← Volver al reporte principal

Subreporte

Subreporte de: ⚠️ Errores y Inconsistencias Detectados - DELLA2
Generado el 2025-09-21 16:51:42

2731

Total de entradas

679

🔸 Problemas en variantes

813

🔹 Problemas semánticos

0

📄 Problemas de documentación

0

📚 Problemas de etimología

0

📋 Problemas de documentación adicional

📊 Distribución por Primera Letra

Primera Letra Cantidad
T 2671
60

🔹 Problemas Semánticos Detectados

ID Entrada Palabra Problema Texto Original (Truncado)
DELLA-VI_S_Z-1923 t La información semántica no termina en ]. o ]}. t Lletra del abecedariu asturianu, “t”. Representa al fonema den- tal sordu /t/ y nel asturianu tradicional nun ufre presencia nel marxe posnuclear de la sílaba a nun ser en dellos cultismos.
DELLA-VI_S_Z-1929 tabanada La información semántica no termina en ]. o ]}. tabanada, la Montón grande [Lln]. 2. Bofetada [Lln]. Posible deverbal de atabanar (cfr. tabaqueru, el Caxa en que se guarda’l tabacu de polvu y de fueya [JH]. 2. Caracol, cascoxu de mar añegratáu y pequeñu...
DELLA-VI_S_Z-1943 tabayal La información semántica no termina en ]. o ]}. tabayal, el Desbentíu, derribadoriu [Mi]. Quiciabes sía una formación dende *taba d’orixe prerromán, quiciabes preindoeuropéu según Hubschmid, que podría tar rellacionada...
DELLA-VI_S_Z-1945 tabaza La información semántica no termina en ]. o ]}. tabaza, la Posible variante del ast. tabasa (cfr.). Cfr. tapa.
DELLA-VI_S_Z-1946 “tabecer” La información semántica no termina en ]. o ]}. “tabecer” Verbu que conocemos pela documentación del entamu del sieglu xviii d’un testu escritu en castellán pero llaráu d’asturianismos [Grangerías xviii]. Los editores del testu defi- ne...
DELLA-VI_S_Z-1947 “tabernador” La información semántica no termina en ]. o ]}. “tabernador” Términu conocíu pela documentación: Petrus Tauernador 1185(or.) [MSAH-IV/405]
DELLA-VI_S_Z-1948 tabernadura La información semántica no termina en ]. o ]}. tabernadura, la* Términu conocíu pela documentación: dineros quantos ualire en...
DELLA-VI_S_Z-1949 tabernar* La información semántica no termina en ]. o ]}. tabernar* Verbu conocíu pela documentación: todos los tauernador...
DELLA-VI_S_Z-1952 tabicar La información semántica no termina en ]. o ]}. tabicar Poner un tabique [Tb. Min]. Verbu fechu sol ast. tabique (cfr.).
DELLA-VI_S_Z-1956 tabiscar La información semántica no termina en ]. o ]}. tabiscar Cfr. trabiscar.
DELLA-VI_S_Z-1960 tablal La información semántica no termina en ]. o ]}. tablal, el Suelu, pisu del carru [Mar]. Del llat. tabulāris, -e ‘fechu en forma de tabla’ (em), ensin si- guidor en rew nin en deeh. El cast. tabular ‘de forma de tabla’ ...
DELLA-VI_S_Z-1963 tablazu La información semántica no termina en ]. o ]}. tablazu, el <+tablezu [Ay].> Golpe con una tabla [Ay. Tb]. Cfr. tabla.
DELLA-VI_S_Z-1969 tablizu La información semántica no termina en ]. o ]}. tablizu, a, o Perflacu (un animal, una persona) [Sm]. 2. {(Doc.). De tabla}. dos escanos tabliços...
DELLA-VI_S_Z-1971 tablón La información semántica no termina en ]. o ]}. tablón, el Tabla grande y llarga [Ac. Tb. Sm. PSil. Vd]. Tabla ancha y gorda [Ay]. Tabla gorda de más de tres centímetros de gordo [Ll]. Caúna de les tables gordes (de dos metros de llargo y unos ...
DELLA-VI_S_Z-1974 tabluna La información semántica no termina en ]. o ]}. tabluna, la Coru de la ilesia [PSil]: Güei la tabluna
DELLA-VI_S_Z-1977 taburete La información semántica no termina en ]. o ]}. taburete, el tacu (cfr.).
DELLA-VI_S_Z-1983 tacha La información semántica no termina en ]. o ]}. tacha, la 2 Ferramienta de madera con 4 ó 6 puntes aceraes nun cabu, emplegada pa pescar truches o anguiles baxo les piedres tor- gando qu’esbarien [Tor]. {La documentación arag. del sieglu xv emp...
DELLA-VI_S_Z-1987 tachón La información semántica no termina en ]. o ]}. tachón, el 2 Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘clavu’: una cobertura de ...
DELLA-VI_S_Z-1989 tachueleru La información semántica no termina en ]. o ]}. tachueleru, el El que viende y pon tachueles [DA]. Formación dende l’ast. tachuela (cfr.).
DELLA-VI_S_Z-1990 tacina La información semántica no termina en ]. o ]}.
tacina, la Dim. de taza. 2. Capirucha de l’abiyota [Qu. Tb]. Dim. de taza (cfr.).
DELLA-VI_S_Z-1991 tacón La información semántica no termina en ]. o ]}. tacón, el 1 Tazu de goma que se pon a la madreña [Pr] y zapatos na par- te d’atrás [Ac]. Caún de los tazos que tien la madreña como aisllante del suelu na parte inferior [Cp. Pr]. Suela elevada...
DELLA-VI_S_Z-1992 tacón La información semántica no termina en ]. o ]}. tacón, el 2 Güertu pequeñu [Pz]. 2. Remiendu [/Eo. Mánt/], pedazu de tela que se pon pa taconar [Tox]. Anque podría tenese por una aplicación metafórica al terrenu de tacón
DELLA-VI_S_Z-1993 “taconador” La información semántica no termina en ]. o ]}. “taconador” Términu conocíu como nomatu quiciabes orixináu nel nome d’oficiu ‘remendón’: Petrus Pelagii <...
DELLA-VI_S_Z-1994 taconar La información semántica no termina en ]. o ]}. taconar Remendar (la ropa) [Tox. /Eo. Mánt/]. Cfr. tacón 2.
DELLA-VI_S_Z-1995 taconazu La información semántica no termina en ]. o ]}. taconazu, el <+taconezu [Ay].> Golpe col tacón [Ac. Ay]. 2. Ruíu metíu col tacón [Ac. Ay]. Cfr. tacón 1.
DELLA-VI_S_Z-1996 taconiar La información semántica no termina en ]. o ]}. taconiar Meter ruíu colos tacones [Ac] al caminar (con zapatos, ma- dreñes) [Tb]. Cfr. tacón 1.
DELLA-VI_S_Z-2002 tafanariu La información semántica no termina en ]. o ]}. tafanariu, el* Muérganu reproductor femenín [Ri]. Clicu, fanagüeta [Mi]. Con documentación nel dominiu ástur de magar el sieglu ix faciendo referencia al llibru llitúrxicu ...
DELLA-VI_S_Z-2003 tafarada La información semántica no termina en ]. o ]}. tafarada, la Vafu, vafarada [Tb. JH]. Fumareda [Tox] que llega de sutrucu [Vd]. Aliendu, vafarada [Bard], xeneralmente poco prestosa [Mar]. Vafarada d...
DELLA-VI_S_Z-2009 tafetán La información semántica no termina en ]. o ]}. tafetán, el Esparadrapu [Cñ]. //-anes ‘vaivenes, movimientos bruscos’ [Md]: Tou pa poucos tafetanes [Md]. -
DELLA-VI_S_Z-2015 tafu La información semántica no termina en ]. o ]}. tafu, el
DELLA-VI_S_Z-2021 tafurriu La información semántica no termina en ]. o ]}.
tafurriu, a, o Cast. mohíno, foín, de mal caráuter (una persona) [Tb]. Foscu, de mala cara [Mi (i)]: tanxente.
DELLA-VI_S_Z-2025 tagañir La información semántica no termina en ]. o ]}. tagañir Armar ruíu o xaréu [Md]. Tañer [Md]. Podría tratase d’un encruz del verbu gañir (cfr.) y tañer (cfr.). D’ello féxose’l deverbal
DELLA-VI_S_Z-2026 tagañíu La información semántica no termina en ]. o ]}. tagañíu, el Baturiciu [Md. Oc]. [Md]. Ruíu non prestosu como’l fechu por munchos neños xuntos que glayen, falen y lloren al empar [/Eo/]. Baturiciu d’animales cuando s’amar...
DELLA-VI_S_Z-2027 “tágara” La información semántica no termina en ]. o ]}. “tágara” Términu conocíu pela documentación: tagaras duas sculfitas et
DELLA-VI_S_Z-2030 taguyu La información semántica no termina en ]. o ]}.
taguyu, el Panoya pequeña y de fueyes débiles [Ay. Ll (= tagueyu)]. Pa- noya pequeña pal ganáu [Bi]. Cfr. tangañu.
DELLA-VI_S_Z-2031 taimáu La información semántica no termina en ]. o ]}. taimáu, ada, ao* Ax. conocíu pela documentación na aceición de ‘zorrampliu’: - ¡Válate la ba...
DELLA-VI_S_Z-2032 taina La información semántica no termina en ]. o ]}. taina Términu conocíu gracies al recitáu d’un xuegu de neños en qu’un rapaz montáu enriba d’otru entama un diálogu en que-y va diciendo una riestra de posibilidaes de figures que pue fa- c...
DELLA-VI_S_Z-2040 taladroira La información semántica no termina en ]. o ]}. taladroira, la Cfr. táladru.
DELLA-VI_S_Z-2049 talamingona La información semántica no termina en ]. o ]}. talamingona, la Puta [Sb]. Posible variante de taramingona (cfr. taramingón, ona) en rellación col verbu taramingar
DELLA-VI_S_Z-2052 talanca La información semántica no termina en ]. o ]}. talanca, la Cfr. tranca.
DELLA-VI_S_Z-2057 talantar La información semántica no termina en ]. o ]}. talantar Cfr. atalantar.
DELLA-VI_S_Z-2063 talayeru La información semántica no termina en ]. o ]}. talayeru, l’* Cfr. talaya.
DELLA-VI_S_Z-2074 talerúa La información semántica no termina en ]. o ]}. talerúa, la
DELLA-VI_S_Z-2079 talláu La información semántica no termina en ]. o ]}. talláu, ada, ao Lisiáu [Cg]. Pp. de tallar (cfr.).
DELLA-VI_S_Z-2080 talle La información semántica no termina en ]. o ]}. talle, el* Cast. talle [Pzu]. Un jentilhome iba azaga/que de Christián tien más taye/talu (cfr.).
DELLA-VI_S_Z-2097 tamangu La información semántica no termina en ]. o ]}. tamangu, {el} {El} que ye pequeñu y gordete [Cl]. //Los tamangos ‘calzáu rústico o botes fuertes’ [Tor]. Ye posible que l’aceición de ‘pequeñu y regordete’ se deba ...
DELLA-VI_S_Z-2101 tamarís La información semántica no termina en ]. o ]}. tamarís, el Tamarix, árbol perpreciáu pa curar la tiricia o hepatitis [Tb], quiciabes documentáu na Edá Media lleonesa (lph s.v. ta- marice). Del llat. tamarix, -īcis ‘tam...
DELLA-VI_S_Z-2107 támbaru La información semántica no termina en ]. o ]}. támbaru, el Númberu grande de reses que tien una persona [Ca]: Va pal
DELLA-VI_S_Z-2108 tambasca La información semántica no termina en ]. o ]}. tambasca, la Caña de la tala del arboláu [Cl]. Ramaxe, maleza [Ll (= xa- masca)]. 2. Acumulación brusca de gases nel ci...
DELLA-VI_S_Z-2110 tambascal La información semántica no termina en ]. o ]}. tambascal, el Conxuntu de cañes [Ll]. Cfr. tambu (cfr.) + -
DELLA-VI_S_Z-2115 tamboráu La información semántica no termina en ]. o ]}. tamboráu, el <+tamboréu [Ay].> Cantidá de castañes amagostaes nun tambor [Pa. Sb. Ay]. Cfr. tambor.
DELLA-VI_S_Z-2117 tamborete La información semántica no termina en ]. o ]}. tamborete, el Pieza que xunta los masteleros [Llu]. //-es ‘atabales de gran- des dimensiones’ [Primer ensayo 223]. Dim. de tambor (cfr.).
DELLA-VI_S_Z-2121 tamborilada La información semántica no termina en ]. o ]}. tamborilada, la Guantada [Lln]. Deverbal de tamborilar (cfr.), con emplegu figuráu.
DELLA-VI_S_Z-2124 tamborileru La información semántica no termina en ]. o ]}. tamborileru, a, o Que toca’l tamboril [Pa. Ay. Tb. Md. Pzu. PSil. An. Cd. Vd. Tox. /Eo/ R...
DELLA-VI_S_Z-2125 tamborín La información semántica no termina en ]. o ]}. tamborín, el Cast. tamboril [Mar. JH]. Cfr. tambor.
DELLA-VI_S_Z-2127 tamboriteru La información semántica no termina en ]. o ]}. tamboriteru, a, o Tamborileru [Lln. Ac. Sb. Ri. JH. Tor. Mar]. 2. De curtiu xui- ciu [Ay]. (Persona) de ruin ...
DELLA-VI_S_Z-2130 tambu La información semántica no termina en ]. o ]}. tambu, el Tapa llateral del bocói o barrica [Cn (V)]. Quiciabes l’ast.
DELLA-VI_S_Z-2131 tambuchu La información semántica no termina en ]. o ]}. tambuchu, el Entrada al ranchu d’una lancha [Lln]. De nun se tratar d’un deriv?...
DELLA-VI_S_Z-2134 tambute La información semántica no termina en ]. o ]}. tambute, el Empuxón [Ca]. D’una amestadura de tambu (cfr.) y embutir (cfr.) o embutar (cfr.), d’u sigue’l deverbal del infinitivu ...
DELLA-VI_S_Z-2136 tamizu La información semántica no termina en ]. o ]}. tamizu, el Ronzal [Tb]. 2. Peñera [Md]. Del llat. tamisium ‘peñera’, pallabra de posible aniciu galu (tlg; rgc 238) con continuadores románicos (rew) anque lo mesmo García de Diego (deeh) que ...
DELLA-VI_S_Z-2138 tamoniegu La información semántica no termina en ]. o ]}. tamoniegu, a, o De Tamón [JH]. Detoponímicu fechu dende tamón, pueblu del conceyu de Carreño, quiciabes d’orixe antroponímicu (ta 509). Nun se- dría imposible que l’emplegu de la espresión ...
DELLA-VI_S_Z-2141 tampoco La información semántica no termina en ]. o ]}. tampoco Cast. tampoco [Lln. Rs. Cl. Sb. Tb. Sm. Pzu. PSil. As. An. Cd. Pr. ...
DELLA-VI_S_Z-2142 tampón La información semántica no termina en ]. o ]}. tampón, el Máquina que fai la pestaña de les lates (de conserva) [Llu]. Posible términu orixináu nel fr. tampon ‘tapón’, ‘tacu pa tapar un furacu’ qu’acabó dando nome a la máquina qu...
DELLA-VI_S_Z-2144 tamungu La información semántica no termina en ]. o ]}. tamungu, el Papes de maíz entremecíes con potax [Vf (Cv)]. Quiciabes d’una amestanza de dos elementos, el primeru non identificáu; el segundu, a lo meyor, deverbal fuerte del verbu tam In uillas quam et...
DELLA-VI_S_Z-2146 tana La información semántica no termina en ]. o ]}. tana, la //(Facer) la tana ‘causar molesties’ [Ac (VB)....
DELLA-VI_S_Z-2147 “tanamientre” La información semántica no termina en ]. o ]}. “tanamientre” Términu que conocemos per una documentación del sur del Cordal:
DELLA-VI_S_Z-2148 tanca La información semántica no termina en ]. o ]}. tanca, la “Latuela de hojalata” [Ay]. Posible femenín analóxicu de tandoriu, creación analóxica masc. de tandoria (cfr.).
DELLA-VI_S_Z-2159 taneru La información semántica no termina en ]. o ]}. taneru, el* Términu conocíu pela documentación medieval: Garci tanero de Cea
DELLA-VI_S_Z-2161 tanfonía La información semántica no termina en ]. o ]}. tanfonía, la Cfr. zanfonía.
DELLA-VI_S_Z-2163 tanga La información semántica no termina en ]. o ]}. tanga, la Tángana 1 [Cb]. Posible deverbal del participiu fuerte del verbu tanguir (cfr.), lo mesmo que’l correspondiente masc. tangu (cfr.). Un dim. de
DELLA-VI_S_Z-2174 tángole-mángole La información semántica no termina en ]. o ]}. tángole-mángole Rabu o daqué cosa que cuelga [Canellada (Cuentos)]. Términu espresivu llográu cola pernidia alliterac...
DELLA-VI_S_Z-2180 tanguñera La información semántica no termina en ]. o ]}. tanguñera, la* Fardel o cestu onde echen sal pa salar al ganáu [Bab. Pzu]. Cfr. tangañu.
DELLA-VI_S_Z-2182 taniga La información semántica no termina en ]. o ]}. taniga, la Columbiu [Vil.laoril, Talarén (Ni). Cu /Eo/]. Cfr. atanar.
DELLA-VI_S_Z-2187 tanqueráu La información semántica no termina en ]. o ]}. tanqueráu, el* Lo que cabe nun tanque [Tb. Tox]. Tanque llenu [Tb. Tox]. Cfr. tanque.
DELLA-VI_S_Z-2195 tantiar La información semántica no termina en ]. o ]}. tantiar Cast. tantear ]Tb. Ce. Vd]. 2. Golpear o retocar les bóvedes de la mina con una barrena pa ver el grau de consistencia de les piedr...
DELLA-VI_S_Z-2198 tantu La información semántica no termina en ]. o ]}. tantu, el <+tentu [Ay].> Puntu nel xuegu [Ay] de naipes [Ac. Tb]. Cifra que s’algama a lo cabero de cada xuegu sumando’l valor de caúna de les car- tes [Tb]: ¿Cuántos tantos ti...
DELLA-VI_S_Z-2212 tapacón La información semántica no termina en ]. o ]}. tapacón, el Zeugopterus punctatus, tapadera [Cñ (ppac)]. Compuestu debíu a l’amestadura del verbu tapar (cfr...
DELLA-VI_S_Z-2215 tapadera La información semántica no termina en ]. o ]}. tapadera, la Cast. tapadera [Pa. Ay. Pzu. Cd. Pr. Tox. /Eo/. Vg. Tor. JH] de cualquier vas...
DELLA-VI_S_Z-2220 tapadoria La información semántica no termina en ]. o ]}. tapadoria, la* Tapa [Tox. PVieya]. Tapadera [Sb]. Cfr. tapa.
DELLA-VI_S_Z-2221 tapadura La información semántica no termina en ]. o ]}. tapadura, la Tolo que val pa defendese del agua al llover (paragües, abri- gu, gabardina...) [Tb. Sm. PSil]. Cfr. tapa.
DELLA-VI_S_Z-2224 tapagüeyos La información semántica no termina en ]. o ]}. tapagüeyos, el Xida, engañu que se fai pa que nun vean daqué o a daquién, pa tener engañáu a dalguién [Llg]: Esa ley ye un tapagüe- yos [Llg]. Amestad...
DELLA-VI_S_Z-2229 tapecida La información semántica no termina en ]. o ]}.
tapecida, la* L’atardecer, anochecer [Tb. Md]. Cfr. tapecer.
DELLA-VI_S_Z-2231 tapete La información semántica no termina en ]. o ]}. tapete, el Cast. tapete [Xral]. Ufiertamos sobre too la documentación del sieglu x alvirtiendo que la presencia de la pallabra resulta abondosa pelo menos nos dos sieglos que sig...
DELLA-VI_S_Z-2233 “tapiador” La información semántica no termina en ]. o ]}. “tapiador” Términu conocíu pela documentación: Juan Lorenzo tapiador Juan<...
DELLA-VI_S_Z-2234 tapial La información semántica no termina en ]. o ]}. tapial, el Parede de tierra amasao y apisonao ente tables [Tor]. Caún de los tramos con que se va faciendo la parede de tierra amasao y apisonao ente tables [Tor]. 2. Caúna de les estaques que s’a...
DELLA-VI_S_Z-2235 tapiar La información semántica no termina en ]. o ]}. tapiar Rellenar o cubrir con piedra un güecu que yá nun va utilizase [Ay]. 2. Zarrar con una tapia [Ac]. los mandedes lamar para caua nen para...
DELLA-VI_S_Z-2237 tapicar La información semántica no termina en ]. o ]}. tapicar Mordiatar [Md]. Verbu fechu dende’l dim. de tapa tapica tapicar.
DELLA-VI_S_Z-2238 tapiegu La información semántica no termina en ]. o ]}. tapiegu, a, o De Tapia [JH]. Deonomásticu del nome del pueblu y conceyu de
DELLA-VI_S_Z-2239 tapín La información semántica no termina en ]. o ]}. tapín, el Cast. tepe [LV. Pb. Lln. Os. Pa. Cg (= chapín). Cñ. Ac. Llg. Sb...
DELLA-VI_S_Z-2242 tapinazu La información semántica no termina en ]. o ]}. tapinazu, el Golpe dau con un tapín [Tb. Sm]. 2. Aición de tirar un tapín [Lln]. Cfr. tapia.
DELLA-VI_S_Z-2250 tapón La información semántica no termina en ]. o ]}.
tapón, el Cast. tapón [Ay. Tb. Sm. PSil. Cd. Tox]. Tapa de madera que tapa la boca del fornu [Ll]. 2. Persona baxa y regordeta [Ay. Tb. Sm...
DELLA-VI_S_Z-2254 tapoxu La información semántica no termina en ]. o ]}. tapoxu, a, o <+tapuxu [Ay. Ll]. tapuxu/tapuxa [Sm].> Pequeñu y gordu (un individuu) [Ay. Ll. Tb. Sm]. Pequeñu [/Mánt/]. Cfr. tapa.
DELLA-VI_S_Z-2256 tapuxu La información semántica no termina en ]. o ]}. tapuxu, el Cast. tapujo [Ay. Tb. Pzu. Tox]. Cfr. tapa.
DELLA-VI_S_Z-2257 taquera La información semántica no termina en ]. o ]}. taquera, la Instrumentu que faen los rapazos con un cañutu de sabugu y un émbolu pa llanzar tacos o proyeutiles [Ay. Cv. VCid]. 2. Xuegu infantil [Vd]. Cfr. tacu.
DELLA-VI_S_Z-2269 tarabazón La información semántica no termina en ]. o ]}. tarabazón, el Coágulu de sangre [Md]. Aum. de *tarabazu (cfr. tarabazar).
DELLA-VI_S_Z-2275 tarabicu La información semántica no termina en ]. o ]}. tarabicu, a, o Llixera, de poca formalidá (una persona) [Cb. Tb. PSil. Pr. Cv]: El pestillo [As]. Tipu de picaporte antiguu de madera [Oc]. Calaviya d...
DELLA-VI_S_Z-2282 tarabira La información semántica no termina en ]. o ]}. tarabira, la Cuerda emplegada pa sacar daqué cosa del mar, como un ba- rril [Llu]. Podría tratase d’una variante del ast. tarabina (cfr.) con traca- mundiu de sonores quiciabe...
DELLA-VI_S_Z-2284 tarabón La información semántica no termina en ]. o ]}. tarabón, el Ñudu que se fai con una tablina o palu a los brazos del zurrón p’acurtialos [Ca]. Cfr. tarabina & trabe.
DELLA-VI_S_Z-2285 tarabucu La información semántica no termina en ]. o ]}. tarabucu, el Tucu de la panoya onde va’l granu de maíz [Sm, Pr (= taru- cu)], llueu de quita-y los granos [Ce. Cd (= tarucu)]. 2. Dalgo que ye pequeño, curtio y gordo [Tb. Tox]. Cfrtaracal, el Terrén poblao de taraguyos [Cg]. Abondativu de taracu (cfr.).
DELLA-VI_S_Z-2289 taracón La información semántica no termina en ]. o ]}. taracón, el Aum. de taracu. 2. Parte que queda de cortar el narbasu del maíz [Ay]. taracu, el Tallu de maíz [Cg]. Tallu de la panoya [Lln]. 2. Raíz completa d’un árbol [Lln]. 3. Palitroque [Lln].
DELLA-VI_S_Z-2294 taragañatu La información semántica no termina en ]. o ]}. taragañatu, el Mordiscu, mordiatu [Lln]. Formación sol ast. taragañu (cfr.) → ast. taragañatu, gracies a l’amestadura del suf. -atu
DELLA-VI_S_Z-2297 taragañu La información semántica no termina en ]. o ]}. taragañu, el <+taragueñu [Ay. Ll. Ri]. taragaño [Cñ. R]. +taragoñu [y Llg].> Mordiatu [Bi. Llg. Sr. Ay. Ll. Sd. Tb. Cn (MG). Pr. V1830. JH. DA. R]. Mordiscu, lo que se muerde y arranca d’una ve...
DELLA-VI_S_Z-2298 taragazu La información semántica no termina en ]. o ]}. taragazu, el Lo que s’arranca d’un mordiatu (a una fruta, al pan) [Cp]. Del ast. tragu (cfr.) col suf. -azu.
DELLA-VI_S_Z-2300 taragüelazu La información semántica no termina en ]. o ]}. taragüelazu, el Golpe [Am]. Cfr. taragüela cola amestanza del suf. -azu.
DELLA-VI_S_Z-2303 taragumiar La información semántica no termina en ]. o ]}. taragumiar Comer fruta metiendo ruíu [Ay]. 2. Comer afamiao [Ay]. Posible variante del ast. taragañar (cfr. tragu).
DELLA-VI_S_Z-2304 taraguyu La información semántica no termina en ]. o ]}. taraguyu, el Cfr. tarabuyu.
DELLA-VI_S_Z-2310 tarambán La información semántica no termina en ]. o ]}. tarambán, ana, el/la Persona poco reflexiva y de curtia responsabilidá [Ca. Ay]. Persona tarambana [Lln. Tb. Sm. Pr. Cv. Tox. /E...
DELLA-VI_S_Z-2311 tarambáu La información semántica no termina en ]. o ]}. tarambáu, {ada, ao} Que fai les coses de cualquier manera (una persona) [Vg]. Ax. que paez responder a un vieyu participiu de *tarambar o *taramba(n)ar, etim...
DELLA-VI_S_Z-2312 tarambeca La información semántica no termina en ]. o ]}. tarambeca, la Columbiu [Os. Bi. Sb. Ay. Na (Columpio)]. //Anda toro...
DELLA-VI_S_Z-2319 tarambullu La información semántica no termina en ]. o ]}. tarambullu, el Tarucu de la panoya de maíz llueu d’esbill...
DELLA-VI_S_Z-2327 taramingón La información semántica no termina en ]. o ]}. taramingón, ona Que taraminga. 2. Alta y flaca (una persona) [Sb]. Flaca y desgarbada (una persona) [Pa]. Aum. de taramingu (cfr. entaraming...
DELLA-VI_S_Z-2328 taramingu La información semántica no termina en ]. o ]}. taramingu, el Columbiu [Cb. Cp]. 2. Cualquier cosa que ta prendida, mal segura, como una caña esgayada que nun acaba de cayer [Cb]. Posible deriváu de táramu (cfr.). Sobro
DELLA-VI_S_Z-2329 taraminguera La información semántica no termina en ]. o ]}. taraminguera, la Columbiu [Rs, Po (Columpiu). Ca]. Balancín [Ca]. Cfr. entaramingar & taraminga.
DELLA-VI_S_Z-2330 taramingueru La información semántica no termina en ]. o ]}. taramingueru, el Columbiu [Lln, Co (Columpiu). VBable. Ca]. Cfr. entaramingar & taraminga.
DELLA-VI_S_Z-2332 táramu La información semántica no termina en ]. o ]}. táramu, el Cfr. tarmu.
DELLA-VI_S_Z-2340 tarandangu La información semántica no termina en ]. o ]}. tarandangu, el Llinia de palos y bárganos nos zarros o xetos [Vg]. ¿En posible rellación col ast. taru (cfr.) y familia?
DELLA-VI_S_Z-2341 tarandines La información semántica no termina en ]. o ]}. tarandines //(Llevar) en tarandines ‘(llevar una persona) entre dos, sin ...
DELLA-VI_S_Z-2355 tarañón La información semántica no termina en ]. o ]}. tarañón, el Araña [Soto (Oc)]. Quiciabes resultáu d’una amestanza o encruz ente l’ast. *ta- rántula (cfr. tarantu, Corriente interpreta lleon. tarapiella ‘espanta...
DELLA-VI_S_Z-2364 tarascón La información semántica no termina en ]. o ]}. tarascón, ona Poco xuiciosu, de modales bruscos [Cd. Pr]. Non delicáu nel trabayu [Cd]. Aum. de tarascu, a, o. Dende equí féxose’l ...
DELLA-VI_S_Z-2369 tarazada La información semántica no termina en ]. o ]}. tarazada, la Cortadura [Villah]. Deverbal de tarazar (cfr.).
DELLA-VI_S_Z-2375 tarazón La información semántica no termina en ]. o ]}. tarazón, el 2 Cfr. torzón.
DELLA-VI_S_Z-2376 tarazonada La información semántica no termina en ]. o ]}. tarazonada, la* Cortadura [Ay. Ri] fecha na piel [Ll]. Deverbal de tarazonar.
DELLA-VI_S_Z-2382 tardada La información semántica no termina en ]. o ]}. tardada, la Espaciu de tiempu ente les cinco de la tarde y l’anochecer [Ce]. Posible deverbal débil de tardar (cfr.), o formación dende tarde (cfr.).
DELLA-VI_S_Z-2386 tarde La información semántica no termina en ]. o ]}. tarde Cfr. tarde, la.
DELLA-VI_S_Z-2388 tardecida La información semántica no termina en ]. o ]}. tardecida, la Atardecer [Tb. Md]. Nominalización del participiu de - Allá á la
DELLA-VI_S_Z-2392 tardiegu La información semántica no termina en ]. o ]}. tardiegu, a, o <+tardiigu [y Llg].> Tardíu [PSil. As. Llomb. Tor. JH. AGO]: Son lentichas tardie- gas [PSil]. 2. Que siempre llega tarde (una persona) [Llg]....
DELLA-VI_S_Z-2394 tardina La información semántica no termina en ]. o ]}. tardina, la Atardecer [Lln. Rs. /Mánt/]. Tardecina [Sb (= tardiquina). Tb. JH]: Vieno a la tardina [Tb]. //Pela tardina ‘al escurecer?...
DELLA-VI_S_Z-2395 tardineru La información semántica no termina en ]. o ]}. tardineru, a, o* Ax. conocíu pela documentación: cobdiciosa non quieren esperar...
DELLA-VI_S_Z-2396 tardiquina La información semántica no termina en ]. o ]}. tardiquina, la Tardina [Cg. Cd. /Eo/]. 2. L’escurecer, la tarde mui avanzada [Ay. Tb. PSil]: Vieno a la tardiquina [...
DELLA-VI_S_Z-2398 tardíu La información semántica no termina en ]. o ]}. tardíu, el Seronda [Lln. Cl (i)]. Cfr. tardíu, -ía, -ío.
DELLA-VI_S_Z-2401 tarduca La información semántica no termina en ]. o ]}. tarduca, la Atardecer, tardina [Lln]. Dim. de tarde, la (cfr.).
DELLA-VI_S_Z-2403 tarecu La información semántica no termina en ]. o ]}. tarecu, el Ferramienta pequeña de llabranza [Ca]. Oxetu d’usu corriente que se lleva d’un sitiu a otru na mano o al llombu [Ca]: Vo llevar estos tarecos a la...
DELLA-VI_S_Z-2405 taresta La información semántica no termina en ]. o ]}. taresta, la Collar de madera col que se suxeten les cabres cuando tán na corte [Cl]. Quiciabes del ax. llat. teres, -etis ‘redondu’, ‘cilíndricu’ (e...
DELLA-VI_S_Z-2410 tariegu La información semántica no termina en ]. o ]}. tariegu, el Pucheru pequeñu [GP]. Pota, pucheru, cacíu de barru [JH]. Pucheru de barru [Cn (MG)] con asa, pa usos domésticos [R]. ///¿Comiste los muñuelos? Por si te van los tari...
DELLA-VI_S_Z-2416 tariosu La información semántica no termina en ]. o ]}. tariosu, a, o Que fadia, qu’estorba, qu’aburre cola so presencia [Llomb]. Quiciabes sía una formación ax. dende l’arabismu del cast. tara ‘parte de pesu que se rebaxa’...
DELLA-VI_S_Z-2417 tariscu La información semántica no termina en ]. o ]}. tariscu Cfr. triscu.
DELLA-VI_S_Z-2418 tarlatana La información semántica no termina en ]. o ]}. tarlatana, la Tela barato y vistoso, ruino, mui tieso (usao p’adornar los ra- mos) [Lln]. Quiciabes del fr. tarlatane posible alteración del fr. tiretaine ‘tela rico’ > cas...
DELLA-VI_S_Z-2425 tarmu La información semántica no termina en ]. o ]}. tarmu, el Caña pequeña con fueya [Lln]. Rama del árbol, xeneralmente d’ocalitu [Lln (= tarmascu)]. 2. Tallu, tronchu [V1...
DELLA-VI_S_Z-2426 tarmudu La información semántica no termina en ]. o ]}. tarmudu, a, o Perfrondosa (una planta) [Cb. AGO]. 2. Llozanu [ALl (Folk). AGO]. 3. Talludu, tronchudu [JH]. {Pescanciamos qu’ha tra- tase d’una interpretación non correuta definir como nome
