechu dende *BACARE, posible al rexistrase’l participiu bacatus (EM), o formáu dende un axe- tivu llográu del llat. BACA, -AE > ast. baga (cfr.). Un deverbal tendríamoslu n’ast. desbagu (cfr.) o debagu y d’ehí xenerali- zaríense ast. debagador (cfr.), debagaderu (cfr.), debagadoriu (cfr.), debagadura (cfr.), debagamientu (cfr.; PE2: 173). |
||
debagu, el* 📖: debagu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<desbagu [JH].>(TEST)
|
Aición y efeutu de debagar [JH].
|
Deverbal fuerte del ast. debagar (cfr.). |
||
debalar 📖: debalar🏗️: NO ✍️: NO |
Navegar al debalu, ensin rumbu nin gobiernu [Xx. PVeiga]: <i class="della">Debalaron</i>(TEST)
|
a las ocho la tarde [PVeiga]. Dexase llevar les em- barcaciones (pel aire, pela corriente) [Lln]. Tar les embarca- ciones en puertu albentestate por rompese les amarres [Llu]. Delles son les etimoloxíes que se propunxeren pa debalar como: a)
|
del llat. DIUARĀRE ‘to be splayed’ (OLD), acordies cola opinión de García de Diego que xustifica ast. debalar dende esi verbu (DEEH s.v. divarare ‘esbariar’), como yá diximos (cfr. abariar); b) del oc. o del fr. a. DEVALER ‘descendre, tomber, faire erreur’ que Corominas-Pascual ven como aniciu posible del gall. debalar ‘baxar la marea’ [‘esviase del rumbu la embarcación’ (Estravís s.v. devalar)] colo que podría guardar daqué rellación l’ast. al debalu ‘ensin rumbu’ (DCECH s.v. valle); c) del llat. DEUE- LARE ‘descubrir’, ‘poner al descubiertu, llevantar el velu’ (CGHLA 306) que podría xustificar ast. *develar → debalar, con asimila- ción de vocal átona; d) del llat. DISPĀLĀRI ‘andar d’un llau pa otru, ensin rumbu’ (EM s.v. palor; ABF) pero fadría falta xustificar la sonorización de /p/ en posición fuerte, a nun ser que s’almita una perda previa de la /s/ posnuclear partiendo de *DIPALARE. Nun ye fácil decidir nesti conxuntu una solución prestosa pero ha alvertise que la xuntanza ente l’ast. debalar y el gall. devalar o debalar (yá en Sarmiento 1973: 431) empobina a alloñase de cuaquier propuesta común que parta del llat. -LL- o -L-. Sedría aconseyable almitir un étimu con -R-, como alvertimos nos tér- minos rellacionables con *TARARE ‘golpear’ (TLG 142) nel aniciu del ast., cast. y port. tala ‘palu pequeñu’ (PE3: 142). |
||
debaláu, ada, ao 📖: debaláu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
Escarriáu [R]. Fuera del camín, ensin rumbu [R]. Qu’anda o cuerre al debalu (una persona) [Cg].
|
Pp. de debalar. |
||
debalu 📖: debalu🏗️: NO ✍️: NO |
<al debalo [Cñ. Llu].>(TEST)
|
//Al debalu ‘ensin rumbu’ [Cg. Cñ. JH] (la embarcación)’ [Xx]. ‘ensin sentíu, ensin pensalo’ [Xx]. ‘ensin procuru’, ‘ociosa- mente’, ‘ensin ocupación dalguna, a lo que salga’ [JH]. //Pes- car al debalo ‘pescar cola embarcación que va ensin motor nin vela y calando’ [Llu (= pescar al garete)].
|
Deverbal del participiu fuerte de debalar (cfr.). |
||
debarbáu, ada, ao 📖: debarbáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<desbarbáu [y Lln].>(TEST)
|
Esfilacháu [Lln].
|
|
Cfr. barbar. |
|
debarrederu, el* 📖: debarrederu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<debarredero [Os].>(TEST)
|
Pequeña escoba vexetal pa barrer el fornu del pan [Os].
|
Variante de barrederu (cfr.) col prefixu de- |
||
debarrer 📖: debarrer🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Barrer [Os] el granu de la era, la farina en brandal, les brases del fornu (non la suciedá de la casa) [PSil].
|
2. Llimpiar el molín coleutivu al acabar la molienda [Sb]. Coyer los residuos d’una molienda anterior una persona non implicada nella [Sb]. Del llat. DEUERRERE (EM s.v. uerro) ‘barrer’, ‘llimpiar’ (ABF), compuestu (cfr. barrer). |
||
debasa, la 📖: debasa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Falta que tienen les tables y otres pieces de madera non es- cuadraes en tol so llargor [Cg].
|
2. Duerna, duernu [Am]. 3. Peña con un pozu [Am]. Cfr. debasar. |
||
debasar 📖: debasar🏗️: NO ✍️: NO |
Pasar les llendes, dir más lloñe de lo que la llei o’l derechu dexen [R]. ///<i class="della">Tanto</i>(TEST)
|
peca’l non perllegar como’l debasar [LC]. Verbu fechu sol ast. basa (PE2: 95) o
|
del llat. bassis, -is ‘base’, cola anteposición del continuador del prefixu DĒ- (EM s.v. dis-); dende debasar féxose un deverbal debasa (cfr.) y debase (cfr.). La semántica del ast. debasar quiciabes pudiere averase a la del cast. rebasar nel sen de ‘perpasar’. |
||
debase, el 📖: debase🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Pozu, poza, terrén fundío [Sb]. Pozu, concavidá qu’afonda na superficie d’un terrenu [Co (Toponimia 115)].
Deverbal del inf. <i class="della">debasar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
debate, el 📖: debate🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
//<i class="della">Andar</i>(TEST)
|
en debates ‘nun tar conformes colo que se trata’ [Ay].
|
|
Cfr. bater. |
|
debaxo 📖: debaxo🏗️: NO ✍️: NO |
<debaxu [Lln. Rs. Cl. Pa. Cg. Ca. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. An. Cd. Pr. Cv. Vd. Tox. Vg]. dibaxu [As. Oc]. dabaxu [Sm].>(TEST)
|
Na parte baxa, cast. debajo [Lln. Rs. Cl. Pa (= baxu). Cg. Ac. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. An. Pr. Cd. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Vg. JH]. //Debaxo’l brazu ‘nel sobacu’ [Ac]. //El de debaxo ‘l’aire del norte’{esto ye, el que vien del mar, non del cordal; pa llograr perentender abaxo, arriba en rellación a ‘Norte’ o ‘Sur’ ha vese’l puntu de referencia que toma’l falante} [Bi]. //Facer per debaxo la pata
|
‘facer con facilidá’ [Ay].///
|
||
débeda, la 📖: débeda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><débuda [As]. deuda [JH].>(TEST)
|
Cast. deuda [As. Tox. /Eo/. JH].
|
las mandas e devedas e enxetas del sotierro de la dicha
|
Del llat. DĒBITA, neutru plural de dēbitum, -i ‘delda’, ‘obliga- ción’ (OLD), con continuación románica (REW s.v. dēbĭtum) ya hispánica (DEEH; DCECH s.v. deber). La documentación del do- miniu ástur ufre resultaos que van de lo estrictamente popular y conservador, con fricativización de -B- (§a), a otres varian- tes más avanzaes y tamién populares dafechu (“delda” §c; GHLA §4.9); a la so vera conséñense graos intermedios que dan anuncia de la perda de la postónica (§b-1, §b-2, §c) y, al empar, de la vocalización de la b posnuclear (§b-2); quiciabes tamién de §b-1. Los resultaos de tipu §b-2, nesi sen, podríen ser au- tóctonos y non necesariamente castellanismos; dende deuda féxose’l verbu adeudar (cfr.) y endeudar (cfr.). Na documen- tación d’Espinareda conséñase dos vegaes el términu “deven- das” que podría entendese como un lapsus pol más xeneral déveda anque nun sedría imposible que se trate d’una nomi- nalización del xerundiu del tipu molienda, facienda: |
|
debedor, el 📖: debedor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<deudor [JH]. debior [JH]. ////debedores [Tox. /Eo/].>(TEST)
|
Cast. deudor [Tox. /Eo/. JH].
|
dovos por recaldo e devedor e prinçipal pagador en pagar
|
Del llat. DĒBITOR, -ŌRIS ‘el que debe’ (OLD), con dellos conti- nuadores románicos (REW) ya panhispánicos (DEEH). La docu- mentación del dominiu ástur encaxa dafechu colo afitao nel continuador del llat. DEBITA (cfr. débeda): a) resultáu conser- vador popular (§a); b) resultáu popular más evolucionáu cola velarización de la b del grupu romance -B’D- (§c); c) resultáu intermediu onde se conseña la perda de la postónica (§b-1; §b- 2); d) vocalización del elementu posnuclear (§b-2) que coin- cide col trunfu castellanizante. Per otru llau l’ast. debedor → debior supón un estadiu primeru conservador siguíu de la perda de la -T- > -d- y, llueu, zarramientu de la palatal n’hiatu. |
|
débedu, el* 📖: débedu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>deudu [JH].>(TEST)
|
Cast. deudo [JH].
|
|
||
debella, la* 📖: debella🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><debel.la [Tb].>(TEST)
|
|
|||
deber 📖: deber🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">deber,</i>(TEST)
|
tener deldes [Ay. Sr. Tb. JH]: Ésa debe en toes partes [Sr]. 2. Tener deber, obligación [Xral]: Debes faelo ensin retrucar [Tb = debes de faelo ensin retrucar)]: Debes de venir veme [Tb (= debes venir veme)] 3. Paecer [Xral]: Deben ser les diez, sí, deben de ser les diez [Sr]: Debes ser malu si lo dices [Sr (= debes de ser malu si lo dices)].
|
|
Del llat. DEBĒRE ‘tener una obligación’ (OLD), verbu de llargu espardimientu románicu (REW) ya hispánicu (DEEH; DCECH s.v. deber). Nes aceiciones §2-3 alviértese la posibilidá d’acompan- gar al verbu cola preposición de ensin que camude’l significáu. Hestóricamente tamién foi posible facer lo mesmo cola prepo- sición facultativa a como dexen ver dellos exemplos documen- taos. La nominalización del infinitivu caltiénse n’asturianu (cfr. deber, el); con él ta rellacionáu’l nome debimientu (cfr.). |
|
deber, el 📖: deber🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">el</i>(TEST)
|
deber [JH]: Facer so deber [JH]: Facer poll deber [JH].
|
Cfr. deber. |
||
débil 📖: débil🏗️: NO ✍️: NO |
<débile [Md. JH].>(TEST)
|
Cast. débil [Xral].
|
Del llat. DĒBILIS, -E ‘débil’ (EM) anque ensin alvertise la metá- tesis de la líquida que, dacuando, apaez nos siguidores del suf. -IBILIS, -E, asina pensatible, etc. Dende debilis féxose’l deri- váu debileza (cfr.), como dende fortis, fortaleza. |
||
debileza, la 📖: debileza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Debilidá, floxedá [Md (= debilidá)].
|
Nominalización del inf. de débil. |
||
debilidá, la 📖: debilidá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<debiliá [Ay]. dibilidá [Cñ. Ac. Llg. Tb]. diblidá [Sm. y PSil].>(TEST)
|
Cast. debilidad [Cñ. Ac. Llg. Ay. Sm. Md. PSil. JH] física [Tb. PSil]. 2. Fame [Md]. Sensación de desfallecimientu por cuenta la fame [Tb. /Mánt/]: Teu una gran debilidá [Tb]. Sensación de tener l’estómagu vacíu [Llg].
|
Del llat. DĒBILITAS, -ĀTIS ‘debilidá’ (OLD), per vía semiculta. |
||
debilitación, la 📖: debilitación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">debilitación</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. debilitar. |
||
debilitamientu, el 📖: debilitamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+debilitamiintu [Ay].>(TEST)
|
Resultáu de debilitase [Ac. Ay]. Cfr. debilitar.
|
|||
debilitar 📖: debilitar🏗️: NO ✍️: NO |
<dibilitar [Pa. Ac]. /////esbilitar [Ac].>(TEST)
|
Cast. debilitar [JH].
|
//-se ‘facese débil’ [Pa. Ac. Ay]. Del llat. DEBILITĀRE ‘debilitar’ (OLD) per vía cultizante al da- se’l caltenimientu de la -T- y de la vocal pretónica. Alviértese equivalencia nos prefixos de-, es-. En rellación etimolóxica tán debilitación (cfr.), debilitamientu (cfr.). |
||
debillíu, ida, ío* 📖: debillíu🔤: , ida, ío* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<debil.lida [PSil].>(TEST)
|
Con saleru, con gracia [PSil]: Maruxina vieno tan dibil.lida como siempres [PSil].
|
Quiciabes variante fónica del participiu debullíu, ida, ío, con tracamundiu de la intertónica, como en escalustrar → esca- listrar (PE2: 268), y con emplegu semánticu figuráu (cfr. de- bullir). |
||
debimientu, el* 📖: debimientu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">de</i>(TEST)
|
los del devimiento que connusco avedes 1417 [CDA/407] Cfr. deber.
|
|||
débitu, el 📖: débitu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">débito</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
Cfr. débedu. |
|
debíu, ida, ío 📖: debíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<///debido [Lln].>(TEST)
|
Pp. de deber (cfr.). 2. Bono (el tiempu), llueu d’una tempo- rada mala [Lln].
|
|
||
debocar 📖: debocar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Espadar [JH].
|
Cfr. boca. |
||
debociar* 📖: debociar*🏗️: SI ✍️: NO |
<debouciar [Vd].>(TEST)
|
Humedecer, mijar (sic) [Vd]: Ta debouchiando (sic) la yerba [Vd].
|
** |
||
debrocar 📖: debrocar🏗️: NO ✍️: NO |
<debroucar [Md]. debrucar [Md. PSil].>(TEST)
|
Cayer de focicu [Md].
|
2. Poner boca abaxo [PSil]: Vila de- brucando la ol.la [PSil]. 3. Asomar [Md]. 4. Torcer el pie [R]. Cfr. embrocar (PE3: 60). |
||
debullidor, ora 📖: debullidor🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<b class="della">debullidor,</b>(TEST)
|
ora Bullidor, bulliciosu [JH].
|
Cfr. debullir. |
||
debullidura, la 📖: debullidura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">debullir</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. debullir. |
||
debullir 📖: debullir🏗️: NO ✍️: NO |
<degullir [y Cb]. /////dibuír[Pr].>(TEST)
|
|
|||
debullu, el 📖: debullu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">debullu,</b>(TEST)
|
el Bulliciu [JH].
|
Cfr. debullir. |
||
debura, la 📖: debura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<dibura [Ll. Ri. Ar. y Tb].///<ident class="della" level="1"></ident>//degura [y Ay]. digura [y Tb].>(TEST)
|
Aición y efeutu de deburar [Ay. Tb]. 2. Lleche desnatao que se saca de la ol.la pel beliel.lu [Sm]. Lleche desnatao [Ay. Ll. Ri. Ar. Tb. Sm. Bab. Pzu. Cn (M). Vg]: Los nenos nun querían la dibura [Tb]. //Leche de debura ‘lleche desnatao’ [Os. Llomb]. ///Mazada de mayo y dibura d’agosto/dan a la niña color al rostro (sic) [Ay, Ll (VB)].
|
|
||
deburar 📖: deburar🏗️: NO ✍️: NO |
<diburar [Pa. Ll. Ri. y Qu. y Tb].///<ident class="della" level="1"></ident>//degurar [y Ay]. digurar [y Tb]. /////debudar [DEEH s.v. butyrum].>(TEST)
|
Cast. desnatar [Pa. Ay. Md. Pzu. PSil. DEEH] la lleche [Pa. Ll. Qu] sacándolo per un furacu fechu na olla o feridera pa que quede la nata [Cp. Sb. Ri. Tb. Sm. Bab. Bard. Vg. Llomb. JH] que llueu mazarán [Ay]. Sacar la mazada pel tapón cuando se maza [Cb]. 2. Perder l’agua la ropa que ta tendío a secar [Cp]. Murmurar, falar [Mi]. 4. Mexar [Ri]. //Lleche diburáu ‘lle- che desnatao’ [Pa]. //L.leite deburáu ‘lleche desnatao’ [Cv]. ‘lleche medio desnatao qu’ufre un color daqué azulao’ [Bisuyu (Oc)]. //Lleche deburada ‘lleche sacao al deburar’ [JH (= lle- che pell tornu que llamen asina porque un tornu, tarucu, clavu de madera o biliellu, zarra’l buracu de la tariega o vasía)].
|
|
la leche e la manteca y el queso 1253(or.) [MSAH-V/272]
Del grecismu neutru y proparoxítonu en llat. BŪTYRUM ‘man- tega’ (EM), quiciabes meyor ‘nata’, siguen términos románicos como’l fr. beurre, fr. a. burre, prov. buire, cat. a. bure (REW), ast.
*buru, y *bura (del plural); d’equí féxose’l verbu *burar y el compuestu ast. deburar, fr. débeurrer ‘desnatar’, como vemos en García de Diego (DEEH s.v. butyrum); nesi sen ast. debura (→ deburera) podría ser un deverbal de deburar con dalgunos tracamundios fónicos fáciles de xustificar. Trátase, en tou casu, d’una etimoloxía más alloñada de la que propunxere Meyer- Lübke, siguiendo a Menéndez Pidal, dende’l llat. DEPŪRĀRE (REW s.v. dēpūrāre & pūs -ūre). Pero una variante del verbu (de)burar pudo ser ast. *(de)birar, como escalustrar → esca- listrar (PE2: 268). Pero si deburar ufre güei un deverbal llográu dende’l participiu fuerte, ast. debura (cfr.), tamién ha almitise la existencia d’un participiu de la variante *(de)birar → *biru, a, o que s’asitia n’ast. gracies al ax. biru (cfr.) y a la nominaliza- ción del femenín, ast. bira (cfr.) con dim. biriella (cfr.), masc. bi- riellu (cfr.); a la so vera un aumentativu birón (cfr.) qu’apaez na combinación l.leite birón ‘lleche con munchu sueru’, nuna cons- trucción asemeyada a la que vemos en l.leite xirón ‘lleche des- natao’ (PE3: 155). Otru aumentativo-despeutivu abúltanos ast. birote (cfr.) qu’apaez na construcción caldu birote xusto por tra- tase d’un caldu aguao qu’asemeya la bira. Dende la variante biria féxose’l nome birieru (cfr.). Pero los diminutivos biriella (cfr.) y biriellu (cfr.) paez que podríen almitir daqué averamientu a veniella (cfr.). Dende bira féxose’l verbu compuestu esbirar (cfr.) ya *esbirir, esti conocíu pel so participiu esbiríu (cfr.) cola so variante esberíu. Otra cuestión sedría averiguar si sobro bira hebo facese tamién un verbu *esbiriar y esbirriar (cfr.) con un tracamundiu de líquides (como s’alvierte na familia de esbariar y esbarriar) que ye lo que xustificaría semánticamente un par- ticipiu esbirriáu (cfr.) con posible tracamundiu tamién de lla- biales y que fadría almisible la variante esmirriáu *‘ensin lleche’
→ ‘flacu’, ‘ruin’; con too paez aconseyable lo dicho s.v. esbi-
rriar, mirriu. |
|
deburera, la 📖: deburera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Mantequera fecha de <i class="della">hojalata</i>(TEST)
|
[Calle (Oc = firidera)].
|
Formación sol ast. debura (cfr.) cola amestanza del suf. ins- trumental -ARIA, lo mesmo que s’alvierte nel ast. burera (cfr.) anque agora partiendo de *bura. |
||
debuyar 📖: debuyar🏗️: NO ✍️: NO |
<dibuyar [Oc. Cn (MG)]. dibuchar [Tb. As]. debuchar [As (Cruce]. /////dicuchar [Tb]. decuchar [Tb]. deguchar [Sm].
/////dibiyar [Andés (Ni)]. debiar [y Tox].>(TEST)
|
Sacar de la caxina les fabes y arbeyos [Oc]. Sacar los frutos de les sos caxines [An] o les castañes de los oricios [/“desde Val- dés al Eo” (Eo)/]: Güei debuyamos las fabas [An].
|
Esgranar [Oc] el granu de la panoya [An. As (= buchar = abuchar). Andés (Ni)]. Esbillar les castañes del oriciu [Cn (MG)]. Salir natural- mente la nuez o l’ablana del cuenxu, berriu o garapiellu [La Rei- gada (Cv)]. Estruyar espigues o caxines pa dexar llibre’l granu [Cv]. 2. Sacar l’agua onde cocieron les castañes o pataques ensin qu’éstes caigan de la vasía [Sm. Vf (Cv)] pa que vayen secando [Tb]. 3. Desfacer coles manes [Cn (F)]: Ta la yerba demasiáu curada, debuya que pue fese tabacu [Cn (F)]. //-se ‘salir por sí sola la castaña madura del oriciu’ [As (Cruce)]. D’una formación onde s’amiesta’l continuador del prefixu se- parativu DIS- (EM), confundíu a vegaes con DĒ, col continuador del verbu llat. bullare ‘facer boles’, féxose un posible resultáu idiorrománicu *DIBǓLLĀRE ‘sacar les boles’ → ‘sacar los fru- tos de la caxina’ > *debullar, pero que col influxu de la yod de la 1ª persona del sing. del presente d’indicativu *dibullio, abocó a un resultáu ast. debuyar en too paralelu a ast. esbollar (cfr.) con rellación a esboyar y a abollar al empar de aboyar, buyar (PE2: 11). Xunto a esto tenemos, partiendo de LJ, el verbu port. debulhar y el gall. debullar ‘esgranar’ en too ase- meyaos al ast. debuyar (→ dibiyar → debiar) y ast. B-D de- buchar (tamién con -c- por -b-). El deverbal ast. debuyu (cfr.) tien a la vera’l correspondiente gall. debulla. En sen paralelu, xunto al ast. *debullar, esbollar (cfr.) ha entendese’l gall. des- bularse definíu figuradamente como “irse por sí” (GVGH). |
||
debuyu, el* 📖: debuyu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<dibuyu [Oc].>(TEST)
|
Castañes y ablanes que caen del árbol, separtaes del oriciu y garapiellu, por tar el frutu permaduru [Oc (= bugayu)].
|
Deverbal del part. fuerte del ast. debuyar (cfr.). |
||
“decabo” 📖: “decabo”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
Cfr. cabu.
|
|||
decadencia, la 📖: decadencia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<decaencia [Ay. JH]. decayencia [JH].>(TEST)
|
Cast. decadencia [Pa. JH]. 2. Decaimientu [Ay]. Falta de ganes de comer [Ay]. 3. Debilitamientu xeneral [Ay]. Debilidá [Lln. Pa]: Tengo una decadencia que no pueo pa comigo [Pa]. Cfr. decayer.
|
|||
decaimientu, el 📖: decaimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<descaimientu [Pa. JH]. decayimientu [y JH]. +decaimiintu [Ay]. decaementu [y JH]. decayementu [y JH].>(TEST)
|
Cast. decaimiento [Pa. Tb. JH]. Debilidá [Pa. Tb]. Debilita- mientu [Ay].
|
|
Cfr. decayer. |
|
decálitru, el 📖: decálitru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Vasía metálica de diez llitros d’usu frecuente nel trasiegu de vinu [Cn (V)].
|
Semicultismu tomáu perposiblemente del cast. DECALITRO. |
||
decalvar* 📖: decalvar*🏗️: SI ✍️: NO |
Verbu namái conocíu pela documentación en llatín na aceición de ‘dexar llimpiu’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">taliaront</i>(TEST)
|
et dekaluaront et proro illas arcas petrinias que conmouerunt in_ipso monte 1022 [ODueñas/132] Cfr. calviar.
|
|||
decanastráu, ada, ao 📖: decanastráu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
Desarregláu, puercu [Sb].
|
Cfr. canastru. |
||
decantiar 📖: decantiar🏗️: NO ✍️: NO |
Poner daqué de llau o sol cantu [Md]. Torcer, inclinar, lladiar [Md].
Cfr. <i class="della">cantiar</i>(TEST)
|
2.
|
|||
decanu, el 📖: decanu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. deán.
|
|||
decapellanar 📖: decapellanar🏗️: NO ✍️: NO |
Cayer de focicu [Sb]: <i class="della">Dio</i>(TEST)
|
un xostrazu y decapellanó [Sb].
|
** |
||
decapellanón, el 📖: decapellanón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cayida de focicu [Sb].
|
** |
||
decatar 📖: decatar🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Dase cuenta [Bab. Vf (Cv). Oc. /“de Valdés al Eo” (Eo)/]: Nun se decatóu de nada [Oc]. Cfr. catar.
|
|||
decayer 📖: decayer🏗️: NO ✍️: NO |
<decaer [Pa. Ay. Tb. Mar]. decayer [Ay. JH. /“desde Valdés al Eo” (Eo)/].>(TEST)
|
Cast. decaer [Pa. Ay. Tb], ponese mortecín [Mar]. 2. Desme- yorar, debilitase [Tb]. Dir a menos, perder parte de les carau- terístiques esenciales [Mar]. Dir a menos [JH. /Eo/]. 3. Amurniar [Tb]: El nenu ta mui decaíu [Tb]. 4. Baxar de color, destiñise [Pa. Tb. Pr]: Va decaete’l vestíu [Tb]. //-se ‘debili- tase’ [Pa. Pr].
|
|
||
decebimientu* 📖: decebimientu*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación medieval:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">por</i>(TEST)
|
decebimiento de los principes quelles podamos poner ter- mino s. XIII(or.) [FX/7]
|
|
||
decembrín, ina, ino 📖: decembrín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<ident class="della" level="1"></ident><decembrina [Ll].>(TEST)
|
Propiu de diciembre [Ay. Ll].///
|
|||
decena, la 📖: decena🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">decena,</b>(TEST)
|
la Conxuntu de diez. Cfr. decenu, a, o.
|
|||
decencia, la 📖: decencia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cast. decencia [JH]. Honradez, moralidá [Ay].
|
2. Formalidá [Ay]. |
||
decente 📖: decente🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">decente</i>(TEST)
|
[JH]. Honráu, bonu [Ay]. 2. Formal [Ay].
|
- conservar por otra manera mas decente la memoria del dicho tributo 1507 (s. XIX) [SP-IV/411]
Del part. de presente del llat. decēre ‘convenir’, esto ye, DE- CENS, -NTIS (DCECH). D’ehí féxose’l verbu adecentar (cfr.). |
||
decenu, a, o 📖: decenu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">deceno</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
del llat. decem (DEEH; DCECH s.v. diez) dende l’axetivu DECENUS, -A, -UM (ABF). La nominalización del fem. ye responsable del ast. decena (cfr.). |
|
“decepar” 📖: “decepar”🏗️: NO ✍️: SI |
Verbu conseñáu na documentación medieval del dominiu:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">de</i>(TEST)
|
su vinna que les decepastes 1231 (s. XIII) [MSAH-V/180]
|
|
cfr.) que podría re- mitir a una formación con EX- o ser idiorromance. |
|
decidir 📖: decidir🏗️: NO ✍️: NO |
<dicidir [/“desde Valdés al Eo” (Eo)/. R].>(TEST)
|
Cast. decidir [Ay. /Eo/. R]. //-se ‘atrevese’ [Ay].
|
Del llat. DECIDERE ‘cortar’, ‘decidir’, lo mesmo qu’en cast. (DCECH s.v. decidir), per vía semiculta. El participiu fuerte d’esti verbu apaez en testu llat. del dominiu: per illa ripa,... per ubi decisa est ipsa senera de Lauiada 1104(or.) [SV/212]. |
||
decidíu, ida, io 📖: decidíu🔤: , ida, io 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, io |
<decidíu/ía/ío [Ri]. dicidíu/ía/ío [Ri].>(TEST)
|
Resueltu, valiente, bravu [Ri. Tb].
|
Pp. de decidir. |
||
décima, la 📖: décima🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">décima</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
Cfr. décimu, a, o. |
|
decimador, el* 📖: decimador🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación pero que quiciabes de- biera entendese como *<i class="della">dezimador</i>(TEST)
|
nel testu que sigue na acei- ción de ‘el que da diezmos’:
|
|
Cfr. décimu, a, o. |
|
décimu, a, o 📖: décimu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">décimo</i>(TEST)
|
[Ay]. Diezmo (sic) [JH].
|
Del llat. DECIMUS, -A, -UM ‘décimu’ (ABF), per vía semiculta frente al popular nominalizáu diezmu (cfr.). La nominalización del femenín ye responsabe del ast. décima (cfr.) y del mascu- lín décimu (cfr.). Un deriváu tamién nominal apaez nel ast. a. nun nome d’oficiu anque trescritu con tracamundiu de nasales (cfr. decimador). |
||
décimu, el 📖: décimu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
El décimu de la llotería [Ay. Xral]. 2. Diezmu [JH]. Cfr. décimu, a, o.
|
|||
decipela, la 📖: decipela🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. cipela.
|
|||
decipelar 📖: decipelar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">erisipelar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. cipela. |
||
decisión, la 📖: decisión🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<dicisión [“desde Valdés al Eo” (Eo)].>(TEST)
|
Cast. decisión [Vd. /Eo/. JH].
|
Del llat. DECISIO, -ONIS ‘arreglu’, ‘axuste’, ‘corte’ (ABF), per vía semiculta. |
||
decisivu, a, o 📖: decisivu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Que decide [Ay].
Del llat. DECISUS, -A, -UM, participiu del llat. <i class="della">decidere</i>(TEST)
|
(ABF) cola amestadura del suf. -IUUS, -A, -UM, per vía semiculta.
|
|||
declaración, la 📖: declaración🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición de <i class="della">declarar</i>(TEST)
|
[Ac].
|
|
Del llat. DECLARATIO, -ONIS ‘declaración’ (ABF), per vía semi- culta. |
|
declaramientu, el* 📖: declaramientu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación seronda:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">pediolles que feziesen</i><i class="della">(TEST)
|
declaramiento quanto paniço devia montar ennas medidas 1358(or.) [SP-II/342] Cfr. claru, a, o.
|
|||
declarar 📖: declarar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">declarar</i>(TEST)
|
[JH]. //-se ‘declarase’ [Pzu. JH].
|
|
Del llat. DECLARARE, per vía cultizante (cfr. claru, a, o). |
|
“declinatoria” 📖: “declinatoria”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación medieval seronda:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">commo por su parte fue aldegado non abiendo lugar la dicha</i>(TEST)
|
declinatoria 1459 (t.) [SP-IV/81]
|
|
||
decorar 1 📖: decorar 1🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">decorar</i>(TEST)
|
[JH].
|
|||
decorar 2 📖: decorar 2🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu conocíu pela documentación na aceición de ‘recitar de memoria’:
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Y</i>(TEST)
|
tú trata de decorar bien y tener en la uña todos sus pá- rraphos y lecciones. Porque sirve poco enseñar a quien no quiere deprender. Y sirve poco leer los escritos si lo que rezan no se pone en execución. ¿Y cómo se executará si no se decora? ¿Y qué importará decorarse, si a su enibel no se pone mano a la obra? [Grangerías XVIII: 1009]
|
|
||
decoru, el 📖: decoru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">decoro</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
decoyer 📖: decoyer🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Infestase una mancadura por nun tener hixene [Ay], pol fríu [Ll]: <i class="della">Ye</i>(TEST)
|
que me decuéi esa mancaúra [Ll (i)].
|
|
||
“decretal” 📖: “decretal”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu que conocemos pela documentación medieval:
<ident class="della" level="2"></ident>a)
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">elas</i>(TEST)
|
decretales una uieyas he otras nouas 1262(or.) [ACL/389]
|
b)
|
Del llat. DECRETĀLIS, -E ‘decretáu’, ‘ordenáu per decretu’ (OLD; ABF), axetivu con aniciu cultu llueu nominalizáu. Más abaxo vemos el resultáu semicultu degretales, xunto al popular de- gredu (cfr.). |
|
decretu, el 📖: decretu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. degredu.
|
|||
decurrimientu, el 📖: decurrimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">decurrimientu,</b>(TEST)
|
el Escurrimientu [Sb].
|
Cfr. decurrir. |
||
decurrir 📖: decurrir🏗️: NO ✍️: NO |
Discurrir, fluír[Cl]. 2. Escurrir [Os. Pa. Sb. Ay (= recudir). Pr.
/PCastro/]. Escurrir l’agua [Ay. PSil] de dalgún oxetu com- pautu [Ca]. Facer qu’una cosa moyada pierda l’ agua [Pr].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">carrera</i>(TEST)
|
que decorre de la plaza de Santa Maria 1260(or.) [ACL/369]
|
|
Del llat. DĒCURRERE ‘correr p’abaxo’ (EM; ABF) con continua- dores populares románicos (REW) ya ast. y cast. (DEEH). Nel casu ast. podría entendese que’l falante actúa como si se tra- tare d’un compuestu darréu que nun se da sonorización de -C- quiciabes por entender que se trata d’una amestadura de dos pallabres con c-. Per otru llau ufre l’ast. una vocal pretónica /u/ d’u debiere aguardase /o/ (como n’ast. correr) anque, ye verdá, la so posición átona podría favorecer el zarramientu. En rella- ción etimolóxica atópase l’ast. decurrimientu (cfr.). |
|
deda, la 📖: deda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<dea [y Lln. y Ac. Llg. Ay. Mi. Ll. Ri. y JH]. /////dida [y Lln. Cl. Pa. Cg. Ar. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. As. Cn (M, F). An. Cd.
Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. y Oc. y JH. R]. día [Cl. Cb. Cg. Ay. y Ll. y JH]. ////dedas [Os].>(TEST)
|
Deu pulgar [Cñ. Ac. Cn (M). Cn (M)]. 2. Deu del pie [Lln (dida). Villah (deda)]. Pa. Cb. Oc. Cg. Ac. Llg. Sb. Ca. Ay (/díu
|
|
= deu ‘deu de la mano’). Ll. Ri. Ar (/didos ‘deos’). Qu. Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. As. Cn (M, F). Cd. Pr. Sl. Cv. Vd. Tox. cfr.). Ye posible que dida → día tenga que s’entender tamién como creación analóxica fe- menina de didu → díu. Sobro ast. dedu, deda féxose l’abon- dativu o aumentativu dedada (cfr.). |
|
dedada, la 📖: dedada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<deá [Sr]. didada [JH]. diá [Ll].>(TEST)
|
Cast. dedada [Ll]. Marca del deu [Tb].
|
2. Plizca, daqué [Sr. Tb. JH]. Cfr. deda. |
||
dedal, el 📖: dedal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<didal [Lln. Cl. Pa. Cb. Cg. Cp. y Ac. Llg. y Tb. Sm. Md. Cv. Tox. PVieya. /Eo/. JH]. didar [Cv]. dial [Cp. Sb. Ay]. deidal [Cd].>(TEST)
|
Cast. dedal [Lln. Cl. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Llg. Sb. Ay. Tb. Sm. Md. An. Cd. Cv. Tox. PVieya. /Eo/] de cueru con que los coye- dores de trigu protexen el deu muñín [JH]: Cuese cul didal puestu [An] 2. Plizca, migayina, poca cosa [Tb]: Échame un dedal de café [Tb]. ///Costurera sin didal cos poucu ya failu mal [Sm].
|
Del llat. DIGITĀLE, -IS ‘dedal’ (EM), voz panrománica (REW) ya panhispánica (DEEH). Una formación analóxica femenina te- némosla nel ast. dedala (cfr.). La variante ast. occidental dei- dal pue xustificase etimolóxicamente dende l’étimu propuestu. De toes maneres tamién podría almitise como un deriváu del supuestu DIGITUS > *deidu (como de PEDITUS > peidu). |
||
dedala, la 📖: dedala🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Dedal [Ca].
Probable creación analóxica femenina sobro ast. <i class="della">dedal</i>(TEST)
|
(cfr.). Cfr. dedal.
|
|||
dedicar 📖: dedicar🏗️: NO ✍️: NO |
<edicar [Ll].>(TEST)
|
Cast. dedicar [Ll. Tb].
|
|
Del llat. DEDICARE ‘id’ (DCECH s.v. dedicar) per vía culta pero con nicios populares na documentación del sieglu X. |
|
dedín, el 📖: dedín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<deín [Cp. y Uv. Sr. Sb. Ca. Ay]. didín [Cl. Pa. y Tb. Sm. As. JH]. diín [Cb].>(TEST)
|
Deu muñín [Cl. Pa. Cb. Cp. Uv (= deu meñique). Sb. Ca. Ay. Tb. Sm. As].
|
Dim. de dedu (cfr.). |
||
dedina, la 📖: dedina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<didina [Tox]. deína [Ay].>(TEST)
|
Deu pequeñu del pie [Ay. Tox]. Dim. de deda (cfr.).
|
|||
dedón, el 📖: dedón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<didón [Cl. Tox. Oc]. deón [Ca. Ay].>(TEST)
|
Deu pulgar [Ca. Ay. Tox (= matapioyos). Oc]. 2. Deu corazón [Cl (= didona)]. 3. Deu gordu del pie [Lln (= deda)].
|
Aum. de dedu (cfr.). |
||
dedona, la 📖: dedona🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<didona [Cl. Pa. y Tb. Sm. An. y Pr. Sl. Vd. y Tox]. deona [Lln. Cg. Cp. Sb. Ay]. diona [Cb].>(TEST)
|
Deu gordu del pie [Lln. Pa. Cb. Ac. Cg. Cp. Sb. Ay. Tb. Sm. An. Pr. Sl. Vd. Tox (/didina ‘deu pequeñu del pie’). Arm]. 2. Deu corazón [Cl (= didón)].
|
Aum. de deda (cfr.). |
||
dedu, el 📖: dedu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<deu [Lln. Cg. Llg. Sr. Cn (M). Cd. Pr. y JH]. dedu [Pr. Cd. y JH]. /////didu [y Lln. Cl. Pa. y Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. As. Cn
(M). An. Cd. y Pr. Sl. y Cv. Tox. Oc. /Eo. Mánt/]. díu [Cl. Cg.
Cb. Sb. Cp. Llg. Sr. Ca. Mi. Ay. y Ay. Ll. Ri. Cd. y JH]. dío [Ay]. dido [Ar]. ////didos [Vd].>(TEST)
|
Cast. dedo [Lln. Cl. Cg. Cp. Mi (díu/dea ‘dedo del pie’). Ay. Tb. Md. Bab. As. Cn. Cd] de la mano [Pa. Cb. Ac. Llg. Sb. Ca. Mi. Ay (/día = dea ‘deu del pie’). Ar (/dida ‘deu del pie’). Ri. Qu (/deda ‘deu del pie’). Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. An. Sl. Cv. Tox. Oc (/dida ‘deu de los pies’) /Eo. Mánt/. JH. R]. 2. Deu pulgar [R (/deda ‘deu del pie’)]. 3. Xuegu de neños [An]. //Deu gordu ‘deu pulgar’ [Ac]. //Didu gordu ‘deu pulgar’ [Lln //Didos ‘deos de la mano’ [Vd]. //Díos ‘deos de la mano’ [Ca]: Enos díos non se me claven les uñes y enes dees fínquenseme del tou [Ca]. //Dío minín ‘deu meñín’ [Ay]. //Atar la ganancia al díu ‘tener poca ganancia’ [Ll]. //Hasta que Dios baje el díu ‘fasta que Dios quiera’ [Ll]. //Lo mismo da cortar un díu que otru ‘ye difícil aforrar’ [Ll]. //Pescar al dedo ‘pescar con una tanza caún’ [Llu]. //Pillase los didos ‘cayer na propia trampa’ [Pa]. //Poner el didu nas narices ‘amenazar’ [Cn]: Púso-y el didu nas narices ya nun gurgutóu [Cn].///
|
|
(S). Cd]. //Didu meñín ‘deu más pequeñu’ [JH]. //Deu meñique ‘deu muñín’ [Ac (= deín = dedín)]. //Díu gurdu ‘pulgar de la mano’ [Llg]. //Dío minín ‘muñín’ [Ay]. //Díu miñín ‘muñín de |
|
defendedor, ora 📖: defendedor🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
Cast. <i class="della">defensor</i>(TEST)
|
[JH].
|
aquel que for so defendedor deve responder por ellos s.
|
cfr.)] pero col tratamientu popular -T-> -d- nel sufixu. |
|
defender 📖: defender🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">defender</i>(TEST)
|
[Lln. Ac. Llg. JH. R]. Protexer [Ay. PSil]. 2. {Quiciabes por influxu testual: ‘prohibir’ [R]}. //-se ‘valise por sí mesmu’ [Llg. Tb]: Él nun se defende [Llg].
|
|
Del llat. DEFENDERE ‘refugar’, ‘refugar al enemigu’, ‘defen- der’, ‘protexer’, ‘vengar’, ‘castigar’ (EM s.v. -fendo), con llargu espardimientu na Romania centro-occidental (REW) anque ha almitise’l so calter cultu pol tratamientu de la -F- alloñáu de lo que se pervé nel continuador del so participiu fuerte defensa (GHLA §4.3.1.8.b) que, al llau del resultáu cultu defensa (cfr.), ufre’l popular devesa (cfr.). El llat. defendere nun paez que pueda entendese dende un análisis del falante qu’interprete’l verbu como un compuestu con F- porque anque fora argumentu valoratible pal ast. centro-occidental, nun valdría pal ast. or. onde habría aguardase aspiración, nin pal cast. qu’ufriría [ø]. Dientro de la familia etimolóxica de defender ha conseñase ast. defendiente (cfr.), defendimientu (cfr.), etc. |
|
“defendiente” 📖: “defendiente”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación seronda:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">e</i>(TEST)
|
de la otra reos e defendientes Pedro Alvarez e Pedro Crespo
|
|
cfr. defender), DEFENDENS, -ENTIS ‘defensor’. |
|
defendimientu* 📖: defendimientu*🏗️: SI ✍️: NO |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">se quisier estar en la eglesia contra </i><i class="della">deffendimento</i><i class="della">(TEST)
|
del cle- rigo 1267 (s. XIII?) [ACL/471]
|
fezo la casa o la vinna contra defendimiento de so compan- nero s. XIII(or.) [FX/323]
|
cfr.). |
|
defendíu, ida, io 📖: defendíu🔤: , ida, io 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, io |
Pp. de <i class="della">defender</i>:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">aquellos</i>(TEST)
|
que casaren en grado defendido 1267 (s. XIII?) [ACL/467]
|
|
cfr. defen- der), *DEFENDITUS, -A, -UM (§a) n’alternancia col posible con- tinuador en -ŪTUS, -A, -UM (§b) col mesmu comportamientu fónicu que viemos s.v. defender. |
|
defenecer* 📖: defenecer*🏗️: SI ✍️: NO |
Verbu conocíu pela documentación del sieglu XIV: <i class="della">julgando mandando</i>(TEST)
|
loando ssentençiando deffeneçiendo mandamos et dezimos que el Conçeio 1312 [AAU/146].
|
Podría entendese como compuestu de fenecer (cfr.) o, meyor, pescanciar que’l xerundiu citáu ufre un tracamundiu por de- fender. |
||
defensa, la 📖: defensa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">defensa</i>(TEST)
|
[Xral].
|
2. Barra pa protexer la carrocería del coche [Xral]. 3. Rueda de coche, balón de plásticu, etc. que cuelguen de los costaos del barcu pa protexelos [Xx. PVeiga]. Obra, muru de contención que se fai en dalgunes partes del ríu pa evitar que se salga del calce [Pr]: Al facer la carretera nueva de Curniana echaron defensas nuevas al Narcea [Pr]. Cfr. defender. |
||
defensión* 📖: defensión*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">el</i>(TEST)
|
damno que por ende reçibissen con las costas sen neguna defenssion 1279 [AAU/76]
|
|
||
defensor, ora 📖: defensor🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
Cast. <i class="della">defensor</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
defesar 📖: defesar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Llendar, finxar, verbu que conocemos pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">si</i>(TEST)
|
el ganado pace prado que ya defesado s. XIII(or.) [FX/273]
|
|
||
defeutu, el 📖: defeutu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><defetu [Ay]. //defeuto [Eo].>(TEST)
|
Cast. defecto [Tb. Sm. Md. Pzu. Tox. /Eo/]. Falta, tacha, viciu [Ay].
|
|
Del llat. DEFECTUS, -US ‘falta’, ‘carencia’ (ABF) siguieron, per vía semiculta defeutu y defetu, en dómines consecutives. |
|
deficiar 📖: deficiar🏗️: NO ✍️: NO |
Rozar, cultivar, llimpiar o iguar (un prau, una tierra de llabor) [Ca].
Quiciabes del llat. DEFICERE ‘terminar’, ‘cesar’, ‘acabar’ [meyor que de DEFIGERE ‘llantar’, ‘clavar’ (ABF)] pero con for- mación en -IDIARE>(TEST)
|
-iar con valor iterativu. En tou casu nun tenemos información del caltenimientu d’estos verbos per REW nin per DEEH nin per DCECH.
|
|||
definir 📖: definir🏗️: NO ✍️: NO |
Verbu que conocemos pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">definirunt</i>(TEST)
|
pleito entrellos daquellos tres quinones 1230(or.) [SV/193]
|
Del llat. DEFINERE ‘fixar’, ‘establecer’ (ABF), per vía culta al nun se sonorizar la -F- a nun ser que se considerare una ames- tanza de dos términos destremaos. En rellación etimolóxica al- cuéntrase ast. definitivu, a, o (cfr.), un posible vieyu cultismu con aniciu nel llat. DEFINITIVUS, -A, -UM ‘decisivu’, ‘concretu’, ‘llendáu’ (ABF). |
||
definitivu, a, o* 📖: definitivu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Términu conocíu pela documentación medieval:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">pro</i>(TEST)
|
precio definitivo V morabetinos 1225(or.) [MCar-I/152]
|
|
Cfr. definir. |
|
defitar 📖: defitar🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Ponese de rodíes [DA].
|
Formación verbal fecha dende *DEFICTĀRE, verbu fechu den- de’l llat. *defictus, -a, -um, variante de defixum, participiu de defigere ‘llantar’, ‘clavar’, ‘fixar’ (ABF). Trátase d’una forma- ción asemeyada a la que vemos nel ast. afitar (cfr.) y familia. En tou casu, equí tamién se comporta’l falante con conciencia d’una amestanza de términos, el segundu como si tuviere F-. |
||
deflautáu, ada, ao 📖: deflautáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Descompuestu, rotu [Sb].
D’un posible compuestu semicultu de DEFRACTUS, -A, -UM ‘rotu’, ‘estrozáu’ d’u se fexo’l verbu *<i class="della">defrautar</i>(TEST)
|
→ *deflautar que nós tamién conocemos pente medies d’una composición con dos prefixos: desconflautar ‘desfacer una cosa, estrozar’ (cfr.).
|
|||
defraudación, la 📖: defraudación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">defraudación</i>(TEST)
|
[JH].
|
Del llat. DEFRAUDATIO, -ONIS ‘privación, falta’ (ABF), per vía semiculta. |
||
defraudador 📖: defraudador🏗️: NO ✍️: NO |
<desfraudador [y JH].>(TEST)
|
Cast. defraudador [JH].
|
Cfr. defraudar. |
||
defraudadura, la 📖: defraudadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">defraudación</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. defraudar. |
||
defraudar 📖: defraudar🏗️: NO ✍️: NO |
<desfraudar [y JH (= fraudar)].>(TEST)
|
Cast. defraudar [JH].
|
Del compuestu llat. DEFRAUDARE ‘quitar con engañu’ (ABF), per vía culta frente al resultáu popular qu’alvertimos nel con- tinuador de FRAUDARE (cfr. froar). En rellación etimolóxica ta’l cultismu ast. defraudadura (cfr.), defraudador (cfr.). |
||
defumar* 📖: defumar*🏗️: SI ✍️: NO |
<deh.umar [ALl].>(TEST)
|
Andar d’un llau pa otru p’atopar el camín perdíu [ALl (Belle- zas 63)].
|
¿Quiciabes del llat. *DEFUMARE en referencia a quien perdió’l camín por cuenta’l fumu o borrina? |
||
defunción, la 📖: defunción🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Muerte, fallecimientu [JH]. 2. Funeral, exequies [JH]: <i class="della">Ayeri </i><i class="della">fonon</i>(TEST)
|
lles defunciones de to tía [JH].
|
Del llat. DEFUNCTIO, -ONIS ‘cumplimientu’, ‘muerte’, ‘falleci- mientu’ (ABF) per vía semiculta. |
||
defuntar 📖: defuntar🏗️: NO ✍️: NO |
Morrer, acabar, convertise en difuntu [JH]. 2. Celebrar los fu- nerales, dar tierra al difuntu [JH].
Formación verbal cultizante fecha dende’l participiu de <i class="della">de- fungi</i>(TEST)
|
‘cumplir’, ‘executar’, ‘acabar’, ‘morrer’, esto ye, dende DEFUNCTUS, -A, -UM (ABF).
|
|||
degacháu, el 📖: degacháu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<decacháu [y Md]. dagacháu [y Md].>(TEST)
|
Carga que se lleva o trai (el sacu, la molienda, etc.) [Md].
|
Quiciabes se trate del participiu nominalizáu del ast. *dega- char, a lo meyor de la familia de términos rellacionaos col verbu agachar ente lo qu’atopamos el participiu fuerte gachu, a, o (cfr.). |
||
degaldiar 📖: degaldiar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Pescar de día n’alta mar, en barca o en lancha [R].
|
Cfr. galdiar. |
||
degaña, la* 📖: degaña🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////adegañes [JH].>(TEST)
|
Los términos o territorios accesorios a dalgún llugar o pueblu [JH].
|
|
||
degañu, el 📖: degañu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Trozu pequeñu d’una cosa [Ca]: <i class="della">¡Qué</i>(TEST)
|
degañu de pan me trexo de casa! [Ca].
|
|
||
degaxáu, ada, ao 📖: degaxáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><desgaxáu [Cv]. digaxáu [Oc].>(TEST)
|
|
|||
degaxez, la 📖: degaxez🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><digaxez [Oc].>(TEST)
|
|
|||
deglutar 📖: deglutar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Tragar, deglutir [ByM].
<ident class="della" level="1"></ident>Posible adautación del cultismu cast. DEGLUTIR (DCECH s.v. glo- tón) acordies coles alternancies verbales <i class="della">-ir, -ar </i>que dacuando se conseñen n’asturianu como en <i class="della">sollutir</i>(TEST)
|
(cfr.) y sollutar (cfr.).
|
|||
degolar 📖: degolar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
degollación, la 📖: degollación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">degollación</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. degollar. |
||
degollada, la 📖: degollada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Vuelta, curva perzarrada [Co]. 2. Puertu de montaña [“<i class="della">dego- </i><i class="della">lladas</i>(TEST)
|
o puertos”. s. XVII (PCarvallo 1695: 5)].
|
Deverbal del ast. degollar. L’aceición §2 ha tar motivada por dalgún accidente nel terrenu, quiciabes un pasu en sitiu altu que favorez el tránsitu. Anque degolada [Co], devolada [Co] se conseñen en Cangues d’Onís como variantes de degollada na so aceición §1, abúltanos qu’han estudiase como deverba- les de degolar o devolar. Lo que sí paez almisible ye que l’a- veramientu fónicu de degollada, devolada - degolada pudo favorecer intercambios semánticos. |
||
degolladeru, el 📖: degolladeru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">degolladero</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. degollar. |
||
degollador, ora 📖: degollador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
Cast. <i class="della">degollador</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. degollar. |
||
degolladura, la 📖: degolladura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">degolladura</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. degollar. |
||
degollamientu, el 📖: degollamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">degollamiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. degollar. |
||
degollar 📖: degollar🏗️: NO ✍️: NO |
<degol.lar [Ay. Pzu. PSil].>(TEST)
|
Cast. degollar [Pzu. PSil. JH] con arma blanca [Ay].
|
|
Del llat. DECOLLĀRE ‘degollar’ (OLD), verbu asitiáu en dellos romances (REW; DEEH) y portador d’una mesma referencia al pescuezu (collum) que vemos en acollar, acollicar, acolletar (PE2: 17 & 301), percollar (cfr.) onde nun foi posible la sono- rización de /k/ por tar orixinariamente allugada en posición fuerte. En rellación etimolóxica con degollar tenemos dego- llación (cfr.), degolladeru (cfr.), degollador (cfr.), degolladura (cfr.), degollamientu (cfr.). Tamién degollada (cfr.) que fai re- ferencia a un accidente del terrén onde se caltién, lo mesmo qu’en toponimia (TA 47), una vieya metáfora xeográfica en re- llación al collum. N’ast. caltiénense lo que foron deverbales continuadores del participiu fuerte, el masculín degüellu (cfr.), el femenín degüella (cfr.), con un desendolque secundariu de ‘prenda qu’ha pagase por cada cabeza de ganáu qu’entre en propiedá ayena’ y ‘contribución por matar una cabeza de ganáu’, |
|
degolón, ona 📖: degolón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
Cfr. devolar.
|
|||
degomán, el 📖: degomán🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<demán [Sm].>(TEST)
|
Ademán [Tb. Sm], demostración, manifestación de querer mancar o dar algún golpe [JH].
|
Quiciabes encruz del ast. demán [posible castellanismu ADE- MÁN, d’aniciu desconocíu (DCECH s.v. ademán), y del ast. de- gomu ‘diañu’ → *¿xestu de diablu? (cfr.)]. |
||
degomu, el 📖: degomu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<La fonte d’información escribe <i class="della">dégomu</i>(TEST)
|
[Tox] {¿
|
quiciabes un tracamundiu por *demogu?}> Demoniu [Tox]. Cfr. demongu. |
||
degorriu, el 📖: degorriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<degoriu [Oc. y JH. DA]. degoru [Cn (M)]. degorrio [Ac. Ay.
/Eo/].>(TEST)
|
Demoniu [Cb. Cg. Ac. Llg. Ay. Cn (MG). Cv. Tox. /Eo/. JH. DA]: ¡Qué degorrio faes ende! [Ay]: El degorriu tien cara gochu [LC]: ¡Mira’l degoriu! [Oc]. qué degorriu de campanes son les que s’están frañendo con tanto repicotiar 1848 [Cartafu 25/17] xente tan endegoriada como los degorios mesmos 1852 [M.Flórez/40] qué degorriu mialma que gustára oyellu y los qu’ allá te pasó 1864 [M.Valdés/14] voto a dos mil degorrios q’ anque non costara cuartu 1867 [ALVAREZ(D)/15]
|
Posible eufemismu en -orriu pa torgar la espresión plena del espíritu del mal, el demoñu (cfr.) o demoniu (cfr.) y democu (cfr.). Sobro degorriu féxose’l verbu endegorriar (cfr.). |
||
degredu, el 📖: degredu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Decretu [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">et</i>(TEST)
|
perel so encomendamiento estabelecemos estos degredos
|
estos son los degredos {cfr. testu orixinal del facsímil} es- taulecidos [CC 1]
|
||
deguaya, la* 📖: deguaya🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////{Con posible percorreición de cheísta <i class="della">degual.las</i>} [Cn (M)].>(TEST)
|
Agües de riegu sobrantes aprovechaes polos de la llende ave- rada [Cn (M)].
|
Quiciabes d’una formación diminutivo-despeutiva del llat. aqua, -ae ‘agua’ (EM), a lo meyor *AQUĀCULA ‘agua ruino’ que sedría responsable del ast. *aguaya. La variante *aguacha se- dría propia de les fasteres B-D asturiano-occidentales polo que, según nos abulta, el datu fónicu recoyíu en Cangas paez frutu percorreutor del cheísmu. N’efeutu, eses agües sobrantes del riegu na mentalidá popular sedríen consideraes como *d’a- guaya, *d’aguachas que naide nun aprovechó enantes. |
||
degüella, la 📖: degüella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Degüellu [JH].
|
2. Cierta prinda del ganáu qu’entra en mortera, en cotu vedáu [JH]. Deverbal del participiu fuerte de degollar. |
||
degüellu, el 📖: degüellu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición y efeutu de <i class="della">degollar </i>[Pa. JH]: <i class="della">El que mi robó les ma- zanes</i>(TEST)
|
tiró a degüellu, demochómi tolos árboles [Pa]. 2. Dere- chu o tributu que se paga pola matanza d’un gochu o vaca na contribución de consumos [JH]: Pinón de lla Fora arrendó el degüellu de Serín [JH].///
|
|||
degulíu, ida, ío 📖: degulíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<ident class="della" level="1"></ident><digulíu [y Tb].>(TEST)
|
|
|||
deitar 📖: deitar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
del 📖: del🏗️: NO ✍️: NO |
la" level="1"></ident>del
<ident class="della" level="1"></ident><dil [Pzu. As].>(TEST)
|
|
|||
dél, della, dello, dellos, delles* 📖: dél🔤: , della, dello, dellos, delles* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 della,, dello,, dellos,, delles |
<ident class="della" level="1"></ident><dél/del.la/del.los/del.las [An. Cv]. dél/del.la/del.lu/del.las/ del.los/ [Sm]. dél-dellu/della/dellu/dellos/dellas [Pr]. del.lu/ del.la/del.los/del.las [Tb]. dello/dellos/delles [Cb. Cp. Ac. Sb]. della/dello [Llg]. del.lo/del.los/ del.las [Ay. Ll]. dello/de- llos/dellas [Lln]. del/del.la [As]. //dél/dela [Mánt].>(TEST)
|
Una parte [Lln]. Un pocu [Sb (dello). Sm. An. Pr. Cv]: ¿Quies dello? [Sb]: ¿Hai ballicu? -Sí queda mui bien dellu. -Sí, queda dél [Pr]. ¿Quies dél pan? -Sí, comíu dél [Sm]. Cume d’ese chu- rizu con dél pan [Sm]. Parte de daqué [/Mánt/]. Dalgo [Cb. Cp. Ac. Llg. Tb. As. Gr]: Dame del.lu pan [Tb]: Tien del.la carne [Tb]: ¿Quies dellu pan? [Gr]: Da-y dello [Ac]: Cumi que queda dello [Llg]. Dalgún [Llg]: -¿Queda dalguna? -Sí, hai delles [Llg]: Del.los de nenos [Tb]: Del.los nenos [Tb]: Del.las nenas [Tb]. //Dellos/-es ‘algunos’ [Cb. Cp. Cñ. Ac]: Dellos dis [Ac]: Delles veces [Ac]. //Bien d’ello/bien d’ellos/bien d’elles ‘en gran cantidá’ [Cb]. //Bien d’ello ‘bastante’ [Mar]. //Bien d’ellos ‘mun- chos’ [Os]. //Delles de veces ‘algunas veces’ [DA]. //Delles veces ‘dalgunes veces’ [JH. R]. //Dello ‘dalgo’ [Mar]: Da-y dello [Mar]. //Dello con dello ‘lo bono colo malo’ [Mar]. //Del.los ‘dalgunos’ [An].///
|
|||
dela, {la} 📖: dela🔤: , {la} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {la} |
Antiguu xuegu de cartes [Tox]. Xuegu de la baraya, especial- mente de muyeres, que se fai ente varies xugadores; dase namái una carta y van pidiendo les que faigan falta pa llegar sumando al 15; con 15 gánase, a nun ser qu’otra xugadora tenga 15 d’un mesmu palu, que llamen <i class="della">dela;</i>(TEST)
|
cuando nun se llega a 15 gana quien tenga más, a nun ser que dalguna tenga dela, esto ye, un númberu, anque sea menor, d’un mesmu palu [/Ef (Eo)/]. ¿Arabismu que llega a nós per vía occidental,
|
quiciabes por- tuguesa, adela, adelo? [DA s.v. adel(o)]. |
||
delanteru, a, o 📖: delanteru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<delanteiru/era [Tb]. delanteiru [Sm. Bab. An. Cd. Tox. Vg]. dilanteiru [Md. Oc]. +delantiru/delantera/delantero [Ay].
/////delantreiru/era [PSil]. delantreru [Cg. Llomb. Tor]. +de- lantriru [Ay. Ri]. //delantreiro [Eo].>(TEST)
|
Cast. delantero [Pa. Cg. Ay. Tb. Sm. Md. Bab. PSil. Tox. /Eo/. Vg. Llomb. Tor]: El que va delanteiru ya él [Tb]. Que va de- lantre [Ri]. Nel traxe tradicional masculín asturianu el calzón llevaba cuatro partes; d’elles, dos yeren delanteros y dos trase- ros; estos últimos diben cosíos a la trincha pero los traseros nun se cosíen a los delanteros na parte que correspuende a la cadera, nunos siete centímetros, pa facer la trampa [Vigil 1924a: 45- 46]. 2. Con más pesu delantre qu’atrás (el carru) [Pa. Tb. Sm. Md. PSil. An. Cd. Oc]: El carru va mui delanteiru [Tb]. Cola carga sobresaliendo pela parte delantera (nel carru) [Tox]: Car- góu’l carru delanteiru [An]. ///Las cabras de Xuan Barbeiru/ todas van pul mesmu sendeiru/el castrón el delanteiru/cumiendo fuecha d’ablanu/deixando la de salgueiru./Los gatos van pulas vigas /cumiendo las l.linguanizas/cumiendo pulas mejores/dei- xando pulas más ruinas./Pon, pitina, pon/que los güevos que tu pongas/pa ti son, recítase-yos a los neños xugando con ellos pa- sándo-yos la mano alredor de la cara [Tb].
|
|
Cfr. ante & delantrera. |
|
delantre 📖: delantre🏗️: NO ✍️: NO |
<dalantre [y Sm]. dilantre [y Md. As. y An]. delantri [Pzu. Pr]. dellantre [Cñ. y JH]. /////delante [y Ac. Sm]. delanti [Cl. Pr]. di- lante [y Md].>(TEST)
|
Cast. delante [Lln. Cl. Cb. Cg. Cñ. Ac. Llg. Sr. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. An. Cd. Cv. Vd. PVieya. Pr. /Eo. Mán/. Vg. Mar. Llomb. Tor. JH]: A ver si lo quito de de- lantre [Tb]. Enantes [Cd]. Anterior [Cl]. D’ehí [Sr. Tb]: Quí- tate delantre [Sr]. Con prioridá nun sitiu [Ri]. Alantre [Cp]. D’alantre [Sm]. //Delantre mía, delantre tuya ‘delante de mi, de ti’ {llama l’atención esta construcción ente nós} [Ay (N)]. //Dios delantre denota confianza na bona marcha de dalguna actividá [An]. //Llevar por delantre ‘atropellar (un coche, un carru)’ [Lln].
|
sea amortecido ante los angeles que ministrant delante el nuestro sennor s. XIII(or.) [FX/28]
|
cfr.), delantreru, etc. asina como los correspondientes verbos adelantar, adelantrar (cfr.). Sobro endelantre féxose’l verbu endelantrar (cfr.) asemeyáu en too a adelantrar (cfr.). Danse amestances del tipu acullalantre (cfr.). Sobro denantes féxose cola amestadura de la preposición en → endenantes (cfr.). |
|
delantrera, la 📖: delantrera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<delantera [Ay. Cd].>(TEST)
|
Cast. delantera [Ay. Mar. Llomb] d’un vistíu [Cd]. 2. Pechu de la muyer [Sm. Cd]. 3. Los que xueguen delantre {nun equipu} [Ay].
|
De la nominalización de la variante femenina del ast. delan- teru, a, o (cfr.). |
||
delaxar 📖: delaxar🏗️: NO ✍️: NO |
Cansar, fatigar [AGO].
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">quando</i>(TEST)
|
van enna hoste van assi como deslexados s. XIII(or.) [FX/312]
|
|
||
“delda” 📖: “delda”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">débeda.</i>(TEST)
|
||||
delectosu, a, o* 📖: delectosu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Axetivu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">la</i>(TEST)
|
voluntat delectosa dellos vee el freno de la servidumne alargado s. XIII(or.) [FX/202]
|
|
||
delegáu, ada, ao 📖: delegáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Cast. <i class="della">delegado</i>(TEST)
|
[Pzu].
|
|
podría dar a entender, anque non necesariamente, un influxu palatal propiu de la familia en que ta inxeríu dichu verbu LE- GARE, LEGEM. Un semicultismu abulta l’ast. subdelegáu (cfr.). |
|
deleres, los/les 📖: deleres🔤: , los/les 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
//<i class="della">A</i>(TEST)
|
sos deleres ‘al so caprichu’ [Ay]: El fumo tira a sos dele- res [Ay]. ‘llibremente, al so antoxu’ [Ll (a sus deleres)]. //A les mios deleres ‘a los mios esmolimientos’ [Mi]: Ye que diba a les sos deleres [Mi].
|
Quiciabes del llat. DELĒRUS, -A, -UM, del llat. delērare, variante de delīrare ‘salir del riegu’ → ‘perder la razón’ (EM s.v. lira), con nominalización del plural. Na mesma xénesis qu’ast. de- leres ta’l cat. dalera ‘pruyimientu’ (DEEH s.v. dĕlīrus) y qui- ciabes otres voces romániques (REW s.v. dēlērus). |
||
“delexar” 📖: “delexar”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
Cfr. delaxar.
|
|||
delfín, el 📖: delfín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Herederu de la Corona de Francia.
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Dicen</i>(TEST)
|
que de Ingalaterra/el préncipe queda allá, /al que-y llamen el de Gales/(como el de Asturies acá)/y en Francia llamen Delfín/que é condición prencipal,/que un tal Unbertu dexó /quando al rei lu vieno a dar /y el de Asturies lu dexó/aquel ñuestru primer Xuan /al so fiyu Don Enrique
|
|
||
delgada, la 📖: delgada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Fogaza de pan [Pr].
Nominalización del ast. <i class="della">delgada</i>(TEST)
|
(cfr. delgáu).
|
|||
delgaduxu, a, o 📖: delgaduxu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<b class="della">delgaduxu,</b>(TEST)
|
a, o Delgaducu [Lln].
|
Cfr. delgáu. |
||
delgáu, ada, ao 📖: delgáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+delgóu [Sr]. +delguéu [Ay].>(TEST)
|
Cast. delgado [Lln. Cl. Pa. Cg. Ac. Sr. Ay. Tb. Md. PSil]. De curtiu espesor (la tierra) [Cv (les tripes). Mar]. Finu [Lln. Cl. Ac]: Muélilo delgadín (sic) [Ac]. 2. Flacu [Ac. Md]. 3. Sutil, agudu [Md]. //Delgao ‘(lleche) probe en mantega’ [Pa (delgáu). Sr. Sb]. //Filar delgao ‘filar fino’ [Canella (Cartafueyos 268)].
|
|
Del llat. DĒLICĀTUS, -A, -UM ‘delicáu’, ‘tienru’, ‘refináu’ (EM), con dellos continuadores románicos (REW) ya hispánicos (DEEH; DCECH s.v. delgado). Tamién pudo facese’l verbu adel- gadar (cfr.) bien dende’l llat. bien dende’l so resultáu romance. Averaos al ast. delgáu sedríen’l diminutivo-despeutivu delga- duxu (cfr.) asina como’l femenín nominalizáu delgada (cfr.). L’ast. ufre tamién el continuador cultu delicáu (cfr.), tamién delicadura (cfr.), delicadeza (cfr.). |
|
delgazamientu, el 📖: delgazamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. adelgazamientu.
|
|||
delgazar 📖: delgazar🏗️: NO ✍️: NO |
<adelgazar [Lln. Ac. Tb].>(TEST)
|
Cast. adelgazar [Lln. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Ay. Tb. Md. Pr (= en- delgazar). JH. R]. 2. Desgastar [R] una madera [Tb]. ///La verdá delgaza pero nun taraza [Ay].
|
Del llat. *DELICATIARE, fechu sol llat. delicatus (DCECH s.v. del- gado), étimu que yá propunxere Meyer-Lübke (REW), bien do- cumentáu nel cast. medieval (HLE1: 85). A la so familia pertenecen los verbos compuestos adelgazar (cfr.) y endelga- zar (cfr.) asina como los términos rellacionaos: adelgaza- mientu (cfr.), adelgazador (cfr.), endelgazador (cfr.), endelgazamientu (cfr.). |
||
delgún, una, uno 📖: delgún🔤: , una, uno 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 una,, uno |
Dalgunu d’ellos [Ll]. 2. Nengunu [Ac. Llg. Sb. Ay]. Nengunu d’ellos [Ll (= dengún)]. ///<i class="della">En</i>(TEST)
|
tarinos y en saber, delgunu cortu quier ser [LC].
|
|
Cfr. dalgún. |
|
delicadeza, la 📖: delicadeza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<delicaeza [Ca. Ay].>(TEST)
|
Miramientu, atención [Xral].
|
Cfr. delgáu. |
||
delicadura, la 📖: delicadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<delicaúra [Cp].>(TEST)
|
Susceptibilidá [Cb]. //Tener delicadura ‘ser pervidriosu [Cb] y remilgáu’ [Cp].
|
Cfr. delgáu. |
||
delicáu, ada, ao 📖: delicáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<adelicáu [Sr. Tb. Sm. Vd]. +delicóu [y Sb]. +deliquéu [Ay. Ri].>(TEST)
|
Cast. delicado [Pa. Ac. Sb], finu [Sm]. 2. Enfermizu [Sr. Ay. Ri. Tb. Sm. Vd]. 3. Remilgáu [Pa. Sr. Ay. Ri. Pr], nes comíes, nel vistir, etc. [Tb. Sm]. 4. Vidriosu [Ac]. //Tenelo mui delicao ‘ser pervidriosu’ [Pa. Ac. Pr]. //Gastalo mui delicao ‘ser mui repunante (cola comida y bebida, cola ropa)’, ‘ser persentíu coles coses que se dicen a ún’ [Mi]. Cfr. delgáu.
|
|||
delidiar 1 📖: delidiar 1🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Lluchar contra riesgos, trabayos, etc. [AGO].
|
Quiciabes del llat. DELITIGARE ‘reñer con pallabres dures’, ‘re- prender’ (ABF), como propón García de Diego (DEEH), verbu non conseñáu por REW. |
||
delidiar 2 📖: delidiar 2🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. deliriar.
|
|||
delincuente 📖: delincuente🏗️: NO ✍️: NO |
<delincuönti [Cl].>(TEST)
|
Cast. delincuente [Xral. Cl].
|
Cultismu común col cast., iguáu sol participiu de presente del llat. delinquere (DCECH s. v. delito). |
||
deliriar 📖: deliriar🏗️: NO ✍️: NO |
<diliriar [As. Cn (M). y Tox]. /////delidiar [y Ac. Ay. y AGO].
/////dellirar [JH]. delliriar [/Eo/]. /////delirar [Ay].>(TEST)
|
Cast. delirar [Lln. Pa. Cb. Cp. Ac. Llg. Ay. Mi. Tb. Sm. Md. Bab. PSil. As. Cn (M). Cv. Pr. Sl. Tox. Oc. /“del Navia a Tapia” (Eo)/. Llomb. Mar. AGO]. Suañar [Sl]. 2. Asoleyar nicios de llocura (por una pasión, por una enfermedá) [Ri].
|
|
Del llat. DELIRĀRE ‘perder el derechu de pasu o camín’, ‘per- der la razón’, ‘deliriar’ (OLD), pallabra non mui representada na Romania (REW) nin nes llingües hispániques (DEEH) con in- fluencia de delīrium ‘deliriu’ (OLD) que xustificaría la [j] ver- bal. Otros aspeutos fónicos de les variantes esplíquense bien, asina los tracamundios de sonores -RJ- y -DJ- rellativamente |
|
deliriu, el 📖: deliriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<diliriu [Tox].///<ident class="della" level="1"></ident>//delliriu [JH]. //dellirio (Eo)].>(TEST)
|
Cast. delirio [Ay. Tox. JH. /Eo/], desorden de la imaxinación [Md]. 2. Esmolecimientu, inquietú [Pr. Cv].
|
|||
delitu, el 📖: delitu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">delito</i>.
<i class="della">allá</i>-<i class="della">y los metieno ñ’aposiento </i>/<i class="della">au, sin el tormento ll’apa-</i>(TEST)
|
rato,/confesanon de plano so delito /y aclamano a Dios a voz en grito [BAúxa, Sueños (Poesíes 173-176)] Bien sé que yera delitu /el que yo te lu encargara/por ser d’altu gallinaxe /la que se-y pide esta gracia [ABalvidares, Romanzón (Poesíes 251-254)]
|
|||
delletriar 📖: delletriar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><dellitriar [JH]. delletrear [JH].>(TEST)
|
Cast. deletrear [Pa. /Eo/. Vg. JH]. Cfr. lletra.
|
|||
delliberación* 📖: delliberación*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">avudo</i>(TEST)
|
conçello e deliberaçion sobre todo 1344(or.) [SP- II/202]
|
|
||
dellibrar* 📖: dellibrar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><delibrar [Ay].>(TEST)
|
|
Del llat. DELIBERARE ‘reflexonar’, ‘deliberar’, ‘llibrar’ (EM s.v. liber; ABF), per vía semiculta, en rellación col ast. a. delibera- ción (cfr. delliberación). |
||
dellongamientu* 📖: dellongamientu*🏗️: SI ✍️: NO |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">sen</i>(TEST)
|
delongamiento nenguno 1277 [AAA/33]
|
Formación nominal en rellación etimolóxica col verbu ast. de- llongar (cfr.) de mou asemeyáu a lo que pasa col ast. allonga- mientu (cfr.) con rellación a allongar (cfr.) anque con preposición d’aniciu destremáu. |
||
dellongar* 📖: dellongar*🏗️: SI ✍️: NO |
Verbu qu’almitimos gracies a la documentación medieval na aceición de ‘allargar’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">el</i>(TEST)
|
rrey... dellengo este preito ye los otros ata la Pascua
|
|
del llat. longāre (EM s.v. longus, -a, -um) > ast. *dellongar d’u foi posible iguar el nome *dellongamientu (cfr.). |
|
delvaporar 📖: delvaporar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">evaporar</i>(TEST)
|
[Sb].
|
Cfr. esvaporar. |
||
demanda, la 📖: demanda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">demanda </i>[JH]. Denuncia xudicial [Cd]. //<i class="della">Poner la de- </i><i class="della">manda</i>(TEST)
|
‘llamar verbalmente l’atención a una persona por ciertos fechos o pallabres qu’ún tien por ofensivos’ [Oc]. //-as ‘denun- cia, acusación’ [PSil]. //Sacar las demandas ‘dir al xulgáu pa de- nunciar un dañu’ [PSil]. //Poner unas demandas ‘denunciar el perxuiciu que’l ganáu ayeno fexo na propiedá del demandante cuando’l propietariu culpable nun quier pagar los daños’ [VCid].
|
|
Cfr. mandar. |
|
demandaderu, a, el/la 📖: demandaderu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<demandeiru [Pzu]. //demandadeiro [Eo].>(TEST)
|
Cast. demandadero [JH. /Eo/]. El que fai los recaos [Pzu].
|
Cfr. mandar. |
||
“demandador” 📖: “demandador”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘el que demanda’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">de</i>(TEST)
|
uos saluar este poal de todo demandador 1252(or.) [ACL/198]
|
|
Cfr. mandar. |
|
demandamientu, el 📖: demandamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición y efeutu de <i class="della">demandar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. mandar. |
||
“demandante” 📖: “demandante”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘deman- dador’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">yo</i>(TEST)
|
uos sanar esta mia uendicion de todo demandante a todo tiempo 1255(or.) [ACL/269]
|
|
autor e demandante el procurador de la abadesa priora e monjas 1491 (t.) [SP-IV/328]
Formación llograda dende’l participiu de presente del verbu
DEMANDĀRE > ast. demandar (cfr.). |
|
“demandanza, la” 📖: “demandanza🔤: , la” 🏗️: NO ✍️: SI Interpretación: 🧱 la” |
“demandanza<b class="della">,</b>(TEST)
|
la” Cfr. mandar.
|
|
Términu que conocemos pela documentación: cfr.) cola amestadura del suf. -anza. |
|
demandar 📖: demandar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">demandar </i>[Pzu. JH]. Denunciar [PSil] xudicialmente [Ay. Tb. Cd]: <i class="della">Demandórenme munches veces y nunca perdí pleitu</i>(TEST)
|
[Ay]. Reclamar l’importe de los daños recibíos [VCid]. Pidir [PSil]: Mirái a ver qué demanda’l rapaz [PSil].
|
|
||
demandón, el 📖: demandón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Reclamación, quexa personal [Lln]. //<i class="della">Tomar</i>(TEST)
|
el demandón ‘de- fendese d’una acusación’ [Lln]. ‘reclamar airadamente’ [Lln].
|
|
||
“demarcar” 📖: “demarcar”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu conocíu pela documentación llatina medieval del do- miniu llingüísticu:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">uenimus</i>(TEST)
|
ipsos demarcare 1052 (s. XII) [ACL/279] per ubi illa uobis demarcamus 1065(or.) [ACL/361] per suis terminis demargata 1066 (s. XII) [ACL/371]
|
|
||
demás 📖: demás🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><demáis [/“de Valdés al Eo” (Eo)/].>(TEST)
|
Cast. además [Cb. /Eo/. JH]. Abondo, más de lo necesario [Sm. /Eo/. JH], que nun fai falta [Sm]: Failu por demás [Sm].
|
diez morauedis demays de sua soldada saluo a Maria de Çe- ruera 1300(or.) [ACL-VIII/509]
|
Del llat. DE MAGIS, espresión (Tovar 1969b) con continuadores en fr. y llingües hispániques (REW; DCECH s.v. mas). Les va- riantes fóniques que s’atopen axústense a lo que vemos nes conseñaciones del continuador del llat. magis (cfr. más). N’ast. dase la nominalización gracies al artículu (lo demás, los demás, les demás). Sobro demás faise l’axetivu ast. demasiáu, ada, ao (cfr.) y l’alverbiu demasiao. |
|
demasiáu, ada, ao 📖: demasiáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<demasiáu [Pa]. demasiáu/aa/ao [JH]. demasiáu/ada [Tb. PSil]. dimasiáu/ada [Md]. desmasiáu [Cg. Oc]. desmasiao [Ac]. dimasiao [Ay]. dimasiáu/diamasiá/dimasiao [Llg]. +di- masióu [Llg]. +dismasióu [y Llg]. dismasiáu/dismasiá/disma- siao [Llg]. //desmasiado [Eo].>(TEST)
|
Cast. demasiado [Pa. Cg. Ac. Llg. Sr. Ay (= endimasiao). Sb. Ay. Tb. Sm. Md. PSil. Pr. Oc. /Eo/. JH]: Vese dimasiao [Ay]: Viú la vía endemasiao color de rosa [Ay]. Cfr. más & demás.
|
|||
demediar 📖: demediar🏗️: NO ✍️: NO |
<dimidiar [y JH].>(TEST)
|
Cast. demediar [Pa]. 2. Tar daqué al mediu [Pa]. Llenar una vasía pel mediu [Ay. Ll]. 3. Partir, xebrar en metaes dalguna cosa [JH]. 4. Cumplir la metada del tiempu [JH]. 5. Usar o gas- tar dalguna cosa faciendo que pierda la metada del so valor [JH].
|
|
Del llat. DIMIDIARE ‘partir’, ‘dividir en dos’ (EM s.v. medius, -a, -um; ABF), per vía culta lo mesmo que vemos en permediar (cfr.), remediar (cfr.). Dende’l participiu DIMIDIĀTUS (EM) si- guió l’ax. semicultu ast. demediáu (cfr.). |
|
demediáu, ada, ao 📖: demediáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<///demediao [VCid].>(TEST)
|
Llenu fasta’l mediu, mediáu [VCid].
|
|
||
demedor, ora el/la* 📖: demedor🔤: , ora el/la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<dimidor [LV. Lln. Pa. Cg. JH. R]. dimior [Ay]. demeor [Ay].
/////llimidor [Lln. Cb]. llemeor [Sb].>(TEST)
|
Persona que deme o llime [Pa. Sb]. El que deme o llime [LV. Lln. Cb. Cg. Ay. JH. R]. ///Si no vienen los dimidores ¿pa qué queremos los pañadores? [LC].
|
|
Cfr. demer. |
|
demedura, la* 📖: demedura🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<dimidura [JH].>(TEST)
|
Aición y efeutu de demer [JH].
|
|
Cfr. demer. |
|
“demenar” 📖: “demenar”🏗️: NO ✍️: SI |
Facer de menos. Verbu conocíu gracies a la documentación del sieglu XVIII:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">por</i>(TEST)
|
causa deste necio error los tutean, los demenan, los dizen quantas llanezas se les viene a la boca. Otros los mal- dicen, los riñen, los dicen cien sobarbadas o desvergüen- zas [Grangerías XVIII: 229]
|
Quiciabes del llat. DEMINUĀRE ‘disminuir’, ‘rebaxar’ (EM s.v. minuo) anque ello empobinaría a un resultáu ensin [w] alloñáu de lo que se pervé nel continuador del llat. MINUĀRE (REW) > ast. menguar (GHLA §3.2.9.2). Poro, nun sedría fato camentar qu’ast. demenar podría xustificase dende una formación po- pular resultáu d’una amestanza verbal de DĒ- (EM s.v. dis-) col alverbiu MINUS ‘menos’ (ABF; PE3: 57). Ye posible, con too, que menguar caltuviere’l [w] pa nun se fundir colos continua- dores del llat. MINARE y *MANARE qu’amenazaben con empo- binar a un únicu resultáu (cfr. amenar). Con too ha pertenese en cuenta que Faré (apud Buchi 2010: 82) parte del supuestu *DEMINĀRE ‘axitar’ como aniciu de toa una riestra de verbos románicos. |
||
demer 📖: demer🏗️: NO ✍️: NO |
<demir [Ca. DA]. dimir [Pb. LV. Lln. Pa. Am. Cg. Cp. y Ay. Pr. JH. y DA]. dimiar [Cp]. dumir [Llib. Ll. Ri. Pr]. /////llimir [Cb. Pi. y GP. V1830. y DA. VBable]. llemir [OLLA]. llemer [Sb].>(TEST)
|
Variar los árboles [Pa. Llg. Ll] pa que caigan les castañes [Vi- llah]. Sacudir [Pr] frutos de los árboles [GP a. 1788] con vares llargues o piértigues o varangolles [Pb. LV. Lln. Pa. Am. Pi. Cb. Cg. Cp. Ac. Sb. Ca. Mi. Ay. Pr. JH. R. DA. OLLA. VBa- ble]: Estaben demiendo una castañar [Ca]. 2. Recoyer fruta (sobre too aplícase a les castañes) [Ca]. Quitar, recoyer [DA].
|
|
Dar golpes con un palu o vara (a los gües, a les fieres, al polvu, etc.) [JH]. 4. Valtar, echar abaxo [DA] o cortar a cual- Del llat. DEMERE ‘llevar, quitar especialmente d’un sitiu altu’ siguió ast. demer y demir con una posible variante palatal (GHLA §4.4.7) y con velarización vocálica por cuenta’l con- testu fónicu. El so usu yá se documenta en Varrón: quae ex ar- boribus dempta (EM s.v. emo), lo que s’axusta perbién a la idea de les nueses definiciones qu’aluden al fechu de xebrar el frutu del árbol como tamién se conseña n’Horaciu cuando escribe demere fetus ab arbore (ABF s.v. demo). L’étimu pal ast. yá ta en Xovellanos (Apuntamiento 312) y en González de Posada (GP 15) y ha alvertise que semánticamente pásase de ‘quitar’, ‘cortar’ (mesmamente ‘tocar’) a ‘xebrar’ que s’afaya col ast. medieval qu’emplega’l verbu na aceición de ‘xebrar tierres’, sinónimu d’otros términos emplegaos daquella (y a vegaes nel presente) como: xebrar, departir, estremar, ferir, atestar, afron- tar, tornar, etc. (CGHLA 193). En rellación etimolóxica tene- mos ast. demedor (cfr.), demedura (cfr.). La variante dimiar empobina a qu’almitamos un encruz de dimir con vendimiar cosa que paez aconseyar tamién l’aceición §6. |
|
demeter* 📖: demeter*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">dimitte</i>(TEST)
|
eos 803(or.) [DO IX-X/19]
|
|
||
demientres 📖: demientres🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
demisu, el 📖: demisu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
democadura, la 📖: democadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">democadura,</b>(TEST)
|
la Esmochadura [JH].
|
Cfr. mocu, a, o. |
||
democar 📖: democar🏗️: NO ✍️: NO |
<///<ident class="della" level="1"></ident>//desmocar [Ca. Ac]. desmoucar [Cd. An]. //demoucar [PCastro].>(TEST)
|
//-se ‘romper un cuernu una vaca’ [Pa]. ‘romper el res un cuernu o los dos’ [Ca]. la tierra para acabar de llenar bien el hoyo, toda se ha de- mocar a caba fonda [Grangerías XVIII: 648]
|
|
||
demochar 📖: demochar🏗️: NO ✍️: NO |
Verbu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">quándo has de </i><i class="della">demochar</i><i class="della">(TEST)
|
las guías a los nuevos arcos que se van criando [Grangerías XVIII: 686] Cfr. mochu, a, o.
|
|||
democho 📖: democho🏗️: NO ✍️: NO |
Interx. ¡Demoniu! [Ar].
Eufemismu por <i class="della">demoñu</i>(TEST)
|
o demoniu con influxu de la familia de demochar por nidia referencia a los cuernos como vemos en democu (cfr.).
|
|||
democu, el 📖: democu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Demoniu [JH]. //<i class="della">¡Democo! </i>‘¡diantre!’ [JH]: <i class="della">¡Ell democo de </i><i class="della">lla muyer! </i>[JH].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Y</i>(TEST)
|
¿quién ye con mil democos/el que casalos entama? [El Camberu 7]
|
|
cfr.), demoñu o demoniu con influxu de la familia de democar por nidia referencia a los cuernos o al que-y falta un cuernu. Paralelu paez democho (cfr.). Quicia- bes dende democu, con metátesis, pudo facese ast. dégomu (cfr.), con una acentuación que remite a un usu espresivu. |
|
demodar 📖: demodar🏗️: NO ✍️: NO |
Cambiar el tiempu [Ay]. Mudar, variar, camudar, alterar, dis- frazar, desfigurar [JH].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">uel testamentum disrumpere uel </i><i class="della">dimutari</i><i class="della">(TEST)
|
uoluerit 953 [ACL- II/5]
|
|
Del llat. DEMUTĀRE ‘camudar’, ‘abandonar camudando’ (EM), un compuestu de MUTARE > mudar (cfr.), dambos tamién con asitiamientu en castellán (DEEH). |
|
demói, el 📖: demói🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Demoniu [Cg. R]: <i class="della">¡El</i>(TEST)
|
demói del rapaz esti que mi comió toles peres del güertu! [Pa].
|
//¡Demói! ‘¡demoniu!’ [Pa. Mar]. Eufemismu por demoñu o demoniu. |
||
demóngaru, el 📖: demóngaru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<demóncaru [Cv]. demónganu [Cb. Ac. VB]. //demóncaro [y Eo]. demóngaro [Mánt].>(TEST)
|
Diablu [Cv (= demoru). /Eo/].
|
Demoniu [Cb. Ac. VB]. //¡De- móngaru! ‘¡demoniu!’ [Tox. /Mánt/]. //Demónganos lleve, Xuan/si, meyor que la boroña/non quies de la fisga el pan [CyN (Recuerdos)]. Formación llograda dende’l llat. DAEMONICUS > demongu (cfr.) cola amestanza del sufixu átonu -ŬLUS > -aru, ast. demóngaru → demónganu (LLAA 103: 12); cola perda de la postónica siguió |
|
|
demongáu, ada, ao 📖: demongáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
Endemoniáu [Cg. AGO]. 2. Permalu [AGO]. Cfr. demongu.
|
|||
demongriu, el 📖: demongriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Demoniu [Lln (= demoniu). Cl (= diañu). Qu. Tb. Sm]. //<i class="della">¡De- </i><i class="della">mongriu!</i>(TEST)
|
‘¡demoniu!’ [Tb. Sm]. //¡Demongriu pal pecáu! ‘¡qué pasa equí!, ¿qué ye esto?’ [Pa]. Cfr. demóngaru.
|
|||
demongu, el 📖: demongu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<demorgu [Cl. JH].>(TEST)
|
Demoniu [Cl (= diañu). Cg. JH]. un demorgo d’ un mandon,.. que tria tamien so baston 1843 [Chinticu/15]
|
|
Del llat. DAEMONICUS (EM) términu que se caltién como axe- tivu nel llat. serondu y medieval na aceición ‘del diablu’ ‘de- moníacu’, ‘diablóricu’ (MLLM) llueu nominalizáu, siguió ast.
*demo(n)cu → democu y *demon(i)gu → demongu o *de- mogu → con metátesis degomu (cfr.), ésti con perda de la nasal (como democu), aquél responsable de *demongar, verbu que conocemos gracies a lo que paez el so participiu ast. demon- gáu (cfr.). Dende DAEMONICUS con un tratamientu pal grupu romance -N’C- asemeyáu al qu’atopamos en commun(i)cāre (OLD) > comulgar y, darréu, con tracamundiu de líquides agru- paes, siguió ast. demorgu (llueu con posible metátesis → *de- mogru y encruz con demongu → *demorgu) d’u se fexo
*endemorgar y el so compuestu desendemorgar (cfr.). Un di- minutivu de DAEMONICUS + -ŬLUS (LLAA 103) vémoslu nel ast. demóngaru (cfr.). Una variante fónica culta de DAEMONICUS tenémosla nel ast. demónicu (cfr.). |
|
demonia 📖: demonia🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Espresión de contrariedá o estrañeza [Ay].
|
Variante cultizante de demoña (cfr.). |
||
demónicu 📖: demónicu🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
¡Demoniu! [Lln].
|
Cultismu tomáu del llat. DAEMONICU (cfr. demongu). |
||
demoniu, el 📖: demoniu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<demonio [Llg]. /////demoñu [y Lln. y Md. Cg. Llomb. JH].
+demuñu [JH].>(TEST)
|
Cast. demonio [Lln. Pa. Llg. Sb. Sm. Md (= diablu = xunu = bar- zabú). Pr. JH (/demoña ‘fema del demoñu’). Cg]. 2. Persona o animal de malos vezos [Sm]. //¡Demoñu! ‘¡demoniu!’ [Md. Llomb]. //Del demonio ‘pergrande (daqué o daquién)’ [Llg]: Ví un camión del demonio [Llg]: Hai un ruíu del demonio [Llg]. //¡Por demoniu! ‘¡por tolos diablos!’ [Sb]. //¡De los demonios! ‘interx. de sorpresa o sustu’ [Pr]. //El demonio que lu lleve ye im- precación pa desear mal a daquién, pa dicir lo mal que se portó daquién o lo mal que daquién fexo daqué [Llg]. //El demoniu te l.lieve ye una especie de xuramentu col que se garantiza’l cum- plimientu de lo que se diz [Sm]. //El demoniu duerme en pocas payas ‘el demoniu anda perdayuri’ [Lln]. //El demoniu tien cara de cochu y de cocha prieta ‘el demoniu ye tolo malo’ [Lln]. el potru está emperradu y cobró miedu al demoniu de la vaca 1792 [QUIXOTE/47] valga el diablu sos tripes panzon del demoniu 1792 [QUI- XOTE/123] hay quien mormura en el pueblo q’ al dimonio está entre- gada 1890 [Cano(c20)/25] a mi dióme un respingu q’ tomei mieu aquel demonión 1907 [Cartafu 17/10] aquel demonión de fierru de dellantre escomenzó a dar otra vez 1907 [Cartafu 17/10]
|
|
||
demoniura, la 📖: demoniura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>/demoniuras [Lln].>(TEST)
|
|
|||
demontráu, ada, ao 📖: demontráu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
|
|||
demontre, el 📖: demontre🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><demontri [Tox]. demontres [Ac. y Tb. y Sm. PSil. Tox. Tor].>(TEST)
|
Demoniu [Cg. Ac. Sr. Ri. Sm. /Mánt/]: Paez el demontres esa neña [Ac]. //¡Demontre! ‘¡demoniu!’ [Tb. Sm. PSil. Pr. Mar. Tor (= ¡demontres! = ¡demoñas!). Pa (¡demontri! = ¡demon- tres!). Tox (¡demontres!)].
|
|
||
demonxe, el 📖: demonxe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Diablu [JS].
<br class="della">Posible deformación del ast. <i class="della">demoñe</i>(TEST)
|
(cfr.) motivada pol eufe- mismu y favorecida,
|
quiciabes, pola referencia a monxe, va- riante de monxu. |
||
demoña, la 📖: demoña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Fema del <i class="della">demoñu</i>(TEST)
|
[JH]. //¡Demoñas! ¡demoniu! [Tor].
|
Cfr. demoniu. |
||
demoñáu, ada, ao 📖: demoñáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<b class="della">demoñáu,</b>(TEST)
|
ada, ao Endemoniáu [Cg].
|
Cfr. demoniu. |
||
demoñe, el 📖: demoñe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. demoniu.
|
|||
demoque, el 📖: demoque🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Esmoche [JH].
|
Posible deverbal de democar (cfr.) como de algamar → al- game, etc. |
||
“demora” 📖: “demora”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">si non seruarem costa emission et </i><i class="della">demora</i><i class="della">(TEST)
|
sit super omnia mea bona 1233(or.) [SV/159]
|
|
Cfr. demorar. |
|
demorador, ora 📖: demorador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
Cast. <i class="della">demorador</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. demorar. |
||
demoranza, la 📖: demoranza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<demorancia [y JH]. demuranza [An].>(TEST)
|
Demora [An. JH. /“desde Valdés al Eo” (Eo)/]. //Tener demu- ranza ‘retraese na execución de dalguna obligación’ [An].
|
|
Cfr. demorar. |
|
demorar 📖: demorar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">demorar</i>(TEST)
|
[JH]. Tardar en facer dalgún asuntu [PSil].
|
Del llat. demorāri ‘causar retrasu’ (OLD) → DEMORĀRE (EM), verbu afitáu nes llingües romániques (REW s.v. demorare) ya hispániques (DEEH). El deverbal ast. demora (cfr.) conozse gra- cies a la documentación medieval en llatín. Sobro ast. demora féxose’l deriváu popular demoranza (cfr.), cola amestadura del suf. popular -anza. En rellación etimolóxica con esta familia atopamos ast. demorador (cfr.). |
||
demorriáu, ada, ao 📖: demorriáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<b class="della">demorriáu,</b>(TEST)
|
ada, ao Endemoniáu [Cg].
|
Cfr. demorriu. |
||
demorriu, el 📖: demorriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<demorrio [Ll. //Figueiras (Eo)]. demorru [y AGO]. demoru [Cv. Llomb]. //demoro “de Valdés al Eo” (Eo)].>(TEST)
|
Demoniu [Cg. Ll. Cv. AGO] (pero menos marcáu que demo) [/Eo/]. //¡Demoro! ‘¡demoniu!’ [Cv. Llomb]. demorriu de Xuana con un puñau de felechu quixo forrái la garganta 1900 [PPRIA(B)/36] el demorriu de_la mio muyer non calla porque vaya añar el criu 1906-1914 [J. Arango/101]
|
|
demorro de moza qué fumo que gasta con su carantoña Del llat. DAEMONIUM > ast. demoniu (cfr.) pudo siguir una for- mación con suf. -orru, -orriu. Sobro demorriu iguóse’l verbu *demorriar y *endemorriar güei conocíos gracies al calteni- mientu de lo qu’abulta continuador del participiu débil demo- rriáu (cfr.), endemorriáu (cfr.). |
|
demostranza, la 📖: demostranza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">demostración</i>(TEST)
|
[Cn (M). JH]. Cfr. amosar.
|
|||
demostrar 📖: demostrar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">demostrar </i>[Ay. Ri. JH]. Esplicar lo que nun s’entiende [Ri].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">lugar</i>(TEST)
|
muy sancto e mucho onrrado e hu Dios damostra mu- chos miragles 1270(or.) [ACL-VIII/26]
|
aquel que demostra el escripto piense de buscar otros es- criptos s. XIII(or.) [FX/100]
|
Cfr. amosar. |
|
demozar 📖: demozar🏗️: NO ✍️: NO |
Quitar delles cañes altes de los árboles, d’otres plantes [Pa]. Esmochar tolos gamayos d’un árbol dexando namái’l tueru [Cg]. 2. Espicar el maíz quitándo-y la flor masculina o espigu [Cb. Cp].
