Total de entradas
Con variantes de expresión
Con información semántica
Con documentación
Con etimología
Con documentación histórica adicional
| Display_Form | Variantes_Expresión | Información Semántica | Documentación | Etimología | Documentación Histórica Adicional |
|---|---|---|---|---|---|
b 📖: b🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Lletra del abecedariu asturianu. Xunto cola lletra “v” representa’l fonema /b/ de la llingua asturiana que, acordies col llugar d’asitiamientu nel decursu fónicu, pue llograr una realización oclusiva [b] o fricativa [β].
|
|||
ba 📖: ba🏗️: NO ✍️: NO |
Espresión que, al repetise, indica contrariedá [Llg. Tb]. Interxeición de despreciu [Lln] o dulda [Xral]. Interxeición cola que se quita importancia a daqué [PSil].
Del llat. BABAE ‘esclamación de la llingua cómica’ (EM), ‘d’al- miración y aprobación’ (ABF), que s’alvierte n’escritores como Petroniu: <i class="della">Familia uero, babae, babae</i>! (‘oh là-là’) [Petroniu (Cea Tr): Iliescu-Slusanski: 67]. De toes maneres nun sedría imposible, dacuando, tener la espresión <i class="della">¡ba! </i>como un conti- nuador del imperativu llat. <i class="della">uade</i>(TEST)
|
‘vete’ (cfr. vae).
|
|||
baba, la 📖: baba🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<babia [Cl].>(TEST)
|
Cast. baba [Tb. PSil. R. Xral], saliva [Cl]. Materia pegañoso [JH] y repunante [PSil]. //Caer la baba ‘quedar ententes, en- simismáu recreándose nun trunfu’ [PSil].
|
Del llat. vg. *BABA, voz espresiva del llinguax infantil (DCECH s.v.), de la mesma familia que babulus (cfr. babarón) y otros términos (EM s. v. babit) como s’alvierte en REW (s.v. bab, *baba; DÉRom-1). Nun ha desestimase la so posible rellación col célt. BAUA ‘barru, llodu’ (TLG 24; FEW I, 302; MLLM) nin l’influxu del continuador del grecismu BAFA, -AE ‘salsa’ (ABF) voces toes elles que, semánticamente, puen facer referencia al ‘agua’, ‘saliva’, ‘baba’ (especialmente de los neños). De too ello dan cuenta les formaciones verbales sobro baba → babar (cfr.) ; tamién nel emparentáu en -IDIARE > babiar (cfr.) que se conseña como ‘orbayar’ (propiamente ‘cayer agua’). Esti verbu babiar podría almitir un participiu fuerte *babiu, a, o. Compuestos de babar sedríen debabar (cfr.), desbabar (cfr.) y esbabar (cfr.); de babiar → *embabiar ‘cayer la baba a ún’→ *‘tar absortu’ con un participiu fuerte *embabiu, a, o que ta- mién podría confluyir col que correspuende al siguidor ast. del llat. INUADERE (cfr. embabiu, a, o). La [j] de babiar refexo baba xeneralizando babia en dellos llugares.
Paralelamente sedría posible dende babar un participiu fuerte
*babu, a, o responsable d’un aumentativu babón, ona (cfr.) qu’a- cabó nominalizándose en babón (cfr.). Sobro ast. baba féxose baberu (cfr.). Una formación dim. en -ACULA sobro *BABA, o so los sos continuadores, sedría responsable del ast. babaya → ba- bayar (- ababayar) → esbabayar (cfr.) d’u ha entendese’l so ave- ráu esbabayón (cfr.). Sobro babaya pudo facese’l pl. babayes, lo mesmo masculín que femenín (cfr.); tamién babayu, a, o (cfr.) con usos axetivos. Dende baba llogróse un aumentativu → ba- baza asina como’l verbu → babazar (PE4: 7) → esbabaciar (cfr.). Tamién sobro baba algamóse un diminutivo-despeutivu
*babuxa d’u sigue’l verbu *babuxar conocíu pel compuestu des- babuxar (cfr.). El participiu de babar ta nel aniciu de los nomi- nalizaos babaderu (cfr.), babadera (cfr.), etc. |
||
babaderu, el 📖: babaderu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<babadeiru [PSil. Cv].>(TEST)
|
Papada de les oveyes [Cv].
|
2. Baberu [PSil. JH. R]. Cfr. baba. |
||
babalán, ana 📖: babalán🔤: , ana 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ana |
Bobón [Tox].
Del llat. <i class="della">babulus </i>‘fatu’ (EM s.v. babit), ‘charrán’, ‘farfullón’ (ABF) per vía cultizante siguiendo pasos como BABULUS → <i class="della">ba- </i><i class="della">balón</i>(TEST)
|
o babalán y ésti con una variante bobalán pol influxu de bobu (cfr. babarón 3).
|
|||
babar 📖: babar🏗️: NO ✍️: NO |
Echar baba [Sr. Tb]: <i class="della">Ta</i>(TEST)
|
babando tol abrigu [Tb]: Babóulu por- que tán saliendo los dientes al nenu [Tb]. //-se ‘apetecer, na- guar por [Tox, /Eo/ (= debecer)].
|
‘echar baba’ [Pa. Cb. Cp. Ac. Sr. Sb. Ay. Tb. Pzu. /Eo/. Cd. JH]: El nenu bábase porque tien fame [Tb]. ‘gotiar una vela [JH] o una vasía o cacíu’ [Cb. Cp]. Cfr. baba. |
||
babarón, ona 📖: babarón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ident class="della" level="1"></ident><babarón/ona/ono [Ri].>(TEST)
|
|
|||
babarón, el 1 📖: babarón🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Bombus terrestris, </i>abeyón sanxuaneru (del que se camienta que trai males anuncies) [Oc]. Abeyón [Qu. Tb. Md. Vd. Tox] que fai munchu ruíu al volar y al averase a la xente [PSil]. Abeyón, inseutu himenópteru [Sm. Cv].
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">babarón</i>(TEST)
|
2.
|
|||
babarón, el 2 📖: babarón🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<ident class="della" level="1"></ident>Burbuya [Cv. Pzu. PSil]: <i class="della">Tiréi</i>(TEST)
|
una piedra ya fix nun séi cuantos babarones [PSil].
|
|
||
babarón, el 3 📖: babarón🔤: , el 3 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 3 |
<ident class="della" level="1"></ident>Persona que fala abondo alto [PSil]. 2. Individuu fatu, tontu [Tb. PSil. Vd]: <i class="della">Ya</i>(TEST)
|
un babarón [Tb]. 3. Persona que nagua polo que los demás tienen o comen [Md].
|
|
||
babaya, la 📖: babaya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<babacha [Qu. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil].>(TEST)
|
Baba [Llg. Ca. Ri. Qu. PSil], baba de dellos animales [Lln. Cl. Pa. Cb. Cg. Ac. Ca. Ay. Ll. Tb. Sm. Bab. Pzu. Cv. Tox. /Eo/. JH]: A veces caíen-y güenes babayes [Ca]. 2. Sustancia que suelten los llimiagos o delles plantes [Ri]. 3. Aguaza [JH]. Cfr. baba & babarón 3.
|
|||
babayada, la 📖: babayada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<babachada [Tb. Sm]. babachá [Qu]. babayá [Cp. Sr. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri]. babayaa [V1830].>(TEST)
|
Fatada [Lln. Pa. Cb. Cg. Cp. Llu. Cr. Ac. Sr. Sb. Ay. Ar. Qu. Tb. Sm. Gr. Pr. Cv. Tox. /Eo/. V1830]. DA. JH. R], balandronada [Ay. Ll]. Cosa fata [Lln. Pa. Ri. An]. Espresión ilóxica, gran balandronada [Ca]. Fatada, impertinencia [Xx]: Dexa d’andar con babayaes [Sr]. 2. Blasfemia, cagamentu [/Eo/].
|
|
cfr.). |
|
babayar 📖: babayar🏗️: NO ✍️: NO |
<ababayar [Pr. Cv]. ababayyar [Vf (Cv)]. babachar [Tb. Md].>(TEST)
|
Cayer la baba (a ún) [Tb. Md (= esbabachar). JH. AGO]. 2. Atontar, plasmar [Pr]. Falar muncho y a lo fato [Cb. Ay. Pr. JH. AGO]. 3. Orbayar, orpinar [Vf (Cv)]. //-se ‘babase’ [Ll]. ‘enchipase, dicir babayaes’ [Ll]. Cfr. baba.
|
|||
babayáu, ada, ao 📖: babayáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ababayáu [Cl. Pa. Pr].>(TEST)
|
Tontín [Cl]. Atontáu [Pa]. Clisáu, asustáu [Pr]: Quedar aba- bayáu [Pr].
|
Pp. de babayar. |
||
babayeru, a, o* 📖: babayeru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<babacheiru [Md].>(TEST)
|
Babosu [Md (= babachas = esbabachón)].
|
Cfr. babayu, a, o. |
||
babayes, el* 📖: babayes🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<babachas [Md. PSil]. babayas [Tox].>(TEST)
|
Babosu [Md (= babachón = babacheiru = esbabachón)]. //Ser un babayas ‘ser una persona que diz fataes’ [Tox]. //Un babachas ‘tontu’ [PSil]. ‘persona que lleva la baba pegao’ [PSil]: Yía un probe babachas [PSil].
|
Cfr. baba. |
||
babayón, ona 📖: babayón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<babachón [Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As]. ba- bayón/ona/ono [Ri].>(TEST)
|
Que-y cai la baba [Cp. Ay. Tb. PSil. Oc]. Babosu [Sm. Md (= babachas = esbabachón). Bab. Pzu. As]. 2. Fatu [Lln], tontu [Ay. Tb. Sm. PSil]. Quien diz babayaes [Ri]. 3. Enchipáu, pre- sumíu [Sr. Ay]. //Tas babayón ‘tas como atontáu o asustáu’ [Cp].
|
Aum. de babayu, a, o. |
||
babayosu, a, o 📖: babayosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+babayusu [Ay].>(TEST)
|
Babosu [Cb. JH]. Que tien permuncha baba [Ay]. Cfr. babayu, a, o.
|
|||
babayu, a, o 📖: babayu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<babachu [y Tb. Sm. PSil]. +babeyu [Ay. Ll]. +babeyu/babaya [Ri]. +baboyu/babaya/babayo [y Llg]. +boboyu/bobaya/bobayo [y Llg].>(TEST)
|
Que-y cai la baba [Ay. PSil]. Babosu [Villah]. 2. Que diz ba- bayaes [Ri]. Fatu [Lln. Villah. Cp. Ac. Llg. Ar. An. Pr]. Sim- plón [LV. Lln]. Fatu, tontu [Cl. Pa. Cb. Cg. Xx. Llu. Cr. Ac. Sr. Sb. Ay. Tb. Sm. PSil. Cn. Cd. Pr. Cv. Vd. Tox. /Eo/. GP. JH. DA. R]. De curtiu inxeniu o de pocos recursos ya inventives [Ca]. 3. Creyíu [Llu], enchipáu [Ac. Sr. Ay. Ll]. Farrucu, chulu [Cd]. 4. (Persona) incorreuta [Cl]. Groseru [Cv]. Arrespondióme: babayu [Ex Carlos III 103] mas quando yo ansí suspensu/estaba, y fechu un babayu/seguía so razonamientu [Campumanes 1781/434] Non faltaba más agora q’yo fechu aquí un babayu diese gustu a los antoxos [Los Trataos 28]
|
|
cfr.) → babaya (cfr.); b) dende un términu que parte d’un diminutivu *BAUĀCULUS fechu sol célt. baua ‘barru’, ‘folla’ (TLG 24) qu’enllazaría cola nuesa aceición §1 anque ésta tea, figuradamente, fondamente empa- rentada cola §2 y demás. Esta aceición §2 ta peraverada a la que nos ufre la nominalización del pexe babayu pues nome talu podría inducise del color achocolatao o arroxao de los re- presentantes de xéneru Blennius (PPAC 231-234); c) con too, babayu (‘pexe’) amén de la referencia que podría tener a la ‘baba’ (de fechu en dalgún puertu puede recibir el nome de ba- bosu) y a la ‘mucosidá’ (PPAC 232), tamién podríamos rella- cionalu con un posible deriváu del llat. BARBATULUS, -A, -UM ‘de poca barba’, nome que tamién se aplicó al barbu (ABF). Ye claro que lo mesmo’l Blennius gattorugine como’l Blennius sanguinolentus presenten dos a mou de barbes que pudieron ser l’encontu de referencia pa delles de les sos denomaciones. L’influxu del llat. BARBATULUS, -A, -UM ‘de poca barba’ (ABF) tamién xustificaría semánticamente a les demás aceiciones daqué peyoratibles qu’alcontramos definiendo tamién l’axetivu babayu, a, o; d) ye claro, al nuesu entender, que dende’l llat. babulus ‘fatu’ (EM s.v. babit); ‘charrán’, ‘farfullón’ (ABF) nun se xustificaría l’ast. babayu, etc. pero nun sedría imposible dende un non conseñáu *BABĀCŬLUS, -A, -UM intentar una esplicación (cfr. babarón 3). En tou casu del ast. babayu, a, o siguió babayeru, a, o (cfr.), babayosu, a, o (cfr.). |
|
babayu, el 📖: babayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<i class="della">Blennius pholis, </i>llimiagu [Lls (PPAC)]. <i class="della">Blennius gattorugine, </i>cast. <i class="della">cabruza</i>(TEST)
|
[Lls (PPAC)]. Blennius sanguinolentus, cast. lagartina [Lls (PPAC)]. Pexe del xéneru blenio [Cg]. 2. Lolium tremulentum, especie de ballicu [Cg]. Planta dañible que se da ente’l centén [JH]. 3. Maíz que sobresal en maizal y nun tien panoya [Mi]. son yerbos, babayos, abena de todos trebes y de toda buena yerba recogida de tenadas tilladas [Grangerías XVIII: 780]
|
|
Cfr. babayu, a, o. Les aceiciones §2-3 puen tener un aniciu figuráu. |
|
babaza, la 📖: babaza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Muncha baba, baba espeso [Tb].
Formación de <i class="della">baba</i>(TEST)
|
(cfr.) +
|
continuador del suf. -ĀCEA, lo mesmo que’l correspondiente masculín babazo ‘orpín’, ‘or- bayu’, güei calteníu namái na fala d’Entrambasauguas [/Eo. Mánt/]. |
||
babera, la 📖: babera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Baba [GP. Md].
Formación sol responsable de <i class="della">baba</i>(TEST)
|
(cfr.) anque con destremáu sufixu -ARIA.
|
|||
baberu, el 📖: baberu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<babeiru [Tb. Bab. Pzu. Tox]. +babiru [Mi. Ay].>(TEST)
|
Cast. babero [Xx. Mi. Ay. Tb. Bab. Pzu. Tox. /Eo/]. //-os ‘nomatu dau a los relixosos de la congregación de San Xuan Bautista de la Salle’ [Xx].
|
Formación dende l’ast. baba (cfr.) anque col continuador del sufixu -ARIUS. El nomatu baberos débese al tipu d’alzacuellu que portaben esos relixosos y que popularmente yera identificáu como un baberu. |
||
babianu, a, o 📖: babianu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>De Babia [Tb. Bab. JH].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Babia</i>(TEST)
|
(Lleón), ha entendese acordies cola so toponimia que, na nuesa opinión, tien l’aniciu nuna amestadura del tipu
|
|
||
babiar 📖: babiar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Orpinar, orbayar [PSil]: <i class="della">Entamóu</i>(TEST)
|
a babiare [PSil].
|
Cfr. baba. |
||
babiecu, a, o 📖: babiecu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<babieca [VCid]. babieco [Ar]. babieca [Ac (invariable)].>(TEST)
|
Simple y mentecatu [Ca]: Estás fechu un babiecu [Ca]. Aton- táu, despistáu [PSil]: Anda babiecu perdíu [PSil]. Fatu [Ac. Ar. VCid]. //Andar de babieca ‘andar despistáu, movese inú- tilmente’ [PSil]. //Tar en babiecas ‘tar atontáu, empapirotiáu’ [Tox].///
|
|||
babizcar 📖: babizcar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Tatexar, falar tatexando [Oc].
<ident class="della" level="1"></ident>D’una formación paralela al ast. <i class="della">babar </i>(con incrementación del continuador del dim. -ICC →) <i class="della">*babicar</i>, cola so variante
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">*babiscar</i>(TEST)
|
o babizcar (como de comer → comicar y comiscar), col influxu del suf. -ĪCIUS. Sol posible deverbal *babizcu féxose l’aumentativu babizcón (cfr.).
|
|||
babizcón, ona 📖: babizcón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ident class="della" level="1"></ident>Que <i class="della">babizca</i>(TEST)
|
(sic) [Md].
|
Cfr. babizcar. |
||
bable, el 📖: bable🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Manera de falar de los asturianos. [Usu ciudadanu rellativa- mente modernu]: <i class="della">Falar</i>(TEST)
|
bable ‘falar asturiano’, ‘falar la llingua asturiana’. {Pero tamién el términu apaez na tradición con usos alverbiales o axetivos como se ve per definiciones y exemplos orales: “rústico, grosero, inculto” [Vigón (Folk)]}. A lo bable “alocadamente, rústica o groseramente, en estilo macarrónico” [JH]: Pachín fala siempre a lo bable [JH (= bablemente)].
|
|
del llat. BALBE, ‘tatexando’, ‘escuramente’, ‘confu- samente’ términu emplegáu por Lucreciu y Varrón (ABF). Cual- quiera de les dos etimoloxíes resulta más afayadiza qu’almitir que se trate d’un galicismu en rellación a babil o d’un angli- cismu averáu a babble como suxería Somoza (JS 116); tam- poco ta en rellación direuta con balbus, balbulus nin con fabla suxerío por Münthe na so obra de 1887 (páx. 5) darréu que nun xustifica dafechu’l términu. Corominas-Pascual nun van mun- cho más lloñe y conténtense con almitir que pue tratase d’una onomatopeya (DCECH s.v. bable). A la idea de rellacionar bable con FABULA o fabla vuelve apocayá García-Hernández (2015: 75-90) pero nada de nuevo se colluma darréu que, sobre too, el pasu F- > b- precisaría una argumentación más acondada tra- tándose d’un camudamientu fonéticu inesperáu cuando los tér- minos fabla (o fala), asina como’l verbu falar, taben perafitaos nel usu tradicional de los asturianos. Al nuesu entender el tér- minu bable ha ponese, pa la so bona intelixencia, al llau de toa una riestra d’espresiones romániques del tipu hablar (en) cris- tiano, parler chrétien, hablar (en) algarabía que tienen un sen- tíu marcáu bien nel sen meyorativu, bien peyorativu (Lapesa 1951: 198). Nel casu presente foi un usu peyorativu dau dende fuera al idioma asturianu nel envís de desprestixalu (García Arias 2013c: 102) al nun coincidir, lóxicamente, col castellán. Pa ello los forasteros falantes de castellán echaron mano d’un vieyu alverbiu, llueu nominalizáu, que tamién pudo ser posi- ble nel so idioma como *hablar bable índiz del mal falar. Esa denomación venía de fuera y pudo tener un usu xeneralizáu, o como insultu o como broma pesada que se gastaba al que falaba alloñao de les normes qu’ún tenía por estimables. Por eso tarda en documentase y ello namái entamará a acoyese, n’Asturies, pasu ente pasu y cuando yá entame a escaecese’l so sentíu pri- mixeniu. Por eso, de mano, nun tenía acoyida nel país ástur pa referise a la propia llingua, nin en tiempos de Xovellanos nin enantes nin más serondamente anque col pasu’l tiempu pudo tener daqué asitiamientu. |
|
babón, ona 📖: babón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Que se baba muncho [JH. Mar].
Aumentativu del deverbal iguáu sol participiu fuerte del ast.
<i class="della">babar</i>(TEST)
|
(cfr. baba). Cfr. baba.
|
|||
babón, el 📖: babón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Enfermedá de les vaques asemeyada a la epizootia [Cg]. Quiciabes nome d’esta enfermedá tea motiváu pola frecuencia con que se baba l’animal afectáu por ella.
Cfr. <i class="della">baba.</i>(TEST)
|
||||
babor, {el} 📖: babor🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
(TEST)
|
Llau izquierdu d’una embarcación [Lln]. //A babor ‘del llau izquierdu de la embarcación’ [Xx (= de babor)].
|
Del fr. BABORD que, pela parte de so, tien aniciu nel neerlandés bakboord (DCECH s.v. babor) anque sedría discutible si fai falta partir del intermediariu (DEEH). |
||
baboriar 📖: baboriar🏗️: NO ✍️: NO |
<ababoriar [AGO]. boboriar [ByM]. baburiar [Cv].>(TEST)
|
Alendar fuerte saliendo la saliva [Cp]. 2. Entamar el neñu a gor- golitar, a falar [Cv]. 3. Babase [AGO]. 4. Atontar [AGO]. Plas- mar [ByM]. {5. Dar la barbadiella pol munchu fríu [/Mánt/]}. Pos ansina se fo, metidu en trena/el amor de estos neños re- finandu,/espatexó, rompego la cadena,/dexó sos corazones baboriandu [BAúxa, PyT (Poesíes 97-100)]
|
|
del llat. UAPORARE ‘emitir vapores’, ‘llenar de vapores’ (EM) y formación iterativa en -IDIARE. L’aceición §2 paez enllazar cola familia del llat. babae (EM) y parientes (EM |
|
babosa, la 📖: babosa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Venerupis</i>(TEST)
|
aurea, Tapes aureus, amasuela margarita [Av, Xx (PPAC)]. Venerupis pullastra, Tapes pullastra, amasuela babosa [Av, Xx (PPAC)]. 2. Llimiagu [R].
|
|
||
babosada, la* 📖: babosada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><babusada [Md]. bausada [Am. AGO].>(TEST)
|
|
|||
babosu, a, o 📖: babosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><+babusu [Ay].>(TEST)
|
|
|||
babosu, el 📖: babosu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><baboso [Cñ].>(TEST)
|
|
|||
baboxín, ina, ino 📖: baboxín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<ident class="della" level="1"></ident><babosín [y Sr].>(TEST)
|
|
|||
babucha, la 📖: babucha🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<gabucha [y Ac. Cd. Ce. Oc. Mar. Bard].>(TEST)
|
Cast. babucha [Ac. Mar]. Zapatiella [Ac. Cd. Ce. Oc] que va dientro de la madreña [Bard].
|
Pallabra d’aniciu árabe pente medies del fr. BABOUCHE, panhispánica (DA s.v. babucha; DCECH s.v.). |
||
baburiar 📖: baburiar🏗️: NO ✍️: NO |
Producir una especie de bramíu la llama dientro del fornu cuando ésti tien munchu tiru y ta arroxáu [Cv]. Meter munchu ruíu (el fueu cuando tien munchu tiru) [Ay].
D’una amestanza del llat. BAUBĀRE ‘lladrar’ (EM s.v. baubor) y d’una variante del verbu URERE, ‘quemar’, con continuador n’ast. <i class="della">aburiar</i>(TEST)
|
(cfr. camburar, PE4) anque tamién paez averase al ast. *baborir → bauríu (cfr.).
|
|||
babuyera, la* 📖: babuyera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<//babuyeira [“desde Valdés al Eo” (Eo)].>(TEST)
|
Planta de delles llegumes [“desde Valdés al Eo” (Eo)]. Caxina de les llegumes col frutu entá dientro [Tox. /Eo, Mánt/]. Formación sol ast. babuyu (cfr.) cola amestadura del suf. abondativu continuador
|
del llat. -ARIA. |
||
babuyu, el 📖: babuyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Caxina de les llegumes col frutu entá dientro [Tox. /Eo, Mánt/]. Variante con metátesis del ast. <i class="della">baguyu</i>(TEST)
|
(cfr.) diminutivu fechu sobro ast. baga (cfr.). Sol ast. babuyu féxose’l deriváu babuyera (cfr.) asina como’l verbu esbabuyar (cfr.).
|
|||
bacalada, la 📖: bacalada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bacalá [y Xx (PPAC). Llg].>(TEST)
|
Micromesistius poutassou [Lls, Tz, Xx (PPAC)]. Abadexu [Llg].
|
2. Pieza de bacaláu seco [Lln]. Cfr. bacaláu. |
||
bacaláu, el 📖: bacaláu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bacalao [Rs].>(TEST)
|
Cast. bacalao [Lln. Rs. Xx. Xral]. 2. Flecha de papel pa llanzar al aire [Vd]. beinte cargas poco mas o menos de pescado macallao pasta de diez arrobas cada cada carga castellanas y nuebe cargas de macallao curadillo poco mas o menos [Avilés 1602/218] dos quintales de bacallao curadillo en preçio de setenta y dos reales [Avilés 1602/299]
|
|
cfr.). |
|
“baçellar” 📖: “baçellar”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
Cfr. bacillu.
|
|||
bacera, la 📖: bacera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Enfermedá de los animales qu’infesta [PSil (= carbunclu)]. Voz común col cast. <i class="della">bacera,</i>(TEST)
|
port. d. baceira (DCECH s.v. bazo II), que nel casu ast. paez ufrir un tipu de
|
formación sol ast. bazu (cfr.). |
||
bache, el 📖: bache🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">bache</i>(TEST)
|
[Pzu. Xral]. Socavón, saltuchón [Tox].
|
Pallabra d’orixe desconocíu perprobablemente llegada a nós dende’l castellán (DCECH s.v. bache I). Dende esti términu l’ast. fexo’l verbu embachar (cfr.). |
||
bachiller, el 📖: bachiller🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Determináu grau d’estudios [Tb]: <i class="della">Tien el bachiller </i>[Tb]. 2. Quien tien los estudios de bachiller [Ac]. //{Son posibles usos axetivos: <i class="della">Faise</i>(TEST)
|
mui bachillera ‘faise perllista’ [Ay]}.
|
don Loys Alfonso mestrescola e Alvar Ferrandez bacheller
|
||
bacía, la 📖: bacía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Duernu [Oc] más pequeñu que’l correspondiente col que se fai la matanza, salazón de carne y como complementu del pisón del vinu [Cn (V)]. Duerna pa echar de comer al gochu [Pr. Cv. Vd. /Eo. Mánt/]. 2. Fondigonada [Lln]. //<i class="della">Tener</i>(TEST)
|
una bacía ena cara ‘tener falta de texíu carnoso {na cara}’ [Lln].
|
Cfr. baza 2. |
||
bacica, la 📖: bacica🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Duernu [Oc (= bacía)] onde s’echa de comer a los gochos [An, Vd (= bacía)]: <i class="della">Dexéi</i>(TEST)
|
la l.lavaza na bacica [An. Sl].
|
Dim. de baza 2 (cfr.). Un masculín analóxicu ye ast. bacicu (cfr.) con un aumentativu bacicón (cfr.). |
||
bacicón, el 📖: bacicón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Duerna onde se mata y pela’l gochu [Ce. Vd]. Aum. de <i class="della">bacicu.</i>(TEST)
|
Cfr. bacica.
|
|||
bacicu, el 📖: bacicu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Duerna pequeña [Cv]. Duerna de la muela d’afilar ferramientes [Oc]. 2. Cacíu de pequeñes dimensiones onde s’alluga’l piensu que se da a los xatos o a les vaques [An]: <i class="della">Caéu’l</i>(TEST)
|
bacicu del peselbe [An].
|
|
||
bacillu, el 📖: bacillu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Estaquina pa llantar una viña nueva, sarmientu, añal, retueyu de la vide. Ye términu documentáu al sur del dominiu, en tie- rres de Lleón y más sureñes como nel so día afitaron Coromi- nas-Pascual (DCECH s.v. bacillo; DHL) y agora conroblen los nuevos datos de Le Men (LLA) que recueye, al empar, les va- riantes <i class="della">barcillo</i>(TEST)
|
y barcilla.
|
|
cesu evolutivu ufiertáu tamién sedría xustificable dafechu n’ast. almitiendo una vocalización del primer elementu de
-CC- > -uc- (como en BUCCA > ast. bouca (GHLA 156), paralelu a la presencia de -rc- en Lleón, con perda de la intertónica (PE3: 27):
*BACCILLARES > *bauc(i)ʎares → *baud(e)ʎares → “Vodellares”
4 Vaul.lares |
|
bacín, ina, ino 📖: bacín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
</b>Brutu, burru [Pzu]. Cfr. <i class="della">bacín</i>, <i class="della">el.</i>(TEST)
|
||||
bacín, el 📖: bacín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Utensiliu de madera con asa y dos cavidaes una pa echar la comida y otra para encaxar la cuyar [Sb]. 2. Baciniella, orinal [Lln]. //<i class="della">E</i>(TEST)
|
como bacín per ventana dizse d’una persona que nun sabe guardar un secretu [Lln].
|
|
Del llat. BACCĪNUM términu dau por Gregorio de Tours (EM; bacinum en DLFAC), ‘cubeta’, ‘cofaina’, quiciabes d’aniciu cél- ticu (TLG 22), a lo meyor de la mesma familia de baccea (cfr. baza 2), y con asitiamientu románicu anque non rumanu (REW s.v. baccīnum; DEEH s.v. *baccīnum). La documentación del dominiu, esencialmente lleonesa, remóntase al sieglu XII y fai referencia a dalgún tipu de vasía. Nella pervése, nidiamente, la presencia tímida de la terminación en -ín (xeneralizada n’As- turies güei anque non dafechu en Lleón) y l’alternancia del plural -inos, -ines como todavía güei pasa en Lleón, frente a Asturies onde sistemáticamente conseñamos -inos. Coromi- nas-Pascual frente a Wartburg, que piensa nun orixe galu, y a K. Latte, que ve un aniciu griegu, proponen partir d’un llat. serondu BACCHINON “d’orixe desconocíu” (DCECH s.v. bacín). Meyer-Lübke parte del llat. vg. BACCĪNUM pa xustificar l’it. bacino, bacile, fr. bassin, cat. bací, pallabra esta que considera nel aniciu del cast. bacín (REW s.v. baccinum), a lo meyor d’a- niciu galu BACCINUM ‘cuvette’ (TLG 22). Lo que sí abulta afa- yadizo ye’l parentescu ente bacín y bacía (DCECH s.v. bacía), pallabra esta de la que n’ast. nun conocemos documentación vieya pero que sí esixe afitase nuna etimoloxía destremada (cfr. bacía). Sobro bacín fadríase’l verbu embacinar (cfr.). Una aplicación metafórica peyorativa sobro bacín tenémosla nel ax. bacín, ina, ino (cfr.). Ye posible que bacín y el femenín co- rrespondiente, bacina, acabaren sintiéndose diminutivos (cfr. baza 2) y d’ehí que convivieren colos consideraos sinónimos bacicu, a (cfr.) y bacitu (cfr.), bacita (cfr.) d’u siguió’l verbu bacitar (cfr.). Dende bacina foi posible una nueva incremen- tación dimintiva en -ĔLLA como testimonia baciniella (cfr.). Dende bacín féxose’l verbu esbacinar (cfr.). |
|
bacina, la 📖: bacina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Bacía [JH].
Dim. de <i class="della">baza</i>(TEST)
|
2 (cfr.), equivalente al ast. bacín (cfr.).
|
|||
baciniella, la* 📖: baciniella🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<baciniel.la [Pzu]. ///bacenilla [Ac. Ay. Tb. Cd. Pr]. bacinilla [Rs. Pa. Cñ. Ac. Llg. Ca. Qu. Sd. Tb]. bancenilla [Cd]. macenilla [Cr]. nilla [Pr].>(TEST)
|
Orinal [Rs. Pa. Cñ. Cr. Ac. Bi. Llg. Ca. Ay. Qu. Tb. Sd. An. Cd. Pr. Pzu]. 2. Escupidera [Ca]. Cfr. bacín.
|
|||
bacita, la 📖: bacita🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Duernu grande [Tox] pa dar de comer a los gochos [/Cu (VB)/].
|
Duerna allargada pa la matanza [PSil. As. /Eo. Mánt/. 2. Duernu que fai de barcal del agua que cai de la fonte, fechu d’un tueru secu d’árbol vaciáu [Psil]. Cfr. bacín. |
||
bacitar 📖: bacitar🏗️: NO ✍️: NO |
<abecitar [Riaño (LLA)]>.
Da-y vuelta nel <i class="della">bacitu </i>a la masa de pan pa que cueya forma [Tox]. 2. Afeitar [Riaño (LLA)].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">home</i>(TEST)
|
de bon calter y bona mena/bacitó, galanteó y feixo fiestes/a una Diosa de suyo ñon mui buena [HyL (F-O)/156]
|
Verbu fechu sol ast. bacitu, bacita (cfr. bacín). |
||
bacitu, el 📖: bacitu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Barreñu [Pzu]. Masera [Tox. /Eo/]. Duernu [La Viliel.la (Oc). /Mánt/]. Barcal, duernu pa beber [Dg]. Caxón de madera pa dar piensu a la vaca [Tox (= cuozu)].
|
Cfr. bacín. |
||
bacochar 📖: bacochar🏗️: NO ✍️: NO |
<abacochar [Ll]. abazcochar [Ca].>(TEST)
|
Salcochar [Cñ. Ll. JH]. Dar un primer fervor enantes de cocer dafechu [Cb] les berces pa quita-yos l’amargor [Cg]. Cocer con agua y sal dalguna vianda [Cr]. 2. Cocer les morcielles pa que se conserven [Cg]. Ferver n’agua la morciella o fariñona llueu de fecha [Llu]. 3. Guisar mal una comida [Ca]: Yá abazcochó la comía [Ca]. 4. Facer mal un trabayu [Ca].
|
Amestanza del llat. bis ‘dos veces’ (EM) y del verbu fechu sobro coctum ‘cocíu’ (cfr. cochu, a, o 1), que conocemos pel so participiu débil BISCOCTUM (REW) > ast. bizcuechu - biscochu de creación análoga al llat. discoctus, -a, -um (ABF). Sobro biscoctum (DEEH) iguóse’l verbu *BIS COCTARE (cfr. cochu, a, o) > *be(s)cochar o *be(z)cochar y, dada la inseguranza de les átones asturianes, pudo siguir (a)ba(z)cochar. La perda del continuador de la consonante final de bis tamén s’alvierte en topónimos del tipu BIS FURCUM > Biforcu. Nun fai falta, n’opinión contraria a Corominas- Pascual (DCECH s.v. cocer), pensar que l’ast. bacochar sal d’un encruz de *sacochar y bizcochar pues fonéticamente ye abondo partir d’un deriváu de *BISCOCTARE ‘cocer dos veces’. El problema semánticu xustifícase per un averamientu na aición de cocer dao que namái lo que ta mal cocío necesita una segunda cocción. El verbu *COCTARE → ast. cochar (cfr.), caltiénse tamién nes formaciones compuestes amalcochar (cfr.), salcochar (cfr.). Un deverbal de bacochar úfrelu l’ast. bacocháu (cfr.); dende l’infinitivu féxose tamién un siguidor nominalizáu bacoche (cfr.). |
||
bacocháu, ada, ao 📖: bacocháu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<abiscocháu [Lln].>(TEST)
|
Mal cocida [Lln] y desatendida (una comida) [DA].
|
Pp. de bacochar. |
||
bacocháu, el* 📖: bacocháu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<abazcocháu [Ca].>(TEST)
|
Aición y efeutu de bacochar [Ca]: ¡Vaya abazcocháu que mos trae! [Ca].
|
Cfr. bacochar. |
||
bacoche, el 📖: bacoche🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Tiempu y efeutu de <i class="della">bacochar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. bacochar. |
||
“bacon” 📖: “bacon”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu que namái conocemos pela documentación medie- val, quiciabes como antropónimu o nomatu:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Sancia</i>(TEST)
|
Bacon 1166(or.) [VVS/44]
|
|
||
badagoyeru, a, o* 📖: badagoyeru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><badaguyeiru [Cv].>(TEST)
|
|
|||
badagüeyu, el 📖: badagüeyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><badagüechu [Sm].>(TEST)
|
|
|||
badalisca, la 📖: badalisca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Andar a la badalisca </i>(<i class="della">sic</i>) ‘andar ensin control, folgando’ [Oc].
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr<i class="della">.</i>(TEST)
|
xándalu.
|
|||
badana, la 📖: badana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">badana</i>(TEST)
|
[Pa. Ay. Tb. PSil]. 2. Piel de la oveya curtío [Cd]. Piel de carneru o de cabra llueu d’adobao [R]. 3. Piel suelta que cuelga del pescuezu de la vaca [As]. 4. Especie de mandil de cueru usáu pol ferreru pa llibrar la ropa de les chispes [Oc]: Traime la badana [Oc]. 4. Persona folgazana, sinvergüenza, de poca personalidá [Cd]. 5. Soletu, pieza del gomeru onde se pon la piedra {que se llanza} [PSil]. //Zurrar la badana ‘pegar, pegar una paliza’ [Pa. Ac. Ca. Ay. Tb. Cd. Pr. Tox]. //Cutir la badana ‘pegar’ [Ac. Tb]. //Untar la badana ‘pegar’ [Tb. Tox]. //Un badana ‘un bribón’ [Cñ]. //Un badanas o badanes ‘un folgazán’ [Ac. Ri. Tb. Sm. Gr. Pr. Cv. Vd]. ‘un inútil, despreocupáu’ [Sb]. //Ser un badana ‘ser un folgazán’ [Pr]. //Ser una badana ‘ser una folgazana’ [Pr].
|
|
cfr.). |
|
badayada, la* 📖: badayada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<//badallada [Mar].>(TEST)
|
Campanada [Mar].
|
Pue entendese, badallada, como una formación aumentativa sobro badallo (cfr. badayu) espresión con [ʎ] sólo autóctona na fastera más occidental lleonesa del sur del dominiu ástur (GHLA 231) o bien como un deverbal del participiu de *bada- llar, verbu fechu sobro *batuaculum (cfr. badayu). |
||
badayu, el 📖: badayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<badachu [Bab. PSil. As (i). Dg. Tox]. //badayo [Eo. Mánt].
//badallu [Llomb. Mar]. ///badaxu [Cl. Ca. Pzu].>(TEST)
|
Mayuelu d’una campana [Cl. Ca. Bab. Pzu. PSil. As (i). Dg. Cn. An. Tox. /Eo. Mánt/. Mar. Llomb]. //Dar el badayu ‘falar muncho’ [LC]. ///Mala muyer, badaju sueltu [LC].
|
|
Del llat. *BAT(U)ACULUM, variante de battuacŭlum (REW) y en rellación con battuere ‘bater’ (EM; DCECH s.v. badajo), necesa- riu pa xustificar les variantes hispániques con [δ] como fexo ver García de Diego (DEEH). La documentación asturiana, en- forma anterior a la castellana (DCECH s.v. badajo, a lo cabero’l sieglu XV), conocémosla pel nomatu d’un individuu. La va- riante con [S] ye, nidiamente, un niciu de l’adautación d’un castellanismu frente a la en [ʎ] que podría tenese influxu de la fastera más occidental del sur del dominiu ástur (GHLA 231). L’ast. prefirió l’emplegu de mayuelu (cfr.) frente a badayu anque esti términu tien daqué sofitancia. Sol responsable de badayu féxose’l verbu BATĀCULĀRE (EM s.v. bat) > *badayar, cola variante occidental lleonesa *badallar d’u siguió’l posi- ble deverbal badallada (cfr. *badayada). |
|
badea, la 📖: badea🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Debilidá, floxera [ByM].
Posible castellanismu d’aniciu árabe n’ast. namái conseñáu con usu figuráu. Del and. ALBAŢŢÍXA ‘malón’, responsable del gall. <i class="della">botefa</i>, cast. <i class="della">badea</i>(TEST)
|
(DA s.v. albudeca; DCECH s.v. badea; ADLA 193).
|
|||
badía, la 1 📖: badía🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<baeda [AGO].>(TEST)
|
Cast. bahía, entrada del mar na costa [R. /Eo/]. Sitiu de la mar onde hai una pesca determinao [AGO].
|
|
del lat. UADUM ‘vau’ (EM) que paez caltenese en La Ribera de Salamanca vadía ‘sitiu vadeable d’un ríu, regatu o ribera’ (DHL). |
|
badía, la 2 📖: badía🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Cfr<i class="della">.</i>(TEST)
|
abadía.
|
|||
badiellu, el 📖: badiellu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<badiel.lu [As. Cv].>(TEST)
|
Paleta semidecagonal, con mangu, pa llimpiar el carru [AGO].
|
Cfr. badillu. 2. Barrena pequeña [Cv]. 3. Mayuelu, badayu [As]. {Na xerga tixileira badiel.lu ‘campanes’}. |
||
badil, el 📖: badil🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Paleta de fierro [Qu]. Paleta o coyedor usáu pa pañar carbón, ceniza [Mar].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">una</i>(TEST)
|
candela con so badil et I espeto 1268(or.) [MCar-II/61] e meseros e uasos e cuchares quantas ouiere de madero e es- cannos e sedaços e archas e badil e escamiellos e calde-
|
|
Cfr. badillu. |
|
badillu, el 📖: badillu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<badillu [Lln. Cp]. badil.lu [Sm. Cn. Cv. Oc]. baíllu [Sb. Ca].
{Canellada [Cb s.v. <i class="della">maniyu</i>] remite como sinónima a <i class="della">badiyu</i>, anque llueu nun conseña entrada pa <i class="della">badiyu </i>sinón pa <i class="della">badillu</i>, lo que nun dexa de ser llamativo}.>(TEST)
|
Palu llargu de madera con un ganchu pa sacar los panes del fornu [Cb. Cp]. Sorradoriu, paleta en forma de ganchu de metal, con mangu perllargu, usáu pa mover les brases nel fornu [Ca]: Agarra’l baíllu y espardi bien les ascues [Ca]. Paleta (pa sacar les castañes del oriciu y mover el pan y la borona dien- tro’l fornu [Lln. Sb]. 2. Picaxu, barridiellu de madera pa llim- piar les cortes o cuadres [Lln]. 3. Barrena pequeña [Cv. Oc]. Barra de fierro d’unos 40 cms. de llargo, terminada en punta per un cabu y con un mangu de madera que, calentada, em- pleguen pa furar la madera [Sm]. Varina de fierro que, puesta en caldia, empleguen llueu pa furar [Cn]: Saca’l badil.lu del fou ya fura esas costiel.las p’acabar la maniega [Cn]. //No se encuentra sin badillu ‘nun s’alcuentra bien una moza ensin el mozu’ [Lln]. ///El que tien badillu no se quema ‘el que tien ayuda deféndese meyor’ [Lln].
|
Del neutru llat. uatillum o BATILLUM ‘paleta o vasía pa tresportar les brases’ (EM s.v. uatillum) con un resultáu ast. badillu (DEEH; DCECH s.v. badil), cola mesma terminación que la qu’atopamos n’ast. pocillu (cfr.). Tamién n’ast. y otros dominios alcuéntrase la variante badil (cfr.) con aniciu nuna variante *BATĪLE (REW; DEEH s.v. *batile; DCECH s.v. badil), anque n’ast. tamién podría enten- dese dende’l mesmu UATILLUM > *[vadíl] → [baδíl], con perda de viril (cfr.). Al mesmu tiempu ufre l’ast. una doble creación di- minutiva en -ĕllum, *BATĔLLUM (> ast. badiellu) y en -īculum, |
|
|
badofia, la 📖: badofia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cast. bazofia, porquería [Llg (Vv)].
|
Posible castellanismu modernu con aniciu italián (DCECH s.v. bazofia) con tracamundiu de dentales d-θ. |
||
baduercu, a, el/la 📖: baduercu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
Cosa mal fecha, mal iguada [Cn (F)]: <i class="della">Fixo</i>(TEST)
|
un baduercu de maniega que nun val pa nada [Cn (F)].
|
¿Sedrá un deformación de *vaduernu → valduernu (cfr.)? |
||
badulla, la* 📖: badulla🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><badul.la [PSil. As]. baúl.la [Ay].>(TEST)
|
|
|||
badullu, el* 📖: badullu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><badul.lu [Sm].>(TEST)
|
|
|||
“bafatera” 📖: “bafatera”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conseñáu como nomatu medieval:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Joannis</i>(TEST)
|
Petri bafatera [LCodo/118-140]
|
|
||
baga, la 📖: baga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">baya</i>(TEST)
|
o cápsula del llin [Bab. PSil]: La baga nun val pa nada
|
|
Del llat. BĀCA, -AE ‘baga’ (EM), pallabra con nicios románicos (REW) ya hispánicos (DEEH; DCECH), sigue non sólo ast. baga (PE1: 64 & 101) sinón tamién la variante con tracamundiu de llabiales ast. maga 2 (cfr.); baga vese tamiém nel amestáu lluribaga (cfr.). De baga surde un masculín analóxicu bagu (cfr. bagu 2); col suf. dim. -ACULUS, -A siguió respeutivamente
*bagaya → magaya (cfr.) y bagayu (cfr.) con una posible disimilación vocálica bogayu (cfr.) → bugayu (cfr.). Cola amestadura del suf. -ŪCULUS, ast. baguyu cola so variante babuyu d’u se fexo’l verbu baguyar y *babuyar. Formaciones verbales amestaes con un primer elementu xebriegu EX- (o col so continuador) iguaron los verbos esbaguyar (cfr.) y esbabuyar y, con metátesis, esbugayar (cfr.), etc. Una variante de esbugayar ye ast. esmugayar d’u siguió, con metátesis,
*esyamugar que nós conocemos con [ʎ] conseñao en Casu (cfr. esllamugar) quiciabes con tracamundiu de palatales por
una asociación con llama (del fueu).
Foi posible dende l’ast. bogayu → *boyagu → buyacu, almitiendo: a) una metátesis silábica que tamién s’alvierte nel correspondiente femenín *bagaya → *bogaya → *boyaga → buyaca; b) un tracamundiu de velares (c por g) que se ve favorecíu por asociar -acu, -aca con sufixos diminutivo- despeutivos, entá con puxu n’ast.; c) camudamientos aguardables nel inseguru vocalismu átonu asturianu. Ye claro, entós, que nun han tenese estos términos en [-y-] nel dominiu ástur al empar colos castellanos del tipu bugalla. Cosa destremada paez apuntar bullaqueiros ‘encines’ conseñáu n’Aliste (Zamora) pues, de tar tresmitíu al dereches, podría tenese por un portuguesismu.
Un diminutivu del llat. baca foi BĀCULA ‘baga pequeña’ (EM) que ye responsable del ast. semicultu bágara (cfr.) → bagra (cfr.) pero tamién foi posible un resultáu popular ástur *baya, güei non calteníu ente nós anque sí en cast. onde nun sedría autóctonu teniéndolu como galicismu (DCECH s.v. baya). Un compuestu de baca o del so continuador precedíu del prefixu separativu DE dio nacencia al verbu debagar (cfr.) nel aniciu d’una riestra de términos relacionaos. Dende un dim. despeutivu de baga → *bagota → *magota foi posible’l llogru del ast. *esmagotar conocíu pel so participiu esmagotáu (cfr.). |
|
bágara, la 📖: bágara🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bagra [y Llu]. ////bágares [JH].>(TEST)
|
Tabla delgada y estrencha que va clavada de popa a proa nes costielles de la lancha, ente los bancos y el carel [Vd]. Tabla que refuerza les cuadernes d’una embarcación a lo llargo de los costaos [Xx]. Pieza que suxeta los bancos de la embarcación perbaxo [Llu]. Tabla que se pon sol banzu del cascu de la lancha [JH].
|
Quiciabes d’un deriváu del llat. serondu baca, -ae ‘oxetu en forma de baga’ (EM), ‘zarramientu d’una cadena en forma d’oliva’ (ABF) qu’ufre abondos continuadores románicos en rellación cola idea de ‘atar’, ‘suxetar’ (DCECH s. v. baga II). L’aparente sufixu átonu -ara tien un aniciu asemeyáu al qu’atopamos nos sinónimos asturianos llueca y lluécara ‘cencerru’ polo que paez razonable almitir que puede tener orixe nun continuador semicultu del diminutivu de baca ‘baga’ (EM) → BĀCULA (GHLA §4.4.6.8) → bágara → bagra (LLAA 103). De toes maneres les definiciones del asturianu bágara talmente paez qu’obliguen a rellacionar el términu cola terminoloxía marinera d’aniciu árabe darréu que l’ár. bah.rī ‘marineru’ siguió nel and. BAH.RÍ onde podría xustificar el cast. bagarino ‘remeru llibre’ (DCECH s.v. bagarino) llegáu per una vía mediterránea, non necesariamente andalusí (DA s.v. bafarí). |
||
“bagatela” 📖: “bagatela”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Pos</i>(TEST)
|
ansí lo pinto yo/toda aquesta bagatela./Que el difuntu esté andamiadu,/que me lu vistan de seda,/que llos callóri- gos traiguen/arrastrando cola y media,/que llos cantores entonen,/ñin que llos de la corñeta/llo fagan como ellos po- dien [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 198-206)]
|
Quiciabes sía un castellanismu d’aniciu italián (DCECH s.v. bagatela). |
||
bagaxe, el 📖: bagaxe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<badaxe [Cg. JH. /“de Luarca al Eo” (y Eo)/]. ///badaje [PSil. Cv].>(TEST)
|
Cast. bagaje [Cg. Tox. /Eo/. JH]. Aición de tresportar en carru a los probes o enfermos d’una población onde se vive [PSil]: Esta vez tocóunos badaje [PSil]. //Andar de badaje ‘andar d’un sitiu pa otru corretiando’ [Cv]. //L.levar de badaje ‘tresportar nun carru de pueblu en pueblu, al enfermu probe que nun pue dir por sí solu’ [Cv].
|
Posible adautación del castellanismu bagaje ‘impedimenta d’un exércitu’, con aniciu nel fr. BAGAGE ‘equipaxe’ (DCECH s.v. bagaje) con tracamundiu consonánticu en PSil y en Cv. Un deriváu sedría ast. bagaxeru (cfr.). |
||
bagaxeru, el* 📖: bagaxeru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<badaxeru [JH]. //bagaxeiro [“de Luarca al Eo” (Eo)]. badaxeiro [“de Luarca al Eo” (Eo)].>(TEST)
|
Cast. bagajero [JH. /Eo/].
|
Cfr. bagaxe. |
||
bagayu, el 📖: bagayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">orujo</i>(TEST)
|
prensao [Oc].
|
Diminutivu del ast. bagu (cfr. bagu 2), creación analóxica masculina dende’l fem. ast. baga (cfr.), paralelu de *bagaya variante de magaya (cfr.). |
||
bagazu, el 📖: bagazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Magaya de la mazana llueu de facer sidra [Sl].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Iohannes</i>(TEST)
|
Baganzo 1231(or.) [SPE-I/444]; 1231(or.) [SPE-I/445]
|
|
cfr. baga) n’amestanza col continuador del suf. llat. -ĀCIUS, -A, -UM, el mesmu que vemos nel deriváu de faex, -cis → faecāceus (EM). El correspondiente femenín continúase nel ast. magaza (cfr.) anque con tracamundiu de llabiales b-m al entamu pallabra como en tola serie de baga y maga. |
|
bagu, el 1 📖: bagu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<bago [Ar. VCid. /Eo/].>(TEST)
|
Pagu, tierres de llabor [Bab. Vg]. Conxuntu de tierres de lla- bor [Ar] semaes toes de cereales o de llegumes [VCid]. Nome que se da a les finques d’un sitiu determináu [Bard]. Caúna de les partes en que tradicionalmente se dixebra’l territoriu per- teneciente al pueblu [Arm]. Paraxe, conxuntu de tierres que se conocen con una denomación determinada [Mar]. “Hoja, por- ción de tierra labrantía, o dehesa, que se siembra un año y se deja a descansar otro u otros dos” [Llomb]. Sitiu onde hai tierra llabrao [PSil]: Naquel vagu hai eiros a esgaya [PSil]. 2. El campu (en contraposición a la parte habitada). 3. Tierra ermo o nuna fondigonada [Tor]. Terrén que nun produz, dedicao a servicios agrícoles (corrales, eres de mayar, etc.) [/Eo/].
|
la vna vinna iaz enno bago grande de sobrel canal del Barrio
|
Términu bien conseñáu na documentación lleonesa, fechu qu’encaxa cola realidá de ser güei Lleón el territoriu onde se caltién l’usu apellativu: del llat. PĀGUS, -I ‘llende marcada na tierra’ > ‘te- rritoriu rural llendáu’, ‘distritu’ (EM) anque pudiera dase l’in- fluxu del ax. llat. opācus, -a, -um ‘avesíu’ (EM) [opaca rura (Palladius 14, 29-1)], con continuadores tamién nel oriente pe- ninsular (LPH s.v. obago; Colón 1963; Veny 2012: 249) y en dellos toponímicos nel noroeste (Piel 1989: 74); la documen- tación de Sahagún (§a-b-c) podría tar aconseyando esta pro- puesta. Pero, de toes maneres, nun ha dexase d’almitir la posibilidá d’un influxu del axetivu femenín uacuus, -ua, -um (cfr. vagua) en referencia al terrén que queda en barbechu. Na opinión de Pensado bagu < UACUUS pudo tapecer o desaniciar los resultaos de OPACUS (Pensado 1999: 211; PE2: 93). |
|
bagu, el 2 📖: bagu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
(TEST)
|
Restu de mayar o primir una fruta [Cl].
|
2. Granu d’uva [Mar]. Cfr. baga. |
||
baguna, la 📖: baguna🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Vares llargues y verdes emplegaes pa suxetar el <i class="della">teitu </i>[Pzu]. Podría tratase d’un deriváu de <i class="della">baga</i>(TEST)
|
(cfr.); baguna podría ser, en principio, *‘vara que da bagues’. Cfr. bayuna.
|
|||
baguyar 📖: baguyar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cayer les castañes soles de los oricios [Sl (= esbaguyar)].
|
Cfr. bagu 2. |
||
baguyu, el 📖: baguyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Castañes que caen sueltes ensin sacudir la castañal [Sl. Pr (Cv)]. //-<i class="della">os</i>(TEST)
|
‘nomatu de los de Las Dorigas (Salas) [LBlanco].
|
|
Cfr. bagu 2 & baga. |
|
bai 📖: bai🏗️: NO ✍️: NO |
Sí, d’acuerdu [Cñ].
Del vascuence acordies cola observación del autor del <i class="della">Vocabulario</i>(TEST)
|
candasín [Cñ] que “se pronuncia con cierto tono irónico” y que “posiblemente se introdujo aquí por el contacto de nuestros pescadores con los vascos” lo que concuerda col fechu de que tamién se conseñe la mesma espresión y conteníu na Xíriga y nel Mansolea. Na Xíriga tamién vaite, vaitela.
|
|||
bailadera, la 📖: bailadera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Burra’l diablu, cast. <i class="della">libélula</i>(TEST)
|
[Mar].
|
Cfr. bailar. En rellación etimolóxica con bailar, ensin dulda como referencia a los movimientos fechos pol animal. |
||
bailador, ora 📖: bailador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
(TEST)
|
Cfr. baillador.
|
|||
bailantina, la* 📖: bailantina🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////bailantines [JS].>(TEST)
|
Cast. danzante [JS].
|
Cfr. bailar. Del diminiutivu de *bailante → *bailanta, de xuru vieyu par- ticipiu de presente del verbu bailar. |
||
bailar 📖: bailar🏗️: NO ✍️: NO |
<baillar [y Lln. Sb. JH]. bail.lar [Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Md. Bab. PSil]. beil.lar [Tb. Sm. As. Cn. Cv. Vd. Oc]. beillar [Pr. Sl]. beilar [Oc. /Eo, Mánt/]. bellar [Cd]. {Con yeísmu, baiyar [Cl]. beiyar [Pr (Cv)]}.>(TEST)
|
Cast. bailar [Lln. Cl. Sb. Ay. Ll. Ri. Qu.Tb. Sm. Md. Bab. PSil. As. Cn. Cd. Pr (Cv). Sl. Cv. Vd. Oc. /Eo. Mánt/]. JH]. Baillar a lo suelto [Pr]: Si Llita bailló, piesque llo qu’afayó [JH]. {N’Ay destremen ente bail.lar lo pesao ‘bailar una especie de xota’ / bail.lar lo l.lixero que ye un baile más llixeru. En Tb dellos dixebren ente bail.lar ‘bailar la xota’ / valsiar ‘bailar agarraos’ / danzar ‘bailar la danza’}. //¡Outra que bien baila! ‘salió lo que nun s’aguardaba’ [Tb]. ///-¿Por qué non bailes Pedru Medero? -Porque non quiero, non quiero, non quiero [CyN (Recuerdos)]. el miércores Pachón ñon bailó tanto,/porque isti güe dio saltos sin medida [BAúxa, Sueños (Poesíes 5-6)] Encomenzó utru día a usar del mando/portándose como quian illi yera/y para dir lla carga allixerando/quíxola re- partir d’esta manera:/lles obres d’aquel reino encomen- dando/a tres mocicos qu’illi conociera,/Misael, Ananíes y Azaríes,/llos que en forno baillano lles folíes. [BAúxa, Sue- ños (Poesíes 145-152)] Pasiaben el camín, qu’eso diz qu’era,/como dicen, cual Pedro per so casa,/cantaben y baillaben de manera/que pa- recín cangrexos so la brasa,/solo que nestos ye la voz pos- trera,/pero aquellos cantanon, ensin tasa,/ensalmos al Señor, que-yos unviaba/el so ánxel que del fuibu los llibraba [BAúxa, Sueños (Poesíes 201-208)]
|
|
proponen García de Diego (DEEH s.v. ballare) y Corominas- Pascual (DCECH s.v. bailar). Los resultaos asturianos puen xustificase perbién fónicamente dende’l llat. BAJ’LARE onde ye posible la palatalización de la l en posición fuerte. Los términos asturianos en rellación con bailar o baillar son abondos, dellos de creación romance pero otros abúltennos más antiguos. L’encruz d’influencies mutues ente bajulare y ballare ha vese, al empar, nos derivaos. De toes maneres del llat. BALLARE siguió ast. aballar (cfr.). De la idea de ‘bailar’ o ‘tener dalgún tipu de movimientu’ nos términos rellacionaos con bailar o baillar fexéronse, entre otros, bailarín/ bailarina ‘aficionáu al baile, que baila muncho’ (y d’ehí ‘peñerina’, pol movimientu acompasáu de les ales del páxaru) con usos non sólo axetivos sinón tamién nominales. Los oxetos utilizaos pa diversión o xuguete, y que pol so movimientu tamién se denomaron bailarín/bailarina (cfr.), tán nel aniciu del espardimientu del mesmu nome pa referise a la materia (o frutu) de que taben fechos; xustifíquense asina les aceiciones de ‘frutu del bailarote o artugavilanceru’, ‘baya’, ‘semienta de dellos árboles’, etc. Na nuesa opinión sobro bail(l)arín/bail(l)arina (cfr.) llogróse un pretendíu regresivu béilaru/a (Craddock apud LLAA 103: 11) que, pela so parte, formó los correspondientes aumentativos bailarón o bil.larón,con reducción del diptongu decreciente por dir átonu (cfr.), presentes tamién ente los nuesos apellativos. Dende bail(l)e (cfr.) fadríase’l diminutivu bail(l)ín (cfr.) colos posibles aumentativos bailón (cfr.) etc., d’asemeyaos usos semánticos; el diminutivu bail.lete ‘espiga o yema floral del maíz’ (cfr.) supón la mesma referencia a daqué que se mueve o baila, d’u sigue ast. bail.letiar (cfr.). En rellación con bailar ta ast. bailadera (cfr.), bailantina (cfr.). Un abondativu en
-ATA ye responsable d’ast. bailarada (cfr.). En rellación con baile y bailar féxose’l verbu bailotiar (cfr.), bailoquiar (cfr.). Una serie paralela a bailar - baillar vémosla nos derivaos baillador (cfr.), bailladeru (cfr.), bailladoriu (cfr.), bailletar (cfr.), baillete (cfr.), baillín (cfr.), baillona (cfr.). |
|
bailarada, la* 📖: bailarada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bailará [Ca].>(TEST)
|
Pieza o serie de pieces de baile interpretaes separadamente [Ca]: Pensaba echar una güena bailará col mio primu Gerardo [Ca].
|
Cfr. bailar. |
||
bailarín, ina, ino 📖: bailarín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<baillarín [JH]. beilarín [Oc]. bail.larín [Ay]. {Con yeísmu, baiyarín [Cl]}. beil.larín /ina [Sm].>(TEST)
|
Cast. bailarín [Lln. Cl. Pa. Ay.Sm. Cd. JH]. Aficionáu a bailar, que baila muncho [Oc]. 2. De curtiu xuiciu (una persona) [Sm]. Cfr. bailar.
|
|||
bailarín, el 📖: bailarín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><beilarín [Oc]. bail.larín [Ay].>(TEST)
|
|
|||
bailarina, la 📖: bailarina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><beilarina [Oc]. beil.larina [Sm. Vd]. bail.larina [Sm. PSil].>(TEST)
|
Tipu de peonza [Sd. Mar] pequeña [Tb. Vg] fecha colos llaos d’un carrete vacíu [PSil. Oc (= beilarín)]. Peonza o trompu de madera d’usu ente los neños pa xugar [Sm]. Xuguete fechu cola simienta de los carbayos, caxigos, carrascos pequeños y un palín pa facer que bailen [Vd].
|
|
||
bailarón, el 📖: bailarón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><bil.larón [PSil].>(TEST)
|
|
|||
bailarote, el 📖: bailarote🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
báilaru, a, el/la* 📖: báilaru🔤: , a, el/la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
(TEST)
|
|
|||
baile, el 📖: baile🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><baille [JH]. bail.le [Ay. y Tb. Sm. Bab. Md. PSil. Oc]. beil.le [Pzu. Vd]. beille [Mar]. {Con yeísmu, baiye [Cl]. beiye [Pr(Cv)]}.>(TEST)
|
Cast. baile [Lln. Cl. Ay. Tb. Sm. Bab. Md. Pzu. PSil. Pr (Cv). Oc. JH. Mar]. 2. Fiesta onde se baila [Ay]. 3. Sitiu onde se baila [Ay. Tb]. 4. Baturiciu, xolgoriu [Ay]. 5. Movimientu de la peñerina nel aire [Lln]. //Baile San Vítor ‘cast. baile de San Vito’ [Cñ]. //Bail.le San Vítor ‘enfermedá que produz un movimientu incontroláu del cuerpu’ [Tb. PSil]. // Bail.le’l país ‘baile propiu de la zona’ [PSil]. //El bail.le los devotos ‘danza del últimu día del añu cuando les moces más curioses facíen pareya colos mozos menos fachendosos y al revés’ [PSil].
|
|
||
“bailía” 📖: “bailía”🏗️: NO ✍️: SI |
Namái conocemos el términu gracies a la documentación me- dieval de los monesterios de Sahagún y de Carrizo, al sur del cordal:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">en</i>(TEST)
|
todas las otras baylias e heredades... pongan caseros
|
|
del llat. BALLATOR, -ORIS ‘bailarín’ (ABF), nidiamente nos dos casos conseñaos de “ballarote” y más discutible nel restu de los que siguen darréu: |
|
bailladeru, a, o 📖: bailladeru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Afayadizu pa bailar [JH].
|
Cfr. bailar. |
||
baillador, ora 📖: baillador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<bail.lador [Md]. bail.laor [Ay. Ll]. beil.ladora [Pzu]. /////bai- lador [Cd. Tb]. bailaor [Sr]. bailaor/bailaora/bailaoro [Llg].>(TEST)
|
Que baila muncho [Xral].
|
Que baila, bailador [Lln. Llg. Sr. Ay. Ll. Md. Pzu. JH]: Yo no era bailadora de Pericote [Lln]. Amante del baile y que baila bien [Cd]. //Dexar al meyor bailaor ensin castañueles ‘dexar ensin nada al más interesáu nun repartu, nun brindar al que más nagua por ello’ [Llg]. Cfr. bailar. Encruz de *BAJULATOR y BALLATOR ‘bailarín’ (OLD). Na documentación ast. apaez “Pedro Bayllor” 1289 [DCU/160] que pudiere ser un galicismu, sinónimu del ast. “Pedro ballon” 1243 [DCU] según sabemos (PE1: 132; cfr. bailía). |
||
bailladoriu, el* 📖: bailladoriu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bail.ladoriu [Md].>(TEST)
|
Sitiu destináu a baile [Md].
|
Cfr. bailar. |
||
baillar 📖: baillar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. bailar.
|
|||
bailletar* 📖: bailletar*🏗️: SI ✍️: NO |
<bail.letar [Ll].>(TEST)
|
Espigar la panoya del maíz [Ll].
|
Cfr. bailar. |
||
baillete, el* 📖: baillete🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bail.lete [Ll].>(TEST)
|
Dim. de baille. 2. Espiga o yema floral del maíz [Ll].
|
|
Cfr. bailar. |
|
baillín, el 📖: baillín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bailín [Lln. ALl]. {Con yeísmu, baiyín [Cl]}.>(TEST)
|
Bailarín en tornu al que dancen les muyeres el corricorri [Cl. ALl]. 2. Peñerina, páxaru que mueve les ales acompasaes [Lln].
|
Dim. de baille (cfr. bailar). |
||
baillona, la* 📖: baillona🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<beil.lona [As].>(TEST)
|
Peonza [As].
|
Cfr. bailar. |
||
“baillor” 📖: “baillor”🏗️: NO ✍️: SI |
Cfr. <i class="della">bailía.</i>(TEST)
|
||||
bailón, el 📖: bailón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<beil.lón [Cn (MG)].>(TEST)
|
Caxina de la semienta del llin [Mar].
|
2. Trompu, bailarina que se fai de cúcares [Cn (MG)]. Aum. de baile (cfr.). |
||
bailoquiar 📖: bailoquiar🏗️: NO ✍️: NO |
Bailotiar [Sb]: <i class="della">De</i>(TEST)
|
moces tábemos tul día bailoquiando [Sb].
|
Cfr. bailar. |
||
bailotiar 📖: bailotiar🏗️: NO ✍️: NO |
Bailar ensin aparar [Pa. Tb]: <i class="della">Deixa</i>(TEST)
|
de bailotiar [Tb].
|
Cfr. bailar. |
||
“bala” 1 📖: “bala” 1🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación quiciabes col significáu de ‘fardu’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">los troxellos et de las </i><i class="della">balas</i><i class="della">(TEST)
|
de la ropa de la rochella [últ. ter- ciu s. XIII] [AAU/45]
|
Del fr. BALLE, d’aniciu fráncicu *balla ‘pelota’ (REW; DEEH; CGHLA 299) quiciabes pente medies del cat. (DCECH s.v. bala 1) anque resulta discutible darréu de la coincidencia de fecha na documentación ast. y catalana (s. XIII). Dende bala féxose’l verbu embalar ‘empaquetar dellos productos’ (cfr. embalar 1). |
||
bala, la 2 📖: bala🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Cast. <i class="della">bala</i>(TEST)
|
(de fusil, de pistola) [Tb]. //Ser un bala ‘ser un sinvergüenza’ [Tb].
|
Posible castellanismu, d’aniciu italián (DCECH s.v. bala II). En rellación etimolóxica ta balón (cfr.). Un deriváu aumentativu tenémoslu nel ast. balazu (cfr.). Dende bala féxose’l verbu embalar ‘garrar velocidá’, ‘dir a la velocidá de la bala’ (cfr. embalar 2). Un términu en rellación etimolóxica ye l’ast. embaladura (cfr.). |
||
baladí* 📖: baladí*🏗️: SI ✍️: NO |
De clas inferior, de menos valir o apreciu [FFLL s.v. ualadi]. Términu que conocemos pela documentación medieval del sur del dominiu:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">que</i>(TEST)
|
sea ualadi [FA (FFLL)]
|
|
||
“baladrón” 📖: “baladrón”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu que namái conocemos pela documentación medieval al sur y oriente del dominiu:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Don</i>(TEST)
|
Esteuan baladron de Castellanos 1253 [STAAFF 57]
|
|
||
bálaga, la 📖: bálaga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Montón de yerba curao o seco [Lln]. Montón grande ensin vara [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes d’un deriváu del llat. <i class="della">vara</i>(TEST)
|
→ *várica > (barga → bargal) → *váraga (→*varagal). Un tracamundiu de líquides intervocáliques (GHLA §4.6.1.3) xustificaría l’ast. *váraga → bálaga magar el tracamundiu de grafíes. El fechu de que l’aceición de bálaga nun incorpore la idea de ‘vara’ ha entendese como reaxuste de los términos sinónimos emplegaos pa referise al montón de yerba. De fechu, la correspondiente creación analóxica masculina bálagu 1 (cfr.) sí ye compatible colos montones de yerba o mies fechos arrodiando una vara. Sobro bálaga (y bálagu) féxose’l coleutivu balagueru (cfr.); tamién balagar (cfr.), variante de
|
|
||
balagar, el 📖: balagar🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Montón cónicu de yerba [Cb. Ac. GP. Ri]. Montón de yerba ensin vara [Tb. Pzu. JH]. Montón de yerba [Lln. Rs. Ar. Sm. Vd] o narbasu [Cv. Pr (Cv)]. Montón pequeñu de yerba que se fai provisionalmente en prau [Ac] según va secando llueu de segao [Cg]. Facina [Rs. Bi]. Montón de yerba seco [Sb]. Montón grande de yerba [Llg], vara [V1830]. Montón de forma cónica, de paya [Oc]. 2. Vara yerba, montón grande de yerba fechu alredor d’un palu llantáu na tierra [Bab. Dg. An. Vd. Oc] o de paya [Vd] o de paya seco [Ar. R. DA]. 3. Conxuntu d’espigues llueu de mayar [Os]. 4. Montón grande de daqué [Llg. Ay]: <i class="della">Llavé un balagar de ropa </i>[Llg]. 5. Caún de los salientes o bolos de la parte central del xugu, onde
<br class="della">s’ata’l sobéu [Tb (Oc)]. ///<i class="della">El</i>(TEST)
|
balagar nun se fai sin yerba [Vd]. La pacha en pachar y la yerba en balagar [LC].
|
Sólo será preciso hacer el balagar esporeado en la parte de abaxo, para que no desgalgue y se esforonze [Grangerías XVIII: 794] un balagar de yerba, de muertos un balagar [Batalla Cuadonga 231] Cfr. bálaga. |
||
balagaráu, el 📖: balagaráu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Montón grande de yerba [Llg. Tb]. 2. Montón grande de daqué [Llg]. Cfr. bálaga.
|
|||
balagón, el 📖: balagón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Sitiu llamargosu [JH]. Aum. de <i class="della">bálagu</i>(TEST)
|
2 (cfr.).
|
|||
bálagu, el 1 📖: bálagu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<bálabu [Arm]. bálago [Llg]. bálau [Cp. Sb]. +bélagu [Cp. Ri].
{En Cp tamién conseñen la variante <i class="della">baléu </i>que paez enquivocu}. báragu [Lln].>(TEST)
|
Montón de yerba [Ac. Sm. Cd. Pr] o de narbasu [Pr (Cv)]. Montón de yerba [Qu] de forma cónica, que se fai nel prau enantes de preparalo pa carretar [Cp. Cr. Ri. JH]. Montón de yerba seco [Lln. Sb. Cn]. “Montón grande de hierba que se guarda para sustento del ganado en invierno” [GP]. 2. Montón grande de yerba que se fai fuera casa cuando’l payar ta enllenu (ye más grande que la facina y que’l borregu) [Cn (F)]: Cierra bien esi bálagu que nun-y entre l’agua [Cn (F)]. Montón de yerba o paya en forma de conu, de 20 ó 30 facines puestes alredor d’una vara llantada en suelu [Sl]. 3. La mies una vez tresportao a la era y descargao ellí [VCid].4. Paya [Tor] llargo y pisao, ensin granu [Arm. Bard]. Cereal desprovisto yá del granu [Mar]. //Cutir el bálagu ‘golpear o castigar a una persona’ [JH]. //Zurrar el bálago ‘dar una paliza’ [Llg]. Cfr. bálaga.
|
|||
bálagu, el 2 📖: bálagu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
(TEST)
|
Cfr. bárabu.
|
|||
balagueru, el* 📖: balagueru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<balagueiru [Ouvienes (Cv)].>(TEST)
|
Balagar de yerba o de narbasu [Ouvienes (Cv)].
|
Cfr. bálaga. |
||
bálamu, el 1 📖: bálamu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Accidente nerviosu en que se prime’l corazón suspendiendo l’aliendu [LV. R. DA. AGO]. Opresión cardio-respiratoria
aguda del tipu del <i class="della">angor</i>(TEST)
|
pectoris o infartu de miocardiu [ByM]. Vahíu [R].
|
¿Quiciabes sía una adautación al ast. d’un deriváu del llat. VACUUS ‘vacíu’ presente en port. vágado ‘vahíu’ (DCECH s.v. vahído)? Ye posible que d’ehí se llegare al resultáu de güei por tracamundiu del sufixu, lo mesmo que s’atopa n’ast. tártamu xunto a tártagu y tártabu. |
||
bálamu, el 2 📖: bálamu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Montón de yerba seco [Lln]. 2. Rebañu grande de ganáu [Lln].
3. Bancu de pexes [Lln]: <i class="della">Menudu</i>(TEST)
|
bálamu que pasó [Lln]. //A bálamos ‘a montones’ [JH]. ‘a manos llenes’ [Cñ]. ‘en grandes mases’ [AGO]: lla xxente diba á bálamos pa Candás [JH]: lla reciella corría á bálamos [JH].
|
|
cfr. galmu) → gálamos ‘zancaes’, ‘pasos llargos, reblagos’. |
|
balance, el 📖: balance🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">balance </i>[Md]. 2. Nivel [Md]. //-<i class="della">es </i>‘especie de gabitos emplegaos pa colgar embutíos’ [Sr]. //<i class="della">Buscar</i>(TEST)
|
el balance ‘nivelar’ [Md].
|
Deverbal del inf. de balanzar (cfr. abalanzar). Una formación analóxica masculina de balanza (cfr.) ye la variante balanzu. |
||
balanchín, ina, el/la 📖: balanchín🔤: , ina, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ina, |
Ambulante (un vendedor) [Sr]. Posible variante del ast. <i class="della">volantín</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
balancín, el 📖: balancín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Palu con gabitos emplegáu nel arrastre con caballeríes [Tox. Arm. Min]. Pieza emplegada nel arrastre de caballeríes [Qu. Tb]. Pieza a mou d’angaríes emplegada nel arrastre de caballeríes [Ri]. 2. Caún de los llargueros superiores de la caxa d’un carru [Llu]. 3. Palu de la semadora [Pr]. 4. Sitiu onde van los dientes o púes de la pradera o garabatu [Lln]. 5. Columbiu [DALLA].
Dim. de <i class="della">balance</i>(TEST)
|
o balanzu.
|
|||
balandra, la 📖: balandra🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<i class="della">Physalia</i>(TEST)
|
physalis, cast. carabela [Lls (PPAC)].
|
//Un balandra ‘persona qu’actúa con llixereza ya irresponsabilidá’ [Ca]: Digues lo que digues esi siempre fu un balandra [Ca].
//Balandras ‘persona folgazana’ [Sm (= badanas)].
La espresión ast. coincide cola cast. pa la que Corominas- Pascual sospechen una xuntanza d’un términu neerlandés bijlander ‘embarcación de tresporte de fondu planu’ (pente medies del fr. bélandre, balandre) y otru turcu palandra ‘embarcación pa treslláu de tropa’ (DCECH). Una creación analóxica masculina ye ast. balandru (cfr.). Polo que se refier al ast. conséñase lo que paez una aplicación metafórica del nome de la embarcación al nome d’un pexe que, como les embarcaciones del mesmu nome movíes pol aire, aludiría al “sistema de desplazamiento de este animal, que flota sobre la superficie del agua” (PPAC 432). De toes maneres, sedría aconseyable duldalo darréu que ye nes fasteres alloñaes del mar (Casu, Somiedu), esto ye, onde nun hai familiaridá cola terminoloxía de los tipos d’embarcación, onde se conseña esi sentíu peyorativu del términu. Quiciabes por ello sía meyor rellacionar un balandra o’l plural balandras col ast. balandrán (cfr.), baladrón (cfr.). |
||
balandrán, el 📖: balandrán🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<malandrán [y Tor. Llomb. Bard].>(TEST)
|
Tornapolvu, mandilón pa trabayos manchadizos [Ar]. 2. Persona fata, boba [PSil]: El tou rapaz yía un balandrán [PSil]. Persona malcuriosa nel vestir [Tor. Llomb. Bard. Valdería (LLA)].
|
|
etimoloxía más afayadiza que la que parte d’una onomatopeya BALAND, BALAMB (DEEH). Los nuesos usos de güei paez que xeneralizaron un sentíu peyorativu na 2ª aceición anque la xustificación tamién pue debese, pelo menos en parte, al so averamientu a la familia de melandru (cfr.) y del ast. baladrón (cfr.) y a baldrán (cfr.). |
|
balandrana, la 📖: balandrana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Contestación cariñosa [CSil]. Cfr. <i class="della">baladrón.</i>(TEST)
|
||||
balandronada, la 📖: balandronada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<balandroná [Ay]. baladroná [Ay].>(TEST)
|
Dichu alabanciosu [Tox].
|
2. Fanfarronada [Ay]. un falar a lo moruno,/mui a la baladronada,/xurando Mun- rai de que/primero que dies la llana lu habín de facer ga- yapos/y esgarrapa-y la so panza [ABalvidares, Romazón (Poesíes 112-117)] Cfr. baladrón. |
||
balandru, el 📖: balandru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<i class="della">Physalia</i>(TEST)
|
physalis, cast. carabela [Xx (PPAC)].
|
Cfr. balandra. |
||
balanza, la 📖: balanza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">balanza </i>[Sr]. 2. Columbiu fechu d’una tabla allugada nun caballete o viga [Os]. 3. Pozu vertical pa tresportar d’un nivel a otru (con polees y cable, automotor o non, de simple o doble efeutu, seca, hidráulica) [Min].
<ident class="della" level="1"></ident>Del llat. <i class="della">bilanx,</i>(TEST)
|
-ancis ‘de dos platinos’ pente medies de la variante *BILANCIA, pallabra d’u parten otros romances (REW s.v. bilancia; DCECH. s.v. balanza; DEEH). Dende ast. balanza pudo facese l’ast. abalanzar (cfr.).
|
|||
balanzu, el 📖: balanzu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Balance [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>Deverbal de <i class="della">balanzar </i>(cfr. <i class="della">abalanzar</i>) o creación analóxica masculina dende <i class="della">balanza</i>(TEST)
|
(cfr.). Un diminutivu de so ye l’ast. balancín (cfr.).
|
|||
balar 📖: balar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><abalar [Cd].>(TEST)
|
|
|||
balasma, en 📖: balasma🔤: , en 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 en |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">(La xente llegó) en balasma </i>‘nun gran grupu y de sutrucu’ [Vv].
<ident class="della" level="1"></ident>¿En rellación etimolóxica con <i class="della">bálamu</i>(TEST)
|
2?
|
|||
balastrera, la 📖: balastrera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
balastru, el 📖: balastru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
balate, el 📖: balate🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
balax 📖: balax🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu que conocemos pela documentación medieval:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">I </i><i class="della">balax</i><i class="della">(TEST)
|
et II zaphires de Oriente et I adamante 1268(or.) [ACL/483]
|
rubi balaje {del rexestu ensin garantía: Una piedra de rubí balaje 1395(or.) [ACL-X/125]}
|
||
balazu, el 📖: balazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+balezu [Ay].>(TEST)
|
Tiru de bala [Ac. Ay]. Deriváu de bala 2 (cfr.).
|
|||
balbón, ona* 📖: balbón🔤: , ona* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<////balbones [Xx].>(TEST)
|
De Balbona (pueblu de Siero) [Xx].
|
|
cfr.). |
|
balboniegu, a, o 📖: balboniegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<////balbaniegues [R].>(TEST)
|
De Balbona (Si) [JH. R].
|
|
||
balbucencia, la 📖: balbucencia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Dificultá en pronunciar les pallabres [JH].
|
Paez términu tomáu por JH del castellán (DRAE). |
||
balcayu, {el} 📖: balcayu🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
Cast. <i class="della">marimacho</i>, <i class="della">trotacalles</i>(TEST)
|
[Lln].
|
** |
||
balcia, la 📖: balcia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Yerba alto apiñao [Vd (DEEH)].
De facer casu a Meyer-Lübke (REW s.v. balcos) y a García de Diego sedría una formación sol célt. <i class="della">balcos</i>(TEST)
|
‘estéril’, dende un
|
deriváu *BALCEA ‘yerba duro, silvestre’, términu col que se quier xustificar el gall. bouza ‘matorral’, ‘tierra non cultivada’ [Vd (DEEH)] y que valdría pal ast. oc. bouza (cfr.). En tou casu fadría falta precisar el calter del términu célticu si ye que tamos delantre’l mesmu elementu que se presenta como *balko- ‘fuerte’ (TLG 22). En sen contrariu ast. balcia paez una variante del ast. barda (cfr.) o barcia. |
||
balcón, el 📖: balcón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">balcón</i>(TEST)
|
[Sr. Tb]: Escapéme per un balcón [Sr]. A quién lu entregaren, pues,/sinón a aquellos dos perros/de Anás y Caifás, traidores,/llobos, villanos famientos,/y lluego a Ponciu Pilatos,/ñombre que yo tan mal quiero/que solo por non ñombralu/dexo de rezar el Credu./Que, después que a puru azote/ponxo a aquel tan llindu cuerpu/fechu taya- des, lu ponxo/con una caña por cetru,/y lluego al balcón sa- cólu/pa que lu viera el pueblu/-el ganadu yera pardu,/que en llugar de socorrellu/tolle tolle crucifixe/en altes voces di- xeron- [ABalvidares, Canción (Poesíes 204-221)]
|
Quiciabes en rellación col célticu *BALAKON ‘avanzada del techu’ (TLG; RGC s.v. *balākon). Con destremada sufixación en -ARIA podría entendese *BALAKARIA → ast. biliguera (PE3: 36). Hai quien camienta que balcón sedría d’aniciu fráncicu (DEEH) o un xermanismu tresmitíu pel italián (REW s.v. balko; DCECH s.v. balcón). Ente los sos derivaos citamos balconada (cfr.), balconería (cfr.), balconcín (cfr.). |
||
balconada, la 📖: balconada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">balconaje</i>(TEST)
|
[JH].
|
Vi tantu del cortinaxe por toda la balconada [Coronación Carlos IV 174] Deriváu de balcón (cfr.) |
||
balconcín, el 📖: balconcín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Balcón pequeñu [Llv. Tb].
|
Deriváu dim. de balcón (cfr.) con doble sufixación derivada de -ICC + -INUS. |
||
balconería, la 📖: balconería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">balconaje </i>[JH]. Deriváu de <i class="della">balcón</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
balda, la 📖: balda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Especie de caxón de madera con dos tapes, agarradera y cordel pa llevar al llombu (d’usu ente los marineros pa llevar la comida, pa meter los pexes pescaos con caña [Vd].
D’orixe inciertu (DCECH s.v. balda I). De toes maneres podría tenese por una variante del arabismu <i class="della">aldaba</i>, del and. AD.D.ABBA (DA s.v. balda 1 & aldaba; DCECH s.v. balda II) pero nun ye fácil amosalo. Semánticamente ye posible que <i class="della">balda</i>(TEST)
|
‘caxón’ respuenda a un espardimientu del significáu d’aniciu alusivu al tipu de zarramientu de la balda. Con too tamién podría tenese por una variante femenina de balde (cfr.) pues ufre un gran averamientu semánticu y fónicu |
|||
baldación, la 📖: baldación🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">baldación,</b>(TEST)
|
la Baldadura [JH].
|
Cfr. baldar. |
||
baldadura, la 📖: baldadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<baldaúra [Ri. Qu. Min].>(TEST)
|
Aición y efeutu de baldar [JH].
|
Parálisis o inutilidá de dalgún miembru estremu del cuerpu [Tb. Tox]. Inutilidá de dalgún miembru del cuerpu [Ri. Qu]. 2. Cansanciu pergrande [Tb. Sm. Pr]: Tien una gran baldadura [Tb]. 3. Pusilanimidá [Min]. 4. Ziszás del camín [Tb]. Torcedura d’un camín [Qu]. Cfr. baldar. |
||
baldar 📖: baldar🏗️: NO ✍️: NO |
<abaldar [R. AGO].>(TEST)
|
Cast. baldar [AGO]: Pel romantismu é pe les umedaes abáldase la xente d’un miembru i á veces de dos [R].
|
Causar paralís [Sb. Tb. Sm. PSil. Tox]: Baldóulu un coche [Tb]. Quedar inútil temporalmente o pa siempre [Ri]. Tar imposibilitáu [Sr. Ay. Tb]: Baldéi, nin, baldéi [Tb]. Romper, impedir o privar con dalgún güelpe dau a otru del usu de dalgún de los sos miembros [JH]: To baldate si vo allá [JH]. Quedar impedíu, sobre too de los pies [Ay]: Dar doite una que baldo [Ay]. 2. Dar una bona tunda d’azotes [Ca. Tb. Tox]: Si te piesca te vo a baldar d’azotes [Ca]: Baldóulu ya tuvo que quedar na cama [Tb]: Vou baldate ‘voi date una paliza’ [Tox]. Tar percansáu [Pa. Sb. Cd. Tox. Arm]. Producir cansanciu a daquién [Tb. Sm]: Esa carga baldóume [Sm]. Cansar muncho [Ri]. Cansar (a ún) [Tb. Tox]: Baldóulu de tantu andar [Tb]. Inferir dañu, causar contrariedá [An]: Fui a xurnal ya baldánonme [An]. //-se ‘baldase’ [Pa]. ‘tullise’ [JH]. ‘quedar paralíticu’ [Ay]. ‘paralizase un miembru’ [Pa]. ‘agotase de tanto trabayar’ [Pa]. //Nun la baldar ‘trabayar perpoco o nada’ [Ri]. //Nun baldar una ‘nun trabayar un res’ [Tb]. Del ár. BÁŢAL ‘facer inútil’, ‘invalidar’, ‘dexar torgáu’ (DEEH s,v, batil; DCECH s.v. baldar; DA s.v.balde; ADLA 193) anque Corriente pescancia que’l verbu baldar ye debíu a una evolución intrerrománica del deriváu del and. BÁŢIL ‘inútil’, ‘gratis’ (DA s.v. balde, de). Ente los términos derivaos tamién taríen otros como balderu (cfr.), baldadura (cfr.), baldación (cfr.). |
||
baldáu, ada, ao 📖: baldáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<baldao [Cñ]. +baldéu/baldá/baldao [Ay].>(TEST)
|
|
|||
baldáu, el 📖: baldáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+baldéu [Ay].>(TEST)
|
|
|||
balde, el 📖: balde🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><//baldre [Eo. Mánt].>(TEST)
|
Cast. balde [Lln. Pa. Pr]. Vasía de cinc emplegada pa tresportar la ropa de llavar [Ay. Ri. Qu]. Tina pa llevar la ropa a llavar o pa llavar los platos [Si. Ac. Ll. Tb. Tox. Arm. VCid. R]. Barreñu [Pa. Llg] pa fregar [Ar]. Barreñu de cinc pa fregar la lloza o pa llavar la ropa [Sm]. Barreñu de cinc o de plásticu [Cd]. Cacíu metálicu pa destremaos usos [Ay]. Tipu de calderu [Os. /Mánt/] de madera [/Eo/. AGO]. Cacíu p’achicar o baldiar el barcu [Lln. Xx]. Cacíu de madera, ovaláu y herméticu, emplegáu na lancha pa guardar la comida o los apareyos personales [Lln]. 2. Caxa de madera onde los marineros llevaben la comida [Llu]. 3. Caxa pa guardar utensilios del barcu [Xx]. 4. Cacíu de fierro pa baxar el carbón per cable nes mines de monte [Ay].
|
|
||
baldeadura, la 📖: baldeadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">baldear</i>(TEST)
|
[JH].
|
Formación fecha dende balde (cfr.). |
||
baldeba, la 📖: baldeba🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Madreselva [Cv]. 2. Cualquier parte de la parra [/Eo/].
<ident class="della" level="1"></ident>¿Guardará rellación col ast. <i class="della">baldiéganu</i>(TEST)
|
(cfr.)? ¿Dambes ave- raes etimolóxicamente a baldar (cfr.)? ¿O en rellación con bal- dáu, ada, ao + iegu + -anu < ŬLUS?
|
|||
balderu, a, o 📖: balderu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><baldeiru [Cn].>(TEST)
|
Cast. baldío [Cn]. 2. Que nun fai un res, folganzán [JH. R].
|
|
||
baldés, el 📖: baldés🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>“Piel de cabritilla para calzado de señoras y guantes” [R]. Jun-
<br class="della">quera Huergo, tamién nel pasáu sieglu [<i class="della">Diccionario del dia- lecto asturiano</i>, ensin asoleyar (cfr. Junquera Huergo, Juan (1991): <i class="della">Gramática</i>(TEST)
|
asturiana. Uviéu, ALLA. Entamu de X. Ll. García Arias, páx. 7), conseña la frase Trai esa baldesa y de- fine baldesa como ‘baldés’]. Apolinar Rato define ast. bizma como “emplasto de baldés y pez” [R]. Documéntase colo que paez ser la so variante “baldrés”:
|
|
||
baldesa, la 📖: baldesa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Baldés [JH]: <i class="della">Trai</i>(TEST)
|
esa baldesa [JH].
|
Cfr. baldés. |
||
baldéu, el 📖: baldéu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Actu de <i class="della">baldiar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Deverbal de baldear (cfr. baldiar). |
||
baldiar 📖: baldiar🏗️: NO ✍️: NO |
<baldear [y JH]. baldriar [“de Luarca al Eo” (Eo)].>(TEST)
|
Cast. baldear, echar agua con baldes pa llimpiar dalguna superficie [Xx. Cd. /Eo/]. Barrer con agua y escoba [Cd. Pr]: Hai que baldiar la cobil del gochu [Vv. JH]. 2. Llavar la barca [Ce].
|
Verbu fechu sol ast. balde (cfr.). |
||
baldiéganu, el 📖: baldiéganu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<i class="della">Clematis</i>(TEST)
|
vitalba, cast. hierba de pordioseros [Cn]. Madreselva (caprifoliu) [Cn]. Planta enredadera, que gatuña pelos árboles [Cn]: D’esas salgueiras cuelgan unos bonos valdiéganos pa enrestrar el maíz [Cn].
|
|
Cfr. baldeba. |
|
baldíu, ida, ío* 📖: baldíu🔤: , ida, ío* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<baldío [Ri]. baldiyu [SCiprián].>(TEST)
|
Que nun produz (el terrén) [Ri. SCiprián]. 2. En barbechu (una zona) [SCiprián].
|
|
||
baldón, el 📖: baldón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Llanta de fierro de les ruedes del carru [Pi (= bandón)].
|
2. Ta- blón fechu cola bruesa o zau [As]. Cfr. bandón. |
||
“baldoquín” 📖: “baldoquín”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu namái conocíu pela documentación del sieglu XIV
lleonés:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">otra uestimienta la casulla acabada de </i><i class="della">baldoquin</i><i class="della">(TEST)
|
fecha a rosas 1332(or.) [ACL-IX/378]
|
Etimolóxicamente (ADLA 193) podría tratase d’un paralelu colos testos aragoneses de la dómina onde baldaquín ‘especie de tela preciosa’ tien aniciu en BALDAC, nome con que n’Es- paña conocieron la ciudá de Bagdad. Nel nuesu casu podría ser un deriváu de baldoque términu que se conseña nel llibru la Gran Conquista de Ultramar (DCECH s.v. baldaquín) y nel llibru d’Alexandre: vistiéronle vestidos valdoquis muy hon- rrados (apud Alfau de Solalinde 1969: 179). |
||
baldosa, la 📖: baldosa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Llosa grande, llábana pa embaldosar el suelu [“de Luarca al Eo” (Eo)].
La modernidá del términu, nidia na falta d’atención prestada poles nueses monografíes dialeutales, paez qu’aconseya interpretalu como un castellanismu, d’orixe inciertu (DCECH
<br class="della">s.v. baldosa II). Sobro <i class="della">baldosa</i>(TEST)
|
féxose’l verbu embaldosiar
|
(cfr.). |
||
baldragues, el/la* 📖: baldragues🔤: , el/la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) |
<baldragas [PSil. Md. Cn (F). An. Tox. /“de Luarca al Eo” (Eo). Mánt/. Tor]. boldragues [Ay. Bard]. baldrogas [Mar. VCid].>(TEST)
|
Cast. baldragas [Mar]. Calzonazos, el que nun tiene iniciativa (un home) [PSil]: El sou home yía un baldragas [PSil]. Folganzán [Bard.VCid]. En que nun tien puxu, un calzonazos [An.Tor]. Persona de pocos arranques y zampón, floxu pal trabayu (una persona) [Ay]: L’utru boldragues nun sé qué cosa ye [Ay].
|
2. Personaxe mal amañáu [Md. Cn (F). Tox], montesín, abrutáu [/Eo. Mánt/]: Tas feitu un bon baldragas [Cn (F)]. Cfr. boldre. |
||
baldrán, ana 📖: baldrán🔤: , ana 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ana |
Folganzán [Ay] y mal cumplidor de les sos obligaciones [Cv]. Posible términu en rellación etimolóxica colos arabismos citaos
s.v. <i class="della">baldragues</i>(TEST)
|
(cfr. boldre) o col occitán (cfr. balandrán).
|
|||
baldre* 📖: baldre*🏗️: SI ✍️: NO |
<de balde [Pa. Ca. Ay. Tb. Cd. JH]. +<i class="della">De belde </i>[Ay]. de baldre [Lln. Pa. Cb. Cg. Cr. Ac. Sb. Ca. Ay. Tb. Sm. Cd. Pr. Cv. /Eo. Mánt/. JH]. +de beldre [Ll, Ri]. en baldre [Pa. Tb. Sm. Pr. Cv. Tox. JH]. en balde [Ay. Tb. Cd].>(TEST)
|
//De baldre o de balde ‘gratis, ensin nengún preciu’ [Xral]. ‘inútilmente’ [Xral]. //En baldre ‘inútilmente’ [Llg. Tb]. ‘de balde’ [Llg]. //En de baldre ‘de balde’ [/Eo. Mánt/]. ///Los gallos canten de baldre [LC]. De baldre morrió en Castiya [LC].
|
|
||
baldrés 📖: baldrés🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
baldroga, la 📖: baldroga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Home folgazán, tirando a fatu [DLA; LLA: <i class="della">baldrogas</i>(TEST)
|
= aboldregas = baldragazas = baldrán = mondregas]
|
|
||
baldu, a, o 📖: baldu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Que nun ta en sazón, que ta ensin sustancia [JH]: <i class="della">Caldu</i>(TEST)
|
baldu, lleche balda [JH]. //Caldu baldu ‘calduchu’ [JH].///
|
|||
balduera, la* 📖: balduera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><baldueira [PSil].>(TEST)
|
|
|||
balduernu, el 📖: balduernu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
balea, la 📖: balea🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Caña pa baliar el centén [As]. Escoba pa llimpiar la era [Llomb]. Escoba pa xebrar el granu de los granciones [Vg]. Escobina llixera fecha de la planta llamada <i class="della">achicorias</i>(TEST)
|
de balea [VCid].
|
|
||
balegón, el 📖: balegón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Antiguu zapatu altu, abrocháu per delantre [R].
<ident class="della" level="1"></ident>Podría tratase d’un términu del mesmu aniciu que’l gall.
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">balegoens</i>(TEST)
|
‘borceguís’ que Viterbo (apud Varela 2003: 119)
|
interpreta como “ballugas” de la documentación medieval y tamién en posible referencia al calzáu. Podría ser un aumentativu en rellación col g-port. baluga, pero nun-y abulta claro a Corriente que se trate d’un arabismu (DA s.v. baluga). |
||
baléu, el 1 📖: baléu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Balagar, montón de yerba, de forma cónica, que se fai en prau enantes de carretalu en carru [Cp (= balau (<i class="della">sic</i>) = bélagu)]. {La monografía del Cp nun acentúa <i class="della">balau</i>(TEST)
|
y da bélagu y baléu como les sos variantes. Pero resulta rara l’acentuación baléu 1. Paez que bélagu ye variante de bálagu 1 (con metafonía). Per otru llau tamién nos abulta que baláu y baléu 2 tendrán que ver col verbu balar ‘llimpiar el granu’. Tamién ye verdá que podría lleese *bálau y considerar esti términu variante de bálagu como en Sb. Nesti casu paez imposible tener baléu por variante metafonética de bálau. Lo qu’abulta nidio ye un tracamundiu na tresmisión}.
|
|||
baléu, el 2 📖: baléu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<baleyu [Cn. Bard]. baleixu [Sm]. balexu [Sm]. //baleo [Eo].>(TEST)
|
Escoba llarga fecha de cañes d’abedul pa llimpiar la era [Oc]. Especie d’escoba pa barrer [Sm] les eres [PSil. Alb]. Escobón de xiniesta pa barrer cortes o esparder cuchu peles eres enantes de mayar [Sm]. Escoba d’abedul [Cv] pa xebrar el granu de los granzones na era [Bard. Vg]. Gamayu pa baliar el centén [As]. Escobón d’uces pa llimpiar el fornu [Ast oc]. Escoba de cañes seques pa barrer el granu o mover delles llegumes puestes a secar [Cp]. Escobón de forma plana ensin mangu emplegáu pa barrer [Bab. Tor]. Escoba de boxe, abedul o texu [/Eo/]. 2. La primer fruta que cai de les castañales en tiempu de castañes pero que nun tien valor [Cn]: Dientro d’ochu días hai castañas, yá ta cayendo’l baleyu [Cn]. 3. Aire favoratible pa vañar el granu [Cv]. Clas d’aire [Pr]: Nun paráis, sois el baléu [Pr]. 4. Aición de xebrar el granu de trigu col vañu [Vd]. D’una pallabra
|
quiciabes pariente del bretón balazn ‘xiniesta’ (Wolf 2007: 111), *BALAYUM que propunxere Meyer-Lübke (REW; DEEH) o *BALAJUM (RGC 74), responsable del oc. balai ‘xiniesta’, fr. balai ‘escoba’ → balayer ‘barrer’. Nel mesmu sen Corominas (DECLC s.v. bàleg) camienta nuna pallabra prerromana, quiciabes céltica, *BALADIO. Abúltame que nel casu ast. podría tratase, de mano, d’una formación verbal dende *BALAJUM → *balayar → *baleiyar → *baleyar → balear → baliar [(cfr.) con un compuestu rebaliar (cfr.)]. L’ast. *baleiyar almitiría tamién una variante fricativa sonora *[balej3ár] > ast. balexar (GHLA §108). Asina perentiéndese balear → baléu (y coles correspondientes antihiátiques balegar, balegu; nesi sen ast. baleyu pue ser etimolóxicu dende *baleyar o con consonante antihiática dende balear); l’ast. baleixar → balexar (cfr.) almitiríen un deverbal baleixu → balexu. Dende baléu, analóxicamente, féxose’l femenín balea (cfr.). |
||
balexar 📖: balexar🏗️: NO ✍️: NO |
<baleixar [Sm]. balixar [Sm].>(TEST)
|
Baliar, xebrar el trigu, cebada, etc., una vez mayaos (col baleixu) los granzones y la paya gordo [Sm].
|
2. Barrer les cortes col balexu [Sm]. 3. Esparder col balexu el cuchu nes eres pa llueu mayar nelles los cereales [Sm]. Cfr. baléu 2. |
||
balexu, el* 📖: balexu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cfr. <i class="della">baléu</i><i class="della">(TEST)
|
2.
|
|||
balfacu, el* 📖: balfacu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<balfaco [Ay].>(TEST)
|
Caballería apareyada y ensin carga [Ay]. //(Ir, andar) de balfaco ‘ensin facer nada’ [Ay].
|
Podría tratase d’una amestadura del alverbiu mal (con tracamundiu de llabiales) y del nome facu ‘tipu de montura’, pallabra esta última conocida (cfr. facu). |
||
baliar 📖: baliar🏗️: NO ✍️: NO |
<abalear [R]. balear [PSil. Ast oc. /Eo/ AGO]. balegar [y Cv].>(TEST)
|
Llimpiar el granu de la era col baléu [Oc]. Quitar les espigues grandes que quedan nel centén pente medies de la balea [As].
|
Barrer col baléu [PSil. Cv. Vg /Eo/]. Pasar sele la balea [VCid]. 2. Aventar [Sl], dexar llimpio’l granu al vañalo [Pr. R]: Balea esas fabas [Sl]. 3. Revolver la yerba llueu de segao [Am. AGO]. Cfr. baléu 2 & balar. |
||
balisa, la 📖: balisa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">baliza</i>, señal fixa o flotante que val d’indicadora {nel mar} [PVeiga].
Del port. <i class="della">baliza</i>(TEST)
|
‘palu llantáu nel fondu del mar pa señalar un rumbu’, d’aniciu desconocíu quiciabes mozárabe rellacionable con un deriváu
|
del llat. palus ‘palu’ (DELP s.v. baliza, siguiendo a Corominas-Pascual), étimu que xustificaría tamién el cast. baliza (DCECH s.v. baliza) y el cat. balisa (DECLC s.v. balisa). La realización con [-s-] aconseya almitir un préstamu direutamente tomáu del portugués. Pero, bien como resultáu autóctonu bien como influxu castellanizante, l’ast. hebo conocer una variante con [θ], *baliza, d’u siguió ast. abalizar (cfr.). |
||
ballador, ora* 📖: ballador🔤: , ora* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
Cfr. <i class="della">bailía</i>(TEST)
|
& baillador.
|
|||
ballar 📖: ballar🏗️: NO ✍️: NO |
Vañar los cereales pa llimpialos [Vd. Ast oc].
Del verbu llat. BALLĀRE ‘baillar, danzar’ (EM) que dexó des- cendencia en toles llingües romániques a nun ser en rumán (REW). L’ast. <i class="della">ballar</i>(TEST)
|
ha entendese a la vera del ast. aballar (cfr.) anque ésti ufra una a- protética. Semánticamente dende ‘bai-
|
llar’, ‘danzar’, y entós, ‘saltar’ hebo siguir ‘movese’l granu nel vañu’ → ‘aventar’. A la vera del ast. ballar tenemos l’ast. balar (cfr.) que semánticamente paez tener un mesmu aniciu pero fónicamente alloñáu. Ello ye lo qu’empobina a camentar qu’ast. balar habría que lu entender como variante de baliar (cfr.) verbu fechu dende baléu 2 (cfr.). |
||
ballarena, la* 📖: ballarena🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bal.larena [Cn (F)].>(TEST)
|
Xuerga, diversión [Cn (F)]: Toul branu anduviesti de bal.larena [Cn (F)].
|
Ye, perposiblemente, una formación llograda en rellación col verbu llat. BALLĀRE ‘danzar’ (EM) > ast. ballar, aballar (cfr.). La voz bal.larena ufre’l resultáu etimolóxicu anque cola amestanza del suf. -ena nominalizador, como de estrozar → estroza → estrocena. |
||
“ballarote” 📖: “ballarote”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
Cfr. bailía.
|
|||
ballarte, el 📖: ballarte🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
</////bayarte [PSil].>(TEST)
|
Angaríes [Ac. Bi. Ll. Ca. Tb. PSil] pa tresportar piedres [Ay]: Vamos a llevar en ballarte toes estes piedres [Bi]. Artefautu de dos palos gruesos con tables altravesaes, emplegáu pa tresportar material [Si. Ri]. Camilla rústica [Llg].
|
Perposiblemente d’orixe ultrapirenaicu, quiciabes del fr. a. beart o baart ‘bayarte’, d’aniciu fráncicu según Gamillscheg anque hai otres opiniones (apud DEEH s.v. baiulare). Llama l’atención la doble espresión recoyida n’asturianu, con [-ʎ-] y con [-y-]. De toes maneres la realización con [-ʎ-] dase n’otres fasteres del norte peninsular que, anque pa Corominas-Pascual (DCECH s.v. bayarte) ye “una forma ultracorregida”, al nuesu entender lo que plantea de fechu ye la posibilidá d’una doble penetración dende el fr. bayart ‘bayarte’, asitiáu en doc. arag. del sieglu XV (Sesma & Líbano 1982), y dende’l términu influyíu pol fr. bailler ‘portar’, ‘agarrar’ (PE3: 32). |
||
ballena, la 📖: ballena🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bal.lena [Pzu. Vd].>(TEST)
|
Balaenoptera physalus, cast. rorcual [PPAC]. Eubalaena gla- cialis, ballena [PPAC]. Cast. ballena [Lln. Pzu. Vd]. 2. Caúna de les varielles que tienen pola tela’l paragües [Tb. Cn]: Anda con un paraguas colas ballenas (cfr.) todas retorcías, ¡pa qué que- rrá los cuartos! [Cn].
|
|
Del llat. BALLAENA, -AE, pallabra d’aniciu griegu, panhispánica (DEEH). Ye posible cultismu al nun se dar diptongación de la tónica (DCECH s.v. ballena), anque Ernout-Meillet ufren tamién una variante ballēna (EM). En tou casu, si hebo diptongación, |
|
ballenatu, el* 📖: ballenatu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><ballenato [Lln. Av (PPAC]).>(TEST)
|
|
|||
balleneru, a, o* 📖: balleneru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><bal.leneiru [Pzu].>(TEST)
|
Cast. ballenero [Pzu].
|
|
||
ballesta, la* 📖: ballesta🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><bal.lesta [Pzu].>(TEST)
|
Cast. ballesta [Pzu].
|
|
||
ballestar 📖: ballestar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
ballesteru, el* 📖: ballesteru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu que conocemos pel nome d’oficiu medieval, bien re- presentáu na documentación del sur del dominiu ástur:
<ident class="della" level="1"></ident><br class="della"><i class="della">Perronet</i>(TEST)
|
balestero 1169(or.) [MSAH-IV/326] Petrus Iohannis balestero 1201(or.) [SPE-I/385] Facundus Balestero conf. 1205(or.) [MSAH-V/46] Petrus Balestero conf. 1205(or.) [MSAH-V/46] Tomas balestero 1211(or.) [ACL/225]
|
|
Del llat. BALLISTĀRIUM que, en Plautu, fai referencia a la má- quina que llanza ballestes (EM s.v. ballista) anque llueu acabó xeneralizándose ente nós como nome d’oficiu talmente como apaez n’otros dominios hispánicos (DEEH; Martínez Meléndez 1995: 452) y que dio exida a formación d’apellíos. |
|
ballestrinque, el 📖: ballestrinque🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Ñudu marineru que se fai con dos vueltes de cabu, daes de manera tala que resulten cruzaos los chicotes [Llu].
Del cat. BALLESTRINC ‘especie de ñudu marineru’, voz en rellación etimolóxica con <i class="della">ballestra</i>, variante de <i class="della">ballesta </i>‘cuerda d’a bordu’ + suf. -<i class="della">enc </i>(DCECH s.v. ballestrinque; DECLC s.v. ballesta) anque abulta más afayadizo ver una amestanza de <i class="della">ballesta</i>(TEST)
|
y estrinque pues esta voz defínese como ‘cuerda de la nave’ (DEEH s.v. ballista).
|
|||
ballical, el 📖: ballical🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Terrén semao de <i class="della">ballicu</i>(TEST)
|
[Lln].
|
Cfr. ballicu 1. |
||
ballicón, el 📖: ballicón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<i class="della">Bromus</i>(TEST)
|
mollis hordeaceus [Ce (LLAA 27)].
|
2. Pación pal ganáu [Ac]. Aum. de ballicu 1 (cfr.). |
||
ballicu, el 1 📖: ballicu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ballico [Si. Ac. Sr]. balliqui [Ce (LLAA 27)].>(TEST)
|
Quisquilles pequeñes [Cñ].
|
2. Lolium perenne [Sb. Ce (LLAA 27)]. Cast. ballico [Cd]. Semienta del segáu [Gr]. Pación verde [Pb. Pa. Ac. Sr] que se sema llueu de sacaes les pataques [Pr]. Planta que da pación [Lln. Ay]. Pación que se corta en verde [Sl]. Variedá de yerba [Villah]. Camiéntome qu’hemos partir del llat. UOLLĪGO ‘calamar’, ‘pexe volador’ supuesta forma orixinal de lolligo según afita Varrón: “lolligo quod subuolat, littera commutata, primo uolligo” (OLD s.v. uolligo). En tou casu fai falta almitir non sólo’l camudamientu de la deuterotónica sinón que’l sufixu -ĪGO foi reinterpretáu dende’l continuador del diminutivu |
|
|
ballicu, el 2 📖: ballicu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<ballico [Os]. bal.lecu [Pzu]. {Con cheísmu, bachecu [Bab]}.>(TEST)
|
Odre, fuelle [Am. Sr. Pzu] pa la lleche [Ca. Bab] pa firir o mazar la lleche [LV. Os. Ca]: Lleva esti ballicu al fontán [Ca]. Fuelle pequeñu enllenu de mantega cocío (que vienden) [ByM] los cabraliegos [LV]. ///Regalómi la madre abadesa, un cestu de llechi, un ballicu de prunos, h.igos tostados, y piescos maduros [ALl (Esfoyaza)]. y echó mano al currón de Pedro Díaz diciendo era aquel el ballico que le faltava 1664 [Sayambre/183-9] para colgar los ballicos y cuernas y bexiga del quaxo y otros títeres [Grangerías XVIII: 852] tetas grandes y ancho ballico y largo que denote ser buena lechar {la cabra} [Grangerías XVIII: 909]
|
Quiciabes de la formación analóxica masculina fecha sol llat. bullam, esto ye de *BŬLLUM ‘bollu’, ‘cosa abultada’ n’amestanza con un sufixu diminutivu -ĪCCUM o -ĬCCUM. D’ehí seguiría ast. *bollicu ‘bollu pequeñu’ y bollecu ‘castaña vacía’ y *‘bollu pequeñu’, (cfr.). Pero la necesidá de destremar el ‘odre o fuelle’ del ‘bollu’ y de la ‘castaña vacía’ favoreció l’encruz col iterativu del verbu (a)ballar (cfr.) → (a)ballicar ‘mover’, reservando bollicu y bollecu como dim. de bollu corrixendo asina espresión *bollicu → ballicu cuando significaba ‘odre’ ( → ballicu, ballecu), cenciellamente porque cuando tenía esi significáu l’odre emplegábase p’aballar la lleche que se mazaba o firía pa llograr mantega. |
||
“balliero” 📖: “balliero”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
Cfr. bailía.
|
|||
balliqueru, el* 📖: balliqueru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<balliqueiru {<i class="della">sic</i>} [Tox].>(TEST)
|
Tierra dedicada al ballicu [Tox {Nun define ballicu}].
|
Cfr. ballicu 1. |
||
ballocu, el* 📖: ballocu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bal.loucu [As].>(TEST)
|
Tarrón [As].
|
Posiblemente d’un continuador de *BŬLLUM + -ŎCCUM con un tratamientu asemeyáu al que se ve en ballicu 2 (cfr.) y non coincidente con ballicu 1 (cfr.). De toes maneres el diptongu xeneralizáu [ów] impúnxose a la variante más xeneral [we] por trunfar la vocalización del primer elementu de la geminada -CC- igual que se pervé en llat. grosam (EM) → *GRŎSSAM > brousa/bruesa y en barroucu/barruocu (cfr. barruecu), exemplos que son rellativamente frecuentes en fasteres averaes a les estayes ensin diptongación espontánea. |
||
“ballón” 📖: “ballón”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
Cfr. bailía.
|
|||
ballura, la 📖: ballura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. bayura.
|
|||
balón, el 📖: balón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">balón</i>.
Posible castellanismu modernu en rellación etimolóxica con
<i class="della">bala</i>(TEST)
|
2 (cfr.). Dende balón féxose’l deriváu balonazu (cfr.).
|
|||
balonazu, el 📖: balonazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+balonezu [Ay].>(TEST)
|
Golpe col balón [Xral].
|
Cfr. balón. |
||
balsa, la 📖: balsa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<balse [Cv. GP].>(TEST)
|
Arbustu [JH]. Planta perasemeyada a la blima que crez a la vera’l calce l’agua [VCid]. Montón de rades enartaes que se saquen al cortar un artadal o radeiru [Cv]. 2. Arboleda [GP]. 3.
|
|
||
balsada, la 📖: balsada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Parede de piedra y cañes pa que’l ríu nun se meta en prau [PSil].
<ident class="della" level="1"></ident>Deverbal de *<i class="della">balsar</i>, variante de <i class="della">abalsar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
balsaín, ina, ino* 📖: balsaín🔤: , ina, ino* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<balsaín [Lln. Cg. Cr. Ac. Ay. Pr]. balsaína [Lln].///<ident class="della" level="1"></ident>/balsaínas [Lln. Pr].>(TEST)
|
|
De toes maneres, ensin más datos hestóricos, nun tenemos cri- teriu pa decidir que’l tipu de mazanes de balsaín tengan una procedencia en Beasaín y non en Valsaín, nome de llugar se- govianu (PE3: 174). Tamién balsaín tien usos nominales da- rréu qu’almite tresposiciones pela preposición de (mazanes de balsaín) lo que sedría un datu qu’enconta la nuesa interpreta- ción llocativa. D’ehí surdiríen los usos axetivos (mazanes bal- saínes, mazanal balsaín). |
||
balsamar 📖: balsamar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">embalsamar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Verbu fechu dende bálsamu (cfr.) |
||
balsamina, la 📖: balsamina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<i class="della">Salvia</i>(TEST)
|
verbenaca (el ferviatu de les sos semientes emplégase pa curar les nubes de los güeyos) [Sm]. Planta de propiedaes curatives y fueyes en forma de prisma circular, de flor vistosa y grande [Lln].
|
Oí que así se llama en Asturias el stramonium, porque de sus hojas se hace aceite balsamino [Sarmiento (Catálogo)] “Balsamina. Oí que se llama en Asturias la hierba do corbo o de los herizos porque de sus hojas se hace aceite balsámico” [Sarmiento 1973: 350] Del llat. BALSAMINUS, -A, -UM ‘balsámicu’ (ABF) con nominalización y asitiamientu serondu y semicultu na llingua al nun vocalizar la [l] posnuclear. |
||
bálsamu, el 📖: bálsamu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<i class="della">Sedum</i>(TEST)
|
sp. (emplegáu como cataplasma en quemadures y mancadures) [Tb. Sm]. 2. Cast. ungüento [Tox].
|
Del llat. BALSAMUM, -I ‘bálsamu’, ‘árbol del bálsamu’ (EM; DEEH; DCECH s.v. bálsamo), términu serondu y semicultu por cuenta’l tratamientu de la líquida posnuclear. Dende equí fé- xose’l verbu balsamar (cfr.). |
||
balseáu, ada, ao* 📖: balseáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<balseada [Mar].>(TEST)
|
Estancada nuna balsa (l’agua) [Mar].
|
Pallabra participial o axetiva que fai suponer un vieyu verbu fechu sol ast. balsa, esto ye *balsear d’u siguió l’actual balsiar (cfr.). |
||
balsera, la 📖: balsera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<//balseira [Bu (Eo)].>(TEST)
|
Sitiu abondosu n’artos, bardal [Cv. /Bu (Eo)/] que pudren al- redor de los praos [Vd (Toponimia 112)].
|
2. Paraxe onde hai balsa pa pasar los ríos [JH]. Trátase d’un formación abondativa sol ast. balsa (cfr.). L’aceición §2 supón un términu balsa *‘artiluxu flotante’ que nun se conseña nes nueses fiches pero sí pue ser el castellanismu balsa 2 del DRAE. Sobro balsera féxose’l deriváu balsería (cfr.). |
||
balsería, la 📖: balsería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Conxuntu de balses [JH]. Formación sol ast. <i class="della">balsera</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
balseru, el* 📖: balseru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<balseiru [Cn (F). Cv. Oc].>(TEST)
|
Artadal, radeiru, bardal [Cn (F). Cv. Oc]: Tuviemos rozando un balseiru que se metía no prau [Cn (F)].
|
Formación abondativa sobro ast. balsa (cfr.). Dende balseiro fexo’l g-ast. el verbu embalseirar ‘coronar con artos secos una parede pa torgar la entrada a la finca’ [/Eo/]. |
||
balsiadura, la* 📖: balsiadura🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<balsiaúra [Min].>(TEST)
|
Calidá de la balsa (por regla xeneral la espresión denota anormalidá, bien por defeutu o por escesu naquella) [Min].
|
Términu fechu sobro un deverbal de balsiar (cfr.). |
||
balsiar 📖: balsiar🏗️: NO ✍️: NO |
Furar o facer una balsa [Min]. 2. Encontar una madera na balsa [Min].
Verbu fechu sol ast. <i class="della">balsa</i>(TEST)
|
(cfr.), como abalsar (cfr.) y *balsear (cfr. balseáu). En rellación etimolóxica ta l’ast. balsiadura (cfr.). Conséñase un compuestu desbalsiar (cfr.),
|
quiciabes variante de *desbalsar d’u sigue’l deverbal desbalse (cfr.), y un términu rellacionáu desbalsiadura (cfr.). |
||
baltracazu, el 📖: baltracazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">batacazo </i>[Tox. /“desde Valdés al Eo” (Eo)/]. ///<i class="della">Si cais </i><i class="della">d’unde</i>(TEST)
|
presumes, bon baltracazu t’espera [LC].
|
Podría ser una adautación del cast. batacazo que Corominas- Pascual consideren como posible metátesis de baquetazo (DCECH s.v. batacazo), quiciabes con influxu de mal- como se ye a ver n’otros compuestos qu’entamen per bal-: balfacu, baltruteiru, etc. |
||
baltrucheru, a, o* 📖: baltrucheru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<baltruteiru [Tox]. //baltruteiro [“de Valdés al Eo” (Eo)].>(TEST)
|
Mentirosu, trapaceru [Tox. /Eo/].
|
Posible amestanza de mal y de la variante occidental truteiru ‘pescador de truches’ (cfr. trucheru, a, o), quiciabes por cuenta la fama de mentirosos o desaxeraos qu’acompanga a los pes- cadores (de truches). De toes maneres al términu ast. avérase permuncho’l gall. baltroeiro ‘mentirosu’ entendíu como ara- bismu (DA s.v. baldorras). |
||
baltruteiru 📖: baltruteiru🏗️: NO ✍️: NO |
Cfr. <i class="della">baltrucheru,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
balugarte, el 📖: balugarte🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<baluarte [SCiprián].>(TEST)
|
Persona moza y folgazana [PSil]: ¡Menudu balugarte tien en casa! [PSil].
|
Folganzán [SCiprián] Del fr. boloart, BALOUART, pallabra d’aniciu neerlandés (DCECH s.v. baluarte; DEEH s.v. bolwerk), quiciabes pente medies del cast. baluarte, común col cat. baluard (DECLC), con una consonante epentética, -g-, y aplicación peyorativa a una persona al desconocer el significáu precisu del términu. |
||
balustre, el 📖: balustre🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">balaústre</i>(TEST)
|
[Tox. /Eo/].
|
Del it. BALAUSTRO, voz responsable del fr., cat. balustre, cast. balaústre (DCECH s.v. balaústre; DECLC s.v. balustre). |
||
“balzán” 📖: “balzán”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<i class="della">Pelagius</i>(TEST)
|
Captiuus cf. ... Petrus Bazan cf.
|
Del llat. balteus, -i ‘cinturón’, ‘cincha’, ‘correa d’u cuelguen los estribos de la siella del caballu’ (EM; ABF), nun conocemos siguidor asturianu. Pero cola amestanza del suf. -anus, *BAL- TEĀNUS, tenemos documentación medieval conseñada arriba que va acordies colos resultaos románicos (REW s.v. balteus) ya hispánicos como navarru a. balzán, port. boução ‘caballu cal- záu’, etc. (DEEH s.v balteus; DCECH s.v. bausán; CGHLA 300; García Arias 2013: 185). El primitivu balteus entá lu emple- gaben nel sieglu X-XI los documentos del dominiu llingüísticu ástur: |
||
bambayu, a, o* 📖: bambayu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><bambachu [PSil].>(TEST)
|
|
|||
bamboliar 📖: bamboliar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">bambolear</i>(TEST)
|
[Cg]. Dar la vuelta, mover [Tox]. 2. Movese ensin perder el sitiu [Arm. /Eo/].
|
|
||
bambolla, la 📖: bambolla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><bambol.la [Pzu].>(TEST)
|
|
|||
banastra, la 📖: banastra🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<banasta [Qu. y Tb. y Ast oc].///<ident class="della" level="1"></ident>/manastra [y Llg. Sb].>(TEST)
|
Cast. banasta [Pa. Llg. Pzu. Cn. Pr. Tox. /Eo/. Mar]. Tipu de cestu grande y de poca altura [Lln] fechu de blima [Qu. Tb]. Tipu de cestu grande y de poca altura y forma allargada [Ay. Ll], non tan altu como la macona [Ay]. Cestu grande fechu de tires de madera trenzaes [Ast. oc] emplegáu como bierzu de los neños al sacalos de casa [Ri]. Cesta de blima, de poca al- tura, redonda, ensin ases [Sb]. Cesta de blima pa tresportar productos de la tierra [Vd (= canastra)]. Cesta que se pon nos caballos o burros pa tresporte [PSil] de pataques, castañes, etc. [Pa]. 2. Doble cesta que se pon nes caballeríes a derecha ya a la izquierda [Ac (banastres). Cv]. Apareyu de madera pa car- gar el burru [Pr]. 3. Muyer mal axeitada [Pr].
|
|
cfr.). Un paralelu alviértese nel cast. banasta (DCECH s.v. banasta; DEEH s.v. banasta y benna). La diferencia que se pervé ente l’ast. y cast. pue tener una vieya xus- tificación darréu que yá nel mesmu llat. conocíense pallabres qu’almitíen una variante del tipu genesta y genestra, ballista y ballistra (EM). Amás d’ello l’ast. tenía’l modelu del cuasi sinó- nimu canastra (PE2: s.v. canastra) y el cast. canasta. La propuesta que se fai obliga a almitir que si se parte de BENNA ha tenese pre- sente una previa reducción de -NN- > -n- pa xustificar el mesmu resultáu [-n-] en tol asturianu. Pero si se parte de -N- etimolóxica nun se ye a entender que se caltenga -n- na fastera Eo-Navia nin en gall. onde tamién se conseña banastra (GVGH). Ello empobi- naría, quiciabes, a la consideranza de que l’asitiamientu de ba- nastra n’ast. podría ser un préstamu forasteru; ¿quiciabes en rellación con baniella (cfr.)?. Per otru llau la variante conseñada enriba, manastra, fai ver l’influxu analóxicu del ast. mano. Cues- tión destremada ye l’aceición que vemos en §3. Podría camen- tase que se trata d’una primera comparanza peyorativa ‘cesta’ → ‘muyer’ pero nun ha escaecese que’l celtismu BENA *‘muyer’ (TLG 26) podría empobinanos a una interpretación dixebrada. Una creación masculina sobro banastra vese nel ast. *banastru |
|
banastrada, la 📖: banastrada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Banastra llena de dalguna cosa [Tb]. Lo que cabe nuna banastra [Tb].
|
Cfr. banastra. |
||
banca, la 📖: banca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Bancu grande, xeneralmente asitiáu a la puerta casa [Sb]. Asientu caseru de madera que suel ser más altu que la <i class="della">tayuela </i>y menos llargu que’l <i class="della">bencu</i>(TEST)
|
[Cp]. Banqueta de tres pies [AGO]. 2. Sitiu onde s’alluga’l gochu pa cortalu y escuartizalu [Sb]. 3. Pieza gruesa que fai les veces de peselbe [Ay]. 4. Mesa coles pates percurties anque sía llarga [Lln]. Plataforma, polo xene- ral de madera, emplegada pa estazar la ropa al llavalo nel ríu o nel llavaderu [Cn]: Apúrreme la banca hasta la vera’l ríu que yo nun puedo con tou [Cn]. //Castaña de banca ‘variedá de castaña perprieta qu’apaez ceo [ALl].
|
|
cfr.) pa llograr delles destremaciones semántiques ente dambos (¿bancu- |
|
bancada, la 📖: bancada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bancá [Ay].>(TEST)
|
Bancu de pexes [Llu. Ce]. 2. Conxuntu d’estratos, en mayor o menor espesor, que se designen por cualquier circunstancia [Min]. 3. Estacada o bancu fechu con estaques llantaes nel calce del ríu, sosteniendo una parede de piedres y cañes pa esviar l’agua a preses o molinos [Tor]. //Dio una bona bancá p’atrás ‘retrocesu (na salú, nos negocios)’ [Ay].
|
Deriváu de bancu, banca con un sufixu coleutivu continuador de -ATA, ensin dulda d’aplicación metafórica aplicada al grupu de persones asitiaes nun bancu. El términu paez común col del gall. y port. polo que podría refugase la suxerencia de Corominas-Pascual al supone-y un aniciu en banca(l)ada (DCECH s.v. banco). |
||
bancal, el 📖: bancal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Base, fundamentu [DA]. 2. “Lladera de cantera, barro ó sabla, dientro d’un prediu ó en la lladera del camín” [R].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Estes</i>(TEST)
|
peñes sepoltura nos den, ó sean bancal [Batalla Cuadonga 218]
|
Aplicación al terrén polo que tien de semeyanza con un bancu; el fenómenu tamién se produz n’otres llingües, asina en gall. (DCECH s.v. bancal). Ernout-Meillet dan como xermánicu’l términu qu’apaez nuna glosa como “stratoria sunt bancales” (EM s.v. *bancalis). Meyer-Lübke parte de BANCĀLE (REW). |
||
banceáu, el 📖: banceáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Conxuntu de banzos, como’l del molín de que se fabrica, en dellos el cubu [JH]. Agregáu de tables gordes, andamiu o suelu de banzos [JH].
Quiciabes un deverbal de <i class="della">banciar</i>(TEST)
|
(cfr.) dende la fase anterior
|
bancear. |
||
bancellar, el* 📖: bancellar🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bancel.lar [Bab]. ////los baucillares [Vg].>(TEST)
|
Caún de los llaterales de la masera a los llaos de la tapa [Bab]. //-es ‘estremos de la masera’ [Vg].
|
Quiciabes un coleutivu fechu sol responsable del dim. de banzu o banza (cfr. bancia) → banciella *‘madera, vara’. La presencia de la nasal epentética delantre de palatal viose favorecida pola necesidá de destremar esti términu del coleutivu fechu sobro bacillum → bacellar (cfr. bacillu). La espresión baucillares plantea un problema que pue entendese como una posible confusión de transcripción entre u y n. |
||
bancia, la 📖: bancia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<banza [Ay. Vd].
Caña d’árbol de la que se cuelguen los neños pa columbiase [Cn (Oc)]. //-<i class="della">es</i>(TEST)
|
‘palos sueltos y que llantaos y entretexíos zarren dalguna finca’ [Ay]. //-as ‘fierro o llatón pa suxetar los carcholones ensin que se gaste la madera nes madreñes [Vd].
|
Cfr. banzu. |
||
bancial, el 📖: bancial🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Panza, aspeutu esternu [VCid].
“Cuando una vaca viene muy harta del pasto se oye decir: <i class="della">Vaya</i>(TEST)
|
bancial que trae o vaya panza; equivale, pues, a panza, a aspecto exterior” [VCid].
|
Formación sobro panza (cfr.), con sonorización de P- (GHLA |
|
|
banciar 📖: banciar🏗️: NO ✍️: NO |
<bancear [Llu. /PCastro/. JH].>(TEST)
|
|
|||
banciella* 📖: banciella*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu per documentu medieval en referencia a un nomatu o llugar d’asitiamientu:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">diego</i>(TEST)
|
ferrandes bansiella johan ferrandes escriuano et otros
|
|
||
banción, el 📖: banción🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Movimientu del carru a un llau y otru con peligru de volcar [Vg]. Movimientu bruscu de costáu, emburrión [Mar]. Empuxe llateral dau a una persona o cosa pesada [Mar]. 2. Caída de banda o de costáu [Bard].
<ident class="della" level="1"></ident>Aum. de <i class="della">banzu</i>(TEST)
|
(cfr.) con una [j] frutu del influxu del verbu
|
|
||
banco, el 📖: banco🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><banco [Llg. Sr. Mi]. bancu [oc. or.].>(TEST)
|
|
|||
bancu, el 📖: bancu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>< +bencu [Cp. Ll]. +boncu [y Sb. Bi]. +bencu/bancos [Ay]. banco [Llu].>(TEST)
|
Cast. banco, asientu [Rs. Pa. Bi. Llg. Sr. Sb. Ay. Ll. Cd. Pr. Qu. Tb. Sm. Tox. Cp]. Asientu llargu, non abatible, onde puen sentase delles persones [Lln. PSil]. Asientu de los remeros nes embarcaciones de remu [Llu. PVeiga]. Banqueta [Pr]. Artefautu sol que maten el gochu [PSil]. 2. Piedra allargada y llisa nuna cantera [Tb]. 3.Tarrón grande de tierra [Tox]. 4. Estratu, parte d’un estratu que se corta del restu amenazando argayar o yá argayáu [Min]. //Bancu de carpinteru, ‘bancu coles ferramientes más elementales de carpintería’ [Ac]. //Bancu de raserar [Ac]. //Bancu d’escuartizar, ‘bancu sol qu’escuarticen el gochu’ [Sm]. //Bancu de matar ‘bancu sol que maten el gochu’ [Sm]. //Bancu de mecer ‘tayuela perbaxa de tres pates’ [Lln].///
|
|
al bancu, y el carpinteru de fino xunto al bancu tien el vino [LC]. ganzas II una de banco et alia minore de super fogo 1036 (s. cfr.). |
|
banda, la 1 📖: banda🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Llanta de la rueda [Bab. Vil (Cruce). JH]. 2. Aru d’alambre emplegáu como argolla nes madreñes [Sm]. 3. Llau o costáu (falando de les persones) [JH]. 4. Ún de los llaos de la embarcación (l’otru llámase <i class="della">costao</i>) [Xx]. Llau [/Mánt/]. //-<i class="della">es </i>‘llantes del carru’ [Ar].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">duas</i>(TEST)
|
colchas blancas e duas cardenas e_una colcha de çen- dal de bandas 1270(or.) [ACL-VIII/10]
|
|
cfr.). Dende banda féxose’l verbu bandiar (cfr.) y el so contrariu esbandiar (cfr.). |
|
banda, la 2 📖: banda🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Conxuntu, grupu de persones axuntaes por dalgún tipu de ca- maradería [Cñ].
Cfr. <i class="della">bandu</i>(TEST)
|
2 & escorrer.
|
|||
bandada, la 📖: bandada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bandá [Ay].>(TEST)
|
Cast. bandada, númberu grande de páxaros, mosquitos, etc. [Cd].
|
Bandada (de páxaros, de rapazos) [Ay. Tb]. Deriváu coleutivu de banda 2 (cfr.), posible deverbal de *bandar, variante de bandiar 2 (cfr.). |
||
bandal, el 📖: bandal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Banda o lladral del carru [Md]. Deriváu de <i class="della">banda</i>(TEST)
|
1 (cfr.).
|
|||
bandazu, el 📖: bandazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bandazo [Llu].>(TEST)
|
Movimientu bruscu de la embarcación hacia un costáu [Xx. Cñ]. Movimientu bruscu, tambaléu al caminar [Llu].
|
Deriváu de banda 1 (cfr.). |
||
bandeáu, el 📖: bandeáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Conxuntu de llantes de fierro d’un carru [JH]. Cercu de llantes [JH].
Cfr. <i class="della">bandiar</i>(TEST)
|
1.
|
|||
bandera, la 📖: bandera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bandeira [Pzu [/Eo/].
Cast. <i class="della">bandera</i>(TEST)
|
[Xral] cola que se da anuncia de la venta de vinu o sidra nos chigres o tabiernes [AGO] o vinu o aguardiente [Cg]. //Poner bandera ‘abrir una pipa de sidra {de lo que se da anuncia de que ta a la venta pública, allugando una bandera fuera del chigre}’ [Lln].
|
Cfr. bandu 2. |
||
bandereru, el 📖: bandereru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">bandereru,</b>(TEST)
|
el Abanderáu [JH].
|
Cfr. bandera. |
||
bandereta, la 📖: bandereta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Bandera pequeña [Tb].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Un</i>(TEST)
|
toru con banderetes [La Enfermedad 140] Cfr. bandera.
|
|||
bandería, la 📖: bandería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Bandu, parcialidá [JH].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">que</i>(TEST)
|
sen malisçia et sen uanderia lo fagan et lo cunplan 1314 [AAU/149] Cfr. bandera.
|
|||
banderín, el 📖: banderín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bandeirín [Pzu].>(TEST)
|
Cast. banderola [Pzu. JH]. Cfr. bandera.
|
|||
banderola, la* 📖: banderola🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<//bandeirola [“de Valdés al Eo” (Eo)].>(TEST)
|
Cast. banderola [/Eo/].
Posiblemente del mesmu aniciu que’l cast. banderola que Corominas-Pascual tienen por catalanismu (DCECH s.v. bandera). Ye claro que bandeirola nun ye voz autóctona del Conceyu de Valdés como s’amuesa pela non diptongación de la tónica, pero fónicamente afáise cola fala eonaviega. |
|||
bandexa, la 📖: bandexa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bandeixa [y Pzu].>(TEST)
|
Cast. bandeja [Pzu. Tox. /“de Valdés al Eo” (Eo)/].
|
Del port. bandeja ‘barquín grande de paya pa llimpiar el trigu aventándolo’, ‘bandexa’ (DCECH s.v. bandeja). Un abondativu en -ATA ye responsable del ast. bandexada (cfr.). |
||
bandexada, la 📖: bandexada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Conteníu de la bandexa [/“de Valdés al Eo” (Eo)/]. Bandexa enllena [Xral.].
|
Cfr. bandexa. |
||
bandiar 1 📖: bandiar 1🏗️: NO ✍️: NO |
<bandear [Ca. JH. ]. bandar [Sm].>(TEST)
|
Mover a una y otra banda dalguna cosa [JH].
|
2. Torcer o combar una madera [Tox]. 3. Poner sobre la tapa de la madreña una alambre suxetada a los tacones [Ac]. Poner bandes o argolles nes madreñes cuando fienden [Sm]. 4. Clavar les llantes de fierro al carru o coche [JH]. //-se ‘intentar resolver los problemes que se presenten de sutrucu [Ca]: Allí se va bandeando como pue [Ca]. Cast. bandearse [Vg]. ‘inclinase pa un llau’ [/Mánt/]. ‘cayer al suelu por cuenta’l munchu pesu que se lleva encima’ [Vg]. Verbu en -IDIARE fechu dende banda 1 (cfr.). L’ast. caltién del deverbal arcaicu bandeáu (cfr.). |
||
bandiar 2 📖: bandiar 2🏗️: NO ✍️: NO |
{(Doc.) Andar en bandos}.