DELLA-VI_S_Z-2429 tarocu La información semántica no termina en ]. o ]}. tarocu, el Parte lleñosa de la panoya [Sr]. Tarucu...
DELLA-VI_S_Z-2435 tarra La información semántica no termina en ]. o ]}.
tarra, la 2 Cfr. altafarra.
DELLA-VI_S_Z-2438 tarrafina La información semántica no termina en ]. o ]}. tarrafina, la Rede redonda asemeyada al truel pero muncho mayor [Xx]. Dim. de tarrafa (cfr.) sol que se llogra un masculín analóxicu tarrafín (cfr.).
DELLA-VI_S_Z-2452 tarrecer La información semántica no termina en ]. o ]}. tarrecer Cfr. atarrecer.
DELLA-VI_S_Z-2457 tarreñín La información semántica no termina en ]. o ]}. tarreñín, el Xarra, vasía pa beber sidra [Ri]. Dim. de tarreñu (cfr.).
DELLA-VI_S_Z-2458 tarreñón La información semántica no termina en ]. o ]}. tarreñón, el Tarreña grande [Oc]. Aum. de tarreñu (cfr. tarru).
DELLA-VI_S_Z-2460 tarrera La información semántica no termina en ]. o ]}. tarrera, la Cfr. terrera.
DELLA-VI_S_Z-2461 tarrescimientu La información semántica no termina en ]. o ]}. tarrescimientu, el* Cfr. atarrecimientu.
DELLA-VI_S_Z-2464 tarriellu La información semántica no termina en ]. o ]}. tarriellu, el 1 Sonchus<...
DELLA-VI_S_Z-2466 tarrina La información semántica no termina en ]. o ]}. tarrina, la Cazuela de barru usada pa comer [Llg]. Dim. de tarra (cfr. tarru).
DELLA-VI_S_Z-2468 tarrón La información semántica no termina en ]. o ]}. tarrón, el Cast. terrón [LV. L...
DELLA-VI_S_Z-2473 tarru La información semántica no termina en ]. o ]}. tarru, el <+terru [Ay]. ++tirru [Ay].> Cast. tarro [Tb. An]. Vasía de barru [Ay]. 2. Cabeza (fig.) [Sr]. Hai quien pescancia que’l términu ye arabismu del mesmu aniciu qu’as...
DELLA-VI_S_Z-2476 tarruscar La información semántica no termina en ]. o ]}. tarruscar Cfr. tarrucar.
DELLA-VI_S_Z-2479 tartabeiru La información semántica no termina en ]. o ]}. tartabeiru Cfr. tartagueru.
DELLA-VI_S_Z-2480 tartagada La información semántica no termina en ]. o ]}.
tartagada, la Rastru de los animales en suelu al pisar en terrén blando [Lln]. Podría ser un deverbal de *tartigar quiciabes verbu que po-...
DELLA-VI_S_Z-2482 tartagueru La información semántica no termina en ]. o ]}. tartagueru, a, o* Charrán, falador [PSil. An. Cv]: Outru tartagueiru igual nun lu
DELLA-VI_S_Z-2485 tartalexar La información semántica no termina en ]. o ]}. tartalexar Tatexar [Cd]. Cfr. tatu, a, o.
DELLA-VI_S_Z-2488 tartamiellar La información semántica no termina en ]. o ]}. tartamiellar Tatexar [Lln]. Cfr. tatu, a, o. <...
DELLA-VI_S_Z-2490 tartamudar La información semántica no termina en ]. o ]}. tartamudar Tatexar [Cd]. Cfr. tatu, a, o.
DELLA-VI_S_Z-2493 tartaranietu La información semántica no termina en ]. o ]}. tartaranietu, a, el/la Cast. tataranieto [Llg. Ay. Tb. /Eo/. JH]. Cfr.
DELLA-VI_S_Z-2494 “tartarí” La información semántica no termina en ]. o ]}. “tartarí” Términu conocíu pela la documentación de Lleón: fincasse vno de tatu, a, o.
DELLA-VI_S_Z-2497 tartayar La información semántica no termina en ]. o ]}. tartayar Cfr. atartayar.
DELLA-VI_S_Z-2499 tartera La información semántica no termina en ]. o ]}. tartera, la Tipu de vasía redonda y metálica pa facer la comida [Ac. Sr. Tb]. Especie de pota pero baxa [Llg] y ancha [Ac]. Vasía pa co...
DELLA-VI_S_Z-2505 taru La información semántica no termina en ]. o ]}. taru, el 1 Promontoriu d’arena qu’axunta la mar [PVeiga]: Formóuse un taru cola última marea<...
DELLA-VI_S_Z-2507 taruca La información semántica no termina en ]. o ]}. taruca, la Tipu de panoyina de maíz que dan al ganáu [Cv]. Panoya de maíz a la que-y quitaren les fueyes [Cv]. Tarabucu...
DELLA-VI_S_Z-2508 tarucada La información semántica no termina en ]. o ]}. tarucada, la Rastru de la madreña al pisar [Ca (VB). AGO]. Deverbal de *tarucar (cfr. tarugo [Lln]. Trozu de pan [Lln] duro [Pr]. Corteza de pan [Cd]. 2. Zoquete de madera pa usos destremaos [Ay]. Caún de los tres tazos o pedazos de madera [Lln. D...
DELLA-VI_S_Z-2514 tarunu La información semántica no termina en ]. o ]}. tarunu, a, o Tacañu, mísere [Cv]. ¿En rellación a tarín ‘nome d’una moneda’ (cfr.)?
DELLA-VI_S_Z-2517 taruyu La información semántica no termina en ]. o ]}. taruyu, el Grumu de farina, de pastia [Pr (Cv)]. 2. Panoya mal granada [Lln]. Cfr. taru 1.
DELLA-VI_S_Z-2521 tasación La información semántica no termina en ]. o ]}. tasación, la* Términu conocíu pela documentación: estian a la taxacion de las...
DELLA-VI_S_Z-2522 tasador La información semántica no termina en ]. o ]}. tasador, el* Términu conocíu pela documentación: taxadores e ordenadores de
DELLA-VI_S_Z-2523 tasar La información semántica no termina en ]. o ]}. tasar Cfr. taxar.
DELLA-VI_S_Z-2524 tasca La información semántica no termina en ]. o ]}. tasca, la Espadiella pa espadar [JH]. De tasca ‘clavu’, ‘clavía’, ‘estaca’, pallabra que Meyer- Lübke y otros tienen por céltica (rew; rgc 239 s.v. *taskos/ tasca; tlg 143 s.v. τασκ...
DELLA-VI_S_Z-2530 tasmiar La información semántica no termina en ]. o ]}. tasmiar Cfr. tazmiar.
DELLA-VI_S_Z-2531 tastabegar La información semántica no termina en ]. o ]}. tastabegar Tar a puntu de cayer pa los llaos al andar [Ri]. Quiciabes d’una variante del ast. tetubiar (cfr.) anque paez meyor almitir una rellación con tatabe...
DELLA-VI_S_Z-2533 taste La información semántica no termina en ]. o ]}. taste, el Cfr. tastu, el.
DELLA-VI_S_Z-2540 tasugu La información semántica no termina en ]. o ]}. tasugu, el Melandru [Lln. Cl (i). Llomb]. 2. Persona poco tratable [Lln]. D’un posible diminutivu en -ūcus del llat. taxus, -i (cfr. texón) ...
DELLA-VI_S_Z-2542 tatarexar La información semántica no termina en ]. o ]}. tatarexar Tatexar [Tox]. Cfr. tatu, a, o.
DELLA-VI_S_Z-2543 tatarexu La información semántica no termina en ]. o ]}. tatarexu, a, o Tatexu [Tox]. Posible deverbal fuerte de tatarexar<...
DELLA-VI_S_Z-2547 tatear La información semántica no termina en ]. o ]}. tatear Tatexar [JH]. Cfr. tatu, a, o.
DELLA-VI_S_Z-2548 tatexar La información semántica no termina en ]. o ]}. tatexar Cast. tartamudear [Tb. PSil (= tartel.lar). Sm, Pr (Cv)...
DELLA-VI_S_Z-2550 tatín La información semántica no termina en ]. o ]}. tatín, el Cfr. teatín.
DELLA-VI_S_Z-2553 taula La información semántica no termina en ]. o ]}. taula, la Mesa [Llastres (i)]. Del llat. tabula, -ae ‘tabla’, ‘pieza de madera plana’ que co- nocemos pel ast. tabla (cfr.) tamién con bona documentación medieval. La pa...
DELLA-VI_S_Z-2557 taya La información semántica no termina en ]. o ]}. taya, la Tayu, tayada [Cb, Ay]. Fendedura, ranura [Tb]. Corte...
DELLA-VI_S_Z-2559 tayadera La información semántica no termina en ]. o ]}. tayadera, la Cast. tajadera (ferramienta del ferreru) [Tox. Oc. /Eo/ JH] pa cortar el fierro [Ac]. Cfr. tayar.
DELLA-VI_S_Z-2561 tayadiar La información semántica no termina en ]. o ]}. tayadiar Facer tayaes [Lln]. Dende ast. tayada (cfr.) féxose’l verbu tayadiar.
DELLA-VI_S_Z-2562 tayadiella La información semántica no termina en ]. o ]}. tayadiella, la Términu que conocemos pela documentación toponímica del sur del dominiu llingüísticu: una tierra
DELLA-VI_S_Z-2565 tayamientu La información semántica no termina en ]. o ]}. tayamientu, el Tayu, corte [JH]. otras calupm...
DELLA-VI_S_Z-2586 tazadura La información semántica no termina en ]. o ]}. tazadura, la Términu conocíu pela documentación: no se puede escusar la dicha tazadura a sechorio quadra- do para que...
DELLA-VI_S_Z-2587 tazar La información semántica no termina en ]. o ]}. tazar Voltiar la tierra, enantes de semar, cola vara de tazar (o ta- zón, o c...
DELLA-VI_S_Z-2590 tazoneru La información semántica no termina en ]. o ]}. tazoneru, a, o De Tazones [JH], pueblu del Conceyu de Villaviciosa. Cfr. estazona.
DELLA-VI_S_Z-2596 te La información semántica no termina en ]. o ]}. te, la Nome de la lletra “t” del alfabetu asturianu. Cfr. t.
DELLA-VI_S_Z-2597 tea La información semántica no termina en ]. o ]}. tea, la 1 Cast. tea, corteza enrollada d’abedul colo que se fai llume p’allumar [Ay]. quantos uend...
DELLA-VI_S_Z-2598 tea La información semántica no termina en ]. o ]}. tea, la 2 Cfr. teya 1.
DELLA-VI_S_Z-2601 teberganu La información semántica no termina en ]. o ]}. teberganu, a, o De Teberga [JH], conceyu asturianu (tt 11). a)
DELLA-VI_S_Z-2604 tebiu La información semántica no termina en ]. o ]}. tebiu, a, o Cast. tibio [Lln. Cl. Md. JH]. Ensin mayor calor o interés [Ay]. //(Llechi*) uendat techumne de domo <...
DELLA-VI_S_Z-2610 tecíu La información semántica no termina en ]. o ]}.
tecíu, ida, ío* Participiu conocíu pela documentación al sur del dominiu ástur: seello
DELLA-VI_S_Z-2612 “tecre” La información semántica no termina en ]. o ]}. “tecre” Términu conocíu bien ceo en Lleón: linteo de lino et
DELLA-VI_S_Z-2614 tefo La información semántica no termina en ]. o ]}. tefo “Mandar a la m.” (sic) [Xx]. Los curtios datos de que disponemos nun dexen algamar un estudiu acondáu. En tou casu nun paez desaconseyable na- guar por averar el términ...
DELLA-VI_S_Z-2615 tegu 1 La información semántica no termina en ]. o ]}. tegu 1 Cfr. tecu.
DELLA-VI_S_Z-2618 teinón La información semántica no termina en ]. o ]}. teinón, el Pina grande qu’apierta’l mangu y el rabu del mazu [Oc]. 2. Travesañu central que va sol exe (na escalera ...
DELLA-VI_S_Z-2625 tela La información semántica no termina en ]. o ]}. tela, la Cast. tela [Xral]. 2. Parte interior del animal llamada tela [JH {afeut...
DELLA-VI_S_Z-2627 telar La información semántica no termina en ]. o ]}. telar, el Cast. telar, máquina de texer [Lln. Sm. PSil] especialmente’l llin [Cd]. Máquina pa facer la tela del llin [Gr]. 2. Llíu de coses [Lln. Ac]. Enredu, enguedeyu [Cd. ...
DELLA-VI_S_Z-2634 telesna La información semántica no termina en ]. o ]}. telesna, la Telina del güevu [Oc].
Del acusativu del fem. llat. terēdo, -inis ‘carcoma’, ‘cocu de la fariña’ (old; abf), esto ye, terēdine >
DELLA-VI_S_Z-2637 telina La información semántica no termina en ]. o ]}. telina, la Nata, cima de la lleche [Tb]. Dim. de tela (cfr.)gracies al suf. d’aniciu llat. -ina, güei di- minutivu.
DELLA-VI_S_Z-2638 telu La información semántica no termina en ]. o ]}. telu, el L’ast. telu descríbelu Menéndez García como ‘enfermedá de los bues frayaos pol trabayu y el calor; pa curar el mal ponse la guiada ente’l pescuezu del animal y ...
DELLA-VI_S_Z-2639 tema La información semántica no termina en ]. o ]}. tema, la Cast. tema [Ac. Bab]. Asuntu [PSil]. 2. Testonería nun propó- situ o idea [Sm]. Oposición caprichosa a una persona o cosa [Sm]. ...
DELLA-VI_S_Z-2644 temblera La información semántica no termina en ]. o ]}. temblera, la Sitiu llamargosu [On]. En rellación col ast. temblar (cfr.), como tamién s’alvierte nel cast. tremedal (dcech s.v. temblar), darréu que’l ...
DELLA-VI_S_Z-2646 temblíu La información semántica no termina en ]. o ]}. temblíu, el Temblor [Tb. Tox. /Eo/]. Cfr. temblar.
DELLA-VI_S_Z-2647 temblón La información semántica no termina en ]. o ]}. temblón, ona Que tiembla muncho [Tb. /Eo/. JH]. Cfr. temblar.
DELLA-VI_S_Z-2651 temblorín La información semántica no termina en ]. o ]}. temblorín, el Persona que tiembla por vieya [Lln]. Dim. de temblor (cfr. temblar).
DELLA-VI_S_Z-2653 temblura La información semántica no termina en ]. o ]}. temblura, la Temblor [JH]. - Qué llercia, qué temblura/vos...
DELLA-VI_S_Z-2657 temimientu La información semántica no termina en ]. o ]}. temimientu, el* Términu conocíu pela documentación: en mio seso complido <...
DELLA-VI_S_Z-2659 temosu La información semántica no termina en ]. o ]}. temosu, a, o Ax. conocíu pela documentación: - perecerín
DELLA-VI_S_Z-2661 témpanu La información semántica no termina en ]. o ]}. témpanu, el Cfr. tampanu 1, 2.
DELLA-VI_S_Z-2665 tempestate La información semántica no termina en ]. o ]}. tempestate, al //Al tempestate ‘a la intemperie’ [Cv (= albentestate)]. Espresión debida a un encruz del llatinismu tempestate col continuador de ab inte...
DELLA-VI_S_Z-2668 templamientu La información semántica no termina en ]. o ]}. templamientu, el Templanza [JH]. la mesura del principe ye
DELLA-VI_S_Z-2671 templáu La información semántica no termina en ]. o ]}. templáu, ada, ao
Cast. templado [As]. 2. Con bon temple [Ay]. (…) El
DELLA-VI_S_Z-2672 temple La información semántica no termina en ]. o ]}. temple, el Consistencia d’una ferramienta [Ay]. 2. Serenidá [Ay]. Caráu- ter, manera de ser d’una persona [Ri]. Posible deverbal del infinitivu templar (cfr.) qu’almite un...
DELLA-VI_S_Z-2675 templu La información semántica no termina en ]. o ]}. templu, el* Términu conocíu pela documentación: alhagara de templo I
DELLA-VI_S_Z-2677 “temporal” La información semántica no termina en ]. o ]}. “temporal” Ax. conocíu pela documentación: pol
DELLA-VI_S_Z-2684 tempraniar La información semántica no termina en ]. o ]}. tempraniar Madrugar [Lln]. Cfr. tempranu, a, o.
DELLA-VI_S_Z-2685 tempranicu La información semántica no termina en ]. o ]}. tempranicu Más ceo [DA]. - Vieno i/tempranicu el sentidu
DELLA-VI_S_Z-2687 tempranín La información semántica no termina en ]. o ]}. tempranín, ina, ino Dim. de tempranu. 2. Mui ceu [TC (Protomártir). DA. AGO]. ///La mocina y
DELLA-VI_S_Z-2690 ten La información semántica no termina en ]. o ]}. ten //Ser de la tribu de ten ‘ser un avarientu, un tafuñu’ [Ll]. Nomi...
DELLA-VI_S_Z-2697 tencontén La información semántica no termina en ]. o ]}. tencontén, el Equilibriu [Tb]. //Dir tencontén ‘dir guardando un equilibriu difícil’ [Tb]. - Y ...
DELLA-VI_S_Z-2702 tendaláu La información semántica no termina en ]. o ]}. tendaláu, el Cantidá de ropa que lleva un tendal llenu [Llg]. Muncha ropa puesto a secar [Cd]. Cfr. tendal 1.
DELLA-VI_S_Z-2706 tendayu La información semántica no termina en ]. o ]}. tendayu, el Tendeyón, cobertizu [Cg] d’una aguada [Am]. Construcción ganadera zarrada, de madera y con una puerta, llevantada por exemplu nuna cueva (tamién pue facese con unos arbustos
DELLA-VI_S_Z-2707 tendecoz La información semántica no termina en ]. o ]}. tendecoz “Tendecoz.-Aguantar la lancha con el remo pero favoreciendo un pequeño retroceso” [Vd]}. D’una amestadura del imp. de tener +...
DELLA-VI_S_Z-2708 tendedera La información semántica no termina en ]. o ]}. tendedera, la Alambre pa tender la ropa [Ac]. Tendal pa la ropa [Sm]. 2. Cantidá de ropa tendío [Ac]. Cfr. tendal 1.
DELLA-VI_S_Z-2709 tendederu La información semántica no termina en ]. o ]}. tendederu, el Sitiu onde cuelguen a secar [Ay. Cd. Pr]. Cfr. tendal 1.
DELLA-VI_S_Z-2714 tendeyón La información semántica no termina en ]. o ]}. tendeyón, el Cast. tendejón, cobertizu [Sr. Llg. Llv. Sb. VBable. JH]. Cfr. tienda.
DELLA-VI_S_Z-2717 tendíu La información semántica no termina en ]. o ]}. tendíu, el Pendiente o inclinación d’una capa o estratu y, por analoxía, d’un taller o esplotación na mina [Min]. 2. Tendíu de la lluz lléctrico [Vv. Tb. Sm]. Cfr. tendíu,<...
DELLA-VI_S_Z-2720 tenebrariu La información semántica no termina en ]. o ]}. tenebrariu, el Candeleru pergrande de madera, en forma de triángulu equi- láteru, con un pie (nel so vértiz superior y a los dos llaos d’arriba van allugaes les veles) [Lln]. Cfr. tenebrariu, a, o.
DELLA-VI_S_Z-2723 tenedor La información semántica no termina en ]. o ]}. tenedor, el Cast. tenedor (utensiliu de comer) [Xral]. {2. (Doc.). Nome d’oficiu}. Ioh...
DELLA-VI_S_Z-2727 “tenería” La información semántica no termina en ]. o ]}. “tenería” Nome que conocemos pela documentación medieval del do- miniu: Et est ipsa
DELLA-VI_S_Z-2729 teniente La información semántica no termina en ]. o ]}. teniente, el Cast. teniente [Cg. L]. 2. Arpón pa pescar el zancáu [Cn (Cv)]. {3. (Doc.). Quien representa a otru o a la so autoridá}.
DELLA-VI_S_Z-2730 tenimientu La información semántica no termina en ]. o ]}. tenimientu, el* Términu conocíu pela documentación: por
DELLA-VI_S_Z-2735 tenllerada La información semántica no termina en ]. o ]}. tenllerada, la sic} [Cb. R]. telleraa [JH]. /////teyerada [Ac]. ten- yerá [Ca. Ay. Ll].> Bofetada, guantada [Cb. Cg. Ac. Ay. JH. R. y AGO]. Golpe dau na tenllera [Ll]...
DELLA-VI_S_Z-2736 tenllerazu La información semántica no termina en ]. o ]}. tenllerazu, el sic} [Pa]. /////teyerazu [Ac].> Bofetada, guantada [Lln. Pa. Ac. Sb]. Cfr. tenllar.
DELLA-VI_S_Z-2741 tenobión La información semántica no termina en ]. o ]}. tenobión, ona* Términu namái conocíu pela documentación del sieglu xviii: - ni vendas a
DELLA-VI_S_Z-2750 tenrura La información semántica no termina en ]. o ]}. tenrura, la Cast. ternura [JH. R. DA. CCabal. AGO]. Sospiros, empapiellos y <...
DELLA-VI_S_Z-2751 tensar La información semántica no termina en ]. o ]}. tensar Ciñir al aire les veles pa ganar barloventu [Llu]. otrosi que podades ate...
DELLA-VI_S_Z-2754 tentación La información semántica no termina en ]. o ]}. tentación, la Cast. tentación. Y no mos dexes
DELLA-VI_S_Z-2755 tentador La información semántica no termina en ]. o ]}. tentador, ora* Que tenta*. Entós arrimándose á elli’l t...
DELLA-VI_S_Z-2758 tentedivu La información semántica no termina en ]. o ]}. tentedivu, el //Tar al tentedibu ‘tar colo puesto, tener namái lo imprescin- dible pa vivir’ [Sb]. Compuestu de la 2ª p. del sing. del imp. del verbu tener<...
DELLA-VI_S_Z-2770 tépidu La información semántica no termina en ]. o ]}. tépidu, {a, o} Cfr. tebiu, a, o.
DELLA-VI_S_Z-2771 tepiz La información semántica no termina en ]. o ]}. tepiz, el Cfr. tapizu.
DELLA-VI_S_Z-2773 tequín La información semántica no termina en ]. o ]}. tequín Voz que repetida empleguen pa llamar a la oveya [Ay]. Posible voz d’aniciu onomatopéyicu d’u se fexo non sólo ast. *tecu → dim. tequín sinón...
DELLA-VI_S_Z-2781 “tercial” La información semántica no termina en ]. o ]}. “tercial” Nome conocíu pela documentación: diez
DELLA-VI_S_Z-2786 terciáu La información semántica no termina en ]. o ]}. terciáu, ada, ao Equilibrada (una carga) [Cd]. Bien asitiada, dexada con esme- ru (una prenda) [Mi]: Pon eso
DELLA-VI_S_Z-2787 tercieru La información semántica no termina en ]. o ]}. tercieru, el* Términu conocíu pela documentación como posible nome d’oficiu ‘el que tercia (nun tratu)’: de Iohann...
DELLA-VI_S_Z-2790 terciupelu La información semántica no termina en ]. o ]}. terciupelu, el Cast. terciopelo. Emponxeron al difuntu/mitanes sobre una mesa,/cubierta de
DELLA-VI_S_Z-2797 terézanu La información semántica no termina en ]. o ]}. terézanu, el Páxaru llamáu cuquiellu [Ll]. Quiciabes de tetrao,...
DELLA-VI_S_Z-2798 tericia La información semántica no termina en ]. o ]}.
tericia, la
DELLA-VI_S_Z-2800 tericiáu La información semántica no termina en ]. o ]}. tericiáu, ada, ao Con tericia [JH]. Pp. de tericiar (cfr.).
DELLA-VI_S_Z-2801 terliz La información semántica no termina en ]. o ]}. terliz, la Tela tosca de llin o espartu [R]. 2. Bisagra, gonciu de les puer- tes [Ce. R]. vna vestimienta otra nuestros vassallos solariegos de Sant Felizes e nuestra ter-
DELLA-VI_S_Z-2809 ternerizu La información semántica no termina en ]. o ]}. ternerizu, a, o* (Lleche) que da la vaca acabante parir [Cd. Pr]. Cfr. tenriz, iza, izo.
DELLA-VI_S_Z-2810 terneru La información semántica no termina en ]. o ]}. terneru, a, el/la Xatu [Ay. Qu. Cn (Oc). Mar]. Cfr. tenreru, a, o.
DELLA-VI_S_Z-2813 terolero {?} La información semántica no termina en ]. o ]}. terolero {?} Muyer fata [Lln]. Voz que se da a una muyer quiciabes remedando la so afición a cantar o a falar ensin xacíu, igual, en bona midida, que ti- ruliru...
DELLA-VI_S_Z-2816 terral La información semántica no termina en ]. o ]}. terral, el Aire que sopla de tierra, xelao, pela mañana [Llu]. Aire o bri- sa que vien de tierra [Xx]. Aire del sur [Xx]. Aire fresco que sopla de tierra o ríu [Cñ]. Brisa mañanera de tierra [Vd]....
DELLA-VI_S_Z-2817 terralgu La información semántica no termina en ]. o ]}. terralgu, el* Términu conocíu pela documentación medieval como ‘conxuntu de tierres’: a) iantares<...
DELLA-VI_S_Z-2820 terráu La información semántica no termina en ]. o ]}. terráu, el Casa baxa, xeneralmente xebrada del sitiu u se vive, destinada a despensa o bodega, con pisu de tierra [Tor]. 2. Cuartu o habitación del pisu baxu que val de comedor y de despachu [Mar]. ...
DELLA-VI_S_Z-2821 “terraza” La información semántica no termina en ]. o ]}. “terraza”, “terrazo” Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘cacíu de líquidos (orixinariamente de barru)’: a)
DELLA-VI_S_Z-2822 terremotu La información semántica no termina en ]. o ]}. terremotu, el Cast. terremoto, temblor de tierra [Cñ. Ac. Tb]. Del llat. terrae mōtus (em s.v. terr...
DELLA-VI_S_Z-2824 terrén La información semántica no termina en ]. o ]}. terrén, el /Valdedo (Eo)....
DELLA-VI_S_Z-2825 “terrenal” La información semántica no termina en ]. o ]}. “terrenal” Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘de la tierra’, ‘d’esti mundiu’: nin uerguen...
DELLA-VI_S_Z-2826 terrenar La información semántica no termina en ]. o ]}. terrenar Entamar a vese la tierra al desfacese la nieve [Cl (= terrar). Ay. Ar]. Quitar la nieve de la superficie de la tierra [Sb]. //-s...
DELLA-VI_S_Z-2829 terrenu La información semántica no termina en ]. o ]}. terrenu, el Cast. terreno, tierra [Tb. Mar]. 2. Tierra que se sema o pue semase [SCiprián]. //Terreno común ‘terrén esin amu per onde pasa tol mundiu’ ...
DELLA-VI_S_Z-2832 “terrequina” La información semántica no termina en ]. o ]}. “terrequina” Términu conocíu pela documentación como ‘tierra (de llabor) pequeña’: per la ...
DELLA-VI_S_Z-2837 terrestre La información semántica no termina en ]. o ]}. terrestre Que nun ye marineru (l’home) [Cg]. aut infanzones aut omnes
DELLA-VI_S_Z-2838 terréu La información semántica no termina en ]. o ]}. terréu, el Ribazu [Cg]. Podría tratase d’una formación *terrētum > *terredu > terréu como si se tratare d’un abondativu de
DELLA-VI_S_Z-2842 terrible La información semántica no termina en ]. o ]}. terrible Cast. terrible [Xral]. 2. Grande, dignu d’almiración [Tb. /Mánt/]: Tien...
DELLA-VI_S_Z-2844 territoriu* La información semántica no termina en ]. o ]}. territoriu* Términu conocíu pela documentación medieval: a-1) terror, el Cast. terror. sine metu et ...
DELLA-VI_S_Z-2852 tésicu La información semántica no termina en ]. o ]}. tésicu, el Pozu d’agua poco fondu, como un champán o charcu [Sr]. El términu p...
DELLA-VI_S_Z-2853 tesón La información semántica no termina en ]. o ]}. tesón, el 1 Aum. de tesu.
DELLA-VI_S_Z-2854 tesón La información semántica no termina en ]. o ]}. tesón, el 2 Palu en forma de forca emplegáu como tentemozu o encon- tu mentanto carguen el carru [Sm. Pzu]. 2. Firmeza, tenacidá [PSil]. Constancia nel trabayu [Cd]. Del fem. llat. tensio, -ōnis ?...
DELLA-VI_S_Z-2856 tesoreru La información semántica no termina en ]. o ]}. tesoreru, el* Términu conocíu pela documentación del dominiu, ‘el que curia’l tesoru’, ‘alministrador’: Agilani no colla testaçion de nullo om...
DELLA-VI_S_Z-2860 “testador” La información semántica no termina en ]. o ]}. “testador” Términu conocíu pela documentación medieval: llamados e rogados
DELLA-VI_S_Z-2863 testamentariu La información semántica no termina en ]. o ]}. testamentariu, a, el/la Términos conocíos pela documentación: a) No quedó ni testamón ‘nun quedó naide’ [Lln]. testimones Ped...
DELLA-VI_S_Z-2870 testellada La información semántica no termina en ]. o ]}. testellada, la* Golpe dau cola cabeza [Cv. Oc]. Deverbal de testell...
DELLA-VI_S_Z-2877 testerazón La información semántica no termina en ]. o ]}. testerazón, el Dolor de cabeza [Cl]. Aum. de testerazu (cfr.). Cfr. tiesta.
DELLA-VI_S_Z-2880 testerón La información semántica no termina en ]. o ]}. testerón, ona Duru de cabeza [Cb. Cp. Ar]. 2. Testón [Cl. Pa. Xx. Cñ. Ac. Llg. Sb. Ay. Ll. Ri. Tb. JH. Min]. Porfiáu [Lln]. 3. Que s...
DELLA-VI_S_Z-2882 testeroniar La información semántica no termina en ]. o ]}. testeroniar Testoniar [Ac (= cabezoniar). Sb. Tb]: Nun fai más que
DELLA-VI_S_Z-2885 testerudu La información semántica no termina en ]. o ]}. testerudu, a, o Testón [Pa. Cp. Ac. Ay. Ll. As. Pr]. 2. Duru de mollera [Ay]. ///Non les testimoñancia* Términu conocíu pela documentación: de
DELLA-VI_S_Z-2891 testimoñar* La información semántica no termina en ]. o ]}. testimoñar* Verbu conocíu pela documentación medieval na aceición de ‘dar testimoniu’:
DELLA-VI_S_Z-2892 testimoñu La información semántica no termina en ]. o ]}. testimoñu, el Cast. testimonio [JH]. {2. (Doc.). Testigu. 3. Prueba testifi- cal}. a-1) testu, el Pallabra o xiru propiu del país que la xente natural d’elli siente estrañándose al oyelo na boca d’una pe...
DELLA-VI_S_Z-2897 testuz La información semántica no termina en ]. o ]}. testuz, el Cast. testuz. - Metaniques del ...
DELLA-VI_S_Z-2901 tetar La información semántica no termina en ]. o ]}. tetar Dar de mamar [Tb. JH. ByM]: La gocha taba teitando a
DELLA-VI_S_Z-2916 “texedera” La información semántica no termina en ]. o ]}.
“texedera” Términu conocíu pela documentación seronda: qualquier texedera...
DELLA-VI_S_Z-2921 texer La información semántica no termina en ]. o ]}. texer Cast. tejer [Lln. Cl. Pa. Cg. Cp. Ac. Llg. Sb. Ay. Ll. Tb. Sm. Bab. Pzu. PSil. As. An. Cd. Pr (Cv). Cv. Sl. Oc. /Eo/. Vg. ...
DELLA-VI_S_Z-2923 texeru La información semántica no termina en ]. o ]}. texeru, el Vara o caña que se tex nes reyes de les portielles pa da-yos más seguranza [LC]. {2. (Doc.). Texedor}: que dio...
DELLA-VI_S_Z-2927 texón La información semántica no termina en ]. o ]}. texón, el 1 Melón, melandru [Ay (= melandru)]. Na documentación medieval consult...
DELLA-VI_S_Z-2933 teya La información semántica no termina en ]. o ]}. teya, la 3 Cfr. tea.
DELLA-VI_S_Z-2935 teyador* La información semántica no termina en ]. o ]}. teyador* Términu que conocemos pela documentación medieval y paez equivalente al ast. modernu (re)teyador: Domnus
DELLA-VI_S_Z-2940 teyavana La información semántica no termina en ]. o ]}. teyavana, la Teya que ta sobro la estancia ensin otra cubrición [Llg]. Te- chu ensin revistimientu interior de forma que se ven les teyes dende dientro [Ri]. 2. Tendeyón [Lln]. //A ...
DELLA-VI_S_Z-2941 teyazu La información semántica no termina en ]. o ]}. teyazu, el Golpe con una teya [Tb. JH]. Cfr. teya 1.
DELLA-VI_S_Z-2954 ti 3 La información semántica no termina en ]. o ]}. ti 3 Apócope de tíu, tía [Tor. Arm. Mar]: El ti Antonio.
DELLA-VI_S_Z-2955 “tiara” La información semántica no termina en ]. o ]}. “tiara” Cast. tiara. V tiaras por dos tiempo [Lln. Cl. Pa. Llg. Sb. Ay. Ll. Tb. Sm. PSil. Cd. PVieya. Tox...