<ident class="della" level="1"></ident>¿<i class="della">Quál</i>(TEST)
|
{de los árboles} demozarse? [Grangerías XVIII] Debes tener dos achos grandes de hombre para [...] demo- zar árboles [Grangerías a. 1712] demózales las cañas más gruessas. Pero la salvia quiere tie- rra gorda y es muy amiga de tener junto a sí a la ruda. Y la ruda quiere tierra caliente y gorda [Grangerías XVIII: 1006] mui bien-y sorbacé llo que decía/que yeren, ensin duda, estes razones:/“¡Demociái aquisi árbol al momento /y es- paxaretá la so fueya el viento!” [BAúxa, Sueños (Poesíes 285-288)] Cfr. mozu, a, o.
|
|||
demu, el 📖: demu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Diablu [Sm (= demongriu = demoniu = demontre). Pzu. Cn. Tox. /Mánt/. Tor]: <i class="della">Malos</i>(TEST)
|
demos nunca te l.leven [Cn]. Demo- niu pequeñu, diablu [/“desde Valdés al Eo” (Eo)/]. //Nun vaya ser el demu ‘por si acasu’ [Cn].
|
Del nominativu y masc. llat. DAEMŌN, -ŎNIS d’usu na llingua de la Ilesia col significáu de ‘espíritu infernal’ (EM), per vía culta y con perda de la nasal cabera. |
||
demuezu, el 📖: demuezu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">demozar</i>(TEST)
|
[Cg].
|
|
||
dencarcelar 📖: dencarcelar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desencarcelar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. cárcel. |
||
dende 📖: dende🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><dinde [y Vd. Oc].>(TEST)
|
con esto la mitad de la faza dende de nomina 1479 (t.) [SP- IV/201]
|
Del llat. DEINDE ‘ensiguida’, ‘a continuación’ (EM), ‘desde ellí’, ‘desde entós’ (OLD) con dalgún caltenimientu románicu (REW), ya hispánicu, cast. dende (DEEH). La variante dinde fai almitir tamién una acentuación *deínde → *dendi → dinde a la vera de DEINDE > dende, ésti ensin diptongu na fastera occidental. |
||
dendemoñar 📖: dendemoñar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Desendemoniar, llanzar el demoniu [JH].
|
Cfr. demoniu. |
||
dendevede 📖: dendevede🏗️: NO ✍️: NO |
<endevede [y Md].>(TEST)
|
En llugar de, en vez de [Md].
|
D’una amestadura de dende + en vez de. |
||
denel 📖: denel🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Interx. ¡Ye mentira! [Xx].
|
** |
||
dengue, el 📖: dengue🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">dengue </i>[Pa]. Parte del traxe rexonal femenín [Ac. Ri. PSil]. Especie de banda de pañu negro y aterciopelao del mesmu color que poníen les muyeres en pechu y abotonada atrás, nel traxe rexonal [Vd]. Prenda del vistíu de la muyer, negra, mui allargada y con un corte especial, como si fora una manteleta curtia que s’alluga nos hombros, crúzase per delan- tre dende’l pechu a la espalda abrochándose nésta a l’altura de la cintura (ye la pieza más luxosa del traxe tradicional) [Lln (= rebociñu = rebocillu = solitaria)]. Esclavina de pañu negro con adornos de terciopelu del mesmu color qu’usaben les muyeres como parte del traxe rexonal (diba cruzada sol pechu y aboto- nada pela parte d’atrás) [Oc]. Esclavina de pañu del traxe re- xonal [Pzu]. Especie d’esclavina de pañu negro que se cruzaba en pechu y s’ataba na espalda (desusada) [Sm]. Esclavina del traxe rexonal que se cruza en pechu y abotona na parte d’atrás [Pb. Pa. Cp]. Parte del traxe tradicional, de terciopelu negro que cruza delantre’l pechu y tien adornos [Mi]. Prenda feme- nina asemeyada a la <i class="della">toquilla </i>[Ca]. Especie de manteleta de pañu o estameña que ponen les aldeanes nos hombros y cubre la espalda y pechu [JH]. Especie de <i class="della">pelerina </i>del vistíu rexonal
femenín que namái llega a la metá de la espalda y que con cabos llargos en curva crúcense sol pechu atándose detrás de la cintura [R]. Manteleta [Ay] triangular que cubre pechu y es- palda [Bard]. Especie de manteleta o esclavina de pañu [Mar]. Pañuelu de pañu que cubría la mitá de la espalda, pasaba so los hombros pa cruzase alantre y atase atrás [Tor]. Especie de mantón asemeyáu a una <i class="della">toquilla </i>[Arm]. Pañuelu de terciopelu del pescuezu [Ay]. Prenda d’usu femenín [Qu] güei desusada [Tb]. Antigua prenda femenina [Tox]. Saya [Ac]. 2. Home o muyer melindrosu [Pr]. //<i class="della">Andar</i>(TEST)
|
libre y en dengue ‘quedar lli- bre dafechu’ [Ll]. //Dar el dengue ‘dar vuelu a la saya al ca- minar’ [Ac]. ‘trabayar de veres’ [Ac]. ‘andar de mala manera una muyer’ [Pa]. ‘falar muncho’ [Mi]. //Da-y al dengue ‘nun parar de facer dalgo’, ‘testoniar nuna cuestión’ [Ri]. //H.echu un dengue ‘perdeteriorao (dalgo)’ [Lln]. //Tener dengue ‘tener bona disposición, desenvoltura’ [Ac]. ‘melindre’ [Pa]. ///María, si vas al monte/non me traigas lleña verde/estándome calentando/saltóme una chispa al dengue [LC].
|
|
etimoloxía non clara. Siguiendo la opinión asoleyada de magar Schuchardt podría ser de creación espresiva (DCECH s.v. dengue). |
|
dengún, una, uno 📖: dengún🔤: , una, uno 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 una,, uno |
<dengún-dengunu/denguna [PSil]. dengún [Lln]. degunu [y JH]. dengunu [Lln. Arm. DA]. dingún [y Cb. Llg. y Ay]. din- guno [Os]. ningún [Lln]. ningunu/a [Lln].>(TEST)
|
Nengún [Lln. Cl. Os. Pa. Cg. Cb. Ac. Llg. Ay. Ll (= delgún). Bab. PSil. Cn (MG). Cv. Oc (dengún = dingunu). /Mánt/. JH.
|
|
R. DA. Arm. Llomb (dengún = denguno/a). Mar (denguno/a)]. cfr.) con disimilación de la nasal d’aniciu. |
|
denombrar 📖: denombrar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
* Cfr. nomar.
|
|||
“denostar” 📖: “denostar”🏗️: NO ✍️: SI |
Verbu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><br class="della"><i class="della">si</i>(TEST)
|
barallar uezino co
|
|
Del llat. DEHONESTARE (EM s.v. honos) ‘deshonrar’, ‘infamar’ (DCECH s.v. denostar). Un deverbal atopámoslu tamién na do- cumentación medieval con y ensin diptongu (cfr. denuestu). |
|
dentada, la 📖: dentada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Mordilada [Sm. Md]. Taragañu [Tox. Mar].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">anda</i>(TEST)
|
el mundu al retorteru,/con tributos escusanos/y otres coses que ñon cuentu, /que so mercé bien lles sabe,/yo llo pago, yo llo sientu./¿Qué-y paez d’esti mundu?,/¿no está bonu?, d’él reñego,/pos al que quier da-y gustu-y dan den- tada de perru [ABalvidares, Canción (Poesíes 68-76)]
|
Deverbal de dentar. |
||
dentadume, la* 📖: dentadume🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///dentadumbre [Os]. dentadumbri [Cl].>(TEST)
|
Dentame [Os. Cl]. Cfr. dentar.
|
|||
dentadura, la 📖: dentadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<dentaúra [Ca. Ay].>(TEST)
|
Dentame [Xral].
|
Cfr. dentame. |
||
dental, el 📖: dental🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Parte de la cabeza del aráu onde s’inxer o encaxa la reya [Cl. Os. Ac. Sm. Bab. Ar. VCid].
Del llat. DENTĀLIS, -E ‘parte del aráu onde encaxa la reya’ (EM), con dellos continuadores románicos (REW) ya hispánicos <i class="della">den- </i><i class="della">tal </i>(DEEH). Ye posible que dende ast. <i class="della">dental </i>se fexere un verbu
*<i class="della">dentalar </i>→ ast. <i class="della">dentarar </i>(cfr.) con un participiu nominali- záu responsable del ast. <i class="della">dentarada</i>(TEST)
|
(cfr.). En rellación etimo- lóxica atópase tamién ast. dentaradura (cfr.) y dentarón (cfr.) con desendolque d’usos figuraos.
|
|||
dentame, el/la 📖: dentame🔤: , el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) |
<el dentamen [y PSil. Tox]. el dentame [Tb. JH].///<ident class="della" level="1"></ident>//la den- tame [Ac. Sl. y Cn (F). Oc]. /////dentame [Cp. Ll. Bab. Pzu. Cn (M). Cv. /Eo. Mánt/]. dentamen [Mi. Md]. /////dentamia [Lln].>(TEST)
|
Cast. dentadura [Lln. Cp. Ac. Mi. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. Cn (MG, F). Cv. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. JH. Mont] de les persones [Sl]: Tienes bona dentame [Ac]. 2. Con- xuntu de dientes de dellos intrumentos [JH]. //Tener bon den- tame ‘comer de too y muncho’ [JH].
|
|
||
dentar 📖: dentar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><adentar [Ll. y JH].>(TEST)
|
Cast. dentar [JH]: Isti garapiellu ta mal dientáu [JH]. 2. Re- xistrar la dentadura del home o animal [JH]: Faltóte dentar ell güe antes de mercallu [JH]. 3. Morder [Ll].///
|
|||
dentarada, la 📖: dentarada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Mordilada [JH]. //<i class="della">A</i>(TEST)
|
dentaraes ‘a mordilaes’ [JH].
|
Cfr. dental. |
||
dentaradura, la 📖: dentaradura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">dentaradura,</b>(TEST)
|
la Dentelladura (sic) [JH].
|
Cfr. dental. |
||
dentarar 📖: dentarar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">dentellar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. dental. |
||
dentarón, el 📖: dentarón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">adaraja</i>, parte que nos edificios se dexa sobresaliente pa siguir na construcción [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">dental</i>(TEST)
|
& dentillón.
|
|||
dentellada, la 📖: dentellada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<dentel.lada [Sm. Md. Pzu. PSil. An]. {Con cheísmu, dente- chada [Tox]}.>(TEST)
|
Dentarón [Sm. Md. Pzu. PSil. An. Tox. R]. //A dentellaes ‘a mordiatos’ [JH]. //Durmir a las martel.ladas ya despertar a las dentel.ladas ye una censura a quien se presenta a la hora de comer ensin presentase enantes a la hora de facer un serviciu [An]. Cfr. dentillón.
|
|||
dentellón, el 📖: dentellón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">adaraja</i>, parte que nos edificios se dexa sobresaliente pa siguir na construcción [JH].
Cfr. <i class="della">dentillón.</i>(TEST)
|
||||
dentera, la 📖: dentera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<dentiera [Tox]. denteira [Pzu. /Eo/].>(TEST)
|
Cast. dentera [Ac. Ri. Pzu. Tox. /Eo/]. Dolor de dientes llueu de comer fruta verde [Ac. Tb. VCid. R]. 2. Grima [Ri]: Sólo con uyil.lu hablar yá me da dentera [Ri]: El chirríu la puerta dame dentera [Ri]. ///Come la pera’l güelu y tien la dentera el nietu [LC].
|
Del llat. DENTĀRIUS, -A, -UM ‘de los dientes’ (EM; ABF), que vemos en (herba) DENTARIA, llueu con nominalización del fe- menín, con un sufixu qu’alvertimos en veyera (cfr. vieyera). Sol ast. dentera féxose’l verbu adenterar (cfr.). |
||
dentil, el 📖: dentil🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Dental del aráu [As].
D’una formación *DENTĪLE variante de <i class="della">dentālis </i>como fai ver ast. <i class="della">dental </i>(cfr.) y que nos empobina a acordanos de la equi- valencia de les variantes axetives -<i class="della">ibilis</i>(TEST)
|
xunto a -abilis.
|
|||
dentillón, el 📖: dentillón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Diente prietu que sal al gochu [Ar].
D’un posible dim. de <i class="della">dens, -ntis </i>‘diente → *DENTĚLLUS res- ponsable del ast. *<i class="della">dentiellu</i>(TEST)
|
con un aum. dentellón o denti- llón, propuesta que faen Corominas-Pascual pal cast. dentellón (DCECH s.v. diente) refugando con bon criteriu la idea de quien camienta que ye un occitanismu. Dende’l puntu de vista semánticu l’ast. dentellón (cfr.) paez un nidiu caste- llanismu treslladáu por JH dende’l DRAE.
|
Quiciabes el mesmu JH sía responsable de buscar un equivalente nel ast. dentarón (cfr.). Dende’l citáu *dentiellu pudo llograse’l verbu *den- tellar del que l’ast. dentellada (cfr.) ye un deverbal. L’ast. conoz el castellanismu dentillu nun cantar infantil importáu, dichu pol neñu al caye-y un diente: Dentilllu, dentillu te tiro al campillu (‘cementeriu’), pa que me salga otru más guapi- llu [Tb]. |
||
dentín, ina, ino 📖: dentín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<dentina [Ay. Tb. Oc].>(TEST)
|
Que nun camuda, que nun acaba de mudar los dientes de lle- che (el xatu) [Sb. Qu. Tb. Sm. Cn. Oc]: La vaca ya dentina ya nun ya a mudar las palas [Tb]: Volvíu cola dentina pa casa [Cn]. Que namái tien los dientes de lleche [Ay]. 2. Colos dien- tes perestrenchos (una vaca) [Tb]. Cfr. diente.
|
|||
dentín, el 📖: dentín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Diente pequeñu [Ac. Ay. Md. JH]. Dim. del ast. diente.
|
|||
dentón, ona 📖: dentón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
De dientes grandes [PSil] y feos [Tb. /Eo/]. 2. Cola quixada d’abaxo más curtia que la d’arriba [PSil]: <i class="della">Nacíu</i>(TEST)
|
dentona [PSil].
|
3. Que nacen (los gochos) con caniles llargos ya ane- grataos, que nun dexen que mamen bien’ [Ll]. Aum. del responsable de diente. El fem. ye analóxicu de den- tón. |
||
dentón, el 📖: dentón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Diente grande [Tb. Md. JH]. 2. Enfermedá de los dientes o xenxives [Md]. 3. <i class="della">Dentex</i>(TEST)
|
dentex [Lln, Vd (Barriuso: espáridos 577). Llu (PPAC). L’Arena]. “Pescado de mar, que tiene presa como un perro” [R]. Cfr. diente. El nome del pexe n’ast. (§3) supón tamién un au- mentativu sobro DENS, DENTIS (cfr. diente) darréu que nun se xustificaría direutamente dende’l llat. dentex ‘pexe marín’ (EM s.v. dens, dentis).
|
|||
dentuces, les 📖: dentuces🔤: , les 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
Tenaces, particularmente les de los dentistes [Sb].
Quiciabes d’una formación sol continuador del llat. <i class="della">dens, den-</i><i class="della">(TEST)
|
tis ‘diente’ (cfr.) cola amestanza del suf. *-ŪCEUS, *dentuzu, con formación analóxica femenina *dentuza y xeneralización plural. El nome de dentuces pa un tipu de tenaces vendría mo- tiváu pola semeyanza de la so forma colos dientes o,
|
quiciabes meyor, cola so finalidá en rellación colos problemes dentales. |
||
dentudu, a, o 📖: dentudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
De dientes grandes [Tb].
|
Cfr. diente. |
||
dentuna, la* 📖: dentuna🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<//dintúa [As].>(TEST)
|
Sierra pa serrar madera o piedra [As]. Serruchu [As].
|
Cfr. diente. La fala d’A Estierna compórtase nesti puntu (perda de -n-) como la eonaviega. |
||
denuedu, el 📖: denuedu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación:
<i class="della">Llegó</i>(TEST)
|
a iste tiempo Tisbe, que del miedu/se fora pocu a pocu recobrandu,/y hacia el moral camina con denuedu,/ve a Pí- ramo que al pie de ille bufandu/ente mortales ansies... :/— Ya ñon puedo,/según la sangre y fuerces van faltando,/vivir, Tisbe, tal quieren les estrelles,/-dixo-. Y entamó dar les bo- cadielles [BAúxa, PyT (Poesíes 193-200]
|
Posible castellanismu (DCECH s.v. denodarse) tresmitíu al as- turianu pela lliteratura. |
||
denuestu, el* 📖: denuestu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">per</i>(TEST)
|
uno de istos IIII denostos,.. servo traditor cegulo s. XII
|
|
Cfr. denostar. |
|
denuncia, la 📖: denuncia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">denunciar</i>(TEST)
|
[Ac].
|
Cfr. denunciar. |
||
“denunciación” 📖: “denunciación”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">nin</i>(TEST)
|
de fazer del relexiaçion nin denunciacion en alguna ma- nera 1329(or.) [SP-II/54]
|
Del llat. DENUNTIATIO, -ONIS ‘anunciu’, ‘declaración’ (ABF), per vía semiculta. |
||
denunciar 📖: denunciar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">denunciar</i>(TEST)
|
[Xral].
|
|
||
denunciella, la 📖: denunciella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<denunciel.la [PSil. Oc]. dilunciel.la [As]. delunciel.la [As, Dg (Oc)]. dulunciel.la [Cn (Oc). Noval 30]. dolonciel.la [Noval 30]. derunciella [SCiprián]. {Con cheísmu, denuncie- cha [Tox]}. //donicella [Eo]. {Con yeísmu: doniceya [Anlleo, El Espín (Oc)]}. donicela [Mánt]. dornicela [Valledor, Berdu- cedo (Oc)]. dondicella [Eo].///<ident class="della" level="1"></ident>denuncilla [Mar]. donocilla [Mar]. deroncilla [Tor]. doloncilla [Aliste 92].>(TEST)
|
|
Varela 1997: 153), p’algamar una bona acoyida d’un animal pues, de nun lo llograr, l’animal pue resultar perxudicial col so comportamientu (PE4 s.v. mustadiella). La variante dorni- cela y dondicella paez qu’ufren l’influxu d’otros términos como g-ast. dorna ‘duerna’, y *donde ‘duende’. Al sur del do- miniu conséñase tamién el diminutivu de domina →
*DOM(I)NĬTTA > doñeta xunto a -illa. El restu del ast. prefier los términos papalba (papalbiella, papalbina…), lliria y los sos compuestos rataliria, ratallina…(PE3: 102). |
||
denyuri 📖: denyuri🏗️: NO ✍️: NO |
<denyure [y Cb. Ca. JH. DA] denyuri [Rs, Ci, Ac (VB). y Cb. Sb]. danyuri [Ca]. dinyuri [Cb]. denyures [Cn (F)].>(TEST)
|
En nengún sitiu [Cb. Sb. Cn (F). JH. DA]. En nenguna parte [Rs, Ci, Ac (VB). Cb.]: Nun vo a dinyuri [Cb]: Nun vo pa denyuri [Sb]. En dalguna parte [Ca. Sb]: Ta pa denyuri [Sb]. En dalgún sitiu [Ca]: Busca les tiseres que danyuri estarán [Ca]. A nengún sitiu [Cn (F)]: -¿Óu vas? -Denyures [Cn (F)]. //Tar danyuri ‘tar lloñe, tar per hí’ [Ca]. 2. Enxamás [OLLA. R]. Nunca [JH].
|
|
Cfr. ayuri. |
|
deñucar 📖: deñucar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Romper la ñuca o poza [Pa. Tb]. Cfr. esñucar.
|
|||
deogracies 📖: deogracies🏗️: NO ✍️: NO |
<diogracies [Cg]. deogracias [R]. dogracies [JH].>(TEST)
|
Voz pa llamar a les puertes [Cg].
|
Saludu que se fai enantes d’en- trar nuna casa [JH. R {Al saludu contesten: -A Dios sean daes, ¿Quian, quian está hí? -Xente de paz. Non quier guerra [JH]}. Fórmula tomada del llat. DEO GRATIAS cola que se daben gra- cies a Dios na tradición cristiana. |
||
depalar 📖: depalar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Recoyer el cuchu de la corte y echalo fuera nel burdiu o cu- cheru [AGO].
|
Cfr. pala. |
||
deparamientu, el* 📖: deparamientu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. deparar.
|
|||
deparar 📖: deparar🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Apaecer de sutrucu [Lln]: Nunca se me deparó ningunu [Lln]: Se-y deparó la Virxen [Lln].
|
|
||
“departidamientre” 📖: “departidamientre”🏗️: NO ✍️: SI |
Dixebradamente, alverbiu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">que</i>(TEST)
|
los meta departidamientre en carcer u fagan penedencia contra sua voluntat s. XIII(or.) [FX/135]
|
|
||
departimientu* 📖: departimientu*🏗️: SI ✍️: NO |
Repartu, términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">el</i>(TEST)
|
marido que fezer fazer a la muller escripto de tal departi- miento s. XIII(or.) [FX/139]
|
|
Cfr. departir. |
|
“departir” 📖: “departir”🏗️: NO ✍️: SI |
Partir, repartir, dixebrar, verbu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">per</i>(TEST)
|
suos terminos quomodo departet cum Aguilar 1131 (s.
|
esta hereditate de_parte con Xemenas et con Sancti Crementi
|
||
depauta, la 📖: depauta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">epactas</i>(TEST)
|
[Cñ].
|
Términu d’aniciu semicultu nel grecismu en llat. EPACTAE, -ARUM (DCECH s.v. epactas) anque cola anteposición de de- acordies coles alternancies (con de-, ensin de-) que dacuando puen alvertise n’ast. El términu n’ast. paez tar tomáu del llati- nismu común col castellán epacta (DRAE; s.v. epacta). |
||
dependencia, la 📖: dependencia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">dependencia</i>.
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">y</i>(TEST)
|
que borrás de llos magos lla sentencia, /que todo lo diría en so concencia./Fo Arioc cuntar al rei la dependencia /y en
|
|
||
depender 📖: depender🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">depender</i>(TEST)
|
[JH].///
|
|||
dependiente 📖: dependiente🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Independiente [Ac]: <i class="della">Vamos</i>(TEST)
|
dependientes unes d’otres [Ac].
|
Cfr. depender. |
||
dependiente, el/la 📖: dependiente🔤: , el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">dependiente,</b>(TEST)
|
el/la Cast. dependiente [JH].
|
Cfr. depender. |
||
depeñar* 1 📖: depeñar* 1🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><depenar [Tox. /“de Valdés al Eo” (Eo). Mánt/].>(TEST)
|
|
|||
depeñar 2 📖: depeñar 2🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">despeñar </i>[Lln. Cg]. //-<i class="della">se </i>‘valtiase per un derribadoriu’ [Lln. Pa. Sb].
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu compuestu dende l’ast. <i class="della">peña</i>(TEST)
|
1 (cfr.).
|
|||
depercimientu, el* 📖: depercimientu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación na posible aceición de ‘dixebra’, ‘partición’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">metieron otro finsso en medio por </i><i class="della">depercimiento</i><i class="della">(TEST)
|
del dicho heredamiento 1289 [PAUviéu/115]
|
Ye posible que se trate d’una formación rellacionada col con- tinuador del llat. PERCIDERE ‘facer trozos’, ‘aplastar’ (ABF) > ast. *percir. Trátase d’un verbu non conseñáu en REW nin en DEEH pero qu’ha tenese por una formación compuesta con DE- cola amestanza del suf. -mientu. |
||
depicuar 📖: depicuar🏗️: NO ✍️: NO |
Apigazar, cabeciar [Lln]. Cayer de sueñu [Lln]. Decayer, declinar, cayer de sueñu [LV. R]. 2. Cayer un oxetu adulces [Lln]: <i class="della">Yá</i>(TEST)
|
sin portiella depicuó [Lln]: {Fue} depicuándose {pocu a pocu} [Lln]. Quiciabes ye verbu fechu sol ast. picu → depicuar *‘dar col picu’ cola anteposición del prefixu de-. A la so vera tenemos el tamién verbu capicuar (cfr.) quiciabes con un primer ele- mentu continuador
|
del llat. CUM-. Un posible deverbal de de- picuar cola amestadura del continuador del suf. -ATTUS ye responsable del ast. depicuatu (cfr.). Ast. depicuar ufre una construcción averada a la del verbu apicazar (cfr. apigazar) anque ésti ensin [w]. |
||
depicuatu, el 📖: depicuatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cabezada [Lln] de sueñu [Lln (S)]. Pigazu, sueñu que s’echa sobro la mesa llueu de comer [Pb (= enveleñatu)].
|
Cfr. depicuar. |
||
depiñicar* 📖: depiñicar*🏗️: SI ✍️: NO |
<depinicar [“desde Valdés al Eo” (Eo)].>(TEST)
|
Pellizcar, plizcar, quitar una a una les destremaes partes de que se compón un tou (les fueyes d’una flor, les uves d’un recimu, los pelos de la cabeza) [/Eo/].
|
Verbu iterativu de depenar (cfr. depeñar 1), lo mesmo que comer → comicar. |
||
deponer 📖: deponer🏗️: NO ✍️: NO |
<//depoñer [Eo].>(TEST)
|
Cast. deponer [JH. /Eo/].
|
|
Del llat. DEPŌNERE ‘dexar’, ‘poner en suelu’, ‘contar’ (EM; ABF) pero con conciencia d’amestanza al nun se dar la sonorización de -P-. |
|
deportosu, a, o 📖: deportosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Divertíu [JH]. Xovial, graciosu, allegre [AGO].
En rellación col continuador del llat. DEPORTARE ‘llevar d’un sitiu a otru’, ‘llograr’>(TEST)
|
ast. *deportar, onde se pervé una ames- tanza seronda de los dos componentes verbales lo que fexo tra- tar la consonante llabial como en posición fuerte. L’ax. amuesa un suf. abondativu. Esta rellación con deportar yá la alvierten Corominas-Pascual (DCECH s.v. portar).
|
|||
depositoriu, el 📖: depositoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Supositoriu [Ac]. <i class="della">Depositorio</i>(TEST)
|
(sic) [JH].
|
Posible adautación moderna del cultismu cast. SUPOSITORIO (DRAE). |
||
depósitu, el 📖: depósitu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">depósito</i>(TEST)
|
[Lln. JH].
|
|
Del llat. DEPOSITUM, -I ‘depósitu’ (ABF), per vía culta. |
|
depotismu, el 📖: depotismu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<epotismu [y Lln].>(TEST)
|
Cualidá d’una persona soberbia que trata a los demás con des- dén, despreciu o prepotencia [Lln]. Posible adautación asturiano-oriental del cast. DESPOTISMU, con perda de [s] posnuclear
|
quiciabes llueu d’una aspira- ción [h]. |
||
deprender 📖: deprender🏗️: NO ✍️: NO |
<daprender [y Sm]. adeprender [y Lln. y Tox. y JH]. diprinder [As]. adepriender [Cñ]. endeprender [y Md]. disprender [y Ay].>(TEST)
|
Cast. aprender [LV. Lln. Cl. Os. Pa. Cb. Cg. Cp. Cñ. Ac. Llg. Ay. Ll. Tb. Sm. Md. PSil. As. Pr. Cv. Vd. Tox. /Eo/. JH. R. Vg. Tor. Mar. Llomb]: Deprendimos munchu con ella [Pa]. 2. Cast. enseñar [Lln. Pa. Ac. Ay. Tb. Sm. PSil]: Aquella maestra de- prendiómos muches coses [Pa].
|
|
Del llat. DEPRĔHĔNDĔRE ‘conocer’, ‘estremar’ (ABF), per vía culta o con influxu d’esta familia verbal qu’ufre dellos para- lelos como APPREHENDERE con -PP-, con continuadores romá- nicos ya hispánicos (REW) > ast. aprender, prender (cfr.) y el doble compuestu (de en- + de- + verbu) endeprender (cfr.) col so pariente endeprendedor (cfr.). Del so participiu fuerte DE- PREHENSUM, colos mesmos condicionamientos fónicos, sigue g-ast. depresu ‘enseñáu’, ‘deprendíu’ equivalente al ast. apresu (cfr.) anque agora dende apprehendere. L’ast. deprendiz (cfr.) ha entendese como una formación en rellación col verbu de- prender lo mesmo que *aprendiz en rellación con aprender (cfr. deprendiz). |
|
deprendiz, el 📖: deprendiz🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Discípulu [Lln]. Documéntase la variante <i class="della">aprendiz</i>:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Iohan</i>(TEST)
|
Gonzaluez so aprentiz 1272(or.) [MCar-II/81]
|
|
Cfr. deprender. |
|
deprimar 📖: deprimar🏗️: NO ✍️: NO |
“¿Sallar?” [LV]. Dar la primera mano {¿a la tierra que se sema?} [R].
D’una amestadura del prefixu <i class="della">de</i>(TEST)
|
con una formación llograda dende’l llat. prīmus ‘el primeru’ (EM), quiciabes *DE-PRIMĀRE ‘facer per primera vez’ o, mesmamente, *‘cavar per primera vez’ si almitimos l’influxu
|
del llat. deprimere ‘cavar’, ‘soca- var’ (ABF). Si nos combamos del llau de la primera de les po- sibilidaes ye porque l’ast. ufre un microsistema verbal onde son posibles los verbos iguaos dende un numberal como faen ver, xunto a primar ‘dar la primera mano (a la tierra)’, binar ‘dar la segunda mano (a la tierra)’ y terciar ‘dar la tercera mano (a la tierra)’. En tou casu ast. deprimar nun ufre sonori- zación de la P polo qu’hebo tenese conciencia de l’amestanza de dos elementos dixebraos. Un deverbal del participiu fuerte de deprimar úfrelu l’ast. deprimu (cfr.). |
||
deprimu, el 📖: deprimu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">deprimu,</b>(TEST)
|
el Primer sallu [Lln].
|
Cfr. deprimar. |
||
dequiapronto* 📖: dequiapronto*🏗️: SI ✍️: NO |
<diquiaprontu [Tb. Sm].>(TEST)
|
Casi [Tb. Sm]: Gastamus tantu cumu diquiaprontu nus custóu [Sm]. 2. Ensiguida [Tb]: Si nun lo fais diquiaprontu nun va faer falta que lo faigas [Tb]: Diquiaprontu vamos saber lo que pasóu [Tb].
|
De l’amestadura sintáutica de de + equí + a + pronto. |
||
derechamente 📖: derechamente🏗️: NO ✍️: NO |
<dereitamente [Pzu]. //deretamente [Eo].>(TEST)
|
Cast. derechamente [Pzu. JH. /“desde Valdés al Eo” (Eo)/].
|
|
||
derechera, la 📖: derechera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">derechera </i>[JH]. Llinia derecha, prollongación derecha d’un muriu, d’una llende [Mar].
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">derechu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
derecheru, a, o 📖: derecheru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Xustu, rectu, arregláu [JH].
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">que</i>(TEST)
|
uean los alcaldes que son derecheros [FS (FFLL)]
|
|
||
derecheru, el 📖: derecheru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Oficial que cobra los derechos [JH]. Cfr. <i class="della">derechu, a, o.</i>(TEST)
|
||||
derechez, la 📖: derechez🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><derecheza [y JH].>(TEST)
|
|
|||
derechicu, a, o 📖: derechicu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
</b>Derechín [AGO]. Cfr. <i class="della">derechu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
derechín, ina, ino 📖: derechín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<ident class="della" level="1"></ident>Dim. de <i class="della">derechu</i>(TEST)
|
(cfr. derechu, a, o).
|
|||
derechu, a, o 📖: derechu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><drechu [y Cl. y Tb. y Md]. +derichu/derecha/derecho [Ay. Ll]. +dirichu [y Llg. Ay]. diretsu [Qu (Oc]. dretsu [Qu]. de- reitu/a [Sm. Pzu. PSil]. dreitu/a [Sm. PSil. Vil.laoril (Oc)]. di- reitu [As. Montañas (Oc)]. dreitu [Sm. Bab]. dereitu [Sm. Bab]. deretu/a [Tox]. //dereto [Eo. Mánt].>(TEST)
|
Cast. derecho [Cl. Ay. Ll. Qu. Tb. Sm. Md. As. Montañas, Vil.laoril, Bisuyu (Oc)].Tox. /Eo. Mánt/]. Rectu [Lln (S). Tb. Md. Pzu. PSil. Tox. /Eo. Mánt/. JH]: Ta derechu [Tb]: Taba bien derechu ensin torcese [Tb]. 2. Llevantáu, irguíu [Cl. Ay. Tox]. De pie [Tb. Tox. /Eo/]: Ponte derechu cuandu teas col maestru [Tb]. 3. Honráu [Pr. Sm]. Xustu, rectu [Md. Tb]: Án- dame derechu [Tb]. Trabayador [Pr]. 4. Diestru, qu’usa la mano derecha [Lln. Llg. Ay. Tb]. 5. Rectu, en llinia recta [Llg]: H.ueron derechos pa casa [Llg]. 6. Que ta na mesma parte o direición que la mano derecha [Xral]. //A derechas ‘bien, sa- tamente’ [Pr]. //A dereches ‘axustáu a la verdá’ [R]. ‘a dere- ches’ [Sm (al dereitas)]. //A lla derecha ‘a la derecha’ [JH]. //A la dereta ‘a mandrecha’ [Tox]. //A les dereches ‘id’ [Cg. Pa, Cñ. JH (a lles dereches). //Al dereches ‘id’ [Ac. Cñ. JH]. //Al dreches ‘rectamente’ [Ay]. //A la derecha ‘al este’ [Lln. Tb]. //A derechu ‘en direición recta’ [Lln]. //Andar drechu comu una vela ‘comportase con seriedá’ [LBlanco]. //Andar a cuerpu derichu ‘folganzaniar, nun doblar el cuerpu pal trabayu manual’ [Ll]. //Nin tuertu nin dereitu ‘nin d’una manera nin d’otra distinta’ [PSil].
|
|
Del llat. DERĒCTUS, -A, -UM ‘dirixíu en llinia recta’, ‘derechu [opuestu a ‘izquierdu’ y, nominalizáu, ‘derechu’ (= ius) (EM)], con posibilidá de nominalización del masculín. L’ast. ufre de- rivaos diminutivos en -INUS (cfr. derechín) y en -ICCUS (cfr. de- rechicu). El llat. DIRĒCTUS tien continuación panrománica (REW). Una formación ax. en -ARIUS, -A, -UM ye responsable del ast. derecheru, a, o (cfr.) que pue nominalizase (cfr. derecheru, derechera) anque yá se conseña en llat. el nome masculín di- rectarius ‘lladrón que se mete nes cases’ (ABF). L’ast. fai ver tamién el continuador alverbial en -MENTE (cfr. derechamiente). En rellación etimolóxica tenemos ast. derechez (cfr.). |
|
derechu, el 📖: derechu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<dereitu [Bab {ensin categorizar}]. drechu [Tb. Md]. drecho [Ay].>(TEST)
|
Cast. derecho [Xral]. //-os ‘tributos’ [Xral] ‘lo que tien que pagar al casase un mozu d’otru pueblu como brinde a los del pueblu que lu acueye’ [PSil]: Como nun yía d’aiquí tien que pagar los derechos (sic) [PSil]. //A derechu ‘a la disposición’ [Cg]. //Dar derechu ‘facer xusticia, desagraviar’ [JH]. //Dar derechu de dalgún ‘obligar a ún pela xusticia a facer lo que debe’ [JH]. //De derechu en derechu ‘derechamente, en dere- chura’ [JH]. //Facer derechu ‘obrar en xusticia’ [JH]. ‘facer xusticia’ [JH]. ///Condición mata derechu [LC].
|
|
Cfr. derechu, a, o. |
|
derechura, la 📖: derechura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">derechura </i>[JH]. Derechu, maña, pertenencia [JH]. 2. Sa- lariu de criaos [JH]. ///<i class="della">Lo</i>(TEST)
|
ceo por derechura y lo tardío por ventura [Md (LC)].
|
cum uniuersis exitibus suis cum omni omnino directura sua
|
Del llat. DĪRECTŪRA, -AE ‘posición horizontal uniforme’ (OLD), pallabra continuada tamién n’engadín (REW s.v. *directūra) y en delles fasteres hispániques (DEEH s.v. directus). |
|
dermis, la 📖: dermis🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ermis [Sb].>(TEST)
|
Cast. dermis [Ac. Sb].
|
Cultismu d’aniciu griegu que llega a nós per posible vía cas- tellana. |
||
derniego 📖: derniego🏗️: NO ✍️: NO |
Interx. ‘reniego’ [Llomb]: <i class="della">¡Derniego</i>(TEST)
|
del pecáu! [Llomb].
|
De (YO) ARRENIEGO, pres. d’ind. del verbu arrenegar (cfr.) → *derrenegar. |
||
derrabaderu, el* 📖: derrabaderu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<derrabaeru [Min].>(TEST)
|
Sitiu peligrosu y difícil d’andar [Min].
|
2. Sitiu onde se fexo un argayu con bóveda abierta [Min]. Cfr. derrabar 2. |
||
derrabadillar 📖: derrabadillar🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Rompese la rabadiella [Lln].
|
Cfr. rabada. |
||
derrabadura, la 📖: derrabadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<derrabaúra [Min].>(TEST)
|
Cast. derrabadura [JH]. Calidá o magnitú del derrabe [Min].
|
Cfr. derrabe. |
||
derrabar 1 📖: derrabar 1🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">derrabar</i>(TEST)
|
[JH]. Romper, fundir el rabu de les vaques nel so puntu d’arranque [Ca. Ay. Tb. Cv (= espalumbar) pola mor d’un golpe [Sm]: A la vaca derrabánonla [Tb]. Baxáse-y la rabadiella a la vaca [Sb]. Dexar a los animales ensin rabu [R]. ///
|
|
||
derrabar 2 📖: derrabar 2🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>//-<i class="della">se</i>(TEST)
|
‘fundise ún o más tayos’ [Min].
|
|
||
derrabáu, ada, ao 📖: derrabáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><derrabáu/derrabá [Qu]. derrabao [Os].>(TEST)
|
|
|||
derrabe, el 📖: derrabe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Argayu inesperáu de gran cantidá de carbón [Mi]. 2. Sitiu d’ar- gayu d’un tayu [Ay. Min].
<ident class="della" level="1"></ident>Deverbal de <i class="della">derrabar</i>(TEST)
|
2 (cfr.). Dende derrabe féxose ast. de- rrabadura (cfr.).
|
|||
derrabicar 📖: derrabicar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Arrancar a les panoyes el rabu de mou que nun valgan pa en- restrar [Coya]. 2. Desrabotar [Sb]. 3. Desfacese [Sb].
<ident class="della" level="1"></ident>Amestadura de <i class="della">de</i>- col verbu fechu dende’l dim. ast. <i class="della">rabicu</i>(TEST)
|
|
|||
derraigamientu, el* 📖: derraigamientu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">con</i>(TEST)
|
suas salidas e con suas aguas utentes e con suos derray- gamientos 1276 [SPM/477]
|
|
||
derraigar* 📖: derraigar*🏗️: SI ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
derraír* 📖: derraír*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu conocíu pela documentación del so participiu:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">de nostro iuro sea remouida e </i><i class="della">derrayda</i><i class="della">(TEST)
|
a uostro sennoriu dada 1253(or.) [ACL/201]
|
de nostro iuro sean remouidas e derraydas 1253(or.) [ACL/205]
|
||
derrama, la* 📖: derrama🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////derramas [Bard].>(TEST)
|
Repartimientos comunales [Bard].
|
2. Cantidá qu’ha pagase por un gastu comunitariu [Ac]. Cfr. derramar. |
||
derramar 📖: derramar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">derramar</i>(TEST)
|
(líquidos o menudos) [JH]. 2. Repartir daqué tributu ente los vecinos [JH]. {3.(Doc.). Echar a perder}. //Di- rramarsi ‘cortase (la lleche)’ [As]. //Derraméime ‘manquéme, fíxime una mancadura’ [CSil].
|
|
Del llat. DĒRAMĀRE ‘xebrase les cañes d’un árbol’, ‘esparder’, ‘esparramar’ [ensin asteriscu como afita Buchi (2010: 80) co- rrixendo a REW (s.V. *deramare)] y, darréu d’ello, a Coromi- nas-Pascual (DCECH s.v. derramar; Martínez Álvarez 1971: 386). Almite tamién Buchi (2010: 86) *DISRAMARE. Semánti- camente aplícase a daqué que semeya espardese como la rama. Un deverbal ye ast. derrama (cfr.) con un sentíu figuráu. Ta- mién el posible derrame (cfr.) fechu dende l’infinitivu. |
|
derramáu, ada, ao 📖: derramáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Derrengáu, cansáu [R]. 2. Baldáu, tullíu [Cn (M)].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">non</i>(TEST)
|
raso nen cancellado nen roto nen diramado nen entreli- nado 1281(or.) [ACL-VIII/189]
|
|
cfr.). |
|
derrame, el 📖: derrame🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<derramu [JH]. derramen [Llg].>(TEST)
|
Cast. derrame [Pa. JH] cerebral [Llg]. Cfr. derramar.
|
|||
derranáu, ada, ao* 📖: derranáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Muertu de sede {pero Munthe malentiéndelu como ‘cast. <i class="della">de- </i><i class="della">rrengado’</i>}:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">todos</i>(TEST)
|
los buenos mozos van a la guerra/ya el míu derranáu va a la tabierna [Munthe 1888-1889: 54, 25]
|
Los versos citaos xueguen col aparente enquívocu ente dos verbos averaos fónicamente, l’ast. derrangar 1 (cfr.) y el verbu derranar, compuestu de ranar ‘tener muncha sede’ (cfr. rana). |
||
“derrancar” 📖: “derrancar”🏗️: NO ✍️: SI |
Cfr. <i class="della">derrangar</i>(TEST)
|
2.
|
|||
derrangar 1 📖: derrangar 1🏗️: NO ✍️: NO |
<derrengar [Ay. An. Tox. Vg. Tor].>(TEST)
|
Cast. derrengar [Lln. Os. Pa. Cb. Cg. Llg. Ll. Ar. Cd. Pr. JH]. Doler el cuerpu pol munchu trabayu [Cd. An]. Cansar, agotar [Tox]: Derrengóume’l trabayu [An]. Llastimar la espalda de- xándola torcida [Tor]. 2. Dexar coxu a un animal por maltra- talu [Vg]. //-se ‘fatigase’ [Pr]. ‘fastidiase la cadera’ [Ay]. ‘nun poder nin movese’ [Ay]. ‘cansase muncho’ [Ay].
|
Posiblemente del llat. *DISRENICĀRE común col oc. desrenqua, cast. derrengar (Buchi 2010: 87). |
||
derrangar 2 📖: derrangar 2🏗️: NO ✍️: NO |
Esgayar [Lln]. 2. Tirar fruta d’un árbol llanzando dalgún palu [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">nisi in illos qui heredarent uel </i><i class="della">derancarent</i><i class="della">(TEST)
|
in ipsa sua hered- itatem 1234(or.) [MCar-I/213]
|
amas estas sortes uso damos per tal pleyto que nos derran- quedes un monte que auemos en essa uilla iadita s. XIII [Espinareda (Jiménez) /n. 21]
|
Cfr. arrancar. |
|
derrangáu, ada, ao 📖: derrangáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<derrengáu [Lln. Pzu. y Cd. Pr. Mar]. +derranguéu [Mi]. arran- gáu [y Ac].>(TEST)
|
Pp. de derrangar 1 [Lln. Pa. Sb. Mi. Pzu. Pr], descaderáu [Sm]. 2. Percansáu [PSil], mui disminuíu físicamente [Sm. Ac. Cd. Pr]. Que nun ye a ponese bien de pie por tar cansáu [Mar]. Doloríu pol cansanciu [Cn]: Nun soi a dar un pasu, quedéi tou derrangáu de la beil.ladera d’ayer [Cn]. Torcíu pol dolor na columna, cansáu [Pa]. 3. Qu’acoxa al andar por mala configuración del cuerpu [Lln]. Qu’anda mal pol can- sanciu [PSil]. Cfr. derrangar 1.
|
|||
derrangu, el 📖: derrangu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Palu que se tira a la fruta del árbol pa que caiga [JH] {(astu- rianismu en DRAE (21ª) <i class="della">derrengo</i>, espresión que nós nun con- señamos)}.
Posible deverbal del ast. <i class="della">derrangar</i>(TEST)
|
2 (cfr.).
|
|||
derrasar 📖: derrasar🏗️: NO ✍️: NO |
</b>Esriñonar [Ay]. Cfr. <i class="della">rasu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
“derredor” 📖: “derredor”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
Cfr. alredor.
|
|||
“derredrera” 📖: “derredrera”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
Cfr. darréu.
|
|||
derregar 📖: derregar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Facer riegos o preses nuna tierra pa desaguala [Bab]. //-se ‘cayer la cera de les buxíes o veles en forma de llárimes al fa- cese líquido [/Eo/].
|
Cfr. regar. |
||
derreñonáu, ada, ao 📖: derreñonáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><desreñonáu [y Pa]. desriñonáu [An].>(TEST)
|
|
|||
derriba, la 📖: derriba🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Furacu en monte, en prau, peligrosu pal ganáu [Cn (F)]: <i class="della">Cayóu</i><i class="della">(TEST)
|
na derriba ya escornóuse [Cn (F)].
|
|
||
derribaderu, el* 📖: derribaderu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><derribaeru [Ca. Ll (Toponimia 109)]. +derribaíru [Ri]. +di- rribaíru [Ri].>(TEST)
|
|
|||
derribadoriu, el* 📖: derribadoriu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><derribaoriu [Qu. Ll (Toponimia 109)].>(TEST)
|
Precipiciu, desbentíu, arribacheiru [Ll. Qu]. Cfr. derribar.
|
|||
derribar 📖: derribar🏗️: NO ✍️: NO |
Tirar al suelu [Ay]. 2. Tirar a un res per un derribadoriu [Tb]: <i class="della">Derribóula prehí p’abaxo </i>[Tb]. //-<i class="della">se </i>‘cayer dalgo dende un sitiu altu’ [Ri]. ‘cayer per un derribadoriu [Ca. Ay. Tb]: <i class="della">Derri-</i>(TEST)
|
bóuse la vaca [Tb]./// esta derribado e non ha rentas de que se refaga 1331(or.) [ACL-IX/353]
|
cfr.). En rellación etimolóxica ta l’ast. derribaderu (cfr.) y derribadoriu (cfr.) asina como los deverbales derriba (cfr.) y derribu (cfr.). Una deformación fónica por influxu de rabu (cfr.) y del verbu correspondiente derrabar 1 (cfr.) úfrela l’ast. derrabar 2 (cfr.). Pero tamién ye verdá que derribar y derrumbar pudieron inter- cambiar influyencies empobinando a una difícil dixebra de dam- bos en dellos dominios (DEEH; DCECH s.v. derribar). |
||
derriberu, a, o 📖: derriberu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<b class="della">derriberu,</b>(TEST)
|
a, o D’arriba [Lln].
|
Cfr. arriba. |
||
derribón, el 📖: derribón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Derribadoriu, garma [Sd. Qu].
Formación aumentativa sobro ast. <i class="della">derribu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
derribu, el 📖: derribu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Sitiu onde hebo un argayu [Ay].
|
2. Cayida [Ay]. Cfr. derribar. |
||
derritimientu, el 📖: derritimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<derretimientu [JH].>(TEST)
|
Cast. derretimiento [JH].
|
Cfr. derritir. |
||
derritir 📖: derritir🏗️: NO ✍️: NO |
<derritir [Pa. Cg. Ac. Ay. Pr. Tox. /Eo/. R. Tor]. derretir [Tb. Pzu. PSil. VCid. Mar. JH]. dirritir [Pa. Cl. Cb. Sb. Ay. Ri. y Tb. Sm. Pr. Tox]. desritir [Lln]. redetir [Vd. Llomb].>(TEST)
|
Dilir [Lln. Pa. Cb. Cg. Ac. Sb. Ay. Ri. Tb. Sm. Pzu. PSil. Pr. Vd. /Eo/. Llomb. VCid. Mar. Tor. JH. R] grasa del gochu pa sacar llueu los rinchos o quispos o corteces [Tox].
|
Quiciabes del llat. reterere pente medies d’una variante *RETRĪRE col prefixu DE- como suxeren Corominas-Pascual (DCECH s.v. derretir). La non sonorización de -T- ha debese a entender el verbu como un compuestu con re-. En rellación etimolóxica ta l’ast. derritimientu (cfr.). Metátesis de derritir úfrela reditir. |
||
derrocadoriu, el* 📖: derrocadoriu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<derroucadoiru [Cv]. derrucadoiru [An]. dirroucadoiru [Oc].>(TEST)
|
Calce abiertu nos praos pindios, d’arriba abaxo pa, partiendo d’una presa principal, repartir l’agua, o sacalo de la finca si nun fai falta regar [Cv].
|
2. Gatera d’una presa [Oc]. 3. Furacu per onde sal l’agua de los pozos (ta tapáu con una palanca que torga que se pierda l’agua fasta que faiga falta quitalo) [An]. 4. Portiella de la presa del mazu o del molín pa quitar l’agua cuando interese [Oc]. Cfr. roca. |
||
“derrocar” 📖: “derrocar”🏗️: NO ✍️: SI |
<derroucar [Cn. An. Cv]. dirroucar [Oc].>(TEST)
|
Echar l’agua pel derrocadoriu [Oc]. Lliberar l’agua de los pozos qu’hai nos praos [An]: Derrouquéi los pozos d’El Muyón [An]. Vaciar un estanque, abrir una salida pal agua [Cv] pel derrocadoriu [Cv]. Desbordase l’agua nes preses de riegu cuando hai una torga que nun lo dexa pasar [Cn]: Ta la presa chena de fueya ya baxa l’augua derroucada pola estaxa d’acó [Cn]. ///Fidalgo como el rey, derruécame la fame, bocado de pan el diablo lo arranque [LC].
|
|
Cfr. roca. |
|
derrocáu, ada, ao* 📖: derrocáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<dirroucada [Oc].>(TEST)
|
Que se desborda (l’agua pa regar) por tar tomáu’l calce del mediu o les sangraderes del prau [Oc].
|
2. Cansáu [Sm]: La nena taba mui derrocadina [Sm]. Pp. de derrocar (cfr.). |
||
derrochador, ora* 📖: derrochador🔤: , ora* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<derrochaor [Ay].>(TEST)
|
Que gasta muncho ensin necesidá [Ay].
|
Posible castellanismu modernu (DCECH s.v. derrochar) que llu- cha por desaniciar términos como los tradicionales gastizu, marafundiador, etc. |
||
derrodiyar* 📖: derrodiyar*🏗️: SI ✍️: NO |
<derruiyase [Ay]. derruyase [Ay]. /////derroillase [Sb]. derro- dillase [Ca].>(TEST)
|
Arrodiyase [Ca] na ilesia [Sb. Ay].
|
|
cfr.) → *derrodiyar, etc.; al empar, dende rodiella → derrodillar que conseña la docu- mentación ufiertada. Cosa destremada ye persaber si derroi- llase, derrodillase ufren [ʎ] nidiamente nel procesu evolutivu. Cfr. rodiya. |
|
derromper 📖: derromper🏗️: NO ✍️: NO |
<derrumpere [Sm].>(TEST)
|
Romper [Os. Tb], abrir a la fuerza [JH]. 2. Convertir en tierra un terrén bravo [Tb]: Derrompienon un cachu monte [Tb]. 3. Abrir [Os], allanar [Cg]. 4. Abrir un terrén acotao o una derrota [Lln. Sm]. Dexar pastar llibremente na mortera [Sm]. Dexar llibertá pa pastar na mortera [Qu. Tb. JH]: Yá derrompienon la mortera de Piedrafurada [Tb]: Lla ería de lla Candaliega ya se derrompió [JH]. //Derromper los praos ‘llevar comunalmen- te’l ganáu a la pradería llueu de segar la yerba’ [Cl].
|
|
||
derrompimientu, el 📖: derrompimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">derrompimientu,</b>(TEST)
|
el Abrir la derrota [JH].
|
Cfr. derromper. |
||
derrompíu, ida, ío 📖: derrompíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">culpados</i>(TEST)
|
de aver derrompido la hería 1670 [Sayambre/129- 37]
|
|
||
derrosar 📖: derrosar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
derrota, la 📖: derrota🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Apertura de les eríes, cortinales o terrenos comunes acabante recoyer el frutu, pa qu’entre a pastar llibremente’l ganáu [Pb. LV. DA. Cg (güei en desusu). Qu. Tb. Sm. Cv (malpenes sub- siste más que nel recuerdu). JH. R]. Apertura de les finques par- ticulares pela seronda pa que paste’l ganáu de toos [Lln]: <i class="della">Cuando</i>(TEST)
|
la derrota [Lln. Ay]. 2. Actu d’entrar el ganáu a pastar nun cortinal por tar abiertu per destremaos sitios [Oc]. 3. Güelga, camín abiertu na nieve pa comunicase los vecinos ente sí [/Eo/].
|
|
||
derrotar 📖: derrotar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><derrutar [Md].>(TEST)
|
|
{Definición poco iguada} [Md]. 4. Vencer (al enemigu) [Xral]. Cfr. derrotu, a, o. |
||
derrotáu, ada, ao 📖: derrotáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Colos vistíos desfechos [JH].
<i class="della">dicha</i>(TEST)
|
cassa desbaratada e derrotada e el dicho orrio assi- mesmo 1501 (c.) [SP-IV/389] la dicha cassa muy derrotada e toda bastiada por algunas partes 1501 (c.) [SP-IV/390] Cfr. derrotu, a, o.
|
|||
derrotu, a, o 📖: derrotu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Participiu fuerte de <i class="della">derromper</i>(TEST)
|
[Cg. JH]: Lla pradería está der- rota dend’ayeri [JH]: Ell to pacioneru está derrotu [JH]. 2. Claru [Vigón (Folk)]: Cuando (...) el agua está derrota (...) no se pesca [Vigón (Folk)].
|
|
cfr.), aplicáu a la llende que se ruempe o quiebra pa que’l ganáu pueda entrar llibremente al terrén fasta entós cotao [Tuero 1976: 64]. Foi posible la nominalización derrota (cfr.). Dende derrotu, a, o féxose’l verbu derrotar (cfr.) qu’ufre un partici- piu débil derrotáu, ada, ao (cfr.). Ye perclaro que nel ast. faláu güei tamién se conoz derrota ‘perda d’una batalla, d’una gue- rra’ que supón, etimolóxicamente, una aplicación metafórica al exércitu rotu, esto ye, desfechu pol enemigu. |
|
derroyer* 📖: derroyer*🏗️: SI ✍️: NO |
<derruyese [Cv].>(TEST)
|
Gastase les mueles del molín, pol roce d’una cola otra, cuando nun hai ente elles granu pa moler [Cv].
|
Cfr. royer. |
||
derrubiada, la 📖: derrubiada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Inundación, llena, enrene [Md]. Deverbal de <i class="della">derrubiar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
derrubiar 📖: derrubiar🏗️: NO ✍️: NO |
Desbordase l’agua del calce pola llena, por un banzáu nel camín o por daqué causa [Md].
Amestadura de DIS>(TEST)
|
des y del verbu *rubiar, posible variante non documentada del ast. arroyar (cfr.) y arroxar 2 (cfr.) fe- chos sol términu d’aniciu prerromán ARRUGIA, -AE (EM). Ta- mién ye verdá qu’esti verbu derrubiar pudiera debese a una vieya
|
formación sol llat. rupes ‘desbentíu’ → *DE-RUPARE > *derrubar (o derrubiar) con una variante derrumbar por in- fluxu de tumbar o romper (DCECH s.v. derrumbar). Ye cierto, de toes maneres, qu’hai un alloñamientu notable ente ast. derru- biar y ast. derrumbar. |
||
derruciar 📖: derruciar🏗️: NO ✍️: NO |
Quitase la rosada, <i class="della">ruciada</i>(TEST)
|
o la xelada d’un terrén [Ca].
|
Cfr. rociar. |
||
derrumbaderu, el* 📖: derrumbaderu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////derrumbaderos [Carvallo 1695: 39].>(TEST)
|
Desbentíos [Carvallo 1695: 39].
|
Cfr. derrumbar. |
||
derrumbar 📖: derrumbar🏗️: NO ✍️: NO |
<derrumbiar [JH].>(TEST)
|
Cast. derrumbar [JH]. Tirar al suelu, valtar [Ay]. //-se ‘des- prendese de daqué’ [Ay].
|
Cfr. derrubiar. El verbu derrumbar ye conocíu n’Asturies pero namás se con- seña en dos vocabularios de los por nós estudiaos. Ello ye posi- ble que se deba a que nun se tien por verbu asturianu darréu qu’hai otros términos que puen emplegase nel so llugar. De toes maneres del so emplegu modernu n’Asturies daría cuenta lo que paez un deverbal, derrumbe (cfr.); tamién los términos de la mesma familia derrumbiaderu (cfr.) y derrumbiamientu (cfr.), derrumbaderu (cfr.). En tou casu si se trata d’un verbu común col cast. derrumbar, Corominas-Pascual pescancien qu’ha pro- venir del llat. *DERUPĀRE “despeñar” [deriváu de rūpes (DCECH s.v. derrumbar)] o, meyor, *DIRUPARE ‘cayer per un derribadoriu’ como propón Buchi (2010: 87), anque camentamos que col in- fluxu d’un compuestu de la familia de rumpere. |
||
derrumbe, el 📖: derrumbe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Lo qu’esgaya [Ay]. 2. Gran fundil [Ay]. Deverbal del infinitivu de <i class="della">derrumbar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
derrumbiaderu, el 📖: derrumbiaderu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<derrumbadeiro [Tox. /Eo/].>(TEST)
|
Garma, desbentíu [Tox. /Eo/. JH]. Cfr. derrumbar.
|
|||
derrumbiamientu, el 📖: derrumbiamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<derrumbamentu [Tox./Eo/].>(TEST)
|
Cast. derrumbamiento [Tox. /Eo/. JH]. Cfr. derrumbar.
|
|||
des- 📖: des-🏗️: NO ✍️: NO |
Del llat. DIS- partícula emplegada como primer términu d’un compuestu especialmente si sigue <i class="della">p,</i>(TEST)
|
t, k; con perda posible de
|
/s/ si va delantre sonora o de [ř]; con posibilidá de sonorizar si sigue vocal o d’asimilase a la consonante siguiente (differo). El so sentíu fonderu ye ‘contrariu a’, ‘en sen contrapuestu’, ‘allo- ñáu de’. La so variante DI- confúndese abondo cola so averada fónicamente DĒ- nel b. llatín (EM s.v. dis-). Ye aguardable da- cuando que DIS- > ast. des- pierda la d- resultando compuestos asturianos en es- que, a vegaes, nun resulten fáciles de dixebrar de los formaos con EX- (cfr. desacupar, samecer, etc.). Nel ast. de güei dis-, es- entá figuren como prefixos vivos o producti- vos (GLLA §XXI. 3.3), col significáu de ‘idea o aición contraria’ anque en dellos verbos que se refieren a privación, alloña- mientu o camudamientu, nun tienen significáu específicu (GLLA 297). Con dellos lexemes asturianos, el prefixu des- ye d’herencia protorromance anque tamién puen ser de forma- ción idiorromance (apud Buchi 2010: 86) qu’entá se caltién como prefixu vivu [(Neira 1968; Cano (Sm)]. Tase falando, entós, de que fadría falta describir dellos microsistemes des- tremaos y operativos nel dominiu ástur. En delles fasteres as- turianes caltiénense güei estos prefixos (des-/es-) n’oposición pero hai otres en que nun funciona oposición tala anque los fa- lantes amuesen preferencia por una o por otra o bien les usen de mou indistintu; si sigue vocal la preferencia ye por des-. |
||
des 📖: des🏗️: NO ✍️: NO |
Dende. Términu conocíu de magar la documentación medie- val n’exemplos d’esti calter:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">des</i><i class="della">llo</i>(TEST)
|
molino de Fauar ata Lancegio 1195(or.) [MB/223]
|
|
del llat. DE + EX > des- qu’a- paez en dellos documentos, nidiamente nel primer casu citáu; de toes maneres los dos exemplos siguientes pudieren debese a l’amestanza de la preposición DE + el continuador de IS (EA, ID) [o bien DE + el continuador de IPSE (IPSA, IPSUD) con valor d’artículu (GHLA 330; cfr. esi, esa, eso)]. También se conseña des en delles formaciones como les que conseñamos: |
|
desa, la 📖: desa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Cualidá que recibe’l trigu o maíz pola humedá del sitiu onde s’apila apoliyándose’l granu [JH]. //<i class="della">Facer</i>(TEST)
|
desa ‘llograr el trigu o maíz esa cualidá’ [JH].
|
|
||
desabarcar 📖: desabarcar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Desencaxar una cosa [Sm]. 2. {(Doc.). Dexar, soltar}.
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Amigu, el martes por ciertu,</i>/<i class="della">de la ciudá donde estaba</i>/<i class="della">me</i>(TEST)
|
partí (sabe Dios cómo)/con sentimiento y sin gana,/porque aquesto de echar champles,/bon peselbe y bona cama/tudu el mundu llo recibe/y ñaide llo desabarca [ABalvidares, Ro- manzón (Poesíes 21-28]
|
|
||
desabastamientu, el 📖: desabastamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desabastecimiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
desabastecimientu, el 📖: desabastecimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desbastecimientu</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
desabastir 📖: desabastir🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Descontar, rebaxar [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu contrapuestu al ast. *<i class="della">abastir</i>, posible variante de <i class="della">bastir </i><i class="della">1</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desabeyadura, la 📖: desabeyadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">desabeyar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. abeyar. |
||
desabeyar 📖: desabeyar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desabejar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. abeyar. |
||
desabeyáu, ada, ao 📖: desabeyáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">desabeyáu, ada,</b>(TEST)
|
ao Desamparáu [Mont].
|
Pp. de desabeyar. |
||
desabeyu, el 📖: desabeyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<br class="della"><b class="della">desabeyu,</b>(TEST)
|
el Desamparu [Mont].
|
Cfr. abeyar. |
||
desabinar 📖: desabinar🏗️: NO ✍️: NO |
Catar, mucir llueu d’un tiempu de nun lo facer [Lln. On]. Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">abinar</i>, variante de <i class="della">binar</i>(TEST)
|
1 (cfr.).
|
|||
desabíu, ida, ío 📖: desabíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
Inorante [JH].
D’un participiu de *<i class="della">desaber</i>, contrariu de <i class="della">saber</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desabollador, ora 📖: desabollador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<b class="della">desabollador,</b>(TEST)
|
ora Que desabolla [JJH].
|
Cfr. abollar. |
||
desabolladura, la* 📖: desabolladura🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<desabol.ladura [Pzu].>(TEST)
|
Cast. desabolladura [Pzu].
|
Cfr. abollar. |
||
desabollar 📖: desabollar🏗️: NO ✍️: NO |
<desabol.lar [Pzu].>(TEST)
|
Cast. desabollar [Pzu. JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. abollar (cfr.) pa llograr el so con- trariu. |
||
desabonar 📖: desabonar🏗️: NO ✍️: NO |
Perder la tierra l’abonu que recibió y tien [JH]: <i class="della">Ell lin </i><i class="della">desabona</i>(TEST)
|
muncho y ell maíz abona [JH]: Isti ciernu está muy desabonáu des que llu semé de ñabos; ye menester abonallu [JH]. ///Tierra desaboná, tierra estropeá [LC].
|
Verbu contrapuestu al ast. abonar (cfr.) pa llograr el so con- trariu. |
||
desabonu, el 📖: desabonu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Aición y efeutu de desabonar, la cualidá de nun tar una tierra abonao de mou afayadizu [JH].
|
Cfr. abonar. |
||
desaborgar 📖: desaborgar🏗️: NO ✍️: NO |
“Lo contrario de <i class="della">saborgar”</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. saborgar (cfr.) pa llograr el so con- trariu. |
||
desaborimientu, el 📖: desaborimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Falta de sabor [JH].
En rellación col ast. <i class="della">desaborir</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desaborir 📖: desaborir🏗️: NO ✍️: NO |
Quitar el sabor a dalguna cosa [JH]. 2. Poner a una cosa de mal sabor [JH].
Cfr. <i class="della">sabríu,</i>(TEST)
|
ida, ío.
|
|||
desaboríu, ida, ío 📖: desaboríu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<desaburíu [Ri. Qu. y Tb. Sm. y Cd]. desabríu [Ay. Oc].
/////esaboríu [Sb. Ay. y Ac. Pzu]. desaboridu [Lln]. //desabo- rido [Eo].>(TEST)
|
Pp. de desaborir [Pa. Cb. Cg. Ac. Sb. Ay. Ac. Pr. Cd. Sm. Pzu]. Con pocu sabor o mal sabor [Ri. Tox]. Sosu, ensin sustancia [Lln. /Eo/]. Insípidu, ensin sabor definíu (un alimentu) [Ay. Oc]. 2. Perduru [Qu]. Persecu, duru, de mala clas [Tb. Tox]: Tierra desaborida [Tb. Tox]. De mala calidá (dalgo) [Qu]. 3. Destem- pláu (el tiempu) [Tox]: Hai un tiempu desaboridu [Lln]. 4. Non prestosu, ariscu (un home) [Ri. Tox]. Non espresivu [Lln]. Cfr. desaborir.
|
|||
desabotonadura, la* 📖: desabotonadura🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<esabotonadura [JH].>(TEST)
|
Aición de desabotonar [JH].
|
Compuestu de abotonadura (cfr.) formación asemeyada a la que vemos nel verbu correspondiente botón → abotonar (cfr.) → desabotonar (cfr.). |
||
desabotonar 📖: desabotonar🏗️: NO ✍️: NO |
<//desabotuar [Eo].>(TEST)
|
Cast. desabotonar [Ay. Tb. PSil. JH. /Eo/]. 2. Quitar los boto- nes de les fueyes del tabacu [Gr]. Cfr. abotonar & esbotonar.
|
|||
desabrazar 📖: desabrazar🏗️: NO ✍️: NO |
<i class="della">Desabrazar</i>(TEST)
|
(sic) [JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. abrazar (cfr.). |
||
desabrigar 📖: desabrigar🏗️: NO ✍️: NO |
<desabriguar [Md].>(TEST)
|
Cast. desabrigar [Tb. Md. JH], descubrir, destapar [Md]: ¿Ánde vas desabrigáu? [Tb]. 2. Desamparar, desvalir [Md]. //-se ‘desbrigase, quitase la ropa’ [Ay]. Verbu contrapuestu a abrigar (cfr.).
|
|||
desabrigu, el 📖: desabrigu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desabrigo</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. abrigar. |
||
desabrir 📖: desabrir🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Desentendese, abandonar dalgún asuntu [Ll].
|
2. Desentendese, apartase de la persona con quien se trataba [Ay]. Verbu contrapuestu al ast. abrir (cfr.). |
||
desabríu, ida, ío 📖: desabríu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
Pp. de <i class="della">desabrir</i>. 2. Pp. d’una variante de <i class="della">desaborir</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desabrochadura, la 📖: desabrochadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">desabrochar</i>(TEST)
|
y desabrochase [JH].
|
Cfr. desabrochar. |
||
desabrochar 📖: desabrochar🏗️: NO ✍️: NO |
<desbrochar [Ay. y Tb. Cd].>(TEST)
|
Cast. desabrochar [Tb. Cd]. Desabotonar [Ay. Tb]. y per cabe el xubón desabrochadu/un ríu de cuayades y de ñates./Xunto a ella ón val nin un cornadu/nin la lleche con veintimil quillates ñunca se vio pescuezu más llozanu:/podía comella ansí cualquier cristianu [HyL (F-O)/157]
|
|
cfr.) como desabrochadura (cfr.) a abrochadura (cfr.). |
|
desaburuyamientu, el 📖: desaburuyamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición y efeutu de <i class="della">desaburuyar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. aburuyar. |
||
desaburuyar 📖: desaburuyar🏗️: NO ✍️: NO |
</////desaburul.lar [y Ay (N)].>(TEST)
|
Cast. desarrebujar, desfacer lo que ta aburuyao [JH]. Quitar o desfacer los buruyos [Ay].
|
Verbu contrapuestu al ast. aburuyar (cfr.). |
||
desacalaviyar* 📖: desacalaviyar*🏗️: SI ✍️: NO |
<desacalavichar [Qu. Tb. Sm]. descalavichar [Tb. Sm. PSil]. desacalaviar [Ri]. desacaraviar [Tox]. descaviyar [Ay. Ll]. de- sacavichar [Ll]. desacaviar [Ll]. desclavichar [Sm]. descala- viar [JH]. {Abulta percorreición de cheísta, descavil.lar [Ay (N)]}. //escaraviyar [/Mánt/].>(TEST)
|
Quitar la calavicha o calavía (a una puerta, ventana) [Ll. Ay. Ri. Ri. Qu. Tb. Sm. PSil. Tox]. Cast. deslabonar [JH]. 2. Sol- tar (el carru, carreña o forcáu) del xugu, dexando la pareya lli- bre del pesu y de la incomodidá [Ay].
|
Verbu contrapuestu al ast. calaviyar (cfr.), fechu dende cala- viya (cfr.). |
||
desacaldáu, ada, ao 📖: desacaldáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<desacaldao [Os].>(TEST)
|
Que nun s’igua, que nun s’amaña [Os]. Mal iguáu, mal vistíu [Am].
|
Participiu del verbu *desacaldar, formación contrapuesta al ast. acaldar (cfr.). |
||
desacaloramientu, el 📖: desacaloramientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desacaloramiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
desacalorar 📖: desacalorar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><se>(TEST)
|
Cast. desacalorarse [JH].
|
|
||
desacambadura, la 📖: desacambadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">desacambar</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
desacambar 📖: desacambar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
desacatar 📖: desacatar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desacatar</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
desacatu, el 📖: desacatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desacato</i>(TEST)
|
[JH].
|
2. Delitu, abusu [Lln]. 3. Disparate, bar- baridá [Lln]. 4. Salida de lo de tolos díes, de lo normal [Lln]. Deverbal dende’l participiu fuerte de desacatar (cfr.). |
||
desacertar 📖: desacertar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desacertar</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
desacertáu, ada, ao 📖: desacertáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><+desacertéu [Ay].>(TEST)
|
|
|||
desaciar 📖: desaciar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><se>(TEST)
|
|
|||
desaciertu, el 📖: desaciertu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<//desacerto [Eo].>(TEST)
|
Cast. desacierto [JH. /Eo/].
|
Deverbal de desacertar (cfr. acertar). |
||
desacobardar 📖: desacobardar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desacobardar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. acobardar (cfr.). |
||
desacobardáu, ada, ao 📖: desacobardáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<desacubardáu [Cv].>(TEST)
|
Atrevíu [Cv].
|
Pp. de desacobardar (cfr.). |
||
desacomodar 📖: desacomodar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desacomodar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. acomodar (cfr.). |
||
desacompañar 📖: desacompañar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desacompañar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. acompañar (cfr.). |
||
desacomuñar 📖: desacomuñar🏗️: NO ✍️: NO |
<desacomunar [Lln]. descomuñar [JH]. desencomuñar [JH].>(TEST)
|
Llevantar la comuña [Pa]. Partir les vaques de la comuña [Lln].
|
2. Desfacer la comuña o compañía [JH]. Separase de la sociedá, compañía, comuña de comerciu en qu’ún taba interesáu [JH]. Verbu contrapuestu al ast. acomuñar (cfr.) y, nel so casu, en- comuñar. |
||
desaconseyadamente 📖: desaconseyadamente🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desaconsejadamente</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. aconseyar. |
||
desaconseyar 📖: desaconseyar🏗️: NO ✍️: NO |
<desconseyar [y JH].>(TEST)
|
Cast. desaconsejar [JH]. ///Quien a soles se aconseya, a soles se desconseya [Fabriciano].
|
Verbu contrapuestu al ast. aconseyar (cfr.). |
||
desacordadamente 📖: desacordadamente🏗️: NO ✍️: NO |
</b>(TEST)
|
Ensin acuerdu [JH].
|
Cfr. acordar. |
||
desacordamientu, el 📖: desacordamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Desacuerdu [JH].
|
Cfr. acordar. |
||
desacordante 📖: desacordante🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Ensin acuerdu [JH].
|
Cfr. desacordar. |
||
desacordanza, la 📖: desacordanza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Desacuerdu, discordancia [JH].
|
2. Falta de memoria o recuerdu de daqué [JH]. Cfr. acordar. |
||
desacordar 📖: desacordar🏗️: NO ✍️: NO |
<descordar [JH]. discordar [JH].>(TEST)
|
Nun convenir na opinión con otru [JH]. Dexar de tar d’acuerdu [Ay]. Nun s’entender [Ay].
|
2. Escaecese, perder la memoria [Ay. JH]. Podría tenese por verbu llográu del llat. DISCORDARE ‘tar en desacuerdu’ (ABF), anque con influxu románicu por cuenta la presencia de acordar. D’un vieyu participiu de presente siguió ast. desacordante (cfr.). |
||
desacorralar 📖: desacorralar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desacorralar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. acorralar (cfr.). |
||
desacostumadamente 📖: desacostumadamente🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desacostumbradamente</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. acostumar. |
||
desacostumar 📖: desacostumar🏗️: NO ✍️: NO |
<descostumar [JH]. ///desacostumbrar [Ay].>(TEST)
|
Desavezar [Ay. JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. acostumar (cfr.). |
||
desacotamientu, el 📖: desacotamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición y efeutu de <i class="della">desacotar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. acotar 1. |
||
desacotar 📖: desacotar🏗️: NO ✍️: NO |
<descotar [JH].>(TEST)
|
Cast. desacotar, llevantar el cotu o prohibición [JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. acotar 1 (cfr.). |
||
desacotu, el 📖: desacotu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desacoto</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. acotar 1. |
||
desacoxar 📖: desacoxar🏗️: NO ✍️: NO |
Dexar d’andar coxu [Ay].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">acoxar</i>(TEST)
|
(cfr. coxar).
|
|||
desacoxecer 📖: desacoxecer🏗️: NO ✍️: NO |
Dexar de tar coxu [Ay].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">acoxecer</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desacreitador, ora 📖: desacreitador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
Cast. <i class="della">desacreditador</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. creitu. |
||
desacreitar 📖: desacreitar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desacreditar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. acreditar (cfr. creitu). |
||
desacuartelar 📖: desacuartelar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desacuartelar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. acuartelar (cfr.). |
||
desacuerdu, el 📖: desacuerdu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<desacuordu [Tox].>(TEST)
|
Cast. desacuerdo [Tb. Tox].
|
Deverbal de desacordar (cfr. acordar). |
||
desacupar 📖: desacupar🏗️: NO ✍️: NO |
<desocupar [Ay. JH]. /////esacupar [y Cl. y Pa]. sacupar [Lln. y Pa. Cg. Ri. Llg. y Ac. Ay. y Tb. y Sm. Pzu. y PSil. y Cd. Cv. CSil. y Pr]. sucupar [Sl].>(TEST)
|
Vaciar [Lln. Cl. Os. Pa. Cg. Cb. Cp. Ac. Llg. Ay. Ri. Tb. Sm. Pzu. PSil. Cv. Cd. Sl. Pr. Cv. CSil. Tox. /Eo/. JH. Tor]. Sacar lo qu’hai dientro de dalguna cosa [Ri]: Sacupa esa pota, nina [Tb]: Sacupóu’l cuartu [Tb]. 2. Facer que salga la xente d’un sitiu [Ay]. 3. Defecar una persona llueu de tener estreñimientu [Lln]. //-se ‘quedar llibre’ [Ay].
|
Verbu contrapuestu al ast. ocupar (cfr.). Pelo menos les va- riantes del tipu esacupar → sacupar podríen entendese den- de’l llat. serondu EXOCCUPARE ‘volver de la so ocupación’, ‘desacupar’ (DLFAC) > sacupar [como desaponer → saponer (cfr.), desamecer → samecer (cfr.), etc.]. La variante con d-, desocupar, podría xustificase dende l’influxu castellaniegu o bien dende una formación con DIS- ( > des-) con valores ase- meyaos a EX-. |
||
desacupáu, ada, ao 📖: desacupáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<sacupáu [Tb. PSil].>(TEST)
|
Ensin facer nada (una persona) [Lln. Ay. Tb. PSil]. Pp. de desacupar.
|
|||
desadormecer 📖: desadormecer🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desadormecer</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. adormecer (cfr.). |
||
desadovanar 📖: desadovanar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desdevanar</i>(TEST)
|
[Ay. Ll].
|
Verbu contrapuestu al ast. adevanar (cfr.). |
||
desafatadura, la 📖: desafatadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">desafatar</i>(TEST)
|
1 [JH].
|
2. Deslligadura [JH]. Cfr. afatar 1. |
||
desafatamientu, el 📖: desafatamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">desafatar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. afatar 1. |
||
desafatar 1 📖: desafatar 1🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><desfatar [y JH].>(TEST)
|
|
|||
desafatar 2 📖: desafatar 2🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><se [JH].>(TEST)
|
|
|||
desafear 📖: desafear🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
desafeitar 📖: desafeitar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Nun tar afeitáu debiendo talo yá [JH]: <i class="della">Son</i>(TEST)
|
lles doce y entovía estó desafeitáu [JH]. 2. Desordenar, afear, desasear [JH].
|
|
||
desafeutu, el 📖: desafeutu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desafecto</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. afeutu. |
||
desafiación, la 📖: desafiación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">fore</i>(TEST)
|
por otra desafiacion (‘desafíu’) [FS (FFLL)]
|
|
||
desafiaderu, el 📖: desafiaderu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
desafiador, ora, el/la 📖: desafiador🔤: , ora, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora, |
Cast. <i class="della">desafiador</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
desafiadura, la 1 📖: desafiadura🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Aición y efeutu de <i class="della">desafiar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. desafiar 1. |
||
desafiadura, la 2 📖: desafiadura🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<b class="della">desafiadura,</b>(TEST)
|
la 2 Emancipación [JH].
|
Cfr. afiar. |
||
desafiamientu, el 📖: desafiamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Desafíu [JH]. Cfr<i class="della">.</i>(TEST)
|
desafiar 1.
|
|||
desafianzamientu, el 📖: desafianzamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desafianzamiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. afianzar. |
||
desafianzar 📖: desafianzar🏗️: NO ✍️: NO |
Retirar la fianza, dexar de ser fiador [JH]. Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">afianzar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desafiar 1 📖: desafiar 1🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desafiar</i>, retar [Ay. Tb. JH].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">nengun</i>(TEST)
|
non desfie ssi non for so omizian dado por sentencia
|
|
cfr.), desafiación (cfr.), desafiaderu (cfr.), desafiador (cfr.), desafiadura 1 (cfr.), desafiamientu (cfr.). |
|
desafiar 2 📖: desafiar 2🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Negar un padre la filiación a un fíu [JH].
|
2. Emancipar [JH]. Cfr. afiar 1. |
||
desaficionar 📖: desaficionar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desaficionar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu a aficionar (cfr.). |
||
desafitadura, la 📖: desafitadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">desafitar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. afitar. |
||
desafitar 📖: desafitar🏗️: NO ✍️: NO |
Soltar lo que taba afitao [Cb. Cp]. Soltar lo que taba sofitao [Ac]. Desfixar [JH]. Dexar d’apoyar [Pzu].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">afitar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desafíu, el 📖: desafíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desafío</i>(TEST)
|
[JH].
|
2. Enfrentamientu [Ay]. 3. Problema [Ay]. 4. Porfía [Ay]. Cfr. desafiar 1. |
||
desafloxar 📖: desafloxar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desaflojar</i>(TEST)
|
[Ce].
|
Verbu equivalente al ast. afloxar (cfr.) onde des- nun aporta güei nuevu conteníu. |
||
desafogar 📖: desafogar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desahogar</i>(TEST)
|
[Pzu. JH] el mal humor en quien nun tien culpa [Ay (= desfogar)].
|
Verbu contrapuestu al ast. afogar (cfr.). |
||
desaforamientu, el 📖: desaforamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desaforo,</i>(TEST)
|
desafuero [JH].
|
Cfr. aforar. |
||
desaforar 📖: desaforar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desaforar</i>(TEST)
|
[Pa. JH]. Descomponese, atrevese, descome- dise [Pa].
|
|
cfr.) como desforar (cfr.). Quiciabes una variante de desaforar ye l’ast. desafrar (cfr.), con perda de la vocal pretónica. A lo meyor un encruz de desaf(o)rar y sofronar xustifique l’ast. *desafronar conocíu gracies al participiu desafronáu (cfr.). Pero una variante de desaforar pudo ser *desaforir, qu’almitimos gracies al so par- ticipiu desaforíu (cfr.) → saforíu, ida, ío (cfr.), como desocu- par → sacupar, etc. |
|
desaforáu, ada, ao 📖: desaforáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<desafuráu [Sm]. desafuriáu [Vd]. +desaforéu [Ay].>(TEST)
|
Con puxu, airáu [Pa].
|
Furiosu, fuera de sí [Ay. Sm (= desafra- náu = desatináu = esmanteláu). Vd]. Pp. de desaforar (cfr.). |
||
desaforíu, ida, ío 📖: desaforíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
Con puxu, airáu [Pa]. Furiosu [AGO]. Ensin ningún control [Xx]. Ensin razonar [Xx]. Descompuestu [AGO]. Descome- díu [AGO].
Cfr. <i class="della">desaforar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desaformigamientu, el 📖: desaformigamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición y efeutu de <i class="della">desaformigar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. aformigar. |
||
desaformigar 📖: desaformigar🏗️: NO ✍️: NO |
Desentorpecer el sentíu, desentumir dalgún miembru [JH]. Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">aformigar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desaforrar 📖: desaforrar🏗️: NO ✍️: NO |
<desforrar [Tb. y JH].>(TEST)
|
Quitar el forru [Tb. JH].
|
|
cfr. forru). |
|
desafortunáu, ada, ao 📖: desafortunáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+desafortunéu [Ay].>(TEST)
|
Ensin suerte [Ay. JH]. Cfr. fortuna.
|
|||
desaforu, el 📖: desaforu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desaforo,</i>(TEST)
|
desafuero [JH].
|
|
cfr.). |
|
desafranáu, ada, ao 📖: desafranáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<desafrenáu [y Sm].>(TEST)
|
Fuera de sí (una persona) [Sm].
|
Posible encruz del ast. desaforar (cfr.) y sofronar (cfr.). Cfr. desaforar. |
||
desafrar 📖: desafrar🏗️: NO ✍️: NO |
Tener pruyimientu, esmolición [Tb]: <i class="della">¡Colo</i>(TEST)
|
desafrada que tou!
|
[Tb]: Tou desafráu [Tb]. 2. Desanimar, desengañar [Sr]. Variante popular de desaforar (cfr.), con perda de la pretónica. |
||
desafrutar 📖: desafrutar🏗️: NO ✍️: NO |
Esterilizase la tierra por cuenta la maleza [Ll]. 2. Quitar el sabor a una cosa [Ll].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">frutar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desafrutáu, ada, ao 📖: desafrutáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+desafrutéu [Ay. Ll].>(TEST)
|
Desazonáu [Ll]. Ensin sabor [Ay].
|
2. Sosu, malamañosu (un individuu) [Ll]. Pp. de desafrutar. |
||
desafuegu, el 📖: desafuegu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desahogo</i>(TEST)
|
[Mont. JH]. Deverbal de desafogar (cfr. afuegu).
|
|||
desafueru, el 📖: desafueru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
desafumar 📖: desafumar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><desah.umar [Lln].>(TEST)
|
Cast. desahumar [Lln. Tb. Pzu. JH]: Estando desah.umáu esta madera dura siempre [Lln].
|
|
||
desagafadura, la 📖: desagafadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu d’amenorgar o quitar la inflamación o gafura d’una parte del cuerpu [JH]. Cast. <i class="della">desencono</i>, aición de quitar l’enconu o <i class="della">enojo</i>(TEST)
|
(sic) [JH].
|
|
||
desagafamientu, el 📖: desagafamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">desagafar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. agafar. |
||
desagafar 📖: desagafar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><desagafiar [y Ay].>(TEST)
|
|
|||
desagafáu, ada, ao 📖: desagafáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><desgafada [ByM].>(TEST)
|
|
|||
desagarrar 📖: desagarrar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Soltar [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">garrar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desagarráu, ada, ao 📖: desagarráu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident>Sueltu, llibre, ensin encontu [R]. Pp. de <i class="della">desagarrar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desagora 📖: desagora🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Dende agora [JH].
|
Cfr. des. |
||
desagorollar* 📖: desagorollar*🏗️: SI ✍️: NO |
<desagorol.lar [Ay. Ll].>(TEST)
|
Desfacer los gorollos [Ay] de la farina de maíz cocío [Ll].
|
Verbu contrapuestu a agorollar (cfr. gorolla). |
||
desagospedamientu, el 📖: desagospedamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">deshospedamiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. agospedar. |
||
desagospedar 📖: desagospedar🏗️: NO ✍️: NO |
<desgospedar [y JH].>(TEST)
|
Negar o quitar agospiu [JH].
|
2. Dexar l’agospiu [JH]. Verbu contrapuestu a agospedar (cfr.). |
||
desagospedáu, ada, ao 📖: desagospedáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<b class="della">desagospedáu,</b>(TEST)
|
ada, ao Que nun tien agospiu [JH].
|
Pp. de desagospedar. |
||
desagradable 📖: desagradable🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Que nun presta [JH].
|
Cfr. agradar. |
||
desagradar 📖: desagradar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Nun prestar, nun ser prestosu [JH].
|
Verbu contrapuestu a agradar (cfr.). |
||
desagradecer 📖: desagradecer🏗️: NO ✍️: NO |
<desagraecer [Llg].>(TEST)
|
Cast. desagradecer [Llg. JH]: Desagraeció-y bien el regalu que tanto-y costó [Llg].
|
Verbu compuestu a agradecer (cfr. agradar). |
||
desagradecidamente 📖: desagradecidamente🏗️: NO ✍️: NO |
<desagradecíamente [JH].>(TEST)
|
Cast. desagradecidamente [Tb. JH]. Cfr. agradar.
|
|||
desagradecimientu, el 📖: desagradecimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
<+desagradecimiintu [Ay].
|
Cast. desagradecimiento [Ay. Tb. JH]. Cfr. agradar. |
||
desagradecíu, ida, ío 📖: desagradecíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
Ingratu [Ay. Tb]: <i class="della">El</i>(TEST)
|
nenu foi desagradecíu [Tb].
|
Pp. de desagradecer. |
||
desaguaderu, el* 📖: desaguaderu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<desaguaeru [JH]. +desabuaíru [Ay].>(TEST)
|
Cast. desaguadero [Ay. JH]. Cfr. aguar.
|
|||
desaguamientu, el 📖: desaguamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición y efeutu de <i class="della">desaguar</i>(TEST)
|
[Tb. JH]. Cfr. aguar.
|
|||
desaguar 📖: desaguar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desaguar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu a aguar (cfr.). |
||
desagüé 📖: desagüé🏗️: NO ✍️: NO |
Alv. de tiempu que se refier al día presente en que se fexo o asocedió cosa tala [JH]: <i class="della">Desagüé</i>(TEST)
|
que llu achuqué, filé dos ce- rros ‘dende’l momentu (del día de güei) que lu eché…’ [JH]: ¡Desagüé que fuxó! ‘¡cuantayá que fuxó (pero dientro del día)’ [JH (/desayá “y en esto se diferencia del adverbio desayá que se refiere á un tiempo más remoto fuera del día presente á que se hace referencia”)].
|
Cfr. des. |
||
desagüe, el 📖: desagüe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<desaugüe [Mar]. desabue [Ay].>(TEST)
|
Cast. desagüe [Ay. Mar]. 2. Compuerta que dexa salir l’agua de la presa del molín [Pa (Molín)].
|
Deverbal de desaguar (cfr.). |
||
desagüeyador, ora, el/la 📖: desagüeyador🔤: , ora, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora, |
(TEST)
|
Persona de quien se piensa que pue llibrar del malgüeyu [JH].
|
Cfr. agüeyar. |
||
desagüeyadura, la 📖: desagüeyadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<desgüeyadura [y JH].>(TEST)
|
Aición y efeutu de desagüeyar [JH].
|
Cfr. agüeyar. |
||
desagüeyar 📖: desagüeyar🏗️: NO ✍️: NO |
<desgüeyar [Cg. Pr. R]. desagüeyar [Cb. Ac. yJH]. /////desuy- yar [Fontes (Cv)].>(TEST)
|
Curar el malgüeyu [Cb. Ac. Fontes (Cv). JH]. 2. Cast. desojar [JH]. //-se ‘mirar con insistencia [Cg. R] abriendo muncho los güeyos [Pr], mirando ententes dalguna cosa’ [JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. agüeyar (cfr.). |
||
desaguisar 📖: desaguisar🏗️: NO ✍️: NO |
Poner o ponese mal les coses por imprudencia [Ay]. 2. Camu- dar, tresformar [JH].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">aguisar</i>(TEST)
|
(cfr. guisar).
|
|||
desaguisáu, ada, ao 📖: desaguisáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+desaguiséu [Ay].>(TEST)
|
Mal proporcionáu [JH] y llargu (un home) [Ay]. 2. Desorde- náu, irregular [JH]. 3. Inxustu, indebíu [JH].
|
|
||
desaguisáu, el 📖: desaguisáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<desaguisao [Ay].>(TEST)
|
Agraviu, denuestu, aición desmedida [JH]. 2. Desastre [Ay]. //Un desaguisao ‘lo mal fecho y ensin remediu yá’ [Ay].
|
|
Cfr. guisa. |
|
desahuciu, el 📖: desahuciu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desahucio</i>(TEST)
|
[Pa].
|
Adautación pernidia del cast. DESAHUCIO (DCECH s.v. hucia) como fai ver el tratamientu de la F etimolóxica. |
||
desaín, el* 📖: desaín🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<disaínu [Md]. disayunu [Md].>(TEST)
|
Almuerzu [Md (= parva)].
|
Cfr. ayunar. |
||
desainar 📖: desainar🏗️: NO ✍️: NO |
<disainar [Md].>(TEST)
|
Almorzar, dexar de tar n’aínes [Md]. si no paren [las mujeres] suelen ser mangollonas, amigas de papar y criar untaza, y sirven de desainar al marido [Grangerías XVIII: 216] Para el castreo fe felenchos, lo único es desberdugarlos, como van naciendo, para que se desainen, en el mes de abril [Grangerías XVIII: 786]
|
|
o que tras de alguna bacca se vayan e desainen [Grangerías |
|
desairar 📖: desairar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desairar</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
desaire, el 📖: desaire🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desaire</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. aire. |
||
desaladura, la* 📖: desaladura🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><desalaúra [JH].>(TEST)
|
Cast. desaladura [JH].
|
Cfr. salar. |
||
desalambrar 📖: desalambrar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Quitar l’alambre [Tb]: <i class="della">Desalambróu la portel.lera ya entra- non como si tal cousa </i>[Tb] 2. Quitar l’alambre que-y punxe- ron en focicu al gochu pa que nun fozara [Tb]: <i class="della">Desalambróulu</i><i class="della">(TEST)
|
ya siguíu fozando [Tb]. 3. Agotar el trabayu, agotase por un llabor [Llg]: Segar desalambra a cualquiera [Llg].
|
|
||
desalar 📖: desalar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desalar</i>(TEST)
|
[Ay. Tb. JH]: El toucín ta desalando [Tb]. Verbu contrapuestu al ast. salar (cfr.).
|
|||
desalbardar 📖: desalbardar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desalbardar</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
desalendar 📖: desalendar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Descansar [Cb. Cp. Ac. Ay].
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">alendar</i>(TEST)
|
(cfr. aliendu).
|
|||
desalforxar 📖: desalforxar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Quitar les alforxes [Ay. Pr] a la caballería [Pa. JH]. Descar- gar [Ac]. 2. Sacupar les alforxes [Lln. Pa. Ay] o sacos [Cb. Cp. Ll. JH]. Sacupar los bolsos [Ll]. 3. Soltar dineru [Pa. Ac. Pr]: <i class="della">Desalforxa venti durinos ahora mesmu </i>[Pa]. Soltar lo que se tenía perguardao, especialmente dineru [JH]. 4. Dar salida al sentimientu [JH]. Dicir lo que se callaba, desembuchar [JH]: <i class="della">Desalforxa </i>‘cuenta’ [Cp]. 5. Destapar, desarropar [Lln].
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">alforxar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desallabar 📖: desallabar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desalabar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. allabar (cfr. alabar). |
||
desallaviar* 📖: desallaviar*🏗️: SI ✍️: NO |
<desal.laviar [Ay. Ll].>(TEST)
|
Quitar la calavía o llavía que suxeta’l timón del aráu al xugu [Ll].
|
2. Quitar la calavía, abrir [Ay]. Verbu contrapuestu al ast. allaviar. |
||
desallegáu, ada, ao 📖: desallegáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<b class="della">desallegáu,</b>(TEST)
|
ada, ao Poco familiar [Lln].
|
Cfr. allegar 1. |
||
desallendar 📖: desallendar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desalentar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. alendar (cfr. aliendu). |
||
desallendu, el 📖: desallendu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<desalentu [Tox. /Eo/].>(TEST)
|
Cast. desaliento [Tox. /Eo/. JH]. Cfr. aliendu.
|
|||
desallí 📖: desallí🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Dende ellí [JH].
|
Cfr. des. |
||
desalliñación, la 📖: desalliñación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">desalineación</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. alliñar 2. |
||
desalliñar 📖: desalliñar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desaliñar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. alliñar 2 (cfr.). |
||
desallistar 📖: desallistar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Borrar, quitar de la llista al que taba nella [JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. allistar (cfr. llista). |
||
desallivación, la 📖: desallivación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">desalivación</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. salivar. |
||
desallivar 📖: desallivar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desalivar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. salivar (cfr.). La presencia de [´] nun ye etimolóxica nin ta asitiada nel verbu orixinariu sali- var. Ye posible que se deba al influxu de la familia de alli- viar (cfr.). |
||
desalliviáu, ada, ao 📖: desalliviáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Cast. <i class="della">desfallecido</i>(TEST)
|
[AGO].
|
Participiu d’un posible *desalliviar verbu contrapuestu al ast. alliviar (cfr.). |
||
desalloxamientu, el 📖: desalloxamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desalojamiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. alloxar. |
||
desalloxar 📖: desalloxar🏗️: NO ✍️: NO |
<desaloxar [Pzu].>(TEST)
|
Cast. desalojar [Pzu. JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. alloxar (cfr.), aloxar. |
||
desalloxu, el 📖: desalloxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desalojo</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. alloxar. |
||
desallumáu, ada, ao 📖: desallumáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Cast. <i class="della">deslumbrado</i>(TEST)
|
[JH].
|
Pp. de *desallumar verbu contrapuestu al ast. allumar (cfr.). |
||
desalmáu, ada, ao 📖: desalmáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+desalméu [Ay].>(TEST)
|
Permalu [Pa. Ay. JH]. Cfr. alma.
|
|||
desalquilar 📖: desalquilar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desalquilar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. alquilar (cfr. arquiler). |
||
desalquilu, el 📖: desalquilu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición y efeutu de <i class="della">desalquilar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. arquiler. |
||
desalzáu, ada, ao 📖: desalzáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Inquietu, pernerviosu [Mi (i)]: <i class="della">¡Qué</i>(TEST)
|
desalzáu ta esi nenu! [Mi (i)].
|
D’un verbu contrapuestu al ast. alzar (cfr.). |
||
desamaderu, a, o 📖: desamaderu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
</b>Cast. <i class="della">desamable</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. amar. |
||
desamador, ora, el 📖: desamador🔤: , ora, el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora, |
<b class="della">desamador,</b>(TEST)
|
ora, el Cast. desamador JH].
|
Cfr. amador. |
||
desamano 📖: desamano🏗️: NO ✍️: NO |
<desamano [Ay = desmano]. desalamano [Cñ]. desamanu [y Lln. Pa].>(TEST)
|
Alv. {quiciabes construyíu cola anteposición de la preposición a-}. Fuera de mano [Cñ]. A desmanu [Lln]. En sitiu al que cuesta llegar [Pa]: Esti prau quédamos mui desamano [Pa]. //A desamano ‘lloñe’ [Pa. Pr (a desamanu). Ay (a desamano = a desmano)].
D’un compuestu de a mano → a desmano. |
|||
desamañar 📖: desamañar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desarreglar</i>(TEST)
|
[Tb. Sm]: Desamañánonlo tou ya nun queda nada como lo atopanon [Tb].
|
Verbu contrapuestu al ast. amañar (cfr. maña). |
||
desamar 📖: desamar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desamar</i>(TEST)
|
[JH].
|
2. Correr permuncho [Cb]. Verbu contrapuestu al ast. amar (cfr.). |
||
desamarañar 📖: desamarañar🏗️: NO ✍️: NO |
Desfacer, ordenar les coses revueltes [Mar]. Allugar de mou afayadizu les coses [Mar].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">amarañar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desamarrar 📖: desamarrar🏗️: NO ✍️: NO |
<desmarrar [y JH. Xx: Tz, Xx, Llu (Barriuso: barcos 227)]. samarrar [Lln].>(TEST)
|
Desatar [Lln. Pr. JH]: Desamarró la burra [Lln]. 2. Dixebrar a los que s’amarren [Tb, Sm (= desamecer). Arm]: Hai que los desamarrar pa que nun se manquen [Tb]. 3. Desanodiar, sol- tar los cabos d’una embarcación [Xx]. 4. Desatar la ostaga de la verga [Tz, Xx, Llu (Barriuso: barcos 227)].
|
Verbu contrapuestu al ast. amarrar (cfr.). |
||
desamarráu, ada, ao 📖: desamarráu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<///desamarrado [R].>(TEST)
|
Llibre de prisiones [R].
|
Pp. de desamarrar. |
||
desamartelar 📖: desamartelar🏗️: NO ✍️: NO |
Amortiguar, desaniciar l’amor [JH].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">amartelar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desamecer 📖: desamecer🏗️: NO ✍️: NO |
<samecer [AGO].>(TEST)
|
Xebrar [Os. PSil. Oc. /Mánt/] el ganáu [Vf (Cv)]: Desamecíu la xente [PSil]. Xebrar dos coses que taben xuntes [/“de Val- dés al Eo” (Eo)/. Mont]. 2. Desempalmar [Pzu]. 3. Dixebrar a los que s’amarren [Tb, Sm (= desamarrar)]: Hai que los desamecer [Tb]. 4. Sosegar [AGO]. 5. Parar, descansar [Pa]: ¡Cuántu llueve, no desameció nestos tres díis! [Pa]: No desamece en tul día hablando sin parar [Pa].
|
Verbu contrapuestu al ast. amecer (cfr. mecer 1). L’ast. same- cer ha entendese como sacupar con rellación a desacupar (cfr.), samarrar a desamarrar. |
||
desamen, el 📖: desamen🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><esame/esames [Llg]. esamen [Ay]. ensame [Sb]. exame [n’es- critos modernos].>(TEST)
|
Cast. examen [Cl. Cg. Ac. Llg. Sb. Ay. Pr. Tox]. Comproba- ción [Cl].
|
|
||
desamestar 📖: desamestar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Deslligar, desunir [Pzu].