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">quien quier que uenga e en Ledesma </i><i class="della">bandear</i>(TEST)
|
(‘andar en bandos’) peche çinco morauis [FL (FFLL)]
|
Verbu fechu sol ast. banda 2. Al empar pudo llograse *bandir con un posible deverbal bandíu (cfr.). |
||
bandíu, el 📖: bandíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">bandido</i>(TEST)
|
[Tb. Pzu].
|
Del mesmu aniciu que’l cast. bandido, quiciabes tomáu del italián onde ye voz d’orixe xermánicu (DCECH s.v. bandir), quiciabes en rellación con bandu 2 (cfr.) anque podría ser deverbal de *bandir (cfr. bandiar 2). |
||
bandoba, la 📖: bandoba🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bandoa [y Ay]. bandouba [Oc]. bandouga [As]. bandoga [Ll
(i). Ar. Qu. Vg. AGO]. andoba [Ay].>(TEST)
|
|
dobaxe (cfr.), bandobéu (cfr.), el primeru con adautación en
-axe d’un sufixu ultrapiranaicu. |
||
bandobaxe, el* 📖: bandobaxe🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bandoubaxe [Oc].>(TEST)
|
Conxuntu de vísceres y barriga del res [Oc].
|
Cfr. bandoba. |
||
bandobéu, el* 📖: bandobéu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bandobeo [Ca].>(TEST)
|
Persona gorda y barriguda [Ca]: Yá está equí esi bandobeo gordinflón [Ca].
|
Cfr. bandoba. |
||
bandobu, a, o* 📖: bandobu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<bandobu/a [PSil]. bandobu [Ca].>(TEST)
|
Tragón [PSil]: Sos un buen bandobu [PSil].
|
2. Que tien enforma barriga [PSil]: Yía un bandobu que nun se mueve [PSil]. 3. Inoportún, fadiu (un individuu) [Ca]: ¿Qué quedrá esi bandobu? [Ca]. Cfr. bandoba. |
||
bandobu, el 📖: bandobu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+bandubu [Sb].>(TEST)
|
Barriga de la vaca [Sb].
|
Cfr. bandoba. |
||
bandoleru, a, o 📖: bandoleru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<banduleiru [Tb. Md. Pzu].>(TEST)
|
Cast. bandolero [Sr. Tb. Md. Pzu]. 2. Zalameru, engañador [Md].
|
En rellación etimolóxica con bandu 2 (cfr.) quiciabes adautación dende’l cat. BANDOLER (DCECH s.v. bando II). |
||
bandoliar 📖: bandoliar🏗️: NO ✍️: NO |
Movese llixeramente’l trigu, la yerba, por cuenta la brisa [Ay]. Quiciabes variante del ast. <i class="della">bamboliar</i>(TEST)
|
(cfr.) anque con influxu de bandu 2 (cfr.). Por razones fóniques nun paez aconseyable rellacionar ast. bandoliar con una pretendida familia de
|
*ventoliar en referencia a uentum pero nun sedría imposible. |
||
bandón, el 📖: bandón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Llanta de fierro [Llib] de les ruedes del carru [Lln. Os. Pa. Cb. Cg. Pi. Cp. Ac. Sb. Ca. Ay. Ll. Tb. Md. Pr. Cv. JH]: <i class="della">Tengo</i>(TEST)
|
que poner unos flexes a los bandones del carru [Ca]. Plancha de fierro [Lln]. Argolla de fierro que cubre la rueda del carru [Qu]. Conxuntu de fierros de les ruedes de los carros del país [Md].
|
Pa Corominas-Pascual ast. bandón ‘llanta de fierro con que se guarnecen les ruedes del carru’ ye un deriváu de banda ‘faxa, cinta’, pallabra que se tien por debida al fr. BANDE, d’aniciu fráncicu (DCECH s.v. banda I). Nes espresiones baldón 1 y banzón vemos, respeutivamente, l’influxu fónicu de los términos rellacionaos con abaldonar y con banzu. Un casu particular úfrelu baldón-banzón onde asistimos a un tracamundiu de dentales paralelu a -rd- y -rθ- (como ardina/ercina). Alvertimos una aceición de baldón 2 ‘tablón’ que ye posible que tenga que se xustificar en rellación col ast. banzu → banzón (cfr. banzu). |
||
bandorga, la 📖: bandorga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Estómagu, barriga, panza [Tb (= panzorga). Cv]: <i class="della">Tienes que </i><i class="della">baxar la</i>(TEST)
|
bandorga [Tb].
|
2. Barriga del ganáu mayor [Bab]. Cfr. bandoba. |
||
bandorra, la 📖: bandorra🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<badorra [Cl].>(TEST)
|
Barriga [Qu].
|
Barriga, vientre [Ri. Tb. Gr]. 2. Barriga de les oveyes y en xeneral de los animales [Os]. Barriga del animal [Cl]. Panza, barriga de les vaques [Sm], del gochu [Oc]. Estómagu de les vaques [Sm]. 2. Conxuntu de les vísceres y barriga del res [Oc]. 3. Persona de barriga abultada [Tb]. 4. Persona de ruina importancia [Tb]. Cfr. bandoba. Una creación analóxica masculina ye ast. bandorru (cfr.) tamién d’usu axetivu (bandorru, a, o) d’u sigue, de nueu incrementáu, ast. badorrudu, a, o (cfr.). |
||
bandorru, el 📖: bandorru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<badorru [ByM].>(TEST)
|
Abdomen pronunciáu (aplícase despeutivamente a la persona gorda o torpe de movimientos) [ByM].
|
2. Barriga d’una oveya [Lln]. 3. Persona de barriga notable [Tb]: El nenu ya un bandorru [Tb]. 4. Persona de poca importancia [Tb]: ¡Quita d’ehí, bandorru! [Tb]. Cfr. bandorra & bandoba. |
||
bandorrudu, a, o 📖: bandorrudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Con mucha bandorra o barriga [Tb].
<i class="della">debe ser </i>{el buey} <i class="della">arregazado de barriga, a modo de ca-</i>(TEST)
|
ballo andaluz, porque los fandorrudos (sic) tripones son muy pessados [Grangerías XVIII: 825]
|
|
Cfr. bandorra. L’ax. documentáu llógrase dende la variante fandurria (cfr. bandurria 1). |
|
bandu, el 1 📖: bandu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Cast. <i class="della">bando</i>(TEST)
|
[JH].
|
2. Bandu festivu [Lln]. Pallabra d’orixe xermánicu, posiblemente llatinizada *BANDUM, frecuente na documentación medieval ultrapirenaica como “bannus” na aceición de ‘orde solemne emitida pol poder públicu’, ‘citación’, ‘orden’, ‘convocatoria a un xunta xudicial’, etc. (MLLM s.v. bannus). La escritura con “nn” pue remitir, ensin dubia, a una adautación de -ND- etimolóxica. Ello ye lo que, a lo meyor, xustifica a Corominas- Pascual que parten del fr. BAN, pallabra d’aniciu nel fráncicu ban con adautación fónica a bandu 2 (DCECH s.v. bando I). Nun orixe xermánicu tamién piensa Reinhart (1946: 299). Ye posible que dende la citada pallabra xermánica se fexere’l verbu *BANDĪRE ‘poner nel bandu’ → ‘convocar’, conocíu pela variante “bannire” (MLLM); nesi sen un bandíu sedría aquel reclamáu nel bandu. |
||
bandu, el 2 📖: bandu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Bandada [Pzu]. Bandada de páxaros [Xx]. 2. Xuegu de neños onde intervienen dos grupos de rapazos [Llu]. Ayuda, xunta abaruyada [FFLL]. {3. Doc. “parcialidad armada” [FSala- manca (EAlvar 41)]}
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">que segure al que desfio de ssi & de sso </i><i class="della">uando</i>(TEST)
|
1274 [OCU/40]
|
|
cfr.). La confluencia fó- nica de bandu 1 y bandu 2 llevó a una situación a vegaes difícil de dixebrar lo que fai que dacuando duldemos de la prioridá etimolóxica que dellos términos merecen pues un bandu (de xente) o una banda (de xente) podría, de mano, referise a un grupu proscritu (porque tán nel bandu) o bien a quien sigue una banda o bandera (cfr.). La documentación de que dispo- nemos de magar el s. XIII emplega’l términu bandu na acei- ción de ‘bandería’, ‘grupu’ y ha entendese al empar de los datos de que disponemos pa falar de banda 2 (cfr.) d’u foi po- |
|
bandullada, la 📖: bandullada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">bandullada,</b>(TEST)
|
la Barrigada [Lln].
|
Cfr. bandullu. |
||
bandullón, ona 📖: bandullón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ident class="della" level="1"></ident>Con munchu <i class="della">bandullu</i>(TEST)
|
(una persona) [Md (= banduchón/ona)].
|
|
||
bandullu, el 📖: bandullu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bandul.lu [Qu. Pzu. Md. Oc]. bandullu (<i class="della">sic</i>) [Qu. Tb. Sm. Cn (MG)]. bandullo [Ar].///<ident class="della" level="1"></ident>//banzullo [VCid]. /////bandrullo [Bard. Alb]. /////bandulio [Ar].
Estómagu, barriga [Ac. Ca. Tb]: <i class="della">¿Pa ónde quies ir col bandullu</i>(TEST)
|
que traes? [Ca]. Barriga [Lln. Cn (MG) Pr] de persones o animales [Cd]. Barriga de los animales [Md]. Barriga de la oveya [Ar]. Bandorga [Bab]. Conxuntu de les tripes [Qu. Sm. Pzu. Md. Cn. Oc. Tor] de los animales [Cp]. Tripes y demás interioridaes de la barriga [R]. Barriga del gochu [Pa]. Vísceres [Bard. Mar. Alb]. Conxuntu de vísceres intestino-estomacales d’oveyes y vaques [VCid]. Conxuntu d’estómagu ya estantinos [Lln]. 2. Comida qu’hai na bandorga [Vg].///
|
-ŪCULUM (ast. banduyu...) respeutivamente. Pervése, d’un llau, que la combinación colos sufixos hebo ser antigua pero, al empar, l’influxu castellanizante amuésase asina: a) nes espre- siones con [-ʎ-] en zones de [ʈş]; b) nes espresiones con [-S-] que faen suponer un castellanismu antiguu correspondiente al
actual ast. banduyu; c) nes espresiones con [-x-], ensin dulda frutu d’un castellanismu modernu. Polo demás tanto bandullu como les sos variantes ufren un primer elementu band- que los relaciona colos correspondientes bandouba, bandorra, ban- durria en clara referencia a daqué abultao (cfr. bandoba) y que paecen aconseyar dalguna rellación con panza. Del ast. ban- dullu deriva l’abondativu bandullada (cfr.) y l’ax. bandullón, ona (cfr.). |
||
bandurria, la 1 📖: bandurria🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<fandurria [SCiprián].>(TEST)
|
Vaca vieya con muncha barriga [Ll. Mi (i)]. 2. Cosa cualquiera espreciatible, asina vaques vieyes [SCiprián]. Cfr. bandoba.
|
|||
bandurria, la 2 📖: bandurria🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Instrumentu musical de tres cuerdes que se toca con un arcu y que tien la tapa d’arriba de pelleyu [Ac].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">El</i>(TEST)
|
cuerpu, yo apostaré,/ño hai vaca en todu Ceceda,/que pesa tantu como elli,/sin que ponderancia sea./En medio iben tres señores/pullidos (sic) como una estrella,/cadún to- cando bandurria/y utru, que a mio xuiciu era/lo que tocaba una flauta/d’estes que llamen gallega,/poníase repanchi- gadu/para fer la xiblatera./Mas, compadre, esto ye nada,/llo que me causó flaqueza/fueron unos que tocaben/a modu de torullera [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 89-104)]
|
Pescanciamos que bandurria 2 podría entendese de mou figuráu dende bandurria 1 (cfr.) pola semeyanza que s’alvierte ente la panza o barriga y la forma carauterística del instrumentu musical. Nesi sen, el correspondiente masculín, bandurriu (cfr.) sedría una creación analóxica masculina. De toes maneres ye cierto que bandurriu podría xustificase, a lo meyor, dende’l llat. serondu PANDURIUM ‘tipu de laúd de tres cuerdes’ (DCECH s.v. bandurria) sol que pudo facese’l correspondiente femenín bandurria 2 (cfr.). |
||
bandurriu, el 📖: bandurriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Instrumentu músicu.
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Sofitados e na barba unos </i><i class="della">bandurrios</i><i class="della">(TEST)
|
pequeños, al solmenayos les cuerdes con arquinos de civiellu, chillaben que yera cosa, de perder un home el sesu [Ex Carlos III 107] Cfr. bandurria 2.
|
|||
banduyón, ona 📖: banduyón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<banduchón/ona [y Md].>(TEST)
|
Con mucho bandullu (una persona) [Md (= bandullón/ona)].
|
2. Gordu, tripudu, comedor [Md (= bandullón/ona)]. Aum. de banduyu (cfr.). |
||
banduyu, a, o 📖: banduyu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Con muncha panza (una persona) [PSil (sic). Tox]. Cfr. <i class="della">bandullu</i>(TEST)
|
& banduyu.
|
|||
banduyu, el 📖: banduyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<banduchu [Sm. Md]. //banduyo [Eo. Mánt]. ///banduxu [Ri]. bandujo [Ay. Ll].>(TEST)
|
Bandullu [Ll. Sm. Md. Cv. /Eo/]. Estómagu [Ri]. Barriga [Ac. Ay. /Mánt/] del res [An]. Estantín, estómagu que sal nuna pieza al abrir en canal [Tox]. Conxuntu de tripes [Ay. Ri] de los animales muertos [Ay (Beyo) {/bandoba ‘tripaxe del animal degolláu’}].
|
Del mesmu aniciu qu’ast. bandullu (cfr.) anque con destremáu sufixu, diminutivu tamién. |
||
bangu, a, o 📖: bangu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Cfr. abangar.
|
|||
bangueru, a, o* 📖: bangueru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+banguiru [Ay].>(TEST)
|
Que nun ta derechu (tela, mangu, etc.) [Ay]: Ta banguiru’l garabetu [Ay].
|
Cfr. abangar. |
||
“bani” 📖: “bani”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación medieval:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Aben</i>(TEST)
|
Assar testis 917 [SV/40]
|
|
||
baniella, la 📖: baniella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<baniel.la [Qu. Tb. Sm. Md. Pzu]. bañella [R]. {Con yeísmu, banieya [Cl]}. //// banielles [Cb. Cñ. Cp. Ac. Ca. DA. R]. bañelles [Cb].>(TEST)
|
Banda, tira cimble de madera finino, qu’entrellazada con otres asemeyaes val pa facer cestes, etc. [Pa. Sb. Ca. Qu. Tb. Sm. Pzu. JH]: Yá te tengo fechos los dos cestos de banielles [Ca]. Vara, tira, tabla d’ablanu abierta pa facer cestos [Lln. Cb. Cp. Ac. AGO]. Vara de castañal pa facer cestes [R]. Llámina llarga de madera [VBable]. Llistón de madera perdelgáu pa facer destremaos utensilios [Ca]. 2. Maderines o palos usaos pa encañar dalgún miembru rotu [Md]. Blima seca pa facer cestes, etc. [Cl]. 3. Varilla de los abanicos, quitasoles [JH]. 4. Maderos curvos de los barcos y otres coses [JH]. 5. Güesu de la costiella [Cg]. Costiella [Cñ. Ac. Sr. Tb. VBable. JH. DA. R. AGO]: Vou rompete las baniel.las [Tb]. //-es ‘cesta de bañelles o de ripies de caña de castañu’ [R]. //Medir lles banielles ‘midir les costielles’ [JH]. //Poner en baniellas ‘encañar’ [Lln]. ///Quien fai un cestu fai cientu si i dan banielles y tiempu [Canella].
|
|
cfr.) dende’l célticu *BENNA, ensin resolver que banastra facía referencia al ‘cestu’ mentanto que baniella a la ‘banda de madera pa facer cestos’. Ye claro qu’anque esta torga podría alcontrar xustificación semántica lo cierto ye que la nueva propuesta nun dexa de ser suxerente y allóñase de postular un étimu *BENNĔLLA tamién almitíu por Pensado (Pensado Tomé 1999: 96). Per otru llau xusto ye dicir qu’ello nun supón problema fónicu na evolución darréu que l’actual [-ɲ-] xunto a [-nj-] podríen interpretase gráficamente cono “ñ” o “ni+ vocal” como dacuando alvertimos n’exemplos asemeyaos como Piñella o Piniella (GHLA 254; PE3: 30). Sobro baniella féxose l’ax. banielludu, a, o (cfr.) y tamién el verbu compuestu embaniellar (cfr.) y desbaniellar (cfr.) y esbaniellar (cfr.). |
|
banielludu, a, o 📖: banielludu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Con munches, mui grandes o mui visibles <i class="della">banielles</i>(TEST)
|
[Cb].
|
2. De baniella gorda y grande [JH]: Ell to yera banielludu [JH]. 3. Que se-y noten muncho les costielles [Ac]. Cfr. baniella. |
||
banqueru, el 📖: banqueru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<banqueiru [Md. Pzu].>(TEST)
|
Cast. banquero [Pzu. Md]. 2. Xefe de sucursal bancaria [Md]. ///De xineru a xineru va el dineru pal banqueru [Fabriciano]. Cfr. bancu 1.
|
|||
banqueta, la 📖: banqueta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><manqueta [Llg].>(TEST)
|
|
|||
banquetu, el 📖: banquetu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+banquitu [y Llg. Ay].>(TEST)
|
Banqueta pequeña [Llg. Ay. Tb].
|
|
||
banzada, la 📖: banzada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Corriente impetuosa d’agua que sal cuando ta funcionando’l mazu [Oc]: <i class="della">You</i>(TEST)
|
nun ví la banzada [Oc].
|
|
||
banzáu, el 📖: banzáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<//banzado [Eo].///<ident class="della" level="1"></ident>banzado [Xo (Cédulas): 290]>(TEST)
|
|
(cfr. balzán), aplicación metafórica a una empalizada nel ríu que guarda aparente averamientu al llat. medieval baltheus ‘empalizada’ ente la cárcova y la muralla del castiellu (MLLM). |
||
banzón, el 📖: banzón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bazón [y Sl].>(TEST)
|
Llanta de fierro de les ruedes del carru [Sm. Pr (Cv = bandón). Cv (= bandón). Oc]. Llanta de la rueda [Oc]. Pieza de la rueda del carru del país [Vd]. Una de les partes en que se dividía la llanta del carru del país [Tox]. Pieza del carru del país [Sl (= bazón) ]. Barres de la portellera [AGO]. 2. Bola de xugar los neños [Cb. Cp. Ac. Sd Tb. AGO]. Canica, bola de barru [Llg. Ri. Qu. Tb. Sm. Pr]: Xuegan a los banzones [Tb]. 3. Ablana gruesa cola que se xuega al carrastiellu [JH]. 4. Tarrón con raíz [R. AGO]. 5. Restos de la era llueu de mayar les espigues [R. AGO]. //Los banzones ‘xuegu de les caniques o boles’ [Ri. Tb]: ¿Xugamos a los banzones? [Tb].
|
Variante de bandón (cfr.) o aum. de banzu (cfr.). Semánticamente ha vese que dende la idea de ‘lo que rueda’ pasa a referise a ‘lo que rueda (porque ye redondo)’ y, cenciellamente, a ‘lo que ye redondo (como’l tarrón)’. Dende banzón féxose’l verbu banzonar (cfr.) y, quiciabes, banzonazu (cfr.); tamién el compuestu *embanzonar, güei conocíu pel so participiu embanzonáu (cfr.). |
||
banzonar 📖: banzonar🏗️: NO ✍️: NO |
Cayer dando valtos [Ri].
Verbu fechu sol ast. <i class="della">banzón</i>(TEST)
|
‘llanta de la rueda’ (cfr.).
|
|||
banzonazu, el 📖: banzonazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Valtu, cayida dando valtos cola cabeza per delantre [Llg].
|
Cfr. banzón. |
||
banzorrada, la* 📖: banzorrada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<banzorrá [Ay].>(TEST)
|
Panzada, caída [Ay].
|
Cfr. bancial. |
||
banzorrazu, el* 📖: banzorrazu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+banzorrezu [Ay].>(TEST)
|
Panzada, caída [Ay].
|
Cfr. bancial. |
||
banzorreru, el 📖: banzorreru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cayida pergrande y de llombu [Ay].
|
Cfr. bancial. |
||
banzu, a, o 📖: banzu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Torcíu, zambu, corváu, con vueltes, non derechu [JH]. 2. De llombu fundíu (un res, un animal) [Tb. Sm (= resilón)].
Posible continuador del participiu fuerte del verbu *<i class="della">banzar</i>, variante de <i class="della">banciar</i>(TEST)
|
(cfr.), fechu sol nome ast. banzu (cfr.). En tou casu l’averamientu a la familia de panza nun dexa de ser posible (cfr. bancial).
|
|||
banzu, el 📖: banzu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<banzo [Llu. /PCastro/].>(TEST)
|
Trozu de carbayu col que se tilla la caxa del llagar [R]. Tabla gruesa de tres a cuatro deos y como d’un pie d’anchu que val pa facer suelu o pisu de muncha resistencia [JH]. Maderu llargu, más anchu que gordu y que val pa piértigu del carru y otros usos [JH]. Tabla gruesa [JH]: Madera de banzu [JH]: Serrar de banzu [JH]. 2. Conxuntu de tablones con que se cubre la cadarma del barcu [Llu]. Forru esterior de la embarcación [/PCastro/]. //-os ‘les dos calzadures o maderos sobro los que va la carreña o carriella’ [Ac]. ‘lloses grueses o piedres llantaes que valen de muñones o finxos’ [/Eo/]. ‘costaos llaterales de la masera’ [VCid]. ‘forru de madera que zarra una lancha’ [Lln].
|
|
cfr. bancia), l’aum. banzón (cfr.), el verbu *banzar y en -IDIARE, bancear → banciar (cfr.) y el compuestu embanzar (cfr.), asina como los deverbales (que lóxicamente puen llevar o non [j]), banzáu (cfr.), banceáu (cfr.), bancia variante de banza. Un aumentativu de banzu sedría banzón que pudo almitir una variante baldón (cfr. bandón). Pero ast. banzáu (cfr.) tamién pue almitir l’influxu del participiu del verbu avanzar (cfr.), etc. |
|
bañadera, la 📖: bañadera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bañaera [Llg].>(TEST)
|
Barreñu onde bañaben a los neños [Llg]. Bañera moderna, de plásticu, pa bañar a los neños [Llg].
|
2. Lo rellativo al bañu [Tb. Llg]: Ta puircu y nun quier saber ná de la bañaera [Llg]. Quiciabes d’una formación dende’l llat. BA(L)NEATUS, -A, -UM (EM s.v. balineum) cola amestanza d’un suf. nominalizador continuador del llat. -ARIA. |
||
bañador, ora 📖: bañador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<bañaor [Llg].>(TEST)
|
Cast. bañador [Llg].
|
2. Persona que, antiguamente, audaba al bañu nes playes [Llg]. Del llat. BA(L)NEĀTOR, -ŌRIS ‘encargáu de los baños’ (EM s.v. balineum; OLD; ABF). Del mesmu mou ye l’ast. modernu bañador ‘traxe de bañu’ (cfr.) con aniciu nun axetivu nominalizáu. |
||
bañador, el 📖: bañador🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bañaor [Sr].>(TEST)
|
Traxe de bañu [Xral].
|
Cfr. bañador, ora. |
||
bañal, el 📖: bañal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bañar [Ar. Cv].>(TEST)
|
Fregaderu [Pb. Cb. Cg. Cp. Cr. Lr. Ac. Llg. Sb. Ay. Ll. Ar. Ri. Qu. Tb. Sm. Cd. Pr. Tox. JH], duernu, barcal [Lln]. Llavaderu [Pr]. Pilón d’una fonte, duernu [Llv. Sm. Gr]. Duernu pa beber [Lln (= bebederu)]. 2. Artesa [Pr. Vd]. Duerna pa comer los gochos [Tox], pa pelar y salar al gochu muertu [Vv. Cv]. 3. Especie de mesa o plataforma onde piquen la cotolla tienro entremeciéndolo con yerba pa les caballeríes [/Eo/]. 4. Remanse d’agua en ríu [Llg (Toponimia 110). Lr. Oc]. 5. Orinal [Ar. Tor].
|
|
Del llat. BA(L)NEĀRIS, -E ‘del bañu’, ‘rellativu al bañu’ (OLD) con nominalización. Con afitamientu na toponimia (TA 600). |
|
bañar 📖: bañar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">bañar</i>(TEST)
|
[Xral].
|
2. Cepiyar y allisar bien l’interior de les madreñes [Oc]. 3. Dar una capa de pintura o un bañu de dalguna sustancia [Tb]: Bañóu’l reló n’oru [Tb]. //-se ‘bañase’ [Lln]. Del llat. serondu BA(L)NEĀRE ‘bañase’ con continuadores románicos pero non rumanu (ABF; REW; DCECH s.v. bañar), panhispánicu (DEEH). |
||
bañáu, el 📖: bañáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bañao [Ar. Tor].>(TEST)
|
Fregaderu [Ar (= bañar)].
|
2. Orinal [Ar. PSil. Tor]. Bacín que val pa recibir les deyeiciones mayores del cuerpu humanu [JH]. Quiciabes un continuador del participiu débil de balneare ‘bañase’ (ABF), BALNEATUS, nominalizáu (cfr. bañar). |
||
bañu, el 📖: bañu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<baño [Llu].>(TEST)
|
L’esterilizáu de les conserves de pescáu nel autoclave [Llu].
|
|
2. Capa de pintura o de dalguna sustancia [Tb]: Tenía un bañu de plata [Tb]. //{Venir} a baños ‘{venir a} pasar el branu descansando’ [Lln (= venir a los baños)] {Xeneralmente ha entendese con rellación a un puertu de mar o a un balneariu}. |
|
baqueta, la 📖: baqueta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Llistón de madera que fai de machu nes cureñes del horru [Cg]. 2. Palu (d’una cruceta) con que se disparaba’l tiratacos [Ac. Ay]. Palu llisu pa usu de llimpieza de la escopeta [Ay].
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Tratar</i>(TEST)
|
a la baqueta ‘tratar de mala manera’ [Lln. Tb]. ‘tratar con desconsideranza’ [Pr]. ‘dicir a daquién coses ofensives’ [Ca]. ‘insultar a una persona’ [Ca].
|
|
||
baquetazu, el* 📖: baquetazu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+baquetezu [Ay].>(TEST)
|
|
|||
baqueteru, el* 📖: baqueteru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+baquitiru [Ll].>(TEST)
|
|
|||
baquetón, el 📖: baquetón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Ferramienta de carpinteru [Cb].
|
Cfr. baqueta. |
||
baquianu, a, o 📖: baquianu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Que sabe facer bien dellos trabayos nos que tien esperiencia [PSil]: <i class="della">Ésti</i>(TEST)
|
sabe, yía un baquianu [PSil].
|
Quiciabes sía un castellanismu, baquiano, documentáu a mediaos del sieglu XVI, fechu sobro baquía ‘conocimientu práuticu del terrén d’un país’, quiciabes un americanismu debíu a un vieyu términu d’aniciu árabe (DCECH s.v. baquía). |
||
bara, la 📖: bara🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. vara.
|
|||
barabatu, el 📖: barabatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cagamentu, blasfemia [Sb]. //<i class="della">Char barabatos </i>‘xurar, blasfe- mar’ [Sb].
Podría tratase d’una adautación d’un deriváu del it. <i class="della">bravo</i>, d’u sigue’l cast. <i class="della">bravato </i>‘bravucón’ (DCECH s.v. bravo). Pescanciamos que l’aceición del ast. <i class="della">barabatu, </i>con anaptisis vocálica<i class="della">,</i>(TEST)
|
nun ye más que’l frutu d’un desendolque de la idea de bravuconería tresmitida pela llingua falada.
|
|||
bárabu, el 📖: bárabu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bárabu [Tb]. bábaru [Pa. Tb]. bágaru [Pr]. báragu [Lln. y Sm. An. Oc. y ByM]. /////bálagu [LV. Ac. Vg. ByM]. barbu [y Sb. Tb]. barbiu [Meré (llarbios). Cl. Cb. Cp. Ca. Ay. Vg. Psil].
+berbiu [Ay]. barbio [R]. /////bárrabu [Arm]. bárragu [Tox].
+bérragu/bárragos [Ay]. barru [PSil]. ////bárabos [Lln. On (R)]. báragos [On (R). Cn. Cv]. bálagos [Ac. Ar]. barbios [Lln. Os. On (R). Cb. Cg. Ac. Sb. Ar. Sm. Bab. Pzu. Cv. ByM]. bargos
[Ri]. barros [Os. Ar]. garfios [On (R)].
Vesa, caresa d’inseutu [An] de la mosca puesta en llombu de les vaques [Ay]. Bichu criau na piel de la vaca [PSil]. Inseutu que vive nel felechu y ataca a les vaques añerando na piel [Ac]. Parásitos que formen unos bultos nel llombu de les vaques [Sb]. Guxán que se cría baxo la piel [Cb. Cp] del ganáu [Lln].
2. Bultu, granu que sal en llombu o nalgues de los animales poles picadures de dellos inseutos [Ca]: <i class="della">A</i>(TEST)
|
la mio Roxa llenóse- y el llombu de barbios [Ca]. Granu que sal en llombu a les vaques de primavera [Ri]. Hipoderma bovis [On (R)].
|
Tumor del llombu de les vaques baxo la piel por una especie d’ácaru o guxán [LV. Lln. Cl. Os. Cg. Ac. Ay. Ar. Tb. Sm. Cv. Pr. Tox. Oc. Vg. ByM]. Infartos o tumefacciones de les vaques [Cn]. Miasis de les vaques [ByM]. Bultu que sal a les vaques [Pa. Ar]. Protuberancia nel cuerpu del ganáu, que suel segregar una sustancia blancuzo [Arm]. 3. Enfermedá de les vaques [R] na boca [Meré (= llarbios). Cl. R] torgándo-yos comer y beber [Sb]. Afta, ampolla, úlcera pequeña qu’apaez na boca [Vg] del ganáu [Pzu]. Ampolles blanques producíes na parte interior del focicu de los animales vacunos faciéndo-yos difícil beber [Bab]. Ampolla que cría’l ganáu na boca y que torga comer [PSil]: Cono barbiu que tien La Galana nun come [PSil]. Glosopeda [ByM]. Afeición de la boca de les vaques pola que- yos cai la piel [Cb. Ac]. Granulación carnosa de les vaques nes xenxives [Cg]. Carnosidaes anegrataes que cría la vaca na boca nun-y dexando comer [On (R)]. Cartílagu que sal a les vaques na boca [Os. Ar]. Inflamación de les asperosidaes que tienen los llabios (Lln (barbios)] de les vaques na so parte interna [Sm. Cv]. //Bargos de la boca ‘mal del ganáu que consiste nun hinchazón de los morros’ [Ri]. Semánticamente alvertimos tres fondos aspeutos destremaos nesta pallabra: a) ‘caresa’ o causante d’enfermedá (§1); b) ‘tumor en llombu’ o consecuencia d’enfermedá (§2); c) ‘tumor na boca’ o consecuencia d’enfermedá (§3). Ello empobinaríanos a partir del llat. uarus, -i ‘erupción na cara’, ‘granu’ (EM). Dende un diminutivu *UARICUS > *vár(a)gu → *vargu xustificaríense perbién les variantes de tipu báragu, bárabu, bargu y barbu, xunto a les tamién posibles con tracamundiu de líquida bálagu. A la so vera les variantes con [b] confundida cola aspiración de F fuerte (GHLA §4.3.1.6.b). Too esto fainos ver que na formación de bábaru y variantes debieron dase pervariaos influxos nos dos planos del significante y del significáu. Nello nun taría bien escaecer el que pudo exercer *BŪBULUM, dim. de bubum, -i ‘tumor’, ‘hin- chón’ (DLFAC), nel aniciu de *búbalu → *bubarón → babarón → bábaru → bárabu (cfr. babarón 2). |
|
|
barabuz, {la} 📖: barabuz🔤: , {la} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {la} |
Incomodidá [Cl].
Quiciabes sía un deriváu de <i class="della">bravu</i>(TEST)
|
(cfr.) → *brabuz → barabuz, con epéntesis vocálica, nun comportamientu asemeyáu al que ye a vese nel ast. barabatu (cfr.).
|
|||
barafunda, la 📖: barafunda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">barahunda</i>(TEST)
|
[Vd].
|
Pallabra d’aniciu inciertu (DCECH s.v. barahúnda) anque García de Diego parte del gr. BERECYNTHIA, como sinónimu de la orxía (DEEH). ¿Podría ser un femenín de barafund(i)u (cfr.)? |
||
barafundiu, el 📖: barafundiu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Montón, daqué grande [Tb].
|
Cfr. marafundar. |
||
baragaña, la 📖: baragaña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Güertu [Cn (MG)]. Güerta pequeña [Cn (F)]: <i class="della">La Errasa ya una</i>(TEST)
|
baragaña que nun val pa nada [Cn (F)]. Estaya de tierra que se dexaba a los probes que nun teníen ú semar [Cn (F)]: Ya tan probe que-y díu un vecín una baragaña pa patacas [Cn (F)]. 2. Sitiu de baturizu [R. AGO]. //(De) baragaña ‘pequeña y de bon sabor (un tipu de pera)’ [Tb]. .
|
|
||
baragañera, la* 📖: baragañera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu que conocemos pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">debet facere </i><i class="della">baragannera</i><i class="della">(TEST)
|
ubicumque uoluerit infra terminos eius 1207 [LRCourias/152]
|
|
||
baragañu, a, o* 📖: baragañu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<i class="della">//Castañales</i>(TEST)
|
baragañes ‘clas de castañales con abondoses rames llargues y delgaes que parten del tueru y nun tienen bi- furcaciones; al so frutu llamen castañes varagañes [Lr].
|
|
Cfr. baragaña. L’ax. almite una nominalización del masculín, tamién xustificable analóxicamente dende baragaña (cfr.). |
|
báragu, el 1 📖: báragu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Barru amasao voluntariamente con agua [Lln].
Quiciabes se trate del términu prerromán <i class="della">barru</i>(TEST)
|
(cfr.), común col cast. y port. (DCECH s.v. barro I) a lo meyor influyíu fóni- camente por bálagu y bárabu.
|
|||
báragu, el 2 📖: báragu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
(TEST)
|
Cfr. bálagu.
|
|||
báragu, el 3 📖: báragu🔤: , el 3 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 3 |
(TEST)
|
Cfr. bárabu.
|
|||
baralloca, la 📖: baralloca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. varalloca.
|
|||
barallón, ona 📖: barallón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Entrometíu, que se mete en too [Ar].
Posible tracamundiu por <i class="della">barullón,</i>(TEST)
|
ona (cfr.).
|
|||
“barama” 📖: “barama”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
Cfr. maroma.
|
|||
baranda, la 📖: baranda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Percha, varal que sirve para colgar maíz y otres coses [JH]. Palu llargu y derechu que val p’afitar con otros un entoldáu [JH]. Llata [JH]. 2. Borde, barandiella [Sb. Ay]. Borde que va encima de la regala [Llu]. //-<i class="della">as</i>(TEST)
|
‘pollera’ [Cl].
|
|
Formación llograda dende’l fem. llat. UĀRA (EM s.v. uārus, a, um) > ast. vara (cfr.). Foi posible l’amestadura d’un suf. átonu -ŬLA (LLAA 103) > -ana, asina barándana (cfr.), como calam- bru → calámbranu. Tamién se fexo un diminutivu en -ĚLLA > -iella, barandiella (cfr.); en -ĀNEA, varaña (cfr.). Dende una formación en -ANICA aprució l’ast. *varanga (→ varangu), qu’almitieron l’amestadura del dim. átonu -ŬLUS, → ast. va- ránganu (cfr.); y del tónicu -ŬLLA, varangolla (cfr.) → varan- gollu (cfr.) d’u sigue un aumentativu varangollazu (cfr.). Dende *varanga l’ast. llogró un deriváu varanguera (cfr.). La nuesa propuesta perpasa’l comentariu de Corominas-Pascual que, llueu d’afitar que cast. baranda ye pallabra común a los dominios lingüísticos hispánicos y al occitán, camienten que ye d’aniciu desconocíu, quiciabes sorotápticu (DCECH s.v. baranda). N’esquema podría representase: |
|
barandal, el 📖: barandal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. brandal.
|
|||
barándana, la* 📖: barándana🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////barándanas [Pzu. Bard].>(TEST)
|
Palos llargos de madera que zarren les portelleres [Pzu].
|
2. Bastidor qu’allugáu sobro la masera val pa pasar les peñeres al peñerar la fariña [Bard]. Cfr. baranda. |
||
barandiella, la 📖: barandiella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<barandiel.la [Qu. Tb. Pzu]. {Con cheísmu, barandiecha [Ay. Tox]}. ///barandilla [Si. Cñ. Ll]. barancilla [Ca].
////barandielles [Cb. Cp. Ac]. barandiel.las [Bab. PSil]. barandiel.les [Ay]. ///barancilles [Min]. barandilles [Cb. Llib].>(TEST)
|
Cast. baranda [Ac. Llg. Ay. Tb. Bab. Pzu. Pr. Tox]. Cast. barandilla, pasamanos [Ca. Qu]. Pieza de madera que s’alluga sobro un enrexáu [Qu]: Les barancilles del puente solménense munchu [Ca]. 2. Caúna de les columnines que formen parte de les barandes d’escaleres, antepechos de balcones, etc. [Cñ]. 3. Vares qu’enconten la yerba del carru na parte delantera, sofitaes nel forcáu y estandorios [Cb. Llib. Cp. Ll]. 4. Variella metálica [Cñ] de los paragües [Ac]. 5. Amestadura de dos llistones de madera sobro los qu’esbarien les peñeres pa peñerar la fariña [Pzu (varandiel.las)]. Bastidor que se pon enriba la masera pa peñerar la fariña [PSil]: Traime las barandiel.las que me fain falta [PSil]. 6. Dos pieces fuertes clavaes en dos pies de los cuadros d’una galería ente los que principia un pozu [Min]. //-es ‘vares pa contener la yerba nel carru o nel forquéu’ [Ay]. ///Les barandielles del puente/ximiélguense cuando paso [Canción popular].
|
|
cfr.). Les variantes conseñaes faen ver, dende barandiella, tracamundiu de dentales [ndj] y [nθj] non inusual n’asturianu. |
|
barandón 📖: barandón🏗️: NO ✍️: NO |
<marandón>(TEST)
|
//A barandón ‘en muncha cantidá’ [Cn]: Ahí p’abaxo hai re- buyones a barandón [Cn] // De barandón ‘de priesa, dando valtos’ [Oc]: Baxóu de barandón [Oc].
|
‘a montones, en gran númberu’ [Cv]. //A marandones ‘en gran cantidá’, ‘con ba- yura’ [PSil].
Términu etimolóxicamente en posible rellación con baranda
(cfr.) |
||
“barata” 📖: “barata”🏗️: NO ✍️: SI |
Cfr. <i class="della">baratu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
baratana 📖: baratana🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. maratana.
|
|||
barateru, a, o* 📖: barateru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<barateiru [Pzu. PSil. Tox]. //barateiro [Eo].>(TEST)
|
Que compra y viende barato [Tox. /Eo/]. Que viende barato [Pzu].
|
2. De poca seriedá (una persona) [PSil]: Sos un barateiru ya nun hai que se fiare de ti [PSil]. Cfr. abaratar. |
||
barateza, la 📖: barateza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">barateza,</b>(TEST)
|
la Baratura [Md].
|
Cfr. abaratar. |
||
baratiar 📖: baratiar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Regatiar [JH]. Dar dalguna cosa por menos del preciu xustu [JH].
|
Cfr. abaratar. |
||
baratiegu, a, o 📖: baratiegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+baratiigu [Ay. Ll].>(TEST)
|
Que compra y viende barato [Tox].
|
Que compra o quier comprar siempre a bon preciu [Cb. Ay. JH]. Que viende barato [Ll. Tb. Arm]. Que regatea muncho [JH]. Cfr. abaratar. |
||
baratixa, la 📖: baratixa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Bagatela [Md].
Adautación del cast. BARATIJA. Llueu col llogru del masculín analóxicu ast. <i class="della">baratixu</i>(TEST)
|
(cfr.). A la escontra atópase’l resultáu autóctonu ast. baratiyu (cfr.)
|
continuador del dim. en -ICULUM > -iyu. |
||
baratixu, el 📖: baratixu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Regatonería [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Y díxii, ¿á mió amigu</i>/<i class="della">pe l’alma que lu parió</i>/<i class="della">me diga, qué</i>(TEST)
|
baratixu/desgobernó isti llugar/que tou está estrometiu [NJovellanos 169] Cfr. baratixa.
|
|||
baratiyu* 📖: baratiyu*🏗️: SI ✍️: NO |
<//baratiyo [“de Valdés al Eo” (Eo)].>(TEST)
|
Cast. baratillo [/Eo/].
|
Cfr. baratixa. |
||
baratu, a, o 📖: baratu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><maratu [Sm]. +baretu/barata [Ay].>(TEST)
|
Cast. barato [Xral. JH]. 2. {doc. Fraude}. //A bon baratu ‘fácilmente, llixeramente, ensin motivu’ [Cv]: Chora a bon baratu [Cv]. //De baratu ‘con facilidá, ensin motivu’ [Pr]. ///
|
|
||
baratura, la 📖: baratura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
baraxa, la 📖: baraxa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
///<ident class="della" level="1"></ident>baraxa [Lln. Sb. Ca. Ay. Pzu. PSil. Tox. /“de Valdés al Eo” (Eo)/. JH. Vg].
<br class="della">Cast. <i class="della">baraja </i>[Lln. Sb. Ca. Ay. Pzu. PSil. Tox. Vg. /“de Valdés al Eo” (Eo)/. JH]: <i class="della">Ellí</i>(TEST)
|
xugamos a la baraxa hasta media nuochi [Ca]. ///Cuontus vieos, baraxas nuovas [LC]. A cuentes vieyes, barajes nueves [LC].
|
Cfr. baraxar. |
||
baraxador, ora 📖: baraxador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<b class="della">baraxador,</b>(TEST)
|
ora Que baraxa [Md].
|
Cfr. baraxar. |
||
baraxadura, la 📖: baraxadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">barajadura</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. baraxar. |
||
baraxar 📖: baraxar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">barajar</i>(TEST)
|
[Ay. Md. Pzu. Tb (= embaraxar). JH. /“de Valdés al Eo” (Eo). Mánt/]. 2. Perder o nun saber ú ta una cosa [Ca]: Baraxé la focina ¡y con lo bien que cortaba! [Ca]. 3. Echar a suertes [Md]. 4. Mezclar [Md]. 5. Falar de too y más de la cuenta [Md].
|
Posible adautación del cast. BARAJAR (DCECH s.v. barajar) frente al autóctonu ast. barayar (cfr.). Un compuestu tenémoslu nel verbu embaraxar (cfr.) y esbaraxar (cfr.). Sedríen tamién castellanismos: baraxa (cfr.), baraxador (cfr.), baraxadura (cfr.). |
||
baraxo* 📖: baraxo*🏗️: SI ✍️: NO |
<///barajo [Cg. Tox. /Eo/].>(TEST)
|
Interxeición d’enfadu [Cg. Tox. /Eo/].
|
Posible deformación eufemística del castellán ¡CARAJO! (DCECH s.v. carajo) col encruz de baraja. Lo mesmo pasa col correspondiente plural barájoles ‘interxeición d’enfadu’ [/Eo/] na fastera eonaviega. |
||
baraya, la 📖: baraya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<baracha [As].>(TEST)
|
Naipe [As]. 2. Quimera, cuestión de poca importancia [R]. {3. (Doc.) Riña, disputa}.
|
|
cfr.) y derivaos son castellanismos. Con esta perspeutiva abúltame que pue acoyese etimolóxicamente la propuesta de Menéndez Pidal que partía d’un llat. *UARALIA ‘conxuntu de vares o bli- mes entrellazaes’ [un posible neutru plural fechu de *UARALE ( > varal)] que sedría antecedente del ast. *varaya (cfr. bara- yones), escritu per tradición como baraya, lo mesmo que s’al- vierte na so familia más inmediata. Na nuesa opinión ye una formación asemeyada a la que se propón pa xustificar ast. ca- naya, canacha dende *CANALIA ‘conxuntu de perros’ → ‘chi- quillería’ → ‘xentecaya’, dende’l llat. canis, -is (PE1: 262). Les oxeciones semántiques de Corominas-Pascual (DCECH s.v. ba- rajar) paecen nun tener sofitancia darréu que dende una pri- mera aceición de *‘conxuntu de vares (a vegaes entretexíes)’ pue dise empobináu al significáu fonderu de *‘engarradiella con vares’ → ‘engarradiella’, ‘amarraza’→ ‘riña’, ‘disputa’. Ye claro qu’otros derivaos diminutivos del tipu *UARACULA o *UARATULA, con un mesmu resultáu esperable del tipu baraya, baracha puen confluir colo anterior y d’ehí surdir lo que güei podríamos tener por variantes del mesmu signu llingüísticu. Sobro baraya féxose’l verbu barayar, y embarayar, que po- dría caltener tamién la idea primera de ‘tar entremecíes les vares’ d’u siguiría ‘mecer o mezclar los naipes’. L’actual ba- racha ‘naipe’ ye frutu d’usos llingüísticos del tipu xugar a la baracha en que caún de los naipes entiéndese como unidá del conxuntu de la baracha o *‘xuegu de la baracha’ (esto ye, ori- xinariamente, *‘xuegu onde hai vares pintaes’ o *‘xuegu onde se producen engarradielles’). Ye posible qu’esta interpretación pueda completase, anque con dellos matices, cola apreciación de Rubio García (1993) qu’afita pal castellán: “a la configu- ración de baraja confluyeron por una parte el término cast. ba- rata, y de otra los catalanes baralla y barreja, todos ellos especializados en un campo militar o bélico, sólo que con el tiempo tanto esp. baraja, como cat. barreja sufrirían una res- tricción de su significado y se concretarían en la lengua actual en la acepción principal de mezclar, barajar”. |
|
barayar 📖: barayar🏗️: NO ✍️: NO |
Verbu que conocemos pela documentación medieval y que, amás, ye frecuente en FFLL na aceición de ‘contender con otru’ [FSalamanca (EAlvar 41)]:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">qui</i>(TEST)
|
post partem de Luna eos baraliassent 1011 (s. XII) [ACL/243]
|
|
cfr.). Conocé- moslu namái gracies a la nuesa documentación medieval onde tien el significáu fondu de ‘disputar’, ‘amarrase’, ‘engarrase’ y ta asitiáu nos romances peninsulares port. a. baralhar ‘amarrase’, port. m. ‘embaraxar’, ‘entremecer’, ‘mezclar’, gall. barallar ‘falar, falar muncho y confuso’, cast. barajar |
|
barayones, los 📖: barayones🔤: , los 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
<barachones [Tb].///<ident class="della" level="1"></ident>barajones [Ar]. badajones [Ar].
<ident class="della" level="1"></ident>{<i class="della">varal.lones,</i>(TEST)
|
dau por Oc con duldes pa Quirós, tenémoslu por una percorreición de cheísta}.>
|
|
||
barayoniar 📖: barayoniar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
barayu, el 📖: barayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><barayo [y Uv].>(TEST)
|
Marallu [Uv. JH].
|
|
||
baráyula, la 📖: baráyula🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Especie de bastidor que sostién la peñera enriba la masera [Vg].
<ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes d’un diminutivu fechu dende <i class="della">uara</i>(TEST)
|
→ *UARACULA > ast. baraya + suf. átonu -ŬLA (LLAA 103), per vía semiculta.
|
|||
barba, la 📖: barba🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">barba</i>(TEST)
|
[Xral]. 2. Cazu, mentón [Ac. Cd. Pr. VCid]. 3. Lo corvo de la calzadura del ramu o carriella [Tb]. 4. Pelo de la panoya [Os. Pa. Pi. Ay. Sm. Cd. Pr]. //-es ‘pelo de la panoya’ [Ac (d’usu como diuréticu si se cuez). Sb]. //-as ‘parte femenina de la flor del maíz (consideraes afayadices les sos infusiones contra les picadures de les víbores, y pa les infecciones d’orina)’ [Lln]. //Barba a barba ‘cara a cara’ [JH]. //Barbes de cuquiellu ‘planta montesa con flor asemeyada al azafrán’ [Ac]. //(Faer) la barba’l güechu ‘esfregar la cara del neñu cola barba (una persona mayor)’ [Tb]. //Facer la barba ‘afeitar’ [R]. ‘servir d’ayuda’ [JS 117]. //H.acer la barba ‘facer la pelota, combayar, catequizar’ [Lln]. //Tener lles barbes crespes ‘tener mal xeniu’ [JH]. ///Si sal con barbes San Antón, si non la Purísima Concepción [LC]. Bien sabe’l gatu qué barbes llambe [LC]. Au lletres falen barbes callen [JH]. Cuando lla barba dell to vecín vieres pelar echa lla tuya en remueyu ó a remoyar [JH]. Faime lla barba, faréte el moñín [JH]. Montaña cargada, nordeste a la barba ‘nublina en monte alvierte del aire del nordés’ [Ce (LC)]. A lles barbes con dineru onra fai ell caballeru [JH].
|
|
Del llat. BARBA, -AE ‘barba’ (EM), ‘barba (de persona, animal)’, ‘pelusa de les plantes’ (ABF), con asitiamientu románicu (REW; DÉRom-1 s.v. */‘barb-a/1) ya panhispánicu (DCECH s.v. barba). Amén de la referencia a la ‘barba’ dacuando la documentación conseña nomatos. Sobro barba féxose’l verbu barbar (cfr.) y barbiar (cfr.) y el contrariu esbarbar (cfr.); tamién el diminutivu barbina (cfr.); d’otru diminutivu *barbica → barbiquina asina como’l verbu *barbicar que conocemos gracies al deverbal barbicada (cfr.). Nun conocemos un siguidor direutu ast. del diminutivu *BARBELLA > *barbiella (cfr. barbilla) pero sí del masculín correspondiente BARBELLUS > ast. barbiellu (cfr.). De barba féxose l’ax. barbón (cfr.) y, quiciabes, barbudu (cfr.) con destremaos sufixos. Un diminutivu despeutivu ye ast. barbuchas (cfr. barbuya). Un compuestu de barba ye ast. sobarba (cfr.). |
|
barbacana, la 📖: barbacana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Piedra plana que suel rematar el cumal d’un teyáu [Md]. 2. Muñones, moyones de piedra [Lln]. Muriu baxu col que suelen zarrase les eres [Sm]. Muria baxa alredor de la ilesia [Ay]. 3. Presa pequeña y tosca que se fai sobro un rellenu pa salvar diferencies de nivel o saltuchones del suelu [Sm. Cv]. Presa del molín [Vv. Llv]. Presa que tien el muriu pela parte d’abaxo, esto ye, pela vera que da al ríu [Ay].
Del árabe vg. *BALBAQÁRA ‘puerta de les vaques’ (DCECH s.v. barbacana) col influxu de <i class="della">albarrana</i>(TEST)
|
(DA s.v. albacar). Meyer- Lübke yá partiere tamién d’un étimu árabe (REW) lo mesmo que García de Diego (DEEH s.v. bâb al-báqara y barbaj jana). Un deriváu de barbacana ye ast. barbacanera.
|
|||
barbacaneru, a, o* 📖: barbacaneru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<barbacanera [ByM].>(TEST)
|
Xostrona [ByM].
|
Anque, de mano, podría paecer que se trata d’un deriváu del arabismu barbacana (cfr.) l’alloñamientu semánticu aconseya entender el términu otramiente, quiciabes como una amestanza del tipu barba cana + suf. → barbacanera. |
||
barbacora, la 📖: barbacora🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Túnidu asemeyáu al bonitu pero con una aleta curtia [Lln]. Podría entendese como una variante del ast. <i class="della">albacora </i>(cfr.) pal que se propón un étimu del ár. <i class="della">albākūrah</i>(TEST)
|
‘fruta temprana’ pente medies del and. ALBAKÚRA, que s’aplicaría metafórica- mente al bonitu nueu (DA s.v. albacora). Una realización alba- cora → *arbacora, con tracamundiu de líquides agrupaes, empobinaría a una correición del falante (→ barbacora) por asociación etimolóxica o
|
etimoloxía popular. |
||
barbada, la 📖: barbada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<barbá [Ay. Qu]. ////barbaes [Pa. Cp. Sb].>(TEST)
|
Papada [Pa. Pr] del gochu [Sb. Ay. PSil. As] especialmente [Ay]. Parte inferior del gochu que va del focicu al rabu [Ac. Vg. VCid]. Cinta de tocín que se saca al gochu perbaxo al matalu [Bab]. Tocín de la cabeza del gochu [PSil]. 2. Ranura que tien el piértigu del carru per onde pasa’l sobéu [Sm. Oc]. 3. Chapina de fierro que se clava onde s’axunten la reya y el muil del carru [Cg. JH]. 4. Parte anterior del carru (a la so altura xúncense los bues) [An]: Los bueis xuéncense a la barbada [An]. 5. Ronzal con tres o cuatro chapes qu’apierten a la caballería na parte posterior del focicu [Qu. Tb]. 6. Gaidropsarus mediterraneus, cast. bertorella [Av, Lls PPAC]. Gaidropsarus mustela, cast. barbada de cinco barbillones [Lls, Xx (PPAC)]. Phycis phycis, cast. brótola de roca [Lls, Xx, Llu, Av (PPAC). L’Arena, PVeiga]. Tipu de pexe [Cñ. Ac. Xx. Tox. /Eo/. R]. Pexe de carne blanco y blando, con escames per- grandes [Lln].//-es ‘especie de pexe de color negro’ [Cp]. //Barbada d’altura ‘Phycis blennioides’ [Tz, Lls, Xx, Cñ (PPAC)]. //Barbada de calume ‘Phycis blennioides’ [Av, Cñ (PPAC)]. //Barbada de costa ‘Phycis phycis’ [Cñ (PPAC)]. //Bar- bada de la costa ‘Gaidropsarus mediterraneus’ [Lls, Av (PPAC)]. //Barbada de la mar ‘Phycis blennioides’ [Av (PPAC)]. //Barbada de pedrero ‘Raniceps raninus’ [Av (PPAC)]. //Bar- bada del pedréu ‘Raniceps raninus’ [Lls (PPAC)]. //Barbada de pedreo ‘Raniceps raninus’ [Cñ, Llu (PPAC)]. //Barbada de pie- dra ‘Raniceps raninus’ [Xx (PPAC)]. //Barbada negra ‘Rani- ceps raninus’ [Tz, Lls (PPAC)]. //Barbada roxa ‘Phycis phycis’ [Llu (PPAC)]. //Barbada sabliega ‘Gaidropsarus tricirratus’ [Lls (PPAC)]. //Xiblar a les barbaes ‘folganzaniar’ [LC].
|
|
del llat. BARBATUS, -A, -UM ‘con barba’ (cfr. barbáu, ada, ao), motivao, nel casu de los pexes, por los “barbillones tentaculares” de que tán provistos los pexes de tal nome (PPAC 188). Nel mesmu sen señalen en Llanes: “se llama así porque presenta un apéndice largo debajo de la boca en el lugar que en un humano varón ocuparía la barba” [Lln (S)]. Nel mesmu llatín yá s’aplicaba l’axetivu BARBATUS, -A, -UM a seres animaos como pasa n’escritores como Pliniu [genus aquilae quam barbatam uocant (OLD s.v. barbatus, -a, -um)] y a seres inanimaos como’l mesmu autor fai ver: barbatae nucis frutum (OLD). Una formación en -ARIUS ye responsable del ast. barbaderu (cfr.). |
|
barbaderu, el* 📖: barbaderu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<barbadeiru [Vd. Tox. PVeiga]. //barbadeiro [Eo].>(TEST)
|
Vara curtia pa pescar barbaes [Tox. /Eo/]. Apareyu pa pescar barbaes que consiste nuna caña pequeña, champel y anzuelu [Vd]. Arte de pesca con vara y una punta nel cabu [PVeiga]: Pañóu tres pulpos a barbadeiru [PVeiga].
|
Cfr. barbada. |
||
barbadiella, la* 📖: barbadiella🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><barbadiel.la [Qu. Tb. Pzu. PSil. As. An. Cv. Oc]. {Con cheísmu, barbadiecha [Cn]}. //barbadella [Eo]. barbadela [Mánt].>(TEST)
|
|
|||
barbadura, la 📖: barbadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cast. desqueje [JH].
|
|
||
barbar 📖: barbar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Echar barba [R]. 2. Echar raíces delles plantes y árboles [R].
<ident class="della" level="1"></ident>3. Entamar a dar flor el maíz [Lln. Ce]. 4. Salir les abeyes del truébanu o caxellu pa ensamar [An]: <i class="della">Las</i>(TEST)
|
abeas tán barbandu [An]. //Echar a barbar ‘enterrar les plantes y añales de los árboles y vides pa enraigonar y echar nueves raíces’ [JH]. Y las planticas de raíz prenden de prodigio y barban de pasmo las de puznera [Grangerías XVIII: 569] Las plantas barbarán mejor las puzneras [Grangerías XVIII: 573]
|
|
||
barbaridá, la 📖: barbaridá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">barbaridad </i>[Cg]. Dichu o fechu fatu, fuera de llugar [Tb. Sm]. 2. Cantidá pergrande [Tb. Sm]: <i class="della">Había</i>(TEST)
|
una barbaridá de nenos [Tb].
|
|
||
bárbaru, a, o 📖: bárbaru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><//bárbaro [Eo. Mánt].>(TEST)
|
Cast. bárbaro [Cl], xabaz [Ac. Sr. Tb]. 2. Pergrande [Cl]. 3. Perbonu [Tb. Tox. /Eo. Mánt/]: Sabe bárbaro [Tb].
|
|||
barbáu, ada, ao 📖: barbáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<+barbéu [Ay].>(TEST)
|
Pp. de barbar. 2. Con barba [Ay]. 3. Colos filamentos salíos (la panoya) [Cd]. 4. Apitiguñáu un montón d’abeyes nel furacu del caxellu [Cv], con señales de querer ensamar [Oc]. Fuera del caxellu pa ensamar (les abeyes) [An]: Cuandu la culmena ta barbada las abeas nun pican [An]. //Truébanu barbáu ‘{conxuntu d’abeyes que ta} ensamando’ [An]. ///Ñubes barbaes, vientu a carretaes [Cp].
|
|
Del llat. BARBATUS, -A, -UM ‘con barba’ (EM), panhispánicu (DEEH). La nominalización ye responsable del masc. barbáu (cfr.) y del femenín barbada (cfr.). |
|
barbáu, el 📖: barbáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<//barbado [Eo].>(TEST)
|
Inxertu con raíces [Cn]. Sarmientu que se planta aislláu pa que se faiga cepa nueva [/Eo/].
|
Cfr. barbáu, ada, ao. |
||
barbaya, la* 📖: barbaya🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<barbacha [Tb. Sm].>(TEST)
|
Desp. de barba [Tb].
|
2. Filos de la panoya de maíz [Sm (= barba)]. D’un dim. del continuador del llat. barba, -ae ‘barba’, ‘pelusa de delles plantes’ (ABF), esto ye, del llat. BARBATULUS, -A, -UM ‘de poca barba’ (ABF) d’u siguiría una nominalización tanto nel femenín, barbacha, como nel masculín, barbachu (cfr. bar- bayu). El comportamientu del grupu -T’L- equí axustaríase en too a lo que se pervé nos derivaos de UET(U)LUS > ast. vieyu o viechu (GHLA 262) anque podríen dase otros resultaos en [ʎ] o [ʧ] como vemos nos continuadores del llat. USTULATA, PUSTULA, etc. Dende barbachu y barbacha pudo iguase’l correspondiente verbu barbachar (cfr. barbayar) na fastera B-D. Esta propuesta empobina, per razones semántiques, a refugar la rellación eti- molóxica del ast. barbachu (cfr. barbayu) con *BIBERĀCULUM ‘bebida del ganáu’ (DEEH) como yá amosamos (PE4: 66). |
||
barbayar* 📖: barbayar*🏗️: SI ✍️: NO |
<barbachar [Sm].>(TEST)
|
Criar, echar filos la panoya del maíz [Sm].
|
Cfr. barbaya. |
||
barbayu, el* 📖: barbayu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<barbachu [Bab].>(TEST)
|
Restu de cualquier llabor fechu con poca llimpieza (de mou especial lo que queda llueu de comer, si ye abondo) [Bab].
|
|
Cfr. barbaya. |
|
barbazar 📖: barbazar🏗️: NO ✍️: NO |
<barbazar [As]. barbuzar [As. y Cv. Oc]. marmazar [As].>(TEST)
|
Orbayar, orpinar [Cv (= barruzar = ababazar = barbuzar). Oc]. Tar el tiempu lliento, nublo, con o ensin orpín [As (= bar- buzar = marmazar)]. Cfr. ababazar.
|
|||
barbechera, la 📖: barbechera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Terrén voltiao o ralbao y non semao [Bard].
|
Cfr. barbechu. |
||
barbechu, el 📖: barbechu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<barbecho [Ac]. barbeichu [Tb]. barbeitsu [y Qu]. barbetsu [y Qu]. abarbeitu [Cv]. barbeitu [Cn]. //barbeito [Eo].>(TEST)
|
Cast. barbecho [Rs. Cn], tierra ensin cultivar [Lln]. Aición y efeutu de abarbechar [Cv]. Tierra que ta descansando llueu de llevantao’l frutu [JH]: lla mio llosa está de barbechu [JH]. Tierra que se dexa de semar ún o más años [/Eo/]. Tierra que se voltia pero que nun se sema [Qu]. Tierra que queda ensin semar un añu [Tb]. 2. Tierra que se dexa pa prau [Cg. Ay. Pr]. Pastu d’una tierra que retueya llueu de recoyida la collecha [Ac]. 4. Porción curtia de tierra de llabranza [DA]. 5. Persona de curtios alcances [JS].
|
estos barbechos sobredichos et el olivar 1269(or.) [VVS/135]
|
Del llat. UERUACTUM, -I ‘tierra llabrada por vez primera llueu de tar en barbechu’ (OLD), ‘barbechu’ (EM), pallabra d’espar- dimientu románicu (REW s.v. vervactum) ya hispánicu (DEEH; DCECH s.v. barbecho). Sobro esti términu féxose’l verbu bien documentáu abarbechar (cfr.) güei emplegáu na so variante C-D occidental abarbeitar asina como en g-asturianu. Sobro barbechu féxose ast. barbechera (cfr.) con un suf. -ARIA. |
|
barbería, la 📖: barbería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<barbeiría [Pzu].>(TEST)
|
Peluquería, cast. barbería [Tb. Pzu]. Cfr. barberu.
|
|||
barberu, a, o* 📖: barberu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
//<i class="della">(Navaya)</i>(TEST)
|
barbera ‘(navaya) d’afeitar’ [Sb. Ay. PSil]. //Barberes ‘(variedá de nueces) dures, difíciles de frañir’ [Sb]. Cfr. barberu.
|
|||
barberu, el 📖: barberu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><barbeiru [Tb. Pzu. Tox]. //barbeiro [Eo].>(TEST)
|
///
|
Cast. barbero [Tox. /“de Valdés al Eo” (Eo)/], peluqueru [Lln. Pa. Tb. Pzu. PSil.].///
|
||
barbeta, la 1 📖: barbeta🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
(TEST)
|
|
|||
barbeta, la 2 📖: barbeta🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<ident class="della" level="1"></ident><barbueta [y JH].>(TEST)
|
|
|||
barbexón, {¿}* 📖: barbexón🔤: , {¿}* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 {¿} |
<///<ident class="della" level="1"></ident>/barbexones [JH].>(TEST)
|
|
|||
barbiar 📖: barbiar🏗️: NO ✍️: NO |
<barbear [Cruce].>(TEST)
|
Quitar en fríu, con una tayadera de mangu, los bordes de les boques del porru y de la incla del mazu, pa que s’acoplen bien [Oc].
|
2. Abruscar, suxetar la vaca pel morru [Cruce]. 3. Nun poder más (los gües que caminen con munchu trabayu, parándose a veces por falta de fuerces, pero non por falta de voluntá) [/Eo/]. Verbu en -IDIARE (cfr. barbar) con una aceición §1 de ‘cortar la barba’. Podría tratase en §1 d’una aplicación metafórica de ‘barba’ como ‘filamentu’; nos casos §2 y §3 llámase barbiar porque se cueye, latu senso, a la vaca pela barba (morros) y porque los gües cansaos dan col focicu na tierra al nun ser a resistir el xugu. Trátase, en dambos casos, d’una xeneralización de ‘barba’ a dalguna otra parte de la cara del animal. |
||
barbicada, la 📖: barbicada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Puñetazu que se da cola mano na barba del contrariu [Cg].
|
Cfr. barba. |
||
barbiellu 📖: barbiellu🏗️: NO ✍️: NO |
<marbiellu [Cb].>(TEST)
|
Nomatu que se da al cuquiellu según recueyen los versos colos que lu apostrofen: Cuquiellu, barbiellu, barbes d’escoba: ¿Cuántos años hai d’aquí a la mio boda? [Vigón (Folk)]
|
|
Del llat. BARBĔLLUS, diminutivu de barbus, equivalente a bar- bulus (EM s.v. barba, dau por REW), anque nel nuesu casu apli- cáu non al pexe sinón al cuquiellu, páxaru que da anuncia de la boda na tradición asturiana. La variante marbiellu supón un tracamundiu aguardable de llabiales b-m, que tamién pue allar- gase a la segunda consonante barbiellu → *marmiellu > +mar- mil.lu ‘cuquiellu’ (cfr. marmiellu 2). El problema taría en saber si ast. *marmiellu > +marmil.lu podría averase en dalgún sen- tíu al ast. mermillu (cfr.) qu’entendemos con aniciu nel dim. *MINIMĪLLUS. |
|
barbilindu* 📖: barbilindu*🏗️: SI ✍️: NO |
<barbilindo [ByM].>(TEST)
|
(Home) pequeñu y amaruxáu [ByM].
|
Posible castellanismu cuasimente desconocíu n’Asturies y que fadría falta inxertar, lo mesmo que barbiluciu (cfr.), “barvirrapado” (ésti citáu n’Elena y María), ente los compuestos de barba + ax. de que falen Corominas-Pascual (DCECH s.v. barba). |
||
barbilla, la 📖: barbilla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///barbil.la (<i class="della">sic</i>) [Pzu].>(TEST)
|
Cazu de la cara [Pzu].
|
2. Cococha de la merluza formada por caúna de les protuberancies carnoses conteníes na parte baxa de la cabeza [Cñ]. 3. Trigu con arestes [Bard]. N’ast. nun se conseña conseña’l deriváu de barba (cfr.) → *barbiella (cfr. marmiella), aunque sí un barbil.la que pudo debese a una adautación moderna y acrítica del continuador cast. del llat. *BARBELLA (DEEH); barbil.la sedría un castellanismu sustitutoriu d’u hebo facese’l deriváu barbil.leira (cfr. barbillera). |
||
barbillera* 📖: barbillera*🏗️: SI ✍️: NO |
<barbil.leira [Pzu].>(TEST)
|
Cast. barbillera [Pzu].
|
Cfr. barbilla. |
||
barbiluciu {¿}* 📖: barbiluciu {¿}*🏗️: SI ✍️: NO |
<barbilucio[ByM].>(TEST)
|
(Home) pequeñu y amaruxáu [ByM].
|
Quiciabes d’una amestanza de nome (barba) + ax. (luciu), como alvertimos en barbilindu (cfr.). El segundu elementu de barbiluciu podría ser un continuador del masc. LUCIDUS, -A, -UM (cfr. lluciu, a, o) pero lo mesmo que nel citáu barbilindu (cfr.), ensin palatalización de l- que pue ser niciu (anque non necesariamente) de castellanismu. |
||
barbina, la 📖: barbina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Dim. de <i class="della">barba</i>. 2. Raitán (páxaru) [Lln]. //<i class="della">Barbina</i>(TEST)
|
colorada ‘raitán’ [Lln].
|
-AE (EM). Nel nome d’esti páxaru, conocíu tamién como raitán o papu coloráu, vese un posible espardimientu del términu barbina a la papada teñida del carauterísticu color del mesmu. Cfr. barba. Diminutivu del ast. barba (cfr.), continuador del llat. BARBA, |
||
barbirrapáu, ada, ao 📖: barbirrapáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
Cfr. barbilindu.
|
|||
barbolear 📖: barbolear🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Temblar, tiritar de fríu [Mar].
|
Cfr. baboriar. |
||
barbón, ona 📖: barbón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
Barbudu [Tb. AGO]. Que tien muncha barba [R]. Cfr. barba.
|
|||
barbón, el 📖: barbón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Xarru de boca estrencha pal agua [Cg]. Vasía de barru vidriao, de pescuezu curtiu y estrenchu y de cuerpu anchu y redondu
<br class="della">usáu pa traer agua, sidra (hailos de destremaos tamaños y figures y dixébrase del <i class="della">porrón </i>en que nun tien tubu) [JH]. Xarru d’agua con tres ases [ALl (Bellezas)]. Xarru d’agua, cast. <i class="della">botijo </i>[Cñ]. Botella de tierra cocío pa guardar licor [R]. Cfr. <i class="della">barba</i>. Sobro <i class="della">barbón,</i>(TEST)
|
que pudo tener n’otres dómines un valor diminutivu, féxose’l verbu embarbonar (cfr.), col que guarda rellación l’ast. embarbonadura (cfr.).
|
|||
barbu, el 1 📖: barbu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<barbo [Av (PPAC). Ac. VCid].>(TEST)
|
Mullus barbatus, tipu de saramollete [Lls (PPAC)]. Mullus surmuletus, saramollete del pedreru [Lls (PPAC)]. Molva macrophthalma [Tz (PPAC)]. Gaidropsarus mediterraneus, bertorella, barbada [Av (PPAC)]. Pexe de ríu [Ac. VCid]. 2. Utensiliu emplegáu pa cepiyar la madera [An]: Hai qu’alisar la puerta cul barbu [An]. 3. Aventureru ensin escrúpulos [VCid].
|
|
Del llat. BARBUS (EM) sigue ast. barbu, con continuación románica (REW) ya panhispánica (DEEH; DCECH s.v. barbo; PPAC 186) nel nome d’un pexe carauterizáu peles sos barbes o abultamientos de dellos apéndices a la vera la boca. Debío a les carauterístiques del utensiliu emplegáu pa cepiyar la madera siguió l’aceión §2; nel casu §3 trátase d’una comparanza col mal aspeutu (con pelos de barbu) qu’ufiertaría de contino’l prototipu d’aventureru ensin escrúpulos. |
|
barbu, el 2 📖: barbu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
(TEST)
|
Cfr. bárabu.
|
|||
barbuda, la 📖: barbuda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<i class="della">Sylvia</i>(TEST)
|
atricapilla, llamada curruca capirotada [Noval (= capirote)].
|
Cfr. barbudu, a, o. |
||
barbudu, a, o 📖: barbudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Con barba [Xral]. ///<i class="della">La</i>(TEST)
|
muyer barbuda de lejos se saluda [Lln].
|
Cfr. barba. Pue ser una formación dende ast. barba (cfr.) o, quiciabes meyor, del llat. *BARBŪTUS, -A, -UM ‘con barba’, acordies col modelu de cornutus (DEEH). La nominalización del femenín ye responsable del ast. barbuda (cfr.). |
||
barbuecu, el* 📖: barbuecu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////barbuecos [R].>(TEST)
|
Yerbatos [R].
|
|
||
barbullar 📖: barbullar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><barbul.lar [Qu].>(TEST)
|
Cast. barbotar [Cg]. Falar entrecortao, rellatar pelo baxo [Mn]. Burbusar [Qu]. 2. Falar una sola persona alto mentanto escu- chen los demás [Qu].
|
|
||
barbuxar 📖: barbuxar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><barbusar [Tb]. burbusar [Tb].>(TEST)
|
|
|||
barbuxu, el 📖: barbuxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘burbús’:
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">pol</i>(TEST)
|
barbuxu de les mosques/que ensambren ena to- bera,/unes entren, otres salen,/caduna per so vereda/sin pa-
|
rase unes con otres [ABalvidares, Callórigu (Poesíes 230- 234)]
Posible deverbal de barbuxar (cfr.) y en nidiu parentescu col ast. burbús (cfr.). |
||
barbuya, el* 📖: barbuya🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
barbuya, el<b class="della">*</b>(TEST)
|
///barbuchas [Md].> Home que nun tien barba, cast. barbilampiño [Md].
|
Cfr. barba. |
||
barbuyar 📖: barbuyar🏗️: NO ✍️: NO |
<abarbuyar [Ay. y Cv]. barbuchar [Vd. y Oc]. barbuyir [Vd].>(TEST)
|
Falar entrecortao, tatexar [An. Vd]: ¡Hai que ver cúmu bar- buya’l nenu! [An]. Falar baxo [Vd] amosando desagráu [Oc]. Entamar el neñu a falar [Ay. Cv (= aburbuyar)]. 2. Burbusar [Vd]. Cfr. barbullar.
|
|||
barbuyir 📖: barbuyir🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. barbullar.
|
|||
barbuza, la 📖: barbuza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Orbayu, orpín [As]. Deverbal de <i class="della">barbuzar</i>(TEST)
|
1.
|
|||
barbuzar 1 📖: barbuzar 1🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. ababazar.
|
|||
barbuzar 2 📖: barbuzar 2🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">balbucir</i>(TEST)
|
[Md].
|
Del llat. balbutire ‘tatexar, falar entrecortao’, col influxu de la 1ª pers. sing. del pres. d’ind. balbūtio (EM s.v. balbus) pa xus- tifícar un resultáu [θ] como fixo ver García de Diego (DEEH) y, al empar, col llogru de la variante *BALBUTIĀRE > *balbuzar → barbuzar anque tamién pue ser variante de barbusar (cfr. bar- buxar). Trátase d’un casu más de verbos asturianos en -ir que xeneralicen una variante en -ar como algamir - algamar, gor- gutir - gorgutar, etc. (PE4: 68). En rellación con barbuzar ta l’ast. barbuzón (cfr.). |
||
barbuzón, ona 📖: barbuzón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
Qu’entama a falar, que tatexa [Md].
|
Cfr. barbuzar 2. |
||
barca, la 📖: barca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">barca</i>(TEST)
|
[Xral]. ///Barca sin cubierta, sepultura abierta [LC].
|
|
cfr.) y el dim. barquiella (cfr.) cuando la palatalización de KJ yá nun ye operativa nel procesu evolutivu. Tamién ha alvertise del usu de les dos pallabres na terminoloxía toponímica (TA 637-638). De toes maneres, la segunda aceición de barcu ‘duernu’, ‘barcal’ anque puede recibir la denomación por cuenta la semeyanza del barcal de la fonte cola d’un barcu o chalanu (de fechu son sinónimos) tamién podría tar en rellación col célticu BARICA (RGC 76) o *BARIKA ‘ribaya’ (TLG). En viendo l’antigüedá de la documentación ast. (s. IX) abúltame difícil entender ast. barca dende l’and. BÁRKA (en vez de bírka); tampoco nun me paez aconseyable, frente a Corriente (DA s.v. abarcón), entender ast. abarcón ‘duernu pa dar de beber o llavar’ como arabismu sinón en rellación col ast. barcu, barcal (cfr.) con una a- debida al influxu fónicu del verbu ast. abarcar. En rellación etimolóxica con barca, barcu féxose barquería (cfr.); l’ast. barqueru (cfr.) y barquera (cfr.) aníciase nel llat. BARCARIUS. |
|
barcal, el 📖: barcal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Tipu de calderu con ases [Cñ]. Barreñu [Os. Pa. Sb] de zinc o porcelana [Cb. Cp. Ac]. Palancana de zinc [Sb]. Vasía, xeneralmente de porcelana, pa la llimpieza o pa echar la carne de la matanza [Ay]. Vasía pa recoyer l’agua [JH. AGO] o pa poner les medíes de les tabiernes [Cg]. Calderu grande [Ri]. Balde [Sm]. 2. Fregaderu [Llu] de la cacía [Tox]. 3. Especie de duernu o depósitu qu’almacena l’agua de la fonte [Ri. Tb (= barcu = duernu)]: <i class="della">El</i>(TEST)
|
barcal tenía rancuachas [Tb]. 4. Llugar onde s’asitia’l balde o barreñu [Os]. Llavaderu de les cases onde había pozu [Tox]. 5. Brocal de los pozos d’agua [JH]. 6. Caxa grande de madera con doce caxoninos o divisiones en caún de los cuales allúgase un duviellu de los que s’urden [Ll. JH].
|
|
Del llat. BAUCĀLIS, -IS (EM) ‘vasía pa enfrescar l’agua o’l vinu’ (ABF), con xeneralización de [w] como líquida. Tamién podría considerase barcal un deriváu de barca (cfr.) que, na nuesa opinión, nun guarda rellación col and. BÁRKA (DA s.v. abar- cón). Un abondativu en -ATUS, -A, -UM sobro ast. barcal tené- moslu en barcaláu (cfr.), barcalada (cfr.). Pero anque barcal facía referencia a una vasía, como nos lo alvierten les defini- ciones asturianes, nun tendría un res de raro que dellos lu sin- tieren como un coleutivu en -al y que, razonablemente, se fore a la gueta d’un pretendíu primitivu barcu ‘vasía’, ‘duernu’ dende onde se fexere un aumentativu en -ATUS, barcáu (cfr.). |
|
barcalada, la* 📖: barcalada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
//<i class="della">A</i>(TEST)
|
barcalaes ‘a xarraos’ [LC].
|
Deriváu de barcal (cfr.). |
||
barcaláu, el 📖: barcaláu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+barcaléu [Ay. Ri].>(TEST)
|
Cantidá d’un barcal llenu [Ay. Ri]. 2. Conteníu del barcal [Ac]: Menudu barcaláu de ropa que teo esta semana [Ac]. //A barcalaos ‘a xarraos’ [TC].
|
Deriváu de barcal (cfr.). |
||
barcáu, el 📖: barcáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Lo que cabe nun barcu [Xral]. 2. Barcu enllenu [Xral]. 3. Mueble fixáu na parede de la cocina que val pa guardar los platos, fontes, taces, etc. [Cv].
<ident class="della" level="1"></ident>Formación abondativa del continuador de -ATUS na amestanza con <i class="della">barcu </i>(aceiciones §1 y §2). L’aceición §3 podría ser un deriváu de <i class="della">barcu</i>(TEST)
|
(cfr. barcal).
|
|||
barcaxe, el 📖: barcaxe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">barcaje</i>(TEST)
|
[JH. /Eo/].
|
|
||
“bárcena” 📖: “bárcena”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación medieval, quiciabes yá cuayáu como topónimu:
<ident class="della" level="2"></ident>a)
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">tornat</i>(TEST)
|
inde per illa margine [914-924](f.) [ACL/104]
|
e)
|
cfr.; PE1: 110) fé- xose’l verbu *maniar con un deverbal marniu (cfr.), marnia (cfr.) que güei son d’usu asturianu. |
|
barcial, el 📖: barcial🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. bardal.
|
|||
barcu, el 📖: barcu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<barco [Cñ].>(TEST)
|
Cast. barco [Xral. JH]. 2. Fontán, duernu, depósitu de la fonte onde cai l’agua del cañu o se recueye [Tb (= barcal = duernu)]: La fonte tenía un barcu mui ruin [Tb (= barcal = duernu)]. //Barco a la garra ‘barcu que va al garete magar tea fondeáu’ [Cñ]. //(Poner) el barco a la urna ‘poner el barcu en popa pa comer’ [Cñ]. ///Barcu na mar, viento espera [LC].
|
|
cfr.). Un au- mentativu de barcu tenémoslu nel ast. abarcón (cfr.), con una a- qu’acueye l’influxu de abarcar. Sobro barcu féxose’l verbu embarcar (cfr.) y los términos rellacionaos embarcación (cfr.), embarcaderu (cfr.), embarcador (cfr.), embarcadura (cfr.), em- barcazu (cfr.); tamién el contrapuestu desembarcar (cfr.) col so deverbal desembarque (cfr.), etimolóxicamente averáu a desembarcación (cfr.), desembarcamientu (cfr.). |
|
barda, la 📖: barda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bardia [Llg (Toponimia 110). Ll]. barcia [Ay (N)].>(TEST)
|
Sitiu enllenu d’artos, rades, garametes [Llg (Toponimia 110). An]: La barda nun dexa salir a las pitas [An]. Matu [Pb], artadal [Ay (N)] y plantes escayoses, seques, que s’alluguen sobro les paredes pa que’l ganáu ruino pase percima [Ri. Sm]. Xebe, xetu [Ll. R], llende [Vd]. 2. Tabique, xebatu de cañes entretexíes [VCid]. 3. Pizarra del borde del teyáu [As].
|
|
del llat. uirere ‘ser o tar verde la planta’, especialmente conocíu gracies al incoativu UIRIDESCERE > ast. verdecer (cfr.), y tamién de UIRIDIA ‘les plantes verdes’ ( > berza) que quiciabes favoreció la creación de *UIRIDIARE > *berzar → *barzar, con un non imposible participiu fuerte habría siguir, llóxicamente, el significáu secundariu de ‘xebe’ (ADLA 79). |
|
bardal, el 📖: bardal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bardial [y Lln. Cl. Cb. Cg. Cr. Ac. Llg. Ca. Ay. Ll. Ri. y Tb. y Sm. Pzu. Cd. Pr. Cn. Vd. y V1830. JH. R]. berdial [Pa. Cb. Ay. Sb. Md. Cv]. /////bercial [Ay]. barcial [Bi. Sb. Ay. Ll].>(TEST)
|
Verdial (sic) [Pa]. Artu, rade [Bi. Pr]. Artadal [Pb. LV. Lln. Cl. Os. Pa. Cg. Cd. Pr. Pzu. As. Vd. /Eo/. R. DA]. Artadal, matu [Am. Llg. Sb (barcial). Ca. Ay (bardial= barcial= bercial). Ri. Ll. Qu. Tb. Sm]. Argomal [Ca]: Metióseme la xata nun bardial [Ca]. Sebe d’artos o matu [Pa. Cr. Ac. Ac. Cn. JH]. Ramaxe [Ay (berdial)]. Ramascu, rames de podadura pa quemar [Cb]: Enguedeyéme nun berdial [Cb]. Rama, caña [Sb (berdial)]. Verdasca grande [Cv]. Matu de toxos d’u saquen les vares de verdasca [Tox]. Sitiu de munches verdasques [Md]. 2. Pontón pal teyáu de les cabañes [Ay (berdial)]. 3. Parede de cebatos que dixebra corrales [Sb (barcial)]. Redil improvisáu fechu con rames de carbayu [VCid]. Pequeñes paredes feches con manoyos de plantes espinoses [Md]. Barganaz [V1830]. 4. Sitiu onde bebe’l ganáu [Cl (i)]. 5. Rapaz altu y desgarbáu [Cv]. //Los berdiales ‘pontones que formen el techu de delles cabañes’ [Ll]. //(Tenelu) detrás del bardial ‘(tener) un fíu de soltera’ [Lln].
|
|
Cfr. barda. |
|
bardaletu, el* 📖: bardaletu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Dim. de <i class="della">bardal</i>(TEST)
|
conocíu pela documentación: muchos verdialetos que poner al encruz [Grangerías XVIII: 623] Cfr. barda.
|
|||
bardanal, el 📖: bardanal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bardunal [Md].>(TEST)
|
|
|||
bardancu, el 📖: bardancu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Personaxe revestíu que representa, xunto a otros, una come- dia [ALl (Folk)].
<i class="della">“En</i>(TEST)
|
Campo de Caso, el 28 de Septiembre por la noche, va- rios mozos, con sábanas y camisas se disfrazan de bardan- cos; traen colgando de la cintura cencerros, dan grandes saltos y representan en la calle una comedia” [ALl (Folk)] “Las figuras principales de los bardancos son: Marica, mujer vieja y encinta. Y su marido, de edad avanzada” [ALl (Folk)]
|
|
||
“bardar” 📖: “bardar”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
|
|||
bardayal, el 📖: bardayal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
bardayu, el 📖: bardayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Artu [Pr]. Matu [Cd. Sl. Vd]. Xebe, xetu [Mn. Pr]. Mata d’ar- bustos [Ce]. 2. Rozadura de matu [Tb]. //<i class="della">Una</i>(TEST)
|
muda pa poner y otra pal bardayu ‘muda de quita y pon (darréu que nel bardayal o bardayu suel tendese la ropa llueu de llavalo)’ [Pr].
|
Cfr. barda. |
||
barderu, el* 📖: barderu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><bardeiru [Vd].>(TEST)
|
|
|||
bardexa, la 📖: bardexa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Filu de llana pertorcíu [Cl (= reberdexa)].
|
Cfr. berbesa. |
||
bardia, la 📖: bardia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. barda.
|
|||
bardiar 📖: bardiar🏗️: NO ✍️: NO |
Poner bardes [JH]. 2. Dar golpes con una barda, a la llana, a los árboles [Ay].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">fazer</i>(TEST)
|
payero et cobrir cassas et bardalas (sic) paredes
|
|
Cfr. barda & verdiar. |
|
bardín, ina, ino 📖: bardín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<bardina [Ar. Bard. VCid].>(TEST)
|
Agreste, montesín [PSil], foscu, incultu [Sm]. Fuxidizu, asustadizu [Ay]. 2. Cast. zaíno [Pzu]. De color ente blanco y prieto, entremez de dambos [Llomb]. De pelo gris, buxo [PSil]. De color ceniciento canoso (les vaques) [Ar. Bard. VCid]. 3. De Palacios del Sil (nomatu) [PSil]: Nótase que sos bardín [PSil]. colores la una parda mular y llamase Fabalbia y la otra bermeja vardina 1545 [(Comuña): 101]
|
|
cfr.). Esti axetivu paez averáu semánticamente al nuesu términu montesín (cfr.) y que bien taría poner en rellación con un deriváu de barda (cfr.); nesi sen el bardín sedría orixinariamente el que vive en monte, ente bardes o bardos. Ye posible que con esi significáu pudiere, llueu, derivar a una fixación cromática. Claro que tamién ye posible un proceder en sentíu contrariu, asina que del ast. bardu, a, o ‘(cabra) de color mariello’ se llegare a ‘montesín’. Per otru llau bardín ‘montesín’ pudo acoyer l’influxu d’un términu conseñáu nes gloses como barginus, barginna (EM s.v. *bargus, -a, -um) ‘home de baxu orixe, estranxeru, bárbaru’ (ABF). |
|
bardón, el 📖: bardón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bardión [Cp. Ay. Qu. Tb]. berdión [Llv. Ll. Cd].>(TEST)
|
Artadal, radeiru, matu [Cv]. Montón d’artos [An]: Nel bardón enartéime [An]. Zarru d’artos, de xebe [Gr].
|
Matu abondu trupu, perespesu [Sm. Cd. Oc]. 2. Vara verde mayor que la verdasca pero ensin cortar [Qu]. Vara llarga y verde, ensin cortar [Tb]. Vara delgada pa variar o demer les castañes [Cp. Ay. Ll]. Vara de sacudir pa facer cayer un frutu del árbol [Cp]. Vara emplegada pa desfacer les espigues [Llv]. Caña que se pon sobro la vara yerba pa protexela del aire baxando’l rodete según baxa o mengua la vara al esmesar la yerba [Ll]. 3. Acebedo (sic) {Abúltame una mala definición que debería entendese como vien darréu: berdión d’acebu} [Md]. //Berdión d’acebu ‘vara d’acebu perresistente y dura cola que se facíen manales’ [Cd]. Aum. de bardu (cfr. barda). |
||
bardoneru* 📖: bardoneru*🏗️: SI ✍️: NO |
Términu conocíu nun testu del sieglu XIII:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Domnus</i>(TEST)
|
Thomas bardonero 1231(or.) [ACL/11]
|
Podría ser un deriváu de bardón (cfr.) anque quiciabes sía un con- tinuador en -ARIUS, asitiáu ente los nomes d’oficiu, del celtismu BARDUS, -I ‘cantor’ (TLG 23) glosáu como: gallice appellatur qui uirorum fortium laudes canit (EM s.v. *bardus). Ye posible que nello pudiere influyir el llat. serondu UARGUS, -I ‘vagabundu, probe’ d’ aniciu xermánicu, o l’ax. llat. BARDUS, -A, -UM ‘fatu’, ‘torpe’ (OLD) con tracamundiu de la líquida posnuclear. Semán- ticamente sedría almisible’l pasu evolutivu ‘fatu (persona)’ → ‘que nun ta en sazón’, ‘que val poco’. Un posible deriváu de BAR- DUS + -ŪCULUS + -ARIUS sedría ast. barduyeru, a, o (cfr.). |
||
bardu, a, o 📖: bardu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(Cabra) de color mariello brillante [Cl]. Cfr. <i class="della">bardín,</i>(TEST)
|
ina, ino.
|
|||
bardu, el 📖: bardu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bardiu [y Lln. y JH].>(TEST)
|
Cast. zarzamora, artu [LV. Lln. Rs. Pa (= esbardu). DA], espín y otres plantes que crecen nos terrenos incultos [Rs. Cg]. Artadal, matu [Tb]. Moral, rade de la mora {los tallos más tienros cómense y denómenlos los neños [xamónes]} [Lln]. 2. Caña delgada, garrote, estaca [R]. 3. Terrén percuesto y malo d’andar [Po]. //-os ‘rades, artos que dan mores’ [Os]. //Una mata de bardos ‘artadal’ [Lln].
|
|
cfr.). L’aceición §3 nun sedría imposible que fore resultáu d’una creación analóxica masculina dende barga (cfr.), con tracamundiu de sonores. Cfr. barda & esbardu 2. |
|
bardullu, el* 📖: bardullu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bardul.lu [Cv].{Con posible cheísmu, bardochu [Cn]}.>(TEST)
|
Vara llarga ya gorda [Cv]. Palu gordu [Cn]: Garróu un bardo- chu ya partiú-ylu no renazu [Cn].
|
Cfr. barda. |
||
barduscu, el 📖: barduscu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<berduscu [Sl].>(TEST)
|
Palu del mayu col que se dan golpes [Vd. Oc. Sl]. Pieza de los manales [Busto (Ast oc)].
|
Diminutivu-despeutivu de bardu (cfr. barda). |
||
barduyeru, a, o* 📖: barduyeru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<{Con posible perocorreición de yeísta apaez <i class="della">bardulleiru</i>/-<i class="della">iera</i>(TEST)
|
[Tox]}. /////barduyeiro [/“de Valdés al Eo” (Eo)/].> Que tolo desigua y empuerca (una persona) [/Eo/].
|
2. Qu’enreda les conversaciones [/Eo/]. Mentirosu [Tox (= fuleiru = barulleiru/-iera)]. Cfr. bardoneru. Tamién podría entendese bardulleiru dende bardullu (cfr.). |
||
barduyeru, el* 📖: barduyeru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<barduyeiru [Pr (i)].>(TEST)
|
Matu de bardayos [Pr (i)].
|
Cfr. bardoneru. Podría xustificase como deriváu de bardayu (cfr.). |
||
barga, la 📖: barga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Camín percuestu [Pi]. Rampla cuesta arriba [Os]. Cuesta [Bulnes (Lln). Am] d’un monte [Ca]. Cuesta mui agria [Pi (i)]. La parte más empruna d’una cuesta [Or. AGO]. Repechu d’un camín [VCid]. Trozu de camín o carril, estrenchu y percuestu [Ca]: <i class="della">Les</i>(TEST)
|
mios vaques non quieren subir la barga [Ca].
|
|
El nome ast. barga tien puxu como apellativu especialmente dende’l conceyu de Casu al Oriente d’Asturies. Tamién na parte norte-oriental de Lleón (LLA s.v. varga) y en cast. onde barga 1 defínese como ‘parte más empruna d’una cuesta’ (DRAE s.v. varga 1) y na fastera suroriental de Lleón barga yá lo asocien a ‘vaguada’, asina en Palanquinos (LLA). El términu barga ‘cuesta’ tamién foi d’usu en Cantabria como s’alvierte nel vezu documental (PE3: 31) y na mesma toponimia de güei (DTC 394; García Arias 2012c: 64). Al mio ver, a la escontra d’otres opiniones (DCECH s.v. barga), n’ast. nun se rexistren pa barga les aceiciones rellacionaes con ‘cabaña’, ‘chozu’ y ha dixebrase dafechu de los términos como bárganu (cfr.), bar- ganal (cfr.) que se xustifiquen per otres víes como yá s’amo- sare (TA 311). La documentación de barga, a vegaes con metátesis, apaez nel nuesu dominiu de magar l’entamu del idioma como s’afita n’exemplos asturianos y lleoneses: etimoloxía céltica non estándar (García Trabazo 2016: 62). García de Diego entiéndelo como *berĭca y Wartburg como *barika (DEEH s.v. *berica). En dal- gún casu los documentos ufierten yá fosilizáu’l términu como topónimu, asina, por exemplu, el doc. de 926 que cita “Su- buarga” qu’ha d’identificase col nome del pueblu de Sebarga (Po), con un significáu de ‘debaxo de la cuesta’ (TA 57 & 815). |
|
bargamota 📖: bargamota🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Variedá de pera de bona clas, cast. <i class="della">bergamota </i>[Cv]. Tipu de pera redonda [Tb]: <i class="della">Ya</i>(TEST)
|
un peral de peras bargamotas [Tb].
|
|
“unas peras muy buenas que llaman vergamotas” [Carvallo 1695: 67] {términu que rellaciona l’autor col pueblu ast. Bergame (Cangas de Narcea)}. |
|
bárgamu, el 📖: bárgamu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
bárgana, la 📖: bárgana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Vara verde con fueyes [Pzu. Fcai]. 2. Maderu llargu emplegáu al facer zarros o sebes [Llg]. 3. Home golfu, pinta [Ay]. {Con esta aceición paez coincidir: <i class="della">un bárganas </i>‘mentirosu’, ‘persona abandonada’ [Tix]}.
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">segund</i>(TEST)
|
e en la manera que esta acarcabado e çerrado de bar- ganas 1476(or.) [SP-IV/171]
|
|
minutivu variella ‘palu allargáu pa poner horizontalmente nes sebes’], pente medies d’un deriváu *UAR(I)CAM combináu col suf. átonu -ǓLA > -ana (LLAA 103), frecuente n’asturianu, qui- ciabes con influxu del llat. UIRGA ‘caña’(García Arias 2000a: 201). Más difícil sedría poner bárganu, bárgana en rellación col célticu *BARGA ‘cabaña’ (RGC 75). Sobre bárgana y bár- ganu fexéronse los coleutivos barganal y barganaz xunto a otros términos rellacionaos como’l verbu abarganar (cfr.), col deverbal barganada (cfr.), y *embarganar, ésti conocíu pel so vieyu participiu embarganáu (cfr.). En rellación etimolóxica atópase tamién abarganadura (cfr.), abarganamientu (cfr.), abarganador (cfr.). |
|
barganada, la 📖: barganada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<varganá [Ay].>(TEST)
|
Golpe con un bárganu [Ay]. Estacazu [JH].
|
Cfr. bárgana. |
||
barganal, el 📖: barganal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Valláu [Pb]. Zarru rústicu de les finques [Lln]. Zarru de car- bayu y bárganos [Os]. Empalizada [V1830] de bárganos pa zarrar una finca [Cg. Ay]. Empalizada de palos llargos y gor- dos asitiaos verticalmente [Ca]. Zarru d’una filera sola de bár- ganes [Llg]. Valláu de <i class="della">varanguera </i>o <i class="della">varielles </i>o <i class="della">llates </i>xunto con <i class="della">postes</i>(TEST)
|
o bárganos [Sr]. Zarru de maderes [Cp]. Valláu d’estaques [Ay]. Zarru d’estaques llantaes en suelu y con un entretexíu de vares [Ll]. Zarru de bárganos [Ay. R. AGO]. Zarru, sebe, vallada de xiniesta, arbolinos o arbustos [DA]. Valláu de bárganos y varielles [Tb (= barganaz)]. Valláu d’estaques o bárganos [Sb]. Zarru d’estaques clavaes en suelu y axuntaes por palos gruesos [Mi. JH]. {LV: “¿Terreno poblado de árboles pequeños y bravíos á modo de bárganos?¿Vallado hecho de bárganos?”}.
|
|
Cfr. bárgana. |
|
barganaz, el 📖: barganaz🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Zarru de bárganos [Ri. Qu] y varielles [Tb (= <i class="della">barganal</i>)]. Zarru artificial de <i class="della">bárganos </i>y otres tables, dispuestes horizontalmente y clavaes a ellos [Sm]. Valla especial del xuegu de bolos nel <i class="della">batiente</i>(TEST)
|
[AGO]. Valla, especialmente del xuegu llamáu de bolo-rodáu [Mn]. //-es ‘pequeña parede de madera que, xeneralmente menos usada que la piedra, empleguen pa llendar les finques’ [Md].
|
|
Cfr. bárgana. |
|
barganazu, el 📖: barganazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+balganozu [y Sb].+barganezu [Ay].>(TEST)
|
Golpe dau con un bárganu [Pa. Cg. Cb. Sb. Tb. Sm. AGO], fuerte [LV. Ay. PSil. Cn. DA]: Tuvo tola tarde buscándolas hasta que-y dio un bon barganazu [Cn]. Golpe dau con un bárganu, con una bárgana [Pzu]. Y llimió d’un barganazu/los llombos tan d’improvisu [La Paliza 264]
|
|
cfr.). |
|
barganera, la 📖: barganera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Zarru fechu con dos o más fileres de <i class="della">bárganes</i>(TEST)
|
[Llg].
|
Cfr. bárgana. |
||
barganetina, la 📖: barganetina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Tabla emplegada nel filáu de llin, de doce furacos per onde salen los filos de los duviellos [Ll].
Dim. de <i class="della">bárgana</i>(TEST)
|
(cfr.) → *barganeta (cfr.) con una nueva incrementación dim. barganetina.
|
|||
bárganu, el 📖: bárganu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bálganu [y Sb]. bárgano [Os]. +bérganu [Mi. Ay. Ri]. +bér- guenu [Ay].>(TEST)
|
Bárgana [Llg] pequeña [Llg]. Pieza de madera llarga y estrencha pa zarrar o vallar finques [Mi. Ay]. Varal llargu pa zarrar finques [Sr (= baranguera). Ay], poste que se clava vertical y perpendicular a la variella [Tb]. Poste, tabla de carbayu que se clava o s’ata verticalmente al corazón de los cierres de les finques [Os] entrando vertical a la variella [Qu]. Estaca viva que, con otres allugaes en filera alredor de la finca, val de zarru [LV. DA. R]. Estaca que val pa zarrar [Pb]. Es- taca emplegada nel barganal o barganaz [Cg. Sb. Sm]. Estaca [Cp] viva emplegada pa zarrar una finca [AGO]. Caúna de les estaques que se claven en suelu pa zarrar una finca [Cp. Oc]. Palu, tabla o estaca que forma parte del barganaz [Md]. Palu ensin pulir, palu verde pa plantar [JH]. Palu qu’acaba en punta nun cabu y col que se faen zarros [Ri]. Estaca de una portiella [Pa]. Estacón [V1830]. Varal de zarrar finques [Ay]. Zurdiellu [Cb]. Palu grande [PSil. Cn]: Garróu un bárganu ya casi lu muel a güelpes [Cn]. Maderu gordu [PSil]. 2. Persona peralta [PSil. Cn]: El fichu yía un bárganu de muitu cuidáu [PSil]. //Tamién pue cayer el cielu y espetase pelos bárganos dizse pa desfacer l’argumentación de quien da taches a too [LBlanco].
|
domus uarganum arboribus fructuosis et infructuosis 887(or.) [887(or.) SV]
|
cfr.). |
|
bargueru, a, o* 📖: bargueru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<varguera [VCid].>(TEST)
|
Que tira mal o poco nes cuestes cuando va xoncida (la vaca) al carru [VCid].
|
|
cfr. barga). |
|
bariqueru, a, o* 📖: bariqueru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
*Que se pesca <i class="della">al</i>(TEST)
|
abareque: Agua na tierra, sardina bariquera [Ce (LC)].
|
Cfr. abareque. |
||
barloventu, el* 📖: barloventu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
//<i class="della">Tomar el barlovento </i>‘tomar la delantera un inferior a un superior’ [Llu]. ‘facer lo que quier’ [Llu].
Espresión propia del llinguax marineru, onde <i class="della">barlovento</i>(TEST)
|
paez d’orixe inciertu (DCECH s.v. barlovento).
|
|||
barniz, el 📖: barniz🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<la barniz [Sb].>(TEST)
|
Cast. barniz [Sb. Tb].
|
|
Términu ast. común col cast. barniz quiciabes continuador del b. llat. UERONIX, -ICIS, nome d’un productu de resina oloroso ‘de la ciudá de Beroniz o Bereniz (n’Exiptu)’ como apunten Coromi- nas-Pascual (DCECH s.v. barniz). Sobro barniz féxose’l verbu bar- nizar y embarnizar (cfr.). Pero a la escontra d’esti términu l’ast. medieval pudo almitir otru del mesmu significáu pero con un su- fixu xentiliciu en -í adautáu en -il, variante de -ín (ADLA 240/12). cfr.) procedentes de la citada ciudá d’E- xiptu, argumentu que garra más puxu al ver cómo se siente obligáu l’escribanu a conseñar que proceden de Icatar (¿Qatar?) los dos pares de bragues que cita darréu ( ADLA 19). Con too, el cat. conoz l’apellíu Barnils. |
|
baroma, la* 📖: baroma🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////baromas [Cv].>(TEST)
|
|
|||
barón, el 📖: barón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><barrón [Xx. Llu. Mi. Ll. y Tb. Cv. Ast. oc. JH].>(TEST)
|
|
|||
“barquera” 📖: “barquera”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación como nome de llugar:
<ident class="della" level="1"></ident><br class="della"><i class="della">mandou</i>(TEST)
|
a Velasco Barqueira que lo touves en sua vida 1227 [SPM/392]
|
|
Cfr. barqueru. |
|
“barquería” 📖: “barquería”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación y toponimia [asina <i class="della">Las </i><i class="della">Barquerías</i>(TEST)
|
(Pr)] na aceición de ‘embarcaderu’:
|
|
Cfr. barqueru. |
|
barqueru, el* 📖: barqueru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<barqueiru [Pzu. Tox]. //barqueiro [Eo].>(TEST)
|
Cast. barquero [Pzu. Tox. /Eo/]. Cfr. barca.
|
|
Del llat. BARCARIUS, -I ‘conductor de la barca’ (ABF). L’ast. conoz pela documentación un femenín barquera *‘llugar onde s’asitien les barques’ (cfr. barquera). Sobro ello féxose’l deri- váu barquería (cfr.) del que tenemos anuncia. |
|
barquiella, la 📖: barquiella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">barquilla</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. barca. |
||
barquín, ina, ino 📖: barquín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
Que respira con dificultá (un res) [Llg]. Formación axetiva sobro <i class="della">barquín</i>(TEST)
|
2 (cfr).
|
|||
barquín, el 1 📖: barquín🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Dim. de <i class="della">barcu</i>. 2. Duernu, barcal o barcu que recueye l’agua d’una fonte y onde bebe’l ganáu [Pa].
D’un diminutivu de <i class="della">barcu</i>(TEST)
|
que n’ast. non sólo fai referencia al mediu de tresporte que va sol agua sinón a un llugar onde se remansa l’agua de la fonte pa beber
|
quiciabes debío a una aplicación metafórica por cuenta les semeyances formales del barcu y el barcal d’agua (TA 638). ¿Ye posible axuntar esto con barquín 2 (cfr.) sofitaos na comparanza ente barca ‘barriga’ con ‘odre, fuelle’ como suxeren Corominas-Pascual (DCECH s.v. barquín), o han buscase otres víes interpretatives? |
||
barquín, el 2 📖: barquín🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Fuelle col que s’abarquina o echa aire [LV. Lln. Os. Rs. Pa. Bi. Ca. Sb. Ay. Ri. Sd. Qu. Tb. Sm. Pzu. Pr. Vd. Tox. Oc. /Eo/. Tor. DA]: <i class="della">Tenía</i>(TEST)
|
dos barquinos na cocina [Tb].
|
2. Pulmón [AGO]. 3. Columbiu [Pzu]. ó si el utru de fumeru/que chupen los llapacanes/como bar- quín de ferreru [Campumanes 1781/212] Sin que nunca se i embace, el fuelgu de la ferviella nin los barquines vitales [El Caballo 84] barquinar, lo mismo que soplar con barquines (sic) [GP 1788: 10] Dende una perspeutiva ast. podría xustificase barquín dende’l llat. UERRES ‘gochu’ + -ACCUS > ast. bracu (GHLA 103) con una nueva amestanza diminutiva en -ĪNUS > braquín y, con metátesis, barquín. Fónicamente nun se columbra oxeción seria que torgue intepretación tala; semánticamente alvertiríamos: 1) Que la referencia al barquín sedría, por antonomaxa, non a cualquier odre o fuelle sinón al del gochu siguiendo nello un vezu de llamar pel nome del animal vivu al cacíu o instrumentu que se fexo con elli una vez muertu, como pasó con CAPRA > cabra ‘cabra (animal)’ → ‘vasía pal vinu’; 2) Que’l pasu barquín ‘fuelle’ → ‘pulmón’ xustifícase pola referencia a que tanto ún como otru faen a la producción d’aire; nesi sen entá güei ye usual sentir de daquién que tien munchu fuelle ‘que tien un gran pulmón’, ‘que tien gran potencia de respiración’; 3) La virtú del aire ta, ente otro, en facer posible el movimientu de les coses d’u pue siguir l’aceición de ‘columbiu’. El verbu iguáu sobro ast. barquín → abarquinar (cfr.) caltién un averamientu semánticu notable y nél vese tamién cómo se fai referencia al aire, al so movimientu y a la posibilidá de corvase por cuenta’l cansanciu manifiestu nuna respiración difícil o nel esfuerzu fechu. El problema atópase agora en facer ver que lo que ye almisible pal ast. barquín, asina xustificao y de xuru espardío dende la téunica de les ferreríes, tamién s’axuste etimolóxicamente col espardimientu del términu pel norte peninsular y pel gall. barquiño según datos ufiertaos por Corominas-Pascual daos a ver en rellación con barcu (DCECH s.v. barquín). Dende ast. barquín xustifícase l’aumentativu barquinón y los usos axetivos (cfr. barquín, ina ino); tamién el coleutivu o instrumental barquinera (cfr.). Tamién el verbu compuestu embarquinar (cfr.). |
||
barquinera, la 📖: barquinera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<barquineira [Pzu].>(TEST)
|
Combinación de dos fuelles grandes usaos en delles fragües [Pzu. Oc].
|
Formación coleutiva en -ARIA > -eira > -era sobro barquín 2 (cfr.). Cfr. barquín 2. |
||
barquinón, el 📖: barquinón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aum. de <i class="della">barquín</i>. 2. Respiración pergrande de algún animal [GP].
Formación aumentativa de <i class="della">barquín</i>(TEST)
|
2 (cfr.).
|
|||
barra, la 📖: barra🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">barra </i>[Llg. Xral]. Palanca de fierro [PSil. Cn (V)]. 2. Un xuegu [Lln] que consiste en llanzar una barra [PSil], midiendo les fuerces a ver quien tira más lloñe una barra de fierro [Tor]: <i class="della">Tirar</i>(TEST)
|
la barra [Lln]. 3. Llistón de madera delgada como de cuatro deos d’ancho pente’l que se texen les varetes que faen la esquirpia [JH]. 4. Carril de la vía del ferrocarril [Min]: Andar sobre la barra [Min]. 5. Entrada nel puertu (de mar) [Lln. Xx. Llu]. 6. Barrena [Min]. //Barra d’uña ‘barra metálica con ún de los cabos bifurcaos, que val pa sacar clavos’ [Llg]. //Entrar por la (sic) barra ‘tener dineru los marineros’ [Lln]. //Haber barra tomada ‘haber vagamar que nun dexa entrar en puertu’ [Llu]. ///Cuando sona la barra, segura l’agua [LC]. Barra clara y monte oscuru, señal de tiempu seguru [LC].
|
|
del llat. UARA, -AE > ast. vara (cfr.) con xeminación espresiva de -r- lo mesmo que vemos en barrón |
|
barrabás, asa 📖: barrabás🔤: , asa 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 asa |
<ident class="della" level="1"></ident>Traidor, de mala intención [Pr].
<i class="della">Enseñolus </i><i class="della">Barrabás</i><i class="della">/que ñada y hé volantín </i>[HyL (F-O) 163]
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Son</i>(TEST)
|
los rapaces d’Uviéu/de la piel de Barrabás, como me víen ansí payu/non me dexaben parar [Relación (Porléi): 344-346]
|
|
||
barrabasada, la 📖: barrabasada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><barrabasá [Ay].>(TEST)
|
|
|||
barrabera, la 📖: barrabera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><marrabera [Cg. y JS 117].>(TEST)
|
|
|||
barrabiellu 📖: barrabiellu🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Barrabás [JS 117]. //<i class="della">Por</i>(TEST)
|
arte de barrabiellu ‘por arte de birli birloque’ [Mont. AGO]. Por arte de barraviellu dióme un torzón de barriga [Felici- tación (CyN) 150]
|
|
tradición cristiana, Barrabás [JS 117], ye posible que res- puenda a criterios impresionísticos darréu que la so fonte d’in- formación léxica ye’l testu del sieglu XVIII que citamos enriba. Pero esi testu sí nos val de bon testimoniu del emplegu popu- lar de la espresión más o menos averada a un conxuru o a l’a- divinación (por arte de barrabiellu) qu’entá apaez apocayá conseñada en García Oliveros y en María Josefa Canellada. Poro, pescanciamos que barrabiellu podría ser frutu d’un en- cruz ente’l nome de persona Barrabás (preferíu polos xudíos a Cristu) y barbiellu (‘con poca barba’) diminutivu afalagador que se da al cuquiellu, páxaru consideráu como adivín del tiempu que-y falta a ún pa la boda (cfr. barbiellu). Barrabás fai actu de presencia na nuesa tradición lliteraria, asina nel testu del sieglu XVII: Enseñolus Barrabás/que ñada y hé volantín [HyL (F-O) 163]. Tamién Barrabás ta nel aniciu de términos como cast. barrabasada (DCECH s.v. barrabás) qu’hebo dase tamién n’ast. anque llueu deformáu cola perda d’una sílaba in- termedia → barrusada (cfr.). |
|
barraca, la 📖: barraca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Casetuca onde vienden bébora nes romeríes [Llu]. “Casuca, chavola de piedres y barro, q’por teyau tien ramascos y paya, y tamien llamense ansi les q’sarmen con palos y una bela de barcu, pa vender bebíes nes romeríes” [R]. 2. Tipu de vivienda [Mi]. //<i class="della">Les barraques </i>‘los caballitos pa entretenimientu de neños nes fiestes’ [Ac. Sr].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">de</i>(TEST)
|
alia parte termino de Barracas 959(or.) [ACL/90]
|
Ye perposible que nel ast. modernu barraca sía un catalanismu d’aniciu prerromán como postulen Corominas-Pascual (DCECH s.v. barraca; DEEH) ¿o d’un encruz ár. y beréber? (DA s.v. ba- rraca). De toes maneres, la temprana documentación de Lleón empobínanos a ser perprudentes no que se refier a les mani- festaciones pelo menos toponímiques. ¿Taremos delantre d’un deriváu de barru (cfr.), igual qu’en barraquera (cfr.) fechu dende’l despeutivu de barru → barraca → barraquera? |
||
barrada, la* 📖: barrada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<barrá [Min].>(TEST)
|
Llonxitú d’un carril de la vía [Min].
|
2. Los dos últimos carriles empareyaos p’allugar ún frente a otru na mesma vía [Min]. Cfr. barra. |
||
barragán, el 1 📖: barragán🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Capote de tela que nun se cala [R]. 2. “Mozu solteru y corte- xador” [R]. 3. Home esfarxoláu, poco curiosu nel vestir o de figura pequeña y poco fachendosa [Cb]. ///<i class="della">Tres</i>(TEST)
|
años cuzo, tres años can ya tres años barragán refierse a tres etapes na vida del perru [Ib (LC)].
|
|
cfr.). De la opinión de xustificar barragán como arabismu tamién ye Oliver na aceición de ‘texíu de llana de pocu o mun- chu valor’ inxertu nun documentu de Celanova de 942 (Oli- ver 229). Varela recueye tamién n’Oseira una referencia de 1221 al “panum meum de barrogam” (Varela 2003: 323). Esa doble valoración empobínanos a pescanciar que tamién sedría posible desendolcar un sentíu peyorativu ‘esfarxoláu…’ (§3) pero agora favorecíu pol calter a vegaes negativu del suf. -án qu’empobinó popularmente a rellacionar (y camudar la espre- sión) barragán → barrigán (cfr.), términu esti últimu despeu- tivu llográu sobro barriga (cfr.). Ye verdá qu’otros autores camienten que barragán podría ser tresmisor d’un términu quiciabes gót. *bar(r)ika, *BAR(R)IKANS dim. de baro ‘home llibre’ con continuador nel cast. (DCECH s.v. barragán 1; Hilty 2007: 88). En tou casu sobro ast. barragán pudo iguase’l de- riváu barraganía (cfr.). Ye posible, en sen destremáu, qu’ast. barraganadas ‘retorcedures’ (cfr. barraganada) guarde rella- ción con barriga (cfr.). |
|
barragana, la 📖: barragana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Concubina [Gr. JH].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">tenebat</i>(TEST)
|
barracanam et dimittebat uxorem 1215(or.) [ACL/288]
|
el que dier sua fija o sua parienta por barragana a fidalgo
|
Cfr. barragán. |
|
barraganada, la* 📖: barraganada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////barraganadas [Cn].>(TEST)
|
Retorcedures [Cn].
|
Posiblemente se trate d’un términu en rellación con barriga (cfr.) pero mediatizáu por barragán (cfr.). |
||
barraganía, la 📖: barraganía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Amontonamientu d’un home y una muyer [JH].
|
Cfr. barragán. |
||
barral, el 📖: barral🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">barrizal</i>(TEST)
|
[Md. JH].
|
|
cfr.) como barrial (cfr.). |
|
barranca, la 📖: barranca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Quebrada arrodiada de tierra alto, moyao na parte d’abaxo onde da poco’l sol [R]. Debentíu, derribadoriu grande y anchu [PSil]. 2. Gran furacu que queda en monte llueu d’un argayu o fana [PSil]: <i class="della">Hai</i>(TEST)
|
una barranca que terminóu cona senda [PSil].
|
3. Masa de tierra onde son posibles los argayos al ablandar pol agua [Cruce]. Del mesmu aniciu que l’ast. barrancu 1 (cfr.) que Corominas- Pascual tienen por voz prerromana (DCECH s.v. barranco). Al nuesu pescanciar paez nidio que, pelo menos la 3ª aceición, ye d’aconseyar tenela en rellación col ast. barru (cfr.). |
||
barrancal, el 📖: barrancal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">barrancal</i>(TEST)
|
[Pa. JH]. 2. Barrizal [Os. Pa. Ll].
|
Na aceición §1ª ha rellacionase col ast. barrancu1 (cfr.), barranca (cfr.); na segunda ye perclaro qu’ha tenese por ave- rada al ast. barru (cfr.). En dambos casos ta allugáu l’abon- dantivu o carauterizador -al. |
||
barrancar 📖: barrancar🏗️: NO ✍️: NO |
<-se [LLA].>(TEST)
|
Esllizase per un barrancu [Mar].
|
2. Retrasase y, a vegaes, perdese les oveyes pola mor de tar cansaes o por otres causes [LLA]. Cfr. barrancu 1. |
||
barrancu, el 1 📖: barrancu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ident class="della" level="1"></ident><+barrencu [Ay].>(TEST)
|
Cast. barranco [An]: La xata caéu pur un barrancu [An]. Debentíu, derribadoriu [Ay. PSil]. Terrén escabroso y, polo xeneral, fecho un trolleru [Ay]. 2. Borde inferior d’un bancal [Vg].
|
|
||
barrancu, el 2 📖: barrancu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<ident class="della" level="1"></ident>Muela fixa del molín [As] o del pisón [Sm]. Piedra fixa del molín so la que xira la muela que frañe’l granu [Cv. Oc]. 2. Parte del molín onde van allugaes les mueles [An]: <i class="della">El</i>(TEST)
|
trigu caéu al barrancu [An].
|
|
||
barranquera, la 📖: barranquera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
barraquera, la 📖: barraquera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Barrizal, trolleru [Sm (= barricera)]. Formación en rellación col ast. <i class="della">barru</i>. Cfr. <i class="della">barrancu</i>(TEST)
|
1 & barraca.
|
|||
barraza, la 📖: barraza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><rabaza [Ac (Cv)].>(TEST)
|
|
|||
barrazu, el 📖: barrazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Golpe dau cola barra [Tb]. 2. Posición plana en que cai la barra al tocar tierra, nel xuegu de la barra [Bab].
Deriváu. de <i class="della">barra</i>(TEST)
|
(cfr.) gracies al suf. aum. masc. -ĀCEUS.
|
|||
barreda, la 📖: barreda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<{Paez que tamién con usos axetivos como se deduz de los usos contestuales}>(TEST)
|
Términu conocíu pela documentación y pela toponimia (TA 86):
|
|
cfr.). |
|
barrederu, a, o* 📖: barrederu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<barreera [Ay]. barredera [Lln. PSil].>(TEST)
|
(Rede) grande pa pescar truches (una persona va en cada cabu de la rede barriendo’l ríu) [PSil]: Esas truitas sacástislas cona barredera [PSil]. //Caleya barreera ‘llugar per onde toos pasen’ [Ay]. //De barredera dichu emplegáu cuando muerren o marchen munchos [Lln].
|
|
cfr.). Pue nominalizar tanto’l masc. barrederu (cfr.) como’l femenín barredera. |
|
barrederu, el* 📖: barrederu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<barredeiru [Vg. Mar].>(TEST)
|
Escoba [Mar] fecha de xiniesta verde [Vg].
|
2. El qu’arrastra lo qu’atopa al pasar [Mar]. 3. Lo qu’ún arrastra al pasar [Mar]. En rellación etimolóxica col ast. barrer (cfr.) y barrederu, a, o (cfr.). |
||
“barredillu” 📖: “barredillu”🏗️: NO ✍️: SI |
Posible nomatu conocíu gracies a la documentación:
<i class="della">Juan</i>(TEST)
|
Gonzalez dicho Juan Barredillo 1448(or.) [SP-III/452]
|
Quiciabes sía un nomatu que faiga referencia al llugar (Ba- rreda, *Barredu) d’u procede’l tal Xuan, o a daqué que lu re- llacione con barrer (cfr.), quiciabes averao al dim. UERRICULUM, -I ‘rede barredera’ que conseña Meyer-Lübke anque con des- tremada cantidá vocálica a la esixida pola voz asturiana (REW s.v. verrĭculum). La terminación da cuenta de que se trata d’un diminutivu castellanizáu en [-íʎu] o bien d’un continuador de -ĪCULU > ast. [-íyu] grafiáu entá serondamente con “ll”. |
||
barredor, ora 📖: barredor🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
Que barre [JH]. //<i class="della">Ser</i>(TEST)
|
como una barreora ‘ser mui tragón’, ‘comer muncho ensin dexar nada en platu’ [Mi].
|
En rellación etimolóxica col ast. barrer (cfr.) & barredor, el (cfr.). |
||
barredor, el 📖: barredor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Escoba de mano que val pa barrer [JH]. 2.Varal col que se barre’l fornu [JH].
En rellación etimolóxica col ast<i class="della">.</i>(TEST)
|
barrer (cfr.),
|
quiciabes EUERRIATOR, -ŌRIS documentáu namái como ‘el qu’intervién en delles purificaciones na casa en que morrió una persona’ (EM s.v. uerrō; OLD; ABF). Paez que n’ast. tamién se conseña barredor, ora (cfr.) con usos axetivos. Averaos etimolóxicamente anque con destremáu suf. -ORIUS, -ORIA son los nomes ast. barredoriu (cfr.), barredoria (cfr.). |
||
barredoria, la* 📖: barredoria🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////barredoiras [Bustu, /Mouguías/ (Ast. oc)].>(TEST)
|
Cañes d’uces o felechu con que se fexo una escoba de bazcayu [/Mouguías (Ast oc)/].
|
2. Barredures [Bustu (Ast oc)]. //{Con usos axetivos apruz: Escoba barredoira ‘planta verde de la familia de les lleguminoses, enforma alta, afayadiza pa facer escobes coles que barrer l’interior de les cases’ [Bab]}. Cfr. el barredor. |
||
barredoriu, el 📖: barredoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<barredoiru [Vd. Tox]. barridoiru [As]. //barredoiro [“de Val- dés al Eo” (Eo)].>(TEST)
|
Escoba [As. Vbable]. Escobón vexetal [Tox]. Escoba de rames pa barrer el fornu llueu d’arroxar [Cd]. Escoba de lloréu pa barrer el fornu [Vd] y de felechu [Ce. /Eo/]. 2. Cast. rastrillo, rastru [Vd]. 3. L’últimu fíu [/Eo/].
|
|
Cfr. el barredor. |
|
barredura, la 📖: barredura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<barreúra [Sr. Ay].>(TEST)
|
Aición y efeutu de barrer [Tb]. 2. Basoria que se retira barriendo [Lln. Sr. Ay]. //-es ‘barredures’ [JH]. ‘restos d’un parvón de paya’ [VCid].
En rellación etimolóxica col ast. barrer (cfr.). |
|||
barrena, la 1 📖: barrena🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Cast. <i class="della">barrena</i>, barra d’aceru pa furar [Ay. Ri. Tb. PSil. Min]. Barra de fierro aguzada [Llg]. Xabalina, ferramienta pa usos destremaos [Ay]. //<i class="della">Caer</i>(TEST)
|
en barrena ‘cayer, desplomase dalgo ensin ser a torgalo’ [Tb]. ‘perder la salú una persona nun tiempu curtiu, ensin ser a torgalo’ [Tb].
|
Quiciabes teamos delantre d’un continuador del llat. UARA, con -r- xeminada como s’alvierte en barra (cfr.), a lo que se-y amiesta’l suf. d’aniciu llat. -ĒNA que se pervé en pallabres como terrēnus (OLD), egēnus (OLD), etc. Corominas-Pascual opónense a un étimu llat. UERUĪNA ‘xabalina’ como propunxere García de Diego (DEEH) pero parten d’esi términu pente medies del hispano-ár. BARRÎNA ‘barrena’ (DCECH s.v. barrena); d’ehí siguió una creación analóxica masculina ast. barrenu (cfr.), orixinariamente ‘taladru pa facer el furacu onde se mete la carga esplosiva enantes de provocar la esplosión’. Llama l’atención, de toes maneres, la non coincidencia nesti aspeutu col diccionariu de Corriente anque sí diz que barrina ye términu d’aniciu románicu que parte del llat. ueruina (DA s.v. verruma). Dende barrena y barrenu, iguóse’l verbu abarrenar (cfr.). Una formación sobro barrenu ye’l nome d’oficiu modernu barrenista (cfr.) y barreneru (cfr.), con sufixos destremaos fónicamente. |
||
barrena, la 2 📖: barrena🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
//<i class="della">Tener</i>(TEST)
|
barrena ‘tar enllenu de cocos o guxanos’ [Tb].
|
Cfr. abarrenar. |
||
barrenáu, ada, ao 📖: barrenáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
(TEST)
|
Cfr. abarrenar.
|
|||
barrenderu, el 📖: barrenderu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<barrendeiru [Tb. Pzu]. +barrendiru [Ay]. //barrendeiro [Eo].>(TEST)
|
Cast. barrendero [Ac. Ay. Tb. Pzu. /Eo/].
|
En rellación etimolóxica col ast. barrer (cfr.). |
||
barreneru, el 📖: barreneru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Barrenista, el que pon los barrenos (na mina) [Llg].
|
Cfr. barrena 1. |
||
barrenista, el 📖: barrenista🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Trabayador especialmente dedicáu a facer barrenos (na piedra) [Ay. Min]. 2. Persona encargada na mina de poner les cargues de dinamita [Llg (= barreneru)]. Persona qu’abarrena [Sm]. Cfr. barrena 1.
|
|||
barrenu, el 📖: barrenu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<barrenu [Lln. Pa. Xx. Ay. Qu. Tb. Md. Oc. Vd. Min]. barreno [Ri].///<ident class="della" level="1"></ident>//barreñu [Cb. Bi. JH].>(TEST)
|
|
|||
barreña, la 📖: barreña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Barreñu grande [Ri. Md]. Vasía de barru [Ay] asemeyada a la escudiella [Sm]. Vasía de barru ancha y baxa, con una asa pequeña a cada llau [Sm]. Calderu pequeñu con furacos pa que salga’l sueru al facer quesu [Cd]. Quesera de barru negro [Oc].
<ident class="della" level="1"></ident>2. Lleche cuayao ensin sueru [Gr. Md]: <i class="della">Voi</i>(TEST)
|
poner llechi a cuayar pa facer una barreña [Gr].
|
3. Postre de cuayada y zucre [Ri]. Cfr. barru 1. |
||
barreñáu, el* 📖: barreñáu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+barreñéu [Ay].>(TEST)
|
|
|||
barreñón, el 📖: barreñón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Barreñu [Cd]. Tina o barreñu de metal pa fregar la cocina [Llu]. Tipu de vasía [Cñ. Cr. Vd. Arm. Mar. R].
<ident class="della" level="1"></ident>Aum. de <i class="della">barreñu</i>(TEST)
|
1 (cfr.).
|
|||
barreñu, el 1 📖: barreñu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ident class="della" level="1"></ident><barreño [Ri]. +barriñu [Ay].>(TEST)
|
|
|||
barreñu, el 2 📖: barreñu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
(TEST)
|
Cfr. barrenu.
|
|||
barrer 📖: barrer🏗️: NO ✍️: NO |
<abarrer [JH].>(TEST)
|
Cast. barrer [Lln. Ac. Ay. Tb. Sm. JH]. Llimpiar la basoria cola escoba [Ri]. 2. Llimpiar les preses de morgazu [Tor]. 3. Fig. Ganar dafechu al rival, al enemigu [Xral]: Barrímoslos nel segundu tiempu [Ac]. //Barrer el forno ‘retirar les brases espardíes per tola superficie del fornu enantes de meter la masa de pan a cocer’ [Ac. Tb. Sm. VCid]. //Barrer el molín ‘tomar líquidu llueu de les comíes’ [Mi]. //Barrer la corte ‘llimpiar el cuchu de la corte’ [Tb. Sm]. //Barrer la era ‘xuntar nun montón la mies pisao’ [Ac]. //Barrer pa casa ‘facer lo posible pa que’l resultáu d’un asuntu resulte favoratible’ [Ri. Tb]. ///Unos por otros, la casa por barrer [LC]. Casa mui barría nun cría gallina [LC]. El día que la casa nun barristi, ves nella a quien nunca visti [LC].
|
|
Del llat. UERRERE ‘barrer’ (EM) que yá propunxere Meyer- Lübke, ente otros, pal port. y cast. barrer (REW; DEEH; DCECH s.v. barrer). El llat. conocía tamién AUERRERE y EUERRERE que, de xuru, xustifiquen la variante de güei abarrer; dende DEUE- RRERE (EM s.v. uerro) siguió ast. debarrer (cfr.). En rellación etimolóxica col ast. barrer citamos: barrederu (cfr.), barredor (cfr.), barredoria (cfr.), barredoriu (cfr.), barredura (cfr.), barrenderu (cfr.). En rellación con barrer tamién ta’l nome en -atu, barriatu (cfr.) lo mesmo que cuspiatu con rellación a cuspir. Tamién en rellación con barrer tenemos ast. barriciu (cfr.) y barricaxu (cfr.). Son continuadores diminutivos den- de’l participiu barridicu (cfr.), barridiellu (cfr.). |
|
barrera, la 📖: barrera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<//barreira [/Eo. Mánt].>(TEST)
|
Sitiu onde hai barru [Ac]. 2. Sitiu d’u saquen barru pa facer lladriyos [Ac. /Eo. Mánt/]. 3. Sitiu onde faen lladriyos [Ac].
|
|
Cfr. barru 1. |
|
barrería, la 📖: barrería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Conxuntu de barres o barrotes de madera destinaos a facer puertes y ventanes [JH]. //<i class="della">Tabla</i>(TEST)
|
de barrería ‘tabla con abondu gruesu pa sacar d’ella barres pa facer puertes y ventanes’ [JH].
|
Cfr. barra. |
||
barreru, a, o 📖: barreru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<b class="della">barreru,</b>(TEST)
|
a, o Barrosu [Sb].
|
Cfr. barru 1. |
||
barreru, el 📖: barreru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<barreiru [Pzu. Vg. Mar]. +barriru [Ay].>(TEST)
|
Cast. barrero [Mar].
|
Barrizal, trolleru [Ay. Cd. JH]. Sitiu d’u saquen barru [JH]. 2. Individuu que trabaya’l barru emplegao como argamasa polos albañiles [Vg]. Albañil [Pzu]. El que da barru al canteru [Ay]. Cfr. barru 1. |
||
barreta, la 📖: barreta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////barretes [Llu].>(TEST)
|
Barra llateral pequeña, de madera, nel bastidor de bordar maya, que va furada con furacos pa los cordones de tensar [Llu]. //-es ‘nubes con aspeutu de barrotes qu’apaecen al otru día del vendaval’ [Llu (= barrotes)].
|
Dim. de barra (cfr.). |
||
barréu, el* 📖: barréu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu como nome de llugar (TA 186; TT 294) y pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">el</i>(TEST)
|
medio quinto de quanto conuien abarredo 1248(or.) [DOSV-II/294] Cfr. barru 1. Cola amestadura del
|
continuador de -ĚTUM → -éu. |
||
barriada, la 📖: barriada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<barriá [Llg. Mi].>(TEST)
|
Cast. barriada, cases económiques y de construcción feches, a vegaes, con curtiu procuru [Ac. Llg. Mi. Tb]. 2. Barriu [Mi].
|
|
Posible deriváu del arabismu barriu (cfr.) anque sedría discu- tible si na documentación nun se da dalguna interferencia con barru 1 (cfr.). |
|
barrial, el 📖: barrial🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Barrizal [Lln. JH. Mar]. Terrén arcilloso y afayadizo pa cereales [Arm]. Terrén con munchu barru o arcilla [JH]. 2. Tierres de les cuestes del monte onde semen trigu, avena, centén, viña [VCid].
3. Terrén percuchao, fértil [Sm]. {Tamién con usu axetivu:
<i class="della">Tierra</i>(TEST)
|
barrial ‘tierra arcilloso y mariello [Ll (i)]}.
|
|
Cfr. barru 1. Cola amestadura del suf. abondantivu -al tanto Barrial como’l femenín Barriala conséñense na toponimia y n’apellíos del dominiu ástur. |
|
barrializu, a, o 📖: barrializu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Esbariosu por remexar agua la tierra onde hai barru (un sitiu) [Ay]. Formación dende <i class="della">barrial</i>(TEST)
|
(Pensado 1999: 239; PE3: 32) + suf. (cfr. barru 1).
|
|||
barriar 1 📖: barriar 1🏗️: NO ✍️: NO |
< barrar [Ar. VCid].>(TEST)
|
Echar barru nes tierres [Cb] y viviendes [JH].
|
2. Facer de barru’l suelu de les cases [Cb].//-se ‘tomar l’agua de color arcilloso (del ríu, de la presa) por llover muncho’ [Ar. VCid]. Cfr. barru 1. |
||
barriar 2 📖: barriar 2🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Mover piedres con barres [Ac].
|
Cfr. barra. |
||
barriar* 3 📖: barriar* 3🏗️: SI ✍️: NO |
<barrear [Cñ].>(TEST)
|
Eliminar, desaniciar [Cñ].
|
Podría tratase d’una variante de barriar 1 (cfr.). De toes maneres surde la dulda de si podría tratase d’una formación en -IDIARE sol continuador del llat. UERRERE > barrer (cfr.). |
||
barriatu, el 📖: barriatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Dar un barriatu </i>‘barrer percima ensin llimpiar a fondo’ [Lln]. Cfr. <i class="della">barrer.</i>(TEST)
|
||||
barrica, la 📖: barrica🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">barrica </i>[Rs. Llib] de 90, 100 ó 200 llitros [Cn (V)]. Tonel [Ay] de entre cuarenta y cincuenta llitros [Ri]. Tonel pequeñu al que-y quitaben la tapa [Cd]. Vasía de madera en forma de barril emplegáu pa que se faiga la sidra [Lln]. 2. Envase de madera pa la uva [Cn (V)]. 3. Tipu de tonel onde echaben la ropa sucio de la colada; diba allugao so l’adala [Tox].
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">“</i><i class="della">barrica</i><i class="della">”</i>(TEST)
|
[Grangerías XVIII: 211]
|
|
||
barricaxu, el 📖: barricaxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Manoyu de xardón o carrascu, de pluma o de fueya de maíz pa barrer el banzal, masera o desca [AGO].
<ident class="della" level="1"></ident>Podría entendese como términu en rellación con <i class="della">barrer</i>(TEST)
|
(cfr.), col dim. *barricu ‘escobuca’ al que se-y amiesta un nueu diminutivu, -axu, el mesmu que s’alvierte nel ast. picu → picaxu ‘ferramienta pa llimpiar (el fornu, la corte)’.
|
|||
barricera, la 📖: barricera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
barriciu, el 📖: barriciu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
barridicu, a, o* 📖: barridicu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘bien ba- rríu’.
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Tornaré</i>(TEST)
|
a mió casa. Y tornando á illa atópala vaciáa, bien barriíca y empaxellaa [San Mateo 47]
|
|
||
barridiellu, el* 📖: barridiellu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><barridiel.lu [Tb].>(TEST)
|
|
Desde el pp. nominalizáu del verbu barrer (cfr.), *barridu (→
barríu) cola incrementación diminutiva del continuador de
-ĔLLUM. Ye posible que barridiellu alternare con *barriellu lo que xustificaría la formación del compuestu con SUB > so-, ast.
*sobarriellu → sorrabiellu (cfr.), con metátesis. Cfr. barrer. |
||
barrientu, a, o 📖: barrientu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<//barrento [Mánt].>(TEST)
|
Barrosu [JH]. De color o carauterístiques del barru [/Mánt/].
|
Cfr. barru 1. |
||
barriga, la 📖: barriga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">barriga</i>, panza, vientre [Lln. Rs. Pa. Ac. Ay. Tb. PSil. R]. El vientre per fuera [VCid]. Estómagu [Ri]. Conxuntu que formen les tripes [Ri]. 2. Cara d’abaxo de la fogaza [Oc]. 3. Parte ancha de la madreña [Pa. Sb]. Curva d’abaxo de la madreña y superficies convexes de dellos oxetos [Llib]. 4. Abultamientu de yerba na vara na so parte media inferior [Ll]. Cualquier cosa que faga bultu hacia afuera nuna superficie [Tb]. //<i class="della">Comer</i>(TEST)
|
a barriga ten ‘comer el ganáu con bayura’ [Oc]. //Llenar la barriga ‘matar la fame’ [Ac. VCid]. //Tener pela barriga ‘alimentar muncho’ (la comida) [Lln]. ///Por una mentira no duel la barriga [Lln]. y para que más claro se yo diga,/podín matame un pioyo en a barriga [Xuan García (1666 ó 1667: 159)] Lles moces a los mozos purrín peres/y, desque la barriga fartucanon,/tabiquiaben les vieyes a los vieyos/y los mozos armanon sus trebeyos [BAúxa, PyT (Poesíes 13-16)]
|
|
cfr.) quiciabes tresmitíu dende’l gascón. Dende barriga féxose analóxicamente un masculín barrigu (cfr.) d’u sigue barriguín (cfr.); tamién l’ax. aumentativu barrigón, ona (cfr.); tamién un abondativu barrigada (cfr.), barrigáu (cfr.); tamién barrigal (cfr.), barrigazu (cfr.), barriguera (cfr.). Un diminutivu-despeutivu ye ast. barrigán (cfr.). Dende barriga pudo facese un verbu *barrigar y el compuestu embarrigar (cfr.), esbarrigar (cfr.) y *desbarrigar conocíu pel so participiu desbarrigáu (cfr.). |
|
barrigada, la 📖: barrigada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<barrigá [Llg. Ca. Ay].>(TEST)
|
Fartura [Pa. Sm. Tb. Pr]. Empachu [Llg]: Coyí una barrigá fayuelos [Llg]. 2. Volume pergrande nel preñáu [Sm. Tb. Cd]. Vientre perabultáu de la muyer abenayá preñada [Ca]: ¡La barrigá que trae Manuela! [Ca]. 3. Hinchón por cuenta’l fríu o los munchos alimentos [Cd]. 4. Barrigazu al cayer [Ac. VCid]. Golpe na barriga [Llg. Tb]. Cayida [Ay]. //Tener barrigada ‘tar preñada’ [Pa. Pr]. ///Comidas de memoria, barrigadas de fame [Tb]. Fartures de memoria, barrigaes de fame [LC]. Cfr. barriga.
|
|||
barrigal, el 📖: barrigal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Maderu tresversal del telar onde s’afita la pañada; encóntase nél la barriga de la texedora cuando trabaya [Cv].
|
Cfr. barriga. |
||
barrigán, ana 📖: barrigán🔤: , ana 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ana |
<barrigán [PSil].>(TEST)
|
Que tien muncha barriga [Tb. Oc]. Que tien barriga saliente y de mala figura [PSil]. Ruín y de vientre abultáu (una persona) [Tb]. 2. De poca consideración (un individuu) [Tb]: ¿Qué quier isi barrigán? [Tb].
|
Despeutivu de barriga (cfr.) → barrigu anque pudo dase l’influxu del arabismu barragán (cfr.). |
||
barrigáu, el 📖: barrigáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Vientre abultáu y pergrande de la fema preñada [Tb. Sm]: <i class="della">An- tona</i>(TEST)
|
trai un bon barrigáu [Tb].
|
2. Fartura [Tb. Sm]: Tengo un barrigáu nisos que nun soi pa moveme [Sm]. Cfr. barriga. |
||
barrigazu, el 📖: barrigazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+barrigozu [y Llg]. +barriguezu [Ay].>(TEST)
|
Golpe na barriga [Llg. Ri. Tb]. Panzazu [Ay]. 2. Cayida [Ri]. 3. Equivocación [Ri]: ¡Menudu barrigazu dici-y que taba preñá y ye soltera! [Ri]. Cfr. barriga.
|
|||
barrigón, ona 📖: barrigón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<barrigón/ona/ono [Ri. Mi].>(TEST)
|
Que tien muncha barriga [Lln. Ri. Tb. Cd]. 2. Que fai criar barriga [Mi]: Esa sidra ye barrigono [Mi]. 3. Que se mexa mal (la sidra) [MS].
|
|
Cfr. barriga. |
|
barrigu, el 📖: barrigu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Barriga pequeña pero daqué abultada [Tb]: <i class="della">La</i>(TEST)
|
rapaza yá tien barrigu [Tb].
|
2. Persona de ruina sustancia [Tb]: Yas un barrigu, namás qu’un barrigu [Tb]. Cfr. barriga (cfr.) |
||
barriguera, la 📖: barriguera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Correa que s’alluga al animal {de carga} pela barriga [Lln].
|
2. Tocín de panceta o de la barriga del gochu [Mar]. Cfr. barriga. |
||
barriguín, el 📖: barriguín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Barriga pequeña [Tb].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Benito Ferrandez </i><i class="della">Barreguin</i><i class="della">(TEST)
|
maestresala de don Fadrique duque de Benauente 1392(or.) [SIL/439]
|
Dim. de barrigu (cfr. barriga). |
||
barril, el 1 📖: barril🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Parte del árbol del mazu guarnecida de planches estrenches de fierro y colos sellos o aros correspondientes que lu enconten o suxeten [Oc].