DELLA-VI_S_Z-2967 tienramente La información semántica no termina en ]. o ]}. tienramente Cast. tiernamente [JH. CCabal. ByM]. Cfr. tienru, a, o.
DELLA-VI_S_Z-2978 tiestu La información semántica no termina en ]. o ]}. tiestu, el 2 Corteza que se forma nuna masa blando [Cb. Cp]. Podría entendese como...
DELLA-VI_S_Z-2981 tifurriu La información semántica no termina en ]. o ]}. tifurriu, el Corte, cubil [Vv]. Posible formación dende l’ast. tafu ‘fedor’ (cfr.) cola ames- tadura d’un suf. diminutivo-despeutivu -urriu, siguiend...
DELLA-VI_S_Z-2982 tigo La información semántica no termina en ]. o ]}. tigo Tu [Cl. Ac. Ay. Mar. R]: Tigo y migo pasémoslo más bien.....
DELLA-VI_S_Z-2983 tigre La información semántica no termina en ]. o ]}. tigre, el Cast. tigre. Del grecismu en llat. tigris, -is ‘tigre’ (abf) d’u se fexo analóxicamente’l fem. tigra, conse?...
DELLA-VI_S_Z-2984 til La información semántica no termina en ]. o ]}. til, el Onomatopeya del cantu del pinzón [Cg]. Un dim. de til sedrá tilín 2 (cfr.).
DELLA-VI_S_Z-2985 tila La información semántica no termina en ]. o ]}. tila, la Cast. tila [Lln. Tb. Sm. PSil. Cd]. //Flor de tila ‘flor del tilu’ [Lr]. Cfr. tilu...
DELLA-VI_S_Z-2992 tilín La información semántica no termina en ]. o ]}. tilín, el 1 Dim. de tilu (cfr.).
DELLA-VI_S_Z-2998 tillar La información semántica no termina en ]. o ]}. tillar <{Quiciabes con percorreición de yeísta y tracamundiu col ast. trillar sía “triyar” [Cl...
DELLA-VI_S_Z-2999 tillar La información semántica no termina en ]. o ]}. tillar, el* <{Quiciabes conseñáu con yeísmu tiyar y el so compuestu
DELLA-VI_S_Z-3002 tilón La información semántica no termina en ]. o ]}. tilón, el Tilu [Tb]. Aum. de tilu (cfr.).
DELLA-VI_S_Z-3006 timbal La información semántica no termina en ]. o ]}. timbal, el Xaréu, baturiciu [Lln]. Términu de posible aniciu nel ár. ţabl pente medies del and. aţţabál con continuador ast., gall., port. cast. atabal...
DELLA-VI_S_Z-3015 tina La información semántica no termina en ]. o ]}. tina, la Cast. tina [Cl. Llu]. Vasía onde se pon la ropa a colar [Lln. Pa. Cp. Ac. Ay. Ri. Qu (= arna). Tb. Sm. Cd. Oc]. Especie de cal- deru [Cl] anchu, con dos ases [/Mánt/]. ...
DELLA-VI_S_Z-3017 tinés* La información semántica no termina en ]. o ]}. tinés* Términu conocíu pela documentación del dominiu en llatín:
tínfanu, el Cfr. chínfanu & pínfanu.
DELLA-VI_S_Z-3021 tingalexu La información semántica no termina en ]. o ]}. tingalexu, el* <+tinguelixu [Ay]. ////tingalexos [Pa].> Lo que cuelga (borles, flecos, pingaxos) [Pa. Ay]. Cfr. tinglar.
DELLA-VI_S_Z-3027 tinglir La información semántica no termina en ]. o ]}. tinglir Retumbar, resonar [Lln (P)]. Cfr. tinglar.
DELLA-VI_S_Z-3032 tintanear La información semántica no termina en ]. o ]}. tintanear Cfr. tintiniar 1.
DELLA-VI_S_Z-3033 tintaxarra La información semántica no termina en ]. o ]}. tintaxarra, la Líquidu viscoso y apegadizo qu’echen les zreizales [Lln]. Cfr. tinta, cola amestadu...
DELLA-VI_S_Z-3036 tintiniar 2 La información semántica no termina en ]. o ]}. tintiniar 2 Andar a tientes, con pasu inseguru [Ll]. Formación que paez ufrir un e...
DELLA-VI_S_Z-3039 tintoniar La información semántica no termina en ]. o ]}. tintoniar Facer el tintón (una muyer) [Lln]. 2. Mover, ximielgar [Lln]. Verbu fechu sol ast. tintón (cfr.).
DELLA-VI_S_Z-3041 tintorru La información semántica no termina en ]. o ]}. tintorru, el Vinu tinto perprieto (fam.) [Tor. Xral]. Formación fecha sol ast. tintu (cfr.) cola amestadura del suf. -orru.
DELLA-VI_S_Z-3042 tintu La información semántica no termina en ]. o ]}. tintu, a, o De color escuro, especialmente un líquidu. lenteo de lana tinto ...
DELLA-VI_S_Z-3044 tintura La información semántica no termina en ]. o ]}. tintura, la Cast. tintura. Del llat. tinctūra (em), con dellos continuadores románicos (rew) ya panhispánicu (deeh). D’ello pudo facese’l corres- pondiente axetivu *tinctur...
DELLA-VI_S_Z-3047 “tinxa” La información semántica no termina en ]. o ]}. “tinxa” Términu conocíu pela documentación: Petro Tinxa 1203(or.) [MCar-I/75] Ye un nomatu o alcuñu que pue deb...
DELLA-VI_S_Z-3050 tiñalgu La información semántica no termina en ]. o ]}. tiñalgu, el Porción perpequeña d’una cosa cualquiera [Cg. Sr]. Quiciabes d’una formación de teneo > ast.
DELLA-VI_S_Z-3052 tiñazu La información semántica no termina en ]. o ]}. tiñazu, a, o Qu’entá nun ta maduro o seco [JH]: Lla yerba e...
DELLA-VI_S_Z-3053 tiñe La información semántica no termina en ]. o ]}.
tiñe, el Tinte [Os]. Deverbal del inf. de tiñir (cfr.). Cola amestadura del abonda- tivu de -ata > -ada féxose ast. ...
DELLA-VI_S_Z-3054 tiñidura La información semántica no termina en ]. o ]}. tiñidura, la Aición y efeutu de tiñir [Llg. Sr. Tb]. Cfr. tiñir.
DELLA-VI_S_Z-3060 tiquismiquis La información semántica no termina en ]. o ]}. tiquismiquis Cfr. ciquismiquis.
DELLA-VI_S_Z-3061 tiquitiqui La información semántica no termina en ]. o ]}. tiquitiqui Dizse de quien va de priesa con pasos curtios [Llomb]. D’una posible espresión onomatopéyica repetida, tiqui-tiqui. Dende ello féxose, quiciabes, el verbu tiquelar
DELLA-VI_S_Z-3064 tirabeques La información semántica no termina en ]. o ]}. tirabeques, les Vaxingos tienros d’arbeyos de pocu granu y muncha vaina [Ay]. Formación amestada del verbu tirar (cfr.) + ¿el nome beca (cfr.) en plural?
DELLA-VI_S_Z-3069 tiracantos La información semántica no termina en ]. o ]}. tiracantos, el Tirador [PSil]. Flonda [As] pa tirar piedres [Cv]. Compuestu del ver...
DELLA-VI_S_Z-3075 tiradora La información semántica no termina en ]. o ]}. tiradora, la* Barra de fierro que mueve un sistema de tirantes que baxen fasta l’encontu del rodenu pa regular la distancia ente les mueles y con ello’l grosor de la...
DELLA-VI_S_Z-3077 tiraespalda La información semántica no termina en ]. o ]}. tiraespalda, la Cuerda más delgada que la xareta del chombu a la que ta xun- cida en sen contrariu a la bragada [Cñ]. Formación compuesta de dos nomes, tira (cfr.) y tirar (cfr.) col nome tirano, ensin corazón [Ac. Ay. Tb]. 2. {(Doc.). Canción antigua}. por un tris <...
DELLA-VI_S_Z-3090 tirar La información semántica no termina en ]. o ]}. tirar Cast. tirar [Xral], llanzar [Ay. Tb. Sm. PSil. Cd. R]: Tiróulu a los gochos [Tb]. Echar, soltar [Pa. Sb]:
DELLA-VI_S_Z-3091 tirarramal La información semántica no termina en ]. o ]}. tirarramal //A tirarramal (vender a, comprar a) ‘dando por consabío que l’animal del tratu tien dalgún alifaz (por ello nun lu rexistren
tiráu, ada,
DELLA-VI_S_Z-3095 tirayu La información semántica no termina en ]. o ]}. tirayu, el Cast. tirapié [JH]. Cfr. tiráu, ada, ao.
DELLA-VI_S_Z-3096 “tiraz” La información semántica no termina en ]. o ]}. “tiraz” Conocemos el términu gracies a los documentos medievales del dominiu ástur de magar el sieglu x. Al norte del cordal la documentación ye más seronda:
DELLA-VI_S_Z-3101 tiriquín La información semántica no termina en ]. o ]}. tiriquín, el Tiru con perpoca carga [Min (= tacaxu)]. Dim. de tiru (cfr.) con doble incrementación sufixal -ic + -...
DELLA-VI_S_Z-3102 tiristoflu La información semántica no termina en ]. o ]}. tiristoflu, {el} Persona que va d’un sitiu a otru ensin facer nada útil [Ca]. Cfr. tiritar.
DELLA-VI_S_Z-3107 tirnidera La información semántica no termina en ]. o ]}. tirnidera, la* Cfr. cernedera.
DELLA-VI_S_Z-3117 tisis La información semántica no termina en ]. o ]}. tisis, la Tipu de tuberculosis [Ri]. Tuberculosis pulmonar [Lln]. Del grecismu en l...
DELLA-VI_S_Z-3124 titiritaña La información semántica no termina en ]. o ]}. titiritaña, la Tela floxo, mal texío [R]. Quiciabes d’una variante de tiritaña ‘tela ralo’, asitiada en cast., términu que se tien por orixináu nel fr. tiretaine, del f...
DELLA-VI_S_Z-3129 titulación La información semántica no termina en ]. o ]}. titulación, la Términu que yá se conseña en documentu del sieglu xv: todo dolo enganno e error ynorançia e titulaçion...
DELLA-VI_S_Z-3132 “tiufadum” La información semántica no termina en ]. o ]}. “tiufadum” Términu que conocemos pela documentación asturiana en llatín:
DELLA-VI_S_Z-3134 tixellada La información semántica no termina en ]. o ]}. tixellada, la Cfr. tixella.
DELLA-VI_S_Z-3137 tixeretazu La información semántica no termina en ]. o ]}. tixeretazu, el Cast. tijerada [Lln. Ay. Tb]. Cfr. tisoria.
DELLA-VI_S_Z-3143 tizar La información semántica no termina en ]. o ]}. tizar Cfr. atizar.
DELLA-VI_S_Z-3144 tiznar La información semántica no termina en ]. o ]}. tiznar Cast. tiznar [Ac. PSil], manchar con tizne, sarriu [Tb. Sm]. //-se ‘enllordiase de negro’ [Ac]. Cfr. tiz?...
DELLA-VI_S_Z-3146 tiznón La información semántica no termina en ]. o ]}.
tiznón, el Aum. de tizne 2. Cast. tiznón [Ac. Tb]. Cfr. tizó...
DELLA-VI_S_Z-3151 to La información semántica no termina en ]. o ]}. to, el/la/lo <to//tos [posible y tradicional nel centru y oriente asturia- nu, en función adyacente y nominal].///
DELLA-VI_S_Z-3152 toba La información semántica no termina en ]. o ]}. toba, la 1 Cuernu usáu polos pastores como turullu pa que los vecinos axunten el rebañu y lu saquen {pa llevalu al pastu} [Bard (= turullu)]. 2. Palu güecu qu’al soplar per ún de los sos estremo...
DELLA-VI_S_Z-3172 tocáu La información semántica no termina en ]. o ]}. tocáu, el* Términu conocíu pela documentación: Compuxo el fatu, fíxose el
DELLA-VI_S_Z-3178 tochear La información semántica no termina en ]. o ]}. tochear Chochear [Lln]: Yá tochea [Lln]: El que tochea en mayu to- tochorilo, {el} Muyer fatona [Lln]. Cfr. chochu, ¡...
DELLA-VI_S_Z-3193 “toga” La información semántica no termina en ]. o ]}. “toga” Términu conocíu pela documentación del dominiu: hordinabit ipse iudex toledanu, a, o (cfr.). Pero tamién po...
DELLA-VI_S_Z-3210 toledanu La información semántica no termina en ]. o ]}. toledanu, a, o De Toledo. II morabetinos toledanos 1246(or.) [MSAH-V/240]
DELLA-VI_S_Z-3212 tolena La información semántica no termina en ]. o ]}. tolena, la Gran montón de yerba [Md] apisonao alredor d’un palu o d’una vara [Lln]. 2. Paliza, zurra [Pa. Cb. Cg. Cp. C?...
DELLA-VI_S_Z-3216 tolete La información semántica no termina en ]. o ]}. tolete Ax. Inútil, tontu [Xx]. Dim. de tolu, a, o (cfr.). ¿Ello empobina a qu’ente nós pueda ser un portuguesismu como se propón pa...
DELLA-VI_S_Z-3218 toletera La información semántica no termina en ]. o ]}. toletera, la Pieza de madera con un furacu axuntada al carel onde encaxa’l tolete [Xx]. <...
DELLA-VI_S_Z-3224 toliscu La información semántica no termina en ]. o ]}.
toliscu, a, o Irreflexivu [Ay (= tolena)]. Cfr. tolu, a, o. Sobro tolu féxos...
DELLA-VI_S_Z-3227 tolladal La información semántica no termina en ]. o ]}. tolladal, el Llamorgueru, aglomeración de trolla, llamaza [Llomb. Mar]. Cfr. tollu, el.
DELLA-VI_S_Z-3229 tollazal La información semántica no termina en ]. o ]}. tollazal, el Cfr. tollu, el.
DELLA-VI_S_Z-3231 “toller” La información semántica no termina en ]. o ]}. “toller” Cfr. toyer.
DELLA-VI_S_Z-3234 tollu La información semántica no termina en ]. o ]}. tollu, a, o* Cfr. tuellu, a, o.
DELLA-VI_S_Z-3236 tolluezu La información semántica no termina en ]. o ]}. tolluezu, el <{Con posible yeísmu, toyuozu [Cl]}.> Poza onde se cuez el cal [Cl]. 2. Persona poco agraciada y mal fecha [Lln]: Esa moza e
DELLA-VI_S_Z-3243 tolondrón La información semántica no termina en ]. o ]}. tolondrón, el Hinchón [Cl. Ay. Ll], abollón [Sb]. Aum. de tolondru, el.
DELLA-VI_S_Z-3244 tolondru La información semántica no termina en ]. o ]}. tolondru, a, o Atontáu, de pocu xuiciu, atolondráu [Tb. PSil. As. Tox. Mont]: Deixa de
DELLA-VI_S_Z-3247 tolva La información semántica no termina en ]. o ]}. tolva, la Cast. tolva [Lln. Ac. Ay]. Descargaderu del carbón [Ay]. Posible cast...
DELLA-VI_S_Z-3252 tomadoriu La información semántica no termina en ]. o ]}. tomadoriu, a, o* Axetivu conocíu pela documentación: dadoria e tomadoria por
DELLA-VI_S_Z-3253 tomadura La información semántica no termina en ]. o ]}. tomadura, la Aición de tomar o tomase [Tb. Min]. //Tomadura de pelo ‘burll...
DELLA-VI_S_Z-3259 tomba La información semántica no termina en ]. o ]}. tomba, la Cfr. tumba.
DELLA-VI_S_Z-3260 tómbanu La información semántica no termina en ]. o ]}. tómbanu, el Llombu pequeñu nel terrén [Lln. Co. Cv]. 2. Tarrón grande [Ll]. 3. Fendedura ente montes [AGO]. 4. Cueva con estalag- mita [Bulnes (Lln)]. Esp...
DELLA-VI_S_Z-3261 tombeyu La información semántica no termina en ]. o ]}. tombeyu, el Persona fosca y malamañada [Lln]. Quiciabes dim. de tombu (cfr.) cola amestadura col continua- dor del suf. -ĭculus.
DELLA-VI_S_Z-3266 tomicia La información semántica no termina en ]. o ]}. tomicia, la Paliza [Bi. Sr]. Del grecismu en llat., el masc. t(h)omix, -icis ‘cuerda’ (em) con percauterización del femenín analóxicu *tomīcia que Me-...
DELLA-VI_S_Z-3272 tona La información semántica no termina en ]. o ]}. tona, la 1 Flor o ñata formao na superficie de dellos líquidos [/“en va- rios concejos de Ast., en León, y en Gal. y Port.” (Eo)/]. Nata que se forma na lleche [/Mánt/]. Quiciabes d’una voz ...
DELLA-VI_S_Z-3282 tonga La información semántica no termina en ]. o ]}. tonga, la Estaya de nieve qu’amontonó l’aire [Sb]. 2. “Bastilla inferior de la faldrilla” [SCiprián]. 3. Tanda [Vg]. 4. Capa de yerba que se sobrepón a otra [/Eo/].
DELLA-VI_S_Z-3286 toniella La información semántica no termina en ]. o ]}. toniella, la Nomatu conocíu pela documentación: Suer rodriguiz toniella 1247(or.) [DOSV-II/264] ...
DELLA-VI_S_Z-3287 tontacu La información semántica no termina en ]. o ]}. tontacu, a, o <+tontecu [Ay].> Tontu [Ay. Tb]. Cfr. tontu, a, o.
DELLA-VI_S_Z-3288 tontada La información semántica no termina en ]. o ]}. tontada, la Fatada [Lln. Sr. Ay. Tb. Pr]: Nun diz más que tontadas [Tb]. Cf...
DELLA-VI_S_Z-3289 tontaina La información semántica no termina en ]. o ]}.
tontaina, el/la Fatu [Pa. Tb]: Ya un tontaina [Tb]. //Tontainas ‘un tontu, abo- báu’ [Tor]. Cfr. ...
DELLA-VI_S_Z-3292 tontaniellu La información semántica no termina en ]. o ]}. tontaniellu, {a, o} Tontín [Vg]. Cfr. tontu, a, o.
DELLA-VI_S_Z-3298 tontón La información semántica no termina en ]. o ]}. tontón, ona Pertontu [PSil]. Aum. de tontu, a, o d’u se fexo’l verbu tontoniar (cfr.).
DELLA-VI_S_Z-3299 tontoniar La información semántica no termina en ]. o ]}. tontoniar Dicir tonteríes [Pa]. Falar ensin orde nin conciertu diciendo fataes [Sb]. Cfr. tontu, a, o.
DELLA-VI_S_Z-3303 tontucu La información semántica no termina en ]. o ]}. tontucu, a, o Presuntuosu, presumíu [Pr]. Dim. de tontu col suf. -ucu.
DELLA-VI_S_Z-3304 tontura La información semántica no termina en ]. o ]}.
tontura, la Cualidá de tontu [PSil. Pr]. Tontería [Tb. Sm. Cv]. 2. Aición de presumir [Tb. Pr]: Tienen una
DELLA-VI_S_Z-3305 tonxu La información semántica no termina en ]. o ]}. tonxu, a, o Tosca (una persona) [Bab]. Del participiu del llat. tondēre ‘esquilar’, ‘afeitar’, ‘quitar’ (em), verbu de llargu espardimientu románicu (rew), esto ye d...
DELLA-VI_S_Z-3307 tonyu La información semántica no termina en ]. o ]}. tonyu, el Cfr. toyu.
DELLA-VI_S_Z-3308 toñada La información semántica no termina en ]. o ]}. toñada, la 1 Cfr. otoñada.
DELLA-VI_S_Z-3310 toñil La información semántica no termina en ]. o ]}. toñil, el Cast. toñil [Pa]. Requexu, sitiu secretu onde se guarden les coses [Lln (= h.oñil)]. 2. Especie de ñeru de yerba onde los rapazos ponen a maurecer...
DELLA-VI_S_Z-3311 toñín La información semántica no termina en ]. o ]}. toñín, el Cfr. otoñín.
DELLA-VI_S_Z-3312 toñón La información semántica no termina en ]. o ]}. toñón, ona Cfr. otoñón.
DELLA-VI_S_Z-3315 topa La información semántica no termina en ]. o ]}. topa, la Topera, sitiu onde vive’l topu [Tb (= tupinera). Sm. Pzu. An. Gr. Sl. Cv. Tox. Arm]. Montón de tierra que fai’l ...
DELLA-VI_S_Z-3316 topar La información semántica no termina en ]. o ]}. topar Cfr. atopar 1, 2.
DELLA-VI_S_Z-3317 “topaza” La información semántica no termina en ]. o ]}. “topaza” Términu orixinariamente axetivu que conocemos pela docu- mentación: II jagonzas et ...
DELLA-VI_S_Z-3319 topera La información semántica no termina en ]. o ]}. topera, la Topinera [An (= toupa = toupinera). Cv]. 2. Montonín de tie- rra sobro la madriguera del topu [Cv. Tor]. 3. Trampa pa los topos [Ar]. Cfr. topu.
DELLA-VI_S_Z-3327 topináu La información semántica no termina en ]. o ]}. topináu, ada, ao* Llibre de topineres. - ya<...
DELLA-VI_S_Z-3332 topón La información semántica no termina en ]. o ]}. topón, ona Que topa con frecuencia coses perdíes [JH]. Formación en rellación e...
DELLA-VI_S_Z-3333 toposu La información semántica no termina en ]. o ]}.
toposu, a, o Términu conocíu pela documentación: si algun om...
DELLA-VI_S_Z-3338 toquía La información semántica no termina en ]. o ]}. toquía, la - y el solombreru ñegro sin tocar (nel sen de tocar la maya que lli...
DELLA-VI_S_Z-3341 toquíu La información semántica no termina en ]. o ]}. toquíu, el Toque [Cb. JH]. Son [DA].Tañíu de dellos instrumentos [Tox]. Toque de campana o d’otru instrumentu [/Eo/]. Toque de campana, de turullu [R]....
DELLA-VI_S_Z-3343 torada La información semántica no termina en ]. o ]}. torada, la Trozu o pedazu de daqué, mesmamente d’un árbol [/“de Val- dés al Eo” (Eo)/]. Deverbal de torar 2 (cfr. tueru) pero qu’almite la variante...
DELLA-VI_S_Z-3344 toradura La información semántica no termina en ]. o ]}. toradura, la Aición y efeutu de torar. 2. Dolor de los reñones y de la parte baxa del troxu (por cuenta’l munchu trabayu de la xornada) [Cp. Ri. ...
DELLA-VI_S_Z-3345 toral La información semántica no termina en ]. o ]}. toral De dos a tres años, próxima a acoyer al toru (la vaca) [Cl (VB). AGO]. Cfr. toru.
DELLA-VI_S_Z-3347 toral La información semántica no termina en ]. o ]}. toral, el 2 Lo más empruno d’una cuesta (que pue andase porque d’otru mou sedría una cresta) [Bulnes (Lln)]. Cantu d’un monte [Or]. Cuesta [Alles, Bulnes (S)]. 2. Zona lla...
DELLA-VI_S_Z-3350 torar 3 La información semántica no termina en ]. o ]}. torar 3 Dorar la ropa cola plancha [Cb. Cp. Ac. AGO]. Dorar o que- mar la ropa al calentalo o planchalo [Pr]. Cfr. dorar.
DELLA-VI_S_Z-3351 toráu La información semántica no termina en ]. o ]}. toráu, ada, ao 1 Pp. de torar 1.
DELLA-VI_S_Z-3352 toráu La información semántica no termina en ]. o ]}. toráu, ada, ao 2 De piernes braguines, coles piernes enarcaes (una persona) [Cb. Ar]. 2. Con dolor nel espinazu y ...
DELLA-VI_S_Z-3356 torbariza La información semántica no termina en ]. o ]}. torbariza Cfr. tuerba.
DELLA-VI_S_Z-3363 torbisca La información semántica no termina en ]. o ]}. torbisca, la Agua con xebata, curtia pero intensa [Ay]. Agua con xebata y con airón [Cb (= torba)]. Paez un deriváu del llat. turba > ast. torba (cfr.) con incre- mentación en ...
DELLA-VI_S_Z-3369 torbonáu La información semántica no termina en ]. o ]}.
torbonáu, ada, ao Qu’amenaza truena (el tiempu) [Lln. Cd. Pr. Sl]. Pp. de *torbonar (...
DELLA-VI_S_Z-3376 torcedura La información semántica no termina en ]. o ]}. torcedura, la Aición y efeutu de torcer [Sr. Tb. JH]. 2. Cast. torcedura [Llg]: Llev...
DELLA-VI_S_Z-3378 torcida La información semántica no termina en ]. o ]}. torcida, la Cierta especie de cocu que se cría en delles fontes [Cg]. 2. Mecha del candil [PSil] o del farol [R. VCid]. Non bastiará la...
DELLA-VI_S_Z-3388 “torcular” La información semántica no termina en ]. o ]}. “torcular” Términu conocíu pela documentación en llatín: adicio tibi uno ...
DELLA-VI_S_Z-3389 “tordega” La información semántica no termina en ]. o ]}. “tordega” Términu namái conocíu pela documentación: (…) I manto et ...
DELLA-VI_S_Z-3392 tordín La información semántica no termina en ]. o ]}. tordín, ina, ino <+tordilu [Ay].> Dim. de tordu, a, o.
DELLA-VI_S_Z-3395 tordu La información semántica no termina en ]. o ]}. tordu, a, o <+turdu/a [AGO]. turda [Lln].> Pelicanu (caballu, yegua) [Sd. Sm]. Ente blancu y negru (el caballu) [Tox]. De color pardo escuro (la oveya) [Cl]. De color arroxao (la yegua) [Ac. VCid]. 2....
DELLA-VI_S_Z-3398 torecer La información semántica no termina en ]. o ]}. torecer Cubrir el toru a la vaca [Lln (= torar). Am]. torecer recuéyese nun doc. del s. xvii, n’Amieva nel oriente d’Asturies y apaez nel or. de Lleón (lla. PToral 46) Cfr. ...
DELLA-VI_S_Z-3403 torés* La información semántica no termina en ]. o ]}. torés* Ax. conocíu pela documentación: francos, torga, la 1 Torga {sic} [Pa]. Travesañu de madera que se pon na cabeza de xatos, gochos, oveyes pa q...
DELLA-VI_S_Z-3405 torga La información semántica no termina en ]. o ]}. torga, la 2 Cfr. torca.
DELLA-VI_S_Z-3416 toriar 2 La información semántica no termina en ]. o ]}. toriar 2 Cfr. torar 2.
DELLA-VI_S_Z-3424 torilonte La información semántica no termina en ]. o ]}. torilonte Ax. azopiláu, abobáu [Sb]. ¿Encruz de tontu (cfr.) y tarolu (cfr.)?
DELLA-VI_S_Z-3427 “torlita” La información semántica no termina en ]. o ]}. “torlita” Nomatu conocíu pela documentación llatina al sur del Do- miniu Ástur. Dominicus Torlita 1191 [SPE-I/35...
DELLA-VI_S_Z-3428 torlliceru* La información semántica no termina en ]. o ]}. torlliceru* Cfr. torlloscu.
DELLA-VI_S_Z-3429 torlloscu* La información semántica no termina en ]. o ]}. torlloscu* Términu conocíu gracies a lo que paez un nomatu medieval: Guillem Torllosco 1185(or.) [DCO-I/489] Podría ...
DELLA-VI_S_Z-3430 tormenta La información semántica no termina en ]. o ]}. tormenta, la Cast. tormenta [Sm. Oc], xarabatu, airón [Ca]. 2. Riña gafa [Sm]. Cfr. tormentu.
DELLA-VI_S_Z-3435 “tornada” La información semántica no termina en ]. o ]}. “tornada” Términu conocíu pela documentación del sur del dominiu: tornadizu, a, o* Términu conocíu pela documentación:
DELLA-VI_S_Z-3441 tornadura La información semántica no termina en ]. o ]}. tornadura, la Términu conocíu pela documentación llatina del dominiu na aceición de ‘cambiu’: accepisti a
DELLA-VI_S_Z-3442 tornafiesta La información semántica no termina en ]. o ]}. tornafiesta, la Día que sigue a la fiesta [Mar]. D’una amestanza del verbu tornar (cfr.) col nome fiesta (cfr.), cola mesma cadarma qu’ast. tornar (cfr.) col n...
DELLA-VI_S_Z-3444 “tornamantos” La información semántica no termina en ]. o ]}. “tornamantos” Términu conocíu pela documentación en llatín: Petrus Petri Tornamantos 1198(...
DELLA-VI_S_Z-3445 “tornamyre” La información semántica no termina en ]. o ]}. “tornamyre” Términu que conocemos pela documentación medieval del occidente lleonés: mando a Io...
DELLA-VI_S_Z-3446 tornanecios La información semántica no termina en ]. o ]}. tornanecios, el Estaca, palu [Llg]. D’una amestanza del verbu tornar (cfr.) col axetivu nominali- záu neciu (cfr.), en plural.
DELLA-VI_S_Z-3452 “tornay” La información semántica no termina en ]. o ]}. “tornay” Términu, posiblemente topónimu, conocíu pela documenta- ción: capa e saya
DELLA-VI_S_Z-3453 “tornaya” La información semántica no termina en ]. o ]}. “tornaya” Términu dim. conocíu pela documentación del sur del domi- niu na aceición de ‘tornaboda’ [FSalamanca 98]: a a) solidos tornu (cfr.) cola amestadura del suf. -icu.
DELLA-VI_S_Z-3464 tornín La información semántica no termina en ]. o ]}. tornín, el Especie de zarapicu perpequeñu [Os]. Tacu de madera pa za- rrar el pinu [Lln].
DELLA-VI_S_Z-3468 torniscáu La información semántica no termina en ]. o ]}. torniscáu, ada, ao <+atornisquéu [Ll].> Cola cabeza golpeada [PSil]: Anda torniscáu esde va tiem...
DELLA-VI_S_Z-3474 tornizu La información semántica no termina en ]. o ]}. tornizu, a, o Ax. conocíu pela documentación: meam caldariam meiorem cum suo trauessero et duo bona escana torollu, a, o {Con ...
DELLA-VI_S_Z-3491 torpiar La información semántica no termina en ]. o ]}. torpiar Ser torpe [Lln]. Cfr. torpecer (cfr.).
DELLA-VI_S_Z-3492 torpón La información semántica no termina en ]. o ]}. torpón, ona Aumentativu del ast. torpe (cfr.).
DELLA-VI_S_Z-3494 torráu La información semántica no termina en ]. o ]}.
torráu, ada, ao Cfr. turráu, ada, ao.
DELLA-VI_S_Z-3495 torraxa La información semántica no termina en ]. o ]}. torraxa, la* Cast. torrija [Sm (i). Arm]. Cfr. torrexa.
DELLA-VI_S_Z-3499 “torrente” La información semántica no termina en ]. o ]}. “torrente” Términu conocíu pela documentación del dominiu en llatín: alia terra iusta
DELLA-VI_S_Z-3503 torrexa La información semántica no termina en ]. o ]}. torrexa, la 1 Troncu d’árbol pa cortar lleña [Ac (= cepa)]. Cepa d’un árbol [Gr (Lr)]. Cfr. torría 1.
DELLA-VI_S_Z-3504 torrexa La información semántica no termina en ]. o ]}. torrexa, la 2 Cast. torrija [Sm. An. Sl. Cv. Vd. Oc. VCid. ByM. LC]. Trozu de pan fr...
DELLA-VI_S_Z-3505 torrexón La información semántica no termina en ]. o ]}. torrexón, el Cast. torreón [Cb. Cñ. JH]. 2. Cúmulu grande en forma de torre [Cb]. Cfr. torría 1.
DELLA-VI_S_Z-3510 torrichán* La información semántica no termina en ]. o ]}. torrichán* Posible nomatu conocíu pela documentación: pedro iohannes thorrichan 1249(or.) [dosv...
DELLA-VI_S_Z-3512 torriyón La información semántica no termina en ]. o ]}. torriyón, el* otra al
DELLA-VI_S_Z-3513 torriyu La información semántica no termina en ]. o ]}. torriyu, el* Torrendu, quispu de tocín frito [Bab. Pzu]. Cfr. torría 2 & turra.
DELLA-VI_S_Z-3514 torromondongo {?} La información semántica no termina en ]. o ]}. torromondongo {?} Muyer insociable [Lln]. Amestanza de dos elementos nun intentu de llograr mayor es- presividá gracies a l’aliteración; el primeru
DELLA-VI_S_Z-3520 “tortar” La información semántica no termina en ]. o ]}. “tortar” Verbu conocíu gracies a la documentación na aceición posible de ‘torcer’: quien oyo tortazo [Ac. Ay. Tb]. Cfr. torta.
DELLA-VI_S_Z-3523 tortera La información semántica no termina en ]. o ]}. tortera, la Cast. tortera [Pa]. Piedra llana usada na cocina pa cocer en- riba los tortos de maíz [Lln]. Llámina de llata que se ponía sobro les trébedes pa cocer les tortes [...
DELLA-VI_S_Z-3525 torteru La información semántica no termina en ]. o ]}. torteru, a, o <+tortiru [Ay].> Aficionáu a la torta [Cb. Ay]. 2. Que come y nun trabaya [Cb]. 3. De poca resistencia, que se dexa vencer fácilmente [Cb]. Cfr. torta. Semánticam...
DELLA-VI_S_Z-3527 torticieru La información semántica no termina en ]. o ]}. torticieru, a, o* Ax. conocíu pela documentación na aceición de ‘torcíu’ → engañosu’: omne que tortilla [Llg. Ay. Tb. Sm. PSil. Cd. Pr. Cv. Tor. JH]. 2...