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">amestar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desameter 📖: desameter🏗️: NO ✍️: NO |
///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Cuando</i>(TEST)
|
nace (sic) la flor del bitolete/engorda la oveja (sic),
|
|
||
desamigar 📖: desamigar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><se>(TEST)
|
|
|||
desamigu, el 📖: desamigu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">desamigu,</b>(TEST)
|
el Enemigu [JH].
|
Cfr. amigar. |
||
desamín, el 📖: desamín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><desaminu [Tox]. //desaminio [Eo]. dexamino [Eo].>(TEST)
|
Desamen [Sb] de doctrina cristiana [Tox] que fai’l párrocu a los feligreses per cuaresma [Cv], en pascua [/Eo/].
|
|
||
desaminador, ora 📖: desaminador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
(TEST)
|
|
|||
desaminar 📖: desaminar🏗️: NO ✍️: NO |
<///<ident class="della" level="1"></ident>//esaminar [Llg. y Md. Ay. Vd].>(TEST)
|
|
|||
desamistá, la 📖: desamistá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Enemistá [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>Formación contrapuesta al ast. <i class="della">amistá</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desamontonar 📖: desamontonar🏗️: NO ✍️: NO |
<desamuntonar [Pa. Sm. Cv]. //desamontuar [Eo].>(TEST)
|
Desfacer los montones [Tb. /Eo/].
|
Esparder [Pa] lo que ta en montones [Sm. Cv]. Verbu contrapuestu al ast amontonar (cfr. montón). |
||
desamor, el 📖: desamor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desamor</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
cfr.). Cfr. amor. |
|
desamoráu, ada, ao* 📖: desamoráu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+desamoréu [Ay].>(TEST)
|
Descastáu [Ay]: Ye lo más desamorao que se pue dar; descas- tiéu nun pué ser más [Ay].
|
Formación ax. dende ast. desamor (cfr. amor). |
||
desamorenar 📖: desamorenar🏗️: NO ✍️: NO |
<se [Ca]. desamurenase [Sm].>(TEST)
|
Salise l’exe del carru de les trechories peles que xira [Sm].
|
2. Enfadase, enfurecese [Ca]. Verbu contrapuestu al ast. morenar. |
||
desamorgar 📖: desamorgar🏗️: NO ✍️: NO |
Quitar la muerga o basura d’un sitiu, dexándolu llimpiu [Tor]. Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">amorgar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desamoriar 📖: desamoriar🏗️: NO ✍️: NO |
Perder l’amoriu o maréu que se padecía [JH]. 2. Desmemo- riase [JH].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">amoriar</i>(TEST)
|
1. L’aceición §2 abulta dis- cutible y frutu del averamientu fónicu ente amoriar y memo- ria.
|
|||
desamoriáu, ada, ao 📖: desamoriáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<//desamoreado [ByM].>(TEST)
|
Embobáu, atontáu [ByM].
|
Ansina desamoriados/facen los fíos d’Agar [Batalla Cua- donga 232] Ella que ansí lu ve desamoriadu/llanza un sospiru y míralu melguera [Judit 204] Pp. de desamoriar (cfr.). |
||
desamoriu, el 📖: desamoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición de <i class="della">desamoriar</i>(TEST)
|
[JH].
|
2. Falta de memoria [JH]. Deverbal de desamoriar (cfr.). L’aceición §2 pue entendese nel mesmu sen que lo dicho en desamoriar. |
||
desamortayar 📖: desamortayar🏗️: NO ✍️: NO |
Quitar la mortaya [JH].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">amortayar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desamover 📖: desamover🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Mover, movese [Mar].
|
Cfr. mover. |
||
desamparar 📖: desamparar🏗️: NO ✍️: NO |
<desemparar [Cl. Cg. Llg. Ay. Ri.Tox. /Eo/. y JH].>(TEST)
|
Dexar ensin amparu [Cl. Cg. Llg. y Ay. Ri. Tox. /Eo/. JH]. 2. Salir corriendo [Pa]: Desamparó perellí pabaxu como si l’hu- bíera picáu la mosca [Pa]. //-se ‘llamentase’ [Lln].
|
|
cfr.). |
|
desamparu, el 📖: desamparu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<desemparu [Pa. y JH]. +desemperu [Ay].>(TEST)
|
Cast. desamparo [Pa. Ay. JH].
|
Deverbal de desamparar (cfr.). |
||
desamueblar 📖: desamueblar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desamueblar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Posible verbu contrapuestu al cast. amueblar equivalente al actual amoblar (cfr. mueble). |
||
desancláu, ada, ao* 📖: desancláu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<////desancladas [Lln].>(TEST)
|
Llevantaes (les uñes) [Lln].
|
Pp. d’un verbu contrapuestu al ast. *anclar fechu dende ancla 2 (cfr.). |
||
desandadura, la 📖: desandadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">desandadura</i>(TEST)
|
[JH].
|
Formación en -ura dende’l participiu de desandar (cfr.). |
||
desandar 📖: desandar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desandar</i>(TEST)
|
[JH. /Mánt/].
|
Verbu contrapuestu al ast. andar (cfr.). |
||
desangrar 📖: desangrar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desangrar </i>[Xral. JH]. //-<i class="della">se </i>‘desangrase’ [Tb. PSil. JH]. Perder la savia una planta [Cn (V)].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">sangrar</i>(TEST)
|
(cfr.), con un valor intensivu.
|
|||
desaniciar 📖: desaniciar🏗️: NO ✍️: NO |
<desniciar [y Sm. Md]. desiñiciar [y Pa]. desñiciar [Cl. JH].>(TEST)
|
Desfacese d’una casta d’animales domésticos o de frutos [Lln. Pa (desaniciar). Ay. Ll. Cd. Cv. Tox. JH]. Desfacese de daqué [Qu]. Acabar, finalizar, concluír[Md]. Perder el niciu d’una cosa [Lln. Tb (= esaniciar). Sm (= esniciar). Pr]. Desfacer, ani- quilar [Cl]. 2. Perder reses de cría [Qu]. 3. Dexar el ñeru [An]: Las undulinas desanicianon el nigu [An]. //-se ‘desfacese da- fechu de dalguna cosa’ [Cb. Cp]. ‘desfacese de la semienta’ [Pa (desiñiciase)]. ‘escaecese d’una persona dafechu’ [Cp]. Verbu contrapuestu al ast. aniciar (cfr. anazar). L’ast. conoz una variante esaniciar (cfr.).
|
|||
desaniciu, el* 📖: desaniciu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<desñiciu [Cl. JH].>(TEST)
|
Aniquilación, destrucción [Cl].
|
2. Efeutu de desaniciar [Tb. JH]. Deverbal del ast. desanicia. |
||
desanimar 📖: desanimar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desanimar</i>(TEST)
|
[Tb].
|
//-se ‘desanimase’ [Ay. Lln]. Verbu contrapuestu al ast. animar (cfr.). |
||
desanoxar 📖: desanoxar🏗️: NO ✍️: NO |
<desnoxar [Ll]. desnoyar [Ll].>(TEST)
|
Cast. desenojar [Ll. /“de Valdés al Eo” (Eo)/]. Dexar d’anoxar [PSil]: El rapaz desanoxóu l’estudiu [PSil].
|
//-se ‘desanoxase’ [Ay. Ll (desnoxase). Pzu]. Verbu contrapuestu al ast. anoxar (cfr.). |
||
desanoxu, el 📖: desanoxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desenojo </i>[Pzu]. Deverbal de <i class="della">desanoxar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desanoyar 📖: desanoyar🏗️: NO ✍️: NO |
<desanuyar [Sm. Md. y An]. desanuar [Ay]. desañudar [Pa]. desañuedar [Cb. JH]. desñuedar [JH]. desanodiar [Tb]. desanougar [Tox. Valdedo (Cv). /“de Valdés al Eo” (Eo)/].>(TEST)
|
|
|||
desanubiertu, a, o 📖: desanubiertu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Espeyáu, ensin ñubes [Vd].
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">(…) ya pa las islas mande/clarencias d’un amor </i><i class="della">desanu-</i>(TEST)
|
biertu:/ya nesa llume toda Asturias ande! [FCoronas (Rimas y refranero/56)]
|
|
||
desanunciar 📖: desanunciar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desahuciar</i>(TEST)
|
el médicu a un enfermu [Ay]. 2. Echar a ún d’una casa [Ay. Ll].
|
|
||
desanunciáu, ada, ao 📖: desanunciáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><+desanunciéu [Ay].>(TEST)
|
|
|||
desanxáu, el* 📖: desanxáu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><desanh.áu [Lln (P)].>(TEST)
|
Presteza, disposición [Lln (P)].
|
Cfr. zanxa. |
||
desañar 📖: desañar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Dar el primer llaváu a la ropa enantes de facer la colada [Vd. Tox. /Eo. Mánt/] o llavalo dafechu [Sm. Cv].
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">asañar</i>(TEST)
|
(cfr. sanxa).
|
|||
desañerar 📖: desañerar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desanidar </i>[JH]. 2. Desenredar la ropa en que ta ún en- vueltu y sentáu o <i class="della">añeráu</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
desañuedadura, la 📖: desañuedadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
desañuedamientu, el 📖: desañuedamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
desapacenciar 📖: desapacenciar🏗️: NO ✍️: NO |
<disapacenciar [Oc].>(TEST)
|
Perder la paciencia [Cd. Md. Oc]. //-se ‘inquietase, esmolese’ [Md]. ‘irritase, enfadase’ [Md].
|
Verbu contrapuestu al ast. *apacenciar fechu sobro paciencia (cfr.). |
||
desapacenciáu, ada, ao 📖: desapacenciáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<desapacienciáu/ada [PSil].>(TEST)
|
Impaciente, inquietu [PSil].
|
Pp. de desapacenciar. |
||
desapadrinar 📖: desapadrinar🏗️: NO ✍️: NO |
Desaprobar [JH].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">apadrinar</i>(TEST)
|
fechu sobro padrín (cfr.).
|
|||
desapaecer 📖: desapaecer🏗️: NO ✍️: NO |
<desapaicer [y Lln. Ay. Tb]. desparecer [y JH]. /////esapaecer [Tb]. esapaicer [Ay. Qu. Tb]. esaparecer [Pr]. /////sapaecer [Llg]. sapaicer [Ay. Tb]. saparcer [Pzu. Llomb].>(TEST)
|
Cast. desaparecer [Lln. Llg. Ca. Ay. Ll. Qu. Tb. Pr. Pzu. Llomb. JH]: Esapaicíu’l nenu [Tb]. Quitar daqué de la vista mui llueu, esconder [Llg. Ri. Tb]: ¿Quién esapaicíu’l queisu? [Tb].
|
Verbu contrapuestu al ast. apaecer (cfr. paecer 1). Según Buchi (2010: 86) nun se dan razones qu’abonen la caltenencia de *disparēscĕre nel REW. |
||
desapaición, la 📖: desapaición🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">desaparición</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. apaición. |
||
desapañar 📖: desapañar🏗️: NO ✍️: NO |
Desiguar, desataviar [JH].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">pañar</i>(TEST)
|
2 (cfr.).
|
|||
desaparexar 📖: desaparexar🏗️: NO ✍️: NO |
<desparexar [Pa. Pr. Tox]. ///desaprejar [Pr]. desaparejar [Pr].>(TEST)
|
Desapareyar [Pa]. Quitar los apareyos o fatos a la caballería [Pr].
|
2. Despareyar, desempareyar [Tox. /Eo/]. Adautación del cast. DESAPAREJAR (y desparejar), que llucha por asitiase en llugar del autóctonu ast. desapareyar (cfr.). |
||
desapareyar 📖: desapareyar🏗️: NO ✍️: NO |
<desaparear [Tox. R]. despareyar [JH]. //desapareyar “desde Valdés a los pueblos de las riberas del Eo y, en éstos y en gall. <i class="della">desaparellar</i>” [Eo].>(TEST)
|
Desaparexar [JH]. Quitar los apareyos o fatos a la caballería [Tox. /Eo/].
|
2. Desempareyar [R]. 3. Xebrar lo que ta xunto [R]. 4. Desamecer a los que riñen [R]. Verbu contrapuestu a apareyar (cfr.). |
||
desapartar 📖: desapartar🏗️: NO ✍️: NO |
</////sapartar [Ay. Pzu. PSil]. separtar [y Lln].>(TEST)
|
Xebrar, apartar [Lln. Cl. Os. Cg. Ay. Pzu. PSil. An. JH. R. Mar.Tor] especialmente’l ganáu [Llomb]: Desapartóu la nieve del camín [An]. Romper la unión de dos oxetos o coses [PSil]. //-se ‘separase’ [Lln. Cb. Cñ. Cp. Ac]. ‘apartase’ [Lln]. ‘divor- ciase’ [Lln]. Cfr. parte.
|
D’un verbu contrapuestu al ast. apartar. ¿Con daqué avera- mientu al ast. desapertar (cfr.)? Del ast. desapartar o desepartar pudo siguir ast. separtar (cfr.). |
||
desaparvolecer 📖: desaparvolecer🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Marchar rápido d’un sitiu [Ca].
|
Cfr. párvolu, a, o. |
||
desapegadura, la 📖: desapegadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<desapiegadura [JH]. despiegadura [JH].>(TEST)
|
Cast. despegadura [JH]. Aición y efeutu de despegar y desapegar [Tb].
|
Cfr. apegar. |
||
desapegar 📖: desapegar🏗️: NO ✍️: NO |
<desapiegar [JH]. despiegar [JH]. despegar [y Tb]. /////sape- gar [y Ay].>(TEST)
|
Soltar el xugu de la llanza del carru [Oc]. Soltar la pareya del xugu [An]: Desapegamos las vacas del carru [An].
|
2. Cast. despegar [Lln. Pa. Cg. Ac. Llg. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. Pzu. PSil. An. Tox. Pr. Cv. JH. Arm. VCid]: Desapegóulu de la parede [Tb]. Despegar (de la familia, de los amigos) [Tb]: Desapegóulu de los de casa [Tb]. Desprender d’un afeutu, d’una afeición [Ri]. //-se ‘despegase, separase’ [Ay. R]. ‘dexar de querer’ [Ay]. Verbu contrapuestu al ast. apegar (cfr.). |
||
desapegáu, ada, ao 📖: desapegáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<desapiegáu [Pa. JH. R]. +desapeguéu [Ay. Ll]. despegáu [JH].>(TEST)
|
Despegáu [JH (despegáu)], separáu [Pa], apartáu [R].
|
2. Desabríu nel tratu [JH (desapiegáu)]. Poco cariñosu [Lln] cola familia y amigos [Ll (= descastéu). Ay. Cd]. Poco agradecíu, poco cariñosu [Cd]. Pp. de desapegar. (cfr.). |
||
desapegu, el 📖: desapegu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<desapiegu [JH]. despiegu [JH]. +desapigu [Ri].>(TEST)
|
Cast. desapego [Lln. Tb. JH]. Falta d’afición, d’interés [Ri]. Deverbal de desapegar (cfr.).
|
|||
desapeligrar 📖: desapeligrar🏗️: NO ✍️: NO |
Sanar, salir del peligru d’una enfermedá [Lln].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">apeligrar</i>, variante de <i class="della">peligrar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desapercibir 📖: desapercibir🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desapercibir</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. apercibir (cfr.). |
||
desapercibíu, ida, ío 📖: desapercibíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<desaprecibíu [Sm]. desapercibío [Cñ]. /////sapercibidu/a [Lln].>(TEST)
|
Inalvertíu [Lln. Cñ. Ay]. 2. Despistáu, distraíu [Sm]. Pp. de desapercibir.
|
|||
desapertar 📖: desapertar🏗️: NO ✍️: NO |
<desapiertar [Cl. Pa. y Ay]. desapretar [y JH].>(TEST)
|
Cast. desapretar [Cb. JH]. Afloxar [Cl. Pa. Ac. Ay. R].
|
Verbu contrapuestu al ast. apertar (cfr.). Pero pue dase inter- cambiu col ast. desapartar (cfr.). |
||
desapestar 📖: desapestar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desapestar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. apestar (cfr. peste). |
||
desapiadáu, ada, ao 📖: desapiadáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<despiadáu [y JH].>(TEST)
|
Cast. despiadado [JH].
|
Cfr. piedá. |
||
desapigazar 📖: desapigazar🏗️: NO ✍️: NO |
Torgar a daquién el pigazu [JH].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">apigazar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desapigazu, el 📖: desapigazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición y efeutu de <i class="della">desapigazar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. apigazar. |
||
desapilacháu, ada, ao* 📖: desapilacháu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<///desapilachado [Llomb. Bard].>(TEST)
|
Despechugáu, cola camisa desabrochada [Llomb. Bard]. Verbu contrapuestu al ast. *apilachar (cfr. apertar).
|
|||
desapilancar 📖: desapilancar🏗️: NO ✍️: NO |
Desatascar, salir del pilancu [JH].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">apilancar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desapildar 📖: desapildar🏗️: NO ✍️: NO |
Desapaecer de delantre, quitase de la vista d’ún [Oc]: <i class="della">Disa- </i><i class="della">píldame d’aiquí </i>‘quítate de delantre’ [Oc].
Posible verbu variante del ast. <i class="della">apeldar</i>(TEST)
|
(cfr.). Ye posible que se trate d’una formación sol llat. PEDITARE ‘dir andando’ (ABF; PE1: 121) anque apeldar quiximos,
|
quiciabes mal empobinaos, entendelu dende APELLITARE ‘llamar’. |
||
desapinar 📖: desapinar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
desaplicación, la 📖: desaplicación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Falta d’aplicación [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">aplicación</i>(TEST)
|
& desaplicáu, ada, ao.
|
|||
desaplicáu, ada, ao 📖: desaplicáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><+desapliquéu [Ay].>(TEST)
|
|
|||
desapoderar 📖: desapoderar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desapoderar</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
desapolinar 📖: desapolinar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><sapolinar [Ay].>(TEST)
|
|
|||
desapoliyar 📖: desapoliyar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><desapoliar [y JH].>(TEST)
|
Quitar la poliya [JH].
|
|
||
desaponer 📖: desaponer🏗️: NO ✍️: NO |
<desapuner [Sm. Md].///<ident class="della" level="1"></ident>//saponer [Qu (Oc). Tb. Md]. sapuner [Md]. saponar [y Qu]. //desapoñer [Eo].>(TEST)
|
|
[Vd]. 4. Mantenese nun sitiu ensin apease [Vd]: Yá l.legamos a Madrid sin desaponer [Vd]. 5. Quitar lo puesto [Md].
Verbu contrapuestu al ast. aponer (cfr.). L’ast. desaponer →
saponer ha entendese como desocupar → sacupar. |
||
desapontonar 📖: desapontonar🏗️: NO ✍️: NO |
Quitar los pontones del tabláu o tilláu [JH]. Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">apontonar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desaposayar 📖: desaposayar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desposar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. esposayes. |
||
desaposiar 📖: desaposiar🏗️: NO ✍️: NO |
<desaposear [Lln].>(TEST)
|
Quitar una posesión que lleven en renta [Lln].
|
Quitar la pose- sión de dalguna cosa [Lln. Cg. Ay]: Desaposiáronlos de too [Ay]. Quitar lo propio por deldes [Ay]. Posible variante del verbu desposeer (cfr. poseer). |
||
desapostura, la 📖: desapostura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Falta de garbu, gracia o postura [JH].
|
Cfr. postura. |
||
desapovisar 📖: desapovisar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Llibrar de daqué [Sr].
|
Cfr. povisa. |
||
desaprobar 📖: desaprobar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desaprobar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. aprobar. |
||
desapropiar 📖: desapropiar🏗️: NO ✍️: NO |
<despropiar [JH].>(TEST)
|
Cast. desapropiar [JH].
|
Cfr. apropiar 1. |
||
desapropiu, el 📖: desapropiu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desapropio</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. apropiar 1. |
||
desaprovechar 📖: desaprovechar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desaprovechar</i>(TEST)
|
[Ay. JH]. Cfr. aprovechar.
|
|||
desapuestu, a, o 📖: desapuestu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Desataviáu, de mala disposición y presencia, feu, mal fechu [JH].
Pp. de <i class="della">desaponer</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. apuestu, a, o. |
||
desapuxinar 📖: desapuxinar🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Dexar llibre un sitiu [Bab].
|
Verbu contrapuestu al ast. *apuxinar, dende apoxar (cfr. posar). |
||
desaquí 📖: desaquí🏗️: NO ✍️: NO |
Dende equí [JH].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">hi</i>(TEST)
|
vos otorgamus quanto desaqui adelantre lantarmus
|
|
Cfr. des. |
|
desarar 📖: desarar🏗️: NO ✍️: NO |
Llabrar el terrén per segunda vez [Oc].
Posible formación verbal llograda del numberal <i class="della">dos</i>(TEST)
|
(cfr.) col verbu arar (cfr.) na aceición de ‘arar dos vegaes’ o ‘arar per se- gunda vez’ de mou asemeyáu al verbu ast. *dosterciar → des- terciar (cfr.), con tracamundiu de la vocal deuterotónica.
|
|||
desarboladura, la 📖: desarboladura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<desarbolaúra [y JH].>(TEST)
|
Aición y efeutu de desarbolar un terrén [JH].
|
Cfr. arbolar. |
||
desarbolamientu, el 📖: desarbolamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición y efeutu de <i class="della">desarbolar</i>(TEST)
|
un terrén [JH].
|
Cfr. arbolar. |
||
desarbolar 📖: desarbolar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desarbolar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. arbolar (cfr.). |
||
desarboláu, ada, ao 📖: desarboláu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<desarbuláu [Sm].>(TEST)
|
Desamparáu, ensin proteición [Sm].
|
Pp. de desarbolar (cfr.). |
||
desarellar 📖: desarellar🏗️: NO ✍️: NO |
<desariellar [Cb].>(TEST)
|
Quitar a daquién les munches ganes de tener una cosa [Ca]. //-se ‘separase la carne de la uña’ [Cb].
|
Verbu contrapuestu al ast. arellar (cfr.). |
||
desareñar 📖: desareñar🏗️: NO ✍️: NO |
Quitar l’areña [JH].
Verbu contrapuestu al ast. *<i class="della">areñar</i>(TEST)
|
‘echar areña’.
|
|||
desareñu, el 📖: desareñu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición y efeutu de <i class="della">desareñar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Deverbal de desareñar (cfr.). |
||
desargar 📖: desargar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Menguar la pila del maíz cuando s’esbilla [Lln].
|
2. Comer muncho y con ganes [Lln]. 3. Facer munchu trabayu [Lln]. Posible variante del verbu desergar (cfr.). |
||
desargu, el* 📖: desargu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición de quitar la erga de la escanda [Grangerías XVIII].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">se</i>(TEST)
|
hazen los desargos y va limpia la semiente y grano para cassa [Grangerías XVIII: 795]
|
Deverbal de desargar (cfr.). |
||
desariellu, el 📖: desariellu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Pequeña cantidá de comida que se da como llambionada [Cb]. Deverbal de <i class="della">desarellar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desarizar 📖: desarizar🏗️: NO ✍️: NO |
<deserizar [An]. desourizar [PSil. As (Cruce)]. disourizar [As].>(TEST)
|
Quitar l’oriciu a les castañes [Tb. PSil. As (Cruce). An. Oc]. 2. Actuar coles castañes dende que se meten na corra o corripa fasta que se lleven a casa [As].
|
Verbu contrapuestu al ast. arizar (cfr. oriciar). |
||
desarmar 📖: desarmar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desarmar </i>[JH]. 2. Desfacer daqué que ta ensamblao [Lln]. //-<i class="della">se </i>‘cast. <i class="della">desarmarse</i>’ [Pzu]. ‘desfacese una estructura’ [Tb]. ‘cayer rendíu pol cansanciu’ [Tb]: <i class="della">Taba desarmáu da- </i><i class="della">feichu</i>(TEST)
|
[Tb]: Andar a la yerba desarmóulu [Tb].
|
Verbu contrapuestu al ast. armar (cfr.). |
||
desarnar 📖: desarnar🏗️: NO ✍️: NO |
Escortezar, quitar la corteza d’un árbol [Cg. Cv. Sl]: <i class="della">Nu</i>(TEST)
|
lu desarnes que seca [Sl].
|
2. Facer qu’ún pierda lo que tien de pueblerino’ [Cg. Ll]. Verbu contrapuestu al ast. *arnar fechu sobro ast. arna (cfr.) col continuador del prefixu DIS- > des-. Na definición §2 equi- valente a cast. desasnar [Ll] talmente paez qu’hai una refe- rencia más o menos nidia a asnu, pero nun fai falta acoyelo asina, darréu qu’orixinariamente pue entendese como ‘quitar l’arna o arniu’, esto ye, quitar lo que cubre, la corteza, lo poco presentable. Ye posible que, enantes, se llograre’l verbu *arnar ‘meter nel arna’ d’u siguió’l contrariu desarnar o *desarniar responsable del deverbal desarniu (cfr.). |
||
desarniu, el 📖: desarniu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición de quitar l’arniu al quesu [Cl (i)].
Deverbal de *<i class="della">desarniar</i>, variante de <i class="della">desarnar</i>(TEST)
|
(cfr. arna).
|
|||
desarrabizar 📖: desarrabizar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Descoronar la remolacha col focín, quitándo-y les fueyes y una parte del tubérculu [Arm].
|
Cfr. rabiza. |
||
desarralingar 📖: desarralingar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><se>(TEST)
|
|
|||
desarranchar 📖: desarranchar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Separase de la compañía o sociedá d’una o más persones pa facer ranchu aparte [R]. 2. Llevantar el campu, dexar ensin nada un sitiu determináu [R].
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">ranchu</i>(TEST)
|
& arranchar.
|
|||
desarratadura, la 📖: desarratadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">desarratar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. atar. |
||
desarratar 📖: desarratar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Soltar un animal atáu [Cb. Cp. Ay. Ac. JH]: <i class="della">Ve</i>(TEST)
|
desarratar lla burra que paz en regueru [JH]: Quien llu arrató debe des- arratallu [JH]. 2. Allargar les atadures d’un animal [Ay]. 3. Soltar lo que taba axustao [Ac]. Soltar tela a un vistíu que que- daba estrenchu [Cb. Cp. Ay. Pr].
|
|
||
desarredrar 📖: desarredrar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><se>(TEST)
|
|
|||
desarreglar 📖: desarreglar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><desreglar [y JH].>(TEST)
|
|
|||
desarregláu, ada, ao 📖: desarregláu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><+desarregléu [Ay].>(TEST)
|
Mal vistíu [Ay].
|
|
||
desarreglu, el 📖: desarreglu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+desarriglu [Ay].>(TEST)
|
Cast. desarreglo [JH]. Descompostura, desbaraxuste [Ay].
|
Deverbal del part. fuerte de desarreglar (cfr.). |
||
desarrendar 📖: desarrendar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><desarriendar [Ay].>(TEST)
|
Cast. desarrendar [Ay. JH].
|
|
||
desarrendáu, ada, ao 📖: desarrendáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+desarrendéu [Ay].>(TEST)
|
Desquiciáu, ensin orde nin conciertu [Ac. Ay]: El tiimpu ta desarrendéu del too [Ay]. 2. Con desvergüenza [Ay]: Parl.lan desarrendao [Ay].
|
|
||
desarreyar 1 📖: desarreyar 1🏗️: NO ✍️: NO |
Desarreglar, desiguar [AGO].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">arreyar</i>(TEST)
|
1 (cfr. arrear 1).
|
|||
desarreyar 2 📖: desarreyar 2🏗️: NO ✍️: NO |
Quitar la reya [AGO]. 2. Desatar [DA. AGO].
<i class="della">Y tóo lo que </i><i class="della">desarreyares</i><i class="della">(TEST)
|
so la tierra, desarreyáo será al empar en’os cielos [San Mateo 65] Afallaréis una pollina arreyáa y al empar el so pollín; des- arreyáilos y tréimelos [San Mateo 82]
|
Verbu contrapuestu al ast. arreyar 3 (cfr. reyu & reya). |
||
desarriendu, el 📖: desarriendu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición y efeutu de <i class="della">desarrendar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. desarrendar. |
||
desarrimar 📖: desarrimar🏗️: NO ✍️: NO |
<desarimar [y Tb].>(TEST)
|
Xebrar, apartar [Ay. Tb]: Desarrimóulu d’unde taba [Tb]. Verbu contrapuestu al ast. arrimar (cfr. rima).
|
|||
desarrodiar* 📖: desarrodiar*🏗️: SI ✍️: NO |
<desarrodear [Ca].>(TEST)
|
Segar les veres de los praos a la oriella de les sebes [Ca].
|
2. Marchar adulces y remolonamente d’un sitiu [Ca]. Verbu contrapuestu al ast. arrodear (cfr. rodiar). |
||
desarropar 📖: desarropar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desarropar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. arropar (cfr. ropa). |
||
desarrugar 📖: desarrugar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desarrugar</i>(TEST)
|
[Ay. Tb. JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. arrugar (cfr.). |
||
desaseñoriar 📖: desaseñoriar🏗️: NO ✍️: NO |
<desaseñorear [R].>(TEST)
|
“Separarse del señorío, dejar la dependencia” [R]. Perder o dexar el dominiu y mandu d’una cosa como dueñu d’ella [AGO].
|
2. Emprobecer [R]. Verbu contrapuestu al ast. *aseñoriar, variante posible de ase- ñorear (cfr. aseñorar 1). |
||
desasesáu, ada, ao 📖: desasesáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
Que nun tien xuiciu o sesu [JH].
|
Cfr. sesu. |
||
desasobiar 📖: desasobiar🏗️: NO ✍️: NO |
<desobear [Ca].>(TEST)
|
Quitar la pareya del carru del país [Ca]. Soltar la correa qu’a- ta’l xugu al carru [Cl].
|
Verbu contrapuestu al ast. asobiar (cfr.). |
||
desasosegar 📖: desasosegar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desasosegar</i>(TEST)
|
[JH]. //-se ‘ponese nerviosu’ [Ay].
|
Verbu contrapuestu al ast. asosegar variante de sosegar (cfr.). |
||
desasosiegu, el 📖: desasosiegu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<desasosiego [Cñ. Ac]. +desasosiigu [Ay].>(TEST)
|
Cast. desasosiego [Cñ. Ac. Ay. Tb. JH].
|
Deverbal de desasosegar (cfr.). |
||
desastar 📖: desastar🏗️: NO ✍️: NO |
Quitar l’<i class="della">asta</i>(TEST)
|
o estil de la gadaña [Lln]: Desastaban una gua- daña vieya [Lln].
|
Verbu contrapuestu al ast. *astar qu’hebo facese sobro asta (cfr.). |
||
desastráu, ada, ao 📖: desastráu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+desastréu [Ay]. dexastráu [Ay]. dexastrada [Cb. Ac].>(TEST)
|
Cast. desastrado [Ac. Ay]. Mal vistíu [Ay]. Poco curiosa, sucia, mal axeitada (la muyer) [Cb (= xostra)]. Abandonada nel so arreglu (una persona) [Ac]. 2. De mala conducta [Ay]. Cfr. desastre.
|
|||
desastre, el 📖: desastre🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<desastri [Pr].>(TEST)
|
Cast. desastre [JH]. Desorden [Pr]. Desgracia, fechu llamen- table [Ri]. //Ser un desastre ‘ser persona desordenada’ [Ri. Pr]. Posiblemente de la formación occitana a. DESASTRE ‘desgra- cia’ fecha sobro un continuador
|
del llat. astrum (DCECH s.v. astro). D’equí féxose l’abondativu desastrosu, a, o (cfr.) y qui- ciabes el verbu *desastrar d’u siguió’l participiu desastráu, ada, ao (cfr.). L’asitiamientu de resultaos en [S] nesta familia ha debese al influxu de la variante de sastre, ast. xastre asociáu popularmente como persona poco curiosa. |
||
desastrosu, a, o 📖: desastrosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+desastrusu [Ay]. desastrosa [Os]. dexastrosu [Cb. Cp. Ac].>(TEST)
|
Cast. desastroso [Pa. Ay. JH]. Malamañáu, descuidáu [Pa. Pr]. Malamañada, sucia (una persona) [Os]. Suciu, abandonáu [Cb. Cp]. Suciu, puercu, mal axeitáu [Ac].
Cfr. desastre. |
|||
desatacar 📖: desatacar🏗️: NO ✍️: NO |
Desabrochar [R]. 2. Llevar falda de la camisa fuera del panta- lón [Lln]. 3. Sacar la carga de dalgún barrenu [Min], d’un arma [R]. {4. “Desatascar” [Ay]}.
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">fixo</i>(TEST)
|
traer a Daniel a so presencia/y entró allá sin temor de so malicia./Primero de falar pedió llicencia,/diola Ñabuco y ofreceo albricia/si-y desatacaba aquel enxema/como cuan suele andar a cinta quema [BAúxa, Sueños (Poesíes 99- 104)]
|
Verbu contrapuestu al ast. atacar (cfr.). L’aceición §4 abulta un tracamundiu por cuenta l’averamientu fónicu de desatacar y desatascar, que camentamos contrapuestu a atascar (cfr.). |
||
desatacáu, ada, ao 📖: desatacáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
Que nun lleva ciñío la ropa a la cintura [Sm].
|
2. Cola falda de la camisa fuera del pantalón [Sm]. Pp. de desatacar. |
||
desatadura, la 📖: desatadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<desataúra [JH].>(TEST)
|
Cast. desatadura [Tb. JH]. Cfr. atadura.
|
|||
desatafañar 📖: desatafañar🏗️: NO ✍️: NO |
Esvistir, quitar parte de la ropa [Ca]: <i class="della">A ver</i>(TEST)
|
si te desatafañes d’una puñetera vez [Ca].
|
Verbu contrapuestu al ast. atafañar (cfr.). |
||
desatapinadura, la 📖: desatapinadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">destapinar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. destapinar. |
||
desatar 📖: desatar🏗️: NO ✍️: NO |
Soltar lo que ta atao [Ay. Tb. JH].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">se</i>(TEST)
|
non uendieren e desataren el troxiello III dineros [fin s.XIII] (s.XIII) [MSAH-V/592]
|
|
||
desatarabicar 📖: desatarabicar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><destarabicar [Pa. Na. Pr. Cg. JH].>(TEST)
|
|
|||
desatención, la 📖: desatención🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">desatención</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. atención. |
||
desatender 📖: desatender🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Nun atender [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">atender</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desatentar 📖: desatentar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desatentar</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
desatentu, a, o 📖: desatentu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">desatento</i>(TEST)
|
[Tb. JH].
|
|
||
desatetar 📖: desatetar🏗️: NO ✍️: NO |
<destetar [y JH].///<ident class="della" level="1"></ident>//estetar [Mi. Tb].>(TEST)
|
|
|||
desatín, el 📖: desatín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><desatinu [Ay. JH].>(TEST)
|
Cast. desatino [Ac. Ay. JH]. Deverbal de desatinar (cfr.). |
|||
desatinar 📖: desatinar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desatinar</i>(TEST)
|
[Ay. JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. atinar (cfr. tinu). |
||
desatináu, ada, ao 📖: desatináu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+desatinéu [Ay].>(TEST)
|
Fuera de sí [Sm (= desafranáu = esmanteláu)]. 2. Desorientáu [Ay]: Toi desatinéu y nun sé per ónde romper [Ay].
|
|
cfr.) & desatentar. |
|
desatollancar 📖: desatollancar🏗️: NO ✍️: NO |
Desarreglar, desiguar [Lln].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">atollancar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desatollancáu, ada, ao 📖: desatollancáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<b class="della">desatollancáu,</b>(TEST)
|
ada, ao Poco amañosu [Lln].
|
Pp. de desatollancar. |
||
desatorcar 📖: desatorcar🏗️: NO ✍️: NO |
Quitar una torga d’una canal o presa pa que l’agua siga pel calce [Llomb].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">atorcar</i>(TEST)
|
(cfr. torcar).
|
|||
desatracar 📖: desatracar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Soltar la embarcación y separala del muelle [Xx].
|
Verbu contrapuestu al ast. atracar (cfr.). |
||
desatranguzar 📖: desatranguzar🏗️: NO ✍️: NO |
Desatascar, quitar lo que ta torgando’l pasu [Oc]: <i class="della">Hai</i>(TEST)
|
que desatranguzar el camín [Oc].
|
Verbu contrapuestu al ast. atranguzar (cfr.). |
||
desauguadoria, la 📖: desauguadoria🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<{<i class="della">sic</i>}.>(TEST)
|
Compuerta pal desagüe de la presa del molín [Cl].
|
Cfr. aguar. |
||
desautorizar 📖: desautorizar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desautorizar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. autorizar (cfr.). |
||
desautorizáu, ada, ao 📖: desautorizáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+desautoricéu [Ay].>(TEST)
|
Non autorizáu [Sr. Ay]. Pp. de desautorizar.
|
|||
desavacuar 📖: desavacuar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Quedar un pueblu ensin xente [Sm (= avacuar)].
|
Cfr. avacuar. |
||
desavecindar 📖: desavecindar🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Cast. desavecindarse [JH].
|
|
cfr. vecindá). |
|
desavenencia, la 📖: desavenencia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">desavenencia</i>(TEST)
|
[Ay. JH].
|
|
||
desaveniente 📖: desaveniente🏗️: NO ✍️: NO |
Que nun correspuende a lo que sedría natural que fore [Cb]. Del participiu de presente del verbu <i class="della">desavenir</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desavenimientu, el 📖: desavenimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">desavenimientu,</b>(TEST)
|
el Desavenencia [JH].
|
Cfr. desavenir. |
||
desavenir 📖: desavenir🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desavenir</i>(TEST)
|
[JH].
|
//-se ‘enfadase’ [Tox. JH]. Verbu contrapuestu al ast. avenir (cfr.). Son parientes los ast. desavenencia (cfr.), desaveniente (cfr.), desavenimientu (cfr.). |
||
desaveníu, ida, ío 📖: desaveníu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
(TEST)
|
En desacuerdu, enemistáu [Ay. Ll]. Pp. de desavenir.
|
|||
desaventayáu, ada, ao 📖: desaventayáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Cast. <i class="della">desaventajado</i>(TEST)
|
[JH].
|
Quiciabes participiu d’un posible *desaventayar verbu con- trapuestu al ast. aventayar (cfr. ventaya). |
||
desaveradura, la 📖: desaveradura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">desaverar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. vera 1. |
||
desaveramientu, el 📖: desaveramientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición y efeutu de <i class="della">desaverar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. vera 1. |
||
desaverar 📖: desaverar🏗️: NO ✍️: NO |
<desaveirar [y Qu. Tb]. desverar [Pr. Ac (i). R].>(TEST)
|
Segar les veres d’un prau pa que’l segador acabe enantes [Ac]. Segar les veres d’un prau, de los árboles [Ri].
|
2. Garabatar o angazar la yerba de les veres del prau [Ll. Mi. Tb (= esaveirar = esveirar)]. Llimpiar les males yerbes de la oriella de les sebes [Pr. Ac (i)]. Pañar la yerba d’a la vera del zarru [Ri. Qu]. Qui- tar daqué de les veres, xebrar de la oriella [Ay. Ll]. 3. Desari- mar [JH] (un mueble de la parede, los bracos de la madre, etc.) [Ay]. 4. Perder el rumbu, estraviar el camín [R]. Verbu contrapuestu al ast. averar (cfr. vera 1). |
||
desaveráu, ada, ao 📖: desaveráu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+desaveréu [Ay].>(TEST)
|
Apartáu, separáu, orielláu [Ay].
|
Pp. de desaverar. |
||
desavezadamente 📖: desavezadamente🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Desacostumadamente [JH].
|
Cfr. avezar. |
||
desavezamientu, el 📖: desavezamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<i class="della">Desavezu</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. avezar. |
||
desavezar 📖: desavezar🏗️: NO ✍️: NO |
<desvezar [JH].>(TEST)
|
Desacostumar [Pa. Mi. Ay. Ll. Tb. Pzu. Pr. JH]. Verbu contrapuestu al ast. avezar (cfr.).
|
|||
desavezu, el 📖: desavezu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición y efeutu de <i class="della">desavezar</i>(TEST)
|
[JH].
|
2. Desusu [JH]. 3. Desha- bitación [JH]. Cfr. avezar. |
||
desaviar 📖: desaviar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desaviar</i>(TEST)
|
[JH].
|
2. Dir al debalu una embarcación cuando la emburria’l temporal per popa [Llu]. 3. Entainar [Cl]. 4. Can- sar [Cl]. 5. Desiguar, estrozar [Pzu. PSil]. //-se ‘desarreglase ún mesmu p’arreglar a otru’ [Lln]. Verbu contrapuestu al ast. aviar (cfr.). |
||
desaviáu, ada, ao 📖: desaviáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">desaviáu,</b>(TEST)
|
ada, ao Desordenáu [Cl].
|
Pp. de desaviar. |
||
desaviltar 📖: desaviltar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Deshonrar [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr<i class="della">.</i>(TEST)
|
aviltar. Como dacuando s’alvierte, nel casu presente des- nun funciona como prefixu de valor contrapuestu (aviltar) como viemos en avacuar (cfr.) - desavacuar (cfr.) y n’otros.
|
|||
desavisar 📖: desavisar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desavisar</i>(TEST)
|
[JH].
|
2. Desistir d’un intentu conocíu [Ay]. Verbu contrapuestu al ast. avisar (cfr.). |
||
desavíu, el 📖: desavíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desavío </i>[JH]. Desarreglu [Lln. Pzu].
<ident class="della" level="1"></ident>Deverbal de <i class="della">desaviar</i>(TEST)
|
(cfr.) como de desafiar, desafíu (cfr.) y de esviar, esvíu (cfr.); lo mesmo que de desviar, desvíu (cfr.).
|
|||
desaxeitar 📖: desaxeitar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><se>(TEST)
|
|
|||
desaxeración, la* 📖: desaxeración🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>desageración [Ca. Sm. Tb]. sageración [Tb. Sm].>(TEST)
|
Aición y efeutu de desaxerar [Ca. Tb. Sm].
|
|
||
desaxerar 📖: desaxerar🏗️: NO ✍️: NO |
<esaxerar [Vd].///<ident class="della" level="1"></ident>desagerar [Lln. Pa. Cñ. Ac. Ll. Tb. Sm. Cd. Pr. Tox. Arm]. sagerar [Tb. Sm].>(TEST)
|
Cast. exagerar [Lln. Pa. Cñ. Ac. Ay (N). Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. Cd. Pr. Vd. Tox. Arm]. 2. Dar proporciones pergrandes a una cosa [Ri].
|
|
||
desaxeratu, el* 📖: desaxeratu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>desageratu [Lln].>(TEST)
|
Despreciu [Lln].
|
|
||
desaxeráu, ada, ao 📖: desaxeráu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+desaxeréu [Ay (N)]. +esaxeréu [Ay].>(TEST)
|
Esaxeráu [Ay].
|
Pp. de desaxerar. |
||
desaxugar 📖: desaxugar🏗️: NO ✍️: NO |
Desempareyar, turbar l’orde o l’armonía de los oxetos, facer que pierdan la so bona correspondencia [JH]. Desempareyar, desiguar [/Mánt/].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">axugar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desaxuiciar 📖: desaxuiciar🏗️: NO ✍️: NO |
Perder el xuiciu [JH].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">axuiciar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desaxuiciu, el 📖: desaxuiciu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición de <i class="della">desaxuiciar</i>(TEST)
|
[JH]. Falta de xuiciu y de razón [JH].
|
Cfr. xuiciu. |
||
desaxuntar 📖: desaxuntar🏗️: NO ✍️: NO |
<desxuntar [JH].>(TEST)
|
Dixebrar, apartar [JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. axuntar (cfr.). |
||
desaxustar 📖: desaxustar🏗️: NO ✍️: NO |
Nun encaxar bien [Tb. Pzu. JH].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">axustar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desaxuste, el 📖: desaxuste🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desajuste</i>(TEST)
|
[Pzu. JH].
|
Deverbal del inf. de desaxustar (cfr.). |
||
desayá 📖: desayá🏗️: NO ✍️: NO |
<esayá [y Cb].>(TEST)
|
Abenayá, fai muncho [Cb. JH (= cuantagüé)]: ¡Desayá que fuxó! [JH]. 2. Dende que, de magar [JH]: Desayá mayanon ya fixenon cuatro viaxes á Xixón [JH]. //Desayá que ‘abenayá, hai muncho que’ [Pa. Cb (desayá que)]: Desayá que colaren pel monte arriba [Pa].
|
|
Cfr. des. |
|
desayacón 📖: desayacón🏗️: NO ✍️: NO |
Cuantísimayá, fai permuncho [Cg].
Posible aumentativu del alv. <i class="della">desayá</i>(TEST)
|
(cfr. des).
|
|||
desayún, el 📖: desayún🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Almuerzu [Llg].
|
Posible adautación del cast. DESAYUNO ‘primera comida de la mañana’. Trátase d’una pallabra de percurtiu espardimientu. |
||
desayuntar 📖: desayuntar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Desunir, separtar [JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. ayuntar (cfr.), un posible castella- nismu. |
||
desazogar 📖: desazogar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desazonar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Quiciabes sía un préstamu del verbu cast. desazogar pero con un encruz semánticu col verbu averáu fónicamente, castella- nismu tamién, DESAZONAR (cfr.). |
||
desazonar 📖: desazonar🏗️: NO ✍️: NO |
Verbu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">De los ñamoramientos ñon se cuenta,</i>/<i class="della">magar Dios crió el</i>(TEST)
|
mundo, cosa bona;/el amor en sí mismo se escarmienta,/ille, sin otro mal, se desazona [BAúxa, PyT (Poesíes 41-44)]
|
Posible castellanismu DESAZONAR “quitar la sazón, el sabor...” (DRAE 21ª) anque sedría factible llograr un verbu contrapuestu dende l’ ast. sazón → sazonar → desazonar. |
||
desazonáu, ada, ao 📖: desazonáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
Molestu, poco cómodu (pol calor, fríu, enfermedá) [Lln].
|
2. Mal fecho (la comida) [Lln]. Pp. de desazonar. |
||
desbabar 📖: desbabar🏗️: NO ✍️: NO |
Verbu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">llevarlas</i>(TEST)
|
ha pacer a alguna parte (...) aunque tengan poco de qué agarrar y no sea sino tirar a que desbaben [Gran- gerías XVIII: 841]
|
Verbu fechu dende l’ast. babar anque desbabar nun paez que sía una formación contrapuesta. |
||
desbabolecer 📖: desbabolecer🏗️: NO ✍️: NO |
Perder puxu (una botella descorchada) [Sr].
Verbu contrapuestu al ast. *<i class="della">babolecer</i>, verbu qu’ha postulase al conocer l’ast. <i class="della">esbabolecer</i>(TEST)
|
(cfr.) y el non prefixáu baboriar (cfr.).
|
|||
desbaldridor, ora 📖: desbaldridor🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
</////esbaldridor/ora [y Cn (F)].>(TEST)
|
Gastizu, que nun aprecia’l valor de les coses [Cn (F)]: Ya un desbaldridor qu’acaba con tou lo que-y dexanon [Cn (F)].
|
Cfr. baldre. |
||
desbaldrir 📖: desbaldrir🏗️: NO ✍️: NO |
</////esbaldrir [y Cn (F)].>(TEST)
|
Marafundiar [Cn (F)]: Nun fixo outra cousa que desbaldrir tou cuantu tenía [Cn (F)].
|
Cfr. baldre. |
||
desbalse, el 📖: desbalse🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición y efeutu de salir la madera de la balsa o llugar d’asi- tiamientu [Min].
Deverbal de *<i class="della">desbalsar</i>, variante de <i class="della">desbalsiar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desbalsiadura, la* 📖: desbalsiadura🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<desbalsiaúra [Min].>(TEST)
|
Desbalse aparatosu [Min].
|
Cfr. balsiar. |
||
desbalsiar 📖: desbalsiar🏗️: NO ✍️: NO |
Salir de la balsa [Min].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">balsiar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desbancadura, la* 📖: desbancadura🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<desbanquiaúra [Min].>(TEST)
|
Calidá o magnitú del desbanque [Min].
|
Cfr. banca. |
||
desbancar 📖: desbancar🏗️: NO ✍️: NO |
<desbanquiar [y Min].>(TEST)
|
Desatrancar [An]: Güei toca desbancar el pozu d’arriba [An].
|
2. Soltar o arrancar estratos na mina [Min]. Cfr. banca & esbancar. |
||
desbandada, la 📖: desbandada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<desbandá [Ay].>(TEST)
|
Escapada [Ac]. //Salir en desbandá ‘escapar caún pel so llau’ [Ay].
|
Deverbal de desbandar (cfr. bandu 2). |
||
desbandar 📖: desbandar🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Escapar [Mi. JH]: Nun te desbandes [Mi]. Cfr. bandu 2.
|
|||
desbaniellar 📖: desbaniellar🏗️: NO ✍️: NO |
Echar <i class="della">banielles</i>(TEST)
|
a daqué [Ac].
|
Cfr. baniella. |
||
desbanque, el 📖: desbanque🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<desbanquie [y Min].>(TEST)
|
Aición y efeutu de desbancar [Min].
|
Cfr. banca. |
||
desbarafundar* 📖: desbarafundar*🏗️: SI ✍️: NO |
<derbarafundar [Ca].>(TEST)
|
Romper, estrozar [Ca].
|
Cfr. marafundiar. |
||
desbarafustar 📖: desbarafustar🏗️: NO ✍️: NO |
<///<ident class="della" level="1"></ident>desbaraxustar [y JH]. /////esbarafustiar [Mi].>(TEST)
|
Cast. desbarajustar [Mi. JH]. //-se ‘desordenase, salir de con- trol’ [Ay].
|
|
||
desbarafuste 📖: desbarafuste🏗️: NO ✍️: NO |
<///<ident class="della" level="1"></ident>desbaraxuste [y JH]. ///desbarah.usti [Pr].>(TEST)
|
Cast. desbarajuste [Pr. JH].
|
|
||
desbaratar 📖: desbaratar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Desfacer arruinando, desiguar [Ri. PSil. JH]: <i class="della">Desbaratóu</i>(TEST)
|
los truébanos [PSil]. 2. Marafundiar los bienes [Ri]. //-se ‘des- piezase, desfacese’ [Ay].
|
|
||
desbarate, el 📖: desbarate🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><disbarati [Pr]. disbarate [VCid].>(TEST)
|
|
|||
desbaratu, el 📖: desbaratu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+desbaretu [Ll].>(TEST)
|
|
|||
desbarbar 📖: desbarbar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Esfilachar [Lln]. //-<i class="della">se</i>(TEST)
|
‘vertese una cosa, desbordase’ [Cg].
|
Cfr. barbar. |
||
desbarbáu, ada, ao 📖: desbarbáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Cast. <i class="della">desbarbado </i>[Pa]. 2. Esfilacháu [Lln. Pa]: <i class="della">Traes les bo- </i><i class="della">camangues</i>(TEST)
|
toes desbarbaes [Pa].
|
Pp. de desbarbar. |
||
desbardagüertos, el/la 📖: desbardagüertos🔤: , el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) |
Estrozu, estragu [Cv].
D’una amestadura del verbu <i class="della">desbard(i)ar</i>(TEST)
|
y el plural güertos
|
(cfr. esbardagüertos). |
||
desbardiar 📖: desbardiar🏗️: NO ✍️: NO |
<desberdiar [Lln].>(TEST)
|
Gastar ensin midida [Lln. Cb. Cp. AGO]. 2. Echar a perder, estrozar [Lln]. 3. Perdese, estraviase [AGO]. 4. Dicir babayaes [Cp]: Yá ta desbardiando [Cp]. ///Desberdia la herba con la segada que si se pasa ñon val pa ñada [Po (LC)].
|
|
Cfr. barda. Quiciabes pue dase dalgún intercambiu cola fami- lia de verde → desverdiar (cfr.). |
|
desbarrancar 📖: desbarrancar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cayer per un barrancu [Mar].
|
Cfr. barrancu. |
||
desbarrar 📖: desbarrar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. desvarar.
|
|||
desbarrigáu, ada, ao 📖: desbarrigáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
</b>Cast. <i class="della">desbarrigado</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. barriga. |
||
desbastador, ora* 📖: desbastador🔤: , ora* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<desbastaor [JH].>(TEST)
|
Cast. desbastador JH].
|
Cfr. desbaste. |
||
desbastadura, la* 📖: desbastadura🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<desbastaúra [JH].>(TEST)
|
Cast. desbastadura [JH].
|
Cfr. desbaste. |
||
desbastar 📖: desbastar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desbastar</i>(TEST)
|
[JH]. Afinar una cosa [Ay]. 2. Dar entamu col hachu a la madreña [Llib. Ac].
|
|
Cfr. bastu. |
|
desbaste, el 📖: desbaste🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición y efeutu de <i class="della">desbastar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Deverbal del infinitivu de desbastar (cfr.). En rellación eti- molóxica atópase ast. desbastador (cfr.), desbastadura (cfr.). |
||
desbastecer 📖: desbastecer🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desabastecer</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. abastecer (cfr.). |
||
desbentíu, el 📖: desbentíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<disbintíu [y Or (S)]. /////debentíu [Cl (VB). AGO]. dibentíu [Po]. dibintíu [Am. Po]. /////desmentíu [Lln].>(TEST)
|
Precipiciu, arribayeru, derribadoriu [Or, Lln (S). Cl (VB). Po. Cp. AGO], altura grande [Lln]. Corte llisu y vertical que forma derribadoriu nuna peña [Am].
|
|
cfr.) en nidia referencia al derribadoriu que se tien delantre. |
|
desbirriar 📖: desbirriar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Disparatar, desbarrar [R].
|
¿Sedrá tracamundiu por desbarrar? |
||
desblaíu, ida, ío 📖: desblaíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
Desmeyoráu, desllustráu [JH].
Participiu del verbu *<i class="della">desblaír</i>, qu’hebo dase a la vera del ast.
*<i class="della">desblayar</i>(TEST)
|
fechu dende ablayar (cfr.).
|
|||
desbocamientu, el 📖: desbocamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desbocamiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Términu en rellación con desbocar (cfr.). |
||
desbocar 📖: desbocar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. esbocar.
|
|||
desbollación 📖: desbollación🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. esbollación.
|
|||
desbollar 📖: desbollar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. esbollar.
|
|||
desbonar 📖: desbonar🏗️: NO ✍️: NO |
Verbu que namái conocemos pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">y</i>(TEST)
|
ninguno desbona la tierra tanto [Grangerías XVIII: 276] Cfr. esbonar.
|
|||
desboquiellar 📖: desboquiellar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desboquillar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. boquiella (cfr.). |
||
desboroñamientu, el 📖: desboroñamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desmoronamiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. esboroñamientu. |
||
desboroñar 📖: desboroñar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. esboroñar.
|
|||
desboyu, el 📖: desboyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<desboyu [Cv]. desbói [Nera (Cv)]. //deboyo [Cu (Eo)].>(TEST)
|
Arroxu, “torrente de aluvión” [/Cu (Eo)/], arroxada, llena perfuerte de ríos y regueros [Cv].
|
2. Desorde, aplagoriu, escándalu [Cv]. Cfr. dilluviu. |
||
desbrandaladura, la* 📖: desbrandaladura🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<derbrandalaúra [Ca].>(TEST)
|
Estroza, aquello que queda llueu d’esboroñar daqué cosa [Ca].
|
Cfr. brandal. |
||
desbrandalar 📖: desbrandalar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Estrozar, desfacer, romper [Ca].
|
Cfr. brandal. |
||
desbrandaláu, ada, ao 📖: desbrandaláu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
Qu’anda cola ropa mal vistío [Ca].
|
Pp. de desbrandalar. |
||
desbravar 📖: desbravar🏗️: NO ✍️: NO |
Criticar [Lln]. 2. {(Doc.). Quitar la bravura o bravén}.
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">la</i>(TEST)
|
desbrabedes e allanedes de los montes e silvas e matas
|
|
Cfr. bravu, a, o. |
|
desbravecer 📖: desbravecer🏗️: NO ✍️: NO |
</b>Desbravar [JH]. Cfr. <i class="della">bravu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
desbrullar 📖: desbrullar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Escortezar [R].
|
Cfr. esburullar. |
||
desbuchar 📖: desbuchar🏗️: NO ✍️: NO |
Abrir la barriga del pexe [Rs]. 2. {(Doc.). Abrise, formase}.
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">y al llado, da u’l gorgoxo cai lla fonte,</i>/<i class="della">verís abierto a modo</i>(TEST)
|
de montera/un grandísimo pozo, que Aqueronte,/anque afin- que so barca ña ribera/del Leteo y a Plutón mire lla cama,/ñon vería desbuchar tan grande llama [BAúxa, Sue- ños (Poesíes 187-192] Cfr. buche 2.
|
|||
descá 📖: descá🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Desque [Ay]: <i class="della">Descá</i>(TEST)
|
que vieno nun foi a cá so padre [Ay]. 2. Cuantayá, fai muncho [Ay]: ¡Descá que foi eso! [Ay].
|
|
||
desca, la 📖: desca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>//llesca (<i class="della">sic</i>) [y Ay (B)].>(TEST)
|
|
|||
descabal 📖: descabal🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
descabaladura, la* 📖: descabaladura🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><desacabalaúra [Ca].>(TEST)
|
Fatada, tontería [Ca].
|
Cfr. cabal. |
||
descabalar 📖: descabalar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><desacabalar [JH].>(TEST)
|
Cast. descabalar [JH].
|
Cfr. cabal. |
||
descabaláu, ada, ao 📖: descabaláu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><desacabaláu [Ca].>(TEST)
|
Que nun ye cabal (la persona) [Ca]. 2. Esparramao, separao (el pescáu) [Xx. Cñ]. 3. Mui de tarde en tarde [Cñ]. 4. Ensin compañeru (aplícase a los oxetos que funcionen como pares) [Arm].///
|
|||
descabalgar 📖: descabalgar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu que conocemos güei pel castellán y pela documentación del dominiu na aceición de ‘baxar del caballu’:
<ident class="della" level="1"></ident><br class="della"><i class="della">quien firir acoyedores de conceyo, omesar o </i><i class="della">descaualgar</i><i class="della">(TEST)
|
o derribar o desonrar con armas o con fuste [FL (FFLL)]
|
|
cfr.). |
|
descabeñar* 📖: descabeñar*🏗️: SI ✍️: NO |
{Camiéntome qu’ha entendese como ‘arrancar el pelo’ acor- dies cola documentación del sur del dominiu}:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">muger</i>(TEST)
|
quienne descabenar [FZ (FFLL)]
|
|
||
descabezamientu, el 📖: descabezamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición y efeutu de <i class="della">descabezar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. descabezar. |
||
descabezar 📖: descabezar🏗️: NO ✍️: NO |
<descabazar [Vd].>(TEST)
|
Quitar la cabeza [JH]. //Descabazar el l.leite ‘quitar la ñata al lleche’ [Vd]. //Descabezar un suinu [Ay].
|
|
||
descabuyar* 📖: descabuyar*🏗️: SI ✍️: NO |
<descabuchar [Pzu].>(TEST)
|
Descintar [Pzu].
|
Cfr. cabuyal. |
||
descachapar 📖: descachapar🏗️: NO ✍️: NO |
Facer cachos o pedazos una cosa [Vd].
Dende l’ast. <i class="della">cachu </i>‘trozu’ féxose’l verbu <i class="della">cachar </i>(cfr.). Dende’l dim. de <i class="della">cachu </i>llogróse, con un suf. diminutivo-despeutivu, l’ast. <i class="della">cachapu</i>, d’u foi posible facer l’ast. *<i class="della">cachapar</i>(TEST)
|
y el con- trapuestu descachapar y escapachar.
|
|||
descadiellar 📖: descadiellar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">descadillar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. cadiellu. |
||
descalafríu a, o 📖: descalafríu a🔤: , o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 o |
<b class="della">descalafríu</b>(TEST)
|
a, o Destempláu [Lln].
|
Cfr. calar. |
||
descaldáu, ada, ao 📖: descaldáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Que tien mal aspeutu [Cl]. Cfr. <i class="della">escaldáu,</i>(TEST)
|
ada, ao.
|
|||
descaltener 📖: descaltener🏗️: NO ✍️: NO |
Enflaquiar [Cl. Pa]. Debilitase [Lln. Cl. Pa]. //<i class="della">Estar</i>(TEST)
|
descalte- níu ‘tar con fame y curties fuerces (una persona normal)’ [Lln].
|
Cfr. caltener. |
||
descalzadura, la 📖: descalzadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<descalzaúra [y JH].>(TEST)
|
Aición y efeutu de descalzar [JH].
|
Cfr. calzar. |
||
descalzar 📖: descalzar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Quitar el calzáu que se lleva puesto [JH. R].
|
Del llat. serondu DISCALCEARE ‘escalzar’ [ThLL 5, 1274], ta- mién responsable del cast. descalzar (DEEH). |
||
descalzu, a, o 📖: descalzu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+desquelzu [Ay. Ri].>(TEST)
|
Descalzáu [Lln. Tb. JH]. Ensin calzáu, con calzáu mui roto [Tb. Sm]: Con esos zapatos el nenu anda descalzu [Tb]. Ensin calzáu afayadizo [Tb]: Anduviesti descalza tol iviernu [Tb]: Va a la tienda porque anda descalzu [Tb]. 2. De sutrucu, ensin contar con ello [Tb]. Ensin medios [Ay. Tb]: Tópesme des- quelzu del too [Ay]. 3. {(Doc.). D’una orde relixosa que nun lleva calzáu}.
|
mando a los descalços de Ssant Ffagunt trinta marauedis
|
cfr.). |
|
descamar 📖: descamar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. desescamar.
|
|||
“descambia” 📖: “descambia”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación na aceición que definen en cast. como “vuelta de la hueste” quiciabes ‘relevu’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Dela</i>(TEST)
|
descambia delos caualleros dela nubda [FS (FFLL)]
|
|
Cfr. descambiar. |
|
descambiar 📖: descambiar🏗️: NO ✍️: NO |
<escambiar [Tb. Sm].>(TEST)
|
Cast. descambiar [Ay. JH]. Camudar [Tb. Sm] dalgo que se mercó o recibió de regalu [/Mánt/].
|
Verbu contrapuestu al ast. cambiar (cfr.), con un deverbal des- cambia (cfr.) y descambiu (cfr.). |
||
descambiu, el 📖: descambiu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición y efeutu de <i class="della">descambiar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. descambiar. |
||
descamellar 📖: descamellar🏗️: NO ✍️: NO |
Despareyar, descabalar [Cg].
Verbu contrapuestu al ast. *<i class="della">camellar</i>(TEST)
|
(cfr. acamellar).
|
|||
descaminar 📖: descaminar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">descaminar</i>(TEST)
|
[JH].
|
2. Confiscar [JH]. Verbu contrapuestu al ast. caminar (cfr.). |
||
descamináu, ada, ao 📖: descamináu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+descaminéu [Ay]. +escaminéu [Ay].>(TEST)
|
Desorientáu [Ay. Tb. PSil].
|
|
||
descampáu, ada, ao 📖: descampáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
</b>Cast. <i class="della">descampado</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. campu. |
||
descanilar 📖: descanilar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
descansaderu, el 📖: descansaderu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">descansadero</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. descansáu, ada, ao. |
||
descansar 📖: descansar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">descansar</i>(TEST)
|
[Xral. JH]: Toquen a descansar [JH]. 2. Salir d’una situación d’agobiu [PSil].
|
|
||
descansáu, ada, ao 📖: descansáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><+descanséu [Ay].>(TEST)
|
|
|||
descansu, el 📖: descansu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+desquensu [Ll. Ay].>(TEST)
|
Cast. descanso [Ay. Ll. JH]. 2. Llanu en medio la peña [Or (S)].
|
|
||
descantada, la 📖: descantada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><descantaa [y JH].>(TEST)
|
|
|||
descantollada, la* 📖: descantollada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<descantollá [Ca].>(TEST)
|
Mala contestación [Ca].
|
2. Bronca, riña [Ca]. Cfr. acantellar. Posible deverbal del verbu *cantollar quiciabes fechu sol ast. cantu ‘canción’ col continuador del suf. dim. llat. -ŬLLUS → ast. *cantollu → *cantollar d’u foi posible la formación del compuestu *descantollar y el deverbal descantollada que te- nemos por variantes de escantollar (cfr.) y escantollada (cfr.). Esa formación pudo facese paralela a la correspondiente llo- grada dende ast. cantu ‘piedra’ → cantollada (cfr.). |
||
descañadura, la 📖: descañadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">descañadura</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. caña 1. |
||
descañucar* 📖: descañucar*🏗️: SI ✍️: NO |
<descanucar (<i class="della">sic</i>) [Lln].>(TEST)
|
Dexar ensin nada [Lln].
|
Cfr. escañucar. |
||
descaperuzar 📖: descaperuzar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">descaperuzar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Posible castellanismu inxertu por JH, o quiciabes d’un verbu orixináu en capa 1 (cfr.) → caperuza [d’u se fexo analóxica- mente caperuzu (cfr.)] d’u siguió descaperuzar. |
||
descaperuzu, el 📖: descaperuzu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">descaperuzo</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. descaperuzar. |
||
descapiciar 📖: descapiciar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Quitar la escapicia de les mazanes [AGO].
|
2. Quitar estorbos [AGO]. Cfr. caspia. |
||
descapiellar 📖: descapiellar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">descapillar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. capa 1. |
||
descapullar* 📖: descapullar*🏗️: SI ✍️: NO |
<descapul.lar [Pzu].>(TEST)
|
Cast. descapullar [Pzu].
|
Cfr. capullar. |
||
descarapellar 📖: descarapellar🏗️: NO ✍️: NO |
Verbu conocíu per testu del sieglu XVIII, col sentíu de ‘quitar el carapiellu’:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">descarapelladas</i>(TEST)
|
sus ablanicas [Grangerías XVIII:575] Cfr. carapiella 1.
|
|||
descarar 📖: descarar🏗️: NO ✍️: NO |
Actuar ensin comedimientu [Ay. Pzu. JH], ensin reparu [Tb].
//-<i class="della">se</i>(TEST)
|
‘falar, obrar ensin vergüenza’ [Ri].
|
Cfr. cara. |
||
descaráu, ada, ao 📖: descaráu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+descaréu [Ay].>(TEST)
|
Que nun tien vergüenza (una persona) [Ay].
|
Pp. de descarar. |
||
descarga, la 📖: descarga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">descargar </i>[Xral]. 2. Aición y efeutu de tirar voladores, barrenos [Cn]. 3. Fiesta en Cangas del Narcea, y n’otros puntos del Occidente, carauterizada pola pergrán es- plosión de voladores.
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">non ffagan enbargo a los uezinos de Ouiedo enna </i><i class="della">descarga</i><i class="della">(TEST)
|
de_los uinos 1315 [AAU/159]
|
|
||
descargaderu, el 📖: descargaderu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<//descargadeiro [“desde Valdés al Eo” (Eo)].>(TEST)
|
Cast descargadero [/Eo/. JH]. Cfr. descargar.
|
|||
descargadura, la 📖: descargadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">descargadura</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. descargar. |
||
descargamientu, el* 📖: descargamientu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación medieval:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">sea</i>(TEST)
|
el descargamjento por vista de Nicolao Perez & Al- fonso Pelaiz mercadores 1274 [Ordenances/43] Cfr. descargar.
|
|||
descargar 📖: descargar🏗️: NO ✍️: NO |
</////escargar [Cl. Ay].>(TEST)
|
Cast. descargar {un pesu, un bultu, un esmolimientu, una ten- sión} [Lln. Cl. Ay. JH]. 2. Amosase la nube con aparatu llé- tricu [Ac. Tb]. 3. Disparar [Xral]. 4. Solmenar [Ac (i). Tb]. //-se [Pzu].
|
1451(or.) [SP-IV/40]
|
Del llat. DISCARRĬCĀRE (REW), verbu yá emplegáu na Llei Sá- lica: et si fenum exinde ad domum suam duxerit et discarega- verit (Llei Sálica, Rohlfs: 33). Un deverbal ye ast. descarga (cfr.) y descargu (cfr.), con términos emparentaos descarga- deru (cfr.), descargadura (cfr.), descargamientu (cfr.). L’ast. almite tamién la variante con EX- > es-, escargar. |
|
descargu, el 📖: descargu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">descargo</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
descariñar 📖: descariñar🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Cast. descariñarse [JH].
|
Cfr. cariñu. |
||
descariñu, el 📖: descariñu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">descariño</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. cariñu. |
||
descarnadura, la 📖: descarnadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">descarnadura</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. carne. |
||
descarnamientu, el 📖: descarnamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">descarnamiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. carne. |
||
descarnar 📖: descarnar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">descarnar</i>(TEST)
|
[JH (= escarnar)].
|
Cfr. escarnar. |
||
descarpir 📖: descarpir🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><se>(TEST)
|
|
|||
descartar 📖: descartar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">descartar</i>(TEST)
|
[Ay. JH]. //-se ‘descartase’ [Ay. Pzu. JH]. ‘que- dar ensin determinaes cartes nel xuegu de naipes’ [Tb].
|
|
||
descarte, el 📖: descarte🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">descarte</i>(TEST)
|
[JH]. Aición y efeutu de descartase [Tb].
|
Deverbal de descartar (cfr.). |
||
descartiar 📖: descartiar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Desabollar [AGO].
|
Cfr. calter. |
||
descaru, el 📖: descaru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+desqueru [Ri].>(TEST)
|
Cast. descaro [JH]. Falta de vergoña, atrevimientu [Ri].
|
Deverbal de descarar (cfr.). |
||
descasar 📖: descasar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><se>(TEST)
|
|
|||
descasillar 📖: descasillar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><se>(TEST)
|
|
|||
descaspiar 📖: descaspiar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
descastrar 📖: descastrar🏗️: NO ✍️: NO |
<descastriar [Cd]. descastrear [Ca].///<ident class="della" level="1"></ident>//descastar [Ay]. des- castear [Lln]. descastiar [Lln. Ay].>(TEST)
|
Cast. descastar, facer que se pierda y acabe la casta [JH]. Per- der, pasu ente pasu, una planta parte de la so bona calidá per xeneraciones socesives [Ca]. Dexenerar (la semiente) [Lln].
|
2. Desarraigar, desaniciar (especies vexetales) [Ay]: Pa descas- tiar artos, segar a menúo en agosto con vinagre [Ay]. 3. Amo- sar pocu cariñu a los parientes [Cd]. //-se ‘perder la cualidá primitiva’ [Lln]: Cayó grana de berza allí y no se descastia en la vida [Lln]. ‘escaecese de los averaos’ [Ay].
Cfr. casta. |
||
descastráu, ada, ao 📖: descastráu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<descastriáu [Cñ. Cd]. /////descastáu [Tb]. +descastéu [Ay. Ll. Ri]. +descastiéu [Ay]. descastiáu [Lln].>(TEST)
|
Poco agraciáu [Cd].
|
2. Descastáu [Cñ], poco familiar [Lln]. Desagradecíu [Ri]. 3. Poco afeutivu, que s’escaez de la fami- lia [Cd]. Poco cariñosu [Ay. Ll (= desnegréu). Tb], con pocu apegu [Ri]. Pp. de descastrar (cfr.). |
||
descayer 📖: descayer🏗️: NO ✍️: NO |
<descaer [y Pa. Cg. Cb. Cp. Ac. R]. /////escaer [Lln].>(TEST)
|
Cast. decaer [Pa. Cñ. Ac. Ay. Ri]. 2. Desmeyorar, debilitase [Ri. R]. Perder la forma física más por esmolimientos o males que pol trabayu físicu [Ri]. 3. Baxar de color, destiñise [Pa. Cg]. Perder color les teles por tar perllavaes [Ri]. //-se ‘debi- litase’ [Pa. Cb. Cp]. Cfr. decayer.
|
|||
descayíu, ida, ío 📖: descayíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<decaíu [Tb. As. Cd]. /////descaídu [y Lln].>(TEST)
|
Esblanquisnáu [Sm].
|
2. De poca salú, de mal aspeutu físicu [Tb. Sm. Cd]. 3. Destiñíu [Lln. Tb]. Pp. de descayer. |
||
descebar 📖: descebar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">descebar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Posible verbu tomáu del cast. DESCEBAR (DRAE). |
||
descemberguyar 📖: descemberguyar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">zambullirse</i>(TEST)
|
[Vd (= cemberguyar)].
|
Cfr. somorguiar. |
||
descendencia, la 📖: descendencia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">descendencia</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. descender. |
||
“descender” 📖: “descender”🏗️: NO ✍️: SI |
Verbu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">et </i><i class="della">descendat</i><i class="della">(TEST)
|
super eum romphea celestis 978(or.) [DO IX- X/81]
|
|
Del llat. DESCENDERE ‘baxar’ (ABF), siguió’l citáu verbu ast. y el correspondiente castellán (DCECH s.v. descender) frente al resul- táu popular tamién documentáu decender. Nun casu (descender) y n’otru (decender) el falante tien los verbos como cultizantes. Un deverbal débil tenémoslu documentáu na Edá Media (cfr. descendida). El participiu de presente alita nel ast. descendiente (cfr.). En rellación etimolóxica ta l’ast. descendencia (cfr.). |
|
descendida, la* 📖: descendida🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘baxada’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">iaz</i>(TEST)
|
en Çimadevilla en Pennafrol a desçendida de_la cuesta de Sant Martino 1323 (c.) [CLO/121]
|
Deverbal del participiu débil de descender (cfr.). |
||
“descendiente” 📖: “descendiente”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Et</i>(TEST)
|
por que soy viella et non tengo fillos nin fillas nin otro de- çendiente nin sobiente por lignna 1453 [MB/309] Diego Ferrandiz de Verveo e sus descendientes ase deter- minados vos viendo 1501(or.) [MV/502]
|
suzesor y deszendiente de Gonzalo Fernandez de Casso su bisaguelo 1579 (c. XVIII) [MSPV/79]
Cfr. descender. |
||
descentrar 📖: descentrar🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Distraese [Ay].
|
2. Tresvolase [Ay]. Verbu contrapuestu al ast. centrar (cfr. centru). |
||
descepar 📖: descepar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. escepar.
|
|||
descericáu, ada, ao* 📖: descericáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Ax. conocíu pela documentación quiciabes na aceición de ‘col cuerpu desfechu por una llombada o cayida’:
<i class="della">Agarréla</i>(TEST)
|
pela mano/pa mio casa la llevara/sentéla en una tayuela/a filar como una dama./De un llau era percoxa/de otru descericada/de un costáu se retorcía/de otru taraga- ñaba [ALl (Esfoyaza)] Cfr. escericar.
|
|||
descerraxadura, la 📖: descerraxadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">descerrajadura</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. descerraxar. |
||
descerraxamientu, el 📖: descerraxamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">descerrajamiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. descerraxar. |
||
descerraxar 📖: descerraxar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">descerrajar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Adautación del cast. DESCERRAJAR (DCECH s.v. cerrar) lo mesmo que s’alvierte nos términos descerraxadura (cfr.), des- cerraxamientu (cfr.). |
||
deschapetáu, ada, ao 📖: deschapetáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<deschapatáu [Pr]. deschapetao [Cñ].>(TEST)
|
Ensin sentíu común [Pr]. Poco sensatu, poco xuiciosu [Cd]. Atolondráu [Cñ].
|
Cfr. chapetar. |
||
descifraderu, a, o 📖: descifraderu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<b class="della">descifraderu,</b>(TEST)
|
a, o Descifrable [JH].
|
Cfr. cifra. |
||
descimadura, la 📖: descimadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">descimar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. cima. |
||
descimar 📖: descimar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Recortar alguna cosa percima, como’l pelo de los paños y les puntes de les yerbes o cañes de los árboles [JH]. 2. Quitar o xe- brar la <i class="della">cima</i>, tela, flor o nata que críen dellos llicores y líqui- dos na superficie, de mou especial, la lleche, el caldu [JH].
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Y</i>(TEST)
|
van por encima del cerro del montón, medio a medio, des- cimando con sus bieldicos a fondura de media vara [Gran- gerías XVIII: 800]
|
|
||
descinchar 📖: descinchar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">descinchar</i>(TEST)
|
[Tb. JH]. //-se ‘soltase la cincha {de la caba- llería}’ [Pzu].
|
|
||
desclavar 📖: desclavar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desclavar</i>(TEST)
|
o desclavase [Ay. Tb. PSil. JH. R]: Desclava- non la tarrancha [PSil]: Desclavóu la madera [PSil]. //-se ‘desclavase’ [Tb. Pzu. PSil].
|
|
||
descolchar 📖: descolchar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
descolgador, el 📖: descolgador🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">descolgador</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. colgar. |
||
descolgadoriu, el 📖: descolgadoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>//escolgadoriu [Tb].>(TEST)
|
|
|||
descolgadura, la 📖: descolgadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><descolgaúra [Min].>(TEST)
|
Cast. descolgadura [JH]. 2. Bóveda abierta por un argayu o derrabe [Min].
|
|
||
descolgar 📖: descolgar🏗️: NO ✍️: NO |
<desculgar [Pzu].///<ident class="della" level="1"></ident>//escolgar [Lln. Ay. Ca. y Tb]. esculgar [Sm].>(TEST)
|
Cast. descolgar [Lln. Ay. Tb. JH]. Baxar lo que ta colgao [Sm].
|
- ¿Será quiciás d´allá arriba/donde se descuelga l’agua...?
|
cfr.). |
|
descolletar 📖: descolletar🏗️: NO ✍️: NO |
<desgolletar [y JH].>(TEST)
|
Quitar el collete de la camisa o d’otra cosa [JH]. Desabrochar o esgarrar los vistíos pel collete [AGO].
|
Verbu contrapuestu al ast. acolletar. |
||
descollopar 📖: descollopar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Estrozar, romper [Ca].
|
Cfr. collopu. |
||
descolmar 📖: descolmar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Quitar la paya a la espiga [Ay].
|
Cfr. cuelmu. |
||
descolorir 📖: descolorir🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">descolorir</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. color. |
||
descoloríu, ida, ío 📖: descoloríu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
</////escoloríu [Ay]. esculuríu [Tb. Sm. Pzu].>(TEST)
|
Cast. descolorido [Ac. Ay. Tb. Sm. Pzu. JH], pálidu [Ay. Ll. Tb. Sm]. //Descoloríu como la pura tierra ‘perpálidu, perdes- coloríu’ [Ll].
|
Pp. de descolorir (cfr.). |
||
descomanáu, ada, ao 📖: descomanáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+descomanéu [Ay]. descomunáu [y Mi]. /////escomanáu [Tb].
+escomanéu [Ay. Ll]. escomunáu [y Mi].>(TEST)
|
Pergrande [Cb. Cp. Mi. Ay. Ll. Tb]: Con aquella barriga des- comuná pensé que taba preñá [Mi]. Desproporcionáu, desme- suráu [Ay].
|
Quiciabes dende’l llat. COMMUNIS, -E ‘común’ (EM s.v. munis) féxose’l verbu con prefixu DIS-, EX-, ast. *descomanar y *es- comanar ‘salir de lo normal’ que conocemos gracies a los co- rrespondientes participios: descomanáu, escomanáu. Tamién pel posible alverbiu a desencumano (cfr. desencuamano) onde s’alvierte una doble prefixación del verbu encomanar (cfr.) → *desencomanar. |
||
descomodu, el 📖: descomodu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">descomodidad</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. acomodar. |
||
descompadrar 📖: descompadrar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">descompadrar</i>(TEST)
|
[JH]. //-se ‘romper les amistaes’ [/Eo/].
|
Cfr. comadre. |
||
descompasáu, ada, ao 📖: descompasáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<b class="della">descompasáu,</b>(TEST)
|
ada, ao Desaxeráu de grande [Lln].
|
Cfr. compás. |
||
descomponer 📖: descomponer🏗️: NO ✍️: NO |
<descumpuner [Sm. Cv]. /////escomponer [y Ay. Ri]. escum- puner [Sm].>(TEST)
|
Cast. descomponer [/“desde Valdés al Eo (Eo)/]. Dixebrar les partes que formen un compuestu [Ri]. Desfacer un oxetu en partes [PSil].
|
2. Desordenar [Ay. Ri]. Desiguar [Ay]. 3. Indis- poner los ánimos ente varies persones [Sm]. Molestar a da- quién [Sm]: Nun fais más qu’escumpuner el nenu [Sm]. 4. Desigualar (un brazu...) [Sm. Cv]. 5. Producir foria [Ay. Ri. Sm. Cv]. 6. Empeorar les condiciones normales del terrén o carbón [Min]. 7. Podrecer [Ay. Ri]. ///La muyer del magu- llón/pe la noche se descompón [CyN (Recuerdos)]. Onde se quita ya nun se pon gran montón se descompón [Sm]. El fo- ranu y el lladrón, de noche se descompón [LC]. Verbu contrapuestu al ast. componer (cfr.), fechu sobro poner (cfr.). |
||
descomposición, la 📖: descomposición🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<discumposición [y Pa]. descumpusición [Sm. Cv]. /////es- cumpusición [Sm. Pr].>(TEST)
|
Cast. descomposición [Pa].
|
2. Foria [Pa. Tb. Sm. Pr. Cv. Tox]. Cfr. composición. |
||
descompuestu, a, o 📖: descompuestu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+descompuistu [Mi. Ay]. descompuostu [Tox]. /////escom- puestu [y Tb]. +escompuistu [Ay].>(TEST)
|
Que se descompunxo [Pa. Mi. Ay. Tox]. 2. Con foria [Pa. Tox]. 3. Podre [Tox]. 4. Con variaciones d’estratificación o cualida- des, empeorando éstes (falando del carbón) [Min]. 5. Mal fecha, desgarbada (la vaca) [/Eo/]. 6. Enfadáu [Ay. Tb].
|
|
cfr. compuestu, a, o). |
|
descomulgar 📖: descomulgar🏗️: NO ✍️: NO |
<“descomungar”. /////“escomungar”.>(TEST)
|
Cast. excomulgar [Tox. /Eo/. Tor. JH. R].
|
la igrisia escomungolos e ellos enton entregaron los pennos e fezieronse soltar 1270(or.) [ACL-VIII/24]
|
||
descomulgáu, ada, ao 📖: descomulgáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+descomulguéu [Ay]. “descomungado”. /////“escomun- gado”...>(TEST)
|
Con cara de muertu [Vv].
|
si algun omme esto quiser britar o desronper sea maldito e escomungado 1249(or.) [MC-II/316]
|
||
descomunión, la 📖: descomunión🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
</////escumunión [Md].>(TEST)
|
Cast. excomunión [Cg. Md]. 2. Cosa descomulgada [Md]: Esta pita nun puen un uevu, paré escumunión ‘paez cosa maldita’ [Md].
|
|
Cfr. comunión. |
|
desconcenciáu, ada, ao 📖: desconcenciáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
Ensin conciencia, ensin moral [JH].
|
Cfr. concencia. |
||
desconcertar 📖: desconcertar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desconcertar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. concertar (cfr.). |
||
desconcertáu, ada, ao 📖: desconcertáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+desconcertéu [Ay].>(TEST)
|
Cast. desconcertado, despistáu, [Ay].
|
Pp. de desconcertar (cfr.). |
||
desconchar 📖: desconchar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Quitar l’oriciu a la castaña [Lln].
|
Cfr. cuenxu. |
||
desconciertu, el 📖: desconciertu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+desconciirtu [Ay]. //desconcerto [Eo].>(TEST)
|
Cast. desconcierto [Ay. JH. /Eo/]. Cfr. concertar.
|
|||
desconfiable 📖: desconfiable🏗️: NO ✍️: NO |
Desconfiante [Ll]. Desconfiáu [Mi. Ay]: <i class="della">Ye</i>(TEST)
|
un páxaru mui des- confiable [Mi].
|
Cfr. desconfiar. |
||
desconfiadamente 📖: desconfiadamente🏗️: NO ✍️: NO |
</////esconfiadamente [JH].>(TEST)
|
Cast. desconfiadamente [Ac. JH]. Cfr. desconfiar.
|
|||
desconfianza, la 📖: desconfianza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
</////esconfianza [JH].>(TEST)
|
Cast. desconfianza [Ac. JH]. Cfr. confianza.
|
|||
desconfiar 📖: desconfiar🏗️: NO ✍️: NO |
<esconfiar [Tb. y JH]. escunfiar [Sm].>(TEST)
|
Cast. desconfiar [Tb. Sm. Bab. JH].
|
|
cfr.). En rellación con descon- fiar ta desconfiable (cfr.), desconfiadamente (cfr.). |
|
desconfiáu, ada, ao 📖: desconfiáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
< +desconfiéu [Ay]. +esconfiéu [Ay]. /////esconfiáu [Lln. Tb].>(TEST)
|
Cast. desconfiado [Pa. Ay. Tb]. 2. Aburríu, cansáu [Lln]. 3. Disgustáu, enfadáu [Lln]. Cansáu, fartucu d’una cosa [Lln]: Vieno esconfiáu de los mosquitos [Lln].
|
Pp. de desconfiar. |
||
desconflautar 📖: desconflautar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Desfacer una cosa, estrozar [Ca]. Cfr. <i class="della">deflautáu,</i>(TEST)
|
ada, ao.
|
|||
desconformar 📖: desconformar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><se>(TEST)
|
Cast. desconformarse [JH].
|
|
||
desconocer 📖: desconocer🏗️: NO ✍️: NO |
<descunucer [Pzu]. descoñocer [Cl. JH].///<ident class="della" level="1"></ident>//esconocer [y Tb]. escunucer [Md].>(TEST)
|
Cast. desconocer [Cl. Pzu. JH], inorar, nun reconocer, nun co- nocer [Tb. Md].
|
|
||
desconocíu, ida, ío 📖: desconocíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<ident class="della" level="1"></ident>Non conocíu [Ay].
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">nos fuestes o fosedes </i><i class="della">desconnosçido</i><i class="della">(TEST)
|
en alguno de aquellos casos 1394(or.) [SP-III/94]
|
|
||
desconsideráu, ada, ao 📖: desconsideráu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Cast. <i class="della">desconsiderado</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
desconsolar 📖: desconsolar🏗️: NO ✍️: NO |
<descunsular [Pzu].///<ident class="della" level="1"></ident>//esconsolar [Ay. Tb].>(TEST)
|
Cast. desconsolar [JH]. Ponese murniu [Ay]. //-se ‘desconso- lase’ [Ay. Tb. Pzu].
|
|
||
desconsoláu, ada, ao 📖: desconsoláu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+desconsoléu [Ay].///<ident class="della" level="1"></ident>//+esconsoléu [Ay]. esconsoláu [Tb].>(TEST)
|
Cast. desconsolado [Pa. Ay. Tb].
|
|
||
desconsuelu, el 📖: desconsuelu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><desconsuolu [Tox]. +desconsuilu [Ay]. //desconsolo [Eo].>(TEST)
|
Cast. desconsuelo [Ay. Tox. JH. /Eo/].
|
|
||
descontar 📖: descontar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">descontar</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
cfr.). |
|
descontáu, ada, ao 📖: descontáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<descuntáu [Ca].>(TEST)
|
Pp. de descontar (cfr.).
|
|||
descontaxar 📖: descontaxar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">descontagiar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. contaxar (cfr.). |
||
descontaxu, el 📖: descontaxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición de <i class="della">descontaxar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Deverbal de descontaxar (cfr.). |
||
descontentadizu, a, o 📖: descontentadizu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<descontentaízu [Ay].>(TEST)
|
Que nun ta conforme con nada, que s’enfada por poco [Ay. Tb]. Cfr. contentu, a, o.
|
|||
descontentar 📖: descontentar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">descontentar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. contentar (cfr. contentu, a, o). |
||
descontentu, a, o 📖: descontentu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+descontintu [Ay].>(TEST)
|
Cfr. contentu, a, o.
|
|||
descontentu, el 📖: descontentu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+discontintu [Ay].>(TEST)
|
Cast. descontento [JH].
|
2. Disconformidá [Ay]. Deverbal de descontentar. |
||
descontrillar 📖: descontrillar🏗️: NO ✍️: NO |
</////escontrillar [Lln. Cg].>(TEST)
|
Estrozar, desarmar [Pa. Cg]. Desiguar, estrozar [Lln]. Cfr. contra 1.
|
|||
descontrilláu, ada, ao 📖: descontrilláu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Coxu [Lln. Pa]. 2. Deterioráu, averiáu [AGO]. 3. Desarmáu [Lln]. 4. Llibertín [Pa].
Pp. de <i class="della">descontrillar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
descontroláu, ada, ao* 📖: descontroláu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<descuntruláu [Sm]. /////escuntruláu [Sm].>(TEST)
|
Que nun coordina bien el pensamientu [Sm]. Desmemoriáu [Sm].
|
2. De vida desordenada [Sm]. 3. Que nun alministra bien los sos bienes [Sm]. Pp. de *descontrolar (cfr. control). |
||
desconvenible* 📖: desconvenible*🏗️: SI ✍️: NO |
Términu conocíu pela documentación medieval:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">muy</i>(TEST)
|
desconvenivle cosa ye que el servo,.. empiizca a la dig- nidat s. XIII(or.) [FX/200]
|
|
||
desconveniente 📖: desconveniente🏗️: NO ✍️: NO |
Términu conocíu pela documentación medieval:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">otra</i>(TEST)
|
arma uedada e desconueniente a clerigo 1238 (c.) [MSAH-V/222]
|
Del llat. DISCONUENIENS, -NTIS ‘que nun convién’, part. de pr. de disconuenio (ABF). En rellación etimolóxica ta la formación en -IBILIS, desconvenible (cfr.). |
||
desconvidar 📖: desconvidar🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Nun aceptar un brinde [PSil]: Paez que nun se desconvida [PSil].
|
Verbu contrapuestu al ast. convidar (cfr. invitar). |
||
desconxuntar 📖: desconxuntar🏗️: NO ✍️: NO |
<descunxuntar [Bab]. descoxuntar [An(i)]. /////escunxuntar [Cv. Pr (Cv)].>(TEST)
|
Sacar los güesos del xuegu [PSil. An (i)], cast. desvencijar [Cv. Pr (Cv)]. Descomponer [Bab].
|
Amestanza del prefixu des- (cfr.) col verbu conxuntar (cfr.). |
||
descopelletar 📖: descopelletar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Frañer o quitar la parte delantera superior d’una madreña [Ca].
|
Cfr. copellete. |
||
descorazonáu, ada, ao 📖: descorazonáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+descorazonéu [Ay].>(TEST)
|
Cast. descorazonado, ensin ánimu pa nada [Ay].
|
Posible castellanismu dende’l participiu del cast. descorazonar (DCECH s.v. corazón). |
||
descorchador, l’* 📖: descorchador🔤: , l’* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
</////escorchador [Tb]. escorchaor [Ay].>(TEST)
|
Sacacorchos [Ay. Tb].
|
Nome en rellación etimolóxica col ast. descorchar (cfr. cor- char). |
||
descorchar 📖: descorchar🏗️: NO ✍️: NO |
<descorchar [y JH]. /////escorchar [Ay. Tb. y JH]. escurchar [Sm. Bab. Pzu].>(TEST)
|
Cast. descorchar [Ay. Tb. Sm. Bab. Pzu]. Quitar el corchu o tapón a la vasía [JH]. 2. Allargar la bolsa [JH]. Desembolsar [JH]: Ve descorchando lla bolsa, lles onces que tienes guar- daes [JH]. 3. Falar ensin miramientos llueu de tar reprimién- dose [Tb]: Sí qu’escorchóu aquel día [Tb]. los panales que se escorchan de los cubos [Grangerías XVIII: 1017]
|
|
||
descordáu, ada, ao* 📖: descordáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><descordada [Lln].>(TEST)
|
|
|||
descordeladura, la 📖: descordeladura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">descordelar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. cuerda. |
||
descordelar 📖: descordelar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desencordelar</i>(TEST)
|
[JH (= desencordelar)].
|
Verbu fechu sol ast. cordel (cfr. cuerda). |
||
descortezar 📖: descortezar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
descosedura, la 📖: descosedura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">descosedura</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. descoser. |
||
descoser 📖: descoser🏗️: NO ✍️: NO |
<///<ident class="della" level="1"></ident>//escoser [Ay. y Tb].>(TEST)
|
Cast. descoser [Lln. Ay. Tb. PSil. JH]: Tráemelo escosío an- tero, y yera nuevo pela mañana [Ay]. //-se ‘descosese’ [Pzu]. ///
|
|
||
descosiatu, el 📖: descosiatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
descosimientu, el 📖: descosimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">descosimiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. descoser. |
||
descosíu, el 📖: descosíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>//escosíu [Ay. Tb. Pr].>(TEST)
|
Daqué que se descosió. //Comer como un descosíu [Ay. LC]. //Como un descosíu ‘muncho (comer, gritar)’ [Ay]. //Llorar como un descosíu [Pr].
|
|
Cfr. descoser. |
|
descostazar 📖: descostazar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Descomponer el costazu [JH].
|
Cfr. costazu. |
||
descostrar 📖: descostrar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">descostrar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. cotra. |
||
descostume, la 📖: descostume🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Escaezu, abandonu de dalgún vezu [JH].
|
Posible adautación del cast. DESCOSTUMBRE (DRAE), fecha por JH nel so diccionariu. |
||
descotrexar 📖: descotrexar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Descostrar [Tox].
|
2. Cansar, agotar [Tox]. Cfr. cotra. |
||
descoxar 📖: descoxar🏗️: NO ✍️: NO |
Baillar la segunda media mano pendiente nel baille <i class="della">Son d’A- </i><i class="della">rriba</i>(TEST)
|
[Pzu].
|
Verbu contrapuestu al ast. coxar 1 (cfr.). |
||
descoxuntar 📖: descoxuntar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. desconxuntar.
|
|||
descreer 📖: descreer🏗️: NO ✍️: NO |
<discrer [Oc].>(TEST)
|
Cast. descreer [JH]. 2. Impacientar [Ay]. 3. Contrariar a ún [Oc]. Enrabiar a ún [Ay. Oc]: Ta faciendo discrer a las nenas [Oc].
|
Del llat. DISCREDERE ‘non creer’, ‘refugar creer’ (ABF), tamién continuáu nel cast. (DEEH). Quiciabes del participiu fuerte de discredere per vía culta sía l’ast. discreitu (cfr.) anque talmente abulta un cultismu tomáu del castellán (DRAE) por JH. |
||
descreitu, el 📖: descreitu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<discreitu [y JH].>(TEST)
|
Cast. descrédito [JH].
|
|
Cfr. descreer. |
|
descreíu, ida, ío 📖: descreíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<descríu [JH]. descreyíu [Ay]. discríu [Tb].>(TEST)
|
Que nun tien fe [Ay].
|
Cast. descreído [Ay. Tb. JH]. Pp. de descreer. |
||
descriar 📖: descriar🏗️: NO ✍️: NO |
Enflaquiar [R]. //-<i class="della">se </i>‘descriase’ [JH]. Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">criar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
descriáu, ada, ao 📖: descriáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Sin criar [Lln].
Pp. de <i class="della">descriar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
descrinar 📖: descrinar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cortar la clina [JH].
|
Cfr. clin. |
||
descu, el 📖: descu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Duernu [Rs. Ci] onde comen los gochos [Cg]. Artesa de ma- dera con forma de troncu de conu y de base rectangular [Vv]. Tipu de duerna de piedra o madera, polo común de forma cua- drillonga, que val pa que coman nella los gochos, beba’l ganáu o reciban piensu les caballeríes [JH].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">discos</i><i class="della">(TEST)
|
uero argenteos duos uaso I skolfito deaurato 960 (or.) [ACL/114]
|
|
Del llat. DISCUS, -I ‘discu’, ‘platín’ (EM) pallabra representada n’Italia y na Galia (REW); tamién n’ast. descu (cfr.) con un fe- menín analóxicu desca (DEEH; García Arias 2013: 184). Con- séñase na documentación del dominiu ástur y na del g-portugués (Varela 2003: 224). Sobro dambos iguóse’l verbu |
|
descuayar 📖: descuayar🏗️: NO ✍️: NO |
Descoagular les partes d’un líquidu que taben condensaes, cua- yaes [JH]. 2. Desalentar, desesperanzar [AGO].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">cuayar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
descuayu, el 📖: descuayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición de descuayar un líquidu [JH]. Deverbal de <i class="della">descuayar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
descubertura, la 📖: descubertura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
</////escubertura [Oc]. escubirtura [Md. Oc].>(TEST)
|
Descubridura, descubrimientu [Md].
|
2. Grave trastornu, desamparu por cuenta la muerte del pá o de la ma cuando los neños son pequeños [Oc]: Anque mueira nun fai gran escu- bertura [Oc]. Desamparu [Md]. //Facer descubertura ‘dexar munchu vacíu una persona al morrer, por facer falta pal en- contu o gobiernu de la familia [Cv]. Cfr. descubrir. |
||
descubierta, la 📖: descubierta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Descubrimientu, revelación de dalguna cosa que s’inora [JH].
|
Cfr. descubrir. |
||
descubiertu, a, o 📖: descubiertu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+descubiirtu [Ay]. escubiertu [Md]. //descuberto [Eo].>(TEST)
|
Que nun ta cubiertu [Ay. Md. JH. /Eo/]. 2. Desamparáu, ensin ayuda, ensin auxiliu nengún pola muerte del encontu de la fa- milia [Md].
|
|
cfr.). Un niciu del partici- piu débil alvertímoslu en: |
|
descubrición, la 📖: descubrición🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Actu de llevantar el techu o cubrición d’una casa y el de des- cubrir dalguna cosa [JH].
|
2. Descubrimientu [JH]. Cfr. descubrir. |
||
descubrideru, el 📖: descubrideru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cast. descubridero, talaya [JH].
|
Cfr. descubrir. |
||
descubridor, ora 📖: descubridor🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
Cast. <i class="della">descubridor</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. descubrir. |
||
descubrimientu, el 📖: descubrimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+descubrimiintu [Ay].>(TEST)
|
Cast. descubrimiento [Ay. JH]. Cfr. descubrir.
|
|||
descubrir 📖: descubrir🏗️: NO ✍️: NO |
<discubrir [Cl. Pa]. descobrir [y JH].///<ident class="della" level="1"></ident>//escubrir [Cl. Pa. Ay. Md].>(TEST)
|
Cast. descubrir [Cl. Pa. Ay. JH], amosar [Md]. 2. Dexar de cu- brir o guarecer [Md]. 3. Atopar lo inorao [Md].
|
|
||
descudiar 📖: descudiar🏗️: NO ✍️: NO |
<descuidar [Tb. Pzu. PSil]. discudiar [Cñ]. descuriar [Ay].
/////escuidar [Sm]. iscudiar [As].>(TEST)
|
Cast. descuidar [LV. Pa. Cg. Cñ. Ay. Tb. Sm. PSil. As. JH. DA. R]. //-se ‘descuidase’ [Pzu]. ///Al descuidáu no lu favorez la ley [Lln]. Cfr. curar.
|
|||
descudiosu, a, o 📖: descudiosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<descuidosu [Villah].>(TEST)
|
Cast. descuidado [Villah. JH]. Cfr. curar.
|
|||
descudiu, el 📖: descudiu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<descuidu [JH]. /////escuidu [Tb. Sm].>(TEST)
|
Cast. descuido [LV. Lln. Pa. Cg. Tb. Sm. JH R]. //Tener un des- cudiu ‘quedar preñada una moza soltera’ {eufemismu} [Pa]. Deverbal de descudiar (cfr. curar).
|
|||
descuentu, el 📖: descuentu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">descuento</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
cfr.). |
|
descuidáu, ada, ao 📖: descuidáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+descuidéu [Ay]. /////escuidáu [Sm].>(TEST)
|
Cast. descuidado, abandonáu [Ay. Sm]. 2. Llibre de daqué [Sm].
|
|
cfr. cuidar & descudiar). |
|
descuidosu, a, o 📖: descuidosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
</b>Descudiosu [Villah]. Cfr. <i class="della">descudiosu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
desculiestráu, ada, ao 📖: desculiestráu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
///<i class="della">Fíu</i>(TEST)
|
desculiestráu, medio criáu [Fabriciano].
|
Cfr. culiestru. |
||
descuriar 📖: descuriar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. descudiar.
|
|||
desdar 📖: desdar🏗️: NO ✍️: NO |
Mover una cosa en sen opuestu al de les sos funciones [AGO] como correr el pasador o mover la tarabiella p’abrir [Cg]. 2. Desabrochar, desabotonar [Mar. VCid].
Formación compuesta de <i class="della">dar</i>(TEST)
|
(cfr.) gracies al prefixu (DIS- >) ast. des-,
|
quiciabes de formación idiorromance como propón Buchi (2010: 89) a la escontra de Faré que supón *DĬSDĀRE pa xustificar los resultaos del piamontés y ligur. Axuntando a ello l’ast., gall., cast. desdar podría camentase si son encontos abondos pa favorecer una interpretación dende’l llatín. En tou casu podría albidrase que la formación desdar paez represen- tar un calcu de la llat. disdonare ‘dar equí y allá’ (ABF). |
||
desde 📖: desde🏗️: NO ✍️: NO |
<desdi [Pr]. /////derde [Lln. Ta].>(TEST)
|
Dende [Lln. Ca. Pr. JH]. Dempués, ensiguida [R].
|
D’una formación cola amestadura de les partícules DE + EX > des (cfr.) con posible rotacismu de la [s] posnuclear. Con una nueva amestanza de la preposición llatina DE o del so conti- nuador sigue ast. desde. Llueu foron posibles nueves forma- ciones como desdecá; desdeí, desdí; desdende. |
||
desdecá 📖: desdecá🏗️: NO ✍️: NO |
Reiterativu de <i class="della">descá</i>(TEST)
|
[Ay]: Desdecá que foi eso [Ay].
|
Cfr. desde. |
||
desdeí 📖: desdeí🏗️: NO ✍️: NO |
<desdí [JH].>(TEST)
|
Dende ehí [Cd. JH].
|
|
||
desdén, el 📖: desdén🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
///<i class="della">La</i>(TEST)
|
bona moza al desdén, como quiera paez bien [LC].
|
Cfr. desdeñar. |
||
desdende 📖: desdende🏗️: NO ✍️: NO |
Desde ellí, dende entós [JH].