Formación en -ĪLIS, -ĪLE, frecuente al facer nomes instrumentales, n’amestanza col responsable de <i class="della">barra </i>(cfr.), como pasa en <i class="della">rabil</i>(TEST)
|
términu iguáu dende rabu, etc. Trátase d’un posible galicismu (DCECH s.v. barril).
|
|||
barril, el 2 📖: barril🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Cast. <i class="della">botijo,</i>(TEST)
|
xarru, [Ay. Ll. Mi. Ri. Qu. PSil. Vd. JH. Tor. Vg. VCid]. 2. Envase de madera pa pescáu n’escabeche [Rs]. 3. Barrica de 32,5 litros a 60 [Cn (V)]. Pieza pa líquidos de la mesma forma que les pipes anque más pequeña [Lln]. {Pel so tamañu, de mayor a más pequeñu, llamaríen asina los envases: toneles, bocoyes, pipas, medias pipas, barriles [Celoriu (Lln)]; o bien: pipas, cubas, tercerolas, barriles [Barru (Lln)]; tamién: bocoyes, pipas, tercerolas, barriles [Po (Lln)]}. {La variante femenina, barrila, conséñase en Pb pero ye frecuente al sur del dominiu [Mar, Arm, SCiprián, Vg] onde puen dase delles variaciones semántiques por cuenta les destremaes formes y usos de la correspondiente vasía}.
|
|
cfr.) d’u se llogró’l ast. embarriladura (cfr.). Un dim. ye barrilicu (cfr.). |
|
barrila, la 📖: barrila🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">barril</i><i class="della">(TEST)
|
2.
|
|||
barrilicu, el 📖: barrilicu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
barriscal, el 📖: barriscal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
barriu, el 📖: barriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><barru [Ca. Ay]. +borriu [y Sb].>(TEST)
|
Cast. barrio [Sb]. Grupu de cases d’un pueblu o llugar [Lln. Pa. Ca. Ay. Tb].
|
|
Términu d’orixe árabe (DA s.v. albarrán, del and. BÁRRI; DEEH; DCECH s.v. barrio) documentáu ceo nel nuesu dominiu llin- güísticu con nicios perclaros de funcionar yá como nome de llugar: “agrum in barrio”, “uilla in Barrio” como entá pasa güei n’Asturies (TA 574; TT 319; CGHLA/ 266; ADLA 27; 142).
Les dos espresiones conseñaes n’ast. barriu y barru, podríen indicar una influencia de los signos del tipu barru 1 (cfr.) pero, acordies colos datos de Corominas-Pascual, ¿sedría posible que la primera represente la espresión ár. vg. BÁRRI y la se- gunda la clásica BARR? Tamién foi posible llueu algamar un coleutivu en -ATA sedrá ast. barriada (cfr.). |
|
barrizal, el 📖: barrizal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Sitiu de trolla, llamazal con cierta fondura [Ll]. Trolleru, sitiu con muncha folla [Lln].
Cfr. <i class="della">barru</i><i class="della">(TEST)
|
1.
|
|||
barrizosu, a, o 📖: barrizosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Con barru [Ll (i). Gr]. Cfr. barru 1.
|
|||
barrizu, a, o 📖: barrizu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Barroso [Sb] (el terrén) [Lln]. De barru [Ay]. De color del barru [Ay]. Fuerte y arcilloso (la tierra) [Ll].
Cfr. <i class="della">barru</i><i class="della">(TEST)
|
1.
|
|||
barrocal* 📖: barrocal*🏗️: SI ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. barruecu.
|
|||
barrocudu, a, o* 📖: barrocudu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<barrocuda [Tox].>(TEST)
|
Perduro (la tierra) [Tox (= encarcholada)].
|
Amestanza del continuador del suf. en -ŪTUS, -A, -UM fechu al ast. barruecu (cfr.). |
||
barrosu, a, o 📖: barrosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<barriosu [JH].>(TEST)
|
Cast. barroso, con munchu barru [Xral. JH].
|
|
cfr.) + suf. -ŌSUS > -osu; la nominalización del masculín xustifica barrosu na aceición primera de *‘quien trabaya’l barru’, llueu con nueves concreciones semántiques. |
|
barrosu, el 📖: barrosu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Pinche del canteru [PSil]. Albañil, peón d’albañil [Mar].
|
Cfr. barru 1. |
||
barrote, el 📖: barrote🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">barrote</i>(TEST)
|
[Xral]. //-es ‘nubes con aspeutu de barrotes qu’apaecen al otru día del vendaval’ [Llu (= barretes)]. //Barrote del chipiteo ‘lo que va debaxo del chipiteo p’aseguralo’ [Llu].
|
Términu fechu sobro barra (cfr.). Dende barrote íguase barrotera (cfr.) y el verbu abarrotar (cfr.). Un diminutivu d’aniciu castellán paez barrotillo ‘barrote estrenchu y allargáu emplegáu en tabiques’. |
||
barrotera, la 📖: barrotera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Furacu que se fai na parede, xeneralmente pa encontar l’anda- miu [Ri].
|
Cfr. barrote. |
||
barroyu, el 📖: barroyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Palu, mangu gordu de madera que pue llevase na mano o al llombu [Ca]: <i class="della">Vas</i>(TEST)
|
a prebar enes costielles el barroyu que trao ena mio mano [Ca].
|
Podría ser un deriváu del ast. *baru [masculín de vara (cfr.)] cola amestanza del continuador d’un suf. dim en -ŬCULUS. Fai falta afitar, amás, que se produxo al empar una xeminación de -r- como tamién vemos en barrón (cfr.) con rellación a barón (cfr.) y en barra (cfr.) xunto a vara (cfr.). Nello tamién pudieron dase otres influencies fóniques como les qu’acompanguen a la familia de zarrar (cfr.) na so rellación con fierro, etc. |
||
barru, el 1 📖: barru🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<barrio [Os]. barro [Bi. Llg. Ll (i)]. +borru [y Sb].>(TEST)
|
Cast. barro, trolla, folla [Lln. Cl. Os. Llg (= folla). Sb. PSil] de los caminos [Ll]. 2. Arcilla, barru collorao [Rs. Bi. Tb. Gr] d’emplegu na construcción como sustitutu del cementu y arena [Ll (i)]. 3. Miel turbio colo que les abeyes alimenten los guxanos [As]. 4. Dineru {paez voz xergal d’usu figuráu} [Lln]: Tener barru a mano. ‘tener munchu dineru’ [Lln]. //Barro santo ‘arcilla que se recoyía nes roces pa facer boles o figurines’ [Xx].
|
mandamos que nenguno non sierre las portas del barro so pena 1274 [Ordenances/47]
|
cfr.), la eonaviega barazo ‘orbayu’ y, con xeminación de -r- (como vemos en vara/barra, barón/barrón), l’ast. barru asina como los deri- vaos de -ŪCIUS, esto ye, barruzu (cfr.) que tien un diminutivu barrucín (cfr.) y un abondativu barruceru (cfr.); dende barruzu algamóse’l verbu barruzar (cfr.) bien rellacionáu con ababazar (cfr.). N’asturianu hai toa una llarga riestra de derivaos como barrosu (cfr.). Quiciabes el más documentáu hestóricamente sía’l vieyu axetivu barrial ‘con munchu barru, greda o barru mariello’ (cfr.). Pero cola amestanza del suf. -ĪCEUS foi posible llograr ast. barrizu (cfr.) d’u s’algama non sólo l’abondativu barrizal (cfr.) sinón barrizosu (cfr.) y el coleutivu en -ARIA barricera (cfr.). Col suf. -ENTUM féxose ast. barrientu (cfr.), paralelu a avarientu, famientu. Tamién dende barru foi posible una doble incrementación talmente como se pervé nel ast. barriscal (cfr.), tamién asitiáu na toponimia (TT 295). Tamién se llogró’l verbu barriar 1 (cfr.) y el so compuestu sobarriar 1 (cfr.). Un abondativu dende barru ye ast. barreda (cfr.) y los nomes de llugar de tipu barréu (TA 186; TT 294), etc. Dende barru féxose’l verbu embarrar (cfr.) y los términos averaos embarradura (cfr.), embarramientu (cfr.); tamién el compuestu esbarriar (cfr.) y les formaciones en -ONIUM como barreñu (cfr.), barreña (cfr.), barreñón (cfr.), barreñáu (cfr.); tamién en -ARIUS, barreru, (cfr.), barrera (cfr.). Dende’l responsable de barru + suf. -ĪCEUS siguió barrizu (cfr.) y el verbu |
|
barru, el 2 📖: barru🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
(TEST)
|
|
|||
barruaces* 📖: barruaces*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Ir di barruacis </i>‘arimase a otra persona por cuenta l’interés particular d’ún’ [As].
<ident class="della" level="1"></ident>¿En rellación con <i class="della">borrón</i>(TEST)
|
→ *borronaces?
|
|||
barrucanu, a, o 📖: barrucanu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Natural de Barru, pueblu de Llanes [Lln].///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Barrucanu la </i><i class="della">borona</i>(TEST)
|
canu, dichu que se refier a que la boroña ponse mauriento porque hailos que pol so especial sentíu d’aforrar resérvenlo siempre pa nun lo acabar [LC].
|
|
||
barruceru, a, o* 📖: barruceru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><barruceiru [Cv. Tox]. //barruceiro [Eo].>(TEST)
|
|
|||
barrucín, el 📖: barrucín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Barru enforma aguao, repla [Pa]. Cfr. <i class="della">barruzu.</i>(TEST)
|
||||
barruecu, el 📖: barruecu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<barruocu [Tox].///<ident class="della" level="1"></ident>//barroucu [Cv. y Mar]. barreuco [y Mar].
<ident class="della" level="1"></ident>//barrocu [“desde Valdés al Eo” (Eo). Mánt].>(TEST)
|
|
l’ast. barruecu y quiciabes el top. teberganu rellacionáu cola piedra, *Barruecos → Borrecos (TT 421). En tou casu hai quien camienta qu’esos términos son difíciles de filiar nel mundu indoeuropéu (DCECH s.v. berrueco) o preindoeuropéu [Hubscmid apud RFE 48 (1965): 223], anque non necesariamente distintos. Les variantes con diptongación espontánea (ue, uo) opuestes a les qu’ufren resultaos en ou han entendese como resultáu de les dos tendencies que s’atopen n’ast. cuando la Ŏ tónica (diptongadora) va asitiada delantre de consonante xeminada que llueu pue vocalizar (GHLA
§4.1.1.1), asina l’ast. barruecu - barroucu compórtense de mou asemeyáu a lo que vemos en bruesa ‘hacha’ y brousa (PE3: 40). Sobro *BARRŎCCUM o continuador féxose’l verbu embarrocar (cfr.), esbarrocar (cfr.) y esmarrocar (cfr.), asina como’l deriváu en -ŪTUS, ast. barrocudu, a, o (cfr.). Tamién un abondativu en -al: per illas nissares et per illo barocale in directo 1021 [ODueñas/126]. Quiciabes tamién un diminutivu conseñáu como nomatu: Dominico Barroquin conf. 1207(or.) [SPE-I/391]. |
||
barrumbada, la 📖: barrumbada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Argayu de dalguna cosa en gran cantidá; pue aplicase a la lluvia cuando cai muncho [Mar]. 2. Dichu que se fai presumiendo [/Eo/].
Deverbal del verbu *<i class="della">barrumbar</i>, conocíu pel so compuestu <i class="della">esbarrumbar </i>(cfr.); de mano podría entendese en rellación col ast. <i class="della">barru</i>(TEST)
|
1 (cfr.) cola amestanza del ax. con aniciu nel participiu umbáu, ada, ao ‘abultáu’ (cfr.). La 2ª aceición namái la tenemos conseñada na fastera eonaviega onde semánticamente ufre un usu figuráu: ‘gran argayu’ → ‘gran desaxeración’. Pal so estudiu
|
quiciabes nun faiga falta averala al cast. barrumbada que Corominas-Pascual (DCECH s.v. barrumbada) pescancien como encruz de bulla, bullicio y rumba. Rellacionao con ello tará l’eonaviegu barrumbón, barrumbúa ‘avezáu a dicir barrumbaes’ [/Eo/]. |
||
barrunta, la 📖: barrunta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Penetración o trescendencia [JH]: <i class="della">Tien</i>(TEST)
|
muncha barrunta [JH]: Isti ye Xxuan barrunta [JH].
|
|
Cfr. abarruntar. |
|
barrunte, el 📖: barrunte🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Espía [JH].
|
Cfr. abarruntar. |
||
barruntu, el 📖: barruntu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<berruntu [y Ay].>(TEST)
|
Sospecha, anunciu [R]. Indiciu, niciu [Ay]. 2. Tipu odiosu, persona cafiante, insoportable [Ay]: ¡Qué berruntu ta fichu! [Ay].
|
|
Cfr. abarruntar. |
|
barrusada, la 📖: barrusada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Fechoría [As].
Cfr. <i class="della">barrabiellu</i>(TEST)
|
& barrabás (PE4: 70).
|
|||
barruzar 📖: barruzar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
barruzu, el 📖: barruzu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<barruciu [Cv. Vd. Tox]. //barruzo [Eo. Mánt].>(TEST)
|
Orbayada de curtia duración [Cv].
|
Orpín, orbayu [Vd. Tox. /Eo. Mánt/]. Podría entendese en rellación col ast. barru (cfr.) n’amestanza con un continuador del suf. -ŪCIUS (cfr.) d’u se fadría’l diminutivu barrucín (cfr.) y l’abondativu barruceru (cfr.); dende barruzu iguaríase, entós, el verbu barruzar (cfr.). De toes maneres, la familia de barruzar, coles sos variantes barbuzar 1 y ababazar (cfr.), amuesen un parentescu pergrande onde nun ye fácil averiguar ónde entama la confluencia de resultaos orixinariamente destremaos y ónde los resultaos de güei son niciu d’una diverxencia que foi enanchando hestóricamente desde un elementu común. |
||
bartolu, a, o 📖: bartolu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<bartolo/a/o (<i class="della">sic</i>) [Llg]. bartolo [Ay]. bartolu/a [PSil]. bartola [Lln (P). Tb. Tor].>(TEST)
|
Tontu, bobón [Llg. Tb. PSil]: Nun quiero ver más a esa bartola [PSil]: Calla la boca, bartolo [Llg]: El bartolu isi ¿qué quedrá? [Tb]: La ficha de Xuan yía un bartolu [PSi]. (Persona) folganzana, amomiada [Ay]. //(Echase, tirase) a la bartola ‘despreocupase, abandonase’, ‘folganzaniar’ [Ay. Tb. Tor]: Nun fa má chase a la bartola ‘nunca fai nada útil’ [Ay]. //(Ser un) bartolu ‘ser un despreocupáu’ [Tb. Tor]. //H.acer el trabayu a lo bartolu ‘facer el trabayu ensin procuru’ [Lln (P)]. Cfr. bartolu.
|
|||
bartolu, el 📖: bartolu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bartolo [Mi].>(TEST)
|
Tipu de dulce, de confite [Sr. Llv]. Pastel compuestu con una cestina redonda d’hoxaldre rellena de pastia d’almendra y azu-
|
cre, tamién bartolillo [Mi]. //bartolos ‘dulces de romería, per- dones’ [JS 117].
Del nome de persona BARTOLO emplegáu davezu como nome de personaxes despreocupaos y folganzanes (DCECH s.v. bar- tola; Bracchi 2007: 56), antropónimu d’aniciu xermánicu (DEEH s.v. Bertwald). Bartolo, pero especialmente Bartuelu, entá s’emplega güei como antropónimu n’Asturies a la vera del so par Bartolomé. Dende esi aniciu, al entamar a funcionar como apellativu vense usos qu’empobinen a la destremación de xéneru anque non siempre se llogre dafechu n’espresiones como ser un bartolu ‘ser una persona despreocupada’ [Tb. Tor]; la ficha de Xuan yía un bartolu [PSil]. De la xeneralización del trunfu de les formaciones analóxiques femenines da cuenta la espresión (echase, tirase, tar...) a la bartola ‘despreocupase, abandonase’ [Ay. Tb. Tor]. Del intentu de criar una variación axetival podríen alvertir oraciones como h.acer el trabayu a lo bartolu ‘trabayar de cualquier manera’ [Lln (P)] (PE4: 70).
Cfr. bartolu, a, o. |
||
bartorella, la 📖: bartorella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<i class="della">Phycis</i>(TEST)
|
phycis, cast. brótola de roca [Tz (PPAC)].
|
Posible términu del mesmu aniciu que gall. bertorela ‘Phycis phycis’, quiciabes un xermanismu BERTA de llargu espardimientu (PPAC 188) cola amestadura del suf. diminutivu -ĚLLA darréu que se da palatalización de -LL- y non diptongación de Ě tónica; pero ello obliga a almitir que ye términu orixinariamente eonaviegu asitiáu en Tazones, a la escontra del gall. bartorela. |
||
barulla, el/la 📖: barulla🔤: , el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) |
<barullu/a [Pr].>(TEST)
|
Persona que fala o qu’actúa desordenadamente [Ll]. Persona desordenada [Pr]. Persona digulida [Llg]: Yes un barulla [Llg]. //A la barulla ‘desordenao’ [Llg]: Failo too a la barulla [Llg].
|
Cfr. baruyu. |
||
barulleru, a, o 📖: barulleru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<barulleiru/a (<i class="della">sic</i>) [Tb]. barulleiru/-iera (<i class="della">sic</i>) [Tox]. /////ba- ruyeiro [/Eo. Mánt/].
Desordenáu, que tolo desigua [Tb]. Qu’embarulla, que fala muncho ensin provechu, [/Eo/]. Que fala muncho, que fai munchu ruíu [/Mánt/]. 2. Que fai mal el trabayu, con priesa, ensin procuru [Lln]. Que tolo enreda o enguedeya [Tb. Pr]: <i class="della">Ya</i>(TEST)
|
mui barulleiru l’home tou [Tb].
|
3. Mentirosu [Tox (= bar- dulleiru/-iera)]. Cfr. barullu. |
||
barullón, ona 📖: barullón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<barullón/ona/ono [Llg. Ri]. baruellón [JH] {Quiciabes traca- mundiu por <i class="della">barullón</i>}.>(TEST)
|
|
|||
barullu, el 📖: barullu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<barul.lu [y Ay. Pzu].///<ident class="della" level="1"></ident>//baruyo [Eo. Mánt].>(TEST)
|
Cast. barullo [/Eo. Mánt/], entremez, baturiciu, riña, xaréu [Pa. Ay. Ri. Tb. Pzu. Pr. / JH. R]. //A barullu ‘muncho, abondo’ [Xx]. ‘a farta farta’, ‘abondo’ [Lln]. Allá i espeté al mió pá, temblando casi de miedu, tantu devinu barullu {baruyu en RA} [El Camberu 26]
|
|
||
baruyar 📖: baruyar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><“desde Valdés a los concejos de la montaña de la ribera del Eo, en los cuales se dice <i class="della">barallar</i>” (<i class="della">sic</i>) [Eo].>(TEST)
|
|
|||
baruyu, el 📖: baruyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">barullu</i>(TEST)
|
& boruyu.
|
|||
barzabú 📖: barzabú🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Barzabú</i>(TEST)
|
te l.lieve ‘el diablu te lleve’ [Oc].
|
|
||
barzón, el 📖: barzón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Collar de madera pa suxetar el ganáu [Cl. Sb]. Aniellu, atadura fecha con vares verdes y cimbles, retorcíes qu’engachen el timón del llabiegu o’l cairón del ramu al xugu [Ca]: <i class="della">Non</i>(TEST)
|
vayes a dexar en casa’l barzón pa que podiamos rastrar la tierra [Ca].
|
Del llat. UARA cola incrementación aumentativa en -azu, -aza, asina varazu ‘lligadura’ (y ‘golpe dau cola vara’) a la que s’amiesta un nueu sufixu aumentativu en -ón, varazón, y en -ona, varazona (cfr.), llueu con perda de la intertónica barzón, barzona (cfr.). La etimoloxía propuesta axústase dafechu a la realidá material pues los collares citaos tán fechos, de mano, de madera o palu, lo mesmo que tantos otros aros d’usu domésticu como cibiellos, cibielles, trezos, rondios, arcoxos etc. En viendo estos datos nun abulta necesario dir a la gueta d’un deriváu de brazu como faen Corominas-Pascual (DCECH s.v. barzón). Dende barzón féxose’l verbu esbarzonar (cfr.) y, quiciabes, esbarzanar (cfr.) col influxu fónicu de bárzana variante hestórica de bárcena (cfr.). |
||
barzona, la 📖: barzona🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Collar fechu de madera verde o cimble, emplegáu pa suxetar o atar les críes del ganáu [Cl].
|
Cfr. barzón. |
||
basa, la 📖: basa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Conxuntu de piedres onde s’asitien los pegollos del horru [AGO].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">casas</i>(TEST)
|
IIII et I orreo et sua vasa 922 (s. XII) [MSAH-I/62]
|
Del llat. BASIS, -IS ‘base (d’una estatua, d’una columna)’, pal- labra d’aniciu griegu (EM; DCECH s.v. base; DEEH; PE2: 95). Ye posible la percorreición -E > -a (GHLA 120) colo que se xusti- ficaría non sólo el testu de Sahagún sinón el diminutivu ba- sina (cfr.). Otru diminutivu tenémoslu sufixáu en -ARIA, *basera → ast. basereta (cfr.). |
||
basalarte, el 📖: basalarte🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<basalarti [Cl].>(TEST)
|
Persona o cosa desgarbada, de forma insólita [Cl].
|
2. Muyer grandona y mal amañada [Lln]. Pallabra que s’atopa nel Cancionero de Baena asina como na documentación aragonesa y catalana basalart ‘espada curtia’, conseñada nel b. llat. galicán BASALARDUS (MLLM; DCECH s.v. baclarte). N’ast. caltiénse tamién l’aumentativu basalartón ‘pantasmón’ (cfr.) perviéndose una conducta semántica qu’a- plica’l nome del arma obsoleta a la persona grande o desgar- bada, de mou asemeyáu a ast. bisarma ‘alabarda’ → ‘pantasma’ (CGHLA 300; PE4: 71). |
||
basalartón, el 📖: basalartón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">basalartón,</b>(TEST)
|
el Pantasmón [AGO].
|
Aum. de basalarte (cfr.) |
||
basalicón, el 📖: basalicón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu que namái conozo pela lliteratura del sieglu XVII-XVIII:
<i class="della">Manzanes</i>(TEST)
|
de carbayo ó de llentisco, basalicon, llantaina, y unto d’oso [El Ensalmador 72] diez fueyes de felechu, meruxa de bermechu/aceite del ciriu pascualizu,/aceite de llámpara cenizu,/basalicón, llantaina y unto de osu/tres pelos de la cola del raposu [Romance (Torano): 66-70] Unguenti bassaliconis una onza 1686 [Francisco Do- rado/190] unguentis basalicón una onza miel rosada doz onzas 1727 [José Dorado/196]
|
|
||
basca, la 📖: basca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Vestidura asemeyada al xubón, fecha de bayeta [Cg].
Según Corominas-Pascual cast. <i class="della">basquiña </i>sedría un términu d’aniciu portugués <i class="della">vasquinha</i>, diminutivu del xentiliciu <i class="della">vasco</i>(TEST)
|
(DCECH s.v. basquiña). Pa Machado el pretendíu port. vasquinha tendría un orixe francés (DELP). De toes maneres la documentación abondosa del términu na dómina de los Reis Católicos paez aconseyar un resultáu castellán (HLE 1: 202) d’u pasaría a otres llingües ente elles al asturianu.
|
|||
bascada, la 📖: bascada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<basquiada [Bard].>(TEST)
|
Voltura, náusea [Bard].
|
2. Ataque de furia [PSil]: Díu-l.ly una bascada ya echóula de casa [PSil]. Quiciabes rellacionable etimolóxicamente col cast. basca ‘náusea’ que pa Corominas-Pascual ye d’aniciu inciertu, a lo meyor el célticu WASKA ‘opresión’ (DCECH s.v. basca; RGC 254) anque camiento que sedría defendible la opinión de Meyer- Lübke (REW) d’almitir un deverbal de *UASCARE (REW s.v.) fechu sol ax. uascus, -a, -um ‘torcíu’, ‘de través’ (EM; ABF). Tamién esi verbu podría ser responsable del ast. bascáu, ada, ao (cfr.) Tanto fónica como semánticamente paez afayadiza la nuesa propuesta. Un posible diminutivu de uascus → *UASCĀCULUS sedría responsable del ast. bascayu (cfr.) en referencia primera a un ‘palu torcíu y/o a un personaxe que se carauteriza por dir torcíu o acompangáu d’un palu torcíu o escobayu’ → ‘mal vistíu’, ‘toscu’, etc.. Tampoco habría dexase a un llau un posible influxu d’un deriváu conxetural del diminutivu de uersus → *UERSICUS > ast. viescu ‘arboleda’, ‘montesín’ → *viescayu → *vescayu → bascayu. L’ast. bascayu tamién pue tener usos axetivos. Al empar foi posible crear una formación en -ATA, ast. bascayada (cfr.). |
||
bascáu, ada, ao 📖: bascáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<abascado [Os].>(TEST)
|
Qu’apila, que se ximielga o balancea [Os].
|
2. Altu y desgarbáu [Os]. 3. Estrafalariu [Lln]. Cfr. bascada. |
||
bascayada, la 📖: bascayada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">bascayada,</b>(TEST)
|
la Escobazu [Oc].
|
Cfr. bascada. |
||
bascayón, ona, el/la 📖: bascayón🔤: , ona, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona, |
Personaxe del antroxu que lleva una caña d’acebu o carrascu, cola que pega a la xente [Cn (F) = sardoneiru)].
Aum. de <i class="della">bascayu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
bascayu, a, o* 📖: bascayu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<bazcayu [Ac (Eo). Tox].>(TEST)
|
Poco curiosu al vistir, con trapos, con falampernios [Ac (Eo). Tox]. 2. Chapuceru [Tox]. Cfr. bascada.
|
|||
bascayu, el 📖: bascayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bascachu [Cn (M). y Oc]. //bazcayo [Eo. Mánt].>(TEST)
|
Escobayu [Cn. Oc]. Escobón, fechu de xiniesta o de codoxu [Cn (F)]: Fíxome un bascayu pa barrer el fornu’l pan [Cn (F)]. Escoba pa barrer el fornu [/Eo. Mánt/]. 2. Cast. corimbo (“probablemente en realidad una planta como habitualmente”) [Cn (M)]. Cfr. bascada.
|
|||
báscula, la 📖: báscula🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">báscula</i>(TEST)
|
[Xral].
|
Del galicismu BASCULE ‘aparatu qu’apila’, ‘báscula’ (DCECH s.v. báscula), tresmitíu pel castellán y asitiáu nel compuestu contrabáscula (cfr.). Dende ehí féxose’l verbu bascular (cfr.). En rellación etimolóxica ta l’ast. basculador (cfr.). |
||
basculador, el 📖: basculador🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Aparatu pa descargar con priesa los vagones [Min].
|
Cfr. báscula. |
||
bascular 📖: bascular🏗️: NO ✍️: NO |
<bascullar [Pa].>(TEST)
|
Cast. bascular [Pa].
|
2. Descargar los vagones col basculador [Min]. 3.Echar l’agua d’una vasía n’otra [Pa]. 4. Entornar [Lln]. Cfr. báscula. |
||
“baséliga” 📖: “baséliga”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación en llatín:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">cuius </i><i class="della">baselicam</i><i class="della">(TEST)
|
sub aula Christi recondita est in territorio Noantica 895(or.) [ACL/20]
|
|
||
basereta, la 📖: basereta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
basiliscu, el 📖: basiliscu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><basilisco [Ll].>(TEST)
|
|
|||
basín, ina, ino* 📖: basín🔤: , ina, ino* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<ident class="della" level="1"></ident><basina [Cb].>(TEST)
|
Dim. de basu, a, o 2. Que s’arrastra pel suelu, que va a ras del suelu [Mont]. Que perdió los tazos o los tien gastaos (la madreña) [Cb].
Cfr. basu, a, o. |
|||
basina, la 📖: basina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Conxuntu de piedres so les que s’alluguen los pegollos del horru [AGO].
Posible diminutivu nominalizáu del ast. <i class="della">basa</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
basna, la 📖: basna🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<basma [Cg. AGO]. basnia [y AGO]. basña [Co. y AGO].>(TEST)
|
Especie de corza o rastru [AGO]. Mediu de tresporte ensin ruedes fechu d’unes maderes ensablaes [Ll (S) = basnu = basniu = basnetu = corzu = tabasnu]. Caxón de tables fechu sobro un bastidor de madera emplegáu pa tresportar en delles tierres [Cl (VB)].
|
2. Niciu, rastru que dexa’l maderu o persona que se lleva a rastres [Lln]. 3. Sitiu o cuesta per onde se baxa arrastrando la yerba y l’estru o mullíu [Lln]. Sitiu per onde se pue arrastrar [Lln. Co]. //En basna ‘en masa, en grupu’ [Lln. AGO]. //(Dir) en basnia ‘(dir) esbariando per una cuesta o barga’ [AGO]. //En basna ‘dafechu’ [LC]. //En basma ‘de siguío’, ‘ensin aparar’ [Cg. AGO]. Cfr. abasón. |
||
basnar 📖: basnar🏗️: NO ✍️: NO |
<abasnar [Lln. y AGO. LLA]. basniar [y Lln]. basñar [y AGO].>(TEST)
|
Llevar a rastres [Lln. AGO]. Llevar daqué arrastrando [Lln] cola basna [LLA]. 2. Baxar esbariando [Lln] o arrastrando [AGO]. Verbu fechu sobro basnu, basna (cfr.). Cfr. abasón.
|
|||
basneru, el* 📖: basneru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<basneiru [Sm. Cv].>(TEST)
|
Vaca de munchu tamañu y vieya que come más qu’aprovecha [Sm. Cv]. 2. Muyerona pergorda y con poca chapeta [Sm. Cv].
|
Formación dende ast. basnu (cfr.) col desendolque de la idea de ‘daqué grande’, ‘armatoste’ con aplicación metafórica al animal o a la persona. Cfr. abasón. |
||
basnetáu, el 📖: basnetáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Una porción grande [Lln].
Deriváu dende <i class="della">basnetu</i>(TEST)
|
(cfr.) col
|
continuador del suf. abondativu -ATUS. Cfr. abasón. |
||
basnetu, a, o* 📖: basnetu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<////basnetas [Lln].>(TEST)
|
(Madreñes) gastaes por nun llevar clavos o broques [Lln].
|
Cfr. basnetu, el. |
||
basnetu, el 📖: basnetu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Dim. de <i class="della">basnu</i>. 2. Mediu de tresporte, grande y circular, ensin ruedes, emplegáu pa sacar la tierra y tresportar coses a rastru [Lln]. Mediu de tresporte ensin ruedes fechu d’unes maderes ensamblaes [Ll (S) = basna = basniu = corzu = tabasnu]. 3. Muyer de poca estatura [Lln].
Diminutivu en -<i class="della">etu</i>(TEST)
|
n’amestanza con basnu (cfr.), tamién con usos axetivos (cfr. basnetu, a, o). Cfr. abasón.
|
|||
basnón, el 📖: basnón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aum. de <i class="della">basnu</i>. 2. Carru ensin ruedes [Lln]. Caxón de tables sobro un bastidor de madera emplegáu pa tresportes rellacionaos col cultivu de la tierra [Ci (VB)].
Aumentativu de <i class="della">basnu</i>, variante de <i class="della">abasón</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
basnoriu, a, o* 📖: basnoriu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<//basnoiro/a [Mant]. basnoiro [Eo].>(TEST)
|
Gordu, torpe [/Mánt/]. Torpe (una persona) por tar gorda [/Eo/].
|
Términu en rellación con abasón (cfr.) onde se desendolca la idea de ‘grande’ lo mesmo que vemos en basneru (cfr.). Cfr. abasón. |
||
basnu, el 📖: basnu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<basniu [y Lln].>(TEST)
|
Mediu de tresporte ensin ruedes fechu d’unes maderes ensamblaes [Ll (S) = basniu = basnetu = basna = corzu = tabasnu].
|
Cfr. abasón. Sobro basnu, g-ast. *basno, llogróse g-ast. basnoiro, a ‘gordu’, ‘torpe’, con emplegu figuráu. |
||
basoria, la 📖: basoria🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu que conocemos pela documentación na aceición de ‘basura’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">arimar cucho nen getar </i><i class="della">uassoria</i><i class="della">(TEST)
|
al muro de la cerca 1274 [Ordenances/47] Del neutru plural *UERSŌRIA (cfr. basoriu 1). Dende basoria féxose’l verbu basoriar (cfr.) y el compuestu embasoriar (cfr.). Cfr. basoriu 1.
|
|||
basoriar 📖: basoriar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Ensuciar, enllordiar, embarrocar [Pa (= embasoriar)].
|
Cfr. basoria. |
||
basorión, ona 📖: basorión🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Qu’ensucia muncho les coses [Pa]. Aum. de <i class="della">basoriu</i>(TEST)
|
1(cfr.).
|
|||
basoriu, a, o 📖: basoriu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<basoriu [Cb].>(TEST)
|
Qu’anda suciu y poco curiosu nel vestir y en tol aspeutu xeneral [Cb].
|
Cfr. basoriu 1. |
||
basoriu, el 1 📖: basoriu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<basoiru [Vc (Cruce)].>(TEST)
|
Escoba [Vc (Cruce)].
|
2. Ala de páxaru [Cl]. Del llat. *UERSŌRIUM ‘utensiliu pa barrer’, fechu sol llat. uer- sus, a, um, participiu de uerrere ‘barrer’ (EM) con continuado- res románicos (REW s.v. vĕrsōrium). Quiciabes de los usos comparativos del tipu paecer un basoriu, ser un basoriu llegóse a los axetivos que vemos más arriba en basoriu, {a, o}, basorión {ona}. Ye posible que del neutru plural *UERSŌRIA, interpretáu como femenín de la 1ª, siguiere ast. basoria (cfr.) común col gall. basoira, port. vassoura (REW s.v. vĕrsōria). Pero tanto *uersōrium como *uersōria pudieron recibir l’influxu del llat. uersōria averáu etimolóxicamente a uersum, pero agora participiu de uertere ‘dar la vuelta’ (EM) colo que’l llat. UERSŌRIA anque documentáu namái na aceición de ‘ferramienta pa xirar la vela’ (EM) → *‘lo que fai xirar o dar la vuelta’ → *‘lo que tira de daqué’, acabó confluyendo col so homófonu *UERSORIA ‘instrumentu pa barrer’ > basoria ‘lo que se barre’ (cfr.). Daqué asemeyao hebo pasar coles formaciones en -ūra. El supuestu deriváu de uersum (participiu de uerrere ‘barrer’), esto ye, *UERSŪRA > ‘lo que se barre’, ‘basura’, acabaría confluyendo col rellacionáu con uersus (participiu de uertere ‘dar la vuelta’ → ast. verter ‘dar la vuelta a una vasía y tirar lo que lleva dientro’), esto ye, UERSŪRA ‘xiru’, ‘vuelta’ (EM) → *‘lo que se da la vuelta’ → *‘lo que se tira’. De la fusión de dambos pudo siguir l’actual basura (cfr.). Pero de *UERSORIUM, → basoriu ‘escoba’ entiéndese → ‘ala de páxaru’ fixándose en que, a vegaes, los barredorios facíense con materiales talos. Sobro basoriu, basoria féxose’l verbu basoriar (cf.). Dende equí foi posible una amestanza cola preposición en: embasoriar (cfr.). Fadría falta alvertir, quiciabes, del usu asemeyáu que, dacuando, podría observase ente los sufixos -ŪRA > -ura (ast. basura), y -ŌRIA > -oria (ast. basoria) que vemos tamién n’ast. presura (cfr.) y presoria (cfr.). |
||
basoriu, el* 2 📖: basoriu🔤: , el* 2 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 el*, 2 |
Cast. <i class="della">narria</i>, corza, términu namái conocíu pela documenta- ción:
<i class="della">un</i>(TEST)
|
carro, un bassorio, unos lladrales, un jugo, un llabiego, una vara, una traenta, un angazo, un forcado, un bieldo [Grangerías XVIII: 211] Unos {carros} comunes, que tienen ruedas, y otros bassorios, que no las tienen [Grangerías XVIII: 1077]
|
|
||
bastador, ora* 📖: bastador🔤: , ora* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<ident class="della" level="1"></ident><abastador [JH].>(TEST)
|
Que basta [JH].
|
Cfr. bastar. |
||
bastante 📖: bastante🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><abastante [JH]. bastanti [Cl].>(TEST)
|
Abondo [Cl. Tb. Pr. JH]. 2. Muncho [Pr].///
|
|||
bastantina 📖: bastantina🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Abondo, enforma (usáu siempre a lo cabero la oración) [Llg]: <i class="della">Con</i>(TEST)
|
eso ye bastantina [Llg].
|
2. Enforma pronto, ceo [Ll. Pr]. Cfr. bastante. |
||
bastar 📖: bastar🏗️: NO ✍️: NO |
<abastar [y Tb. y Tox].>(TEST)
|
Cast. bastar, ser abondo, ser bastante [Xral. Lln. Cl. Cg. Ay. Ll. Tb. Cv. Tox. Vd. /Eo/. JH. R ]. Tener abondo [Vd]. 2. Cast. abastecer [JH]. //-se ‘ser ún abondo per sí mesmu’ [Ay]: Bás- tome yo [Ay]. ///D’una mala pasta un bollu abasta [LC]. Si llueve por Pascua con poca basta [LC].
|
|
Amás de la so presencia nel fueru d’Alba de Tormes (FFLL s.v. abastar) conséñase n’otros documentos: del llat. ABAESTUĀRE ‘tar llenu de’, ‘tar saturáu de’, ‘tar cargáu de’ (ABF) ensin necesidá de postular con Coromi- nas-Pascual un llat. vg. *BASTARE (DCECH s.v. bastar) nin den- de’l xermánicu BASTJAN ‘construir’, ‘equipar’ (DEEH) anque nun se niega que pudo dase daqué influxu semánticu. A la so vera abastanza (cfr.), l’alverbiu abastadamente (cfr.) coles sos variantes hestóriques. Cuestión destremada sedría afondar por si bastar y abastar puen xustificase como variantes de bastiar 2 (cfr.) cosa qu’abulta razonable. En rellación etimolóxica con bastar citamos tamién abastu (cfr.), bastador (cfr.), bastante (cfr.), bastantina (cfr.). Nidiamente esti verbu bastar nun ha tracamundiase con *bastar fechu sobro bastum (cfr. bastu). |
|
bastarada, la 📖: bastarada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Bastiu d’agua, bastiazu, golpe d’agua [Vd]. Cfr. <i class="della">bastiar 1.</i>(TEST)
|
||||
bastarán, el 📖: bastarán🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
{¿Lapsus <i class="della">“bastarán”</i>(TEST)
|
(sic) [Cv] polo que paez un abondativu Bastiu, umbada [Cv].
|
Cfr. bastaráu. bastaráu?}.> |
||
bastaranga, la 📖: bastaranga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<i class="della">Dasyatis pastinaca</i>, cast. <i class="della">pastinaca, </i>estíngola [Tz (PPAC)]. Suxiriéronse tres posibilidades d’interpretación etimolóxica:
<i class="della">a) </i>considerar el términu como deformación del llat. PASTINACA ‘zanahoria’ pola asemeyanza de la cola del pexe cola zanahoria; <i class="della">b)</i>(TEST)
|
tenelu por continuador
|
del llat. medieval BASTARE ‘punzar con aguiyón’ nun posible encruz con PASTINACA; c) almitir un aniciu nel vasc. bastanga ‘viruela’ y ‘Dasyatis pastinaca’y ‘Dasyatis centroura’, quiciabes asemeyaos por cuenta lo áspero y pol aspeutu de la piel (PPAC 313). Ye posible que dientro d’esti comentariu faiga falta asitiar l’ast. bastranca ‘Pastinaca marina’ [Sarmiento (Colección) 279] qu’esti autor, Sarmiento, rellaciona col llat. PASTINACA, voz que según elli, dexa derivaos en Provenza, pastenago y bastango; y en Sici- lia bastonago. Falando de los nomes de la pastinaca diz ta- mién: “en Asturias bastranca y rayón, en Galicia raya negra” (Sarmiento 1970: 279). |
||
bastaráu, el 📖: bastaráu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">bastaráu,</b>(TEST)
|
el Bastiu [Oc].
|
Cfr. bastiar 1. |
||
bastardiar 📖: bastardiar🏗️: NO ✍️: NO |
<abastardear [R]. bastardar JH].>(TEST)
|
Cast. bastardear [JH]. Perder la casta [R]. Dir perdiendo, dexenerando, la calidá de la producción (seyan cultivos o pareyes d’animales) [Tox]. Dexenerar [/Mánt/].
|
Cfr. bastardu, a, o. |
||
bastardu, a, o* 📖: bastardu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<abastardu [JH].>(TEST)
|
Cast. bastardo [JH].
|
|
cfr.), abastardiería (cfr.) asina como’l verbu fechu dende bastardu → bastardiar (cfr.). |
|
bastardu, el* 📖: bastardu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bastardo [Barriuso (barcos)].>(TEST)
|
Pequeñu cabu onde se suxeta la ostaga d’alambre nos barcos de vela [Llu (Barriuso: barcos 225)].
|
Cfr. bastardu, a, o. |
||
bastecer 📖: bastecer🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">abastecer</i>, <i class="della">surtir</i>(TEST)
|
[JH. R].
|
|
Cfr. bastiar 2. |
|
bastiada, la 📖: bastiada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Bastiu, golpe d’agua [Tb. Sm. Pr] tormentosu [Cn]. Cfr. <i class="della">bastiar 1.</i>(TEST)
|
||||
bastiar 1 📖: bastiar 1🏗️: NO ✍️: NO |
Sacudir con un palu [Cñ]. 2. Sacudir, azotar [DA]. 3. Pegar l’aire y l’agua güelpes nun sitiu al llover [PSil]: <i class="della">Mirái</i>(TEST)
|
si bas- tia pola nueite [PSil]. Cayer un bastiu o bastiazu, llover con aire y munchu ruidu [Tb]: Ta bastiando tol día [Tb]: Tuvo bas- tiando agua tola nueche [Tb]. 4. Tirar al suelu [DA. AGO] un árbol [Cp. Sb]. Derribar, tirar [JH (= bastir)]: Fonon bastir un carbayu [JH]: Bástiote contra lla muria si te piesco [JH]: Ñon basties agua pella ventana [JH]. la dicha cassa muy derrotada e toda bastiada por algunas partes 1501(c.) [SP-IV/390]
|
|
cfr.), aum. bastón (cfr.) → bas- tonada (cfr.). Semánticamente pervése un procesu evolutivu que va dende’l fechu físicu de ‘sacudir con un palu’ → ‘sacu- dir’ → ‘azotar’ → ‘azotar l’aire al llover’. Dende ‘sacudir’, ‘azotar’ podría llegase a → ‘derribar, tirar al suelu’ a fuerza de golpes. Una evolución perasemeyada úfrela ast. bastir 1 (cfr.) qu’hemos entender como variante en -ir inxerta nel grupu abondosu d’alternancies verbales en -ar, -ir (gorgutar - gor- gutir, fallar - fallir, etc.). Si’l procesu evolutivu foi dende bas- tum → bastiar, ha pescanciase que la yod [j] de bastiu (→ bastión) débese a la so vieya condición de participiu fuerte de bastiar → *bastiu, güei nominalizáu, lo mesmo que bastiáu (cfr.), bastiada (cfr.) [d’u sigue bastiazu (cfr.) → bastigazu |
|
bastiar 2 📖: bastiar 2🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">abastecer</i>, proveer [Ay]. 2. Empachar, enfastiar [V1380]. Cfr. <i class="della">bastar</i>. Sánchez Vicente (2014: 47) camienta que <i class="della">bastiar </i>na so aceición §2 ye variante de <i class="della">fastiar</i>(TEST)
|
||||
bastiar 3 📖: bastiar 3🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
bastiáu, el 📖: bastiáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+bastiéu [Ll. Ri]. bastiao [Cñ].>(TEST)
|
|
|||
bastiazu, el 📖: bastiazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><bastazu [Cv]. bestiazu [y Tor].>(TEST)
|
|
|||
bastida, la* 📖: bastida🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><bastía [Ay].>(TEST)
|
|
|||
bastidor, ora 📖: bastidor🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<ident class="della" level="1"></ident>Que <i class="della">baste</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
bastidor, el 📖: bastidor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><bastior [Sr].>(TEST)
|
Cast. bastidor [Xral]. 2. Caúna de les dos metaes llograes al fender un tueru llargu d’ un árbol; caúna d’elles val d’encontu a los fastiales [Min]. //-es ‘palos que constituyen la gran caxa del llagar’ [Llib].
En rellación col verbu bastir 1 (cfr.). |
|||
bastidura, la 📖: bastidura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">derribo</i>(TEST)
|
[JH].
|
En rellación col verbu bastir 1 (cfr.) dende’l so participiu. |
||
bastigazu, el* 📖: bastigazu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////bastigazos [ByM].>(TEST)
|
“Espasmos, sacudidas, contracciones tónico-clónicas musculares” [ByM].
|
Cfr. bastiar 1. |
||
bastilla, la 📖: bastilla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">bastilla</i>(TEST)
|
[Pa]. “Dobladillo de la costura” [R].
|
|
Posible castellanismu fechu dende la pallabra BASTA ‘filván’ d’orixe xermánicu (DCECH s.v. basta) y aniciu del verbu ast. embastar (cfr.). Paez perclaro que’l términu asitiáu n’ast. nun guarda rellación colo que paez un topónimu conseñáu na Edá Media: |
|
bastimenteru, el 📖: bastimenteru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">bastimenteru,</b>(TEST)
|
el El qu’abastez [JH].
|
Cfr. bastiar 2. |
||
bastimientu, el* 📖: bastimientu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">ño</i>(TEST)
|
ños basta tener cuatro por ciento sin quitaños tamién el bastimiento -/Marirreguera (Viejo) s. XVII [E.Alcaldes/277]
|
En rellación con bastiar 2 (cfr.). |
||
bastín, el 📖: bastín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
As de bastos (naipe) [Cñ. Tb]. 2. Pequeñu triunfu de bastos [Tb]: <i class="della">Échame</i>(TEST)
|
un bastín [Tb].
|
Dim. bastu (cfr.). |
||
bastión, el 📖: bastión🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Bastiazu, golpe d’agua [Tb. Cd. Pr]. Aum. de <i class="della">bastiu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
bastir 1 📖: bastir 1🏗️: NO ✍️: NO |
Sacudir, azotar [Lln]. 2. Tratar mal un oxetu [Lln]: <i class="della">Bastió la carpeta </i>[Lln]. 3. Tirar d’alto [V1830]. Tirar al suelu (a una persona, un árbol, una parede, agua) [Lln. Cb. Cg. Llib. GP. JH
(= bastiar). R. VBable]: <i class="della">Ñon basties agua pella ventana, ñin pella</i>(TEST)
|
puerte… bástialla pell bañal [JH]: Fonon bastir ell car- bayu [JH].
|
3. Arruinar, asolar [JH]. les foles con los brazos va bastiendo [CD, Cav.: batiendo. CE: batiendu/Marirreguera (Viejo) s. XVII [HyLL/225] Q’una y bona sobre illi s’arrebalgue, non lu baste [El Ca- ballo 81] Y baste d’un emburrión como s’enfade un carbayu [La Pa- liza 251] Pue tenese por una variante de bastiar 1 (cfr.). En rellación eti- molóxica ta l’ast. bastidor (cfr.), bastidura (cfr.). Sobro bastir pudo facese una amestadura desabastir (cfr.). |
||
bastir 2 📖: bastir 2🏗️: NO ✍️: NO |
Abastecer [Beyo (Ay)].
<i class="della">duos</i>(TEST)
|
illos solidos pro adbastir libros sunt 1207(or.) [SV/51]
|
L’ast. bastir 2 (cfr.) sedría una variante de bastiar 2, un casu paralelu al que tamién s’alvierte n’otros munchos verbos (cfr. bastiar 1). Dellos autores piensen que bastiar 1 y bastiar 2 son etimolóxicamente un mesmu verbu con aniciu xermánicu na aceición ‘tirar, derribar’, que tendría l’aniciu na idea de ‘tirar árboles pa construir’, ‘atender a les necesidaes del po- blamientu’, etc. Ello nun ye imposible pero abúltanos qu’en delles aceiciones de bastiar 1 la referencia a bastum ye nidia y nun ha escaecese anque sía difícil destremalo d’otres posi- bles. Otra cuestión sedría averiguar si ast. bastar (cfr.) y abas- tar han entendese como variantes de bastiar 2, dende’l llat. abaestuare como propunximos. En rellación con bastir 2 y bastiar 2 ha citase bastimenteru (cfr.). L’ast. bastecer (cfr.) ca- mentamos que sedría incoativu del llat. abaestuare meyor que ponelu en rellación col cast. basto 1 (DCECH s.v. basto 1). Un compuestu de bastecer ye ast. desbastecer (cfr.) y desabaste- cer (cfr.) colo que guarden rellación desabastamientu (cfr.), desabastecimientu (cfr.), esbastidor (cfr.). |
||
bastir 3* 📖: bastir 3*🏗️: SI ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. bastida.
|
|||
bastiu, el 📖: bastiu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bastu [Cn. Cv. Tox]. //basto [Eo. Mánt].>(TEST)
|
Torbonada, agua fuerte y repentina, bastiada [Qu. Tb. Gr. Cd. Pr. Cv. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. JH]: Vieno un bon bastiu [Tb]. Chaparrón con aire [Sm. PSil. Tor]: Ya un bastio de nieve (sic) [Cd]. Güelpe tormentosu, bastiada [Cn]: Vien el bastu de con- tra’l puertu, mañana tenemos la nieve aiquí [Cn]. 2. Aire con orbayu [Vg]. 3. Cast. cierzo [Pzu]. Cfr. bastiar 1. La espresión con yod, bastiu, habrá debese al in- fluxu de bastiar 1 (cfr.) que corrixe al etimolóxicu bastu.
|
|||
bastón, el 📖: bastón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Aum. de bastu. 2. As de bastos (naipe) [Llu. Ac. Ca. Tb (= bastu). Sm. /Mánt/. VCid]. 3. Maderu de poco diámetru que s’alluga ente los cuadros de la mina pa da-yos solidez y tener pola la tierra suelto [Mi]. Cfr. bastu & bastiar 1. La equivalencia semántica de bastón con muleta o cayáu, cayada, que güei ye posible alvertir, paez moderna y posiblemente castellanismu. Con too la esistencia d’un deriváu medieval en -ARIUS paez conseñase pelo menos al sur del dominiu (cfr. bastoneru).
|
|||
bastonada, la 📖: bastonada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">bastonazo</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. bastiar 1. |
||
bastoneru* 📖: bastoneru*🏗️: SI ✍️: NO |
Términu conocíu pela documentación medieval del sur del do- miniu llingüísticu ástur:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">per </i><i class="della">bastonario</i><i class="della">(TEST)
|
equale qui tale sedeat 1090 (s. XII) [MSAH- III/165]
|
|
cfr. bastu), o meyor del so aumenta- tivu *basto, -onis (EM s.v. bastum; REW) > ast. bastón (cfr.), féxose un nome en -arius, *BASTONARIUS ‘el que lleva’l bas- tón’, ‘el que lleva la piértiga’. Ye posible que se trate d’un nome d’oficiu que tamién alcontramos serondamente, nel sie- glu XIV, como nome d’oficiu bastonerius ‘porte-verge’ (MLLM) y que fore sinónimu del ast. pertegueru, pertegayu (PE2: 305). |
|
bastranca, la 📖: bastranca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. bastaranga.
|
|||
bastrén, la 📖: bastrén🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
</////el bastrén [Ri. Sm]. bastén [y Si. Sb].>(TEST)
|
Ferramienta p’arraserar [Tb], desbastar la madreña [Ri. Qu]. Ferramienta pa pulir les madreñes [Si. Sb. Sm].
|
Trátase, lo mesmo que’l gall. bastrén, d’una pallabra con aniciu nel ár. MASŢARĪN ‘paleta d’albañil’, quiciabes d’orixe griegu (DA s.v. almastrén; ADLA 195). D’equí féxose’l verbu abastrenar (cfr.). |
||
bastrullón, ona 📖: bastrullón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ident class="della" level="1"></ident>Aum. de <i class="della">bastrullu</i>. 2. Que fai les coses de mala manera ensin esmolese del so aspeutu personal [Sb].
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">bastu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
bastrullu, a, o 📖: bastrullu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">bastrullu,</b>(TEST)
|
a, o Descuidáu [Pa].
|
Cfr. bastu, a, o. |
||
bastu, a, o 📖: bastu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><+bestu/basta/basto [Ay].>(TEST)
|
Cast. basto, ordinariu [Ac]. Ensin pulir [Ay]. Groseru [Ay]. 2. Torpe [Ay].
|
|
||
bastu, el 📖: bastu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Cualquier naipe o carta que lleve pintáu un lleñu o maderu o <i class="della">bastu</i>(TEST)
|
[Xral]: Echa un bastu [Tb]. 2. As de bastos (nel xuegu de naipes) [Tb (= bastón): antón tien el bastu [Tb]. 3. {(Doc.). ‘bastón’}. //-os ‘ún de los cuatro palos de la baraxa (oros, copes, espades, bastos)’ [Tb]. //Pintar bastos ‘ser época mala’ [Tb].
|
|
||
basu, a, o* 📖: basu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<i class="della"><</i>basa [Cb].>(TEST)
|
(Madreña) que perdió los tazos o los tien gastaos [Cb].
|
Formación ax. fecha dende ast. basa (cfr.). Un dim. ye ast. basín, ina, ino (cfr.). |
||
basura, la 📖: basura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">basura</i>(TEST)
|
[Ay. Ri./Eo/]. 2. Persona o cosa de mala calidá, de ruin valir [Ri].
|
|
Del llat. UERSŪRA ‘xiru’, ‘vuelta’ (EM) [aunque Meyer-Lübke (REW) y Corominas-Pascual partan del llat. vg. *UERSURA ‘ai- ción de barrer’ (DCECH s.v. basura)], con sufixu daqué destre- máu del qu’atopamos en basoria (cfr. ). Un deriváu de basura ye ast. basureru (cfr.). |
|
basureru, el 📖: basureru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<basureiro [/Eo/]. +basuriru [Ay. Ri].>(TEST)
|
Sitiu onde s’echa la basura o morgazu [Sr. Ay. Ri. /Eo/]. Cfr. basura.
|
|||
bata, la 📖: bata🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Vistíu {femenín} d’una pieza [Bi. Qu. Sd. As]. Prenda feme- nina d’andar per casa [PSil].
Pallabra del mesmu aniciu que cat., cast. y port. <i class="della">bata</i>, ensin dulda del mesmu orixe que l’arabismu asitiáu tamién nel fr. <i class="della">ouate</i>(TEST)
|
(DCECH s.v. bata; DEEH s.v. batt; DA s.v. bata).
|
|||
batacazu, el* 📖: batacazu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+bataquezu [Mi]. +bazaquezu [Mi. Ay]. //baltracazo [“de Valdés al Eo” (Eo)].>(TEST)
|
Cast. batacazo [/Eo/]. Llombada [Ay], golpe [Mi].
|
Quiciabes d’una metátesis de baquetazu (cfr.) como proponen Corominas-Pascual pal castellán batacazo (DCECH s.v. batacazo), ensin dulda favorecíu pola presencia de continuadores del llat. battuere (EM). |
||
batacoxar 📖: batacoxar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Batir [DA].
|
Cfr. batacoxu. |
||
batacoxu, el 📖: batacoxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Tazu de madera que se tira de lloñe a un res pa que fuxa [Ca]:
<i class="della">Allindiando</i>(TEST)
|
tiró-y un batacoxu a la vaca [Ca].
|
Quiciabes una amestanza del verbu BATTUERE ‘batir’ (EM) y d’un despeutivu de tacu → tacaxu o *tacoxu. D’equí iguóse ast. batacoxar (cfr.). |
||
batalla, la 📖: batalla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<batal.la [Pzu].>(TEST)
|
Cast. batalla [Xral. Pzu].
|
|
Del llat. BATTUĀLIA (EM s.v. battuo) pero pente medies d’un occitanismu que tamién xustifica’l cast. batalla (DCECH s.v. ba- talla) darréu que, n’otru sen, nun s’entendería nin n’ast. nin en cast. un resultáu con [ʎ] pa LJ (GHLA 230). Con too la docu- mentación medieval del dominiu ástur ufierta la grafía “ll” que nun dexa saber si trescribe [ʎ] o [y]. El datu de Courias paez qu’aconseya ver un resultáu con [y] lo que sedría un bon en- contu pa considerar la esistencia d’un vieyu resultáu autóc- |
|
batallar 📖: batallar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Dar guerra, dar que facer [R].
|
Cfr. batalla. |
||
batallosu, a, o 📖: batallosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<b class="della">batallosu,</b>(TEST)
|
a, o Belicosu [JH].
|
Cfr. batalla. |
||
batallu, el* 📖: batallu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
//<i class="della">Batallos</i>(TEST)
|
blancos ‘fabes blanques’ [Mar].
|
Cfr. batalla. |
||
batán, el 📖: batán🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">batán</i>(TEST)
|
[Pa. Ay. Sm]. Martiellu antiguu movíu por agua y emplegáu na forxa del fierro y pa llavar, machacando, colches de texíu grueso [Tox]. Máquina con mazos grandes de madera emplegados pa martiellar los paños [Ri]. 2. Edificiu onde s’asitia’l batán [Ri]. 3. Charcu con agua y barru [Ca]: ¡Vaya batán qu’hai en camín! [Ca]. 4. Entremez d’idees y pensamientos que se tien nun momentu determináu na cabeza [Ca]. 5. Follón, enguedeyu [Pr. /PCastro/]. 6. Traxín [Pa. Pr]. 7. Desorde, agobiu [Vv]. 8. Trabayu acumuláu ensin facer [Vv]: Tráese un batán enorme con esto de la boda de la h.iya [Pa]: Alpenzó a llegar xente y ¡vaya batán que s’armó naquella casa! [Vv]: Mira qué batán de ropa suciu tengo ensin llavar [Vv]: Tovía nun vieno l’obreru, col batán que tenemos nel taller [Vv]: Esta casa ya’l batán ‘esta casa ye de munchu trabayu, ye de munchu movimientu’ [Pr].
|
Pallabra de posible aniciu arábigu y asitiada nos dominios his- pánicos (DCECH s.v. batán; DA s.v. batan) qu’ente nós con- tiende col concurrente pisón (cfr.). De toes maneres nun ha escaecese (Alvar 1949: 50; Gutiérrez 1979) almitir pelo menos l’influxu de los continuadores del llat. BATTUERE ‘dar golpes’ (EM). Sobro batán féxose’l nome d’oficiu bataneru (cfr.), que se conseña tamién n’otros dominios (Martínez Me- léndez 1995: 38), asina como’l verbu abatanar ‘machacar el batán les teles’ (cfr.). El nome tamién ufre dalgún testimoniu toponímicu (TA 607; ADLA 27); tamién documental, asina nel sieglu XVIII nes respuestes al Catastro del Marqués de la En- senada na so contestación 17 del conceyu teberganu de Val- decarzana (Teberga), etc. |
||
bataneru, el* 📖: bataneru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+bataniru [Ay].>(TEST)
|
El qu’abatana [Ay].
|
|
Cfr. batán. |
|
batanga, la 📖: batanga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Palu de vela [Tz. Lls (Barriuso: barcos 221)].
|
Pescanciamos qu’ha entendese al empar del cast. batanga “cada uno de los refuerzos o balancines de cañas gruesas de bambú que llevan a lo largo de los costados las embarcaciones filipinas” (DRAE s.v.). Posible castellanismu modernu (DRAE). ¿Quiciabes un préstamu en rellación col ingl. BAT ‘palu’? |
||
bataquiar 📖: bataquiar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Lluchar, esguedeyase [Vd (i)]: <i class="della">Ta</i>(TEST)
|
siempre bataquiando col sou hermanu [Vd(i)]: Ta tol día bataquiando con esi asuntu [Vd (i)]: ¡Venga bataquiar colo que-y pasóu! [Vd].
|
|
||
batarueta, la 📖: batarueta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Riña, discusión [Sl]: <i class="della">Tienen tal batarueta armada que nun hai</i>(TEST)
|
quien entre naquella casa [Sl].
|
|
||
batata, la 📖: batata🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Pataca [Mar].
<ident class="della" level="1"></ident>Términu, como <i class="della">patata</i>(TEST)
|
y pataca, d’orixe amerindiu (DCECH s.v. batata).
|
|||
bate, el 1 📖: bate🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
(TEST)
|
|
|||
bate, el 2 📖: bate🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<ident class="della" level="1"></ident>Ferramienta de fierro con mangu de madera inxertu nel centru nuna parte con final aguzáu y na otra roma pa poder dar gol- pes [Murias: <i class="della">Vocabulariu</i>(TEST)
|
53].
|
|
||
batea, la 📖: batea🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">batea</i>(TEST)
|
[Pa]. Palancana [Lln]. Cubetu anchu y baxu [Os]. Barcal [Cl. Pa].
|
|
||
batedera, la 📖: batedera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><batidera [Psil. Cn. Oc. /Eo/. Tor]. batiera [Xx]. bateyera [Vg.
<ident class="della" level="1"></ident>/Mánt/. JH]. //batedeira [Mánt].>(TEST)
|
|
[PSil. Oc. /Eo/. Tor]. Ferramienta d’una media lluna, de fie- rro, asitiada nel cabu d’un mangu llargu [Cn]: Amásame un poucu de cementu cola batidera a ver si remato esti trabayu [Cn]. 2. Tabla de la lancha o bote de popa y proa [JH]. 3. Asientu o últimu bancu de la popa de la lancha [Xx]. 4. Popa de la lancha [Xx].
Podría tratase d’un términu en rellación bater (cfr.) o batir, esto ye, bate(d)era o bati(d)era, d’u surdieron los actuales batiera y bateyera, ésti con -y- antihiática. |
||
“batedor” 📖: “batedor”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
Cfr. batidor.
|
|||
batel, el 📖: batel🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Balsa de cañes ataes, perllixera, a la que xube’l pescador cuando tien qu’estirar la rede en sitios onde l’agua cubre [VCid]. 2. Baturiciu [Ay]: <i class="della">¿Qué</i>(TEST)
|
batel ye isi? [Ay]. //-es ‘vaivenes’ [Md]. ‘vueltes rápides que dan les persones na cama’ [Md]. //Dar bateles ‘xirar, dar vueltes’ [Sm].
|
|
cfr.). |
|
batellada, la* 📖: batellada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<batel.lada [Md].>(TEST)
|
Golpe de dolor fuerte, torzón [Md].
|
En relación a batalla (cfr.) con bater (cfr.). |
||
batenoriella 📖: batenoriella🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">Andar de batenoriella </i>‘andar d’un sitiu pa otru entainando, naguando por facer munches coses al empar’ [Ca].
Quiciabes una amestanza del verbu <i class="della">bater</i>(TEST)
|
(cfr.) + preposición en (cfr.) + nome oriella (cfr.), construcción que s’asemeya a otres qu’apaecen n’exemplos como nos nomatos documentaos, batepía ‘bate pie’, “batesella” ‘bate siella’ (cfr. bater), batibarra ‘bate barra’ (cfr.).
|
|||
bater 📖: bater🏗️: NO ✍️: NO |
<batir [Ac. Ri. Pr. LBlanco. Tor].>(TEST)
|
Cast. batir [Ac. Ay. Ri. Qu. Tb. Sm. Bab. PSil. Cd. Pr. Cv. Tox. Oc. Arm. Tor]. Aballar, mover [Pr] líquidos [Qu]. 2. Esparder cuchu en prau cola pala [Bab]. 3. Recorrer el monte pa conte- ner una bestia [Tor]. 4. Abatir. 5. Abater. //-se ‘engardise, amarrase’ [Ac. Pr]. //Batir el cobre ‘tratar dalgún negociu con mala fe y empeñu’ [LBlanco].
|
|
Del llat. BATTUERE ‘dar golpes’, ‘bater’ (EM; OLD), pallabra de posible aniciu célticu (TLG 23), con continuación románica (REW; DÉRom-1 s.v. */’batte-e-re/) ya panhispánica (DEEH s.v. *battere), siguió ast. bater o batir qu’amuesen una inseguranza na seleición conxugacional. Tamién conocemos les variantes verbales ast. abater (cfr.) y abatir (cfr.) anque güei ufran de- lles diferencies léxiques acordies cola destremación fónica. La a- entiéndese dende la variante seronda de battuere documen- tada como abbatuere na Llei Sálica (EM s.v. battuo). El verbu abater caltién la idea averada a ‘dar golpes’ no que paez una de les sos consecuencies ‘desfacer’(§2), ‘tirar’ (§1) y ‘sacar rendimientu (por golpear o trabayar)’ (§3); de ‘dar golpes’ sigue *‘cansar’ → ‘debilitase’ (§4). Pelo que se refier a la es- presión batir el cobre paez claro qu’ha entendese dende la idea primera de ‘golpiar’ pero onde se llogra un matiz espreciatible por tratase d’un facer qu’enllaza col falseamientu de moneda como nidiamente se ve nel testu que reproducimos del Fueru Xulgu y se llee en dellos usos participiales del tipu moneda abatuda (cfr. abatíu, ida, ío). L’ ast. nun pue entendese dien- tro de la observación de Corominas-Pascual cuando conside- ren el continuador de battuere “de vida poco vigorosa en cast. y port. (...) mucho menos que en los demás romances” (DCECH s.v. batir). En rellación con un participiu de bater féxose ast. batidura (cfr.); continuador del participiu de presente ye l’ast. batiente (cfr.). Del verbu llat. DĒBATTUERE (anque namái se conseñe con sentíu obscenu) siguió ast. *debater que se caltién curtiamente nel deverbal debate (cfr.). Tamién ufre l’ast. un niciu del llat. COMBATTUERE > ast. combater (cfr.) y de lo qu’hebo ser l’amestadura col prefixu RE-, arrebater (cfr.) y rebatir (cfr.) toos ellos semánticamente aceptables bien nel so sentíu reutu bien nel figuráu. Deverbal de la variante rebater ye ast. rebate (cfr.). Sobro ast. bater o batir cola amestanza del elementu continuador del diminutivu -UCC féxose’l verbu batucar (cfr.) y abatucar (cfr.) los dos fácilmente xustificables fónica y semánticamente. Tamién col diminutivo-despeutivu
-ux- féxose ast. batuxar (cfr.) que, col prefixu EX- > es-, dio nacencia al ast. esbatuxar (cfr.). Un casu paralelu úfrelu l’ast. esbatuyar (cfr.) anque agora nun se conseñe’l primitivu verbu
*batuyar pero sí esbatullar (cfr.); l’ast. esbatuir (cfr.) podría continuar una formación previa *esbatuyir, llueu con perda de
-y- (como buyir → buír). Col mesmu prefixu apaecen otros verbos tamién rellacionaos con BATTUERE: esbatizar ‘cansar’, ‘fatigar’ [/Eo/], esbaticuayar (cfr.), quiciabes cola amestanza de cuayar (cfr.). Amás d’otros términos en rellación con bater, esti verbu conséñase en toa una riestra d’amestances como somos a ver en baticola (cfr.), batibarra (cfr.), baticol (cfr.), baticuela (cfr), baticuelma (cfr.), baticuelmu (cfr.), batifondu (cfr.), batiola (cfr.), bativoléu (cfr.). |
|
bateríu, ida, ío* 📖: bateríu🔤: , ida, ío* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<baterida [Am].>(TEST)
|
Que sal tuera o tuexa una y otra vez ensin quedar preñada (la vaca) [Am].
|
Términu en posible rellación con BATTUERE > ast. bater (cfr.) verbu que non sólo significó ‘batir’, ‘golpear’ sinón que llogró los valores semánticos de futuere (o *FUTTUERE) ‘foder’ (EM s.v. battuo y futuo). Sobro bater foi posible un paralelu *bate- rir con un participiu responsable del términu que comentamos. Cola amestadura del suf. -ĪCIA algamóse l’ast. bateriza (cfr. ba- terizu, a, o). |
||
baterizu, a, o* 📖: baterizu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<bateriza [Cl].>(TEST)
|
Zorra, lluniega, que nun preña (la fema) [Cl].
|
Cfr. bateríu. |
||
bateyera, la 📖: bateyera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. batedera.
|
|||
batiada, la 📖: batiada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Midida de lo que llevaba una batea [Lln].
|
Cfr. batea. |
||
batibarra 📖: batibarra🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">A</i>(TEST)
|
batibarra ‘a montones’ [AGO]. {A batiborra ‘abondo’ [LC], ¿podría ser un tracamundiu por batibarra? En realidá la fonte d’información de lo que precede paez que podría ser el testu del sieglu XVIII que sigue darréu}: Hay pescades como borra, xardón á taca retaca, cóngrios á trompa talega: vesugos á farta farta, meros á tente bo- nete, aguyes á vati barra, morenes á zurriburri [Glorias Ast 165]
|
|
||
baticol, el 📖: baticol🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>batah.ol [Ca].>(TEST)
|
|
|||
baticola, la 📖: baticola🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">baticola</i>(TEST)
|
[Ay]. Pieza delgada de cueru que suxeta la siella de montar metiéndola baxo la raíz del rabu de la caballería [Lln. Tb]: L’albarda nun l.leva baticola [Tb]. Correa de l’albarda qu’arrodia’l rabu del burru [Lln].
|
|
||
baticuela, la 📖: baticuela🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Barru perbatío pol agua y por tar perpisao [Ay].
<ident class="della" level="1"></ident>D’una amestanza del verbu <i class="della">bater</i>(TEST)
|
(cfr.) con otru elementu, cuela, que paez asemeyáu al que vemos en baticol (cfr.), esto ye col o h.ol averáu a cuelma, cuelmu qu’alvertimos nel tamién compuestu con bater → baticuelma (cfr.), baticuelmu (cfr.). De mano podría albidrase que se trata de simples coincidencies fóniques pero en baticuelmu, baticuelma abulta qu’esixen ver un compuestu onde cuelmu ‘paya’ (cfr.) fai entender que l’actual baticuelma, baticuelmu (‘barru perbatío pol agua o perpisao’) nun ye namás qu’una xeneralización de ‘golpeáu’, ‘perpisáu’ (como güei se caltién nel ast. cuelma ‘paliza’), restrinxida llueu al barru. Nun sedría imposible entender baticol y batih.ol como variantes de baticuelmu pero bien ceo, nuna dómina anterior a la
|
formación del diptongu secundariu o analóxicu que sigue a CŬLMUS > cuelmu (cfr.). |
||
baticuelma, la 📖: baticuelma🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
baticuelmu, el* 📖: baticuelmu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><baticuelmo [Mi].>(TEST)
|
|
|||
batida, la 📖: batida🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<batía [Ay].>(TEST)
|
Batida, carrera p’abater animales [Ay].
|
2. Engarrada [Pr]. 3. Ataque fechu de pallabra [Pr]. Deverbal del ast. bater (cfr.), dende’l participiu débil femenín. |
||
batidera, la 📖: batidera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. batedera.
|
|||
batidor, ora 📖: batidor🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<b class="della">batidor,</b>(TEST)
|
ora Que bate [JH].
|
Cfr. batidor. |
||
batidor, el 📖: batidor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Ferramienta p’aballar o bater [JH]. 2. Peñe de púes fines y rales [Rs. Pa. Qu. Sm]. Peñe de púes mui fines y xuntes [Pr]. Tipu de peñe [Tb. Cd].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Pedro</i>(TEST)
|
Perez batedor del oro 1263(or.) [ACL/406]
|
Ye perclaro que se trata d’un términu en rellación col ast. bater (cfr.) como tamién s’alvierte nel ax. correspondiente batidor, ora (cfr.). Nel mesmu podría entendese’l medieval batedor, tamién asitiáu nel dominiu castellán (Martínez Meléndez 1995: 722). |
||
batidura, la 📖: batidura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición de <i class="della">bater</i>, mover o aballar pa qu’espese o licúe daqué [JH].
En rellación etimolóxica col participiu de <i class="della">bater</i>(TEST)
|
(cfr.), batida
|
cola amestanza del suf. -ura.. |
||
batiente, el 📖: batiente🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Maderu de la portella col que xira ésta pente medies d’un peón que tien nel cabu inferior [JH]. Caúna de les dos pieces de madera a que se suxeta la canciella pa xirar y zarrar [Ri. Tb]. Pieza vertical de los dos llaterales de la canciella [Qu]. Maderu en que se detién y bate la portiella [JH]. 2. Postigu de ventana y puerta [Tox]. Caúna de les dos partes en que se xebra una puerta o ventana [Pr]. Xamba [Mar]. 3. Quicial, quiciu [JH]. 4. Pieza de madera, allugada dientro de la <i class="della">eimina</i>(TEST)
|
na parte d’atrás que val p’amortiguar los güelpes de los mazos y torgar que ruempan les teles [Oc].
|
5. Tueru tresversal o pequeña estaquera pa parar los bolos cuando se xuega al rodáu [Vd]. 6. Modalidá del xuegu de bolos [AGO]. Del participiu de presente del verbu bater (cfr.) nominalizáu. |
||
batifondu, el 📖: batifondu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<batifondiu [Mi.>(TEST)
|
Revuelu, desorden, baturiciu [Mi. Sm. PSil].
|
Posible compuestu de bater (cfr.) con un segundu elementu qu’ha entendese dende’l nome ast. fondu, ‘que bate’l fondu’. |
||
batiola, la 📖: batiola🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Enllaz de les apostures y onde s’afiten les h.arcies de los palos de la embarcación [Llu].
Posiblemente d’una amestanza del verbu <i class="della">bater</i>(TEST)
|
(cfr.) col castellanismu ola, variante de fola (cfr.). El problema ye qu’esta propuesta perallóñanos de lo que sedría’l so avera- mientu
|
del cast. batayola, cat. batallola, etc. que paecen en re- llación con batalla (DCECH s.v. batalla), perdiscutible. |
||
batismu, el 📖: batismu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">bautismo</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. bautismu. |
||
batíu, el 📖: batíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<{Ensin tilde en Llomb]}>(TEST)
|
Torbolín d’agua y nieve [Llomb].
|
2. Cast. batimiento [JH]: Llo mesmo ye pa un fregáu que pa un batíu [JH]. 3. Alimentu líquidu fechu de destremaes sustancies batíes y entremecíes, que se toma xeneralmente fríu [Ri]. Nominalización del participiu débil masculín de bater (cfrr.). |
||
bativoléu, el 📖: bativoléu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<batavoleo [Ay]. batavuléu [Cn. Cv]. bativoleo [Ll].>(TEST)
|
Traxín pergrande nuna casa [Ll].
|
Cast. bataola [Ll. Tor]. 2. Menéu, zurra o tunda [Vd]. Xiringón, movimientu bruscu [Cn]. Pegóu-y un batavuléu que lu dexóu temblando [Cn]. 3. Bamboléu, vaivén, especialmente nos cuerpos colgaos [Cv]. Emburrión que se da a un cuerpu pa que bambolee [Cv]. 3. Cast. escaramuza, aplagoriu [Lln]. //Abrir la puerte y entrar de batavoleo ‘entrar ensin permisu’ [Ay]. //Marchar de batavoleo ‘marchar airadamente’ [Ay]. Posible amestadura de bater (cfr.) + nome (voléu). |
||
bato 📖: bato🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">Más</i>(TEST)
|
tochu que bato dizse espreciatiblemente d’una persona [Lln (P)].
|
Podría tratase d’un vieyu nomatu, lo mesmo que vemos nel equivalente batobao (cfr.). De nun ser asina sedría un prés- tamu, quiciabes inxeríu nel dominiu apocayá como dexa al- vertir la terminación en -o nuna fastera que, sistemáticamente, tiende a xeneralizar -u átona a lo cabero pallabra. Con too pes- canciamos que’l citáu bato ha tenese por préstamu del caste- llán, llingua onde bato ‘tontu’, ‘rústicu’ [a diferencia d’otres esplicaciones (DCECH s.v. bato)], podría ser un vasquismu con- tinuador del llat. FATUUS, -A, -UM (PE1: 32). Nel mesmu sen d’interpretar F- > b- habríen considerase tamién los términos ast. baturru, cast. batueco, con sufixu diminutivo-despeutivu, pues, al nuesu entender xustifíquense meyor que dende’l neo- árabe BAŢŢ (DA s. v. pato; ADLA 50). |
||
batobao 📖: batobao🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">Más</i>(TEST)
|
tochu que batobao dizse espreciatiblemente d’una per- sona [Lln (P) = bato].
|
Cfr. bato. |
||
batoretiar 📖: batoretiar🏗️: NO ✍️: NO |
Falar allocadamente, discutir [Sb].
Quiciabes sía un verbu fechu sol llat. BATTUERE o, quiciabes, dende’l castellanismu de ruin raigañu ástur <i class="della">bato</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
batucar 📖: batucar🏗️: NO ✍️: NO |
<abatucar [Ar (LLA)].>(TEST)
|
Batir entainando [GP].
|
2. Columbiar, dar golpes [Ar (LLA)]. Cfr. bater. |
||
batudu, el 📖: batudu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Repla que se forma na cai al llover [Vg]. 2. Masa o papes que se faen con farina, lleche y güevos pa llograr dellos postres [Sm]. Masa de la que se faen <i class="della">fichuelas</i>(TEST)
|
y feisuelos [Cruce]. Masa de farina y agua [PSil]. 3. Comida de dellos animales onde s’amiesta agua caliente y salváu [Vg. Arm. Llomb]. 4. Salsa con que s’adoben delles partes del gochu enantes de curales [Sm].
|
|
cfr. bater), cola xeneralización de la terminación del sufixu concurrente en -UTUS, -A, -UM. Na nuesa documentación medieval caltiénse dalgún niciu del usu participial y la nuesa toponimia ufre dalgún exemplu de continuador nominalizáu en -uda, así La Batuda (Ri) [TA 607]. |
|
batulaix, el 📖: batulaix🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Comida iguada pa cenar, fecha col potaxe que sobra de la xinta, al que s’axunta daqué agua y sopes de pan [Sm].
|
Cfr. batura. |
||
batuliar 📖: batuliar🏗️: NO ✍️: NO |
<batullar [Villah].>(TEST)
|
Mover, bascular [Lln]. //-se ‘movese dientro d’un cacíu’ [Lln].
|
Quiciabes variante de batullar (cfr.). |
||
batullar 📖: batullar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Revolcase en suelu [GP].
|
2. Movese l’agua d’un cacíu saliendo d’él [Pa (= esbatullar)]. Axitar, mover [Villah]. Cfr. batura. |
||
batura, la 📖: batura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Espaciu llibre pa movese o trabayar nél [Cv].
Formación en -ŪRA n’amestanza con una formación en rellación con <i class="della">bater </i>(cfr.). Dende <i class="della">batura </i>(*‘lo que se bate’ → ‘sitiu onde se da movimientu, onde se bate’) foi posible llograr
<ident class="della" level="1"></ident>un nueu verbu *<i class="della">baturar</i>(TEST)
|
(→ *batular) → *baturiar → batuliar (cfr.); dende equí llógrase la variante batullar (cfr.) onde la [ʎ] ye frutu de la palatalización secundaria de la yod romance. Col prefixu EX- > es- foi posible facer el verbu esbatullar (cfr.).
|
|
||
baturate 📖: baturate🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Bona cantidá de trolla o llodu [Vg].
<ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes una formación llograda dende ast. <i class="della">batura</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
baturizu, el 📖: baturizu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><baturiciu [y Sr].>(TEST)
|
|
|||
baturru, a, o 📖: baturru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
|
|||
batuxar 📖: batuxar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Chiscar [Tox (= esbatuxar). /Eo/].
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">bater</i>(TEST)
|
||||
baucín, el 📖: baucín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
baucinera, la 📖: baucinera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Guañera, furacu grande na parede de los praos per u pasa l’a- gua pa regar [Vg].
<ident class="della" level="1"></ident>D’un deriváu. del llat. <i class="della">bucca</i>, -<i class="della">ae </i>‘boca’ (EM; OLD), ‘cavidá asemeyada a la de la boca’ (ABF), esto ye, <i class="della">buccina</i>(TEST)
|
y bucina (OLD), cola amestanza del femenín del suf. -arius, -a, -um. Dende *BUCCINARIA siguió ast. *boucinera, con vocalización del primer elementu de -CC- (GHLA 156), onde la inseguranza del vocalismu átonu caltuvo la variante que paez más arcaica baucinera (GHLA 54). Al empar hebo dase a la vera d’esi tér- minu, el llat. bucinus (EM; OLD) con una variante *BUCCINUS > boucín (xunto a baucín) > bocín o bucín que se caltién na acei- ción de ‘boca de la botella’, restricción del previu ‘cavidá’,
|
|
||
baudil 📖: baudil🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Tragón, que nun fai más que pensar en comer pero non en trabayar [Oc].
<br class="della">Posible variante arcaizante (por cuenta’l caltenimientu del diptongu decreciente) de <i class="della">bucil</i>(TEST)
|
(cfr. bocín), que tamién lo ye de baucín (cfr.), bucín (cfr. bocín). Entiendo que baudil ‘tragón’, con tracamundiu de dentales, mantién una referencia al conductu bucal per onde se pasen o traguen los alimentos.
|
|||
baúl, el 📖: baúl🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bagul [Bab. PSil. Oc]. bayul [Bab].>(TEST)
|
Cast. baúl [Bi. Qu. Tb. Bab. PSil. Oc].
|
Del fr. BAHUR ‘baúl’ quiciabes pente medies del cast. onde se conseña per vez primera a lo cabero’l sieglu XV (DCECH s.v. baúl). Dende equí féxose’l verbu *embaular ‘meter en baúl’ (cfr.) d’u siguió desembaular ‘parir’ faciendo comparanza ente ‘salir de la barriga’ y ‘salir del baúl’. ast. bagul, ufre una -g- an- tihiática. |
||
baulaque, el 📖: baulaque🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<badulaque [R].>(TEST)
|
Gran cantidá de coses en desorden [Vv]. 2.
|
Compuestu de ca- chinos d’asadura que solía comer la xente d’ilesia [R]. 3. Per- sona de curtiu provechu [R]. Quiciabes pariente del cast. badulaque “nombre de varios manjares formados con la mezcla de diversos ingredientes” que Corominas-Pascual consideren d’orixe nel mozarabismu *berdolaga con aniciu nel llat. PORTULACA (DCECH s.v. badulaque). De toes maneres nun sedría imposible alvertir daqué influxu del verbu bater (cfr.) y más entá si almitimos la perda inaguardable de la -t- nun exemplu como batuliar → bauliar (cfr.). |
||
bauliar 📖: bauliar🏗️: NO ✍️: NO |
Echar fumu al ferver [Lln].
Podría tratase d’una variante del ast. <i class="della">batuliar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
bauprés, el 📖: bauprés🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<moprés [y LMA].>(TEST)
|
Cast. bauprés [Llu]. Palu de l’arboladura que sal oblicuu pela proa del barcu [LMA].
|
Del fr. BEAUPRÉ y ésti del alemán (DCECH s.v. bauprés). García de Diego dulda ente esta propuesta y la que parte del ingl. BOWSPRIT (DEEH). |
||
bauríu, el 📖: bauríu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Ecu [Oc].
Posible deverbal masculín de *<i class="della">baborir</i>, verbu qu’habría tenese como variante de <i class="della">baboriar </i>(cfr.) na llarga llista d’equivalentes verbales en -<i class="della">ir</i>, -<i class="della">ar</i>(TEST)
|
o -iar. Cfr. baboriar.
|
|||
bausada, la 📖: bausada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cfr. <i class="della">babosada</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
bautismu, el 📖: bautismu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<batismu [JH].>(TEST)
|
Cast. bautismo [Lln. Tb. JH].
|
|
Del llat. BAPTISMUS, semicultismu, con vocalización de la con- sonante posnuclear (bautismu) o, más entá, cola so perda (ba- tismu). |
|
bautizar 📖: bautizar🏗️: NO ✍️: NO |
<boutizar [Md]. butizar [Md. Oc].>(TEST)
|
Cast. bautizar [Xral]. 2. Dar nome a una cosa [Ri. Tb]. 3. Echar agua al vinu {fam.} [Ac. Ri].
|
|
Del llat. BAPTIZĀRE (REW; DEEH) d’aniciu griegu, ensin dulda semicultismu con vocalización de la consonante posnuclear anque s’alvierte tamién la so perda (batizado). |
|
bautizu, el 📖: bautizu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<boutizu [Md]. butizu [Md].>(TEST)
|
Cast. bautizo [Xral]. Ceremonia del bautizu [Xral].
|
Del llat. BAPTIZO, primera persona del sing. del pres. de ind. de baptizāre, nominalizada como pasa nel ast. arrenunciu (cfr.) y caltenida como semicultismu por cuenta’l vocalismu deuterotónicu. |
||
baxa, la 📖: baxa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///baja [Ac].>(TEST)
|
Disminución del preciu [Tb. Sm. JH. Xral.]: Con esta baxa nun s’aguanta [Tb]. 2. Cese (nel trabayu, nuna sociedá) [Xral]. 3. Documentu que conseña un cese [Xral]. //Tar de baja ‘tar lliberáu del trabayu por informe médicu’ [Ac].
|
|
cfr.). Dende’l participiu débil foi posible’l llogru de dellos derivaos con incrementación sufixal como baxadera (cfr.), baxaderu (cfr.), baxadoriu (cfr.), baxadura (cfr.). |
|
baxada, la 📖: baxada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<abaxaa [y JH]. baxá [Ay]. ///bajada [Vg].>(TEST)
|
Cast. bajada [Xral. Cg. Ay. Tox. /Eo/. JH]. 2. El sitiu baxu o fondu [JH]. La parte más baxa d’una finca o monte [Vg]. 3. Disminución del preciu [Tb]: Con esta baxada de los xatos nun s’aguanta [Tb]. Cfr. baxa.
|
|||
baxadera, la 📖: baxadera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<baxaera [Ay].>(TEST)
|
Aición y efeutu de baxar [Tb].
|
2. Sitiu per onde se baxa [Cb. Ay]. 3. Atayu cuestu [Ay]. ///Entre la baxaera, la subiera y la comeera pásase la vía entera [Ay]. Cfr. baxa. |
||
baxaderu, el* 📖: baxaderu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<abaxaderu [JH]. baxadeiru [Md].>(TEST)
|
Senderu per onde pue baxase [JH]. Sitiu per onde se baxa [Md]. Sitiu amañosu pa baxar [Md].
|
Cfr. baxa. |
||
baxadoriu, el 📖: baxadoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Sitiu per onde se baxa [Md].
|
2. Sitiu amañosu pa baxar [Md]. Cfr. baxa. |
||
baxadura, la 📖: baxadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Baxada, sitiu per onde se baxa [JH].
|
Cfr. baxa. |
||
baxamar, el/la 📖: baxamar🔤: , el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) |
<el baxamar [PVeiga].>(TEST)
|
Cast. bajamar [PVeiga. /Mánt/]: El baxamar ya a las tres de la tarde [PVeiga]. //A baxamar ‘a marea baxa’ [Xx]. ///A la baxamar vense toles piedres ‘cuando s’alvierte cómo ye una persona entós conozse perdafechu, lo bono y lo malo’ [LBlanco].
|
Amestanza del verbu baxar (cfr.) col nome mar (cfr.). |
||
baxamientu, el* 📖: baxamientu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><abaxamientu [JH].>(TEST)
|
|
|||
baxar 📖: baxar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><abaxar [y Lln. y Ay. Pa. Cb. y Cg. Ac. Ay. Bab. y PSil. Cn (MG). JH. y R].>(TEST)
|
Cast. bajar [Xral]. 2. Humildar [Ay. Md. JH]. 3. Rebaxar [Cn (MG)]. 4. Abaratar [Tb. Md]: Las patacas nun baxan agora [Tb]: Esa mucher baxa’l pan un duru [Tb]. 5. Apear [Llg. Ay. Tb]: Báxome na siguiente pará [Llg]. 6. Menguar [Ay. Tb]: Díuse enforma, sí, baxóu [Tb]. //-se ‘baxase’ [Cb. Ac. Bab]. ‘inclinase, encorvase’ [Ay]. ‘humildase, despreciase’ [Ay]. ‘agachase’ [Ay]. //Baxar de la burra ‘convencer’ [Llg (= cayer de la burra)]: A ési nun lu baxes tu de la burra [Llg]. //Baxar el pantalón ‘defecar’ [Sm]. ///
|
|
||
baxederu, a, o* 📖: baxederu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<baxadeiru [Md].>(TEST)
|
Amañosu pa baxar. Cfr. baxa.
|
|||
baxel, el 📖: baxel🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cfr. <i class="della">vaxel.</i>(TEST)
|
||||
baxera, la 📖: baxera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<baxeira (<i class="della">sic</i>) [Sm]. ///bajeras [As].>(TEST)
|
Baxada, barga d’una cuesta [JH].
|
2. Enagües [Ri. Sm]: Vénsete los picos de la baxera [Ri]. 3. Saya peradornada [Ay]. 4. Foria [Ac]. //-as ‘visos de color’ [As]. ///Carpintiru faime un arca/fáimela con tapaera/que quiero meter en ella/los picos de la baxera [Ri]. Cfr. baxu, a, o. |
||
baxeru, a, o 📖: baxeru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<baxeira [Sm]. baxera [Lln. Bab]. baxeiru/baxera [PSil].
+baxiru/baxera/baxero [y Llg]. ///bajeru [Lln. VCid].>(TEST)
|
Cast. bajero [Lln. Pa. Cg. Ay. Bab. PSil. JH. VCid]. Baxu [Ac]: Tien el culu baxeru [Ac]: Sábana baxera [Pa]. D’abaxo [Cb. Ay]. Inferior [Pzu]. De la parte d’abaxo [Llg]: Nun punxi la saya baxera [Llg]. 2. En sitiu orográficamente baxu [Llg]. 3. (Sábana) d’abaxo [Lln. Pr]. //A lo baxero na parte baxa d’una tierra’ [Ac]. //Saya baxera ‘falda interior baxo’l vestíu’ [Pa. Cb. Cp. Ac]. ‘enagua, refaxu’ [Lln]. //Saya baxeira ‘enagua’ [Sm]. //Caer en sucu baxeru ‘venir a menos’ [Cg]. Cfr. baxu, a, o.
|
|||
baxeru, el 📖: baxeru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Falda baxo’l vistíu, enagües [Cl]. Saya que poníen les muyeres debaxo de la esterior [Pa].
Cfr. <i class="della">baxu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
baxez, la 📖: baxez🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<abaxeza [y JH]. baxeza [Md. /Eo/].>(TEST)
|
Sitiu baxu o fondu [JH].
|
2. Cast. bajeza [/Eo/. JH], fechu in- dignu vil [Md]. Cfr. baxu, a, o. |
||
baxín, ina, ino 📖: baxín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<b class="della">baxín,</b>(TEST)
|
ina, ino Dim. de baxu. Cfr. baxu, a, o.
|
|||
baxón, el 📖: baxón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">bajón</i>(TEST)
|
[Ay. Sm. Cv. /Eo/]. 2. Disminución nuna cantidá, nuna altura, nel aspeutu físicu d’una persona [Ri]. 3. Bache de la carretera [Ay].
|
Aum. de baxu (cfr.). |
||
baxu, a, o 📖: baxu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+bexu/baxa/baxo [Ay. Ri]. +boxu/baxa/baxo [y Llg]. baixu/a [Gr].>(TEST)
|
Cast. bajo [Xral] d’estatura [Llg. Ay. Ri]. 2. Ensin tacones [Xral]. 3. De curtia moral [Llg]. //Alv. Baxo ‘suave, en voz baxa’ [Ay. Lr (baxu)]. Debaxo [Xral]. //Bexu de rabera ‘ensin la curvatura que dellos animales tienen en rabu’ [Ri]. //Caer de la burra en baxu ‘dase cuenta de daqué que nun s’alvirtiere enantes’ [Tb]. ///Por riba y por baxu como Xuan Gargaxu [Lr]. Cuando ruxe la mar de Astuera, mete’l carru baxo la panera [LC]. {Delles monografíes nun son esplícites a la hora de señalar si se refieren al ax. o al alv.; son clares pa señalar l’usu alverbial [Lln, Cl, Llg, Ay (baxo), Sl, Sm (baxu), Cp (caer en baxu), Ac (carretera baxu va, en baxo, la fábrica baxo), Ll (baxo), Sb, Pr, Sl (embaxu), Tb (baixu, abaxu, perbaxu, al.labaxu, embaxu), Oc (dibaxo), JH (baxxo, per baxxo, per riba)]}.
|
|
Del llat. BASSUS, -A, -UM ‘non altu’, documentáu nes gloses (EM) y asitiáu nes llingües romániques (REW) ya hispániques (DEEH; DCECH s.v. bajo). L’ax. baxu pue alverbializase (baxo) y almitir delantre toa una riestra de preposiciones (a-, de-, em-, per-, etc.); tamién pue nominalizase, baxu, el (cfr.), como yá atopamos en documentu del sieglu XIV: Alffonso Martiniz el Baxo Pedro Garcia de Corias 1332(or.) [SP-II/92]. Sobro baxu fexéronse los términos incrementaos: baxeru (cfr.), baxera (cfr.), baxeza (cfr.), baxunu (cfr.), baxura (cfr.); tamién baxuga (cfr.) col suf. diminutivu -ŪCA (LLAA 103). Dase tamién un con- tinuador dim. en -ŎLUS > -uelu que güei s’alvierte nel intensivu rebaxuelu, a, o (cfr.). L’ast. baxar pue xustificase a partir del llat. *BASSARE, documentáu nel llat. medieval (EM) ensin ne- cesidá d’almitir un étimu *bassiāre (REW) qu’empobinaría a un resultáu *beixar > *bexar. |
|
baxu, el 📖: baxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">bajío</i>, bancu de sable [JH]. 2. Piedra que queda al descubiertu na mar al baxar la marea [PVeiga]. 3. Elevación del fondu’l mar que fai peligrosa la navegación [Cñ (Toponi- mia 95). Llu (i)]. //-<i class="della">os</i>(TEST)
|
‘les piedres baxes de la mar’ [Vd].
|
Cfr. baxu, a, o. |
||
baxuga 📖: baxuga🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
(Vaca) de cuartu traseru estrenchu [Cb].
|
Cfr. baxu, a, o. |
||
baxunu, {a, o} 📖: baxunu🔤: , {a, o} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {a,, o} |
Cast. <i class="della">bajuno</i>, <i class="della">bajo,</i>(TEST)
|
soez [“en varios concejos de Ast.” (Eo)].
|
Cfr. baxu, a, o. |
||
baxura, la 📖: baxura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///bajura [Os. Mar]}.>(TEST)
|
Cast. bajura [Tox. /Eo/. JH]. Fondigonada [Os. Mar]. //(Pesca de) baxura ‘pesca que se fai averao a la costa’ [Xx]. Cfr. baxu, a, o.
|
|||
bayeta, la 📖: bayeta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<baeta [Cd. Sm. Mar].>(TEST)
|
Cast. bayeta [Tb. Sm. Cd. Mar] de fregar [Lln]. 2. Xéneru de llana basto, col que se facíen faldes [Lln]: Sayas de bayeta [Lln].
|
|
cfr.). |
|
bayetón, el* 📖: bayetón🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<{Con posible percorreición de yeísta, “balletón”} [Llu].>(TEST)
|
Pieza p’amarrar los cabos de proa [Llu].
|
Cfr. bayeta. |
||
bayón, ona 📖: bayón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<bayona [Sb. Ay. Bard].>(TEST)
|
|
|||
bayona* 📖: bayona*🏗️: SI ✍️: NO |
<///<ident class="della" level="1"></ident>/bayones {Ensin categorizar y ensin anotar xéneru}.>(TEST)
|
Botes altes de goma que modernamente sustituyen dacuando a les madreñes [Md]. //Va arder Bayona [Pr (LC)].
|
|
||
bayu, a, o 📖: bayu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>(De color) castaño [Ac. Gr].
<ident class="della" level="2"></ident>a)
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">kauallum</i>(TEST)
|
uaium asinum et oues 934 (s. XII) [ACL/163]
|
kauallo uaio per colore 1012 (s. XII) [ACL/269] kauallo baio per colore 1031 (s. XII) [ACL/505] equum colore baio [1016-1045] (s. XII) [ACL/202]
|
Del llat. BADIUS, -A, -UM ‘bayu, color aplicao especialmente a los caballos’, ‘morenu’ (OLD; EM; ABF; DCECH s.v. bayo) como yá fe- xéremos ver (PE1: 101). Ye claro, per otru llau, que’l nuesu axe- tivu nun tien un res que ver cola vieya documentación de referencia toponímica: in territorio Uallio terras et senras 857 (s. XII) [DCO-I/23]. Cosa destremada sedría averiguar si nel nome asturianu bayu ‘bazu’ (cfr.) hai una sustantivación del masculín del ax. bayu, a, o y una aplicación cromática a la correspondiente víscera del cuerpu (DEEH; DCECH s.v. bazo I y II), collaborando a discutir la etimoloxía del ast. bazu (cfr.). |
|
bayu, el 📖: bayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bayo [Cñ. Llu. Mar].>(TEST)
|
Bazu [AGO]. Baxu vientre del gochu llueu de coráu [Mar]. Parte de la barriga del res, de carne perapreciao [Sr]: Quiero que m’eches del bayu [Sr]. Trozu de carne anchu y redondu de la pata del res, pegáu a la contra y al boliche [Llu]. 2. Babilla de les vaques [Cñ].
|
3. Paciencia, falta d’esmolimientu [Mont]. //-os ‘baxu vientre de los animales’ [Bard]: Los bayos del buei [Bard]. //No me lo lleva’l bayu ‘nun soi a soportalo’ [Lln]. //Tener munchu bayu ‘tener calma o paciencia desaxerada’ [AGO]. Cfr. bayu, a, o. |
||
bayucu, el 1 📖: bayucu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Dim. de <i class="della">bayu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
bayucu, el 2 📖: bayucu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Mazana ruina que queda en mazanal llueu de recoyer la collecha [Gr (Cv)]. 2. Castaña aplastada, namái corteya [Gr (Cv) = castaña zapatera].
Posiblemente d’una variante masculina formada analóxicamente sol continuador del llat. BACULA ‘baga pequeña’ (EM s.v. baca)>(TEST)
|
ast. *baya → *bayu cola amestanza d’un suf. diminutivo-despeutivu -ucu (cfr. magaya), el mesmu que vemos entrar na
|
formación del nome de dellos frutos como fayucu ‘baga de la faya’, fabucu ‘faba de ruina calidá’. |
||
bayuna, la 📖: bayuna🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Sebe de piornos [Vg]. 2. Conxuntu de gamayos de piornu que se recueyen nes tenaes cuando tán floríos pa comida de los animales pel iviernu [Vg].
Quiciabes dende’l célticu *<i class="della">bago</i>(TEST)
|
‘faya’ (TLG 22; DLG s.v. bagos) cola amestadura del suf. -ūna, *BAGŪNA ‘que s’asemeya a la faya’
|
> ast. baguna (cfr.) → *baúna → bayuna (con -y- epentética). El célticu *bago ‘faya’ foi supuestu pa encontar la etimoloxía de de- llos topónimos asturianos (Sevilla 1980: 34); anque resulta difí- cil caltenelo pa la totalidá de los propuestos nun sedría imposible que dalgún, como Baxinas, pudiere esplicase asina (PE3: 32). |
||
bayura, la 📖: bayura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<beyura [y Ay]. /////ballura [Villah. JH. D’Ábego. y AGO].>(TEST)
|
Riqueza [Llg], abondancia [Cg. JH. D’Ábego. AGO]: Tien bayura pero nun ye arrogante [Llg]. Abondancia [Villah. Cp. Ac. Ay. Ll. Pr], regalu [V1830]: Tien bayura de todo [Ac]: En to casa hai bayura [Cp]: Tener bayura [Cb]: Hai bayura de todo [Ac]. 2. Gran cantidá de lleche {que da la vaca}]. 3. Bona collecha [Ay]. 4. Llenura [JH. AGO]. ///Fame qu’espera fartura, non ye fame, ye bayura [LC]. Hambre que espera fartura ye baldura [Cñ (LC)] {Sofitáu nesti dichu ye posible que “baldura”, que conozo namái nesta única documentación, faiga falta tenelo por un lapsus d’escritura por bayura}.
|
|
Cfr. vellu, a. |
|
baza, la 1 📖: baza🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Cast. <i class="della">baza</i>(TEST)
|
[Xral]. //Facer baza ‘aprovechar una oportunidá’ [Sr]. //Meter baza ‘participar’ [Sr]. ‘aprovechar una oportunidá’ [Sr].
|
|
cfr.). |
|
baza, la 2* 📖: baza🔤: , la 2* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Términu conocíu pela documentación quiciabes con sentíu de ‘vasía, cacíu’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">por vna </i><i class="della">baça</i><i class="della">(TEST)
|
de buena plata que de vos rresçivi luego1390 [Espinareda/178]
|
Posible nominalización del fem. del axetivu llat. d’aniciu griegu BACCHĒIUS, -A, -UM ‘que pertenez a Bacu’ (OLD) quiciabes → *‘vasía pal vinu’, rellación fácilmente efectuada y que, pelo menos, yá se remonta a Isidoro de Sevilla cuando escribe de los cacíos pal vinu forzando daqué los fechos pa xustificar la so etimoloxía: Baccea primum a Baccho, quod est vinum, nominata, postea in usibus aquariis transit (Etimologías XX, 5-4). Pero entós esti baccea podría ser palla- bra d’aniciu célticu si ye que se trata d’una variante de bacca ‘cacíu d’agua’ (TLG 22) como almite García de Diego pal cat. bassa (DEEH) anque pa Corominas ye probablemente preindo- europea *BASSA o *BARSA (DECLC; PE2: 97). Quiciabes sedría aconseyable almitir o una doble acentuación bacchēia [bakéia] frente a baccea *[bákja] o dos anicios destremaos (¿ún griegu, otru célticu?) que xustificaríen, el primeru ast. bacía; el segundu ast. baza (cfr. baza 2). Esta suxerencia empobinaría a revisar l’asitiamientu de Corominas-Pascual que pensaben nun posible orixe ultrapirenaicu pal cast. bacía (DCECH); tamién el de Meyer-Lübke (REW s.v. baccea) y García de Diego (DEEH s.v. baccia y *BACCINUM) que nun faen la destremación que nós apuntamos y que, entós, vense obligaos a almitir dellos supuestos pa entender l’ausencia de nasal en bacía (cfr.). Un dim. de baza sedría ast. bacina (cfr.) y, al empar, bacica (cfr.) y bacicu (cfr.). Quiciabes dende un deriváu *bazal, con un dim. *bazalicu, -a pudo llograse’l verbu esbazalicar (cfr.). |
||
bazacada, la* 📖: bazacada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
Cfr. bazu. |
||
bazacáu, el 📖: bazacáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cayida mancándose muncho [Ay].
|
Cfr. bazu. |
||
bazacuada, la 📖: bazacuada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<mazacuada [Cb].>(TEST)
|
Llombada, cayida [Cb. JH]. Deverbal de bazacuar (cfr.).
|
|||
bazacuar 📖: bazacuar🏗️: NO ✍️: NO |
<mazacuar [Cb].>(TEST)
|
Cayer al suelu [Cb] ensin dase cuenta [JH].
|
Cfr. bazu. |
||
bazada, la 📖: bazada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aum. de <i class="della">baza</i>(TEST)
|
1 (cfr.). 2. Ganancia grande llograda na disputa de cualquier xuegu de cartes [An]: Fixenon una bona bazada [An]. Bon negociu [An]. Cfr. baza 1.
|
|||
“bazagón” 📖: “bazagón”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu que namái conocemos pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Gonçalo Rodriguez e</i>(TEST)
|
Alfonso Perez Bazagon moradores en Torze 1403(or.) [VC-II/135]
|
|
||
“bazarí” 📖: “bazarí”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu que conocemos pela documentación del Lleón y Sahagún de magar l’entamu del sieglu X (<i class="della">Bazariz, Bazarius, Bazarici, Bazari</i>, etc.) que “pueden proceder del nombre de oficio árabe BAZZĀR o del denominativo BAZARĪ, conteniendo algunos, bien sufijo propio de apellidos en -<i class="della">iz </i>(…), bien la terminación latina de n. de oficio -ARIUS>(TEST)
|
-ario” (Oliver 232) y que según m’abulta habría xustificase dende bazrí (cfr.). Desconozo si ast. “bazagon” (cfr.) ha entendese nel mesmu sen que’l nomatu “Bazarago” que tamién Oliver con- seña nel sieglu XII y XIII en Lleón en rellación con bazarí y bazrí (cfr.).
|
|||
bazcariar 📖: bazcariar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
bázcaru, el 📖: bázcaru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Zánganu, machu de l’abeya [Cv]. Inseutu asemeyáu a la viéspara pero de tamañu dos o tres veces mayor [Cv].
<ident class="della" level="1"></ident>Del llat. UASCULUM, -I ‘vasu pequeñu’ pero qu’en Palladius yá se conseña como ‘caxellu pequeñu (de les abeyes)’ (ABF), con continuadores románicos (REW s.v. vascǔlum). Esi mesmu usu pervése tamién nel sinónimu llat. medieval <i class="della">uascellum </i>(MLLM s.v. vascellum). Fónicamente alviértese, per vía semiculta, un casu más de tracamundiu de suf. diminutivu átonu -ŬLUS →
<ident class="della" level="1"></ident>-<i class="della">aru </i>(LLAA 103). Semánticamente pescanciamos que’l <i class="della">zánganu</i>(TEST)
|
recibe’l nome del sitiu nel que vive; un zánganu sedría, n’esencia, el que nun abandona’l caxellu, el que nun dexa’l trubiecu onde vive ensin problemes. Sobro bázcaru féxose’l verbu bazcariar (cfr.).
|
|||
bazcuyador, ora 📖: bazcuyador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">bazcuyador,</b>(TEST)
|
ora Que bazcuya [JH].
|
Cfr. bazcuyar. |
||
bazcuyadura, la 📖: bazcuyadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">bazcuyar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. bazcuyar. |
||
bazcuyar 📖: bazcuyar🏗️: NO ✍️: NO |
<{Posible percorrección de yeísta sedría “bazcullar” [Ac]}.>(TEST)
|
Mover, aballar [JH] l’agua que se lleva nun cacíu [Pr]: Si pones una fueya berza enriba l’agua yá nun bazcuya [Pr].
|
2. Chiscar [Sl] l’agua que se lleva nun cacíu al movese ésti [Ac. Ll. R. AGO]: Subía de la fonte ya bazcuyábame l’agua polas piernas [Sl]. 3. Verter [Sl]. Verter líquidu [Cñ]. Cfr. bazu. |
||
bazcuyu, el 📖: bazcuyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Movimientu, aballón [JH].
|
Cfr. bazu. |
||
“bazmete” 📖: “bazmete”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu que conocemos pela documentación del sur del do- miniu ástur:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">un</i>(TEST)
|
perpunto et un bazmete 1296(or.) [MCar-II/238]
|
|
||
bazorrada, la* 📖: bazorrada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bazorrá [Ay].>(TEST)
|
Sapada de focicu [Ay].
|
Cfr. bazu. |
||
bazote, el 📖: bazote🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. mazote.
|
|||
“bazrí” 📖: “bazrí”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación medieval na aceición ‘de Basora’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">dono</i>(TEST)
|
etiam frontales pallas azitaras auro textas greciscas ba- cris et sirici lineique 812 (s. XII) [DCO-I/10]
|
|
||
bazu, el 📖: bazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<baciu [y Mar]. +bezu/bazos [Ay].>(TEST)
|
Cast. bazo [Lln. Cl. Pa. Ac. Ay. Tb. An. Pr. Mar]. Cast. ijada [Cb]. Vacíu del cuerpu [Cb. JH]. 2. Pan moreno fecho con un entremez de farina de centén y trigu non candial [Mar (/baciu ‘bazu’)]. 3. Tranquilidá, impasibilidá [Ac. Cd]. //Tener bazu ‘ser tranquilu’ [Pa. Pr. Sm]. ‘aguantar daqué non prestoso d’una manera despreocupada, insensible’ [Xx]. ‘tener manga ancha’ [Sr. Pr]. ‘tener pocos escrúpulos’ [Llu. Sr]. //Nun lo lle- var el bazu ‘nun ser a tolerar daqué o a facer cosa asemeyada’ [Sr. Tb].
|
Posiblemente d’una variante del llat. *BASUS ‘rufus, niger’ conseñáu nuna glosa seronda [CGL V 170, 28 (EM s.v. *basus)] términu que podría xustificar semánticamente ast. bazu, cast. bazo, port. baço por razones de tipu cromáticu. De toes maneres, Corominas-Pascual que parten del llat. BADIUS ‘que tira a encarnáu’ (DCECH s.v. bazo I, bazo II), camienten que, al ser la conseñación de basus nel sieglu VIII hispanu, respuende non a una pallabra propiamente llatina sinón a una escritura romanceada del continuador de badius. Pero, afitamos, dende BADIUS esplícase ast. bayu, a, o (cfr.), bayu (cfr.) y tamién ye posible xustificar el resultáu antecesor de [θ] (GHLA §4.4.4.3). Centrándonos nel ast. ¿a qué podría debese que BADIUM (> ast. bayu) empobinare a un resultáu dorsal, güei [θ]? ¿Sedría abondo dicir qu’a fuxir de la fusión colos concurrentes continuadores del llat. bassus y uasum? La verdá ye que bassus y uasum pa nun se confundir escoyeron el camín dixebriegu, el primeru palatalizando la xiblante, baxu [báSu], el segundu calteniendo una apical, vasu [básu]; ¿ye posible nesi contestu diferenciador almitir un resultáu continuador de
-DJ- > [θ], bazu, a la vera de bayu [báyu]? A la gueta de nueves lluces l’estudiu semánticu na aceición §1 (y en consecuencia na §3) podría empobinanos a ver ast. bazu como si se tratare d’un participiu fuerte de vaciar (cfr.), esto ye, *vaciu, equivalente a vacíu que también pue entendese dende’l llat. UACIUUS (DCECH s.v. vagar). En sen destremáu, l’aceición §2 aconséyanos ver en bazu una motivación etimolóxica cromática. Ello paez alvertise na fala maragata onde se con- seña [báθu] ‘pan moreno’/[báθju] ‘bazu’. Sobro ast. bazu féxose, perposiblemente, un deriváu bacera (cfr.) y los verbos embazar (cfr.), el deverbal embazu (cfr.) y embazada (cfr.) d’u se fexo embazadura (cfr.); tamién el verbu desembazar (cfr.) y esbazar (cfr.).
En rellación etimolóxica tamién atopamos el diminutivo-des- peutivu de bazu → bazacu orixe del verbu (a)bazacar [con un compuestu embazacar (cfr.) y el contrariu desembazacar (cfr.)], responsable de los deverbales bazacáu (cfr.), bazacada (cfr.), con un participiu nominalizáu bazacáu (cfr.) y bazacada (cfr.). De bazacu siguió’l diminutivu *baz(a)cuyu → bazcuyu (cfr.) que ta nel aniciu del verbu bazcuyar (cfr.) con posible perda de
-y- > *bazcuar y bazacuar (cfr.), con un deverbal bazacuada (cfr.). Rellacionaos son bazcuyador (cfr.), bazcuyadura (cfr.) y quiciabes bazuqueru (cfr.). Nesti contestu ye posible que sía bono entender el verbu cast. bazucar ‘aballar un líquidu na vasía’ como una formación dende bazucu, más acoyible que consideralu d’aniciu onomatopéyicu como postulen Corominas- Pascual (DCECH s.v. bazucar). En posible rellación con bazu taría bazorrá (cfr. bazorrada) que fai alusión, de mano, a una cayida sol bazu y llueu cayida de focicu. |
||
bazunchu, a, o 📖: bazunchu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<mazunchu [y Cv]. //bazuncho [Eo].>(TEST)
|
Gordinflón [Tox. /Eo/]. Gordu y torpón de movimientos [Cv].
|
** |
||
bazuqueru, el 📖: bazuqueru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Movimientu, axitación, baturiciu [R].
|
Cfr. bazu. |
||
be 📖: be🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
beabá, el 📖: beabá🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">De</i>(TEST)
|
beabá ‘de principiu a fin ensin duldar’ [Ay]. //Canta como un beabá ‘canta too siguío’ [Sb].
|
|
||
beatería, la 📖: beatería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><biatería [JH].>(TEST)
|
Cast. beatería [Xral. JH]. Cfr. beatu, a, o.
|
|||
beateríu, el 📖: beateríu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><biateríu [JH].>(TEST)
|
Cast. beaterío [JH]. Xunta de beatos [Md].
|
Cfr. beatu, a, o. |
||
beatía, la* 📖: beatía🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><viatía [Fernande 2007: 55]. viatría [Fernande 2007: 55].>(TEST)
|
Términu conocíu per esta descripción:
|
|
||
beatitú, la 📖: beatitú🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><biatitú [JH].>(TEST)
|
Cast. beatitud [Xral. JH]. Cfr. beatu, a, o.
|
|||
beatu, a, o 📖: beatu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><biatu [JH]. +beetu [Ay].>(TEST)
|
Cast. beato [Ay. JH]. 2. Dau a la relixón [Tb. Md]. 3. Bonu, santu [Ay]. 4. Falsu, hipócrita [Xral]./// P. Pardus ecclesie Beati Iacobi 1156(or.) [ACL/289]
|
cfr.), beateríu (cfr.), beatitú (cfr.). |
||
bebedera, la 📖: bebedera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bebeera [Llg. Mi].>(TEST)
|
Aición de beber [Mi].
|
2. Bebida (en xral.) [Llg]. 3. Bebida alcohólico, bébora [Llg. Tb]. 4. Vezu de beber bebida alcohólico [Llg. Mi. Tb]: El mio home tienme aburría cola bebeera [Llg]. Cfr. beber. |
||
bebederu, el 📖: bebederu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bebedeiru [An. Cd. Tox]. bebedero [Cñ]. bebeeru [Sb].
+bebeíru [Ay. Ri]. +bebiíru [Ay].>(TEST)
|
Duernu, barcal [Pa. Cd. Tox. /Eo/. JH]. Sitiu onde bebe’l ganáu [Lln. Rs. Pa. Cñ. Ac. Llv. Sb. Ri. Ay. An. JH. R]. 2. Cacíu que se pon, dacuando, pa que beban los animales [Ri]. 3. El picu que tienen delles vasíes pa beber [JH]. Cfr. beber.
|
|||
bebediegu, a, o 📖: bebediegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Bebedizu [JH]. Potable [JH].
|
Cfr. beber. |
||
bebedor, ora 📖: bebedor🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<bebeor [Ay].>(TEST)
|
Que bebe o bebe muncho [Xral].
|
2. Borrachu [Xral. Ay]. Del llat. BIBITŌR, -ORIS ‘bebedor’ (EM s.v. bibo; OLD s.v. bibi- tor; REW). |
||
bebedoria, la 📖: bebedoria🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Bebida [Tb].
|
Del llat. *BIBITŌRIA (REW). |
||
bebedoriu, el 📖: bebedoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Abertura d’entrada nel caxellu o truébanu [Cl].
|
Cfr. beber. |
||
bébedu, a, o* 📖: bébedu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<bébedo [ByM].>(TEST)
|
Borrachu [ByM].
|
|
del llat. bibere, esto ye BĬBĬTUS ‘bebíu’ con continua- dores románicos, ente ello’l gall. bébedo, port. bévado, cast. beodo, etc. (REW; DEEH; DCECH s.v. beodo). Si almitimos como documentación valoratible’l femenín documentáu en 1270 “beuda” acoyeríamos como posible un procesu [béβeδa] > |
|
bebedura, la 📖: bebedura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Bebida [JH].
|
Del llat. *BIBITŪRA, pallabra curtiamente asitiada nes llingües romániques (EM. s.v. bibo; REW). |
||
bebeleche, el 📖: bebeleche🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Triunfu pequeñu nel xuegu de la brisca [Tox].
|
Cfr. beberaxe. |
||
beber 📖: beber🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">beber </i>[Xral]. 2. Emborrachase, moñase [Xral]: <i class="della">Sí, né, </i><i class="della">ella</i>(TEST)
|
bebía [Sr]. //Beber a briches ‘beber a sorbos una gran cantidá de líquidu’ [Cl]. //Beber agua ‘inclinase abondo la barca al dir contra l’aire’ [Llu (Barriuso: barcos 227)]. //Beber a la catalana ‘beber al alto’ [Ca].
|
beuemos uos ende vino por precio que recibimos de vos
|
Del llat. BIBERE ‘beber’ (EM), términu panrománicu y panhispánicu (REW s.v. bĭbĕre; DÉRom-1 s.v. */‘biβ-e-/; DEEH; DCECH s.v. beber). En rellación etimolóxica tenemos: bebedera (cfr.), bebederu (cfr.), bebediegu (cfr.), bebedoriu (cfr.), beberón (cfr.), beberrón (cfr.), bebinchu (cfr.). Un compuestu de beber ye ast. esbeberiar (cfr.), en -IDIARE. |
|
beberaxe, el 📖: beberaxe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<berbaxe [JH]. brebaxe [Pzu. Tox. /Eo/. ByM. Md]. +bebe- rexe [Ay].>(TEST)
|
Bebida [/Mánt/], especialmente de tipu acohólicu [Ay]. 2. Be- beraxu [JH].
|
|
||
beberaxu, el 📖: beberaxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><brebaxu [JH].>(TEST)
|
|
|||
beberayu, el* 📖: beberayu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
beberón, el 📖: beberón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
beberrón, ona 📖: beberrón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
|
|||
bebezón, el 📖: bebezón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Duernu, barcal d’agua [Sb. Ca]: <i class="della">Non va quear otru remediu </i><i class="della">qu’arreglar</i>(TEST)
|
el bebezón [Ca].
|
|||
bebida, la 📖: bebida🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><bebía [Sr. Ay].>(TEST)
|
|
|||
bebienda, la 📖: bebienda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Bebedura [JH].
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">ciuaria</i>(TEST)
|
et bibendum et karne 937(or.) [SV/44]
|
|
||
bebinchu, {a, o} 📖: bebinchu🔤: , {a, o} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {a,, o} |
(TEST)
|
Bebedor d’agua [Lln].
|
Cfr. beber. |
||
bebión, ona 📖: bebión🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Que bebe muncho [Lln].
Del llt. BIBIO, -ŌNIS, variante de <i class="della">bibo,</i>(TEST)
|
-onis ‘borrachu’ (EM s.v. bibo).
|
|||
bebíu, ida, ido 📖: bebíu🔤: , ida, ido 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ido |
Borrachu, moñu pol alcohol [Sr. Ay. Tb. Tox. /Eo/].
Pp. de <i class="della">beber</i>(TEST)
|
(cfr.). De la nominalización del femenín sigue ast. bebida (cfr.).
|
|||
bébora, la 📖: bébora🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Bebida [Tb] alcohólico [Tb]: <i class="della">La</i>(TEST)
|
bébora quedóu en casa [Tb]: Nun traxo la bébora [Tb].
|
El términu güei va siendo minoritariu tando en retirada frente al so competidor bebida, d’usu perconocíu. Etimolóxicamente podría tratase d’un siguidor del llat. BIBER, -ERIS ‘bebida’ (sus- tantivización de bǐbĕre ‘beber’), pallabra abondo conseñada na fala popular (EM s.v. bibo, -onis). L’asturianu testimonia la existencia de continuadores d’un acusativu BIBERE(M), onde se camudó’l xéneru, llueu, cola percarauterización del femenín -E > -a (GHLA 120). De toes maneres ye posible qu’ast. bébora pueda xustificase meyor dende *BĬBORA, como locora, nidora, etc. fechos dende locus, nidus, etc. qu’ufren nicios en fales ita- lianes y en rumán (EM s.v. armus; PE3: 33). Con too, la termi- nación átona -ora bien pudiere debese al dim. átonu -ŬLA, perfrecuente ente nós (LLAA 103). |
||
beca, la 📖: beca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<beque [Ay. AGO].>(TEST)
|
Strix aluco, Athene noctua, cast. cárabo, mochuelo [Llg (LLAA 27)]. Páxaru nocherniegu,
|
quiciabes el mochuelo común [Ay]. Coruxa [Llv. Ay (VB). AGO]. Podría tratase, a lo meyor, d’una formación analóxica femenina del continuador del célticu BECCUS ‘picu del pitu, del gallón’ (TLG 24; DLG s.v. beccos) > ast. becu (cfr.). De toes maneres llama l’atención l’averamientu fónicu al so cuasi- sinónimu tubeca ‘coruxa’ (cfr.). Pa della xente ast. beca tendría un aniciu onomatopéyicu darréu que’l so cantu interprétase como repetición de dos sílabes que va, que va → becá, becá. |
||
becea 📖: becea🏗️: NO ✍️: NO |
Cfr. <i class="della">veceru,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
becerra, la 📖: becerra🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
</////becierra [Tox]. bicierra [Villabona (Oc)].>(TEST)
|
Cast. becerra [Pa. Sm]. Nuviella [Lr. Sm. An]. Xata de fasta un añu [Tb. Pr]: La becerra nun ya pa vender, ya pan casa [Tb]. Vaca qu’entá nun parió nunca [Lln. Cd] de dos años [Oc]. Vaca de menos de cuatro años [Gr]. Xata que guarden pa madre [Tox].
|
|
cfr.), tenemos los usos ax. becerru, a, o (cfr.) y tamién el deriváu ax. becerrada (cfr. becerráu, ada, ao), el diminutivo-despeutivu becerracu (cfr.), el coleutivu becerral (cfr.) y becerrera (cfr.), estos dos últimos con asitiamientu toponímicu (TA 399-400), con refe- rencia orixinal al sitiu onde s’axuntaben becerros; tamién col encontu del suf. -ŪNUS, -A, -UM foi posible becerruna pa refe- rise a la pelleya de becerra, como la cabruna (cfr.) pa referise al pelleyu de cabra (PE2: 117). |
|
becerracu, a, el/la 📖: becerracu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
Diminutivo-despeutivu de becerru [Tb].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">e</i>(TEST)
|
un bezerraco e cunta de un armentio [Kalendas-I/208] Cfr. becerru, a.
|
|||
becerral, el* 📖: becerral🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////becerrales [Lln].>(TEST)
|
Sitiu onde soltaben los becerros a pastar cuando cebaben les vaques na corte [Lln].
|
Cfr. becerra. |
||
becerráu, ada, ao* 📖: becerráu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Con becerra (la vaca). Términu que conocemos pela docu- mentación del dominiu:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">accepit</i>(TEST)
|
de uos in pretio uacca becerata et alia uacca et car- nariu 961 [ODueñas/38]
|
|
cfr.) asemeyada a la ufiertada por otros documentos de la mesma dómina en que’l nome de la cría del animal sufixáu apaez axetivando al nome, asina en 937 “vakas (…) vitulatas” (PE2: 432); en 973 “obicula aniata” (PE2: 78), etc. |
|
becerrera, la 📖: becerrera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Sitiu de munchu pastu pa becerros onde los meten a pacer [Os]. //<i class="della">Buena</i>(TEST)
|
becerrera tienes ‘bona pachorra tienes’ [Os].
|
Cfr. becerra. |
||
becerrín, ina, el/la 📖: becerrín🔤: , ina, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ina, |
Dim. de <i class="della">becerru,</i>(TEST)
|
a.
|
|
cfr.), nesti casu con valir de nomatu. |
|
becerru, a, o* 📖: becerru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<becerra [Pm: LC (Vaca)].>(TEST)
|
De más edá que la trima pero qu’entá nun parió (la vaca) [Pm: LC (Vaca)].
|
Cfr. becerra. |
||
becerru, el 📖: becerru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bicerru [As].>(TEST)
|
Cast. becerro [Lln. Qu. Sd. Sm. PSil]. Nuviellu [Tb. Sm]. Xatu d’ún a tres años [As]. Xatu pa padriar [Tb]. 2. Piel del fuelle de la fragua o del mazu [Oc]. 3. Persona grande y fuerte [Tb]: Ya un becerru [Tb]. 4. Individuu testón, obstináu [Tb. Md]. //Vaca de becerru ‘vaca que da de mamar al xatu fasta que vuelve a parir’ [PSil].
|
|
tien emplegu antroponímicu; la espresión “libro bezerro” paez castellanismu qu’ha entendese, de mano, como llibru fechu de piel de becerru que sirvió d’asientu documental equivalente al ast. tumbu. A la pelleya de becerru tamién se refier l’acei- ción §2. A la persona qu’asemeya por cuenta la fuerza o’l com- portamientu a un becerru (§3) dáse-y el mesmu nome, daqué asemeyao a lo que pasa col correspondiente magüetu (cfr.). Los dos últimos exemplos documentales (§b) ufren un posi- ble nomatu diminutivu en -INUS. Dos testos ufiertaos na docu- mentación podríen dar a entender un usu axetivu de becerru pero tamién podría ser efeutu d’un tracamundiu d’escritura. |
|
becerruna, la 📖: becerruna🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Pelleyu infláu d’un xatu col que’l vaqueru engaña a les vaques [Cl].
Resultáu d’una incrementación sobro <i class="della">becerra </i>col suf. -<i class="della">una </i>como como pasa con <i class="della">cabra</i>(TEST)
|
→ cabruna ‘odre grande’ (cfr.) y s’alvierte na documentación medieval (cfr. becerra).
|
|||
beche, el 📖: beche🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Marón, machu de la cabra [Barb. Llomb. Mar].
Del llat. VECTIS, -IS ‘palanca’, ‘barra’ (EM), ‘cayáu’ (DLFAC). Pal so meyor entendimientu etimolóxicu ha axuntase a los re- sultaos románicos como cat. <i class="della">vit</i>(TEST)
|
‘verga’, ‘pene’ y otros que se caltienen en Francia ya n’Italia (REW; DCECH s.v. betijo). Ye posible que con metafonía por palatal final (GHLA 123) tenga’l mesmu aniciu beche → *bechi → ast. bichi ‘bolu más pequeñu del xuegu de los bolos’ (cfr. bichi), semánticamente frutu d’una comparanza. Abúltanos qu’ast. beche ‘cabrón’ tamién se xus- tifica asina ensin tener un res que ver con ibex a la escontra de lo que suxeren Corominas-Pascual (DCECH s.v. becerro); al nuesu pescanciar trátase d’una motivación sexual, de mano en referencia a la verga del animal (PE2: 97).
|
|||
becu, el* 📖: becu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<beco [Cñ].>(TEST)
|
Mozqueta que se fai col ferrote d’una peonza al llanzala sobro la del contrariu nel xuegu [Cñ].
|
Del célticu BECCUS ‘picu del pitu, del gallón’ (TLG 24; DLG s.v. beccos) términu sol que se fexo’l verbu ast. *becar → bicar (TA 45; PE3). Un deverbal podría ser l’ast. bicu (cfr.) pero una creación analóxica femenina del primitivu *becu ‘picu’ podría ufrila, anque duldosamente, l’ast. beca (cfr.). Cuestión destremada sedría saber si beccus foi la base d’un ax. *BEC- CEUS responsable del ast. bezu (cfr.). |
||
bedanu, el 📖: bedanu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bedano [Os. Cg. Ar /Eo/]. bedañu [Ri].>(TEST)
|
Cast. escoplo, formón [Cg. Ay. Ar. Tb. Tox] estrenchu y fuerte [Os. /Eo/]. Formón cuadráu [Qu] y anchu [Ri].
|
Del fr. BEC D’ÂNE que tornen per ‘picu d’ánade’ (DEEH s.v. beccus; DCECH s.v. pico; CGHLA 300). Nel procesu adautador vese una percarauterización del masculín y, a la so vera, l’influxu del castellán. Una percorreición por influxu del apellativu añu alviértese na espresión conseñada en Riosa. |
||
bederna, la 📖: bederna🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<beerna [Sb]. berna [Ca. Ay]. bernia [Ay]. bidierna [Cp]>(TEST)
|
Pinchu, estiella de madera [Cg. Llg. Sr. Ca] que se mete na carne debaxo de la uña [Ca]. Espina grande que se mete na piel [Cb]. Blezna de madera clavada nun deu [Sb. Ay]. Cual- quier espina que se clava na piel [Cp]. //Tener bederna ‘tener gran entereza’ [Sr].
|
Posible occitanismu que se da en fr. baderne, it. baderna, port. baderna - abaderna, cast. baderna ‘cuerda trenzada y gorda (…) pa protexer los mástiles del barcu’ (Colón 1967; DCECH s.v. baderna; CGHLA 289). Dende la variante berna féxose’l verbu esbernar (cfr.). Pa otros posibles resultaos cfr. blezna. |
||
bederre, el/la 📖: bederre🔤: , el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) |
<{el bederre [Lln]. Ensin artículu, bederre [Lln (P). Ay]}.>(TEST)
|
Persona de mal calter [Cb. Ac. Ay. Ll. Qu. Tb]: ¡Nun sías bederre, nin! [Tb]: El mui bederre nun sabe lo que fai [Tb]: Esa nena ya una bederre [Tb]. Llorón [Ay]. 2. Cascarrabies [Lln (P)]. 3. Persona cruel, violenta, de mal xeniu [Cg]. Persona a la que-y presta ver sufrir a los demás [Ri]. Mal xeniu [V1830]. Persona de mal xeniu, quisquillosu [Villah]. 4. Compostura, arreglu [Lln]: No tien bederre [Lln]. Con dixes y perendengues,/ye menester otru puxu,/ye necesariu otru temple muy destintu del mió humor,/que me tien fechu un vederre [La Enfermedad 137]
|
|
||
“befa” 📖: “befa”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu gracies a la documentación medieval que lu conseña como nomatu:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">dedit</i>(TEST)
|
el frade Petro Befa ela sua parte de uno ero [s. XII- XIII](or.) [SV/208]
|
|
De ser rellacionable ast. a. befa col cast. befa, teníu por voz de raíz espresiva BEFF ‘escarniu’ (DEEH s.v. bef), refugaríase almitir con Corominas-Pascual que se trate d’un italianismu (DCECH s.v. befa), pues a xulgar pela fecha medieval de los do- cumentos citaos, adelantaríen abondo l’atopada por estos au- tores en Lucas Fernández al entamu del sieglu XVI. Ello nun quita que nun pueda xustificase autónomamente dende la voz espresiva citada BEFF. En tou casu la conseñación de befa ente nós ye un nomatu, non un axetivu darréu que nun concuerda col nome anterior. |
|
befedá, la 📖: befedá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Defeutu nes piernes de los llamaos <i class="della">zambos</i>(TEST)
|
[JH].
|
Adautación del cast. BEFEDAD, tomáu del DRAE, lo mesmo que BEFO “zambo” nuna conducta que fai duldosa la información de JH referente tanto a befo como a belfu (cfr.). |
||
befu, {a, o} 📖: befu🔤: , {a, o} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {a,, o} |
Belfu [JH (guelfu)]. 2. Zambu [JH].
Posible adautación del castellán <i class="della">befo</i>(TEST)
|
(DRAE 21ª) onde se recueyen les dos aceiciones qu’anteceden. Fónicamente paez que se trata de la variante fónica de tipu castellán frente a l’autóctona ast. belfu (cfr.) tamién recoyida nesi diccionariu.
|
|||
begallo 📖: begallo🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. magallu.
|
|||
beis 📖: beis🏗️: NO ✍️: NO |
De color <i class="della">beige</i>(TEST)
|
[Xral].
|
Del fr. BEIGE ‘del color de la seda natural’, términu que tamién ufre’l castellán beige (DRAE). |
||
bela, la 1 📖: bela🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Álamu peraltu y esbeltu [Cb]. 2. <i class="della">Arum</i>(TEST)
|
italicum, aru [Mo (LLAA 28)]. 3. Vara del gamón [Am]. 4. Puñáu de paya o paniza que, enroscáu, empleguen pa enrestrar [An]: Preparéi las belas pa fader las riestras [An]. 5. Flor del maíz [s.l.].
|
|
Del célticu BELO ‘claru, brillante’ (TLG 26) podría partise pa xustificar toa una riestra de pallabres asturianes, toes elles re- llacionaes cola fitonimia, como l’ast. bela ‘álamu’ (Hubschmid 1960: 127-149) anque tamién ye célticu UELA ‘sésamu’ (TLG 153). Col ast. bela ye posible emparentar ast. beleñu ‘berezu’ (cfr.); belador ‘planta melecinable’ (cfr.); belasca ‘yerba de tallu ramosu, fueyes lliniares y flores marielles qu’abonda en dellos praos’ (cfr.); belencia ‘conxuntu de plantes del be- leñu’(cfr.). Un coleutivu de bela pue ser belime (cfr) con una percarauterización del femenín belimia (cfr.). Pariente, etimo- lóxicamente falando, podría ser ast. belesa ‘careses, cocos que cría la carne fresco por efeutu de la picadura de les mosques’ (cfr.), términu tamién conseñáu na Edá Media [LCaballos 49- |
|
bela, la 2 📖: bela🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">bera</i><i class="della">(TEST)
|
2.
|
|||
belador, el 📖: belador🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Planta melecinable [s.l.] Cfr. <i class="della">bela 1.</i>(TEST)
|
||||
belar 📖: belar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Echar <i class="della">bela</i>(TEST)
|
(el maíz) [s.l.] Cfr. bela 1.
|
|||
belarmín, el* 📖: belarmín🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<belarmino [Ay].///<ident class="della" level="1"></ident>/belarminos [Ll].>(TEST)
|
|
|||
belasca, la 📖: belasca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Yerba de tallu ramosu, fueyes lliniares y flores marielles abondosa en dellos praos [Cg].
<ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes del mesmu aniciu qu’ast. <i class="della">bela</i>(TEST)
|
1 (cfr.) anque col suf. diminutivo-despeutivu -asca.
|
|||
beldar 📖: beldar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><bildar [Mar]. bildear [Mar].>(TEST)
|
|
|||
beldrayu, el 📖: beldrayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<baldrayu [Ce]. ////beldreyos [/Cu (Eo)/].>(TEST)
|
Trapu, felpeyu, falamperniu [Ce].
|
2. Persona arrugada, que nun lluz físicamente [Vd]. //-os ‘trapos vieyos, felpeyos’ [/Cu (Eo)/]. Cfr. beldu. |
||
beldru, el 📖: beldru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Piel o parte menos aprovechable que se viende de la carne [Vd]: <i class="della">¡Qué</i>(TEST)
|
beldros m’echas! [Vd].
|
Cf. beldu. |
||
beldu, el 📖: beldu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<i class="della">Amaranthus retroflexus</i>, mala yerba, de flores verdes n’espi- gues trupes [Cn (F)]: <i class="della">Ta la güerta enxarnada de beldos </i>[Cn (F)].