DELLA-VI_S_Z-3530 tortiya La información semántica no termina en ]. o ]}.
tortiya, la sic). Cv. Oc].> Tortiella [Ay. Ri. Sm. Cd. Pr. Cv. Oc]. Cfr. torta.
DELLA-VI_S_Z-3531 tortobexar La información semántica no termina en ]. o ]}. tortobexar Oscilar, columbiase, tar colgando [Cb (= taramiellar)]. ¿Quiciabes una variante de atortolexar (cfr.), formación fe- cha sol dim. de tórtolu (cf...
DELLA-VI_S_Z-3535 tortoliscu La información semántica no termina en ]. o ]}. tortoliscu, {a, o} Intratable, oriscu [Lln]. Quiciabes una amestadura del ast. tórtolu (cfr.) con un segun- du elementu -iscu. De tortoliscu...
DELLA-VI_S_Z-3536 tortolla La información semántica no termina en ]. o ]}. tortolla, la Roncha, tumor de la piel ensin materia nin serosidá [AGO (Melecina Casera)]. Roncha fecha pola picadura de los inseu- tos y, especialmente, de les pulgues [VCid]. D’un posible diminuti...
DELLA-VI_S_Z-3543 tortorión La información semántica no termina en ]. o ]}. tortorión, ona Mal encaráu, de cara de pocos amigos [Pa. AGO]. Que pon morros [Ay]. Cfr. tortoriu.
DELLA-VI_S_Z-3545 tortorón La información semántica no termina en ]. o ]}. tortorón, el Hinchón, abultamientu que sal en cuerpu, especialmente pola mor d’un golpe [Os (= torollo)] del que conocemos el masc. nominalizáu torotrón (cfr.) anque podría...
DELLA-VI_S_Z-3551 tortuosu La información semántica no termina en ]. o ]}. tortuosu, a, o Términu conocíu pela documentación en llatín: Alfonso Gundisalvi dicto
DELLA-VI_S_Z-3552 toru La información semántica no termina en ]. o ]}.
toru, a, o* En celu (la vaca), tuexa ...
DELLA-VI_S_Z-3556 “torvar” La información semántica no termina en ]. o ]}. “torvar” Verbu conocíu pela documentación: nen
DELLA-VI_S_Z-3557 torzal La información semántica no termina en ]. o ]}. torzal, el Filo emplegao pa iguar les redes [Xx. Ri]. 2. Palu emple- gáu pa golpear [Ri]. Pieza de madera perdura, retorc...
DELLA-VI_S_Z-3563 toscu La información semántica no termina en ]. o ]}. toscu, a, o <+tuscu [Sr. Sb. Ay]. +tuscu/tosca/tosco [Sr. Ri].> Que tien la tosqueira (la oveya) [Vg]. Que tien les allories (la oveya) [Ar]. Que perdió l’instintu y entama a d...
DELLA-VI_S_Z-3567 tosquear La información semántica no termina en ]. o ]}. tosquear Cfr. atoscar.
DELLA-VI_S_Z-3569 tosquila La información semántica no termina en ]. o ]}. tosquila, la Aición (y efeutu) de tosquilar [Lln. Os. Cl. Pa. Cb. Ac. Pr. Oc. JH]. Tosquiladura [Cg] de les oveyes [Lln]. Fechu de tosqu...
DELLA-VI_S_Z-3570 tosquilador La información semántica no termina en ]. o ]}. tosquilador, ora, el/la El que tosquila [Tb. JH]. tosquilador [Grangerías xviii] Cfr. tosqui...
DELLA-VI_S_Z-3577 tosta La información semántica no termina en ]. o ]}. tosta, la Torreya de pan [Ar]. Torreya, tostada [Pzu. Vg]. Trozu de pan frito [PSil]. Pedazu de pan crudo cubiertu de miel o mantega [VCid]. Rebanada de pan frito n’aceite o mantega [Llomb]. 2. Gale...
DELLA-VI_S_Z-3579 tostadiella La información semántica no termina en ]. o ]}. tostadiella, la Tostada [JH]. Lo que se tuesta d’una vez [JH]. Fritada [JH]. Dim. de tostada (cfr.) col continuador del suf. llat. -ĕlla.
DELLA-VI_S_Z-3582 tostar La información semántica no termina en ]. o ]}. tostar Cast. tostar [Pa. Ay. Sm. An] la comida o’l palu del pastor [Lln]. Calentar una cosa fasta que seque y garre color [Ri]. 2. Frir [Lln. Rs. Pa. Cg. ...
DELLA-VI_S_Z-3586 tostizar La información semántica no termina en ]. o ]}.
tostizar Facer cierta operación de tostar nun sartén o cazu [Lln]. Formación sol verbu tostar (cfr.).
DELLA-VI_S_Z-3587 tostobeyu La información semántica no termina en ]. o ]}. tostobeyu, {a, o} Zopencu, toscu [Lln (= motobeyu)]. Posible variante de *tortobexu (cfr. tortobexar), a nun ser que faiga falta rellacionar el términu col a...
DELLA-VI_S_Z-3589 tostoriyu La información semántica no termina en ]. o ]}. tostoriyu, el Muyer foína [Lln]. Quiciabes d’un dim. del ast. tostón (cfr.) + -ĭculus > *tosto- niyu tostoriyu....
DELLA-VI_S_Z-3591 totiellu La información semántica no termina en ]. o ]}. totiellu, a, o Que se repón, delicáu de salú [AGO]. Diminutivu col continuador de -ĕllus, amestáu col ast. *totu, posible participiu fuerte de (a)totar (...
DELLA-VI_S_Z-3599 toxu La información semántica no termina en ]. o ]}. toxu, el Ulex europaeus, cast. tojo [Ce (llaa 27, 28). Cd. Oc. R]. Ulex gallii [Ce (llaa 28)].
DELLA-VI_S_Z-3601 toya La información semántica no termina en ]. o ]}. toya, la 2 Pequeña cavidá más fonda qu’una parede y menos y más baxa qu’una cueva [Or (S)]. Cueva con poca capacidá [Lln (= toyu)]. 2. Árbol carcomíu con un gran furacu [Lln]. Podría ser u...
DELLA-VI_S_Z-3605 toyerina La información semántica no termina en ]. o ]}. toyerina, la Raitán, páxaru qu’añera nos furacos de los árboles y de les piedres [Lln]. Cfr. toya, la 2.
DELLA-VI_S_Z-3607 toyíu La información semántica no termina en ]. o ]}. toyíu, ida, ío Tullíu, paralizáu [Ll]. Baldáu [GP. V1830]. tamién era zuruxanu/torna...
DELLA-VI_S_Z-3622 traballada La información semántica no termina en ]. o ]}. traballada, la Golpe del carru al cayer nuna rodada o al topar con una piedra [Os (= toballada)].
DELLA-VI_S_Z-3628 trabayador La información semántica no termina en ]. o ]}. trabayador, ora Cast. trabajador [Lln. Bi. Llg. Sr...
DELLA-VI_S_Z-3632 trabayáu La información semántica no termina en ]. o ]}. trabayáu, ada, ao Agotáu pol trabayu [Cd. Ay]. Cansáu [An]. Fatigáu, desgastáu [Ac]. 3. Avieyáu [Cg] y acabáu [Lln. Tb. Cd. Pr] pol trabayu o la dureza de la...
DELLA-VI_S_Z-3633 trabayosu La información semántica no termina en ]. o ]}. trabayosu, a, o Cast. trabajoso [Lln. JH]. Cfr. trabayu.
DELLA-VI_S_Z-3635 trabayucar La información semántica no termina en ]. o ]}. trabayucar Facer pequeños trabayos [Cb. Sr. Sb. Ay. JH]. 2. Facer como que se trabaya [Cl]. Cfr. trabayu.
DELLA-VI_S_Z-3642 trabucu La información semántica no termina en ]. o ]}. trabucu, a, o* Términu conocíu pela documentación: Fernan <...
DELLA-VI_S_Z-3644 trabuquera La información semántica no termina en ]. o ]}. trabuquera, la Pieza del carru del país [Lln]. 2. Mesina pequeña p’asitiar el bierzu o trubiecu y acunar dende la cama...
DELLA-VI_S_Z-3654 tracalexu La información semántica no termina en ]. o ]}. tracalexu, a, o* <+tracalixu/tracalexa/{tracalexo} [Ay. Ll. Ri].> (Persona) ensin xuiciu, ensin formalidá [Ay. Ll]. (Persona) llinguatera que lo tracamundia too [Ri]. Cfr. tracalexa<...
DELLA-VI_S_Z-3656 tracamunderu La información semántica no termina en ]. o ]}. tracamunderu, a, o Amigu de tracamundiar les coses [Tb. Sm. JH]. Qu’enguedeya [Pr. Cd]. Mentirosu, embusteru [Cd]. Qu’enguedeya o trabuca les co...
DELLA-VI_S_Z-3657 tracamundia La información semántica no termina en ]. o ]}. tracamundia, la Cambiu, error [Cb. Ll]. Cfr. tracamundiar.
DELLA-VI_S_Z-3658 tracamundiador La información semántica no termina en ]. o ]}. tracamundiador, ora Que tracamundia [Tb. JH]. Cfr. tracamundiar.
DELLA-VI_S_Z-3659 tracamundiar La información semántica no termina en ]. o ]}. tracamundiar Desiguar, camudar dexando entremecío [Llg. Ay], engue- deyar, mecer [Pa. Sb. Tb. Sm. PSil. Cd. Pr...
DELLA-VI_S_Z-3666 traenta La información semántica no termina en ]. o ]}. traenta, la //traente [Pa. Sb y AGO]. trent...
DELLA-VI_S_Z-3667 traentu La información semántica no termina en ]. o ]}. traentu, el Ferramienta de dientes pa los llabores del campu [Cb. Cp]. Cfr. traenta.
DELLA-VI_S_Z-3669 trafalariu La información semántica no termina en ]. o ]}. trafalariu, a, o Cfr. estrafalariu.
DELLA-VI_S_Z-3670 trafalla La información semántica no termina en ]. o ]}. trafalla Cfr. trafullar.
DELLA-VI_S_Z-3671 trafallar La información semántica no termina en ]. o ]}. trafallar Cfr. trafullar.
DELLA-VI_S_Z-3672 trafallón La información semántica no termina en ]. o ]}. trafallón, ona Cfr. trafullón, ona.
DELLA-VI_S_Z-3677 trafueyu La información semántica no termina en ]. o ]}. trafueyu, el Cfr. trafullu.
DELLA-VI_S_Z-3689 trafuqueru La información semántica no termina en ]. o ]}. trafuqueru, a, o Que trafica (desp.) [Xx]. Variante de *trafiqueru qu’habrá entendese en rellación con trafucar variante de traficar ...
DELLA-VI_S_Z-3691 tragaderu La información semántica no termina en ]. o ]}. tragaderu, el* Cast. tragadero [Lln. Tox. /Eo/]. Boca o furacu que traga o suerbe [Tor]. 2. Abertura de la compuerta o ...
DELLA-VI_S_Z-3694 trágala La información semántica no termina en ]. o ]}. trágala, la //A la trágala ‘perapriesa’ [Cñ. Ac. Ay. Cd. Pr]. ‘picando, bus- cando equí y ellí’ [Sb]. Cfr. tragu.
DELLA-VI_S_Z-3700 tragar La información semántica no termina en ]. o ]}. tragar Cast. tragar [Lln]. Comer muncho [Ac. Ay]. 2. Fundise una llabor nel sen vertical dexando un gran pozu abiertu [Min]. 3. Engullir el pozu’l carbón o l’escombriu destin...
DELLA-VI_S_Z-3702 tragón La información semántica no termina en ]. o ]}. tragón, ona Que come muncho [Ac. Ay. Tb]. 2. Glotón [Bi. Qu. Sd. Mar]. 3. Que come apriesa [Tb]. Podría tratase, como suxeren Corominas-Pascual (dcech s.v. tragar), d’una formación ax. dende’l...
DELLA-VI_S_Z-3703 tragoyu La información semántica no termina en ]. o ]}. tragoyu, el* Cfr. traboyu.
DELLA-VI_S_Z-3707 traicioneru La información semántica no termina en ]. o ]}. traicioneru, a, o <+traicioniru [Ay].> Traidor [Ay. JH]. Cfr. traición.
DELLA-VI_S_Z-3712 traidorada La información semántica no termina en ]. o ]}. traidorada, la* Nome conocíu pela documentación na aceición de ‘traición’: - Miániques vos di...
DELLA-VI_S_Z-3714 traile La información semántica no termina en ]. o ]}. traile, el Avance d’una película que se prevé proyeutar {na mesma sala un tiempu depués} [Llg. Tb. Mar]. 2. Camión grande [Mar]. Del ingl. modernu trailer ‘avance’ (n...
DELLA-VI_S_Z-3716 trainar La información semántica no termina en ]. o ]}. trainar Practicar los marineros cierta actividá pesquera al atapecer [Lln]. Quiciabes del llat. *tra(g)inare ‘arrastrar’, verbu en rellación col llat. trahere (em) que dio n...
DELLA-VI_S_Z-3723 tramaceda La información semántica no termina en ]. o ]}. tramaceda, la Montón de lleña y cañes cayíes, entremecíes en suelu [Os]. de alia parte
DELLA-VI_S_Z-3726 tramáu La información semántica no termina en ]. o ]}. tramáu, el Cast. trama [Cb. Pzu]. Les coses preparaes [Cb]. Cfr. tramaceda.
DELLA-VI_S_Z-3727 trambu La información semántica no termina en ]. o ]}. trambu, el Maderu gordu [Os]. Gárabu gordu, troncu más pequeñu que la rolleta [Po]: De más pequeñu a...
DELLA-VI_S_Z-3730 tramolles La información semántica no termina en ]. o ]}. tramolles, les Coses mal feches, sobre too si son de puntu o cosíes [Ay]. Podría tratase d’un deriváu del ast. *trama (cfr. trama- cea
DELLA-VI_S_Z-3731 tramontanu La información semántica no termina en ]. o ]}. tramontanu, el* Tipu d’aire conocíu pela documentación del sieglu xvii: - Fumo como de
DELLA-VI_S_Z-3734 trampal La información semántica no termina en ]. o ]}. trampal, el Charcu, champán [Sm]. 2. Nieve a medio dilir [Vg]. lo...
DELLA-VI_S_Z-3739 tramperu La información semántica no termina en ]. o ]}. tramperu, a, o Tramposu*.///Amor tramperu cuantes
DELLA-VI_S_Z-3742 trampoleteru La información semántica no termina en ]. o ]}.
trampoleteru, a, o Tramposu [Pa. Sb]. Cfr. trampa.
DELLA-VI_S_Z-3746 tramposán La información semántica no termina en ]. o ]}. tramposán, ana Tramposu de curtia ambición [Tb]. Despeutivu de tramposu, a, o (cfr.) cola amestadura del suf. -an(u)
DELLA-VI_S_Z-3749 tramuchar La información semántica no termina en ]. o ]}. tramuchar Facer tratos con trampes [R. AGO]. Posible tracamundiu por *trampuchar que taría inxertu na llarga familia de trampa (cfr.). Les fontes, n’efeutu...
DELLA-VI_S_Z-3750 tramullu La información semántica no termina en ]. o ]}. tramullu, el Cfr. tarambullu.
DELLA-VI_S_Z-3754 trancada La información semántica no termina en ]. o ]}. trancada, la Golpe del carru cuando cai nuna rodada (o cuando monta so- bro una piedra) [Cb. Cp. Ac. Sb. Pr. JH. R]. 2. Aición y efeutu d’inclinar el coxu’l cuerpu cuando anda...
DELLA-VI_S_Z-3761 trancar La información semántica no termina en ]. o ]}. trancar Cfr. atrancar & tranca.
DELLA-VI_S_Z-3764 trancha La información semántica no termina en ]. o ]}. trancha, la Cfr. tracha.
DELLA-VI_S_Z-3772 tranlará La información semántica no termina en ]. o ]}. tranlará, el La menstruación [Sm]. Posible eufemismu d’aniciu onomatopéyicu o ...
DELLA-VI_S_Z-3778 tranquiella La información semántica no termina en ]. o ]}. tranquiella, la Tranca [JH]. 2. Tumbos [R]. Iohanne Tranquilla 1207(or.) [MSAH-V/54] Posible diminutivu de tresgüelu, a, el/la.
DELLA-VI_S_Z-3785 transar La información semántica no termina en ]. o ]}. transar Transitar [JH]. Cfr. transíu, ida, ío.
DELLA-VI_S_Z-3786 transir* La información semántica no termina en ]. o ]}. transir* Verbu conocíu pela documentación medieval na aceición de ‘pasar al otru llau’ → ‘morrer’: muller que<...
DELLA-VI_S_Z-3788 tránsitu La información semántica no termina en ]. o ]}. tránsitu, el Tráficu [Qu. Tb]. si fuerit meo transito ante...
DELLA-VI_S_Z-3789 transíu La información semántica no termina en ]. o ]}. transíu, ida, ío Fatigáu, débil, con daqué congoxa o necesidá [Sm]. sobre todo uizino
DELLA-VI_S_Z-3790 transu La información semántica no termina en ]. o ]}. transu, el Cast. tránsito [JH]. Cfr. transíu, ida, ío.
DELLA-VI_S_Z-3792 tranvía La información semántica no termina en ]. o ]}. tranvía, el Cast. tranvía. Ast. y cast. conocen el términu tranvía, d’aniciu nel ingl. tranway (dcech s.v. tranvía).
DELLA-VI_S_Z-3794 tranviáu La información semántica no termina en ]. o ]}. tranviáu, ada, ao Que lladia’l cuerpu al andar (una persona) [Lln]. D’un participiu débil del posible verbu compuestu del llat. uiare ‘viaxar’ (em s.v. uia), esto ye, *t...
DELLA-VI_S_Z-3795 tranxar La información semántica no termina en ]. o ]}. tranxar Separtar el vasu de la caña cortándolu con agua (na industria del vidru) [Xx]. Paez pallabra que provién del fr. modernu trancher ‘cortar’, quicia...
DELLA-VI_S_Z-3799 trapaceru La información semántica no termina en ]. o ]}. trapaceru, a, o Cast...
DELLA-VI_S_Z-3801 trapadoriu La información semántica no termina en ]. o ]}. trapadoriu, el Cfr. trepadoriu.
DELLA-VI_S_Z-3802 trapagayu La información semántica no termina en ]. o ]}. trapagayu, el* Felpeyu [PSil. Oc]. Trapu tiráu pel suelu [As]. 2. Falampu de nieve [As (i)]. Cfr. trapu.
DELLA-VI_S_Z-3808 trapallón La información semántica no termina en ]. o ]}. trapallón, ona* Que nun ye ardizosa (una persona) [Pa. Sb]. Cfr. estrapallar.
DELLA-VI_S_Z-3811 trapayu La información semántica no termina en ]. o ]}. trapayu, el Cast. trapajo [Lln. PSil. JH], farrapu [Ce]. Cfr. trapu.
DELLA-VI_S_Z-3815 trapería La información semántica no termina en ]. o ]}.
trapería, la Cast. trapería, conxuntu de munchos trapos [Ac. Sr. Sm]. Conxuntu de munches prendes de vistir yá usaes [Ac]. Ropa ruino [Sr...
DELLA-VI_S_Z-3816 traperu La información semántica no termina en ]. o ]}. traperu, a, o Puercu, suciu [Sr. Pr]. Descuidáu nel vistir [Cd]. 2. Mal vista socialmente (una pers...
DELLA-VI_S_Z-3825 trapón La información semántica no termina en ]. o ]}. trapón, el 1 Trampa p’atrapar animales (llobos, osos) fecha con palos al- travesaos y cubiertos de tapinos [Sb]. Aum. de *trapu, variante masculina de trapa
DELLA-VI_S_Z-3826 trapón La información semántica no termina en ]. o ]}. trapón, el 2 Pedazu de tierra aplastáu y con raíces de yerba o ensin elles formando un tarrón [JH]. Aum. de trapu (cfr.).
DELLA-VI_S_Z-3827 traponada La información semántica no termina en ]. o ]}. traponada, la Argayu (de tierra), cayida de cielorrasu [Ay. Tb]: Tábamos na sala ya tra(s) y de puxar (cfr.). Lo mesmo que trapuxón de tra(s)-
DELLA-VI_S_Z-3834 traque La información semántica no termina en ]. o ]}. traque, el Cañón de xuguete d’artesanía infantil, fechu de sabugu [Cñ]. D’una onomatopeya del estallíu (dcech s.v. traque). En re- llación atópase l’ast. traca (cfr.)...
DELLA-VI_S_Z-3838 tras La información semántica no termina en ]. o ]}. tras Cfr. tres 2.
DELLA-VI_S_Z-3839 trasaldíu La información semántica no termina en ]. o ]}. trasaldíu, ida, ío Ruin, de mal aspeutu, por cuenta la mala alimentación (el ga- náu) [Oc]: ¡Que vac...
DELLA-VI_S_Z-3840 trasbarda La información semántica no termina en ]. o ]}. trasbarda, la Altafarra [Md (= altafarra)]. Posible arabismu, bard...
DELLA-VI_S_Z-3841 trasbolgar La información semántica no termina en ]. o ]}. trasbolgar Rebosar el líquidu d’un cacíu [Lln (= trasvolcar)]. Llenar en- forma un cacíu [Lln].
DELLA-VI_S_Z-3843 trasculáu La información semántica no termina en ]. o ]}. trasculáu, ada, ao De pocu culu (una persona) [Cd]. Amestanza del ast. traseru, a, o
DELLA-VI_S_Z-3847 traseru La información semántica no termina en ]. o ]}. traseru, el Culu [Ac. Sm. /Mánt/], nalgues [Tox]. Parte trasera del ani- mal [Ay]. ///El primer
DELLA-VI_S_Z-3849 trasfiguración La información semántica no termina en ]. o ]}. trasfiguración, la* Términu conocíu pela documentación, alusivu a una fiesta llitúrxica: Nathale Epiphania
DELLA-VI_S_Z-3850 trasfigurar* La información semántica no termina en ]. o ]}. trasfigurar* Verbu conocíu pela documentación: - Trasfeguróse’n so presencia...
DELLA-VI_S_Z-3851 trasfogueru La información semántica no termina en ]. o ]}. trasfogueru, el* Cfr. tresfogueru.
DELLA-VI_S_Z-3853 trasga La información semántica no termina en ]. o ]}. trasga, la 2 Tabierna, chigre [Vg]. Adautación del cast. tasca, pallabra en rellación col verbu tascar (dcech) y con influxu de la familia del ast. trasga <...
DELLA-VI_S_Z-3854 trasgada La información semántica no termina en ]. o ]}. trasgada, la Aición propia d’un trasgu [PSil]. 2. Mala pasada [Cv]. Tras- tada, estropiciu [Cv]. Cfr. trasga 1.
DELLA-VI_S_Z-3860 trasmudáu La información semántica no termina en ]. o ]}. trasmudáu, ada, ao* Axetivu conocíu pela documentación: que...
DELLA-VI_S_Z-3863 “trasnochadura” La información semántica no termina en ]. o ]}. “trasnochadura” Vela o vixilancia per una nueche [FFLL]. non
DELLA-VI_S_Z-3870 trastavaciar La información semántica no termina en ]. o ]}. trastavaciar Traxinar, facer ruíu cola cacía [Lln]. Posible compuestu de trastu (cfr.) y vaciar (cfr.).
DELLA-VI_S_Z-3871 trastayar 1 La información semántica no termina en ]. o ]}. trastayar 1 Cfr. atristayar.
DELLA-VI_S_Z-3875 trasteru La información semántica no termina en ]. o ]}. trasteru, el Trastera [Sr. Pzu. PSil]. 2. Mueble rudimentariu p’asitiar la cacía y coses de comer [Lln]. Cfr. trastu.
DELLA-VI_S_Z-3883 trasvolcar La información semántica no termina en ]. o ]}.
trasvolcar Rebosar el líquidu d’un cacíu [Lln (= trasbolgar)]. Posible amestadura de tras (cfr.) + volcar (cfr.). A...
DELLA-VI_S_Z-3885 tratador La información semántica no termina en ]. o ]}. tratador, ora* Términu con un masculín conocíu pela documentación: fuy tractador he heredat he en Rymori. ⌐ en bastiliones. ⌐ en
DELLA-VI_S_Z-3905 travesía La información semántica no termina en ]. o ]}. travesía, la Aire del norte [Lln. PVeiga] (en mes de marzu), que tarrecen los pescadores [Llu]. Aire del norte que suel venir con vaga- mares [Cp (= nortazo [Cp] = +ñortezu [Cp]). Aire contrariu que...
DELLA-VI_S_Z-3906 travesón La información semántica no termina en ]. o ]}. travesón, el Traviesa de les escaleres de madera [Bi]. Viga o ponte de ma- dera so la que descansa l’árbol del molín [Pa (Molín)]. Trave- sañu [Cg. Ac. Sm] que xunta les parigüeles de les caba...
DELLA-VI_S_Z-3913 traxeáu La información semántica no termina en ]. o ]}. traxeáu, ada, ao Cast. trajeado [Lln. Ca. Tb]. Bien vistíu [Ca. Tb]. Cfr. traxe.
DELLA-VI_S_Z-3915 tráxicu La información semántica no termina en ]. o ]}. tráxicu, a, o Cast. trágico [Ca. Pzu]. Desgraciáu [Ca]. Cfr. traxedia.
DELLA-VI_S_Z-3916 traxillar La información semántica no termina en ]. o ]}. traxillar Tragar [V1830]. Según Sánchez Vicente (2014: 51): “Pel so significáu podía- mos inferir que ta en rellación con traguilón, ona ‘fartón’...
DELLA-VI_S_Z-3917 traxín La información semántica no termina en ]. o ]}. traxín, el 1 Dim. de traxe.
DELLA-VI_S_Z-3918 traxín La información semántica no termina en ]. o ]}. traxín, el 2 Cast. trajín [Lln. Cg. Ay.Tb. Sm. Pzu. Cd. Pr. JH]. Cfr. traínar.
DELLA-VI_S_Z-3923 traxineru La información semántica no termina en ]. o ]}. traxineru, a, o Cast. trajinero [Cg. JH]. 2. Recaderu [Pzu]. Deriváu de
DELLA-VI_S_Z-3932 trazar 2 La información semántica no termina en ]. o ]}. trazar 2 Cfr. tarazar.
DELLA-VI_S_Z-3934 trebe La información semántica no termina en ]. o ]}. trebe, el Cfr. trébole.
DELLA-VI_S_Z-3935 trébede La información semántica no termina en ]. o ]}. trébede, la Cast. trébede [Lln. Pa]. Trípode, trespiés [Pzu]. Poyu asitiáu a la vera’l fueu, cuando ye de baldosa o piedra [Sb]. Poyu grande o mesa con ...
DELLA-VI_S_Z-3940 trebexu La información semántica no termina en ]. o ]}. trebexu, el Cfr. trebeyu.
DELLA-VI_S_Z-3942 trebeyadura La información semántica no termina en ]. o ]}. trebeyadura, la Aición y efeutu de trebeyar [JH]. Cfr. trebeyu. c) tresbildar.
DELLA-VI_S_Z-3952 trebolga La información semántica no termina en ]. o ]}. trebolga, la Baturiciu [R]. Deverbal del participiu fuerte de trebolgar (cfr.), de la mesma manera que lo ye’l masc. trebolgu (cfr.).
DELLA-VI_S_Z-3954 trebolgar La información semántica no termina en ]. o ]}.
trebolgar Cocer o ferver a borbotones [Cb. Ll]. Fervollar [Cg. Sb. Ay. Ri. Ar. Tb. Mn. Cd. Pr. Oc]:
DELLA-VI_S_Z-3957 trebolguera La información semántica no termina en ]. o ]}. trebolguera, la Términu que namái conocemos pel dichu y que paez llograr un sentíu figuráu dende ‘xaréu’ → ‘dispendiu’, ‘gastu inne- cesariu’: El trebozu, el* Del llat. tripodium, -ii ‘trípode peq...
DELLA-VI_S_Z-3960 trebu La información semántica no termina en ]. o ]}. trebu, el Madera del peselbe [Qu]. Del llat. tripus, -odis ‘de tres pates’ (abf...
DELLA-VI_S_Z-3962 trecegar La información semántica no termina en ]. o ]}. trecegar Verbu intensivu de cegar [Ll]. 2. Cansar les manes y piernes [Ri]. D’una amestanza del continuador de trans > tras- (cfr.) y el verbu et que...
DELLA-VI_S_Z-3971 trecheres La información semántica no termina en ]. o ]}. trecheres, les Pieces de madera peles que xira l’exe’l carru [Os. Sb. Mar]. Pieces corves que suxeten l’exe al treme [Ay]. Pieces del ca- rru [Ar]. Cfr...
DELLA-VI_S_Z-3980 “tregua” La información semántica no termina en ]. o ]}. “tregua” Pallabra conocida pela documentación: a) aquestas voltas
DELLA-VI_S_Z-3985 tremada La información semántica no termina en ]. o ]}. tremada, la Midida de yerba, carrada pequeña [Cn (MG)]. Posible deverbal del ast. ...
DELLA-VI_S_Z-3989 tremar 2 La información semántica no termina en ]. o ]}. tremar 2 Cfr. tremer.
DELLA-VI_S_Z-3994 trembir La información semántica no termina en ]. o ]}. trembir Cfr. temblar y tremer.
DELLA-VI_S_Z-3995 trémbole La información semántica no termina en ]. o ]}. trémbole Temblante [AGO]. Del alv. llat. tremule ‘axitándose’ (abf) > *trem’le con una xeneralización -mbl- (*tremble) y, llueu,...
DELLA-VI_S_Z-3997 treme La información semántica no termina en ]. o ]}. treme, la 2 Sitiu llamargosu [Lln. Bab. Vg]. Terrén blando [Ar], muelle, con agua [Pzu]. Terrén pantanoso en que se funden y puen desapaecer los animales [Llomb]....
DELLA-VI_S_Z-4003 trementina La información semántica no termina en ]. o ]}. trementina, la Cast. trementina. Tomaréis la salmoria y el tremera, la 1 Suelu o pisu del carru o carriella [Sm]. Caúna de les tables con que se fai’l tilláu del carru [Cv (= treme)]. Carru ensin exe nin ruedes, llec...
DELLA-VI_S_Z-4006 tremera La información semántica no termina en ]. o ]}. tremera, la 2 Llamorgal [Vv]. 2. Hinchón [Sb]: ¡Va tremera que traés! Pincho’i (Y para ser prado de catorce
DELLA-VI_S_Z-4011 tremís* La información semántica no termina en ]. o ]}. tremís* Términu que namái conozo pela documentación en llatín: et accepi de ...
DELLA-VI_S_Z-4014 tremolina La información semántica no termina en ]. o ]}. tremolina, la Baturiciu, ruíu [Tb]. Cfr. terbolina (cfr.) con tracamundiu de llabiales.
DELLA-VI_S_Z-4018 tremorina La información semántica no termina en ]. o ]}. tremorina, la tremoria [Pa (Molín)]. Dim. de ...
DELLA-VI_S_Z-4021 “trena” La información semántica no termina en ]. o ]}. “trena” Términu conocíu pela documentación: mantones
DELLA-VI_S_Z-4023 trence La información semántica no termina en ]. o ]}. trence, {la} “Horca para cavar el abono” [Ar]. Posible variante de trenta (cfr.) y l’ax. añal (cfr.) siguiendo’l mo- delu del llat. tricennālis (em s.v....
DELLA-VI_S_Z-4035 trenzar La información semántica no termina en ]. o ]}. trenzar Entretexer rames, pelo [Ay]. Facer una coleta [Lln]. Variante de trezar (cfr.).
DELLA-VI_S_Z-4036 trenzu La información semántica no termina en ]. o ]}. trenzu, a, o Tupu, espesu (el campu) [Lln]. La documentación presenta’l participiu fuerte, nel primer y tercer casu ensin nasal y nel segundu con ella:
DELLA-VI_S_Z-4048 tresalecer La información semántica no termina en ]. o ]}. tresalecer Saltar el neñu en cuellu o nel bierzu cimblando d’allegría [Ac (VB)]. 2. Suspirar con murnia [JS]. Posiblemente d’una formación compuesta *transilescēre un incoativu al que se llega...
DELLA-VI_S_Z-4052 tresañal La información semántica no termina en ]. o ]}. tresañal De tres años [JH]. D’una amestadura del numberal tres (cfr. tresbolar Tirar el xugador la bola a los bolos (pa tener derechu a tres- bolar e...
DELLA-VI_S_Z-4058 tresbordar La información semántica no termina en ]. o ]}. tresbordar Cambiar de tren [Ay]. Posible adautación d’un cast. transbordar anque’l verbu al- mite una formación asturiana (cfr. borde). Lo mesmo pasa a tres...
DELLA-VI_S_Z-4061 trescalar La información semántica no termina en ]. o ]}. trescalar Penetrar una cosa pelos poros d’otra [Ll. Ri]. Trespasar [Ay]. Calar [Llg]: Esa ropa trescala l’agua [Llg]. 2. Facese sentir con intensidá y puxu dalguna cosa como?...
DELLA-VI_S_Z-4063 trescalistar La información semántica no termina en ]. o ]}. trescalistar Entrar una cosa pelos poros d’otra [Ri]. 2. Facese sentir con intensidá dalguna cosa (como l’aire, el fríu) [Ri]: Toi tresca- listéu de frío ...
DELLA-VI_S_Z-4066 trescender La información semántica no termina en ]. o ]}. trescender Dar golor [Lln]. Del llat. transcendere ‘pasar’, ‘cruzar sobro’, ‘perpasar’, ‘altravesar’ (old), con continuadores románicos (rew) tamién conseñáu como cast. colar) fren- te al qu’a...