Cfr. <i class="della">desde</i>(TEST)
|
+ el continuador
|
del llat. ĬNDE anque podría tratase d’un castellanismu tomáu del DRAE. |
||
desdeñaderu, a, o 📖: desdeñaderu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
</b>Cast. <i class="della">desdeñable</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. desdeñar. |
||
desdeñador, ora, el 📖: desdeñador🔤: , ora, el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora, |
<b class="della">desdeñador,</b>(TEST)
|
ora, el Cast. desdeñador [JH].
|
Cfr. desdeñar. |
||
desdeñanza, la 📖: desdeñanza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">desdeñanza,</b>(TEST)
|
la Despreciu [JH].
|
Cfr. desdeñar. |
||
desdeñar 📖: desdeñar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desdeñar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu conseñáu namás por JH autor del sieglu XIX que, da- cuando, inxer términos que talmente paecen adautación del castellán ensin sofitu asturianu pues los demás vocabularios nun ufren el términu nin los emparentaos etimolóxicamente citaos tamién por esti autor: desdeñosu, a, o (cfr.), desdeñador (cfr.), desdeñaderu (cfr.), desdeñanza (cfr.), el deverbal des- deñu (cfr.). Toos estos términos, lo mesmo que desdeñar (cfr.), podríen ser castellanismos fechos del llat. DEDIGNARI ‘refusar como indignu’ (DCECH s.v. digno); una variante fónica de des- deñu podría ser desdén (cfr.) tamién percurtiamente asitiada n’asturianu. |
||
desdeñosu, a, o 📖: desdeñosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">desdeñoso</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. desdeñar. |
||
desdeñu, el 📖: desdeñu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Desdén, despreciu [JH].
|
Cfr. desdeñar. |
||
desdexación, la* 📖: desdexación🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///desdejación [Sm].>(TEST)
|
Dexadez [Sm].
|
Cfr. dexar. |
||
desdexamientu, el 📖: desdexamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+desdexamiintu [y Llg].>(TEST)
|
Dexadez, pasividá énte les coses o énte ún mesmu [Llg].
|
Cfr. desdexu. |
||
desdexar 📖: desdexar🏗️: NO ✍️: NO |
<desdeixar [Vd. Tox. /Eo. Mánt/]. ///desdejase [Pr].>(TEST)
|
Cast. desdejar [Vd]. Descuidar [Pa. PSil]. Descuidar, entamar a abandonar [Tox. /Eo. Mánt/]. Dexar, abandonar por abati- mientu o folgancia [Sm]. 2. Desamparar [Ay]. //-se ‘abando- nase, cayer d’ánimu por falta de procuru o folgancia’ [Cg. Pr].
|
|
||
desdexáu, ada, ao 📖: desdexáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><+desdexéu [Ay. Ll].>(TEST)
|
Cast. desdejado [Lln]. Neglixente, abandonáu [Ay. Ll. Tb. Pr. Tox]. Desidiosu, abandonáu [Lln]. Que nun curia de la so llim- pieza [Cv. Tox]. 2. Despegáu afeutivamente [Tb. Tox].
|
|
||
desdexe, el 📖: desdexe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">desdexar</i>(TEST)
|
[Ac (i)].
|
Cfr. desdexar. |
||
desdexu, el* 📖: desdexu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><desdeixu [Vd].>(TEST)
|
Desdén [Vd].
|
|
||
desdicer 📖: desdicer🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><desdicir [Cg. Tb]. desdecir [Ac (i)].>(TEST)
|
Cast. desdecir, desmentir, negar, nun convenir, descaecer, re- tractase [JH]. //-se ‘desdicise’ [Cg. Ac (i). Ay. Tb].
|
|
||
desdicháu, ada, ao 📖: desdicháu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><+desdichéu [Ay].>(TEST)
|
Cast. desdichado [Ac. Ay].
|
|
||
desdichu, a, o 📖: desdichu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Términu conocíu gracies a la documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">que</i>(TEST)
|
el testigo pode seer desdicho ata VI meses s. XIII(or.) [FX/87]
|
Continuador del participiu fuerte de desdicer (cfr.). Paez que foi posible tamién una variante femenina nominalizada (cfr. dicha). |
||
desdicir 📖: desdicir🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. desdicer.
|
|||
desdoblar 📖: desdoblar🏗️: NO ✍️: NO |
<desdublar [JH].>(TEST)
|
Cast. desdoblar [Sr. Tb. JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. doblar (cfr.). |
||
desdoble, el 📖: desdoble🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<desduble [JH].>(TEST)
|
Aición de desdoblar [Sr. JH]. Deverbal de desdoblar.
|
|||
desdón, el 📖: desdón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Insulsez, falta de gracia, rusticidá, llocura, fatada [JH]. Cfr. <i class="della">don</i>(TEST)
|
& desdonar.
|
|||
desdonar 📖: desdonar🏗️: NO ✍️: NO |
Quitar, retirar lo que se diere [JH].
Del llat. DISDONARE ‘dar equí y allá’ (ABF). Ast. <i class="della">desdonar</i>(TEST)
|
ufre una cadarma asemeyada a desdar (cfr.) y un deverbal desdón (cfr.).
|
|||
desdonáu, ada, ao 📖: desdonáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Insulsu, ensin gracia, groseru, fatu [JH]. Pp. de <i class="della">desdonar</i>(TEST)
|
[JH].
|
|||
desdoru, el 📖: desdoru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desdoro</i>(TEST)
|
[JH].
|
Posible castellanismu (DCECH s.v. oro) dau namái por JH. |
||
deseable 📖: deseable🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">deseable</i>(TEST)
|
[JH (“aunque poco común”)].
|
Cfr. deséu. |
||
deseaderu, a, o 📖: deseaderu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
</b>Cast. <i class="della">deseable</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. deséu. |
||
deseador, ora 📖: deseador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
Cast. <i class="della">deseador</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. deséu. |
||
desear 📖: desear🏗️: NO ✍️: NO |
<deseyar [y JH. /Bu (Eo)/. desiar [Cl].>(TEST)
|
Cast. desear [Cl. Ay. /Bu (Eo)/. JH].
|
|
Cfr. deséu. |
|
desechar 📖: desechar🏗️: NO ✍️: NO |
Verbu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">pro</i>(TEST)
|
albaroch unam pellem de ipsas que uestros senores des- ectarent 1200(or.) [MSAH-V/13]
|
|
cfr.). |
|
deseguranza, la 📖: deseguranza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Falta d’enfotu, de seguridá [R].
|
Cfr. seguranza. |
||
desellar* 📖: desellar*🏗️: SI ✍️: NO |
Verbu conocíu pela documentación col significáu de ‘quitar los sellos’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">ela</i>(TEST)
|
mano sigillada fata terçer dia & quando uinier el terçer dia dessegille la mano [FU/35]
|
|
cfr.). |
|
desembalagadura, la 📖: desembalagadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">desembalagar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. embalagar 1. |
||
desembalagar 📖: desembalagar🏗️: NO ✍️: NO |
Desfacer o abrir los bálagos o balagares [Cb. Ac.Tb] espar- diendo la yerba [JH]. Desfacer un montón [Ac]. Desfacer cual- quier cosa que tea amontonao, encaramao, enfardao [JH]. Quitar coses d’un montón [Cb]. 2. Recoyer, quitar coses d’en medio [Lln]. 3. Desembuchar [Cb]. Desconxestionar [AGO]. Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">embalagar</i>(TEST)
|
1 (cfr.).
|
|||
desembalastradura, la 📖: desembalastradura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">desembalastrar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. embalastrar (cfr.). |
||
desembalastramientu, el 📖: desembalastramientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">desembalastramientu,</b>(TEST)
|
el Actu de desembalastrar [JH] Cfr. embalastrar (cfr.).
|
|||
desembalastrar 📖: desembalastrar🏗️: NO ✍️: NO |
Dexar llibre un sitiu de les coses qu’estorben [JH]. Quitar una cosa del sitiu onde s’asitiaba pa dexalu llibre [JH]. Escombriar [JH]. Espeyar [JH].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">embalastrar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desembalastre, el 📖: desembalastre🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición d’espeyar y dexar llibre dalgún sitiu [JH]. Cfr. <i class="della">embalastrar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desembaralladura, la 📖: desembaralladura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">desembarallar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. marallu. |
||
desembarallamientu, el 📖: desembarallamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">desembarallamientu,</b>(TEST)
|
el Actu de desembarallar [JH].
|
Cfr. marallu. |
||
desembarallar 📖: desembarallar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Desfacer el barallu o marallu esparciendo la yerba pel prau [JH].
|
Cfr. marallu. |
||
desembarcación, la 📖: desembarcación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">desembarcación,</b>(TEST)
|
la Desembarcu [JH].
|
Cfr. embarcar. |
||
desembarcamientu, el 📖: desembarcamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Desembarcu [JH].
|
Cfr. embarcar. |
||
desembarcar 📖: desembarcar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desembarcar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. embarcar (cfr.). |
||
“desembargadamientre” 📖: “desembargadamientre”🏗️: NO ✍️: SI |
Alverbiu conseñáu na documentación medieval:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">nos responda e recuda </i><i class="della">desenbargadamientre</i><i class="della">(TEST)
|
a todo tienpo con ella 1372(or.) [SP-II/445] Cfr. embargar.
|
|||
desembargar 📖: desembargar🏗️: NO ✍️: NO |
Quitar l’impedimentu o embargu [JH]. Alzar l’embargu o se- cuestru [JH].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">la</i>(TEST)
|
uilla mas desenbargada 1255(or.) [MSAH-V/323]
|
|
||
desembargu, el 📖: desembargu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>desembargu<b class="della">,</b>(TEST)
|
el Cast. desembargo {anque define, de xuru por tracamundiu, pel cast. desembarco} [JH].
|
|
||
desembarullamientu, el 📖: desembarullamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
desembarullar 📖: desembarullar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Desfacer lo embarullao, desenredar [JH]. Ordenar [Pa]: <i class="della">A</i>(TEST)
|
ver si desembarullas esti muntón de ropa [Pa].
|
2. Descifrar, des- cubrir, aclarar dalguna cosa que taba escura o enredada [JH]. Verbu contrapuestu al ast. embarullar (cfr. barullu). |
||
desembaular 📖: desembaular🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Dar a lluz, parir [Ca].
|
Cfr. baúl. |
||
desembazacar 📖: desembazacar🏗️: NO ✍️: NO |
Quitar lo que torga la realización de daqué (nun instrumentu, nuna persona) [Tb]: <i class="della">Paez</i>(TEST)
|
que desembazacóu’l mulín [Tb].
|
Cfr. bazu. |
||
desembazar 📖: desembazar🏗️: NO ✍️: NO |
Facer volver en sí a la persona que recibió un golpe nel bazu desmayándose [Ll]. Quitar la <i class="della">embazaúra</i>(TEST)
|
a daquién [Ay].
|
Verbu contrapuestu al ast. embazar (cfr. bazu). |
||
desembelgamientu, el 📖: desembelgamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición y efeutu de <i class="della">desembelgar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. embelga. |
||
desembelgar 📖: desembelgar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Desfacer lo que taba embelgao, variar la embelga [JH].
|
Cfr. embelga. |
||
desemberguyar 📖: desemberguyar🏗️: NO ✍️: NO |
<{/////<i class="della">desembergullar</i>(TEST)
|
(sic) paez percorreición de yeísta na fas- tera d’oposición y/l.l [Vd (Oc)]}.> Llanzase al agua un nadador y amosar daqué que se paña del fondu (arena, piedra) [Vd]. Metese los neños debaxo l’agua al nadar [Vd (Oc)].
|
Cfr. merguyu. |
||
desembocaderu, el 📖: desembocaderu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desembocadero</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. desembocar. |
||
desembocadura, la 📖: desembocadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">desembocadura</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. desembocar. |
||
desembocar 📖: desembocar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desembocar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. boca. Col verbu desembocar guarden rellación desembo- caderu (cfr.), desembocadura (cfr.) y el deverbal desembocu (cfr.), |
||
desembocu, el 📖: desembocu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desemboque</i>(TEST)
|
[JH].
|
Deverbal de desembocar (cfr.). |
||
desembolsar 📖: desembolsar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desembolsar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. bolsa. |
||
desembolsu, el 📖: desembolsu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+desembulsu [Ay].>(TEST)
|
Cast. desembolso [Ay. JH].
|
Deverbal de desembolsar (cfr.). |
||
desembordelar 📖: desembordelar🏗️: NO ✍️: NO |
<desemburdelar [y Ac].>(TEST)
|
Ordenar lo non iguao [Ac]: Cuéstame desembordelar la tu cama antes de facela [Ac].
|
Cfr. burdel. |
||
desemborrinar 📖: desemborrinar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Quitase la borrina d’un sitiu qu’enantes cubría [Ca].
|
Cfr. borrina. |
||
desembozar 📖: desembozar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desembozar</i>(TEST)
|
[JH]. Llimpiar la reya del aráu, quitar el cuchu del aráu [Vd]. Quitar l’embozu que formen la paya o yerba cuando se meten en payar pel boquerón o cuando se llimpia la mies pa que nun atasque l’aventadora [Arm].
|
Cfr. embozar. |
||
desembozu, el 📖: desembozu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desembozo</i>(TEST)
|
[JH].
|
Deverbal de desembozar (cfr. embozar). |
||
desembravecer 📖: desembravecer🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desembravecer</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. embravecer. |
||
desembridar 📖: desembridar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Quitar o romper la brida [Cñ].
|
Cfr. brida. |
||
desembruxar 📖: desembruxar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cast. desembrujar, quitar el maleficiu a daqué [Lln. Pa. Ay. Sm. PSil. Cv]. Cfr. bruxa.
|
|||
desembuchar 📖: desembuchar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desembuchar </i>[Pa. JH]. 2. Vomitar [Cl]. 3. Dicir daqué que cuesta trabayu comunicar [Pa]: <i class="della">Desembucha y dilo tou </i>[Pa]. Abrise a daquién [Cl. Cd] diciendo lo que se siente d’una persona [Cd]. 4. Dicir daqué que taba callao [Pa]. Revelar un secretu [Cl].
Cfr. <i class="della">buche</i><i class="della">(TEST)
|
2.
|
|||
desemburullar 📖: desemburullar🏗️: NO ✍️: NO |
Quitar el corteyu a les castañes llamaes <i class="della">burullines</i>(TEST)
|
(sic) [Pa].
|
Cfr. boruyu. |
||
desemburuyar 📖: desemburuyar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Desfacer un envoltoriu [Ca. Ay]. Desenvolver [Pr]. Deslliar un bultu o paquete [Ca]. 2. Iguar [Pr] lo emburuyao [Ay]. Cfr. boruyu.
|
|||
desemeyable 📖: desemeyable🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desemejable</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. semeyable & asemeyar. |
||
desemeyante 📖: desemeyante🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desemejante</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. semeyante & asemeyar. |
||
desemeyanza, la 📖: desemeyanza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">desemejanza</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. asemeyar. |
||
desemeyar 📖: desemeyar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desemejar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. asemeyar. |
||
desemeyáu, ada, ao 📖: desemeyáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<b class="della">desemeyáu,</b>(TEST)
|
ada, ao Desfiguráu [Lln].
|
Pp. de desemeyar. |
||
desempanar 1 📖: desempanar 1🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Poner de nuevo en marcha’l molín llimpiando la farina lliento y pastoso que quedare ente les dos mueles [Sm (= desenl.lastrar)].
|
Cfr. pan. |
||
desempanar 2 📖: desempanar 2🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. desempañar.
|
|||
desempantanar 📖: desempantanar🏗️: NO ✍️: NO |
Salir del sitiu difícil en que ta [Pa]. 2. Terminar de facer una cosa [Ca]. Resolver con priesa un trabayu qu’espera [Pa. Pr]. Iguar les coses o daqué [Lln (= <i class="della">desempatanar</i>)] que ta entre- mecío [Pr].
Posible variante de <i class="della">desempatanar</i>(TEST)
|
(cfr.)
|
quiciabes con influxu del ast. pantanu (cfr.). |
||
desempañar* 📖: desempañar*🏗️: SI ✍️: NO |
<desempanar [Cv].>(TEST)
|
Desagüeyar, llibrar d’un agüeyamientu (a una persona, animal o cosa) [Cv].
|
Cfr. españar 1. |
||
desempapelar 📖: desempapelar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desempapelar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. papel. |
||
desempapizamientu, el 📖: desempapizamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">desempapizar</i>(TEST)
|
[Tb. JH]. Cfr. papizu.
|
|||
desempapizar 📖: desempapizar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Desatragantar [Ay.Cv]. Librar a una persona o a un animal de lo que <i class="della">empapiza</i>(TEST)
|
[Tb. Sm]. Dexar de tar empapizáu o atragan- táu [Md]. Quitar l’empapizu [Cb. Ac. Ll]. Tragar o echar el bocáu con que s’atragantare una persona [Pa] o animal [Cd. Cv]. Quitar lo qu’atraganta físicamente [Cp] la garganta [Pr]. Desembuchar [Ac]. 2. Quitar lo que toma una tubería [Pr]. 3. Quitar lo que torga a ún pa falar acondao [JH]. 4. Quitar a la persona lo que la torga moralmente [Cp].
|
|
||
desemparafusar 📖: desemparafusar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Sacar de la <i class="della">parafusa</i>’l filo [JH]. 2. Desfacer o enmendar la <i class="della">em-</i>(TEST)
|
parafusadura que recibió’l carru al rodar [JH].
|
|
||
desempareyamientu, el 📖: desempareyamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desemparejamiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. pareya. |
||
desempareyar 📖: desempareyar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desemparejar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. pareya. |
||
desempastiar 📖: desempastiar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
desempatanar 📖: desempatanar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
desempatanáu, ada, ao 📖: desempatanáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><+desempatanéu [Ay].>(TEST)
|
|
|||
desempatar 📖: desempatar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desempatar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. pata. |
||
desempatonar 📖: desempatonar🏗️: NO ✍️: NO |
Quitar el <i class="della">patón</i>(TEST)
|
a una vaca [Sm].
|
2. Desenredar la cuerda qu’ata les pates d’un animal que ta empatonáu [Pr]. Quitar cualquier cosa que trabe o estorbe los pies [Tb. Sm]. 3. Des- hinchar la barriga (aplícase especialmente a les vaques) [Pa]: Gracies que desempantonó (sic) aquella barriga que se-y había puestu (sic) a la roxina [Pa]. Verbu contrapuestu al ast. empatonar (cfr. patón) col influxu, pelo menos en delles aceiciones, del ast. desempatanar (cfr.). |
||
desempedrar 📖: desempedrar🏗️: NO ✍️: NO |
<desempiedrar [y Lln. Pa. JH]. desempedriar [y Lln. PSil].>(TEST)
|
Quitar les piedres (d’un camín, d’una tierra) [Pa. Tb. JH]. 2. Llanzar les caballeríes p’atrás les piedres que pisen cuando ga- lopen [Sm]. 3. Galopar rápido una caballería echando p’atrás les piedres que pisa [Oc]. Correr permuncho [Pa. PSil. Pr]: Ésa desde que-y lo dixi va que desempiedra [Pa]. 4. Pisar perfuerte como cuando se camina con muncha priesa [Lln]. 5. Tar pe- renfadáu [Pr]. Reñer muncho, falar alto [Lln]. 6. Haber un ruíu que nun cesa [Lln]. Cfr. piedra.
|
|||
desempedráu, ada, ao 📖: desempedráu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+desempedréu [Ay].>(TEST)
|
Que nun ta empedráu [Ay].
|
Pp. de desempedrar. |
||
desempeligrar 📖: desempeligrar🏗️: NO ✍️: NO |
<desapeligrar [y Lln].>(TEST)
|
Sanar, salir de peligru nuna enfermedá [Lln].
|
Cfr. peligrar. |
||
desempendengar 📖: desempendengar🏗️: NO ✍️: NO |
<desempendangar [Ac (i)]. //-<i class="della">se</i>.>(TEST)
|
Dexar de tar empendengáu, llibrase (de daqué o de daquién) [Ac (i). Md]. 2. Desempeñase [Ac (i)]. Cfr. empendangar.
|
|||
desempeñamientu, el 📖: desempeñamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Desempeñu [JH].
|
Cfr. desempeñu. |
||
desempeñar 📖: desempeñar🏗️: NO ✍️: NO |
<desempenar [Cv].>(TEST)
|
Cast. desempeñar [JH]. 2. Serrar o llabrar una tabla de mou que formen planos paralelos les dos cares principales [Cv].
|
|
cfr. peños). |
|
desempeñu, el 📖: desempeñu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desempeño</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
cfr.). En rellación tenemos ast. desempeñamientu (cfr.). |
|
desemperezar 📖: desemperezar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desemperezar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Podría tratase d’un verbu fechu sol ast. pereza (cfr.), lo mesmo que desperezar (cfr.), anque dende un verbu contrapuestu *em- perezar → desemperezar, verbu tamién castellán (DRAE). |
||
desemperixelar 📖: desemperixelar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Desarreglar daqué que taba perbién iguao [Ca].
|
Cfr. perexil. |
||
desempetrar 📖: desempetrar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Quitar l’arena que tapa la desembocadura de los ríos [Cg].
|
Cfr. empetrar. |
||
desempetráu, ada, ao 📖: desempetráu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
Llimpiu na desembocadura (un ríu) [AGO].
|
Pp. de desempetrar. |
||
desempobinar* 📖: desempobinar*🏗️: SI ✍️: NO |
<desempoinar [Ca].>(TEST)
|
Desenganchar la soga pa quitar la carga a un carru del país [Ca].
|
Cfr. pobín. |
||
desempolainar 📖: desempolainar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Quitar les polaines [Pr].
|
2. Quitar la ropa nuevo y poner lo de trabayar [Pr]. Cfr. polaina. |
||
desempolvoriar 📖: desempolvoriar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Quitar el polvu [JH].
|
Cfr. empolvoriar. |
||
desempotrar 📖: desempotrar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Sacar de la potrera a la yegua metida nella [JH].
|
Cfr. potra. |
||
desempoxar 📖: desempoxar🏗️: NO ✍️: NO |
<desempoyar [AGO].>(TEST)
|
Sacar el ganáu que se metió nun puexu o poyu nun terrén per- malo [Tb. AGO]. Cfr. poyu 1.
|
|||
desempoyar 📖: desempoyar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. desempoxar.
|
|||
desenaguar 📖: desenaguar🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Llibrase’l molín del agua estancao que torgaba al rodenu mo- vese [Cñ (= desenxaguar)].
|
Verbu contrapuestu al ast. naguar (cfr). |
||
desenaguyar 📖: desenaguyar🏗️: NO ✍️: NO |
Sacar el filu de l’aguya [JH]: <i class="della">Desenaguyóseme</i>(TEST)
|
ll’aguya all fil- vanar [JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. enaguyar (cfr.). |
||
desenalbardar 📖: desenalbardar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desenalbardar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. *enalbardar (cfr. albarda). |
||
desenamorar 📖: desenamorar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desenamorar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. enamorar (cfr.). |
||
desenartar 📖: desenartar🏗️: NO ✍️: NO |
Desenredase de los <i class="della">artos</i>(TEST)
|
[Ll]. //-se ‘quitase los artos’ [Ay].
|
Verbu contrapuestu al ast. enartar (cfr.). |
||
desenayenar* 📖: desenayenar*🏗️: SI ✍️: NO |
Verbu que conocemos pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">elos</i>(TEST)
|
dichos bienes et de los desenallenar e sacar donde io- guieren enallenados 1425(or.) [MC-II/348]
|
|
Cfr. ayenar. L’exemplu de §b paez qu’amuesa un nidiu caste- llanismu del verbu. |
|
desencabestrar 📖: desencabestrar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desencabestrar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. encabestrar (cfr.). |
||
desencabritamientu, el 📖: desencabritamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">desencabritase</i>(TEST)
|
[JH].
|
|||
desencabritar 📖: desencabritar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><se>(TEST)
|
Cast. desencapotarse, quitar el ceñu, l’enfadu [JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. encabritar (cfr.). |
||
desencaciñar 📖: desencaciñar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
desencadenar 📖: desencadenar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Quitar les cadenes que suxeten y formen parte d’un empedráu, techu o pisu d’un edificiu [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">encadenar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desencalaviar 📖: desencalaviar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><desenclaviyar [y JH].>(TEST)
|
|
|||
desencamadura, la 📖: desencamadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">desencamar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. desencamar. |
||
desencamar 📖: desencamar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Salir de la cama o dexar de tar nella’l que ta malu [JH]. 2. Sacar o desfacer lo que ta <i class="della">encamao</i>(TEST)
|
o allugao per capes en ces- tes o vasíes [JH].
|
|
||
desencaminar 📖: desencaminar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desencaminar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. encaminar. |
||
desencaniar 📖: desencaniar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><se>(TEST)
|
|
|||
desencantamientu, el 📖: desencantamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desencantamiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
desencantar 📖: desencantar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Desfacer un encantamientu [Lln]. Facer desaparecer un <i class="della">encantu</i>(TEST)
|
|
|||
desencantarar 📖: desencantarar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desencantarar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Posible castellanismu, desencantarar (DRAE), inxertu ente nós por JH, anque podría xustificase como contrapuestu si se do- cumentare l’ast. *encantarar (cfr.). |
||
desencantu, el 📖: desencantu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desencanto</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. desencantar. |
||
desencañar 📖: desencañar🏗️: NO ✍️: NO |
<desencanar [Tb. Sm. Md. Bab].>(TEST)
|
Cast. desencañar [Bab].
|
Quitar un encañu [Tb. Sm. Arm] de dalgún miembru mancáu o amaláu [Tor]. 2. Quitar les cañes a dalgún árbol [Md (= escanar)]. Cfr. encañar. |
||
desencariñar 📖: desencariñar🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Perder el cariñu [JH].
|
Cfr. cariñu. |
||
desencartar 📖: desencartar🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Cast. descartarse [Ay].
|
2. Desentendese, nun s’esmolecer [Lln, Ay]. Cfr. encartar. |
||
desencastiellar 📖: desencastiellar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desencastillar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. castiellu. |
||
desencaxadura, la 📖: desencaxadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">desencajadura</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. caxa. |
||
desencaxamientu, el 📖: desencaxamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desencajamiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. caxa. |
||
desencaxar 📖: desencaxar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desencajar </i>[Tb. Sm. Bab. JH. /Eo/]. 2. Sacar un oxetu del sitiu onde s’atopa [PSil]. Quitar del so sitiu [Md]. 3. Salir de lo normal [Md]. 4. Sufrir una distensión en dalgún miem- bru [Md]. Desigualar, xebrar, sacar del sitiu una cosa [R]. 5. Desembalar [Md].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">encaxar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desencaxáu, ada, ao 📖: desencaxáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
Con mala cara [PSil].
|
2. Desigualáu [PSil]. Pp. de desencaxar. |
||
desencaxe, el 📖: desencaxe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desencaje</i>(TEST)
|
[JH].
|
Deverbal del ast. desencaxar (cfr. desencaxar & caxa). |
||
desencaxonar 📖: desencaxonar🏗️: NO ✍️: NO |
<desencaxunar [Bab].>(TEST)
|
Cast. desencajonar [Tb. Bab. JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. encaxonar (cfr.). |
||
desencentrar 📖: desencentrar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desencentrar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. centru. |
||
desencestar 📖: desencestar🏗️: NO ✍️: NO |
Sacar de la cesta o cestu [Tb]: <i class="della">Desencestóu</i>(TEST)
|
de tarde, al venir del prau [Tb].
|
Cfr. cesta. |
||
desencintar 📖: desencintar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desencintar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. encintar. |
||
desencintayar 📖: desencintayar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Desencintar los cintayos [JH].
|
Cfr. encintayar. |
||
desención, la 📖: desención🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">exención</i>(TEST)
|
[LV. Cg. /Eo/. R. DA]. Cfr. exención. Con una d- protética como vemos en desaminar, desixir, etc. que nun apurre nengún valor nuevu al verbu pre- cedente.
|
|||
desencodillar 📖: desencodillar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Desendolcar llabor, desenvolvese [Lln]. Axilizar, allixerar [Lln].
|
Posible castellanización fónica del verbu *desencodiellar fechu sol ast. codiellu (cfr.) → encodiellar, o forma que res- puende a mala interpretación del ast. desencodiyar (cfr.) fechu sol ast. codiyu (cfr.). |
||
desencodiyar 📖: desencodiyar🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Desencoyese [Lln].
|
Cfr. codiellu & desencodillar. |
||
desencolador, el 📖: desencolador🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Obreru amañosu nel <i class="della">desencolamientu</i>(TEST)
|
[Min].
|
Cfr. cola 2. |
||
desencolamientu, el 📖: desencolamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Operación de <i class="della">desencolar</i>(TEST)
|
[Min].
|
Cfr. cola 2. |
||
desencolar 1 📖: desencolar 1🏗️: NO ✍️: NO |
Soltar la caballería de l’atadura que la xunta a la cola d’otru ani- mal [Tb]. 2. Destrabar, pinchar el carbón parao nel <i class="della">coladeru</i>(TEST)
|
pa que siga esllizándose [Ay. Min]. //-se ‘ponese pernerviosu’, ‘mo- vese’ [Llg]: Desencólase ca vez que vien la güela [Llg].
|
Verbu contrapuestu al ast. encolar 1 (cfr.). |
||
desencolar 2 📖: desencolar 2🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desencolar</i>(TEST)
|
[Ay. JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. encolar 2 (cfr.). |
||
desencole, el 📖: desencole🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Actu de destrabar el carbón [Min]. Deverbal de <i class="della">desencolar</i>(TEST)
|
1(cfr.).
|
|||
desencolerizar 📖: desencolerizar🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Cast. desencolerizarse [JH].
|
Posible castellanismu debíu a JH. Esti verbu ta fechu sol cast. encolerizar que tampoco nun dan los glosarios asturianos como patrimonial. |
||
desencollugar 📖: desencollugar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Quitase, por fin, daquién del sitiu onde taba allugáu estorbando [Ca].
|
Cfr. colluga. |
||
desenconamientu, el 📖: desenconamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">desenconamientu,</b>(TEST)
|
el Cast. desencono [JH].
|
Cfr. enconar. |
||
desenconar 📖: desenconar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cast. desenconar, alliviar l’ánimu enconáu [JH]. Moderar, co- rrixir l’enconu o enfadu [JH].
|
Cfr. enconar. |
||
desencordar 📖: desencordar🏗️: NO ✍️: NO |
Desatar, quitar les cuerdes [JH] de dalguna cosa [R]. Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">encordar</i>(TEST)
|
1 (cfr.).
|
|||
desencordelar 📖: desencordelar🏗️: NO ✍️: NO |
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">encordelar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desencorvar 📖: desencorvar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desencorvar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. encorvar. |
||
desencoxigar 📖: desencoxigar🏗️: NO ✍️: NO |
Llevantase ún d’un sitiu pa espurrise estirando brazos y pier- nes [Ca].
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu contrapuestu a *<i class="della">encoxigar</i>(TEST)
|
fechu sobro coxigu (cfr.
|
|
||
desencoyer 📖: desencoyer🏗️: NO ✍️: NO |
<desencucher [Pzu].///<ident class="della" level="1"></ident>//desencoller [Lln].>(TEST)
|
Cast. desencoger [Pzu. JH]. Desenrollar [Lln].
|
|
||
desencoyimientu, el 📖: desencoyimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">desencoyer</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. coyer. |
||
desencuadernador, ora 📖: desencuadernador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">desencuadernador,</b>(TEST)
|
ora Cast. desencuadernador [JH].
|
Cfr. cuadernu. |
||
desencuadernar 📖: desencuadernar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desencuadernar</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
desencuallar 📖: desencuallar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Desencaxar [JH].
|
Cfr. encuallar. |
||
desencucar 📖: desencucar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Desfacer les cuques [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">encucar</i>(TEST)
|
(cfr. cuca 1).
|
|||
desencumano, a 📖: desencumano🔤: , a 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a |
<ident class="della" level="1"></ident>A tresmano, fuera del algame amañosu al espurrir la mano [Cv]. 2. Esviáu de los llugares frecuentaos [Cv].
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">descomanáu,</i>(TEST)
|
ada, ao.
|
|||
desencurullar 📖: desencurullar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
desende 📖: desende🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Dende [JH].
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">e</i>(TEST)
|
desende alcaldes acoten su moneda [FL (FFLL)]
|
|
||
desendemorgar 📖: desendemorgar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
desendiañar 📖: desendiañar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
desendolcar 📖: desendolcar🏗️: NO ✍️: NO |
Desenrollar, desarrollar [Ll]. Desenvolver, descubrir [Lln]. 2. Desenroscar lo que taba enroscao o enrollao [Ay. Tb]: <i class="della">La</i>(TEST)
|
cu- luebra desendolcóuse cuando taba endolcada nel matu por- que taba endolcada que metía una gran medrana [Tb].
|
Cfr. endolcar. |
||
desendovellar 📖: desendovellar🏗️: NO ✍️: NO |
<desenduvellar [Ac]. desendovel.lar [Ll]. desenduvel.lar [Pzu]. desenduviel.lar [Ay]. desenuvellar [Cb]. desenl.luvel.lar [Cv]. {Con cheísmu, desendovechar [Ay]. desenduvechar [Ay]}. /////desduviellar [JH].>(TEST)
|
Cast. desovillar [Ll. Pzu. JH]. Desfacer los duviellos [Ac. Ay. Cv]. 2. Desenredar la llana (d’un duviellu) [Cb].
|
Verbu contrapuestu al ast. enduviellar (cfr. duviellu). |
||
desenexar* 📖: desenexar*🏗️: SI ✍️: NO |
<deseneixar [Tox. /Eo/].>(TEST)
|
Quitar {o sacar} l’exe [Tox. /Eo/].
|
Cfr. anexar. |
||
desenfadar 📖: desenfadar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desenfadar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. enfadar 1. |
||
desenfadu, el 📖: desenfadu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desenfado</i>(TEST)
|
[JH].
|
Posible deverbal de desenfadar (cfr.). |
||
desenfanar 📖: desenfanar🏗️: NO ✍️: NO |
Sacar el ganáu d’una <i class="della">fana</i>(TEST)
|
[Sm].
|
Verbu contrapuestu al ast. enfanar (cfr. fana). |
||
desenfardar 📖: desenfardar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desenfardar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. enfardar (cfr.). |
||
desenfardelar 📖: desenfardelar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desenfardar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. enfardelar (cfr. fardel). |
||
desenfardu, el 📖: desenfardu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desenfardo</i>(TEST)
|
[JH].
|
Posible deverbal de desenfardar (cfr.). |
||
desenfarinar 📖: desenfarinar🏗️: NO ✍️: NO |
<desenfariñar [JH].>(TEST)
|
Quitar a daqué cosa la farina de que taba cubierta [Tb. JH]. Verbu contrapuestu al ast. enfarinar (cfr.).
|
|||
desenfatar 📖: desenfatar🏗️: NO ✍️: NO |
Quitar los apareyos a la caballería [JH].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">enfatar</i>(TEST)
|
(cfr. fatu 1).
|
|||
desenfechizar 📖: desenfechizar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Desfacer el fechizu [JH].
|
Cfr. fechizu, a, o. |
||
desenfiladura, la 📖: desenfiladura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">desenfilar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. desenfilar. |
||
desenfilar 📖: desenfilar🏗️: NO ✍️: NO |
<desenh.ilar [Lln. Pa].>(TEST)
|
Cast. desenhebrar [Lln. Pa. Cb. Cp. Ac. Ay. Tb. Sm. Pzu. PSil. Cv. Pr. Ce]. Desfacer lo enfilao [JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. enfilar (cfr. filar). |
||
desenfile, el 📖: desenfile🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición de <i class="della">desenfilar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Deverbal del infinitivu de desenfilar (cfr.). |
||
desenfilerar* 📖: desenfilerar*🏗️: SI ✍️: NO |
<desenh.ilerar [Pa].>(TEST)
|
Desfacese una filera [Pa].
|
Verbu contrapuestu al ast. enfilerar (cfr. fileru). |
||
desenflaquecer 📖: desenflaquecer🏗️: NO ✍️: NO |
</b>(TEST)
|
Enflaquiar [JH].
|
Cfr. flacu, a, o. |
||
desenfocicar 📖: desenfocicar🏗️: NO ✍️: NO |
<desenfudicar [An].>(TEST)
|
Dexar l’enfadu [Ay].
|
//-se ‘desenfadase’ [Ay. An]: Inda nun se desenfudicóu [An]. Verbu contrapuestu al ast. enfocicar (cfr). |
||
“desenforcar” 📖: “desenforcar”🏗️: NO ✍️: SI |
Verbu conocíu pela documentación na aceición de ‘quitar de la forca’, al sur del dominiu ástur:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">e</i>(TEST)
|
qui lo desenforcar muerto [FS (FFLL)] Cfr. enforcar.
|
|||
desenfornar 📖: desenfornar🏗️: NO ✍️: NO |
<desfornar [y JH].>(TEST)
|
Sacar del fornu [JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. enfornar (cfr.). |
||
desenfrairar 📖: desenfrairar🏗️: NO ✍️: NO |
<desfrairar [y JH].>(TEST)
|
Cast. desfrailar, dexar de ser fraile [JH]. Cfr. flaire. |
|||
desenfrenar 📖: desenfrenar🏗️: NO ✍️: NO |
<desfrenar [y JH].>(TEST)
|
Cast. desenfrenar [JH].
|
Cfr. frenar. |
||
desenfrenáu, ada, ao 📖: desenfrenáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+desenfrenéu [Ay].>(TEST)
|
Ensin frenos [Ay].
|
Pp. de desenfrenar. |
||
desenfurecer 📖: desenfurecer🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Cast. desenfurecerse [JH].
|
Posible castellanismu cultu, inxertu por JH lo mesmo que enfu- recer (cfr.), que tampoco nun conseñen los glosarios asturianos. |
||
desenfurruñadamente* 📖: desenfurruñadamente*🏗️: SI ✍️: NO |
<desenfurruñamente [Ll].>(TEST)
|
Cast. desenfadadamente [Ll]: Hablar desenfurruñamente [Ll].
|
Cfr. enfurruñar. |
||
desenfurruñar 📖: desenfurruñar🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Cast. desenfadarse [Md].
|
Cfr. enfurruñar. |
||
desenfusar 📖: desenfusar🏗️: NO ✍️: NO |
Desfacer lo enfusao [JH].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">enfusar</i>(TEST)
|
(cfr. fusu).
|
|||
desengabitar 📖: desengabitar🏗️: NO ✍️: NO |
Desenganchar [JH].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">engabitar</i>(TEST)
|
(cfr. gabitu).
|
|||
desengafar 1 📖: desengafar 1🏗️: NO ✍️: NO |
Sanar lo que taba gafo [Ac]. Desinfestar [Pr] una mancadura [Pa. Ay]. Llimpiar lo infestao [Ay].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">por</i>(TEST)
|
una cuerda, que tenéis en espinazu,/subió peles espal- des al costazu;/y a ñon desengafar por este mediu,/ves aquí les dos ñalgues sin remediu [Romance (Torano): 13-15]
|
Verbu contrapuestu al ast. engafar (cfr. gafu, a, o). |
||
desengafar 2 📖: desengafar 2🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. desengazar.
|
|||
desengalanar 📖: desengalanar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desengalanar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. engalanar (cfr.). |
||
desenganchar 📖: desenganchar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><Desganchar [Tb].>(TEST)
|
|
|||
desengañar 📖: desengañar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desengañar</i>(TEST)
|
[Ay. JH].
|
|
||
desengañu, el 📖: desengañu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desengaño</i>(TEST)
|
[Cl. JH].
|
|
||
desengarriar 📖: desengarriar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Desamecer a los que tán amarrándose o engarriaos [Ay]. Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">engarrar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desengavielladura, la 📖: desengavielladura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">desengaviellar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. gaviella. |
||
desengaviellar 📖: desengaviellar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Desfacer les gavielles [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">engaviellar</i>(TEST)
|
(cfr. engavellar).
|
|||
desengayar 📖: desengayar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Soltar lo prendío na forcada [Cb]. Sacar de la <i class="della">gaya</i>(TEST)
|
o forcada lo que ta metío nella [JH]. Soltar, desprender lo que ta enga- yao [JH].
|
|
||
desengayolar* 📖: desengayolar*🏗️: SI ✍️: NO |
<desengayular [Md].>(TEST)
|
Quitar o cambiar los xuegos pol trabayu [Md].
|
Verbu contrapuestu al ast. engayolar (cfr.). |
||
desengazar 📖: desengazar🏗️: NO ✍️: NO |
<desengafar [Ay].>(TEST)
|
Abrir la segunda calle nel marallu doble o ucha [Ll]. Facer un marallu doble pa dexar camín en praos que deben pasu [Ay].
|
2. Desenredar, desenguedeyar [Ay]. Cfr. angazu. La espresión ayerana amuesa un nidiu tracamundiu fónicu de [f] - [θ] por influxu de la familia del ast. gafu, a, o (cfr.). |
||
desengodobiellar 📖: desengodobiellar🏗️: NO ✍️: NO |
Desfacer godobiellos o envoltorios [Cb]. Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">engodobiellar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desengolar 📖: desengolar🏗️: NO ✍️: NO |
Baxar una persona o cosa d’un sitiu onde ta engaramada [Cg. Sr]. Baxar d’un sitiu altu [Lln]: <i class="della">Desengolé</i>(TEST)
|
los lloqueros [Lln].
|
2. Lli- berar con bebida la garganta tomada, llueu de comer [Lln]. Verbu contrapuestu al ast. engolar 1 (cfr.). |
||
desengolfar 📖: desengolfar🏗️: NO ✍️: NO |
Quitar los golfones del carru [JH].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">engolfar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desengreñonar 📖: desengreñonar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Desenredar, desenguedeyar el pelo [JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. engreñonar (cfr.). |
||
desengrudar 📖: desengrudar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desengrudar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. *engrudar (cfr.). |
||
desengruesar 📖: desengruesar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desengrosar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. engrosar (cfr.). |
||
desenguedeyadura, la 📖: desenguedeyadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">desenguedeyar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. desenguedeyar. |
||
desenguedeyamientu, el 📖: desenguedeyamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">desenguedeyamientu,</b>(TEST)
|
el Actu de desenguedeyar [JH].
|
Cfr. desenguedeyar. |
||
desenguedeyar 📖: desenguedeyar🏗️: NO ✍️: NO |
<desengadeyar [y Mi. Pr. Cv. /Eo. Mánt/]. desengadear [Tox. y Pr]. desengadiar [y Cv]. desenguedechar [Tb. PSil]. {Perco-
rreición de yeísta, <i class="della">desenguedellar</i>(TEST)
|
[Llu]. Percorreición de cheísta, desengadel.lar [Pzu]}> Desenredar, desenmarañar [Cg. Llu. Tb. JH]. Desenredar [Lln. Mi. Ay. Pzu. Pr. Tox. /Eo. Mánt Ll] dalgo (filo, cuerda, pelo) que taba enredao [Cp]. Desenredar, desengarzar [Ll]. Desen- redar el pelo [Tb. PSil. Cv. Pr. Tox]. Desfacer, soltar lo que ta enguedeyao [Cb. JH]. Desfacer lo revuelto, lo complicao [Ac]. ///Enguedeyar, enguedeyar enguedeyéme y nunca me pude desenguedeyar [Canción popular].
|
|
cfr.) y desengue- deyamientu (cfr.). |
|
desengüertar* 📖: desengüertar*🏗️: SI ✍️: NO |
<desenguörtar [Cl].>(TEST)
|
Nun atopar solución a un problema o cuestión [Cl].
|
2. Entamar negocios ruinosos [Cl]. Cfr. güertu. |
||
desengurriar 📖: desengurriar🏗️: NO ✍️: NO |
Estirar [Ay]. 2. Enrollar la soga o cuerda [Ay]. Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">engurriar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desengurullar 📖: desengurullar🏗️: NO ✍️: NO |
<desengurul.lar [Ri. Md].>(TEST)
|
Desfacer los grumos [Md].
|
2. Estender lo que ta encoyío [Ac. Ri]. Desfacer un rollu [Ri]. 3. Desenguedeyar dalgún asuntu, dalgo que nun se ye a entender [Cp]. 4. Desenroscar, afloxar una rosca [Ri]. Verbu contrapuestu al ast. engurullar (cfr.). |
||
desenguruyamientu, el 📖: desenguruyamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Actu de <i class="della">desenguruyar</i>(TEST)
|
dalguna cosa [JH].
|
Cfr. goroyu. |
||
desenguruyar 📖: desenguruyar🏗️: NO ✍️: NO |
<desenguruñar [Cb].>(TEST)
|
Desencoyer [JH].
|
Estender lo que ta encoyío o enguruyao o enguruñao [Cb. JH]. Estirar, estender [Pr]. 2. Desfacer los gru- mos [Ay]. Verbu contrapuestu al ast. enguruyar (cfr.). |
||
desenllabanadura, la 📖: desenllabanadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">desenllabanar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. llábana. |
||
desenllabanar 📖: desenllabanar🏗️: NO ✍️: NO |
<desl.labanar [Pzu].>(TEST)
|
Quitar o arrancar llábanes [Pzu. JH]. Cfr. enllabanar.
|
|||
desenllaciadura, la 📖: desenllaciadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">desenllaciar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. llaciar 1. |
||
desenllaciar 📖: desenllaciar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desenlazar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. llaciar 1 (cfr.). |
||
desenlladriyamientu, el 📖: desenlladriyamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<desenlladriamientu [y JH].>(TEST)
|
Aición y efeutu de desenlladriyar [JH].
|
Cfr. lladriyu. |
||
desenlladriyar 📖: desenlladriyar🏗️: NO ✍️: NO |
<desenlladriar [y JH]. deslladriyar [y JH]. /////deslladriar [y JH]. {Percorreición de cheísta, <i class="della">desenlladril.lar</i>(TEST)
|
[Pzu]}.> Quitar los lladriyos [Pzu. JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. enlladriyar (cfr.) y lladriyar. |
||
desenllamorgar 📖: desenllamorgar🏗️: NO ✍️: NO |
Quitar o llimpiar la llamuerga [JH]. Desenllodar [JH]. Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">enllamorgar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desenllampiñar* 📖: desenllampiñar*🏗️: SI ✍️: NO |
<desenl.lampiñase [Ay].>(TEST)
|
Soltase d’otra persona a la que se taba mui aunida [Ay].
|
Verbu contrapuestu al ast. *enllampiñar (cfr.). |
||
desenllastrar* 📖: desenllastrar*🏗️: SI ✍️: NO |
<desenl.lastrar [Sm. Cv].>(TEST)
|
Lliberar al molín de la farina lliento y pastoso que s’axunta ente les mueles torgando’l movimientu de la corredera [Sm (= desempanar). Cv (= desempatanar)].
|
Verbu contrapuestu al ast. enllastrar (cfr.). |
||
desenllaviar 📖: desenllaviar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Quitar la llavía [JH].
|
Cfr. llavía. |
||
desenllibrar* 📖: desenllibrar*🏗️: SI ✍️: NO |
<desenl.librar [Bab. Pzu. PSil].>(TEST)
|
Desdoblar un oxetu de tela [Bab]. Desdoblar [Pzu] la ropa do- blao [PSil].
|
Verbu contrapuestu al ast. enllibrar (cfr.). |
||
desenllordiar 📖: desenllordiar🏗️: NO ✍️: NO |
Quitar el barru o basura [Pr].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">enllordiar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desenllortar 📖: desenllortar🏗️: NO ✍️: NO |
Allistar, desfacer los nuedos de les redes [Llu]. Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">enllortar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desenlluriar* 📖: desenlluriar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><desenl.luriar [Ay. Ll]. desenl.lurdiar [Ll].>(TEST)
|
|
|||
desenllustrar 📖: desenllustrar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">deslustrar</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
desenllutar 📖: desenllutar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desenlutar</i>, quitar el llutu [JH]. Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">enllutar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desenmantar 📖: desenmantar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desenmantar</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
desenmofar 📖: desenmofar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Quitar, llimpiar el mofu [JH]. 2. Cast. <i class="della">desenmohecer</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. mofu. |
||
desenmurniar 📖: desenmurniar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><se>(TEST)
|
|
|||
desenoxar 📖: desenoxar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desenojar</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
desenoxosu, a, o 📖: desenoxosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
</b>Cast. <i class="della">desenojoso</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. anoxar. |
||
desenquexellar* 📖: desenquexellar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><desenqueixil.lar [Cv].>(TEST)
|
|
|||
desenraizadura, la 📖: desenraizadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">desenraizar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. raíz. |
||
desenraizamientu, el 📖: desenraizamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">desenraizamientu,</b>(TEST)
|
el Cast. desarraigo [JH].
|
Cfr. raíz. |
||
desenraizar 📖: desenraizar🏗️: NO ✍️: NO |
Desarraigar [JH]. Cast. <i class="della">extirpar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. enraizar (cfr.). |
||
desenramar 📖: desenramar🏗️: NO ✍️: NO |
Sacar d’un <i class="della">enramadoriu </i>(xeneralmente a un res) [Cl (i)]. 2. Descargar la carga del ramu [Tb].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">enramar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desenratar 📖: desenratar🏗️: NO ✍️: NO |
Desenredar [Lln].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">enratar</i>(TEST)
|
2 (cfr.).
|
|||
desenrazonáu, ada, ao 📖: desenrazonáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<b class="della">desenrazonáu, ada,</b>(TEST)
|
ao Que nun tien razón [JH].
|
Cfr. razón. |
||
desenredar 📖: desenredar🏗️: NO ✍️: NO |
<desenrear [Ay].>(TEST)
|
Desenguedeyar cuerdes, asuntos [Ay. Tb]. 2. Estirar [Ay]. 3. Ordenar [Ay].
|
Verbu contrapuestu al ast. enredar (cfr.). |
||
desenredolar* 📖: desenredolar*🏗️: SI ✍️: NO |
<desenredular [Md].>(TEST)
|
Desenrollar lo que ta enguedeyao [Md]. //-se ‘desenredase’ [Md]. ‘desembarazase’ [Md].
|
Cfr. redolar. |
||
desenregullar* 📖: desenregullar*🏗️: SI ✍️: NO |
<desenregul.lar [Ay].>(TEST)
|
Estirar, allisar [Ay].
|
Verbu contrapuestu al ast. enregullar (cfr.). |
||
desenreigar 📖: desenreigar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Desarraizar, arrancar de raíz [Tox. /Eo/]. Cortar la raíz [/Eo/].
|
Cfr. raigar. |
||
desenrestrar 📖: desenrestrar🏗️: NO ✍️: NO |
<desenriestrar [Pa. y Cb. Cp. Ac. Ay. y Pr. JH].>(TEST)
|
Desfacer una riestra [Pa. Cb. Ac. Ay. Pr. Tb. Sm. JH]. Soltar daqué que ta nuna riestra [Cb. Cp]. Soltar la riestra [AGO]. Verbu contrapuestu al ast. enrestrar (cfr.).
|
|||
desenreyar 📖: desenreyar🏗️: NO ✍️: NO |
Quitar les reyes del carru o la reya del aráu [JH]. Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">enreyar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desenreyuscar* 📖: desenreyuscar*🏗️: SI ✍️: NO |
<desenrechuscar [PSil].>(TEST)
|
Desenredar, desfacer un enrechuscamientu [PSil]: Desenre- chuscái esa roupa [PSil].
|
Verbu contrapuestu al ast. enreyuscar (cfr.). |
||
desenriestradura, la 📖: desenriestradura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">desenrestrar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. riestra. |
||
desenriestramientu, el 📖: desenriestramientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición y efeutu de <i class="della">desenrestrar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. riestra. |
||
desenrodiar 📖: desenrodiar🏗️: NO ✍️: NO |
Estirar lo que taba doblao [Ay]. Desenredar [Ay]. Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">enrodiar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desenrollador, el 📖: desenrollador🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desarrollador</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. rollar. |
||
desenrollar 📖: desenrollar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desenrollar</i>(TEST)
|
[JH]. 2. Cast. desarrollar [JH].
|
|
cfr.). |
|
desenrollu, el 📖: desenrollu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desarrollo</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. rollar. |
||
desenroñar 📖: desenroñar🏗️: NO ✍️: NO |
Estirar daqué (papel, texíos) que ta engurriao [Pa]. Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">desenroñar</i>(TEST)
|
1 (cfr.).
|
|||
desenroscar 📖: desenroscar🏗️: NO ✍️: NO |
<desenruscar [Sm. Cv].>(TEST)
|
Cast. desenroscar [Ay. Tb. Sm]. 2. Desenrollar [Ac. Tb. Sm. Cv. Pr]. Desfacer, desenvolver, facer que torne al so primer estáu una cosa encoyida por presión o efeutu mecánicu ase- meyáu [Mar]. 3. Desentumecese, desendolcase, volver a la so posición ordinaria dellos animales, asina una víbora [Mar. VCid].
|
Verbu contrapuestu al ast. enroscar (cfr.). |
||
desenrugar 📖: desenrugar🏗️: NO ✍️: NO |
Perder o facer perder les arrugues [Md]. //-<i class="della">se </i>‘estirase {la piel}’ [Md].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">enrugar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desensartar 📖: desensartar🏗️: NO ✍️: NO |
Desfacer lo que taba ensartao [R]. 2. {(Doc.). Desenvainar}.
<ident class="della" level="1"></ident><br class="della">- <i class="della">Plasmada</i>(TEST)
|
se quedó la probetina,/al ver so amante en tanta desventura,/a esmesase los pelos entaína,/daba gritos, des- fecha, de tenrura,/y en vez de acodir cuerda a la divina/piedá, con desesperu que la apura/a Píramo el fierru desenserta,/espetólu en so pecho y quedó muerta [BAúxa, PyT (Poesíes 194-208] Cfr. ensartar.
|
|||
desenseñamientu, el* 📖: desenseñamientu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<desinsiñamientu [JH].>(TEST)
|
Falta d’enseñanza [JH].
|
Posible castellanismu inxertu por JH (cfr. señar). |
||
desenseñar* 📖: desenseñar*🏗️: SI ✍️: NO |
<desinsiñar [JH].>(TEST)
|
Cast. desenseñar [JH].
|
Posible castellanismu (cfr. señar). |
||
desensiellar 📖: desensiellar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desensillar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. ensellar (cfr.). |
||
desensobar 1 📖: desensobar 1🏗️: NO ✍️: NO |
Llimpiar la muela del molín emplegando cascos de nueces o ablanes pa raspar [Pa (Molín)]: <i class="della">El molín ta ensobáu, hai que </i><i class="della">desensobalu</i>(TEST)
|
[Pa (Molín)].
|
Verbu contrapuestu al ast. ensobar (cfr.). |
||
desensobar 2 📖: desensobar 2🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Quitar el sobéu [Mar].
|
Cfr. sobéu. |
||
desensobeyar* 📖: desensobeyar*🏗️: SI ✍️: NO |
<{Conséñase <i class="della">desensubillar </i>[Mar] pero abúltanos qu’ha tenese por percorreición de *<i class="della">desensubiyar</i>, con -y- epentética con an- tecedente en <i class="della">desensobear </i>tamién documentáu na fastera as- torgana [LLA]}.>(TEST)
|
Quitar el sobéu [Mar].
|
Verbu compuestu sobro sobeyu (cfr. sobéu) → *sobeyar [→ *desensobeyar que, sincrónicamente, podría entendese como verbu iterativu (en -IDIARE → iar) de desensobar 2]. |
||
desensortiyamientu, el 📖: desensortiyamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">desensortiyamientu,</b>(TEST)
|
el Actu de desensortiyar [JH].
|
Cfr. sortiya. |
||
desensortiyar 📖: desensortiyar🏗️: NO ✍️: NO |
Sacar fuera del xuegu dalgún güesu [JH]. Destorcer [JH]. Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">ensortiyar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desentallar* 📖: desentallar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><desental.lar [Ay. Tb].>(TEST)
|
|
|||
desentamar 📖: desentamar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Desenrollar les cornales al tiempu que s’igüen (les cornales y demás apareyos o xintura) pa xoncer les vaques [Oc].
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">entamar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desentarambicar 📖: desentarambicar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Quitar la tarambica o tarabica de dalguna puerta o ventana [Md]. 2. Abrir una puerta o ventana [Md].
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">entarambicar</i>(TEST)
|
(cfr. entarabicar).
|
|||
desentartallar 📖: desentartallar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Quitar l’impedimentu o estorbu que ye causa de qu’una cosa tea <i class="della">entartallada</i>(TEST)
|
[JH]. Sacar del peligru, del atascaderu [JH]. 2. Desatascar [JH].
|
|
||
desentayecer 📖: desentayecer🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desentorpecer</i>(TEST)
|
[JH]. Desentumir [JH].
|
|
||
desentelador, el 📖: desentelador🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Instrumentu pa <i class="della">desentelar</i>(TEST)
|
les vaques [Sm].
|
Cfr. telu. |
||
desentelar 📖: desentelar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Dexar de tar entelada la vaca [Tb]: <i class="della">La</i>(TEST)
|
vaca yá desentelóu [Tb].
|
|
||
desentender 📖: desentender🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><se>(TEST)
|
Cast. desentenderse [Ay. JH].
|
|
||
desentendimientu, el 📖: desentendimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
desenterrador, ora* 📖: desenterrador🔤: , ora* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<ident class="della" level="1"></ident><desenterraor [Ay. JH].>(TEST)
|
Cast. desenterrador [Ay. JH].
|
|||
desenterramientu, el 📖: desenterramientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desenterramiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
En rellación cola familia del desenterrar (cfr.). |
||
desenterrar 📖: desenterrar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desenterrar</i>(TEST)
|
[Ay. JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. enterrar (cfr.). |
||
desentierru, el 📖: desentierru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desentierro</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. tierra. |
||
desentiestar 📖: desentiestar🏗️: NO ✍️: NO |
Desempachar [JH].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">entestar</i>(TEST)
|
1 (cfr.).
|
|||
desentillar 📖: desentillar🏗️: NO ✍️: NO |
Desentablar, arrancar les tables del <i class="della">tilláu</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. tillar. |
||
desentíu, ida, ío 📖: desentíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
(TEST)
|
Llocu, fatu, ensin sentíu [JH].
|
Cfr. sentíu, ida, ío. |
||
desentollar* 📖: desentollar*🏗️: SI ✍️: NO |
<desentul.lar [Cv].>(TEST)
|
Desentumir la madera, les llegumes, etc. que taben hinchaes por cuenta la humedá [Cv].
|
Verbu contrapuestu al ast. entollar (cfr.). |
||
desentonar 📖: desentonar🏗️: NO ✍️: NO |
Xubir o baxar el tonu de la voz o d’un instrumentu, fuera de lo afayadizo [Ri]. 2. Salir de lo que ye norma socialmente [Ri]. Tar fuera de tonu [Ay]. Salir de tonu [Ay]. 3. Sentir un incomodu xeneral nel cuerpu, acompañáu d’alteración del pulsu [Ri].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">entonar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desentonáu, ada, ao 📖: desentonáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Variable de caráuter, desabríu [Ac]. Pp. de <i class="della">desentonar.</i>(TEST)
|
||||
desentorgar 📖: desentorgar🏗️: NO ✍️: NO |
Ordenar [Pr]. Asitiar, allugar [Pr].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">entorgar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desentornar 📖: desentornar🏗️: NO ✍️: NO |
Enderechar lo que s’entornó [Pa].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">entornar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desentorniellar 📖: desentorniellar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desentornillar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. entorniellar (cfr.). |
||
desentoyecer 📖: desentoyecer🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Restituír a los nervios l’usu perdíu por dalgún accidente [JH].
|
2. Llibrar de dificultaes, d’impedimentos o daños [JH]. Cfr. toyer. |
||
desentrabar 📖: desentrabar🏗️: NO ✍️: NO |
Trabar los dientes de la sierra pa que’l corte sía menor [JH]. Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">entrabar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desentrampar 📖: desentrampar🏗️: NO ✍️: NO |
<desentrampiar [y Ay].>(TEST)
|
Cast. desentrampar [JH]. Desfacer enguedeyos [Ay]. Poner orden en casa, nel taller, etc. [Ay].
|
Verbu contrapuestu al ast. entrampar (cfr.). |
||
desentrañamientu, el 📖: desentrañamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">desentrañamientu,</b>(TEST)
|
el Actu de desentrañar [JH].
|
Cfr. entraña. |
||
desentrañar 📖: desentrañar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desentrañar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. entraña. |
||
desentrastayar 📖: desentrastayar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Ordenar, recoyer les coses que tán fuera de sitiu, dientro d’una habitación, na corte, en corral [Cp (= destrastiar)].
|
Cfr. trastu. |
||
desentrastiar 📖: desentrastiar🏗️: NO ✍️: NO |
<destrastiar [Cp. Md. y Pr. y Cd].>(TEST)
|
Recoyer lo que ta tremao [Lln. Cp]. Iguar el desorden [Ac]. Ordenar una habitación [Pa]. Iguar, ordenar, asitiar [Ay. Pr]. Ordenar y quitar les coses inútiles [Ri. Cd]. Ordenar, recoyer les coses que tán fuera de sitiu, dientro d’una habitación, na corte, en corral [Cp]. Ordenar los trastos [Lln].
|
Verbu contrapuestu al ast. entrastiar (cfr.). |
||
desentrebenzar 📖: desentrebenzar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Desentrellizar, dixebrar les tripes del gochu al facer la matanza o mondongu [Ar. VCid]. Cfr. entrellienzu.
|
|||
desentrechorar 📖: desentrechorar🏗️: NO ✍️: NO |
Quitar les trechores y pertrechores al carru [JH]. Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">entrechoriar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desentrellizar 📖: desentrellizar🏗️: NO ✍️: NO |
<{Con yeísmu, desentreyizar [Cl]}.>(TEST)
|
Desapegar la grasa de les tripes de la matanza del gochu [Lln. Pa]. Quitar la grasa pegao alredor de la tripa del animal muertu [Os]. Xebrar [Cl] les tripes d’un animal de les adhe- rencies de sebu [Cl]. Dixebrar la tripa del gochu de la grasa [Lln]. Desentrañar [AGO]. 2. Ordenar dalgo complicao [Lln (S)]. 3. Poner en claro [AGO]. Desenguedeyar [Lln]. Cfr. lliciu.
|
|||
desentrestallar 📖: desentrestallar🏗️: NO ✍️: NO |
Soltar lo que ta entrestallao [Cb].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">entrestallar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desentreverar 📖: desentreverar🏗️: NO ✍️: NO |
Escoyer o dixebrar coses que taben entremecíes [Pa]. Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">entreverar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desentristayar 📖: desentristayar🏗️: NO ✍️: NO |
Dexar de tar triste [JH].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">entristayar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desentrollar 📖: desentrollar🏗️: NO ✍️: NO |
<desentrullar [JH. R].>(TEST)
|
Desenredar, ordenar [Lln]. Desfacese d’oxetos que tán estor- bando [Lln]. Espeyar [R], llibrar dalgún sitiu de les coses qu’estorben, dexándolu llimpiu y ensin elles, especialmente materiales d’un edificiu [JH]. Escombrar [JH]. Esviar obstá- culos [R]. Quitar estorbos [R].
|
Cfr. trolla. |
||
desentronizar 📖: desentronizar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desentronizar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. tronu. |
||
desentumir 📖: desentumir🏗️: NO ✍️: NO |
Dexar de tar entumíu [Lln. JH]. //-<i class="della">se </i>‘estirase pa nun quedar entumíu’, ‘movese’ [Ay].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">entumir</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desenturar 📖: desenturar🏗️: NO ✍️: NO |
Quitar la tierra que tapaba daqué cosa qu’enantes s’enturare [Arm].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">aturar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desenvainar 📖: desenvainar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desenvainar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. envainar (cfr. vaina). |
||
desenvasar 📖: desenvasar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Desapegar, desprendese los panales del caxellu o truébanu [Pa].
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">envasar</i>(TEST)
|
(cfr. vasu).
|
|||
desenvelenar 📖: desenvelenar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desenvenenar</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
desenvergonzar 📖: desenvergonzar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><se>(TEST)
|
Cast. desvergonzarse [JH].
|
Cfr. vergoña. |
||
desenviescar 📖: desenviescar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desemboscar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. viesca. |
||
desenvistir 📖: desenvistir🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">desenuistome</i>(TEST)
|
de todo ello e envisto a vos la dicha abadesa
|
|
||
desenvoltura, la 📖: desenvoltura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
desenvolver 📖: desenvolver🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Desfacer un envoltoriu [Ay. Tb]. 2. Tener dilixencia nel tra- bayu [Ac]: <i class="della">Desenvuelve eses manes, muyer, desata eses manes</i>(TEST)
|
[Ac]. Tener axilidá y maña nel trabayu [Tb]: Ésa nun desen- vuelve [Tb].
|
|
||
desenvolvimientu, el 📖: desenvolvimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">desenvolvimientu,</b>(TEST)
|
el Desenvoltura pa facer daqué [Ac].
|
Cfr. desenvolver. |
||
desenvueltu, a, o 📖: desenvueltu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><+desenvuiltu [Ay].>(TEST)
|
|
|||
desenxabonar 📖: desenxabonar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><desenxabunar [Md].>(TEST)
|
Quitar el xabón [Tb. Md]. Aclarar (lo que ta en xabón) [Md]. Verbu contrapuestu al ast. enxabonar (cfr.). |
|||
desenxaguar 📖: desenxaguar🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Llibrase’l molín del agua estancao que torga que’l rodenu se mueva [Cñ (= desenaguar)].
|
Verbu contrapuestu al ast. enxaguar (cfr.). |
||
desenxareyar 📖: desenxareyar🏗️: NO ✍️: NO |
Desfacer lo enxareyao [JH]. Sacar del xareyu la madexa [JH]. Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">enxareyar</i>(TEST)
|
(cfr. xareyu).
|
|||
desenxaular 📖: desenxaular🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desenjaular</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. enxaular (cfr. chole). |
||
desenxecutar 📖: desenxecutar🏗️: NO ✍️: NO |
Llibertar a ún de la execución a que taba suxetu [JH]. Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">executar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desenxostrar 1 📖: desenxostrar 1🏗️: NO ✍️: NO |
Desfacer lo añudao con cuerdes, sogues [Ay]. 2. Desfacer en- redos, mentires [Ay].
Cfr. <i class="della">xostra</i><i class="della">(TEST)
|
1.
|
|||
desenxostrar 2 📖: desenxostrar 2🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Llevantar y peñar bien la yerba segao que se moyó [Ay].
|
Cfr. xostra 2. |
||
desenxugar 📖: desenxugar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Saponer el ganáu, quitar el xugu al animal xoncíu [Md].
|
Cfr. xugu. |
||
desenyerbadura, la* 📖: desenyerbadura🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<desenyerbaúra [Min].>(TEST)
|
Aición y efeutu de desenyerbar [Min].
|
Cfr. yerba. |
||
desenyerbar 📖: desenyerbar🏗️: NO ✍️: NO |
Paliar con enfotu pa espeyar el carbón o escombriu axuntao nuna llabor de la mina [Min]. //-<i class="della">se </i>‘llibrase, per un gran tra- bayu, del carbón o escombriu axuntao’ [Min].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">enyerbar</i>(TEST)
|
(cfr. yerba).
|
|||
desenyesar 📖: desenyesar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desenyesar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. enyesar (cfr. yelsu). |
||
desenzarrar* 📖: desenzarrar*🏗️: SI ✍️: NO |
<desencerrar [JH. R].>(TEST)
|
Soltar [JH]. Poner en llibertá, “sacar del encierro” [R]. 2. “Des- cubrir un secreto” [R].
|
Verbu contrapuestu al ast. enzarrar (cfr. zarrar). |
||
deseñamientu, el 📖: deseñamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Falta d’enseñanza ya instrucción [JH].
Términu en rellación etimolóxica con <i class="della">enseñamientu</i>(TEST)
|
(cfr.), qui- ciabes una formación debida a JH
|
del cast. desensañamiento. |
||
deseñar 📖: deseñar🏗️: NO ✍️: NO |
<desiñar [y JH].>(TEST)
|
Cast. deseñar [JH].
|
Quiciabes del cast. DESEÑAR [“hacer señas para dar noticia de algo” (DRAE)], verbu inxertu por JH nel so diccionariu, anque podría tenese por formación verbal dende deseñu (cfr.). |
||
“deseñizu” 📖: “deseñizu”🏗️: NO ✍️: SI |
“deseñizu<b class="della">”</b>(TEST)
|
Términu conocíu pela documentación:
|
|
Cfr. deseñu. |
|
deseñu, el 📖: deseñu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">designio</i>(TEST)
|
[JH].
|
Del b. llat. DESIGNIUM como proponen Corominas-Pascual (DCECH s.v. seña). Ye posible que sobro deseñu se fexere’l de- riváu deseñizu (cfr.) y el verbu deseñar (cfr.). |
||
deseosu, a, o* 📖: deseosu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+deseúsu [Ay. JH]. +deseyusu [JH].>(TEST)
|
Cast. deseoso [Ay. JH]. ///Pide ell deseusu pall codiciusu [JH]. Cfr. deséu.
|
|||
deseparadamente 📖: deseparadamente🏗️: NO ✍️: NO |
</b>(TEST)
|
Per separao [R].
|
Cfr. separar. |
||
deseparar 📖: deseparar🏗️: NO ✍️: NO |
<desaparar [Lln. Os. Llg. Ay. Ll. y PSil. y R. Mar].>(TEST)
|
Dixebrar, estremar [Os. Cg. Llg. Ay. Ll. Sm. PSil. Pr. Oc. Mar]. Apartar [R], separar [Lln. Ay]. 2. Escoyer [R]. Cfr. separar.
|
|||
deseparáu, ada, ao 📖: deseparáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<desaparáu [Lln].>(TEST)
|
Separáu (l’home, la muyer) [Lln. Llg]. //Disiparaos ‘separaos’ [Oc]. ‘dixebraos (home y muyer casaos)’ [Oc].
|
Pp. de deseparar. |
||
desergar 📖: desergar🏗️: NO ✍️: NO |
Quitar la <i class="della">erga</i>(TEST)
|
[Ac. Tb. Sm] nel molín de rabilar [Cb. JH] o nel rabil [Ay. Ri. Qu]. Dixebrar la escanda de la erga [Tb. Sm]. Cfr. erga.
|
|||
desertar 📖: desertar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desertar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Posible castellanismu inxertu ente nós por JH, lo mesmo que desertor (cfr.), col mesmu aniciu etimolóxicu (DCECH s.v. desierto). |
||
desertor, el 📖: desertor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desertor</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. desertar. |
||
deserviciu, {el}* 📖: deserviciu🔤: , {el}* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
{(Doc.). Mal serviciu}.
Términu conocíu pela documentación medieval:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">que</i>(TEST)
|
yeran deseruicio de Dios et dano del monesterio [s. XIII
|
|
cfr.) con un prefixu privativu. |
|
deservir* 📖: deservir*🏗️: SI ✍️: NO |
Verbu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">fforen</i>(TEST)
|
daqui endelantre en desseruir al Rey et en ffazer mal
|
|
cfr.). |
|
desescamar 📖: desescamar🏗️: NO ✍️: NO |
Escamar, quitar la escama al pexe [/“desde Valdés al Eo, y al- gunos dicen <i class="della">descamar</i>” (Eo)/].
Formación verbal sobro <i class="della">escama</i>(TEST)
|
(cfr.) pero’l prefixu agora nun axunta nuevos valores semánticos lo mesmo que s’alvierte en caleyar y escaleyar.
|
|||
desescostiellar 📖: desescostiellar🏗️: NO ✍️: NO |
</b>(TEST)
|
Espaldar [JH].
|
Cfr. costiella. |
||
desescurecer 📖: desescurecer🏗️: NO ✍️: NO |
Descubrir, aclarar [JH].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">escurecer</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desespadiellar 📖: desespadiellar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desespaldillar</i>(TEST)
|
(sic) [JH].
|
Cfr. espadiella. |
||
desesperación, la 📖: desesperación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">desesperación </i>[Xral].
<ident class="della" level="1"></ident>Del llat. DESPERATIO, -ONIS (EM s.v. spes), per vía cultizante con influxu de <i class="della">desesperar</i>(TEST)
|
(cfr. esperar).
|
|||
desesperamientu, el 📖: desesperamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Desesperación [JH]: <i class="della">Y’un</i>(TEST)
|
desesperamientu [JH].
|
Cfr. desesperar. |
||
desesperante 📖: desesperante🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desesperante</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
desesperanza, la 📖: desesperanza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Desesperación [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>Formación contrapuesta a <i class="della">esperanza</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desesperar 📖: desesperar🏗️: NO ✍️: NO |
<desperar [y JH].///<ident class="della" level="1"></ident>//esesperar [Bab. PSil].>(TEST)
|
Cast. desesperar [Bab. JH]. Perder, facer perder la paciencia, la esperanza [Ri]. 2. Enritar, poner nerviosu [PSil]: Fíxolu esesperase [PSil]. 3. Desenfotar [JH].//-se ‘perder les espe- rances’ [Ay]. ‘impacientase’ [Ay].
|
|
||
desesperáu, ada, ao 📖: desesperáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><+esesperéu [Ay].>(TEST)
|
Pp. de desesperar.
|
|||
desesperu, el 📖: desesperu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Desesperación [Lln. DA], furor, raxura, despechu, enfadu, ira [JH].
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Que</i>(TEST)
|
con tal desesperu non sosiega [DyE 6] Plasmada se quedó la probetina,/al ver so amante en tanta desventura,/a esmesase los pelos entaína,/daba gritos, des- fecha, de tenrura,/y en vez de acodir cuerda a la divina/piedá, con desesperu que la apura/a Píramo el fierru desenserta,/espetólu en so pecho y quedó muerta [BAúxa, PyT (Poesíes 194-208]
|
Entra en pueblu de Dios un desesperu [Judit 195]
Deverbal del participiu fuerte de desesperar (cfr.). |
||
desespigu, el 📖: desespigu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<i class="della">Desespigo</i>(TEST)
|
(sic) [JH].
|
Ye posible que tenga que s’entender como deverbal de *desespigar ‘quitar la espiga’, verbu compuestu del siguidor de DIS- > des- (cfr.) y espigar (cfr.). |
||
desestar 📖: desestar🏗️: NO ✍️: NO |
Espertar, interrumpir el sueñu [Md] queriendo ún dormir pero quedando esveláu [Sm (i)]: <i class="della">Nun me desiestes qu’andas desies-</i>(TEST)
|
tándome tolos días [Sm (i)].
|
2. Intranquilizar, turbar [Ca]. Verbu contrapuestu a una posible formación dende’l respon- sable del ast. siesta 1 (cfr.) → *sestar. |
||
desestimación, la 📖: desestimación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">desestimación</i>(TEST)
|
[JH].
|
Posible castellanismu inxertu ente nós por JH anque podría ser cultismu en rellación col ast. desestimar (cfr.). |
||
desestimar 📖: desestimar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desestimar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. estimar (cfr. osmar). |
||
desestrar 📖: desestrar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desmullir</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. estrar (cfr.). |
||
deséu, el 📖: deséu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<deseyu [y JH].>(TEST)
|
Cast. deseo [JH].
|
|
Del llat. vg. DESĬDIUM ‘deséu eróticu’, acordies col DCECH (s.v. deseo), anque Meyer-Lübke (REW s.v. *dēsědium) y García de Diego parten de *DESĔDIUM (DEEH) que quiciabes xustifique meyor los resultaos catalanes, occitanos y, a lo meyor, portu- gueses como suxeren Corominas-Pascual.Sedría posible una formación verbal *DESIDIARE d’u surdiría l’ast. deseyar > de- sear (cfr.) y desiar, asina como cat. desitjar, port. desejar. En rellación etimolóxica tenemos deseable (cfr.), deseaderu (cfr.), deseador (cfr.), deseosu (cfr.). |
|
desfacedor, ora, el/la 📖: desfacedor🔤: , ora, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora, |
(TEST)
|
El que desfái [JH].
|
Cfr. facedor. |
||
desfacer 📖: desfacer🏗️: NO ✍️: NO |
<desfaer [y Ac. Tb. Sm. Md. y Bab. Pzu. PSil. Ce. /Eo/]. des- fader [An]. desfer [Cb. y Cg. Sm. y Tox. y JH. /Eo/]. desh.acer [Lln. Pa]. desfar [y JH]. desficier [y Bab]. derfacer [Ca].>(TEST)
|
Cast. deshacer [Lln. Pa. Cg. Cb. Cp. Ac. Llg. Sr. Ca. Ay. Tb (= esfaer). Sm. Md (= esfaer). Bab. Pzu. PSil. Cd. Pr. Ce. An. Cv. Vd. Tox. /Eo/. R. JH. Vg]. 2. Esgranar [Ay. Pr]. Esbillar el maíz de la panoya [Cp. Cr. Ay. Tb] a mano o con palu [JH]. 3. Es- piezar [Ay]. 4. Dilir [Ay]. Disolver [Ay]. 5. Esparder un mon- tón [Ay]. //Desfacer maíz ‘esbillar la panoya’ [Sm. Cv]. //Desfacer el maíz ‘esbillar el maíz’ [Ac]. //Desfacer les ries- tres ‘soltar les riestres’ [Ac]. //Desfacer fabes ‘escaxinar fabes’ [Sr]. ///Faciendo y desfaciendo va la neña deprendiendo [LC]. Ofrecer y nun dar nun desfái casa [LC]. Medra pan que la cama te desfán [LC].
|
assi los desfaremos como ye todo desfecho en el campo s.
|
cfr.), llográndose un verbu contrapuestu gracies al prefixu que, a vegaes, almite’l concu- rrente es- (cfr. esfacer). Ha prestase atención a dalgunes es- critures de §a onde “deffazer”, etc. podría tener que se lleer desfazer, etc. por tracamundiu de “f” con “s” llarga. Deriváu de desfacer ye ast. desfacimientu (cfr.). |
|
desfachar 📖: desfachar🏗️: NO ✍️: NO |
Quitar les <i class="della">faches</i>(TEST)
|
al neñu [JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. fachar (cfr.). |
||
desfachatáu, ada, ao 📖: desfachatáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Cast. <i class="della">desfachatado</i>(TEST)
|
[JH].
|
Posible castellanismu (DCECH s.v. faz) inxertu por JH, quicia- bes d’aniciu italianu (DRAE 21ª). |
||
desfachatez, la 📖: desfachatez🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">desfachatez</i>(TEST)
|
[JH].
|
Posible castellanismu (DCECH s.v. faz) inxertu por JH, quicia- bes d’aniciu italianu (DRAE 21ª). |
||
desfacimientu, el 📖: desfacimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición y efeutu de <i class="della">desfacer</i>(TEST)
|
[JH]. Actu de desfacer o esborrar [AGO] o de xebrase de lo fecho [R].
|
Cfr. desfacer. |
||
desfalcar 📖: desfalcar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desfalcar</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
Yá apaecía en documentu serondu de Lleón de 1419 [DML: “desfalcadas” en doc. 18)]. Quiciabes un italianismu d’aniciu xermánicu (DCECH) anque la so etimoloxía habría revisase (Pérez Pascual 2002: 241). En |
|
desfalcu, el 📖: desfalcu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><esfalcu [Llg].>(TEST)
|
Cast. desfalco [Llg. JH]. Cfr. desfalcar.
|
|||
desfallecer 📖: desfallecer🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desfallecer</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
desfallecimientu, el 📖: desfallecimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desfallecimiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
desfamador, ora 📖: desfamador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">desfamador,</b>(TEST)
|
ora Cast. infamador [JH].
|
Cfr. desfamar. |
||
desfamar 📖: desfamar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><disfamar [y JH].>(TEST)
|
Cast. difamar [JH (= desenfamar)]. Declarar a daquién por in- fame [JH (= desenfamar)].
|
reciba C azotes e sea difamado s. XIII(or.) [FX/83]
|
||
desfame 📖: desfame🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">infame</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. desfamar. |
||
desfamiáu, ada, ao* 📖: desfamiáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<///desfambriao [Mar]}.>(TEST)
|
Con poques ganes de comer [Mar].
|
Participiu d’un posible verbu *desfamiar contrapuestu a afa- miar (cfr.) y sinónimu de esfamiar (cfr.). Frente al castellani- zante desfambriao ta l’ast. esfamiáu ‘con muncha fame’ (cfr.), qu’abulta nun coincidir con desfamiáu (cfr. afamiar). |
||
desfamíu, ida, ío 📖: desfamíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
Famientu [JH]. Mal alimentáu [Arm].
Al llau de <i class="della">desfamiáu,</i>(TEST)
|
ada, ao ye posible qu el’ast. conociere un verbu *desfamir responsable del participiu desfamíu, ida, ío.
|
|||
desfaraguyar 📖: desfaraguyar🏗️: NO ✍️: NO |
<esfayaguyar [y An].>(TEST)
|
Desfacer la miga del pan [An (= esfaraguyar)]: Desfaragu- yóuse la fugaza [An]. //-se ‘desmigayase, facese migues’ [Vd].
|
Cfr. faraguya. |
||
desfarrapamientu, el 📖: desfarrapamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desharrapamiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. farrapiu. |
||
desfarrapar 📖: desfarrapar🏗️: NO ✍️: NO |
<desfarapar [Ca].>(TEST)
|
Estrozar el vistíu [Vg]. Esfarrapar, facer farrapos [Tox. JH. /Eo/. Tor]. 2. Desfacer tirando al suelu [Cb (= esfarrapar)]. Facer cachinos [Ay]. 3. Estrapar, estruyar, aplastar [R]. Des- pachurrar [Ac (= desfarraplar)]. Romper, estrozar [Ca], desfa- cer [PSil. DA]. //-se ‘desfacese daqué al cayer al suelu’ [Ay]. ‘aplastase’ [Ay].
|
|
Cfr. farrapiu. |
|
desfarraplar 📖: desfarraplar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Despachurrar [Ac (= desfarrapar)].
|
Cfr. farrapiu. |
||
desfartáu, ada, ao* 📖: desfartáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<desfartá [Ar].>(TEST)
|
Que nun ta gordu o fartu (un animal) [Ar (= estalagá)].
|
Posible participiu de *desfartar verbu qu’hebo ser contra- puestu al ast. fartar (cfr.). |
||
desfarxoletáu, ada, ao* 📖: desfarxoletáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Cfr. <i class="della">esfarxoletáu,</i>(TEST)
|
ada, ao.
|
|||
desfavor, el 📖: desfavor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">disfavor</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. favor. |
||
desfebrar 📖: desfebrar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. esfrebar.
|
|||
desfecha, la 📖: desfecha🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<desfeita [Tox. /Eo/]. ////desfeitas [Vf (Cv)].>(TEST)
|
Fendedura que se fai nel ángulu del güeyu [JH]. Defeutu, man- cha, nube que se fai nel güeyu [Cg. Ll. R]. 2. Inflamación nos güeyos [Tox]. Queratitis ocular [ByM. /Eo/]. 3. Secha [JH]. //-as ‘enfermedá nos güeyos, frecuente nos neños’ [Vf (Cv)].
|
|
del llat. FRACTA > ast. fre- cha (cfr.) o de SECTA > ast. secha (cfr.), pa xustificar meyor de- llos aspeutos semánticos. De toes maneres l’aceición §3 abulta un tracamundiu de tresmisión. |
|
desfechizar 📖: desfechizar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Llibrar d’un fechizu [JH].
|
Cfr. fechizu, a, o. |
||
desfechu, a, o 📖: desfechu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<desh.echu [Lln. Pa]. desfeitu [Md. Pzu. PSil. An. Vd]. +des- fichu [Ay].>(TEST)
|
Cast. deshecho [Lln. Pa. Cg. Ay. Tb. Md. Pzu. PSil. An. Vd. JH. R]. Fechu polvu [R]. Que nun val pa nada, que nun sirve [R]. 2. Perdisgustáu [Pa]. Disgustáu, apenáu [Lln]. 3. Cansáu, frayáu [Tb. Md. An].
|
|
Cfr. fechu, a, o. |
|
desfechura, la 📖: desfechura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">desfacer</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. fechu, a, o. |
||
desferra, la 📖: desferra🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Disensión, diverxencia d’idees y opiniones [JH].
|
Podría tenese por deverbal del participiu fuerte de desferrar (cfr.). De toes maneres hai qu’alvertir que tamién s’asitia en castellán ensin pertenecer al fondu patrimonial d’esi idioma, d’u pudo tomalu JH pal asturianu. |
||
desferradura, la 📖: desferradura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">desferrar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. ferrar. |
||
desferrar 📖: desferrar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desherrar </i>[Pzu. /Eo/. JH]. Quitar oxetos de fierro a un oxetu [PSil.]: <i class="della">Hai que desferrar la marcación </i>[PSil]. Quitar los fierros, cadenes al que ta aprisionáu [JH]. 2. Cayer o qui- tar les ferradures a una caballería, el ferraxe a una madreña [Ay. Sm (= esferrar). Cv. Cd]. Quitar la ferradura [Ay. PSil. Tox]. 3. Cayer oxetos de fierro [PSil]: <i class="della">Apartái</i>(TEST)
|
que desfierran ya pueden mancanos [PSil]. Soltar, llibrar una cosa d’u taba atada [Xx].
|
|
||
desferráu, ada, ao 📖: desferráu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><desh.erráu [Pa].>(TEST)
|
|
|||
desferruñar 📖: desferruñar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
desferver 📖: desferver🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><se>(TEST)
|
|
|||
desfiar 📖: desfiar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
desfigurar 📖: desfigurar🏗️: NO ✍️: NO |
<///<ident class="della" level="1"></ident>//esfigurar [Pa. Cl. y Ay].>(TEST)
|
Cast. desfigurar [JH], camudar [Ac]. //-se ‘desfigurase’ [Pa. Ay]. ‘disfrazase, revistise [Lln. Ay], mazcaritase’ [Cl].
|
|
||
desfiguráu, ada, ao 📖: desfiguráu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><disfiguráu [Ac]. derfiguráu [Ca].>(TEST)
|
Cast. desfigurado [Ac. Ca. Xral]. Pp. de desfigurar (cfr.).
|
|||
desfilachar 📖: desfilachar🏗️: NO ✍️: NO |
<///<ident class="della" level="1"></ident>//esfilachar [Cg. Cb. Vv. Ac. Ll. Cp. Pr. Tb. y Md. Bab. Pr. Mar]. esh.ilachar [Lln. Pa]. /////derfiloxar [Ca].>(TEST)
|
|
|||
desfilacháu, ada, ao 📖: desfilacháu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
</////esh.ilacháu [Lln]. erfilocháu [Ca].>(TEST)
|
Cast. deshilachado [Lln. Ca]: Trao la manga toa erfilochá [Ca]. Pp. de desfilachar.
|
|||
desfilada, la 📖: desfilada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">desfilada</i>(TEST)
|
(sic) [JH]. //Fer la desfilada ‘dismular, finxir’ [JS 158].
|
|
||
desfiladeru, el 📖: desfiladeru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desfiladero,</i>(TEST)
|
escobiu [JH].
|
Cfr. desfilar 2. |
||
desfiladura, la 📖: desfiladura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<esfiladura [Md].>(TEST)
|
Aición de desfilar [Md. JH]. Cfr. desfilar 1.
|
|||
desfilar 1 📖: desfilar 1🏗️: NO ✍️: NO |
<deh.ilar [Cl]. /////esfilar [Sm. Md. /Mánt/].>(TEST)
|
Sacar los filos d’un texíu [Cl. Pzu. Md. Cd. JH. /Mánt/]. Des- texer [Md]. //-se ‘echar la vaca llimu o mucosidá pela natura’ [Sm (= esl.limiase)]. Cfr. filu.
|
|||
desfilar 2 📖: desfilar 2🏗️: NO ✍️: NO |
</////esfilar [DA].>(TEST)
|
Cast. desfilar [Ay. Cd] los soldaos [Ay]. 2. Marchar [DA] ún a ún [Ay]. 3. Entrar [DA].
|
|
cfr.), po- sible castellanismu, d’orixe ayenu a esa llingua, y el deverbal desfile (cfr.). |
|
desfiláu, ada, ao 📖: desfiláu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<disfiláu [As].>(TEST)
|
Con una mano o pie desiguáu (un animal) [ALl (Folk)].
|
2. Di- simuláu [DA]. //Disfiláu dus cadrilis ‘derrengáu’ [As]. Pp. de desfilar 1. |
||
desfile, el 📖: desfile🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Actu de <i class="della">desfilar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. desfilar 2. |
||
desfincadura, la 📖: desfincadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">deshincadura</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. fincadura. |
||
desfincar 📖: desfincar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">deshincar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. fincar. |
||
desfinsamientu, el 📖: desfinsamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Actu de <i class="della">desfinsar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Términu en rellación etimolóxica col ast. desfinsar (cfr.). |
||
desfinsar 📖: desfinsar🏗️: NO ✍️: NO |
Quitar o arrancar un moyón o finsu [JH]. Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">finsar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desfiucia, la 📖: desfiucia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<desfucia [y JH].>(TEST)
|
Cast. desconfianza [JH]. Cast. deshaucio [JH].
|
Cfr. fiucia. |
||
desfiuciar 📖: desfiuciar🏗️: NO ✍️: NO |
<desfuciar [y JH].>(TEST)
|
Cast. desconfiar [JH]. Cast. deshauciar [JH].
|
Cfr. fiucia. |
||
desfiyáu, ada, ao 📖: desfiyáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
Que nun tien fíos o que los perdió [JH].
|
Cfr. fiyar. |
||
desflaquecer 📖: desflaquecer🏗️: NO ✍️: NO |
Debilitase [Ay]. Enflaquiar [JH]. //-<i class="della">se </i>‘desmayase, perder el sentíu’ [Cg].
Cfr. <i class="della">flacu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
desflaquecimientu, el 📖: desflaquecimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">desflaquecimientu,</b>(TEST)
|
el Desfallecimientu [JH].
|
Cfr. flacu, a, o. |
||
desflemar 📖: desflemar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desflemar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. flema. |
||
desflundir 📖: desflundir🏗️: NO ✍️: NO |
Desfacer, estrozar [Cp]. 2. Difundir [AGO]. 3. Repartir tayos [AGO]. 4. Desenvainar [AGO]. 5. Fundise, desfondase [Cosi- quines 254].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Si pasa en vera d’arquetes</i>/<i class="della">yos </i><i class="della">desflúndia</i><i class="della">(TEST)
|
los canales [El Caballo 82] Cfr. fundir. De toes maneres l’aceición §4 aconseya ver una rellación con funda (cfr.).
|
|||
desfocicar 📖: desfocicar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Partir el focicu del gochu pa que nun foce o llevante la tierra [Tor].
|
Cfr. afocicar. |
||
desfogar 📖: desfogar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Romper la ropa por maldá [Ay].
|
Cfr. afogar. |
||
“desfollador” 📖: “desfollador”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Iohan</i>(TEST)
|
desfollador criado de Domingo 1258(or.) [MCar- I/351]
|
Términu namái conseñáu na documentación y qu’ha rellacio- nase etimolóxicamente col ast. desfollar (cfr.). |
||
desfollar 📖: desfollar🏗️: NO ✍️: NO |
<desful.lar [Md. An]. desfullar [Mar]. desfuellar [Mar].>(TEST)
|
Cast. deshollar, esfollar [Ay. Md (= esful.lar). An (= esful.lar). JH. R. Mar]: Desful.lamos el melandru [An]. 2. “Magullar” [R].
|
|
cfr. fuelle), para- lelu al ast. esfollar (cfr.). Mesmamente ha tenese como valo- ratible la tercera documentación onde podría vese un tracamundiu de llectura “ss” por “ff” o por “sf” como tantes vegaes pasa cuando nun se ye a dixebrar la “f” de “s” llarga. |
|
desfondamientu, el 📖: desfondamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">desfondamientu,</b>(TEST)
|
el Aición de desfondar [JH].
|
Cfr. fondu, el. |
||
desfondar 📖: desfondar🏗️: NO ✍️: NO |
<deh.ondar [Cl].>(TEST)
|
Cast. desfondar [Cl. JH]. 2. Afloxar [Cl]. //-se ‘desfondase’ [Pzu]. ‘perder el fondu un cacíu’ [JH]. Cfr. fondu, el.
|
|||
desfondeyar 📖: desfondeyar🏗️: NO ✍️: NO |
Arrancar la corteza a un tueru o cama d’árbol [Ca]. Cfr. <i class="della">fondeya.</i>(TEST)
|
||||
desforar 📖: desforar🏗️: NO ✍️: NO |
Quitar el fueru [JH]. 2. Inxuriar [JH]. 3. Violar, forzar [JH]. Cfr. <i class="della">aforar</i>(TEST)
|
& desaforar.
|
|||
desformar 📖: desformar🏗️: NO ✍️: NO |
<desfurmar [Sm].>(TEST)
|
Cast. deformar [Llg. Sm. JH]. Cfr. forma.
|
|||
desformidá, la 📖: desformidá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">deformidad</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
desforrar 📖: desforrar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desforrar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. desaforrar. |
||
desfortunosu, a, o 📖: desfortunosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
|
|||
desfoxancar* 📖: desfoxancar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><derfoxancar [Ca].>(TEST)
|
|
|||
desfoyón, el 📖: desfoyón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
desfrebar 📖: desfrebar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><desh.ebrar [Am].>(TEST)
|
Cast. deshebrar [JH] la carne [Pzu]. Facer tires, facer frebes [AGO].///
|
|||
desfrebáu, ada, ao 📖: desfrebáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><desfebráu [R].>(TEST)
|
Desfilacháu [R].
|
Pp. de desfrebar. |
||
desfrecer 📖: desfrecer🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
desfriar 📖: desfriar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
desfruchar 📖: desfruchar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident>a)
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">desfrucharlos</i>(TEST)
|
commo suyos 1278(or.) [MSAH-V/416]
|
b)
|
cfr. frutu). |
|
desfruncir 📖: desfruncir🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Desplegar [JH].
|
Cfr. fruncir. |
||
desfueyar 📖: desfueyar🏗️: NO ✍️: NO |
<desh.ueyar [Pa. Cb. y Cp].>(TEST)
|
Quitar les fueyes [Pa] al maíz [Cb, Cp (= esfoyar)].
|
Cfr. fueya. |
||
desfundar 📖: desfundar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desenfundar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. fundar & esfondar. |
||
desgalgar 📖: desgalgar🏗️: NO ✍️: NO |
Verbu que conocemos pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">hacer</i>(TEST)
|
el balagar esporeado en la parte de abaxo para que no desgalgue y se esforonze [Grangerías XVIII: 794] Cfr. esgalgar.
|
|||
desgalgueráu, ada, ao 📖: desgalgueráu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
Desgarbáu [Ca]. Altu y delgáu [Ca].
|
Cfr. galgu, galga. |
||
desgamellar 📖: desgamellar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Quitar ún de dos que taben auníos [AGO].
|
Cfr. camiella 1. |
||
desganchar 📖: desganchar🏗️: NO ✍️: NO |
<desenganchar [Tb].>(TEST)
|
Cast. desenganchar [Tb. JH] los medios de tresporte [Min]. Quitar la caballería del tren [Min]. 2. Soltase daqué de lo alto [Min]. Cfr. ganchu.
|
|||
desganche, el 📖: desganche🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<desenganche [Ac].>(TEST)
|
Actu de desganchar [Ac. Min]. 2. Sitiu onde se desganchen los vagones [Min]. //A desganche ‘abondo’ [Lln. Pa]: Na boda d’esa rapaza hubo comida a desganche [Pa].
|
Deverbal de desganchar (cfr.). |
||
desgañatar 📖: desgañatar🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Cast. desgaznatarse [JH].
|
Cfr. esgañatar. |
||
desgañifar 📖: desgañifar🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Cast. desgañifarse [JH].
|
Podría tratase d’un castellanismu importáu por JH nel so dic- cionariu. Lo mesmo podría ser desgañise (cfr.) |
||
desgañir 📖: desgañir🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Cast. desgañitarse [JH].
|
Cfr. gañir & desgañifase. |
||
desgañotar 📖: desgañotar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cortar el pescuezu a un animal [Cl].
|
2. Abrir la parte del pes- cuezu d’una prenda de vistir [Cl]. Romper la parte del pes- cuezu d’un vistíu [Cl]. Cfr. esgañotar. |
||
desgarbáu, ada, ao 📖: desgarbáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+desgarbéu [Ay].>(TEST)
|
Altu y poco elegante [Ac. Ay]. Cfr. garbu.
|
|||
desgaritar 📖: desgaritar🏗️: NO ✍️: NO |
Facer garitos de pan [Lln]. Cfr. <i class="della">garitu</i>(TEST)
|
& escaritar.
|
|||
desgarrotáu, ada, ao* 📖: desgarrotáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<desgarrotá [Ay].>(TEST)
|
Destartaláu [Ay]: Casa desgarrotá [Ay].
|
Cfr. garrote. |
||
desgastador, ora 📖: desgastador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
</////esgastador [Md].>(TEST)
|
Que marafundia [JH].
|
2. Que desgasta [Md]. Cfr. gastar. |
||
desgastamientu, el 📖: desgastamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<desgastamentu [y JH (“de ambas terminaciones usamos en Asturias”)].>(TEST)
|
Prodigalidá, profusión [JH].
|
Cfr. gastar. |
||
desgastar 📖: desgastar🏗️: NO ✍️: NO |
</////esgastar [Md].>(TEST)
|
Cast. desgastar [JH]. Gastar, consumir pasu ente pasu, des- gastar, usar [Md]. 2. Marafundiar, desperdiciar [JH]. //-se ‘des- facese pol usu o pol roce’ [Ay].
|
non queremos que nuestra tierra sea desgastada per roba- dores s. XIII(or.) [FX/264]
|
Cfr. gastar. |
|
desgaste, el 📖: desgaste🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desgaste </i>[JH]. Deverbal de <i class="della">desgastar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desgaxáu, ada, ao 📖: desgaxáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Mal axeitáu, suciu [Cv]. 2. Folganzán, ensin procuru [Cv]. Probablemente sía un participiu d’un compuestu *<i class="della">descaxáu </i>onde *<i class="della">caxáu, </i>o’l sonorizáu *<i class="della">gaxáu </i>(como de CAPSA>(TEST)
|
gaxa ‘caxina’, ‘vaina’), representa una referencia a la CAPSA > caxa ‘quixada’ (cfr.). Un desgaxáu sedría orixinariamente un indi- viduu ‘desencaxáu’, ‘coles caxaes cayíes’.
|
|||
desgazaperáu, ada, ao 📖: desgazaperáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
Enllenu de remiendos y suciedá [Cl].
|
Cfr. esgazaperar. |
||
desgobernar 📖: desgobernar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desgobernar</i>(TEST)
|
[JH]. //-se ‘echase a perder el negociu’ [R].
|
Cfr. gobernar. |
||
desgobetar 📖: desgobetar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Romper el bucín d’una botella o l’encaxe de dalgún instru- mentu nel mangu del mesmu [R (= desgolletar)].
|
Cfr. esgobetar. |
||
desgobiernu, el 📖: desgobiernu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desgobierno</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. gobernar. |
||
desgolletar 📖: desgolletar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Romper el bucín d’una botella o l’encaxe de dalgún instru- mentu nel mangu del mesmu [R (= desgobetar)].
|
Cfr. descolletar. |
||
desgolletáu, ada, ao 📖: desgolletáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
De pescuezu curtiu (una persona) [R]. 2. Que tien el cabu o mangu rotu (un instrumentu) [R].
Pp. de <i class="della">desgolletar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desgonciar 1 📖: desgonciar 1🏗️: NO ✍️: NO |
<desgonzar [Lln].>(TEST)
|
Cast. desgonzar, desgoznar [Pa. Cg. JH]. 2. Desigualar [Cb], desfacer, sacar dalgo del so sitiu [Pa]. Desarticular [Cb]. Salise dalgo del so sitiu (como los xuegos d’una articulación) [Lln]. 3. Estrozar [Sl (= esgonciar)]. Cfr. gonciu.
|
|||
desgonciar 2 📖: desgonciar 2🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Sacar la castaña del oriciu [AGO (= desgonxar)].