Del llat. BLITUM, -I ‘yerba insípida’ (EM), quiciabes per vía se- miculta, siguieron continuadores románicos (REW) ya hispáni- cos como’l cast. <i class="della">bledo</i>, cat. <i class="della">blet,</i>(TEST)
|
port. bredo, (DEEH), gall. bedro (Navaza 2006: 79), ast. beldu (PE2: 98).
|
Continuador se- micultu del dim. *BLĬTULUM sedría ast. beldru (cfr.), gall. bel- dro (LLAA 103: 8), onde semánticamente dase una comparanza ‘yerbatu’ → ‘felpeyu’, ‘carne malo’, ‘daqué arrugao’. Un nueu diminutivu, pero agora en -ACULUM, tendrémoslu nel ast. bel- drayu (cfr.). |
||
“bele” 📖: “bele”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación en llatín del dominiu ástur:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">uacas</i>(TEST)
|
III et recelos XV et kainabe I et bele I et saya I 1006 [ODueñas/75]
|
|
del llat. UELLA, neutru plural uellum, -i ‘cortina’, ‘col- gadura’ (ABF) continuáu con una grafía insatisfactoria dafechu confundidora de les billabiales y de líquida l y ll, como ufier- ten otros munchos exemplos n’otros documentos d’aquella dó- mina; tamién ufriríen los documentos conseñaos enriba un tracamundiu d’átona a lo cabero pallabra, -A > -e como s’al- vierte n’asturianu (GHLA §3.3.1.1) y qu’empobinaría a un plu- ral en -AS > -es triunfante nel ast. de tipu central. Menéndez Pidal yá conoz la documentación (LHP) pero nun emite opinión sol términu. El contestu de los dos caberos exemplos empobina a Morala (2007: 407) a suxerir que podría rellacionase col nome d’un animal, quiciabes en rellación col ast. vellín ‘xatín’, cosa que nun nos resulta fácil d’acoyer. Pela so parte LELMAL (s.v. pellis) entiende “bele” de 1006 por PELLE ‘piel’ → ‘prenda de piel’, lo que nos paez razonable nos contestos citaos. Lo que yá abulta enguedeyoso y refugable ye destremar bele / beles cuando los contestos nun se contradicen. Más difícil sedría en- tender el pl. “beles” (‘cabeza de ganáu’) dende’l llat. serondu BELO pal que se propón partir del llat. cl. balo ‘berrar la oveya’. |
|
beledru, el 📖: beledru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<i class="della">Chenopodium</i>(TEST)
|
album [Llg (LLAA 28)].
|
Del llat. UERĀTRUM, -I ‘heléboru’ (EM) con tracamundiu de les líquides intervocáliques y con metafonía por -u como corres- puende a la fastera onde se conseña’l términu si bien en Llan- gréu (Cuenca’l Nalón) lo normal sedría aguardar *beladru → *belodru (GHLA 14). D’étimu talu danse siguidores, amás d’en cat. baladre ‘nome de diverses plantes’, en delles estayes ita- lianes y franceses (REW s.v. veratrum; DEEH; PE2: 98). L’e- xemplu ast. beledru empobinaría a replantegar la visión de Corominas pa quien los términos rellacionaos col llat. UERA- TRUM na P.I. sedríen d’influxu catalán. |
||
belén, el 📖: belén🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<belenu [Pzu]. belén/belenes [Ay]. ////belenes [Sb. Pr].>(TEST)
|
Traxín [Pa. Pr]. Baturiciu [Pa. Sb. Ri. Ay. Qu. Tb. Sm. Pzu. Tox]: ¿Qué ye isi belén? [Ay]. 2. Fiesta, agasayu, afalagu que se fai a los neños pa que nun lloren o como niciu de cariñu [Cv. Pr]. //Facer belenes ‘dicir agasayos a los neños’ [Mont]. Del nome de la ciudá bíblica BETHLEHEM, símbolu de contentu y allegría por ser llugar de la nacencia de Xesús, el dios humanizáu de los cristianos. El pasu de ‘allegría’ → ‘baturiciu’ sedría fácil d’almitir por dir les fiestes de Navidá acompangaes davezu de munchu ruíu y xaréu. L’aceición ‘representación del nacimientu del Neñu Xesús’ paez d’introducción moderna.
|
|||
belencia, la 📖: belencia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Conxuntu de plantes de <i class="della">beleñu</i>(TEST)
|
[Cg (= gorbieza)].
|
Cfr. bela 1. |
||
beleñu, el 📖: beleñu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Berezu d’escobes [Cg]. Planta melecinable [CSil]. Clas de cardu [Mar]. //-<i class="della">os </i>‘<i class="della">Hyosciamus niger</i>, cast. <i class="della">beleño</i>’ [Ca (LLAA 28)]. Del célt. BELENION (TLG 24; RGC s.v. belenium; Hubschmid 1960: 127-149), nome d’una planta narcótica que pudo, en dellos casos, acoyer l’influxu de VENENUM (DEEH) por cuenta les virtúes del beleñu. Sobro <i class="della">beleñu</i>(TEST)
|
pudo facese un verbu,*embeleñar (cfr.) variante de embeliñar que conocemos pel so deverbal sufixáu embeleñatu (cfr.) con un conteníu semánticu debíu a los efeutos físicos del beleñu. En tou casu l’averamientu ente embeliñar y envelenar (cfr.) ye perclaru y dexa almitir un influxu mutuu ente la familia de belenion y de uenenum. Cfr. bela 1.
|
|||
belera, la 📖: belera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Clas de yerba mala [Lln]. ///<i class="della">Cuando’l fanfarrón promete mises</i>(TEST)
|
y cera, mui mal anda la velera [LC].
|
|
del llat. UENENA, neutru pl. de uenēnum, -i ‘venenu’ (EM) anque nun debería refugase dalgún tipu d’averamientu al celtismu bela (cfr. bela 1). |
|
belesa, la 📖: belesa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Careses que se críen na carne [Tor] fresco [Arm] poles cagaes de mosca [VCid]. 2. Cagaes de mosca [Ar].
Cfr. <i class="della">bela</i><i class="della">(TEST)
|
1.
|
|||
belesu, a, o 📖: belesu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+belisu/belesa/beleso [y Ay]. ¿Sedrá <i class="della">lapsus </i>gráficu por <i class="della">be- </i><i class="della">liisgu</i>?>(TEST)
|
Viesgu, con un güeyu birolu [Ay].
|
** |
||
belfu, a, o 📖: belfu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<guelfu [y Tb. Cn. Cv. Oc. JH]. melfu [PSil. Vg]. /////güelfu [Sm]. guielfu [Tox]. ////melfos [LBlanco]. befu [JH].>(TEST)
|
Cast. befo [Tox. Vg], de quixada inferior saliente (persones o animales) [Tb. Sm. PSil. Cv. Oc]. Que tien la quixada d’abaxo más llarga de lo normal [Cn]: ¡Casóuse con un guelfu qu’ía feu como un l.lobu! [Cn]. De llabiu inferior más gordu [JH]. De llabios abultaos y gordos [JH]. //-os ‘nomatu de los de Centiales (Ibias)’ [LBlanco]. //Burros güelfos ‘caballeríes con dientes inferiores que sobresalen más que los de la quixada superior’ [An].
|
|
||
beliella, la* 📖: beliella🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<biriel.la [Cn (MG)]>(TEST)
|
Furaquín d’una vasía pa desnatar la lleche [Cn (MG)*].
|
Cfr. veniella. |
||
beliellu, el 📖: beliellu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<beliel.lu [Sm. Cv]. biliel.lu [Tb. Sm. Bab. PSil. As. Oc].>(TEST)
|
Furaquín que tienen delles vasíes pa desnatar la lleche [Sm. PSil. Cv]. Furacu de la tarreña de desnatar, na parte d’abaxo per onde se saca la lleche [Oc]. Furacu pequeñu del odre per onde se saca la lleche [As]. Furaquín de cualquier vasía [Cv]. Furacu de la natera averáu a la base [Llomb]. 2. Tapón que zarra’l furacu de la natera [Llomb]. Tapón del fondu de la natera [Tb. Sm. Bab. PSil. Bard. Vg. LLA]. Cfr. veniella.
|
|||
belime, el 📖: belime🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<{Nun se conseña’l xéneru en Sm (Cv)}. el berimu [Ca (LLAA 28)].>(TEST)
|
Scilla liliohyacinthus, planta que produz foria [Tb. Ca (LLAA 28)]. Cierta planta que produz lleche amargo na vaca que la come [Sm (= belimia)]. Cfr. bela 1.
|
|||
belimia, la 📖: belimia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cierta planta que produz lleche amargo na vaca que la come [Sm (= belime)].
Cfr. <i class="della">bela</i><i class="della">(TEST)
|
1.
|
|||
belitre* 📖: belitre*🏗️: SI ✍️: NO |
belitre<b class="della">*</b>(TEST)
|
Términu conocíu pela documentación:
|
|
||
bellácaru, a, o* 📖: bellácaru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<bellácara [Cñ].>(TEST)
|
Ensin nada dientro (la castaña) [Cñ (= bellaca)].
|
Cfr. bellacu, a, o. |
||
bellacu, a, o* 📖: bellacu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<bellaca [Cñ. Ac. Sg. Sr. Llv. (LBlanco)].>(TEST)
|
Ensin nada dientro (la castaña) [Cñ. Ac. Sr. Llv. (LBlanco)].
|
|
Del llat. BULLA ‘oxetu en forma de bola’ (EM s.v. bulla) cola amestadura d’un suf. diminutivo-despeutivu -ACCU, -A, -O, que vemos nel axetivu nuna construcción paralela a lo que s’alvierte na variante bollecu, a, o (cfr.). Nun sedría imposible que, dende equí (bollecu), se dieren aplicaciones despeutives talmente como se conseña nos nomatos medievales de la documenta- ción, anque §3-4 podríen almitir otra etimoloxía. Per otra parte nun tendría un res de raro que con ello guardare rellación el cast. bellaco pal que Corominas-Pascual nun atopen una xus- tificación etimolóxica prestosa (DCECH s.v. bellaco). L’ast. be- llaca podría tener el so aniciu nun diminutivo-despeutivu de BŬLLA + -ACCA. Un diminutivu en -ulus, *BULLACCŬLUS, sedría responsable del ast. bellácaru (cfr.), lo mesmo que de villa → víllara y de bubu → búbaru, etc. (LLAA 103: 11). |
|
belladona, la 📖: belladona🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bel.ladona [Tb]. bal.ledona [Tb]. balladona [Os].>(TEST)
|
Cast. belladona [Os. Tb. Cd].
|
Del it. BELLADONNA (DCECH s.v. belladona), llegáu a nós pel cast., pente medies de la llingua escrita, o del cat. (cfr. bellu, a, o), lo que fexo posible una realización [beʎadóna]. Nel orixe ha tenese por un compuestu de BELLA y DOMNINA. De toes maneres nun tenemos ente nós continuadores direutos populares del llat. BELLUS, -A, -UM anque sí l’antropónimu Bellus y asitiamientu toponímicu (CGHLA 290). La documentación medieval da anuncia d’un alverbiu bellamientre (cfr.). |
||
“bellamientre” 📖: “bellamientre”🏗️: NO ✍️: SI |
Alverbiu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><br class="della"><i class="della">lieve</i>(TEST)
|
lo bellamientre a sua casa e tengalo encerrado s.
|
|
Cfr. belladona. |
|
belláu, ada, ao* 📖: belláu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<bel.láu [Sm].>(TEST)
|
Namoráu [Sm].
|
¿D’un participiu del verbu *bellar en rellación con bellus? |
||
“bellestrad” 📖: “bellestrad”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu que namái conocemos per estos testos:
<i class="della">Oye,</i>(TEST)
|
muchachu,/esti carru, ¿pa ú va?/¿Vairá al monte por lleña?/Respondióme el bellestrad:/-¡Bobarrón!, que ñon ye carru [Relación (Porléi): 78-81]
|
|
cfr.)? |
|
bellíu, a, o* 📖: bellíu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<bellidu [JH].>(TEST)
|
Guapu, agraciáu, formosu [JH].
|
Posible adautación del cast. bellido, a (DRAE) con aniciu nun dim. del llat. bellus, -a, -um, esto ye, de *BELLITUS, -A, -UM (DEEH), quiciabes col influxu de MELLITUS ‘dulce’ (DCECH s.v. bellido). Con too, l’ast. conoz de vieyo l’antropónimu *BELLITUS, prefrecuente na nuesa documentación (Díez Melcón 1957) qu’almite un femenín BELLITA (cfr. bellu), asitiaos na nuesa toponimia n’exemplos como Fombellida, L’Arbellía (TA 535), Valdebil.líu (TT 42). |
||
bellorizu, el 📖: bellorizu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bellorizo [CAmieva].>(TEST)
|
Ente pequeñu y ruin (nome que dan les mas a los neños cuando fadien) [CAmieva]. Pequeñu, poco desarrolláu [Lln].
|
** |
||
bellu, a, o 📖: bellu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<{Quiciabes con yeísmu, beya [Llu].>(TEST)
|
Cast. bello [JH]. //Mar beya (sic) ‘mar en calma’ [Llu].
|
|
||
belorciu, a, o* 📖: belorciu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><belorciu [Villah].>(TEST)
|
Fatu, simple [Villah].
|
|
||
belordillu, {el} 📖: belordillu🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
(TEST)
|
|
|||
belorzu, {el} 📖: belorzu🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
<ident class="della" level="1"></ident>Especie d’enredadera silvestre [Lln (= belortu)].
<ident class="della" level="1"></ident>¿Posible variante de <i class="della">bilortu</i>(TEST)
|
(cf. bilorta)?
|
|||
bencia, la 📖: bencia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Rebañu d’oveyes y cabres [Pzu. PSil]: <i class="della">La</i>(TEST)
|
bencia marchóu [PSil].
|
|
Del llat. HABENTIA, -AE ‘bienes’, ‘lo que se tien’ (ABF), per vía semiculta (cfr. haberosu, a, o) a la escontra de lo que paez re- sultáu popular gall. abença ‘cría del ganáu’ conseñáu nel sie- glu XVI (Pensado 2003: 100; PE2: 98). |
|
bendiceru, a, el/la 📖: bendiceru🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
(TEST)
|
El que santigua con señales y oraciones supersticioses pa sanar a los enfermos [JH].
|
Cfr. bendicir. |
||
bendicidor, ora 📖: bendicidor🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
</b>(TEST)
|
Que bendiz [JH].
|
Cfr. bendicir. |
||
bendicidura, la 📖: bendicidura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Bendición [JH]. //Echar la bendicidura ‘dar al que compra daqué más de lo comprao’ [JH].
|
Cfr. bendicir. |
||
bendiciente 📖: bendiciente🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">bendiciente</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. bendicir. |
||
bendición, la 📖: bendición🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">bendición </i>[Xral]. 2. Propina nel pesu o medida que se da al comprador [Cg. Tox. /Eo. Mánt/].
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">que</i>(TEST)
|
los partan hermanilmente ... con bendiçion e con buenas fadas 1412(t. 1417) [SP-III/189]
|
|||
bembu, el 📖: bembu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Pliegue que zarra la boca de los animales y especialmente de les vaques [Ce].
<ident class="della" level="1"></ident>Posible americanismu tresmitíu dende’l cast. <i class="della">bembón, ona </i>‘de llabios abultaos’ (DRAE). Ye posible que l’aumentativu <i class="della">bembón,</i><i class="della">(TEST)
|
ona s’entendiere como variante del ast. bimbón, ona (cfr.) lo que xustificaría que bembu, *bemba alternaren con *bimbu, bimba. Dende esa perspeutiva habría entendese ast. bimba (cfr. bimbu, a, o) con un significáu peyorativu.
|
|||
benarriz 📖: benarriz🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">veranín</i>.
<ident class="della" level="1"></ident><br class="della">b)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">e</i>(TEST)
|
se non quiserdes fazer non agades la mia beneycion [1245] [MB-II/35]
|
|
Del llat. BENEDICTIO, -ONIS ‘bendición’ (DEEH), per vía semiculta, a nun ser nel caberu testu d’Espinareda que podría tenese por popular. |
|
bendicir 📖: bendicir🏗️: NO ✍️: NO |
<bendicer [y JH]. bendecir [PSil].>(TEST)
|
Cast. bendecir [Lln. Cl. Pa. Cb. Cg. Ay. Tb. PSil. JH]: Bendició’l maíz que llevaba [Lln]. ///Te bendizco saco y tres maquiles te saco; te vuelvo a bendicir y otres tres vuelvo a midir, dizse al referise al molineru aprovecháu [LC].
|
|
Del llat. BENEDICERE (cfr. dicir). En rellación etimolóxica, amás del continuador del participiu de presente bendiciente (cfr.), han citase los semicultismos inxertos por JH: bendiceru (cfr.), bendicidor (cfr.), bendicidura (cfr.). |
|
bendita, la* 📖: bendita🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////benditas [Vg].>(TEST)
|
Cachinos de pan de trigu que se bendicen los domingos na misa y repártense llueu ente los asistentes a lo cabero [Vg].
|
Cfr. benditu, a, o. |
||
benditu, a, o 📖: benditu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<bendeitu [Ce].>(TEST)
|
Cast. bendito [Xral]. //Un benditu, una bendita ‘una bona persona’ [Pa. JH]. ‘infeliz’ [Sr. Ay. Tb].
|
c)
|
cfr.), conoz la variante más popular nominalizada benitu (cfr.). La variante beneitu (§c) caltién más tiempu’l diptongu secundariu llográu cola perda de la -D- y entá ye posible velu nel occidente del dominiu y na nuesa onomástica (TT 47). |
|
beneficencia, la 📖: beneficencia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Asilu d’ancianos [Cd].
|
Del llat. BENEFICENTIA ‘id’ (ABF), per vía cultizante. |
||
beneficiar 📖: beneficiar🏗️: NO ✍️: NO |
Facer un favor [Ay]. 2. Dar ganancia a ún [Ay].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">dixo</i>(TEST)
|
magar Fernan Abril ye clerigo de missa et beneficiado
|
|
||
beneficiosu, a, o 📖: beneficiosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><+beneficiusu [Ay].>(TEST)
|
Cast. beneficioso, ventayosu [Sr. Ay]. agua de aloja que el solo componia y era muy benefi- ciosa 1737 [AAU/441]
|
|||
beneficiu, el 📖: beneficiu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Provechu, ganancia [Ay]. 2. Ayuda [Ay].
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">del</i>(TEST)
|
beneficio de la parroquia de aquestos terminos 1128 [SPM/238]
|
|
||
benfacer* 📖: benfacer*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Nominalización conocida pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><br class="della"><i class="della">hie</i>(TEST)
|
prestamo hie benfazer que tome de uos don Alfonso abbat
|
|
cfr.), con diptongu etimolóxicu que pue propa- gase al infinitivu. |
|
benidá, la 📖: benidá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">benignidad</i>(TEST)
|
[Os].
|
Del llat. BENIGNITAS, -ATIS ‘benignidá’ (ABF), per vía cultizante. Con haploloxía del semicultismu benignidá → benidá. |
||
benignamente* 📖: benignamente*🏗️: SI ✍️: NO |
Alverbiu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">amen</i>(TEST)
|
sos fillos benignamente ¬ firmemientre s. XIII(or.) [FX/29]
|
|
Del llat. BENIGNUS, -A, -UM (cfr.), per vía semiculta, alverbia- lizáu en -MENTE al empar que desanicia al llat. benigne. |
|
benignidá, la 📖: benignidá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. benidá.
|
|||
benín, el 📖: benín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////berinos [Lln].>(TEST)
|
Granu, lluviesu [Cb. Cg]. Granu pequeñu [Lln. Vv]. //Como un benín por romper ‘(tar) irritáu’ [Cg]. //Pónxose igual qu’un benín ‘púnxose colloráu de rabia’ [Vv].
|
Del llat. BENĬGNUS (REW) per vía semiculta, como tamién s’alvierte nel ax. beninu, a, o (cfr.) y que da a entender el vocalismu tónicu frente al popular de MALĬGNUS → maleñu (cfr. malinu, a, o) como abenayá propunximos (PE1: 143). El nuesu datu coincide col apuntáu pal territoriu castellán: “Benino, un tumor pequeño, que hace comunmente materia, y que si sale en la cara, en Castilla se llama comunmente grano. En las costas de Cantabria le llaman Berino” [DC, Terreros]. El datu de Cantabria xunto al oriental ast. en [-r-] fai ver un tracamundiu aguardable ente les sonores [-n-] y [-r-]. L’aplicación del términu benín a un granu podría dar a entender que’l tipu de granu referíu nun se tenía por foscu nin gafu. |
||
beninu, a, o 📖: beninu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">benigno</i>(TEST)
|
[Vd]. Templáu, moderáu [Md].
|
Cfr. benín. |
||
benita, la 📖: benita🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Ampolla [Po (VB). AGO]. Cfr. benitu.
|
|||
benital, el 📖: benital🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Llugar abondosu en sabugos [Pi (i). Cr]. Cfr. benitu.
|
|||
benitón, el 📖: benitón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<i class="della">Sambucus</i>(TEST)
|
nigra, sabugu [Llg (LLAA 28)]. Sabugu [Llg].
|
Aum. de benitu (cfr.). |
||
benitu, el 📖: benitu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<abeneitu [Mn. Pr (Cv)]. beneitu [Ce. Pr. Pr (Cv). Cv. Vd. Tox. Oc]. benito [Bi]. beneitu [Piarnu (Lr)]. bineitu [Cv. As]. //be- neito [Eo].>(TEST)
|
Sambucus nigra, sabugu [Pi (i). Cp, Llg (LLAA 28)]. sabugu [Cb. Cg. Bi. Lla. Piarnu (Lr). As. Mn. Pr. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo (= binteiro)/]. 2. Flor del sabugu [Ce]. 3. Planta y flores asemeyaes a les del sabugu, de tallos blandos y afuracaos, qu’en terrenos llientos algama una altura superior a la d’una persona [Cv (= beneitu campín). 4. {(Doc.) Monxu de la Orde de San Benitu}. //Benitu campíu ‘cast. yezgo’ [Cg]. ‘planta asemeyada al sabugu’ [AGO]. //Flor de benitu ‘flor del sabugu’ [JS 117].
|
|
Del llat. BENEDĬCTUM (EM s.v. dix, dicis). Cola perda de la -D- siguen les variantes calteníes al occidente del tipu beneitu. La perda de la -N- pue testimoniar la presencia d’un galleguismu pero atendiendo a que se trata d’una amestanza de dos pallabres quiciabes almita una xustificación dientro del mesmu dominiu ástur, y más tratándose d’un exemplu documental ensin fecha. Les variantes centro-asturianes como benitu han xustificase por cuenta l’influxu exercíu polos términos semicultos del tipu benditu onde se ve un camudamientu acentual pola rapidez na elocución. El cambiu semánticu ‘benditu’ → ‘sabugu’ ha entendese pola creyencia popular nes virtúes benéfiques d’esa planta. Nun ha escaecese que, pelo menos en parte, la creyencia xeneróse o alimentóse pol asitiamientu de la primera sílaba de sambucus, variante de sabucus (OLD s.v. sambucus), popularmente rellacionada colos derivaos de sanctum ‘santu’ (cfr. Dámaso Alonso 1972). Derivaos de benitu sedríen l’aumentativu benitón (cfr.) y el coleutivu benital (cfr.). Tamién ha rellacionase col ast. benitu la formación g-asturiana binteiro ‘sabugu’ [/Eo/]. N’ast. tamién se caltién el femenín benita (cfr.) onde s’alvierte la evolución ‘bendita’ → ‘ampolla’ quiciabes por cuenta de que delles ampolles de la ilesia guardaben les reliquies del sangre de determinaos santos o mártires o, quiciás meyor, l’agua bendito; nesi sen ha entendese’l términu con incrementación recoyíu en Cantabria onde la benitera ye la pila d’agua bendito. Del antropónimu responsable de (SAN) BENITO, fundador de los monxos benedictinos, pudo siguir el deriváu beneitu → benitu/benitos ‘monxos benedictinos’; nel testu conseñáu enriba de Porley y de Pachu de la Candonga vese’l xuegu de pallabres beneitos ‘benedictinos’ y beneitos ‘xabugos’. |
|
benquerencia, la 📖: benquerencia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">bienquerencia</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. querencia. |
||
bentiveo, el 📖: bentiveo🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
“Juego de muchachos que consiste en ocultarse unos cuantos de otro, el cual á la voz de <i class="della">¡Quienvey!</i>(TEST)
|
dada por alguno de los escondidos sale á buscarlos hasta que da con uno en cuyo lugar se coloca pasando éste á ocupar su puesto, del que siguen los demás burlándose, desapareciendo de su vista y volviendo á presentarse al volver de una esquina, ó entrada de un portal ó aposento de casa. Viene á equivaler á dar contonada. Bien te veo” [JH].
|
De la fusión de los elementos de la oración BIEN TE VEO cuando s’entaina na elocución, de xuru pola contestación que daba quien facía de madre al atopar a los escondíos nel xuegu. La construc- ción gramatical que treslluz l’ast. bentiveo pudiera responder sin- táuticamente a un castellanismu pero nun ye seguro (PE4: 72). |
||
beón, el 📖: beón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cría de la gaviota [Ce (i)].
|
** |
||
bera, la 1 📖: bera🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">vera</i><i class="della">(TEST)
|
1.
|
|||
bera, la 2 📖: bera🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<ident class="della" level="1"></ident><bela [y Tb. Sm. As. Cn (F). Pr (Cv). Cv. Ce. Aliste].>(TEST)
|
Argolla de fierro cola que se suxeta’l gadañu al estil [Lln. Os. Pa. Ci (VB). Cb. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Mi. Ar. Tb. Sm. Md. Cn
|
|
||
berbelixu, el 📖: berbelixu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
berberechu, el 📖: berberechu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><berberecho [Cñ (PPAC)]. berberichu [Cg, Tz (PPAC). y Xx (PPAC). R]. birbirichu [Lls (PPAC)]. +berbericho [Cñ (PPAC)].>(TEST)
|
Cerastoderma edule [Lls, Tz, Xx, Cñ (PPAC)]. Cardium edule [Lls (PPAC)]. Cast. berberecho [Cg]. Mariscu [R]. //Berberichu de la mar, ‘Venus verrucosa’ [Xx (PPAC)]. //Berberichu d’al- tura ‘Venus verrucosa’ [Xx (PPAC)].
|
|
llueu xeneralizare’l nome a tola especie. Delles conseñacio- nes asturianes presenten inflexón metafonética por -u (berbe- richu) mesmamente en llugares onde güei nun se caltién fenómenu talu lo que podría entendese o como préstamu in- ternu del dominiu o, como paez aconseyable, como niciu de la primera metafonía más espardida n’otra dómina (GHLA 149). La nuesa propuesta etimolóxica allóñase de la prerromana fecha con duldes por Corominas-Pascual (DCECH s.v. berbere- cho) y d’otres anteriores que quixeren partir del griegu como critica Rabanal (Rabanal 1967: 79). De toes maneres en rella- ción col llat. UERUEX féxose tamién un signu que caltién l’ast. birbiquetu (PE2: 104) con doble incrementación sufixal. |
|
berberiscu, el 📖: berberiscu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
De Berbería, nel norte d’África. 2. {(Doc.). Tipu d’adornu}.
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Q’al</i>(TEST)
|
gloriosu San Isidru y fixeron en Madril, con tantos de paraxismos, de tiros y de campanes, llumbreres y berveriscos [NJovellanos 168]
|
El poema del sieglu XIX almite entender berberiscu como ‘tipu d’adornu’ y, al empar, xustificalu dende l’ár. cl. BARBAR con incrementación sufixal románica (DA s.v. berber; ADLA 195). |
||
berbesa, la 📖: berbesa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<berdesa [Cb. JH]. bardexa [Cl]. ////berdeses [R].>(TEST)
|
Trozu de filo (o alambre) que, al devanalo, por nun tar tenso, dobla y tuerce sobre sí mesmo [Tb. Cv]. Torcedura del filo [Cl (= reberdexa)]. La especie de torcida que se forma del filo o llana filao ensortiándose ún sobro otro [JH]: Va faciendo verdeses [JH]. Guedeya [JH] de llana [Cb]. Retorcimientu del pelo en redondo, remolín [JH]. Cosa que ta perenredada [Cb]. 2. Contonéu [JH]. Movimientu especial que se fai col cuerpu como rompiéndolu [JH]. 3. Mueca, visaxe [JH]. 4. Presunción y vanidá nel andar o falar [JH]. 5.Tixereta [Ay] nes viñes o vides [JH]. //Berdeses ‘vueltes d’una curva’ [R].
|
|
cfr.) y n’otros (GHLA 61). Ye posible, d’otra parte, que’l pasu ast. berbeses → berdeses sía frutu d’un influxu del ast. verde. Sol femenín berbesa pudo al- gamase analóxicamente l’ast. berbesu (cfr.). De dambos fa- dríase berdeseru (cfr.). Sobro berdesa pudo llograse’l compuestu reberdexa (cfr.) asina como’l verbu emberdesar (cfr.). Un compuestu de berbesu, berbesa con encorvar (cfr.) ye posible responsable del ast. engorbesar (cfr.). |
|
berbesu, el* 📖: berbesu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+berbisu [Ay. Ll].>(TEST)
|
Borde del cestu, de fabricación casera, fechu por tires gordes, llograes de la xebradura d’un tallu en dos metaes [Ll].
|
2. Borde d’una tela [Ay]. Cfr. berbesa. |
||
berbil, el 📖: berbil🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Trocín d’un filu que se destrema del restu por ser menos gordu y resulta de nun remulgar bien la filaza [Cv].
Voz d’etimoloxía desconocida, quiciabes averáu al ast. <i class="della">berbesa</i>(TEST)
|
(cfr.), berbisu (cfr.) y
|
quiciabes de *UERUERĪLE fechu dende’l neutru llat. uerber, -ris ‘manoyu de rames o cuerdes’ (OLD), ‘correes’, ‘cuerdes’, ‘llátigu’ (ABF) cola amestadura del suf. -īle, a vegaes con valir diminutivu. Dende berberil (→ berbil) siguió ast. berbelixu (cfr.) cola amestanza del suf. diminutivo- despeutivu -ixu. |
||
berbillu, el* 📖: berbillu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<birbil.lu [Cn (M). Oc].>(TEST)
|
Güeyu d’una pesllera [Oc]. 2. Güeyu d’una llave [Cn (M)].
|
|
del llat. UERUA, -AE ‘adornu arquiteutónicu que representaba la tiesta d’un carneru’ (OLD; ABF), con una incrementación del ac. |
|
berbión, el 📖: berbión🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<{En xeneral documéntase en plural por facer referencia a varios tablones o palos del carru anque nós xeneralizamos el singular y la grafía “b-”}. berbión [Ar. Mar. VCid]. borbigón [Mar]. berbigón [Mar]. berdigón [Mar]. bordigón [Mar]. berdión [Ar]. {Estos términos afítense nes fasteres del sur del vieyu dominiu ástur onde son posibles otres variantes como: <i class="della">borbión,</i>(TEST)
|
bordigón, berdigón, berbiyón, bermiyón, mermiyón, mermeyón, murmiyón, etc. [LLA s.v. verbión]}.>
|
Tayón, armón, pobín [LLA]. Furacos o taladros del carru onde s’inxeren les pernielles o varillas [Mar]. Caún de los dos estandoyos o barrotes llargos y fuertes que se quiten o ponen so los lladrales del carru [VCid], con furacos nos cabos onde encaxen les pernielles [Arm]. Caún de los del carru pa la yerba [Ar].
Aumentativu de *berbiyu (cfr. berbillu), siendo posible variantes col camudamientu de la vocal deuterotónica por cuenta’l contestu llabio-velar (GHLA §1.2.2). |
||
berbiquí, el 📖: berbiquí🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<berbequín [Mar]. barbiquí [Pa].>(TEST)
|
Cast. berbiquí [Pa. Bi. Tb. Mar].
|
Del fr. d. VEBERQUIN y ésti del neerlandés (DCECH s. v. berbiquí). |
||
berbixinal, el* 📖: berbixinal🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">el</i>(TEST)
|
Berbiginal con todos los otros liuros de gramatiga
|
|
del llat. ueruecīnus, -a, -um ‘de carneru’ (EM s.v. ueruex), esto ye, de *UERUICINĀLIS, vocablu paralelu a *ue- ruecāle esixíu por dellos resultaos hispánicos (REW; DEEH s.v. |
|
berbixu, el 📖: berbixu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Furacu pequeñu [Cn (F)]: <i class="della">El</i>(TEST)
|
ratu metióuse por un berbixu qu’hai na cocina [Cn (F)].
|
Cfr. berbillu. |
||
bercera, la 📖: bercera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<becera [y An]. berceira [Pzu].>(TEST)
|
Rexa que se pon en peselbe suxeta a la parede, onde s’alluga la yerba pa que’l ganáu lo coma ensin perder gota [Pzu. Oc]. Artiluxu de les cortes pa dar de comer al ganáu (son dos varales cruzaos tresversalmente per otros; les vaques pueden comer pente ellos la yerba o la ceba) [An]: Écha-ys la yerba nas beceras [An].
|
Del plural del neutru llat. uiridiarium, -ii ‘xardín’ (EM s.v. uireo; ABF), esto ye, de UIR(I)DIĀRIA qu’acaba refiriéndose al sitiu onde se pon el verde, la pación o segáu, a disposición del ganáu a la vera’l peselbe. |
||
bercería, la 📖: bercería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Sitiu onde se vienden berces o verdura [JH].
|
Cfr. berceru. |
||
berceru, a, el/la 📖: berceru🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
Cast. <i class="della">verdulero</i>(TEST)
|
[JH]: Trátase com’unes berceres [JH].
|
|||
bercía, la 📖: bercía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Niebla seco, calima [Cn (M)].
<ident class="della" level="1"></ident>¿Sedrá variante del dim. de <i class="della">cierza</i>(TEST)
|
(cfr.) → cercina, o meyor, de *cerciya > *cercía con disimilación d’interdentales [8]-[b]?
|
|||
bercianu, a, o 📖: bercianu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><berciana [Mar].>(TEST)
|
|
|||
bercina, la 📖: bercina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
berdeseru, a, o 📖: berdeseru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
</b>Cast. <i class="della">vedijoso</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. berbesa. |
||
berdial, el 📖: berdial🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
berdialada, la 📖: berdialada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Golpe dau con un <i class="della">berdial</i>(TEST)
|
[Cv]. Vardascada [Cg].
|
Cfr. bardal. |
||
berdialón, ona* 📖: berdialón🔤: , ona* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ident class="della" level="1"></ident><berdialona [MS].>(TEST)
|
|
|||
berecina, la 📖: berecina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Especie de berezu que, con una bolina mui pequeña, arre- ciende perbién [Lln].
Dim. de *<i class="della">bereza</i>(TEST)
|
o breza,
|
formación femenina dende’l masc. berezu (cfr.). |
||
“berengo” 📖: “berengo”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">item</i>(TEST)
|
folla berengo de plata que pesava dos marcos e tres quartos 1305(or.) [CLO/119]
|
Posible occitanismu en rellación con berenguiero ‘grand pot de chambre’, ‘vase de chaise percé’, berenguié ‘pot de chambre’ (DPF), o bien catalanismu recordáu nel antropónimu Beren- guer, de xuru un vieyu nome d’oficiu (PE1: 173) anque a Co- rominas-y mereza otra xustificación onomástica (DCELC s.v. balanguera). |
||
berenxena, la 📖: berenxena🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">berenjena</i>(TEST)
|
[ByM].
|
|
||
bereza, la* 📖: bereza🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<breza [PyT 36].>(TEST)
|
Tipu de planta. //Breces ‘uces’ [V1830]
|
|
Cfr. berezu. |
|
berezal, el 📖: berezal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<i class="della">Vaccinium</i>(TEST)
|
myrtillus, cast. brezo [Sb (= berezu)].
|
Cfr. berezu. |
||
berezu, el 📖: berezu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<briezo [Ar]. ////brezos [Bard].>(TEST)
|
Vaccinium myrtillus, cast. brezo, planta que da arándanos (sic) [Sb]. Cast. brezo [Lln. Pa], escoba [Ar]. //-os ‘yerbes, sar- mientos de toa planta [Lln (R)]. ‘urces gordes’ [Bard].
|
|
cfr.), beriza (cfr.), beriénzanu (cfr.), ‘planta montés de la familia de les ericácees’. Corominas-Pascual consideren cast. brezo como un continuador del hispano-llatín *BRŎCCIUS y ésti del célt. *vroicos ‘berezu’ (DCECH s.v. brezo; Hubschmid 1960: 127-149; TLG 163) con posibilidá d’un primer resultáu diptongáu *bruezu → briezu (como culuebra → culiebra: |
|
berga 📖: berga🏗️: NO ✍️: NO |
Términu que conocemos pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">capa</i>(TEST)
|
e saya de valançiana o de tornay o de verga 1387 [Es- pinareda/173]
|
Ye posible que se trate d’una referencia a una tela con aniciu nel pueblu catalán de BERGA como, per otru llau, testifiquen documentos aragoneses del sieglu XV onde lleemos: draps de Berga, panyos de Berga, de Girona (Sesma & Líbano 1982). Ello nun ha tracamundiase cola espresión asemeyada tamién en documentu aragonés medieval (Pottier Inv. Arag. s.v. verga) onde verga ha entendese como ‘vara de midir’, esto ye, un de- riváu del llat. UIRGA: un brial blanquo de una verga de coton de Çeçilia (PE4: 72). |
||
bergaera, la 📖: bergaera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Variedá de pera [An]: <i class="della">Las</i>(TEST)
|
de bergaera son la cuenta pa la cumpota de la cena de Nochebuena [An].
|
El nome d’esti tipu de pera ye posible que tenga l’aniciu nel llugar de procedencia de les mesmes, quiciabes n’algún sitiu como BARGAÉU, nel Conceyu de Piloña (TA 313). |
||
bergante 📖: bergante🏗️: NO ✍️: NO |
Rapazacu, pícaru, bribón [Md].
- <i class="della">le</i>(TEST)
|
trató de puerco vergante 1668 [Sayambre/114-45]
|
Consideren Corominas-Pascual que’l cast. bergante provién del cat. BERGANT emparentáu col it. brigante ‘home de mundu que va con xente allegre’ (DCECH s.v. bergante). Un posible de- riváu sedría bergantín que Corominas-Pascual tienen por d’o- rixe catalán anque axunten que “ye posible que’l vocablu se fexere enantes n’Italia” (DCECH). |
||
bergantín, el 📖: bergantín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<abregantín [Lln (y CCabal: DFA)].>(TEST)
|
Cast. bergantín [Lln (CCabal: DFA)].
|
Cfr. bergante. |
||
bergoñón, ona 📖: bergoñón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Iohanne</i>(TEST)
|
Bergonnon 1223(or.) [SV/126]
|
Del nome de la rexón francesa de LA BOURGOGNE. |
||
bergüétanu, el 📖: bergüétanu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Burraxu, balagar pequeñu de yerba [AGO] que se fai cuando la yerba en prau nun ta seco del too y, entós, al otru día, fadrá falta abrilo al sol [Pi].
D’un continuador del llat. <i class="della">uarus, </i>-<i class="della">i </i>‘erupción na cara’, ‘granu’ (EM), esto ye, dende’l deriváu *UARICUS>(TEST)
|
*vár(a)gu → *vargu (cfr. bárabu) al que se-y amiesta una doble incrementación diminutiva, -ŎTTUS + -ǓLUS. Semánticamente ha partise dende ‘granu’ → ‘
|
formación arredondiada’ → ‘balagar pequeñu’. |
||
bericieru, el 📖: bericieru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Paraxe onde se cría <i class="della">bericiu</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. berezu. |
||
bericiu, el 📖: bericiu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. berizu.
|
|||
bericús, {los} 📖: bericús🔤: , {los} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {los} |
(TEST)
|
|
Posible galicismu llegáu a nós pel cast. onde se documenta en 1782. El DRAE (21ª) conseña biricú y lo que paez la so variante bridecú (que yá inxertaba Autoridades) consideráu d’orixe inciertu. Corominas-Pascual son de la mesma opinión y camienten que pue tener un aniciu francés (DCECH s.v. biricú). |
||
beriénzanu, el 📖: beriénzanu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<i class="della">Erica</i>(TEST)
|
scoparia, berezu [Cp] de les escobes [Cg].
|
2. Variedá de planta más fina que’l berizu [Cb]. Toa planta de monte que se pue rozar [Cp]. Cfr. berezu. |
||
berín, el* 📖: berín🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////berinos [Lln].>(TEST)
|
Granos de la piel [Lln].
|
Cfr. benín. |
||
berina, la 1 📖: berina🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Pina que se pon p’apertar l’estil del gadañu [Ay]. //-<i class="della">ines </i>‘pines que se ponen al <i class="della">estil </i>del gadañu pa fixalu’ [Cb].
<ident class="della" level="1"></ident>Dim. del ast. <i class="della">bera</i>(TEST)
|
2 (cfr.) si s’almite un camudamientu del significáu ‘argolla’ → ‘pieza qu’afita l’argolla (del estil del gadañu)’ por averamientu nel espaciu.
|
|||
berina, la 2 📖: berina🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<berina [y Lln. Pa. Cb. Cg. Llib. Sb. Ay]. birina [y Lln]. berena [JH s.v. aguya].///<ident class="della" level="1"></ident>/berenes [Cp. Ac. R]. bereñes [Cñ].>(TEST)
|
|
|||
berindiu, el 📖: berindiu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Planta pequeña de fueyes marielles y una espina que da una flor azul [Po].
Cfr. <i class="della">berezu.</i>(TEST)
|
||||
beringayu, el* 📖: beringayu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<beringachu [Sm].>(TEST)
|
Mequetrefe, persona de ruin prestixu [Sm].
|
Posible variante del ast. blingayu (cfr. blincayu), con [e] epentética pa desfacer el grupu b + líquida, y con resultáu -C’L- > [tS] como ye d’aguardar na fastera B-D (GHLA §4.4.10b). |
||
berinín, el 📖: berinín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
//-<i class="della">ines</i>(TEST)
|
‘granos o espines de la piel’ [Lln].
|
Dim. de berín (cfr. benín). |
||
beriñu, el 📖: beriñu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Planta ericácea cola que se faen escobones [Vv].
Cfr. <i class="della">berezu</i>. El suf. -<i class="della">iñu</i>(TEST)
|
podría entendese como variante de
|
*inu (→ -ín) col mesmu tipu de [j] palatalizadora de nasal que vemos en fariña xunto a farina. |
||
berixenia, la* 📖: berixenia🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////berih.enias [An].>(TEST)
|
Xestos [An]: Dexa de fader berih.enias [An].
|
¿Podría tratase d’una adautación deficiente del arabismu en cast. BERENJENA? |
||
beriza, la 📖: beriza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<beriz [Ac, y Llg (LLAA 28)].>(TEST)
|
Erica cinerea, Erica mackaiana, Erica vagans, Erica ciliaris, Calluna vulgaris, Daboecia cantabrica, berezu [Llg. Si. Ac (LLAA 28)]. //Cepillu de beriza ‘cepiyu pa llimpiar el ganáu’ [Pi]. Cfr. berezu.
|
|||
berizu, el 📖: berizu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<i class="della"><</i>bericiu [y Cb. Cp. Llv. y Pr. JS 118. R]. bericio [Cr]. biriciu [y Pr]. boriciu [JS 118].>(TEST)
|
Cast. brezo [Cb. Cp. Llv. Pr. JS 118]. 2. Toa planta de monte que se pue rozar [Cb. Cp. Cr. Cd. JH]. Planta de monte que miedra en mates formaes de vares que cimblen y delgaes [R]. //Del berizu ‘del monte (un habitante)’ [Cb (/de la moruxa ‘del pueblu, de les tierres cultivaes)]. Cfr. berezu.
|
|||
berlina 📖: berlina🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
//En berlina ‘con priesa’, ‘entainando’, ‘con esmolimientu o temor’ [Llu].
|
Del fr. BERLINE ‘coche zarráu’, nome aniciáu nel de la capital d’Alemaña, Berlín. El términu berlina documéntase en cast. nel sieglu XVII (DCECH). La espresión asturiana fai referencia, de mano, al tipu de coche que, de xuru, sedría rápidu según la mentalidá d’aquella dómina. Dende la idea de ‘con priesa’ pasa a significar ‘con mieu’ pola priesa que lleva’l que fux por cuenta de daqué (PE3: 34). |
||
berllétanu, el* 📖: berllétanu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<berllétano [Lln (BBrey)]. bellétanu [AGO]. arbellátanu [Lln].
{Con yeísmu, abeyuétanu [Lln]. abeyuötanu [Cl]. arbeyátanu [Lln]}. ////abellótanos [Os]. abellétanos [Os]. arbillétanos [Lln].>(TEST)
|
‘Fragaria vesca’, miruéndanu, miruétanu, fresa montesa [Lln. Lln (BBrey). Cl. Os. AGO].
|
Pallabra con aniciu nel célticu BERǓRO-, Qu’almite la variante bĕrǔla (REW; TLG 22), como orixen del rioxán belro y otres (DCECH s.v. berro), fr. berle, oc. berlo, cast. berro, etc. y pes- canciamos qu’ast. berru ‘Nasturtium officinale’. Dende *BERU- LUM > *ber’lu > *berllu (como de *BURULAM > burla > burlla), cola mesma doble incrementación de los suf. dim. -ŎTTU + [r] y l’influxu del ast. arbeyu, bellota - biyota, puede facenos entender el restu d’alternancies qu’entamen per arb-, ab-. Ente ello, quiciabes ha entendese tamién la creación femenina con yeísmu abeyuétana (cfr. *abelluétana). En tou esti procesu nun ha escaecese’l posible influxu del continuador del grecismu en llat. abrotonum o abrotanum (OLD) que, amás de masculín podía ser neutru (y, darréu d’ello, atrayíu al femenín de la 1ª en -A), que dexó tamién siguidores nesti dominiu, asina ast. biruéganu (cfr.) con una llarga riestra de variantes) xustamente pa referise ta- mién a la ‘fresa montesa’ (PE1: 120). |
|
|
bermegaxu, a, o 📖: bermegaxu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
De Bermiego (Quirós) [Qu].
|
** |
||
bermeyadura, 📖: bermeyadura🔤: , 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
<b class="della">bermeyadura</b>, la
Aición y efeutu de <i class="della">bermeyar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. bermeyar. |
||
bermeyar 📖: bermeyar🏗️: NO ✍️: NO |
<abermeyar [y JH]. mermechar [Tb]. mermeichar [Tb].>(TEST)
|
Poner o ponese bermeyu [JH]. Arroxar, ponese colloráu [Tb].
|
Del llat. *UERMICULARE, ensin dulda fechu sol deponente uermiculari ‘criar guxanos’ (ABF), verbu del que nun conseñen continuadores nin Meyer-Lübke (REW) nin García de Diego (DEEH) nin Corominas-Pascual (DCECH s.v. vierven). En rellación etimolóxica ta l’ast. bermeyadura (cfr.). Un compuestu de bermeyar ye ast. embermeyar (cfr.) que se caltién a la vera del incoativu embermeyecer (cfr.). |
||
bermeyez, la 📖: bermeyez🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Color collorao o bermeyo [JH].
|
Cfr. bermeyu. |
||
bermeyín, ina, ino* 📖: bermeyín🔤: , ina, ino* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
Namái conocemos el nome d’una mazana llamada <i class="della">bermeyina </i>per referencia del sieglu XVIII, con un nome motiváu, perpro- bablemente pol color bermeyo (PE3: 174):
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Peros</i>(TEST)
|
pardos y fidalgos, Pibierda, Berdiales, de Vara, Palmazas, Duronas, Blanquinas, de Nuera, Bermeyinas [Grangerías XVIII: 600] Cfr. bermeyu.
|
|||
bermeyizu, a, o 📖: bermeyizu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
</b>Cast. <i class="della">bermejizo</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. bermeyu. |
||
bermeyón, el 📖: bermeyón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bermechón [Qu. Oc]. mermeyón [y Llv].>(TEST)
|
Cast. bermejón [Ca. Ay. Ll. Pr. JH]. Cast. bermellón [Cl. Pa. JH]. 2. Color arroxao nel horizonte [Pa. Qu. Sd]. Arreboles del atapecer [Llv. Sb. Ca. Ay. Ri]: Con esi bermeyón en cielu ¡vaya día de sol que vamos a mazcamos mañana! [Ca]. ///Bermeyón al alba o aire o agua; bermeyón a la tardi pero a la mañana non [Sb]. El bermeyón al saliente, que de poniente non [Llv (LC)]. Bermeyón al saliente, l’agua de repente [LBlanco]. A la tarde bermechón ya pur la mañana non [Oc].
|
|
Cfr. bermeyu. |
|
bermeyor, el 📖: bermeyor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<mermeyor [Cl].>(TEST)
|
Color arroxao nel horizonte [Lln. Cl]. ///Bermeyor tarde y no de mañana, al poniente y no al saliente ‘el color arroxao de la tarde ye niciu de bon tiempu’ [Lln]. Cfr. bermeyu.
|
|||
bermeyu, a, o 📖: bermeyu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<bermeichu [Tb. Sm. Bab]. bermechu/a [PSil]. +bermiyu [Ll].
+bermiyu/bermeya/bermeyo [Ay. Ri]. berméu [Gr]. mermechu [Tb. Cv]. mermeichu [Tb. Vg]. mermeyu/a [Lln]. mermeyu [Pa. Ll (MP)]. mermeya [Ay]. +bermichu (<i class="della">sic</i>) [Ay (VB)].
<ident class="della" level="1"></ident>+mermichu [Ll (MP)]. {Paez percorreición “mermetsu” [Cv]}.>(TEST)
|
Cast. bermejo [Pa. Ay (VB)], arroxáu [Pa. Cg. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. Bab. PSil. Cn. JH. DA. R. Vg (el cabritu)]: Un carniru bermiyu [Ri]. De color naranxa [Lln]. Azafranáu, cast. pelirrojo [Pr]. Arrubiao payizo (el trigu) [Bard]. Con arrebo- les (el cielu) [Gr]. 2. Regordetu, gordu, metíu en carnes [Ll (MP). Cv]. 3. Tipu de zreza [Ay]. //“Cocos mermeyos: De la mitología local” [Pa]. //Poner los pies bermeyos ‘encaprichase’ [Lln]. //Ponese en calzas bermeyas ‘enfadase’ [Lln].///
|
Cfr. bermeyu, el. |
||
bermeyu, el* 📖: bermeyu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<mermeyo [Os]. ////mermeichos [Vg].>(TEST)
|
Esófagu de los animales [Os]. //-os ‘pequeñes protuberancies que cuelguen del pescuezu de delles cabres’ [Vg].
|
|
Del llat. UERMICULUS ‘guxán’, ‘caresa’ (cast. cochinilla del roble, escarlata) (EM), con continuadores na Galia y n’Hispa- nia (REW). Asitiáu de vieyo na nuesa onomástica (Cano Gon- zález 2012: 39). Aplicóse metafóricamente al esófagu de los animales por cuenta la forma del mesmu. Tamién axetivamente (cfr. bermeyu, a, o) a delles coses acolorataes pol usu que se facía de la cochinilla pa producir color grana (DCECH s.v. bermejo). Quiciabes en rellación etimolóxica tenemos ast. ber- meyez (cfr.), bermeyizu (cfr.), bermeyón (cfr.) bermeyina (cfr.), bermeyura (cfr.), bermeyor (cfr.), bermeyura (cfr.). |
|
bermeyura, la 📖: bermeyura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">bermejura</i>(TEST)
|
[JH]. ///Bermeyura de tarde, pa sol o p’aire; bermeyura de mañana, p’aire o p’agua [Am (LC)].
|
Cfr. bermeyu. |
||
beró 📖: beró🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">Pasar</i>(TEST)
|
a beró ‘perdese’ [Lln (Meré)].
|
Quiciabes d’una contraición de la espresión ¡a ver ho! > averó. Tampoco nun sedría imposible que se tratare d’un for- mación con referencia a un llugar intrincáu llamáu *Veró; de fechu Veró conséñase güei como nome de llugar de Samartín del Rei Aurelio anque, pernidiamente, nun paez aconseyable camentar qu’a él se refiera la locución citada en Llanes. |
||
berraca, la 📖: berraca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Planta asemeyada al <i class="della">berru</i>(TEST)
|
pero de tueru y fueyes más espor- pollaos y non comestible [Mar].
|
Ye perposible que se trate d’una formación fecha sol ast. berru o berriu, pallabra d’almisible aniciu célticu (PE3: 34), cola in- crementación d’un sufixu diminutivo-despeutivu continuador de -ACC- quiciabes destremáu del que se conseña en términos tresmitíos pel llat. como theriaca (ADLA 221), uerbenaca, lin- gulaca (EM s.v. uerbena), etc. De ser el mesmu taríamos de- lantre d’un cultismu (PE2: 99). Una variante del ast. berraca (cfr.) ye berriaca anque cuayada con daqué destremación se- mántica. |
||
berrada, la 📖: berrada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de berrar [Tb]. Deverbal de <i class="della">berrar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
berradera, la 📖: berradera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de berrar [Tb]. <i class="della">Ta</i>(TEST)
|
tol día de berradera [Tb].
|
Cfr. berrar. |
||
berradiella, la 📖: berradiella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Berríu, bramíu, muxíida [JH].
Diminutivu en -ĚLLA>(TEST)
|
-iella amestáu a un posible deverbal de berrar (cfr.), berrada, llueu nominalizáu. Dende berrada tamién se fexo berradera.
|
|||
berrador, ora 📖: berrador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
Que berra [JH]. ///<i class="della">Uveicha</i>(TEST)
|
berradora bocáu pierde [Sm]. Oveya berradora nunca fue pacedora [LC].
|
Cfr. berrar. |
||
berradura, la 📖: berradura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">berrar</i>(TEST)
|
(cfr.). Cfr. berrar.
|
|||
berramal 📖: berramal🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">¡Berramal</i>(TEST)
|
que ye! Dizse del tipu rebelde y de mala mena [Ay].
|
D’una amestadura del verbu berrar y l’alverbiu mal. |
||
berrar 📖: berrar🏗️: NO ✍️: NO |
<aberrar [y Ar]. barrar [Pr (Cv). Sl. Ce]. bierrar [y Lln].>(TEST)
|
Cast. berrear [Villah. PSil. An], cast. balar [Pb. Cl. Rs. Cp. Llg. Sb. Ca. Ay. Ri. Qu. Sd. Qu. Tb. Sm. Pzu. Sl. Cd. Pr. Oc. VCid]: Las uveichas ya las vacas berran tol día [Tb]. Muxir [Rs. Bi. R]. Bramar les vaques [Os. Ll. Ar. Cd. Tox], les cabres, les oveyes [Lln]. 2. Glayar, llorar a voces, dar berros (persones o dellos animales) [Pb. Lln. Cl. Pa. Cg. Bi. Cp. Ac. Sb. Ca. Ay. Ll. Tb. Sm. Pzu. Sl. Cd. Pr. Ce. Cv. Vd. Tox. /Eo. Mánt/. Llomb. Vg. Mar. R. JH]: El nenu berra de nueche ya de día: paez un xatu na corte [Tb]. 3. Ximir [Bi. Ca]. Llorar [Ca], muxir [V1830]. Llorar a gritos, con puxu [Llg. Ri. PSil]. Llorar desconsoladamente [Lln]. Dar berros los rapazos [Lln]. 3. Falar a voces [Tox]. 4. Meter ruíu [R]: El río berra nos rabiones [R]. //A berragüéi ‘a lo bestia’ [Lln]. //Verde berrando ‘perverde’ [Tb]. //Fai un fríu que berra’l diablu ‘fai munchu fríu’ [Tb]. ///Cuando la cabriquina berra todes ban tras d’ella [CyN (Recuerdos)]. En lo altu del puertu berra un cabrito; si será del rebañu del mio Perico [ALl (Esfoyaza)]. Cuando berra’l Pozu Pría guarda lleñe pa otru día [Lln]. Cuando l.lueve ya fai sol, berra’l diablu en Camayor [LC]. La más roína oveya ye la que más berra [LC]. Oveya que berra bocáu que pierde [Llg]. un lluviesu de mio padre/fasta que-y faga sangrar,/y vo meter les mios cabres,/pos yá les oyo berrar./Conque, adiós, fasta mañana./Si Dios quier, amigu Xuan [ABalvidares, Dos casinos (Poesíes 274-275]
|
|
del llat. barrire ‘berrar l’elefante’ (EM; ABF) se formare un alternante *BARRARE responsable de los verbos berrar → *berriar, col fácil camudamientu de la deuterotónica y con un fácilmente xustificable espardimientu semánticu. Esti verbu sofita los participios fuertes nominalizaos del tipu ast. berru ‘berríu’ (cfr.) d’u foi posible facer el diminutivu berrinchu (cfr.) d’u surde’l compuestu emberrinchar (cfr.) que ye l’orixe d’un deverbal del infinitivu, berrinche (cfr.); casu particular úfrelu l’ast. berrincha que pue entendese como femenín paralelu a berrinchu o como formación dim. de *berra. De berru, *berra, *berro féxose l’aum. berrón, ona (cfr.) con posibilidá de nominalización. Un dimininutivo-despeutivu de berru ye ast. *berruscu d’u se fexo’l verbu compuestu emberruscar (cfr.). El nome ast. berríu atopa esplicación dende’l citáu BARRITUS, -US o como un participiu nominalizáu como tamién aguardaríamos pa berrida (cfr.) pero entós habría almitise una variante de berrar, *barrir o berrir equivalente de berrar (→ |
|
berrenga, la 📖: berrenga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Berrinche [Llg].
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Entra</i>(TEST)
|
en pueblu de Dios un desesperu y berrenguina tal
|
|
||
berretea, la 📖: berretea🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">berretea,</b>(TEST)
|
la Berrinche [Md (i)].
|
Cfr. berrar. |
||
berria, el/{la} 📖: berria🔤: , el/{la} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 el/{la} |
<ident class="della" level="1"></ident>Setosu, protestón, inaguantable [Llg]: <i class="della">Yes</i>(TEST)
|
un berria [Llg].
|
Cfr. berrar. |
||
berriaca, la 📖: berriaca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Berriu, cuenxu verde qu’envuelve les nueces [JS],
<ident class="della" level="1"></ident>Del mesmu aniciu qu’ast. <i class="della">berraca </i>(PE2: 99) de lo que, ensin dulda, ye una variante col influxu de <i class="della">berriu </i>(cfr.), lo mesmo que <i class="della">berriacu</i>(TEST)
|
(cfr.) y berrar (cfr.).
|
|||
berriacán, ana 📖: berriacán🔤: , ana 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ana |
<ident class="della" level="1"></ident>(Neñu) que llora davezu ensin motivu [Ri. Sm]. 2. (Persona) ruina y de mal xeniu [Ri. Qu. Tb]: <i class="della">Ya</i>(TEST)
|
un berriacán que nun fai más que glayar [Tb]. (Persona) de mal caráuter [Cl]. //Mazana de berriacán ‘mazana montesa’ [Bi].
|
|
||
berriacu, el 📖: berriacu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><birriacu [Cl]. +berriecu/berriaca/berriaco [Ri]. berracu [Cb. Sb.Ca].>(TEST)
|
Cfr. berriaca.
|
|
cfr.; PE2: 99) quiciabes d’aniciu célticu (PE3) con una incrementación sufixal diminutivo-despeutiva en -acu. Na aceición 2 paez aconseyable ver un deverbal de berrar (cfr.) o *berriar. Sobro ast. berriacu pudo facese ast. berria- cán, ana (cfr.) asina como’l verbu emberriacar (cfr.). |
|
berriatu, el 📖: berriatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Berríu curtiu [Lln].
|
Cfr. berrar. |
||
berricaña {¿} 📖: berricaña {¿}🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Regañón, gruñidor [AGO].
|
Cfr. berriacán. |
||
berrida, la 📖: berrida🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<barrida [Pr (Cv)]. berría [Ay. Ll. Ri]. birrida [Tb].>(TEST)
|
Berríu [Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. PSil. Pr. Cv. Tox. JH]. Bramíu [Os. Cñ. Cp. Oc. JH]. Muxida [JH]. Berríu de la oveya [Os]. 2. Glayíu [Ay] d’un animal o persona [An]: La xata daba unas berridas que metía miedu [An]. Glayíu fuerte [Llg]. Glayíu non prestosu, chillíu [Cp]. Glayíu más fuerte que’l berríu [Ac. Tb]. //Berrides ‘glayíos’,’voces’ [GP]. {El datu del sieglu XIX “veries” (‘voces’) [V1830] ha tenese por un tracamundiu d’es- critura por berríes anque nun ye variante del oriente d’Astu- ries. Ello debe destremase de veríes (cfr. veriya)}. Cfr. berrar.
|
|||
berrienzu, el 📖: berrienzu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación:
<i class="della">si</i>(TEST)
|
quixeren ciarrar/una paré como aquesta/según los tiem- pos están/aunque fora de berrienzu/non la habín poder cia- rrar [Pachu de la Candonga 1837: 13]
|
¿Variante de beriénzanu (cfr.)? |
||
berrina, la 📖: berrina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aplagoriu de berríos daos poles vaques nel pastu cuando atopen pelos de llobu, restos d’otru res muertu, etc. (nestos casos enfósquense, túrniense rabiosamente unes a otres,
llegando a esmoucase na llucha, sacándose les tripes y mesmamente matándose; el términu emplégase na frase <i class="della">armar</i>(TEST)
|
berrina) [Sm].
|
Quiciabes en rellación con berrar (cfr.) anque yá en llat. se conseña l’ax. BARRINUS, -A, -UM ‘del elefante’ que pudo nominalizase y que, como tola familia de la pallabra, d’una referencia primera al paquidermu pudo acabar refiriéndose a les actitúes y actuaciones d’otros animales. |
||
berrincha, la 📖: berrincha🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">berrinche</i>(TEST)
|
[JH. ByM]. Cfr. berrar.
|
|||
berrinche, el 📖: berrinche🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<barrinche [Sb]. berrinchu [Lln].>(TEST)
|
Cast. berrinche [Lln. Sb. Ay. Tb]. Cfr. berrar.
|
|||
berrinchín, el 📖: berrinchín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">berrinche </i>[Vd]. Dim. de <i class="della">berrinche</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
berrinchu, a, o 📖: berrinchu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Caprichosu y de mal xeniu [Ca]: <i class="della">El berrinchu de Manolo yá </i><i class="della">m’abrió</i>(TEST)
|
la portiella [Ca].
|
Cfr. berrar. |
||
berriu, el 📖: berriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<berrio [Cp]. berru [Llg (LLAA 28). ////berros [Arm].>(TEST)
|
Apium nodiflorum [Llg, Mo (LLAA 28)].
|
Nasturtium officinale, cast. berro [Llg, Mo (LLAA 28). Sb. Tb]. Angelica sylvestris, cast. angélica silvestre [Llg (LLAA 28)]. 2. Membrana qu’en- vuelve’l cascu de la nuez, cuenxu [Ri. Qu. Tb. Cd. Pr]: Los berrios deixan las manos puercas [Tb]. El cuezco (sic) de les nueces [GP]. 3. Tinte que suelta la corteza verde de dellos frutos [Ri]. //-os ‘Nasturtium officinale’ [Uv. Cd]. ‘yerba llixeramente ácido que comen n’ensalada [Arm]. //Has comer berrios ‘pasarás necesidaes’ [Ac]. Del célt. BERULA ‘berru’ (TLG 27) con continuadores hispánicos (REW; DEEH; DCECH). De toes maneres ye obligao llamar l’aten- ción por si esti nome, berriu, pudiera rellacionase en dalgún sen- tíu col deverbal masculín de *verrar (cfr.) dende una variante |
|
|
berríu, el 📖: berríu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<birríu [y Tb. y Sm].>(TEST)
|
Bramíu [Lln. Pa. Cp. Ac. Ll. Sm] de les vaques, cabres, oveyes [Lln], ciervos, gamos [Ca]. Glayíu berrida [Qu]. Glayíu non prestosu, chillíu [Cp. Tox. Arm. Tor]. Glayíu descompasáu [Ca]. Bramíu d’oveyes [Pzu. VCid. Llomb]. Berrida [Vd] de persones o animales [Pa. Cg. Ac. Sb. Ay. Tb. Pzu. Pr. Tox].
|
|
cfr.). |
|
berrón, ona 📖: berrón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<berrón/ona/ono [Llg. Ri]. //berrón/berrúa [Eo].>(TEST)
|
Que berra muncho [Lln. Cb. Ay. Ri. PSil. An], que se quexa muncho [Qu]. Llorón, que berra muncho [Lln. Pa. Cg. Ac. Llg. Ca. Ay. Ll. Tb. Sm. Cd. Pr. Cv. Tox. /Eo/. JH. R. Vg. Arm. Mar]. Vocingleru [Cñ].
|
En rellación etimolóxica col ast. berrar (cfr.). |
||
berrón, el 📖: berrón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Glayíu [Sb]. Ruxíu [AGO]. 2. Xiblatu que se fai cola corteza de los árboles [Ar]. Flauta pastoril [Lln]. 3. <i class="della">Garrulus </i><i class="della">glandarius</i>, cast. <i class="della">arrendajo </i>[Mo (LLAA 27)].
En rellación col ast. <i class="della">berrar</i>(TEST)
|
(cfr.) por cuenta los soníos emitíos, posible nominalización del masc. del axetivu berrón, ona (cfr.). Na aceición §2 podría dase l’influxu de la familia de verrar (cfr.) darréu qu’esi tipu de xiflu faise d’un caña verde.
|
|||
berrona, la 📖: berrona🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Especie de zambomba [Tb. Sm]. 2. Especie de trompeta fecha de monda de salgueru, sacada n’espiral de la correspondiente rama y enrrollada de nueo na mesma forma [Vg].
En rellación col ast. <i class="della">berrar</i>(TEST)
|
(cfr.) por cuenta los soníos que s’emiten. Posible nominalización del fem. del ax. berrón, ona (cfr.). Na aceición §2 podría dase l’influxu de la familia de verrar (cfr.) darréu qu’esi tipu de xiflu faise d’un caña verde. Una
|
formación derivada de berrona ye l’ast. berronera (cfr.). |
||
berronera, la 📖: berronera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Espluma que s’echa pela boca en dellos casos, como cuando ún ye víctima d’una cólera grande, o de la sede y l’esfuerzu [VCid].
|
2. Animal imaxináu col que s’apavoria a los neños [Os]. //-as ‘boquera nos llabios llueu d’un llantu violentu y llargu’ [VCid]. Cfr. berrona. |
||
berru, el 1 📖: berru🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
(TEST)
|
Cfr. berriu.
|
|||
berru, el 2 📖: berru🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
< berriu [Sm. PSil. Tox]. beriu [Cv]. //berro [Eo].>(TEST)
|
Berríu [Sb. Tox]. Muxida, bramida [R]. Berríu, gritu pergrande [/Eo/]. 2. Berrinchu, llorera [Sm. Cv]: ¡Menudu berriu que pescóu! [Sm]. Lloru de los neños [AGO]. Glayíu d’un neñu al llorar [PSil]. //-os ‘berríos’ [Cb].
|
Del masc. del participiu fuerte nominalizáu de berrar (cfr.). |
||
berrubeyu, a, o 📖: berrubeyu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Trabáu, de mala figura y percurtia intelixencia (un individuu) [AGO].
<ident class="della" level="1"></ident>Formación con motivaciones onomatopéyiques, ¿quiciabes de
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">berru</i>(TEST)
|
y oveyu? ¿o de perru y oveyu?
|
|||
berrunchu, el 📖: berrunchu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Embeligru [Sr[.
<ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes d’una creación masculina del llat. *UERRUNCULA, variante diminutiva de <i class="della">uerrūca, -ae </i>‘verruga pequeña’ (EM; ABF), a lo meyor col influxu de <i class="della">uerruncare</i>(TEST)
|
(EM).
|
|||
berza, la 📖: berza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>/berzas [Pr].>(TEST)
|
Cast. col, berza [Lln. Ac. Sr. Ay. Tb. Md. PSil. An. Pr. Cn. Tor. SCiprián]. Variedá de verdura que s’echa como comida [Ri]. 2. Comida de berces cocíes con carne de gochu [Sr. Tb]: Dame berces [Sr]: Güei hai berzas pa las doce [Tb]. 3. Cierta yerba mala que miedra ente’l trigu, maíz, centén, etc. [Md]. //Como una berza ‘chifláu’ [Ac]: Tas como una berza [Ac]. //Tener una berza ‘andar perdespistáu’ [Llg]. ‘andar faltu d’intelixencia o d’atención’ [Ri]. //Topalo ente las berzas ‘nun llograr (daqué) [Tb]. (Un) berza ‘despistáu’ [Llg].///
|
|||
berzal, el 📖: berzal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Terrén llantáu de berces [Ac. VCid].
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">si</i>(TEST)
|
quieres tener berzales de rumbo [Grangerías XVIII: 987]
|
|
||
berzáu, el 📖: berzáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><berzao [Os].>(TEST)
|
Restu del mondongu pa facer morcielles, que se pon a cocer envuelto en fueyes de berza [Os]. Variedá de morciella [Rs (= emberzáu)].
Cfr. berza. |
|||
berzuela, la 📖: berzuela🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Flor que daña les tierres semaes por enroscase nes plantes (la berzuela da una flor blanca, asemeyada a la campanilla (sic) pero abondo más pequeña) [Cp].
|
Cfr. berza. |
||
berzunu, el 📖: berzunu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Sabor de la berza perfuerte y concentráu [Lln]: <i class="della">Sabe</i>(TEST)
|
a berzunu [Lln].
|
Cfr. berza. |
||
besamano* 📖: besamano*🏗️: SI ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. besar.
|
|||
besar 📖: besar🏗️: NO ✍️: NO |
<beisar [Qu. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. As. Cd. Sl. Cv. Oc. Vg].>(TEST)
|
Cast. besar [Xral]. //-se ‘axuntase les pieces embutíes cuando cuelguen (estrócense per onde se besen)’ [Lln]. //L.legar y besar el sentu ‘necesitar pocu tiempu pa llograr daqué’ [Ri]. ///Blorta que beixe, burro yía el que la deixe ‘si los cabos d’una atadura se toquen puen añudase con curtiu esfuerzu más’ [Oc]. //Si trabayares por blando y por duro, non besabes al to suegru nel culo [LC].
|
|
Del llat. BASIARE ‘besar’ (REW; DEEH; DCECH s.v. besso; cfr. besu). L’ast. tamién conoz un compuestu nominal de besar + mano na documentación medieval:las derechuras del veisa- mano e un rendeiro de toda la feligresia 1257(c.) [SB/213]. |
|
besín, el 📖: besín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<beisín [Tb. Md].>(TEST)
|
Dim. de besu.
|
|||
besina, la* 📖: besina🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<beisina [Md].>(TEST)
|
Besín (espresión perafectiva, más que beisín) [Md]: Díame una beisina’l miou nenu, andi [Md].
|
Dim. de besu. |
||
besón, ona 📖: besón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<beisón [Sm. Tb].>(TEST)
|
Que besa muncho [Sr. Sm. Tb]. Dim. de besu.
|
|||
bestia, la 📖: bestia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">bestia</i>(TEST)
|
[Xral]. 2. Persona bruta [Xral]. //(Ser) un bestia/una bestia ‘(ser) persona bruta’ [Xral].
|
Mando al obispo de Oviedo la bestia de mio corpo si la hy ovier, et si la hy non ovier C maravedis por ella 1274(or.) [CLO/86]
|
Del llat. BESTIA (DCECH s.v. bestia; cfr. bixatu), per vía culta, d’u foi posible la formación del verbu abestiar (cfr.). Nun sedría imposible almitir un resultáu popular bicha (cfr.). |
|
bestiareru* 📖: bestiareru*🏗️: SI ✍️: NO |
Términu conocíu pela documentación medieval del occidente de Lleón:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Pedro</i>(TEST)
|
Perez uestiareyro t. Johan de Santa Maria/S. Andrés de Espinareda 1266 [STAAFF/157]
|
|
||
besu, el 📖: besu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<beisu [Qu. Tb. Sm. Tb. Pzu. Bab. PSil. As. Cd. Sl. Cv. Oc].
+bisu [y Ay. Ll. Ri]. beixu [Vg].>(TEST)
|
Cast. beso [Xral]: El besu de Xxudes [JH]. 2. Toque que da la peonza, rodando a la chapa, perra o botón [Xx]. //El bisu del diañe ‘el besu con falsedá’ [Ay]. ///Manzana y quesu saben a besu [LC].
|
|
Del llat. BĀSIUM, -I ‘besu’ na dómina seronda (EM), étimu aco- yíu yá por Meyer-Lübke (REW), con continuadores panhispá- nicos (DEEH). Del correspondiente verbu BĀSIĀRE sigue ast. beisar → besar (cfr.). En rellación etimolóxica con besu ta’l dim. besín y el correspondiente femenín besina (cfr.). Tamién de besu se fexo un ax. aumenativu besón, ona (cfr.) y una amestanza de diminutivu (besucu) + aumentativu (-ón), besu- |
|
besucar 📖: besucar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><besuquiar [Cd].>(TEST)
|
Cast. besuquear [Cd].
|
|
||
besucón, ona 📖: besucón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ident class="della" level="1"></ident><bisucón/ona/ono [Ri].>(TEST)
|
|
|||
besugu, el 📖: besugu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><besugo [Cñ, Llu, Av (PPAC)].>(TEST)
|
Pagellus centrodontus, cast. besugo [Lls, Tz, Xx, Cñ, Llu, Av (PPAC). Lln, Rs, Ce, L’Arena, Vd, PVeiga [Barriuso: espáridos 579)]. Pexe [Tox. R] de piel daqué rosada y cola holocerca [Lln]. 2. Trampa pa cazar páxaros [Tox]. //Medio besugo ‘besugu sin medrar dafechu’ [Cñ (PPAC)].///
|
|||
besuguera, la 📖: besuguera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
besugueru, el 📖: besugueru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Anzuelu pa pescar besugu [JH]. 2. El que pesca besugos [LC].
///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">En</i>(TEST)
|
xineru cagayón pal besugueru [LC].
|
Cfr. besugu. |
||
betume, el 📖: betume🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><bitume [y JH]. bitumen [y JH]. bitún [Tb]. betún [Ac (i)].>(TEST)
|
Cast. betún [Tb. JH] y cualquier sustancia pegañoso y negro [/Eo/]. //Como’l betún ‘pernegru’ [Mi]. fagan fazer algun betune para betunar un estado o dos de los caños que fizo asentar Miguel Alonso [Uviéu 1500/124]
|
|
patrimonial n’asturianu darréu de la documentación “betume” del Libro de Alexandre. Esta opinión contrapónse a l’almisión d’un aniciu catalán del términu calteníu por Corominas- Pascual. Pero la respuesta a les oxeciones plantegaes por estos autores, al menos si falamos del ast. betume, atopámosla nellos mesmos darréu qu’almiten *BITTUMEN pa xustificar los datos de la Galia (DCECH s.v. betún). En rellación etimolóxica con betún ufrimos betunar (cfr.) y betunadura (cfr.). Un cultismu inxeríu por JH ye ast. bitumináu, ada, ao (cfr.). |
|
betunadura, la 📖: betunadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">betunar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. betume. |
||
betunar 📖: betunar🏗️: NO ✍️: NO |
<abetunar [y JH].>(TEST)
|
Echar betún a un oxetu [JH].
|
fagan fazer algun betune para betunar un estado o dos de los caños que fizo asentar Miguel Alonso [Uviéu 1500/124] y que por mano de canteros se reparen asentando la piedra en forma y despues vetunándolas en çima con piedra menuda [Uviéu 1500/63] feziese la obra de la fuente de mampuesto e caños de piedra, vetunados macho e hembra [Uviéu 1500/103] Cfr. betume. |
||
bexugu, a, o* 📖: bexugu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<bexuga [LC (Vaca)].>(TEST)
|
Estrencha del cuartu traseru (la vaca) [LC (Vaca)].
|
** |
||
beyella, la* 📖: beyella🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<{Términu tresmitíu, a lo meyor, de mou tracamundiáu, con metátesis, como “belleya” [ByM]}.>(TEST)
|
Viruela [ByM].
|
Quiciabes d’un deriváu diminutivu de BULLA + -ELLA ‘bolina’ |
|
|
beyu, el 📖: beyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Garganta fonda, garganta d’un ríu [Po]: <i class="della">Ye</i>(TEST)
|
un pasu que ye un beyu [Po]. //-os ¿“pastos bajos de invierno”? [Lln (S)].
|
Ast. beyu, asitiáu tamién ente los nuesos nomes de llugar (TA 182), pue xustificase dende’l posible celtismu BEDUM ‘canal, fuexa’ (TLG 24) allugáu nel llatín medieval onde bedum ‘presa del molín’ (MLLM), con continuadores románicos (REW s.v. |
|
|
bezanu, a, o* 📖: bezanu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<beizanu [Cv].>(TEST)
|
Que tien el focicu de color destremáu del restu de la piel (la oveya) [Cv].
|
Cfr. bezu. |
||
bezu, el 📖: bezu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<beizu [Qu. Tb. An. Cv. Ce. Pr. Vd. Tox]. //bezo [/Eo. Mánt/].>(TEST)
|
Llabiu [An. Vd. JH]: Tien los beizos pequenos [An]. Llabiu gordu [/Eo. Mánt/]. Lo qu’abarca la quixada inferior [Tox]. Llabiu inferior de la vaca y del caballu [Cv], de los animales [Pr]. 2. Focicu [Ce. Cv. /Mánt/]. 3. Parte del mangu del palote per onde se mete la mano [Qu. Tb].
|
Pelagius Bezon 1167 (s. XIII) [MB/198]
|
del llat. BIFIDUS, pero nesti casu nun sedría posible *beifu); b) de toes maneres podríamos almitir partir d’un ax. fechu sol cel- tismu beccus ‘picu del gallón’ (TLG) → *BECCEUS (cfr. becu) quiciabes averao a la propuesta suxerida por Corominas-Pas- cual dende’l célticu *BAIKKION ‘focicu, boca bestial’ (DCECH s.v. bezo). Opondríase a ello la documentación qu’antecede con grafía palatal sonora anque, como más abaxo vemos, el deriváu “beçudo” (cfr. bezudu), ufre una sorda que podría contradicir la nuesa oxeción; c) tamién l’ast. bezu podría entendese como continuador de BASIUM, pallabra que nun abulta patrimonial en llatín (EM s.v. basium) y que, a lo meyor, almitía delles varian- tes d’espresión que xustificaríen el destremáu camín fónicu y semánticu siguíos por bezu/besu. Pero’l camín fónicu del port. nun favorez partir de BASIUM pues que na Edá Media escribe, como güei, una sorda en beiço (DELP s.v. beiço); d) García de Diego pescancia que tamos delantre d’una voz d’aniciu ono- matopéyicu, BEZ (DEEH s.v. bez) que, curiosamente, paez dixe- brar de lo que tamién entiende por d’orixe onomatopéyicu BEF → cast. befo (DEEH s.v. bef); e) nun sedría una mala suposición darréu que si partimos d’una realización con xeminada BEFF (lo que se propón pa befa) podría dase una dexeminación *befu → bezu; si almitimos la vocalización del primer elementu de la xeminada daríase un resultáu *beifu → beizu, común al ast., al gall. beizo y al port. beiço. Con destremaos sufixos fórmase l’ast. bezanu (cfr.), bezudu, (cfr.). |
|
bezudu, a, o* 📖: bezudu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<beizudu [An. Vd].>(TEST)
|
De llabios grandes [An]: Nolu ya algu beizudu [An]. Que tien munchu llabiu [Vd]. 2. Malencaráu [An]: Ya tan beizudu que miete miedu [An].
|
|
Cfr. bezu. |
|
biba, la 📖: biba🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bida [Lln].>(TEST)
|
Llendre [Lln. Pb. LV. Pa. Cg. Cb. Llu. Cp. Ay. Ri. Ar. Qu. Tb. Sm. Cd. Cn (M, Oc). Pr. Cv. Tox. /Eo. Mánt/. DA. R. JH. ByM]. 2. Chinche [Qu]. //-es ‘llendres’ [Cñ. Ar. As (bibas)]. ‘embrión y cría del pioyu’ [Ca]: Tien los pelos llenos de bibes [Ca]. ///Pioyu con pioyu críen bibes [LC].
|
Pa Corominas-Pascual trátase d’un continuador femenín del llat. UIUUS, -A, -UM ‘vivu’ (DCECH s.v. vivo) con un femenín nominalizáu. |
||
biberón, el 📖: biberón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><bibeirón [Md].>(TEST)
|
Cast. biberón, mamona [Md. Xral].
|
|
||
biberu, el 📖: biberu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
biblia, la 📖: biblia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Pallabra conocida pela tradición eclesial:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">la</i>(TEST)
|
bibla & el liuro de la concordancias della & el liuro 1292 [DCO-V/174]
|
|
||
biblioteca, la 📖: biblioteca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación y pela llingua moderna:
<ident class="della" level="2"></ident>a)
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">concum ex auricalco et librum </i><i class="della">biblioteca</i>(TEST)
|
812 (s. XI) [DCO- I/7]
|
|
||
bibosu, a, o 📖: bibosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
|
|||
bicácaru, a, el/la 📖: bicácaru🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<ident class="della" level="1"></ident><bicácanu/a [y AGO].>(TEST)
|
|
|||
bicada, la 📖: bicada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cebu o comida que los páxaros padres dan los fíos [/“de Valdés al Eo” (Eo)/].
|
Cfr. bicar. |
||
bicáncanu, a, o 📖: bicáncanu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">desgalichado,</i>(TEST)
|
desgarbado [AGO].
|
Cfr. bicar. |
||
bicar 📖: bicar🏗️: NO ✍️: NO |
<abicar [R].>(TEST)
|
Tocar, rozar [Llv]: El fubolista nun bica una ‘el futbolista nun toca el balón enxamás’ [Llv]. Pegar, tocar sele (la bola al bolu, un banzón a otru, etc.) [Sr]: Nun lu bicó [Sr]. Llanzar la canica [Llg]. Disparar nel xuegu de les caniques o banzones [Llg].
|
2. Golifar, metese en toes partes [Bab]. 3. Cayer lo que ta llevantao, como clavando’l picu [R]. //Eso nun lo bicas ‘eso nin lo güeles’ [/Mánt/]. Dende BECCUS ‘picu del pitu’, pallabra d’aniciu célticu (TLG 24), podría xustificase l’ast. beco ‘dañu en forma de mozqueta que se fai col ferrote d’una peonza al llanzala sobro la del con- trariu’(cfr. becu), esto ye, como ‘efeutu de picar col ferrote o púa aguzada’; de toes maneres nun paez fácil dicir lo mesmo del ast. bicu ‘golpe dau col banzón o canica’ [Llg] por cuenta’l destremáu vocalismu; pero, al mio entender, dende beccus ‘picu’ pudo formase’l verbu *becar → bicar ‘pegar suave- mente (al bolu cola bola, al banzón con otru banzón etc.)’ verbu que na aceición de ‘picar, macerar el llin’ apaez en doc. arag. del sieglu XV (Sesma & Líbano 1982); un compuestu de bicar sedría ast. embicar (cfr.). Un deverbal sedría ast. bicu, y los participios fuertes bicu, -a, -o ‘en celu (especialmente la fema)’ [Sr. Llv. Ll. Ri], términu col que s’alude, metafórica- mente, a la fema “tocada” o “picada”. El deverbal femenín for- máu sol participiu débil, la bicada ‘cebu que los páxaros dan a les críes’ [“De Valdés al Eo” /Eo/], perafita la rellación con beccus pues nidiamente fai referencia a lo que’l páxaru lleva nel picu. Pa Corominas-Pascual (DCECH s.v. pico) “el port. y ast. bico y las formas análogas de muchos dialectos franceses, retorromances y sardos” derivaríen “del celta BECCUS (de donde cat., oc., fr. bec., it. becco)”. Ye claro que lo qu’ante- cede asina como les aceiciones §2-3 faen referencia, real o fi- gurada, a la idea de ‘meter el picu’ → ‘meter les narices’ → ‘golifar’ y ‘picar’. El gall. bico ‘besu’ ye claro que ye hermanu del ast. y supón interpretar el ‘besu’ como un ‘efeutu de picar’ o de ‘dar col picu’. Ye posible que sobro bicu se formare’l di- minutivu en -ǓLUS → bícaru ‘carcoma’ [Sm (VB)] (esto ye, orixinariamente *‘lo que pica’ → *‘lo que ta picao’), ‘nome de dellos inseutos lepidópteros’ [Cn (F)]. Tamién sobro bícaru foi posible facer bicarar ‘llenase de bícaros’ → ‘apoliyar’ darréu que los bícaros piquen (cfr.; PE3: 35); una consecuencia ye ‘es- trozase (lo que ta abicarao)’ y, entós, ‘estrozase les coses por cualquier razón como pue ser por vieyo, por tar guardao, etc.’. Nun son d’estrañar, nesi sen, los valores negativos que llogren semánticamente los términos asturianos rellacionaos como bí- caru 1 (cfr.), bicarar (cfr.) y familia. Ente los miembros d’esta familia han inxerise bicácaru, a (cfr.) y lo que paez la so va- riante fónica l’ax. bicáncanu, a, o (cfr.) pues abulten ser re- sultáu d’un encruz del ast. bícaru 1 (cfr.) y cáncanu (cfr.). |
||
bicarar 📖: bicarar🏗️: NO ✍️: NO |
<abicarar [y Md. Cn (F)].>(TEST)
|
Apoliyar [Md]. Llenase de bícaros [Cn (F; Fuchasqueiru)]: Esi maderu ta tou abicaráu [Cn (F)].
|
2. Estrozase les coses por tar guardaes [Md]. Verbu fechu sol ast. bícaru (cfr. bicar). |
||
bicaráu, ada, ao 📖: bicaráu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Anquilosáu [Md]. 2. Estrozáu por falta d’usu [Md]. Pp. de <i class="della">bicarar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
bícaru, el 1 📖: bícaru🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
(TEST)
|
Carcoma [Sm (VB)]. Nome común de munchos inseutos lepidópteros de les families qu’ataquen les teles, madera, etc. [Cn (F)]: Metióuseme’l bícaru no armariu ya echóumelo a perder [Cn (F)].
|
Cfr. bicar. |
||
bícaru, el 2 📖: bícaru🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
(TEST)
|
Cfr. bígaru.
|
|||
“bicatorios” 📖: “bicatorios”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">de</i>(TEST)
|
todas misas et domadas et bicatorios 1378 [MB/199]
|
** |
||
bicha, la 📖: bicha🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cualquier reptil [Md]. Culiebra [Xx (i)]. 2. Oveya o cabra en celu [Lr (i)]. 3. Cualquier cosa ensin nome o que nun se quier nomar nesi momentu [Llg (= bichu)]: <i class="della">Dame</i>(TEST)
|
aquella bicha que ta allí [Llg]. 4. Oenanthe oenanthe, colialba gris [Noval]. //Bicha careta ‘Oenanthe hispanica, colialba rubia’ [Noval].
|
Quiciabes d’una amestanza serpens bestia ‘el bichu que repta’ (Uría Varela 1997: 150) que, col desaniciu del primer ele- mentu, siguió’l llat. vg. BĒSTIA, -AE ‘bestia’ (EM) con zarra- mientu de la tónica pola yod, lo mesmo que se pervé nel serondu masculín BĒSTIUS > bichu (cfr.) y tamién en OSTIUM ‘entrada, boca d’un ríu’ (OLD s.v. ostium) si ye que ta nel ani- ciu del topónimu ast. Uxo (GHLA 191). La verdá ye que bicha, bichu, etc. paecen orixinariamente forasteros n’asturianu da- rréu del resultáu con [tS] a la escontra del esperable [S] que vemos en OSTIARIA > ast. uxera ‘portiella’ (GHLA 191). Pero, a lo meyor, podríen xustificase d’una espresión fecha sol dimi- nutivu BĒSTULA (EM), BESTULUS (REW) y, entós, el resultáu pal grupu -ST’L- podría ser [S] o [tS] como se conseña en derivaos de pessulus o fistula, etc. (GHLA 263; PE2: 100-101). L’ast. ta- mién conoz un cultismu bestia (cfr.). Sol ast. bichu, bicha fé- xose’l verbu bichar (cfr.) d’u se llogró abicharar (cfr.). |
||
bichar 📖: bichar🏗️: NO ✍️: NO |
<abichar [y Vd. Tox].>(TEST)
|
Coquecer [Cd].
|
Carcomese la madera [Cd. Vd. Tox]: Esti ar- mariu ta bicháu [Vd]. Verbu iguáu sobro bichu, bicha (cfr. bicha; PE2: 100). |
||
bicharchar, {¿} 📖: bicharchar🔤: , {¿} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {¿} |
<becharchar [y Llg (LLAA 27)]. birchachás [JH]. bichar [Mo (LLAA 27)].>(TEST)
|
Saxicola torquata, cast. tarabilla común [Llg. Ac. Mo (LLAA 27)]. Páxaru [JH]. La Saxicola torquata recibe n’Asturies nomes destremaos “casi todos muy expresivos, bien de su voz de alarma: chi- charra, charcharo, birchu, charchar, etc., o relacionados con su costumbre de posarse en postes, estacas de cercas y mangos de fesorias: cagamangos, cagapraos, cagaestaques, etc.” [Noval 303-304]. Cfr. charchar.
|
|||
bicheru, el 1* 📖: bicheru🔤: , el 1* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<bicheiru [Sm (i)].>(TEST)
|
Furacu pa desaguar los caminos [Sm (i) = bichinar].
|
Pallabra del mesmu orixe qu’ast. michinal (cfr.), con destre- máu sufixu y tracamundiu de llabiales, como se pervé tamién na variante conseñada bichinar (PE2: 101). |
||
bicheru, el 2 📖: bicheru🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Ganchu pa llograr pexes grandes [Lln].
D’un deriváu del llat. <i class="della">uectis</i>(TEST)
|
‘tipu de barra’, ‘palanca’ (EM), de xuru UECTIĀRIUS ‘trabayador que remana’l uectis’ (EM) y, per- probablemente, *‘tipu de uectis’ (PE2: 101).
|
|||
bichi, el 📖: bichi🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<biche [Cb. Cg]. bichu [Ac. Pzu]. miche [Lln. Bard. Llomb. VCid. Vg]. michi [Lln. Xx. Mi. Bab]. michu [Lln]. /////michel [Lln]. miqui [Lln].>(TEST)
|
Bolu más pequeñu emplegáu nel xuegu, perís [Lln. Cb. Cg. Xx. Mi. Ri. Qu. Tb. Sm. Bab. Pzu. Bard. Llomb. Vg. VCid]. Del llat. UECTIS, -IS ‘palanca’, ‘barra’ (EM), ‘cayáu’ (DLFAC), con continuadores románicos (REW s.v. vĕctis; DEEH) y con me- tafonía por -I (GHLA 123) pasando per estos procesos beche (cfr.) → *bechi → bichi (García Arias 2012b: 222) con perca- rauterización del masculín bichu. Abúltanos qu’ast. beche ‘ca-
|
|
||
bichu, el 📖: bichu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><bicho [Llu, Av (PPAC). Llg].>(TEST)
|
Cualquier animal [Cg. Ay. Ll. Tb. Sm. PSil. An]. Inseutu [Llg. Ay]. Coquín de cualquier clas [Ay]. Teredo navalis [Llu, Av (PPAC)]. 2. Animal domésticu grande, bien criáu [Sm]. 3. Rapaz enredador y traviesu [Cg]. 4. Persona retorcida, de males in- tenciones [Ay. Tb. Sm]: Ya un bichu [Tb]. 5. Cualquier cosa que nun se quier o puede denomar nesi xustu momentu [Sr. Llg (= bicha). Ay. Tb]: Dame esi bichu [Sr]. 6. Fueu de San Telmo [Llu]. 7. Escalón d’agua nel mar, y detrás l’agua embalagao viéndose un cachín del arcu la vieya nel horizonte, too ello se- meyando un bichu o monstruu [Cp]. //Bicho guarara ‘animal agresivu quiméricu’ [Cñ].///
|
|||
bici, la 📖: bici🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">bicicleta</i>(TEST)
|
[Xral].
|
Cfr. bicicleta. |
||
bicicleta, la 📖: bicicleta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><becicleta [Ca].>(TEST)
|
Cast. bicicleta [Ca. Xral].
|
|
||
bicicletu, el 📖: bicicletu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Bicicleta pequeña y ruina [Tb]. 2. Persona de poca formalidá [Tb]: <i class="della">Son</i>(TEST)
|
unos bicicletos [Tb].
|
Cfr. bicicleta. |
||
bicoqueta, la 📖: bicoqueta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Xestu, mueca, visaxe [AGO]. //-<i class="della">es </i>‘blincos de persones o animales daos por ociosidá’ [Ay]. ‘estravagancies’ [JS].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Dolor</i>(TEST)
|
que ñeciu m’obliga a facer mil bicoquetes [La Enfermedad 138]
|
Quiciabes sía términu tomáu del dim. fr. BICOQUETTE (DCECH s.v. bicoca) anque paez qu’influyíu pola familia de bicu (cfr. bicar) y biecu (cfr.). |
||
bicu, a, o 📖: bicu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<bica [Ll. Ri]. mica [Ll].>(TEST)
|
Caliente, en celu (la fema) [Ri], (la cabra, la oveya) [Ll], (una persona) [Sr. Llv]: Ésa anda bica [Llv]. Cfr. bicar.
|
|||
bicu, el 📖: bicu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Golpe que da una canica a otra [Llg]. //<i class="della">Dar</i>(TEST)
|
el bicu ‘golpiar dende arriba y llanzando col pulgar (el banzón al xugar)’ [Llg].
|
Deverbal de bicar (cfr.) verbu que se formaría dende beccus ‘picu del pitu’ (TLG 24) → *beccare. |
||
bicuerdu, a, o 📖: bicuerdu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Fachendosu (un mozu) [Ay].
|
Del llat. serondu BICORS, -CORDIS ‘retorcíu’, ‘falsu’(ABF), tér- minu teníu por una amestadura de dos pallabres, llargu tiempu analizable pol falante lo que xustifica la non sonorización de l’aparente [-k-]. Ye posible que pueda rellacionase con *bī- chŏrdium del qu’ufierta dellos nicios n’Italia Meyer-Lübke (REW; PE2: 102). |
||
bidé, el 📖: bidé🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bidé/bidéis [Llg].>(TEST)
|
Cast. bidé [Llg].
|
Del fr. BIDET (DCECH s.v.), un galicismu modernu. |
||
bidón, el 📖: bidón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bridón [Sb].>(TEST)
|
Cast. bidón [Xral].
|
2. Cacíu afayadizu pa tresportar lleche a caballu [Bab]. Zurrona que se lleva acoplada al llombu [Sm]. Palabra orixinada nel fr. BIDON ‘tipu de cacíu’, con aniciu nel ant. nórd. bida (DEEH). |
||
bidueñu, a, o* 📖: bidueñu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+biduiñu/bidueña [Ay]. +biduiñu [Ll].>(TEST)
|
Ensin ganes, inapetente [Ay. Ll].
|
Quiciabes sía un continuador ax. del llat. uetus, -eris ‘vieyu’ (EM), quiciabes con una incrementación responsable de *UETŌNIUS. Semánticamente vese un camudamientu posible nel pasu ‘vieyu’ → ‘ensin ganes (de comer)’. Dende bidueñu foi posible facer el verbu embidueñar (cfr.). |
||
biecu, el 📖: biecu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bioucu [Tox]. //bioco [Eo].>(TEST)
|
Pliegue irregular resultante d’un malcosíu [AGO].
|
2. Xestu [Lln (R)], visaxe [Lln]. 3. Mimu, micu [Tox. /Eo/]. Podría tratase del portuguesismu BIOCO términu consideráu por Machado una variante del deriváu port. de UELUM > véu → veoco, documentáu nesa llingua nel sieglu XV (DELP s.v. bioco). Fónicamente paez posible’l resultáu g-asturianu (→ biocoso ‘mimosu’ /“del Navia al Eo” (Eo)/], d’u podría adautase a la fala de Tox como [jóu] y, quiciabes, como [je] nel oriente asturianu. Semánticamente alviértese un sentíu sosiguiente ‘velu’ → ‘pliegue’ → ‘visaxe’. La etimoloxía paez más aconseyable que partir con Corominas-Pascual d’un posible deriváu del célt. BECCUS ‘picu’ (DCECH s.v. pico, con Ĕ tónica según estos autores) pues forzaría a almitir n’ast. la existencia d’una doble cantidá Ĕ y Ē nel términu galu (cfr. becu) lo que nun paez aconseyable anque nun sía imposible. Ye verdá que García de Diego (DEEH) tamién parte del célt. BECCUS pa xustificar ast. biecu dau por Rato pa Llanes pero la definición de Rato ye “gesto” y non “pico” como, pescanciamos que con enquivocu, conseña García de Diego. |
||
bielda, la 📖: bielda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bienda [Arm]. ////bieldes [R].>(TEST)
|
Ferramienta con dientes de madera p’aventar la mies [Arm. Mar]. //-es ‘aventador del trigu’ [R]. Cfr. beldar.
|
|||
bieldu, el 📖: bieldu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<biendu [Arm].>(TEST)
|
Ferramienta de fierro [AGO] con dientes de madera p’aventar la mies [Bard. Arm. Tor]. un carro, un bassorio, unos lladrales, un jugo, un llabiego, una vara, una traenta, un angazo, un forcado, un bieldo [Grangerías XVIII: 211]
|
|
Cfr. beldar. |
|
biemparáu, el 📖: biemparáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Baille popular que se baillaba al son de la pandereta y del cantu [Tor].
Amestadura de <i class="della">bien</i>(TEST)
|
+ el participiu de parar.
|
|||
biemplaciente 📖: biemplaciente🏗️: NO ✍️: NO |
Perprestosu [JH].
<br class="della">Amestadura de <i class="della">bien</i>(TEST)
|
+ el vieyu participiu de presente de placer
|
(cfr.). |
||
bien 📖: bien🏗️: NO ✍️: NO |
<ben [Tox. /Mánt. Eo/].>(TEST)
|
Alv. que señala la intensidá [Lln. Llg. Tb]: Ye bien guapu, ye bien listu [Llg]: Bien grande, bien roín [Lln]: Yas bien home pa sabelo [Tb]: Yara ceu pa dicilo [Tb]. Mui, abondo [Xral]: Yes bien neciu [Ac]: Eso gústame bien [Xral]: H.ui bien tiempu per ellí [Pa]. 2. Conx. dixuntiva [Xral]: Bien faigas esto, bien lo otro, nun va prestar [Tb] //Bien de ‘en gran cantidá’ [Lln. Tb. PSil. Mar]: Hai bien de mazanas [Lln]: Oílo bien de veces [Lln]: Bien de veces lo dixi [Xral]: Tien bien de perras [Tb]: Bien de cargos tuvo [R]. //Bien d’ello ‘muncho’ [Lln. Cl. Cg. Llg. Pr]: Trexi mui bien d’ello [Pa]: Usaban bien d’ello [Lln]: Había bien d’ello pa comer [Llg]. //Bien d’él, bien d’ella ‘muncho’ [Pr (Cv)]. //Bien d’él, bien d’el.la ‘muncho’ [Cv]. //Bien d’ello, bien d’ellos, bien d’ellas [VCid]. //Bien en tiempu ‘con tiempu y antelación abondo’ [Llg]: Avisélu bien en tiempu [Llg]. //Nin mal nin bien ‘de nenguna manera, baxo nengún conceutu’ [Llg].
|
|
||
bien, el 📖: bien🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">bien </i>[Xral]. //<i class="della">Los bienes </i>‘propiedaes’ [Xral]. //<i class="della">Estar al pie’l</i>(TEST)
|
bien ‘tar a la vera d’un sitiu onde hai comodidaes’ [Ll]. //Madre de bienes dizse d’un escritu perllargu [Lln].///
|
|
||
bienandancia, la 📖: bienandancia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">bienandanza</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. bien. |
||
bienandante 📖: bienandante🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
bienaventuráu, ada, ao 📖: bienaventuráu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Cast. <i class="della">bienaventurado</i>.
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">pode</i>(TEST)
|
seer muy benaventurado el principe en la batalla li- diando s. XIII(or.) [FX/38] Cfr. bien.
|
|||
bienaya 📖: bienaya🏗️: NO ✍️: NO |
<benaya [Cv. /Mánt. Eo/. banaya [/Berducedo (i)/].>(TEST)
|
Cast. bien haya [Cv. /Mánt. Eo/]. //Bien haya él ‘dichosu él’ [DA]. //Biena seas tú que me traxiste eso ‘espresión d’agradecimientu’ [Vd]. ¡Cuñadu!, ses bien venido.-Bienaya ses rapaza [ABalvida- res, Romazón (Poesíes 80-81)]
|
|
Cfr. bien. La secuencia fónica pue favorecer realizaciones ensin diptongu al camudar l’acentuación. |
|
biendichosu, {a, o} 📖: biendichosu🔤: , {a, o} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {a,, o} |
Cast. <i class="della">biendichoso</i>(TEST)
|
(tratamientu que se da al difuntu cuando lu recuerden al falar) [Mar].
|
Cfr. bien. Amestanza del alverbiu bien + ax. dichosu; esti caberu pue almitir nueva incrementación como se pervé nel diminutivu biendichusicu (cfr.). |
||
biendichosicu, {a, o} 📖: biendichosicu🔤: , {a, o} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {a,, o} |
Cast. <i class="della">biendichosu</i>(TEST)
|
(tratamientu que se da al difuntu cuando lu recuerden al falar) [Bard].
|
Cfr. biendichosu. |
||
bienfacer 📖: bienfacer🏗️: NO ✍️: NO |
Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘benefi- ciu’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">el servo non perda so </i><i class="della">bienfazer</i><i class="della">(TEST)
|
del sennor s. XIII(or.) [FX/196]
|
|
cfr.) col infinitivu facer (cfr.). |
|
bienfaciente 📖: bienfaciente🏗️: NO ✍️: NO |
Bienfechor [JH].
Cfr. <i class="della">bien</i>(TEST)
|
+ participiu de presente de facer.
|
|||
bienfadáu, ada, ao 📖: bienfadáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Afortunáu [JH].
Amestanza del alv. <i class="della">bien</i>(TEST)
|
(cfr.) y el participiu de fadar (cfr.).
|
|||
bienfaláu, ada, ao 📖: bienfaláu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Cast. <i class="della">bienhablado</i>(TEST)
|
[JH].
|
Amestanza de bien (cfr.) y del participiu de falar (cfr.). |
||
bienfamáu, ada, ao 📖: bienfamáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Que tien bona fama [JH].
Amestanza de <i class="della">bien</i>(TEST)
|
(cfr.) y del participiu de (a)famar (cfr.).
|
|||
bienfayáu, ada, ao* 📖: bienfayáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Cast. <i class="della">bien</i>(TEST)
|
hallado:
|
|
cfr.) y del participiu del verbu fayar (cfr.). |
|
bienfechor, ora 📖: bienfechor🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
Cast. <i class="della">bienhechor</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
cfr.) + fechor (cfr.). |
|
bienfechoría, la 📖: bienfechoría🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Beneficencia [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">nec</i>(TEST)
|
ad benefactoriam de ulla potestate aut de aliquo hereda- rio 1089 (s. XII) [ACL/530]
|
conna bienffetria de Villarmil et con sos derechos assi commo la nos 1257 [AAU/44]
|
Del llat. *BEN(E)FACTŌRIA (REW; DEEH; DCECH s.v. behetría). Del contrariu *MAL(E)FACTORIA siguió ast. malfetría (cfr.), con dalguna presencia medieval. |
|
bienfechu, el 📖: bienfechu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Beneficiu [JH].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">por</i>(TEST)
|
este bienfecho que uos Pedro Diaz fazedes al monesterio
|
|
del llat. FACTUM > ast. fechu. El nomatu del docu- mentu que sigue darréu dexa la posibilidá d’entendelu como amestadura d’alverbiu + axetivu ‘bien fechu’: Alffonso Fe- rrandiz dicho Bienfecho çapatero morador en Oviedo 1368(or.) [SP-II/423]. |
|
bienfortunáu, ada, ao 📖: bienfortunáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Afortunáu [JH].
Del alverbiu <i class="della">bien</i>(TEST)
|
(cfr.) col ax. afortunáu (cfr.).
|
|||
“bienide” 📖: “bienide”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu namái conocíu per testu de Lleón:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">de</i>(TEST)
|
quarta parte ficas ena bienide que uien de la Mata
|
|
||
bienmereciente 📖: bienmereciente🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">benemérito</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
bienquerencia, la 📖: bienquerencia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición de querer bien, amor, cariñu [JH]. Amestanza de <i class="della">bien</i>(TEST)
|
(cfr.) + querencia.
|
|||
bienquiriente 📖: bienquiriente🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Que quier bien [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>Amestanza de <i class="della">bien</i>(TEST)
|
+*quiriente, un vieyu participiu de presente de querer (cfr.).
|
|||
bienveníu, ida, ío 📖: bienveníu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
<ident class="della" level="1"></ident><bienvenidu, ida [y Cl].>(TEST)
|
Cast. bienvenido [Cl].
|
|
||
bienvista, la 📖: bienvista🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Xuiciu prudente, bon paecer [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>Amestanza de <i class="della">bien</i>(TEST)
|
(cfr.) col participiu de ver (cfr.).
|
|||
bienviviente 📖: bienviviente🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Que vive bien [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>Amestanza de <i class="della">bien</i>(TEST)
|
(cfr.) col vieyu participiu de presente de
|
|
||
bienvivir, el 📖: bienvivir🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Actu de vivir con comodidá [PSil]. 2. Actu de vivir con honestidá [PSil]: <i class="della">Siempre</i>(TEST)
|
yía mechor el bienvivire que ser malu [PSil].
|
|
||
bierba, la 📖: bierba🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bierba [Or (R). Sm. AGO].///<ident class="della" level="1"></ident>/bierbas [Lln].>(TEST)
|
|
Del llat. UERUA, -AE ‘adornu arquiteutónicu que representaba la tiesta d’un carneru’ (OLD; ABF). Trátase, quiciabes, d’una for- mación regresiva de ueruex ‘carneru capáu’ colo que pescan- ciamos que’l significáu orixinariu de uerua sedría ‘oveya’, llueu llixeramente camudáu al dase una necesaria reorganiza- ción semántica por cuenta de delles confluencies nel planu del significáu con términos como ouis, ouicula, etc. El deriváu bierba pudo acabar refiriéndose a ‘oveya ensin cría’, ‘fema qu’entá da lleche’, etc. daqué semánticamente asemeyao a lo que vemos nel ast. mosea (PE1: 35; PE2: 102). Nun ye fácil al- mitir que faiga falta partir del llat. PRIUUS ‘priváu’ pa xustifi- car ast. bierba como propón García de Diego (DEEH s.v. prĭvus). Tampoco nun nos paez afayadizo xustificar la voz ast. dende’l llat. BĒLUA, -AE ‘bestia’ (EM; OLD) por cuenta’l voca- lismu tónicu, anque la escansión non siempre resulta amañosa. |
||
bierzu, el 📖: bierzu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<briezu [Bab. Pzu. PSil. Bard. Llomb. Vg]. briezo [Os. Ar]. bierciu [y Sm. Oc]. berciu [y Sm. Cn (F)]. brezo [Ar]. blezu [JH]. ///bricio [Mar. Aliste]. brizu [SCiprián]. //berzo [Eo. Mánt]. ////bierzo [/Eo/]. brizo [/Eo. Mánt/]. berzo [Eo].>(TEST)
|
Cuna [Os. GP. As. Sm. Pzu. As. Dg. Cn (M, F). Ti (i). An (i). Vd. Tox. Oc. /Eo. Mánt/. Llomb. Vg. Bard. Mar. Aliste. SCiprián]. Cuna de madera [PSil]. Cuna de blima [Vd]. Cuna asitiada nel escañu [Bab]. 2. Cama armada sobro un entretexíu de vares, blimes, etc. [JH]. Berezu o escoba [Ar].
|
|
||
bies, el 📖: bies🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
//<i class="della">Al</i>(TEST)
|
bies ‘en diagonal’ [Qu. Tb]. ‘al revés’ [Ri. Tb]. ‘a contrapelu’ [Tb]. ‘al sesgu’ [Llg]. //A bieses ‘al revés’ [JH]. Cfr. viesgu, a, o.
|
|||
biforca, la* 📖: biforca🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
Cfr. biforcu. |
||
biforcu, el* 📖: biforcu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+bifurcu [Sb]. bih.orcu [Co (S)]. bih.orco [Os].>(TEST)
|
Cast. bifurcación [Sb]. Sitiu de dos regueros o valles pequeños [Os. Co (S)].
|
|
cfr.) porque, nesi casu, habría aguardase una sonorización de la -F- (GHLA §4.3.1.8). Quiciabes sía meyor camentar que los falantes consideraron el términu como un compuestu BI-FURCUM o BI(S) FURCUM que llevaría a un tratu de la /f/ como si se tratare d’una F- d’aniciu. Lo mesmo pasa con una formación *CUM FURCOS ‘confluyencia’, ‘amestanza’ responsable del ast. Conforcos (TA 832), asitiáu na documentación medieval del dominiu: |
|
biforriu, a, o* 📖: biforriu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<bih.orria [Lln].>(TEST)
|
Poco cuayao (la lleche) cuando se fai’l quesu [Lln].
|
** |
||
bígara, la 📖: bígara🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<i class="della">Triton nodifer</i>, cast. <i class="della">caracola </i>[Tz, Xx, Cñ (PPAC)]. //<i class="della">Bígara de</i><i class="della">(TEST)
|
sable ‘Nassa reticulata’ [Av (PPAC)].
|
Cfr. bígaru. |
||
bigarciu, a, o 📖: bigarciu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
De vista torcida [Llv].
|
** |
||
bigarda, la 📖: bigarda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bigardia [Os].>(TEST)
|
Trozu de palu pequeñu y aguzáu per dambos cabos que, asitiáu en tierra y golpeáu con otru más llargu que lu fai saltar, al tar nel aire, recibe otru güelpe que lu llanza lloñe [Mar]. 2. Palíu o palichu, xuegu de los rapazos [Os. Bab. Vg. VCid].
|
|
||
bigardada, la 📖: bigardada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">bigardada,</b>(TEST)
|
la Bellaquería [JH].
|
Cfr. bigardu, a. |
||
bigardía, la 📖: bigardía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">bigardía,</b>(TEST)
|
la Bellaquería [JH].
|
Cfr. bigardu, a. |
||
bigardiar 📖: bigardiar🏗️: NO ✍️: NO |
</b>Bellaquear [JH]. Cfr. <i class="della">bigardu,</i>(TEST)
|
a.
|
|||
bigardón, ona 📖: bigardón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<bigardón/ona/ono [Ri]. bigardión/ona [Cl].>(TEST)
|
Altu y estrenchu [Cl]. Altu y delgáu enforma [Ri].
|
Aum. de bigardu, a (cfr.). |
||
bigardu, a, el/la 📖: bigardu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<bigardu [Pa. Ac. JH]. bigardu/a [Tb. Sm. PSil]. <b class="della"><i class="della">+ </i></b>biguerdu [Ri], bigardiu [Cb].>(TEST)
|
Individuu altu, llargu [Ac] y desgarbáu [Tb. Arm]: Ye un bi- gardu y nun tien más que catorci años [Ac]. El que ye más grande de lo normal (una persona, un animal) [Ri. Psil. Cn]: Ía un bigardu la cuenta pa xugar al baloncestu [Cn]. 2. Persona alta, folganzana [Pa. Cb. PSil]. 3. Persona fuerte [Sm]. 4. Per- sona inquieta, revolvín [JH]. /////Tamién con usos ax. (bigardu, a, o) 5. Malu (el tiempu) [JH]: Ell tiempu está tamién un poco bigardu [JH]. 6. Cast. bellaco [JH]: Isa fo una acción bigarda [JH]. 7. Tafuñu, aforrón [JH]. 8. Pícaru [JH. Cb]: Xxuanón ye un poco bigardu [JH].
|
|
Paez que’l términu asturianu habría que lu entender como un xermanismu BEGGAERT ‘bigardu’ (REW; DEEH), pente medies del fr. m. begart o begard, o de la espresión más seronda *bi- gart, acordies con otros términos peninsulares (DCECH s.v. be- guina). Nun dexa de llamanos l’atención, de toes maneres, lo ceo de la documentación del nuesu dominiu, yá nel sieglu XII, onde paez conseñase’l nomatu, con asimilación de r + dental: |
|
bigareru, a, o 📖: bigareru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
|
|||
bigareru, el 📖: bigareru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
bigarón, el 📖: bigarón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Triton</i>(TEST)
|
nodifer, caracola [Lls, Cñ (PPAC)].
|
Aum. de bígaru (cfr.). |
||
bígaru, el 📖: bígaru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bígaro [Cñ, Llu, Av (PPAC)].///<ident class="della" level="1"></ident>//bícaru [As].>(TEST)
|
|
etimoloxía clara, “quizá de una voz céltica (o sorotáptica?) emparentada col galu BECCOS ‘picu’...” (DCECH s.v. bígaro) pero nun nos paez aconseyable darréu del resultáu con -g-. Barriuso propón un averamientu al gr. BIKOS ‘ánfora’, con adautación al llat. serondu *BÍCARUS doblete, na so opinión, del documentáu UICARIUS ‘vasín’, d’u surdiría’l fr. a. bichier (PPAC 398). L’ast. ufre, amás del aum. bigarón (cfr.), derivaos bigareru (cfr.), un femenín analóxicu bígara (cfr.). Una variante fónica de bígaru ye bícaru onde ha vese l’influxu de la familia del verbu bicar (cfr.). |
||
bigornia, la 📖: bigornia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<//bigorna [“de Valdés al Eo” (Eo)]. {Quiciabes <i class="della">lapsus</i>, <i class="della">bigoria</i>(TEST)
|
(sic) [Tox]}.> Ferramienta de zapateru, onde se mete’l zapatu pa clavar o pa poner medies sueles o espáis [Llg. Ay. Ll. Ri. Tb. Tor. /Eo/]. Xunca pequeña [Cñ] pa clavuñar [Mar. Tor]. Ferramienta pa facer madreñes [Tox]. 2. Nariz [Cñ] grande y corva, tosca [Llg].
|
|
cfr.), con un usu figuráu (cfr.), anque tamién ye verdá qu’esa [j] podría xustificase si partiéremos d’un supuestu bigorna (asitiáu en gall., port., g-ast. y nes llingües de la Galia) + el continuador de -IDIARE. |
|
bigote, el 📖: bigote🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">bigote</i>(TEST)
|
[Xral].
|
2. Cazu, parte delantera de la quixada [As]. Del xerm. BI GOTT ‘con Dios’ (DEEH) o bî God ‘por Dios’, xuramentu emplegáu pa llamar a persones con bigote y llueu al bigote mesmu (DCECH s.v. bigote). Cosa destremada dafechu, y perdifícil de demostrar, sedría camentar que se trate de vigote onde se diera l’amestanza del ast. viga (cfr.) col suf. aumentativo-despeutivu -ote, como si se tratare d’un cuasi sinónimu del ast. vigón (cfr.). Nesi sen taríamos delantre d’una denomación burllona que fai comparanza del bigote con un planchón de madera que se lleva sol llabiu superior. En tou casu en rellación etimolóxica con bigote tarán los ax. bigotudu, a, o (cfr.) y bigoteru, a, o (cfr.); el nome bigotera (cfr.) y el verbu bigotiar (cfr.). |
||
bigotera, la 📖: bigotera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Puntera de refuerzu nel zapatu [JH]: <i class="della">Echóme</i>(TEST)
|
unes bigoteres á istos zapatos [JH].
|
Cfr. bigote. |
||
bigoteru, a, o 📖: bigoteru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Que tien o gasta bigote [JH]: <i class="della">Casóse</i>(TEST)
|
Anica lla bigotera [JH].
|
Cfr. bigote. |
||
bigotiar 📖: bigotiar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Asomar o nacer el bigote [JH].
|
Cfr. bigote. |
||
bigotudu, a, o 📖: bigotudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<bigottu [Ay].>(TEST)
|
Que tien munchu bigote o que lu tien enantes de tiempu [JH]. Que tien bigote [Ay].
|
Cfr. bigote. |
||
bilar 📖: bilar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Acabar de mou afayadizu y perbién un trabayu [Cl].
|
** |
||
bilbao, de 📖: bilbao🔤: , de 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 de |
(Tipu de mazanes) de cuchiellu, marielles, colloraes, rayaes, dures y d’agua [Vv]. Documéntase nun poema del sieglu XVIII:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Tenemos</i>(TEST)
|
de la manzana/(...)/de Pardona, de Bilvao/de San Xuan y de monsaca/de Ana Menendi, de Aldonza/y otres de triba tan basta... [Glorias Ast 162]
|
Del nome de la ciudá de BILBAO (cfr. balsaín, monxaca). |
||
biliesgu, a, o 📖: biliesgu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<bilesgu/a [y Qu]. biliergu [Ca]. +biliisgu [Bi. Ll].
+biliisgu/biliesga/biliesgo [Ay. Ri]. bilisgu/a [Sm]. billesgu [Ac]. ///belisgu [Sm].>(TEST)
|
Cast. bizco [Rs. Cb. Ac. Bi. Ca. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. PSil. Oc].
|
D’un posible compuestu d’un primer elementu bi- ‘dos’ cola amestadura d’un segundu términu, l’ax. *lŏscus, -a, -um, una posible variante del llat. luscus, -a, -um ‘tuertu’, ‘curtiu de vista’ (EM) que se caltién en delles llingües romániques ya hispániques, ente elles na variante senabresa llosco (REW s.v. lŭscus), asina como delles de les citaes por García de Diego (DEEH s.v. lǔscus). De toes maneres el resultáu ast. esixe partir de *BI-LŎSCUS > *billuescu o *biluescu → *biluesgu → biliesgu ( → +biliisgu) → billesgu onde s’alvierte: a) un resultáu tónicu [we] →[je] asimilación que vemos tamién nel ast. culuebra > culiebra (GHLA §3.1.7.3); b) una palatalización secundaria [lje] → [ʎe], biliesgu → billesgu, como en culiebra → cullebra (GHLA §4.4.6.6); c) metafonía por -U (biliisgu → bilisgu…); d) rotacismu de s posnuclear (biliergu). Si partimos del llat. BĬSLŬSCUS ‘biliesgu’ talmente como fai Meyer-Lübke pal it. berlusco (REW s.v. bĭslŭscus), nel ast. biliesgu habría vese un nidiu influxu del sinónimu ast. viesgu ‘biliesgu’ (cfr.) colo que se xustificaría non sólo’l vocalismu sinón el resultáu sonoru de la -C-. Sol ast. billesgu féxose’l verbu abillesgar (cfr.). |
||
biligornia, la 📖: biligornia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu conocíu per documentación del sieglu XVIII:
<i class="della">para</i>(TEST)
|
salir de essas miserias y biligornias [Grangerías XVIII: 516]
|
|
||
biliguera, la 📖: biliguera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<briguera [Qu. Y Tb].>(TEST)
|
Güecu ente la terminación de la parede d’una construcción y el teyáu [Ri. Qu. Tb]: Los gatos andan pola biliguera [Tb]. Espaciu ente les paredes llaterales d’una construcción y la viga que va enriba [Ll], güecu, rendexa [Ri].
|
Nun conozo propuestes etimolóxiques qu’esclarien el sentíu orixinariu del términu. A la gueta d’un bon entendimientu pro- ponemos afitamos nel célticu *balak(o)- ‘avanzada del teyáu’ (TLG 22) con un incrementu -aria, quiciabes *BALAKARIA con disimilación de l’átona y llueu con posible perda y tracamun- diu de líquides (PE3: 36). Tamién podría entendese en rella- ción con abrigu → *(a)briguera quiciabes *‘llugar abrigáu’ que nun diz dafechu col conteníu del vocablu pero que nun s’esfrona con él. |
||
bilimbáu, el 📖: bilimbáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. blimbáu.
|
|||
bilismada, la* 📖: bilismada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><bilismá [Ay. Ll].>(TEST)
|
|
|||
billonga, {la} 📖: billonga🔤: , {la} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {la} |
<ident class="della" level="1"></ident>Castaña pequeña de mala clas [Cp]. 2. Panoya con dellos granos prietos o negros [Cb. Cp].
<ident class="della" level="1"></ident>Na aceición §1 paez que se trata d’una variante del ast. <i class="della">pilonga</i>(TEST)
|
(cfr.) darréu que se da un notable averamientu fónicu y semánticu. Na aceición §2 billonga ufre un segundu elementu que paez continuar el llat. LONGA ‘allargada’ quiciabes con un encruz semánticu col continuador
|
del llat. *LAURA ‘prieta’, ‘negra’ como alvertimos en billoru (cfr.). |
||
billoriar* 📖: billoriar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><bal.louriar [Oc]. bil.luriar [Tb].>(TEST)
|
|
|||
billoriu, el 📖: billoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><beil.louriu [Cn (F)]. beil.lueiru [Cn (F)]. bil.luriu [Sm].
///<ident class="della" level="1"></ident>//beil.louru [Vil.laoril (Oc)]. buel.louru [Cn (M)].>(TEST)
|
Vacalloria [Vil.laoril (Oc)]. Grillu, cigarra [Cn (M)]. Inseutu ortópteru de la familia de los grílidos, de 15 a 30 mm. de llargo, cabeza grande y llombu achapláu [Cn (F)]: Pa sacar el beil.louriu tienes que meter la payina pol fracu [Cn (F)]. 2. Númberu pergrande de coses axuntaes, como munches coses que facer, munches formigues [Cb]. 3. Cosa de ruin valir [Cn (F)], conxuntu de coses menudes [Sm]: Esti gurín ya un beil.lueiru que nun sal del suelu [Cn (F)].
|
|
||
billoru, a, o* 📖: billoru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<billora [Lln].>(TEST)
|
De color escuro y con pintes blanques (la oveya) [Lln (P)].
|
|
cfr. billoriu; lloru, a, o 1; PE1: 21; PE4: 72). L’asitiamientu ente nós del ax. *laurus, -a, -um amuésase yá nos nuesos documentos de magar el sieglu X como s’al- vierte nos testos conseñaos enriba. Portador del axetivu LAU- REUS, -A, -UM podría ser l’ast. vacalloria (cfr.). |
|
billuesu, a, o* 📖: billuesu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<billuesu [Vg].>(TEST)
|
(Persona) que ve mal [Vg].
|
Términu que pertenez a un grupu de pallabres que toes elles presenten una primera sílaba bi- y que faen referencia al ‘que ye de vista torcida’, ‘viesgu’. Al nuesu entender podría tratase d’un encruz de *billuescu (cfr. biliesgu) y viesu (cfr.). |
||
bilordería, la* 📖: bilordería🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<belordería [Cb].>(TEST)
|
Caxigalina, cosa ensin importancia o utilidá [Cb].
|
Cfr. bilordiu. |
||
bilorderu, a, o 📖: bilorderu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<belurdieru [Lln]. bilordeiru [Tb. Oc]. bilordera [Ac. Ll]. bi- lurdeiru [Tb. Sm. Cn. Gr]. bilurdera [Cv. Oc]. +bilurdiíru/bi- lurdiera/bilurdiero [Ay]. +bilurdiru/bilurdera/bilurdero [Ri].
/////billorderu [AGO].>(TEST)
|
Que bilordia [Ri].
|
Enredadora, encismadora y cuentera (una persona) [Ll. Qu. Tb. Sm. Cv. Oc]. Cuentera [Ay. Cn], que fala muncho [Ac]. Mentirosa [Lln. Gr]. 2. Desvergonzáu, suciu, obscenu, deshonestu [AGO]. 3. Traviesu, inquietu, revolvín (el neñu) [Sm]. Cfr. bilordiu. |
||
bilordia, la* 📖: bilordia🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<belurdia [Lln. Villah. AGO].>(TEST)
|
Mentira [Villah], llevantu [Lln. AGO]. Cfr. bilordiu.
|
|||
bilordiante* 📖: bilordiante*🏗️: SI ✍️: NO |
<belurdiante [Lln].>(TEST)
|
Mentirosu [Lln].
|
Del participiu de presente de bilordiar (cfr.). |
||
bilordiar 📖: bilordiar🏗️: NO ✍️: NO |
<belurdiar [AGO].>(TEST)
|
Andar con cuentos [Ll. Ri], murmurar, falucar [Qu. Tb. AGO]: Las viechacas nun fan más que bilordiar [Qu]. Falar enforma, perder el tiempu iguando la casa’l vecín [Ac]. Cfr. bilordiu.
|
|||
bilordiu, el 📖: bilordiu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+bilurdiu/bilordios [Ay. Ll (DB)].>(TEST)
|
Chisme, enredu [Ac (i). Ll (DB]. Cuentu, chisme [Ay].
|
Quiciabes del fr. BALOURD o bellourd ‘torpón, atontáu’ de ser valoratible la opinión de Corominas-Pascual qu’asina entien- den el cast. vilordo ‘tardu, folgazán’ por influxu de vilorto ‘venceyu’, conseñáu en Covarrubias por primera vez (DCECH s.v. palurdo). Dende bilordiu féxose’l femenín analóxicu bi- lordia (cfr.) asina como’l verbu bilordiar (cfr.) d’u sigue un participiu fuerte bilordiante (cfr.); en rellación etimolóxica ta- mién citamos ast. bilorderu (cfr.) y bilordería (cfr.). Na nuesa opinión nun sedrá imposible dalgún tipu de venceyamientu ente l’ast. bilorderu, a, o (cfr.) y bilorteru, a, o (cfr. bilorta) da- rréu que fonéticamente tamién sedría posible acoyer la sono- rización de -RT- > -rd- (GHLA §4.5.4.2). ¿Y guarda rellación con belorciu (cfr.)?. |
||
bilorta, la 📖: bilorta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<belorta [Os. PSil. An. Cv]. /////bolorta [Vd]. bölorta [Cv]. bulorta [La Reigada (Cv)]. blorta [Cn (V). Alienes (Cv). Oc].
/////biluerta [As (Cruce)]. biluörta [As].>(TEST)
|
Cast. bilorta [Os]. Cibiella, vara que se retuerce pa facer una atadura [PSil]. Vara fina que dobla y nun ruempe [Vd]. Vara verde de palera, de balsa o de blima que se retuerce suxetándola per un cabu [VCid].
|
2. Venceyu de vares flexibles retorcíes [As (Cruce)]. Cuerda fecha de xiniesta o paya [As]. Atadura que se fai con rames retorcíes de xiniesta o d’otra planta cimble y resistente [Oc]. Atadura o cuerda fecha con una vara cimble retorcida [Cv]. Atadura de rames [Cn]. Atadura de les cargues que se fai con dos rames de xiniesta retorcíes [Cn (E)]: Había una culuebra enroscada comu una bilorta [Cn (F)]. Abrazadera fecha con verdasques de xiniesta o d’otra mata que val pa ceñir los fexes [An]: Atéi la carga ceba cun una belorta [An]. Rosca o arcoxu de blima retorcío [Bard] que fai como de bisagra pa llograr el xiru de cancielles y dexa l’acoplamientu provisional d’aquélles que formen los sediles, asina como de tol llargueru que fai falta suxetar transitoriamente a otru o a un mediu próximu [Mar]. //-es ‘entretexíu, a mou de soga, fechu con vares’ [Po]. //-as ‘atadures improvisaes feches de xiniesta’ [Cn (V)].
Pallabra que, como’l correspondiente masculín bilortu [(cfr.) al qu’axuntaríamos la posible variante belorzu (cfr.)], que s’esparde non sólo al sur del dominiu sinón en gall. biorto, y en tierres castellanes (belorta...) asina como rioxanes y navarres (billuerta, villorta, villorto) [LLA s.v. vilorta], de posible aniciu prerromán con parentescu quiciabes col vascu bilur ‘bilorta’ (DCECH s.v. vilorta) cosa que paez almitir García de Diego (DEEH s.v. biurrda) anque n’otru momentu apunta a un aniciu nel celta *BILIA ‘vara’ (DEEH) o *BIDLA ‘tueru, troncu d’árbol’ (TLG 28). Sol ast. bilortu pudo algamase’l verbu
*bilortar d’u siguió l’amestadura verbal embilortar (cfr.), quiciabes los verdaderos resposables de la propagación de la diptongación, de mano inaguardable, al nome biluertu, biluerta. Son derivaos de bilortu, bilorta el coleutivu bilortera (cfr.); quiciabes tamién bilorteru, a, o (cfr.) en referencia figurada a les ‘atadures (con bilortes)’ → ‘llíos’, ‘enguedeyos’. Con too, paez que bilorteru, a, o podría averase daqué al ast. bilorderu, a, o (cfr.). Daqué asemeyao alvertimos na aceición
§4 de bilortera (cfr.) que nos abulta en rellación con la familia de bilordiu (cfr.). |
||
bilortera, la 📖: bilortera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<belortera [Pa. Ri]. bilurtera [Sm].>(TEST)
|
Planta de la bilorta [Ll (MP)].
|
Planta que da biluertos o bilortos [Pa. Ay. Ll. Tb]. Mata de bilortes [Ca]. Especie de clemátide de fueyes más anches que lo común y de flores ensin olor [Sm]. Planta con unes rames de les que puen facese atadures o blortas [Faéu (Oc)]. 2. Enredadera [Ay]. 3. Tierra que cría bilortos [JH]. Sitiu de bilortes [Llg]. Sitiu de bilortos [Ri. Qu. Tb. JH]. 4. Xaréu, baturiciu [Ay. Ri]. Cfr. bilorta. |
||
bilorteru, a, o 📖: bilorteru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
De pa desconocíu [Ca]. //<i class="della">Metese</i>(TEST)
|
(o andar) en boca bilortera ‘metese, andar con enguedeyos’ [Ay].
|
Cfr. bilorta. |
||
bilortu, el 📖: bilortu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<belortu [LV. Lln. Cl (i). Pa. Cg. y Cb. PSil]. +bilurtu [y Llg. Ay. Ri]. +belurtu [Mo (LLAA 28)]. bilorto [Cñ. VCid]. birlotu [R]. /////bolortu [Tox]. /////biluertu [Ac. y Tb]. +beluirtu [Ll (MP)]. +biluirtu [Ll]. biluortu [As]. belartu [Llg (LLAA 28)].
//bolorto [Eo.Mánt].>(TEST)
|
Clematis vitalba, clemátide [Llg, Mo (LLAA 28). Ri. Tb]. Bilorta [Cf. Llg. Ll (MP). /Eo/]. Cierta planta [Qu]. Vara flexible [Cl] utilizada p’atar [PSil]. Especie de cuerda vexetal (usada poles neñes pa xugar a la comba) [Pa]. Especie d’enredadera montesa [Lln. Ay] que da copos de flores ///
|
|
||
biloru, {el} 📖: biloru🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
<ident class="della" level="1"></ident>Persona floxa y poco amañosa pal trabayu [Sm (= vilaxu)].
<ident class="della" level="1"></ident>¿Quiciabes pueda considerase variante de <i class="della">virolu </i>(cfr.) con metátesis? ¿O variante de <i class="della">billoriu</i>(TEST)
|
(cfr.)?
|
|||
bima, la 1 📖: bima🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
(Doc.) Cría de la vaca:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">addidisti</i>(TEST)
|
mihi uaca cum duabus suis filiis, uitulum et bima
|
|
del llat. BĪMUS, -A, -UM ‘de dos años’ (EM) como alvertimos s.v. bimbón (cfr.). |
|
bima, la 2 📖: bima🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Segundu llabor dau a les tierres o viñes [LLA].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">labrar las vinnas a senrra todas hasta la </i><i class="della">binma</i>(TEST)
|
1313-1324 [FRLeón/305]
|
|
cfr.) |
|
bima, la 3 📖: bima🔤: , la 3 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 3 |
(TEST)
|
Cfr. bizma.
|
|||
bimar 📖: bimar🏗️: NO ✍️: NO |
Dar el segundu llabor a la tierra pa semar [Arm. Mar. LLA].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">aliud</i>(TEST)
|
jugum de bobus a bimada et aliud jugum ad seminda
|
|
cfr.) empobinó a un frecuente tracamundiu de dambos y a que los estudiosos se contenten cenciellamente con una referencia a un camudamientu de nasales (PE5: 59 & 61). De toes maneres camiento qu’ha facese un esfuerzu por caltener dixebraos los dos procesos averaos non sólo nos usos verbales sinón nos deverbales y términos emparentaos como se pervé en bima 2 (cfr.) y bina (cfr.), asina como nos participios bimáu y bináu 1. |
|
bímaru, el* 📖: bímaru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bimaro (<i class="della">sic</i>) [DEEH. REW].>(TEST)
|
Becerru de dos a tres años (REW s.v. bimus). Animal de dos años (DEEH s.v. bimus).
|
Del proparoxítonu llat. BĪMULUS ‘de dos años’ (EM s.v. hiems; OLD) con tracamundiu de líquides y vocalismu átonu (LLAA 103). Del términu asturianu dan anuncia Meyer-Lübke (REW) y García de Diego (DEEH) colos que vamos acordies (PE2: 103). |
||
bimáu, ada, ao* 📖: bimáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<///bimado/ada [Astorga, La Bañeza (LLA)].>(TEST)
|
Barbechao y voltiao (la tierra iguao pa semar) [LLA].
|
Posible participiu de bimar (cfr.) del que nos daría cuenta l’ax bīmātus, -a, -um ‘de dos años’ (EM s.v. hiems; ABF; cfr. bimbón & bimar). |
||
bimbón, ona 📖: bimbón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<bimbona [AGO].>(TEST)
|
De dos años (el xatu) [Tb (JS)].
|
2. Qu’entá sigue dando lleche a los dos años de parir (la vaca) [Sm (VB). AGO]. Del llat. BĪMUS, -A, -UM ‘de dos años’, que s’inxerta na serie bīmus, trīmus, quatrīmus (EM s.v. hiems; ABF), habría aguar- dase un resultáu ast. *bimu, a, o del que tenemos anuncia, con nominalización del femenín bima 1, per documentu lleonés en llatín: addidisti mihi uaca cum duabus suis filiis, uitulum et bima 945 [ACL/292]. Pero dende bima nun se xustifica dafe- chu ast. bimba (cfr.) nin los aumentativos bimbona, bimbón. → *tómbulu → ast. tombu ‘montín’, ‘valláu’. Cosa destre- mada ye llat. TREMERE (EM) > ast. trimir o tremer (→ tremar) con un resultáu esperable, a la escontra de TREMULĀRE (EM)> *tremblar → temblar o *TREMULERE > *tremblir → trimbir, onde se producen dos fenómenos: a) M’L > mbl (GHLA 248); b) desaniciu d’una de les dos líquides (GHLA 259). Averándonos a la semántica del ast. bimba, enriba conseñada, ye nidio que se trata d’una evolución secundaria y peyorativa del ast. bim- bón (PE2: 103) a nun ser qu’ufierte l’influxu de lo que paez un americanismu en cast. bembón → bembu (cfr.). Sobro bimbón féxose una amestanza de re- pa insistir na referencia intensiva temporal (cfr. rebimbón). |
|
|
bimbu, a, o* 📖: bimbu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<bimba [Ll].>(TEST)
|
Folgazana, puerca (la muyer gorda) [Ll].
|
Cfr. bimbón & bembu. |
||
bime, la* 📖: bime🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bimi [Cl].>(TEST)
|
Cast. mimbre.
|
Del neutru llat. UĪMEN, -INIS ‘blima’ (OLD), con continuadores románicos (REW) ya hispánicos (DEEH; DCECH s.v. mimbre; DELP s.v. vime), sigue l’ast. bimi con un resultáu que podemos xulgar fónicamente afayadizu dafechu acordies coles previ- siones evolutives d’esta llingua si atendemos al tratamientu del grupu -M’N- > -m- (GHLA 247; Gutiérrez 2014), mesma- mente nel oriente asturianu. Dende un diminutivu *UIMULA si- guen los resultaos que conseñamos bimbla y blima (cfr.) con una riestra notable de variantes. De toes maneres bimbla y
blimba tamién podríen tenese por encruz con blinga (cfr.). |
||
bina, la 📖: bina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">binar</i>(TEST)
|
[Tor].
|
Deverbal de binar 1 (cfr.). |
||
binada, la 📖: binada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<binaa [JH].>(TEST)
|
Arada, actu d’iguar la tierra [Cr. JH]. //Binaes ‘conxuntu de tierres llabrantíes’ [JH]. ‘tiempu en que se faen barbechos’ [JH]. Cfr. binar 1.
|
|||
binador, ora 📖: binador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<b class="della">binador,</b>(TEST)
|
ora Que bina [JH].
|
Cfr. binar 1. |
||
binadora, la 📖: binadora🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<abinadora [LLA].>(TEST)
|
Accesoriu de la mullidora, emplegáu p’afondar na secha al llabrar y pa qu’asina salgan con facilidá les yerbes [LLA].
|
Cfr. binar 1. |
||
binadura, la 📖: binadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">binadura,</b>(TEST)
|
la Aradura [JH].
|
Cfr. binar 1. |
||
binar 1 📖: binar 1🏗️: NO ✍️: NO |
<abinar [Lln. ALl (Bellezas). y Tb. Sm. Vg].>(TEST)
|
Dar el segundu llabor a la tierra pa semar [Os. Ca. PSil. Vg. Tor. VCid] dempués de tazar [Ay (N)]. Llimpiar lo semao namái col aráu ensin el sechoriu [JH]. Segunda cava nes viñes [Cn]. Abrir riegos cola vara de tazar [Ay]. “Ahuecar la tierra”, “drenar” [R]. 2. Dar la segunda mano a la tierra semada de maíz, pataques, pa quitar lo que queda de monte (faise dempués de sallar) [Tb]: Hai que binar la tierra que si nun la binas pañas murgazu [Tb]. 3. Dexar la lleche ensin catar o mucir [Lln]: Ven acá, tu que estás abinada (dirixéndose la pas- tora a una cabra) [ALl (Bellezas)]. {Discutible aceición: 4. Alzar, dar la primera reya [JH]}. //-se ‘ponese duru l’ubre de la vaca por llevar dellos díes ensin catar o mucir’ [Sm]. ///El que bina en marzo a ratos furtaos, bina en abril a dientes arregañaos [LC]. Llabra fondo y bina más, sema alto y coyerás [LC].
|
desque foren las vjnnas Enuinadas que nos diedes el Quinto del vino 1269 [AAU/61]
|
||
binar 2 📖: binar 2🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. minar.
|
|||
bináu, ada, ao 1 📖: bináu🔤: , ada, ao 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao, 1 |
<abináu [Cl (VB)]. bináu [Sm].>(TEST)
|
Pp. de binar1. 2. Ensin catar o mucir (la cabra) polo que la lle- che queda ácido nel ubre [Cl (VB)]. 3. Endurecíu l’ubre por quedar la vaca ensin catar [Sm (= vidriáu)].
|
|
Cfr. binar 1. |
|
bináu, ada, ao 2 📖: bináu🔤: , ada, ao 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao, 2 |
Pp. de <i class="della">binar</i>(TEST)
|
2.
|
|||
biniella, la 📖: biniella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. viniella.
|
|||
biña, la* 📖: biña🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. biñón.
|
|||
biñón* 📖: biñón*🏗️: SI ✍️: NO |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">estaulecenos</i>(TEST)
|
que non metan a las cabrunas sinon sennor
|
|
cfr.): |
|
biolu, el* 📖: biolu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<biolo [Xx].>(TEST)
|
Peonza [Xx].
|
** |
||
bira, la 📖: bira🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<biria [Lln. Cl. Cl (VB). On]. biría (<i class="della">sic</i>) [AGO].>(TEST)
|
Sueru de la lleche [An. Ce. Pr. Cv. Oc]: Quitéi la bira al l.leite [An]. Cuayu, sueru [Lln]. Cuayu de la lleche mecío con agua [AGO] qu’echen a la lleche pa que cuaye [Vl (VB)]. Segundu sueru de la lleche [Cl (i)]. L’últimu sueru del quesu [On]. 2. Acuosidá de los mocos que pinga de les narices [Cn (F)]: Píngame la bira [Cn (F)]. Cfr. deburar.
|
|||
birbiquetu, el 📖: birbiquetu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Especie d’amasuela que tien la cáscara rayada [JH]. Formación llograda del mesmu elementu inicial que’l que vemos nel ast. <i class="della">berb</i><i class="della">erechu </i>(cfr.), del llat. UERUEX ‘carneru’, pero agora con doble amestanza sufixal, los diminutivos de
-<i class="della">icu</i>(TEST)
|
+ -etu (PE2: 104).
|
|||
birchu, el 📖: birchu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Becharchar, cast. <i class="della">tarabilla</i>(TEST)
|
común [Noval (= charchar)]. //Birchu montesín ‘Saxicola rubetra’ [Noval]. Saxicola torquata, cast. tarabilla común que recibe n’Asturies nomes destremaos “casi todos muy expresivos, bien de su voz de alarma: chicharra, charcharo, birchu, charchar, etc., o re- lacionados con su costumbre de posarse en postes, estacas de cercas y mangos de fesorias: cagamangos, cagapraos, ca- gaestaques, etc. “ [Noval 303-304].
|
Cfr. bicharchar. |
||
biriella, la* 📖: biriella🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<biriel.la [Cn (MG)].>(TEST)
|
Furaquín d’una vasía pa diburar o saca-y la nata a la lleche [Cn (MG)].
|
Podría tenese por variante del ast. viniella (cfr.) quiciabes col influxu fónicu de bira (cfr.). Una creación analóxica masculina úfrela l’ast. biriellu (cfr.).