DELLA-VI_S_Z-4076 trescortiar La información semántica no termina en ]. o ]}. trescortiar Asitiar les filaes de piedra o de tabla de mou que les cabeces nun queden alliniaes [Cg]. {Una tresmisión con...
DELLA-VI_S_Z-4080 tresecha La información semántica no termina en ]. o ]}. tresecha, la {Definióse como: “Acción por medio de la que el cencerro gira en el cuello de la ternera quedando ésta a...
DELLA-VI_S_Z-4081 tresechu La información semántica no termina en ]. o ]}. tresechu, el Nieve amontonao pol aire [Bulnes (Lln)].
Quiciabes amestadura de tres ...
DELLA-VI_S_Z-4090 “tresillo” La información semántica no termina en ]. o ]}. “tresillo” dile yo el tresillo e quedo de me dar los dichos 1470(or.) [ACL-X/482]
DELLA-VI_S_Z-4091 tresillón La información semántica no termina en ]. o ]}. tresillón, el Pieza de madera que s’alluga ente los cuadros de la mina pa que nun se mueva o desplome [Min]. Posible compuestu de tres 2 (cfr.) y un aum. d...
DELLA-VI_S_Z-4097 treslláu La información semántica no termina en ]. o ]}. treslláu, el . Cast. traslado [JH]. Réplica, avisu [Tb], contestación, consi- deranza [Ac]: Nun-l.ly díu tre...
DELLA-VI_S_Z-4099 tresllombar* La información semántica no termina en ]. o ]}.
tresllombar* Pasar al otru llau d’una llomba [Sb. Oc], ...
DELLA-VI_S_Z-4103 treslluz La información semántica no termina en ]. o ]}. treslluz, el Cast. trasluz [Lln. Pa. Cb. Cg. Sb. Ay. Pzu. Tox. /Eo/. Mar. JH]. //Al treslluz
DELLA-VI_S_Z-4104 tresmallu La información semántica no termina en ]. o ]}. tresmallu, el Cast. trasmallo [Rs. Pa. Cg. Llu. Cñ. Sb. Sm]...
DELLA-VI_S_Z-4105 tresmanar La información semántica no termina en ]. o ]}. tresmanar Perder [AGO]. //-se ‘desmandase (especialmente los anima- les)’ [Cg]. ‘perder el camín’ [JH]. ‘nun atopar una cosa por cambiala de sitiu’ [JH]. ‘dexar la ...
DELLA-VI_S_Z-4114 tresnal* La información semántica no termina en ]. o ]}.
tresnal* Términu conocíu pela documentación: o en su
DELLA-VI_S_Z-4117 tresnáu La información semántica no termina en ]. o ]}. tresnáu, ada, ao 2 //Tresnada ‘(cabra) de menos de tres años’ [Cl]. ‘(cabra) de tres años’...
DELLA-VI_S_Z-4118 tresnochar La información semántica no termina en ]. o ]}. tresnochar
DELLA-VI_S_Z-4126 trespandar La información semántica no termina en ]. o ]}. trespandar Pasar al otru llau del cumal [Sb. Ay]. 2. Perder daqué [Ay]. Cfr. pandiar.
DELLA-VI_S_Z-4127 trespapelar La información semántica no termina en ]. o ]}. trespapelar Cast. traspapelar [Pa. Sb. Ay. Bab]. Cfr. papel.
DELLA-VI_S_Z-4129 tresparente La información semántica no termina en ]. o ]}. tresparente Cast. transparente [Llg. Ay. Tb. /Mánt/]. Posible adautación del cast. transparente.
DELLA-VI_S_Z-4131 “trespasación” La información semántica no termina en ]. o ]}. “trespasación” Términu conocíu pela documentación seronda en castellán: - otorgue qualesquier contrato o trespasac...
DELLA-VI_S_Z-4137 trespié La información semántica no termina en ]. o ]}. trespié, el Cast. traspié [Pa. Sb. Bab]. Cfr. pie.
DELLA-VI_S_Z-4138 tresplantar La información semántica no termina en ]. o ]}. tresplantar Cast. trasplantar [Pa. Ac. Llg. Sb. Ay. Tb. /Mánt/]. ///Árbol viiyu y
DELLA-VI_S_Z-4139 tresplante La información semántica no termina en ]. o ]}. tresplante, el Cast. trasplante [Pa. Sb] d’un órganu [Llg]. Cfr. tresllantar.
DELLA-VI_S_Z-4142 tresporte La información semántica no termina en ]. o ]}. tresporte, el Cast. trasporte [Tb]. Treslláu [/Mánt/]. Posible adautación del cast. trasporte.
DELLA-VI_S_Z-4159 tresverter La información semántica no termina en ]. o ]}. tresverter Cast. trasverter [Cg. Sb. Ll]. Cfr. vertir.
DELLA-VI_S_Z-4161 tresvisiegu La información semántica no termina en ]. o ]}. tresvisiegu, a, o De Tresvisu [Cl]. Formación deonomástica del nome del pueblu de tresvisu (Cantabria) cola amestadura del suf. -iegu, que s’aplica, ente otro, na igua de patr...
DELLA-VI_S_Z-4162 tresvivir La información semántica no termina en ]. o ]}. tresvivir Esmolecese muncho {por daqué o daquién} [Lln. Ll]. 2. Amosar gran esmolimientu por una persona o cosa [Mi. Ri]: Los güelos tresvívense polos nietos [Mi]. Cfr. <...
DELLA-VI_S_Z-4167 treta La información semántica no termina en ]. o ]}. treta, la Términu conocíu pela documentación: - díxo-y qu’a so casa
DELLA-VI_S_Z-4171 trezar La información semántica no termina en ]. o ]}. trezar Atar, echar la soga [Os]. vn alffamar<...
DELLA-VI_S_Z-4173 triaca La información semántica no termina en ]. o ]}. triaca, la Términu qu’almite la variante atriaca y que foi definíu nel sieglu xix pel cast. triaca [ JH]. Y entá nestos díes, xunto a la variante masc. ...
DELLA-VI_S_Z-4174 triacu La información semántica no termina en ]. o ]}. triacu, el Triaca [Sm]. una onza triaco magno 1686 [Francisco Dorado/193] Cf....
DELLA-VI_S_Z-4175 triaga La información semántica no termina en ]. o ]}. triaga, la Cfr. triaca.
DELLA-VI_S_Z-4177 triba La información semántica no termina en ]. o ]}. triba, la Clas, raza [Cp]. Simienta, raza [Ar], clas [Cb]: Son de mala triba [Ar]. 2. Calidá [V1830]. Clas, por cuenta l’orde de co- ses que pertenecen a una mesma especie [JH]...
DELLA-VI_S_Z-4179 tribu La información semántica no termina en ]. o ]}. tribu, el Términu conocíu pela documentación: (No me meto con so Madre,...
DELLA-VI_S_Z-4180 tribuna La información semántica no termina en ]. o ]}. tribuna, la Cast. tribuna [Cb. Ac. Ay]. Coru de la ilesia [LV. Cg. Cp. Ac. Sm. As. Cd. Oc. DA]. Un
DELLA-VI_S_Z-4181 tribunal La información semántica no termina en ]. o ]}. tribunal, el* Cast. tribunal [LV. DA]. como fai la Inquisición/de Madrid, que ye’l Supremo/trebu...
DELLA-VI_S_Z-4186 triciclu La información semántica no termina en ]. o ]}. triciclu, el Cast. triciclo [Ac. Sb. Ay. Tb. Cd. Pr]. Posible castell...
DELLA-VI_S_Z-4190 trielga La información semántica no termina en ]. o ]}. trielga, la Planta que miedra ente’l trigu [JS]. Podría tratase d’una variante...
DELLA-VI_S_Z-4194 trifulca La información semántica no termina en ]. o ]}.
trifulca, la Cfr. trafulca.
DELLA-VI_S_Z-4196 trigal La información semántica no termina en ]. o ]}. trigal, el Tierra semada de trigu o pan [Ac. JH. VCid]. Panizal, terrén poblao de plantes de trigu [Cg]. a) ...
DELLA-VI_S_Z-4198 trigu La información semántica no termina en ]. o ]}. trigu, el Cast. trigo [Lln. Rs. Cl. Cp. Llg. Tb. Sm. PSil. Oc. JH]. //Trigu boro...
DELLA-VI_S_Z-4204 trilla La información semántica no termina en ]. o ]}. trilla, la trilla [Pzu]. 2. Mies espardío en redondo enantes d’entamar a trillar y a lo llargo’l tiempu que tea trillándose [VCid]. 3. Dómina en que s...
DELLA-VI_S_Z-4210 trimal La información semántica no termina en ]. o ]}. trimal (Vaca) que continúa dando lleche llueu d’un añu de parida [Cl (VB). AGO]. tres bacas trimal...
DELLA-VI_S_Z-4212 trinca La información semántica no termina en ]. o ]}. trinca, la Atadura [Llu]. 2. Coleta de pelo [Tox. /Eo. Mánt/]. - Y la probre de<...
DELLA-VI_S_Z-4215 trincar 2 La información semántica no termina en ]. o ]}.
trincar 2 Poner trincos [Cg]. 2. Cast. trincar [Pa. Llu]. Anodiar, facer firme un cordel pa que nun se suelte [Xx]. Ata...
DELLA-VI_S_Z-4217 trincáu La información semántica no termina en ]. o ]}. trincáu, el Conxuntu de trincos que lleven les ruedes del carru [Cg]. Deverbal de trincar 2 (cfr.).
DELLA-VI_S_Z-4222 trinchar La información semántica no termina en ]. o ]}. trinchar Cortar, espedazar [Cñ]. Partir carne, palos [Tor]. 2. Pinchar [Cñ]. 3. Pisar [Qu]. 4. Lluchar cuerpu a cuerpu [...
DELLA-VI_S_Z-4226 trincu La información semántica no termina en ]. o ]}. trincu, el 1 Tragu, llaspiu [Cl]. Deverbal de trincar 1 (cfr.), verbu d’aniciu xermánicu (pe3: 147), de la familia del ingl. to
DELLA-VI_S_Z-4228 trinidá La información semántica no termina en ]. o ]}. trinidá, la La xuntura de tres persones divines según les creencies cris- tianes [Xral]. qui est In<...
DELLA-VI_S_Z-4230 trinquete La información semántica no termina en ]. o ]}. trinquete, el Trote [Sm]. 2. Mástil de proa [Lln]. Verga mayor que se cruza sol palu de proa [Llu]. Mástil del barcu [Lls, Xx, Llu (Barriu- so: barcos 217)]. Vela que se despliega nel palu menor [Tz...
DELLA-VI_S_Z-4241 tripar La información semántica no termina en ]. o ]}. tripar Pisotiar [Cv]. Pisar col pie [/Eo/]. ¿Quiciabes verbu en rellación con
DELLA-VI_S_Z-4244 triperu La información semántica no termina en ]. o ]}. triperu, a, o Cast. tripero [Pzu]. {(Doc.). Que trata en tripa}. 2. Tragón, comedo...
DELLA-VI_S_Z-4245 tripitrape La información semántica no termina en ]. o ]}. tripitrape Términu conocíu pela documentación: - Que yos fará ...
DELLA-VI_S_Z-4250 tripudu La información semántica no termina en ]. o ]}. tripudu, a, o Barrigudu, con muncha tripa [Ac. Ay]. Cfr. tripa.
DELLA-VI_S_Z-4254 triscaderu La información semántica no termina en ]. o ]}. triscaderu, {a, o} Apetitosu, sabrosu, fácil, facederu [Mansolea]. Considérenla voz xergal pero abúltanos que sedría almisible ver una rellación col verbu bien espardíu triscar<...
DELLA-VI_S_Z-4258 tristayu La información semántica no termina en ]. o ]}. tristayu, {a, o} Atristáu [Lln. CC]. Cfr. triste.
DELLA-VI_S_Z-4260 tristeza La información semántica no termina en ]. o ]}. tristeza, la Términu conocíu pela documentación na aceición de ‘tristu- ra’, ‘merniura’: El cura del mio...
DELLA-VI_S_Z-4261 tristura La información semántica no termina en ]. o ]}. tristura, la Merniura [Cg. JH]. Ñegra tristura [Judit 210] Del llat. trīstis, -e ‘d’aspeutu sombríu, murniu’ (...
DELLA-VI_S_Z-4262 tristuríu La información semántica no termina en ]. o ]}. tristuríu, ida, ío Cfr. tristura.
DELLA-VI_S_Z-4266 triya La información semántica no termina en ]. o ]}. triya, la Aición de pisar [JH]. 2. Señal que dexa’l pie del home o ani- mal na tierra per onde pasó [JH]. 3. Riña [P...
DELLA-VI_S_Z-4271 triyar 2 La información semántica no termina en ]. o ]}. triyar 2 Sacar pelo a les mantes de llana nel triyón [Cb]. quando ya triyadas, lavadas y secas {las lanas} [Grange- rías xviii: 1096] Q...
DELLA-VI_S_Z-4277 triza La información semántica no termina en ]. o ]}. triza, la Cast. triza [Pa. Ay]: Féxolo trices [Ay]. Cfr. estrizar.
DELLA-VI_S_Z-4278 trizos La información semántica no termina en ]. o ]}. trizos, los Cachos pequeños [Cb. Ay]. Cfr. estrizar.
DELLA-VI_S_Z-4279 “tro” La información semántica no termina en ]. o ]}. “tro” Términu que conocemos per esti testu medieval en llatín:
passa el rio
DELLA-VI_S_Z-4281 “trobador” La información semántica no termina en ]. o ]}. “trobador” Términu conocíu pela documentación: mulier del trobador [1218-1252](or.) [MCar-I...
DELLA-VI_S_Z-4283 troberu La información semántica no termina en ]. o ]}. troberu, a, o Que compón la troba [ALl (Bellezas)]. Del llat. strophārius ‘astutu’, documentáu en gloses (em) talmente como propunximos (pe2: 402) → ‘el que compón estrofes’ anque ensin ...
DELLA-VI_S_Z-4284 trobicu La información semántica no termina en ]. o ]}. trobicu, el Persona mal figurada [Ll]. Semánticamente ha vese un usu figuráu ‘troncu’ → *‘cosa torcida’ → ‘persona mal figurada’. Cfr. torga 1
DELLA-VI_S_Z-4293 trocolotró La información semántica no termina en ]. o ]}. trocolotró //Ser como trocolotró ‘nun tener chapeta’ [Sr]. ‘ser charrán, mentirosu’ [Ay]. ...
DELLA-VI_S_Z-4296 trole La información semántica no termina en ]. o ]}. trole, el Máquina tractora qu’emburria al tren a lo llargo la galería de la mina y que s’alimenta de la llectricidá...
DELLA-VI_S_Z-4297 troleru La información semántica no termina en ]. o ]}. troleru, a, o Mentirosu [Ac. Ay. Tb. Pr. Tor. VCid]. Cfr. trola.
DELLA-VI_S_Z-4299 trollada La información semántica no termina en ]. o ]}. trollada, la Bancu de bonitos brincando [PVeiga]. Deverbal del verbu trollar (cfr.).
DELLA-VI_S_Z-4301 trollar La información semántica no termina en ]. o ]}. trollar Bregar, movese, trabayar con muncha actividá [Cg]. Podría tratase d’un verbu continuador del llat. *turbŭlāre (em s.v. turba) acordies colo propuesto s.v. trolla. Co...
DELLA-VI_S_Z-4304 trolleru La información semántica no termina en ]. o ]}. trolleru, el Llamuerga [Ca. Ar. Tb. Gr (Cv). Pr]: Hai un trolleru que cues- ta poer cruza...
DELLA-VI_S_Z-4308 trombeyu La información semántica no termina en ]. o ]}. trombeyu, el Xuguete de neños fechu de nueces vanes una de les cuales, afitada na punta d’un palín, xira sobro la otra pente medies d’un filu enrolláu a aquél, del que se tira per un furacu ll...
DELLA-VI_S_Z-4315 trompeta La información semántica no termina en ]. o ]}. trompeta, la Cast. trompeta. - Tañenun dutru lladu unes trompe...
DELLA-VI_S_Z-4318 trompicón La información semántica no termina en ]. o ]}. trompicón, el Tropezón [Cd. Tor]. 2. Tambaléu [Tor]. //A trompicones ‘en- sin continuidá, ensin ganes’ [Sm. Cd]. ‘a tumbos’ [Sm]. Cfr. trompu (cfr.).
DELLA-VI_S_Z-4325 tronaría La información semántica no termina en ]. o ]}. tronaría, la Estrueldu [Cl]. Quiciabes sía una deformación del dim. del ast. tronada*tronadiya → *tronadíatroncétanu, el* Términu conocíu pela documentación: in ilo
DELLA-VI_S_Z-4338 tronción La información semántica no termina en ]. o ]}. tronción Cfr. tronzón.
DELLA-VI_S_Z-4345 trongu La información semántica no termina en ]. o ]}. trongu, el Troncu grande d’un árbol cayíu [Po (Toponimia 111)]. Podría tenese por variante del ast. troncu (cfr.) colo qu’anotaríamos un exemplu más del tracamundiu de le...
DELLA-VI_S_Z-4347 tronoria La información semántica no termina en ]. o ]}. tronoria, la Rendexa [Cl (i)]. Variante de tronoria (cfr. tronar).
DELLA-VI_S_Z-4356 tronzadura La información semántica no termina en ]. o ]}.
tronzadura, la Aición y efeutu de tronzar [Tb. Sm. Oc]. Cfr. tronzar.
DELLA-VI_S_Z-4357 tronzar La información semántica no termina en ]. o ]}. tronzar Cast. tronzar [Pa. An]. Serrar con tronzón [Ac] o tronzador [Ay. Tb. Sm. PSil. Cd. Pr. Tox. /Mánt/. VCid]. Cortar troncos d’árbol [Cl]. ...
DELLA-VI_S_Z-4363 tropezar La información semántica no termina en ]. o ]}. tropezar Cast. tropezar [Lln. Tb. Sm. PSil. Cv. /Eo/. Mar. R]. 2. Alcon- trar a, alcontrase con [Or (S)....
DELLA-VI_S_Z-4369 troque La información semántica no termina en ]. o ]}. troque, el Cfr. truecu.
DELLA-VI_S_Z-4381 trousa La información semántica no termina en ]. o ]}. trousa, la 2 Cfr. troxa 2.
DELLA-VI_S_Z-4384 troxa La información semántica no termina en ]. o ]}. troxa, la 1 Parte del cuerpu onde s’alluguen los reñones [Cp]. Creación analóxica femenina dende ast. troxu (cghla 228; pe3: 148). Ye posible que dende equí se fexere l’as...
DELLA-VI_S_Z-4387 “troxel” La información semántica no termina en ]. o ]}. “troxel” Términu conocíu pela documentación: tam de trossellis quam
DELLA-VI_S_Z-4390 troya La información semántica no termina en ]. o ]}. troya, la 1 Maderes que sostienen les piedres que formen el pesu de la viga del llagar [Oc]. Posible continuador del llat. trŏia, -ae ‘marrana’{¿con una posible variante documental “troya, la 2 Bancu o conxuntu de calamares [Xx].{2. (Doc.): *Trucha}.
trubiecu, el <+trubiicu [Ay]. tribiecu [Os. Ca].> Cuna, berciu [Cg. Vv. Ca. Ri. Ay, Qu, Pz (Oc). Cn (F). Pr. V1830. JH. R]: L.trocar.
DELLA-VI_S_Z-4398 trucáu La información semántica no termina en ]. o ]}. trucáu, ada, ao Pp. de trucar.
DELLA-VI_S_Z-4401 truchina La información semántica no termina en ]. o ]}. truchina, la Enfermedá del ganáu [Cn]. Dim. de trucha (cfr.). Quiciabes sía niciu d’una aplicación semántica figurada o eufemística de ‘pene’ como tamién al- vertimos...
DELLA-VI_S_Z-4402 truchón La información semántica no termina en ]. o ]}. truchón, ona Aum. de truchu. 2. Que-y presta tomar el pelo [Ca]. 3. Llargu en ver les coses [Ca]. Petrus
truchu, a, o Raposiegu, astutu [Llomb. Vg]. Formación ax. sobro ast. trucha (cfr.).
DELLA-VI_S_Z-4405 “trucidadura” La información semántica no termina en ]. o ]}. “trucidadura” Términu conocíu pela documentación medieval [LELMAL s.v.]: damus uobis ipsa ereditate pro iuribicaduras et truébanu (cfr.) con aniciu en tuérganu (cfr.). ...
DELLA-VI_S_Z-4412 truena La información semántica no termina en ]. o ]}. truena, la
DELLA-VI_S_Z-4413 truenta La información semántica no termina en ]. o ]}. truenta, la Truena [Qu]. Quiciabes sía espresión debida a un encruz de truena (cfr.) y tur(m)enta.
DELLA-VI_S_Z-4416 trueya La información semántica no termina en ]. o ]}. trueya, la Viga del techu de la corte [Ll]. Posiblemente sía una variante diptongada del ast. troya 1 (cfr.).
DELLA-VI_S_Z-4417 “trulla” La información semántica no termina en ]. o ]}. “trulla” Términu conocíu pela documentación na posible aceición de *‘artefautu de pesca’: la metad
DELLA-VI_S_Z-4418 “trullebulle La información semántica no termina en ]. o ]}. “trullebulle, el” Traxín, xaréu [Sb]. La primera dulda qu’acueyo pa poder x...
DELLA-VI_S_Z-4425 trunfu La información semántica no termina en ]. o ]}. trunfu, el Cast. triunfo [Cl. Pa. Cg. Ay. Ll. Tb. Sm. Pzu. An. Gr. Pr. Cv. Tox. Mar. JH]. 2. Carta que dexa ganar una baza por ser del p...
DELLA-VI_S_Z-4429 truñón La información semántica no termina en ]. o ]}. truñón, ona sic) [Cl. y Cb. Ce]. turnión [JH]. turnión/ona [Tb]. turnión/turniúa [As].> Que truña [Cl. Pa. Cb. Sb. Ay. T...
DELLA-VI_S_Z-4437 “trute” La información semántica no termina en ]. o ]}. “trute” Términu que namái conocemos como nomatu per documentu d’Uviéu:
DELLA-VI_S_Z-4438 truxón La información semántica no termina en ]. o ]}. truxón, ona Estrozón, que nun mira pola ropa que viste [Cv]. Formación llograda ...
DELLA-VI_S_Z-4440 truyón La información semántica no termina en ]. o ]}. truyón, el Aumentativu del ast. truyu 1 (cfr.). scala argentea culiarcellos argenteos quattuor
DELLA-VI_S_Z-4441 truyu La información semántica no termina en ]. o ]}. truyu, el 1 Cfr. turuyu & trullón.
DELLA-VI_S_Z-4442 truyu La información semántica no termina en ]. o ]}. truyu, el 2 Rellenu ente’l techu y los tabiques pa torgar el pasu del aire y del fríu [Cl]. Quiciabes del masculín del ax. llat. torculus, -a, -um ‘qu’apierta’, ‘que tuerce’ (em s.v. tor...
DELLA-VI_S_Z-4443 tu La información semántica no termina en ]. o ]}. tu Pronome personal, 2ª persona del singular [Xral]. Del llat. tu, nominativu del pronome personal de 2ª persona singular, documentáu en tolos tiempos (cfr. yo 1). Sobro esti p...
DELLA-VI_S_Z-4454 tubescu La información semántica no termina en ]. o ]}. tubescu, a, o Fuerte y ordinaria, con poco asientu y estabilidá (una persona) [Ca]. Quiciabes variante del ast. tudescu, a, o (cfr.).
DELLA-VI_S_Z-4458 tucaxón La información semántica no termina en ]. o ]}. tucaxón, el Parte inferior d’un tueru d’árbol o arbustu ya secu pero qu’entá caltién les raíces fitaes na tierra [Ca]. Aum. de tucaxu (cfr.).
DELLA-VI_S_Z-4460 tucerón La información semántica no termina en ]. o ]}. tucerón, ona Cfr. tuzarón.
DELLA-VI_S_Z-4464 tucu La información semántica no termina en ]. o ]}. tucu, el Tocón [Cg. Sr. Tor] d’un árbol cortáu [Ll. Ri]. Troncu d’un árbol cortáu [Cb]. Troncu del árbol ensin cañes [Ri]. 2. Fa- yón,
DELLA-VI_S_Z-4468 tudescu La información semántica no termina en ]. o ]}. tudescu, a, o Mui desabrida, perseca en pallabres (una persona) [Cb]. Podría tratase d’un continuador del llat. serondu theutiscus, -a, -um, adautación del xermánicu (dei s.v. tedésco), presen- ...
DELLA-VI_S_Z-4473 tuerba La información semántica no termina en ]. o ]}. tuerba, la Términu conocíu pela documentación: intratas
DELLA-VI_S_Z-4479 tueru La información semántica no termina en ]. o ]}. tueru, a, o Cfr. toru, a, o.
DELLA-VI_S_Z-4489 tufu La información semántica no termina en ]. o ]}. tufu, el 1 Cfr. tafu. Dende tufu
DELLA-VI_S_Z-4494 tumba La información semántica no termina en ]. o ]}. tumba, la Caxa del muertu [As]. 2. {(Doc.). Sitiu onde sotierren un muertu}. a so la tonba onde yaz Fe...
DELLA-VI_S_Z-4497 túmbanu La información semántica no termina en ]. o ]}. túmbanu, el Cfr. tómbanu & túmbalu.
DELLA-VI_S_Z-4501 tumbiar La información semántica no termina en ]. o ]}. tumbiar Facer esfuerzos, lluchar (pa llevantar una carga, reducir un animal rebelde) [Pr (Cv)].
DELLA-VI_S_Z-4502 tumbión La información semántica no termina en ]. o ]}. tumbión, el Tumor o hinchazón, en dalguna parte del cuerpu, a puntu de xagomiar [Oc].
DELLA-VI_S_Z-4503 tumbiu La información semántica no termina en ]. o ]}. tumbiu, a, o Inflamáu, hincháu por cuenta de dalguna enfermedá [Oc]: Bartuelu tien lus pías tumbios <...
DELLA-VI_S_Z-4510 tuna La información semántica no termina en ]. o ]}. tuna, la 2 Grupu d’estudiantes que formen un grupu de rondalla pa ron- dar de nueche [Ac]. Del fr. tune ‘llimosna’, ‘hospiciu de los probes’, voz d’aniciu xergal, común col castellán (dc...
DELLA-VI_S_Z-4511 tunante La información semántica no termina en ]. o ]}. tunante Vivales, pirata [Ac]. - Non faltarán dos tunantes/que lu lleven y me tra...
DELLA-VI_S_Z-4513 “tundidor” La información semántica no termina en ]. o ]}. “tundidor” Términu conocíu pela documentación medieval: giral alfonso mercador túnica. casulla grecisca cum sua
DELLA-VI_S_Z-4519 tuniella La información semántica no termina en ]. o ]}. tuniella, la Caña del pie sol todiyu [AGO]. Posible dim. de tona 1 (cfr.) con continuador del suf. -ělla.
DELLA-VI_S_Z-4526 tuñir La información semántica no termina en ]. o ]}. tuñir Cfr. truñar.
DELLA-VI_S_Z-4530 tupiu La información semántica no termina en ]. o ]}. tupiu, a, o Espesu [Bab. Bard], densu [Sm]: Güei ta la nublina mui...
DELLA-VI_S_Z-4536 tuquetu La información semántica no termina en ]. o ]}. tuquetu, el* Términu conocíu pela documentación: a la primabera cada
DELLA-VI_S_Z-4539 turbada La información semántica no termina en ]. o ]}. turbada, la Nublada, temporada en que nun hai sol [Tb]. Deverbal del participiu débil de turbar (cfr.).
DELLA-VI_S_Z-4541 turbar La información semántica no termina en ]. o ]}. turbar Metese’l sol baxo les nubes [Lln]. Nublar [Tb]. Y el rei que,
DELLA-VI_S_Z-4546 turbiosu La información semántica no termina en ]. o ]}. turbiosu, a, o Turbiu [JH]. Cfr. turbiu, a, o.
DELLA-VI_S_Z-4548 turbiu La información semántica no termina en ]. o ]}. turbiu, a, o Turbio (el líquidu) [Tb. Tox]. 2. Revuelto (el tiempu), escu- recíu (el cielu) [Tb. Tox]. 3. Que ta bebíu,...
DELLA-VI_S_Z-4553 turgueña La información semántica no termina en ]. o ]}. turgueña, la Pieza del carru, tira de madera d’unos 20 cms de llargo qu’altraviesa los piértigos del carru pa que’l sobéu nun esba- rie p’atrás al baxar una cuesta [Cv]. Formación sol res...
DELLA-VI_S_Z-4554 turia La información semántica no termina en ]. o ]}. turia, la Cfr. turria.
DELLA-VI_S_Z-4559 turniador La información semántica no termina en ]. o ]}. turniador, ora Que turnia muncho [Tb. JH]. Cfr. turniar.
DELLA-VI_S_Z-4560 turniar La información semántica no termina en ]. o ]}. turniar Cfr. truñar, turriar 2. En rellación etimolóxica con turniar tenemos el deverbal tur- ni...
DELLA-VI_S_Z-4575 turre La información semántica no termina en ]. o ]}. turre, el //Maíz del turre ‘maíz verde entá, que se cura na cocina o al sol’ [Cb]. L’ast. turre ha tenese por un deverbal del inf. t...
DELLA-VI_S_Z-4583 turriar 3 La información semántica no termina en ]. o ]}. turriar 3 Cfr. turrar.
DELLA-VI_S_Z-4587 turrietu La información semántica no termina en ]. o ]}. turrietu, el Pequeñu llombán de tierra [Pa]. Dim. de turriu (cfr.) cola amestadura del diminutivu -ĭttus > -etu (cfr. turria).
DELLA-VI_S_Z-4588 turrieznu La información semántica no termina en ]. o ]}. turrieznu, el Dalgo perduro [Gr]. Quiciabes sía una variante de torrendu (cfr.) con influxu del ast. turriu (cfr.).
DELLA-VI_S_Z-4590 turrión La información semántica no termina en ]. o ]}. turrión, ona Que turria [PSil. Vd. /Eo. Mánt/]. Que da cornaes con fre- cuencia [Sm]. Que turnia [Pzu. Vd. Tox. Llomb. Vg]. Que tien enclín a turriar (carneru, vaca) [An. Cv]. ...
DELLA-VI_S_Z-4591 turrión La información semántica no termina en ]. o ]}. turrión, el Torrendu [Cb. Cg. Cp. Cñ (= gritón). Llv. JH. R. VBable] en- sin pelleyu, llueu d’esprimilu pero entá con una cantidá pe- queña de grasa [Ca]. //-ones ‘quisp...
DELLA-VI_S_Z-4592 turrir La información semántica no termina en ]. o ]}. turrir Cfr. turrar.
DELLA-VI_S_Z-4593 turriu La información semántica no termina en ]. o ]}. turriu, el 1 Desnivel nel terrén [Lln], probe y con piedra [Tb]. Llombán de tierra [Lln. Pa (= turrietu). Lr (= sucu = escalón)]. Parte de la tierra que nun se llabra porque llenda col camín (torn...
DELLA-VI_S_Z-4612 turullu La información semántica no termina en ]. o ]}. turullu, el Trito...
DELLA-VI_S_Z-4615 turuxu La información semántica no termina en ]. o ]}. turuxu, el Cuerna, bocina [Pzu]. Cuernu pa llamar a los vecinos a xunta [VBable]. Paez una variante etimolóxica de turullu (cfr.), con sufixu destremáu. En tou casu, l’ast.
DELLA-VI_S_Z-4618 tus La información semántica no termina en ]. o ]}. tus, la Cfr. tose.
DELLA-VI_S_Z-4619 tusa La información semántica no termina en ]. o ]}. tusa, la Xuegu de rapazos con una piedra o pedazu de teya que tiraben [Lln]. 2. Fierro o estaca nel xuegu de la tusa [R]. Pedazu de piedra plana emplegáu pa xug...
DELLA-VI_S_Z-4621 tuseru La información semántica no termina en ]. o ]}. tuseru, el Sucu [AGO]. Quiciabes un deriváu de tusu (cfr.) al...
DELLA-VI_S_Z-4624 tusida La información semántica no termina en ]. o ]}. tusida, la Aición y efeutu de tusir una vez [Tb. Sm]. Golpe de tose [An]. Deverbal de tusidor, ora Que tus [Sb. JH]. Cfr. tusíu.
DELLA-VI_S_Z-4627 tusiella La información semántica no termina en ]. o ]}. tusiella, la Tus [AGO] fuerte [Cg]. Tusina [AGO]. D’un diminutivu en -tusir [Tb. Gp]. Golpe de tose [Lln. Pa. Cb. Cp. Sb. Ca. Tox. /Eo/]: Venía turniada (cfr.) con tracamundiu de r-s posnuclear por efeutu del rotacismu.
DELLA-VI_S_Z-4641 tutiplén La información semántica no termina en ]. o ]}. tutiplén, a //A tutiplén ‘abondo’ [Ac. Sr. Tb. Pr. Tor. VCid]. ‘a gustu’ [Bard]. Cfr. tute.
...
DELLA-VI_S_Z-4642 “tutor” La información semántica no termina en ]. o ]}. “tutor”, “tutoriza” Términu conocíu pela documentación: a) tio e tutor
DELLA-VI_S_Z-4643 “tutoría” La información semántica no termina en ]. o ]}. “tutoría” Términu conocíu pela documentación: devierades
DELLA-VI_S_Z-4645 tutu La información semántica no termina en ]. o ]}. tutu, el 2 Cama pa dormir [Ca]: Agora vome pal tutúmbanu, el “Tumefacción” [Cn (MG)]. estoupóu un rivol...