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu dende’l responsable del ast. <i class="della">*gonciu</i>(TEST)
|
2 (cfr. condiu, a, o) lo que s’axusta al verbu desgonxar (cfr.).
|
|||
desgonciáu, ada, ao 📖: desgonciáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><+desgonciéu [Ay]. desgonciada [Pa].>(TEST)
|
|
|||
desgonxar 📖: desgonxar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Sacar la castaña del oriciu [AGO (= desgonciar)]. Cfr. <i class="della">cuenxu</i>(TEST)
|
& desgonciar 2.
|
|||
desgorrar 📖: desgorrar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Desgórrese</i><i class="della">(TEST)
|
lla montera/y guarde su ceremonia/o váyase lla gatera [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 250-253)]
|
|
||
desgorretáu, ada, ao* 📖: desgorretáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Dixi</i>(TEST)
|
yo como cortés: -En cuantu a ceremoniera,/en mio con- ceyu ño se usa,/mas a mi ño me fai fuerza./Entréme desgo- rretadu/temblando como una fueya [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 254-259)]
|
|
||
desgorrotar 📖: desgorrotar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><se>(TEST)
|
|
|||
desgoznáu, ada, ao 📖: desgoznáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Cast. <i class="della">desgoznado</i>(TEST)
|
[AGO]. 2. Estrozáu [AGO].
|
|
||
desgracia, la 📖: desgracia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><disgracia [Lln. Pa. Cb. Cp. Ac. Llg. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. Md. y Pr. Tox. /Eo/. JH]. dergracia [Ca].>(TEST)
|
Cast. desgracia [Xral]. Sucesu permalu [Md]. Dañu, accidente [Ri]. 2. Mala suerte [Ri].///
|
|||
desgraciar 📖: desgraciar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><disgraciar [Pa. y Cp. Llg. Ri. y Pr. y Tb. Sm. Md. Cd. Cv. JH.>(TEST)
|
Cast. desgraciar [Llg. Sm. Md. Cd. Cv. JH]. Estrozar, desfacer (a una persona), facer desgraciada a una persona [Tb]: Desgra- cióu al nenu pa tola vida [Tb]. Estrozar [Ri. Md] daqué irreme- diablemente [Cd]. Malograr [Llg]. 2. Facer una mancadura [Ri. Tb]: Asina desgracias la mano pa siempre, nin [Tb]. //-se ‘tener un accidente grave y quedar permal’ [Ay]. ‘desgraciase’ [Pa. Pr], ‘cayer en desgracia’ [Md]. ‘accidentase, estrozase’ [Md]. ‘rom- per un miembru’ [Pa. Pr]. ‘derribase un res o cayer per un des- bentíu (matándose o mancándose muncho)’ [Cp. PSil. Oc]: Enguano disgracióuseme una vaca [Oc]. ‘tener un fíu de sol- tera’ [Pa]: La h.iya d’Antón disgracióse bien lluego [Pa]. ‘que- xase y llamentar la desgracia propia llorando a voces’ [PSil].
//-se ‘pasar dalgo malo’ [Ay]. ‘accidentase’ [Ay]. //Disgraciase una vaca ‘romper (un cuernu, una pata, etc.) una vaca’ [Sm]. Cfr. gracia. |
|||
desgraciáu, ada, ao 📖: desgraciáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<disgraciáu [Lln. Cl. Sb. Ac. Pa. y Pr. Md. Min. Tox. JH].
+desgraciéu [Ay]. +disgraciéu [Ay. Ll]]. dergraciáu [Ca]. //dis- graciado [Eo].>(TEST)
|
Cast. desgraciado [Lln. Cl. Pa. Ac. Sb. Ca. Ay. Ll. Tb. Md. /Eo/. JH], infeliz [Ay. Pr. Tox]. Estrozáu [Md]. 2. Que nun val pa nada (una persona) [Pa]. 3. Con mala suerte [Ca]. 4. Soltera llueu d’unes rellaciones llargues [Pr]. 5. Con un fíu de soltera [Pa]. 6. Mala persona [Ay. Min].
|
Pp. de desgraciar (cfr.). |
||
desgradar 1 📖: desgradar 1🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">degradar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. grau. |
||
desgradar 2 📖: desgradar 2🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desagradar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu a agradar (cfr.). |
||
desgradecer 📖: desgradecer🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desagradecer</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. agradecer (cfr. agradar). |
||
desgranar 📖: desgranar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. esgranar.
|
|||
desgrasar 📖: desgrasar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desgrasar</i>, desengrasar [JH].
Verbu contrapuestu al ast. *<i class="della">grasar</i>(TEST)
|
(cfr. engrasar).
|
|||
desgráu, el 📖: desgráu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<desgradu [y JH].>(TEST)
|
Cast. desagrado [JH]. //A desgráu ‘a disgustu, contra la vo- luntá’ [JH].
|
Posible deverbal del participiu de desgradar 2 (cfr.). |
||
desgraviar 📖: desgraviar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desagraviar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. agraviar (cfr. agravar). |
||
desgraviu, el 📖: desgraviu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desagravio</i>(TEST)
|
[JH].
|
Deverbal de desgraviar (cfr.). |
||
desgreñáu, ada, ao* 📖: desgreñáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Cfr. <i class="della">esgreñáu,</i>(TEST)
|
ada, ao.
|
|||
desguace, el 📖: desguace🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición y efeutu de <i class="della">desguazar</i>. 2. Lo que yá nun val (dizse es- pecialmente d’un automóvil, d’una máquina… mesmamente d’una persona mayor) [Ac]. 3. Llugar onde se lleven vehícu- los, barcos, aparatos electrodomésticos que se retiren de la cir- culación pa desmontar, <i class="della">desguazar</i>(TEST)
|
les pieces que puean resultar útiles pa otros usos y aplicaciones [Xral]: Estampanó’l coche contra una farola y hubo que llevalu pal desguace [Mi].
|
4. Ce- lebración con música y baille especialmente aplicáu pa perso- nes mayores [Xral]: Nel Centro de Día hai desguace tolos miércoles de tarde [Mi]. Deverbal de desguazar. |
||
desgualdráu, ada, ao* 📖: desgualdráu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+desgualdréu [Ay].>(TEST)
|
Descaráu, sinvergüenza [Ay].
|
¿En rellación col ast. desgualdrapar? (cfr. esgualdrapar). |
||
desguañar 📖: desguañar🏗️: NO ✍️: NO |
<desguñar [Os]. desbuañar [Ay]. /////esguañar [Ac].>(TEST)
|
Arrancar los guaños de les pataques [Os. Cb. Ac. Ay. Ar. JH]. Verbu contrapuestu al ast. guañar (cfr. guañu).
|
|||
desguardar 📖: desguardar🏗️: NO ✍️: NO |
Abandonar, desamparar [JH].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">guardar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desguarnir 📖: desguarnir🏗️: NO ✍️: NO |
Desbastar [R]. 2. Suprimir la ornamentación [R]. Desguarne- cer [JH. R]. 3. Desbaratar, descuadernar, estrozar [Cg]. Des- facer, desarmar [Llu]. Cast. <i class="della">desvencijar</i>, desiguar, desarmar [Tox. /Eo/]. Desapareyar [R]. //-<i class="della">se</i>(TEST)
|
‘resgase la vela’ [Lls (Ba- rriuso: barcos 229)].
|
Verbu contrapuestu al ast. guarnir (cfr. guarnicioneru). |
||
desguarníu, ida, ío 📖: desguarníu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<//desguarnido [R].>(TEST)
|
Enflaquecíu, desguarnecíu, destornilláu [R].
|
Pp. de desguarnir. |
||
desguarnizar 📖: desguarnizar🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Resgase la vela [Xx (Barriuso: barcos 229)].
|
Posible variante del ast. desguarnir (cfr.) anque con un encruz col ast. desguazar (cfr.). |
||
desguazar 📖: desguazar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Quitar raíces, fueyes seques, barru de les preses pa que l’agua cuerra bien y fertilice la tierra [Ay].
|
2. Desfacer una embarca- ción [Llu] y vehículos, aparatos, etc. [Xral]. Cfr. esguazar. |
||
desgüesamientu, el 📖: desgüesamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">deshuesamiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. güesu. |
||
desgüesar 📖: desgüesar🏗️: NO ✍️: NO |
<desusar [Sm].>(TEST)
|
Cast. deshuesar [Pa. JH (= esgüesar)]. Escarnar, dixebrar la carne de los güesos pa facer los embutíos [Sm (= escarnizar = escarnar)].
|
Dende’l llat. ŎSSUM > ast. güesu (cfr.) pudo llograse’l verbu *güesar ‘echar güesu’ d’u se fexo’l contrariu ast. desgüe- sar. Pero enantes de xeneralizase la diptongación foi posi- ble una realización verbal *osar allugada nel compuestu *desosar, con zarramientu de la pretónica → desusar 2 (cfr.). |
||
desgüevar 📖: desgüevar🏗️: NO ✍️: NO |
<//desovar [Mánt].>(TEST)
|
Cast. desovar [Xx. Cñ. An]: Las truitas tán desgüevando [An]. {2. Quitar los güevos al nial [/Mánt/]}. ///Pal pexe dar, déxalu desgüevar [Xx]. Cfr. güevu.
|
|||
desgüeyadura, la 📖: desgüeyadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. desagüeyadura.
|
|||
desgüeyar 📖: desgüeyar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. desagüeyar.
|
|||
desgüeyarar 📖: desgüeyarar🏗️: NO ✍️: NO |
</b>Cast. <i class="della">desojar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. güeyera. |
||
desgurrumblar 📖: desgurrumblar🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Fundise, desplomase o venise al suelu [Vd (= esgurrumblase)].
|
Cfr. gorrumba & esgorrubar. |
||
deshabitar 📖: deshabitar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">deshabitar</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
desheredar 📖: desheredar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><desharedar [Md].>(TEST)
|
|
|||
desheredáu, ada, ao 📖: desheredáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><+desheredéu [Ri].>(TEST)
|
|
|||
deshinchar 📖: deshinchar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">deshinchar</i>(TEST)
|
[JH]. //-se ‘id’ [Ay].
|
|
||
deshixuelar* 📖: deshixuelar*🏗️: SI ✍️: NO |
<///<ident class="della" level="1"></ident>deshijuelar [Cn (V)].>(TEST)
|
|
|||
deshonestu, a, o* 📖: deshonestu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><deshonesta [Mar].>(TEST)
|
|
|||
deshonra, la 📖: deshonra🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">deshonra</i>.
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">otros</i>(TEST)
|
tortos e danos e sacrillegios e desonrras que lle fezie- ron [1270](or.) [ACL-VIII/27]
|
|
||
deshonrar 📖: deshonrar🏗️: NO ✍️: NO |
<deshondrar [y JH].>(TEST)
|
Cast. deshonrar [Ay. JH].
|
|
cfr.). |
|
deshonrosu, a, o 📖: deshonrosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
</b>Cast. <i class="della">deshonroso</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. honrar. |
||
deshoñestá, la 📖: deshoñestá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">deshonestidad</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. honestá. |
||
deshora, a 📖: deshora🔤: , a 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a |
<dishora [y Pa]. /////desgora [JH].>(TEST)
|
Cast. deshora, más tarde de lo avezao [Ac].
|
Pertarde [Pa. Pr]. //A deshora ‘más tarde que de costume’ [Cp]. //A desgora ‘a deshora’ [JH]. Cfr. hora. |
||
deshortar 📖: deshortar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Impacientar, inquietar [Cg].
|
Posible adautación del cultismu cast. EXHORTAR, con una d(e)- contestual como s’alvierte en desaminar (cfr.) adautación DE EXAMINAR. |
||
deshumoráu, ada, ao 📖: deshumoráu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
Ensin gracia [Pa].
|
Cfr. humor. |
||
desí 📖: desí🏗️: NO ✍️: NO |
Dende ellí [JH]. 2. Dempués, llueu, además d’esto [JH].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">e</i>(TEST)
|
desí [FZ (FFLL)] Cfr. des + alverbiu í.
|
|||
desiderable 📖: desiderable🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Dignu de que lu deseen o apetezan [JH].
|
Llatinismu tomáu de DESIDERABILIS, -E ‘petecible’ (ABF) anque tamién podría tenese por castellanismu inxertu por JH. |
||
desidiosu, a, o 📖: desidiosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+desidiusu [Ay]. desidiosa [Ac].>(TEST)
|
Cast. desidioso [Ac. Ay. JH].
|
Formación dende’l cultismu cast. desidia cola amestanza d’un suf. abondantivu. |
||
desiertu, a, o 📖: desiertu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+desiirtu [Ay].
Deshabitáu, abandonáu [Ac. Ay].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">ipsa</i>(TEST)
|
villa deserta 963 (s. XII) [MSAH-I/263]
|
|
Del llat. DĒSERTUS, -A, -UM ‘ermu’, ‘incultu’ participiu nomi- nalizáu de deserere (DCECH s.v. desierto), qu’apaez n’autores como Prudenciu y tresmite la llingua eclesial (EM s.v. sero). Tien continuadores románicos (REW s.v. dĕsĕrtus) ya hispáni- cos (DEEH s.v. dēsertus) y foi posible la nominalización del masculín (cfr. desiertu 1). |
|
desiertu, el 1* 📖: desiertu🔤: , el 1* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<disiertu [Cg. Sb. Bab. JH].>(TEST)
|
Cast. desierto, ermu [Cg. Sb. Bab. JH].
|
|
Cfr. desiertu, a, o. |
|
desiertu, el 2 📖: desiertu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Sermón, plática [Gr (Eo)].
Del llat. DISSERTUM, participiu nominalizáu del llat. <i class="della">disserere</i>(TEST)
|
‘esponer’, ‘disertar’ (EM s.v. sero).
|
|||
desiestu, el 📖: desiestu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Efeutu que se sigue de <i class="della">desestar </i>a ún torgándo-y que duerma ensin ser a llograr el sueñu otra vuelta [Sm (i)]: <i class="della">¡Menudu desiestu</i>(TEST)
|
qu’hai nesta casa! [Sm (i)].
|
Deverbal del participiu fuerte de desestar (cfr. siesta 1). |
||
designáu, ada, ao* 📖: designáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<////“designados”.>(TEST)
|
Términu conocíu pela documentación llatina del dominiu:
|
|
Del llat. DESIGNATUS, -A, -UM ‘elexíu’ (ABF) anque con niciu de romanización al sonorizar -T- > -d-. |
|
desigua, la 📖: desigua🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<{el} desigüe [y Cb].>(TEST)
|
Descomposición, descompostura [JH].
|
Descompostura [Cb. Cp]. Desarreglu [Cb. Cp]. Deverbal del participiu fuerte de desiguar (cfr.) ye desigua. L’ast. desigüe féxose del infinitivu. |
||
desiguadura, la 📖: desiguadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">desiguar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. iguar. |
||
desigual 📖: desigual🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desigual</i>(TEST)
|
[JH. Pr (“se dice de un sembrado ralo o del que sus plantas han crecido a distinta altura”)]. Cfr. igual.
|
|||
desigualamientu, el 📖: desigualamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desigualamiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. igual. |
||
desigualar 📖: desigualar🏗️: NO ✍️: NO |
<desingualar [y Oc]. desibualar [y Ay].>(TEST)
|
Cast. desigualar [JH]. Descomponer les partes d’un tou [Ri]. Desiguar [PSil].
|
2. Sufrir un estirón o la distensión d’un miem- bru [Bi. Mi. Ay. Ll. Tb. Md. PSil. Cn. Oc]: Desigualóu’l piei al caer [Tb]. Sacar los güesos de sitiu [Ay. Ri]. 3. Desordenar [Ri]. Perder el nivel o la igualdá [Md]. Romper la equivalen- cia esistente ente coses y persones [Ri]. //-se ‘dislocase’ [Ay]. Verbu contrapuestu al ast. igualar (cfr. iguar). |
||
desigualáu, ada, ao 📖: desigualáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Cast. <i class="della">desigual</i>(TEST)
|
[JH].
|
2. Escesivu, desaforáu, estremáu [JH]. Pp. de de desigualar. |
||
desigualdá, la 📖: desigualdá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">desigualdad</i>(TEST)
|
[Cl. JH]. Cfr. iguar.
|
|||
desiguar 📖: desiguar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Desarreglar [Lln. Cb. Cp. Ca. JH], romper [Ca]: <i class="della">Manuel</i>(TEST)
|
desi- guó’l brazu [Ca]. Estrozar [Ca]. Desordenar [Cb]. Descompo- ner [Cg. JH]. Desfacer [Cg]. 2. Dislocar un güesu [Lln. Cñ. Ac. Llv]. {Pa saber si l’enfermu tien el cuerpu desiguáu ún de los procedimientos emplegáu pol curanderu “consiste en medir al paciente con una cinta desde la boca del estómago hasta el espinazo por ambos lados. Si la longitud es mayor por un lado que por el otro, el cuerpo está desiguáu” [ALl (Folk)]}.
|
|
||
desiguida 📖: desiguida🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><desiguida [Lln].>(TEST)
|
Rápido, veloz [Lln].
|
|
||
desiguidina 📖: desiguidina🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><deseguidina [PSil].>(TEST)
|
|
|||
desilusión, la 📖: desilusión🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Falta d’ánimu, desengañu [Ri].
<ident class="della" level="1"></ident>Posible castellanismu, lo mesmo que <i class="della">ilusión</i>(TEST)
|
de ilusionar que nun conseñen les nueses fiches (DCECH s.v. ludibrio).
|
|||
desilusionar 📖: desilusionar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
desimir 📖: desimir🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><disimir [y Tb. Sm].>(TEST)
|
|
N’asturianu ye d’usu l’axetivu disimíu qu’ha entendese como participiu de disimir. De toes maneres recueye tamién el sig- nificáu de ‘(persona) consumida, galdida’ que, a lo meyor, nesa aceición podría entendese dende’l participiu llat. DEMISSUS, -A,
-UM ‘caíu’, ‘deprimíu’, ‘debilitáu’, ‘abatíu’. Ciertamente sobro DEMISSUS pudo facese un verbu *dimisir convertíu llueu, per metátesis, en disimir (PE3). Non sólo esto porque l’ast. desimir quiciabes pudiere vese como un compuestu de eximere ‘qui- tar’, ‘arrancar’, ‘llibrar de les coses qu’aten a ún’ (EM s.v. emo; ABF) o del so continuador romance. |
||
desimíu, ida, ío 📖: desimíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<disimíu [Sm].>(TEST)
|
Consumíu, galdíu (un home) [Sm].
|
Pp. de disimir. |
||
desinfestar 📖: desinfestar🏗️: NO ✍️: NO |
Curar lo infestao [Ay. Tb. JH. VCid]. Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">infestar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desinfinidá, la 📖: desinfinidá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cantidá grande, indefinida [Cp. Ay. Md. Oc]. 2. Volume per- grande [Md]. 3. Infinitu [Md]. Cfr. infinidá.
|
|||
desinfiníu, ida, ío* 📖: desinfiníu🔤: , ida, ío* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<desinfinidu/ida [PSil].>(TEST)
|
Indetermináu, imprecisu [PSil]: Diz cousas disinfinidas [PSil].
|
D’un posible participiu del verbu *desinfinir, paralelu a infinir (cfr.). |
||
desinflamación, la 📖: desinflamación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">desinflamación</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. inflamar. |
||
desinflamar 📖: desinflamar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desinflamar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. inflamar (cfr.). |
||
desinflar 📖: desinflar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desinflar</i>(TEST)
|
[Ay].
|
Verbu contrapuestu al ast. inflar (cfr.). |
||
desinserir 📖: desinserir🏗️: NO ✍️: NO |
Quitar, sacar o desfacer lo que ta inxerto [JH].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">inserir</i>, variante de <i class="della">inxerir</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desintenebrar 📖: desintenebrar🏗️: NO ✍️: NO |
Aclarar, solucionar daqué que ta perenredao [Ll]. 2. Desen- cartar, desembruxar [Ll].
Verbu contrapuestu al ast. *<i class="della">entenebrar</i>(TEST)
|
(cfr. tiniebla).
|
|||
desinterés, el 📖: desinterés🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desinterés</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. desinteresar. |
||
desinteresar 📖: desinteresar🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Dexar d’interesase [Ay].
|
Verbu contrapuestu al ast. interesar (cfr.). |
||
desinteresáu, ada, ao 📖: desinteresáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<b class="della">desinteresáu,</b>(TEST)
|
ada, ao Cast. desinteresado [JH].
|
Pp. de desinteresar (cfr.). |
||
desinvernar 📖: desinvernar🏗️: NO ✍️: NO |
Salir del iviernu [JH].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">invernar</i>(TEST)
|
(cfr. envernar).
|
|||
desistir* 📖: desistir*🏗️: SI ✍️: NO |
desistir<b class="della">*</b>(TEST)
|
Verbu conocíu pela documentación seronda en testu en caste- llán:
|
|
Del llat. DESISTERE ‘dexar de facer, arrenunciar a’ (ABF), qui- ciabes llegáu a nós por influxu castellán. |
|
desixente* 📖: desixente*🏗️: SI ✍️: NO |
<///desigente [Vd].>(TEST)
|
Esixente [Vd].
|
Cfr. esixir. La presencia de d- protética con rellación a esixente ye del mesmu calter popular que la que vemos nel ast. desixir (cfr. esixir) y en esaminar → desaminar (cfr.) etc., frutu de la secuencia fónica. |
||
deslaidamientu* 📖: deslaidamientu*🏗️: SI ✍️: NO |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">el</i>(TEST)
|
juiz li faga fazer emenda segondo que ye el deslaydamiento
|
|
||
deslaidar* 📖: deslaidar*🏗️: SI ✍️: NO |
Verbu conocíu pela documentación na aceición de ‘desfigu- rar’, ‘afear’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">el</i>(TEST)
|
servo que deslaida otro servo o lli tallar membro s. XIII(or.) [FX/219]
|
si el omne livre deslaida servo o lo faz deslaydar s. XIII(or.) [FX/219]
|
||
“deslaír” 📖: “deslaír”🏗️: NO ✍️: SI |
Verbu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">si</i>(TEST)
|
lu deslair deve seer metudo em poder del omne livre s.
|
|
||
deslexáu, ada, ao* 📖: deslexáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">quando</i>(TEST)
|
van enna hoste van assi como deslexados s. XIII(or.) [FX/312] Cfr. dexar.
|
|||
desliberar 📖: desliberar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">deliberar</i>(TEST)
|
[Lln].
|
Cfr. llibrar. |
||
desliciar 📖: desliciar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Facer que les panoyes tean a la mesma altura [Ce].
|
Cfr. llizar. |
||
desllaciadura, la 📖: desllaciadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">desllaciar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. llaciar 1. |
||
desllaciamientu, el 📖: desllaciamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">deslazamiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. llaciar 1. |
||
desllaciar 📖: desllaciar🏗️: NO ✍️: NO |
<desl.laciar [Pzu].>(TEST)
|
Cast. deslazar [Pzu. JH]. Cfr. llaciar 1.
|
|||
desllanguir 📖: desllanguir🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">languidecer</i>(TEST)
|
[JH].
|
Quiciabes sía una formación con des- (cfr.) amestáu al ast. *llanguir, non conseñáu ente nós pero qu’hebo dase remon- tando al llat. LANGUĒRE responsable del port. languir (DEEH; DELP s.v. languir parte del llat. languěre), cast. languir (DCECH s.v. lánguido); tamién cat. llanguir que Corominas tien por se- micultismu (DECLC). L’étimu citáu tamién ufre resultáu en de- lles fasteres italianes (REW s.v. languēre). |
||
desllantar 📖: desllantar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Desarraigar, desplantar [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">llantar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desllastrar 📖: desllastrar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">deslastrar</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
desllatu, el* 📖: desllatu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Ñon</i>-<i class="della">y</i>(TEST)
|
causó bona prestia al rei el cuento/porque arañaba el sayo, como un gato/unvió pollos tres mozos al mo- mento/para fe-yos el cargo del desllato [BAúxa, Sueños (Poesíes 169-172)]
|
|
||
deslláu, el 📖: deslláu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><deslláu [DALLA].>(TEST)
|
|
|||
desllavazar* 📖: desllavazar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><desl.lavazar [Pzu].>(TEST)
|
Cast. deslavazar [Pzu]. //-se ‘desllavazase’ [Pr].
|
|
||
desllavazáu, ada, ao 📖: desllavazáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><+desl.lavacéu [Ay].>(TEST)
|
Cast. deslavazado [Pa]. 2. Fechu ensin procuru [Ay]. 3. Puercu [Ay]. 4. Descaráu [Ay].
|
|
||
desllaviar* 📖: desllaviar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><desl.laviar [Ay].>(TEST)
|
Quitar la llavía [Ay].
|
|
||
deslleal 📖: deslleal🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desleal</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. llegal. |
||
desllealtá, la 📖: desllealtá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">deslealtad</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
Cfr. llealtá. |
|
desllealtanza, la 📖: desllealtanza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">desllealtanza,</b>(TEST)
|
la Desllealtá [JH].
|
Cfr. llealtanza. |
||
desllechadura, la 📖: desllechadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">desllechar</i>(TEST)
|
o dexar de dar de mamar [JH].
|
Cfr. allechar. |
||
desllechar 📖: desllechar🏗️: NO ✍️: NO |
<desl.leitsar [Qu]. desl.leitar [Pzu. PSil].>(TEST)
|
Destetar [Cb (= desatetar). Cp. Uv (= desatetar). Qu. Pzu. PSil. JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. *llechar variante de allechar (cfr.). |
||
deslleche, el 📖: deslleche🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<desl.leite [Pzu].>(TEST)
|
Aición y efeutu de desllechar [Cb. Pzu. JH]. Deverbal del inf. de desllechar (cfr.).
|
|||
deslleidura, la 📖: deslleidura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">desleidura</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. dilir. |
||
deslleimientu, el 📖: deslleimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desleimiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. dilir. |
||
deslleír 📖: deslleír🏗️: NO ✍️: NO |
<desl.leír [Ay]. desl.liír [Ay]. desliír [Pa].>(TEST)
|
Cast. desleir [Pa. JH], disolver [Ay]. 2. Dixebrar les tripes del gochu cuando se fai la matanza [Ay]. Cfr. dilir.
|
|||
deslleíu, ida, ío 📖: deslleíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<///deslleídu [JH].>(TEST)
|
Floxu, debilitáu [JH].
|
Pp. de deslleír. |
||
desllendrar 📖: desllendrar🏗️: NO ✍️: NO |
<desl.lendrar [Pzu].>(TEST)
|
Cast. deslendrar [Pzu. JH]. Cfr. llendre.
|
|||
deslliar 📖: deslliar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desliar</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
cfr.). |
|
deslliciamientu, el 📖: deslliciamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">deslizamiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. llizar. |
||
deslliciar 📖: deslliciar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">deslizar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. llizar. |
||
deslligadura, la 📖: deslligadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">desligadura</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. lligar. |
||
deslligamientu, el 📖: deslligamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desligamiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. lligar. |
||
deslligar 📖: deslligar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desligar</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
Del llat. DISLIGĀRE (Buchi 2010: 86), anque podría tenese por una formación compuesta de prefixu + lligar (cfr.). |
|
desllinaxar 📖: desllinaxar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cast. envilecer, menospreciar [JH].
|
Cfr. llinaxe. |
||
desllindable 📖: desllindable🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">deslindable</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. allendar 1. |
||
desllindaderu, a, o 📖: desllindaderu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
</b>Cast. <i class="della">deslindable</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. allendar 1. |
||
desllindador, ora 📖: desllindador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<b class="della">desllindador,</b>(TEST)
|
ora Cast. deslindador [JH].
|
Cfr. allendar 1. |
||
desllindadura, la 📖: desllindadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">desllindar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. allendar 1. |
||
desllindamientu, el 📖: desllindamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">deslindamiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. allendar 1. |
||
desllindante 📖: desllindante🏗️: NO ✍️: NO |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Tal</i>(TEST)
|
s’alegró con llo de la cabeza/que s’atiró a llos pies del desllindante,/repetía, a voz en grito, lla grandeza/del verda- diro Dios a cada instante [BAúxa, Sueños (Poesíes 137-140)]
|
Del participiu de presente del verbu desllindar 1 (cfr.). |
||
desllindar 📖: desllindar🏗️: NO ✍️: NO |
<desl.lindar [Pzu]. /////deslindar [Tb].>(TEST)
|
Dixebrar [Pzu. JH], marcar la llende ente dos tierres, ente dos pastos [Tb]: Deslindar los praos ya lo mesmo que dixebralos ou estremalos [Tb].
|
|
cfr. allendar 1). |
|
desllinde, el 📖: desllinde🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<desllinde [Pzu]. /////deslinde [Tb. Sm].>(TEST)
|
Llinde [Tb. Sm]. Dixebra de finques [Pzu. JH]. hizose deslinde de estas heredades año mil seiscientos ochenta y tres 1563 (c. XVIII) [MSPV/126] folgábase Ñabuco a so placencia,/como solía Vertumno con Pomona,/cuando pel suiñu tevo otra aparencia/y al des- llinde los sabios amontona,/mas con toda la máxica haber xunta,/ñon hebo del suiñu cuenta ñin barrunta [BAúxa, Sue- ños (Poesíes 227-232)]
|
Deverbal de desllindar 1 (cfr.). |
||
desllingar 📖: desllingar🏗️: NO ✍️: NO |
</////deslingar [Pa].>(TEST)
|
Desllindar [Pa. Cg]. 2. Desfacer un enguedeyu o daqué escuro na conversación [Pa]: No sé si seré pa deslingalo tou [Pa]. Paez variante de desllindar 1 (cfr.) con tracamundiu de sono- res tres nasal, o
|
quiciabes con un encruz con lligar (cfr). |
||
desllinguamientu, el 📖: desllinguamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<desllenguamientu [y JH].>(TEST)
|
Cast. deslenguamiento [JH].
|
Cfr. llingua. |
||
desllinguar 📖: desllinguar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><desllenguar [y JH].>(TEST)
|
Cast. deslenguar [JH].
|
2. Descifrar, interpretar [JH]. Cfr. llingua. |
||
desllinguáu, ada, ao 📖: desllinguáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<desl.linguáu [Pzu. PSil. An].///<ident class="della" level="1"></ident>//desllenguáu [Pa. y JH]. der- llenguáu [Ca]. {Con yeísmu, desyenguáu [Cl]}. ///deslenguáu [R]. +deslengüéu [Ay].>(TEST)
|
Cast. deslenguado [Pa. Ay. Pzu. An. JH]. De curtia discreción [PSil]. 2. Que llanza pallabres, fuertes, ofensives, cagamentos [Ca]. Malfaláu [R]. 3. Murmurador [Cl. Pa]. 4. Sinvergüenza [Cl]. Pp. de desllinguar.
|
|||
desllizar 📖: desllizar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">deslizar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. llizar. |
||
desllizu, el 📖: desllizu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desliz</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. llizar. |
||
deslloar 📖: deslloar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
desllombadura, la 📖: desllombadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">desllombadura,</b>(TEST)
|
la Cast. deslomadura [JH].
|
Cfr. llombu. |
||
desllombamientu, el 📖: desllombamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">desllombamientu,</b>(TEST)
|
el Cast. deslomamiento [JH].
|
Cfr. llombu. |
||
desllombar 📖: desllombar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><desl.lombar [Pzu]. {Con yeísmu, desyombar [Cl]}.>(TEST)
|
Nivelar un terrén [Cl. Pa]. 2. Segar la yerba o tiralo l’aire [Cl].
|
|
||
desllucimientu, el 📖: desllucimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">deslucimiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. llucir. |
||
desllucir 📖: desllucir🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><desl.lucir [Ay].>(TEST)
|
Cast. deslucir [Cb. JH], perder brillu, prestixu [Ay]. Verbu contrapuestu al ast. llucir (cfr.). |
|||
desllucíu, ida, ío 📖: desllucíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<///deslucíu [Ay].>(TEST)
|
Cast. deslucido [Pa. Ay]. Pp. de desllucir (cfr.).
|
|||
desllumador, ora 📖: desllumador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<b class="della">desllumador,</b>(TEST)
|
ora Que deslluma [JH].
|
Cfr. allumar. |
||
desllumamientu, el 📖: desllumamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición y efeutu de <i class="della">desllumar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. allumar. |
||
desllumante* 📖: desllumante*🏗️: SI ✍️: NO |
<desl.lumante [Ri].>(TEST)
|
Que deslluma [Ri].
|
D’un vieyu participiu de presente del verbu desllumar (cfr.). |
||
desllumar 📖: desllumar🏗️: NO ✍️: NO |
<disllumar [y JH]. desl.lumar [Ri. Pzu]. ///desllumbrar [Ca].
{Con yeísmu, disyumbrar [Cl]}.>(TEST)
|
Cast. deslumbrar [Ca. Ri. Pzu. JH]. //-se cast. deslumbrarse [Pa. Cl]. ‘ponese en peligru ensin dase cuenta’ [Cl].
|
|
cfr.). |
|
desllume, el 📖: desllume🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<{Con yeísmu, disyumbri [Cl]}.>(TEST)
|
Desllumamientu [Cl. JH].
|
Deverbal de desllumar. |
||
desllustrar 📖: desllustrar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">deslustrar</i>(TEST)
|
[JH].
|
D’una formación DIS-LUSTRARE (cfr. llustrar). Un deverbal se- dría ast. desllustre (cfr.). Verbu contrapuestu al ast. llustrar (cfr.). |
||
desllustre, el 📖: desllustre🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">deslustre</i>(TEST)
|
[JH].
|
Deverbal de desllustrar (cfr.); un axetivu en -ŌSUS (OLD) sedría ast. desllustrosu, a, o (cfr.). |
||
desllustrosu, a, o 📖: desllustrosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
</b>Cast. <i class="della">deslustroso</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. desllustre. |
||
desmaciellar 📖: desmaciellar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Consolar [JH].
|
Cfr. maciella. |
||
desmadrar 📖: desmadrar🏗️: NO ✍️: NO |
Romper un terrén sacando d’él la tierra madre (cast. <i class="della">mantillo</i>) [JH]. //-<i class="della">se</i>(TEST)
|
‘salir de madre’, ‘salise de control’ [Ay]. ‘estrozase’ [Ay].
|
Verbu contrapuestu al ast. *madrar (cfr. madre). |
||
desmadráu, ada, ao 📖: desmadráu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<desmadrada [Lln].>(TEST)
|
Que se-y sal o salió la madre (a la fema d’un mamíferu) [Lln].
|
Pp. de desmadrar. |
||
desmallar 📖: desmallar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desmallar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. mallar (cfr.). |
||
desmalvar 📖: desmalvar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Poner agresivu [Vv].
|
Cfr. malvar. |
||
desmanar 📖: desmanar🏗️: NO ✍️: NO |
Apartase o salir el ganáu de la manada [JH]. Desfacer la ma- nada del ganáu [JH]. 2. Salir del grupu, esviar [Ac]: <i class="della">Eses</i>(TEST)
|
va- ques tán desmaniándose [Ac].
|
3. Cast. excusar o apartar [JH]. Verbu contrapuestu al ast. *menar (cfr. amenar) y equivalente al ast. esmenar (cfr.). |
||
desmanáu, ada, ao 📖: desmanáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+desmanéu [Ay]. desmaniáu [Lln].>(TEST)
|
Desbocáu, ensin control [Ay].
|
2. Esviáu, ensin rumbu [Lln]. //Llegar desmaniáu ‘llegar ensin contar con él’ [Lln]. Pp. de desmanar. |
||
desmanchar 📖: desmanchar🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Descarase [Vd].
|
Cfr. mancha. |
||
desmandamientu, el 📖: desmandamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desmandamiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. desmandar. |
||
desmandar 📖: desmandar🏗️: NO ✍️: NO |
<dermandar [Ca].>(TEST)
|
Cast. desmandar [JH].
|
2. Andar los animales ensin control, al debalu [Ca]. Desfacer la manada, espreganciar el ganáu [Tor]. //-se ‘salise de control, perder el control’ [Ay]. Formación en rellación col verbu mandar (cfr.) cruzáu con desmanar (cfr.) como nidiamente s’alvierte na definición. En rellación con desmandar tenemos desmandamientu (cfr.), |
||
desmandáu, ada, ao 📖: desmandáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<desmandaa [y JH].>(TEST)
|
Cast. desmandado, desobediente [JH]. //A lla desmandaa ‘des- ordenadamente, descomedidamente’ [JH].
|
Pp. de desmandar. |
||
desmangadura, la* 📖: desmangadura🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<desmangaúra [Min].>(TEST)
|
Fechu de salise una ferramienta del mangu de forma aparatosa [Min].
|
2. Desprendimientu de muncha importancia [Min]. Cfr. manga. |
||
desmanganiar 📖: desmanganiar🏗️: NO ✍️: NO |
<desmanganiyar [Cb. Ay. Cp].>(TEST)
|
Quitar la manganía de la erbía o ferramienta que la usa, como l’aráu [JH]. Quitar el mangu a les ferramientes o la manganiya a la gadaña [Ay]. 2. Andar ensin gracia, nun tener gracia (una persona) [Ay]. //-se ‘desenvolver’ [GP]. ‘desenvainar’ [GP]. ‘xugar los brazos con soltura’ [R]. ‘decayer’ [R. AGO]. ‘desencuadernase’ [AGO]. ‘perder les fuerces’ [Cb. Cp]. ‘que- dar perdecayíu, ensin ganes de facer nada’ [Cb]. ///Desman- ganióse dafechu [CyN (Recuerdos)].
|
|
Cfr. manganía. |
|
desmanganiáu, ada, ao 📖: desmanganiáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+desmanganiéu [Ay. Ll]. desmanganiyáu [Ca]. desmanga- niyao [Cñ].>(TEST)
|
Desgarbáu [Cg], cast. descoyuntado [Ll], llaciu, floxu [Ca]: Cuando te veo tou desmanganiyáu yá me pongo de mal humor [Ca]. Desigualáu [Cñ]. Alta y desairada (una persona) [JH].
|
3. Desmangáu [Cñ]. 4. Desmanteláu [Cñ]. Pp. de desmanganiar (cfr.). |
||
desmanganiyar 📖: desmanganiyar🏗️: NO ✍️: NO |
<{Paez un verbu recoyíu con percorreición de yeísta (“des- manganillar”). Pero la monografía d’Uviéu conseña “desman- ganillar” anque, en sen contrariu, “esmanganiyáu”}>(TEST)
|
Perder fuerces [Pr], tar gachu [Ac]: Toi tou desmanganiyáu (sic) [Ac]. Tar desfechu [Pr].
|
2. Estrozar [Pr]. Cfr. manganiella & manganía. |
||
desmangar 📖: desmangar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desmangar</i>(TEST)
|
[JH]. Quitar el mangu a cualquier ferramienta [Ac. Tb (= esmangar). Pzu. Pr]: Hai que desmangar esta fe- soria [Ac]. 2. Sacar los brazos de les mangues d’un traxe [Cb].
|
|
||
desmangáu, ada, ao 📖: desmangáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
|
|||
desmangoniadura, la* 📖: desmangoniadura🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><desmangoniaúra [Min].>(TEST)
|
|
|||
desmangoniar 📖: desmangoniar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Desarmar, desfacer, estrozar [Min]. 2. Echar per tierra una idea o proyeutu [Min]. //-<i class="della">se </i>‘rompese, estrozase, desorganizase, agotase, rendise’ [Min].
<ident class="della" level="1"></ident>Podría ser verbu contrapuestu a <i class="della">mangoniar, </i>averáu a <i class="della">mangu 2</i>(TEST)
|
(cfr.) y a mangu 1 (cfr.). Al mesmu tiempu resulta averáu a desmanganiar (cfr.) y a esmangoniar (cfr.).
|
|||
desmangorriar* 📖: desmangorriar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><desmangorrear [JH].>(TEST)
|
Desmangar [JH].
|
|
||
desmangorriáu, ada, ao 📖: desmangorriáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><desmangurriáu [Lln].>(TEST)
|
|
|||
desmanguanáu, ada, ao 📖: desmanguanáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident>Decayíu, aplanáu [Vg].
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">esmanganar</i>(TEST)
|
& mangar 2 & esmanguanar. Nun sedría im- posible un influxu del ast. manguán (cfr.) y del verbu des- mangoniar (cfr.).
|
|||
desmanguillar 📖: desmanguillar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Estrozar [Pa]. 2. Perder fuerces [Pa]. //-<i class="della">se</i>(TEST)
|
‘desarticulase’ [Pr].
|
Cfr. mangu. |
||
desmantar 📖: desmantar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
desmantegar 📖: desmantegar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desmantecar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. mantega. |
||
desmanteláu, ada, ao* 📖: desmanteláu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<desmantelao [Llu].>(TEST)
|
Desarboláu [Llu].
|
Cfr. mantel. |
||
desmañar 📖: desmañar🏗️: NO ✍️: NO |
Estorbar, torgar, impedir [JH].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">amañar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desmañáu, ada, ao 📖: desmañáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
De poca maña, torpe [R].
|
Pp. de desmañar. |
||
desmarcar 📖: desmarcar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desmarcar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. marcar (cfr.). |
||
desmarciáu, ada, ao 📖: desmarciáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
Cayíu, floxu (“se dice más comúnmente de la persona que por haber pasado una mala noche tiene el semblante mudado”) [Cg].
|
Cfr. amarciar. |
||
desmaridar 📖: desmaridar🏗️: NO ✍️: NO |
Dixebrar al home de la so muyer [JH]. Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">maridar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desmasía, la 📖: desmasía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">demasía</i>(TEST)
|
[Cg].
|
Cfr. demás. |
||
desmatar 📖: desmatar🏗️: NO ✍️: NO |
Cfr. <i class="della">mata</i><i class="della">(TEST)
|
2.
|
|||
desmayamientu, el 📖: desmayamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición y efeutu de <i class="della">desmayase</i>(TEST)
|
o perder el sentíu [JH].
|
Cfr. desmayar. |
||
desmayar 📖: desmayar🏗️: NO ✍️: NO |
</////esmayase [Tb].>(TEST)
|
//-se ‘cast. desmayarse, perder el sentíu’ [Tb. JH]. ///La pita de mayo desmaya ‘les pites nacíes en mayu son ruines’ [Xx (LC)].
|
Quiciabes del fr. a. ESMAIIER ‘espantar’, ‘turbar, inquietar’, pa- llabra de posible aniciu xermánicu (DCECH s.v. desmayar; Rein- hart 1946: 299). Un posible deverbal sedrá ast. desmayu (cfr.) nome aplicáu al cast. sauce llorón por cuenta l’aspeutu ufríu poles sos fueyes y cañes cayíes. Tamién un tipu de mazanes co- nócense col nome de desmayu quiciabes por ser de ruina calidá y, entós, consideraes despeutivamente como producíes por un árbol que nun ye productor de mazanes, el desmayu (PE3). En re- llación etimolóxica citamos tamién ast. desmayamientu (cfr.). |
||
desmayu, el 📖: desmayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+desmoyu [y Llg]. +desmeyu [Ay].>(TEST)
|
Cast. desmayo [Pa. Ac. Llg. Ay. JH]. 2. Cast. sauce llorón [Pa. Cñ. Mi. Qu. Tb. Sl. Tox] o de Babilonia [Cg. /Eo/. JH]: Xove- Llanos llantó munchos desmayos en Xixón [JH]. //-os ‘cast. sauces’ [Xx]. //De desmayu ‘tipu de mazanes pequeñaques y blancurries’ [Pz]. //Paecer un desmayu ‘ser o tar perflacu’ [Llg]. Cfr. desmayar.
|
|||
desmediáu, ada, ao 📖: desmediáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<desmediado [Vg].>(TEST)
|
Faltu de midida nos áridos y líquidos [Vg].
|
2. Que s’atopa a la mitá [PSil]: Vien cona cesta desmediada [PSil]. Cfr. mediar. En tou casu vese gran averamientu al ast. deme- diar (cfr.) que paez variante de *desmediar. |
||
desmedrar 📖: desmedrar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desmedrar </i>[JH]. Enflaquiar, tener perdes [R]. ///<i class="della">Como los mozos de Padierna, que en lugar de medrar, desmedran </i>[LC].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">medrar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desmedru, el 📖: desmedru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desmedro</i>(TEST)
|
[JH].
|
Deverbal del participiu fuerte de desmedrar (cfr.). |
||
desmelar 📖: desmelar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Esmelgar [JH].
|
Cfr. miel. |
||
desmelenar 📖: desmelenar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Esmelenar [JH].
|
Cfr. melena. |
||
desmelgar 📖: desmelgar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Xebrar el miel de la cera [Cl (= esmelgar)].
|
Cfr. esmelgar 1. |
||
desmellar 📖: desmellar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Sacar los dientes a daquién [JH].
|
2. Perder los dientes [Cb (= esmellar)]. Cfr. mella. |
||
desmelláu, ada, ao 📖: desmelláu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
</b>Cast. <i class="della">mellado </i>[Cb]. Pp. de <i class="della">desmellar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desmemorar 📖: desmemorar🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Esmemoriase [JH].
|
Cfr. memoria. |
||
desmemoriáu, ada, ao 📖: desmemoriáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+desmemoriéu [Ay].>(TEST)
|
Esmemoriáu [Ac. Ay. Tb].
|
Pp. de *desmemoriar variante de *desmemorar (cfr. memo- ria). |
||
desmentir* 📖: desmentir*🏗️: SI ✍️: NO |
Verbu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">no<n></i>(TEST)
|
traya el dedo p
|
|
cfr.). |
|
desmenuxáu, ada, ao 📖: desmenuxáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<///desmenujado [VCid].>(TEST)
|
Cast. desmenuzado [VCid]. ///No está el suelu bien llabrao si non está desmenuxao [LC].
|
Cfr. amenuzar. |
||
desmenuzar* 📖: desmenuzar*🏗️: SI ✍️: NO |
Verbu namái conocíu pela documentación medieval, equiva- lente a ast. <i class="della">esmenuzar</i>:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">los</i>(TEST)
|
desmenuzaremos assi como el viento faz al polovo (sic) s.
|
|
Cfr. amenuzar. |
|
desmerecer 📖: desmerecer🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desmerecer</i>(TEST)
|
[JH]. Quedar ensin méritu por nun obrar como fai falta [Ay].
|
Cfr. merecer, variante del ast. esmerecer (cfr.). |
||
desmerecimientu, el 📖: desmerecimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desmerecimiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. merecer. |
||
“desmesura” 📖: “desmesura”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">el</i>(TEST)
|
que vender el pescado si lo dier a desmesura 1274 [Orde- nances/43]
|
|
||
desmeyora, la 📖: desmeyora🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">desmejora </i>[JH]. Deverbal de <i class="della">desmeyorar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desmeyoramientu, el 📖: desmeyoramientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desmejoramiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. ameyorar. |
||
desmeyorar 📖: desmeyorar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desmejorar</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
desmeyoráu, ada, ao 📖: desmeyoráu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><+desmeyoréu [Ay].>(TEST)
|
|
|||
desmidir 📖: desmidir🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><desmedise [JH].>(TEST)
|
Cast. desmedirse [JH].
|
|
||
desmiembrar 📖: desmiembrar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><desnembrar [Tox. /Eo/]. desñembrar [y JH].
Cast. <i class="della">desmembrar</i>(TEST)
|
[JH], facer pedazos [/Eo/], xebrar, romper, [Tox (= esnembrar)].
|
|
||
desmigamientu, {el} 📖: desmigamientu🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">desmigamientu,</b>(TEST)
|
{el} Actu de desmigayar [Lln].
|
Cfr. migar. |
||
desmigayar 📖: desmigayar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desmigajar</i>(TEST)
|
[JH], desfacer [DA] el pan [Lln] o la tierra en migayes [R]. Esmenuzar el pan [Ay]. Facer migayes [Cb (= esmigayar)] o farugues na lleche [Ay].
|
sos/y si non, d’una fozada,/facía-y saltar los sesos [ABal- vidares, Canción (Poesíes 183-193)]
|
cfr. miga) o so los sos ante- cesores. |
|
desnatadora, la 📖: desnatadora🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Artefautu pa deburar la lleche [Pr]. Cfr. <i class="della">desnatar</i>(TEST)
|
(cfr. nata).
|
|||
desnatar 📖: desnatar🏗️: NO ✍️: NO |
<desñatar [Pa. JH].>(TEST)
|
Cast. desnatar, diburar [Lln. Pa. JH]. Quitar la nata a la lleche [Cd = esnatar = esñatar] que se dexó reposar [Ay]. Cfr. nata.
|
|||
desnaturalizáu, ada, ao 📖: desnaturalizáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+desnaturalicéu [Ay].>(TEST)
|
Descastáu, que nun quier a los sos [Ac. Ay]. Cfr. natural.
|
|||
desnegráu, ada, ao* 📖: desnegráu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+desnegréu [Ll].>(TEST)
|
Descastáu, qu’asoleya pocu cariñu [Ll (= descastéu)].
|
Cfr. anegrar. |
||
desneviar 📖: desneviar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. nevar.
|
|||
desneviu, a, o 📖: desneviu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cfr. <i class="della">esneviu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
desnivelar 📖: desnivelar🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Cast. desnivelarse [Ay].
|
Cfr. nivel. |
||
desnoyar 📖: desnoyar🏗️: NO ✍️: NO |
<desnoxar [Ay].>(TEST)
|
Cast. desenojar [Ll]. //-se ‘dexar de tar enoyaos’ [Ay].
|
Cfr. anoxar. |
||
desnudador, ora 📖: desnudador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<desñudador [JH].>(TEST)
|
Cast. desnudador [Ac. JH]. Cfr. nudu, a, o.
|
|||
desnudar 📖: desnudar🏗️: NO ✍️: NO |
<desñudar [JH]. desnuar [Cl. Ay].>(TEST)
|
Cast. desnudar, esnudar [Lln. Cl. Ay. Tb. JH].
|
|
Cfr. nudu, a, o. |
|
desnudeza, la* 📖: desnudeza🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<desñudeza [JH].>(TEST)
|
Cast. desnudez [JH].
|
Cfr. nudu, a, o. |
||
desnudu, a, o 📖: desnudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<desñudu Pa. JH]. desnuu [Bi. Ay]. dernú [Ca].>(TEST)
|
Cast. desnudo [Pa. Ca. Bi. Ay. Sd. Qu. Tb. JH]. ///Desñudu ñací, desñudu m’afayo, ñin pierdo ñin gano [JH].
|
|
Cfr. nudu, a, o. |
|
desñarigar 📖: desñarigar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Quitar el narigón [Pa. JH]. 2. Dar un golpe na nariz [Pa]. Cfr. nariz.
|
|||
desñaturación, la 📖: desñaturación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Posible adautación del cast. <i class="della">desnaturación</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. natural. |
||
desñatural 📖: desñatural🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Estrañu, violentu y non natural [JH].
|
Posible castellanismu adautáu por JH del cast. desnatural. |
||
desñaturamientu, el 📖: desñaturamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">estrañamiento,</i>(TEST)
|
expatriación [JH].
|
Posible cast. adautáu del cast. desnaturamiento. |
||
desñaturar 📖: desñaturar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desnaturalizar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Posible adaitación del cast. desnaturar. |
||
desñecesariu, a, o 📖: desñecesariu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Que {nun} ye necesariu [JH].
|
Posible castellanismu debíu a JH, adautáu del cast. DESNECE- SARIO (DRAE). |
||
desñegamientu, el 📖: desñegamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición y efeutu de <i class="della">desñegar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. negar. |
||
desñegar 📖: desñegar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desnegar </i>[JH]. Contradicir, retrucar a lo que diz o pro- pón otru [JH]. 2. Negar [JH]. 3. Arrenunciar [JH]. //-<i class="della">se </i>‘des- dicise, retractase’ [JH].
Podría ser un castellanismu, DESNEGAR, adautáu del DRAE (cfr. <i class="della">negar</i>) por JH; de toes maneres podría xustificase perbién dende l’asturianu como verbu contrapuestu a <i class="della">ñegar</i>(TEST)
|
(cfr. negar).
|
|||
desñervar 📖: desñervar🏗️: NO ✍️: NO |
<desñerviar [y JH].>(TEST)
|
Cast. desnervar [JH].
|
Posible adautación del cast. desnervar (cfr. nerviu). |
||
desñidiar 📖: desñidiar🏗️: NO ✍️: NO |
Verbu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Al</i>(TEST)
|
fin no hay rocin que non tenga algunes encorbades, y no hé munchu que desñidie si él de so estadu se caye [El Ca- ballo 90] Cfr. nidiu, a, o.
|
|||
desñivel, el 📖: desñivel🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desnivel</i>(TEST)
|
[JH].
|
Posible adautación del cast. desnivel. |
||
desñoblecer 📖: desñoblecer🏗️: NO ✍️: NO |
Facer perder la nobleza [JH]. Perder la nobleza, envilecese [JH].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">noblecer</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desñudar 1 📖: desñudar 1🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. desnudar.
|
|||
desñudar 2 📖: desñudar 2🏗️: NO ✍️: NO |
Desfacer el nodiu o ñudu [JH]. Cfr. <i class="della">añudar</i>(TEST)
|
& desañudar.
|
|||
desobedecer 📖: desobedecer🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desobedecer</i>(TEST)
|
[Xral. JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. obedecer (cfr.). |
||
desobediente 📖: desobediente🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desobediente</i>(TEST)
|
[Xral].
|
|
||
desobligación, la 📖: desobligación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
desobligar 📖: desobligar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desobligar</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
desofitar 📖: desofitar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
desolación, la 📖: desolación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Centella [Ar].
<ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes del cultismu tresmitíu pela adautación del cast. EX- HALACIÓN (DRAE), cola anteposición de la preposición <i class="della">de</i>- como en <i class="della">esixir</i>(TEST)
|
→ desixir, etc. frecuente en delles secuencies,
|
|||
desolamientu, el* 📖: desolamientu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación: <i class="della">los</i>(TEST)
|
malparamientos e dellos desolamientos de las casas e de los ortos 1283(or.) [ACL-VIII/208].
|
|
||
desolar 📖: desolar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast<i class="della">.</i>(TEST)
|
desolar [JH].
|
Del llat. DESOLARE. Cfr. asolar 2. |
||
desoldar 📖: desoldar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desoldar</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
desopotrar 📖: desopotrar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Quitar el mangu o palu gordu de madera que se pon como ten- temozu al carru del país debaxo de la parte trasera pa que se pueda llevantar la delantera [Ca].
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu fechu dende l’ast. <i class="della">sopotru</i>(TEST)
|
(cfr. potru) col prefixu des-.
|
|||
desopremer 📖: desopremer🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desoprimir</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
desorar 📖: desorar🏗️: NO ✍️: NO |
Quitar el sueru a la lleche [Tb]: <i class="della">Hai</i>(TEST)
|
que desoralo [Tb].
|
Verbu contrapuestu al ast. *sorar, en rellación a sueru (cfr.). |
||
desorbayar 📖: desorbayar🏗️: NO ✍️: NO |
<desurbayar [Cv]. desorbachar [Tb].>(TEST)
|
Perder l’efeutu de la rosada, del orbayu (un prau, una tierra) [Tb]: Güei nun acaba de desorbachar; esos praos desorba- chan mal [Tb].
|
2. Comer muncho, ser de muncha ración (per- sona, ganáu) [Cv]. 3. Abrir les pates al andar (les vaques) [Ce]. Verbu contrapuestu al ast. orbayar (cfr.). |
||
“desordenadamentre” 📖: “desordenadamentre”🏗️: NO ✍️: SI |
Alverbiu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">casavan</i>(TEST)
|
sos fillos tan desordenadamentre s. XIII(or.) [FX/106] Cfr. ordenar.
|
|||
“desordenamientos” 📖: “desordenamientos”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>{<i class="della">et</i>(TEST)
|
façien muchos desordenamientos andando por las casas apartados con las frayras ninnas et seyendo con elas muy desoluta mientre abraçandolas et trebeyandolas et falando palauras [s. XIII (Castro 2001: 188)]} Cfr. ordenar.
|
|||
desordenar 📖: desordenar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desordenar</i>(TEST)
|
[JH].
|
2. Degradar a los eclesiásticos [JH]. Verbu contrapuestu al ast. ordenar (cfr.). |
||
desorellar 📖: desorellar🏗️: NO ✍️: NO |
<desoriellar [Mi. JH]. desoriel.lar [Ay]. {Con yeísmu, desorieyar [Cl]. Con cheísmu, desoriechar [Ay]}. ///desorillar [y Lln. Pa].>(TEST)
|
Desaverar [Pa. Mi. JH]. Sacar de les orielles (yerba, morgazu) [Ay]. Llimpiar les orielles o veres d’un prau [Pa]. Segar los bor- des d’una tierra o prau [Lln. Cl]. Desaverar la yerba pa que-y dea’l sol [Pi]. Trabayar bien les orielles nes tierres semaes [Ay].
|
2. Entamar una estaya [Pa]. 3. Facer una llende [Pa]: Mientres tu acabes ahí, vo dir yo desorillando otra estayina pa mañana [Pa]. Verbu contrapuestu al ast. *orellar debíu al términu responsa- ble del ast. oriella (cfr.). |
||
desoreyar 📖: desoreyar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desorejar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. oreyar (cfr.). |
||
desoreyáu, ada, ao 📖: desoreyáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
Ensin oreyes [Lln]. //Un pendón desoreyáu ‘muyeruca, muyer de ruina prestancia’ [Lln].
|
Pp. de desoreyar. |
||
desorganizar 📖: desorganizar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desorganizar</i>(TEST)
|
[Xral].
|
Verbu contrapuestu al ast. organizar (cfr.). |
||
desorientar* 📖: desorientar*🏗️: SI ✍️: NO |
<desourentar [Md].>(TEST)
|
Cast. desorientar [Md]. Ofuscar, enquivocar, despistar [Md].
|
Posible castellanimu DESORIENTAR fechu sobro un primitivu oriente → orientar (DCECH s.v. origen) anque paez ufrise una variante occidental asturiana ensin diptongu ¿por percorrei- ción? (cfr. oriente). |
||
desorpiar 📖: desorpiar🏗️: NO ✍️: NO |
Romper, desfacer [Ca]: <i class="della">Al</i>(TEST)
|
pasar per ellí la vaca non sé cómo s’apañó que desorpió’l barganal [Ca].
|
Quiciabes del llat. SOSPITĀRE ‘caltener sanu y salvu’, ‘salvar, protexer’ (EM s.v. sospes; ABF) siguió ast. *sorpiar al que se-y antepunxo’l prefixu des- (cfr.) pa llograr el verbu contrapuestu. |
||
desortir 📖: desortir🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Disputar, lluchar [JH].
|
Cfr. surtir. |
||
desortiyadura, la 📖: desortiyadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">desortiyadura,</b>(TEST)
|
la Desigualadura [JH].
|
Cfr. sortiar. |
||
desortiyamientu, el 📖: desortiyamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
</b>(TEST)
|
Desigualadura [JH].
|
Cfr. sortiar. |
||
desortiyar 📖: desortiyar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Desigualar. Cfr. sortiar.
|
|||
desortiyáu, ada, ao 📖: desortiyáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<desortiada [Tox]. //desortiyado [/Eo/].>(TEST)
|
De pates desigualaes [Tox].
|
{2. Ensin uña, por un accidente o por un golpe (el bue o la vaca) [/Cu (Eo)/]}. Pp. de desortiyar (cfr. sortiar). |
||
desostagar 📖: desostagar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Desatar la ostaga de la verga [Llu (Barriuso: barcos 227)].
|
Verbu contrapuestu al ast. *ostagar fechu dende ostaga. |
||
desoterramientu, el 📖: desoterramientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desenterramiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. tierra. |
||
desoterrar 📖: desoterrar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desenterrar</i>(TEST)
|
[JH].
|
desotierrenlo e tornenlo al lugar onde lo troguieron 1267 (s.
|
cfr. tierra). |
|
desotru, a, o* 📖: desotru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<desoutru/a [An]. +disutru [JH]. //desoutro/a [Eo].>(TEST)
|
Esi otru [An]: L.legóu desoutru [An].
|
2. D’esi otru [JH. /Eo/]. D’una amestadura de la preposición de + demostrativu esi + (o)utru. |
||
desotrudía* 📖: desotrudía*🏗️: SI ✍️: NO |
<desouturdía [Llomb].>(TEST)
|
//Al desouturdía ‘al día siguiente’ [Llomb].
|
D’una amestadura de la preposición de + demostrativu esi + (o)utru + día. |
||
desoviellar 📖: desoviellar🏗️: NO ✍️: NO |
Devanar un duviellu [Os].
Verbu contrapuestu al ast. *<i class="della">oviellar</i>(TEST)
|
(cfr. duviellu).
|
|||
desoyir 📖: desoyir🏗️: NO ✍️: NO |
<desauír [Md].>(TEST)
|
Cast. desoír [JH], desatender un conseyu, petición, encamientu [Md].
|
Verbu contrapuestu al ast. oyir (cfr. oyer). |
||
despachadamente* 📖: despachadamente*🏗️: SI ✍️: NO |
<despachaamente [JH].>(TEST)
|
Con muncha brevedá y llixereza [JH].
|
Cfr. despachar. |
||
despachar 📖: despachar🏗️: NO ✍️: NO |
</////espachar [y Tb].>(TEST)
|
Cast. despachar [Pa. JH], vender xéneros o mercancíes [Tb. Sm]. Vender mercancíes [Cd]. Comprar xéneros o mercancíes [Sm]. 2. Cast. despachar, apartar de sí a una persona [Tb. Sm]: Despachóulu pa casa [Tb]. Echar a una persona d’un sitiu [Ca. Cd]. Echar fuera, mandar marchar [Sr. Ay]. 3. Despidir d’un trabayu [Pa]: Iba despachalu pa qu’elli viniera a comer y yo quedábame coles vaques [Pa]. 4. Dar de comer al ganáu, mu- llilo, catalo [An]: Despachamos pula mañana ya pula nueite [An]. Resolver daqué, acabalo (dizse de les operaciones d’e- char de comer al ganáu) [Mar]. 5 Acabar, concluír daqué [Tb]: Lo de la yerba despachéilo hai un mes [Tb]. //Despachar el ganáu ‘realizar los llabores d’iguar la corte y echar de comer al ganáu, etc.’ [JH].
|
|
||
despacháu, ada, ao 📖: despacháu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Activu, dilixente na resolución de los negocios [JH]. Que so- luciona llueu un asuntu ensin pensalo muncho [Pa]. 2. Esclu- yíu arréimente d’un contratu o pautu coleutivu y que permanez fuera de les rellaciones [Cl]. 3. Solucionáu, concluyíu (un asuntu) [Tb]: <i class="della">Asina yá ta despacháu </i>[Tb]. 4. Atendíu (un in- dividuu) [Tb]: <i class="della">Yá lu tienes despacháu ya agora que nun es- </i><i class="della">torbe</i>(TEST)
|
[Tb].///
|
|||
despachu, el 📖: despachu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">despacho</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. despachar. |
||
despacín 📖: despacín🏗️: NO ✍️: NO |
<aspacín [y Tb. y Sm]. espacín [y Tb. Y Sm. Pr].///<ident class="della" level="1"></ident>//dispacín [Llg]. despacino [Mi]. dispacino [Llg].>(TEST)
|
Cast. despacito [Lln. Ay. Mi. JH. Pr. Vg. /Eo (= despacillín)/]. Perdespacio, adulces [Llg. Tb. Sm. An. Cv]: Marcha espacín [Tb]: Dilo espacín, que nun te sientan [Tb]. Pasu ente pasu, sixilosamente [Tox]. 2. En voz perbaxa [Tb. Sm. Cv]: Díxo- melo espacín [Tb]. Con voz persele y col menor ruíu corporal [Ay]. Con pocu ruíu [Lln. Tb].
|
|
||
despacio 📖: despacio🏗️: NO ✍️: NO |
<despaciu [Lln. Pa. Tb. Sm. Cv. R]. dispaciu [Lln. Md]. dis- pacio [Llg]. /////espaciu [Tb].>(TEST)
|
Cast. despacio [Lln. Pa. Llg. JH], adulces [Md. Cv], pasu ente pasu [Tb. Sm]: Vien siempre espaciu, paé que nun se mueve [Tb]. 2. En silenciu, ensin facer ruíu, ensin llevantar la voz [Tb. Sm]: Dicilu despaciu, que nun lu sienta’l nenu [Tb]. En voz baxa [Pa. Cv]. Espacio, ensin ruíu [R]. //Falar despaciu ‘falar persele’ [R].
|
|
Cfr. espacio. Esti alverbiu almite la preposición de- y les in- crementaciones que conseñamos nos diminutivos despacín (cfr.) → despaciquín (cfr.). |
|
despaciquín 📖: despaciquín🏗️: NO ✍️: NO |
<aspaciquín [y Tb]. /////espaciquín [y Tb].>(TEST)
|
Despacín [Cl. Cg. Tb. JH]. Perdespacio, peratentu [Ca]: Iba despaciquín a da-y al gatu un estellazu [Ca]. 2. En voz perbaxa [Tb]. //Faluca despaciquín que non l’oya el to vecín [CyN (Re- cuerdos)].
|
|
cfr.) + -ic- + -ín. |
|
despaecimientu, el 📖: despaecimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">despaecimientu,</b>(TEST)
|
el Desaparecimiento (sic) [JH].
|
Cfr. paecimientu. |
||
despagamientu, el 📖: despagamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Descontentu, disgustu que se tien de dalguna cosa [JH].
|
Cfr. pagamientu. |
||
despagar 📖: despagar🏗️: NO ✍️: NO |
Disgustar, descontentar [JH].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">las mulleres que se </i><i class="della">despagan</i><i class="della">(TEST)
|
de sos maridos muchas vezes fazen adulterio s. XIII(or.) [FX/126]
|
Verbu contrapuestu al ast. pagar (cfr.). |
||
despaladinar 📖: despaladinar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Declarar o esplicar dalguna cosa [JH]. Aclarar, sacar de duldes [R].
|
Cfr. paladín. |
||
despaldar 📖: despaldar🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Desigualar la espalda [R].
|
Cfr. espalda. |
||
despaldiellar 📖: despaldiellar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">despaldillar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Podría ser adautación del cast. DESPALDILLAR (DRAE; DCECH s.v. espalda) fecha por JH nel so siguimientu del DRAE. |
||
despalmadura, la 📖: despalmadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">despalmar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. palmar. |
||
despalmar 📖: despalmar🏗️: NO ✍️: NO |
Dar a un cuerpu de piedra o madera’l corte que faiga falta pa qu’axuste y empalme bien con otru [JH]. Facer cachos [JH]. Cast. <i class="della">destalonar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. palmar. |
||
despalme, el 📖: despalme🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Corte dau a la pieza pa qu’axuste [JH]. Cast. <i class="della">despezo</i>(TEST)
|
[JH].
|
Deverbal de despalmar (cfr.). |
||
despampanar 📖: despampanar🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Abrise de par en par [Ay].
|
2. Desfacese de risa [Ay]. Cfr. pámpanu, a, o. |
||
despapadura, la 📖: despapadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">descarrilladura</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. papar. |
||
despapar 📖: despapar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Descarravillar (sic) [JH].
|
Cfr. papar. |
||
desparar 1 📖: desparar 1🏗️: NO ✍️: NO |
Descomponer, desiguar lo que taba dispuesto o iguao [JH]. Xebrar [JH].
Variante de <i class="della">deseparar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desparar 2 📖: desparar 2🏗️: NO ✍️: NO |
Cfr. <i class="della">disparar</i>(TEST)
|
[JH].
|
|||
desparatar 📖: desparatar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">disparatar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Posible adautación del cast. DISPARATAR (DCECH s.v. baratar & dislate) anque tamién se caltién n’ast. como esparatar (cfr.). |
||
desparcir 📖: desparcir🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Esparder [JH].
|
Cfr. esparder. |
||
desparecer 📖: desparecer🏗️: NO ✍️: NO |
Desapaecer [JH]. //-<i class="della">se</i>(TEST)
|
‘nun se paecer, nun s’asemeyar una cosa a otra’ [JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. aparecer → apaecer (cfr.). |
||
despareyu, a, o 📖: despareyu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<br class="della"><b class="della">despareyu,</b>(TEST)
|
a, o Desigual [JH].
|
Cfr. apareyu. |
||
despareyu, el 📖: despareyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Estroza [AGO (Cuentiquinos)].
|
Cfr. apareyu. |
||
desparnancar 📖: desparnancar🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Cayer coles piernes abiertes [Ay].
|
Variante del ast. espernancar (cfr. pierna). |
||
desparraguera, la 📖: desparraguera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">esparraguera</i>(TEST)
|
[JH].
|
Posible adautación del cast. ESPARRAGUERA (DCECH s.v. espá- rrago) cola prótesis de la preposición de- como en dellos casos más como en desixir (por esixir), desaxerar (por esaxerar), etc. |
||
despartir 📖: despartir🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Dixebrar, apartar, dividir [JH].
|
Del llat. DISPERTĪRE ‘repartir’, ‘dividir’ (ABF) con dalguna pre- sencia románica (REW s.v. dispertīre) ya panhispánica (DEEH s.v. dispertīri). Diose una apertura de la vocal pretónica favo- recío por tar trabada por [r]. |
||
desparzudu, a, o 📖: desparzudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Esparcíu, estendíu [JH].
Participiu continuador de -ŪTUS del verbu <i class="della">despardir </i>(cfr.), con tracamundiu de dentales: <i class="della">desparzudu</i>(TEST)
|
por *despardudu.
|
|||
despastoriar 📖: despastoriar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desmanear</i>, destrabar [JH].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">pastoriar</i>(TEST)
|
2 (cfr.).
|
|||
despatarrar 📖: despatarrar🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Cayer coles piernes abiertes [Ay].
|
Variante del ast. espatarrar (cfr. pata). |
||
despatiellar 📖: despatiellar🏗️: NO ✍️: NO |
Quitar o afeitar les patielles [JH].
Verbu compuestu dende ast. <i class="della">patiella</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
despatriar 📖: despatriar🏗️: NO ✍️: NO |
Esterrar, echar [Ca]: <i class="della">Despatriaron aquellos moros d’ellí </i>[Ca]. Verbu llográu dende ast. <i class="della">patria</i>(TEST)
|
(cfr.), col prefixu des-.
|
|||
despavesadura, la 📖: despavesadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">despavesar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. despavesar. |
||
despavesar 📖: despavesar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">despavesar</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
despavoríu, ida, ío 📖: despavoríu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<ident class="della" level="1"></ident>Espavoríu, asustáu [Ac. Ay].
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">y</i>(TEST)
|
fose de dolor despavorida [HyL (F-O)/163]
|
|
||
despechamientu, el* 📖: despechamientu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación seronda de Sahagún:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">muertes</i>(TEST)
|
et prisiones et despechamientos 1282 [MSAH-V/436]
|
|
||
despechar 1 📖: despechar 1🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Quitar de mamar, estetar [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu compuestu sobro ast. <i class="della">pechu</i>(TEST)
|
1 (cfr.).
|
|||
despechar 2 📖: despechar 2🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Primir con contribuciones [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">pechar</i>(TEST)
|
2 (cfr.).
|
|||
despechar 3 📖: despechar 3🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Dar pesar [JH]. Tar indignáu por nun salir les coses talmente como s’aguardaba y naguaba por ello [Ay].
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">despeche</i><i class="della">(TEST)
|
a los que y fallare cortando o cauando 1292(or.) [MSAH-V/506]
|
|
||
despechu, el* 📖: despechu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">lli</i>(TEST)
|
diz algun denosto o algun despecho s. XIII(or.) [FX/229]
|
|||
despechugadura, la 📖: despechugadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">despechugadura</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. despechugar. |
||
despechugamientu, el 📖: despechugamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">despechugamiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. despechugar. |
||
despechugar 📖: despechugar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">despechugar</i>(TEST)
|
[JH]. //-se ‘despechugase’ [Ay].
|
Verbu contrapuestu al ast. pechuga → *pechugar supuestu gracies a apechugar (cfr.) y espechugar. En rellación etimo- lóxica ha citase l’ast. despechugadura (cfr.), despechuga- mientu (cfr.). |
||
despechugáu, ada, ao 📖: despechugáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Que lleva’l pechu descubiertu [Pa. Tb]. Pp. de <i class="della">despechugar</i>(TEST)
|
[JH. Ay].
|
|||
despedriar 📖: despedriar🏗️: NO ✍️: NO |
Espedrar [JH]. Despedregar [JH].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">desmatar e arancar e </i><i class="della">despedrar</i>(TEST)
|
e atesar e labrar e faser prado 1471(or.) [VC-II/224] Cfr. piedra.
|
|||
despegáu, ada, ao 📖: despegáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
</b>Cast. <i class="della">despegado</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. apegar. |
||
despelleyar 📖: despelleyar🏗️: NO ✍️: NO |
<despel.leyar [Ay]. ///despel.lexar [Pzu].>(TEST)
|
Cast. despellejar [Pzu. JH]. 2. Despellejar la vida y los fechos de los vecinos [Ay].
|
|
Cfr. pelleya. |
|
despenar 📖: despenar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">despenar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. pena 1. |
||
despender 📖: despender🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">expender</i>(TEST)
|
[Tox. /Eo/]. Gastar, emplegar [R].
|
|
Del llat. DISPENDERE ‘pesar repartiendo’, ‘distribuyir’, ‘com- partir’ (ABF), verbu con continuadores románicos (REW s.v. dĭspĕndere). El so participiu DISPENSUS, -A, -UM entá se caltién na nuesa documentación medieval pero lo normal ye atopase con un continuador cultu nominalizáu, despensa (cfr.), y otru popular, despesa (cfr.). De la mesma manera del verbu fechu sobro esti participiu, DISPENSARE ‘distribuír’, ‘repartir (dineru) pesándolo pa pagar’ (ABF) siguió l’ast. semicultu despensar [(cfr.), en rellación con despensación (cfr.)] y popular despe- sar (cfr.), infinitivu que, llueu, pue nominalizase. El que taba al frente de la despensa (entiéndase del control de los gastos) foi el despenseru (cfr.) con un nome d’oficiu semicultu y cola amestanza del suf. -ARIUS. Al llau del verbu despender dase anuncia d’un posible usu romance de *espender que conoce- ríamos per testu del sieglu x (Nodicia de kesos que espisit fra- ter Semeno (...) que espiseron 974(or.) [DS/68]). Tamién gracies al participiu semicultu espensa (cfr.). En rellación eti- molóxica tán tamién los términos ast. espendiosu (cfr.), es- pendiu (cfr.) anque de discutible afitamientu popular darréu que namái los conseña JH. |
|
despendoláu, ada, ao* 📖: despendoláu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<despenduláu, ada [An].>(TEST)
|
Allocáu [An]: Cuerre despenduláu [An].
|
Cfr. péndola. |
||
despensa, la 📖: despensa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cfr. <i class="della">despesa</i>(TEST)
|
& dispensa 1.
|
|||
“despensación” 📖: “despensación”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">sen</i>(TEST)
|
otorgamiento e sen dispensacion 1267 (s. XIII?) [ACL/467]
|
demandar por mi nin por otro despenssaçion nen absolviçion del dicho juramento 1329(or.) [SP-II/54]
|
||
“despensar” 📖: “despensar”🏗️: NO ✍️: SI |
Verbu que conocemos pela documentación na aceición de ‘gastar’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">deuent</i>(TEST)
|
a despensar por seso ye por aluidro de los nussos ui- garios 1242 [DCO-V/20] Cfr. despender.
|
|||
despenseru, el* 📖: despenseru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Martin</i>(TEST)
|
Iohan despensero del bispo 1263(or.) [ACL/406]
|
|
Cfr. despender. |
|
despenxar 📖: despenxar🏗️: NO ✍️: NO |
Abrir con llave [Gr].
Cfr. <i class="della">penxar</i>(TEST)
|
(cfr. pesllar).
|
|||
despeñaderu, el 📖: despeñaderu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<despeñadeiru (<i class="della">sic</i>) [Tox. /Eo/. Vg]. +despeñaíru (<i class="della">sic</i>) [Ay].
/////depeñaderu [Pa. Cg]. depeñaeru [Sb].>(TEST)
|
Derribadoriu, desbentíu [Pa. Cg. Sb. Ay. Tox. /Eo/. JH. R. Vg]. Cfr. espeñar 1. De toes maneres ye posible que despeñadeiru y despeñaíru nun sían autóctones nos puntos citaos [Ay. Tox. /Eo/. Vg.] darréu que nesos llugares pal llat. -NN- habría aguar- dase un resultáu [n] (GHLA §4.5.2).
|
|||
despeñadizu, a, o 📖: despeñadizu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
</b>Cast. <i class="della">despeñadizo</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. peña 1. |
||
despeñadura, la 📖: despeñadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">despeñar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. peña 1. |
||
despeñamientu, el 📖: despeñamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aición y efeutu de <i class="della">despeñar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. peña 1. |
||
despeñar 1 📖: despeñar 1🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><despeinar [Ay]. despeiñar [/Eo/].>(TEST)
|
Cast. despeinar [Cp. Pr. /Eo/. JH]. //-se ‘despeinase’ [LV. Lln. Pa. Ay].
|
|
||
despeñar 2 📖: despeñar 2🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">despeñar</i>, llanzar una persona o cosa dende un sitiu altu [JH]. //-<i class="della">se</i>(TEST)
|
‘derribase, cayer per un desbentíu’ [Lln. Ay (sic)]. Cfr. peña 1. El resultáu d’Ayer ufre una [ø] non aguardable pa
|
|
||
despeñáu, ada, ao 1 📖: despeñáu🔤: , ada, ao 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao, 1 |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">despeñáu,</b>(TEST)
|
ada, ao 1 Cast. despeinado Pp. de despeñar 1.
|
|||
despeñáu, ada, ao 2 📖: despeñáu🔤: , ada, ao 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao, 2 |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">despeñáu,</b>(TEST)
|
ada, ao 2 Cast. despeñado [R].
|
Pp. de despeñar 2. |
||
despeñicáu, ada, ao 📖: despeñicáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
|
|||
despeñu, el 📖: despeñu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘foria’:
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">el</i>(TEST)
|
corrés unos tras de otros,/al xeneral y a la guardia/daben a entender despeñu/y que el calzón los llamaba [ABalvida- res, Romanzón (Poesíes 138-141)]
|
|
||
despepitamientu, el 📖: despepitamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
despepitar 📖: despepitar🏗️: NO ✍️: NO |
<se [Pr. JH].///<ident class="della" level="1"></ident>//espepitase [Ac].>(TEST)
|
Cast. despepitar (daquién) [Ac. JH]. 2. Coquetear una rapaza a les clares [Pr].
|
|
||
desperar 📖: desperar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
despercudir 📖: despercudir🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
desperder 📖: desperder🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desperdiciar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. perder. |
||
desperdiciu, el 📖: desperdiciu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desperdicio</i>(TEST)
|
[Ay].
|
Pero ñon llegue a tal el desperdicio/que sia de todo punto el escarmiento,/porque quiero que quede del enicio [BAúxa, Sueños (Poesíes 289-291)] isti ye en conclusión el mandamiento./Mas muéva- yos ta- mién el desperdicio/de la lloramicona, que del viento/diz que ye madre, y de Titón fenoya [BAúxa, Sueños (Poesíes 292-295)] ¡O!, si a muchos sirviera de escarmientu,/para amar ensin fer algún escesu!/¿Por lluello simplón divertimientu,/que escurre la razon y afuma el sesu,/será bien que persona de bon xuiciu/faga, de una alma eterna, desperdiciu? [BAúxa, PyT (Poesíes 211-216] Del nominativu del b. llat. DESPERDITIO, -ONIS ‘aición de per- dese dafechu’ (DCECH s.v. perder), per vía semiculta. |
||
desperdigar 📖: desperdigar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Esparder perdayuri, dixebrar, perder [R].
|
Cfr. perder. |
||
desperecer 📖: desperecer🏗️: NO ✍️: NO |
Perecer, tener permuncha probeza [JH]. 2. Consumise, desfa- cese pol llogru d’una cosa [JH].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">avien</i>(TEST)
|
muchas vezes que la iusticia desperece s XIII(or.) [FX/70]
|
|
Cfr. desperir. Una formación sobro desperecer paez que foi “desperescerar” si facemos casu al documentu: desperescerar e labrar dos tierras que desian que era de la heredoria 1480 [ApeuSarieg/133] |
|
desperfeutu, el* 📖: desperfeutu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<desperfectu [JH].>(TEST)
|
Cast. desperfecto [JH].
|
Cfr. perfechu, a, o. |
||
desperir 📖: desperir🏗️: NO ✍️: NO |
Perecer [JH].
Del llat. DISPERĪRE ‘ser destruyíu’, ‘desapaecer’, ‘perperdese’ (OLD; ABF). Sobro esti verbu hebo facese l’incoativu en -<i class="della">scere</i>,
*DISPERISCERE, responsable del ast. <i class="della">desperecer</i>(TEST)
|
(cfr.), paralelu al llat. perire ‘desapaecer’ → *PERISCERE > ast. perecer (cfr.),
|
quiciabes cola variante medieval desperecerar, esperecerar. |
||
despernar 📖: despernar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">despernar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. pierna. |
||
despernáu, ada, ao 📖: despernáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
</b>Rotu peles piernes [R]. Pp. de <i class="della">despernar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desperrar 📖: desperrar🏗️: NO ✍️: NO |
Dexar a daquién ensin perres, ensin dineru [Ri. Tb (= <i class="della">es- perrar</i>)]: <i class="della">Desperróme</i>(TEST)
|
al subastao [Ri].
|
Cfr. perra. |
||
desperteza, la 📖: desperteza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Previsión, conocencia de dalguna cosa [JH].
|
Posible castellanismu, DESPERTEZA, inxertu por JH nel so dic- cionariu al tomalu del DRAE. |
||
“despesa” 📖: “despesa”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación medieval no que, acordies coles trescripciones llegaes a nós, paecen dos tipos de resultaos, ún popular (§a) y otru semicultu (§b) na aceición de ‘gastu’:
<ident class="della" level="1"></ident>Usu nominal popular
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">la labredes et criedes a uuestra </i><i class="della">despesa</i><i class="della">(TEST)
|
fata diez annos 1231 (s. XIII) [MSAH-V/180]
|
lu non gravie de despesas nen de collechas nen de otros la- vores s. XIII(or.) [FX/339]
|
Cfr. despender. El participiu conséñase n’exemplos como: |
|
despesar, el 📖: despesar🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Disgustu, pesar [JH].
Nominalización del infinitivu <i class="della">despesar</i>(TEST)
|
(cfr. despender).
|
|||
despescar 📖: despescar🏗️: NO ✍️: NO |
Llibrar al pexe de la rede cuando ta agarráu peles agalles [Xx]. “Operación fecha cola sardina <i class="della">mallao</i>, esto ye, sardina pescao con <i class="della">abareque</i>. La sardina truñe la rede, quedando banzada nella pela tiesta. Perequí cuéyenla y vóltienla, faciéndola dar saltiquinos. La sardina que nun <i class="della">demalla</i>(TEST)
|
piérdese. Esti fechu de despescar faise con munchu cuidáu, pos d’él pende l’aspeutu’l pexe y que seya valoratible o non” {sic} [Xx (Machicado)]. //-se ‘desenvolvese perbién’ [Cp (i)]: ¿Viste al mozu cómo se despescaba col coche? [Cp (i)]. ‘esplicase perbién’ [Cp (i)]:
|
|
||
despescáu, ada, ao 📖: despescáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><despescao [Cñ].>(TEST)
|
|
|||
despeslladura, la 📖: despeslladura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">despesllar</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
despesllar 📖: despesllar🏗️: NO ✍️: NO |
<despiesllar [LV. Pa. y Cg. y R. y DA]. despeslar [Ac]. desper- llar [Ca]. despesl.lar [Ay. Tb].///<ident class="della" level="1"></ident>//despechar [Dg. Sl. Pr (Cv). Tor]. despichar [Sm. Cv]. despiechar [Pzu]. {quiciabes con cheísmu despeschar [Ay]}. desapechar [PSil]. /////despresllar [y Cb. Llg]. /////espesl.lar [Tb. Md]. espiesllar [Lln]. espechar [Sl].>(TEST)
|
Abrir con llave [Lln. Rs. Pa. Llg. Llv. Ca. Ay. Sd. Qu. Tb. Sm. Md. PSil. Dg. Gr. Pr. Sl. Cv. Pr (Cv). R. Tor]. Quitar el piesllu [Cb]. Mover el pestíu d’una pesllera p’abrir [Cg. Ac]. Abrir la pesllera [Pzu]. Quitar el pestíu [Cp]. Quitar el pestíu, abrir una zarradura [Ac]. Correr el pestíu de la pesllera p’abrir la puerta, cofre, etc. lo que ta pesllao con llave [LV. JH. DA]. Descorrer el pestíu [Pzu. Tor].
|
|
||
despestañar 📖: despestañar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">despestañar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. pestaña. |
||
despexar 📖: despexar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu conocíu pela lliteratura:
<i class="della">Mirándome mui en tientes,</i>/<i class="della">mandóme luego callar;</i>/<i class="della">sonó</i>(TEST)
|
después una esquila/y mandaron despexar./Mas, cuando los vi salir,/conocí que «despexar»/yera que todos se fosen,/y salimos a la cai. [Relación (Porléi 227-235] {nun xuiciu} sonó después una esquila/y mandaron despe- xar;/mas cuando los ví salir/conocí que despexar/yera, que todos se fosen/y salimos á la cay [Pachu de la Candonga 1837: 18]
|
|
asturianizáu según fai ver el poeta podría ser niciu de la novedá del términu castellán naquella dómina. Frente a esto JH traduz lo que paez el correspondiente verbu ast. despeyar (cfr.) pel cast. despejar asina como ast. despeyu (cfr.) por cast. despejo. |
|
despeyar 📖: despeyar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">despejar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. espeyar. |
||
despeyu, el 📖: despeyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">despejo</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
cfr. espeyar). |
|
despezonamientu, el 📖: despezonamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">despezonamiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. despezonar. |
||
despezonar 📖: despezonar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">despezonar</i>(TEST)
|
[JH].
|
¿Sedrá castellanismu d’u sigue despezonamientu (cfr.). (Cfr. pieza 2). |
||
despiazar 📖: despiazar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">despedazar</i>(TEST)
|
[Cñ].
|
|
cfr.) con una posible variante *piaza; o dende piazu variante de pe- dazu (cfr.) amestadura so la que se fai’l verbu col prefixu des-. Tamién sedría a entendese dende despe(d)azar > despiazar cola variante espedazar (cfr.). |
|
despicar 📖: despicar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Dormir daqué [Os]. //-se ‘rompese’l güesu de la cruz’ [Lln].
|
2. Metese pa dientro o romper un encontu o encuentu de la vaca [Sr]. Cfr. espicar. |
||
despicarazar 📖: despicarazar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Picar los páxaros los figos y cualquier otra fruta [JH].
|
Cfr. espicar. |
||
despicáu, ada, ao 📖: despicáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<despicada [Os].>(TEST)
|
Col güesu de la cruz torcíu (la vaca) [Os].
|
Pp. de despicar (cfr.). |
||
despicoretar 📖: despicoretar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Quitar la picoreta [Villah].
|
Cfr. picoreta. |
||
despidida, la 📖: despidida🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<despedía [Ay. JH]. despidía [Lln. Cñ.Ta]. /////espedida [y JH].>(TEST)
|
Cast. despedida [Lln. Cñ. Ca. Ay. Tb. Sm. JH]. Deverbal del ast. despidir.
|
|||
despidimientu, el* 📖: despidimientu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<despedimientu [JH].>(TEST)
|
Despidida [JH].
|
Cfr. despidir. |
||
despidir 📖: despidir🏗️: NO ✍️: NO |
<dispidir [Cg. Sb. Ay. Pr. Vd. Mar]. despedir [JH. Ay]. /////es- pedir [y Ay. y JH. Vf (Cv)]. espidir [Cl. Pa].>(TEST)
|
Cast. despedir [Pa. Cg. Sb. Ay. Tb. Pr. Vd. JH. Mar]: Espidiérenlu [Ay]: Espedúse y nun gulvú [Ay]. 2. Desarrollar, prosperar (per- sones, animales o coses) [Vf (Cv)]. //-se ‘despidise’ [Cl. Pa].
|
|
Del llat. EXPETERE ‘reclamar’ siguió ast. espedir anque acabó xeneralizándose una variante con de-, n’ast. como en castellán (DCECH s.v. despedir), pescanciamos que como resultáu de les posibilidaes combinatories nel decursu de la preposición de + espedir. Un deverbal tenémoslu nel ast. despidu (cfr.) conti- nuador d’un participiu fuerte. Un formación sobro esti términu ye ast. despidimientu (cfr.). |
|
despidu, el 📖: despidu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Actu de despidise [JH].
|
Cfr. despidir. |
||
despiegamientu, el 📖: despiegamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<despiegamentu [y JH].>(TEST)
|
Cast. despegamiento [JH].
|
Cfr. apegar. |
||
despiesllu, el 📖: despiesllu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Actu de <i class="della">despesllar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Deverbal de despiesllar (cfr. pesllar). |
||
despiflar 📖: despiflar🏗️: NO ✍️: NO |
Desfilar, desfacer una tela pel borde [Lln]: <i class="della">Lleva</i>(TEST)
|
los calzones despiflaos [Lln].
|
Quiciabes d’un encruz del ast. desfilar 1 (cfr.) con despilfa- rrar (cfr.). |
||
despilar 📖: despilar🏗️: NO ✍️: NO |
Trabayar nel <i class="della">despile</i>(TEST)
|
[Min]. Iguar o disponer el trabayu del des- pile [Min].
|
Cfr. apilar. |
||
despile, el 📖: despile🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Llabor perduru que consiste n’arrancar y paliar carbón en sen ascendente sacándolo de fuexes y pozos, etc. [Min].
Deverbal de <i class="della">despilar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
despilfarrar 📖: despilfarrar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Marafundiar [Ay].
|
Cfr. fariña. |
||
despinar 📖: despinar🏗️: NO ✍️: NO |
Sacar o salise la pina que ta metida nuna madera (especial- mente aplícase a la que s’encaxa nos estremos del exe del carru) [JH]. <i class="della">Desacuñar</i>(TEST)
|
(sic) [JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. pinar (cfr.). |
||
despintamientu, el 📖: despintamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desaparecimiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. pintu, a, o. |
||
despintar 📖: despintar🏗️: NO ✍️: NO |
<espintar [y Tb].>(TEST)
|
Desapaecer [JH].
|
2. Tapecer o esconder daqué con maña y priesa [JH]. 3. Perder les señales, la filiación, la conocencia o rastru de dalguna cosa [R]. //-se ‘nun reconocer (a dalgún)’ [Ay. Tb]: Despintóuseme una vez pero nun vuelve pasar [Tb]: La nena nun se m’espinta [Tb]. ‘nun reconocer a daquién pela so fisonomía’ [Ac (“se usa negativamente”)]: No se-y despinta naide [Ac]. Verbu contrapuestu al ast. pintar (cfr. pintu, a, o). |
||
despioyar 📖: despioyar🏗️: NO ✍️: NO |
<despioyar [Ay. An. Cd (= espioyar). JH]. despiochar [Tb. Pzu]. despeoyar [Ca].>(TEST)
|
Espioyar, quitar los pioyos [Ca. Ay. Tb. Pzu. An. Cd. JH]. Cfr. pioyu.
|
|||
despique, el 📖: despique🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">despique </i>[JH].
<ident class="della" level="1"></ident>Deverbal del inf. de <i class="della">despicar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
despistar 📖: despistar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">despistáu,</i>(TEST)
|
ada, ao.
|
|||
despistáu, ada, ao 📖: despistáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
|
|||
despiste, el 📖: despiste🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">despistáu</i>, <i class="della">ada,</i>(TEST)
|
ao.
|
|||
desplasmar 📖: desplasmar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><se>(TEST)
|
|
|||
desplazamientu, el 📖: desplazamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
desplazar 📖: desplazar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
despliegar 📖: despliegar🏗️: NO ✍️: NO |
<///<ident class="della" level="1"></ident>//esplegar [Ac]. espliegar [Lln. TC. AGO].>(TEST)
|
Cast. desplegar [Ll. Ac. AGO. JH. TC].
|
|
||
desplomar 📖: desplomar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desplomar</i>(TEST)
|
[JH]. //-se ‘cayer a plomu, fundise’ [Ay].
|
Cfr. chombu. |
||
desplumar 📖: desplumar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Quitar les plumes [Ay]. 2. Dexar ensin dineru [Ay]. Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">plumar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desplumíu, ida, ío* 📖: desplumíu🔤: , ida, ío* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<ident class="della" level="1"></ident><desplumidu/a [Lln].>(TEST)
|
|
|||
despoblación, la 📖: despoblación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">despoblación</i>(TEST)
|
[Xral].
|
las mortandades e despoblacion de las gentes que aconteçeo por ellas 1352(or.) [CLO/164]
Cfr. poblar. |
||
despoblamientu, el 📖: despoblamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">despoblamiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. poblar. |
||
despoblar 📖: despoblar🏗️: NO ✍️: NO |
<desplubar [Cv]. /////espoblar [Sm].>(TEST)
|
Cast. despoblar [Sm. JH]. 2. Sacar tolo qu’hai nun sitiu, por exemplu nuna casa [Sm]. Despoblar, llevar o consumir en gran cantidá lo qu’hai nun sitiu [Cv]: El fumador desplueba la co- cina de cerillas [Cv].
|
|
cfr.). El participiu de des- poblar apaez documentáu na nuesa Edá Media y llueu podría nominalizase’l so masculín (cfr. despobláu). |
|
despobláu, el 📖: despobláu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">despoblado</i>(TEST)
|
[JH]. ///Cuando fores per despobláu non fagas desaguisáu porque cuando fores per pobláu dirás á llo avezau (sic) [JH].
|
|
cfr.), llueu nominalizáu’l masculín. |
|
despolvar 📖: despolvar🏗️: NO ✍️: NO |
<desapulvar [Sm].>(TEST)
|
Cast. desempolvar [JH].
|
2. Salir corriendo de dalgún sitiu [Sm]. Cfr. polvu. |
||
despolvoriar 📖: despolvoriar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">despolvorar,</i>(TEST)
|
despolvorear [JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. polvoriar (cfr.). |
||
desponer 📖: desponer🏗️: NO ✍️: NO |
Dexar de poner güevos les pites y demás páxaros [JH]. Cast.
<i class="della">deponer</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. poner (cfr.). |
||
desporpollar* 📖: desporpollar*🏗️: SI ✍️: NO |
<despurpullar [Bard].>(TEST)
|
Despioyase les pites [Bard].
|
Cfr. esporpollar. |
||
desporretar* 📖: desporretar*🏗️: SI ✍️: NO |
<despurretar [Cl].>(TEST)
|
Cast. despuntar [Cl]. Arrancar o cortar les puntes a daqué [Cl].
|
Cfr. porreta. |
||
desporretáu, ada, ao* 📖: desporretáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<despurretáu [Lln].>(TEST)
|
Ensin porretes [Lln].
|
Pp. de desporretar (cfr.). |
||
desportañueláu, ada, ao 📖: desportañueláu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Cola bragueta del pantalón desabrochada [Ca]: <i class="della">Baxó</i>(TEST)
|
de la tená desportañueláu [Ca].
|
Cfr. portañueles. |
||
desportielladura, la 📖: desportielladura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">desportiellar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. portiella. |
||
desportiellar 📖: desportiellar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desportillar </i>[JH]. 2. Arrancar la portiella o portiellu o desfacelos [JH].
Verbu en rellación col ast. <i class="della">portiella</i>(TEST)
|
(cfr.), col prefixu des-.
|
|||
desposar 📖: desposar🏗️: NO ✍️: NO |
Verbu conocíu pela documentación de Lleón y pela lliteratura asturiana moderna:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">se</i>(TEST)
|
quieren desposar o casar 1267 (s. XIII?) [ACL/467]
|
|
Del llat. DESPONSĀRE, compuestu de sponsare ‘casase con una muyer’ (EM s.v. spondeo) dambos con usos asemeyaos como fai ver el simple esposar (cfr.). |
|
desposayes, les 📖: desposayes🔤: , les 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
<b class="della">desposayes,</b>(TEST)
|
les Esponsales [JH].
|
Cfr. esposayes. |
||
desposeer 📖: desposeer🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desposeer</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. poseer (cfr.). |
||
despostadura, la 📖: despostadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Descuartizamientu [Grangerías XVIII].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">fecha</i>(TEST)
|
assí la despostadura de tus cebones castellanos
|
|
Cfr. apostar. |
|
despostar 📖: despostar🏗️: NO ✍️: NO |
Descuartizar na matanza [Cg].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">despostar</i><i class="della">(TEST)
|
los cerdos para echar la carne en sal [Grange- rías XVIII: 930]
|
Amestanza del prefixu des- col continuador d’un verbu fechu del participiu del llat. ponere ‘poner’ (DCECH). L’ast. despostar coincide col castellán qu’emplega’l verbu especialmente n’A- mérica (DRAE 21ª). |
||
despotiquez, la 📖: despotiquez🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">despotismo</i>(TEST)
|
[JH]. Altivez, arguyu [JH].
|
Posible tresvase del cast. DESPOTIQUEZ (DRAE) gracies a JH. |
||
despoyamientu, el* 📖: despoyamientu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación medieval:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">a</i>(TEST)
|
forçia nin a despoyamiento por la entrada 1338(or.) [SIL/224] Cfr. despoyu.
|
|||
despoyar 📖: despoyar🏗️: NO ✍️: NO |
<despueyar [y JH].>(TEST)
|
Cast. despojar [JH].
|
|
||
despoyu, el 📖: despoyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">despojo</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
despreceutar 📖: despreceutar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Tar como fuera de sí, “fuera de precepto” [ByM].
<ident class="della" level="1"></ident>La observación de ByM, <i class="della">despreceutar</i>(TEST)
|
“fuera de precepto” ye una interpretación sui generis del autor del vocabulariu que
|
quier xustificar el términu definíu per una pretendida rellación col cultismu castellán precepto.