Cfr. deburar. |
||
biriellu, el* 📖: biriellu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<beliellu [Llomb. Bard. Vg]. beliel.lu [Sm. Cv]. biliel.lu [Tb. Sm. Bab. PSil. As. Oc].>(TEST)
|
Furaquín d’una olla pa diburar o saca-y la nata a la lleche [Sm. PSil. Cv]. Furacu na parte d’abaxo de la tarreña pa desnatar sacando la lleche [Oc]. Furacu pequeñu del fuelle per onde s’hincha y saca la lleche [As]. Furaquín d’una vasía [Cv]. Furacu de la natera xunto a la base [Llomb]. 2. Tapón que zarra’l furacu de la natera per onde sal el sueru [Tb. Sm. Bab. PSil. Bard. Llomb. Vg]. Cfr. deburar & biriella.
|
|||
birieru, el 📖: birieru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cacíu onde se prepara la bira o biria [Cl (VB). AGO]. Cfr. deburar.
|
|||
biril, el 📖: biril🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<beril [Llg. Sb].>(TEST)
|
Cast. buril [Llg. Sb]. Ferramienta d’aceru pa grabar los metales [Ri].
|
Pallabra que ye posible préstamu del cast. buril, quiciabes del cat. burí (DCECH s.v. buril). De toes maneres l’ast. adautó’l términu a les sos particularidades fóniques como ye la terminación -il (equivalente a -ín), como xabaril y xabalín, col camudamientu de l’átona quiciabes debío al influxu de la tónica y del ast. viril (cfr.). |
||
birladura, la 📖: birladura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">birlar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. birllar. |
||
birlar 📖: birlar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. birllar.
|
|||
birlla, la 📖: birlla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<birla [Cg. Bard]. {Con yeísmu, birya [Cl]}.>(TEST)
|
Cast. billarda [LV. Cg. DA]. Xuegu de neños que consiste en facer saltar con un palu otru palu pequeñu y con dos puntes (al recibir l’impautu nun llau salta pel aire, momentu aprovecháu pa da-y un segundu palichazu pa llanzalu lo más lloñe que se pueda torgando asina que’l contrariu lu meta nun círculu; quien más lloñe llanzaba ganaba) [Lln]. Xuegu del palíu, en cast. la tala [Cl]. 2. Palu pequeñu del xuegu del palíu o birlla [Cl], d’unos 15 a 20 cms. [Lln]. 3. Númberu de tantos que se cuenten al birllar [Bard].
|
|
||
birllar 📖: birllar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><birlar [DA. Ac. Sr. Sm. Tox. VCid]. birliar [/y Eo/].>(TEST)
|
|
|||
birlle, el 📖: birlle🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><birle [Lln. Villah. Pa. PSil. JH. R. DA].>(TEST)
|
|
|||
birllicar* 📖: birllicar*🏗️: SI ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><birl.licar [As].>(TEST)
|
Cast. tallar [As].
|
Cfr. varlleta. |
||
birllu, el 📖: birllu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><birl.lu [Cn (F)]. //birllo [“del Navia a Tapia” (Eo)].>(TEST)
|
Cosa pequeña [Cn (F)]: Esi xatu ya un birl.lu que nun val lo que pides por él [Cn (F)]. 2. Bolu [/Eo/]. //-os ‘xuegu, bolos’ [JH].
Cfr. varlleta. |
|||
birlongu, a, o 📖: birlongu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<birllonga [Lln]. birlonga [Lln].>(TEST)
|
Viesgu, virolu, biliesgu [Qu. Tb. Sm. Vd. JH]: Anda colos güe- chos birlongos [Tb]. 2. Coles piernes abiertes [Lln]. //Dormir a la birllonga ‘dormir a la bartola’ [Lln].
|
Quiciabes d’una amestanza del llat. per- partícula intensiva, col llat. longus, -a, -um (EM), esto ye, de PERLONGUS, -A, -UM ‘mui llargu (en tiempu, espaciu)’ (OLD), quiciabes aplicao a quien ve mui llargo como si se tratare d’una ironía aplicada a quien tien el defeutu visual de ser biliesgu. De toes maneres la primera sílaba podría entendese como continuadora del llat. BIS- qu’apaez munches vegaes na formación de compuestos y, de mou especial, nos que valen pa referise a los biliesgos (cfr. birlueyu). La espresión dormir a la birllonga ‘dormir a la bartola’ podría entendese dende’l llat. PERNA LONGA ‘pierna llarga’, alloñao del xermanismu BRETLING ‘tabla’ del que fala García de Diego (DEEH) y de la suxerencia Corominas-Pascual (DCECH s.v. birlonga). |
||
birlueyu, a, o 📖: birlueyu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Viesgu, virolu, biliesgu [AGO].
Del posible *BISŎCULUM pudo continuar l’ast. <i class="della">birlueyu</i>(TEST)
|
(DCECH s.v. bisojo) términu emparentáu con una llista llarga qu’ufren les llingües hispániques de
|
formación asemeyada como bisgüeyu (cfr.). Les carauterístiques de los abondosos términos emparentaos del asturianu carauterícense: a) por ufiertar una variante bis- o bir- a lo meyor nesti últimu casu (de la serie bis-, bir-, vir-) pol influxu de virar, de nidiu averamientu fónicu y semánticu; esa alvertencia empobinó a García de Diego a entender ast. birlueyu como ‘vira’l güeyu’ (DEEH s.v. vīrāre); b) por presentar un segundu elementu non siempre fácil d’identificar onde s’alvierten claros cruces con otros términos de la llingua por cuenta’l llinguax hipocorísticu, crípticu, figuráu o eufemísticu con que, davezu, s’arrodia la referencia al defeutu físicu; c) too ello pudo motivar que delles espresiones de güei nun sían fácilmente identificables etimolóxicamente y, per otru llau, que’l falante supunxere en dalgún momentu que delles procedan d’un pretendíu primitivu prototipu *viru, a, o ‘biliesgu’ lo que fadría entender dalgunes como virocu (cfr.), virolu (cfr.); d) nel cuerpu fónicu de birlueyu ye posible que deba almitise la presencia d’un vieyu artículu soldáu al nome ueyu; esi artículu, llóxicamente, podría almitir una variante palatal de tipu *birl.luechu, esto ye [ʈş], güei calteníu gracies a la oclusiva qu’apaez en birtuechu (cfr. birtueyu). |
||
birón, ona 📖: birón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Con <i class="della">bira</i>, por exemplu, el caldu o’l lleche que queda llueu de facer la mantega [Cn]: <i class="della">Güei</i>(TEST)
|
nun te salíu’l caldu bien, quedóute birón [Cn].//(Caldu) beirón ‘caldu poco consistente, floxo’ [Cn (i)]. //L.leite birón ‘lleche cuayao que tien munchu sueru’ [Oc].
|
Cfr. deburar. |
||
birote 📖: birote🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">Caldu</i>(TEST)
|
birote ‘agua onde se cuecen les morcielles’ [Bab].
|
Cfr. deburar. |
||
birréi, el 📖: birréi🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bilréi [Av (PPAC)]. perréi [Llu (PPAC)]. pez rei [Llu (PPAC)].>(TEST)
|
Berix decadactylus, cast. palometa roja [Cñ, Llu, Av (PPAC). L’Arena. PVeiga]. Beryx splendens, rei, besugu americanu [Cñ, Llu (PPAC). L’Arena].
|
Ensin dulda trátase d’una amestanza con un elementu segundu continuador del llat. REGEM > re(i) nome dau al pexe por cuenta la so “prestancia y coloración purpúrea que recuerdan antiguas vestimentas reales” (PPAC 320). Nun m’abulta que’l primer elementu tenga que s’entender dende’l llat. BIS ‘dos’ sinón d’un términu que forma l’amestanza PISCEM REGEM que, como ufierta l’ast. de güei, apaez n’espresiones evolucionaes a la vera d’otres que remiten a reiterpretaciones etimolóxiques más modernes perréi → perréi → birréi y bilréi. El casu de birréi fai que nos alcordemos de pixapu o pexapo que dellos interpreten na actualidá como pez sapu; tamién de bizcuervu y pizcuervu (cfr.). |
||
“birrete” 📖: “birrete”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">que instituyse</i>(TEST)
|
por so barrete (sic) al dicho menen aluariz
|
|
||
birria, la 1 📖: birria🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
(TEST)
|
Enerxía, fuerza, puxu [AGO].
|
Cfr. verru, a, o. |
||
birria, la 2 📖: birria🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
(TEST)
|
Cfr. guirria.
|
|||
birriaga, el* 📖: birriaga🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////birriagas [Lln].>(TEST)
|
Villanu, persona de curtiu valor [Lln].
|
Ye posible que sía una formación despeutiva de birria 2 (cfr. guirria) cola amestanza del continuador del suf. -ACA, el mesmu que vemos nel cultismu triaca, cola variante popular triaga, con aniciu nel llat. THERIACA (ADLA 220). |
||
birrión, el* 📖: birrión🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////birriones [R. AGO].>(TEST)
|
Manches de destremaos colores espardíes pela piel [R]. Manches na ropa o piel [AGO].
|
Quiciabes sía un aumentativu del ast. birriu (cfr.). |
||
birriu, el 📖: birriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Persona mala, tafuña, enfadadiza [AGO]. Persona que nun val pa nada [Ay]. Persona ruina y de mala voluntá [Sr. Ca]: <i class="della">D’esi </i><i class="della">non</i>(TEST)
|
te fíes que ye un birriu de marca mayor [Ca].
|
Cfr. guirria. |
||
birtueyu, a, o* 📖: birtueyu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<birtuechu [Tb (Oc)].>(TEST)
|
Biliesgu, viesgu [Tb (Oc)].
|
Cfr. birlueyu. |
||
biru, {a, o} 📖: biru🔤: , {a, o} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {a,, o} |
(TEST)
|
(Lleche, sueru de la lleche) con poca densidá [Sm].
|
2. Con poca sustancia (el caldu de la comida) [Sm (= birulientu)]. Cfr. deburar. |
||
biruéganu, el 📖: biruéganu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. miruéndanu.
|
|||
birulientu, {a, o} 📖: birulientu🔤: , {a, o} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {a,, o} |
(TEST)
|
Que tien poca sustancia (el caldu de la comida) [Sm (= biru)]. Formación sol ast. biru, a, o (cfr.)
|
quiciabes con una doble incrementación axetiva en -ULUM (diminutiva), y en -ENTUM siguiendo’l modelu de fame → famientu, avaru → avarientu, etc. |
||
birusu, a, o 📖: birusu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<{modernamente apaez con una castellanización del tipu *<i class="della">bi- ruxu</i>(TEST)
|
→ biruju, a, o, colos correspondientes diminutivos biru- jín, ina, ino [Ac]}.> Qu’usa pantalón bombachu [Xx]. 2. Cast. señorito (usáu como insultu) [Xx (= chuletu)]. 3. Forasteru, que vive fuera de Cimavilla [Xx]. 4. D’Uviéu (un señoritu) [LBlanco]. 5. Nomatu que reciben los vecinos de Los Turiellos, en La Felguera [Llg (LBlanco)].
|
|
||
bis- 📖: bis-🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Del llat. BIS ‘dos vegaes’. D’usu como alverbiu multiplicativu frecuente con númberos ordinales, cardinales y distributivos (EM).
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">et</i>(TEST)
|
Insuper auri libras bis quaternas persoluat 976(or.) [DCO/75]
|
|
||
“bisa” 📖: “bisa”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación medieval: <i class="della">me deue </i><i class="della">veynte</i>(TEST)
|
e çinco marauedis sobre vn çulame de bisa verde 1316 [ACL-IX/242].
|
|
||
bisagra, la 📖: bisagra🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">bisagra</i>(TEST)
|
[Xral]. //Bisagras de ramal ‘bisagres grandes’ [Ar].
|
Pallabra d’orixe inciertu (DCECH s.v. bisagra) anque García de Diego rellaciona’l términu con *BISSECǓLA ‘doble corte’ (DEEH) anque resulta percurtia la xustificación. |
||
bisagüelu, a, el/la 📖: bisagüelu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<ident class="della" level="1"></ident><bisabuelu/a [yAc]. bisabuolu [Tox]. bisagüelo [Cg]. bisa- güelu [JH]. bisagüelu/a [Lln. Llg]. +bisagüilu/bisagüela [Llg. Ri]. +bisabuilu/a [Ay]. //bisabolo [Eo]. bisabol [PCastro].>(TEST)
|
Cast. bisabuelo [Xral].
|
|
||
bisarma, la 📖: bisarma🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<el bisarma [Qu].>(TEST)
|
Pantasma [Lln. Qu. Tb], apaecíu [VB]. 2. Cadarma [Am. AGO]. 3. Figura, aspeutu o presencia d’una persona polo xeneral non grata [Ca]. //(Ser) comu una bisarma ‘altu y delgáu, que mete mieu, qu’apavoria’ [Tb].
|
Probablemente del fr. GUISARME o WISARME ‘alabarda’ d’u siguió’l cast. bisarma ‘id’, etc. (REW s.v. getīsarn; DCECH s.v. bisarma), arag. a. guisarma (Sesma & Líbano 1982: 228) y l’ast. bisarma (CGHLA 300), con variante analóxica masc. bisarmu. Semánticamente pervése n’ast. un símil de l’alabarda (estrencha y allargada) cola ‘persona alta y delgada’ d’u pudo xenerase la consecuencia de ‘que da mieu’ y, entós, ‘pantasma’ y tamién ‘esqueletu’ anque nesti casu pudo producise l’influxu del ast. cadarma ‘esqueletu’, de gran averamientu fónicu y semánticu. |
||
bisarmu, el 📖: bisarmu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Persona alta, malmañosa y de mal porte [Sm].
|
Cfr. bisarma. |
||
bisarueñu, a, o 📖: bisarueñu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Avispáu, llistu, allegre [Oc]: <i class="della">Yía</i>(TEST)
|
mui bisarueñu [Oc].
|
Podría tratase d’una amestanza del continuador del llat. BIS- ‘dos’ col continuador de SERŌTINU (REW) → serueñu (GHLA 3.1.3.1.1); de ser asina bisarueñu aplicaríase, de mano y figuradamente, a quien se considera ‘que tien dos serondes’ → ‘que ye mui avispáu’. |
||
bisbera, la 📖: bisbera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Filín d’agua o d’otru líquidu [Bab]: <i class="della">Este odre vase a bisbera </i>[Bab]. Cantidá mayor o más pequeña d’agua que brota d’una fonte [Sr]. //<i class="della">Salir</i>(TEST)
|
en bisbera ‘salir con un filín perfinu (un lí- quidu d’un cacíu)’ [Ll]. //Llover en bisbera dizse cuando l’a- gua cai del teyáu tan siguío que forma un filu d’agua’ [Ar].
|
Del llat. BILBERE ‘facer ruíu, el líquidu que sal d’un cacíu con bocín más o menos estrenchu’ (ABF) quiciabes pente medies d’un conxetural *birber → *bisber con rotacismu; llueu no- minalizáu como femenín → bisbera. Dende bisbera siguió una formación en -ĪLIS, bisberil (cfr.) que, incrementáu en-ARIA, -ARIUS, sedrá responsable de *bisbi(r)ilera (cfr.) → bisbilera (cfr.) y bisbileiru → *bisbileru (cfr.); tamién, con perda de -r- , de *bisbiléu → bisboléu (cfr.). Dende bisb(i)lera foi posible la igua d’un pretendíu primitivu blisba con una variante *blisma y, con una vocal anaptítica, → *bilisma d’u siguió l’a- bondativu bilismá (cfr. bilismada). De toes maneres, quicia- bes lo más cenciello pa xustificar *bisberu, bisbera sía partir d’un posible aniciu onomatopéyicu dende bis-bis (cfr.) ‘facer bis-bis’ (Sevilla 2008: 504) asonsañando’l ruíu del agua de la fonte al cayer de la canal. Con una amestanza del suf. conti- nuador del llat. -ARIA, -ARIUS, llogróse bisbera y *bisberu [d’ehí un topónimu: La Fonte’l Bisbeiru (na braña de Pigüe- ces (Sm)] que conocemos gracies al diminutivu bisberín y a la so variante con tracamundiu de líquides bisbilín (cfr.). Tamién dende bisbera, *bisberu foi posible facer el verbu ast. abisbe- rar (cfr.). |
||
bisberil, el 📖: bisberil🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
//<i class="della">Ser</i>(TEST)
|
un bisberil ‘haber bayura’ [Ar].
|
Cfr. bisbera. |
||
bisbilera 📖: bisbilera🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
//En bisbilera ‘a gotes perfrecuentes (cayer un líquidu)’ [Bab].
|
Cfr. bisbera. |
||
bisbileru, el* 📖: bisbileru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bisbileiru [Cv].>(TEST)
|
Filín finu de cualquier líquidu [Cv].
|
Cfr. bisbera. |
||
bisbilín, el 📖: bisbilín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bisberín [Ti (l’Acabón)].
Triunfín nel xuegu de cartes [Cn]. //<i class="della">Un</i>(TEST)
|
bisberín de nada ‘perpoca cosa’ [Ti (L’Acabón)].
|
Cfr. bisbera. |
||
bis-bis 📖: bis-bis🏗️: NO ✍️: NO |
<bis [JH].>(TEST)
|
Voz emplegada pa que los neños de teta exerciten la so atención [Cg]. 2. Voz pa llamar a los gatos [Cg. Ac. /Eo/. JH]. 3. Voz emplegada p’averiguar si la vaca anda tuexa [An]. Podría ser una
|
formación llograda de la imitación del burbús que s’alvierte en dellos ruíos suaves y continuos. D’ehí pudieron favorecese una riestra de términos que tienen un corpus fónicu más o menos averáu como bisbilín (cfr.), bisboléu (cfr.), bisbileiru (cfr.), bisbilera (cfr.), bisberil (cfr.). Cfr. bisbera. |
||
bisboléu, el 📖: bisboléu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">bisboléu,</b>(TEST)
|
el Santiamén [Pa].
|
Cfr. bisbera. |
||
biscatada, la* 📖: biscatada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<biscatá [Cl].>(TEST)
|
Ocurrencia ilóxica ya que vien de sutrucu [Cl].
|
De *BISCAPTATAM participiu débil del verbu iguáu de l’amestanza del llat. BIS ‘dos’ y de CAPTARE ‘intentar algamar lo meyor d’un argumentu’ (OLD s.v. captare). |
||
bisestil 📖: bisestil🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Bisiestu [JH].
|
Del llat. BISEXTILIS axetivu d’emplegu n’Isidoro de Sevilla (ABF). Al nuesu camentar el términu ye de duldosu afitamientu asturianu a xulgar pela única fonte que lu conseña; podría ser un arcaísmu castellán (DCECH s.v. bisiesto) d’u pudo tomalu Junquera Huergo como abondes vegaes s’alvierte na igua del so diccionariu. |
||
bisgüeyu, a, o 📖: bisgüeyu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<bizgüeyu [y Lln]. ///bisoxu [Cl].>(TEST)
|
Cast. bizco, biliesgu, viesgu [Lln. Cl].
|
Del llat. *BISŎCULUS, -I ‘de doble güeyu’ averáu a birlueyu (cfr.). Dende esa perspeutiva ast. bisoxu ye un nidiu castellanismu asoleyáu non sólo pela non diptongación de la tónica sinón pel tipu de palatal ufrida; trátase d’un exemplu asemeyáu al ast. antoxu (cfr.) frente a lo qu’habría aguardase xeneralizáu *antoyu o, meyor, *antueyu. De toes maneres nun hai razón p’arrenunciar a otra propuesta etimolóxica que parte de la combinación llatina UERSUS OCULUS ‘güeyu torcíu’ onde l’anteposición del ax. al nome daría anuncia de l’antigüedá de l’amestadura. Un casu paralelu al ast. bisgüeyu podría ser ast. bisueñu (cfr.) onde alvertimos el camudamientu de palatal [y] y [ɲ], lo mesmo que vemos en güeyu (o guayu) y güeñu (o guañu). La destremación espresiva, de toes maneres, empobinó a una lexicalización dixebrada de caúna de les dos primitives variantes tanto en güeyu/güeñu como bisgüeyu/ bisueñu, equí cola posible variante ensin diptongar bisoñu 1 (cfr.) y bisoña (cfr.) como tamién ye posible al alvertir que se da la variante oyu (cfr. güeyu) nel oriente. |
||
bisiestu 📖: bisiestu🏗️: NO ✍️: NO |
<+bisiístu [Ay].>(TEST)
|
Con un día más (l’añu) [Xral].
|
Del llat. BISEXTUS ‘día que s’inxer cada cuatro años nel calendariu axuntándolu seis díes enantes de les calendes de marzu, nel Calendariu Xulianu’ (EM S.V. BIS). EL términu ta re- presentáu nes llingües romániques pero non en rumán (REW) y poco n’Hispania pues DEEH y DCECH nun citen namás que’l cast. bisiesto. Per otru llau ast. besestre conseñáu por Meyer- Lübke (REW s.v. bissĕxtus) ha tenese por un tracamundiu. |
||
bisín, ina, ino* 📖: bisín🔤: , ina, ino* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">concam</i>(TEST)
|
iragam et tunicam cardinam cum suis listis et casul- lam bissinam 1073 (s. XII) [ACL/443]
|
|
D’un deriváu de byssus, -i ‘tipu de llin’ (EM) → BYSSINUS em- plegáu por Pliniu (Pfister 2009: 10) y que lleemos n’Isidoro de Sevilla: Byssina candida confecta ex quodam genere lini grossioris. Sunt qui et genus quoddam lini byssum (esse) exis- timant (Etimologías XIX, 22-15). Corríxese asina la nuesa opi- nión onde partíamos (PE2: 104) d’un axetivu tresmitíu pel |
|
bisllu, el 📖: bisllu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Cume, altu d’un monte [Lln].
<ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes del llat. *UĪS(U)LUS, diminutivu de <i class="della">uīsus</i>, -<i class="della">us</i>(TEST)
|
‘lo que se ve’, ‘lo que ta a la vista’ (EM), pallabra de la que nun dan conti- nuadores nin Meyer-Lübke (REW) nin García de Diego (DEEH) nin Corominas-Pascual (DCECH). El comportamientu fonéticu de
|
|
||
bisoña, la* 📖: bisoña🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>/bisoñas [Lln]. Visaxes, xestos [Lln]. Cfr. <i class="della">bisgüeyu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
bisoñu 1 📖: bisoñu 1🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">bisueñu</i>(TEST)
|
& bisgüeyu, a, o.
|
|||
bisoñu 2 📖: bisoñu 2🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Recluta [R (Carta 142)].
<ident class="della" level="1"></ident>Ye voz d’aniciu italián según yá afita Rato (Carta 142) onde nun almitiendo que <i class="della">alertar </i>sía voz italiana, reconoz como italianismos debíos a les guerres d’Italia de 1600 a 1700 voces como: “<i class="della">bissoñu</i>(TEST)
|
per recluta, corredor per adalid, duelu per dessafíu, emboscada per celada, forrage per paya, fosso per cava, marchar per caminar, escarapela per deuissa”. Corominas- Pascual consideren que cast. bisoño ye italianismu BISOGNO ‘necesidá’, dau nel sieglu XVI polos italianos a los soldaos españoles por cuenta lo mal vistíos que diben (DCECH s.v. bisoño).
|
|||
bisoplu, el 📖: bisoplu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">hisopo</i>(TEST)
|
[Vd].
|
|
||
bispón, el 📖: bispón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
bistecha, la 📖: bistecha🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aleru [Ca. Ay]. 2. Ventana abierta en teyáu [Os]. 3. Parte del payar ensin tapiar, biliguera, güecu ente’l techu y les paredes
<br class="della">llaterales, ocasionáu poles vigues [Cl. Am]. 4. Cualquier saliente que pue valir d’abrigu, na peña, parede, etc. [Ca].
Quiciabes d’una formación BIS- ‘dos’ y TECTA, plural de <i class="della">tēctum</i>(TEST)
|
‘techu, teyáu’ (EM. s.v. tego; ABF). A la so vera ta’l
|
continuador analóxicu del singular bistechu (cfr.) y el deriváu bistechera (cfr.). |
||
bistechera, la 📖: bistechera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">bistechera,</b>(TEST)
|
la Aleru [Ay].
|
Cfr. bistecha. |
||
bistechu, el 📖: bistechu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+bistichu [y Llg. y Ay. Ri]. bitechu [y Llg]. +bitichu [y Llg]. biztecho [Llomb]. bisteitu [Cn (F)].>(TEST)
|
Aleru del teyáu [Llg. Ay. Oc] sobresaliente [Ll] que dexa que les gotes d’agua al llover esbarien [Cp]. 2. Doble techu (cubierta de paya) que se pon dacuando nos ángulos entrantes, onde s’axunta muncha agua cuando llueve [Llomb]. 3. Términu, parte terminal de cada canal que formen les teyes del teyáu asitiaes a la llarga unes detrás de les otres [Ri. Qu. Tb]: El conxuntu de bistechos forma l’alar del teyáu [Ri]: Taba debaxu los bistechos [Tb]: Nun te pongas a los bistechos que vas mochate [Tb]: Vas mochate col agua los bistechos [Tb]. 4. Gotes d’agua qu’al llover caen per cada canalina que formen les teyes nel aleru [Tb. Qu]: Los bistechos pingan tola nueche ya fan una poza en suelu [Tb]. Gotes que caen del teyáu [Ay]. 5. Sotechu, sitiu p’abellugase del agua, del mal tiempu [Cn (F)]: Mete’l carru debaxu’l bisteitu [Cn (F)]. //-os ‘goteres que caen del teyáu’ [Ay].
|
|
Cfr. bistecha. |
|
“bisterna” 📖: “bisterna”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación del dominiu en llatín:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">lectum</i>(TEST)
|
unum pisternas duas genabe una cum suo plumazo
|
|
Del llat. BASTERNA ‘llitera’. Un deriváu en -E vese en bisternal (cfr.), como afita LELMAL. |
|
“bisternal” 📖: “bisternal”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">plumazos</i>(TEST)
|
bis_ternales VI galnapes XVI plumazos de kapeza
|
|
Cfr. bisterna. |
|
bistoncia, la 📖: bistoncia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bistonza [Ce]. bistroncia [Llu]. bistontia [Vd]. bristonca [Xx].>(TEST)
|
Ferramienta cola qu’arrinquen el percebe del peñéu [Llu. Ce. Vd] (tien un mangu de madera que termina nun fierru con una punta allargada y un furacu) [Cp]; (emplégase tamién pa re- coyer basa) [Xx].
|
Quiciabes d’una amestadura del llat. BIS ‘dos’ y del orixináu nel llat. arcaicu TONSA ‘remu’, ‘encontu’ (EM), pallabra que cal- tién la nasal por influxu de tundir y, a lo meyor, tamién por tronzar (PE2: 105). La [j] ha entendese, quiciabes, como niciu del influxu d’un verbu güei non conseñáu, fechu dende *bis- tonza → *bistonciar. |
||
bisueñu, a, o 📖: bisueñu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<bisoñu [Lln.>(TEST)
|
Que fai visaxes, mueques cola cabeza cuando ta apavoriáu (l’animal) [Lln]. (Animal) asustadizu [Cv. /Bu (Eo)/].
|
Cfr. bisgüeyu, a, o. |
||
bita, la 1 📖: bita🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<i class="della"><</i>bita-bita [Sm (Cv)]. bita<i class="della">-</i>bite [Sm].>(TEST)
|
Cast. bita, poste del barcu al que s’ata’l cable del ancla [Llu]. 2. Palu d’un xuegu del mesmu nome [Cl. Ay]. 3. Tipu de xuegu [Cl] que consiste en nun dexar entrar nun redondel un palín (bita) dándo-y con otru palu cuando lu tiren o llancen nel xuegu del paliyu o palíu [Ay], en cast. toña, tala. 4. Voz cola que llamen a la cabra [Sm].
|
|
xuegu’; liriu ‘xuegu’ y ‘palu del xuegu’; etc. Ye posible que dende bita se fexere’l verbu bitar (cfr.) con un significáu pri- meru de *‘dar un bon golpe a la bita y ganar al contrariu nel xuegu’ → *‘vencer’, *‘acabar con ún’ → ‘ganar la partida o’l xuegu’ (PE5). |
|
bitácora, la 📖: bitácora🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Especie d’armariu, fixu a la cubierta, onde s’alluga la brúxula [Cñ].
|
2. Lluz de la brúxula [Cñ]. Posible galicismu d’aniciu llatín BITACLE ‘vivienda’, ‘bitácora’ con muestres tamién en port., cast. y cat. (DCECH s.v. bitácora). |
||
bitar 📖: bitar🏗️: NO ✍️: NO |
Ganar tol dineru que tien el contrincante al entamar el xuegu (de boles, chapes, vistes, etc.) [Xx]: <i class="della">¡Meca,</i>(TEST)
|
bitélu! [Xx].
|
Cfr. bita 2. |
||
bitiyu, el 📖: bitiyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<betichu [Pzu. PSil]. betiyyu [Brañas (Cv)]. bitichu [Bab. Cn. y Oc]. betíu [Cn (F)]. bitíu [y Oc]. /////mitichu [Cn (M)].>(TEST)
|
Bozal [Cn (F)]: Dicen que’l cachicán ponía-ys un betíu a los vendimiadores pa que nun comieran las uvas [Cn].
|
2. Mos- cardu, tabla con unes puntes aguzaes de fierro que se pon a los xatos na parte de delantre del focicu pa nun los dexar mamar mentanto anden sueltos pel pastu puesto que manquen a les vaques si lo intenten [Bab. Pzu. PSil. Cn. Cv. Oc]. Quiciabes del llat. UECTICULUS, diminutivu del masc. vectis, |
|
|
bitondiar 📖: bitondiar🏗️: NO ✍️: NO |
Marrondiar<i class="della">, </i>andar el machu tres les femes calientes (cabres, oveyes) [VB. AGO].
Cfr. <i class="della">bitondiu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
bitondiu, a, o* 📖: bitondiu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<bitondia [Ll. Qu. Tb. Sm. Gr. Cv. GP]. bitonda [Sm]. betionda [Bi. Ay]. botionda [Ar. VCid]. bitondio/bitondia/bitondio [Ri].>(TEST)
|
En celu, caliente (la cabra, oveya, gata) [Bi. Ay. Ar. Qu], (la cabra, la oveya) [Tb. Sm], (la oveya) [Ri. Gr], (la cabra) [Ll. Cv. VCid], (la gata, la fema) [GP a. 1788].
|
|
Probablemente del femenín del llat. *UITTUS, almisible darréu que conocemos el diminutivu uitulus, -i ‘xatu’, quiciabes |
|
bitoque, el 📖: bitoque🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
bitu, el 📖: bitu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
bitumináu, ada, ao 📖: bitumináu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">bitumináu,</b>(TEST)
|
ada, ao Cast. bituminoso [JH].
|
Cfr. betume. |
||
bixaperru, {el} 📖: bixaperru🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
<ident class="della" level="1"></ident>Líquidu (lleche o sidra) aguao o agrio o amargo [Cb].
<ident class="della" level="1"></ident>Podría tratase d’una amestadura onde’l primer elementu quiciabes sía una deformación, por eufemismu, del verbu ast. <i class="della">mixar</i>. Nada podría oxetase si a un líquidu de permal sabor lo compararen colo que <i class="della">mixa’l</i>(TEST)
|
perru, esto ye, col orín del perru, de la mesma manera qu’al orín del sapu llámenlu mexacán (lliteralmente ‘lo que mixa’l can o perru’) y a delles mazanes montesines de cagalcán, etc. (PE3: 176 & 196).
|
|||
bixatu, el* 📖: bixatu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><//bixato [Cu (Eo)]. bixoto [Cu (Eo)].>(TEST)
|
Páxaru de presa [Cu (Eo)].
|
|||
bixu, el 1 📖: bixu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
“Palabra ya cariñosa, ya despectiva, que se da a un niño pequeño” [Ca]. 2. Mimu [V1830. DA]. 3. Alhaxa [AGO. Canellada (Mont)]. 4. “Objeto querido, el ídolo, el dije” [R. AGO]. “Ídolo, benjamín” [OLLA. JS 235]. 5. Tesoru [R].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Anxelin</i>(TEST)
|
hermosu,/vixu de to má, qué penes i dieres si Dios te llevas! [Niño enfermo 236]
|
Quiciabes del grecismu fem. en llat. BYSSUS, -I ‘especie de llin’, tamién con posibles usos neutros byssum (EM). Dellos traducen byssus como ‘llin perfino’ (DLFAC; ABF) o ‘texíu de seda’ (Alfáu de Solalinde 1969: 53; Martínez Meléndez 1989: 254) refiriéndose, probablemente a una tela perapreciada d’u seguiría’l calter ponderativu qu’ufre la semántica del términu asturianu. De toes maneres, na tradición ast. paez que se da daqué tendencia a entender “bixu” como un galicismu, BIJOU ‘xoya’, talmente como se conseña a lo cabero’l sieglu XIX. Pero, a esa interpretación yá s’opunxere Somoza afitando: “Dudamos que tenga nada que ver con la francesa bijou, á pesar de su analogía” [JS 235]. Pela parte de nueso, al tiempu que nos alloñábamos de rellacionar ast. bixu col ast. vixu (cfr.), rellacionábamoslu col llat. BĒSTIUS dao que, fónicamente, nun habría problemes insuperables y, semánticamente, úfrense usos figuraos asumibles dafechu (CGHLA 302) como alvertimos nel ast. escuerciu (cfr.). |
||
bixu, el 2 📖: bixu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
(TEST)
|
Cfr. brixu.
|
|||
biyarda, la 📖: biyarda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<//biyarda “de Valdés a los concejos de la montaña de la ribera del Eo, donde se dice billarda” Eo].>(TEST)
|
“Billarda o billalda; el trozo de madera, apuntada por ambos extremos, que se usa en el juego de la tala. El juego se llama aquí írio” [/Eo/].
|
Podría tratase d’una adautación moderna del galicismu BILLARD > cast. billarda, realizáu ente nós con [y] lo qu’empobinaría a almitir el préstamu oral del galicismu nel dominiu ástur. Nes tierres sureñes, en Lleón, la variante bigarda (cfr.) supón l’influxu del tamién galicismu bigardu, a, o. |
||
biyota, la 📖: biyota🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. abeyota.
|
|||
biyuela, la 📖: biyuela🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">telera,</i>(TEST)
|
taladrúa, talerúa [Oc].
|
Quiciabes del llat. uibia ‘vara’, ‘variella asitiada al bies sobre otra derecha’ (EM; ABF), dende’l so diminutivu *UIBIŎLA, términu del que nun dan anuncia los diccionarios etimolóxicos consultaos. Sedría digno de consideranza rellacionar esti términu col cast. vihuela, d’etimoloxía incierta pa Corominas- Pascual (DCECH s.v. vihuela), por si guardaren daqué rellación. |
||
bizarramente 📖: bizarramente🏗️: NO ✍️: NO |
Muncho [Cb].
Quiciabes sía formación sol italianismu <i class="della">bizarro </i>(DCECH s.v. bizarro) especializándose nuna de les idees meyoratives del términu que tamién significa ‘xenerosu’, ‘lliberal’. García de Diego suxer rellacionar cast. <i class="della">bizarro</i>(TEST)
|
con bicerra ‘cabra montesa’ (DEEH s.v. bizarr) lo que resulta non fácil d’almitir.
|
|||
“bizconde”, “biscomdessa”* 📖: “bizconde”🔤: , “biscomdessa”* 🏗️: SI ✍️: SI Interpretación: 🧱 “biscomdessa” |
Términos que conocemos pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">biscomdessa</i>(TEST)
|
domna Geluira 1165(or.) [MSAH-IV/312]
|
|
Cfr. conde. |
|
bizcuecha, la 📖: bizcuecha🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Pan de maíz o boroña perdelgada y llana, más que les ordinaries, que se cuez en fornu y val de regalu pa comer [JH].
|
Cfr. bizcuechu. |
||
bizcuecheru, a, el/la 📖: bizcuecheru🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<b class="della">bizcuecheru,</b>(TEST)
|
a, el/la Cast. bizcochero [JH].
|
Cfr. bizcuechu. |
||
bizcuechu, el 📖: bizcuechu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<biscochu [Mar]. bizcochu [Xral]. +bizcuchu [Ay].//bizcoito [“desde Valdés al Eo” (Eo)].>(TEST)
|
Cast. bizcocho [Mar. JH. Xral]. Pan dulce [Ay.]
|
|
Del llat. BIS COCTUS ‘cocíu dos veces’ (REW s.v. biscŏtum; DCECH s.v. bizcocho; DEEH s.v. biscoctus), sigue l’ast. biscochu y bizcuechu acordies col resultáu adiptongáu y diptongáu ufiertáu a vegaes pol nuesu vocalismu a una Ŏ tónica cuando sigue una yod 4ª (GHLA 83). La variante femenina bizcuecha podría suxerinos un vieyu usu axetival BIS COCTUS, -A, -UM anque tamién podría ser una creación motivada por cuenta la diferencia nel tamañu y forma del productu ellaboráu (cfr. cochu, a, o). Sobro bizcuechu féxose’l deriváu bizcuecheru (cfr.). |
|
bizcuervu, el 📖: bizcuervu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<i class="della">Diplodus</i>(TEST)
|
trifasciatus, cast. sargo breado [Lls (PPAC)].
|
Cfr. pizcuervu. |
||
bizcurtar 📖: bizcurtar🏗️: NO ✍️: NO |
<bezcurtar [y Cv].>(TEST)
|
Segar alto y desigual la yerba, dexando’l prau enllenu d’escaleres y de faxes de retazu, que permiten contar, acabante pañar la yerba, el númberu de lliños o marallos segaos [Cv].
|
Posible amestadura del verbu curtar, variante de curtiar (cfr.), con un primer elementu que podría continuar el llat. BIS- ‘dos’ nuna clara referencia al fechu de tener que cortar dos vegaes por tar mal segao. |
||
bizgatu, el 📖: bizgatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Xeringa, esquitana fecha de caña, usada polos neños [AGO].
|
2. Xeringazu [AGO]. ** |
||
bizma, la 📖: bizma🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bima [Bard].>(TEST)
|
Antigua escayola que se facía en casa [Ri]. 2. “Emplasto de baldés y pez” [R].
|
Especie de parche, cataplasma o encañu [Tor. VCid]. Emplastu [Bard]. - quatro quartos de polbos de vizma 1727 [José Dorado/199] Del griegu EPITHEMA ‘tópicu’ (EM) con continuadores románicos que presenten una í tónica, igual qu’otres variantes hispániques (REW) con tratamientu semicultu por cuenta’l vocalismu de epĭthema según Corominas-Pascual (DCECH s.v. bizma). Nesa idea podríamos afitanos porque, de ser voz d’aniciu popular, ye posible que l’ast. emplegare *bilma en cuentes de bizma acordies col tratamientu que fai del primer elementu de los grupos romances, velarizando’l primeru (GHLA §4.9). Semánticamente aclárase bien el términu na aceición de ‘pomada’ talmente como lu tresmite Isidoro de Sevilla: Epitima, eo quod superponatur aliis adiutoriis prae- cedentibus (Etimologías IV, 9-10). Anque bizma nun ye tér- minu mui espardíu per Asturies sí se conseña especialmente al sur del dominiu llingüísticu (PE3: 304). Sobro bizma féxo- se’l verbu bizmar (cfr.) y l’intensivu *rebizmar, con una va- riante *rebisnar responsable del participiu fuerte rebisnu, a, o (cfr.) con una nominalización del femenín rebisna (cfr.). |
||
bizmar 📖: bizmar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
bizniega, la 📖: bizniega🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu que conocemos pela documentación del sur del dominiu ástur:
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">“</i><i class="della">Bizniega</i>(TEST)
|
(muy distinta de la biznaga). Llaman así en el Bierzo a una planta rastrera que arroja cuatro o cinco hojas blancazas y verde claro, y las hojas cuarta de largo y cuatro dedos de ancho. Es vulneraria” [Sarmiento 1973: 353]
|
|
||
bizñetu, a, el/la 📖: bizñetu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<ident class="della" level="1"></ident><biñetu [Pa. y Cb. y JH]. bisnietu [y Cb. Ac. Tb. Bab]. biznietu [Pa. Tox]. biznietu/a [Llg. Tb]. +bizniitu/biznieta [Llg. Ay].
<ident class="della" level="1"></ident>//bizneto [Eo].>(TEST)
|
Cast. biznieto [Pa. Cb. Ac. Llg. Ay. Tb. Bab. Tox. /Eo/. JH].
|
|
||
blagu, el* 📖: blagu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación medieval del dominiu:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">vnas</i>(TEST)
|
façaleyas pora el blago con listas de oro 1290(or.) [ACL-VIII/380]
|
|
||
blanca, la 📖: blanca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Moneda de pocu valor [R].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">mas con el aditamientu</i>/<i class="della">de rellevadu de toda</i>/<i class="della">pensión y sin</i><i class="della">(TEST)
|
pagamientu de maravedí, ñin blanca [Campumanes 1781/614] Cfr. blancu, a, o.
|
|||
blancal 📖: blancal🏗️: NO ✍️: NO |
<blancar [An]. brancal [Tox. /Eo/].>(TEST)
|
De color ablancazao (vaca, caballu) [Tox]. De color ceniza (la vaca) [Masenga]: La blancal esl.limóuse [Masenga]. Gorda y de color blanco rosao (la zreza) [/Eo/]. 2. (Variedá de castaña) con oriciu blancu y pocu pinchu [An]: Cumpréi dugas castañares blancares [An].
|
|
Cfr. blancu, a, o. |
|
blancal, el 📖: blancal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">zarzaparrilla</i>(TEST)
|
de color blanco [An]: Nel Matón hai muitos blancales [An].
|
Cfr. blancu, a, o. |
||
blancón, ona 📖: blancón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<blancona [Tb].>(TEST)
|
(Tipu) de mazana [Tb] blanca y daqué collorada na parte que-y da’l sol [MS]. (Tipu) de mazana ablancazada y perdulce [Qu].
|
Aum. de blancu (cfr.) |
||
blancón, el 📖: blancón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Ún de los que se revisten nel aguilandu [Sm].
|
Cfr. blancu, a, o. |
||
blancor, {el/la} 📖: blancor🔤: , {el/la} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el/la} |
<la blancor [Pr]. el blancor [Lln. Tb]. blancor [Pr].>(TEST)
|
Blancura [Lln. Pa. Pr]: El blancor de la nieve [Lln]. Cfr. blancu, a, o.
|
|||
blancu, a, o 📖: blancu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+blencu [Ay. Ll]. +bloncu [Sb]. brancu [Tox. /Eo/. Llomb. Mar].>(TEST)
|
De color blanco [Xral]: Ello yera blanco [Sr]: Ello era blancu [Lln]. 2. Fina, elegante, bien criada (una persona) [Sm]. //El blancu ‘parte con grasa del xamón, tocín, etc.’ [Tb. Sm]. //Ave blanca ‘ave marina asemeyada al buzacón, blanca, coles puntes de les ales negres; ye precursora de temporal y cuando ésti amaga, anque seya de branu, métese tierra adientro’ [Moraos (Cv) (= garza)]. //Fabes blanques ‘variedá de fabes’ [Sb]. //Facer blanco ‘acertar a un oxetivu’/ facer blancu o blanca ‘facer una cosa o persona blanca’ [Sr]. //Pegar un blancu ‘fallar na pesca, llanzar l’apareyu y nun pescar un res’ [Xx]. //Señalar con piedra blanca ‘manquer d’un caillou blanc’ [Ay]. ///A lo negro Xuan, que lo blanco ye un fontán [LC].
|
|
del llat. albus nuna dómina seronda en que yá nun palatalizaba |
|
blancuciu, a, o 📖: blancuciu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">blancuzco</i>(TEST)
|
[Pa]. Ablancazáu [Lln (= blancurriu)].
|
Cfr. blancu, a, o. |
||
blancura, la 📖: blancura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><brancura [/“en varios concejos” (Eo)/].>(TEST)
|
Cast. blancura [Xral].
|
|
||
blancurriu, a, o 📖: blancurriu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">blancurriu,</b>(TEST)
|
a, o Ablancazáu [Lln].
|
Cfr. blancu, a, o. |
||
blancuxu, a, o 📖: blancuxu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Ablancazáu [Lln. Pr]. Cfr. blancu, a, o.
|
|||
blancuzcu, a, o 📖: blancuzcu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><blancuzu, a, o [Mi].>(TEST)
|
Ablancazáu [Sr. Ay. Mi. Tb]. Cfr. blancu, a, o.
|
|||
blandayu, a, o 📖: blandayu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
</b>Blanduxu [Vd. JH]. Cfr. <i class="della">blandiu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
blandengue 📖: blandengue🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Blandu, amuyeráu, de tratu suave, poco afayadizu pal trabayu [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">blandiu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
blandez, la 📖: blandez🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cfr. <i class="della">blandiu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
blandiar 📖: blandiar🏗️: NO ✍️: NO |
<blandear [R].>(TEST)
|
Facer blandu, ablandar [Tb]. 2. “Quebrar el genio, pasar el incomodo” [R].
|
Cfr. blandiu, a, o. |
||
blandiu, a, o 📖: blandiu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<blanda [Ri. Qu]. blandu/a [y Lln. Tb. PSil]. blandu [Ac. Tb. Sm] blandu/a/o [MS]. +blendu/blanda/blando [Ay. Ri]. brandu [As].>(TEST)
|
Cast. blando [LV. Lln. Cl. Os. Pa. Cb. Cp. Ac. Sb. Ca. Ay. Tb. Sm. PSil. As. JH. DA. R]. Tienru y suave al tactu y al oyíu [Ri]. 2. Qu’enflaquia con facilidá (una vaca) [Qu. Tb]. 3. Qu’aguanta poco pal trabayu [Tb. Sm]. 4. Suave [Cl]. 5. D’ubre blanda y fácil de mucir o catar (la vaca) [Ri]. 6. Molío fino (la farina) [Sm]. 7. Que nun ye fuerte de les pates d’atrás (la vaca) [Tox]. 8. Alimentada de piensu y que nun val pa pacer en puertu (la vaca) [Ri]. 9. Que ta d’agua (el tiempu) [Cg]. 10. Con pocu coraxe [Ri]. 11. Enfermizu [Ri]. 12. Con poca graduación (la sidra) [MS]. //(Poner) a blandu ‘poner a mueyu’ [Md]. ///Agua blandia en piedra dura, tanto da fasta que fura [Fabriciano]. Les farrapes (...) si con lleche s’acompanguen (...) están blandies como ñata [Glorias Ast 153]
|
|
Del llat. BLANDUS, -A, -UM con continuadores románicos ya hispánicos (REW), per vía semiculta sigue ast. blandu (y términos rellacionaos blandón, blandura, etc.) asina como’l verbu ablandar (cfr.) darréu que caltienen BL- ensin palatalizar, a la escontra del resultáu popular palatalizáu (cfr. llandiu). Dende blandu tamién se fexo un verbu en -IDIARE, d’u siguió ast. blandiar, responsable de la xeneralización de la [j] al primitivu axetivu y a dellos términos rellacionaos: blandu → blandiar → blandiu. Tamién sol mesmu axetivu iguóse’l verbu incoativu en -SCERE → ast. ablandecer (cfr.) y emblandecer (cfr.). Un aumentativu de blandu ye blandón (cfr.); en rellación etimolóxica tán tamién: blandayu (cfr.), blandengue (cfr.), blandez (cfr.), blandurriu (cfr.), blanduxu (cfr.). Otros términos rellacionaos sedríen: blandura (cfr.). Sobro blanduxu féxose’l verbu compuestu esblanduxar (cfr.). Col continuador del prefixu EX- + el verbu fechu de blandu + suf. diminutivo-despeutivu -apu + diminutivu -ayu féxose ast. *esblandapayar que conocemos gracies al participiu es- blandapayáu, ada, ao (cfr.). |
|
blandón, ona 📖: blandón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<blandón/ona/ono [Llg]. blandión [Lln].>(TEST)
|
Aum. de blandu. 2. Bonón, bonazu, que cede siempre nos sos sentimientos y llora con facilidá [Llg]. 3. Folganzán [Lln]. Cfr. blandu, a, o.
|
|||
blandura, la 📖: blandura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<blandiura [Sb].>(TEST)
|
Cast. blandura [Xral].
|
Cfr. blandu, a, o. |
||
blandurriu, a, o 📖: blandurriu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Blandu, tienru [Tor].
|
Cfr. blandu, a, o. |
||
blanduxu, a, o 📖: blanduxu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Blandurriu [Cg. Sr. Ay. Pr]. Cfr. blandu, a, o.
|
|||
blanquera 📖: blanquera🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">(Cereces)</i>(TEST)
|
de blanquera ‘de color blanco (cierta clas de zreza)’ [Cg]. ‘variedá de zreces que se producen ensin inxertu, lo mesmo que les negres y les coloraes [Sb (= cereces de blanca)].
|
Cfr. blancu, a, o. |
||
blanqueta, la 📖: blanqueta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Dim. de <i class="della">blanca</i>. 2. Cobertor que, a mou de capa atada enriba’l pechu, usaben antiguamente nos díes de fríu y agua [Md]. Cobertor filáu en pueblu, texíu ensin cardar a lo cabero [PSil]: <i class="della">Pal</i>(TEST)
|
nenu guardái una blanqueta [PSil].
|
|
cfr.) blanqueta (cfr.). La blanqueta foi, de xuru, un tipu de texíu o tela de color ablancazao. La so pre- sencia nel dominiu ástur nun ye aisllada sinón común a otres fasteres. El sufixu diminutivu -eta nun esixe entender el tér- minu como francesismu o catalanismu darréu que s’axusta per- dafechu a les posibilidaes llingüístiques del asturianu. De toes maneres sí ye cierto que dicha terminación en -eta, asina bru- neta (cfr.), asóciase dacuando col nome de teles o texíos. |
|
blanquete, el 📖: blanquete🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">albayalde</i>(TEST)
|
[JH].
|
Quiciabes un diminutivu ast. nominalizáu (cfr. blanqueta) anque la rareza del nome n’ast. podría aconseyar almitir la presencia del catalanismu blanquet [→ cast. blanquete (DRAE (21ª)] conocíu en cast. como albayalde. |
||
blanquiador, ora 📖: blanquiador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
Cast. <i class="della">blanqueador</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. blancu, a, o. |
||
blanquiadura, la 📖: blanquiadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">blanqueadura</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. blancu, a, o. |
||
blanquiamientu, el 📖: blanquiamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">blanquiamientu,</b>(TEST)
|
el Cast. blanqueo [JH].
|
Cfr. blancu, a, o. |
||
blanquiar 📖: blanquiar🏗️: NO ✍️: NO |
<blanquear [R]. branquiar [Tox. /Eo/].>(TEST)
|
Cast. blanquear [Lln. Sb. Tb. Sm. Cd. Tox. /Eo/]. Pintar de blanco una parede [Vv. Tb]. Dar blanco, encalar les paredes [Lln. Os. Rs. Cg. Ac. Bi. Pr. JH. R. Mar]. 2. Dar al llin ocho o diez colaes con agua y ceniza [Cp]. 3. Ponese blanca una cosa [Ay]. //Blanquear la ropa ‘blanquiar la ropa con agua y ceniza’ [Ac]. Cfr. blancu, a, o.
|
|||
blanquiellu, a, o* 📖: blanquiellu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<blanquiel.lu [Pzu].>(TEST)
|
Cast. blanquillo [Pzu] {Pallabra de discutible autoctonía; abulta una adautación del castellanismu crudu, cosa non infrecuente na fonte que tresmite’l términu}. Cfr. blancu, a, o.
|
|||
blanquín, ina, ino* 📖: blanquín🔤: , ina, ino* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<blanquina [Qu. Tb].>(TEST)
|
Tipu de pera [Qu. Tb]. 2. {Tipu de zreza} “blanquinas, gaye- ras, resorias” [Grangerías XVIII: 600]. 3. Tipu de mazana [Xx. Mi. Ct] ablancazao, de sidra [MS]. Tipu de mazana pequeño, blando y delicao [Si]. Tipu de mazana mui tienro, de color mui claro [Go]. Tipu de mazana de sidra [MS].
|
|
Cfr. blancu, a, o. |
|
blanquín, el 📖: blanquín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<i class="della">Circus</i>(TEST)
|
cyaneus, cast. aguilucho pálido [Noval].
|
Cfr. blancu, a, o. |
||
blanquiñosu, a, o 📖: blanquiñosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<b class="della">blanquiñosu,</b>(TEST)
|
a, o Ablancazáu [JH].
|
Cfr. blancu, a, o. |
||
blanquíu, a, o* 📖: blanquíu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Participiu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">los dineros </i><i class="della">enblanquidos</i><i class="della">(TEST)
|
que furon fechos enno tiempo della guerra 1274(or.) [MCar-II/92]
|
|
||
blasfemar 📖: blasfemar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><blafemiar [Qu]. blasfemiar [Qu].>(TEST)
|
Cast. blasfemar [Qu. JH].
|
|
||
blasfemia, la 📖: blasfemia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><//blasfema [Eo].>(TEST)
|
Cast. blasfemia [Xral].
|
|
||
“blasmar” 📖: “blasmar”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
|
|||
“bledu” 📖: “bledu”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
Cast. bledo.
|
|
||
blezna, la 📖: blezna🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<brezna [y Ac. Ri. /Eo/. JH. R. AGO]. bresna [VCid. Ar].
/////blédana [Sm]. blédena [Sm].>(TEST)
|
Estiellina de madera que se clava na mano al pasar ésta per una madera poco llisa [Cp. Ac. Sl. Oc]. Púa de madera [Qu. Pzu. Tox] que se clava na carne [VCid]. Estiellina perdelgada [Sm. Cv]. Estiella pequeña [Cd. Pr] y aguzada [Ay. Ri. Ll. Tb]: Espeté una brezna nuna mano [Ri]. Estiellina menuda [R] que se mete na piel [PSil. /Eo/] nun deu [Cp. Oc]. Estiella delgada pa prender fueu [JH]. Cast. brizna [Ll. JH]. 2. Rendexa, mella [R. AGO]. //-es ‘estielles menúes pa prender fueu’ [R. AGO]. //-as ‘barbes de la madera o de les berces tallúes’ [Ar]. Quiciabes del neutru pl.
|
del llat. blĭtum, esto ye de BLITA siguió bleda n’Álava (REW) asina como otros resultaos na Hispania centro-oriental (DEEH s.v. blĭtum), que tendríen por occitanismu Corominas-Pascual (DCECH s.v. bleda), pescanciamos que por cuenta’l tratamientu de BL-. Pero, na nuesa opinión, el calteni- mientu de BL- n’ast. amuesa que se trata d’un préstamu o bien d’un elementu que s’asitia ente nós nuna dómina rellativamente seronda, non na primera camada llatina en que se palatalizaba (GHLA §4.4.7). Pero pa xustificar l’ast. blezna ha almitise par- tir d’un dim. en -ŭla (LLAA 103), esto ye, *BLĬTŬLA → blédana o *blédena (→ *beléd(e)na → *belerna o bederna) → *blé- d’na → blezna (con perda de la postónica y posibilidá d’asibi- lación de la dental) → brezna o bresna (con tracamundiu de la líquida agrupada); una nueva metátesis de brezna fai entender l’ast. brenza (cfr.) y, con tracamundiu de dentales tres de nasal, brenda (cfr.). La nuesa suxerencia prefierse a la de Corominas- Pascual (DCECH s.v. brizna) al pescanciar que l’ast. brezna tien más dificultaes pa xustificase como resultáu d’un encruz de brenga con binza ‘febra’ y más al alvertir que binza nun pertenez al fondu del idioma ástur. Pero dende *bléd’na foi tamién posible abocar a *blerna (con rotacismu) → berna (cfr. deberna) orixe d’un verbu esbernar (cfr.) y de lo que paez la so variante fónica esbirniar (cfr.). Al empar, dende blezna féxose’l verbu esbleznar (cfr.). ¿Ye posible averar etimolóxicamente l’ast. brenga a la familia de blezna? Ensin renunciar a ver un parentescu ente dambes, de calter fónicu y semánticu, abúltanos que ye meyor calteneles dixebraes. |
||
blima, la 📖: blima🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<blime [y Ac. y Tb]. bilma [Gr. y Cd]. brima [Ar]. bimba [Cv]. bimbia [Rs]. /////bimbla [Pi. Ca. Sd]. bimbria [LV. Lln. Cl. y R. DA]. blimba [y Cb. Pi. y Ac. y Sb. Ay. Qu. y Tb. Cn. Gr. Pr.
Oc]. blimbia [Pi. Sm]. brimba [Pa. y Cg. Ar y Tb. PSil. As]. brimbia [Lln. y Os. Tb. Bab. Vg. Mar]. /////la brimbe [Mar]. bimbre [Llomb. Mar]. ////bimbris [As]. ///el mimbre [Lln]. la mimbre [Pancar (Lln)]. /////blizma [y Ac].>(TEST)
|
Bime [LV. Lln. Cl. Os. Rs. Pa. Pi. Cb. Bi. Cp. Ac. Llg. Ay. Ar. Sd. Qu. Tb. Bab.As. Cn. Gr. Pr. Cv. Oc (= blinga). Mar. Llomb. Vg. R. DA], vara (d’ablanu, de salgueru) [Sb]. Varina del sal- gueru o salguera [Ac. PSil. JH] usada pa facer cestos [Ca. Ri]. Vara delgada y cimblante pa facer cestos [Qu]. Vara tienra de los árboles que, al doblar, nun ruempe; con elles fáense cestos [Lln]. Vara d’ablanal, salgueru o blima [Ll], etc. pa enrestrar maíz [Cd]. Vara d’ablanal pa enrestrar maíz [Ri. Pr]. Vara delgada y que cimbla [Ay. Gr. Tb]. Vara verde y cimblante [Cn]. Vara utilizada en cestería [Sm]. Blima p’amarrar maíz [Lln]. Bilorta d’escoba de monte [Os (= brindia)]. 2. Tira de castañal pa facer cestos [Pr]. 3. “Sarmiento” [R]. Cierta planta de fueyes grandes y allargaes que naz sola pero n’asociación con otres de la mesma especie; aprécienla perpoco les vaques [Tb]. //Blima montés ‘Cornus sanguinea’ [(LLAA 28)]. {En dalgún puntu destremen blima machu frente a blima fema acordies col testimoniu de JH}.
|
|
etimoloxía en -e pidida por uimen, y en -a, pidida por *ui- mula; too ello empobina a una difícil destremación de lo que paez que nun ha tenese por castellanismu en -mbr-, mimbre; d) posible influxu d’otros términos como s’alvierte n’ast. blizma que pudo acoyer l’influxu de la familia d’ast. blezna (cfr.) y blizna y d’ehí la formación verbal blizmar (cfr.). Per otru llau les aceiciones §2 y §3 han debese a la poca precisión del in- formante o encuestador; non asina la referencia a la mazana de blima (PE3: 175) qu’ha entendese como mazana de gran valir pa la venta y que reposa nuna cesta de blima. Sobro ast. blima, o sol so antecedente, féxose’l coleutivu en -ĒTUM, bliméu (cfr.); en -ARIUS, A, blimeru (cfr.) y blimera (cfr.); en -ALE, blimal (cfr.), ello con asitiamientu toponímicu (TA 318). Cola ames- tanza d’estos dos caberos sufixos tenemos ast. blimeral (cfr.). Un abondativu en -ŪTUS xustifica ast. blimudu (cfr.). |
|
blimal, la 📖: blimal🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bimblal [Ca]. bimbral [DA. Mar]. bimbrial [LV. Co]. brimal [Ar. Grangerías a. 1712]. blimar [Cg. Llu. Llg. Sr. Ay]. ///// blimbal [y Cb]. la brimbal [Cg]. brimbial [Bab]. brimbal [Pa]. <i class="della">Salix</i>(TEST)
|
alba, Salix fragilis, cast. sauce blanco, mimbrera [(LLAA 28)]. Arbustos productores de blima [Llu. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Tb]. Salguera [Ac]. Arbustu que da blima [LV. Pa. Cg. Gran- gerías a. 1712. Cb. Cg. Sr. Ay. Ar. Bab. JH. DA. Mar]. Arbustu que da vares pa enrestrar maíz y pa facer cestes [Co]. 2. Sitiu pobláu de mimbreras [Mar]. {Destrema JH la blimal machu de la blimal fema; esta última produz les vares más fines y cimblantes}.
|
|
Del llat. UIMINĀLIS, -E ‘que produz blima’ (OLD), llueu con nominalizción y con problemes nel consonantismu asemeyaos a los solliñaos enantes (cfr. blima), anque pudo tamién construyise’l términu na dómina romance. |
|
blimbáu, el 📖: blimbáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bilimbáu [Cn. Cn (F). Oc].>(TEST)
|
Xiblata que faen los rapazos con una corteza verde, de soníu más grave y de mayor tamañu que la xipla [Oc (= xirimbáu)]. Pitu de corteza verde [Cn]. Xiblata que se fai cola corteza entera d’un palu (xeneralmente de castañal o sabugu al que se- y sacaba’l migollu con un fierru ardiendo) [Cn (F)]: ¿Fáesme un bilimbáu? [Cn (F)].
|
|
Pallabra que tamién conoz el port. y el gall. birimbau, cast. birimbao y entienden Corominas-Pascual como de “origen dudoso, quizá africano” (DEEH s.v. bamb), con una primera doc. en el s. XIX (DCECH s.v. birimbao). El términu podría entendese como intentu de reproducir el soníu que produz |
|
blimera, la* 📖: blimera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><la brimbera [PSil].>(TEST)
|
Salgueru [PSil].
|
|
||
blimeral, {el} 📖: blimeral🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
(TEST)
|
|
|||
blimeru, el* 📖: blimeru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<blimeiru [Tb]. bilmeru [Lr].///<ident class="della" level="1"></ident>//blimberu [Pi]. blimbeiru [Tb. Cn]. blinderu (<i class="della">sic</i>) [Qu]. brimbeiru [Tb].>(TEST)
|
|
|||
bliméu, el* 📖: bliméu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu que conocemos pela documentación medieval:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">in</i>(TEST)
|
Uimnedo una in piko et alia incima de Uimpnedo 1163(or.) [SV/448]
|
|||
blimu, el* 📖: blimu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<brimbio [Os].>(TEST)
|
“Lirio amarillo” [Os].
|
Posible variante masculina de blima (cfr.). |
||
blimudu, a, o 📖: blimudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
De munches blimes [Cb] un siguidor
|
del llat. Con munches blimes [JH]. Formación fecha sobro UIMEN, -INIS (cfr. blima) n’amestanza col suf. -ŪTUS, -A, -UM. |
||
blina 📖: blina🏗️: NO ✍️: NO |
Mou de llamar a la oveya [Oc].
D’una posible formación onomatopéyica BLI, BLI pa llamar l’atención de la oveya, a la que s’axunta’l sufixu que sedrá diminutivu -INA>(TEST)
|
ast. -ina. Con too nun sedría imposible que blina se xustificare dende una
|
formación del ax. llat. bella ‘bona’ + -īna (qu’acabará llogrando valores diminutivos), *BELLĪNA > blina, nun procesu evolutivu que nos recuerda tamién l’ast. ablana (cfr.). |
||
blincaderu, el* 📖: blincaderu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<blincadeiru [Md].>(TEST)
|
Sitiu llanu onde blinquen y xueguen dellos animales [Md].
|
En rellación etimolóxica con blincar (cfr.). |
||
blincador, ora 📖: blincador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<brincador/ora [Tb].>(TEST)
|
Que blinca [Lln. Tb. JH]. Cfr. blincar.
|
|||
blincadoriu, el 📖: blincadoriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Sitiu llanu onde blinquen y xueguen dellos animales [Md]. En rellación con <i class="della">blincar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
blincadura, la 📖: blincadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">blincadura,</b>(TEST)
|
la Blincu [JH].
|
Cfr. blincar. |
||
blincar 📖: blincar🏗️: NO ✍️: NO |
<brincar [y Lln. Ri. Qu. Tb. Sm. y Tox. Arm].>(TEST)
|
Dar blincos o saltos [Lln. Cl. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Llg. Sb. Ca. Sr. Ay. Ll. Mi. Ar. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. Cn. An. Cd. Pr. Ce. Cv. Vd. Tox. Oc. JH. DA. R. Llomb. Arm.Tor. VCid]. Saltar y blincar [Md]. Llevantase del suelu con fuerza pa dexase cayer en dalgún sitiu [Ri]. 2. Meter mano, xugar sexualmente con una moza [Sm]: Brincóula [Sm].
|
|
cfr.) [con una variante abrancar (cfr.)] → *brencar → brincar o blincar ‘saltar, dar saltos’ etc. y el de- verbal del participiu fuerte blincu 1 o brincu ‘saltu’ (PE1: 45 & 162) d’u se fai l’aumentativu brincón (cfr.), nome d’un baille. Fónicamente observamos un pasu a → i en posición deutero- tónica pero ye lo mesmo que se pervé dende’l llat. JANUARIUS → ast. xineiru > xineru; JANTARE → ast. xintar. Semántica- mente alviértese cómo’l pasu *BRANCA > fr. branche ‘rama’, ast. *branca ‘pierna’ ufre’l mesmu comportamientu semánticu que PERNA, -AE pues ast. pierna (cfr.) non sólo significa ‘pierna’ sinón tamién ‘rama’. A la vera de brincar l’ast. tamién conoz, según diximos, abrancar (cfr.). En rellación etimolóxica citamos: blincaderu (cfr.), blincador (cfr.), blincadoriu (cfr.), blincadura (cfr.). Col preverbiu intensivu re- fórmase ast. reblincar (cfr.) y familia. Cosa destremada ye ast. blincu 2 o blingu ‘pendiente de les oreyes, arracada’ que tien el so aniciu semicultu nel llat. UINCULUM, -I ‘llazu’ (PE1: 45) nel sentíu de ‘compromisu que se testimonia pente medies d’un regalu (sía un aru, un pendiente, etc.)’. El compuestu “Brinquedonnas” ha entendese dende l’aceición §2 de brincar xunto al nome dueña ‘muyer’, ‘señora’ y, tamién, ‘monxa’. |
|
blincayu, 📖: blincayu🔤: , 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
<b class="della">blincayu</b>, el
<blingayu [yCn. Cv. Oc].>(TEST)
|
Atadura del manoyu fecha de paya de centén retorcío [Cv (= venceyu). Oc]. 2. Amarre fechu de blinga [Cn]: Nun foi nin pa faceme los blingayos p’amarrar [Cn]. Fexe de paya dobláu, emplegáu p’atar los manoyos [An]: Anueite fixemos los blincayos [An]. // -os ‘atadures improvisaes feches de paya de centén’ [Cn (V)]. Cfr. blincu 2.
|
|||
blincu, el 1 📖: blincu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<blinco [Os. Llomb. VCid]. brincu [y Lln. Mi. Ri. Qu. Tb. Sm. y Tox].>(TEST)
|
Cast. brinco, saltu [Lln. Os. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. Cn (M). Cv. Cd. Pr. Ce. Oc. Tox. R. Arm. Llomb. VCid]. //-os ‘brincos’ [Cb]. Cfr. blincar.
|
|||
blincu, el 2 📖: blincu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<blingu [Cv]. //bringo [/Eo/]. ////brincos [As].>(TEST)
|
Arín del pendiente (de la oreya) [Cg]. Arete que lleven d’adornu les muyeres altravesando’l lóbulu de la oreya [Cv]. Pendiente [/Eo/] pequeñu y redondu (/arete ‘pendiente grande y planu’ / prindenga ‘pendiente grande’) [Cn (M)]. Pendiente pequeñu usáu poles muyeres p’adornu de les oreyes [JH]. //-os ‘pendientes en forma d’aru’ [As].
Del neutru llat. UINCULUM ‘llazu de xuntura’ (EM s.v. uinciō), con continuadores románicos (REW s.v. vĭnculum), per vía se- miculta dau’l tratamientu del vocalismu tónicu Ĭ y del grupu romance -NC’L- (PE1: 45; LLAA 103: 9-10). Foi posible tamién un tracamundiu de líquides agrupaes. Semánticamente xusti- fícase darréu que l’aniellu acaba convirtiéndose en símbolu de pautu, una verdadera atadura metafórica ente les persones in- xertes nel pautu. A la llista de términos rellacionaos ha axun- tase’l tamién semicultismu ast. víncalu ‘niciu, señal’ [Mn] (cfr. víncalu). Del neutru pl. correspondiente VĬNCULA hebo siguir pela mesma vía ast. blinga (cfr.). Dende un posible regresivu de uinculum, esto ye dende *UĬNCUS, xustificaríense dellos continuadores románicos (REW), ente ellos el semicultismu del sur del dominiu ástur vincu ‘aniellu d’alambre p’allambrar al gochu pa que nun foce’ (cfr.); tamién sedría posible entender nel mesmu sen, con García de Diego, el gall. vinco, port. a. vinco (DEEH), anque ye cierto que, nestes dos llingües, non n’ast., podríen entendese como resultáu semicultu de UINCU- LUM con perda de -L-, por más qu’a Machado-y abulte d’ani- ciu escuru (DELP s.v. vinco). Dende blincu 2 cola amestadura del continuador del suf. dim. -ACULU siguió l’ast. blincayu (cfr.) y beringayu (cfr.), como tamién s’alvierte en gall. brin- callo frente a vinco → gall. vincallo, port. a. vincalho. Otru deriváu, agora de la variante blingu, llogróse col continuador del suf. abondativu en -ARIUS d’u siguió ast. blingueru (cfr.) como yá sabemos (PE3: 38). En tou casu desconocemos si ye posible postular dalgún tipu d’influxu del posible célt. *BRĪN- NOS ‘vara’ (RGC 104) o *BRĪNO-’varina, vara pequeña’ (TLG 34). L’ast. tamién conoz un deriváu diminutivu de *uĭncus → *UIN- CĬCULUS, -I ‘atadura pequeña’ responsable del ast. venceyu (cfr.) d’u siguió una creación analóxica femenina ast. venceya (cfr.). La etimoloxía propuesta, acordies con Corominas-Pas- cual (DCECH s.v. vencejo I), axústase meyor a la realidá fónica del port. vencelha, cast. venceja, que la que propón Meyer- Lübke (REW s.v. *uĭncīlĭa). |
|||
blindáu, ada, ao 📖: blindáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Cast. <i class="della">blindado</i>(TEST)
|
[Pzu].
|
Probable asturianización moderna del pp. del verbu cast. blindar (DCECH s.v. blinda). |
||
blinga, la 📖: blinga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bringa [Ac. As (i). Tox. /Eo. Mánt/]. ///// blinda [y Sm].
/////blingua [y An (i)].>(TEST)
|
las dichas tierras e controzios e suelo e bringas 1508(or.) [MV/526]
|
cfr. bime)]. Ye cierto que dende *UĪMNĬCA pudo llograse ast. *binga que, pela so parte, pudo acoyer l’influxu del dim. *UIM(Ŭ)LA responsable del ast. bimbla y blima (cfr.); de la con- vivencia de *binga, bimbla y blima pudo xeneralizase ast. blinga y la so variante bringa (con tracamundiu de la líquida agrupada), y demás posibles variantes. Semánticamente son perfáciles d’entender les dos primeres aceiciones de la nuesa definición; la §3 entenderáse que se produxo d’una compa- ranza ente la ‘vara (estrecha y allargada)’ con una tierra que tien eses carauterístiques; en realidá ye lo mesmo que pasa col tamién apellativu ast. varangolla ‘vara de sacudir, estrecha y allargada’ → varangolla ‘tira de tierra estrecha y allargada’ que vemos na nuesa toponimia (TT 115). Partir del llat. UĬNCULA, pl. del neutru uĭnculum (cfr. blincu 2), siguió’l semicultu ast. *blinca → blinga → bringa. Pero ye posible que deba alvertise l’influxu particular de la familia del ast. blima (cfr.) y de vime (cfr.), averaes fónica y semántica- mente. Ello vese de mou particular na aceición §2 pues la blima alude a dalgo torcío o que s’enrosca o tuerce y val p’atar. Se- mánticamente ye aceptable abondo la propuesta darréu que los cestos munches vegaes fáense d’un entretexíu de blimes, vares o banielles, esto ye, de blimes o blingues. D’esi averamientu ente blinga y blima pudieron surdir los términos cruzaos como l’ast. blimba (cfr. blima) y blinda y quiciabes blingua. L’acep- ción 3ª ye, pernidio, un emplegu metafóricu aplicáu a daqué estrencho y allargao como la blima o blinga y que s’axusta per- bién a una estaya de terrén estrencha y allargada como tantes vegaes ufren cortinales y eríes y conseña la documentación y otros exemplos asemeyaos como varangol.los, etc. Lo mesmo alvertimos en blingu. Pero blinga y blingu puen ufrir un aguar- dable tracamundiu de la líquida agrupada siendo responsables del ast. bringu (cfr.), bringa (cfr.) d’u se fexo un verbu ast. *bringar → *brengar (por razón del vocalismu átonu) d’u foi posible un deverbal ast. brenga (cfr.), cola variante más ar- caica brenca (cfr.) nun estadiu más arcaicu enantes de la so- norización de -C-. Dende brenga féxose l’ast. esbrengar (cfr.). Nesti contestu les propuestes prerromanes de García de Diego (DEEH s.v. *brinĭca ‘brizna’) o de Corominas-Pascual (DCECH s.v. brenca) nun deben escaecese pero resulten poco probato- ries. Tamién resulta difícil d’acoyer nun mesmu epígrafe la xuntanza d’ast. brenga ‘tira de madera’ (cfr.), gall. bringa ‘blima’, cast. brenca, montañés bringas ‘tires de lleña’, cat. brí ‘tira de madera’(Hubschmid 1960: 127-149). L’ast. bringa rellaciónalu col celta *BRINO-’varina’, ‘estiellina’ García Tra- bazo (2016: 55). |
||
blingu, el 1 📖: blingu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
(TEST)
|
Trozu de terrén más pequeñu que la blinga [Cv].
|
Cfr. blinga. |
||
blingu, el 2 📖: blingu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Cfr. <i class="della">blincu</i><i class="della">(TEST)
|
2.
|
|||
blingueru, el* 📖: blingueru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<blingueiru [Tox]. bringueiru [Tox].>(TEST)
|
Sitiu de muncha blinga [Tox].
|
Posible deriváu del ast. blinga. |
||
blisba, la 📖: blisba🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Bastiu de primavera qu’alterna con escampaos [Oc].
|
Cfr. bisbera. |
||
blizma, la 📖: blizma🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Blima [Ac (= blima)].
|
Cfr. blima. |
||
blizmar 📖: blizmar🏗️: NO ✍️: NO |
Atar con <i class="della">blizma</i>(TEST)
|
o blima [Ac].
|
Formación verbal llograda dende l’ast. blizma (cfr.), variante de blima (cfr.). |
||
blizna, la 📖: blizna🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">brizna</i>(TEST)
|
[Cñ]. Plizca [Cñ].
|
Podría ser del mesmu orixe que’l cast. brizna (pa DEEH del célt. *BRINCEA ‘brizna’) pero quiciabes con un encruz con blizma. |
||
bloquelar 📖: bloquelar🏗️: NO ✍️: NO |
Formar tabiques o divisiones nun aposentu [JH].
Podría tratase d’un verbu de discutible asitiamientu asturianu. Quiciabes pueda ser una formación dende <i class="della">bloque</i>, d’aniciu neerlandés pente medies del fr. <i class="della">bloc</i>, quiciabes llegáu a nós dende’l castellán (DCECH s.v. bloque) col influxu de los castellanismos <i class="della">bloquear</i>(TEST)
|
y abroquelar.
|
|||
bloqueru, el 📖: bloqueru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
///“<i class="della">La fame entra pel bloqueru</i>. Por la importancia que tiene la hierba que se reserva en pueblos ganaderos como Sobrefoz, Ponga” [LC].
<br class="della">Posible formación con encruz del ast. <i class="della">boqueru</i>(TEST)
|
(cfr. boquera), y de la familia de bloque.
|
|||
bo 📖: bo🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Voz pa facer parar al ganáu [Ay].
|
Cfr. guó. |
||
bobada, la 📖: bobada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bobá [Cl. Ay].>(TEST)
|
Cast. bobada, fatada [Xral. Cl. Ay]. Cfr. bobu, a, o.
|
|||
bobalicón, ona 📖: bobalicón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
Cast. bobalicón, torpe [ByM].
|
Cfr. bobu, a, o. |
||
bobaratu, a, o 📖: bobaratu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<b class="della">bobaratu,</b>(TEST)
|
a, o Pertontu [Cd].
|
Cfr. bobu, a, o. |
||
bobarrón, ona 📖: bobarrón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Perbobu, tontón.
<i class="della">Bobarrón</i><i class="della">!, que ñon ye carru</i>./<i class="della">Mas ñon te sabré afirmar</i>/<i class="della">si</i>(TEST)
|
me dixo cochu o cocha [Relación (Porléi): 80-82]
|
|
Cfr. bobu, a, o. |
|
bobera, la 📖: bobera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">bobería </i>[JH]. 2. Personax abobáu [JH]. //<i class="della">Un boberes </i>‘un bobu’ [Ac].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Será</i>(TEST)
|
una bobera que esperes ya más [El Camberu 16] Cfr. bobu, a, o.
|
|||
bobería, la 📖: bobería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Bobada [Ac].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">llo</i>(TEST)
|
demás ye bobería [HyL (F-O)/160]
|
Formación sol ast. bobu, a, o (cfr.) siguiendo’l modelu de tontu → tontería. |
||
bobez, la 📖: bobez🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">bobez,</b>(TEST)
|
la Bobería [JH].
|
Cfr. bobu, a, o. |
||
bobia, la* 📖: bobia🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Términu que se conoz pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">per</i>(TEST)
|
sumum aquauergio usque in bouia et per illa spina 863 (s.
|
|
||
bóbilis 📖: bóbilis🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">De bóbilis bóbilis </i>‘graciosamente, cuasimente ensin dase cuenta, ensin esfuerzu’ [Sr]. //<i class="della">De</i>(TEST)
|
bíbilis bóbilis ‘(vivir) ensin trabayar, a cuenta de los demás’ [PSil].
|
|
||
bobín, ina, ino 📖: bobín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
<ident class="della" level="1"></ident>Apellativu familiar y cariñosu [Ri]: <i class="della">Claro,</i>(TEST)
|
bobina, yá te lo dicía yo [Ri].
|
|
||
bobín, ina, el/la 📖: bobín🔤: , ina, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ina, |
(TEST)
|
|
|||
bobina, la 1 📖: bobina🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<bubina [Arm].>(TEST)
|
Páxaru con moñu [Tb. Qu (= moñuda)]. 2. Intestín de la vaca [Ri].
|
Del llat. ŪPUPA ‘bubiella’ cola amestanza del sufixu -ĪNA (OLD) que, col tiempu, algamaría un valir diminutivu equiparable al tamién diminutivu en -ĔLLA > -iella asitiáu nel sinónimu ast. bubiella (PE4: 384). La inseguranza del vocalismu átonu ast. favorez la realización bobina o bubina (DCECH s.v. abubilla). |
||
bobina, la 2 📖: bobina🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Rollu metálicu [Ri]. 2. Cilindru onde s’endolca’l filo de coser [Tb. Arm].
Posible galicismu tomáu del fr. BOBINE ‘carrete’ como proponen Corominas-Pascual pal cast. <i class="della">bobina </i>(DCECH s.v. bobina). Quiciabes faiga falta almitir tamién la esistencia del correspondiente verbu fr. <i class="della">bobiner </i>‘encaniyar’ del que tendríamos un niciu participial, <i class="della">bobiné</i>, conocíu per esti testu del entamu del sieglu XX: <i class="della">-“y los </i>{pañuelos de la cabeza de les muyeres} <i class="della">de tul blancos, bordados o no, y ribeteados, </i><i class="della">que</i>(TEST)
|
se les llamaba pañuelos de bobiné” [Vigil 1924b: 58].
|
Sobro bobina ‘bobina de filo’ féxose’l verbu compuestu em- bobinar (cfr.). |
||
boborolu, a, o* 📖: boborolu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<boborolo, a, o [Llg. Mi]>.
Bobu [Llg. Mi]: <i class="della">¿Ánde</i>(TEST)
|
vas tu, boborolo? Esos son lo más boborolo que parió madre [Llg. Mi]. 2. Curtiu d’entendimientu [Llg. Mi]: El fíu pequenu salió-yos boborolo’l probe [Mi]. Cfr. bobu, a, o.
|
|||
bobu, a, o 📖: bobu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+bubu/boba/bobo [y Llg. Mi. Ay].>(TEST)
|
Cast. bobo [Pa. Ac. Llg. Ay. PSil. Pr. JH]. 2. Vocativu cariñosu [Ac. Llg. Pr]: Anda, boba, dímelo [Tb]. //A bobes ‘a lo fato’ [JH]. //A bobes a bobes ‘a lo fato’ [JH]: A bobes a bobes fo ciarrando tou ell prau [JH]. ///Bobu ye quien muncho come y más ye quien-y lo da [CyN (Recuerdos)]. Agua de bobos que mueya a toos ‘paez que nun llueve pero toos van moyándose’ [LBlanco]. Non seas bobu, Xuan, y no te lo llamarán [LC]. Anque s’arrepuche’l bobu, bien aína lu come’l llobu [LC]. ¿Asturianu y bobu? -Que lu maten [LC]. Un bobu fai un cientu, dándo-y llugar y tiempu [LC].
|
|
del llat. BALBUS ‘tatexu’ (REW; DEEH; DCECH s.v. bobo) idea non acoyida por Colón (HLE 1: 82). De toes maneres esto empobinaría a afitar que’l términu nun ye patrimonial na fastera occidental de la llingua darréu que nun se conseña con [ów]. Pero, en sen contrariu, a xulgar pela documentación medieval, bobu sí paez términu vieyu ente nós pelo menos en dalguna fastera del dominiu ástur. Una nominalización apaez nel nome d’un personax de la comedia (cfr. el bobu y el so diminutivu bobín, ina); respuende tamién a una nominalización, el bobo, el nome d’un pexe de Tapia de Casarego identificáu como Spondyliosoma cantharus, chopa [/Tp (LMA)/]. En rellación etimolóxica con bobu y col verbu abobar (cfr.) taríen embobar (cfr.), embobecer (cfr.) que col desplazamientu acentual xustificaríen el desaniciu de [ow]. Ye deverbal: bobada (cfr.); con ello guarda rellación bobalicón (cfr.), *bobalicán, bobaratu (cfr.), bobarrón (cfr.), bobera (cfr.), bobez (cfr.), bobería (cfr.), embobamientu (cfr.), embo- becimientu (cfr.). Tamién boborolo (cfr.), asemeyáu a tontu → tontorolo. |
|
bobu, el 📖: bobu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
El graciosu de los entremeses [JH].
|
Cfr. bobu, a, o. |
||
boca, la 📖: boca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bouca [Md. PSil].>(TEST)
|
Cast. boca [Xral]. 2. Furacu, orificiu [Cl]. Entrada [Ac] d’una cueva, d’un pozu, d’un camín, d’una cuesta [Lln]. Entrada o salida de dalgún sitiu [Tb. Sm. PSil]. Entrada (de la mina, d’un pozu) [Ri]. Entrada del furacu d’un barrenu [Min]. 3. Forma del cabu d’una barra de barrenar [Min]. 4. Parte descubierta de la casa de la madreña [Os. Pa. Ac. Sb. Ll (i). Ri. Qu. Tb. Sm]. Parte de fuera del empeine de la madreña [Lln. Llib. Cp. Ac. Llg]. 5. Pinces de los crustáceos [Cñ]. 6. Cada parte aguzada d’una brousa o zau [Lln]. 7. Parte abierta d’un oxetu [Lln]: La boca del balde [Lln]. 8. Furacu grande de la bota de vinu [PSil]. //A bocaxarru ‘de sutrucu’ [Ri (a bocaxerru). LBlanco. Sm]. ‘a poca distancia’ [Ri]. //A la boca la noche ‘al principiu de la nueche {quiciabes}’ [Lln]. //A qué quier boca ‘de lo meyor’ [Lln]. //Bocacái ‘bocacalle’ [JH]. //Boca’l cuerpo ‘vulva’ [Llg]. //Bocafundidu ‘cast. bocahundido’ [JH]. //Boca’l fornu ‘puerta del fornu’ [Sm. Cl (boca’l h.ornu)]. //Boca l’hacha ‘furacu per onde entra’l mangu del hachu’ [Ll (i)]. //Bocallobu ‘forma especial de la cabeza d’un pie, en canal inclinada, onde encaxa la trabanca’ [Min]. ‘fendedura de la mamposta onde encaxa’l bastidor’ [Mi]. //Bocamina ‘entrada de la mina’ [Min]. ‘entrada d’un tresversal, galería o socavón’ [Min]. //Bocapresa ‘entamu de la presa onde toma l’agua del ríu’ [VCid]. //Bocarrampa ‘boca d’entrada a la rampla’ [Min]. ‘dispositivu fechu con tables y maderos pa sostener el carbón de los pozos; ábrese quitando les tables, pa vacialu y cargar vagones’ [Min]. //Bocarrota ‘que fala mal, murmurador’ [Cg]. //Bocarrotu ‘que fala ensin control’ [JH]. //Bocateya ‘cast. bocateja’ [JH]. ‘tabla de la parte d’arriba nel techu del horru onde van les teyes’ [Ca]. //Bocatorcíu ‘torcíu de boca’ [JH]. //(Estar) boca abaxu ‘nun tener nada’ [JS 153]. //De boca de sapu ‘(tipu de) escarpinos de llana’ [Traje regional]. //(De) bocasepu ‘tipu d’escarpín zarráu pa qu’abrigue más’ [Ay]. //De boca sepu ‘(escarpín) perzarráu pa qu’abrigue más y s’adaute meyor al pie’ [Ay]. //Faer boca ‘tomar dalgo al acabar de comer pa quedar a gustu’ [Tb]. ‘comer dalgo enantes de la comida’ [PSil]. //(Hablar) al sabor de la boca ‘(falar) a tontes y a lloques’ [Ll]. //Hai más boques qu’una aplícase al qu’abusa de la comida de toos [Llg]. //Los de la boca negra nomatu de los del conceyu de Casu, por tener la boca negra les vaques casines’ [LBlanco]. //Llevar a la boca ‘comer, probalo too’ [Llg]. //Nun haber quien lo lleve a la boca ‘ser incomestible, de permal sabor’ [Llg]. //Ser too boca ‘falar namái de boca p’afuera’ [Llg]. //(Ser) un bocabierta ‘(ser) persona plasmada’ [PSil]: Esti rapaz yía un bocabierta [PSil]. ‘(ser) persona lenta, con muncha calma’ [Lln]. //{Ser un} bocabiertu ‘{ser un} plasmáu, simple’ [ByM]. //Tener la boca caliente ‘pidir muncho y de contino (sobre too los neños)’ [Llg]. //Tener una boca de fueu ‘ser mal faláu’ [Pr]. //Tener una boca d’infiernu ‘ser mal faláu’ [Pr]. // Ser boca (d’)infierno, tener boca (d’)infierno, comer la comida mui caliente, cuasi ferviendo [Mi]. //Ter la boca ih.iernu ‘comer apriesa’ [Cl]. //Tener boca de mandiata ye un insultu que se diz cuando daquién tien la boca dalgo pisciforme [Llu]. //Tener tul día na boca ‘falar con muncha frecuencia de daquién, xeneralmente bien’ [Llg]. //Tirar a bocaxarru ‘disparar a poca distancia del oxetivu’ [Sm]. ///Boca payosa cría cara fermosa [JH].
|
|
||
bocada, la 📖: bocada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bocá [Ay]. bocaa [JH].>(TEST)
|
Bocáu [Ay. JH]. //Bocaes ‘boquiaes’ [Ac (= boquiaes)]. //Las bocadas ‘boquiaes’ [Vg]. ‘últimes abertures de la boca enantes de morrer’ [Arm]. //Dar las bocadas ‘tar morriendo, cola última respiración’ [Mar]. ‘morrer’ [Ar (bocás)].
|
|
del llat. buc- cāre conseñáu nes gloses (EM s.v. bucca), quiciabes llat. *BUC- CĀTA (REW). Un diminutivu en -ĔLLA úfrelu l’ast. bocadiella (cfr.) aniciu del verbu bocadiellar (cfr.). Dende *BUCCATA (> bocada) pudo facese un verbu en -IDIARE, ast. bucadiar (cfr.). Un dim. de *BUCCATUS + ĪCULUS sedría responsable de *bu- cadiyu → *bucadiyar → bucadiar. De buccāre féxose l’a- mestanza *imbucare con continuadores románicos (REW) ente ellos l’ast. embocar (cfr.). Paralelu a bocada ye’l nome mas- culín bocáu (cfr.) que güei ufre un diminutivu d’aniciu caste- llán bocadillu (cfr.) a la vera del fem. ast. bocadiella (cfr.). Xunto a ésti, el diminutivu ast. bocadín (cfr.) sol que formaríen un aumentativu bocadináu (cfr.) con un sentíu peyorativu en referencia a un mal de la boca. |
|
bocadiar* 📖: bocadiar*🏗️: SI ✍️: NO |
<bucadiar [Ri].>(TEST)
|
Comer bocaos [Ri].
|
Cfr. bocada. |
||
bocadiella, la 📖: bocadiella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Boquiada [JH]. //<i class="della">Dar</i>(TEST)
|
les bocadielles ‘agonizar, morrer’ [ByM. AGO].
|
|
Cfr. bocada. |
|
bocadiellar 📖: bocadiellar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Boquiar [JH].
|
Cfr. bocada. |
||
bocadillu, el 📖: bocadillu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bocadillo [Xx].>(TEST)
|
Cast. bocadillo [Ac (i)].
|
2. Golpe qu’ún da cola rodiella nel muslu d’otru [Xx]. Adautación del cast. bocadillo. Del so equivalente ast. *bocadiellu nun tenemos documentación. Nun sedría imposible que l’ast. llograre una formación en -ĪCULUS d’u siguiere *bocadiyu. |
||
bocadín, el 📖: bocadín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bucadín [As]. bocaín [Sr. Ay].>(TEST)
|
Dim. de bocáu. 2. Pequeña cantidá [Sr. PSil. As]. 3. Una migaya de tiempu [PSil. Vd. /Mánt/]. //Comer el bocaín ‘merendar’ [Sb]. ///Dios da’l rapacín y con él el bocaín [LC]. Bocaín a bocaín come la mosca al rocín [LC].
|
|
Cfr. bocada. |
|
bocadináu, el 📖: bocadináu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Enfermedá de les vaques, consistente nunes espines qu’apaecen na boca y que dificulten o torguen la nutrición [Cl].
|
Cfr. bocada. |
||
bocadulce, {el} 📖: bocadulce🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
<i class="della">Heptranchias cinereus, </i>cast. <i class="della">boquidulce </i>[Tz, Lls (PPAC). Lln (LMA)]. <i class="della">Hexanchus griseus, </i>cañabota [Tz, Lls (PPAC)]. Gran animal marín, con unos pelos na boca colos qu’atraen a los pexes pequeños al tener la boca abierta [Lln].
D’una amestanza de nome (<i class="della">boca</i>) y axetivu (<i class="della">dulce</i>). L’ax.
<i class="della">dulce</i>(TEST)
|
podría recibilu por eufemismu contrastivu (ye un
|
escualu) o, meyor, por cuenta les sos preferencies alimenticies fixaes en pexes de gran calidá (PPAC 87). |
||
bocal, el 📖: bocal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bucal [Arm].>(TEST)
|
Arandela de madera o cuernu que se pon na boca de la bota pa enllenala [Sm]. Bocín d’un cacíu [Cl]. Bocín de les botelles [Sm] o d’otros cacíos [Xx. Ri]. Boca de botella, xarru, pelleyu de vinu, etc. [JH]. Abertura d’un oxetu (p.e. una botella) [Lln]. 2. Boca del pozu [Arm]. Cast. brocal [Cl. Pa]. 3. Boca del ríu [JH]. 4. Presa, fábrica de parede o muralla p’atayar l’agua de dalgún ríu [JH]. 5. Especie de vaina de madera o güesu pa guardar la boca d’una ferramienta como formones, zueles, etc. [JH]. ///Cuando en Puertas se oye’l bocal de Purón, las lluvias seguras son [LC].
|
|
del llat. bucca, -ae ‘boca’ (EM), *BUCCALIS, paralelu na so formación al llat. PUTEĀLIS, -E (EM) > ast. pozal (cfr.). Por ello nun sedría imposible almitir l’influxu del llat. serondu BAUCALIS, -IS ‘vasu de barru pa enfriar l’agua o’l vinu’ (DLFAC), como propón García de Diego (DEEH). Derivaos del ast. bocal sedríen bocalán (cfr.), bocalón (cfr.). En tou casu paez que, semánticamente, bocal ha vese nuna referencia a un gran furacu o abertura xunto a una canal o conductu. Dende bocal féxose’l verbu *bocalar y el deverbal bocalada (cfr.); a la so vera’l compuestu esbocalar (cfr.). L’ast. brocal (cfr.) abulta qu’ha entendese como variante de bocal con influxu del ast. broca (cfr.) y del verbu brocar (cfr.) y embrocar (cfr.). |
|
bocalada, la 📖: bocalada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bocaláa [Sb]. bucalada [Sm. Arm].>(TEST)
|
Cast. bocanada [Cb. Sb. Ca. Sm. Oc. Arm]. Sorbu de cualquier líquidu [Cd]. Cfr. bocal.
|
|||
bocalán, ana 📖: bocalán🔤: , ana 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ana |
<bocalán [PSil].>(TEST)
|
Groseru [Lln].
|
2. Charrán [PSil. Vg. Tor]. Cfr. bocal. |
||
bocalón, {ona} 📖: bocalón🔤: , {ona} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {ona} |
De boca grande [Ar]. 2. Que fala muncho y echa ronques (una persona) [Vd]. Presumíu al falar [Ar]. Mal faláu [Tb. Tox]: <i class="della">Ya</i><i class="della">(TEST)
|
un bocalón que nun sabe lo que diz [Tb]. Que fala más de la cuenta [Tox] o que ye mal faláu [/“de Valdés al Eo” (Eo)/].
|
Cfr. bocal. |
||
bocalón, el 📖: bocalón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Boca grande [Tb]: <i class="della">Tien</i>(TEST)
|
un bocalón como un pachar [Tb].
|
Cfr. bocal. |
||
bocana, la 📖: bocana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Momentu curtiu en que para de llover [Lln. Llg]. Rellugu cuando llueve [Lln. Pa. Cg. Cb. Sr. Ay]: <i class="della">Si</i>(TEST)
|
hai una bocana marchamos [Sr]. 2. Horizonte [Cl]: Va cambiar el tiempu, mirái pa la bocana [Cl]. 3. Entrada, abertura, furacu [JH]. 4. Sitiu con techu onde ún s’abelluga [Vv]: Ponte a la bocana [Vv]. //A lo bocana (sic) ‘guardáu del agua (cuando llueve)’ [Cg].///
|
|||
bocanada, la 📖: bocanada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><bucanada [Sl]. bocaná [Ay]. abocaná [Sr].>(TEST)
|
|
|||
bocanchu, a, o 📖: bocanchu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>De boca ancha [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>De l’amestanza de <i class="della">boca</i>(TEST)
|
(cfr.) col ax. anchu, a, o (cfr.).
|
|||
bocanera, la 📖: bocanera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">bocanera,</b>(TEST)
|
la Peselbera [Pi].
|
Cfr. bocana. |
||
bocangostu, a, o 📖: bocangostu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>De boca estrencha [JH].
<ident class="della" level="1"></ident>De l’amestanza de <i class="della">boca</i>(TEST)
|
(cfr.) col ax. angostu, a, o (cfr.), posible castellanismu.
|
|||
bocarada, la 📖: bocarada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bocará [Ay. Ll. Ri. Qu]. bucarada [Ac. Md. Arm]. buqueirada [Md].>(TEST)
|
Boquiada [Ll].
|
Bocanada [Ca. JH]. Tragu grande, cantidá grande de comida que llena la boca [Ri. Tb. Pr]. Sorbu [Ac. Md]. Mor- diatu [Qu. Ay. Tb. Pr. Md. Tox (= bocanada). Arm]. Cantidá de comida que llena la boca [Qu]. Cantidá de líquidu qu’hai na boca [PSil]. 2. Voltura, malestar polo que vien a ún del estómagu [Ay. Tb]. 3. Fanfarronería [Qu. Tb]. 4. Mal ratu, mal tragu que se pasa [Tb]. //-as ‘últimes boquiaes enantes de morrer’ [PSil]. //Dar las bocarás ‘dar les boquiaes, tar morriendo’ [Ll]. Cfr. bocarón. |
||
bocaráu, el 📖: bocaráu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bucaráu [Ac].>(TEST)
|
Bocáu grande [Ac] que se toma d’una vez na boca [Pr].
|
Cfr. bocarón. |
||
bocarizu, el 📖: bocarizu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Boquera, irritación na comisura de los llabios [Lln].
|
2. Esto- matitis vesicular de los corderos y de los cabritos [On (R)]. Cfr. bocarón. |
||
bocarón, ona 📖: bocarón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<bocarón/ona/ono [Ri].>(TEST)
|
Que fala más de la cuenta [Ay. Ri]. 2. Tragón [Ay]. Cfr. bocarón.
|
|||
bocarón, el 📖: bocarón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bocairón [Vg]. boicairón [Vg]. boqueirón [Tb. PSil. Tor]. boquerón [Lln. Pa. y Si. Sr]. bucarón [Llg]. buqueirón [Tb. Sm. Pzu. As. Cv]. buquirón [Bard. Llomb. Arm].>(TEST)
|
Ventana, furacu de la tenada o payar per onde se mete la yerba [Pa. Cñ. Ac. Llg. Sr. Ay. Ll. Ar. Ri. Qu. Tb. Sm. Pzu. PSil Cv. Tor. Arm. Llomb. Bard. VCid. Vg]: El boqueirón ta altu enforma [Tb]. Puerta del payar [As]. Furacu ente’l payar y el peselbe [Ll (i)]. Furacu grande na parede [Ar]. 2. Boca grande [Tb]: ¡Vaya boqueirón, ninín! [Tb]. 3. Engraulis encrasicholus, bocarte [Av (PPAC)]. //Boquerón del h.enal ‘ventana grande del payar per onde se mete la yerba y se pue entrar’ [Lln]. //Tener un boqueirón ‘ser mal faláu’ [Tb].
|
|
cfr.) |
|
bocaronada, la 📖: bocaronada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bocaroná [Ri].>(TEST)
|
Bocarada grande [Tb].
|
2. Aición o dicho fatu, ensin intelixencia [Ri]. Cfr. bocarón. |
||
bocarrana, {el/la} 📖: bocarrana🔤: , {el/la} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el/la} |
Charrán [PSil]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
|
traigas más a esi bocarrana [PSil].
|
2. Cinco de bastos (nos naipes) [Cn (F). An]: Bocarrana, aunde vei nun gana [Cn (F). An]. D’una amestadura de boca (de) rana (cfr. boca). Paez aconseyable almitir qu’en bocarrana ‘cinco de bastos’ ha vese una referencia al dibuxu del naipe. |
||
bocarte, el 📖: bocarte🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<i class="della">Engraulis</i>(TEST)
|
encrasicholus, boquerón [PPAC. L’Arena]. Boquerón [Pa. Pr. Vd (Cv)] (usáu na conserva d’anchoa, lo mesmo que s’emplega cierta parte de l’aguya) [Xx]. Anchoa [Cg. Cñ. Pr]. Pexe [Vd] del que provién l’anchoa (l’anchoa ye la tirina negra del llombu del bocarte, iguada con muncha sal y escabeche) [Lln]. 2. Tables con dibuxu de lo cabero’l teyáu nes maderes o bien n’horros [Vd]. ///Cuando veas revuelto l’agua, sardina (o bocarte) en Pravia [LC]. Bocarte na primavera, bonito por donde quiera [LC].
|
Podría tratase d’un pexe que xeneraliza’l nome vascu bokart, albokarte (DCECH s.v. boca) tamién espardíu per Cantabria y Asturies; en tou casu, de tresmitilu’l vascu nun ha escaecese que la so motivación ta nel llat. bucca ‘boca’, como tamién s’alvierte nel so sinónimu ast. bocarón, boquerón, cast. boquerón. Dulda Barriuso si ha tenese por un vasquismu o bien por términu d’aniciu nel fr. BOCARD ‘máquina de triturar minerales’, anque reconoz que la dentadura del pexe ye fina (PPAC 47). Un deriváu de bocarte ye ast. bocarteru (cfr.). |
||
bocarteru, a, o* 📖: bocarteru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Barcu bocarteru {‘barcu dedicáu a la pesca del bocarte’} [Lln].
|
Cfr. bocarte. |
||
bocáu, el 📖: bocáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+bocóu [y Sb]. +boquéu [Ay]. bucáu [Si. Cp. Ac. Llg. Sr. Sb. Sm. y An. JH]. +bucóu [Llg]. +buquéu [Ri]. //bocao [Eo]. bo- cado [Eo].>(TEST)
|
Mordiatu [Sd. /Eo/]. Lo que se mete na boca d’una vez [Lln. Cl. Cg. Ac. Llg. Ay. Tb. Sm. PSil. Tox. JH. R]. Porción d’alimentu [An] que cabe na boca [Ay. Ri. Sm]. Poca cantidá de comida [Sm]. Un pocu de comida [Ri]. 2. Refrixeriu pequeñu [Pa. Pr. Tb. Sm. Arm]. Zoquete [Qu. Sd]. Cast. bocadillo [Tb]: Tenía en bolsu’l bocáu [Tb]. Comida que dan los páxaros a les críes [Tox]. Lo que se come ente hores [Ri]: Voi echar un buquéu [Ri]. 3. Pequeña cantidá [Cl. Sr]: Ñon ebu ayegría, tubiemos solu un bocáu de meíz [Cl]. Porción d’alimentu [Ay] que se pide de llimosna [Cg]. 4. Frenu [An] de les caballeríes [Pa. Pr. Pzu] que va metíu na boca del animal [Lln. Cp. Ac. Sb. Qi. Qu. Tb]. 5. Trozu de carne envenenao usáu pa matar animales dañinos [Pa]. Yerba que mordió la vaca al pastar y, entós, queda seco [Pi]. Trocín rotu que-y falta a una pieza [Ay]. //Beber a bucaos ‘beber de focicos’ [JH]. //Bocáu de la vieya ‘porción de grasa que tien el gochu na pechuga’ [Cg], ‘na barriga’ [Os (los rapazos tamién se refieren con espresión tala a les fueyes tienres de la faya qu’ellos comen)]. ‘parte del gochu, tira allargada entre les tetes (de la que se diz que ye la meyor ración)’ [Sb]. ‘parte más retraída y escasa del tocín, correspondiente a la barriga del gochu muertu’ [Cb]. //Bocáu de la reina ‘carne de pita que correspuende a lo cabero del espinazu’ [Ar]. //Dar los últimos bocaos ‘tar morriendo’ [Tb]. //Fabes de bocáu ‘variedá de fabes grandes’ [Sb]. //H.abes de bocáu ‘variedá de fabes’ [Pa]. ///A bon bucáu bon gritu ‘id’ [JH]. Bucáu comíu ñon gana amigu [JH]. En mayo dos sorbos con un bocáu, y en agosto dos bocaos con un sorbu (porque en mayu hai lleche y non pan y n’agostu lo contrario) [LC]. una recia cabezada con cordel largo, y con él ponerle un bocado seguro, que no se salga [Grangerías XVIII: 880]
|
|
Cfr. bocada. |
|
bocayada, la 📖: bocayada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Dichu groseru [Cg]. //<i class="della">-as</i>(TEST)
|
‘tonteríes’ [Os].
|
Cfr. boca. |
||
bocayón, ona 📖: bocayón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
Que fala más de la cuenta [Tox] diciendo tonteríes [Os]. Un bocaces [Pa].
|
Cfr. boca. |
||
bocayu, a, o* 📖: bocayu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Posible nomatu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">casa</i>(TEST)
|
de filios de bocayo 1234(or.) [DOSV-I/119]
|
|
||
bocaza, la 📖: bocaza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">bocaza,</b>(TEST)
|
la
|
|
||
bocazu, el 📖: bocazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">bocazu,</b>(TEST)
|
el
|
|
||
bocel, el 📖: bocel🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">bocel,</b>(TEST)
|
el
|
|
||
bocera, la* 📖: bocera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">bocera,</b>(TEST)
|
la*
|
//
|
||
bocexar 📖: bocexar🏗️: NO ✍️: NO |
</b>(TEST)
|
///
|
|
Cast. bostezar [Os. Ar. Sm (= esbuceixar = esbucixar). Md. Cn zarrar la boca de contino’ (EM), verbu con continuadores ro- mánicos orientales (REW). Dende *BŬ(ccam) CĬTARE siguió ast.
*boce(d)ar u foi posible un resultáu bocear → bociar → abociar y, al empar, col caltenimientu de la dental, un tracamundiu *bocedar → bocezar [común col cast. bocezar (Corbacho 196] d’u siguió esbozar 1 (cfr.).
Deverbal de bocezar ye ast. bocezu (cfr.). Dende’l participiu débil féxose bociada d’u foi posible → bociadera col continuador del suf. -ARIA. L’ast. tamién conoz el compuestu esbocexar (cfr.). Deverbales de bocezar y esbocexar son los ast. bocezu (cfr.) y esbocexu (cfr.) d’u sigue esbocexador (cfr.). Un posible participiu débil de bociar ye ast. bociada (cfr.) aniciu del sufixáu bociadera (cfr.); y tamién *bociáu que se conoz gracies al incrementáu en -atu, bociatu (cfr.) lo mesmo que de cuspir → cuspiatu, etc. En rellación etimolóxica cola variante verbal abociar citamos abuciador (cfr.), abuciadura (cfr.), abuciamientu (cfr.). Pero’l verbu bo- ciar hebo tener una variante *bocir d’u siguió’l participiu débil nominalizáu bocíu (cfr.). |
|
bocezar 📖: bocezar🏗️: NO ✍️: NO |
</b>(TEST)
|
|
|
Cfr. bocexar. |
|
bocezu, el 📖: bocezu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">bocezu,</b>(TEST)
|
el Esbocexu [JH].
|
Deverbal de bocezar (cfr. bocexar). |
||
“bochar” 📖: “bochar”🏗️: NO ✍️: SI |
</b>(TEST)
|
Términu conocíu pela documentación:
|
|
cfr.), pallabra que nos empobinaría a una realización [tS] del galicismu. Ye posible, entós, que bochar sía ‘carni- ceru’ pero un carniceru orixinariamente mui particular, ‘el que se dedica a la carne de cabrones’. Nun descartamos qu’en re- llación etimolóxica colo qu’antecede heban considerase estes referencies documentales de “bochiz”: |
|
boche, el 📖: boche🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////los boches [Mar].>(TEST)
|
Barba de los castrones [Ay]. Dos apéndices, a mou de peren- dengues, que cuelguen de la quixada de delles cabres [Ay]. //-es ‘pulmones, pulmones del gochu’ [Mar (= bofes)].
|
Cfr. bochar. |
||
bochinche, {el} 📖: bochinche🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
<buchinche [Cv. Pr. Vd. Tox. /Eo. Mánt/].>(TEST)
|
Tabierna puerca y pequeña [Pa. Cr. Vd. /PCastro. Eo, Mánt/]. Tabierna probe y puerca [Cv]. 2. Chamizu, chozu [Cñ]. Sitiu zarráu, probe y suciu [Pr]. Establecimientu de ruina categoría [Ca]. Cuartu pequeñu [Ca]. Edificiu ruin [Tox].
|
Posible castellanismu deriváu de buche, pallabra d’aniciu espresivu (DCECH s.v. bochinche & buche I). |
||
“bochiz” 📖: “bochiz”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
Cfr. bochar.
|
|||
bochornu, el 📖: bochornu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bichornu [Vd]. +buchurnu [Mi]. buichornu [SCiprián].
/////chorniu [Bard]. chornu [Llg. Ay. R]. churmu [Arm].
+churnu [Llg. Mi. Ay].>(TEST)
|
Tiempu chornoso [[Rs. Llg. Ay. Mi. Vd. Bard. R. SCiprián]]. Calor sofocante [Cd]. Chornu, sensación d’angustia pol munchu calor al tar l’aire calmao [Mar]. Asomos de calor en díes frescos [Ay]. Calor pegañoso de los díes nublaos [Vd]. 2. Cantu de bichos en díes chornosos [Vd]: ¿Nun oyes el bichorno? [Vd].
|
Del llat. VOLTŬRNUS (UENTUS) ‘aire de(l monte) Voltur’ → ‘aire del sur’ (EM) responsable de toa una riestra de siguidores (REW; DCECH s.v. bochorno) ente ellos l’ast. bochornu, etc. y cuchornu (cfr.). En dellos casos vese cómo se desanicia la primera sílaba. N’ast. pervése l’influxu de bichu na espresión bichornu rexistrada nel conceyu de Valdés. Sobro ast. chornu féxose’l verbu chornase (cfr.) y achornar (cfr.) d’u sigue’l deverbal achornu (cfr.). Del participiu débil sigue’l deverbal chornada (cfr.). Un aumentativu de chonu ye ast. chornón (cfr.); tamién chornazu (cfr.) sol que se forma l’abondativu chornazosu, a, o (cfr.). De chornu sigue tamién l’abondativu chornosu (cfr.) y sobro ello l’aumentativu chornosón (cfr.). |
||
bociada, la 📖: bociada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bociá [Llg].>(TEST)
|
Esbocexu [Llg].
|
Cfr. bocezar. |
||
bociadera, la* 📖: bociadera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<boceadera [Lln].>(TEST)
|
Munchu esbocexu [Lln]. //Entrar la bociadera ‘bocexar una vez y otra’ [Lln].
|
Cfr. bocezar. |
||
bociatu, el 📖: bociatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////boceatos [y Lln]. buciatos [y Lln].>(TEST)
|
Esbocexu [Lln]. //-os ‘esbocexos’ [Lln].
|
Cfr. bocezar. |
||
bociella, la 📖: bociella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Bocina [JH].
Quiciabes del llat. *BUCĔLLA, -AE equivalente de <i class="della">bŭcīna </i>‘trom- peta’ (EM), quiciabes formación analóxica del singular *<i class="della">bucĕ- </i><i class="della">llum</i>(TEST)
|
‘trompeta pequeña’ ufiertada por Meyer-Lübke con continuadores nel norte de Francia (REW s.v. *bucĕllum). De toes maneres, camentamos que foi posible que la citada *bu- cella acabare confluyendo col llat. BUCCELLA, dim. de bucca,
|
-ae ‘boca’ (EM s.v. bucca), con continuadores etimolóxicos ro- mánicos (REW S.V. bŭcĕlla) ya hispánicos (DEEH s.v. bŭcĕlla). Una formación verbal dende bociella pudo ser ast. bociellar (cfr.) anque siempre col mieu de poder tratase d’un tracamun- diu colos términos rellacionaos con vociella (cfr.). |
||
bociellar 📖: bociellar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Tocar la bocina [JH].
|
Cfr. bociella. |
||
bociellu, el* 1 📖: bociellu🔤: , el* 1 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 el*, 1 |
<bouciel.lu [As]. ///bocillo [DHL].>(TEST)
|
Mozqueta, cartiadura nel gadañu o nun cacíu [As]. 2. Boca pequeña, espetu del barril (DHL).
|
|
Podría ser una formación dende’l diminutivu del llat. bucca ‘boca’, ‘tipu de cavidá’, ‘bocáu’ (OLD), esto ye, dende una va- riante analóxica masculina del llat. BUCCĔLLA ‘bocáu pequeñu’ (EM; OLD). Un casu paralelu al ast. bociellu ye’l castellanizáu |
|
bociellu, el* 2 📖: bociellu🔤: , el* 2 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 el*, 2 |
<ident class="della" level="1"></ident><bouciel.lu [Pzu].>(TEST)
|
|
|||
bocín, el 📖: bocín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bucín [Cp. Ri. Qu. Tb. Sm. y Md. PSil. Cv. An].///<ident class="della" level="1"></ident>//bocil [y Ll]. bucil [Cv]. /////bocino [Ar].>(TEST)
|
|
|||
bocina, la 📖: bocina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Tipu de trompeta [Xral]. 2. Revestimientu metálicu con que se guarnez per dientro un orificiu [Llu].
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">oues</i>(TEST)
|
C capras CC canes sabuisos vi venabulos X cum suis bucinis 1207 [LRCourias/70]
|
Del llat. BUCINA, -AE ‘trompeta’ ensin dulda con una Ī tónica llarga, cantidá esixida pol ast. y delles llingües romániques (EM; DEEH; DCECH s.v. bocina) anque otres demanden partir de Ĭ curtia (REW). Pero esti términu, si nun se trata de lo mesmo como paez almitir OLD (s.v. buccina), hebo convivir con *BŬCCĪNA, formáu sol llat. bucca ‘boca’, ‘cavidá’, igual que se pervé nos correspondientes masculinos būcinus (EM; OLD) y |
|
|
bocinar 📖: bocinar🏗️: NO ✍️: NO |
Tocar la bocina [JH].
Del llat. BŪCINĀRE ‘facer un soníu cola <i class="della">bocina’ </i>(OLD), verbu con continuadores romances (REW) ya hispánicos (DEEH; PE4: 74), conocíu ente nós tamién pel compuestu <i class="della">esbocinar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
bocinera, la 📖: bocinera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<gucinera [Ar].>(TEST)
|
Cacíu, vasía de madera, asemeyada a una tina, pa recoyer el mostu [Oc. /Eo/] y dellos productos como la uva [Cn (V)]. Cuba abierta per ún de los casquetes [Cn].
|
2. Sangradera d’una presa [Ar]. Del mesmu aniciu qu’ast. baucinera (cfr.) anque con reduc- ción posible del diptongu decreciente al quedar átona. En rea- lidá guarda tamién rellación col ast. bocina (cfr.) na so aceición rellativa al furacu o conductu güecu (PE4: 74). |
||
bocíu, el 📖: bocíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Esbocexu [Cl. Ay].
Podría tratase d’un deverbal del ast. *<i class="della">bocir</i>(TEST)
|
variante de bociar Cfr. bocexar.
|
(cfr.). |
||
bocói, el 📖: bocói🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bocói/bocóis [Lln. Tb]. bocói/bocoyes [Lln].>(TEST)
|
Tipu de tonel qu’utilicen los vinateros (mayor que’l que se tien en casa) [Ac]. Cast. barrica [Rs]. Cuba d’ente 300 y 600 litros [Cn (V)]. Cuba grande [Tb] de madera pal vinu [PSil]. Cacíu pa líquidos con un tamañu ente la pipa y el tonel [Lln]. //(Tar) como un bocói ‘(tar) pergorda (una persona)’ [Ac]. //(Ser) como un bocói ‘(ser) basta, ordinaria (una persona)’ [Ac]. ‘(ser) pergordu’ [Tb].
|
Del fr. BOUCAUT ‘odre’ (DCECH s.v. bocoy). |
||
bocón, ona 📖: bocón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<boucón [Cv].>(TEST)
|
De boca grande. 2. Tontu, fatu [Cg]. 3. Que fala más de lo que debe o ye mal faláu [/“de Valdés al Eo” (Eo)/]. Falador, indis- cretu [ByM]. 4. Que miedra (la paya) más de lo debío, dando granu floxo (na cebera) [Cv].
|
Del masc. llat. BUCCŌ, -ŌNIS ‘gran boca’, ‘personaxe fatu’ (EM) que se caltién en llat. serondu na aceición de ‘charrán’ (DLFAC). L’aplicación a la paya (§4) supón un desendolque semánticu fi- guráu dende la idea de ‘grande’. Pervénse los usos nominales nel asturianu de güei (PE4: 75). |
||
bocu, a, o* 📖: bocu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<boucu/a [Md].>(TEST)
|
Aboucáu [Md].
|
Quiciabes sía un regresivu de bocón (cfr.) o bien continuador del participiu fuerte del verbu llat. BUCCARE asitiáu nes gloses na aceición de ‘falucar’, ‘dar la parpayuela’ (EM), ast. aboucar (cfr). Dende equí pudo facese una amestanza en -ŪTUS, -A, -UM, acordies col modelu de cornutus, responsable del ast. bocudu, a, o (cfr.). A bocu nominalizáu pudo anteponése-y un prefixu llocativu tres 2 (cfr.) d’u siguió ast. tribocu (cfr.). |
||
bocudu, a, o 📖: bocudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Que tien gran boca [JH].
|
Del participiu fuerte de BUCCARE cola amestanza del suf.-ŪTUS, -A, -UM, acordies col modelu de cornutus, siguió ast. bocudu, a, o (cfr.). |
||
boda, la 1 📖: boda🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<boa [Ay].>(TEST)
|
Cast. boda [Xral]. ///A les romeríes y a les bodes van les llo- ques todes [LC].
|
quisier contradizer del dia de las esposallas ata dia de las vodas s. XIII(or.) [FX/107]
|
Del llat. UOTA, pl. de uotum, ‘votu, promesa’, ‘votos pronun- ciaos al casase’, ‘matrimoniu’ (EM; DCECH s.v. boda). Una amestanza col verbu tornar ye responsable del nome ast. tor- naboda (cfr.). Dende boda féxose un despeutivu en -orriu, bo- dorriu (cfr.). Tamién un verbu bodar, namái conocíu pela documentación (cfr. votu). El mesmu compuestu col prefixu repetitivu re- y una creación analóxica masculina -bodu, ye l’ast. rebodu pa referise a una fiesta o llacuada de más curtiu nivel que la boda; paez qu’esta esplicación ye más afayadiza que la que partiría del sing. llat. UŌTUM (EM). Tamién sobro re- bodu, [qu’almitió’l diminutivu rebodiellu (cfr.), rebodiyu (cfr.) y la castellanizada rebodixu (cfr.)], féxose’l verbu en -ĬCARE, rebodegar (cfr.), asina como l’axetivu reiterativu rebodiegu, a, o (cfr.). El cultismu votu (cfr.) tamién se caltién n’asturianu. |
|
boda, la 2 📖: boda🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Espadaña, una yerba [Lleón (DEEH)].
Del llat. BUDA, -AE ‘yerba de les marismes’ (EM), ‘espadaña’ [Lleón (DEEH)], con dellos continuadores románicos (REW s.v. bŭda) ya hispánicos (DEEH s.v. bŭda). Ente los nomes de llugar ast. atópense términos rellacionaos (TA 185; PE2: 106). Un tér- minu emparentáu vémoslu nel ast. <i class="della">budaña</i>(TEST)
|
(cfr.) y budañu (cfr.). En realidá son términos que paecen emparentaos con
|
|
*BODO (cfr. bubu) qu’apaez na nuesa toponimia (TA 184) y na documentación medieval: |
|
“bodar” 📖: “bodar”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
|
|||
bodega, la 📖: bodega🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><bodea [Cñ]. buega [Sb].>(TEST)
|
Cast. bodega [Lln. Tb. JH. R]. Habitación na parte d’atrás y más baxa de la casa [Ll]. Cuartu que solía tar allugáu na parte d’abaxo de la casa [Sb], a ser posible al norte, onde se guarda’l vinu y la comida [VCid]. 2. Fábrica de conserves de pescáu [Cñ]. 3. Sitiu onde los pescadores meten los apareyos de pesca nes dómines en que tán inactivos [Ce]. 4. Casa probe [Tox.
|
sua bodega que affronta en casas que foront de don Ffernan Uermudiz 1248 [DCO-II/22]
|
Del llat. APOTHĒCA, -AE ‘almacén de víveres’, ‘celleru’ (EM) con continuadores románicos ya hispánicos (REW; DEEH; DCECH s.v. bodega). Ye posible que dende equí se fexere un masculín analóxicu bodegu (cfr.) anque paez conseñase un celtismu *BOUTEGO ‘corte’, cuadra’ (TLG). L’ast. caltién un cultismu botica ‘farmacia’ (cfr.) → botiquería (cfr.). |
|
bodegu, el 📖: bodegu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<budegu [As. Vd].>(TEST)
|
Pieza más pequeña que la bodega [JH]. Bodega pequeña onde s’alluguen los tarecos [As].
|
2. Tuguriu, vivienda pequeña y mal curiosa [Vd]. Cfr. bodega. |
||
bodegueru, a, o 📖: bodegueru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<bodegueiru [Tox]. +bodiguiru [Ay]. budegueiru [Pzu].>(TEST)
|
Cast. bodeguero [Pzu]. 2. Chigreru [Ay]. 3. Que vive nuna casa probe [Tox]. 4. Probe [/Eo. Mánt/].
|
|
cfr.). En tou casu l’aceición §3 y §4 ‘casa probe’ → ‘probe’ da la sensación de ser semánticamente una tresposición del ast. bodegu (cfr.) |
|
“bodigo” 📖: “bodigo”🏗️: NO ✍️: SI |
Panín fechu cola flor de la farina que suel llevase a la ilesia como ufrienda
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">e</i>(TEST)
|
todos los lunes lieue bodigo e dinero [FFLL]
|
|
del llat. UOTĪUUS, -A, -UM ‘ofrecíu’, ‘prometíu’ (EM s.v. uoueo; ABF), acordies cola propuesta de Menéndez Pidal (Romania 29: 339-340) en referencia a un pan ufríu [FSalamanca (EAl- var 42)]. Fónicamente la presencia d’una -g-en bodigu ha te- nese por una consonante antihiática que la llingua nagua por reponer al ser consciente de la perda del [w] UOTĪUUS > *vodíu |
|
bodoque, el 📖: bodoque🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Persona torpe [Tor]. Home gordu o non prestosu [Ay]: <i class="della">¡Qué bodoque ta fichu! </i>[Ay]. // <i class="della">Ser</i>, <i class="della">tar como un bodoque</i>, ser, tar gordu. Aplícase a los rapacinos cariñosamente [Mi]: <i class="della">¡Mirái </i><i class="della">que</i>(TEST)
|
bodoquín más preciusu! pero peyorativamente a les persones mayores: El bodoque esi cualquier día echa a rodar [Mi].
|
2. Bordáu en relieve de forma redonda que se fai sobro tela, en xuegos de cama, en manteles especialmente y que pide muncha curiosidá y precisión na so fechura. [Mi]. 3. Llabor que nun queda bien fechu, bien acabáu [Mi]: Quiso facelo él sulu y mirái qué bodoques. Podría tratase d’un términu con aniciu nel ár. en rellación etimolóxica cola pallabra albóndiga d’orixe tamién árabe pel andalusí albúnduqa (DA s.v. alb/móndiga; DEEH s.v. bondoc; DCECH s.v. bodoque). |
||
bodorriu, el 📖: bodorriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della"><</b>bodoriu [JS].>(TEST)
|
Boda [JS]. Boda (desp.) [Xral].
|
|
Cfr. boda 1. Un lapsus de llectura, quiciabes, da anuncia de lo que pudo ser el correspondiente femenín: non daren nunciu nen maneriu nen vodaria 1241 [SPM/401] |
|
bodriu, el 📖: bodriu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Comida pa los gochos [Cb. Cp. Sb]. 2. Comida mal iguao [Cb].
3. Desperdicios de la comida, coses sucies [Mar].
Del baxu llat. BRODIUM ‘caldu’ (DCECH s.v. bodrio), pallabra qu’habría axuntase, quiciabes, a les romániques rellacionaes col xermanismu <i class="della">brod</i>(TEST)
|
‘caldu’ (REW; DEEH s.v. brod). Dende BRODIUM o dende’l so siguidor románicu féxose’l verbu compuestu embodrilar (cfr.)
|
quiciabes pente medies d’un términu en -il, como ventril fechu sobro uenter. |
||
bofardu, el* 📖: bofardu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Xuegu nel que se tiren cañes o llances (nos xuegos de caba- llería), términu conocíu pela documentación del <i class="della">Fueru</i>(TEST)
|
de Le- desma:
|
|
||
bofetada, la 📖: bofetada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bofetá [Ay]. gofetá [Ay. Ri]. gofetada [Si]. gufetada [Bab].>(TEST)
|
Cast. bofetada, guantada [Ay. Si. Ri. Tb. Bab].
|
Del mesmu aniciu que’l cast. bofetada, deriváu de *bofe → bofete y ésti en rellación col cast. bofar ‘soplar’ (DCECH s.v. bofetada). Un aumentativu de bofete sedría tamién bofetón (cfr.) asina como la formación verbal bofetiar (cfr.). En rellación etimolóxica tamién s’atopa la formación en -ŪTUS, -A, -UM, ast. bofetudu (cfr.). |
||
bofetiar 📖: bofetiar🏗️: NO ✍️: NO |
<bofetear [Pa].>(TEST)
|
Cast. abofetear [Pa].
|
Cfr. bofetada. |
||
bofetón, el 📖: bofetón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><fobetón [V1830].>(TEST)
|
Bofetada [Ri. Qu. V1830]. Fobetones da á les piedres/que les estriza en migayes [El Caballo 82] Diome Xuan un fobetón/que me fexo esfocicar [Relación (Porléi): 270-271]
|
|
||
bofetudu, uda, udo* 📖: bofetudu🔤: , uda, udo* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 uda,, udo |
<ident class="della" level="1"></ident><bofetúu [Ay. Ll].>(TEST)
|
|
|||
“bofino” 📖: “bofino”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu que namái conocemos como un posible nomatu gra- cies a un testu del sieglu XII:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">Melendus</i>(TEST)
|
Bofino 1131 [SV]
|
|
||
bofu, el 📖: bofu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>/los bofes [Mar].>(TEST)
|
///
|
|
||
boga, la 1 📖: boga🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ident class="della" level="1"></ident><boa [Cñ (y PPAC)].>(TEST)
|
|
Del llat. BŌCA, -AE ‘boga, pexe de mar’, términu que vien del griegu (EM; DCECH s.v. boga), asitiáu nes llingües romániques (REW) y panhispánicu (DEEH). Les aceiciones §2-3-4 paecen resultáu d’una primitiva comparanza ente’l pexe allargáu y la llargura del varal o tueru d’árbol. El primitivismu del términu sofitaríase nel fechu de qu’estes aceiciones últimes conséñense en conceyos alloñaos del mar (PE4: 75). N’ast. danse tamién les variante saboga y soboga (cfr.) que podríen ser niciu d’un vieyu tracamundiu del art. IPSA > sa- (GHLA §7.5) fusionáu col apellativu. Dende ast. boga, o dende’l so responsable, féxo- se’l deriváu bogueru (cfr.). |
||
boga, la 2 📖: boga🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Aniellu de fierro gordu y fuerte, con estremos cónicos llamaos tetes (<i class="della">tetas</i>), qu’encaxen nos furacos de les andabarres (esti aniellu asitiáu nel mangu del mazu, separtándolu en dos par- tes desiguales pero siendo’l mayor el que correspuende a la parte del martiellu, val pa que, faciendo d’encontu, xuba y ba- xe’l martiellu grande ensin movese del sitiu) [Oc].
Del grecismu en llat. BOIA, -AE ‘correa de cueru de güe’ → ‘tou tipu d’atadura o elementu d’aunión’ (EM), términu con dalgún siguidor románicu (REW s.v. bŏja) ya hispánicu (DEEH). La perda de la -J-, como en MAJOREM>(TEST)
|
maor, empobinó a un re- sultáu asemeyáu al aniciáu en BOCA > boga > boa (cfr. boga 1); poro, la -g- de boga 2 entiéndese como una falsa reposición etimolóxica anque cumple un cometíu antihiáticu (GHLA 173)
|
quiciabes baxo l’influxu de boga 1 (PE4: 76). Dende la nuesa perspeutiva nun se fai necesaria la consideranza de tener ast. boga 2 como vasquismu (Alarcos 1980: 109). Dende boga 2 foi posible algamar el verbu bogar (cfr.), por más que se pro- punxere un étimu destremáu, UOCARE, darréu que los movi- mientos de la boga recuerden el facer de los que remen. Un compuestu de bogar ye ast. embogar (cfr.). |
||
bogada, la 1 📖: bogada🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<bogá [Ay. Ll. Ri]. bogáa [Sb]. bugada [Sm. Bab. Pzu. Vd].>(TEST)
|
Colada [Sb. Ay. Ll. Sm. Vd. Oc. /“de Valdés al Eo” (Eo). Mánt/]. Aición y efeutu de llavar la ropa nel bogáu o abogadoriu [Ri]. 2. Conxuntu de ropa colo que se fai la colada [Sm]. Ropa que se llava nel bogáu o abogadoriu [Ri]. 3. Agua de la colada [Bab. Pzu. JH]. ///Bogada llavada espera rayada [LC].
|
|
cfr.)] pero, entráu en colisión colos homófonos bogar 2 (cfr.) y (a)bogar (cfr.), desanicióse y asitióse nel so llugar un acabante formar sobre bogada 1 → abogadar (cfr.). En rellación etimolóxica con *bogar ato- paríamos, amás de abogadura (cfr.), tamién otros cola ames- tanza de los suf. instrumentales -ARIUS, -ŌRIUS, ast. bogaderu (cfr.), bogadoriu (cfr.). |
|
bogada, la 2 📖: bogada🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Golpe de remu o ramada [Tox].
Deverbal del participiu femenín del verbu <i class="della">bogar</i>(TEST)
|
2 (cfr.).
|
|||
bogaderu, el* 📖: bogaderu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<abogadeiru [Tb]. bugadeiru [Sm. Md. Bab. Pzu. Oc. Vg].>(TEST)
|
Antigua tina o arna pa facer la colada o abogadar [Tb].
|
2. En- contu sol que s’asitia l’arna pa facer la colada [Sm. Md. Bab. Oc. Vg]. Piedra redonda de la colada [Pzu] con una canal o cercu pa recoyer l’agua puerco de la colada y echalo fuera [Qu]. Gran piedra llabrada pa facer la colada [Md]. Cfr. bogada 1. |
||
bogadoriu, l’ 📖: bogadoriu🔤: , l’ 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 l’ |
<abogadoriu [y Tb]. bugadoiru [Sm].>(TEST)
|
Arna pa facer la colada [Tb], bogaderu [Sm].
|
Cfr. bogada 1. |
||
bogar 1* 📖: bogar 1*🏗️: SI ✍️: NO |
Cfr. <i class="della">bogada</i><i class="della">(TEST)
|
1.
|
|||
bogar 2 📖: bogar 2🏗️: NO ✍️: NO |
Remar [Tox. R] p’alantre [Lln]. Dir avante, dar puxu a la embarcación hacia alantre [PVeiga].
Corominas-Pascual consideren cast. <i class="della">bogar </i>del llat. UOCARE, quiciabes pente medies del catalán (DCECH s.v. bogar), al empar que refuguen una tradición interpretativa que parte del alemán WOGEN ‘ondear’, ‘fluctuar’ ufrida, ente otros, por Meyer- Lübke (REW) y García de Diego (DEEH). De toes maneres, al mio ver ast. <i class="della">bogar</i>(TEST)
|
[→ embogar (cfr.)] podría xustificase meyor como
|
formación verbal dende boga 2 (cfr.). |
||
bogáu, el 📖: bogáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bogadu [JH]. +boguéu [Ay. Ll. Ri].>(TEST)
|
Cubu o arna de madera pa facer la colada [Ar]. 2. Piedra con una canalina onde se pon la cesta o tina pa facer la colada [Ar. Ay. Ll]. Piedra circular que tien un furacu per onde echa’l líquidu de la colada [Ri]. 3. Agua de la colada [JH].