🔸 Problemas en Variantes Detectados

ID Entrada Palabra Problema Texto Original (Truncado)
DELLA-VI_S_Z-1924 taba Variante starts with < taba, la Güesu curtiu asitiáu na parte cimera y media del deu [Lln]. Cast. astrágalo [Md. Tor]. //-as ‘güesos del xuegu de les pates traseres del corder...
DELLA-VI_S_Z-1925 tabacón Variante starts with < tabacón, ona Cast. tabacoso [JH]. Cfr. tabacu.
DELLA-VI_S_Z-1933 tabaqueru Variante starts with < tabaqueru, el Caxa en que se guarda’l tabacu de polvu y de fueya [JH]. 2. Caracol, cascoxu de mar añegratáu y pequeñu...
DELLA-VI_S_Z-1935 tabardillu Variante starts with < tabardillu, el Granu, lluviesu [Tor]. //Comer como un tabardillu ‘comer muncho’ [Sb]. Castellanismu (dcech s.v. ...
DELLA-VI_S_Z-1941 tabasu Variante starts with < tabasu, el Puerta de fierro cola que se zarra’l fornu llueu de metíos los panes dientro [Oc]. 2. Culu grande [Cd]. //Tar igual qu’un
DELLA-VI_S_Z-1945 tabaza Variante starts with < tabaza, la Posible variante del ast. tabasa (cfr.). Cfr. tapa.
DELLA-VI_S_Z-1952 tabicar Variante starts with < tabicar Poner un tabique [Tb. Min]. Verbu fechu sol ast. tabique (cfr.).
DELLA-VI_S_Z-1953 tabierna Variante starts with <
tabierna, la Chigre [Lln. Rs. Cb. Cg. Vv. Cp. Ac. Bi. Llg. Sb. Ca. Ay. Ll. Ri. Sd. Qu. Tb. Bab. Pzu. PSil. As. Dg. Cd. Ce. Pr (Cv). Pr. Vd. Tox. /Eo/. Mar. JH]. ...
DELLA-VI_S_Z-1954 tabique Variante starts with < tabique, el Cast. tabique [Xral]. Zarramientu (de lladriyu, piedra) p’aisllar una llabor [Min]. 2. Palu pequeñu p’añudar el xube- gu a la hora de xoncer [An]: tabular ‘de forma de tabla’ ...
DELLA-VI_S_Z-1969 tablizu Variante starts with < tablizu, a, o Perflacu (un animal, una persona) [Sm]. 2. {(Doc.). De tabla}. dos escanos tabliços...
DELLA-VI_S_Z-1971 tablón Variante starts with < tablón, el Tabla grande y llarga [Ac. Tb. Sm. PSil. Vd]. Tabla ancha y gorda [Ay]. Tabla gorda de más de tres centímetros de gordo [Ll]. Caúna de les tables gordes (de dos metros de llargo y unos ...
DELLA-VI_S_Z-1971 tablón Variante starts with < tablón, el Tabla grande y llarga [Ac. Tb. Sm. PSil. Vd]. Tabla ancha y gorda [Ay]. Tabla gorda de más de tres centímetros de gordo [Ll]. Caúna de les tables gordes (de dos metros de llargo y unos ...
DELLA-VI_S_Z-1976 tabolu Variante starts with < tabolu, el //Tar gordu como un tabolu ...
DELLA-VI_S_Z-1979 taca Variante starts with < taca //A taca retaca ‘abondo’ [JH. AGO]. tachuela (cfr.).
DELLA-VI_S_Z-1991 tacón Variante starts with < tacón, el 1 Tazu de goma que se pon a la madreña [Pr] y zapatos na par- te d’atrás [Ac]. Caún de los tazos que tien la madreña como aisllante del suelu na parte inferior [Cp. Pr]. Suela elevada...
DELLA-VI_S_Z-1996 taconiar Variante starts with < taconiar Meter ruíu colos tacones [Ac] al caminar (con zapatos, ma- dreñes) [Tb]. Cfr. tacón 1.
DELLA-VI_S_Z-2009 tafetán Variante starts with < tafetán, el Esparadrapu [Cñ]. //-anes ‘vaivenes, movimientos bruscos’ [Md]: Tou pa poucos tafetanes [Md]. -
DELLA-VI_S_Z-2009 tafetán Variante starts with < tafetán, el Esparadrapu [Cñ]. //-anes ‘vaivenes, movimientos bruscos’ [Md]: Tou pa poucos tafetanes [Md]. -
DELLA-VI_S_Z-2015 tafu Variante starts with < tafu, el
DELLA-VI_S_Z-2022 tafuru Variante starts with < tafuru, el tafuro “de Valdés al Eo; en otros concejos tafuru” [/(Eo)/].> Cast. tahúr [/Eo/. R. AGO]....
DELLA-VI_S_Z-2028 tagarnina Variante starts with < tagarnina, la Cigarru de picar [Tabaco]. ///Ye manu santa nes ingines/que puén remanecer de resfri...
DELLA-VI_S_Z-2043 taladrúa Variante starts with < taladrúa, la Cfr. telera.
DELLA-VI_S_Z-2045 talaíru Variante starts with < talaíru, el* “Cuando en la faena de galdiar, el patrón que, en la chalana, algo alejado de la motora, está enguadando y se pone de pie porque intuye que ...
DELLA-VI_S_Z-2053 talandoria Variante starts with < talandoria, la //ta...
DELLA-VI_S_Z-2066 talega Variante starts with <
talega, la Sacu [PSil] pequeñu, fardela, cast. morral [As]: Marchóu cona talega...
DELLA-VI_S_Z-2067 talegada Variante starts with < talegada, la Lo que cabe nuna talega. //Una talegada
DELLA-VI_S_Z-2069 talegu Variante starts with < talegu, el talejo [Sb].> Cast. morral [Cl]. Talega [Cl], bolsa de llin [Pzu]. 2. Sale...
DELLA-VI_S_Z-2087 talludu Variante starts with < talludu, a, o
DELLA-VI_S_Z-2088 talma Variante starts with < talma, la Cast. toquilla, mantellina [Lln]. Del fr. talma ‘mantu pequeñu que ...
DELLA-VI_S_Z-2090 talón Variante starts with < talón, ona* /talonas [Ce].> Guisaes (les pataques) [Ce].
DELLA-VI_S_Z-2097 tamangu Variante starts with < tamangu, {el} {El} que ye pequeñu y gordete [Cl]. //Los tamangos ‘calzáu rústico o botes fuertes’ [Tor]. Ye posible que l’aceición de ‘pequeñu y regordete’ se deba ...
DELLA-VI_S_Z-2097 tamangu Variante starts with < tamangu, {el} {El} que ye pequeñu y gordete [Cl]. //Los tamangos ‘calzáu rústico o botes fuertes’ [Tor]. Ye posible que l’aceición de ‘pequeñu y regordete’ se deba ...
DELLA-VI_S_Z-2097 tamangu Variante starts with < tamangu, {el} {El} que ye pequeñu y gordete [Cl]. //Los tamangos ‘calzáu rústico o botes fuertes’ [Tor]. Ye posible que l’aceición de ‘pequeñu y regordete’ se deba ...
DELLA-VI_S_Z-2098 tamañu Variante starts with < tamañu, el Cast. tamaño [Xral]. a) uno solare tapa (cfr.) onde se vería qu’un étimu con -pp- pue...
DELLA-VI_S_Z-2108 tambasca Variante starts with < tambasca, la Caña de la tala del arboláu [Cl]. Ramaxe, maleza [Ll (= xa- masca)]. 2. Acumulación brusca de gases nel ci...
DELLA-VI_S_Z-2110 tambascal Variante starts with < tambascal, el Conxuntu de cañes [Ll]. Cfr. tambu (cfr.) + -
DELLA-VI_S_Z-2110 tambascal Variante starts with < tambascal, el Conxuntu de cañes [Ll]. Cfr. tambu (cfr.) + -
DELLA-VI_S_Z-2114 tambor Variante starts with < tambor, el Cast. tambor [Lln. Pa. Ay. Tb. Sm. PSil]. Instrumentu mu- sical de percusión tocáu con dos palíyos sobro un parche de piel allugáu tensu sobro una caxa de madera d?...
DELLA-VI_S_Z-2119 tamboriáu Variante starts with < tamboriáu, ada, ao //-aes ‘amagostaes nel tambor (les castañes)’ [Pa]. Pp. de tamboriar (cfr. tambor).
DELLA-VI_S_Z-2125 tamborín Variante starts with < tamborín, el Cast. tamboril [Mar. JH]. Cfr. tambor.
DELLA-VI_S_Z-2130 tambu Variante starts with < tambu, el Tapa llateral del bocói o barrica [Cn (V)]. Quiciabes l’ast.
DELLA-VI_S_Z-2130 tambu Variante starts with < tambu, el Tapa llateral del bocói o barrica [Cn (V)]. Quiciabes l’ast.
DELLA-VI_S_Z-2130 tambu Variante starts with < tambu, el Tapa llateral del bocói o barrica [Cn (V)]. Quiciabes l’ast.
DELLA-VI_S_Z-2131 tambuchu Variante starts with < tambuchu, el Entrada al ranchu d’una lancha [Lln]. De nun se tratar d’un deriv?...
DELLA-VI_S_Z-2131 tambuchu Variante starts with < tambuchu, el Entrada al ranchu d’una lancha [Lln]. De nun se tratar d’un deriv?...
DELLA-VI_S_Z-2136 tamizu Variante starts with < tamizu, el Ronzal [Tb]. 2. Peñera [Md]. Del llat. tamisium ‘peñera’, pallabra de posible aniciu galu (tlg; rgc 238) con continuadores románicos (rew) anque lo mesmo García de Diego (deeh) que ...
DELLA-VI_S_Z-2137 tamón Variante starts with < tamón, ona, el/la //Como un tamón ‘sordu’ [Llu (= como una tamona)]. Cfr. tamoniegu, a, <...
DELLA-VI_S_Z-2145 tan Variante starts with < tan Partícula comparativa [Ac. Xral]. tam In uillas quam et...
DELLA-VI_S_Z-2146 tana Variante starts with < tana, la //(Facer) la tana ‘causar molesties’ [Ac (VB)....
DELLA-VI_S_Z-2148 tanca Variante starts with < tanca, la “Latuela de hojalata” [Ay]. Posible femenín analóxicu de tanda, la Cast. tanda [Pa]: Menuda tanda de pochicones que-y dieren [Pa]. Cantidá grande de dalguna cosa [Pa], persone...
DELLA-VI_S_Z-2154 tandarines Variante starts with < tandarines Cfr. tarandines.
DELLA-VI_S_Z-2174 tángole-mángole Variante starts with < tángole-mángole Rabu o daqué cosa que cuelga [Canellada (Cuentos)]. Términu espresivu llográu cola pernidia alliterac...
DELLA-VI_S_Z-2186 tanque Variante starts with < tanque, el Cast. tanque [Pa. Ay]. Xarru pequeñu, con asa [Cb. Cp. PSil]. Cacíu d’aluminiu (enantes de llatón) de forma cilíndrica, con asa, pa sacar agua y beber [Ac]. Cací...
DELLA-VI_S_Z-2190 tantarantaina Variante starts with < tantarantaina, el/la {Nome de}despreciu, burlla [ByM]. //Ser un tatarantaina ‘ser un chancletu, persona ensin pesu moral’ [Tb (= ser ...
DELLA-VI_S_Z-2191 tantarantán Variante starts with < tantarantán, el Cítola, talandoria del molín [Ar]. 2. Tortazu, morrada, zurra [Ar]. Golpe o golpes que da’l que ta molestu al qu’incomoda y que suenen ensin mancar [R]. Golpe dau a otra persona...
DELLA-VI_S_Z-2192 tantarantana Variante starts with < tantarantana, la //Dar la tantarantana ‘dar una venada de llocura’ [Ri]. Del llat. tarantantara ‘onomatopeya emplegada por Ennius p...
DELLA-VI_S_Z-2195 tantiar Variante starts with < tantiar Cast. tantear ]Tb. Ce. Vd]. 2. Golpear o retocar les bóvedes de la mina con una barrena pa ver el grau de consistencia de les piedr...
DELLA-VI_S_Z-2199 tanxente Variante starts with < tanxente, el/la Cast. tangente [JH]. et solidos X per
DELLA-VI_S_Z-2208 tañíu Variante starts with < tañíu, el Cast. tañido [JH]. Cfr. tanxíu.
DELLA-VI_S_Z-2210 tapa Variante starts with < tapa, la Cast. tapa [Lln. PSil] pa zarrar cualquier cacíu o cavidá como’l fornu, etc. [Tb. Sm]. Tapa de madera [Ac]...
DELLA-VI_S_Z-2217 tapadiella Variante starts with < tapadiella, la Cast. tapadera [JH]. Oxetu que tapa dalgo que nun se quier que se vea [Ca]. 2. Persona qu’encubre lo qu’otra nagua por inorar [Ca]. Cfr. tapa
DELLA-VI_S_Z-2218 tapadiellu Variante starts with < tapadiellu, l’ Cast. tapadero [JH (tapadiellu)]. Cast. tapadillo, cobertizu [JH (atapadiellu)]. //D’atapadiellu ‘cast. tapa agujeros [JH]. Compuestu del verbu tapar (cfr.) col nome furacu (cfr.) en plural.
DELLA-VI_S_Z-2228 tapecer Variante starts with < tapecer /topecer [C...
DELLA-VI_S_Z-2231 tapete Variante starts with < tapete, el Cast. tapete [Xral]. Ufiertamos sobre too la documentación del sieglu x alvirtiendo que la presencia de la pallabra resulta abondosa pelo menos nos dos sieglos que sig...
DELLA-VI_S_Z-2234 tapial Variante starts with < tapial, el Parede de tierra amasao y apisonao ente tables [Tor]. Caún de los tramos con que se va faciendo la parede de tierra amasao y apisonao ente tables [Tor]. 2. Caúna de les estaques que s’a...
DELLA-VI_S_Z-2235 tapiar Variante starts with < tapiar Rellenar o cubrir con piedra un güecu que yá nun va utilizase [Ay]. 2. Zarrar con una tapia [Ac]. los mandedes lamar para caua nen para...
DELLA-VI_S_Z-2236 tapiáu Variante starts with < tapiáu, ada, ao Zarráu por un muru [Cd]. //Tar tapiáu ‘tar sordu’ [Cd]. I ...
DELLA-VI_S_Z-2238 tapiegu Variante starts with < tapiegu, a, o De Tapia [JH]. Deonomásticu del nome del pueblu y conceyu de
DELLA-VI_S_Z-2243 tapinera Variante starts with < tapinera, la Conxuntu de tapinos [Pa]. 2. Fesoria especial pa cavar tapinos [VCid]. Cast. cespedera [JH]. Cfr. tapia.
DELLA-VI_S_Z-2244 tapineru Variante starts with < tapineru “Tapineru. Cespederas. Prado de donde se sacan céspedes” [JH]. //Comer como un tapineru ‘comer munch...
DELLA-VI_S_Z-2250 tapón Variante starts with <
tapón, el Cast. tapón [Ay. Tb. Sm. PSil. Cd. Tox]. Tapa de madera que tapa la boca del fornu [Ll]. 2. Persona baxa y regordeta [Ay. Tb. Sm...
DELLA-VI_S_Z-2256 tapuxu Variante starts with < tapuxu, el Cast. tapujo [Ay. Tb. Pzu. Tox]. Cfr. tapa.
DELLA-VI_S_Z-2272 tarabica Variante starts with < tarabica, la //tarambica [y Oc].> Trozu de madera con un clavu en mediu y que v...
DELLA-VI_S_Z-2282 tarabira Variante starts with < tarabira, la Cuerda emplegada pa sacar daqué cosa del mar, como un ba- rril [Llu]. Podría tratase d’una variante del ast. tarabina (cfr.) con traca- mundiu de sonores quiciabe...
DELLA-VI_S_Z-2289 taracón Variante starts with < taracón, el Aum. de taracu. 2. Parte que queda de cortar el narbasu del maíz [Ay]. taracón, el Aum. de taracu. 2. Parte que queda de cortar el narbasu del maíz [Ay]. taraconazu, el* <+taraconezu [Ay]. Golpe lleváu con un taracón
DELLA-VI_S_Z-2291 taracu Variante starts with < taracu, el Tallu de maíz [Cg]. Tallu de la panoya [Lln]. 2. Raíz completa d’un árbol [Lln]. 3. Palitroque [Lln].
DELLA-VI_S_Z-2294 taragañatu Variante starts with < taragañatu, el Mordiscu, mordiatu [Lln]. Formación sol ast. taragañu (cfr.) → ast. taragañatu, gracies a l’amestadura del suf. -atu
DELLA-VI_S_Z-2298 taragazu Variante starts with < taragazu, el Lo que s’arranca d’un mordiatu (a una fruta, al pan) [Cp]. Del ast. tragu (cfr.) col suf. -azu.
DELLA-VI_S_Z-2300 taragüelazu Variante starts with < taragüelazu, el Golpe [Am]. Cfr. taragüela cola amestanza del suf. -azu.
DELLA-VI_S_Z-2303 taragumiar Variante starts with < taragumiar Comer fruta metiendo ruíu [Ay]. 2. Comer afamiao [Ay]. Posible variante del ast. taragañar (cfr. tragu).
DELLA-VI_S_Z-2319 tarambullu Variante starts with < tarambullu, el Tarucu de la panoya de maíz llueu d’esbill...
DELLA-VI_S_Z-2319 tarambullu Variante starts with < tarambullu, el Tarucu de la panoya de maíz llueu d’esbill...
DELLA-VI_S_Z-2330 taramingueru Variante starts with < taramingueru, el Columbiu [Lln, Co (Columpiu). VBable. Ca]. Cfr. entaramingar & taraminga.
DELLA-VI_S_Z-2340 tarandangu Variante starts with < tarandangu, el Llinia de palos y bárganos nos zarros o xetos [Vg]. ¿En posible rellación col ast. taru (cfr.) y familia?
DELLA-VI_S_Z-2346 taranta Variante starts with < taranta, la* /tarantes [Cd]. tarantas [Cd].> Altibaxos nel caráuter [Cd]. Cfr....
DELLA-VI_S_Z-2348 tarantán Variante starts with < tarantán, ana //Ser un tarántán ‘ser un sin chapeta, u...
DELLA-VI_S_Z-2350 tarantana Variante starts with < tarantana, la //Perder la tarantana ‘perder la cabeza’ [Ar]. Cfr. tarantu, a, o.
DELLA-VI_S_Z-2352 tarantela Variante starts with < tarantela, la //Tomó (dio) la tarantela ‘adoptó una actitú pesada y fadia’ [ByM]. Cfr. taran...
DELLA-VI_S_Z-2355 tarañón Variante starts with < tarañón, el Araña [Soto (Oc)]. Quiciabes resultáu d’una amestanza o encruz ente l’ast. *ta- rántula (cfr. tarantu, Al tarañuelu ‘al retorteru’ [Md]. **
DELLA-VI_S_Z-2357 tarapiella Variante starts with < tarapiella, la Aparatu pa espantar páxaros, movíu por agua o aire, consis- tente nunos mazos y una lata [Os].
Corriente interpreta lleon. tarapiella ‘espanta...
DELLA-VI_S_Z-2357 tarapiella Variante starts with < tarapiella, la Aparatu pa espantar páxaros, movíu por agua o aire, consis- tente nunos mazos y una lata [Os].
Corriente interpreta lleon. tarapiella ‘espanta...
DELLA-VI_S_Z-2361 tarasca Variante starts with < tarasca, la Carraca [Oc]. 2. Figura que salía delantre de la procesión [PSil]. //Nun hai Corpus sin tarazal, el //Dar al tarazal ‘dar a daquién muncho menos...
DELLA-VI_S_Z-2374 tarazón Variante starts with < tarazón, el 1 Cast. tarazón [Pa]. Pedazu de daqué que se taraza [Cb]. Corte grande en daqué [Pa]. 2. Cuayarón [Lln. Pa. Cb. Ac. JH]: Lla
DELLA-VI_S_Z-2384 tardar Variante starts with < tardar Cast. tardar, provecer [Ac. Ay. Tb]. si los hermanos ...
DELLA-VI_S_Z-2386 tarde Variante starts with < tarde Cfr. tarde, la.
DELLA-VI_S_Z-2388 tardecida Variante starts with < tardecida, la Atardecer [Tb. Md]. Nominalización del participiu de - Allá á la
DELLA-VI_S_Z-2398 tardíu Variante starts with < tardíu, el Seronda [Lln. Cl (i)]. Cfr. tardíu, -ía, -ío.
DELLA-VI_S_Z-2400 tardu Variante starts with < tardu, a, o Que llega siempre tarde (una persona) [Llg]. 2. Que fai les coses ensin priesa dalguna (persona) [Qu]. Del llat. tardus, -a, -um ‘lentu’ (em), con continuadores romá- nicos (rew). Un ...
DELLA-VI_S_Z-2404 taresa Variante starts with < taresa, la Especie de fruta de sartén, pequeña, arredondiada, fecha cola mesma pastia que los frisuelos [Sm]. //Taresa ‘nome de la lla- gartesa qu’encarna a un personaxe ani...
DELLA-VI_S_Z-2405 taresta Variante starts with < taresta, la Collar de madera col que se suxeten les cabres cuando tán na corte [Cl]. Quiciabes del ax. llat. teres, -etis ‘redondu’, ‘cilíndricu’ (e...
DELLA-VI_S_Z-2410 tariegu Variante starts with < tariegu, el Pucheru pequeñu [GP]. Pota, pucheru, cacíu de barru [JH]. Pucheru de barru [Cn (MG)] con asa, pa usos domésticos [R]. ///¿Comiste los muñuelos? Por si te van los tari...
DELLA-VI_S_Z-2410 tariegu Variante starts with < tariegu, el Pucheru pequeñu [GP]. Pota, pucheru, cacíu de barru [JH]. Pucheru de barru [Cn (MG)] con asa, pa usos domésticos [R]. ///¿Comiste los muñuelos? Por si te van los tari...
DELLA-VI_S_Z-2414 tarifar Variante starts with < tarifar Cast. tarifar [Pa]. Calcular muncho (el dineru, la comida) [Mi (i)]: Tengo que tarifar bien...
DELLA-VI_S_Z-2415 tarín Variante starts with < tarín, el “Realillo de plata de ocho cuartos y medio” [JH]. “Moneda de plata de un real” [Cg]. //-inos ‘monedes d’oru o plata’ [OLLA]. ‘monedes d’oru d’a pesu...
DELLA-VI_S_Z-2416 tariosu Variante starts with < tariosu, a, o Que fadia, qu’estorba, qu’aburre cola so presencia [Llomb]. Quiciabes sía una formación ax. dende l’arabismu del cast. tara ‘parte de pesu que se rebaxa’...
DELLA-VI_S_Z-2418 tarlatana Variante starts with < tarlatana, la Tela barato y vistoso, ruino, mui tieso (usao p’adornar los ra- mos) [Lln]. Quiciabes del fr. tarlatane posible alteración del fr. tiretaine ‘tela rico’ > cas...
DELLA-VI_S_Z-2428 tarnín Variante starts with < tarnín, ina, ino De Tarna, en Casu [Sr]. //Tarnina ‘abondo zarrada de casa (la madreña)’ [Os]. Formación deonomástica del nome del pueblu de tarna (ta...
DELLA-VI_S_Z-2429 tarocu Variante starts with < tarocu, el Parte lleñosa de la panoya [Sr]. Tarucu...
DELLA-VI_S_Z-2429 tarocu Variante starts with < tarocu, el Parte lleñosa de la panoya [Sr]. Tarucu...
DELLA-VI_S_Z-2429 tarocu Variante starts with < tarocu, el Parte lleñosa de la panoya [Sr]. Tarucu...
DELLA-VI_S_Z-2430 tarolada Variante starts with < tarolada, la Fatada [Cepeda (lla)]. Cfr. tarolu, a, o.
DELLA-VI_S_Z-2433 tarquina Variante starts with < tarquina, la Cast. brizna, pella [Tor]. Términu conseñáu al sur del dominiu c...
DELLA-VI_S_Z-2437 tarrafín Variante starts with < tarrafín, el Cast. retel [Cñ]. Apareyu de maya redondu, pequeñu, aseme- yáu a la zalabarda pa pescar quisquilla, etc. [Vd]. Bolsa de rede pa la pesca de cangarexos [Ce]. 2. Es...
DELLA-VI_S_Z-2451 tarrecederu Variante starts with < tarrecederu, a, o Cast. temedero [JH]. Cfr. atarrecer.
DELLA-VI_S_Z-2465 tarriellu Variante starts with < tarriellu, el 2 tarrillo [Pzu]. Posibl...
DELLA-VI_S_Z-2478 tarta Variante starts with < tarta, la Cast. tarta [Xral]. Posiblemente del fr. tarte ‘torta rellena’ como proponen Corominas-Pascual pal cast. tarta (dcech s.v. tártaro). Dende equ?...
DELLA-VI_S_Z-2480 tartagada Variante starts with <
tartagada, la Rastru de los animales en suelu al pisar en terrén blando [Lln]. Podría ser un deverbal de *tartigar quiciabes verbu que po-...
DELLA-VI_S_Z-2485 tartalexar Variante starts with < tartalexar Tatexar [Cd]. Cfr. tatu, a, o.
DELLA-VI_S_Z-2488 tartamiellar Variante starts with < tartamiellar Tatexar [Lln]. Cfr. tatu, a, o. <...
DELLA-VI_S_Z-2490 tartamudar Variante starts with < tartamudar Tatexar [Cd]. Cfr. tatu, a, o.
DELLA-VI_S_Z-2507 taruca Variante starts with < taruca, la Tipu de panoyina de maíz que dan al ganáu [Cv]. Panoya de maíz a la que-y quitaren les fueyes [Cv]. Tarabucu...
DELLA-VI_S_Z-2507 taruca Variante starts with < taruca, la Tipu de panoyina de maíz que dan al ganáu [Cv]. Panoya de maíz a la que-y quitaren les fueyes [Cv]. Tarabucu...
DELLA-VI_S_Z-2510 tarucu Variante starts with < tarucu, el //taruh.u [Pb]. ////tarucos [VCid. Ar].> Tucu de la pan...
DELLA-VI_S_Z-2512 tarugu Variante starts with < tarugu, el Cast. tarugo [Lln]. Trozu de pan [Lln] duro [Pr]. Corteza de pan [Cd]. 2. Zoquete de madera pa usos destremaos [Ay]. Caún de los tres tazos o pedazos de madera [Lln. D...
DELLA-VI_S_Z-2512 tarugu Variante starts with < tarugu, el Cast. tarugo [Lln]. Trozu de pan [Lln] duro [Pr]. Corteza de pan [Cd]. 2. Zoquete de madera pa usos destremaos [Ay]. Caún de los tres tazos o pedazos de madera [Lln. D...
DELLA-VI_S_Z-2516 tarusa Variante starts with < tarusa, la Cast. chito 1 [Os. Ll]. Nome d’un xuegu tradicional [PSil] de neños nel que s’alluga dineru o bien otra cosa enriba d’una piedra irregular (...
DELLA-VI_S_Z-2517 taruyu Variante starts with < taruyu, el Grumu de farina, de pastia [Pr (Cv)]. 2. Panoya mal granada [Lln]. Cfr. taru 1.
DELLA-VI_S_Z-2518 tarxeta Variante starts with < tarxeta, la Cast. tarjeta [Pzu]. Posible adautación del fr. targette ‘escudu pequeñu’ (dcech s.v. tarja) que pudo llegar a nós pente medies del cast. Sobro
DELLA-VI_S_Z-2520 tasa Variante starts with < tasa, la Impuestu [Tox]. Preciu [Tox]. 2. Comedimientu, moderación [Tb. Tox]: Come ensin tasa [Tb]. //Non tener tasa ‘ser poco comedíu o moderáu’ [Tox]...
DELLA-VI_S_Z-2520 tasa Variante starts with < tasa, la Impuestu [Tox]. Preciu [Tox]. 2. Comedimientu, moderación [Tb. Tox]: Come ensin tasa [Tb]. //Non tener tasa ‘ser poco comedíu o moderáu’ [Tox]...
DELLA-VI_S_Z-2531 tastabegar Variante starts with < tastabegar Tar a puntu de cayer pa los llaos al andar [Ri]. Quiciabes d’una variante del ast. tetubiar (cfr.) anque paez meyor almitir una rellación con tatabe...
DELLA-VI_S_Z-2533 taste Variante starts with < taste, el Cfr. tastu, el.
DELLA-VI_S_Z-2542 tatarexar Variante starts with < tatarexar Tatexar [Tox]. Cfr. tatu, a, o.
DELLA-VI_S_Z-2543 tatarexu Variante starts with < tatarexu, a, o Tatexu [Tox]. Posible deverbal fuerte de tatarexar<...
DELLA-VI_S_Z-2546 tatás Variante starts with < tatás //A tatás ‘especie d’interxeición emplegada pa dirixir al neñu de la qu’entama a andar’ [Cg]. //(Andar) a tatás ‘and...
DELLA-VI_S_Z-2547 tatear Variante starts with < tatear Tatexar [JH]. Cfr. tatu, a, o.
DELLA-VI_S_Z-2553 taula Variante starts with < taula, la Mesa [Llastres (i)]. Del llat. tabula, -ae ‘tabla’, ‘pieza de madera plana’ que co- nocemos pel ast. tabla (cfr.) tamién con bona documentación medieval. La pa...
DELLA-VI_S_Z-2561 tayadiar Variante starts with < tayadiar Facer tayaes [Lln]. Dende ast. tayada (cfr.) féxose’l verbu tayadiar.
DELLA-VI_S_Z-2565 tayamientu Variante starts with < tayamientu, el Tayu, corte [JH]. otras calupm...
DELLA-VI_S_Z-2566 tayar Variante starts with < tayar taxar [Pzu]. {Posible per- correición de cheísta, tal.lar ...
DELLA-VI_S_Z-2574 tayerada Variante starts with < tayerada, la* //tal.lerá [Ay (N)].> Cantidá grande de castañes...
DELLA-VI_S_Z-2583 taza Variante starts with < taza, la 2 Cast. taza [Lln. Ay. PSil]. Tazón de barru, sin asa [Sl]. Escu- diella de lloza o porcelana [Oc]. Cacíu pa líquidos [Sm].///
DELLA-VI_S_Z-2595 Variante starts with < té, el Te (bebida) [Xral]. //Te burrero Chenopodium ambrosioides, cast. te español’ [Mo (llaa 28)]. //Te casero ?...
DELLA-VI_S_Z-2595 Variante starts with < té, el Te (bebida) [Xral]. //Te burrero Chenopodium ambrosioides, cast. te español’ [Mo (llaa 28)]. //Te casero ?...
DELLA-VI_S_Z-2595 Variante starts with < té, el Te (bebida) [Xral]. //Te burrero Chenopodium ambrosioides, cast. te español’ [Mo (llaa 28)]. //Te casero ?...
DELLA-VI_S_Z-2595 Variante starts with < té, el Te (bebida) [Xral]. //Te burrero Chenopodium ambrosioides, cast. te español’ [Mo (llaa 28)]. //Te casero ?...
DELLA-VI_S_Z-2595 Variante starts with < té, el Te (bebida) [Xral]. //Te burrero Chenopodium ambrosioides, cast. te español’ [Mo (llaa 28)]. //Te casero ?...
DELLA-VI_S_Z-2597 tea Variante starts with < tea, la 1 Cast. tea, corteza enrollada d’abedul colo que se fai llume p’allumar [Ay]. quantos uend...
DELLA-VI_S_Z-2597 tea Variante starts with < tea, la 1 Cast. tea, corteza enrollada d’abedul colo que se fai llume p’allumar [Ay]. quantos uend...
DELLA-VI_S_Z-2598 tea Variante starts with < tea, la 2 Cfr. teya 1.
DELLA-VI_S_Z-2601 teberganu Variante starts with < teberganu, a, o De Teberga [JH], conceyu asturianu (tt 11). a)
DELLA-VI_S_Z-2618 teinón Variante starts with < teinón, el Pina grande qu’apierta’l mangu y el rabu del mazu [Oc]. 2. Travesañu central que va sol exe (na escalera ...
DELLA-VI_S_Z-2625 tela Variante starts with < tela, la Cast. tela [Xral]. 2. Parte interior del animal llamada tela [JH {afeut...
DELLA-VI_S_Z-2627 telar Variante starts with < telar, el Cast. telar, máquina de texer [Lln. Sm. PSil] especialmente’l llin [Cd]. Máquina pa facer la tela del llin [Gr]. 2. Llíu de coses [Lln. Ac]. Enredu, enguedeyu [Cd. ...
DELLA-VI_S_Z-2627 telar Variante starts with < telar, el Cast. telar, máquina de texer [Lln. Sm. PSil] especialmente’l llin [Cd]. Máquina pa facer la tela del llin [Gr]. 2. Llíu de coses [Lln. Ac]. Enredu, enguedeyu [Cd. ...
DELLA-VI_S_Z-2631 telégrafu Variante starts with < telégrafu, el Cast. telégrafo [JH. Xral]. De l’amestanza moderna de dos términos d’aniciu griegu (tele y graphos).
DELLA-VI_S_Z-2634 telesna Variante starts with < telesna, la Telina del güevu [Oc].
Del acusativu del fem. llat. terēdo, -inis ‘carcoma’, ‘cocu de la fariña’ (old; abf), esto ye, terēdine >
DELLA-VI_S_Z-2638 telu Variante starts with < telu, el L’ast. telu descríbelu Menéndez García como ‘enfermedá de los bues frayaos pol trabayu y el calor; pa curar el mal ponse la guiada ente’l pescuezu del animal y ...
DELLA-VI_S_Z-2639 tema Variante starts with < tema, la Cast. tema [Ac. Bab]. Asuntu [PSil]. 2. Testonería nun propó- situ o idea [Sm]. Oposición caprichosa a una persona o cosa [Sm]. ...
DELLA-VI_S_Z-2644 temblera Variante starts with < temblera, la Sitiu llamargosu [On]. En rellación col ast. temblar (cfr.), como tamién s’alvierte nel cast. tremedal (dcech s.v. temblar), darréu que’l ...
DELLA-VI_S_Z-2648 temblón Variante starts with < temblón, el Torpedo marmorata, tembladera [Cñ (ppac)]. Torpedo torpe- do [L’Arena]. Aum. de tiemblu (cfr.
DELLA-VI_S_Z-2653 temblura Variante starts with < temblura, la Temblor [JH]. - Qué llercia, qué temblura/vos...
DELLA-VI_S_Z-2655 temer Variante starts with <
temer Cast. temer [Xral]. 2. Creyer, camentar, sospechar [Cl]. non témpanu, el Cfr. tampanu 1, 2.
DELLA-VI_S_Z-2664 tempestá Variante starts with < tempestá, la Cast. tempestad [Pa. JH]. ///¿Bon tiempu y ruxe la mar? -Tem- pestá [LC].
DELLA-VI_S_Z-2664 tempestá Variante starts with < tempestá, la Cast. tempestad [Pa. JH]. ///¿Bon tiempu y ruxe la mar? -Tem- pestá [LC].
DELLA-VI_S_Z-2665 tempestate Variante starts with < tempestate, al //Al tempestate ‘a la intemperie’ [Cv (= albentestate)]. Espresión debida a un encruz del llatinismu tempestate col continuador de ab inte...
DELLA-VI_S_Z-2666 tempestosu Variante starts with < tempestosu, a, o Cast. tempestuoso [JH]. Del llat. tempestuosus, -a, -um ‘revueltu’, ‘axitáu’ (abf), per vía semiculta.
DELLA-VI_S_Z-2668 templamientu Variante starts with < templamientu, el Templanza [JH]. la mesura del principe ye
DELLA-VI_S_Z-2678 temporal Variante starts with <
temporal, el Cast. temporal [Xral]. //Libróla Dios de malos...
DELLA-VI_S_Z-2684 tempraniar Variante starts with < tempraniar Madrugar [Lln]. Cfr. tempranu, a, o.
DELLA-VI_S_Z-2685 tempranicu Variante starts with < tempranicu Más ceo [DA]. - Vieno i/tempranicu el sentidu
DELLA-VI_S_Z-2690 ten Variante starts with < ten //Ser de la tribu de ten ‘ser un avarientu, un tafuñu’ [Ll]. Nomi...
DELLA-VI_S_Z-2697 tencontén Variante starts with < tencontén, el Equilibriu [Tb]. //Dir tencontén ‘dir guardando un equilibriu difícil’ [Tb]. - Y ...
DELLA-VI_S_Z-2697 tencontén Variante starts with < tencontén, el Equilibriu [Tb]. //Dir tencontén ‘dir guardando un equilibriu difícil’ [Tb]. - Y ...
DELLA-VI_S_Z-2702 tendaláu Variante starts with < tendaláu, el Cantidá de ropa que lleva un tendal llenu [Llg]. Muncha ropa puesto a secar [Cd]. Cfr. tendal 1.
DELLA-VI_S_Z-2706 tendayu Variante starts with < tendayu, el Tendeyón, cobertizu [Cg] d’una aguada [Am]. Construcción ganadera zarrada, de madera y con una puerta, llevantada por exemplu nuna cueva (tamién pue facese con unos arbustos
DELLA-VI_S_Z-2708 tendedera Variante starts with < tendedera, la Alambre pa tender la ropa [Ac]. Tendal pa la ropa [Sm]. 2. Cantidá de ropa tendío [Ac]. Cfr. tendal 1.
DELLA-VI_S_Z-2717 tendíu Variante starts with < tendíu, el Pendiente o inclinación d’una capa o estratu y, por analoxía, d’un taller o esplotación na mina [Min]. 2. Tendíu de la lluz lléctrico [Vv. Tb. Sm]. Cfr. tendíu,<...
DELLA-VI_S_Z-2720 tenebrariu Variante starts with < tenebrariu, el Candeleru pergrande de madera, en forma de triángulu equi- láteru, con un pie (nel so vértiz superior y a los dos llaos d’arriba van allugaes les veles) [Lln]. Cfr. En tenencia ‘según cai’ [Lln]. neguno non ye demande ne migaya por razo...
DELLA-VI_S_Z-2742 tenor Variante starts with < tenor, el Caráuter [Lln]. 2. Cast. tenor (mús. ) //A tenor de ‘según’ [Cd]. //Al
DELLA-VI_S_Z-2750 tenrura Variante starts with < tenrura, la Cast. ternura [JH. R. DA. CCabal. AGO]. Sospiros, empapiellos y <...
DELLA-VI_S_Z-2750 tenrura Variante starts with < tenrura, la Cast. ternura [JH. R. DA. CCabal. AGO]. Sospiros, empapiellos y <...
DELLA-VI_S_Z-2751 tensar Variante starts with < tensar Ciñir al aire les veles pa ganar barloventu [Llu]. otrosi que podades ate...
DELLA-VI_S_Z-2754 tentación Variante starts with < tentación, la Cast. tentación. Y no mos dexes
DELLA-VI_S_Z-2754 tentación Variante starts with < tentación, la Cast. tentación. Y no mos dexes
DELLA-VI_S_Z-2755 tentador Variante starts with < tentador, ora* Que tenta*. Entós arrimándose á elli’l t...
DELLA-VI_S_Z-2758 tentedivu Variante starts with < tentedivu, el //Tar al tentedibu ‘tar colo puesto, tener namái lo imprescin- dible pa vivir’ [Sb]. Compuestu de la 2ª p. del sing. del imp. del verbu tener<...
DELLA-VI_S_Z-2760 tentenixar Variante starts with < tentenixar Cast. tambalear [Md (i)]. Temblar [Md (i)]. Mover daqué [Md (i)]. Cfr. t...
DELLA-VI_S_Z-2763 tenyu Variante starts with < tenyu, a, o* //tenyo [Os].> Que tien un hombru más altu qu’otru [Os]. Cfr. <...
DELLA-VI_S_Z-2764 teñaceru Variante starts with < teñaceru, el Cast. tenacero [JH]. Cfr. tenaces.
DELLA-VI_S_Z-2766 teñacidá Variante starts with < teñacidá, la Cast. tenacidad [JH]. Cfr. tenaces.
DELLA-VI_S_Z-2767 teñaz Variante starts with < teñaz Cast. tenaz [JH]. Cfr. tenaces.
DELLA-VI_S_Z-2770 tépidu Variante starts with < tépidu, {a, o} Cfr. tebiu, a, o.
DELLA-VI_S_Z-2773 tequín Variante starts with < tequín Voz que repetida empleguen pa llamar a la oveya [Ay]. Posible voz d’aniciu onomatopéyicu d’u se fexo non sólo ast. *tecu → dim. tequín sinón...
DELLA-VI_S_Z-2779 tercia Variante starts with < tercia, la Viga de la casa [Cl]. Viga del teyáu sobro la que van los ca- brios [Lln. Tb] del horru [Ri]. Caúna de les vigues horizon- tales que s’alluguen a la metada de les aguyes de les cases [B...
DELLA-VI_S_Z-2790 terciupelu Variante starts with < terciupelu, el Cast. terciopelo. Emponxeron al difuntu/mitanes sobre una mesa,/cubierta de
DELLA-VI_S_Z-2790 terciupelu Variante starts with < terciupelu, el Cast. terciopelo. Emponxeron al difuntu/mitanes sobre una mesa,/cubierta de
DELLA-VI_S_Z-2797 terézanu Variante starts with < terézanu, el Páxaru llamáu cuquiellu [Ll]. Quiciabes de tetrao,...
DELLA-VI_S_Z-2801 terliz Variante starts with < terliz, la Tela tosca de llin o espartu [R]. 2. Bisagra, gonciu de les puer- tes [Ce. R]. vna vestimienta Cambiar la terma ‘camudar el tiempu’ [Llg]. ternas terminajo [JH]. Posible adautación del cast. terminajo (drae).
DELLA-VI_S_Z-2820 terráu Variante starts with < terráu, el Casa baxa, xeneralmente xebrada del sitiu u se vive, destinada a despensa o bodega, con pisu de tierra [Tor]. 2. Cuartu o habitación del pisu baxu que val de comedor y de despachu [Mar]. ...
DELLA-VI_S_Z-2822 terremotu Variante starts with < terremotu, el Cast. terremoto, temblor de tierra [Cñ. Ac. Tb]. Del llat. terrae mōtus (em s.v. terr...
DELLA-VI_S_Z-2822 terremotu Variante starts with < terremotu, el Cast. terremoto, temblor de tierra [Cñ. Ac. Tb]. Del llat. terrae mōtus (em s.v. terr...
DELLA-VI_S_Z-2822 terremotu Variante starts with < terremotu, el Cast. terremoto, temblor de tierra [Cñ. Ac. Tb]. Del llat. terrae mōtus (em s.v. terr...
DELLA-VI_S_Z-2822 terremotu Variante starts with < terremotu, el Cast. terremoto, temblor de tierra [Cñ. Ac. Tb]. Del llat. terrae mōtus (em s.v. terr...
DELLA-VI_S_Z-2837 terrestre Variante starts with < terrestre Que nun ye marineru (l’home) [Cg]. aut infanzones aut omnes
DELLA-VI_S_Z-2842 terrible Variante starts with < terrible Cast. terrible [Xral]. 2. Grande, dignu d’almiración [Tb. /Mánt/]: Tien...
DELLA-VI_S_Z-2843 terribleza Variante starts with < terribleza, la //Pela terribleza ‘pelo horrible, peles males’ [Lln]. Cfr.