Cfr. esprecetar. |
||
despreciamientu, el* 📖: despreciamientu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">ay algunos que estan rebeldes a </i><i class="della">despreciamiento</i><i class="della">(TEST)
|
de sancta Eglesia 1299 [MSAH-V/583]
|
|
Cfr. preciar. |
|
despreciar 📖: despreciar🏗️: NO ✍️: NO |
<dispreciar [Cl. Pa. y Sm. Mar].>(TEST)
|
Cast. despreciar [Cl. Pa. Mar. Sm. JH]. 2. Nun aceutar al pre- tendiente [Sm].
|
|
Cfr. preciar. |
|
despreciu, el 📖: despreciu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<dispreciu [Cl. Pa. Pr. Sm. Cv].>(TEST)
|
Cast. despreciu [Xral].
|
|
Cfr. preciar. |
|
desprender 📖: desprender🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desprender</i>(TEST)
|
[JH].
|
2. Crecer [R]: Non desprende l’árbore [R]. Cfr. prender. |
||
desprendíu, ida, ío 📖: desprendíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<desprendíu/ía/ío [Llg].>(TEST)
|
Xenerosu [Llg].
|
Pp. de desprender (cfr.). |
||
despreparáu, ada, ao 📖: despreparáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
Ensin preparar, ensin iguar [Vv].
|
Cfr. preparar. |
||
despreveníu, ida, ío 📖: despreveníu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<desaprevinidu [Ac]. desaprevenío [Cñ]. despreviníu [y Tb. JH].>(TEST)
|
Cast. desprevenido [Cñ. Ac. Tb. JH]. Cfr. prevenir.
|
|||
desprobar 📖: desprobar🏗️: NO ✍️: NO |
Quedar probe, quedar ensin nada [Tox. /Eo/]: <i class="della">Desprobóu, mo-</i>(TEST)
|
rréu-ye la vaca [Tox].
|
Cfr. probe. |
||
desproporción, la 📖: desproporción🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cast. desproporción [JH].
|
Cfr. proporción. |
||
desprudente 📖: desprudente🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. prudente.
|
|||
desprunada, la* 📖: desprunada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<desprunaa [JH].>(TEST)
|
Cayida [JH].
|
2. Desgracia [JH]. Cfr. prunu, a, o |
||
desprunar 📖: desprunar🏗️: NO ✍️: NO |
</b>Caminar [JH]. Cfr. <i class="della">prunu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
después 📖: después🏗️: NO ✍️: NO |
<dispués [Os. Pr. Sb. Ca. Tb. Mar]. despuós [Tox. PVieya]. dispuós [Cd. Pr]. dispuös [Cl]. dispúes [Mar]. despuéis [Sm. An. Cv]. dispuöis [As]. despóis [Vd. /Eo. Mánt/]. despós [Cñ. JH. /Mánt/]. dispuéis [Oc]. /////dempués [Lln. Rs. Cb. Cg. Ca. Ay. DA]. dimpués [Lln. Os. Pa. Cb. Cñ. Ac. Ay. R. Mar]. dem- puös [Cl]. dimpuös [Cl]. dempós [Ay. JH. R]. /////depués [Lln. Rs. Pa. Cg. Ac. Llg. Mi. Ay. JH]. dipués [Sb]. /////espués [y Ac. Tb. Sm. PSil]. espuéis [Tb. Sm]. ispuéis [Oc]. /////empués [JH]. impués [Pa]. /////ipués [Ca]. endipuös [Cl]. /////empuesnas
<br class="della">[Bab].>(TEST)
|
Cast. después [Lln. Cl. Rs. Os. Pa. Cb. Cg. Cñ. Ac. Llg. Sb. Ca. Mi. Ay. Ri. Tb. Sm. Bab. PSil. Pr. As. An. Cv. Cd. Vd. Tox. PVieya. Oc. /Mánt. Eo/. JH. R. DA. Mar]. 2. Pero entós (si sigue una interrogación) [Ca]: Ipués ¿Se pue saber qué faces tú equí? [Ca]. ///Dempués del pedu dau, el culu apretáu [CyN (Recuerdos)]. Cantaba Marta dempués de farta [Canella]. Dempués de vieyu gaiteru [Canella]. María canta en dimpués de tar farta [LC].
|
que los aian e lieven e esbonen despos de dias de 1359(or.) [SP-II/353]
|
Les formes qu’anteceden xustifíquense dende les combina- ciones llatines populares con POST que diben xeneralizándose sobro les clásiques como d’ello dan anuncia estos testos: Del llat. DE EX POST (DCECH s.v. pues) siguió ast. después (§1); de l’amestanza DE POST l’ast. depués (§2). En dambos casos la documentación medieval ufre una espresión arcaica ensin dip- tongar (§a) quiciabes por xeneralizase, dacuando, la variante que podía resultar átona nel decursu; y diptongada con grafía ue (§b), oe (§c) oi, oy (§d). Pero vense más variantes debíes a |
|
despullar 📖: despullar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Desnudar [JH].
|
Cfr. despoyar. |
||
despumar 📖: despumar🏗️: NO ✍️: NO |
<dispumar [y JH].>(TEST)
|
Cast. espumar [JH (= espumar)].
|
2. Quitar la espuma, espe- cialmente lo que se forma sobro dellos alimentos al cocer [JH (= espumar)]. Del llat. DĒ-SPŪMĀRE ‘quitar la espuma’, ‘espardese como la espuma’ (EM s.v. spuma). |
||
despuntadura, la 📖: despuntadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">despuntadura</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. punta. |
||
despuntar 📖: despuntar🏗️: NO ✍️: NO |
<despuntiar [Sr].>(TEST)
|
Cast. despuntar [JH].
|
2. Acabar en punta, brotar [Sr]. Cfr. punta. |
||
despuntáu, ada, ao 📖: despuntáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<despuntiáu, á, ao [Sr].>(TEST)
|
Qu’acaba en punta [Sr].
|
Pp. de despuntar. |
||
despunte, el 📖: despunte🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">despunte </i>[JH]. Deverbal de <i class="della">despuntar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desque 📖: desque🏗️: NO ✍️: NO |
<desqui [Cl. Pzu. Cn (M)]. disqui [Cn (M)]. disque [Sm (Oc). Oc]. /////isque [Sm (Oc)]. esque [Cl. Tb. Sm. Oc]. /////desaque [Lln]. /////de que [y Sb. Ri. y Tb. y Md. Vg].>(TEST)
|
Dende que [Lln. Cl. Pa. Cg. Cñ. Ac. Llg. Sb. Ay. Ri. Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. An. Gr. Pr. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. JH. R. DA. Bard. Mar]. Dempués de que [Sm. Md]: Desque llu semé de ñabos [JH]: Desque vieno’l nenu escapanon [Tb]: De que tuvo en casa l’outru día nun se supo más nada d’él [Tb]: Es- qu’enfornan fain la cruz cun la pala na boca’l fornu [Sm]. Dempués que [Cñ. DA. R. Llomb]. Llueu que [JH. DA]. Asina que [JH]. En cuanto [Ac]. Tan pronto como [Cn (M)]. //De que ‘dempués que’ [Tb. Vg]: ‘llueu que’ [Mar. VCid]. ///El ruin res desque come esfrez [Tb]. El ruin arvíu desque come ha fríu [CyN (Recuerdos)]. Desque les castañes en casa, les voces en castañéu [LC].
|
|
cfr.) con que (cfr.). Son posibles les variantes desaque, desque. |
|
desquebrayar 📖: desquebrayar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desquebrajar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. quebrayar. |
||
desquerer 📖: desquerer🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Dexar de querer [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">querer</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desquería, la 📖: desquería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">cestería,</i>(TEST)
|
desquería [Grangerías XVIII: 211]
|
|
||
desquillonar 📖: desquillonar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Dicir bien, tar puestu en razón [Acebal (JS)].
<ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes variante de <i class="della">desquiñonar</i>(TEST)
|
(cfr.) por tracamundiu fó- nicu de palatales, posible na tresmisión del verbu con ruin afi- tamientu.
|
|||
desquinciar 📖: desquinciar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
desquiñonar 📖: desquiñonar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Determinar lo que correspuende d’una cosa a caún de los que tienen participación nella [Cg]. Desenredar, desenguedeyar pa repartir o axudicar a caún lo que-y correspuende, principal- mente tratándose de <i class="della">hijuelas </i>o llotes nes herencies [Cosiqui- nes 260].
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">quiñón</i>(TEST)
|
& desquillonar.
|
|||
desquitamientu, el 📖: desquitamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cast. desquite, descuentu, compensación [JH].
|
Cfr. esquitar 1. |
||
desquitar 📖: desquitar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desquitar</i>(TEST)
|
[JH]. 2. Dir quitando adulces dineru d’una delda, d’una compra que se fexo a plazos [Mi]: Compremos la segaora y díbemos con ella a xornal pa otres cases pa dir desquitándola a poques y a poques [Mi].
|
|
||
desquitáu, ada, ao 📖: desquitáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><desquitáu, á, ao [Mi].>(TEST)
|
Pago dafechu (daqué que se debía) [Mi]: La primer empacaora comprémosla en marzo y pa setiembre yá taba desquitá [Mi].
2. Parcu, sobriu [SCiprián]. Pp. de desquitar (cfr.). |
|||
desquixamientu, el 📖: desquixamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desquijaramiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Quiciabes sía una adautación del cast. DESQUIJA(R)AMIENTO (DCECH s.v. quijada), con perda de -r-. |
||
desquixar 📖: desquixar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desquijarar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Quiciabes sía una adautación del cast. DESQUIJA(R)AR (DCECH s.v. quijada), con perda de -r-. |
||
“desraigar” 📖: “desraigar”🏗️: NO ✍️: SI |
Verbu conocíu pela documentación medieval, como com- puestu de <i class="della">raigar</i>(TEST)
|
(cfr.): Cfr. raigar.
|
|
cfr.). |
|
desraizamientu, el 📖: desraizamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desarraigamiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. raíz. |
||
desraizar 📖: desraizar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desarraigar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. raiz. |
||
desraízu, el 📖: desraízu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desarraigo</i>(TEST)
|
[JH].
|
Deverbal de desraizar (cfr. raíz). |
||
desraspadura, la 📖: desraspadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">desraspar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. raspar. |
||
desraspar 📖: desraspar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Raspar, rayer [JH].
|
Cfr. raspar. |
||
desribáu, ada, ao 📖: desribáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
Cfr. derribar.
|
|||
desromper 📖: desromper🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. derromper.
|
|||
desrosar 📖: desrosar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
desta, la 📖: desta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Llástima, compasión [Pr]: <i class="della">Ya</i>(TEST)
|
tan bona que date desta d’ella [Pr].
|
** |
||
destabasar 📖: destabasar🏗️: NO ✍️: NO |
Desatrancar (especialmente soltar la palanca que torga la salida d’agua de los pozos que s’atopen nos praos) [An]: <i class="della">Destaba- </i><i class="della">séi’l pozu </i>[An].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">tabasar</i>(TEST)
|
(cfr. tapa.).
|
|||
destacamentu, el 📖: destacamentu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">destacamento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Pallabra que tien nidiu parentescu cola familia de atacar (cfr. tacu) asina como’l tamién curtiamente conocíu na nuesa tra- dición, destacar (‘sobresalir’) que pudo llegar a nós pela vía castellana (DCECH s.v. atacar). |
||
destaconar 📖: destaconar🏗️: NO ✍️: NO |
<estaconiar [Mi].>(TEST)
|
Cast. destaconar [Mi. JH].
|
Podría tratase d’un castellanismu almitíu por JH anque tamién pudiera ser una formación llograda dende’l verbu taconiar con prefixu. |
||
destapar 📖: destapar🏗️: NO ✍️: NO |
<desatapar [Lln. y Tb. Sm. y JH].>(TEST)
|
Cast. destapar [Lln. Ay. Tb, Sm (= estapar). JH]. //-se ‘quedar ensin ropa na cama’ [Ay. Tb]. - Y desatapó sos cofres [San Mateo 5]
|
Verbu contrapuestu al ast. tapar (cfr. tapa.). |
||
destapáu, ada, ao 📖: destapáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<desatapáu [Ca].>(TEST)
|
Cast. destapado [Ca].
|
Pp. de destapar (cfr.). |
||
destapinar 📖: destapinar🏗️: NO ✍️: NO |
Arrrancar, sacar tapinos d’un prau, d’una tierra [Lln. Pa. Cg. Ac. Sr (= <i class="della">estapinar</i>). Ay. Tb (= <i class="della">estapinar</i>). Sl. JH]: <i class="della">Tán desta-</i><i class="della">(TEST)
|
pinando en baile desque son neñes [Sr]. 2. Romper el terrén, desmontar dalgún terrén bravo [GP a. 1788].
|
|
se debe destapinar y arrascar con la fossoria [Grangerías Cfr. tapín. Una variante sedría *desatapinar necesaria pa xus- tificar ast. desatapinadura (cfr.). |
|
destapináu, ada, ao 📖: destapináu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<b class="della">destapináu,</b>(TEST)
|
ada, ao Ensin tapín [Lln].
|
Pp. de destapinar. |
||
destaponar 📖: destaponar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">destaponar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu contrapuestu al ast. taponar (cfr. tapar). |
||
destar 📖: destar🏗️: NO ✍️: NO |
Coyer [Ce].
Verbu fechu sol ast. <i class="della">desta</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
destaramador, ora 📖: destaramador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
Términu conocíu per testu del sieglu XVIII:
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">donde</i>(TEST)
|
no entran animales destaramadores [Grangerías
|
|
||
destaramar 📖: destaramar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><destarmiar [Lln].>(TEST)
|
Cortar cañes [Lln]. Ni quitan que los destaramen ni a las cabras que los arro- biellen. Todo lo qual estorva la escayada [Grangerías XVIII: 655]
|
|
roer o destaramar {les cañes de los árboles}[Grangerías |
|
destarronar 📖: destarronar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
destarucar 📖: destarucar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
destascar 📖: destascar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
destaxar* 📖: destaxar*🏗️: SI ✍️: NO |
<///<ident class="della" level="1"></ident>destajar [Min].>(TEST)
|
|
|||
destaxu, el 📖: destaxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>destaju [Min].>(TEST)
|
Cast. destajo [Pzu (= estaxu)]. 2. Xornal percibíu en rellación col avance del tayu [Min].
|
|
||
destayamientu, el 📖: destayamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">destayar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. tayar. |
||
destayar 📖: destayar🏗️: NO ✍️: NO |
Tomar una obra a destayu [JH]. {2. (Doc.). Cortar}.
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">per</i>(TEST)
|
terminos qui destaliat inter omagna et ual de uillanoua
|
|
Cfr. tayar & estayar. |
|
destayeru, el 📖: destayeru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">destajero</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. tayar. |
||
destayista, el 📖: destayista🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">destajista</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. tayar. |
||
destayu, el 📖: destayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">destajo</i>(TEST)
|
[JH]. //A destayu ‘cast. a destajo’ [JH].
|
|
cfr. tayar). |
|
destazar 📖: destazar🏗️: NO ✍️: NO |
Abrir un animal muertu [Ay]. 2. Partir en cachos un animal [Ay]. 3. Rebaxar cola zuela’l tazu de madera de que se fai la madreña [AGO].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">tazar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
destechadura, la 📖: destechadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<desteyadura [y JH].>(TEST)
|
Aición y efeutu de destechar [JH].
|
Cfr. destechar. Pero la variante desteyadura ha entendese en rellación con teya, teyáu. |
||
destechar 📖: destechar🏗️: NO ✍️: NO |
<desteitar [Pzu. PSil].>(TEST)
|
Cast. destechar [Pzu. JH]. Quitar el teitu a una casa o cabana [PSil].
|
Verbu contrapuestu al ast. techar (cfr.). |
||
destemplamientu, el 📖: destemplamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">destemplamientu,</b>(TEST)
|
el Cast. destemplanza [JH].
|
Cfr. templar. |
||
destemplar 📖: destemplar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">destemplar </i>[JH] el tiempu [Ay]. //-<i class="della">se </i>‘indisponese, en- fadase’ [Ay].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Trái</i>(TEST)
|
un año les tripes destemplades [El Ensalmador 70]
|
Verbu contrapuestu al ast. templar (cfr.). |
||
destempláu, ada, ao 📖: destempláu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
Cast. destemplado, alteráu [Mar].
|
Pp. de destemplar. Pue dase camudamientu de líquides agru- paes pl → pr. |
||
destemplu, el 📖: destemplu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">destemple</i>(TEST)
|
[JH].
|
Deverbal de destemplar (cfr.), dende’l participiu fuerte. |
||
destenoráu, ada, ao 📖: destenoráu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
Desmeyoráu [Lln].
|
2. Destempláu [una voz fuerte, dalgo (o daquién) inarmónico] [Lln]. Cfr. tenor. |
||
desterciadura, la 📖: desterciadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">discrepancia</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. desterciar. |
||
desterciar 📖: desterciar🏗️: NO ✍️: NO |
Tar desequilibrada la carga de l’acémila [Cv]. 2. Desdicir, facer mal xuegu o mal terciu una cosa [Cv]. 3. Discrepar, nun com- paxinar [JH]: <i class="della">Destercien</i>(TEST)
|
muncho llos gües, ell unu ye mayor qu’ell utru y más roxu [JH].
|
|
cfr.). El pan de los do- cumentos, lóxicamente, ye ‘pan fecho d’una mestura’, dos ter- cios de la mesma yeren d’escanda y l’últimu terciu d’una fa- rina o salváu de menos calidá que llamaben segondo (cfr.) como se llee en doc. de 1437 y de 1449. De la contraposición ‘dos tercios’ / ‘un terciu’ xenérase la idea de ‘desequilibriu’, ‘nun dicir una cosa con otra’, ‘nun casar’. La documentación medieval que tamién conocemos caltién la espresión etimoló- xica del participiu. Pero los participios conseñaos daquella dan a entender que’l verbu ast. en -iar (*dosterciar) pudo alternar con una variante en -ir (dostercir). Un deverbal de desterciar tenémoslu nel actual desterciu (cfr.) y, cola perda de d- qui- ciabes por un análisis tracamundiáu (desterciu → d’esterciu), esterciu, qu’entá alita na espresión fer un esterciu ‘causar un trastornu’, ‘alterar una cosa que taba axustada’ (PE2: 175; PE3: 58). En rellación etimolóxica tenemos ast. desterciadura (cfr.), un participiu al que se-y amestó’l suf. -ura. |
|
desterciu, el 📖: desterciu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<disterciu [y Lln].>(TEST)
|
Desarreglu, contratiempu, estorbu [Lln. PSil]: Una ayuda non e desterciu [Lln]: Yía un desterciu que nun venga [PSil]. 2. Discrepancia, malterciu [AGO]. Discrepancia, diferencia [JH]. 3. Molestia, inconveniente [Sr. /Mánt/]. Perxuiciu [AGO]: Fais menos desterciu a les nueve qu’a la tarde [Sr]. //Facer des- terciu ‘tar desequilibrada la carga de la caballería’ [Cv]. ‘nun dicir, nun casar, facer mal xuegu, mal terciu una cosa’ [Cv].
|
|
Cfr. desterciar. |
|
desterioráu, ada, ao 📖: desterioráu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
Cast. deteriorado, abandonáu [Pa].
|
Posible castellanismu, adautación de DETERIORADO. |
||
desterminar 📖: desterminar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Desaniciar [Lln].
|
2. Cast. determinar [JH]. //-se ‘desorientase, perdese’ [Lln]. Cfr. terminar. |
||
desterraderu, el 📖: desterraderu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Sitiu destináu al destierru [JH].
|
Cfr. tierra. |
||
desterramientu, el 📖: desterramientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Destierru [JH].
|
Cfr. tierra. |
||
desterrar 📖: desterrar🏗️: NO ✍️: NO |
</////esterrar [Cl. Ay].
Cast. <i class="della">desterrar</i>(TEST)
|
[Cl. JH. Ay]. 2. Quitar tierra d’una parte pa lle- valo a otra [Cl].///
|
|||
desterreñar 📖: desterreñar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
desterronamientu, el 📖: desterronamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desterronamiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. tarrón. |
||
desterronar 📖: desterronar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><destarronar [Ay. Tb. Cd. Tox].>(TEST)
|
|
|||
destestar 📖: destestar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu conocíu pela documentación medieval del sur del do- miniu y entendíu como ‘alzar l’embargu’:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">e</i>(TEST)
|
sueltelo e destiestelo [FL (FFLL)]
|
|
||
destete, el 📖: destete🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">destete</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
destexar 📖: destexar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">destejar</i>(TEST)
|
[Pzu].
|
|
||
destexer 📖: destexer🏗️: NO ✍️: NO |
Desfacer lo texío [Pzu. JH]. 2. {(Doc.) Volvese atrás de lo fecho}:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">texendo</i>(TEST)
|
y destexendo pel prau alante esbária [ACE- BAL(CYC)/286]
|
Del llat. serondu DISTEXERE ‘desfacer un texíu’ (DLFAC), verbu paralelu de detexere ‘desfacer un texíu’ (EM), en contraposi- ción al verbu simple texer (cfr.; PE2). L’ast. tamién conoz el verbu estexer (cfr.). |
||
desteyador, ora 📖: desteyador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<b class="della">desteyador,</b>(TEST)
|
ora Que desteya [JH].
|
Cfr. teyar. |
||
desteyadura, la 📖: desteyadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">desteyar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. teyar & destechadura. |
||
desteyar 📖: desteyar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">destechar</i>(TEST)
|
[JH].
|
2. Cast. destejar [JH]. Cfr. teyar & destexar. |
||
destiempu 📖: destiempu🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">A</i>(TEST)
|
destiempu ‘nel tiempu que nun correspuende’ [JH].
|
Cfr. tiempu. |
||
destierru, el* 📖: destierru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<distierru [Lln]. +distiirru [Ay]. //desterro [Eo].>(TEST)
|
Cast. destierro [Lln. Ay. Xral. /Eo/].
|
Deverbal de desterrar (cfr.). |
||
destillar 📖: destillar🏗️: NO ✍️: NO |
Arrancar les tables del pisu o suelu [JH]. Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">tillar</i>(TEST)
|
(cfr. tillu).
|
|||
destín, el 📖: destín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<destinu [Min].>(TEST)
|
Testamentu, última voluntá [JH].
|
2. Puntu de trabayu d’un obreru [Min]. Cfr. destinar. |
||
destinar 📖: destinar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Fixar el puntu de trabayu a cada obreru [Min].
|
2. Empobinar a un destín [Xral]. Del llat. DESTINARE ‘fixar’, ‘suxetar’ (DCECH), perposiblemente per vía cultizante. A la mesma familia pertenez l’ast. destín (cfr.), quiciabes deverbal. |
||
destintu, el 📖: destintu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Instintu [Md]. 2. Xuiciu, razón [Md]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
|
tien destintu [Md].
|
Cfr. instintu. Cola anteposición secuencial de la preposición de, como en esixir → desixir. |
||
destiñar 📖: destiñar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Llimpiar los caxellos de les abeyes [JH].
|
Cfr. tiña. |
||
destiñir 📖: destiñir🏗️: NO ✍️: NO |
<desteñir [JH. /Mánt/].>(TEST)
|
Cast. desteñir [Pa. Ay. JH. /Mánt/]. Verbu contrapuestu al ast. tiñir (cfr.).
|
|||
destiñu, el 📖: destiñu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Trozu del panal de les abeyes, anegratáu o averdosáu que nun tien miel y ye de desperdiciu [JH].
|
Cfr. tiña. |
||
destocar 📖: destocar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. toca.
|
|||
destopinar 📖: destopinar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Desfacer les topineres d’un terrén [JH].
|
Cfr. topu. |
||
destorbar 📖: destorbar🏗️: NO ✍️: NO |
Estorbar [Cg. JH (= estorbar)].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">et</i>(TEST)
|
hunc monita nostra dirrumpere uel disturuare uoluerjt
|
|
Del llat. DISTURBĀRE ‘esborrar’, ‘desfacer’, ‘estorbar’, ‘torgar’ (ABF), con continuadores románicos (REW s.v. distŭrbāre) ya hispánicos (DEEH). Al so llau apaecen los continuadores de EX- TURBARE (cfr. estorbar). |
|
destorbu, el 📖: destorbu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Estorbu [JH (= estorbu)].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">si</i>(TEST)
|
li venier enfermedat o otro destorvo s XIII(or.) [FX/69]
|
|
cfr.). Al so llau apaez el paralelu es- torbu (cfr.). La variante documentada desturbu podría ser un casu de metafonía frente a “destoruo” yá conseñáu n’Alexan- dre (p. 207) según Corominas-Pascual (PE2). |
|
destorcer 📖: destorcer🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">destorcer</i>(TEST)
|
[JH].
|
Del llat. DISTORQUERE ‘torcer’, ‘retorcer’ (ABF), verbu non con- señáu por REW nin por DEEH. Al so llau apaez el so paralelu es- torcer (cfr.; PE2). |
||
destorgar 📖: destorgar🏗️: NO ✍️: NO |
<estorgar [y Ay].>(TEST)
|
Quitar la torga [Cb. Ll] al animal lladrón [Ay]. Quitar la torga a los gochos [AGO]. Quitar la torga a dalgún, sía home, muyer o animal torgáu [JH]. 2. Quitar lo qu’estorba [Ay. AGO]. Des- peyar, desembarazar, iguar les coses pa tener más sitiu [Ay]. Iguar, poner n’orden les coses d’una casa [Ll]. 3. Quitar la yerba que s’axunta delantre’l garabatu o angazu [Ay. Ll]. Cfr. torgar.
|
|||
destorniellar 📖: destorniellar🏗️: NO ✍️: NO |
<///desatornillar [Llg. Ay].>(TEST)
|
Cast. destornillar [Llg. Ay. JH]. Cfr. tornu & destornillar.
|
|||
destornillar 📖: destornillar🏗️: NO ✍️: NO |
<-se [Cñ. Ll. Ay]. /////estorniellase [Pa]. estornillase (<i class="della">sic</i>) [Tb].>(TEST)
|
Cast. desternillarse [Cñ. Llu. Ay]. Desfacese de risa [Pa. Ay. Tb].
|
Posible castellanismu fechu nesa llingua sobro ternilla [palla- bra desconocida n’asturianu pues namái se conseña nel sospe- chosu inventariu del pal.luezu (Pzu), qu’abondes vegaes amuesa un tresvase cuasi sistemáticu na adautación de delles voces castellanes]. El cast. desternillar almitió tamién la va- riante destornillar (DCECH s.v. tierno). Daqué asemeyao pasa col ast. estorniellar (cfr. estorniellar 2) qu’apaez en construc- ciones del tipu estornillase de risa ‘desfacese de risa’ frente a estornillar 1 ‘sacar un torniellu’ (cfr.). |
||
destotro 📖: destotro🏗️: NO ✍️: NO |
<destoutru [Sm]. //destoutro [Eo].>(TEST)
|
D’esto otro [Sm. /Eo/. R].
|
De l’amestadura de tres elementos (de + esto + otro) na se- cuencia fónica. |
||
destrabar 📖: destrabar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Mover el carbón parao nos chapeos o pozos pa que s’esllice [Min]. Quitar los obstáculos que faen que’l carbón pare {al tresportalo esllizándose} [Min].
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">trabar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
destrafullar 📖: destrafullar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Pisotiar nos charcos o champanes [Cd]. 2. Facer munchu ruíu col agua al llavar o llavase [Cd].
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">trafullar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
destral* 📖: destral*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación del sieglu XI en llatín:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">una </i><i class="della">dexterale</i><i class="della">(TEST)
|
de mensa pares duos de sauanos cum suas ma- niterias 1050 (s. XII) [ACL/262]
|
|
||
destrampillar 📖: destrampillar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><se>(TEST)
|
|
|||
destrancador, ora 📖: destrancador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">destrancador,</b>(TEST)
|
ora Que destranca [JH].
|
Cfr. atrancar. |
||
destrancar 📖: destrancar🏗️: NO ✍️: NO |
<desatrancar [Ac. Ay. y JH. R].///<ident class="della" level="1"></ident>//estrancar [Sb. Ay].>(TEST)
|
Cast. desatrancar [Pa. Pzu]. Quitar la tranca [Ac. Ay. Tb] a una puerta [JH]. Abrir [Ay]. Quitar o xebrar tranques, obstá- culos [R. Pzu]. 2. Destrabar el carbón [Min]. 3. Tar llenu fasta arriba, primíu [Ac]: Toi atrancáu, nun sé si esta vez desatran- caré [Ac]. 4. Sacar el carru del atolladeru [R]. 5. Desfrenar los vagones quitando les tranques [Min]. 6. Dexar un pozu llim- piu de carbón [Min]. 7. Nun gorgutar [Ac]. 8. Salir [Sb. Ay]: Les castañes van cerca d’estrancase del farol [Sb].
|
|
||
destravesar 📖: destravesar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
destremar 📖: destremar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. estremar.
|
|||
destreñir* 📖: destreñir*🏗️: SI ✍️: NO |
Verbu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">como</i>(TEST)
|
elos fizieren por mi assi destrenga Dios qui faga
|
|
Del llat. DISTRINGERE ‘caltener estendíu o separtáu’, ‘tener apartáu, alloñáu’, ‘llamar l’atención per varies partes’ (ABF). El verbu ta averáu al ast. estreñir (cfr.) y espárdese per faste- res franceses, pel catalán y pel arag. a. (REW; DEEH). |
|
destreru, a, o 📖: destreru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Diestru, mañosu, sagaz [JH].
|
Cfr. diestru, a, o. |
||
destrez, la 📖: destrez🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">destreza</i>(TEST)
|
[JH].
|
Posible equivalente o adautación del cast. DESTREZA anque nun sedría imposible un resultáu asturianu nel mesmu sen (cfr. diestru, a, o). |
||
destribuzar 📖: destribuzar🏗️: NO ✍️: NO |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Al passo de los bueyes, tras de ellos y alredor de ellos, ha</i>(TEST)
|
de andar por toda la trilla una persona de habilidad con su forcada, para ir amechando a debaxo de adonde más anda el trillo la paja más enteriza de aquí y de allí. Y re- gularmente tendrá más que hacer en amechar la del medio hacia los lados. Luego, en estando la paja medio destribuzada, sacar el ganado fuera de la trilla [Grange- rías XVIII: 799] El términu, acordies col contestu en que s’inxer, foi interpre- táu pol editor de Grangerías cola idea de ‘esmenuzar, partir, triturar’ [Grangerías XVIII]. Cfr. trebozu.
|
|||
destripar 📖: destripar🏗️: NO ✍️: NO |
Estripar [Ay. JH]. 2. Aplastar [Ay].
Del llat. DISTIRPARE ‘cast. <i class="della">estirpar</i>’ (ABF), con metátesis de la líquida, averándose asina al ast. <i class="della">tripa</i>(TEST)
|
→ estripar (cfr.).
|
|||
destrocar 📖: destrocar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">destrocar </i>[JH]. Desfacer el tratu [R]. 2. Volver a caún lo que-y pertenez [R].
Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">trocar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
destrocu, el 📖: destrocu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">destrueque</i>(TEST)
|
[JH].
|
Poible deverbal de destrocar. |
||
destrompar 📖: destrompar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Desfacer, estrozar, frayar [Ca].
|
Cfr. trompa. |
||
destronamientu, el 📖: destronamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">destronamiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. tronu. |
||
destronar 📖: destronar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">destronar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. tronu. |
||
destroncamientu, el 📖: destroncamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">destroncamiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. destroncar. |
||
destroncar 📖: destroncar🏗️: NO ✍️: NO |
Quitar el troncu [JH].
Del llat. DISTRUNCĀRE ‘cortar en dos’ (ABF), verbu non conse- ñáu por REW nin por DEEH, sigue l’ast. <i class="della">destroncar</i>, verbu ave- ráu al ast. <i class="della">estroncar</i>(TEST)
|
(cfr.) anque con prefixu destremáu (PE2) pero, en tou casu, en rellación col ast. troncu (cfr.); un dever- bal de destroncar ye l’ast. destronque (cfr.) al que ta averáu l’ast. destroncamientu (cfr.).
|
|||
destronque, el 📖: destronque🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">destronque</i>(TEST)
|
[JH].
|
Deverbal de destroncar (cfr.). |
||
destrozar 📖: destrozar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Estrozar [Cd. JH]. Cfr. trociar.
|
|||
destrozona, la 📖: destrozona🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Máscara d’home vistíu de muyer que, per antroxu, ponía un andraxu p’animar, armala, provocar; l’home solía dir acom-
<br class="della">pangáu d’una muyer vistida d’home (CCabal 1955: 280). Nome en rellación etimolóxica col verbu <i class="della">destrozar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
destrozu, el 📖: destrozu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">destrozo,</i>(TEST)
|
estroza [Pa. Cd. JH]. Posible deverbal de destrozar (cfr.).
|
|||
destruideru, a, o 📖: destruideru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
</b>Cast. <i class="della">destruíble</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. destruír. |
||
destruimientu, el 📖: destruimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">destrucción</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
Cfr. destruír. |
|
destruír 📖: destruír🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">destruir</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
Del llat. DESTRŬĔRE ‘desfacer’, ‘esborrar’, cultismu según Co- rominas-Pascual (DCECH s.v. construír) con comportamientu conservador y más del que s’alvierte nel pasu DILUERE > ast. dilir (cfr). En rellación etimolóxica ta l’ast. destruideru (cfr.). La yod que se conseña equí ye del mesmu calter que la de des- truimientu (cfr.). |
|
destruyar 📖: destruyar🏗️: NO ✍️: NO |
Obstruír [GP a. 1788].
Cfr. <i class="della">troya</i>(TEST)
|
1 & truyar (col so deriváu estruyar).
|
|||
destu, el* 📖: destu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<desto [Pa].>(TEST)
|
|
|||
destupidor, el 📖: destupidor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desatascador</i>(TEST)
|
[Cd].
|
Cfr. tupir. |
||
destupir 📖: destupir🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desatascar</i>(TEST)
|
[Cd].
|
|
||
desucar 📖: desucar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Dexar llimpies les orielles de tierra o prau pa que se vean les llendes [Ay]. 2. Iguar un terrén [Pa]: <i class="della">Vete desucando esa estaya</i>(TEST)
|
[Pa]. Entamar la estaya [Lln]. 3. Orixinar, desencadenar [Pa]:
|
|
||
desudar 📖: desudar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Quitar el sudor [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu contrapuestu al ast. <i class="della">sudar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desuelar 📖: desuelar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desuelar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. suela. |
||
desuncir 📖: desuncir🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
desunir 📖: desunir🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><desaunir [Ay. Qu. Tb].>(TEST)
|
Cast. desunir [Tb. JH]. Poner unos a la escontra de los otros, xebrar, dividir [Ay]. //-se ‘separase’ [Ay]. ‘perder la unión’ [Qu]: Foron desauniéndose los mozos [Qu].
|
|
||
desuñar 📖: desuñar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desuñar</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
desuñáu, ada, ao 📖: desuñáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
</b>Poco mañosu [Lln]. Pp. de <i class="della">desuñar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desuñir 📖: desuñir🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Desatar [Ca]: <i class="della">¡Desuñe</i>(TEST)
|
los gordones! [Ca]. 2. Quitar el xugu a les besties, dexuncir [Vg. Tor. Arm. Mar].
|
|
||
desurdir 📖: desurdir🏗️: NO ✍️: NO |
<desordir [y JH].>(TEST)
|
Desfacer la urdidura [Pa. Sm]. 2. Desenredar, dixebrar les tri- pes de los animales, llueu de muertos, quitándo-yos la grasa que lleven apegao [Sm. PSil. Cv. /Eo/]. Sacar la grasa de les tripes del gochu desenredándoles, llimpiándoles [Tox]. Dixe- brar la tripa del gochu de les adherencies o conxuntu intestinal [Cb. Cp. Ac. Cn (F). Oc. JH (desurdir)]: Esperái qu’acabemos de desurdir [Cn (F)]. Llimpiar tripes [Cn (M)]. Dixebrar les diferentes vísceres del interior del gochu [Md]. 3. Dispensar, dixebrar [JH (desordir)]. Desentrañar, desenredar [Md]. 4. Aclarar, estremar con aciertu [Md]. Desfacer un mal entendíu [Pa. Tox]: Tuvi que desurdi-y tul enriedu pa que non creyera eso de tí [Pa]. 5. Crecer, medrar [Cg]. 6. Andar perafanosu nel llogru de daqué [Ll]. Resolvese, decidise, entamar daqué con nuevu puxu, poner más enerxía nun asuntu [Llomb]. 7. Andar trestornáu, peresmolíu, ensin orden nin manera [Ll]. 8. Facer dalgún tipu d’operación quirúrxica [Cn (F)]: Nun me gusta esi programa de medicina, tán tol día desurdiendo nel.los [Cn (F)]. //-se ‘andar perafanáu detrás de daqué’ [Ay].
|
Verbu contrapuestu al ast. urdir (cfr.). |
||
desurdíu, ida, ío 📖: desurdíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
Desarmáu [Pa]: <i class="della">Quedé desurdía con eso que mi dixisti d’a- </i><i class="della">quella rapaza </i>[Pa].
Pp. de <i class="della">desurdir</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desurtimientos, los 📖: desurtimientos🔤: , los 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
(TEST)
|
Cálculos que se faen sofitándose nel tiempu fechu en dellos díes (el tiempu que fexo val pa pronosticar el tiempu del añu viniente) [Ar].
|
Cfr. surtir. |
||
desús, el 📖: desús🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Parte esterior d’una cosa [JH]. //<i class="della">All</i>(TEST)
|
desús ‘percima’ [JH].
|
De l’amestadura de la preposición DE col continuador del llat. SURSUM ‘enriba’ (cfr. suso) con nominalización. |
||
desusar 1 📖: desusar 1🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desusar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. usar. |
||
desusar 2 📖: desusar 2🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. desgüesar.
|
|||
desusu, el 📖: desusu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desuso</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. usar. |
||
desvaidura, la 📖: desvaidura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Adelgazamientu, disminución de dalguna cosa [JH].
|
Cfr. vaíu. |
||
desvaíu, ida, ío 📖: desvaíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
Cast. <i class="della">desvaído</i>(TEST)
|
[Pa. JH]. De color non intenso [Pa]. Cfr. vaíu.
|
|||
desvalía, la 📖: desvalía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">desvalimiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. valir. |
||
desvalidor, ora 📖: desvalidor🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<desvalidora [Cv]. desvaldidora [Cv].>(TEST)
|
Que marafundia, que nun sabe alministrar lo que tien [Cv. /Mánt/].
|
Cfr. valir. |
||
desvalimientu, el 📖: desvalimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desvalimiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. valir. |
||
desvalíu, ida, ío 📖: desvalíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
</b>Cast. <i class="della">desvalido</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. valir. |
||
desvalixamientu, el 📖: desvalixamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desvalijamiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. valía 1. |
||
desvalixar 📖: desvalixar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desvalijar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. valía 1. |
||
desvalixáu, ada, ao 📖: desvalixáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
</b>Cast. <i class="della">desamparado</i>(TEST)
|
[Ac].
|
Pp. de desvalixar (cfr.). |
||
desvalor, el 📖: desvalor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Mieu, cobardía, falta de valor o estimación [JH].
|
Cfr. valor. |
||
desván, el 📖: desván🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<derván [Ca. y Qu]. disván [y Lln].>(TEST)
|
Cast. desván [Rs. Lln (S). Bi. Sr. Ca. Ay. Sd. Qu. Tb. JH. R]. Aquisti año en qu’estamos se m’antoxa/a uno d’aquellos de la Edá Tercera/en que ñon se dexó macón ñin goxa,/entre- suilu, desván, horro o panera/por llenar, fasta n’era fía la poxa/menos bulto que’l grano, de manera/que en siete años seguidos d’isti abasto/sobró par otros siete fer el gasto [BAúxa, Sueños (Poesíes 25-32]
|
un desván, cuarto o bodega,/como to veluntá lliberaliega
|
Pollo cual, rey, amigo, ñon te embobes-,/-y dixo-, ñi a mal tengues mio conseyo./Apurre bonos gaxos a los probes/y tápa-yos con sayos el pelleyo,/que si ansí lo xecutes, no habrá escobes/en toda Babilonia y so conceyo/que barrien Cfr. vanu, a, o. |
|
desvanar 1 📖: desvanar 1🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Echar el suelu al desván, tillar el desván [Cv].
|
Cfr. vanu, a, o. |
||
desvanar 2 📖: desvanar 2🏗️: NO ✍️: NO |
<b class="della">desvanar</b>(TEST)
|
2 Adevanar [JH].
|
Cfr. adevanar. |
||
desvanecer 📖: desvanecer🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desvanecer </i>[JH]. Decayer [Mar]. //-<i class="della">se </i>‘desmayase’ [Ay]. Cfr. <i class="della">vanu,</i>(TEST)
|
a, o & esvanecer.
|
|||
desvanecíu, ida, ío 📖: desvanecíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
Con pocu o nengún dióxidu de carbonu (la sidra) [MS]. Pp. de <i class="della">desvanecer</i>(TEST)
|
(cfr. vanu, a, o).
|
|||
desvarar 📖: desvarar🏗️: NO ✍️: NO |
Esbariar [Tor (= desbarrar)].
Del llat. <i class="della">diuarāre </i>‘to be splayed’ (OLD), que García de Diego tenía por aniciu de dellos verbos hispánicos (DEEH s.v. divarāre ‘abariar’), y que pudo almitir una variante col prefixu DIS- (EM), *DISUARĀRE. La variante ast. <i class="della">desbarrar </i>(cfr.) da cuenta del encruz de los términos rellacionaos con <i class="della">barru</i>(TEST)
|
colos de la familia de *disuarare.
|
Ye almisible entrugase sobro la posibilidá del parentescu ente ast. desvarar y desvariar (cfr.) siendo razonable que se trate, nel casu del segundu, d’una aplicación figurada como vemos na comparanza de les aceiciones §1 y §3 de esbariar (cfr.) anque, como diximos s.v. esbariar, Corominas-Pascual en- tiendan el cast. desvarar, en rellación con resbalar y desva- riar, averaos al llat. vario. La equivalencia desvarar y desbarrar ha entendese acordies cola observación fecha al falar de esbariar (cfr.). |
||
desvariar 📖: desvariar🏗️: NO ✍️: NO |
<disvariar [JH].>(TEST)
|
Destremar, variar, desunir, esviar [JH].
|
2. Deliriar, dicir llo- caes, coses ensin xacíu [JH]. Perder el xuiciu [Ay]. //-se ‘es- viase, apartase del orde regular’ [JH]. Del mesmu aniciu que l’ast. desvarar (cfr.) pero col influxu de los verbos en -IDIARE > -iar. |
||
desvaríu, el 📖: desvaríu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">desvarío</i>(TEST)
|
[JH].
|
Deverbal de *desvarir, posible variante de desvariar (cfr.). |
||
desvelación, la 📖: desvelación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">desvelación,</b>(TEST)
|
la Cast. desvelo [JH].
|
Cfr. velar. |
||
desvelar 📖: desvelar🏗️: NO ✍️: NO |
<///<ident class="della" level="1"></ident>//esvelar [Tb].>(TEST)
|
Cast. desvelar [Tb. JH].
|
|
||
desvenar 📖: desvenar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desvenar</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
desventaya, la 📖: desventaya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">desventaja</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. ventaya. |
||
desventayosu, a, o 📖: desventayosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
</b>Cast. <i class="della">desventajoso</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. ventaya. |
||
desventrar 📖: desventrar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Estripar [JH].
|
Cfr. vientre. |
||
desventura, la 📖: desventura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><desaventura [y JH].>(TEST)
|
Cast. desventura [JH].
|
|
||
desventuráu, ada, ao 📖: desventuráu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><desaventuráu [y JH].>(TEST)
|
Cast. desventurado [JH].
|
Cfr. aventura. |
||
desverdiar 📖: desverdiar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Casase cuando yá nun se ye mozu [Ca]. 2. Vender una cosa por un preciu muncho más baxu del que tien [Ca].
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">verdiar</i>. Sedría posible dalgún influxu mutuu con <i class="della">desber-</i>(TEST)
|
diar o desbardiar (cfr.).
|
|||
desverdiu, el 📖: desverdiu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Yerba segao en verde [Po (LC)].
Deverbal del participiu fuerte de <i class="della">desverdiar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
desveredar 📖: desveredar🏗️: NO ✍️: NO |
{(Doc.). Esviar, perder}.
<i class="della">Só</i>(TEST)
|
un unviáu mas que pa les oveyes desveredáes [San Mateo 61]
|
|
Si un home tien cien oveyes y una d’illes se desveredare Cfr. vereda. |
|
desvergonzar 📖: desvergonzar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desvergonzar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. vergoña. |
||
desvergonzáu, ada, ao 📖: desvergonzáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+desvergoncéu [Ay]. /////esvergonzáu [y Pa].>(TEST)
|
Cast. desvergonzado [Pa. Ay]. Catalina Redondo viniera del monte apellidando. Ante él la trató de raída desvergonçada 1674 [Sayambre/206-58] Pp. de desvergonzar [Pa. Ay].
|
|||
desvergüenza, la 📖: desvergüenza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<disvergüenza [Pa]. //desvergonza [“entre Valdés y el Eo” (Eo)].>(TEST)
|
Cast. desvergüenza [/Eo/. JH]. Falta de respetu [Pa]. Situación de falta de respetu [Pa]: Esto e disvergüenza, robárenmi toles cebolles del güertu [Pa]. por causa deste necio error los tutean, los demenan, los dizen quantas llanezas se les viene a la boca. Otros los mal- dicen, los riñen, los dicen cien sobarbadas o desvergüen- zas [Grangerías XVIII: 229] ¿Visti tu tal desvergüenza?/Otros traín xiblatones/tan gor- dos como lla pierna,/de cuando en cuandu bufíen/como lla nuestra ronquiella [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 110- 116)]
|
Deverbal de desvergonzar (cfr. vergoña). |
||
desviación, la 📖: desviación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">desviación</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. vía. |
||
desviamientu, el 📖: desviamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">desviamientu,</b>(TEST)
|
el Cast. desvío [JH].
|
Cfr. vía. |
||
desviar 📖: desviar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. esviar.
|
|||
desviescar 📖: desviescar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desboscar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. viesca. |
||
“desvilgadura” 📖: “desvilgadura”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">ese</i>(TEST)
|
la fodio a forcia quier con toca quier en cabelos peche elas feridas como manda el libro e ela desuilgadura [FZ (FFLL)] Cfr. virgo.
|
|||
desvión, el 📖: desvión🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Emburrión fuerte [Ca].
|
Aum. de desvíu. |
||
desvirtuar* 📖: desvirtuar*🏗️: SI ✍️: NO |
<desvertuar [JH].>(TEST)
|
Cast. desvirtuar [JH].
|
Cfr. virtú. |
||
desvistir 📖: desvistir🏗️: NO ✍️: NO |
<desvistir [Lln. Cg. Ay]. desvestir [Ac. (Eo/]. dervistir [Ca].
/////esvistir [Tb. Pr. Cd]. esvestir [Ac. Ay. Ri. Tb. Sm. PSil. Oc].>(TEST)
|
Cast. desvestir [Lln. Ca. Ay. Ri. Tb. PSil. Cd. Pr]: Esvistíu un santu pa vistir outru [Tb]: El cura nun s’esviste na iglesia, failo na sacristía [Tb]. Quitar el vistíu [Cg]. 2. Desnudar, de- tener [/Eo/]. //-se ‘desnudase’ [Ac]. ‘desvistise’ [Ay. Sm. Oc].
|
|
Del llat. DISUĔSTIRE (REW, pero ensin asteriscu como apunta Buchi 2010: 86) con continuadores na Romania centro-occi- dental. Sedría discutible averiguar si esvistir ha tenese por un continuador de DIS- > des → es- o cenciellamente fechu dende EX- > es-. |
|
desvíu, el 📖: desvíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<dervíu [Ca].>(TEST)
|
Cast. desvío [Ca. JH].
|
Quiciabes deverbal de desviar (cfr. vía). |
||
desvolvedura, la 📖: desvolvedura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">desvolver</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. volver. |
||
desvolver 📖: desvolver🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Volver una prenda de vistir poniendo lo de dientro pa fuera [Cb]. Volver una prenda, dar vuelta [Ac].
|
2. Alterar dalguna cosa, da-y otra figura [JH]. Cfr. volver. |
||
desyerbar 📖: desyerbar🏗️: NO ✍️: NO |
<desherbar [y JH. R].>(TEST)
|
Cast. desherbar [JH]. Llimpiar, arrincar la yerba de les tierres semaes [R].
|
Cfr. yerba. |
||
“deszanciñar” 📖: “deszanciñar”🏗️: NO ✍️: SI |
Verbu conocíu pela documentación de testu en castellán:
<ident class="della" level="1"></ident>- “Y en el tiempo de paciones que tengas, sea en la primabera o allá al otoño, meterle a <i class="della">deszanciñarlas</i>(TEST)
|
en compañía de la quatropea del yugo o bueyes de prima, echando con él { toro} dos de sus baccas paridas, las mejores de leche y más necessitadas; para que esté contento y no se esmuela por su querida baccada” [Grangerías XVIII: 846] Cfr. cenceñu, a, o.
|
|||
detal, el 📖: detal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">detalle,</i>(TEST)
|
detall [JH].
|
Adautación d’un galicismu DÉTAIL que conocemos pel cast. de- tall (DCECH s.v. tajar) que tuvo usu paralelu en detalle, variante esta qu’acaba trunfando. Dende detalle féxose’l verbu deta- llar. |
||
detardar 📖: detardar🏗️: NO ✍️: NO |
Verbu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">non</i>(TEST)
|
faga detardar las partes ante si mas envielos logo s.
|
|
Cfr. tardar. |
|
detayar 📖: detayar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">destajar </i>[JH]. Facer tayaes o pedazos una cosa [JH]. 2. Atayar [JH].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">los merinos o otros omnes buenos ...</i><i class="della">detayen</i><i class="della">(TEST)
|
el fuego adelan- tre 1238 (c.) [MSAH-V/221]
|
|
||
detayu, el 📖: detayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Atayu [JH].
Deverbal de <i class="della">detayar</i>(TEST)
|
(cfr. tayar).
|
|||
detenencia, la 📖: detenencia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">detención</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. tenencia. |
||
detener 📖: detener🏗️: NO ✍️: NO |
<//deter [Eo].>(TEST)
|
Cast. detener [JH. /Eo/].
|
|
||
deteníu, ida, ío 📖: deteníu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<ident class="della" level="1"></ident>Pp. de <i class="della">detener</i>(TEST)
|
[Ac. Ay. Tb]. Foi posible un participiu en -ŪTUS
|
|
||
determín, el 📖: determín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><ditirmín [Oc]. ditrimín [Oc]. detreminu [PSil]. determinu [PSil]. //detremino [Mánt].>(TEST)
|
|
|||
determinación, la* 📖: determinación🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conseñáu na documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">contra</i>(TEST)
|
la partida et ygualesa et manda et avenençia et de- terminaçion 1417 [AAU/255]
|
|
||
determinalgu, el* 📖: determinalgu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conseñáu na documentación na aceición de ‘llende’:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">de çima va topar al mojon viello de la Pumarada del </i><i class="della">deter-</i>(TEST)
|
minalgo 1448(or.) [SP-III/455]
|
|
||
determinar 📖: determinar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><detreminar [Sm. y PSil]. ditriminar [Oc].>(TEST)
|
determinatas ad illas Fexas per suis terminis 1057 (s. XII) [ACL/310]
|
Del llat. DETERMINARE ‘marcar’, ‘amoyonar’, ‘trazar’ (ABF), per vía culta. En rellación etimolóxica ta lo que paez un de- verbal determín (cfr.) xunto al tamién semicultismu determi- nación (cfr.) y a la vera d’un continuador en -ATICUS, determinalgu (cfr.). |
||
detrás 📖: detrás🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">detrás </i>[Lln (S). Ay. Ri. Tb. JH]. Dempués (de) [Ri. Vd]: <i class="della">Tengo</i>(TEST)
|
miñuelos pa detrás de la cena [Vd]. //Detras mía, detrás tuya (namái col femenín) ‘detrás de mi, detrás de ti’ [Ay]. //Per de- trás ‘por detrás’ [JH]. ///Per detrás llamen all rey cornudu [JH].
|
|
cfr.), conocida yá por Servius: “Praepositio etiam de non po- test adiungi nomini interveniente adverbio, ut de trans Tiberim venio, quem ad modum illinc venio” [Servius (apud Rohlfs 1969: 21)]. Ye posible que les construcciones citaes del tipu detrás mía, detrás tuya sían castellanismu modernu, a lo que paez ayenu l’ast. hestóricu. |
|
“detril” 📖: “detril”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
Cfr. atril.
|
|||
“detrimentu” 📖: “detrimentu”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">ñon vía mas que </i><i class="della">detrimentu</i>/<i class="della">conque se tornaría España</i>/ <i class="della">añon</i>(TEST)
|
ser vuestru talentu [Campumanes 1781/372]
|
Cultismu qu’entra n’ast. bien pel llat., bien como castellanismu modernu. |
||
deu, el 📖: deu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. dedu.
|
|||
deudosu, a, o 📖: deudosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Emparentáu [JH].
Adautación del cast. DEUDOSO (DRAE), deriváu del cast. <i class="della">deudo</i>(TEST)
|
que nun paez conseñase nos vocabularios del ast. modernu.
|
|||
devacuar 📖: devacuar🏗️: NO ✍️: NO |
Descargar agua cuando llueve [Lln].
Del llat. EUACUARE ‘vaciar’ (ABF) per vía culta, como en cast. <i class="della">evacuar</i>(TEST)
|
(DCECH s.v. vagar); cola amestanza de la preposición DE-, por cuenta l’influxu de delles secuencies fóniques u la preposición antecede al verbu como s’alvierte en de esixir → desixir, etc.
|
|||
“deván” 📖: “deván”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu na documentación del dominiu ástur:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">si</i>(TEST)
|
dos omnes travaren maguer qu’ el maiorino o’l saion da- vant este s. XII [FA/118]
|
|
||
devanadera, la 📖: devanadera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><devanadeira [Vg]. devanaera [Ay]. duvanadera [PSil].>(TEST)
|
Armazón de madera que val pa facer madexes [Qu (= arga- diel.la). PSil. Vg]. //Esa, como la devanaera, ma l.lingua ‘faire la navette’ [Ay].
|
|
||
devanadoria, la* 📖: devanadoria🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><duvanadoira [As]. //devanadoira [Eo].>(TEST)
|
Cast. devanadera [As. /Eo/].
|
|
||
devanar 📖: devanar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
devanéu 📖: devanéu🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><duvanéu [y Sm].>(TEST)
|
|
|||
devanexar 📖: devanexar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Movese muncho [Cb. Ac]. Traxinar ensin descansu [Cb. Ac]:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Nun</i>(TEST)
|
sabes lo que devanexé yo en tol día [Ac].
|
Cfr. adevanar. |
||
devanicar 📖: devanicar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
devarar 📖: devarar🏗️: NO ✍️: NO |
Enxugar la ropa tendío [Cb]. Secar a medies [Cg] la ropa [AGO].
Quiciabes podría ser una amestanza de <i class="della">de</i>- col verbu ast. <i class="della">varar</i>(TEST)
|
(cfr.) → devarar con un sentíu xustificable de *‘poner nuna vara (a secar)’, polo que sedría aconseyable escribilu con “v” en cuenta de con “b”. Corominas-Pascual asitien el verbu ast. ente los derivaos de varar (DCECH). Abúltanos una esplicación más afayadiza que partir d’un verbu *DEUAR(I)ARE, amestanza
|
del llat. dē- (EM s.v. dis) y uariāre, a lo meyor fechu dende ua- rius, -a, -um que na llingua rústica aplicábase a una tierra re- gada superficialmente y seca per dientro (EM s.v. uarius). En tou casu refugamos rellacionar esti verbu col llat. AURA ‘aire’ (DEEH). |
||
devarexar 📖: devarexar🏗️: NO ✍️: NO |
Salir de nueche a la mar a pescar [R].
Verbu fechu dende ast. <i class="della">varexa </i>(cfr.) nesti casu cola idea pri- mera de *<i class="della">dir</i>(TEST)
|
de varexa, esto ye, *‘dir pescar a vara’. Cfr. varar.
|
|||
devasiva, la 📖: devasiva🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Evasiva, xida o disculpa que nun suel convencer [Ca]: <i class="della">Non</i>(TEST)
|
fa más que dar devasives [Ca].
|
Posible adautación del cultismu cast. EVASIVA, participiu de evadir (DCECH s.v. invadir) cola anteposición de la preposición de- como s’alvierte en de esixir → desixir, esaminar → des- animar, etc. |
||
devastar 📖: devastar🏗️: NO ✍️: NO |
Verbu conocíu pela documentación medieval en llatín (PE4) cola mesma aceición que’l cast. <i class="della">devastar</i>(TEST)
|
‘desfacer arrasando’:
|
|
Cfr. gastar. |
|
devedar 📖: devedar🏗️: NO ✍️: NO |
Quitar derechos o privilexos [R].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">feciere</i>(TEST)
|
otro fecho malo deuedado 1238 (c.) [MSAH-V/222]
|
|
||
deveimientu, el* 📖: deveimientu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu que namái conocemos pela documentación na acei- ción de ‘dixebra’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">segun</i>(TEST)
|
se contine ennas cartas del deueymiento 1314 [AAA/112]
|
|
Cfr. deveír. |
|
deveír* 📖: deveír*🏗️: SI ✍️: NO |
Verbu conocíu pela documentación na aceición de ‘dividir’, ‘dixebrar’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">recaldar</i>(TEST)
|
e resçebir e partir e atenpar e deveyr todos los bienes 1409 (t. 1409) [SP-III/178]
|
Quiciabes del llat. DĪUIDERE ‘dividir’, ‘repartir’ (EM) del que Meyer-Lübke da un siguidor provenzal devire (REW s.v. dīuĭdĕre) verbu del que nun se señalaren continuadores popu- lares nes llingües hispániques. Quiciabes en rellación etimo- lóxica s’atope la formación nominal en -mientu, ast. a. deveimientu (cfr.). La documentación del dominiu fai ver que s’emplega ceo la espresión cultizante continuadora de diuidere (cfr. dividir) con un participiu fuerte dividu (cfr.). Tamién te- nemos el deriváu del participiu débil → ast. dividideru (cfr.). El participiu DĪUĪSUS, -A, -UM (EM s.v. diuidere) percaltiénse na nuesa documentación como axetivu (cfr. devisu, a, o), con po- sibilidá de nominalizase y d’incrementase per un sufixu como s’alvierte en diviseru (cfr.). Tamién s’iguó’l verbu devisar (cfr. devisar 2). Con too, l’ast. devisia traducíu al cast. por divisa [JH] ufre poca seguranza de ser términu con raigañu popular. |
||
devengar* 📖: devengar*🏗️: SI ✍️: NO |
Verbu conocíu pela documentación del sur del dominiu:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">ela</i>(TEST)
|
mugier deuengue suas arras [FZ (FFLL)]
|
|
||
devengu, el* 📖: devengu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación del sur del dominiu:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">e</i>(TEST)
|
ay XX sueldos de devengos 1313-1324 [FRLeón/293]
|
Deverbal de devengar (cfr.). |
||
devenir 📖: devenir🏗️: NO ✍️: NO |
</b>*
Verbu conocíu per documentu medieval en llatín na aceición de ‘llegar’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Per</i>(TEST)
|
el Portel de Kastro et cuomo discurre ad octer de Nizal et inde octer de Ruin et cuomo discurre ad Portel de Uila Montan usque deuene ad flan de Iunt et inde deuene ad plan de Amaia 1120 [SPE-I/204]
|
Compuestu del llat. DEUENIRE ‘llegar a’, ‘venir d’arriba’ (ABF) verbu que paez nun se caltener güei a nun ser n’exemplos de tipu castellán onde’l so usu modernu abulta un galicismu. |
||
devera, la 📖: devera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Estaya, caúna de les partes en que’l llabrador xebra una tierra enantes de semala [Ac (= embelga)].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">de</i>(TEST)
|
illa sorte de Ossecena ad illum puzu qui est In froncte de illa de uera 978(or.) [DO IX-X/78] Esti términu supón una amestanza de la preposición de y del apellativu vera ‘estaya xunto al zarru’ (PE3: 151) d’u se fexo’l verbu ast. deverar ‘xebrar en partes una tierra enantes de se- mala’ [Ac (= embelgar)].
|
|||
deverar 📖: deverar🏗️: NO ✍️: NO |
Xebrar en partes una tierra enantes de semala [Ac (= embel- gar)].
Verbu fechu sol ast. <i class="della">vera</i>(TEST)
|
1 (cfr.) o sol so responsable. Un po- sible deverbal sedría ast. devera (cfr.). Dende vera 1 tamién se fexo averar (cfr.) y el so contrariu desaverar (cfr.).
|
|||
devesa, la 📖: devesa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">dehesa </i>[Ca. /Eo/. Vg. Llomb. Mar], monte xeneralmente cotáu y común pa sacar la xente lleña y madera [Mar]. Carba- yéu d’un pueblu pa necesidades comunes y onde naide pue cortar ensin previa autorización [Qu. Tb]. Terrenos o montes dedicaos a pastu o p’aprovechamientu de lleña [Tor]. 2. Lla- dera de monte con árboles y arbustos [Pzu]. 3. Prau grande, riestra de praos pequeños [Ca]. {4. La definición de <i class="della">devesa</i>(TEST)
|
como “Vara o rama de roble de donde se hacían las cibiel.las” [Qu], abúltame que ye un tracamundiu darréu que’l responsa- ble del datu quirosán (García Lado 1996) interpreta la pallabra tebergana debel.la, escrito con ŝ na fonte d’información, como si se tratara de “debesa”, esto ye, devesa}.
|
in ibsa terra gum sua deuessa infra ibsos terminus 992 [ODueñas/52]
|
Del llat. DEFENSUS, -A, -UM, participiu de defendere ‘guardar de’, ‘refutar’ (OLD), con sonorización de la -F- (GHLA § 4.3.1,7; § 4.3.2.1; cfr. defender) y asitiamientu toponímicu (TA 714; TT 173). La documentación medieval entá fai ver usos masculinos (cfr. devesu) y femeninos, a vegaes con grafía cultizante (“f”): del llat. DEFENSĀRE ‘protexer’, ‘actuar en defensa’ (OLD) > ast. defesar (cfr.) asina como’l so participiu. |
|
deviar 📖: deviar🏗️: NO ✍️: NO |
Verbu conocíu pela documentación medieval:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">que las tierras que nom son pannavles nen guisades de la-</i>(TEST)
|
vrar meter a lantar ye grant proe del monesterio (...) do e otorgo (...) e a vuestro entenado Rodrigo e a vuestros fillos que lantedes por los reguerales e por los logares deviados e por los cabos de los heros pumares e castannares e otros arvores maores 1273 [Ruiz de la Peña 1981: 187]
|
|
cfr.). |
|
deviedu, el* 📖: deviedu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘prohi- bición’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">magar</i>(TEST)
|
estoncia sea suelto de la descomonion o del deuiedo
|
|
cfr.vedar). |
|
devín, ina, ino 📖: devín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<devín [Cl. JH]. devinu/a/o [y JH]. devinu/a [Md]. devino [Cg].>(TEST)
|
Cast. divino [Cl. Cg. Md. JH]. Perbonu [Md]. //Baxái de lla cruz isi devinu Siñor dicía un predicador en Pravia nel ser- món del descendimientu del Vienres Santu [JH].
|
|
Del llat. DĪUĪNUS, -A, -UM ‘que pertenez a los dioses’ (OLD; ABF) con continuación románica (REW s.v. dīvīnus) ya hispánica (DEEH s.v. dīuīnus). Sía nominalización, sía continuador del llat. DIUINUS, -I ‘el que prediz la suerte’ (ABF) entendemos el nome ast. divín (cfr.); la so vocal protética habrá debese al in- fluxu del continuador del llat. DĪUĪNĀRE ‘adivinar’ (OLD) → ast. adivinar. La debilidá del vocalismu átonu xustifica la xenera- lización de la vocal protética y les variantes palatales en [e]; ello y el contestu llabial, la presencia de [u] en duvín, aduvín. En rellación etimolóxica atópense los cultismos o semicultis- mos adivín, ina, ino (cfr.), adivinación (cfr.), adevinaderu (cfr.), adivinador (cfr.), adevinamientu (cfr.), adivinanza (cfr.) (PE4: 132). L’ast. nun conoz güei continuadores del llat. diuus (EM s.v. deus) allugáu na nuesa documentación en llatín anque sí se conseñen nomes de llugar qu’esixen partir de DĬUA > Deva (TA 753 y 782), quiciabes non llatinos y qu’apaez como ax. dius, -a, -um (EM) tamién nos nuesos primeros documentos en llatín (DO IX-X n. 13-1; 25-4; 29-5). |
|
deviriar 📖: deviriar🏗️: NO ✍️: NO |
Verbu conocíu pela documentación del sieglu XVIII, quiciabes na aceición de ‘echar fuera’, nun testu en castellán con abon- dos asturianismos:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Y</i>(TEST)
|
generalmente se conoce que la yegua o potra está caliente y sazonada para servirse quando se arrojan sobre otras y arquean la natura, deviriando por ella cierto humor hacia blanco (...) y deviriar por la natura [Grangerías XVIII: 875]
|
Verbu fechu sol llat. uīrus, -i ‘humor, esperma o venenu de los animales’, ‘zusmiu de les plantes’ (EM), quiciabes d’una ames- tanza cola preposición de- (EM s.v. dis), *DEUIRĀRE, asimiláu a los verbos que xeneralicen -iar n’asturianu. |
||
devisar 1 📖: devisar 1🏗️: NO ✍️: NO |
<divisiar [JH].>(TEST)
|
Cast. divisar, acollumar [Cg. Tox. /Eo/. JH. R]. 2. Distinguir, destremar [Lln]. ///Con güevos, torrendos y llonganiza cuerre l’aguya que non se devisa [LC].
|
|
Del verbu *DIUISĀRE ‘destremar’ (DEEH) un compuestu llográu de l’amestanza de DE- col participiu UĪSUM, del llat. uidere (EM s.v. uideo). |
|
devisar 2 📖: devisar 2🏗️: NO ✍️: NO |
Dividir (ant) [R].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">dizient</i>(TEST)
|
que ordene non deuia adeuisar con caualeros /S. Pedro de Eslonza.1245 [STAAFF/130]
|
|
Cfr. deveír. |
|
devisu, a, o 📖: devisu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Ax. del participiu fuerte de <i class="della">devisar 2 </i>(cfr.), conocíu pela do- cumentación na aceición de ‘dividíu’, llueu nominalizáu:
<ident class="della" level="1"></ident>Usos participiales
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">per</i>(TEST)
|
omnes locares sunt diuisas ipsas terras subtus recum
|
|
||
devoción, la 📖: devoción🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">devoción</i>(TEST)
|
[Xral].
|
entendiendo la uuestra deuocion ye el uuestro grant amor
|
Del llat. DEUOTIO, -ONIS ‘adhesión incondicional’ (ABF), per vía semiculta. |
|
devolar 📖: devolar🏗️: NO ✍️: NO |
</////degolar [y Or (S). y Cl. y Am. Sb].>(TEST)
|
Trespasar un cantu, una esquina [Cl (devolar). Pa. Sb]. Pasar per- cima d’una altura [Ca. Am. AGO]: Degola El Pontón [Am]: Ye onde se devuela pa Laviana [Sb]. Pasar un asomu o h.orcada [Or (S)]. Descender un accidente xeográficu [Or (S)]. Doblar una re- vuelta del camín perdiéndose de vista [Ca]. Tar al otru llau de daqué [Sb]. 2. Desapaecer, alloñase [Pa]. Marchar inmediata- mente [Cl (degolar)]. 3. Tar de vuelta de dalguna cosa [Sb].
|
|
Del llat. DĒCŌLĀRE ‘marchar’ (OLD), ‘filtrar’ (DLFAC), ‘pasar dafechu pel coladoriu’ (ABF), féxose l’ast. degolar [como de TRANSCOLARE > trescolar (cfr.)] que pudo almitir l’influxu de los derivaos del llat. GŬLA > ast. gola [→ golipu (cfr.)] y fa- milia. Col almisible influxu de volar (cfr.), xustifícase l’ast. devolar (cfr.) y el compuestu endevolar (cfr.). En rellación eti- molóxica col ast. degolar hebo tar un axetivu, degolón, docu- mentáu’l masculín al entamu’l sieglu XV como nomatu: viendo a vos Gonçalo Rodriguez dicho Degolon e a vuestra muller 1403(or.) [VC-II/129]. Sedría posible almitir una formación verbal *degolir (cfr. digulíu). |
|
devolver 📖: devolver🏗️: NO ✍️: NO |
<devulver [Md]. degolver [Lln. Ac].>(TEST)
|
Cast. devolver [Lln. Ac. Ay], restituír [Tb. Md]. 2. Agomitar [Lln. Ac. Ca. Ay. Tb. An].
|
|
Del llat. DĒUOLUERE ‘facer dar vueltes dende arriba’ (EM s.v. uoluo), ‘rodar hacia abaxo’, ‘llanzar’ (ABF), con continuadores hispánicos (DCECH s.v. volver). |
|
devolvíu, ida, ío* 📖: devolvíu🔤: , ida, ío* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<devolvío [Cñ. Ac].>(TEST)
|
Devueltu [Cñ. Ac].
|
Del participiu débil de devolver (cfr.). |
||
devotu, a, o 📖: devotu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+devutu [Ay. Ri. R].>(TEST)
|
Cast. devoto, piadosu [Ay. R]. De gran fe relixosa (nun santu, nuna santa) [Ri].
|
|
Del llat. DEUOTUS, -A, -UM ‘dispuestu’, ‘dilixente’ (ABF), per vía culta (DCECH s.v. voto), con posibilidá de nominalización del masculín y femenín (cfr. devotu, devota). Anque fónica y semánticamente averaos, ye posible que deban destremase l’a- xetivu del antropónimu o nomatu de la nuesa documentación que dexen el camín abiertu a la interpretación como DEO UOTA ‘entregada a Dios’: |
|
devotu, a, el/la 📖: devotu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
Mozu qu’entra nel sortéu que se fai l’últimu día del añu [Cg].
2. Noviu que toca en suerte l’últimu día del añu, <i class="della">el</i>(TEST)
|
día de los devotos, en xunta de mozos y moces [Bab. PSil] y nun ye seriu [Vg]. //-os ‘antiguu xuegu de neños en que se facíen pronósti- cos de posibles matrimonios con mozos y moces del llugar (fa- cíase l’últimu día del añu metiendo en dos barreños los nomes de los novios asignaos)’ [Qu]. //El bail.le los devotos ‘danza del últimu día del añu cuando una bona moza facía pareya con un mozu menos favorecíu y viceversa’ [PSil]. //Echar los de- votos ‘xuegu que se fai en Nochevieya onde se pronostiquen, pela suerte, los matrimonios que van facese a lo llargo l’añu y que tienen como protagonista a dalgún mozu o moza de la re- dolada; pa ello métense los sos nomes, xebraos, en dos cacíos y va sacándose un papel de caún al mesmu tiempu; los mozos empareyaos habrán cumplir delles condiciones llueu nuna fiesta social [Tb]. //Fiesta de los devotos ‘xunta a la que van el primer día del añu tolos devotos que coincidieron nel sortéu, faciéndose llueu la fiesta con bailles y otres diversiones’ [Cg]. “El día de año nuevo se reúnen los mozos y las mozas en una casa del pueblo para echar los devotos (los estrechos). Y en medio de gran algazara discuten la edad que han de tener los jóvenes para entrar en el sorteo. (...). El día de Reyes, el devoto va a buscar a su casa a la devota que le tocó en suerte, la lleva al baile que se celebra en el sitio de costumbre, y la obsequia con dulces, vino o sidra. En algunos concejos es costumbre que el devoto cene en casa de la devota” [ALl (Folk)]. Tamién otru folclorista CCabal (1955: 141) refierse llargamente a la fiesta. Cfr. devotu, a, o.
|
|||
devueltu, a, o 📖: devueltu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<degüeltu [Ca].>. y Tb.>(TEST)
|
Cast. devueltu [Ca. Tb]. Cfr. volver.
|
|||
dexa, la 📖: dexa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">deja </i>[JH].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">el</i>(TEST)
|
traslado de las dichas claosolas de las dichas mandas e dexas 1447 [MC-I/111]
|
|
cfr.) pues en dambos el nome íguase dende la fórmula emplegada al testar (mando a…; dexo a…) colo que manda y dexa faen referencia a les coses mandaes (‘que se manden facer’) o dexaes en testamentu. De la mesma manera xustifí- case’l diminutivu en -ĬCA allugáu en mándiga ‘dote’ (cfr.). Nun ye ési’l casu del deverbal del participiu femenín débil, dexada (cfr.), alloñáu de la lexicalización de dexa. |
|
dexabugáu, ada, ao 📖: dexabugáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Descastáu, poco cariñosu, de caráuter secu [Ca]: <i class="della">Porque en so</i><i class="della">(TEST)
|
familia non hai naide que sea tan dexabugáu como elli [Ca].
|
Cfr. sabugu. |
||
dexación, la 📖: dexación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">dejación</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. dexar. |
||
dexada, la 📖: dexada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<dexaa [y JH].>(TEST)
|
Dexación [JH].
|
|
Cfr. dexar & dexa. |
|
dexadez, la 📖: dexadez🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cast. dejadez [JH], abandonu, neglixencia [Md]. Falta d’es- molimientu, falta d’interés [PSil].
|
Cfr. dexar. |
||
dexador, ora, el/la 📖: dexador🔤: , ora, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora, |
(TEST)
|
Persona que dexa socesión [JH].
|
Cfr. dexar. |
||
dexamientu, el 📖: dexamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">dejamiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. dexar. |
||
dexar 📖: dexar🏗️: NO ✍️: NO |
<adexar [y JH]. deixar [y Tb. y Sm. Cd. y Md. Bab. y PSil. As. y Pr. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo/. Vg]. dixar [y Cl].///<ident class="della" level="1"></ident>//llexar [y JH. AGO].>(TEST)
|
Cast. dejar [Lln. Cl. Pa. Cg. Ac. Llg. Ca. Ay. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. As. Cv. An. CD. Pr. Ce. Vd. Tox. Oc. /Eo/. Vg. JH. AGO].
|
2. Omitir [Md]. 3. Permitir [Md], nun torgar [Ri]. 4. Desampa- rar, abandonar [Md. PSil]. Abandonar una cosa, separase d’e- lla [Ri. PSil]. Abandonar, lo entamao [Ri. Tb]: Deixéime ya nun m’acordéi más de faelo [Tb]. 5. Emprestar [Tb. Md. PSil. JH]: Dexóme cien pesos [JH]. Dar una cosa a otru (el que marcha, el que fai testamentu) [Ri]. 6. Faltar, marchar [Ri]. 7. Llegar o mandar dalguna cosa en testamentu [JH]. //-se ‘abandonase’ [Ay. Tb. Cg]. //Dexar pa prau ‘renunciar a esmolese por una cuestión’ [LC]. //Dexalo a prau ‘abandonar una idea o pro- yeutu’ [Lln (= dexalo pa prau)]. //Deixar quedar ‘dexar en paz, dexar tranquilu’ [Tb]: Déixalu quedar, nin [Tb]. //Deixase de los caminos ‘asentase los vaqueiros nun pueblu’ [Sm]. //De- xase dir ‘dar llargues, aguardando meyor ocasión pa un deter- mín’ [Cg]. ‘dexar siguir les coses un camín aguardando a ver el resultáu’ [Cñ]. //Dexa ver ‘yá veremos, a ello yá llegaremos’ [Llg]. //Dexó de facer [JH]. //Dexar de canciones ‘dexar en paz’ [Llg]. //Déxame en paz [JH]. //Dexóllu por herederu [JH]. //De- xallu que venga [JH]. //Dexase cayer [JH]. //Hasta velo y de- xalo ‘fasta nun poder más’ [Ac (i)]. //Muitos vaqueiros déixanse ‘munchos vaqueiros dexen de selo’ [Sm]./// leixardes nostra herdade quita 1225(or.) [MCar-I/158] que nos dexe tantos barbechos y tan buenos como agora son
|
Del llat. LAXĀRE ‘relaxar’, ‘distender’ (EM; DÉRom-1 s.v. */’laks-a/), verbu panrománicu (REW) ya panhispánicu (DEEH). Les llingües hispániques y dalgunes otres xeneralizaron una va- riante con d- (DCECH s.v. dejar) pelo que fai que nos planteguemos si se trata yá d’una variante posible nel llat. oral como dacuando fai ver l’intercambiu d’eses dos unidaes en delles pallabres (GHLA *desllexar, esto ye, dende l’equivalente medieval del actual des- dexar (cfr.) güei entendíu como un compuestu del verbu dexar |
|
dexaragáu, ada, ao 📖: dexaragáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><+dexareguéu [Ll].>(TEST)
|
|
|||
dexarretar 📖: dexarretar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desjarretar</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
dexastráu, ada, ao 📖: dexastráu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">desastráu,</i>(TEST)
|
ada, ao.
|
|||
dexastrosu, a, o 📖: dexastrosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">desastrosu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
dexáu, ada, ao 📖: dexáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><deixáu [Tn. Md].>(TEST)
|
|
|||
dexe, el 📖: dexe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>deje [Tb].>(TEST)
|
|
|||
dexeladura, la 📖: dexeladura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">desheladura</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. xelar. |
||
dexelar 📖: dexelar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><dexelar [Tb].>(TEST)
|
Quitase’l xelu [Tb. JH].
|
|
||
dexelu, el 📖: dexelu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">deshielo</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. xelar. |
||
dexeneración, la 📖: dexeneración🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">degeneración</i>(TEST)
|
[JH].
|
Del llat. DEGENERATIO, -ONIS ‘degradación’ (ABF) términu con- trapuestu a GENERATIO, -ONIS ‘aición d’enxendrar’ (ABF) > ast. xeneración (cfr.), per vía semiculta. En rellación etimolóxica ta l’ast. dexeneramientu (cfr.) y el continuador semicultu de DEGENERARE ‘decayer’, ‘desdicise de’ (ABF) > ast. dexenerar (cfr.). |
||
dexeneramientu, el 📖: dexeneramientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">degeneramiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. dexeneración. |
||
dexenerar 📖: dexenerar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">degenerar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. dexeneración. |
||
dexu, el 📖: dexu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">dejo </i>[JH].
Deverbal del participiu fuerte de <i class="della">dexar</i>(TEST)
|
(cfr.) o que corrixe al etimolóxicu ast. dexe (cfr.) percarauterizando’l xéneru mascu- lín del deverbal.
|
|||
dexugar 📖: dexugar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">desjugar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. xugar. |
||
dexulgar* 📖: dexulgar*🏗️: SI ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. xulgar.
|
|||
dexuncidura, la 📖: dexuncidura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">desuncidura</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. xuncir. |
||
dexuncir 📖: dexuncir🏗️: NO ✍️: NO |
<dexoncer [Busmente]. dexuncer [An]. /////desyuncir [R].
/////desuncir [Lln. Rs. Bi]. /////exuncir [Cl].>(TEST)
|
Cast. desuncir, desaponer [Cl. An. JH]: Dexuncéu los bueis [An]. Quitar el xugu a los gües [R]. Quitar a les vaques del xugu [Busmente (= desamecer)]. Soltar les vaques, quitar el xugu a la pareya [Lln. Rs. Bi]: Desuncías las vacas [Lln]. ///Cuando les nubes van pal puertu desunce les vaques y ponte a techu [ALl (Esfoyaza)].
|
Verbu continuador del llat. DISJŬNGĔRE ‘dixebrar’, ‘dexuncir’ (ABF). |
||
dexunir 📖: dexunir🏗️: NO ✍️: NO |
Desaponer, quitar el xugu a la pareya [Sm. Pzu].
Del llat. DISJŬNGĚRE, con dellos continuadores románicos (REW), averáu al ast. <i class="della">dexuncir</i>(TEST)
|
(cfr.). Cfr. uñir.
|
|||
dexuráu* 📖: dexuráu*🏗️: SI ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. xurar.
|
|||
deyanar 📖: deyanar🏗️: NO ✍️: NO |
Allanar [Am]. 2. Cayer al suelu quedando sentáu [Ca]: <i class="della">Sin </i><i class="della">saber</i>(TEST)
|
cómo deyanéme en baxu pero non me manqué [Ca].
|
Cfr. allanar. Del llat. DISPLANĀRE ‘allanar’ (OLD) o DEPLANARE ‘allanar’ (ABF). Paez qu’ha alvertise equí un posible tratamientu non xe- neralizáu, nel centro-oriente asturianu, de PL > [y], más d’a- guardar al tener un asitiamientu fuerte nel casu primeru. |
||
dezmable 📖: dezmable🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">dezmable</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. diezmar. |
||
dezmar 📖: dezmar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. diezmar.
|
|||
dezmeru, a, o 📖: dezmeru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">dezmero </i>[JH]. //<i class="della">Casa dezmera </i>‘casa escoyida en cada parroquia pa pagar el diezmu al Estáu o al so arrendatariu y non al párrocu o a otru partícipe’ [JH].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">V</i>(TEST)
|
dezmeros et pro capellania XX stopos panis 1232(or.) [ACL/18]
|
|
Del llat. DECIMARIUS, -A, -UM ‘suxetu al diezmu’ (ABF), llueu con posiblidá de nominalizase. El términu pue tener el signi- ficáu de ‘quien paga’l diezmu’ o bien ‘cobrador del diezmu’ y documéntase nos testos medievales (Juárez 1993) non sólo del dominiu ástur. |
|
día, el 📖: día🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<díe [Mar]. di [Cl. AGO]. ////díes [Lln. Ac. JH. R]. díis [Pa. Bi. Sr. Ca. Ay]. dis [Cl. Cp. Cr. Ac. Bi. Sr. Mi. Ll. JH. R. AGO].
días [Oc].>(TEST)
|
Cast. día [Lln (S). Cl. Pa. Ac. Cr. Llg. Sr. Tb. Sm. Md. PSil. JH. Mar. AGO]. 2. Espaciu de tiempu con claridá solar [Xral]: Fai mal día [Tb]. //Al ser día ‘al amanecer’ [PSil]. //A otru día (Pa), al utru día (Bi), al otru día (Sd), a outru día (Tb) ‘al día siguiente’ [Pa. Bi. Sd. Tb]. //Día d’aradura ‘midida agraria de 20 árees [/Andés, Freal/ (Oc): de mil doscientos cincuenta me- tros]. //Día de fumu ‘día festivu en que se fai usu del incensa- riu na función relixosa’ [Cv]. ‘día de fiesta’ [PVieya]. //Día de güeis (cfr. bue). //Día Pilatos ‘xueves santu’ [Cv]. //Día de los jueces ‘día 24 de xunu en que s’escoyíen los xueces del con- ceyu’ [AGO]. //Día y nuichi ‘Miriabilis jalapa (planta)’ [Sb]. //Día santu ‘día de fiesta’ [Bi. Tb]. ‘día festivu, domingu’ [Sm]. //Día los difuntos ‘día de les ánimes’ [Bi]. //Día trabayu ‘día de llabor’ [Bi]. //Día d’estaferia ‘día dedicáu a facer es- taferia, suel ser el vienres’ [Sm]. //El día’l juiciu ‘nunca’ [Pa]. //L’otru día ‘hai unos díes’ [Pa. PSil (l’outru día)]. //Nun tener día con día ‘tar inestable, tar un día bien y otru mal’ [Tb. Ll (No tener día con día)]. //Pa siempre jamás y un día ‘por siem- pre xamás’ [Ll]. //Al ser de día ‘al alba’ [Ac. JH]. //Día de fol- gueta ‘día en que nun se trabaya’ [JH]. //Día de llos finaos ‘id’ [JH]. //Día de llabor ‘día de trabayu’ [JH]. //Día de media fiesta ‘día de mano o de misa’ [JH]. //Día de vixxilla ‘día en que nun se pue comer carne’ [JH]. //Día en día ‘de día en día’ [JH]. //Día feriáu ‘id’ [JH]. //Día pardu ‘id’ [JH]. //Día pesáu ‘id’ [JH]. //Algamar a dalgún en dis ‘alcanzar a ún en díes’ [JH]. //Bonos dis ‘id’ [JH]. //Cayer ell día; cayer en dalgún día; de pell día ‘de día’ [JH]. //Isti día ‘l’otru día’ [Llg]. //Esti día ‘l’otru día (apocayá)’ [Vv. Sr]. //Pa siempre y un día ‘por munchu tiempu’ [Villah]. ///Más dis que llonganices [JH]. Bonos díes Xuan Guyetes, pero dami mios pesetes alude a la compatibilidá de la educación colos intereses económicos [LC]. All bon día abrei lla puerte y pa ell malu aparéyate [JH]. All bon día mételu en casa [JH]. En bon día bones obres [JH]. Un día val por cientu y cientu valen por unu ‘hai qu’aprove- char un día que vien bonu pa los llabores del campu’ [Lln]. De Navidá a añu nuevu, ocho díes por enteru [LC]. Una fartura tres dis dura y si ye güena, media docena [LC].
|
en dia de Sant Andres vna pitançia a los frades pridicadores
|
Documentaciíón de día nos documentos orixinales del sie- glu IX y X: cfr.) con que se refier a un día alloñáu nel tiempu. Foi posible, siguiendo’l vezu de la formación del nome de los díes de la selmana, que dies s’an- tepunxere al del elementu motivador (cfr. didía). Tamién hai nicios de l’anteposición medieval de día al nome de los díes de la selmana (cfr. disábadu…). Dende un puntu de vista evolu- tivu l’ast. pue ufrir un sing. día (averáu a la 1ª declinación) > díe (con pasu -A > -e, acordies col procesu evolutivu ast. es- pecialmente nel centro-oriente; o con díe espresión analóxica sing. dende’l plural llat. DIES); mesmamente sing. di como masc. n’oposición al pl. díes. El plural etimolóxicu díes cal- tiénse nel ast. de tipu central y pue asitiase tamién n’otres fas- teres más o menos aisllaes; dende díes diose una reducción favorecida por cuenta la elocución rápida díes > díis > dís. Nes estayes asturianes occidentales y orientales, en xeneral, trunfó la variante percorreuta días acordies col procesu analó- xicu de xeneralizar los plurales femeninos en -as. |
|
diablacu, el 📖: diablacu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+diablecu [Ri].>(TEST)
|
Desp. de diablu [Tb].
|
2. Demoniu [Ri]. 3. Neñu pertraviesu [Ri]. Cfr. diablu. |
||
diablecu, el 📖: diablecu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Diablu, espíritu malignu [Cv].
|
2. Neñu traviesu y revolvín [Cv]. Cfr. diablu. |
||
diablicu 📖: diablicu🏗️: NO ✍️: NO |
<diablico [Cñ].>(TEST)
|
Insultu cariñosu [Ac]: Tas fecho (sic) bon diablicu [Ac]. Tra- viesu [Cñ].
|
Cfr. diablu. |
||
diablóricu, a, o 📖: diablóricu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
</b>Cast. <i class="della">diabólico</i>(TEST)
|
[Tb].
|
Cfr. diablu. |
||
diablu, el 📖: diablu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<diablu/diabla [Sm]. diablo [Llu]. diabru [Tox. Llomb. Mar].
+dioblu [y Llg]. +dieblu [Ay. Ri]. //diabro [Eo].>(TEST)
|
Cast. diablo [Lln (S). Cl (= diañu). Pa. Cg. Bi. Llg. Ay. Ri. Sd. Qu. Tb. Sm. Md. PSil. An. Pr. Tox (= diángaru). /Eo/. Llomb. Mar]. 2. Persona traviesa [Tb. Sm]: Esa nena ya mui diabla [Sm]. Persona mala [Ri]. 3. Pexe verde, pequeñu [Llu]. //Bu- rra’l diablu ‘inseutu arquípteru de cuerpu allargáu y ales mem- branoses’ [An]. Caballín del diablu [Mi]. //Comu alma que lleva’l diablu ‘con priesa, con velocidá’ [LBlanco]. //Diablu burllón [Pa] ‘personaxe de la mitoloxía [Llg] asturiana [Lln. Pa] ocupáu en facer travesures a les persones’ [Cp (diablu bur- lón). Ay (diablu burl.lón)]: Ye igual que’l diablu burlón ‘ye neñu pertraviesu y revolvín’ [Llg]. //Dar al diablu’l filáu ‘arre- pentise de dalguna cosa’ [Cg]. //Entrar con toos como la ro- mana’l diablu ‘ser tocín de munches olles’ [Cg]. //Quemar el diablu ‘quemar un muñacu de trapu per antroxu’ [Lln]. //¡Vál- gate’l rei del diablu! son imprecaciones femenines [Cg]. //¡Válgate la madre’l diablu! son imprecaciones femenines [Cg]. ///El diablu duerme en poca paya ‘hai que tener cuidáu col peligru que ronda’ [Cg]. ///Son más los diablos que l’agua bendita ‘son más los aspirantes que los puestos pa ocupar’ [Ll]. Bien grande e el diablu y no lu quier nadie [Lln]. Les escope- tes cárgales el diablu [LC]. Cuando llueve y fai sol, quema la casa del diablu mayor [LC]. El diablu cuando nun tien que facer col rau espanta les mosques ‘fáense tonteríes cuando nun se fai nada’ [Llg]. A quien Dios no i da fíos, dai el diablu so- brinos [LC]. H.ui, vieni, trexi y llevé; dala al diablu que nada axunté [Lln (S)]. Sabe más el diablu por vieyu que por diablu refierse a la sabiduría que da la vida [Llg]. El diablu los fai y el demonio los axunta ‘son tal pa cual’ [Llg].
|
|
||
diablura, la 📖: diablura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cast. diablura [JH]. Travesura de neños [Ac. Tb]. //-as ‘tra- vesures’ [Lln].
|
|
||
diáconu, el 📖: diáconu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">diácono</i>(TEST)
|
[Xral].
|
ad me Alfonso Petriz diacono et ad matre mea 1232(or.) [SP- I/143]
|
Del llat. DIACŎNUS ‘clérigu con órdenes menores’ (DLFAC; REW), términu qu’al llau de la so realización culta ufierta de- lles variantes semipopulares manifiestes pela sonorización de |
|
dialeutu, el 📖: dialeutu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<dialectu [JH].>(TEST)
|
Cast. dialecto [Md. Pzu. JH].
|
|
los dialeutos son perbonos/pa falar col vecín cada paisanu |
|
diálogu, el 📖: diálogu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">diálogo</i>(TEST)
|
[JH].
|
De l’adautación del grecismu en llatín DIALOGUS (DCECH s.v. lógico) per vía semiculta y cola posibilidá de términos deri- vaos na llingua moderna. |
||
diáluque 📖: diáluque🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Nada [AGO].
|
2. Nengún [AGO], naide [Ac (VB)]. ** |
||
diamante, el 📖: diamante🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Tipu de mineral perbrillante [Xral].
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">I balax et II zaphires de Oriente et I </i><i class="della">adamante</i>(TEST)
|
1268(or.) [ACL/483]
|
|
Del llat. adamas, -antis ‘diamante’ (EM), con continuadores hispánicos (DEEH); dende un acusativu *DIAMANTEM fechu dende *diamas (REW; PE2) llegó tamién a nós per vía culti- zante. |
|
dianatu, el 📖: dianatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. deanatu.
|
|||
diángaru, el 📖: diángaru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Diablu [Tox (= diabru)].
|
Posible encruz del ast. diablu (cfr.) y demóngaru (cfr.) favo- recíu pol eufemismu que fux de referise direutamente al espí- ritu del mal. |
||
diantre, el 📖: diantre🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<diantres [Cv. y JH].>(TEST)
|
Diablu [LV (= diañe). Os. Pa. Ay. Pr. Cv. Vd. JH. AGO]. Eu- femismu por diablu [Ay (= diañe)]. //Del diantre ‘del diablu, montesín, que nun se come (tipu de frutu, uves, zreces, roses)’ [Cb]. //¡Diantre! ‘¡vaya!’ [Pa. CSil.Tor. R]. //En pelu del dian- tre ‘por cosa ensin importancia’ [Lln].
|
|
Cfr. demoniu. |
|
diañu, el 📖: diañu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<diaño [Cñ. /Eo/]. +dieñu [Ay. Ri]. /////diañe [Os. y Cb. Cp. y Ac. y Sb. Ay. Ar. Mar. Llomb. Vg]. diañe/diañes [Ay. Ar].>(TEST)
|
Diablu [LV. Lln. Cl (= demongriu = demorgu = diablu). Pa. Cb. Cg. Cñ. Sb. Ac. Ca. Ay (= diantre). Ll. Ri. Ar. Qu. Tb. Pzu. PSil. Pr. Cv. Tox. CSil. Arm. Mar. Llomb. Vg. JH. DA]: Tien el diañu metíu en cuerpu [Ca]. Diablu menor al que se-y atribuyen tra- vesures [/Eo/]. 2. Neñu pertraviesu [Ri]: Isti críu ye’l dieñu [Ri]. //Diañu burllón ‘espíritu que s’entretién burllándose de les per- sones’ [Cg]. ‘diablu que se ríi de nueche nes fontes’ [Cb]. //Diañe burlón ‘diablu que facía rabiar a los neños’ [Sb]. ‘per- sonaxe mitolóxicu que fai travesures a les persones y, según piensen, vive nes fontes’ [Cp (= diablu burlón)]. //Diañu bur- llón ‘diablu de la mitoloxía asturiana’ [Lln (S) = diañu burgón]. //Diañu coronáu rapaz enredador o traviesu’ [Cg]. //Diañu gur- nión ‘{diablu burllón: la espresión gurnión ye por rellacionalu col verbu urniar}’ [Pi (i)]. //Dar que facer all diañu [JH]. //Estar como’l diañu cola cruz ‘tar enemistaos’ [Cg]. //Llevar a ún el diañu en pelu y en güesu ‘llevar a ún el diablu en cuerpu y alma’ [Cg]. //Ser más los diaños que l’agua bendita ‘nun algamar dal- guna cosa pa tolos qu’esperen participar d’ella’ [Cg]. //Onde’l diañu ponxo la pata ‘en sitiu peligrosu ya inaccesible’ [Cg]. //Tener ell diañu en cuerpu [JH]. //Dase all diañu [JH]. //Dar que facer all diañu [JH]. ///Cuando ell diañu reza engañate quier [JH]. Cuando xineru vien caliente ye que trai el diañu en vientre [LC]. Dios y el diañu nun costal non puen tar [LC]. El diañu cuando non tien que facer col rau espanta les mosques [Cg]. El diañu tanto quería a so madre que-y sacó los güeyos [LC]. Rise ell diañu cuando ell famientu ta fartu [JH]. Ye una xunta tan malvada, que ni el diañu la apadrina [El Camberu 9]
|
|
Cfr. demoniu. L’ast. diañu/diañe tienen l’aniciu fónicu na opo- sición ente los casos nominativu/vocativu (GHLA §6.6). |
|
diañura, la 📖: diañura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Diablura [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>Formación llograda dende’l llat. <i class="della">diañu</i>(TEST)
|
(cfr.). Cfr. demoniu.
|
|||
diariu, el 📖: diariu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><dariu [Oc. y JH. R].>(TEST)
|
Cast. diario [JH]. Soldada, xornal, diariu, tolos díes [R].
|
//Al diariu ‘tolos díes’ [Md. Oc]. |
||
diarrea, la 📖: diarrea🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><diarría [JH]. diguerrea [Mar].>(TEST)
|
Cast. diarrea, foria [As. Mar. JH].
|
|||
dibilleru, a, o* 📖: dibilleru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><dibil.leiru [Oc].>(TEST)
|
|
|||
dibilloriar* 📖: dibilloriar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><dibil.luriar [Ll].>(TEST)
|
|
|||
dibilluriu, el* 📖: dibilluriu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><dibil.luriu [Ll].>(TEST)
|
Baturiciu, traxín [Ll].
|
|
||
dibuxador, ora 📖: dibuxador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<ident class="della" level="1"></ident><debuxador [y JH].>(TEST)
|
Que dibuxa [JH].
|
|
||
dibuxador, el* 📖: dibuxador🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>dibujador [Sm].>(TEST)
|
Ferramienta pa dibuxar les madreñes [Sm]. Cfr. dibuxu. |
|||
dibuxadura, la* 📖: dibuxadura🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<debuxadura [JH].>(TEST)
|
Dibuxu [JH].
|
Cfr. dibuxu. |
||
dibuxar 📖: dibuxar🏗️: NO ✍️: NO |
<debuxar [Ac. JH]. deboxar [JH]. ///dibujar [Sm]. debujar [Ac]. adebujar [Sb].>(TEST)
|
Facer dibuxos [Cl. Pzu. PSil. JH] cualquier figura nuna super- ficie [Sm]. Decorar madreñes [Cp. Sb. Sm]. 2. Tallar en ma- dera [Ac]: Un arca debuxada [Ac]. 3. Facer caxigalines [Sm]. Cfr. boxe.
|
|||
dibuxu, el 📖: dibuxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<debuxu [y JH]. ///debujo [Ac]. ////dibujos [Sm]. debujos [Ac].>(TEST)
|
Cast. dibujo [Ac. Pzu. PSil. JH]: Pachu Menende fay bonos debuxos [JH]. //-os ‘coses o aiciones de ruina importancia que nun tienen valor’ [Sm]. ‘complicaciones’ [Ac].
|
|
cfr.), dende’l participiu fuerte, en rella- ción con dibuxador (cfr.), dibuxadura. |
|
dica 📖: dica🏗️: NO ✍️: NO |
<deica [y Cv]. dicá [Pr]. diquiá [Cp. Llg. Ay. Sm. Pr. Arm]. diquí a [Tb. Sm]. diaquí (a) [Pa]. dequí (a) [Pa].>(TEST)
|
D’equí a, dende equí a [Pa. Cp. Llg. Ay. Tb. Sm. Pr. Vd. Arm]: Foi dica’l cruce [Vd]. 2. Fasta [An]: Veno dica la güerta [An]. 3. Dende agora fasta [Tb. Sm]. //Diquiá un añu ‘dientro d’un añu’ [Pr]. ‘de güei nun añu’ [Tb]. //Diaquiá poco ‘cualquier día’, ‘el día menos pensáu’ [Llg]. //Diquiá un poco ‘dientro de poco’, ‘dientro d’un momentu’ [Llg].
|
De l’amestadura de los elementos axuntaos na secuencia fó- nica DE + EQUÍ + A. |
||
dicalluéu* 📖: dicalluéu*🏗️: SI ✍️: NO |
<dical.luéu [Tb. Sm]. diquial.luéu [Tb. Sm].>(TEST)
|
Cuasi [Tb. Sm]: Gastamus tantu cumu dical.luéu nus custóu [Sm].
|
De l’amestadura de los elementos axuntaos na secuencia fó- nica DE + EQUÍ + A + LLUEU. |
||
dicha, la 📖: dicha🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<diecha [y JH].>(TEST)
|
Cast. dicha [JH].
|
|
Del llat. DICTUS, -A, -UM con nominalización del femenín (cfr. dichu, a, o), o de DICTA ‘coses diches’, acordies colos plante- gamientos de Corominas-Pascual pal castellán col sentíu tres- lladáu de fatum ‘suerte’, ‘destín’ con sofitu na creyencia de que la suerte individual debíase a les pallabres pronunciaes polos dioses o poles parques al nacer el neñu (DCECH s.v. dicha). La pretendida variante diecha paez una percorreición fónica de JH anque esti mesmu autor ufre una variante del compuestu desdicha xustificándolo asina: “Aunque la palabra desdiecha no es muy general basta que la usen en algunas par- tes y que sea conforme al genio de nuestro dialecto para que la anotemos y tengamos por legítima” [JH]. Una variante popu- lar de dicha pudo ser dita (cfr.). |
|
dicharacheru, a, o 📖: dicharacheru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+dicharachiru [Ay].>(TEST)
|
Que parlla abondo, ocurrente [Ac. Ay]. Cfr. dicharechos.
|
|||
dicharechos, los 📖: dicharechos🔤: , los 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
Faladuríes, cuentos [Sb].