Deverbal del ast. *bogar 1, lo mesmo que’l femenín corres- pondiente ast. bogada 1 (cfr.). |
|||
bogavante, el 📖: bogavante🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<i class="della">Homarus</i>(TEST)
|
gammarus, cast. bogavante, llocántaru [Av (PPAC)]. Esti crustáceu bogavante (PPAC 344) ufre dos posibles elementos amestaos, onde’l segundu -(v)ante o -(c)ante paez común (con tracamundiu de velares) col que porten tamién los sos sinónimos asturianos lubricante [Av] y llobicante [Lls] variante de llocantu [Tz] qu’entendemos como la so variante cola perda de -R- (GHLA §4.6.1.4) del sinónimu ast. llocántaro [Cñ, Llu, Av] acasu entendíu popularmente como continuador d’un diminutivu en -ŬLUS.
|
Quiciabes esti segundu elementu pueda xustificase dende’l llat. CANTHARUS, -I ‘tipu de copa (con dos ases)’, ‘brème de mer’ (EM), ‘pexe de mar’ (ABF). ¿Y el primer elementu de l’amestadura? Podría tratase d’un xenitivu de LUPUS, -I ‘llobu’ como sedría fácil d’alvertir na espresión plena llobicante → *llocante → llocantu xunto a llocántaro. Pero nin asina se ye a perentender la variante bogavante citada de mano y que s’avera a la gallega lubigante yá citada por Sarmiento (Pensado 1999: 315). ¿Una boga? (cfr. boga 1). ¿O un búgare → bugre, otru de los nomes del bogavante, llocántaro, llocantu, llobicante, lubricante? N’efeutu, dende *bugrevante nun sedría imposible xustificar ast. bogavante nin la r adventicia de lubricante. ¿A qué se debe esa xunción? Quiciabes a una verdadera tautoloxía popular si s’entiende búgare → bugre como ‘vasu’ (cfr.) lo mesmo que cantharus ‘vasu’. Otra cosa sedrá aclarar si llamar ‘vasu’ (o ‘copa con ases’) al crustaceu habrá debese a les dos tenaces que lu acompanguen a mou de dientes. La esplicación de Corominas- Pascual dende *LUCOPANTE (DCECH s.v. lobagante) abúltame abondo más especulativa. |
||
bogayu, a, o 📖: bogayu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<////bugachas [Md].>(TEST)
|
Espontaneu [Cn]. //Bugachas ‘(castañes) del bogayu’ [Md].
|
Cfr. bogayu, el. |
||
bogayu, el 📖: bogayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bogayu [Cn. Vd]. bugachu [Md]. bugayu [Cv. Oc]. mugayu [y Cn. Vd].>(TEST)
|
Castaña que cai enantes de variar la castañal [Cn. Cv]. Castaña pequeña que sal del arizu y cai suelta del árbol por madura [Vd]. Castañes que caen xebraes de los arizos al variar o dimir l’árbol [Md]. Castañes y ablanes que caen del árbol xebraes del arizu o del carrapiellu por tar madures [Oc]: Tán mui
|
|
||
bogueru, el* 📖: bogueru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><boguero [Av (PPAC)].>(TEST)
|
|
|||
bohemiu, a, o 📖: bohemiu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">bohemio</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
boh.íu, el* 📖: boh.íu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>bujío [Lln. Sb]. bujíu [Tb].>(TEST)
|
|
|||
boi, el 📖: boi🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">búho</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
boina, la 📖: boina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><boguina [Cp]. boína [Ac. Bi. Llg. Pr]. buina [Ar. Qu. Sd]. buína [Pr]. güina [Av (i). Ay].>(TEST)
|
Cast. boína [Lln. Cp. Av (i). Ac. Bi. Llg. Ay. Sd. Pr. Qu. Tb]. //El día boínas ‘el día de la fiesta, 15 d’agostu’ [Ar].///
|
|
||
boisu, a, o 📖: boisu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Atontáu [PSil. Bard]: <i class="della">Yía</i>(TEST)
|
un boisu ya un fatu [PSil]. Atontáu, faltosu [Llomb]. Zoquete, torpe [Vg].
|
|
L’antroponimia asturiano-lleonesa tamién da cuenta del tér- minu (OAB s.v. boiso; PE2: 106). |
|
bola, la 📖: bola🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Oxetu esféricu [Ri. Bab. PSil] pa xugar {llanzándolu} a los bolos [Lln. Llg. Sr. Ri. Tb. PSil]. Casquete esféricu de madera emplegáu pa xugar a los bolos [Sm. Bab. Pr. VCid (ye se- miesféricu)]. 2. Caúna de las partes en que se xebra’l tueru d’un árbol utilizáu pa facer un par de madreñes [Sm]. 3. Biceps [Xx]. 4. Morciella ensin tripa [Lln]. 5. Mentira [Sr. Ri. Sm. Bab. Bard. Pr]. //-<i class="della">es</i>(TEST)
|
‘xuegu de banzones’ [Sr. Tb (bolas)]. //Bola llana ‘madexa’ [Sl]. //Les boles de les patates ‘el frutu de les pataques’ [Ac]. //Xugar a bola parada ‘modalidá nel xuegu de los bolos’ [Sm].
|
D’una creación analóxica femenina del grecismu en llat. BŌLUS ‘bolina’ > ast. bolu (cfr.), pola bolina pequeña que lle- va’l bolu a lo cimero. Ye cierto que nun habría escaecese qu’en llat. conozse’l grecismu bolae ‘especie de piedres precioses’ (ABF) que pudo exercer dalgún tipu d’influxu. Alloñámonos nesti aspeutu de Corominas-Pascual que piensen qu’ast. bola ye un occitanismu orixináu nel llat. BŬLLAM ‘burbuya’ (DCECH s.v. bola). El semantismu ‘bola’ → ‘mentira’ débese a que la mentira figuradamente, como la bola físicamente, da vueltes y treslládase d’un sitiu a otru. Ye posible que dende bola ‘men- tira’ se fexere l’ast. bulisma (cfr.) y l’aumentativu bulismada (cfr.). Dende bola, bolu fórmense toa una llarga riestra de términos derivaos o parientes (PE2: 106). Sobro bola cola amestanza del suf. -ATUS, -ATA llógrase l’ast. boláu (cfr.), bolada (cfr.), anque nun sedría imposible que boláu, bolada foren deverbales d’un posible verbu *bolar fechu dende bolu, bola; el verbu foi posible tamién darréu que conocemos el compuestu tresbolar (cfr.). Cola amestanza del suf. -ĀCIUS, -A, -UM (OLD) sigue ast. bolazu (cfr.) y l’aumentativu bolaza (cfr.). Col suf. -ARIUS, -A, -UM siguió ast. boleru, a, o (cfr.). A la so vera los nomes ast. boleru 1(cfr.) y bolera 1 (cfr.) d’u foi po- sible facer bolerada (cfr.). Posibles diminutivos de bola foron ast. bolica y bolina d’u se llograron los verbos embolicar (cfr.) y embolinar (cfr.). |
||
bolada, la 📖: bolada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bolá [Sr. Ay].>(TEST)
|
Cast. bolada [Pa].
|
Aición y efeutu de llanzar la bola nel xuegu de los bolos [Sr. Ay. Sm. Vd. Oc]. Llanzamientu con éxitu de la bola nel xuegu de los bolos [Pa]. Cada llanzamientu de la bola nel xuegu de los bolos [PSil. Mar]. Golpe con una bola [Sr. Ay]. 2. Partida de bolos [VCid]. 3. Conxuntu de boles que cada bandu (del xuegu de los bolos) tira d’una vez [Vg]. 4. Tantos que fai una bola [Sr. Ay]. 5. Mentira [Sr. Tox]. Cfr. bola. |
||
boláu, el 📖: boláu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Bolera, sitiu onde xueguen a los bolos [Pr].
|
Cfr. bola. |
||
bolaza, la 📖: bolaza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Bola grande [Xral].
|
Cfr. bola. |
||
bolazu, el 📖: bolazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+bolezu [Ay].>(TEST)
|
Golpe con una bola o con un bolu [Sr. Ay. Tb]. Cfr. bola.
|
|||
boldre, el 📖: boldre🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Llamarga, llodu [Bard. Arm. Mar]. //<i class="della">(facer)</i>(TEST)
|
a boldre ‘de priesa y mal, ensin orden, entremecío’ [Cn].
|
Quiciabes del llat. BOTULUS, -I ‘morciella’ (EM), tamién en pl. ‘pliegues de los estantinos’ (DLFAC) d’u pudo siguir, pescan- ciamos, *tripes llenes’ → *‘panza’. La pallabra llatina apli- cóse por comparanza ente la masa escuro con que se fai la morciella y el llodu o repla, anque tamién continúa nel ast. buche 2 (cfr.). El comportamientu fónicu ta averáu al que s’a- topa en parte na pallabra SABULUM > sable (cfr.), y, en parte, en MODŬLUM > molde (DEEH) no que se refier a la xeneralización d’una -e (LLAA 103: §d-5). Neses dos pallabres alviértese un doble comportamientu nel consonantismu: a) caltenimientu del grupu romance -B’L- → -bl- (sable); b) metátesis conso- nántica -D’L- → -ld- (molde). Ello habría dar los resultaos *bodle y *bolde cosa que nun se conseña; de toes maneres hebo ser asina y na inseguranza de los falantes acabó por xe- neralizase’l resultáu d’un compromisu ente dambes formes, boldre d’u foi posible una formación baldrán, -ana (cfr.). Tamos, perposiblemente, delantre d’una xustificación más iguada que la qu’ufierta Meyer-Lübke dende’l grecismu *BO- LLUS (REW), (PE2: 107). Pero bien dende’l llat. BOTULUS, o den- de’l siguidor boldre pudo facese un verbu iterativu en -ICARE > -egar, d’u foi posible ast. *boldregar ‘criar panza’ con un participiu débil boldregáu, ada, ao (cfr.), con posible nomina- lización boldregáu (cfr.), boldregada (cfr.). Un participiu fuerte foi ast. boldregu, a, o (cfr.) cola nominalización del fe- menín boldrega (cfr.). Un verbu compuestu de *boldregar ye l’ast. esboldregar (cfr.). Semánticamente alviértese cómo l’ast. tamién caltién l’ax. boldregu, a, o aplicáu a la persona ‘con panza’ → ‘xostrón, poco llimpiu’ que s’avera al port. dial. boldrego ‘suciu’ y al datu recoyíu en Lleón, con tracamundiu de llabiales, mondregu ‘xostrón’, ‘torpe’, ‘atolondráu’ (cfr.). Nosotros pescanciamos que con esboldregar habría rellacionase’l verbu compuestu *esbaldragar conocíu pel so participiu esbaldragáu, ada, ao (cfr.). Ello empobinaría a almitir que baldragues (cfr.) quiciabes pudiera xustificase non como arabismu sinón como continuador d’un participiu fuerte de boldregar → *baldragar, verbu que tendría otra variante
*baldrogar [que fadría entender baldrogas ‘desmañáu’, ‘folganzán’] y *boldragar d’u siguiría boldragues (cfr. baldragues). La nuesa interpretación allóñase de la de Corominas-Pascual que ponen baldragas en rellación cola adautación del nome de la ciudá de Bagdad (DCECH s.v. baldragas; DEEH s.v. balderich). Tamién escoyemos un camín xebráu del de Corriente (DA s.v. baldorras) que tien cast. baldragas (xunto a cast. baldés o baldrés ‘piel d’oveya curtío’) como pallabres formaes so la raíz ár. H.ŢR, con destremaes influencies combinaes dacuando con otra BŢL (DA s.v. aldrabão; baldorras). Dende l’ast. boldre (cfr.) pudo llograse un verbu *boldrar (→ *buldrar) y la so variante *goldrar → gul- drar (cfr.) y guldrir. Son términos rellacionaos el deverbal de
*boldrar → *bolodrar (con vocal anaptítica) → ast. *bolodru, a, o → bulodru, a, o (cfr.); tamién un términu rellacionáu bul- drón o guldrón (cfr.) d’u se fexo un abondativu buldronada o guldrunada (cfr.). Un compuestu de guldrar foi *esguldrar conocíu pel participiu esguldráu (cfr.). |
||
boldrega, la 📖: boldrega🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Barriga grande [Ri. Mi (i)]: <i class="della">¡Menuda</i>(TEST)
|
boldrega que nun entra nos pantalones! [Mi].
|
Cfr. boldre. |
||
boldregada, la* 📖: boldregada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<boldregá [Ay. Min].>(TEST)
|
Golpe, panzada, culada que da una persona gorda al cayer [Ay].
|
2. Llenura d’agua de los fontanes con aniciu nos minaos [Min]. Cfr. boldre. |
||
boldregáu, el 📖: boldregáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Barriga percargada d’agua del interior [Min].
|
Cfr. boldre. |
||
boldregu, a, o 📖: boldregu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<boldrego [Ll]. +boldrigu/boldregos [Ay]. +buldrigu/boldrega/ boldrego [Ri].>(TEST)
|
Términu despeutivu pa referise a una persona [Ll. Qu. Tb]. Que nun val pa nada (una persona) [Ay. Ri]. Mal amañáu, vistíu ensin procuru [Pr]. //Un boldregas ‘baldragues, descuidáu’ [Ac]. Cfr. boldre.
|
|||
bolera, la 📖: bolera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bulera [Sm. Cv].>(TEST)
|
Sitiu onde se xuega a los bolos [Pb. Lln. Cl. Pa. Cb. Ac. Llg. Ay. Ll. Ar. Ri. Tb. Sm. PSil. Pr. DA]. Disposición xeneral del
|
|
||
bolerada, la 📖: bolerada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
boleru, a, o 📖: boleru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><bolera [Pa. Pr]. boleiru [Tox]. +boliru [Ay. Ll]. buleiru [Tox].
<ident class="della" level="1"></ident>//bolero [Eo].>(TEST)
|
|
|||
boleru, el 📖: boleru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+boliru [Ll].>(TEST)
|
|
duldosamente suxeren Corominas-Pascual (DCECH s.v. horadar). |
||
boletu, el 1 📖: boletu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Dim. de <i class="della">bolu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
Paez portador del ast. bolu (cfr.) n’amestanza col continuador del suf. dim. -ĬTTUS > -etu, con continuadores apellativos y toponímicos que fadríen referencia a delles piedres afitaes. Al empar, dende bola hebo emplegase’l correspondiente femenín *boleta, nel aniciu del verbu ast. aboletiar (cfr.). |
||
boletu, el 2 📖: boletu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<buletu [JH. R].>(TEST)
|
Cast. boleta [JH]. Cédula de citación pa presentase a l’autoridá [R]. ///Teniendo bula y buleto en todes partes me meto [Fabriciano].
|
Posible italianismu que llega pente medies del cast. boleta (DCECH s.v. boleta). Un compuestu podría ser ast. reboleta (cfr.) pol fechu de pintar en suelu daqué que semeya un boletu, necesariu pa entamar el xuegu. Sedría discutible si la presencia de re- pue debese a dalguna asociación cola familia de revolver, revuelta. |
||
bolguera, la 📖: bolguera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bulgueira [Vg].>(TEST)
|
Restos d’espigues que queden enterices na era llueu de mayar y de llevantales [Llomb].
|
2. Montón de paya escoyío, dem- pués d’esgranao, emplegao pa techu de les cases [Vg]. Formación sol términu d’aniciu célticu OLCA > ast. uelga → buelga-güelga (cfr.) cola amestanza del continuador del suf. abondativu o carauterizador -ARIA; la presencia de b- o g- débese al refuerzu de la velar d’aniciu del diptongu [we-] (GHLA 88) que pue caltenese mesmamente llueu de desplazase la sílaba acentual como s’alvierte en HORTAM > ast. güerta → güertona xunto a hortona que pue caltenese a la vera de los analóxicos gortona o bortona. Na nuesa intelixencia nun se xustifica’l términu en rellación con *AFFULLICĀRE ‘pisar’ como dixera García de Diego (DEEH). N’efeutu, la variante bulgueira ‘rastru de payes o ceniza dende la casa la novia fasta la ilesia’, citada por esti autor como conseñada nel Valle Gordo, ha en- tendese xunto a l’aceición de ‘camín’ que convién al ast. buelga o güelga. Dende ‘rastru de payes…’ pue xustificase ‘montón de paya’ → *‘lo que se fai cola paya’ → ‘techu’ Dende esti ape- llativu íguase’l correspondiente verbu abolgar, bolguiar (cfr.), etc. que tampoco nun guarda rellación con *affullicāre. |
||
bolguiar 📖: bolguiar🏗️: NO ✍️: NO |
<abolgar [Co, Ca, Sm (VB). y Ay.].>(TEST)
|
Facer buelga (na nieve, nel matu, na tierra semao) [Ay. Tb]: Cfr. güelga & bolguera.
|
Hai que bolguiar pa salir del monte [Tb]. 2. Pisar nieve, yerba, |
|
|
bolicha, la 📖: bolicha🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<boliche [Sb].>(TEST)
|
Canica emplegada nel xuegu de les boliches [Pa. Sr. Sb]. Bola del tamañu d’una ablana pa xugar a pares y nones [R]. 2. Planta mala [Llg].
|
Del llat. bōlus ‘bolina’ (EM) pente medies d’una xeneralización del femenín bola + suf. diminutivu -icha, lo mesmo que s’alvierte nel masculín boliche 1 (cfr.). Na aceición §2 la motivación denomadora alcuéntrase na forma arredondiada de delles estremidaes de los filamentos. |
||
bolichada, {la} 📖: bolichada🔤: , {la} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {la} |
<bolichá [y Xx].>(TEST)
|
Gran cantidá de pexe [Xx].
|
Formación fecha sol ast. boliche 2 (cfr.). |
||
boliche, el 1 📖: boliche🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<buliche [Ce (LLAA 27). y Pr. Tb].>(TEST)
|
Bolu pequeñu nel xuegu de los bolos [Ac. Sm (= bichi). JH].
|
2. Bebida gaseoso, blanco, de refresco (con un nome que paez motiváu a que nel mercáu hebo un tipu de gaseoses que teníen una bola de tapón) [Xx]. 3. Persona enforma pequeña [JH]. 4. El redondu (determinada pieza de carne de les vaques) [Cñ]. Trozu de carne de la pata del res, ente la contra y el bayu, y cubiertu pola tapa, emplegáu p’asar [Llu]. 5. Oxalis latifolia [Cñ, Ce (LLAA 27). Ac, Llg (LLAA 28). Tb]. Oxalis pescapras [Cd]. Cierta yerba rastrera de sabor acidoso [Md]. Planta dañina de les tierres semaes [Cñ. Ac. Ll. Cd]. Cierta planta que miedra ente’l cebollín [Sm]. Cast. cizaña [Pr]. Planta asemeyada al trébole que miedra nes tierres semaes [Cb. Pr]. Planta vivaz que se reproduz perbién polo que llega a afogar a les plantes semaes enantes [Ce]. Planta vivaz de la familia de los rábanos (que foi introducida polos ingleses ente’l lastre de los sos barcos) [R. /Eo/]. //Más malu que’l boliche aplícase a una persona traviesa [Ac] {porque’l boliche infesta les tierres}. Posible continuador del llat. bōlus ‘bolina’ (EM) pente medies de la xeneralización del diminutivo-despeutivu en -ichu (cfr. bolichu) anque trunfa llueu -iche (por influxu de boliche 2 y del ast. bichi ‘bolu más pequeñu’) d’u foi posible facer un femenín analóxicu bolicha (cfr.). Semánticamente vese qu’en toles aceiciones la referencia ye a una bola o bolu o a daqué que s’asemeye a ello pela forma o pel tamañu. |
||
boliche, el 2 📖: boliche🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Arte de pesca, rede pequeña pa pescar a la lluz [Xx]. Rede de pescador [Llu. Tox]. Apareyu de cercu marineru [Vd]. Copu
<br class="della">[R]. Rede de cercu onde’l cabu desempeña la so función como los cordones d’una bolsa, que zarra la rede nel fondu faciendo forma d’embudu [Cñ]. //<i class="della">Pescar al boliche </i>‘pescar cola rede llamada <i class="della">boliche</i>’ [Llu (= pescar al galdeo)].
Quiciabes del catalanismu BOLITX responsable tamién del cast. <i class="della">boliche</i>(TEST)
|
‘rede pequeña’, ‘pexe menúo que se saca d’ella’ (DCECH s.v. boliche; DEEH s.v. bolos) y del coleutivu ast. en
|
-ATA, bolichada (cfr.). Sobro boliche 2 féxose un deriváu bo- licheru (cfr.). |
||
bolicheru, a, o 📖: bolicheru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Afortunáu [JH].
Quiciabes una formación sobro <i class="della">boliche</i>(TEST)
|
2 (cfr.) ensin dulda en referencia al que tien suerte na pesca.
|
|||
bolicheru, el 📖: bolicheru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Repartidor de la bebida lamada <i class="della">boliche</i>(TEST)
|
(cfr. boliche 1). Deriváu de boliche 1 (cfr.).
|
|||
bolichu, el 📖: bolichu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Bolu más pequeñu del xuegu de los bolos [Sb (= cuatrín)].
|
Cfr. boliche 1. |
||
bolicu, a, el/la 📖: bolicu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<b class="della">bolicu,</b>(TEST)
|
a, el/la Güelín [PSil].
|
Cfr. güelu. |
||
boligar 📖: boligar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. abolligar.
|
|||
bolígrafu, el 📖: bolígrafu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<boligarfo [Ac].>(TEST)
|
Cast. bolígrafo [Xral. Ac].
|
Formación moderna dende’l griegu y tresmitida al ast. dende’l castellán. |
||
bolín, el 📖: bolín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Bolu pequeñu o bichi, emplegáu nel xuegu de bolos [Ca].
|
Dim. de bolu. |
||
bolina, la 1 📖: bolina🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Dim. de <i class="della">bola</i>(TEST)
|
(cfr.). Sobro esti términu féxose’l compuestu embolinar (cfr.). La expresión nun hai bolines ‘nun hai nada que facer’ [Mi] ha entendese dende l’eufemismu bolines ‘güevos’, ‘coyones’.
|
|||
bolina, la 2 📖: bolina🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Parte delantera de la vela hacia proa de mou qu’acueya meyor l’aire, perposibilitando l’avance a barloventu ensin flamear nos barcos (lo que val pa <i class="della">halar</i>) [Cñ, Llu (Barriuso: barcos 226)].
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Abrir</i>(TEST)
|
bolina ‘facilitar l’efeutu de la orza’ [Llu (Barriuso: barcos 227) = Arrigar bolina (Cñ)]. //(Navegar o dir) en bolina ‘navegar cuando la vela da contra’l vientu’ [Llu. Vd]. ///
|
|
||
bolinga 📖: bolinga🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
bolisa, la 📖: bolisa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">pavesa</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
bolla, la 📖: bolla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><bol.la [Ay. Ll. Sm. Pzu. PSil. As. An. Cv. Oc].>(TEST)
|
Tipu de pan [Pa. Llg (Toponimia 110). Ay Cr. Sm. As. An. Oc Pzu. R]. Panín redondu [JH]. Pan más anchu y aplastáu que’l corriente [Cb. Cp]. Pan redondu y aplastáu [Cñ. Ll], rellenu de carne o güevos, que se facía per Pascua [Sb]. Bollu dulce o rellenu de carne que los padrinos regalen a los afiaos per Pas- cua [Ca]. Bollu de pascua que da’l padrín al afiáu [Cv. Vd. Oc]. Pan o rosca de farina fechu con mantega [Ay. Ll]. Empa- nada [PSil]. Pan de maíz [Cr]. Torta de maíz pequeña y plana tostada na chapa [Llu]. 2. Aguilandu de los padrinos a los afiaos [Vd (Caneiru)]. 3. Especie de morciella ensin tripa (fecha de sebu o tocín, sangre de gochu o xatu, cebolla, pi- mientu, sal, farina de maíz) de la que se faen bollos el día pri- meru del mondongu pa la cena [Lln]. //Bolla escaldada ‘bollu más pequeñu y aplastáu de la fornada que se cuez a la entrada del fornu’ [Cr]. //Bolla preñada ‘bollu cocíu con un chorizu dientro’ [Cr]. //Dar la bol.la ‘entregar los padrinos dalgún re- galu al afiáu per Pascua’ [An].///
|
- burlándose del maizo y de la bolla escaldada 1925 [ORB/12]
Del llat. BULLA, -AE ‘burbuya’, ‘tou oxetu en forma de bola’ (EM) sigue l’ast. bolla y el masc. analóxicu bollu (→ bollón
→ bullón), por cuenta la forma arredondiada, con continua- dores también románicos (REW) ya hispánicos (DEEH; DCECH s.v. bollo). Semánticamente pervése que dende una referencia a daqué abultao o redondo pásase a aludir a la figura d’un pan d’eses carauterístiques y llueu a otru tipu que pue tener for- mes y amestances destremaes. Como en delles ocasiones per Pascua yera vezu regalar un pan redondu (y dulce) a los afiaos, l’ast. bollu pasa a significar ‘pan de regalu (y dulce)’, → ‘re- galu de Pascua’ → ‘regalu’ o ‘aguilandu’. Nel casu del mas- culín bollu (cfr.) pervése lo mesmo pudiendo llueu llegar a diversificaciones semántiques notables. Per otru llau ha per- sabese que, pelo menos na aceición 3 de bolla, tamién podría tratase d’una creación analóxica femenina que continúa’l llat. BOTULUS, -I ‘morciella’ (EM) > *bot’lu > ast. bollu (GHLA
§4.4.6.6.c; §4.8.1), anque nun ye necesario al ser posible qu’esta pallabra tenga otres derivaciones como ast. boldre (PE2) y butre (cfr.; PE4: 76). Dende BULLA ‘burbuya’ tamién pudo facese un abondativu en -ŌSUS, -A, -UM responsable del ast. bollosu, a, o (cfr.) por tener la espuma munches burbuyes (cfr. bolleru). Un continuador cultu del llat. BULLA ye ast. bula (cfr.). |
||
bollada, la* 📖: bollada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bul.lada [Md].>(TEST)
|
Gran cantidá de bollos [Md]. 2. Fornada de bollos [Md]. Formación abondativa de bollu o bolla (cfr.) col sufixu coleu- tivu o abondativu -ATA. De toes maneres ye pariente
|
del llat. bullatus, -a, -um (PE2: 107) anque esti últimu fai referencia a daqué que ye una bola o s’asemeya a ello. Poro, la nominali- zación del femenín ye responsable del ast. *bollada → bullada (cfr.). |
||
bolláu, ada, ao* 📖: bolláu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Términu namái conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">uidit</i>(TEST)
|
cartam bullatam [1215](or.) [ACL/301]
|
|
Del llat. BULLATUS, -A, -UM ‘adornáu con boles’ (EM) → *‘(es- critu) zarráu con una bola de plomu’ que, pelo menos nos exemplos romances, paez ufiertar un resultáu popular con [ʎ] a la escontra del trunfante cultismu BULLA → bula xeneralizáu pol influxu eclesiásticu (PE2: 107). |
|
bollecu, a, o* 📖: bollecu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<bol.leca [Mi. Tb. Qu (Oc)]. bulleca [Lr]. belleca [Llg. Sr]. bel.leca [Ay. Ll]. billeca [Ac (LBlanco). Llg. Pr]. /////mul.leca [Md]. /////billica [Si, Bi (LBlanco)]. ////belliques [Vv, Ac, Sr (LBlanco)].>(TEST)
|
Ensin nada dientro (la castaña) [Vv, Ac, Si. Bi, Sr (LBlanco). Ac. Lr. Llg. Sr. Mi. Ay. Ll. Tb. Qu (Oc). Pr]: Nun me deas cas- tañas bol.lecas [Tb]. Con munchu corteyu y pocu frutu (la castaña) [Md]. 2. Nomatu de los de Samartín de Guruyés (Grau) y de Santuyanu de Les Regueres [LBlanco]. ///Añu de seca, castaña y non bolleca [LC].
|
|
cfr.) y “belleco” con asimilación vocálica nun contestu llabial; a la so vera, con destremáu sufixu, continuador de -ACCUS siguió, con usos axetivos tamién, l’ast. bellacu, a, o (cfr.). De toes maneres tamién ye verdá que pudo dase un encruz semánticu, pel averamientu fónicu al masc. FOLLIS, -IS ‘fuelle de cueru enllenu d’aire’, tamién col mesmu sufixu, responsable del ast. follecu, a, o (cfr.) onde foi posible tamién el nome follecu (cfr.), folleca (cfr.) quiciabes dende un continuador del diminutivu de -ŎCCUS, -A, -UM > -uecu → -ecu. Fónicamente alvertimos tamién, ente les variantes de bolleca, etc., una inseguranza esperable del vocalismu átonu y un tracamundiu de llabiales b- m. Morfolóxicamente pervése l’emplegu nominal y axetivu del términu estudiáu. De toes maneres nun nos abulta aconseyable partir del llat. FOLLIS pa xustificar la familia de bollecu; tampoco pal ast. biyeca (sic) “castaña vana” como propón García de Diego (DEEH s.v. fŏllis) pa un términu que, na nuesa idea, amuesa yeísmu. |
|
bollecu, el* 📖: bollecu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bol.lecu [Tb]. +bel.licu [Ay]. +bellicu [Llg]. +billicu [Llg].
/////mul.lecu [Md]. //billeco [Eo]. ////bol.lecos [Ri. Qu (LBlanco)]. bullecos [Gr (LBlanco)]. bel.lecos [Vy]. bellicos [Sr].>(TEST)
|
Castaña ensin frutu [Llg. Sr. Ri. Qu. Tb. Gr. Vy. /Eo/]: Nel castañéu nun alcuentras más que bol.lecos [Tb]. Castaña con munchu corteyu y pocu frutu [Md]. 2. Persona que siempre ta enfadada [Ay]. Cfr. bollecu, a, o.
|
|||
bollegar 📖: bollegar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. abolligar.
|
|||
bollerosu, a, o 📖: bollerosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Con espluma [Lln].
|
Cfr. bolleru. |
||
bolleru, el 📖: bolleru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bollero [Os]. bol.leiru [Pzu]. bul.leiru [Sm]. bulleru [Lln. Pa].>(TEST)
|
Espluma [Pa] de la lleche [Lln. Ca] al catar o mucir [Lln. Os. On. Ca]: Una güena cuerna de llechi con bolleru [Ca]. Es- pluma (de la lleche, cerveza, agua) [Lln. Pa. Sb]. 2. Burbuya [Lln. Llv]. 3. Miembru de la organización del aguilandu que guarda los bollos y demás comida que la xente regala [Sm]. 4. El que fai o viende bollos [Pzu].
|
|
del llat. bulla, -ae ‘burbuya’, ‘bola’ (EM) > ast. bolla (cfr.), quiciabes un coleutivu *BULLĀRIUS dau a un con- xuntu de burbuyes y, darréu, a too aquello que, como la es- pluma de la lleche, tien o semeya tener munches burbuyes. L’ast. tamién inxer l’aceición 3 y 4 como nome d’oficiu llográu pela mesma vía llingüística. Sobro ast. bolleru féxose’l verbu abullerar (PE4: 26) y l’abondativu bollerosu (cfr.), el verbu compuestu *embollerar conocíu gracies al caltenimientu del so participiu embolleráu (cfr.); una nueva incrementación en - ĪCEUS foi responsable del verbu embollerizar, de la mesma ma- nera que sobro BULLA (> bolla) se fexo’l verbu ast. embollizar (cfr. bolla). |
|
bollín, el 📖: bollín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Dim. de <i class="della">bollu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
bollina, la 📖: bollina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bul.lía [As].>(TEST)
|
Fogaza pequeña [As].
|
2. Empanadiella [Sl]. //-as ‘casadielles, empanadielles de nuez y zucre’ [Pr]. ///El bollín i la bolliña (sic) / todu sal de la fariña [R (Carta 140)]: El bollín y la bo- llina too sal de la fariña ‘ye lo mesmo que paguemos coles mios perres que coles tuyes porque too ye patrimoniu de la mesma casa’ [Sr]. Dim. de bolla (PE4: 78). |
||
bollón, el 📖: bollón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bullón [Lln]. {con posible yeísmu boyón [Lln].}. ////bullones [Lln]. gullones [Lln].>(TEST)
|
Bollu grande [Xral]. 2. La fuerza de la lleche cuando más da l’ubre [Lln]. 3. Abultamientu que se llogra atando floxa una
|
|
||
“bollonera” 📖: “bollonera”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu que conocemos pela documentación medieval:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">nostra</i>(TEST)
|
bollonera que abemus in Sancti Pelaii de nostro llauore 1082(or.) [MSAH-III/92]
|
|
||
bollosu, a, o 📖: bollosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Esplumosu*///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Ena</i>(TEST)
|
Piedra l’Osu la leche bollosu [LC].
|
Cfr. bolla. |
||
bollu, el 📖: bollu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><bollo [Cñ]. Bol.lu [Qu. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. Cn. An. Vd. Oc]. +bullu [y Llg. Sb]. +bul.lu [Ay. Ll. Ri]. {Con cheísmu, bochu [Tox]. Con yeísmu, boyu [Lln. Cl. Vd]}.>(TEST)
|
Cast. bollo [Pa. Ay. Pr. Tb. Sm. Pzu. Cn. An. Vd. Tox]. Tipu de pan [Lln. Cp. Llg. Ri. Qu. Pr. Sl.Vd]. Pieza de pan grande con tres o cuatro picos [Ll]. Un pan allargáu [Cñ. JH]. Pan más pe- queñu que la bolla [Sb]. 2. Bollu rellenu [PSil], (de chorizu) [Ac], (de carne o embutíu) [Cp. Tb. Oc]. Empanada [Bab. PSil. As]. 3. Bollu (de farina, lleche, güevu, mantega y zucre) que regalen los padrinos per Pascua [Pa. Cp. Ac. Llg. Tb. Sm]. 4. Regalu de pascua [Cl]. Regalu que se fai a los corredores nes carreres [Bard]. 5. Muñacu de pan al que ponen na cabeza mo- nedes clavaes que’l padrín de boda regala como premiu nes carreres el día de la boda [Mar]. 6. Últimu día de la maya (por- que acababa con una gran cena) [Llomb]. 7. La cuarta parte d’una llibra de chocolate [Cg]. 8. Espluma [Cl]: Maza llechi pa saca-y el boyu [Cl]. Espluma que se fai nel rompiente del ríu [Lln]. //Bol.lu aturrenáu (o priñáu) ‘bollu amasáu con trozos de la matanza’ [Md]. //Bol.lu l’antroxu ‘bollu que se fai’l día d’antroxu’ [Md]. //Bol.lu’l cazu ‘bollu especial que se fai pa los neños el día que s’amasa’ [Md]. //Bollu Pascua ‘bollu que s’u- fierta a los afiaos per Pascua’ [Pr]. //Bollu preñáu ‘bollu cocíu con chorizu dientro’ [Ac. Llg (bullu preñáu = bullu preñóu). An]. //Bol.lu preñáu ‘empanada con carne dientro’ [Sm. Oc]. //Bul.lu preñéu [Ll]. //Bol.lu subáu ‘bollu que se fai con masa endulzao’ [Md]. //Bollu tochu ‘pan grande, redondu y allar- gáu’ [ByM]. //Correr el bollo ‘disputar, corriendo, el bollu los mozos del pueblu contra los asistentes a la boda’ [Mar]. //Dar el bollu ‘facer un regalu a los afiaos el día de Pascua’ [Pr]. //Día’l bollu ‘día de fiesta en que se reparte un bollu (xeneral- mente con botella de vinu) a los cofrades o socios de la so- ciedá entamadora’ [Ac. Xral]. /// Bollu de mantega untáu con miel ¿a quién no i sabe bien? [LC]. D’una mala pasta, un bollu abasta [LC]. El bollín y la bollina too sal de la fariña ‘nun importa quién pague si’l dineru ye común a los posibles pagadores’ [Sr. CyN (Recuerdos)]. El bollín y la bollina too sal de la santina [Ac (LC)]. La bollina y el bollín too sal del celemín [Canella]. Mentes comíen bollinos saltaben padres y fíos, a los bollinos pagar, padres y fíos llorar [LC]. Non ye güena madre la que non pare, nin güena madrina la que non pon bollu [LC]. Ñin al ñeñu ell bollu, ñin all santu ell votu [JH]. Pa poucu amasáu, un bon bol.lu [Sm].
|
|
Cfr. bolla. |
|
bolón, el 📖: bolón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Primer bolu de la fila más alloñada del bolu pequeñu nel xuegu de los bolos (ye’l bolu más gordu) [Sm].
Aum. de <i class="della">bolu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
boloñés, esa* 📖: boloñés🔤: , esa* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 esa |
Axetivu namái conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">XXXVI</i>(TEST)
|
libras bononienses 1203(or.) [ACL/145]
|
Ax. formáu en -ENSE del nome de la ciudá italiana güei deno- mada BOLOGNA. |
||
bolsa, la 📖: bolsa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">bolsa</i>(TEST)
|
[Lln]. 2. Bolsu [Tox]. 3. Párpagu abultáu [Tox]. 4. Cavidá nel terrén con carbón o agua dientro [Min]. 5. Testícu- los, coyones [Tox]. 6. Pieza de madera que llena’l furacu de la muela fixa del molín y dientro d’ella xira’l barón o frayón [Cv. Cruce]. 7. Dineru que se tien guardao [Ac]. //Bolsa de pastor ‘Capsella bursa pastoris’ [Sb. Bab]. //Contar colla bolsa ‘con- sultar coles disponibilidaes económiques’ [JH]. //Desatar lla bolsa ‘allargar la bolsa’ [JH]. /// Bolsa sin dineru llámolla yo pelleyu [JH]. Cuando á cambes á cambes, cuando á bolses á bolses [CyN (Recuerdos)]. El que trai la bolsa abierta non falta quien-y entre nella [Fabriciano].
|
|
Del llat. BURSA, -AE ‘bolsa’, términu serondu d’aniciu griegu (EM; REW s.v. byrsa; DEEH s. v. byrsa; DCECH s.v. bolsa). Na aceición §6 pervése la coincidencia de bolsa y bulsa (cfr.), etc. separtaes namái pel tratamientu de la tónica. Vese tamién un tratu asemeyáu nesa mesma aceición colo que paecen les sos variantes tamién femenines boxa ‘moxeca, tolva del molín’ (cfr.) y bux. Da la impresión que bolsa frente a boxa namái se destremen, amás de na distinta referencia semántica, na au- sencia o presencia de palatal; ye la mesma dixebra fónica que vemos ente bulsa y bux. Faciendo comparanza ente ast. bolsa- boxa-bulsa-bux vemos un averamientu grande (anque non una coincidencia dafechu por falta de dellos datos) a los continua- dores del llat. PŬLSUM (REW) y (EX)PULSAM (OLD) tal como afi- tamos na nuesa Gramática Histórica (GHLA §3.1.3.2.c). Ello empobínaríanos a almitir bien ceo, como étimu, una variante del llat. bursa → *BŬLSA onde ye vese: a) un resultáu conser- vador nel vocalismu bolsa, boxa; b) una inflexón vocálica de la tónica por influxu de [l] posnuclear en bulsa, bux; c) una tendencia conservadora nel consonantismu, bolsa, bulsa; d) una tendencia palatalizante pal grupu -LS-, boxa, bux. A ello hemos axuntar qu’ast. bolsa pue tracamundiar la consonante d’aniciu *golsa d’u sigue la formación verbal golsar (PE3). Nel nivel semánticu alvertimos que boxa ‘moxeca’ destrémase de bolsa, etc. na aceición 6ª, anque toes elles faen referencia a la terminoloxía del molín. Ye por ello polo que, a lo meyor, po- dría duldase de la etimoloxía que convenga a ast. boxa y ye por ello polo que, a lo meyor, podría entendese dende’l llat. MODIA, neutru plural de modium, -i ‘midida de capacidá pa cuerpos secos’ (EM), con tracamundiu de llabiales. Nesi sen
*moxa (→ boxa) taría nel aniciu de lo que paez un diminutivu, ast. moxeca ‘tolva del molín’ con dalgún pariente hispánicu (DEEH s.v. mŏdius). Cuestión averada sedría averiguar si ast. buchaca (cfr.), buchana (cfr.), bucheta (cfr.) guarden daqué rellación colo qu’antecede (PE4: 80). Una creación analóxica masculina de bolsa ye ast. bolsu (cfr.) con un diminutivu bol- sín (→ bolsináu); un aumentativu bolsáu (cfr.), paralelu al que se llogra dende bolsa → bolsada (cfr.). De bolsa tamién se llo- gra bolsera (cfr.) asina como’l nome d’oficiu bolseru, a (cfr.). Dende bolsu, bolsa pudo facese’l verbu embolsar (cfr.), col so deverbal embolsu (cfr.), y el contrapuestu desembolsar (cfr.). |
|
bolsada, la 📖: bolsada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bolsá [Sr. Ay. Ll].>(TEST)
|
Lo que cabe nuna bolsa [Lln. Sr. Ll. Tb]. 2. Bolsa enllena de daqué [Sr. Ay. Tb]. 3. Bolsa importante d’agua o carbón [Min]. Cfr. bolsa.
|
|||
bolsáu, el 📖: bolsáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+bolséu [Ay]. +bolsóu [y Llg].>(TEST)
|
Lo que cabe nun bolsu [Tb. Pzu. Pr]. 2. Bolsu enllenu [Ay. Tb]. 3. Cantidá que lleva un bolsu llenu [Llg]. Cfr. bolsa.
|
|||
bolsera, la 📖: bolsera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Bolsa, talega [JH].
|
Cfr. bolsa. |
||
bolseru, a, el/la 📖: bolseru🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<bulseiru [Tb. Sm]. +bulsiru [Ri].>(TEST)
|
El que tien al so cargu’l dineru d’otru, ayalgueru, caxeru [Ri. JH]. Ayalgueru que guarda’l dineru del grupu que pide l’aguilandu [Ri. Tb. Sm].
|
|
Cfr. bolsa. |
|
bolsín, el 📖: bolsín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Bolsu pequeñu [Cg. Ac. JH].
Dim. de <i class="della">bolsu</i>(TEST)
|
(cfr. bolsa). Dende bolsín faise un aumentativu
|
bolsináu (cfr.). |
||
bolsináu, el 📖: bolsináu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Bolsu llenu [Cg].
<ident class="della" level="1"></ident>Formación aumentativa dende <i class="della">bolsín</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
bolsu, el 📖: bolsu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><bolso [Cñ. Mar. VCid]. +bulsu [y Llg. y Sr. Sb. Ay. Ri. R].>(TEST)
|
Cast. bolsillo [Lln. Cñ. Ac. Sr. Ca. Pzu. Cn. An. Tox. /Eo/. VCid. Mar. JH] d’una prenda de vistir [Llg. Tb]: Mételo en bulsu [Llg]. Cast. bolso [Lln. Llg. Sb. Ay. Lln]. 2. Sacu pequeñu que se cues al vistíu y onde se guarda cualquier cosa [Ri]. Fardel [Ay]. 3. Neñu caprichosu, desobediente [Ca]:
|
¡Demonios con el bolsu d’esti rapaz! [Ca]. //Bulsu de chaplón ‘bolsu que va cosíu per fuera de la prenda (como los traseros d’un pantalón)’ [Llg (= bulsu plastón)]. //Tener el bolsu caliente ‘tener dineru’ [LC]. //Tener los bolsos del revés ‘tar ensin dineru’ [Llu]. //Tener una culiebra en bulsu ‘ser tafuñu, nun pagar nunca nes rondes’ [Sr]. //Tener reuma al bolsu ‘ser tacañu’ [LC].///
|
||
bolu, el 📖: bolu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+bulu [Sr. Ay. Ri. R]. bolo [Llu].>(TEST)
|
|
letus qu’exiría un resultáu popular sonorizáu (PE2: 107). Dim. ye tamién ast. bolín (cfr.); aumentativu bolón (cfr.) y, quicia- bes con tracamundiu de llabiales o influxu de la familia de muela ‘piedra’ (cfr.), el compuestu remolón (cfr.). Una forma- ción en -ŪTUS úfrela ast. boludu, a, o (cfr.). |
||
boludu, a, o* 📖: boludu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<buludu [As].>(TEST)
|
Esféricu [As].
|
Cfr. bolu. |
||
boluga, la 📖: boluga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Garganta pela que cuerre l’agua [Lln (= bolugu)].
Posible formación del llat. GULA, -AE ‘cuellu’, ‘garganta’ (EM), responsable del ast. <i class="della">gola</i>(TEST)
|
(cfr.), cola amestadura del suf. dim.
|
-ŪCA, *goluga. Ha almitise pa ello que se produz llueu un tracamundiu de velares. Sobro *goluga → boluga féxose un masculín analóxicu bolugu (cfr.) con asitiamientu toponímicu (García Arias 2011: 16; TA 644). El nuesu allugamientu empobínanos a negar rellación con un primer elementu en rellación con bolu. Un verbu motiváu por boluga ye l’ast. embolugar (cfr.). |
||
bolugu, el 📖: bolugu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Garganta pela que cuerre l’agua [Lln (= boluga)].
|
2. Tragaderu d’agües [Lln. AGO]. Sumideru natural del agua [Lln]. Cfr. boluga. |
||
bomba, la 📖: bomba🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">bomba</i>. 2. Pompa de xabón [Ac. Ay. Pr]. Burbuya [Cñ. Gr]. 3. Versu dichu y fechu de sópitu, de sutrucu [JH]. //-<i class="della">es</i>(TEST)
|
‘pompes de xabón’ [Cb. Cp]. //En bomba ‘metíu nel agua (el cultivu)’ [VCid].
|
En rellación col llat. BOMBUS ‘zumbíu’ (DCECH s.v. bomba; DEEH). Dende bombu, lo mesmo que dende’l femenín correspondiente, foi posible un verbu bombiar (cfr.) y abombiar (cfr.) con toa una riestra de términos emparentaos. Formaciones en rellación con bomba o bombu sedríen bombazu (cfr.), bomberu (cfr.). L’ast. pomba (cfr.), lo mesmo que la variante pumba, son espresiones coles que se nagua por averase al ruíu del golpe, quiciabes por ello podríen tar en rellación col responsable de bomba, pallabra que paez remitir a un soníu onomatopéyicu; un dim. en -ŬLA (LLAA 103) podría ser responsable del ast. pómpara (cfr.). Corominas-Pascual enllacen l’ast. pómpara cola familia de bomba y faen referencia al averamientu col fr. pompe ‘bomba de llevantar agua’, ingl. pump, alem. pumpe. |
||
bombachu, el 📖: bombachu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////los bombachos [Mi y Tb].>(TEST)
|
Tipu de pantalón llargu, coles perneres daqué abombaes na parte d’abaxo y suxetes nel estremu a la pierna [Tb]: Pon el bombachu [Tb]. Ropa de trabayu de los mineros, conxuntu de chaqueta y pantalón de mahón [Mi]. //Pantalones bombachos ‘id’ [Tb].
|
Del mesmu aniciu que’l cast. bombachu, pallabra que Corominas-Pascual (DCECH) rellacionen metafóricamente con bomba. En sen contrariu Machado inclínase por tener el términu por d’aniciu it. BOMBACE, del llat. m. bombax, -acis (DELP). Pela so parte Rainer (2011: 325) camienta que se trata d’un calcu del baxo alemán PUMPHOSE ‘pantalón de pompa’, entendíu como ‘pantalón de bomba (hidráulica)’, nome que se dio a un tipu de pantalones con unes perneres terminaes en forma de campana’. |
||
bombáu, ada, ao* 📖: bombáu🔤: , ada, ao* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<bombao [Ay].>(TEST)
|
Encorváu [Ay].
|
Participiu del verbu *bombar, variante de abombar (cfr.), bombiar (cfr.), etc. |
||
bombazu, el 📖: bombazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+bombezu [Ay].>(TEST)
|
Cast. bombazo [Ac. Ay. Tb]. Cfr. bomba.
|
|||
bomberu, a, el/la 📖: bomberu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<bombeiru [Pzu].>(TEST)
|
Cast. bombero [Sr. Pzu]. 2. Persona que pronuncia bombes, trovador [JH]. Cfr. bomba.
|
|||
bombéu, el 📖: bombéu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Actu de <i class="della">bombear</i>(TEST)
|
[JH].
|
Deverbal de bombear (cfr. bombiar). |
||
bombiar 📖: bombiar🏗️: NO ✍️: NO |
<bombear [JH]. bumbiar [Tb].>(TEST)
|
Empobinar alto [Cñ].
|
2. Brincar una sebe, un zarru, un obstá- culu [Tb]: Bombea’l que puede [Tb]. 3. Improvisar bombes [JH]. Cfr. bomba. |
||
bombillín, el 📖: bombillín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cualidá de la sidra consistente en que’l dióxidu de carbonu salta percima del nivel del líquidu al espalmar nel vasu [LS 301; MS].
|
Probable diminutivu de bombu → *bombiellu → bombillín, con espresión castellanizante y en referencia al fechu de rom- per la sidra en burbuyes al echalo. |
||
bombín, el 📖: bombín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
//<i class="della">Ser un bombín </i>ye espresión de menospreciu pa rebaxar les cualidades de daquién [Xx]. Dim. de <i class="della">bombu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
bombista, el/la 📖: bombista🔤: , el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) |
(TEST)
|
Persona que fai y diz bombes [JH].
|
Formación dende bomba (cfr.), con un perclaru usu figuráu, bomba, aplicáu a daqué (nesti casu una composición, una puya) qu’esplota. |
||
bombón, el 📖: bombón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Aum. de <i class="della">bombu</i>. 2. Bombón [Xral]. //<i class="della">(Ser) un bombón </i>‘cosa perapreciada, perbona’ [Xral]. ‘persona perguapa’ [Xral]. //<i class="della">A </i><i class="della">bombón</i>(TEST)
|
‘en gran cantidá’ [Sb]: Quearen les castañes a bombón [Sb].
|
Del fr. BONBON, del llinguax infantil onde se da la repetición bon, bon ‘bonu, bonu’ (DCECH s.v. bombón). |
||
bombu, el 📖: bombu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bombo [Sr].>(TEST)
|
Cast. bombo, tambor pergrande [Tb. Sm]. 2. Barriga grande, barriga de la muyer preñada [Sr]: ¡Vaya bombo! [Sr]. 3. Armazón de madera que cubre les mueles del molín [Sm]. Caxa circular o tambor qu’envuelve per toes partes, mesmamente percima, la muela del molín pa que nun s’esparda la farina [Cv]. Pieza de madera del molín, de forma que cubre la muela que guarda la farina y el granu [Tox]. //Tar como un bombu ‘tar enllenu, fartucu’ [Tox]. ‘tar gordu’ [Tb].
|
Del llat. BOMBUS, -I ‘ruíu’, ‘zumbíu’ (EM) aplicáu llueu al instrumentu que fai ruíu y que, n’abondos casos, ye un instrumentu arredondiáu que da pie a abondos usos figuraos. Col encontu del femenín bomba (cfr.) ta na base de la formación de verbos como abombar ‘tener forma de bombu, tener forma arredondiada’, etc. (cfr.) y términos rellacionaos. |
||
boméganu, el 📖: boméganu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Biruéganu, miruéndanu, fresa montés [Ay (BBrey)].
|
Cfr. momédanu. |
||
bon 📖: bon🏗️: NO ✍️: NO |
<buon [Cl]. güen [Lln. Rs. Pa. Cg. Cñ. Ca. Ay. JH]. güon [Cl].>(TEST)
|
Apócope de bonu, güenu [Lln. Rs. Cl. Pa. Cg. Cñ. Ca. Ay. Ri. Tb. Sm. An. Cv. /Eo/. JH]: En bon amor y compaña [CyN (Recuerdos)]: Bon home [Bard]: Bon añu [JH]: Bon badanes [Ac]: Bon tiempu [Qu]. {De toes maneres, en dellos llugares bon ye la espresión del masculín en toles posiciones, asina en Parl.leiru, PVieya. N’otros sitios (Cp, Tox, etc.) nun s’especifiquen usos}. /// Cuando’l cuervu pía, señal de güen día [LC]. Debaxu una mala capa hai bon bebedor [An]. Güen
|
|
||
bon, el 📖: bon🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
bona, la 1 📖: bona🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ident class="della" level="1"></ident>Facienda, bienes [JH].
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">dianllj su auer los que h<er>edan sua </i><i class="della">bona</i><i class="della">(TEST)
|
del muerto 1145 (1295) [FU/35]
|
|
||
bona, la* 2 📖: bona🔤: , la* 2 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 la*, 2 |
<ident class="della" level="1"></ident><bouna [Sm]. brounia [Alienes (Cv)].>(TEST)
|
|
nes vares de yerba, el techu de paya que protexe; hínchense de trechu en trechu pela parte más gorda, llueu d’aguzala, y van retorciéndose unes con otres fasta facer un cordón que da la vuelta a la vara yerba; onde da muncho l’aire davezu pónense dellos d’esos aniellos [Cv].
Del célt *BŬNNA o *BUNNIA ‘tueru d’árbol’ (TLG 36) que quiciabes pue acoyer l’influxu del tamién celtismu *BRUNA ‘mirtilu’ (TLG 35). Dende ast. bouna féxose’l verbu embounar (cfr. embonar). |
||
bonachón, ona 📖: bonachón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<bunachón [Cn].>(TEST)
|
De bon calter, de bon conforme, bonu [Xral].
|
2. Suciu [Cn]. Aum. de bonachu (cfr.). De toes maneres, dau’l conteníu semánticu, sedría almisible naguar por rellacionar ast. bunachón ‘suciu’ col ast. *boina → buña ‘moñica’ (cfr.). |
||
bonachu, a, o 📖: bonachu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
///<i class="della">En</i>(TEST)
|
marzo’l bonacho y en abril el ruin ye refrán que fai referencia a la poda [LC].
|
Posible formación sol ast. bonu, a, o (cfr.) con un suf. qu’apaez en delles pallabres asturianes común col castellán frente a los resultaos propios de la fastera B-D en [tS] dende LJ, C’L, G’L. |
||
bonadama, la 📖: bonadama🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Tipu de planta namái conocíu gracies a un testu del sieglu XVIII:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Ay</i>(TEST)
|
ñabos, berces, coliflor, cenahories, bonadama [Glorias Ast 160]
|
|
Quiciabes d’una formación cultizante, con anteposición del ax. al nome, BONA DAMA ‘bona señora’. Nun se conseña’l nome en port., nin en cast., nin en catalán pero sí podría venir del occitán darréu que lo sageu de la bonadama identifícase como Tamus communis’. Tamién se conoz en fr. el nome d’una planta llamada bonne-dame. Vemos tamién l’anteposición del axetivu al nome nel it. buonadame ‘Chenopodium bonus Hen- ricus’ (DEI); a ello contrapondríase que la documentación ast. ye anterior a la italiana. Ye construcción asemeyada al it. BE- LLADONNA (→ ast. belladona o balledona). Tamién se paez a la masculina que s’alvierte nel ast. bonvarón (cfr.) quiciabes paralela a les del cat. bonhome, bonjan, bonjesús (DECLC s.v. bo) y avérense a construcciones medievales del dominiu ástur quiciabes d’aniciu ultrapirenaicu: |
|
bonalmente 📖: bonalmente🏗️: NO ✍️: NO |
<bonablemente [y Tb].>(TEST)
|
Bonamente [Ac. Tb].
|
Formación alverbial en -mente n’amestanza col deriváu del ast. bonu, a, o (cfr.) → *bonal o *bonable. |
||
bonamente 📖: bonamente🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">buenamente </i>[Tb. Sm. Pzu. Cv. Vd. Pr. Oc]. De forma voluntaria [Ri]. Con comodidá, ensin cansanciu [Ri].
Formación alverbial en -<i class="della">mente</i>(TEST)
|
n’amestanza col ax. bonu, a, o
|
(cfr.). |
||
bonancible 📖: bonancible🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Bonu (el tiempu) [Ay].
|
Cfr. bonanza. |
||
bonandanza, la 📖: bonandanza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">buenandanza</i>(TEST)
|
[JH].
|
Amestadura del fem. del ast. bonu, a, o (cfr.) con andanza (cfr.). |
||
bonanza, la 📖: bonanza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Meyoría del tiempu [Ay].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">El</i>(TEST)
|
tiempu va de bonanza [El Camberu 33]
|
Del mesmu aniciu que’l cast. bonanza que Corominas-Pascual entienden dende’l llat. vg. *BONACIA (DCECH) a la escontra d’otres opiniones (Dworkin 2012: 142). Con ello ta rellacionáu l’ast. bonancible, tamién asitiáu en castellán. |
||
bonaventura, la 📖: bonaventura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">buenaventura</i>(TEST)
|
[Tb. JH]: Echóu-l.ly la bonaventura [Tb].
|
|
Cfr. bonu, a, o. |
|
bonaya 📖: bonaya🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Fó</i>(TEST)
|
a la fonte bonaya [Los Trataos 17]
|
¿Dim. del ast. bona + -aya < -ACULA? |
||
bonaz 📖: bonaz🏗️: NO ✍️: NO |
<bonaz/bonaces [R].>(TEST)
|
(Persona) de bon natural [Cg. Ll. Tb]: Ya mui bonaz el paisanu [Tb]. Perbonu [R]. Bondosu, bonu [JH]: Ye bonaz comer illi mesmu [JH]. //Ser a la bonaz ‘nun tener maldá’ [Tb]. Cfr. bonu, a, o.
|
|||
bonazmente 📖: bonazmente🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">buenamente</i>(TEST)
|
[JH]: Pediillo i diómello bonazmente [JH].
|
Cfr. bonu, a, o. |
||
bonazu, a, o 📖: bonazu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Que tien bondá (una persona) [Ri]: <i class="della">Esi</i>(TEST)
|
ye un bonazu, nun fai mal a naide [Ri].
|
Cfr. bonu, a, o. |
||
bondá, la 📖: bondá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">bondad</i>(TEST)
|
[JH]. ///De dineros y bondá quita siempre la metá [Fabriciano].
|
|
Del llat. BONITAS, -ATIS ‘bondá’ (ABF; REW), panhispánicu (DEEH). Una formación axetiva úfrela l’ast. bondosu (cfr.) sol que se fai l’alverbiu bondosamente (cfr.). |
|
bondosamente 📖: bondosamente🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">bondadosamente</i>(TEST)
|
[TC].
|
Cfr. bondá. |
||
bondosu, a, o 📖: bondosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">bondadoso </i>[Cñ. JH. AGO].
<i class="della">Y llibres d’Olofiernes los dexará o para si </i><i class="della">bondosu</i><i class="della">(TEST)
|
los llevará [Judit 197] Cfr. bondá.
|
|||
bóndrigu, el 📖: bóndrigu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Remanse d’un ríu u se pesquen truches [Cn (i)].
¿Podría tratase d’una variante, quiciabes malamente tresmitida, del ast. <i class="della">fondrigu</i>(TEST)
|
(cfr.)?
|
|||
bonetada, la 📖: bonetada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bonetaa [V1830].>(TEST)
|
Saludu [V1830. TC. AGO]. //Facer la bonetada ‘facer cortesíes, acatamientu’ [JS 119].
|
|
Cfr. bonete & venar 1. |
|
bonete, el 📖: bonete🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Prenda de la cabeza de cuatro picos, usada pol cura [Lln. Tb]. Gorru del cura [PSil]. //<i class="della">A</i>(TEST)
|
tente bonete ‘en gran cantidá’ [PSil]. Ñon se estevo Daniel quido un istante/ansí que lla llicén- cia-y fo dada,/porque ensin reparar atrás ni alante,/esco- pir, ñin echar lla gargaxada,/como era tan sabiudo y estodiante,/dexó a toda la xente allí ablucada/y, ensin há- bitos llargos ñin bonete,/todo lo sepo como un reguilete [BAúxa, Sueños (Poesíes 105-112)]
|
|
||
bonetu, a, o* 📖: bonetu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">fillo de Maria de fresno</i>. <i class="della">confirmat</i>. <i class="della">Johannet</i>. <i class="della">fillo de Gon-</i>(TEST)
|
zaluo bonet. confirmat 1245(or.) [DOSV-II/216]
|
|
||
bonía, la 📖: bonía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><bunía [Cv. y Oc]. munía [Cv].>(TEST)
|
|
*MONNĪCULA > *moniya → munía. Del mesmu mou sedría ta- mién acoyible: *MONNĔLLA > moniella → muniel.la (cfr. bo- niella). Una doble sufixación diminutiva -ICC + -ELLA ye responsable del ast. municiel.la (cfr. boniella; PE4: 82). |
||
boniella, la* 📖: boniella🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<buniel.la [Cv. Vf, Vil.lerinu (Cv). Oc]. /////moniel.la [Md. Busm, Arbodas (Oc)]. muniel.la [Pzu. Xarcel.léi, Espiniel.la (Oc). Cn (M. y MG, F). An. Ti (i). Vf, Vil.lerinu (Cv)]. {Con cheísmu, buniecha [Ll (i)]. muniecha [Ll (i)]}.>(TEST)
|
Mustela nivalis [Cn (F)].
|
Mustadiella [Ll (i). Md. Pzu. Cn (M. MG). Ti (i). Cv. Oc]. Mamíferu carniceru asemeyáu a la mus- tadiella (la so mordedura puede ser mortal) [An]. ///Murde- dura de muniel.la nin güei misa nin confiesa [An]. Murdidura de buniel.la nun l.lambes más las escudiel.la [Oc]. Si te pica una muniel.la nun te da tiempu a fregar la escudiel.la [Cn (F)]. Al que muerde la municiel.la no(n) vuelve a l.lamber escu- diel.la [LC]. Cfr. bonía (PE4: 82). La documentación medieval conseña testos como: Iohan saluadoriz oriz Alfonsso boniellas 1273 [DCO-V/101] pero agora “boniellas” ye, cenciellamente, un nomatu coyíu del topónimu central Bonielles, pueblu de Lla- nera (TA 457). |
||
bonita, la 📖: bonita🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<i class="della">Thunnus</i>(TEST)
|
thynnus [Llu (PPAC). L’Arena]. Thunnus alalunga, bo- nitu, cast. bonito del norte grande, albacora [Llu (PPAC)]. Bo- nitu pergrande [Xx]. Cfr. bonitu.
|
|||
bonitera, la 📖: bonitera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bunitera [Ce].>(TEST)
|
Antigua embarcación a vela, de madera, dedicada namái a la pesca, especialmente a la del bonitu [Barriuso (barcos 216)].
|
Lancha dedicada a la pesca del bonitu [Lln. Llu]. 2. Cacea [Llu]. Cuerda de la que cuelguen los anzuelos [Ce]. Cfr. bonitu. |
||
bonitu, el 📖: bonitu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bonito [Cñ, Llu, Av (PPAC). R].>(TEST)
|
Thunnus thynnus [Av (PPAC)]. Thunnus alalunga, cast. bonito del norte joven, albacora [Tz, Lls, Xx, Cñ, Llu, Av (PPAC)]. Al- bacora [Vd].
|
Cast. atún [Rs. Bi]. Cast. bonito, pexe [JH]. Pexe más pequeñu que l’atún pero asemeyáu [R]. Atún [Rs]. Tipu d’atún d’aleta más llarga [Lln]: Entró bonitu [Lln]. //Bonitu llargu ‘Thunnus alalunga’ [L’Arena]. //Bonito largo ‘Thunnus alalunga’ [Cñ (PPAC)]. //Bonitu zurdu ‘Euthynnus alletteratus’ [L’Arena]. //Bonito zurdo ‘Thunnus thynnus’ [Cñ (PPAC)]. ‘Euthynnus alletteratus, bacoreta’ [Cñ (PPAC)]. {Pa Xx, bonito ‘pexe de la familia de los túnidos’ pero xébrase del ‘atún común’ en que les sos aletes escapulares son más llargues; a los exemplares grandes llámenlos bonites y a los más pequeños monos}. Posible deriváu del llat. BONUS, -A, -UM cola amestadura del suf. -ĪTTUS, -A, -UM güei inoperante n’asturianu pero con exemplos hestóricos; la opinión de Corominas-Pascual ye que’l nome del pexe débese al color dorao de los sos güeyos y plateao de la barriga (DCECH; PPAC 69). Una creación analóxica femenina ye ast. bonita (cfr.) con que s’alude a una variedá de mayor tamañu. Cola amestanza d’un suf. instrumental féxose ast. bonitera (cfr.). |
||
bonizal, el 📖: bonizal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Terrén abondoso en bonizu [LV. Lln. DA. JS]. Cfr. bonizu.
|
|||
bonizón, el 📖: bonizón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<i class="della">Bonizu</i>(TEST)
|
[Llg (LLAA 28)].
|
Aum. de bonizu (cfr.). |
||
bonizu, el 📖: bonizu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bonizo [Llg, Mo (LLAA 28)].>(TEST)
|
Polygonum aviculare, Cast. correhuela del camino [Llg. Mo (LLAA 28)]. Alimentu del ganáu, pación [Ac {Paez qu’Ac quier destremar, ensin definir, bonizu de tallu duru / bonizu de tallu peruyu / panizu}]. Pación de setiembre [Lln]. Especie de yerba que naz a la vera de les tierres semaes [Lln]. Especie de miyu o panizu pequeñu que miedra ente’l maíz y les berces [LV. R]. Especie de panizu [DA] que miedra nes güertes y tierres de maíz [Cg].
|
|
del llat. bonum ‘cosa bona’ (OLD) → *BONĪCIUM col influxu de PĀNICIUM (OLD) que xustifica l’ast. panizu (cfr.), quiciabes por cuenta l’abondanza del granu. Un aumentativu de bonizu ye bonizón (cfr.); un coleutivu bonizal (cfr.). |
|
bonora 📖: bonora🏗️: NO ✍️: NO |
Contraición de BONA HORA [JH]: <i class="della">Veniestes</i>(TEST)
|
á bonora, divos en bonora [JH].
|
|||
bonu, a, o 📖: bonu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+bunu/bona/bono [y Ay]. +bunu [Sb. Ll. Ri].
+gunu/gona/gono [Ay]. buenu/a [y Tb. PSil]. buenu [y Ac. y JH]. buonu [Cl. Cd. Gr. y Pr]. +buinu [y Ay. Ll]. /////güenu/a/o [Llg]. güenu/a [Lln]. güenu [LV. Pa. y Cg. y Ta. JH. DA. R].
+güinu [Ay]. güen/güena/güeno [Llg]. +güinu/güena/güeno [Llg]. //bon/búa [Mánt].>(TEST)
|
Cast. bueno [LV. Lln. Cl. Pa. Cg. Cr. Ac. Llg. Ca. Ay. Ll. Qu. Tb. Sm. Pzu. PSil. An. Gr. Cd. Pr. Sl. Cn. Cv. Vd. Tox. Oc. JH. DA. R]. 2. De calidá (una cosa) [Ri]. 3. De bon temple (una persona) [Ri]. 4. Que resulta favoratible (daqué) [Ri]. 5. Sanu [Llg. Tb]: Non, tar ta mui bona [Tb]. De bon aspeutu (l’home, la muyer) [Tb. PSil]. 6. Fácil [Tb. PSil]: Eso ya bono de faer [Tb]. //La buena ‘partida cabera y definitiva del xuegu, que decide sobro les anteriores’ [Ay. Tb]. //Buona pro ‘bon provechu’ [Cl]. //Güenes ‘bonos díes, bones tardes’ [Xx. Sr]. //A la buena ‘ensin maldá’ [Tb]. //A la buena de Dios ‘ensin malicia, ensin premeditación, inxenuamente, ensin preparación’ [Xx. Tb]. //H.acer buenu ‘xustificar, averiguar’ [Lln]. //Buen grano dizse que la sidra fai bon granu cuando, llueu d’echao, vense como granulaciones en vasu; ye señal de bona calidá [Xx]. //Cuando faga güeno ‘cuando tea bon tiempu’ [V1830]. //Nun ser más buena ‘enfermar, perder l’estáu normal de bienestar’ [PSil]. //Ponese güinu ‘sanar’ [Llg]. //Una buena ‘un asuntu importante’ [PSil]. //Una buenes ‘supuesto que’, ‘una vez que’ [DCECH s.v. bueno]. ///Avérate a llos bonos i serás ún dillos [JH]. Bonos díes, Xuan Guyetes; pero dame mios pesetes [Fabriciano]. E güenu tener amigos hasta en infiernu [Lln].
|
XV soldos buenos 1249(or.) [MCar-I/277]
|
Del llat. BONUS A, UM ‘bonu’ (OLD), términu panrománicu (REW; DEEH). Antepuestu al nome xeneralizó un masculín bon (cfr.). En rellación etimolóxica pue citase’l deriváu alverbial bonamente (cfr.); tamién de *bonal → bonalmente (cfr.); en -ACIUS bonazu (cfr.) y la espresión bonaz (cfr.) d’u se fexo l’al- verbiu bonazmente (cfr.); tamién otros términos sedrán bo- nancible (cfr.), bonanza (cfr.) d’u se fexo abonanzar (cfr.); el compuestu bonaventura (cfr.), etc.; Corominas-Pascual en- tienden ast. una buena dende la reducción una buena (vez que) (DCECH s.v. bueno). |
|
bonvarón, el 📖: bonvarón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<buenvarón [y Mo (LLAA 28)].>(TEST)
|
Marrubium vulgare, marrubiu [Mo (LLAA 28)].
|
|
cfr.). |
|
boquera, la 📖: boquera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bouquera [Md]. //boqueira [Eo. Mánt]. ////boquieras [Tox]. buqueras [Arm].>(TEST)
|
Escoriación, irritación na comisura de los llabios [R. VCid] o boca [Ac. Ri. Qu]. Efeutu de reventar los llabios por cuenta la fiebre [Sm]. 2. Enfermedá de la piel de les oveyes que produz vexigues xunto al focicu [Sb]. 3. Sarpullíu na llingua de dellos animales [Md]. 4. Restu de comida alredor de la boca [Ac]. Cercu de suciedá alredor de la boca [Tb. Sm]. Cast. bocera [Ll]. 5. Peselbera [Pi]. 5. Abertura que se fai nes finques pa qu’entre’l ganáu [JH. /Eo. Mánt/]. Furacu grande abiertu nuna parede [Tor]. 7. Entrada de la tenada o payar [Pi]. //-as ‘restu de comida a la vera la boca’ [Ar]. ‘escoriación de la comisura llabial’ [Arm (buqueras)]. //Tener boquieras ‘tener mancadures o suciedá na comisura de los llabios’ [Tox].
|
|
del llat. BUCCA + -ARIA, per vía evolutiva popular. Semánticamente alviértese una referencia a la zona averada o rellacionada cola boca (§1-5); llueu hai un usu figuráu n’aplicación a una abertura nel zarru o na parede (§6-7), sinónimu del ast. bolera (cfr.). Sobro *boqueira créa- se’l masculín boqueiru (cfr.) → boqueru (cfr.), l’aumentativu boqueirón (cfr. bocarón) y el deriváu en -ĪCIUS (OLD), ast. bo- querizu (cfr.), con usos nominales y axetivos. |
|
boquerizu, a, o 📖: boquerizu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Averáu o rellativu a la boca [Cl].
|
Cfr. boquera. |
||
boquerizu, el 📖: boquerizu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Irritación nes estremidaes de los llabios [Lln].
|
2. Enfermedá de les cabres, con postielles averaes a la boca [Cl]. Cfr. boquera. |
||
boqueru, el 📖: boqueru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<buqueiru [Sm. Cv]. buquero [Os]. boqueiru [Cn (F)].>(TEST)
|
Entrada pequeña [Pa]. Abertura del payar [Cl]. Entrada nel payar per onde meten la yerba [Os. VCid] o entra ún [Pa]. Boquerón pequeñu [Sm]. Furacu qu’abren na corte pa sacar el cuchu y nel payar pa meter la yerba [Cn (F)]: Fixenon el boqueiru mui pequenu ya nun hai quien meta la yerba [Cn (F)]. 2. Furacu na parede pa meter el palu que suxeta l’anda- miu [Cv]. 3. Furacu cuadráu a nivel del suelu nes paredes d’una posesión pa que l’agua pase per él [Cv]. Zanxa, presa pequeña per onde dan salida a les agües estancaes [Cv].
|
Regmundus Boquer 1149(or.) [ACL/513]
|
Cfr. boquera. La documentación “boquer” podría tresmitir un antropónimu o nomatu, quiciabes entendible como ‘canteru’, paralelu a los nomes d’oficiu d’aniciu occitán o catalán como“soceller” y “tinturer” conseñaos en documentu de 1227 (PE1: 177-178). |
|
boqueta, la* 📖: boqueta🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<buqueta [As].>(TEST)
|
Declive pequeñu nun altu [As]. Dim. de boca col suf.
|
continuador de -ĬTTA. Cfr. boca. |
||
boquexar 📖: boquexar🏗️: NO ✍️: NO |
Dar boquiada [GP].
Quiciabes del llat. serondu *BUCCADIĀRE ‘abrir la boca’, for- máu sol llat. <i class="della">buccāre</i>(TEST)
|
namái calteníu nes gloses como ‘bavar- der’ (EM). D’ehí sigue’l deverbal boquexu (cfr.). Un resultáu tamién posible d’esti verbu tenémoslu nel ast. *boqueyar → boquiar (cfr.) y no que resulta ser el deverbal boquiada (cfr.). Ye posible qu’ast. boquiar alternare con un sinónimu iguáu dende buccus ‘boca grande’ (EM s.v. bucca) > ast. *BOCU →
|
*boquir → *buquir ‘abrir la boca’, necesariu pa xustificar los deverbales boquíu (cfr.) y buquida (cfr.). De les alternancies verbales en -ar, -ir (y mesmamente en -er) amuesa l’ast. exemplos como s’alvierte tamién en algamar-algamber- algamir, gutar-gutiar-gutir, etc. |
||
boquexu, el 📖: boquexu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Boquiada [Pr (Cv)]. //<i class="della">Dar</i>(TEST)
|
los últimos boquexos ‘morrer’ [Pr].
|
Cfr. boquexar. |
||
boquiada, la 📖: boquiada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<boquiá [Cl. Ay. Ar].>(TEST)
|
Cast. boqueada [Cg. Pr. JH]. Últimu puxu del que muerre [Cl. Ay. Ar]. //Boquiaes ‘bocaes’ [Ac]. ‘últimu aliendu del que muerre’ [Llg. Ay]. ‘fin d’una cosa’ [Llg]: Esos calcetos yá tán dando les boquiaes [Llg]. // Dar les aboquiaes ‘morrer’ [Cb (=dar les bocanaes)]. //Dar les boquiaes ‘agonizar, morrer’ [Lln (las boquiadas). Cñ]. //Dar las últimas boquiadas ‘tar morriendo’ [Tb]. ‘agonizar’ [Lln].
|
|
Cfr. boquexar. |
|
boquiar 📖: boquiar🏗️: NO ✍️: NO |
<aboquiar [Cl]. boquear [R. VCid].>(TEST)
|
|
|||
boquida, la* 📖: boquida🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><buquida [Cv].>(TEST)
|
Boquiada [Cv].
|
Cfr. boquexar. |
||
boquiella, la 📖: boquiella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">boquilla</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
||
boquín, el 📖: boquín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
boquíu, el 📖: boquíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>/aboquíos [Cb].>(TEST)
|
|
|||
borandela, la 📖: borandela🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><orandela [y Ll]. arandela [Ri].>(TEST)
|
|
|||
borbata, la 📖: borbata🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
borbicán, ana 📖: borbicán🔤: , ana 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ana |
Bobu, cente, torpe [Tor].
Podría tratase d’una variante non conseñada pero posible n’ast.
*<i class="della">bobalicán</i>, xunto a <i class="della">bobalicón</i>(TEST)
|
(cfr.), derivaos de bobu, a, o
|
(cfr.). |
||
“borbogar” 📖: “borbogar”🏗️: NO ✍️: SI |
Verbu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Y</i>(TEST)
|
qué desvergüenza es, y qué traza de medrar, estarse un grangero padre de familias, toda una mañana taramingando en cassa, borbogando, y haciendo computos si lloverá [Grangerías XVIII: 550]
|
El contestu paez qu’aconseya entender el verbu como ‘refun- fuñar, reburdiar’, quiciabes variante del ast. borbotar (cfr.) o gorgotar (cfr.) en referencia figurada al ruíu que fai l’agua al borbotar. |
||
borbolín, el 📖: borbolín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Granu pequeñu y aplanáu [Lr (i)].
|
** |
||
borbolla, la 📖: borbolla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Burbuya [Llg (i)].
Deverbal de *<i class="della">borbollar</i>, variante de <i class="della">borbullar</i>(TEST)
|
(cfr. borbollar & burbur).
|
|||
borbollar* 📖: borbollar*🏗️: SI ✍️: NO |
<borbullar [FCai]. abarbol.lar [PSil. Cn (F)].>(TEST)
|
Cast. burbujear [FCai]. Salir borbotones al ferver un líquidu [PSil]: Va una hora qu’abarbol.la l’agua [PSil]. Romper a fer- ver l’agua [Cn (F)]: Ta l’augua entamando a abarbol.lar [Cn (F)].
|
2. Balbucir, pronunciar farfullando [PSil]: Nun séi qué m’abarbol.lóu [PSil]. Ensin dulda la segunda parte del verbu, -bol.lar, continúa’l llat. BULLARE ‘ferver’ (EM; REW), verbu que tamién se conseña n’otres amestances como fervollar ‘ferver a borbotones’ (cfr.), encruz de FERUERE (OLD) y BULLARE. El primer componente bor- bien podría ser un elementu onomatopéyicu, por cuenta’l ruíu sordu del agua al ferver, lo que fai acordase del ast. bur- bús (cfr. burbur), o bien del continuador d’un posible BULLAS + BULLARE ‘ferver faciendo boles’ → *BULBULLARE > *BOL- BOLLAR > *borbollar (→ borbullar) → abarbollar (TA 243). La segunda aceición paez qu’ha suponese que nació d’un usu metafóricu de la primera (PE4: 25). |
||
borbotar 📖: borbotar🏗️: NO ✍️: NO |
<aborbotar [Ca (i)]. burbutar [Md].>(TEST)
|
Facer un ruíu particular l’ agua (al salir de la fonte, al ferver) [Tb].
|
2. Facer borbotos, amontonar la yerba [Ca (i)]. 3. Falar, dicir, articular pallabra, rechistar [Md]. Cfr. burbur & borbotu. L’aceición §3 podría amosar l’usu del verbu borbotar (cfr.) aplicáu a les pallabres que salen a bor- botones y faciendo un ruíu particular como’l del agua al salir de dalgún sitiu. |
||
borbotu, el 📖: borbotu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+borbutu [Sb]. +burbutu [Ll (DB)]. burbutu [Md]. burbuetu [DB]. gurbuetu [DB].>(TEST)
|
Cast. borbotón [Ll (DB)].
|
2. Saliente d’una superficie [Ll]. 3. Burraxu, burru de yerba [Sb], balagar de yerba seco [Ca (i)]. Burraxu con yerba ensin secar que s’abre llueu en prau pa que seque [DB]. 4. Aliendu [Md]. Del deverbal de borbotar (cfr.) o d’una formación dende *BǓRB-(cfr. burbur) cola amestanza del suf. dim. -ŎTTUS siguió ast. borbotu o burbuetu cola variante gorgotu (cfr.) y gurbuetu, d’u pudo iguase, llueu, el verbu borbotar y gorgotar (cfr.) agorgotar) ensin necesidá d’almitir un encruz ente borbollar y brotar como piensen Corominas-Pascual (DCECH s.v. borbo- lla). -ĪCULUS]. Dende borbotu n’amestanza col diminutivu -ǓLUS (LLAA 103) + -ĪNUS, o colos sos siguidores, xustifícase l’ast. burbutanín (cfr. borbutanín). |
|
|
borbutanín, el* 📖: borbutanín🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<burbutanín [Md].>(TEST)
|
Granín [Md]. Arzolín [Md].
|
Del ast. borbotu (cfr.) |
||
borceguí, {el} 📖: borceguí🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
<la purzuguía [Ri]. ////berduguises [Oc]. los borciguís [Tb]. los bordiguís [Tb]. burduguises [Oc]. burzuguís [Sm]. burzuguises [Sm (Oc)]. berduguises [Vd (Oc)]. porzobíes [Ac]. porzoguíes [Cp]. purzuguíes [Pz (Oc)]. borcéguis (<i class="della">sic</i>) [Tox]}.>(TEST)
|
Cast. borceguíes [Cp. Ac. Pz (Oc)]. Bota que llega más arriba del todiellu, abierta per delantre y atada per correes [Tor]. Antiguu calzáu de cueru [Tox]. Botes fuertes y bastes pa viaxes [Oc]. Ciertu calzáu güei desusáu [Qu. Tb]. Abarca con correes p’atar les calces [Ri]. Botes fuertes y bastes pa viaxar [Sm].
|
|
||
borda, la 📖: borda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">borda</i>(TEST)
|
del barcu [Xx (i)].
|
Términu marineru adautáu del fr. BORD (DCECH s.v. borde I). |
||
bordadora, la 📖: bordadora🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bordaora [Mi].>(TEST)
|
Cast. bordadora [Mi. Tb. Md]. Cfr. bordar 1.
|
|||
bordar 1 📖: bordar 1🏗️: NO ✍️: NO |
<burdiar [Mi].>(TEST)
|
Cast. bordar [Ac. Tb].
|
D’una pallabra d’aniciu xermánicu, BRUZDÔN, como suponen Corominas-Pascual d’u siguió’l verbu (DCECH s.v. bordar). En rellación etimolóxica ta’l deverbal borde 1 (cfr.) y bordáu (cfr.). Tamién bordadora (cfr.), con un masculín bien asitiáu en castellán (Martínez Meléndez 1995: 722). |
||
bordar 2* 📖: bordar 2*🏗️: SI ✍️: NO |
Cfr. <i class="della">borde</i>(TEST)
|
2.
|
|||
bordáu, el 📖: bordáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bordiáu [Ac].>(TEST)
|
Cast. bordado [Ac. Tb. Pzu]: Fízome un bordiáu mui guapu [Ac]. Cfr. bordar 1.
|
|||
borde, el 1 📖: borde🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Bordadura, llabor de relieve [Llu]. Deverbal de <i class="della">bordar</i>(TEST)
|
1(cfr.).
|
|||
borde, el 2 📖: borde🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Cast. <i class="della">borde</i>, oriella [Tb]. 2. Fendedura que se fai na parte de delantre de la madreña [Si]. 3. Paséu curtiu [Lln]: <i class="della">Dar</i>(TEST)
|
un borde, echar un borde [Lln].
|
D’una pallabra d’aniciu fráncicu, tresmitida dende’l fr. BORD ‘borde’, ‘reborde’ [REW; Reinhart (1946: 299); DCECH s.v. borde I; DEEH s.v. bord]. Dende equí foi posible facer el verbu bordiar (cfr.) y el compuestu esbordiar (cfr.). Un vieyu diminutivu de borde ye ast. bordiellu (cfr.). En rellación etimolóxica ta la espresión ast. a bordu ‘(tar, ir) na embarcación’ [Xx]. Sobro borde féxose tamién el verbu *bordar qu’apaez en compuestos como rebordar (cfr.), sebordar (cfr.) y tresbordar (cfr.), toos ellos con un prefixu continuador de RE-, SUB-, TRANS-. |
||
bordiar* 📖: bordiar*🏗️: SI ✍️: NO |
<burdiar [Md].>(TEST)
|
Arrodiar una cosa [Md]. Caminar pel borde [Md (/burdar ‘bordar’)].
|
Cfr. borde 2. |
||
bordiellu, el 📖: bordiellu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Borde d’una acera, escalera o piedra [Ca]: <i class="della">¡Qué trompazu di </i><i class="della">con</i>(TEST)
|
la roíya en el bordiellu d’una piedra! [Ca].
|
|
||
bordingues 📖: bordingues🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">A barcu vieyu bordingues nueves </i>“se llaman <i class="della">bordingues </i>unos palos nuevos que se ponen al trabés de largo a largo a los bar- cos viejos para reforzarlos” [Refranes (h 63)]. {Esti dichu re- coyíu por HN tresmítelu LC: “<i class="della">A</i>(TEST)
|
varco nuevo bordigas nuevas ‘el asturiano llama bordigas, palos nuevos que pone al través de largo a largo a los varcos viejos, para esforzarlos” [HN (LC)]}.
|
|
||
bordión, ona 📖: bordión🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ident class="della" level="1"></ident><bordiona [ByM]. burdión/ona [Tb].>(TEST)
|
|
cfr.), fr. bourdon ‘id’, cast. bor- dón ‘id’ (REW; DEEH s.v. borda). Esa mesma aplicación semán- tica vese nel diminutivu ast. de mula → muleta ‘mula pequeña’ axuste del sistema que llevó al refechu burru a asitiase se- mánticamente nel llugar que-y correspondiera a CABALLUS > caballu (que yá desaniciare a equus); con ello ast. caballu cua- simente desapaeció, pelo menos en delles fasteres del dominiu, del usu llingüísticu dexando nel so sitiu al ast. burru ‘caballu’. Pero llueu, serondamente, la presencia del castellanismu burru ‘pollín’ empobinaría a destremar nel ast. burru les aceiciones de ‘caballu’ y ‘pollín’ lo que lleva inxerío, otra vuelta, un nueu elementu d’inseguranza del sistema. Nun primer momentu paez que se dio l’enfotu en caltener dixebraos cast. burro ‘po- llín’ del ast. burru ‘caballu’ y asina l’ast. burru ‘caballu’ opo- níase al so diminutivu ast. burricu sinónimu d’ast. pollín. Pero ello nun yera fácil de caltener según avanzaba la castellaniza- ción, d’ehí que güei, en bona parte del dominiu ástur, ast. burru namái tenga un usu asemeyáu al cast. burro ‘pollín’. Cuestión destremada ye saber si en tou esti procesu fai falta contar col
llat. *BŪRICUS o BURRICUS ‘bourrique’, ‘petit cheval’ (EM; DLFAC) responsable, según opiniones autorizaes, de dellos re- sultaos románicos ente ellos cast. y port. borrico (REW s.v. bǔ- rrīcus ‘caballu pequeñu’, *bǔrriccus ‘mulu’; DEEH s.v. burrīcus, bǔricus ‘caballu pequeñu’; DCECH s.v. borrico [< BǓRRĪCUS]). Si se xustifica partir de *BǓRRĪCCUS ye claro que sedría almisible tamién l’ast. borricu → burricu y, entós, ast. burru, port. burro, cast. burro podríen ser formes regresives ensin nece- sidá de la llarga esplicación anotada más arriba. Pero la llarga esplicación nun dexa de tener sentíu darréu qu’ast. burreñu ‘cría de caballar y d’un asnal’ paez xustificase tamién como deriváu de BURDO, -ONIS ( > bordón → borrón → burrón → burru + suf. -eñu) con valor diminutivu como ast. carreña equivalente del ast. carriella. De la mesma manera, el corres- pondiente femenín analóxicu de burru → burra amás de sig- nificar güei ‘yegua’ y ‘pollina’ hebo significar primero *‘mula’ porque entá nestos díes se conseña’l so diminutivu muleta col doble significáu de ‘mula pequeña’ → ‘cayáu pa encontase’. |
||
“bordón” 📖: “bordón”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pente medies de la documentación na acei- ción de ‘bastón’, ‘muleta’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">una</i>(TEST)
|
figura de angele que tenja bordon ennas manos 1285 [DCO-III/138]
|
|
Cfr. bordión, -ona. |
|
bordonéu, el* 📖: bordonéu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bordoneo [Ay].>(TEST)
|
Como zumbíu de munches abeyes cuando aburia la calor [Ay].
|
Deverbal de *bordonear verbu fechu sobro *BŬRDO, {-ONIS} ‘abeyón’ (REW) > *bordón, asitiáu n’it. bordone, fr. bourdon ‘moscón, abeyón’, cast. bordón ‘cuerda que suena baxo’ (DEEH). Corominas-Pascual rellacionen el verbu col cast. bor- dón ‘bastón’ (DCECH s.v. bordón). |
||
bordu 📖: bordu🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. borde.
|
|||
“boredal” 📖: “boredal”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu namái conocíu pela documentación y, quiciabes, pela toponimia (TA 603):
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">esta</i>(TEST)
|
tierra iaz en tal termino entre el boredal ye el pielago
|
|
del llat. BOREĀLIS ‘septentrional’ (EM; ABF) anque con una -d- epentética siguiendo’l modelu de los coleutivos en -ĒTUM que, a vegaes, acueyen una nueva incrementación sufixal en -ALE dando llugar a realización romániques del tipu -edal. |
|
boréu, el 📖: boréu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<buréu [Md. PSil]. bureo [Ay].>(TEST)
|
Baturiciu [Md]. Murmullu ente muncha xente [Pa]. Xaréu [Lln], xuerga [Ay]. Diversión, fiesta [PSil]: Hai muitu buréu [PSil]: Anduvienon toul día de buréu [PSil].
|
Podría ser un términu con aniciu nel fr. BUREAU que, según Corominas-Pascual, entá alitaría nel cast. entrar en bureo ‘discutir’ (DCECH s.v. bureo). Con too podría nun tar alloñao d’un deverbal del ast. *borear → boriar (cfr.) por cuenta l’averamientu fónicu, y en parte tamién semánticu. |
||
boriada, la 📖: boriada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<boriá [JH]. goriada [DA].>(TEST)
|
Golpe de tormenta [Mont. CC]. 2. Galmiada, reblagu [JH]. 3. Emburrión [GP]. Trompazu [V1830]. “Lo mismo que solfión” [GP a. 1788]. Cast. baquetazo [JH]. 4. Bofetada, guantada [Lln]. 5. Cayida, llombada [JS]. Cayida d’una persona al suelu [DA]. 5. “Contratiempo, rodeo, extravío” [R]. “Contratiempo, pérdida, extravío, caída” [AGO]. Verdá ye q’á min anuiche/me ponxo d’unes voriades [El Caballo 89]
|
|
cfr.), algamáu dende’l grecismu en llat. BOREĀS ‘aire del norte’ (EM) términu bien representáu nes llingües romániques (REW). Entendemos qu’una boriada nun sedría, orixinariamente, otro qu’un sinónimu de nortiada → ‘mal tiempu’. Nun se niega que’l restu de les aceiciones nun puedan entendese nel mesmu sen pues podríamos tar delantre d’un desendolque semánticu con aplicaciones figuraes que, pela so parte, acaben xustificando dellos usos de boriar (cfr.) rellacionaes cola idea de ‘reñer’, etc. Otros términos rellacionables sedríen ast. boriador (cfr.), boriadura (cfr.). Desconocemos n’ast. el términu borriera ‘dichter Nebel’ que da Meyer-Lübke como ast. y arag. (REW s.v. boreas). |
|
boriador, ora 📖: boriador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
Que <i class="della">boria</i>(TEST)
|
bien y ye amigu de boriar [JH]: Ye un boriador terrible [JH].
|
Cfr. boriar. |
||
boriadura, la 📖: boriadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">boriar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. boriar. |
||
boriar 📖: boriar🏗️: NO ✍️: NO |
<abouriar [Vd]. burear [Cv]. buriar [Cv]. {Dame la impresión que <i class="della">bourniar </i>‘falar, reñer o llamar a daquién a voces’ (= <i class="della">dar </i><i class="della">bouridas</i>: <i class="della">¿Nun ois cúmu bourea?</i>) [Cv], podría ser un tracamundiu de trescripción del responsable de la edición póstuma de la obra de Manuel Menéndez García [Cv], por
*<i class="della">bouriar</i>(TEST)
|
posible variante de los constataos burear, buriar y
|
abouriar}.> Caleyar, andar de casa en casa, metiéndose per toes partes [Cv]. Entrometese, revolver o rexistrar en dalgún sitiu [Cv]. |
|
|
borida, la* 📖: borida🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bourida [Cv]. /////maurida [PSil].>(TEST)
|
Bramíu, muxíu fuerte de la vaca o del güe [Cv]. Bramíu per- grande [PSil]. 2. Vozarrón [Cv]. 3. Protesta desaxerada d’una
|
|
||
boriza, la 📖: boriza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
borizal, el 📖: borizal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
borizu, el 📖: borizu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Especie de miyu o panizu pequeñu que se da ente’l maíz y les berces [Pm]: <i class="della">El</i>(TEST)
|
maizal llenóse de borizos [Pm].
|
|
||
borle, el 📖: borle🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
borlla, la 📖: borlla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><borla [Tb].>(TEST)
|
Cast. borla [Tb]. Adornu fechu con flecos de llana o seda, axuntaos percima, emplegáu como remate de cinta o cordón [Lln].
|
|
cual como aniciu del cast. borla pues prefieren una rellación col gall. y port. borlar (DCECH s.v. borla). |
|
bornar 📖: bornar🏗️: NO ✍️: NO |
<bornear [VCid].>(TEST)
|
Torcese la madera [Cn]. 2. Da-y a la bola el movimientu de rotación afayadizu nel xuegu de los bolos [VCid].
|
|
||
bornáu, el 📖: bornáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. borronáu.
|
|||
boronal, {el} 📖: boronal🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
(TEST)
|
Tierra de maíz [Ay (i)].
|
Cfr. boroña 1. |
||
boronchu, el 📖: boronchu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<boroncho [Os].>(TEST)
|
Torta de boroña, más pequeña que la borona, cocida nel fornu de la cocina [Os]. Boroña pequeña y preñada de chorizu, tocín y xamón [Pa (= boronzu preñáu)].
|
2. Persona ruin [Os]. Cfr. boroña. |
||
boronerón, ona 📖: boronerón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Que-y presta muncho la torta de <i class="della">borona</i>(TEST)
|
[Os].
|
Deriváu del ast. borona (cfr. boroña). |
||
boroniegu, a, o* 📖: boroniegu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+boronigu [Ay].>(TEST)
|
Aficionáu a la borona [Ay].
|
Cfr. boroña. |
||
boronzu, el 📖: boronzu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Productu pa embutir na morciella [Am]. //<i class="della">Boronzu</i>(TEST)
|
preñáu ‘boroña pequeña y preñada de chorizu, tocín y xamón’ [Pa (= boronchu)].
|
Cfr. boroña. |
||
boroña, la 1 📖: boroña🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<boroña [LV. y Lln (Cg). Cl. Cb. Vv, GP. Cp. Cr. Ac. Sg. Llg. Sr. Ca. y Sm (<i class="della">sic</i>). Gr. Cd. Pr. Ce. Vd (<i class="della">sic</i>). JH. R. DA]. broña [y Sm (<i class="della">sic</i>)]. /////borona [y Lln. Pa (pero <i class="della">boroñón</i>). Cg. Sb. Ay. Ri. Qu. Tb. y Sm. Pzu. An. Oc. /Eo. PCastro/].>(TEST)
|
Pan de maíz [LV. Lln. Pa. Cb. Cg. GP. Cp. Cr. Ac. Llg. Sr. Sb. Ca. Ay. Ll. Ay. Ri. Qu. Tb. Sm. Pzu. An. Gr. Cd. Pr. Ce. Oc. /Eo. PCastro/]. V1830. JH. R. DA]. Cast. borona [Os. Cl. Vd]. Torta grande y allargada de pan de maíz [Ll (/+borunu ‘torta pequeña y gruesa de maíz’)]. 2. Maíz [Ay. Ll]. //Borona de llar ‘borona que se cuez nes áscuares, non al fornu, enriba’l llar y debaxo de la ceniza llueu d’apagáu’l fueu de lleña’ [Lln]. //Borona preñada ‘borona rellena con tocín, chorizu morciella y xamón’ [Lln]. //Borona preñá ‘pan de maíz cocío con chorizu y tocín dientro’ [Pb]. //Boroña preñá ‘boroña rellena de tocín, xamón, chorizu y güevos cocíos’ [Llg]. //Boroña preñada ‘id’ [LV. DA]. //Char la boroña ‘fornicar’ [Llg]. //Ser com’una borona ‘ser blandengue’ [Pa]. //Tar la tierra cumu la boroña ‘tar la tierra fácil de trabayar’ [Pr]. ///Alábate boroña que no hay quien te coma ye espresión pa reprender a quien fai allabanza de sí [CyN (Recuerdos)]. Empondérate boroña, que nun hai quien te coma dizse cuando dalgún apondera a otru o a sí mesmu ensin razón pa ello [Sg]. Zamploña, zamploña, vamos pa Roma, tu por pan y yo por borona [Vv. Vigón (Folk)]. A falta de pan bona ya la boroña [Sm]. A falta de pan, boroña ‘hai que se contentar colo que se tien anque seya poco’ [LBlanco] equival al cast. a falta de pan buenas son tortas [Llg]. Boroña de bona seda [CyN (Recuerdos)]. Boroña, boroña cun ello y boroña pa cumello [Fabriciano]. A borona duru diente agudu [Cl (LC)]. Estás un bon camastrón, non quies ñunca la boroña, pa que te apurran panchón [CyN (Recuerdos)]. Demónganos lleve, Xuan, si meyor que la boroña non quies de la fisga el pan [CyN (Recuerdos)]. aunque la harina para este panchón, que ya es medio fariello, mejor es remolerla con el grano de panizo y de centeno juntamente para hacer buena borona a la gente de casa [Grangerías XVIII: 804]
|
|
niciu célticu pues en bretón bron ‘pan’ (REW 1328), que qui- ciabes xustifique una forma básica célt. *BORUNA hermana del llat. far ‘especie de trigu’ (DEEH) y nun sé si averada a *brumo- ‘gaviella de trigu’ (TLG 35). En tou casu les variantes fóniques asturianes arriba indicaes amuésennos delles coses: a) que l’ast. ha partir etimolóxicamente del correspondiente grupu llat. -NN-(GHLA §4.5.2) lo que paez dir a la escontra de llingües qu’esixen partir de -N- como paez ser el casu del cast. borona ‘miyu’, ‘pan de maíz’, gall. boroa ‘pan de miyu’, port. d. broa ‘pan de maíz’ (Hubschmid 1960: 127-149); b) que’l resultáu [-n-] que se conseña en dellos sitios norte-orientales onde se-
dría d’aguardar [ɲ] podría ser niciu del influxu castellanizante de borona; c) que niciu de que pue ser influxu foranu ye la
doble posibilidá que se recueye en delles d’eses zones como Lln, Pa (con borona pero boroñu); d) que la posibilidá de re- sultáu [ɲ] na fastera sureño-occidental (Sm. Vd) xunto a [n] autóctona ha debese a un influxu del esquema (autóctonu cana
/ cast. y ast. n-oriental caña). Delles d’estes contradicciones puen alvertise tamién nos derivaos de boroña-borona, espe- cialmente nos verbales esboroñar (cfr.) - esboronar, esmoro- ñar (cfr.) - esmoronar. Sol ast. boroña féxose tamién el verbu aboroñar (cfr.) y l’abondativu en -ALIS > -al, ast. boronal (cfr.) aplicáu a la tierra que produz borona. Una creación analóxica masculina tenémosla nel ast. boroñu (cfr.) que tamién almite usos axetivos (cfr. boroñu, a, o). Dende’l responsable del ast. boroñu con una incrementación en -UNC(Ǔ)LUS hebo siguir ast. boronchu (como de FURUNCULUS > fronchu) y boronzu (cfr.). Lo mesmo ha dicise de la variante borona d’u se fexo l’itera- tivu boroniegu (cfr.); tamién de boronu (o borona) → boro- neru ‘que-y presta la borona’ → boronerón (cfr.). Dende boroñu, boroña féxose’l verbu aboroñar (cfr.) y *emboroñar güei conocíu pel participiu emboroñáu, ada, ao (cfr.). |
|
boroña, la 2 📖: boroña🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Mariscu asemeyáu a la ñocla pero mayor (“se llama también
<i class="della">ñocla</i>”) [Llu]. Cfr. <i class="della">burón</i>(TEST)
|
1.
|
|||
boroñón, ona 📖: boroñón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<boronón [Ay].>(TEST)
|
De la cualidá de la boroña [JH].
|
2. Que come muncha boroña [JH]. 3. Blanda, poco fuerte pa trabayar (una persona) [Pa. JH]. De poca consistencia [Cb. Cñ. Cp. Ce]. Gorda y blanda (una persona) [Sr. Pr]. Fofu [Cb. Cñ. Pr], floxu, plasmáu [Ay]. 4. D’estatura baxa y achatada [Cb]. 5. Apocada, curtia (una persona) [Cp. Sr]. Aum. de boroñu (cfr.). |
||
boroñón, el 1 📖: boroñón🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<boronón [Ay].>(TEST)
|
|
|||
boroñón, el 2 📖: boroñón🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Cancer pagurus, </i>ñocla [Llu, Av (PPAC)]. Ñocla [Cñ {Abulta daqué daqué discutible la identificación con <i class="della">pelosa,</i>(TEST)
|
cangrejo, si nos atenemos a los datos de Barriuso (PPAC)}].
|
|
||
boroñu, a, o 📖: boroñu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Toscu, fatu [Ca]: <i class="della">Con</i>(TEST)
|
esi boroñu pocu vas a poer facer [Ca].
|
|
||
boroñu, el 📖: boroñu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><boronu, el [LV. Pb. Lln]. borono (<i class="della">sic</i>) [Villah]. +borunu [Ay. Ll]. +burunu [Llg. Ay. Ri].>(TEST)
|
///
|
|
||
borra, la 📖: borra🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Llana basto [Tb] colo que se rellenen los colchones [Llg]: <i class="della">La </i><i class="della">borra</i>(TEST)
|
val pa faer colchones [Tb]. 2. Pelusa de la llana que s’escolmena [Ay]. 3. Magaya, puxarra de mayar la mazana al facer sidra [Cb. Cñ. Ay. Ll (i). Mi. Ll (VB)]. Fieces, posu de los líquidos [JH]. Posos de la sidra nos toneles [Ac]. Residuos revueltos y turbios, especialmente del aceite [Ac]. Impureces y fieces del vinu asitiaes nel fondu de les pipes [Cn (V)]. Posos que queden en colador llueu de sirvío’l café [Ri. Qu]. Restos del café [Lln. Tb. An. Arm] o de ferver la mantega [Pr]. Restos (de carbón, de café) qu’entá puen aprovechase daqué [Lln]. Restos de pexes entremecíos con salváu pa macizar o sirvir de cebu al pescar [Xx]. Morgazu de la sidra que s’alluga na parte d’arriba de la pipa cuando cuez la mazana mayao [Tb]. 4. Montón de madera desmenuzao pol tiempu y la carcoma que va allugándose nel fondu de los tueros afuracaos de los árboles más vieyos [Ll]. 5. Residuu de quemar dalguna cosa [Cp. Cr]. Restu que queda al quemar un borrón [Llg]. Ceniza de los borrones [Ac. Ll]. 6. Yerba rumiao, rumiayu que s’atopa nel vientre d’un animal al matalu [Ar]. 7. Cosa inútil [AGO]. 8. Fonte de ruin manantial [Bab]. 9. Oveya pequeña, de curtiu tiempu [Os. VCid]. Oveya de dos años [Ar]. 10. Voz pa llamar a la oveya de curtiu tiempu [Os]. //-es ‘posos y residuos que queden al colar el café’ [Ca]. ‘sedimentu qu’apaez al cocer la mantega’ [Ca]. //Como borra ‘abondo’ [Xx. Cñ. Llg]. ‘a montones’ [LC]: Hai chicharru como borra [Xx]. //Tar la tierra como borra ‘tar la tierra persuelto y suave’ [Tox]
|
|
Del llat. serondu BURRA, -AE ‘llana basto’ (EM), quiciabes d’aniciu célticu (TLG 36; DLG s.v. burro-; Hubschmid 1960: 127-149), términu con continuadores románicos (REW) ya hispánicos (DEEH; DCECH s.v. borra). Semánticamente ye fácil alvertir l’aplicación figurada de borra a coses desechables o que se refuguen y que, como la llana basto, son espreciatibles, de poca utilidá, ruines ya abondoses. El significáu de ‘oveya’ entiéndese por revestise de borra o llana, de ruina calidá, el cuerpu del animal; quiciabes por ello l’ast. y otres llingües xeneralizaron un diminutivu en -ĬCA responsable de la voz ast. borrega (DCECH s.v. borrego) aniciu tamién de la formación analóxica masc. borregu (cfr.), tamién con xeneralización axetiva y nominal. La esplicación dende BURRA paez más afayadiza que la que propón Meyer-Lübke cuando parte del llat. BǓRRUS ‘colloráu’ que tamién entiende nel orixe del verbu aborregar (REW) y emborregar (cfr.). Dende’l llat. BURRA (EM) o del so siguidor ast. borra ‘llana basto’ siguió ast. burreru, a 2 (cfr.) y el dim. burreta. Una creación analóxica masculina del ast. borra → borrona tenémosla nel aumentativu ast. de *borru → borrón (cfr.) que ye lo que xustifica l’aceición §4 que vemos enriba onde’l fumu fechu pola quema asemeya la borra del animal y acaba dando nome al mesmu montón de morgazu que fai’l fumu o borrón y, quiciabes, al dim. burretu 2 (cfr.) asociáu al llanar coles allories. Otru diminutivu de burru sedría burricu con un posterior aumentativu burricón 2 (cfr.) con incidencia fitonímica. De toes maneres nun ha escaecese la posibilidá d’influencia exercida pol responsable del ast. borraya, borrayu (cfr.). A la vera de la xeneralización aumentativa tenemos la correspondiente diminutiva, agora masculina y femenina, borrín (cfr.) y borrina ‘niebla’ (cfr.) que tamién, como’l fumu, recuerden la borra. Sobro borrón (cfr.) y borrona féxose’l verbu ast. aborronar (cfr.) y, al empar, sobro borrín, borrina → ast. aborrinar (cfr.) anque agora en referencia a la niebla. De la referencia al morgazu de delles yerbes pudo facese l’abondativu pl. en -ĒTA como vemos en |
|
borrachada, la 📖: borrachada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">borrachada,</b>(TEST)
|
la Borrachera [JH].
|
Cfr. borrachu. |
||
borrachera, la 📖: borrachera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<borratsera [Qu].>(TEST)
|
Borrachera [Xral].
|
Cfr. borrachu. |
||
borrachería, la 📖: borrachería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
</b>(TEST)
|
Borrachera [JH].
|
Cfr. borrachu. |
||
borrachín, el 📖: borrachín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<burrachín [y Tb. ySm. Cn. Cv. Ce]. ////borrachinos [Pr. /Eo/. DA].>(TEST)
|
Dim. de borrachu. 2. Bizcochu empapáu nun líquidu a mou d’almibre [Cb. Cñ. Ac. Ay. Tb. Sm. JH]. Postres fechos con migues de pan, güevu, lleche, zucre [Sb. Pr]. Postre fechu de migues de pan moyaes en vinu blanco llueu rebozáu y fritu [Ri]. Un dulce fechu con miga de pan, güevu, zucre, cocíu en vinu blanco [Tb. Sm]. 3. Arbutus unedo, cast. madroño [Cd. Ce (LLAA 27). PSil. Oc. Cn (Fuchasqueiru)]. Árbol montés que da unes bolines redondes y encarnaes [Lln]. Cast. madroño [/Eo/]. Una planta [Ay]. 4. Frutu del madroñero o madroño [Vd. Tb. Sm. Cd. Ce. Cv. Tox. Oc. DA. R]. {Probablemente} cast. madroño [Lln]. Frutu del “arándano o fresa silvestre” (sic) [Llu]. Frutu del borrachinal [Ri. Qu]. Frutu de la planta llamada borrachín [Ay]. //Los borrachinos ‘postre fechu con pan rallao, güevos y zucre que, amasaos, fríinse en porciones que, llueu, cuecen en vinu blanco y zucre’ [Llg. Tb]. //Borrachines “morotes de herbedo” [R].
|
|
Cfr. borrachu 1. |
|
borrachinal, el 📖: borrachinal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<borrachinal [Lln]. burrachinal [y Sm].>(TEST)
|
Arbutus unedo, cast. madroño [CP (B). Ri. Md (LLAA 28)]. Madroño [Ac. Sm]. Arbustu que produz borrachinos [Lln. Tb]. Arbustu de tamañu medianu con frutu de perbón sabor y mui asemeyáu a les freses [Qu]. Cfr. borrachu 1.
|
|||
borrachineru, el* 📖: borrachineru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<borrachineiru [Cn. Oc].>(TEST)
|
Arbutus unedo, cast. madroño [Cn].
|
2. Frutu del borrachín [Oc]. Cfr. borrachu 1. |
||
borrachu, a, o 📖: borrachu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<borratsu [Qu]. +borrochu [y Sr. y Sb]. +burrechu [Ri].>(TEST)
|
Bebíu, afectáu pol alcohol, moñu [Cl. Ac. Sb. Ay. Ri. Qu. Tb. Xral]. 2. Empapáu [Cl] de líquidu (un postre) [Tb]. ///El neñu y el borrachu dicen lo que traen en papu [LC].
|
|
Cfr. borrachu 1. |
|
borrachu, el 1 📖: borrachu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Cast. <i class="della">madroño </i>[Cp. Oumente (Cruce)]. 2. Persona bebida [Xral]. //-<i class="della">os </i>‘<i class="della">Arbutus unedo</i>, cast. <i class="della">madroño’ </i>[Oc (= borrachín)].
Per un llau en <i class="della">borrachu</i>, axetivu o nome, conflúi una aceición fondera de ‘bebíu’, ‘coles consecuencies de beber bebida alcohólico’ talmente como vemos equí y en <i class="della">borrachu,</i>(TEST)
|
a, o (cfr.) onde tamién ye posible una referencia al dulce que s’atopa bañáu n’almibre. Per otru llau nel nome vemos una referencia fitonímica pernidia, de xuru motivada pol color encarnao qu’avera’l bebíu col cromatismu del frutu conocíu como Arbutus unedo (DCECH s.v. borracho). Asina sedría de lo más razonable partir d’un deriváu del llat. burrus ‘colloráu’,
|
|
*BURRAGINEM, l’acusativu de *burrago, aginis ‘cast. borraja’. Pero, ye perclaro, de *BURRAGINEM nun pue siguir [tS] n’ast. polo que se propón darréu que borrachu podría ser un préstamu incorporáu dende dalguna llingua como’l port. borragem, cat. borratja, oc. borrage, fr. bourrache. Al nuesu |
|
borrachu, el 2 📖: borrachu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
(TEST)
|
|
|||
borrador, el 📖: borrador🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Goma de borrar [Xral].
<ident class="della" level="1"></ident>Posible castellanismu modernu en rellación con <i class="della">borrar</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
borradura, la 📖: borradura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Aición y efeutu de <i class="della">borrar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. borrar. |
||
borrafa, la 📖: borrafa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><bufarra [Ri. Qu. Tb]. buh.arra [Lln].>(TEST)
|
|
|||
borrar 📖: borrar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">borrar</i>(TEST)
|
[Xral]. 2. Dar la primera reya col aráu, ensin el sechoriu, al restroxu o faza de llabor [JH]. //-se ‘dase de baxa nuna agrupación o sociedá’ [Xx]. //Tirar a borrar ‘tirar la bola pa facer más puntos que los demás (nel xuegu los bolos)’ [PSil].
|
|
cfr.) con caste- llanización fónica nel oriente d’Asturies. Un encruz del ast. esborrar con aborronar (cfr.) dio como resultáu ast. esborro- nar (cfr.), fónicamente averáu a aborronar, semánticamente a esborrar. Dende esborrar foi posible una formación diminu- tivo-iterativa, esburricar (cfr.) como comer → comicar. |
|
borraxa, la 📖: borraxa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///borraguia [Mo (LLAA 28)]. ///borraja [y Mo (LLAA 28). R].>(TEST)
|
Borago officinalis, cast. borraja [Qu]. Borraja [Mo (LLAA 28)]. Planta herbácea de tallu güecu, velludu y ramosu, que miedra nos praos, y con flores, qu’al salir son cárdenes y llueu pasen a blanques y azules; ye emoliente y sudorífica y con ella fáense conserves [R].
|
Del cat. BORRAJA (meyor que dende la variante borratja) siguió ast. borraxa, cast. borraja (DCECH s.v. borraja). Un castellanismu modernu n’ast. lleva una realización en [-x-]. De les dificultaes d’adautación de l’antigua velar castellana n’ast. da cuenta la espresión de Morcín con [-γj-], como tamién s’alvierte n’exemplos como cast. Jamín → Gamín, etc. (GHLA 182). Dende la variante catalana BORRATJA podría partise, quiciabes, pa xustificar tola familia del ast. borrachu, a, o (cfr.) pente medies del castellán. Frente al cat. BORRATJA → borrachu, etc.; cat. BORRAJA > ast. borraxa entá podríamos contraponer otru procesu que da anuncia d’un deriváu autóctonu ast. del dim. del llat. BURRA ‘llana basto’ + -ACULA > ast. borraya (cfr.) → borrayu (cfr.). |
||
borraya, la* 📖: borraya🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<burraya [Cp].>(TEST)
|
Conxuntu d’áscuares y ceniza [Cp].
|
|
Cfr. borrayu. |
|
borrayu, el 📖: borrayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<borrachu [Tb, As (Oc). Cruce. Vg]. burrachu [As]. burrayu [An. Oc. Arm]. +burreyu [Mi. Ll. Ri]. //borrallo [Mar].>(TEST)
|
Brasa [Cn (F)], rescaldu del fornu [Vd. Cruce. SCiprián]: Tovía quedaban los borrayos de la foguera [Cn (F)]. Brasa [Tb, As (Oc). Oc]. Rescaldu [Vg] menudu resguardáu pola ceniza que suel recoyese a un llau del fornu o de la cocina [An]: Tustamos las castañas nel burrayu [An]. 2. Cenices [Tb, As (Oc). Oc] especialmente del fornu [As]. Ceniza y otros restos del fornu o de la cocina [Mar]. 3. Broza menudo que s’alluga alredor del fueu pa que caltenga’l rescaldu [Arm]. 4. Morgazu, mundicia [Ri]. 5. Porquería, fruta o llegume que fai mal a la salú [Ll]. 6. Fruta verde [Mi].
|
Partimos de la hipótesis: a) de que la pallabra responsable del ast. borrayu ha xustificase dende un étimu en LJ, C’L, G’L p’asina xustificar les variantes fóniques anotaes enriba (GHLA → *BORRACULA anque semánticamente non siempre sía fácil dixebrar tolos aspeutos y a vegaes pudiéremos inclinanos pola propuesta contraria. Nesi sen nun ye d’estrañar que se dea rellación ente ‘ceniza’ y ‘áscuares’ y que sía posible dende l’aumentativu de borra → borrona y dende l’analó- xicu de *borru → borrón iguar un verbu aborronar colo que la etimoloxía d’esti verbu (y términos rellacionables) alcon- traría una xustificación na amestanza d’influencies del llat. BURRA (> ast. borra) cola llarga familia del llat. (COM)BURERE (→ ast. aburiar, etc.), yá alvertíu (cfr. borra), onde quiciabes, nun seya imposible almitir dalgún influxu alloñáu del llat. BOREAS (TA 660). |
|
|
borrea, la 📖: borrea🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Yerba verde [Vbable. AGO]. Cfr. borra.
|
|||
borrega, la 📖: borrega🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Oveya [Os]. Oveya nueva [Tor]. Oveya ente dos y tres años [VCid (= borra)]. 2. Balagar pequeñu de yerba [Tox. Oc].
//<i class="della">Echar</i>(TEST)
|
una borrega ‘ayudar el pasaxeru a otru a llevantase o a desatascar el carru’ [Bard]. //Jeringar (sic) la borrega ‘insistir una y otra vez en daqué’ [Lln].
|
D’un posible deriváu del ast. borra (cfr.); d’ehí pudo surdir el correspondiente masculín borregu (cfr.); tamién los usos axetivos, borregu, a, o (cfr.) asina como’l deriváu borregueru (cfr.). De toes maneres llat. BURRUS, -A, -UM ‘encarnáu’ en referencia a un tipu d’oveya carauterizada pel so color como paez deducise d’un testu portugués de 1510 onde borrego ‘de color ceniza’, ‘encarnáu’ apaez en contraposición cordeiros boregos a cabritos ou leitons (DELP s.v. borrego). Na aceición §2 pue tratase d’una nidia metáfora que fai comparanza del balagar pequeñu col tamañu reducíu d’una oveya o d’un borregu. Nesti puntu ha pescanciase que se trata d’una comparanza animal asemeyada a la que se fai ente’l montón pequeñu de yerba col burru (cfr.), o col so diminutivu burraxu (cfr.) quiciabes con daqué contaminación fónica por cuenta’l vocalismu átonu qu’empobina a tracamundiar les átones. Un coleutivu de borrega, borregu ye l’ast. borregada (cfr.). |
||
borregada, la 📖: borregada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<burregada [Sm].>(TEST)
|
Xunta o banquete en que’l corderu ye’l platu principal [Tb. Sm]. Cfr. borrega.
|
|||
borregu, a, o 📖: borregu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<burregu [Md].>(TEST)
|
Torpe (una persona) [Ac]. Fatu [Ay]. Inorante [Md].
|
Cfr. borrega. Un usu llingüísticu peyorativu en que se da al insultáu’l nome propiu d’un animal como la oveya. |
||
borregu, el 📖: borregu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<burregu [Cv].>(TEST)
|
Cast. borrego [An]: Tien poucos borregos [An]. Corderu pequeñu [Ac]. Corderu mayor [Mar]. Corderu ente dos y tres años [VCid ]. 2. Balagar pequeñu de yerba [Pb] que se fai en prau pa desfacelu y ponelu a secar cuando caliente’l sol [Ac. An. Cv]. Montón de yerba, más pequeñu que’l balagar y que la facina (faise cuando la yerba nun ta del too seco) [Cn (F)]: Vamos fer unos cuantos borregos de yerba pa que nun la garre’l relente [Cn (F)]. 3. Ayuda momentánea, principalmente na era, sustituyendo a otru nel trabayu [Llomb]. Sustitución voluntaria y momentánea de dalgún de los cuatro individuos que s’axunten nuna cuadriella garrotiando la mies [Vg]. //Ser un borregu ‘comportase como una oveya’ [Ac].
|
|
||
borregueru, a, o* 📖: borregueru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><burregueiru/-era [Md].>(TEST)
|
Cast. borreguero. [Md].
|
Cfr. borrega. |
||
borrical 📖: borrical🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">rocinal</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. burricu. |
||
borriera, la* 📖: borriera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
borrín, el 📖: borrín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><burrín [Ar]. gurrín [Llv].>(TEST)
|
Nublina [Cb. Po. Llv. Sb. Ca. Ar]. 2. Secreción del quimu de la oveya, vaca, etc. [Ar].///
|
|||
borrina, la 📖: borrina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><borriña [JH (Gramática)].>(TEST)
|
Dim. de borra. 2. Niebla [Rs. Cb. Cp. Bi. Llg. Sr. Pr. JH]. Niebla que sal del mar [LV. DA. R]. Niebla, niebla nel mar [Xx]. Niebla baxo [Pa]. Niebla trupo y lliento [Cg]. 3. Tierra quemao [JH].///
|
del llat. BORINUS, -A, -UM ‘sep- tentrional’ (DLFAC), axetivu del llat. boreas ‘aire del norte’ (ABF). Más enguedeyoso sedría acoyer la suxerencia de Xove- llanos que parte de PRUINA [Xo (Apuntamiento 314). En tou casu, nun nos abulta rellacionable cola familia de borrasca (Dworkin 2012: 145) pol alloñamientu semánticu. Una for- mación analóxica masculina de borrina ye ast. borrín (cfr.). Sobro borrín, borrina fórmense l’abondativu en -ŌSUS, -A, -UM, borrinosu (cfr.). De la mesma manera borrinada ye un abondativu o coleutivu en -ATA > -ada. Una formación verbal compuesta ye ast. emborrinar (cfr.), col so deverbal emborri- nada (cfr.), y la compuesta desemborrinar (cfr.). |
||
borrinada, la* 📖: borrinada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<borriná [LC]. ////borrinaes [JH].>(TEST)
|
Niebles, nublines [JH]. ///Si tres del agua vien la borriná, la bondá del tiempu ta asegurá [LC]. Tantes borrinaes en marzu tantes xelaes en mayu [LC].
|
Cfr. borrina. |
||
borrinosu, a, o 📖: borrinosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Con borrina, con niebla [Sr].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">en</i>(TEST)
|
los días borrinosos [Grangerías XVIII: 858] Cfr. borrina.
|
|||
borriqueru 📖: borriqueru🏗️: NO ✍️: NO |
//<i class="della">Cardu</i>(TEST)
|
borriqueru ‘variedá de cardu’ [Pa]. //Ser como un cardu borriqueru ‘ser de tratu foscu’ [Sr].
|
Cfr. burru. |
||
borriquete, el 📖: borriquete🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Palu de la lancha usáu en vez del palu mayor o del trinquete y del de cebadera [JH].2. Vela utilizable nel palu de proa, menor que’l trinquete [Cñ (Barriuso: barcos 223)]. //<i class="della">Palo</i>(TEST)
|
de borriquete ‘mástil pequeñu que sustituye al palu del trinquete [Cñ (Barriuso: barcos 218)].
|
Cfr. burru. |
||
borrón, el 📖: borrón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<burrón [Sm. Sl. Cv. Oc].>(TEST)
|
Foguera pequeña con fumu [Ti].
|
Foguera [Ti. Tox] ensin llama [Vd (Can)]. Foguera fecha col matu o morgazu en prau o en monte; la ceniza emplégase p’abonar les tierres [Lln]. Fueyes y brases pa cocer la borona [Ay]. Montón de broza vexetal [Llg] pa quemar [Lln]. Montón de raíces, morgazu, tapinos que se quema nes tierres pa llimpiales [LV. Lln. Cp. Cñ. GP. Cr. Ac. Sr (= forniellu). Sb. Ay. Ll. Ri. Tb. Sm. Cn. Gr. Cd. Pr. Pr (Cv). Sl. Cv. Vd. Oc. /Eo/. DA. R. JH]. 2. Sitiu d’un prau o d’una tierra onde se quemó morgazu [Tb]. Círculu negru que dexa la foguera [Tox]. Restos de la foguera que quemó’l restroxu [Cp. Qu. Tb. JH]. 3. Cualquier montón de daqué [Llg]: Tien un borrón de perres [Llg]. 4. Fervederu [Sm]. 5. Espluma de la lleche [Ar]. 6. Mancha de tinta [Llu. Ay. Tb. R]. Mancha [Ac]. //De borrón ‘(tipu de mazana) montesa’ [Sd]. ‘(tipu de mazanes) de sidra, de sabor especial’ [Ct]. ‘(tipu de mazanes) dulces y fariñones, de forma atartallada o aplastada’ [Pz]. //Borrón y cuenta nueva ‘passer l’éponge’ [Ay]. //Faer borrones ‘quemar el barbechu’ [Pzu]. //Mazana de borrón ‘mazana montesa’ [Sd]. //Tar comu un borrón ‘tener calor’ [Pr]. //Trigu de burrón ‘tipu de trigu’ [Oc]. /// Añu de tarrones añu de borrones [LC]. Quien en xineru fai borrones en mayu calienta los coyones [Ti (LC)]. y con que fan della boca / fragua, borrón o fogueru/para amburiase lles tripes/lles corades y el gargüelu [Campu- manes 1781/ 215] Los terrones ardidos de las rozas (en Asturias borrones) [Sarmiento (Catálogo)] El que tien la mujer (sic) guapa/ cabo cas de los seño- res/Más trabayu tien con ella/ que en cabar y fer borrones [Xo (Cédulas: 291)] El que tien la muyer guapa cabo cas de los señores, tien más trabayu con ella que cabar y fer borrones [CyN (Recuerdos). Vigón (Folk). ALl (Esfoyaza)] Podría ser etimolóxicamente una creación analóxica masculina de borra (cfr.) o, si se prefier, un aumentativu del supuestu ast. de *borru → borrón (cfr.). Nun sedría desaconseyable ver daqué rellación con un continuador del ax. llat. BǓRRUS ‘colo- ráu’ (cfr. borra) cuando hai dalguna referencia cromática nel significáu. Dende borrón fadríase’l verbu aborronar (cfr.) y esgorronar (cfr.). Pero teniendo perpresente que la borra (o morgazu) munches vegaes quémase o ye resultáu de quemar ye polo que se produz una rellación o amestanza ente la familia del llat. BURRA y del llat. urere ‘quemar’ → (COM)BURERE d’u surde la llarga familia representada na llingua falada y na toponimia (TA 660; TT 143). El nome de la mazana de borrón podría tener l’aniciu nel ast. borrón ‘fueu pa quemar rozu’, quiciabes por tratase d’un tipu de mazanes poco apreciaes y que s’asaben nun borrón en circunstancies de necesidá (PE3). L’aceición §6 enllaza col verbu borrar (cfr.). |
||
borronada, la 📖: borronada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<borronaa [Sb]. borroná [Ay. Ll (i). Ri]. bornada [Qu]. borná [Llg. Sr].>(TEST)
|
Foguera grande [Tox]. Aición de quemar tapinos nun terrén [Ac]. 2. Borrón grande [Cd]. 3. Conxuntu de varios borrones [LV. /Eo/. DA. JH. R]. Restos de quemar morgazu nun prau, nuna tierra [Tb]. 4. Terrén onde se fexo una quema de morgazu pa meyorar el terrén de cultivu [Ay] o pastu [Ri. Tb]. 5. Trozu de terrén que se llimpiaba de morgazu na carba pa semar llueu [Ll (i)]. Finca onde se fexeron munchos borrones [Cd. Oc]. Tierra ganao al monte, rozao y derrompío y preparao pa semar [Sb. Ay. (JH). Ll]. Tierra aborronao [JH]. Trozu de tierra iguáu pa semar [Qu]. 6. Tierra semao dempués de facer borrones [Oc]. 7. Pastu zarráu de matu [Llg]. 8. Finca pequeña y poco rentable [Ll (i)]. //Facer bornaes ‘rozar pa semar’ [Sr (= facer borronaes)].
|
|
cfr. aborronar). |
|
borronáu, el* 📖: borronáu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+borronéu [Ri]. bornáu [Llg]. +bornóu [y Llg].>(TEST)
|
Borronada pequeña [Ri]. Prau pequeñu onde sieguen rozu y mullíu pal ganáu [Llg].
|
Posible deverbal de borronar (cfr. aborronar). |
||
borronera, la 📖: borronera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<borroniera [Tox]. burronera [y Cv]. burrunera [Sm]. //ba- rrueira [Eo].>(TEST)
|
Fumareda [Sm]. Sitiu enllenu de fumu [Llg].
|
2. Foguera con muncha brasa [Cv]. 3. Topinera, montonín de tierra que llevanta’l topu cuando escarba la madriguera [Tox]. 4. Formi- gueru nel terrén acabante rozar p’amburar los terrones llevan- taos y, llueu de secos, abonar la tierra [/Eo/]. Formación abondativa sobro borrón (cfr.) llograda cola amestanza del suf. -ARIA > -era. Ye posible qu’una variante d’esti términu sía berronera (cfr.) col influxu fónicu del ast. verrón (cfr.) y berrar (cfr.). Semánticamente berronera encaxa bien col ast. borronera, mesmamente na aceición de ‘animal imaxináu’, onde nun ye difícil almitir una rellación con borra o con un animal que mete mieu berrando. |
||
bortel, el 📖: bortel🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Peñera tupia [Vy (Cv)]. Peñera fina pa peñerar la farina de trigu [/Eo/]. “Cribu de llenzu, llargu y estrenchu” [/Mánt/].
|
Cfr. bortelar. |
||
bortelar 📖: bortelar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><abortelar [/“desde Valdés al Eo” (Eo)/].>(TEST)
|
|
|||
borugar 📖: borugar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
boruya, la* 📖: boruya🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><brucha [PSil].>(TEST)
|
|
|||
boruyeru, el* 📖: boruyeru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">otra tierra en Fornela a los </i><i class="della">bruyeyros</i><i class="della">(TEST)
|
que faz V eminas s.f. [SPM/525]
|
|
||
boruyón, el 📖: boruyón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><buruyón [Ca]. bruyón [Llomb]. //buruyón [Eo]. burullón “en los concejos de montaña de la ribera del Eo” [Eo].
///<ident class="della" level="1"></ident>/brochones [Vg].>(TEST)
|
|
|||
boruyu, el 📖: boruyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<boruyo [Ar]. bruchu [Qu. Tb. Sm. Md. PSil. Cn]. buruyu [y Cb. Ac. y Sb. Ay. Ri. Santianes de Pravia (Pr). JH]. bruyu [Cl. Ll. Sl. Cv. Oc. Llomb]. bruyo [Os. Ar].///<ident class="della" level="1"></ident>buruxu [Tox]. ////bu- ruyos [Lln (Meré)]. bruyos [Vd].>(TEST)
|
Cast. borujo [Ll. Santianes de Pravia (Pr). Cv. JH]. Brazáu de yerba [Os]. Brazáu pequeñu y apertáu de yerba [Oc. Llomb] o verde [Sm] o lleña o ropa [Tb]. Manizu de yerba [Ar. Qu. Md. PSil. Vd]. Manoyu de yerba, menos que la mañiza [Cn]: Garra esi brul.lu {pescanciamos que ye tracamundiu propiu de quien ye cheísta} ceba ya dá-ylu al pollín [Cn]. 2. Montón de paya, yerba, etc. ensin escoyer [R]. Montonín de soroyos [Ar]. 3. Entremez enduvielláu de llana [Tox]. Envoltoriu [Sl] mal fechu de ropa o yerba [Ay]. Paquete mal fechu, envoltoriu de cualquier manera [Ca. Sb]. Bultu [Ac. Ri] pequeñu [Ay]: ¿Qué ye esi buruyu que te fai la brusa? [Ac]. 4. Envoltura del neñu [PSil] acabante nacer [Cv. Oc. Llomb. ByM]. 5. Magaya, restu de la mazana mayao [Cg. Llib]. 6. Oriciu llueu de saca-y la castaña [Cg]. 7. Estiellines y virutes de trabayar la madera que s’echen al fueu [Cb]. 7. Pequeña cantidá de daqué [Md]. //-os ‘montoninos de yerba’ [Lln]. ‘manoyos de yerba seco’ [Vd]. //Ninu de bruyu ‘neñu de teta’ [Ll]. //Tar chen de buruxos o emburuxao ‘tar enredáu’ [Tox].
|
|
Del llat. serondu UOLŪCRUM ‘paquete’ (DLFAC), ensin dubia tér- minu simple sol que se fai una amestanza llatina inuolūcrum ‘lo qu’envuelve’, con una variante vulgar (IM)BOLUCLUM (OLD s.v. inuolūcrum). Xustifícase asina l’ast. boruyu → buruyu (nes fasteres B-D buruchu), etc. con un tratamientu popular asemeyáu al del grupu -C’L-(GHLA §4.4.10; DEEH s.v. volūcŭ- lum) responsable tamién del cast. borujo (DCECH s.v. orujo) y del gall. burullo ‘envoltoriu pal neñu de pechu’ (GVGH); una creación analóxica femenina o continuador del plural llat. se- dría ast. boruya [brucha (cfr.) nes fasteres B-D] y buruya (cfr.), buruyada (cfr.), buruyón, ona (cfr.). Dende boruyu, a féxose’l verbu bruyar (cfr. boruyar) y el compuestu aburuyar (cfr.), es- boruyar (cfr.) y esburuyar (cfr.), rebruyar (cfr.). A la so vera atopamos n’ast. el castellanismu buruxu, con adautación en [-S-], lo mesmo que pasa nel correspondiente verbu aburuxar (cfr.). Lo que se diga de boruyu (y familia) ha dicise del ast. baruyu (y familia a la vera d’aburuyar, baruyar) darréu que nel fondu ye perfácil la xustificación del pasu boruyu → baruyu, etc. semánticamente averaos; la particularidá ta en que la so pala- talidá en [ʎ] paez nun se xustificar dende’l grupu romance -C’L- (GHLA 230). De facer casu a Corominas-Pascual, cast. barullo (y entós deducimos que tamién ast. barullu) sedría un portuguesismu, BARULHO, documentáu en cast. per primera vegada na primera metada del sieglu XIX (DCECH s.v. barullo). Ye posible qu’a ello nun s’oponga la documentación asturiana qu’ufre yá na primera metada del sieglu XIX barullu (cfr.) y autóctonu resultáu en [ʎ], llográu dende una de les variantes posibles como UOLUULUS [CGL V (EM)] del llat. faláu (GHLA §4.8.2). Dende ehí podría xustificase’l compuestu (es)boru- llar → (es)burullar (cfr. esburullar) (PE4: 83). L’ast. burullón (cfr.) podría entendese como un aumentativu de burullu d’u se fadría’l verbu esborullar (cfr. esboruyar) asina como emburu- llar (cfr.), y el contrariu desemburullar (cfr.), ensin necesidá d’axuntar esti verbu al fr. EMBROUILLER como proponen Coro- minas-Pascual pal cast. embrollar (DCECH). → buruyu ha almitise tamién, por cuenta la inseguranza del vocalismu átonu, l’ast. baruyu (cfr. barullu) d’u se fexo’l verbu abaruyar (cfr.). De buruyu féxose buruya (cfr.) y buruyada averaos a emburuyar (cfr.) y el so contrariu desemburuyar (cfr.). Los de- verbales de emburuyar son emburuyáu (cfr.) y l’aumentativu de *emburuyu → emburuyón (cfr.); emburuyador (cfr.), em- buruyadura (cfr.), emburuyamientu (cfr.). Dende ast. buruyu → bruyu foi posible un verbu esbruyar (cfr.) y una perda de -y-, *bruu, llueu con un intentu de reponer la consonante des- aniciada anque non llográu cola mesma consonante desani- ciada → brugu (GHLA §4.2.7). ¿Dende brugu féxose’l verbu borugar (cfr.) y esbrugar (cfr.), el so deverbal esbrugu (cfr.), asina como otros elementos rellacionaos esbrugador (cfr.), es- brugadura (cfr.)? |
|
borxal, {¿} 📖: borxal🔤: , {¿} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {¿} |
Solana [AGO].
Podría tratase d’una adautación del cat. BORJA ‘caseta’, ‘cabaña de llabradores’, pallabra d’aniciu ár. pente medies del and. <i class="della">búrj</i>(TEST)
|
(DA s.v. borja) cola amestadura del suf. -al.
|
|||
boscón, el 📖: boscón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Terrén comunal que se zarra pa guardar o miriar el ganáu de branu [Ay (= bravil)].
|
2. Prau onde se meten les vaques namás a pacer; nun suel segase [Po (Toponimia 111)]. 3. Terrén que nun produz, ermo [Gr]. Cfr. bosque. |
||
bosque, el 📖: bosque🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">bosque</i>(TEST)
|
[Lln. Cl]. 2. Finca zarrada, d’un únicu propieta- riu [Cl (i)].
|
Pallabra de posible aniciu xermánicu (DCECH) quiciabes rellacionable col fráncicu BUSK (REW), anque García de Diego dulda ente esta propuesta y el grecismu BOSCOS ‘verxel’ (DEEH). El términu podría ser castellanismu n’asturianu anque, de ser asina, hebo ser pervieyu darréu que conocemos el so asitiamientu toponímicu (TA 310). Un aumentativu de bosque paez ast. boscón (cfr.) anque, a xulgar pela descripción, agora podría asociase a una variante del ast. moscón en rellación col ast. moscar ‘miriar’, ‘tar a la siesta’l ganáu de branu pa lliberase de les mosques’. En top. Boscón tamién podría entendese como un aumentativu de viescu (cfr.). Un deriváu abondativu de bosque sedría ast. bosquizal (cfr.). L’ast. busgosu (cfr.) podría entendese como una formación derivada del ast. bosque pero la presencia de la sonora [-γ-] habría entendese gracies al influxu del ast. viesgu (cfr.). Pero de bosque pudo facese’l verbu compuestu emboscase (cfr.) con un deverbal emboscada (cfr.) dando a entender que la truena vien del bosque. |
||
bosquizal, el 📖: bosquizal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Sitiu con munchu matu [Pa].
|
Cfr. bosque. |
||
bota, la 📖: bota🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Odre, pelleyu pequeñu [Ay], xeneralmente pa vinu [Ri. Qu. Tb. PSil. Vd]. Odre [Tb. Oc]. Pelleyu grande pal vinu [Os (/<i class="della">boto </i>‘odre más pequeñu que la bota’)]. Fuelle, odre de lleche pa facer el quesu [Qu (i)]. Vasía de cueru pa beber, especialmente vinu [Xral]. 2. Canal per onde entra l’agua nel molín [An]: <i class="della">Caéu</i>(TEST)
|
na bota ya muyóuse [An]. Tubu per onde baxa l’agua dende la presa o calce del molín, mazu o batán fasta la rueda hidráulica que mueve [Cv]. Canal de madera per onde baxa l’agua que mueve la turbina [Oc]. 3. Bota, tipu de calzáu [Xral]. //Bota’l gochu ‘vexiga del gochu’ [Pr. Sl]. //Queisu de bota ‘tipu de quesu fabricáu en Quirós, Proaza’ [Qu (i)]. ///De quien mira pa les botes non t’enfotes [LC].
|
|
del llat. serondu BUTTIS, -IS ‘vasu pequeñu’ (EM), ‘odre’ (MLLM s.v. buttis) siguió ast. bote 2 (cfr.), común a otres llingües romániques (REW) ya hispániques (DEEH; DCECH s.v. bota I). Foi términu adautáu a la primera declinación en -a pa |
|
botabolén 📖: botabolén🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">De</i>(TEST)
|
botabolén ‘de sutrucu, violentamente’ [Ll].
|
|
||
botadura, la 📖: botadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
botafumeiru, el 📖: botafumeiru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Rollu de trapos encendíos, o cacíu de llata onde se quemen falampernios pa facer fuxir les abeyes afumándoles [Cv].