DELLA-VI_S_Z-2847 terror Variante starts with < terror, el Cast. terror. sine metu et ...
DELLA-VI_S_Z-2847 terror Variante starts with < terror, el Cast. terror. sine metu et ...
DELLA-VI_S_Z-2851 tesca Variante starts with < tesca, la Caspa [JH] que cai de la cabeza [Cb. GP. R]. 2. Sarna [GP a. 1788].
DELLA-VI_S_Z-2852 tésicu Variante starts with < tésicu, el Pozu d’agua poco fondu, como un champán o charcu [Sr]. El términu p...
DELLA-VI_S_Z-2852 tésicu Variante starts with < tésicu, el Pozu d’agua poco fondu, como un champán o charcu [Sr]. El términu p...
DELLA-VI_S_Z-2854 tesón Variante starts with < tesón, el 2 Palu en forma de forca emplegáu como tentemozu o encon- tu mentanto carguen el carru [Sm. Pzu]. 2. Firmeza, tenacidá [PSil]. Constancia nel trabayu [Cd]. Del fem. llat. tensio, -ōnis ?...
DELLA-VI_S_Z-2854 tesón Variante starts with < tesón, el 2 Palu en forma de forca emplegáu como tentemozu o encon- tu mentanto carguen el carru [Sm. Pzu]. 2. Firmeza, tenacidá [PSil]. Constancia nel trabayu [Cd]. Del fem. llat. tensio, -ōnis ?...
DELLA-VI_S_Z-2864 testamentu Variante starts with < testamentu, el Cast. testamento [Xral]. ///Bona olla, mal testamentu [LC].
DELLA-VI_S_Z-2865 testamón Variante starts with < testamón, el* {(Doc.). Testigu} //No quedó ni testamón ‘nun quedó naide’ [Lln]. testimones Ped...
DELLA-VI_S_Z-2865 testamón Variante starts with < testamón, el* {(Doc.). Testigu} //No quedó ni testamón ‘nun quedó naide’ [Lln]. testimones Ped...
DELLA-VI_S_Z-2889 testigu Variante starts with < testigu, el Cast. testigo [Cg. Ay. Tb]. 2. Caún de los tres teyos {resultáu de frañer una teya} que se ponen baxo los muñones o moyones [Ll (i)] pa comprobar, en casu de dulda...
DELLA-VI_S_Z-2892 testimoñu Variante starts with < testimoñu, el Cast. testimonio [JH]. {2. (Doc.). Testigu. 3. Prueba testifi- cal}. a-1) testimonio [JH]. {2. (Doc.). Testigu. 3. Prueba testifi- cal}. a-1) testu, el Pallabra o xiru propiu del país que la xente natural d’elli siente estrañándose al oyelo na boca d’una pe...
DELLA-VI_S_Z-2897 testuz Variante starts with < testuz, el Cast. testuz. - Metaniques del ...
DELLA-VI_S_Z-2897 testuz Variante starts with < testuz, el Cast. testuz. - Metaniques del ...
DELLA-VI_S_Z-2899 teta Variante starts with < teta, la Cast. teta [Xral]. Caún de los pechos de la muyer [Tb. Sm. Cd]. Glándula mamaria d’una fema cualaquiera [Tb. Sm]. 2. Caúna de les tetines de los machos [Tb. Sm. PSil...
DELLA-VI_S_Z-2919 texedura Variante starts with < texedura, la Cast. tejedura [JH]. Cfr. texer.
DELLA-VI_S_Z-2920 texemanexe Variante starts with < texemanexe, el Cast. tejemaneje, enguedeyu [Lln]. Riestra d’enguedeyos pa dalgún asuntu turbiu [Ca. PSil]: Esi texemanexe texón, el 1 Melón, melandru [Ay (= melandru)]. Na documentación medieval consult...
DELLA-VI_S_Z-2937 teyar Variante starts with < teyar, el Cast. tejar (sic) [JH]. otras duas sortes
DELLA-VI_S_Z-2938 teyaroz Variante starts with < teyaroz, el Cast. tejaroz [JH]. Pallabra de discutible autoctonía asturiana; la so ausencia de los vocabularios d’esti idioma y la única conseñación en Jun- quera Huergo pae...
DELLA-VI_S_Z-2940 teyavana Variante starts with < teyavana, la Teya que ta sobro la estancia ensin otra cubrición [Llg]. Te- chu ensin revistimientu interior de forma que se ven les teyes dende dientro [Ri]. 2. Tendeyón [Lln]. //A ...
DELLA-VI_S_Z-2940 teyavana Variante starts with < teyavana, la Teya que ta sobro la estancia ensin otra cubrición [Llg]. Te- chu ensin revistimientu interior de forma que se ven les teyes dende dientro [Ri]. 2. Tendeyón [Lln]. //A ...
DELLA-VI_S_Z-2944 teyería Variante starts with < teyería, la Cast. tejería [JH]. Paez una adautación del cast. tejería; el términu namái lu conseña JH.
DELLA-VI_S_Z-2948 teyete Variante starts with < teyete, el texete [y Lln].> Pedazu de teya planu y pequeñu, cuadráu col que s...
DELLA-VI_S_Z-2955 “tiara” Variante starts with < “tiara” Cast. tiara. V tiaras por dos tiara. V tiaras por dos tiburón [Lln]. Pallabra conocida n’Asturies, onde paez ser préstamu, nun sabemos si d’aniciu port. tubarão como suxeren Corominas- Pascual pal cast. (dce...
DELLA-VI_S_Z-2967 tienramente Variante starts with < tienramente Cast. tiernamente [JH. CCabal. ByM]. Cfr. tienru, a, o.
DELLA-VI_S_Z-2970 tientu Variante starts with < tientu, el +tiin...
DELLA-VI_S_Z-2978 tiestu Variante starts with < tiestu, el 2 Corteza que se forma nuna masa blando [Cb. Cp]. Podría entendese como...
DELLA-VI_S_Z-2981 tifurriu Variante starts with < tifurriu, el Corte, cubil [Vv]. Posible formación dende l’ast. tafu ‘fedor’ (cfr.) cola ames- tadura d’un suf. diminutivo-despeutivu -urriu, siguiend...
DELLA-VI_S_Z-2981 tifurriu Variante starts with < tifurriu, el Corte, cubil [Vv]. Posible formación dende l’ast. tafu ‘fedor’ (cfr.) cola ames- tadura d’un suf. diminutivo-despeutivu -urriu, siguiend...
DELLA-VI_S_Z-2985 tila Variante starts with < tila, la Cast. tila [Lln. Tb. Sm. PSil. Cd]. //Flor de tila ‘flor del tilu’ [Lr]. Cfr. tilu...
DELLA-VI_S_Z-2994 tilín Variante starts with < tilín, el 3 //Facer tilín ‘resultar (una persona a otra) interesante física...
DELLA-VI_S_Z-2998 tillar Variante starts with < tillar <{Quiciabes con percorreición de yeísta y tracamundiu col ast. trillar sía “triyar” [Cl...
DELLA-VI_S_Z-3004 timador Variante starts with < timador, ora Que tima [Tb. Sm. Cd]. //Timador ‘(persona) fecha una llace- ria, mal iguada’ [Sm]. Cfr. timar.
DELLA-VI_S_Z-3005 timar Variante starts with < timar Cast. timar [Ay]. //Timase con ‘entendese con, tontear con’ [Tb]: La rapaza tímase <...
DELLA-VI_S_Z-3005 timar Variante starts with < timar Cast. timar [Ay]. //Timase con ‘entendese con, tontear con’ [Tb]: La rapaza tímase <...
DELLA-VI_S_Z-3006 timbal Variante starts with < timbal, el Xaréu, baturiciu [Lln]. Términu de posible aniciu nel ár. ţabl pente medies del and. aţţabál con continuador ast., gall., port. cast. atabal...
DELLA-VI_S_Z-3006 timbal Variante starts with < timbal, el Xaréu, baturiciu [Lln]. Términu de posible aniciu nel ár. ţabl pente medies del and. aţţabál con continuador ast., gall., port. cast. atabal...
DELLA-VI_S_Z-3006 timbal Variante starts with < timbal, el Xaréu, baturiciu [Lln]. Términu de posible aniciu nel ár. ţabl pente medies del and. aţţabál con continuador ast., gall., port. cast. atabal...
DELLA-VI_S_Z-3008 timbre Variante starts with < timbre, el Cast. timbre [Xral]. Del fr. timbre ‘especie de tambor’ (dcech s.v. témpano) d’u se fexo timbrar (cfr.) y, quiciabes, *timb...
DELLA-VI_S_Z-3010 timón Variante starts with < timón, el Cast. timón [Pa] del ramu [Qu (= caidón)]. Parte del ramu [Cl]. Vara llarga del carru o del aráu [Ac. Ri]. Parte delantera del aráu que se suxeta al xugu de la pare...
DELLA-VI_S_Z-3014 tina Variante starts with < tina //Tina, chis ‘voz pa llamar a la vaca’ [Os]. Posible voz d’aniciu onomatopéyicu.
DELLA-VI_S_Z-3015 tina Variante starts with < tina, la Cast. tina [Cl. Llu]. Vasía onde se pon la ropa a colar [Lln. Pa. Cp. Ac. Ay. Ri. Qu (= arna). Tb. Sm. Cd. Oc]. Especie de cal- deru [Cl] anchu, con dos ases [/Mánt/]. ...
DELLA-VI_S_Z-3015 tina Variante starts with < tina, la Cast. tina [Cl. Llu]. Vasía onde se pon la ropa a colar [Lln. Pa. Cp. Ac. Ay. Ri. Qu (= arna). Tb. Sm. Cd. Oc]. Especie de cal- deru [Cl] anchu, con dos ases [/Mánt/]. ...
DELLA-VI_S_Z-3016 tinaxa Variante starts with < tinaxa, la Cast. tinaja [Pzu]. Cfr. tina.
DELLA-VI_S_Z-3018 tínfanu Variante starts with <
tínfanu, el Cfr. chínfanu & pínfanu.
DELLA-VI_S_Z-3022 tingaliar Variante starts with < tingaliar Colgar, xingar, cast. tambalearse [Pa]. Columbiase [Pa]. Cfr. tinglar.
DELLA-VI_S_Z-3026 tingleru Variante starts with < tingleru, {a, o} //Un lloqueru tingleru ‘llueca de son agudu y retumbante’ [Lln (P)]. Cfr. ting...
DELLA-VI_S_Z-3031 tinta Variante starts with < tinta, la Cast. tinta [Xral]. 2. Tinta del calamar [Xral]. Poner nuestro sello
DELLA-VI_S_Z-3032 tintanear Variante starts with < tintanear Cfr. tintiniar 1.
DELLA-VI_S_Z-3033 tintaxarra Variante starts with < tintaxarra, la Líquidu viscoso y apegadizo qu’echen les zreizales [Lln]. Cfr. tinta, cola amestadu...
DELLA-VI_S_Z-3036 tintiniar 2 Variante starts with < tintiniar 2 Andar a tientes, con pasu inseguru [Ll]. Formación que paez ufrir un e...
DELLA-VI_S_Z-3038 tintonéu Variante starts with < tintonéu, el Cast. tintineo [Lln]. Deverbal de *tintonear orixe del ast. tintoniar (cfr.).
DELLA-VI_S_Z-3039 tintoniar Variante starts with < tintoniar Facer el tintón (una muyer) [Lln]. 2. Mover, ximielgar [Lln]. Verbu fechu sol ast. tintón (cfr.).
DELLA-VI_S_Z-3041 tintorru Variante starts with < tintorru, el Vinu tinto perprieto (fam.) [Tor. Xral]. Formación fecha sol ast. tintu (cfr.) cola amestadura del suf. -orru.
DELLA-VI_S_Z-3042 tintu Variante starts with < tintu, a, o De color escuro, especialmente un líquidu. lenteo de lana tinto ...
DELLA-VI_S_Z-3044 tintura Variante starts with < tintura, la Cast. tintura. Del llat. tinctūra (em), con dellos continuadores románicos (rew) ya panhispánicu (deeh). D’ello pudo facese’l corres- pondiente axetivu *tinctur...
DELLA-VI_S_Z-3044 tintura Variante starts with < tintura, la Cast. tintura. Del llat. tinctūra (em), con dellos continuadores románicos (rew) ya panhispánicu (deeh). D’ello pudo facese’l corres- pondiente axetivu *tinctur...
DELLA-VI_S_Z-3048 tiña Variante starts with < tiña, la Cast. tiña [Ay. Tb. Cd]. Sarna de los animales [Sd]. 2. Cayida del pelo [Cd]. 3. Tafuñería [Ay. Cd]: Ya comu tirabuxón, el Cast. tirabuzón [JH]. Términu tomáu direutamente del fr. tire-bouchon ‘sacacor- c...
DELLA-VI_S_Z-3069 tiracantos Variante starts with < tiracantos, el Tirador [PSil]. Flonda [As] pa tirar piedres [Cv]. Compuestu del ver...
DELLA-VI_S_Z-3080 tiragüé Variante starts with < tiragüé, el Cast. gatuña (planta) [Cg]. Posible compuestu del verbu tirar (cfr.) + el nome güe (cfr.).
DELLA-VI_S_Z-3082 tirante Variante starts with < tirante Cast. tirante, tensu [Cd], tiesu [Tb]: Punxénonlu mui tirante [Tb]. 2. Enfadáu [Pa. Tb. Cd. Pr]: Taban tirante...
DELLA-VI_S_Z-3090 tirar Variante starts with < tirar Cast. tirar [Xral], llanzar [Ay. Tb. Sm. PSil. Cd. R]: Tiróulu a los gochos [Tb]. Echar, soltar [Pa. Sb]:
DELLA-VI_S_Z-3091 tirarramal Variante starts with < tirarramal //A tirarramal (vender a, comprar a) ‘dando por consabío que l’animal del tratu tien dalgún alifaz (por ello nun lu rexistren
tiráu, ada,
DELLA-VI_S_Z-3095 tirayu Variante starts with < tirayu, el Cast. tirapié [JH]. Cfr. tiráu, ada, ao.
DELLA-VI_S_Z-3095 tirayu Variante starts with < tirayu, el Cast. tirapié [JH]. Cfr. tiráu, ada, ao.
DELLA-VI_S_Z-3103 tiritaina Variante starts with < tiritaina, el/la //Un tiritaina ‘cast. títere, persona con curtiu pesu moral’ [Tb]. //Ser un tiritaina ‘ser m...
DELLA-VI_S_Z-3104 tiritaina Variante starts with < tiritaina, la Tembladera producida pola fiebre, pol mieu, pol fríu [Tor. Llomb]. //Dar las tiritainas ‘temblar de fríu’ [Oc]. //
DELLA-VI_S_Z-3106 tiritona Variante starts with < tiritona, la Tiritera [Sm. Cd]. //Faer la tiritona ‘finxir ser inútil o inservi- ble (una persona)’ [Tb]. Cfr. ...
DELLA-VI_S_Z-3112 tirria Variante starts with < tirria, la Tirantez (del panderu que tien un pelleyu que se calienta pa qu’estire) [Ar]. 2. Cast. tirria [Pa. Ay. Ar]. Malquerencia, odiu [Qu]. Zuna [Ac]: Tienm...
DELLA-VI_S_Z-3113 tiru Variante starts with < tiru, el Cast. tiro, disparu [Xral. Lln]. 2. Barrenu [Min]. 3. Esplosión del barrenu [Ri]. Esplosión de dinamita [Lln]. 4. Corriente d’aire [Min]. 5. Presión d’un fastial [...
DELLA-VI_S_Z-3117 tisis Variante starts with < tisis, la Tipu de tuberculosis [Ri]. Tuberculosis pulmonar [Lln]. Del grecismu en l...
DELLA-VI_S_Z-3120 tisoria Variante starts with < tisoria, la /tisories [Cp. Ri]. tisorias [Tb].> Tixeres [Cl. Pa. Cp. Ri. Tb]. 2...
DELLA-VI_S_Z-3124 titiritaña Variante starts with < titiritaña, la Tela floxo, mal texío [R]. Quiciabes d’una variante de tiritaña ‘tela ralo’, asitiada en cast., términu que se tien por orixináu nel fr. tiretaine, del f...
DELLA-VI_S_Z-3130 títulu Variante starts with < títulu, el Cast. título [JH], documentu qu’acreíta daqué [Xral]. macnum est
DELLA-VI_S_Z-3136 tixerada Variante starts with < tixerada, la . Cast. tijerada [Ll]. Tixeretazu [Ay. Tb. Sm. PSil. Cd. Pr. Cv.Tox. JH]. Cfr. ...
DELLA-VI_S_Z-3145 tizne Variante starts with < tizne, el tizne [Tb]. Deverbal del inf. de tiznar (cfr.).
DELLA-VI_S_Z-3147 tizón Variante starts with < tizón, el Cast. tizón [Pr]. Maderu quemáu o encesu [Ac]. Estiella gran- de medio amburada [An]. Palu medio quemáu [Ay. Sm. Cd]. Pedazu de caña d’árbol seca, medio consumid...
DELLA-VI_S_Z-3151 to Variante starts with < to, el/la/lo <to//tos [posible y tradicional nel centru y oriente asturia- nu, en función adyacente y nominal].///
DELLA-VI_S_Z-3151 to Variante starts with < to, el/la/lo <to//tos [posible y tradicional nel centru y oriente asturia- nu, en función adyacente y nominal].///
DELLA-VI_S_Z-3151 to Variante starts with < to, el/la/lo <to//tos [posible y tradicional nel centru y oriente asturia- nu, en función adyacente y nominal].///
DELLA-VI_S_Z-3151 to Variante starts with < to, el/la/lo <to//tos [posible y tradicional nel centru y oriente asturia- nu, en función adyacente y nominal].///
DELLA-VI_S_Z-3152 toba Variante starts with < toba, la 1 Cuernu usáu polos pastores como turullu pa que los vecinos axunten el rebañu y lu saquen {pa llevalu al pastu} [Bard (= turullu)]. 2. Palu güecu qu’al soplar per ún de los sos estremo...
DELLA-VI_S_Z-3166 tócamerroque Variante starts with < tócamerroque //La hora de tócamerroque ‘pertarde’ [Lln]. //La casa del tó- camerroque ‘casa onde nun hai or...
DELLA-VI_S_Z-3168 tocántenes Variante starts with < tocántenes //Tocántanes a ‘en rellación a’ [AGO]. //Tocántenes de ‘en rellación de’ [AGO]. Cfr.
DELLA-VI_S_Z-3171 tocáu Variante starts with <
tocáu, ada, ao Chaláu, un pocu llocu [Pr]. {2. (Doc.). ‘con contautu sexual’} //Estar tocáu de<...
DELLA-VI_S_Z-3178 tochear Variante starts with < tochear Chochear [Lln]: Yá tochea [Lln]: El que tochea en mayu to- tochear Chochear [Lln]: Yá tochea [Lln]: El que tochea en mayu to- tochera, la Chochera [Lln]. //Un/una tocheras ‘el que ta ...
DELLA-VI_S_Z-3180 tochorilo Variante starts with < tochorilo, {el} Muyer fatona [Lln]. Cfr. chochu, tochorilo, {el} Muyer fatona [Lln]. Cfr. chochu, ¡...
DELLA-VI_S_Z-3187 tocinina Variante starts with < tocinina, la* /tocininas [Os].> El tocín que queda xunto a les quixaes del goc...
DELLA-VI_S_Z-3188 tocinosu Variante starts with < tocinosu, a, o* /tocinosas [Lln].> Variedá de mazanes [Lln]. Cfr. tocín.
DELLA-VI_S_Z-3200 toldanar Variante starts with < toldanar Malgastar [Cl].///Quien toldana lu toldiella, la toldilla [Lln].> Parte de los barcos veleros que, nos vapores, ye...
DELLA-VI_S_Z-3206 toldu Variante starts with < toldu, el Cast. toldo [Xral]. 2. Tienda en que se viende sal al por menor [JH]. - co...
DELLA-VI_S_Z-3207 tole Variante starts with < tole, el //Tomar el tole ‘marchar’ [Sb]. ‘tomar el tole’ [Pa]. Quiciabes sía una nominalización de la espresión llat. tolle (i...
DELLA-VI_S_Z-3210 toledanu Variante starts with < toledanu, a, o De Toledo. II morabetinos toledanos 1246(or.) [MSAH-V/240]
DELLA-VI_S_Z-3217 tolete Variante starts with < tolete, el Maderina onde s’enconta’l remu [lma. Xx. Ce. Vd]. Cast. es- cálamo [Llu]. 2. Porra del guardia [Xx. Tb]. Del fr. tolet, pallabra d’aniciu xe...
DELLA-VI_S_Z-3218 toletera Variante starts with < toletera, la Pieza de madera con un furacu axuntada al carel onde encaxa’l tolete [Xx]. <...
DELLA-VI_S_Z-3218 toletera Variante starts with < toletera, la Pieza de madera con un furacu axuntada al carel onde encaxa’l tolete [Xx]. <...
DELLA-VI_S_Z-3224 toliscu Variante starts with <
toliscu, a, o Irreflexivu [Ay (= tolena)]. Cfr. tolu, a, o. Sobro tolu féxos...
DELLA-VI_S_Z-3225 tolla Variante starts with < tolla, la Mustelus canis, cazón [Llu (ppac)]. Mustelus mustelus, cazón, aludu [Llu (ppac)]. Galeus galeus, cazón ...
DELLA-VI_S_Z-3225 tolla Variante starts with < tolla, la Mustelus canis, cazón [Llu (ppac)]. Mustelus mustelus, cazón, aludu [Llu (ppac)]. Galeus galeus, cazón ...
DELLA-VI_S_Z-3229 tollazal Variante starts with < tollazal, el Cfr. tollu, el.
DELLA-VI_S_Z-3234 tollu Variante starts with < tollu, a, o* Cfr. tuellu, a, o.
DELLA-VI_S_Z-3239 tolobre Variante starts with < tolobre, el //Negru como’l tolobre ‘perescura (daqué cosa)’ [Lln]. **
DELLA-VI_S_Z-3258 tomate Variante starts with < tomate, el Cast. tomate [Xral]. Del náhuatl tómatl (dcech s.v. tomate), pente medies del cas- tellán.
DELLA-VI_S_Z-3264 tómbula Variante starts with < tómbula //Andar de tómbula ‘andar de xarana, de borrachera’ [Sb]. Cfr. tomba.
DELLA-VI_S_Z-3266 tomicia Variante starts with < tomicia, la Paliza [Bi. Sr]. Del grecismu en llat., el masc. t(h)omix, -icis ‘cuerda’ (em) con percauterización del femenín analóxicu *tomīcia que Me-...
DELLA-VI_S_Z-3269 tomillina Variante starts with < tomillina, la Cast. tomillo salsero, planta de fueya más pequeña que la del tomiellu común, de bon arrecendor [Mar]. Cfr. tomiellu.
DELLA-VI_S_Z-3277 tonadríu Variante starts with < tonadríu, el //tunar...
DELLA-VI_S_Z-3280 tonel Variante starts with < tonel, el Cast. tonel [Pa]. Barril grande [Lln]. Vasía onde s’alluga la sidra pa cocer [Pa]. Tina, pipa [Ac]. Vasía de tres pipes o más [JH]. Vasía pergrande de madera pa si...
DELLA-VI_S_Z-3282 tonga Variante starts with < tonga, la Estaya de nieve qu’amontonó l’aire [Sb]. 2. “Bastilla inferior de la faldrilla” [SCiprián]. 3. Tanda [Vg]. 4. Capa de yerba que se sobrepón a otra [/Eo/].
DELLA-VI_S_Z-3289 tontaina Variante starts with <
tontaina, el/la Fatu [Pa. Tb]: Ya un tontaina [Tb]. //Tontainas ‘un tontu, abo- báu’ [Tor]. Cfr. ...
DELLA-VI_S_Z-3289 tontaina Variante starts with <
tontaina, el/la Fatu [Pa. Tb]: Ya un tontaina [Tb]. //Tontainas ‘un tontu, abo- báu’ [Tor]. Cfr. ...
DELLA-VI_S_Z-3292 tontaniellu Variante starts with < tontaniellu, {a, o} Tontín [Vg]. Cfr. tontu, a, o.
DELLA-VI_S_Z-3299 tontoniar Variante starts with < tontoniar Dicir tonteríes [Pa]. Falar ensin orde nin conciertu diciendo fataes [Sb]. Cfr. tontu, a, o.
DELLA-VI_S_Z-3301 tontorolu Variante starts with < tontorolu, a, o +tontoru...
DELLA-VI_S_Z-3305 tonxu Variante starts with < tonxu, a, o Tosca (una persona) [Bab]. Del participiu del llat. tondēre ‘esquilar’, ‘afeitar’, ‘quitar’ (em), verbu de llargu espardimientu románicu (rew), esto ye d...
DELLA-VI_S_Z-3309 toñada Variante starts with < toñada, la* 2 toñaes [Pa].> Salides de tonu que suelen ofender [Pa]: Salti con unes toñaes ...
DELLA-VI_S_Z-3313 toopoderosu Variante starts with < toopoderosu, a, o Cast. todopoderoso [JH]. que Dios Padre todopoderoso los confon...
DELLA-VI_S_Z-3316 topar Variante starts with < topar Cfr. atopar 1, 2.
DELLA-VI_S_Z-3318 tope Variante starts with < tope, el Cast. tope [Cd]. 2. Lluz que va nel palu de la proa o proba [Llu] o lluz de posición nel barcu [Xx]. //-es ‘lluces de posi- ción (nos barcos)’ ...
DELLA-VI_S_Z-3327 topináu Variante starts with < topináu, ada, ao* Llibre de topineres. - ya<...
DELLA-VI_S_Z-3329 topineru Variante starts with < topineru, el Montón de tierra que llevanta’l topu [Cb. Cp]. //Comer como
DELLA-VI_S_Z-3332 topón Variante starts with < topón, ona Que topa con frecuencia coses perdíes [JH]. Formación en rellación e...
DELLA-VI_S_Z-3332 topón Variante starts with < topón, ona Que topa con frecuencia coses perdíes [JH]. Formación en rellación e...
DELLA-VI_S_Z-3335 topugrillu Variante starts with < topugrillu, el Grylloalpinae, cast. grillo cebollero [Ra (llaa 27)]. Amestanza de dos nomes topu (cfr.) y musgaño [Mo (llaa 27)]. Amestanza de dos nomes topu (cfr.) y ratu (cfr.).
DELLA-VI_S_Z-3343 torada Variante starts with < torada, la Trozu o pedazu de daqué, mesmamente d’un árbol [/“de Val- dés al Eo” (Eo)/]. Deverbal de torar 2 (cfr. tueru) pero qu’almite la variante...
DELLA-VI_S_Z-3347 toral Variante starts with < toral, el 2 Lo más empruno d’una cuesta (que pue andase porque d’otru mou sedría una cresta) [Bulnes (Lln)]. Cantu d’un monte [Or]. Cuesta [Alles, Bulnes (S)]. 2. Zona lla...
DELLA-VI_S_Z-3357 torbellada Variante starts with < torbellada, la Tempestá, dacuando de nieve y granizu [Pa]. ///Les torbellaes d’abril pela mañana maten la oveya y pela tardi ensúguen-y ...
DELLA-VI_S_Z-3359 torbellinar Variante starts with < torbellinar ///Cuando llueve y fai sol ta’l diablu ...
DELLA-VI_S_Z-3378 torcida Variante starts with < torcida, la Cierta especie de cocu que se cría en delles fontes [Cg]. 2. Mecha del candil [PSil] o del farol [R. VCid]. Non bastiará la...
DELLA-VI_S_Z-3393 tordina Variante starts with < tordina, la Dim. de torda. 2. Anthus campestris, cast. bisbita campestre [Noval]. D’una forma...
DELLA-VI_S_Z-3398 torecer Variante starts with < torecer Cubrir el toru a la vaca [Lln (= torar). Am]. torecer recuéyese nun doc. del s. xvii, n’Amieva nel oriente d’Asturies y apaez nel or. de Lleón (lla. PToral 46) Cfr. ...
DELLA-VI_S_Z-3404 torga Variante starts with < torga, la 1 Torga {sic} [Pa]. Travesañu de madera que se pon na cabeza de xatos, gochos, oveyes pa q...
DELLA-VI_S_Z-3404 torga Variante starts with < torga, la 1 Torga {sic} [Pa]. Travesañu de madera que se pon na cabeza de xatos, gochos, oveyes pa q...
DELLA-VI_S_Z-3416 toriar 2 Variante starts with < toriar 2 Cfr. torar 2.
DELLA-VI_S_Z-3419 toribia Variante starts with < toribia, la* //Las tres toribias ‘[ciertu] grupu d’estr...
DELLA-VI_S_Z-3427 “torlita” Variante starts with < “torlita” Nomatu conocíu pela documentación llatina al sur del Do- miniu Ástur. Dominicus Torlita 1191 [SPE-I/35...
DELLA-VI_S_Z-3432 torna Variante starts with <
torna, la Cast. torna [Pa]. 2. Filera de piedres qu’hai alredor del es- paciu del fueu nes cocines [Cv]. Escalón tou en redondo nes cocin...
DELLA-VI_S_Z-3433 tornabarros Variante starts with < tornabarros, el Pieza d’una bicicleta, cast. guardabarro [Lln] que torna o torga’l barru que mueve la rueda [Tb]. Nome fechu de verbu (torna) + nome (
DELLA-VI_S_Z-3442 tornafiesta Variante starts with < tornafiesta, la Día que sigue a la fiesta [Mar]. D’una amestanza del verbu tornar (cfr.) col nome fiesta (cfr.), cola mesma cadarma qu’ast. tornear [Lln. Pa. Ac. Sb. Ay. As. Mar]: Tien les pates bien torn...
DELLA-VI_S_Z-3464 tornín Variante starts with < tornín, el Especie de zarapicu perpequeñu [Os]. Tacu de madera pa za- rrar el pinu [Lln].
DELLA-VI_S_Z-3481 torollu Variante starts with < torollu, a, o {Con ...
DELLA-VI_S_Z-3485 “toroninio” Variante starts with < “toroninio” Cfr. tornés.
DELLA-VI_S_Z-3490 torpecer Variante starts with < torpecer Cast. entorpecer [JH]. Del llat. torpescere ‘tar adormiláu, inactivu, torpe, apáticu’ (old). Ye un incoativu de torpere (old), quiciabes equivalente a torpecer (cfr.).
DELLA-VI_S_Z-3492 torpón Variante starts with < torpón, ona Aumentativu del ast. torpe (cfr.).
DELLA-VI_S_Z-3494 torráu Variante starts with <
torráu, ada, ao Cfr. turráu, ada, ao.
DELLA-VI_S_Z-3498 torrendu Variante starts with < torrendu, el //turrédinu [Oc]. /////t...
DELLA-VI_S_Z-3498 torrendu Variante starts with < torrendu, el //turrédinu [Oc]. /////t...
DELLA-VI_S_Z-3502 torrete Variante starts with < torrete, el //Tirase al torreti ‘sublevase’ [Pr]. ‘protestar’ [Pr]. //Tirase al turrete
DELLA-VI_S_Z-3503 torrexa Variante starts with < torrexa, la 1 Troncu d’árbol pa cortar lleña [Ac (= cepa)]. Cepa d’un árbol [Gr (Lr)]. Cfr. torría 1.
DELLA-VI_S_Z-3511 torriya Variante starts with < torriya, la Yerba o fueya que se metió en payar [Lln]. Dim. de torre o del so antecedente ye ast. torriya (cfr. torría
DELLA-VI_S_Z-3511 torriya Variante starts with < torriya, la Yerba o fueya que se metió en payar [Lln]. Dim. de torre o del so antecedente ye ast. torriya (cfr. torría
DELLA-VI_S_Z-3512 torriyón Variante starts with < torriyón, el* otra al
DELLA-VI_S_Z-3514 torromondongo {?} Variante starts with < torromondongo {?} Muyer insociable [Lln]. Amestanza de dos elementos nun intentu de llograr mayor es- presividá gracies a l’aliteración; el primeru
DELLA-VI_S_Z-3515 torruyu Variante starts with < torruyu, el /turruchos [As. Cn (F)].> Torrendu [Lln. AGO]. 2. Fégadu encebollao [Cn]...
DELLA-VI_S_Z-3516 torta Variante starts with < torta, la Cast. torta [Pa] fecha de fariña de maíz, agua y sal (cuezse na tortera) [Pa]. Pan fechu de fariña de maí...
DELLA-VI_S_Z-3523 tortera Variante starts with < tortera, la Cast. tortera [Pa]. Piedra llana usada na cocina pa cocer en- riba los tortos de maíz [Lln]. Llámina de llata que se ponía sobro les trébedes pa cocer les tortes [...
DELLA-VI_S_Z-3523 tortera Variante starts with < tortera, la Cast. tortera [Pa]. Piedra llana usada na cocina pa cocer en- riba los tortos de maíz [Lln]. Llámina de llata que se ponía sobro les trébedes pa cocer les tortes [...
DELLA-VI_S_Z-3535 tortoliscu Variante starts with < tortoliscu, {a, o} Intratable, oriscu [Lln]. Quiciabes una amestadura del ast. tórtolu (cfr.) con un segun- du elementu -iscu. De tortoliscu...
DELLA-VI_S_Z-3542 tortoria Variante starts with < tortoria, la Focicu del gochu [Cb. Cp. Sb. Ay. Oc]. 2. Mal humor [Ay]. //Tener tortoria ‘tar enfadáu’ [Cb]. -
DELLA-VI_S_Z-3564 toscura Variante starts with < toscura, la Cast. tosquedad [JH]. Cfr. toscu, a, o.
DELLA-VI_S_Z-3571 tosquiladura Variante starts with < tosquiladura, la Cast. trasquiladura [JH]. Cfr. tosquilar.
DELLA-VI_S_Z-3575 tosquilón Variante starts with < tosquilón, el Cast. trasquilón [JH]. //A tosquilones ‘id’ [JH]. Cfr. tosquilar.
DELLA-VI_S_Z-3585 tostín Variante starts with < tostín, el /tustinos [Vd].> Dim. de tostu (cfr.). 2. Basa...
DELLA-VI_S_Z-3589 tostoriyu Variante starts with < tostoriyu, el Muyer foína [Lln]. Quiciabes d’un dim. del ast. tostón (cfr.) + -ĭculus > *tosto- niyu tostoriyu....
DELLA-VI_S_Z-3590 tostu Variante starts with < tostu, el Torta de maíz que se fai na chapa de la cocina de carbón [Gr]. 2. Cierta especie de sopa que se fai de pan tostao o de boroña rustío y mantega o grasa [JH]. 3. Muyer de pocu arte, ordi- ...
DELLA-VI_S_Z-3591 totiellu Variante starts with < totiellu, a, o Que se repón, delicáu de salú [AGO]. Diminutivu col continuador de -ĕllus, amestáu col ast. *totu, posible participiu fuerte de (a)totar (...
DELLA-VI_S_Z-3605 toyerina Variante starts with < toyerina, la Raitán, páxaru qu’añera nos furacos de los árboles y de les piedres [Lln]. Cfr. toya, la 2.
DELLA-VI_S_Z-3606 toyimientu Variante starts with < toyimientu, el Cast. tullimiento [JH]. Cfr. toyer.
DELLA-VI_S_Z-3622 traballada Variante starts with < traballada, la Golpe del carru al cayer nuna rodada o al topar con una piedra [Os (= toballada)].
DELLA-VI_S_Z-3622 traballada Variante starts with < traballada, la Golpe del carru al cayer nuna rodada o al topar con una piedra [Os (= toballada)].
DELLA-VI_S_Z-3633 trabayosu Variante starts with < trabayosu, a, o Cast. trabajoso [Lln. JH]. Cfr. trabayu.
DELLA-VI_S_Z-3643 trabucu Variante starts with < trabucu, el Cast. trabuco [Cl]. Escopeta antigua o vieya [Tor]. Cfr. trabucu, a, o
DELLA-VI_S_Z-3644 trabuquera Variante starts with < trabuquera, la Pieza del carru del país [Lln]. 2. Mesina pequeña p’asitiar el bierzu o trubiecu y acunar dende la cama...
DELLA-VI_S_Z-3644 trabuquera Variante starts with < trabuquera, la Pieza del carru del país [Lln]. 2. Mesina pequeña p’asitiar el bierzu o trubiecu y acunar dende la cama...
DELLA-VI_S_Z-3647 traca Variante starts with < traca, la Cast. traca de pólvora [Xral]. //De traca ‘de risa’ [Pr]. //Traca-traca ‘ruíu persistente, vocerí...
DELLA-VI_S_Z-3666 traenta Variante starts with < traenta, la //traente [Pa. Sb y AGO]. trent...
DELLA-VI_S_Z-3672 trafallón Variante starts with < trafallón, ona Cfr. trafullón, ona.
DELLA-VI_S_Z-3678 trafulca Variante starts with < trafulca, la trifulca [Pa].> Baturiciu, tracamundiu [Cd. Pr. Ce. ...
DELLA-VI_S_Z-3683 trafullar Variante starts with < trafullar //{Pero resulta que xunto a una riestra de resultaos e...
DELLA-VI_S_Z-3694 trágala Variante starts with < trágala, la //A la trágala ‘perapriesa’ [Cñ. Ac. Ay. Cd. Pr]. ‘picando, bus- cando equí y ellí’ [Sb]. Cfr. tragu.
DELLA-VI_S_Z-3697 tragallegües Variante starts with < tragallegües, el/la Cast. tragaleguas [JH].
Amestadura del verbu tragar (cfr.) + nome (llegua). ¿Una adautación del ...
DELLA-VI_S_Z-3698 tragalluz Variante starts with < tragalluz, el Cast. tragaluz [JH]. Amestadura del verbu tragar (cfr.) + nome (lluz).
DELLA-VI_S_Z-3700 tragar Variante starts with < tragar Cast. tragar [Lln]. Comer muncho [Ac. Ay]. 2. Fundise una llabor nel sen vertical dexando un gran pozu abiertu [Min]. 3. Engullir el pozu’l carbón o l’escombriu destin...
DELLA-VI_S_Z-3706 traición Variante starts with < traición, la Cast. traición [Xral]. saluo aleybe o trayçion<...
DELLA-VI_S_Z-3710 traidor Variante starts with < traidor, ora Cast. traidor [Xral]. cum Iuda tradidorem 803 (or.) [DCO/20]
DELLA-VI_S_Z-3716 trainar Variante starts with < trainar Practicar los marineros cierta actividá pesquera al atapecer [Lln]. Quiciabes del llat. *tra(g)inare ‘arrastrar’, verbu en rellación col llat. trahere (em) que dio n...
DELLA-VI_S_Z-3723 tramaceda Variante starts with < tramaceda, la Montón de lleña y cañes cayíes, entremecíes en suelu [Os]. de alia parte
DELLA-VI_S_Z-3725 tramar Variante starts with < tramar Cast. tramar [Pa], pautase, combalechase [Pa]. Cfr. tramaceda.
DELLA-VI_S_Z-3726 tramáu Variante starts with < tramáu, el Cast. trama [Cb. Pzu]. Les coses preparaes [Cb]. Cfr. tramaceda.
DELLA-VI_S_Z-3730 tramolles Variante starts with < tramolles, les Coses mal feches, sobre too si son de puntu o cosíes [Ay]. Podría tratase d’un deriváu del ast. *trama (cfr. trama- cea
DELLA-VI_S_Z-3732 trampa Variante starts with < trampa, la Cast. trampa [Lln. Ay. PSil] pa cazar [Tb. PSil. Tor] perdices [Oc (= trapa)]. Cepu [Lln]. 2. Palu o caña pa lleña [Tor]. Rama de rebollu [Llomb]. Caña xebrada del ?...
DELLA-VI_S_Z-3734 trampal Variante starts with < trampal, el Charcu, champán [Sm]. 2. Nieve a medio dilir [Vg]. lo...
DELLA-VI_S_Z-3738 trampastel Variante starts with < trampastel, el //Al trampastel ‘a diario, ensin nengún tipu de miramientu’ ...
DELLA-VI_S_Z-3739 tramperu Variante starts with < tramperu, a, o Tramposu*.///Amor tramperu cuantes
DELLA-VI_S_Z-3741 trampiella Variante starts with < trampiella, la <{Con cheísmu, trampiecha [Tox]}.///trampilla [Oc. Min].> Trampa abierta en suelu [Tox]. 2. Especie de pal...
DELLA-VI_S_Z-3753 trancacer Variante starts with < trancacer //A trancacer ‘en gran cantidá’ [Md]. **
DELLA-VI_S_Z-3756 trancadoriu Variante starts with < trancadoriu, el Palitroque, tranca [Lln]. //El maíz tien panoyas como tranca-...
DELLA-VI_S_Z-3761 trancar Variante starts with < trancar Cfr. atrancar & tranca.
DELLA-VI_S_Z-3772 tranlará Variante starts with < tranlará, el La menstruación [Sm]. Posible eufemismu d’aniciu onomatopéyicu o ...
DELLA-VI_S_Z-3772 tranlará Variante starts with < tranlará, el La menstruación [Sm]. Posible eufemismu d’aniciu onomatopéyicu o ...
DELLA-VI_S_Z-3774 tranquelexíu Variante starts with < tranquelexíu, el Emburrión dau a una puerta trancada [Ca]. Posible deverbal de *<...
DELLA-VI_S_Z-3777 tranquía Variante starts with < tranquía, la Golpe secu o en secu del carru debíu a los malos caminos [Ay]. 2. Aición de pasar la saliva [Ll]. //Pasar tranquías ‘tragar saliva, aguanta...
DELLA-VI_S_Z-3778 tranquiella Variante starts with < tranquiella, la Tranca [JH]. 2. Tumbos [R]. Iohanne Tranquilla 1207(or.) [MSAH-V/54] Posible diminutivu de tranquilidad [Xral]. Cfr. tranquilu, a, o.
DELLA-VI_S_Z-3780 tranquilmente Variante starts with < tranquilmente Cast. tranquilamente [CC]. Cfr. tranquilu, a, o.
DELLA-VI_S_Z-3781 tranquilu Variante starts with < tranquilu, a, o Cast. tranquilo [Xral]. Posible términu tomáu del cast. como les demás pallabres de la familia tranquilidá, tranquilament...
DELLA-VI_S_Z-3784 transagüelu Variante starts with < transagüelu, a, el/la Cfr. tresgüelu, a, el/la.
DELLA-VI_S_Z-3785 transar Variante starts with < transar Transitar [JH]. Cfr. transíu, ida, ío.
DELLA-VI_S_Z-3787 transitor Variante starts with < transitor, el Cast. transistor [Sb]. Adautación moderna del cast. transistor.
DELLA-VI_S_Z-3788 tránsitu Variante starts with < tránsitu, el Tráficu [Qu. Tb]. si fuerit meo transito ante...
DELLA-VI_S_Z-3789 transíu Variante starts with < transíu, ida, ío Fatigáu, débil, con daqué congoxa o necesidá [Sm]. sobre todo uizino
DELLA-VI_S_Z-3790 transu Variante starts with < transu, el Cast. tránsito [JH]. Cfr. transíu, ida, ío.
DELLA-VI_S_Z-3790 transu Variante starts with < transu, el Cast. tránsito [JH]. Cfr. transíu, ida, ío.