D’un diminutivu del participiu del llat. <i class="della">dictum</i>(TEST)
|
‘dichu’,
|
*DICTŬLUM → *dichalu → *dícharu (→ dicharechos) cruzáu con cháchara (cfr.) → *dichacharar → *dicharachar; dende equí, con nueva incrementación en -ARIUS, sigue ast. dichara- cheru (cfr.). |
||
dichosu, a, o 📖: dichosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+dichusu [Ay. y JH].>(TEST)
|
Cast. dichoso [Cl. Ay. JH]. //Dichosu d’él (dichosa, dicho- sín…) dizse cuando daquién muerre dempués de pasar mun- chos sufrimientos. ///Dichosu mes qu’empieza en Tolos Santos y termina en San Andrés [LC]. Cfr. dichu, a, o.
|
|||
dichu, a, o 📖: dichu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<//dito [Mánt].>(TEST)
|
Pp. de dicir [Cl. Pa. Tb. /Mánt/].
|
|
||
dichu, el 📖: dichu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><ditsu [y Md]. {“decho”}.>(TEST)
|
Cast. dicho afayadizu, agudu, maliciosu [Sm]. Ocurrencia [Ac]. Rellatu percurtiu [Lln]. 2. Refrán [Lln], proverbiu [Ac. Tb. Md]: Los viechos tinían unos dichos mui bien traíus [Tb]. Fras fecha [Lln]. 3. Conxuru [Lln]. //De dichu en dichu ‘de boca en boca’ [JH].///
|
|||
dicidor, ora 📖: dicidor🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
Cast. <i class="della">decidor</i>(TEST)
|
[Pa. /Eo/].
|
Cfr. dicir. |
||
diciembre 📖: diciembre🏗️: NO ✍️: NO |
<deciembre [Cg. JH]. decembriu [JH].///<ident class="della" level="1"></ident>//dieciembre [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>//decembre [Eo. Mánt].>(TEST)
|
Cast. diciembre, mes d’avientu [Cg. Tb. PSil. /Eo. Mánt/. JH].
|
facta carta in mense decembri in crastino Sancte Lucie
|
Del llat. DECEMBER, -BRIS (MENSIS) ‘diciembre’ (EM), orixina- riamente col significáu de ‘mes décimu’ anque llueu, los ca- mudamientos na reorganización de calendariu empobinaron a referise cola mesma espresión al mes duodécimu. Les llingües romániques fexeron el nome del mes partiendo del étimu citáu o de la variante *DĔCĔMBRIUS (REW) naguando nesti casu por asociar el xéneru cola espresión d’una velar cabera. L’ast. me- dieval da cuenta de dambos usos (§a-b) anque popularmente l’influxu cristianu empobinó a denomar esti mes como (mes d’) avientu en referencia al períodu llitúrxicu del advenimen- tum de Cristu celebráu cuasimente na mayor parte del mes de diciembre (cfr. avientu). |
|
dicir 📖: dicir🏗️: NO ✍️: NO |
<decer [GP]. decir [y Ay. y Ll. y Mi. y Md]. dicer [y Cg. Sb. Ca. JH]. icer [y Sb]. icir [y Lln. Cl. y Sm].>(TEST)
|
Cast. decir [Lln. Cl. Pa. Cb. Cg. GP. Ac. Llg. Sr. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. Md. Bab. PSil. Pr. Sl. Vd. /Eo. Mánt/. JH. R. Tor]. 2. Nomar [Md]. 3. Opinar [Ac. Tb. PSil]. 4. Encaxar, compaxinar, avenise [Tb. Md. /Mánt/]: Esa camisa nun diz cola corbata [Tb]. 5. Llindar [Md]: Esta tierra diz con la nuesa [Md]. //Como diz l’outru ‘como aveza a dicir la xente’ [Tb. PSil]. //Como si dixeres truco ‘como si nun dixeres nada’ [Cg]. //Dicir a Dious ye espresión enfática [PSil]. //Dicir pa escon- tra sí ‘dicir pa sí’ [Cg]. //¡Digo yo! ‘¡vaya!, ¡menos mal’! [Ll]. //Dicir la siñal ‘facer la señal de la cruz’ [Sm]. //Dicir a Dios que ye espresión d’asombru, contrariedá [Sm]. //Diz que ‘dizse’ [Sr. Tb. R. FCai. Arm]. ///Diz mal el fartu col famientu [LC]. //Díxolo Blas puntu reúndu [Llg].
|
|
||
dicir, el 📖: dicir🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">dicir</i>. 2. Mou de falar [Tb]: <i class="della">Tien</i>(TEST)
|
un dicir que nun me presta [Tb]. //Dicires ‘galanures, pallabres amo- roses diches pol noviu’ [Lln]. //Estar en dicires ‘tar en boca de la xente una persona por una actitú daqué sobresaliente (bona o mala)’ [Lln]. //Ser un dicir ‘lo dicho nun ye del too cierto, ye desaxerao’ [Ri]. ‘ser una suposición’ [Tb]. //Un pur- dicir ‘daqué, pequeña cantidá de dalgo’ [Tb]: Dame un purdi- cir d’aceite [Tb]. El mismu dícere tuyu de Galileu te’stá descubriendo [San Mateo 117]
|
|
||
dicta, la* 📖: dicta🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<dita [JH].>(TEST)
|
Aición de dictar [JH]: Tien bona dita ell xuez [JH].
|
Cfr. dictar & dita. |
||
dictame, el 📖: dictame🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ditamen [JH]. //ditame [Mánt]. ////{“dictamios”}.>(TEST)
|
Cast. dictamen [JH].
|
2. Dichu, refrán [/Mánt/]. Del neutru llat. DICTĀMEN [CIL VIII 5530 (EM s.v. dix, dicis)] ‘aición de dictar’ (ABF). Desconozo si ha entendese nesi sen lo que paez una percarauterización del xéneru como masculín re- coyíu nel testu que sigue darréu onde por ditamios s’enten- diere *‘les escritures (de terrenos)’ o *‘terrenos escrituraos’o |
|
|
dictar 📖: dictar🏗️: NO ✍️: NO |
<ditar [Pa. JH].>(TEST)
|
Cast. dictar [Pa. JH].
|
Del llat. DICTĀRE frecuentativu ya intensivu de dicere (EM s.v. dix, dicis). El llat. DICTUS, A, UM ye responsable del ast. dichu, a, o (cfr.); per vía semiculta pudo nominalizase’l participiu DICTA ‘les coses diches’ → ast. dita (cfr. dicha). Del participiu débil no- minalizáu DICTATUM (EM s.v. dix, dicis) siguió un posible ast. dic- táu y ditáu (cfr.). Tanto del ast. dictar como de tolos términos rellacionaos podría dicise, de mano, que son semicultos al nun se dar palatalización del grupu -CT- pero ha alvertise qu’ello nun pasa necesariamente si grupu talu va precedíu de vocal palatal como amuesa’l continuador del llat. FĪCTUM > ast. fitu (GHLA §4.4.9.1). |
||
dictáu, el 📖: dictáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ditáu [Tb. JH].>(TEST)
|
Cast. dictado [Tb. JH].
|
Nominalización del participiu débil de dictar (cfr.). L’ast. ditáu ye semicultismu. |
||
dicu, el 📖: dicu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Obsequiu, repartu que’l día de Tolos Santos faen les cofradíes relixoses d’Astorga a los hermanos axuntaos en cabildru [Mar].
Espresión que podría remontar a un diminutivu en -<i class="della">icu</i>(TEST)
|
y que respondería al nome diminutivu del regalu.
|
|||
dicuyameriendes, el* 📖: dicuyameriendes🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<dicuchameriendas [Tb]. dicuchimiriendas [Tb].>(TEST)
|
Colchium montanum o Colchium autumnale [Tb (= espanta- vaqueiros = espantapastores = espachavaqueiros)].
|
Compuestu del verbu dicuchar (cfr. debuyar) + el nome me- riendas (cfr. merienda) col que se da a entender que los pas- tos altos de branu yá tán secos o agotaos, esto ye, que la comida o merienda yá s’acabó. Lo mesmo alviértese na voz sinónima espantapastores (cfr.) y espachavaqueiros (cfr.) que remiten a que la situación (escasez de pastu) fai fuxir (espan- tar, espachar) a los pastores o vaqueiros. |
||
didía, el 📖: didía🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu per una canción popular del occidente astu- rianu cola aceición de ‘día por antonomaxa’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Que</i>(TEST)
|
en nuestros palacios anda/ya la sagrada María/que me tengo que ir con ella/y antes que venga el didía [As (Jesús Suárez López recoyó n’A Estierna (Ibias), esta versión de “La devota de la Virgen en el yermo”)] Cfr. disábadu.
|
|||
diegu 📖: diegu🏗️: NO ✍️: NO |
Voz con qu’insulten los <i class="della">xaldos</i>(TEST)
|
a los vaqueiros [Sm. Cv].
|
** |
||
dientabrón, el 📖: dientabrón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<dientabrún [Cv].>(TEST)
|
Cierta planta pa curar mancadures y rotures (dizse que xunta dos güesos pelaos puestos a cocer con ella) [Sm = consolda)].
|
|
{Cv alude a que s’emplega pa soldar los cuernos de les vaques pero pa definir el términu valse del Dic. Gall-Cast. de Valla- dares: “(Osmunda regalis), helecho real, helecho florido”}. Cfr. llantosil. |
|
diente, el 📖: diente🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<dienti [Cl]. dente [Tox. /Eo, Mánt/].>(TEST)
|
Cast. diente [Lln. Pa. Ac. Ay. Ri. Tb. Md. Tox. /Eo/. JH]. 2. Capón [Cñ. Ac] de la nuez [Pi]. 3. Diente d’ayu, seruga [Ay].
|
|
4. Diente de delles erbíes o ferramientes de llabranza [Ac. Sb]. Punta de fierro d’una erbía o presea [Cl. Ri]. Caúna de les pun- tes de la pala, forcón, garabatu [Tb]. Caúna de les púes (del rastiellu, del garabatu, del traente) [Lln. Ay]. 5. Pieza de la muela del molín [Lln] de rabilar [Ri. Qu]. //Arregañar llos dientes ‘facer ver, amosar los dientes’ [JH]. //Dar dente cun dente ‘dar la barbadiella, castañetiar los dientes’ [Tb (dar diente don diente) Tox]. //Diente de cambrión ‘cast. diente de león’ [Md]. //Dienti’l gochu ‘quixada’ [As]. //Diente de león Del llat. DENS, DENTIS ‘diente’ (OLD), panrománicu (REW; DÉRom-1 s.v. */’dεnte/) ya panhispánicu (DEEH), términu que llueu s’aplica a tou oxetu asemeyáu pela forma o pel usu (EM). La non diptongación de la tónica en Tox débese al fechu de trar trabada por nasal; na fastera eonaviega obedez a que da- vezu nun se da diptongación espontánea. Semánticamente per- vése cómo la documentación medieval fai referencia al númberu de dientes de dellos animales; ello débese a que gra- cies a los mesmos ye a fixase la edá. Cola amestanza del suf. -ĪNUS siguió ast. dentín, ina, ino (cfr.), onde foi posible la no- minalización, dentina (cfr.); equivalente foi un dim. en -ĔLLUS a lo que darréu s’axuntó l’aumentativu en -ón, dentellón (cfr.) o dentillón (cfr.); dende *DENTĔLLUS llogróse tamién el verbu adentellar (cfr.) d’u surde’l participiu nominalizáu dentellada |
|
dientexil, el 📖: dientexil🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
dientro 📖: dientro🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
diestru, a, o 📖: diestru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">diestro</i>(TEST)
|
[JH]. //La diestra ‘la mandrecha’ [JH].
|
|
||
dieta, la 📖: dieta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">dieta</i>(TEST)
|
[JH].
|
Del grecismu en llat. DIAETA ‘réxime de vida’, con delles po- sibilidaes semántiques (DCECH s.v. dieta), llegáu a nós per vía cultizante. Una formación verbal úfrela l’ast. dietar (cfr.). |
||
dietar 📖: dietar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">adietar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. dieta. |
||
diez 📖: diez🏗️: NO ✍️: NO |
<die [Cl]. diaz [Vd]. díaz [y Tb. Cv. Ni, Soto (Oc). Vg)]. díez [Arbodes, Valle (Oc). Vd. Vg]. //dez [Eo. Mánt].>(TEST)
|
Cast. diez [Lln. Cl. Bi. Sd. Qu. Tb. Cv. Vd. Vg. Oc. /Eo. Mánt/. JH]. //Tomar las diez ‘comer daqué cosa pela mañana xene- ralmente a esa hora ‘ [Mar]. //{Nos compuestos nun suel con- señase diptongación darréu que la Ĕ llatina va allugada como vocal átona anque a vegaes el resultáu [i] paez qu’aconseya o almitir un zarramientu mayor o camentar que se trata d’una primitiva diptongación analóxica reducida llueu a [i]: deciséis (Lln, Cl, Ll. /Eo/. Vg, Tor), deciseyes (Rs, Pa), diciséis (Pa, Ac, Pr, JH), daciséis (Ac. Tor), diaciséis (Ni), diciaséis (As), decisiete (Ll. JH, Vg), decisieti (Cl), diciasiete (Ni), dicisiete (Pa, Ac, Pr), dacisiete (Ac), deciocho, (Pa, Ac, Ll, R), decio- chu. (Cl), diciaocho (Ni), diciocho (Ac). daciocho (Ac), de- zoicho Cñ), diciochu (Pr, JH), diciaotsu (As), decinueve. (Pa, Ll), dicinuevi (Pr), dicinueve (Pa, Sb), decinuövi (Cl), dici- ñueve (JH). diacinueve (Ni) [Oc]}. //¡Me cago en diez! {Posi- ble eufemismu pa tapecer una blasfemia} [Xral].
|
|
Del llat. DECEM ‘diez’ (EM), pallabra panrománica (REW; DÉRom-1 s.v. */’dεke/) ya panhispánica (DEEH; DCECH s.v. diez). L’ast. ufre, como yera d’aguardar, un resultáu dipton- gáu en [je] o [ja] y, al empar, coles variantes [ía], [íe], too ello acordies col procesu diptongador asturianu (GHLA §3.1.6). Hai dellos numberales qu’ufierten un resultáu non analíticu na llin- gua medieval; asina DUODECIM > “dolze”, TREDECIM > “trelze”, SEDECIM > “selze” (GHLA §4.9). {Formaciones con un primer elementu diez, o variante, conséñense en delles mo- nografíes; asina: diecenu, diciseisenu, deciesetenu, diecio- chenu, diecinuevenu [Md], toos con variación de xéneru; deciochenu, a, o [JH]; diciochavu, a, o [JH]; diciseisavu, a, o [JH]; decisisenu, a, o [JH]}. D’otra parte ye posible qu’ast. diez tenga usos eufemísticos, asina nos xuramentos, como sus- titutu de Dios. |
|
diezmar 📖: diezmar🏗️: NO ✍️: NO |
<dezmar [JH. /“desde Valdés al Eo” (Eo)/].>(TEST)
|
Cast. diezmar [Ac. JH. /“desde Valdés al Eo” (Eo)/].
|
dezmado et estiuado per la faniega derecha de Ouiedo
|
Del llat. DECIMĀRE ‘diezmar’ [(EM s.v. decem; ABF), ‘ufrir un diezmu a un dios’ [OLD] que, na terminoloxía eclesiástica, al- gama’l significáu de ‘tomar como tributu (diezmu) na propor- ción d’ún a diez’], siguió l’ast. dezmar (con un posible deverbal dezmu); de toes maneres diose llueu una propagación del diptongu de diezmu (cfr.) al infinitivu [diezmu → diezmar (cfr.)] de la mesma manera que dende l’etimolóxicu dezmar tamién s’amosó l’influxu en dezmu → dezmable (cfr.). |
|
diezmu, el 📖: diezmu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<//dezmu [JH].>(TEST)
|
Cast. diezmo [Cl. JH] que se pagaba a la ilesia, principalmente en frutos [Sm]. La décima parte [Cl. Pzu. JH]. //Venir el diezmu ‘menguar ensin causa, disminuír’ [Cb. Cp].
|
|
||
difamar* 📖: difamar*🏗️: SI ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
diferencia, la 📖: diferencia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<deferencia [Mar]. difrencia [y PSil].///<ident class="della" level="1"></ident>//esferencia [y JH].
///<ident class="della" level="1"></ident>//diferiencia [Ac. Llg. Ay. Sm]. disferencia [Cg. Cñ].>(TEST)
|
Cast. diferencia [Cg. Ac. Llg. Ay. Tb. Sm. PSil. JH. Mar].
|
a)
|
Del llat. DIFFERENTIA, -AE ‘diferencia’ (ABF), per vía cultizante. D’ehí siguió la formación verbal diferenciar (cfr.). Pudo dase una propagación de [j] a la sílaba anterior (diferiencia) y al continuador del participiu de presente diferente (cfr.) → difi- riente. De toes maneres el diptongu [je] pue ser niciu, equí, d’una propagación analóxica popular. |
|
diferenciar 📖: diferenciar🏗️: NO ✍️: NO |
<defrenciar [Sm]. disferenciar [Cg. Ac].>(TEST)
|
Cast. diferenciar, destremar [Lln. Sm. Cg. Ay. JH]. Facer, tener diferencies [Ac]: Nun quiero disferenciar a unu del otru [Ac]. Cfr. diferencia.
|
|||
diferenciáu, ada, ao 📖: diferenciáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<difrenciáu [y PSil].>(TEST)
|
Separáu [Tb. PSil]: Tenémoslu diferenciáu de los demás [PSil]. Pp. de diferenciar.
|
|||
diferente 📖: diferente🏗️: NO ✍️: NO |
<difiriente [Cñ. Llg]. difrente [y PSil].>(TEST)
|
Cast. diferente [Cñ. Ac. Llg. Tb. PSil. JH].
|
Del participiu de pr. de DIFFERERE ‘esparder’, ‘llevar en sentíos destremaos’ (ABF), per vía cultizante (cfr. diferencia). |
||
difícil 📖: difícil🏗️: NO ✍️: NO |
<difícile [JH].>(TEST)
|
Cast. difícil [Xral. JH].
|
Del llat. DIFFICILIS, -E ‘difícil’, ‘penosu’ (ABF), cultismu que llega a nós pel castellán onde se documenta nel sieglu XIV, un sieglu dempués qu’en cat. (Lleal Galcerán 2016: 879). |
||
dificultá, la 📖: dificultá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<deficultá [AGO].>(TEST)
|
Cast. dificultad [Cg. JH. AGO].
|
Del llat. DIFFICULTAS, -ATIS ‘dificultá’ (ABF), per vía semiculta. |
||
difteria, la* 📖: difteria🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<diteria [Os. Ay. Tb. Sm. PSil. Pr]. literia [Ac].>(TEST)
|
Cast. difteria [Os. Ac. Ay. Tb. Sm. PSil. Pr].
|
|
||
difuntu, a, el/la 📖: difuntu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<defuntu [Pa. Cg. Ac. Llg. Ay. Tox. y JH. R]. deh.untu/a [Lln]. dih.untu/a [Lln]. /////lifuntu [Llomb].>(TEST)
|
Cast. difunto [Lln. Pa. Cg. Ac. Llg. Tox. JH. R. Llomb]. Muertu de cuerpu presente [Ay]. //Los Difuntos ‘día d’ánimes’ {en que se fai alcordanza de la xente muerto} [Sd. Qu. Tb]. ///Por un puntu llevó’l diablu al difuntu [LC]. El que s’enfo- ta’n sueles de defuntu nunca se verá calzáu [LC].
|
|
media ducena/de capellanes morondos/ensin coroña si- quiera [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 79-88)]
Del llat. DEFUNCTUS, -A, -UM participiu de defungor ‘terminar’, ‘consumar’ (ABF), per vía culta anque alvertimos l’aspiración popular nel oriente ast. de la llabiodental en deh.untu como si se tratare de f-. Los exemplos qu’ufiertamos amuesen nominaliza- ción. La variante lifuntu ye un casu más d’equivalencia d-l. |
|
difusión, la 📖: difusión🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Ventilación [Min]: <i class="della">Nesti</i>(TEST)
|
tayu hai mala difusión [Min].
|
Del llat. DIFFUSIO, -ONIS ‘aición d’espardese, d’arramase’ (ABF), per vía culta. |
||
difusor, el 📖: difusor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Ventilador [Min].
Del llat. DIFFUSOR, -ORIS ‘trasegador’ (ABF), pallabra d’aniciu cultu espardida na dómina de la xeneralización de la esplota- ción minera, como en <i class="della">difusión</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
dignar* 📖: dignar*🏗️: SI ✍️: NO |
<dinar [Pa. Ac. Md]. //-se.>(TEST)
|
Cast. dignarse: Nun te dinaste venir [Ac].
|
Del llat. DIGNARE ‘xulgar dignu’ (ABF), per vía semiculta. |
||
dignidá, la 📖: dignidá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<dinidá [Cñ. Md. Xral].>(TEST)
|
Cast. dignidad [Cñ. Md. Xral].
|
|
||
dignu, a, o 📖: dignu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><dinu, a o [Pa. Ac. Sb. Ay. Md].>(TEST)
|
Términu conocíu pela documentación:
|
|
||
digrañar 📖: digrañar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
diguara* 📖: diguara*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><deguaraque [Tb]. diguara que [Tb].>(TEST)
|
Conozse que,
|
quiciabes, dende llueu [Tb]. Cfr. iguar. |
||
digueyu, el* 📖: digueyu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<diguechu [As].///<ident class="della" level="1"></ident>/digueyos [Bard].>(TEST)
|
|
|||
dilación* 📖: dilación*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><br class="della"><i class="della">despoes</i>(TEST)
|
de algunas dilaçiones Ruy Ferrandiz en nomne de si
|
|
Del llat. DILATIO, -ONIS ‘estensión, dilatación’ (ABF), per vía se- miculta. |
|
dilingar 📖: dilingar🏗️: NO ✍️: NO |
<se>(TEST)
|
Columbiase na dilinguina [Bab (Columpio)].
|
Paez una variante de colingar (cfr. colungar) pero en nidiu pa- rentescu con dilinguina (cfr.) y con dinguilindón (cfr.) quicia- bes con influxu del llinguax de los neños. |
||
dilinguina, la 📖: dilinguina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Columbiu de cuerdes con ropa pa sentase [Bab (Columpio)].
|
Cfr. dilingar. |
||
dilir 📖: dilir🏗️: NO ✍️: NO |
<delir [y Tb. y Sm. y Md. y Pr. Vf, Pr (Cv). Vd].>(TEST)
|
Disolver [Sm].
|
Derritir, deslleír [Tb. Md. Pr. Vd] (el xelu, la nieve, la mantega) [Sm. Vf, Pr (Cv)]: Ta diliéndose tola nieve [Tb]. 2. Desfacer una materia seco en partes perpequeñes [Oc]: La fulguera seca al pisala dílise enseguida [Oc]. Gastar col usu un vistíu o tela, fasta dexalu rayíu [Sm. Vf, Pr (Cv). Pr]. 3. Tar muertu de fríu [Pr]. 4. Esmolese [Pr]. //Dilir las piedras ‘ser perpesáu’ [Cn (F)]. ‘comer muncho ensin facer dañu (la comida)’ [Cn (F)]. Del llat. DILUERE ‘disolver’, ‘disipar’, ‘purgar’ (OLD). Ye posi- ble que faiga falta proponer un influxu del llat. DELĒRE ‘bo- rrar’, ‘destruír’, ‘arrasar’ (EM) al alvertir l’averamientu fónicu y semánticu ente dambos verbos llatinos. Cosa destremada ye xustificar ast. deslleír (cfr.) [colos términos de la so familia deslleidura (cfr.), deslleimientu (cfr.)], tamién averáu nos dos planos al ast. dilir [pero que nun deberíamos arimar a |
|
|
dilíu, ida, ío 📖: dilíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<delida [Mn. Cd].>(TEST)
|
Cast. diluída, permadura, [Mn].
|
2. Enfermiza (una muyer) [Cd]: Zuraida ta ya mui delida [Cd]. 3. Tresparente, ralu, des- gastáu pol usu [Cn (F)]: Los calcetos tán dilíos, nun aguantan l’aguya [Cn (F)]. Pp. de dilir (cfr.). |
||
dilixencia, la 📖: dilixencia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">con</i>(TEST)
|
cuidado del amor de Christo ¬ con grant diligencia s.
|
|
Del llat. DILIGENTIA, -AE ‘procuru’ (ABF), per vía semiculta. En rellación ta l’axetivu dilixente (cfr.) y l’alverbiu dilixente- mientre (cfr.). |
|
“dilixente” 📖: “dilixente”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación lliteraria:
<i class="della">...bien tratada y </i><i class="della">dilixente</i>/<i class="della">entre agrín y melgar, como se-</i>(TEST)
|
ñora/sin pestañar miraba pa la xente [HyL (F-O)/157]
|
Del llat. DILIGENS, -NTIS ‘atentu’, ‘puntual’, curiosu’ (ABF) par- ticipiu de presente del verbu diligere, per vía cultizante. |
||
dilixentemientre* 📖: dilixentemientre*🏗️: SI ✍️: NO |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">e</i>(TEST)
|
todo el proceso del pleyto e esgeminado diligentemientre
|
|
||
dillucidar 📖: dillucidar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">dilucidar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Del llat. DILUCIDARE ‘esclariar’ (ABF), per vía semiculta, con una posible palatalización por sentir el verbu como un com- puestu de prefixu siguíu d’un términu con l-. Tamién podría tratase d’una cenciella adautación del verbu cast. dilucidar fecha por JH. |
||
dilluvianu, a, o* 📖: dilluvianu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<delluvianu [JH].>(TEST)
|
Cast. diluviano [JH].
|
Cfr. dilluviu. |
||
dilluviar 📖: dilluviar🏗️: NO ✍️: NO |
<deluviar [Ay].>(TEST)
|
Cast. diluviar [JH].
|
2. Xarriar, llover a xarraos [Ay]. Cfr. dilluviu. |
||
dilluviu, el 📖: dilluviu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<diluviu [Xral].>(TEST)
|
Cast. diluvio [Sb. JH]. 2. Aición y efeutu de llover fuerte, xa- rabatu, bastiazu [Sb]. Que, porque no la guardaren,/a todos vieno afogar/en aquel Dilluviu, amigu,/que tu ñoticia tendrás,/que Noé y la so fa- milia/solu se vieno a llibrar./en aquella arcona grande/que mandó Dios fabricar,/que me parez que llevaba/más que el horru de mio pá/y la exa de mio compadre/que é la mayor del llugar [ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 125-136)] Y nin pe’les mientes yos dió xamás tal dilluviu fasta que lu tenin enriba [San Mateo 102]
|
Del neutru llat. DĪLUUIUM ‘inundación’ (OLD), de llargu espar- dimientu románicu (REW s.v. dīlŭvium). Los resultaos hispá- nicos de tipu diluviu podríen tenese por cultismos si acoyemos la idea apuntada por García de Diego pal castellán (DEEH s.v. dīlŭvium). Cosa destremada paez l’ast. dilluviu con una pala- talización [´] debida bien a sentir la pallabra como compuesta con una [l] [como en dillucidar (cfr.)], bien pol influxu del continuador de PLUUIUM > lloviu (cfr.) y familia (llover, etc), llueu con zarramientu de la tónica sía por [j], sía por metafo- nía por -u o por cultismu. Quiciabes nel mesmu sen habría ve- se’l nuevamente prefixáu, pero con en-, l’ast. andilluviu ‘diluviu’, ‘inundación’(cfr.). A la familia de dilluviu pertene- ceríen tamién dilluviar (cfr.), dilluvianu (cfr.). Pero cuestión dixebrada úfrenosla García de Diego al inxerir como voces po- pulares hispániques derivaes de DĪLŬVIUM el gall. dioivo y l’eo- naviegu deboyo (DEEH) definíu como “torrente de aluvión” [/Cu (Eo)/]. Si nada nun nos atrevemos afitar pal gall. sí hemos almitir delles duldes interpretatives pal g-ast. (deboyo) que se peravera al ast. desboyu ‘arroxada, llena fuerte de ríos y re- gueros’ (cfr.) términu qu’almite, cola perda de la -y- intervo- cálica, la variante tamién occidental *desbóu → desbói, con posible parentescu colos nomes de llugar asturianos del tipu Iboya, Iboyu que quiximos rellacionar cola familia prerromana de *IBA, variante de *IBIA, referente a una corriente d’agua (TA 176). |
||
diluír 📖: diluír🏗️: NO ✍️: NO |
<dilluír [JH]. disluír [Tb].>(TEST)
|
Xebrar la tripa del gochu del conxuntu intestinal [Pr].
|
2. Cast. diluir [JH]. Deslleír [Tb. Tox]. Cfr. dilir. |
||
dimisu, el 📖: dimisu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<demisu [Cn].>(TEST)
|
Costume, vezu [Sm. Cn]: Vaya dimiso que tienes de andar pre- guntándome [Sm]: Garréi’l demisu de dar un paseín depués de xantar ya vienme muitu bien [Cn]. //Tar siempre con ese di- misu ‘tar siempre col mesmu tema’ [Oc]. Cfr. dimitir & demeter.
|
|||
dimitir 📖: dimitir🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Aparentar [Cn (M)].
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">de</i>(TEST)
|
sigir ou de damitir s. XIII(or.) [MCar-II/287]
|
|||
dinamita, la 📖: dinamita🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cast. dinamita.
|
|
||
dinamiteru, a, o 📖: dinamiteru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><+dinamitiru [Ay].>(TEST)
|
|
|||
“dínera” 📖: “dínera”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident>a)
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">readfigetse</i>(TEST)
|
ad illa itinera ubi prius diximus 1082(or.) [MSVO/158]
|
|
ranza coles construcciones asemeyaes documentaes en testos llatinos del dominiu. |
|
dinerada, la 📖: dinerada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Dineral [Tor]. Valor grande y desaxeráu d’una cosa [Tor].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">por</i>(TEST)
|
algo que della rreçebi en dinero & en dineradas 1300 [MB-II/150] Cfr. dineru.
|
|||
dineral, el 📖: dineral🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<dineiral [Md. Oc]. diniral [JH].>(TEST)
|
Cast. dineral [Oc]. Munchu dineru [Md. R. JH]. 2. Munchos valores en tierres, xéneros, etc. [R].
|
|
||
dineru, el 📖: dineru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<dineiru [Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. Cd. Tox. Oc]. +diniru [Ay. JH]. dinero [Llg]. diñeru [Cl]. //dieiro [Eo. Mánt].>(TEST)
|
Cast. dinero [Cl. Llg. Ay. Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. Cd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. JH]. //Xente de dineiru ‘xente con munchu dineru’ [Tb. PSil]. ///Cartera sin dineru llámase cueru [LC]. De fe- rreru a ferreru non pasa’l dineru [LC]. Cuandu you tenía di- neiru chamábame Don Tomás; agora que la vaca {ta} acomuñada ni llechi ni dineru ni ñada [LC], nun lu tengo, chá- manme Tomás ná más [Sm]. De xineru a xineru va’l dineru pal banqueru [LC]. Dineru llama dineru [LC]. El diniru dell ruin gástase dos veces [JH].
|
|
Del llat. DENĀRIUS pallabra bien representada en dellos domi- nios románicos (REW) ya panhispánica (DEEH; Mateus y Llopis 1951: 600). Anque güei dineru preséntase semánticamente como non-cuntable paez nidio, a xulgar pela documentación, que’l so significáu primeru foi’l de ‘moneda’ lo qu’empobinó al usu del plural. En rellación etimolóxica tán los abondativos ast. dineral (cfr.), dinerada (cfr.). La palatalización diñeru/di- neru ha entendese como mariñeru/marineru, fariña/farina. |
|
dinguilindón, el 📖: dinguilindón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
//<i class="della">Al</i>(TEST)
|
dinguilindón ‘d’un sitiu pa otru’ [PSil].
|
Términu que tien daqué espardimientu pel norte de Lleón (LLA) y llegó fasta Burgos: “a las guindas o cerezas atadas jun- tamente les llaman en las montañas de Burgos dinguilindón: de suyo aparece voz bárbara o voluntaria” [DC, Terreros]. Avé- rase a dinguirindainas, diridaina (cfr.) del norte de Lleón y occidente d’Asturies; tamién a la dilinguina ‘columbiu de cuerdes’ [Bab] y al verbu tamién babianu dilingar ‘columbiase na dilinguina’ [Bab (Columpio)], verbu que paez variante del ast. colingar (cfr. colungar). |
||
diócesis, la 📖: diócesis🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">diócesis</i>(TEST)
|
[Xral].
|
Cultismu d’aniciu griegu espardíu n’ast. per vía eclesiástica (DCECH s.v. diócesis). A la so vera un ax. documentáu en llat. conseña diocesal (cfr.): in Gallecia ecclesias diocessales 916(f.) [ACL/61]. |
||
diola 📖: diola🏗️: NO ✍️: NO |
<diosla [y Pr]. rediola [y Ay].>(TEST)
|
¡Dios! [Lln. Cb]. Eufemismu pa nun se referir a Dios irrespe- tuosamente [Ay]. Esclamación [Ac. Pr], de sorpresa, d’asom- bru [Cp]: ¡Cagundióla! [Ac]. Esclamación d’impaciencia o descontentu [Ca]: ¡Diola!, estos rapaces non acaben de lle- gar [Ca].
|
Eufemismu por ¡Dios!, lo mesmo que rediola por ¡rediós! |
||
dión, el 📖: dión🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Día pasáu yá alloñáu [Cg].
Aum. de <i class="della">día</i>(TEST)
|
(cfr.) cola amestadura d’un suf. aumentativu -ón.
|
|||
dios, el 📖: dios🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<dieus [Cv. Vd. Llomb]. dious [Sm. Md. PSil. As. Cv. Vd. Oc].>(TEST)
|
Cast. dios [Xral]. //Asina Dious me salve ‘pongo a Dios de tes- tigu’ [PSil]. //Cumu hai Dios ‘ye verdá perdafechu’ [Pr]. //Co- maidiós ye fórmula d’aseveración [Lln]. //De por Dios ‘illexítimu (un neñu)’ [Os. Sb. Pr]. //¡Decir a Dios! ‘¡por favor, home!, ¿tamos néses?’ [Tb]. //Dieus t’ayude fórmula de sa- ludu a una persona a la que s’atopa trabayando y pa interesase pola salú del qu’espirria [Cv]. //Dios delantre ‘qué cosa tan rara’ [Tb]. //Dios lo quiera, Dios t’ayude, Dios te guarde, Dios te la contenga, Dios te lo pague, Como Dios manda, Dios mantenga [CyN (Recuerdos)] {son toes elles espresiones de bon deséu}. //Dios te guíe espresión usada al ver una estrella que fux [LC]. //A tou lo guarde Dios ye respuesta al saludu [Cg]. //Dios lo guarde [Cg]. //¡Dios aquí! salutación al picar a les cases [Cg] y Dios lu faga un santu fórmules p’amosar a los pas el bien que se quier pa los fíos [Cg]. //Dios lu guíe pa bien fórmula p’amosar a los pas el bien que se desea a los fíos [Cg]. //Dios-ye lu empreste fórmula p’amosar a los pas el bien que se desea a los fíos [Cg]. //Dios lu tenga en cielu ‘qu’en paz descanse’ [Cg]. //Dios te ayude, Dios te guíe, Dios-ye lo pague, Qu’antre la cara de Dios lu alcuentre deprecaciones que fai’l probe al recibir llimosna [Cg]. //En ca Dios ‘lloñe’ [Ac (i). Tb.]. //En la vida d’isti Dios ‘mientres el mundu sía mundu’ [Ll]. //Facer una cosa como Dios manda, Poner les manes a Dios, ¡Por Dios!, Que Dios nos axunte en cielu, Que Dios per- done [Cg]. //Fichos de por Dious ‘fíos de moza soltera’ [PSil]. //Hai Dios en qué ver ‘presenta muncha dificultá’ [Mi (i)]: Hai Dios en qué ver estudiando, así que si nun estudies ¿cómo vas
|
aprobar? [Mi]. //La de Dios ‘daqué inesperao y fuera de toa ponderación’ [Xral]. //La verdá de Dios esclamación que se fai pa dar puxu a lo que s’acaba de dicir o como xuramentu [Tb]. //Ser a la bona de Dios ‘ser bonu, inocente, inxenuu’ [Tb]. //Ser de Dios Padre ‘ser enorme, en grau sumu’ [Tb. Sm]. //Si nun fuera mirando Dios fai ver el refrenamientu en mediu d’una escitación [Ll]. //Tar de Dious ‘ser la fatalidá’ [PSil]. //Tener un h.iyu de por Dios ‘tener un fíu de soltera’ [Pa]. //Tol día de Dios ‘a lo llargo tol día’ [Sr. Tb]. //Tou Dios ‘tol mundu’ [Sr]. //Y aún hai Dios en qué ver espresión cola que se ponderen les dificultaes d’una cosa magar ciertes faci- lidaes que pa ello se tienen [Ll].///
|
siempre y en tou momentu a Dios (cfr. adiós). La espresión de despidida o sustu ¡adiós! pudo xenerase dacuando como un quexíu o deséu: ¡ai Dios!. La -s cabera podría debese a que dios sía un continuador del nominativu o bien a influxu ecle- siásticu qu’emplega, davezu, el llatinismu Deus. Una perca- rauterización del masculín alviértese en diosu (cfr.) que, al empar, ufre una creación analóxica femenina diousa > diosa (cfr.). Son posibles los diminutivos diosín (cfr.) y *diosina. Sobro ast. dios féxose’l verbu endiosar (cfr.). Los resultaos ast. continuadores del llat. ĔGO, MĔUM son tamién un nidiu tes- timoniu d’una doble evolución fónica na mesma direición que l’alvertida en DĔUS. Esti ye, na nuesa opinión, el camín siguíu pel cast. Dios onde sí fai falta almitir un camudamientu acen- tual partiendo, previamente, d’una realización *[díeos] que xustifica la perda de [e] átona nuna dómina prelliteraria →
*[díos] como pasaría n’exemplos xeneralizaos nesa llingua como ristra, avispa, etc. frente a aquellos casos en qu’alterna- ría colos resultaos en [je] triunfantes. Una esplicación de con- xuntu, como demanden los resultaos centrales hispánicos, podríen ver una xustificación almitiendo la esplicación apu- rrida nel so día por Craddock (1983: 2). |
|
diosa, la 📖: diosa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<diousa [Md].>(TEST)
|
Cast. diosa [Md. JH]. 2. Percreída, arguyosa [Md]. home de bon calter y bona mena/bacitó, galanteó y feixo fiestes/a una Diosa de suyo ñon mui buena [HyL (F-O)/156]
|
|
Cfr. dios. |
|
diosín, el 📖: diosín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Dim. de <i class="della">Dios</i>(TEST)
|
[Md. JH]. Cfr. dios.
|
|||
diosu, el 📖: diosu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Dios [JH (aplícase davezu a quien tien munchos años)].
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">lla</i>(TEST)
|
quieru en Dieus, y en concencia [TCónsul 1789: 16]
|
|||
dípticu, el* 📖: dípticu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación llatina del dominiu ástur:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">cum</i>(TEST)
|
dipticeis sculptos 908 [DCO (LELMAL s.v. diptacus) cruce et diptacis eleuantisnis 950 ACL (LELMAL s.v. diptacus) binos diptagos et duas stolas argenteas et aliam auro fresam
|
|
||
diputación, la 📖: diputación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<deputación [Lln].>(TEST)
|
Cast. diputación [Lln. JH]. Cfr. diputáu, ada, ao.
|
|||
diputáu, el 📖: diputáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<deputáu [Lln. Ac. Tb]. +diputéu [Ay].>(TEST)
|
Cast. diputado [Lln. Ac. Ay. Tb. JH].
|
|
||
diquiera 📖: diquiera🏗️: NO ✍️: NO |
Fasta [VCid]: <i class="della">Vamos</i>(TEST)
|
diquiera el soto [VCid].
|
De l’amestadura sintáutica de de + equí (col influxu de los compuestos en -quiera). |
||
dir 📖: dir🏗️: NO ✍️: NO |
<ir [y Ll. y Tb. Sm. Md. y Pr. /y Eo. y Mánt/. yir [Cn (Mun- the). y PSil].>(TEST)
|
Cast. ir [Lln. Cl. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Bi. Llg. Sr. Ca. Mi. Ay. Ll. Ri. Ar. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. PSil. Cn. Pr. Vd. /Eo. Mánt/. Llomb. Vg. Mar. VCid. JH. R. DA]. 2. Asistir, presenciar dal- gún actu [PSil]: El.la nun foi a la salga [PSil]. 3. Acomodar, convenir [PSil]: ¿Vate bien segar? [PSil]. //-se ‘cast. irse’ [Pa. Cñ]. //Ise ‘morrer’ [Tb. Md]. ‘escapase un líquidu’ [Md]. ‘des- gastase’ [Md]. ‘rompese’ [Md]. ‘tirar un bixu o ciscu’ [Md]. //Dir a ‘dir buscar’ [Llg]: Dir a lleña [Llg]. //Dir a correla ‘dir de xarana’ [Llg]. //Dir a dalo ‘dir una muyer a la vida fácil’, ‘prostituíse’ [Llg]. //Dir a la gueta ‘dir buscar castañes nel so tiempu’ [Llg]. //Dir a escontrar ‘dir al alcuentru’, ‘dir a reci- bir a daquién’ [Llg]. //Dir a güeyos cerraos ‘dir a lo que salga’ [Pa]. //Dir a la cota ‘entamar a trabayar onde se quedó la úl- tima vez’ [Ay]. //Dir a ganalo ‘dir a trabayar por cuenta ayena’ [Pa]. //Dir a moces [Llg. Cg]. //Ir a menos ‘disminuír’ [Tb. Sm]. ‘perder posibilidaes económiques o físiques’ [Tb]. //Ir arriba ‘prosperar’ [Tb. Sm]. //Ir a palo seco ‘coles veles ensin izar’ [Llu]. //Ir a les llámpares aplícase a la pareya de novios cuando él nun tien trabayu [Llu]. //Ise a (unu) ‘dir a pegar a ún’ [Tb. Sm]. //Ise a monte ‘llenase de maleza un terrén que se cultivaba’ [Sm]. //Ir a ver la ballena dizse cuando nun se quier dar una contestación fea [Xx]. //Ir a la belera ‘rodar la peonza sobro la panza’ [Xx]. //Dir de mazu en calabazu {quiciabes meyor cabazu} ‘dir d’un llau pa otru ensin acertar’ [Pa]. //Dir cagando y andando ‘entamar llabores y nun acabar nengún’ [Llg]. //Dir dando’l sacu les madreñes ‘marchar, dise’ [Llg]. //Dir de pandorga ‘dir de xuerga’ [Llg]. //Dir dando la mala maldición ‘dir enfadáu, dir bufando’ [JH]. //Dir de buena mano ‘entamar daqué favoratiblemente’ [LC]. //Dir de leta ‘recibir la embarcación l’aire per un llateral de popa’ [Cñ]. //Ir escun- díu ‘fuxir’ [Sm]. //Dir esmanáu ‘dir depriesa’ [Llg]. //Ise las salivas ‘facése-y a ún la boca agua’ [Md]. ‘gustar muncho dalgo’ [Md]. //Dir más tiesu qu’un bernaldo ‘dir pertiesu y presumiendo’ [Llg]. //Dir mundu alantre ‘marchar d’un sitiu (a trabayar, emigráu, de turista)’ [Ac]. //Ir p’atrás ‘empeorar un enfermu’ [Tb. Sm]. ‘tener más años’ [Tb]. //Dir pa de l.leu ‘tor- cer, salir del so sitiu’ [Ay]. //Dir pella foz a casa ‘volver pa restaurar coles bones aiciones y refacer el creitu que se per- diere’ [JH]. ‘volver sobre sí por facer reflexón sobre les ope- raciones propies pa reconocencia y enmienda’ [JH]. //Dir sulu p’allá ‘tar a puntu de volvese llocu’, ‘ser despistáu, y metepa- tes’ [Llg]: Cualquier día voi sulu p’allá [Llg]: Un día d’estos va sola p’allá [Llg]. //Dir tres de poco ‘tar nes últimes’ [Llg]: Mio suegra va tres de poco yá [Llg]: Isti calzao va tres de poco, ta too roto [Llg]. ///Antes de dir a la foguera cuese bien la corexa {otros dicen faltriquera} [LC]. Dir por llana y salir tosquiláu [LC]. Dir a la guerra y casar non s’ha d’aconseyar [LC]. y se fue a él con un palo y le dio de palos 1668 [Sayam- bre/109-24] y se fue a él con un palo y con un palo que traía le dio un palo en la caveca 1668 [Sayambre/109-25]
|
Presente de suxuntivu (vaya, vayas, vaya, vayamos, va- yáis, vayan);
|
Del llat. ĪRE ‘dir’ (EM s.v. eo) siguió l’ast. ir anque, xusto ye al- vertilo, foi perfrecuente que se xeneralizare la espresión dir frutu d’una amestanza secuencial de + ir motivada poles abon- doses construcciones sintáutiques que llevaben antepuesta la preposición de al infinitivu ir, asina: tengo de ir a la braña → to de ir a la braña → to dir a la braña, etc. Pero l’actual con- xugación del verbu dir ye frutu de los compromisos llograos de IRE con ESSE y con UADERE, llográndose asina un paradigma que, acordies coles Normes Ortográfiques [(Uviéu, ALLA, 7ª ed. rev. 2012: 164), sedría como sigue anque nun s’anoten de- lles variantes tamién permitíes pola normativa, nin otres que conseñen les monografíes dialeutales]: Tiempos formaos de IRE: Pretéritu imperfeutu (diba, dibes, diba, díbamos, dibeis, diben); del llat. UADO > vou (oc.) > vo; la variante voi ye posible que pueda entendese como una disimilación de vou → voi (como alvertimos en dou |
|
direición, la 📖: direición🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<direción [JH].>(TEST)
|
Cast. dirección [Tb. JH]. Señes [/Mánt/].
|
Del llat. DIRECTIO, -ONIS ‘alliniación’ (ABF), per vía semiculta, sigue una espresión arcaica (direición) y otra más averada (di- reción). |
||
direutor, ora, el/la* 📖: direutor🔤: , ora, el/la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora, |
<diretor [Md. Tb. JH]. direitor [Md].>(TEST)
|
Cast. director [Ay. Tb. Md. JH].
|
Del llat. DIRECTOR, -ORIS ‘el que dirixe’ (ABF), per vía semi- culta, una más arcaica (*direutor, direitor), otra más nueva (di- retor). |
||
direutu, a, o 📖: direutu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<diretu [JH]. direitu [Ay. y Md].>(TEST)
|
Cast. directo [Ay. Md. Pzu. JH].
|
Del llat. DIRECTUS, -A, -UM ‘que ta en llinia recta’ (ABF), per vía semiculta, una vieya (direutu), otra más averada a nós nel tiempu (diretu). Un resultáu popular dafechu úfrelu l’ast. no- minalizáu derechu (cfr.) y oc. direitu. |
||
diridaina, la 📖: diridaina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////dinguirindainas [Tor. /Eo/]. dingurindainas [PSil. Tox.
/Eo/].>(TEST)
|
Xuegu de rapazos en qu’ún presenta, al otru, el puñu zarráu con dellos oxetos menudos dientro y que’l segundu ha acertar na cifra xusta; entama asina con esti diálogu: -a la diridaina. -abre el puño y dala (abre’l puñu y zárralu darréu), etc. [Mar]. Xuegu de neños mui asemeyáu al anduñu que consiste n’al- dovinar les piedrines que se tienen en puñu [Tox. /Eo/].
|
2. Pa- llabrería [PSil]. 3. Mimu, afalagu [Tor. /Eo/]. Cfr. dinguilindón. |
||
dirixible 📖: dirixible🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">dirigible</i>(TEST)
|
[JH].
|
Formación alverbial en rellación col ast. dirixir (cfr.). |
||
dirixir 📖: dirixir🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">dirigir</i>(TEST)
|
[Pzu. Md. PSil. JH]: Dirixíu él a los nenos [PSil]. 2. Mandar [PSil]: ¿Quién dirixíu aiquí? [PSil].
|
Del llat. DIRIGERE ‘dirixir el movimientu’, ‘guiar’ (OLD), con dalgún continuador románicu (REW) y llegáu a nós per vía se- miculta. |
||
dis-, di- 📖: dis-🔤: , di- 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 di- |
(TEST)
|
Prefixu entá operativu col significáu de ‘idea contraria’ [GLLA 297].
|
Cfr. des-. |
||
disábadu, el* 📖: disábadu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Términu que conocemos pela documentación. Cfr. sábadu.
|
|||
disantu, el 📖: disantu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Domingu o cualquier día de fiesta [JH].
|
Cfr. sábadu. |
||
“disciplina” 📖: “disciplina”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación del dominiu:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">ouier</i>(TEST)
|
a recebir diciplina 1253(or.) [MSAH-V/271]
|
|
Del llat. DISCIPLĪNA, -AE ‘enseñanza’, ‘educación’ (EM s.v. disco), per vía semiculta, lo mesmo que s’alvierte nos conti- nuadores de los términos emparentaos como DISCIPULUS > ast. discípulu (cfr.) y del verbu correspondiente DISCIPLINĀRE > ast. disciplinar (cfr.). |
|
“disciplinar” 📖: “disciplinar”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación del dominiu, a vegaes na aceición de ‘castigu’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">ouier</i>(TEST)
|
a recebir diciplina segund la regla diciplinela su com- pannera monia 1253(or.) [MSAH-V/271] Cfr. disciplina.
|
|||
discípulu, el 📖: discípulu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">discípulo</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
Del llat. DISCIPULUS, per vía semiculta. |
|
disconcordia, la 📖: disconcordia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">disconcordia,</b>(TEST)
|
la Cast. discordia [Sb].
|
Cfr. concordia. |
||
disconforme 📖: disconforme🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><discunforme [Cv]. desconforme [y JH].>(TEST)
|
Cast. disconforme [Pa. JH]. 2. Deforme [Lln], pergrande [Pa. Pr], perdesaxeráu [Sm. Cv]: Vienu un turmentazu discunforme [Sm].
|
|
||
disconformidá, la 📖: disconformidá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><desconformidá [y JH]. desconformiá [Ay].>(TEST)
|
Cast. disconformidad [JH].
|
|
||
discordar 📖: discordar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><descordar [yJH].>(TEST)
|
Cast. discordar [JH].
|
|
||
discreción, la 📖: discreción🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">que</i>(TEST)
|
non foren de tal discrecion que devan aver los otros s.
|
|
Del llat. DISCREPTIO, -ONIS ‘dixebra’ (ABF), per vía semiculta. |
|
discrepante 📖: discrepante🏗️: NO ✍️: NO |
Términu conseñáu serondamente na documentación d’Astu- ries:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">por</i>(TEST)
|
ende todas de un acuerdo e voluntad ninguna discrepante
|
|
Del llat. DISCREPANS, -TIS ‘que refuga’ (ABF), per posible vía cultizante. |
|
discretu, a, o 📖: discretu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Términu conseñáu serondamente na documentación d’Astu- ries:
|
|||
discordia, la 📖: discordia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">quod</i>(TEST)
|
discordia que erat 1208(or.) [MCar-I/95]
|
|
||
discordián, ana, ano* 📖: discordián🔤: , ana, ano* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ana,, ano |
<ident class="della" level="1"></ident><discordián [Ar].>(TEST)
|
Desordenáu, desfechu [Ar].
|
Cfr. discordia. |
||
discordiáu, ada, ao* 📖: discordiáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><+discordiéu [Ay].>(TEST)
|
Cast. desacordado, ensin armonía, desfechu [Ay]. Que nun ta d’acuerdu, que se lleva mal con otru [Ay].
|
onrrado e discreto varon don Alvar Alfonso de Valençia mes- trescolas 1437(or.) [SP-III/365]
|
Del llat. DISCRETUS, -A, -UM pp. de discernere ‘xebrar’ (ABF), per vía culta. |
|
discu, el 📖: discu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">disco</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. descu. |
||
disculpa, la 📖: disculpa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<desculpa [y JH].>(TEST)
|
Cast. disculpa, sida [JH].
|
Cfr. culpa. |
||
disculpar 📖: disculpar🏗️: NO ✍️: NO |
<desculpar [y JH].>(TEST)
|
Cast. disculpar [JH].
|
Cfr. culpa. |
||
discurriatu, el 📖: discurriatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Razonamientu ensin importancia [Pa].
|
Cfr. discurrir. |
||
discurrimientu, el 📖: discurrimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+discurrimiíntu [Ay]. /////escurrimientu [Sm. Md. y Pr].>(TEST)
|
Cast. discurrimiento [Pa. Md]. Invención, ocurrencia [Lln. Ac. Cv. Sm. Pr]. Discursu, razonamientu [JH]. Razonamientu, ocu- rrencia [Ay. Ar. Sm]. Idea, invención, ocurrencia [Cb. Ar]. Ocurrencia [Pa. Cp. Ay. Pr]. //Tien discurrimientu ‘tien inteli- xencia’ [Cp]. Cfr. discurrir.
|
|||
discurrir 📖: discurrir🏗️: NO ✍️: NO |
<descurrir [Cl. Llg. y Ay. y JH].>(TEST)
|
Cast. discurrir [Cl. Pa. Ac. Llg. Ay. JH]. Razonar [Cl]. Pensar, cavilgar [Lln]. 2. Inventar travesures [Pa. Ac. Pr]. 3. {(Doc.). Pasar per}. ///Más discurre un famientu que cien lletraos [JH].
|
Per el Portel de Kastro et cuomo discurre ad octer de Nizal et inde octer de Ruin et cuomo discurre ad Portel de Uila Montan usque deuene ad flan de Iunt et inde deuene ad plan de Amaia 1120 [SPE-I/204]
|
Del llat. de la baxa dómina DISCURRERE ‘correr perdayuri’ (EM s.v. curro) sentíu qu’entá s’alvierte na documentación anque llueu acaba trunfando la referencia figurada a ‘discurrir’, ‘pen- sar’. L’ast. tamién conoz un continuador del llat. EXCURRERE propuestu por Meyer-Lübke (REW) pa xustificar dellos verbos románicos y tamién hispánicos (DEEH) ente los que tien que se citar l’ast. escurrir (cfr.). Lo mesmo discurrere y excurrere que los sos continuadores ast. avérense permuncho na so evo- lución hestórica pues dambos, de mano, faen referencia al fechu material de ‘correr’ o ‘esllizase’ pa, llueu, acabar signi- ficando daqué que fai referencia al fechu de ‘pensar’. Esti úl- timu aspeutu ye’l que trunfa nos nomes discurrimientu (cfr.) y discurriatu (cfr.), ésti deverbal + suf. -(i)atu como de cuspiu → cuspiatu. Tamién nel compuestu *DISCURRITŌRIUM que namái conocemos per documentu en llat. del sieglu XI: unum solare populatum in Billa Uaruçii ... in discurritorio de ribulo Siço 1092(or.) [MSAH-III/202]. |
|
discursar 📖: discursar🏗️: NO ✍️: NO |
<descursar [JH].>(TEST)
|
Cast. discursar [Ac. JH]. Cfr. discursu.
|
|||
discursu, el 📖: discursu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<descursu [y Ay. y JH].>(TEST)
|
Cast. discurso [JH]. //¡Qué discursu! ‘¡qué poca chapeta!’ [Ay].
|
|
||
discusión, la 📖: discusión🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición de <i class="della">discutir</i>(TEST)
|
[Ri].
|
|||
discutible 📖: discutible🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
discutiniu, el 📖: discutiniu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><descutiniu [Lln. Ac].>(TEST)
|
Discusión [Lln. Ac. Ay]. Cfr. discutir.
|
|||
discutir 📖: discutir🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">discutir</i>(TEST)
|
[Md. JH]. Dar razones contra’l paecer d’otru, nor- malmente con daqué enfadu [Ri]. 2. Reñer [Tb]. 3. Tarifar [Md]. Del llat. DISCUTERE ‘fender’, ‘frayar’, ‘descartar’ (ABF) per vía cultizante. En rellación etimolóxica, cola amestanza del suf.
|
|
||
disfrazar 📖: disfrazar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><desfrazar [Md].>(TEST)
|
Cast. disfrazar [Xral], vistir disfraz [Md]. 2. Falsiar [Md]. 3. Enllenar d’allegría [Md].
|
|
||
disgustar 📖: disgustar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><dirgustar [Ca]. desgustar [Ay. y JH].>(TEST)
|
Cast. disgustar [Sr. Ca. JH]: Disgústalu muncho eso que cuen- tes [Sr]. Tener disgustu de persones [Ay]. //-se ‘enfadase’ [Lln]. ‘amurniase’ [Ay].
|
|
||
disgustosu, a, o 📖: disgustosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><desgustosu [y JH].>(TEST)
|
Cast. disgustoso [JH]. Cfr. gustu. |
|||
disgustu, el 📖: disgustu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<desgustu [Cl. Ac. Ay].>(TEST)
|
Cast. disgusto [Cl. Ac. Sr. Ay. Sd. Qu. Tb. JH]: Tien un gran disgustu [Sr]. Enfadu [Lln (S). Ay]. 2. Enfermedá [Lln (S)]. //A disgustu ‘malagustu’ [Xral].
|
|
Cfr. gustu. |
|
disimuladura, la 📖: disimuladura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<disimulaúra [JH].>(TEST)
|
Cast. disimulación [Tb. JH]. Cfr. disimular.
|
|||
disimular 📖: disimular🏗️: NO ✍️: NO |
<desimular [Cl. Cg. Llg. Ay. Sm. Pr. y JH. Mar]. desamular [Ay]. /////samular [Ay].>(TEST)
|
Cast. disimular [Cl. Cg. Llg. Ay. Sm. Pr. JH]. 2. Disculpar una falta, una incorreición [Mar]. 3. Desapaecer de sutrucu [Ay].
|
Del llat. DISSIMULARE ‘tapecer’, ‘tapar’ (ABF), per vía culta como toa una riestra de pallabres emparentaes como’l dever- bal disimulu (cfr.), disimuladura (cfr.). L’ast. samular ye’l re- sultáu de la perda de la primera sílaba (disimular → samular) na secuencia fónica como pasa n’exemplos como desamecer → samecer, desaponer → saponer. |
||
disimuláu, ada, ao 📖: disimuláu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+disimuléu [Ay].>(TEST)
|
Falsu, engañosu [Ay. Tb]. 2. Escondíu [Ay. Tb].
|
|
cfr.). |
|
disimulu, el 📖: disimulu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<desimulu [Pa. Llg. Ay. Pr. JH].>(TEST)
|
Cast. dismulo [Pa. Llg. Ay. Pr. JH]. 2. Trampa, mentira [Ay]. Cfr. disimular.
|
|||
disipar 📖: disipar🏗️: NO ✍️: NO |
Quedar peremocionáu, perencantáu delantre un paisaxe, d’una situación, de daqué [Mi]: <i class="della">Subió</i>(TEST)
|
al picu, miró p’abaxo y disipó: ¡Qué guapo ye Asturies, qué guapo ye! [Mi].
|
Cfr. disipáu, ada, ao. |
||
disipáu, ada, ao 📖: disipáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Términu conocíu pela documentación (DCECH s.v. disipar):
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">la</i>(TEST)
|
mia dotte que uos Reçebistes & que dessipastes & desgas- tastes & vendiestes & posseystes 1253 [MB/130]
|
|
del llat. DISSIPARE ‘aniquilar’, ‘es- parder’. |
|
disipela, la 📖: disipela🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cfr. <i class="della">cipela.</i>(TEST)
|
||||
disllocar 📖: disllocar🏗️: NO ✍️: NO |
<desllocar [y JH]. ///dislocar [Ac]. deslocar [Ac].>(TEST)
|
Cast. dislocar [Ac. JH]: Esi neñu si cai disloca’l brazu [Ac (i)]. D’una amestadura
|
del llat. DIS- y el verbu LOCARE ‘asitiar’ (EM s.v. locus, -i) onde s’alvierte un tramientu semicultu (disllo- car, desllocar) xunto al posible tamién cultizante (dislocar, deslocar). La conciencia de composición dala la palatalización en [´] cosa que se ye a ver non sólo nel deverbal (cfr. disllo- que) sinón nel participiu (cfr. disllocáu 1). L’ast. disllocáu 1 fexo posible sentilu como una formación compuesta de llocu, a, o (cfr.) que ye lo que xustifica disllocáu, ada, ao 2 (cfr.) onde, preba de que se trata d’un averamientu serondu de tér- minos, nun ufre la primera sílaba dis- como prefixu contra- puestu a la idea de ‘allocáu’. El mesmu comportamientu que vemos en disllocáu 1 y disllocáu 2 ye’l que se pervé en dis- lloque 1 (cfr.) y dislloque 2 (cfr.). |
||
disllocáu, ada, ao 1 📖: disllocáu🔤: , ada, ao 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao, 1 |
<dislocáu [Cl]. +disloquéu [Ay].>(TEST)
|
Cast. dislocado [Pa. Ay].
|
Pp. de disllocar (cfr.). |
||
disllocáu, ada, ao 2 📖: disllocáu🔤: , ada, ao 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao, 2 |
(TEST)
|
Allocáu [Cl. Pa]. Cfr. disllocar.
|
|||
dislloque, el 1 📖: dislloque🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<dirlloque [Ca].>(TEST)
|
Cast. disloque [Pa. Ta]. Cfr. disllocar.
|
|||
dislloque, el 2 📖: dislloque🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Llocura [Pa]. 2. Desigua, desorganización [Pa]: <i class="della">Aquello</i>(TEST)
|
paez un dislloque [Pa].
|
3. Grau cimeru d’asombru [Ca]. Cfr. disllocar. |
||
disminución, la 📖: disminución🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><br class="della"><i class="della">la</i>(TEST)
|
grand proveça del dicho ospital e diminuçion a que son venidas [1377-1389] [DCO-III/572]
|
D’una variante del llat. DEMINUTIO, -ONIS ‘reducción’, ‘men- gua’ (ABF), sigue’l términu documentáu; con tracamundiu de prefixu, tamién per vía semiculta, xustifícase l’actual dismi- nución (cfr.). |
||
disminuír* 📖: disminuír*🏗️: SI ✍️: NO |
<desmenuír [Ay]. /////esmenuír [Ay].>(TEST)
|
Cast. disminuir [Ay. JH].
|
Quiciabes del llat. DEMINUERE ‘reducir’, ‘menguar’ (ABF), verbu con dalgún continuador románicu (REW) y que García de Diego tien por aniciu de cast. disminuír (DEEH). L’ast. esixe partir d’un prefixu des-. |
||
“disolución” 📖: “disolución”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">tirar</i>(TEST)
|
a los monges ocasion de toda disoliçion 1382 [MC- I/198]
|
Del llat. DISSOLUTIO, -ONIS ‘xebramientu’, ‘disolución’ (ABF), per vía semiculta. |
||
disolutamientre* 📖: disolutamientre*🏗️: SI ✍️: NO |
Alverbiu en -<i class="della">mientre</i>(TEST)
|
conocíu pela documentación de Cantabria:
|
|
Cfr. disolutu, a, o. |
|
disolutu, a, o* 📖: disolutu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<disoluto [Cg].>(TEST)
|
Cast. disoluto [Cg].
|
Del llat. DISOLUTUS, -A, -UM ‘abandonáu’, ‘neglixente’ (ABF) per vía culta. Una formación alverbial alviértese documental- mente (cfr. disolutamientre). |
||
disopautu 📖: disopautu🏗️: NO ✍️: NO |
De repente, de sutrucu [Vd].
Adautación de la fórmula llatina (DE) IPSO FACTO per vía culti- zante onde s’alvierte un tracamundiu de dos llatinismos n’a- blativu, <i class="della">facto</i>(TEST)
|
y pacto, favoratible la espresión ast. al segundu y el conteníu al primeru.
|
|||
disparar 📖: disparar🏗️: NO ✍️: NO |
<desparar [y JH].>(TEST)
|
Cast. disparar [JH. Xral]. 2. Facer españar los barrenos [Min]. 3. Arriar llueu l’apareyu [Xx]. 4. Correr los pexes nun sen de- termináu [Xx]. disparo una partida de arcabuzazos por no haber preven- cion de cuetes 1661 [AAU/532] se disparo una partida de cuetes y ruedas dellos 1661 [AAU/532]
|
|
||
disparate, el 📖: disparate🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">disparate</i>(TEST)
|
[Tb]. //Tener un disparati de ‘tener gran can- tidá de’ [Pr].
|
|
||
disparáu, ada, ao 📖: disparáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident>Precipitáu, entainando [Tb. Sm. Cd]: <i class="della">Vieno</i>(TEST)
|
disparáu [Tb].
|
Pp. de disparar. |
||
disparu, el 📖: disparu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><dispare [Min].>(TEST)
|
Cast. disparo [JH] o pega de los barrenos [Min]. //Dar disparu ‘llargar l’apareyu de la pesca buscándo-y la carrera a los pexes col envís de llograr el mayor númberu de captures’ [Xx]. ‘dexar l’espaciu afayadizu ente los apareyos de pesca’ [Xx].
|
Posible deverbal de disparar (cfr. aparar). |
||
dispensa, la 1 📖: dispensa🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ident class="della" level="1"></ident><dispiensa [JH].>(TEST)
|
Cast. despensa [Lln. Rs. Ac. Llg. Mar. VCid. JH]. Cfr. despesa.
|
|||
dispensa, la 2 📖: dispensa🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Cast. <i class="della">dispensa</i>(TEST)
|
matrimonial [Llg].
|
|
||
disponer 📖: disponer🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><//dispoñer [Eo].>(TEST)
|
Cast. disponer [Xral]. 2. Tener dineru abondo y a disposición [Tb]: Ésa disponer dispón [Tb]. 3. Escarnar el gochu un día o dos dempués de la matanza [Ca]. 4. Mandar, ordenar [Tb. PSil]: Nun dispongas tanto, nina [Tb]./// b)
|
Del llat. DISPONERE ‘asitiar con orde’, ‘ordenar’ (ABF), verbu con dalgún continuador románicu ya hispánicu (REW s.v. dispōnĕre; DCECH s.v. poner). |
||
“disposición” 📖: “disposición”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación seronda siendo, entós, un posible castellanismu (DCECH s.v. poner): <i class="della">inpunnavan</i>(TEST)
|
e contradezian la voluntad e disposiçion de la dicha defunta 1494(or.) [MV/481]. En tou casu trátase d’un continuador
|
del llat. DISPOSSITIO, -ONIS ‘igua’, ‘orden’, ‘disposición’ (ABF) per vía semiculta. |
||
dispuestu, a, o 📖: dispuestu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+dispuistu [Ay].>(TEST)
|
Cast. dispuesto [Ay. JH].
|
Del llat. DISPOSITUS, -A, -UM ‘bien iguáu’ (ABF), ‘participiu fuerte del llat. disponere, con continuadores románicos (REW). |
||
disputa, la 📖: disputa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<desputa [Ac].>(TEST)
|
Cast. disputa [Ac. JH]. Cfr. disputar.
|
|||
“disputación” 📖: “disputación”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela nuesa documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">el</i>(TEST)
|
fazedor de las lees non deve fazer el derecho per desputa- cion s. XIII(or.) [FX/34]
|
|
Del llat. DISPUTATIO, -ONIS ‘aición d’esaminar una cuestión’, ‘discusión’, ‘disertación’ (ABF), per vía semiculta. |
|
disputar* 📖: disputar*🏗️: SI ✍️: NO |
Verbu conocíu pela documentación medieval:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">non ose </i><i class="della">desputar</i><i class="della">(TEST)
|
paladinamientre nen a furto que faga por mala voluntat s. XIII(or.) [FX/343]
|
|
Del llat. DISPUTARE ‘discutir’, ‘calcular’ (ABF) verbu asitiáu n’ast. per vía culta asina como’l so deverbal disputa (cfr.). |
|
distancia, la 📖: distancia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">distancia</i>(TEST)
|
[JH].
|
Del llat. DISTANTIA, -AE ‘alloñamientu’, ‘diferencia’ (ABF), per vía semiculta. |
||
distelu 📖: distelu🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">Castañas di distelu </i>‘castañes que caen ensin oriciu de la cas- tañal por tar madures’ [As].
Ye perposible que se trate d’una referencia analítica a *‘la cas- taña <i class="della">d’estelu</i>’, esto ye, a la castaña (que cai) del poste o árbol’ (cfr. <i class="della">estelu</i>). De ser asina, <i class="della">castañas</i>(TEST)
|
di distelu ufre una reinter- pretación etimolóxica de la preposición fusionada (di) cola pa- llabra siguiente distelu. Nesi sen l’eonaviegu destellos [Serandías (Eo)] paez ufrir una reinterpretación percorreuta
|
quiciabes por influxu de estella (cfr. estiella). Nesa fastera ato- pamos tamién destelo ‘castaña madura que cai sola de la cas- tañal’ [Vc (Cv). Valdedo (Cv). Serandías (Eo)]. |
||
distinción, la 📖: distinción🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cast. distinción [JH].
|
Del llat. DISTINCTIO, -ONIS ‘aición de destremar’ (ABF), per vía semiculta. |
||
distingu, el 📖: distingu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">distingo</i>(TEST)
|
[JH]. //Nun facer distingu (o distingos) ‘igualar dafechu daqué, a daquién [Mi]: Esti home pa comer nun fai distingos, lo mesmo-y da crúo qu’atorollao [Mi]. Yo nunca fice distingu ente los fíos, pa mi son toos iguales [Mi].
|
Cfr. distinguir. |
||
distinguir 📖: distinguir🏗️: NO ✍️: NO |
<destinguir [Ac].>(TEST)
|
Cast. distinguir, destremar [Lln. JH]. //-se ‘distinguise’ [Ac]. ‘diferenciase’ [Ay]. ‘vese bien’ [Ay].
|
Del llat. DISTINGUERE ‘xebrar’, ‘destremar’ (ABF). A la so vera tenemos el deverbal distingu (cfr.) quiciabes una nominaliza- ción de la 1ª pers. del sing. del pr. d’indicativu como en der- niego (cfr.), arrenunciu (cfr.). |
||
distinguíu, ida, ío 📖: distinguíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
(TEST)
|
Importante (un individuu) [Ac. Ay]. Pp. de distinguir.
|
|||
distintu, a, o 📖: distintu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<destintu [Sm. Md].>(TEST)
|
Cast. distinto [Sm. Md. JH]. Diferente [Lln].
Del llat. DISTINCTUS, -A, -UM ‘variáu’, ‘xebráu’ (ABF), per vía culta. |
|||
distraer 📖: distraer🏗️: NO ✍️: NO |
</////estrayer [y JH].>(TEST)
|
Cast. distraer [JH]. Entretener [Ri]. Xebrar l’atención d’una persona d’aquello en que la tien puesta [Ri]. //-se ‘entretenese’ [Ay]. ‘perder l’atención’ [Ac].
|
|
Del llat. DISTRAHERE ‘tirar en senes dixebraos’, ‘separtar’ (ABF) per vía culta según García de Diego que contrapón el términu a la voz recoyida en Salamanca estraer ‘distraer’, ‘entretener’ (DEEH s.v. distrahĕre) qu’entendemos dende EXTRAHERE (ABF) > ast. estrayer 1 (cfr.). |
|
distraición, la 📖: distraición🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<distración [JH]. destración [Ac].>(TEST)
|
Cast. distracción [Pa. Cñ. Ac. Ri. Sm. Arm. JH], entreteni- mientu [Ri. Cv. Pr]. Distracción mental [PSil].
|
Del llat. DISTRACTIO, -ONIS ‘aición de tirar de (en senes destre- maos)’ (ABF), per vía semiculta como tamién s’alvierte nel tér- minu emparentáu distraimientu (cfr.), con sufixu dixebráu. |
||
distraimientu, el 📖: distraimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">distraimiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. distraición. |
||
distraíu, ida, ío 📖: distraíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<//distraído [Llu]. /////estrayíu [JH]. istraíu [y Sm].>(TEST)
|
Cast. distraído [Tb. Sm. JH]. 2. Fatu, que diz llocaes (un indi- viduu) [Llu].
|
Pp. de distraer. |
||
distribuición, la 📖: distribuición🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<distribución [JH]. destribución [Cñ].>(TEST)
|
Cast. distribución, xebradura [Cñ. Sm. JH].
|
Del llat. DISTRIBUTIO, -ONIS ‘xebradura’ (ABF), per vía semi- culta, con influxu del infinitivu distribuír (cfr.) pa xustificar la [j], como tamién pasa en distribuidor (cfr.). |
||
distribuidor, ora 📖: distribuidor🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
Pallabra conocida pela documentación: <i class="della">tomen cuenta al dicho</i>(TEST)
|
destrebuydor del anno pasado e al dicho ospitalero [1377- 1389] [DCO-IV/376].
|
Del llat. DISTRIBUTOR, -ORIS ‘repartidor’ (ABF) pero col influxu de distribuír p’asina xustificar l’amestanza vocálica [j] (cfr. distribuición). |
||
distribuír 📖: distribuír🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><destribuír [Sm].>(TEST)
|
Cast. distribuir [Sm. JH].
|
|
||
distritu, el 1 📖: distritu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ident class="della" level="1"></ident><destritu [Ac. Cv. y JH].>(TEST)
|
Cast. distrito [Ac. JH], comarca [Cv].
|
|||
distritu, el 2 📖: distritu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
(TEST)
|
|
|||
dita, la 📖: dita🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Piedrina, faba, moneda o bien otru oxetu pequeñu que val pa echar suerte escondiéndolu cola mano zarrada [Cv]. //<i class="della">Eichar a ditas</i>(TEST)
|
‘echar a suertes o xugar a ver quién acierta en qué mano escuende ún la dita (la fórmula del xuegu ye: dita/quién me la quita)’ [Cv].
|
Cfr. dicha & dicta & dictar. |
||
díu, dida, dío 📖: díu🔤: , dida, dío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 dida,, dío |
<ident class="della" level="1"></ident><íu/ida [Tb]. ídu [Pr. R].>(TEST)
|
Distraíu [Pr].
|
2. Ensin xuiciu [R]. Pp. de dir. |
||
díu, el 📖: díu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
diversable 📖: diversable🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Diferente (una cosa) [GP a.1788].
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Mas amigu esto de dos</i>/<i class="della">ye prodigiu </i><i class="della">diversable</i>(TEST)
|
[El Caballo 86]
|
|
||
diversidá, la 📖: diversidá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">diversidad</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
diversión, la 📖: diversión🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><divirsión [Lln. Pa. Cb. Ac. R].>(TEST)
|
Cast. diversión [Lln. Pa. Cb. Ac. JH. R].
Del llat. DIUERSIO, -ONIS ‘diversión’ (ABF), per vía culta. |
|||
diversu, a, o 📖: diversu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">diverso</i>(TEST)
|
[JH].
|
Del llat. DIUERSUS, -A, -UM ‘separtáu’, ‘en sentíu contrariu’ (ABF), per vía culta. |
||
divertimientu, el 📖: divertimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Diversión [Lln. JH].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">¡O!,</i>(TEST)
|
si a muchos sirviera de escarmientu,/para amar ensin fer algún escesu!/¿Por lluello simplón divertimientu,/que escurre la razon y afuma el sesu,/será bien que persona de bon xuiciu/faga, de una alma eterna, desperdiciu? [BAúxa, PyT (Poesíes 211-216] Cfr. divertir.
|
|||
divertir 📖: divertir🏗️: NO ✍️: NO |
<divirtir [Lln. Pa. Pr. Tox. /Eo/]. devertir [Cl].>(TEST)
|
Cast. divertir [Lln. Cl. Pa. Pr. Tox. /Eo/. JH]. //-se ‘divertise’ [Pa. Cb. Cp. Ac. Sb. Ay]. que la tuviés un hora devertida [BAúxa, Sueños (Poesíes 4)]
|
|
Del llat. DIUERTERE ‘dar la vuelta en sentíu opuestu’, ‘apar- tase’, ‘xebrase’, ‘diferenciase’ (EM s.v. uerto; ABF) que llogra llueu un sentíu lúdicu. En rellación etimolóxica ta diverti- mientu (cfr.). |
|
divertíu, ida, ío 📖: divertíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<devertíu [Ac].>(TEST)
|
Animáu, xuerguista [Ac]. Simpáticu [Ac], allegre [Pzu]. Gra- ciosu [Ay].
|
Pp. de divertir. |
||
diverxencia, la 📖: diverxencia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">divergencia</i>(TEST)
|
[JH].
|
Del llat. DĒUERGENTIA, -AE (EM s.v. uergo), per vía semiculta. |
||
diverxente 📖: diverxente🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">divergente</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. diverxir. |
||
diverxir 📖: diverxir🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Partir d’un puntu o base dada dixebrándose adulces en senes opuestos [JH].
|
Del llat. DIUERGERE, un compuestu de uergere ‘inclinase’ (EM s.v. vergo), quiciabes per vía cultizante. |
||
dividideru, a, o 📖: dividideru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
</b>Cast. <i class="della">divididero</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. deveír. |
||
dividir 📖: dividir🏗️: NO ✍️: NO |
<devedir [R]. devidir [Pa. y JH].>(TEST)
|
Cast. dividir [Pa. JH. R].
|
|
Cfr. deveír. |
|
dividu, el 📖: dividu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<divíu [y JH].>(TEST)
|
Señal, marca, riegu que dixebra o destrema una tierra d’otra [JH].
|
Del llat. DIUIDUS, -A, -UM ‘aislláu’, ‘xebráu’ (ABF), col mascu- lín nominalizáu. |
||
divinidá, la 📖: divinidá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<devinidá, la [Cñ].>(TEST)
|
Cast. divinidad [Ac (i). Cñ].
|
|
Del llat. DIUINITAS, -ATIS ‘divinidá’ (ABF) quiciabes per vía semiculta. |
|
divisar 📖: divisar🏗️: NO ✍️: NO |
Cfr. <i class="della">devisar</i>(TEST)
|
1.
|
|||
diviseru* 📖: diviseru*🏗️: SI ✍️: NO |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">diuiseros</i>(TEST)
|
Rodrigo Rrodriguez et sos parientes 1232(or.) [MSAH-V/192]
|
|
Cfr. deveír. |
|
división, la 📖: división🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">división</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
Del llat. DIUISIO, -ONIS ‘aición de dividir’ (ABF), per vía culta. |
|
divorciar 📖: divorciar🏗️: NO ✍️: NO |
<divurciar [Pa. Sb].>(TEST)
|
Cast. divorciar [JH].
|
//-se ‘divorciase’ [Pa. Sb]. Cfr. divorciu. |
||
divorciu, el 📖: divorciu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+divurciu [Sb. Ay].>(TEST)
|
Cast. divorcio [Sb. Ay. JH].
|
Del llat. DIUORTIUM, -I ‘divorciu’ (ABF) per vía semiculta; d’ehí féxose’l verbu divorciar (cfr.). |
||
dixe, el* 📖: dixe🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////dixes [JH].>(TEST)
|
Cast. dijes [JH].
|
|
||
dixebrar 📖: dixebrar🏗️: NO ✍️: NO |
<dixebrar [Ri. Qu. Tb]. dexebrar [Tb. Tox].>(TEST)
|
|
|||
dixestu, el* 📖: dixestu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">mando</i>(TEST)
|
el mio Digesto uieyo e ela Estituta e ela Soma
|
|
||
díxome-díxome, el 📖: díxome-díxome🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Rumor, cuentu que va de boca en boca [PSil]: <i class="della">Anda</i>(TEST)
|
por ahí un díxome-díxome [PSil]. 2. Xida, disculpa, esplicación que nun val [PSil]: Nun vengas diciéndome díxome-díxome [PSil].
|
|
||
dixuagos, los 📖: dixuagos🔤: , los 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
<ident class="della" level="1"></ident>Enxaguadura de fregar la cacía [Oc]: <i class="della">¿Óu tiraste los dixua- </i><i class="della">gos?</i>(TEST)
|
[Oc].
|
|
||
“dizetres” 📖: “dizetres”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">todos los uassallos sobredichos tambien los </i><i class="della">dizetres</i><i class="della">(TEST)
|
como todos los otros 1252(or.) [MSAH-V/260]
|
|
||
do 📖: do🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
dobela, la 📖: dobela🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Conxuntu de <i class="della">presugos</i>(TEST)
|
y arnios pa facer el quesu [Lln].
|
Cfr. duela. |
||
dobla, la 📖: dobla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Doblez [JH]. {2. (Doc.). Moneda. 3. (Doc.). Dobladura}. //<i class="della">A</i>(TEST)
|
la dobla ‘con munchu frutu’ [Cn (F)]: Ta la viña a la dobla [Cn (F)]. //Tar a dobla ‘tar un árbol abondo cargáu de frutu’ [Cn (Oc)].
|
|
Cfr. doblu & doblar. |
|
dobladiellu, el* 📖: dobladiellu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<dubladiel.lu [Pzu].>(TEST)
|
Cast. dobladillo [Pzu].
|
Formación diminutiva en -ĔLLUS > -iellu fecha sol antecesor del ast. dobláu (cfr. dobláu, ada, ao), de xuru con una nomi- nalización. |
||
dobladura, la 📖: dobladura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<doblaúra [JH].>(TEST)
|
Cast. dobladura [JH]. Aición y efeutu de doblar [Tb].
|
2. Du- plicación d’una cosa [JH]. Cfr. doblar. |
||
doblamientu, el 📖: doblamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">doblamiento</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. doblar. |
||
doblar 📖: doblar🏗️: NO ✍️: NO |
<dublar [y JH]. dobrar [Tox. /Eo. Mánt/. y JH]. dubrar [As].>(TEST)
|
Cast. doblar [Cl. Tox. /Eo. Mánt/. JH]. Plegar [Lln]. Encorvar [Ay]. 2. Xuntar [Cl]. 3. Facer un filu doble [As]. 4. Facese’l doble, aumentar muncho de tamañu [Llg]: Aquel paisano dobló del añu pasáu a ésti [Llg]. 5. Duplicar [Ay]. 6. Facer doble xornada de trabayu pa nun trabayar otru día [Tb]: Los canteiros doblan mañana [Tb]. Continuar faciendo hores es- traordinaries llueu d’acabar la xornada ordinaria [Min]. 7. Tra- bayar [Tb]: Ésa dobla mal [Tb]. 8. Frayar la voluntá [Tb]: Al home nun lu doblas tu [Tb]. Inclinar la voluntá de daquién a una de les posiciones enfrentaes [Ay]. 9. Tocar les campanes a muertu [Tor]. 10. Romper, frañir [Llg]: Yá dobló lo que-y comprasti ayer [Llg]. 11. Tomar otru sen, otru camín [Lln. Vv. Tb]. //-se ‘agachase’ [Ay]. ‘poner un doble al dominó’ [Ay].
|
deve doblar quanto ficar por pagar al vendedor s. XIII(or.) [FX/180]
|
Del llat. DUPLĀRE ‘multiplicar por dos’ (OLD), con representa- ción románica (REW s.v. dŭplāre), quiciabes per vía semiculta. La documentación ufre una variante arcaica, llatina o llatini- zante (§a) y otra trunfante con consonante sonora (§b), doblar (y con tracamundiu de líquides agrupaes en -br- como s’al- vierte dacuando nos términos emparentaos d’esta familia. Po- dría discutise si la escritura de la tónica con “u” ufre un vezu cultista o un niciu de metafonía por cuenta la palatal cabera (-e → -i). A la so vera ufierta l’ast. un compuestu desdoblar (cfr.) y l’intensivu redoblar (cfr.). En rellación etimolóxica con doblar ta’l deverbal el doble (cfr.) que tamién pue almitir usos axetivos (hai pan doble; ésos tienen doble cara). L’ast. doble almite una incrementación col continuador del suf. llat. -ENUS, -A, -UM d’u sigue l’ast. doblén (cfr.) aniciu del verbu *doble- nar que conocemos pel so participiu nominalizáu doblenada (cfr.). A la escontra de el doble tenemos l’ast. doblu (cfr.), dobla (cfr.) que paecen deverbales de doblar (cfr.) o conti- nuadores del ax. DUPLUS, -A, -UM ‘doble’, sustantivizáu como DUPLUM y DUPLAM ‘el doble’ (EM s.v. duo, duae, duo), orixe del ast. doblu (cfr.) y dobla (cfr.). L’ax. llat. DUPLUS, -A, -UM alita nominalizáu nel aumentativu doblón, ona (cfr.). En rella- ción etimolóxica con esta familia tamién ha citase l’ast. do- bladura (cfr.), doblamientu (cfr.) y el verbu compuestu tresdoblar (cfr.). En tolos exemplos ufiertaos alvertimos que’l grupu llat. -PL- ufre una sonorización de la oclusiva del grupu como si se tratare d’una intervocálica (GHLA §4.4.8.2). Ye po- sible que respuenda a una adautación temprana llueu del pri- mer espardimientu popular del llatín. Más serondamente vuelve a entrar un grupu de términos emparentaos onde tene- mos niciu del so caltenimientu, asina en dopla (cfr.) lo que nos alvierte d’un doble posible usu, semicultu nel consonantismu y popular nel vocalismu. Nesi sen podría entendese ast. duplu (cfr.) como un claru cultismu (nos niveles vocálicos y conso- nánticos) anque dacuando podría quedanos la dulda de si la vocal ufre un resultáu metafonéticu. |
|
dobláu, ada, ao 📖: dobláu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<dubláu [Sm]. dobráu [Tox]. dubláu [Pzu]. +dobléu [Ay. Ll].>(TEST)
|
Pp. de doblar. 2. Cast. doblado [Pa. Ac. Ll. Pzu. Tox]. 3. Inclináu, con gorrumba [Pa. Pr]. 4. Percansáu [Pa]: Ando dobláu de tantu trabayu [Pa]. 5. Trabayador [Ay. Tb. Sm. Tox]: Antón ya mui do- bláu pa eso [Tb]. 6. Servicial [Ay. Ll (= prestamusu)]. ///Les xe- laes de febreru o pronto pagaes o en marzu doblaes [LC].
|
|
||
doble, el 📖: doble🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><duble [Cg. Pr].>(TEST)
|
Cast. doble [Cg. JH]. 2. Segunda xornada de trabayu nel mesmu día [Min]. 3. Cielu rasu de tabla [Llomb. Vg]. 4. Tilláu na planta baxa o nel primer pisu [VCid]. 5. Xuegu de la cuerda (una neña da un blincu mentanto otres voltien dos ve- gaes la cuerda) [Pr]. 6. Aición y efeutu de doblar [Tb]: Fai un doble [Tb].
|
b)
|
cfr.), con aum. doblón, ona (cfr.)], por más que García de Diego parta d’un supuestu alverbiu *DŬPLE (DEEH) y Corominas-Pascual dulden de si se trata d’un continuador del llat. DŬPLUS o del so sinónimu DŬPLEX, -ĬCIS (DCECH s.v. dos). |
|
doblegar 📖: doblegar🏗️: NO ✍️: NO |
Entamar a trabayar la persona folganzana qu’enxamás lo fe- xere [Pr]. 2. Sometese [Pr].
Del llat. DUPLICĀRE ‘doblar’, ‘torcer’, ‘corvar’, ‘poner dos nel sitiu d’ún’ (OLD) con bona representación románica (REW s.v. dŭplĭcāre) y col mesmu camudamientu consonánticu que s’al- vierte en <i class="della">doblar</i>(TEST)
|
(cfr.). Una amestanza posible vese en *INDU- PLICARE con
|
continuador popular rumanu y nel ast. endolcar (cfr.). |
||
doblén, ena, eno* 📖: doblén🔤: , ena, eno* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ena,, eno |
<doblén [Os]. dobleno [Ar].>(TEST)
|
De dos años (el noviellu) [Os. Ar].
|
|
Cfr. doblar. |
|
“doblenada” 📖: “doblenada”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">non</i>(TEST)
|
fagan pan en nenguna manera sinon dineral delos blan- cos & doblenada 1274 [Ordenances/45]
|
Deverbal de *doblenar (cfr. doblar). |
||
doblez, el/la 📖: doblez🔤: , el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) |
<la doblez [R].>(TEST)
|
Cast. doblez d’una prenda de vistir [Ac. Tb]: Un cachu del do- blez del pantalón [Ac]. “El pliegue o embozo de las sábanas de la cama, pa llucir les guirindoles” [R]. 2. Poca sinceridá [Ac]: Esi mozu tien munchos dobleces, non ye leal [Ac].
|
Quiciabes del llat. dŭplex, {-icis} ‘dobláu en dos’ (EM s.v. duo, duae, duo) si ye almisible una acentuación paroxítona *DUPLĬCEM dau’l so calter en parte cultizante como alvertimos na familia de doblar (cfr.). |
||
doblón, ona* 📖: doblón🔤: , ona* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<doblón [Xx].>(TEST)
|
Que dobla con facilidá [Tb].
|
2. Que conquista fácilmente a les muyeres (l’home) [Xx]. Aum. de doble (cfr.). |
||
doblu, el 📖: doblu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<dobru [Cl]. +dublu [JH]. +dublo [JH].>(TEST)
|
Doble [Cl. Tb. Md]. El duplu [JH]. 2. Llonganiza embutida nuna tripa sola (átase pelos cabos y llogra forma circular) [Pr], doblándose en cuatro partes iguales pa curala y conservala col- gada d’una vara [Cv. Ce]. Embutíu llargu d’atadura a atadura [Md]. Conxuntu de chorizos que se fai con una tripa [Gr]. Ro- sariu d’embutíos [AGO]. Riestra o sarta de coses asitiaes de mou que, zarrándose o uniéndose aquélla pelos sos cabos, forma una rosca o redondel, como un doblu de llonganiza, de chorizos, de mantega, que se dobla dos o más veces [JH]: Tie- nes que da-y un doblu chorizos [Gr]. 3. Doblón [Md]. //Ser dobru ‘ser fuerte, tener muncha fuerza’ [Cl].
|
robar alguna cosa peche lo que robar en X dublos s. XIII(or.) [FX/216]
|
Del llat. DUPLUM ‘el doble’ (§a) siguió l’ast. el doblu (§b); ta- mién con metafonía dublu, anque la grafía “u” de la tónica po- dría facenos ver o l’influxu cultu o’l metafonéticu nel vocalismu. Del femenín nominalizáu DUPLA siguió ast. dobla (cfr.) como yá fexemos ver (cfr. doblar). De toes maneres, l’emplegu de dobla ‘moneda’ paez que tien emplegu de magar la 2ª mitá del s. XIII (Mateus y Llopis 1951: 614). Conozse ta- mién l’aumentativu doblón → dobrón: Non pieslla en os es- critollos/el dobr{ó}n, que miyor sabe/apurrir llimosna al probe/qui ist{á} morrendo de fame [Xuan García (1665: 153)]. Un diminutivu de dobla vémoslu nel ast. dobrilla (cfr.), es- presión aparentemente castellanizada pero con tracamundiu de la líquida agrupada. Esi tracamundiu vese na documentación medieval del masculín (§b). L’ast. tamién conoz un cultismu duplu (cfr. doblar y duplu). |
|
dobrilla, la 📖: dobrilla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Antigua moneda [Tox] de veinticinco pesetes [/Eo/].
|
Cfr. doblu. El sufixu alvierte del niciu castellán del términu. |
||
doce 1 📖: doce 1🏗️: NO ✍️: NO |
<douce [y Sm]. ////les doce [Ac. Bi. Sr]. las doce [Sm]. las douce [Sm].>(TEST)
|
Cast. doce [Xral]. //Les doce ‘meudía’ [Bi. Sr. Tb, Sm, Mar (las doce)]. //Tocar les doce ‘ser el meudía’ [Ac]. //Dar les doce ‘ser el meudía’ [Ac], ‘dar les doce’l reló’.
|
|
||
doce 2 📖: doce 2🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. dulce.
|
|||
docena, la 📖: docena🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ducena [Sm. y JH]. ocena [Lln. Pa. Cb. Cg. Ac. Ca. Ay. R. VCid]. aucena [Sm]. oucena [Sm. Cn]. ucena [Cñ. Ay. Sm. PSil. Cv. Vd. Llomb. Bard]. //docía [y Eo].>(TEST)
|
Cast. docena [Lln. Pa. Cb. Cg. Cñ. Ac. Ca. Ay. Tb. Sm. PSil. Cn. Cv. Vd. /Eo/. JH. R. Llomb. Bard. VCid]. //Ocena del flaire ‘conxuntu de trece unidaes’ [Cg]. “En Ortigueira se llama así a un veinticinco de merluzas o besugos. Docena, al- terna con docía” [/Eo/]. “Sé que en Asturias se cuentan los be- sugos por ducias o docenas y que cada ducia tiene 13 pares o 26 besugos” [Sarmiento (Colección) P].
|
|
Cfr. doce. |
|
docenal 📖: docenal🏗️: NO ✍️: NO |
<ducenal [y JH].>(TEST)
|
Cast. docenal [JH].
|
Cfr. doce. |
||
docenu, el 📖: docenu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ducenu [y Md].>(TEST)
|
Cast. doceno [JH]. 2. Cast. duodécimo [Md].
|
|
Cfr. doce. |
|
dócile 📖: dócile🏗️: NO ✍️: NO |
<dócible [y JH].>(TEST)
|
Cast. dócil [JH], mansu, obediente, sumisu [Md].
|
Del llat. DOCILIS, -E ‘dispuestu’, ‘qu’adeprende’ (ABF), posible semicultismu. En “dócible” podría sobrar la tilde y, entós, tra- taríase d’un continuador de DOCIBILIS (EM s.v. doceo). En tou casu abulta un semicultismu. |
||
docilidá, la 📖: docilidá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">docilidad</i>(TEST)
|
[JH. Md]. Obediencia [Md]. Blandura de xeniu [Md].
|
Del llat. DOCILITAS, -ATIS ‘aptitú’, ‘facilidá’ (ABF), posible se- micultismu. |
||
doctor, el* 📖: doctor🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<dotor [Lln. Pa. Ac. Sb. Ll. JH]. doutor [Md]. dutor [Md].>(TEST)
|
Cast. doctor [Lln], mélicu [Pa. Ac. Sb. Ll. Md. JH. Canellada 255].
|
|
Del llat. DOCTOR, -ŌRIS ‘mayestru’, ‘instructor’ (OLD). La do- cumentación y la fala faen ver resultaos semicultos que pier- den el primer elementu del grupu -CT- (dotor, dutor) o reponen un resultáu cultizante pente medies de “tt” o “ct” (doctor, dot- tor). L’ast. de güei doutor paez ufrir una vocalización del ele- mentu velar -CT-, non imposible ente nós. L’ast. dotor axúntase a la terminoloxía mélica qu’ufre l’idioma (PE3: 294). Una creación analóxica femenina vese nel cultismu doctora (cfr.); un diminutivo-despeutivu en doctorrechos o dotorexos: |
|
doctora, la* 📖: doctora🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<doutora [Md]. dutora [Md].>(TEST)
|
Mélica, muyer qu’exerce la medicina [Xral].
|
2. Muyer del mé- licu [Md]. Cfr. doctor. |
||
doctrín, ina, ino* 📖: doctrín🔤: , ina, ino* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<dotrín [Cl].>(TEST)
|
Cast. doctrino [Cl]. Apocáu [Cl].
|
Cfr. doctrina. |
||
doctrina, la 📖: doctrina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<dotrina [Lln. Pa. Ac. Tb. JH]. doutrina [Md. Pzu. /Mánt/]. du- trina [Md].>(TEST)
|
Cast. doctrina [Lln. Pa. Ac. Md. Pzu. JH]: Sabe muncha do- trina [Ac]. 2. Enseñanza, xeneralmente relixosa [Md]. Cate- cismu [Lln. Ay. /Mánt/]. 3. Relixón [Tb. Md]. 4. Llibretu divulgador de la doctrina cristiana [Tb]: Dame la dotrina p’acá [Tb].
|
|
||
doctrinal, el* 📖: doctrinal🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu que conocemos pela documentación medieval:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">fiyos</i>(TEST)
|
de Rruy Perez el mio Gracismo e el Doctrial 1274(or.) [ACL-VIII/111]
|
|||
doctrinariu, el* 📖: doctrinariu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><dotrinariu.>(TEST)
|
|
|||
doctrinu, el* 📖: doctrinu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><dotrinu [JH.>(TEST)
|
2. Persona con curtia esperiencia, con curtios conocimientos [Mi]. Cast. doctrina [JH].
|
|
||
doctu, a, o* 📖: doctu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><dotu [JH]. doutu [TC].>(TEST)
|
Cast. docto [JH. TC].
|
|||
documentación, la 📖: documentación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><decumentación [Pa. Ac. Ay. Llg. Sb. Ca. Mar].>(TEST)
|
Cast. documentación [Pa. Ac. Ay. Llg. Sb. Ca. Mar]. Cfr. documentu.
|
|||
documentar 📖: documentar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><decumentase [Ac. Sr. Ay].>(TEST)
|
Cast. documentarse, enterase [Ac. Sr. Ay]. Facese cola docu- mentación [Ay].
Cfr. documentu. |
|||
documentáu, ada, ao 📖: documentáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<decumentáu [y Llg.] +decumentóu [y Llg]. decumentao [Cñ].>(TEST)
|
Cast. documentado [Cñ. Llg]. Pp. de documentar.
|
|||
documentu, el 📖: documentu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<decumentu [Pa. Llg. Ca]. //dicumento [Eo].>(TEST)
|
Cast. documento [Pa. Llg. Ca. /Eo/].
|
Del llat. DOCUMENTUM ‘enseñanza’, ‘exemplu’, per vía culta (DCECH s.v. doctor) d’u sigue, cola vocal deuterotónica disi- milada, el verbu documentar (cfr.), documentación (cfr.). |
||
dogal, el 📖: dogal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<dugal [Cn].>(TEST)
|
Cast. dogal [JH]. Cuerda emplegada p’atar xatos [Sm], ganáu (ponse nel pescuezu) [PSil. Cn]: Garra’l xatu pol dugal ya quítalu de mamar [Cn].
|
|
Del llat. DŬCĀLE ‘ramal de les caballeríes’ que según Coromi- nas-Pascual yá se conseña de magar l’edictu de Dioclecianu y sigue en cat. y castellán (DCECH s.v. dogal) lo que diz perbién cola referencia etimolóxica al llat. dūcere ‘conducir’ (EM) por- que’l ramal collabora pa empobinar de mou afayadizu a les caballeríes y otros animales. |
|
dogma, el* 📖: dogma🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">dogma,</b>(TEST)
|
el* Cast. dogma. Cfr. dogmatizar.
|
|||
dogmatizar* 📖: dogmatizar*🏗️: SI ✍️: NO |
<domatizar [JH].>(TEST)
|
Cast. dogmatizar [JH].
|
Verbu de la familia del grecismu en llat. DOGMA, -AE ‘regla’, ‘doc- trina’ (DLFAC), pallabra culta xeneralizada pela llingua de la Ilesia. |
||
dogu, el 📖: dogu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">dogo</i>(TEST)
|
[JH].
|
Del ingl. DOG ‘perru’ pero, arriendes d’ello, dióse-yos el nome de dogos por ser un tipu de perros importaos d’Inglaterra (DCECH s.v. dogo). Desconozo que güei s’emplegue n’ast. un apellativu dogu (García Arias 2014c: 22). |
||
“doinum” 📖: “doinum”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu que conocemos na aceición de ‘gris’ per documenta- ción en llatín del Monesteriu de Sahagún:
<i class="della">caballum</i>(TEST)
|
doinum pro colore et frenum 946 [MSAH-II/6]
|
Podría tratase d’un xermanismu tresmitíu ente otros (MLLM s.v. dossinus), por Isidoro de Sevilla: Doxina autem dictus, quod sit color eius de asino: idem et cinereus (Etimologías XII, 1- 54). El términu viviría nel fr. a. dosain y sedría d’aniciu xer- mánicu según LELMAL (s.v. doinum) entendiéndolu (“doinum”) como una posible mala tresmisión medieval. |
||
dolar 📖: dolar🏗️: NO ✍️: NO |
Trabayar la madera [Lln (S)]: <i class="della">Madera que se dola </i>[Lln (S)]. Paez que’l verbu yá se conseña n’<i class="della">Alexandre</i>(TEST)
|
(p. 217) col sig- nificáu de ‘golpear’.
|
|
Del llat. DOLĀRE ‘tallar, escuadrar la madera’ (EM), como yá apuntaren Corominas-Pascual pal cast. dolar, gall. doar (DCECH). Abúltame, corrixendo la duldosa opinión galicista (CGHLA 307), que del so participiu fuerte provién l’ast. duela. Más difícil de xustificar ye la variante duella (cfr.) darréu que percuesta atopar un étimu afayadizu pa la variante palatal [´]. A lo meyor ta bien almitir l’influxu que sobro dolare pudo exercer el so pariente llat. dolābram ‘zau’, ‘hachu’ (EM) pente medies d’un hipotéticu siguidor *dolabra → *dollabra, como PARABOLA → *palabla → palabra - pallabra (“palaura”, “pa- llaura” y “paraula”: Alexandre: 454). Asina podría almitise un participiu fuerte duela a la vera d’otru duella (PE2: 181). |
|
dólar, el 📖: dólar🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<dolar/dolares [Ac].>(TEST)
|
Cast. dólar [Ac. Xral].
|
Del ingl. DOLLAR, con camudamientu acentual en dellos fa- lantes [Ac]. La pallabra tien un aniciu xermánicu anque’l so espardimientu ha entendese dende l’inglés americanu llueu de xeneralizase’l nome de la moneda de los Estaos Xuníos d’A- mérica de magar 1785 (DWO) como yá diximos (García Arias 2014c: 22). |
||
dolcu, el 📖: dolcu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Pieza redonda de chorizu de la meyor calidá embutío en tripa [Tb]: <i class="della">A</i>(TEST)
|
ver si me das un dolcu [Tb]. Chorizu de gran calidá embutío nuna sola tripa (dáse-y una forma circular) [Qu]. //Quedar ente dolcu y la media manta (o manga) ‘quedar a medies’ [Tb]. ‘quedar una aición punible ensin castigu al nun se conocer la influencia del malváu’ [Tb].
|
Del participiu fuerte masculín nominalizáu, dolcu, del llat. DUPLICARE (PE1: 67), verbu que conocemos per doblegar (cfr.) y gracies a un compuestu *INDUPL(I)CĀRE > ast. en- dolcar (cfr.). |
||
dolencia, la 📖: dolencia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<dulencia [Md].>(TEST)
|
Cast. dolencia [JH]. Dolor [Md]. //-as ‘dolores, achaques’[PSil].
|
|
||
dolentura, la 📖: dolentura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Dolor pergrande [Ay]. 2. Naguamientu por daqué [Ay]. D’una formación llograda sol participiu de presente del llat. <i class="della">dolēre</i>(TEST)
|
‘tener dolor’, DOLENS, -NTIS (EM s.v. doleo), cola ames- tanza del suf. -ŪRA.
|
|||
doler 📖: doler🏗️: NO ✍️: NO |
<dolguer [y JH. R]. duler [Sm. Md].>(TEST)
|
Cast. doler [Lln. Ac. Sr. Ay. Ll. Ri. Tb. PSil. Cd. JH. R]: Eso duel [Tb]: Dolióme lo que decíin [Sr]. Llastimar [Cd]. 2. Tener compasión de daqué o de daquién [Tb. Md. Cd]: Nun me duel nada ésa [Tb]. 3. Arrepentise [Tb. Md]: Duelme bien lo que fixi [Tb]. 4. Quexase [Md]. //-se ‘compadecese’ [Ac]. ‘com- padecer’ [Sm]. ‘llamentase’ [Md]. ‘dolese, resentise’ [Md]. //¿Qué te duel? ‘¿qué tienes que dicir o manifestar?’ [Xx]. ///Al que non-y duel la muela non la escarba [LC]. Por una mentira non duel la barriga [LC].
|
|
Del llat. DOLĒRE ‘sentir dolor’ (EM sv. doleo), verbu d’espardi- mientu panrománicu (REW). Del so participiu de presente DO- |
|
doliente 📖: doliente🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><dolente [Tox. /Eo. Mánt/].>(TEST)
|
Cast. doliente [JH]. Dolorosu [Ac]. Con dolor [Tb]: Nunca fui doliente de cabeza [Tb]. 2. Ansiosu, rabiáu [Tox]. Hidrófobu [/Eo/].
|
|
||
dolimientu, el 📖: dolimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<dulimientu [Sm. Pr. Cv]. dolimiento [Llu]. +dolimiintu [Ay].