<ident class="della" level="1"></ident>Compuestu de <i class="della">botar</i>(TEST)
|
(cfr.) y de un deriváu de fumu (cfr.) → fumeiru ‘fumareda’ (cfr.). Trátase d’un términu ast. de la mesma xénesis que’l gall. botafumeiro ‘incensariu’ (DCECH s. v. botar).
|
|||
botaina, la 1 📖: botaina🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ident class="della" level="1"></ident><butaina [As].>(TEST)
|
|
al nun sonorizar -T-. La presencia del suf. [ájna] podría debese al influxu de botaina 2 (cfr.). |
||
botaina, la 2 📖: botaina🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<butaina [Sm. Cn. Cv]. botana [Am].>(TEST)
|
Cast. botana [Llomb], remiendu que se pon a un odre destináu a contener líquidos, atando, xuntamente cola piel, una rodaxa de madera nel puntu rotu [Cv]. Remiendu que s’echa a la bota o al odre [Cn]: Has de chevar l’odre rotu a Saturnu que ye mui curiosu pa char butainas [Cn]. Remiendu de madera que se pon pa taponar los furacos del odre o fuelle [Sm]. Pieza de madera, redonda, con una mozqueta alredor, que val pa iguar el ballicu cuando ruempe [Os].
|
Pieza de madera que val pa zarrar la boca del fuelle [Am. PSil] onde se fai la mantega [Cl]. 2. Rodiella de la pierna [Os]. Podría tratase d’un deriváu de bota, pallabra con aniciu nel llat. BUTTIS ‘odre’ como proponen Corominas-Pascual pal cast. botana (DCECH s.v. bota I). Otra cosa ye que si guarda daqué rellación col cat. botana pueda almitise la posibilidá d’un orixe arábigu darréu que l’ár. BITTÁNA ‘forru de la ropa’ (Steiger 1991: 159; DA s.v. albitana) paez xustificar el sicilianu butana ‘fodera di abito’, cast. ant. batunada ‘forrada’ (ADLA 60). Hai, con too, dalgún tipu d’interferencia fónica pues botaina (frente a botana) ufierta un diptongu de mano non aguardable dende estes propuestes pero que podría aconseyar esi influxu sureñu que vemos en delles pallabres asturianes en -aina como tontaina, bobaina, llantaina (xunto a llantén), etc. |
||
botalón, el 📖: botalón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Palu llargu que se saca hacia la parte de fuera de la embarcación cuando convién [Llu]. Palu que val pa suxetar el bauprés [Lls, Xx, Llu (Barriuso: barcos 217)].
Posible portuguesismu, BOTALÓ<i class="della">, </i>fechu de la espresión <i class="della">bota a ló</i>(TEST)
|
(sic) ‘echa a barloventu’ (DCECH s.v. botar), suponiendo que nun se trate de bota aló ‘echa hacia ellí’. Nun sedría imposible que sobro esta última espresión se fexera ast. boutarón (cfr.
|
*botarón) pero agora en referencia a la persona que fala alto. |
||
botar 📖: botar🏗️: NO ✍️: NO |
<botiar [Pr]. boutar [Md].>(TEST)
|
Echar, cast. expulsar [Cl. Llu. Ay. Md. Tox. /Eo/]. Echar a daquién d’un sitiu [Llg]: Botólu del cañicón [Llg]. Llanzar [Llg. Md]: Botó’l cuadru a un matu [Llg]. Tirar [Llg]: Bota esos zapatos que da pena velos [Llg]. Echar fuera [On. R]. Emburriar [Llu]. 2. Xubir [Pr] una cuesta [Os. Ca]. 3. Salir corriendo [Os]. 4. Arrastrar la embarcación per tierra [Cñ]. Echar al agua la nave [R]. 5. Echar o enderechar el timón a la parte afayadiza pa encaminar la proa al rumbu que se quier siguir [Llu]. 6. Dar botes [Ay], saltar la pelota [Ay. Tb. R. /Mánt/]: Nun botes enriba la mesa esa pelota [Tb]. //Botar los clavos ‘meter los clavos hacia dientro pa cepiyar la embarcación’ [Llu]. //Botar una mano ‘audar’ [Tox]. ///Pola Candelera y San Blas, l’iviernu botarás, y si San Blas non quier, el iviernu volverá [LC].
|
|
del llat. buttis d’u se formaría una llarga riestra de verbos conxeturales como *BUTTARE y compuestos. Frente a esto Keller & Wagner piensen que se trata d’un celtismu que pasaría ceo de la Galorromania a la Romania [Keller & Wagner apud RFE 48 (1965): 215]. Pela so parte Hubschmid, enllazando cola vieya idea de Diez, camienta que se trata d’un verbu d’aniciu xermánicu *botan, *BUTTAN ‘golpear’, ‘emburriar’ que dende’l norte de la Galia pasaría a Toscana y norte d’Italia y más serondamente a España [apud RFE 48 (1965): 216]. En rellación con botar tenemos ast. botadura (cfr.). Quiciabes se diere n’ast. un compuestu *embotar (destremáu d’embotar) pues conocemos un deverbal embote (cfr.). Tamién dende embote pudo facese un compuestu *dembote → tembote (cfr.). Col verbu botar como primer elementu fórmense dellos compuestos como: botabolén (cfr.), botafumeiru (cfr.). Ye posible que’l verbu ast. alibotar ‘reanimase’ (cfr.) sía un encruz de los ast. alitar (cfr.) y botar. |
|
botarate 📖: botarate🏗️: NO ✍️: NO |
<butarate [Lln].>(TEST)
|
Cast. botarate [Lln]. Fatu, tontu [Ay].
|
2. Persona de curtia estatura [Lln]. Posible castellanismu entendíu dende un encruz de boto y patarata (DCECH s.v. botarate). |
||
botarón, ona* 📖: botarón🔤: , ona* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<boutarón [Md].>(TEST)
|
Que fala peralto, a voces [Md].
|
Quiciabes sía términu en rellación con botar ‘echar’, ‘echar d’un sitiu’ por cuenta les voces qu’acompanguen al echar a daquién d’un sitiu (cfr. botalón). Nesi sen ye posible que’l diptongu decreciente [ow] respuenda a una creación analóxica, frecuente nes variantes occidentales del dominiu (xeneral en mirandés) en posición deuterotónica. |
||
botáu, el 📖: botáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+botóu [y Llg. Ay].>(TEST)
|
Cantidá que lleva un bote enllenu [Llg. Ay]. Cfr. bote.
|
|||
botavara, la 📖: botavara🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Percha horizontal onde s’aplica la parte inferior de la vela
<i class="della">cangreja</i>(TEST)
|
[Barriuso: barcos 221)].
|
Posible compuestu del verbu botar (DCECH s.v. botar) col nome vara (cfr.). |
||
botazu, el 📖: botazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+botezu [Ay].>(TEST)
|
Golpe con un bote [Sr. Ay]. Cfr. bote 2.
|
|||
bote, el 1 📖: bote🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Saltu [Ay]. ]. //<i class="della">Dase’l</i>(TEST)
|
bote ‘escapar’ [Ay. Tb].
|
Deverbal del verbu botar (DCECH s.v. botar). La espresión dase’l bote podría ser índiz de castellanismu por cuenta’l se pleonásticu. |
||
bote, el 2 📖: bote🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Cast. <i class="della">bote</i>(TEST)
|
[Ac. Ay]. 2. Midida pa vender ablanes o cacagüeses [Ac]. //Tar como un bote ‘tar perhincháu’ [Ac. Pr].
|
|
Del fem. del b. llat. BUTTIS, -IS ‘vasía pequeña’ (EM), dau por Meyer-Lübke y García de Diego (REW; DEEH s.v. bŭttis; cfr. bota), ensin necesidá de pensar nun continuador del fr. pente medies del cat. POT ‘pote, tarru’ (DCECH s.v. bote 2). Ha alvertise, de toes maneres, que l’ast. bote, como’l cast. bote (nes dos llingües xeneralizaos como masculinos), faen referencia modernamente a los cacíos de llata que la venta de productos industriales xeneralizó a diferencia de lo qu’hebo ser tradicionalmente en que bote significó propiamente ‘odre’, ‘fuelle’ talmente como dexa ver la espresión conseñada enriba tar como un bote. Ello permítelo la documentación medieval onde’l femenín del llat. serondu BUTTIS, -IS entiéndese como ‘vasu pequeñu’ (EM) pero tamién como ‘odre’ (MLLM s.v. buttis; DCECH s.v. bota I; ast. bota). Equí ta la clave, camenta- mos, del ast. a. bote *‘cabrón’ conocíu dende’l deriváu en -ARIUS → botero ‘cabrón’ al sur del dominiu (cfr. boteru) y dende’l verbu incoativu en -SCERE → botecer (cfr.). ¿Por qué suponemos bote col significáu de *‘cabrón’? Cenciellamente porque siendo posible fónicamente’l pasu BUTTIS (‘odre’) > bote (*‘cabrón’), semánticamente alviértese un procesu evolutivu del mesmu tipu, pero en sen contrariu, que’l que |
|
bote, el 3 📖: bote🔤: , el 3 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 3 |
(TEST)
|
|
|||
botecer 📖: botecer🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
botella, la 📖: botella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">botella</i>(TEST)
|
[Lln].
|
|
matu que podría ufrir un niciu del vieyu galicismu o resultáu llocal en [ʎ]: Ian Botella 1262 [CDMVO/195]. Lo llamativo ye qu’enantaría permuncho la 1ª fecha de conseñación pues pal
castellán danla Corominas-Pascual en 1721 (DCECH s.v. bote- lla). En rellación etimolóxica con botella ta’l masc. analóxicu botellu (cfr.) con un dim. botellín (cfr.); a la so vera otros tér- minos rellacionaos como botellada (cfr.), botellazu (cfr.), bo- tillería (cfr.). Tamién el verbu compuestu embotellar (cfr.) y los términos rellacionaos embotelladura (cfr.), embotella- mientu (cfr.). |
|
botellada, la 📖: botellada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<butel.lada [Vd].>(TEST)
|
Botella llena [Tb].
|
2. Golpe con una botella, botellazu [Tb]. 3. Inflamación enllena de materia [Vd]. Cfr. botella. |
||
botellazu, el 📖: botellazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+botellezu [Ay].>(TEST)
|
Golpe con una botella [Sr. Ay]. Cfr. botella.
|
|||
botellín, el 📖: botellín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Botellina, frascu [Ac. Mar. VCid]. Cfr. botella.
|
|||
botellu, el 📖: botellu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<//botello [Ef (i)].>(TEST)
|
Botella pequeña [Vv. Mi. Tb. //Ef (i)]. 2. Chata d’usu hospita- lariu [Ef (i)]. Cfr. botella.
|
|||
boteru, el * 📖: boteru🔤: , el * 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: |
<boteiru [Pzu]. botero [VCid].>(TEST)
|
Cast. botero [Pzu]. Cabrón que preña les cabres cuando tán botiondes o calientes [VCid].
|
Posible formación sobro bote 2 (cfr.). A lo meyor la confluencia con otros elementos de dixebráu aniciu del tipu bote (cfr.) favoreció nel dominiu ástur xeneralizar el términu sufixáu fechu sol continuador de -ARIUS lo que xustifica boteru (cfr.). |
||
botía, la 📖: botía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<botiya [Cb. Llv. Sb. Ca. y Ll]. boticha [Qu]. butiya [Ay]. butía [Ac (VB). Mi (i). Ri]. /// boteja [Bard]. botixa [Cp]. butixa [Pzu].>(TEST)
|
Cast. botija [Ca. Pzu]: Pon la botiya encima del poyu [Ca]. Vasía de barru o de lata pa facer mantega [Ll]. Vasía de barru pa la lleche [Ar]. Vasía pa facer mantega [Vv. Ac (VB). Llv. Mi. Ay.]. Pota de barru negro con dos ases y un furacu, pa facer mantega [Cb]. Olla de barru con un furacu per onde sal la dibura o sueru de la lleche [Bard]. Vasía de barru [Ay] negro ensin asa, utilizada pa facer mantega; tapábase con un pelleyu llográu cola vexiga del gochu [Sb]. Llechera [Qu]. Cacíu de pelleyu d’oveya onde se lleva la lleche y se fai la mantega [Ri]. 2. Xarru pa dir por agua [Cp]. 3. Persona pequeña y gruesa [Mi]. //Paecer una butía ‘ser molestu, ranciu, quexicón’ [Ri].
|
|
Del llat. BŬTTICULA (EM s.v. buttis), diminutivu del femenín buttis, onde ha vese una Ī tónica. L’ast. botella (cfr.) entién- dese como galicismu pernidiu. La variante acastellanada bo- teja ufre un vocalismu con una Ĭ tónica y un tratamientu consonánticu propiu del cast. y de les fasteres castellanizaes d’Aragón, Navarra y La Rioja (DCECH s.v. botija). L’ast. bu- tixa ye una adautación del cast. botija o del so antecesor con aniciu en -ĪCULUS lo mesmo que’l so deriváu botixeru (cfr.). La propuesta etimolóxica que se fai oblíganos a refugar la in- terpretación de Corriente (DA s. v. botías) que camentaba qu’ast. botiya fore tresmitíu dende Andalucía (ADLA 51). El so raigañu románicu non sólo se sofita nos datos apurríos sinón na mesma documentación de la Galorromania: ut si quis homo aut in casa aut foris casa plena botilia abere potuerint, tam de eorum quam de aliorum, in cuppa non mmittant ne gutta [Parodia de la Ley Sálica (apud Rohlfs 1969: 34)]. |
|
botica, la 📖: botica🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">botica</i>, farmacia [Lln. Ac. Sr. Tb]. //<i class="della">-as</i>(TEST)
|
‘medicamentos, melecines recetaes por un mélicu y mercaos nuna farmacia’ [Mar]. “mejunjes, drogas” [Mar].
|
|
Cfr. bodega. |
|
boticariu, a, el/la 📖: boticariu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<buticaria [Sm].>(TEST)
|
Cast. boticario, farmacéuticu [Lln. Tb. Cd]. 2. Muyer del bo- ticariu [Tb. Sm]. ///Del médicu lo que fai, non lo que diz; del cura lo que diz, non lo que fai; del boticariu, nin lo que fai nin lo que diz [LC]. Cuandu l’home mixa claru ya’l burru color d’aceite, mierda pal boticariu, cagachones pal albeiti [Tb].
|
|
Cfr. bodegueru. |
|
boticu, el 📖: boticu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<i class="della">Phocaena</i>(TEST)
|
phocaena, cast. marsopa [Lls, Tz (PPAC)]. Delfínidu, especie de marsopa [Cg]. ///Boticos ena costa, la sardina varando [LC].
|
Etimolóxicamente ta fechu d’un diminutivu de botu (cfr.) nome d’un cetaceu del mesmu significáu ‘Phocaena phocaena’. |
||
botiella, la 📖: botiella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<butiel.la [Ay. Md. As].>(TEST)
|
Una parte del estantín del gochu [As].
|
2. Buche [V1830]. 3. Botella [Ay] o redoma de vidru [Md]. D’un diminutivu en -ělla fechu sol fem. llat. serondu buttis, -T-, yá viere, en dalgún sentíu, Meyer-Lübke al citar una variante de Lleón (REW). Ye posible que l’aceición §3 ufra un tracamundiu del términu tradicional confundíu col galicismu botella (cfr.), lo mesmo que tamién s’alvierte s.v. botiellu, aceición 5. |
|
|
botiellu, el 📖: botiellu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<botiello [Llu]. botiel.lu [Ay. PSil. Cv]. +botiil.lu [Ay. Ll. Ri]. butiello [Os. Vg. y Mar]. butiel.lu [Qu. Tb. Sm. Bab. Pzu. As. Cn (M, F). An. Vd. Oc]. butiellu [Lln. Ac. Llg. Gr. Pr. Mn. Sl. SCiprián]. +butiillu [Cp. Llg]. {Con cheísmu, botiechu [Tox]. Con yeísmu, botieyu [Cl. Pr (Cv)]}. //botello [Eo]. ///botillo [Ar. VCid. Mar. Tor].>(TEST)
|
Estantín gruesu [Ar. DA]. Tripa gorda del animal [JH]. Parte del estantín del gochu [Villah]. 2. Buche, estómagu [Lln. Gr. Mn]. Estómagu [Pa. Cb. Cg. Llu. Ac. Llg. Ca. Ll. Ay. Ri. Qu. PSil. Pr. As. SCiprián. VCid] de los animales [Lln. Bab]. Estómagu del gochu [Os. Cp. Llg. Ar. Sm. Sl. Cv. Vd. Tox. Oc. Bard]. Estómagu de rumiante [Cl]. Estómagu de los animales que se maten [Md]. Conxuntu de tripes [Tb. /Eo/]. Barriga, estómagu, bandorra [Qu]. Estómagu y bandorra del animal [R]. Estómagu del gochu (que s’enllena de lleche fasta qu’ésta podrez asitiada na colgaera; asina, llueu de cocer emplégase como cuayu) [Ca]. 2. Tripa de cabritu o de corderu
|
enantes de dexar de mamar (val pa facer el cuayu) [Vg]. 3. Morciella que se fai col estantín gruesu [Ar. DA]. Cast. morcón, botiellu, andoya [Cg. JH]. Morciella que se fai col estómagu del gochu [/Eo/]. Ventrículu del gochu enllenu de farina, güevos, miel, etc. [Guimarán (Cñ)]. Tripa enllenada con güesos adobaos (pimientu, sal, perexil, ayu) [An]. Chorizu gordu del gochu [Bard]. Embutíu fechu con costielles, rabu, etc. del gochu [Mar]. Cast. botillo [Pzu]. Embutíu del gochu de forma arredondiada y tamañu de 15 a 25 centímetros fechu con güesos que reserven carne, adobaos con pimentón, y sal y curaos al fumu [Tor]. Embutíu [Cn (M)] fechu cola vexiga del gochu onde se meten los güesos del zarráu y pelleyos adobaos con pimentón [Cn (F)]: Aprovecha la vixiriga pa fer un butiel.lín pal antroiru [Cn (F)]. Embutíu fechu col estómagu del gochu [Cp. PSil. Cn]. Embutíu de picadiyu o morciella fecho na vexiga del gochu [Lln]. Cierto embutíu que se come per antroxu [Oc]. 4. Nome espreciatible que se da a un neñu o adolescente [Ca]. Persona pequeña y gorda [Lln]. 5. Botella pequeña [Ay]. //Llevar más el güeyu que’l botiellu ‘sirvise más viandes de les que se puen comer’ [Cg].///
|
||
botillería, la 📖: botillería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Fábrica de botelles [JH].
|
2. Despachu de llimonaes y toa clas d’agües xelaes [R]. 3. Tabierna [R]. Cfr. botella. |
||
botina, la 📖: botina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Pexe asemeyáu al <i class="della">xarriu</i>(TEST)
|
pero más grande [Vd].
|
Quiciabes en rellación etimolóxica col ast. botu (cfr. botón 2). |
||
botiondu, a, o* 📖: botiondu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<botionda [VCid].>(TEST)
|
En celu (la cabra) [VCid].
|
Cfr. bitondiu, a, o. |
||
botiquería, la 📖: botiquería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">botiquería,</b>(TEST)
|
la Botica [JH].
|
Cfr. botica. |
||
botixa, la 📖: botixa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. botía.
|
|||
botixeru* 📖: botixeru*🏗️: SI ✍️: NO |
<butixeiru [Pzu].>(TEST)
|
Cast. botijero [Pzu].
|
Deriváu de botixu, botixa (cfr. botía & botiellu). |
||
botiyu, el 📖: botiyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///botixu [Tox]. butixu [Pzu]. botixo [/Eo/]. ///botijo [Ac].>(TEST)
|
Cast. botijo [Ac. Ca. Pzu. Tox. /Eo/]: Apúrrime p’acá’l botiyu que tengo muncha sede [Ca].
|
|
Cfr. botiellu. |
|
botón, el 1 📖: botón🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Cast. <i class="della">botón</i>(TEST)
|
de la ropa [Xral. R]. 2. Clavu, broca grande [JH]. 3. Brotu d’una planta [Tb. VCid]. //Los botones ‘xuegu de ra- pazos onde’l que perdía pagaba con botones’ [Lln]. //Botón de a camparrasa ‘embeligru’ [Sb]. //Botón de vaqueiru ‘planta herbácea onde los aquenios rematen nuna cabeza redonda’ [An]. //Botón felipe ‘id’ [Sb]. //{Ente los botones destrémense los de San Fernando, por llevar el bustu del santu; los colete- ros, que tienen asa en vez de cadena; los tarabicos, fechos en casa con filo y estaquines de madera [ALl (Folk)]}.
|
|
cfr.). De la mesma manera dúldase de la llectura afayadiza (“botones” o “bordones”) en treslláu de documentu de 1294 (PE1: 150 n. 48). De toes maneres el términu botón yá apaez na documentación peninsular del sieglu XIII (Castro 1921: 24) y quiciabes sía asina como ha entendese’l testu de 1294 (PE1: 152). Per otru llau ast. botón ta na base compara- tiva de delles formaciones. Sobro botón iguóse’l correspon- diente verbu abotonar (PE2: 108) y esbotonar y esabotonar (cfr.). Tamién en rellación surde un coleutivu botonada (cfr.) y botonera (cfr.). |
|
botón, el 2 📖: botón🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<i class="della">Labrus berggylta, </i>tazona [Tz, Xx (PPAC)]. <i class="della">Symphodus pirca</i>, durdu [Tz, Xx (PPAC)]. Un pexe [JH] que se pesca a vara ente peñes [R]. Pexe carauterizáu por tener el cuerpu cubiertu d’una sustancia viscoso (los llabios, gordos y carnosos, cubren les mandíbules; la coloración ye variable, con predominiu de los tonos escuros destremadamente manchaos) [Cñ (= farragueta)].
Posible aumentativu (d’u surde’l fem. <i class="della">botona</i>) del nome del pexe conocíu como <i class="della">botu </i>(cfr.). Llamativamente, Barriuso (PPAC 215) paez rellacionalu con <i class="della">bodión,</i>(TEST)
|
budión, port. bodião
|
que-y abulten nomes averaos al llat. BUDA ‘espadaña’, allo- ñándose daqué de la opinión de Corominas-Pascual pa quien budión podría ser un deriváu del cast. BODE ‘cabrón’ (DCECH s.v. budión). Al nuesu pescanciar ast. botón 2 (cfr.), botona (cfr.) y botina (cfr.) paecen tar emparentaos etimolóxicamente y partiríen del ast. botu ‘Phocaena phocaena’ (cfr.). |
||
botona, la 📖: botona🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<//botúa [Eo].>(TEST)
|
Labrus berggylta, cast. maragota [Xx. /Eo/]. Pexe de bon sabor que se pesca en sitios averaos a la costa [Ce]. Cast. mandiata [Llu].
|
Pexe azul de bona calidá [Cv. Vd]. Un pexe [Tox] carauterizáu por tener el cuerpu cubiertu d’una sustancia viscoso; los llabios, gordos y carnosos, cubren les mandíbules; la coloración ye variable, con predominiu de los tonos escuros destremadamente manchaos [Cñ (= farragueta)]. Cfr. botón 2. |
||
botonada, la 📖: botonada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">botonadura</i>(TEST)
|
[JH].
|
|
Cfr. abotonar. |
|
botonera, la 📖: botonera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<abotonera [y LLA]. //botueira [Mánt].>(TEST)
|
Conxuntu de botones que faen falta a una prenda pa zarrase [Lln]. Cast. botonadura [R].
|
//-as ‘oxal’ [VCid. LLA. /Mánt/]. Cfr. botón 1. |
||
botu, el 📖: botu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<boto [Cñ, Llu, Av (PPAC). Os. VCid].>(TEST)
|
Odre, fuelle [Bard] más pequeñu que la bota [Os]. Odre, fuelle más grande que la bota [VCid]. 2. Tripa de vaca enllena de mantega [JH]. 3. Bultu, hinchón [Xx]. 4. Caxina de delles llegumes [Llomb. Bard. Vg]. 5. Phocaena phocaena, cast. marsopa [Xx, Cñ, Llu, Av (PPAC)].
|
|
Creación analóxica masculina dende bota (cfr.) continuador del fem. llat. BUTTIS, -IS ‘vasía pequeña’, ‘odre’ (EM) con percalterización del xéneru en -u frente a bote 2 (cfr.). Esto ye claro nes aceiciones §1, 2, 4. Quiciabes sía tamién esti’l casu de l’aceición 3 onde sedría una cenciella xeneralización del trazu ‘abultáu’ que se caltién nes aceiciones anteriores. Ye posible que deba dicise lo mesmo na aceición §5 al ser el focicu del botu anacháu. Suxerlo asina Barriuso (PPAC 457) anque nun refuga como posible, lo mesmo que Corominas- Pascual (DCECH s.v. boto), entender que pueda tratase d’un xermanismu, quiciabes el gót. BAUTHS ‘sosu’, ‘sordu’, ‘mudu’. De toes maneres la mio opinión dixébrase al fixase nuna de les carauterístiques del cetaceu y ye que “llama la atención la |
|
bou, el 📖: bou🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Barcu grande dedicáu a la pesca d’altura [Xx].
<ident class="della" level="1"></ident>Términu que podría ser n’ast. un gallegismu BOU ‘barcu qu’utiliza un determináu tipu de pesca d’arrastre’ (Estravís, GVGH). En tou casu desconozo si ello podría xustificase dende’l cat. <i class="della">bou</i>(TEST)
|
‘mena de xarxa i de barca’, términu orixináu nun grecismu responsable del términu bŏlus emplegáu pol llat. popular (DECLC s.v. bou, bol).
|
|||
bourniar* 📖: bourniar*🏗️: SI ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
bouza, la 📖: bouza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
bóveda, la 📖: bóveda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><bóvida [Gr].>(TEST)
|
|
|||
bovia, la 📖: bovia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
boxa, la 📖: boxa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Moxeca del molín [R].
<ident class="della" level="1"></ident>Podría tratase d’un continuador popular del llat. BULSA, -AE (cfr. <i class="della">bolsa</i>) anque sedría meyor almitir que continuara’l llat. MODIA [→ <i class="della">boxa</i>(TEST)
|
(PE4: 84)] términu que ta nel aniciu del dimi- nutivu ast. moxeca (cfr.).
|
|||
boxe, el 📖: boxe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bouxe [Pzu]. box [As (i). JH]. boxu [Cn. Vd]. buxu [Lln. Cp.
Ay. Cn. JH]. bo [Lln]. ///boje [Rs. y Ac. Llg. Mo. Tb. Cd. Oc. Mar].>(TEST)
|
Buxus sempervirens, cast. boj [Lr. Llg, Mo (LLAA 28). Ay. Tb. Cd. Cn (Fuchasqueiru)]. Cast. boj [Rs. Ac. Bi. Ay. Pzu. As (i). Dg. An. Tox. Oc. /Eo/. JH. Mar]. Arbustu decorativu de fueya perenne [Lln]. Madera emplegao pa facer dellos utensilios de cocina [Qu]. 2. Pan de maíz ensin formientu [Vd]. 3. Polvu que suelta cualquier cosa al desfacela [Cp]. //Cerezas del buxu ‘clas de zreces enforma grandes, perdulces y aguaes’ [Lln].
|
|
cfr.)] con delles posibilidaes: a) caltenimientu del diptongu [oj] → [ow]: bouxe; b) zarramientu de la tónica y embebimientu na palatal de la yod *[bujSu] → buxu; c) embebimientu de [j] na palatal enantes de producise’l zarramientu de la tónica: boxu; d) castellanización fónica boje. Al mesmu tiempu tamién s’alvierten otros dos fenómenos no que cinca a la vocal cabera: 1) posibilidá de perda de la -u, asina en box (→ bo); 2) intentu de reposición pero agora con un tracamundiu en -e, bouxe > boxe (y boje). Un abondativu en -ŌSUS ye responsable del ast. buxosu, a, o (cfr.). Un coleutivu de boxu vese nel ast. boxedal (cfr.) dos vegaes incrementáu, *embuxar que güei almitimos gracies a la caltenencia del par- ticipiu embuxáu (cfr.). Tamién, acordies con otros autores (REW; DEEH s.v. bŭxus), hebo siguir el verbu dibuxar, con paralelos hispánicos, port. debuxar, cast. dibujar, cat. dibuixar, ensin necesidá de partir del fr. a. DEBOISSIER ‘llabrar la madera’, ‘representar gráficamente’ (DCECH s.v. dibujar). |
|
boxedal, el 📖: boxedal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">bojedal</i>(TEST)
|
[JH].
|
2. Matorral [Gr (Lr)]. Cfr. boxe. |
||
boya, la 1 📖: boya🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Burbuya d’agua [Ca]. 2. Ampolla, vexiga [Os] na piel [Lln]. Tumor purulentu [LV. R. DA]. Inflamación del pie [Lln]. 3. Bolsa d’agua nel partu de les vaques [Pa]. Llixes, llibradures echaes poles vaques nel partu [Cl].
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">para</i>(TEST)
|
traer a gusto encajada la mano y no hacer buejas
|
|
del llat. bulla (EM) ( > ast. bolla), esto ye, del serondu BULLULA ‘burbuya’, ‘oxetu en forma de bola’ (EM) onde la perda de la postónica fexere apaecer el grupu -LL’L- |
|
boya, la 2 📖: boya🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Señal flotante [LMA. Xx. PVeiga]. Bola ensin nada dientro que val de flotador [Lln]. //<i class="della">Boya</i>(TEST)
|
de la mano ‘la boya que ta averada a la batiera’ [Xx].
|
Posible galicismu, quiciabes d’aniciu fráncicu *BAUKAN ‘señal’ (DCECH s.v. boya I). |
||
“boyal” 📖: “boyal”🏗️: NO ✍️: SI |
Ax. conocíu pela documentación seronda:
<i class="della">erías</i>(TEST)
|
y buería boyal y gitos y más penas ordinarias 1677 [Sayambre/168-25]
|
Quiciabes del llat. *BOUĀLIS, -E ‘del güe’, paralelu al ax. bouīle (EM s.v. bōs), con perda de -w- d’u siguió *boal, con asitiamientu posible na toponimia asturiana (TA 12; 185; 398) y, llueu, con xeneralización de -y- antihiática. |
||
boyera, la 📖: boyera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. güeyera.
|
|||
boyeru, {a, o} 📖: boyeru🔤: , {a, o} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {a,, o} |
(TEST)
|
//Ratón boyeru ‘ratu de boyeres (sic) negres y el restu del cuerpu blancu’ [Sb].
|
Cfr. güeyera. |
||
boz, la 📖: boz🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bo [Am (S)].>(TEST)
|
Collada dende onde s’avisten dos territorios [Am (S)]. Sitiu altu dende onde se colluma munchu terrén [Am].
|
Al tratase d’un sitiu altu bien podría deber el nome de boz a un usu tradicional, nun país tan frayáu como Asturies, de tresmitir avisos o llamaes d’atención y alarma per mediu de la voz humana (cfr. voz), a voces. Nesti sen los nomes de llugar d’esti tipu (TA 307) pudieren ser otros tantos llugares onde davezu se da una voz d’avisu. Paez ello más aconseyable que rellacionar ast. boz con una variante de boza (cfr.) pues nun se conseña davezu la perda de -a. |
||
boza, la 📖: boza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bouza [Sm. Md. Cv. Vd. Tox. PVieya. Oc. /Eo. Mánt/. Tor. Mar]. beuza [Mar].>(TEST)
|
Matu [Sm. Cv. /Mánt/]. Terrén bravo, ensin amansiar [Vd (To- ponimia 112)]. Monte enllenu de matu [PVieya], que nun produz xeneralmente [Md (/fuérfagu ‘bouza pequeña’)]: Son unos folgazanes ya tenen todo a bouza [PVieya]. Abondancia de maleza o yerba rastrero [Md]. Gran matu de toxos [Tox] vieyos [/Eo/]. Terrén alloñao del pueblu xeneralmente pa pastu onde s’arranca’l matu y s’ambura pa que dexe de producilo [Mar]. 2. Monte baxo y quemao pa igualo pa semar [Tor]. 3. Terrén del común rozao y derrompío, semao y aprovechao polos vecinos pa les necesidaes comunes o repartu igual [Mar]. Tierra abierto per primera vez pa semar [SCiprián]. 4. Abondancia de yerba nun prau [Oc]: El prau ta feitu una bouza [Oc]. //Tar como bouza ‘va a tener bona collecha’l frutu’ [Tox].
|
|
Cfr. balcia & bustu & bobia §balsa. |
|
bozal, el 📖: bozal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">bozal </i>[Ac. Qu. Sd. Tb. PSil]. Texíu d’alambre suxetáu al focicu de les vaques pa que nun coman [VCid]. 2. Cibiella que xunta l’entretexíu de vares de la carriella al timón o <i class="della">cairón</i>(TEST)
|
[Tb].
|
|
Cfr. bozu. |
|
bozar 📖: bozar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><bouzar [Sm. Md]. buzar [Md].>(TEST)
|
|
|||
bozón, ona* 📖: bozón🔤: , ona* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<ident class="della" level="1"></ident>Que boza muncho, términu que conocemos pela documenta- ción como nomatu portador d’un apellativu:.
<ident class="della" level="3"></ident><i class="della">Michael</i>(TEST)
|
Bozon 1188 [SPE-I/347]
|
|
||
bozón, el 📖: bozón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
bozu, el 📖: bozu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><bouzu [Pzu]. bozo [VCid]. ].+buzu [Ay]. +buciu [JH>(TEST)
|
Cast. bozo [An]. 2. Focicu de la vaca [Cl]. 3. Cast. bozal [Ac. Qu. Sd. Pzu. PSil. Cv. JH. Mar] que nun dexa a los xatos mamar [An]. Bozal de perru [Cb. Bab. Vg]. Tires que suxeten el focicu del perru pa que nun muerda [VCid]. 4. Vuelta del ramal que se da al caballu na cabeza pa suxetalu [Ay].
|
|
boizu ‘peselbe’ [Qu], con sentíu primeru de *‘lo que ta detrás del bozu’, esto ye, detrás del focicu de la vaca (cfr. trebozu). En rellación etimolóxica con bozu o col so antecedente ye la familia de rebozar (cfr.) y embozar (cfr.). |
|
brabán, el 📖: brabán🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<brabante [y Pi. Ri]. grabante [Ac]. garabante [Vv]. gabante [Sd].>(TEST)
|
Aráu modernu [Lln. Pa. Bi (/arapica ‘aráu más antiguu’)]. Aráu de vertedera con ruedes [Pi]. Aráu modernu de fierro [Vv (/llabiegu ‘aráu de madera’/rabuyeru ‘aráu de dos manes’). Ac (= llabegón)]. Tipu d’aráu [Villah]. //Aráu de gabante ‘aráu de vertedera’ [Sd].
|
Del mesmu aniciu qu’ast. bramante (cfr.), pallabra orixinada nel nome de BRABANT (REW; Vidos 1950: 168), una provincia de los Países Baxos d’u procedía l’aráu. Na aceición de ‘aráu de fierro’ hai tamién continuadores na Península Ibérica (DEEH; DCECH s.v. bramante). Per otru llau ast. brabán pente medies de les sos variantes (brabante, grabante, garabante, gabante) amuesa los destremaos intentos d’adautación asina como una serie de modificaciones al reorganizase’l campu semánticu co- rrespondiente. |
||
braca, la* 📖: braca🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////bracas [Mar].>(TEST)
|
Plumaxe inferior de la pita [Mar].
|
Cfr. braga. |
||
bracada, la 1 📖: bracada🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
< bracá [Ri. Qu].>(TEST)
|
Cantidá de gochos [Md].
|
2. Cast. cochinada [Md]. 3. Esbarión o cayida perllamativa [Qu]. Gochada, llombada pergrande [Ri. Tb]: L.levóu una bona bracada’l nenu [Tb]. D’un deriváu del llat. uerres, esto ye, *UERRACCUM > ast. bracu ‘gochu’ cola amestadura del suf. abondativu -ATA > -ada. Semánticamente, amás de les referencies esplícites a los bracos o gochos ha alvertise un usu asemeyáu al que se pervé nel del sinónimu gochada tamién definíu como ‘cayida pergrande’, ‘cayida de focicu’. Tamién nel sinónimu sapada (cfr.). Con too bracada y lo que paez frutu conséñase tamién nel compuestu |
|
|
bracada, la 2 📖: bracada🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<barcada [y Cv].>(TEST)
|
Saltu, espaciu comprendíu ente’l puntu d’u se brinca y aquél al que se llega [Cv]. //A bracadas ‘a saltos’ [Cv (= a la barcada)].
|
Cfr. braga. |
||
bracera, la* 📖: bracera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////braceras [Lln].>(TEST)
|
Pates de cabres nos zurrones [Lln].
|
Cfr. braceru, a, o. |
||
braceru, a, o 📖: braceru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<braceiru [Md. Pzu]. //braceiro [Eo].>(TEST)
|
Cast. bracero [/Eo/], peón [Cl. Pzu]. Trabayador contratáu per un tiempu [Md].
|
|
del llat. BRACCHIUM, -I ‘brazu’ (EM; DCECH s.v. brazo) cola amestadura del suf. -ARIUM, a vegaes emplegáu pa facer nomes d’oficiu, equí con un sentíu primeru de *‘persona que trabaya colos brazos, obreru manual’. El femenín apaez nominalizáu (cfr. bracera) pero onde s’alvierte l’usu que güei entá tien brazu ‘brazu’ y ‘pata delantera de los animales’. |
|
bracete 📖: bracete🏗️: NO ✍️: NO |
Dim. de <i class="della">brazu</i>. //<i class="della">(D)ir</i>(TEST)
|
del bracete ‘dir agarraos pel brazu’ [Ay. Tox. Arm]. //De bracete ‘agarraos del brazu’ [Tb. Sm. PSil]. Dim. de brazu (cfr.) en -ete. Sobro esti nome féxose’l compuestu *embracetar que se caltién gracies al participiu embracetáu, ada, ao (cfr.).
|
|||
bracéu, el 📖: bracéu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Movimientu del brazu, pulsu que se fai fixando’l coldu y moviendo l’antebrazu, a ver quién tien más fuerza [Cb. Cp]. Cfr. brazu. Deverbal de *bracear, variante de braciar (cfr.).
|
|||
bracexar 📖: bracexar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Trabayar, mover los brazos [Mont].
|
Cfr. brazu. |
||
braciada, la 📖: braciada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<braciá [Llg].>(TEST)
|
Cast. brazada [Cb. Llg], midida de seis pies o de los brazos abiertos [JH]. //A la braciada ‘a tou correr’ [Oc]. Cfr. brazu.
|
|||
braciar 📖: braciar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">bracear</i>(TEST)
|
[Pa. Cg. Llg. Ll. PSil. Pr. Tox. /Eo/]. Mover los brazos [Ac. Ay] llevando’l gadañu al segar [Cb]. 2. Dar colos brazos p’arriba al sentir la picada del pexe [Cñ]. 3. Suxetar a ún los brazos [JH]. 4. Correr les caballeríes al galope [Oc]. 5. Axitase enforma na conversación [Ac]. 6. Metese onde nun importa [Ac]: Nun fai llabor en tol día más qu’andar braciando poles cases [Ac]. {En /Eo/ defínese tamién como ‘descargar a los bues y caballos de deyeiciones’ y ‘operar nuna vaca faciendo’l deu de gorgorete’ }. Cfr. brazu.
|
|||
braciquín, el 📖: braciquín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Brazu pequeñu. [Tb. PSil].
Cfr. <i class="della">brazu</i>. Con doble incrementación sufixal diminutiva en
<i class="della">-ic</i>(TEST)
|
+ -ín.
|
|||
bracu, a, o 📖: bracu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+brecu/braca/braco [Ay. Ll].>(TEST)
|
Sucia, puerca (una persona) [Tb. Sm]: Ya un bracu ¿Nun ves cómo come? [Tb]. 2. Valiente, esforzáu [Ay. Ll]. 3. Torpe, de mal xeniu [Ac]. 3. Forzudu [Ac. Cv]. 4. Inorantón, toscu [Xx]. Cfr. verracu, a, o & verracu el.
|
|||
bracu, a, el/la 📖: bracu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
Cfr. <i class="della">verracu,</i><i class="della">(TEST)
|
el.
|
|||
braga, la 📖: braga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///bragues [Cñ. JH. R]. bragas [Cl. Tb. Mar].>(TEST)
|
Cast. bragas [Cl. Cñ. Ac. Ri. Tb. JH]. 2. Antiguos calzones [R]. Pantalones del traxe típicu [Cl]. 3. Especie de pañal abotonáu en forma de calzón que se pon a los neños de teta [Mar]. Prenda amplia y abombada que llega perbaxo la rodía, típica del traxe maragatu masculín [Mar]. 4. Pieza de madera, fecha dos, que s’inxer nel sovigañu (sic) per onde se mete’l fusu y val p’apertalu [JH]. 5. Ubre [AGO]. 6. Mangueta (ente fontaneros) [Xx]. //{En VCid conséñase la oposición bragas ‘bragues’ frente a bragos ‘perneres de cueru de los pastores, allúguense sol pantalón y van fasta perbaxo la rodía suxetándose a la cintura’}. //Tirar lles bragues ‘defecar’ [JH (= posar lles bragues)]. ///A quien nunca punxo bragues, les costures fáen-y llagues [Cñ]. ¿Qué tienen que ver (nel testu fer) lles bragues co ll’alcabala de lles fabes? [JH]. Los fíos de tos bragues, y los gües de tos vaques [Fabriciano].
|
|
cfr.); PE3: 32]. Sobro braca foi posible un deriváu bien documentáu ast. bragal (cfr.) y bragueru (cfr.). Tamién de braga féxose un diminutivu axetival braguín, ina, ino (cfr.). |
|
bragada, la 📖: bragada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Parte d’abaxo de la barriga del cabrón o cabritu [Mar]. 2. Restu de la rede que queda nel barcu al acabar el llance nel arte del abareque [Xx]. Parte del <i class="della">pañu</i>(TEST)
|
que los marineros cueyen p’alar [Xx]. Mano de popa (sic) suxeta a la embarcación, per onde s’entama a recoyer la xareta qu’arrastra’l plombu pa zarrar el cabeceru nos llabores de cercu como’l boliche [Cñ].
|
|
||
bragal, el 📖: bragal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación del dominiu:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">uaka</i>(TEST)
|
pregnata et almalio et genape polimda et bragale 959(s.
|
|
||
bragáu, ada, ao 1 📖: bragáu🔤: , ada, ao 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao, 1 |
<ident class="della" level="1"></ident><+braguéu [Ay. Ll]. +braguéu/bragá/bragao [Ri].>(TEST)
|
Valiente, con puxu y fuerte [Pa. Ca. Ay. Ri. Tb. Pr. /Eo/]: El fiyu ye bragáu [Ca]. Enérxicu, valiente [Ll. Sm. Pr. Tox]. 2. De calter fuerte, violentu, foscu [Sm]. 3. De mala entraña (una persona) [Ll. Tb]. 4. Fuerte (la vaca, el xatu) [Sm]. 5. Inde- cente, puercu, gochu (un cuentu, chiste, historieta) [Sm]. 6. De manches blanques na parte dabaxo de la barriga (la vaca, el xatu) [Sm]. De barriga blanca (la vaca) [Ri]. Cast. bragado [Pzu].
|
|
Del llat. BRĀCĀTUS, -A, -UM ‘que llevaba bragues o pantalo- nes’(OLD) que, al ser prenda de vistir masculina, nel so mo- mentu, pudo pasar a significar *‘propiu del home’ (coles cualidaes atribuyíes davezu de fortaleza, valentía, mal caráu- ter, maldá, etc.); la so nominalización caltiénse nel femenín bragada (cfr.). De toes maneres nun ha escaecese, equí como en toa esta llarga familia, el posible influxu del llat. UARICATUS (> bragáu, ada, ao 2) que tamién fai referencia a les piernes. En rellación a la prenda que tapa les partes pudendes pudo si- guir l’aceición de ‘indecente’, ‘obscenu’. Tamién alvirtiendo’l llugar del cuerpu onde s’asitiaben les bragues pudo, por ave- ramientu nel espaciu, pasar a referise al baxu vientre y d’ehí a los colores carauterísticos de la barriga de dellos animales. Ye verdá qu’esta última posibilidá paez averanos a almitir l’in- fluxu del llat. UARIUS, -A, -UM ‘mosquiáu’, ‘mancháu’, ‘con pintes (la piel del home o animal)’ (EM), axetivu que se caltién ente nós, ente otro, nel nome de la sacavera (CGHLA 222). |
|
bragáu, ada, ao 2 📖: bragáu🔤: , ada, ao 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao, 2 |
De piernes torcíes, narquiaes (una persona) [Pa. Ac. Pr]. Cast.
<i class="della">estevado</i>(TEST)
|
[Cg. Ac. JH].
|
Del llat. UARICATUS, -A, -UM, pp. del verbu uaricāre ‘abrir les piernes’, ‘espernancar’ (EM s.v. uārus, -a, -um) anque puen dase influencies mutues col continuador de BRACATUS, -A, -UM asina como influxu de uarius, -a, -um (cfr. bragáu 1). |
||
bragueru, el 📖: bragueru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bragueiru [Tb. Pzu. Tox. Oc]. +braguiru [Ri]. +braguiro [Cñ].
//bragueiro [Eo].>(TEST)
|
Cast. braguero [Pzu. Tox. Oc. /Eo/]. Prenda de los neños pequeños de debaxo’l pantalón [Ri. Tb]. 2. Cada viga horizontal que, xunto coles madres, formen la base del horru [Oc]. Viga de la panera, paralela a los trabes curtios y encontada nos sos cabos nos pegollos centrales [Cv]. 3. Pieza del batán que val d’encontu a la emina; nella golpea’l rabu del porru torgando qu’ésti desfaiga la tela [Cv]. 4. Cadena central del llechu del carru, más gorda y resistente que les otres [Cv]. 5. Argolla del muelle onde s’amarra la embarcación [Cñ]. ///En xineiro la nieve nel bragueiro [LC]. Emborriná de xineru, la nieve al bragueru [Sb (LC)].
|
|
del llat. uirga ‘vara que cimbla’ (EM). |
|
bragueta, la 📖: bragueta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">bragueta</i>(TEST)
|
[Xral]. //-as ‘furacos o abertura que teníen los xergones pa poder sacudilos’ [Ll].
|
|
cfr.). Dende bragueta → braguetu iguóse un nuevu diminutivu braguetín (cfr.) con posibles usos axetivos. Tamién la formación bragueteru (cfr.). Dende bragueta llogróse’l verbu *braguetar d’u se fexo’l compuestu esbraguetar (cfr.). Dende bragueteru → esbra- gueterar (cfr.). |
|
braguetáu, ada, ao 📖: braguetáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Ax. conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Una</i>(TEST)
|
baca Fenoya ques color bermeja donda con una beze- rra de un año su hija que se llama Rruda y es color estre- llada e braguetada 1571 [(Comuña): 118]
|
D’un pp. de *braguetar (cfr. bragueta). |
||
bragueteru 📖: bragueteru🏗️: NO ✍️: NO |
<//bragueteiro [Eo].>(TEST)
|
Dau al cultu de Venus (un home) [ByM]. Lascivu [/Eo/]. ///Er- mitañu ogañu, bragueteru antañu [R (Carta 140). LC].
|
|
Cfr. braga. |
|
braguetín, ina, ino 📖: braguetín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
Dim. de <i class="della">braguetu</i>. 2. Apocáu, cobarde.
<i class="della">Non</i>(TEST)
|
t’añeres, non t’añeres, si quies que braguetín ñoñu non te llamen les muyeres [CyN (Recuerdos)] Cfr. braga.
|
|||
braguetu, a, o 📖: braguetu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Mal vistíu (un individuu) [An]: <i class="della">Paré</i>(TEST)
|
un braguetu [An].
|
Podría tratase d’una formación analóxica masculina de bra- gueta (cfr.) o, quiciabes meyor, d’un participiu fuerte de *bra- guetar (cfr. braga). |
||
braguín, ina, ino 📖: braguín🔤: , ina, ino 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 ina,, ino |
De piernes narquiaes (una persona) [Llg. Sr]. //<i class="della">Mosca bra- </i><i class="della">guina</i>(TEST)
|
‘mosca de burru o mosca borriquera’ [Ll]. ‘mosca allargada propia de les vaques y pollinos’ [Mi]. ‘mosca que se pega muncho a la parte interna del rabu y cuartos traseros de caballeríes y vaques’ [Tb].
|
D’un dim. en -ín iguáu sol continuador ast. del llat. UARICUS, -A, -UM ‘qu’abre les piernes’. De toes maneres paez aconseyable almitir que se produz un encruz cola familia de braga (cfr.) como s’alvierte en mosca braguina. |
||
braiñeru, a, o* 📖: braiñeru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<braiñera [Cn (i)].>(TEST)
|
Blanca (la vaca) [Cn (i)].
|
Cfr. braña. Semánticamente pue ufiertar una lexicalización aplicada a un tipu de vaca avezada a la braña o que la frecuenta. |
||
brama, la 📖: brama🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Yerba melicinable con una raíz que, cocida, ye diurética [Ar]. Posible variante de <i class="della">grama</i>(TEST)
|
2 (cfr.).
|
|||
bramada la 📖: bramada la🏗️: NO ✍️: NO |
Bramida [Tb]: <i class="della">La</i>(TEST)
|
bramada que díu sintiénonla a lo cabeiro’l prau [Tb].
|
Deverbal del participiu débil del verbu bramar (cfr.). Un vieyu dim. col continuador del llat. -ĚLLA ye responsable del ast. bramadiella (cfr.). |
||
bramadiella, la 📖: bramadiella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">bramadiella,</b>(TEST)
|
la Bramíu [JH].
|
Cfr. bramada. |
||
bramadura, la* 📖: bramadura🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bramaúra [Min].>(TEST)
|
Aición y efeutu de bramar [Min].
|
Formación solvo ast. bramada (cfr.) |
||
bramante 📖: bramante🏗️: NO ✍️: NO |
<biramante [Cn]. breimante [Tox. /Eo/]. gramante [Llomb].>(TEST)
|
Cast. bramante [Xral].
|
Cordón delgáu de cáñamu [Cd. R]. 2. Tela blanco y tosco pa sayos y sacos [R]. Cfr. brabán. Del nome d’una provincia de los Países Baxos, BRABANT, nombrada poles sos manufactures de cáñamu (REW; DEEH; DCECH s.v. bramante; Vidos 1950: 185). |
||
bramar 📖: bramar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><gramar [Mar. Llomb].>(TEST)
|
Cast. bramar [Pa. Mar. Llomb]. Muxir [Rs. Cg. Bi. Llg. Llv. Ca. Ay. Ll. Ri. Sd. Qu. Tb. Sm. PSil. An. Cd. Pr. Tox. Oc. VCid] el bue [V1830]: Están les vaques bramando [Ca]: La xata bramóu tola nueche [Tb]. 2. Bramar, ruxir, entrar en furor, glayar [R]. Romper, estopar una persona [Tb. Sm. Min]. Romper una tensión reprimida, estopar [Ri]. 3. Ruxir con munchu puxu’l mar [Tox]. Facer ruíu fuerte delles fuerces naturales (l’aire, la mar) [Ri]. 4. Reventar una cosa con munchu ruíu [Ca]. 5. Romper la madera d’entibación [Min]. 6. Apaecer de sutrucu un fontán [Min]. Desbordase l’agua estancao nos minaos al llegar l’avance d’una llabor a estos llugares [Min]. 7. Cansar muncho trabayando [Ay]. 8. Desesperase [V1830]. //Tar que brama ‘tar enfadáu por daqué que salió mal polo imprevisto’ [Pa]. ‘tener fiebre o una mancadura infestada’ [Pr].///
|
|||
bramáu, el* 📖: bramáu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+braméu [Ri].>(TEST)
|
|
|||
bramente 📖: bramente🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>N’abondancia [Ca]. Abondo [Ca. Ll]. Muncho [Sb]: <i class="della">¿Sabes, </i><i class="della">guapu,</i>(TEST)
|
qu’eres bramente embusteru? [Ca].
|
Quiciabes del llat. BARBARA MENTE > ast. bra(v)amente, es- presión qu’entendemos que convivió col alverbiu barbarē ‘ru- damente’, ‘toscamente’ (OLD). Ye posible que, dacuando, surda l’influxu d’otra posible creación seronda y asemeyada a la pri- mera UERA MENTE > ast. *véra ménte > *v(e)raménte → bra- mente en que l’aseveración coincide cola veracidá (PE2: 109). |
||
bramida, la 📖: bramida🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bramía [Llg. Sr. Ca. Ay. Ll. Ri].>(TEST)
|
Muxíu [Llg. Si. Ri. Tb. Sm. PSil. Pr]: ¡Si vieras las bramidas que daba! [Tb]. Bramíu fuerte [Ay. Ll]. 2. Ruíu grande [Ay]. Quexíu grande [Ay]. 4. Esplosión [Ca]. Aición d’estopar una cosa con munchu ruíu [Ca]: Metieren un cartuchu nel furacu y namás prende-y la mecha dio una bramía tremenda [Ca]. Cfr. bramar.
|
|||
bramíu, el 📖: bramíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Muxíu [Cg. Ay. Tb. Sm] de la vaca o del bue [Ca]: <i class="della">¡Si</i>(TEST)
|
vieres qué bramíos daben les anoyes! [Ca].
|
Bramida [Pa. Ll]. 2. Ruíu asemeyáu al muxíu de la vaca [Ay]. Cfr. bramar. |
||
bramu, el 📖: bramu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">bramu,</b>(TEST)
|
el Glayíos [Ca].
|
Cfr. bramar. |
||
brandal, el 📖: brandal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<barandal [Ay. y Ll. Bab. y PSil. Tor. Pr]. baranzal [Ay. JH. R]. bendal [Tb]. berendal [Sm. An. Cv. Oc]. blandal [Ar. Cruce]. blandeal [Os]. blandial [Cl. Os]. blanzal [Cl]. blindal [Cn (M)]. branzal [Cb]. brendal [y Ay. Ri. Qu. Tb. Sm. Cv. Oc. Oneta, Valdedo (Cv)]. brindal [Sm. Pzu. Cn]. grandal [Sr].
/////merendal [Colinas (Cv). Oc]. murendal [Oc]. /////banzal [Lln. Pa. Cg. Llib. Ay. An. AGO].>(TEST)
|
Farnal, depósitu o caxón onde cai la farina molío pol molín [Lln. Cl. Os. Pa. Cb. Cg. Llib. Sr. Sb. Ca. Ay. Ll. Ar. Ri. Qu. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. Cn (M). An. Cv. Tox. Oc. Cruce. /Eo/. JH. R. AGO. Vg. Llomb]: Cuí la farina del berendal [An]. Depósitu del rabil onde cai’l granu desempoxao [Ll]. Pilón de madera del pisón onde cai’l granu de la escanda [Sm]. Pieza del molín [Cn]. 2. Montón de farina que se va formando nel depósitu llamáu brendal [Cv]. 3. Antepechu, xeneralmente de madera, onde se suxeten les reyes d’un corredor o balcón [Tor]. Sitiu onde hai barandielles [Ay]. Barandiella [Pr (= barandiella)]. //La tierra ta güelma cumu un merendal ‘la tierra ta mui esponxao’ [Moraos (Cv)].
|
Abúltanos que les aceiciones conseñaes fáennos ver dos referencies fondes, etimolóxicamente falando: a) d’un llau §1-2 ‘caxón o depósitu de la farina’ o ‘montón de farina nel brandal’; b) d’otru §3 ‘barandiella’. De mano nun habría imposibilidá de que’l ‘depósitu’ se fexere con vares colo que bien pudiere tratase de realidaes xustificaes dende una mesma propuesta etimolóxica, anque con especificaciones semántiques destremaes. Podría tratase, entós, d’una formación sol llat. UARA, -AE ‘vara, percha’ nel aniciu del ast. vara (→ baranda, barandiella y, a lo meyor, bárganu, baragaña, etc.). De ser les coses asina brandal → barandal nun sedría otro qu’una formación abondativa sobro baranda, esto ye, habría entendese too ello baxo un mesmu epígrafe. Pero xunto a esta primera interpretación unitaria, ha observase otra posibilidá interpretativa: α) que namái l’aceición §3 ‘barandiella’ s’esplique dende’l citáu UARA; β) que les aceiciones §1-2 se xustifiquen partiendo del célticu *BRINNO- ‘salváu, fariellu’ (TLG 34), con -NN- que bien podría ser el resultáu d’una asimilación del grupu más antiguu de -ND-, nuna etapa previa *BRIND-; nun ha refugase tampoco la idea de ver nel ast. brendal una variante del galu *BRINTA ‘cestu’ (TLG). En tou casu paez que l’ast. brendal ha entendese rellacionáu cola voz de Cantabria bren ‘salváu’, ‘fariellu’ tenida por occitanismu (BRENN ‘id’) d’aniciu prerromanu por Corominas-Pascual (DCECH s.v. bren) y qu’encaxa perbién colo que paez el so equivalente y sinónimu d’aniciu llat. farina → ast. farnal (cfr.). Una nueva posibilidá interpretativa pa brandal ‘depósitu de la fariña’ (§1) podría debese a un deriváu del llat. MERENDA ‘xinta o comida de la tarde’ (EM s.v. mereo) cola amestadura del suf. -ALIS > merendal → berendal (→ barandal) → brendal, espresiones toes estes que puen xustificar el restu de les anotaes teniendo en cuenta los compromisos ente unes y otres. Semánticamente el brandal (y variantes) pudo tener el significáu de ‘depósitu de fariña molío’ polo que la propuesta etimolóxica dende’l llat. merenda hebo almitir los pasos de ‘xinta’ → * ‘lo que s’emplega pa la xinta’→ * ‘fariña (que ta na base de lo que se xinta)’. Nada habría estrañanos nestes propuestes pues a lo llargo’l tiempu les influencies pudieron ser destremaes como entá güei nos dexen ver delles de les variantes citaes testigos del influxu de términos talos como banzu, granza, etc. Una formación paralela a brandal, anque con sufixu dixebráu, sedría ast. branderu (cfr.). Ye posible que sol ast. brandal se fexere’l verbu desbrandalar ‘romper’ (cfr.) y el términu emparentáu desbrandaladura (cfr.) con una referencia al fechu de ‘frayar el granu pa facelo fariña’. |
||
branderu, el* 📖: branderu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<brandeiru [Tox. Oneta (Cv). Oc]. //brandeiro [Valdedo (Cv). Eo]. grandeiro [Eo].>(TEST)
|
Depósitu o caxón onde cai la farina molío nel molín [Tox. Cv. Oc. /Eo/]. Cfr. brandal.
|
|||
braneta, la 📖: braneta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Conxuntu de brases [PSil]: <i class="della">Si</i>(TEST)
|
nun fais una buena braneta nun podemos asar l’animal [PSil].
|
Quiciabes del xerm. BRAND ‘llama’, ‘tizón’, col suf. dim. -eta, términu asitiáu nos verbos cast. blandir, port. brandir (DEEH), cat. brandar ‘encender un fueu intensu’ (DECLC s.v. brandar). A la escontra de la nuesa interpretación taría’l fechu de que’l resultáu ástur ufriría una reducción inusual -ND-> -n-. Ye posible, en tou casu, que tenga que se partir d’un aniciu xermánicu con -nn- pues el gót. amuesa una variante BRINNAR ‘quemar’ (GED s.v. *brinnan). Per otru llau, a la vera del femenín y diminutivu braneta l’ast. ufre tamién la variante masculina branete (cfr.). |
||
branete, el 📖: branete🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">branete,</b>(TEST)
|
el Rescaldu [Pzu].
|
Cfr. braneta. |
||
branque, el 📖: branque🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<braque [y Lln].>(TEST)
|
Cast. codaste [JH].
|
Parte delantera del barcu o lancha [Lln. Xx]. Proa [PVeiga]. Pieza gruesa y curva, de madera o fierro, que fai la proa de la nave [Llu]. Cadarma principal de la proa d’una embarcación [Xx]. Pieza de proa [Tox]. Pieza de chalanu [/Eo/]. //De branque ‘avanzando contra l’aire’ [Llu (= de branqueallo)]. {Según JH: “hay branque de popa y branque de proa”}. Pallabra escandinava tresmitida pel normandu ant. BRANDT ‘proa’ (DCECH s.v. branque). |
||
branu, el 📖: branu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. verañu.
|
|||
braña, la 📖: braña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Pastos de branu [Cg. Ay. Pzu. CCabal 1951: 201] nes tierres que son d’un pueblu [Oc]. Praderíes comunales onde’l ganáu pasta y s’asitia de branu [Md]. Pastu de branu nos puertos o na falda de dalgún monte, onde hai agua [Sm]. Pastos altos [Or (S)]. Terrén alto ente montes con praos nel fondu [Bab]. Pastos altos comunales onde va’l ganáu de primavera a la seronda [Tb]. Puertu con pastos de branu [Mi]. Sitiu altu onde xube de branu’l ganáu [Ay]. Pastizal de monte onde va’l ganáu (vaques, oveyes) dende l’entamu la primavera a la seronda [Qu]. Pastizal d’altura ocupáu en delles époques del añu [Ri]. Prau con agua y cabaña a la vera’l monte onde’l ganáu pue pastar [Sm]. Zona de monte a la vera la mayada [PSil]. Monte con prau, sitiu de pastu [An]: <i class="della">N’El Chanu la Sierra hai una gran braña </i>[An]. Pastu de branu, polo común na falda de dalgún monte onde hai agua y prau [JH]. 2. Terrén delantre la puerta la cabaña [Lln (S)]. Paraxe con un pastu pequeñu [Lln (S)]. Monte con dalgo de prau, non zarrada, ensin males yerbes [Lln (S) = campera]. Prau pa pastu con agua o terrén lliento aunque non necesariamente monte [JH]. 3. Mayada [Qu. Tb. Sd. PSil].
Casería que se tien no alto’l monte [Ca]. 4. Pastos altos habitaos [Pm (S)]. Pueblu nel monte [Tox]. Pueblu onde enveranguen los vaqueiros [Sm]. Sitiu onde viven los vaqueiros (güei la mayoría de les <i class="della">brañes</i>(TEST)
|
son de morada continua) [Vd]. Pobláu habitáu por vaqueiros (suelen asitiase en zones altes poco productives) [Cv]. Aldea, pueblu cerca, o ente los pastos de branu [Md]. “Ciertas aldeas de pastores en otros tiempos transhumantes que existen en algunos concejos del occidente asturiano” [Oc]. 5. Tierres baxes, llientes, pantanoses y salobres pa pastu, de gran estensión, onde s’axunten munchos animales [R]. //Brañas d’abaxu ‘pueblos de Miranda, Salas etc., a los que baxen los vaqueiros de Somiedu pel iviernu’ [Sm]. //Dir pa la braña ‘xubir al entamar el branu col ganáu hacia les caseríes más altes y alloñaes de los pueblos’ [Ll (i)]./// illo cauaco de super braneam de illo peuidal et per laccum ignorar el origen de las voces se confunden los significados. Muchos creen que lo mismo es breña que braña en cuanto a significado y a nombre; no hay inconveniente en creerlo así. Pero yo soy descontentadizo y procuraré probar que braña y breña se diferencian en nombre y en significado. Breña es de raíz gótica, y braña de raíz latina. La voz braña significa pasto de verano y breña significa bosque inculto y cerrado, más para caza que para pasto(..). Como en Asturias son tan altos los montes y están tan encadenados, hay en Asturias muchas brañas, y aun muchos lugares con esos nombres” [Sarmiento (Colección 408-409)]
|
Del llat. *UERĀNEA ‘pastos de branu’ sigue la voz braña espar- dida dende Cantabria a Portugal. La etimoloxía parte de Caro- lina Michaëlis y acuéyenla autores como Meyer-Lübke (REW) anque se manifestaren a la escontra otros como García de Diego (DEEH s.v. vorago); tamién Corominas-Pascual que consideren la voz d’aniciu prerromán, quiciabes célticu (DCECH s.v. braña; 2016: 60). La llarga y pervieya documentación conseñada nel dominiu ástur permite almitir un étimu *uerania ensin nengún tipu d’entremez con otros posibles términos como breña (PE3: 38), como arriba afita la cita de Sarmiento, nin baranda (cfr.) o brandal (cfr.). Per otru llau la individualidá de braña ye clara de magar se llee na glosa del añu 853: “braneas pascua quas uulgus dicit seles” qu’anque güei nun paez conseñase como apellativu n’asturianu (seles) sí pue alvertise en Cantabria onde García Lomas (1999 s.v. sel) llueu, d’alvertir del so usu topo- nímicu, afita: “En nuestra opinión: Sel es el lugar comunal y propio para pastos designado, según las estaciones, en los pra- dillos bajos y naturales circundados de paredes secas o en los puertos altos y fragosos para sestear, dormir, ensombrarse o abrigarse los ganados que están bajo la custodia de pastores”. Na nuesa opinión na organización territorial d’Asturies hebo dase un tiempu en que los pastos comunales reservábense unos pal branu y otros pal iviernu acordies cola documentación qu’a- sina lo afita nel sieglu IX: bustos pernominatos tam de tempore uerani quam de tempore iberni 857 (s.XII) [DCO-I/23]. Proba- blemente a los primeros dióse-yos el nome de *UERANIA ‘(pas- tos) de branu’ > ast. braña ‘pastos de branu’; a los segundos HIBERNALES ‘(pastos) d’iviernu’ (EM; ABF) > ast. ivernales como afita non sólo l’usu apellativu de güei sinón la mesma toponi- mia como abenayá fexo ver J. M. Piel y llueu otros (TA 677). Lo que de xuru hebo pasar foi que, desaniciaos col tiempu parte de los usos tradicionales na organización estricta del territoriu, el términu braña espardió’l so emplegu non sólo al aprovecha- mientu y usu de pastos de branu sinón a otros pastos rixíos ta- mién por un criteriu coleutivu asemeyáu pero non a pastos aprovechaos necesariamente de branu. Ésa sedría, al mio ver, la razón de l’aparente contradicción que pue albidrase nes defini- ciones. Cosa daqué dixebrada ye l’aceición §5 recoyida enriba onde, agora, podría tratase d’una mala definición, aspeutu fre- cuente nel diccionariu d’Apolinar Rato y Hevia. Per otru llau, |
||
brañada, la 📖: brañada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><brañá [Ll. Ri]. brañaa [V1830]>(TEST)
|
|
|||
brañal, el* 📖: brañal🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="3"></ident><i class="della">per</i>(TEST)
|
illam regueram del bragnal 1207 [LRCourias/26]
|
|
||
brañar 📖: brañar🏗️: NO ✍️: NO |
<brañear [Qu (Oc)]. abrañar [Lln. Sm].///<ident class="della" level="1"></ident>//abranar [Sm].>(TEST)
|
Atender les vaques na braña [Md] o na corte, catando, dándo- yos de comer, etc. [Sm]. Iguar y atender el ganáu fuera la corte [Oc]. Dir a la braña a atender les vaques [Tb]. Dir a la braña y volver [Md].
|
2. Catar, mucir y facer lo qu’esixen les vaques tolos díes pero especialmente nes primeres hores de la mañana o nes últimes de la tarde [Tb]. Catar, mucir el ganáu especialmente nes hores matinales o al atapecer [Qu]. 3. Pacer na pradería [Lln]. 4. Pasar el ganáu el branu na braña [Md]. 5. Embrangar [Md]. ///Mociquines de Robledo que abrañáis en Villarín, tenéi cuenta con los mozos que vos riesguen el mandil [ALl (Esfoyaza)].
Verbu fechu sol ast. braña (cfr.). Con too, la variante abranar ha xustificase como una formación sol ast. veranu → branu (cfr.). L’ast. brañear ye posible qu’ufra un recuerdu d’una formación en -IDIARE. |
||
brañegu, a, o 📖: brañegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<braniegu [Cn].>(TEST)
|
De lo que pertenez a la braña [JH]. Brañeru [Cn].
|
2. Propiu del branu [Cn]. //-as ‘aficionaes a pastar na vega o nes mayaes’ [Lln (S)]. Cfr. braña. |
||
brañeru, a, el/la 📖: brañeru🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<brañeiru/brañera [Tb. Sm. Md. PSil. Oc]. brañeira [Pzu].>(TEST)
|
Persona qu’abraña [Sm].
|
Persona que va a la braña tolos díes [Tb. Md]: Los brañeiros yá xubienon pal puertu [Tb]. Persona que ta na braña col ganáu [PSil]. Pastor que guarda les vaques nes brañes nos meses del branu [Oc]. Vaquera [Pzu]. 2. Habitante de la braña [Vd. Pzu]. Natural o vecín d’una braña [JH]. /// Aunque voy pa la braña no llevo pena, porque llevo el intento de ser brañera [ALl (Folk)]. Cfr. braña. |
||
brañudu, a, o 📖: brañudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Cfr. breña.
|
|||
braqueru, a, el/la 📖: braqueru🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
<braqueiru [Tb].>(TEST)
|
Tratante en bracos o gochos [Tb]: Vinienon los braqueiros ya hubo bon mercáu [Tb].
|
|
cfr.) o sol so responsable col suf. -ARIUS emplegáu pa facer nomes d’oficiu. |
|
brasa, la 📖: brasa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<blasa [Lln].>(TEST)
|
Cast. brasa [Xral]. Áscuares [Xral. Ri. DA. V1830, R (brases)]. Lo que queda cuando quemó lleña [Lln]. //Tar cumu una brasa ‘tener perencesa la cara’ [Sm]. //Sin tener ni casa ni brasa ‘ensin tener nada’ [LC]. ///Brasa trai en senu lla que cría fíu ayenu [JH]. Sacar lla brasa con manu ayena [JH]. Ya que se queme la casa arrimase a la brasa ‘gastándose una cosa, pelo menos aprovechalo’ [Fabriciano].
|
|
cfr.). Sobro ast. brasa iguóse tamién l’abondativu brasada (cfr.) y el nuevamente incrementáu brasedal (cfr.). Col suf. -ARIUS féxose ast. braseru (cfr.), nome d’utensiliu con una posible variante femenina *brasera que conocemos gracies al compuestu con un siguidor de SŬB > so como primer elementu, sobrasera (cfr.). |
|
brasada, la 📖: brasada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Brases que se caltienen llueu de matar el fueu que se prendiere [Lln].
|
Cfr. brasa. |
||
brasedal, el 📖: brasedal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘con- xuntu de brases’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">aya</i>(TEST)
|
gran brasedal sin fumo [Grangerías XVIII: 1053]
|
|
Cfr. brasa. |
|
braseru, el 📖: braseru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<braseiru [Qu. Sd. Sm. Bab. Cv. Tox. Vg]. +brasiru [Bi. Ay. Ri]. //braseiro [Eo].>(TEST)
|
Cast. brasero [Rs. Bi. Qu. Sd. Bab. Tox. /Eo/. Vg]. Sitiu onde hai brases [Ay]. Cacíu redondu, xeneralmente de llatón o cobre, onde s’asitien les brases pa calentase [Lln]. 2. Rescaldu del fornu o de la cocina [Ri. Sm. Cv]. Cfr. brasa.
|
|||
brau, brava, bravo* 📖: brau🔤: , brava, bravo* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 brava,, bravo |
<brau/bra [Sb. Ca]. +brou/bra [Sb]. {“adjetivo determinativo, que se antepone al nombre” [Ca]}.>(TEST)
|
Bravu, bonu, grande [Sb]: E brau muzu (‘bon’) [Sb]: Tien brau prau [Sb]. 2. Munchu [Ca]: Hai brau felechu [Ca]: Esti prau tien bra herba [Ca]: Tien braos pelos [Sb]. //Alv. ‘abondo’ [Ci (VB). Ca]: Brau sé yo cuándo vien fulano, brau m’importa a mí eso [Ci (VB)].
|
|
Del llat. UĒRUS, -A, -UM ‘verdaderu’ (EM), con un posible con- tinuador ast. veru, vera, vero (cfr.). Dende posibles construc- ciones femenines del tipu *tien véra hérba, con acentu oracional desplazáu llueu sobro hérba y non sobro véra, pudo producise l’haploloxía de la orixinariamente vocal tónica dando vez a realizaciones como: tien v(e)ra hérba. Dempués v(e)ra refadría’l paradigma (de veru, vera, vero) siguiendo’l modelu que-y ufiertaba l’axetivu ast. bra(v)u, bra(v)a, bra(v)o averáu fónica, semántica y gramaticalmente con niciu del so arcaísmu na anteposición al nome. Nesi sen ha xustificase l’usu alverbial ast. bramente (cfr.). |
|
bravatiar 📖: bravatiar🏗️: NO ✍️: NO |
<bravatear [Ca].>(TEST)
|
Facer el valagoria [Pa].
|
2. Dicir pallabres mal sonantes, insultos [Ca]. Cfr. bravu, a, o. |
||
bravatu, el 📖: bravatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Frase grosera, pallabra ofensiva, cagatu [Ca]: <i class="della">Suena echar </i><i class="della">unos</i>(TEST)
|
bravatos en corral [Ca].
|
Cfr. bravu, a, o. |
||
bravén, la 📖: bravén🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Asperez, rudeza, crudeza, puxu de les tierres incultes o braves [JH]. Puxu, llozanía de les plantes [R]. 2. Bravura [Cñ]. Puxu, ímpetu [CC].
Cfr. <i class="della">bravu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
bravez, la 📖: bravez🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Bravura [JH].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">for</i>(TEST)
|
cruel cotra sos poblos por braveza o por cobdizia s.
|
|
Cfr. bravu, a, o. |
|
braviar 📖: braviar🏗️: NO ✍️: NO |
<bravear [R].>(TEST)
|
Facese montés [R].
|
2. Bramar [JH]. Cfr. bravu, a, o. Na aceición ‘bramar’ pue dase un encruz de bramar y braviar. |
||
bravil, el 📖: bravil🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Terrén comunal que se zarra pa guardar o pa que mirie’l ganáu de branu [Ay (= boscón)].
Cfr. <i class="della">bravu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
bravíu, ida, ío 📖: bravíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
Inculto, bravío (un terrén) [Pa]. Con matu (un terrén) [Lln]. Que por nun se trabayar féxose monte (una tierra) [Sl].
Cfr. <i class="della">bravu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
bravor, el 📖: bravor🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Braveza, bravura [Cb. JH]. Valentía [AGO]. Fuerza, capacidá pa facer o resolver les coses [JH].
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Roba</i>(TEST)
|
al sol la lluz y bravor del día [Felicitación 145]
|
|
||
bravosidá, la 📖: bravosidá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
bravosu, a, o 📖: bravosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
</b>Bravu [JH]. Cfr. <i class="della">bravu,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
bravu, a, o 📖: bravu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><bravo [Sb. Ay]. +brevu [Ri].>(TEST)
|
Cast. bravo [JH], valiente [Ri. Tb. Sm]. 2. Agresivu, violentu [PSil]. Salvaxe, indomable [Sm. Pr]. Ensin domar [Ri. PSil]. Fuerte, con puxu [Ac. PSil. Oc]: Púnxose bravu cuando lu reñí [Ac]: El río baxa bravu [Ac]. 3. Trabayadora, decidida y fuerte (una persona) [Pr]. 4. Enfadáu [Sm. Pr]. Ásperu [/Mánt/]. 4. Que ta ensin domar [Ay. Qu. Tb. Cv. Tox. /Mánt/]. 5. Montesín [Ac. Ri. Tb. Sm. Cv. Mar]: Esti rosal ye bravu [Ac]. Montés (l’ablanu) [Lr]. Ensin inxertar (un árbol, una planta) [Tb. PSil].
|
pascuis padulibus limites barbaras et arce antiquo 1022(s.
|
Del llat. BARBARUS, -A, -UM ‘non griegu’, ‘estranxeru’ (EM) con un posible continuador cultu (cfr. bárbaru). Popularmente danse continuadores románicos ya hispánicos (REW), étimu aceptáu por García de Diego y Piel preferíu a PRAUUS (DEEH); tamién por Corominas-Pascual anque con daqué rocea (DCECH s.v. bravo). Ye términu bien asitiáu na nuesa toponimia (TA 650). L’ast. ufre una nominalización del masculín (cfr. bravu). En rellación etimolóxica citamos: bravura (cfr.), bravil (cfr.), bravez (cfr.), bravor (cfr.), bravosu (cfr.) → brabosidá (cfr.), bravén (cfr.); tamién foi posible facer el verbu braviar (cfr.), esbravar (cfr.), esbraviar (cfr.), desbravar (cfr.); tamién de bravu → bravatu (cfr.) → bravatiar (cfr.), esbravetar (cfr.), esbravotar (cfr.); del aum. bravón féxose esbravoniar (cfr.). L’ast. tamién conoz l’incoativu compuestu embravecer (cfr.) y el so contrariu desbravecer (cfr.). L’exemplu de §e ufre un ax. brauido que paez imitación analóxica de domitum. |
|
bravu, el 📖: bravu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bravo [Ay].>(TEST)
|
Trozu de boza o monte [Md].
|
Terrén que nun foi cultivao enxamás [Tb. Pr]. 2. Terrén que s’entama a trabayar [Md]. Terrén nel primer añu que se sema [Sm. Md]. Cfr. bravu, a, o & brau, brava, bravo. |
||
bravura, la 📖: bravura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Puxu de les plantes al medrar [Ay. Pr]. Fertilidá [Pr]. 2. Erupción, granos [Tb]: <i class="della">El</i>(TEST)
|
nenu tien bravura [Tb]. ///Pioyu n’altura, tou se vuelve bravura [LC].
|
Cfr. bravu, a, o. |
||
braz, el 📖: braz🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cordel de la vela de la lancha que va d’una punta a otra altravesándola [JH].
Quiciabes variante del ast. <i class="della">brazu</i>(TEST)
|
(cfr.), con perda de -u, en referencia a la llargura del cordel midida pel brazu.
|
|||
braza, la 📖: braza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Midida de llonxitú llograda colos brazos en cruz [Tox. /Eo/]. Midida de llonxitú equivalente a la distancia qu’hai ente les dos manes tando los brazos abiertos horizontales [Sm]. Lo que s’abarca colos brazos abiertos [Ac. Cñ. Pr]: <i class="della">Veti</i>(TEST)
|
a la carnicería por cinco braces de tripa [Ac]. “Medida de ocho palmos en cuadru si ye pa muria, y de línea si ye cuerda á la llarga” [R]. Midida derivada del brazu humanu usada, por exemplu, pa los árboles [Lln]. //Nadar a braza ‘nadar boca abaxo cola cabeza llevantada moviendo al empar los dos brazos y piernes’ [Lln].
|
faser una casa de tella de çinco braças en la dicha renta
|
Del llat. BRACCHIA, neutru plural de bracchium ‘brazu’, ‘caña d’un árbol’ (EM; DEEH s.v. brachium; DCECH s.v. brazo), lexi- calizáu como canon de determinaes midíes de teles, de terre- nos, etc. |
|
brazada, la 📖: brazada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<brazaa [Sb]. brazá [Ay].>(TEST)
|
Lo que s’abarca colos brazos [Lln. Ac. Ay. /Eo/. JH] abiertos (estensión) [Ca]. 2. Ración {de yerba, pación} que se da al ganáu [Tox].
|
|
Cfr. brazáu, ada, aol. |
|
brazal, el 📖: brazal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Brazalete [JH]. 2. Asa [JH].
Del neutru llat. BRAC(C)HIĀLE -IS ‘brazalete’ (OLD), pallabra con dalguna representación románica (REW) ya panhispánica (DEEH s.v. brachiale). L’aceición de ‘asa’ quiciabes sía frutu d’un espardimientu del significáu por tratase en dellos casos de dalgunes ases de cestos que podríen llevase en brazu. Un posible deriváu de <i class="della">brazal</i>(TEST)
|
sedría ast. brazalote (cfr.).
|
|||
brazalbu, -a, -o 📖: brazalbu🔤: , -a, -o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 -a,, -o |
<+bracelbu [y Ay].>(TEST)
|
De manches blanques o prietes o de destremaos colores na pe- lleya (el gochu) [Ay].
|
|
Amestanza del nome llat. BRA(C)CHIUM, -I ‘brazu’, ‘pata de- lantera d’un animal’ (EM), términu panrománicu (REW; DEEH s.v. brachium), y del axetivu ALBUS, -A, -UM ‘de color blancu’ (OLD). Trátase orixinariamente, entós, d’una voz aplicada a un gochu ‘de brazu blancu’ (frente a otru color nel restu la piel) anque llueu pudiere dase un enanchamientu semánticu como fai ver la mesma definición conseñada. Lo que ye claro ye que l’ausencia de vocalización de la [l] posnuclear empobina a una realización que nun se correspuende cola dómina más arcaica de la colonización llatina (GHLA 55). Al llau de la espresión con metafonía, +bracelbu, l’ast. conoz tamién un axetivu +abrazalbéu ‘con manches o rayes blanques y escures (un ani- mal)’, onde +albéu, albada, albao abulta qu’ha tenese por un |
|
brazalote, el 📖: brazalote🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
brazáu, ada, ao 📖: brazáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<ident class="della" level="1"></ident><brazaa [Sb].>(TEST)
|
|
|||
brazáu, el 📖: brazáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+bracéu [Cp. Ay]. //brazado [Eo].>(TEST)
|
Cast. brazado [Villah. Pa. Cg. Sb. An. Pr. JH]. Lo que pue abarcase con un brazu [Lln]. Lo que cabe ente los brazos [Ay. Tb. Pzu. PSil]. Lo que pue llevase d’una vez colos dos brazos [Cp. Cr. Ac. Ac. Sr. Ca. Ay. Pr. /Eo/. R]. Yerba que se pue coyer colos brazos [Lln. Ar. VCid]. Ración que se da al ganáu {por ser pación o yerba treslladao ente los brazos} [Tox].///
|
|||
brazu, el 📖: brazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+brezu [Ay. Ri].>(TEST)
|
Cast. brazo [Lln. Cl. Rs. Ac. Bi. Ri. Ay. Qu. Tb Sd. PSil. Pr. JH]. 2. Pata delantera de los animales [Tb]: El brazu ya lo que l.lueu l.lamamos l.lacón [Tb]. 3. Maderu qu’altraviesa obli- cuamente la portiella pa suxetar les tables de que ta fecha [JH]. Caúna de les dos maderes allugaes verticalmente nel telar y onde encaxa l’estremu d’otra que va horizontal [JH]. //-os ‘conxuntu de brazos y antebrazos’ [Lln]. //Al brazu ‘en bra- zos’ [Lln]. //Alzar el brezu ‘dexar pasar, perdonar’ [Ay]. //Ser de munchu brazu ‘desarrollar muncho nel trabayu’ [Ac. Tb. Pr. JH]. //Ser del brazu curtiu ‘ser poco trabayador’ [Mi (i)]. //Tener muchu brazu ‘ser pertrabayador’, ‘desenvolvese bien’ [Ay (tener munchu brezu)]. //Tener mucho brazo ‘ser capaz de llanzar la bola al castru anque la mano tea lloñe (nel xuegu los bolos)’ [VCid].
|
|
Del llat. BRAC(C)HIUM ‘brazu’, ‘caña d’árbol’ (EM), d’espardi- mientu panrománicu (REW) ya hispánicu (DEEH s.v. brachium; DCECH) onde la documentación medieval ufre, a lo que paez na escritura, resultaos xiblantes de tipu sordu o averaos a la etimoloxía (§a) y sonoru (§b) lo qu’aconseya una alternancia con xeminada y con consonante simple. Tamién hai continua- dor del correspondiente plural BRACCHIA > ast. braza (cfr.) anque agora amuésase un resultáu sordu medieval. Dende’l nome pudo facese’l verbu *brazar [conocíu gracies al dever- bal brazáu (cfr.) y brazada (cfr.)] y abrazar (cfr.) col so con- trariu desabrazar (cfr.), con a-; a la so vera’l compuestu con em-, embrazar (cfr.) col so pariente embrazadura (cfr.). Una formación verbal *SUBRACCHIARE sedría responsable del ast. sobrazar (cfr.). De toes maneres ast. brazáu y brazada puen entendese como nominalización del llat. BRA(C)CHIĀTUS, -A, -UM ‘de rames estendíes, a mou de brazos’ (EM s.v. bra(c)chium; ABF). Un deverbal de abrazar sedría abrazu (cfr.). También foi posible una formación en -IDIARE respon- sable del ast. bracexar (cfr.) y -e(y)ar > -iar, ast. braciar (cfr.). Nel estadiu *bracear féxose l’asitiamientu del deverbal bracéu (cfr.); dende braciar el tamién deverbal femenín braciada (cfr.). Del verbu en -IDIARE foi posible una variante fuerte en |
|
brazuelu, el 📖: brazuelu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<brazuelo [Os. Ar].>(TEST)
|
Llacón del gochu [Lln. Os]. 2. Pata trasera del gochu {?} [Rue- nes]. 3. Llanza del carru [Sm]. Piértiga del carru [Bab]. Llechu del carru formáu d’un maderu llabráu, llargu, fendíu a lo llargo con una sierra, a nun ser nel estremu delanteru [Sm. Cv]. 4. Armazón de la plataforma del carru [Ar. Vg. Llomb]. 5. Riega pa desaguar una llamuerga [Tb]. //-os ‘ciertes partes de los l.li- cios’ [Oc].
|
|
del llat. brac(c)hium ‘brazu’, ‘miembru de- lanteru d’un animal (pata, pezuña)’, ‘caña d’un árbol’, esto ye, BRACCHIOLUM, citáu por Ernout-Meillet (EM) y con della pre- sencia románica (REW) ya hispánica (DEEH). La referencia al brazu del gochu prefirió n’ast. asociase al términu llacón anque queden nicios de vieyos usos del dim. de brazu (PE2: 109). |
|
brea, la 📖: brea🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Resina de pinu, la pez [Tox].
Del verbu <i class="della">brear</i>(TEST)
|
y ésti del fr. brayer ‘id’ (d’aniciu escandinavu) per vía del oc. breà (DCECH s.v. brea); García de Diego parte del fr. BRAI ‘alquitrán’, pallabra que provién del ant. nórd. (DEEH s.v. brada). Sobro brea féxose’l verbu compuestu embrear (cfr.).
|
|||
breca, la 📖: breca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<i class="della">Pagellus</i>(TEST)
|
erythrinus, cast. breca, pagel [Tz, Lls (PPAC). Rs, L’Arena, Vd, PVeiga (Barriuso: espáridos 581)]. Sciaena ronchus, cast. verrugato de fango [Tz (PPAC)]. Pexe doráu y de forma asemeyada al besugu [Lln]. La dorada [Ce]. //-es ‘xestu, visaxe, monada’ [Cv (= brecas). Oc]: Nun faigas brequis [Oc].
|
Pa Corominas-Pascual ye nome mozárabe d’etimoloxía incierta, quiciabes en rellación con perca (DCECH s.v. breca) y que Corriente entiénde [cast., gall., port. breca, cast. breque ‘Pagellus erythrinus’, pexe de carauterístiques roxices], como una adautación del llat. RUBRA (> granadín lobra ) + suf. -AYQ (DA s.v. breca) con desaniciu de la sílaba primeras a lo meyor por tracamundiala col artículu. A Barriuso (PPAC 133) paez-y difícil xustificar esti nome dende l’inglés bleak según suxer el DRAE. Desconozo’l porqué de l’aceición del pl. breques ‘xestu, visaxe, monada’, a nun ser que faiga referencia a dalgún vezu de la breca por cuenta’l movimientu del so focicu estiráu quiciabes por asemeyar al besugu, de güeyos abultaos. Dende ehí féxose una incrementación fónica qu’alvertimos en bréquites (cfr.) daqué asemeyao a lo que s’alvierte en brefes → bréfetes. |
||
brecha, la 📖: brecha🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Caún de los trozos de madera (a mou d’estiella grande) que resulta de fender un tueru d’arriba a abaxo [Ri].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Lluigu</i>(TEST)
|
que la consulta ansí fo fecha/empezó Baltesar a fer sos mientes,/casi un hora se vio sin topar brecha [San Mateo]
|
Del fr. BRÈCHE ‘rotura’ pallabra d’aniciu xermánicu *breka ‘rotu, fendedura’ (REW; DEEH; DCECH s.v. brecha). |
||
breda, la 📖: breda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Xebata, agua que vien de llau al llover [Cn]: <i class="della">Con</i>(TEST)
|
esta breda, nin paraguas nin nada, móyaste igual [Cn].
|
Posible deverbal de bregar (cfr.) → brega → *brea, con una reposición de la consonante desaniciada anque con tracamun- diu fónicu por -d-, breda. |
||
brefar* 📖: brefar*🏗️: SI ✍️: NO |
<mefrar [As (Cruce). mifrar [As].>(TEST)
|
|
|||
brefes, los* 📖: brefes🔤: , los* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: |
<ident class="della" level="1"></ident><grefes [Sm]. mefres [As (Cruce)]. mefros [As]. nefros [Ll].>(TEST)
|
Narices de la vaca [As (Cruce)]. Morros d’un animal [As]. Lla- bios de les vaques [Sm (= gréfetes)]. //Dar colos nefros en suelo ‘dar cola cara en suelu’ [Ll].
|
|
||
bréfetes, los 📖: bréfetes🔤: , los 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
<ident class="della" level="1"></ident><gréfetes [Sm]. bréfites [Cn. Brañas (Oc)]. mélfites [Brañas (Oc)]. néfites [PSil].>(TEST)
|
|
|||
brefetiar* 📖: brefetiar*🏗️: SI ✍️: NO |
<brefetear [Sm. Cv].///<ident class="della" level="1"></ident>//nefetiar [PSil].>(TEST)
|
|
|||
brefonera, la* 📖: brefonera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">meam</i>(TEST)
|
loricam et meas brafonezas {??} 1140? [ACL/197]
|
|
||
brega, la 📖: brega🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
bregadera, la 📖: bregadera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><breadera [Cb. Cp]. breaera [y Cl]. bregaera [Sb. Ay]. briadera [y Cl]. briera [y Cl].>(TEST)
|
|
|||
bregaderu, el 📖: bregaderu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bregaeru [y Mi]. +bregaíru [Ay].>(TEST)
|
Sitiu perpisáu y moyáu [Mi]: ¡Vaya bregaeru qu’armasti na cocina! [Mi].
|
2. Columbiu [Ay]. Cfr. bregar. |
||
bregador, ora 📖: bregador🔤: , ora 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
Que <i class="della">brega</i>(TEST)
|
o amasa el pan con bregadera [JH].
|
|
Cfr. bregar. |
|
bregadora, la 📖: bregadora🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bregaoria [Qu].>(TEST)
|
Instrumentu pa bregar la pastia del pan [Lln (= bregadera). Qu]. Cfr. bregar.
|
|||
bregadura, la 📖: bregadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">bregar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. bregar. |
||
bregar 📖: bregar🏗️: NO ✍️: NO |
<abregar [y Ay]. brear [Cb. Cp]. briar [y Cl].>(TEST)
|
Pasar la pastia del pan entre dos cilindros de la bregadora [Lln. Cb. Cp]. Tratar la farina destinao a facer pan col rollu [Cl]. Amasar el pan pa que se meta en farina [Ac]: Hai pan bregao [Ac (i)]. Afinar la pastia del pan [Ay]. Trabayar muncho la masa del pan [Qu]. 2. Trabayar muncho en daqué percostoso [Lln (S)]. Trabayar con munches torgues [Pa]. Lluchar, trabayar duro [Tox]. Facer un llabor de munchu trabayu [R]. Romper, traxinar [Ay]. 3. Aguantar coses molestes, fadies [Md]. 4. Lluchar contra’l mal tiempu [Llu]. 5. Pegar, golpear, sacudir [Md]. 6. Ximielgar al neñu pa que duerma [Ay]. 7. Columbiar [Ay]. //-se ‘columbiase’ [Ay]. //Tar bregáu ‘tar duru’l terrón de tierra’ [Tb].
|
|
cfr.), bregaderu (cfr.), bregador (cfr.), bregadora (cfr.), bregadura (cfr.). Tamién ast. brega (cfr.), cola posible variante brea (cfr.), na doble aceición de ‘trabayu costosu’ y ‘amarraza’ que si bien puen considerase interrellacionaos, dao que faen referencia a dalgo como ‘trabayar’ → ‘dar golpes a la pastia’ →’dar golpes a una persona’ → ‘amarraza’ que ye frutu del exerciciu físicu, del movimientu y que, darréu d’ello, tamién podríen empobinanos n’otru sen onde se dixebren les dos aceiciones si ye que nello hebo dos motivaciones etimolóxiques dixebraes: la primera en rellación col xermanismu, la segunda quiciabes d’aniciu célticu, el términu |
|
bregón, el 📖: bregón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Enfermedá peligrosa (como cast. <i class="della">tabardillo</i>, <i class="della">fiebre</i>(TEST)
|
pútrida de persones y animales [JH]). Enteladura [Sb]. Cast. meteorismo o timpanización [On (R)]. Destremaes enfermedaes de les vaques de les que se camienta que tán motivaes pol fríu, por comer daqué enforma fuerte o por beber muncha agua d’una vez (los síntomes son hinchazón, tumores nel ubre o caldar, nes pates, nes tripes) [Ll]. Dolencia nel ubre de les vaques [Cb]. Enfermedá de les vaques por cuenta’l munchu trabayu [Cg]. Enfermedá de les vaques [Am] que s’amuesa per hinchazón y llarimar de los güeyos [Cl]. 2. Inflamación del ubre de les vaques [Ri. Qu (= bregonazu = polmonera). Tb (= bregonazu)]. Hinchón de la barriga de les vaques y de les caballeríes [Ri]. 3. Dolor de barriga [Ay]. Cólicu, torzón [Pa] del ganáu [Lln. Ay]. Cólicu, torzón del caballu [R], de les vaques [Ac]. 4. Esfuerzu que se fai pa llevantar pesu [Ay]. 5. Nome que suel dase al rapaz que comete una falta, reprendiéndolu con dureza [Cg]: Isti bregón d’ome ñon me dexxa ‘esti diablu d’home nun me dexa’ [JH]: Isti bregón de muyer ñon calla migaya [JH]: ¡Qué bregón de duerna que non s’aballa! [JH]. //Apañar el bregón ‘morrer del bregón un res’ [Cg]. Yerba’l bregón ‘Iris foetidissima, espadaña fétida’ [Mo (LLAA 28)]. //La yerba’l bregón ‘planta usada pa curar la enfermedá del bregón’ [Ri]. //Trabayar como un bregón ‘trabayar muncho’ [Lln]. ///¡Válate mal bregón! [JH].
|
gato por liebre, bregones por novillos de hasta, viejos por nuevos, tafurrios por de gran casta [Grangerías XVIII: 824]
|
del llat. AFRICUS, -A, -UM ‘d’África’ que n’ast. entá se caltién güei como nome ábregu ‘aire del sur’ (cfr.): |
|
bregonar 📖: bregonar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. abregonar.
|
|||
bregonazu, el 📖: bregonazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bergonazu [y Qu. y Tb]. +bregonezu [Ay. Ll].>(TEST)
|
Mal del bregón [Ll. Ri]. Enfermedá del ubre de les vaques [Tb (= bregón)], inflamación [Qu]. 2. Dolor fuerte de tripes que da al ganáu [Ay]. Cfr. bregón.
|
|||
bregonizu, a, o 📖: bregonizu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Que participa del mal del bregón [JH]. 2. Malditu, permalu, de mala intención [JH]: <i class="della">Tevi boriando con isti bregonizu de </i><i class="della">gochu</i>(TEST)
|
[JH]: Ye bregoniza com’un diañu ista rapaza [JH].
|
Cfr. bregón. |
||
brenca, la 📖: brenca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cantidá perpequeña [Bab]. Cfr. <i class="della">blinga</i>(TEST)
|
& brenga.
|
|||
brenda, la 📖: brenda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Trozu, estiella pequeña que salta al cortar lleña [Os]. //-<i class="della">as </i>‘ramascos pal fueu (más grandes que los h.uestes y los briscos’ [Os].
Variante del ast. <i class="della">blezna</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
brenga, la 📖: brenga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<varenga [Llu. JH]. varega [JH].///<ident class="della" level="1"></ident>/varengas [Lln].>(TEST)
|
Estiellina [Lln. Ci] que se fai al partir lleña [Os = brenda)] en sen diagonal cuando’l troncu ta verde (pa facer banielles enantes hai que sacar les brengues) [Pa]. 2. Freba [Cg] retorcida y dura na madera [LV. DA. R. AGO]. 3. Madera de bona calidá [Lln]. 4. Madera encorvao unío a la quilla que forma como la costiella [JH] pa facer la cuaderna [Llu]. Cierta parte de la lancha [Lln]. 5. Espina o fragmentu de madera que se mete nuna mano [Villah]. 6. Veriya, fuercia y puxu de los neños pequeños [Cb]. Puxu vital [Mont]. Temperamentu irascible, mal xeniu, rabia, coraxe [Ca]: ¡Qué brenga tien cuando se pon a reñer en correor! [Ca]. //-as ‘ramascos pal fueu’ [Os (= brendas)] ‘fuerces físiques y ánimu’ [Lln]. //Tener muchas brengas ‘ser perduru (l’home)’ [LV. R].
|
|
||
brengosu, a, o 📖: brengosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
|
|||
brengudu, a, o* 📖: brengudu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Ax. conocíu pela documentación:
<i class="della">su madera </i>{lo de los alcornoques} <i class="della">es más recia y </i><i class="della">brenguda</i><i class="della">(TEST)
|
que la de roble [Grangerías XVIII: 606]
|
|
||
brenza, la 📖: brenza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Estiellina que se mete na piel [PSil]. 2. Carne que se va cortando a trozos según les necesidaes del consumu [Cl].
<ident class="della" level="1"></ident>Variante del ast. <i class="della">blezna</i>(TEST)
|
(cfr.), términu sometíu a abondosos
|
camudamientos fónicos. Ello paeznos fonéticamente más afayadizo que siguir la suxerencia de García de Diego que s’enconta nun conxetural célt. *BRINCEA ‘brizna’ (DEEH s.v. brĭncea*) tamién refugáu por Corominas-Pascual (DCECH s.v. brizna) que tienen el términu por un encruz dialeutal de binza y bringa non fácil d’acoyer. |
||
breña, la 📖: breña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Sitiu de monte de mal pisu [Ay].
<i class="della">Los</i>(TEST)
|
Asirios por breñes y paciones fuxín a carrenderes [Judit 215]
|
|
cfr.). Corominas- Pascual consideren cast. breña d’aniciu desconocíu y quicia- bes prerromán (DCECH s.v. breña; PE3: 38) y García de Diego paez entremecer braña y breña (DEEH s.v. uorago). Dende breña féxose’l tamién el curtiamente asitiáu breñal (cfr.) y po- siblemente *breñudu, a, o ‘breñosu’ [JH] camentando que JH, tracamundiáu, escribió nel so llugar “brañudu, a, o”. |
|
breñal, el* 📖: breñal🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////breñales [Ay].>(TEST)
|
Sitiu con maleza per onde s’anda mal [Ay].
|
Cfr. breña. |
||
breón, el 📖: breón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Palu altravesáu en medio del trubiecu o caxellu de les abeyes onde s’enconten los panales que van fabricando [Cl. Pa].
¿Variante de <i class="della">bregón</i>(TEST)
|
(cfr.)?
|
|||
bréquites 📖: bréquites🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Coqueteos de rapaza [Cn].
|
Cfr. breca. |
||
breta, la 📖: breta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Veta [Sb].
Quiciabes d’un dim. del llat. <i class="della">uitta,</i>(TEST)
|
-ae ‘cinta’, ‘venda’, ‘llazu’ (EM; ABF), *UĬTTULA que propón Meyer-Lübke (REW), siguiendo a García de Diego, como aniciu del montañés velda ‘venda’ (DEEH), cast. venda, etc. xunto a dellos resultaos románicos. Dende *UĬTTULA l’ast. ha almitir: a) perda de la postónica *vett’la; b) tracamundiu de líquides agrupaes *vetra;
|
c) metátesis de la líquida breta. |
||
brete, el 📖: brete🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
“Trebeyu grande y enrriedosu” [R].
Quiciabes del occ. BRET ‘trampa de pescar páxaros’, pallabra d’aniciu xermánicu, como se propón pal cast. <i class="della">brete</i>(TEST)
|
(DCECH s.v. brete).
|
|||
brétigu, a, o 📖: brétigu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Arguyosu [Cl].
Pallabra de non fácil xustificación polo que suxerimos, con munches y sobraes duldes, una rellación col posible suevismu conocíu pel gall. <i class="della">brétema</i>(TEST)
|
‘niebla’ (CGHLA 242).
|
|||
“bretón” 📖: “bretón”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">per</i>(TEST)
|
fonte de Bretones usque Elua per illa lama 926 (s.XII) [DCO-I/95]
|
|
||
breva, la 📖: breva🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">breva</i>(TEST)
|
[Ac. PSil]. ///Con h.igos y brevas agua non bebas [Lln].
|
Del llat. bifāria ‘en dos partes’, ‘de dos llaos’ (EM), términu que se caltién en dellos romances (REW) y qu’apaecía, quiciabes, nuna construcción como (FICUS) BĬFĔRA ‘figal que da frutu dos vegaes’, con continuadores hispánicos (DEEH s.v. bifer, -ri; DCECH). Un deriváu en -ALIS > -al da nome al árbol productor, breval (cfr.). |
||
breval, el/la 📖: breval🔤: , el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) |
<el breval [JH]. la breval [PSil].>(TEST)
|
Árbol que da breves [Cl (i). PSil. GP. JH]. Cfr. breva.
|
|||
brevemente 📖: brevemente🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. brieve.
|
|||
brevez, la 📖: brevez🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">brevedad</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. brieve. |
||
breviariu, el 📖: breviariu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Llibru d’apuntamientu o memoria [JH]. Epítome, compendiu [JH]. 2. Llibru de rezu canónicu [Xral].
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">libros </i><i class="della">breuiales</i><i class="della">(TEST)
|
et missales septem per pedazos 1144(or.) [SV/336]
|
|
Cfr. brieve. |
|
brexar 📖: brexar🏗️: NO ✍️: NO |
Sacar provechu, sacar dalgo útil (de daqué) [Tb]: <i class="della">D’ésta nun </i><i class="della">sou</i>(TEST)
|
a brexar más [Tb].
|
|
Podría tratase d’una formación dende l’ast. brexu (cfr.); lo mesmo habría afitase del compuestu con EX-, ast. esbrexar (cfr.). Con too siempre queda la dulda de si nun sedría afayadizo almitir l’influxu de *BRISARE ‘pisotiar’ (EM), |
|
brexón, el 📖: brexón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
brexu, el 📖: brexu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Utilidá, cosa de provechu [Tb]: <i class="della">Nun</i>(TEST)
|
faigo brexu d’él [Tb]: Nun fan brexu d’esa chaqueta [Tb]: Nun feixo brexu d’el.lo [Tb].
|
Términu llográu dende l’ast. varexu *‘vara pequeña’ (cfr. varexa) anque con una aceición secundaria qu’ufre tamién el verbu formáu brexar (cfr.). El sentíu primariu caltiénlu l’aumentativu brexón (cfr.). |
||
bría, la 📖: bría🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
“brial” 📖: “brial”🏗️: NO ✍️: SI |
<ident class="della" level="1"></ident>Tipu de vistíu o faldón*.
<ident class="della" level="1"></ident>Términu namái conocíu curtiamente na documentación gallega (García-Sabell 1991: 80) y na del dominiu ástur (LELMAL), anque presente n’<i class="della">Alexandre</i>(TEST)
|
(p. 102), y na doc. aragonesa del XIV (Pottier 1948-49: 115):
|
|
||
briandu, a, o* 📖: briandu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<i class="della">Una</i>(TEST)
|
baca que se llama Brianda color bermeja 1577 [(Co- muña) 141]
|
|
||
briba, la 📖: briba🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">ociosidad, holganza </i>[AGO]. //<i class="della">Andar a la briba </i>‘andar llibre, ensin frenu’ [AGO. LC].
<ident class="della" level="1"></ident>Podría rellacionase col port. <i class="della">brebia</i>, cast. <i class="della">briba </i>‘(andar de) vagamundu’, pallabra que, acordies con García de Diego,
<br class="della">tendría un aniciu nel xermánicu BILIBI ‘pan’ con continuadores como <i class="della">bribón </i>y derivaos (DEEH). Corominas-Pascual parten tamién de <i class="della">briba</i>(TEST)
|
o bribia ‘vida folganzana del probe que pide o del piyu’ y ‘arte d’engañu de los que lleven esta vida’, por comparanza con biblia nel sen de ‘sabiduría’, ‘gramática parda’ (DCECH s.v. bribón). De bribón y bribar yá se conocen testimonios anteriores en Galicia (Pensado 1985: 97). Con too (Colón 2014: 76) camienta que los términos hispánicos podríen ser préstamos,
|
quiciabes del italianu. |
||
bribón, ona 📖: bribón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
Cast. <i class="della">bribón</i>(TEST)
|
[Xral]. Figos comiste,/gran pecado fixiste,/¡gomítalos, ga- fienta!,/con ayos y granos de pimienta/gomitalos bribon, la- dron cuatreru,/que mereces te mayen en morteru/con el tazu, con el mazu, con el picu de azadon,/y que te metan en mediu de la yunque, y el porron/enterrandote dempues con la pala y la fesoria/para que ñon comas figos in secula se- culoria [Romance (Torano): 107-116]
|
|
Cfr. briba. |
|
briche, el 📖: briche🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<brichu [yCl].>(TEST)
|
Nuez con que se tira al cacón [Cg].
|
2. Sorbatu, llaspiu [Cl]: Bebiemos demasiaos brichos, que’l vinu taba enormi [Cl]. //Beber a briches (sic) ‘beber a sorbatos una gran cantidá de líquidu’ [Cl]. ** |
||
bricoles, {¿} 📖: bricoles🔤: , {¿} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {¿} |
Saltu o brincos que se dan d’allegría [Ca]: <i class="della">¡Qué</i>(TEST)
|
contenta está esa rapaza y cómo da bricoles p’allá, bricoles p’acá! [Ca].
|
Podría tratase d’un deriváu espresivu de brincu (cfr.). ** |
||
brida, la 📖: brida🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////brides [Cp. Ac]. bridas [y Tb. Arm].>(TEST)
|
Cast. brida(s) [Lln. Ac. Tb]. 2. Cualquiera de les cuerdes que ciñen el burru al carru [Cp]. 3. Cabezada con antioyeres, que tapen llateralmente los güeyos de la caballería [Arm].
|
Na so procedencia xermánica paecen tar acordies autores como Gamillscheg, Reinhart (1946: 299); tamién García de Diego (DEEH s.v. britil). Corominas-Pascual, siguiendo una idea de Meyer-Lübke (REW s.v. brittil), camienten que’l xermanismu llega a nós dende’l fr. BRIDE (DCECH s.v. brida). D’equí hebo facese’l verbu bridar (cfr.) y *embridar ‘poner les brides’ y el tamién compuestu desembridar (cfr.). |
||
bridar 📖: bridar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">embridar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. brida. |
||
brieve 📖: brieve🏗️: NO ✍️: NO |
Curtiu (DEEH).
Del llat. BRĔUIS, -E ‘breve’, términu ast. que namái conocemos per García de Diego (DEEH S.V. BRĔUIS) y que s’axustaría a lo esperable nesti dominiu. De toes maneres la nuesa documen- tación, enforma seronda y en documentos en cast., ufierta’l cultismu: <i class="della">el trasllado desta carta </i>... <i class="della">todo </i><i class="della">breve</i><i class="della">(TEST)
|
en romançe de- clarado 1442(or.) [SP-III/414].
|
Lo mesmo pasa colo que ye l’alverbiu correspondiente: por lo mas brebemente faser non lo escripvi por estenso 1493(or.) [VC-II/333] (PE2: 110). Un de- riváu nominal ye brevez (cfr.) anque d’autoctonía duldosa da- rréu que namái lu tresmite JH. En rellación etimolóxica ta’l cultismu breviariu (cfr.) de vieyu asitiamientu nel dominiu ástur, lo mesmo que’l menos conseñáu breuial. |
||
briguera, la 📖: briguera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cfr. <i class="della">biliguera</i>(TEST)
|
& balcón.
|
|||
brilladura, la 📖: brilladura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">brilladura,</b>(TEST)
|
la Brillu [JH].
|
Cfr. brillu. |
||
brillal* 📖: brillal*🏗️: SI ✍️: NO |
<bril.lal [Pzu].>(TEST)
|
Relluciente, que relluz [Pzu].
|
Cfr. brillu. |
||
brillante 📖: brillante🏗️: NO ✍️: NO |
<bri.lante [Pzu].>(TEST)
|
Cast. brillante [Gral. Pzu].
|
En rellación etimolóxica col ast. brillar, quiciabes siguiendo’l modelu de los participios de presente; dende brillante féxose’l verbu abrillantar (cfr.). |
||
brillar 📖: brillar🏗️: NO ✍️: NO |
<bril.lar [Pzu].bril.lear [PSil].>(TEST)
|
Cast. brillar [Xral. Pzu]. Rellucir la lluz [PSil].
|
Formación verbal llograda dende brillu (cfr.) anque podría almitise un vieyu verbu llat. *BERYLLĀRE ‘brillar’, fechu dende’l grecismu en llat. beryllus, nome d’una piedra preciosa (EM) y étimu supuestu abenayá (REW; DEEH) anque Corominas- Pascual camienten que se trata del italianismu BRILLARE ‘id’, una voz de creación espresiva (DCECH s.v. brillar). |
||
brilléu, el* 📖: brilléu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<brilleo [Sr].>(TEST)
|
Brillu [Sr]: Pol color y pol brilleo sé qu’hai tres o cuatro [Sr].
|
Cfr. brillu. |
||
brillosu, a, o 📖: brillosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<br class="della"><b class="della">brillosu,</b>(TEST)
|
a, o Brillante [Sb].
|
Cfr. brillu. |
||
brillu, el 📖: brillu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bril.lu [Pzu. PSil].>(TEST)
|
Cast. brillo [Xral. Pzu]. Golpe de lluz [PSil].
|
Quiciabes del grecismu en llat. BĒRYLLUS ‘aguamarina, una piedra preciosa’ (EM) como propón García de Diego (DEEH s.v. beryllus). Al nuesu entender ha partise d’una acentuación popular oxítona *[beríllu] → *[biríʎu] → [bríʎu]. Esa mesma acentuación esíxela l’ast. veril → viril (cfr.), anque agora ensin palatalización por desaniciase enantes la vocal cabera: *[beríllu] → [beríl] → [biríl]. En realidá trátase d’un procesu evolutivu que paez alvertise tamién en badillu (cfr.) y badil (cfr.). Dende brillu pudo facese’l verbu brillar (cfr.) y los términos rellacionaos brillosu (cfr.), brillante (cfr.), brilladura (cfr.), brillal (cfr.) anque Corominas-Pascual tienen el verbu brillar como un italianismu con aniciu en BRILLARE ‘xirar’, ‘temblequiar’ (DCECH s.v. brillar), non fácil de xustificar por cuenta [ʎ]. Un deverbal de brillar pue ser brilléu (cfr.). |
||
brimbiu, el* 📖: brimbiu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<brimbio [Os].>(TEST)
|
“Lirio amarillo” [Os].
|
Cfr. blimu. |
||
brincamientu, el* 📖: brincamientu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. blincar.
|
|||
brincar 📖: brincar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. blincar.
|
|||
brincón, el 📖: brincón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Tipu de baille maragatu [Mar]. Aum. de <i class="della">brincu</i>(TEST)
|
(cfr. blincar).
|
|||
brindar 📖: brindar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">invitar</i>(TEST)
|
[Pa. Ac. Sb. Tb. Sm. Pr]: Brindóulu a venir [Tb]. Ufiertar, ufrir [Sb. Pr. Md. /Mánt/]: -Nun tuvieste l’atención de brindame pa la fiesta. -¿Facía falta brindate?, ¿Nun yes de casa? [Ac]: Brínda-l.ly algo al home [Md]. 2. Cast. brindar [JH]: ¡Brindo! señores po lla de ustedes [JH].
|
|
Cfr. brinde. |
|
brinde, el 📖: brinde🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Invitación [Tb]: <i class="della">Fíxo-l</i>.<i class="della">lys el brinde </i>[Tb]. 2. Cast. <i class="della">brindis </i>[JH]. D’una adautación del alemán ICH BRING DIR’S ‘ofrézotelo’, voz común al cast. y otres llingües. D’ehí féxose’l verbu <i class="della">brindar </i>(DCECH s.v. brindis). Ye verdá que l’ast. <i class="della">brinde</i>, podría ser, <i class="della">stricto</i>(TEST)
|
sensu, un deverbal de brindar.
|
|||
brindia, la 📖: brindia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Bilorta d’escoba de monte [Os (= brimbia)]. Posible variante de <i class="della">brimbia</i>(TEST)
|
(cfr. blima).
|
|||
brindu* 📖: brindu*🏗️: SI ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
bringa, la 📖: bringa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
briñón, el 📖: briñón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Fruta que s’asemeya per fuera a la ciruela (por cuenta la piel lliso) pero per dientro al piescu (por cuenta la dureza y pol cuezcu) [Lln].
<ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes d’un términu emparentáu col llat. <i class="della">uirere</i>(TEST)
|
‘tar verde’ (EM), l’ax. *uireus, -a, -um → *UIRĪNEUS, al que se-y amiesta un suf. aumentativu -ón. Sobro briñón íguase’l coleutivu bri- ñonal (cfr.) col suf. -al tantes vegaes emplegáu n’ast. pa la de- nomación d’árboles.
|
|||
briñonal {?} 📖: briñonal {?}🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Árbol que da <i class="della">briñones</i>(TEST)
|
[Lln].
|
Cfr. briñón. |
||
briqueta, la 📖: briqueta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Lladriyos de carbón y brea [Mi].
<ident class="della" level="1"></ident>Del mesmu aniciu que cast. <i class="della">briqueta</i>(TEST)
|
“conglomerado de carbón u otra materia en forma de ladrillo” (DRAE s.v.), pallabra d’a- niciu neerlandés que llega pente medies de BRIQUETTE, dimi- nutivu del fr. brique ‘lladriyu’ (PE3: 39).
|
|||
brisa, la 📖: brisa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><bris [Pr. Mar]. gris [y Mar].>(TEST)
|
Cast. brisa [Xral], aire [Pr]. Brisa fría [Mar]. “Vientecillos agudos y húmedos de la mañana” [R].///
|
l’abondativu briseru, a, o (cfr.) quiciabes debío a la voluntá de JH, l’únicu autor qu’ufre’l términu. |
||
brisca, la 📖: brisca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Un xuegu de naipes [Lln. Ac. Tb]. 2. Ases o treses nel xuegu de la brisca [Ac]. Cfr. briscu.
|
|||
briscona, la 📖: briscona🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
As de los palos que nun son triunfos nel xuegu del tute o de la brisca [An]. <i class="della">As</i>(TEST)
|
o tres de los palos que nun son triunfu nel xuegu del tute o de la brisca [Sr. Tb].
|
Aum. de brisca (cfr.). |
||
briscu, {a, o} 📖: briscu🔤: , {a, o} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {a,, o} |
Foín, fuxidizu [Lln].
Ye posible axetivu con aniciu nel nome ast. <i class="della">briscu</i>(TEST)
|
(cfr.) nun in- tentu de llamar ‘montesín’ a una persona.
|
|||
briscu, el 📖: briscu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<brisco (<i class="della">sic</i>) [Villah].>(TEST)
|
Acebu, xardón, carrascu [Cb. Cp]. Arbolín tienru, arbustu [Cg]. 2. Caña pequeña [Po]. Rama pequeña [Villah]. 3. Palu del garrote con que se maya’l trigu [Cb. Cg]. 4. Filu d’oru o plata [AGO]. //-os ‘lleña fino [Lln] y tochinos pal fueu’ [Os].
|
|
del llat. arbor, esto ye de *ARBRISCU; ye verdá que, darréu, acon- seyen estudiar la posibilidá céltica suxerida por Fernández González (Os s.v. briscos ‘foyasca, garabinos pal fueu’). Al mio entender podría defendese la idea de Fernández Gonzá- lez darréu que l’ast. briscu ‘arbolín’, pero tamién ‘acebu’, ‘ca- rrascu’, coincide col galu BRISCO ‘acebu (TLG 34). Una nueva suxerencia que podría facese sedría camentar que l’ast., cast. brisca ‘xuegu de cartes’ ufierta la mesma etimoloxía ensin re- llación, a la escontra de la opinión de Corominas-Pascual, col fr. briscambille (DCECH s.v. brisca). Nun sedría imposible que la brisca deba’l nome a dalguna vieya representación d’un árbol o acebu impresu nel naipe. Esa carta, pescanciamos nós, tendría un valor pergrande nel xuegu (como güei da a enten- der la importancia que tien una brisca) fasta’l puntu d’acabar dando nome a ún de los posibles xuegos de naipes (PE3: 39). |
|
briseru, a, o 📖: briseru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Sitiu onde da muncho l’aire o la brisa [JH].
|
Cfr. brisa. |
||
“bristol” 📖: “bristol”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">forrada</i>(TEST)
|
de Bristol verde [s. XV CDML 41, doc. 24)]
|
Del nome d’un tipu de pañu fechu en BRISTOL, n’Inglaterra (García Arias 2014c: 16)] |
||
britamientu, el* 📖: britamientu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. britar.
|
|||
britanu, a, o 📖: britanu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">británico</i>(TEST)
|
[JH].
|
Posible adautación fecha por JH dende’l cast. britano, a. |
||
“britar” 📖: “britar”🏗️: NO ✍️: SI |
Verbu que conocemos pela documentación medieval del do- miniu na aceición de ‘romper’, ‘quebrar’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">si</i>(TEST)
|
falsas exirent britalas el maiorino et prenda V solidos s. XII
|
si for falso ho britado maes del tercio ho non for monedado
|
cfr.), ufríu na fastera oriental del dominiu ástur (PE5: 76). La documentación del dominiu tamién conseña, como en portugués (DELP s.v. bri- tar), un nome deriváu en -MENTUM: britamento de coutos que sean para el nostro monesterio 1336 [Espinareda/111]. |
|
britu, el 📖: britu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Caña, escayu [Lln].
|
Cfr. britar. |
||
bríu, el 📖: bríu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Fuerza [Pa]. Velocidá [Lln. Pa]. //<i class="della">Dar bríos </i>‘consentir’ [Pa]: <i class="della">Diéren-y</i>(TEST)
|
muchos bríos y ahora non son capaces de metelu en riegu [Pa]. ///¡Xuro á bríos! [CyN (Recuerdos)].
|
Del galu BRIGO- *‘fuerza’ (TLG 34; DLG) yá teníu por celtismu por conocíos autores (DEEH; DCECH s.v. brío; Hubschmid 1960: 127-149) y por Meyer-Lübke pero propuestu como provenzalismu en cast. y port. brío (REW). |
||
brixel, el 📖: brixel🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<berixel [y Sm]. brixal [Pzu]. ///vergel [Tor].>(TEST)
|
Arbustu asemeyáu al borrachinal, de fueyes más pequeñes, tallu y cañes espinoses, frutu verde, ácidu, mayor que’l
|
|
||
brixelal {?} 📖: brixelal {?}🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Arbustu que da un frutu llamáu <i class="della">brixel</i>(TEST)
|
[Sm].
|
Cfr. brixu. |
||
brixón, el 📖: brixón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>brijón [Lln].>(TEST)
|
Muyer homuna [Lln].
|
Aum. de brixu (cfr.). |
||
brixu, el 📖: brixu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><bixu [y Pa].>(TEST)
|
|
|||
briyar 📖: briyar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Movese muncho, sobre too colos pies fasta resultar fadiu a los demás [Ca]: <i class="della">Lleves toa la tarde briyando n’escañu </i>[Ca]. 2. Cortar una vara llarga de cepa en trozos pequeños [/Eilao (Eo)/].
<ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes d’una formación verbal *UIRILIĀRE fecha sol neutru pl. llat. <i class="della">uirilia,</i>(TEST)
|
-ium ‘partes sexuales del home’, ‘fechos viriles’ (ABF) que cuenta n’ast. col
|
continuador veriya (cfr.). Ye posible que movese áxil y rápido s’identificare como mou d’actuar propiu del home y d’ehí’l resultáu que güei atopamos n’asturianu. Nun sedría imposible almitir la mesma xustificación dende *UIRILIĀRE pal términu conseñáu n’Eilao, dientro de la fastera eonaviega, briyar ‘cortar una vara llarga...’, entendiendo que ‘vara llarga’ fai referencia metafórica a un ‘pene llargu’. De toes maneres tamién podría tratase d’un verbu iguáu dende un deriváu del llat. uara, -ae →
*uarīlia o *uarīcula → *U(A)RILIARE o *U(A)RICULARE >
briyar. |
||
brizu, {a, o} 📖: brizu🔤: , {a, o} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {a,, o} |
(TEST)
|
“En Coaña es adj. y significa ‘vigoroso’, ‘lozano’, ‘tratadores del fruto de la tierra’. A. (Tineo y Valdés)” [/Eo/].
|
** |
||
broca, la 📖: broca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////broques [Ac. R]. bloques [Ac]. brocas [Cd].>(TEST)
|
Clavu pequeñu [Qu. Tb. Sm. Md] de cabeza allargada cola que se suxeta la cantesa a la madreña [Oc]. La madreña del nenu tien brocas, non clavos [Tb]. Clavu pa barrena [Tox]. Clavu pequeñu con cabeza circular con que se guarnecen y refuercen los zapatos llueu de fechos [JH. R (broques)]. Punta pequeña emplegada pa clavar la suela de los zapatos [Ri]. Cast. tachuela dorada o plateada [JH]. //-es ‘clavos de cabeza grande y ovalada que se ponen nes madreñes [Ac (= bloques)]. //-as ‘clavos especiales pa madreñes’ [Cd].
|
Quiciabes del oc. o cat. BROCA ‘oxetu en forma de púa o aguzáu’, pallabra quiciabes d’aniciu célticu como opinen Corominas-Pascual (DCECH), de la familia de BROCCUS ‘de dientes salíos’ como tamién apuntó García de Diego (DEEH). El términu yá apaez como broqua ‘punta’ en documentu aragonés de 1374 (Tilander 1935: 119). Posiblemente en rellación etimolóxica ha citase brocadura (cfr.). Dende broca féxose’l verbu brocar (cfr.) que, quiciabes, ha rellacionase tamién col verbu cast. abrocar, gall. abrocar (Pensado 1999: 342). |
||
brocadura, la 📖: brocadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aición y efeutu de <i class="della">brocar,</i>(TEST)
|
cast. tachonería [JH].
|
Cfr. broca. |
||
brocal, el 📖: brocal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Boca del pozu [Tox] o d’un cacíu [Qu. Tb]. Boca d’un cacíu [Pr]
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">la</i>(TEST)
|
tallada et brocales e cannales que ... fazian en el rio
|
|
cfr.) a lo meyor con in- fluxu de broca (cfr.) y nidiamente col de embrocar (cfr.). |
|
“brocante” 📖: “brocante”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación, quiciabes na aceición de ‘de cara a’:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">otra terra iaze de </i><i class="della">brocante</i><i class="della">(TEST)
|
a Uale maior 1229(or.) [MCar- I/189]
|
Del participiu de presente del verbu (a)brucar (cfr. abrucar) formáu sobro BROCCUS, -A, -UM ‘de boca o dientes promi- nentes’ (EM; ABF), axetivu con continuador asturianu (cfr. bruecu). |
||
brocar 📖: brocar🏗️: NO ✍️: NO |
Poner broques<i class="della">,</i>(TEST)
|
cast. tachonar [JH].
|
Verbu fechu sol ast. broca (cfr. broca). |
||
brocáu, el 📖: brocáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<brocao [Mi].>(TEST)
|
Brocal [Pzu].
|
2. Tipu de tela [Mi]. Posible castellanismu d’aniciu catalán (DCECH s.v. brocado) aunque paez definición impropiu ‘brocal’. |
||
brocha, la 1 📖: brocha🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Cast. <i class="della">brocha</i>(TEST)
|
[Xral].
|
Del mesmu aniciu que cast. brocha ‘pincel’, un posible gali- cismu dialeutal BROUCHE ‘cepiyu’, pincel’ (fr. brosse), d’aniciu desconocíu pero quiciabes inxeríu ente nós pel influxu de pin- tores flamencos (DCECH s.v. brocha 1) anque García de Diego paez querer identificalu con broza ‘morgazu’ (DEEH s.v. *brus- cea). Sobro ast. brocha féxose’l deriváu brochazu (cfr.) y, qui- ciabes, el verbu esbrochar (cfr.) anque ha almitise alloñamientu semánticu. |
||
brocha, la 2 📖: brocha🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
(TEST)
|
Cfr. broche.
|
|||
brochazu, el 📖: brochazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+brochezu [Ay].>(TEST)
|
Golpe de brocha [Xral]. //Dar un brochezu ‘pintar’ [Ay].
|
Cfr. brocha. |
||
broche, el 📖: broche🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">broche</i>(TEST)
|
[Lln. Pa].
|
|
cfr.) y d’ehí’l verbu ast. abrochar (cfr.). La documentación medieval podría afitar una inseguranza na adautación de los galicismos brocha y broche. |
|
broga, la 📖: broga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Refuerzu del carel onde va’l tolete; zapata de madera (na terminoloxía marinera) [Cñ].
Pallabra de la que desconozo l’aniciu anque quiciabes pudiere debese a una variante de <i class="della">broca</i>(TEST)
|
(cfr.). Un deriváu de broga ye ast. broguera (cfr.).
|
|||
broguera, la 📖: broguera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Caúna de les pieces de madera que s’alluguen enriba’l carel pa que nun se gaste por cuenta’l roce de los remos [Llu].
|
2. Furacu pa meter el remu [Llu]. Cfr. broga. |
||
broma, la 1 📖: broma🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<groma [Cl. Os. Cg. Ac. Sr. Tb. Cv. Tox. /Eo/. Lls. Xx (PPAC)].>(TEST)
|
Cast. broma [Xral. Cl. Os. Cg. Ac. Ar. Sr. Tb. Cv. Tox. /Eo/]. 2. Teredo navalis, cast. taraza [Tz, Lls, Xx, Cñ (PPAC)].
|
|
cfr.), embromiar (cfr.) y el deverbal bromada (cfr.) asina como l’axetivu bromista (cfr.). |
|
broma, la 2 📖: broma🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Cfr. <i class="della">groma</i>(TEST)
|
3.
|
|||
bromada, la 📖: bromada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<gromada [Cv].>(TEST)
|
Broma, frase graciosa con daqué burlla [Pa]. Broma, chanza, diversión [Cv].
|
Cfr. broma 1. |
||
bromiar 📖: bromiar🏗️: NO ✍️: NO |
<gromiar [Cg. Tox /Eo/].>(TEST)
|
Cast. bromear [Pa. Cg. Tox. /Eo/]. //-se ‘gastar bromes’ [Lln]: Mui amigu de bailar y de bromiase siempre [Lln]. Cfr. broma.
|
|||
bromista, el/la 📖: bromista🔤: , el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) |
<gromista [Cg. Ac. y Tb. /Eo/].>(TEST)
|
Cast. bromista [Cg. Ac. Tb. /Eo/]. Cfr. broma.
|
|||
bromu, el 📖: bromu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////bromos [Vv].>(TEST)
|
Cañes pequeñes que caen d’un mazanal al sacudir la mazana qu’entá ta verde [Vv].
|
Quiciabes una variante del ast. gromu (cfr.). |
||
bron, el 📖: bron🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Nome que los caldereros de Miranda (Av) dan a la so xíriga. El so significáu ye propiamente ‘mentira’ [Caldereros] {D’ehí <i class="della">broniar</i>(TEST)
|
‘mentir’}.
|
|
||
bronca, la 📖: bronca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
broncazu, el 📖: broncazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
bronce, el 📖: bronce🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
broncedal, el 📖: broncedal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Terrén con maleza [Md].
<ident class="della" level="1"></ident>Formación abondativa dende l’ast. *<i class="della">bronza</i>, una posible va- riante de <i class="della">bronxa </i>(cfr.) y <i class="della">broza </i>(cfr.). De fechu l’ast. conoció l’apellativu *<i class="della">bronzu</i>(TEST)
|
o *bronciu darréu qu’entá se conseña na nuesa toponimia un nome de llugar Los Broncios en Vixidel, pueblu de Teberga (Toponimia 31 s.v.).
|
|||
broncolimonia, la 📖: broncolimonia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">bronconeumonía</i>(TEST)
|
[Llg].
|
|
||
broncu, a, o 📖: broncu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Colos cuernos p’alantre [Md] y zarraos [Sm]. 2. Ceñudu, ás- peru, agriu [Md]. 3. Cast. <i class="della">bronco </i>[JH]. (Cosa) áspera, ronca [R]. Áspero (la tila, la yerba) [Am].
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Un</i>(TEST)
|
jato (…) nonbre Bronco 1597 [(Comuña): 166]
|
|
que merecen el calificativu de ‘ásperes’. Ye posible que’l femenín bronca (cfr.) sía una xeneralización analóxica femenina (→ broncazu) pero la so presencia n’ast. talmente paez moderna a xulgar pela so documentación namái nos vocabularios de la minería. Conséñase tamién un compuestu intensivu rebroncu (cfr.). Lo mesmo habría dicise de bronquiadura (cfr.). Son verbos con posible rellación etimolóxica bronquiar (cfr.) y abroncar (cfr.), embroncar (cfr.). El nome bronquedá (cfr.) conséñalu Junquera Huergo. Un dim. de broncu cola amestanza del suf. dim. -ŬLUS úfrelu l’ast. brúncanu (cfr.), orixinariamente con metafonía |
|
broncumonía, la 📖: broncumonía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">bronconeumonía</i>(TEST)
|
[Ac].
|
Adautación d’un términu tresmitíu dende la terminoloxía médica pente medies del castellán. |
||
bronquedá, la 📖: bronquedá🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Aspereza del soníu o voz [JH].
|
2. Falta de ductilidá nos metales [JH]. 3. Dureza de xeniu y condición [JH]. Cfr. broncu. |
||
bronquiadura, la* 📖: bronquiadura🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bronquiaúra [Min].>(TEST)
|
Gran riña [Min].
|
Cfr. broncu. |
||
bronquiar 📖: bronquiar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Reñer, engarrase, amonestar [Min].
|
Cfr. broncu. |
||
bronquiu, el 📖: bronquiu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<broncu [Md].>(TEST)
|
Cast. bronquio [Xral]. //-os ‘bronquios’ [Md].
|
Adautación d’un términu d’orixe griegu tresmitíu dende la terminoloxía médica per aciu del llat. (DCECH s.v. bronquio). |
||
bronxa, la* 📖: bronxa🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////bronxas [Ay].>(TEST)
|
Rames de blima o d’ablanu emplegaes como cuerdes pa suxetar les madreñes a la variella cuando se lleven al mercáu [Ay].
|
Cfr. broza. |
||
brosada, la 📖: brosada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<brousada [Tb. Sm (i)]. brusada [Md. An. Cv].>(TEST)
|
Golpe dau cola bruesa o brousa [Tb. Sm (i). Md. An. Cv. Tox. /Eo/]. 2. Corte, tayu dau cola bruesa [Cv]. Deverbal de brosar (cfr.).
|
|||
brosar* 📖: brosar*🏗️: SI ✍️: NO |
<brousar [Tb].>(TEST)
|
Trabayar cola brousa o bruesa (cfr.). Cfr. bruesa.
|
|||
broslador, el 📖: broslador🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">broslador,</b>(TEST)
|
el Bordador [JH].
|
Cfr. broslar. |
||
brosladura, la 📖: brosladura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">brosladura,</b>(TEST)
|
la Bordadura [JH].
|
Cfr. broslar. |
||
broslar 📖: broslar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Bordar [JH].
|
Pallabra d’aniciu xermánicu alternante col trunfante bordar (cfr. bordiar) según s’ufre pal cast. (DCECH s.v. bordar). En rellación etimolóxica con broslar atopamos broslador (cfr.), brosladura (cfr.) términos toos ellos inxertos nel diccionariu ast. por JH, según pescanciamos como un tresvase cenciellu dende’l DRAE. |
||
brotar 📖: brotar🏗️: NO ✍️: NO |
Retueyar, echar <i class="della">brotos</i>(TEST)
|
una planta, un árbol [Bi. Tb].
|
Quiciabes del verbu gót. *BRŬTÔN ‘echar brotos’ (Gamillscheg 1932: 22; Reinhart (1946: 305) d’u pudo siguir la formación del deverbal brotu (cfr.) o brote (cfr.). Tamién ye verdá que dende’l gót. BRǓT ‘brotu’ (DCECH s.v. brote) pudo siguir ast. brotu → brotar (→ brote, deverbal). Acordies con Corominas- Pascual, frente a García de Diego, nun paez aconseyable xus- tificar brotar dende llat. ABORTĀRE → albortar (cfr.). Tampoco nos paez amañosu un étimu *PERRUPTARE, de perrumpere su- xeríu por H. Bursch (apud NC s.v. brote). La documentación que sigue paez un tracamundiu gráficu col verbu botar ‘llan- zar, quitar’: que brotassen aquella çarralla de aquella lave que Fernan Diez dizia 1305(or.) [CLO/117]. |
||
“brotería” 📖: “brotería”🏗️: NO ✍️: SI |
Ye términu conocíu pela documentación, na posible aceición de ‘carnicería’ y qu’alitó nel nome d’una cai d’Uviéu, “La Bro- tería”:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Petrus</i>(TEST)
|
Bonus de illa broteria cf. 1216(or.) [SP-I/104] et delante illam broteriam 1216(or.) [SP-I/103] Petrus Bonus de la Broteria cf. 1217(or.) [SP-I/107] Petrus Bonus de la Broteria 1225(or.) [SV/140]
|
|
‘carniceru’ xustificable ésti dende BOCHARIUS deriváu del xer- manismu buccus ‘cabrón’ (MLLM). Ye posible que na documen- tación medieval ast. converxan elementos ultrapirenaicos del mesmu calter pero llegaos a nós per víes destremaes; asina l’oc- citán non conseñáu ente nós, *broter → brotería (Pfister 1991: 12) y el fr. continuador de BOCHARIUS → bochar (cfr.) anque sobro ello acabe xeneralizándose l’autóctonu ast. carniceru (cfr.) y carnicería (cfr.) tamién documentaos daquella. Ye daqué ase- meyao a lo que pasa colos continuadores del llat. FRATER, -TRIS que conviven nel mesmu territoriu ástur onde se dan cita oc. fraire → flaire, fr. frère → freru y ast. frade qu’acabarán repar- tiendo’l campu semánticu xunto al continuador de GERMANUS > ast. hermanu. Cosa destremada sedría averiguar si nel bon asi- tiamientu del ultrapirenaicu broter → brotería tevo dalguna im- portancia la posible existencia nel dominiu ástur de lo que paez un autóctonu bote *‘cabrón’ (cfr. bote 2) → boteru ‘cabrón’ →
*botería ‘conxuntu de cabrones’ → *‘carnicería de cabrones’. |
|
brotón, el 📖: brotón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bertón [Tor. Mar. /Barres (PCastro)/].>(TEST)
|
Brotu de la col o berza [Mar. Tor. /Barres (PCastro). Mánt/]. Aum. de brotu (cfr.).
|
|||
brotu, el 📖: brotu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<brote [Tox]. +brutu [y Llg. Ay. Ll].>(TEST)
|
Brote [Sr. Ay. Ll. Tb. Cd. Pr], yema d’un árbol o d’una planta [Llg]. Brote de les plantes [Lln. Pa. Cp. Cb. Cg. Ac. Bi. Llv. Qu. Sd. Gr. Vd. JH]. Yema de los árboles [Cd]. Botón de les flores [Tb. Tox]. Capullu [Pa].
|
|
Cfr. brotar. |
|
broya 📖: broya🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
//Ser de bona broya ‘ser de bon calter, de bona conformidá’ [Cv].
|
** |
||
broza, la 📖: broza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<broucia [PSil].>(TEST)
|
Conxuntu de plantes males [An] que nacen nes tierres semaes [Ac. Ri. VCid]. Maleza de tierres o llugares semaos [Pa. R. Arm]. Maleza vexetal [Ay. Sm. PSil. Vd. /Mánt/]. 2. Sitiu de matos y de pasu difícil [PSil]: Escapóu por una broucia alan- tre [PSil]. 3. Basura [Ca]. Morgazu, basura [Llg. Ay. PSil]. Polvu, suciedá [Pzu]. Restos de madera, trigu, paya o d’otru material asemeyáu [Ri]. 4. Suciedá qu’echa {pela natura} la vaca qu’albuerta [Pa]. 5. Cosa de ruin valor [Llg]. //-as ‘el que fala muncho y ensin sustancia’ [Sm. Cv]. ‘chambón, poco cu- riosu pa los trabayos’ [Cn]: Vaya brozas que tas feitu, menuda chambonada fixesti [Cn]. Piden en primer lugar estos muriados, ser muy asistidos, abondo, con el estro, que es de felencho, fueya, paya y otras brozas como quimas de cotolles, xunclos, etc. [Grangerías a. 1712]
|
|
||
broznu, a, o 📖: broznu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
|
|||
brúa, la 📖: brúa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
bruar 📖: bruar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Bramar el güe [Tox. /Eo/] o les vaques [Tox]. 2. Bramar el mar [Tox. /Eo/]. 3. Rumbar la peonza [Tox. /Eo/].