DELLA-VI_S_Z-3794 tranviáu Variante starts with < tranviáu, ada, ao Que lladia’l cuerpu al andar (una persona) [Lln]. D’un participiu débil del posible verbu compuestu del llat. uiare ‘viaxar’ (em s.v. uia), esto ye, *t...
DELLA-VI_S_Z-3795 tranxar Variante starts with < tranxar Separtar el vasu de la caña cortándolu con agua (na industria del vidru) [Xx]. Paez pallabra que provién del fr. modernu trancher ‘cortar’, quicia...
DELLA-VI_S_Z-3810 trapayosu Variante starts with < trapayosu, a, o Cast. trapajoso [JH]. Cfr. trapu.
DELLA-VI_S_Z-3815 trapería Variante starts with <
trapería, la Cast. trapería, conxuntu de munchos trapos [Ac. Sr. Sm]. Conxuntu de munches prendes de vistir yá usaes [Ac]. Ropa ruino [Sr...
DELLA-VI_S_Z-3815 trapería Variante starts with <
trapería, la Cast. trapería, conxuntu de munchos trapos [Ac. Sr. Sm]. Conxuntu de munches prendes de vistir yá usaes [Ac]. Ropa ruino [Sr...
DELLA-VI_S_Z-3824 trapiella 2 Variante starts with <
trapiella 2 //Un trapiella ‘quien fala atropellao’ [ByM]. Deverbal de atrapellar traca (cfr.)...
DELLA-VI_S_Z-3838 tras Variante starts with < tras Cfr. tres 2.
DELLA-VI_S_Z-3839 trasaldíu Variante starts with < trasaldíu, ida, ío Ruin, de mal aspeutu, por cuenta la mala alimentación (el ga- náu) [Oc]: ¡Que vac...
DELLA-VI_S_Z-3840 trasbarda Variante starts with < trasbarda, la Altafarra [Md (= altafarra)]. Posible arabismu, bard...
DELLA-VI_S_Z-3841 trasbolgar Variante starts with < trasbolgar Rebosar el líquidu d’un cacíu [Lln (= trasvolcar)]. Llenar en- forma un cacíu [Lln].
DELLA-VI_S_Z-3841 trasbolgar Variante starts with < trasbolgar Rebosar el líquidu d’un cacíu [Lln (= trasvolcar)]. Llenar en- forma un cacíu [Lln].
DELLA-VI_S_Z-3842 trascribir Variante starts with < trascribir Cast. prescribir [Tb. Tox]. Adautación popular del cultismu xurídicu cast. prescribir co...
DELLA-VI_S_Z-3843 trasculáu Variante starts with < trasculáu, ada, ao De pocu culu (una persona) [Cd]. Amestanza del ast. trasculáu, ada, ao De pocu culu (una persona) [Cd]. Amestanza del ast. trasga 1.
DELLA-VI_S_Z-3863 “trasnochadura” Variante starts with < “trasnochadura” Vela o vixilancia per una nueche [FFLL]. non
DELLA-VI_S_Z-3872 trastayar 2 Variante starts with < trastayar 2 Cast. trastejar [V1930]. Verbu entendíu como un tracamundiu por *trasteyar ‘arre- glar les teyes’, non recoyíu nos diccionarios [Sánchez Vi...
DELLA-VI_S_Z-3876 trastiar Variante starts with < trastiar Llenar de trastos [Ac] sacando les coses del sitiu [Cp]. Cast. trastear [Lln]. Andar ente trastos, moviéndolos [Ay], facien- do ruíu [Lln]. 2. Facer por ordenar lo que ...
DELLA-VI_S_Z-3891 tratáu Variante starts with < tratáu, el Cast. tratado [JH]. //-aos ‘capitulaciones matrimoniales’ [JS]. ...
DELLA-VI_S_Z-3893 través Variante starts with < través Cfr. traviés.
DELLA-VI_S_Z-3897 travesañu Variante starts with < travesañu, el Cast. travesaño [Lln. Pa]. Palu puestu en posición tresversal pa torgar el pasu [Pa]. 2. Viga de la casa [Cl]. Viga del suelu del horru [Cl]. 3. Traveseru, maderu...
DELLA-VI_S_Z-3897 travesañu Variante starts with < travesañu, el Cast. travesaño [Lln. Pa]. Palu puestu en posición tresversal pa torgar el pasu [Pa]. 2. Viga de la casa [Cl]. Viga del suelu del horru [Cl]. 3. Traveseru, maderu...
DELLA-VI_S_Z-3901 travesera Variante starts with < travesera, la Cordal pequeñu de montes [Ri. Sm]. 2. Tablina que va en sen tresversal a les eslores [Cñ (Barriuso: barcos 219)]. //En tra- vesera ‘en diagonal, atravesáu’ [L...
DELLA-VI_S_Z-3907 travesura Variante starts with < travesura, la Sitiu qu’atraviesa [Lln. Tb]. 2. Cast. travesura [Ay. Tb].
DELLA-VI_S_Z-3909 traviesa Variante starts with < traviesa, la Travesura [Cb]. 2. Palu atravesáu [Pa]. 3. Traviesa del ferro- carril [Ac. Ay. PSil. Cd]. T...
DELLA-VI_S_Z-3909 traviesa Variante starts with < traviesa, la Travesura [Cb]. 2. Palu atravesáu [Pa]. 3. Traviesa del ferro- carril [Ac. Ay. PSil. Cd]. T...
DELLA-VI_S_Z-3913 traxeáu Variante starts with < traxeáu, ada, ao Cast. trajeado [Lln. Ca. Tb]. Bien vistíu [Ca. Tb]. Cfr. traxe.
DELLA-VI_S_Z-3914 traxedia Variante starts with < traxedia, la Cast. tragedia [CSil. JH]. 2. Gran desgracia [Ac]. yo si te hubiera dejado qué altragerias me vinieran
DELLA-VI_S_Z-3915 tráxicu Variante starts with < tráxicu, a, o Cast. trágico [Ca. Pzu]. Desgraciáu [Ca]. Cfr. traxedia.
DELLA-VI_S_Z-3918 traxín Variante starts with < traxín, el 2 Cast. trajín [Lln. Cg. Ay.Tb. Sm. Pzu. Cd. Pr. JH]. Cfr. traínar.
DELLA-VI_S_Z-3919 traxinador Variante starts with < traxinador, ora Cast. trajinador [Lln]. Cfr. traxín.
DELLA-VI_S_Z-3922 traxinería Variante starts with < traxinería, la Cast. trajinería [JH]. Cfr. traxín 2.
DELLA-VI_S_Z-3928 trayedura Variante starts with < trayedura, la Cast. traedura [JH]. Cfr. traer.
DELLA-VI_S_Z-3930 traza Variante starts with < traza, la Cast. traza [Ac]. Intentu, intención [Vv. Tb. PSil]: Tien mun- cha traza travesear [JH]: Llos ñeños están
DELLA-VI_S_Z-3946 trebeyu Variante starts with < trebeyu, el trebexu [Ca].> Cast. trebejo [Cg], xuguete [Cb]. Cast. alhajilla
DELLA-VI_S_Z-3951 trebolén Variante starts with < trebolén //Entrar de trebolén ‘entrar de sópitu’ [Ll]. **
DELLA-VI_S_Z-3959 trebozu Variante starts with < trebozu, el* Del llat. tripodium, -ii ‘trípode peq...
DELLA-VI_S_Z-3959 trebozu Variante starts with < trebozu, el* Del llat. tripodium, -ii ‘trípode peq...
DELLA-VI_S_Z-3960 trebu Variante starts with < trebu, el Madera del peselbe [Qu]. Del llat. tripus, -odis ‘de tres pates’ (abf...
DELLA-VI_S_Z-3963 trecemesín Variante starts with < trecemesín, ina, ino Cast. trecemesino [JH]. De l’amestadura del ast. trece y d’un dim. axetiváu de mes (cfr.).
DELLA-VI_S_Z-3983 “treldas” Variante starts with < “treldas” Cfr. trébedes.
DELLA-VI_S_Z-3985 tremada Variante starts with < tremada, la Midida de yerba, carrada pequeña [Cn (MG)]. Posible deverbal del ast. ...
DELLA-VI_S_Z-3985 tremada Variante starts with < tremada, la Midida de yerba, carrada pequeña [Cn (MG)]. Posible deverbal del ast. ...
DELLA-VI_S_Z-3994 trembir Variante starts with < trembir Cfr. temblar y tremer.
DELLA-VI_S_Z-4003 trementina Variante starts with < trementina, la Cast. trementina. Tomaréis la salmoria y el trementina. Tomaréis la salmoria y el tremera, la 1 Suelu o pisu del carru o carriella [Sm]. Caúna de les tables con que se fai’l tilláu del carru [Cv (= treme)]. Carru ensin exe nin ruedes, llec...
DELLA-VI_S_Z-4007 tremería Variante starts with < tremería, la Terrén lliento, enllagunao. Y para ser prado de catorce
DELLA-VI_S_Z-4014 tremolina Variante starts with < tremolina, la Baturiciu, ruíu [Tb]. Cfr. terbolina (cfr.) con tracamundiu de llabiales.
DELLA-VI_S_Z-4019 tremulosu Variante starts with < tremulosu, a, o Cast. trémulo [JH]. Paez un castellanismu inxertu n’ast. como adautación del cul- tismu nesa llingua tremuloso (dcech s.v. temblar).
DELLA-VI_S_Z-4020 tren Variante starts with < tren, el Cast. tren [Xral]. Númberu de vagones qu’arrastra una caba- llería o tractor [Min]. //Paecer que va pal tren ‘dir entainando’ [Mi]. //
DELLA-VI_S_Z-4020 tren Variante starts with < tren, el Cast. tren [Xral]. Númberu de vagones qu’arrastra una caba- llería o tractor [Min]. //Paecer que va pal tren ‘dir entainando’ [Mi]. //
DELLA-VI_S_Z-4020 tren Variante starts with < tren, el Cast. tren [Xral]. Númberu de vagones qu’arrastra una caba- llería o tractor [Min]. //Paecer que va pal tren ‘dir entainando’ [Mi]. //
DELLA-VI_S_Z-4022 trenca Variante starts with < trenca, la Garabata, pala de cuatro dientes doblaos cola que s’arrastra’l cuchu [Cl (i)]. Pala dentada, a mou de gran ...
DELLA-VI_S_Z-4023 trence Variante starts with < trence, {la} “Horca para cavar el abono” [Ar]. Posible variante de Muyer treintena y vaca ...
DELLA-VI_S_Z-4031 trentenariu Variante starts with < trentenariu, el Cast. treintanario [JH]. item mandamos cantar trepar //trepiar [Os. Pa. Cb. Cg. Cp]. trepear [Ca].> Trabayar, especular [Ac]....
DELLA-VI_S_Z-4041 trepelete Variante starts with < trepelete, el Cast. enredijo [Pa]. Cfr. trepe.
DELLA-VI_S_Z-4045 tres 1 Variante starts with < tres 1 Cast. tres [Xral]. //Corre más que las tres marí...
DELLA-VI_S_Z-4048 tresalecer Variante starts with < tresalecer Saltar el neñu en cuellu o nel bierzu cimblando d’allegría [Ac (VB)]. 2. Suspirar con murnia [JS]. Posiblemente d’una formación compuesta *transilescēre un incoativu al que se llega...
DELLA-VI_S_Z-4052 tresañal Variante starts with < tresañal De tres años [JH]. D’una amestadura del numberal tres (cfr. tresañal De tres años [JH]. D’una amestadura del numberal tres (cfr. tresbariar Deliriar [Cl]. Cast. desvariar [Pa]. Cfr. esbariar.
DELLA-VI_S_Z-4056 tresbizñetu Variante starts with < tresbizñetu, a, el/la Cast. trasbisnieto [JH]. D’un compuestu de tres (cfr. <...
DELLA-VI_S_Z-4058 tresbordar Variante starts with < tresbordar Cambiar de tren [Ay]. Posible adautación d’un cast. transbordar anque’l verbu al- mite una formación asturiana (cfr. borde). Lo mesmo pasa a tres...
DELLA-VI_S_Z-4059 tresbordu Variante starts with < tresbordu, el Cast. transbordo [Llg]: Tuviemos que facer tresbordu tren [L...
DELLA-VI_S_Z-4066 trescender Variante starts with < trescender Dar golor [Lln]. Del llat. transcendere ‘pasar’, ‘cruzar sobro’, ‘perpasar’, ‘altravesar’ (old), con continuadores románicos (rew) tamién conseñáu como cast. colar) fren- te al qu’a...
DELLA-VI_S_Z-4074 trescordar* Variante starts with < trescordar* Verbu qu’hebo conocer l’ast. darréu que güei caltiénse’l so participiu (cfr. trescor...
DELLA-VI_S_Z-4076 trescortiar Variante starts with < trescortiar Asitiar les filaes de piedra o de tabla de mou que les cabeces nun queden alliniaes [Cg]. {Una tresmisión con...
DELLA-VI_S_Z-4078 trescuñu Variante starts with < trescuñu, el Cuña o pina
DELLA-VI_S_Z-4081 tresechu Variante starts with < tresechu, el Nieve amontonao pol aire [Bulnes (Lln)].
Quiciabes amestadura de tres ...
DELLA-VI_S_Z-4083 tresegáu Variante starts with < tresegáu, ada, ao //trasegada ‘que foi tresvasao (la sidra) y entá nun reposó’ [Suárez Blanco 561]. Pp. de tresegar.
DELLA-VI_S_Z-4086 tresformar Variante starts with < tresformar Cast. trasformar [Ay]. Adautación del cultismu cast. transformar.
DELLA-VI_S_Z-4087 tresfueyar Variante starts with < tresfueyar Cast. trashojar [JH]. Posible adautación del cast. trashojar imitando al autóc- tonu esfoyar (cfr.); asturianizáu, almitió...
DELLA-VI_S_Z-4093 tresllación Variante starts with < tresllación, la Cast. traslación [JH]. Del llat. translatio, -onis (dcech s.v. preferir), per vía semi- culta. El falante ast. percibió l’amestanza de dos elementos y, darr?...
DELLA-VI_S_Z-4095 tresllantar Variante starts with < tresllantar Cast. trasplantar [JH]. Del llat. serondu transplantare (em) o, quiciabes meyor, d’una amestadura ast. de tres- 2 (cfr.) y ...
DELLA-VI_S_Z-4097 treslláu Variante starts with < treslláu, el . Cast. traslado [JH]. Réplica, avisu [Tb], contestación, consi- deranza [Ac]: Nun-l.ly díu tre...
DELLA-VI_S_Z-4097 treslláu Variante starts with < treslláu, el . Cast. traslado [JH]. Réplica, avisu [Tb], contestación, consi- deranza [Ac]: Nun-l.ly díu tre...
DELLA-VI_S_Z-4100 tresllucir Variante starts with < tresllucir Cast. traslucir [Pa]. //-se ‘cast. traslucirse’ [JH]. Cfr. llucir.
DELLA-VI_S_Z-4105 tresmanar Variante starts with < tresmanar Perder [AGO]. //-se ‘desmandase (especialmente los anima- les)’ [Cg]. ‘perder el camín’ [JH]. ‘nun atopar una cosa por cambiala de sitiu’ [JH]. ‘dexar la ...
DELLA-VI_S_Z-4108 tresmerana Variante starts with < tresmerana, la Siesta [Lln]. //Echar una güena tresmerana ‘tar un tiempu nun sitiu determináu’ [Lln]. Amestadu...
DELLA-VI_S_Z-4110 tresmontar Variante starts with < tresmontar Cast. trasmontar [JH]. 2. Perder el camín cuando se va pel monte [Sb]. Cfr. monte.
DELLA-VI_S_Z-4112 tresmudamientu Variante starts with < tresmudamientu, el Cast. transmutación [JH]. Posible formación dende’l deverbal fuerte de transmutāre (em s.v. muto) > *tresmudartr...
DELLA-VI_S_Z-4116 tresnáu Variante starts with < tresnáu, ada, ao 1 De bon aspeutu de salú (una persona) [Cb]. Fuerte, gordín, de bon aspeutu [Sb]. 2. Conserváu, bien tratáu [Lln]. 3. Bien condimentáu [Cb. Pr] o mal iguáu [Cg]. 4. Bien vistí...
DELLA-VI_S_Z-4117 tresnáu Variante starts with < tresnáu, ada, ao 2 //Tresnada ‘(cabra) de menos de tres años’ [Cl]. ‘(cabra) de tres años’...
DELLA-VI_S_Z-4117 tresnáu Variante starts with < tresnáu, ada, ao 2 //Tresnada ‘(cabra) de menos de tres años’ [Cl]. ‘(cabra) de tres años’...
DELLA-VI_S_Z-4118 tresnochar Variante starts with < tresnochar
DELLA-VI_S_Z-4121 tresñetu Variante starts with < tresñetu, a, el/la Cast. tataranieto [JH]. de iuso
DELLA-VI_S_Z-4122 tresñomar Variante starts with < tresñomar Cast. trasnombrar [JH]. Cfr. nomar.
DELLA-VI_S_Z-4124 tresordinariu Variante starts with < tresordinariu, a, o Cast. extraordinario [JH]. Posible adautación dende’l cast. extraordinario como si se tratare d’una amestadura de trans- y non de
DELLA-VI_S_Z-4128 tresparentar Variante starts with < tresparentar Cast. transparentarse [Llg. Ay]. Posible adautación del cast. transparentar.
DELLA-VI_S_Z-4136 trespasu Variante starts with < trespasu, el Cast. traspaso [Pa. Tb. Sm. Cd. JH. R] d’un local [Llg]: Nun fan el trespasu’l chigre [Tb]. //Ayunar al trespasu ‘ayun...
DELLA-VI_S_Z-4139 tresplante Variante starts with < tresplante, el Cast. trasplante [Pa. Sb] d’un órganu [Llg]. Cfr. tresllantar.
DELLA-VI_S_Z-4142 tresporte Variante starts with < tresporte, el Cast. trasporte [Tb]. Treslláu [/Mánt/]. Posible adautación del cast. trasporte.
DELLA-VI_S_Z-4143 trespostera Variante starts with < trespostera //A trespostera ‘onde nun pega l’aire’ [Bulnes (Lln)].
DELLA-VI_S_Z-4152 tresudar Variante starts with < tresudar Cast. trasudar [Ll]. Cfr. sudar.
DELLA-VI_S_Z-4153 tresudáu Variante starts with < tresudáu, ada, ao Cast. trasudado [Bab]. Pp. de tresudar.
DELLA-VI_S_Z-4170 treza Variante starts with < treza, la* /trezas [Pz (Oc)]. treizas [Pzu].> Vares retorcíes que van d’esta...
DELLA-VI_S_Z-4171 trezar Variante starts with < trezar Atar, echar la soga [Os]. vn alffamar<...
DELLA-VI_S_Z-4172 trezu Variante starts with < trezu, el <+trizu [Ay. Ll. Ri]. trezo [Ac]./////truezu [Ll (MP)]. triezu [Bab. Pzu. PSil].>
DELLA-VI_S_Z-4174 triacu Variante starts with < triacu, el Triaca [Sm]. una onza triaco magno 1686 [Francisco Dorado/193] Cf....
DELLA-VI_S_Z-4177 triba Variante starts with < triba, la Clas, raza [Cp]. Simienta, raza [Ar], clas [Cb]: Son de mala triba [Ar]. 2. Calidá [V1830]. Clas, por cuenta l’orde de co- ses que pertenecen a una mesma especie [JH]...
DELLA-VI_S_Z-4182 tribunu Variante starts with < tribunu, el Cast. tribunu [JH]. Cfr. tribunal.
DELLA-VI_S_Z-4183 tributu Variante starts with < tributu, el tributo [JH. TC (Protomártir)]. a) ...
DELLA-VI_S_Z-4188 trícoles Variante starts with < trícoles, {el/la} //Ser un trícoles ‘ser persona ensin ...
DELLA-VI_S_Z-4190 trielga Variante starts with < trielga, la Planta que miedra ente’l trigu [JS]. Podría tratase d’una variante...
DELLA-VI_S_Z-4190 trielga Variante starts with < trielga, la Planta que miedra ente’l trigu [JS]. Podría tratase d’una variante...
DELLA-VI_S_Z-4191 trielola Variante starts with < trielola, la Planta rastrera que se cría pertienra [JH]. ¿Posible tracamundiu de ...
DELLA-VI_S_Z-4193 trieñu Variante starts with < trieñu, el Cast. trienio [JH]. Del llat. triennium, -i (em) ‘espaciu de tres años’ (abf), como ...
DELLA-VI_S_Z-4196 trigal Variante starts with < trigal, el Tierra semada de trigu o pan [Ac. JH. VCid]. Panizal, terrén poblao de plantes de trigu [Cg]. a) ...
DELLA-VI_S_Z-4196 trigal Variante starts with < trigal, el Tierra semada de trigu o pan [Ac. JH. VCid]. Panizal, terrén poblao de plantes de trigu [Cg]. a) ...
DELLA-VI_S_Z-4204 trilla Variante starts with < trilla, la trilla [Pzu]. 2. Mies espardío en redondo enantes d’entamar a trillar y a lo llargo’l tiempu que tea trillándose [VCid]. 3. Dómina en que s...
DELLA-VI_S_Z-4204 trilla Variante starts with < trilla, la trilla [Pzu]. 2. Mies espardío en redondo enantes d’entamar a trillar y a lo llargo’l tiempu que tea trillándose [VCid]. 3. Dómina en que s...
DELLA-VI_S_Z-4210 trimal Variante starts with < trimal (Vaca) que continúa dando lleche llueu d’un añu de parida [Cl (VB). AGO]. tres bacas trimal...
DELLA-VI_S_Z-4212 trinca Variante starts with < trinca, la Atadura [Llu]. 2. Coleta de pelo [Tox. /Eo. Mánt/]. - Y la probre de<...
DELLA-VI_S_Z-4221 trinchante Variante starts with < trinchante, el Cast. escoda, aciche [JH]. Cfr. trinchar.
DELLA-VI_S_Z-4222 trinchar Variante starts with < trinchar Cortar, espedazar [Cñ]. Partir carne, palos [Tor]. 2. Pinchar [Cñ]. 3. Pisar [Qu]. 4. Lluchar cuerpu a cuerpu [...
DELLA-VI_S_Z-4223 trinchera Variante starts with < trinchera, la Cast. trinchera. 2. Pieza que lleva’l carru’l país pa suxetar y apertar l’exe de les ruedes [Ca]. Caúna de les pieces ...
DELLA-VI_S_Z-4228 trinidá Variante starts with < trinidá, la La xuntura de tres persones divines según les creencies cris- tianes [Xral]. qui est In<...
DELLA-VI_S_Z-4236 tripa Variante starts with <
tripa, la Cast. tripa [Sb. Tb], estantín [Sm. PSil. Cd]. 2. Barriga [Cd]. 3. Sedal [PVeiga]: Enroscase tripada, la Cast. tripada [Pa]. Conxuntu de los estantinos del gochu [Cd. Pr]. Mondongu [Pr]. 2. Midida, en vares, de tripa [Pa]. 3. Far- tu...
DELLA-VI_S_Z-4241 tripar Variante starts with < tripar Pisotiar [Cv]. Pisar col pie [/Eo/]. ¿Quiciabes verbu en rellación con
DELLA-VI_S_Z-4249 tripu Variante starts with < tripu, el Tripa [Cg. Ca] del embutíu [Cb. Cp]. Recorte de tripa [Pr] pa embutir [Ac]. Película esterior de la tripa delgada del gochu, apegada a la grasa y que s’arranca pa facer l’embutíu [Cv]...
DELLA-VI_S_Z-4249 tripu Variante starts with < tripu, el Tripa [Cg. Ca] del embutíu [Cb. Cp]. Recorte de tripa [Pr] pa embutir [Ac]. Película esterior de la tripa delgada del gochu, apegada a la grasa y que s’arranca pa facer l’embutíu [Cv]...
DELLA-VI_S_Z-4253 tris Variante starts with < tris, el //Nun tris ‘nun instante, a puntu de pasar daqué’ [Tb]. //Por un tris ‘por poco’ [Tb. Pr]. Nun tris ‘nun instante, a puntu de pasar daqué’ [Tb]. //Por un tris ‘por poco’ [Tb. Pr]. Ñegra tristura [Judit 210] Del llat. trīstis, -e ‘d’aspeutu sombríu, murniu’ (...
DELLA-VI_S_Z-4264 tritu Variante starts with < tritu, el //distritu [Tox].> Piedra triturao [Ay], molío [Sb]. ...
DELLA-VI_S_Z-4266 triya Variante starts with < triya, la Aición de pisar [JH]. 2. Señal que dexa’l pie del home o ani- mal na tierra per onde pasó [JH]. 3. Riña [P...
DELLA-VI_S_Z-4271 triyar 2 Variante starts with < triyar 2 Sacar pelo a les mantes de llana nel triyón [Cb]. quando ya triyadas, lavadas y secas {las lanas} [Grange- rías xviii: 1096] Q...
DELLA-VI_S_Z-4271 triyar 2 Variante starts with < triyar 2 Sacar pelo a les mantes de llana nel triyón [Cb]. quando ya triyadas, lavadas y secas {las lanas} [Grange- rías xviii: 1096] Q...
DELLA-VI_S_Z-4283 troberu Variante starts with < troberu, a, o Que compón la troba [ALl (Bellezas)]. Del llat. strophārius ‘astutu’, documentáu en gloses (em) talmente como propunximos (pe2: 402) → ‘el que compón estrofes’ anque ensin ...
DELLA-VI_S_Z-4284 trobicu Variante starts with < trobicu, el Persona mal figurada [Ll]. Semánticamente ha vese un usu figuráu ‘troncu’ → *‘cosa torcida’ → ‘persona mal figurada’. Cfr. torga 1
DELLA-VI_S_Z-4288 troches moches Variante starts with < troches moches //A troches moches ‘a tontes y a lloques’ [Pa]. //H.acer a<...
DELLA-VI_S_Z-4293 trocolotró Variante starts with < trocolotró //Ser como trocolotró ‘nun tener chapeta’ [Sr]. ‘ser charrán, mentirosu’ [Ay]. ...
DELLA-VI_S_Z-4293 trocolotró Variante starts with < trocolotró //Ser como trocolotró ‘nun tener chapeta’ [Sr]. ‘ser charrán, mentirosu’ [Ay]. ...
DELLA-VI_S_Z-4293 trocolotró Variante starts with < trocolotró //Ser como trocolotró ‘nun tener chapeta’ [Sr]. ‘ser charrán, mentirosu’ [Ay]. ...
DELLA-VI_S_Z-4301 trollar Variante starts with < trollar Bregar, movese, trabayar con muncha actividá [Cg]. Podría tratase d’un verbu continuador del llat. *turbŭlāre (em s.v. turba) acordies colo propuesto s.v. trolla. Co...
DELLA-VI_S_Z-4301 trollar Variante starts with < trollar Bregar, movese, trabayar con muncha actividá [Cg]. Podría tratase d’un verbu continuador del llat. *turbŭlāre (em s.v. turba) acordies colo propuesto s.v. trolla. Co...
DELLA-VI_S_Z-4315 trompeta Variante starts with < trompeta, la Cast. trompeta. - Tañenun dutru lladu unes trompe...
DELLA-VI_S_Z-4315 trompeta Variante starts with < trompeta, la Cast. trompeta. - Tañenun dutru lladu unes trompe...
DELLA-VI_S_Z-4317 trompicar Variante starts with < trompicar Cast. trompicar [Pa]. Tropezar violentamente [Tor]. 2. Rom- per, acabar con daqué [Sb]: Trompicó’l prau, segando [Sb]: Los ...
DELLA-VI_S_Z-4318 trompicón Variante starts with < trompicón, el Tropezón [Cd. Tor]. 2. Tambaléu [Tor]. //A trompicones ‘en- sin continuidá, ensin ganes’ [Sm. Cd]. ‘a tumbos’ [Sm]. Cfr. A trompón ‘abondo’ [Pr]. //A trumpón ‘abondo, a montones’ [Cv]. ///Encarnao a <...
DELLA-VI_S_Z-4321 trompu Variante starts with < trompu, el Peón [Bard]. //A trompón ‘abondo’ [Pr]. //A trumpón ‘abondo, a montones’ [Cv]. ///Encarnao a <...
DELLA-VI_S_Z-4321 trompu Variante starts with < trompu, el Peón [Bard]. //A trompón ‘abondo’ [Pr]. //A trumpón ‘abondo, a montones’ [Cv]. ///Encarnao a <...
DELLA-VI_S_Z-4325 tronaría Variante starts with < tronaría, la Estrueldu [Cl]. Quiciabes sía una deformación del dim. del ast. tronada*tronadiya → *tronadíatroncadoriu, el //Como un troncadoriu ‘pergordu (animal, ...
DELLA-VI_S_Z-4341 tronda Variante starts with < tronda, la Avenida, riada [Lln]. //Llevar la tronda dizse cuando se fai mal una cosa [Lln]. ¿Variante de tromba (cf...
DELLA-VI_S_Z-4345 trongu Variante starts with < trongu, el Troncu grande d’un árbol cayíu [Po (Toponimia 111)]. Podría tenese por variante del ast. troncu (cfr.) colo qu’anotaríamos un exemplu más del tracamundiu de le...
DELLA-VI_S_Z-4351 tronu Variante starts with < tronu, el Cast. trono [Xral]. Del grecismu en llat. thrŏnus ‘asientu altu’ (dcech s.v. trono) qu...
DELLA-VI_S_Z-4352 tronza Variante starts with < tronza, la Corte tresversal fechu nun maderu con tronzón [Cv]. Corte que se da a una viga col tronzón [Oc]. //trote, el Cast. trote [Xral]. //A trotes ‘corriendo’ [PSil]. //(Traer, llevar)
DELLA-VI_S_Z-4377 trote Variante starts with < trote, el Cast. trote [Xral]. //A trotes ‘corriendo’ [PSil]. //(Traer, llevar)
DELLA-VI_S_Z-4377 trote Variante starts with < trote, el Cast. trote [Xral]. //A trotes ‘corriendo’ [PSil]. //(Traer, llevar)
DELLA-VI_S_Z-4381 trousa Variante starts with < trousa, la 2 Cfr. troxa 2.
DELLA-VI_S_Z-4384 troxa Variante starts with < troxa, la 1 Parte del cuerpu onde s’alluguen los reñones [Cp]. Creación analóxica femenina dende ast. troxu (cghla 228; pe3: 148). Ye posible que dende equí se fexere l’as...
DELLA-VI_S_Z-4390 troya Variante starts with < troya, la 1 Maderes que sostienen les piedres que formen el pesu de la viga del llagar [Oc]. Posible continuador del llat. trŏia, -ae ‘marrana’{¿con una posible variante documental “troya, la 2 Bancu o conxuntu de calamares [Xx].{2. (Doc.): *Trucha}. trubiecu, a, o De Trubia [Pr]. Del nome del pueblu trubia, amestanza del llat. tran...
DELLA-VI_S_Z-4399 trucha Variante starts with < trucha, la trucha [Lln. Rs. Cl. Ac. Sr. ...
DELLA-VI_S_Z-4402 truchón Variante starts with < truchón, ona Aum. de truchu. 2. Que-y presta tomar el pelo [Ca]. 3. Llargu en ver les coses [Ca]. Petrus
truchu, a, o Raposiegu, astutu [Llomb. Vg]. Formación ax. sobro ast. trucha (cfr.).
DELLA-VI_S_Z-4404 truchu Variante starts with < truchu, el Trucha perpequeña [Tb. Sm]. 2. Cast. judía verde, vainilla [Pi (i)]. //Gordu como un
DELLA-VI_S_Z-4409 truéganu Variante starts with < truéganu, el Ciertu nacimientu d’agua [Bulnes (Lln)]. Camentamos qu’ha entendese como variante del ast. truébanu (cfr.) con aniciu en tuérganu (cfr.). ...
DELLA-VI_S_Z-4416 trueya Variante starts with < trueya, la Viga del techu de la corte [Ll]. Posiblemente sía una variante diptongada del ast. troya 1 (cfr.).
DELLA-VI_S_Z-4418 “trullebulle Variante starts with < “trullebulle, el” Traxín, xaréu [Sb]. La primera dulda qu’acueyo pa poder x...
DELLA-VI_S_Z-4418 “trullebulle Variante starts with < “trullebulle, el” Traxín, xaréu [Sb]. La primera dulda qu’acueyo pa poder x...
DELLA-VI_S_Z-4423 trunfante* Variante starts with < trunfante* //Carru triunfante ‘cierta estrella o grupu d’estrelles’ [Lln]. ‘osa mayor’ [Mar]. ‘carru que lleva la custodia, el día del truxón, ona Estrozón, que nun mira pola ropa que viste [Cv]. Formación llograda ...
DELLA-VI_S_Z-4440 truyón Variante starts with < truyón, el Aumentativu del ast. truyu 1 (cfr.). scala argentea culiarcellos argenteos quattuor
DELLA-VI_S_Z-4441 truyu Variante starts with < truyu, el 1 Cfr. turuyu & trullón.
DELLA-VI_S_Z-4443 tu Variante starts with < tu Pronome personal, 2ª persona del singular [Xral]. Del llat. tu, nominativu del pronome personal de 2ª persona singular, documentáu en tolos tiempos (cfr. yo 1). Sobro esti p...
DELLA-VI_S_Z-4454 tubescu Variante starts with < tubescu, a, o Fuerte y ordinaria, con poco asientu y estabilidá (una persona) [Ca]. Quiciabes variante del ast. tudescu, a, o (cfr.).
DELLA-VI_S_Z-4455 tubu Variante starts with < tubu, el Cast. tubo [Ac. Sr. Tb]. Conductu cilíndricu [PSil]. foront tuca, la Montón de narbasu en forma cónica [Lln. Ay] que se fai nes finques col narbasu llueu de cortao [Ay. Sr]. Montó...
DELLA-VI_S_Z-4461 tucón Variante starts with < tucón, ona* //Castañar tucona ‘castañal con verrugues’ [Lln]. Cfr. tucu.
DELLA-VI_S_Z-4469 tuellu Variante starts with < tuellu, {a, o} <{Con cheísmu, tochu/a [Tox]}. //tollo [“del Navia a Tapia; de aquí al Eo y en gall. y port. tolo...
DELLA-VI_S_Z-4479 tueru Variante starts with < tueru, a, o Cfr. toru, a, o.
DELLA-VI_S_Z-4481 tuerudu Variante starts with < tuerudu, a, o Cast. tronchudo [JH]. Cfr. tueru.
DELLA-VI_S_Z-4489 tufu Variante starts with < tufu, el 1 Cfr. tafu. Dende tufu
DELLA-VI_S_Z-4489 tufu Variante starts with < tufu, el 1 Cfr. tafu. Dende tufu
DELLA-VI_S_Z-4491 tuizán Variante starts with < tuizán, ana De Tuiza [Ll]. ///Mantiguiru tuizán, mucha lleche y pocu
DELLA-VI_S_Z-4494 tumba Variante starts with < tumba, la Caxa del muertu [As]. 2. {(Doc.). Sitiu onde sotierren un muertu}. a so la tonba onde yaz Fe...
DELLA-VI_S_Z-4497 túmbanu Variante starts with < túmbanu, el Cfr. tómbanu & túmbalu.
DELLA-VI_S_Z-4501 tumbiar Variante starts with < tumbiar Facer esfuerzos, lluchar (pa llevantar una carga, reducir un animal rebelde) [Pr (Cv)].
DELLA-VI_S_Z-4501 tumbiar Variante starts with < tumbiar Facer esfuerzos, lluchar (pa llevantar una carga, reducir un animal rebelde) [Pr (Cv)].
DELLA-VI_S_Z-4502 tumbión Variante starts with < tumbión, el Tumor o hinchazón, en dalguna parte del cuerpu, a puntu de xagomiar [Oc].
DELLA-VI_S_Z-4502 tumbión Variante starts with < tumbión, el Tumor o hinchazón, en dalguna parte del cuerpu, a puntu de xagomiar [Oc].
DELLA-VI_S_Z-4503 tumbiu Variante starts with < tumbiu, a, o Inflamáu, hincháu por cuenta de dalguna enfermedá [Oc]: Bartuelu tien lus pías tumbios <...
DELLA-VI_S_Z-4503 tumbiu Variante starts with < tumbiu, a, o Inflamáu, hincháu por cuenta de dalguna enfermedá [Oc]: Bartuelu tien lus pías tumbios <...
DELLA-VI_S_Z-4510 tuna Variante starts with < tuna, la 2 Grupu d’estudiantes que formen un grupu de rondalla pa ron- dar de nueche [Ac]. Del fr. tune ‘llimosna’, ‘hospiciu de los probes’, voz d’aniciu xergal, común col castellán (dc...
DELLA-VI_S_Z-4511 tunante Variante starts with < tunante Vivales, pirata [Ac]. - Non faltarán dos tunantes/que lu lleven y me tra...
DELLA-VI_S_Z-4518 túnica Variante starts with < túnica, la Cast. túnica. casulla grecisca cum sua
DELLA-VI_S_Z-4518 túnica Variante starts with < túnica, la Cast. túnica. casulla grecisca cum sua
DELLA-VI_S_Z-4520 tunisca Variante starts with < tunisca, {el/la} Cast. tunante, sobre too pa facer trampes nel xuegu [Ca]: Con esi yo non
DELLA-VI_S_Z-4522 tuntún Variante starts with < tuntún, el //Al tuntún ‘a ciegues’ [Cg. Sr. Ay. Tb. Pr (= al buen tuntún)]. ‘tanteando’, ‘calculando’ [Ay]. //Al
DELLA-VI_S_Z-4529 tupir Variante starts with < tupir Cast. tupir [Pa. Ay. Cd]. 2. Saturar de dalguna cosa [Ca]. 3. Tapar [Ar]. Dende *tup (“onomatopeya del apisonamiento”) fadríase’l verbu tupir seg...
DELLA-VI_S_Z-4541 turbar Variante starts with < turbar Metese’l sol baxo les nubes [Lln]. Nublar [Tb]. Y el rei que,
DELLA-VI_S_Z-4545 turbieza Variante starts with < turbieza, la Actu d’enturbiar [JH]. Cast. turbulencia [JH]. Cfr. turbiu, a, o.
DELLA-VI_S_Z-4546 turbiosu Variante starts with < turbiosu, a, o Turbiu [JH]. Cfr. turbiu, a, o.
DELLA-VI_S_Z-4548 turbiu Variante starts with < turbiu, a, o Turbio (el líquidu) [Tb. Tox]. 2. Revuelto (el tiempu), escu- recíu (el cielu) [Tb. Tox]. 3. Que ta bebíu,...
DELLA-VI_S_Z-4551 turcu Variante starts with < turcu, el* /turcos [Sb].> Tagetes patulus [Sb]. Cfr. turcu,...
DELLA-VI_S_Z-4553 turgueña Variante starts with < turgueña, la Pieza del carru, tira de madera d’unos 20 cms de llargo qu’altraviesa los piértigos del carru pa que’l sobéu nun esba- rie p’atrás al baxar una cuesta [Cv]. Formación sol res...
DELLA-VI_S_Z-4560 turniar Variante starts with < turniar Cfr. truñar, turriar 2. En rellación etimolóxica con turniar tenemos el deverbal tur- ni...
DELLA-VI_S_Z-4563 turniu Variante starts with < turniu, el //Tar de turniu ‘tar enfadáu, seriu’ [Sb]. Cfr. turniar.
DELLA-VI_S_Z-4565 turón Variante starts with < turón, el Cast. garduña [Pzu]. Cast. hurón [Lln]. Mamíferu de pates curties que fiede permuncho [Ay]. “Rata de campo” [R]. Quiciabes l’ast. tenga qu...
DELLA-VI_S_Z-4573 turrar Variante starts with < turrar //turriar [Ac. y Tb. Cd. Pr. Cv]. /////turrir [Lln. y Cl].> Cast.
DELLA-VI_S_Z-4575 turre Variante starts with < turre, el //Maíz del turre ‘maíz verde entá, que se cura na cocina o al sol’ [Cb]. L’ast. turre ha tenese por un deverbal del inf. t...
DELLA-VI_S_Z-4575 turre Variante starts with < turre, el //Maíz del turre ‘maíz verde entá, que se cura na cocina o al sol’ [Cb]. L’ast. turre ha tenese por un deverbal del inf. t...
DELLA-VI_S_Z-4591 turrión Variante starts with < turrión, el Torrendu [Cb. Cg. Cp. Cñ (= gritón). Llv. JH. R. VBable] en- sin pelleyu, llueu d’esprimilu pero entá con una cantidá pe- queña de grasa [Ca]. //-ones ‘quisp...
DELLA-VI_S_Z-4594 turriu Variante starts with < turriu, el* 2 /turrios [Pa].> Quispos de tocín mui dilíos [Pa].
DELLA-VI_S_Z-4596 turrón Variante starts with < turrón, el 1 Cast. turrón [Xral]. Préstamu modernu del castellán turrón, po...
DELLA-VI_S_Z-4614 turuxón Variante starts with < turuxón, el Cast. torreón [Cñ]: Fuimos hasta’l turuxón de Yabio [Cñ...
DELLA-VI_S_Z-4615 turuxu Variante starts with < turuxu, el Cuerna, bocina [Pzu]. Cuernu pa llamar a los vecinos a xunta [VBable]. Paez una variante etimolóxica de turullu (cfr.), con sufixu destremáu. En tou casu, l’ast.
DELLA-VI_S_Z-4617 tus Variante starts with < tus, el Palu [Ay]. Xuegu que llamen en cast. chito [Ay]. Cfr. tusa & tusu, a, o.
DELLA-VI_S_Z-4619 tusa Variante starts with < tusa, la Xuegu de rapazos con una piedra o pedazu de teya que tiraben [Lln]. 2. Fierro o estaca nel xuegu de la tusa [R]. Pedazu de piedra plana emplegáu pa xug...
DELLA-VI_S_Z-4621 tuseru Variante starts with < tuseru, el Sucu [AGO]. Quiciabes un deriváu de tusu (cfr.) al...
DELLA-VI_S_Z-4627 tusiella Variante starts with < tusiella, la Tus [AGO] fuerte [Cg]. Tusina [AGO]. D’un diminutivu en -Tute perreru ‘tipu de xuegu de naipes’ [Ac (= subastao)]. Posible italianismu tutti...
DELLA-VI_S_Z-4641 tutiplén Variante starts with < tutiplén, a //A tutiplén ‘abondo’ [Ac. Sr. Tb. Pr. Tor. VCid]. ‘a gustu’ [Bard]. Cfr. tute.
...
DELLA-VI_S_Z-4647 tutúmbanu Variante starts with < tutúmbanu, el “Tumefacción” [Cn (MG)]. estoupóu un rivol...
DELLA-VI_S_Z-4649 tuxa Variante starts with < tuxa, la Época, dómina en que les vaques salen tuexes o tores [Md]. Quiciabes deverbal del participiu fuerte del ast. tuxar (cfr.). Na fastera eonaviega tuxa
DELLA-VI_S_Z-4651 tuya Variante starts with < tuya, la Enfermedá de les oveyes que fai que dean vueltes fasta cayer ensin vida [R] {¿les allories?}. ¿Sedrá deverbal del femenín del participiu fuerte del verbu llat. *tūtare<...
DELLA-VI_S_Z-4652 tuyu Variante starts with < tuyu, a, o Cast. tuyo, posesivu en función nominal [Cl. Sr. JH. R] anque si va pospuestu al nome tamién funciona como axetivu: el xatu ...