+dulimiintu [Ri].>(TEST)
|
Compasión [Llu. Ay], piedá [Sm. Pr. Cv]. Pena, dolor [Ay. Ri]. Quexíu [Ay]. ///Del fartucu al famientu non hai dolimientu [LC]. Cfr. doler.
|
|||
doliosu, a, o 📖: doliosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+doliusu [y Llg. Sb. Ay]. dolioso [Ll]. duliosu [Sm. Md. Cn
(M). Cv].>(TEST)
|
Doloríu [Lln. Cg. Llg. Sb. Ca. Ay. Sm (dizse de la parte del cuerpu que duel con facilidá). Cn (M). Cv. /Eo/. JH]: Esta pata téola doliosa [Llg]. Doliente [R]. Un poco doloríu [Vd]. 2. Do- lorosu [Lln], compasivu [Sr. Ca. Sg. Md. Cv. JH. /Mánt/]: La mio cuñada nun ye nada doliosa [Sg]. 3. Dolíu, llastimáu nos sentimientos pola aición d’otra persona [Llg]. 4. Que duel abondo [Ay].
|
Del llat. *DOLŌSUS (EM s.v. doleo) quiciabes con una yod de- bida al influxu d’otros términos averaos como pudo ser el llat. duriōsus (EM). En tou casu trátase d’una yod moderna darréu que nun xeneralizó una palatal como resultáu de LJ. |
||
dolisquiar* 📖: dolisquiar*🏗️: SI ✍️: NO |
<dolisquear [Ca].>(TEST)
|
Entamar a doler [Ca]. Doler suavino [Ca]: Está dolisqueán- dome esta muela [Ca].
|
Del mesmu aniciu que l’ast. doler (cfr.) cola amestadura del suf. diminutivu -ISC (+ -IDIARE), el mesmu que vemos n’ast. comisquiar (cfr.) y qu’apaez en verbos llatinos como dormio → dormisco (EM s.v. dormio). |
||
dolíu, ida, ío 📖: dolíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<dulíu [Tb. Pr. Md].>(TEST)
|
Que siente dolor [Md].
|
2. Doloríu [Ay], que tien quexa d’otru [Pr. Tox]. 3. Apenáu, aflixíu [Md]. 4. Delicáu, vidriosu (un in- dividuu) [Tb]: Ya tan dulíu que nun pues dicir nada [Tb]. Pp. de doler (cfr.). |
||
dolíu, el 📖: dolíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<dulíu [Cd]. dolidu [Lln].>(TEST)
|
Duelu, compasión [Pa. Ac. Cd]. Compasión, consideranza [Lln]: Nun tenéis dolíu d’unu [Ac]. //De dolíu ‘de la familia, de la sangre’ [Lln]: Ési no tien nadie de dolíu [Lln].
|
Deverbal del verbu doler (cfr.) que conoz l’ax. d’aniciu parti- cipial dolíu, ida, ío (cfr.). |
||
dolor, el 📖: dolor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<dulor [Md].>(TEST)
|
Cast. dolor [Xral]. Pesar, arrepentimientu [Md]. ///Val más pan con amor que gallina con dolor [LC]. ///Dolor de muyer muerta acabóse a la puerta [Fabriciano].
|
|
Del llat. DOLOR, -ŌRIS ‘dolor físicu’ (OLD), pallabra d’espardi- mientu panrománicu (REW) ya panhispánicu (DEEH). Sobro esti términu féxose’l verbu *adolorir conocíu ente nós pel partici- piu débil adoloridu (cfr. doloríu); a la so vera otra posible for- mación en -IDIARE > -iar, adoloriar (cfr.). |
|
dolorientu, a, o* 📖: dolorientu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<doloriente [JH]. /////dolorentu [Tox].>(TEST)
|
Doloríu [JH. Tox].
|
Formación fecha sobro ast. dolor na amestanza col suf. -ientu, daqué asemeyao a avarientu sobro avaru. La non diptonga- ción en Tox débese al influxu de la nasal como davezu (GHLA §3.1.6.5). La espresión dada por JH paez responder a un vieyu participiu de presente. |
||
doloríu, ida, ío 📖: doloríu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<adoloridu [Lln].>(TEST)
|
Cast. dolorido [Lln. JH].
|
|
Cfr. dolor (cfr.). |
|
dolorosu, a, o 📖: dolorosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<dulurosu [Md]. doloriosu [JH].>(TEST)
|
Cast. doloroso [Tb. Md. JH]. 2. Llamentable [Md]. Llasti- mosu, penosu [Md].
|
Del llat. DOLORŌSUS, -A, -UM, pallabra panrománica (REW) ya panhispánica (DEEH; DELP s.v. doroso). |
||
dolosía, la 📖: dolosía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">celosía</i>(TEST)
|
[Cl].
|
Posible tracamundiu modernu na adautación del cast. CELOSÍA
(DCECH s.v. celo). |
||
dolu, el 📖: dolu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu que namái conocemos pela documentación seronda del dominiu:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">que aya engapnno o fraude o </i><i class="della">dolo</i>(TEST)
|
en esta vençon 1420(or.) [SP-III/228]
|
|
Del llat. DOLUS, -I ‘engañu’ (EM). |
|
“dolzal” 📖: “dolzal”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘doceava parte’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">el</i>(TEST)
|
dolzal de una tierra que iaz y en Borondes 1344(or.) [SP- II/206]
|
|
cfr.) + el continuador del suf. -ALIS > -al qu’entra na formación de partitivos. Con too pue ser enguedeyao dixebrar “dolzal” y “dosal” (cfr.). |
|
doma, la 📖: doma🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Domadura [JH]. Domesticación [PSil]. //Andar a doma ‘tar domando’ [PSil].
|
Cfr. domar. |
||
domaderu, a, o 📖: domaderu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<b class="della">domaderu,</b>(TEST)
|
a, o Domable [JH].
|
Cfr. domar. |
||
domador, ora 📖: domador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<dumador [Md]. adumador [Md]. domaor [Sr. JH].>(TEST)
|
Cast. domador, persona que doma a los animales [Sr. Md. JH]. Cfr. domar.
|
|||
“domada” 📖: “domada”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
Cfr. hebdomada.
|
|||
domar 📖: domar🏗️: NO ✍️: NO |
<adomar [Lln. Pa. y Ac. Llg. Ca. Ll. y Ay. Qu. y Tb. y Pr. y Tox]. adumar [Sm. y Md]. y dumar [Md].>(TEST)
|
Cast. domar [Lln. Md. Pa. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Qu. Pr. Tb. Tox]: Tengo falta d’adomar esta vaca [Ca], someter, avezar a los animales al xugu o a la montura [Ac. Ay. Tb. JH]: Ta por domar tovía [Ac]. Cast. domar les vaques [Sm]. Amansar un animal [Ca. Tor]. 2. Facer suave una pelleya, tela, etc. [Tor]. 3. Someter a la voluntá, doblegar [Tb. Md]. Dominar [Llg]: Nun soi a adomar el pelo [Llg]: A ver si adomes isi guah.e [Llg]. ///
|
|
||
domáu, ada, ao 📖: domáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">controzios</i>(TEST)
|
corrales terras lauradas et por laurar domado et por domar 1232(or.) [SV/192]
|
techos controzios tierras lavradas e por lavrar domado e por domar 1287(or.) [SP-I/275]
|
cfr.). |
|
domenicar 📖: domenicar🏗️: NO ✍️: NO |
<dominicar [Cosiquines 223].>(TEST)
|
Falar o tratar de negocios o intereses propios los llabradores [Xo (Apuntamiento) 304]. Axuntase’l domingu llueu de misa en cabildu o pórticu de la ilesia pa tratar d’intereses comunes y particulares [R].
|
2. Platicar, conversar [Cosiquines 223]. Cfr. domingar. |
||
domiciliu, el 📖: domiciliu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu modernamente anque yá se conseña na do- cumentación llatina: <i class="della">corte conclusa cum </i><i class="della">domiciliis</i><i class="della">(TEST)
|
siue in- trosgo de kasa 995 (s. XII) [ACL/84].
|
Posible adautación del cultismu domiciliu; a la so vera’l co- rrespondiente verbu adomicillar (cfr.) qu’ufre una adautación del préstamu domiciliar, con palatalización secundaria y mo- derna. Al empar conséñase un compuestu *endomiciliar d’u sigue’l participiu endomiciliáu (cfr.) onde s’alvierte, semánti- camente, el pasu ‘ensin domiciliu’ → ‘indómitu’ (esto ye, ‘fugáu’). |
||
dómina, la 📖: dómina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Época, tiempu [Llg. Sb. Ay. Pzu. Pr. Cv. PVieya]: <i class="della">Naquilla dó-</i><i class="della">(TEST)
|
mina comprábasi una barra pan por una perrona [Pr]: D’a- quella dómina pararen les muyeres d’ir al monte [Sb]: Per aquella dómina yera soltera [Llg].
|
2. Nómina, amuletu [/Eo/]. //-as ‘especie d’amuletos que poníen a les vaques los que diben a comprales a A Veiga (Vegadeo), pa llibrales del mal guoyu’ [Tox]. ‘tiempos’ [Qu]. //Naquel.las dóminas ‘daquella, naquel entós’ [Tb]. //Por aquel.las dóminas ‘daquella, naquel entós’ [Tb. Oc]. Quiciabes d’una construcción llatina cultizante (DIE) DOMINA ‘nel día del Señor’ [Egeria (apud Rohlfs 1969: 25)]. Trátase d’una construción seronda con otros equivalentes como “quae erat dominica dies” [Gregorio de Tours (apud Rohlfs 1969: 45)]. Per otru llau dies dominica conséñase alredor del añu 300 p. C. más serondamente que dies dominicus (Rohlfs 1979: 161; PE1: 46 & 58). En tou casu trátase d’un intentu de contar el tiempu con rellación a “los díes del Señor”. |
||
dominación, la 📖: dominación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Dominiu [Ac].
|
Del llat. DOMINATIO, -ONIS ‘dominiu’ (ABF), per vía semiculta. |
||
dominante 📖: dominante🏗️: NO ✍️: NO |
Que domina, que ye autoritaria (una persona) [Tb]: <i class="della">Ser ya mui</i>(TEST)
|
dominante, nun hai quien diga lo contrario [Tb].
|
|
Del llat. DOMINANS, DOMINANTIS ‘que domina’, participiu de presente (ABF) del verbu domināre (EM s.v. domus); el testu medieval fai referencia a un dominiu sol territoriu y la xente. |
|
dominar 📖: dominar🏗️: NO ✍️: NO |
<duminiar [Cv].>(TEST)
|
Cast. dominar [Xral. Cv].
|
|
Del llat. dominari ‘dominar’, ‘ser amu’, ‘mandar’ (ABF) adautáu como DOMINĀRE (EM s.v. domus) ‘vencer’, ‘domar’ (ABF) que llega a nós per vía culta. Del llat. dominare debería aguardase un resultáu ast. *domar, lo mesmo que de DOMARE colo que siempre fadrá qu’afalaguemos la posible confluencia de dambos verbos nel ast. de güei domar (cfr.). Semántica- mente vese nidiamente lo mesmo, la rellación o semeyanza de dominare con domare (cfr. domar); averáu ta l’iterativu domi- tare (cfr. dondar); de toes maneres esa confluencia nun se ye a ver en llingües como’l cast. qu’ufre domar pero non el con- tinuador aguardable pa DOMINARE, *dombrar. |
|
dómine* 📖: dómine*🏗️: SI ✍️: NO |
<i class="della">Pos</i>(TEST)
|
baya con parcemiques reboltiados/y dómenes, donayres gargantiados [L’Alcalde 495/146]
|
Del llatinismu vocativu de DOMINUS, -I, qu’apaez nos rezos ya imprecaciones. |
||
domingar 📖: domingar🏗️: NO ✍️: NO |
<dominguiar [Ac (i)].>(TEST)
|
Endomingase [Sb].
|
2. Pasar el domingu divirtiéndose [Ac]. ///El que muncho dominga llueu lo pinga [Sb]. Dende domingu pudo facese l’ast. domingar, asina como’l compuestu endomingar (cfr.), anque ye verdá que podría al- mitise un supuestu *DOMEN(I)CARE tamién responsable d’una manifestación cultizante domenicar [(cfr.); Xo (Apuntamiento 318)]. Otra posibilidá teórica sedría una formación *DOM(I)N(I)CĀRE > *dongar pero nun tenemos continuador talu anque sí términos averaos fónicamente como se ve en dongu
(cfr.), etc. |
||
domingu, el 📖: domingu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<dumingu [y Tb. Md. Cd. Vd. Mar]. domingo [Mi. Sr]..>(TEST)
|
Cast. domingo [Cl. Rs. Sr. Sb. Tb. PSil. Cd. Vd. JH. Mar]. //Domingu gordu ‘domingu d’antroxu’ [Sb]. //Domingo gordu ‘id’ [Pa]. Domingu ell gordu ‘id’ [JH]. //Dumingu’l gordu ‘do- mingu d’antroxu’ [Tb. PSil]. //Domingo piñata ‘domingu si- guiente al d’antroxu’ [Mi].
|
|
cfr. selmana). Pero delles documentaciones medievales obliguen a almitir una construcción acordies colos resultaos de güei, dies Dominicus, como nidiamente se conseña na documentación del dominiu: diomingo, diomingos o diadomingos (FFLL). Ello fai que nos acordemos del cat. diumenge, fr. dimanche, etc., asina como de los paralelos disábadu, didía, disantu (PE2: 180): del llat. DOMIN(I)CUS: |
|
domingueru, a, o 📖: domingueru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><+dominguiru [Ay].>(TEST)
|
Cast. dominguero [JH]. 2. Que-y presten les fiestes [Ay]. 3. Qu’emplega’l coche perpoco, xeneralmente los domingos por ser día de descansu, y conduz de mou poco afayadizu [Ac]. ///
|
|
Del llat. DOMIN(I)CĀRIUS (EM s.v. domus) ‘del domingu’ (ABF), ‘qu’actúa’l domingu’ (DLFAC) pero que pue nominalizase fa- ciendo una referencia al ‘señor’ o ‘dueñu’: |
|
“dominical” 📖: “dominical”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu que conocemos pela documentación medieval:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">quatro</i>(TEST)
|
fazelejas e un dominical item un santoral del verano
|
|
Del llat. DOMINICĀLIS (EM) ‘del domingu’ (DLFAC), per vía culta, quiciabes con una referencia primera axetiva a los llibros do- minicales o que conteníen testos rellativos al domingu o a les llectures relixoses del domingu en misa. Pero al so llau per- vése l’intentu d’ufrir una variante popularizante: ipsa uinea qui iacet in termino domnigale 1032(or.) [ACL/8]. |
|
dominicu, a, o 📖: dominicu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
De la orde relixosa de Santo Domingo [Ay].
Axetivu cultizante que s’aplicó a lo rellativo y rellacionao cola orde de los <i class="della">dominicos</i>(TEST)
|
(→ dominiques) que toma nome del so fundador Domingo de Guzmán.
|
|||
dominiu, el 📖: dominiu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">dominio</i>.
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">In</i>(TEST)
|
tuo Iure et dominio sit translatum 887(or.) [DO IX-X: 32]
|
|
Del llat. DOMINIUM, -I ‘derechu de propiedá’ (EM s.v. domus) quiciabes con un resultáu popular *domeñu, acordies coles po- sibilidaes qu’ufre l’asturianu (GHLA 59) y la documentación medieval (§b) anque nun apaeza grafía pal aguardable [ø]. A la vera de lo que podría ser el resultáu popular pervése’l nidiu términu semicultu dominiu (§a). |
|
domiscar 📖: domiscar🏗️: NO ✍️: NO |
<(<i class="della">sic</i>)>(TEST)
|
“Hacer los domingos días de paseo y distracción” [R].
|
** |
||
domu, el* 📖: domu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu que namái conocemos cuayáu na espresión <i class="della">en</i>(TEST)
|
domu ‘en firme (aplícase al recoyer el pañu de la rede de manera tala que nun ruempa colos golpes de mar)’ [Xx].
|
|
del llat. CASA, -AE ‘cabaña’ que tamién convive con domum en testu del sieglu X (cfr. casa). |
|
don 📖: don🏗️: NO ✍️: NO |
Tratamientu honoríficu pa un home [JH. R. Xral]: <i class="della">A mi nun </i><i class="della">me</i>(TEST)
|
trates de don que soi probe [Sr].
|
Cfr. dueñu. |
||
don, el 📖: don🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Regalu [Ay]. Donación [JH]. //<i class="della">-es</i>(TEST)
|
‘ropa de la novia’ [Cb]. ‘axuar de la novia’ [Ca]. ‘vistíos y tocador que los novios un- vien a les sos futures muyeres’ [JH]. ‘regalos qu’al casase re- ciben o se faen los novios’ [JH].
|
|
cfr. perdonar) y tamién en desdón (cfr.). El plural etimolóxicu (d’aniciu neutru) dona ta- mién se conseña nos testos medievales. El neutru plural, asi- miláu al femenín en -A, xeneralizó, al sur del dominiu, un plural donas (cfr. dona). De la familia conozse’l verbu donar (cfr.) y el so compuestu endonar (cfr.). En rellación etimoló- xica con don ta l’ast. donamientu (cfr.). |
|
dona, la* 📖: dona🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////donas [Bard. Mar. Arm].>(TEST)
|
Regalos qu’al casase reciben o se faen los novios [Bard. Mar]. Tolo rellativo al vestuariu que los novios se regalen al casase [Arm].
|
|
Cfr. don, el. |
|
“donación, la” 📖: “donación🔤: , la” 🏗️: NO ✍️: SI Interpretación: 🧱 la” |
Términu que conocemos llargamente pela documentación me- dieval de la qu’equí ufrimos una esbilla:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">scriptura</i>(TEST)
|
prefiliatjonis ac donatjonis 905(or.) [DO IX-X/36]
|
|
Del llat. DONATIO, -ONIS ‘regalu’, ‘aición de dar’ (ABF), per vía semiculta. |
|
donadíu, el 📖: donadíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<doñadíu [y JH].>(TEST)
|
Regalu, don [JH].
|
|
Del llat. DONATĪUUM, -I formación debida al participiu donatīuus ‘dau pol emperador’ (EM) y que respuende a les re- gles evolutives del asturianu (GHLA 169; PE2) yá documentáu n’Alexandre (DEEH s.v. donativum). La variante doñadíu (de ser realidá na fala) ufriría l’influxu fónicu de dueñu, doña. |
|
“donador” 📖: “donador”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación medieval na aceición de ‘el que da’:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">aquel</i>(TEST)
|
scripto sea firme el qual non quiso desfazer el donador
|
|
||
donamientu* 📖: donamientu*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu que conocemos pela documentación medieval:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">el </i><i class="della">donamiento</i><i class="della">(TEST)
|
que don Aluar Diez nuestro padre que Dios perdone fizo 1227 (t. 1361) [SB/210]
|
|
||
donar 📖: donar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Verbu que conocemos pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">uindere</i>(TEST)
|
uel donare 905(or.) [DO IX-X/36]
|
aseda e la cuba que faga della para vender e donar 1348 [Es- pinareda/136]
|
Del llat. DONĀRE (REW) sigue’l güei inusual n’ast. donar anque entá se caltién l’amestanza verbal perdonar (cfr.). Tamién se conseña nel dominiu ástur el compuestu desdonar (cfr.) y en- donar (cfr.). |
|
“doncas” 📖: “doncas”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación medieval na aceición de ‘asina’, ‘pues’:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">doncas</i>(TEST)
|
por tal que aquellos que fazen omezio non podan es- capar s. XIII(or.) [FX/232]
|
|
del llat. DŬNC (REW); tamién García de Diego (DEEH). |
|
doncella, la 📖: doncella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<{Con yeísmu, donceya [Cl]}.>(TEST)
|
Cast. doncella [Cl].
|
2. Pexe llamáu tamién xulia [Llu]. //De carne doncella ‘tipu de mazanes blandes y aguacientes que duren poco’ (PE3: 178). Non vos caseis, amiga/Amiga y más donceya (…)/Buel- vet’acá, rapaza/Buelvet’acá, donceya [Coples de 1676] Toribu:Apavoráu quedé/sin ñada alabate, Xuan,/con lo que me enxaretasti,/que bien te poo xurar/non vi de menos, amigu,/la estoria del Preste Xuan,K/ñin la de los doce Pares/col almirante Balán,/y la doncella Teodora,Kdon Pedro de Portugal [ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 305- 314] A la {pera} Cuisa-Madama llaman en Asturias de Señora; a la vinosa, pera de doncella; á la petitoin, peruyo; y á la campanilla le llaman boca húmeda penachera; y á la Ber- gamota, verdiñal” [DC, Terreros] Quiciabes un catalanismu que llega a nós como castellanismu DONCELLA que Corominas-Pascual, por razones del vocalismu tónicu, entienden como continuador de *DOMNICĬLLA, diminu- tivu de dom(i)na ‘señora’ (DCECH s.v. dueño), lo mesmo que, frente a Meyer-Lübke (REW s.v. dominicella), suponen pal fr. demoiselle, oc. donsela, cat. doncella, etc., port. donzela. L’ast. cuenta con un continuador autóctonu del llat. *DOMINICĚLLA (EM s.v. domus), esto ye, ast. denunciella (cfr.) reserváu al llin- guax eufemísticu. |
||
dondar 📖: dondar🏗️: NO ✍️: NO |
<adondar [Qu. y Pr. JH. Cruce]. adondiar [Cruce]. adundiar [Cv].>(TEST)
|
Ponese una cosa blanda, esponxosa [Pr]. Suavizar una tierra [Qu]: Las tierras adondaban mutso col cal [Qu]. 2. Ceder, dexar d’atestonar [Pr]. Amansar, domesticar, suavizar [JH]. Domar [JH]. 3. Cansar, rindir, dexar molíu [Cv]. 4. Revenise un productu [Cruce].
|
|
Del llat. DOMITARE ‘domar’ (EM), incoativu de domāre (cfr. domar), verbu con dalguna presencia románica, asina fr. dompter, occ. dondar (REW) y bien conocíu n’ast. especialmente gracies al continuador del participiu DOMITUS > dondu (PE1: 105; PE2: 28). |
|
dondu, a, o 📖: dondu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<duendo [Cg. Tor]. +dundu [Ri]. dondio [Mar].>(TEST)
|
Blandu, suave [Mar], esponxosu, [Pr]. Suave [JH]: Metéi llos zapatos ente fabes pa que se pongan dondos (‘suaves’) [JH]. Blandu, esponxáu [Cv. Tox]. Esponxoso (el pan) [Tox. Mar]. Fino, suave, esponxoso, que se trabaya bien (la tierra) [Tb. Sl. /Eo/]: La tierra puei semase, yá ta donda [Tb]. Que se cultiva bien (un terrén) [JH]. 2. Cultivao, manso (un terrén) [Cg]. Que foi pertrabayada (una tierra) [Tox]. Que nun ta inculto (la tie- rra) [R]. 3. Cultiváu, non bravu (un árbol) [Sm]. Cultiváu (l’a- blanu) [Lr]. 4. Domáu (un bue, una vaca) [Ri. Qu. Tb. Sm. Cn (F)]: Esa vaca ta donda, trabaya pa los dos l.laos [Cn (F)]. Domesticáu [Pr]. Mansu (caballu, vaca) [Cg]. Mansu [Tor], dócil, cultu [JH]: Ista oveya ye mui donda (‘mansa, suave’) [JH]: Llos pioyos son más dondos que lles pulgues, piésquense miyor [JH]. Mansu, noble [Ri]. Domésticu, mansu [R]. Mansu, noble [Ri]. 5. Cansáu [Qu. Tb. Cn (F). Gr. Pr]: Güei traba- chesti; ¿tas dondu, eh? [Tb]. Cansáu, fatigáu, rendíu pol tra- bayu [Cv].
|
|
||
donegar 📖: donegar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
“dongorio” 📖: “dongorio”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>“dongorio<b class="della">”</b>(TEST)
|
|
|||
dongu, a, o* 📖: dongu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident>a)
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">suber</i>(TEST)
|
illa senrra domniga lloco predicto Agro rrodundo
|
post parte dominica pariet auri libra una 927 (s. XII) [ACL/121]
|
cfr.), y llueu, perdida la postónica, llogra resultaos en dongu, donga, que vemos na documentación antepuesta y en nomes de llugar del tipu Busdongo (Lleón), Cuadonga (TA 265, 536, 588, 781)]; b) d’una acentuación seronda, propia de quien inxer el términu dende la llingua escrita, qu’interpreta DOMINICUS, DOMINICA, con acentuación non llatina sinón pa- roxítona, frutu de la llectura; d’ehí siguieron cultismos (domi- nicu); dende una interpretación proparoxítona xustifíquense los semicultismos domingu y los antropónimos Domingu → Mingu, etc. La formación de secuencies como les asoleyaes na nuesa documentación nun ye daqué aisllao pues tamién se conseñen nel mesmu sieglu VIII na Galia: ubi uillas dominicas codirigere possint [Capitullare de uillis (s. VIII): Iliescu & Slu- sanki 278]. Semánticamente faise siempre una referencia a la posesión señorial. Pero dende l’ast. a. dongu féxose un deriváu en -ŌRIUM d’u surdió l’ast. a. “dongorio” (cfr.) quiciabes cola aceición de ‘propiedá señorial’, ‘señoríu’. Al empar llogróse tamién un verbu donguiar ‘facer el folgazán’, ‘andar d’un sitiu pa otru’ (cfr.). |
|
donguiar 📖: donguiar🏗️: NO ✍️: NO |
Folganzaniar [Lln]. <i class="della">//(Dir</i>(TEST)
|
a) donguialas ‘caleyar’ [Lln].
|
Cfr. dongu, a, o |
||
donosura, la 📖: donosura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Pallabra conocida pela documentación lliteraria:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Y</i>(TEST)
|
so garbu, so gracia y donosura [Judit 198]
|
Quiciabes sía un vieyu castellanismu fechu sol ax. donoso, a (DCECH s.v. donar). |
||
donzaina, la 📖: donzaina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<dunzaina [y Cepeda]. zuzaina [VCid].>(TEST)
|
Especie de xiblata o chirimía que xunto col bombu y el tam- bor facíen la orquesta tradicional [VCid].
|
2. Baille sueltu per pareyes [Oc]. Baille popular, especie de xota corrida [Tor]. Tipu de baille popular [Cepeda (LLA)]. Del mesmu aniciu que cast. dulzaina términu tomáu del fr. a. y m. DOUÇAINE [LLA], acordies con Corominas-Pascual (DCECH s.v. dulce). En tou casu na 2ª aceición abúltanos perclaru l’in- fluxu semánticu de danzaina (cfr.) fechu que pudo tar favore- cíu por ser l’instrumentu musical llamáu asina (donzaina) lo qu’acompangaba’l nel citáu baille. |
||
doña 📖: doña🏗️: NO ✍️: NO |
Títulu honoríficu [JH]. //<i class="della">La</i>(TEST)
|
doña ‘la maestra’ [Cb].
|
Cfr. dueña. |
||
doñeta, la 📖: doñeta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Lliria [Lleón].
|
D’un diminutivu del llat. domina, *DOM(I)NĬTTA (cfr. denun- ciella). Con too ha alvertise del curtiu encontu que podemos ufiertar pa la pallabra recordada nidiamente d’una llectura pero que nun s’atopa conseñada en DGLA, nin en LLA nin nel DHL. |
||
doñar 📖: doñar🏗️: NO ✍️: NO |
Dar el títulu de <i class="della">don</i>(TEST)
|
[Cl (VB). AGO]. Cfr. dueña.
|
|||
dopla, la 📖: dopla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<dopra [Tox. y As, Busmente (Oc)]. doupra [Vil.lapedre (Oc)].>(TEST)
|
Pieza {xeneralmente} de cueru [As, Busmente, Vil.lapedre (Oc)] en forma de U que cuelga del xugu y val pa que s’en- conte’l varal del carru [Cv. Vd. Tox. /Eo/]. Correa texida pa xuntar el xugu al carru [Vd]. Cfr. doblar.
|
|
||
dorada, la 📖: dorada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Sparus</i>(TEST)
|
auratus, cast. dorada [Lls, Tz, Xx, Llu, Av (PPAC). Lln, Rs, L’Arena, Ce, Vd, PVeiga (Barriuso: espáridos 578)]. Pexe más redondu y secu que’l xáragu [Lln].
|
|
||
doradura, la 📖: doradura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">doradura</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. dorar. |
||
dorar 📖: dorar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">dorar</i>(TEST)
|
[Ay. JH]. Arroxar (nel fornu, con una plancha) [Tb]: Esa carne hai que la dorar más [Tb]. 2. Ponese la ropa mariello al planchalo [Ri. Tb]: La camisa yá ta dorada de tanto planchala [Tb]. 3. Facer menos doloroso daqué, dicir sele (una anuncia, una reprensión) [Sr]: Al nun-yos lo dorar va paece-yos mal [Sr].
|
I almadraque de sirgo e una colcha de sirgo dourada
|
cfr.). Ye posible qu’ast. dorar tenga una variante torar 3 (cfr.) niciu del tracamundiu de les dentales sordes al entamu pallabra (GHLA §4.1.1.4) anque nun ye fácil convencese dafechu pues torar 3 ‘romper la ropa por planchalo muncho’ (cfr.) podría entendese como un desendolque de torar 2 ‘romper’ (cfr.) anque torar 3 pue xustificase como efeutu de dorar ‘romper porque ta perdorao’, esto ye, perplanchao. |
|
doria, la 📖: doria🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Río, agua corriente [Cuenca Alta del Esla (LLA)].
|
Cfr. doriu. |
||
-doriu, a, o 📖: -doriu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<b class="della">-</b>doriu, a, o
Suf. col significáu de ‘sitiu onde se fai daqué’, ‘aparatu, ferra- mienta’ [GLLA 278]. Con aniciu nel llat. -TŌRIUS, -A, -UM>(TEST)
|
ast.
|
-doriu (nes fasteres más occidentales del dominiu -doiru). Da- cuando pudo caltenese un resultáu -dueiru → -dueru (y mes- mamente -deru) debíu a un encruz con -ARIUS. Los valores paecen asemeyaos. El suf. -dueru apaecería n’axetivos (con valor de ‘pertenencia’ y ‘posibilidá’) y en nomes (con refe- rencia a ‘llugar’, ‘instrumentu’, ‘abondancia’, etc.). como fai ver Pharies (DESE s.v. -dero). |
||
doriu, el* 📖: doriu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<doiru [Cn (M, MG. F). Cv. Oc].>(TEST)
|
Oriella o senda d’un camín o cultivu [Cn (M)]. Sucu, xeneral- mente apradiáu, que nes finques cuestes val pa xebrar unes faces d’otres [Cv].
|
Terraplén, muriu, oriella de tierra que di- xebra un terrén d’otru más altu [Cn (M). Cn (M)]. Oriella d’una presa cuando sobresal del restu del terrén [Cv]. Altera- ción del terrén nun sitiu cuestu que queda na parte d’arriba y na d’abaxo al facer un camín o una presa pal riegu [Cn (F)]: Ya lo mesmo que la turria: güei si segamos hasta’l doiru somos unos mozos [Cn (F)]. 2. Parte de la finca onde existe más can- tidá de tierra [Oc]: Ahí ou cavas hai un bon doiro de tierra [Oc]. Bolsa de tierra de bona calidá [Oc]. 3. Banzáu que se fai nun ríu o regueru pa llevar l’agua fuera del calce [Cv]. Quiciabes del mesmu aniciu que’l galu DORUM ‘puerta’ (TLG 65; DLG s.v. duron) o, meyor, d’una variante *DORIUM refe- rida a ‘la entrada (o vera) d’una propiedá’. Ye posible que los topónimos del tipu Doriu, Duero, Doiras guarden dal- guna rellación etimolóxica anque hebo quien apuntare pa ellos un aniciu preindoeuropéu (TA 212; PE3). Un posible fe- menín de doriu ye doria, dau como apellativu por Le Men (LLA). |
||
dormición, la 📖: dormición🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Aición de dormir [JH].
|
Del llat. DORMITIO, -ONIS ‘facultá de dormir’, ‘sueñu’ (ABF), per vía semiculta. |
||
dormichón, ona 📖: dormichón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
Que duerme muncho [Tox. /Eo, Mánt/].
|
Cfr. dormir. |
||
dormida, la 📖: dormida🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">dormir</i>(TEST)
|
[Tb]. Tiempu que se duerme [Md].
|
|
cfr.). Quiciabes con incrementación sufixal siguió ast. dormidera (cfr.) y adormi- dera (cfr.). |
|
dormidera, la 📖: dormidera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<durmidera [Pa. Sm]. dormiera [Sb]. durmideira [Pzu].>(TEST)
|
Aición de dormir [Pa. Sb. Pzu. JH]: Fulán tien bones dormi(d)eres [JH]. Facilidá de dormise [Sm]. Cfr. dormida.
|
|||
dormidor, ora 📖: dormidor🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<dormior/ora [Ay. y JH]. durmior [Ay].>(TEST)
|
Que duerme muncho [Ay. JH].
|
Del llat. DORMITOR, -ORIS ‘el que duerme’, ‘dormilón’ (ABF). |
||
dormiente 📖: dormiente🏗️: NO ✍️: NO |
Que duerme de contino, que duerme [Ac]: <i class="della">Ella</i>(TEST)
|
esta semana ta mui dormiente [Llandellena (Ac)].
|
Del vieyu participiu de presente de dormīre (cfr. dormir). |
||
dormilientu, a, o 📖: dormilientu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<dormiliente [FCay].>(TEST)
|
Medio dormíu. Va dormilienta y abriendo un poqueñín una ventana [HyL 31] {-dispertando soñolienta (...) va durmillenta [HyL (F- O)/162]} Ñon vigo aquella diosa dormiolenta,/que con teyes ardiendo y gran fatiga/buscó a una fiya suya, tal añada,/por más tierra qu’en mundo ves sembrada [BAúxa, Sueños (Poesíes 21-24] Cfr. dormir.
|
|||
dormilón, ona 📖: dormilón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<durmilón/ona/ono [Ri]. ////dormilones [Xx].>(TEST)
|
Cast. dormilón [Ay. Ri. Tb]. ///-es ‘tipu de nases d’una sola boca o entrada que suel ser un calderu de plásticu o madera ensin la parte d’abaxo; dáse-yos esti nome pol munchu tiempu que se dexen reposar na mar’ [Xx]. Cfr. dormir.
|
|||
dormir 📖: dormir🏗️: NO ✍️: NO |
<durmir [Lln. Cl. Pa. Cg. y Ay. Ri. Tb. Sm. Md. An. Pr. /Eo. Mánt/. y JH]. adormir [JH].>(TEST)
|
Cast. dormir [Lln. Cl. Pa. Cg. Ac. Ll. Ay. Ri. Tb. Sm. Md. PSil. Pr. An. /Eo. Mánt/. JH]. Dormise [Tb. Sm. JH]. 2. Dormir xun- tos un home y una muyer y realizar l’actu sexual [Tb. Sm]: Dormienon xuntos [Tb]. 3. Lleldar la masa del pan [Tor. Mar]. 4. Desdexase, nun atender un asuntu col interés necesariu [Ri]. //-se ‘adormecese un miembru’ [Tb. Sm]: Dormíuseme’l pie [Tb]. //Durmir el pan ‘tar abrigao y tapao mentanto llelda la masa del pan’ [Sm]. //Durmir com’un maderu ‘dormir fonda- mente’ [Cg]. //Durmir com’una piedra ‘dormir fondamente’ [Cg]. //Durmir com’un sucu ‘dormir perbién’ [Pa]. //Durmise la peonza ‘xirar con muncha suavidá’ [Cg]. ///De mayo a San Miguel durmir en suelu y non maridar dizse por cuenta los pastores que vienen de fuera d’Asturies [LC]. El que munchu duermi pocu vive [LC].
|
|
||
“dormitorio” 📖: “dormitorio”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">I</i>(TEST)
|
lucerna de alatone et alia de dormitorio 1025 (s. XI) [MSAH-II/64]
|
la mi casa con la camara del dormitorio en que yo dormia
|
Del llat. DORMITŌRIUM, -I ‘cuartu onde se duerme’ (EM s.v. dor- mio; ABF), con continuadores románicos (REW), per vía culta. |
|
dormíu, el 📖: dormíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Tiempu nel que se duerme [Md].
Nominalización del participiu débil masculín de <i class="della">dormir</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
dormiyón, ona 📖: dormiyón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<durmiyón [Sr]. dormión [JH]. durmión [Lln. Pa. Cñ. Cv].>(TEST)
|
Que duerme muncho [Cb. JH]. Dormilón [Lln. Pa. Cñ. Cv. JH]. 2. Siempre distraíu (persona, animal) [Cp]. 3. Pesáu (el día, el tiempu) [Sr]: El día ta mui durmiyón [Sr]. ///Al raposu dormiyón non i canta’l grillu en boca [LC].
|
Quiciabes en rellación col verbu conxetural *DORMICULARE (EM, REW) > ast. *dormiyar pudieron facese ast. dormiyón, ona (cfr.) con posibilidá de nominalización; tamién l’abondativu dormiyosu (cfr.). |
||
dormiyón, el 📖: dormiyón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Castaña esférica dafechu que dacuando apaez ente les demás [Cb].
Cfr. <i class="della">dormiyón,</i>(TEST)
|
ona.
|
|||
dormiyosu, a, o 📖: dormiyosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Acabante espertar [Cb].
|
Qu’anda con sueñu [Cb. Cg. JH]. Cfr. dormiyón, ona. |
||
dornayu, el* 📖: dornayu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<durnachu [Md]. ///durnaxu [Md]. durnaju [As].>(TEST)
|
Desp. de duernu [Md]. Vasía de madera [As]. Cfr. duerna.
|
|
cfr.). Ello diz perbién cola espresión en [tS] aguardable na fastera B- D occidental onde s’asitia Miranda (durnachu) y fai almitir que lo mesmo dornaxu que durnaju ufren claros sufixos de tipu fónicu castellán separtaos per dos momentos destremaos na so entrada n’asturianu. |
|
dornica, la 📖: dornica🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<i class="della">Duerna</i>(TEST)
|
pequeña [Ca].
|
Del términu responsable del ast. duerna (cfr.) cola amestanza del continuador del suf. -ĪCCA. Asemeyáu ye dornicu (cfr.) con rellación a la formación dende’l responsable de duernu. |
||
dornicu, el 📖: dornicu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Duernu pequeñu onde s’echa de comer a los animales peque- ños [Ca].
|
Cfr. dornica. |
||
dos 📖: dos🏗️: NO ✍️: NO |
<dous/dúas [Sm. Md. Pzu. PSil. Dg. Vg. Llomb]. dous/dués [y Tb. Bab]. dous/dues [JH]. dous/dúas [Bab. Cv. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Mar]. dous/dugas [An. Cv. As (Oc)]. dous/duyas [An (Oc)]. dos/dúes [Qu]. dous [Qu].>(TEST)
|
Cast. dos [Ac. Bi. Qu. Sd. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As (Oc). Dg. An. Cv. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Vg. Llomb. Mar. JH]. //Dous veintes ‘cuarenta’ [SCiprián]. //Dos como Liborio ye respuesta de burlla cuando a ún-y ufierten una cosa: “-Voy date una torta”. -“Dos, como Liborio” [Xx]. //A dos enriba ‘xuegu infantil’ [Cñ]. ///Dos a unu pueen besallu en culu [JH].
|
otrassi lli cobo dues façes en Lames Vernielles 1306(or.) [SB/235]
|
masculín: dous > dos Del llat. DUO, DUAE, DUO ‘dos’ (EM) con continuadores romá- nicos (REW s.v. dŭo; DÉRom-1 s.v. */‘dU-i/). L’ast. ufre güei un resultáu mayoritariu dos indiferenciáu nel xéneru. De toes ma- neres, en parte de la fastera occidental hai variación de xéneru etimolóxicu anque cola espresión [-s] de pluralidá. En docu- mentos medievales vese la variación de xéneru (§b) anque yá nel primer terciu del sieglu XIII vese’l tracamundiu (§c). Al- viértese que’l femenín güei pue amosar inseguranza acentual, como per otru llau pue pasa-yos a los continuadores de Ŏ tó- nica llatina (GHLA §3.1.7). Tamién ye posible la presencia de -g- antihiática nel femenín, acordies colos vezos evolutivos de la llingua (GHLA §4.2.7). L’ast. tamién conoz nominalizáu el dos ‘el númberu dos’. |
|
dos, el 📖: dos🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
El númberu dos [Tb]. //<i class="della">Tomar el dos </i>‘llargase ensin dicir un res’ [Ac]. //<i class="della">Pescar el dos </i>‘llargase, marchar con priesa’ [VCid]. Cfr. <i class="della">dos</i>. Nes frases feches <i class="della">tomar</i>(TEST)
|
el dos, pescar el dos faise referencia, perposiblemente, a un vehículu (¿el tren, l’auto- bús?) numberáu, o que marchaba a les dos, o que facía falta coyer a la hora en puntu; d’ehí la referencia a la priesa con qu’había llargar ún.
|
|||
dosal, el 📖: dosal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Zona de tierra aisllada en ríu o llueu d’una riada [GEA s.v. Pra- via]. {Hai dos isllotes a lo cabero El Nalón llamaos <i class="della">Dosalón </i>y <i class="della">Dosalín</i>(TEST)
|
[GEA s.v. Pravia]}.
|
|
||
dosañal 📖: dosañal🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">dosañal</i>, de dos años [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>D’una amestanza de <i class="della">dos</i>(TEST)
|
(cfr.) y añal (cfr.) pa referise a quien tien dos años.
|
|||
doscientos, es 📖: doscientos🔤: , es 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 es |
<ident class="della" level="1"></ident><doscientos/as [Tb]. douscientos/as [Sm]. docientos/as [Cl]. ducientos/es [Cg. y JH].>(TEST)
|
Cast. doscientos [Cl. Cg. Tb. Sm. JH].
|
|
||
dosenu, a, o 📖: dosenu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><dosenu/dosena [Ca]. dosena [Po: LC (Vaca). Cg]. dosén/ena [Sb. Ca (i)]. usenu [PSil].>(TEST)
|
Mas un dosen que se dize Formigo 1564 [(Comuña): 103]
|
cfr.) o sol so antecedente cola amestadura d’un sufixu axetivador del mesmu calter que vemos nel ast. doblén (cfr.). La formación de numberales en -ENUS ye rellativamente frecuente como s’alvierte na docu- mentación moderna; de toes maneres ye posible que’l suf. re- cibiere l’influxu de la familia de ANNUS, -I ‘añu’ pa xustificar l’asitiamientu de [ø]: |
|
|
dosterciar* 📖: dosterciar*🏗️: SI ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. desterciar.
|
|||
dostoní* 📖: dostoní*🏗️: SI ✍️: NO |
Términu conocíu pela documentación medieval de Lleón:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">allifafes </i><i class="della">II</i>(TEST)
|
una gyngabe in panno grezisco et alia luberna panno doctori 1038 (s. XII) [ACL/108]
|
|
||
dotación, la 📖: dotación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
La xente d’a bordo, nel barcu [Llu].
Pallabra d’aniciu semicultu, en rellación col responsable del ast. <i class="della">dote</i>(TEST)
|
(cfr.), dotar (cfr.), como en castellán (DCECH s.v. dote).
|
|||
dotal 📖: dotal🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Lo que pertenez al dote [JH. R].
|
Axetivu continuador del llat. DOTĀLIS (EM), per vía culta, común al castellán (DRAE). |
||
dotamientu, el 📖: dotamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Dotación [JH].
|
Cfr. dotar. Nome en rellación etimolóxica cola familia de dote (cfr.), dotar (cfr.) y, como toa ella, per vía culta como en castellán (DCECH s.v. dote). |
||
dotar 📖: dotar🏗️: NO ✍️: NO |
<doutar [Pzu].>(TEST)
|
Cast. dotar [Pzu. JH]. //Dota’l diablu la fiesta [LC]. //Dota’l diañu lla xibla dizse cuando s’asoleya l’enfadu o repunancia que causa daqué cosa [JH].
|
|
Del llat. DOTĀRE (EM) ‘dotar’, ‘dar en dote’ (ABF), per vía culta. Na variante doutar alviértese l’influxu fónicu del continuador del llat. adoptare (cfr. adotar). |
|
dote, el/la 📖: dote🔤: , el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) |
<la dote [Pa]. /////el dote [Llg. Llv. Tb. Gr]. /////doute [Pzu].>(TEST)
|
Cast. dote [Pa. Ac. Llg. Llv. Sb. Ca. Sd. Qu. Tb. Pzu. Gr. JH]. Axuar que lleva la novia al casase [Pa]. Cantidá que se da a un conventu al facese monxa una fía [Pa]. //Los dotes ‘axuar que lleva la novia al casase’ [Sb]. ‘cantidá que se da a un conventu al facese monxa una fía’ [Sb].
|
dixieron que resçevian el dicho dote e que prometian
|
cfr.) y familia. La variante doute obliga a almitir, otra vuelta, l’influxu fónicu de adoutar anque doute, dote pudieron entendese popularmente como una se- cuencia de do(u) + te. |
|
“dou” 📖: “dou”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
Contraición de DE ILLE ‘del’ per vía occitana (Lapesa 1967: 350).
|
|||
doyura, la 📖: doyura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Abondancia [Sb]: <i class="della">Había muncha doyura de qué comer </i>[Sb]. Formación fecha del llat. DŌLIUM, -I ‘vasía de barru’, ‘vasía d’aceite, de vinu, de granu’ (EM), voz con caltenimientu ro- mánicu (REW; DEEH) d’u habría siguir ast. *<i class="della">doyu</i>. Al sur del do- miniu apaez documentáu’l llatinismu <i class="della">dolium</i>(TEST)
|
asina como’l plural dolia en testos del sieglu XII-XIII (LELMAL) y tamién hai nicios gall. de magar 1227 (Varela 2003: 293). El sufixu del términu sedría’l mesmu qu’atopamos n’ast. bayura ‘abondan- cia’. Pero si nel casu de bayura (cfr.) l’abondancia o riqueza facía referencia al conxuntu de beyos o xatos (PE1: 119) agora doyura fai que pensemos que se debe a l’abondancia qu’hai nel dolium o vasía que contién daqué. De facer casu a García de Diego la voz conseñada en Cantabria dojo ‘caxellu de les abeyes’, con metafonía → dujo ‘id’ (DEEH s.v. dolium), tendría l’aniciu en DŌLIUM (EM s.v. dolium; OLD) y ufiertaría una fo- nética castellanizante en [x]. Ello empobinaríanos a ver nel ast. duxa (cfr.) o duh.e ‘madexa’ non un continuador direutu
|
del llat. DOLIA (> ast. *doya) sinón un castellanismu con [x] que pudo adautase al ast. con [S] o [h]. Lo mesmo habría afi- tase, entós, pa los nomes de llugar asemeyaos de la fastera ca- bera de l’Asturies oriental (TA 634; PE2: 182). Na fastera occidental tenemos un posible masculín analóxicu nel nome del pexe duxu (cfr.) quiciabes con una motivación na forma. |
||
dozalgu* 📖: dozalgu*🏗️: SI ✍️: NO |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">mas</i>(TEST)
|
el dozalgo de la aldea de Lendecastiello et sus terminos
|
|
Cfr. doce 1. |
|
dozavu, a, o 📖: dozavu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">dozavo</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
draga, la 📖: draga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<i class="della">///<ident class="della" level="1"></ident>Hay</i>(TEST)
|
una draga en Xixón que saca’l agua y el fangu non, di- cíase en son de burlla por una draga que sobre 1910 había en Xixón [LC].
|
|
||
dragón, el 📖: dragón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Animal imaxinariu que tien el so aniciu nel güevu del gallu (carauterizáu pel so pergrán poder, forma terrible, voluntá de diablu, que se tira a les persones y mata cola mirada) [Llomb].
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Petro</i>(TEST)
|
Drago 1153 [ACL-V/274 (Cano 2010: 231)]
|
|
||
draque, el 📖: draque🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Coríu marín de picu amarronáu [Cñ].
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">se</i>(TEST)
|
case con una porcona, fea como un draque [Grangerías
|
|
mar’ → ‘coríu’ ye daqué que se xustifica pela mesma cultura popular amosada perbién nun poema de Xosefa Xovellanos nel sieglu XVIII cuando apondera de los ingleses les sos virtúes marineres: Y el inglés anda pel agua/lo propiu que los coríos [NJovellanos 168]. Nada tien ello que ver col coriín de l’Ir- landa [Glorias Ast 162b] anque nun dexe de ser sintomático que se conseñe tamién na nuesa lliteratura moderna (García Arias 2014c: 22). |
|
dril, el 📖: dril🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cast. dril, tela d’algodón [Ac. VCid].
|
Términu tomáu del ingl. DRILL, quiciabes con orixe inmediatu nel alemán drillich ‘tela texío con tres llizos’, d’aniciu llatín (DCECH s.v. dril, 1ª doc. 1743; García Arias 2014c: 22). |
||
driza, la 📖: driza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cabu que permite maniobrar cola ostaga [Barriuso: barcos 225]. Apareyu pa izar y arriar la verga portadora de la vela [Barriuso: barcos 226]. ///<i class="della">Cuando vien la lluvia antes que’l </i><i class="della">viento,</i>(TEST)
|
alista drizas sin perder momento; y si el viento te cogió primero, ye señal de viento ligero, iza gavias arriba [LC].
|
Del it. DRIZZA, tomáu de drizzare “porque las drizas se em- plean para subir las velas” (DCECH s.v. drizar; 1ª doc. triça en 1555). |
||
droga, la 📖: droga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">droga </i>[JH]. //<i class="della">Dar drogas </i>‘falar muncho, falar ensin apa- rar, ensin cesar’ [Tb]: <i class="della">Tal</i>(TEST)
|
tol día dando drogas [Tb].
|
Pallabra de notable complexidá pues nella pueden axuntase términos d’aniciu destremáu: ún referente a una sustancia em- plegao por cuenta les sos virtúes curatives o alucinóxenes, otra rellativa a les pallabres pronunciaes. La complexidá xustifica que se fexeren propuestes dende’l célticu, holandés, iraniu (DCECH) asina como dende l’árabe (Corriente, Pezzi). Gonzá- lez-Ollé (2004: 25) fai un resume de les opiniones sobro la eti- moloxía de droga términu que, suxer, podría tar documentáu nes gloses emilianenses como “drauca” y que podría rellacio- nase col célticu DRAUOCA cuando tien el significáu de ‘cizaña, ballicu’. Pelo que dende l’ast. pudiere dicise bien taría afitar que, d’almitise étimu talu, l’ast. droga habría tratase d’un prés- tamu darréu que nun hai niciu del diptongu decreciente [ow] al occidente nin paez mui xustificable la sonorización de [k] precedida de [w]. Pela parte de nueso entendimos ast. droga como deverbal de *degorar ‘recitar de memoria’ (cfr. dro- gueru). |
||
drogueru, a, o* 📖: drogueru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<drogueiru/era [Qu. Tb].>(TEST)
|
Charrán, que fala de contino y fadia [Qu. Tb]: Ya’l más dro- gueiru’l pueblu [Tb].
|
Ye axetivu qu’entendimos (ADLA 256; PE1: 133) en rellación col verbu medieval *de-corar ‘recitar de corazón’ → ‘recitar de memoria’, de xuru que partiendo del llat. cor, cordis ‘cora- zón’ (García Arias 2000b: 133), o de chorus, -i ‘coru’ (→ *‘que recita nel coru’), quiciabes dende *DECORARIU siguien- do’l modelu de PECORĀRIUS (EM s.v. pecu) > ast. pregueiru ‘pastor’. Al so llau tiense un deverbal de *degorar → ast. droga d’u siguen espresiones dar drogas ‘falar muncho ensin sustancia’, términu que se conseña en fasteres americanes del castellán onde droguero defínenlu como “tramposo, engaña- dor”, daqué averao al cat. adroguer y al españolismu en sardu androgéri “furbo, malizioso, astuto, birbo” (DES s.v. andro- géri). La propuesta que lleemos en Corriente empobina a en- llazar ast. drogueiru, etc. con toa una riestra de términos hispánicos onde se vería una raíz ár. H.Ţ R + suf. románicu, too ello col significáu de ‘charlatanería’ (DA s.v. droga) y que re- llaciona con gall., port., cast., cat. droga ‘sustancia d’usu téu- nicu y médicu’ de difícil esplicación etimolóxica pa Corominas-Pascual (DCECH). |
||
drogueru, el 📖: drogueru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<drogueiru [Pzu].>(TEST)
|
Cast. droguero [Pzu. JH].
|
Posible nominalización del masc. de drogueru, a, o (cfr.). |
||
drópicu, a, o 📖: drópicu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">hidrópico</i>(TEST)
|
[Ay].
|
Adautación al ast. del cultismu castellán HIDRÓPICU formáu con dos términos d’aniciu griegu. La pallabra documéntase yá en cast. a. como drópico en la Gran Conquista de Ultramar (DCECH s.v. hidro-). |
||
duana, la 📖: duana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Gustu [Lln]. //<i class="della">Per</i>(TEST)
|
duana ‘pente medies’, ‘per influencia’ [Lln].
|
Del ár. DĪWĀN ‘oficina’, voz con continuadores nos domi- nios hispánicos, ente ello en mir. duana (DA s.v. diván; DEEH s.v. diwan; DCECH s.v. aduana; Leite de Vasconcellos 1901: 15) y en fr. douane, it. dogana (REW) con derivaciones se- mántiques secundaries pero rellacionaes con dellos aspeu- tos sociales averaos a los vezos y problemes alministrativos y burocráticos. |
||
dubaniellu, el* 📖: dubaniellu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. ubaniellu.
|
|||
dubia, la 📖: dubia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<dúbida [y R].>(TEST)
|
Cast. duda [R. CC].
|
|
Del llat. DUBIA, neutru pl. de. dubium ‘dulda’ (EM) xustifícase perbién l’ast. dubia. Tamién podría entendese dende un parti- cipiu fuerte de dubitāre ‘duldar’ (EM s.v. dub-), esto ye *DUBITA
> dúbida > dubia. Esti participiu tamién podría xustificar la variante más evolucionada (cola perda de la vocal postónica
*DUB’DA) el resultáu ast. dulda, (cfr.) lo mesmo que
DUB(I)TĀRE (EM) > ast. duldar (cfr.). |
|
dubiosu, a, o 📖: dubiosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<dubiyosu [y JH].>(TEST)
|
Cast. dudoso [JH].
|
Podría entendese dende l’ax. llat. DUBIŌSUS, -A, -UM ‘duldosu’ (EM; ABF), fechu sobro dubium (EM s.v. dub-). Dende dubiosu xustificaríase ast. dubiyosu con una -y- antihiática. |
||
dubitu, a, o* 📖: dubitu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<dubita [R].>(TEST)
|
Flexible [R]: La madera non ye dubita [R].
|
D’un posible llatinismu en rellación col verbu dubitare ‘dul- dar’, ‘tetubiar’ (ABF). El fechu de que namái Rato conseñe la pallabra da anuncia de la curtia credibilidá del datu darréu qu’esti autor ye abondes vegaes problemáticu nes sos infor- maciones léxiques. |
||
duca, la 1 📖: duca🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Cast. <i class="della">duquesa </i>[Vd. JH].
Formación analóxica femenina sol ast. a. <i class="della">duc</i>(TEST)
|
→ duque (cfr.).
|
|||
duca, la 2 📖: duca🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
(TEST)
|
Caxón pequeñu p’amasar [Lln].
|
** |
||
ducáu, el 📖: ducáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">ducado</i>(TEST)
|
[JH]. 2. “Moneda imaginaria de 11 reales de ve- llón, que todavía se usa en las ferias para la compra de anima- les” [R]: Tú vendieste en cien ducaos [JH]. 3. Para, pieza de terrén [Pz (Toponimia 138 s.v. Las Segadas)]. tres ducados de oro et honze reales de plata 1509(or.) [MV/542] un ducado de oro e una taça e reales de plata 1519(or.) [MV/570]
|
|
||
ducil, el 📖: ducil🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><dúcil [R].>(TEST)
|
|
|||
duechu, a, o 📖: duechu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><dueitu [Sm., Vd (Cv)]. aduechu [Sl]. duchu [Ay]. aduchu [y JH].>(TEST)
|
Cast. ducho [Tb. JH]. Práuticu, avezáu [Sm. Vd (Cv)]. Cono- cedor, esperimentáu [Ay]. //Tar aduechu ‘tar avezáu a, fechu a’ [Sl]: ¿Yá tas aduechu a esa gadaña? [Sl].
|
|
||
duela, la 📖: duela🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
duella [Cg. Cb. Llib. y JH]. duel.la [CSil]. /////duela [Lln. Ay. Tb. PSil. Cn (Fuchasqueiru). Sl]. /////lluella [y JH].>(TEST)
|
Cast. duela [Cg. JH]. Parte de la madera debaxo’l sámagu [CSil]. Tabla corva que forma les parees de los toneles [Ay. Tb. PSil. Cn (Fuchasqueiru)]: Fain falta dúas duelas nuevas [PSil]: Hai madera de duela pa faer pipas ya pipotes ya lo que faiga falta [Tb]. Caúna de les tables con que se fai un barril, ferrada, tonel [Lln]: Duela de h.aya [Lln]. 2. Madera nuevo, retueyos que salen llueu de cortar les castañales [Sl]. //-es ‘ta- bles de que se fai la ferrada [Cb] o delles vasíes’ [Llib].
|
|
cfr.; PE2: 181). Sol ast. duela (que de xuru almitió una variante *doela a xul- gar pela documentación) siguió ast. dobela (cfr.) con una -b- antihiática y con una aceición primaria de *‘lo dolao’, *‘les coses dolaes’. Pa la espresión palatalizada del tipu duella bien taría averase a lo que diximos más enriba s.v. dolar. |
|
duelu, el 📖: duelu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<duelu [Pa. Cp. Tb. Sm. Md. PSil. Cd. Pr. Oc]. duolu [Tox].
+duilu [Ay]. /////duelgu [JH]. //dolo [Eo. Mánt].>(TEST)
|
Cast. duelu [Pa. Tox], dolor, llástima [JH]: Tien munchu duelgu de llos pobres to tíu Xunquera [JH]. Compasión [Pa. Ay. Md. Cd], piedá [Ay. Tb. Sm. Md. Pr]: Nun tien duelu de naide [Sm]: Dio-y sin duelu [Pa]. Sentimientu de dolor, de cariñu [PSil]: Tien muitu duelu del sou probe fichu [PSil]. Llástima, sentimientu [Tox. Oc. /Eo. Mánt/]. 2. Pena, remordimientu por facer dalguna cosa [Sm]: Dame duelu gastar tantas perras [Sm]. 3. Familiares del difuntu a quien se da’l pésame {nun entierru} [Tb. Cd]: ¿Quién taba nel duelu? [Tb]: Los del duelu marchanon ceu [Tb]. 4. Llutu [Ay. Tb]: Tovía tán de duelu [Tb]. //Tener duelu ‘apreciar muncho una cosa y nun querer gastala’ [Cp]: Ties duelu del diniru [Cp]. ///Del que tien cama y duerme en suelu, non hay duelu [Fabriciano].
|
|
Del llat. DOLUS, voz qu’apaez xunto a la baxollatina de dolor, |
|
duende, el 📖: duende🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. dueñu.
|
|||
duendu, a, o* 📖: duendu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cfr. <i class="della">dondu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
duendu, el 📖: duendu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<duöndu [Cl].>(TEST)
|
Cast. duende [Cl], apaecíu [Cg].
|
Cfr. dueñu. |
||
dueña, la 📖: dueña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Señora o muyer principal, casada [JH]. 2. Muyer propietaria de dalguna cosa [Tb. JH]: <i class="della">La</i>(TEST)
|
dueña nun viende [Tb]. 3. {(Doc.) Monxa}. 4. Títulu que se da a la muyer [Xral].
|
|
a) b) vobis donna Maria Fernandiz moniale Sancti Pelagii |
|
dueñu, el 📖: dueñu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<doñu [Md].>(TEST)
|
Cast. dueño [JH], amu, propietariu [Tb. Md].
|
|
La documentación del dominiu ufierta la espresión llatina plena, In domino deo, de magar el primer documentu orixinal 803(or.) [DO IX-X/19], conseñándose llueu otres variantes más reducíes nel cuerpu fónicu: Del llat. dominus, -i > DOMNU acordies col mesmu tratamientu evolutivu que vemos enriba (cfr. dueña) anque alvirtiendo qu’agora alcuéntrense exemplos onde se produz una vieya afé- resis, quiciabes al quedar DOMNU > don (§d) en posición átona na secuencia fónica, espresión que se caltendrá namái como títulu de persona. La mesma reducción hebo pasar nos exem- plos que vemos na documentación medieval *el don(u) de la casa > el don de la casa (§c). Estos exemplos pudieron alter- nar cola variante diptongada darréu que nel sieglu XV úfrese’l decursu duen de casa que sedría antecesor del cast. duende pero tamién ufríu en documentu medieval de Sahagún na acei- ción de ‘dueñu’ (DCECH s.v. duende): el duende estando de- lantre no lo prinde nenguno 1221 [MSAH-V/131]. N’ast. corrixóse duende por duendu ‘apaecíu’ (cfr.), percarauterizan- do’l masculín. |
|
duerna, la 📖: duerna🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<duorna [y Cd]. duörna [Cl].>(TEST)
|
Cast. artesa [Lln. Cl. Ta] ensin tapa [Ri]. Recipiente grande de madera de forma cuadrada emplegáu pa mayar la mazana colos mayos [Pa. Sb. Ri]. Cacíu de madera pa recoyer sidra que se maya en llagar [Cb]. Artesa pa dar la comida a los go- chos [Cp. Ac. Sr. Ay. Lr. Ce. An. Oc. Pr (/duernu ‘duerna pe- queña’/pelona ‘duerna grande’)]: Hai que cha-y de comer nuna duerna [Sr]. Artesa de madera pa facer el samartín [Cn (MG)]. Artesa grande onde se mata’l gochu [Llg]. Artesa de madera onde se pela y prepara’l gochu llueu de matalu [Cb. Ll]. Vasía grande de madera d’una sola pieza y de forma d’es- cudiella pa llavar el mondongu y otros usos [Cg]. Artesa grande de madera onde se sala’l gochu [Pa] y de menos fondu que’l duernu [Qu. Tb]. Recipiente que se pon baxo los biste- chos pa recoyer l’agua que pinga [Sb]. Recipiente de madera onde se ponen los quesos frescos pa qu’escurra la biria [Lln]. Artesa de castañal, d’una sola pieza circular y de gran tamañu (utilizada pa llavar la cacía y otros llabores) [Vv (= duernu)]. Artesa de madera pa destremaos llabores, mayor que’l duernu [Sm]. Artesa d’una sola pieza, circular o bien oblonga [LV. DA]. “Artesa de madera de una pieza, de figura circular, em- pleada en las cocinas para fregar” [R] y otros munchos usos [JH]. Vasía grande de madera y d’una pieza [AGO]. Recipiente de madera [Lln (S)]. Vasía de madera, redonda, de munchu diámetru y pocu fondu, emplegada p’amasar la torta [Cb]. //La duerna salar ‘artesa pa salar la carne’l gochu (suel ser de ce- mentu) [Sm].
|
|
||
duernada, la 📖: duernada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><duernaa [JH]. dornada [y Tb]. durnada [Sm]. duerná [Llg. Ay]. dorná [Ri].>(TEST)
|
|
|||
duernáu, el 📖: duernáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><durnáu [Sm. Oc]. +duernéu [Ay. Ll]. +duernóu [y Llg]. dor- náu [y Tb]. durnáu [Sm. Oc]. +dornéu [Mi].>(TEST)
|
|
|||
duernina, la 📖: duernina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Caxón pequeñu p’amasar [Lln]. Dim. de <i class="della">duerna</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
duernón, el 📖: duernón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Caxa grande del llagar, onde mayen les mazanes [Pa]. 2. Duerna grande onde se recueye la sidra que sal de la prensa del llagar [Cp].
<ident class="della" level="1"></ident>Aum. de <i class="della">duernu</i>(TEST)
|
(cfr. duerna).
|
|||
duernu, el 📖: duernu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><duornu [y Cd. y Vd]. +duirnu [y Cp. y Llg. Ay. Ll. Mi. Ri]. duerno [Os. Cñ. Ar].>(TEST)
|
Duerna pequeña [Pa. Lr. Sb. Ay. Ri. Pr]. Duerna grande [Cp]. Artesa [Villah] grande y tosca [Cv]. Cast. dornajo [Pa. Vg] pa destremaos usos [Lln. Oc]. Vasía de madera pa dellos usos [Cp. Vd]. Vasía más grande que la bacía emplegada pa la ma- tanza [An], salar la carne y como complementu del pisón del vinu [Cn (V)]. Troncu abiertu en forma de canal, zarráu pelos estremos onde s’echa de comer a dellos animales domésticos [Ca]. Vasía onde echen de comer a los gochos [Lln. Pa. Cb. Llg. Sb. Ay. Ll. Ar. Qu. Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. Llomb]. Artesa cuadrada de madera o piedra pa dar de comer (a los gochos, vaques, caballos), pa salar el tocín, cortar la paya, pisar ma- zana, mayar (árgomes, alcacer) y pa otros usos [JH]. Utensiliu de madera pa dar de comer a los caballos [Vd]. “Artesa, co- medero, camellón, peladero” [JH]. Vasía de madera pa salar el gochu [Vd]. Vasía de madera onde pelen el gochu [Oc] y salen la carne [Os. Oc]. Maderu grande, cuadráu y güecu pa salar tocín, recibir la sidra que sal del llagar y otros llabores [LV. R. DA]. Depósitu onde mayen la mazana pa facer sidra [Lln. Pa. Cg. Llib. Cñ. Sb Tb. Cd]. Bebederu, barcal [Vd] de troncu [Tb, Sm, Cn (Oc)]. Caxón de madera onde guardaben la comida de los gochos [Qu]. Maderu grande y cuasimente circular, planu percima y ciñíu con una banda pequeña onde se pica l’árgoma verde, paya y narbasu pal ganáu [LV. R]. Artesa fecha d’un troncu afuracáu onde corten en trozos pequeños el toxu que dan a los caballos como alimentu [Oc]. 2. Recipiente onde se pela y prepara’l gochu llueu de matalu [Cp. Ca]. Ar- tesa, xeneralmente de castañal, d’una sola pieza circular y grande (utilízase pa llavar cacía y otros llabores) [Vv (= duerna)]. “Artesa, madero cavado que sirve para pasar los ríos a falta de barca” [JH]. 3. Barcal, depósitu donde queda alma- cenao l’agua de la fonte [Llv. Sd. Qu. Tb (= barcu = barcal)]. Recipiente onde almacenaben agua traío de la fonte pa usu do- mésticu [Qu]. //Duernu las árgumas ‘duerna onde parten en cachinos l’árgoma’ [Sm]. //Sidra’l duernu ‘mostu dulce de la sidra’ [Tb]. ‘sidra acabante mayar’ [Cg (sidre)]. //Duernu d’amparar ‘artesa pa recoyer la sidra’ [Sr]. //Duernu de mayar ‘artesa onde mayen la mazana pa facer sidra’ [Sr]. //Duernu de matar ‘recipiente sol que maten el gochu’ [Sr]. //Si tienes muchu cómilo en duernu dizse a una persona altiva y soberbia [Lln]. ///El que tenga munchu que lo comia nun duernu ‘la ri- queza nun da consideranza nin respetu’ [Cg].
|
|
Cfr. duerna. |
|
duícima, la* 📖: duícima🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">ela tercia integra de la </i><i class="della">duizima</i>(TEST)
|
de la iglesia de Sanctiago
|
|
Del llat. DUODECIMUS, -A, -UM ‘duodécimu’ (ABF), con nomi- nalización del femenín y con referencia a una midida que se- dría la duodécima parte de daqué. En realidá dende l’étimu propuestu hebo siguir un resultáu primeru *do(d)ézema → duícima. El nuesu resultáu medieval fai entender perbién non sólo que’l gall. a. “duizema” nun ta aislláu sinón que pue per- pasase percima de los problemes evolutivos fonéticos que viere Pensado (1965: 23) en testos de 1255 y 1281. |
|
dulce 📖: dulce🏗️: NO ✍️: NO |
<dulce [Lln. Sb. Tb]. dulci [Cl]. /////dolce [Mar. /PCastro/. JH].
/////duce [Cb. Cg. JH. R. AGO]. duci [As]. duz [JH]. doce [Mar].>(TEST)
|
Cast. dulce [Lln. Cl. Cb. Cg. Sb. Tb. As. /PCastro/. JH. R]: Ye duce como miel [R]. De sabor dulce [Xral]. 2. Caliente y sele (el tiempu) [Lln]. //Dulce de sal ‘sosu’ [Sb]. //Pan doce ‘pan con poco sal’ [Mar].
|
|
ayos/sopines y lleche preso,/mayuques o bien pilongues/ce- cina como torreznu/y, pa un tragu tamién, sidre duciquín del duernu [ABalvidares, Canción (Poesíes 272-281)]
Del axetivu llat. DULCIS, -E ‘dulce’ (EM), panrománicu (REW) ya panhispánicu (DEEH s.v. dŭlcis). L’axetivu caltiénse tamién no- minalizáu (cfr. el dulce). Nos exemplos fónicos ast. obsérvense dos niveles nel procesu evolutivu que tamién s’alvierten n’o- tros dominios hispánicos: a) conservador onde se caltién la /l/ posnuclear; b) avanzáu onde la /l/ ta fusionada cola vocal velar precedente (GHLA 65), lo mesmo que vemos en duzura (cfr. dulzura), duzones (cfr.), duzor (cfr.). Nos dos casos alcontra- mos /ú/ pero mentanto que nel segundu trátase d’una inflexón debida a /l/, nel primeru podría ser un cultismu. Esos dos pla- nos pervénse tamién en tola familia llingüística y na mesma documentación medieval; nésta tamién ye posible observar una etapa arcaica de /o/ enantes del so zarramientu por influxu de /l/. La vocalización de [l] posnuclear ye responsable del re- sultáu doce dende un estadiu previu *douce > doce. La con- señación medieval Pedro Ferrandez dicho Pedro Duçe 1447(or.) [SP-III/444] plantega problemes interpretativos por cuenta la curtia información del testu. El términu apaez n’an- troponimia bien pospuestu (a. 1156) bien antepuestu (a. 1239) a otru nome. El testu de 1390 paez referise a un nome de llu- gar, quiciabes de Colunga (La Duz). Del quiciabes semicul- tismu dulce con incrementación diminutivo-despeutiva (en
-ACULUS >) -ayu sigue dulzayu (cfr.) xunto a la variante dul- ciayu. L’ast. dulzarayu ye tamién dim. formáu sobro dulzar (cfr.). Otros derivaos diminutivo-despeutivos vémoslos en dul- zuxu (cfr.) y dulzarriu (cfr.). Sobro dulce tamién s’iguaríen dulzor (cfr.) y dulzura (cfr.). Tamién sobro dulce (PE2) féxose’l verbu adulzar (cfr.), endulzar (cfr.) y quiciabes adulcir 1 (cfr.). L’ast. dulciayu (variante de dulzayu) paez que dexa entrever la existencia d’un verbu *dulciar; de la mesma manera que dul- zaíu (cfr.) otru *dulzaír. |
|
dulce, el 📖: dulce🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<duce [Cg].>(TEST)
|
Cast. dulce [Cg]. Pastel, confitura [Ac (i). Ca. Tb]: Non, bás- tame un dulce [Tb]. Confitura (de mazana, ciruela...) [Tb]. //-es ‘los pasteles’ [Cd. Pr]. //En dulce ‘(arder) sin llama’ [Lln]. //De dulce ‘tipu de mazanes que s’asaben y coles que se facía dulce’ [Ct]. //Dulce d’alba ‘tipu de mazana [AGO] blanco-ma- riella, cerosa, puntiada’ [MS (duce d’alba)]. //De dulce de santu ‘tipu de mazanes achaplaes, blanques, mui fines, dulces’ [Vv]. //Duceseroña ‘mazana amarillenta, daqué tiñida de verde’ [MS] y que podría entendese como ‘mazana dulce y tar- diega o seronda’ y tamién como ‘mazana dulce de seronda’. //De dulcesol ‘tipu de mazanes de sabor dulce, colloraes’ [Go]. Paez una amestanza de dulce y sol. El primer elementu empo- bina a una rellación colos tipos denomaos de dulce (cfr.); el
|
|
||
dulcerín, ina* 📖: dulcerín🔤: , ina* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ina |
<///<ident class="della" level="1"></ident>/dulcerines [Cb].>(TEST)
|
|
|||
dulceru, a, el/la 📖: dulceru🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<ident class="della" level="1"></ident><dulceiru [Ce. Tox]. dulcera [Ca]. dulceiru/era [PSil]. //dul- ceiro/a [Eo].>(TEST)
|
|
|||
dulciayu, a, o 📖: dulciayu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Con poca sal (la comida) [Tox].
<ident class="della" level="1"></ident>Formación diminutiva en -<i class="della">ayu,</i>(TEST)
|
llograda n’amestanza con dulce
|
|
||
dulcín, ina, ino 📖: dulcín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<ident class="della" level="1"></ident><dulcina [Tb].>(TEST)
|
|
|||
dulda, la 📖: dulda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<duda [Tb]. dúa [Ay].>(TEST)
|
Cast. duda [Ay. Tb. JH].
|
|
cfr.; cfr. dubia). La documentación medieval ufre la va- riante más arcaica cola perda de la postónica (§a) asina como’l pasu siguiente onde s’alvierte’l zarramientu de la tónica (§b) gra- cies a que, al so llau, apaez la velarización del primer elementu del grupu romance -B’D-> -ld- (§c, §d) como davezu pasa n’as- turianu (GHLA 265); la grafía “dulta” (§e) asoleya la inseguranza fónica que, ensin dubia, foi posible nel procesu evolutivu; los exemplos de tipu §f dan anuncia de los resultaos de tipu castellán que van a xeneralizase de magar el sieglu XV. Sobro ast. dulda fé- xose duldanza axuntándo-y un sufixu en -ANTIA; un estadiu más arcaicu ufiértalu’l FX. |
|
duldanza, la 📖: duldanza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Dulda [JH].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">toda</i>(TEST)
|
dobdancia de los servos sea desfecha s. XIII(or.) [FX/207] Cfr. dulda.
|
|||
duldar 📖: duldar🏗️: NO ✍️: NO |
<dudar [y JH].>(TEST)
|
Cast. dudar [JH].
|
|
Del llat. DUBITĀRE ‘tar ente dos posibilidaes’, ‘duldar’ (EM s.v. dub-), verbu con continuadores románicos (REW) ya panhispá- nicos (DEEH), sigue n’ast. la perda de la vocal pretónica como da cuenta d’ello el grupu -B’D- na documentación medieval (§a-b). Los pasos evolutivos qu’alvertimos nos exemplos ci- taos coinciden no fundamental colo que se dixo s.v. dulda (§a, §b, §c). L’actual verbu dudar ufre’l resultáu que trunfará en castellán. |
|
duldosu, a, o 📖: duldosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<dudosu [Sm. y JH].>(TEST)
|
Que tien duldes, dubiosu [Sm. JH]: Díxetelo pa que nun foras dudosa [Sm].
|
|
||
dulzaíu, el 📖: dulzaíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Dulzor [Ac]: <i class="della">Tengo</i>(TEST)
|
un dulzaíu na boca y no sé de qué puede ser [Ac].
|
|
||
dulzar 📖: dulzar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>(Tipu) de mazana dulce y blanda que maurez per agostu [Cn].
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">per</i>(TEST)
|
illo pumare dulcare et per illo peredo 1115(or.) [SV/243]
|
|
||
dulzarayu, a, o 📖: dulzarayu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Perdulce [Ac].
<ident class="della" level="1"></ident>Del ast. <i class="della">dulzar</i>(TEST)
|
(cfr.) cola amestadura del suf. ayu.
|
|||
dulzarillu, el 📖: dulzarillu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Confite, dulce [Ca].
<ident class="della" level="1"></ident>Posible castellanismu dada la espresión -<i class="della">illu </i>del diminutivu, anque teóricamente podría ser adautación castellanizante del ast. *<i class="della">dulzariellu</i>(TEST)
|
(PE2) o tracamundiu de yeísta por *dulzariyu.
|
|||
dulzarriu, a, o 📖: dulzarriu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><dulzarrio [Cñ. VCid].>(TEST)
|
|
|||
dulzayu, a, o 📖: dulzayu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Dulce [Ac. Sr]: <i class="della">Estes</i>(TEST)
|
peres paecen mui dulzayes [Ac].
|
Diminutivo-despeutivu de dulce (cfr.) variante de dulciayu
(cfr.). |
||
dulzor, el 📖: dulzor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. duzor.
|
|||
dulzura, la 📖: dulzura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<dolzura [JH].>(TEST)
|
Cast. dulzura [JH. Xral].
|
|
Cfr. dulce. |
|
dulzuxu, a, o 📖: dulzuxu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Perdulce [Cl].
Diminutivo-despeutivu del <i class="della">dulce</i>(TEST)
|
(cfr.), por antífrasis.
|
|||
“dun” 📖: “dun”🏗️: NO ✍️: SI |
{(Doc.). Mientres}.
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">dico</i>(TEST)
|
ut dum uita 889 (or) [DCO 34 (DO IX-X)]
|
|
Del llat. DUM ‘mientres’ partícula temporal que marca la si- multaneidá de dos aiciones que se desendolquen (EM), pallabra que dacuando entra n’amestances del tipu DUM INTERIM (cfr. mentres). L’ast. dun paez un cultismu anque ye verdá que la [u] tamién pudiere debese a tar átona na secuencia (CGHLA 195]. |
|
dunviar 📖: dunviar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. unviar.
|
|||
dunviu, el 📖: dunviu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Relevu [Md]. 2. Vecera [Md]. Turnu [Md]. Deverbal fuerte de <i class="della">de</i>(TEST)
|
+ unviar (cfr.).
|
|||
duña* 📖: duña*🏗️: SI ✍️: NO |
Anque’l términu nun se documenta en tierres de Lleón sinón más al este (Oliver 239), lo cierto ye que paez caltenese güei en Zamora onde <i class="della">duña</i>(TEST)
|
defínese como ‘turnu de riegu’, cola va- riante de Salamanca dúa ‘id’ (DHL). El parentescu col ár. cl. DAWLA ‘turnu de riegu’ (Oliver) resulta afayadizu anque ha- bría almitise nel dominiu ástur una palatalización en [-y-] a lo que nun s’opón la documentacion medieval, con “ll”. La rea- lización [-y-] xustificaría perbién la variante zamorana, con tracamundiu de palatales en [ø], y la salamanquina, con perda de [-y-] (ADLA 148).
|
|||
duplu, el 📖: duplu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">duplo</i>(TEST)
|
[Xral].
|
Cfr. doblu & doblar. |
||
duque, el 📖: duque🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<duqués/esa [Pzu]. duquesu/a [JH].>(TEST)
|
Cast. duque [Xral].
|
|
cfr.) y el sufixáu duqués → duquesa (cfr. duqués). Un deriváu ducáu (cfr.) tamién s’alluga na nuesa documentación y mesmamente caltiénse güei nel nivel faláu faciendo referencia a ‘moneda antigua’ y a ‘posesión del duque’. |
|
-dura 📖: -dura🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
).
|
|||
dura, la 📖: dura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<tura [y JH].>(TEST)
|
Duración [JH], espera [Lln]. Cosa de muncha duración [R]. Duración, resistencia al usu [Mar. VCid]. //De dura ‘variedá de mazanes monteses conocíes pela so dureza’ [Sb ( = monte- ses)].
|
- de teles fasta de espartu/de ortigues y de felechu/que facín bayetes riques/de dura y de llucimientu [Campumanes 1781/453]
Quiciabes del neutru plural DURA ‘coses difíciles’ (ABF),
*‘coses dures’ → *‘coses que duren’ como ye a pescanciase al- virtiendo’l procesu evolutivu del verbu correspondiente llatín DURĀRE (EM s.v. dūrus, -a, -um; ABF) > ast. durar (cfr.). |
||
durable 📖: durable🏗️: NO ✍️: NO |
Que dura. ///<i class="della">Agua</i>(TEST)
|
de mañana y sermón de tarde, non ye dura- ble [LC].
|
Formación fecha dende l’axetivu llat. DURĀBILIS llográu en re- llación a durare ‘durar’ (EM s.v. dūrus, -a, -um). |
||
duración, la 📖: duración🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<turación [JH].>(TEST)
|
Cast. duración.
|
Cultismu en rellación con durar (cfr.) quiciabes llográu si- guiendo’l modelu -ATIO, -ATIONIS d’abondosos términos que caltienen un calter cultizante. Fónicamente un autor como JH ufre turación, posible tracamundiu de dentales. Lo mesmo al- viértese en tura [JH] con rellación a dura. |
||
durada, la 📖: durada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Duración [JH].
Deverbal del llat. DURĀRE>(TEST)
|
ast. durar (cfr.). En rellación con durada ta ast. duraderu (cfr.), durador (cfr.), duradura (cfr.) con destremaos sufixos, respeutivamente -ARIUS, -ATOR, -ŪRA.
|
|||
duraderu, a, o 📖: duraderu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<duradeiru [Md. Pzu]. +duraíru [Ay].>(TEST)
|
Que dura [Pzu. JH] o puede durar muncho [Ay. Md]. Cfr. durada.
|
|||
durador, ora 📖: durador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
Que dura o se caltién [JH]. ///<i class="della">El</i>(TEST)
|
aire durador se posa cuan- do’l sol {(sic)} [LC]. Nordeste duraor, a la tardi quedaor y a la mañana madrugaor [LC].
|
Cfr. durada. |
||
duradura, la 📖: duradura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Duración [JH].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">in</i>(TEST)
|
suo robore duratura 1242(or.) [DOSV-II/156] Cfr. durada.
|
|||
dural 📖: dural🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Dura de catar o mucir (vaca, cabra, oveya) [Lln].
|
Formación axetiva en -ALIS, -E fecha sol llat. DŪRUS, -A, -UM (EM). |
||
durante 📖: durante🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu d’usu restrinxíu y curtiamente documentáu na nuesa Edá Media:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">durante</i>(TEST)
|
el tienpo que la dicha lantoria esteuiere en la dicha heredat 1470(or.) [SB/361]
|
|
||
duranza, la 📖: duranza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Duración [Ay. Vd. JH].
<ident class="della" level="1"></ident>Formación en rellación col verbu <i class="della">durar</i>(TEST)
|
(cfr.) cola amestanza del suf. -ANTIA y nominalización.
|
|||
durar 📖: durar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><adurar [y JH].>(TEST)
|
Cast. durar [Pa. JH (durar)]. Ser de muncha duración [JH]. 2. Paecer el tiempu abondo llargu [Lln. Os. Pa]: Durómi munchu equí esperando qu’aportaras [Pa]. 3. Tardar en gastase daqué [Ay. Tb]: Las mazanas nun duran un mes [Tb]. 4. Durar, per- manecer, subsistir [Md]. Vivir, permanecer con vida [Ac. Sr. Tb]: Esa muyer nun dura un mes [Sr].///
|
|||
duraznu, el 📖: duraznu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Tipu de fruta.
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">El</i>(TEST)
|
melocotón, el duraznu, el piescu [Glorias Ast 161b]
|
Del llat. DURACINUS, -A, -UM ‘que tien una baga o frutu duru’ (EM s.v. dūrus; OLD), ax. con un masc. nominalizáu, asitiáu en delles llingües romániques ya hispániques (REW s.v. dūracĭnus; DEEH). N’ast. ye posible que sía un préstamu castellán a xulgar pel non asitiamientu del términu nos nuesos glosarios. |
||
dureñu, a, o* 📖: dureñu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<////dureñas [Lln].>(TEST)
|
Perdures (una clas de mazanes) [Lln].
|
Formación llograda sol llat. DURUS, -A, -UM ‘duru’ (EM) cola amestanza d’un sufixu, el mesmu que vemos en cardeña con rellación a cardu, ferreñu con rellación a fierro. |
||
dureru, a, o* 📖: dureru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<durera [Ll].>(TEST)
|
D’ubre duru (la vaca) [Ll. Ri].
|
Formación llograda sol llat. DŪRUS, -A, -UM ‘duru’ (EM) cola amestanza del sufixu -ARIUS, -A, -UM. |
||
durez, la 📖: durez🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<dureza [Ac (i)].>(TEST)
|
Cast. dureza [Pa. Ac (i) Sb. Md. JH]. Callosidá [Llg. Md]. 2. Rixidez [Md]. 3. Cicatriz, marnia, postiella [Md]. 4. Aspereza de xeniu [Md].
|
Del llat. DURITIES, -EI ‘dureza’ (OLD) ensin dulda preteríu y sus- tituyíu por DŪRĬTIA (EM) > ast. dureza, con dalguna representación románica (REW) ya panhispánica (DEEH). Sedría posible la perda de -A (dureza → durez) pero ello ye perpoco frecuente, anque sí posible dacuando como en teriz, llixerez (GHLA 121), etc. |
||
-duría 📖: -duría🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Suf. col significáu de ‘cualidá’[GLLA 279]
|
|||
durigu, a, o 📖: durigu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<duriga [An]. uriga [Cv]. //lloriga [Eo].>(TEST)
|
Medio montesa (una variedá de castaña) [An]: Las durigas fan-ys mal a los gochos [An]. De forma achaplada y sabor dulce (un tipu de castaña) [Oc]. Tipu de castañes [Cv. /Eo/].
|
2. Que produz castañes durigas (la castañal) [Oc]. Quiciabes debe’l nome esti tipu de castaña a entender que tien el so aniciu en LAS DORIGAS, conceyu de Salas (TA 518), de la mesma manera que damos el nome de Valduna a la castaña d’aniciu en Valdunu (Les Regueres). |
||
durmiente, el 📖: durmiente🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<durmienti [Cl]. dormiente [Pa. Min]. //dormente [Serandías (Eo)].>(TEST)
|
Cast. durmiente [Pa].
|
Caún de los maderos sobro los que s’a- sitia la solera del molín [Pa. Cv] o del pisón [Sm]. Viga o ma- deru del molín [Cl. Ll] sol que va’l cabezar del mazu [Oc]. Dos maderos que faen de base al llagar [/Serandías (Eo)/]. Tazu de madera que se pon de forru pa que nun se funda’l pie nel terrén [Min]. ///Duerme más que siete dormientes en un payar ‘dormir comme une marmotte’ [Ay]. Quiciabes del part. de presente del llat. DORMĪRE ‘dormir’ (EM) > ast. dormir, étimu aconseyable en viendo’l llargu espardi- mientu del términu per toa Asturies (non sólo referente al mazu sinón a otres realidaes) y conociendo la so presencia en caste- llán. N’efeutu, un maderu allargáu que sostién daqué pue pres- tase a una comparanza o metáfora con un cuerpu echáu y allargáu que duerme y, nesi sen, nun abulta que lo más afaya- dizo sía almitir l’influxu vascu durmiendea ‘la pieza mayor de la ferrería’ como se fexo (Alarcos 1980: 111). |
||
durón, ona 📖: durón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Aum. de <i class="della">duru</i>. 2. Tipu de mazana (durón) [Xx]. //<i class="della">Durón</i>(TEST)
|
d’A- rroes ‘(tipu de) mazana perduro y serondo’ [Dapena 465; MS]. //Durona ‘tipu de mazana [Na] perdura, verde, bona pa la pri- mavera’ [Lln].
|
|
cfr.); d’ehí aplícase a la sidra por ser responsable de la sidra duru, como llamen en Ribeseya a la sidra mui fecho y con un procesu llargu de cocimientu; esta mazana ye, quiciabes, la mazana que llamen en Sariegu durona de Tresali [Sg], lo de Tresali en referencia al pueblu de nome talu, inxertu nel conceyu de Nava. La mazana llamada Durón d’Arroes xustifica’l nome pola so procedencia d’ARROES, pueblu de Villaviciosa (PE3). |
|
duru, a, o 📖: duru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">duro </i>[Xral]. 2. Fuerte [Md]. 3. Testón [Md]. 4. Qu’en- tama a avinagrase (la sidra) [MS]. De sabor áspero (la sidra) [MS]. //<i class="della">A</i>(TEST)
|
dures ‘a dures penes’ [JH]. //Duru y ¡a ello! interx. pa motivar al trabayu [Pa]. //De dura ‘tipu de mazana montés que se conoz pela so dureza’ [Sb]. //Da más el duru que el des- nudu ‘da más el tafuñu que’l que nun tien un res’ [Lln]. //Ta duru como los pies de un santu [Lln]. ///El que non tien ye más duru qu’una piedra [LC]. Val más comer pan duro que nin- guno [LC]. Vayen lles dures colles madures [JH].
|
|
Del llat. DŪRUS, -A, -UM ‘duru (en sentíu físicu y moral)’ (EM), términu bien conseñáu na Romania (REW). El nome de la ma- zana de dura habrá tar motiváu pola so durez (PE3), lo mesmo que pasa colo que llamen durón, durona (cfr.). Sol ax. ast. duru, a, o iguóse’l nome masculín duru (cfr.) asina como’l co- rrespondiente alverbiu en -mente conseñáu nel Fueru Xulgu: no lo deve penar tan duramiente s. XIII (or.) [FX/56]. La es- presión a dures dada por JH podría ser un tresvase dende’l cast. aduras ‘apenes’ anque tamién podría ser autóctona co- mo’l port. adur (REW s.v. dūrus; DEEH s.v. dūrus). |
|
duru, el 📖: duru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Moneda de cinco pesetes, güei fuera d’usu llegal [Xral].
|
Cfr. duru, a, o. |
||
durucia, la 📖: durucia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">endurecer</i>(TEST)
|
[Cn (MG)].
|
Quiciabes variante de durez (cfr.) con sufixu destremáu. |
||
durullón, el* 📖: durullón🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////durullones [Os].>(TEST)
|
Bultos que salen nel ubre a les femes [Os].
|
Del llat. DŪRUS, -A, -UM ‘duru’ quiciabes con doble amestanza sufixal continuadora del llat. -ŪLLUS + l’aumentativu fechu de -O, -ONIS. |
||
duvellín, el 📖: duvellín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////dovellines [Ar].>(TEST)
|
Frutu montés y comestible [Ar].
|
Dim. de duviellu (cfr.). |
||
duviellar 📖: duviellar🏗️: NO ✍️: NO |
<duvel.lar [Ay]. aduviellar [y JH]. {Con yeísmu, nuvieyar [Cl]}. /////uviellar [Cb].>(TEST)
|
Facer duviellos [Cl. Cb. JH] de les madexes [Ay]. Cfr. duviellu.
|
|||
duviellu, el 📖: duviellu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<duviel.lu [Ay. Qu. Tb. Sm. Bab. Sm. As. Oc]. duviello [Cñ. Vg]. deviel.lu [Sm. Md]. deviel.lu [Sm (Oc)]. +duviíllu [y Sb].
+duviíl.lu [Ay. Ri]. +dovillu [Llg]. /////l.luviel.lu [Cn (M. MG). As. An. Cv. Vd. Oc]. /////xuviellu [y JH. y AGO]. /////uviellu [LV. Lln. Pa. y Cb. Cg. Sb. R. DA]. uviel.lu [Pzu. An]. +uviil.lu [Ay]. +uvillu [Sb]. {Con yeísmu, dovieyu [Cl]. yovieyu [Cl]. yuvieyu [Cl]. duvieyu [Pr (Cv)]. lovieyu [Cl]. Con cheísmu,
+duvichu [Ll]. chuviechu [Tox]}. ///dovillu [SCiprián]. duvi- llu [y Ac. Sm]. dovillo [Ar]}. ////oviellos [Os].>(TEST)
|
Cast. ovillo [LV. Lln. Cl. Rs. Pa. Cb. Cg. Cñ. Cp. Ac. Bi. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Ar. Sd. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. As. Cn
|
|
(M. MG). An. Pr (Cv). Sl. Cv. Vd. Tox. Oc. JH. R. DA. Vg. |
|
duviesu, el 📖: duviesu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<duvieso [Ar]. diviesu [Pa]. devieso [Vg]. +duviísu [Ay].///<ident class="della" level="1"></ident>//llu- viesu [LV. Lln. y Cb. Cg. Ac. Sr. Cd. y Pr. JH. DA]. lluviexu [Cp].
<ident class="della" level="1"></ident>+l.luviisu [Ri]. +l.lovisu [Ll]. lliviesu [Llg. y R]. llivieso [Os].
+lliviísu [Llg]. {liviesu [Pb]}.///<ident class="della" level="1"></ident>//uviesu [y Pr]. /////nuviesu [y Pr]. nuviesu [y Pr]. {Con yeísmu, yuviesu [Ac. Sb]}.>(TEST)
|
Cast. divieso [LV. Pb. Lln. Os. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Llg. Sr. Sb. Ay. Ll. Ri. Ar. Qu. Cd. Pr. JH. R. DA. Vg], granu [Cp. Ac. Sd. Qu]. 2. Uñeru [Pb]. //Duviísu ciígu ‘duviesu perdolorosu’ [Ay (= duviísu picúu)]. //Duviísu picúu ‘duviesu perdolorosu’ [Ay (= duviísu ciígu)]. //Igual qu’un lliviesu ‘mui menudu pero per- vivu (el neñu)’ [Llg]. //Lluviesu porciniegu ‘duviesu per- grande’ [Cb]. un lluviesu de mio padre/fasta que-y faga sangrar,/y vo meter les mios cabres,/pos yá les oyo berrar./Conque, adiós, fasta mañana [ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 274-275]
|
Quiciabes del llat. DIUĔRSUS ‘apartáu’, ‘opuestu’, ‘enemigu’ d’u pudo siguir ‘tumor malu’ o del so equivalente célticu (DCECH s.v. divieso). L’ast. ufre una llabialización vocálica (GHLA 18) y tracamundiu de d- y ll- (GHLA §4.4.7), mesma- mente con n-, asina como otros camudamientos del mesmu calter como alvertimos nel averáu fónicamente duviellu (cfr.) siendo posible tamién la perda de la consonante d’aniciu, etc. |
||
duxa, la 📖: duxa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///duh.e [Lln (P)].>(TEST)
|
Madexa [Cñ].
|
2. Rede a mercé del xabrón [Cñ]. 3. Xenital fe- menín [Lln (P)]. //(Coyer) en duxa (la cuerda) ‘recoyer la cuerda en forma de madexa’ [Cñ]. //En duxa ‘(recoyer), en forma de madexa, cabos, tires, chicotes y en xeneral toa aque- lla cuerda que tenga de salir aína ensin que s’empixe o s’en- dolque’ [Xx]. //Facer duxa d’él ‘facer burlla d’él’ [Cñ]. Al mio entender hestóricamente ha tratase xunto a la voz que se conseña en Cantabria dujo ‘arna’, ‘truébanu de les abeyes’ (García Lomas). Pescanciamos que’l masculín continúa’l llat. DŌLIUM, -I ‘vasía de barru’, ‘vasía d’aceite, de vinu, de granu’ (EM), voz con caltenimientu románicu ya hispánicu (REW), d’u habría siguir ast. *doyu [→ doyura (cfr.)], en Cantabria *doyu |
|
|
duxu, el 📖: duxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Pexe machu de la llamada <i class="della">raya</i>(TEST)
|
escingla [Vd].
|
Cfr. duxa. |
||
duzón, ona 📖: duzón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Tipu de mazanal, acordies col testu del sieglu XVIII:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">De los manzanos (…) ensertarás gran partida de Pando,</i>(TEST)
|
Pibidones, de Gijón, Duzones, de Carrandi, Villarinos y otros assi [Grangerías XVIII: 600]
|
Del llat. DULCIS, -E > ast. dulce (cfr.), cola amestanza del suf. aumentativu -ón, -ona. |
||
duzor, el 📖: duzor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<dulzor [Tb].>(TEST)
|
Dulzura [Tb. JH]: Tien dulzor asgaya [Tb].
|
Formación sol llat. DULCIS, -E ye l’ast. duce o dulce (cfr.) si- guiendo’l modelu de dulcor, -oris (EM). Lo mesmo dende dulce foi posible xustificar la variante dulzor d’u se fexo’l verbu adulzorar (cfr.). La variante duzor supón un pasu evolutivu so la espresión más conservadora dulzor anque, dende otra pers- peutiva, dulzor pue tener influxu cultizante. |
||
“duzurí” 📖: “duzurí”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación.
Ha axuntase esti arabismu a les variantes conseñaes s.v. <i class="della">dos- </i><i class="della">toní</i>(TEST)
|
(cfr.; ADLA 147; PE2).
|