<ident class="della" level="1"></ident>Del llat. BUBULARE ‘emitir soníos (como la curuxa)’ (ABF)>(TEST)
|
|
bruar variante de muar (cfr.) por más que tean averaos (PE4) |
||
bruca, la* 📖: bruca🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////bruques [JS].>(TEST)
|
Chispes [JS].
|
|
||
bruchetes, los 📖: bruchetes🔤: , los 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
Términu conocíu pela lliteratura del sieglu XIX:
<ident class="della" level="1"></ident>- <i class="della">Comenzaren</i>(TEST)
|
a afloxar/del gaznatu los bruchetes [La Enfermedad 143]
|
** |
||
brucies, de 📖: brucies🔤: , de 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 de |
<de brucies [Ay]. de brucias [Qu. Tb. Sm. Md. PSil. Bard. Llomb. Alb]. de bruces [Ay]. /////de buces [JH].>(TEST)
|
De focicu [Ay. Qu. Tb. Sm. Md. PSil. Llomb. Alb. JH]: Beber agua de brucias [Bard]. //A brucias [Llomb].
|
|
cfr.)], verdaderu responsable de les formaciones fóniques anotaes. En tou casu xusto ye alvertir que n’ast. les espresiones de brucies (y más entá de buces) podríen entendese como d’influxu castellán que s’asitia nel llugar que correspuende al bien afitáu ast. de focicu. |
|
bruécanu, el 📖: bruécanu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. muriécanu.
|
|||
bruecu, a, o 📖: bruecu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<bruecu [Cv. Oc]. bruocu/a [Cn]. brueca [An]. /////brouca [Ma- senga]. broucu [Sm]. //broco [Eo].>(TEST)
|
De cuernos que s’inclinen p’abaxo abrochando y tán al mesmu tiempu vueltos na punta hacia arriba (la vaca) [Sm]. (Vaca) de cuernos cayíos [/Eo/] y con tendencia a averase a la punta [Cv. Masenga]. Que tien los cuernos daqué vueltos p’abaxo [Cn] y les puntes inclinaes p’alantre (una vaca) [Oc]: Esi toru ya mui peligrosu, ya bruocu [Cn]. Colos cuernos p’abaxo (una vaca) [An]. 2. Que mira al suelu o traidoramente [Cn]. De mal caráuter, que nun mira de frente cuando ta falando con daquién [Cv].
|
|
cfr.). L’ast. broca ‘clavu redondu y pequeñu’(cfr. broca) paez que tien el mesmu aniciu etimolóxicu que’l vistu enriba (broccus) pero la non diptongación agora fai que tengamos que lu entender como un occitanismu o catalanismu. |
|
bruesa, la 📖: bruesa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bruosa [Vd. Tox]. /////gruosa [Vd]. gruesa [y Md. y Cn].
/////brousa [Ay (VB) (<i class="della">sic</i>). Tb]. brosa [PVieya. Ni. JH. /Eo. Mánt/].>(TEST)
|
Cast. hacha, zau [Tb. Sm (= hachu = macháu). Cn. An. Cv. Vd. Tox. PVieya. Ni. JH (g). /Eo, Mánt/]: Colas brousas d’esta casa nun hai nada que faer [Tb]. Zau ensin cueta [Sl]. Zau pequeña [Cn (F)]: Nun sei óu me puso la bruesa que tenía you pa la l.leña [Cn (F)]. Zau pesada y de mangu curtiu [Md]. Zau grande [Ay (VB)]. ///Cuando la chouva vei pa la sierra, coi la bruesa ya vei a por l.leña; ya cuando vei pa la mar, coi il gadaño ya vei a sigar [LC].
|
|
Del llat. GROSA, -AE ‘racloir’ (DLFAC) definíu tamién como ‘sorte de racloir d’orfèvre’ por Ernout-Meillet anque estos au- tores, qu’atribuyen el términu a Arnobiu, señálenlu con un as- teriscu (EM) quiciabes por tratase d’un escritor serondu. El términu rexístrase en gallego-asturianu con ɔ abierta (Fernán- dez Vior 1998 s.v.) lo que fai ver que se correspuende dafechu col ast. diptongáu bruesa, gruesa amás de bruosa, gruosa; ta- mién s’atopa la variante brosa non sólo en gallego-asturianu sinón, por causa del so influxu, na mesma fastera derecha de Navia, claramente de fala asturiana. De xuru que’l gall. or. brosa tien un mesmu aniciu. Cosa destremada pue ser lo que convenga al gall. bros o abrós de que falen Corominas-Pas- cual (DCECH s.v. dólar). Pero tea u tea la so etimoloxía (Santa- marina 2004) estos términos nun invaliden etimolóxicamente al ast. bruesa, g-ast. brosa, gall. or. brosa. Por eso siguimos calteniendo lo mesmo qu’en 1994 (PE1: 92 ) y qu’en 1997 (PE1: 101). Y nun nos paez que tenga rellación direuta con “brosita” (cola variante gráfica “brosica”) y “brositum” qu’entienden como xermanismu (LELMAL s.v. brosito/a): cfr.) [con un deverbal brosada (cfr.)] onde sedría posible almitir una va- riante *brozar → esbrozar (cfr.) con un deverbal broza (cfr.). |
|
bruga, la 📖: bruga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Airín fresco [Ar]: <i class="della">Sopla</i>(TEST)
|
una bruga [Ar].
|
** |
||
bruma, la 📖: bruma🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bluma [Ac. Pr. Ce]. gruma [Ac. Ri].>(TEST)
|
Cast. bruma [Ac. Ay. Ri. Pr. Ce].
|
Del llat. BRŪMA, -AE ‘solsticiu d’iviernu’ (EM), y d’ehí l’aceición actual por ser l’iviernu tiempu de brumes. Llat. bruma ye pallabra llargamente espardida (REW; DÉROM-1 s.v. */‘brum-a/; DEEH; DCECH). N’ast. nun paez términu con gran raigañu (mesmamente munchos falantes siéntelu como castellanismu) y niciu d’ello ye l’ausencia de documentación y la curtia conseñación del términu nos vocabularios dialeutales. Sobro bruma fexéronse derivaos poco espardíos n’ast. como brumazón (cfr.); brumosu (cfr.) pue xustificase dende’l mesmu llat. BRUMOSUS, -A, -UM ‘invernal’ (ABF). |
||
brumazón, {el} 📖: brumazón🔤: , {el} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {el} |
(TEST)
|
Niebla trupo y grande [Llu].
|
Cfr. bruma. |
||
brumosu, a, o 📖: brumosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Con bruma*.///<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Mayu</i>(TEST)
|
brumosu y xunio claru, saquen la cosecha de tol añu [LC].
|
|
||
brumu, el 📖: brumu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
bruna, la 📖: bruna🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Chispa, áscuara, brasa [GP 45].
<ident class="della" level="1"></ident>Del llat. PRŪNA, -AE ‘carbón encesu’, ‘tizón’ (EM), con dalgún continuador románicu (REW) y centro-oriental hispánicu como cast. a., arag., cat. <i class="della">pruna </i>‘áscuara’ (DEEH). Ha almitise la sonorización de PR- (GHLA §4.1.1.4) onde pudo influyir l’ast. <i class="della">brunu, a, o </i>(cfr.); esi fechu favoreció que se destremara de la concurrente familia del llat. PRUNA ‘ciruela’. La propuesta etimolóxica yá tien encontu nel sieglu XVIII gracies a Carlos González de Posada (GP 45; CGHLA 185). Alvertimos tamién n’ast. l’asitiamientu del verbu iguáu sol llat. PRŪNA>(TEST)
|
*purna (con metátesis) →
|
|
||
brunal 📖: brunal🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
brúncanu, el 📖: brúncanu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">Ligusticum</i>(TEST)
|
pyrenaeum; Daucus carota, yerba melicinable emplegada contra la polmonera y el bregón [Tb]. Pencedanum, usaes les sos semilles mecíes con sal y farina, contra’l mal del cuartu [Sm]. Planta melecinable [Ll] usada contra la polmonera [Qu. Md]. Planta melecinable contra’l bregón del ganáu [Ay].
|
|
||
brunetu, a, o 📖: brunetu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Dim. de <i class="della">brunu,</i>(TEST)
|
a, o (cfr.).
|
|||
brunizu, el 📖: brunizu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Planta que se cría ente’l maíz y val en verde pal ganáu [JH].
|
Cfr. brunu, a, o. |
||
brunu, a, o 📖: brunu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
De color escuro o prieto [JH]. 2. Malencarada (una persona) [Md]. 3. De mal caráuter [Md].
Del llat. BRUNUS {A, UM} ‘de color escuro’, términu d’aniciu xermánicu (MLLM s.v. brunus) que paez qu’entró en llat. enan- tes del a. 400 documentándose llueu nes gloses de Reichenau (EM). L’ast. <i class="della">brunu </i>‘malencaráu’ pudo favorecer que se xene- rare n’ast. una variante de <i class="della">prunu</i>(TEST)
|
→ brunu (cfr. abrunu & prunu), darréu que, anque d’aniciu destremáu, amás del ave- ramientu fónicu teníen una fonda coincidencia semántica, el primeru por facer referencia a daqué escuro, el segundu por ser el nome d’un tipu de prunos prietos. N’ast. tamién se con- seña un compuestu embrunáu (cfr.). Per otru llau na nuesa an- troponimia alviértese lo que paez un nomatu, “brun”, que podría xustificase como galicismu (PE1: 163):
|
|
cfr. brunetu, a, o), bien como axetivu, en referencia al color escuro, bien como nome, en referencia a un tipu de tela, quiciabes asina denomada per una motivación cromática (MLLM s.v. bruneta), bien como antropónimu, a lo meyor por cuenta’l color, ax. nominalizáu aplicáu a un xéneru (bruneta) y que según Américo Castro (1921-1922: 29; Alfau de Sola- linde 1969: 62) vendría del fr. brunette ‘étoffe teinte... pres- que noire’: |
|
bruñir 📖: bruñir🏗️: NO ✍️: NO |
Romper (la cabeza) [Tb]: <i class="della">¡Que</i>(TEST)
|
te bruño! [Tb]: Bruñir brúñote, vou bruñite la cabeza [Tb].
|
Quiciabes del fráncicu *BRUNJAN, meyor que direutamente del oc. BRUNIR. N’ast. llama l’atención la evolución fonética dende’l posible sentíu primitivu de ‘volver morenu’ (DCECH s.v. bruñir) → ‘castigar el sol’ → ‘cansar (por efeutu del sol)’
→ ‘tar rotu, frayáu’. |
||
bruñíu, ida, ío 📖: bruñíu🔤: , ida, ío 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ida,, ío |
Colos güesos doloríos pol cansanciu [Tb. Sm]: <i class="della">Baxábamos de</i>(TEST)
|
la braña bruñíus [Tb]. Percansáu [Cn (F)]: La yerba deixóulos bruñíos [Cn (F)].
|
Pp. de bruñir (cfr.). |
||
brusa, la 📖: brusa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">blusa</i>(TEST)
|
[Lln. Os. Cb. Cg. Cp. Ac. Llg. Sb. Ay. Ll. Ar. Ri. Qu. Tb. Sm. Md. Bab. PSil. Cv. Cd. Pr. Ce. Vd. Tox. Oc. /Eo, Mánt/. Llomb. Mar].
|
Del fr. BLOUSSE, que tamién xustifica cast. blusa (DCECH), con tracamundiu de la líquida agrupada como ye frecuente n’asturianu. |
||
brúscanu, a, o 📖: brúscanu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Bruscu [Md]. De xestu foscu [Md].
Formación sol ast. <i class="della">bruscu,</i>(TEST)
|
a, o (cfr.) con un suf.
|
continuador de -ŬLUS (LLAA 103). |
||
bruscu, a, o 📖: bruscu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Torpe de modales ya intelixencia [Ay].
|
2. Torpe (el tiempu) [Lln]. Cfr. bruscu. |
||
bruscu, el 📖: bruscu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Focicu de los animales [Ar. Bab] sobre too cuando llueu de morrer queda xebráu del cuerpu pa cocer [Arm]. Focicu de les vaques [Vg. Mar]. Furacos de les narices de les vaques [VCid]. Del llat. BRUSCUM, -I ‘nodiu del pláganu’ (OLD; REW s.v. brūs- cum), pallabra quiciabes d’aniciu célticu (TLG 36) dao que dende esa llingua xustifícase l’antropónimu de la mesma es- presión (EM). Ye posible que’l nuesu apellativu <i class="della">bruscu</i>(TEST)
|
suponga una comparanza sofitada na semeyanza ente un abultamientu d’árbol y una cabeza animal → ‘focicu, morru’. Entenderíase, pescanciamos nós, qu’asina pasare a significar ‘corderu’ o ‘ca- britu’, términu que, como fexeren ver Corominas-Pascual (DCECH s.v. brosquil), conseña la versión “aragonesa” del Ale- xandre y, según Martínez Álvarez, tamién La Fazienda de Ul- tramar onde s’alude a un brusco de las cabras. La nuesa interpretación abúltanos que podría entendese xunto al cast., cat., oc. brusca, gall. brusca ‘tipu de berizu’, friul. brusc ‘lleña menudo’, arag. brosquil, etc. pa lo que Corominas-Pascual su- xeren un aniciu célticu (DCECH s.v. brusca, brosquil) lo mesmo que Hubschmid [ELH 1960: 142; García Arias 2004a: 15]. En tou casu ello paeznos más aconseyable qu’almitir lo que pro- punxere Alarcos (apud Martínez Álvarez 1989: 303) que dulda
|
|
||
brusel, el 📖: brusel🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><bruxel [Ri]. prusel [y Tb].>(TEST)
|
|
|||
brusela, la 📖: brusela🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Grosella [Mi. Ll]. //-<i class="della">es</i>(TEST)
|
‘groselles monteses’ [Ll (MP)].
|
Cfr. grosella. |
||
bruselar, el 📖: bruselar🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><bruselal [Mi]. bruslar [y Llg (LLAA 28)].>(TEST)
|
|
|||
brusella, la 📖: brusella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
brusquera, la* 📖: brusquera🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>/brusqueras [Ar].>(TEST)
|
|
|||
brutu, a, o 📖: brutu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Que nun razona [Mi]. Personaxe bestia [Ay]. Torpe [Ay], con muncha fuerza ensin controlar [Sm]. 2. Cribao pero entá
<br class="della">entremecío con tierra (el carbón) [Min {“bruro” paez un <i class="della">lapsus</i>(TEST)
|
d’escritura por bruto}]. //En bruto ‘ensin llabrar’ [Sb].
|
Del llat. BRŪTUS, -A, -UM ‘pesáu físicamente’ → ‘fatu’ (EM), pallabra con dellos continuadores populares (DEEH) y quiciabes asturianos (cfr. burdiu). El términu, de toes maneres, paez ufrir güei una espresión culta al nun se sonorizar la -T-. Daqué asemeyao pasa col correspondiente verbu abrutar (cfr.) y col incoativu BRUTESCERE (EM s.v. brutus) → ast. embrutecer (cfr.). |
||
bruxa, la 📖: bruxa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">bruja </i>[Lln. Rs. Cl. Pa. Cb. Cg. Cp. Ac. Bi. Llg. Sb. Ca. Ri. Qu. Sd. Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. As. An. Pr. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo/. R]. Muyer con poderes máxicos y que, acordies cola tradición popular, tenía rellaciones col diañu [Qu]. Muyer mala [Llg]. 2. Muyer mui amiga de cuentos y chismes [Pa]. 3. Áscuara, brasa [Lln]. 4. <i class="della">Blennius</i>(TEST)
|
Pholis, cast. babosa [Llu (PPAC)]. Blennius sanguinolentus, cast. lagartina [Llu (PPAC)]. Pexe escuru, feu, de piel lliso y ensin escames, aletes pelvianes y toráciques y la dorsal continua de cabu a cabu [Llu]. 5. Motacilla alba [Noval. JS 120]. Paxarín de la nieve [Sr]. Llavandera [Xx] blanca [Cñ]. //Bruxa azafranada ‘Motacilla flava’ [Noval]. //Bruxa’l caldo espresión pa referise a la neña cariñosamente [Llg (= bruxa’l tarru)]. //Echar bruxes al h.ueu dizse cuando ta enforma caliente dalguna cosa [Cb]. //Quemar las bruxas ‘facer una gran foguera de material vexetal sobro la que saltaben el día 23 d’agostu (víspora de San Bartolomé)’ [Lln]. ///No hay campana sin bruxa ‘nun hai pueblu ensin bruxa’ [Cg]. Bruxas y meigas andan xuntas [LC]. El sábado la bruxa vuela y espatuxa [LC]. Bien sabe entender la bruxa’l cantar de la coruxa [LC].
|
|
cfr.) anque talmente paez qu’equí ye una formación sobro bruxa, bruxu lo mesmo que podría afitase del verbu abruxar (cfr.). En rellación etimolóxica atópase ast. bru- xería (cfr.), abruxamientu (cfr.). Tamién bruxarrada (cfr.) y ast. bruxarrón (cfr.) qu’acueye l’influxu fónicu del cast. buja- rrón (DCECH s.v. bujarrón). Ente los compuestos citamos em- bruxar (cfr.) y desembruxar (cfr.), el deverbal embruxu (cfr.), embruxamientu (cfr.). Ye posible que de bruxu, a, o (cfr.) se fe- xere un ax. *bruxil d’u poder llograr bruxilería (cfr.) que guarda rellación col verbu compuestu embruxilar (cfr.). |
|
bruxar 📖: bruxar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. abruxar.
|
|||
bruxarrada, la* 📖: bruxarrada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///brujarráa [Sb].>(TEST)
|
Cast. brujería [Sb]: Eso son brujarraes, muyer [Sb].
|
Cfr. bruxa. |
||
bruxarrón, ona 📖: bruxarrón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
De dures entrañes y mal proceder (una persona) [Ca].
|
Quiciabes d’una adautación del cast. BUJARRÓN ‘sodomita’, llingua onde yera un préstamu (DCECH s.v. bujarrón), con un encruz con bruxu. |
||
bruxería, la 📖: bruxería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bruxeiría [Tb. Sm. Md. Cv. Oc. /Eo/]. bruxiría [Ri. Pr].
////bruxerías [Lln].>(TEST)
|
Cast. brujería [Lln. Ac. Ri. Qu. Tb. Sm. Md. Pzu. PSil. Cv. Pr. Ce. Tox. Oc. /Eo/. JH]. Maleficiu [Md]. Ensalmu, actu de maxa o adivinación [Ca]. ///Bruxeríes son sopes y comides a puñaos [LC]. Cfr. bruxa.
|
|||
bruxilería, la* 📖: bruxilería🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bruxileiría [As].>(TEST)
|
Cast. embrujamiento [As].
|
Cfr. bruxa. |
||
bruxu, a, o 📖: bruxu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Cast. <i class="della">brujo</i>(TEST)
|
[Cl].
|
Llargu, poco sinceru, malváu [Tb. PSil]. Cfr. bruxa. |
||
bruxu, el 📖: bruxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<//bruxo [Eo].>(TEST)
|
Cast. brujo [Lln. Sm. Md. Bab. Pzu. PSil. As. An. Cv. Vd. Tox. /Eo/. JH]. Persona a la que se-y suponen poderes máxicos [Cl. Tb]. Cfr. bruxa.
|
|||
brúxula, la 📖: brúxula🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">brújula</i>(TEST)
|
[Pzu].
|
Quiciabes adautación del cast. BRÚJULA préstamu posible del italián (DCECH s.v. brújula). Sobro esti términu iguaríase’l verbu bruxulear > bruxuliar (cfr.) y el deverbal bruxuléu (cfr.). |
||
bruxuléu, el* 📖: bruxuléu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bruxuleo [R].>(TEST)
|
Aición d’augurar, pronosticar, dir a echar les cartes [R].
|
2. Ai- ción de goler onde guisen [R]. Cfr. brúxula. L’aceición 1 supón un encruz cola familia de bruxa (cfr.). |
||
bruxuliar 📖: bruxuliar🏗️: NO ✍️: NO |
<bruxulear [Bab].>(TEST)
|
Cast. brujulear [Bab]. Cazoliar [Tb]: ¿Qué fais bruxuliando? [Tb].
|
Cfr. brúxula. |
||
bu 📖: bu🏗️: NO ✍️: NO |
Interxeición [Cn. Oc. JH].
D’una voz infantil BU, con que se pedía de <i class="della">beber</i>(TEST)
|
(EM).
|
|||
buba, la 📖: buba🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<búa [y Ay].>(TEST)
|
Postiella, lluviesu [Ay]. Postiella, tumorín con aniciu nel mal venereu [JH]: Ell que tien bubes illi (ó isi) lles estruye [JH]. In- fartu ganglionar na rexón cervical o inguinal [ByM. /Eo/].
|
|
Tamién esta garganta /non la tengo mui santa/dícenme que son buves y no afayo,/quien como vos me quite isti trabayo Cfr. bubu. |
|
búbaru, el 📖: búbaru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cascoxu o caracol de mar usáu pa beber [PSil].
|
Cfr. bubu. |
||
bubatu, el 📖: bubatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<buatu [Cl].>(TEST)
|
|
|||
bubaxa, la 📖: bubaxa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
bubaxeru, el 📖: bubaxeru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
bubaxu, el 📖: bubaxu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+bubexu [Ay. Ll].>(TEST)
|
|
|||
bubiella, la 📖: bubiella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>bubilla [Ac. Tor. y LLA]. buílla [Mo (LLAA 27)]. buzbilla [Tor. Mar].>(TEST)
|
Cast. abubilla [Ac. Vg. Tor. Mar. LLA].
|
|
||
bubiellu, el* 📖: bubiellu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><bubiello [VCid].>(TEST)
|
Bubiella [VCid].
|
Cfr. bubiella. |
||
bubilete, el 📖: bubilete🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Embudu [Mar].
<br class="della">Del llat. BUTUS, -A, -UM participiu del raru <i class="della">buere </i>documentáu nes gloses (ABF s.v. butus), con tracamundiu de la sonora intervocálica. Foi posible una nominalización del masc. con una incrementación en -ĪLIS, llueu con una formación dim. en
-<i class="della">ete</i>(TEST)
|
rellativamente frecuente nel dominiu ástur.
|
|||
bubosa, la 📖: bubosa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bugosa [y Tb].>(TEST)
|
Echium vulgare [Tb].
|
Del grecismu en llat. BUGLOSSA, cast. lengua de buey (OLD), pallabra inxerida n’ast. per vía culta, quiciabes con influxu del ast. buba ‘tumor’ → bubosu, a, o ‘llagáu’, ‘galicosu’. El tér- minu caltiénlu’l tamién cast. buglosa (DCECH s.v. buglosa; PE2: 110) y apaez en recetes ovetenses del sieglu XVII: dos onzas aqua bugulossa 1686 [Francisco Dorado/182]; una onza aqua bugulossa 1686 [Francisco Dorado/184], etc. |
||
bubosu, a, o 📖: bubosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<//bugoso [Eo].>(TEST)
|
Llagáu, con bubes [JH]. Galicosu [/Eo/].
|
Cfr. bubu. |
||
bubu, el 📖: bubu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Granu, lluviesu [Cv]. 2. Champán, fontán, pantanu [JH]: <i class="della">Ye</i>(TEST)
|
un bubu, non ye fonte nin fontán [JH]. //Bubu queimón ‘granu que produz un dolor pergrande’ [Cv].
|
Del llat. serondu BUBUM, -I ‘tumor’, ‘hinchón’ (DLFAC), palla- bra que podría entendese como regresivu del masc. BŪBŌ, car que, a la escontra de lo que pasa n’otres llingües románi- ques (REW s.v. vǔlva), nun se caltuvieren n’ast. continuadores de UULUA (PE4: 85). Diminutivo-despeutivu de bubu, buba se- dría ast. bubaxu, bubaxa d’u se fexo l’abondativu bubaxeru (cfr.) asina como’l verbu abubaxar (cfr.) y embubaxar (cfr.). Dende bubu, o dende’l so antecesor, tamién s’algamó’l deriváu diminutivu en -ATTUS, bubatu (cfr.). Lo mesmo ha dicise de búbaru (cfr.) que supón partir d’un posible *BUBǓLUM (LLAA 103: 11) con un usu figuráu a nun ser que sía un tracamundiu con *búcaru, búcara. Un abondativu sedría ast. bubosu (cfr.). |
|
|
búcara, la 📖: búcara🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. púcara.
|
|||
“bucarán” 📖: “bucarán”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu namái conocíu pela documentación seronda de Lleón:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">la</i>(TEST)
|
casulla de bucaran blanco con_sus cruzes e rosas de çen- dal uermeyo 1332(or.) [ACL-IX/378]
|
Del mesmu aniciu qu’arag., cat. bocarán, bucarán, cast. bo- carán, fr. bougran nome d’un pañu del que se discute si ye’l mesmu que’l que se conoz como cast. barragán teníu por ara- bismu (DCECH s.v. barragán II; DA s.v. barragán 2; PE2: 110). |
||
búcare, el 📖: búcare🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Hucha de barru [Llg].
|
Cfr. púcara. |
||
buchaca, la 📖: buchaca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Hucha [Cg. Ll. R]. //<i class="della">Guardar pa la buchaca </i>‘atesorar, aforrar’ [Ll].
Podría tratase d’un términu que s’anicia nel llat. serondu BURSA, -AE ‘bolsa’ (EM)>(TEST)
|
ast. bolsa (cfr.). Más discutible ye que siga l’ast. boxa cola amestadura d’un sufixu diminutivo- despeutivu → *boxaca. La presencia del actual [tS] dende ast. *boxaca → buchaca enllazaría col arag. bolchaca, cat. butxaca, gall. buchaca, cast. d. burjaca (DEEH s.v. byrsa; DCECH s.v. burjaca) y podría ufrir un tratamientu asemeyáu al que vemos nes voces asturianes, tamién préstamos, xamón y chamón. De ser posible, el camudamientu ast. *boxaca → bu- chaca podría dase col influxu del galicismu d’aniciu xermá- nicu hucha yá asitiáu ente nós pelo menos de magar el sieglu XIII (CGHLA 318). Serondamente nel dominiu ástur conséñase- nos un nomatu, “burlaca” que podría rellacionase tamién colo qu’antecede y, a lo meyor, col port. borjaca, ‘sacu’, arag. bol- chaca ‘bolsa del que pide’, cast. burjaca: Ruy Perez merca- dor Fernan Alfonso burlaca moradores en Oviedo 1402(or.) [SP-III/131, SP-III/133]. Con otra sufixación, agora en -ana, xustificaríase ast. buchana (cfr.). A la mesma familia y con su- fixu diminutivu -eta paez pertenecer el medieval “bucheta” (cfr.) nidiamente con un usu asemeyáu al ast. estoyu, esto ye,
|
una hucha que guarda nel arca les coses pequeñes y estimaes. Pero ye cierto qu’ast. a. “bucheta” ¿[tS] o [S]? trai a la me- moria cast. a. buxeta ‘caxina de buxu’, cat. boixeta (DCECH s.v. bujeta) que, semánticamente, paecen bien averaes y que po- dríen empobinar a un parentescu colos continuadores del llat. BUXUM, -I ‘boxu’, ‘madera de boxu’. En tou casu nun sedría fato almitir que podemos tar delantre de préstamos (PE4: 86). De toes maneres ast. bucheta y buchana avérense tamién fó- nica (y a vegaes semánticamente) a dellos usos del ast. buche 2 (cfr.). |
||
buchana, la 📖: buchana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Faltriquera [Ay]. //<i class="della">Meter</i>(TEST)
|
na buchana ‘aforrar’ [Ay].
|
Cfr. buchaca. |
||
buche, el 1 📖: buche🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<buchi [Qu].>(TEST)
|
Borriquín [Qu (= pol.lín)].
|
Tb. Bard. VCid. Mar]. Cfr. buche 3. |
||
buche, el 2 📖: buche🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Cast. <i class="della">buche</i>, papu [Ac. An. Bar]. <i class="della">Buche</i>(TEST)
|
de les pites [Tox]. Estómagu [Tox] y vexiga natatoria [Rs]. 2. Interior d’una persona [Tox]: Inda lo teño no buche [Tox]. 3. Un migayu, un poquín [Vd]: Buche de café [Vd]. Llaspiu, tragu pequeñu [Ri (/buchi ‘voz pa llamar a los potros’)].
|
|
Del llat. BOTULUS, -I ‘morciella’ (EM), ‘cualquier embutíu’ (ABF), aplicao figuradamente a una parte del cuerpu carauterizada pol so abultamientu, podría ser responsable de los términos asturianos buchu (cfr.), buche, butre y boldre (cfr.). Vemos, con too, conductes dixebraes: a) en buchu ha almitise un resultáu velar en -u (esperable) pero en buche, butre, boldre alviértese una vocal palatal a lo cabero pallabra, posible como pasa con dellos términos en -ǓLUS (LLAA 103: d- 5); b) una formación del grupu romance -T’L- (butre, boldre) que, llueu, pue metatizar en -LT- y palatalizase en [tS] zarrando enantes a la vocal tónica velar (*boltu → *bultu → buchu; *bolte → *bulte → buche); c) pero l’ast. butre y boldre amuesen un comportamientu que ye la consecuencia d’una inseguranza fónica nel procesu evolutivu: c-1) dende’l llat. BOTULUS al ast. boldre hebo dase una sonorización de -T- enantes de desaniciase la vocal postónica y dando vida al grupu romance -D’L- (*bodle), mentanto que nel procesu qu’empobina a butre piérdese enantes la postónica resultando’l grupu -T’L- (*botle) como viemos en §b; c-2) ¿cómo ye posible nesti contestu qu’apaezan nos resultaos finales butre, boldre non de dos consonantes sinón de tres, líquida + dental + líquida (*boltle → butre 1; *boldle → boldre)? Al nuesu entender esto ye posible almitiendo una inseguranza notable enantes de llograr dafechu l’adautación de los grupos nuevos, d’un llau |
|
buche 3 📖: buche 3🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><buchi [Ri]. bucha [Tor].>(TEST)
|
|
|||
buchello, el 📖: buchello🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">buche</i><i class="della">(TEST)
|
2.
|
|||
bucheta, la 📖: bucheta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Términu namái conocíu pela documentación medieval:
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">treynta</i>(TEST)
|
morauedis e_los torneses que fallaren en la bucheta de_la mia arca 1274(or.) [ACL-VIII/113]
|
|
||
buchíos, los 📖: buchíos🔤: , los 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: |
(TEST)
|
|
|||
buchu, el* 📖: buchu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
//
|
|||
buciellu, el 📖: buciellu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">buzo</i>(TEST)
|
[JH].
|
Posible adautación del portuguesismu en cast. buzo (DCECH s.v. buzo), tresmitíu acordies col vezu asturianizante de JH que s’alvierte nel sufixu. |
||
budaña, la 📖: budaña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cierta yerba [Lln].
D’un deriváu del llat. <i class="della">buda,</i>(TEST)
|
-ae ‘yerba de les marismes’ (EM)
|
> ast. boda (cfr. boda 2), quiciabes BUDAINA ‘lingua bubula’, términu de duldosa llectura documentáu nes gloses (EM). De budaña féxose analóxicamente un masculín budañu (cf.). En realidá budaña ye a BUDA lo que espadaña a SPATHA (TA 185 & 380). Nesi mesmu contestu han entendese los top. gall. del tipu boda y boudaña (Navaza 2006: 109-111) anque’l segundu ufierta un diptongu átonu non etimolóxicu (PE2: 111). Una creación analóxica masc. de budaña ye ast. budañu (cfr.). |
||
budañu, el 📖: budañu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cierta yerba [Lln].
|
Cfr. budaña. |
||
budunada, la 📖: budunada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Bazofia, alimentos mal aliñaos, coses sucies y en desorden [Cv].
|
Cfr. bubu. |
||
bue, el 📖: bue🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<buö [Cl]. buei [Lr. Qu. Sd. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. Pr. Sl. Cv]. buöi [Gr. As]. /////güe [Lln. LV. Pa. Cb. Cg. Cp. Bi. Ca. Ac. Llg. Sr. Sb. Ca. Mi. y Ay. Ll. Pr. V1830. JH. R. DA.
Llomb]. güei [Qu. Tb. Pr. Mar]. güi [Os]. guö [Cl].>(TEST)
|
Cast. buey. Vacunu machu capáu [LV. Lln. Cl. Os. Pa. Cb. Cg. Cp. Bi. Llg. Ca. Lr. Ac. Sb. Ca. Ay. Ll. Sd. Qu. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. As. Gr. Sl. Pr. Cv. V1830. JH. R. DA. Llomb. Mar]. Bos taurus, animal que suel emplegase como animal pal trabayu [Ri]: L.levanon la vaca al güei ya nun vendrán ceu [Tb]. 2. Cast. toro, vacunu machu ensin capar [Cb. Cp. Ac. Bi. Sb. Ay. Sd. Qu. Tb. Sm. As. Cv. Sl]: Foi cola vaca al buei [Tb]. //Buei mouru ‘vacalloria’ [As (Cruce)]. {En Llomb buei ‘güe capáu’ contrapónse a güe ‘voz pa llamar al güe’. Faciendo comparanza de les aceiciones §1 y §2 alviértese en delles fasteres l’ausencia d’oposición ‘capáu’/’non capáu’}. //Com’un güe ‘pergordu’ [Cg]. //Dar un güe pintu ‘dar lo meyor’ [Lln]. //Día de güei (sic) ‘midida agraria de 805 metros cuadraos’ [Ll]. //Día de gües ‘midida agraria de 1.258 metros cuadraos’ [Cñ], ‘doce árees y media aproximao’ [Pr]. ‘doce árees y media’ [Pa]. ‘doce árees y poco más’ [Lln (= día de gües)]. //Día de bueis ‘midida agraria’ [Tb]. //Día de gües (bueis, bueyes) ‘día de bues (midida agraria)’ [Lln (de trece árees y media o 1.258 metros cuadraos). Cp. Ac (de mil dos- cientos cincuenta y ocho metros cuadraos). Ay. Vd. Mi. Oc (de mil doscientos cincuenta metros cuadraos). Tb. Sm. Md. Gr. Pr. JH. Cg (mil ochocientes vares cuadraes, productu de treinta por sesenta). R (de dieciseis mil pies cuadraos)]. ‘cast. aran- zada’ [JH]. ‘cast. huebra’ [JH]. ‘estensión de tierra que debe tener cada fanega’ [JH]. ‘obrada’ [JH]. ‘peonería’ [JH]. //Día de gües pequeñu ‘midida agraria de mil doscientes cincuenta vares cuadraes’ [Cg]. //Güe antiru ‘semental de la vaca’ [Ay]. (/güe capón ‘güe capáu’). //Güe de les vaques l.lories ‘vacalloria, cast. ciervo volante’ (créese que ye’l machu de tolos escarabayos)’ [Ay]. //Gües de nozal ‘inseutos que se críen nos noceos’ [Lln]. //Nin per un güe ‘por nada del mundu’ [Llg]. //Pasar el carru delantre los gües ‘imponese l’inferior al superior, suceder enantes una cosa de lo que debería pasar nel orden natural’ [Cg]. ///Güe sueltu bien se llambe [Ca]. El meyor día de gües de la mio casería ye’l que toi ena cama [LC]. Cuando’l carru canta, el güe rabia [LC]. A güe en tierra ayena la vaca lu acorneya [LC]. A güe vieyu cencerru nuevu [LC]. Dexa’l güe mexar y fártalu de llabrar [LC]. El güe vieyu anque non llabre va pel riegu [LC]. El sol de nublu saca al buei del xugu [Vd (LC)]. Al güe tuñón molésta-y el compañeru [LC]. Molín que non tien maquila ye como el güe sin esquila [CyN (Recuerdos)]. Güe avezáu güelve pal prau [ALl (Esfoyaza). Sb]. Güe vieyu riegu derechu [JH].
|
otra tierra hermun a la fonte de Tallafierro que ha un dia_de_bueys 1490(or.) [VC-II/299]
|
cfr.) lo que pudo favorecer, especialmente nes fasteres centro-orientales del dominiu, que se desaniciare’l continuador de HODIE. Dende’l planu del conteníu pervése cómo en bona parte d’Asturies buei > bue, etc. acueye les dos aceiciones de ‘vacunu machu (capáu o ensin capar)’ pues siéntense secuencies del tipu foi a l.levar la vaca al buei [Tb]. De toes maneres, pelo menos en delles fasteres occidentales, la presencia del deriváu de TAURUS > touru hebo ser vieya como s’alvierte al conseñase’l diptongu etimolóxicu [ow]; pero nel centro-oriente y n’otres estayes occidentales la realización de toru (cfr.) podría debese al influxu del castellán modernu, qu’actuaría como verdaderu camudador de la semántica tradicional contraponiendo buei > bue ‘vacunu machu capáu’ frente a toru ‘vacunu machu ensin capar’. Nel dominiu ástur vemos tamién una plasmación documental del tipu §b (iugarias boum) y §c (iuga boum) como midida agraria; al nuesu entender ello enllaza coles pallabres de Varrón que yá alvirtiere que na Hispania ulterior midíen pente medies de xugos [in Hispania ulteriore metiuntur iugis (I, 10, 1)]. Quiciabes nun tea en contradición con otru tipu de midida qu’entá s’emplega güei, el día de gües o de bues (§d) y que paez tener el paralelu al oriente (§e) onde se conseña la muera de gües (cfr. muera). |
|
buéchiga, la 📖: buéchiga🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bóchiga [Md. Tox. /Eo. Mánt/ y ByM]. buénchiga [Md. Vd (i)]. güéchiga [y Oc]. güénchiga [Vd].>(TEST)
|
Ampolla fecha pola elevación de la epidermis [Cv]. Ampolla que se fai remanando una ferramienta [Oc (= güencha)]. Ampolla d’agua que se fai pol trabayu manual o por cuenta d’una quemadura [Md].
|
Vexiga [Vd. Tox. Oc. /Eo, Mánt/. ByM] fecha por una quemadura [An]: Fíxeme una buéchiga na manu [An]. 2. Vexiga urinaria [ByM]. Cfr. concha. |
||
bueicín, el 📖: bueicín🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<buicín [PSil].>(TEST)
|
Bue pequeñu [PSil] o nuevu [Tb].
|
Quiciabes continuador del llat. BŌS, BOUIS ‘bue’ (EM) colo que sedrá una doble incrementación diminutiva en -ĪC-+ -ĪNUS como pasa n’otros casos como montecín, Monteciel.lu (agora -IC-+ -ĚLLUS), etc. De toes maneres l’allugamientu átonu del triptongu [wéj] déxanos almitir que pue tratase d’una formación dende buei o col so influxu. Tamién dende BOS, BOUIS cola amestadura del suf. despeutivu o diminutivu -ANICUS féxose l’ast. bueyancu (cfr.). |
||
bueizuna, la 📖: bueizuna🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<beizuna [y Tb]. boizuna [Qu]. buizuna [Pzu. Cn (= buizona)].>(TEST)
|
Terrén comunal que s’acota pa pastu de bueis o bues [Qu. Tb. Sm]. 2. Monte acotáu pal ganáu vacuno [Pzu]. 3. Pradera per- grande, terrén pergrande de pastu [Cn]: Anguanu echóu mui- tas vacas pa la buizuna ya tien poucu pastu, van pasalo mal [Cn]. 4. Sitiu de bouzas [Md]. Cfr. buíza & güeriza.
|
L’aceición §4 podría responder a una asociación etimolóxica popular del autor. |
||
buéligu, el 📖: buéligu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Yerba menudo que perabonda en tierres cultivaes y tien bona acoyida ente los animales [Arm].
Del llat. OLIDUS, -A, -UM ‘qu’arreciende (con bon o mal olor)’ (EM; OLD). L’apellativu esixe afitase nun étimu con Ŏ tónica (como conseña REW y silencien EM y OLD). Pero dende’l pro- paroxítonu OLIDUS pudieron siguir los falantes estes víes evo- lutives: <i class="della">a) </i>caltenimientu de la vocal postónica llargu tiempu, faciendo posible la diptongación de la Ǒ tónica con encontu de consonante llabial o velar [we-] → [bwe-] o [gwe-] (GHLA 87);
<i class="della">b)</i>(TEST)
|
perda de la consonante -D- dando pie a la nacencia d’una yod qu’inflexona la tónica (GHLA 82), *ǒli(d)u → *oliu; c) al mesmu tiempu foi posible, serondamente, reponer la conso- nante perdida pente medies d’una antihiática -g-o -d- (GHLA 173-174). Too ello xustifica ast. *buélidu → *buéli-u → bué- ligu; tamién *güélidu → *agüéli-u → *agüélidu → agüeldu (PE2: 52). De la mesma manera foi posible dende la vía §b:
|
*ǒli(d)u → oliu → óligu como testifiquen los topónimos del tipu L’Oliu, L’Óligu (TA 437; PE4: 87). L’ast. buéligu paez una variante de guieldu (cfr.) y agüeldu (cfr.). |
||
buemporqué, el 📖: buemporqué🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<güemporqué [Pa].>(TEST)
|
Recompensa de trabayu, gratificación por cuenta los servicios prestaos [R]. Recompensa abondosa de trabayu [Pa].
|
De la secuencia nominalizada BUEN PORQUÉ. |
||
buérganu, el 📖: buérganu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. güérganu.
|
|||
“buería” 📖: “buería”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<i class="della">de tres prendas de las bacas de la </i><i class="della">buería</i><i class="della">(TEST)
|
y los bueyes. Con- fesó una prenda y negó las dos 1670 [Sayambre/132-46]
|
|
Cfr. buíza. |
|
buesta, la 📖: buesta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<buosta [Mirandés (Pires)]. /////bosta [y Mar]. ////buestes [SCiprián].>(TEST)
|
Moñica de les vaques [Mar. SCiprián. Mirandés (Pires)]. Posiblemente
|
del llat. *BOSTA, pallabra que podría tar nel ani- ciu del abondativu bostar, -aris ‘corte, establu de bues’ que se conseña en dalguna glosa (EM s.v. bos; ABF; MLLM), con conti- nuador en gall. y port. bosta ‘moñica de vaques y caballeríes’ (REW s.v. bostar; DCECH s.v. bosta; DEEH s.v. bostar). Les espresiones con diptongación son inequívocamente de tipu ástur y correspuéndense col tipu de [ŏ] tónica qu’atopamos más a occidente; la variante bosta o ye occidentalismu o recueye l’influxu ensin diptongu d’un posible verbu *bostar del que nun conocemos conseñación. |
||
bueyancu,el* 📖: bueyancu🔤: ,el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: |
<buöyancu [Cl].>(TEST)
|
Bue vieyu, ensin fuerces pal trabayu [Cl].
|
Cfr. buecín. |
||
bueyu, el* 📖: bueyu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. güeyu.
|
|||
bufa, la 📖: bufa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Aire frío que calistra [Ar]. Aire intenso pero frío y seco [VCid].
|
2. Niebla baxo [Ar]. 3. Burlla, broma pesada [R]. Cfr. bufar. |
||
bufada, la 📖: bufada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Corriente d’aire [An]: <i class="della">Vinienon</i>(TEST)
|
unas bufadas d’aire [An].
|
Deverbal de bufar (cfr.). |
||
bufadera, la 📖: bufadera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
bufadiellu, el 📖: bufadiellu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><b class="della">bufadiellu,</b>(TEST)
|
el Bufíu [JH].
|
Cfr. bufar. |
||
bufanda, la 📖: bufanda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><gufanda [Ac. Ay].>(TEST)
|
Cast. bufanda [Ac. Sr. Ay].
|
|
||
bufañu, el* 📖: bufañu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>//bujaño (<i class="della">sic</i>) [Oriente de Lleón (LLA)].>(TEST)
|
|
|||
bufar 📖: bufar🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident><gufar [Cl. Cb. Ac. Ac. Llg. y Ay. y Sm. Gr].>(TEST)
|
Cast. bufar [Cl. Cb. Ac. Llg. Ay. Gr]. 2. Sonar con fuerza les narices [Ca]. Soplar pa fuera al echar los mocos [Ay]. 3. Xiblar l’aire [Cg. Ay. Tb. An]: Güei bufa l’aire cuacheiru [Tb]. Soplar l’aire con puxu [Ri]. 4. Resoplar [Pa. Ay. Pr. Sm. R] el gatu [Qu. Tb. Sm. Tox]: El gatu nun paróu de bufar [Tb]. Resoplar (la vaca, el bue) [Ca]. Resoplar tando enfadáu [Ri. Qu. Tb]: Salíu bufando [Tb]. 5. Amosar una persona’l so mal humor [Ca]: Lleves una hora bufando de la rabia que tienes [Ca]. Enfadase [Ay. Cd. Sm. Tox]. 6. Meter ruíu sordu la peonza cuando xira [Xx]. Funcionar el bufu [Arm]. 6. Rebosar la lleche al ferver [Oc]: Bufóu todo el l.leite [Oc]. Meter ruíu los líquidos, gases o fluíos al salir del so continente [Md. R. Arm]. 7. Echar, sacar, despedir [Md]. 8. Salir, xeneralmente los neños, a pañar castañes ensin que los vean [Sb]. 9. Reñer con daqué ironía [Qu]. //Tar que bufa ‘tar perenfadáu’ [Pa. Tb. Pr]. ///Si gufen muncho y s’axunten los mosquitos y moscones dempués que s’escuende’l sol, bon tiempu en toles ocasiones [LC]. los bueyes para estar bufando en el corral [Grangerías XVIII: 730]
|
|
cfr.), bufa (cfr.) → bufina (cfr.), bufada (cfr.) → bufadera (cfr.). Una formación nominal sobro bufu tenémosla nel di- minutivo-despeutivu en -atu, bufatu (cfr.) qu’almite la va- riante bufiatu lo que fai suponer tamién l’anterior existencia d’una variante verbal *bufiar. Ye posible un aumentativu bufón (cfr.) d’u sigue bufonada (cfr.) bufonatu (cfr.) y bufo- nazu (cfr.) y bufonera (cfr.). Dende bufón (DCECH s.v. buho- nero) tamién se fexo bufoneru (cfr.), bufonería (cfr.). Dende’l deverbal débil masculín *bufa(d)u siguió’l diminutivu bufadiellu (cfr.). Tamién hebo dase un verbu *bufir necesariu p’almitir los deverbales bufíu (cfr.), bufida (cfr.). Un com- puestu de bufar ye ast. embufar (cfr.) qu’algama’l significáu de ‘emborrachase’ como desendolque de la idea de ‘resoplar’ → ‘resoplar (por tar borrachu)’. |
|
bufarada, la 📖: bufarada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. vafarada.
|
|||
bufarda, la 📖: bufarda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bufarra [SCiprián].>(TEST)
|
Ventana enriba’l teyáu, como una buhardilla, pa dar lluz a la cocina y pa que salga’l fumu [Cd. Pr. Cv]. Tragalluz [Ca. Ay. Ri. R. SCiprián]. Llosa entreabierta {nel teyáu} pa que salga’l fumu [Tox. /Eo/]. 2. Cast. buhardilla onde se ponen a secar coses destremaes [Qu]. Cast. buharda [Sb. Ca. Ay. Ll. Tb. JH]. 3. Instrumentu de cantería, especie de martiellu o maceta de superficie granulada pa dar la mano cabera al llabráu de la piedra [Os (= chufarda)]. Aparatu cuadráu de 5 x 5 centímetros emplegáu pa marcar raxos nuna o nes dos piedres del molín [Lln].
|
|
cfr.). |
|
bufarra, la 1 📖: bufarra🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
(TEST)
|
Cfr. bufarda.
|
|||
bufarra, la 2 📖: bufarra🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Cfr. <i class="della">borrafa.</i>(TEST)
|
||||
bufarru, el 📖: bufarru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Estáu de conciencia amplia y laxa que permite a daquién facer o almitir un fechu o una situación de difícil o duldosa realización o de non prestosa almisión [Ca]: <i class="della">¡Tienes</i>(TEST)
|
bufarru pa dexar solu a esi rapaz col peligru que cuerre’l probín! [Ca].
|
¿Quiciabes un deriváu del ast. bazu (cfr.) → *bazarru → bufarru? |
||
bufatu, el 📖: bufatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bufiatu [y Lln].>(TEST)
|
Miaguíu del gatu cuando ta enfadáu [Lln]: El gatu no h.az más que dar bufiatos [Lln].
|
2. Actu de refugar una persona a otra con una palabra non prestosa [Lln]. 3. Mala contestación, des- plante [Lln]. Pallabra desagradable [Lln]. Cfr. bufar. |
||
bufáu, ada, ao 📖: bufáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
Presumíu [An]: <i class="della">Ese</i>(TEST)
|
mozu ya mui bufáu [An].
|
Pp. de bufar (cfr.). |
||
bufiatu, el 📖: bufiatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. bufatu.
|
|||
bufida, la 📖: bufida🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<gufida [y Sm].>(TEST)
|
Aición y efeutu de bufar [Tb].
|
Bufíu [Tb. Tox]. 2. Espresión, manifestación d’enfadu [Ca. Sm]. Cfr. bufar. |
||
bufina, la 📖: bufina🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Aire frío y que calistra [Bab. Bard. Mar. Arm]. Dim. de bufa (cfr.).
|
|||
bufíu, el 📖: bufíu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<gufíu [Si. Llg. Ay. y Tb. y Sm]. bufidu [Lln].>(TEST)
|
Aición y efeutu de bufar [Pa. Cg. Ac. Llg. Ca. Ay. Ll. Ri. Tb. Pzu. Cd. Tox]. resoplíu [Lln. Ay]. 2. Soníu que faen les bufíes del aire [Ri]. 3. Glayíu, berríu [Ri]. Asoleyamientu d’enfadu con pallabres brusques [Ca. Ay. Sm. Cd]: Di-y un bufíu que non-y queó gana de golver [Ca]. 4. Pallabra áspera dicha con mui mal humor [Ay]. Contestación mala, contestación basta [Ri].
|
|
Cfr. bufar. |
|
bufón, el 📖: bufón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<buh.ón [y Lln].>(TEST)
|
Cavidá natural que comunica cola mar y per onde ésta echa l’agua a tierra [Lln]. Soplón na costa [CAmieva]. 2. Persona que, burllando la vixilancia, va a coyer castañes [Sb]. 3. Bufu, tipu de xuguete [Llomb (= bufu)]. 4. {(doc.) ¿El que davezu o d’oficiu fai bufonaes o bufonería?}?
|
|
Cfr. bufar. |
|
bufonada, la 📖: bufonada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Corriente d’aire caliente [Lln]. 2. Bufíu, desplante [Tb]: <i class="della">Nun </i><i class="della">faen</i>(TEST)
|
más que da-l.ly bufonadas [Tb].
|
|
||
bufonatu, el 📖: bufonatu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><bufoniatu [y Lln].>(TEST)
|
|
|||
bufonazu, el 📖: bufonazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><bufunazu [Sm]. + bufonozu [y Llg]. +bufonezu [Ay. Ll]. gufonazu [Ac. y Llg]. +gufonozu [y Llg].>(TEST)
|
|
|||
bufonera, {la} 📖: bufonera🔤: , {la} 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 {la} |
<bufanera [y Lln]. buh.onera [y Lln].///<ident class="della" level="1"></ident>buxanera [y Lln].>(TEST)
|
Trabayu que facíen dellos vecinos p’agabitar o audar a otru [Lln]: Ir de buxanera, estar de buxanera [Lln (= de bufonera)]. Deriváu del ast. bufón (cfr.)
|
quiciabes por tratase d’un trabayu que se fai con priesa, aceleráu, como bufando o echando aire pol esfuerzu. L’aspiración oriental con [h] pudo entendese como un castellanismu llueu reasturianizáu como [S]. |
||
bufonería, la 📖: bufonería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">buhonería</i>(TEST)
|
[Pa].
|
|
||
bufoneru, el 📖: bufoneru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">buhonero</i>(TEST)
|
[JH].///
|
|||
bufu, el 📖: bufu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><bufo [Ar].>(TEST)
|
|
|||
buganal, el 📖: buganal🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Sitiu onde abonden los ablanos, ablanal [Mar].
|
Cfr. búgula. |
||
búgara, la 📖: búgara🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. púcara.
|
|||
búgaru, el 📖: búgaru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Turullu del cabreru p’avisar qu’hai que soltar les cabres {pa dir a la vecera} [Rebol.lar (As)].
|
Cfr. púcara. |
||
bugre, el 📖: bugre🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<búguere [y Xx (PPAC). JS 121].>(TEST)
|
Homarus gammarus, bogavante, llocantu [Tz, Xx (PPAC)]. Bogavante [JS]. Un tipu de llagosta coles boques disformes [R].
|
Cfr. bogavante. D’un posible galicismu tomáu del fr. BUGLE ‘búfalu’, del fr. a. ‘cuernu de caza’, con aniciu nel llat. buculus ‘bue pequeñu’. Sedría un nome afayadizu darréu que’l bugre tien “poderoses defenses” (PPAC 345). De toes maneres, semánticamente abúltanos enforma destremáu el fr. y l’ast. polo que sedría plantegable almitir como hipótesis que l’ast. bugre pueda xustificase direutamente dende’l dim. llat. BŪCULUS (EM s.v. bōs) per vía semiculta. |
||
búgula, la 📖: búgula🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Planta de la familia de les llabiaes [Tierra de la Reina (LLA)] Podría tratase d’un continuador semicultu del llat. *BŪCULA si almitimos que ye variante del diminutivu de <i class="della">bucca </i>→ <i class="della">buccula </i>‘carriellu’, ‘tou oxetu de forma de mexella’ (EM s.v. bucca; REW) pues hai diccionarios qu’almiten la inseguranza al dar como entrada <i class="della">buc(c)ula</i>(TEST)
|
[OLD; DLFAC s.v. buccula (bucula)]
|
quiciabes favorecío pola existencia d’otru signu būcula ‘xata, cría de la vaca’ (EM s.v. bos). Semánticamente quiciabes teamos delantre d’una aplicación metafórica por cuenta la forma. Al nuesu entender pola forma arredondiada pudo aplicase a l’ablana y, de ser asina, xustificaríase l’abondativu en -ALIS que pervemos en búgula → búgara → *búgana → buganal (cfr.). El pasu -l- > -n- ye daqué que s’alvierte na evolución del suf. -ǓLUS nel dominiu ástur (LLAA 103). |
||
buiciegu, a, o 📖: buiciegu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
Inquietu, ensin sosiegu, revolvín [Cv].
|
D’una posible amestanza del llat. BOUEM CAECUM ‘bue ciegu’ que s’axunta a otros exemplos d’estructura asemeyada. |
||
buíl, el 📖: buíl🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Yerba que se desfái cola mano por tar perseco [Oc (= buyu)].
2. Tochinos menudos de lleña o cañes que, al arder, dan mun- chu fumu y qu’empleguen pa curar carne [Sm]. Restos de ma- teria seco (fueya, folguera...) emplegao pa mullir el ganáu [Cn]: <i class="della">Voi</i>(TEST)
|
pañar un poucu de buil al monte pa faer la camada a los gochos [Cn].
|
Del llat. BOUĪLIS, -E ‘rellativu a les vaques’(OLD), con curtia presencia nes llingües romániques (REW; DEEH s.v. bovile). N’ast. hebo aplicase, de mano, a la yerba del ganáu vacuno (quiciabes *yerba bubil), especializándose llueu como ‘yerba seco’ y, darréu, como ‘daqué qu’arde perbién, como yerba seco’. La so equivalencia col ast. buyu 2 (cfr.) ye fonda (PE2: 87). |
||
buitrón, el 📖: buitrón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Crustaceu de la especie de les llangostes, coles boques de gran tamañu [R].
Aum. de <i class="della">butre</i>(TEST)
|
1 (cfr.).
|
|||
buíza, la 📖: buíza🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Sitiu de pastu pa bues o gües [PSil].
De la formación axetiva llatina de <i class="della">bos</i>(TEST)
|
bouis → *BO(U)ĪCIA ‘de los bues’, llueu con nominalización del femenín (buíza); tamién del masculín (buízu), pero agora con una restricción del significáu como si tolos faceres caseros xiraren a la vera de lo rellacionao col procuru del ganáu como tamién s’alvierte nel verbu compuestu esbuizar (cfr.). Sobro buíza, o sol so antecesor, cola amestadura del suf. -una (el mesmu qu’alvertimos en cagayuna, bayuna, “cabruna”, etc.), siguió ast. buizuna onde son posibles otres variantes por influxu de buei (cfr. bueizuna). Otru deriváu
|
del llat. bos bouis ye BO(U)ĀRIUS, -A, -UM ‘de buei o güe’ (EM s.v. bos; OLD) → *buera [pl. Bueres (TA 398)], que podría tar na base de dos nueves incrementaciones: a) responsable del ast. buería (cfr.); b) responsable de l’amestanza col suf. -īcius, -a, -um (OLD), d’u siguió ast. buariza (cfr. güeriza) y el topónimu masculín Guaricio (TA 396). |
||
buízu, el 📖: buízu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Facer domésticu [Cv]. //-<i class="della">os </i>‘faceres menudos’ [Oc]: <i class="della">Nuna </i><i class="della">casa</i>(TEST)
|
hai muitos buizos [Oc].
|
Cfr. buíza. |
||
buizuepu, el* 📖: buizuepu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<buizuöpu [Cl].>(TEST)
|
Bue pequeñu y ruín [Cl].
|
De l’amestadura del ast. buei (cfr. bue) y del ax. zuepu, a, o (cfr.), variante de zuopu, a, o. |
||
bula, la 📖: bula🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<br class="della"><b class="della">bula,</b>(TEST)
|
la Cast. bula. Cfr. bulda.
|
|||
bulda, la 📖: bulda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">bula</i>(TEST)
|
[LV. Pa. Cb. Cg. Ac. Sb. Ay. Tb. Md. Cv. Vd. Tox. Oc. /Eo, Mánt/. V1830. JH. DA. R]. 2. Monda de la fruta, del árbol, etc. [Llomb. Bard]. //-es ‘bules’ [Cp]. //Andar a buldas ‘caleyar, gandulear’ [Lln]. ///Xuan de los Xuanes, vecín de Campomanes entregó les buldes a dos ganapanes [ALl (Esfoyaza)]. Onde quiera hai bules pa difuntos [LC].
|
|
Del llat. BULLA, -AE ‘tou oxetu en forma burbuya’, ‘bola’ (EM), per vía semiculta como fai ver el vocalismu tónicu. Ye posible que la realización [ld] se deba a un intentu cultizante de monxos y clérigos de caltener diferenciaes les dos líquides -LL- como pasó con celda, rebelde (PE3: 127). Semánticamente’l nome débese a que’l documentu pontificiu que s’emitía diba selláu con una bola de plomu. La segunda aceición que se conseña de bulda paez motivada pola forma arredondiada de lo que se mondaba. Sobro bulda féxose’l verbu buldar (cfr.) y el nome d’oficiu bulderu (cfr.). Semicultismu ye tamién l’ast. bula (cfr.). |
|
buldar 📖: buldar🏗️: NO ✍️: NO |
Tocar al agonizante cola <i class="della">bulda</i>(TEST)
|
[JH].
|
2. Mondar, pelar con instrumentu de corte [Llomb. Bard]. Cfr. bulda. |
||
bulderu, el 📖: bulderu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<buldeiru [Tb. Md. Cd. Oc]. +buldiru [y Ay].>(TEST)
|
Cast. bulero [Cg. Cd. Vd. JH]. El que viende bules [LV. Ay. Tb. Md. Oc. /Eo/. DA]. 2. Persona meticona [Oc]: ¿Y a ti quién te mete a buldeiru? [Oc]. Cfr. bulda.
|
|||
buldrón, ona 📖: buldrón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<guldrón, ona [Md].>(TEST)
|
Descuidada nel so aspeutu físicu y mal cumplidora de les sos obligaciones (una persona) [Sm]. Suciu, guarru, desordenáu [Md (= esguldráu)].
|
Cfr. boldre. |
||
buldronada, la* 📖: buldronada🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><buldrunada [Sm]. guldrunada [Md].>(TEST)
|
|
|||
bulisma, la 📖: bulisma🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
bulismada, la 📖: bulismada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Bulu, llevantu, anuncia ensin sofitu [Cv]: <i class="della">Corrienon</i>(TEST)
|
la bulismada aquel.la [Cv].
|
|
||
bulla, la 1 📖: bulla🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ident class="della" level="1"></ident><bul.la [Ay. Tb. Sm. Md. Bab. Pzu.]. {Con cheísmu, bucha [As]}.>(TEST)
|
Cast. bulla, aplagoriu, riña [Pa. Ay. Tb. Sm. Bab. Pzu. As. Cd. Tor. R]. Xaréu, baturiciu [Ri].
|
|
||
bulla, la 2 📖: bulla🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
<ident class="della" level="1"></ident><bul.la [Md. PSil. Cn (F). An. Cv. Vd. Oc]. {Con cheísmu, bucha [y Vd. Tox]}. //bula [Mánt].>(TEST)
|
|
|||
bullada, la 📖: bullada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><bul.lada [Md. An]. {Con cheísmu, buchada [Tox]}.>(TEST)
|
Moñica [An. Sl], moñicada de les vaques [Cd. Tox]: Metéuse nuna bul.lada [An]. Cagayón [Md]. 2. Planta herbácea ase- meyada al tarriel.lu pero más grande [An]: Nel camín hai mui- tas bul.ladas [An].
|
Les propuestes etimolóxiques que cuenten con más posibili- daes pa xustificar ast. bullada (PE4: 77 y 88) sedríen: a) Un continuador del llat. BULLATUS, -A, -UM ‘hincháu’, ‘ampulosu’ (ABF), ‘con boles’ (EM), con asitiamientu na llingua medieval (PE2: s.v. bolláu, ada, ao), llueu con nominalización del fe- menín, anque en gall. bulada ‘esponxada’, ‘movida (la tierra)’ (GVGH) entá caltién l’usu axetivu; semánticamente fixaríase na forma abultada de la bulla allugao en suelu o nel abultamientu de la planta asemeyada al tarriellu. Nesti casu, el resultáu pri- meru hebo ser *bollada → bullada por cuenta’l comporta- mientu zarrador del vocalismu átonu; b) Un abondativu o aumentativu en -ATA > -ada fechu sol ast. bulla (cfr.), como tamién se ye a ver; c) Tamién sedría posible partir del llat. būbulus, -a, -um ‘del bue’ (EM s.v. bos) → *BUBULĀTA > bul.lada, como de *UITULATA > ast. vel.lada (GHLA §4.4.6.6c) |
||
bullanca, la* 📖: bullanca🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bul.lanca [Md].>(TEST)
|
Cierta yerba de raíz melecinable [Md].
|
Formación sol llat. BŬLLA ‘bola’ (cfr. bolla), cola amestadura del suf. -ANICA y zarramientu de la deuterotónica. Paez claro que fónica y semánticamente ast. bul.lanca avérase al ast. bul.lada (cfr. bullada) na so 2ª aceición pero, per otru llau, ast. bul.lanca pudiere entendese como variante del tamién fitónimu mollanca (cfr.; PE4: 88). |
||
bullangueru, a, o* 📖: bullangueru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<bul.langueiru [Pzu].>(TEST)
|
Cast. bullanguero [Pzu].
|
Cfr. bullir. |
||
bullarazu, el* 📖: bullarazu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+bul.larezu [Ri].>(TEST)
|
Xentecaya, cacía, xente que nun val pa trabayar [Ri].
|
2. Lo que menos val, lo más espreciatible de cualquier cosa [Ri]. Podría ser una formación sobro bulla 2 (cfr.). |
||
bullazón, el 📖: bullazón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Montón grande de yerba cuasi curao [Ca]: <i class="della">Tuviemos que facer</i><i class="della">(TEST)
|
apriesa unos bullazones [Ca].
|
Aum. de bullazu (cfr.). |
||
bullazu, el 📖: bullazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Balagar pequeñu, non mui apertáu, de yerba qu’entá nun en- sugó abondo [Ca]: <i class="della">Poder</i>(TEST)
|
facelo bullazos [Ca].
|
Trátase d’un masculín analóxicu fechu sobro bolla (cfr.) → bollu (cfr.) o dende l’ast. bulla 2 (cfr.), cola amestadura del siguidor del suf. -ĀCEUS (OLD) > ast. -azu. Sobro ast. bullazu (→ bullazón) algamóse’l correspondiente verbu abullazar (PE4: 25). |
||
bullecer 📖: bullecer🏗️: NO ✍️: NO |
Bullir [JH].
Del llat. BULLESCERE ‘facer borbolles o glóbulos’ (ABF) tamién con continuador en cast. a. <i class="della">bollecer</i>(TEST)
|
y en gall. bulecer (DEEH; PE2: 111). Sedría discutible considerar l’ast. arrebullecir (cfr.) como variante intensiva pero nun abulta imposible (cfr. reguñar).
|
|||
bullería, la 📖: bullería🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Baturiciu [JH].
En rellación etimolóxica con <i class="della">bulla</i>(TEST)
|
1 (cfr. bullir).
|
|||
bullerina, la* 📖: bullerina🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
//<i class="della">Tres</i>(TEST)
|
bullerines ‘los tres penúltimos calderos d’agua que, yá entamando a ferver, échense al facer la colada de la ropa’ [Pa].
|
Mentanto s’echen dizse un recitáu qu’entama: “Tres bullerines….” D’una formación del llat. bulla ‘burbuya’ (EM) + suf. -aria, esto ye, dende *BULLĀRIA > *bollera (+ -ina) → bullerina; sobro *bollera féxose analóxicamente ast. bolleru (cfr.) → bulleru. |
||
bullerosu, a, o 📖: bullerosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
</b>Que bulle [Lln]. Cfr. <i class="della">bulleru,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
bulleru, a, o 📖: bulleru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
</b>Que <i class="della">bulle</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. bullir. |
||
bulleru, el 📖: bulleru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cfr. <i class="della">bolleru,</i><i class="della">(TEST)
|
el.
|
|||
bulliciador, ora* 📖: bulliciador🔤: , ora* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<bolliciador [JH].>(TEST)
|
Que mueve inquietúes y aplagorios [JH].
|
Cfr. bulliciu. |
||
bulliciosu, a, o* 📖: bulliciosu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<+bul.liciusu [Ay].>(TEST)
|
Alborotador, inquietu [Ay].
|
Cfr. bulliciu. |
||
bulliciu, el 📖: bulliciu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bollicio [R]. bul.liciu [Ay. Md].>(TEST)
|
Cast. bullicio [Ay. Md. R].
|
Del llat. BULLĪTIO, -ONIS ‘fervor’, ‘formación de borbuyes’ (EM s.v. bulla; ABF s.v. bullitio), per vía semiculta. D’equí siguió bulliciosu (cfr.), bulliciador (cfr.), lo mesmo que vemos nel intensivu compuestu rebulliciu (cfr.) d’u se llogren los derivaos rebulliciegu (cfr.), rebulliceru (cfr.). |
||
bullidor, ora* 📖: bullidor🔤: , ora* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 ora |
<bul.lïor [Ay].>(TEST)
|
Que se mueve muncho, inquietu [Ay].
|
Cfr. bullir. |
||
bullidura, la* 📖: bullidura🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bul.lïura [Ll].>(TEST)
|
Aición de bullir [Ll].
|
Cfr. bullir. |
||
bullimientu, el 📖: bullimientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">bullimientu,</b>(TEST)
|
el Bulliciu [Sb].
|
Cfr. bullir. |
||
bullir 📖: bullir🏗️: NO ✍️: NO |
<abullir [Cabreira Baja (Mar). LLA]. bul.lir [Ay. Ll. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil]. gullir [FCai]. ///// {Con cheísmu, buchir [Md]. Con yeísmu, buyir [Cl]. buir [Gr. Pr. Cv]}.>(TEST)
|
Movese, rebullir [Ay. Ll. Tb. Sm. Bab. Md. Pzu. Gr. Pr. Bab. PSil. Cabreira Baja (Mar). LLA. FCai]. Movese permuncho una persona [Cl. Tb. Sm. PSil. Cv]. Axitase, menease [Ri. PSil], dar señales de vida [Cv. R]. 2. Traxinar con garbu [Ay]. 3. Tra- bayar abondo [PSil]. 4. Movese, alborotar [Pr]. Quexase, es- molecese [Md]. Muévese en tantu el campu todu enteru del Asiriu al ruxir de los tambores, y parez un inmensu formigueru, cuando del sol sintiendo los ardores se esparrama bullendo pel su- queru [Judit 196]
|
|
Del llat. BULLĪRE ‘borbotar’, ‘ferver’ (EM s.v. bulla), verbu con continuadores románicos ya hispánicos (REW; DCECH s.v. bu- llir), con un resultáu acoyible dafechu nel ast. bullir asina como na amestanza col intensivu re-, ast. rebullir (cfr.) y nel compuestu combullir (cfr.), escombullir (cfr.) y estrebullir (cfr.). Los resultaos del tipu buyir → buír (cfr.) podríen res- ponder, como se suxer enriba, a un casu de yeísmu modernu pero ello namái paez claro en Cabrales onde davezu s’inxer fenómenu talu na monografía de Cañedo. Nun sedría imposi- ble alcontrar lo mesmo en Grau; pero los datos de Pravia (daos por García Valdés) y los de Cv (daos por Menéndez García) de mano nun abulten sospechosos de yeísmu. Ello empobínanos a partir d’un resultáu tamién autóctonu *buyir pa xustificar l’actual buir en Pr y Cv; lo mesmo podría dicise de buchir en Miranda anque’l responsable del vocabulariu amuesa exem- plos de cheísmu. Pa *buyir → buir, y pa buchir habrá partise d’un infinitivu de BULLĪRE influyíu na so realización pol pre- sente d’indicativu BULLIO portador de la yod que xustifica [-y-] (y nes fasteres B-D [tS]). Ye’l mesmu fenómenu qu’alcontra- mos nel verbu rebuyir (cfr.) frente a rebullir (cfr.) asina como |
|
bullón, el 📖: bullón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
bulodru, a, o 📖: bulodru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Rápidu, pero poco curiosu en facer les coses [Sl]: <i class="della">Primeiro </i><i class="della">yera</i>(TEST)
|
un poucu bulodra pero espués aprendí [Sl].
|
|
||
bulsa, la 📖: bulsa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<bolsa [Valdedo, Oneta (Cv)]. bulse [Sm. Cv]. bulsia [Cp. Cv]. bursa [y Pa]. busa [Sb]. buse [Vf (Cv)]. la bux [Sm].///<ident class="della" level="1"></ident>//urse [Sm]. usa [y Pa].>(TEST)
|
|
|||
bultable 📖: bultable🏗️: NO ✍️: NO |
<ident class="della" level="1"></ident>Qu’abulta [JH], avalumáu [V1830]. 2. Clara (una cosa) [Cp].
<i class="della">La parecencia hé un cosa</i>/<i class="della">muy galana y muy </i><i class="della">vultable</i>(TEST)
|
[El Caballo 84]
|
|
||
bultu, el 📖: bultu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><bulto [Cñ]. bulto [Cñ].>(TEST)
|
Cast. bulto [Lln. Tb. PSil. JH]: ¡Vaya bultu que tienes nesa pierna! [Tb]. Hinchón [Ri. Qu. Sd]. Granu [Qu. Sd]. 2. Conxuntu grande y apertáu (de ropa o d’otra cosa) [Ri]. Montón informe [Ay]. Envoltoriu [Ay]. 3. Tamañu d’una cosa [Ri]. 4. Rostru [Ay]. 5. Persona testona, negada, inútil [Xx]. Persona folganzana [Cñ]. 6. Túmulu [JH]. //A bultu ‘id’ [JH], ‘de cualquier manera, ensin pensalo enantes’ [Xx]. ‘ensin precisar bien’ [Llg. Sr. Ri. Tb. PSil]. ‘al tuntún’, ‘ensin fixase bien’ [Ay]. //Esconder el bultu ‘escabullise, obrar a lo disimulao’ [Ay]. //Santín de bultu ‘santu talláu’ [Ay]. //Coyer o piescar el bultu [JH]. ///Mientras menos bultu más claridá [Sm].
|
|
Del llat. UULTUS, -US ‘cara, como representación de les emociones del alma’ (EM), con continuadores románicos (REW) ya hispánicos (DCECH s.v. bulto), per vía cultizante. D’ehí féxose’l verbu abultar (cfr.) qu’ufre tamién un resultáu popular auchar como hai tiempu fexemos ver (PE1: 91). Un deriváu *UULTĀBILIS, -E sedría responsable del ast. bultable (cfr.). |
|
buña, la 📖: buña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Moñica [DEEH s.v. bovīna].
Del llat. BOUĪNA ‘moñica vacuna’ (DEEH), pescanciamos que nominalización de la expresión femenina de <i class="della">bouinus,</i>(TEST)
|
-a, -um ‘de bue’ (ABF), con palatalización de la nasal por cuenta de la yod que surde al desaniciase’l [w] y, al empar, con zarramientu de la deuterotónica en contautu con [j], asina BO(U)INA → buña lo mesmo que en PATRIMŌNIUM (EM) > ast. m. “padremunno” (cfr.), lo mesmo que na serie palatal alcontramos como PRO- PAGĬNE (REW) > probaina → probaiña → probeña (GHLA 256; PE2: 112). Fadría falta entrugase si ast. moñica (cfr.) o muñica ye dim. de buña o de moña; lo mesmo ha dicise del corres- pondiente masculín moñicu (cfr.) o muñicu.
|
|||
buque, el 📖: buque🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Tipu de barcu [Xral]. 2. Vagoneta de madera con armadura de fierro [Min].
Pallabra d’aniciu xermánicu que, según Corominas-Pascual, llega al cast. penente medies del cat. <i class="della">buc</i>(TEST)
|
‘barriga’ (DCECH s.v. buque).
|
|||
buraca, la 📖: buraca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Cfr. furaca.
|
|||
buracador, dora* 📖: buracador🔤: , dora* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 dora |
<buracadora [Md].>(TEST)
|
Que bura o guara o empolla bien los güevos (la pita) [Md].
|
Formación sol ast. burar (cfr. guarar). |
||
buraciella, la 📖: buraciella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Estómagu de les aves [Lln].
Quiciabes d’una formación doblemente incrementada del llat. <i class="della">būra,</i>(TEST)
|
-ae ‘parte d’atrás y corva del aráu’ (EM), a lo meyor *BU- RACCELLA ‘curvatura’ aplicao metafóricamente al estómagu de los animales.
|
|||
buracu, el 📖: buracu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. furacu.
|
|||
buragañu, el* 📖: buragañu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+buragueñu/buragaños [Ll].>(TEST)
|
Balagar pequeñu, burru o burraxu, montón pequeñu de yerba que se fai enantes de secar dafechu p’abrilu llueu al sol [Ll].
|
Del llat. BŪRA, -AE ‘parte d’atrás y corva del aráu’ (EM) con una incrementación del mesmu calter qu’alvertimos nel ast. furagaña (cfr.). Sobro buragañu féxose’l verbu aburagañar (cfr.). ¿O trátase del mesmu elementu bur qu evemos nel ast. burru ‘balagar pequeñu’ sinónimu de burraxu (cfr.), borbutu (cfr.), burbuetu (cfr)? |
||
burar 📖: burar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cgr. guarar.
|
|||
burbizu, el* 📖: burbizu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////burbizos [Pr].>(TEST)
|
Sobres de les comíes [Pr].
|
** |
||
burbuetu, el 📖: burbuetu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. borbotu.
|
|||
burbur, el 📖: burbur🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Glu-glu [FCai]. 2. Murmuración [PSil].
Quiciabes d’una onomatopeya *BǓRB- d’u siguió *<i class="della">borba,</i>(TEST)
|
*borbu y d’ehí un verbu aborbar (cfr.) xunto a una formación burbur (o burbús) que
|
quiciabes puede atopase nel teunicismu llat. perserondu burburismus, -i ‘ruíu d’un líquidu (na garganta, nes tripes’) (EM). Una variante de burbur tenémosla nel ast. burbús (cfr.) y nel verbu correspondiente burbusar (cfr.) anque ésti con posibles influxos d’otros términos (cfr. musar). La verdá ye qu’esi BURB- tornamos a atopalu en borbotar y no que paez la so variante gorgotar (cfr.) y familia, tamién en referencia al ruíu emitíu pol agua al salir a la superficie y averáu tamién a les voces onomatopéyiques rellacionaes col llat. gurges, gurgulium. Pero como l’agua al borbotar fai davezu boles pescanciamos qu’asina podría entendese la formación de los términos en rellación con bullare ‘ferver’ (cfr.) del tipu *borbollar → borbullar (cfr.) col nidiu influxu de la familia del llat. bulla; y ello ensin necesidá d’almitir *bolbollar (DCECH s.v. borbollar). Daqué asemeyao fadría falta almitir pa xustificar ast. burbuyar (y el deverbal burbuya), dende *BULLIĀRE (posible analóxicamente dende bullio, 1ª pers. sing. del pres. d’ind.), ensin que faiga falta asi- tiase nel llat. vg *bulbulliare (DCECH s.v. burbuja). L’ast. borbu- llar tien paralelos en delles llingües romániques (REW s.v. bŭllāre) y pue rellacionase cola familia del ast. reborburar (cfr.), rebor- bogar (cfr.) → reborgar (cfr.), borbotar, gorgotar etc. pues como les burbuyes del agua son redondes pudo establecese’l símil ente la familia de borbotar (cfr.) y borbullar (cfr.). Dende borbotar ‘facer boles’ siguieron les aceiciones que se conseñen nos términos rellacionaos etimolóxicamente y que faen referencia a ‘cosa redonda’ → ‘duviellu’, ‘montón’. Entá más, dalgún de los términos citaos que tienen nel so semantismu una referencia al agua podríen almitir l’influxu de lo que paez una raíz céltica
*BORB-, *BORM- ‘barru’, ‘agua sucio’, ‘agua’ (RGC 92), *BORMO ‘barru’ (TLG) o *BORUO ‘agua caliente’ (DLG). |
||
burbús, el 📖: burbús🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">cuchicheo</i>(TEST)
|
[Tb]: El burbús que fan nun me presta un res [Tb].
|
Cfr. burbur & barbuxu. |
||
burbusar 📖: burbusar🏗️: NO ✍️: NO |
<burbuxar [Ll]. abarbuxar [Mi].>(TEST)
|
Falar baxo, sele, ente dientes [Mi. Ll.Tb]: ¿Qué burbusan ésos? [Tb].
|
Verbu fechu dende ast. burbús (cfr.), quiciabes con una posi- ble variante burbuxar (cfr. burbuyar). Quiciabes col influxu del llat. MUSSĀRE ‘murmurar’, ‘falase a sí mesmu’, ‘falar sua- vino’, ‘falar ente dientes’ (EM), verbu con continuador en sardu y en dalgún puntu norteitalianu (REW). Nel primer elementu tamién sedría posible ver la influencia del continuador del ast. mus ‘voz cola que se llama al gatu’ (cfr.). La variante abarbu- xar 2 (cfr.) paez debese al influxu de barba. |
||
burbuxar 1 📖: burbuxar 1🏗️: NO ✍️: NO |
<aburbuxar [Mi].>(TEST)
|
Cfr. burbuyar.
|
|||
burbuxar 2 📖: burbuxar 2🏗️: NO ✍️: NO |
<aburbuxar [Mi].>(TEST)
|
Burbusar [Mi. Ll]. Cfr. burbusar.
|
|||
burbuya, la 📖: burbuya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<berbuya [Pa].///<ident class="della" level="1"></ident>burbuxa [Ll (i). Sd. Tox].>(TEST)
|
Cast. burbuja [Rs. Cñ. Ll (i). Sd. Tox. /Eo/. JH]. 2. Granu o ampolla pequeña na piel [Pa]. Vexiga, tumura [JH]. 3. Defeutu físicu o moral [JH]. //-es ‘ampolles feches pol agua’ [V1830]. ‘granos na piel, sarna’ [V1830].
|
|
||
burbuyar 📖: burbuyar🏗️: NO ✍️: NO |
<///<ident class="della" level="1"></ident>burbuxar [Ll. Ri]. aburbuxar [Mi].>(TEST)
|
Cast. burbujear [Ri. JH. AGO]. 2. Criar vexigues o tumores [JH]. 3. Enritase la piel [Mi]. 4. Entamar a ferver [Ri].
|
|
||
burbuyáu, ada, ao 📖: burbuyáu🔤: , ada, ao 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ada,, ao |
<///<ident class="della" level="1"></ident>aburbuxáu [Ca (i)].>(TEST)
|
|
|||
burbuyosu, a, o* 📖: burbuyosu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
|
|||
burciegu, el 📖: burciegu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Tipu de ferre [Tb (Oc)].
<ident class="della" level="1"></ident>D’una amestadura del masc. llat. MUS, MURIS ‘ratu’, ‘mure’ (EM) col axetivu CAECUS ‘ciegu’ (EM), paralelu a <i class="della">murciélagu</i>(TEST)
|
(cfr) anque agora con un diminutivu del segundu componente de l’a- mestanza (PE2: 112). Restos del antiguu emplegu axetival del se- gundu componente vémoslos nel ast. burriciegu, a, o (cfr.) anque orixinariamente nun sabemos si asociáu al mure o al burru.
|
|||
burda, la* 📖: burda🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>/burdas (<i class="della">sic</i>) [Llu (Barriuso: barcos 230)].>(TEST)
|
|
|||
burdel, el 📖: burdel🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><bordel [y Ac. PSil]. burdiel [Pa].>(TEST)
|
Conxuntu de persones [Vv]: Diba mirar la esquela pero había un burdel de xente [Vv]. 2. Baturiciu de xente [Lln. Pa], xaréu, desorden [Sm. PSil]. 3. Conxuntu de coses desordenaes [Ac]: Ye un burdelín de ropa de color namás [Ac]. 4. Persona poco seria, ensin organización [Ac]: Tas fecha bon bordel [Ac]. 5. Murmuración [Bard]. 6. Cast. burdel [Pa].
Del fráncicu bord ‘tabla’ quiciabes pente medies del fr. BORDEL, cat. bordell ‘mancebía’, port. bordel, cast. burdel (DEEH); pa Colón (1967) sedría un occitanismu y Corominas- Pascual almitiríen la posibilidá d’un catalanismu (DCECH s.v. burdel). Dende l’ast. bordel féxose’l verbu compuestu embordelar (cfr.) y el prefixáu de nueu desembordelar (cfr.). |
|||
burdia, la 📖: burdia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Sitiu onde se tira’l morgazu, naz la yerba y s’abelluga’l ganáu [Bulnes (S)].
|
2. Camín qu’altraviesa un sitiu peligrosu [Or (S)]. Cfr. burdiu. |
||
burdiayu, el 📖: burdiayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Caleyón enllenu de <i class="della">bardos</i>(TEST)
|
y morgazu, emplegáu como lletrina pública [Lln].
|
Cfr. burdiu. |
||
burdiera, la 📖: burdiera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">burdiera,</b>(TEST)
|
la Cucheru [AGO].
|
Cfr. burdiu. |
||
burdión, ona 📖: burdión🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
Cfr. bordión.
|
|||
burdiu, el 📖: burdiu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Sitiu onde se tira’l morgazu, naz la yerba y s’abelluga’l ganáu [Bulnes (S)]. 2. Sitiu onde naz bona yerba por cuenta la basoria orgánico [Lln]. 3. Derribadoriu, desbentíu [Lln]: <i class="della">Mira</i>(TEST)
|
cuántu burdiu tien esi prau [Lln]. 4. Camín qu’altraviesa un sitiu peligrosu [Or (S)].
|
|
Ye pallabra d’usu de Llanes al oriente y tamién se conoz con un femenín analóxicu burdia (cfr.) asina como con una riestra de formaciones derivaes toes elles conseñaes na fastera oriental del dominiu. De toes maneres, si atendemos a la toponimia vese que los nomes de llugar asturianos como Bordinga (Ce) [TA 724], Burdiu (Co), Reburdial (Llv), Reburdieres (Sr), A Reburdia (Tp) apaecen pel centru d’Asturies llegando al Occidente. El términu allúgase tamién en Cantabria onde García Lomas define burdio o blurdio como “persona desaseada”. El deriváu burdiera tanto n’Asturies como en Cantabria entiéndese como ‘cucheru’, etc. La nominalización de burdiu, burdia pudo referise, de mano, a *‘llugar d’animales’ → *‘cucheru’ → ‘sitiu alloñáu onde se tira’l morgazu’. Sin embargo nun ha refugase almitir l’influxu de la familia de borde → bordiar. Nel nuesu dominiu documéntase’l compuestu reburdiu nel sieglu XVIII (García Arias 2012: 66) pero, muncho enantes, un deriváu : cfr.), burdiera (cfr.). L’ast. burdiu, burdia, collaboraron na formación de la espresión zalaburdiar (cfr.) anque quiciabes sía paralela al ast. falampurniar (cfr.). En tou casu nun sedría imposible que burdiu tenga que s’averar etimolóxicamente al port. chafurda, cast. zahurda d’aniciu desconocíu (DCECH s.v. zahurda). |
|
burdiyu, el 📖: burdiyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">milano</i>(TEST)
|
[Cl].
|
2. Nomatu que se da a una persona [AGO]. Cfr. buzacu. |
||
“burel” 📖: “burel”🏗️: NO ✍️: SI |
Términu conocíu pela documentación:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">I porco e un pelon carneyrunu e unas calças de </i><i class="della">burel</i>(TEST)
|
1263 [SPM/453]
|
Del nome d’un pañu que quiciabes sía’l mesmu que conoz el gall., port. burel, a lo meyor con un vieyu aniciu nel llat. *BŪRA, variante de bŭrra ‘borra’ (REW 1398; DEEH s.v. *bora; Martínez Meléndez 1989: 57), que llegue a nós dende l’occi- tán BUREL. |
||
burera, la 📖: burera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Vasía pa sacar la nata de la lleche [AGO].
|
Cfr. deburera. |
||
burgalés, el 📖: burgalés🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
De Burgos. 2. Aire del nordés [Os. Ay. Ar]. Aire del este, que nun trai agua [Sb].
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">cada</i>(TEST)
|
anno XXX morabetinos burgaleses 1244(or.) [MSAH- V/233]
|
|
||
burgazudu, a, o 📖: burgazudu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
burgazudu<b class="della">,</b>(TEST)
|
a, o Anubarráu, cubiertu (el cielu) [Cv].
|
Cfr. morgaza 2 |
||
burgón, el* 📖: burgón🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<////burgones [Pzu].>(TEST)
|
Clavos de ferrar, gastaos y vieyos [Pzu].
|
Del masc. llat. MŪCRO, -ŌNIS ‘punta d’un oxetu’, ‘estremidá aguzada’ (EM), términu asitiáu en delles llingües hispániques (REW; DEEH). El resultáu burgón esixe almitir un tracamundiu de llabiales y una metátesis de la líquida agrupada. Tamién ta presente n’ast. la espresión morgón ‘caña acoldada del naran- xal y llimoneru’ (cfr. morgón 1) acordies cola evolución pro- puesta (PE4: 89). |
||
burgu, el* 📖: burgu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Términu conocíu pela documentación del dominiu:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">omnem</i>(TEST)
|
iurisdictionem in burgo et in cauto 1087 (s. XV) [MSAH-III/134]
|
|
||
burgués, esa 📖: burgués🔤: , esa 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 esa |
<ident class="della" level="1"></ident>Comodón (un individuu) [Xral].
<ident class="della" level="2"></ident><i class="della">furno</i>(TEST)
|
... in quo omnes burgenses soliti erant panes suos quo- quer 1096 [MSAH-III/305]
|
|
||
buriella, la 📖: buriella🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Deposición blanda [Lln].
<ident class="della" level="1"></ident>D’un diminutivu nominalizáu del ax. <i class="della">buru,</i>(TEST)
|
a, o (cfr.) en nidia referencia cromática.
|
|||
buriu, a, o 📖: buriu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>Cfr. <i class="della">buru,</i>(TEST)
|
a, o.
|
|||
“burlaca” 📖: “burlaca”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
|
|||
“burlería” 📖: “burlería”🏗️: NO ✍️: SI |
(TEST)
|
Cfr. burlla.
|
|||
burlla, la 📖: burlla🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<burl.la [Ll. Ay. Tb. Sm. Md. Bab. PSil. As. Cv. Oc]. burla [Ac. Tb]. {Con cheísmu, burcha [Cn]. Con yeísmu, burya [Cl]}.>(TEST)
|
Cast. burla [Lln. Cl. Os. Pa. Cg. Ac. Ca. Ay. Ll. Ar. Tb. Sm. Md. Bab. PSil. As. Cn. Cv. Sl. Oc. /“del Navia a Tapia” (Eo)/]. //Facer burla ‘remedar, imitar a alguien con xestos de mofla’ [Ac]. ///Facéi burlla del borricu: col rau vos dará en focicu [Fabriciano]. Mecer burlles con peres [JH]. Ñin de burles ñin de veres coll to amu ñon partas peres [JH].
|
|
a) y a facer burlla de todos/si Dios ñon mete lla man/que puee ser que lo faga/pos par illi é tan lleal/y tan cátolicu amigu,/como era Alfonso Cristián,/aquel Apóstol del Ñorte del llat. *BŪRULA (REW) d’u podría formase ast. bur- lla y, darréu, el verbu burllar (cfr.). La propuesta de García de Diego dende *BURRŬLA diminutivu del llat. borra ‘borra’ (DEEH) quiciabes valiere pa xustificar l’ast. borlla, port., cast., cat. borla pero non l’ast. burlla, burla por cuenta’l vocalismu tónicu (GHLA §4.4.6.6.c); Corominas-Pascual refuguen partir de *būrula y de |
|
burllar 📖: burllar🏗️: NO ✍️: NO |
<burl.lar [Ay. Tb (Oc). Md. As].>(TEST)
|
Cast. burlar [As. /Eo/]. Engañar [Md]. //-se ‘burllase’ [LV. Lln. Pa. Ca. Ay. Tb (Oc)].
|
|
Cfr. burlla. |
|
burllateru, a, o* 📖: burllateru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<burllateiru [SCiprián].>(TEST)
|
Burllón [SCiprián].
|
Cfr. burlla. |
||
burllón, ona 📖: burllón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<burl.lón [Ay]. {Con yeísmu, buryón [Cl]}. burlón [Ac. Llg. Tb]. /////morlón [Md].>(TEST)
|
Cast. burlón [Lln. LV. Cl. Cg. Ac. Llg. Ca. Ay. Tb. /Eo/]. Propensu a burllase de los demás [Ca]. Bromista, que se burlla [Md]. //El diablu burllón ‘ente de la mitoloxía asturiana’[Pa]. Cfr. burlla.
|
|||
burón, el 1 📖: burón🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<urón [R].>(TEST)
|
Eriphia verrucosa, Eriphia spinifrons, cast. cangrejo moruno [Xx (PPAC)]. Clas de cangarexu [R]. Pelosa, cangarexu [Cñ]. 2. “Morada fértil en alimentos (Carvallo)” [ByM]. {3. (Doc.) ‘Animal dañín’}.
|
|
cfr. buru, a, o), quiciabes lo mesmo que’l port. burro ‘tipu de cangarexu’, anque agora col influxu de burro ‘pollín’ (cfr. Pensado 1999: 315). Con too, Luis de Valdés (1723: 104) re- fierse a la presencia n’Asturies d’unos animales conocíos como burones [“No hay conejos, porque hay muchos burones y otros animales dañinos”] de los que desconocemos emplegu apellativu güei como nun sía’l referíu a la fauna marítima. Una variante del ast. burón (o *borón) pudo ser *boroñu → boro- ñón 2 con un femenín boroña 2 (cfr.). |
|
burón, el 2 📖: burón🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Xíriga de los vendedores y albarderos de Forniella, en Lleón (Álvarez López 2005).
Esti autor (p. 113 ss) reconoz l’averamientu ente’l <i class="della">burón </i>de Forniella col <i class="della">bron</i>(TEST)
|
de los caldereros de Miranda (Avilés) y de San Xuan de Villapañada (Grau); de toes maneres, a la escon-
|
tra d’autores como J. M. Feito (2002 & 2004), nun los identi- fica magar reconoza ente ellos un aire de familia mayor que’l que s’alvierte en rellación con otres xírigues d’Asturies. El mesmu nome burón y bron paecen averaos llingüísticamente y podíen tener el so aniciu na denomación d’una xerga de la Auvergne francesa citada como BROUN. Con too burón podría vese motiváu pol nome d’un territoriu na fastera más oriental de Lugo (pero que foi de la diócesis d’Uviéu), averada al Sur d’Asturies y, mesmamente, al conceyu lleonés de Forniella. Nun sedría imposible que se quixera facer comparanza ente’l falar incomprensible de los albarderos col de los de BURÓN que, falando gallego, ufriríen cierta dificultá d’entendimientu en Forniella y en tierres averaes. Ciertamente nel centru d’Astu- ries (Avilés, Grau) pudieron dar el mesmu nome a la xerga in- comprensible de los caldereros que, confundiríen, colos que llamaben burón (> bron) a la propia. |
||
burra, la 📖: burra🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Yegua [Ri. Qu. Sd. Tb. Dg. An. Gr. JH]. 2. Cast. <i class="della">asna</i>(TEST)
|
[Lln. Llg. Ri. PSil. Tox]. 3. Caballete de madera de los andamios [Bard. Mar]. 4. Ampolla, vexiga na piel [Bard. Llomb] que surde pol roce de les ferramientes de trabayu [Vg. Arm]. 5. Montón de fexes pa que l’agua nun los mueye al llover [PSil]. 6. Muleta de los coxos [Bard. Mar]. //Atar la burra onde quier ‘cumplir la so voluntá, facer lo que quier ún’ [Sr]. //Baxar, caer, de la burra ‘dase cuenta de tar equivocáu’ [Tox]. //Burra’l diablu ‘cast. libélula’ [Ar. Tb. Md. PSil. Cv], ‘caballín del diablu’ [Llomb]. ‘oruga’ [Cn (F)]. //¡Buena burra me morrió! ‘nun se me perdió nada neso’ [LBlanco]. //Cayer de burra ‘dase cuenta de daqué’ [Ay]. //Caer de la burra ‘desengañase de daqué’ [Sr. Tb]. //Echar la burra al agua ‘mexar’ [Xx]. //Mala burra ‘mala suerte’ [Mi]: Tien mala burra [Mi]: Mala burra si empiecen a reñir tan pronto [Mi]: ¡Mala burra t’es- centelle, mala centella te coma! [Mi]. //Pasar las burras del l.leite ‘tardar en madrugar’ [An] {esto ye, llevantase llueu de que se reparta la lleche que vendíen pela mañana y repartíen con burres}. //Saber más qu’una burra vieya ‘dar señal d’intelixencia o picardía’ [Sg]. //Ser (o tener) mala burra ‘tener mala idea, mala intención’ [PSil]. ///Burra grande ande o nun ande [Sm]. Burra de munchos amos cómenla los llobos [LBlanco]. Amigos sí, pero la burra polo que vale [LBlanco]. Nunca ningún burru quedó calvu [Lln]. Burra paraa prau afaya [JH]. U burres pacen potros ñacen [JH]. -¿A dónde vas Miguel? -Donde la burra quier [Fabriciano]. A burra vieya cincha amariella [Fabriciano]. La burruca ruca [R].
|
|
cfr. burricu & bordión). Semánticamente apréciase un mesmu |
|
burracón, el 📖: burracón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Gran mancha de tinta [PSil]: <i class="della">Cayíu-l</i>.<i class="della">ly</i>(TEST)
|
un burracón na carta
|
|
||
burrada, la 📖: burrada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident><burrá [Sr. Ay. Ri].>(TEST)
|
|
|||
burrafa, la 📖: burrafa🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
|
|||
burrancu, a, o 📖: burrancu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident><+burrencu [Cl].>(TEST)
|
|
|||
burráu, el 📖: burráu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident>Carga que lleva’l burru [Lln. Pa. Sm. Gr. Pr. Ce]: <i class="della">Voi</i>(TEST)
|
segar un burráu de segáu [Gr].
|
|
||
burraxu, el* 📖: burraxu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><+burrexu [Bi. Mi. Ll. Ri].>(TEST)
|
Burru, balagar pequeñu de yerba [Mi] húmedo o lliento pa ponelo llueu a ensugar cuando venga meyor tiempu [Bi. Ll. Ri].
Cfr. burru. |
|||
burreña, la 📖: burreña🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<i class="della">Scomber</i>(TEST)
|
colias, estornín ovisol [LMA].
|
Posible dim. de burra (cfr.) o de borra (cfr.), quiciabes con una motivación cromática. |
||
burreñu, a, el/la 📖: burreñu🔤: , a, el/la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a, |
Cría de pollín y yegua [Sb. Ay]. Cría ruina de pollín y yegua [Tb (= burricada)]. 2. Cría de caballu y pollina, cast. <i class="della">burdégano</i>(TEST)
|
[Rs. Cg. Ac. Bi. Sm. Md. JH]. //Mulu burreñu ‘cría de caballu y pollina’ [Tox]. //Machu burreñu, mula burreña [JH]. Cfr. bordión & burru.
|
|||
burreru, a, el/la 1 📖: burreru🔤: , a, el/la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a,, 1 |
<burreiru/burrera [PSil].>(TEST)
|
Cast. yegüero, yegüerizo [JH]. Persona qu’anda con burros [PSil]. //Acabar en burrera ‘acabar mal’ [Lln].
|
Cfr. bordión. |
||
burreru, a, el/la 2 📖: burreru🔤: , a, el/la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 a,, 2 |
(TEST)
|
Tratante n’oveyes [Oc].
|
Cfr. borra. |
||
burretu, el 1 📖: burretu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
(TEST)
|
Dim. de burru.
|
|||
burretu, el 2 📖: burretu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Tumor de les oveyes [Cl]. Enfermedá de les oveyes que les empobina a dar vueltes y vueltes indicando con elles en qué llau de la cabeza s’asitia’l mal [Lln]. Cenurosis de la oveya [On (R)].
Términu en rellación col ast. <i class="della">borra</i>(TEST)
|
(cfr.). Dendelos diminuti- vos correspondientes burreta, burretu féxose’l verbu aburre- tar (cfr.).
|
|||
burriana, la 📖: burriana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<berriana [Vd. Vd]. gurriana [Ri. Ri (i). Qu. Tb. JH. AGO].>(TEST)
|
Nublina, borrina [Vd. AGO]. Relente, aire frío de pela mañana [Vd]. Tiempu desiguao con orbayu o niebla [Qu]: Facer muncha gurriana [JH]. Niebla que sal de los ríos averaos a la mar, pela mañana ceo, y va a aparar a ella [Llu]. Nube en contautu cola tierra [Ri]. Orbayu y niebla al empar [Ri (i)]. //Tar de burriana ‘tar el tiempu rancio pol orbayu y pola borrina’ [Sb]. //Tar de gurriana ‘tar el tiempu poco prestoso pola niebla y pol orbayu’ [Tb]. Non temió pasar dos puertos/a Guadarrame y Payares;/non ubo miedo allos jelus/non fugi{ó} llos (sic) burrianes [Xuan García (1665: 151)]
|
L’ast. berriana rellaciónalu etimolóxicamente García de Diego col llat. BOREAS, BŎRRA ‘aire del norte’. Axunta a ello tamién l’ast. borrina (cfr.), borrín (cfr.) y otros términos hispánicos (DEEH s.v. bŏrĕas, bŏrra). El camudamientu nel vocalismu deuterotónicu xustifícase pol contestu fónicu llabial. |
||
burriar 📖: burriar🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Desaxerar [Ca].
|
Cfr. burru. |
||
burrica, la 📖: burrica🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<borrica [Lln. y Cb. y Ay. y Tb].>(TEST)
|
Pollina [Tb. An] pequeña [Lln]. 2. Yegua [Cb. Ay].
|
|
cfr.). |
|
burricachu, el 📖: burricachu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Pollín vieyu [PSil]: <i class="della">Vien con un burricachu que nun val pa </i><i class="della">nada</i>(TEST)
|
[PSil].
|
Despeutivu de burricu. |
||
burricada, la 📖: burricada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<borricada [y Tb]. burricá [Qu]. borricá [Ay].>(TEST)
|
Fatada [Qu. Sm. Cv. Tox] grande [Tb. Sm. PSil]: Nun diz namás que burricadas [Tb]. Aición desmesurada [An]: Rumpéu’l l.labiegu: nun fai más que burricadas [An]. 2. Brutalidá [Ay]. Dichu desaxeráu [An]. 3. Mular de ruina calidá, resultáu de cruzar yegua y pollín garañón [Tb (= burreñu/burreña)]: Esa burricada nun val pa nada, nin [Tb]. Cfr. burricu.
|
|||
burricáu, el 📖: burricáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Carga que lleva’l burru [Cv].
|
Cfr. burricu. |
||
burriciegu, a, o* 📖: burriciegu🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<burriciego [Ar].>(TEST)
|
Cegaratu, que nun ve [Ar].
|
Cfr. burciegu. |
||
burricón, el 1 📖: burricón🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Aum. de <i class="della">burricu</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
burricón, el 2 📖: burricón🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
(TEST)
|
Tipu de yerba que miedra ente la cebera; suel emplegase contra los dolores de barriga [Arm].
|
Cfr. borra. |
||
burricu, a, o 📖: burricu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<borricu [Ay. y Tb. JH].>(TEST)
|
Fatu [JH]. Tontu [Tb. An]: Ya una muyer mui burrica [An]. Duru de mollera [Tox]. Torpe (una persona) [Lln]. Bruta (una persona ) [Ay]. ///Cuanto más ricu más borricu [LBlanco]. Muyer ventanera pal burriquín que la quiera [LC].
|
|
Cfr. burricu, el. |
|
burricu, el 📖: burricu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<burrico [Ay]. borricu [Cb. Sr. Mi. Ay. Ll. Qu. y Tb. An. JH].>(TEST)
|
Cast. borrico [Ay. Ri. Mi. Qu. Tb. An]. 2. Caballu, burru [Cb. Sr. Ay. Ll]. Caballu de poca alzada [JH]. Caballu de carga, pequeñu y fuerte [Ay (/burrico entero o borricu antiru ‘caballu semental’ / burro ‘pollín’)]. Caballu de curtia edá [Ri]. 3. Balagar pequeñu de yerba amontonao enantes de secar [Ll. Tb (= burru)]. //Borricu del diablu ‘cast. libélula’ [Ay]. //Borricu fateru ‘caballu de carga’ [JH]. ///Fai burlla del borricu y col rau te dará en focicu [LC].
|
|
Del llat. serondu *būricus, o meyor de la so variante documentada burricus, -i ‘caballu pequeñu’ (EM; DLFAC), onde fai falta almitir una realización *BURRĪCCUS (con un regresivu *burrus) pa xustificar dellos términos romances (REW), ente ello l’ast. burricu, a (y burru, a) dambos colos correspondientes ax. burricu, a, o (cfr.) y burru, a, o (cfr.). De toes maneres, etimolóxicamente nun ha escaecese l’influxu que sobro burru pudo exercer la familia de bordión (cfr.). Dende burricu féxose’l verbu aburricar (cfr.) y emborricar (cfr.) lo mesmo que dende burru → aburrar (cfr.) y emburrar (cfr.). Sobro ast. borricu, siempre cola inseguranza nel vocalismu deuterotónicu, féxose’l diminutivu borriquete (cfr.) |
|
burriquear 📖: burriquear🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
|
|||
burriqueru, el* 📖: burriqueru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><burriqueiru [Tb. Tox].>(TEST)
|
|
|||
burriquía, la 📖: burriquía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<ident class="della" level="1"></ident>//<i class="della">Ganáu</i>(TEST)
|
de burriquía ‘ganáu caballar y mular’ [Sm].
|
Cfr. borricu. |
||
burrón, el 1 📖: burrón🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ident class="della" level="1"></ident>Aum. de <i class="della">burru</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
burrón, el 2 📖: burrón🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
(TEST)
|
|
|||
burru, a, o 📖: burru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
Poco intelixente, brutu [Xral]: <i class="della">Yes burru como tu solu </i>[Sr]: <i class="della">Ye</i>(TEST)
|
más burru qu’un burro [Llg]. //Ser burru hasta velu ya dexalu ‘ser perburru’ [PSil]. //A tou zurru ya burru ‘a tou tipu de xente (con sen despeutivu) [PSil].///
|
|||
burru, el 📖: burru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<ident class="della" level="1"></ident><burro [Mi. Llg].>(TEST)
|
//Burru ensin capar ‘semental’ [Ac]. //Burru’l diablu ‘cast. libélula’ [Qu. Pzu. Cv. Cd. Oc]. //Burros güelfos ‘caballeríes colos dientes d’abaxo sobresaliendo más que los d’arriba’ [An]. ///Al burru muertu la cebada al rau [Cg]. El burru que más trabaya más rota tien l’albarda [Lln (S)]. Burru en cuadra si nun come paga ‘tase obligáu a participar nos gastos y trabayos d’una comunidá anque nun se tengan intereses nella’ [Cn (F)]. Naide tira pol rau al burru miyor que l’amu [Cg]. Burru vieyu no entra en pasu [Cg]. El más burru delantre pa que’l d’atrás nun s’espante dizse cuando va delantre la persona de menor entidá [Tb]. El día de Santo Tomás duermen los burros hasta que no quieren más porque considerase la nueche más llarga del añu [LGarcía]. Maldiciones de burro nun lleguen al cielo da a entender que nun se cumplirán les amenaces del otru [Llg]. Pierde el burru los dientes mas non les mientes [Fabriciano]. Des que’l burru muertu la cebada al rabu ‘esa solución ya vien tarde’ [Tb]. Sigún ye’l burro así caga’l culo indica que según el tamañu de caún asina come, calza, viste... proporcionalmente [Llg].
|
|
Cfr. burricu & bordión. Amás de les asociaciones direutes de burru ‘animal domésticu’ o indireutes (al xuegu, etc.), n’ast. burru (cfr.) alviértese tamién una aplicación figurada al palu o maderu, cadena, quiciabes en referencia a daqué cosa fuerte como’l burru. Vense nicios tamién nes aceiciones rellacionaes con ‘montón’, ‘montón de yerba’ de lo que podría ser una animalización de la realidá o una cenciella metáfora espardida per fasteres alloñaes (Rohlfs 1979: 46). Son formaciones derivaes del nome (o del ax.) exemplos como de burru → burraxu. De mou asemeyáu, sol diminutivo-despeutivu burraxu (cfr.) féxose aburraxar (cfr.), emburraxar (cfr.). Sobro burru, amás del verbu burriar (cfr.), iguóse l’aum. burrada (cfr.) y términos talos co- mo’l dim. burreñu, a (cfr.), burreru, a 1 (cfr.), burretu (cfr.), bu- rráu (cfr.). Tamién burrancu, a, o (cfr.). De burru ye posible un dim. burrín d’u se fexo’l verbu emburrinar (cfr. emborrinar 2). |
|
buru, a, o 📖: buru🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<buriu [Sm. Md. Cn (F)].>(TEST)
|
Escuru, qu’amaga llover (el tiempu) [Md]. Escuru, inestable [Sm]. De color acanelao (el ganáu) [Cg]. Azafranáu [Pa].
|
Que tien los güeyos arrodiaos de cierta rubicundez especial o, como si dixéramos, albinos (les vaques) [LV. R. DA]. De cara peza y azafranáu [Ay]. Col focicu prietu (les oveyes) [Lln], (les vaques) [VCid]. De cara daqué pinta (la oveya) y, por analoxía, dizse de la persona que tien el pelo ente negro y cano [Lln]. 2. Malencarada (una persona) [Md]. 3. De mal caráuter [Md. Sl (i)]. 4. Húmedo, lliento (el tiempu) [Cn (F)]: Güei ta’l día buriu [Cn (F)]. A lo meyor d’una variante del llat. burrus, -a, -um ‘arroxáu, rubiu’ (EM), quiciabes del llat. *BŪRUS, A UM ‘arroxáu’, ‘ber- meyu’ posible regresivu de būricus (PE1: 121). Un casu paralelu tenémoslu tamién nel ast. burru si partimos dende’l llat. BURRICUS (cfr. borricu) acordies col testimoniu de P. Festu: “burrum dicebant antiqui quod nunc dicimus rufum, unde rustici burram appellant buculam quae rostrum habet rufum” (EM s.v. burrus, -a, -um). Testimoniu d’esto podría dánoslu’l port. burro ‘tipu de cangarexu’ que tendría por equivalente l’aum. nominalizáu del ast. de buru → burón ‘tipu de cangarexu’, ‘llocántaru’ (cfr.). De toes maneres, ast. buriu na aceición de ‘húmedu’ (§4) podría empobinanos n’otru sen darréu que la presencia de [j] aconseya rellacionar el términu col verbu *boriar ‘facer mal tiempu’, llográu dende’l llat. boreas ‘aire del norte’ (cfr. boriada). Esta interpretación nun almitiría oxeciones semántiques y, fónicamente, xustifica la [j] y el zarramientu vocálicu. Un diminutivu nominalizáu del femenín *būra, esto ye *BURĔLLA, sedría responsable del ast. buriella (cfr.) d’u pudo facese’l verbu emburiellar (cfr.). L’ast. tamién conoz un verbu compuestu emburecer (cfr.) que paez una formación incoativa fecha sobro buru. |
||
burullón, ona 📖: burullón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
(TEST)
|
“En Asturias se aplica a una persona que embrolla y equivoca todas las cosas” [GP a. 1788].
|
Cfr. boruyu. |
||
burullu, el 📖: burullu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<burullu [Lln. Casielles (Pr). Pr]. burullo (<i class="della">sic</i>) [Pa]. brullu [Pb. Cl (i)].{Anque delles fontes podríen resultar duldoses (Pb, Lln, Cl, Pr), hai datos (asina la referencia de [Pa]), que dexen al- mitir el resultáu [ʎ] como bien afitáu}.>(TEST)
|
Boruyu [Pa. Pr. Casielles (Pr)]: 2. Mondadura [Pb. Cl]. 3. Grumu (de la comida) [Lln]. Cfr. boruyu (PE4: 83).
|
|||
buruya, la 📖: buruya🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<b class="della">buruya,</b>(TEST)
|
la Arruga [AGO].
|
Cfr. boruyu. |
||
buruyada, la 📖: buruyada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Conxuntu de residuos de la mazana mayada [MS].
|
Cfr. boruyu. |
||
buruyón, ona 📖: buruyón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<b class="della">buruyón,</b>(TEST)
|
ona Chismosu [JH].
|
Cfr. boruyu. |
||
busarda, la 📖: busarda🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Pieza que lliga los careles a popa [Llu].
Podría tratase del mesmu términu que conseña’l cast. <i class="della">busarda</i>(TEST)
|
o buzarda (DRAE).
|
|||
busca, la 📖: busca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////busques [AGO].>(TEST)
|
Aición y efeutu de buscar, de guetar [Llg]. //-es ‘sobresueldu’ [AGO]. //Dar una busca ‘facer difícil atopar una cosa’ [Sr]: Esi papel diome una busca que pa qué [Sr].
|
Deverbal del verbu buscar (cfr.), lo mesmo que’l correspondiente masc. buscu (cfr.). |
||
buscadura, la 📖: buscadura🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Actu de <i class="della">buscar</i>(TEST)
|
[JH].
|
Cfr. buscar. |
||
buscamientu, el 📖: buscamientu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">buscamientu,</b>(TEST)
|
el Aición de buscar [JH].
|
Cfr. buscar. |
||
buscar 📖: buscar🏗️: NO ✍️: NO |
Cast. <i class="della">buscar</i>(TEST)
|
[Xral]: Busquen papeles [Ac (i)]. 2. Atopar [PSil]: Yá busquéi la garfiel.la [PSil]. 3. Mucir, catar [Ay. Ll. Ri. Qu. Mi. Ll (Oc)]: Ta buscando en monte [Qu]. //Buscar cuatru pies al gatu ‘empeñase en coses imposibles, tentar la paciencia d’ún’ [LBlanco]: Quien busca afaya [JH].
|
busqué/que ñon te afayé puntual [ABalvidares, Dos casinos
|
cfr.) → busqueru (cfr.), busca (cfr.), l’aumentativu d’usu ax. buscón, ona (cfr.). Tamién buscadura (cfr.), buscamientu (cfr.). Un compuestu de buscar llógrase col preverbiu intensivu re- que vemos en rebuscar (cfr.) colos deverbales rebusca (cfr.), rebuscu (cfr.) d’u sigue rebuscón, ona (cfr.), resbusqueru (cfr.). |
|
buscón, ona 📖: buscón🔤: , ona 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 ona |
<b class="della">buscón,</b>(TEST)
|
ona Entrometíu [Cl].
|
Cfr. buscar. |
||
buscu, el 📖: buscu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<busque [An. y Cv].>(TEST)
|
Busca [Lln].
|
2. Aición de descubrir y pañar les castañes que nun se coyeron de la manera avezada [An]: A los nenos muitu- ys presta ir al busque [An]. Rebuscu, aición de rebuscar el frutu que queda ensin pañar llueu de llevantada la collecha (falando especialmente de castañes, nueces, ablanes) [Cv]. Recoyida de les castañes tiraes pol aire [Lln]. 3. Restos de la collecha que queda ensin recoyer [Cl]. Frutu que se rebusca [Cv]. Restos aprovechables de les últimes castañes o nueces recoyíes [Lln]. //Andar al buscu ‘dir al rebuscu’ [Sl]. //Dir al buscu ‘dir a recoyer les castañes tiraes pol aire’ [Cl]. ‘dir pañar les castañes y nueces cayíes al suelu’ [Lln]. //Ir a buscu ‘dir a la gueta de les castañes, ablanes, etc.’ [Pb]. Cfr. buscar. |
||
buseta, la 📖: buseta🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Chalana [Llu].
Términu del mesmu aniciu que port. <i class="della">boceta</i>, cast. <i class="della">bujeta</i>, cat. <i class="della">buxeta </i>‘caxa de madera’ (diminutivu de <i class="della">boixa</i>), quiciabes d’aniciu occitán BOISSA con un suf. vivu nesa llingua (DCECH s.v. bujeta). De toes maneres l’argumentu sufixal nun ye definitivu pal ast. darréu qu’esti idioma emplega davezu -<i class="della">etu,</i>(TEST)
|
-a, -o como espresión de diminutivu. De toes maneres nun ha
|
escaecese un posible influxu del fr. pues esa llingua conoz BOSSETTE ‘copa’ d’u podría xustificase una evolución fónica y semánticamente afayadiza fasta’l nuesu ‘chalana’ (PE1: 178). |
||
busgosu, el 📖: busgosu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<//bugoso [(Bu) ByM]. burgoso [Bu (ByM)].>(TEST)
|
“Sátiro de los bosques” [ByM. AGO (Cuentiquinos)]. Especie de faunu, dios propiu del bosque con cuernos y pates de cabra [PPría (Nel y Flor)]. {“En Boal se creyó en un tiempo en la existencia de seres fantásticos, especie de sátiros, llamados burgosos, cuyos besos producían el escrofulismo, la tisis y todas las enfermedades que se caracterizan por la palidez y la demacración” [/Eo/]}. Estos datos paez qu’obliguen a enderechar l’apreciación d’Aurelio de Llano pues el folklorista niega dafechu la existencia d’esti mitu n’Asturies [ALl (Folk)]. En tou casu, dexando a un llau l’emplegu de Pepín de Pría que, como escritor, pue recoyer el datu de llugares destremaos, talmente paez que ye nel occidente asturianu,
|
quiciabes na fastera eonaviega, onde s’atopen más nicios de la so conocencia tradicional. Dende un puntu de vista etimolóxicu abulta qu’habría rellacionase’l nome del personaxe míticu col apellativu bosque (cfr.) con una inaguardable sonorización de la velar en posición fuerte; trataríase d’un datu más pa insistir nel calter quiciabes foranu de bosque. |
||
busilis, el 📖: busilis🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
El puntu escuru d’una cuestión [Ay].
|
De la fras llat. IN DIEBUS ILLIS tresmitida, de xuru, per clérigos avezaos a los llatinismos (DCECH s.v. busilis). |
||
busqueru, a, o* 📖: busqueru🔤: , a, o* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<busqueiru [Cv].>(TEST)
|
Que va a buscu (una persona) [Cv].
|
Cfr. buscar. |
||
bustia, la 📖: bustia🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
(TEST)
|
Sitiu de pastos [R. AGO]. Bustu pequeñu [AGO]. Cfr. bustu.
|
|||
bustiellu, el* 📖: bustiellu🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<bustiel.lu [Pzu].>(TEST)
|
Llomba, oteru de poca altura [Pzu].
|
per termino de illo bustello et affliget se in illo trectorio 990 (s. XII) [DCO-I/121]
|
cfr.). |
|
bustu, el 📖: bustu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
“Cavañes de ganao enos montes. Alfonso el Magno donó munchos á la Catredal” [R]. Sitiu de pastos en monte [AGO]. Términu perdocumentáu na nuesa Edá Media, asitiáu ente los nomes de llugar (TA 535, 658…) y que modernamente conse- ñen autores como Rato y García Oliveros anque abulta que la definición d’éstos respuende a la so llibre interpretación do- cumental más qu’a una referencia apellativa del momentu en qu’escriben:
<ident class="della" level="1"></ident>a)
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">in</i>(TEST)
|
uillas quam etiam in busta siue in uineas et pomifera
|
|
Etimologías XX, 10, 9). D’esti términu, bustum (REW), hai niciu nel diminutivu en *bustare y *ustulare a la escontra de lo que sí hebo dase en dellos puntos de la Romania como *BUSTULARE, quiciabes na base del fr. brûler. Hailos que proponen entecruzar el llat. USTULARE ‘quemar’ con un xerm. BROJAN ‘meter nel fueu’ p’asina xustificar la familia del it. bruciare (Rohlfs 1979: 157). Nun dexaría de tener más interés pa nós si asina s’es- plicare l’ast. broza como deverbal de *brozar → esbrozar ‘llimpiar el morgazu’ (cfr.) y familia pues, de fechu, esbro- zar ta bien averáu al ast. bo(u)za → esbo(u)zar ‘rozar un te- rrén bravo’, ‘llimpiar de morgazu’ teniendo perpresente qu’ello faise, davezu, quemando. Otros términos en rella- ción col ast. bustu sedríen los vieyos derivaos de los que namás nos queden nicios documentales como: |
|
butifarru, el 📖: butifarru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<+butiforru [y Sb].>(TEST)
|
Barriga [Sb].
|
Del cat. BOTIFARRA ‘tipu d’embutíu’ (DCECH s.v. butifarra; DECLC s.v. botir) per una formación analóxica masculina con un símil aplicáu a la barriga. |
||
butracu, el 📖: butracu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Furacu grande [Bab].
|
Cfr. butre 1. |
||
butre, el 1 📖: butre🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<butre [Md].
Panza, buche [Llg]. Buche, tripa [Md].
Podría debese a una comparanza que se fai ente’l particular ‘pes- cuezu del páxaru’ [llamáu en llat. <i class="della">uultur,</i>(TEST)
|
-uris, ente nós butre 2 (cfr. utra)] y ‘el buche’ y ‘la tripa’ de persones o animales; ello pudo favorecer que l’aumentativu buitrón ‘crustaceu de la especie de les llangostes, coles boques de gran tamañu’ (cfr.) tamién recibiera’l mesmu nome por comparanza. Con too, l’ast. butre ‘panza’, ‘buche’, ‘tripa’ podría xustificase meyor dende’l llat. BOTULUS ‘cualquier embutíu, salchicha, etc’ (EM; ABF). Dende ast. butre siguió butreru (cfr.) y, con sufixu despeutivu, butracu ‘furacu grande’ (cfr.); con sufixu aumentativu butrón (cfr.) d’u l’abondativu butronada (cfr.). Xustifícaríase semánti- camente, dende’l llat. ‘tripa’, ‘estantín’ → ‘panza’, ‘buche’ y d’ehí ‘furacu’ → ‘furacu grande’. Quiciabes por comparanza con dalgún tipu de rede emplegada en dellos sitios fondos, bu- trón llogró l’aceición de ‘tipu de rede de pescar’ (PE4: 89), lo que va a la escontra de la opinión de dellos autores como Meyer- Lübke (REW), García de Diego (DEEH) y Corominas-Pascual, que parten d’un continuador
|
del llat. UULTURE (DCECH s.v. buitre). |
||
butre 2 📖: butre 2🏗️: NO ✍️: NO |
(TEST)
|
Cfr. utra.
|
|||
butreru, el 📖: butreru🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Caún de los furacos que recibe un cabu de la tranca de puertes y ventanes [AGO].
Cfr. <i class="della">butre</i>(TEST)
|
1.
|
|||
butrón, el 📖: butrón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Sitiu onde daqué se funde y pierde [Lln]: <i class="della">Tragólu el</i>(TEST)
|
butrón [Lln].
|
2. Tipu de rede pa pescar [Rs]. Nasa de vares entretexíes pa pescar [LV. R] nos ríos [Lln]. Cfr. butre 1. |
||
butronada, la 📖: butronada🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Pesca que se saca de cada vez col <i class="della">butrón</i>(TEST)
|
[LV].
|
Cfr. butre 1. |
||
buxa, la* 📖: buxa🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////buxas [Lln].>(TEST)
|
Panoyes con dellos granos prietos [Lln].
|
Cfr. boya 1. |
||
buxán, el 📖: buxán🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<buxanu [Lln. Cl. y Pa. Am]. /////guxán [Ca. JH]. guxanu [Lln. Cg. JH]. gusiano [Os]. +gusenu [Ay]. ///bujano [Cl (VB)].>(TEST)
|
Cocu [Lln. Cl. Os. Pa. Cg. Ca. Ay. JH]: Estes cereces yá tienen guxanos [Ca]. Llombriz de tierra [Cl (VB)]. Lluciérnaga, cocu de lluz [Am]. //Buxanu de lluz ‘lluciérnaga’ [Rs. R (gusano de luz)]. //Gusiano de seda ‘lluciérnaga’ [Os]. //Guxán de lluz ‘lluciérnaga’ [Mont]. //Guxán de seda ‘lluciérnaga’ [Cb]. //Guxán del quesu ‘neñu revolvín, inquietu’ [Ca]. //Regolver el guxanu (a ún) ‘recordar a ún una cosa que-y da pena, disgustu o espierta dalgún deséu’ [Cg]. ‘metese nes coses d’otra persona’ [Cg]. //Traer guxán consigo ‘tar esmolíu’ [Ca].
|
Del llat. cossus, -i ‘cocu’ (EM), pallabra con continuadores románicos ya hispánicos (Pensado 1999: 103) cola amestanza sufixal -anus siguió *COSSANUS > ast. *coxán → guxán, con sonorización de C- (GHLA 159) y tracamundiu de sonores, guxán → buxán (PE2: s.v. coxíu). Analóxicamente féxose un femenín en -ana, buxana (cfr.), y l’abondativu buxanera (cfr.). Dende buxán féxose’l verbu abuxanar (cfr.). Dende *cossanus llogróse tamién un diminutivu en -iculus responsable de *COSSANĪCULUS → ast. buxaniyu (cfr.). Con too, la familia de buxán podría tamién ufrir l’influxu d’una posible formación fecha sol ast. buxu, a, o (cfr.). Otra formación de COSSUS vémosla nel deriváu coxigu (cfr.). Nós partimos, nidiamente, d’un deriváu de cossus pa xustificar toa una llarga familia ente la qu’asitiamos al cast. gusano a la escontra de la opinión de Corominas-Pascual que consideren el términu “d’aniciu inciertu y duldosu de venir de COSSUS” (DCECH s.v. gusano). |
||
buxana, la 📖: buxana🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<busana [y Lln]. gusana [LV. R]. guxana [y Lln. y AGO].>(TEST)
|
Llombriz de tierra [Rs].
|
Cocu emplegáu de cebu pa pescar [Villah. AGO] que cueyen los pescadores a la vera’l mar pa poner de cebu nos anzuelos [LV. R]. Cocos de cebu nos an- zuelos de pesca [Lln]. Cfr. buxán. |
||
buxanera, la 📖: buxanera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<guxanera [Lln].>(TEST)
|
Sitiu de buxanos [AGO].
|
2. Pila de fermentación [AGO]. 3. Llabor comunitariu non pagu, especialmente pa cuchar o sallar [Lln]. Cfr. buxán. |
||
buxaniyu, el 📖: buxaniyu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<b class="della">buxaniyu,</b>(TEST)
|
el Coquín [Cl].
|
Cfr. buxán. |
||
buxe, el 📖: buxe🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<///<ident class="della" level="1"></ident>buje [Rs. Tb].>(TEST)
|
Cast. buje [Rs. Ac. Qu. Tb. Pzu. Dg. JH]. 2. Exe [Cn].
|
|
||
buxerazu, el 📖: buxerazu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
|
|||
buxericu, el 📖: buxericu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cast. furaquín [JH].
|
Cfr. buxerazu. |
||
buxía, la 📖: buxía🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Cast. <i class="della">bujía</i>(TEST)
|
[Lln. Pzu].
|
|
||
buxosu, a, o 📖: buxosu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
(TEST)
|
|
|||
buxu, a, o 📖: buxu🔤: , a, o 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹🚺 (masc. y fem.) 🧱 a,, o |
<ident class="della" level="1"></ident>De color gris o pardo indeterminao [Cb]. De color gris tirando a paya [Cg].
<ident class="della" level="2"></ident>- <i class="della">Baca</i>(TEST)
|
parida (…) color buja 1597 [(Comuña): 165]
|
|||
buxu, el 1 📖: buxu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<ident class="della" level="1"></ident>Ave nocherniega [Murias {de Paredes} (DEEH)].
<ident class="della" level="1"></ident>Quiciabes del llat. BŪFUS, -I ‘curuxa’, variante <i class="della">de</i>(TEST)
|
bufō, -ōnis y de bubo (EM) con parientes hispánicos (DEEH s.v. bubo; DCECH s.v. búho). D’acoyer propuesta tala podría tratase d’un caste-
|
llanismu inxertu nel dominiu llingüísticu ástur nun momentu en que -F-> [x] foi interpretada ente nós como [S] como da- cuando pasa (GHLA 181). ¿Podría ast. uxu (cfr.) tenese por va- riante de buxu col influxu de¡ux! ¡ux! espresión emplegada pa espantar seres malignos, especialmente aves, enantes de dor- mir? |
||
buxu, el 2 📖: buxu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
(TEST)
|
Cfr. boxe.
|
|||
buya, la 1 📖: buya🔤: , la 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Aguya [Villah] de coser [Llg (Toponimia 110)]. Variante del ast. <i class="della">aguya</i>(TEST)
|
(cfr.).
|
|||
buya, la 2 📖: buya🔤: , la 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Xaréu, baturiciu [An]: <i class="della">Los</i>(TEST)
|
quintos fixenon muita buya anueite [An].
|
Quiciabes deverbal de buyir ( y equivalente a bulla 1) de la mesma manera de buyir (→ buír ) ye variante del ast. bullir (cfr.). |
||
buya, la 3 📖: buya🔤: , la 3 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 3 |
Cfr. <i class="della">boya</i><i class="della">(TEST)
|
1.
|
|||
buyaca, la 📖: buyaca🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<abuyaca, aboyaca [y LLA].>(TEST)
|
Agalla esférica del carbayu [Mar (= fuyaca)], del ciprés [LLA].
|
Cfr. baga. |
||
buyacu, el 📖: buyacu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<abuyaco [y LLA]. boyaco [y LLA]. ////buyacos [Bard. Mar].>(TEST)
|
Potra, costra del carbayu producío por parásitos que sirven de coraza [Bard]. Biyota del carbayu (dizse que ye’l machu) [Mar], del ciprés [LLA].
|
Cfr. baga. |
||
buyaqueru, el* 📖: buyaqueru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<//bullaqueiros [Aliste].>(TEST)
|
Encines [Aliste].
|
Cfr. baga. |
||
buyar* 📖: buyar*🏗️: SI ✍️: NO |
<buchar [PSil. As]. abuchar [As].>(TEST)
|
Llavar bien la ropa [Bab].
|
2. Mondar pataques, castañes, etc. [PSil. As (= dibuchar)]. //Venir como un madeiru bucháu ‘venir con intención de pegar’ [PSil]. Del verbu llat. bullare ‘facer boles’ siguió ast. -bullar asitiáu en dalgún compuestu como borbollar (cfr.), esbollar (cfr.), abollar (cfr.); a la so vera son posibles variantes esboyar (cfr.), aboyar (cfr.), etc. con una [y] que se xustificaría pol influxu de |
|
|
buyáu, el 📖: buyáu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Cfr. *mulláu.
|
|||
buyera, la 📖: buyera🔤: , la 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
Aru o güeyu de l’argolla de la grade o gradia [Cl].
D’una formación llograda sol fem. del llat. OCULARIUS, -A,
-UM (OLD), col influxu del llat. OCULUS>(TEST)
|
ast. güeyu o bueyu, llueu con nominalización; la g- o b- enconten el diptongu que surde al entamu de pallabra con Ŏ tónica y llueu propaguen a otros términos de la mesma familia (GHLA 87-88; PE2: 113; PE4: 90). Nesi sen nel sieglu XVIII alcuéntrase documentáu bueyu ‘furacu per onde se pon el mangu de la fesoria’ [Gran- gerías XVIII].
|
|||
buyeru, el* 📖: buyeru🔤: , el* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<buyeiru [Cv].>(TEST)
|
El tratante en cera [Cv. /Eo/].
|
Formación llograda sol ast. buyu 1 (cfr.), cola amestadura del continuador del sufixu -ARIUS > -eiru (→ -eru) emplegáu dacuando pa facer nomes d’oficiu. |
||
buyu, el 1 📖: buyu🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
<//buyo [Eo].>(TEST)
|
Bola de cera fecha al primir coles manes los panales [Cv. /Eo/]. Cera ensin purificar [Cv. /Eo/].
|
2. Barriga [/Eo/]. Quiciabes del llat. BULBULUS (EM) diminutivu de bulbus (EM). En tou casu la referencia semántica ye a ‘bulbu pequeñu’ → ‘daqué redondo’ → ‘barriga’ (PE4: 90). Un deriváu ye ast. bu- yeru (cfr.). |
||
buyu, el 2 📖: buyu🔤: , el 2 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 2 |
Yerba que se desfái ente les manes por tar perseco [Oc (= buíl)]: <i class="della">Todo</i>(TEST)
|
ya buyu [Oc (= buíl)].
|
Del llat. BUCULUS, -A, -UM ‘del ganáu vacuno’ (ABF), con una posible Ū tónica persabiendo qu’asina apaez nel nome corres- pondiente būculus, -i ‘xatu’ (OLD), meyor que d’un continua- dor del llat. BŪB(U)LUS, -A, -UM ‘rellativu al ganáu’, ‘perteneciente a la vaca, al güe’ (OLD) anque sedría defendible esta cabera posibilidá tamién. En dambos casos ye posible al- contrar un resultáu [-y-] según perconocemos (GHLA 230 § 263). Semánticamente la propuesta etimolóxica que facemos pa buyu ye tanto más acoyible cuanto qu’en fasteres occiden- tales asturianes ast. buyu equival a ast. buíl (cf.) que, ente otres posibilidaes, debió aplicase a la yerba que come’l ganáu, a la ‘yerba seco’ y, darréu, a daqué que como la yerba seco se des- fái con facilidá y ambura perbién (PE2: 113; PE4: 91). |
||
buzacayu, el 📖: buzacayu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
(TEST)
|
Páxaru de rapiña diurnu, pequeñu, que roba los pitos [Cv (= gaviluchu)].
|
Cfr. buzacu. |
||
buzacón, el 📖: buzacón🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<guzapón [EJunco].>(TEST)
|
Circaetus gallicus, cast. águila culebrera [EJunco].
|
Aum. de buzacu (cfr.). |
||
buzacu, el 📖: buzacu🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
<guzapu [On. EJunco]. +gucepu [Ay]. +pucecu [Ay].
/////borzacu [Cn (MG)]. bruzacu [y Cn (M). y Oc]. burzacu [Lln. Sm. Md. Cn (F). Oc]. murzacu [y Sm. y Cn (M). Vf (Cv)].>(TEST)
|
Buteo lagopus, cast. ratonero calzado [EJunco]. El pardón [On]. Páxaru rapaz [Ay. Cn (M)]. Cast. milano, páxaru rapaz diurnu [Sm. Md. Cv Oc], mayor que’l ferre [Ay]. Aguiluchu [Cn (F)]: Vienu’l burzacu ya l.levóume un pitín [Cn (F)]. Cast. azor [Cn (MG)]. “Busardo” (sic) [Md]. Cast. cárabo o mochuelo [CAmieva]. 2. Persona esmirriada, ruina [Lln]. //Güeyos de gucepu ‘güeyos que lo ven too de lloñe’ [Ay].
|
|
cfr. buzón 2) polo que dellos de los términos ast. han entendese dende una espresión refecha, *buzu, fuxendo de lo que podría paecer un aumentativu en -ón. Sobro *buzu iguóse l’ast. buzacu (lo mesmo que port. buçaco ‘milán’) y guzapu (con suf. despeutivu -acu o -apu y tracamundiu de velares b-g) o gucepu (con metafonía por -u, guzapu → +gucepu) asina como tamién ast. pucecu (con tracamundiu de llabiales, b-p, con suf. -acu → +-ecu). De toes maneres pa xustificar les variantes ast. burzacu, |
|
buzalán, el 📖: buzalán🔤: , el 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🚹 (masc.) |
Cast. <i class="della">milano</i>(TEST)
|
[DEEH].
|
|
||
buzcarra, la* 📖: buzcarra🔤: , la* 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🚺 (fem.) |
<////buzcarras [Mar].>(TEST)
|
Abeyota del carbayu (dizse que ye la fema) [Mar].
|
** |
||
buzón, el 1 📖: buzón🔤: , el 1 🏗️: NO ✍️: NO Interpretación: 🧱 1 |
Cast. <i class="della">buzón</i>(TEST)
|
[JH].
|
Podría tratase del castellanismu BUZÓN (DCECH s.v. buzón). |
||
buzón, el* 2 📖: buzón🔤: , el* 2 🏗️: SI ✍️: NO Interpretación: 🧱 el*, 2 |
Términu conocíu curtiamente pela documentación medieval:
<ident class="della" level="1"></ident><i class="della">el</i>(TEST)
|
buçon que tiem Stevan s.f. [SPM/625]
|
Del llat. BUTEO, -ŌNIS ‘buse, busard’ (EM), con continuadores románicos (REW) ya hispánicos (DEEH). Nel dominiu ástur con- séñase documentalmente y vive na aceición de páxaru de ra- piña gracies a un diminutivo-despeutivu buzacu (cfr.) → buzacayu (CGHLA 185) y a l’amestanza qu’alvertimos en bu- zalán (cfr.). |